Post on 06-Mar-2020
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
BLOC 2 – PROCÉS PARTICIPATIU
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................... 5
2. DESENVOLUPAMENT TEMPORAL I METODOLÒGIC ............................................................. 7
3. SÍNTESI PER SECTORS........................................................................................................ 10
3.1. Ciutadania ................................................................................................................... 10
3.2. Consell d’infants ......................................................................................................... 12
3.3. Consell de la gent gran .............................................................................................. 12
3.4. Entitats, consells, federacions, taules sectorials i associacions veïnals ................ 13
3.5. Partits polítics ............................................................................................................. 15
3.6. Tècnics municipals ..................................................................................................... 17
3.7. Empreses ubicades als Polígons d’Activitat Econòmica .......................................... 19
3.8. Comerços .................................................................................................................... 20
4. CONCLUSIONS ..................................................................................................................... 22
5. ANNEXES ............................................................................................................................. 25
5.1. Enquesta ciutadana ................................................................................................... 26
5.2. Taller amb el Consell d’infants ................................................................................ 121
5.3. Taller amb el Consell de la gent gran ...................................................................... 122
5.4. Tallers amb entitats i associacions veïnals ............................................................ 123
5.5. Tallers amb entitats, consells, federacions, taules sectorials i associacions veïnals
125
5.6. Tallers amb entitats, consells, federacions, taules sectorials i associacions veïnals
127
5.7. Taller amb partits polítics ........................................................................................ 129
5.8. Taller amb tècnics municipals ................................................................................. 136
5.9. Enquesta sobre la gestió dels residus municipals a les empreses ...................... 143
5.10. Enquesta sobre la gestió dels residus comercials als comerços .......................... 200
5.11. Qüestionari ciutadà .................................................................................................. 239
PÀGINA - 5 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
1. INTRODUCCIÓ
L’Ajuntament de Rubí està finalitzant la redacció del Pla Local de Residus Municipals
2019-2025. El Pla pretén fer un pas endavant en la prevenció i la gestió dels residus
municipals definint, en primer lloc, els objectius que es volen assolir com a ciutat en
l’horitzó de l’any 2025, i en segon lloc, les estratègies de prevenció i de gestió de residus
que es volen aplicar dins d’aquest període per tal d’aconseguir els objectius.
En l’elaboració del Pla s’ha partit d’un estudi previ sobre la gestió de residus del municipi
(2016) i s’ha elaborat una diagnosi inicial, per tal de conèixer el context jurídic i posar en
comú la informació del punt de partida del municipi. En concret, en la diagnosi s’ha
realitzat una síntesi de:
• Les accions realitzades, en els darrers anys, en matèria de prevenció i de promoció
de les recollides selectives.
• L’evolució de la generació i de la recuperació dels residus municipals.
• Els costos econòmics i ambientals associats.
• Els àmbits de generació dels residus municipals.
A partir d’aquesta diagnosi, de l’estudi i concreció del conjunt de debilitats, amenaces,
fortaleses i oportunitats detectades, així com de la proposta d’objectius generals del Pla
Local de Residus de Rubí alineats amb el PRECAT20 (Programa General de Prevenció i
Gestió de Residus i Recursos de Catalunya) i PREVOC (Pla de Gestió dels Residus i
Recursos del Vallès Occidental), s’han proposat unes línies estratègiques de treball, les
quals, durant el període marc del Pla, haurien de desenvolupar-se mitjançant un conjunt
d’accions concretes amb la finalitat d’assolir els objectius fixats.
Així doncs, el Pla Local de Residus Municipals afectarà directament al conjunt de la
població de Rubí, ja que fixarà l’estratègia a seguir en matèria de prevenció, reutilització,
gestió i recollida de residus municipals per als propers anys. Per això, l’Ajuntament ha
considerat important donar a conèixer els principals resultats d’aquest pla i poder recollir
l’opinió de la ciutadania respecte les propostes recollides en aquest document.
Per fer-ho possible, s’ha realitzat un procés de participació ciutadana vinculat al Pla.
L’objectiu general d’aquest procés de participació ha estat el de posar a debat les línies
estratègiques definides en la diagnosi del Pla Local de Residus Municipals i formular
accions concretes per tal de que aquestes puguin ser desenvolupades.
En aquest sentit, la participació ciutadana és una peça fonamental del sistema democràtic,
un eix d'unió entre l'acció de govern i les necessitats de la ciutadania que comporta la
millora dels serveis i de la qualitat de vida de les persones, afavorint el diàleg i el consens.
Els principals objectius del procés de participació ciutadana en relació al Pla Local de
Residus Municipals de Rubí són:
• Donar a conèixer al conjunt de la ciutadania la situació actual en relació a la
generació de residus i l’eficiència en la recollida selectiva al conjunt del municipi.
PÀGINA - 6 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
• Presentar i posar a debat les línies estratègiques del Pla Local de Residus 2019-
2025.
• Definir el model de gestió de residus a Rubí en els propers anys.
• Recollir propostes concretes en relació als quatre eixos estratègics del Pla, per tal
d’acomplir els objectius de recollida selectiva a nivell de Catalunya pel 2020.
• Detectar les inquietuds i necessitats de la ciutadania dins l’àmbit de treball del Pla
Local de Residus.
Dins del procés de participació s’han realitzat diverses actuacions participatives orientades
a aconseguir la implicació de tota la ciutadania i els diferents col·lectius i entitats de la
ciutat, així com l’opinió dels tècnics municipals i els partits polítics. Per fer-ho possible
s’han habilitat diferents canals i espais de debat, com ara tallers presencials, enquestes
específiques per a empreses i comerços i un qüestionari on-line obert a tota la ciutadania,
que han permès recollir la percepció i opinió respecte l’àmbit d’actuació del Pla.
El present document és el resultat final de les actuacions de participació realitzades. És
doncs un document resum de tot el procés participatiu, que pretén sintetitzar les principals
aportacions i aspectes destacats pels diferents col·lectius. Amb tot, en els annexes
d’aquest document s’adjunten els informes i documents de retorn complets dels tallers,
enquestes i qüestionari elaborats, disponibles també a la web de l’Ajuntament de Rubí.
PÀGINA - 7 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
2. DESENVOLUPAMENT TEMPORAL I METODOLÒGIC
El procés participatiu dissenyat pel Pla Local de Residus Municipals 2019-2025 consta de
tres fases diferenciades:
• Fase I. Inicial
• Fase II. Recollida d’opinions de la ciutadania
• Fase III. Retorn i validació
La fase I, inicial, correspon a la fase de disseny del procés participatiu on s’han dut a terme
diferents reunions amb l’equip tècnic de l’Ajuntament de Rubí, per tal de definir els
objectius i la metodologia dels tallers i eines de participació ciutadana previstes en les
fases II i III.
En la fase II, de recollida d’opinions de la ciutadania, és on s’han desenvolupat el conjunt
d’actuacions previstes pel Pla. En concret s’han realitzat set tallers de participació
presencials dirigits a diferents col·lectius i representants de la ciutadania que l’Ajuntament
de Rubí ha considerat rellevants dins l’àmbit d’aplicació del Pla Local de Residus, una
enquesta ciutadana presencial a les llars, dues enquestes específiques per a empreses i
comerços i, per últim, un qüestionari on-line obert a tota la ciutadania en general.
Relació de tallers presencials realitzats:
• Taller amb el Consell infants – novembre 2016
• Taller amb el Consell de la gent gran – novembre 2016
• Taller amb entitats veïnals – desembre 2016
• Taller amb entitats, consells, federacions, taules sectorials i associacions veïnals –
desembre 2016
• Taller amb partits polítics – febrer 2017
• Taller amb entitats, consells, federacions, taules sectorials i associacions veïnals –
febrer 2017
• Taller amb tècnics municipals – març 2017
Cal destacar que la participació del representants de les entitats i associacions veïnals s’ha
obert a diferents tallers, per tal de facilitar la seva assistència, ja que la participació en la
primera sessió celebrada el 12 de desembre de 2016 va ser molt baixa.
Pel que fa al primer taller amb les entitats, consells, federacions, taules sectorials i
associacions veïnals, del 14 de desembre de 2016, també va comptar amb una baixa
participació, motiu pel qual es va creure convenient realitzar una segona sessió durant el
mes de febrer de 2017.
Els tallers es van plantejar amb dinàmiques de participació actives amb l’objectiu que
fossin sessions on el protagonisme el prenguessin els assistents, de manera que tothom
pogués donar la seva opinió i formular propostes entorn a les diferents línies estratègiques
que planteja el Pla Local de Residus de Rubí.
PÀGINA - 8 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
Cadascun dels tallers ha tingut una organització similar, que s’ha estructurat en els
següents blocs:
• Part introductòria on l’equip de dinamització ha donat la benvinguda als assistents
i ha explicat la dinàmica de treball de la sessió, i posteriorment un representant de
l’equip tècnic de l’Ajuntament de Rubí ha contextualitzat quina és la situació actual
del municipi en relació a la generació de residus i l’eficiència en la recollida
selectiva. En aquest sentit, s’han exposat els resultats de la diagnosi realitzada i
s’ha ofert als assistents tota aquella informació rellevant per garantir una bona
sessió de participació.
• Dinàmica de participació activa en la qual els assistents han pres el protagonisme.
La dinàmica realitzada en els diferents tallers ha estat diferent en funció del
col·lectiu de treball, per tal d’adaptar el contingut a la realitat i interessos de cada
grup.
• Posada en comú en plenari amb tots els assistents.
• Cloenda on l’equip dinamitzador de la participació ha destacat, si és el cas, les
aportacions amb major consens i també aquelles que han generat més
discordança entre els assistents. Per altra banda, també en aquest moment s’ha
informat als assistents de quins seran els propers passos del Pla Local de Residus
Municipals, així com la publicació de la informació de retorn de la sessió de
participació.
Relació de les enquestes i qüestionari realitzats:
• Enquesta ciutadana – novembre i desembre 2016
A l’inici del procés participatiu s’han realitzat enquestes presencials a una mostra
representativa de les llars del municipi de Rubí, amb la finalitat de conèixer de
primera mà la pràctica de la recollida selectiva, el coneixement del sistema i la
valoració del servei municipal.
• Enquesta sobre la gestió dels residus municipals a les empreses – maig 2017
L’enquesta s’ha realitzat a les empreses establertes als polígons industrials de
Rubí, amb l’objectiu d’obtenir informació sobre la generació de residus industrials
assimilables a municipals que aquestes generen i sobre l’ús, la valoració i
percepció dels serveis que ofereix l’Ajuntament en aquest sentit.
• Enquesta sobre la gestió dels residus comercials als comerços– juny 2017
De la mateixa manera, també s’ha realitzat una enquesta estructura destinada als
establiments comercials de Rubí, amb l’objectiu d’obtenir informació sobre la
generació de residus comercials, pel que fa al tipus de residus generats i la gestió
que es fa, així com la valoració i percepció de la recollida dels residus assimilables
a municipals generats en aquestes activitats comercials.
• Qüestionari ciutadà– març i abril 2018
S’ha elaborat un qüestionari on-line a través de la plataforma de participació RUBI
participa, on tots els rubinencs i rubinenques majors de 16 anys han estat
convidats a participar. El qüestionari, que ha estat actiu des del 6 de març al 8
PÀGINA - 9 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
d’abril, inclou preguntes relacionades amb els diferents eixos estratègics del Pla
per a la prevenció de la generació de residus i la millora de la recollida selectiva.
Una vegada finalitzada la fase de recollida d’opinions de la ciutadania (fase II),
l’Ajuntament estudiarà les aportacions i propostes obtingudes dels diferents col·lectius i
mitjans, per tal de valorar la seva inclusió dins del Pla.
La darrera fase del procés participatiu, fase III, de retorn i validació, en la que està previst
realitzar dues sessions de retorn, una d’elles oberta a tota la ciutadania, amb l’objectiu de
presentar com s’han incorporat en el Pla les aportacions recollides en el procés
participatiu.
En el següent quadre es pot veure de manera esquemàtica cadascuna d’aquestes fases i
quines són les principals actuacions que s’han dut o es duran a terme.
Fase I. Inicial
En aquesta fase s'ha definit el procés participatiu, així com els objectius i la metodologia de les diferents actuacions de participació.
Fase II. Recollida d'opinions de la ciutadania
- 1 enquesta ciutadana presencial a les llars.
- 7 tallers de participació amb diferents col·lectius, elaboració d'un informe de retorn per cadascun dels tallers i difusió dels resultats.
- 2 enquestes específiques a empreses i comerços.
- 1 qüestionari ciutadà on-line.
Estudi per part de l'Ajuntament de Rubí de les aportacions recollides en la fase de participació prèvia i inclusió al Pla Local de Residus Municipals.
Fase III. Retorn i validació
- Realització de 2 sessions de retorn, una d'elles oberta a tota la ciutadania.
- Elaboració d'un informe de retorn per cadascun dels tallers i difusió dels resultats.
PÀGINA - 10 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
3. SÍNTESI PER SECTORS
A continuació es presenta una síntesi de les propostes concretes i aportacions recollides
pels diferents sectors consultats en el marc del procés de participació ciutadana del Pla
Local de Residus Municipals. En els annexes d’aquest document es poden consultar els
informes exhaustius realitzats per cadascun dels col·lectius i les actuacions dutes a terme
durant les sessions de participació.
3.1. Ciutadania
La ciutadania ha estat convidada a participar en el Pla Local de Residus Municipals a
través de diferents vies i col·lectius, i d’una manera més àmplia a través d’una enquesta
ciutadana i d’un qüestionari ciutadà impulsats al llarg del procés participatiu.
L’enquesta ciutadana es va realitzar en la primera fase del procés durant els mesos de
novembre i desembre de 2016, mitjançant entrevistes presencials d’uns 15-20 minuts en
un total de 516 llars del municipi de Rubí. Per tal que la mostra fos representativa es van
tenir en compte tots els barris i la proporció del nombre d’habitants de cadascun d’ells.
L’objectiu de l’enquesta era el d’obtenir informació de primera mà sobre la pràctica de la
recollida selectiva per part dels ciutadans i ciutadanes de Rubí, el coneixement del sistema
i la valoració del servei municipal.
Els resultats de l’enquesta mostren que una àmplia majoria de les llars de Rubí fan
recollida selectiva. En general els rubinencs i rubinenques identifiquen correctament els
contenidors i les fraccions que s’hi dipositen (al voltant o superior al 80% de respostes
correctes), en canvi aquest valor baixa quan es pregunta per residus específics com les
llaunes, bricks de llet, burilles de tabac, les restes de plantes o bolquers, entre d’altres.
També hi ha un cert desconeixement de l’existència del telèfon verd, dels residus que cal
portar a la deixalleria (olis, aparells elèctrics i electrodomèstics, etc.), així com el destí i ús
de la fracció orgànica. Pel que fa a la valoració de la ubicació dels contenidors, al voltant
del 60% afirmen que estan col·locats en llocs propers on acostumen a passar.
En relació a la consciència de la responsabilitat i necessitat de realitzar una bona recollida
selectiva és força alta. Quan es consulta sobre la possibilitat de penalitzar econòmicament
les llars que no reciclen el 63,4% es posicionen en contra (gens i poc d’acord). Per contra,
un 65,7% serien partidaris (bastant i molt d’acord) en dedicar més temps al reciclatge a
canvi d’una bonificació a la taxa.
La valoració del model de recollida selectiva del municipi és positiva (8,5% molt bona i
61,4% bona), en destaca la comoditat que els diferents contenidors estiguin ubicats en el
mateix espai, la freqüència en la recollida, la higiene i netedat del servei, entre d’altres.
Quan es planteja un canvi de model cap a la recollida porta a porta el 76,5% dels
enquestats es consideren gens i poc d’acord amb la proposta (61,8% i 14,7%
respectivament).
Més de la meitat dels enquestats coneix i ha utilitzat els serveis tant de la deixalleria fixa
de Cova Solera, com de la deixalleria mòbil i la valoració és molt positiva. En general però
PÀGINA - 11 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
es desconeix la possibilitat d’obtenir bonificacions en la taxa d’escombraries per
aportacions a la deixalleria fixa. Pel que fa al Servei d’Educació de Residus (SER) de
Rubinet es constata que és poc conegut entre els veïns i veïnes de Rubí.
Per últim, l’enquesta recull els àmbits sobre els quals els enquestats proposen millores,
com són la necessitat de realitzar més campanyes d’informació, disposar de més
contenidors, crear més bonificacions que promoguin el reciclatge, baixar l’impost dels
residus i millorar la conscienciació dels usuaris, entre d’altres.
En l’annex 5.1 es pot consultar l’informe Estudi sobre gestió de residus al municipi de
Rubí, 2016 amb els resultats obtinguts de les enquestes ciutadanes realitzades.
Pel que fa al qüestionari ciutadà, en aquest cas realitzat en la part final del procés
participatiu entre març i abril de 2018, s’ha fet a través de la plataforma de participació
digital RUBI participa. El qüestionari, que inclou preguntes relacionades amb els diferents
eixos estratègics del Pla per a la prevenció de la generació de residus i la millora de la
recollida selectiva, ha rebut un total de 8 respostes.
En general s’han valorat favorablement les línies estratègiques per reduir la generació de
residus. En el cas del malbaratament alimentari s’indica que cal fer un treball tant a casa,
com en menjadors escolars, en comerços rebaixant els productes a punt de caducar i en
establiments de restauració promovent que els clients puguin endur-se el menjar sobrer a
casa. Pel que fa a la reducció d’embalatges i bosses d’un sol ús, aspecte molt vinculat al
consum o compra responsable, s’apunten com a idees reduir els productes envasats en
plàstic, fomentar la compra a granel i de proximitat, substituir les bosses de plàstic per
bosses de paper i recuperar la bossa de roba pel pa. Es veu amb bons ulls també la
implantació d’un sistema de retorn dels envasos tant de vidre com de plàstic. En
l’ambientalització d’esdeveniments i festes es considera que cal millorar la informació del
sistema que s’utilitza (vaixella compostable, got retornable, etc.), reforçar el sistema de
contenidors i fer una millor separació dels residus. Cal fomentar i millorar la imatge dels
mercats de segona mà i d’intercanvi, i potenciar l’ús de les xarxes socials amb aquesta
finalitat. Per últim, es creu interessant l’evolució de l’equipament de la deixalleria cap a un
centre multidisciplinari que permeti la recuperació, restauració i reparació de mobles i
electrodomèstics, així com la promoció de cursos, tallers i formació diversa en aquest
àmbit.
En relació a les línies estratègiques per millorar la recollida selectiva, els resultats del
qüestionari mostren diversitat d’opinions respecte el model actual. En algun cas es
considera que el model vigent funciona correctament i el que cal és millorar el sistema i
ubicació dels contenidors, i en altres casos es proposa començar a introduir el model porta
a porta en determinades zones del municipi, com ara a les urbanitzacions. Pel que fa a les
campanyes de sensibilització i conscienciació en general es consideren necessàries per a
reforçar el missatge tant a infants i joves, com a adults i empreses. Finalment, hi ha
consens en la necessitat de disposar d’una ordenança municipal que reguli la recollida
selectiva i permeti sancionar les accions incíviques i les males pràctiques.
En l’annex 5.11 es pot consultar l’informe detallat de les aportacions rebudes a través del
qüestionari ciutadà.
PÀGINA - 12 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
3.2. Consell d’infants
El 24 de novembre de 2016 es va realitzar un taller participatiu amb els representants del
Consell d’infants amb l’objectiu de conèixer la seva opinió i recollir les seves propostes en
relació a l’àmbit del Pla. El taller va tenir una durada d’una hora i va comptar amb 8
participants.
La dinàmica de participació es va realitzar seguint la metodologia de focus grup amb un sol
grup de debat. Per fomentar el debat entre els assistents i la recollida de propostes, els
dinamitzadors van exposar una sèrie de preguntes associades als dos grans blocs de
debat:
• Com podem evitar generar tants residus?
• Com podem millorar la recollida selectiva?
A més, també es van utilitzar algunes imatges inspiradores relacionades per millorar la
reflexió dels participants.
Les principals aportacions recollides per aquest col·lectiu per evitar generar tants residus
fan referència a la sensibilització de la ciutadania, mitjançant campanyes de compra
responsable i compra de productes amb menys envasos; la sostenibilitat de les activitats
populars i festes locals, gràcies a la identificació i personalització dels gots de plàstic; i la
disminució del consum de piles i la promoció de l’ús de piles recarregables.
Pel que fa a la millora de la recollida selectiva, les propostes van encaminades, per un
costat, a millorar la informació a l’usuari per saber què va a cada contenidor, mitjançant
adhesius, anuncis de televisió, campanyes i documentals pedagògics que mostrin les
conseqüències d’una mala recollida, etc, i per l’altra, al model de recollida que passaria per
la disposició de més contenidors de recollida selectiva a la via pública o la implantació del
porta a porta. Per altra banda, també es considera necessari que l’Ajuntament faciliti
diferents cubells per fer la recollida selectiva a casa i una vigilància més activa al carrer per
detectar els usuaris que no reciclen correctament.
En l’annex 5.2 es pot consultar l’informe detallat de les aportacions realitzades pel Consell
d’infants en el taller participatiu.
3.3. Consell de la gent gran
El taller participatiu del Consell de la gent gran es va realitzar el 28 de novembre de 2016,
va tenir una durada d’una hora i va comptar amb 8 participants. L’objectiu del taller era el
de donar a conèixer els resultats de la diagnosi de la gestió actual dels residus al municipi
de Rubí i recollir les propostes de millora dels assistents en relació a l’àmbit del Pla.
La dinàmica de participació es va realitzar seguint la metodologia de focus grup amb un sol
grup de debat. Per fomentar el debat entre els assistents i la recollida de propostes, els
dinamitzadors van exposar una sèrie de preguntes associades als dos grans blocs de
debat:
• Com podem evitar generar tants residus?
PÀGINA - 13 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
• Com podem millorar la recollida selectiva?
A més, també es van utilitzar algunes imatges inspiradores relacionades per millorar la
reflexió dels participants.
Les principals aportacions recollides per aquest col·lectiu per evitar generar tants residus
fan referència a la reducció de l’ús del paper evitant l’edició de tríptics i fulletons; la
penalització dels materials d’un sol ús i, com a contrapartida, la promoció de l’ús de
materials reutilitzables, com per exemple en el sector de la restauració amb l’ús de tovalles
i tovallons de roba i envasos de vidre. En relació a la reducció dels residus orgànics es
demana que l’Ajuntament faciliti i incentivi l’ús de compostadors domèstics sempre que
sigui possible per qüestions d’espai.
Pel que fa a la millora de la recollida selectiva, les aportacions van dirigides a la
conscienciació ciutadana mitjançant la difusió i les campanyes de sensibilització per
explicar els pros i els contres de fer una bona recollida selectiva; potenciar l’ús de les
deixalleries mòbils recordant els horaris i les funcions d’aquestes; i incrementar la
vigilància i control a peu de carrer mitjançant els agents cívics.
En l’annex 5.3 es pot consultar l’informe detallat de les aportacions realitzades pel Consell
de la gent gran en el taller participatiu.
3.4. Entitats, consells, federacions, taules sectorials i associacions veïnals
En el marc del procés participatiu es van realitzar tres sessions amb diferents membres del
col·lectiu d’entitats, consells, federacions, taules sectorials i associacions veïnals. La
primera sessió del taller de participació va tenir lloc el 12 de desembre de 2016 i va
comptar amb la presència de 5 representats de diferents associacions veïnals, la segona
sessió es va realitzar el 14 de desembre de 2016 i la tercera el 28 de febrer de 2017, i hi
van assistir 5 i 12 persones respectivament. Totes les sessions van tenir una durada de
dues hores.
El motiu de la celebració d’una tercera sessió d’aquest col·lectiu va ser la baixa afluència
en la convocatòria del desembre. Per altra banda, els representants de les associacions de
veïns van ésser convidats a assistir als diferents tallers amb entitats, consells, federacions
i taules sectorials planificades per tal de facilitar la seva participació.
L’objectiu dels tallers era el de donar a conèixer els resultats de la diagnosi de la gestió
actual dels residus al municipi de Rubí i recollir les propostes de millora dels assistents en
relació a l’àmbit del Pla.
La dinàmica de participació es va realitzar seguint la metodologia del brainwriting, on les
propostes s’exposen en petit grup de 5-6 persones i s’anoten en un post-it. Per fomentar el
debat entre els assistents i la recollida de propostes, els dinamitzadors van exposar una
sèrie de preguntes associades als dos grans blocs de debat:
• Com podem evitar generar tants residus?
• Com podem millorar la recollida selectiva?
PÀGINA - 14 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
A mesura que avançava la sessió, els dinamitzadors plantejaven diversos aspectes
relacionats amb les diferents línies estratègiques del Pla Local de Residus, per tal d’animar
el debat i tocar el màxim de temes possibles.
Les principals aportacions recollides per aquest col·lectiu per evitar generar tants residus
fan referència a promoure el consum responsable i de proximitat, amb el mínim d’envàs
possible; incidir en els productors, envasadors i comerciants perquè redueixin la quantitat i
qualitat de l’envàs que posen al mercat; facilitar que els envasos puguin ser retornats a
l’establiment o les màquines de vending i bonificar la devolució; eliminar del tot les bosses
d’un sol ús de plàstic, substituir-les per bosses menys contaminants com les de ràfia;
impulsar una campanya de bones pràctiques i màrqueting positiu al Mercat Municipal fent
referència a la reducció d’envasos, el foment de la bossa de paper i la implantació d’un
sistema de devolució d’envasos; potenciar l’ús de la carmanyola o el bock&roll a l’escola;
aprofitar la Festa Major per transmetre el missatge amb algun detall que potenciï la
reducció de residus, de la mateixa manera en esdeveniments i festes utilitzar la vaixella
compostable; reduir el malbaratament alimentari mitjançant una xarxa o plataforma per
reaprofitar i distribuir els excedents o aliments a punt de caducar a entitats o famílies que
ho necessitin; promoure la cuina d’aprofitament a través d’un blog; potenciar la
reutilització i reparació de mobles i aparells vells que arriben a la deixalleria, així com
promoure els tallers de reparació i esdeveniments d’intercanvi com són la trocalleria i el
mercat del trasto; fer ressò de les campanyes de neteja protagonitzades per a nens/es,
com ara els “caçadors de trastets”; i potenciar l’autogestió de la fracció orgànica en les
urbanitzacions a través de compostadors casolans.
Pel que fa a la millora de la recollida selectiva, les aportacions van dirigides a la necessitat
de realitzar rutes populars o campanyes de sensibilització a tota la ciutadania per explicar
el funcionament i els beneficis d’una bona recollida selectiva, així com els efectes
econòmics i ambientals; la disponibilitat de papereres amb protecció pel vent i
compartimentades, i la transformació dels punts d’aportació de residus amb dos
contenidors a illes completes amb totes les fraccions; millorar la ubicació d’alguns
contenidors de pedal que actualment presenten problemes d’obertura i tenir en compte la
facilitat i comoditat d’obertura a l’hora de comprar nous contenidors; reduir les fugues de
cartró mitjançant contenidors soterrats o de boca petita i reforçar la presència d’agents
cívics per detectar accions incíviques, en aquest sentit incrementar també el control sobre
l’empresa que fa el servei per assegurar la correcta separació de les fraccions i bona gestió
posterior; millorar la recollida selectiva de grans productors, com els comerços, restauració
i indústria; fomentar la recollida selectiva creant una competició entre barris; pel que fa a
les urbanitzacions es demana disposar de contenidors d’orgànica resistents a l’embat dels
porcs senglars, habilitar punts fixes de recollida de poda i revisar la ubicació dels
contenidors per millorar l’accessibilitat i reduir les distàncies; potenciar la xarxa de
compostatge casolà mitjançant bonificacions en la taxa d’escombraries; en relació al servei
de deixalleria fixa cal millorar-ne la difusió i l’accessibilitat, valorar la possibilitat d’ampliar-
la o construir-ne una altra, així com potenciar i facilitar-ne l’ús per part dels autònoms; pel
que fa a la deixalleria mòbil a les urbanitzacions es proposa millorar-ne la ubicació en
punts més cèntrics i propers a la carretera, millorar la formació i implicació del personal i
PÀGINA - 15 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
ajustar els horaris a la realitat laboral dels usuaris o reconvertir la deixalleria mòbil en una
minideixalleria fixa; reforçar al difusió del servei gratuït del telèfon verd i la recollida de
voluminosos a domicili; en relació al model de recollida hi ha diversitat d’opinions, per una
part es considera que el model actual funciona però cal introduir millores, i per l’altra es
considera que cal implantar un sistema porta a porta ja sigui o bé parcial, per zones o en
tot el municipi.
