Post on 27-Sep-2020
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
ÍNDEX
ESTUDI DE DETALL
MEMÒRIA INFORMATIVA 1
1. INTRODUCCIÓ 1
2. MARC LEGISLATIU 1
3. MARC URBANÍSTIC 2
4. ÀMBIT TERRITORIAL 3
5. SITUACIÓ ACTUAL 3
MEMÒRIA JUSTIFICATIVA 10
1. ADEQUACIÓ ALS MARCS LEGISLATIU I URBANÍSTIC 10
2. SOBRE L’ESTUDI DE DETALL I EL PLA DIRECTOR 10
3. ORDENACIÓ 11
4. PLÀNOLS 13
INTEGRACIÓ DE L’ORDENACIÓ EN EL PAISATGE URBÀ 15
1. TRETS MÉS SIGNIFICATIUS DEL PAISATGE DE LA GERÈNCIA 15
2. ADEQUACIÓ DE L’ORDENACIÓ 16
PLA DIRECTOR D’ACTUACIONS 1. INTRODUCCIÓ 17
2. ASSIGNACIÓ D’USOS A LES EDIFICACIONS 18
3. ACTUACIONS I CRITERIS D’INTERVENCIÓ 22
4. TEMPORITZACIÓ DE LES ACTUACIONS I GESTIÓ DEL MENTRESTANT 25
5. VALORACIÓ DE LES ACTUACIONS 28
PLÀNOLS
1. Situació
2. Planejament
3. Entorn urbà
4. Estat actual. Planta
5. Estat actual. Volumetria
6. Ordenació. Planta
7. Ordenació. Volumetria
8. Ordenació transitòria. Planta
9. Ordenació transitòria. Volumetria
10. Ordenació. Pla Director. Tractament de superfícies
11. Ordenació. Pla Director. Esquemes d’instal·lacions
12. Ordenació. Pla Director. Temporització d’actuacions
ESTUDI DE DETALL
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 1
ESTUDI DE DETALL
MEMÒRIA INFORMATIVA
1. INTRODUCCIÓ
El 29 de juliol de 2016, la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sagunt va
aprovar en sessió ordinària encarregar la “Redacción del estudio de detalle con
determinación de alineaciones, volúmenes y espacios libres de acuerdo con lo
previsto en el Artículo 41 de la LOTUP en referencia a la pastilla de suelo dotacional
de la Gerencia de Altos Hornos del Mediterráneo”. D’acord amb el planejament
superior i l’encàrrec realitzat, el present Estudi de Detall integra un Pla Director de
l’Àrea.
2. MARC LEGISLATIU
El marc legislatiu que regula els estudis de detall queda definit a l’article 41 de la Llei
5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i
Paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP), que estableix:
1. Els estudis de detall defineixen o remodelen volums i alineacions, sense que puguen
modificar altres determinacions pròpies del pla que desenrotlla.
2. Es formularan per a les àrees delimitades o en els casos definits pels plans de rang superior,
i han de comprendre, com a mínim, illes de cases o unitats urbanes equivalents completes.
3. Podran crear els nous vials o sòls dotacionals que necessite la remodelació tipològica o
morfològica del volum ordenat, o ampliar-los, però sense alterar la funcionalitat dels previstos
en el pla que desenrotllen.
4. Contindran la documentació informativa i normativa pròpia que siga adequada als seus
fins i inclouran una anàlisi de la seua integració en el paisatge urbà.
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 2
Per tant, queda així definit el contingut de l’Estudi de Detall i la seua capacitat com
a instrument d’ordenació.
3. MARC URBANÍSTIC
És d’aplicació el Pla General d’Ordenació Urbana de Sagunt, que, al seu plànol
núm. 22, de Classificació del Sòl, classifica l’àrea de la Gerència com Sòl Urbà
Residencial amb Protecció Arquitectònica (ZR0).
El planejament de l’àrea de la Gerència es desenvolupa mitjançant el Modificado y
refundido Plan de Reforma Interior “Borde Sur Puerto de Sagunto-Este”, que, al seu
Títol Quart, Capítol Primer, Article 18, apartat B) de la “Memoria B) Documento con
eficàcia Normativa” indica:
Área del Dotacional de la Gerencia “Ciudad de las Artes Escénicas”. El Estudio de Detalle,
por su singularidad, (edificaciones existentes recuperables o no, vegetación y arbolado,
etc.), integrará un Plan Director del área atendiendo a los siguientes parámetros urbanísticos:
Edificabilidad neta: 0,60m2t/m2s neto.
Ocupación en planta incluida la existente recuperable: 50%.
Número de Plantas: III Plantas. Con Plan Director y reordenación de volúmenes: VI Plantas.
Los Estudios de Detalle, en su caso, que comprenderán la totalidad del área de que se trate,
fijarán los objetivos a desarrollar. Si así fuera, cada Estudio de Detalle deberá prever los viales
suplementarios precisos para atender la demanda adicional de accesos que ello genere
dentro de su propio ámbito, pudiendo conformar parcelas independientes. Tendrá por
objeto el señalamiento de nuevas alineaciones y rasantes y la reordenación de los
volúmenes. No podrán alterar el uso global ni los usos compatibles, ni el aprovechamiento
urbanístico de su ámbito, ni incumplir las normas para su redacción. Podrán disminuir la
parcela mínima y/o crear los nuevos viales o suelos dotacionales que precise la
remodelación tipológica o morfológica del volumen ordenado, sin alterar los m2 de techo.
No supondrá disminución en el cómputo total de los suelos dotacionales y/o cedidos
previstos por el Plan, para lo cual no podrá ocasionar perjuicios, ni alterar las condiciones de
ordenación de los predios colindantes.
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 3
El present document és este Estudi de Detall que integra un Pla Director. Però, abans
de continuar, l’estat actual de la qüestió de la Gerència i el seu destí dotacional
aconsella fer dues puntualitzacions a les determinacions del citat Article 18 del PRI:
• Encara que es manté l’ús dotacional de l’àrea, no es va a destinar a
l’anomenada “Ciudad de las Artes Escénicas”, antic projecte de la
Generalitat ara abandonat.
• El concepte de “edificabilidad neta” que el PRI atribueix a l’àrea és
impropi del seu ús dotacional, per la qual cosa considerem que cal
interpretar-lo com a una expressió de la volumetria màxima que el PRI
estima acceptable per a eixa àrea.
4. ÀMBIT TERRITORIAL
Com s’ha indicat, l’àmbit del present Estudi de Detall és la que el Planejament
anomena “Àrea Dotacional de la Gerència” i per a la qual preveu la redacció d’un
Estudi de Detall.
Esta Àrea és tota de propietat pública, té una superfície de 44.615 m2 i està
delimitada, al Nord, per l’Avinguda del Nou d’Octubre, al Est, pel Carrer de
Menéndez Pelayo, al Sud per l’Avinguda President Adolfo Suárez i a l’Oest per
l’Avinguda de Jerónimo Roure. Només al cantó Nord-est hi ha un edifici que no
pertany a l’àrea: l’església de Nostra Senyora de Begonya, que és propietat de
l’Arquebisbat de València i queda fora de l’àmbit de planejament del PRI i, per tant,
de l’Estudi de Detall.
