Post on 27-Nov-2014
3r de Magisteri d’Educació Infantil
NOVES TECNOLOGIES APLICADES A L’EDUCACIÓ
Cinta Espuny Vidal
PORTFOLI NOVES
TECNOLOGIES
APLICADES A
L’EDUCACIÓ
Maria Claramunt Martínez
CURS: 2010-2011
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
2
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ……………………………………………………………………pàg. 3
PRÀCTIQUES:
MÒDUL 1: La biblioteca escolar i la competència informacional en el nou
context educatiu ……………………………...………………………………pàg. 4
MÒDUL 2: El procés de cerca …………………………………………..…pàg. 22
MÒDUL 3: Tractament i ús de la informació (gestió de la informació)….…pàg. 41
MÒDUL 6: Seguretat a Internet ……………………………………….……pàg. 62
PRESENTACIÓ POWER POINT COMISSIÓ TAC……………………pàg. 77
RECURSOS I PROGRAMES UTILITZATS……………………………………pàg. 87
REFLEXIÓ DE L’ASSIGNATURA………………………………………………pàg. 97
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
3
INTRODUCCIÓ
El portfoli de noves tecnologies aplicades a l’educació és un recull de totes les pràctiques
que hem realitzat sobre els mòduls de l’assignatura i tots aquells recursos tecnològics que
hem vist durant les clases. Per acabar podem trovar una petita reflexió sobre l’assignatura
en qüestió
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
4
PRÀCTIQUES
MÒDUL 1: La biblioteca escolar i la competència
informacional en el nou context educatiu
PRÀCTICA 1: La Societat de la Informació
1. Visioneu Ayuda de escritorio i redacteu un text, d'una extensió mínima de 15 línies,
exposant quina relació té amb el tema i identificant el paper i l'actitud dels dos
monjos protagonistes.
El tema que es tractat és l’evolució de transmissió de la informació i els canvis, que
aquest, ha influït en la societat. També, com aquests dos aspectes afecten en els nostres
costums, rutines, activitats més habituals de la nostra vida quotidiana i per la qual cosa,
hem d’establir noves formes d’actuar davant d’aquest canvi. Encara que, sabem que la
transmissió d’informació ha anat canviat al llarg del temps, com podem veure en el
vídeo.
Tot canvi dóna en un primer moment una sensació de temor i confusió. Així doncs, per
poder fer front aquesta situació i sentir-nos capaços de ―moure’ns sense temor‖ hem de
donar suport, ajudar als altres per entendre el que fem i no tindre els temors ocasionats
per ―allò que no coneixem‖. Un exemple clar d’aquests sentiments i situacions és
l’escena del vídeo, quan el monjo demana ajuda davant de la preocupació de no saber
com obrir el llibre, com seguir la lectura, el temor per perdre la informació...La qual
cosa, fa veure el ―paper de persona preocupada davant d’un canvi‖ i el de‖la persona
que ofereix ajuda‖.
No obstant, hem de dir que hi ha una diferència entre els dos canvis. El canvi que hi ha
en l’actualitat demanda uns aspectes diferents. Es tracta d’una lectura oberta i
relacional, es demanda la interrelació de sabers i coneixements sobre la informació
rebuda i sobre els de les noves tecnologies. I també, en molts cops, un treball
col·laboratiu i social.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
5
2. Llegiu l'anàlisi del context que fa Glòria Durban en el següent article i anoteu
dues idees bàsiques per a cada apartat de l'article.
L’article esmentat consta d’una petita introducció i de cinc apartats, dels quals hem
extret dos idees principals.
1. El desenvolupament de la Societat de la Informació
La veritable revolució tecnològica ha estat en la digitalització de la informació i en
l’aparició d’Internet com a canal per la seva transmissió i comunicació.
S’ha produït una migració de l’escriptura i de la lectura al suport digital.
2. Les transformacions que ha sofert la informació
La digitalització de la informació ha possibilitat la creació de nous formats
(multimèdia, hipermèdia) i ha facilitat l’accés i processament dels ja existents.
Els problemes de fiabilitat i credibilitat característics de la informació disponible a
Internet, crea la necessitat de valoració, selecció i tractament de continguts i és
necessari l’educació d’aquests aspectes en l’àmbit escolar.
3. Les transformacions que ha sofert la lectura
La lectura en pantalla i els textos electrònics introdueixen graus de llibertat més
elevats en els processos de construcció de significat
La lectura continuarà sent la clau del coneixement en la societat de la informació
però aquesta exigeix el domini de nous coneixements i habilitats i permet cercar i
accedir a nous tipus de textos i pràctiques de lectura.
4. Els canvis necessaris en el procés d’aprenentatge
És necessari que hi hagi un canvi en el rol del professorat, sent guia i facilitar
informació, utilitzar estratègies basades en la resolució de problemes i la utilització
de fonts d’informació i promoure el pensament crític -reflexiu.
Les TIC i els canvis socials i culturals suposen una nova cultura de l’aprenentatge
on l’alumnat ha de tindre la capacitat d’organitzar la informació i interpretar-la,
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
6
aprendre a conviure amb la diversitat de perspectives,les interpretacions múltiples i
aprendre a construir la pròpia opinió o punt de vista a partir d’aquestes.
5. Les noves competències i les alfabetitzacions múltiples
El món digital ens a ofert noves formes d’accedir al coneixement, suposant noves
necessitats d’alfabetització associades a les TIC i a la Societat de la Informació per
poder adquirir les destreses cognitives per aprendre a aprendre i poder transformar
la informació en coneixement i tindre una alfabetització múltiple.
El projecte DeSeCo de la OCDE proporciona indicadors referent a les noves
competències bàsiques a traves de tres àmbits: L’alfabetització bàsica,
l’alfabetització en continguts amb la comprensió de diferents llenguatges/formats i
l’alfabetització en qüestions tecnològiques.
PRÀCTICA 2: El marc educatiu actual
Entreu en aquesta cacera del tresor: Competències i resoleu 3 de les preguntes
plantejades.
http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/competencies.html
Primer de tot he buscat el significat de cacera del tresor.
Una Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica que requereix la integració
d’Internet en el currículum i una aptitud de col·laboració entre l’alumnat de l’aula.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
7
Aquesta activitat consisteix en un recull de preguntes i una llista de direccions de
pàgines web, que t’ajuden a respondre-les i, per tant, arribar al tresor. Algunes
caceres inclouen una ―Gran pregunta" al final, que requereix que els alumnes integrin
els coneixements adquirits durant el procés, ja que l’alumnat ha de buscar,
reflexionar, deduir i,així, integrar i valorar tota informació rebuda.
Així doncs, són unes estratègies per adquirir informació sobre un tema determinat i
practicar habilitats i procediments relacionats amb les tecnologies de la informació i
la comunicació en general i amb l'accés a la informació a través de la Internet en
particular.
http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/tresor.htm
Un cop sabem el seu significat, ens introduïm a realitzar la nostra pròpia cacera de les
capacitats i competències.
Ens demanen que resolguéssim sols 3 preguntes de les esmentades al web.
Què és una competència?
La capacitat per utilitzar els teus coneixements a cada situació que es presenta tenint
en compte les característiques o context de la situació. I per tant, saber aplicar els
millors coneixements en cadascuna d’aquestes.
El fet de ser competent exigeix més que la simple adquisició de determinats
coneixements i habilitats. Les competències impliquen la capacitat d’utilitzar aquests
coneixements i habilitats en contextos i situacions diferents. Aquesta aplicació requereix
comprensió, reflexió i discerniment, tenint en compte la dimensió social de les accions.
Quant a la competència digital, que és una de les quals utilitzem ara, requereix de la
competència lingüística i audiovisuals, competència tractament de la informació i
captació digital i competència aprendre a aprendre.
http://webquest.xtec.cat/curswq08_09/indexccbb.htm
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
8
Com s'agrupen les competències bàsiques?
El desenvolupament de les competències és el resultat del que s'aprèn al llarg de l’etapa
educativa, les quals es desenvolupen en el context de les àrees curriculars. Cadascuna
de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències, han de tenir en
compte el desenvolupament integral de totes les competències bàsiques i,en
conseqüència, caldrà que des de totes les àrees es tinguin en compte les competències
comunicatives, les metodològiques, les personals i, de les específiques, aquells aspectes
peculiars que es relacionen amb la pròpia disciplina.
Els currículums d’educació primària i secundària obligatòria inclouen les vuit
competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat en finalitzar l’educació bàsica. Les
quals s’agrupen de la següent manera:
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS
1.- Competències comunicatives:
- Competència comunicativa lingüística i audiovisual
- Competències artística i cultural
2.- Competències metodològiques:
- Tractament de la informació i competència digital
- Competència matemàtica
- Competència d’aprendre a aprendre
3.- Competències personals:
- Competència d’autonomia i iniciativa personal
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
9
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES CENTRADES EN CONVIURE I HABITAR EL MÓN
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
- Competència social i ciutadana
A continuació es mostra la següent graella, en la qual es veuen les competències bàsiques i la seva
finalitat:
Què vol dir que les competències bàsiques tenen un important caràcter
transversal?
Les competències bàsiques tenen un caràcter transversal. El currículum de les etapes
obligatòries les recull en sentit ampli i extens, ja que es treballen de forma comú en
totes les àrees.
http://webquest.xtec.cat/curswq08_09/indexccbb.htm
Llegiu l'article de Cebrián, J. L. (1999). La societat de la informació i el
coneixement. Els reptes de l'educació
Esteu d'acord amb l'afirmació que hi fa: "...No es tracta pas que el docent
aprengui tecnologia, sinó que com diu Bill Gates en el seu últim llibre, que les
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
10
mínimes nocions per ensenyar amb la tecnologia.." ?
Respecte a l’afirmació de l’autor de l’article, Juan Luis Cebrián, crec que té raó.
Com es diu en el text << que la majoria de la societat sàpiga navegar, no vol dir pas
que hagin assumit els criteris o els valors per continuar aprenent i així accedir a la
societat del coneixement.>>. Així doncs, el professorat ha de saber orientar-los,
perquè sàpiguen descobrir el pensament cooperatiu, i els donarà principis i criteris
per fer front a aquesta societat de l’aprenentatge.
Tenint en compte la graella d'habilitats i destreses informacionals, anoteu
quines creieu són les mínimes nocions necessàries per ensenyar amb la
tecnologia?