En els annexos 5.4, 5.5 i 5.6 es poden consultar els informes detallats de les aportacions
realitzades pel col·lectiu d’entitats, consells, federacions, taules sectorials i associacions
veïnals en les tres sessions del taller participatiu realitzat.
3.5. Partits polítics
El taller participatiu amb representants dels partits polítics amb representació a
l’Ajuntament de Rubí es va realitzar l’1 de febrer de 2017 i va tenir una durada d’una hora i
mitja. L’objectiu del taller era el de donar a conèixer els resultats de la diagnosi de la gestió
actual dels residus al municipi de Rubí i recollir propostes de millora dels diferents grups
polítics en relació a l’àmbit del Pla.
La dinàmica de participació es va realitzar seguint la metodologia de focus grup amb un sol
grup de debat. El dinamitzador anava introduint les diferents línies estratègiques del Pla i
vetllava per promoure el debat entre els assistents.
A banda del taller, també es va donar la possibilitat als assistents i també a la resta de
grups polítics que no van poder assistir, l’oportunitat de fer arribar més aportacions amb
posterioritat al taller mitjançant el correu electrònic.
A continuació es destaquen les principals aportacions recollides d’aquest col·lectiu per
cadascuna de les línies estratègiques del Pla.
− Prevenció del malbaratament alimentari. Es proposa incidir a nivell particular en els
hàbits de compra mitjançant campanyes d’informació i sensibilització; i promoure
tallers de cuina d’aprofitament. A nivell de grans productors es proposa canalitzar
els productes processats a punt de caducar cap a entitats i famílies necessitades, i
pel que fa als excedents de productes frescos o restes de producció agrícola
reaprofitar-los en la indústria de sucs i melmelades, per a l’alimentació animal o
compost.
− Minimització d’embalatges i bosses d’un sol ús. Les propostes van encaminades a
reduir la quantitat d’envàs i potenciar els productes a granel, començant pel
Mercat Municipal i d’aquí estendre-ho a la resta de comerços de la ciutat.
− Foment d’envasos retornables, viabilitat d’implantar un sistema de dipòsit,
devolució i retorn. Hi ha divergència entre els diferents grups polítics a l’hora de
considerar la necessitat o prioritat de la línia estratègica. Com a propostes s’indica
la possibilitat d’implantar una sistema de dipòsit, devolució i retorn com a prova
pilot; la utilització de gots de plàstic reutilitzable o vaixella compostable en actes
públics.
PÀGINA - 16 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
− Foment de la reparació i reutilització de productes (intercanvi de productes, segona
mà...). Com a propostes s’indiquen la possibilitat d’ampliar i deslocalitzar el
projecte de “dimecres manetes”; establir un mercat d’intercanvi de productes de
segona mà mensual; i canviar el sistema de recollida de mobles i trastos vells per
tal de poder reaprofitar-los.
− Promoció del consum responsable (consum immaterial, ambientalització
d’esdeveniments, etc.). En aquest cas hi ha consens entre els diferents grups
polítics. A més, es tracta d’una acció que ja s’està duent a terme i que cal mantenir
mitjançant campanyes de sensibilització.
− Increment i millora de la recollida selectiva, a nivell ciutadà i comercial. Algunes de
les mesures que s’apunten fan referència a millorar les illes de contenidors
adequant la mida dels contenidors al volum que es genera i disposant de les cinc
fraccions en totes elles; establir un sistema de recollida porta a porta per a grans
productors; potenciar el servei de deixalleria municipal valorant la possibilitat
d’ampliar-la; i fomentar l’ús de compostadors casolans.
− Anàlisi de la viabilitat d’introduir un canvi de model de recollida selectiva. En aquest
cas hi ha desacord entre els partits polítics a l’hora de considerar la idoneïtat
d’aplicar un canvi de model. Alguns dels grups polítics però consideren necessari
tendir cap al model de recollida porta a porta, començant per les urbanitzacions i
estenent-ho gradualment a tot el municipi, o bé implantar un sistema mixt
mantenint les cinc fraccions al nucli urbà i el porta a porta a les urbanitzacions.
− Anàlisi del model de recollida de residus municipals en polígons industrials,
valorant la idoneïtat de mantenir el servei per part de l’Ajuntament (no obligatori).
Hi ha divergència entre els partits polítics, doncs una part consideren que la gestió
dels residus industrials, encara que siguin assimilables a residus municipals, ha
d’anar a càrrec dels propis industrials.
− Evolució del servei de deixalleria cap a una visió àmplia de “Centre de serveis
ambientals”. Els diferents partits polítics coincideixen en considerar adient la línia
estratègica. Les propostes recollides fan referència a la voluntat de municipalitzar
el servei, així com ampliar o fer una deixalleria nova a la Zona Nord; millorar la
formació del personal; potenciar la reutilització de mobles i trastos vells recollits a
la deixalleria; i la creació d’un Centre Especial de Treball.
− Elaboració d’una ordenança municipal de residus. Tots els grups coincideixen en la
necessitat de la mesura.
− Adequació dels futurs plecs de condicions del servei de recollida amb coherència
amb el Pla de residus. Tots els grups consideren imprescindible aprovar el Pla Local
de Residus i definir el model de gestió de residus municipals abans de licitar els
futurs plecs. Com a proposta s’indica la possibilitat d’incloure clàusules socials per
incorporar als plecs de condicions.
− Revisió de l’ordenança fiscal per ampliar mesures que fomentin la reducció,
reutilització i recollida selectiva. En general es considera adient la proposta.
S’apunten com a propostes el pagament per generació dels grans productors de
residus municipals; la revisió de les bonificacions ambientals de la taxa
PÀGINA - 17 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
d’escombraries, tant a nivell domèstic com comercial; i l’aplicació de mesures per
personalitzar la taxa d’escombraries.
En l’annex 5.7 es pot consultar l’informe detallat de les aportacions realitzades en el taller
participatiu amb els partits polítics, així com les aportacions rebudes amb posterioritat a la
sessió.
3.6. Tècnics municipals
El taller participatiu amb tècnics municipals es va realitzar el 24 de març de 2017, va tenir
una durada de dues hores i va comptar amb 22 participants. L’objectiu del taller era el de
donar a conèixer els resultats de la diagnosi de la gestió actual dels residus al municipi de
Rubí i, aprofitant el coneixement tècnic dels assistents, recollir les propostes de millora en
relació a l’àmbit del Pla.
La dinàmica de participació es va dividir en dues parts: primerament, una reflexió individual
mitjançant una graella en paper amb les diferents línies estratègiques del Pla perquè
cadascú pogués validar i definir propostes d’accions a desenvolupar per assolir-les; la
segona part va consistir en un brainwriting en petits grups de 4-5 persones, on es van
posar en comú les opinions i propostes individuals, i es van incorporar en una altra graella
les idees consensuades. A banda, també es va demanar que cada grup prioritzés 3
actuacions per posar en comú al plenari.
A continuació es destaquen les principals aportacions recollides d’aquest col·lectiu per
cadascuna de les línies estratègiques treballades en el taller.
− Prevenció del malbaratament alimentari. Es proposa establir un conveni a tres
bandes entre l’Ajuntament, els supermercats i entitats per tal d’aprofitar productes
amb caducitat propera; implicar al sector de la restauració per fomentar mesures
com el mig menú, racions personalitzades, etc.; incentivar econòmicament els
comerços que facin educació en matèria de malbaratament; promoure tallers de
cuina d’aprofitament i visibilitzar els receptaris que l’Ajuntament té a la web; i
impulsar la venda a granel.
− Minimització d’embalatges i bosses d’un sol ús. En primera instància es proposa
millorar la conscienciació ciutadana; incentivar als comerços i establiments a
implicar-se en la reducció d’envasos mitjançant, si cal, les ordenances; des de
l’Ajuntament facilitar la compra d’embalatge sostenible; fomentar l’ús de la
carmanyola en les compres al Mercat Municipal i altres comerços; i establir una
figura de control que vetlli pel compliment del cobrament de la bossa de plàstic.
− Foment d’envasos retornables, viabilitat d’implantar un sistema de dipòsit,
devolució i retorn. Es proposa recuperar antigues estructures; promoure l’incentiu
econòmic per a l’usuari en la devolució d’envasos; i crear punts de recollida en
punts estratègics com a prova pilot, com ara el Mercat Municipal, supermercats,
etc.
− Foment de la reparació i reutilització de productes (intercanvi de productes, segona
mà...). En aquest àmbit es proposa promoure accions i espais d’intercanvi de
PÀGINA - 18 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
productes amb garantia, com ara la trocalleria, mercats i fires, una App, etc.;
facilitar una nau municipal on es faci formació i ocupació entorn la reparació i la
reutilització; ampliar el servei de “dimecres manetes”; i fomentar l’economia
circular entre les empreses.
− Promoció del consum responsable (consum immaterial, ambientalització
d’esdeveniments, etc.). Les propostes fan referència sobretot a realitzar accions de
sensibilització a empreses, escoles i ciutadania en general; cal que l’Ajuntament
faci pedagogia en les activitats organitzades des del consistori, fomentant l’ús de la
vaixella reutilitzable o compostable, i també en el seu funcionament ordinari, amb
mesures com l’estalvi del paper.
− Increment i millora de la recollida selectiva, a nivell ciutadà i comercial. Es proposa
millorar el servei de recollida fent que totes les illes de contenidors tinguin les cinc
fraccions i adequant el sistema d’obertura i mida a cada fracció; premiar als barris
que reciclen més bé; identificar la brossa amb l’usuari i bonificar la correcta
separació; i establir una figura d’inspector de contenidors.
− Anàlisi de la viabilitat d’introduir un canvi de model de recollida selectiva. En aquest
sentit, es considera necessari la realització d’un estudi que avaluï diferents casos
d’èxit del model de recollida selectiva, tenint en compte les característiques i
realitat de la ciutat de Rubí i utilitzant els recursos interns per fer-lo; per altra
banda, s’apunta valorar la possibilitat d’implantar el porta a porta, començant per
les urbanitzacions.
− Anàlisi del model de recollida de residus municipals en polígons industrials,
valorant la idoneïtat de mantenir el servei per part de l’Ajuntament (no obligatori).
Es planteja implantar el model porta a porta a les indústries i d’aquesta manera
eliminar la bossa única; per altra banda, es considera que l’Ajuntament ha
d’establir les mesures de control però no s’ha de fer responsable de la gestió; per
últim, es creu convenient realitzar, des del consistori i amb recursos propis, un
anàlisi econòmic per valorar les diferents possibilitats.
− Evolució del servei de deixalleria cap a una visió àmplia de “Centre de serveis
ambientals”. Es considera interessant crear un espai amb funcions múltiples, on
poder oferir cursos i tallers ambientals, serveis i formació entorn la reparació i la
reutilització, així com orientació, assessorament i qualificació professional; es
proposa facilitar una nau municipal per poder acollir aquest espai multidisciplinari.
− Elaboració d’una ordenança municipal de residus. Es proposa realitzar un estudi
econòmic complet de tots els àmbits (industrial, comercial i domèstic) i redactar, a
partir d’aquest, una ordenança que reculli tots els incentius, bonificacions, taxes i
sancions; vetllar perquè la redacció d’aquesta ordenança tingui un caràcter
transversal i participatiu; i per últim, fer difusió i informar a tota la ciutadania sobre
l’existència de l’ordenança.
− Adequació dels futurs plecs de condicions del servei de recollida amb coherència
amb el Pla de residus. S’apunta la importància d’incloure en els plecs el requisit de
que les empreses adjudicatàries siguin especialistes en gestió de residus, i per
PÀGINA - 19 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
tant, que puguin aportar un valor afegit al servei, així com el requeriment de
formació dels treballadors/es del servei de recollida.
− Revisió de l’ordenança fiscal per ampliar mesures que fomentin la reducció,
reutilització i recollida selectiva. Es proposa establir bonificacions per als comerços
que promoguin la reducció i la devolució d’envasos.
Els aspectes que els tècnics municipals van destacar en el plenari, i que per tant es poden
considerar com a línies estratègiques prioritàries, fan referència a la minimització
d’embalatges i bosses d’un sol ús, la devolució d’envasos, les mesures per millorar la
recollida selectiva ciutadana i comercial, l’anàlisi de la viabilitat d’un canvi de model,
l’evolució del servei de deixalleria i l’elaboració d’una ordenança municipal de residus.
En l’annex 5.8 es pot consultar l’informe detallat de les aportacions realitzades pels tècnics
municipals en el taller participatiu.
3.7. Empreses ubicades als Polígons d’Activitat Econòmica
Durant el mes de maig de 2017 es va realitzar un estudi sobre la generació de residus
industrials assimilables a municipals de les empreses establertes als polígons industrials
de Rubí. L’objectiu d’aquest estudi era el d’obtenir informació sobre la generació, així com
recollir informació de l’ús, la valoració i percepció dels serveis que ofereix l’Ajuntament en
aquest àmbit.
L’estudi va consistir en una enquesta estructurada mitjançant una entrevista presencial,
realitzada a 160 empreses de diversos sectors i dimensions.
A continuació es destaquen les conclusions recollides directament relacionades amb els
eixos i línies estratègiques del Pla Local de Residus Municipal de Rubí.
− El grau de coneixement del servei de recollida de residus assimilables a municipals
de les activitats industrials és baix.
− En aquest sentit, la grandària de l’empresa té poca influència sobre el coneixement
del servei.
− L’ús del servei municipal de recollida de residus és molt baix, un 10,6% del total
d’empreses.
− Els principals motius per no utilitzar el servei són l’ús d’un empresa externa que els
fa aquesta gestió i el desconeixement pròpiament.
− Com més gran és l’empresa més probabilitats hi ha de que el faci servir.
− Les empreses que gaudeixen del servei de recollida de residus assimilables a
municipals l’utilitzen entre 1 i 2 cops per setmana.
− Els aspectes més ben valorats del servei són: el servei en sí i la gestió porta a
porta, i entre els aspectes a millorar, destaquen els referents a la freqüència,
regularitat, anuncis de recollida en festius i similars.
− En general hi ha un desconeixement tant del cost econòmic del servei, com de la
possibilitat d’exempció de la taxa de recollida.
− En relació a la valoració dels serveis que ofereix l’Ajuntament predomina la
insatisfacció i el desconeixement.
PÀGINA - 20 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
− Per altra banda, són poques les empreses que recorden la visita d’un informador
ambiental. Entre les que sí que han rebut la visita i ho recorden es valora
positivament la seva aportació.
− Pel que fa a la possibilitat de que l’Ajuntament retiri la prestació del servei de
recollida, la majoria de les empreses expressen indiferència o fins i tot ho valoren
positivament.
En l’annex 5.9 es pot consultar l’informe executiu de l’Enquesta sobre la gestió de residus
industrials de les empreses de Rubí.
3.8. Comerços
Durant el mes de juny de 2017 es va realitzar un estudi sobre la generació de residus
comercials, per tal de conèixer quin tipus de residus es generen i quina gestió es fa, així
com recollir la valoració i percepció que aquest col·lectiu té sobre la recollida dels residus
assimilables a municipals generats.
L’estudi va consistir en una enquesta estructurada realitzada a 153 comerços de diferents
barris i eixos comercials de Rubí, mitjançant una entrevista presencial.
A continuació es destaquen les conclusions recollides directament relacionades amb els
eixos i línies estratègiques del Pla Local de Residus Municipal de Rubí.
− La major part dels comerços enquestats estan satisfets amb el servei de recollida
de residus comercials per part de l’Ajuntament.
− Com a punts forts destaquen la diversitat de residus recollits, la comoditat i
l’eficiència del servei.
− Com a punts de millora assenyalen que cal incrementar la freqüència del buidat
dels contenidors, així com la seva capacitat; millorar la informació del servei i la
gestió que es fa; i reduir les males olors dels residus orgànics.
− El treball dels informadors ambientals és molt ben valorat i ha permès corregir
alguna mala pràctica. Amb tot, només una petita part dels comerços recorden
haver rebut la seva visita.
− La major part dels comerços generen entre dos i tres tipus de residus. Aquests són
majoritàriament: cartró, plàstic, paper, orgànica i vidre. Mentre que en menor
quantitat es generen residus d’olis, pneumàtics, piles, etc.
− Pel que fa a la seva gestió, el vidre i el paper i/o cartró són els residus que millor es
reciclen per part dels establiments comercials, 100% i 95% respectivament. Mentre
que el reciclatge dels residus d’envasos i l’orgànica baixen fins al 31% i 29% de
reciclatge.
− Pel que fa a les vies utilitzades per gestionar els residus, principalment els
comerços utilitzen el sistema de contenidors del servei de recollida municipal i la
recollida a la porta de l’establiment. De manera menys habitual, i en funció del
tipus de residu, és fa a través del servei d’una empresa externa, la pròpia empresa
o el trasllat a la deixalleria.
PÀGINA - 21 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
En l’annex 5.10 es pot consultar l’informe executiu de l’Enquesta sobre la gestió de residus
comercials dels comerços de Rubí.
PÀGINA - 22 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
4. CONCLUSIONS
El present document recull els resultats de les diferents actuacions realitzades dins del
marc del procés participatiu dissenyat pel Pla Local de Residus Municipals 2019-2025,
corresponent a la fase de recollida d’opinions de la ciutadania. Aquestes actuacions, ja
siguin tallers presencials o bé enquestes presencials o qüestionaris on-line, han estat
pensades per oferir un espai on la ciutadania pogués expressar les seves opinions i
realitzar propostes referides a l’àmbit d’actuació del Pla.
A mode de conclusions, aquest darrer apartat resumeix per cadascun dels eixos estratègics
del Pla, per una banda, aquelles propostes que han tingut més consens i han estat més
repetides i que, per tant, es considera que gaudeixen d’un cert consens ciutadà i, per l’altra
banda, aquelles propostes o consideracions sobre les quals el debat no ha conclòs en un
punt de vista mínimament consensuat.
− Cal millorar la conscienciació de la ciutadania per tal d’evitar la generació de
residus, promoure el consum responsable i els beneficis ambientals i econòmics de
millorar la recollida selectiva. Per fer-ho es creu necessari realitzar campanyes de
sensibilització, donar més informació econòmica i ambiental en el rebut
d’escombraries, i aprofitar els esdeveniments i festes populars organitzades des de
l’Ajuntament per ajudar a difondre el missatge.
− En relació a la prevenció de residus i consum responsable (eix estratègic 1), les
línies estratègiques que han generat més debat i també obtingut un major consens
a l’hora de considerar-les com a prioritàries o més factibles han estat: la prevenció
del malbaratament alimentari, mitjançant la creació d’una xarxa o plataforma de
reaprofitament d’aliments, la promoció de la cuina d’aprofitament i la visibilització
del receptari que l’Ajuntament té a la web; l’ambientalització d’esdeveniments i
festes populars, mitjançant l’ús de gots reutilitzables i la vaixella compostable; el
foment de la minimització d’embalatges i les bosses d’un sol ús, començant en
aquest cas per la implantació al Mercat Municipal i estendre-ho a tots els comerços
de la ciutat; i per últim, el foment de l’ús d’envasos retornables i la implantació
d’un sistema de dipòsit, devolució i retorn que permeti rebre un incentiu o
bonificació econòmica.
− Pel que fa a la reutilització i preparació per a la reutilització (eix estratègic 2),
s’evidencia que el municipi ja està duent a terme diverses accions positives en
aquest sentit, com ara els “dimecres manetes”, “caçadors de trastets”, l’espai
d’intercanvi “La Trocalleria”, entre d’altres. De tota manera, es creu convenient
millorar-ne la comunicació i difusió, així com impulsar la creació d’un mercat de
segona mà mensual.
− Per altra banda, una de les propostes que s’ha repetit en més d’un taller ha estat la
de crear un sistema per visibilitzar els voluminosos que arriben a la deixalleria i
millorar també la recollida de mobles i trastos vells, per tal que no siguin triturats
directament i puguin ésser reutilitzats.
PÀGINA - 23 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
− Amb tot, el foment de la reparació de productes ha generat punts de vista diferents,
ja que es considera que en alguns casos es pot entrar en conflicte amb altres
activitats econòmiques o el treball de professionals autònoms del sector.
− Per tal de millorar la gestió de residus municipals i reciclatge (eix estratègic 3), hi
ha un ampli consens en considerar com a necessari i prioritari per millorar la gestió
actual disposar en totes les illes de contenidors de les cinc fraccions de residus.
Cal també que els contenidors tinguin les dimensions adequades i que els sistemes
d’obertura siguin adients i accessibles.
− Es constata la divergència d’opinions pel que fa a introduir un canvi de model de
recollida, concretament en relació al porta a porta. Alguns col·lectius són partidaris
d’impulsar una prova pilot de forma parcial o per zones, com ara en les
urbanitzacions, altres consideren que la implantació s’ha de fer a tot el municipi,
mentre que alguns creuen que és un model inviable a Rubí.
− De tota manera, dins dels diferents àmbits consultats s’observa una tendència en
el desig de personalitzar els residus, per tal d’identificar males pràctiques i al
mateix temps poder incentivar i bonificar la correcta separació dels residus. En
aquest sentit, en general es considera adient impulsar la vigilància i control a peu
de carrer mitjançant la figura de l’agent cívic.
− En relació a la recollida selectiva dels residus generats pel sector comercial, la
valoració i percepció general d’aquest col·lectiu és satisfactòria. De tota manera,
l’estudi realitzat dins del procés participatiu a través de l’enquesta constata que els
nivells de reciclatge dels residus d’envasos i la matèria orgànica són millorables.
− En relació al servei actual de recollida de residus assimilables a municipals de les
activitats industrials, l’enquesta realitzada evidencia que hi ha un gran
desconeixement del servei i, per tant també, un baix nombre d’empreses que
l’utilitzen. Pel que fa a la valoració d’aquest servei per part de la resta de col·lectius
amb els que s’ha treballat en el procés participatiu, en general es considera que
l’Ajuntament ha d’establir les mesures de control però no s’ha de fer responsable
de la gestió. S’apunten com a propostes establir el model porta a porta a les
indústries o que sigui la mateixa indústria qui, a través d’un gestor especialitzat,
s’ocupi de la gestió d’aquests residus.
− Pel que fa als aspectes transversals del Pla (eix estratègic 4), hi ha unanimitat en
considerar que el servei de deixalleria actual, a banda de millorar qualitativament,
ha d’evolucionar cap a un espai amb funcions múltiples, on poder oferir cursos,
tallers i serveis de reparació. A banda, també es constata la necessitat d’ampliar la
deixalleria actual i/o crear-ne una de nova cap a la Zona Nord.
− En relació a les deixalleries mòbils, en general es percep que l’ús que se’n fa no és
l’òptim, s’assenyalen diferents aspectes com ara la freqüència, l’horari i la ubicació,
com a principals desavantatges. En general es considera que caldria tendir cap a
un servei de minideixalleries fixes amb una ubicació més cèntrica i propera a la
carretera.
− Es valora de manera molt positiva la creació d’una ordenança municipal de residus
que ordeni tot el servei de gestió de residus, així com les mesures, incentius i
PÀGINA - 24 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
bonificacions que fomentin les bones pràctiques en la prevenció i gestió dels
residus.
PÀGINA - 26 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
5.1. Enquesta ciutadana
Novembre-desembre 2016
2
Univers: 28.114 llars a Rubí (Font: IDESCAT) .
Mostra: realització de 516 enquestes presencials a les llars.
Distribució de la mostra i selecció dels individus: Polietàpica aleatòria, estratificada segons barri de residència. La distribució de la mostra s’ha realitzat utilitzant dues metodologies:
A. Metodologia CATI: per les urbanitzacions del districte 1 i 2 amb un total de 200 enquestes, repartides proporcionalment al nombre d’habitants de cadascun dels barris.
B. Metodologia CAPI: nucli urbà repartides proporcionalment segons el nombre d’habitants de cadascun dels barris per a un total de 316 enquestes.
Error mostral: ±4,31% pel conjunt de la mostra, per un nivell de confiança del 95,5% (2 sigmes) i sota el supòsit de màxima indeterminació (on P=Q=50%).
Durada de l’entrevista: de 15 a 20 minuts. Supervisió, gravació, depuració i validació de la base de dades: Retailtalent.
Tabulació de resultats: Retailtalent.
Informe de resultats: Retailtalent.
Fitxa tècnica
3
Distribució de la mostra per districte i barri
Dades sociodemogràfiques
Districte
Barri 1 2 3 4 5 6 Total
Can Fatjo 20 0 0 0 0 0 20
Sant Jordi Park 9 0 0 0 0 0 9
Can Serrafossà 25 0 0 0 0 0 25
Can Ximelis 8 0 0 0 0 0 8
Els Avets 28 0 0 0 0 0 28
Castellnou - Can Mir 0 64 0 0 0 0 64
Can Solà 0 17 0 0 0 0 17
Can Barceló 0 23 0 0 0 0 23
Sant Muç 0 35 0 0 0 0 35
Ca n'Alzamora 0 0 16 0 0 0 16
Can Vallhonrat 0 0 3 0 0 0 3
Les Torres 0 0 21 0 0 0 21
Vint-i-cinc de Setembre 0 0 9 0 0 0 9
Centre 0 0 0 53 0 0 53
Plana del Castell 0 0 0 3 0 0 3
Ca n'Oriol 0 0 0 0 36 0 36
El Pinar 0 0 0 0 3 0 3
Can Rosés 0 0 0 0 5 0 5
Zona Nord 0 0 0 0 58 0 58
Progrés - Rubí 2000 0 0 0 0 0 27 27
Sector Z 0 0 0 0 0 7 7
Mercat 0 0 0 0 0 29 29
Plana Can Bertran 0 0 0 0 0 17 17
Total 90 139 49 56 102 80 516
4
Tipus d’habitatge
Dades sociodemogràfiques
45,0%
24,8%
28,7%
1,6%
Pis Habitatge unifamiliar adossada o aparellada
Habitatge unifamiliar aïllat o xalet
Altres
El 45,0% de les llars enquestades són un pis, el 28,7% un habitatge unifamiliar aïllat o xalet i el 248% un habitatge unifamiliar adossada o aparellada.