Com es pot observar, este àmbit reuneix les característiques que exigeix l’Article 41,
apartat 2 de la LOTUP per a que es puga redactar sobre ell un Estudi de Detall, al
constituir una unitat urbana que, a més està definida per un pla de rang superior.
5. SITUACIÓ ACTUAL
L’àrea de la Gerència és un dels elements principals del sistema productiu de la
indústria del ferro i l’acer que va donar lloc al naixement de Port de Sagunt com a
nucli de població. Ubicada entre l’avinguda principal que connecta el Port amb
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 4
Sagunt (l’actual Avinguda Nou d’Octubre) i la via del ferrocarril que separava el
nucli de població de la fàbrica, es va començar a construir als anys 20 i es va
configurar en dues franges. La primera, d’ús dotacional i terciari, alineada amb
l’avinguda, contenia els edificis singulars: les Oficines, el Casino, l’Economat i
l’Església. Al sud d’esta franja, la zona residencial dels directius, amb una
configuració de ciutat jardí que recollia i desenvolupava les idees que, a finals del S
XIX i principis del S XX, va desenvolupar Ebenezer Howard a partir de les d’altres
teòrics que, com Owen, volien donar una alternativa humanista a la ciutat industrial
existent. En este sentit, la construcció de la Gerència pot comparar-se al que, a
València, es va tractar de ferals anys 30 al principi de l’Avinguda Blasco Ibàñez amb
els anomenats “xalets dels periodistes”, obra d’Enrique Viedma.
Este punt de partida teòric es desenvolupa en la gerència amb un disseny urbà que
té voluntat d’integració amb la trama urbana del Port de Sagunt. Eixa voluntat es
manifesta en que les illes d’edificació són semblants, en dimensions, forma i
disposició, a les de la resta de la població, amb carrers principals amb orientació
Est-Oest que manifesten la voluntat higienista d’aprofitar els vents dominants per a
ventilar els carrers. Dintre d’eixes illes, les parcel·les es construeixen amb edificacions
unifamiliars aïllades o en fila, però retirades respecte a l’alineació dels carrers, com
és propi del model de ciutat-jardí que es tracta de construir. A més, el carrer
principal Nord-Sud de la Gerència que, més cap al Sud, portava a la fàbrica és
prolongació del carrer de Vicent Andrés Estellés, mentre que el carrer de Sant Pere
es prolonga en l’interior de la Gerència en un dels carrers Est-Oest.
Com que l’àrea té vocació de ser un espai de gran qualitat ambiental, a l’altra
banda de les vies, ja en els terrenys de la fàbrica, es va disposar una zona arbrada
de dimensions semblants a les de la Gerència que feia de “coixí” entre la zona
residencial i la industrial. El conjunt forma un espai arbrat de grans dimensions que
constitueix una unitat paisatgística important.
En l’actualitat, desprès del tancament d’Altos Hornos del Mediterráneo en 1984,
l’intent de destinar la zona a la construcció d’edificacions residencials privades de
1992 i la recuperació per a l’ús públic en 2009 gràcies a la lluita ciutadana
organitzada al voltant de la Comissió Ciutadana per a la Defensa de la Gerència,
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 5
es trobem una àrea amb les característiques que a continuació es descriuen
temàticament agrupades:
SIUACIÓ URBANÍSTICA
Planejament: PGOU Sagunt
PRI “BORDE SUR PUERTO DE SAGUNTO-ESTE”
Ús: Dotacional (Ciutat de les Arts Escèniques)
Edificabilitat neta: 0,60 m2/m2
Ocupació en planta: 50%
Núm. Plantes: III (VI amb Pla Director)
Desenvolupament del PRI: Estudi de Detall amb Pla Director
Protecció Urbanística: No
SITUACIÓ CONSTRUCTIVA
Superfície Estudi de Detall: 44.615 m2
Superfície construïda actual: Oficines: 2.733 m2
Casino: 1.332 m2
Economat: 2.424 m2
Habitatges: 6.962 m2
TOTAL: 13.451 m2
Aprofitament total segons PRI: 44.615 x 0,6 = 26.769 m2
Aprofitament disponible: 26.769 – 13.451 = 13.316 m2
En la mesura de la superfície construïda actual només es considera l’edificació
principal, sense contar les edificacions secundàries considerades impròpies.
ÚS I ESTAT DE CONSERVACIÓ
A continuació, es descriu de forma breu l’estat de l’àrea i les seues edificacions en
este moment.
Espais lliures
S’ha habilitat per a l’ús públic el carrer principal Nord Sud i s’ha mantes oberta la
zona del “prado”. La resta de l’espai lliure està abandonada i sense manteniment,
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 6
el que ha propiciat el seu deteriorament i, encara que està tancada amb tanques
provisionals, estes no acaben d’evitar l’accés a la zona no intervinguda i això, en les
seues condicions actuals, pot representar un risc. La vegetació, que conté
exemplars d’interès botànic i paisatgístic, ha crescut sense control i açò ha afavorit
l’espontània creació d’un microclima i un ambient característics la conservació dels
quals caldrà valorar en les futures actuacions d’habilitació per al seu ús.
En la zona intervinguda s’han fet voreres que segueixen la traça original, però amb
una materialització impròpia d’una zona enjardinada, peatonal i d’interès
patrimonial que caldrà reconsiderar en el futur. El moblament urbà s’ha fet amb
bancs i fanals que, en alguns casos volen recordar els fanals originals, alguns dels
quals encara es conserven. En l’accés des de l’Avinguda del Nou d’Octubre s’ha
reconstruït de forma analògica, a partir dels plànols i les fotografies històriques, el
jardí que hi havia. Estes actuacions no han seguit un criteri unitari que tinga en
compte la història, l’ús i el destí dels terrenys de la Gerència, per la qual cosa uns
dels objectius del Pla Director que ha d’integrar-se en este Estudi de detall serà
donar eixe criteri unitari per a la intervenció en l’àrea.
Pel que fa a les vores, la situació és:
• Al Nord, el front que formen els edificis singulars, està consolidat i conserva
la tanca original.
• A l’Oest, la vora que dóna a l’Avinguda Jerónimo Roure està sense
configurar, amb una tanca provisional sobre les empremtes de l’antic
tancament.
• Al Sud, per a regularitzar l’alineació de l’Avinguda President Adolfo Suárez,
la tanca actual s’ha desplaçat respecte a la seua ubicació original de
manera que ara apareix al centre de l’antiga albereda d’eucaliptus. Esta
situació resulta estranya i caldrà reconsiderar-la.
• A l’Est, s’ha construït una tanca amb una porta al final del carrer interior
principal Est-Oest. Eixa porta dóna a un xicotet parterre que, en el carrer
Menéndez Pelayo prolonga l’enjardinament de l’Albereda. És una solució
inadequada per a la relació entre dos espais lliures i enjardinats que tenen
vocació de continuïtat.
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 7
En relació amb la integració de l’àrea de la Gerència en el paisatge urbà, l’espai
lliure al Sud de les antigues vies, actual Avinguda del President Adolfo Suárez,
continua constituint una unitat paisatgística amb la Gerència, encara que requereix
una intervenció i un reforç del seu arbrat.
Finalment, cal assenyalar que hi ha un element menor, però interessant des del punt
de vista de la memòria industrial que encara es conserva en l’àrea de la Gerència:
els aparcament de bicicletes que feien servir els treballadors de la fàbrica. En
queden uns quants, rovellats i deteriorats, però recuperables. De fet s’ha restaurat
un parell d’ells que s’han situat, com element més bé decoratiu, prop de la porta
principal.