Sota el meu punt de vista, de les tres competències informacional, Comunicació i
aplicació de la informació, Tractament de la informació i Cercar i recuperació de la
informació; les mínimes nocions són:
o Identificar les necessitats informatives
o Conèixer els recursos disponibles
o Organitzar la Informació
o Transformar la informació en coneixement personal
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
11
o Compartir i aplicar el coneixement
Per una altra banda, m’agradaria d’estacar algunes frases de l’autor:
o Les noves tecnologies de la informació no son pas de substitució sinó
d’integració.
o El paper del professor o professora serà crucial en la societat digital, atès que ja
no ensenyarà coses perquè el conjunt d’alumnes les aprenguin, sinó que tractarà
o El rebre informació no vol dir pas que estiguem ben informats. Moltes vegades
aquesta informació és repetitiva, anecdòtica o marginal. A més, no sempre estem
capacitats per pensar autònomament, que és el que definiria la societat del
coneixement.
o L’escola i la universitat ens han d’oferir una guia o un sistema de criteris i valors
per poder aprendre per nosaltres mateixos durant tota la vida.
o Un canvi de mentalitat és fonamental per intuir en què pot consistir en canvi
educatiu gràcies o degut a la societat digital.
PRACTICA 3: Marc legislatiu, competències bàsiques i la competència informacional
Llegiu l’annex 1 del Decret 142/2007 del què es descriuen les 8 competències bàsiques.
La competència informacional comparteix continguts i habilitats amb 4 d'aquestes
competències. Quines?
Tal com diu en l’article 3 del Decret 142/2007 la competencia informacional és el conjunt
de coneixements teòrics i habilitats i destreses pràctiques que capaciten la persona que les
poseeix per localitzar, avaluar, usar i comunicar la informació de forma efectiva.
L'assoliment d'aquesta competència es realitza per un procés sovint planificat en un
programa de formació que s'anomena alfabetització informacional.
Comparteix continguts i habilitats amb les següents competencies:
o Competència comunicativa lingüística i audiovisual
o Tractament de la informació i competència digital
o Competència d'aprendre a aprendre
o Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
12
Redacteu un text de 20 línies mínim exposant les aportacions de les competències
bàsiques a la competència informacional.
Les persones van construint el seu pensament en les interaccions amb les altres persones.
Cada una de les competències ajuda a desenvolupar diverses capacitats, les quals
afavoriran a aquest creixement personal i construir el bagatge de coneixement d’una
persona.
Per la qual cosa, les diferents competències que es mencionen al Decret han d’establir-se
com a un eix transversal entre elles i atendre-les en la seva globalitat.
Quant a les aportacions que rebem de les competències bàsiques a la competència
informacional són diverses. La competència comunicativa lingüística i audiovisual, que és
la base de tots els aprenentatge ja que en totes s’utilitza el llenguatge com a eina de
comunicació, ens ajuda a la construcció i comunicació dels coneixements, la representació,
interpretació i comprensió de la realitat, i l'organització i autorregulació del pensament, les
emocions i la conducta. Així, al mateix temps, és necessari tindre un grau d’assimilació de
la competència del tractament de la informació i competència digital, ja que tractant de la
competència informacional, ens ajudarà a desenvolupar diferents habilitats, que van des de
l'accés a la informació fins a la seva transmissió, per informar, aprendre i comunicar.
No obstant, també, són importants la competència aprendre a aprendre, que implica
disposar habilitats per aconduir el propi aprenentatge i, per tant, ser cada cop més eficaç i
autònom en aquest procés; i la competència en el coneixement i la interacció amb el món
físic, que ens ajuda a interpretar la informació que es rep i per predir i prendre decisions
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
13
amb iniciativa i autonomia en un món en què els avenços que es van produint en els
diferents àmbits són molt ràpids i tenen una influència decisiva en la vida de les persones,
la societat i el món natural.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
14
Del document Estandares de competencias en TIC para docentes busqueu la plana 20 i de l'apartat I.D.TIC, valoreu quina és la vostra
situació en els 11 aspectes que desenvolupa.
CAPACITAT Nivell d’adquisició
Alt Mitj
à
Bàsi
c
Lleu
I.D.1. Descriure i demostrar l'ús de hardware corrent. X
I.D.2. Descriure i demostrar tasques i utilitzacions bàsiques de processadors de text com la digitació, l’edició, el
format i la impressió de textos.
X
I.D.3. Descriure i demostrar l'objectiu i les característiques bàsiques del programari de presentacions multimèdia
i altres recursos informàtics.
X
I.D.4. Descriure l'objectiu i la funció bàsica del software gràfic i utilitzar un programa d'aquest tipus per a crear una
imatge senzilla.
X
I.D.5. Descriure Internet i la World Wide Web, explicar amb detall els seus usos, descriure com funciona un
navegador i utilitzar una adreça (URL) per a accedir a un lloc Web.
X
I.D.6. Utilitzar un motor de recerca per a efectuar una exploració booleana amb paraules clau. X
I.D.7. Crear un compte de correu electrònic i utilitzar-la per a mantenir correspondència electrònica duradora. X
I.D.8. Descriure la funció i l'objectiu dels programari de tutoria (tutorials) i d'instrucció i pràctica, així com la
manera que contribueixen, en els estudiants, a l'adquisició de coneixements, en les diferents assignatures escolars.
X
I.D.9. Localitzar paquets de programari educatiu i recursos Web ja preparats, avaluar-los en funció de la seva
precisió i alineament amb els estàndards del pla d'estudis (currículum), i adaptar-los a les necessitats de determinats
X
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
15
estudiantes.
I.D.10. Utilitzar programari per a mantenir registres en xarxa a fi de controlar assistència, presentar notes dels
estudiants i mantenir registres relatius a ells.
X
I.D.11. Utilitzar tecnologies comunes de comunicació i col·laboració tals com missatges de text, videoconferències,
col·laboració mitjançant Internet i comunicació amb l'entorn social.
X
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
16
PRÀCTICA 4: La informació a Internet. L'hipertext
Llegiu les 3 primeres planes del document de Jordi Quintana Les biblioteques
escolars: centres d'informació a la societat digital. Complementeu
la dada següent: el nombre d'usuaris de la biblioteca escolar en horari no lectiu el
divendres és de 5 alumnes, amb altres dades de manera que pugueu elaborar
una informació. A partir d'aquesta i amb les interaccions que considereu,
construïu unes conclusions que no són altra cosa que el vostre coneixement
personal.
El nombre d'usuaris de la biblioteca escolar en horari no lectiu el divendres és de 5
alumnes, la qual cosa ens fa saber que hi ha un nombre baix de l’alumnat que són
usuaris de la biblioteca. Així doncs, s’hauria de fer un canvi i adquirir material i/o eines
que motiven a l’alumnat a vindre a la biblioteca i poder gaudir. Per la qual cosa, hem de
crear una biblioteca on no nomes es trobi llibres, sinó també vídeos,DVD, CD’s,
ordinadors en xarxa i connectats a la Xarxa,etc. Una biblioteca escolar hauria d’afavorir
i facilitats eines necessàries perquè l’alumnat sigui competent cognitivament,
instrumentalment i actitudinalment en les anomenades Competències informacionals ja
que aquesta va enllaçada al canvi que hi ha ne la societat amb les noves tecnologies.
http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/documents_formacio/acces/sessi
o_5/Documents_reflexio_%20i%20_consulta_modul%205/article_QUINTANA
_bibescodigital.pdf
Elaboreu una petita enquesta (5 o 6 preguntes) dirigida als alumnes de cicle
superior, ESO o bé Batxillerat en què es reflecteixi com llegeixen i com s'ajuden en
aquesta lectura/navegació a Internet.
Les preguntes elaborades, que es presenten a continuació, estan dirigides a un alumnat
de cicle superior de primària o al primer de la ESO.
- Utilitzes Internet per cercar informació?i com ho fas?
- Tot ho busques a Internet?
- Ho entens tot o hi ha paraules que no comprens?
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
17
- Ho fas sol o t’ajuden?
- Ha on vas per buscar informació?
- Et pots fiar d’aquesta informació?
PRÀCTICA 5: La biblioteca i la competència informacional
1. Visiteu els següents tutorials interactius d'alfabetització
informacional: TILT , CUNY
TILT : http://bibliotecnica.upc.es/tilt/intro/internet.htm
El TILT és una eina que utilitza la Universitat de Texas per introduir al seu alumnat en
el procés de la utilització de les fonts d'informació i recerca. Per aconseguir aquest
objectis el tutorial ofereix una introducció i tres mòduls que es poden fer en qualsevol
ordre, a través de llibres, revistes, articles,etc.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
18
CUNY:
http://www.hostos.cuny.edu/LIBRARY/HHCL_New_Web/New_Spanish_Tutorial/revi
sed/tutorialespanol/Index.html
Universitat de la ciutat de Nova York ha dissenyat aquesta pagina per oferir consells i
exercicis pràctics amb respecte a les seves habilitats bibliotecàries i les seves
competències en com aconseguir informació.
2. Trieu un dels 4 blocs de continguts de la formació inicial en la utilització de la
informació concretats en les pàgines 3 i 4 del document Pla de formació de la
biblioteca de Glòria Durban.
Tenint en compte els continguts de l'activitat anterior escollida i utilitzant el que
considereu oportú dels 2 tutorials proposats: TILT , CUNY, elaboreu un esboç de
programa de formació en informació lligat al currículum que inclogui el cicle a què
s'adreça, els continguts, els objectius i activitats a fer. Tingueu present la proposta
d'activitats de la línia editorial utilitzada.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
19
1. Visiteu el bloc de l'Escola Rosa Oriol en què es pot veure com integrar la
competència audiovisual en la tasca bibliotecària escolar.
http://blocs.xtec.cat/loriolet/
2. En la web de la biblioteca escolar de l'Escola Galileu Galilei es proposen 3
recerques amb un dossier de treball i una selecció de recursos. Trieu una de les
recerques, llegiu-vos el dossier de treball i navegueu pels recursos proposats.
Escriviu una proposta de millora (mínim 20 línies) del dossier de treball tenint en
compte com a mínim el següent:
a) la selecció de webs proposada als alumnes
b) la seqüenciació de continguts
c) s'ajusta al currículum.
d) les competències bàsiques que exercita
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
20
http://www.xtec.cat/ceipgalileogalilei/web/escola/puntedu/recerca_n/recerca.htm
Un cop dins de la pàgina web he elegit el treball de recerca de l’alumnat de tercer, que
han treballat les festes populars.
http://www.xtec.cat/ceipgalileogalilei/web/escola/puntedu/recerca_n/festes/festes.htm
Dins d’aquest web podem trobar diferents temàtiques i cadascuna d’aquestes esta
composada per un dossier de treball i enllaços per ampliar el bagatge de l’alumnat
respecte al tema que s’ha endinsat.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
21
D’aquest amanera facilita saber a l’alumnat o a qualsevol persona que entri plantejar-se
hipòtesis, el coneixement previ, d’allò que es tractarà. Encara que he de dir que crec que
hi ha aspectes que es podrien millorar.