5
Composició de la llar
Dades sociodemogràfiques
11,6%
0,2%
2,3%
0,4%
2,1%
4,5%
1,9%
3,3%
3,1%
0,6%
13,6%
18,8%
15,1%
2,7%
16,3%
3,1%
0,4%
Persona que viu sola
Parelles joves (fins 34 anys)
Pis compartit o altres unitats
Persona fins a 34 anys amb fills
Persona de 35 a 64 anys amb fills petits
Persona de 35 a 64 anys amb fills grans
Altres casos (pex. conviuen amb persones grans o dependents)
Parella jove sense fills
Parella jove amb fills
Altres casos (pex.conviuen amb persones grans o dependents)
Parella de mitjana edat sense fills
Parella de mitjana edat amb fills petits
Parella de mitjana edat amb fills grans
Altres casos (pex.conviuen amb persones grans o dependents)
Parelles grans sense fills (de 65 en endavant)
Parelles grans amb fills
No respon
6
Número de persones que viuen a la llar
Dades sociodemogràfiques
11,6%
40,3%
20,3% 21,1%
4,8%
1,6% 0,2%
1 2 3 4 5 6 7
Mitjana 2,73 punts
7
Lloc de naixement de la persona principal
Dades sociodemogràfiques
0,2%
1,0%
5,0%
8,7%
34,0%
28,7%
22,3%
0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% 40,0%
Resta d'Europa
Païssos de la UE
Resta de Catalunya
Altres zones
Resta d'Espanya
Província de BCN
Rubí
8
Lloc de naixement de la segona persona principal
Dades sociodemogràfiques
78,7%
0,6%
9,1%
11,6%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0% 80,0% 90,0%
Espanya
Resta d'Europa
Altres païssos
No hi ha 2a persona
9
Nivell d’estudis acabats persona principal
Dades sociodemogràfiques
1,9%
22,9%
27,1%
20,2%
7,0%
19,0%
1,2% 0,8%
Sense Estudis Estudis Primaris
Batxiller elemental
Batxiller superior
Univ. Mig Univ. Superior Postgraduats No ho sap
10
Situació professional persona principal
Dades sociodemogràfiques
0,2%
0,4%
0,4%
0,2%
4,7%
27,7%
0,8%
4,7%
5,8%
4,7%
16,5%
17,1%
3,1%
8,1%
5,8%
No respon
No ho sap
Altres
Estudiant
Aturat
Jubilat / Pensionista
Tasques de la llar
Feines tècniques
Feines administratives
Empleat tasques de comandament i direcció
Empleat /industrial (Fàbrica)
Empleat /da Serveis / Comerç
Funcionari /a Empleat Públic
Empresari Autònom / Industrial
Professional Liberal
11
Ingressos totals nets de la llar
Dades sociodemogràfiques
5,8%
14,3%
0,2%
1,2%
1,7%
1,0%
7,2%
14,7%
26,4%
27,5%
No respon
No ho sap
Entre 70.001 i 80.000 €
Entre 60.001 i 70.000 €
Entre 50.001 i 60.000 €
Entre 40.001 i 50.000 €
Entre 30.001 i 40.000 €
Entre 20.001 i 30.000 €
Entre 15.001 i 20.000 €
Menys de 15.000 €
12
Anys que fa que viu a Rubí persona principal
Dades sociodemogràfiques
3,1% 3,1% 2,9%
8,5% 9,5%
72,9%
Menys de 2 anys Entre 2 i 4 anys Entre 4 i 8 anys Entre 8 i 15 anys Entre 15 i 20 anys Més de 20 anys
P7. Qui realitza les tasques domèstiques de forma habitual a casa seva? A. Recollir plats i llençar les restes
13
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
12,0%
8,3%
36,2%
0,4% 0,6% 0,4%
41,7%
0,4%
Viu sol/a Membre de la
parella (Masculí)
Membre de la
parella (Femení)
Fills/es grans
Fills/es petits
Altres familiars
Entre tots No respon
El 41,7% dels residents a Rubí enquestats recullen els plats i llencen les restes entre tots els membres de la família.
P7. Qui realitza les tasques domèstiques de forma habitual a casa seva? B. Fer el menjar
14
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
12,0%
7,0%
57,8%
0,4% 0,6%
21,9%
0,4%
Viu sol/a Membre de la parella (Masculí)
Membre de la parella (Femení)
Fills/es grans
Altres familiars
Entre tots No respon
Més de la meitat de les llars enquestades afirmen que el menjar el realitza el membre de la parella femenina (57,8%).
P7. Qui realitza les tasques domèstiques de forma habitual a casa seva? C. Llençar brossar als contenidors
15
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
12,0%
25,6%
12,0%
2,7% 1,0% 0,2% 0,6%
45,3%
0,6%
Viu sol/a Membre de la
parella (Masculí)
Membre de la
parella (Femení)
Fills/es grans
Fills/es petits
Àvia Altres familiars
Entre tots
NS/NC
En el 45,3% de les llars enquestades llencen la brossa als contenidors entre tots.
P8. Fa recollida selectiva a la seva llar?
16
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
Les llars enquestades afirmen quasi majoritàriament que fan recollida selectiva a la seva llar.
92,1%
7,8% 0,1%
Sí
No
NS/NC
P9. Pot dir-me de quin color és contenidor de Matèria orgànica?
17
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
86,0%
1,7% 0,6% 0,6% 2,3%
8,5%
0,2%
Marró Verd Groc Blau Altres No ho sap No respon
El 86,0% cita correctament el color del contenidor destinat a la recollida de la matèria orgànica.
P9. Pot dir-me de quin color és contenidor de Matèria orgànica?
18
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
El 13,3% de les llars enquestades que fan recollida selectiva no saben quin és el color del contenidor de matèria orgànica.
Color del contenidor de matèria orgànica
Marró Verd Groc Blau Altres No ho sap No respon Total
Fa recollida selectiva
Sí 86,7% 1,9% 0,6% 0,6% 2,3% 7,8% 100,0%
No 80,0% 17,5% 2,5% 100,0%
No ho sap 100,0 100,0%
Total 86,0% 1,7% 0,6% 0,6% 2,3% 8,5% 0,2% 100,0%
P10A. Em podria dir on es porta la matèria orgànica que es recull a Rubí?
19
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
29,3%
4,1% 6,6%
1,2% 1,2%
57,8%
Planta Compostatge
Abocador Deixalleria Planta Triatge Altres No ho sap
Més de la meitat de les llars no saben on es porta la matèria orgànica que es recull a Rubí.
P10B. Sap que se’n fa de la matèria orgànica que es recull selectivament, quin ús té? (MULTIRESPOSTA)
20
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
58,7%
7,0% 4,3% 4,1% 3,7%
0,2%
37,4%
Compost per adob, plantes, conreus, jardineria
Es crema per a fer energia
Se’n fa material de
plàstic
Se’n fa paper
Altres De l’orgànica no se’n fa
res
No ho sap
El 58,7% de les llars entrevistades creuen que la matèria orgànica que es recull selectivament, serveix per a compost per adob, plantes, conreus i jardineria. El 37,4% no sap que se’n fa.
21
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
Aquelles llars on fan recollida selectiva, tenen una major coneixement del que se’n fa de la matèria orgànica que es recull selectivament.
Ús matèria orgànica recollida
Compost per adob,
plantes, conreus, jardineria
Es crema per a fer energia
Se’n fa material de
plàstic
Se’n fa paper
Altres De l’orgànica
no se’n fa res
No ho sap
Fa recollida selectiva
Sí 60,0% 7,4% 4,4% 4,2% 3,4% 0,0% 36,0%
No 45,0% 2,5% 2,5% 2,5% 5,0% 2,5% 55,0%
No ho sap 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%
P10B. Sap que se’n fa de la matèria orgànica que es recull selectivament, quin ús té? (MULTIRESPOSTA)
P11. Pot dir-me on llençar els següents materials?
Ampolla de vidre
22
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
El 90,3% sap on llençar correctament les ampolles.
90,3%
3,9% 3,1% 1,4% 0,6% 0,4% 0,4%
Cntenidor de Vidre (Verd)
Contenidor d´envasos
(Groc)
NS Contenidor de paper (Blau)
Contenidor de Resta
(Gris)
Deixalleria Fixa
Altres
P11. Pot dir-me on llençar els següents materials?
Diari
23
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
El 88,4% sap on llença correctament el diari.
88,4%
4,1% 1,7% 1,7% 1,6% 1,2% 1,2% 0,2%
Contenidor de paper (Blau)
NS Contenidor d´orgànica
(Marró)
Contenidor d´envasos
(Groc)
Contenidor de Resta
(Gris)
Cntenidor de Vidre (Verd)
Altres Deixalleria Fixa
P11. Pot dir-me on llençar els següents materials?
Capsa de cartró
24
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
El 91,7% sap on llençar correctament les capses de cartró.
91,7%
2,9% 1,7% 1,0% 1,0% 0,8% 0,8% 0,2%
Contenidor de paper (Blau)
NS Contenidor d´envasos
(Groc)
Cntenidor de Vidre (Verd)
Contenidor d´orgànica
(Marró)
Contenidor de Resta
(Gris)
Altres Deixalleria Fixa
P11. Pot dir-me on llençar els següents materials?
Restes de menjar
25
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
El 80,6% sap on llençar les restes de menjar.
80,6%
15,1%
1,9% 1,4% 0,4% 0,2% 0,2% 0,2%
Contenidor d´orgànica
(Marró)
Contenidor de Resta
(Gris)
Altres NS NC Cntenidor de Vidre (Verd)
Contenidor de paper (Blau)
Contenidor d´envasos
(Groc)
P11. Pot dir-me on llençar els següents materials?
Restes de plantes
26
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
46,9%
31,2%
10,1% 7,6%
1,7% 1,0% 0,8% 0,4% 0,2% 0,2%
Contenidor
d´orgànica
(Marró)
NS Contenidor
de Resta
(Gris)
Altres NC Deixalleria
Fixa
Telèfon
Verd
900130130 passan a
recollir-ho
Deixalleria
mòbil
Contenidor
de paper
(Blau)
Contenidor
d´envasos
(Groc)
Només el 46,9% sap on llençar correctament les restes de plantes. El 31,2% no ho sap.
P11. Pot dir-me on llençar els següents materials?
Llauna
27
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
68,0%
16,5%
9,7%
2,3% 1,2% 1,2% 0,6% 0,4% 0,2%
Contenidor d´envasos
(Groc)
Contenidor de Resta
(Gris)
NS Altres Cntenidor de Vidre (Verd)
Contenidor d´orgànica
(Marró)
Deixalleria Fixa
Contenidor de paper (Blau)
Deixalleria mòbil
El 68,0% sap on llençar correctament les llaunes.
P11. Pot dir-me on llençar els següents materials?
Brick de llet
28
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
73,8%
14,7%
5,4% 3,9% 1,6% 0,4% 0,2%
Contenidor d´envasos
(Groc)
Contenidor de paper (Blau)
NS Contenidor de Resta (Gris)
Altres Contenidor d´orgànica
(Marró)
Cntenidor de Vidre (Verd)
El 73,8% sap on llençar correctament els bricks de llet.
P11. Pot dir-me on llençar els següents materials?
Envàs de plàstic
29
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
88,6%
4,3% 3,7% 1,4% 1,0% 0,8% 0,4%
Contenidor d´envasos
(Groc)
NS Contenidor de Resta (Gris)
Altres Cntenidor de Vidre (Verd)
Contenidor de paper (Blau)
Contenidor d´orgànica
(Marró)
El 88,6% sap on llençar correctament els envasos de plàstic.
P11. Pot dir-me on llençar els següents materials?
Burilles de tabac
30
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
56,2%
25,2%
8,3% 7,2%
2,5% 0,6%
NS Contenidor de Resta (Gris)
NC Contenidor d´orgànica
(Marró)
Altres Contenidor d´envasos
(Groc)
Més de la meitat de les llars enquestades desconeixen on s’han de llençar les burilles de tabac (56,2%).
P11. Pot dir-me on llençar els següents materials?
Bolquers, compreses
31
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
49,8%
36,8%
6,4% 3,5%
1,4% 1,4% 0,6% 0,2%
Contenidor de Resta
(Gris)
NS NC Contenidor d´orgànica
(Marró)
Contenidor de paper (Blau)
Altres Contenidor d´envasos
(Groc)
Cntenidor de Vidre (Verd)
Quasi la meitat de les llars enquestades coneixen on s’han de llençar els bolquers i les compreses (49,8%)
P11. Pot dir-me on llençar els següents materials?
Pols d’escombrar
32
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
67,1%
17,8%
12,2%
1,6% 0,6% 0,2% 0,2% 0,2% 0,2%
Contenidor de Resta
(Gris)
Contenidor d´orgànica
(Marró)
NS Altres Cntenidor de Vidre (Verd)
Contenidor de paper (Blau)
Deixalleria Fixa
Deixalleria del Mercat
NC
El 67,1% sap on llençar correctament la pols d’escombrar.
P11. Pot dir-me on llençar els següents materials?
Piles de ràdio
33
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
73,6%
7,2% 6,0% 5,4% 3,9% 1,9% 1,0% 0,4% 0,4% 0,2%
Contenidor
de piles
NS Deixalleria
Fixa
Deixalleria
mòbil
Altres Contenidor
medicaments
Farmàcia (SIGRE)
Contenidor
de Resta
(Gris)
Contenidor
d´orgànica
(Marró)
Deixalleria
del Mercat
NC
El 73,6% sap on llençar correctament les piles de ràdio.
P11. Pot dir-me on llençar els següents materials?
Mobles vells
34
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
50,2%
19,0%
14,1% 10,9%
4,5% 1,2% 0,2%
Telèfon Verd
900130130 passan
a recollir-ho
NS Deixalleria Fixa Altres Deixalleria mòbil NC Contenidor
medicaments
Farmàcia (SIGRE)
El 50,2% sap que han de trucar al telèfon verd per a la recollida de mobles vells.
P11. Pot dir-me on llençar els següents materials?
Medicament caducat
35
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
81,0%
10,9%
2,9% 2,3% 1,0% 1,0% 0,6% 0,4%
Contenidor
medicaments
Farmàcia (SIGRE)
NS Contenidor de
Resta (Gris)
Altres Deixalleria mòbil NC Deixalleria Fixa Telèfon Verd
900130130
passan a recollir-ho
El 81,0% sap que els medicaments es llencen als contenidors de les farmacies.
P11. Pot dir-me on llençar els següents materials?
Aparell de TV espatllat
36
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
38,2%
24,0%
18,4%
10,1%
6,0%
2,3% 0,4% 0,4% 0,2%
Deixalleria Fixa NS Telèfon Verd
900130130
passan a recollir-ho
Altres Deixalleria
mòbil
NC Contenidor de
Resta (Gris)
Deixalleria del
Mercat
Contenidor
medicaments
Farmàcia (SIGRE)
El 38,2% sap que ha de portar l’aparell de televisió espatllat a la deixalleria fixa i el 18,4% trucant al telèfon verd.
P11. Pot dir-me on llençar els següents materials?
Oli de cuinar
37
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
31,8%
21,5% 20,7%
15,1%
4,3% 2,5% 1,7% 1,2% 0,8% 0,2% 0,2%
Deixalleria
mòbil
Altres NS Deixalleria
Fixa
Contenidor
de Resta
(Gris)
Contenidor
d´orgànica
(Marró)
Deixalleria
del Mercat
NC Contenidor
d´envasos
(Groc)
Contenidor
de paper
(Blau)
Telèfon
Verd
900130130 passan a
recollir-ho
El 31,8% sap que ha de portar l’oli de cuinar a la deixalleria mòbil i el 15,1% a la deixalleria fixa.
P11. Pot dir-me on llençar els següents materials?
Oli de cotxe
38
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
56,6%
21,1%
9,3% 6,6%
4,8%
0,8% 0,8%
NS Altres Deixalleria Fixa
NC Deixalleria mòbil
Contenidor de Resta (Gris)
Contenidor de Roba
Més de la meitat de les llars enquestades desconeixen on s’han de llençar l’oli de cotxe (56,6%).
P11. Pot dir-me on llençar els següents materials?
Sabates
39
Tasques domèstiques i recollida de residus a la llar
47,3%
27,3%
11,2% 9,3%
1,7% 1,6% 0,6% 0,6% 0,2% 0,2%
Contenidor
de Resta
(Gris)
Contenidor
de Roba
NS Altres Deixalleria
Fixa
Deixalleria
mòbil
Contenidor
d´envasos
(Groc)
NC Contenidor
d´orgànica
(Marró)
Contenidor
de paper
(Blau)
Només el 27,3% de les llars enquestades saben que les sabates s’han de llençar al contenidor de roba.
P12. Em podria dir si a casa seva normalment recullen la brossa tota junta o separen algun
tipus de brossa?
40
Hàbits de recollida selectiva
7,8%
33,3%
58,7%
0,2%
Tota junta Separen algun tipus
La separen tota No respon
El 92,0% de les llars enquestades fan recollida selectiva (el 58,7% la separen tota i el 33,3% només separen algun tipus).
P13. Dels següents tipus de brossa, em podria dir si a casa separen o recullen selectivament,
sempre, gairebé sempre, de vegades o mai?
VIDRE
41
Hàbits de recollida selectiva
86,0%
4,3% 4,1% 4,5% 0,8% 0,4%
Sempre Gairebé sempre
De vegades Mai No fa recollida selectiva
No respon
El 86,0% de les llars separen sempre el vidre
P14. Amb quina freqüència llencen cadascun dels següents materials als contenidors corresponents?
VIDRE
42
5,4%
12,4% 10,7%
26,4%
38,2%
5,2%
1,2% 0,6%
Cada dia Dia sí, dia no
Dues vegades setmana
Una vegada setmana
Menys d´una
vegada a la
setmana
No fan Recollida Selectiva
No ho sap No respon
El 38,2% llencen el vidre amb una freqüència menor a un cop a la setmana
Freqüència amb la que llencen les fraccions als contenidors
P15. Els diferents contenidors, estan ubicats a llocs on acostuma a passar, o ha d’anar-hi expressament?
VIDRE
43
Ubicació dels contenidors
64,0%
25,0%
5,4% 5,6%
Em ve de pas Hi he d'anar expressament , el
tinc a prop
Hi he d'anar expressament,i el
tinc lluny
No l'utilitza
El 64,0% dels enquestats afirmen que el contenidor de vidre els hi ve de pas.
P13. Dels següents tipus de brossa, em podria dir si a casa separen o recullen selectivament,
sempre, gairebé sempre, de vegades o mai?
PAPER I CARTRÓ
44
Hàbits de recollida selectiva
80,6%
6,8% 5,2% 6,4%
0,6% 0,4%
Sempre Gairebé sempre
De vegades Mai No fa recollida selectiva
No ho sap
El 80,6% de les llars separen sempre el paper i cartró
P14. Amb quina freqüència llencen cadascun dels següents materials als contenidors corresponents?
PAPER I CARTRÓ
45
7,9%
14,3% 14,9%
26,9% 27,1%
7,0%
1,7%
Cada dia Dia sí, dia no
Dues vegades setmana
Una vegada setmana
Menys d´una
vegada a la setmana
No fan Recollida Selectiva
No ho sap
El 27,1% llencen el paper i cartró amb una freqüència menor a un cop a la setmana i el 26,9% un cop a la setmana
Freqüència amb la que llencen les fraccions als contenidors
P15. Els diferents contenidors, estan ubicats a llocs on acostuma a passar, o ha d’anar-hi expressament?
PAPER I CARTRÓ
46
Ubicació dels contenidors
63,0%
25,0%
4,5% 0,2%
7,4%
Em ve de pas Hi he d'anar expressament , el tinc a prop
Hi he d'anar expressament,i
el tinc lluny
No hi ha aquest tipus de
contenidor al meu barri
No l'utilitza
El 63,0% dels enquestats afirmen que el contenidor de paper i cartró els hi ve de pas.
P13. Dels següents tipus de brossa, em podria dir si a casa separen o recullen selectivament,
sempre, gairebé sempre, de vegades o mai?
ENVASOS
47
Hàbits de recollida selectiva
74,6%
7,2% 11,0%
6,4%
0,8%
Sempre Gairebé sempre
De vegades Mai No fa recollida selectiva
El 74,6% de les llars separen sempre els envasos.
P14. Amb quina freqüència llencen cadascun dels següents materials als contenidors corresponents?
ENVASOS
48
10,5%
27,1%
22,5% 21,5%
9,3%
7,2%
1,9%
Cada dia Dia sí, dia no
Dues vegades setmana
Una vegada setmana
Menys d´una
vegada a la setmana
No fan Recollida Selectiva
No ho sap
El 27,1% llencen els envasos dia sí, dia no, i el 22,5% dos cops a la setmana.
Freqüència amb la que llencen les fraccions als contenidors
P15. Els diferents contenidors, estan ubicats a llocs on acostuma a passar, o ha d’anar-hi expressament?
ENVASOS
49
Ubicació dels contenidors
63,4%
24,8%
4,5% 0,2%
7,2%
Em ve de pas Hi he d'anar expressament , el tinc a prop
Hi he d'anar expressament,i
el tinc lluny
No hi ha aquest tipus de
contenidor al meu barri
No l'utilitza
El 63,4% dels enquestats afirmen que el contenidor dels envasos els hi ve de pas.
P13. Dels següents tipus de brossa, em podria dir si a casa separen o recullen selectivament,
sempre, gairebé sempre, de vegades o mai?
MATÈRIA ORGÀNICA
50
Hàbits de recollida selectiva
64,3%
5,0% 7,4%
20,3%
2,7% 0,2%
Sempre Gairebé sempre
De vegades Mai No fa recollida selectiva
No ho sap
El 64,3% de les llars separen sempre la matèria orgànica. Cal destacar que el 23,0% no ho fa mai o no fa recollida selectiva.
P14. Amb quina freqüència llencen cadascun dels següents materials als contenidors corresponents?
MATÈRIA ORGÀNICA
51
30,2% 30,8%
5,6% 6,0%
1,9%
23,1%
1,7% 0,6%
Cada dia Dia sí, dia no
Dues vegades setmana
Una vegada setmana
Menys d´una
vegada a la
setmana
No fan Recollida Selectiva
No ho sap No respon
El 30,8% llencen la matèria orgànica dia sí, dia no i el 30,2% cada dia.
Freqüència amb la que llencen les fraccions als contenidors
P15. Els diferents contenidors, estan ubicats a llocs on acostuma a passar, o ha d’anar-hi expressament?
MATÈRIA ORGÀNICA
52
Ubicació dels contenidors
55,8%
20,7%
2,7%
20,3%
0,2% 0,2%
Em ve de pas Hi he d'anar expressament , el tinc a prop
Hi he d'anar expressament,i
el tinc lluny
No l'utilitza No ho sap No respon
El 55,8% dels enquestats afirmen que els contenidors de matèria orgànica els hi ve de pas.
P13. Dels següents tipus de brossa, em podria dir si a casa separen o recullen selectivament,
sempre, gairebé sempre, de vegades o mai?
MATÈRIA INORGÀNICA
53
Hàbits de recollida selectiva
77,1%
3,3% 8,3% 10,5%
0,8%
Sempre Gairebé sempre
De vegades Mai No fa recollida selectiva
El 77,1% de les llars separen sempre la matèria inorgànica.
P14. Amb quina freqüència llencen cadascun dels següents materials als contenidors corresponents?
MATÈRIA INORGÀNICA
54
Freqüència amb la que llencen les fraccions als contenidors
25,6%
23,6%
10,9% 11,2%
16,5%
11,2%
1,0%
Cada dia Dia sí, dia no
Dues vegades setmana
Una vegada setmana
Menys d´una
vegada a la setmana
No fan Recollida Selectiva
No ho sap
El 25,6% llencen la matèria inorgànica cada dia i el 23,6% dia sí, dia no.
P15. Els diferents contenidors, estan ubicats a llocs on acostuma a passar, o ha d’anar-hi expressament?
MATÈRIA INORGÀNICA
55
Ubicació dels contenidors
60,9%
25,2%
2,7%
11,2%
Em ve de pas Hi he d'anar expressament , el tinc
a prop
Hi he d'anar expressament,i el tinc
lluny
No l'utilitza
El 60,9% dels enquestats afirmen que els contenidors de matèria inorgànica els hi ve de pas.
P16. Em pot dir el seu grau d’acord o desacord amb les següents afirmacions? La Recollida selectiva és imprescindible per garantir la qualitat de vida de les generacions futures
56
Ubicació dels contenidors
54,7%
41,5%
2,1% 0,8% 0,2% 0,8%
Molt d’acord (1)
Bastant d’acord (2)
Indiferent (3) Poc d’acord (4) Gens d'acord (5)
No ho sap
El 54,7% de les llars enquestades estan molt d’acord en què la recollida selectiva és imprescindible per garantir la qualitat de vida de les generacions futures i el 41,5% bastant d’acord.
Mitjana 1,49 punts
P16. Em pot dir el seu grau d’acord o desacord amb les següents afirmacions? Ja paguem suficients impostos, com per a que a més haguem de ser els ciutadans els que fem la Recollida Selectiva
57
Ubicació dels contenidors
16,9%
26,9%
3,9%
23,4% 24,4%
3,7%
0,8%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
El 24,4% de les llars enquestades estan gens d’acord amb l’afirmació i 23,4% poc d’acord.
Mitjana 3,12 punts
P16. Em pot dir el seu grau d’acord o desacord amb les següents afirmacions? Destrossarem el planeta si no aprenem a produir menys residus
58
Ubicació dels contenidors
52,7%
42,6%
1,7% 1,4% 0,6% 0,6% 0,4%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
El 52,7% estan molt d’acord amb que destrossarem el planeta si no aprenem a produir menys residus i el 42,6% hi estan bastant d’acord.
Mitjana 1,53 punts
P16. Em pot dir el seu grau d’acord o desacord amb les següents afirmacions? És insolidari envers la resta de la societat no fer recollida selectiva
59
Ubicació dels contenidors
42,4%
39,0%
5,6% 5,8% 5,0%
1,7% 0,4%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
El 42,4% estan molt d’acord amb que és insolidari envers la resta de la societat no fer recollida selectiva i el 39,0% hi està bastant d’acord.
Mitjana 1,90 punts
P16. Em pot dir el seu grau d’acord o desacord amb les següents afirmacions? Crec que el que jo faci amb la brossa no repercuteix en el planeta
60
Ubicació dels contenidors
13,4% 13,6%
3,7%
21,1%
44,2%
3,7%
0,4%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
El 44,4% estan gens d’acord amb l’afirmació i el 21,1% poc d’acord.
Mitjana 3,72 punts
P16. Em pot dir el seu grau d’acord o desacord amb les següents afirmacions? No serveix de res que jo faci recollida selectiva, si els veïns, les empreses i els comerços no la fan
61
Ubicació dels contenidors
11,8%
34,1%
4,5%
18,0%
29,5%
2,1%
Molt d’acord Bastant d’acord Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap
En aquest cas hi h diversitat d’opinions, ja que el 34,1% està bastant d’acord amb que no serveix de res que jo faci recollida selectiva, si els veïns, les empreses i els comerços no la fan i el 29,5% no hi està gens d’acord.
Mitjana 3,20 punts
P16. Em pot dir el seu grau d’acord o desacord amb les següents afirmacions? És exagerada la gran quantitat de residus que es generen diàriament a casa
62
Ubicació dels contenidors
39,5%
43,6%
1,9%
9,3%
2,9% 2,3% 0,4%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
El 43,6% de les llars estan bastant d’acord que és exagerada la gran quantitat de residus que es generen diàriament a casa i el 39,5% molt d’acord.
Mitjana 1,89 punts
P17. Em podria dir quines dificultats troben alhora de fer recollida selectiva en general a la seva llar? MULTIRESPOSTA
63
Dificultats i motivacions per a no fer recollida selectiva
53,3%
33,9%
15,1% 14,7%
6,6% 6,4% 4,5% 3,3%
1,2% 0,4%
Cap dificultat Problemes d'espais cubells
Desconeixen com es fa recollida selectiva
Manca de temps
No hi he pensat
Altres Contenidors massa
allunyats
Bosses d'orgànica són molt
cares
No hi ha contenidors de totes les fraccions
No ho sap
El 43,6% de les llars estan bastant d’acord que és exagerada la gran quantitat de residus que es generen diàriament a casa i el 39,5% molt d’acord.
P19. Com valora el model de recollida selectiva que es fa a Rubí?
64
Valoració del model de recollida selectiva al municipi de Rubí
8,5%
61,4%
19,2%
3,9% 0,8%
6,2%
0,4%
Molt bé Bé Normal Malament Molt malament
No ho sap No respon
El 61,4% de les llars enquestades valoren bé el model de recollida selectiva que es fa a Rubí
Mitjana 2,22 punts
P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? És higiènic i net
65
Valoració del model de recollida selectiva al municipi de Rubí
5,4%
62,0%
3,5%
10,3%
16,7%
1,2% 1,0%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
Mitjana 2,70 punts
El 62,0% de les llars enquestades estant bastant d’acord en què Rubí és higiènic i net.
P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Recullen sovint els contenidors
66
Valoració del model de recollida selectiva al municipi de Rubí
20,3%
65,3%
1,7%
7,9%
2,1% 1,9% 0,6%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
Mitjana 2,04 punts
El 65,3% de les llars enquestades estant bastant d’acord en què a Rubí es recullen sovint els contenidors.
P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? És còmode i pràctic que estiguin tots els contenidors junts
67
Valoració del model de recollida selectiva al municipi de Rubí
56,0%
41,9%
0,4% 0,6% 0,2% 0,8% 0,2%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
Mitjana 1,46 punts El 56,0% de les llars enquestades
estant molt d’acord en què a Rubí és còmode i pràctic que estiguin tos els contenidors junts.