Edificis singulars
Oficines. Estan restaurades, encara que, en este moment, només l’ala Oest, la més
nova, té ús com a seu de l’escola de música de la Unión Musical Porteña.
Casino. Només la planta baixa i el jardí conserven el seu ús públic recreatiu. L’edifici
necessita una rehabilitació integral que recupere la seua imatge i li done un ús
adequat. La coberta que es va afegir al seu espai obert central per a fer un saló
d’actes li ha fet perdre la seua claredat tipològica i el seu caràcter original com a
edifici al voltant d’un pati.
Economat. És un dels edificis més interesants del conjunt. Està format per un cos
principal de dues plantes, amb façana i accés des de l’Avinguda Nou d’Octubre,
amb uns cossos secundaris d’una planta darrere. El cos principal està format per
una nau principal paral·lela a l’Avinguda maclat amb tres naus perpendiculars. El
resultat dóna un edifici constituït per grans i lluminosos espais que té grans
possibilitats de reutilització. La seua construcció sòlida fa que, en general, excepte
en alguns forjats de formigó del cos secundari, la seua estructura siga recuperable,
Desgraciadament, ha sigut vandalitzat i, al estar sense ús i amb un fàcil accés, pot
resultar fins i tot perillós. Depenent de l’ús al qual finalment es destine, podria
necessitar complementar-se amb alguna construcció adjacent al Sud del cos
principal.
Caseta de control. Encara que és una construcció de poca entitat sense gran valor
arquitectònic o funcional, la xicoteta caseta de control d’accés que hi ha al costat
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 8
de la porta principal ajuda a entendre l’ús i significat del conjunt, per la qual cosa es
pot considerar entre les edificacions singulars.
Habitatges
En general, estan en un mal estat de conservació general que fa que no tinguen
possibilitats d’utilització immediata si no es rehabiliten. Tenen afectades la solidesa,
l’habitabilitat i l’ornat i han estat vandalitzats, de manera que, com que es pot
accedir a ells amb relativa facilitat, poden resultar fins i tot perillosos.
S’han fet actuacions en alguns d’ells, tancant els buits per a impedir-hi l’accés i
pintant les façanes per a dissimular el seu deteriorament, però el resultat no ha estat
exitós.
Un dels dos xalets més antics, el que està al costat del jardí recentment reconstruït,
està en un procés de rehabilitació que abasta les seues façanes, teulada i
estructura, però que no contempla la seua rehabilitació interior ni cap assignació
d’ús.
Estos edificis, per les seues característiques, tenen una vocació d’ús residencial que
caldrà fer compatible amb el seu destí dotacional.
Edificació secundària
A més dels edificis principals, hi ha algunes edificacions secundàries, bàsicament per
a garatges, que es varen construir en l’època de l’ús residencial de la Gerència.
Estes edificacions són de qualitat constructiva menor, no tenen interès patrimonial ni
funcional i podem considerar-les impròpies dins del conjunt.
VALORACIÓ PATRIMONIAL
El conjunt de la Gerència (terrenys i edificacions) és una peça clau del patrimoni de
Port de Sagunt. Element fonamental del sistema productiu d’AHM, cal destacar en
ell els següents valors:
• Històric, perquè és una peça clau del sistema productiu de la fàbrica que
determina el naixement i la història de Port de Sagunt.
• Monumental, com a element de memòria del conjunt urbà.
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 9
• Paisatgístic, com a element característic del paisatge urbà.
• Mediambiental, com a pulmó verd de la població i element de separació
entre la zona residencial i la zona industrial.
• Botànic, per la varietat de vegetació i dimensions del seu arbrat.
• Urbanístic, per la seua trama característica amb vocació d’integració en
el conjunt urbà i per ser una interpretació local de les propostes de ciutat
jardí que es feien en el moment en que es va planificar.
• Arquitectònic, per les característiques de les seues edificacions.
• Funcional, per les possibilitats d‘ús d’edificacions i espais lliures, que poden
donar resposta a necessitats de la població.
• Social, per la seua recuperació per al poble fruit de la lluita ciutadana.
Tot açò fa que siga necessària la seua protecció i conservació, a més de dotar-lo
d’usos que siguen útils per a la població i coherents amb les seues característiques
urbanístiques, patrimonials i tipològiques.
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 10
MEMÒRIA JUSTIFICATIVA
1. ADEQUACIÓ ALS MARCS LEGISLATIU I URBANÍSTIC
Des del punt de vista legislatiu, el present Estudi de Detall compleix les condicions de
l’article 41 de la LOTUP perquè defineix la volumetria de l’àrea, abasta una unitat
urbana completa, fixa l’espai lliure dotacional i conté la documentació informativa i
normativa adequada als seus fins (contenint el Pla Director que contempla el PRI), a
més d’analitzar la seua integració en el paisatge urbà.
Pel que fa al marc urbanístic, es compleixen les determinacions del PRI pel que fa a
la volumetria i la ocupació en planta de l’àrea, que, en qualsevol cas, queden per
sota dels màxims que el propi PRI estableix.
2. SOBRE L’ESTUDI DE DETALL I EL PLA DIRECTOR
En estos moments en els quals es planteja el desenvolupament del planejament
mitjançant l’Estudi de Detall amb Pla Director que contempla el PRI, convé fer una
reflexió sobre la situació de la Gerència i les possibilitats, oportunitats i expectatives
al seu voltant. Este és un requisit previ per tal que el disseny definitiu de les
actuacions siga adequat a la situació, les possibilitats i les necessitats i, per tant,
tinga perspectives d’èxit.
En primer lloc, cal tenir en compte que les determinacions originals del planejament,
que destinaven la Gerència a allotjar la Ciutat de les Arts Escèniques, ja no tenen
vigència. Per tant, la previsió d’edificabilitat (concepte que, en un espai d’ús
dotacional no deuria haver-se utilitzat i que, per altra banda, pareix haver estat
definit de forma estimativa sense tenir en compte unes necessitats funcionals,
tipològiques i volumètriques realistes), destinada a aquell ús, ha perdut actualitat.
A més, cal assenyalar que aquella previsió de dubtosa funcionalitat no era la més
adequada per la preservació dels valors patrimonial reconeguts en el conjunt i que
varen ser determinants per a que es decidira la seua conservació. Efectivament: la
duplicació de la superfície construïda, l’augment de l’ocupació en planta i
l’elevació de les altures podrien alterar de tal manera el caràcter urbà del conjunt
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 11
que, com a previsions, resultaren contradictòries amb la voluntat general de
conservació dels valors de la Gerència.
Igualment, no podem deixar de notar que, encara que ja fa anys que la Gerència
va ser recuperada per al poble, no ha estat possible encontrar-li un ús adequat i
que responga a les necessitats de la població. Només la planta baixa del Casino i
l’ala nova de les oficines estan ocupades. Les edificacions buides s’han deteriorat,
gran part de els actuacions que s’han fet no responen a un pla realista de
recuperació i la part restaurada de les oficines continua sense ús. Per tot açò, no
pareix que vaja a ser necessari en un termini curt o mitjà augmentar la superfície
construïda d’un conjunt per a la reutilització del qual trobem ja tantes dificultats en
la seua dimensió actual.
