Post on 14-Mar-2016
description
• Els espais, volums interiors i obertures
dels edificis
• La gestió climàtica amb la implantació de sistemes d’estalvi energètic i bioclimà-
tic
• Els materials i aïlla-ments: saludables, biocompatibles i hi-
groscòpics
Es a dir, considerar el projecte constructiu fruït del projecte educatiu del
CdA
Potser ens caldria saber que Les Obagues comp-ta amb uns nous espais i equipaments, construïts amb criteris d’arquitectura bioclimàti-ca, és a dir dissenyat amb solucions construc-tives que permeten que l’edifici capti o refusi energia solar segons
l’època de l’any.
D’aquesta manera opti-mitzem les necessitats de refrigeració, calefac-
ció i enllumenat.
L’aprofitament de la radi-ació solar que arriba als
edificis es basa en opti-
mitzar:
• l’orientació i una ubi-
cació adequada
E l c o m p t a d o r c l i m à t i c
ABANS DE VENIR. . .
L a g r a n j a e s c o l a i l ’ e c o c e n t r e
d e l a p l a n a d e L l e i d a .
EL CENTRE DISPOSA DE. . . .
Punt s d ’ espec i a l
i n t e rè s
• Amb la participació en aquest projecte , què treballem del nostre projecte educatiu del centre? Quines compe-tències ajudem a desen-volupar?
Cont inguts :
LES FONTS D’ENERGIA
2
EL FACTOR BIOCLIMÀTIC I ELS ESPAIS
2
LA PREVISÓ DE LES DESPESES
4
EMISSIONS DE CO2 4
LA DESPESA D’AIGUA: tallers i allotjament
5
DESPESA ELÈCTRICA
5
DESPESA DE GAS 5
QUE EN FEM DE LES DADES OBTIN-GUDES?
6
PREPAREM L’ESTADA A L’ECOCENTRE PREPAREM L’ESTADA A L’ECOCENTRE PREPAREM L’ESTADA A L’ECOCENTRE PREPAREM L’ESTADA A L’ECOCENTRE
• Una estació solar fotovoltaica amb tres seguidors de 10Kwh cada un
• Una caldera de biomassa de closca d’ametlla (clafolla)
• Un molí de vent per al subministrament d’aigua de reg des del freàtic
• Placa solar tèrmica per la sala de munyir
• Caledera de gas complementària
• Sistemes de captació d’energia solar:
• Lluernaris a sud
• Acumulació inercial (materials)
• Sistemes de refrigeració i calefacció respectuosos amb el medi:
• Terra i murs radiants
• Sistemes de ventilació creuada
• Cobertes ventilades, dinàmiques i estàtiques
• Coberta verda
• Efecte hivernacle
Gener��2011�
LES FONTS D’ENERGIA. . .
EL FACTOR BIOCLIMÀTIC LA DISTRIBUCIÓ DELS ESPAIS
Esmentarem la gran im-portància d’una distri-bució dels espais in-teriors que afavoreixin la gestió bioclimàtica i la vida a la granja esco-la de Juneda.
És per això que ens vol-dríem considerar un EcoCentre amb la in-tenció educativa d’aprendre dels nostres edificis i espais i, al ma-teix temps, realitzar una bona gestió climàtica que ens portarà a reduir les emissions de CO2 que produïm en la nos-tra activitat diària-
Aquesta és la pretensió del projecte “El compta-dor climàtic”
Una de les moltes deci-sions que calia prendre en la pràctica del nostre projecte educatiu, volia significar l’aprofitament del sol com a primera font d’energia per a la climatització del centre, en segon terme la bio-massa i en tercer lloc, i si era necessari, el gas.
És així com els ele-ments bioclimàtics i les seves aplicacions afavoreixen l’ús passiu de l’energia solar a par-tir d’un interval de con-fort acordat que va de 21ºC a 26 ºC en els espais interiors.
Per altra banda l’ acu-mulació inercial de
calor en els diferents edificis, així com els ni-vells d’aïllament, i una bona gestió, faciliten un gran estalvi en electrici-tat, biomassa i gas.
L’adopció de sistemes diferenciats de climatit-zació de cada edifici, en funció del seu ús, afavo-reix també aquest es-talvi d’energia.
Així, doncs, la construc-ció bioclimàtica i totes les seves característi-ques són rellevants en el funcionament d’aquets edificis juntament amb l’encert d’orientar-los a sud.
E l c o mp t a d o r c l i mà t i c P á g i n a 2
Il�luminació,
motors,
maquinari..
