Post on 02-Jan-2020
IES MADINA MAYURQA
PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE
LLENGUA CATALANA
CURS 2019-2020
2
Índex
ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT 4
Composició del departament i assignació de matèries i cursos 5
PROGRAMACIÓ D'ESO 7
Matèria: _ Objectius 1r d’ESO 10
Objectius 2n d’ESO
Objectius 3r i 4t d’ESO
Organització, seqüenciació i avaluació dels continguts de la matèria en cadascun dels cursos de l'ESO 18
1r d’ESO 18
Projecte 1r d’ESO 66
2n d’ESO 75
Projectes 2n d’ESO 96
3r d’ESO 100
3
Projectes 3r d’ESO 1138
4t d’ESO Procediments i instruments d'avaluació Criteris de qualificació que s'aplicaran 164
Programació PALIC 169
Programació Arts escèniques i dansa 4t ESO 183
Materials, recursos didàctics i llibres de text 213
Estratègies d’animació a la lectura i desenvolupament de l’expressió oral i escrita 216
Mesures d'atenció a la diversitat i adaptacions curriculars 217
Mesures per a la utilització de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) 219
Activitats de suport i orientació per a la superació de les proves extraordinàries 219
Activitats de recuperació i mesures de suport per a alumnes amb la matèria pendent 219
PROGRAMACIÓ DE BATXILLERAT
Matèria: Llengua catalana i literatura Objectius 223
Organització, seqüenciació i avaluació dels continguts de la matèria de 1r de Batxillerat 228
1
4
Procediments i instruments d'avaluació Optativa Literatura Universal 274
Organització, seqüenciació i avaluació dels continguts de la matèria de 2n de Batxillerat 293
Procediments i instruments d'avaluació 293
Criteris de qualificació que s'aplicaran 293
Metodologia 235
Materials, recursos didàctics i llibres de text 306
Estratègies d'animació a la lectura i desenvolupament de l'expressió oral i escrita 309
Mesures per a la utilització de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) 309
Activitats de suport i orientació per a la superació de les proves extraordinàries 310
Activitats de recuperació i mesures de suport per a alumnes amb la matèria pendent 310
Activitats complementàries i extraescolars organitzades pel departament 311
ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT
Composició del departament i assignació de matèries i cursos
Professorat Matèria/es impartides Curs i grup
Cap del departament:
Margalida A. Mas Barceló
Llengua catalana i literatura ESO
Reforç ESO i batxillerat
4A/d
1A
Benet Gallostra Gornés
Llengua catalana i literatura ESO
Literatura universal primer de batxillerat
Llengua catalana i literatura segon batxillerat
Llengua catalana i literatura primer de batxillerat
PMAR 3ESO
1C Batxillerat
2Batxillerat
B/D
1C
Antònia Maria Andreu Llengua catalana i literatura ESO
Projectes 1r ESO C i D
Pablo Hernández Surós Llengua catalana i literatura. 2n ESO
Llengua catalana i literatura. Projecte 2n ESO
Llengua catalana i literatura. 3r ESO
Llengua catalana i literatura. Projecte 3r ESO
2n B, C, D
2n B, C, D
3r B
3r B
Joaquim Berntsson
Llengua catalana i literatura. Projecte. 1r ESO (2 Grups)
Llengua catalana i literatura. Projecte. 2n ESO (1 Grup)
Llengua catalana i literatura. Projecte. 3r ESO (1 Grup)
1r ESO A/B
2n ESO A
3r ESO B
Magdalena Serra Capó
Llengua catalana i literatura 2n BATX (2 grups)
Llengua catalana i literatura 4t ESO (2 grups))
2n BAT A/C
4t ESO B/C
Arts escèniques i dansa 4t
Joan-Ferran Llorens López Llengua catalana i literatura tercer d’ESO
Projecte tercer d’ESO
Llengua i literatura catalana primer de batxillerat
Desdoblament batxillerat
Teatre 4t ESO
3r ESO C
(tutor) i 3r ESO
A
1r batxillerat B
i D
4t ESOA
PROGRAMACIÓ D'ESO
Matèria: Llengua catalana i literatura
Objectius primer d’ESO
1 Comprendre discursos orals i escrits i interpretar-los amb una actitud crítica, reconeixent-ne les diferents finalitats i situacions de comunicació en què es
produeixen.
2 Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, coherència i adequació a la situació comunicativa i al tipus discurs.
3 Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament, per prendre consciència dels propis sentiments i controlar la pròpia conducta.
4 Interpretar i emprar la lectura i l'escriptura com a fonts de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement del món i consolidar hàbits lectors mitjançant textos
adequats.
5 Reflexionar sobre els elements formats i els mecanismes de la llengua en els nivells fonològic, morfosintàctic, lexicosemàntic i textual, i valorar les condicions
de producció i recepció a fi de desenvolupar la capacitat de regular les pròpies produccions lingüístiques.
6 Identificar i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació i valorar-ne la importància en les manifestacions culturals,
contemporànies, amb la finalitat d'ampliar destreses discursives i desenvolupar actituds crítiques en relació amb els missatges que contenen.
7 Utilitzar les llengües com a instruments per a l'adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió i l'anàlisi de la realitat, per a la fixació i el
desenvolupament del pensament per a la regulació de la pròpia activitat.
8 Utilitzar les llengües eficaçment en l'activitat escolar per cercar, seleccionar i processar informació i per redactar textos propis de l'àmbit acadèmic.
9 Analitzar els diferents usos socials de les llengües per evitar els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.
10 Emprar tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la comunicació per cercar, elaborar i transmetre informació.
11 Reconèixer els gèneres i les formes de la tradició literària i valorar-ne els principals corrents, autors i obres, com a part del nostre patrimoni.
12 Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics.
Apreciar les possibilitats comunicatives d'aquests per a la millora de la producció personal.
13 Adonar-se que les produccions literàries constitueixen diverses interpretacions del món i de l'individu; afavoreixen el desvetllament de la imaginació i del bon
gust estètic, i són un mitjà d'arrelament, de participació en la cultura pròpia i de relació amb els altres pobles.
14 Conèixer la realitat plurilingüe i pluricultural de les Illes Balears, de l'Estat espanyol i del món actual, i ser conscient de la riquesa que representa i de les
diverses situacions que plantegen les llengües en contacte.
15 Reconèixer el fet que la relació de pertinença a les Illes Balears implica l'aprenentatge i la capacitat d'ús de la llengua catalana.
16 Produir texts d’intenció o d’observació literària i valorar la creativitat i la innovació.
17 Analitzar críticament els diferents usos socials de les llengües per detectar i evitar la utilització d’estereotips lingüístics que comportin judicis de valor i
prejudicis de tot tipus, especialment classistes, racistes i sexistes.
18 Conèixer la realitat plurilingüe i pluricultural de la nostra societat balear i del món actual, i ser conscient de la riquesa que representa i de les diverses
situacions que plantegen les llengües en contacte
2.OBJECTIUS DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA DE SEGON D’ESO
1. Comprendre i produir missatges orals i escrits per comunicar-se i organitzar el pensament; reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge
i reconèixer les diferents llengües que es parlen a l’Estat espanyol i a les Illes. 2. Analitzar críticament els diferents usos socials de les llengües per detectar i evitar la utilització d’estereotips lingüístics que comportin judicis de valor
i prejudicis de tot tipus, especialment classistes, racistes i sexistes. 3. Utilitzar els mitjans d’expressió verbal, corporal, plàstica i musical en els contextos de comunicació propis, explotant les possibilitats creatives que
poden oferir les relacions entre aquests mitjans. 4. Emprar les dues llengües de les Illes per a expressar-se oralment i per escrit, fixant-se en l’estructura que presenten, els elements que tenen en comú i
els que els diferencien, produint missatges que tinguin sentit i que resultin entenedors i capaços de transmetre informació i sentiments. 5. Aprendre a relacionar-se amb els altres i a participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants, reconeixent i valorant críticament les
diferències i rebutjant els prejudicis socials i qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, de sexe, de creences o de classe social. 6. Emprar la llengua com a mitjà privilegiat de comunicació humana, adaptant-la a les diverses situacions i contextos en què ens trobem, i mostrant
sempre respecte i capacitat de comprensió cap als problemes del proïsme. 7. Entendre i fer servir la llengua per expressar-se de manera coherent i adequada en les diverses situacions comunicatives que planteja l’activitat social i
cultural, adaptant els missatges al context i al tipus de persona amb què parlem i reconeixent a la vegada en els missatges dels altres marcadors en aquest
sentit. 8. Comprendre i analitzar texts literaris utilitzant els coneixements bàsics sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària
i els recursos estilístics. Observar en els texts l’existència i el tractament de temes recurrents, i també les diferents maneres en què es manifesten depenent del
context històric, social i cultural de la literatura.
9. Conèixer i valorar críticament el desenvolupament científic i humanístic que s’ha produït al llarg de la història com també la incidència en el medi
físic i social i en el pensament de l’ésser humà, caracteritzat en aquest cas com a pertanyent a la cultura occidental. 10. Emprar la llengua amb coherència, cohesió, propietat i correcció, aplicant els criteris que estableix la gramàtica per a cada cas, i fent ús d’una
ortografia correcta. 11. Fer servir la llengua per expressar-se de manera coherent i adequada en les diverses situacions comunicatives que planteja l’activitat social i cultural,
per prendre consciència dels propis sentiments i idees i per controlar la conducta de cadascú. 12. Utilitzar amb autonomia i amb esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per obtenir, interpretar i valorar
informacions de diversos tipus i opinions diferents. 13. Utilitzar estratègies pròpies de l’aprenentatge i la resolució de problemes a partir de procediments diversos de reconeixement, planificació, realització
i avaluació d’una situació, fent servir en aquests casos les dues llengües cooficials. 14. Aprendre a gestionar la informació (cerca, selecció i organització de les dades), interpretar-la i valorar-la de manera crítica, i transmetre-la als altres de
manera organitzada i intel·ligible. 15. Utilitzar estratègies d’identificació i de resolució de problemes en diferents àrees de coneixement, mitjançant l’aplicació del raonament lògic, la
formulació i la contrastació d’hipòtesis. 16. Fer servir les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a la gestió i l’anàlisi de dades, la presentació de treballs i d’informes. 17. Entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i dels individus i participar activament en el procés de normalització lingüística del
català. 18. Conèixer les particularitats del patrimoni natural, lingüístic, històric i artístic de casa nostra i valorar la necessitat de participar de manera activa en la
seva protecció i conservació per assegurar-ne la sostenibilitat i el traspàs a les futures generacions. 19. Reafirmar la pròpia identitat a partir del sentiment de pertinença a les Illes i a través del coneixement de la seva història i de l’àmbit natural, social i
cultural propi. 20. Conèixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de
cada època. 21. Desenvolupar la sensibilitat estètica a fi de poder valorar manifestacions artístiques del patrimoni cultural i gaudir-ne, i també de la producció d’obres
pròpies. 22. Saber interpretar i produir missatges que utilitzin codis artístics, científics i tècnics a fi d’enriquir les possibilitats de comunicació de manera precisa i
creativa. 23. Valorar la diversitat lingüística de l’Estat espanyol, com un dels factors que en constitueixen la identitat, contribuint des de les nostres actituds
lingüístiques a valorar-la i a potenciar-la. 24. Conèixer i respectar els drets i els deures dels ciutadans i de les ciutadanes, preparant-se per l’exercici dels primers i per l’acompliment dels segons.
OBJECTIUS DE QUART CURS
1. Conèixer les característiques estructurals dels diversos tipus de text, detectant la finalitat a què està adscrit cadascun d’ells, i les situacions per a les
quals són escaients.
2. Comprendre i analitzar textos de caràcter narratiu, descriptiu, explicatiu, argumentatiu, conversacional i directiu.
3. Comprendre i analitzar textos periodístics, publicitaris, jurídics i administratius.
4. Fer servir la llengua per a expressar-se de manera coherent i adequada en les diverses situacions comunicatives que planteja l’activitat social i cultural, per
a prendre consciència dels propis sentiments i idees i per a controlar la conducta de cadascú.
5. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les diferents situacions i funcions, adoptant una actitud respectuosa i de
cooperació.
6. Aplicar els coneixements lingüístics a la interpretació i a la producció de textos orals i escrits.
7. Valorar l’escriptura de textos, com una utilització eficaç de la llengua en l’àmbit escolar.
8. Participar en la preparació, aplicació i producció de missatges preparats individualment i en grup i elaborar altres textos dins el marc tant de la conversa
formal com informal.
9. Fer un esquema de textos creatius de producció personal, i preveure l’ús dels recursos literaris propis de cada gènere segons els models treballats.
10. Intervenir en la representació de textos literaris o de situacions preparades prèviament.
11. Emetre judicis personals raonats en relació amb els textos, discutint allò en què no estem d’acord i argumentant les causes de la nostra opinió.
12. Identificar les idees essencials d’un text de qualsevol tipus i les relacions que s’estableixen entre elles en l’interior del text, tot establint l’estructura del
text.
13. Distingir entre els diversos nivells d’estudi de la llengua, i les regles que són aplicables a cadascun, usant-les amb precisió i coneixement.
14. Conèixer els elements que formen el sistema lingüístic, fent referència especialment als aspectes formals i funcionals.
15. Conèixer l’estructura dels mitjans de comunicació social, les seves classes, el llenguatge que fan servir i les tipologies de programes, i saber-los valorar
sempre amb esperit crític i amb la voluntat de treure’n informació.
16. Valorar el llenguatge i la seva concreció en la llengua com a mitjà de comunicació, adquisició de coneixements i comprensió de la realitat.
17. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’us de les llengües i participar activament en el control
i avaluació del propi aprenentatge i el dels altres.
18. Emprar autònomament estratègies d’organització per al treball individual o de grup i tècniques d’estudi, investigació i recollida de dades com la consulta
de diccionaris i enciclopèdies, el maneig i la creació de fitxes i fitxers, el subratllat de textos, la confecció d’esquemes i resums, i també iniciar-se en el
coneixement de recursos per a l’aprenentatge i l’estudi que ofereixen les noves tecnologies (especialment Internet).
19. Analitzar críticament els diferents usos socials de les llengües per a detectar i evitar la utilització d’estereotips lingüístics que comportin judicis de valor i
prejudicis de tota mena, especialment classistes, racistes o sexistes.
20. Estructurar la informació obtinguda de fonts diverses en esquemes característics, quadres, mapes conceptuals... utilitzant els procediments tradicionals i
Organització, seqüenciació i avaluació dels continguts de la matèria en cadascun dels
cursos de l'ESO
Primer d'ESO
Títol: Sa verema.
La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que
inclouen el seu desenvolupament i la realització de les tasques individuals i
col·lectives que s’hi associen. (Primera avaluació)
Competències clau (CC): comunicació lingüística (CCL), competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCT), competència digital (CD), aprendre a aprendre (CAA), competències socials i cíviques
(CSC), sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (SIEP) i consciència i expressions culturals (CEC).
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
avaluables CC
- Lectura i comprensió
d’un text narratiu.
- Reconeixement dels
elements de la
1. Llegir i comprendre
un text narratiu amb
fluïdesa i entonació
adequades.
1.1. Llegeix la narració i la
resta de textos de la
unitat amb una
pronúncia, una
entonació i un ritme
CCL
CEC
comunicació.
- Coneixement dels
orígens de les llengües,
de les famílies
lingüístiques i, entre
aquestes, de
l’indoeuropeu on
s’inclou el català.
- Reflexió sobre la
correspondència entre
sons i grafies.
- Definició del concepte
de dígraf i aplicació a
la pràctica ortogràfica.
- Coneixement de la
pronúncia de les
vocals, amb cinc
grafies per a vuit sons
vocàlics, i de
l’escriptura correcta de
la a, la e, la o i la u,
amb les seves
divergències
vocàliques.
- Reflexió sobre el plaer
de la lectura.
- Coneixement de les
característiques
bàsiques del llenguatge
literari i distinció de
textos literaris i no
literaris.
- Ús i ampliació del
vocabulari referit als
aliments.
- Reflexió i avaluació
sobre el procés
d’aprenentatge propi.
adequats.
1.2. Comprèn el text escrit i
identifica la seva forma
i estructura.
CCL
CEC
2. Reconèixer els
elements de la
comunicació.
2.1. Reconeix els elements
de la comunicació. CCL
3. Conèixer els orígens
de les llengües, les
famílies lingüístiques
i, entre aquestes, la
família indoeuropea a
la qual pertany el
català.
3.1. Comprèn el concepte
de família lingüística.
CCL
CEC
3.2. Identifica el català dins
de la família lingüística
indoeuropea.
CCL
CEC
4. Reflexionar sobre la
correspondència entre
sons i grafies.
4.1. Reflexiona sobre la
correspondència entre
sons i grafies.
CCL
5. Definir el concepte de
dígraf i aplicar-lo a la
pràctica ortogràfica.
5.1. Defineix el concepte de
dígraf i és capaç
d’aplicar-lo a la
pràctica ortogràfica.
CCL
6. Conèixer la pronuncia
de les vocals i
escriure-les de manera
correcta.
6.1. Coneix la pronúncia de
les vocals en català. CCL
6.2. Representa gràficament
de manera correcta els
sons vocàlics del català.
CCL
7. Reflexionar sobre el
plaer de la lectura.
7.1. Reflexiona sobre el
plaer de la lectura.
CCL
CEC
8. Conèixer les
característiques
bàsiques dels
llenguatge literari i
distingir textos
literaris i no literaris.
8.1. Coneix les
característiques
bàsiques dels
llenguatge literari.
CCL
CEC
8.2. Distingeix textos
literaris i no literaris.
CCL
CEC
9. Usar i ampliar el
vocabulari referit als
aliments.
9.1. Usa el vocabulari
referit als aliments.
CCL
SIEP
9.2. És capaç d’ampliar el
vocabulari referit als
aliments.
CCL
SIEP
10. Conèixer i usar de
forma responsable les
TIC, usar estratègies
per tractar la
informació, convertir-
la en coneixement
propi i aplicar-la a
diferents contextos i
participar activament
en el procés
d’aprenentatge.
10.1. Obté i organitza
informació i usa els
recursos digitals amb
interès i responsabilitat.
CD
11. Mostrar iniciativa i
perseverància a l’hora
d’afrontar els
problemes i de
defensar opinions, i
desenvolupament
d’actituds de respecte i
col·laboració en el
treball en grup.
11.1. Mostra una actitud
emprenedora, accepta
les errades quan
s’autoavalua, persevera
en les tasques de
recuperació i participa
en les activitats
d’aprenentatge
cooperatiu.
SIEP
Unitat 2
Títol: Rosaris de sucre
La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el seu
desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi associen. (primera
avaluació)
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
avaluables CC
- Llegir i comprendre un
text narratiu.
- La comunicació oral i la
comunicació escrita.
- La història de
l’escriptura.
- Aprendre a llegir i a
escriure.
- Les llengües
romàniques.
- Els diftongs, els triftongs
i els hiats.
- La separació sil·làbica
ortogràfica.
- La partició de paraules al
final de línia.
- Els signes de puntuació.
- Orígens i funcions de la
literatura infantil i
juvenil.
- Característiques de la
literatura infantil i
juvenil en la novel·la, la
poesia i el teatre.
- Lèxic de la família.
- Reflexió i avaluació
sobre el procés
d’aprenentatge propi.
- Coneixement i ús
responsable de les TIC a
l’hora de cercar
informació sobre
diverses qüestions al
voltant d’Internet.
- Ús d’estratègies per
tractar la informació i
convertir-la en
coneixement propi i
1. Llegir i comprendre
un text narratiu en
fluïdesa i entonació
adequades.
1.1. Llegeix la narració i la
resta de textos de la unitat
amb una pronúncia, una
entonació i un ritme
adequats.
CCL
CEC
1.2. Comprèn el text escrit i
identifica la seva forma i
estructura.
CCL
CEC
2. Conèixer quan es
va inventar
l’escriptura i
comprendre la seva
importància per a la
humanitat;
identificar i
enumerar
situacions on
s’empra la
comunicació oral i
la comunicació
escrita.
2.1. Coneix quan es va
inventar l’escriptura.
CEC
CMC
T
2.2. Comprèn la importància
de l’escriptura per a la
humanitat.
CCL
CEC
2.3. Enumera situacions en què
s’empra la comunicació
oral i d’altres en què
s’empra la comunicació
escrita.
CCL
CMC
T
3. Elaborar textos,
orals i escrits,
d’acord amb la
situació de
comunicació.
3.1. Elabora textos orals i
escrits adequats a la
situació de comunicació. CCL
SIEP
4. Conèixer la
formació de les
llengües
romàniques, quines
són i diferenciar-les
de la resta.
4.1. Comprèn el concepte de
romanització. CCL
CEC
4.2. Coneix quines són les
llengües romàniques. CCL
CEC
4.3. Diferencia les llengües
romàniques. CCL
CEC
5. Conèixer els aplecs
vocàlics; saber
quan formen
diftongs i els seus
tipus, quan formen
triftongs i quan
formen hiats;
aplicar les normes
de partició de
paraules al final de
línia.
5.1. Identifica i diferencia
diftongs, triftongs o hiats.
CCL
CM
5.2. Separa correctament les
síl·labes d’una paraula.
CCL
CM
5.3. Parteix les paraules al final
de línia correctament. CCL
CM
6. Conèixer els signes
de puntuació.
6.1. Utilitza correctament els
signes de puntuació. CCL
7. Conèixer com va
néixer la literatura
infantil i juvenil i
quins autors la van
impulsar i de quins
textos partiren;
comprendre la seva
funció en
l’aprenentatge a
l’escola; diferenciar
els seus trets
principals en la
novel·la, la poesia i
el teatre.
7.1. Coneix quin va ser
l’origen de la literatura
infantil i juvenil.
CEC
7.2. Comprèn la importància
de la literatura infantil i
juvenil en l’aprenentatge a
l’escola.
CAA
7.3. Diferencia les
característiques d’aquest
tipus de literatura en la
novel·la (temes,
ambientació, tècniques,...),
la poesia (mètrica,
recursos estilístics,...) i el
teatre (relats orals
tradicionals, titelles,...).
CEC
8. Emprar i ampliar el
vocabulari referit a
la família.
8.1. Empra el vocabulari referit
a la família. CCL
8.2. És capaç d’ampliar el
vocabulari referit a la
família.
CMC
T
9. Conèixer i usar de
forma responsable
les TIC, usar
estratègies per
tractar la
informació,
convertir-la en
coneixement propi i
aplicar-la a
diferents contextos
i participar
activament en el
procés
d’aprenentatge.
9.1. Obté i organitza
informació i usa els
recursos digitals amb
interès i responsabilitat.
CD
10. Mostrar iniciativa
i perseverància a
l’hora d’afrontar els
problemes i de
defensar opinions, i
desenvolupament
d’actituds de
respecte i
col·laboració en el
treball en grup.
10.1. Mostra una actitud
emprenedora, accepta les
errades quan s’autoavalua,
perservera en les tasques
de recuperació i participa
en les activitats
d’aprenentatge cooperatiu.
SIEP
Unitat 3
Títol: L'estendard
La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el
seu desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi
associen. (primera avaluació)
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
avaluables CC
- Llegir i comprendre els
diferents tipus de text.
- Reconeixement dels
tipus de text: narratiu,
conversacional,
expositiu, descriptiu,
predictiu, argumentatiu i
instructiu.
- Coneixement de les
llengües de l’Estat
espanyol.
- Coneixement de les
classes de paraules:
variables: (nom, pronom,
adjectiu, determinant i
verb) i invariables
(adverbi, preposició i
conjunció).
- Coneixement de les
normes d’accentuació i
identificació de la
síl·laba tònica i àtona,
les paraules agudes,
planes i esdrúixoles.
- Identificació dels
diferents gèneres
literaris: narrativa, teatre,
poesia i assaig.
- Ús i ampliació del lèxic
sobre la població.
- Reflexió i avaluació
sobre el procés
d’aprenentatge propi.
- Coneixement i ús
1. Llegir i comprendre
els diferents tipus
de text amb
fluïdesa i entonació
adequades.
1.1. Llegeix els diferents tipus
de textos de la unitat amb
una pronúncia, una
entonació i un ritme
adequats.
CCL
CEC
2. Conèixer i
identificar els
diferents tipus de
text atenent a la
intenció del parlant
i les seves
característiques i
ser capaç de
redactar-ne un de
determinat.
2.1. Comprèn el text escrit i
identifica la seva forma i
estructura.
CCL
CEC
2.2. Coneix les característiques
dels diferents tipus de text.
CEC
CCL
2.3. Identifica els diferents
tipus de text.
CEC
CCL
2.4. És capaç de redactar un
text argumentatiu a partir
de les característiques
estudiades i una
descripció.
CCL
SIEP
3. Conèixer les
llengües de l’Estat
espanyol, el domini
lingüístic de la
llengua catalana i la
variació geogràfica
del català.
3.1. Coneix les llengües
oficials que es parlen a
l’Estat espanyol.
CCL
CSC
3.2. Comprèn la variació
lingüística del català. CCL
CSC
4. Conèixer les
classes de paraules:
variables i
invariables;
identificar-les i
classificar-les.
4.1. Coneix les paraules
variables i invariables. CCL
4.2. Identifica i classifica
diferents classes de
paraules.
CCL
CMCT
SIEP
5. Comprendre quan
una síl·laba és
tònica o àtona;
saber quan una
paraula és aguda,
plana o esdrúixola;
usar l’accent
diacrític quan
calgui.
5.1. Comprèn què son les
síl·labes tòniques i àtones. CCL
5.2. Sap quan una paraula és
aguda, plana o esdrúixola i
accentua correctament. CCL
5.3. Utilitza l’accent diacrític
quan cal. CCL
6. Comprendre com
és un text narratiu i
reproduir-ne un.
6.1. Identifica els trets
característics d’un text
narratiu.
CCL
CEC
6.2. És capaç de reproduir un
text narratiu. CCL
CEC
SIEP
7. Comprendre un text
teatral; representar
una escena d’un
text teatral.
7.1. Identifica els trets d’un
text teatral. CCL
CEC
7.2. Representa una escena
d’un text teatral. CEC
SIEP
CCL
8. Comprendre un text
poètic.
8.1. Identifica els trets d’un
text poètic. CCL
CEC
9. Comprendre un
assaig; definir
l’aforisme.
9.1. Identifica els trets d’un
assaig. CCL
CEC
9.2. Defineix què és un
aforisme. CCL
CEC
10. Conèixer el lèxic
relacionat amb la
població.
10.1. Coneix el lèxic relacionat
amb la població, els
edificis públics i el
mobiliari urbà. CCL
CSC
11. Conèixer i usar de
forma responsable
les TIC, usar
estratègies per
tractar la
informació,
convertir-la en
coneixement propi i
aplicar-la a
diferents contextos
i participació activa
en el procés
d’aprenentatge.
11.1. Obté i organitza
informació i usa els
recursos digitals amb
interès i responsabilitat.
CD
CCL
SIEP
12. Mostrar iniciativa i
perseverància a
l’hora d’afrontar els
problemes i de
defensar opinions, i
desenvolupament
d’actituds de
respecte i
col·laboració en el
treball en grup
12.1. Mostra una actitud
emprenedora, accepta les
errades quan s’autoavalua,
persevera en les tasques de
recuperació i participa en
les activitats
d’aprenentatge cooperatiu.
SIEP
Unitat 4
Títol: La nit bruixa
La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el
seu desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi
associen. (Segona avaluació)
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
avaluables CC
- Lectura i comprensió
d’un text narratiu.
- Reconeixement dels
elements de la
comunicació.
- Coneixement de les
característiques dels
textos instructius.
- Comprensió del
concepte de prejudici
lingüístic.
- El nom i les seves
classes.
- Coneixement de
l’expressió del gènere i
del nombre.
- La dièresi.
- Elements formals
bàsics de la poesia
(mètrica i rima).
- Ampliació del
vocabulari referit a
1. Llegir i comprendre
un text en fluïdesa i
entonació adequades;
identificar la seva
forma i estructura.
1.1. Llegeix els textos de la
unitat amb una
pronúncia, una entonació
i un ritme adequats.
CCL
CEC
1.2. Comprèn el text escrit i
identifica la seva forma i
estructura.
CCL
CEC
2. Conèixer les
característiques dels
textos instructius;
identificar-los i
reproduir-los.
2.1. Coneix les
característiques dels
textos instructius.
CEC
CCL
2.2. Identifica un text
instructiu i el diferencia
d’un text expositiu.
CCL
CEC
2.3. Redacta un text
instructiu.
CCL
SIEP
3. Comprendre que són
els prejudicis
lingüístics; identificar
i evitar afirmacions
que siguin prejudicis.
3.1. Comprèn que són els
prejudicis lingüístics. CCL
CSC
3.2. Identifica i evita
expressar prejudicis
lingüistics.
CCL
SIEP
CSC
4. Reconèixer que són
els noms i les seves
classes, Ies normes de
la formació del gènere
i el nombre.
4.1. Reconeix els noms i les
seves classes. CCL
CM
4.2. Coneix les normes de la
formació del gènere i el
nombre.
CCL
5. Conèixer les normes
d’ús de la dièresi,
escriure-la on calgui i
pronunciar-la
correctament.
5.1 Escriu correctament
paraules amb dièresi. CCL
5.2. Pronuncia correctament
paraules amb dièresi. CCL
6. Conèixer els trets
característics de la
poesia; mesurar els
versos i identificar la
rima.
6.1. Coneix les
característiques dels
textos poètics.
CEC
CCL
6.2. Mesura els versos
comptant-ne les síl·labes
i tenint en compte les
sinalefes i els hiats.
CMCT
CCL
CEC
6.3. Identifica la rima
consonant i assonant. CCL
CEC
7. Ampliar i usar el
vocabulari referit als
foguerons, les gloses i
altres elements de les
festes populars.
7.1. Amplia i usa el
vocabulari referit als
foguerons, les gloses i
altres elements de les
festes populars.
CCL
CEC
SIEP
CSC
8. Saber elaborar una
fitxa de lectura amb
les idees principals i
valorar la seva utilitat.
8.1. Elabora una fitxa de
lectura amb les idees
principals.
CCL
CEC
CMCT
SIEP
8.2. Valora la utilitat de la
fitxa de lectura.
CCL
CEC
CMCT
9. Conèixer i usar de
forma responsable les
TIC, usar estratègies
per tractar la
informació, convertir-
la en coneixement
propi i aplicar-la a
diferents contextos i
participació activa en
el procés
d’aprenentatge.
9.1. Obté, organitza
informació i usa els
recursos digitals amb
interès i responsabilitat.
CD
10. Mostrar iniciativa i
perseverància a l’hora
d’afrontar els
problemes i de
defensar opinions, i
desenvolupament
d’actituds de respecte i
col·laboració en el
treball en grup.
10.1. Mostra una actitud
emprenedora, accepta les
errades quan
s’autoavalua, persevera
en les tasques de
recuperació i participa en
les activitats
d’aprenentatge
cooperatiu.
SIEP
Unitat 5
Títol: Els darrers dies
La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el
seu desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi
associen. (Segona avaluació)
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
avaluables CC
- Lectura i comprensió
d’un text narratiu.
- Reconeixement de les
modalitats oracionals
segons la intenció del
parlant: enunciatives,
interrogatives,
exclamatives,
imperatives, dubitatives i
desideratives.
- Aprofundiment en
l’anàlisi textual a partir
del treball sobre les
modalitats oracionals i
identificació en un text o
en una situació
comunicativa donada.
- Comprensió dels
conceptes de sinonímia i
d’antonímia i
identificació dels
sinònims i antònims en
un text.
- Reconeixement dels
mecanismes morfològics
per a la formació
d’antònims.
- Definició de l’adjectiu i
distinció entre adjectius
1. Llegir i comprendre
un text narratiu
amb fluïdesa i
entonació
adequades.
1.1. Llegeix la narració i la
resta de textos de la unitat
amb una pronúncia, una
entonació i un ritme
adequats.
CCL
CEC
1.2. Comprèn el text escrit i
identifica la seva forma i
estructura.
CCL
CEC
2. Reconèixer les
modalitats
oracionals;
identificar les
modalitats que
predominen en un
text o en una
situació
comunicativa
atenent a la
intenció del parlant.
2.1. Coneix les característiques
de les modalitats
oracionals.
CCL
2.2. Identifica les modalitats
oracionals predominants
en el diàleg que ha escrit. CCL
SIEP
3. Comprendre els
conceptes de
sinonímia i
d’antonímia i
identificar els
sinònims i
antònims en un
text; conèixer els
mecanismes
morfològics per a
3.1. Comprèn els conceptes de
sinonímia i d’antonímia. CCL
CMCT
3.2. Identifica els sinònims i
antònims en un text. CCL
CMCT
3.3. Coneix els mecanismes
morfològics per a la
formació d’antònims. CCL
variables dels
invariables.
- Aplicació dels
aprenentatges sobre
morfologia de les unitats
anteriors al cas de
l’adjectiu.
- Reconeixement del so de
la erra muda i de les
lletres ll, l·l, g, j, tg i tj.
- Coneixement i
identificació en un
poema de les figures
retòriques: comparació,
metàfora, hipèrbaton,
personificació i
al·literació.
- Ús i ampliació del
vocabulari sobre les
festes populars.
- Coneixement dels passos
per llegir un poema en
veu alta.
- Reflexió i avaluació
sobre el procés
d’aprenentatge propi.
- Coneixement i ús
responsable de les TIC a
l’hora de cercar
informació sobre
diverses qüestions
plantejades al llarg de la
unitat.
- Ús d’estratègies per
cercar la informació i
convertir-la en
coneixement propi i
aplicar-la a diferents
la formació
d’antònims.
4. Conèixer la
definició d’adjectiu
i distingir la forma
dels adjectius:
variables i
invariables i el seu
grau; comprendre i
aplicar la seva
concordança en
gènere i nombre.
4.1. Defineix els adjectius. CCL
4.2. Distingeix els adjectius
variables i invariables.
CMCT
CCL
4.3. Identifica els adjectius en
un text i el seu grau. CCL
4.4. Aplica correctament la
concordança de l’adjectiu
en gènere i nombre.
CCL
5. Aprendre les
normes d’escriptura
de la r muda, la ll,
l·l, g, j, tg i tj.
5.1. Escriu correctament
paraules amb r muda, ll i
l·l. CCL
5.2. Escriu correctament
paraules amb g, j, tg i tj. CCL
6. Conèixer les
figures retòriques
de la comparació,
metàfora,
hipèrbaton,
personificació i
al·literació;
identificar les
figures retòriques
en un poema.
6.1. Coneix les principals
figures retòriques. CEC
CCL
6.2. Identifica les figures
retòriques en un poema.
CEC
CCL
7. Usar i ampliar el
vocabulari sobre les
festes populars.
7.1. Usa amb propietat el
vocabulari sobre festes
populars.
CCL
CSC
SIEP
8. Conèixer els passos
per llegir un poema
en veu alta i de
recitar-lo amb una
entonació, una
pronuncia i un
ritme adequats.
8.1. Coneix els passos per
llegir correctament un
poema en veu alta.
CCL
CEC
8.2. Recita, de manera acurada,
un poema en veu alta. CCL
CEC
SIEP
9. Conèixer i usar de
forma responsable
les TIC, usar
estratègies per
tractar la
informació,
convertir-la en
coneixement propi i
aplicar-la a
diferents contextos
i participació activa
en el procés
d’aprenentatge.
9.1. Obté i organitza
informació i usa els
recursos digitals amb
interès i responsabilitat
CD
10. Mostrar iniciativa i
perseverància a
l’hora d’afrontar els
problemes i de
defensar opinions, i
desenvolupament
d’actituds de
respecte i
col·laboració en el
treball en grup.
10.1. Mostra una actitud
emprenedora, accepta les
errades quan s’autoavalua,
perservera en les tasques
de recuperació i participa
en les activitats
d’aprenentatge cooperatiu.
SIEP
Unitat 6
Títol: Ball pagès
La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el
seu desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi
associen. (Segona avaluació)
- Lectura i comprensió
d’un text narratiu.
- Identificació de les
característiques
principals dels textos
narratius.
- Reconeixement de
l’estructura dels textos
narratius.
- Identificació de les
diferents classes de
narradors i la seva
importància.
- Reproducció d’un text
narratiu en redaccions
pautades.
- Comprensió dels
conceptes de barbarisme
i vulgarisme.
- Reconeixement dels
contextos en què solen
aparèixer barbarismes i
vulgarismes i utilització
de les paraules més
adequades i ajustades a
la norma.
- Definició dels conceptes
de determinant i pronom
i reconeixement de les
diferents classes.
- Coneixement de les
diferents formes dels
pronoms febles segons si
van davant o darrere del
verb.
- Comprensió de les
normes sobre
1. Llegir i comprendre
els diferents tipus
de text amb
fluïdesa i entonació
adequades
1.1. Llegeix la narració i la
resta de textos de la unitat
amb una pronúncia, una
entonació i un ritme
adequats.
CCL
CEC
1.2. Comprèn el text escrit i
identifica la seva forma i
estructura.
CCL
CEC
2. Identificar les
característiques
dels textos
narratius;
reconèixer la seva
estructura;
identificar les
classes de narradors
i la seva
importància i
redactar un text
narratiu.
2.1. Identifica les
característiques dels textos
narratius.
CCL
2.2. Reconeix l’estructura d’un
text narratiu
CCL
CEC
2.3. Identifica les diferents
classes de narradors i la
seva importància
CCL
CEC
2.4. És capaç de redactar un
text narratiu seguint les
pautes.
CCL
CEC
SIEP
3. Comprendre els
conceptes de
barbarisme i
vulgarisme;
reconèixer els
contextos en què
solen aparèixer i
utilitzar les
paraules més
ajustades a la
norma.
3.1. Coneix els conceptes de
barbarisme i vulgarisme i
els contextos en què solen
aparèixer.
CCL
CSC
3.2. Utilitza les paraules més
adequades i ajustades a la
norma. CCL
CSC
SIEP
4. Definir els
conceptes de
determinant i
pronom i les seves
classes i conèixer
les diferents formes
dels pronoms
febles.
4.1. Defineix els conceptes de
determinant i pronom i les
seves classes.
CCL
4.2. Coneix i classfica les
diferents formes dels
pronoms febles. CCL
CMCT
5. Comprendre les
normes de
l’apostrofació i la
contracció i usar
amb correcció
l’apòstrof i la
contracció.
5.1. Comprèn les normes de
l’apostrofació i la
contracció.
CCL
5.2. Usa amb correcció
l’apòstrof i la contracció. CCL
6. Aplicar la
caracterització dels
textos narratius a la
narració literària;
diferenciar entre
conte i novel·la i
identificar els
personatges
protagonistes,
antagonistes i
secundaris d’una
història.
6.1. Aplica la caracterització
dels textos narratius a la
narració literària.
CCL
CEC
CAA
6.2. Diferencia entre conte i
novel·la. CCL
CEC
6.3. Identifica els personatges
protagonistes, antagonistes
i secundaris d’una història CCL
CEC
7. Usar i ampliar el
vocabulari referit al
ball pagès.
7.1. Usa i amplia el vocabulari
referit al ball pagès.
CEC
CCL
CSC
SIEP
8. Conèixer què és un
mapa conceptual i
com s’estructura i
elaborar-ne un
8.1. Coneix què és un mapa
conceptual i com
s’estructura.
CAA
CCL
CMCT
8.2. Elabora un mapa
conceptual.
CAA
CCL
CMCT
SIEP
9. Conèixer i usar de
forma responsable
les TIC, usar
estratègies per
tractar la
informació,
convertir-la en
coneixement propi i
aplicar-la a
diferents contextos
i participació activa
en el procés
d’aprenentatge.
9.1. Obté i organitza
informació i usa els
recursos digitals amb
interès i responsabilitat.
CD
10. Mostrar iniciativa i
perseverància a
l’hora d’afrontar els
problemes i de
defensar opinions, i
desenvolupament
d’actituds de
respecte i
col·laboració en el
treball en grup
10.1. Mostra una actitud
emprenedora, accepta les
errades quan s’autoavalua,
persevera en les tasques de
recuperació i participa en
les activitats
d’aprenentatge cooperatiu.
SIEP
Unitat 7
Títol: Excursions
La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el
seu desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi
associen. (Tercera avaluació)
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge CC
avaluables
- Lectura i comprensió
d’un text narratiu.
- Identificació de les
característiques
principals i l’estructura
dels textos descriptius.
- Coneixement de les
característiques dels
textos descriptius de
persones, llocs i
objectes.
- Valoració del sentit
lingüístic de les frases
fetes i investigació del
significat de les frases
que no coneix.
- Identificació de les
conjugacions verbals i
dels morfemes verbals i
reconeixement de la
informació que aporten
(persona, temps i mode).
- Coneixement de les
formes no personals del
verb (infinitiu, gerundi i
participi).
- Diferenciació entre
temps simples, temps
compostos i el passat
perifràstic; verbs
regulars i verbs
irregulars.
- Reconeixement i
valoració de la diferència
de pronuncia de la essa
sonora i la essa sorda.
1. Llegir i comprendre
els diferents tipus
de text amb
fluïdesa i entonació
adequades
1.1. Llegeix el text narratiu i la
resta de textos de la unitat
amb una pronúncia, una
entonació i un ritme
adequats.
CCL
CEC
1.2. Comprèn el text escrit i
identifica la seva forma i
estructura.
CCL
CEC
2. Identificar les
característiques
dels textos
descriptius;
reconèixer la seva
estructura; escriure
la descripció d’una
persona, d’un
objecte i d’un lloc.
2.1. Identifica les
característiques dels textos
descriptius.
CCL
2.2. Reconeix l’estructura d’un
text descriptiu.
CCL
CEC
2.3. Coneix les característiques
dels textos descriptius de
persones, de llocs i
d’objectes.
CCL
CEC
2.4. Descriu una persona, un
objecte imaginari i un
paisatge.
CCL
CEC
SIEP
3. Valorar el sentit
lingüístic de les
frases fetes;
investigar el
significat de les
frases fetes que no
coneix.
3.1. Valora el sentit lingüístic
de les frases fetes.
CCL
CSC
CEC
3.2. Investiga el significat de
les frases fetes que no
coneix.
SIEP
CCL
4. Identificar les
conjugacions
verbals i els
morfemes verbals i
reconèixer la
informació que
aporten (persona,
temps i mode);
conèixer les formes
no personals del
verb; diferenciar
entre temps
simples, compostos
i el passat
perifràstic i
identificar els verbs
regulars i
irregulars.
4.1. Identifica les conjugacions
verbals i els morfemes
verbals i reconeix la
informació que aporten
persona, temps i mode).
CCL
4.2. Coneix les formes no
personals del verb. CCL
4.3. Diferencia entre temps
simples, compostos i el
passat perifràstic.
CCL
4.4. Identifica els verbs
regulars i irregulars.
CCL
5. Reconèixer la
diferència de
pronúncia de la
essa sonora i la
essa sorda; aplicar
les normes
ortogràfiques que
regulen l’ús de la
essa sonora i
pronunciar-la
correctament.
5.1. Reconeix la diferència de
pronúncia entre la essa
sonora i la essa sorda.
CCL
5.2. Aplica les normes
ortogràfiques que regulen
l’ús de les grafies que
reprensenten la essa
sonora.
CCL
5.3. Pronuncia correctament
paraules amb essa sonora.
CCL
SIEP
6. Reconèixer la
construcció de
l’espai i el temps en
els textos narratius;
identificar i l’estil
directe i indirecte
en els textos
narratius.
6.1. Reconeix si l’espai dels
textos narratius és real o
imaginari i si el temps és
lineal o retrospectiu.
CCL
CEC
6.2. Identifica l’ús de l’estil
directe i indirecte en els
textos narratius.
CCL
CEC
7. Usar i ampliar el
vocabulari referit al
relleu i els
accidents
geogràfics.
7.1. Usa i amplia el vocabulari
referit al relleu i els
accidents geogràfics.
CCL
SIEP
CMC
T
8. Conèixer i usar de
forma responsable
les TIC, usar
estratègies per
tractar la
informació,
convertir-la en
coneixement propi i
aplicar-la a
diferents contextos
i participació activa
en el procés
d’aprenentatge.
8.1. Obté i organitza
informació i usa els
recursos digitals amb
interès i responsabilitat.
CD
9. Mostrar iniciativa i
perseverància a
l’hora d’afrontar els
problemes i de
defensar opinions, i
desenvolupament
d’actituds de
respecte i
col·laboració en el
treball en grup.
9.1. Mostra una actitud
emprenedora, accepta les
errades quan s’autoavalua,
perservera en les tasques
de recuperació i participa
en les activitats
d’aprenentatge cooperatiu.
SIEP
Unitat 8
Títol: Sant Joan
La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el seu
desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi associen. (Tercera
avaluació)
- Lectura i comprensió
d’un text teatral.
- Identificació de les
característiques
principals dels textos
conversacionals: orals,
escrits, preparats,
espontanis, informals o
formals.
- Reconeixement de les
estructures
conversacionals i
reproducció d’aquestes.
- Diferenciació entre el
lexema i el morfema
d’una paraula (prefixos i
sufixos).
- Coneixement del
procediment de la
derivació per crear
paraules.
- Creació de paraules
derivades.
- Identificació dels temps
simples i dels temps
compostos
- Conjugació correcta de
les formes donades d’un
verb.
- Reconeixement dels
temps del mode indicatiu
i els temps del mode
subjuntiu.
- Reconeixement del so de
la essa sorda i aplicació
de les regles que en
1. Llegir i comprendre
els diferents tipus
de text amb
fluïdesa i entonació
adequades.
1.1. Llegeix el text teatral i la
resta de textos de la unitat
amb una pronúncia, una
entonació i un ritme
adequats.
CCL
CEC
1.2. Comprèn el text escrit i
identifica la seva forma i
estructura.
CCL
CEC
2. Identificar les
característiques
dels diferents tipus
de textos
conversacionals;
reconèixer les
estructures
conversacionals i
reproduir-les.
2.1. Identifica les
característiques dels
diferents tipus de textos
conversacionals.
CCL
CEC
2.2. Reconeix l’estructura d’un
text conversacional.
CCL
CEC
2.3. Reprodueix un text
conversacional.
CCL
CEC
3. Diferenciar el
lexema i el
morfema d’una
paraula.
3.1. Diferencia entre el lexema
i el morfema d’una
paraula.
CCL
CMCT
4. Conèixer el
procediment de la
derivació per crear
paraules.
4.1. Coneix el procediment de
la derivació per crear
paraules.
CCL
4.2. Crea paraules derivades
afegint morfemes. CCL
5. Identificar els
temps simples i
compostos;
conjugar
correctament les
formes donades
d’un verb;
reconèixer els
temps del mode
indicatiu i
subjuntiu.
5.1. Identifica els temps
simples i compostos. CCL
5.2. Conjuga correctament les
formes donades d’un verb. CCL
5.3. Reconeix els temps del
mode indicatiu i subjuntiu.
CCL
6. Reconèixer el so de
la essa sorda;
aplicar les regles
que en regulen
l’escriptura.
6.1. Reconeix el so de la essa
sorda. CCL
6.2. Escriu correctament
paraules amb essa sorda. CCL
SIEP
7. Identificar les
característiques
dels textos teatrals;
diferenciar entre
text i representació.
7.1. Identifica les
característiques dels textos
teatrals.
CCL
CEC
7.2. Diferencia entre text i
representació.
CCL
CEC
8. Usar i ampliar el
vocabulari referit a
les professions.
8.1. Usa i amplia el vocabulari
referit a les professions. CSC
SIEP
9. Conèixer i usar de
forma responsable
les TIC, usar
estratègies per
tractar la
informació,
convertir-la en
coneixement propi i
aplicar-la a
diferents contextos
i participació activa
en el procés
d’aprenentatge.
9.1. Obté i organitza
informació i usa els
recursos digitals amb
interès i responsabilitat.
CD
10. Mostrar iniciativa i
perseverància a
l’hora d’afrontar els
problemes i de
defensar opinions, i
desenvolupament
d’actituds de
respecte i
col·laboració en el
treball en grup.
10.1. Mostra una actitud
emprenedora, accepta les
errades quan s’autoavalua,
perservera en les tasques
de recuperació i participa
en les activitats
d’aprenentatge cooperatiu.
SIEP
Unitat 9
Les vacances
La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el
seu desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi
associen. (Tercera avaluació)
- Lectura i comprensió
dels diferents tipus de
text.
- Identificació de les
característiques i
l’estructura dels textos
expositius.
- Creació de paraules
compostes de manera
correcta.
- Reconeixement de
l’oració i dels seus
constituents bàsic,
subjecte i predicat i
aplicació de les normes
de concordança entre el
subjecte i el verb;
l’oració simple,
composta i els
complements verbals.
- Reconeixement dels sons
representats per les
lletres p, b, t, d, c, g a
final de paraula i
aplicació correcta de les
normes ortogràfiques
que en regulen l’ús.
- Reconeixement i
1. Llegir i comprendre
els diferents tipus
de text amb
fluïdesa i entonació
adequades.
1.1. Llegeix els diferents tipus
de textos de la unitat amb
una pronúncia, una
entonació i un ritme
adequats.
CCL
CEC
1.2. Comprèn el text escrit i
identifica la seva forma i
estructura.
CCL
CEC
2. Identificar les
característiques i
l’estructura dels
textos expositius;
redactar un text
expositiu.
2.1. Identifica les
característiques i
l’estructura dels textos
expositius.
CEC
CCL
2.2. És capaç de redactar un
text expositiu.
CCL
CEC
SIEP
3. Conèixer el procés
de composició de
paraules; crear
paraules
compostes.
3.1. Coneix el procés de
creació de paraules
compostes i en crea de
noves.
CCL
SIEP
4. Identificar els
constituents bàsics
de l’oració, el
subjecte i el
predicat; aplicar la
concordança entre
4.1. Identifica el subjecte i el
predicat. CCL
4.2. Aplica les normes de
concordança entre el
subjecte i el verb.
CCL
valoració de la diferència
entre els sons
representats per les
lletres b i v.
- Aplicació de les normes
ortogràfiques que
regulen l’ús de la b i la v.
- Comprensió de les
característiques de
l’assaig i de les seves
formes, com ara el diari
personal o el diccionari.
- Ús i ampliació del
vocabulari referit als
mitjans de transport.
- Elaboració d’una
exposició amb
informació de lloc on viu
amb suport en paper o
informàtic.
- Coneixement i ús
responsable de les TIC a
l’hora de cercar
informació sobre
diverses qüestions de la
unitat.
- Ús d’estratègies per
tractar la informació i
convertir-la en
coneixement propi i
aplicar-la a diferents
contextos i participació
activa en el procés
d’aprenentatge.
- Reflexió i avaluació
sobre el procés
d’aprenentatge propi.
- Iniciativa i perseverància
el subjecte i el
verb; reconèixer el
subjecte el·líptic i
els verbs
impersonals;
diferenciar entre
oració simple,
oració composta i
identificar els
complements
verbals.
4.3. Reconeix el subjecte
el·líptic i els verbs
impersonals.
CCL
4.4. Diferencia l’oració simple
de la composta i identifica
els complements verbals.
CCL
5. Reconèixer el sons
representants per
les lletres p, b, t, d,
c, g a final de
paraula i aplicar
correctament les
normes
ortogràfiques que
en regulen l’ús.
5.1. Reconeix el sons
representants per les
lletres p, b, t, d, c, g a final
de paraula.
CCL
5.2. Aplica les normes
ortogràfiques que regulen
l’ús de les oclusives finals.
CCL
6. Reconèixer la
diferència entre els
sons representats
per les lletres b i v;
aplicar les normes
ortogràfiques que
regulen l’ús de la b
i la v;.
6.1. Aplica les normes
ortogràfiques que regulen
l’ús de la b i la v.
CCL
6.2. Pronuncia correctament la
v. CCL
7.1. Comprèn les
característiques de
l’assaig.
CCL
CEC
7. Comprendre les
característiques de
l’assaig; conèixer
les seves diverses
formes i escriure un
assaig en forma de
diari personal.
7.2. Coneix les diverses formes
d’assaig. CCL
CEC
7.3. Escriu un text en forma
d’assaig. CCL
CEC
SIEP
8.1. Fa servir el vocabulari
referit als mitjans de
transport.
CCL
CSC
8. Usar i ampliar el
vocabulari referit
als mitjans de
transport.
8.2. Consulta el diccionari per
ampliar el vocabulari
sobre els mitjans de
transport.
CCL
SIEP
CAA
9.1. Elabora un exposició amb
informació del lloc on viu
amb recursos en format
paper o digital.
CD
SIEP
CSC
9. Elaborar una
exposició amb
informació de lloc
on viu amb suport
en paper (mural) o
digital.
10.1. Obté i organitza
informació i usa els
recursos digitals amb
interès i responsabilitat. CD
10. Conèixer i usar de
forma responsable
les TIC, usar
estratègies per
tractar la
informació,
convertir-la en
coneixement propi i
aplicar-la a
diferents contextos
i participació activa
en el procés
d’aprenentatge.
11.1. Mostra una actitud
emprenedora, accepta les
errades quan s’autoavalua,
perservera en les tasques
de recuperació i participa
en les activitats
d’aprenentatge cooperatiu. SIEP
PROJECTE LLENGUA CATALANA
1r d'ESO, CURS 2019-20
Professors: Antònia M. Andreu, Joaquim Berntsson (Dep.Llengua Catalana)
RONDALLES MALLORQUINES I D’ARREU DEL MÓN
Justificació del projecte
Sovint, en plantejar estratègies per a la difusió de la lectura entre nins i joves no es té en
compte que per a la majoria el simple objecte del llibre resulta quelcom pràcticament
desconegut. No obstant, tots sabem que a l’escola s’hauria d’estar impulsant un
apropament crític a la lectura que permetés a l’alumne discernir més enllà del “m’agrada o
no m’agrada el que he llegit”.
Els professors en canvi hem d’enfrontar-nos a la crua resposta que normalment rebem dels
alumnes: “No m’agrada llegir”. Si els pares no s’han preocupat d’envoltar els seus fills amb
llibres senzills però que hagin estimulat almenys una curiositat per la lectura, molts nins
arriben a l’institut i veuen els llibres com unes coses estranyes que representen un deure
desagradable, que s’ha de complir en contra de la pròpia voluntat. Aquest rebuig genera una
sensació d’impotència difícilment reversible en anys posteriors, ja que es creu que allò que
ja no s’ha entès a una determinada etapa ja no es pot recuperar, situació que s’evitaria si des
d’un principi el nin es familiaritzàs amb els mecanismes que el text literari posa en joc.
Ho podem comparar amb la suposada habilitat que els joves d’avui tenen per a les noves
tecnologies. On s’origina la misteriosa habilitat?, d’una modificació genètica? No. Si els
joves demostren ara més aptituds que generacions anteriors per al maneig dels mitjans
tecnològics (ordinadors, tablets, mòbils, etc.) és perquè han crescut envoltats per
nombrosos estímuls audiovisuals que, d’alguna manera, els han preparat per al maneig
d’un sistema que bàsicament funciona de manera similar; mentre que per a alguns de
nosaltres els multimèdia són amb prou feines una difusa abstracció, per a ells són una
manera d’actuar en el món.
Malgrat que falti millorar el rendiment dels programes d’alfabetització corrents, en
l’actualitat el baix índex de lectura entre els joves estudiants no implica tant un problema de
logística com d’afinitat.Un cop que se’ls ha ensenyat a llegir, un cop que s’han fet vistoses
edicions, continua mancant el convenciment que la lectura té un valor per si mateixa i fins i
tot pot ser entretinguda. És a dir, es pot ensenyar a llegir, es poden fer fantàstiques
campanyes per a promoure el llibre, però mentre el nin o la nina no estiguin convençuts del
valor que la lectura té en si mateixa, tot serà inútil.
Una activitat que permet a qualsevol jove familiaritzar-se amb la lectura i fer-la una
activitat plaent i voluntària, és l’organització d’un Taller de lectura a la mateixa aula .
Així com hem enfocat aquest taller, no només es fomentarà l'habilitat de llegir ; també la
d'escoltar, interpretar o dramatitzar, crear i desenvolupar l'esperit crític.
Independentment que aquesta tasca pugui enfortir els hàbits de lectura i comprensió,
proposa una dinàmica formativa de compromís cooperatiu, en posar en joc diferents
capacitats individuals a favor d’un projecte compartit. Si no aconseguim lectors acostumats
a la lectura, almenys engrandirem la cultura de respecte al llibre, guany important, si
recordam moltes de les atrocitats que a la història humana han començat amb la crema de
llibres.
Organització
Enguany el taller tendrà com a centre d'interès la rondalla tradicional oral focalitzat en el
nostre entorn i la nostra cultura i, concretament, en les rondalles compilades per Antoni
M.Alcover. També farem feina amb les rondalles d’arreu del món.
Recursos didàctics
Treballarem amb material fotocopiat que lliurarem als alumnes i, en la mesura que sigui
possible, intentarem que sigui aprofitable per més d’un grup si la matèria s’imparteix en
horari diferent.
Objectius
Fomentar l'ús i l'estimació per la llengua catalana
Conèixer la literatura oral tradicional de Mallorca, a través de la compilació feta per
Antoni M. Alcover i, a la vegada, les rondalles d'arreu del món, a través de textos
publicats per diferents editorials.
Treballar la lectura en veu alta (expressió, entonació, respiració, etc.)
Treballar l'expressió i comprensió oral i la lectura dramatitzada.
Conèixer expressions i frases fetes pròpies de les rondalles.
Treballar els personatges segons la tipificació de Vladimir Propp (funció,
característiques,etc.)
Treballar l'estructura del conte (plantejament, nus i desenllaç) i altres aspectes
propis d'aquest gènere: el narrador, l'espai, el temps, etc.
Extreure un ensenyament moral derivat de l'argument de les rondalles.
Temporització
En principi es treballarà una rondalla cada dues sessions, incloent la lectura, les tasques
proposades per assolir els objectius esmentats més amunt i la dramatització. En començar el
mes de febrer, els grups s’invertiran.
Criteris d'avaluació
La nota del Projecte s'inclou dins l'apartat de feina que computa un total del 20%, tal com
consta a la programació del Departament de Llengua Catalana del curs 2019-20.S’ha de
tenir en compte, però, que fins al final de curs no es podrà avaluar aquesta matèria, ja que
durant tot l’any s’haurà desdoblat amb l’assignatura de Projectes de Matemàtiques.
PROJECTE LLENGUA CATALANA
1r ESO A/ B
Professor: J. Berntsson
El nostre hàbitat.
Justificació del projecte
La finalitat d’aquest projecte és que els alumnes s’apropin a la problemàtica ecològica i
climàtica en què vivim (contaminació de fums, llums i renous, tractament de residus del
productes que consumim: la reutilització i el reciclatge, l’estalvi del consum i energia,
contaminació històrica, conscienciació de la importància de la responsabilitat de la cura de
tot l’entorn…), a la vegada que realitzen treballs en grup, tot emprant també les noves
tecnologies per fer tasques de recerca i tractament de la informació en l’entorn virtual.
Ús de la informació en format llibre, cartells, publicitat...
En darrer lloc, es treballen les presentacions orals formals a l’aula: presentació de treballs
en grup, debats, etc., de manera que poden aprendre a expressar-se correctament i presentar
el resultat de la seva feina en un entorn formal.
Organització
Aquest projecte es du a terme en els grups de 1r d’ESO A/B durant mig curs. La meitat de
cada grup d’ESO el fa entre setembre i febrer, mentre que l’altra meitat el comença pel
febrer i el treballa fins al final del curs.
Recursos didàctics
La tasca es du a terme emprant recursos audiovisuals: projector i ordinador de l’aula,
vídeos, a més de material aportats pel professor com comprensions lectores, textos
divulgatius, publicitaris...
Objectius
· Realitzar un apropament de l’entorn per prendre consciència de la protecció i respecte.
· Realitzar treballs en grup emprant en alguns casos les noves tecnologies per fer
tasques de recerca i tractament de la informació en l’entorn virtual.
· Aprendre a distingir quines són les fonts més fiables a la xarxa.
· Aprendre a seleccionar les dades rellevants i confegir treballs de recerca senzills en
suports digitals
· Expressar-se correctament i presentar el resultat de la seva feina en un entorn
formal.
· Fomentar l’ús de la llengua oral.
Temporització
El projecte compta amb una hora setmanal, per tant per a cada quadrimestre hi ha setze
sessions.
Treballs en equip mantenint la temàtica ambiental combinats amb debats, recerca
d’informació,
lectures i composició d’espots publicitaris (escrits i orals) per informar, recordar i
conscienciar de la cura de
l’ambient.
Criteris d’avaluació
La nota del Projecte serà un 10% de la nota de la 3a avaluació, tal com consta a la
programació del Departament de Llengua Catalana del curs 2019-2020.
Segon d'ESO
Llengua catalana i literatura
Competències clau (CC): comunicació lingüística (CCL), competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCT), competència digital (CD), aprendre a aprendre (CAA), competències socials i cíviques
(CSC), sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (SIEP) i consciència i expressions culturals (CEC).
Unit
at
Títol i continguts
Criteris d'avaluació Estàndards avaluables Te
mp
orit
zac
ió
1
1. Lectura «Tradicions i paraules»: Els hippies a
Eivissa i Formentera.
2. Vocabulari. La roba.
3. Comunicació. Internet i les xarxes socials.
4. Lèxic. La polisèmia i l’homonímia.
5. Gramàtica. Text, paràgraf, oració i paraula.
6. Taller de llengua. Els signes de puntuació.
7. Literatura. Llengua, literatura i societat.
8. Competència per aprendre a aprendre:
tècniques per prendre apunts.
o 1.1. Comprèn el text inicial i respon les preguntes
de comprensió corresponents.
o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a la roba.
o 2.2. És capaç de descriure la roba que duen uns
personatges concrets.
o 3.1. Coneix el concepte d’Internet.
o 3.2. Sap les funcions més importants d’Internet i
les xarxes socials.
o 3.3. Identifica els perills de les xarxes socials i
d’Internet.
o 4.1. Comprèn els conceptes d’homonímia i de
polisèmia.
o 4.2. Identifica els mots que són polisèmics.
o 4.3. Reconeix els mots que són homònims.
o 5.1. Identifica la forma i la funció dels sintagmes,
les oracions, els paràgrafs i els textos.
o 5.2. Reconeix i diferencia: nom, pronom, adjectiu,
determinant, verb, adverbi, preposició i conjunció.
- Usar i ampliar el
vocabulari referit a
la roba.
- Conèixer les
característiques i els
usos bàsics
d’Internet.
- Comprendre i
diferenciar els
conceptes
d’homonímia i de
polisèmia.
- Conèixer la divisió
en paràgrafs,
oracions i sintagmes
d’un text.
- Identificar les
categories
gramaticals dins una
oració.
1a
ava
lua
ció
o 6.1. Escriu adequadament els signes de puntuació
en un text.
o 7.1. Reconeix el paper de la literatura com a retrat
de la societat.
o 7.2. Identifica la funció expressiva del llenguatge
literari.
o 8.1. Coneix i aplica tècniques per prendre apunts
d’una manera eficaç.
- Comprendre la
funció de la
literatura en la
societat.
- Distingir els textos
literaris i els no
literaris.
2 1. Lectura «Tradicions i paraules»: La festa de
les Verges.
2. Vocabulari. Estris de cuina.
3. Comunicació. Les funcions del llenguatge.
4. Lèxic. La sinonímia i l’antonímia.
5. Gramàtica. El nom i l’adjectiu. Gènere i
nombre.
6. Taller de llengua. Les vocals.
7. Literatura. Els temes literaris.
8. Competència per aprendre a aprendre:
l’esquema.
o 1.1. Comprèn el text inicial i respon les
preguntes de comprensió corresponents.
o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als estris
de cuina.
o 2.2. Fa servir expressions i frases fetes
relacionades amb l’entorn de de cuina.
o 3.1. Coneix i identifica els elements de la
comunicació en situacions concretes.
o 3.2. Sap quines són les funcions del llenguatge
i les identifica en situacions concretes.
o 4.1. Comprèn els conceptes de sinonímia i
antonímia.
o 4.2. Distingeix entre sinonímia absoluta i
sinonímia parcial.
o 4.3. Diferencia entre antònims lèxics i antònims
gramaticals.
o 5.1. Classifica els noms en propis o comuns,
concrets o abstractes, individuals o col·lectius.
o 5.2. Fa la flexió de gènere i nombre dels noms
de manera correcta.
o 6.1. Identifica els graus dels adjectius.
o 6.2. Forma el gènere i el nombre dels adjectius
de manera correcta.
- Usar i ampliar el
vocabulari referit als
estris de cuina.
- Identificar els
elements de la
comunicació i les
funcions del
llenguatge.
- Comprendre els
conceptes de
sinonímia i
antonímia.
- Classificar els noms
i identificar els
graus dels adjectius.
- Formar el gènere i el
nombre dels nom i
dels adjectius.
- Identificar i escriure
paraules amb
confusions
vocàliques en
1a
ava
lua
ció
7.1. Identifica i escriu correctament paraules que
tenen a i e en posició àtona.
posició àtona.
- Conèixer els temes
més habituals
tractats en la
literatura.
- Realitzar esquemes
senzills.
3 1. Lectura «Tradicions i paraules»: Neules,
coques i caramels.
2. Vocabulari. Nadal.
3. Comunicació. Els textos expositius.
4. Lèxic. La precisió lèxica.
5. Gramàtica. Els determinants.
6. Taller de llengua. La síl·laba.
7. Literatura. La poesia. Elements formals.
8. Competència digital: recursos lingüístics en
línia.
o 1.1. Comprèn el text inicial i respon les
preguntes de comprensió corresponents.
o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a les
festes de Nadal.
o 2.2. Coneix i usa frases fetes relacionades amb
el Nadal.
o 3.1. Identifica les característiques i l’estructura
dels textos expositius.
o 3.2. És capaç d’elaborar textos expositius.
o 4.1. Tria la paraula adequada segons el context.
o 5.1. Identifica les diferents classes de
determinants.
o 5.2. Usa els determinants amb correcció.
o 6.1. Reconeix els diftongs i els hiats.
o 7.1. Separa de manera correcta paraules en
síl·labes.
o 7.2. Coneix les normes de partició de dígrafs.
o 8.1. Identifica la rima assonant, la consonant o
- Usar i ampliar el
vocabulari referit a
les festes de Nadal.
- Reconèixer les
característiques
bàsiques i
l’estructura de
textos expositius.
- Triar la paraula
adequada segons el
context.
- Diferenciar les
classes de
determinants.
- Identificar els
diftongs i els hiats.
1a
ava
lua
ció
els versos lliures d’un poema.
o 8.2. Diferencia la mètrica i el ritme d’uns
poemes donats.
o 9.1. Sap utilitzar i cercar informació en els
diferents recursos lingüístics en línia.
- Separar
correctament els
dígrafs dels mots.
- Evitar l’ús del lo
neutre.
- Reconèixer els
elements formals
dels poemes.
- Conèixer alguns
recursos lingüístics
en línia.