L’alumnat s’agrupa en grups de dos, tria un llibre del llistat i a partir d’aquest ha
d’elaborar l’activitat que li pertoqui. La qual cosa, fa que sols facin aquella activitat i no
conèixer els altres materials. Segons la meva opinió crec que es podria realitzar una
activitat on cada grup expliqui als altres el llibre i l’activitat que han realitzat.
(Link dossier
http://www.xtec.cat/ceipgalileogalilei/web/escola/puntedu/recerca_n/festes/dossier.pdf)
Un altre punt a millorar crec que seria l’apartat d’accés a enllaços. En aquests webs
(IMATGE) es pot trobar pagines que confonguin a l’alumnat i a la part superior
d’aquesta un anunci de jocs gratis per descarregar. No obstant, crec que si aquest
aspecte es tractes a l’aula i es veies un gran domini de la selecció de la informació per
part de l’alumnat no n’hi hauria problema però crec que ser recomanable treu-ho.
http://www.ndparking.com/serve.php?lid=503602&fn=fwddir&dn=EDUCALIA.ORG
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
22
MÒDUL 2: El procés de cerca
PRÀCTICA 1: Les cerques a la pàgina web de la XTEC
Feu una cerca al Merlí i guardeu els materials que us proposen en un document.
Per tal de treballar l’aigua a la classe de P-5 de l’escola Alt Millars busquem a
Internet fent servir el cercador Merlí.
1. Introduïm la paraula aigua a la casella de cerca del cercador Merlí.
2. Aquest cercador ens ofereix l’opció d’escollir el nivell educatiu del qual volem
cercar activitats. En el nostre cas seleccionarem el nivell d’educació infantil.
3. També podem seleccionar l’àrea del currículum que treballin les activitats, però
en aquesta ocasió no en seleccionarem cap ja que ens interessen totes les
activitats que ens mostri la cerca independentment de les àrees.
4. Fem clic sobre cerca per tal de que ens busqui les activitats. També podem clicar
sobre cerca avançada el cercador ens envia un qüestionari més específic per tal de que la
cerca sigui mes propera i delimitada.
Cerca avançada:
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
23
Cerca simple:
Una vegada hem clicat sbre la casella de cerca ens apareixen els resultats, un seguit de
recursos als quals i podem accedir. Aquestos recursos poden ordenar-se per defecte, per
data, visites, alfabèticament, valoració i pels comentaris.
Quan cliquem a algun recurs de la llista ens apareix la següent finestra on se’ns d’ona
l’enllaç del recurs i altres dades d’interès; descripció temàtica, descripció curricular,
l’idioma , la durada i el tipus de recurs.
INFORMACIÓ DOCUMENT
1. Anem a posar en pràctica el que hem treballat, aneu al document i obriu un
document de text, i proveu de respondre algunes de les preguntes.
P-1 ENCICLOPÈDIES:
Quin era el nom de la Mare Teresa de Calcuta?
Consulta l’Enciclopèdia Catalana
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
24
Filla d'uns botiguers albanesos, entrà (1928) a la congregació carmelita de les germanes
de Loreto, a Rathfarnham (Irlanda). Enviada a l'Índia, exercí de mestra en un col·legi de
Calcuta fins el 1946, any en què el contacte amb la misèria la impulsà a deixar el
convent i dedicar-se a socórrer els abandonats i moribunds de Calcuta.
Fundà la congregació de les missioneres de la caritat (1950) i obrí el Nirmal Hriday
('Cor pur'), llar on s'acullen diàriament pobres i moribunds recollits als carrers. L'orde,
que encapçalà fins el 1990, tenia al moment de la seva mort més d'un centenar de cases,
uns 800 centres d'acolliment (hospitals i asils, especialment) i unes 70 escoles. La
majoria d'aquestes institucions estan localitzades a l'Índia, però també n'hi ha a molts
altres països, àdhuc del món desenvolupat (el 1982 fou oberta una casa a Sabadell).
Rebé el premi internacional de la pau Joan XXIII (1971), el premi Kennedy (1973) i el
Nobel de la pau (1979).
http://www.enciclopedia.cat
Contrasta i amplia la teva resposta amb la informació disponible a la Wikipedia.
(La Madre Teresa de Calcuta (Uskub, Imperio Otomano —
actual Skopie, Macedonia—, 26 de agosto de 1910 - Calcuta, India, 5 de
septiembre de 1997), nacida como Agnes Gonxha Bojaxhiu (pronunciado: [aɡˈnɛs
ˈɡɔndʒa bɔjaˈdʒiu]), fue una monja católica de origenalbanés naturalizada india, que
fundó las Misioneras de la Caridad en 1950.1 )
www.wikipedia.org
P-2 DICCIONARIS
Skopje, Macedònia, 26 d'agost de 1910 — Calcuta, 5 de setembre de 1997
Nom amb què és coneguda Agnes Gonxha Bojaxhiu, missionera macedònia d'origen
albanès.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
25
Que significa “camal” i quina és la seva traducció al castellà?
Consulta el diccionari multilingüe.
Camal: M Cadascuna de les dues parts d'uns pantalons, unes calces, etc, que cobreix una
cama.
Castellà: pernera F
Explica què és una tombarella.
Consulta el diccionari DIDAC.
Una tombarella és un tomb o una volta que es fa amb el cos, posant el cap i les mans a
terra. Es poden fer tombarelles endavant o endarrere.
P-3 ATLES
Quin és el riu que passa pel poble de Bagà (Alt Berguedà)?
Consulta l’hipermapa (l’Atles electrònic de Catalunya)
Passa per Bagà el riu Bastareny.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
26
Visiteu diferents cercadors:
Cercadors i motors de cerca (recull de les Biblioteques públiques de Salt).
Cercadors en català:
Cercadors en català, castellà i altres idiomes:
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
27
Cercadors amb Anglés:
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
28
Cercadors i directoris temàtics a Internet (recull de la biblioteca de la UPF)
Barra de google
La barra d'eines del GOOGLE és un recurs que permet cercar informació de
forma ràpida.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
29
Motors de cerca
Visiteu la pàgina de Softcatalà, descarregueu i instal·leu els motors de cerca
següents:
o Xtec
o Dicc. Multibilingüe llengua catalana
o Diccionari.net (anglès-català) i (català-anglès)
o Gran Enciclopèdia Catalana
o DIEC
o Tot de llibres
o Llibres.com
Extensions/complements interessants
Instal·leu:
o Showcase
o Picsearch (Aquesta extensio no la podem instalar ja que solament es
compatible amb el mozilla 1 i 3 no per l’ultima verrsió. A baix adjunto
una captura de pantalla.)
o Google preview
o Translator (Amb el translator em passa el mateix.)
o Calculadora
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
30
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
31
Captura de pantalla motors de cerca:
Captura de pantalla complements:
Quan tingueu les extensions i els motors de cerca instal·lats feu una captura de
pantalla. S’ha de poder visualitzar clarament totes les extensions i els motors de
cerca que heu instal·lat.
Afegiu, al mateix document, imatges de les següents activitats:
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
32
Buscareu una mateixa paraula a diferents motors de cerca, en diferents
pestanyes. Amb l’extensió showcase, feu una captura de pantalla i
l'enganxeu-la al document.
Subratllareu una paraula a un web i amb el botó dret del ratolí buscareu una
imatge amb el Picsearch i Google-imatges. Feu una captura i l'enganxeu-la al
document.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
33
Translator. Anireu a les preferències, canviareu la llengua per castellà i farem que
s’obri en una nova pestanya. Deseu. Obriu un web en anglès i utilitzant l'opció de
les pestanyes la traduim al castellà. Feu una captura i l'enganxeu-la al document.
Com abans he comentat no l’hem pogut instalar.
Anireu a imatges del google, a “búsqueda avanzada” on escollirem una animació,
una imatge molt petita, una en color i una en blanc i negre. L'enganxeu les imatges
al document.
Gif animat
http://cut.cat/94 http://cut.cat/93
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
34
http://cut.cat/96
Buscareu la possibilitat de fer una operació matemàtica amb el vostre PC de tres
maneres diferents i ho mostrareu.
Calculadora PC:
Calculadora.net:
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
35
http://www.bolsa100.com/calculadora2.htm
Anireu a la pàgina de la XTEC i cercareu a la pàgina inicial la paraula “educació”,
ho fareu combinant les tecles Ctrl+F, a sota de la pàgina sortirà un requadre,
escriviu la paraula, dieu que ho ressalti i veureu que mitjançant les tecles següent i
anterior, podeu buscar la paraula. Per la creu podreu tancar l’aplicació. Feu una
captura i l''enganxeu al document.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
36
Aquesta pràctica consisteix a cercar informació en diferents recursos digitals:
enciclopèdies, diccionaris, altres i catàlegs; l’objectiu és conèixer-los i practicar la
recuperació de la informació en suport digital.
Les cerques es basaran en els recursos recollits el document Recursos digitals. Part
del material es centra en fonts que es poden trobar a l’escriptori de l'edu365.
Aneu al recull de fonts d'informació: Com i on trobaré la informació i visteu les
diferents webs.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
37
PRÀCTICA 3
Comentari sobre la utilitat de la eina Google. Googledocs.
Des del meu punt de vista penso el google documents és una eina molt funcional
intuïtiva, eficient i útil , ja que ens facilita molt la feina durant la realització de diverses
tasques. En primer lloc dir que per a mi el gmail em resulta molt útil ja que en un
mateix nom d’usuari i contrasenya i a la mateixa web trobem moltes eines com ara,
correu (gmail), calendari, documents, fotos, llocs web, imatges i altres com ara el
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
38
traductor, la búsqueda de llibres, el directori de Google, mapes , blocs, youtube…. .
Penso que Google ha fet un bon treball creant aquesta plataforma en la qual tots els
usuaris tenen totes les eines concentrades i relacionades entre elles, a més la seva
capacitat d’emmagatzematge és de 7G , més alta que la d’altres companyies . Pel que fa
al Google docs, que és l’ objecte d’estudi, dir que és una eina molt fàcil d’utilitzar i que
té mols avantatges, per exemple podem compartir els documents que estem creant en
línea, es guarden a Internet sense necessitat d’ocupar espai al nostre disc dur, aquestos
documents els podem descarregar si volem i convertir-los en format Word, Excel,
power-point….. Una de les eines del Google docs que m’ha agradat molt ha sigut la
eina de creació de qüestionaris, ja que aquestos es poden crear d’una manera molt
intuïtiva i penso que podem treure molt de partit d’aquesta eina. Per concloure amb
aquest comentari només em resta dir que Google documents és una eina funcional i que
continuaré utilitzant ja que hem facilita algunes tasques.
