Post on 23-Jul-2016
description
136 anys de presència dels Germans
de La Salle a Ciutat Vella
Comunitat Educativa de La Salle Comtal
Coordinació: Marta Martínez i Montse Sangés
Disseny: Joana Sneyers
ÍNDEX
1. Presentació de l’edifici
2. La façana principal
3. L’entrada principal
4. El pati
5. L’escala
6. El passadís
7. El menjador
3
Els Germans de La Salle van arribar a Barcelona el 1879. A l’a-
gost de 1905 van adquirir unes parcel•les del que havia estat el
convent de Sant Francesc de Paula per a la construcció d’un nou
col•legi al carrer d’Amadeu Vives (abans carrer Cameros).
El 3 de setembre de 1906 van començar les classes.
Era el quart i definitiu canvi de lloc del col•legi La Salle Comtal i
que des d’aleshores continua atenent els nens i nenes de les fa-
mílies que ens els confien.
Arquitecte
L’edifici, com es pot veure a la inscripció que hi ha a la dreta de la
façana, és de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. Fou
membre de la segona generació dels Bassegoda, una família bar-
celonina d’arquitectes procedent del poble de Bassegoda, munici-
pi d’Albanyà, comarca de l’Alt Empordà.
Va tenir una vida molt activa.
Fou secretari de la Junta Permanent de la Unió Catalanista per
l’Assemblea d’Olot de 1897. Milità a la Lliga de Catalunya, fou
membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres (1922) i de la Reial
Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. També del jurat
de les edificacions urbanes de l’Ajuntament de Barcelona.
Com a escriptor va ser premiat als Jocs Florals del 1880, 1881,
1884 i 1885.
Fou redactor de La Renaixença, la Il·lustració Catalana i l’Avenç, i
col·laborador al Diari de Barcelona i a la Vanguardia.
Com a arquitecte va participar en el pla de reforma de Barcelona.
Va ser l'arquitecte municipal d’Igualada i Olot.
4
1. PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI
Obres representatives:
- Vil·la Rosita a Sant Boi de Llobre-
gat.
- la casa Rocamora, Passeig de Grà-
cia del número 6 al 14, cantonada
amb el carrer de Casp.
- la casa Berenguer, al carrer Dipu-
tació 246, entre Rambla de Catalu-
nya i Balmes.
- el casino del Masnou.
- i altres edificis a Barcelona, a Olot i
Igualada (Escola Garcia Fosses,
que continua amb la funció docent;
la cripta del cementiri vell, etc.)
- el col·legi Sant Josep, ara La
Salle Comtal, pel qual va rebre el
premi d’edificacions urbanes de l’A-
juntament de Barcelona l’any 1907
avalada per tècnics en assumptes
d’higiene i pedagogia i ratificada per
una placa de bronze situada a la
façana al costat de la porta principal
d’entrada al centre.
Aquell mateix any competia amb la
casa Batlló, però va guanyar l’edifici
d’en Bassegoda per la sobrietat de
les seves línies.
5
Bonaventura Bassegoda i
Amigó per Ramon Casas
Estil arquitectònic
Edifici del 1905-1906, projectat dins d‘un estil neogòtic que s’ex-
pressa en els arcs ogivals de les obertures del primer pis i més
clarament en la porta principal.
La façana d’estuc (pasta de gra fi composta per guix, pols de mar-
bre en ocasions, cola, que quan s’asseca s’endureix; la seva finali-
tat és decorar i reforçar el mur i impermeabilitzar-lo) imitant car-
reus. Aquesta queda definida pels emmarcaments de les finestres
fets amb maó vist, però adoptant una forma diferent en cadascuna
de les plantes.
La pedra prové de les pedreres de Montjuïc.
També són de maó vist les pilastres i cantoneres dentades que
remarquen els eixos verticals, les cornises que separen les plantes
i el joc de mènsules sota el ràfec de la coberta. (Mènsula: element
arquitectònic encastat i sobresortint del mur).
