Post on 23-Feb-2016
description
salutferLa revista del vostre equip d’Atenció Primària
NÚ
MER
O 5
5 | s
EtEM
bRE
- O
ctu
bRE
2011
Les tic al servei de la salut
XARXES SOciALS,comunicar-se sense riscos
Catalunya envelleix i les malalties cròniques augmenten. Estem preparats?
L ’esperança de vida augmenta cada any i aquesta tendència es mantindrà en el futur. Actualment tenim
1.243.000 persones majors de 65 anys i passarem a tenir-ne 2.315.000 l’any 2040.
Més persones grans és sinònim de més malalties cròniques, més consultes mèdiques i d’infermeria, més
despesa farmacèutica, més ingressos als hospitals i més necessitat de recursos per atendre-les.
Prevenir la cronicitatEns cal treballar per prevenir la cronicitat, per envellir amb més salut i per arribar a edats avançades amb un bon
nivell d’autonomia personal i qualitat de vida.
Hem de posar en marxa activitats de promoció de la salut, exercici físic, dieta saludable i activitats socials i de
desenvolupament personal.
Necessitem persones responsables de la seva salut, que tinguin cura d’elles mateixes i de les del seu entorn.
Hem d’atendre millor les persones amb malalties cròniques, evitar que ingressin repetidament als hospitals i
apropar els mitjans de tractament al seu domicili.
Ens cal millorar la coordinació i el treball conjunt entre l’atenció primària, hospitalària i sociosanitària per atendre
eficientment els pacients amb major complexitat. La participació dels serveis socials, residencials, centres de dia i
d’ajuda a domicili serà cabdal per fer-ho amb èxit.
Tenim un nombre de pacients amb necessitats específiques
als quals anomenem pacients complexos i/o amb malaltia
avançada. Necessiten ser atesos de forma diferent, més
ràpida i més àgil. Necessiten que planifiquem amb ells i
amb la família què hem de fer i què no hem de fer; hem de
procurar que no rodolin de forma inadequada pel sistema
sanitari i evitar hospitalitzacions innecessàries.
algunes dadesTenir 5 o més malalties cròniques multiplica per 17 el cost sanitari.•
El 5% de ciutadans gasten el 48% del cost sanitari i, el 20%, en gasten el 81%.•
Els més consumidors de recursos són els més envellits, els que tenen més malalties cròniques i els que han •
ingressat a l’hospital en més ocasions.
El nostre sistema sanitari és molt ben valorat per la població, però actualment està donant símptomes de dificul-
tats per assegurar la seva viabilitat i sostenibilitat de cara al futur.
Ens cal canviar les nostres organitzacions perquè millori l’atenció als pacients crònics, complexos i amb malaltia
avançada, dedicant més a qui més ho necessita.
En les XV Jornades d’ACEBA al Muntanyà parlarem de com, entre tots, ho podem aconseguir.
VIURE JOVEConsultori joveInforma’t sobre tot allò que et preocupa! En
aquest cas, parlem dels rumors sobre pírcings i
sexualitat, de la necessitat o no de masturbar-se
en l’adolescència i de l’alopècia prematura.
SER PARESXarxes socials sense riscosLes xarxes socials són una de les maneres
en què es comuniquen nens i adolescents.
Tenen molts avantatges però també poden
plantejar riscos.
GENT GRANMemòria preventivaLa gent gran acostuma a veure afectada la seva
memòria a curt termini. Per mantenir-la en
forma, cal treballar-la cada dia portant un estil
de vida saludable i fent petits exercicis.
LA PARELLAEn la salut i en la malaltiaLes persones amb parelles que pateixen malal-
ties cròniques i complicades en viuen molt de
prop l’evolució. Aquesta nova realitat pot ser
físicament i emocionalment esgotadora.
SALUTLes TIC al servei de la salutSón molts els beneficis que aporta la implan-
tació de les tecnologies de la informació i
comunicació (TIC) als usuaris i professionals del
sector de la salut.
salutfer
cRÈD
Its PREMI JAuME AIGuADER
I MIRÓ A LA MILLOR cOMuNIcAcIÓ sANItÀRIA
és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès,
EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAP Sardenya, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic.
comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Anna Cladera (EAP Sardenya), Mònica Coll (EAP Poble-sec), Maria
Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Judit Masdevall (Albera Salut),
Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost) i Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària).
Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 icesalud@icesalud.com
Dip. Legal: B-41601-2003.
és una publicació gratuïta,
promoguda pels centres d’Atenció
Primària autogestionats amb l’objectiu
d’impulsar els hàbits saludables de la
població.
Web revista: www.fersalut.catQualsevol suggeriment o comentari el
podeu expressar per telèfon al
93 446 02 33 o per internet a l’adreça
electrònica icesalud@icesalud.com
salutfer
Dr. Ramon VilatimóDirector EBA Centelles
SALUT A LA LLARUna il·luminació eficaç a casaUna llar no ha de tenir la mateixa il·luminació
en totes les habitacions, sinó que dependrà de
les activitats que hi desenvolupem. Descobrim
quin tipus de llum ens va millor a cada lloc.
Hem d’atendre millor les persones amb malalties cròniques, evitar que ingressin repetidament als hospitals i apropar els mitjans de tractament al seu domicili
Editorial Sumari
vostra trucada passaria a un altre nú-
mero, però la persona que us atendria us
programaria la visita igualment. Fem tot
el possible per atendre totes les trucades
amb la màxima rapidesa.
Per demanar hora pel consultori de Vi-•
lajuïga i Pedret i Marzà podeu trucar di-
rectament de dilluns a divendres de 8 a
15h al 972-53-17-91. L’administrativa us
programarà la visita i us resoldrà tots els
tràmits administratius que necessiteu.
A través de la nostra pàgina web, •
www.alberasalut.cat (renovada des de fa
DES DE L’EqUIP D’ADMINISTRACIó D’ALbERA SALUT I PER TAL DE fACILITAR TOTS ELS TRàMITS D’ACCéS ALS SERVEIS qUE OfEREIX EL NOSTRE CENTRE, US EN fEM UN PETIT RESUM.
SERVEiS D’ALBERA SALUt
sara Argelés LancharroUnitat d’Atenció a l’Usuari (UAU)
Albera Salut
com es Pot demanar hora?L’horari per sol·licitar visita és de dilluns •
a divendres de 8 a 20h trucant al telèfon
972-53-85-87.
Quan truqueu al nostre centre una locució •
us preguntarà per quin poble demaneu vi-
sita, senzillament heu de prémer en el telè-
fon el número assignat al vostre municipi,
per exemple si és una urgència 1, per Pera-
lada 3, per Espolla 4, per Cabanes 4, i així
amb tots els municipis de la nostra àrea.
En el cas que comuniquéssim per un •
excés de trucades, automàticament la
poc temps) també podreu demanar cita
prèvia, concretament a la icona: DEMANAR
HORA. Des d’allà podreu escollir el servei
que sol·liciteu i programar-vos la visita.
P• er demanar hora personalment, us podeu
dirigir a la Unitat d’Atenció a l’Usuari del
CAP de Peralada (c/ Toló, 3-5).
Quins serveis us oferim?A part dels serveis de medicina general •
i infermeria, odontologia, pediatria, in-
fermeria de pediatria, treballadora so-
cial i llevadora oferim també servei de
Per accedir als nostres serveis, excepte a les urgències, cal demanar hora
podologia, revisions esportives, unitat
antitabàquica, ortodoncista, odontolo-
gia especialitzada en periodòncia i en-
dodòncia i espirometries.
Per accedir a tots aquest serveis cal dema-•
nar hora.
Quins horaris oferim?Tots els consultoris ofereixen visita als •
matins; un dia a la setmana diferents
consultoris disposen de consulta a la
tarda per oferir visita a les persones que
treballen i tenen més dificultat d’anar-hi
durant els matins. El consultori de Garri-
guella ofereix visita també els dissabtes
al matí.
Si teniu qualsevol urgència al matí heu de •
contactar amb el vostre metge, ens ho feu
saber i us el localitzarem.
A partir de les 15h i fins les 21h us aten-•
dran les urgències un metge/essa i un in-
fermer/era; directament us heu de dirigir
sense cita prèvia al CAP.
Els caps de setmana i dies festius interset-•
manals l’horari és de 8 a 21h.
Fora d’aquest horari us heu de dirigir al •
PAC de l’Hospital de Figueres.
amb Quins tràmits administratius us Podem ajudar?
Amb tots els tràmits relacionats amb la •
vostra targeta sanitària: pèrdua, robatori,
si la sol·liciteu per primera vegada (nadons,
persones que comencen a treballar).
Si heu canviat la vostra situació laboral •
(actius/pensionistes).
Si esteu a l’atur.•
Si heu fet un canvi de domicili.•
Si teniu qualsevol error tipogràfic a la •
vostra targeta sanitària.
Si viatgeu a la resta de països de la Unió •
Europea heu de demanar la Targeta Sani-
tària Europea, ja que si necessitéssiu as-
sistència sanitària us la demanarien i en
cas de no tenir-la hauríeu d’abonar l’im-
port de la visita.
Per sol·licitar-la, si és la primera vegada, •
heu de dirigir-vos a la CAISS (c/ Passeig
Nou de Figueres); si només la voleu re-
novar (té una caducitat d’un any) podeu
fer-ho també a través d’internet: www.
seg-social.es
Si viatgeu a altres països podeu consul-•
tar abans si entre Espanya i el vostre país
de destí hi ha conveni internacional en
l’àmbit sanitari per tal que estigueu en tot
moment coberts en cas de patir qualsevol
incidència urgent.
Esperem haver-vos pogut resoldre algun dub-
te, però per a qualsevol problema no dubteu a
posar-vos en contacte amb nosaltres. Estarem
encants de poder-vos ajudar.
La importància del bany a la rutina dià-
ria és molt rellevant, ja que serà l’esto-
na en què el nadó es relaxarà i els seus
pares podran gaudir d’aquesta experiència.
Perquè tot vagi sobre rodes cal seguir unes
pautes pel que fa a l’horari, els preparatius, la
manera de banyar el nadó i també d’eixugar-
lo i d’hidratar-lo. Cada detall mereix atenció.