P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Les escombraries queden endreçades i l’entorn net
68
Valoració del model de recollida selectiva al municipi de Rubí
23,8%
49,2%
3,5%
17,4%
4,5% 1,4% 0,2%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
Mitjana 2,28 punts El 49,2% de les llars enquestades
estant bastant d’acord en què a Rubí les escombraries queden endreçades i l’entorn net.
P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Els contenidors estan situats a prop i són accessibles
69
Valoració del model de recollida selectiva al municipi de Rubí
61,0%
31,4%
0,2%
4,1% 2,3%
0,4% 0,6%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
Mitjana 1,54 punts El 61,0% de les llars enquestades
estant molt d’acord en què a Rubí els contenidors estan situats a prop i són accessibles.
P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? És beneficiós per al medi ambient que es recicli
70
Valoració del model de recollida selectiva al municipi de Rubí
67,2%
29,1%
1,9% 0,2% 0,6% 0,8% 0,2%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
Mitjana 1,36 punts El 67,2% de les llars enquestades
estant molt d’acord en què a Rubí és beneficiós per al medi ambient que es recicli.
P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Els contenidors fan molta pudor
71
Valoració del model de recollida selectiva al municipi de Rubí
7,2%
23,4%
1,4%
38,0%
26,7%
2,5% 0,8%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
Mitjana 3,56 punts El 38,0% de les llars enquestades
estant poc d’acord en què els contenidors facin molta pudor.
P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Els contenidors habitualment estan nets
72
Valoració del model de recollida selectiva al municipi de Rubí
17,4%
55,2%
4,1%
17,2%
3,3% 1,9% 0,8%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
Mitjana 2,32 punts El 55,2% de les llars enquestades
estant bastant d’acord en què els contenidors habitualment nets.
P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Els contenidors estan sempre plens
73
Valoració del model de recollida selectiva al municipi de Rubí
6,2%
19,8%
2,5%
42,6%
25,2%
2,9% 0,8%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
Mitjana 3,63 punts El 42,6% de les llars enquestades
estant poc d’acord en què els contenidors estan sempre plens.
P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Falten contenidors per reciclar fraccions específiques (Roba, piles, etc)
74
Valoració del model de recollida selectiva al municipi de Rubí
15,1%
22,9%
1,9%
23,1%
31,6%
5,0%
0,4%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
Mitjana 3,35 punts El 31,6% de les llars enquestades
estant gens d’acord en què manquin contenidors per reciclar fraccions específiques.
P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Els camions fan molt soroll quan recullen els contenidors
75
Valoració del model de recollida selectiva al municipi de Rubí
10,3%
31,2%
6,0%
19,4%
26,7%
6,0%
0,4%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
Mitjana 3,23 punts
En aquesta afirmació hi ha diversitat d’opinions ja que el 31,2% de les llars enquestades estant bastant d’acord en què els camions fan molt soroll quan recullen els contenidors i el 26,7% no hi estan gens d’acord.
P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Es fa una bona promoció de la recollida selectiva per part de l’Ajuntament
76
Valoració del model de recollida selectiva al municipi de Rubí
9,9%
35,9%
5,4%
17,6%
14,0%
17,2%
0,4%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
Mitjana 2,88 punts El 35,9% de les llars enquestades
estant bastant d’acord en què es fa una bona promoció de la recollida selectiva per part de l’Ajuntament.
P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Estaria d´acord amb la penalització econòmica de les llars que no reciclen
77
Valoració del model de recollida selectiva al municipi de Rubí
7,9%
20,9%
1,9%
17,1%
46,3%
5,2%
0,6%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
Mitjana 3,77 punts El 46,3% de les llars enquestades
estant gens d’acord en què es faci una penalització econòmica de les llars que no reciclen.
P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Estaria disposat/da a dedicar més temps al reciclatge, a canvi d’una bonificació a la taxa
78
Valoració del model de recollida selectiva al municipi de Rubí
26,0%
39,7%
8,3% 8,1%
15,1%
2,7% 0,6%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
Mitjana 2,45 punts El 39,7% de les llars enquestades
estant bastant d’acord dedicar més temps al reciclatge, a canvi d’una bonificació a la taxa.
P20. Com d’acord està amb les següents afirmacions? Estaria bé que s’eliminessin els contenidors i es passés a recollir les bosses dipositades a la porta de casa
79
Valoració del model de recollida selectiva al municipi de Rubí
3,7%
11,6%
2,3%
14,7%
61,8%
5,6%
0,2%
Molt d’acord Bastant d’acord
Indiferent Poc d’acord Gens d'acord No ho sap No respon
Mitjana 4,27 punts El 61,8% de les llars enquestades
estant gens d’acord dedicar en què s’eliminessin els contenidors i es passés a recollir les bosses dipositades a la porta de casa.
P21. Em podria dir quan paga pels serveis de recollida de residus actualment?
80
Valoració del model de recollida selectiva al municipi de Rubí
51,4%
0,6%
48,1%
Sí, ho sap
No ho vol dir
No ho sap
Cal destacar que més de la meitat de les llars enquestades no saben quan paguen pels serveis de recollida de residus actualment.
P21. Em podria dir quan paga pels serveis de recollida de residus actualment? BASE: 265 llars que saben el que paguen pel servei de recollida
81
Valoració del model de recollida selectiva al municipi de Rubí
10,9%
47,5%
26,4%
6,8% 8,3%
Fins a 75 De 76 a 100 De 101 a 125 De 126 a 150 Més de 150
El 47,5% de les llars enquestades paguen entre 76€ i 100€ pels serveis de recollida de residus actualment. La mitjana és de 105,05 €.
Mitjana 105,05 €
P22. Ha utilitzat en alguna ocasió la deixalleria de Cova Solera?
82
Deixalleria
Una mica més de la meitat de les llars enquestades han utilitzat en alguna ocasió la deixalleria de Cova Solera (54,3%).
54,3%
45,5%
0,2%
Sí
No
No ho sap
P22A. Si ha utilitzat la deixalleria de Cova Solera, quina valoració en fa? BASE: 280 llars que han utilitzat la deixalleria de Cova Solera
83
Deixalleria
19,3%
65,0%
7,9%
0,7% 1,1%
6,1%
Molt bona Bona Acceptable Dolenta Molt dolenta No ho sap
Mitjana 1,93 punts
El 65,0% de les llars que han utilitzat la deixalleria de Cova Solera la valoren bé.
P22B. Sap que pot obtenir bonificacions en la taxa d’escombraries per aportacions a la deixalleria de Cova Solera?
84
Deixalleria
32,4%
66,3%
1,4%
Sí
No
No ho sap
Hi ha força desconeixement per part de les llars entrevistades de que hi ha bonificacions en la taxa d’escombraries per aportacions a la deixalleria de Cava Solera (66,3%).
P23. Ha utilitzat la Deixalleria Mòbil?
85
Deixalleria
50,8% 48,4%
0,8%
Sí
No
No ho sap
Una mica més de la meitat de les llars entrevistades han utilitzat la deixalleria mòbil (50,8%).
P23A. Si ha utilitzat la deixalleria mòbil, quina valoració en fa? BASE: 262 llars que han utilitzat la deixalleria mòbil
86
Deixalleria
35,1%
54,2%
5,3%
1,9% 1,5% 1,9%
Molt bona Bona Acceptable Dolenta Molt dolenta No ho sap
Mitjana 1,78 punts
El 54,2% de les llars que han utilitzat la deixalleria mòbil la valoren bé.
P24. Ha utilitzat la minideixelleria del mercat?
87
Deixalleria
11,0%
88,2%
0,8%
Sí
No
No ho sap
Només l’11,0% de les llars enquestades han utilitzat la minideixelleria del mercat.
P24A. Si ha utilitzat la deixalleria del mercat, quina valoració en fa? BASE: 57 llars que han utilitzat la minideixalleria del mercat
88
Deixalleria
24,6%
68,4%
3,5% 1,8% 1,8%
Molt bona Bona Acceptable Dolenta No ho sap
Mitjana 1,82 punts
El 68,4% de les llars que han utilitzat la mnideixalleria del mercat la valoren com a bona.
P25. Coneix el telèfon verd per a la recollida d’esporga i de mobles i trastos vells?
89
Coneixement dels serveis de gestió de residus
65,1%
34,9%
Sí
No
Quasi dos terceres parts de les llars enquestades coneixen el telèfon verd per a la recollida d’esporga i de mobles i trastos vells (65,1%).
P25A. Si ha utilitzat el servei, quina valoració en fa? BASE: 336 llars que coneixen el telèfon verd
90
18,8%
48,5%
3,0%
28,6%
1,2%
Molt bona Bona Acceptable No ho sap No respon
Mitjana 1,78 punts El 48,5% de les llars que coneixen
el servei del telèfon verd el valoren bé.
Coneixement dels serveis de gestió de residus
P26. Coneix el Servei d´Educació de Residus (SER) de Rubinet?
91
Coneixement dels serveis de gestió de residus
7,0%
92,1%
1,0%
Sí
No
No ho sap
Les llars entrevistades a Rubí no coneixen el Servei d’Educació de Residus (SER) de Rubinet (92,1%).
P26A. Si ha coneix el SER, quina valoració en fa? BASE: 36 llars que coneixen SER
92
13,9%
38,9%
2,8%
41,7%
2,8%
Molt bona Bona Acceptable No ho sap No respon
Mitjana 1,80 punts El 38,9% de les llars que coneixen
el servei del SER el valoren bé. No obstant, el 41,7% de les llars que coneixen el servei no saben valorar-ho.
Coneixement dels serveis de gestió de residus
P27. Propostes de millora
93
Quasi la meitat de les llars entrevistades citen almenys una proposta de millora en el model de gestió de residus a Rubí (48,4%). Cal destacar que el 42,6% no cita cap perquè troba que ja està bé.
Propostes de millora
48,4% 42,6%
8,5%
0,4%
Cita proposta
No faria cap, tot bé No ho sap
No respon
P27. Propostes de millora (multiresposta)
94
Propostes de millora
Proposta de millora % Proposta de millora %
MES CAMPANYES D'INFORMACIO 18,8% CADA COP HI HA MES CONSCIENCIA 0,4%
MES CONTENIDORS 15,2% CAMPANYES A LES ESCOLES 0,4%
MES BONIFICACIONS PER RECICLAR 12,0% CANVI HORARI DE RECOLLIDA 0,4%
BIAXAR IMPOST DE RESIDUS 8,4% CONTENIDORS MES ESTETICS 0,4%
CONSCIENCIAR A LA GENT 8,0% DEIXALLERIA MOBIL VA MOLT RAPIDA 0,4%
MILLORAR LA GESTIO DE LA RECOLLIDA DE RESIDUS 7,6% ES BENEFICIOS PER A TOTS 0,4%
CONTROLAR INCIVISME 6,8% FER MES PLANTES DE RECICLATGE 0,4%
CONTENIDORS SUBTERRANIS 6,0% FREQUENCIA DEIXALLERIA MOBIL 0,4%
MES NETEJA 6,0% MES COMODE LA GESTIO DELS OLIS 0,4%
ALTRES 3,2% MES CONTENIDORS ESPECIFICS 0,4%
DONAR CUBELLS I BOSES 2,8% MES CONTROL A LA GENT 0,4%
CONTROL A LES EMPRESES I COMERÇOS 2,0% MES LLOCS PER TIRAR LA PODA 0,4%
MANCA ESPAI A LES CASES 1,6% MES NETEJA A L'ESTIU 0,4%
CONTENIDORS MES ACCESSIBLES 1,2% MES PERSONAL EN LES PLANTES DE GESTIO DE RESIDUS 0,4%
SOROLL CAMIONS 1,2% MES RECOLLIDA DELS CONTENIDORS 0,4%
CONTENIDORS DE PILES AL CARRER 0,8% MILLORAR LA NETEJA 0,4%
MANTENIMENT CONTENIDORS 0,8% MILLORAR UBICACIO CONTENIDORS 0,4%
MES COMODITAT PER ACCEDIR ALS CONTENIDORS 0,8% NO FAN BON US DEL RECICLATGE 0,4%
ABANS QUE PASSI EL CAMIO JA HI HA GENT QUE HO RECULL 0,4% NO HI HA ESPAI A CASA PER TANTS CONTENIDORS 0,4%
AGENTS CIVICS PER CONTROLAR LA GESTIÓ DELS RESIDUS 0,4% RECOLLDIDA DE L'OLI 0,4%
AMPLIAR HORARIS DEIXALLERIA 0,4%
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
5.2. Taller amb el Consell d’infants
Novembre 2016
Com podem evitar generar tants residus?
− Fer una campanya amb frases que promoguin el repensar
alhora de comprar. D’aquesta manera només es comprarà el
que sigui necessari.
− Comprar amb menys envasos (bosses de plàstic).
− En festes, identificar cada got de plàstic amb el nom de la
persona: així no se’n gastaran més dels necessaris, cadascú
tindrà el seu i se’l podrà endur.
− Disminuir el consum de piles, per exemple, mitjançant la
promoció de l’ús de piles recarregables (ex. que l’Ajuntament
regali carregadors).
Com podem millorar la recollida selectiva?
− Explicar millor quin residu va a cada contenidor, mitjançant:
− Adhesius als contenidors (que indiquin quins residus van al
contenidor).
− Anuncis a la televisió, preparats en funció del públic objectiu:
adults (ex. a noticiaris) i infants (ex. a l’InfoK).
− Missatges que expliquin com acabaria el món si es continua
reciclant malament (campanyes fictícies a mitjans de
comunicació).
− Gravació i difusió d’un documental referent als residus i a
com recollir-los selectivament (en comptes de fer anuncis).
− Papereres per fer la recollida selectiva a casa. Aquestes, que
siguin un regal de l’Ajuntament per tal d’incentivar la
segregació de residus.
− Recollida d’escombraries porta a porta.
− Instal·lar més contenidors de recollida selectiva.
− Policies que controlin les escombraries per tal de saber si es
recicla bé.
PÀGINA - 121 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
5.3. Taller amb el Consell de la gent gran
Novembre 2016
Com podem evitar generar tants residus?
− Reduir cada vegada més l’ús del paper (per exemple, editar
menys tríptics, fulletons, etc.).
− Sensibilitzar el sector de la restauració perquè redueixi el
consum de paper, fent ús de materials reutilitzables (tovalles i
tovallons de roba, no de paper).
− Recuperar el sistema de devolució i retorn dels envasos de
vidre (sifó de vidre, cervesa de vidre...).
− Fomentar l’ús de materials reutilitzables, creant/incrementant
impostos que gravin els productes d’un sol ús, penalitzant-los
(ex. compreses, bolquers...)
− Fer pagar les bosses de plàstic que es donen a les botigues,
promovent l’ús del cabàs, la bossa de roba pel pa.. per així
reduir el consum de bosses de plàstic.
− Per a reduir els residus orgànics, potenciar l’ús de
compostadors domèstics per a qui tingui pati a casa. Una idea
és que l’Ajuntament regali compostadors i baixi les taxes de
deixalles a qui l’utilitzi correctament.
Com podem millorar la recollida selectiva?
− Conscienciar als ciutadans per tal de revertir la situació actual
de “manca de voluntat per reciclar correctament”. Per això, hi
ha diverses propostes:
− Explicar quins són els pros i els contres de fer una bona
recollida selectiva (“quins beneficis té pel ciutadà de Rubí fer
una bona recollida selectiva?”).
− Fer una campanya de sensibilització porta a porta (com es fa
en les campanyes electorals).
− Tornar a donar bosses per fer la recollida selectiva a casa.
− Fer difusió amb anuncis, cartells, etc.
− Beneficiar a les persones que fan una bona selecció dels
residus i “multar” a qui ho fa malament (idea: fer ús dels
agents cívics com a mecanisme de control).
− Recordar els horaris i les funcions de les deixalleries mòbils
per promoure’n l’ús.
PÀGINA - 122 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
5.4. Tallers amb entitats i associacions veïnals
Desembre 2016
Com podem evitar generar tants residus?
− Penalitzar les empreses que malgrat posar al mercat envasos,
no faciliten/permeten al ciutadà el retorn de l’envàs.
− Gravar els productes envasats, fent més atractiu el producte a
granel: per exemple que el kg de carn sense safata sigui més
econòmic que amb molt envàs. Potenciar la venda de residu
mínim.
− Implantar un Sistema de Devolució i Retorn d’envasos que
permeti retornar els envasos a les botigues i supermercats
obtenint una gratificació econòmica.
− Establir acords amb botigues d’alimentació i supermercats
per promoure la recollida d’aliments en bon estat però a punt
de caducar, fent-los arribar associacions i entitats que donen
servei a persones en situació de vulnerabilitat (l’Ajuntament
hauria d’actuar com a facilitador per implantar aquesta
mesura de lluita contra el malbaratament alimentari).
− Ambientalitzar les festes de barri potenciant l’ús de la vaixella
de casa. Posar “en valor” que la vaixella que es facilita en
alguns actes és compostable i que també pot ser reutilitzada.
− Fer pedagogia a tots nivells (nens petits, empreses fabricants,
etc.), amb l’objectiu que tota la societat sigui conscient de la
problemàtica actual en matèria de residus.
− Tornar a fer difusió a la població de Rubí sobre les
bonificacions existents per a les llars que porten a terme
compostatge casolà (les persones assistents tenen la
percepció que no tothom coneix aquest fet).
− Potenciar tallers per ensenyar a la gent a reparar i crear un
punt d’intercanvi de materials regulat per l’Ajuntament
(“mercats d’intercanvi”) amb un lloc i hora fix (que tothom es
pugui anotar a l’agenda).
PÀGINA - 123 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
Com podem millorar la recollida selectiva?
− Incrementar el control que efectua l’Ajuntament per assegurar
que el servei de recollida de residus fa una correcta separació
de les fraccions i una bona gestió posterior.
− Fer “rutes populars” per tal que els ciutadans sàpiguen on va
el residu des de que el camió recull el contenidor fins que
arriba al centre de tractament.
− Millorar el servei de la deixalleria:
− Reforçar la informació sobre la deixalleria municipal (on és,
quan està oberta, bonificació econòmica per ús, etc.).
− Ajustar els horaris de la deixalleria mòbil a la realitat laboral
dels usuaris i usuàries i/o servei durant el cap de setmana.
− Posar una mini-deixalleria fixa a les urbanitzacions.
− Valorar la possibilitat que els “petits industrials” (autònoms)
no hagin de pagar una taxa a la deixalleria.
− Millorar la ubicació d’alguns contenidors de pedal (alguns no
es poden obrir bé perquè estan massa a prop de la vorera) i
tenir en compte la facilitat i comoditat d’obertura a l’hora de
comprar nous contenidors.
− Complementar les bateries de contenidors actuals amb
contenidors per a piles.
− Sensibilitzar/informar a la ciutadania sobre:
− Com reciclar (possibilitat d’incloure missatges als rebuts
municipals).
− Els costos del servei (qui paga què, penalitzacions per no
reciclar i avantatges de fer una bona recollida selectiva),
essent crítics i informant que “a Rubí anem els últims”.
− Fomentar la recollida selectiva:
− Creant una competició entre barris.
− Instal·lant màquines que retornen una gratificació econòmica
en cas de dipositar-hi envasos.
− A l’hora d’analitzar les dades municipals en matèria de
residus, considerar la influència dels drapaires i la distorsió
que aquests poden generar sobre els resultats (evident, en el
cas del paper/cartró).
PÀGINA - 124 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
5.5. Tallers amb entitats, consells, federacions, taules sectorials i
associacions veïnals
Desembre 2016
Com podem evitar generar tants residus?
− Fomentar el consum responsable (reflexionar abans de
comprar), sobretot en l’etapa escolar.
− Potenciar l’ús de la carmanyola o el bock&roll a l’escola.
− Reduir l’ús de bosses de plàstic i els envasos al Mercat
Municipal amb bones pràctiques i una campanya de
màrqueting positiu:
− Potenciant la bossa de paper.
− Reduint els envasos (safates de plàstic, porexpan, embalatge
innecessari), bonificant la no utilització d’aquests.
− Implantant un Sistema de Devolució d’envasos al Mercat i
petit comerç.
− Incidir en els productors o fonts de generació de residus
(centres comercials, comerços, etc) amb l’objectiu que no
posin al mercat tants envasos.
− Promoure que les màquines de vending permetin recollir
l’envàs i bonificar la devolució. Gravar també econòmicament
les llaunes i envasos.
− Potenciar el producte de proximitat, ja que genera menys
impactes ambientals (transport, embalatges...) i més riquesa
local.
− Aprofitar la Festa Major per fer arribar el missatge, regalant
una “bossa del pa” o algun detall que potenciï la reducció de
residus. Fomentar-ne l’ús amb incentius als comerços (per
exemple regalant un “bastonet”).
− Evitar triturar els mobles vells, fent-ne la selecció i potenciant-
ne la reutilització (“Mercat del trasto”, la trocalleria, la idea
del Garatge...). L’Ajuntament esdevindria agent facilitador i
caldria canalitzar les actuacions a través d’una
web/facebook/centres cívics.
− Reduir el malbaratament alimentari a les residències de gent
gran i grans superfícies al mateix temps que es millora la
recollida de la fracció orgànica en aquests establiments. Es
proposa facilitar els mitjans perquè es distribueixi i aprofiti per
a altres col·lectius.
− Potenciar l’autogestió de la fracció orgànica en les
urbanitzacions a través de compostadors casolans.
PÀGINA - 125 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
Com podem millorar la recollida selectiva?
− Fer una campanya de sensibilització ambiental a tota la
població (amb major incidència en escoles i instituts) per:
− Informar que no n’hi ha prou en pagar el rebut
d’escombraries, cal generar menys residus i fer una bona
recollida selectiva.
− Explicar com s’ha de reciclar i els efectes econòmics i
ambientals de no fer-ho bé.
− Reforçar la presència d’agents cívics per identificar els punts
conflictius i implantar un sistema de penalització: avís-multa.
− Reduir les fugues de cartró dels contenidors amb contenidors
soterrats o de “boca” petita. Conscienciar també que cal
plegar les caixes de cartró.
− Implantar el model de recollida “porta a porta” (alguns
assistents manifesten que caldria començar per zones pilot,
altres opinen que seria bo fer-ho a tot el municipi). Es planteja
l’opció d’implantar un sistema que consisteixi en la
coexistència del model de recollida actual amb el “porta a
porta”, premiant a qui s’adhereixi voluntàriament al darrer.
− En la prova pilot del sistema de recollida porta a porta de la
urbanització de Serrafossà no es va fer una bona difusió, no
es va entendre bé el propòsit i no va funcionar. Per tant, en
cas que s’opti per un “porta a porta”, caldrà analitzar què va
fallar en l’anterior prova i resoldre-ho.
− Fer més difusió de la recollides de voluminosos a domicili. Es
percep que no es coneix prou el Telèfon verd i tampoc que la
trucada i el servei és gratuït.
− Fer més difusió de la deixalleria fixa, ja que no es coneix el
servei. A més, l’accés no és fàcil si no es disposa de cotxe
propi (sobretot és un problema per la gent gran).
− Replantejar la deixalleria mòbil a les urbanitzacions. Es
proposa ubicar-la en punts més cèntrics propers a la carretera
i amb parades més llargues (reduir punts i incrementar
horari). Transformar-ho cap a una mini deixalleria fixa.
PÀGINA - 126 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
5.6. Tallers amb entitats, consells, federacions, taules sectorials i
associacions veïnals
Febrer 2017
Com podem evitar generar tants residus?
− Fer pedagogia a la població (començant per les escoles) sobre
els perjudicis de generar brossa. Conseqüències ambientals i
també econòmiques.
− Eliminar les bosses d’us sol ús de manera definitiva, com a
opció del municipi. Oferir alternatives de bosses menys
contaminants com les de ràfia.
− Conscienciar als comerciants perquè afavoreixin els
productes amb un envàs més lleuger o menys contaminant.
Per exemple, deixar d’utilitzar les safates de porexpan i
utilitzar paper alimentari. Bonificar al comerç que tingui bones
pràctiques.
− Facilitar que els envasos puguin ser retornats a l’establiment
emissor i aconseguir una bonificació.
− Promoure una xarxa/plataforma per reaprofitar els productes
alimentaris que no es poden comercialitzar per fer-los arribar
a entitats o famílies que ho necessitin. Sobretot per a grans
superfícies, mercat i comerços, però també per a particulars.
− Promoure la cuina d’aprofitament a casa amb idees que es
podrien posar en un blog.
− Potenciar que s’utilitzi la vaixella compostable en
esdeveniments i festes. Informar en el punt d’entrega de que
són biodegradables i on han de ser dipositades després del
seu ús.
− Fer ressò de les campanyes de neteja protagonitzades per a
nens/es “tipus caçadors de trastets”. Potenciar aquestes
accions, especialment entre infants, com a acció
sensibilitzadora.
− Visibilitzar els “residus” que arriben a la deixalleria, a través
de la web, perquè puguin ser reutilitzats o reparats.
− A través dels materials que arriben a la deixalleria, potenciar
els tallers de reparació d’electrodomèstics i altres utensilis, la
trocalleria, etc.
− Potenciar les pràctiques de reutilització entre els diferents
col·lectius d’associacions del municipi.
PÀGINA - 127 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
Com podem millorar la recollida selectiva?
− Redissenyar les actuals campanyes de sensibilització amb
informació econòmica i ambiental, com ara l’ocupació de
l’espai, la contaminació associada, les emissions de CO2, etc.
Transmetre que fer una correcta recollida selectiva no només
és un benefici per l’Ajuntament sinó també, i principalment,
pels ciutadans.
− Desmentir mites de la recollida selectiva a través dels mitjans
locals i les xarxes socials (per ex. “Jo reciclo, però el camió
s’ho emporta tot barrejat”).
− Difondre i potenciar projectes que fomenten la recollida i
reciclatge de residus al mateix temps que tenen un impacte
social positiu (ex. recollida i reciclatge d’oli domèstic que
efectua l’Associació de persones amb Diversitat Funcional de
Rubí).
− Instal·lar papereres amb protecció pel vent (evitant així
l’escampament de la brutícia), compartimentades per les
diferents fraccions i amb cendrer per cigarretes.
− Eliminar els punts d’aportació de residus de 2 contenidors,
sense penalitzar en excés la distància per a l’usuari. Si cal,
incrementar les àrees de contenidors amb 5 fraccions.
− Cal disposar de contenidors d’orgànica més robustos, doncs
en algunes urbanitzacions són tombats pels porcs senglars.
− Revisar la ubicació dels contenidors a les urbanitzacions: en
alguns casos hi ha molta distància i/o estan situats a zones
on hi ha risc d’atropellament (ex. a Can Solà).
− Habilitar punts fixes de recollida de poda a les urbanitzacions.
− Potenciar la xarxa de compostatge casolà com a acció
positiva que genera també un estalvi econòmic en la taxa
d’escombraries.
− Fer més difusió de la deixalleria fixa ja que és desconeguda
per a molta gent. Valorar si una és suficient o caldria ampliar-
la/construir-ne una altra, i municipalitzar-la.
− Potenciar l’ús de la deixalleria per part dels autònoms,
buscant estratègies per no penalitzar-los pel seu ús (ex.
gratuïtat).
− Centrar els esforços en millorar la recollida selectiva dels
grans productors: comerços, restauració, etc.
− Caldria millorar la implicació del personal que gestiona la
deixalleria mòbil: millor formació i més proactivitat (ex.
notificar als seus responsables l’existència de desperfectes
en contenidors).
− Informar i potenciar el servei de recollida de voluminosos, ja
que actualment no s’utilitza gaire el servei.
− Diversitat d’opinions en relació al model de recollida selectiva
actual: part dels assistents consideren que el model ha
fracassat i caldria passar al porta a porta a tot el municipi. Per
altres, el model funciona, tot i que es podria millorar
incorporant contenidors amb tarja familiar per controlar-ne el
bon ús.
− Disposar d’una Ordenança de residus que reguli drets i
obligacions en la matèria i estableixi règim d’infraccions i
sancions.