Modernisme
Moviment cultural que es produeix a Europa al final del segle XIX i
principis del XX. Afecta totes les manifestacions de l’art i el pensa-
ment.
Rep diferents noms: a Bèlgica/França Art Nouveau, a EEUU Ti-
fany, a Itàlia Stile Liberty.
A Catalunya l’inici d’aquest moviment el podem situar cap al 1882.
Té unes dimensions i personalitat especials. Podem trobar mani-
festacions arreu de la geografia catalana en mercats, habitatges.
El moment històric és l’idoni, ja que es produeix un creixement
econòmic i una reafirmació nacional a Catalunya.
L'arquitectura modernista a Catalunya significa la modernització de
tècniques de construcció sempre conservant elements tradicionals
i enllaçant amb l’estil gòtic amb el qual guarda un cert pa-
ral·lelisme.
6
El Modernisme va trobar en l'arquitectura la seva representa-
ció artística més completa. Els arquitectes entenen els edificis
com una obra d'art total i valoren per igual estètica i funcionali-
tat. Són sovint decoradors: en els interiors, dissenyen tots els
detalls, el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, el mosaic, la
forja.
Per aquest motiu, les arts aplicades o decoratives (ceràmica,
vidre, forja i d'altres arts d'ofici) recuperen la importància que
havien perdut a causa de la industrialització i afegeixen així
l’ornamentació a l'estructura arquitectònica. Aquestes van ser
essencials en el desenvolupament del Modernisme a Catalu-
nya en crear-se una important infraestructura d’especialistes,
artesans, tècnics i artistes. De moltes de les produccions no
es coneix l’autor, és un art anònim.
El nucli més representatiu d’aquestes noves actituds és la re-
vista l’Avenç (1881-1893) des d’on es promou una ciència,
una literatura i un art, essencialment moderns, i és la platafor-
ma més influent que impulsa tot el que siguin iniciatives inno-
vadores.
Personatges importants: Ramon Casas, Russinyol, Gaudí,
Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch, Lluís Muncunill, Ma-
nuel Raspall, Marc Riera i Campins, etc.
7
Cal destacar els colors de l’edifici: vermellosos, blaus, verds (els co-
lors de la natura).
Observem el nom de l’arquitecte gravat a la pedra i la data 1906
(trencadís) any de la seva finalització (com si hagués volgut signar-ho
com un llibre).
La Forja:
És un dels elements més treballats durant el modernisme. Tracten el ferro
com si fos paper, li fan fer un munt de formes diferents.
Hi ha dues maneres de treballar el ferro forjat:
treballat a la farga, escalfant-lo i conformant-lo picant amb el mall a sobre
de l’enclusa.
el de fosa, que consisteix a omplir motllos de formes diverses, amb el
ferro fos.
Aquí podem veure les dues maneres de treballar-lo en les reixes de les fi-
nestres, on també podem observar les característiques del modernisme:
- predomini de la línia corba sobre la recta.
- el retorçament de la línia.(= que fem amb una tovallola mullada per treure-li l’aigua).
- el dinamisme de les formes.
- l’ús de motius vegetals i naturals.
- el detallisme de la decoració en la recerca d’una estètica.
Aquí les reixes tenen dues funcions: l’estètica i
la de protecció. Els modernistes sempre fan
les coses molt i molt pràctiques, així que algu-
nes de les finestres del semisoterrani són por-
tes que es poden obrir per donar accés ràpid a
dins de l’edifici (mercaderies, carbó o per se-
guretat).
Les finestres amb les seves reixes guarden la
perspectiva del carrer.
La forja va ser treballada per excel·lents arte-
sans com Masriera i Campins..
8
2. LA FAÇANA PRINCIPAL
La ceràmica:
El Modernisme en les
seves construccions va
incorporar l’ús de la ce-
ràmica, amb una doble
funció: decorativa i higiè-
nica.