SER PARES éS UNA DE LES EXPERIèNCIES MéS ENRIqUIDORES DE LA VIDA, qUE TAMbé POT COMPORTAR MOLTES PORS: NO SAbER SI SEREM bONS PARES, SI qUAN PLORA éS PERqUè Té GANA O Té EL bOLqUER bRUT O SENzILLAMENT VOL CRIDAR LA NOSTRA ATENCIó, ETC. PERò EN EL fET DE TENIR UN NADó TAMbé HI HA ELS MOMENTS DE PLAER COM éS EL bANY DIARI.
EL BAny DEL nADó
horari del banYEl primer que cal tenir present
és l’horari. És igual que sigui al
matí o a la tarda. A molts nens
el bany a la tarda els pot ajudar
a dormir i a d’altres els pot activar.
És qüestió de veure a quina banda està el vostre
fill: si és dels més actius és millor banyar-lo al
refredi al sortir d’una estança molt calenta a
una de més freda.
En segon lloc, hem de preparar tant la roba
com els estris abans de banyar-lo: bodi, pija-
ma, bolquer, tovallola, sabó suau, crema o oli
hidratant, esponja natural... L’esponja natural
evita irritacions en una pell tan delicada com
és la dels nadons.
PreParatiusCom farem el preparatius del bany? En pri-
mer lloc hem de tenir en compte la tempe-
ratura de l’habitació on banyarem el petit.
Hauria d’estar entre 20 i 22º C. No és bo que
hi hagi corrents d’aire o que la temperatura
sigui massa alta en relació amb la resta de
la casa, ja que correm el risc que el nen es
Els nadons no han d’estar gaire estona a l’aigua durant els primers mesos per no perdre la calor corporal
matí, ja que així tindrà tot el dia per
esgotar les energies i, si és dels que
es relaxa amb el bany, millor que
ho feu a la tarda. També s’aconse-
lla que sigui sempre més o menys
a la mateixa hora perquè així s’acos-
tumi a una rutina diària, que és el que més
convé als nadons: passeig, bany, sopar...
sílvia Vilarnau Auxiliar d’Odontologia
Albera Salut
banYUna vegada ho tenim tot organitzat, podem
començar omplir la banyera d’aigua a una
temperatura de 36 a 37ºC. Hi ha termòme-
tres al mercat que ens marquen la tempera-
tura ideal de l’aigua; si no, podem posar-hi
el nostre colze.
Tot seguit posem al nadó dins l’aigua. L’agafa-
rem amb una mà per sota el clatell fins arribar
a sota l’aixella perquè el seu cap reposi al nos-
tre avantbraç. Així tenim l’altra mà lliure per
poder rentar-lo. No ha d’estar gaire estona
a l’aigua durant els primer mesos de vida
per no perdre la calor corporal. El rentarem
suaument sense gaire sabó, el traurem de
l’aigua i l’eixugarem amb cura començant
pel cap i fins als peuets, assegurant-nos bé
d’eixugar els plecs del coll i les aixelles.
Tot seguit l’hidratarem —podem escalfar entre
les mans la crema hidratant abans de posar-li
a la pell— i el vestirem i, si volem, li podem po-
sar una mica de colònia, però sempre a la roba
i mai directament sobre la pell perquè porten
una mica d’alcohol i poden ressecar-la.
Amb tot això ja el tindrem llest per dormir o
anar a passeig!
s’aconsella que el bany sigui sempre a la mateixa hora per acostumar el nadó a una rutina diària
de tres vegades a l'any i els homes un màxim de
quatre, sempre respectant que, entre donació i
donació, ha de passar un mínim de dos mesos.
Per Què cal donar sang?El llistat de raons per les quals és important
donar sang és molt llarg, però aquí en resu-
mim algunes:
cada donació pot ajudar fins a tres ma-•
lalts diferents: en cada extracció s'obte-
nen tres tipus de components sanguinis
amb aplicacions pròpies, per tant, pot ser
d'utilitat per a tres pacients.
cada 3 segons, algú necessita sang a •
catalunya: diàriament tots els hospitals i
clíniques de Catalunya necessiten sang o
components sanguinis per atendre els seus
malalts, ja que la majoria d'intervencions
quirúrgiques i molts dels tractaments mè-
dics requereixen transfusions.
Les donacions altruistes són l'única •
font d'obtenció: malgrat els avenços mè-
dics i tecnològics, ara per ara, la sang no
es pot fabricar i només es pot obtenir de
les donacions altruistes de les persones.
Coincidint amb la celebració de les fes-
tes, Alcover viurà una nova jornada de
donacions de sang, que tindrà lloc el
dilluns 10 d'octubre de 17 a 21h a Ca Cosme, a
la plaça d'en Cosme Vidal.
Si voleu participar-hi recordeu que els requisits
que cal complir són ben senzills; només cal te-
nir entre 18 i 65 anys i pesar més de 50 quilos.
VinE A DOnAR SAng A ALcOVERel 10 d'octubre
Aquesta tardor, VAcUnEU-VOS cOntRA LA gRip!
Els homes poden donar sang fins a 4 vegades a l'any i les dones, 3
ENtRE LEs DIfERENts ActIVItAts quE tINDRAN LLOc ENGuANy A ALcOVER DuRANt LA cELEbRAcIÓ DE LA fIRA DE bANDOLERs I LA fEstA MAJOR, NO Et PERDIs LA Més sOLIDÀRIA: VINE A DONAR sANG A cA cOsME!
cOM cADA ANy, L'Abs ALt cAMP OEst POsA EN MARxA A L'OctubRE LA cAMPANyA DE VAcuNAcIÓ cONtRA LA GRIP.
A més, podeu donar sang també encara que:
hàgiu patit hepatitis abans dels 12 anys,•
no estigueu en dejú, •
tingueu el colesterol elevat,•
prengueu algun dels medicaments més •
habituals.
Pel que fa a la freqüència de les donacions, es
recomana que les dones donin sang un màxim
cada 3 segons, hi ha una persona que necessita sang a catalunya
Amb l'arribada de la tardor, un any més
es recomana que totes aquelles per-
sones que pertanyin al col·lectiu de
risc es vacunin contra la grip. L'ABS Alt Camp
Oest durà a terme la campanya de vacunació
a la consulta d'infermeria durant els mesos
d'octubre i novembre. Recordeu que aquesta
vacuna també protegeix contra el virus de la
grip A (H1N1).
L'Abs Alt camp Oest durà a terme la campanya de vacunació a la consulta d'infermeria durant els mesos d'octubre i novembre
QUi S'hA DE VAcUnAR?Es recomana la vacunació si:
•Teniu60anysomés.
•Esteuembarassada.
•Teniumalaltiescròniquesquelagrip
pot agreujar.
•Cuideupersonesquepertanyenaqual-
sevol dels col·lectius esmentats o hi esteu
en contacte.
•Teniuobesitatmòrbida.
•Souprofessionalsdelasalut.
•Esteuencentresperalagentgranoal-
tres institucions tancades.
No hi falteu!
Campanya de
donació
de sang a Alcover.
Dilluns,
10 d'octubre,
de 17 a 21h.
Ca Cosme.
ha emès la cadena autonòmica sobre
casos de dependència.
Amb l'objectiu d'oferir ajuda, asses-
sorament i millorar el benestar dels
cuidadors de persones amb depen-
dència va néixer l'any 2007 l'Escola
de Cuidadors, i des d'aleshores ja
hi han participat més d'una se-
tantena de persones. El projecte
ha estat liderat per la treballado-
ra social del centre alcoverenc, Montse Iglesias.
El programa ofereix formació i un seguiment per-
sonalitzat als cuidadors. És un espai on els par-
ticipants poden compartir les seves experiències
i inquietuds per tal de sentir-se més compresos,
i també serveix per oferir assessorament legal i
suport en el cas de la pèrdua de la persona gran.
L'Escola de Cuidadors, que es realitza anualment
L 'Escola de Cuidadors de l'Àrea Bàsica de
Salut Alt Camp Oest, que enguany ha arri-
bat a la seva cinquena edició i ha comptat
amb la participació d'una dotzena de persones,
ha sortit a l'Informatiu de TV3 en una notícia que
de març a juny, organitza sessions de formació
de dues hores setmanals en grups d'entre deu i
quinze persones. Un equip pluridisciplinari de
professionals de l'ABS i d'altres entitats del terri-
tori hi pren part com, per exemple, metges, infer-
meres, treballadors socials, terapeutes ocupacio-
nals, psicòlegs, psiquiatres i advocats.
satisfacció dels cuidadorsL'Escola de Cuidadors ha tingut cada any una
molt bona resposta i satisfacció dels participants
i ha comptat amb una mitjana d'assistència
d'un 90%. L'evolució de les diferents edicions
L'Escola de Cuidadors d'Alcover, tOt Un EXEmpLE A tV3
ha mostrat una disminució aproxi-
madament d'un 20% de la despesa
farmacèutica relacionada amb la
salut mental dels cuidadors després
d'assistir a les sessions de formació.
La qualitat de vida dels cuidadors
també ha millorat; així ho demostren
qüestionaris validats.
reconeiXements a l'escolaEl programa, acreditat pel Departament
d'Acció Social i Ciutadania de la Gene-
ralitat de Catalunya, ja ha rebut dos reconeixe-
ments per la seva contribució en la millora de la
salut física i mental dels cuidadors informals. Va
ser escollit l'any passat a Reus com la millor co-
municació a la V Jornada de Salut i Gestió de les
Institucions Sanitàries organitzada pel Departa-
ment d'Economia de la Facultat de Ciències Eco-
nòmiques i Empresarials de la Universitat Rovira
i Virgili de Tarragona. La iniciativa també va rebre
el reconeixement de Millor Pòster Comunitari a
les XIV Jornades Tècniques d'Entitats de Base As-
sociativa celebrades a Món Sant Benet (Bages).