Calefacció
Aigua
calenta
sanitària
Ventilació/
refrigeració
Cocció
aliments
Regatge hort,
entorn
Energia solar: A tot el centre A tot el centre A la granja A tot el centre
Energia eòli-ca: molí de vent
Bombeig aigua
del freàtic Bombeig aigua del
freàtic
Biomassa:
clofolla d’ametlla
A tot el centre A tot el centre Forn de pa
Gas propà
A tot el centre quan no hi ha
biomassa
A tot el centre quan no hi ha
biomassa
Cuina i taller
d’aliments
Energia solar fotovoltàica
A tot el
centre
Electricitat de la xarxa
A tot el centre Als
menjadors
P á g i n a 3
COBERTA
VERDA
COBERTES
VENTILADES
PORXADA
A SUD
SOSTRE D’AIGUA
LLUERNARIS
A SUD
CABANA DE L’HORT HORT SOLAR
ESTACIÓ FOTOVOLTAICA
Elements bioclimàtics
TEULADES PLANES
PLACA
SOLAR
EFECTE
HIVERNACLE
VENTILACIONS CREUADES
Porcs, conills
Sala pinso
Aula granja
Allotjament
Menjadors
Sala fusta
Galliner, cabres i ovelles GRANJA,
Vaqueria i cavalls
Porxo granja Sala gran Aula paisatge administració PUNT DE TROBADA
T. Aliments
Apicultura
Farines i Pastes
Hort Cabana de tàpia Plaques solars
Terra radiant
Mur radiant
Caldera I sitjade biomassa
Energia eòlica
Radiadors fancoil
Zona esbarjo
MURS
TROMBE (en projecte)
(en projecte)
TORRE D’ENERGIA
(en projecte)
Forn
LA PREVISIÓ DE LES DESPESES
LES EMISIONS DE CO 2 DE L’ ESTADA
7. El balanç d’electricitat produï-da a l’estació foto-voltaica en compara-ció a la despesa elèc-trica de l’estada
(fase II)
Cal tenir en compte:
• nº de persones
• durada de l’estada
• despesa per persona
Quines despeses es po-den generar durant una estada al CdA de Juneda?
Podem fer els càlculs d’aquesta previsió?
1. Despesa D’AIGUA calenta, freda i to-tal (litres /estada)
2. Despesa D’ELECTRICITAT total de l’estada ( Kwh / estada)
3. Despesa de GAS propà de l’estada (kg / estada )
4. Producció de CO2 de l’estada genera-da per la combustió de gas i el consum d’electricitat.
5. Despesa de clofolla d’ametlla de l’estada ( Kg/
estada) (fase II)
6. Producció d’electricitat a l’estació solar de les Obagues ( Kwh /
estada) (fase II)
E l c o mp t a d o r c l i m à t i c P á g i n a 4
ció a altres científics que dubten que la influència dels gasos anomenats "d’efecte hivernacle” hagi estat crucial en l’escalfament global del planeta en els darrers 100 anys.
Mentrestant nosaltres us proposem esbrinar:
• Com podem saber la quantitat de CO2 que produirem en una estada a June-
da?
• Com canvia l’atmosfera quan hi
arriba molt CO2?
• Perquè ens cal sa-
ber-ho?
El cicle del diòxid de car-boni comprèn, en primer lloc, un cicle biològic on es produeixen uns inter-canvis de CO2 entre els éssers vius i l'atmosfe-ra. La retenció del carbo-ni es produeix a través de la fotosíntesi de les plan-tes, i l’emissió a l’atmosfera, a través de la respiració animal i ve-getal. Aquest procés és relativament curt i pot renovar el carboni de tota la Terra en 20 anys.
Podem dir, doncs, que la relació entre el diòxid de carboni i els animals i les plantes és un bon exem-ple de com els gasos de l'atmosfera són utilitzats pels éssers vius. Així com els humans i d'altres animals respiren oxigen i exhalen CO2, les plantes absorbeixen CO2 i produ-eixen oxigen.
Per altra banda la conta-minació atmosfèrica està causada principalment per les emissions incon-trolades de fums que ge-nera l’activitat industrial i -sobretot als nuclis ur-bans- per l'ús de certs mitjans de transport i de determinades calefacci-
ons.
En els últims anys la quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera ha presentat un augment que podria contribuir, se-gons el Grup Intergover-namental d'experts sobre el Canvi Climàtic promo-gut per l'ONU, a l’escalfament global del clima planetari, en oposi-
activitat unitat Factor de conversió
Consum elèctric Kwh 0,5463 Kg CO2/Kwh
Gas propà Kg 2,7 Kg CO2/Kg
De moment les dades de
la previsió de despeses de
l’estada que podem
introduir a l Comptador
Climàtic son :
• Aigua
• Electricitat
• Gas
• Producció de CO2
Per elaborar les dades
sobre la previsió de
despeses d’una estada
caldrà utilitzar els factors
de conversió i indicadors
que figuren en els quadres.