4
1. Lectura «Tradicions i paraules»: Sant Sebastià.
2. Vocabulari. Foguerons i gloses.
3. Comunicació. Els textos narratius.
4. Llengua i societat. La diversitat lingüística (I).
5. Gramàtica. Els pronoms.
6. Taller de llengua. L’accentuació i la dièresi.
7. Literatura. La poesia visual.
8. Competència cultural i artística i social i
ciutadana: cream un poema visual.
o 1.1. Comprèn el text inicial i respon les
preguntes de comprensió corresponents.
o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als
foguerons i les gloses.
o 3.1. Identifica les característiques d’un text
narratiu.
o 3.2. Distingeix les parts d’una notícia i d’una
carta.
o 3.3. Crea textos narratius: cartes i notícies.
o 4.1. Coneix la diversitat lingüística d’Europa.
o 5.1. Identifica els pronoms.
o 5.2. Substitueix paraules i sintagmes per
pronoms.
o 6.1. Usa amb correcció les formes enclítiques i
proclítiques dels pronoms febles.
o 7.1. Coneix i aplica les normes d’accentuació.
o 7.2. Discrimina els casos que tenen accent
diacrític.
o 7.3. Escriu la dièresi en els casos on correspon.
o 8.1. Coneix formes noves d’expressió poètica i
- Usar i ampliar el
vocabulari referit als
foguerons i les
gloses.
- Conèixer les
característiques dels
textos narratius: la
notícia i la carta.
- Familiaritzar-se amb
la diversitat
lingüística
d’Europa.
- Identificar i
classificar els
pronoms.
- Aplicar
correctament les
regles d’accentuació
i dièresi.
2a
ava
lua
ció
les compara amb les formes tradicionals.
o 8.2. Interpreta i valora cal·ligrames i poemes
visuals.
o 9.1. Segueix les passes proposades per crear un
poema visual.
- Diferenciar els casos
d’accent diacrític.
- Familiaritzar-se amb
les formes noves
d’expressió poètica.
5
1. Lectura «Tradicions i paraules»: Matances.
2. Vocabulari. Embotits illencs.
3. Comunicació. Els textos argumentatius.
4. Llengua i societat. La diversitat lingüística (II).
5. Gramàtica. Adverbis, preposicions i
conjuncions.
6. Taller de llengua. L’apòstrof i les contraccions.
El guionet.
7. Literatura. El gènere narratiu.
8. Competència cultural i artística: miram un
quadre.
1.1. Comprèn el text inicial i respon les preguntes
de comprensió corresponents.
o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als
embotits illencs.
o 3.1. Identifica les característiques i l’estructura
dels textos argumentatius.
o 3.2. Planifica i elabora textos argumentatius.
o 4.1. Coneix la realitat plurilingüe de l’Estat
espanyol.
o 5.1. Fa servir correctament adverbis,
preposicions i conjuncions.
o 5.2. Discrimina entre conjuncions coordinades i
subordinades.
o 5.3. Diferencia entre les preposicions àtones i les
tòniques.
o 5.4. Coneix els diferents tipus d’informació que
aporten els adverbis.
o 6.1. Apostrofa seguint les regles ortogràfiques.
o 6.2. Usa correctament la contracció de
preposicions amb articles.
o 7.1. Coneix i aplica les normes d’escriptura del
guionet.
o 8.1. Coneix les característiques i els elements que
conformen un text narratiu.
- Usar i ampliar el
vocabulari referit als
embotits illencs.
- Identificar les
característiques
bàsiques i
l’estructura dels
textos
argumentatius.
- Respectar i valorar
la diversitat
lingüística de l’Estat
espanyol.
- Usar correctament
els adverbis, les
preposicions i les
conjuncions.
- Seguir les normes
ortogràfiques de
l’apòstrof, les
contraccions i el
2a
ava
lua
ció
o 9.1. Observa i analitza els diferents aspectes d’un
quadre.
o 9.2. Valora i mostra interès per les aportacions de
les obres pictòriques a la nostra cultura.
guionet
- Conèixer les
característiques i els
elements propis dels
textos narratius.
6
1. Lectura «Tradicions i paraules»: El dia
d’enganar.
2. Vocabulari. El vocabulari de les
rondalles.
3. Comunicació. Els textos conversacionals.
4. Llengua i societat. La situació actual del
català.
5. Gramàtica. Les conjugacions verbals.
Verbs regulars i irregulars.
6. Taller de llengua. P, b, t, d, c, g. La b i la
v.
7. Literatura. La narrativa de tradició oral:
llegendes i rondalles.
8. Competència per a aprendre a
aprendre: elaboram una sol·licitud.
o
o 1.1. Comprèn el text inicial i respon les
preguntes de comprensió corresponents.
o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a les
rondalles.
o 3.1. Identifica les característiques principals
dels textos conversacionals.
o 3.2. Diferencia entre una conversa formal i una
altra de col·loquial.
o 4.1. Reconeix la diferència entre els conceptes
de llengua oficial i pròpia.
o 4.2. Coneix les diferències d’estatus de la
llengua catalana en el seu domini lingüístic.
o 5.1. Identifica i utilitza correctament els verbs
segons el temps, el mode, el nombre i la persona
d’un verb.
o 6.1. Coneix els verbs que són regulars i els que
són irregulars i els conjuga de manera correcta.
o 7.1. Classifica els verbs en personals,
impersonals, copulatius, transitius, intransitius,
reflexius, pronominals o auxiliars.
o 8.1. Discrimina les normes d’escriptura de les
- Usar i ampliar el
vocabulari referit a
les rondalles.
- Identificar les
característiques
principals i
l’estructura dels
textos
conversacionals.
- Analitzar la situació
sociolingüística
actual del català.
- Conèixer els
diversos aspectes
dels verbs: temps,
persona, nombre i
mode.
- Diferenciar els verbs
regulars i els
irregulars.
2a
ava
lua
ció
oclusives a final de paraula.
o 9.1. Pronuncia i coneix les normes d’escriptura
de b i v.
o 10.1. Identifica les característiques dels gèneres
de narrativa oral.
o 10.2. Diferencia entre llegenda i rondalla.
o 11.1. Aprèn les característiques d’una sol·licitud
n’elabora una.
- Conèixer la
classificació dels
verbs.
- Pronunciar i escriure
de manera correcta
paraules amb
oclusives finals i la
b i la v.
- Conèixer les
característiques dels
gèneres de narrativa
oral.
7
1. Lectura «Tradicions i paraules»: La
flama del Canigó.
2. Vocabulari. Excursionisme.
3. Comunicació: Els textos descriptius.
4. Llengua i societat: El conflicte lingüístic.
5. Gramàtica: Formes verbals. Perífrasis
verbals.
6. Taller de llengua: Essa sonora i essa
sorda.
7. Literatura: El teatre i la representació
teatral.
8. Competència cultural i artística:
o 1.1. Comprèn el text inicial i respon les
preguntes de comprensió corresponents.
o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a
l’excursionisme.
o 3.1. Identifica les característiques i l’estructura
dels textos descriptius.
o 3.2. Diferencia els elements descriptius segons
que es tracti d’una descripció de persones,
d’espais, d’objectes i el nivell de subjectivitat
amb què es fa el text.
- Usar i ampliar el
vocabulari referit a
l’excursionisme.
- Reconèixer les
característiques
bàsiques i les
diferents classes de
textos descriptius.
- Comprendre la
importància de
3a
ava
lua
ció
Sexisme en el llenguatge.
o 3.3. És capaç d’elaborar textos descriptius.
o 4.1. Coneix les situacions de conflicte que
genera el contacte entre llengües.
o 5.1. Identifica les diferents formes verbals del
temps passat, present i futur.
o 6.1. Coneix els tipus de perífrasis verbals.
o 6.2. Usa les perífrasis verbals de manera
correcta.
o 7.1. Pronuncia correctament paraules que
presenten els sons de la essa sonora i la sorda.
o 7.2. Aplica les regles d’ortografia relacionades
amb la essa sonora i la essa sorda.
o 8.1. Reconeix les característiques d’un text
teatral.
o 9.1. Diferencia els elements que intervenen en
una representació teatral.
o 10.1 Identifica els casos de llenguatge sexista i
coneix recursos per evitar-lo.
respectar i valorar la
diversitat
lingüística.
- Identificar el temps
verbal i conèixer
l’ús de les perífrasis
verbals.
- Aplicar les regles
d’escriptura de la
essa sonora i la essa
sorda.
- Pronunciar
correctament les
paraules que
presenten el so de la
essa sonora i la essa
sorda.
- Conèixer les
característiques
pròpies dels textos
teatrals.
8
1. Lectura «Tradicions i paraules»: La fira de
Tàrrega.
2. Vocabulari. El teatre.
1.1. Comprèn el text inicial i respon les preguntes de
comprensió corresponents.
2.1. Usa i amplia el vocabulari referit al teatre.
2.2. Fa ús d’expressions i frases fetes relacionades amb
el teatre.
- Usar i ampliar el
vocabulari referit al
teatre.
- Identificar textos
predictius i textos
3a
ava
lua
ció
3. Comunicació. Els textos predictius i els textos
instructius.
4. Llengua i societat. La variació lingüística.
5. Gramàtica. L’oració (I). Classes de sintagma. El
subjecte
6. Taller de llengua. G, j, tg i tj. X, ix, ig i ig.
7. Literatura. Gèneres teatrals.
8. Competència en el coneixement i la interacció
amb el món físic: elaboram un itinerari.
3.1. Llegeix un text predictiu i en reconeix les
característiques.
3.2. Identifica els diversos tipus de textos predictius.
3.3. Comenta i elabora textos predictius.
4.1. Llegeix un text instructiu i en reconeix les
característiques.
4.2. Identifica els diversos tipus de textos instructius.
4.3. Comenta i elabora textos instructius.
5.1. Comprèn el concepte de variació lingüística.
5.2. Classifica els textos proposats segons les classes de
variació lingüística a què pertanyen.
6.1. Identifica el subjecte i el predicat d’una oració.
6.2. Coneix els tipus de sintagmes oracionals i les
funcions que desenvolupen.
6.3. Analitza els components del sintagma nominal
subjecte.
7.1. Classifica les oracions en enunciatives,
interrogatives, exclamatives i exhortatives.
8.1. Pronuncia i representa correctament les consonants
palatals amb les grafies o els dígrafs corresponents.
9.1. Coneix les característiques a grans trets de la
comèdia, la tragèdia i el drama. 10.1. Consulta les pàgines proposades per realitzar un itinerari
cultural i un d’esportiu.
instructius.
- Entendre el concepte
de variació
lingüística.
- Identificar el
subjecte i el predicat
d’una oració.
- Classificar les
oracions segons la
intenció
comunicativa.
- Pronunciar i escriure
amb la grafia
correcta les
consonants palatals.
- Diferenciar els tres
gèneres teatrals:
comèdia, tragèdia i
drama.
9 1. Lectura «Tradicions i paraules»: Els
castellers.
2. Vocabulari. Castells.
3. Comunicació. Els textos periodístics.
4. Lèxic. La correcció en el lèxic.
5. Gramàtica. L’oració (II). El predicat.
Oració simple i composta
6. Taller de llengua. La l·l, les consonants
mudes i les consonants nasals.
7. Literatura. L’assaig.
– 1.1. Comprèn el text inicial i respon les preguntes
de comprensió corresponents.
– 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als castells
i els castellers.
– 2.2. Coneix i usa expressions relacionades amb
els castells.
– 3.1. Identifica les característiques principals dels
textos periodístics en general.
– 3.2. Diferència entre els gèneres informatius i els
- Usar i ampliar el
vocabulari referit als
castells i els
castellers.
- Identificar les
característiques
principals i
l’estructura dels
textos periodístics.
- Diferenciar entre
3a
ava
lua
ció
8. Tractament de la informació:
contrastam informacions.
gèneres d’opinió.
– 3.3. Identifica la temàtica de les notícies d’un
periòdic i en crea una.
– 3.4. Elabora una notícia a partir d’un tema donat.
– 4.1. Distingeix entre els préstecs i els
barbarismes.
– 4.2. Discrimina els barbarismes i els substitueix
per les formes correctes.
– 5.1. Identifica i corregeix els casos de
vulgarismes.
– 6.1. Sap la diferència entre predicat verbal i
nominal.
– 6.2. Reconeix els diferents complements del
predicat.
– 7.1. Distingeix les oracions simples de les
compostes.
– 7.2. Coneix i identifica els diferents tipus
d’oracions compostes.
– 8.1. Escriu de manera correcta paraules amb ela
geminada.
– 8.2. Escriu de manera correcta paraules amb
consonants nasals.
– 8.3. Escriu de manera correcta paraules amb
consonants mudes.
– 9.1. Reconeix les característiques més importants
dels textos assagístics.
– 9.2. Comprèn el significat d’aforismes senzills.
– 10.1. Sap seleccionar la informació que és
pertinent d’una font o d’un text.
– 10.2. Realitza un treball de recerca.
préstecs i
barbarismes.
- Conèixer el
concepte de
vulgarisme.
- Identificar els tipus
de predicat i els
complements que
l’acompanyen.
- Distingir entre
oració simple i
oració composta.
- Escriure
correctament les
consonants mudes,
les nasals i la ela
geminada.
- Conèixer les
característiques dels
textos assagístics.
PROJECTE LLENGUA CATALANA
2n d’ESO, CURS 2019-20
Professors: J. Berntsson, P. Hernández
FEM UNA RECERCA EN LA NOSTRA HISTÒRIA
Justificació del projecte
La finalitat d’aquest projecte és que els alumnes s’apropin als fets històrics més rellevants
del seu entorn, Mallorca i les Illes Balears (successos històrics, importància d’alguns
monuments, principals personatges de la nostra història, característiques de la ciutat
medieval...), a la vegada que realitzen treballs en grup, tot emprant les noves tecnologies
per fer tasques de recerca i tractament de la informació en l’entorn virtual.
És molt important que aprenguin a distingir quines són les fonts més fiables a la xarxa. Que
sàpiguen seleccionar les dades rellevants i que aprenguin a confegir treballs de recerca
senzills en suports digitals (ppt, Word, etc.).
En darrer lloc, es treballen les presentacions orals formals a l’aula: presentació de treballs
en grup, debats, etc., de manera que poden aprendre a expressar-se correctament i presentar
el resultat de la seva feina en un entorn formal.
Organització
Aquest projecte es du a terme en tots els grups de 2n d’ESO durant mig curs. La meitat de
cada grup d’ESO el fa entre setembre i febrer, mentre que l’altra meitat el comença pel
febrer i el treballa fins al final del curs.
Recursos didàctics
La tasca es du a terme emprant recursos audiovisuals: projector i ordinador de l’aula, ppt i
vídeos, per part del professor. Els alumnes empren els chromebooks i la xarxa d’Internet del
centre per dur a terme les tasques de recerca i elaboració els diferents treballs, a l’aula.
Objectius
· Realitzar un apropament als fets històrics més rellevants del seu entorn, Mallorca i
les Illes Balears (successos històrics, importància d’alguns monuments, principals
personatges de la nostra història, característiques de la ciutat medieval...).
· Realitzar treballs en grup, tot emprant les noves tecnologies per fer tasques de
recerca i tractament de la informació en l’entorn virtual.
· Aprendre a distingir quines són les fonts més fiables a la xarxa.
· Aprendre a seleccionar les dades rellevants i confegir treballs de recerca senzills en
suports digitals (ppt, Word, etc.).
· Aprendre a expressar-se correctament i presentar el resultat de la seva feina en un
entorn formal.
· Fomentar l’ús de la llengua oral.
Temporització
El projecte compta amb una hora setmanal, per tant per a cada quadrimestre hi ha setze
sessions.
Treballs en equip mantenint la temàtica històrica i patrimonial combinats amb debats,
recerca d’informació històrica i de curiositats,
lectures i actualitzacions de textos medievals.
Criteris d’avaluació
La nota del Projecte serà un 10% de la nota de la 3a avaluació, tal com consta a la
programació del Departament de Llengua Catalana del curs 2019-2020.
PROJECTE DE LLENGUA CATALANA 2n curs d’ ESO, 2019-20
Requisits: Un quadrimestre. 15 alumnes. Desdoblament amb un professor del
Departament de Llengua Catalana.
Títol: La publicitat
Departaments implicats:
El grup de referència (A,B,C i D) es dividirà en dos, de tal manera que un grup
desdoblat de 15 alumnes treballaran el taller del Departament d'Orientació fins la
primera setmana de febrer, mentre que l'altre grup assistirà al projecte del
Departament de Llengua Catalana fins a la mateixa data. En el segon quadrimestre el
grup desdoblat s'intercanviarà.
El grup dirigit pel Departament d'Orientació estarà format per l’especialista de
Pedagogia Terapèutica.
Justificació:
El missatge publicitari està constantment present a les nostres vides: crea i fomenta
hàbits, modela actituds i quasi sempre deforma la realitat.
La influència de la publicitat sobre l’individu en una societat de consum està fora de
cap dubte, sobretot quan es tracte de persones en edat de formació per això, ho
treballarem a 2n d’ESO. Aquests alumnes es troben en plena adolescència, etapa en la
que es produeix el coneixement del propi individu i la valoració positiva o negativa del
mateix. Per tant, és important que el procés d’ensenyament aprenentatge reculli
activitats que promoguin l’autoconeixement i l’autoestima, factors que determinen en
ocasions el grau de desenvolupament escolar i de la pròpia personalitat. A més, la
publicitat és un contingut molt pròxim als seus interessos i permet fomentar l’esperit
crític.
Objectius:
●
Interpretar adequadament els missatges publicitaris.
● Valorar el treball cooperatiu com a eina útil per a l'adquisició de
coneixement.
● Afavorir les actituds de respecte, la cooperació i l’interès cap als
demés.
● Promoure la comunicació i les relacions interpersonals entre
l’alumne.
● Reconèixer la igualtat de drets entre els diferents col·lectius.
● Motivar l’alumne perquè es converteixi en el vertader protagonista
del seu aprenentatge.
● Fomentar la responsabilitat personal per complir amb els
compromisos adquirits.
● Treballar l’educació afectiva-sexual per educar en contra de la
violència de gènere.
Continguts:
●
Característiques de la publicitat.
● L’anunci publicitari. Imatge, eslògan, text verbal, logotip.
● Anàlisi de texts publicitaris.
● Reconeixement de recursos publicitaris de persuasió.
● Actitud crítica davant els suggeriments i valoracions ideològiques dels
anuncis publicitaris i els mecanismes de persuasió.
Competències:
A partir de les activitats proposades es desenvoluparan les següents competències
bàsiques pròpies del nostre currículum:
●
Comunicació lingüística
● Competència social i ciutadana
● Competència cultural i artística.
● Competència digital
● Aprendre a aprendre
Criteris d’avaluació:
●
Reconèixer els elements propis del texts publicitaris.
● Reconèixer la igualtat de drets entre els diferents col·lectius.
● Mostrar consciència crítica davant els missatges publicitaris.
● Crear missatges publicitaris adequats, coherents i ben cohesionats.
Mesures d’atenció a la diversitat: Treball cooperatiu.
Activitats d’aprenentatge:
Sessió
Activitats
1
Presentació del projecte. Formació de grups (4 alumnes
per grup) Repartiment de rols.
2,3,4
Informació inicial:
●
Què penses que és la publicitat?
● Perquè serveix?
Referent a les marques
●
Tu vas de marca?
● Què és una marca?
● Fes una llista d’aquelles coses que
fas servir diàriament i que són
productes de marca.
Objectius de la publicitat
5,6,7
Anàlisi i reflexió sobre la publicitat ( Mostrar una
sèrie d’anuncis)
●
Què es veu?
● Què ens volen vendre?
● De quina manera ens presenten les
qualitats del producte?
● Quins instints ens desperta?
De conservació
(estabilitat, seguretat, joventut)
Gregaris (fer com
tots o el contrari).
Paternal, maternal (amor,
pietat, tendresa).
Sexual (erotisme)
Dominació.
Diversió.
●
Valors que podem atribuir a
aquest anunci.
Publicitaris: visibilitat,
fàcil d’entendre, fàcil de memoritzar //Estètics:
imatge delicada o vulgar, abstracte,
graciós, inesperat...
//El text: avorrit,
divertit, excitant...
Morals: Autenticitat del
missatge, és veritat el que s’enuncia?
Instints nobles, mediocres o
animals.
Creus que és bo fer publicitat de
productes perjudicials (tabac...)?
8 i 9
Debat: aporta alguna cosa la publicitat? Ajuda la
publicitat a conèixer millor la llengua?
●
Aspectes positius i negatius
Estereotips (mostrar un anunci)
Resumir el contingut de l’anunci, quin estereotip
representa el protagonista masculí, i la protagonista
10
femenina? Estau d’acord? Justificar la resposta.
11 i 12
Elaboració de dossier.
Inventar un anunci amb un eslògan.
13,14 i
1
5
Presentació
Autoavaluació i coavaluació del treball en equip
Tercer d'ESO
Unitat 1
Títol: A cavall
La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el seu
desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi
associen.(Primera avaluació)
Competències clau (CC): comunicació lingüística (CCL), competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
tecnologia (CMCT), competència digital (CD), aprendre a aprendre (CAA), competències socials i cíviques (CSC), sentit
d’iniciativa i esperit emprenedor (SIEP) i consciència i expressions culturals (CEC).
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
avaluables CC
- Lectura i comprensió
dels textos divulgatius.
- Redacció d’un text
divulgatiu.
- Conèixer les
característiques de la
descripció científica.
- Comprensió del procés
de la derivació de
paraules, amb prefixos
i sufixos.
1. Llegir i comprendre
un text divulgatiu en
fluïdesa i entonació
adequades i descobrir
la seva forma i
estructura.
1.1. Llegeix el text
divulgatiu i la resta de
textos de la unitat amb
una pronúncia, una
entonació i un ritme
adequats i descobreix la
seva forma i estructura.
CCL
CEC
2. Reconèixer les
característiques dels
textos divulgatius;
identificar les
descripcions
2.1. Reconeix les
característiques dels
textos divulgatius. CCL
CMCT
- Comprensió del procés
de composició de
paraules amb
estructures diverses.
- Coneixement de les
classes de paraules.
- Identificació de les
paraules variables i
invariables.
- Reconeixement dels
sintagmes.
- Identificació de les
funcions sintàctiques
dels sintagmes en
l’oració.
- Ús correcte del signes
de puntuació.
- Coneixement la
societat, la cultura i
l’art medieval.
- Ampliar el lèxic sobre
els arbres i els fruits.
- Preparar una exposició
sobre la història de la
localitat on vivim.
científiques que
contenen molts textos
divulgatius.
2.2. Identifica les
descripcions
científiques que
contenen molts textos
divulgatius.
CCL
CMCT
3. Redactar un text
divulgatiu.
3.1. Redacta un text
divulgatiu. CCL
4. Comprendre el procés
de derivació de
paraules; derivar
paraules amb sufixos
o amb prefixos.
4.1. Comprèn el procés de
derivació de paraules. CCL
4.2. Deriva paraules amb
sufixos i amb prefixos. CCL
5. Comprendre el procés
de composició de
paraules; compondre
paraules amb
estructures diverses.
5.1. Comprèn el procés de
composició de paraules. CCL
5.2. Crea paraules per
composició amb
estructures diverses.
CCL
6. Reconèixer les classes
de paraules.
6.1. Reconeix les classes de
paraules. CCL
7. Reconèixer els
sintagmes; identificar
les funcions
sintàctiques dels
sintagmes en l’oració.
7.1. Reconeix els diferents
tipus de sintagmes. CCL
7.2. Escriu sintagmes. CCL
8. Utilitzar amb
correcció els signes de
puntuació.
8.1. Utilitza correctament
els signes de puntuació. CCL
9. Conèixer la societat, la
cultura i l’art
medieval.
9.1. Coneix la societat, la
cultura i l’art medieval. CCL
CEC
10. Ampliar el lèxic sobre
els arbres i els fruits.
10.1. Amplia el lèxic sobre
els arbres i els fruits.
CCL
11. Preparar una exposició
amb la història de la
localitat on vivim,
cercar informació en
arxius i biblioteques,
recórrer els carrers, ...
11.1. Cerca informació sobre
la història de la localitat
en arxius i biblioteques,
places, carrers, etc.
CCL
CEC
CD
SIEP
CAA
11.2. Prepara una exposició
de la història de la
localitat amb textos,
fotografies i altres
materials.
CCL
CEC
SIEP
Unitat 2
Títol:
Els ciclistes
La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el seu
desenvolupament i la realització de les tasques individualcol·lectives que s’hi
associen.(Primera avaluació)
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
avaluables CC
- Lectura i comprensió
dels textos expositius i
de la resta de textos de
la unitat.
- Coneixement de les
característiques dels
textos expositius.
- Escriptura d’un text
expositiu.
- Reconeixement dels
camps semàntics i dels
associatius.
- Identificació de
l’estructura del
sintagma nominal.
- Diferenciació de les
classes de
determinants.
- Coneixement de la
flexió de gènere i
nombre del nom.
- Identificació del grau
d’intensitat de
l’adjectiu.
- Coneixement dels
1. Llegir i comprendre
un text expositiu en
fluïdesa i entonació
adequades.
1.1. Llegeix i comprèn
l’estructura d’un text
expositiu i la resta de
textos de la unitat amb
una pronúncia, una
entonació i un ritme
adequats.
CCL
2. Reconèixer les
característiques i
l’estructura dels textos
expositius;
diferenciar-los d’altres
i escriure’n un.
2.1. Reconeix les
característiques i
l’estructura dels textos
expositius.
CCL
2.2. Diferencia els textos
expositius dels d’altres
tipus.
CCL
2.3. Escriu un text
expositiu. CCL
3. Reconèixer el camp
semàntic i el camps
associatius.
3.1. Diferencia entre camp
semàntic i camp
associatiu.
CCL
3.2. Reconeix l’hiperònim i
l’hipònim d’un camp
semàntic.
CCL
4. Identificar l’estructura
del sintagma nominal.
4.1. Analitza l’estructura
dels sintagmes
nominals.
CCL
CMCT
5. Diferenciar les classes
de determinants.
5.1. Identifica les classes de
determinants.
CCL
CMCT
6. Conèixer la flexió de
gènere i nombre del
nom.
6.1. Canvia el gènere i el
nombre dels noms i
sintagmes nominals.
CCL
7. Identificació del grau
d’intensitat dels
adjectiu.
7.1. Canvia el grau
d’intensitat dels
adjectius.
CCL
8. Conjugar el present
d’indicatiu i de
subjuntiu de la segona
conjugació.
8.1. Conjuga correctament
el present d’indicatiu i
de subjuntiu de la
segona conjugació.
CCL
9. Conèixer el sistema
vocàlic de les illes
Balears, el vocalisme
tònic i àton, i el
fenomen fonètic de
l’elisió.
9.1. Coneix el vocalisme de
les illes Balears, tònic i
àton i el fenomen
fonètic de l’elisió.
CCL
10. Conèixer les normes
d’escriptura de la a i la
e i de la o i la u en
posició àtona.
10.1. Escriu correctament a/e
en posició àtona i o/u
en posició àtona. CCL
11. Reconèixer i
comprendre de les
característiques, els
temes i els gèneres de
la lírica medieval.
11.1. Identifica les
característiques, els
temes i els gèneres de
la lírica medieval.
CEC
CCL
12. Ampliar el lèxic sobre
les bicicletes.
12.1. Amplia el lèxic sobre
les bicicletes. CCL
13. Crear un wiki. 13.1. Crea un wiki. CD
CCL
SIEP
14. Mostrar iniciativa i
perseverància a l’hora
d’afrontar els
problemes i de
defensar opinions, i
desenvolupar actituds
de respecte i
col·laboració en el
treball en grup.
14.1. Mostra una actitud
emprenedora, accepta
les errades quan
s’autoavalua,
perservera en les
tasques de recuperació i
participa en les
activitats
d’aprenentatge
cooperatiu.
SIEP
Unitat 3
Títol
Arquitectures
La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el seu
desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi
associen.(Primera avaluació)
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge CC
avaluables
- Lectura i comprensió
d’un text expositiu.
- Coneixement de les
característiques de
l’exposició oral i
preparació d’una
exposició sobre un
tema.
- Reconeixement dels
neologismes.
- Identificació del
sintagma nominal
subjecte (a més del
subjecte el·líptic i les
oracions impersonals),
el sintagma verbal o
predicat i el predicat
nominal i l’atribut.
- Coneixement de la
conjugació del present
d’indicatiu i de
subjuntiu irregulars.
- Aplicació de les
normes de
l’accentuació.
- Coneixement de les
normes de la dièresi.
- Reconeixement de les
característiques de la
prosa i el teatre
medieval.
- Ampliació del lèxic
1. Llegir i comprendre
un text expositiu amb
fluïdesa i entonació
adequades.
1.1. Llegeix i comprèn
l’estructura d’un text
expositiu i la resta de
textos de la unitat amb
una pronúncia, una
entonació i un ritme
adequats.
CCL
2. Reconèixer les
característiques de
l’exposició oral i
preparar-ne una.
2.1. Reconeix les
característiques de
l’exposició oral.
CCL
2.2. Fa una exposició oral
d’un tema amb
correcció.
CCL
SIEP
3. Reconèixer els
neologismes i
identificar la seva
procedència.
3.1. Reconeix els
neologismes. CCL
CMCT
3.2. Identifica la
procedència dels
neologismes.
CCL
4. Identificar el sintagma
nominal subjecte, el
subjecte el·líptic i les
oracions impersonals;
el sintagma verbal o
predicat i el predicat
nominal i l’atribut.
4.1. Identifica el sintagma
nominal subjecte, el
subjecte el·líptic i les
oracions impersonals.
CCL
4.2. Identifica el sintagma
verbal. CCL
4.3. Identifica el predicat
nominal i l’atribut. CCL
5. Conèixer la
conjugació del present
d’indicatiu i de
subjuntiu irregulars
5.1. Conjuga correctament
el present d’indicatiu i
de subjuntiu irregulars. CCL
6. Aplicar les normes de
l’accentuació i
conèixer les normes de
la dièresi.
6.1. Posa l’accent gràfic
quan cal. CCL
6.2. Usa la dièresi amb
correcció. CCL
7. Comprendre les
característiques de la
prosa i el teatre
medieval.
7.1. Comprèn les
característiques de la
prosa medieval i del
Llibre dels fets.
CCL
CEC
Unitat 4
Títol:Puig de Randa
La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el seu
desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi
associen.(Segona avaluació)
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
avaluables CC
- Lectura i comprensió
de textos instructius.
- Redacció de
recomanacions i regles.
- Coneixement de la
història de l’origen de
1. Llegir i comprendre
un text instructiu amb
fluïdesa i entonació
adequades.
1.1. Llegeix i comprèn
l’estructura d’un text
instructiu i la resta de
textos de la unitat amb
una pronúncia, una
entonació i un ritme
CCL
CSC
la llengua.
- Reconeixement del
predicat verbal i el
complement directe.
- La conjugació verbal:
la formació de
l’imperatiu.
- Coneixement de la
pronúncia i escriptura
de la essa sonora.
- Coneixement de la
prosa medieval i de la
figura de Ramón Llull.
- Ampliació del lèxic
sobre les creences i
religions.
- Valoració dels clàssics.
- Utilització de diferents
TIC per investigar i
ampliar coneixements.
- Adquisició de
vocabulari específic
sobre els continguts de
la unitat per tal
d’expressar
coneixements de forma
oral i escrita sobre
aquests.
adequats.
2. Redactar
recomanacions i
regles.
2.1. Escriu un text
instructiu. CCL
CSC
3. Conèixer l’origen de
la llengua; reconèixer
la base del llatí clàssic
que evolucionà en les
llengües romàniques i
la influència d’altres
llengües.
3.1. Reconeix la base de
llatí clàssic i la
influència d’altres
llengües.
CCL
CEC
3.2. Sap què son les
llengües romàniques. CCL
CEC
4. Reconèixer el predicat
verbal i els seus
complements (directe,
indirecte, de règim i
circumstancial);
reconèixer el
complement directe i
realitzar la
pronominalització
quan cal.
4.1. Reconeix el predicat
verbal. CCL
4.2. Identifica les classes de
complement verbal. CCL
4.3. Reconeix el
complement directe i
realitza la
pronominalització quan
cal.
CCL
5. Formar l’imperatiu. 5.1. Forma l’imperatiu. CCL
6. Conèixer la pronúncia
de la essa sonora.
6.1. Pronuncia correctament
la essa sonora. CCL
7. Emprar correctament
les grafies que
representen el so de la
essa sonora.
7.1. Escriu correctament
paraules amb essa
sonora. CCL
8. Comprendre les
característiques de la
prosa medieval i
conèixer la figura de
Ramon Llull.
8.1. Comprèn les
característiques de la
prosa medieval.
CCL
CEC
8.2. Coneix la importància
de la figura de Ramon
Llull.
CCL
CEC
CCL
Unitat 5
Títol: Formentor La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el seu
desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi
associen.(Segona avaluació)
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
avaluables CC
- Lectura i comprensió
dels textos descriptius.
- Coneixement de les
característiques dels
textos descriptius.
- Identificació de les
descripcions objectives
i subjectives.
- Reconeixement dels
tipus de descripció de
persones, espais i
objectes.
- Coneixement de
l’època d’esplendor de
la llengua amb
l’expansió mediterrània
i la llengua en
l’administració i la
cultura.
- Identificació dels
complements verbals
indirecte, predicatiu, de
règim verbal i
circumstancial.
1. Llegir i comprendre
un text descriptiu en
fluïdesa i entonació
adequades.
1.1. Llegeix i comprèn
l’estructura d’un text
descriptiu i la resta de
textos de la unitat amb
una pronúncia, una
entonació i un ritme
adequats.
CCL
CEC
2. Reconèixer les
descripcions
objectives i
subjectives i descriure
persones, espais i
objectes.
2.1. Reconeix les
descripcions objectives
i subjectives.
CCL
CEC
2.2. Descriu persones,
espais i objectes. CCL
CEC
3. Conèixer l’època
d’esplendor de la
llengua amb
l’expansió
mediterrània i la
importància de la
Cancelleria Reial.
3.1. Coneix l’època
d’esplendor i expansió
de la llengua.
3.2. Reconeix la importància
de la Cancelleria Reial.
CCL
CEC
4. Identificar els
complements verbals
indirecte, predicatiu,
de règim verbal i
circumstancial i
conèixer la substitució
pronominal del
complement de règim
verbal i del
circumstancial.
4.1. Identifica el
complement indirecte. CCL
4.2. Identifica el
complement predicatiu. CCL
4.3. Identifica el
complement de règim
verbal
CCL
4.4. Identifica el
complement
circumstancial.
CCL
4.5. Substitueix per un
pronom el complement
de règim i el
circumstancial quan es
pot.
CCL
5. Conjugar l’imperfet
d’indicatiu.
5.1. Conjuga correctament
l’imperfet d’indicatiu. CCL
6. Conèixer l’escriptura
de la essa sorda i la
pronúncia de la essa
sorda i la essa sonora.
6.1. Coneix les grafies que
representen en cada cas
la essa sorda.
CCL
6.2. Sap pronunciar la essa
sorda i la essa sonora. CCL
7. Conèixer
l’Humanisme, els
escriptors del segle
d’or de les lletres
catalanes i la figura de
Bernat Metge.
7.1. Coneix l’Humanisme i
la figura de Bernat
Metge.
7.2. Coneix els autors del
segle d’or de les lletres
catalanes.
CCL
CEC
8. Ampliar el lèxic sobre
espais naturals.
8.1. Amplia el lèxic sobre
espais naturals.
CCL
CSC
9. Conèixer el
funcionament de la
biblioteca pública.
9.1. Coneix el funcionament
de la biblioteca pública. CCL
CSC
10. Utilització de diferents
TIC per investigar i
ampliar coneixements.
10.1. Utilitzar diferents TIC
per investigar i ampliar
coneixements.
CD
11. Adquirir vocabulari
específic sobre els
continguts de la unitat
per tal d’expressar
coneixements de
forma oral i escrita
sobre aquests.
11.1. Adquireix vocabulari
específic sobre els
continguts de la unitat
per tal d’expressar
coneixements de forma
oral i escrita sobre
aquests.
CCL
12. Mostrar iniciativa i
perseverància a l’hora
d’afrontar els
problemes i de
defensar opinions, i
desenvolupament
d’actituds de respecte i
col·laboració en el
treball en grup.
12.1. Mostra una actitud
emprenedora, accepta
les errades quan
s’autoavalua, persevera
en les tasques de
recuperació i participa
en les activitats
d’aprenentatge
cooperatiu.
SIEP
Unitat 6
Títol: Parlament
La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el seu
desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi
associen.(Segona avaluació)
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
avaluables CC
- Lectura i comprensió
dels textos narratius i la
resta de textos de la
unitat.
- Coneixement de la
funció social de la
premsa, del seu valor
en una societat
democràtica i la seva
classificació.
- Identificació dels
gèneres periodístics
segons la seva finalitat.
- Reconeixement de
l’estructura de la
notícia.
- Redacció d’una notícia.
- Coneixement de
l’evolució de la llengua
en els segles XVI, XVII i
XVIII amb la unió
d’Aragó i de Castella i
els decrets de Nova
Planta.
1. Llegir i comprendre
un text narratiu i la
resta de textos de la
unitat en fluïdesa i
entonació adequades.
1.1. Llegeix i comprèn
l’estructura d’un text
narratiu i la resta de
textos de la unitat amb
una pronúncia, una
entonació i un ritme
adequats.
CCL
CEC
2. Identificar els gèneres
periodístics segons la
seva finalitat en
informatius,
interpretatius o
d’opinió.
2.1. Diferencia els gèneres
informatius dels
gèneres d’opinió i dels
interpretatius.
CCL
CSC
3. Reconèixer
l’estructura de la
notícia; redactar una
notícia.
3.1. Reconeix l’estructura
de la notícia. CCL
3.2. Redacta correctament
una notícia.
CCL
SIEP
4. Conèixer l’evolució de
la llengua en els segles
XVI, XVII i XVIII amb la
unió d’Aragó i de
Castella i els decrets
de Nova Planta.
4.1. Coneix la repercussió
de la unió d’Aragó i de
Castella i dels decrets
de Nova Planta per a la
nostra llengua.
CCL
CEC
5. Conèixer els pronoms
febles i la seva forma i
combinació.
5.1. Combina els pronoms
febles canviant la
posició.
CCL
6. Reconèixer les
perífrasis verbals
d’obligació i
probabilitat.
6.1. Reconeix les perífrasis
verbals d’obligació i
probabilitat. CCL
7. Conjugar els verbs
pronominals.
7.1. Conjuga els verbs
pronominals. CCL
8. Conèixer els sons de
la x i l’escriptura de
x,ix, tx i ig.
8.1. Coneix els diferents
sons de la x. CCL
8.2. Usa de manera correcta
la grafia x i els dígrafs
ix, tx i ig.
CCL
9. Conèixer l’estil i
l’obra d’Ausiàs
March.
9.1. Reconeix l’estil
d’Ausiàs March en els
seus textos.
CCL
CSC
Unitat 7
Títol: Llibres
La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el seu
desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi associen.
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
avaluables CC
- Lectura i comprensió
dels textos periodístics
i la resta de textos de la
unitat.
- Coneixement de les
característiques del
reportatge.
- Coneixement de les
característiques de la
crònica.
- Reconeixement de la
funció i l’estructura
dels titulars.
- Diferenciació entre
plurilingüisme,
bilingüisme, diglòssia i
interferències
lingüístiques.
- Coneixement de les
preposicions i
locucions prepositives.
- Coneixement dels
connectors.
- Conjugació del futur i
el condicional.
1. Llegir i comprendre
un text periodístic i la
resta de textos de la
unitat en fluïdesa i
entonació adequades.
1.1. Llegeix i comprèn
l’estructura d’un text
periodístic i la resta de
textos de la unitat amb
una pronúncia, una
entonació i un ritme
adequats.
CCL
CSC
2. Conèixer les
característiques del
reportatge.
2.1. Reconeix les
característiques del
reportatge.
CCL
CSC
3. Conèixer les
característiques de la
crònica.
3.1. Reconeix les
característiques de la
crònica.
CCL
CSC
4. Reconèixer la funció i
estructura dels titulars.
4.1. Reconeix l’estructura
dels titulars. CCL
CEC
5. Diferenciar entre
plurilingüisme,
bilingüisme, diglòssia
i interferències
lingüístiques.
5.1. Diferencia entre
plurilingüisme,
bilingüisme, diglòssia i
interferències
lingüístiques.
CCL
CSC
6. Conèixer les
preposicions i
locucions prepositives
i els connectors.
6.1. Coneix les preposicions
i locucions
prepositives.
CCL
6.2. Coneix els connectors. CCL
- L’escriptura i la
pronúncia de g, j, tg i tj.
- Coneixement de les
característiques,
l’estructura i
l’argument de Tirant lo
Blanc.
- Ampliació del lèxic
sobre les aficions.
- Valoració de la
importància de
l’etiqueta en Internet i
d’altres mesures de
seguretat.
- Utilització de les
diferents TIC per
investigar i ampliar
coneixements.
- Adquisició de
vocabulari específic
sobre els continguts de
la unitat per tal
d’expressar
coneixements de forma
oral i escrita sobre
aquests.
CMCT
7. Conjugar el futur i el
condicional.
7.1. Conjuga el futur i el
condicional. CCL
8. Conèixer l’escriptura i
la pronúncia de g, j, tg
i tj.
8.1. Escriu g, j, tg i tj.on cal. CCL
8.2. Pronuncia g, j, tg i t
correctament. CCL
9. Conèixer les
característiques,
l’estructura i
l’argument de Tirant
lo Blanc.
9.1. Coneix les
característiques,
l’estructura i
l’argument de l’obra
Tirant lo Blanc.
CCL
CEC
10. Ampliar el lèxic sobre
les aficions.
10.1. Amplia el lèxic sobre
les aficions.
CCL
CEC
11. Valorar la importància
de l’etiqueta en
Internet i d’altres
mesures de seguretat.
11.1. Sap usar l’etiqueta en
Internet i altres mesures
de seguretat. CD
12. Adquirir vocabulari
específic sobre els
continguts de la unitat
per tal d’expressar
coneixements de
forma oral i escrita
sobre aquests.
12.1. Adquireix vocabulari
específic sobre els
continguts de la unitat
per tal d’expressar
coneixements de forma
oral i escrita sobre
aquests.
CCL
13. Mostrar iniciativa i
perseverància a l’hora
d’afrontar els
problemes i de
defensar opinions, i
desenvolupament
d’actituds de respecte i
col·laboració en el
treball en grup.
13.1. Mostra una actitud
emprenedora, accepta
les errades quan
s’autoavalua, persevera
en les tasques de
recuperació i participa
en les activitats
d’aprenentatge
cooperatiu.
SIEP
Unitat 8
Títol:Artistes a ca nostra
La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el seu
desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi associen.
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
avaluables CC
- Lectura i comprensió
dels textos periodístics
d’opinió i de la resta de
textos de la unitat.
- Diferenciació entre
informació i opinió.
- Reconeixement dels
diferents gèneres
d’opinió: articles
d’opinió, editorials,
cartes al director i
altres.
- La normativització i la
normalització de la
llengua.
- Reconeixement de
l’oració composta per
coordinació i
juxtaposició.
- Conjugació verbal del
passat simple.
- Identificació de les
oclusives finals i les
consonants vibrants i
les nasals.
- Coneixement de la
literatura dels segles
XVI I XVII.
1. Llegir i comprendre
un text periodístic i la
resta de textos de la
unitat en fluïdesa i
entonació adequades.
1.1. Llegeix i comprèn
l’estructura d’un text
periodístic d’opinió i de
la resta de textos de la
unitat amb una
pronúncia, una
entonació i un ritme
adequats.
CCL
CSC
2. Diferenciar entre
informació i opinió;
reconèixer els gèneres
d’opinió (articles
d’opinió, editorials,
cartes al director i
altres) i redacta textos
d’opinió.
2.1. Diferencia els trets
bàsics de la informació-
discurs objectiu i la
opinió-discurs
subjectiu.
CCL
CSC
2.2. Reconeix els gèneres
d’opinió.
CCL
CSC
2.3. Redacta textos
d’opinió.
CCL
CSC
3. Conèixer els
conceptes de
normativització i
normalització de la
llengua.
3.1. Reconeix els conceptes
de normativització i
normalització de la
llengua.
CCL
CSC
4. Reconèixer l’oració
composta per
coordinació,
subordinació o
juxtaposició.
4.1. Reconeix l’oració
composta per
coordinació,
subordinació o
juxtaposició.
CCL
5. Conjugar el passat
simple.
5.1. Conjuga el passat
simple correctament. CCL
6. Identificar les
oclusives finals, les
consonants vibrants i
les consonants nasals.
6.1. Identifica les oclusives
finals p, t, c, b, d, g. CCL
6.2. Identifica les vibrants r,
rr. CCL
6.3. Escriu les consonants
nasals correctament. CCL
7. Conèixer la literatura
dels segles XVI i XVII.
7.1. Reconeix les
característiques de la
literatura del segle XVI.
CCL
CEC
7.2. Reconeix les
característiques de la
literatura del segle XVII.
CCL
CEC
8. Ampliar el lèxic sobre
la música.
8.1. Amplia el lèxic sobre la
música. CCL
9. Valorar la cultura
popular. 9.1. Cerca informacions
diverses relacionades
amb la cultura popular.
CCL
CMCT
SIEP
10. Adquirir vocabulari
específic sobre els
continguts de la unitat
per tal d’expressar
coneixements de
forma oral i escrita
sobre aquests.
10.1. Adquireix vocabulari
específic sobre els
continguts de la unitat
per tal d’expressar
coneixements de forma
oral i escrita sobre
aquests.
CCL
11. Mostrar iniciativa i
perseverància a l’hora
d’afrontar els
problemes i de
defensar opinions, i
desenvolupament
d’actituds de respecte i
col·laboració en el
treball en grup.
11.1. Mostra una actitud
emprenedora, accepta
les errades quan
s’autoavalua, persevera
en les tasques de
recuperació i participa
en les activitats
d’aprenentatge
cooperatiu.
SIEP
Unitat 9
Títol
Vacances
La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el seu
desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi associen.
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge
avaluables CC
- Lectura i comprensió
d’una fitxa informativa,
d’una entrevista i de la
resta de textos de la
unitat.
- Coneixement de les
característiques de
l’entrevista, el seu
procés d’elaboració i
l’estructura.
- Elaboració d’una
entrevista.
- Reconeixement dels
registres formals i
informals.
- Identificació de
l’oració subordinada
substantiva, adjectiva i
adverbial.
- Conjugació del
participi.
- Coneixement de
l’escriptura de l, ll, l·l,
tl i tll i la pronúncia de
diversos aplecs
consonàntics.
- Coneixement de la
literatura en el període
de la il·lustració i de la
1. Llegir i comprendre
les fitxes informatives,
les entrevistes i la
resta de textos de la
unitat.
1.1. Llegeix i comprèn
l’estructura d’una fitxa
informativa, d’una
entrevista i de la resta
de textos de la unitat
amb una pronúncia, una
entonació i un ritme
adequats.
CCL
CSC
CEC
CMCT
2. Conèixer les
característiques de
l’entrevista, el seu
procés d’elaboració i
l’estructura; fer
entrevistes.
2.1. Coneix les
característiques de
l’entrevista, el seu
procés d’elaboració i
l’estructura.
CCL
CSC
2.2. Realitza una entrevista. CCL
CSC
3. Identificar els registres
formals i informals. 3.1. Identifica els registres
formals i informals.
CCL
CSC
4. Identificar l’oració
subordinada
substantiva, adjectiva i
adverbial.
4.1. Identifica les oracions
subordinades
substantives, adjectives
i adverbials.
CCL
5. Conjugar el participi. 5.1. Conjuga el participi
correctament. CCL
6. Conèixer l’escriptura i
la pronúncia de l, ll, l·l, tl
i tll i altres aplecs
consonàntics.
6.1. Escriu i pronuncia
correctament paraules
amb l, ll, l·l, tl i tll.
CCL
6.2. Escriu correctament
paraules amb els aplecs
consonàntics tm, tn, mp
o mn.
CCL
7. Conèixer les
característiques del
període de la
il·lustració a Menorca
i la figura de Joan
Ramis i Ramis.
7.1. Coneix les
característiques del
període de la
il·lustració a Menorca i
la figura de Joan
Ramis.
CCL
CEC
8. Ampliar el lèxic dels
avions i aeroports.
8.1. Amplia el lèxic dels
avions i aeroports. CCL
Projecte REVISTA ESCOLAR
Cursos: Curs 3ESO
3r d' ESO
curs 2019-20
Projecte REVISTA ESCOLAR Introducció
Aquest projecte de revista digital pretén oferir als alumnes una eina per experimentar
i crear textos a partir de les seves idees. No pretenem imposar res, ja que si conceben el
taller de revista com una exigència més, una càrrega igual que la de la resta de matèries del
currículum escolar, la desídia apareixerà i s'avorriran . És l'alumne qui haurà d'aportar les
idees sobre allò que s'haurà de publicar, ja siguin articles d'opinió, notícies, reportatges,
cròniques (esportius, socials, culturals, etc.), ressenyes (d'un llibre, d'una pel·lícula),
crítiques o entrevistes. Tot això acompanyat de fotografies, il·lustracions, dibuixos, etc. que
ells mateixos seleccionaran. Evidentment la prioritat és que allò que es publiqui tengui
relació directa amb els esdeveniments del centre, ja siguin festes (Les Verges, Nadal, Sant
Jordi, etc.) o activitats extraescolars (excursions, sortides culturals, intercanvis, etc). En
principi tot aquest material serà penjat a la revista digital de l'institut, que s'estrenà fa dos
anys i complementarà el blog d'extraescolars.
Ja des de la primera sessió els participants han de presentar-se i descriure les expectatives
que tenen pel que fa al taller, cosa que suposarà el punt de partida per a la posterior
discussió del tipus de revista adequada a la majoria de les inquietuds exposades. Per a dur
terme això, el grup pot dividir-se en equips que elaborin una proposta i posteriorment es
poden comparar fins que la revista sigui perfilada segons tots els seus integrants.
En realitat el concepte inicial, pel que fa al contingut, s’anirà definint en sessions
posteriors, quan coneguem bé les aptituds dels alumnes i, evidentment, la realitat
quotidiana, el dia a dia, que farà que els interessos dels joves sobre el que passa al seu
voltant (tant a l'institut com al carrer) s'orientin cap a un tipus de temàtica o una altra i cap a
un gènere periodístic o un altre. Això voldrà dir que tendrem diferents seccions i els
alumnes aniran escrivint en una o altra segons els interessos d'aquell moment.
La professora que coordina la revista no ha de ser vista pels alumnes com una figura
autoritària, sinó com una coordinadora general, ha de dirigir i revisar les feines dels al·lots i
triar aquells textos més adients. Per tant, no totes les col·laboracions dels alumnes es
podran penjar a la revista digital, tot i que s'intentarà que tots hagin publicat almenys un
text per trimestre.
Quant a la periodicitat de la publicació la nostra idea és anar publicant el material així com
els alumnes el vagin elaborant.
Objectius
Fomentar l' ús de la llengua catalana i utilitzar-la com a instrument per a
l’adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió i l’anàlisi de la realitat, per a
la fixació i el desenvolupament del pensament, i per a la regulació de la pròpia
activitat, fent ús de tècniques de maneig de la informació i de les tecnologies de la
comunicació.
Treballar l' expressió i comprensió oral i escrita; millorar les tècniques
comunicatives de l'alumne.
Conèixer els diferents gèneres periodístics i ser capaços de crear textos d'aquesta
tipologia.
Reconèixer i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de
comunicació i valorar la seva importància en les manifestacions culturals
contemporànies.
Fomentar el respecte a un mateix i a l' altri.
Fomentar la feina en equip.
Fer institut i fomentar els llaços entre els membres de la comunitat educativa.
Cursos: 3rESO
Dedicació horària: 1 hora setmanal, amb el grup desdoblat
Organització: La meitat de cada grup farà la revista amb les corresponents professors/es
de Llengua Catalana..
Temporització
Aquestes dates són aproximades, ja que no tots els grups fan Projectes el mateix dia de la
setmana. En tot cas, els grups desdoblats s’invertiran a final de gener o principis de març.
Sessions del 1r quadrimestre
set.: 13,20,27
oct: 4,11,18,25
nov: 8,15,22,29
des: 13,20
gen:10,17,24,31
Sessions del 2n quadrimestre
feb:7,14,21
març: 7,14,21,28
abril: 4,11
maig: 9,16,23,30
juny: 6,13,20
Recursos didàctics
Els blogs de revistes d'altres centres extrets de la xarxa.
Revistes, diaris, reportatges ( 30', Valor afegit, La gent normal...)
Pel·lícules per fer-ne la crítica cinematogràfica.
El material de la revista l’obtendran bàsicament de les activitats extraescolars i festes realitzades en el centre i de la feina realitzada en el Projecte de Biologia.
Criteris d'avaluació dels projectes
La nota del projecte s'inclou dins l'apartat de feina que computa un total del 15% (feina i
projecte), tal com consta a la programació del Departament de Llengua Catalana d'aquest
curs 2018-19. Aquesta feina s’avaluarà al final de curs, ja que serà quan els alumnes de tot
el grup hauran participat en el Projecte.
Quart d'ESO
1
Títol i continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge
1. Lectura «Tradicions i paraules»: Els hippies a
Eivissa i Formentera.
2. Vocabulari. La roba.
3. Comunicació. Internet i les xarxes socials.
4. Lèxic. La polisèmia i l’homonímia.
5. Gramàtica. Text, paràgraf, oració i paraula.
6. Taller de llengua. Els signes de puntuació.
7. Literatura. Llengua, literatura i societat.
8. Competència per aprendre a aprendre:
tècniques per prendre apunts.
1.1. Comprèn el text inicial i respon les preguntes
de comprensió corresponents.
2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a la roba.
2.2. És capaç de descriure la roba que duen uns
personatges concrets.
3.1. Coneix el concepte d’Internet.
3.2. Sap les funcions més importants d’Internet i
les xarxes socials.
3.3. Identifica els perills de les xarxes socials i
d’Internet.
4.1. Comprèn els conceptes d’homonímia i de
polisèmia.
4.2. Identifica els mots que són polisèmics.
4.3. Reconeix els mots que són homònims.
5.1. Identifica la forma i la funció dels sintagmes,
les oracions, els paràgrafs i els textos.
5.2. Reconeix i diferencia: nom, pronom,
adjectiu, determinant, verb, adverbi,
preposició i conjunció.
- Usar i ampliar el vocabulari
referit a la roba.
- Conèixer les
característiques i els usos
bàsics d’Internet.
- Comprendre i diferenciar
els conceptes d’homonímia
i de polisèmia.
- Conèixer la divisió en
paràgrafs, oracions i
sintagmes d’un text.
- Identificar les categories
gramaticals dins una oració.
- Comprendre la funció de la
literatura en la societat. - Distingir els textos literaris i
els no literaris.
6.1. Escriu adequadament els signes de puntuació
en un text.
7.1. Reconeix el paper de la literatura com a retrat
de la societat.
7.2. Identifica la funció expressiva del llenguatge
literari.
8.1. Coneix i aplica tècniques per prendre apunts
d’una manera eficaç.
2 1. Lectura «Tradicions i paraules»: La festa de les
Verges.
2. Vocabulari. Estris de cuina.
3. Comunicació. Les funcions del llenguatge.
4. Lèxic. La sinonímia i l’antonímia.
5. Gramàtica. El nom i l’adjectiu. Gènere i nombre.
6. Taller de llengua. Les vocals.
7. Literatura. Els temes literaris.
8. Competència per aprendre a aprendre:
l’esquema.
1.1. Comprèn el text inicial i respon les preguntes
de comprensió corresponents.
2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als estris de
cuina.
2.2. Fa servir expressions i frases fetes
relacionades amb l’entorn de de cuina.
3.1. Coneix i identifica els elements de la
comunicació en situacions concretes.
3.2. Sap quines són les funcions del llenguatge i
les identifica en situacions concretes.
4.1. Comprèn els conceptes de sinonímia i
antonímia.
4.2. Distingeix entre sinonímia absoluta i
sinonímia parcial.
4.3. Diferencia entre antònims lèxics i antònims
gramaticals.
5.1. Classifica els noms en propis o comuns,
concrets o abstractes, individuals o
col·lectius.
5.2. Fa la flexió de gènere i nombre dels noms de
manera correcta.
6.1. Identifica els graus dels adjectius.
6.2. Forma el gènere i el nombre dels adjectius de
manera correcta.
7.1. Identifica i escriu correctament paraules que
- Usar i ampliar el vocabulari
referit als estris de cuina.
- Identificar els elements de
la comunicació i les
funcions del llenguatge.
- Comprendre els conceptes
de sinonímia i antonímia.
- Classificar els noms i
identificar els graus dels
adjectius.
- Formar el gènere i el
nombre dels nom i dels
adjectius.
- Identificar i escriure
paraules amb confusions
vocàliques en posició
àtona.
- Conèixer els temes més
habituals tractats en la
literatura.
- Realitzar esquemes senzills.
tenen a i e en posició àtona.
7.2. Identifica i escriu correctament paraules que
tenen o i u en posició àtona.
8.1. Coneix els trets característics dels temes més
habituals de la literatura.
9.1. Confecciona l’esquema d’un text a partir de
la informació més rellevant.
3 1. Lectura «Tradicions i paraules»: Neules, coques i
caramels.
2. Vocabulari. Nadal.
3. Comunicació. Els textos expositius.
4. Lèxic. La precisió lèxica.
5. Gramàtica. Els determinants.
6. Taller de llengua. La síl·laba.
7. Literatura. La poesia. Elements formals.
8. Competència digital: recursos lingüístics en línia.
– 1.1. Comprèn el text inicial i respon les
preguntes de comprensió corresponents.
– 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a les
festes de Nadal.
– 2.2. Coneix i usa frases fetes relacionades
amb el Nadal.
– 3.1. Identifica les característiques i
l’estructura dels textos expositius.
– 3.2. És capaç d’elaborar textos expositius.
– 4.1. Tria la paraula adequada segons el
context.
– 5.1. Identifica les diferents classes de
determinants.
– 5.2. Usa els determinants amb correcció.
– 6.1. Reconeix els diftongs i els hiats.
– 7.1. Separa de manera correcta paraules
en síl·labes.
– 7.2. Coneix les normes de partició de
dígrafs.
– 8.1. Identifica la rima assonant, la
consonant o els versos lliures d’un poema.
– 8.2. Diferencia la mètrica i el ritme d’uns
poemes donats. –
9.1. Sap utilitzar i cercar informació en els diferents
recursos lingüístics en línia.
- Usar i ampliar el vocabulari
referit a les festes de Nadal.
- Reconèixer les
característiques bàsiques i
l’estructura de textos
expositius.
- Triar la paraula adequada
segons el context.
- Diferenciar les classes de
determinants.
- Identificar els diftongs i els
hiats.
- Separar correctament els
dígrafs dels mots.
- Evitar l’ús del lo neutre.
- Reconèixer els elements
formals dels poemes.
- Conèixer alguns recursos
lingüístics en línia.
4
1. Lectura «Tradicions i paraules»: Sant Sebastià.
2. Vocabulari. Foguerons i gloses.
3. Comunicació. Els textos narratius.
4. Llengua i societat. La diversitat lingüística (I).
5. Gramàtica. Els pronoms.
6. Taller de llengua. L’accentuació i la dièresi.
7. Literatura. La poesia visual.
8. Competència cultural i artística i social i ciutadana:
cream un poema visual.
– 1.1. Comprèn el text inicial i respon les
preguntes de comprensió corresponents.
– 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als
foguerons i les gloses.
– 3.1. Identifica les característiques d’un
text narratiu.
– 3.2. Distingeix les parts d’una notícia i
d’una carta.
– 3.3. Crea textos narratius: cartes i notícies.
– 4.1. Coneix la diversitat lingüística
d’Europa.
– 5.1. Identifica els pronoms.
– 5.2. Substitueix paraules i sintagmes per
pronoms.
– 6.1. Usa amb correcció les formes
enclítiques i proclítiques dels pronoms febles.
– 7.1. Coneix i aplica les normes
d’accentuació.
– 7.2. Discrimina els casos que tenen accent
diacrític.
– 7.3. Escriu la dièresi en els casos on
correspon.
– 8.1. Coneix formes noves d’expressió
poètica i les compara amb les formes tradicionals.
– 8.2. Interpreta i valora cal·ligrames i
poemes visuals.
– 9.1. Segueix les passes proposades per
crear un poema visual.
–
–
Usar i ampliar el vocabulari
referit als foguerons i les
gloses.
- Conèixer les
característiques dels textos
narratius: la notícia i la
carta.
- Familiaritzar-se amb la
diversitat lingüística
d’Europa.
- Identificar i classificar els
pronoms.
- Aplicar correctament les
regles d’accentuació i
dièresi.
- Diferenciar els casos
d’accent diacrític.
- Familiaritzar-se amb les
formes noves d’expressió
poètica.
5 1. Lectura «Tradicions i paraules»: Matances.
2. Vocabulari. Embotits illencs.
3. Comunicació. Els textos argumentatius.
4. Llengua i societat. La diversitat lingüística (II).
– 1.1. Comprèn el text inicial i respon les
preguntes de comprensió corresponents.
– 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als
embotits illencs.
- Usar i ampliar el vocabulari
referit als embotits illencs.
- Identificar les
característiques bàsiques i
5. Gramàtica. Adverbis, preposicions i conjuncions.
6. Taller de llengua. L’apòstrof i les contraccions. El
guionet.
7. Literatura. El gènere narratiu.
8. Competència cultural i artística: miram un
quadre.
– 3.1. Identifica les característiques i
l’estructura dels textos argumentatius.
– 3.2. Planifica i elabora textos
argumentatius.
– 4.1. Coneix la realitat plurilingüe de
l’Estat espanyol.
– 5.1. Fa servir correctament adverbis,
preposicions i conjuncions.
– 5.2. Discrimina entre conjuncions
coordinades i subordinades.
– 5.3. Diferencia entre les preposicions
àtones i les tòniques.
– 5.4. Coneix els diferents tipus
d’informació que aporten els adverbis.
– 6.1. Apostrofa seguint les regles
ortogràfiques.
– 6.2. Usa correctament la contracció de
preposicions amb articles.
– 7.1. Coneix i aplica les normes
d’escriptura del guionet.
– 8.1. Coneix les característiques i els
elements que conformen un text narratiu.
– 9.1. Observa i analitza els diferents
aspectes d’un quadre.
– 9.2. Valora i mostra interès per les
aportacions de les obres pictòriques a la nostra
cultura.
–
l’estructura dels textos
argumentatius.
- Respectar i valorar la
diversitat lingüística de
l’Estat espanyol.
- Usar correctament els
adverbis, les preposicions i
les conjuncions.
- Seguir les normes
ortogràfiques de l’apòstrof,
les contraccions i el guionet
- Conèixer les
característiques i els
elements propis dels textos
narratius.
6
1. Lectura «Tradicions i paraules»: El dia
d’enganar.
2. Vocabulari. El vocabulari de les rondalles.
3. Comunicació. Els textos conversacionals.
4. Llengua i societat. La situació actual del català.
– 1.1. Comprèn el text inicial i respon les
preguntes de comprensió corresponents.
– 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a les
rondalles.
– 3.1. Identifica les característiques
principals dels textos conversacionals.
- Usar i ampliar el vocabulari
referit a les rondalles.
- Identificar les
característiques principals i
l’estructura dels textos
conversacionals.
5. Gramàtica. Les conjugacions verbals. Verbs
regulars i irregulars.
6. Taller de llengua. P, b, t, d, c, g. La b i la v.
7. Literatura. La narrativa de tradició oral: llegendes
i rondalles.
8. Competència per a aprendre a aprendre:
elaboram una sol·licitud.
– 3.2. Diferencia entre una conversa formal
i una altra de col·loquial.
– 4.1. Reconeix la diferència entre els
conceptes de llengua oficial i pròpia.
– 4.2. Coneix les diferències d’estatus de la
llengua catalana en el seu domini lingüístic.
– 5.1. Identifica i utilitza correctament els
verbs segons el temps, el mode, el nombre i la
persona d’un verb.
– 6.1. Coneix els verbs que són regulars i
els que són irregulars i els conjuga de manera
correcta.
– 7.1. Classifica els verbs en personals,
impersonals, copulatius, transitius, intransitius,
reflexius, pronominals o auxiliars.
– 8.1. Discrimina les normes d’escriptura de
les oclusives a final de paraula.
– 9.1. Pronuncia i coneix les normes
d’escriptura de b i v.
– 10.1. Identifica les característiques dels
gèneres de narrativa oral.
– 10.2. Diferencia entre llegenda i rondalla.
– 11.1. Aprèn les característiques d’una
sol·licitud n’elabora una.
–
–
- Analitzar la situació
sociolingüística actual del
català.
- Conèixer els diversos
aspectes dels verbs: temps,
persona, nombre i mode.
- Diferenciar els verbs
regulars i els irregulars.
- Conèixer la classificació
dels verbs.
- Pronunciar i escriure de
manera correcta paraules
amb oclusives finals i la b i
la v.
- Conèixer les
característiques dels
gèneres de narrativa oral.
7
1. Lectura «Tradicions i paraules»: La flama del
Canigó.
2. Vocabulari. Excursionisme.
3. Comunicació: Els textos descriptius.
4. Llengua i societat: El conflicte lingüístic.
1.1. Comprèn el text inicial i respon les preguntes
de comprensió corresponents.
2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a
l’excursionisme.
3.1. Identifica les característiques i l’estructura
- Usar i ampliar el vocabulari
referit a l’excursionisme.
- Reconèixer les
característiques bàsiques i
les diferents classes de
textos descriptius.
- Comprendre la importància
5. Gramàtica: Formes verbals. Perífrasis verbals.
6. Taller de llengua: Essa sonora i essa sorda.
7. Literatura: El teatre i la representació teatral.
8. Competència cultural i artística: Sexisme en el
llenguatge.
dels textos descriptius.
3.2. Diferencia els elements descriptius segons
que es tracti d’una descripció de persones,
d’espais, d’objectes i el nivell de
subjectivitat amb què es fa el text.
3.3. És capaç d’elaborar textos descriptius.
4.1. Coneix les situacions de conflicte que genera
el contacte entre llengües.
5.1. Identifica les diferents formes verbals del
temps passat, present i futur.
6.1. Coneix els tipus de perífrasis verbals.
6.2. Usa les perífrasis verbals de manera correcta.
7.1. Pronuncia correctament paraules que
presenten els sons de la essa sonora i la
sorda.
7.2. Aplica les regles d’ortografia relacionades
amb la essa sonora i la essa sorda.
8.1. Reconeix les característiques d’un text
teatral.
9.1. Diferencia els elements que intervenen en
una representació teatral.
10.1 Identifica els casos de llenguatge sexista i
coneix recursos per evitar-lo.
de respectar i valorar la
diversitat lingüística.
- Identificar el temps verbal i
conèixer l’ús de les
perífrasis verbals.
- Aplicar les regles
d’escriptura de la essa
sonora i la essa sorda.
- Pronunciar correctament les
paraules que presenten el so
de la essa sonora i la essa
sorda.
- Conèixer les
característiques pròpies
dels textos teatrals.
8 1. Lectura «Tradicions i paraules»: La fira de
Tàrrega.
- Usar i ampliar el vocabulari
referit al teatre.
2. Vocabulari. El teatre.
3. Comunicació. Els textos predictius i els textos
instructius.
4. Llengua i societat. La variació lingüística.
5. Gramàtica. L’oració (I). Classes de sintagma. El
subjecte
6. Taller de llengua. G, j, tg i tj. X, ix, ig i ig.
7. Literatura. Gèneres teatrals.
8. Competència en el coneixement i la interacció
amb el món físic: elaboram un itinerari.
–
1.1. Comprèn el text inicial i respon les preguntes
de comprensió corresponents.
2.1. Usa i amplia el vocabulari referit al teatre.
2.2. Fa ús d’expressions i frases fetes
relacionades amb el teatre.
3.1. Llegeix un text predictiu i en reconeix les
característiques.
