punts d’educació emocional - aisbcn.cat · L’educació emocional és un recurs de prevenció...

Ciutats pel benestar

Taulí, 91. 08208 Sabadell · 626.249.526 - 687.88.24.52 · benestar.tanit@gmail.com

Puntsd’educacióemocionalPropostaperalaciutatdeBarcelona

Agost2017

d’educació emocional

Continguts

1.PropostaperlaciutatdeBarcelona...............................................3

2.Reptessocials,reptespolítics............................................................4

UnamiradaaCatalunya

UnamiradaaBarcelona

3.L’educacióemocional.Partnecessàriadelremei....................7

Elmarcteòricdereferència:l’EducacióEmocional

4.Barcelona:ciutatperlaculturaemocional................................11

5.Puntsd’EducacióEmocional............................................................14

Quèsón

Quèaporten

Quès’hifa

Quihofa

6.L’equipEMO.............................................................................................17

1.PropostaperlaciutatdeBarcelona

Esdevenir la primera ciutat almón en promoure la cultura emocional pública, i

mesurar-nel’impacteenelscol·lectius,elsbarris,ilaciutatenglobal.

Esdevenir una ciutat activa i compromesaen la innovació socialdirigida al benestar

emocionaldelsseusciutadans.

Esdevenirunreferentalmónenautèntiquespolítiquespelbenestaremocional.

2.Reptessocials,reptespolítics

La societat occidental al segle XXI, tecnològica i globalitzada, sobrevalora la connexió

ambl'exterioridescuidalaconnexióamblapròpiainterioritat;esprioritzaelferieltenir

endetrimentdelser.

Aquesta situació afecta totes les dimensions de la nostra vida, canvia la forma de

treballar,derelacionar-nos,influeixenl'aprenentatge,lasalut,elrendimentprofessional,

lasatisfacció laboral isobretot,en lanostraemocionalitat.Problemespsicosocialscom

l'estrès, l'ansietat o la depressió, conductes de risc (consum de drogues, trastorns

d’alimentació, autolesió, etc.), augment de conflictes i comportaments agressius i

violentssóntretsdelasocietatactualquenodisminueixen,totelcontrari.

Aquestamaneradeviurerequereixquedesdellideratgepolíticesprengui,encaramés,

laresponsabilitatsocialdevetllarperl’apoderamentemocionaldelsciutadans,vetllar

per què la ciutadania tingui al seu abast de forma pública, natural i quotidiana

l’aprenentatgederecursosemocionalsquelipermetingaudirdefortalesaemocionalper

poder-se desenvolupar positivament i desenvolupar el seu potencial de forma

satisfactòriaisaludable.

LesciutatsdelsegleXXItenenelreptedegenerarenelcontextdelaseva

culturaidiosincràticaunaculturaemocionalpública,transversal,accessiblea

tothom,adequadaacadacol·lectiu.

UnamiradaaCatalunya

Ø L’any2015esvanvendreuntotalde15,6milionsd’unitatsdepsicofàrmacs

DadesextretesdelFòrumCatalàd’AtencióPrimària.

Ø Desdel2011elnombredesuïcidisaCatalunyatendeixal’augment.

L’any2015esvancomptabilitzar531suïcidis*iuntotalde10.620

temptatives**.

*Dadesextretesdelwebdel’estadísticaoficialdeCatalunya,del’Institutd’EstadísticadeCatalunya,

delaGeneralitatdeCatalunya.

**DadesextretesdelaSaladePremsadelaGeneralitatdeCatalunya,del2013.

Ø Desde2014elssuïcidiséslaprincipalmortentreelsjoves.

DadesextretesdelDepartamentdeSalutdelaGeneralitat.

Ø ACatalunyael30%delesvisitesalCAPtenenrelacióamblasalutemocional

DadesextretesdelCol·legidePsicòlegsdeCatalunyael2015.

UnamiradaaBarcelona

Ø El 2016 en un sol hospital de referència de la ciutat es va atendremés de 1065

infantsijovesambintentsd’autolesió

DadesdeclaradespelConsellerdeSalutToniComínenunacteenunacteoficialdelaConselleria.