L'Escola de cuidadors ofereix ajuda i assessorament i millora el benestar dels cuidadors de persones amb dependència
L'evolució de la qualitat de vida dels cuidadors que han passat pel programa ha estat favorable
tELEVIsIÓ DE cAtALuNyA HA EMÈs uNA NOtícIA AL sEu INfORMAtIu sObRE L'EscOLA DE cuIDADORs quE s'HA Dut A tERME AquEst ANy A L'Abs ALt cAMP OEst.
els cuidadors informals, un col·lectiu fràgil
Generalment, els cuidadors informals, és
a dir, aquells que tenen cura de persones
dependents, són dones majors de 45 anys,
que no tenen formació i que es responsabi-
litzen d'un familiar. En el 25% dels casos la
persona té cura de la parella. Sovint aquest
cuidador pateix trastorns com insomni,
irritabilitat, aïllament, pèrdua d'energia o
problemes alimentaris.
QUinS EfEctES tEnEn?
fRED: P• rodueix constricció dels vasos sangui-
nis i, per tant, redueix l’entrada dels me-
diadors de la inflamació.
A• nestesia la zona on s’aplica durant una
estona, de manera que es comporta com
un analgèsic.
L• a seva màxima utilitat és en les prime-
res 48 hores del mal, tot i que en cas
d’artrosi es pot aplicar durant anys.
cALOR: F• acilita l’arribada de sang per dila-
tació vascular i, per tant, augmenta
localment la quantitat dels media-
dors bioquímics responsables de la
inflamació.
R• elaxa la musculatura, els teixits tous, la
pell, etc.
E• ncara que la lesió faci setmanes que la
tenim, segueix essent eficaç.
fRED O cALOR?
Roger VinyetaMetge de famíliaEAP Sarrià - Vallplasa
QUinS SiStEmES EXiStEiXEn i cOm S’hAn D’ApLicAR?
fRED:
Bossa de glaçons o aigua freda.•
Bossa de pèsols congelats.•
Bossa de gel que es ven a la farmàcia.•
Aplicació: mai serà directament sobre la pell, perquè provocarà una cremada, les bosses •
han d’estar sempre embolicades.
Freqüència: de 15 a 20 minuts i repetir cada 2-4 hores, el primer dia. A partir del segon •
dia, cada 6 hores.
Durada: serà el metge qui dirà quants dies cal fer el tractament.•
cALOR: Estoreta elèctrica: cal posar-la a la mínima potència. Aplicada molt sovint i molts dies, es •
pot comportar com un activador de la inflamació i, per tant, empitjorar els processos.
Bossa d’aigua calenta: mai va directament sobre la pell, s’ha d’embolicar amb un drap de cotó. •
Bossa de pinyols de cirera o qualsevol altre sistema natural: es poden escalfar al microo-•
nes, mantenen molt bé la temperatura i s’adapten molt bé a la zona afectada.
Bossa de gel que es ven a la farmàcia: és un líquid dens, que no s’espatlla, que s’adapta •
molt bé a les zones afectades i que serveix tant per calor com per fred.
Freqüència: de 20 a 30 minuts i repetir cada 4-6 hores. •
Durada: serà el metge qui dirà quants dies cal fer el tractament.•
SEgOnS tOt AiXÒ, QUÈ US hEU DE pOSAR?
cONtusIÓ, cOP, HEMAtOMA, EsquINÇ O EstREbADA D’uNA ARtIcuLAcIÓ: • cal
aplicar-hi fred com més aviat millor, molt sovint.
sObREcÀRREGA O EsfORÇ: • davant d’un esforç o un moviment repetit sovint i durant molta
estona, les primeres 24 hores s’hi ha d’aplicar fred, i els dies següents, si hi ha contractura, calor.
cONtRActuRA MuscuLAR:• si heu fet un mal gest, o si heu estat en una posició forçada
durant molta estona (per exemple, dormir en mala posició o fer un llarg viatge en cotxe, autocar,
tren, avió, etc.), el múscul que s’ha vist afectat pot haver patit una petita ruptura de fibres, que
comporta una contracció per evitar que s’estiri i, en conseqüència, que s’agreugi la lesió. Això
provoca sempre inflamació, per tant, les primeres 24 hores es tractarà amb fred i a partir del dia
següent, sempre amb calor. Però si no heu fet cap mal gest, si patiu un dolor crònic i que es va
repetint en el temps, us heu d’aplicar ja d’entrada calor.
ARtROsI: • comporta sempre una inflamació de l’articulació. Us heu d’aplicar fred, perquè és antiin-
flamatori i analgèsic. Es pot fer al llarg de tota la vida, és a dir, mentre hi hagi artrosi dolorosa. També
es pot aplicar calor quan hi ha molta rigidesa, quan costa estirar l’articulació. Això passarà sobretot
a primera hora del matí. I no oblidem, igualment, que hi ha persones que troben que una mica de
calor els va bé a les seves articulacions malmeses.
tENDINItIs:• la tendinitis sobtada, per esforç puntual, es tracta amb fred les primeres 24 hores
i posteriorment amb calor, màxim 3 dies, perquè en ser un procés agut i sobtat, genera contrac-
tura muscular. Però la tendinitis crònica es tractarà sempre amb fred, perquè hi ha inflamació i
molt poca contractura.
RESUm
Com a norma general i davant del 1.
dubte, aplicarem fred a la zona.
Si el problema és en una articula-2.
ció, hi aplicarem fred.
Si el problema és a l’esquena, hi 3.
aplicarem calor (les típiques con-
tractures són les de la zona cervical
i la zona lumbar).
Sempre que hi hagi hagut un cop, 4.
un accident, etc., és a dir, quelcom
de nou, sobtat i agut, hi aplicarem
fred immediatament.
sOVINt DAVANt D’uN DOLOR NO sAbEM quÈ és MILLOR APLIcAR-HI, sI fRED O cALOR. INtENtAREM AJuDAR-VOs A PRENDRE AquEstA DEcIsIÓ sEGONs EL PRObLEMA quE tINGuEu.
AL·LÈRgiES ALimEntÀRiES En nEnS
de vida de les persones que formen la comuni-
tat. Seria molt vanitós per la nostra part, com
a professionals sanitaris, creure que el vostre
nivell de salut és bo gràcies a la nostra tasca
exclusivament. El Sr. X, que té problemes car-
díacs i artrosi, ve al nostre centre perquè té
problemes de salut, però a més participa en
l’associació de veïns, li agrada el cant coral i
cada diumenge va a ballar sardanes, tot i els
seus problemes de cor i d’artrosi. Si ell té bona
AtEnció cOmUnitÀRiA
LEs INtOLERÀNcIEs A DEtERMINAts cOMPONENts DE L’ALIMENtAcIÓ sÓN cADA VEGADA Més fREqüENts I APAREIxEN EN EDAts Més JOVEs.
PER Més bO quE sIGuI EL sIstEMA PÚbLIc DE sALut, Es cALcuLA quE NOMés EL 50-60% DE LA PObLAcIÓ HI AccEDEIx. PER tANt, ELs MEtGEs I INfERMEREs quE tREbALLEM ALs VOstREs cENtREs D’AtENcIÓ PRIMÀRIA DE REfERÈNcIA DEscONEIxEM quÈ LI PAssA A uN 40-50% DE LA PObLAcIÓ DEL NOstRE DIstRIctE.
Anna RocaMetge de famíliaEAP Sarrià - Vallplasa
Grup d’Atenció comunitàriaEAP Sarrià - Vallplasa
Les causes no estan ben determinades i en-
cara que la condició al·lèrgica té una pre-
disposició familiar, el seu origen genètic
no està demostrat. És probable que l’increment
d’aquesta patologia estigui relacionat amb els
al·lergens del medi ambient i amb les substàncies
per a la conservació dels aliments (colorants, in-
secticides, plaguicides, conservants...).
caracterÍstiQues Les reaccions al·lèrgiques estan provocades per
un mecanisme immunològic en què hi ha una
resposta anormal de l’organisme a una substància
estranya, i que està mediada per immunoglobuli-
nes. Tot i que el mecanisme de l’al·lèrgia és molt
similar, la forma de produir-se és variable. Els nens
al·lèrgics tenen una característica especial que els
fa reaccionar de manera diferent a determinats
aliments. Alguns poden presentar-la des de l’inici
Si nosaltres us preguntéssim quin nivell
de salut creieu que teniu i amb això vol-
guéssim donar un resultat sobre la salut
de la població de Sarrià, Vallvidrera i les Planes,
les dades que obtindríem no serien reals. I no ho
serien perquè només ens haurien respost aquells
que acudeixen als CAP, és a dir, aquells que en un
moment o altre han tingut un problema de salut i
han contactat amb nosaltres. Per saber què passa
de veritat a la nostra comunitat, hem d’aprofitar
totes les eines de què disposem: entitats socials,
agrupacions de veïns, grups d’esbarjo, casals, etc.
Tot allò que suposa agrupació en un barri es con-
sidera que forma part del seu teixit social. No-
saltres, els CAP de Sarrià, Vallvidrera i les Planes,
també som teixit social, som al barri i volem par-
ticipar-hi no només com a centre de salut, sinó
també com a entitat social. I entre tots, el que
prestem és una Atenció Comunitària.
els caP, Part del teiXit socialL’-Atenció Comunitària busca conèixer i millo-
rar el nivell de salut, de benestar i de qualitat
digestius. Apareixen al cap de dues hores
d’ingerir l’aliment i es caracteritzen per vò-
mits, diarrees i dolor abdominal.
Reaccions tardanes: • apareixen passats dies
i es manifesten en forma d’atòpia cutània.
aliments causantsTots els aliments són potencialment al·lergènics
en persones que hi tenen predisposició, però s’ha
observat que els aliments amb què es té més
contacte són els que donen al·lèrgia amb més fre-
qüència. Els greixos i els hidrats de carboni són
menys al·lergènics que les proteïnes.
com s’ha d’actuarSi els símptomes de malaltia al·lèrgica són confir-
mats pel pediatra, el nen ha de ser estudiat per un
especialista en al·lèrgia o per un gastroenteròleg
infantil per determinar la causa del problema.