3.2. Identifica els diversos tipus de textos
predictius.
3.3. Comenta i elabora textos predictius.
4.1. Llegeix un text instructiu i en reconeix les
característiques.
4.2. Identifica els diversos tipus de textos
instructius.
4.3. Comenta i elabora textos instructius.
5.1. Comprèn el concepte de variació lingüística.
5.2. Classifica els textos proposats segons les
classes de variació lingüística a què
pertanyen.
6.1. Identifica el subjecte i el predicat d’una
oració.
6.2. Coneix els tipus de sintagmes oracionals i les
funcions que desenvolupen.
6.3. Analitza els components del sintagma
nominal subjecte.
7.1. Classifica les oracions en enunciatives,
interrogatives, exclamatives i exhortatives.
8.1. Pronuncia i representa correctament les
consonants palatals amb les grafies o els
dígrafs corresponents.
9.1. Coneix les característiques a grans trets de la
comèdia, la tragèdia i el drama.
- Identificar textos predictius
i textos instructius.
- Entendre el concepte de
variació lingüística.
- Identificar el subjecte i el
predicat d’una oració.
- Classificar les oracions
segons la intenció
comunicativa.
- Pronunciar i escriure amb la
grafia correcta les
consonants palatals.
- Diferenciar els tres gèneres
teatrals: comèdia, tragèdia i
drama.
10.1. Consulta les pàgines proposades per realitzar
un itinerari cultural i un d’esportiu.
9
1. Lectura «Tradicions i paraules»: Els castellers.
2. Vocabulari. Castells.
3. Comunicació. Els textos periodístics.
4. Lèxic. La correcció en el lèxic.
5. Gramàtica. L’oració (II). El predicat. Oració
simple i composta
6. Taller de llengua. La l·l, les consonants mudes i
les consonants nasals.
7. Literatura. L’assaig.
8. Tractament de la informació: contrastam
informacions.
1.1. Comprèn el text inicial i respon les preguntes
de comprensió corresponents.
2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als castells i
els castellers.
2.2. Coneix i usa expressions relacionades amb
els castells.
3.1. Identifica les característiques principals dels
textos periodístics en general.
3.2. Diferencia entre els gèneres informatius i els
gèneres d’opinió.
3.3. Identifica la temàtica de les notícies d’un
periòdic i en crea una.
3.4. Elabora una notícia a partir d’un tema donat.
4.1. Distingeix entre els préstecs i els
barbarismes.
4.2. Discrimina els barbarismes i els substitueix
per les formes correctes.
5.1. Identifica i corregeix els casos de
vulgarismes.
6.1. Sap la diferència entre predicat verbal i
nominal.
6.2. Reconeix els diferents complements del
predicat.
7.1. Distingeix les oracions simples de les
compostes.
7.2. Coneix i identifica els diferents tipus
d’oracions compostes.
- Usar i ampliar el vocabulari
referit als castells i els
castellers.
- Identificar les
característiques principals i
l’estructura dels textos
periodístics.
- Diferenciar entre préstecs i
barbarismes.
- Conèixer el concepte de
vulgarisme.
- Identificar els tipus de
predicat i els complements
que l’acompanyen.
- Distingir entre oració
simple i oració composta.
- Escriure correctament les
consonants mudes, les
nasals i la ela geminada.
- Conèixer les
característiques dels textos
assagístics.
8.1. Escriu de manera correcta paraules amb ela
geminada.
8.2. Escriu de manera correcta paraules amb
consonants nasals.
8.3. Escriu de manera correcta paraules amb
consonants mudes.
9.1. Reconeix les característiques més importants
dels textos assagístics.
9.2. Comprèn el significat d’aforismes senzills.
10.1. Sap seleccionar la informació que és
pertinent d’una font o d’un text.
10.2. Realitza un treball de recerca.
Criteris de qualificació que s'aplicaran
Llengua i literatura catalana 1r ESO
Les notes de l’avaluació és comptabilitzaran segons els percentatges següents:
La nota dels exàmens comptarà un 60% de la nota total sempre que la nota de l’examen sigui superior a 3.
La feina de classe i taller (exercicis, treballs, …) 20%.
El llibre de lectura comptarà un 10%
Actitud 10%.
Als exàmens cada errada ortogràfica restarà 0,1 fins a un màxim d'un punt. I també es podrà descomptar fins a 0,5 per
una mala presentació.
És indispensable per aprovar el curs que l’alumne s’expressi oralment amb suficient fluïdesa i correcció segons el nivell
que li pertoqui.
Llengua i literatura catalana 2n ESO
Les notes de l’avaluació és comptabilitzaran segons els percentatges següents:
La nota dels exàmens comptarà un 60% de la nota total sempre que la nota de l’examen sigui superior a 3.
La feina de classe i (exercicis, treballs, ...) 20%
El llibre de lectura comptarà un 10%.
Actitud 10%.
Als exàmens cada errada ortogràfica restarà 0,1 fins a un màxim d'un punt. I I també es podrà descomptar fins a 0,5 per
una mala presentació.
És indispensable per aprovar el curs que l’alumne s’expressi oralment amb suficient fluïdesa i correcció segons el nivell
que li pertoqui.
Llengua i literatura catalana 3r ESO
Les notes de l’avaluació és comptabilitzaran segons els percentatges següents:
70%: Parcials ( sempre que arribi a 3)
15% Feina i tallers (1a i 2a avaluació15% feina, 3a avaluació 10% projecte i 5% feina)
15% Lectura Als exàmens cada errada ortogràfica restarà 0,1 fins a un màxim de dos punts
És indispensable per aprovar el curs que l’alumne s’expressi oralment amb suficient fluïdesa i correcció segons el nivell
que li pertoqui.
Llengua i literatura catalana 4t ESO
Les notes de l’avaluació es comptabilitzaran segons els percentatges següents:
La nota dels exàmens comptarà un 70% de la nota total sempre que la qualificació de l’examen sigui igual o superior a
3.
La feina de classe (exercicis, treballs, ...) 15%.
La lectura obligatòria de cada avaluació 15 %..
Als exàmens cada errada ortogràfica restarà 0,1 fins a un màxim dos punts
És indispensable per aprovar que l’alumne s’expressi oralment amb suficient fluïdesa i correcció segons el nivell que
li pertoqui.
Convocatòria extraordinària de setembre
Aquells alumnes d’ESO que no hagin aprovat a la convocatòria de juny poden presentar-se a la prova
extraordinària del mes de setembre
Primer d’ESO:
. L’alumne haurà de realitzar un dossier de tasques que val 30% i una prova escrita 70%
Segon d’ESO:
L’alumne haurà de realitzar una prova escrita (90%) i un dossier de tasques que valdrà el 10% de la
nota restant.
Tercer d’ESO:
L’alumne haurà de realitzar una prova escrita (90%) i un dossier de tasques que valdrà el 10% de la
nota restant.
Quart d’ESO:
L’alumne haurà de realitzar una prova escrita (90%) i un dossier de tasques que valdrà el 10% de la
nota
PROGRAMACIÓ PALIC
CURS 2019-20
ORGANITZACIÓ
El suport variarà atenent la disponibilitat del centre pel que fa a hores. Aquest curs 2019-
2020 el Departament d'Orientació compta amb tres hores setmanals per atendre'ls
(concretament la PT Lola Arseguet). Tot i així, l'alumnat rebrà fins a un màxim de 3
hores en funció de les necessitats lingüístiques i socials que presenti. També comptam
amb els professors PT que, en funció del seu horari, podran fer reforç a aquest alumnat,
al marge de les hores estrictament de Palic. En principi i sempre que sigui possible
aquests suports coincidiran amb les hores de Llengua i Literatura Catalanes, matèries
optatives o Projectes i, en darrer lloc, Tutories. En tot cas, la coordinació dels membres
del Dep.d'Orientació amb els professors titulars de les assignatures que en alguns casos
hauran de deixar és essencial perquè els alumnes no sentin que "perden" continguts
curriculars d'aquestes matèries, i que això pugui ser perjudicial per a la seva correcta
avaluació.
De les diferents formes d'organització que la llei contempla (BOIB 22 de febrer de 2018),
nosaltres hem adoptat la d'agrupament de suport lingüístic fora de l'aula ordinària,
tenint en compte que aquesta mesura no pot ser superior als nou mesos, transcorreguts els
quals l'alumne s'haurà de reincorporar a l'aula ordinària amb els suports que es considerin
oportuns. En tot cas un alumne pot continuar en el programa sempre que aquesta decisió
es prengui d'acord amb els criteris que l'equip docent estableixi a les sessions d'avaluació.
Pel que fa als alumnes que enguany formaran part del programa de PALIC, comptant
aquells que al curs passat per diferents motius no assoliren els objectius, a dia d'avui,
hem fet una proposta d'onze alumnes repartits entre 1r d'ESO i 1r de Batxillerat
(pràcticament tots d’origen sud-americà, i la resta de Xina, Alemanya,Àustria o Rússia)
1. OBJECTIUS
Els objectius incidiran no tant en els aspectes formals de la llengua sinó en l’habilitat de la
comprensió oral i lectora i en l’adquisició d’unes estratègies que garanteixin un mínim
domini de l’expressió oral.
Comprensió oral
- Comprendre preguntes que se’ls formulin relacionades amb l’àmbit dels seus interessos o
dels seus coneixements.
- Comprendre avisos, advertiments, ordres i consells adreçats a ells en particular o a un
conjunt de persones.
- Comprendre explicacions, indicacions i instruccions, especialment les que es deriven de la
seva activitat escolar.
- Comprendre contes adequats a la seva edat.
Expressió oral
- Demanar i donar informació sobre un mateix i sobre el seu entorn (familiar, local,social i
escolar).
- Expressar sentiments i estats d’ànim.
- Descriure persones, objectes i llocs.
- Narrar experiències viscudes.
- Transmetre informació rebuda a través d’altres persones o d’altres canals (escrits, gràfics,
audiovisuals) i explicitar les idees principals dels missatges escoltats.
- Expressar raonaments senzills.
- Formular peticions, demanar ajut i expressar necessitats, desitjos o voluntat de fer alguna
cosa.
- Participar en diàlegs propis de la vida quotidiana (demanar indicacions, comprar,saludar,
felicitar- se, demanar consell...).
- Llegir textos senzills en veu alta, amb adequació de pronúncia, dicció i ritme.
- Participar en diàlegs,debats,etc., respectant el torn de paraula i escoltant la persona que hi
intervé.
Comprensió escrita
- Conèixer l’alfabet llatí i la correspondència entre els sons i les grafies de la llengua
catalana.
- Comprendre el sentit global de textos senzills i adequats al seu nivell.
- Identificar les idees principals d’un text.
- Extreure informació específica a partir de textos.
- Ser capaços de comprendre diversos tipus de text adequats a la seva edat (textos didàctics;
anuncis, avisos i rètols; revistes il·lustrades, contes i còmics;correspondència personal;
impresos senzills; notícies breus de premsa).
- Iniciar-se en l’ús i maneig dels diccionaris de llengua catalana i bilingües.
Expressió escrita
- Aplicar en els seus escrits les normes ortogràfiques bàsiques, com també les normes de
puntuació i d’utilització de majúscules.
- Aplicar en els seus escrits les normes bàsiques de concordança gramatical: gènere,
nombre i conjugació de temps verbals senzills.
- Resumir o esquematitzar textos senzills.
- Dur l’agenda de la seva activitat escolar i extraescolar (horaris, adreces,
telèfons,activitats...)
- Expressar per escrit, en forma de dietari, de resum o de correspondència,experiències
relacionades amb la seva activitat quotidiana o lectiva.
- Omplir impresos (d’inscripció a un club, a una biblioteca...)
- Mantenir correspondència amb amics. (emails, xats, etc.)
2. CONTINGUTS
Tema 1
La salutació; la presentació davant els altres. L'alfabet. Tipus de lletra. L´ús de les
majúscules i del punt. El nom i els articles. Verbs d'ús freqüent (ser, nòmer, tenir i viure).
Els colors. Els dies de la setmana, els mesos de l'any i les estacions. Alguns gentilicis.
Discriminació fonètica de sons vocàlics. Els números de l'1 al 100. Vocabulari del cos.
Tema 2
El verb haver-hi. L'adjectiu qualificatiu. Els possessius. Les tres conjugacions verbals.
Present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació. Discriminació fonètica de sons
vocàlics i consonàntics. Les festes i les tradicions. Vocabulari de l'institut i dels mitjans de
transport.
Tema 3
Conjugacions, temps i persones verbals. Alguns verbs pronominals. El passat perifràstic i
perfet d'indicatiu. Verbs relacionats amb la roba. Els demostratius. Discriminació d'alguns
sons vocàlics i consonàntics. Els sons g/j;g/gu. Les hores i les parts del dia. Vocabulari de
la roba.
Tema 4
El futur I. Els quantitatius indefinits . La formació dels plurals. El gènere del substantiu. Els
antònims. Les feines de la casa. Verbs relacionats amb el menjar. Alguns verbs
pronominals (rentar-se, dutxar-se,etc). Discriminació fonètica d'alguns sons consonàntics.
Vocabulari de la casa, les parts de la casa i els objectes de la casa. Les festes de Nadal i la
Diada de Mallorca.
Tema 5
Relacions familiars i de parentiu. Els casaments. Diferents models de família. Alguns
adjectius qualificatius:la descripció dels estats d'ànim. Els quantitatius I. Passat, present i
futur. Alguns verbs pronominals: casar-se, divorciar-se, etc. Discriminació fonètica de sons
consonàntics. La cuina al món. La celebració del cap d'any en les diferents cultures.
Tema 6
Els oficis, les professions i els llocs on es treballa. Gènere i nombre dels substantius referits
a professions. Tasques i activitats professionals. Les eines. Els interrogatius. La erra muda.
L'imperfet d'indicatiu. Les oracions simples: subjecte i predicat. Els adverbis de lloc. La
posició de les coses. Discriminació fonètica d'alguns sons consonàntics. El Carnestoltes.
Vocabulari dels animals.
Tema 7
El carrer i el veïnat. Els situacionals. Les preposicions a, per, de, en i amb. Les estructures
"anar a" i "venir de". El futur II. Altres adverbis. L'estructura de l'oració I. L'horòscop
xinès.
Tema 8
Les botigues i els comerços. Tipus de botigues. Les síl.labes. L'estructura de l'oració II.
Formes d'indicatiu dels verbs haver i haver-hi. Redacció de notes breus. La contracció de
l'article i la preposició. La Pasqua.
Tema 9
Els esports. Escriure una carta. L'estructura d'obligació "haver de". El present de subjuntiu.
Els quantitatius II. Els canvis ortogràfics en els verbs. Els complements verbals.
Descripcions. Sant Jordi.
3. TEMPORALITZACIÓ
És molt difícil establir una temporalització i seguir-la al peu de la lletra perquè dins el
mateix grup ens trobam al.lots i al.lotes de diferents edats, nacionalitats,
cultures,coneixements curriculars, circumstàncies personals,etc, la qual cosa fa que cada
nin i nina tengui el seu propi ritme d’aprenentatge. Per tal de ser realistes ens marcam
l'objectiu de fer nou temes complets. Així doncs, farem tres unitats temàtiques per
trimestre.
4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I AVALUACIÓ
Les notes de l'avaluació, que constaran com a adaptacions curriculars significatives fins a
4t d'ESO (a excepció d’alguns alumnes que podria ser que només necessitassin reforços no
significatius perquè són alumnes que ja reberen suport el curs anterior), es comptabilitzaran
segons els percentatges següents:
La nota dels exàmens comptarà un 60%, sempre que sigui superior a 3.
La feina a classe i els deures un 20%
L'actitud un 20% (comportament, actitud envers l'aprenentatge de la llengua, participació,
assistència i puntualitat, material i respecte als companys i a la professora)
Hem de tenir en compte que la nota de Palic ha d’estar sempre consensuada amb el
professor titular de l’assignatura de Llengua Catalana, ja que si amb aquest no assoleix els
objectius proposats, la nota pot quedar suspesa.
Pel que fa als 4ts hem de tenir en compte que han de titular, per tant, és molt important la
coordinació amb el professor de referència, el qual ha de seguir el procés d’aprenentatge
dels AIT i els haurà d'avaluar en funció dels criteris del Departament de Llengua Catalana,
però amb adaptació curricular significativa i sempre informant d’aquest fet al tutor, ja que
en aquest nivell només es pot tenir una matèria amb ACS.
Avaluarem en funció de l’assoliment de les quatre habilitats bàsiques: comprensió oral i
escrita i expressió oral i escrita. Cadascuna de les unitats treballades s’avaluarà mitjançant
una prova escrita i una prova oral, que es podrà repetir en cas de no superar-la. No cal dir
que el que més compta és el treball diari a classe, la participació, portar el material al dia i
les feines actualitzades, la bona actitud, el respecte als companys i a la professora, el
respecte pel material de l’aula i l’assistència i la puntualitat a classe.
6. METODOLOGIA
Perquè les activitats siguin comunicatives i acompleixin el seu objectiu s’ha de dotar els
alumnes d’una competència comunicativa en català que els permeti expressar-se en
qualsevol de les situacions que poden presentar-se’ls en els seus àmbits habituals, les quals
han de fer participar activament l’alumne, és a dir, convertir-lo en protagonista i no en un
pur espectador.
El professor ha d’usar el llenguatge com a regulador de l’acció i no com una simple
pràctica d’estructures lingüístiques.
L’adaptació o elaboració d’activitats parteix dels pressupòsits següents:
- Han d’estar relacionades amb els interessos de l’alumne: el joc, la creativitat, la curiositat,
etc. i amb les necessitats de comunicació de la vida quotidiana. Si l’alumne troba divertides
i interessants les activitats es pot sentir motivat a parlar.
- Han de tenir una intenció comunicativa, és a dir posar l’alumne en situació de fer coses
creant la seva pròpia llengua per mitjà de provatures i errades.
- Han de basar-se en unes normes perquè l’alumne sàpiga com ha d'actuar i així les accions,
els enunciats i les paraules s’aniran definint i completant per la seva significació global.
- S’ha de preveure que l’alumne hagi de prendre decisions que el facin usar la llengua de
manera significativa. Se cercarà per tant, un motiu, una excusa o raó, per implicar l’alumne
en la descodificació de missatges, i en el contrast i la recerca de la informació.
Es tendrà present que en l’activitat hi hagi buits d’informació i un interlocutor que permeti
contrastar la informació.
Algunes de les activitats que es poden dur a la pràctica perquè l’alumnat nouvingut pugui
trobar un sentit constructiu i personal en les propostes didàctiques són les següents:
A partir d’una imatge
- Verbalitzar el vocabulari i copiar-lo.
- Escriure-hi els noms.
- Proposar una frase model i canviar paraules, mentre la frase continuï tenint sentit. Podem
canviar el subjecte, el verb, els complements.
- A partir d'una frase curta , ampliar-la i afegir-hi més complements.
- Inventar-se frases i textos curts.
- Iinici de lectures curtes que facin referència a la imatge.
A partir d’un gràfic
- Donar un model i omplir-ne un d’igual amb els buits de les paraules que pensam que
poden ser més importants.
- Omplir, davant un model, els buits de les paraules clau sobre els conceptes bàsics.
A partir d’un text
- Lectura en veu alta per part del professor o dels diferents alumnes.
- Comprensió del text amb preguntes obertes i tancades.
- Subratllar paraules ja conegudes o desconegudes.
- Cercar paraules que comencin per una determinada lletra.
En un dictat
- Establir o pactar un senyal perquè escriguin la paraula que diguem en el moment de fer la
indicació. Així mentre els altres escriuen el text que els dictam o prenen apunts, ells
escriuran un llistat de paraules que ens semblin de més interès.
- Preparar una fitxa on hi hagi el dictat escrit que ompliran amb les paraules que
pronunciem en el moment de fer-los el senyal.
Companys de classe
- No hem d'usar una llengua amb els companys i una altra en dirigir-mos al nouvingut.
- No hem de traduir sistemàticament al nou company tots els missatges que reben, per si
aquest no els entén.
- Hem d'articular més clarament i recórrer al lèxic i a les construccions més fàcils o més
properes a la llengua del nou company.
- Hem de facilitar la comprensió adequant la velocitat i acompanyant amb gestos el que es
diu.
- Hem de repetir les dades i informacions específiques que puguin ser més interessants.
- Hem de fer explícits els sobreentesos que manegen habitualment els companys entre ells.
- Hem d'incorporar i integrar el nou company als jocs, activitats i altres passatemps des del
primer moment, per facilitar el seu procés d’integració i d’aprenentatge de la llengua.
Tot el professorat també haurà d’estar implicat en una educació integral que ajudi a
l’adquisició de l’aprenentatge de la llengua per tant, haurà de ser el model de referència en
l’ús de la llengua i adaptar progressivament el llenguatge de l’aula (instruccions, preguntes,
descripcions.) al nivell de comprensió i producció dels alumnes. En un primer moment el
discurs es caracteritzarà per utilitzar frases simples i haurem de procurar assegurar la
comprensió de les demandes més vitals i ajudar a interpretar missatges. Més envant, quan
tengui fluïdesa serà necessari orientar i corregir la seva expressió utilitzant estratègies com:
utilitzar frases més complexes, proposar la repetició d’una paraula o expressió, iniciar la
resposta, proposar respostes tancades, utilitzar elements expressius no verbals, preguntar si
està segur del que ha dit, repetir preguntes que suposin l’ús d'una estructura que no domina
i fer-lo veure de quina manera la pot millorar, no acceptar frases incorrectes.
El treball adequat de les habilitats lingüístiques facilitarà a l’alumne la socialització i la
integració en l’entorn més pròxim (l’aula del grup classe i el centre) però també li facilitarà
l’aprenentatge dels continguts d'altres àrees. D'aquesta manera, podrà usar la llengua per
resoldre amb fluïdesa les situacions comunicatives habituals en la seva vida.
S’utilitzaran textos escolars i de l’entorn:contes, cançons, descripcions, cartes, fulletons
publicitaris. Cada tipus de text requereix uns aprenentatges específics de manera que
s’haurà d’ajudar a formular hipòtesis sobre el contingut i la funció del text (estructura
formal: disposició tipogràfica, títols, paràgrafs, fotografies, gràfics.). S’utilitzaran tant en la
comprensió com en la producció. La lectura de relats serà molt útil per a l’adquisició de
coneixements d’altres cultures i de continguts lingüístics i literaris.
Tots aquests aspectes s’han de tenir en consideració a l’hora de subministrar claus de
comunicació a un aprenent de la nostra llengua, sobretot si es tracta d’aprenents que
procedeixen de llengües i cultures llunyanes a la nostra. En tot acte comunicatiu, i
concretament en l’àmbit de les convencions socials, els aprenents han de saber discriminar
l’ús de fórmules pròpies de comunicació no verbal de la cultura dels parlants (donar la mà,
fer una besada de salutació o de comiat, cedir el pas, donar una indicació...) que
acompanyen o substitueixen la comunicació verbal.
Mentre s’esperen els resultats, la comunicació es farà a través de les mirades i els gests. Per
tant, treballarem l’expressió no verbal tenint en compte els recursos extralingüístics: el
sentit dels gestos i de les paraules, l’expressió de la cara, la postura, la proximitat dels
interlocutors, alguns sons inarticulats, uns determinats xiulets... que no són universals sinó
a vegades culturals. El dibuix i la música poden proporcionar activitats comunes que
afavoriran els primers intercanvis.
És important fer de l’oralitat l’element central de tot el procés d’aprenentatge de la llengua.
El treball en grups reduïts i la interacció entre companys ha de fer possible aquest èmfasi en
les destreses orals. Pel que fa a la comprensió oral, l’alumnat l’haurà de desenvolupar tant
en relació al català estàndard com al català dialectal propi del seu entorn, en aquest cas el
dialecte mallorquí.
Cal, però, tenir en compte que en l’aprenentatge de segones llengües la comprensió és
anterior a l’expressió, de fet aquest alumnat entendrà més del que serà capaç de produir. El
bagatge lingüístic intern adquirit en la primera llengua permet que abans de disposar d’un
repertori necessari per expressar-se es comprengui el missatge dels altres. Perquè tot això
sigui possible el llenguatge del parlant ha d’estar contextualitzat, s’ha de donar en
situacions comunicatives clares, amb missatges entenedors i fins i tot repetitius. Es tracta
per tant, de posar en situació allò que saben, la seva disposició per aprendre i la seva
capacitat de resoldre problemes de comunicació en una situació determinada.
7. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS
Pel que fa al grup de PALIC es treballarà tot el curs amb el llibre Món.Llengua i
interculturalitat.(Usuari bàsic A1 i A2) de l’editorial Santillana. També treballarem amb el
llibre complementari de Lectoescriptura, destinat principalment a alumnes la llengua
materna dels quals s’escriu en un alfabet diferent del llatí. Però també treballarem, amb
aquest manual, els sons de la llengua catalana i les grafies que els representen. D'altra
banda, treballarem el grafisme, amb lectures senzilles sobre històries de vida del fet
migratori.
És molt important que els alumnes portin bolígraf vermell i blau, llapis, goma, maquineta
de fer punta, llapis de colors, estisores, regle, cinta adhesiva (cel·lo) i un quadern d’espiral
de tapes fortes.
No cal dir que, com a cosa rutinària, els alumnes consultaran els diferents diccionaris per
cercar les traduccions al català, per la qual cosa és convenient que en tenguin un de propi
bilingüe.
Intentarem, en la mesura que sigui possible, treballar amb els mitjants audiovisuals. En
concret començarem fent els exercicis de la web Gali (Guia per a l'Autoaprenentatge
Interactiu de la Llengua), l'adreça de la qual és clic.xtec.cat/gali. Aquests exercicis els
combinarem amb els de lèxic Mudsdemots (edu365.cat).
I, finalment, acabarem el curs amb el Pelc (Programa d'Ensenyament de la Llengua
Catalana), impulsat pel COFUC del Govern de les Illes Balears i que consisteix en fer
exercicis autocorrectius de diferents nivells, en funció dels progressos de cada alumne.
Segons la disponibilitat de temps i el nivell de comprensió dels alumnes anirem ampliant i
reforçant els continguts amb material de diversa procedència, que tot seguit especificaré i
que es troben en el departament:
Contes d'arreu del món. Columna.1995.Servei d’Ensenyament del català. Ajuntament de
Manresa.
Comencem (usuari bàsic A). Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa
Vincles 4-5.Els altres i jo. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament
Llevat.Textos per a alumnat nouvingut.Generalitat de Catalunya
Comprensió lectora.Ed.Cruïlla
Dòminos. Vicens Vives
Les famílies. Joc de cartes
La meva família i altres animals.Gerald Durrell.Català fàcil.9 (llibre de lectura)
Diccionari català-francès/francès-català.Bàsic.L’Enciclopèdia Catalana
Vénga! Aprenem català. Antònia Santandreu. Francesca Cabot (llibre de text)
Jocs a taula. Dòmino.Endevina endevinalla, què duc dins la senalla? La roda dels
aliments. Teresa G.Cirer
Olívia. Jocs de llengua. Quina de noms. Quina d’accions. Cartes de personatges.edebé.
D.Badia. M Vilà
Ortografia entretinguda . Ed. Moll
Material complementari
A la carta. Activitats de comprensió lectora. Inicial. Edicionas l'Àlber
Destapa't. Jocs i activitats orals per al català inicial.Edicions l'Àlber
Jocs LIC (quadernets de passatemps)
Vincles (quadernets d'exercicis per als alumnes)
Nexe. Català inicial per a estrangers.Sèrie groga (I. El nom. II. L'adjectiu. III. El
verb).Ed.Casals
Vincles 1. Els altres i jo (CD) i Vincles 2. Aquí i allà.
8. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS
Crec que és important que si aquests alumnes són nouvinguts d'enguany visitin algun lloc
típic de Mallorca, com el mercat de Sineu o el poble de Valldemossa o Sóller. Evidentment
s'hauria de fer una visita a la ciutat de Palma per tal de conèixer el casc antic i La Seu. Si
aquestes sortides o d'altres de semblants es fan amb el grup de referència molt millor, però
en tot cas crec que és essencial que l’alumnat nouvingut conegui la nostra història, cultura i
tradicions emmarcades en la ciutat de Palma o en pobles tan emblemàtics com
Valldemossa, Sóller o Sineu.
4t de l’ ESO
CURS ARTS ESCÈNIQUES I DANSA
Introducció
Aquesta assignatura s’enfocarà des d’un punt de vista pràctic. Volem atendre els diversos
nivells d’aprenentatge que es puguin donar dins l’aula i treballar-los amb un sentit clarament
integrador de les diferències i de la creativitat. Entenem la dramatització com un joc. Per això,
farem exercicis per reforçar la confiança, l’expressivitat i la comunicació dels alumnes.
Al mateix temps, ens involucrarem en algunes propostes que pensam que poden ajudar-nos en la
nostra tasca docent: (Caixa escena, Projecte Ficcions, Mostra de Teatre Escolar de Palma, APS
...)
Objectius
1.- Conèixer els elements que conflueixen en el fet teatral i la dansa : la veu, el moviment i la
interpretació.
2.- Conèixer les diferents formes d’expressió dramàtica.
3.- Analitzar textos teatrals, establir-ne els objectius i marcar el camí per aconseguir- los.
4.- Conèixer els fonaments i la dinàmica de la improvisació.
5.- Conèixer les eines que permetran transmetre l’estímul creatiu.
6.- Comprendre i adquirir recursos per a l’ensenyament de les arts escèniques i la dansa com a
fet creatiu i col·lectiu.
Objectius espec fics
Els ensenyaments d’arts escèniques i dansa tenen els objectius següents:
1. Adquirir, conèixer i comprendre els conceptes i característiques bàsiques dels estils i formes de
les arts escèniques tant diacrònicament com sincrònicament; participar de forma activa, assumint
diferents rols, tant en les produccions pròpies com en les alienes, i valorar els elements que les
constitueixen com a mitjà d’expressió i transformació personal i social.
2. Conèixer i fer servir textos de la literatura per comprendre’n l’estructura, la temàtica i els valors
estètics mitjançant la lectura dramatitzada a fi de considerar-ne les possibilitats escèniques.
3. Entendre i valorar el patrimoni cultural propi de les arts escèniques amb la finalitat de conservar
el seu llegat com a mitjà d’expressió i transformació cultural.
4. Integrar harmònicament altres llenguatges artístics d’expressió visual, plàstica, acústica i musical
associats al teatre i la dansa per valorar-ne les possibilitats interdisciplinàries.
5. Afavorir el desenvolupament de les destreses lingüístiques orals i escrites, a més de l’expressió
corporal com a mitjà d’enriquiment comunicatiu.
6. Reconèixer i aplicar els beneficis de la dansa i el teatre com a eines d’aprenentatge i transmissió
d’idees i sentiments i com a instruments per generar i regular la pròpia conducta, a més de com a
mitjà de coneixement de les problemàtiques socials.
7. Reflexionar sobre el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació i utilitzar-les com
a formes alternatives de representació artística.
8. Conèixer i practicar les tècniques de representació fonamentals (el control del moviment, de la
veu, del ritme i de l’espai) per al muntatge i la posada en escena d’un projecte teatral o de dansa o
que combini ambdós.
9. Estimular el desenvolupament de les habilitats i les capacitats indispensables per resoldre amb
coherència conflictes o situacions, mitjançant la creativitat i l’originalitat com a resposta a un
estímul, i usar i valorar la improvisació com a tècnica i eina indispensable en les arts escèniques.
Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables
BLOC 1. COMÚ
Continguts
Concepte, tipologia i característiques de les arts escèniques.
Elements comuns i diferenciadors de les diverses manifestacions (dansa, teatre, circ, òpera, etc.).
Reflexió sobre les arts escèniques com a part del patrimoni cultural.
El cos i les seves possibilitats expressives en el teatre i la dansa.
Anàlisi dels codis lingüístics i no lingüístics del teatre, la dansa i altres arts escèniques.
Comentari i valoració de propostes de dansa, teatre i altres manifestacions escèniques.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Exposar de forma crítica l’opinió personal respecte a la funció de les arts escèniques (dansa,
teatre, circ, òpera, etc.) i la seva importància com a mitjà d’expressió de sentiments, emocions,
idees i sensacions.
1.1. Coneix i explica la funció de la dansa, el teatre i altres arts escèniques en situacions i
contextos diversos: actes de la vida quotidiana, espectacles, mitjans de comunicació, etc.
1.2. Reflexiona sobre les arts escèniques i la dansa com un mitjà d’intervenció i transformació
de la realitat i la consciència social.
2. Apreciar la importància del patrimoni comú en arts escèniques i comprendre el valor de
conservar i transmetre el seu llegat.
2.1. Valora el llegat del patrimoni artístic comú i en comprèn la importància de la preservació i
transmissió.
3. Explicar el paper de la dansa i el teatre per a la millora de la salut física i psíquica a través de
la seva pròpia experiència.
3.1. Reconeix i aplica els beneficis experimentats que aporten la dansa i el teatre en la salut
física i psíquica.
4. Fer una reflexió sobre els diferents espectacles de dansa, teatre i altres arts escèniques.
4.1. Analitza i comenta els espectacles de dansa, teatre i altres arts escèniques als quals ha
assistit, i els relaciona amb els continguts estudiats.
5. Desenvolupar capacitats i destreses lingüístiques orals i escrites, no verbals, gestuals i
mímiques que augmentin el patrimoni expressiu i el repertori comunicatiu.
5.1. Demostra riquesa comunicativa verbal i no verbal.
5.2. Entén les arts escèniques i la dansa com un espai actiu d’escolta i de diàleg, i procura modes
d’expressió més enllà de la paraula.
6. Generar recursos per desenvolupar un nivell més alt de coneixement de si mateix i una
personalitat autònoma i independent.
6.1. Mostra interès per construir una personalitat autònoma i independent.
BLOC 2. TEATRE
Continguts
Estudi dels principals estils i formes del teatre: textual, gestual, d’objectes, musical i líric.
