Post on 08-Jul-2015
PARC NATURAL DEL GARRAF
PARC NATURAL DEL
GARRAF
Tiago Canelas
Carlos Castaño
Eloi Farré
Situació
• Alt Penedès:– Avinyonet del Penedès– Olesa de Bonesvalls
• Garraf:– Olivella– Sant Pere de Ribes– Sitges– Vilanova i la Geltrú
• Baix Llobregat:– Begues– Castelldefels– Gavà
Superfície: 12.820 ha
Any d'aprovació del Pla Especial: 1986
Òrgan gestor: Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona
Límits: Vall inferior del Llobregat, Mar Mediterrània i la Depressió del Penedès.
Agermanaments: Riserva Naturale Monte Soratte (2000) i Parco Naturale della Maremma (2001).
El Parc del Garraf es gestiona conjuntament amb el Parc d'Olèrdola
GEOGRAFIA FÍSICA
• Litologia– Roques sedimentàries carbonatades d'origen químic: calcàries i
dolomies. – Roques ígnies intrusives.
• Geologia
• Relleu– Mosaic tectònic ple de fractures i dislocacions– Modelat càrstic– Acció erosiva de l’aigua, també de l’aire.
• Formes superficials:
Rasclers Dolines
Poljés
• Formes Subterrànies:
Avencs Coves i Surgències
Hidrología
Aigües superficials
- L’escorrentia és d’un 20%
- 2 cursos d’aigua:• Can Perers• Vall d’en Joan
Aigües subterrànies
• Principal paràmetre limitant és l'estructura del massís.
• E-O funcionen com a conductores del flux subterrani cap a les falles NO-SE
Aigues subterrànies
Castelldefels• És la conca més petita i
apareix totalment desvinculada de l'Abocador.
• Dues coves:– Centenari– Fumanda
Falconera• Aquest riu subterrani és el principal
aparell emissor d'aquest sector del massís, el seu recorregut es de 600m i la seva fondària, sota el nivell del mar, és de 81m
• La importància que generà aquest recurs hídric va provocar la realització d'obres per tal de poder aprofitar aquest important cabal
Clima
• Clima mediterrani litoral català.
• Pecipitacion mitjanes anuals de 600mm.
• Amplitud térmica de 15ºC.• Present el topoclima i el
microclima derivats de la litologia i de la dinàmica del relleu càrstic.
Vegetació
-Paisatge típic de mediterrani meridional, amb un dens matollar de 1 a 3 metres d’ alçària. Domini del garric o coscoll amb una coberta atapeïda.
- Destaca el margalló. Es una espècie de palmera de poca alçaria, l’ única autòctona d’ Europa.
-En alguns punts del parc hi ha alzines i pi blanc.
-Hi ha dues comunitats bàsiques. Les rupícoles a les fissures de les cingleres i les litorals als roquissars i platges.
- També hi espècies no autòctones procedents d’ Àfrica i Amèrica que estan bastant esteses.
Margalló
Fauna
- Es escassa per les condicions ambientals, que són molt dures, amb relleusabruptes i manca d’ aigua.
- Hi ha amfibis (granota verda, reineta,etc.) i rèptils (llangardaix comú, serp Blanca, etc.)
- De mamífers fitòfags hi ha porcs senglars, conills, esquirols, etc. De carnívors hi ha guineus, la geneta, la mostela, la fagina i el teixó.
- Tenen importància les diferents espècies de ocells, rapinyaires, marins,granívors, insectívors, etc.
- A les coves i avencs hi ha ratpenats.
Ocupació de l’home
• L'inici de l'ocupació: 4300 a.C. • Assentaments ibèrics i romans. • Període de les guerres contra els sarraïns: Castells d’Emprunyà i Olivella.• Segle XVIII: Expansió del conreu de la vinya i el blat. • La plaga de fil·loxera, entre 1879 i 1880, va estroncar definitivament
l'extensa activitat agrícola. • Actualment, és un espai poc poblat on ha proliferat una bona colla
d'activitats:– Pedreres, camps de tir, abocador d'escombraries, equipament i instal·lacions
per al lleure i l'activitat pedagògica en el medi natural, etc.)
• L'incendi més greu darrerament: 1994.