PRÀCTICA 4: Bloc de Notes del Google
4. Recolliu adreces relacionades amb les biblioteques escolars, les compartirem i
les exportarem com a .* html.
5. Creeu un nou bloc de notes, poseu-li de nom PUNTEDU_AGUI
6. Afegiu una secció. Poseu-li un nom (p.e. Revistes).
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
39
8. Seleccioneu la secció creada anteriorment (Revistes) i cliqueu a Moure. Aneu
afegint seccions i adreces.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
40
9. Compartiu aquestes adreces.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
41
MÒDUL 3: Tractament i ús de la informació (gestió de la informació)
PRÀCTICA 1: Gestió de la informació (El tractament)
Seleccioneu dels continguts relacionats amb la comptència informacional els que són pròpiament de tractament de la informació.
■Llengua catalana (Primària)
Activitat per Primària (variant 2): Cerqueu en el currículum de Llengua relacionat amb la CI que vam treballar a la primera sessió
(document complementari1) els continguts que es podrien classificar en les fases 2 i 3 de la CI: TRACTAMENT I COMUNICACIÓ DE
LA INFORMACIÓ i anoteu-los a la casella corresponent.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
42
La competència informacional en el currículum LOE PRIMÂRIA
CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana) 2 relacionats amb les fases 2-3 de la CI.
Fases
Aspectes cicle inicial
TRACTAMENT DE
LA INFORMACIÓ
Comprensió i
interpretació
d’informacions
rellevants
Comprensió de tot tipus de missatges orals en
diferents contextos i en qualsevol dels escenaris
possibles: activitats d'aula, situacions
d'aprenentatge en qualsevol àrea i en la vida
quotidiana.
Comprensió de textos orals de diferents
tipus,formats i transmesos en mitjans diversos,
per obtenir informació i per a aprendre.
Comprensió de les informacions més habituals de
classe, de la vida quotidiana i dels textos
vinculats a continguts curriculars en qualsevol
dels formats possibles i de forma conjunta a partir
del text imatges o esquemes.
Comprensió de les informacions escrites
més habituals de classe, de la vida
quotidiana i dels textos vinculats a
continguts curriculars en qualsevol dels
formats possibles i de forma conjunta a
partir del text, imatges o esquemes que el
componen.
Comprensió de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i
en qualsevol dels escenaris possibles: activitats d'aula, situacions
d'aprenentatge en qualsevol àrea, i en la vida quotidiana.
Comprensió de textos audiovisuals i identificació i valoració com a
representacions de la realitat.
Comprensió de les informacions escrites en algun dels formats
possibles que fan referència a qualsevol àmbit de l'escola i de la
vida quotidiana (material de treball, instruccions, anotacions, fullets
informatius, documentals, publicitat, cartes, articles del diari,
reportatges, entrevistes, entre altres).
Lectura silenciosa i comprensió guiada a diferents propòsits i
intencions de temes treballats a classe.
Anàlisi del
contingut i
estructuració de
les idees
Utilització d'estratègies afavoridores del procés de
comprensió lectora abans, durant i després de la lectura
(planificació, anticipació, identificació de mots, inferències, relació entre fragments, capacitat
d'autocorrecció a partir del sentit global, identificació
dels signes de tot tipus que formen part del text).
Ús d'estratègies de comprensió i interpretació crítica
dels missatges audiovisuals adreçats a les nenes i nens de la seva edat (publicitat de joguines, i de productes
d'alimentació, entre altres).
Comprensió i aprofundiment en el sentit del text, a partir de lectures conjuntes guiades, pràctica d'algunes
estratègies lectores i interpretació del llenguatge literari: derivació, composició, sentit figurat, interpretació de
locucions, frases fetes o refranys; i descobriment del
ritme i la rima, si es tracta de poesia o cançó.
Reelaboració i explicació de manera
sintètica d'exposicions que fa alguna
persona o bé que s'han escoltat o mirat a
través d'algun mitjà audiovisual,
informàtic o dels mitjans de comunicació.
Reelaboració i explicació de manera sintètica d'exposicions o
explicacions que h fet alguna persona o bé que s'han escoltat o
s'han mirat a través d'algun mitjà audiovisual, amb especial atenció
quan el procés de recerca s'ha fet amb l'ús de les TIC.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
43
Tractament
textual amb les
TIC
Ús de programari informàtic per escriure textos
curts, especialment de tractaments de textos,
d'edició gràfica i de presentacions.
Exposicions a partir d'un guió, esquema o
imatge, amb la possibilitat de fer-ho
davant d'una càmera de vídeo.
Expressió d'emocions i sentiments
utilitzant recursos verbals i no verbals
adequats, amb la possibilitat de fer-ho
davant d'una càmera de
vídeo.
Comprensió de textos orals provinents de
diferents mitjans de comunicació
audiovisual i informàtics per obtenir-ne
informació i per aprendre, i valoració
guiada de la informació que aporten.
Iniciació a cerques d'informació a Internet,
utilització de l'hipertext i dels enllaços.
Cerca guiada d’informació a la biblioteca
escolar i amb l’ús de les TIC.
Coneixement del programari de tractament
de textos, d'edició gràfica i de presentació
que els permeti escriure un text, inserir
imatges, fer un esquema en ordinador.
Utilització de correus electrònics per
comunicar-se.
Utilització de les TIC per a la comprensió de textos orals de
diferents mitjans de comunicació audiovisual, per a obtenir-ne
informació i per aprendre. Utilització d'Internet per a buscar informació: coneixement dels cercadors
més habituals, coneixement de les adreces de més ús, capacitat per captar
informació a partir d'enllaços i d'organitzar-la per fer-ne un treball personal.
Ús d'eines informàtiques de comunicació: correu electrònic i entorns virtuals.
Coneixement dels recursos bàsics del maquinari i del programari de tractament de textos, d'edició gràfica i de presentacions i de dibuix que
permeti elaborar-hi textos, fer-hi esquemes o mapes conceptuals i inserir-hi imatges i audios.
Utilització de programari per enviar i rebre correus electrònics, per escriure
i publicar a Internet per tal de comunicar-se.
Coneixement d'altres mitjans que permeten produir textos amb un
component visual o auditiu, com el vídeo o la ràdio.
COMUNICACIÓ
DE LA
INFORMACIÓ
Composició de
textos propis de
les diferents
matèries
curriculars
Composició de textos escrits, que poden tenir el suport
d'imatges o esquemes, realitzats en diferents situacions:
a)situacions quotidianes de l'aula i l'escola; b) experiències personals i produccions en l'àmbit creatiu
(contes, poemes, vivències); c) textos de treball produïts
en qualsevol de les àrees curriculars.
Escriptura de textos escrits o audiovisuals
senzills produïts en diferents situacions:
per narrar, descriure, explicar fets o
fenòmens, per fer coses com receptes,
entre altres.
Escriptura de textos produïts en diferents situacions i que
responguin a diferents intencions que, sempre que calgui, han de
tenir el suport d'imatges o esquemes: narracions, explicacions,
descripcions, diàlegs, notícies, receptes, còmics, entre d'altres.
1 Document ―CONTINGUTS-CI_PRI-LLE‖
1 DEPARTAMENT d'Educació (2007) DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària;. DOGC 4915 - 29/06/2007 (Pàg. 21822). Disponible a
https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm; També disponible a http://www.xtec.cat/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
44
■Llengua catalana (Secundària)
Activitat per Secundària (variant 2): Cerqueu el en currículum de Llengua (document complementari3) els continguts de l’ESO
relacionats amb el TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ i anoteu-los a la casella corresponent. Si teniu temps podeu cercar també en
altres matèries diferents.
La competència informacional en el currículum LOE. Fase 2. Tractament de la Informació. SECUNDÀRIA
CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana)4
FASE PROCËS
Aspectes comuns Primer curs Segon curs Tercer curs Quart curs
TRACTAMENT
DE LA
INFORMACIÓ
Comprensió i interpretació
d’informacions rellevants textos
orals, escrits i audiovisuals de la vida
quotidiana i dels mitjans de
comunicació...
Ús d’estratègies comunicatives per reformular els missatges i adaptar-se
als interlocutors en contextos
multilingües d’interacció.
Detecció de les dificultats de
comunicació i ús d’estratègies
comunicatives de resolució dels
conflictes amb l’ús de recursos
verbals i no verbals.
3 Document “CONTINGUTS_LLENGÜES-ESO”
4 http://www.xtec.cat/estudis/eso/curriculum_2007/llengues_eso.pdf
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
45
Contrastació dels continguts
Participació en activitats de relació
social i comunicació amb altres
comunitats escolars, amb l’entorn
immediat al centre i amb la societat
en general (publicació i difusió de les
activitats escolars).
Participació en activitats de relació
social i comunicació amb altres
comunitats escolars, amb l’entorn
immediat al centre i amb la societat
en general (publicació i difusió de les
activitats escolars).
Participació en les interaccions orals, escrites i audiovisuals
característiques de les situacions
acadèmiques, especialment per sol·licitar ajut i per a les gestions de
les tasques escolars i les interaccions
pròpies dels intercanvis d’opinió i de l’exposició de les conclusions i dels
aprenentatges de les diferents
matèries curriculars.
Participació en activitats de relació
social i comunicació amb altres
comunitats escolars, amb l’entorn
immediat al centre i amb la societat
en general (publicació i difusió de les
activitats escolars).
Participació en les interaccions orals,
escrites i audiovisuals
característiques de les situacions
acadèmiques, especialment per
sol·licitar ajut i per a les gestions de
les tasques escolars i les interaccions
pròpies dels intercanvis d’opinió i de
l’exposició de les conclusions i dels
aprenentatges de les diferents
matèries curriculars.
Participació en activitats de relació
social i comunicació amb altres
comunitats escolars, amb l’entorn
immediat al centre i amb la societat
en general (publicació i difusió de les
activitats escolars).
Participació activa i crítica en
converses i situacions comunicatives
orals pròpies de l’àmbit acadèmic, especialment en aquelles necessàries
per a la gestió (planificació,
seguiment avaluació i informe final) de les tasques pròpies de les diferents
matèries curriculars, per a la recerca i
exposició d’informació, per als intercanvis d’opinió i l’exposició de
les conclusions i dels aprenentatges.