LA DESPESA D’AIGUA: t a l l e r s i a l lo t j amen t
La DESPESA DE GAS PROPÀ en Kg
ALLOTJAMENT:
Cuina + rentaplats +
Rentadora + aigua de boca :
50 litres/persona/dia
LA DESPESA EN ELECTRICITAT
El consum d’electricitat es basa en la despesa en il·luminació, motors ( neve-res, càmera frigorífica, bombes impulsores d’aigua, incubadora,...) i maquinari informàtic i audiovisual. La distribució de la despesa a l’EcoCentre de Juneda
és:
durant la vostra escada a Juneda a partir d’estudiar la factura del gas de casa o d’un habitatge que disposi de calefacció per gas i/o cuini també amb gas.
La factura dona les dades de consum de gas en Kwh. La taula següent pot servir:
El gas propà és un com-bustible hidrocarbur. El seu símbol químic és C3H8 i és un subproducte del processament i de la refinació del petroli, com el butà, i per això es defi-neix com GLP (gas liquat
del Petroli).
En aquest cas, us propo-sem iniciar la recerca per saber la despesa de gas
E l c o mp t a d o r c l i m à t i c P á g i n a 5
TALLER DESPESA D’AIGUA
APICULTURA Entre 15 i 30 litres cada taller
GRANJA Entre 600 i 800 litres cada taller
TF. ALIMENTS Entre 80 i 140 litres cada taller
FORN Entre 15 i 40 litres cada taller
FARINES I PASTES Entre 15 i 25 litres cada taller
HORT Sense despesa d’aigua
CISTERNA WATER
8-12 litres d’aigua
DUTXA 5 minuts
60-80 litres d’aigua
AIXETA RENTAMANS
8-12 litres aigua /minut
Zona allotjament: Entre 0,3 i 0,6 Kwh/persona/dia
Zona cuina tallers: Entre 0,8 i 1,5 Kwh/persona/dia
Zona Granja: Entre 0,5 i 0,9 Kwh/persona/dia
Zona calderes i motors: Entre 1,4 i 2,2 Kwh/persona/dia
Aules i sala gran: Entre 0,3 i 0,6 Kwh/persona/dia
1 kilowat hora (kwh) = 860 kilocaloríes (kcal)
11.000 Kcal = 1Kg de gas propà
Fer treballs ,actuacions, accions per explicar les
nostres experiències:
• el cicle del carboni
• el cicle de l’aigua
• la producció
d’electricitat
• les xarxes hídriques
• els sistemes de cale-
facció i de refrigeració
• l’ús passiu de l’energia
solar
• el balanç energètic del
nostre centre
• Comparar les despe-
ses de l’estada amb les previsions
• .../...
El Comptador climàtic és un projecte que pretén fer-se i
millorar a partir de les aportacions de tots els participants i a
tots els nivells
Que en f em de l e s dades ob t ingudes?
Fer-nos preguntes i tro-
bar les respostes:
• que passaria si no
tinguéssim electrici-tat?
• com podem saber on
es fa l’electricitat que fem servir a l’escola?
• com és que sempre
tenim aigua a la nos-tra disposició?
• què passa amb la
contaminació de l’aire?
• sempre hi ha hagut
canvis climàtics, per-què aquest és dife-rent?
• les despeses de la
nostra estada a June-da, tenen alguna con-seqüència?
• .../...
Emocionar-nos amb les coses que ens passen
cada dia:
• Aprendre a valorar els
recursos energètics que fem anar cada dia i les seves conse-qüències ambientals
• Saber argumentar
sobre la societat del benestar i les seves virtuts i defectes
• Actuar de manera
conscient a favor el medi, de les persones
• Conèixer les bases
científiques que ens permetin opinar sobre l’ús de l’energia, l’aigua, la producció de residus, de CO2,...
Partida Secanet s/n
Telèfons: 973 29 00 22 i 973 19 56 63
C A M P
D ’ A P R E N E N T A T G E
D E J U N E D A
L a g r a n j a e s c o l a i l ’ e c o c e n t r e d e l a p l a n a d e L l e i d a .
A l ’ e spa i web h i ha a l t r e s in fo rmac ions que poden se r d ’u t i l i t a t a l ’ hora de e l abora r e l s cà l cu l s de l a despesa de l a vos t ra e s t ada a l e s Obagues .
Com ara:
• una fitxa resum per a les dades de la previsió de des-peses de l’estada a Juneda.
• La guia: que és el compta-
dor climàtic?
• Guia del recorregut per les
aplicacions i elements bio-climàtics de l’estada.
• Webs referenciades sobre
• AIGUA
• ENERGIA, EMISSIONS DE CO2.
• INFORMACIONS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
• REFERENCIES D’ALTRES
EXPERIENCIES SEMBLANTS
• INFORMACIÓ DELS CEN-
TRES QUE PARTICIPEN EN EL PROJECTE
I properament propostes d’activitats prèvies.
EL COMPTADOR CLIMÀTIC
Idea i direcció:
Camp d’Aprenentatge de Juneda
i les Obagues, eines educatives
Assessoria tècnica:
ARSTECNE, Ingenieria de Sistemes
Aplicació informàtica
Alejandro Vallcanera Massa
Projecte patrocinat per: