RA Descartes Esquema Meditació 2a

Post on 16-Aug-2015

216 views 3 download

description

Esquema de la 2a meditació

Transcript of RA Descartes Esquema Meditació 2a

Ramon Alcoberro. Filosofia i pensament. DescartesHistria de la filosofia grega - Montaigne - Maquiavel - Galileu - Descartes - Ignasi- Pascal - Spinoza - Empirisme (Hume) - Mandeville - Il.lustraci francesa (Montesquieu - Voltaire - Rousseau - La Mettrie- Sade) - Kant - Fitche - Kierkegaard - Feuerbach - Stirner - Marx - Utilitarisme (Mill) - Schopenhauer - Nietzsche - Freud - Durkheim - Weber - Jaspers - Russell - Ayer - Wittgenstein - Popper - Heidegger - Hannah Arendt - Jnger - Patocka - Mounier - Benjamin - Jonas - Ellul - Janklvitch - Sartre - Morin - Foucault - Rawls - Habermas - Singer - Wilson - Zadeh - Vattimo - Sloterdijk - Fukuyama - Utopies - Anarquisme - Liberalisme - Republicanisme - tica bsica - Contra el relativisme - Tecnotica - Biotica - tica Periodstica - tica i ecologia - Ecologia humana i Antropologia - Darwin i l'tica - Einstein i l'tica - Guerra Justa - Teoria del Coneixement - Histria de la Psicologia - Dossier Selectivitat DescartesEsquema de la segona Meditaci Metafsica ( De la nature de lesprit humain et quil est plus ais connatre que le corps ) OBJECTIU DE LA SEGONA MEDITACI: Arribar a la primera veritat indubtable que ens permeti fonamentar el coneixement (...) aquesta proposici: jo sc, jo existeixo s necessriament veritable, totes les vegades que jo la pronuncio o que la concebo en el meu esperit.RESUM CARTESI DE LA SEGONA MEDITACI: LES MEDITACIONS METAFSIQUES inclouen un RESUM [Abrege] de cadascuna de les parts de lobra, estratgicament situat desprs de la Dedicatria als degans i doctors de la Facultat de Teologia de Pars i dun prefaci en qu es dedica a intentar mostrar que lexistncia de Du s compatible amb el seu sistema filosfic. El text del Resum corresponent a la Segona Meditaci, diu aix:A la Segona [Meditaci], la ment [esprit] que usant la seva prpia llibertat suposa que totes les coses no sn res i de lexistncia de les quals dubta, reconeix que s absolutament impossible que, amb tot, ell mateix no existeixi. Aix s duna molt gran utilitat, en la mesura que daquesta manera fa ms fcilment la distinci entre les coses que li pertanyen, s a dir, les de naturalesa Ramon Alcoberro. Filosofia i pensament. Descartesintellectual, i les que pertanyen al cos.ESQUEMA DE LA SEGONA MEDITACILa Primera Meditaci es tanca amb una frase en qu Descartes es pregunta si algun dia i alguna llum del coneixement de la veritat seran suficients per aclarir les tenebres (del dubte) que acaben de ser agitades. La segona comena amb una altra metfora; lesperit es troba com si de cop hagus caigut en aiges molt profundes i ara es tracte de fer una progressi, segons lordre de raons, more geometrico, cap a la primera veritat: el cogito.1.- Com sortir del dubte? Dubtant de tot; hi ha alguna cosa que resisteixi al dubte? Lexercici mateix del dubte prova que jo, que dubto, existeixo. La meva existncia s la primera veritat clara i distinta, indubtable. 2.- Qui sc? Jo no sc el meu cos perqu puc dubtar de la seva existncia. Sc la meva ment-nima? Per, qu s la meva ment-nima? La ment es redueix al pensament, nica facultat que resisteix al dubte, en la mesura que el dubte s un exercici del pensament. Sc, doncs, una cosa que pensa: lestabliment del cogito permet al jo pensant que sexamini a si mateix. 3.- Qu s una cosa que pensa? s una cosa que dubta, que concep, que afirma o que nega, que vol o que no vol, que imagina i que sent. (s el conjunt de les activitats mentals i dels continguts de conscincia). Les facultats s a dir, lenteniment, la voluntat, la imaginaci, i la facultat de sentir depenen tan sols del subjecte (puc imaginar alguna cosa sense que aquesta cosa existeixi). Per tant les cogitacions formen part del cogito. Objecci: dificultat per a convncer-se que la ment s ms fcil de conixer que els objectes dels sentits. Sembla que mentre lexistncia pot autoverificar-se en referncia al mn extern, el cogito no ho pot fer. 4.- Un exemple: lestudi del tros de cera, un objecte sensible Com conec el tros de cera? pels meus sentits (error! la cera s la mateixa sota diversos canvis!) per la meva imaginaci (error! s impossible imaginar tots els aspectes de la cera!). noms a travs del meu judici (correcte! concebo que un tros de cera s alguna cosa extensa, flexible, variable: en tinc una idea!). Lafirmaci hi ha cera no s una percepci, s un judici de lenteniment que suposa lexistncia de la meva ment [esprit]. Fins i tot si menganyo i la cera no existeix, la meva ment o el meu esperit existeixen perqu la pensen. Ramon Alcoberro. Filosofia i pensament. Descartes Ms enll del canvi en la forma de la cera (qualitatiu), la meva ment pensa que la cera no s una pura acumulaci de qualitats sensibles. El coneixement de la cera ha de ser producte de lenteniment, de la ra, i no dels sentits o de la imaginaci. Lestudi del tros de cera reafirma la meva existncia en tant que cosa pensant. El meu esperit s primer en lordre del coneixement en relaci a les coses materials, en la mesura que s ms fcil de conixer.