Anàlisi del contingut i estructuració
de les idees
Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels
coneixements i de les idees, i per a la regulació dels processos de
comprensió i expressió propis de tot
procés d’aprenentatge i tant en
activitats individuals com en les del
treball cooperatiu.
Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels
coneixements i de les idees, i per a la regulació dels processos de
comprensió i expressió propis de tot
procés d’aprenentatge i tant en
activitats individuals com en les del
treball cooperatiu.
Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels
coneixements i de les idees, i per a la regulació dels processos de
comprensió i expressió propis de tot
procés d’aprenentatge i tant en
activitats individuals com en les del
treball cooperatiu.
Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels
coneixements i de les idees, i per a la regulació dels processos de
comprensió i expressió propis de tot
procés d’aprenentatge i tant en
activitats individuals com en les del
treball cooperatiu.
Tractament textual amb les TIC
Participació en interaccions per mitjà
del correu electrònic i entorns
virtuals de comunicació.
Participació en interaccions per mitjà
del correu electrònic i entorns
virtuals de comunicació.
Participació activa en les interaccions escrites i audiovisuals (sobretot en
l’ús dels recursos de les TIC) que són necessàries per a la recerca
comunicació d’informació en les
tasques acadèmiques.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
46
■Medi Natural i Social (Primària)
Activitat per Primària (variant 1): Cerqueu en el currículum de MEDI relacionat amb la CI que vam treballar a la primera sessió
(document complementari5) els continguts del cicle superior de PRIMÀRIA que es podrien classificar alguna de les 3 fases de la CI i
anoteu-los a la casella corresponent.
La competència informacional en el currículum LOE. FASES PRIMÂRIA
CONTINGUTS MEDI NATURAL I SOCIAL6 relacionats amb les fases 1-2-3 de la CI.
Fases
Aspectes cicle superior
CERCA I
RECUPERACIÓ
DE LA
INFORMACIÓ
Cerca d’informació i hàbits de consulta Realització d'un treball d'investigació a partir del plantejament de qüestions i problemes rellevants de l'entorn, mitjançant el treball cooperatiu i a partir de
l'experimentació i l'ús de diferents fonts d'informació. Argumentació oral i escrita de les propostes de solució.
Cerca i contrast d'informació en diferents suports sobre éssers vius i condicions de vida. Comunicació de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges.
Utilització de la biblioteca-mediateca
del centre
TRACTAMENT
DE LA
INFORMACIÓ
Comprensió i interpretació
d’informacions rellevants Lectura i interpretació de dades del temps atmosfèric en diferents representacions.
Utilització i interpretació de diferents representacions cartogràfiques (plànols, fotos aèries, croquis), en diferents suports, per localitzar-hi elements importants
del medi físic. Realització de croquis d'espais propers.
Expressió raonada de les valoracions pròpies i contrast amb les valoracions dels altres sobre decisions que afavoreixen un comportament responsable i saludable.
Interpretació de la realitat a través dels mitjans de comunicació i anàlisi crítica de la influència de la publicitat en els hàbits de consum.
Anàlisi del contingut i
estructuració de les idees
5 Document complementari ―contingutsCI_PRI-MEDI―
6 DEPARTAMENT d'Educació (2007) DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària;. DOGC 4915 - 29/06/2007 (Pàg. 21822). Disponible a
https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm; També disponible a http://www.xtec.cat/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
47
Tractament textual amb les TIC
Anàlisi de l'evolució d'algun element patrimonial de l'entorn proper, a partir del treball cooperatiu, i comunicació de la informació per mitjà dels recursos de les TIC, mostrant valoració i respecte per les manifestacions del patrimoni.
Planificació d'experiències per a comprovar propietats dels materials i el seu comportament davant la llum, la calor i l'electricitat. Elaboració d'un informe per a comunicar el procés i els resultats utilitzant l'ordinador.
Recerca d'informació sobre com s'ha resolt un problema bàsic de la vida quotidiana al llarg del temps a partir d'un treball comparatiu i d'ús de les TIC.
Ús responsable de les TIC. Valoració de la necessitat de controlar el temps destinat a la seva utilització i el seu poder d'addicció.
Utilització de l'administrador de fitxers. Reconeixement i utilització dels menús per a les funcions del programari bàsic de processador de text, d’edició gràfica i de presentació amb textos, dibuixos, imatges i audio.
Utilització d'Internet per a la cerca d'informació (imatge, text i audio) a través de: cercadors, paraules claus, adreces web. Tractament de lainformació.
Ús del correu electrònic i entorns virtuals de comunicació amb publicació de documents a Internet.
COMUNICACIÓ
DE LA
INFORMACIÓ Composició de textos propis de les diferents matèries curriculars
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
48
PRÀCTICA 2: Les habilitats informacionals en el tractament de la informació
ARTÍCULO 1: NEGROPONTE, Nicholas. La forma y el desarrollo digital. Muy
Interesante, 1998, nº 205, junio, pág. 180
Enlaza el artículo de Nicholas Negroponte propuesto y realiza una primera
lectura del texto.
Señala las palabras cuyo significado no sepas
Fractal Figura plana o espacial, compuesta de infinitos elementos, que tiene la
propiedad de que su aspecto y distribución estadística no cambian cualquiera que
sea la escala con que se observe.
Escalafón Lista de los individuos de una corporación, clasificados según su grado,
antigüedad, méritos, etc.
Apunta alguna idea que conozcas del tema
Cada vegada hi ha més gent que utilitza Internet i fins i tot s’està convertint en
una red de comerç..
Hi ha països que fins i tot Internet és gratuït
Avui en dia és el principal mitja de comunicació i informació.
Realiza una segunda lectura
Subraya las ideas más importantes
Ser digital tiene tres efectos fisiológicos en nuestro mundo: lo descentraliza, lo
allana y hace las cosas mayores y menores al mismo tiempo.
El aspecto más asombroso de la Red es que nadie manda en ella.
La Red –que es un sistema fiable compuesto por partes imperfectas y libremente
conectadas que funciona porque nadie lo controla- pone en entre dicho nuestros
planteamientos centralistas; la jerarquía desaparece.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
49
La industria informática ha aprendido que competir con imaginación ha demostrado
se más productivo que hacerlo a base de cerraduras y llaves.
Lo que la Red está haciendo es introducirnos por la fuerza en un sistema legal que
no se nos da nada bien: las disposiciones Internacionales.
Resulta difícil imaginar que nuestro mundo, tan centralista y altamente estructurado,
pueda transformarse en una serie de comunidades digitales y físicas conectadas de
forma libre en todo el planeta. Tendremos que prestar cada vez más atención a cómo
podremos coordinar esta nueva individualización masiva.
Selecciona los conceptos clave
Digital, descentraliza i allana.
Red, partes imperfectes, libremente conectadas, jerarquía desaparece, sistema legal i
disposiciones Internacionales.
Industria informàtica, competir con imaginación i más productivo.
Comunidades digitales, físicas conectadas, libre i nueva individualización massiva.
Explica brevemente con tus propias palabras cual es el contenido del texto.
Internet degut a la seva llibertar sense jerarquia, està aconseguint la individuilitzció
massiva i la eliminació de les organitzacions grans. Perquè gràcies a la llibertar de la
Red, la gent pot competir amb més facilitat.
¿has entendido el texto en su totalidad?, ¿has sido capaz de reducir la información
del texto a unos cuantos conceptos o idees?
Si que he entès el text i he sigut capaç de reduir la informació del text tot i que me l’he
hagut de llegir dues vegades
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
50
NEGROPONTE, Nicholas. La forma y el desarrollo digital. Muy Interesante, 1998, nº
205, junio, pág. 180
ARTÍCULO 2: LARA Mantilla, C; CHALELA ÁLVAREZ G. Nuevo medio de
cultivo para el aislamiento de microorganismos rumiales. Archivos de zootecnia
vol. 51, nº 195, 2002, pp. 401-02.
Abre el artículo propuesto y realiza los siguientes ejercicios propuestos:
1. Sigue el artículo alguna estructura determinada?. Identifica las partes del
artículo
L’article segueix la següent estructura: introducció, cos de l’article, resultats i
conclusions.
2. ¿ A qué género textual pertenece el documento?, ¿qué campo del conocimiento
trata?
El gènere textual al qual pertany és el científic. El camp del coneixement que tracte
és el de la zoologia.
3. Identifica y enumera los objetivos del texto
Donar a conèixer els medis de cultiu utilitzats per al aïllament dels
microorganismes ruminals.
ARTÍCULO: Katrina toma por sorpresa a Nueva Orleáns. Brian Handwerk.
National Geographic. http://www.nationalgeographic.com/ [Consultada agosto
2005]
A partir de la lectura de este texto
Identifica y segmenta las proposiciones o ideas del texto de cada párrafo.
Era indispensable mayor protección en Nueva Orleáns para enfrentar a Katrina.
IDEA DEL TEXT Es necessita més protecció a Nova Orleans per afrontar a
Katrina.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
51
Nueva Orleáns está rodeada de agua —el lago Pontchartrain, el río Mississippi y el
Golfo de México—. Situada dos metros bajo el nivel del mar, la seguridad de la
ciudad ha dependido durante mucho tiempo de uno de los sistemas de diques más
grandes del mundo.
IDEA DEL TEXT La seguretat de la ciutat ha depès durant molt de temps del
sistema de dics més grans del món.
El jueves 25 de agosto un grupo de ingenieros del ejército estadounidense informó a
los reporteros sobre el estado de aquel sistema de dique, el cual no era el más
favorable; muchas partes de la ciudad se inundaban constantemente y había siempre
equipos trabajando reparando los canales de la ciudad.
IDEA DEL TEXT Un grup d’enginyers del exèrcit estatunidencs va informar als
reporters sobre el mal estat del sistema de dic.
La forma de Nueva Orleáns, parecida a un tazón, impide un desagüe apropiado,
asunto que se complica por el hecho de que los diques rotos dejan fluir el agua en
las calles de la ciudad. Por ello, una vez que los diques hayan sido reparados, nadie
está seguro de cuánto tiempo tomará sacar el agua de las partes inundadas.
IDEA DEL TEXTQuan els dics estiguin arreglats, no se sap quant temps tardarà
en treure l’aigua de les parts inundades.
Carl Strock, jefe de los ingenieros del ejército, descartó las declaraciones en torno al
supuesto impacto que los recortes presupuestarios y los contratos retrasados
tuvieron en el funcionamiento del sistema de dique ante la fuerza aplastante del
huracán Katrina. En cambio, ha puesto énfasis en el peligro sobre el que muchos
otros funcionarios habían advertido durante años: el sistema nunca fue diseñado
para soportar una tormenta con la fuerza de Katrina.