Per al diagnòstic correcte s’han de realitzar pro-
ves d’al·lèrgia, anàlisis, etc. S’ha de retirar l’aliment
causant de l’alimentació i passat un temps, fer
una prova de provocació.
de l’alimentació (al·lèrgia a les proteïnes de la llet
de vaca) i d’altres, de forma sobtada. Tanmateix,
nens que mai no havien tingut cap al·lèrgia poden
desencadenar-la en un moment determinat.
sÍmPtomesPoden ser molt variats, des de lleus a molt severs.
Dins dels símptomes lleus podem trobar pruïja a
la boca i llengua, eritema peribucal i urticària lleu
després d’ingerir marisc o fruits secs, per exem-
ple. També passa sovint quan s’ingereixen algunes
fruites (préssecs, maduixes).
Dins dels símptomes greus pot haver-hi diarrees,
vòmits, dolor abdominal o restrenyiment acom-
panyats d’altres reaccions com dermatitis atòpica,
urticària, angioedema i anafilaxi.
tiPus de reaccionsLa cronologia de les reaccions al·lèrgiques als ali-
ments depèn del mecanisme implicat:
Reaccions immediates, mediades per an-•
ticossos IgE: apareixen en pocs minuts i de
forma instantània quan es pren l’aliment.
Poden ser greus o lleus i poden acompanyar-
se d’angioedema, tos, vòmits o anafilaxi.
Reaccions diferides, no mediades per an-•
ticossos IgE: es manifesten per símptomes
Els aliments amb què es té més contacte són els que donen al·lèrgia amb més freqüència
L’Atenció comunitària busca conèixer i millorar el nivell de salut, de benestar i de qualitat de vida de les persones que formen la comunitat
salut, no serà només perquè el seu metge en
tingui cura, serà perquè el teixit social li satis-
fà les seves necessitats d’esbarjo, que és tant
o més important que prendre una medicació.
Això és Atenció Comunitària: els professionals
sanitaris formem part d’una comunitat amb
unes inquietuds i uns problemes que han in-
tentat satisfer amb mesures no sanitàries, sinó
organitzatives i associatives.
Si entre tots aprofitem tot el que tenim, si ens
coordinem per mirar de treure’n el màxim be-
nefici per a tothom, si tothom té a l’abast totes
les activitats que es realitzen al barri, el benefici
global serà espectacular. Sempre hi haurà ma-
lalties i malalts, però sovint el millor remei no
cal que sigui un medicament. Ara ens toca veu-
re què podem fer entre tots, com a societat, en
la nostra comunitat, per millorar el nostre nivell
de salut i la nostra qualitat de vida.
Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES),
impulsat per la Secretaria General de l’Esport
i el Departament de Salut de la Generalitat de
Catalunya. Les arrels d’aquesta iniciativa neixen
de l’estratègia global marcada per l’Organització
Mundial de la Salut per prevenir l’obesitat.
El PAFES també té com a missió actualitzar els
coneixements i
habilitats dels
profess iona ls
implicats a tra-
vés de cursos
de formació i
reciclatge, po-
tenciar l’ús dels
e q u i p a m e n t s
esportius i ac-
tivitats lúdico-
esportives muni-
cipals, i facilitar
la comunicació i
sinergies entre els
diferents actors
implicats. I és que
darrere d’aquesta
iniciativa hi ha
la implicació de
diverses institu-
cions (Generali-
tat de Catalunya,
ajuntaments i entitats proveïdores de serveis
sanitaris d’Atenció Primària) i professionals
(metges de família, llicenciats en ciències de
l’activitat física i de l’esport, infermers i metges
especialitzats en medicina de l’educació física i
de l’esport).
Fer esport, caminar, jugar o anar en
bicicleta beneficia tot l’organisme:
contribueix a sentir-se més enèrgic i
relaxat, ja que redueix l’estrès, ajuda a dormir
millor i tonifica els músculs. A més, fa disminuir
el risc de malalties cardiovasculars i ajuda a
prevenir i controlar la diabetis, les malalties
osteomusculars i l’excés de pes. També afavoreix
la salut mental i les relacions interpersonals.
cEntELLES En Acció!
L’ACTIVITAT fíSICA Té UN MUNT DE bENEfICIS EN PERSONES DE TOTES LES EDATS. DES DEL GOVERN DE CATALUNYA S’HA IMPULSAT EL PLA D’ACTIVITAT fíSICA, ESPORT I SALUT (PAfES), AL qUAL S'HAN ADHERIT L’AJUNTAMENT I L’AbS DE CENTELLES, qUE PROMOU LA SALUT MITJANçANT LA PRESCRIPCIó D'EXERCICI.
La doctora Mariona Violán, codirectora
del programa PAFES, va recordar en la
presentació del pla a Centelles, el passat
mes de febrer, que amb la industrialització,
l’estil de vida s’ha anat tornant cada cop més
sedentari: “Actualment, el 40% de la població
adulta és sedentària o mínimament activa”.
Per això, va reivindicar que cal moure’s i que
“fent molt poc, fem molt”.
Mantenir-se actiu millora la salut física i mental
La iniciativa s’adreça especialment a adults sedentaris amb factors de risc cardiovasculars
activitats Per a tots els gustos“Activa’t caminant” és un dels punts forts del PAFES Centelles per promoure les caminades salu-
dables, a partir de l’organització de dues rutes “sense gaires desnivells, d’entre 2 i 5 km, aptes per
a tothom: una ruta verda per l’espai fluvial i una d’urbana pel mig del poble”, tal com va explicar
Albert Navarrete, agent territorial del PAFES a la Catalunya Central.
unir centelles caminant
Ja l’estiu del 2010, es van impulsar iniciatives d’èxit com “T’apuntes a caminar?”, una
caminada diària d’una hora de durada per dins el poble, amb una participació total de
300 persones, més una vintena de monitors voluntaris i professionals de la zona. I les ac-
tivitats no paren: la pràctica de la natació i l’activitat física dins l’aigua a la piscina muni-
cipal; exercicis de respiració, ioga, balls de saló, gimnàstica per a gent gran, estiraments,
pilates, dansa del ventre, tai-txi; caminades mensuals, i altres rutes per caminar o fer en
bicicleta, com la “Ruta dels molins” o la “Ruta de les bruixes”, entre d’altres activitats,
totes elles organitzades per les diverses entitats del poble.
Totes aquestes activitats tenen un valor afegit, “un component cultural que contribueix a la
identificació i unió del municipi”, recalca Miquel Arisa, alcalde de Centelles.
combatre el sedentarismeAmb aquestes premisses i amb la voluntat
de combatre el sedentarisme de la societat
actual promovent l’exercici físic, sorgeix el
La finalitat del programa és millorar la qualitat de vida de les persones i crear l'hàbit de caminar tot l'any
La tercera edició del programa de salut
“T’apuntes a caminar?”, que es va
celebrar del 6 de juny al 29 de juliol,
va acabar amb tots els participants reunits
a "la Pista" menjant un entrepà de botifarra
a la brasa i un gelat. Durant les caminades,
una samarreta de color vermell amb el
text "M'apunto", que portaven la majoria
de participants, va alegrar els carrers de
Centelles.
Promoure l'activitat fÍsica"T'apuntes a caminar?" és un programa
de promoció de la salut adreçat a tota la
població per tal que practiquin activitat
física, especialment totes aquelles persones
que no en realitzen de forma habitual.
foto
s ce
dide
s pe
r l'e
dito
rial
El P
orta
l.
ÈXit DE pARticipAció al "t'apuntes a caminar?" de centelles
UN TOTAL DE 175 INSCRITS I 25 MONITORS HAN PARTICIPAT EN AqUEST PROGRAMA DE SALUT.
El programa ofereix una caminada diària
d’una hora, en un circuit pel poble de
Centelles, amb la possibilitat de fer un
recorregut petit de 20 minuts per a aquelles
persones que s’inicien en l’hàbit de caminar.
Per a totes les edatsUn total de 175 inscrits, des dels 4 anys
el més petit i fins els 87 anys la més gran,
acompanyats per uns 25 monitors que han
col·laborat de forma desinteressada, han
participat en aquest programa.
Aquelles persones que per motius de salut
només podien fer el primer recorregut
van caminar 2 km diaris aproximadament,
d'altres van caminar uns 3 km o, fins i tot,
5 km. A més, cal reconèixer que molts dels
participants que inicialment van començar
fent 2 km, van acabar caminant-ne 3 o 5. La
finalitat del programa, però, no era recórrer
un nombre determinat de quilòmetres, sinó
millorar la qualitat de vida, crear l'hàbit i
aconseguir que la gent s’organitzi i camini
tot l’any.
Sense cap incident important, més enllà
d'alguns dies amb pluja, plugim o una
caiguda casual, es van viure unes jornades
de bona avinença i molt bon humor. Per això,
esperem que l’any vinent hi puguem tornar i
ens retrobem tots plegats! Gràcies a tots!
Lourdes tuneu i cruellsResponsable d’Atenció al Ciutadà
EAP Centelles
mesos, s’han aconseguit millores
estadísticament significatives en la
memòria a curt i a llarg termini, en
l’orientació, i així mateix en les pro-
ves de memòria motriu.
conclusions molt PositivesVal la pena assenyalar que els resultats
aconseguits en aquest estudi han estat
molt gratificants i eloqüents, ja que confir-
men que per mantenir i/o millorar qualitats
cognitives com la memòria és preferible re-
alitzar de forma conjunta exercicis motrius
i de memòria.
Així, doncs, la pràctica d’exercici físic amb
memòria pot ajudar a prevenir possibles
problemes de deteriorament cognitiu cau-
sats per l’envelliment en gent gran, i val la
pena realitzar i recomanar des de les con-
sultes d’Atenció Primària aquesta activitat.
exercicis que posaran a prova la seva capa-
citat d’adaptar-se a diferents situacions, de
donar una resposta motriu correcta davant
de propostes diverses i de solucionar pro-
blemes de forma motriu.
resultats del ProgramaDes del 2008 anem estudiant i revisant els
tests que es passen als participants i que
posen de relleu la següent informació:
Han començat l’activitat i contestat •
els tests inicials 115 alumnes.