Ø Mésdel 24%dels estudiantsde2ondebatxillerat i deCicles Formatiusdeclaren

sentir-se nerviosos o en tensió. I el 21% de les noies declara sentir-se

desesperançadadecaraalfutur.

Dadesextretesdel’informeFRESC2012del’AgènciadeSalutPúblicadeBarcelona.

Ø El10’%del’alumnatde2nd’ESOesdeclarahaverestatvíctimad’assetjament.

Dadesextretesdel’informeFRESC2012del’AgènciadeSalutPúblicadeBarcelona

Ø L’any 2015 s’ha atès 1.725 unitats familiars per violènciamasclista, un 15%més

respectedel2014.

Dadesextretesdel’informedeSalutaBarcelonadel’AgènciadeSalutPúblicadeBarcelonadel2015

Ø Lesdonesde65anysoméspresentenel21%deriscdepatimentpsicològic..Dades

extretesdel’informedeSalutaBarcelonadel’AgènciadeSalutPúblicadeBarcelonadel2011.

Aquestes dades posen de manifest el malestar emocional que pateix la nostra

societat.

Elmalestaremocionaléselresultatdelamancançaderecursosemocionalsperferfront

alesadversitatsdelavidaiperpotenciarautònomamentelpropibenestar.

3.L’EducacióEmocional,partnecessàriadelremei

Elsreferentsmundialsenbenestarensconvidenareplantejarcomlapolíticaafrontaala

pràcticaeldesenvolupamentdelbenestar.

Elbenestard’unasocietatesmesurapelnivellassolitensisdimensions:elbenestarfísic,

elmaterial,l’emocional,elsocial,elprofessionalielbenestaralesorganitzacions.

El benestar emocional és una de les dimensionsmés oblidades a l’agenda política

catalanaactual.

Actualment jahaestatdemostratsuficientmentque l’educacióemocionalésunrecurs

que desenvolupa competència emocional a les persones, desenvolupa recursos

emocionalsperafrontar l’adversitat ipotenciarelbenestar.Lespersonesaugmentenla

sevaresiliència i lacapacitatdedonarrespostaa lesproblemàtiquesactuals i futures; i

esdevenen més autònomes en l’autogeneració de vivències emocionals personals i

col·lectivespositives.

Els resultats de diversos metanàlisi posen de manifest que la implementació de

programes d'aprenentatge socioemocional millora les habilitats socials i emocionals,

modifica les actituds sobre si mateixos i sobre els altres, millora sentiments de

pertinença, afavoreix el desenvolupament de conductes prosocials i disminueix la

prevalençadeproblemesconductuals(Durlak&Weissberg,2007;Durlak,Weissberg,&

Pachan,2010;Hawkins,Smith,&Catalano,2004;Payton,Wardlaw,Graczyk,Bloodworth,

Tompsett,&Weissberg,2000;Zinsetal.,2004).

Quan la persona amplia els seus recursos emocionals i esdevé més competent

emocionalmentaugmentaelseuapoderamenthumà.

La demanda social d’aquest benefici personal està augmentant cada vegada més. Ho

demostra la creixent presència d’aquest tipus d’informació, tant en els mitjans de

comunicacióespecialitzatscomenelsgeneralistes.

L’educació emocional és un recurs de prevenció primària que aporta autonomia

emocional per afrontar amb consciència, ètica i positivitat les adversitats de la vida,

augmentantaixíelnivelldebenestaremocionalpersonal.

Elmarcteòricdereferència

L’EducacióEmocional

“L’educació emocional és un procés educatiu continu i permanent que té com objectiu

augmentar el benestar personal i social a partir del desenvolupament de les

competènciesemocionals”

Bisquerra,2000

El propòsit de l’Educació Emocional és optimitzar el desenvolupament integral de

l'individu(desenvolupamentfísic,intel·lectual,moral,social,emocional,etc.).