PÀGINA - 128 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
5.7. Taller amb partits polítics
Febrer 2017
A continuació es presenten en format de fitxa l’agrupació de les aportacions recollides al
taller presencial amb els representants dels partits polítics, juntament amb les aportacions
rebudes amb posterioritat al taller per alguns grup polítics. En cada fitxa s’indica:
• la línia estratègica a la qual fan referència les aportacions i actuacions concretes,
• la validació de grup en relació a la línia estratègica:
Cercle de color verd: indica que tots els grups van considerar adient la línea
estratègica.
Cercle de color taronja: indica que hi va haver divergència d’opinions a l’hora
de considerar adient la línea estratègica.
Cercle de color vermell: indica que tots els grups van considerar inadequada
la línea estratègica.
• i un apartat d’observacions diverses.
EIX 1. PREVENCIÓ DE RESIDUS I CONSUM RESPONSABLE – EIX 2. REUTILITZACIÓ I
PREPARACIÓ PER A LA REUTILITZACIÓ
Prevenció del malbaratament alimentari.
Validació
Actuacions concretes:
• Elaborar i aplicar un Pla Local de Prevenció de Residus, i realitzar una campanya
permanent per prevenir el malbaratament alimentari.
A nivell particular
• Incidir en els hàbits de compra i millorar la informació sobre la data de caducitat o
consum preferent.
• Repensar campanyes 2x1 en productes alimentaris frescos peribles, per evitar
compres innecessàries o per donar sortida a excedents.
• Promoure tallers de cuina d’aprofitament.
A nivell de grans productors
• Treballar conjuntament amb les grans superfícies, el gremi de restauració, etc. per
obtenir un impacte positiu i visible a curt termini.
• Utilitzar els excedents de matèria prima per fer compost i per alimentar animals de
granja. Pel que fa als aliments processats o cuinats donar-los a entitats i famílies
necessitades.
• Canalitzar les restes de producció agrícola, tant per excés de producció com per
pèrdues pel mal temps, cap a la producció de sucs o melmelades. Evitant així que
vagin cap a abocador.
PÀGINA - 129 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
Observacions:
• PSC i AUP: consideren adient la proposta.
• CIUTADANS: considera que la proposta no és adient perquè és molt difícil de portar
a la pràctica.
Minimització d’embalatges i bosses d’un sol ús.
Validació
Actuacions concretes:
• Potenciar la minimització d’envasos a nivell de Mercat Municipal, on a nivell de
consistori s’hi pot incidir i seria una acció visible.
• Fer pedagogia dins del Mercat. Fer campanya als paradistes.
• Cobrar per les safates de porexpan i destinar una part dels diners a un projecte
d’educació ambiental per conscienciar de les conseqüències de l’ús d’aquest
material. Començar pel Mercat Municipal i estendre-ho a altres botigues de la
ciutat.
• Potenciar que a nivell de Mercat Municipal s’eviti servir paquets individuals.
Conscienciar dels avantatges de la venda “a granel”.
• Exigir a la indústria alimentària i a les grans superfícies que no utilitzin les safates
de plàstic poliestirè.
• Cal prohibir les bosses de plàstic i substituir-les per bosses reutilitzables.
Observacions:
• Els canvis a la normativa ajuden a minimitzar els residus de bosses d’un sol ús.
• Es considera que la problemàtica més important dels envasos és fruit de les
polítiques d’empresa de grans superfícies.
• PSC i Ciutadans: consideren adient la proposta.
• AUP: manifesta que cal realitzar dues campanyes diferenciades: una de
minimització d’embalatges i una altra de bosses d’un sol ús.
Foment d’envasos retornables, viabilitat d’implantar un sistema de dipòsit, devolució i
retorn a Rubí.
Validació
Actuacions concretes:
• Podria ser interessant realitzar una prova pilot en un espai concret.
• Instal·lar màquines per reciclar envasos.
• Utilitzar gots de plàstic reutilitzable o vaixella compostable SDDR en actes públics
(Ple, Festa Major, Festes de Barri, etc.), als locals de les Associacions de veïns,
centres cívics, locals municipals amb vending (escoles, instituts, camps de futbol,
etc.).
PÀGINA - 130 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
Observacions:
• Es considera una acció possible i interessant, però no prioritària. Per contra un
altre grup posa en dubte si s’està preparat per portar-ho a terme.
• S’exposa la prova pilot d’un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’envasos que
s’ha fet a la població de Cadaqués.
• Es veu amb dificultat de fer-ho en una sola ciutat, s’entén que caldria implantar-ho
a nivell de comarca.
• PSC i Ciutadans: consideren que la proposta no és adient.
• AUP: considera que és una mesura obligatòria en actes públics, i que per altra
banda, cal implicar també a les grans superfícies que operen a Rubí.
Foment de la reparació i reutilització de productes (intercanvi de productes, segona mà...).
Validació
Actuacions concretes:
• Ampliar i deslocalitzar el projecte “dimecres manetes”.
• Establir un dia al mes per fer un mercat d’intercanvi de productes de segona mà.
Es pot fer coincidir la data amb el mercat ecològic i una ubicació propera.
• Substituir l’actual sistema de recollida de mobles i trastos vells, que es realitza
amb un camió trituradora, per poder reaprofitar els mobles que estiguin en bon
estat.
Observacions:
• Un dels grups es manifesta a favor de promoure accions en aquest sentit.
• PSC i AUP: consideren adient la proposta.
• Ciutadans: considera que la proposta no és adient perquè aquest tipus d’accions la
realitzen empreses o entitats privades.
Promoció del consum responsable (consum immaterial, ambientalització d’esdeveniments,
etc.).
Validació
Actuacions concretes:
• Campanyes de sensibilització.
Observacions:
• Es tracta d’una acció que ja s’està duent a terme i que cal mantenir.
• PSC i Ciutadans: consideren adient la proposta.
• AUP: manifesta que van negociar la redacció d’un protocol de festes sostenibles
dins del projecte Rubí Brilla. Pendent de la seva presentació i implementació.
PÀGINA - 131 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
EIX 3. GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS I RECICLATGE
Increment i millora de la recollida selectiva, a nivell ciutadà i comercial.
Validació
Actuacions concretes:
• Continuar incidint en la conscienciació de la generació de les cinc fraccions de
residus.
• Prioritzar la recollida selectiva dels materials reciclables dels residus municipals en
el model de recollida que s’aplica a la ciutat.
• Ajustar la mida dels contenidors al volum de residus generat. D’aquesta manera
s’optimitzaria l’espai destinat a contenidors i a tot arreu es podria ubicar bateries
amb les cinc fraccions.
• Millorar l’eficiència en el sistema de recollida selectiva. Per exemple utilitzar un xip
que permeti monitoritzar el volum de residus generat i d’aquesta manera evitar
viatges innecessaris.
• Establir un circuit de recollida selectiva porta a porta de les cinc fraccions per a tots
els grans productors de residus (bars, restaurants, fruiteries, carnisseries,
peixateries, etc.) amb la possibilitat d’aplicar-hi un pagament per generació.
• Establir un circuit de recollida selectiva porta a porta de restes vegetals a les
urbanitzacions i a les zones residencials de baixa densitat.
• Revisar i potenciar el servei de deixalleria municipal, ampliar-lo amb una segona
instal·lació fixa i optar per la seva municipalització.
• Revisar i potenciar el servei de recollida de mobles i altres voluminosos.
• Eliminar els punts de recollida on només hi ha els contenidors d’orgànica i resta.
Cal que en tots els punts hi hagi les 5 fraccions.
• Fomentar l’ús de compostadors casolans i establir punts de compostatge col·lectiu
(mini plantes de compostatge).
Observacions:
• S’exposa que quan es retiren les bateries de contenidors hi ha queixes dels veïns.
• PSC i AUP: consideren adient la proposta.
• A més, AUP posa de manifest que l’actual model de recollida no contribueix a una
bona recollida selectiva, ja que la distribució i mida dels contenidors, i la major
presència del contenidor de fracció resta no hi ajuden. Per altra banda, es
considera que el porta a porta dels grans productors hauria de ser d’obligat
compliment, contemplat en l’ordenança reguladora dels residus municipals i
l’ordenança fiscal que regula la taxa de gestió de residus municipals.
• Ciutadans: considera que la proposta no és adient.
PÀGINA - 132 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
Anàlisi de la viabilitat d’introduir un canvi de model de recollida selectiva.
Validació
Actuacions concretes:
• Valorar la possibilitat d’implantar un sistema mixt. Mantenir les 5 fraccions al nucli
urbà i realitzar el porta a porta a les urbanitzacions.
• A nivell de grup, l’AUP proposa implantar la recollida selectiva porta a porta de
forma progressiva arreu de la ciutat, començant per zones residencials com la
Plana del Castell, Ca n’Alzamora, Sant Jordi Park o Can Rosés, entre altres.
Observacions:
• Durant la sessió el representant del grup de l’AUP planteja la necessitat de realitzar
una mesura d’impacte per canviar la tendència. S’exposa l’experiència que
s’implantarà a la Seu d’Urgell.
• PSC: considera que la proposta no és adient.
• Ciutadans: considera que la proposta no és adient ja que només funciona en
poblacions molt petites.
Anàlisi del model de recollida de residus municipals en polígons industrials, valorant la
idoneïtat de mantenir el servei per part de l’Ajuntament (no obligatori).
Validació
Observacions:
• PSC: considera adient la proposta.
• Ciutadans i AUP: consideren que la proposta no és adient. La formació d’AUP
manifesta que la gestió dels residus industrials, encara que aquests siguin
assimilables a residus municipals, ha d’anar a càrrec dels propis industrials, i per
tant, cal eliminar aquest servei. Com a excepció, es considera que caldria integrar
dins un nou circuit de recollida selectiva porta a porta als grans bars i restaurants
dels polígons.
PÀGINA - 133 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
EIX 4. ASPECTES TRANSVERSALS
Evolució del servei de deixalleria cap a una visió àmplia de “Centre de serveis ambientals.
Validació
Actuacions concretes:
• Formar al personal de la deixalleria perquè puguin atendre els dubtes i preguntes
dels usuaris.
• Revisar a fons el funcionament, la gestió i els resultats ambientals i econòmics del
servei de deixalleria municipal, i optar per la seva municipalització en el moment en
què finalitzi l’adjudicació actual.
• Potenciar la reutilització de mobles i estris vells recollits a la deixalleria municipal
mitjançant l’impuls d’un projecte d’integració social. Dotar la deixalleria de les
eines i recursos adients per maximitzar la reutilització de recursos.
• Dotar la ciutat d’una segona deixalleria municipal fixa, situada a la Zona Nord.
• Promoure els serveis i l’ús de la deixalleria (promoció del carnet de la deixalleria).
• Crear un Centre Especial de Treball.
• Replantejar el servei de deixalleria mòbil atesa la seva baixa eficàcia actual,
sobretot pel que fa a horaris i ubicacions.
Observacions:
• PSC i Ciutadans: consideren adient la proposta.
Elaboració d’una ordenança municipal de residus.
Validació
Observacions:
• PSC, Ciutadans i AUP: consideren adient la proposta.
• La formació d’AUP considera que és una mesura bàsica per tal de regular de forma
exhaustiva tota la gestió dels residus municipals, per tal de tenir elements per
controlar i corregir conductes no apropiades per part de persones i d’activitats.
PÀGINA - 134 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
Adequació dels futurs plecs de condicions del servei de recollida amb coherència amb el
Pla de residus.
Validació
Actuacions concretes:
• Incorporar als futurs plecs de condicions del servei de recollida clàusules socials,
que obliguin a l’empresa concessionària a destinar certes tasques a empreses que
treballen amb persones amb diversitat funcional, en risc d’exclusió social, etc.
Observacions:
• PSC i Ciutadans: consideren adient la proposta.
• AUP: puntualitza que no es pot licitar el servei actual de recollida de residus
municipals, ni tancar el corresponent plec de condicions tècniques, sense haver
elaborat i aprovat el Pla Local de Residus ni sense haver definit abans quin model
de gestió de residus municipals s’ha d’aplicar.
Revisió de l’ordenança fiscal per ampliar mesures que fomentin la reducció, reutilització i
recollida selectiva.
Validació
Actuacions concretes:
• Incorporar el sistema de pagament per generació als grans productors de residus
municipals (bars, restaurants, fruiteries, etc.).
• Revisar les bonificacions ambientals de la taxa de gestió de residus municipals,
tant a nivell domèstic com comercial (fins al 50%), per tal que esdevinguin
instruments reals per fomentar una millora generalitzada de la participació en la
recollida selectiva. Així doncs, cal establir mesures per personalitzar la taxa de
residus.
Observacions:
• PSC, Ciutadans i AUP: consideren adient la proposta.
• AUP: puntualitza que cal una revisió a fons de l’ordenança fiscal, fent èmfasi en
què els establiments comercials hauran d’ajustar-se al model de recollida selectiva
que plantegi l’Ajuntament,i que en cas contrari caldrà fer-ho a través d’un gestor de
residus privat.
PÀGINA - 135 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
5.8. Taller amb tècnics municipals
Març 2017
A continuació es presenten les aportacions recollides al taller amb tècnics municipals en
un format de fitxa. En cada fitxa s’indica:
• la línia estratègica a la qual fan referència les aportacions i actuacions concretes,
• i la validació de grup en relació a la línia estratègica:
Cercle de color verd: indica que tots els grups van considerar adient la línea
estratègica.
Estrella: indica les línies estratègiques que els grups van considerar
destacades i prioritàries.
EIX 1. PREVENCIÓ DE RESIDUS I CONSUM RESPONSABLE – EIX 2. REUTILITZACIÓ I
PREPARACIÓ PER A LA REUTILITZACIÓ
Prevenció del malbaratament alimentari.
Validació
Actuacions concretes:
• Vist que el % més elevat és domèstic prendre accions de prevenció amb el sector
alimentació i comerç.
• Promoure incentius i bonificacions a la venda a granel.
• Establir un conveni a 3 bandes (Ajuntament, supermercats i entitats) per tal
d’aprofitar productes amb caducitat propera.
• Incentivar al sector de la restauració a emprendre mesures com ara: mig menú,
racions personalitzades i facilitar que el client es pugui endur el menjar sobrer.
• Establir acords amb supermercats, restaurants i establiments d’alimentació perquè
no llencin el menjar i es porti a menjadors socials o entitats.
• Realitzar tallers de cuina d’aprofitament.
• Realitzar accions de sensibilització de cara al consumidor.
• Incentivar als comerços que facin educació en matèria de malbaratament amb els
seus clients. Incentivar les accions amb reducció de taxes o bonificacions.
• Visibilitzar els receptaris que l’Ajuntament ja disposa a la seva web.
PÀGINA - 136 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
Minimització d’embalatges i bosses d’un sol ús.
Validació
Actuacions concretes:
• Conscienciar la ciutadania per tal que esculli alternatives existents més
sostenibles.
• Incorporar-ho a l’ordenança, que estigui regulat per a les empreses i indústries.
Promoure incentius/bonificacions per als consumidors.
• Incentivar als establiments que facin reducció d’envasos i/o reciclatge.
• Establir una figura de control del seguiment del cobrament de la bossa de plàstic.
• Facilitar embalatge sostenible.
• Fomentar l’ús de carmanyola al mercat municipal i altres comerços, amb
descomptes als usuaris i bonificacions als comerços.
• Fer “Rubí lliure de bosses”.
Foment d’envasos retornables, viabilitat d’implantar un sistema de dipòsit, devolució i
retorn a Rubí.
Validació
Actuacions concretes:
• Realitzar proves pilot en punts que es considerin òptims: mercat municipal,
supermercats, etc.
• Recuperar antigues estructures.
• Promoure la legislació en aquest aspecte.
• Bonificar les accions proactives.
• Establir un mecanisme que permeti el retorn de les llaunes i es bonifiqui l’acció.
• Disposar de gots per endur-se’n en les festes.
• Crear punts de recollida d’envasos o aprofitar les deixalleries perquè retornin els
envasos a canvi d’una bonificació econòmica.
PÀGINA - 137 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
Foment de la reparació i reutilització de productes (intercanvi de productes, segona mà...).
Validació
Actuacions concretes:
• Crear una App (tipus wallapop).
• Facilitar una nau municipal on es faci formació/ocupació entorn la reparació i
reutilització. Facilitar que en aquest espai s’ofereixin serveis de reparació i hi hagi
l’opció de compra/venda de segon mà.
• Compartir recursos entre entitats.
• Realitzar campanyes de sensibilització, sobretot a les escoles per promoure un
canvi de cultura.
• Fomentar les accions de “dimecres manetes” i de “no lo tiro, lo regalo”.
• Promoure l’economia circular.
• Fomentar els establiments, mercats i fires que promoguin l’intercanvi amb
garantia.
• Ampliar el servei de “dimecres manetes”.
• Promoure una trocalleria a nivell de treballadors.
Promoció del consum responsable (consum immaterial, ambientalització
d’esdeveniments, etc.).
Validació
Actuacions concretes:
• Accions de sensibilització a les empreses.
• Fer pedagogia a través de les accions promogudes des de l’Ajuntament, per
exemple: tenir un kit autoconsum per festes, “sense paper a l’Ajuntament”, etc.
• Fomentar la vaixella reutilitzable.
• Realitzar campanyes de sensibilització per promoure el consum responsable.
• Potenciar el consum responsable en festes que organitzi el propi Ajuntament i les
que s’organitzin des de les entitats.
• Potenciar la coordinació amb les escoles verdes.
PÀGINA - 138 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
EIX 3. GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS I RECICLATGE
Increment i millora de la recollida selectiva, a nivell ciutadà i comercial.
Validació
Actuacions concretes:
• Millorar el servei de recollida: arribar al 100% de punts de recollida amb les 5
fraccions, ajustar la mida dels contenidors al % de recollida de cada fracció i
millorar el seu sistema d’obertura.
• Traslladar al ciutadà la informació sobre el cost de cada tipus de fracció, proposta
sobre l’estalvi.
• Incrementar el control. Establir la figura d’inspectors de contenidors.
• Promoure beneficis fiscals a la ciutadania.
• Realitzar una campanya adreçada a comerços.
• Premiar als barris que més reciclen.
• Identificació dels usuaris (pèrdua de l’anonimat de la brossa) incentivant la
reducció de la taxa a aquells que reciclen.
Anàlisi de la viabilitat d’introduir un canvi de model de recollida selectiva.
Validació
Actuacions concretes:
• Fer una anàlisi amb els recursos interns del porta a porta, sobretot a les
urbanitzacions.
• Implantar el porta a porta a les urbanitzacions.
• Realitzar un estudi per adaptar els models d’èxit al municipi.
• Realitzar un estudi de la realitat específica de Rubí.
• Foment del porta a porta.
Anàlisi del model de recollida de residus municipals en polígons industrials, valorant la
idoneïtat de mantenir el servei per part de l’Ajuntament (no obligatori).
Validació
Actuacions concretes:
• Realitzar un anàlisi econòmic per part dels recursos interns.
• L’Ajuntament ha d’establir un control però no ha de tenir la responsabilitat de la
gestió, aquest seria un tema que pertocaria a l’empresa o Generalitat.
• Implantar el porta a porta a les indústries, per tal d’eliminar la bossa única.
PÀGINA - 139 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
EIX 4. ASPECTES TRANSVERSALS
Evolució del servei de deixalleria cap a una visió àmplia de “Centre de serveis ambientals”.
Validació
Actuacions concretes:
• Informatització del servei de deixalleries mòbils.
• Facilitar una nau municipal amb funcions múltiples, entre les quals: oferir serveis
ambientals; promoure l’ocupació i la formació entorn la reparació i la reutilització; i
promoure la sensibilització.
• Crear un punt fix d’intercanvi d’objectes.
• Fomentar cursos i tallers de medi ambient.
• Crear un espai que tingui funcions d’orientació, assessorament i qualificació
professional.
• Dinamització de xarxes de reutilització.
• Promoure un espai de reutilització per als serveis municipals.
• Convertir la deixalleria en un centre de tractament de residus.
Elaboració d’una ordenança municipal de residus.
Validació
Actuacions concretes:
• Elaborar una ordenança que reculli els incentius, bonificacions, taxes i sancions
amb estudi econòmic previ per a tots els àmbits (industrial, comercial i domèstic),
des de la generació fins a la recollida.
• “Es pot prohibir la venda d’envasos?”
• Redacció d’una ordenança amb caràcter transversal i participatiu.
• Dotació dels recursos necessaris pel compliment d’una ordenança municipal de
residus.
• Fer difusió i informar sobre l’ordenança.
• Crear una ordenança com a material per a l’educació i sensibilització ambiental.
• Crear una ordenança que sancioni als usuaris que no compleixen la normativa.
PÀGINA - 140 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
Adequació dels futurs plecs de condicions del servei de recollida amb coherència amb el
Pla de residus.
Validació
Actuacions concretes:
• Que les empreses concessionàries siguin especialistes en gestió de residus que
aportin valor afegit.
• Formació als treballadors/es del servei de recollida.
• Establir que el plec de condicions del servei de recollida de les urbanitzacions
contempli el porta a porta.
Observacions:
• És essencial per la seva viabilitat en tots els plecs de l’Ajuntament.
Revisió de l’ordenança fiscal per ampliar mesures que fomentin la reducció, reutilització i
recollida selectiva.
Validació
Actuacions concretes:
• Realitzar un estudi econòmic per comprovar el potencial de convertir el cost en
inversió en l’horitzó del Pla.
• Establir bonificacions per als comerços que promoguin la reducció d’envasos.
• Establir bonificacions per la devolució d’envasos.
PÀGINA - 141 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
A continuació es destaquen les accions prioritzades dels diferents grups de treball del taller
de tècnics municipals:
EIX 1. PREVENCIÓ DE RESIDUS I CONSUM RESPONSABLE
EIX 2. REUTILITZACIÓ I PREPARACIÓ PER A LA REUTILITZACIÓ
Minimització d’embalatges i bosses d’un sol ús
• Promoure embalatges sostenibles.
• Fomentar l’ús de carmanyola al mercat municipal i altres comerços, proposant
descomptes als usuaris i bonificacions als comerços.
Foment d’envasos retornables, viabilitat d’implantar un sistema de dipòsit, devolució i
retorn a Rubí
• Crear punts de recollida d’envasos o aprofitar les deixalleries perquè els ciutadans
retornin envasos a canvi d’una compensació econòmica.
EIX 3. GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS I RECICLATGE
Increment i millora de la recollida selectiva, a nivell ciutadà i comercial
• Eliminació de l’anonimat del propietari de la bossa de residus per tal d’incentivar a
aquells que fan reciclatge.
Anàlisi de la viabilitat d’introduir un canvi de model de recollida selectiva
• Anàlisi amb recursos interns del porta a porta a urbanitzacions.
• Pagament per generació: ser atrevit i imaginatiu i analitzar amb totes les dades
disponibles.
EIX 4. ASPECTES TRANSVERSALS
Evolució del servei de deixalleria cap a una visió àmplia de “Centre de serveis ambientals”
• Convertir la deixalleria en un centre de tractament de residus, amb aules de
formació, espais de reparació, etc.
• Centre de foment del reciclatge i la prevenció dels residus.
• Foment de la reutilització a través de mercats de segona mà, intercanvi de
materials, etc.
• Centre d’educació ambiental.
• Espai de trocalleria fix.
Elaboració d’una ordenança municipal de residus
• Regular les sancions i incentius del foment de la recollida selectiva i de la
prevenció de la generació de residus, tant a particulars com a establiments.
• Redactar una ordenança municipal pels diferents àmbits (domèstic, comercial i
industrial) que reculli els incentius, bonificacions, taxes i sancions amb un estudi
econòmic previ, i que tingui en compte les diferents fases: generació, selecció i
recollida.
PÀGINA - 142 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
5.9. Enquesta sobre la gestió dels residus municipals a les empreses
Maig 2017
PÀGINA - 143 -
Pla local de prevenció i gestió de residus municipalsEnquesta sobre gestió de residus industrials de les empreses de RubíInforme Executiu
Rubí, maig de 2017
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
Índex
01 JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS 3
02 CONEIXEMENT, ÚS I PERCEPCIÓ GENERAL DEL SERVEI 4
03 CONEIXEMENT DE LA FRACCIÓ DELS RESIDUS INDUSTRIALS QUE PODEN ASSIMILAR-SE ALS MUNICIPALS 17
04 SONDEIG DE PERSPECTIVES DE FUTUR 30
05 INFORMACIÓ SOBRE ELS RESIDUS GENERATS A LA ZONA 46
06 CONCLUSIONS 55
07 FITXA TÈCNICA 59
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
01 Justificació i objectius
L’Ajuntament de Rubí està desenvolupant diverses accions relacionades amb el Pla de prevenció i gestió de residus municipals.
Necessitat d’obtenció d’informació sobre generació de residus industrials per part de les empreses de la zona i sobre l’ús, valoració i percepció dels serveis que ofereix l’Ajuntament en aquest apartat.
Implantació d’una enquesta estructurada per a aconseguir la informació necessària a partir d’una mostra representativa d'empreses, realització del treball de camp i redacció de
l’informe.
Objectius assolits: obtenció de la informació sobre la valoració i percepció de la recollida dels residus assimilables a municipals generats en les activitats industrials, així com del tipus de
residus que es generen i sobre les línies d’actuació que més convencen en el futur desenvolupament del servei ofert per l’Ajuntament en aquest apartat.
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
02 Coneixement, ús i percepció general del servei
30,0%
70,0%
1. Coneixen l’existència del servei de recollida dels residus assimilables a municipals (de les
seves activitats industrials) que presta l’Ajuntament en els PAE?
Sí No
El grau de coneixement de l'existència del serveide recollida de residus assimilables a municipalsde les activitats industrials és del 30%
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
1. Coneixen l’existència del servei de recollida dels residus assimilables a municipals (de les seves activitats industrials) que presta l’Ajuntament en els PAEs? Segons la grandària de les empreses
La mostra es composa majoritàriament de micro i petites empreses.
1,3%
16,3%
35,0%
47,5%
0% 20% 40% 60%
Gran
Mitjana
Petita
Micro
Grandària de les empreses
100,0%
38,5%23,2% 30,3%
61,5%76,8% 69,7%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Gran Mitjana Petita Micro
Coneixement del servei i grandària
Sí No
El grau de coneixement del servei de gestió de residus industrials no depèn estadísticament de la grandària de les empreses. És cert que
s’observa tendència cap a una major proporció de coneixement a mida que augmenta la grandària de les empreses però, la relació
no es confirma perquè, en aquesta mostra, el percentatge de micro empreses que coneix el servei (30,3%) és més elevat que el
de petites empreses (23,2%).
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
2. Utilitzen aquest servei de recollida dels residus assimilables a municipals?
El grau d’utilització del servei de recollida deresidus assimilables a municipals és el 10,6%entre les empreses enquestades.
10,6%
89,4%
Sí No
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
Creuaments: coneixement i ús del servei i grandària i ús del servei
35,4%
64,6%
100,0%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
El coneixen No el coneixen
Coneixement i ús del servei
El fan servir No el fan servir
50,0%
23,1%10,7% 5,3%
50,0%
76,9%89,3% 94,7%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Gran Mitjana Petita Micro
Grandària i ús del servei
El fan servir No el fan servir
El grau d’utilització entre les empreses que coneixen el servei no és molt alt, ja que només un 35,4% de lesempreses que estan en aquest cas ho fan. D’altra banda, l’ús del servei depèn en un 24,8% de la grandàriade l’empresa. El gràfic que mostra aquesta relació permet veure una associació lineal en que la proporciód’ús augmenta a mida que ho fa la grandària de l’empresa: en el cas de les micro empreses, la proporció ésdel 5,3%, mentre que a les petites puja a un 10,7%, a les mitjanes a un 23,1% i, en el cas de les grans arribaal 50%.
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
2.1. Per què no l’utilitzen?
Els principals motius per no fer servir aquest servei son els que es mostren a la taula. Cal tenir present que aproximadament la meitat dels que compten amb una empresa externa, incloent TMA, també han dit que
no coneixien el servei.