La mitjana d’edat ha estat de 75 anys, •
i hi han participat un 75% de dones i
un 25% d’homes. D’aquests, un 42%
viuen sols, un 41% en parella i un 17%
amb els fills.
Amb la participació en les sessions •
de motricitat i memòria durant sis pROgRAmA mOtRicitAt i mEmÒRiA AmB pERSOnES gRAnSJA fA cINc ANys, quE L’AssOcIAcIÓ EsPORtIVA sARRIÀ - sANt GERVAsI I L’EquIP D’AtENcIÓ PRIMÀRIA DE VALLcARcA – sANt GERVAsI, VAM INIcIAR uNA ExPERIÈNcIA PILOt: uN PROGRAMA D’ExERcIcI físIc ADREÇAt A GENt GRAN, quE fA EsPEcIAL INcIDÈNcIA EN LA MEMòRIA.
Aquest programa es fa cada curs du-
rant sis mesos, amb usuaris diferents
i en sessions setmanals de 90 minuts.
En iniciar el programa es passen uns tests de
memòria, ansietat i depressió, que es repeteixen
en acabar el curs de cara a detectar les possibles
millores. Treballem amb gent gran a partir
de l’exercici físic i l’objectiu principal és el
de millorar o prevenir la pèrdua de la me-
mòria, de l’atenció, de l’orientació espacial
i temporal, en definitiva, que la pràctica re-
gular d’exercici físic sigui enriquidora.
l’orientació temporal i el llenguatge, entre les
qualitats cognitives més destacades. En aca-
bar es passa a fer exercici físic, començant
per un escalfament, amb automassatges i
estiraments suaus, és a dir, mobilitzant tot el
cos, per després seguir amb propostes simi-
lars a les que s’han realitzat a l’aula, però en
moviment, de manera que hi ha una trans-
ferència del treball a l’aula al treball motriu.
En aquesta part es proposa un treball molt
creatiu i lúdic, en què els usuaris s’ho passen
d’allò més bé. Per acabar la sessió es propo-
sen uns massatges per parelles o qualsevol
exercici que els relaxi i marxin contents.
Abans de tancar la sessió es comenta el que
s’ha treballat i com s’ha treballat.
Les persones que participen en el Programa
Motricitat i Memòria, aniran adquirint més
flexibilitat i habilitat mental, realitzaran
Amb el programa s’adquireix més flexibilitat i habilitat mental per adaptar-se a situacions noves
L’exercici físic juntament amb l’exercici cognitiu protegeix la nostra salut cardiovascular i cerebral
Pilar Pont GeisDirecció Tècnica Programa d’activitats de
salut per a la gent granAssociació Esportiva Sarrià - Sant Gervasi
ActiVitAtS gRUpALS i cOmUnitÀRiES cURS 2011/2012Com cada any estem programant les activitats grupals i comunitàries per al curs 2011/2012:
Psicomotricitat i memòria•tai-txi•tallers de relaxació – respiració
•Dona i esport•taller d’incontinència urinària
•Nens en moviment•Massatge infantil•cursos adreçats a pacients crònics
•
La finalitat d’aquestes activitats és la millora de la qualitat de vida, a més de potenciar la socialit-zació i integració social.si teniu interès a participar-hi, no dubteu d’informar-vos per mitjà del vostres professionals d’infer-meria, el vostre metge o la treballadora social, carolina Pascual.
com treballem?La sessió te una durada de 90 minuts. Co-
mença amb exercicis de memòria a l’aula,
és a dir, asseguts, fent propostes on es tre-
balla: l’observació, l’atenció, la memòria a
curt i a llarg termini, l’orientació espacial,
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
tDAh O SínDROmE DE DÈficit D’AtEnció i hipERActiVitAtEL TDAH (TRASTORN PER DèfICIT D’ATENCIó AMb HIPERCTIVITAT) éS UNA SíNDROME MèDICA qUE AfECTA LA CAPACITAT DE LA PERSONA PER MANTENIR-SE qUIETA, CONCENTRAR-SE I/O PRESTAR ATENCIó. ELS NENS qUE PATEIXEN TDAH TENEN ALGUNA ALTERACIó PEL qUE fA ALS NEUROTRANSMISSORS, SUbSTàNCIES qUíMIqUES qUE ENVIEN ELS MISSATGES ENTRE LES CèL·LULES NERVIOSES DEL CERVELL.
No tots els nens distrets, moguts o amb dificultats d’aprenentatge pateixen un tDAH. cal fer un diagnòstic acurat abans de fer tractament farmacològic!
L a síndrome comença sempre durant
la infància, però a vegades no es diag-
nostica fins a l’adolescència o, encara,
quan ja s’és adult. Pot presentar-se de dife-
rents maneres, ja que afecta en més o menys
grau l’atenció, l’activitat i la impulsivitat.
Els símptomes es poden agrupar en dos blocs
principals: els d’inatenció, com ara distreure’s
fàcilment, perdre objectes, no escoltar quan
es parla directament o deixar les coses per
més endavant, i els d’hiperactivitat, com ara
moure’s, aixecar-se o parlar constantment,
inquietud, dificultat per esperar el torn, in-
terrompre les converses, etc.
No hem d’oblidar que és absolutament nor-
mal que els nens es dispersin en una classe
“avorrida,” interrompin converses o s’oblidin
de fer els deures de tant en tant. Però els in-
fants amb TDAH tenen seriosos problemes
per concentrar-se o controlar el seu compor-
tament. Això afecta les seves emocions i el
seu desenvolupament. A mesura que l’infant
creix la hiperactivitat disminuirà, però els
problemes relacionats amb l’orga-
nització i l’atenció, en general
persisteixen. El 70% dels
nens diagnosticats a la
infància ho seguiran
sent de grans.
El tractament no és cu-
ratiu sinó simptomàtic
i específic per a cada
infant segons el major
o menor grau d’afectació
de l’atenció o la hiperactivitat.
Probablement necessitarà medicació,
i assessorament i seguiment psicopedagògic.
algunes recomanacionsParlar-ne amb els professors i, segons •
l’edat, amb els companys.
L’Equip d’Atenció Primà-ria Vallcarca - Sant Gervasi avança en la po-
lítica de racionalització de la prescripció de medicaments. Les principals actuacions que es proposen són les següents:- Utilització sempre que sigui possible d’especialitats farma-cèutiques genèriques (EFG).- En les patologies més fre-qüents (dispèpsia ulcerosa, hi-pertensió arterial, hipercolesterolèmia, depressió i osteoporosi), utilit-zació preferent dels fàrmacs inclosos en els preus de referència i recomanats a les guies terapèutiques d’Atenció Primària. - Utilització de fàrmacs amb evidència científica d’eficàcia prova-da, limitant l’ús d’aquells que poden ser dubtosos (vasodilatadors ce-rebrals, antiinflamatoris tòpics, regeneradors de cartílag...).
Amb aquestes mesures l’EAP s’adhereix a les directrius marcades pel Consorci Sanitari de Barcelona i el Catsalut en aquest camp i pretén contribuir en la mesura de les seves possibilitats a racionalitzar la prescripció de medicaments a Catalunya.
Moltes gràcies i salutacions cordials.
Dr. Lluís Gràcia PardoDirector
Equip d’Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi
Racionalitzem la prescripció de medicaments
Per primera vegada es programa
al centre un taller adreçat a adolescents per ensenyar
tècniques de relaxació. Per a més informació contacteu amb el vostre pediatre o
infermer.
Dra. Rosa M. casademont PouPediatra
Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi
Asseure’s al davant durant la classe per •
evitar distraccions.
Apagar el mòbil mentre es fan els deures.•
Utilitzar una agenda (electrònica o no) per •
intentar portar un ordre durant el dia.
Fer molta activitat física.•
Aprendre tècniques de relaxació o de con-•
centració (ioga o derivats).
A l’hora de treure’s el carnet de conduir és •
important anar acompanyat amb
un adult durant un temps.
I no hem d’oblidar mai
que s’ha d’aplaudir i en-
coratjar l’infant quan
fa una feina ben feta.
Tenir un TDAH no vol
dir mai que no es pu-
guin tenir capacitats o
talents.
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
SALUt i EScOLA: la consulta Oberta al nostre barri
Durant l’etapa de la joventut sentim els
riscos d’una manera atenuada, com
si no fossin importants i poguéssim
afrontar-los només amb l’ajuda del nostre
grup d’amics.
Per tant, no és difícil que els adolescents
tinguin tendència a adoptar les anomena-
des “conductes de risc”.
uN DELs REPtEs REALMENt cOMPLExOs DE L’EscENARI sANItARI és L’APROPAMENt DE LEs PERsONEs Més JOVEs A LEs INstItucIONs sANItÀRIEs I AquEstA és JustAMENt LA fINALItAt DEL PROGRAMA sALut I EscOLA.
Vanesa closas i Isabel solísInfermeres
CAP Les Hortes
Escola Anna Ravell, un dels centres del barri on es fa la consulta Oberta.
drogues o el consum de tabac i alcohol, per
una relació dependent de les noves tecno-
logies i les xarxes socials (Facebook, Twit-
ter…), per l’abús del mòbil, pel gust com-
pulsiu pels videojocs, etc.
Un altre tipus de comportament nociu per a la
salut està relacionat amb la imatge. Els models
d’èxit social que es projecten a la publicitat i
al mercat sovint tenen efectes perversos entre
els joves. De vegades, aquests models es trans-
formen en consum compulsiu o en trastorns
alimentaris greus, com la bulímia i l’anorèxia.
els joves, un món ProPiÉs freqüent que les conductes de risc es desen-
volupin dins els grups de joves, és a dir, subtil-
ment. I això vol dir que professors i familiars
no pertanyen a aquests grups. Els joves han
descobert que tenen un món propi, on queden
excloses les persones que, segons ells, no com-
parteixen els seus valors, opinions i formes de
pensament. És per això que el Programa Salut
i Escola (PSiE) es desenvolupa a Catalunya des
de l’any 2004. La idea es introduir un agent sa-
nitari a l’interior dels grups de joves, principal-
ment dels estudiants que cursen el segon cicle
de l’ESO. Aquest agent és una infermera que
té la missió de conèixer els problemes dels es-
tudiants, mobilitzar les entitats col·laboradores
(centres d’Atenció Primària, salut mental, salut
sexual i drogodependències) i donar el suport
necessari, sempre en un entorn de confiança i
confidencialitat.