“Les competències emocionals són el conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i

actituds necessàries per comprendre, expressar i regular de forma apropiada els

fenòmensemocionals”

BisquerraiPérez-Escoda,2007

Figura1:ElmodelpentagonaldecompetènciesemocionalsdeBisquerraiPérez-Escoda(2007)

ElmodeldeCompetènciesemocionalsambquèensfonamenteméseldeBisquerra i

Pérez-Escoda,2007,quecontemplaaquestes5competènciesemocionals:

Consciènciaemocional:Capacitatperprendreconsciènciadelespròpiesemocionsi

de les emocions dels altres, incloent l’habilitat de captar el clima emocional d’un

determinat context. Inclou: presa de consciència de les pròpies emocions, donar nom a les

emocions, comprensióde lesemocionsdelsaltres, iprendre consciènciade la interaccióentreemoció,

cognicióicomportament.

Regulació de les emocions: Capacitat per gestionar les emocions de forma

apropiada. Inclou: expressió emocional apropiada, regulació d'emocions i sentiments, habilitats

d'afrontament,competènciaperautogeneraremocionspositives,tolerànciaalafrustracióiregulacióde

laira.

Autonomiapersonal(autogestió):Inclouunconjuntdecaracterístiquesvinculades

amb l’autogestió personal, que són: Autoestima, automotivació, autoeficàcia emocional,

responsabilitat,actitudpositiva,aAnàlisicríticadenormessocialsiresiliència.

Competència social: Capacitat per mantenir bones relacions amb altres persones.

Inclou: Dominar les habilitats socials bàsiques, el respecte per la resta, practicar la comunicació

receptiva, practicar la comunicació expressiva, compartir emocions,cComportament prosocial i

cooperació,assertivitat,prevencióisoluciódeconflictesiaapacitatpergestionarsituacionsemocionals.

Habilitatsdevida ibenestar:Adoptar comportaments apropiats i responsablesde

soluciódeproblemespersonals,familiars,socialsiprofessionals.Totaixòamblafinalitat

depotenciarelbenestarpersonalisocial.Inclou:Fixarobjectiusadaptatius,presadedecisions

buscarajudairecursos,ciutadaniaactiva,participativa,crítica,responsableicompromesa;ielbenestar

emocionalielfluir.

4.Barcelona:ciutatperlaculturaemocional

Tan sols pel fet de viure les persones realitzem aprenentatges emocionals que ens

permeten adquirir recursos i bons hàbits emocionals que amb el pas dels anys es

sofistiqueniesdevenenmésexcel·lents.Viureapodera,ensímateix.

Tanmateix, com a societat podem emprendre accions estratègiques i transversals que

afavoreixin la integració d’aprenentatges emocionals fonamentals, positius i necessaris

per a un benestar emocional individual i social creixent: la cultura emocional

pública.

La cultura emocional és l’herència social del conjunt de coneixements emocionals, de

bons hàbits afectius individuals i col·lectius, i de capacitats i competències emocionals

imprescindibles pel benestar emocional, de les persones i de les comunitats. Cal que

aquestsaprenentatgessiguinaccessiblesatothomiquepuguinaprendre’snoméspelfet

departiciparenunasocietatidelasevacultura.

Assolir una cultura emocional pública requereix de lideratges socials compromesos i

enxarxats, i de la introducció, a l’uníson, de petites unitats de transmissió socio-

emocionaldequalitat,triadesambrigoriestratègia.

Educació Emocional

Desenvolupament de competències emocionals

Cultura emocional

Apoderament humà

Elprocésd’articulaciódelaculturaemocionaldinsdelaculturaidiosincràticadelaciutat

seguiràdiferentsfasesnaturals.

Culturaemocional

Bonshàbits

Aprenentatgesemociomals

RecursosemocionalsConeixement

Aplicació

Apoderamentemocional

Valorsemociomals

Competènciaemocional

transversalitat en augment

desenvolupament i implementació

transformació organitzacional

sensibilització

Lesfasessónlessegüents:

Sensibilització

Proporcionar a cadaàmbit socialmúltiples informacions fàcilment comprensibles, que

arribinpelscanalsidonis, iquefacilitinevidènciesdel’efectedelesemocionsalavida

diària.

La finalitat és que desperti en les persones la motivació per desenvolupar-se

emocionalment.

