Post on 07-Feb-2016
description
1
L` esforç comunal ha aconseguit que Argentona
ja tingui un incipient Museu etnogràfic rural , de la
pagesia potser és el nom més encertat , ja que
aquesta vida , la de pagès , és la que va marcar
durant segles la vida de la nostra població , i ara al
poder mostrar al públic aquelles eines
, aquells estris que usaven les nostres
generacions passades , és reviure , és
recordar el treball dels avantpassats
què varen mica a mica , i amb el seu
esforç , la seva suor , anar configurant
la manera de ser del poble , són les
nostres arrels
2
Naixement del Museu.
L’Any 2010, en un viatge de reivindicació política, ,dos
amics d’Argentona, descendents de pagesos, pensar en la
creació d’un museu que permetés tenir sempre present, els
nostres orígens i tradicions. De tornada a Argentona, de seguit
van trobar qui els secundés i animés en el projecte, d’aquesta
manera es va iniciar el camí que amb aquesta exposició dóna un
important pas endavant, així algun dia gaudirem d’un magnífic i
permanent, Museu de la Pagesia d’Argentona.
Junta i membres de ple dret del Museu de la Pagesia
d’Argentona:
Joan Vilanova Estrada
Francesc Lladó i Tubau
Lluis Serra Vives
Eduard Planas Barat
Joan Lladó Estrada
Francesc Navarro Bonamusa
Bartomeu Agell
Josep Iglesias
Jaume Uribe Oller
3 Aquesta primera exposició oberta al públic , no té més
pretensions que marcar el camí a seguir, sabem que queda molt
per fer, que només hem creat els fonaments perquè algun dia no
llunyà, puguem gaudir d`un autèntic museu que mostri a generacions
venidores una part important dels nostres orígens i arrels.
�
Volem aprofitar la primera
exposició del Museu de la Pagesia
d’Argentona, per retre homenatge a
un dels seus promotors, un home que
quedarà com a part inesborrable de la
història d’aquest museu, de la mateixa
manera que ja forma part de la
història de la nostra vila. Francesc
Lladó i Tubau, home de bé, amant de
la terra com el que més, polifacètic, ,
un dels fundadors del Centre
d’Estudis Argentonins, escriptor,
historiador i polític, i per sobre de tot,
amant del seu poble, i de les seves
tradicions
4 Ja fa molts segles, la humanitat es va fer sedentària i va
començar a cultivar la terra i aquesta , agraïda , li va dar els seus
fruits per a la seva subsistència com encara continua fen-t` ho .
L` home va adonar-se que amb la força dels seus braços no donava a
l’abast , i va començar a inventar-se les eines .
I aquí comença la història.
Argentona , alguna vegada , pot sentir recança de no haver
arribat a unes
fites que s`
havia marcat i
al no
aconseguir-ho
, varen
semblar
utòpiques , d`
això se’n dol ,
però a la
vegada es
mostra cofoia
veient com sí
que s` han
assolit coses
que enalteixen i donen renom al nostre poble i que afortunadament
han sigut moltes , faríem una llista molt exhaustiva . Diem tot això
perquè acabem d` assolir una altra victòria.
Ens ha tocat viure l` època del progrés , dels avantatges
tecnològics , dominem la tècnica i comparada amb anys pretèrits , la
nostra existència és indubtablement més còmode .
5 Al veure les peces del
Museu ens semblarà que tot
allò és molt arcaic , de molts
segles enrere . Podrien ser-ho,
perquè l’ evolució de les eines
del camp durant segles poc
varen evolucionar , però són
més properes en el temps , són
les eines dels nostres avis , són
de tres o quatre generacions
enrere que encara estaven arraconades o entaforades en les golfes
de moltes de les nostres llars .
La generositat dels seus hereus , que han volgut cedir-les , a
fet possible la seva recuperació i l` esforç d` altres persones que han
esmerçat temps i feina restaurant-les , classificant-les , catalogant-les
, ens permet ara fruir contemplant-les i revivint el seu ús i a la
vegada , en el nostre interior , fer homenatge a aquells que en el
passat eren usuaris d` aquestes eines , ni més ni menys que persones
del nostre arbre genealògic.
El Museu ja disposa de moltes peces que ens daran una idea exacta
no solament de com es treballava la terra , sinó de tot el que
envoltava la vida quotidiana del passat , i així , amb les arades hi
trobarem els rasclets , les magalles , les forques i forquetes , els
guarniments dels animals, etc.,etc. hi trobarem estris de la llar i
mesures , pesos i pesadors , romanes i bàscules i també tot allò que
representava aquella cultura del vi , tant arrelada al nostre poble ,
botes , premsa ,barralons , portadores, aixetes i un llarg etcètera.
6
7
ELS PATRONS DE LA PAGESIA
Fa més de mil anys , quan Argentona era una dotzena de cases al
voltant de l`església parroquial i unes dotzenes més escampades per
tot el terme, que allà dintre del temple hi havia , en lloc destacat , un
altar dedicat a sant Antoni Abat què era el patró de la pagesia , o sia ,
el patró de quasi la totalitat de la gent que formaven el cens ( fogatge
se’n deia en aquell temps).
Aquell sant era el patró dels pagesos de
moltes poblacions catalanes , en algunes ,
principalment al Nord de Catalunya , era sant
Galdric
En aquells segles passats les modes perduraven
, però també al llarg dels anys devien canviar i
així trobem que al cap d’unes centúries i en la
nova església estrenada feia poc , que els
patrons de la nostra pagesia ja eren sant Abdó i
sant Senen i els coneixien com sant Nin i sant
Non i eren els que protegien de les pedregades , un verdader flagell
de l`agricultura .