IDEA DEL TEXT Carl Strock, cap dels ingeniers del exèrcit, diu que el sistema
mai va ser dissenyat per suportar una tormenta amb la força de Katrina.
¿Cuál es el precio de la protección? El cuerpo de ingenieros del ejército de los
Estados Unidos ha estado construyendo diques a lo largo del Río Misissippi desde
finales del siglo XIX. Los diques artificiales fueron diseñados para contener
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
52
inundaciones destructivas. Sin embargo, el nivel de protección necesaria fue siempre
opuesto a lo que el congreso y la gente estaban dispuestos a pagar.
IDEA DEL TEXT Degut a l’elevat pressupost, la gent no va estar disposada a
pagar els dics artificials que van ser dissenyats per a contenir inundacions
destructives.
De acuerdo al cuerpo de ingenieros, todos los riesgos deben ser calculados, incluso
las posibilidades estadísticas de eventos catastróficos, así como las consecuencias
que éstos pudieran arrojar. Los costos de la protección de desastres naturales se
debaten con otras prioridades públicas en donde los sectores público y privado
intervienen.
IDEA DEL TEXT Els enginyers diuen que tots els riscos han d’estar calculats.
En septiembre de 1947, un huracán inundó Jefferson Parish (la cual incluye la zona
metropolitana de Nueva Orleáns) con profundidades de aproximadamente un metro
altura. La tormenta causó pérdidas por 100 millones de dólares. Después de la
tormenta, se construyeron diques a lo largo de la orilla sur del lago Pontchartrin.
El huracán Camila también produjo algunos daños el 10 de septiembre de 1965. Los
vientos en la ciudad alcanzaron 200 kilómetros por hora y los oleajes una altura de
tres metros. Después de muchas inundaciones, se construyeron bordes de cuatro
metros de altura en los diques de Nueva Orleáns.
IDEA DEL TEXT Després de moltes inundacions es van realitzar millores en els
dics de Nova Orleans.
Mejoras en los Diques. Hasta el día antes de la llegada de Katrina, 560 kilómetros
de diques en Nueva Orleáns estaban bajo un estudio de viabilidad para examinar la
posibilidad de mejorarlos y así resistir tormentas de categoría cuatro o cinco.
Los oficiales a cargo mencionaron que el estudio, el cual comenzó en el 2000,
tomará varios años para estar listo. La mejora del sistema tomaría de 20 a 25 años,
según Al Naomi, jefe del proyecto en Nueva Orleáns. Martin McCann, profesor
civil y ambiental de ingeniería en la Universidad de Stanford, California, advierte
que la planificación a largo plazo puede resultar irrelevante para el factor de riesgo.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
53
IDEA DEL TEXT Abans de l’entrada del Katrina els dics de Nova Orleans
estaven baix yun estudi per tal de realitzar possibles millores.
Busca las inferencias-puente que sirven de conexión entre las proposicion.
Por ello, una vez que los diques hayan sido reparados por ello
En cambio, ha puesto énfasis en el peligro sobre el que muchos otros funcionarios
habían advertido durante años en cambio
Sin embargo, el nivel de protección necesaria fue siempre opuesto a lo que el
congreso y la gente estaban dispuestos a pagarsin embargo
A partir que heu d'orientar dos projectes escolars (el cel i els transports):
1. Obriu a les adreces d'interés o als preferits del vostre navegador les carpetes i
subcarpetes que cregueu oportunes per organitzar aquests temes. Tingueu en
compte també la tipologia documental o el format del recurs.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
54
2. Exploreu els reculls següents: webs OK, Biblioteca de webs, recursos educatius i
seleccioneu els webs que trobeu més adients per guardar en les carpetes previstes
TRANSPORTS:
CEL:
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
55
PRÀCTICA 3: La gestió de la informació (la comunicación)
1. Visioneu aquests dos exemples CEIP el Sagrer i CEIP Pompeu Fabra i
elaboreu una presentació amb un mínim de 10 diapositives explicant la
vostra biblioteca o la vostra tasca.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
56
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
57
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
58
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
59
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
60
2. Feu una llista de totes les activitats informatives que feu per difondre i
promocionar les activitats de la biblioteca escolar del vostre centre. Utilitzeu
diferents suports? Podeu millorar la difusió de la vostra biblioteca?
Penjaria a la página web del centre les diferents activitats que anirem
realitzant a la biblioteca i animiria als pares i als infants a col·laborar-hi.
A la reunió d’inici de curs passaria una presentación en power point en el
qual explicaría les diferents activitats de la biblioteca escolar durant aquell
any.
Els donaría als infants un triptic informatiu de lles activitats de la biblioteca
escolar per tal de que se’l donessin a les seves famílies.
Posaria un pòster al pati de l’escola en el qual explicaría totes les activitats i
l’horari d’aquestes.
He utilitzat diferents suports com és la presentación de power point, el tríptic,
pòster i la web de l’escola.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
61
Crec que la manera de millorar la difusió de la biblioteca és animar a participar a
les famílies ja que d’aquesta manera animaran a tots els demés pares a
participar-hi.
PRÀCTICA 4: La comunicació (aspectes ètics i legals)
Llegiu les mesures de seguretat de la Recomanació i exposeu quines esteu aplicant
en qualsevol dels 4 supòsits específics.
Principis bàsics que cal tenir en compte en la difusió d'informació a Internet
Recomanació 1/2008 de l'Agència Catalana de Protecció de Dades. Departament
d'Educació.
Difusió de dades consistents en imatge En el cas de que una escola
utilitzes fotografíes del nens i nenes a la página web de l’ecola, tindria en
compte que tot l’alumnat implicat en la fotografía tingues signat un paper
conforme està d’acord en que les seves fotografíes s’utilitzin a la página web
de l’escola durant aquest curs. A més al pujar les imatges ho faria de tal
manera que ningú les pogués descarregar, per tal de garantir la protección
d’imatge de l’infant.
Blocs En el cas de que crees un blog i fes ús d’imatges agafades
d’internet, indicaria a la imatge la página web d’on l’he trer, per tant de
garantir els drets d’autor.
Limitació temporal de la difusió En el cas que crees un blog de la clase,
prèviament demanaria el consentiment de les famílies, per això els faria
signar un paper de protección de dades, en el qual indicaria que el blog será
eliminat l’any vinent. D’aquesta manera indicaré la difusió de manera
temporal.
Deure d’informació En el cas de que crees un qüestionari en el qual
haguessin d’introduïr les dades personals, indicaria que aquestes no serán
difoses i que un cop obtinguts els resultats del qüestionari, s’eliminaran les
dades personals, per tal de que ningú pugui fer un mal ús d’aquestes.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
62
MÒDUL 6: Seguretat a Internet
PRÀCTICA 1: . Seguretat a Internet
Seleccioneu un grup d'edat i busqueu quins són els hàbits de consum d'Internet
més freqüents en aquesta edat.
Un cop seleccionat el grup d’edat en el qual ens volem fixar hem buscat en el
Projecte CLI-PROMETEO 2008/2009, Manual Pràctic de 12 a 14 anys, els diferents
punts a tindre en compte per saber els hàbits que adopten en el consum d’Internet en
aquest grup d’edat. Aquest són:
• Compartir arxius: textos, fotos, vídeos, etc.
En el desenvolupament del problema 1 del Projecte explica que els joves d’edat
compresa entre 12 -14 anys guarden les guarden les pàgines web que han visitat, els
arxius que han treballat, les contrasenyes,etc. així, deixant una informació a l’abast
que es podria utilitzar i accedir.
Com es diu a la introducció a la tasca: <<Gairebé el 40% reconeix que
freqüentment rep publicitat no desitjada i cedeix les seves dades personals a fòrums,
càstings, xats, concursos o comunitats virtuals sense conèixer les garanties de
protecció de dades i la regulació vigent>>
• Trobades amb persones desconegudes: en línia i reals (cites a cegues)
El segon problema mes sovint en aquest grup d’edat és la nova forma de relacionar-
se a traves del xat, reds socials, etc. Fins i tot el 70% dels nois i noies de 12 a 14
anys afirmen que és la seva forma preferida de relacionar-se.
Molts cops, es comparteixen textos, reproduccions de veu, fotos, vídeos o
programes des del seu ordinador, així tornant-se a detectar el primer problema.
A mes, es comenta que el 20 % de les enquestes manifesten que alguna vegada han
rebut alguna proposta per quedar, sense saber exacte qui és aquella persona amb la
qual es parla.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
63
• Assetjament electrònic (cyberbullying)
Avui en dia l’Internet és com en el món real i també, hi ha persones en les quals es
pot confiar i altres que intenten aprofitar-se’n en tot moment. Per tant, existint
persones que puguin poguessin humiliar, agredir, maltractar, insultar, amenaçar o
desprestigiar altres persones.
• Fraus per Internet( compres, suplantació de la personalitat, phishing..)
Com hem estat comentat en els punts anteriors hi ha un ―gran problema‖ que és la
suplantació de la personalitat o d’identitats que aquesta informació, junt amb
l’augment de l’ús d’Internet fa que augmenti també el nombre de fraus. En aquest
manual indica que hi ha un augment d’un 80 % en les compres per Internet l’últim
any.
Així doncs, després d’una lectura detallada hem pogut veure que les eines que més
utilitzen són:
• El correu electrònic, l’entrada en un xat o l’enviament de missatges pel mòbil.
• La participació de jocs a la xarxa. Et demanen informació personal o que facis
determinades tasques. Tot, perquè puguis «pujar un nivell» en el joc.
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/Manual_12_14.pdf
Us recomanem que llegiu dos suplements de la revista GUIX:
Torrescasana, M.L. (2008). Nosaltres usem Internet, no n'abusem. Guix
Núm.148. Suplement Guix 348.
Torrescasana, M.L. (2008). Em dic Internet i sóc una eina molt potent! Guix
Núm.146-147. Suplement Guix 346-347.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
64
1. Guix 348 feu l'activitat 1. Quin ús en fem, d'Internet?. Contesteu el
qüestionari. Feu una reflexió personal.
Activitat 1. Quin ús en fem, d'Internet?
A continuació, apareix un qüestionari que reflecteix l'ús que cadascun de
nosaltres fem d'Internet. Llegeix detingudament cada pregunta i contesta segons
la teva opinió i ús particular.
Edat: 20
Curs: 2010-2011
Com utilitzes Internet?
Des de casa teva Des de l’escola Des del ciber Des d’uns
altres llocs.
Quins?
Quants dies
de la
setmana et
connectes a
Internet?M
arca la
resposta
més
adequada.