Desenvolupament

Oferir a cada àmbit social múltiples oportunitats per a fer aprenentatges emocionals

significatius, evolutius i continuats dins dels seus espais naturals (en els seus entorns

quotidiansifreqüentats).

Lafinalitatésqueaugmentilacompetènciaemocionaldelespersones,ésadir,l’èxiten

l’aplicacióenelseudiaadiade leseinesemocionalsapreses; i la transversalitatenel

desenvolupamentcomunitari.

Transformació

Oferir a les persones rellevants dels àmbits socials l’oportunitat de liderar un procés

profundiprecísdecanvienl’àmbitcomunitarienqueésreferència.

Lafinalitatésquelaintel·ligènciaemocionalnosiguinomésunseguitderecursossinó

queesdevinguiunanovaformaderelacióambunmateixiambelsaltres.

La transversalitat, tretdiferencialde lametodologiaen la implementacióde lacultura

emocional,vaenaugmentamidaqueelprocésd’intervencióesvaampliantivapassant

de la fase de sensibilització a la de desenvolupament i, finalment, a la fase de

transformació.

5.Puntsd’EducacióEmocional

ElprimerpasperalageneraciódeculturaemocionalpúblicaaBarcelona:leselspunts

d’educacióemocional.

Quèsón

Els centres de referència d’Educació Emocional a la ciutat, i específicament a cada

districte, on es desenvolupen de forma estratègica, lúdica i creativa les competències

emocionalsdelsciutadansidelsprofessionalsadientsalaciutadaniadelbarri,idesd’on

esdecideixendirectriuspergenerarculturaemocionalpúblicatransversalalbarri ia la

ciutat en coordinació amb els agents socials de cada barri, i amb la resta de Punts

d’EducacióEmocionaldelsaltresbarris.

Són els centres de referència en desenvolupament emocional del ciutadà, oberts als

ciutadans,alsprofessionalsdelbarriiatothomquihiestiguiinteressat.

- Centres de referència al barri i a la ciutat en educació emocional, els eixos

vertebradorsdelaculturaemocionalpúblicaaBarcelona;

- Centresobertsatothom,ciutadans,professionalsiequipstècnicsdelbarri;

persona

col·lectius

ciutat

cultura emocional districte

- Tenenunequipderecercapropiqueestudial’impactecol·lectiuenelcontextdel

barri del desenvolupament creixent de les competències emocionals dels

ciutadans;

- Ons’hidesenvolupendeformacreativailúdicalescompetènciesemocionals.

Quèaporten

Alciutadà- La possibilitat de desenvolupar les seves competències emocionals i esdevenir

unapersonaemocionalmentméscompleta.

- Lapossibilitatdeteniruncentred’educacióemocionalal’abast.

Albarri

- Generar cohesió social a través de les accions de desenvolupament emocional

que es gesten dins del centre i fora del centre. L’educació emocional surt al

carrer.

- Lapossibilitatdeclimesemocionalsdeconvivènciaméspositius.

Alaciutat

Unamesurade l’impacte transformatiuque téper la ciutat la generaciód’una cultura

emocionalpública.

Alsprofessionalsitècnicsdelbarri

- Un punt de referència pel coneixement emocional, assessorament, supervisió,

- Un espai de derivació d’usuaris que requereixin de desenvolupar les seves

competènciesemocionals.

Allideratgesocialipolític

- Línies estratègiques socials i col·lectives per al desenvolupament emocional

comunitari.

- Lacreacióacadadistricteunequiptransversalambagentssocials,professionals,

etc.queliderinlesaccionsdeculturaemocionalpúblicaalbarriiqueestiguinen

coordinacióamblesunitatsdeculturaemocionaldelsaltresbarris.

Quès’hifa

- Activitatsd’educacióemocionalespecífiquesperaentitatsiinstitucionsdelbarri

(escoles,associacions,etc.)