Teoria i pràctica del fet teatral: l’espai, el personatge, la situació, l’acció, el conflicte i els
recursos plàstics (disseny d’escena, indumentària, maquillatge, il·luminació...).
Desenvolupament de processos de caracterització i construcció del personatge. Interpretació a
través del cos i la veu. La improvisació.
Tècniques i dinàmiques de grup aplicades al teatre.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Explicar els diferents estils i formes de teatre: textual, gestual, d’objectes, musical i líric.
1.1. Reconeix i descriu les característiques dels diversos estils i formes de dansa i teatre.
2. Interpretar en un espai escènic una peça teatral on es valorin les destreses i les habilitats
adquirides.
2.1. Aplica les habilitats tècniques necessàries en les activitats d’interpretació d’un repertori
variat de teatre en grup.
2.2. Coneix i escenifica els estils i les tècniques escèniques que fomenten l’autoconeixement, la
creativitat, l’emoció i la consciència corporal.
2.3. Col·labora amb el grup i respecta les regles fixades per aconseguir un resultat concorde amb
les seves pròpies possibilitats.
3. Demostrar la capacitat per improvisar una seqüència de moviments, lliures o amb una finalitat
determinada. Valorar la importància de la improvisació teatral. 3.1. Empra amb rigor els
elements i les qualitats del moviment en la improvisació teatral.
4. Integrar-se a dinàmiques de grup creatives que fomentin un comportament social, solidari,
tolerant, responsable i assertiu que l’ajudi a superar inhibicions, pors i obstacles comunicatius.
4.1. Participa en les diferents activitats de grup.
4.2. Interpreta i memoritza un repertori variat de teatre en grup.
BLOC 3. DANSA
Continguts
Estudi dels principals estils i formes de dansa. Història i especialitats acadèmiques. Teoria i
pràctica coreogràfiques. Memorització, assaig i interpretació de diferents propostes.
La improvisació a la dansa.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Explicar els diferents estils (clàssica, moderna, espanyola i ball flamenc) i formes de dansa
(ètniques, populars), en funció de la història i les especialitats acadèmiques.
1.1. Reconeix, classifica i situa en el temps, cultura i estil les diferents danses/espectacles
visionats prèviament a l’aula.
2. Interpretar en grup diferents danses a través de l’aprenentatge de coreografies, memoritzades i
assajades al llarg del curs.
2.1. Interpreta i memoritza un repertori variat de danses en grup.
3. Demostrar la capacitat per improvisar una seqüència de moviments, lliures o amb una finalitat
determinada. Valorar la importància de la improvisació en dansa.
3.1. Utilitza amb rigor els elements i les qualitats del moviment en la improvisació de la seva
dansa.
BLOC 4. ALTRES ARTS ESC NIQUES
Continguts
Estudi d’altres arts escèniques (òpera, circ, performance, videoteatre...). La seva història:
moments de canvi i transformació.
El paper social de les arts escèniques.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Explicar les característiques d’altres arts escèniques, l’evolució que han tingut al llarg de la
història i el seu paper en la societat.
1. 1. Reconeix i descriu les diverses arts escèniques i les seves manifestacions.
1.- Expressió dramàtica
- Formes d’expressió dramàtica. Evolució segons les edats.
- Caracterologia i tipologia.
- Comunicació teatral.
- Creació col·lectiva.
2.- Veu i respiració
- La respiració correcta.
- Vocalització, relaxació i col·locació del cos.
3.- El cos i l’espai
- El cos com a eina de creació.
- Utilització de l’espai per a la creació.
4.- El text dramàtic
● Lectura i dramatització de textos.
- Treball sobre els objectius del text. Què vol comunicar?
- Treball de recerca i documentació
Finalitat de l’assignatura
La matèria d’Arts escèniques i dansa, específica del quart curs de l’educació secundària obligatòria
té com a finalitat la comprensió i la interpretació de formes d’expressió escènica variades, en un
doble sentit, sincrònic i diacrònic. És a dir, a partir de coneixements bàsics del teatre i la dansa i del
seu desenvolupament històric s’ha d’arribar a un producte de creació artística.
L’enfocament que se’n farà és eminentment pràctic. Els conceptes teòrics han de facilitar la
comprensió i la reflexió sobre les manifestacions artístiques, que sempre han de quedar supeditades
a la praxi. Així, la matèria només té sentit en tant que procés artístic, ja que proporciona als alumnes
la possibilitat de comunicar idees, emocions i sentiments a partir d’una gran varietat de llenguatges.
L’alumne arriba, d’aquesta forma, a l’autoafirmació a través de l’exploració i la interpretació de si
mateix i de la realitat que l’envolta.
Com a resultat, s’hi fomenten la creativitat i l’autonomia amb la utilització d’uns codis lingüístics,
corporals, gestuals i rítmics que es relacionen amb elements plàstics, visuals i musicals. L’anàlisi de
situacions i plantejaments diversos, d’altra banda, esperona el pensament crític i obliga a prendre
decisions adequades per a cada nova situació. A més, el treball col·lectiu incentiva les actituds
solidàries i de respecte a les idees dels altres i esdevé fonamental a la matèria, perquè l’assoliment
dels objectius plantejats en primer terme depèn de les relacions que s’estableixen entre els membres
del grup.
Les arts escèniques inclouen la representació escènica com ara el teatre, la dansa i la música que
actualment es fusionen per generar un llenguatge que s’integra en altres manifestacions
socioculturals i artístiques. El món actual canvia ràpidament i, en conseqüència, les necessitats
expressives també ho fan; per això, la matèria no tan sols se centra en la teoria i la pràctica de les
manifestacions clàssiques, sinó que se n’han de donar a conèixer d’altres d’actuals ( com ara el
microteatre, la performance o la fusió de diferents disciplines artístiques que completen un
espectacle). D’aquesta manera, si s’obté una visió global, s’afavoreix la construcció no tan sols
d’emissors, sinó de receptors de les arts escèniques amb l’objectiu de perllongar aquests
coneixements al llarg del temps.
És en aquest darrer punt on es pot reflexionar sobre l’acte comunicatiu que suposen les arts
escèniques en el sentit que el paper de l’actor, l’espectador o l’espai es desdibuixen segons les
intencions representatives.
Estructura del curr culum blocs)
La matèria d’arts escèniques i dansa s’estructura en quatre blocs. Aquesta estructura no és
jeràrquica; és a dir, la seqüenciació dels continguts està supeditada a les necessitats d’aprenentatge
dels alumnes, ja que la realitat i la diversitat de l’aula són les que l’han de marcar.
El currículum es divideix en quatre blocs: “Bloc 1. Comú”, “Bloc 2. Teatre”, “Bloc 3. Dansa” i
“Bloc 4. Altres arts escèniques”. L’eix de cohesió entre els diferents blocs és la comunicació
artística; per aquest motiu, l’enfocament de la matèria ha de complir amb l’objectiu bàsic de
l’expressió escènica com a eina d’enriquiment personal mitjançant el treball col.lectiu i
l’autoaprenentatge.
El primer bloc es relaciona amb els aprenentatges comuns de la matèria a través del coneixement de
les arts escèniques com la dansa i el teatre, entre altres; els alumnes han d’adquirir mecanismes que
els permetin comprendre i explicar la funció d’aquelles per poder valorar-ne la importància com a
mitjà d’expressió de sentiments, emocions, idees i sensacions. Es tracta de partir del patrimoni
cultural, entès com un allau de coneixement de les característiques socioculturals pròpies, per poder
desenvolupar les capacitats i les destreses lingüístiques orals i escrites que esdevinguin el germen
del creixement personal i autònom.
El segon bloc, “Teatre”, se centra en les característiques pròpies d’aquesta disciplina tant pel que fa
als diferents estils com a les seves possibles formes. És a dir, s’han de donar a conèixer al grup les
possibilitats del gènere; per això, és necessari recórrer a l’anàlisi dels subgèneres per reflexionar
sobre la pluralitat dels elements que el conformen, a fi que amb dinàmiques de grup s’arribi a la
interpretació a un espai escènic d’una peça teatral on es puguin valorar les destreses i les habilitats
adquirides a partir d’un pla previ o de la improvisació.
El tercer bloc es vincula directament amb la dansa, raó per la qual els continguts propis d’aquesta
part s’estructuren de manera similar als del bloc 2, però s’hi canvia el motiu central pel de la dansa.
S’ha de partir del coneixement dels diferents estils i formes d’aquesta disciplina per arribar a la
interpretació final de diverses possibilitats d’expressió, ja sigui mitjançant la improvisació o una
coreografia proposada.
En darrer lloc, el quart bloc deixa les portes obertes a l’inventari infinit d’altres manifestacions que
pot presentar la matèria d’arts escèniques i dansa. Aquest fet obliga a conèixer les característiques
principals d’altres formes de representació, l’evolució que han tingut al llarg de la història i la seva
repercussió social i cultural.
Orientacions metodol giques
L’objectiu final de la matèria d’arts escèniques i dansa és la representació i la interpretació; per
això, l’assignatura s’enfoca des d’una pràctica que s’ha de dur a terme tenint en compte tots els
membres del grup, ja que la feina col·lectiva esdevé cabdal per a la producció d’un projecte final.
D’altra banda, aquest tipus de motivació fomenta eines com l’autoestima, la capacitat crítica i la
creació artística. S’ha d’aclarir, en tot cas, que no es pretén la professionalitat, en el sentit que la
matèria significa un acostament a les arts escèniques com a font de gaudi per generar inquietuds als
alumnes que es poden assolir amb més profunditat en estudis superiors.
La metodologia que s’ha d’aplicar, a causa de les característiques de la matèria, no és lineal, perquè
s’ha de partir de coneixements tant humanístics com artístics i culturals per poder dur a terme la
pràctica escènica. La matèria s’ha d’entendre com un procés on el paper d’actor evoluciona i canvia
en el moment en què s’adquireixen els coneixements que es materialitzen en el projecte escènic
final. D’aquesta manera, l’alumne forma part d’un procés d’aprenentatge actiu en el moment en què
hi participa i el gaudeix com a font d’expressió i creixement personal tant en els projectes presents
com en els futurs.
Del que s’ha esmentat es dedueix que la metodologia ha de supeditar els continguts teòrics a la seva
aplicació pràctica. La teoria dels blocs 1 i 4 i la relativa als blocs 2 i 3 no s’han de treballar com una
activitat memorística, sinó com a base per desenvolupar tant l’expressió corporal com la gestual,
l’oral, la musical i la rítmica en escena. En conseqüència, amb aquesta metodologia s’incideix en
diverses competències, com ara la consciència i les expressions culturals i les competències socials i
cíviques. Aquesta segona es vincula directament en el moment en què, per a la posada en escena, se
seleccionen de forma col·lectiva materials dramàtics en els quals es plantegen i es resolen conflictes
i situacions de problemàtica social o personal.
En definitiva, es tracta, d’una banda, de generar futurs espectadors, i d’altra, de fer individus que
participin del panorama artístic actual i futur; i és a partir de l’estudi de les possibilitats i de les
propostes escèniques treballades, que l’alumne pot tenir un primer contacte amb el món de la
dramatúrgia i la dansa que li permeti tant la resolució de conflictes com l’expressió en un sentit
ampli del terme.
Recursos didàctics
Per treballar les competències tendrem material multidisciplinar. No disposam ni de taula de llums
ni de so però sí que comptam amb atrezzo i complements de vestuari Treballarem els aspectes
tècnics d'una representació amb tot el material de què disposem.
No treballarem amb un únic llibre, però sí amb una antologia de textos, fragments o obres senceres
perquè puguin accedir-hi els alumnes i el professor per desenvolupar les propostes escèniques i
coreogràfiques presentades.
Emprarem també material digital:. A Internet es poden trobar arxius i editors d’àudio i vídeo;
textos, partitures i propostes d’expressió corporal i coreogràfiques; enregistrament i edició
d’espectacles i actuacions, exemples de videocreacions diverses... que són útils per als
ensenyaments artístics actuals.
Distribució espai-temps
Enguany l’optativa té una distribució horària de 3h setmanals i és un grup format per 16 alumnes.
Es requereix un espai ampli, adequat Per tant, utilitzarem, sempre que sigui posible, el gimnàs
antic.
La materia d’ Arts escèniques i dansa convida a col·laborar amb altres assignatures que
s’imparteixen al centre ( Plàstica, Música, Llengua i Literatura…),
També es fa necessari que facin el visionat del màxim d'obres de teatre ( tant les que es duen al
centre com les que es representen a la ciutat )
Si cal, requerirem la presència de professionals d’aquest món artístic per fer algun taller específic
(de dansa, teatre negre…)
El paper del docent
El professor d’arts escèniques i dansa ha de tenir un paper actiu en el procés d’aprenentatge dels
alumnes i ha de considerar els coneixements assolits al llarg de la seva formació acadèmica. Els ha
de motivar mitjançant propostes enriquidores tant de feina col·lectiva com individual. A més, ha
d’afavorir un ambient de feina adient en què les relacions interpersonals seran cabdals per a la
consecució d’un projecte final. I, si s’escau, ha de fer de mediador en situacions conflictives, que
sovint es donen a la realitat de l’aula.
El darrer punt que s’ha de tenir en compte és que el professor d’arts escèniques i dansa és un
transmissor de valors, ja que la matèria es relaciona directament amb l’expressió i la creativitat
personals que es vinculen estretament amb les competències socials i cíviques. És aquí on
l’autocrítica i l’autoavaluació es justifiquen com a instruments indispensables per a una ciutadania
democràtica.
Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències
La matèria d’arts escèniques i dansa es concep com un desenvolupament integral en el sentit que els
continguts teòrics estan adreçats a adquirir les competències necessàries perquè els alumnes
assoleixin les capacitats artístiques i interpretatives necessàries per descobrir l’escena artística
actual a través de l’experiència pròpia. Així, es pretén potenciar les capacitats interpretatives dels
alumnes a partir de diferents textos o discursos escènics del teatre i la dansa perquè puguin afrontar
i solucionar tasques de forma autònoma al llarg de la seva formació.
Producte final
El producte de final de curs serà la representació d’una obra de les incloses dins el projecte
Ficcions organitzat pel Projecte Principal Jove de Palma.
Activitats complementàries i/o extraescolars
La feina del muntatge teatral ens obliga a deixar per a les acaballes del tercer trimestre, l’avaluació
final que consisteix a representar en un teatre l'obra que durant el curs hem treballat. Es tracta de la
darrera fase d'un procés que ha de culminar en un teatre amb unes bones condicions tècniques que
facin que l'alumnat pugui gaudir - almanco un o dos cops durant el curs- de totes les possibilitats
que aquesta assignatura li proporciona. En principi tenim previst :
Participació a la Mostra de Teatre Escolar de Palma amb dues funcions ( vespre i matinal)
Participació a la Mostra del Teatre Principal ( pendent de concretar) dins el marc del Projecte
Ficcions
Durant el curs
Participació en el projecte de Caixa escena i en els encontres i activitats per a estudiants que
aquesta organització proposa com a intercanvi d'experiències.
Avaluació
L’ alumnat serà avaluat durant el curs a partir dels criteris següents
1. Participació activa en els exercicis
2. Creativat en les respostes als suggeriments d’actuació
3. Execució dels exercicis individuals i co·lectius
4. Cooperació i compromís
5. Progressió postiva en la dicció i fluïdesa oral
CRITERIS D’AVALUACIÓ
L'avaluació d'aquesta assignatura passa per la seva consideració bàsicament pràctica i participativa.
Els elements que es tendran en compte per a l'avaluació de l'alumnat seran:
Criteris Totalment assolit
2 punts
Només en part assolit:
1 punt
No assolit:
0 punts
Participació activa
en els exercicis
Participa activament en
tots els exercicis i jocs
proposats sense dubtar-hi
i interactuant
positivament amb els
companys i companyes.
Només participa
activament en alguns
dels exercicis i jocs
proposats interactuant
positivament amb els
companys i companyes.
Només participa
activament en alguns
dels exercicis i jocs
proposats i no
interactua amb els
companys i
companyes.
Creativitat en les És capaç d'improvisar i Li costa d'improvisar i No fa cap esforç per
respostes als
suggeriments
d'actuació
crear amb facilitat
situacions, personatges,
diàlegs, etc., durant les
activitats i exercicis.
Aporta moltes idees
originals, adequades i
possibles en les activitats
creatives, i aquestes
idees sovint s'incorporen
a la feina del grup.
crear amb facilitat
situacions, personatges,
diàlegs, etc., durant les
activitats i exercicis.
Aporta algunes idees en
les activitats creatives,
però no sempre són
factibles per a
incorporar-les a la feina
del grup.
improvisar i crear
situacions, personatges,
diàlegs, etc., durant les
activitats i exercicis.
Aporta molt poques
idees en les activitats
creatives, i rarament
són factibles per a
incorporar-les a la feina
del grup.
Execució dels
exercicis
individuals i
col·lectius
Aconsegueix fer els
exercicis individuals i
col·lectius amb
desimboltura i gràcia.
Té interès i millora
significativament en els
aspectes del treball
actoral: domini de l'espai
escènic, sentit del ritme,
expressivitat facial i
corporal, entonació, etc.
Interactua amb els
membres del grup
ajudant significativament
que l'activitat col·lectiva
(exercici, actuació,
muntatge) funcioni.
Li costa fer els exercicis
individuals i col·lectius
amb desimboltura,
encara que s'hi esforça.
Mostra interès, però no
sempre millora
significativament, en els
aspectes del treball
actoral: domini de l'espai
escènic, sentit del ritme,
expressivitat facial i
corporal, entonació, etc.
Interactua amb els
membres del grup però
no s'esforça prou perquè
l'activitat col·lectiva
(exercici, actuació,
muntatge) funcioni.
Li costa fer els
exercicis individuals i
col·lectius amb
desimboltura, i no s'hi
esforça.
No mostra interès a
millorar en els aspectes
del treball actoral:
domini de l'espai
escènic, sentit del
ritme, expressivitat
facial i corporal,
entonació, etc.
Interactua amb els
membres del grup amb
desgana i no s'esforça
prou perquè l'activitat
col·lectiva (exercici,
actuació, muntatge)
funcioni.
Cooperació i Respecta els De vegades no respecta Sovint no respecta els
compromís compromisos (horaris,
aportació de materials,
aprendre diàlegs i textos,
complir el terminis,
execució d'elements
d'atrezzo i decorat, etc.)
amb el grup.
Mostra respecte i sap
valorar la feina i les
intervencions de tots els
components del grup.
Coopera activament i
amb entusiasme amb els
altres components del
grup per assolir els
objectius fixats.
els compromisos
(horaris, aportació de
materials, aprendre
diàlegs i textos, complir
el terminis, execució
d'elements d'atrezzo i
decorat, etc.) amb el
grup.
Alguna vegada no
respecta ni sap valorar la
feina i les intervencions
d'altres components del
grup.
No sempre coopera
activament amb els altres
components del grup per
assolir els objectius
fixats.
compromisos (horaris,
aportació de materials,
aprendre diàlegs i
textos, complir el
terminis, execució
d'elements d'atrezzo i
decorat, etc.) amb el
grup.
Li costa respectar i
valorar la feina i les
intervencions d'altres
components del grup.
Presenta una actitud
individualista i no
coopera activament
amb els altres
components del grup
per assolir els objectius
fixats.
Progressió
positiva en la
dicció i la fluïdesa
verbal
Posa interès a corregir
les seves dificultats de
dicció i aconsegueix
millorar aquesta
significativament.
S'expressa amb fluïdesa i
correcció durant els
Posa interès a corregir
les seves dificultats de
dicció, però no
aconsegueix millorar
aquesta
significativament.
No s'expressa sempre
No posa interès a
corregir les seves
dificultats de dicció i,
per tant, no millorara
aquesta
significativament.
S'expressa amb
exercicis i les activitats
del curs.
amb fluïdesa i correcció
durant els exercicis i les
activitats del curs, però
posa interès per millorar.
dificultat i moltes
incorreccions durant els
exercicis i les activitats
del curs i no posa
interès per millorar.
La nota de cada trimestre serà el resultat d’aplicar els ítems que apareixen a la rúbrica anterior.
Farem avaluació contínua. No es preveu fer recuperació per avaluacions.
En cas que hi hagi algun alumne/a que no pugui seguir el curs per alguna circumstància ( operació,
lesió...) per tal de poder ser avaluat, se li proposaran exercicis alternatius (dossier d’arts escèniques,
d’ actors, escriptura d’escenes, lectures teatrals...).
Per juny, la nota que tindrà l’ alumne és la mitjana de les tres avaluacions, sempre que la darrera la
tingui aprovada. Si suspèn la darrera avaluació, haurà de recuperar la matèria per setembre.
Si algú ha de recuperar la matèria per setembre, haurà de preparar un dossier de tasques que la
professora li donarà i presentar-lo el dia que la caporalia fixi dins el calendari de recuperacions
Materials, recursos didàctics i llibres de text
• El llibre de l’alumne per l’àrea de Llengua catalana i literatura d'ESO.
• La proposta didàctica per a Llengua catalana i literatura d'ESO.
• Els recursos per fotocopiar de la proposta didàctica, amb activitats de reforç, d’ampliació i
d’avaluació.
• El llibre digital.
• El CD que acompanya la proposta didàctica.
1r d'ESO Llibre de text: Llengua 1 ESO. Ed. ANAYA
Benet i Jornet, J. M.: Taller de fantasia/Supertot - Grup 62
Sutcliff, R. Les aventures d’Ulisses. La història de l’Odissea. Ed. Vicens Vives
R.Goscinny / A.Uderzo. Astèrix i Cleòpatra. Ed. Salvat
2n d'ESO Llibre de text: Llengua catalana i literatura Editorial ANAYA
PRADAS, Núria: Un estiu amb l'Anna – Cruïlla- Barcelona STOKER, Bram: Dràcula – Versió El Micalet Galàctic- Bromera SHAKESPEARE, W. Romeu i Julieta. Ed. Teide
3r d'ESO Llibre de text: Llengua 3 Editorial ANAYA
PALACIO, R. J. Wonder. Ed. La campana.
PEDROLO, M: Joc brut. Ed 62.
CHRISTIE, A: La ratera. Ed Vicens Vives.
4t d'ESO
Llibre de text : Llengua catalana i literatura Editorial ANAYA
THUNHERG, G., Canviem el món. Ed. Lumen
UHLMAN, F., L’amic retrobat. La butxaca. Ed. 62
SÀNCHEZ PIÑOL, A., La pell freda . La campana.
LEVIN, I., Trampa mortal. Ed. Bromera.
CARRANZA, M. Paraules emmetzinades. Ed. Edebé
CORTÈ$, C. Els silencis de Maria.
.
Mesures d'atenció a la diversitat i adaptacions curriculars
En aquesta programació hem tengut en compte el tractament de la diversitat de l’alumnat pel que fa als
diferents ritmes d’aprenentatge que desenvolupa cada alumne a l’aula.
Partim de la concepció global que cada professor del departament ha d’orientar la seva intervenció
depenent de la diversitat de formes d’aprenentatge que hi pugui haver entre els alumnes.
Per a cada curs disposam de tot un conjunt d’activitats de reforç i d’ampliació per tal d’oferir, precisament,
els recursos bàsics perquè cada professor o professora pugui desenvolupar diferents estratègies
d’ensenyament i facilitar així que tots els alumnes puguin arribar al desenvolupament màxim de les
competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.
Val a dir que els alumnes de PALIC solen ser alumnes que necessiten quasi sempre adaptacions
curriculars per aquests casos hem elaborat un material específic.
Estratègies d'animació a la lectura i desenvolupament de l'expressió oral i escrita
Treballar de forma competencial en l’aula suposa un canvi metodològic important; el docent passa a ser
un gestor de coneixement dels alumnes i l’alumn
e adquireix un major grau de protagonisme.
L’àrea de Llengua catalana i literatura és de les anomenades instrumentals, el docent maneja dos
objectius fonamentals: la consecució d’objectius curriculars a través de continguts del currículum i el
desenvolupament d’habilitats que afavoresquin l’aprenentatge dels alumnes en altres àrees.
En aquest procés és necessari l’entrenament individual i treball reflexiu de procediments bàsics de
l’assignatura: la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita i l’argumentació que són extrapolables a
altres àrees i contextos d’aprenentatges.
En alguns aspectes de l’àrea, fonamentalment en aquelles àrees que van darrere de les habilitats de
comunicació entre iguals i el desenvolupament de l’expressió i comprensió oral, el treball en grup
col·laboratiu aporta entrenament d’habilitats socials bàsiques i enriquiment personal des de la diversitat,
una plataforma immillorable per entrenar la competència comunicativa.
Des del coneixement de la diversitat de l’aula i en resposta a les múltiples intel·ligències
predominants en els alumnes, el desenvolupament d’activitats des de la teoria de les intel·ligències
múltiples facilita que tots els alumnes poden arribar a comprendre els continguts que han d’adquirir per al
desenvolupament dels objectius d’aprenentatge.
A l’àrea de Llengua catalana i literatura és indispensable la vinculació a contextos reals, i
l’aplicació dels conceptes més abstractes per millorar el desenvolupament lingüístic de l’estudiant. Per
això, les tasques competencials proposades facilitaran aquest aspecte i permetran la contextualització
d’aprenentatges en situacions quotidianes i properes als alumnes. Totes les activitats planificades pretenen
fomentar la lectura i aconseguir que els alumnes s'expressin tant oralment com per escrit amb la correcció
que pertoca a cada nivell
Mesures per a la utilització de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)
A tots els cursos d'ESO seguint el currículum de cada curs es fomentarà l'ús de les TIC. A cada unitat, si s'escau, es facilitaran adreces i enllaços per tal de poder ampliar o reforçar els
continguts treballats En cas que disposem dels recursos necessaris es podrà dur a terme determinades classes a les aules
d'informàtica.
Activitats de suport i orientació per a la superació de les proves extraordinàries
Els reforços per als alumnes de 3r i 4t d'ESO seran els dimecres a les 16,30 hores fins a les 17,30
hores.
Activitats de recuperació i mesures de suport per a alumnes amb la matèria pendent
Pendents de 1r d'ESO Llengua catalana i literatura
L'alumne que aprovi la segona avaluació de 2n d'ESO i presenti les tasques
que li haurà assenyalat el professor recuperarà l'assignatura pendent. En
cas contrari, podrà recuperar-la si el professor considera que durant el curs
ha assolit els objectius del curs anterior.
A la convocatòria extraordinària de setembre l’alumne haurà de presentar
un dossier de tasques que val 30% i realitzar una prova escrita que valdrà el
70% de la nota
Pendents de 2n d'ESO Llengua catalana i literatura
L'alumne que aprovi la segona avaluació de 3r d'ESO i presenti les tasques
que li haurà assenyalat el professor recuperarà l'assignatura pendent. En
cas contrari, podrà recuperar-la si el professor considera que durant el curs
ha assolit els objectius del curs anterior.
A la convocatòria extraordinària de setembre l’alumne haurà de presentar
un dossier de tasques que val 30% i realitzar una prova escrita que valdrà el
70% de la nota.
Alumnes del programa de
diversificació curricular
amb el català pendent de 1r
o 2n d'ESO.
El professor/a de l'àmbit sociolingüístic farà el seguiment de l'alumnat que
tengui amb el català pendent de 1r i/o 2n, i, si aprova la 1a. avaluació del curs
actual, l'assignatura pendent del curs anterior quedarà aprovada. En cas
contrari s'haurà de fer un examen que es pot preparar a partir d'exercicis
proposats pel professor.
Aquesta mesura es pren amb la finalitat que un alumne de diversificació pugui
millorar la seva nota mitjana.
Pendents de 3r d'ESO Llengua catalana i literatura
L'alumne que aprovi la primera avaluació de 4t d'ESO i presenti les tasques
que li haurà assenyalat el professor recuperarà l'assignatura pendent. En cas
contrari, podrà recuperar-la si el professor considera que durant el curs ha
assolit els objectius del curs anterior
A la convocatòria extraordinària de setembre l’alumne haurà de presentar
un dossier de tasques que val10% i realitzar una prova escrita que valdrà el
90% de la nota. .
PROGRAMACIÓ DE BATXILLERAT
Matèria: Llengua catalana i literatura
Objectius
a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la
Constitució Espanyola així com pels drets humans, que fomenti la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.
b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític.
Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la
igualtat real i la no discriminació de les persones amb discapacitat.
d) Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de
desenvolupament personal.
e) Dominar, tant en l’expressió oral com en l’escrita, la llengua catalana i la castellana.
f ) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.
g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.
h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució.
Participar de forma solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.
i ) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.
j ) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la
contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com consolidar la sensibilitat i el respecte envers el medi
ambient.
k) Consolidar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.
l ) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com fonts de formació i d’enriquiment cultural.
m) Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.
n) Consolidar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.
2. OBJECTIUS GENERALS PER A LA MATÈRIA DE LLENGUA CATALANA
I LITERATURA
- La matèria de Llengua catalana i literatura, troncal a les tres modalitats de Batxillerat, té com a finalitat consolidar i ampliar els aprenentatges
adquirits per l’alumnat al llarg de l’ensenyament secundari. A la vegada, aprofundeix en el procés de maduració que ha de servir perquè
afrontin amb garantia d’èxit tant els estudis superiors (universitaris o de formació professional) com la inserció en l’àmbit social i laboral si no
continuen amb la seva formació en el món acadèmic.
- És evident que l’eix de la matèria és el lingüístic i que l’objectiu darrer és que l’alumnat sigui capaç d’analitzar, explicar i produir textos orals i
escrits, de diversos àmbits, amb correcció, coherència, cohesió i adequació. Amb aquesta finalitat, el coneixement de les categories gramaticals,
de les unitats sintàctiques, del significat i les relacions de les paraules i de la norma ortogràfica s’han de consolidar i ampliar. En tot cas, els
aprenentatges lingüístics només tenen sentit en el moment del seu ús. En definitiva, es tracta que l’alumnat reflexioni i faci servir aquells
mecanismes que se li proporcionen no només a l’aula sinó també a les interaccions comunicatives fora de l’àmbit acadèmic.
- Aquesta competència comunicativa, emperò, estaria incompleta sense el fet literari, entès no només com a estudi de moviments, autors, obres i
gèneres sinó també com a procés creador, com a consolidació de l’hàbit lector i, en els dos darrers sentits, com a font de gaudi. A través del
coneixement de la literatura s’adquireixen destreses que permeten explicar el món i expressar sentiments, vivències, experiències i emocions
per refermar el procés maduratiu de l’estudiant.
- Per altra banda, amb la introducció de treballs de recerca, tècniques i mètodes d’investigació acadèmica, s’afavoreix la capacitat de l’alumnat
com a emissor i receptor d’interaccions comunicatives de caire científic. Dins els àmbits discursius a què s’ha fet referència abans, el text
acadèmic esdevé, en Batxillerat, cabdal perquè l’alumnat pugui interaccionar i construir altres coneixements. La iniciació a la consulta
bibliogràfica (ja sigui a través de les noves tecnologies o fent servir mitjans tradicionals), la correcta citació de fonts, els aspectes formals, les
convencions..., en definitiva, totes les característiques que conformen allò que s’ha considerat i que encara es considera un treball acadèmic
òptim, s’han d’haver assumit al final de l’etapa.
- En resum, es tracta que l’alumnat adquireixi els coneixements lingüístics necessaris per a l’elaboració i sistematització personals que
possibiliten la correcta comprensió i elaboració de tot tipus de textos, i afavoreixen el seu aprenentatge autònom, tant col·lectiu com individual,
l’aplicació de mètodes d’investigació adequats i la consciència de les possibilitats que les llengües ofereixen.
Organització, seqüenciació i avaluació dels continguts de la matèria en cadascun dels
cursos del Batxillerat
Primer de Batxillerat
Unitat 1
Els orígens lingüístics i literaris. Temporització: Tres setmanes. (primera avaluació)
Continguts Criteris
d’avaluació
Estàndards d’aprenentatge
avaluables CC
- La Romània: les
llengües romàniques.
- El naixement de la
llengua.
- Primeres
manifestacions
literàries.
- Trobadors i joglars.
- L’amor cortès.
- Modalitats poètiques.
- La poesia lírica fins al
segle XV.
- Elements de la
comunicació.
- El llenguatge.
- Funcions del
llenguatge.
- Tècniques d’estudi: el
resum.
- Fonologia i fonètica.
- El sistema vocàlic.
- El sistema consonàntic.
- L’alfabet i l’ortografia.
- L’ortografia de la vocal
neutra.
- L’ortografia de o / u
àtones.
1. Conèixer la filiació
romànica de la nostra
llengua i els seus orígens
històrics i literaris.
1.1. Sap què i quines són les
llengües romàniques,
CCL,
CMCT,
CAA,
CEC
1.2. Explica l’origen del català i
les característiques dels
primers textos.
CCL,
CD,
CAA,
CEC
2. Explicar què és la lírica
trobadoresca, l’amor
cortès, els gèneres poètics
i com evolucionen fins al
segle XV.
2.1. Descriu les característiques
de l’amor cortès.
CCL,
CAA,
CEC
2.2. Enumera, descriu i distingeix
les modalitats poètiques.
CCL,
CAA,
CEC
3. Conèixer els elements de
la comunicació, el el
llenguatge i les seves
funcions.
3.1. Defineix el concepte de
comunicació i n’enumera els
elements.
CCL,
CAA
3.2. Distingeix entre llenguatge i
llengua, i distingeix les
funcions lingüístiques.
CCL,
CMCT,
CAA
4. Resumir un text
explicant-ne les
característiques
comunicatives.
4.1. Resumeix un text, en
concreta el tema i n’explica
la finalitat.
CCL,
CMCT,
SIEP
5. Conèixer el sistema
fonètic i fonològic i
descriure fonemes pels
trets pertinents.
5.1. Descriu fonemes segons els
trets pertinents. CCL,
CMCT
5.2. Reconeix vocals obertes i
tancades, i fonemes sords i
sonors.