PRINCIPAL MOTIU PER A NO FER SERVIR EL SERVEI (39,38% de la mostra) %
Compten amb una empresa externa, o contractada, TMA, privada 51,6
Desconeixement del servei 17,2
No generen o gestionen residus 17,2
Gestionen amb gestors autoritzats 3,1
El preu és car 3,1
Ho porten ells on correspon 3,1
Els residus van a gestió 1,6
En els polígons no existeix aquest servei per part de l'ajuntament, ho han de contractar 1,6
L'empresa es dedica als residus 1,6
Total 100,0
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
3. Si utilitzen aquest servei, quants cops per setmana treuen aquests residus perquè els passi a recollir l’Ajuntament?
La distribució de resposta sobre el nombre de vegades que treuen els residus per setmana ésimprecisa, ja que la majoria (35,3%) no ho sap. Entre els que donen una resposta, el més habitual ésfer aquesta operació un cop per setmana.
11,8%
29,4%
23,5%
35,3%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
0 1 2 NS
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
4. Què creuen que és el millor que fa l’Ajuntament en la recollida dels residus assimilables a municipals en els PAEs?
Comentaris sobre quins són els millors aspectes del servei:
QUÈ CREUEN QUE ÉS EL MILLOR QUE FA L’AJUNTAMENT EN LA RECOLLIDA DELS RESIDUS ASSIMILABLES A MUNICIPALS EN ELS PAEs? (10,6% de la mostra)
%
No sap, no el coneix 35,3
El servei en si 11,8
La recollida porta a porta 11,8
Bon tracte i servei 5,9
Periodicitat 5,9
Ho porten ells a la deixalleria 5,9
Que no molesta 5,9
Reciclatge 5,9
Recollida d’escombraries i poda d’arbres 5,9
Regularitat 5,9
Total 100,0
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
5. De la recollida dels residus assimilables a municipals que fa l’Ajuntament en el seu polígon industrial, què creuen que es podria millorar?
Aspectes que es podrien millorar:
DE LA RECOLLIDA DELS RESIDUS ASSIMILABLES A MUNICIPALS QUE FA L’AJUNTAMENT EN EL SEU POLÍGON INDUSTRIAL, QUÈ CREUEN QUE ES PODRIA MILLORAR? (10,6% de la mostra)
%
No sap/no contesta 35,3
Aclarir quan passen quan la recollida toca en festiu 5,9
Freqüència 5,9
L'ajuntament no recull res 5,9
La periodicitat 5,9
Menys taxes 5,9
Que no hi ha tracte 5,9
Posar contenidor. no sabia que existís aquest servei perquè no es nota 5,9
Puntualitat 5,9
Recollida de banals de deixalleria 5,9
Recollir més coses i més sovint 5,9
Tal i com està, està bé no acumulen molt 5,9
Total 100,0
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
6. Saben, aproximadament, quin import anual paguen de la taxa de l’Ajuntament per la recollida i tractament dels residus assimilables a municipals? Pels que ho saben: quin import?
Entre el 10,6% de les empreses que fa servir aquest servei, només un 23,5% sap quin import anualaproximat paguen per rebre aquest servei. El 76,5% d’aquest grup no sap concretar una quantitat i, laresta, citen quantitats entre els 100 i els 700 euros.
23,5%
76,5%
Sí No
76,5%
11,8%
5,9%
5,9%
0,0% 50,0% 100,0%
NS/NC
100 €
598.39€
700 €
6.Quin import?
Entre els que diuen que saben quina documentació cal presentar,només s’han obtingut dues respostes. Literalment:
-Informe d’autorització denegat dues vegades.-Certificat conforme tenen una empresa que els hi gestiona.
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
7. Saben que poden demanar anualment davant de l’Ajuntament l’exempció de la taxa de recollida dels residus assimilables a municipals procedents de les seves activitats industrials?
Entre el 10,6% de les empreses que fa servir aquest servei, només un 29,4% sap que poden demanar anualment davant de l’Ajuntament l’exempció de la taxa de recollida dels residus assimilables a
municipals procedents de les seves activitats industrials.
29,4%
70,6%
Sí No
60% sol·licita l’exempció de la taxa i 40% no ho fa
40% sap quina documentació cal acreditar i 60% no ho sap
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
8. De manera general, estan satisfets amb els serveis que presta l’Ajuntament per a la recollida dels seus residus assimilables a municipals?
En el conjunt total d’empreses entrevistades, predominen la insatisfacció i el desconeixement dels serveis que presta l’Ajuntament per a la recollida dels seus residus assimilables a municipals.
El 28,1% sí estan satisfets.
28,1%
45,6%
26,3%
Sí No No el coneixen / No l'utilitzen
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
Creuament: grau de satisfacció dels serveis que presta l’Ajuntament per a la recollida dels seus residus assimilables a municipals segons la grandària de l’empresa
En el conjunt total d’empreses entrevistades, el grau de satisfacció dels serveis que presta l’Ajuntamentper a la recollida dels seus residus assimilables a municipals depèn de la grandària de les mateixes: engeneral, la proporció d’empreses satisfetes augmenta a mida que son més grans
50,0%26,9% 26,8% 28,9%
50,0%
34,6%46,4% 48,7%
38,5%26,8% 22,4%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Gran Mitjana Petita Micro
Grau de satisfacció i grandària de les empreses
Sí No No el coneixen / No l'utilitzen
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
En el conjunt total d’empreses entrevistades, el grau de satisfacció dels serveis que presta l’Ajuntamentper a la recollida dels seus residus assimilables a municipals depèn de la utilització del servei en un 32,6%.El 70,6% de les empreses que l’utilitzen estan satisfetes, mentre que només un 23,1% de les que no el fanservir estan satisfetes
70,6%
23,1%
17,6%
49,0%
11,8%28,0%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
L'utilitzen No l'utilitzen
Grau de satisfacció i ús del servei
Sí No No el coneixen / No l'utilitzen
Creuament: grau de satisfacció dels serveis que presta l’Ajuntament per a la recollida dels seus residus assimilables a municipals segons l’ús del servei
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
03Coneixement de la fracció dels residus industrials que poden assimilar-se als municipals
Resum de resposta afirmativa sobre els següents tipus de residus proposats % Sí
9a. Residus procedents de l’activitat d’oficina (paper, ampolles de plàstic, bolígrafs, etc.) 73,1%
9b. Residus procedents de l’activitat de menjador (restes domèstiques dels esmorzars, dinars, màquines de vending, etc.) 56,3%
9c. Residus procedents de la neteja general dels locals (lavabos, escombrat domèstic, fulles de la possible vegetació dels patis, etc.) 53,1%
9d. Caixes de cartró 63,7%
9e. Plàstics film o de bosses industrials, , draps bruts, olis i materials absorbents, així com les tipologies de econòmica. 48,8%
9f. Fustes, palets 48,1%
9g. Draps bruts, olis i materials absorbents 30,0%
9h. Residus industrials procedents de la transformació i manipulació pròpia de l’activitat 26,9%
Les empreses mostren cert grau de desconeixement sobre els tipus de residus que són assimilables a municipals. Els que més identifiquen com a tals són els
procedents de l’activitat d’oficina i les caixes de cartró.
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
73,1%
56,3%53,1%
63,7%
48,8% 48,1%
30,0%26,9%
16,9%
30,0%32,5%
28,1%
39,4% 40,0%
53,1%56,9%
10,0%13,8% 14,4%
8,1%11,9% 11,9%
16,9% 16,3%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
9a. Residus procedents de
l’activitat d’oficina (paper, ampolles de
plàstic, bolígrafs, etc.)
9b. Residus procedents de l’activitat de
menjador (restes domèstiques dels esmorzars, dinars,
màquines de vending, etc.)
9c. Residusprocedents de la
neteja general delslocals (lavabos,
escombratdomèstic, fulles de
la possible vegetaciódels patis, etc.)
9d. Caixes de cartró 9e. Plàstics film o debosses industrials, ,
draps bruts, olis imaterials
absorbents, així comles tipologies de
econòmica.
9f. Fustes, palets 9g. Draps bruts, olisi materialsabsorbents
9h. Residus industrials
procedents de la transformació i
manipulació pròpia de l’activitat
Residus assimilables a municipals segons opinió de les empreses
Sí No NS/NC
Creuament: quins son els residus assimilables a municipals segons la opinió de les empreses
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
La proporció d’empreses que identifica cada tipus de residu com assimilable a municipal varia en funció deconèixer o no el servei municipal de recollida en el cas de les caixes de cartró, els plàstics film o de bossesindustrials, draps bruts, olis, materials absorbents i també les fustes i palets: les que no coneixen el serveiproporcionen majors percentatges de resposta afirmativa que les que el coneixen.
Coneixen l’existència del
servei?
Resum de resposta afirmativa sobre els següents tipus de residus proposats Sí No
9a. Residus procedents de l’activitat d’oficina (paper, ampolles de plàstic, bolígrafs, etc.) 72,9% 73,2%
9b. Residus procedents de l’activitat de menjador (restes domèstiques dels esmorzars, dinars, màquines de vending, etc.) 58,3% 55,4%
9c. Residus procedents de la neteja general dels locals (lavabos, escombrat domèstic, fulles de la possible vegetació dels patis, etc.)
64,6% 48,2%
9d. Caixes de cartró 43,8% 72,3%
9e. Plàstics film o de bosses industrials, , draps bruts, olis i materials absorbents, així com les tipologies de econòmica. 31,3% 56,3%
9f. Fustes, palets 39,6% 51,8%
9g. Draps bruts, olis i materials absorbents 22,9% 33,0%
9h. Residus industrials procedents de la transformació i manipulació pròpia de l’activitat 22,9% 28,6%
Creuament: quins son els residus assimilables a municipals segons si les empreses coneixen o no el servei
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
La proporció d’empreses que identifica cada tipus de residu com assimilable a municipal no variasignificativament en funció de utilitzar o no el servei municipal de recollida, malgrat que descriptivament elspercentatges de resposta afirmativa apareixen com bastant diferents en els casos dels residus procedents del’activitat de menjador i de les caixes de cartró.
Utilitzen el servei?
Resum de resposta afirmativa sobre els següents tipus de residus proposats Sí No
9a. Residus procedents de l’activitat d’oficina (paper, ampolles de plàstic, bolígrafs, etc.) 82,4% 72,0%
9b. Residus procedents de l’activitat de menjador (restes domèstiques dels esmorzars, dinars, màquines de vending, etc.)
70,6% 54,5%
9c. Residus procedents de la neteja general dels locals (lavabos, escombrat domèstic, fulles de la possible vegetació dels patis, etc.)
58,8% 52,4%
9d. Caixes de cartró 41,2% 66,4%
9e. Plàstics film o de bosses industrials, , draps bruts, olis i materials absorbents, així com les tipologies de econòmica.
41,2% 49,7%
9f. Fustes, palets 52,9% 47,6%
9g. Draps bruts, olis i materials absorbents 29,4% 30,1%
9h. Residus industrials procedents de la transformació i manipulació pròpia de l’activitat 23,5% 27,3%
Creuament: quins son els residus assimilables a municipals segons si les empreses utilitzen o no el servei
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
La proporció d’empreses que identifica cada tipus de residu com assimilable a municipal no variasignificativament en funció de la grandària de l’entitat, malgrat que descriptivament els percentatges deresposta afirmativa apareixen com una mica diferents en els casos d’alguns tipus de residus com ara els deneteja, caixes de cartró i plàstics.
Grandària
Resum de resposta afirmativa sobre els següents tipus de residus proposats
Gran Mitjana Petita Micro
9a. Residus procedents de l’activitat d’oficina (paper, ampolles de plàstic, bolígrafs, etc.)
100,0% 76,9% 73,2% 71,1%
9b. Residus procedents de l’activitat de menjador (restes domèstiques dels esmorzars, dinars, màquines de vending, etc.)
50,0% 61,5% 69,6% 44,7%
9c. Residus procedents de la neteja general dels locals (lavabos, escombrat domèstic, fulles de la possible vegetació dels patis, etc.)
100,0% 65,4% 51,8% 48,7%
9d. Caixes de cartró 100,0% 76,9% 62,5% 59,2%
9e. Plàstics film o de bosses industrials, , draps bruts, olis i materials absorbents, així com les tipologies de econòmica.
50,0% 57,7% 60,7% 36,8%
9f. Fustes, palets 50,0% 57,7% 50,0% 43,4%
9g. Draps bruts, olis i materials absorbents 0,0% 34,6% 21,4% 35,5%
9h. Residus industrials procedents de la transformació i manipulació pròpia de l’activitat
0,0% 26,9% 26,8% 27,6%
Creuament: quins son els residus assimilables a municipals segons la grandària de les empreses
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
10. Concretament, respecte les caixes de cartró, què en fan actualment?
Prop del 60% de les empreses separen les caixes de cartró en un espai de l’empresa i passa algú a recollir-les,mentre que un 13,1% les barreja amb la fracció d’assimilables i un 4,4% les barreja amb la fracció banal derecollida de residus industrials. El 25% restant adopta altres opcions, sent la més freqüent la contractaciód’una empresa especialitzada per a gestionar el seu reciclatge.
13,1%
57,5%
4,4%
25,0%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%
Les barregen amb la fracció d’assimilables a municipals que recull l’Ajuntament
Les separen en un espai de l’empresa i passa algú a recollir-les
Ho barregen amb la fracció banal de recollida de residus industrials
Altres opcions
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
10b.d. Qui/altres opcions?
ALTRES OPCIONS: DETALL %
Empresa contractada que recull els residus, privada, ecològica 45,40
No sap 9,23
Auto reciclen, reutilitzen, 9,23
No en fan servir 7,69
Deixalleria de l'ajuntament, de Castellbisbal 6,92
Drapaire, les donen, ambulants, particulars, persones que el recullen 7,69
Reciclen i/o venen al gestor autoritzat 7,69
Ho porten a una empresa propera de reciclatge 1,54
Les tiren a les escombraries 0,77
Utilitzen embalatge reutilitzable 0,77
Com venen ho porten així al client 0,77
Total 100,00
45,4%
45,4%
9,2%
Tenen contractada una empresa externa?
Sí No NS/NC
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
La gestió de les caixes de cartró no depèn de la grandària de les empreses ja que totes mostren uncomportament estadístic similar: la majoria les separa en un espai de l’empresa i passa algú a recollir-les.Malgrat tot, descriptivament s’observa que quan més petita l’empresa més proporció de casos en que esprenen altres opcions.
11,50% 12,50% 14,50%
100,00%65,40% 62,50%
50,00%
3,80% 3,60%5,30%
19,20% 21,40%30,30%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Gran Mitjana Petita Micro
Gestió del cartró i grandària de les empreses
Altres opcions
Ho barregen amb la fracció banal de recollida de residus industrials
Les separen en un espai de l’empresa i passa algú a recollir-les
Les barregen amb la fracció d’assimilables a municipals que recull l’Ajuntament
Creuament: gestió del cartró segons la grandària de les empreses
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
La gestió de les caixes de cartró no depèn del coneixement del servei: totes les empreses mostren uncomportament estadístic similar, malgrat que, entre les que no coneixen el servei, hi ha una proporció quebarreja amb la fracció banal de recollida de residus industrials, pràctica que no es dóna entre les queconeixen el servei. La majoria, separa les caixes en un espai de l’empresa i algú passa a recollir-les.
10,40% 14,30%
58,30% 57,10%
6,30%31,30%
22,30%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Sí No
Gestió del cartró i coneixement del servei
Altres opcions
Ho barregen amb la fracció banal de recollida de residus industrials
Les separen en un espai de l’empresa i passa algú a recollir-les
Les barregen amb la fracció d’assimilables a municipals que recull l’Ajuntament
Creuament: gestió del cartró segons coneixement del servei per part de les empreses
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
La gestió de les caixes de cartró no depèn de la utilització del servei: totes les empreses mostren uncomportament estadístic similar, malgrat que, entre les que no fan servir el servei, hi ha una proporció quebarreja amb la fracció banal de recollida de residus industrials, pràctica que no es dóna entre les que coneixen el servei. En els dos grups predomina la pràctica de separar les caixes en un espai de l’empresa i quepassi algú a recollir-les.
17,60% 12,60%
58,80%57,30%
4,90%
23,50% 25,20%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Sí No
Utilitzen el servei de l’Ajuntament?
Altres opcions
Ho barregen amb la fracció banal de recollida de residus industrials
Les separen en un espai de l’empresa i passa algú a recollir-les
Les barregen amb la fracció d’assimilables a municipals que recull l’Ajuntament
Creuament: gestió del cartró segons utilització del servei per part de les empreses
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
La gestió de les caixes de cartró depèn un 21,1% de la consideració de les mateixes com residus assimilableso no. Les empreses que diuen que les caixes de cartró son residus assimilables a municipals i les que no hosaben, mostren una major proporció de casos en que aquests residus es separen en un espai de l’empresa ipassa algú a recollir-les. Les empreses que diuen que aquests residus no són assimilables mostren una majorproporció de casos que apliquen altres opcions.
14,70% 11,10% 7,70%
61,80%
46,70% 61,50%
6,90%
16,70%
42,20%30,80%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Sí No NS/NC
Son residus assimilables les caixes de cartró?
Altres opcions
Ho barregen amb la fracció banal de recollida de residus industrials
Les separen en un espai de l’empresa i passa algú a recollir-les
Les barregen amb la fracció d’assimilables a municipals que recull l’Ajuntament
Creuament: gestió del cartró segons opinió de les empreses sobre si les caixes de cartró son residus assimilables
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
11. Recorden si han estat visitats alguna vegada per un/a Informador/a Ambiental de l’Ajuntament? (resposta curta: si/no, i quantes vegades aproximadament...)
La proporció d’empreses que recorden haver estat visitades alguna vegada per algun informadorambiental de l’Ajuntament és molt reduïda (10,6%). Dins d’aquest subgrup, la majoria (41,2%) recordauna visita i una proporció similar no recorda el nombre de cops.
41,2%
11,8%
5,9%
41,2%
0,0% 20,0% 40,0% 60,0%
1
2
4
NS/NC
11. Quantes vegades?
10,6%
89,4%
Sí No
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
12. Si han estat visitats, quina valoració en fan?
82,4%
5,9%
11,8%
Si han estat visitants. Van ser correctament informats?
SÍ NO NS/NC
47,0%
5,9%
47,1%
Si han estat visitants. Creuen eficient el treball dels
informadors ambientals per a millorar la seva gestió dels
residus?
SÍ NO NS/NC
11,8%
23,5%64,7%
Si han estat visitants. Han corregit alguna cosa errònia de com
gestionaven els seus residus?
SÍ NO NS/NC
Un 82,4% dels que han estat visitats considera haver estat correctament informat, mentre queun 47% valora el treball dels informadors com a eficient i un 11,8% ha corregit alguna cosa com aconseqüència d’aquestes accions informatives.
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
04 Sondeig de perspectives de futur
13. Sota una perspectiva de futur, sil’Ajuntament establís un sistema de recollidaque identifiqués algunes fraccions delsresidus assimilables a municipals que generade cada indústria i organitzés un servei quepassés a recollir algunes fraccions a la portade cada empresa com es fa actualment ambla fracció resta d’assimilables a municipals,però recollint, per exemple, el paper i cartróde manera selectiva estaria d’acord enparticipar en aquest sistema de recollida?
75,6%
23,1%
1,3%
Disposat a participar?
Sí No No ho sap
Tres quartes parts de les empreses estarien disposades a participar en aquest tipus d’iniciativa, mentre que una quarta part no ho està perquè…
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
13.2. Motius per a no estar disposat a participar en un nou sistema de recollida de cartró
MOTIUS PER A NO ESTAR DISPOSAT A PARTICIPAR EN NOU SISTEMA DE RECOLLIDA DE CARTRÓ %
Ja tenen les seves empreses especifiques per cada residu que generen 22,5
Generen molt poc i no els hi seria útil 15,0
No generen 12,5
No sap 12,5
Depèn les condicions/preu 10,0
Auto recuperació 5,0
El cartró costa diners i es pot re valoritzar 2,5
En el cas que no suposi un sobrecost 2,5
És més net i pràctic 2,5
És mínim, el residu 2,5
Ho fa aquest gestor per la quantitat que genera 2,5
Perquè no el llencen 2,5
Perquè ja el porten a una deixalleria 2,5
Si té algun cost adicional no, perquè ja paguen taxa 2,5
Hauria d'apartar unes coses de les altres 2,5
Total 100
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
50,0%
84,6%
75,0% 73,7%
50,0%
15,4%
25,0% 23,7%
2,6%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
80,0%
90,0%
Gran Mitjana Petita Micro
Disposició a participar en la proposta de futur sobre recollida de cartró segons grandària de l’empresa
Sí No No ho sap
La disposició a participar en la proposta de futur sobre recollida de caixes de cartró, no depèngaire de la grandària de l’empresa: en tots els tipus d’empreses, la majoria voldria participar,excepte en el cas de les més grans en que, la meitat ho faria i l’altra meitat no.
Creuament: disposició a participar en un nou sistema de recollida de cartró segons grandària de l’empresa
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
72,90%76,80%
25,00% 22,30%
2,10% 0,90%0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
60,00%
70,00%
80,00%
90,00%
Sí, coneix el servei No coneix el servei
Disposició a participar en la proposta de futur sobre recollida de cartró segons coneixement del servei
Sí No No ho sap
La disposició a participar en la proposta de futur sobre recollida de caixes de cartró, no depèn delconeixement previ del servei: més del 70% de les empreses estan disposades a participar tant siconeixen el servei com si no
Creuament: disposició a participar en un nou sistema de recollida de cartró segons grandària de l’empresa
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
88,2%
74,1%
5,9%
25,2%
5,9%0,7%
0,0%
20,0%
40,0%
60,0%
80,0%
100,0%
Sí, utilitzen el servei No utilitzen el servei
Disposició a participar en la proposta de futur sobre recollida de cartró segons utilització del servei
Sí No No ho sap
La disposició a participar en la proposta de futur sobre recollida de caixes de cartró, tendeix a sersignificativament diferent en funció de la utilització del servei: la proporció dels que estan disposats adonar suport a la iniciativa de l’Ajuntament és major (88,2%) entre les empreses que fan servir el serveique entre les que no el fan servir (74,1%).
Creuament: disposició a participar en un nou sistema de recollida de cartró segons utilització del servei
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
74,4%
19,0%
6,6%
Si està disposat a participar: estaria d’acord en adquirir el contenidor necessari?
SÍ NO NS/NC
72,7%
22,3%
5,0%
Si està disposat a participar: estaria d’acord en mantenir i netejar el contenidor, que seria de la
seva propietat?
SÍ NO NS/NC
Prop de la tercera part de les empreses disposades a participar en la iniciativa de futur plantejada perl’Ajuntament sobre la recollida de les caixes de cartró estarien d’acord en adquirir el contenidor necessari ien fer-se càrrec de la seva neteja i manteniment: només per a una mínima proporció dels que estand’acord en participar, aquests requisits serien un problema.
14. Si està disposat a participar: estaria d’acord en adquirir el contenidor necessari i en mantenir-lo i netejar-lo?
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
AVANTATGES DE POSAR EN MARXA I COMPTAR AMB EL SERVEI: RESPOSTES DESTACADES
Facilitats per a l'empresa, estalviar feina, temps, transport, burocracia
Fer ecosistema, facilitar reciclatge i millorar medi ambient
Proximitat del contenidor
Està bé per a petits volums, però no per a grans
Millor aprofitament dels recursos
Periodicitat, seguretat de la recollida, més control, no acumulació, més net l'entorn
Estalviar el cost actual, economitzar, facilitat per a les empreses
Bona iniciativa, estaria bé, profitós, servei públic
No has de buscar empreses externes
No subcontracten
La classificació de les matèries
Generar conductes respectuoses, que les coses es fan bé, garanties
15. Avantatges de posar en marxa i comptar amb el servei de recollida de caixes de cartró gestionat per l’Ajuntament
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
INCOVENIENTS DE POSAR EN MARXA I COMPTAR AMB EL SERVEI: RESPOSTES DESTCADADES
Espai físic. contenidors molt grans. impossible moure'ls sense grua. Molestaria veïns Perdre el temps en separar
Depèn del preu del contenidor, el seu manteniment i de l'espai que ocupi Que són més difícils de localitzar si hi ha algun problema
Deixar-lo fora suposa que la gent pugui obrir les bosses, deixar-lo brut o emportar-se el contenidor. Si ho deixen a terra, ells hauran d’escombrar. Aquests contenidors haurien d‘estar aïllats
Quan estigui ple tindrien que esperar fins el dia que passin a recollir-lo, en la empresa que té contractada passen quan esta ple
El cost o més impostos per a l'empresa o pagar dues vegades Més temps per separar, però no ho veu com a gran inconvenient
Irregularitat, periodicitat, disponibilitat, acumulació Que el seu material es mulli
Diversificació de proveïdors del servei L'empresa privada paga el paper i el cartró
Estar pendents de l'horari de recollida, obrir portes, etc. Més empreses diferents, diversificació de proveïdors
Que la gent/els seus treballadors amb els seus contenidors que no faci càrrec de manera correcte
Si l'ajuntament s'encarrega de totes les empreses d'un polígon hauria massa circulació
Ara amb l'empresa externa amb un sol contenidor ho fan tot. pot ser l'ajuntament seria més selectiu i portaria més feina
Encariment de la taxa de l'ajuntament, que a Rubí és més cara que als voltants
El mal ús dels contenidors per part d'externs Possibles robatoris de contenidors i/o cartró
Haurà de competir amb el preu de la privada Competència (l'empresa es dedica a la gestió de residus)
Hauria de separar mes i classificar mes, encara son industrials Creu que és un servei car, s'hauria de saber els casos i zones necessàries
Tindria que tenir una persona que s'encarregués que estigui tot al dia, controlar el dia de recollida, tenir més control
Tenir emmagatzemat un contenidor més
16. Inconvenients de posar en marxa i comptar amb el servei de recollida de caixes de cartró gestionat per l’Ajuntament
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
17. Si l’Ajuntament optés per deixar de prestar el servei de recollida dels residus assimilables a municipals de les activitats industrials dels PAEs (deixant de cobrar la taxa de recollida), com valorarien aquesta decisió?
18,9%
28,7%45,9%
6,3%
Valoració
Positiva Negativa Indiferent NS/NC
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
31,3%
46,3%
18,1%
4,4%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Recollida selectiva portaa porta per part del'Ajuntament ambpagament de taxa
Recollida gestionada perla pròpia empresa o per
una hipotètica associaciód'empreses i no abonant
taxa
Un altre NS / NC
La majoria de les empreses (46,3%) preferiria un model de recollida gestionada per la pròpia empresa o per una hipotètica associació d’empreses i no abonant taxa.
18. Quin model de recollida preferiria pels residus assimilables a municipals, tenint en compte que s’ha de poder identificar al productor?
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
Acord amb l'ajuntament i amb tots els gestors hauria d'unificar-se. el gestor dedica a la recollida més industrialitzada i els reciclats per l'ajuntament
La deixalleria
Com està ara
Contenidors al carrer
total
18.a. Pels que han dit altres a la pregunta anterior, quins altres models de recollida peferiria pels residus assimilables a municipals, tenint en compte que s’ha de poder identificar al productor?
Del 18% que esmenta altres models de recollida, el 20% es decanta per la recollida d’empresa externa, opció que forma part de la pregunta principal. De la resta, les principals respostes han estat:
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
La preferència pel model de recollida no depèn significativament de la grandària de l’empresa, de conèixer elservei municipal o de fer ús del mateix, tal i com mostren les distribucions de resposta dels següents gràficscreuats. La empresa gran es concentra en el model gestionat per la pròpia entitat, però la grandària de lamostra d’aquestes empreses és marginal.