Sant Antoni va continuar essent l` advocat dels animals , aquells
animals que també eren el suport de la vida rural.
I la moda va continuar canviant , va venir aquell tant pompós
anomenat "Siglo de Oro Español" i la nostra pagesia enlluernada per
les idees que venien de fora o la por de no estar al dia , va invocar i
sentir com el seu protector aquell sant de " la Villa i Corte de
Madrid", sant Isidre Llaurador i........així va quedar fins els nostres
dies !
8 DIA A DIA FENT DE PAGES
Començava l’any, era el temps de podar el arbres fruiters que
tenien al costat del Mas i el temps de podar els ceps de la vinya, que
calia fer en lluna vella, ja que fer-ho en lluna nova les sarments és
pollarien i malmetrien i no servirien per escalfar la llar en el pròxim
hivern. Aprofitarien els dies de més fred o pluja per anar tombant els
fems i llucar les canyes ,- fer-hi punta-, que servirien més endavant
per posar, enasprar, les tomaqueres o les mongeteres. En les feixes
que teníem de regadiu i en els dies que no teníem gelada, llauraríem i
prepararíem la terra per poder sembrar a finals de Gener o primers
de Febrer, les patates de la varietat Royal Kidney, aquella tant ràpida
que d’anar tot bé, podríem recollir abans de 15 de Maig, dia en què
s’acabava l’exportació, principalment a Anglaterra, després el preu
aniria a la baixa.
Quan la primavera treia el cap tot començava a adelantar-se,
és tenia que d’ensofrar, posar sofre sobre els brots tempres dels ceps
que anaven creixent i així evitar aquell fonc que ells en deien rovell,
al Vallès cendrosa i els tècnics oídium. Més endavant quan els brots
serien pàmpols,- fulles grosses-, tindríem de ruixar-les amb una
barreja d’aigua, sulfat de coure i calc, d’aquesta feina en deien
sulfatar i d’aquella barreja caldo bordelès, això servia per evitar la
llampadura, el míldiu. Feia anys havien vençut la fil·loxera, però el
rovell i la llampadura eren les plagues contra les què es tenia que
lluitar una i mil vegades.
Ja podíem començar a collir els pèsols, primer aquells tan
ràpids anomenats negret, després vindrien els del ganxo, més dolç,
tots estaven plantats a la vinya, entre rengle i rengle de ceps, i enviar-
los al Born de Barcelona tot esperant que el preu compensés la feina,
9 mentre en el regadiu posaven les canyes, enasprar, a aquells altres
de la floreta, excel·lents, i que d’anar bé serien esplendorosos i
productius.
L’any anava avançant, no es podia deixar de
cavar, les males herbes semblava que no tenien aturador, i calia
sembrar les mongetes de collir tendres, les tomaqueres, albergínies,
pebroteres, enciams i bledes etc. etc. i alguna melonera i sindriera
que servirien de fruita refrescant a l’estiu i seguir cavant, abonant,
sulfatant i també regant aprofitant l’aigua d’aquell safareig que li avia
aportat la mina, o les mines que també tenien que conservar-se i
netejar-se d’any en any.
Arribaria l’estiu i sota aquell sol de justícia anirien aplegant la collita,
segarien el blat i recollit en garbes el portarien a l’era i després de
batre’l i ventar-lo, ja és cuidarien de portar-lo a la farinera, a on a
canvi, els entregarien aquella blanca farina, que tot seguit portarien
al forner i aquest elaboraria aquell pa nostre de cada dia.
Tot semblava esplendorós, el raïm acabava de madurar i al
final de les calors el tallarien i el trepitjarien i acabarien traient-li ’hi
tot el suc a la premsa i aquell most el posarien en aquelles botes del
celler, destapades perquè anés fermentant, ja vindria el mes de
novembre i la diada de sant Martí que les taparien, deia l’adagi per
sant Martí, tapa el vi.
Els primers dies de la tardor collirien i batrien a cop de forca
les mongetes seques, el carall, les carneres, genoll de Crist,
caragirades o del ganxet, aquestes, tant bones, les menjarien amb
botifarra o un rost de cansalada d’aquell porc que estaven criant
dintre la cort.
10 Abans no arribessin les gelades calia llaurar altra vegada i ho farien
amb aquell cavall dòcil i delicat o amb el matxo, més rústec, més
patidor però més tossut. I començarien a sembrar els cereals, civada,
ordi, blat o les espinacs que aguanten el fred rigorós i anirien calçant
aquells ceballots que ja brotaven i que acabarien essent els
reconeguts calçots.
S’acabava el cicle anyal, relativament havia sigut un bon any i
al revés d’algun any anterior, s’havien salvat dels flagells de les
glaçades, de la sequera o de les pedregades.
Donarien gràcies a Deu i esperarien que l’any següent fos
igual, o semblant, per poder anar fent, que també deia l’adagi, qui dia
passa any empeny.
Lluis Serra (Morgan)
11
12
DE LES EINES DE CONREU
Exposició homenatge a Francesc Lladó i Tubau
Entrada gratuïta
Inauguració divendres 11 de gener 19 hores
Exposició oberta del 11 al 20 de generde 16 a 20h.
Saló de Pedra, baixos ajuntament vell Argentona.
Col·labora:
Museu de la Pagesia d´Argentona
EXPOSICIÓ
Centre cultural de recuperació, conservació i difusió del patrimoni etnogràfic de les eines de
conreu, i dels oficis annexes al mon de la pagesia
Col-labora i presentaPere ArtigasPeriodista