Finalment, hem d’assumir que la figura urbanística de l’Estudi de Detall, que és la
que preveu el PRI com a pas previ a la redacció dels projectes de rehabilitació del
conjunt, no pot, per la seua definició en l’Article 41 de la LOTUP, modificar
l’assignació d’edificabilitat o usos establerts pel PRI i només pot remodelar (en este
cas, “modelar”) volums i espais lliures.
Estes reflexions mostren la necessitat de trobar una solució que viabilitze
urbanísticament la intervenció en el conjunt de la Gerència per a rehabilitar-la i
posar-la en ús sense afectar els seus valors urbanístics i patrimonials, tant de forma
immediata com en el cas hipotètic de que en algun moment futur siga necessari fer
efectiva l’edificabilitat que el PRI assigna a l’àrea.
3. ORDENACIÓ
A continuació, d’acord amb els objectius d’este Estudi de Detall, es descriu i justifica
l’ordenació proposada mitjançant una explicació i valoració crítica de la seua
adequació a les característiques de l’àrea i a la finalitat del treball.
Esta proposta parteix de la necessitat de preservar i potenciar els valors de la
Gerència distribuint la nova volumetria assignada a l’àrea pel PRI de la manera més
adequada a eixe fi. A més, com que la voluntat general és la de poder obrir a l’ús
de la ciutadania el conjunt i donat que no es preveu que eixa volumetria es
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 12
materialitze en un termini curt o mitjà, es dissenya també la situació immediata que
permeta la utilització de la totalitat de l’àrea sense necessitat d’haver d’esperar a
que s’edifique cap nou volum.
Esta nova ordenació inclou també la proposta de consolidació i millora de
l’estructura interna de carrers, per a adequar les circulacions a la situació actual
dels límits de l’àrea i a la futura utilització dels espais i edificacions del conjunt.
Així, la proposta consisteix en:
• Consolidar el nucli edificat actual que defineix el paisatge i la imatge
característics a la Gerència, situat al voltant del carrer central que va de
l’entrada principal a l’eixida a l’Avinguda President Adolfo Suárez.
• Enderrocar les edificacions secundàries impròpies que encara queden ara
en l’àrea (garatges i magatzems).
• Tractar el conjunt com un parc urbà que incorpora usos dotacionals. El
disseny d’este parc permet respectar i augmentar l’arbrat existent. També
consolida i millora l’estructura urbana original de la Gerència, tot i
potenciant la seua vocació manifesta d’inserció en la trama urbana de
Port de Sagunt. L’estructura interna que es dissenya permetrà en el futur
projecte resoldre els problemes actuals de les vores i la relació amb els
espais lliures adjacents a Sud i Est, amb els quals la Gerència forma una
unitat paisatgística des del punt de vista de la vegetació.
• Concentrar la nova volumetria en les dues vores més allunyades del nucli
consolidat original, de manera que no afecten al seu paisatge
característic. Esta volumetria es concreta en quatre volums:
o Un en la vora Oest, construint el cantó entre l’Avinguda Jerónimo
Roure i la prolongació del carrer de Sant Pere en l’interior de la
Gerència, reforçant així la integració urbana de l’actuació.
o Dos en la vora Est, formant el seu front el nou límit que cal definir
amb el carrer de Menéndez Pelayo.
o Un darrer volum darrere del cos principal de l’economat, la
tipologia del qual fa preveure la possible futura necessitat d’un
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 13
volum edificat que complemente el programa de l’equipament
que allà s’instal·le.
Els quatre volums tenen una altura de quatre plantes. La seua
ocupació en planta total és de 3.804 m2, amb la qual cosa,
l’aprofitament total de la nova edificació és de 12.336 m2, la qual
cosa queda lleugerament per baix del límit permès pel PRI.
Mentre la nova volumetria no es materialitze, la superfície a ella destinada es podrà
seguir utilitzant com a part del parc urbà que forma el conjunt de l’espai lliure de la
Gerència. Este ús, compatible amb l’ordenació més amunt descrita, requerirà la
intervenció en les edificacions per a rehabilitar-les i reutilitzar-les o, si açò no és
immediatament possible, al menys deixar-les en condicions de seguretat. A
continuació, s’intervindrà en l’espai lliure per a obrir-lo a l’ús ciutadà. La manera
d’efectuar estes actuacions es descriurà de forma més detallada més avant, al Pla
Director que, d’acord amb les determinacions del PRI, completa este Estudi de
Detall.
4. PLÀNOLS
El present Estudi de Detall es completa amb els següents 12 plànols que s’aporten a
continuació i en els quals es recullen els aspectes de l’estat actual que són rellevants
per a redactar l’Estudi de Detall, a més de les alternatives d’actuació més amunt
descrites:
1. Situació
2. Planejament
3. Entorn urbà
4. Estat actual. Planta
5. Estat actual. Volumetria
6. Ordenació. Planta
7. Ordenació. Volumetria
8. Ordenació transitòria. Planta
9. Ordenació transitòria. Volumetria
10. Ordenació. Pla Director. Tractament de superfícies
11. Ordenació. Pla Director. Esquemes d’instal·lacions
12. Ordenació. Pla Director. Temporització d’actuacions
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 14
En els plànols 1 al 9 contenen les determinacions estrictes de l’Estudi de Detall, amb
l’estat actual i l’ordenació definitiva i la situació transitòria mentre no s’edifique la
nova volumetria prevista. Als plànols 5, 7 i 9 s’inclouen volumetries per a millor
apreciar l’impacte paisatgístic de la proposta. A més, mitjançant el grafisme,
s’expressa una proposta d’ordenació general dels espais per a que serveixa com a
guia dels futurs projectes de recuperació d’espais i edificacions. Als plànols 10 al 12
s’inclouen les determinacions gràfiques del Pla Director.
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 15
INTEGRACIÓ DE L’ORDENACIÓ EN EL PAISATGE URBÀ
1. TRETS MÉS SIGNIFICATIUS DEL PAISATGE DE LA GERÈNCIA
El paisatge de la gerència ve caracteritzat per la seua condició de ciutat jardí
combinada amb un eix dotacional, per la seua estructura urbana i per la seua
integració en un conjunt de zones bàsicament verdes. Estes tres característiques
formen part també dels seus valors que volem conservar. Per tant, els seus trets més
significatius que han de ser objecte de protecció en la seua ordenació són:
• La seua imatge de ciutat jardí, amb edificacions unifamiliars entre una
vegetació que singularitza i caracteritza el paisatge. En esta imatge general
es poden distingir tres zones:
o La franja dotacional on es troben les oficines, el casino, l’economat i
l’església, que construeix el front a l’avinguda Nou d’Octubre i és un
front urbà consolidat.
o La zona central, on es concentren les edificacions residencials i on està
consolidat el paisatge característic de la ciutat jardí.
o El extrems Est i Oest, on no es varen arribar a construir habitatges i,
encara que hi ha carrers i parcel·les, és a vegetació la que crea la
imatge de la zona.