53,80%
30,40% 25,00%
100,00%
30,80%
51,80%46,10%
7,70% 12,50% 26,30%
7,70% 5,40% 2,60%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Gran Mitjana Petita Micro
Model de recollida preferit i grandària de la empresa
NS / NC
Un altre
Recollida gestionada per la pròpia empresa o per una hipotètica associació d'empreses ino abonant taxaRecollida selectiva porta a porta per part de l'Ajuntament amb pagament de taxa
Creuament: model de recollida preferit segons grandària de l’empresa
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
39,60%27,70%
45,80%
46,40%
12,50%
20,50%
2,10% 5,40%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Coneixen el servei No coneixen el servei
Model de recollida preferit i coneixement del servei
NS / NC
Un altre
Recollida gestionada per la pròpia empresa o per una hipotètica associació d'empreses ino abonant taxaRecollida selectiva porta a porta per part de l'Ajuntament amb pagament de taxa
Creuament: model de recollida preferit segons coneixement del servei
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
58,80%
28,00%
35,30%
47,60%
5,90%
19,60%
4,90%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Utilitzen el servei No utilitzen el servei
Model de recollida preferit i utilització del servei
NS / NC
Un altre
Recollida gestionada per la pròpia empresa o per una hipotètica associació d'empreses i noabonant taxa
Recollida selectiva porta a porta per part de l'Ajuntament amb pagament de taxa
Creuament: model de recollida preferit segons utilització del servei
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
05 Informació sobre els residus generats a la zona
La informació sobre els residus generats per la industria de la zona s’ha estimata patir de una bateria de preguntes on les empreses han pogut citar fins a cinctipus de residus principals generats, a més de la quantitat aproximada i les viesde gestió.
Els resultats obtinguts son el producte d’un tractament multi resposta de lainformació, és a dir, que les variables sobre les que s’ofereixen taules resultende fusionar les cinc respostes possibles en una sola variable.
Donat que la mostra es composa de 160 empreses, i que no totes haproporcionat 5 respostes a cada pregunta, s’ha obtingut un total de 498 casoso mencions de residus d’alguna mena.
La distribució d’aquestes respostes un cop fet el tractament multi resposta esmostra tot seguit.
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
TIPUS DE RESIDUS GENERATS Respostes
% sobre total de
mencions
% sobre mostra
total TIPUS DE RESIDUS GENERATS Respostes
% sobre total de
mencions
% sobre mostra
total
cartró i paper 145 29,10% 90,60% aigües 3 0,60% 1,90%
plàstics, films 76 15,30% 47,50% escombraries no reciclables 3 0,60% 1,90%
fusta, palets 33 6,60% 20,60% residus depuradora i altres contaminants 3 0,60% 1,90%
banals 30 6,00% 18,80% rebuig 3 0,60% 1,90%
olis 24 4,80% 15,00% aglomerats 2 0,40% 1,30%
metalls 23 4,60% 14,40% deixalles 2 0,40% 1,30%
ferralla 19 3,80% 11,90% elèctric 2 0,40% 1,30%
escombraries orgàniques 18 3,60% 11,30% envasos de pintura 2 0,40% 1,30%
roba, draps, teixits, absorbents 14 2,80% 8,80% fleix 2 0,40% 1,30%
productes químics, dissolvents 14 2,80% 8,80% bateries de plom 1 0,20% 0,60%
obra, pedra, arenes, runa, fangs 13 2,60% 8,10% cosmètics 1 0,20% 0,60%
material oficina 12 2,40% 7,50% llantó 1 0,20% 0,60%
aluminis 8 1,60% 5,00% retràctil 1 0,20% 0,60%
envasos contaminats 7 1,40% 4,40% anticongelants 1 0,20% 0,60%
neteja 7 1,40% 4,40% embalatges 1 0,20% 0,60%
vidre 7 1,40% 4,40% escòries de fundació 1 0,20% 0,60%
menjador 6 1,20% 3,80% taladrines 1 0,20% 0,60%
filtres 6 1,20% 3,80% cautxú, pneumàtics 1 0,20% 0,60%
tintes, tòners 5 1,00% 3,10% totals 498 100,00% 311,30%
Cartró, paper, plàstics, films, fusta, palets i banals son els residus que més es generen.
18. Tipus de residus generats
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
Les quantitats de residus generats per les empreses són molt variables i difícils de calcular en molts casos. Lainformació que s’ofereix en aquest apart s’ha extret a partir de les respostes vàlides en mesures de quantitat pertemps, respostes que s’han homogeneïtzat en kg/mes. No obstant, cal tenir present que moltes empreses han facilitatrespostes qualitatives, com ara: molt poc, poc, moltes tones, contenidors i altres, que no permetien una quantificacióobjectiva.
Els càlculs es basen en una mostra de 148 respostes quantificables i representen una estimació imprecisa del volummig de residus generats per les empreses de la zona en estudi. La utilitat d’aquesta descripció és, sobre tot, l’estimaciódel volum mitjà produït per tipus de residu. Els totals queden infravalorats degut al fet de que no totes les empreseshan reportat les quantitats de forma quantificable.
Estimació del volum de residus totals generats per les empreses en Kg/Mes
Mitjana Desv. Est. Mediana Moda Mínim Màxim Suma
1.116,12 2.585,32 167,00 84,00 3,00 20.000,00 165.186,16
Percentil 10
Percentil 20
Percentil 30
Percentil 40
Percentil 50
Percentil 60
Percentil 70
Percentil 80
Percentil 90
11,00 30,00 84,00 100,00 167,00 266,80 554,60 1.250,00 3.374,70
Les empreses generen una quantitat mitjana de residus de 1116 kilograms al mes amb una desviació propera als 2600kilograms al mes. El 10% de les empreses genera quantitats molt baixes d’11 kg/mes i només un 10% passa dels 3375kg/mes. El 50% genera, com a molt, 167 kg/mes i el més freqüent és generar 84 kg/mes, que suposa una tona a l’any.
19. Quantitats de residus generats
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
Aigües contaminants i rebuigsón els residus queproporcionen mitjanes méselevades de quantitatsgenerades al mes. Tambédestaquen els envasoscontaminants i la ferralla.
El cartró i el paper donenuna mitjana de quasi 870kg/mes per empresa, si bé,moltes de les que reportenaquest residus donaven lesquantitats en metres cúbics,contenidors sense precisióde volum i altres sistemes demesura no quantificables.
TIPUS DE RESIDU MITJANA DESV. EST. N
olis 141,57 133,01 7
aigues 8334,00 1
cartró i paper 868,58 2101,15 36
fusta, palets 1036,27 1492,91 11
metalls 1247,60 1471,62 10
aglomerats 250,00 1
al·luminis 162,80 88,15 5
plàstics, films 420,64 613,34 22
obra, pedre, arenes, runa, fangs 139,33 95,84 3
banals 1634,89 2209,39 9
escombreries orgàniques 5,00 0,00 2
ferralla 2434,64 5936,70 11
cosmètics 167,00 1
deixalles 167,00 1
roba, draps, teixits, absorbents 118,56 166,85 9
envasos contaminats 3744,00 4848,52 5
filtres 17,00 1
llantó 125,00 1
vidre 143,00 148,82 3
tintes, toners 84,00 1
productes químics, disolvents 1470,50 1803,08 4
residus depuradora i altres contaminants 1950,50 1249,46 2
rebuig 8958,50 884,59 2
Total 1116,12 2585,33 148
19. Quantitats de residus generats: estimacions de quantitats mitjanes
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
Via de gestió n % Continuació n %
Empresa externa, contractada, autoritzada 224,00 44,9 Els venen a empreses o els hi venen a recollir 4,00 0,8
TMA 46,00 9,2 Agencia de residus 3,00 0,6
Contenidors indicats o de l'Ajuntament 38,00 7,6 Una compactadora 2,00 0,4
Gestor autoritzat 38,00 7,6 Associació que ho recicla 1,00 0,2
Deixalleria, Centre de reciclatge, deixallers, drapaires i similars 32,00 6,4 Bugaderia industrial 1,00 0,2
Ajuntament 14,00 2,8 CEPSA empresa contractada 1,00 0,2
Foment 8,00 1,6 Clemente Silvente 1,00 0,2
VILA VILA 8,00 1,6 DELTA 1 0,2
Escombraries 7,00 1,4 Depuradora 1 0,2
Altres 7,00 1,4 EKOCLEEN 2012 SL 1 0,2
Autònom 6,00 1,2 Total de respostes vàlides 462 92,6
Ferrovial 6,00 1,2 NS/NC 37 7,4
Auto reciclen 4,00 0,8 Total multi resposta 499 100
CATOR empresa contractada 4,00 0,8
Marrones 4,00 0,8
A partir de les cinc opcions de resposta sobre les vies de gestió, el tractament multi resposta ha donat com a resultatuna utilització majoritària d’empreses externes contractades, moltes de les quals estan autoritzades per a fer gestió deresidus de diversos tipus. Algunes empreses citen el nom d’aquestes empreses, com ara TMA, CATOR i altres.L’ajuntament també té un paper destacat en aquest procés, així com les deixalleries de la zona i els drapaires i personesque recullen residus d’alguns tipus.
20. Vies de gestió dels residus generats
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
55,0%
13,8%1,9%
3,8%
25,6%
Un cost determinat a l'any Cap cost, cost 0
Taxa de l'Ajuntament Li paguen
NS/NC
Estadístics Resultats sobre cost
Mitjana 6.480 €/any
Desv. Est. 42.538 €/any
Mediana 1.000 €/any
Moda 1.800 €/any
Mínim 36 €/any
Màxim 400.000 €/any
Percentil 10 200 €/any
Percentil 20 302 €/any
Percentil 30 562 €/any
Percentil 40 720 €/any
Percentil 50 1.000 €/any
Percentil 60 1.352 €/any
Percentil 70 1.800 €/any
Percentil 80 2.520 €/any
Percentil 90 5.100 €/any
A partir de la mostra de respostes vàlides i quantificables (55% del total),s’estima que el cost mitjà està en torn als 6500 euros per any, si bé elscasos atípics distorsionen aquest estadístic. La mediana, de 1000 euros al’any és més representativa del conjunt, i la moda o cas més freqüent essitua en 1800 euros a l’any.
21. Quin cost aproximat li suposa la gestió d’aquests residus?
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
21. Gestiona algun residu com a subproducte? N %
No 136 85,00
SÍ, sense especificar 4 2,50
Cable sobrant 1 0,63
Caixes cartró i palets 2 1,25
Deixalla 1 0,63
El pa i altres pastes (entra com a subproducte) 1 0,63
Escòria alumini/pols d’alumini 2 1,25
Fer un reciclatge d'aigua de pintura, destil·lant per la neteja 1 0,63
Metall 1 0,63
Ocasionalment ferro 1 0,63
Palets 1 0,63
Paper, cartró, metall, olis 1 0,63
Plàstic, cartró, ferro (els hi recompren) 1 0,63
Pols de pigment 1 0,63
Reutilitza els metalls 1 0,63
Reutilitzen palets 1 0,63
Roba trencada per fer draps industrials 1 0,63
Si deixalles de carn 1 0,63
Si s'aprofita metall per estructures 1 0,63
Tots 1 0,63
Total 160 100
La gran majoria de les empreses(85%) no gestionen residus com asubproductes, mentre que un 15%síquehofa.
22. Gestiona algun residu com a subproducte?
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
23. Quins residus teniu especial interès per convertir en recurs? N % Continuació N %
Cap 85 53,13 No poden, no tenen fabricació ni transformació 1 0,63
Paper, cartró 25 15,63No, ja estan fent amb el gestor, ho pregunten quan tenen un dubte i ell
indica si son assimilables 1 0,63
Plàstic 9 5,63 Olis, plom 1 0,63
Palets, fusta 8 5,00 Pedra, per poder ser reutilitzada per altres obres 1 0,63
No ho sap 7 4,38 Perlita rebuig 1 0,63
Tots 3 1,88Res, si ho fan s'encarrega l'empresa que tenen contractada, ja depenen
d'ells 1 0,63
Ferro i llautó 3 1,88 Residu d’espuma que es valoritza 1 0,63
Alumini 2 1,25 Residus líquids 1 0,63
Ferralla 2 1,25 Reutilitzen en el mateix procés els residus plàstics 1 0,63
Ja ho fan 2 1,25 El metall, si que es pot 1 0,63
ABS, propilè 1 0,63 Si es pogués fer sí, però creuen que els seus, no 1 0,63
Coure 1 0,63 Si, el que es pogués 1 0,63
Draps 1 0,63 te molts palets trencants com fusta i es crema bé, el especialista d'aquest tipus no ho valora bé, cobren el transport (no volen ningú) es un problema. també, els bidons croft son de cartró de 200 litres i es difícil eliminar-los 1 0,63
El pa i altres pastes 1 0,63
Els que es pugessin fer 1 0,63
Els tòners 1 0,63 Tots: son una empresa de reciclatge 1 0,63
Escòries utilitzant el seu gestor, són unes vies de valorització per gestionar-ho 1 0,63
Tots, plàstics (els trituren i aprofiten perquè torni al mercat), cartró, fustes 1 0,63
Indiferent perquè no es neutralitza 1 0,63 Total 160 100,00
Fangs aspiració per a cimenteres 1 0,63
Material de construcció gestionat per fer servir per altres obres 1 0,63
No es pot, és químic 1 0,63
23. Quins residus teniu especial interès per convertir en recurs?
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
06 Conclusions
• El 30% de les empreses enquestades coneix el servei de recollida de residus assimilables a municipalsde les activitats industrials: `el grau de coneixement és relativament baix.
• La grandària de l’empresa té poca influència en el coneixement del servei, però la tendència és: a mésgrandària, més probabilitat de conèixer el servei.
• El 10,6% de les empreses fa servir el servei municipal.
• El 35,4% de les empreses que coneixen el servei el fan servir.
• La grandària de l’empresa influeix en la utilització: quan més gran l’empresa, més probabilitats de queel faci servir.
• El principal motiu per no utilitzar el servei és tenir una empresa externa contractada per fer aquestatasca; el segon motiu és el desconeixement.
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
• Les empreses que gaudeixen del servei de recollida de residus assimilables a municipals l’utilitzen,habitualment, 1 o 2 cops per setmana, però en un 35% dels casos no es dóna una resposta sobre laperiodicitat.
• Els aspectes més valorats del servei són: el servei en sí i la gestió porta a porta i, entre els aspectes amillorar, destaquen els referents a la freqüència, regularitat, anuncis de recollida en festius i similars.
• Entre el 10,6% de les empreses que fa servir el servei, només un 23,5% sap quin import anualaproximat paguen per rebre’l.
• Entre el 10,6% de les empreses que utilitza el servei, només un 29,4% sap que es pot demanaranualment davant de l’Ajuntament l’exempció de la taxa de recollida dels residus assimilables.
• Entre les empreses privades entrevistades, predominen la insatisfacció i el desconeixement delsserveis que presta l’Ajuntament per a la recollida dels seus residus assimilables a municipals. Unaquarta part està satisfeta.
• Es percep un cert desconeixement sobre els residus que son assimilables a municipals per part d’unnombre significatiu d’empreses.
Conclusions
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
• Només el 10,6% de les empreses recorda haver estat visitades per algun informador ambiental del’Ajuntament, una visita en que la informació va ser correcta (82,4% dels casos), l’informador va sereficient (47% dels casos) i, en alguns casos (11,8%) ha derivat en correccions.
• La majoria de les empreses considera indiferent o positiu que l’ajuntament deixi de prestar el servei(retirant la taxa)
Conclusions
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus industrials a Rubí
07 Fitxa tècnica
• Univers d’estudi: Empreses establertes als Polígons de Rubí.
• Mètode de recollida de la informació: Presencialment, formulant les preguntesl’enquestador i omplint-se el qüestionari segons les respostes donades pelresponsable de l’empresa.
• Treball de camp: Entre els dies 11 i 18 de maig de 2017.
• Mostra: 160 entrevistes a empreses.
• Procediment de mostreig: Aleatori dintre de cadascú dels polígons visitats,mantenint el % de la mida del total de les empreses establertes.
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
5.10. Enquesta sobre la gestió dels residus comercials als comerços
Juny 2017
PÀGINA - 200 -
Pla local de prevenció i gestió de residus municipalsEnquesta sobre gestió de residus comercials dels comerços de RubíInforme Executiu
Rubí, juny de 2017
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Índex
01 JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS 3
02 ASPECTES GENERALS 4
03 CONEIXEMENT DE LA GESTIÓ DELS RESIDUS COMERCIALS 11
04 CONCLUSIONS 36
05 FITXA TÈCNICA 40
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
01 Justificació i objectius
L’Ajuntament de Rubí està desenvolupant diverses accions relacionades amb el Pla de prevenció i gestió de residus municipals.
Necessitat d’obtenció d’informació sobre generació de residus comercials per part de les empreses comercials de la zona i sobre la valoració i percepció de la recollida dels mateixos
Implantació d’una enquesta estructurada per a aconseguir la informació necessària a partir d’una mostra representativa d'empreses comercials, realització del treball de camp i redacció
de l’informe.
Objectius assolits: obtenció de la informació sobre la valoració i percepció de la recollida dels residus assimilables a municipals generats en les activitats comercials, així com del tipus de
residus que es generen i quina gestió fan del mateixos.
02 Aspectes generals
81,7%
18,3%
1. De manera general , estan satisfets amb els serveis que presta l’Ajuntament per a la recollida dels seus residus comercials?
Sí No
El percentatge d’establiments comercials satisfetsamb els serveis que presta l’Ajuntament per a larecollida dels residus comercials, és molt elevatarribant a pràcticament un 82% dels comerços
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
83,7%
16,3%
2. Coneixen quina és la gestió correcta per a reciclar cada fracció dels residus que generen
les seves activitats comercials?
Sí No
El percentatge d’establiments comercials que coneixen quina és la gestió correcta per a reciclar cadafracció dels residus que generen les seves activitatscomercials, és molt elevat arribant a pràcticamentun 84% dels comerços
Aspectes generals: coneixement de gestió correcta de residus
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
3. Què creuen que és el millor de la recollida dels residus comercials que fa l’Ajuntament?
%
Recollida de diversos materials: plàstic, cartró... 20,30
Comoditat, facilitat: recollida en la porta de l'establiment, poder posar tot en contenidors 16,30
Desconeix el servei 15,00
És eficaç, correcte, funciona bé, no dona lloc a queixes, venen ràpidament quan truques 13,70
Constància, regularitat, recollida diària, horaris adequats 7,80
Proximitat dels punts de dipòsit i recollida (contenidors de vidre, cartró, residus orgànics...) 6,50
No ho sap 5,90
Cap cosa en especial 5,20
Que el que recullen es recicla, es classifica, ja que es paga un servei 3,30
Altres 6,00
Total 100,00
El punt més destacat del servei és la capacitat de recollida de diferents materials com plàstic, cartró i altres. El segon puntés la comoditat que proporciona el servei al recollir els residus pràcticament en la porta dels establiments i amb certaclassificació en diferents contenidors. El tercer punt, pels que coneixen el servei és la seva eficàcia, bon funcionament iràpida resposta quan son trucats.
Aspectes generals: punts forts del servei
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Aspectes generals: punts a millorar
4. De la recollida dels residus comercials que fa l’Ajuntament, què creuen que es podria millorar:
Res en especial, ja està bé així, és satisfactori, funciona bé, és un bon servei
Buidar més freqüentment els contenidors. Son massa petits i s'omplen de seguida. Posar contenidors més grans
Manca d'informació. No se sap si es fa el reciclatge
Controlar pudor dels residus orgànics, amb més freqüència, soterrar contenidors o similars, insectes
No sap, indiferent
Augmentar el nombre i tipus de contenidors
Baixar la taxa
Que l'Ajuntament reculli, que ho faci porta a porta
Controlar acumulació de residus al costat dels contenidors
Contenidors exclusius per el comerç i no saturar els de la població normal
Més concienciació
Les opinions son disperses i, a continuació, es mostren algunes respostes:
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
79,1%
20,9%
5. Recorden si han estat visitats alguna vegada per un/a informador/a ambiental de
l’Ajuntament?
No Sí
69,70
21,20
6,10 3,00
5. Pels que han estat visitats: quantes vegades aproximadament?
1 2 3 NS/NC
Quasi el 21% dels comerços ha rebut la visita d’un informador/a mediambiental de l’Ajuntament. Lamajoria d’ells ha estat visitat en una ocasió, però hi ha casos en que el nombre de visites és de 2 i fins a 3.
Aspectes generals: visites d’informadors mediambientals
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Aspectes generals: valoració de visites d’informadors mediambientals
90,6
9,4
6b. Valoració - Creuen eficient el treball dels informadors ambientals per a millorar la seva gestió
dels residus comercials?
Sí No
75,0
25,0
6c. Valoració - Han corregit alguna cosa errònia de com gestionaven els seus residus comercials?
Sí No
El 100% dels que han rebut una visita d’informadors considera que ha estat correctament informat.Un 90,6% opina que el treball dels informadors ambientals per a millorar la seva gestió dels residuscomercials és eficient i, un 75% d’aquest col·lectiu ha corregit alguna cosa errònia de com gestionavenels seus residus comercials.
03 Coneixement de la gestió dels residus comercials
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
L’estudi dels residus generats pels comerços es realitza a través de les respostes sobreels que són generats. Els comerciants han pogut citar fins a cinc tipus de residus,proporcionant 765 casos.
Les dades s’han tractat com a multi-resposta, de forma que s’ha establert unadistribució de freqüències dels tipus de residus generats en total, les quantitats en quees generen i la forma de gestionar-los.
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Coneixement de la gestió dels residus comercials
43,1
27,5
15,011,1
2,60,7
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
35,0
40,0
45,0
50,0
2 tipus 3 tipus 1 tipus 4 tipus 5 tipus No generen
Número de tipus de residus que generen els comerços
La majoria de comerços generen dos o tres tipus de residus i un 2,6% arriba a generar fins a cinc tipus, mentre que només un 0,7% declara que genera cap tipus.
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Coneixement de la gestió dels residus comercials: tipus de residus generats
Residus generats n % Residus generats n %
NS/NC 258 33,7 Al·lumini 2 0,3
No genera més 149 19,5 Fondo gabies animals 1 0,1
Cartró 118 15,4 Plaguicides 1 0,1
Plàstic 75 9,8 Agulles de tatoo i piercing 1 0,1
Paper 31 4,1 Caixes de fusta 1 0,1
Orgànic 31 4,1 Cartuxos tinta, tonner, buits 1 0,1
Vidre 17 2,2 Material d'oficina 1 0,1
Envasos 14 1,8 Plaques electròniques 1 0,1
Olis 12 1,6 Porexpan 1 0,1
Piles 10 1,3 Silicones 1 0,1
Cabell humà o animal 8 1,0 Tints 1 0,1
Penjarobes de plàstic i altres 7 0,9 Cera 1 0,1
Rebuig 5 0,7 Mobles 1 0,1
Deixalleria, metalls 3 0,4 Palets 1 0,1
Pneumàtics, restes de goma 3 0,4 Pols de polir fusta 1 0,1
Restes de carn 3 0,4 Tubs de tints 1 0,1
Bombetes 2 0,3 Total 765 100,0
Medicaments 2 0,3
Cartró, plàstic, paper i orgànic, son els residus més comuns que generen els establiments comercials:
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Coneixement de la gestió dels residus comercials: quantitats de residus generats
El tractament d’aquesta variable s’ha fet com amultireposta i traslladant totes les quantitats, deforma aproximada, a bosses diàries normals deresidus, ja que les unitats emprades son diferentsdepenent del tipus de residu. El resultat és unaestimació diària aproximada del que s’arriba agenerar per part del comerç de la zona.
Per terme mig un comerç genera unes sis bossesdiàries, si bé, el més freqüent és generar una. Hiha casos extrems que generen al voltant de 400 ialtres que no arriben a una bossa. En total,s’estima que cada dia es produeixen al voltant de2.145 bosses. Aquests càlculs s’han fet sobre eltotal de casos de residus generats.
Estadístics Valors
Casos de resposta 340
No han pogut calcular una quantitat 17
Mitjana 6,3 bosses/dia
Mediana 0,8 bosses/dia
Moda 1,0 bosses/dia
No generen una quantitat 408 respostes
Desviació estàndard 38,4
Mínim 0,02
Màxim 400
Suma 2145,66 bosses/dia
Percentil 10 0,13
Percentil 20 0,20
Percentil 30 0,33
Percentil 40 0,40
Percentil 50 0,80
Percentil 60 1,00
Percentil 70 1,00
Percentil 80 2,00
Percentil 90 4,94
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Coneixement de la gestió dels residus comercials: vies o sistemes d’eliminació dels residus
El tractament d’aquesta variable s’ha fet com a multiresposta. De les 765 respostes obtingudes sobre cinc possibles tipus deresidus, la majoria (un 28,8% del total) posa el residu en el contenidor adequat i el servei municipal ho gestiona. El segonsistema més utilitzat és posar el residu a la porta i el servei de recollida s’ho emporta. En un 3% dels casos actua una empresaexterna; en un 2,2% la pròpia empresa i un 1% es traslladat al Punt Verd: tot depèn del tipus de residu. Cal tenir present queuna proporció dels comerços fa servir més d’una via i, també, que la majoria genera 2 o 3 tipus de residus, de manera que jano responen sobre un quart o cinquè, la qual cosa implica que hi hagi un nombre elevat de casos de no resposta. Les dosdarreres columnes de la taula mostren els resultats sense casos de no resposta. Així, del total de casos de generació deresidus, la majoria (quasi un 62%) els posa en el contenidor adequat, mentre que un 21,6% és recollit a la porta.
Sistema N incloent ns/nc % incloent ns/nc N sense ns/nc % sense ns/nc
No menciona cap 409 53,5
Al contenidor adequat 220 28,8 220 61,8
A la porta, carrer i és recollit 77 10,1 77 21,6
Empresa externa 23 3,0 23 6,5
Ho gestiona la pròpia empresa 17 2,2 17 4,8
Trucada al punt verd 8 1,0 8 2,2
Deixalleria 6 0,8 6 1,7
Donació 3 0,4 3 0,8
S'ho enduen els proveïdors 1 0,1 1 0,3
Escombreries normals 1 0,1 1 0,3
Total 765 100 356 100
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Tipus de residu N Mitjana (bosses/dia) Desviació estàndard
Palets 1 80,0.
Mobles 1 40,0.
Envasos 13 31,5 110,7
Orgànic 30,0 19,0 74,7
Penjarobes de plàstic i altres 6 14,4 19,9
Al·lumini 1 10,0.
Cartró 115,0 6,8 37,9
Piles 10 4,2 5,3
Cartuxos tinta, tonner, buits 1 2,0.
Vidre 16,0 1,3 1,4
Porexpan 1 1,0.
Cera 1 1,0.
Olis 12 1,0 1,1
Restes de carn 3 0,9 0,1
Cabell humà o animal 8,0 0,9 0,9
Plàstic 71,0 0,8 1,3
Paper 30,0 0,8 0,8
Rebuig 4 0,7 0,3
Fondo gabies animals 1 0,4.
Medicaments 2 0,4 0,1
Bombetes 2,0 0,3 0,0
Deixalleria, metalls 1 0,3.
Pneumàtics, restes de goma 3 0,3 0,1
Plaques electròniques 1 0,2.
Tints 1 0,2.
Pols de polir fusta 1 0,2.
Material d'oficina 1 0,0.
Tubs de tints 1 0,0.
Agulles de tatoo i piercing 1 0,0.
Plaguicides 1 0,0.
Total 340 6,3 38,4
Tipus de residus i quantitats
Malgrat que els càlculs són aproximats ien termes de bosses diàries, elsresultats indiquen que els palets imobles son els tipus que generenquantitats mitjanes més elevades, si bé,hi ha pocs casos.
Li segueixen els envasos i els residusorgànics, amb mitjanes notables idesviacions estàndard força elevadesque indiquen que hi ha molta dispersióentre els comerços, de manera que hi haalguns que estan generant quantitatsmolt elevades i altres molt més baixes.
En el cas de les piles, cal entendre quees parla de contenidors específics per ales mateixes, molt més petits que unabossa i gestionats mitjançant trucadesperiòdiques al punt verd.