- Jornadesd’educacióemocional

- Grupsdedesenvolupamentemocional

- Formacióalsprofessionals

- Assessoramentaentitats

- Consultoriadebenestaremocional

Quihofa

Professionalsexperts,ambexperiènciaeneducacióemocional iambdesenvolupament

de competències emocionals de diferents col·lectius, amb un consell assessor de

referència idesuportdirigitperenRafelBisquerra ialtresprofessionalscol·laboradors

delGropdelaUniversitatdeBarcelonaidelaUniversitatdeLleida.

6.L’equipEMO

EMO és unmoviment social i emocional que pretén la transformació de la societat a

travésde l’apoderamenthumà,acompanyant lespersonesperseremocionalmentmés

intel·ligents.

EMO és impulsat per tres col·laboradores del Grup de Recerca en Orientació

Psicopedagògica(GROP,UniversitatdeBarcelona),referentenbenestaremocional.

El centre d’EMO és la persona, treballem amb ella i per a ella per tal que això pugui

revertirpositivamentenl’ésserhumàialasocietatquel’envolta.

EMO té com amissió principal potenciar el benestar emocional a nivell social. Aquest

objectiu s’aconsegueix estenent l’educació emocional a tota la societat, generant així

cultura emocional i aconseguint que els beneficis del desenvolupament i creixement

humàescomparteixensocialment.

Elsobjectiusprincipalsqueespersegueixendesd’EMOsón:

ü Generar i normalitzar la cultura emocional a tots els àmbits de la vida

pública(municipal,provincialidepaís).

ü Generarlasensibilitzacióielconsegüentcompromíspolíticperinvertiren

polítiquesperlaprevenciódelbenestaremocional.

ü Oferirassessoramenttècnicperfomentarelbenestaremocionalaentorns

públicsiprivats.

ü Impulsarlarecercaenl’àmbitdel’educacióilaculturaemocional.

ü Crear material audiovisual per la comunicació social de la cultura

emocional.

ü DesenvoluparesdevenimentspúblicsquevisualitzinlaCulturaEmocional.

Lesintervencionsd’EMOesdesenvolupenenmúltiplesàmbits:empreses,administració,

lleure i educació no formal, educació formal i àmbit públic (municipal, provincial i de

país).

ü EMOsesumaatotesaquellesinstitucionsquevetllenperlatransformació

socialpermitjàdel’apoderamenthumà.

ü EMO potencia la cultura de l’ésser; ho fa aportant cultura emocional.

L’equipimpulsord’EMO

EstherGarciaNavarro

Co-DireccióidocènciadelMàsterenIntel·ligènciaEmocional,IL3-

Co-Direcció i docència del Postgrau en Educació Emocional i

Benestar,UB.Assessorament i consultoriaenbenestar i educació

emocional.

Entesis“Impactedeldesenvolupamentemocionalenl’àmbitescolar”.

MaredelPauidelMartí.

Inteligenciaemocionalenlaeducación.(Síntesis,2015)

benestar.esther@gmail.com

MireiaCabero

Psicòlogaicoachpolític.

Assessoramenticonsultoriaenbenestar.Sòcia–Directoradel’Institut

peralaFelicitat.

DocentalaUniversitatdeBarcelona,laUniversitatdeLleidailaUOC.

Entesis“Excel·lènciapolíticaifelicitatsocial”.

MaredelJan,l’ÈricidelaTània.

Invertirenfelicitat.Psicologiaicoachingaplicatsalafelicitat(UOC,2011)

benestar.mireia@gmail.com

ConsellAssessor

RafelBisquerraAlzina

Catedràtic d’Orientació Psicopedagògica a la Universitat de

Barcelona (UB). Director del Postgrau en educació emocional i

benestar i del Postgrau en Intel·ligència Emocional a les

OrganitzacionsdelaUB.

La seva líniade recercaés l’educacióemocional,desdemitjans

delsanysnoranta.

Fundador i primer director del GROP (Grup de Recerca en Orientació

Psicopedagògica).

DinamitzadordelesJornadesd’Educacióemocionalquesecelebrencadaanyala

UBdesde2005.