• L’estructura urbana de l’entorn de la gerència, formada per illes rectangulars
(amb habitatges entre mitgeres alineats amb els carrers i amb patis interiors)
orientades en sentit Est-Oest, un disseny higienista que facilita la ventilació
dels carrers principals aprofitant els vents dominants, es reprodueix en l’interior
de la Gerència, al qual, canviant la tipologia de l’edificació a la d’habitatges
aïllats o en fila però ubicats en l’interior de les parcel·les, es manté una trama
de carrers semblant a la de l’entorn. Açò fa que la Gerència puga
connectar-se d’una manera fluida i natural amb l’entorn urbà al prolongar-se
en el seu interior els carrers que venen de fora.
• Finalment, la continuïtat de la Gerència amb l’Albereda a l’Est i, sobre tot,
amb la zona verda del polígon industrial A al Sud, configuren un paisatge on
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 16
l’arbrat és protagonista i on la vocació de continuïtat que s’aprecia
clarament en les fotografies aèries és clarament perceptible per al vianant.
2. ADEQUACIÓ DE L’ORDENACIÓ
L’ordenació definida en l’Estudi de Detall preserva i potencia els valors que més
amunt s’han reconegut en el paisatge de la Gerència:
• El front urbà Nord a l’Avinguda Nou d’Octubre, que es conserva i rehabilita
com a un dels paisatges urbans més característics de Port de Sagunt. El que
es proposa és la conservació del seu límit i volumetries.
• El paisatge de ciutat jardí, construït al voltant del nucli central de l’àrea, es
preserva mitjançant la recuperació de la seua estructura urbana i
edificacions. En este paisatge és fonamental la preservació de la vegetació
existent i la introducció de nova vegetació que potencie el paper de conjunt
com a pulmó verd de la població.
• La intervenció en els límits no consolidats contribuirà a la millora de la
integració del conjunt amb el seu entorn: a l’est, amb la zona de l’Albereda
que ha de prolongar la zona verda de la Gerència; a l’Oest, amb la definició
del front al carrer Jerónimo Roure i la connexió amb la trama urbana
mitjançant la penetració del carrer de Sant Pere; al Sud, amb la re-definició
de l’encontre amb l’Avinguda Adolfo Suárez, que més que com a límit, ha de
funcionar com a element d’articulació entre les dues zones arbrades que
l’envolten.
• En relació amb este darrer punt, la concentració de la nova volumetria en els
dos límits Est i Oest que mai s’acabaren de consolidar com a part de la ciutat
jardí de la Gerència, permet preservar la part interior consolidada i servir al
mateix temps per a definir estos dos límits.
Als plànols 7 i 9 es pot observar com les dues fases previstes en la execució de les
determinacions de l’Estudi de Detall s’integren i milloren el paisatge urbà.
PLA DIRECTOR
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 17
PLA DIRECTOR
1. INTRODUCCIÓ
D’acord amb el que determina el Modificado y refundido Plan de Reforma Interior
“Borde Sur Puerto de Sagunto-Este” (Títol Quart, Capítol Primer, Article 18, apartat B)
de la “Memoria B) Documento con eficàcia Normativa”), “El Estudio de Detalle, por
su singularidad, (edificaciones existentes recuperables o no, vegetación y arbolado,
etc.), integrará un Plan Director del área...”. En este document, s’han de donar les
pautes que han de guiar la implementació de les determinacions de l’Estudi de
Detall, de manera que, més enllà de la definició de la volumetria i els espais lliures
que defineix l’Estudi de Detall, es fixen les maneres d’intervenir que s’hauran de
desenvolupar en els projectes que es redacten per a recuperar i posar en ús de
forma definitiva els diversos elements de l’àrea.
Estes indicacions, bàsicament, seran del següent tipus:
• Criteris d’assignació d’usos a les edificacions.
• Criteris de rehabilitació de les edificacions.
• Criteris de tractament de les vores de l’àrea.
• Criteris de disseny en relació amb els espais adjacents: unitat paisatgística.
• Criteris de disseny dels espais interiors.
• Criteris de disseny en relació amb la vegetació.
• Criteris de disseny en relació amb les seccions de carrers interiors.
• Criteris de disseny en relació amb les instal·lacions interiors de l’àrea.
• Temporització de les actuacions
• Valoració de les actuacions
A més, estes indicacions han de tenir en compte el punt 5. SITUACIÓ ACTUAL de la
MEMÒRIA INFORMATIVA de l’Estudi de Detall al qual complementa el present Pla
Director. En eixe punt es fa una descripció de la Gerència i de la seua situació
actual considerada des de diversos punts de vista. És interessant per a planificar les
actuacions de recuperació d’eixe entorn recordar el que allà s`ha dit respecte a la
seua VALORACIÓ PATRIMONIAL:
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 18
El conjunt de la Gerència (terrenys i edificacions) és una peça clau del patrimoni de
Port de Sagunt. Element fonamental del sistema productiu d’AHM, cal destacar en
ell els següents valors:
• Històric, perquè és una peça clau del sistema productiu de la fàbrica que
determina el naixement i la història de Port de Sagunt.
• Monumental, com a element de memòria del conjunt urbà.
• Paisatgístic, com a element característic del paisatge urbà.
• Mediambiental, com a pulmó verd de la població i element de separació
entre la zona residencial i la zona industrial.
• Botànic, per la varietat de vegetació i dimensions del seu arbrat.
• Urbanístic, per la seua trama característica amb vocació d’integració en
el conjunt urbà i per ser una interpretació local de les propostes de ciutat
jardí que es feien en el moment en que es va planificar.
• Arquitectònic, per les característiques de les seues edificacions.
• Funcional, per les possibilitats d‘ús d’edificacions i espais lliures, que poden
donar resposta a necessitats de la població.
• Social, per la seua recuperació per al poble fruit de la lluita ciutadana.
Tot açò fa que siga necessària la seua protecció i conservació, a més de dotar-lo
d’usos que siguen útils per a la població i coherents amb les seues característiques
urbanístiques, patrimonials i tipològiques.
2. CRITERIS D’ASSIGNACIÓ D’USOS A LES EDIFICACIONS
Com s’ha indicat, el punt de partida de l’ordenació és la voluntat de tractar el
conjunt com un parc urbà que incorpora usos dotacionals. Estos usos s’ubicaran a
les diverses edificacions conservades, però, donat que, en general, no estan
determinats a l’hora de redactar este Pla Director, cal donar uns criteris per a la
seua futura selecció, de manera que els usos finalment triats siguen compatibles
amb els característiques de l’edificació i les necessitats de la població.
Per a aconseguir-ho, caldrà aplicar els tres criteris següents, que encara que
evidents, convé explicitar en este document.
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 19
Criteri de compatibilitat arquitectònica
Cada edifici, per les seues característiques arquitectòniques (tipologia, mesura,
ubicació, etc.), te una “vocació” que determina les seus possibilitats funcionals per
a allotjar uns o altres usos. El respecte per eixa vocació a l’hora d’assignar-li un ús a
l’hora de conservar-lo és condició necessària per a garantir que eixa conservació es
farà de forma adequada. I açò, tant des del punt de vista funcional com des del de
la preservació dels valors reconeguts de l’edifici que fan desitjable la seua
recuperació: un ús inadequat obliga massa vegades a intervencions que desvirtuen
les característiques que fan valuós un edifici.
En eixe sentit, convé caracteritzar la vocació de cada tipologia d’edifici de la
Gerència i definir les característiques dels usos que li resultarien adequats.
