Post on 15-Feb-2018
P R O VA D ' A C C É S A C I C L E S F O R M AT I U SD E G R A U S U P E R I O R D E F O R M A C I Ó P R O F E S S I O N A LI D E L S E N S E N YA M E N T S D ’ E S P O R T S 2 0 0 7
SSOOLLUUCCIIOONNSS,, CCRRIITTEERRIISS DDEE CCOORRRREECCCCIIÓÓ II PPUUNNTTUUAACCIIÓÓ DDEE BBIIOOLLOOGGIIAASSÈÈRRIIEE 11
S1_18_3
S1_18_3_BIOLOGIA_GS_SOLUCIONS_07
INSTRUCCIONS:
La prova consta de dues par ts :
PRIMERA PART:· Cal contestar les preguntes 1 i 2 .
SEGONA PART:· Cal t r iar una de les dues opcions, A o B, per a les
preguntes 3 i 4 .· Cal indicar clarament l’opció tr iada, A o B. Si no
és així s’entendrà que s’ha optat per l ’opció A.
E n c a p c a s e s p u n t u a r a n exe r c i c i s d ’ a m b d u e sopcions.
1
PRIMERA PART
Pregunta 1
Aquest dibuix representa l ’organi tzació molecular de la membrana plasmàtica:
1.1. Identifiqueu els elements o components de la membrana indicats amb números:
1.2. Una de les funcions de les membranes plasmàtiques és el transport de substàncies.Indiqueu i expliqueu breument quin mecanisme de transport utilitzaria un macròfag(cèl · lula del s istema immunitari) per incorporar un bacteri al seu citoplasma.
FAGOCITOS I :
EL MACRÒFAG EMET PSEUDOPID IS I ENGLOBA EL BACTER I A D INS D ’UNA VES ÍCULA FAGOCÍT ICA
2 PUNTS
S1_18_1_BIOLOGIA_GS_V.CAT_07.docPàgina 2/7
PRIMERA PART
Pregunta 1 (2 punts)
Aquest dibuix representa l’organització molecular de la membrana plasmàtica:
1.1.- Identifiqueu els elements o components de la membrana indicats amb números: (1 punt)12345
1.2.- Una de les funcions de les membranes plasmàtiques és el transport de substàncies.Indiqueu i expliqueu breument quin mecanisme de transport utilitzaria un macròfag (cèl·lula delsistema immunitari) per incorporar un bacteri al seu citoplasma. (1 punt)
1 PUNT
1 CADENES H IDROCARBONADES DELS FOSFOLÍP IDS DE LA B ICAPA L IP ÍD ICA
2 OLIGOSACÀRIDS (UNITS A PROTEÏNES: GLUCOPROTEÏNA)
3 PROTEÏNA PERIFÈR ICA
4 PROTEÏNA TRANSMEMBRANA
5 BICAPA L IP ÍD ICA
1 PUNT
Pregunta 2
La l lúdria marina (mamífer carnívor) era molt abundant a les costes nord-americanes.Els colons europeus, però, la caçaven i a finals del segle XIX l’havien fet desaparèixerde molts indrets . En aquests l locs van prol i ferar les preses pr incipals de les l lúdries:les garotes (er içons marins) i també mol · luscs , que s’a l imenten d’a lgues marines .Aquestes a lgues també eren l ’a l iment de crustacis i peixos, dels quals s’al imentava lafoca comú i l ’àgui la calba.
2.1. A partir de la informació del text e laboreu una xarxa tròfica amb els éssersvius esmentats. A la taula següent, indiqueu el nivell tròfic al qual corresponen elsdiversos éssers vius:
Xarxa tròfica:
L’ALUMNE HA DE D IBU IXAR UNA XARXA TRÒF ICA CONVENCIONAL, UN INT AMB L ÍN IES O FLETXES
ELS ÉSSERS V IUS AMB AQUELLS DELS QUALS S ’AL IMENTEN. CAL QUE D IBU IX I UNA XARXA I NO
NOMÉS UNA CADENA O CADENES: H I HA ÉSSERS V IUS QUE SERVE IXEN D ’AL IMENT A D IVERSOS
CONSUMIDORS.
2.2. Com creieu que afecta la desaparició de la l lúdria a la població d’àguila calba?Raoneu-ho.
AFAVOR IRÀ L’ÀGU ILA CALVA, PERQUÈ S ’AL IMENTA, COM LA LLÚDR IA , DE CRUSTACIS I PE IXOS.
AQUESTES DUES ESPÈC IES TENEN UNA RELAC IÓ DE COMPETÈNCIA .
2 PUNTS
1 PUNT
1 PUNT
Nivel ls tròfics Éssers vius
Productors pr imaris ALGUES MARINES
Consumidors pr imaris GAROTES I MOL·LUSCS
Consumidors secundaris CRUSTACIS, PE IXOS, LLÚDRIES
SEGONA PART
Pregunta 3A
3A1. Una de les molècules de la figura és un l ípid no saponificable derivat delpentanperhidrofenantrè o estarà. Digueu quina és i comenteu una de les sevesfuncions.
É S F, Q U E C O R R E S P O N A L C O L E S T E R O L . I N T E R V É E N L A F O R M A C I Ó D E L E S M E M B R A N E S
CEL·LULARS, ÉS LA BASE A PART IR DE LA QUAL ES FABR IQUEN HORMONES ESTEROIDES COM
ARA LES HORMONES SEXUALS. . .
OPCIÓ A
3 PUNTS
S1_18_1_BIOLOGIA_GS_V.CAT_07.docPàgina 4/7
SEGONA PART
OPCIÓ A
Pregunta 3A (3 punts)
3A1.- Una de les molècules de la figura és un lípid no saponificable derivat delpentanperhidrofenantrè o estarà. Digueu quina és i comenteu una de les seves funcions. (1punt)
3A2.- A la figura hi ha representades dues molècules d’aminoàcids. (1 punt)Digueu quines són i comenteu per què reben aquest nom.
Quines molècules es formen per unió entre aminoàcids? Especifiqueu els dos tipus demolècules segons el nombre d’aminoàcids i digueu quins enllaços els uneixen.
3A3.- (1 punt)Lletres de la figura Funció o molècules o estructures de les quals formen part
Àcid gras
Hexosa
Glicerol
Esteroide
1 PUNT
3A2. A la figura hi ha representades dues molècules d’aminoàcids.
• Digueu quines són i comenteu per què reben aquest nom.
C I G . REBEN AQUEST NOM PERQUÈ EN LA SEVA MOLÈCULA H I TENEN UN GRUP AMINO I TAMBÉ
UN GRUP ÀC ID .
• Quines molècules es formen per unió entre aminoàcids? Especifiqueu els dos tipusde molècules segons el nombre d’aminoàcids i digueu quins enl laços els uneixen.
PÈPT IDS, S I H I HA F INS A 100 AMINOÀCIDS, I PROTE ÏNES S I S ’UNE IXEN MÉS DE 100
AMINOÀCIDS
3A3. 1 PUNT
1 PUNT
Lletres de la figura
Funció o molècules o es t ructures de les quals formen par t
Àcid gras AFOSFOLÍP IDS DE LA B ICAPA L IP ÍD ICA, TR IGL ICÈRIDS DE
RESERVA QUE TENEN PER EXEMPLE ELS ADIPÒCITS
Hexosa BDISACÀRIDS COM LA LACTOSA I LA SACAROSA,
POL ISACÀRIDS COM EL MIDÓ, EL GLUCOGEN,
LA CEL·LULOSA, . . .
Glicerol DL ÍP IDS SAPONIF ICABLES COM ELS TR IGL ICÈRIDS,
ELS FOSFOLÍP IDS, . . .