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Tipus de residus i vies d’eliminació
A la porta, carrer i és recollit
Al contenidor adequat
Deixalleria Donació Empresa externa
S'ho enduen els proveïdors
Trucada al punt verd
Escombreries normals
Ho gestiona la pròpia empresa
Total
Paper 16,1% 83,9% 100,00%
Cartró 55,9% 39,0% 0,8% 4,2% 100,00%
Plàstic 1,3% 89,3% 1,3% 8,0% 100,00%
Bombetes 50,0% 50,0% 100,00%
Cabell humà o animal 75,0% 12,5% 12,5% 100,00%
Orgànic 6,5% 87,1% 3,2% 3,2% 100,00%
Vidre 87,5% 6,3% 6,3% 100,00%
Envasos 100,0% 100,00%
Deixalleria, metalls 33,3% 66,7% 100,00%
Fondo gàbies animals 100,0% 100,00%
Medicaments 100,0% 100,00%
Olis 8,3% 83,3% 8,3% 100,00%
Alumini 100,0% 100,00%
Penja-robes de plàstic i altres 71,4% 14,3% 14,3% 100,00%
Piles 10,0% 10,0% 20,0% 50,0% 10,0% 100,00%
Plaguicides 100,0% 100,00%
Pneumàtics, restes de goma 66,7% 33,3% 100,00%
Agulles de tatoo i piercing 100,0% 100,00%
Caixes de fusta 100,0% 100,00%
Cartutxos tinta, tòner buits 100,0% 100,00%
Material d'oficina 100,0% 100,00%
Plaques electròniques 100,0% 100,00%
Porexpan 100,0% 100,00%
Rebuig 100,0% 100,00%
Restes de carn 100,0% 100,00%
Silicones 100,0% 100,00%
Tints 100,0% 100,00%
Cera 100,0% 100,00%
Mobles 100,0% 100,00%
Palets 100,0% 100,00%
Pols de polir fusta 100,0% 100,00%
Tubs de tints 100,0% 100,00%
Total 21,6% 61,8% 1,7% 0,8% 6,5% 0,3% 2,2% 0,3% 4,8% 100,00%
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions?: vidre
13,1%
86,9%
0,0% 20,0% 40,0% 60,0% 80,0% 100,0%
Sí generen
No generen
Vidre
Al voltant d’un 13% dels establiments comercials genera residus de vidre. El més habitual ésguardar el residu darrera de la barra i en bosses, tasca que fan habitualment els treballadors, jasiguin dependents, cambrers o d’altres tipus. També és freqüent que ho facin els propietaris ientre tots els que treballen al comerç indistintament
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions?: vidre
45,0%
15,0%
15,0%
15,0%
10,0%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%
Bosses
Cubell
Caixes de proveïdors
Acumulen
Contenidor
Com el posen: VIDRE?
Pels que reciclen vidre
30,0%
35,0%
30,0%
5,0%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0%
Propietaris
Dependentes, treballadors,…
Entre tots
Un encarregat
Qui s'encarrega: VIDRE?
5,0%
5,0%
5,0%
10,0%
10,0%
15,0%
50,0%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%
Llençat directament
Acumula
A la cuina
Contenidor vidre
Cubell gran
Magatzem o rebotiga
Sota la barra
A on guarden: VIDRE?
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions?: paper, cartró
94,8%
2,0%
3,3%
0,0% 20,0% 40,0% 60,0% 80,0% 100,0%
Sí reciclen
No generen
No reciclen
Paper / cartró
El 94,8% dels establiments comercials genera residus de paper i/o cartró. El més habitual ésguardar el residu en el magatzem o rebotiga (53,1% dels casos), i plegat o desmuntat, tasca quefan habitualment els propietaris i treballadors, ja siguin dependents, cambrers o d’altres tipus,depenent, segurament, de la grandària de l’empresa. En el cas dels treballadors, algunesempreses han especificat que ho fan els treballadors des torn de tarda, ja que és llavors quan télloc la recollida.
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions: paper, cartró
0,7%
0,7%
0,7%
0,7%
0,7%
0,7%
0,7%
0,7%
1,4%
1,4%
1,4%
2,1%
2,1%
2,1%
2,8%
5,5%
6,2%
7,6%
9,0%
53,1%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%
Caixa de cartró
A la escala
A la furgoneta
En una zona apart de la botiga
Al costat del mostrador
Al porxo
En un carroEn un passadís
Al carrer
A la cuina
Al lavabo
Zona de probadors
Al pati
Al taller, obrador
A la barra
En una bossa, cubell o contenidor especial
Sota el mostrador
A la botiga
Directament al contenidor
Magatzem, rebotiga
A on guarden: PAPER-CARTRÓ?
Pels que reciclen paper i/o cartró
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions: paper, cartró
0,7%
0,7%
0,7%
0,7%
0,7%
0,7%
1,4%
5,5%
6,2%
6,2%
76,6%
0,0% 20,0% 40,0% 60,0% 80,0% 100,0%
Directament al contenidor
Contenidors de l'empresa
Plegats i el paper a dins
Triturat
Unes caixes dins de les altres
El fan servir per a guardar coses…
Acumulat
Cubells
Plegat en una gran caixa
En bosses
Plegat, desmuntat
Com el posen: PAPER-CARTRÓ?
0,7%
0,7%
0,7%
0,7%
1,4%
9,0%
11,0%
32,4%
43,4%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%
Director tècnic
Mosso auxiliar
Personal de neteja
Secretaria
La pròpia empresa de reciclatge
Entre tots
Encarregat
Treballadors, cambreres,cuineres, dependents...
Propietaris
Qui s'encarrega: PAPER-CARTRÓ?
Pels que reciclen paper i/o cartró
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions: envasos
30,7%
66,0%
3,3%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0%
Sí reciclen
No generen
No reciclen
Envasos
El 31,7% dels establiments comercials genera residus d’envasos. El més habitual és guardar elresidu en el magatzem o rebotiga (27,2% dels casos), i en bosses, tasca que fan habitualment elspropietaris i treballadors, ja siguin dependents, cambrers o d’altres tipus, depenent, segurament,de la grandària de l’establiment.
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions?: envasos
2,1%
2,1%
2,1%
2,1%
2,1%
4,3%
4,3%
8,5%
10,6%
14,9%
19,1%
27,2%
0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0%
Acumulats
En bosses
En una paperera
Ho separen
Dins de la furgoneta
Al pati
A la botiga
Sota el mostrador
Directament al contenidor de plàstics
A la barra
En un cubell
En el magatzem o rebotiga
A on guarden: ENVASOS?
Pels que reciclen envasos
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions: envasos
2,1%
2,1%
2,1%
4,3%
4,3%
4,3%
6,4%
23,4%
51,1%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%
Sense tap
Al contenidor amb rodes
Ho separen
En caixes de cartró
Directament al contenidor…
A la paperera
Apilats, acumulats
En cubell
En bosses
Com els posen: ENVASOS?
2,1%
12,8%
17,0%
31,9%
36,2%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0%
Director tècnic
Encarregat
Entre tots
Treballadors, cambreres,cuineres, dependents...
Propietaris
Qui s'encarrega?: ENVASOS
Pels que reciclen envasos
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions?: orgànica
29,4%
66,0%
4,6%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0%
Sí reciclen
No generen
No reciclen
Orgànica
El 29,4% dels establiments comercials genera residus orgànics. El més habitual és guardar el residuen cubells classificats (47,8% dels casos), a la cuina o a la barra i en bosses, tasca que fanhabitualment els propietaris, si bé, la proporció de casos en que ho fan els treballadors i tots éselevada. Cada cas depèn, segurament en algun grau, de la grandària de l’empresa i del tipusd’activitat.
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions: orgànica
2,2%
2,2%
2,2%
2,2%
8,7%
8,7%
8,7%
17,4%
47,8%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%
En bosses
Ho donen a persones necessitades
Ho separen
Sota la pica
Directament al contenidor d'orgànica
En el magatzem o rebotiga
Darrera del mostrador
A la cuina i/o barra
En cubells classificats
A on guarden: ORGÀNICA?
Pels que reciclen orgànica
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions: orgànica
2,2%
2,2%
2,2%
4,3%
6,5%
23,9%
58,7%
0,0% 10,0%20,0%30,0%40,0%50,0%60,0%70,0%
Calaix del cafè
Donació
Caixa
Contenidor marró
Directament al contenidororgànic
Cubells
Bosses
Com el posen: ORGÀNICA?
13,0%
26,1%
26,1%
34,8%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0%
Encarregat
Treballadors, cambreres,cuineres, dependents...
Entre tots
Propietaris
Qui s'encarrega: ORGÀNICA?
Pels que reciclen orgànica
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions?: resta
49,0%
51,0%
48,0% 48,5% 49,0% 49,5% 50,0% 50,5% 51,0% 51,5%
Sí generen
No generen
Resta
El 49% dels establiments comercials genera resta de residus i el 51% no ho fa. El més habitual ésguardar el residu en cubells darrera del mostrador i en bosses, tasca que fan habitualment elspropietaris o els treballadors depenent en algun grau, de la grandària de l’empresa i del tipusd’activitat.
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Dins de l’establiment, com realitzen la separació de les següents fraccions?: resta
Pels que separen resta
1,6%
1,6%
1,6%
3,1%
3,1%
3,1%
6,3%
32,8%
46,9%
0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% 40,0% 45,0% 50,0%
En bosses
A la cuina
Papereres
Al costat de la barra
Al lavabo
Taller, obrador
En el magatzem o rebotiga
Darrera del mostrador
En cubells
A on guarden: RESTA?
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Dins de l’establiment, com realitzen la separació de les següents fraccions?: resta
3,1%
18,8%
21,9%
56,3%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%
Galledes
Papereres
Cubells
Bosses
Com el posen: RESTA?
1,6%
3,1%
7,8%
10,9%
29,7%
46,9%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%
Secretaria
Personal de neteja
Encarregat
Entre tots
Treballadors, cambreres,cuineres, dependents...
Propietaris
Qui s'encarrega: RESTA?
Pels que separen resta
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions?: altres
41,8%
57,5%
0,7%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0%
Sí reciclen
No generen
No reciclen
Altres
El 41,8% dels establiments comercials genera altres tipus de residus. El més habitual és guardar elresidu en el magatzem o rebotiga (34,4% dels casos), i en bosses, tasca que fan habitualment elspropietaris, si bé, la proporció de casos en que ho fan empreses externes de reciclatge i elstreballadors és notable. Cada cas depèn, segurament en algun grau, de la grandària de l’empresai del tipus d’activitat
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions: altres
Pels que reciclen altres
1,6%
1,6%
1,6%
1,6%
1,6%
1,6%
1,6%
3,1%
4,7%
4,7%
4,7%
4,7%
6,3%
7,8%
9,4%
9,4%
34,4%
0,0% 5,0% 10,0%15,0%20,0%25,0%30,0%35,0%40,0%
Al lavabo
Directament al contenidor adequat
Dins de la furgoneta
Directament a la deixalleria
En un dipòsit
Nevera, frigorífic
Pica
En bosses
A la botiga
Amb els plàstics i/o envasos
En caixes de cartró
En garrafes
En cubells
Taller, obrador
A la cuina
En contenidors específics (piles, medicaments...)
En el magatzem o rebotiga
A on guarden: ALTRES?
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Dins de l’establiment, com realitzen la separació o reciclatge de les següents fraccions?: altres
1,9%
1,9%
1,9%
1,9%
5,6%
5,6%
5,6%
5,6%
9,3%
14,8%
16,7%
29,6%
0,0% 5,0%10,0%15,0%20,0%25,0%30,0%35,0%
Ocupa volum i molesta
Una dins l'altra
Ampolles de plàstic
Dipòsit especial
Cubells
Directament al contenidor…
Bidons
Apilades, acumulen
Caixa
Contenidor específic o especial
Garrafes
Bosses
Com el posen: ALTRES?
1,6%
1,6%
1,6%
1,6%
3,1%
6,3%
7,8%
15,6%
15,6%
45,3%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%
Director tècnic
Mosso auxiliar
Clients + Personal
Transportista
Cuiner/a
Entre tots
Encarregat
Treballadors, cambreres,…
La pròpia empresa de…
Propietaris
Qui s'encarrega: ALTRES?
Pels que reciclen altres
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Altres residus: quins son, en què consisteixen?
Altres residus % sobre casos vàlids
Olis, industrials, de motor, de cuina 23,4
Penja-robes i penjadors de plàstic i altres 17,2
Piles de rellotge i altres tipus 14,1
Cabell 6,3
Tòners i/o cartutxos de tinta d'impressora 4,7
Medicaments 4,7
Residus sanitaris incloent els veterinaris 4,7
Mòbils i bateries de mòbils 3,1
Vidres que no son envasos, de cotxe, silicones 3,1
Aerosols 1,6
Bombetes 1,6
Bosses de plàstic 1,6
Expositors metàl·lics 1,6
Ferralla 1,6
Goma de sabates 1,6
Higiènics 1,6
Mobles 1,6
Pel de gos i animals 1,6
Plaguicides 1,6
Plàstics 1,6
Residus electrònics 1,6
Total 100,0
El 41,8% dels comerços de la zona generaaltres tipus de residus que s'associen anegocis més específics i que representenproblemes de reciclatge menys comuns.
Els residus més esmentats son els olis, delsquals, a més, hi ha diferents tipus: olis fregitsprocedents de cuines; olis de motorsprocedents de tallers; olis industrials que esfan servir per a altres propòsits.
Li segueixen els penja-robes, procedents detendes de roba i similars; les piles, de les qualstambé hi ha diversos tipus i el cabell,procedent de perruqueries.
El ventall és molt ampli i compren materialsmés i menys perillosos tant per a les personescom per al medi ambient.
04 Conclusions
• El 82% dels comerços enquestats està satisfet amb el servei de recollida de residus comercials per partde l’Ajuntament.
• El 84% dels comerços afirma tenir els coneixements bàsics per a fer una gestió correcta dels residusque genera.
• Els comerços identifiquen com a punts forts del servei municipal, el que recull diferents tipus deresidus, de forma còmoda, efectiva, correcta, puntual i regular.
• Els comerços destaquen com a punts de millora del servei: el buidar més freqüentment elscontenidors, ja que s’omplen molt de pressa i son una mica justos pel que fa al volum diari que esgenera; el donar més informació i demostrar que el reciclatge pel qual es paga una taxa s’està fentrealment i controlar el tema de la pudor dels residus orgànics, mosques i mosquits i altres problemesque es deriven de la gestió d’aquesta part en concret.
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
• Quasi el 21% dels comerços recorda haver rebut la visita d’un informador/a mediambiental del’Ajuntament. Un 90,6% opina que el treball dels informadors ambientals per a millorar la seva gestiódels residus comercials és eficient i, un 75% d’aquest col·lectiu, ha corregit alguna cosa errònia sobrecom gestionaven els seus residus.
• La majoria de comerços generen dos o tres tipus de residus i un 2,6% arriba a generar fins a cinc tipus,mentre que només un 0,7% declara que no genera cap tipus.
• Cartró, plàstic, paper i orgànic, son els residus més comuns que generen els establiments comercials,però hi ha molts més que comprenen olis, pneumàtics, piles, medicaments i altres.
• Pel que fa a les vies d’eliminació, la majoria (el 28,8% del total), manifesta que posa el residu en elcontenidor adequat i el servei municipal ho gestiona. El segon sistema més utilitzat és posar el residu ala porta i el servei de recollida s’ho emporta. En un 3% dels casos actua una empresa externa; en un2,2% la pròpia empresa i un 1% es traslladat a la deixalleria: tot depèn del tipus de residu. Algunscomerços fan servir més d’una via, depenent del tipus de residu.
• Al voltant d’un 13% dels establiments comercials genera residus de vidre que sovint es guardendarrera de la barra i en bosses. El 100% dels establiments que generen vidre manifesta que el reciclen.
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Conclusions
• Quasi el 98% dels comerços genera residus de paper i/o cartró i, el 95% manifesta que el recicla. El méshabitual és guardar el residu en el magatzem o rebotiga, plegat o desmuntat.
• El 34% dels establiments comercials genera residus d’envasos i, el 31% manifesta que els recicla. El méshabitual és guardar el residu en el magatzem o rebotiga i en bosses.
• Prop del 34% dels establiments comercials genera residus orgànics i, el 29% manifesta que els recicla.El més habitual és guardar el residu en cubells classificats a la cuina o a la barra i en bosses.
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
Conclusions
05 Fitxa tècnica
• Univers d’estudi: Comerços als diferents barris de Rubí
• Mètode de recollida de la informació: Presencialment, formulant les preguntesl’enquestador i omplint-se el qüestionari segons les respostes donades pelresponsable del comerç.
• Treball de camp: juny de 2017
• Mostra: 153 entrevistes a comerços de Rubí
• Procediment de mostreig: Aleatori dintre de cada eix comercial i barri de la ciutatde Rubí
Enquesta de valoració i percepció del servei de gestió de residus comercials a Rubí
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
5.11. Qüestionari ciutadà
Març i abril 2018
Per quina via s’ha assabentat de l’existència del Pla de Residus Municipals que impulsa
l’Ajuntament de Rubí?
Ha assistit a alguna de les sessions participatives presencials que s’han organitzat sobre la
matèria?
Considera important per aconseguir generar menys residus les següents línies d’actuació?
50%
25%
12%
13% Ajuntament (web, correu, personal, etc.)
Premsa
Xarxes socials
Correu electrònic
75%
25%
No
Sí
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Lluitar contra el
malbaratament
alimentari
Reduir els
embalatges i bosses
d’un sol ús
Potenciar un sistema
de retorn dels
envasos
Ambientalització
d'esdeveniments i
festes populars
Promoure el consum
responsable
Potenciar els
mercats d´intercanvi
i segona mà, la
reparació i
reutilització
Evolucionar
l’equipament de la
Deixalleria
Sí No NS / NC
PÀGINA - 239 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
Què faria per aconseguir lluitar contra el malbaratament alimentari?
− Una bona educació de com menjar sa i intentar canviar els envasos més
contaminants és una manera de començar.
− Campanyes a la ciutadania.
− Treball amb menjadors escolars, domicilis i comerços de restauració.
− Fomentar que els restaurants ofereixin endur-se el menjar que sobra, com passa
en altres països, ara es fa per voluntat del restaurant. Caldria que fos obligatori.
− Que els supermercats rebaixessin a determinada hora del dia el preu del menjar
que es fa malbé, per tal de poder vendre’l i no llençar-lo.
− Fer un estudi per saber on es malbaraten més aliments al municipi i intentar
redistribuir aquests aliments a qui ho necessita: entitats sense ànim de lucre,
protectores animals, ONGs, persones amb risc d'exclusió social, menjadors
solidaris, campanyes internacionals, etc.
Què faria per aconseguir reduir els embalatges i bosses d’un sol ús?
− Fer ús de les eines “smart cities” per optimitzar i millorar la gestió de la recollida de
residus.
− Campanyes a la ciutadania.
− Treball amb supermercats i comerços.
− Reduir les coses que s’envasen en plàstics i la quantitat que s’utilitza.
− Eliminar tots els envasos de plàstic i sobretot les safates de porexpan en les que
s'envasen els aliments als supermercats i grans superfícies.
− Comprar productes en format familiar i a granel
− No donar la possibilitat de pagar les bosses de plàstic. Oferir bosses de paper.
− Disposar d’embalatges mes fàcils de degradar i no el porexpan o plàstic en el que
s’envasen els productes frescos al supermercat.
Què faria per aconseguir potenciar un sistema de retorn dels envasos?
− Disposar de llocs propers per fer el retorn.
− Comprar el pa amb bossa de tela de casa i no de paper de la botiga.
− Utilitzar el vidre com a envàs reciclador, com anys enrere.
− Pagar pels envasos que siguin retornables i recuperar l’import en retornar-los.
− Posar dispensador de retorn d'envasos de vidre.
− Abonar una petita quantitat al retornar els envasos de vidre. Vendre a pes el paper i
cartró com es feia antigament, etc., o bé tenir algun tipus de descompte en l’impost
municipal, a banda del que ja hi ha per fer servir la deixalleria municipal.
− Impulsar un sistema de retorn en col·laboració amb els supermercats (ex. Països
nòrdics, Holanda, etc.).
PÀGINA - 240 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
Què faria per aconseguir incorporar criteris ambientals en esdeveniments i festes
populars?
− En aquest sentit considero que ja es fa molt. Papereres extra de cartró i amb
separadors pels diferents residus.
− Potser caldria augmentar el número de papereres en els esdeveniments. Per
exemple, durant la festa major al carrer major amb les papereres fixes no n’hi ha
prou.
− Campanyes a la ciutadania amb visualització de resultats. Informar què es fa amb
la selecció dels residus.
− A banda d’utilitzar envasos compostables, cal reduir-ne la quantitat ja que sovint
se’n llença en excés.
− Promoure que els participants d'esdeveniments esportius portin el seu got de
plàstic de casa.
− Assegurar com s’eliminen els plats, gots, etc., perquè encara que es facin servir
reciclables a les festes no sempre van a parar al contenidor que toca.
− Realitzar activitats individuals i familiars per conscienciar a la població. Per
exemple, recorreguts pels voltants del nucli urbà recollint brossa com ja fa alguna
agrupació, tallers de reciclatge, exposicions fotogràfiques, intercanvi de mobles i
trastos vells, etc.
− Fer servir gots reutilitzables i penalitzar les entitats que no fan un ús adequat de la
vaixella.
− Prioritzar els gots de plàstic reutilitzable, doncs els de plàstic compostable sovint
no es reciclen bé.
Què faria per aconseguir promoure el consum responsable (per exemple: compra a granel,
compra en envasos reutilitzables, productes de proximitat, comerç ecològic, regals
immaterials, etc)?
− Al final tot es resumeix en educació a les escoles. Facilitar l’emmagatzematge de
residus als habitatges i negocis i aportar valor als negocis que millorin això
incentivant amb ajudes, descomptes.
− Al final estalviem tots i totes.
− Disposar de llocs on fer-ho.
− Incentivar i promoure que hi hagi comerços amb venda a granel de tot tipus de
productes alimentaris o venda de material de neteja de la llar, com hi ha al barri de
Gràcia.
− Tornar a posar un mercat de pagesos tal i com es feia antigament els dissabtes al
mercat.
− La major part de residus es generen en la compra diària: safates de porexpan,
bosses de plàstic, recobriments de plàstic, etc. Utilitzar les bosses de compra
reutilitzables, i en cas de no portar-ne facilitar bosses de paper o de materials
reciclables. Eliminar la possibilitat de comprar bosses de plàstic d’un sol ús.
PÀGINA - 241 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
Què faria per aconseguir potenciar la reutilització com a recursos, fomentant la segona mà,
els mercats d’intercanvi, la reparació, etc?
− Potenciar l’economia col·laborativa i l’economia circular.
− Una bona xarxa entre administració, entitats, cooperatives i ciutadans, fent servir
les xarxes socials, la web de l’Ajuntament i els canals de comunicació habituals pot
fer que tot això vagi a més.
− Disposar de llocs on fer-ho.
− Organitzar més fires d'intercanvi de mercat de segona mà, venda de roba,
reutilització de mobles i varis, com ara el Mercantic de Sant Cugat amb periodicitat
setmanal.
− Per exemple els dissabtes podria haver diversos mercadals, una setmana de cada
material, intercanvi, venta, antiguitats, mobles, restauració, etc.
− Fomentar els comerços de segona mà, “rastros”, intercanvis a preus populars, fires
de conscienciació, etc., així com les pàgines web com el “No Lo Tiro, Te lo Regalo”,
etc.
Com s’imagina el nou concepte o equipament de la deixalleria?
− Ampliar l’horari d’obertura i millorar la informació.
− Ben preparat. Amb diferents departaments, un d'entrada de mercaderies on es
triaria si pot tenir un segon ús o no, i un altre departament tipus botiga "de segon
ús", on es poguessin trobar mobles restaurats, aparells reparats, objectes de
decoració, etc.
− Amb un personal ben format i motivat. Millorant la senyalització i la classificació
dels residus.
− Els centres cívics podrien fer cabuda a aquesta idea.
− Disposar de diferents ubicacions a la ciutat.
Quins serveis li agradaria trobar en el nou concepte de l’equipament de la Deixalleria?
− A part de rebre els aparells també es poden fer tallers per aprendre a fer petites
reparacions.
− Oferir xerrades sobre reciclatge, medi ambient, economia col·laborativa i ciutadana,
etc.
− Serveis de reparació, reutilització i intercanvi.
− Millora de la informació, recollida de tot tipus de materials, millorar l’accés.
− Aconseguir una bonificació per portar-hi coses.
Quines altres propostes concretes faria per aconseguir generar menys residus?
− Amb la globalització tots els productes porten molt embalatge tant els que adquirim
als locals com els que rebem mitjançant el comerç electrònic (e-commerce). Caldria
fer una normativa concreta que regulés aquest aspecte.
− Començar pel cabàs de la compra, sense bosses de plàstic i envasos innecessaris.
PÀGINA - 242 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
− Portar una bossa de roba a la bossa per fer-la servir quan la necessites.
− No comprar res innecessari i tenir un comportament minimalista a la vida: fer servir
la biblioteca per l'adquisició de llibres, fer mercat de roba amb les amistats,
comprar productes de neteja que no siguin contaminants i amb envasos
reutilitzables.
− Promoure un canvi en la filosofia de vida i d'actitud.
− Tallers de reparació i reutilització de residus.
− Tallers per aprofitar el menjar.
− Conscienciar del cost mediambiental, reutilitzar les bosses, etc.
− Donar més informació a la població amb xerrades a les associacions de veïns dels
diferents barris i urbanitzacions. Repartiment de bosses per separar deixalles.
Disposar de més contenidors, sobretot a les urbanitzacions, i millorar la seva
ubicació.
− Pensar dos cops el que necessito abans d'anar a comprar.
Considera important per aconseguir millorar la recollida selectiva de residus les següents
línies d’actuació?
En cas que consideri necessari canviar l’actual model de recollida selectiva, quin model
proposaria?
− Porta a porta a les urbanitzacions.
− Més contenidors selectius, més propers uns dels altres, sobretot a les
urbanitzacions.
− Aquest model no deixar de ser una recollida selectiva de residus sense una
reutilització posterior pel ciutadà. Caldria una recollida d'objectes amb possibilitats
de segona vida útil però controlant bé que no hi hagin abusos.
Quins són els motius per considerar que no cal canviar l’actual model de recollida
selectiva?
− Ja és més que suficient el que hi ha i com està plantejat. Potser el que caldria
incorporar és la recollida porta a porta d'aquells ciutadans que així ho vulguin.
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Canviar l’actual model de
recollida selectiva
Fer campanyes de sensibilització
i conscienciació sobre l’impacte
ambiental dels residus
Disposar d’una ordenança
municipal que reguli la recollida
selectiva
No
Sí
PÀGINA - 243 -
PROCÉS PARTICIPATIU – PLA LOCAL DE RESIDUS MUNICIPALS 2019-2025
− Primer caldria que la gent aprengués a utilitzar aquest model abans de plantejar-ne
d’altres.
En cas que consideri necessari realitzar campanyes de sensibilització i conscienciació
sobre l’impacte ambiental dels residus per millorar la recollida selectiva, com ho faria? A
quins col·lectius?
− Utilitzar elements visuals, doncs una imatge val més que mil paraules.
− Cal conscienciació per a infants i joves (escoles), adults, comerços i indústries,
mitjançant publicitat a les bústies, anuncis al diari de Rubí, cartells a les botigues,
etc.
− Fira d’"una segona vida és possible" amb venda o intercanvi d’objectes, més
publicitat de la trocalleria, etc.
− Encara queda molt per fer en educació sobre els residus i les seves conseqüències
mediambientals.
Quins són els motius per considerar que no cal realitzar campanyes de sensibilització i
conscienciació?
− Portem més de 20 anys fent campanyes i el que no vol saber no ho farà per molta
campanya que estigui activa. El que s'ha de fer és sancionar a comerços, indústries
i particulars que deixin els residus fora dels contenidors, etc.
Quines altres propostes concretes faria per aconseguir millorar la recollida selectiva de
residus?
− Fer un bon estudi de la recollida porta a porta.
− El millor reciclatge de residus comença per no generar-lo.
− Aplicar més sancions i vigilància.
− Millorar l’atenció del telèfon verd, doncs moltes vegades cal trucar diverses
vegades per ser atès.
− Millorar la recollida selectiva de les urbanitzacions: incrementar el nombre de
contenidors, disposar de contenidors de piles, els contenidors d’orgànica malgrat
són grans encara resulten petits i obliguen a deixar residus fora.
− Garantir que els camions de recollida selectiva agafin la fracció que pertoca. Per
exemple que el camió retolat amb “Avui recollim cartró” no reculli residus d’altres
contenidors.
PÀGINA - 244 -