Oficines. Per la seua tipologia i per trobar-se ja restaurades, l’edifici resulta adequat
per a un ús administratiu, semblant, al cap i a la fi, a aquell per al qual va ser
dissenyat. Este ús és compatible amb el manteniment en la seua planta en
semisoterrani dels fons de l’Arxiu d’AHM (que ja estaven allà antigament) quan
s’ordenen i organitzen adequadament.
Casino. És l’únic edifici que ha tingut una continuïtat d’ús com a centre recreatiu i
cultural. Encara que el seu disseny respon a necessitats diferents a les actuals i les
seues instal·lacions necessiten una rehabilitació, continua complint amb èxit la seua
funció, com es demostra dia a dia. Només resulta qüestionable la coberta de l’antic
pati per a convertir-lo en una sala d’actes de complicada funcionalitat i que
desvirtua l’original caràcter claustral de la construcció. Estes consideracions, a més
de la reutilització de la planta alta i la recuperació de les funcions de l’ala Oest de
la planta baixa, s’hauran de tenir en compte en la seua reutilització. La planta alta
podria destinar-se a complementar el programa d’ús cultural i fins i tot, donat
l’interès de les habitacions d’enginyers fadrins que encara es conserven en ella
quasi intactes, podria albergar un xicotet hotel que aprofitara l’encant d’eixes
cambres.
Economat. Actualment està abandonat i vandalitzat, però conserva en relatiu bon
estat la seua estructura, tancaments i murs principals, per la qual cosa encara és
recuperable. Té una distribució racional, amb una clara jerarquització d’espais
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 20
servits i espais servents relacionats per una estructura de circulacions horitzontals i
verticals clara i adequada per al funcionament de l’edifici. Els seus espais principals
amplis, lluminosos i amb gran altura lliure el fan apte per a albergar diversos usos,
com podrien ser el d’escola d’art, teatre, dansa o conservatori. També es podria
recuperar el seu ús original per a albergar algun tipus de mercat fixe o estacional.
Seria també apte com a centre cívic d’usos múltiples (exposicions, cursos i tallers,
diversos actes i reunions, despatxos i seus d’associacions. Els cossos posteriors i el
soterrani constitueixen una bona zona de càrrega i descàrrega i
d’emmagatzemament que poden complementar l’ús principal, tal com feien quan
l’edifici estava en ús. En cas de destinar-se a usos docents, és possible que, per les
necessitats de l’ús, haja de complementar-se amb una ampliació que allotge algun
tipus d’aulari, zona administrativa o espais complementaris. En el lateral Oest de la
par posterior hi ha un antic transformador. La seua ubicació podria servir per al futur
transformador que possiblement, siga necessari per a donar servici al conjunt de
l’àrea quan torne a posar-se en ús.
Habitatges. Per la seua tipologia residencial com a habitatges unifamiliars, aïllats o
agrupats en fila, són els que més dificultat presenten per a la seua reutilització amb
usos dotacionals compatibles amb les seues característiques arquitectòniques: no
poden allotjar usos amb ocupacions elevades o que necessiten grans superfícies
diàfanes o altures lliures considerables, perquè, o bé no funcionarien
adequadament en eixos edificis o exigirien obres que desvirtuarien completament
l’edificació. Per tant, cal buscar per a ells usos dotacionals de caràcter proper al
residencial, com ara alberg, youth hostel, residència d’estudiants (si algun dels
edificis singulars es destina a l’ensenyament), residència tutelada, residència de
persones grans, llars protegides... Estos usos podrien, fins i tot, implementar-se de
forma dispersa, repartint-los per diverses edificacions i centralitzant els serveis en
alguna d’elles. Este tipus d’usos, a més de reutilitzar els edificis, donaria al conjunt un
ambient habitat semblant a aquell que tindria quan estava en ús i per al qual
resultava adequat. És clar que, dins d’eixe ús dominant de tipus dotacional-
residencial, es podria incloure algun equipament que complemente l’ús ciutadà i
recreatiu que va a ser dominant en el conjunt obert al públic com a parc urbà:
alguna cafeteria o restaurant seria doncs acceptable.
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 21
Evidentment, la indicació d’usos que apareix més amunt és només orientativa, per a
que servisca com exemple del tipus d’usos que serien acceptables en eixos espais.
Seria també correcte implementar qualsevol altre ús que resulte adequat a les
característiques arquitectòniques dels edificis segons el criteri descrit.
Criteri de necessitat
Per a assignar usos a les edificacions, el primer que cal és, evidentment, tenir una
necessitat i/o una demanda d’eixe ús. Sense ella, la implementació difícilment
podrà tenir èxit. I eixa necessitat, en una propietat pública que, a més, ha sigut
conquerida per a la comunitat mitjançant una reivindicació i una acció ciutadana
d’anys a la qual ha respost l’Administració creant els mecanismes urbanístics per a
la seua recuperació, ha de vindre de la voluntat popular, bé a través de la seua
representació en l’Ajuntament, bé a través de la participació ciutadana en les
seues diverses formes.
En el moment de redactar este document, a banda de les propostes d’ús que el
propi Ajuntament puga generar, hi ha idees i demandes d’implementació d’usos
que s’han expressat per diversos agents ciutadans (partits polítics, associacions,
col·lectius i ciutadans individuals) bé dirigint-se directament a l’Ajuntament o bé a
través dels diversos processos participatius i jornades d’estudi, treball o divulgació
que han abordat el tema de la re-utilització de la Gerència. Eixes propostes són un
material valuós en la mesura que representen una voluntat d’utilitzar els diversos
elements de la gerència i haurien de ser la base de projectes d’ús adequats al criteri
anteriorment expressat.
En este sentit, hauria d’aprofundir-se en eixe treball participatiu i tècnic per a fer
viables eixos i altres projectes que puguen aparèixer.
Criteri d’oportunitat
Potser el criteri de necessitat definit més amunt no acabe d’omplir de contingut les
edificacions de la Gerència. La gran superfície a utilitzar (més encara si comptem
també amb la que el planejament permet crear de nova planta) que planteja dos
problemes: la possible insuficiència dels projectes d’ús viables per a ocupar-la i la
segura insuficiència dels recursos, al menys a curt termini, per a portar endavant eixa
utilització.
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 22
Per això, cal que l’Ajuntament i els agents ciutadans estiguin atents per a reconèixer
noves oportunitats que puguen produir-se i àgils per a aprofitar-les. Estes oportunitats
poden ser línies de finançament, normalment autonòmiques, estatals o europees,
que puguen aprofitar-se per a rehabilitar i re-utilitzar la Gerència. També és possible
l’aparició d’agents institucionals o privats que puguen estar interessats en
desenvolupar usos dotacionals compatibles amb els espais de la Gerència.
3. ACTUACIONS I CRITERIS D’INTERVENCIÓ
A continuació, es descriuen les actuacions físiques que es proposen per a la
completa recuperació de la Gerència. En cadascuna d’elles, es descriuran els
criteris a aplicar per a que eixa recuperació siga adequada als valors patrimonials
que més amunt s’han reconegut en l’espai.
Intervenció en l’espai lliure
L’espai lliure de la Gerència, en este moment, ha de ser considerat com un parc
urbà de lliure accés a la ciutadania tot i mantenint el seu caràcter urbà i
mediambiental. A partir d’eixa consideració, el seu disseny ha de contemplar els
següents aspectes de la intervenció:
• Recuperació i reorganització del sistema de circulacions. Els carrers que
estructuren l’espai lliure han de re-connectar l’àrea amb l’estructura urbana
de l’entorn.