CCL,
CMCT
5.3. Explica les diferències entre
so, fonema i grafia. CCL,
CAA
6. Conèixer i valorar
críticament l’estructura
dels textos expositius.
6.1. Elabora textos expositius. CCL,
SIEP,
CEC
Unitat 2
Títol: La historiografia medieval Temporització: Tres setmanes
(primera avaluació)
Continguts Criteris
d’avaluació
Estàndards d’aprenentatge
avaluables CC
- L’expansió de la
llengua als segles XIII i XIV
- Cancelleria Reial. El
llenguatge solemne
- La literatura èpica: les
1. Conèixer la situació de la
llengua entre els segles
XIII i XV.
1.1. Explica l’expansió de la
llengua als segles XIII i XIV CCL,
CMCT,
CAA,
CEC
cançons de gesta
- La prosa
historiogràfica: les
quatre grans cròniques
- Llibre dels feits o
Crònica de Jaume I
- La Crònica de Bernat
Desclot
- La Crònica de Ramon
Muntaner
- La Crònica de Pere el
Cerimoniós
- El signe lingüístic:
significat i significant
- Les propietats textuals
- Les categories
gramaticals
- El nom i l’adjectiu
- L’accent i la dièresi
- L’estructura del text
2. Conèixer la importància
de la Cancelleria Reial i
les característiques dels
textos solemnes.
2.1. Reconeix la importància de
la Cancelleria Reial.
CCL,
CAA,
CEC
2.2. Identifica les característiques
dels textos solemnes.
CCL,
CAA,
CEC
3. Conèixer la literatura
historiogràfica.
3.1. Identifica i explica les
característiques de
cadascuna de les cròniques.
CCL,
CMCT,
CEC
4. Reconèixer la importància
de les propietats textuals.
4.1. Redacta textos amb
coherència, cohesió i
adequació.
5. Conèixer el signe
lingüístic: significat i
significants.
5.1. Identifica les característiques
del signe lingüístic. CCL,
CMCT,
CAA
6. Conèixer les categories
gramaticals del nom i
l’adjectiu.
6.1. Realitza correctament la
flexió de gènere i nombre de
noms i d’adjectius. CCL,
CMCT
7. Usa correctament l’accent
i la dièresi.
7.1. Aplica les regles
d’accentuació i de dièresi. CCL,
CMCT
Unitat 3
Titol: Ramon Llull Temporització: tres
setmanes (primera avaluació)
Continguts Criteris
d’avaluació
Estàndards d’aprenentatge
avaluables CC
- Naixement i funció de
la prosa literària.
- Ramon Llull: vida,
obra, característiques.
- Habilitats per enfrontar-
se a un examen: definir,
explicar i justificar.
- Els determinants.
- L’estructura
argumentativa.
- L’apostrofació.
1. Conèixer les
circumstàncies en què va
néixer la prosa literària.
1.1. Explica les característiques
de la literatura religiosa i
didàctica.
CCL,
CAA,
CEC
2. Conèixer la importància i
la biografia de Ramon
Llull.
2.1 Coneix la importància de
Ramon Llull per a la
Cancelleria Reial.
CCL,
CEC
2.2. Coneix alguns trets de la vida
de Ramon Llull. CCL,
CEC
3. Conèixer les
característiques de les
obres lul·lianes i les
seves aportacions a la
història de la llengua i la
literatura.
3.1. Identifica i explica algunes
característiques de les obres
de Ramon Llull.
CCL,
CEC
3.2. Explica amb quin criteri
Ramon Llull fa ús d’un
gènere literari o altres.
CCL,
CEC
3.3. Coneix les llengües en què
Llull va escriure la seva obra
i les raons d’aquesta tria.
CCL,
CEC
4. Diferenciar entre diferents
habilitats requerides a
l’hora de fer un examen:
justificar, definir i
explicar i aplicar-les en
un text escrit o oral.
4.1. Reconeix les diferències
entre definir, justificar i
explicar i les aplica en un
text escrit o oral.
CAA,
CL,
SIEP
5. Conèixer i identificar els
determinants.
5.1. Distingeix els diferents tipus
de determinants i els
identifica en textos. CCL,
CMCT
6. Conèixer l’estructura dels
textos argumentatius.
6.1. Coneix l’estructura dels
textos argumentatius. CCL,
CMCT
7. Apostrofar correctament
diverses paraules, sigles i
acrònims.
7.1. Usa l’apòstrof de manera
correcta. CCL,
CMCT
8. Llegir, comentar i
comparar textos de
diferents èpoques.
8.1. Llegeix textos de diferents
èpoques i respon les
preguntes de comprensió.
CCL,
SIEP,
CSC,
CEC
Unitat 4
Títol: Prosa religiosa, didàctica i satírica Temporització: quatre setmanes
(primera avaluació)
• Funció de la prosa
didàctica, religiosa i
moralitzant.
• La literatura satírica
• Els gèneres didàctics
medievals: la faula,
l’exemple, el sermó i el
poema didàctic
• Recursos retòrics: la
interrogació retòrica,
l’antítesi, la sentència,
la lliçó moral, la
paradoxa, la rima i la
gradació
• Autors:
- Arnau de Vilanova
- Francesc Eiximenis
- Sant Vicent Ferrer
- Sor Isabel de Villena
- Anselm Turmeda
• Llengua i diversitat.
• Dialecte i idiolecte.
• Norma i varietat
estàndard.
• L’exposició.
• El debat.
• L’estructura dels
• Els pronoms.
• La essa sorda.
• La essa sonora.
• L’estructura expositiva.
1. Conèixer la prosa
religiosa medieval i
identificar les
característiques de l’obra
dels autors més destacats
de la prosa religiosa,
didàctica i satírica
medieval.
1.1. Explica les característiques
de la literatura religiosa,
didàctica i satírica.
CCL,
CMCT,
CAA,
CEC
1.2. Relaciona obres i trets
característics amb autors
significatius.
CCL,
CD,
CAA,
CEC
2. Distingir els gèneres
didàctics medievals.
2.1. Identifica i explica les
característiques dels gèneres
didàctics medievals.
CCL,
CAA,
CEC
3. Conèixer els recursos
retòrics com la
interrogació retòrica,
l’antítesi, la sentència, la
lliçó moral, la paradoxa,
la rima i la gradació.
3.1. Identifica les característiques
dels recursos retòrics com la
interrogació retòrica,
l’antítesi, la sentència, la
lliçó moral, la paradoxa, la
rima i la gradació.
CCL,
CAA,
SIEP,
CEC
4. Conèixer els conceptes de
llengua i varietat
lingüística.
4.1. Entén el concepte de
diversitat lingüística.
CCL,
CMCT,
SIEP
4.2. Coneix els conceptes de
norma, varietat estàndard,
dialecte i idiolecte.
CCL,
SIEP,
CEC
4.3. Identifica i distingeix les
formes de la varietat
estàndard.
CCL,
SIEP,
CMCT
5. Conèixer les
característiques de
l’exposició oral i del
debat.
5.1. Realitza una exposició oral
seguint una estructura
determinada, amb claredat,
coherència i correcció.
CCL,
SIEP,
CAA
5.2. Participa de manera activa en
totes les fases de preparació i
celebració d’un debat,
respectant les normes que
regulen aquest.
CCL,
SIEP,
CAA,
CSC
6. Conèixer i valorar
críticament l’estructura
dels textos expositius.
6.1. Coneix l’estructura dels
textos expositius.
CCL,
CAA
6.2. Elabora textos expositius. CCL,
SIEP,
CEC
7 Escriure i pronunciar de
manera correcta paraules
amb essa sorda i paraules
amb essa sonora.
7.1. Aplica les regles
ortogràfiques relatives a
l’escriptura dels fonemes
fricatius alveolars.
CCL,
CAA
7.2. Pronuncia de manera correcta
paraules amb essa sorda i
essa sonora.
CCL,
CAA
Unitat 5
Títol: Prosa humanística i narrativa Temporització: quatre
setmanes (segona avaluació)
- Crisi del feudalisme i de la
cultura medieval
- El prehumanisme i la
llengua: la Cancelleria
Reial
- L’esperit humanista
- Bernat Metge
- Antoni Canals
- La literatura narrativa
- Les noves rimades i la
codolada
- La novel·lacavalleresca
- Curial e Güelfa
- Tirant lo Blanc
- La variació lingüística.
- Les variants diacròniques,
diastràtiques I
geogràfiques.
- Els registres.
- L’elaboració de treballs
acadèmics.
- El verb i l’adverbi
- L’ortografia dels fonemes
palatals i dels fonemes
oclusius.
1. Distingir la mentalitat
medieval de la humanista
a través dela literatura de
creació del segle XV.
1.1. Comenta les
característiques de la
prosa humanista.
CCL,
CAA,
CEC
1.2. Distingeix un text
argumentatiu medieval
d’un d’humanista.
CCL,
CAA,
CEC
2. Conèixer l’evolució dels
gèneres narratius i les
característiques de la
novel·la, en general, i de
les novel les
cavalleresques en
particular.
2.1. Explica quins són, en què
consisteixen i en què es
diferencien els gèneres
narratius medievals.
CCL,
CEC
2.2. Coneix les
característiques de Curial
e Güelfa i Tirant lo Blanc
.
CCL,
CEC
3. Conèixer els diferents
tipus de variació
lingüística.l
3.1. Identifica els diferents
tipus de variació
lingüística.
CCL,
CEC
4. Conèixer les diferents
fases d’elaboració d’un
treball acadèmic.
4.1. Elaborar un treball
acadèmic seguint les
diferents fases.
CAA,
CCL,
SIEP,
CD
5. Usar amb correcció les
diferents formes verbals i
els adverbis.
5.1. Usa amb correcció els
verbs i els adverbis. CCL,
CMCT
6. Conèixer els diferents
passos del comentari de
textos.
6.1. Comenta un text d’acord
amb els passos estudiats:
presentació, el resum, la
concreció del tema i la
finalitat
CCL,
CMCT,
SIEP,
CAA
7. Aplicar correctament la
norma ortogràfica que
regula l’ús de les grafies
que representen els sons
palatals i oclusius.
7.1. Usa correctament les
grafies corresponents als
fonemes palatals i als
oclusius.
CCL,
CMCT
8. Llegir, comentar i
comparar textos de
diferents èpoques.
8.1. Llegeix textos de diferents
èpoques i respon les
preguntes de comprensió.
CCL,
SIEP,
CSC,
CEC,
CD
Unitat 6
Títol: La poesia del segle d'Or Temporització: cinc setmanes
(segona avaluació)
Continguts Criteris
d’avaluació
Estàndards d’aprenentatge
avaluables CC
- La normalitat plena de la
llengua
- La modernització de la
poesia
- Mètrica i estrofisme
- Ausiàs Marc
- La poesia a la València del
segle XV. Tendències
literàries
- Espill o Llibre de les dones
- Joan Roís de Corella
- La varietat diacrònica,
diastràtica i diatòpica
- Els dialectes de la llengua
catalana
- El currículum
- Les preposicions i
conjuncions
- Els fonemes laterals,
vibrants i nasals
- Cesura, encavalcament i
estrofisme
- La rima i el ritme
- Recursos fònics
1. Conèixer la poesia del
segle XV. 1.1. Comenta les
característiques de la
poesia del segle xv. CCL,
CAA,
CEC
2. Conèixer l’obra i l’estil
d’Ausiàs Marc i les
tendències literàries del
segle XV.
2.1. Coneix les característiques
de l’obra d’Ausiàs Marc. CCL,
CEC
2.2. Explica les aportacions dels
poetes valencians del segle
XV.
CCL,
CEC
3. Conèixer la varietat
diacrònica, distràtica i
diatòpica i els dialectes
de la llengua catalana.l
3.1. Identifica els diferents tipus
de variació lingüística. CCL,
CEC
3.2. Reconeix les principals
diferències entre els
dialectes de la llengua
catalana.
CCL,
CEC,
CMCT
4. Conèixer les
característiques i
l’estructura d’un
currículum.
4.1. Elaborar un currículum
d’acord amb una situació
determinada.
CAA,
CCL,
SIEP,
CD
5. Usar amb correcció els
diferents connectors i
les preposicions.
5.1. Usa amb correcció els
diferents connectors i les
preposicions. CCL,
CMCT,
6. Comentar un text poètic,
analitzant la rima, la
mètrica i els diferents
recursos fònics emprats.
6.1. Comenta un text poètic,
analitzant la rima, la
mètrica i els diferents
recursos fònics emprats.
CCL,
CMCT,
CEC,
CAA
7. Aplicar correctament la
norma ortogràfica que
regula l’ús de les grafies
que representen els
fonemes laterals,
vibrants i nasals .
7.1. Usa correctament les
grafies corresponents als
fonemes laterals, vibrants i
nasals.
CCL,
CMCT
8. Llegir, comentar i
comparar textos de
diferents èpoques.
8.1. Llegeix textos de diferents
èpoques i respon les
preguntes de comprensió.
CCL,
SIEP,
CSC,
CEC,
CD
Unitat 7
Títol:
La Decadència literària Temporització: tres
setmanes (segona avaluació)
Continguts Criteris
d’avaluació
Estàndards d’aprenentatge
avaluables CC
- La llengua als segles XVI i
XVII
- El procés de substitució
lingüística
- El concepte de
Decadència
- Causes de la Decadència
- Característiques de la
literatura de la
Decadència
- La literatura dels segles
XVI i XVII: el
Renaixement: el Barroc
- La dixi. Classes
- La impersonalitat
- Tècniques de síntesi: el
guió i el mapa
conceptual
- L’oració
- El sintagma
- Tipus de sintagmes
- Les funcions sintàctiques
- Els complements verbals
- Les lletres b i v. El
guionet
- Caracterització del text:
finalitat, tipus de text,
àmbit d’ús, gènere i
variació lingüística
1. Conèixer les causes i
conseqüències de la
Decadència literària.
1.1. Enumera i explica les
causes de la Decadència
literària
CCL,
CAA,
CEC
2. Reconèixer les
característiques de les
diferents tendències
literàries cultes, populars i
populistes dels segles XVI,
XVII i XVIII
2.1. Comenta la influència de la
cultura castellana en els
textos literaris de l’època.
CCL,
CEC
2.2. Explica les característiques
renaixentistes, barroques i
neoclàssiques a partir d’un
text.
CCL,
CEC,
SIEP
3. Conèixer com es
manifesta la presència
dels participants en el
procés de comunicació.
3.1. Localitza en un text les
formes díctiques i les
classifica.
CCL,
CEC
CMCT
4. Identificar les marques
d’impersonalitat en un
text.
4.1. Identifica en un text les
marques d’impersonalitat.
CAA,
CCL,
SIEP,
CD
5. Saber elaborar mapes
conceptuals i guions i
emprar-los com a eines
d’aprenentatage.
5.1. Elabora un guió i un mapa
conceptual i els fa servir
com a eines
d’aprenentatge.
CCL,
CMCT
6. Conèixer i identificar
l’oració simple, els tipus
de sintagmes i les
funcions sintàctiques.
6.1. Identifica l’oració simple,
els tipus de sintagmes i les
funcions sintàctiques.
CCL,
CMCT,
CEC,
CAA
7. Aplicar correctament la
norma ortogràfica que
regula l’ús de b i v i el
guionet.
7.1. Usa correctament la b i la
v. CCL,
CMCT
7.2. Aplica correctament la
normativa ortogràfica que
regula l’ús del guionet. CCL,
CMCT
8. Comentar un text seguint
es passos estudiats i
identificant-ne la variació
lingüística.
8.1. Elabora el comentari d’un
text seguint els passos
establerts.
CCL,
CMCT
8.2. Identifica la variació
lingüística d’un text. CCL,
CMCT
9. Llegir, comentar i
comparar textos de
diferents èpoques.
9.1. Llegeix textos de diferents
èpoques i respon les
preguntes de comprensió.
CCL,
SIEP,
CSC,
CEC,
CD
Unitat 8
Títol: La llengua i la literatura del segle XVIII Temporització:
tres setmanes (tercera avaluació)
Continguts Criteris
d’avaluació
Estàndards d’aprenentatge
avaluables CC
- La literatura dels segles
del segle XVIII a
Menorca
- La Il·lustració
- La literatura popular: la
poesia, el teatre
1. Reconèixer les
característiques de la
literatura culta prenent
com a referència les
obres i els autors de la
Il·lustració a Menorca.
1.1. Coneix la situació de la
llengua durant el segle XVII i
el cas especial de Menorca. CCL,
CAA,
CEC 1.2. Explica les característiques
pròpies de la literatura culta.
- El Misteri d’Elx
- El cant de la Sibil·la
- La situació i els
participants en la
comunicació: la
polifonia i el discurs
citat
- La modalització
- Tècniques de síntesi:
l’esquema; el quadre
sinòptic
- Oracions simples i
oracions compostes
- Tipus d’oracions
compostes
- Els signes de puntuació:
el punt, la coma, el punt
i coma, els dos punts,
els punts suspensius,
els parèntesis, el guió,
les cometes
1.3. Identifica els principals
autors de la Il·lustració
menorquina i les seves
obres.
2. Reconèixer els diferents
gèneres populars del segle XVIII.
2.1. Coneix els diferents gèneres
de la poesia popular. CCL,
CEC
2.2. Reconeix el Misteri d’Elx i
El cant de la Sibil·la com a
representacions teatrals i en
coneix les característiques.
CCL,
CEC,
SIEP
3. Identificar els diferents
tipus de discurs citat i
reconèixer-ne la presència
en un text.
3.1. Localitza en un text els
diferents tipus de discurs
citat. CCL,
CEC,
CMCT 3.2. Transforma el tipus de
discurs citat.
4. Identificar les marques de
modalització en un text.
4.1. Identifica les marques de
subjectivitat en un text.
CAA,
CCL,
SIEP,
CD
5. Saber elaborar esquemes i
quadres sinòptics i
emprar-los com a eines
d’aprenentatage.
5.1. Elabora un esquema i un
quadre sinòptic i els fa servir
com a eines d’aprenentatge.
CCL,
CMCT,
CD
6. Identificar diversos tipus
d’oracions compostes i
analitzar-les
sintàcticament.
6.1. Identifica diversos tipus
d’oracions compostes i les
analitza sintàcticament.
CCL,
CMCT,
CEC,
CAA
7. Usar correctament els
signes de puntuació.
7.1. Usa correctament el punt, la
coma, el punt i coma, els dos
punts, els punts suspensius i
els parèntesis.
CAA,
CCL,
CMCT
8. Comentar un text seguint
es passos estudiats i
identificant-ne la
polifonia i les marques de
la modalització.
8.1. Elabora el comentari d’un
text seguint els passos
establerts.
CCL,
CMCT
8.2. Identifica la la polifonia i les
marques de la modalització
d’un text.
CCL,
CMCT
9. Llegir, comentar i
comparar textos de
diferents èpoques.
9.1. Llegeix textos de diferents
èpoques i respon les
preguntes de comprensió.
CCL,
SIEP,
CSC,
CEC,
CD
Unitat 9
Títol: La llengua i la literatura del segle XX. La Renaixença.
Temporització: tres setmanes (tercera avaluació)
- La llengua al segle XIX
- El Romanticisme
- La Renaixença
- Causes de la
Renaixença
- Programa de la
Renaixença
- Tendències poètiques.
- Jacint Verdaguer
- El Realisme i el
Naturalisme: Narcís
Oller.
- L’evolució del teatre:
del romanticisme al
realisme: Angel
Guimerà
- El teatre de costums
- Les llengües a l’Estat
espanyol
- Els components bàsics
1. Conèixer la situació de la
llengua al segle XIX. 1.1. Coneix la situació de la
llengua durant el segle XIX.
CCL,
CAA,
CEC
1.2. Explica les característiques
pròpies de la literatura culta.
2. Conèixer les
característiques del
Romanticisme i les figures
cabdals.
2.1. Coneix les característiques
del Romanticisme i les
identifica en un text.
CCL,
CEC
2.2. Coneix els autors més
destacats del Romanticisme
de dins i fora del territori
català.
CCL,
CEC,
SIEP
3. Conèixer el concepte de
Renaixença, les seves
causes, el programa i els
autors i les obres més
destacats.
3.1 Coneix el significat del
concepte. Renaixença i les
causes que l’originaren, així
com les influències del
Romanticisme.
CCL,
CEC,
CSC
3.2. Coneix els autors i les obres
més importants de la
Renaixença a Catalunya i les
Illes Balears. CCL,
CEC,
CSC 3.3. Formula els objectius
lingüístics i literaris de la
Renaixença, així com les
institucions que la feren
possible.
4. Conèixer les
característiques del
Realisme i del
Naturalisme així com els
autors i les obres
principals.
4.1. Coneix les característiques
més importants del Realisme
i les distingeix de les del
Naturalisme. CCL,
CEC
4.2. Identifica les característiques
del Realisme i del
Naturalisme en les obres de
Narcís Oller.
CCL,
CEC
5. Conèixer l’evolució del
teatre des del
romanticisme fins al
realisme a través de la
figura d’Angel Guimerà.
5.1. Identifica les característiques
del realisme i del
romanticisme en les obres
d’Àngel Guimerà.
CCL,
CEC
6. Conèixer les
característiques del
costumisme.
6.1. Coneix les característiques
del teatre de costums i
n’identifica alguns autors. CCL,
CEC
7. Conèixer les llengües
oficials i cooficials en
l’Estat espanyol i el marc
jurídic corresponent.
7.1. Identifica i coneix el marc
jurídic de les llengües de
l’Estat espanyol. CCL,
CSC
8. Identificar els mecanismes
de la llengua per crear
nous mots.
8.1. Sap la diferència entre un mot
derivat, un de compost i un
altre de polisèmic.
CAA,
CCL
8.2. Reconeix l’existència i la
utilitat de diferents tipus de
diccionari.
CCL,
CMCT
9. Analitzar els elements del
discurs publicitari.
9.1. Reconeix quins són els
elements lingüístics i no
lingüístics que determinen el
discurs publicitari.
CCL,
SIEP,
CAA,
CSC
9.2. Identifica les estratègies
comunicatives d’un discurs
publicitari.
CCL,
SIEP,
CAA,
CSC
Procediments i instruments d’avaluació
A cada bloc es treballarà una lectura d'una obra completa i es farà un treball fent ús de les TIC.
Optativa LITERATURA UNIVERSAL
1 Conèixer en termes generals els principals moviments i períodes de la literatura universal, les grans obres i els autors més rellevants, especialment del
món occidental
2 Llegir i interpretar amb criteri propi textos o fragments literaris d’àmbits geogràfics i culturals diversos, relacionant-los amb els contextos en què
foren produïts
3 Apreciar la literatura com a projecció personal humana, com a instrument per a la comprensió de la realitat i com a reflex de la sensibilitat col·lectiva.
4 Gaudir de la lectura com una font de nous coneixements i experiències i com una activitat plaent per a l’oci.
5 Analitzar les relacions existents entre obres significatives de la literatura universal i obres de qualsevol altra disciplina artística, a les quals les
primeres han inspirat.
6 Explicar les peculiaritats d’un text literari, tot posant de manifest la naturalesa del seu estil i vinculant-lo a les circumstàncies sociohistòriques en què
s’han produït
7 Adoptar una actitud oberta i receptiva davant les creacions literàries i valorar-les com a producte de la riquesa i varietat de les diferents cultures.
8 Conèixer les influències dels principals corrents literaris en la literatura catalana i castellana i, en el seu cas, les aportacions d’aquestes literatures al
patrimoni universal.
9 Concretar la interrelació entre els autors representatius de cada època mostrant-ne la singularitat mitjançant la comparació.
10 Crear diferents textos a partir dels models literaris llegits i analitzats.
11 Fer t Fer treballs de recerca sobre autors i obres de la literatura universal, tot utilitzant les fonts bibliogràfiques tradicionals i els nous sistemes informàtics i
audiovisuals
Unita
t Títol i continguts Mínim
(S/N) Criteris d'avaluació Mínim
(S/N) Temporització
1
Bloc 1. Els orígens. Les arrels bíbliques i grecollatines
de la literatura occidental
- Síntesi conceptual dels grans períodes de la literatura
antiga i clàssica
-Situar els moviments més importants, autors
iobres en el seu context històric, social i cultural
-Analitzar i comentar obres breus i fragments
significatius
-Preparar un treball crític sobre la lectura d'una
- Pautes per a la lectura expressiva i per a la interpretació
dels símbols més coneguts de la tradició.
- Coneixement d’una literatura per ser escoltada i una
literatura per ser llegida
- Apropament al concepte de versió fílmica i de text
literari.
- Guió per al comentari de text.
- Importància de la Bíblia.
- Èpica i teatre de la Grècia clàssica: Homer, Sòfocles,
Aristòfanes.
- Poesia llatina i els tres tòpics (Ubi sunt, Beatus Ille,
Carpe diem): Virgili, Horaci
obra significativa en relació amb el seu context
històric i literari.
-Reconèixer la influència d'alguns mites i
arquetips, creats per la literatura i el seu valor
permanent en la cultura universal.
-Fer exposicions orals sobre una obra un autor o
l'època amb l'ajud de mitjans audiovisuals i de les
tecnologies de la informació i la comunicació.
2 Bloc 2. L’edat mitjana
- La poesia trobadoresca. Trobador, joglar i la fina amor.
- El dolce stil novo i la lírica medieval: Dante, Petrarca.
L’evolució del tema amorós en diferents autors medievals.
- El cicle artúric. La novel·la de cavalleries i altres
propostes narratives. La pervivència d’expressions que
formen part de la imatgeria col·lectiva. El romanç de
Tristany i Isolda.
-Situar els moviments més importants, autors
iobres en el seu context històric, social i cultural
-Analitzar i comentar obres breus i fragments
significatius
-Preparar un treball crític sobre la lectura d'una
obra significativa en relació amb el seu context
històric i literari.
-Reconèixer la influència d'alguns mites i
arquetips, creats per la literatura i el seu valor
permanent en la cultura universal.
-Fer exposicions orals sobre una obra un autor o
l'època amb l'ajud de mitjans audiovisuals i de les
tecnologies de la informació i la comunicació,
3
Bloc 3. El món modern: del segle XVI al segle XVIII
- El Renaixement: canvis ideològics i estètics. Noves
formes i gèneres literaris. Ús de la mitologia.
- L’humanisme: Rabelais.
- El classicisme europeu. Racine. Molière.
- Les primeres albors de la novel·la. Shakespeare.
- L´estètica barroca.
- La il·lustració francesa i la seva projecció literària.
-Situar els moviments més importants, autors
iobres en el seu context històric, social i cultural
-Analitzar i comentar obres breus i fragments
significatius
-Preparar un treball crític sobre la lectura d'una
obra significativa en relació amb el seu context
històric i literari.
-Reconèixer la influència d'alguns mites i
arquetips, creats per la literatura i el seu valor
permanent en la cultura universal.
-Fer exposicions orals sobre una obra un autor o
l'època amb l'ajud de mitjans audiovisuals i de les
tecnologies de la informació i la comunicació,
.
4
Bloc 4. El segle XIX
- El Romanticisme. Característiques. Literatura alemanya:
Goethe, Schiller, Novalis. Literatura anglesa: Byron,
Shelley, Scott, Keats. Literatura francesa: Víctor Hugo,
Madame de Staël, Chateaubriand. Literatura italiana:
Manzoni, Leopardi.
-Situar els moviments més importants, autors
iobres en el seu context històric, social i cultural
-Analitzar i comentar obres breus i fragments
significatius
-Preparar un treball crític sobre la lectura d'una
obra significativa en relació amb el seu context
històric i literari.
-Reconèixer la influència d'alguns mites i
arquetips, creats per la literatura i el seu valor
- El costumisme. La irrupció del periodisme a l’àmbit de
la literatura.
- El realisme i el naixement de la novel·la contemporània:
Austen, Dickens, Balzac, Tolstoi, Flaubert, etc. El
Naturalisme: Zola.
- El simbolisme: Baudelaire, Mallarmé, Verlaine i
Rimbaud.
- Reconeixement de temes literaris en altres disciplines
artístiques. Referències cinematogràfiques i documentals
permanent en la cultura universal.
-Fer exposicions orals sobre una obra un autor o
l'època amb l'ajud de mitjans audiovisuals i de les
tecnologies de la informació i la comunicació,
-Saber posar exemples d'obres significatives de la
literatura universal adaptades a altres
manifestacions artístiques analitzant en algun d'ells
la ralació o diferències entre els diferents
lllenguatges expressius
5
Bloc 5. El segle XX
- Les avantguardes. El futurisme. El cubisme. El
dadaisme. L’expressionisme. El surrealisme.
- La poesia en el primer terç del segle xx: influència del
neosimbolisme. Eliot. Rilke. Valéry. Pessoa. Kavafis.
- Les transformacions de la narrativa contemporània.
Proust. Kafka. Joyce. La generació perduda. El compromís
de l’escriptor.
- El boom de la narrativa hispanoamericana: Borges,
Cortázar, García Márquez.
- El teatre de l’absurd: d’Ibsen a Ionesco. El teatre del
compromís. Bretch. Beckett.
- La literatura i el seu paper en la societat de consum
-Situar els moviments més importants, autors
iobres en el seu context històric, social i cultural
-Analitzar i comentar obres breus i fragments
significatius
-Preparar un treball crític sobre la lectura d'una
obra significativa en relació amb el seu context
històric i literari.
-Reconèixer la influència d'alguns mites i
arquetips, creats per la literatura i el seu valor
permanent en la cultura universal.
-Fer exposicions orals sobre una obra un autor o
l'època amb l'ajud de mitjans audiovisuals i de les
tecnologies de la informació i la comunicació,
-Saber posar exemples d'obres significatives de la
literatura universal adaptades a altres
manifestacions artístiques analitzant en algun d'ells
la relació o diferències entre els diferents
llenguatges expressius
(novel·la de gènere, novel·la i cine, novel·la i mitjans de
comunicació de massa).
- La condició humana a partir de la literatura.
Reconeixement de temes literaris en altres disciplines
artístiques. Referències cinematogràfiques i documentals.
Procediments i instruments d’avaluació
A cada bloc es treballarà una lectura d'una obra completa i es farà un treball fent ús de les
TIC. Aquest treball haurà de desenvolupar els apartats concrets que el professor haurà
marcat .
Es faran també diversos treballs setmanals sobre fragments i textos llegits a classe. Es
realitzaran lectures en veu alta. No es faran exàmens.
Els alumnes hauran de dur un dietari setmanal a l'entorn virtual de moodle de tot el que s'ha
anat treballant tota la setmana
Lectures:
Eurípides Medea
Shakespeare, W. Hamlet
Balzac, Honoré de Sarrassine
Baudelaire, Charles Les flors del mal
Kafka, F., La metamorfosi i altres contes. Editorial Vicens Vives
Segon de Batxillerat
Unit
at Criteris d'avaluació Temporització
1 Història de la llengua i de la literatura
-Dels orígens de la llengua catalana al segle XII
La romanització
El substrat indoeuropeu o cèltic, grec, fenici, iberobasc El substrat germànic, àrab L'evolució del llatí al català. El català preliterari. El
nom català Els primers textos en llengua catalana
Les llengües a les Illes abans del segle XIII -Els segles XIII i XIV L'expansió de la llengua la prosa historiaogràfica. Les quatre grands cròniques.
El naixement de la prosa literària. Ramon llull La Cancelleria Reial -La llengua del segle XV La poesia València. La novel.la, la valenciana prosa i els primers
tractats lingüístics -Els segles XVI i XVII El procés de substitució lingüística. El nom i la defensa
de la llengua E concepte de Decadència -El segle XVIII el Decrets de Nova Planta i la substitució lingüística La il.lustració
2. Llengua i ús
-Alguns conceptes bàsics
.1. Respondre per escrit preguntes breus
relacionades amb la formació de la llengua
catalana.
1.2. Reconèixer el procés de formació de la llengua
catalana.
1.3. Identificar els elements constitutius del català.
2.1. Exposar en un text un tema d’història de la
llengua catalana.
2.2. Analitzar l’evolució del català des del seu
naixement fins al segle XVIII.
3. 1. Definir conceptes bàsics sociolingüístics.
3.2. Identifica conceptes sociolingüístics bàsics.
4. Redacta un treball acadèmic d’un tema
determinat.
5.1. Distingeix les parts del comentari d’un text.
1a avaluació
Llenguatge, llengua i parla Llengua i dialecte. Variació i varietat lingüística i sociolingüística. Àmbit d'ús i normes d'ús Comunitat lingüística Llengües en contacte. Conflicte lingüístic. Bilingüisme
i diglòssia i autoodi Interlingua, pidgin i crioll. Llengua minoritària i
llengua minoritzada. interferència i interposició. Canvi lingüístic i
assimilació. Substitució i normalització lingüística
3. Estudi del discurs
-Redacció de treballs acadèmics 4. Comentari de textos
2 El segle XIX: La recuperació de la llengua i de la
literatura
1. Història de la llengua i de la literatura - La llengua al segle XIX. La Renaixença El català literari i el català que ara es parla El terme Renaixença Causes de la Renaixença. El Romanticisme La Renaixença: repercussions i autors. Bonaventura
Carles Aribau Programa de la Renaixença. Els jocs Florals. La
Renaixença a les Illes Figures principals. La poesia romàntica. Jacint
1. 1 Formular i explicar les característiques
diferencials entre Renaixença i Decadència.
1.2. Formular els objectius lingüístics i literaris de
la Renaixença, així com les institucions que les
fan possibles
2.1. Explicar a partir d'un text les característiques
pròpies del corrent literari i de l'autor a què
pertany.