Com han demostrat experiències anteriors, un
agent extern —ni professor, ni pare— es pot
convertir en un element força actiu en la for-
mació dels “factors de protecció” en la cultura
dels adolescents, perquè els ofereix eines per
trobar solucions oportunes i creatives als pro-
blemes ocasionats per les conductes de risc.
la nostra eXPeriènciaLa Consulta Oberta del PSiE funciona al nostre
barri des de fa quatre anys, concretament als
dos instituts que tenim: l’escola Anna Ravell i
l’IES Consell de Cent. Dues hores per setmana,
les infermeres Vanesa Closas i Isabel Solís ate-
nen els joves en horari programat. A poc a poc,
les infermeres i el personal docent han anant
cultivant una relació col·laboradora, que ha
aconseguit augmentar el nombre de consultes
dels adolescents.
Des del nostre centre creiem molt en aques-
ta relació, ja que és la manera com la infer-
mera passa a formar part de l’escola i a ser
coneguda per tothom. Els estudiants i les
seves famílies entenen així la importància
de consultar els dubtes relacionats amb la
salut. Els motius principals de consulta dels
adolescents entre 12 i 17 anys, per aquest
ordre, són la sexualitat i afectivitat, la imatge
corporal i les drogues, que inclouen el tabac
i l’alcohol. Es fa una mitjana de 60 consultes
per curs i escola i les més interessades són
les noies (96%) per sobre dels nois (4%).
La consulta Oberta rep una mitjana de 60 preguntes per curs, majoritàriament de noies
Què són les conductes de risc? Es tracta de comportaments amb conseqüèn-
cies negatives per a la salut i el desenvolupa-
ment de la persona. Poden manifestar-se en
diferents àmbits. En el camp de la sexualitat i
l’afectivitat, per exemple, en forma d’embaras-
sos no desitjats o d’infeccions de transmissió
sexual. Poden sorgir també per l’ús i abús de
Tot i que no es pot valorar econòmicament la
dedicació, la implicació i la solidaritat d’una fa-
mília acollidora, la Generalitat de Catalunya
fa una aportació econòmica a aquestes
famílies per ajudar a cobrir les des-
peses dels nens. I és que a Catalu-
nya hi ha un gran nombre de me-
nors de diferents edats que viuen
en centres residencials, a l’espera
de poder conviure amb famílies.
suPort a les famÍlies acollidoresL’associació Cel Obert dóna a aquestes famílies
suport professional d’orientació, assessorament i
acompanyament durant l’acolliment.
Des de l’associació es realitzen entrevistes orien-
tades a conèixer la família acollidora i a valorar el
perfil d’infant més adequat per ser-hi incorporat.
La convivència del nen o nena amb la família aco-
llidora és progressiva per poder anar-se adaptant
a la nova situació. En el moment que l’infant ja
resideix amb la família la integració és global, ja
VOLS SER fAmíLiA AcOLLiDORA?PERquÈ tOt NEN NEcEssItA uNA fAMíLIA ON cRéIxER, VOLs cONVERtIR-tE EN uNA fAMíLIA D’AcOLLIDA?
A Catalunya hi ha molts infants que per
diferents circumstàncies familiars no
poden viure amb la seva família. Les
famílies acollidores són una alternativa a
l’ingrés dels nens en centres residencials i
fan possible que els menors puguin
gaudir durant el temps que sigui
necessari d’un ambient familiar,
afectiu i normalitzador, que els
ajuda a un adequat desenvolupa-
ment personal, social i emocional.
La majoria d’infants acollits milloren la salut i
l’autoestima al cap de poc temps de conviure
amb una família.
Queridos todos:
Y digo todos porque incluyo a pacientes, compañeros, vecinos, amigos... y a los que son un poquito de todo
eso de una sola vez. Como ya sabéis, el destino (entre otras cosas...) ha querido que no sigamos juntos
en esta aventurilla del vivir en la que nos habíamos embarcado.
Hace ya unos meses que no estoy en la consulta 112 y hace un mes que desarrollo mi actividad en otro cen-
tro, pero os echo de menos cada día igual que el anterior y que el siguiente.
El motivo de esta carta es deciros GRACIAS, gracias por recibirme, gracias por aceptarme, gracias por que-
rerme, gracias por incluirme en vuestras familias, por invitarme a vues-
tras casas... Gracias por abrir el corazón cada día en la consulta, por
hacerme sentir parte de vuestras vidas en todo momento y hacérmelo
saber a cada instante con vuestro cariño, confianza y respeto. Me
habéis aceptado tal y como soy (y no es fácil) desde el primer momen-
to, por eso, también, gracias. Y por último, gracias por haberme hecho
sentir VUESTRO médico, vosotros también fuisteis MIS pacientes, creo
que en ese sentimiento de pertenencia está el vínculo tan necesario
para que esta relación prospere hacia buen puerto...
Aunque ahora me encuentre desarrollando mi vida profesional en
otros centros quiero que sepáis que sois muy especiales para mí, habéis
sido mi primer cupo propio, con vosotros he podido poner en práctica todo
aquello que me esforcé por aprender durante mi carrera y durante
los años de residencia y... viendo el resultado y las reacciones, no lo
debí aprender mal porque me habéis hecho sentir querido y respe-
tado, y creo que he satisfecho vuestras expectativas. Por esto, por
hacerme sentir que soy capaz, seréis siempre especiales. Me gustaría pensar que siempre habrá una sonrisa
cuando os recuerde, de esas tontas, que uno ni tan siquiera nota, pero que le hacen sentir esas mariposillas
por dentro de felicidad y tranquilidad con uno mismo. Me gustaría pensar también que esa misma sonrisa
vendrá a vuestras caras cuando me recordéis a mí y que en este recuerdo mutuo los instantes de felici-
dad hagan un poquito más llevadero el día a día difícil en nuestras vidas. Esto es lo que yo intentaba en
la consulta, usar la sonrisa y la ternura como arma para hacer más llevadero cualquier pesar del cuerpo o
el alma.
No se me dió la oportunidad de deciros adiós, y en el fondo me alegro, habría sido doloroso y triste y quiero
recordaros y que me recordéis en el día a día de la faena y la consulta, por eso aprovecho estas líneas
para decir “Hasta luego”, ya sabéis que vivo por el barrio y ya sabéis que siempre tendré un minutillo para
cualquier cosa que necesitéis.
Gracias de nuevo, me despido con el mejor de los deseos para mis niños y niñas del Poble-sec.
Amor y suerte en la vida.
Os quiero.
Luis José Gallardo Martínez
La majoria d’infants acollits milloren la salut i l’autoestima al cap de poc temps de conviure amb una família
xavier GarciaDirector de l’Associació d’Ajuda Social Cel Obert,
entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya.Av. Meridiana 354, 11è A , 08027 Barcelona
Tel: 93 311 69 05
sigui en la vida quotidiana o en l’entorn (escola,
activitats...), igual que fan els altres nens.
De la mateixa manera que existeixen diferents
característiques entre els nens en situació d’aco-
lliment, manquen famílies acollidores que puguin
donar resposta a aquestes necessitats. Hi ha diver-
ses modalitats d’acolliment depenent del que les
famílies poden oferir i de la seva capacitat d’adap-
tar-se a les circumstàncies familiars i personals
dels infants. Truca’ns i t’informarem sobre l’acolli-
ment, pensa que hi ha molts nens que esperen una
família com la teva que els pugui acollir per viure
en un ambient normalitzador i amb molta estima.
Per a més informació:
administracio@cel-obert.com
Factors de risc Sense factors de risc
200
150
100
50
0 < 1 1-4 5-14 15-44 45-64 < 65 Anys
Taxa d’hospitalització (nº per 100.000 persones/any) per grip als EEUU 1990-1999, per edat i factors de risc. Font: Neuzil KM et al. N Engl J Med. 2000; 342:225-231. Neuzil KM et al. J Poediatr. 2000; 137:856-864
Factors de risc Sense factors de risc
200
150
100
50
0 < 1 1-4 5-14 15-44 45-64 < 65 Anys
Taxa d’hospitalització (nº per 100.000 persones/any) per grip als EEUU 1990-1999, per edat i factors de risc. Font: Neuzil KM et al. N Engl J Med. 2000; 342:225-231. Neuzil KM et al. J Poediatr. 2000; 137:856-864
Factors de risc Sense factors de risc
200
150
100
50
0 < 1 1-4 5-14 15-44 45-64 < 65 Anys
Taxa d’hospitalització (nº per 100.000 persones/any) per grip als EEUU 1990-1999, per edat i factors de risc. Font: Neuzil KM et al. N Engl J Med. 2000; 342:225-231. Neuzil KM et al. J Poediatr. 2000; 137:856-864
ÉS impORtAnt VAcUnAR ELS nEnS DE LA gRip?
salutfer4
Els brots de grip en els nens comencen
d’una a dues setmanes abans que els
brots de grip en els adults. Així, doncs,
la població infantil juga un paper important
en l’expansió de la malaltia i la transmissió
a altres nens del seu entorn escolar, als seus
familiars i a la resta de la població. Hi ha un
percentatge variable entre el 5 i el 25% de
malalts de grip que presenten complicacions
com otitis, bronquitis i pneumònies.
cada any a Europa, entre el 10 i el 20% dels nens i entre el 5 i el 10% dels adults passen la grip.
carme Palasí
Pediatra
EAP Sardenya
cOL·LEctiU DE nEnS QUE pRESEntA fActORS DE RiSc
Malaltia respiratòria crònica (asma, •
bronquitis de repetició...).
Malaltia cardiovascular crònica (hiper-•
tensió arterial, problemes cardíacs...).
Malaltia metabòlica crònica (diabetis…).•
Malaltia renal o hepàtica crònica.•
Malaltia inflamatòria intestinal crònica •
(Crohn, colitis ulcerosa...).