Psicopedagogíadelasemociones(Síntesis,2009),Educaciónemocionalybienestar

(Praxis,2000),Cuestionessobrebienestar(Síntesis,2013),Laeducaciónemocional

enlapràctica(2010),Educaciónemocional.Propuestasparaeducadoresyfamilias

(2011),Inteligenciaemocionaleneducación(Síntesis,2015),Universodeemociones

(Palau-Gea),10Ideasclave.EducaciónEmocional(Graó)

CarmeGarciaSuárez

Diplomada en Treball Social, Postgrau enMediació i Resolució

deconflictes.

PostgrauenIntel·ligènciaEmocionalalesorganitzacions(UB).

Durant 7 anys Regidora en el mateix Ajuntament (amb

excedència).

DiputadaalCongresdeDiputats.

Presidenta Delegada de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona

(2007/2011).

ActualmentDirectoraGeneral de Relacions Institucionals i amb el Parlament a la

GeneralitatdeCatalunya.

Marededosfills,enMarçalilaMaria.

Relacionsinstitucionals

TanitGarrido

Psicopedagoga i màster en educació emocional i benestar.

Periodista.

SuportenPostgrauen Intel·ligènciaEmocional, IL3-UB.Tutories i

suportenPostgrauenEducacióEmocional iBenestar,UB.Suport

enimplementaciódeprogramesd'educacióemocional.

IntervenciódirecteambusuarisdelaFundacióCatalanaSíndromedeDowniamb

lessevesfamíliesiescoles.

Intervencióambjovesenriscd'exclusiósocial.

benestar.tanit@gmail.com

Recerca

GemmaFilella

Doctora en Ciències de l’Educació. Professora Titular del

DepartamentdePedagogiaiPsicologiadelaUniversitatdeLleida.

DirectoradelPostgrauenEducacióEmocionaldelaUniversitatde

Lleida.

Investiga sobre la resolució de conflictes en diferents àmbits (esport, món laboral,

escolar...) a través de la gestió emocional. Ha dissenyat varis serious games per

entrenarlagestióemocionalenfocadaalaresoluciódeconflictes.

Ha publicat diferents articles científics i llibres; destacar l’obra:Aprendre a conviure

(2014)publicatperBarcanova.

MaredelMiquelidel’Anna.

JoséCarlosÁngel

Pedagog (UNED), Postgrau en Educació Emocional i Benestar (UB) i

Màster en Entorns d'ensenyament i aprenentatge amb tecnologies

digitals(UB).

Tutories i suportalPostgrauSemipresencialenEducacióEmocional i

Benestar(UB).

ParedelaSaraienDaniel.

Comunicació

RaquelCánovas

Dissenyadoragràfica,empàticaicreativa.

Emprenedoraimentoraenemprenedoria.

Facilitadora experta en la resolució creativa de conflictes i

reptes.

Assessoraencomunicaciódigital.

Communitymanager.

Maredel’Aina,laLilailaRita.

Relacionsinternacionals

AlbertoTortolero

LlicenciatenEconomia,UniversitatAutònomaBarcelona.

Presidentdel’AssociacióMundus.

punts d’educació emocional - aisbcn.cat · L’educació emocional és un recurs de prevenció...

Documents

Transcript of punts d’educació emocional - aisbcn.cat · L’educació emocional és un recurs de prevenció...

Qué es la ètica

Propostes avaluació ètica 4t ESO

1r tema ètica eso

ÈTICA: LA NATURALESA HUMANA

La dieta ètica

Ètica, d'Epicur

La Ètica Informàtica

Oferta de formaci n SEAUS 2017 catal · postconvencional. Las fal·làcies. o El problema de les societats plurals. Ètica de l’individuo. Ètica de l’organització. Ètica professional.

Ètica etílica (fullet)

Còdigo de Ètica Bomberil

ÈTICA: DELS SENTIMENTS A LA VOLUNTAT

COMERÇ JUST I BANCA ÈTICA

ÈTICA: ELEGIR LA NOSTRA PERSONALITAT

èTica y moral del profesional

Diàleg i ètica

Ètica de las Profesiones- Cortina

ètica cívica

Ètica i cinema

ISOM - Espai de reflexió ètica 2011

MORAL, ÈTICA Y BIOÈTICA