Esteroide FCOLESTEROL DE LES MEMBRANES CEL·LULARS,
HORMONES ESTEROIDES COM ARA LES
HORMONES SEXUALS
Pregunta 4A
En certes poblacions aïllades, es coneix la presència de certes síndromes poc freqüents,com ara e l nanisme pol idac t í l i c . Observeu e l següent pedigr í , cor responent a unafamí l ia d ’una d’aques tes poblac ions a ï l l ades . E ls ce rc les represen ten dones i e l squadrats homes. Els individus afectats de nanisme pol idact í l ic apareixen marcats ennegre. Sabem que en aquesta famíl ia també es donen casos d’anèmia falciforme, ques’hereta segons un patró autosòmic i és recessiu. Els individus I-1 i I I I -1 són els únicsindividus del pedigr í amb anèmia falciforme.
4A1. Completeu la taula considerant el nanisme pol idactí l ic
Individu Genotip Just i ficació
I-1 n+ n- PERQUÈ TÉ F ILLS AFECTATS DE NANISME
I -2 n+ n- PERQUÈ TÉ F ILLS AFECTATS DE NANISME
I I -1 n- n-PERQUÈ TÉ NANISME POL IDACTÍL IC, UNA ANOMALIA AUTOSÒMICA
RECESSIVA
I I -2n+ n- on+ n+
POT SER NORMAL HORMOZIGOT O NORMAL PORTADOR: ÉS SA
PERÒ ELS SEUS PARES SÓN TOTS DOS PORTADORS I L I PODEN
HAVER DONAT UN AL·LEL n-
I I -5 n+ n- PERQUÈ TÉ UN F ILL AFECTAT DE NANISME
1 PUNT
3 PUNTS
S1_18_1_BIOLOGIA_GS_V.CAT_07.docPàgina 5/7
Pregunta 4A (3 punts)En certes poblacions aïllades, es coneix la presència de certes síndromes poc freqüents, comara el nanisme polidactílic. Observeu el següent pedigrí, corresponent a una família d’unad’aquestes poblacions aïllades. Els cercles representen dones i els quadrats homes. Elsindividus afectats de nanisme polidactílic apareixen marcats en negre. Sabem que en aquestafamília també es donen casos d’anèmia falciforme, que s’hereta segons un patró autosòmic i ésrecessiu. Els individus I-1 i III-1 són els únics individus del pedigrí amb anèmia falciforme.
4A1.- Completeu la taula considerant el nanisme polidactílic (1 punt)Individu Genotip JustificacióI-1
I-2
II-1
II-2
II-5
4A2.- Si sabeu que III1 té anèmia falciforme, què pots afirmar de II5 i II6? Expliqueu-ho. (1punt)
4A3.- Si considerem un fragment del gen del nanisme polidactílic i tenim la següent informació,completeu la taula: (1 punt)ADN codificant ... A A T T A C G G C G C A A T A T ...
ADN motlle
ARN missatger
ARN de transferència
4A2. Si sabeu que III1 té anèmia falciforme, què pots afirmar de II5 i II6? Expliqueu-ho.
QUE SÓN TOTS DOS PORTADORS D’ANÈMIA FALCIFORM: CADA UN L I HA PASSAT AL F ILL UN AL·LEL
ANORMAL f - I PER A IXÒ EL F I LL HA POGUT REBRE ELS DOS AL ·LELS f - I TEN IR GENOT IP f - f - , QUE
L I CAUSA L’ANÈMIA FALC IFORME.
4A3. Si considerem un fragment del gen del nanisme polidactí l ic i tenim la següentinformació, completeu la taula:
1 PUNT
1 PUNT
ADN codificant . . . A A T T A C G G C G C A A T A T . . .
ADN motl le . . . T T A A T G C C G C G T T A T A . . .
ARN missatger . . . U U A A U G C C G C G U U A U A . . .
ARN de t ransferència . . . A A U U A C G G C G C A A U A U . . .
Pregunta 3B
Sabem que una espècie animal es caracter i tza perquè les seves cèl · lu les haploidestenen 14 cromosomes.