Immunodepressió o immunodeficièn-•
cia (congènita o adquirida).
Asplènia funcional o anatòmica (melsa •
no funcionant o extirpada).
Càncer.•
Malaltia neuromuscular crònica i en-•
cefalopaties moderades i greus.
Malalties hematològiques modera-•
des-greus.
Malnutrició.•
Obesitat mòrbida.•
Síndrome de Down i altres cromoso-•
mopaties greus.
Nens i adolescents (de 6 mesos a 18 •
anys) en tractament continuat amb
àcid acetilsalicílic.
Embaràs (adolescents).•
TAXES ACUMULADES DE GRIP PER EDAT De l’1 d’octubre de 2010 fins el 30 d’abril de 2011
6000
5000
4000
3000
2000
1000
0 0-4 5-14 15-24 25-44 45-64 65-75
Grup d’edat
+75
Taxe
s pe
r 10
0.00
0 ha
bita
nts
Font: Obtinguda del Ministerio de Sanidad i Consumo espanyol
TAXES ACUMULADES DE GRIP PER EDAT De l’1 d’octubre de 2010 fins el 30 d’abril de 2011
6000
5000
4000
3000
2000
1000
0 0-4 5-14 15-24 25-44 45-64 65-75
Grup d’edat
+75
Taxe
s pe
r 10
0.00
0 ha
bita
nts
Font: Obtinguda del Ministerio de Sanidad i Consumo espanyol
Els nens menors de 5 anys, especialment els
menors de 2 anys, presenten elevades taxes
d’hospitalització per grip, fins i tot superiors al
grup d’adults majors de 65 anys.
La taxa d’hospitalització en tots els grups d’edat
és significativament major dins el col·lectiu de
persones que presenten factors de risc.
VAcUnES AntigRipALS
Les agències que vigilen la seguretat de les va-
cunes a nivell mundial n’han estudiat exhaus-
tivament els efectes secundaris i han arribat
a la conclusió que són segures i efectives per
prevenir la malaltia.
El Comitè Assessor de Vacunes de l’Associació
Espanyola de Pediatria recomana la vacunació
antigripal estacional com a estratègia clara-
ment beneficiosa per a persones de risc, col-
lectiu per al qual aquesta vacunació represen-
ta una oferta de salut inqüestionable.
Pel que fa als nens, es recomana la va-
cunació de:
Nens majors de 6 mesos i adolescents •
dels grups de risc.
Nens majors de 6 mesos i adolescents •
sense patologia de base però que con-
viuen amb pacients de risc.
És molt important vacunar tot l’entorn •
familiar dels nens menors de 6 mesos
amb factors de risc, ja que aquests in-
fants no es poden vacunar.
fORMA D’ADMINIstRAcIÓ I NOMbRE DE DOsIs sEGONs L’EDAt:
Edat Dosi Nombre
dosis
Via
6-35 mesos 0,25 2* Intramuscular
3-9 anys 0,5 ml 2* Intramuscular
>9 anys 0,5 ml 1 Intramuscular
Adults 0,5 ml 1 Intramuscular
(*) A partir dels 6 mesos de vida i fins als 9 anys cal administrar 2 dosis amb un interval
mínim de quatre setmanes als nens que es vacunin per primer cop enfront de la grip.
(*) En majors de 9 anys n’hi ha prou amb una sola dosi de 0,5 ml.
Els brots de grip en elsnens comencen abans queen els adults i, per tant,contribueixen a transmetre i expandir la malaltia
TAXES ACUMULADES DE GRIP PER EDATDe l’1 d’octubre de 2010 fins el 30 d’abril de 2011
TAXA D’HOSPITALITzACIó
L a manifestació de la cefalea en la po-
blació és alta tenint en compte que
el 90% d’adults afirma haver patit al-
menys un episodi de mal de cap durant l’any
anterior.
Aproximadament el 50-60% de la població pa-
teix cefalees periòdicament, el 12-13% pateix
de migranya i el 4-5% de la població general té
mal de cap pràcticament cada dia.
tinc mAL DE cAp
El mal de cap (cefalea) representa el principal motiu de consulta neurològica que es fa al metge d’Atenció Primària.
Aproximadament la meitat de la població pateix cefalees de manera periòdica
Les cefalees que apareixen en les primeres
edats de la vida, generalment són cefalees
primàries, mentre que les que apareixen en
edats més avançades o a la vellesa, ens do-
nen els indicis per a la identificació d’una
malaltia associada.
Els símptomes o signes que poden conside-
rar-se indicatius d’una possible cefalea se-
cundària són els següents:
La cefalea es manifesta més freqüentment
en dones que en homes. Pot ser primària,
això vol dir que el mal de cap representa en
si mateix la malaltia, o bé secundària, si la
- Cefalea intensa que apareix de sobte.
- Empitjorament recent d’un mal de cap crònic.
- Cefalea de freqüència i/o d’intensitat creixent.
- Localització unilateral estricta, excepte
cefalea clúster, hemicrània paroxística, neu-
ràlgia occipital, neuràlgia del trigemin, he-
micrània contínua i altres cefalees primàries
unilaterals.
- Mal de cap que va acompanyat de:
Trastorns de conducta o de com-•
portament.
Crisis epilèptiques.•
Alteració neurològica focal.•
Papil·ledema (inflamació del nervi •
òptic a causa d’hipertensió intra-
cranial).
Febre.•
Nàusees i vòmits.•
Presència de signes a les meninges.•
-Cefalea a causa d’un esforç físic, de tos
o d’un canvi postural.
-Cefalea de caracterís-
tiques atípiques.
-Cefalea refractària a un
tractament teòricament
correcte.
-Cefalea en edats avança-
des de la vida.
-Cefalea de presentació
predominantment nocturna.
-Cefalea en pacients oncolò-
gics o immunocompromesos.
diagnòstic i tractamentsEls mètodes diagnòstics de-
pendran del tipus de cefalea,
de les característiques del dolor
i de l’edat del pacient, tot i que
fonamentalment el diagnòstic de
les cefalees primàries es basa en un
bon interrogatori. Pel que fa a les
cefalees secundàries, serà necessa-
ri fer proves complementàries, tant
analítiques com d’imatges.
Lògicament, el seguiment dependrà de la
persona i del tipus de cefalea que es tracti.
La majoria de pacients amb cefalees primà-
ries són tractats de manera adequada pels
seus metges de família, tot i que es produ-
eixen situacions, per exemple, de pacients
rebels als tractaments convencionals, de
formes atípiques de migranya com la bacil·lar
o l’hemiplègica, pacients amb cefalees en acú-
muls, etc. En aquests casos el seguiment s’hau-
rà de fer conjuntament amb el neuròleg, que
serà l’especialista que intervindrà en el control
fins a aconseguir l’estabilitat clínica i que per-
metrà que el pacient torni a la consulta del seu
metge d’Atenció Primària.
David bottaro
Metge MIR de Medicina
Familiar i Comunitària
EAP Sardenya
cefalea apareix com un símptoma d’un pro-
cés adjacent o malaltia de base.
descriPció de la simPtomatologiaA diferència d’altres malalties, per arribar a
un diagnòstic amb certesa, el més impor-
tant és la descripció que en fa el pacient i
la capacitat del metge de percebre la infor-
mació aportada.
La majoria de pacients amb cefalees primàries són tractats de manera adequada pels seus metges de família
salutfer 5
Vic celebra l’11è memorialmontse VillarrubiauN ANy Més, VIc VA VIuRE AMb uNA ELEVADA AssIstÈNcIA EL cONcERt DE L’ONzENA EDIcIÓ DEL MEMORIAL MONtsE VILLARRubIA, quE VA cOMPtAR EN AquEstA OcAsIÓ AMb EL GRuP tHE MINstRELs quARtEt.
un nombrós públic es va emocionar en diverses ocasions durant l’actuació del quartet vocal ‘a capella’ the Minstrels
El concert, organitzat pel CAP El Remei, va
ser seguit per un nombrós públic, que es
va emocionar en diverses ocasions du-
rant l’actuació del quartet vocal a capella The
Minstrels. El grup va interpretar un repertori
musical basat, sobretot, en els negro-spirituals a
Repertori del concertPrimera part (música espiritual negra)Behold The Bridegroom ComethSwing Down
It’s Me, Oh Lord!Oh, Peter, Go Ring Them Bells!Swing Low, Sweet ChariotWe Are Trav’lling
Give Me That Old Time ReligionJoshua Fit The Battle Of Jericho Segona part Good News (esp. negra)Sweet & Low (‘barbershop’)The Bare Necessities (T. Gylkison, del mu-sical El Llibre de la Selva)Yesterday (The Beatles)Goodnight, Sweetheart (‘doo wop’)Tootsie (‘barbershop’)
Down By The Riverside (esp. negra)Oh, When The Saints Go Marchin’ In (esp. negre)Un Buen Menú (K. Zoller)Maria (L.Bernstein, del musical West Side Story)
ajuda constants a tots aquells que han tin-
gut dificultats econòmiques, i que ha prio-
ritzat la cohesió social. Després del pregó i
el concert, la jornada es va cloure amb un
refrigeri popular, gentilesa de l’hipermercat
Esclat del barri del Remei.
cOnEgUEm thE minStRELSAquest quartet vocal es va crear l’estiu
de 1997 i està integrat per joves for-
mats a l’Escolania de Montserrat que
posteriorment han continuat els seus
estudis de cant i música. Es tracta de
Joan Baptista (tenor), Xavier Gallego
(tenor), Llorenç Castelló (baríton) i Ger-
mán de la Riva (baix).
Una llarga trajectòriaAmb la seva música han recorregut gran
part del territori català amb actuacions, per
exemple, al Festival de Tardor Ribermúsica a
Barcelona, Festival Internacional de Música
de Tossa de Mar, Festival de Música de La
Bisbal d’Empordà, Concerts d’Estiu organit-
zat per Joventuts Musicals de Palafrugell,
Festival d’Estiu al Monestir de Gerri de la Sal,
Cicle de Concerts Música als Castells (la Seu
d’Urgell, Montjuïc, la Pobla de Claramunt,
Castellterçol, Santa Oliva, Solsona...) i Cicle
de Concerts a les Galeries d’Art de Barcelona
(Espai Mallorca).