En aquesta façana podem veure tres categories d’aquest element:
el del mosaic, s’aprofiten restes de fragments de ceràmica i d’al-
tres rajoles trencades o defectuoses. Es pot veure a les finestres
del primer pis amb colors relacionats amb elements de la natura:
blau, vermellós, verd i també es veu a sota el ràfec de la teulada
envoltant les finestres rodones. En aquest cas es tracta de mosaic
venecià, ja que els materials utilitzats són de ceràmica esmaltada.
rajola més senzilla, de color verd que se situa a l’ampit inclinat de
les finestres amb una doble funció: d’ornament i d’utilitat (ajuda a
lliscar l’aigua quan plou cap enfora).
la rajola més elaborada i més cara que podem veure darrere l’es-
cultura de Sant Josep, de colors blaus i verds on es dibuixen coro-
nes de color blanc (Antoni Maria Galllissà).
Mario Maragliano, italià establert a Barcelona, va ser l’introductor
de la tècnica del mosaic als edificis catalans.
Artistes destacats: Josep Maria Jujol i Lluís Brú, entre d’altres.
9
Els respiralls
Es poden veure sota el ràfec
de la teulada i sobre cada fi-
nestra els respiralls que per-
meten la ventilació de l’edifici.
Simbòlicament pot represen-
tar que l’escola ha de ser
oberta i amb constant renova-
ció (l’alumnat ha de ser actiu).
Les golfes catalanes, ventilació
La placa premi d’edificacions urbanes de l’Ajuntament de Barce-
lona de l’any 1907. Hi apareix una noia que lliura una corona de
llorer. Pels romans i grecs era una planta sagrada amb propie-
tats medicinals que es dedicava al déu Apol·lo per celebrar les
batalles guanyades. S’hi pot veure també l’escut de Barcelona
amb un rat penat. Abans hi havia la Vibra (drac) que a poc a poc
va deixar pas al rat penat sobretot en època modernista.
(llegenda del rei Jaume I).
10
Obertura a través de la
qual es ventila l’edifici
Porta principal
Presidida per la figura de Sant Josep amb el nen, situats dalt d’un
suport on podem veure un peix (símbol cristià) i les paraules ITE
AD JOSEPH (aneu a Josep).
Sant Josep és el patró dels Germans de les Escoles Cristianes.
Troben en Sant Josep un model de vida, per la seva fe i obedièn-
cia a Déu.
La mateixa figura la podem trobar, amb petites diferències, a la
cantonada del famós edifici dels Quatre Gats al carrer Montsió,
presidint el molí de l’oli a la Pobla de Segur i al fons del MNAC, i
a l’església del Sagrat Cor de Sarrià. Tots són de l’escola d’en
Josep Llimona i Bruguera. Aquesta imatge es caracteritza pel seu
simbolisme, l’escultor posa més interès en el significat de la seva
obra que en la seva aparença, per això té unes formes molt sim-
plificades. Representa sant Josep com un home d’edat avança-
da, de cabellera llarga i barba retallada, vestit amb una túnica i un
mantell. Sosté el nen Jesús amb el braç esquerre i gira la seva
cara cap a la del nen, en actitud paternal i amorosa. El nen es
recolza en la figura amatent del seu pare. Apareix embolcallat
amb una gran tela que li cobreix les cametes fins a la cintura i
deixa nus el seu tors i braços.
11
Josep Llimona. Obres: Desconsol, el fris de l’Arc del Triomf, Ra-
mon Berenguer (Via Laietana), els relleus del monument a Co-
lom ...
Al darrere, una mostra de ceràmica feta amb rajola plana simu-
lant una cortina, d’Antoni Maria Gallissà (La mateixa rajola la po-
dem veure a la casa Llopis Bofill del carrer Bailèn 113, la Casa
Floris de Canet de Mar , a Casa Gustà de Barcelona i al carrer
Jonqueres nº 10).