3B1. Quin és “n” en aquesta espècie esmentada? Poseu exemples de cèl · lules quetinguin un nombre de cromosomes “n”.
n ÉS 14
SÓN HAPLOIDES : ESPERMATOZOIDES, ÒVULS, ESPERMÀTIDES, ESPERMATÒCITS SECUNDARIS,
OVÒCITS SECUNDAR IS , CORPUSCLES POLARS, . . .
3B2. Estem mirant cèl·lules de la medul·la vermella dels ossos d’un animal d’aquestaespècie i veiem que hi ha els cromosomes s i tuats a la placa equatorial .
• Quants cromosomes veurem a la placa equator ia l?
28 PERQUÈ LES CÈL ·LULES DE MOLL D ’OS SÓN D IPLO IDES, 2n I , PER TANT, TENEN 14X2
CROMOSOMES.
• Quin t ipus de divis ió es tan fent aquestes cèl · lules i en quina fase de la divis ióestan? Expl iqueu-ho.
ESTÀ FENT M ITOS I , PERQUÈ VOL OR IG INAR CÈL ·LULES SOMÀT IQUES IDÈNT IQUES.
LA CÈL ·LULA ESTÀ EN METAFASE PERQUÈ ELS CROMOSOMES ESTAN S ITUATS A LA PLACA
EQUATORIAL .
OPCIÓ B
3 PUNTS
1 PUNT
1 PUNT
3B3. Un d’aquests animals presenta albinisme, mentre que els seus progenitors tenenla coloració normal.
• Uti l i tzant una nomenclatura adequada, anota e l genot ip d’aquest individu albíi també el dels seus progeni tors .
AL·LEL NORMAL a+
AL ·LEL D ’ALB IN ISME a-
L’ IND IV IDU ALB Í TÉ GENOT IP a - a -
ELS SEUS PROGENITORS SÓN PORTADORS D ’ALB IN ISME a+ a -
• Dibuixeu l’arbre genealògic corresponent considerant que aquesta parella de progenitorsha t ingut 5 fi l ls normals, els t res primers mascles i les dues úl t imes femelles, i queel segon fi l l mascle és e l que presenta albinisme. Digueu quina probabi l i ta t tenenels fi l ls normals de ser portadors d’albinisme.
CAL D IBU IXAR UN ARBRE CONVENCIONAL, IND ICANT EL PARE I LA MARE AMB LA ME ITAT DEL
QUADRAT O DEL CERCLE P INTATS, PERQUÈ SÓN PORTADORS.
RESPECTE ALS F ILLS, CAL D IB IU IXAR EN PR IMER LLOC TRES QUADRATS, CORRESPONENTS
ALS MASCLES, I EL SEGON S ’HA DE P INTAR NEGRE, IND ICANT QUE TÉ ALB IN ISME; TOT SEGUIT
S ’HAN DE D IBU IXAR DOS CERCLES BLANCS PER REPRESENTAR LES FEMELLES SANES.
ELS F ILLS NORMALS TENEN UNA PROBAB IL ITAT DEL 66% DE SER PORTADORS D ’ALB IN ISME:
DE QUATRE POSS IB IL ITATS, UNA CORRESPON AL GENOT IP a+ a+ , DOS AL GENOT IP a+ a - I UNA
AL GENOT IP a - a - .
COM QUE ES PREGUNTA PER LA PROBABIL ITAT DELS F ILLS NORMALS, LA RESPOSTA CORRECTA
ÉS 2/3 , ÉS A D IR , 66%.
DE TOTA MANERA, ES POT ACCEPTAR COM A CORRECTA UNA RESPOSTA DEL 50%.
1 PUNT
Pregunta 4B
4B1. El gl icogen és un pol isacàrid de reserva t ípic dels animals i dels fongs.
4B2. Les plantes són autòtrofs fotosintèt iques.
3 PUNTS
1 PUNT
Quins monòmers s’uneixen per formar el gl icogen?