1a avaluació
Verdaguer - La prosa del segle XIX la narrativa romàntica. La novel.la històrica. La novel.la
fulletonesca. El costumisme. Narrativa realista i
naturalista. Narcís Oller. El teatre del segle XIX El teatre a Mallorca durant l'època romàntica. Frederic
Soler. Àngel Guimerà 2. Llengua i ús -La variació lingüística (I) Les varietats dialectals. Variació diacrònica. Variació
diatòpica Les varietats funcionals o registres. Els distints tipus de
registres La variació social. L'argot. El parlar xava, el bleda i
l'ultra 3.- Estudi del discurs Els textos literaris definició i característiques -la retòrica i el llenguatge de la literatura. Els recursos
retòrics -Els gèneres literaris. La poesia. Les característiques
formals de la poesia. -El teatre. La narrativa. L'assaig. 4. Comentari de textos
Lectura i anàlisi GUIMERÀ, A. Terra baixa
2.2. Respondre amb correcció preguntes sobre
moviments literaris, autors i obres de la poesia,
teatre i novel.la del segle XIX
3.1. Reconèixer les distintes característiques dels
distints registres de la llengua.
4.1. Diferenciar entre poesia, narrativa, teatre i
assaig
4.2. Reconèixer els distints tipus d'estrofes
5.1. Contextualitzar un text literari
5.2. Analitzar els recursos retòrics i la mètrica d'un
text (si és poesia)
3 Modernisme i Noucentisme
1. Història de la llengua i de la literatura -La normativització de la llengua La campanya lingüística de l'Avenç Els noucentistes i la normativització. El Congrés
1.1. Explicar en què va consistir la campanya de
l'Avenç i conèixer la cronologia de la
normativització
1.2. Identificar la diferència entre normalització i
1a avaluació
Internacional de la Llengua Catalana de 1906 L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) . Antoni Maria
Alcover. El diccionari. Pompeu Fabra i la normativització de la llengua -El Modernisme: europeisme i originalitat L'actitud modernista El concepte de Modernisme. Etapes. Característiques La poesia modernista. Els corrents estètics. Joan
Maragall La prosa modernista. Caracterització. Tipologia.
Prudenci Bertrana. Víctor Català El teatre regeneracionista i simbolista. Santiago Rusiñol -El Noucentisme Concepte i ideari. Caracterització. Etapes La poesia noucentista. Josep Carner L'assaig. Eugeni d'Ors La narrativa i el teatre
2. Llengua i ús -La variació lingüística Els dialectes constitutius i consecutius Divisió dialectal i subdialectal Català oriental i occidental. Classificació L'estàndard 3. Estudi del discurs -Textos científics i tècnics. Estructura Recursos de condensació i d'ampliació 4. Comentari de textos
normativització.
2.1. Conèixer l'abast dels conceptes del Modernisme
i el Noucentisme, les caractrístiques,m la cronologia
i l'ideari.
2.2. Identificar en un text les característiques
pròpies de l'estètica modernista.
2.3. Identificar trets noucentistes en un text literari
3.1.Conèixer els autors i lesobres més destacades
tant del Modernisme com del Noucentisme i les
seves influències.
4.1. Diferenciar entre les parlars constitutius i el
consecutius.
4.2. Enumerar els diversos dialectes geogràfics de la
llengua i els classifica segons les seves característiques
en orientals i occidentals
5.1. Conèixer el concepte de llengua estàndard
5.2. Identificar l'estàndard català
6.1. Classificar textos acadèmics en els diversos gèneres
assenyalant-ne les característiques.
6.2. Enumerar les característiques lingüístiques i
textuals dels textos científics i tècnics a partir d'un text.
6.3. Utilitzar els recursos de condensació i d'ampliació
de la informació en els escrits propis
7.1. Entendre el model d'un comentari de text
4 L'Escola Mallorquina 1. Història de la llengua i la literatura L'Escola Mallorquina: una tendència poètica illenca La llengua dels poetes mallorquins -El concepte d'Escola Mallorquina. Els precedents Miquel Costa i llobera Joan Alcover Característiques de l'Escola Mallorquina. El
Noucentisme i l'Escola Mallorquina - Autors i grups de l'Escola Mallorquina
Els poetes de primera generació. Mitjorn. Maria
Antònia Salvà. Miquel Ferrà. Llorenç Riber Els poetes de segona generació. La Nostra terra.
Guillem Colom. Miquel Forteza. Joan pons Marquès Gabriel Alomar, un escriptor a part. Bartomeu Rosselló-Pòrcel La superació de l'Escola Mallorquina. La generació de
1950 2. Llengua i ús -La variació lingüística Descripció dels dialectes de la llengua catalana -El bloc oriental Balear El català central El català septentrional o rossellonès l'alguerès -El bloc occidental El català nord-occidental El valencià Quadre comparatiu del trets diferencials
3. Estudi del discurs -Els textos periodístics i publicitaris -El discurs periodístic: informació, formació i
1.1. Definir el concepte d’Escola Mallorquina.
1.2. Relacionar el context històric i literari amb la
llengua dels poetes de l’Escola Mallorquina i dels
seus precedents.
1.3. Exposar les característiques de l’obra de Joan
Alcover i Costa i Llobera.
1.4. Explicar les etapes de l’Escola Mallorquina, els
autors i obres.
1.5. Reconèixer els autors illencs que s’emmarquen en
aquests període i no formen part de l’Escola
Mallorquina.
2.1. Enumerar els diversos dialectes geogràfics de la
llengua i les característiques principals.
2.2. Localitzar els trets característics de les variants
dialectals del bloc occidental i de l’oriental.
2.3. Diferenciar la varietat geogràfica utilitzada en
distints textos.
3.1. Enumerar les característiques lingüístiques i no
lingüístiques dels textos periodístics informatius, i
n’explica l’estructura.
3.2. Explicar les característiques lingüístiques i no
lingüístiques dels textos periodístics d’opinió i
n’explica l’estructura.
3.3. Analitzar les característiques del discurs publicitari.
4.1. Explicar el resum, el tema i l’estructura dels textos
expositius.
4.2. Comentar el resum, el tema i l’estructura dels
textos expositius.
2a avaluació
entreteniment -El periodisme escrit. La premsa Gèneres periodístics informatius Característiques del llenguatge periodístic - El discurs publicitari Ètica i publicitat Tipus de publicitat. Característiques lingüístiques i no
lingüístiques. Imatge, retòrica i persuasió
4. Comentari de textos Lectura i anàlisi
ALCOVER, J. Cap al tard 5 La literatura dels anys 20 i 30
1. Història de la llengua i la literatura -Cap a la normalització lingüística Les normes de Castelló La poesia després del Noucentisme El simbolisme. Carles Riba Els moviments d´avantguarda. El futurisme. Joan
Salvat-Papasseit. El surrealisme. Josep Vicenç Foix -La narrativa i el teatre durant els anys 20 1 30 La novel.la, Carles Soldevila El teatre. Josep Maria de Sagarra
2. Llengua i ús
-Llengües en contacte
-Causes que produeixen el contacte entre llengües
- Fenòmens produïts pel contacte de llengües
Bilingüisme. El mite del bilingüisme
Diglòssia. Interacció entre bilingüisme i diglòssia
Conflicte lingüístic. Substitució lingüística
-La normalització lingüística. Llengües minoritàries i
llengües minoritzades
3. Estudi del discurs
1.1. Explicar quin procés es va seguir per a
normativitzar la llengua.
1.2. Explicar què és la normalització i quina és la
importància del poder polític.
1.3. Saber què són les Normes de Castelló.
2.1. Conèixer la definició i les característiques de la
poesia simbolista i de la literatura d’avantguarda.
2.2. Exposar les característiques de la poesia simbolista
i de Carles Riba.
2.3. Explicar les característiques del futurisme i de
l’obra de Joan Salvat-Papasseit.
2.4. Identificar les característiques del surrealisme i de
la producció de J.V. Foix.
2.5. Comentar la producció de narrativa i teatre en els
anys 20 i 30 i els autors Josep M. de Sagarra i
Carles Soldevila
3.1. Explicar els conceptes de bilingüisme, diglòssia,
conflicte lingüístic, substitució lingüística, minorització
i normalització.
3.2. Raonar situacions sociolingüístiques a partir de
supòsits o situacions concretes de llengües en
contacte.
4.1. Enumerar les característiques dels textos jurídics i
administratius i les explica a partir d’un text.
2a avaluació
Textos jurídics i administratius
Característiques del llenguatge jurídic i administratiu
Tipus de documents administratius
4. Comentari de textos
5.1. Identificar el tema o la tesi d’un text.
5.2. Establir l’estructura i la progressió temàtica d’un
text segons si és expositiu o argumentatiu
6 La literatura de postguerra
1. Història de la llengua i la literatura
-La literatura de postguerra
La llengua sota el franquisme. Etapes de la repressió Tendències literàries Poesia de tradició simbolista Poesia de tradició avantguardista Salvador Espriu i Pere Quart Narrativa. Fantasia i evasió. Narrativa psicològica.
Novel.la realista. Teatre Asssaig. Josep pla.. Joan Fuster
2 Llengua i ús La planificació lingüítica a Europa El monolingüisme com a objectiu Protecció de les minories lingüístiques Autonomia lingüística Federalisme lingüístic bilingüisme institucional -Casos especials. El polonès. El Quebec i el francès.
L'hebreu 3. Estudi del discurs -Textos humanístics i argumentatius -L'argumentació Característiques del discurs argumentatiu Àmbits d'ús del textos argumentatius Gèneres argumentatius d'àmbit periodístic. Gèneres
d'àmbit literari. L'assaig
1.1. Conèixer el procés de represa de l’estudi de la
llengua durant els anys 60.
1.2. Conèixer les figures dels estudiosos principals de
la llengua i les seves obres de codificació.
2.1. Explicar la relació entre condicionaments històrics,
polítics i socials i les característiques de la
literatura catalana dels anys 60.
2.2. Identificar i caracteritzar les obres narratives dels
anys 60.
2.3. Coneix els autors i les obres principals d’aquesta
etapa.
3.1 Analitzar el marc legal de les llengües de l’Estat
espanyol i els compara amb la situació al nostre territori.
4.1. Definir i exemplificar el concepte de prejudici
lingüístic.
5.1. Conjugar correctament els verbs en el temps,
l’aspecte i el mode que correspon al context.
5.2. Localitzar els usos incorrectes de les formes
verbals i els corregeix.
5.3. Identificar les incorreccions en l’ús de les formes
no personals del verb i en fa un ús correcte.
5.4. Conèixer les classes diferents de perífrasis verbals:
d’obligació i de necessitat, de probabilitat i
d’imminència.
6.1. Concretar el tipus de canal i els pa6.1. Concretar el
tipus de canal i els participants d’un
text.
6.2. Analitzar la polifonia i la intertextualitat d’un text.
2a avaluació
4. Comentari de textos
7 Els anys seixanta
1. Història de la llengua i la literatura -Els anys seixanta Una lenta però creixent represa L'estudi científic de la llengua. F. de B. Moll, M.
Sanchís Guarner. Enric Valor. Joan Coromines. Antoni
M. Badia i Margarit. Joan Veny i Clar. -Els grans narradors del seixanta Mercè Rodoreda. La plaça del Diamant. Mirall Trencat Llorenç Villalonga. Manuel de Pedrolo. Pere Calders.
Enric Valor La poesia sota el franquisme. El realisme Miquel Martí i Pol Vicenç Andrés Estellés Gabriel Ferrater -La Nova Cançó El teatre El teatre document. Josep M. Benet i Jornet. Rodolf
Sirera 2. Llengua i ús -Les llengües a l'Estat Espanyol La Constitució espanyola i les llengües de l'Estat Els prejudicis lingüístics 3.Estudi del discurs -Formes verbals no personals Remarques sobre l'infinitiu Remarques sobre el gerundi Remarques sobre el participi -Les perífrasis verbals Perífrasis d'obligació i necessitat
1.1. Explicar les diferències estètiques entre la literatura
més actual i la de la postguerra.
1.2. Conèixer l’evolució de les tendències artístiques de
la literatura actual.
2.1. Conèixer els autors i les obres principals de la
literatura actual.
3.1. Analitzar l’ús que se’n fa de la llengua catalana a
l’actualitat.
3.2. Relacionar i identificar els conceptes
sociolingüístics apresos amb la situació actual de
la llengua.
4.1. Classificar els mecanismes de cohesió lèxics i
gramaticals i els distingeix.
4.2. Localitzar en un text els mecanismes de cohesió
gramatical de l’anàfora i l’el·lipsi.
4.3. Localitzar errades de cohesió en un text, explicar
per què no està ben cohesionat i corregir les errades.
5.1. Sintetitzar un text
5.2. Redactar el comentari íntegre d’un text
3a avaluació
Perífrasis de probabilitat Perífrasis d'imminència Altres incorreccions
4. Comentari de textos
8 La literatura actual
1. Història de la llengua i de la literatura
- La literatura actual - La crisi del realisme social: la generació dels setanta
Poesia. Josep M. Llompart. Miquel Bauça
Narrativa. Miquel Àngel Riera. Baltasar Porcel
La literatura a partir dels anys setanta. Característiques
Poesia. Narcís Comadira. Francesc Parcerisas. Pere
Gimferrer. Maria Mercè Marçal. Maria Antònia Oliver.
Biel Mesquida.Jaume Cabré. Carme Riera. Josep
Lozano. Ferran Torrent. Quim Monzó. Albert Sánchez
Piñol
Autors illencs. Josep Marí. Pau faner. Miquel Rayó.Ponç
Pons. Maria de la Pau Janer. Sebastià Alzamora
La literatura juvenil
Literatura d'idees
2. Llengua i ús
-El català en l'actualitat
-La presència de la llengua a distints àmbits
El sistema educatiu
Cultura comunicació
Organisme i institucions
La llengua catalana a les noves tecnologies
-El marc legal de la llengua
-Coneixement i ús de la llengua catalana a les Illes Balears.
El futur
La immigració a les Illes
-La Unió Europea i el català
1.1. Explicar les diferències estètiques entre la literatura
més actual i la de la postguerra.
1.2. Conèixer l’evolució de les tendències artístiques de
la literatura actual.
2.1. Conèixer els autors i les obres principals de la
literatura actual.
3.1. Analitzar l’ús que se’n fa de la llengua catalana a
l’actualitat.
3.2. Relacionar i identificar els conceptes
sociolingüístics apresos amb la situació actual de
la llengua.
4.1. Classificar els mecanismes de cohesió lèxics i
gramaticals i els distingeix.
4.2. Localitzar en un text els mecanismes de cohesió
gramatical de l’anàfora i l’el·lipsi.
4.3. Localitzar errades de cohesió en un text, explicar
per què no està ben cohesionat i en corregeix les
errades.
5.1. Sintetitzar un text i donant-ne l’opinió personal.
5.2. Redactar el comentari íntegre d’un text
3a avaluació
3. Estudi del discurs
-La cohesió -Mecanismes de referència lèxica i gramatical
4. Comentari de textos
Procediments i instruments d'avaluació de batxillerat
- Analitzar, interpretar, valorar i sintetitzar oralment i per escrit textos (orals, escrits i icònicoverbals)
pertanyents a situacions de comunicació, tot tenint en compte la funció social que exerceixen, la tradició
cultural en què s’inscriuen, la seva estructura (narrativa, descriptiva, expositiva, argumentativa, etc.) i els
valors que transmeten, assenyalant les idees principals i les secundàries, reconeixent-ne possibles
incoherències o ambigüitats i aportant-hi una opinió personal.
- Realitzar, de forma oral, una exposició acadèmica sobre un tema, planificant-la prèviament i adoptant
l’estratègia comunicativa adequada.
- Elaborar memòries, informes, treballs d’investigació, etc., a partir de la consulta de fonts de diferents
tipus i integrar-ne la informació en textos de síntesi, que presenten les dades principals i els distints punts
de vista, llurs relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant-hi els procediments de documentació i tractament
de la informació propis de l’àmbit acadèmic.
- Crear textos escrits de diferents tipus (narratius, descriptius, expositius i argumentatius) adequats a la
situació de comunicació, fent-hi servir mecanismes que els donen coherència i cohesió, i atenent-ne les
estructures formals.
- Identificar en intercanvis comunicatius de tota mena, expressions i valoracions que denoten usos
discriminatoris (en relació amb el gènere social, amb la llengua, amb el grup ètnic o amb la pertinença a
grups considerats marginals a la nostra societat), reflexionar-hi críticament i evitar-les en les produccions
pròpies.
- Esbrinar els components bàsics i l’estructura del lèxic i analitzar críticament els mecanismes
d’incorporació d’elements fònics, morfosintàctics i lèxics com a conseqüència de les relacions entre les
llengües.
- Reconèixer les funcions sintàctiques de l’oració, identificar els distints tipus d’oracions i aplicar l’anàlisi
sintàctica.
- Distingir les diferents llengües constitucionals d’Espanya, especialment de les Illes Balears.
- Conèixer, identificar i analitzar en activitats discursives diverses (orals, escrites, icònicoverbals) les
varietats lingüístiques (espacials, socials i d’estil) i les actituds sociolingüístiques que s’hi manifesten, així
com les diferents causes que pot tenir, en una situació de contacte de llengües, l’elecció d’una d’elles o
l’alternança de codis en un mateix discurs.
- Identificar el gènere a què pertany un text literari i reconèixer-ne els elements estructurals bàsics i els
recursos lingüístics.
- Valorar i conèixer l’evolució històrica de les formes literàries (fins al segle XIX), atenent el marc
històric i cultural i la seva relació amb els autors i obres més destacades.
- Analitzar i comentar obres completes de les diferents èpoques i de llurs autors més destacats,
reconeixent-ne el contingut ideològic i relacionant-lo amb el context actual de recepció.
- Conèixer i valorar les obres i els autors més representatius de la literatura de l’Edat Mitjana i dels segles
XV, XVI i XVII en les diferents llengües constitucionals i en les grans línies de la literatura universal.
- Manejar els recursos informàtics bàsics (processadors de textos, correctors ortogràfics, bases de dades,
internet, multimèdia, ...) i aplicar-los a la recerca i elaboració de la informació.
Els criteris que proposam són els següents:
Es farà un examen com a mínim per avaluació. També a cada avaluació hi haurà una lectura
obligatòria. L’avaluació és contínua i no es contemplen els exàmens de recuperació. A final de
curs l’examen serà global.
Instruments:
Exercicis a classe, a casa o a través de l’aula virtual
Treballs a casa o a través de l’aula virtual
Llengua catalana i literatura 1r Batxillerat
Els exàmens comptaran un 80% S'ha de tenir un mínim de 3 de nota dels exàmens per poder fer la mitjana
global. Les lectures un 10%
La feina a classe, el treballs, a casa o a través de l’aula virtual comptaran un 10%.
L'alumne/a pot perdre fins a un màxim de 2 punts per faltes ortogràfiques, de lèxic, morfològiques i
sintàctiques que cometi. El barem de descompte de punts per faltes és el mateix que s'aplica a segon de
batxillerat:
De 0 a 5 faltes: -0 punts
De 6 a 10 faltes. -0'25 punts
D'11 a 15 faltes: -0'5 punts
De 16 a 20 faltes: - 1 punt
De 21 a 25 faltes: -1'5 punts
+ de 26 faltes: -2 punts
Llengua catalana i literatura 1r Batxillerat
Els exàmens comptaran un 80% S'ha de tenir un mínim de 3 de nota dels exàmens per poder fer la mitjana global. Les lectures un 10%
La feina a classe, el treballs, a casa o a través de l’aula virtual comptaran un 10%.
L'alumne/a pot perdre fins a un màxim de 2 punts per faltes ortogràfiques, de lèxic, morfològiques i sintàctiques que
cometi. El barem de descompte de punts per faltes és el mateix que s'aplica a segon de batxillerat:
De 0 a 5 faltes: -0 punts
De 6 a 10 faltes. -0'25 punts
D'11 a 15 faltes: -0'5 punts
De 16 a 20 faltes: - 1 punt
De 21 a 25 faltes: -1'5 punts
+ de 26 faltes: -2 punts
Llengua catalana i literatura 2n de batxillerat
Els exàmens comptaran un 90% de la nota global.
Els treballs ( esquemes, resums, comentaris...) comptaran un 10%
Es descomptaran 2 punts com a màxim per les faltes d’ortografia aplicant els criteris UIB
De 0 a 5 faltes: -0 punts
De 6 a 10 faltes. -0'25 punts
D'11 a 15 faltes: -0'5 punts
De 16 a 20 faltes: - 1 punt
De 21 a 25 faltes: -1'5 punts
+ de 26 faltes: -2 punts
Literatura Universal
40% examen lectures
20 % contingut
20% treballs lectures
20% treballs extraordinaris
Activitats de recuperació i mesures de suport per a alumnes amb la matèria pendent
Pendents de 1r de
Batxillerat
Els alumnes que tenen el català pendent de primer de batxillerat tendran
la possibilitat de presentar-se a un examen extraordinari (global) durant el
mes de febrer. Els alumnes que aprovin aquesta prova recuperaran
l’assignatura. No cal que es presentin a la convocatòria oficial del mes de
maig. La matèria de la qual s’examinaran correspon al temari treballat a primer
de batxillerat, i seran avaluats seguint els mateixos criteris que s’apliquen
durant el curs. El suport als alumnes amb el català pendent de primer de batxillerat es
farà el dimecres horabaixa al mateix horari de suport de primer i segon de
batxillerat.
La concepció de l’aprenentatge com un procés de transvasament de coneixements del professor als
estudiants, que serien considerats com a recipients buits, és actualment inacceptable. D’acord amb aquesta
concepció, la tasca del professorat es limitaria a exposar amb detall i claredat els coneixements que desitja
que aprenguin els seus alumnes, mentre que la d’aquests seria atendre les explicacions.
Aquest model «estàtic» entra en contradicció amb els objectius del nou Batxillerat, en el qual
procediments i actituds tenen un paper important. Hem de buscar, per tant, un nou model d’aprenentatge,
basat en els principis següents:
- La memòria de l’alumne i les seves estratègies de processament interaccionen amb els estímuls que rep
de l’entorn, i ho fan seleccionant unes dades i ignorant-ne unes altres. D’aquesta manera, els alumnes
entenen allò que seleccionen quan atenen determinats aspectes del que veuen i senten.
- La dada seleccionada per l’alumne no posseeix, per si mateixa, significat. El significat que el professor li
atribueix no es transfereix a l’alumne perquè aquest senti les seves paraules.
- Qui aprèn:
- Genera vincles entre aquesta informació i aquelles parts de la seva memòria que són considerades
rellevants per a ell.
- Extreu informació de la memòria i l’usa per construir activament significats a partir de les dades.
- Pot contrastar els significats construïts amb la memòria i l’experiència sensorial i gravar les seves
construccions en la memòria.
És important que els alumnes i les alumnes siguin capaços de relacionar les idees que elaboren amb les
que tenen, amb les experiències i les situacions que viuen en el món que els envolta i amb les persones les
idees de les quals valoren.
L’aprenentatge de les ciències com a canvi conceptual i metodològic
L’aprenentatge és dinàmic: els estudiants passen del seu estat actual de coneixement a un estat de
coneixement més ampli, coherent i profund dels coneixements lingüístics i literaris. Per tal d’aconseguir-
ho, la figura del professor és d’especial rellevància.
El paper del professorat és el d’un conductor i dinamitzador del treball i la investigació de l’alumnat. Ha
de dissenyar i proposar les activitats amb les quals l’alumne podrà superar els obstacles que se li presenten
en l’adquisició i l’aprofundiment dels seus coneixements.
El currículum és una proposta educativa que han d’elaborar els professors tenint en compte les diferències
entre centres escolars i les condicions personals, materials i tècniques que donen suport a la realització. El
currículum és un recurs per a tractar assumptes, enfocar problemes pràctics i actuar-hi amb criteri en la
solució d’aquests.
Les situacions educatives apareixen com a processos interactius amb tres vèrtexs: l’alumne, que construeix
significats; el contingut, sobre el qual s’opera la construcció, i el professor, que actua i intervé per facilitar
el procés de construcció.
Atenció a la diversitat
La capacitat per a aprendre no pot considerar-se com a sinònim de capacitat intel·lectual; també la
motivació i els interessos són aspectes fonamentals perquè l’ajuda pedagògica que el professorat ha
d’oferir sigui el més ajustada possible, de manera que incidesqui positivament en el desenvolupament de
les persones. Això no comporta, no obstant, negar l’existència d’estudiants que manifesten dificultats i, a
vegades, limitacions en la seva capacitat per a aprendre, i d’altres que progressen amb més rapidesa que
els seus companys i que, de la mateixa manera, necessiten una resposta educativa que els permeti
progressar segons les seves possibilitats. En aquests casos, les ajudes pedagògiques i les adaptacions
curriculars constitueixen les mesures adequades per a garantir l’atenció educativa en cada cas. En el nostre
projecte, l’atenció a la diversitat –és a dir, el reforç i les ampliacions necessàries– s’aborda des de dues
perspectives:
- Les ampliacions o els aspectes interessants relacionats amb determinat concepte, tema o autor figuren en
el marge de la pàgina del tema. També, al final dels apartats d’Història de la llengua i de la literatura i
de Comunicació es presenten activitats que permeten ampliar el que han estudiat en la unitat, d’una
manera amena i motivadora. - A partir de la cinquena unitat, l’apartat Comunicació està dedicat a posar en pràctica els diferents
recursos d’aprenentatge o tècniques d’estudi aplicant-los als continguts literaris. - D’altra banda, procuram que els continguts de l’apartat Comentari de textos i, sempre que ha estat
possible, també els de l’apartat Estudi de la llengua estiguin relacionats amb els conceptes literaris.
Així, no només es facilita l’aprenentatge de la literatura, sinó que aquesta es converteix en model de bon
ús de l’idioma. - Al final de cada unitat, en l’apartat Avaluació, proposem a l’alumnat una avaluació de coneixements
conceptuals perquè puga controlar el seu propi progrés; i a més, un espai de lectura recreativa
(Assaborim la lectura) on podrà aplicar, de manera senzilla, els coneixements adquirits a textos
connectats més palesament amb la seva sensibilitat (esport, moda, rock-and-roll, etc.). També hi hem
inclòs un esquema perquè l’ajuda a estudiar i com a reforç de les tècniques d’estudi. - Finalment, per completar (i complementar) aquesta tasca de diversificació, hem volgut afegir al final del
llibre diversos annexos: una síntesi de les vuit unitats, que servisquen per estudiar els conceptes mínims
exigibles i, alhora, com a model de com és un resum ben redactat, i un glossari de terminologia
lingüística i literària, on podrà trobar els conceptes fonamentals definits.
No hem d’oblidar que la finalitat del Batxillerat, com la de tota l’educació en general, és ajudar a formar
persones capaces de manejar-se amb progressiva autonomia, tant en l’àmbit públic com en el privat. Això
comporta contribuir al desenvolupament integral de la persona per, des del seu equilibri personal i afectiu,
fomentar la integració social d’una manera crítica i creativa. Aquesta meta requereix una intervenció
planificada, encaminada a aprofundir en les finalitats bàsiques de l’ESO.
El Batxillerat ha de ser, per tant, una etapa en què els estudiants desenvolupen les capacitats per integrar-
se en l’activitat social, ser ciutadans capaços d’exercir els seus deures, exercir els seus drets en una
societat democràtica i mantenir actituds crítiques. Tot això contribuirà a formar persones capaces de viure
en una societat cada vegada més multicultural, des del coneixement i l’estima de la cultura pròpia i la dels
altres.
Materials, recursos didàctics i llibres de text
1r
Batxillerat
Llibre de text: Llengua i literatura 1. Editorial Anaya CD-ROM Textos i exercicis Editorial Anaya Aula virtual Llibres de lectura:
Primera avaluació:
SOLDEVILAS, C. Valentina. Ed. 62
Segona avaluació:
MARTORELL, J. Tirant lo Blanc. Ed Bromera. Els nostres clàssics
Tercera avaluació:
GUIMERÀ, A. Terra baixa. Ed. 62
2n
Batxillerat
Llibre de text: Llengua catalana i literatura 2. Editorial Anaya CD-ROM Textos i exercicis .Editorial Anaya Aula virtual Llibres de lectura:
L'alumne podrà a elegir entre les lectures següents seguint les indicacions del
professorat.
1a avaluació : Joan Puig I Ferreter Aigües encantades Ed.62 2a avaluació:
RODOREDA, M. Mirall trencat. o RODOREDA, M. La plaça del diamant.
Estratègies d'animació a la lectura i desenvolupament de l'expressió oral i escrita
Totes les activitats planificades pretenen fomentar la lectura i aconseguir que els alumnes
s'expressin tant oralment com per escrit amb la correcció que pertoca a cada nivell
Mesures per a la utilització de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)
A tots els cursos de batxillerat seguint el currículum de cada curs es fomentarà l'ús de les TIC.
A cada unitat, si s'escau es facilitaran adreces i enllaços per tal de poder ampliar o reforçar els
continguts treballats En cas que disposem dels recursos necessaris es podrà dur a terme determinades classes a les aules
d'informàtica. Fer ús de l'aula virtual
Activitats de suport i orientació per a la superació de les proves extraordinàries
Enguany les classes de suport de primer de batxillerat són els dimecres de 17,30 hores a les 18,30
hores i les classes de suport de segon de batxillerat són els dimecres de 15,30 hores a les 16,30
hores.
Activitats de recuperació i mesures de suport per a alumnes amb la matèria pendent
Pendents de 1r de
Batxillerat
Els alumnes que tenen el català pendent de primer de batxillerat tendran la
possibilitat de presentar-se a un examen extraordinari durant el mes de febrer.
Els alumnes que aprovin aquesta prova recuperaran l’assignatura. No cal que
es presentin a la convocatòria oficial del mes de maig. La matèria de la qual s’examinaran correspon al temari treballat a primer de
batxillerat, i seran avaluats seguint els mateixos criteris que s’apliquen durant
el curs. Els alumnes poden repassar també tots els exercicis que varen fer el
curs anterior. El suport als alumnes amb el català pendent de primer de batxillerat es farà el
dimecres horabaixa al mateix horari de suport de primer i segon de
batxillerat.
Activitats complementàries i extraescolars organitzades pel departament
Per tal de complementar els coneixements adquirits dins les aules, es creu positiu mantenir
al llarg del curs la dinàmica de realitzar activitats extraescolars. En principi, tenim previstes les
següents activitats complementàries :
1.- Organitzar al nostre centre conferències o xerrades amb algun escriptor perquè comenti el procés
de creació d’algun dels títols que els nostres alumnes hagin llegit.
2.-. Fer alguna sortida de cinema o teatre en català, sempre que la programació sigui adequada i
adient i hi hagi prou acceptació.
3.- Participar al “Recull Literatura jove “ de l’Ajuntament de Palma.
4.- Intercanvi de correspondència epistolar amb els instituts Jean Monnet (Castres), Bòrda Bassa
(Reialmont) i el col·legi d’ESO Reialmont del departament de Tarn (Occitània) i altres centres
occitans. Els alumnes mallorquins empraran la llengua catalana i els occitans, l’occitana. Es
tracta d’un intercanvi per comprovar la intercomprensió entre aquestes dues llengües bessones.
Hi participaran alumnes voluntaris de 3r d’ESO i de 1r de batxillerat. Hi ha la possibilitat
d’obrir l’intercanvi a altres cursos.
5- Participació al 29è Encontre de teatre en català a l’ensenyament secundari,(Aproximadament
10/15 alumnes). Aquesta activitat tindrà lloc al voltant de Pasqua.
Ara com ara no podem precisar les dates exactes de determinades activitats perquè estam
pendents de les programacions dels cinemes i de les diferents ofertes teatral
Activitats extraescolars del departament didàctic de: Llengua catalana i literatura
Nivell Activitat /Sortida Dates
Horari
aproximat
Preus Observacions
1ª
avaluació
ESO
BATX.
1.- Organitzar al nostre centre
conferències o xerrades amb algun
escriptor perquè comenti el procés
de creació d’algun dels títols que els
nostres alumnes hagin llegit.
2.-. Fer alguna sortida de cinema o
teatre en català, sempre que la
programació sigui adequada i adient
i hi hagi prou acceptació.
setmana abans
de Nadal
De 9 a 12 h. 5euros
“Literatura medieval a Palma”
activitat interdepartamental català/
matemàtiques.
Alumnes de batxillerat A i D
Darrer dia de
trimestre
20 de desembre
Tot el matí
Es preveu organitzar alguna
representació teatral dins les
aules.
Centimets teatre , Josuè
Guasch, Teatre de vellut...)
Portar alguna activitat ( teatral,
de lectura, lúdica) a gent major
i/o petits (escoleta), filosofia
APS
2a
avaluació
- Fer alguna sortida de cinema o
teatre en català, sempre que la
programació sigui adequada i adient
i hi hagi prou acceptació.
- II edició dels Col·loquis amb gent
del teatre
.- Es preveu organitzar alguna
representació teatral dins les
aules.
- Participació al 29è Encontre de
teatre en català a l’ensenyament
secundari, (aproximadament 10/15
alumnes).
Possibilitat de fer un “Escape
Room” amb els alumnes de 3r i 4t
d’ESO, activitat que organitza la
llibreria Embat , aprofitant que els
alumnes llegeixen tres novel·les de
gènere policíac i que la llibreria ho
organitza amb motiu del mes que
dediquen a aquest gènere.
- Participació a la I jornada
d’esquetxs organitzada per
l’Associació Trenta-1
3ª
avaluació
- Si l’alumnat demostra interès i és
possible fer un muntatge a final de
curs, es preveu- com s’ha fet durant
els darrers anys actuar a la Mostra
de teatre escolar que organitza
l’Ajuntament de Palma i del qual
sempre es fan dues funcions:
a) Una funció al vespre, a les
20 hores, al Teatre
Municipal de Palma, per als
pares, mares i família. b) Una funció matinal, només
4t ESO
per als alumnes de l’IES
Madina Mayurqa, perquè
vegin el muntatge que han preparat els
companys.(Es donarà preferència
als alumnes d'ESO).
En cas que ens sortís alguna
proposta, preveiem representar
l’obra a qualque centre educatiu o
cultural
Participació al projecte “II
Ficcions” (Teatre principal)
II edició dels Col·loquis amb gent
del teatre
2n
batxillerat
Participació Olimpíades Llengua
catalana. UIB ?
Margalida Mas
Cap de departament
Palma a 10 d’octubre de 2019