• Manteniment de l’estructura d’illes original utilitzant-la per a estructurar el nou
parc.
• Creació d’un espai lliure d’ús ciutadà a la zona lliure d’edificació al sector
sud-oest de l’àrea.
• Tractament de les vores per a que, a més de delimitar, connecten amb el seu
entorn. En este sentit, cal tractar la vora Est per a que la Gerència tinga una
continuïtat amb l’Albereda a través del carrer Menéndez Pelayo. Igualment,
al Sud, cal resoldre la contradicció que s’ha generat al pujar el nivell de
l’Avinguda Adolfo Suárez i re-dissenyar el límit per a que permeta la
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 23
integració dels dos espais verds al nord i al sud de l’avinguda. A l’Oest, cal
configurar una vora permeable amb l’Avinguda Jerónimo Roure.
• Tractament adequat de la vegetació i la fauna amb les següents accions:
o Catalogació de les espècies existents, tant vegetals (arbrat, matolls i
herbes) com animal, amb l’objectiu de conservar-les.
o Disseny acurat per a conservar l’ambient característic i potenciar la
biodiversitat.
o Introducció de noves plantacions que complementen la vegetació
existent.
o Possibilitat de crear algun hort urbà, si hi ha demanda, aprofitant els
espais ara lliures o els destinats, en principi, a futures edificacions de
nova planta.
• Mantenir la permeabilitat dels sòls en la major part de la superfície per a que
l’àrea continue fent correctament la seua funció ambiental. Per a
aconseguir-ho, es proposa el tractament de les superfícies que es representa
gràficament al plànol 10, amb un paviment permeable fàcil d’obrir i de
reparar:
o A les calçades es recupera el paviment d’escòria siderúrgica triturada
que encara es conserva en alguns trams. Esta pavimentació es pot
combinar amb les solucions de llambordes amb les que es reforçaven
les zones de gir i que encara es conserven en alguns punts.
o A les voreres es substitueixen els diversos paviments durs existents
(inadequats per insuficients per a allotjar l’arbrat i les instal·lacions) per
paviments de terra morterenca, permeables, millors per a incorporar
l’arbrat sense necessitat d’escossells, fàcils de reparar i de color
diferenciat del de la calçada.
o Entre voreres i parcel·les i entre voreres i calçades es construeix un
encintat de llamborda ceràmica similar a la rajola original.
o En les vores de la calçada es proposa una rigola de llambordes per a
recollir les escorrenties superficials.
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 24
• Implementar les xarxes d’instal·lacions necessàries per a l’espai lliure
(il·luminació i rec) i per a donar servei a les edificacions. En este sentit, com
que cal compatibilitzar les xarxes d’instal·lacions amb l’arbrat existent i el que
es pose nou, es proposa una secció en la qual s’ordenen els serveis en una
franja entre els arbres de les voreres i els límits de les parcel·les. Entre les
instal·lacions cal destacar l’evacuació separativa d’aigües: les escorrenties
de pluja es poden conduir superficialment fins pous filtrants ocults, solució de
provada eficàcia en este àmbit, mentre que Les aigües fecals s’hauran de
connectar la xarxa urbana per al seu tractament. Al plànol 11 hi ha els
esquemes d’instal·lacions i una proposta de secció tipus del carrer.
• Restaurar i reubicar prop dels punts d’accés a l’àrea els aparcaments de
bicicletes que abans eren per als treballadors de la fàbrica i ara podran servir
a les persones usuàries de l’àrea rehabilitada.
Als plànols 10 i 11 apareixen dibuixades les determinacions més bàsiques per a
desenvolupar els futurs projectes sobre l’espai lliure.
Intervenció en les edificacions
La intervenció en les edificacions ha de buscar posar-les en condicions d’allotjar els
nous usos als quals van a estar destinades, actualitzant-les per a que s’ajusten als
requeriments que hui son exigibles i rehabilitant-les de manera que es conserven i
potencien els valors que en elles es reconeixen i fan desitjable la seua conservació.
Per això, hauran de complir unes condicions mínimes:
• Les rehabilitacions recuperaran els tres aspectes danyats en els edificis:
o L’estabilitat, amb les reparacions, reforços i substitucions que siguen
necessaris per a reparar l’estructura.
o L’habitabilitat, dotant les edificacions de les condicions d’aïllament i
de les instal·lacions necessàries per al seu ús.
o L’ornat, reparant i reconstruint els elements ornamentals danyats o
desapareguts, mantenint el seu aspecte d’arquitectura vernacular,
amb l’estil historicista i eclèctic, inspirada en les edificacions
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 25
tradicionals del País Basc, que caracteritzava les construccions no
productives d’AHM.
• Les rehabilitacions han d’actualitzar les edificacions per a que tinguen les
condicions que són exigibles pel seu caràcter dotacional i públic:
o Millora energètica i ambiental passiva, amb un adequat tractament
de l’envoltant tèrmica i l’estudi de les proteccions solars, la il·luminació
natural i les ventilacions naturals preferiblement creuades.
o Millora energètica i ambiental activa, implementant les instal·lacions
que siguen necessàries amb un criteri d’eficiència i reducció
d’emissions, de manera que siguen assimilables, si resulta possible, a la
condició d’edificis de consum energètic quasi nul.
o Millora de l’accessibilitat, de manera que compleixen la legislació en
la matèria per a edificis públics,
I tot açò, dissenyant solucions que compatibilitzen la millora energètica,
ambiental i de l’accessibilitat amb la protecció dels valors patrimonials.
A banda d’estes actuacions que necessàriament han d’efectuar-se per a la
rehabilitació definitiva dels edificis, donat que esta no es va a produir,
previsiblement, de forma immediata, cal considerar les actuacions provisionals que
s’hauran d’executar per a deixar en condicions de seguretat es edificacions de
manera que siga possible utilitzar els espais lliures de la Gerència encara que les
edificacions no estiguin rehabilitades. Açò ho veurem detalladament en el proper
apartat d’este Pla Director.
4. TEMPORITZACIÓ DE LES ACTUACIONS I GESTIÓ DEL MENTRESTANT
Evidentment, les actuacions proposades en ‘Estudi de Detall i en el Pla Director de la
Gerència no es van a executar totes a la vegada. Caldrà començar per les més
urgents i necessàries, posposant les que siguen menys urgents i/o exigeixen altres
actuacions anteriors (com, per exemple, l’assignació d’ús, sense la qual no té massa
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 26
sentit executar les rehabilitacions). Per això, l’ordre de les actuacions, sempre
ajustades als continguts descrits en el punt anterior, haurà de ser:
1. Rehabilitació de l’espai lliure i apertura de tota la superfície de la Gerència a
l’ús públic.
2. Rehabilitació de les edificacions segons necessitats.
3. Construcció de les noves edificacions previstes en l’Estudi de Detall.
Al plànol 12 s’expressa gràficament esta temporització amb indicació de les parts
del conjunt afectades per cadascuna de les fases.
Cadascuna d’estes fases es podrà subdividir en les sub-fases que siga necessari per
a adaptar el ritme d’execució a les necessitats i la disponibilitat econòmica de
cada moment.
Evidentment, és possible que passe un temps significatiu entre unes fases i altres.