MONOSACÀRIDS DE GLUCOSA
Anoteu la fórmula general d’aquests monòmers
CnH2nOn
Quins enl laços es formen entre e ls monòmers?
O-GLUCOSÍD ICS
Quin pol isacàr id de reserva tenen les plantes?
MIDÓ
Exemple de pol isacàrid amb funció estructural
CEL·LULOSA, QUIT INA, R IBOSA, . . .
Què necessi ten per real i tzar la fotosíntesi?
LLUM, D IÒX ID DE CARBONI I A IGUA
Què es desprèn en el procés de fotosíntesi?
OXIGEN
En què es t ransformen els carbonis del CO2?
EN CARBONIS ORGÀNICS: GLUCOSA
Posa al t res exemples d’éssers fotosintèt ics
PLANTES, ALGUES, C IANOBACTERIS, . . .
En quins orgànuls es real i tza la fotosíntesi?
EN ELS CLOROPLASTS
1 PUNT
4B3. Indiqueu els errors i proposeu els canvis adequats , just i ficant-ho:
• Les plantes fan fotosíntesi però no respiren i els animals respiren però no fan fotosíntesi
FFRRAASSEE CCOORRRREEGGIIDDAA::
LES PLANTES FAN FOTOS ÍNTES I I RESP IRAC IÓ I ELS AN IMALS RESP IREN I FAN FOTOS ÍNTES I
JJUUSSTT II FF IICCAACCIIÓÓ::
LES PLANTES, COM TOTS ELS ÉSSERS VIUS, HAN DE FER REACCIONS DE CATABOLISME PER OBTENIR
EN ERG IA PER FER LES FUNC IONS V I TALS . LA MAJOR IA D ’ ÉSSERS V IUS I , ENTRE ELLS , LES
PLANTES, FAN RESP IRAC IÓ AERÒBIA .
• Tant l ’ADN com l’ARN tenen cinc bases nitrogenades: T, G, A, C i U
FFRRAASSEE CCOORRRREEGGIIDDAA::
TANT L’ADN COM L’ARN TENEN G, C I A . L’ADN, A MÉS, TÉ T IM INA (T ) I L’ARN, A MÉS, TÉ URACIL (U )
JJUUSSTT II FF IICCAACCIIÓÓ::
LA T IM INA I L’URAC IL NO SÓN BASES N ITROGENADES COMUNES ALS DOS ÀC IDS NUCLE ICS: LA
T IM INA
ÉS EXCLUS IVA DE L’ADN I L’URAC IL ÉS EXCLUS IU DE L’ARN.
• El pas d’ informació de l ’ARN missatger a la s íntes i de prote ïnes s ’anomenatranscripció
FFRRAASSEE CCOORRRREEGGIIDDAA::
EL PAS D’ INFORMACIÓ DE L’ARN MISSATGER A LA SÍNTESI DE PROTEÏNES S’ANOMENA TRADUCCIÓ
JJUUSSTT II FF IICCAACCIIÓÓ::
EL NOM DE TRANSCRIPC IÓ FA REFERÈNCIA AL PAS D ’ INFORMACIÓ DE L’ADN A L’ARN
• Els tr igl icèrids són l ípids formats per unió de gl icerina amb tres nucleòtids
FFRRAASSEE CCOORRRREEGGIIDDAA::
ELS TR IGL ICÈR IDS SÓN L ÍP IDS FORMATS PER UN IÓ DE GL ICER INA AMB TRES ÀC IDS GRASSOS
JJUUSSTT II FF IICCAACCIIÓÓ::
ELS TRIGLICÈRIDS SÓN LÍPIDS SAPONIFICABLES FORMATS PER GLICERINA I ÀCIDS GRASSOS UNITS
PER TRES ENLLAÇOS ÉSTER. ELS NUCLEÒT IDS SÓN ELS MONÒMERS QUE FORMEN ELS ÀC IDS
NUCLE ICS.
1 PUNT