1950-201060 anys de vida

Una història vull contar

que a Juneda va passar

ara seixanta anys en fa

quan mig segle començà.

Eren temps plens de penúries

sense tele, ni diners

les nits molt llargues

no hi havia res més.

Com que la gent era més feliç

era una manera de divertís,

en nasqueren cinquanta i més

quina colla, ja ho vèieu.

A la vila de Juneda

de fam no se'n va passar

però l'economia

consistia en estalviar.

Al corral quatre gallines

amb els ous, sopes bullides,

un pollastre per Nadal

i alguns conills com cal.

Bescanviant fils i betes

amb la pell aconseguien,

i una bona cassola al foc

que es cuinava poc a poc.

De rentar, no es rentava gaire,

tots fèiem la mateixa olor

de fum de les estufes

però jugàvem amb molta acció.

Els carrers plens de fang

però no n’hi havia per tant

tot el dia a l'aire lliure jugant

quan no estàvem estudiant.

Escoles, monges, rivalitat

era una bona tonteria,

després quan ens vam fer grans

poca importància tenia.

Cada diumenge a missa

era quasi una obligació.

A la tarda cine, dues pel·lícules

i a continuació un ball que feia tremolor.

Els balls numerats i l'últim de regal

ens anàvem alternant

tot giravoltant i ballant

acabant mig marejats amb el vals.

Per Quaresma de ball no n'hi havia,

carrer La Font amunt i avall.

En algun lloc fosc si es podia

algun petó s'escapolia.

A l'estiu hi havia la piscina

torns diferents per nens i nenes es complia

en banyador, els menuts

quin escàndol banyar-se junts.

Al Parc Alegria quan començava la calor

Ball a dojo i cine a continuació,

fins a la Festa Major

gaudint-la amb molta il·lusió.

Ens vam anar fent grans

al poble alguns ens vam quedar,

altres van marxar

però de nous en varen arribar.

La vila ha anat canviant,

ja no hi ha fang ni guàrdia civil,

la democràcia ha substituït

la dictadura de tants anys.

També l'economia no és igual,

de pagesos pocs n'hi ha,

la majoria a treballar a fora vila van

ni les gallines fan coc,coc als corrals.

Tampoc ball ni cine als diumenges hi ha

a fora vila has d'anar

a l'estiu al Parc Alegria es pot ballar

només hi ha gent gran.

Y ara tots alcem les copes

desitjant-nos de tot cor

pels presents i els no vinguts

salut, joia i amor.

Per fi m’acomiado

i tranquils us vull deixar

confiant que un altre dia

tots junts ens puguem trobar.