Sota la figura de Sant Josep, un “fris” de ceràmica amb les inici-
als JHS de Jesucrist amb la creu grega, les paraules “Ora et La-
bora” i a l’altre extrem les inicials del fundador, Sant Joan Baptis-
ta de La Salle. A sota es poden veure fulles d’olivera (arbre cen-
tenari, mediterrani, que simbolitza el Cristianisme. L’oli ens ali-
menta, ens purifica i ens il·lumina). Al mig la M i A, Mater Aman-
tíssima, una de les advocacions fetes a la Verge Maria, Mare
dels creients o Ave Maria.
I el nom de l’escola Col·legi Comtal, on es pot observar la Creu
Patriarcal en referència a Sant Josep.
A dalt, podem observar l’estrella, símbol dels Germans de La Sa-
lle. L’estrella símbol de guia, de llum ... L’any 1751 els Germans
van acordar que el segell de l’Institut fos l’estel de cinc puntes
amb la inscripció de “Signum fidei”, signe de fe.
12
A banda i banda uns capitells. En el de la dreta es pot veure
un cap d’animal, un mamífer, i en el de l’esquerra possible-
ment un amfibi. Als modernistes els agradava representar ani-
mals (esquirols, àguiles, serps, ...), tant reals com imaginaris
recuperats dels bestiaris medievals i de llegendes populars.
Fulles d’acant: Segons la mitologia grega l’acant neix quan
Apol·lo converteix a una nimfa en aquesta planta. Segons al-
gunes versions podria simbolitzar el patiment de l’home pel
pecat comés. És molt utilitzada en decoracions de capitells i
altres ornaments.
13
Podem observar dos bancs que han estat restaurats. En la seva ornamen-
tació predomina la línia corba amb el dibuix del “cop de fuet”, característic
del modernisme. Mai relacionat amb la violència, sinó com un cop d’eclo-
sió, de força, d’alliberament.
La creu grega de quatre braços iguals representa l’equilibri, els quatre
punts cardinals ... símbol del cristianisme molt present en el modernisme.
Artesans que treballen la fusta: Joan Busquets, Gaspar Homar,
Alexandre de Riquer ...
Tornem a veure els colors de la natura: verd, marró, blau...
Destaquem:
La presència del maó dóna molta funcionalitat, dóna molt de joc segons la seva col·locació. A la paret (de la mateixa manera que les xemeneies de la Pedrera semblen guerrers, podem interpretar que són unes cares que tenen cura dels nens i nenes).
La ceràmica: el fris de la ceràmica blava de tradició valenciana amb mo-tius florals i el motiu dels germans de La Salle amb l’estrella i el lema “Signum Fidei”.
Les antigues fonts i la campana.
Les finestres del primer pis de la façana.
Els quadres de mosaic del passadís de dalt (terra, herba, muntanya, cel).
La presència del ferro que fa que les columnes pugin ser més primes i a la vegada més esveltes.
14
3. L’ENTRADA PRINCIPAL
4. PATI
L’escala
Han estat restaurats tant la forja com el passamans. Potser es pre-
guntaran què fan uns poms en una escala, però per als modernis-
tes sempre hi havia una doble funció: l’estètica i la seguretat de
cara als nens i nenes.
Es pot tornar a veure el treball de forja:
- el dinamisme de les formes.
- predomini de la línia corba sobre la recta.
- el retorçament de la línia.
- l’ús de motius vegetals i naturals.
- el detallisme de la decoració en recerca d’una estètica.
La paret
Una altra vegada la línia ondulada tant del sòcol com la línia divi-
sòria de l’esgrafiat.
15
5. ESCALA
La tècnica de l’esgrafiat
L’entrada intenta ser simètrica. Pujant per l’escala
podem veure a l’arrambador la tècnica de l’esgrafiat,
una antiga tècnica mural que a Catalunya tingué un
gran ús durant el barroc i el neoclassicisme.