1 dia
2 dies
3 o 4
dies
X Diària
ment
NS/N
C
1 dia
2 dies
X 3 o 4
dies
Diària
ment
NS/N
C
1 dia
2 dies
3 o 4
dies
Diària
ment
X NS/N
C
1 dia
X 2 dies
3 o 4
dies
Diària
ment
NS/N
C
Durant
quant de
temps t'hi
connectes
al dia?
Menys d'1
hora
D'1 a 2
hores
X Més de 2
hores
NS/NC
Menys d'1
hora
D'1 a 2
hores
X Més de 2
hores
NS/NC
Menys d'1
hora
D'1 a 2
hores
Més de 2
hores
X NS/NC
X Menys d'1
hora
D'1 a 2
hores
Més de 2
hores
NS/NC
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
65
Quins
avantatges
té Internet
per a tu?
X Em permet accedir al coneixement i a la informació.
X Em permet reforçar i ampliar qualsevol tipus de comunicació.
X Em permet trobar eines que potenciïn la meva educació i
formació.
Cap.
NS/NC.
Unes altres persones (assenyaleu-ne quines)
Qui t'ha
ensenyat a
utilitzar
Internet?
(És possible
assenyalar-
hi més
d'una
Resposta)
X Ningú. N'he après jo sol o sola.
Un germà o una germana.
Les meves amistats.
La meva parella.
Un professor o una professora.
El meu pare i/o la meva mare.
NS/NC.
Unes altres persones (assenyaleu-ne quines)
Descriu què
has après i
com
utilitzes les
diferents
activitats
d'Internet
des que vas
començar a
fer servir
aquesta
eina
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
66
2. Guix 346-347 feu l'Annex 1. Què és Internet? Avantatges. Feu una reflexió
personal.
Segons la definició de http://www.enciclopedia.cat Internet és la xarxa de xarxes
informàtiques, descentralitzades, ampliable indefinidament i d’abast mundial. Però, una
definició més adequada als nens i nenes serià definir Internet com una gran xarxa de
xarxes d’ordenadors que es comuniquen entre si perquè estan units a través de
connexions telefòniques o d’altre tipus de connexions.
(http://www.rena.edu.ve/servicios/internet/queesinternet.html )
La qual cosa, ens dóna l’avantatge de poder comunicar-nos amb altres persones i
transmetre i/o rebre informació a través de les xarxes que conformen aquesta gran
xarxa, però hem de transmetre la importància de vetllar i vigilar al informació que
donem.
Les diferents formes de comunicació (correu electrònic, missatgeria instantània, xat,
etc.) són unes formes fàcils de poder-nos comunicar amb persones que estan molt lluny
de nosaltres.
Pel que fa al accés de la informació, Internet ens permet tindre a l’abast un ventall molt
ampli. Sense sortir de casa podem arribar a conèixer diferents continguts que ens
motiven a saber d’ells, resoldre diferents dubtes que ens puguem plantejar-nos ens
aquell mateix moment, etc. Fins i tot, en moments que ens sentim malalt podem
analitzar els símptomes que hi tenim i si hem d’anar al metge o no. En altres conèixer
esdeveniments que han succeït en el mon. Totes aquestes dades la rebem com una
informació i poc a poc la podem anar assimilant. Encara que sempre hem d’anar en
compte que tota informació que trobem a la xarxa no és de fiar, per la qual cosa, sempre
hem de reflexionar sobre la persona i la institució que hi ha darrere de la pàgina i
valorar la confiança a dipositar.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
67
Visiteu els webs i els vídeos següents i elaboreu un decàleg per al vostre alumnat i
un altre adreçat a les famílies sobre consells d'ús d'Internet:
"Buen uso de Internet" Junta de Andalucía.
<http://www.youtube.com/watch?v=2DWIk3M7n04>
"El uso del Internet: vicio o necesidad"
<http://www.youtube.com/watch?v=dIicbtT6pOY>
Webs:
e-nciclopedi@: Internet segura <http://www.enciclopedia-
sm.com/youandinternet.asp>
Per la privadesa a Internet: L'ordinador, la màquina que tot ho guarda. Privadesa
i xarxes socials http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=3464813.
Navegar en seguretat del SE del Tarragonès.
<http://setarragones.net/navegarambseguretat/>
<http://setarragones.net/navegarambseguretat/?page_id=10>
Consells Correu: <http://www.xtec.cat/~aismael/docus/usemail.htm>
Consells cercar Internet <http://www.xtec.cat/~aismael/docus/consellcercar.htm
DECÀLEG PER A L’ALUMNAT
1. No donar les dades personals si no s’està segur del destinatari o es considera que
no es necessari.
2. Si es vol demanar un producte o comprar alguna cosa per Internet, demana ajuda
algun adult per que t’ajudi. Pots donar dades importants.
3. Si t’envien missatges estranys, tant de publicitat com d’alguna amistat
d’Internet, avisa a algun adult.
4. Anar en compte amb els continguts que et baixes, et descarregues o et passen els
amics; poden tindre amagat virus virtuals.
5. Valorar els avantatges del contacte amb les amistats cara a cara, més que no pas
a través de la xarxa.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
68
6. Valorar les estades al carrer, la vida virtual no té el mateix encant.
7. Aconsegueix establir un horari per que et permetin estar a l’ordinador.
8. Els adults coneixent els perills d’Internet, per això, molts cops es preocupen per
saber que fas a l’ordinador. No t’enfadis.
9. Mostrar a algun adult les capacitats per cercar informació.
10. Mostra a algun adult com saber si la pagina on estàs és de confiança o no.
DECÀLEG PER A LES FAMÍLIES
1. Intentar establir unes regles d’us dels ordinadors, els videojocs, Internet i el
telèfon mòbil. Han de ser consensuades amb el nen o nena.
2. Ser capaç de controlar l’ús de les tecnologies de la informació almenys al mateix
nivell que els nostres nens i nenes. Si això no és possible, hem de procurar tenir
uns coneixements bàsics de manera que percebin que els podem ajudar i podem
controlar el que fan.
3. Si els nens i nenes tenen ordinador a la seva habitació, la persona que hi entri ha
de poder veure la pantalla.
4. Consensuar un horari. És important evitar que es navegui per Internet
(especialment als xats) a la nit.
5. Confiar amb el nen i la nena i amb les seves capacitats de cercar informació.
6. Deixar que et mostrin les seves habilitats.
7. Deixar que t’ensenyin a utilitzar eines de l’ordinador, del telèfon mòbil,etc. es
una gran forma de saber com ells es mouen amb aquests.
8. Oferir estratègies perquè controlen la seva privacitat.
9. Motivar al noi i noia a fer recerques sobre temes que els interès.
10. Si es creu que s’han vulnerat els drets dels menor, ho hem de denunciar.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
69
PRÀCTICA 2: Webquest
Vés al directori de plantilles i visita diferents WQ. Les que trobes interessants, les
anotes al teu bloc de notes amb l'eina del bloc de notes del google.
WQ a la XTEC
http://www.xtec.cat/recursos/webquests/
Directori de Webquest
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
70
http://webquest.xtec.cat/enlla/
Recull:
Cacera del Tresor
Visita diferents Caceres del tresor i guarda-les al teu bloc de notes del google.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
71
Feu una de les tres Webquests:
http://weib.caib.es/Recursos/internet_webquest/5wq/noves/wqint/introduccio.htm
Per ser els "Grans exploradors" de l'espai virtual "Internet" i formar
part de l'equip de Netty, Navito i Gonzi heu de seguir les instruccions
següents al peu de la lletra.
En primer lloc necessitem molta concentració i fer una lectura
detinguda de les instruccions de cada activitat...potser fer-ne dues
lectures :-)
En segon lloc, heu de fer els grups de 3
A continuació:
1.- Obrirem una carpeta que anomenarem "DOSSIER". Hi guardarem els documents i
imatges que vulguem guardar per a elaborar el mural sobre INTERNET.
2.- Obrim un document nou amb un processadros de textos ( p.e. amb Word) i posau-li
de nom "DOSSIER-INTERNET"
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
72
3.-Cercau la definició d'"INTERNET" al Diccionari de la Llengua Catalana GREC.
Anoteu-la al DOSSIER
Cerca la definició d’Internet en http://www.enciclopedia.cat/:
Xarxa de xarxes informàtiques, descentralitzada, ampliable indefinidament i d'abast
mundial.
4.- Aquí teniu un mapa conceptual del tema en conjunt
5.- Trobareu un Manual de Power Point clicant aquí i també unManual de Word o bé
un processador de textos lliure de l'Open Office
ANEM A PER FEINA ...!
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
73
ACTIVITAT 1: Què és i d'ón ve internet?
ESTAREU SORPRESOS I SORPRESES DEL QUE HEU TROBAT AL GREC!!!! En
l'activitat que se vos proposava en l'apartat anterior haureu pogut veure la gran quantitat
d'informació sobre Internet...Avui en dia, qui no n'ha sentit parlar? ...NINGÚ!!!!!!
Però qui la va inventar? Quan? i sobre tot: Per què? Podem trobar les respostes a
la pàgina de'n Millán i també a la pàgina web Fes-n'heu un resum i guardau-lo a la
nostra carpeta.
Però no ens podem limitar a recollir-ne informació....anem a reflexionar un poc sobre el
que ens diu en Millán. LLegiu les frases següents i faceu-ne en grup de tres un
comentari que anotareu en un document anometat "Reflexionam" i el guardarem a la
carpeta DOSSIER.
"Un niño andaluz sigue las clases de un colegio de Estados Unidos; un inversor alemán
interviene en la bolsa de Tokyo; los libros escolares de mis niños los compro buscando
el nombre de su profesora en la página de una librería virtual de mi ciudad. De lo local a
lo mundial, algo está cambiando…"
"En la World Wide Web o Malla Mundial esperan la visita de alguien 800 millones de
páginas: quien quisiera leerlas dedicando a ello una jornada laboral normal, pero sin
festivos ni vacaciones, tardaría veinte mil años… "
"Hoy en día hay unos 5 millones de dominios (los nombres que siguen al signo @ del
correo): a cada uno pueden corresponder muchas direcciones de correo electrónico. El
tráfico por la red se dobla cada 100 días: hace ya un año que en Inglaterra circulan más
datos que voz por las líneas telefónicas… Las cifras de comercio basado en la red que se
prevén para el futuro inmediato superan la actividad económica de muchos países."