Especialment, entre la rehabilitació de les edificacions i la construcció de nova
planta, que només hauria de fer-se quan aparega una necessitat. Per això, en esta
proposta, a banda del disseny final, als plànols 8 i 9 es determina una Ordenació
Transitòria que considera tot l’espai lliure actualment existent com una superfície
enjardinada. De cara a la redacció del projecte o projectes de l’àrea, que seran,
com més avant es veurà, els que primer haurien de redactar-se, ha de seguir-se esta
Ordenació Transitòria, tractant els espais que en la Ordenació ocupen els edificis de
nova planta com a superfície enjardinada, bosc urbà, horts urbans o qualsevol altre
ús que les necessitats i el projecte determinen, deixant per al moment en que es
vagen a construir les noves edificacions el re-disseny de eixes zones.
En esta temporització no es defineix cap calendari perquè no és possible fer-ho en
el moment de redacció d’este document, ja que no és previsible que les actuacions
puguen començar a ser executades en un termini curt.
Per això, hem d’introduir altre concepte en esta planificació temporal. És massa
habitual en les propostes urbanístiques tradicionals que les actuacions proposades,
tot i poder ser positives per a l’entorn que regulen, dilaten en el temps la seua
implementació. Açò provoca llargs períodes en els quals els terrenys romanen en
una situació d’indefinició en la qual, en el millor dels casos, són ocupats per usos
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 27
provisionals més o menys adequats i, en el pitjor, queden abandonats i fins i tot
poden arribar a representar un risc per al seu entorn físic i humà.
Amb l’objectiu de donar una solució a eixe temps de situació indefinida de l’àrea,
este Pla Director regula també eixe període d’interinitat. És el que s’anomena
“gestió del mentrestant”.
L’actuació més urgent i demandada, perquè donaria un servei a la població
encara que no estiga completament recuperada l’àrea, és l’apertura de l’espai
lliure de la Gerència a l’ús públic. Eixa apertura presenta ara la dificultat del mal
estat de les edificacions i de la manca de manteniment dels espais lliures. Per això,
abans de l’habilitació definitiva que pot costar mes temps, es proposa una actuació
provisional i de baix cost que permeta l’apertura de l’espai lliure a l’ús ciutadà. Esta
actuació consistiria en:
1. Fer el catàleg d’espècies de la gerència, detectant els valors botànics i
faunístics a mantenir.
2. Condicionar provisionalment els espais per a fer-los utilitzables, sempre
respectant les determinacions del catàleg.
3. Deixar en condicions de seguretat les edificacions encara no reutilitzades
(habitatges i economat) amb les següents actuacions:
a. Tancament provisional segur per a evitar accessos no desitjats (cegat
de buits amb tancaments provisionals i instal·lació de tanques al
voltant de les edificacions per a evitar l’accés als porxos).
b. Evitar que avance el deteriorament de les edificacions reparant o
protegint les cobertes per a que no entre aigua.
4. Senyalitzar l’espai amb les condicions i recomanacions d’ús.
Amb estes actuacions serà possible utilitzar l’espai lliure de la Gerència en
condicions de seguretat mentre no es realitze el seu condicionament definitiu.
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 28
5. VALORACIÓ DE LES ACTUACIONS
Encara que no és estrictament necessari en un Pla Director d’estes característiques,
és il·lustratiu fer una estimació econòmica del cost dels treballs que ací es proposen.
Esta estimació econòmica donarà una idea del cost de les actuacions i pot servir
com a guia per a planificar-les.
Per a fer esta estimació, hem aplicat costs unitaris de rehabilitació, de construcció
de nova planta i de condicionament de l’espai lliure a les superfícies corresponents
de la proposta. No disposant de preus unitaris de referència suficientment generals i
fiables en el nostre entorn, per a calcular-los s’ha utilitzat la metodologia que
proposa el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Granada (COAG) al document “Costes
de referencia de la construcción 2016” amb les següents adaptacions per a fer els
resultats més adequats al nostre cas:
• En volta de partir del Mòdul Base que proposa el COAG per a aquella zona,
s’ha partit del Mòdul Base d’Edificació de l’IVE, més adequat al nostre entorn.
• El cost unitari de la rehabilitació s’ha considerat un 80 % del cost unitari de
l’obra nova.
• El cost unitari de la zona verda s’ha considerat un 20 % del Mòdul Base
d’Edificació de l’IVE.
Per a calcular els preus, s’ha considerat que es tracta d’edificis dotacionals d’usos
diversos amb unes qualitats intermèdies.
Pel que fa a l’habilitació de la zona verda, contempla el tractament de la
vegetació, el tractament de les vores, el canvi de superfícies als carrers interiors i la
dotació d’instal·lacions per a la zona enjardinada i per al servei de les edificacions.
Amb eixe sistema de càlcul, hem obtingut els següents preus unitaris:
Preu unitari d’obra nova: MN = 1.123 €/m2
Preu unitari de rehabilitació: MR = 900 €/m2
Preu unitari de zona verda: MV = 169 €/m2
Tots els preus son a efectes de licitació, és a dir, amb cost d’execució material,
despeses generals (13 %), benefici industrial (6 %) i IVA (21 %).
ÀREA DOTACIONAL DE LA GERÈNCIA EN PORT DE SAGUNT ESTUDI DE DETALL I PLA DIRECTOR AJUNTAMENT DE SAGUNT DESEMBRE 2016
Carmel Gradolí, arquitecte · C/ Alegret nº 10, 46020 València · 963942078 · carmel@acontrapeu.com 29
Pel que fa a les superfícies, s’han considerat les següents:
Superfície de zona verda: 46.615 m2 – 12.325 m2 = 32.290 m2
Superfície construïda a rehabilitar: Casino: 1.332 m2
Economat: 2.424 m2
Habitatges: 6.962 m2
TOTAL: 10.718 m2
Superfície construïda de nova planta: 12.336 m2
Per al càlcul de la superfície de zona verda s’ha comptat amb la superfície total
restant-li l’ocupació en planta dels edificis que es conserven i la dels espais annexes
a les oficines, el casino i l’economat, els quals costs d’intervenció es consideren
inclosos en els costs de les corresponents rehabilitacions. Ha d’observar-se que en
esta superfície no s’ha descomptat l’ocupació en planta de les noves edificacions,
perquè, d’acord amb la proposta d’execució per fases, esta superfície es tracta
com a jardí en l’ordenació transitòria de l’àrea.
Per al càlcul de la superfície construïda a rehabilitar s’ha comptat amb els edificis a
conservar excepte les oficines, que ja estan rehabilitades en el moment de redactar
el present document.
Amb estes dades de partida, el cost orientatiu de l’actuació completa per fases és:
Fase 1. Rehabilitació de l’espai lliure 32.290 m2 x 169 €/m2 = 5.457.010 €
Fase 2. Rehabilitació de les edificacions 10.718 m2 x 900 €/m2 = 9.646.200 €
Fase 3. Construcció de les noves edificacions 12.336 m2 x 1.123 €/m2 = 13.853.328 €
TOTAL = 28.956.538 €
Òbviament, esta és una estimació per al moment de redacció d’este document
que només te valor com a referència per a estimar el cost de les actuacions si es
feren en este moment.
Port de Sagunt, desembre de 2016
Carmel Gradolí, arquitecte