Es troba tant en superfícies interiors com exteriors. En
aquest cas en el vestíbul de l’entrada.
L’esgrafiat consisteix a deixar imprès un dibuix o motiu
ornamental en la capa de revestiment d’una paret mit-
jançant un estilet. D’aquesta manera s’aconsegueix dei-
xar al descobert la part inferior del revestiment d’un altre
color o d’altres colors, d’un dibuix prèviament establert.
Cal fer-ho una mica bisellat (al biaix) perquè no salti. Els
autors dels esgrafiats solen anomenar-se estucadors.
Aquí veiem la seriació d’un motiu floral, el lliri de Sant
Josep (al·legoria de l’educació).
16
El treball del vidre. Finestra i porta d’accés al passadís
Té una puixança especial en l’arquitectura modernista. Els vitralls
surten de les esglésies i s’adapten als edificis públics, botigues,
cases particulars, etc.
És una de les arts aplicades més colorista i amb formes molt vari-
ades: cercles, estels, serpentines, flors, fulles, i elements d’influ-
ència oriental, ...
Tècniques: vitralls emplomats, vidres gravats a l’àcid, les mussoli-
nes i els pintats.
Els vitralls es localitzen en els espais més importants d’un edifici,
en aquest cas a la porta i a la finestra i serveixen per a l’obten-
ció d’un espai amb llum natural.
Va ser treballat per vitrallers com Antoni Rigalt i Jeroni Ferran
Granell (Casa Rigalt-Granell Cia).
Motius florals, l’escut dels ger-
mans de La Salle, el seu lema
“Signum fidei”, amb dedicació a
la feina ben feta. A l’altra banda
un escut amb quatre símbols:
l’escut de la ciutat de Barcelona,
l’estrella dels Germans de La
Salle, el símbol de Sant Josep
(la serra i el lliri) i el cap alat i el
bastó amb les serps enroscades
que representa el coneixement
pràctic: l’escola ha de preparar
per la vida diària, la vida pràcti-
ca, aquests són els atributs del
déu Mercuri, déu de l’eloqüència
i del comerç (escola de comerç).
17
El lampadari
Treball de forja i vidre. Podem
veure a Sant Joan Baptista
amb el nen; el germà Benildo,
un dels primers germans cano-
nitzats (el seu lema era fer el
bé i amb plena dedicació du-
rant tot el dia), el beat Germà
Salomó, el nen Jesús i la Im-
maculada.
L’escultura de Sant Joan Baptista de La Salle
Ha estat restaurada. Sobre una base de fusta s’havia reves-
tit de guix per poder modelar-la més convenientment i així es
pot veure d’una manera més realista la vestimenta de les
figures (tècnica de drap mullat, guix + draps per modelar
més bé).
Generalment sempre es troba
representat així Sant Joan Bap-
tista de La Salle amb dos in-
fants, un de petit i un altre de
més gran (noteu la cara d’adult
del nen i la seva alçada).
Destaca la seva mirada de con-
nexió i acolliment i l’expressió de
les mans: la mà dreta, expres-
sant l’ensenyament, la seguretat
i la rigorositat del saber; la mà
esquerra, acolliment.
18
La porta principal dóna al passadís, lloc de trànsit i comunicació;
l’escola té forma de U, orientada al nord; d’aquesta manera té
llum i no molesta (no enlluerna les pissarres de classe). És el
problema d’alguns edificis orientats a l’est, ja que reben un ex-
cés de llum solar.
Vitrines treballades en fusta i exposades al llarg del passadís
on podem veure que predomina la línia corba i elements vege-
tals, constants al Modernisme. Dues funcions: una d’ornamental
i una altra de didàctica (exposició de minerals, roques, etc).