Anem ara a l'Enciclopèdia Latinoamericana i observem l'evolució de les xarxes entre
ordinadors. Per què es va fer que la xarxa fos més interrelacionada? Pensau i
respon...Una pista: està relacionat amb la guerra freda. "Baixau"-vos aquesta imatge a la
vostra carpeta DOSSIER i anotau la resposta al document del resum de la història.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
74
JA CONEIXEM UN POC MÉS INTERNET...PERÒ ENCARA TENIM MOLT PER
DESCOBRIR....
QUI VA INVENTAR, D’ON VE L’INTERNET?I PERQUÈ?
Naix en 1966 a partir de la preocupació del departament de defensa dels Estats Units. la
comunicació entre ordinadors, de tal manera que, si hagués un atac massiu
(especialment nuclear), la comunicació no pogués ser mai completament desactivada.
Per aquest motiu la xarxa és descentralitzada, sense cap node neuràlgic. També amb
aquest propòsit, les dades són enviades segmentadament i mai seguint una ruta fixa,
sinó en funció de l'estat de la xarxa. El 1973 Arpanet, empresa que desenvolupà el
projecte, inicià la connexió entre diverses xarxes que acabà donant lloc a la configuració
actual d'internet, el disseny del qual permet una fàcil incorporació de nous ordinadors o
noves xarxes, cosa que n'ha afavorit el creixement exponencial. Així, al començament
del 1996 els usuaris a tot el món eren uns 30 milions, xifra que es duplica cada any, i
que hom calcula en uns 300 milions l'any 2000. La difusió d'internet és un estadi decisiu
del que hom anomena societat de la informació, i pel seu abast mundial i el seu caràcter
interactiu, descentralitzat i instantani hom l'ha vist com un dels agents amb més
potencial d'influència en els hàbits socials en un futur a mitjà termini.
ACTIVITAT 2: Com ens comuniquem per internet?
A Internet podem comunicar-nos emprant:
El correu electrònic
El fòrum
El xat
El messenger
Cercau al Diccionari de la Llengua Catalana GREC les definicions. Anotau en un
document una explicació de cada eina. Guardau-lo dins la carpeta DOSSIER
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
75
Cerca la definició de correu electrònic en http://www.enciclopedia.cat/:
Conjunt d'eines de programari per mitjà del qual hom pot enviar i rebre missatges
personalitzats dins d'una xarxa.
Cerca la definició de fòrum en http://www.enciclopedia.cat/: [grup de discusio]. Grup
d'internautes que intercanvien opinions i informació sobre un tema per mitjà de
missatges que es pengen en una pàgina web, ordenats cronològicament.
Cerca la definició de xat en http://www.enciclopedia.cat/: [tertúlia]. Comunicació
simultània entre diverses persones a través d'Internet.
Cerca la definició de messenger en http://www.trobat.com/,
http://www.enciclopedia.cat/ i http://dlc.iec.cat/: paraula no trobada.
Completau el document anterior amb els serveis d'Internet que ens donen a la web
A l'adreça següent podreu veure vàries activitats de comunicació que s'han fet a
altres escoles:
http://www.xtec.es/~emurillo/correuV/index11.htm
Farem ara una pratica amb cada eina:
1) Amb el correu electrònic. Joc d'Històries creuades:
Faceu un grup de tres i aconseguiu tres comptes de correu electrònic gratuït seguint les
passes del document Si ja en teniu cada un ja no cal. A continuació cada un-a enviarà un
prinici d'una història divertida amb deu línies. En rebre-ne continuareu la història amb
un desenllaç i la reenviareu als-a les companys-es que escriuran un finali la tornaran
enviar. Al final rebràs dues històries. Compareu-les....seran tres en total distintes :-)
2) Fòrum i xat
Podreu emprar el fòrum i xat de l'internet amb seny
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
76
3) Messenger
Podeu trobar un messenger gratuït aquí
Com us ha anat...possiblement ja coneixieu aquestes eines. Més envant trobareu una
WebQuest per aprofundir en l'ús de les eines de comunicació d'Internet
ENDAVANT!!!!
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
77
PRESENTACIÓ POWER POINT COMISSIÓ
TAC
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
78
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
79
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
80
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
81
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
82
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
83
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
84
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
85
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
86
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
87
RECURSOS I PROGRAMES UTILITZATS
Considero que és bastant important el fet d’introduir les TIC a l’aula ja que cada vegada
tot està més informatitzat, així que és necessari que els infants coneguin els recursos
dels quals disposa les TIC i aprenguin a manejar-los. A més gràcies a les TIC els
infants estan més motivats, mostren més interès davant els nous aprenentatges, ja que
aquestes es presenten d’una manera més atractiva per a ells/es. Tot i que per tal
d’introduir les TIC a l’aula és necessària una formació prèvia del professorat, perquè si
els docents no tenen un bon coneixement de les TIC aquests no sabran fer un bon ús de
les noves tecnologies. Per tant tots aquests recursos ens ajudaran a introduir les TIC dins
de l’aula.
Teclat de l’ordinador
Ctrl r = refrescar Ctrl t = nova pestanya Ctrl + = ampliar F11 = pantalla completa
Bandereta E = Mi PC Ctrl p = imprimir
● Com crear un Pdf?
Xtec.cat formació permanent material i recursos eines pdf creator
● Presentacions power point
○ Impres pot obrir les presentacions de power point en canvi power point només
pot obrir les seves presentacions.
○ Les imatges que posem a les presentacions ens han de dir alguna cosa, si no lo
únic que fan és distrauré.
○ Utilitzar mapes conceptuals i oganigrames.
○ La lletra s'ha de jugar en diferent mides per tal de diferenciar els titols i els
subtitutols. S'ha de jugar amb els colors per aclarir les diferents parts de l'índex.
○ Al finalitzar la presentació s'ha de dir una frase final que englobi tota la
presentació.
○ Si s'ha de veure un video s'ha de portar descarregat, no l'hem d'agafar de la
xarxa.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
88
○ Si hem de visitar pàgines webs prèviament he de deixar la pàgina oberta perquè
la web estigui carregada.
○ Si és necessari posar diversos punts en una diapositiva jugar en els subpunts.
○ No s'han d'utilitzar més de cinc líneas de text en cada diapositiva.
○ Adaptar-nos al temps que ens donen. Hem de tindre molt clar el que volem dir.
○ Una diapositiva hauria de ser d'un minut.
○ La presentació ha de ser una metàfora d'allò que vaig dient, no he de llegir de la
diaposita.
○ No han de sortir animacions a cada moment ja que distrau al públic.
○ Una idea, una diapositiva.
○ Han d'haver marges.
○ Primera diapositiva títol de la presentació, logo, nom, d'on vinc i a on estic.
○ Acabar donant les gràcies per l'atenció i finalitzar la presentació amb una
diapositiva amb el nom i el correu electrònic.
○ He de conèixer el públic al qual va dirigit.
○ Les imatges han de tindre una bona qualitat.
○ Si posem gràfics s'han de veure.
○ Abans de fer la presentació ho hem de mirar en el lloc on ho presentaré.
○ La presentació si es fa en Power point s'ha de guardar en pps, ja que tots els
programes el poden obrir.
○ Odp la presentació esta realitzada amb impress (open office)
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
89
● Box
Entrar a box.net i donar-te d'alta per tal de poder emmagetzemar arxius.
Gmail
Google docs
Ens serveix per tal depuixar els nostres arxius, a més els podem editar des
dequalsevolordinador a opartir del google docs i els podem compartir amb altres
persones.
També podem crear formularis. En aquests s’ha de fer una explicació breu per conèixer
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
90
el tema que tractarà el formulàri. S’ha de posar el títol de la pregunta, text d'ajuda, tipus
dajudes i és important indicar com es tractarn les dades.
Picassa
Programa de disseny fotogràfic en el qual puc retallar la fotografia, arreglar la
fotografia, els ulls vermell, posar la fotografia en color sèpia, crear un mural, un
collage...
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
91
● Picturetrail
Programa fotogràfic on-line que ens serveix per a fer muntatges amb fotogradfies,
editar-les. Fins i tot ens dóna el html i ho podem penjar al blog.
● Audacity
Programa que ens permet realitzar enregistraments de veu i editar-les.
Podem retallar parts de l’audició que no ens agraden, podem adjuntar dues audicions,
podem afluixar el so de la gravació en determinades zones podem canviar fins i tot el to
de veu de la gravació.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
92
Goear
Aquest programa ens pot ser útil en al creació de blocs, ja que podem pujar l’audió al
goear i aquest ens donarà un link o un embed per tal de que el poguem penjar al bloc.
Wordle
Realitza un mosaic de paraules. S’han d’introduír les paraules que vols que
apareguin al mozaic i a partir d’aquestes crea un mural en el qual apareixen les
paraules que has indicat. Per tal de donar més importància a una paraula, s’ha
d’escriure més d’una vegada, d’aquesta manera la paraula principal surt més gran.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
93
● Issuu
És una eina 2.0, gratuïta. Podem penjar documents. També ens pot ser útil per al blog ja
que al pujar el document ens donarà un embed i aquest el podrem introduïr dins del
blog.
A my library tindrem tots els documents que hem penjat.
● Scribd
Podem penjar words, pdfs i molts més tipus de documents. Aquest programa també ens
pot ser útil per al blog
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
94
Gliffy
Eina per a realizar mapes conceptuals i diagrames.
Recursos per a educació infantil:
De mestra a mestra Com fer caseres del tresos, com treballar les capacitats,
recursos (recomenable per a la preparació de les oposicions)
Generador d’activitats online Bingo, domino, sopes, targetes, generador de
caligrafia
Strip generator Realització de còmics
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
95
Geogreeting
Et busca edificis amb forma de lletres.
Dropbox
Per tindre documents penjats, vídeos, fotografíes compartides…
FastStone Capture
Eina per a fer captures de pantalles o de certes zones determinades sense necessitat
de pasar pel paint.
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
96
Google sites
Per tal de compartir una página web amb altres persones i que aquestes també
puguin participar en la seva edició.
Cut.cat
Eina per a tallar adreces webs en català.
Blogger
Programa que s’utilitza per a la crecaió de blogs
Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ
CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)
97
REFLEXIÓ DE L’ASSIGNATURA
Relment amb l’assignatura de noves tecnologies aplicades a l’educació he pogut ampliar
els meus coneixements tecnològics i he après molts recursos nous que em podran ser
útil per a un futur com a docent. Un dels recursos que m’ha semblat molt interessant és
la creació de blogs, ja que és una manera d’estar més a prop de les famílies i per tant
considero que pot ser un recurs molt útil dins de l’àmbit de l’educació.
Encara que m’hagués agradat fer aquesta assignatura el primer any de carrera ja que
molts dels recursos que he après m’haguessin estat útils durant els tres anys de carrera.