Baixem per una de les escales laterals on l’ornamentació és
més senzilla tant a l’arrambador (on es pot veure l’estrella) com
a la barana.
19
6. PASSADÍS
Malgrat es troba al semisoterrani, hi ha finestres que ventilen (per
higiene) i donen una mica de llum.
La ceràmica amb una doble funció: decorativa i higiènica (fàcil ne-
teja). Aquí podem veure dues classes de ceràmica: la més senzi-
lla, la blanca, que s’ha de netejar sovint, i una de més elaborada
amb dibuixos de taronges i motius florals que ornamenten tota
l’estança.
Els tarongers tenen el seu origen a l’Àsia (actualment l’Índia, el
Pakistan, Vietnam i el sud-est de Xina) i foren portats a Occident
pels àrabs. El nom científic “Citrus aurantium” fa referència al color
daurat dels seus fruits i deriva del mot llatí auratus (de color d’or).
Algunes hipòtesis ho relacionen amb el jardí de les Hespèrides on
hi havia l’arbre de la vida amb les pomes daurades guardades pel
drac Ladó i que Heràcles robà com a part de les seves dotze pro-
ves. El símbol és present a l’obra l’Atlàntida de Jacint Verdaguer i
és representat a la porta dels Pavellons Güell de Barcelona.
El motiu de les taronges ens suggereix la frescor, el color, l’olor de
la flor del taronger i fa que l’ambient sigui acollidor i refrescant,
adequat per a un menjador.
20
7. MENJADOR
La major part de la ceràmica es va fer
a la fàbrica Pujol i Bausis d’Esplu-
gues de Llobregat. El senyor Pau Pu-
jol va dirigir la fàbrica durant l’època
de major esplendor del Modernisme.
Es coneixia amb el nom de la Rajole-
ta, nom que Jaume Pujol havia donat
a les peces ceràmiques de 13x13
cm; i les de 20x20 cm eren anomena-
des taulells (en castellà, mostrado-
res). Va treballar per als arquitectes
més coneguts: Sagnier, Bassegoda,
Puig i Cadafalch, Gaudí, Moncunill,
etc.
Els artistes que hi van treballar dissenyant-les eren Alexandre de
Riquer i el dissenyador de la ceràmica que es troba al menjador
de l’escola, Lluís Brú, fill i nét de pintors, ceramista i escenògraf.
Va treballar per les cases Lleó Morera, l’hospital de Sant Pau,
l’institut Pere Mata de Reus, el Palau de la Música Catalana, la
Torre Mauri a la Pobla de Segur, etc.
Les tècniques de ceràmica són variades. La que podem veure
aquí és la plantilla de la trepa que consistia en paper encerat que
contenia el retall del dibuix a realitzar. Aquest procediment s’utilit-
zava per fer un nombre important i repetitiu de rajoles que perme-
ten reiterar infinitament un dibuix. S’utilitza en porteries, escales i
menjadors per la seva gran bellesa i higiene.
21
Aquest disseny es troba a
l’Institut Pere Mata de
Reus, la Torre Mauri de la
Pobla de Segur i la llibre-
ria Usher de Barcelona.
D’altres llocs interessant per visitar:
El museu de ceràmica d’Esplugues de Llobregat. (d’on prové
la ceràmica de la major part dels edificis modernistes).
La ruta modernista de la ciutat de Reus.
Conjunt arquitectònic modernista de Pobla de Segur (Pallars
Jussà).
La ruta modernista de Canet de Mar.
L’illa de la discòrdia de la ciutat de Barcelona.
En resum, podríem dir que el Modernisme és la feina conjunta
dels arquitectes i artesans que van saber escoltar-se per tre-
ballar plegats i fer una bona feina.
22
Josep Llimona i Bruguera
1864-1934
Antoni M. Gallissà i Soqué
1861-1903
Lluís Brú i Salelles
1868-1952
Bonaventura Bassegoda i Amigó
1862-1940