Més informació sobre el grup:
www.theminstrelsquartet.com
capella, els barbershops i clàssics moderns. L’acte
va tenir lloc aquest setembre al centre cívic situat
al passeig de la Generalitat de Vic.
un Pregó solidariCom cada any, la trobada va començar amb
el tradicional pregó que, en aquest cas, va
anar a càrrec de mossèn Lluís Rocaspana,
una figura molt estimada dins el barri i que
enguany celebra els 50 anys de servei sa-
cerdotal, 25 dels quals han estat a la Parrò-
quia del Remei.
Es tracta d’una persona que s’ha caracterit-
zat pel treball comunitari, donant suport i
Lluís Rocaspana, una figura molt estimada dins el barri, ha estat el pregoner d’aquest any
Aquelles Petites Coses
Un sempre es creu que les marceix el temps i l’absència. Però el seu tren ara se’n va, ara retorna...
Són aquelles petites coses,que ens va deixar un temps de rosesen un racó,en un papero en un calaix.
Pacients, t’assetgen com aquell lladre darrere una porta.Et tenen pres sota els seus peus com fulles mortes que el vent aixeca aquí o allà.
S’enlairen tristes per arreu i ens fan plorar sense avisar quan ningú no ens veu…
Joan Manuel SerratPoema publicat al díptic de l’11è
Memorial Montse Villarrubia.
desavantatgesS’ha de recollir el medicament dins el marge •
de temps previst.
Qualsevol canvi que fa el metge en la pres-•
cripció ha de generar un nou Pla de medica-
ció que afecta totes les prescripcions.
7
QUÈ ÉS LA REcEptA ELEctRÒnicA?
LA REcEPtA ELEctRòNIcA és uN sIstEMA tELEMÀtIc quE INtEGRA ELs PROcEssOs DE PREscRIPcIÓ I DIsPENsAcIÓ DE LA PREstAcIÓ DE fÀRMAcs fINANÇAts PER LA sANItAt PÚbLIcA.
com funciona?El metge us prescriurà la recepta a través d’un
programa informàtic i us lliurarà un full de me-
dicació activa anomenat Pla de medicació, on
consta tota la informació necessària per poder
seguir correctament el tractament. Amb aquest
full podeu recollir directament la medicació a
qualsevol farmàcia de Catalunya. El farmacèu-
tic consultarà les receptes electròniques quan
presenteu la targeta sanitària individual i el full
de medicació activa a la pantalla de l’ordina-
dor, de manera que veurà amb total seguretat i
confidencialitat quines receptes teniu pendents
de dispensació.
intOXicAciOnS ALimEntÀRiES
Les intoxicacions alimentàries es produ-
eixen quan una persona consumeix un
aliment en mal estat, contaminat o tò-
xic. Els primers símptomes són diarrea, vòmit,
debilitat i febre, i poden aparèixer entre dues
i sis hores després d’haver consumit l’aliment
que ha fet mal. En cas d’intoxicació alimentà-
ria seguiu aquestes recomanacions:
- Eviteu la deshidratació i comproveu si
hi ha una millora progressiva. La recupe-
ració dels tipus més comuns d’intoxicació
alimentària, amb vòmits i mareig, triga un
parell de dies.
- Durant aquests dies, no consumiu aliments
sòlids fins que la diarrea no hagi passat, i
eviteu els productes làctics, perquè podrien
retardar la recuperació.
- Beveu líquids, que no siguin llet ni begu-
des amb cafeïna, per tal de reposar el líquid
perdut en la diarrea i els vòmits. Són útils les
begudes isotòniques com les que es prenen
durant la pràctica de l’esport.
- Si no tolereu cap mena de líquid, convé
que us vegi un metge, que considerarà la
possibilitat que sigueu atesos en un servei
d’urgències.
- Si teniu febre o si, encara amb més raó,
la diarrea presenta sang, cal que acudiu al
metge.
- Per calmar el mareig, us pot anar bé estirar-vos.
Quan la intoxicació és per ingestió de bolets,
els símptomes són: mal d’estómac molt fort,
suor freda, vòmits dolorosos i continuats, di-
arrees fètides i abundants, vertigen, postració
total, deliris, períodes alternatius de crisi i de
calma. En aquest cas:
- Si no heu pogut guardar restes dels bolets
consumits, en cru, heu de guardar una mostra
del vòmit perquè els metges identifiquin amb
més precisió el tòxic ingerit.
- La millor mesura contra la ingestió de bolets
tòxics és la prevenció: no colliu ni mengeu bolets
no coneguts o de procedència dubtosa.
Laura Vila
avantatges Millora el seguiment del tractament per part •
del pacient.
Millora la comunicació metge-farmàcia.•
Redueix el nombre de visites burocràtiques •
que han de fer els pacients.
Disminueix el nombre d’errors en la dispen-•
sació.
Ajusta la dispensació a la prescripció.•
QUÈ hi cOnStA, AL pLA DE mEDicAció?
JORDI FER SALUT
FESA0XXXXXXX
La recepta electrònica conté un codi de barres
a través del qual el farmacèutic pot veure quins
medicaments són vigents i quina és la data de
recollida. Cada Pla de medicació que s’impri-
meix canvia el codi de barres, per tant, si no és
l’últim que s’ha imprès les dades no concorda-
ran amb les del farmacèutic i no es podrà donar
la medicació. Un cop finalitzada la vigència del
medicament, s’ha de tornar al CAP per actua-
litzar el Pla de medicació (des de recepció es
podrà fer la gestió si el metge ho ha validat).
Quina medicació es Pot incloure?Tots els medicaments que estan finançats per la
Seguretat Social, sense comportar cap canvi en
les prestacions sanitàries habituals.
tots els tractaments són iguals?No, en la recepta electrònica es poden trobar
tres tipus diferents de tractaments:
1-. Tractament de llarga durada: es refereix a la
medicació crònica que es pren habitualment el
pacient i dura llargs períodes de temps.
2-. Tractament a demanda: són els medica-
ments que es poden recollir en cas necessari
però no de forma periòdica.
3-. Tractaments de curta durada: aquests
medicaments tenen un període de vigència
inferior perquè serveixen per tractar afecci-
ons agudes, és a dir, són medicaments que es
prenen puntualment.
codi de barres
nom i cognoms
medicació crònica
medicació a demanda
medicació aguda
targeta sanitària
La relació de parella és una part molt im-
portant de la vida de molta gent. Per això,
quan un dels membres pateix una malal-
tia greu com l’Alzheimer, un ictus, un càncer,
un accident de trànsit, etc., veure com l’altre
reacciona i s’adapta a la nova situació és clau.
La parella del malalt es veu sovint afectada a ni-
vell físic i emocional, ja que també pateix el
xoc al rebre el diagnòstic, així com la por de la
malaltia, la tristesa, la ira, la desesperança da-
vant la situació, les preocupacions per la re-
cuperació, la pressió, l’estrès, la incertesa del
futur... També pot experimentar sentiments
com la soledat, l’aïllament, la incomprensió,
la incomunicació o, fins i tot, la vergonya. De
LEs PERsONEs AMb PARELLEs quE PAtEIxEN MALALtIEs cRòNIquEs I cOMPLIcADEs EN VIuEN MOLt DE PROP L’EVOLucIÓ I EL tRActAMENt. AquEstA NOVA REALItAt, AMb PORs, NOVEs REsPONsAbILItAts I cÀRREGuEs, POt sER físIcAMENt I EMOcIONALMENt EsGOtADORA PER A LA PARELLA. PER AfRONtAR LA sItuAcIÓ, cuIDAR-sE A NIVELL físIc I EMOcIONAL és fONAMENtAL.
La malaltia no s’ha de convertir en un tema tabú,
sinó que és important que la parella sigui capaç
de resoldre conjuntament els problemes, i
compartir les dificultats i les alegries que
vagin sorgint. Així doncs, el suport ha de ser
mutu. Mantenir la complicitat contribueix a
fer que la parella segueixi sentint-se uni-
da, sense que la malaltia afecti negati-
vament la relació. És més, viure al
costat de l’altra persona aquestes
situacions és un repte que pot
enfortir la relació.
A més a més, la parella del ma-
lalt també ha d’encarar-se al fet
d’haver d’assumir una gran part de
les responsabilitats i tasques de l’altre membre.
D’aquesta manera, els papers dins la parella acos-
tumen a canviar per adaptar-se a la nova situa-
ció. Per exemple, es pot donar el cas que d’allò
que abans era una responsabilitat compartida,
ara sigui només un qui en sostingui tot
el pes, amb totes les dificultats
que això pot comportar. En
aquest sentit, si es tenen
fills, pot ser que aquests
hagin d’assumir més
responsabilitats i que
calgui demanar major
implicació dels familiars i
amics més propers.
L’estrès de la parella acostuma a ser enorme: tenir cura del malalt, fer-se càrrec dels fills, assumir més responsabilitats i tasques i, a la vegada, contenir els seus propis sentiments
Per afrontar la malaltia de la parella, és fonamental cuidar-se un mateix a nivell físic i emocional
En LA SALUt i En LA mALALtiA
fet, aquesta persona veu incrementat el risc de
desenvolupar trastorns afectius, d’estat d’ànim
o depressió. La relació de parella i les relacions
sexuals també poden veure’s afectades pels
efectes de la pròpia malaltia, pels canvis físics,
les pors i preocupacions pel futur.
adaPtar-se a la nova realitatEn primer lloc, cal respectar els diferents ritmes
d’adaptació a l’hora d’assumir la situació. A
mesura que passi el temps, el ritme de la pa-
rella s’anirà recuperant. Per això, és fonamental
mantenir una bona comunicació. El malalt no
ha de tenir por de demanar ajuda: involucrar la
parella pot fer-la sentir útil.
tenir cura d’un mateiXAquesta nova realitat reclama tenir cura de la
parella malalta, però també d’un mateix, tant
de la pròpia salut física com de l’emocional.
Menjar sa i equilibrat, dormir bé i fer activitat
física de manera regular és fonamental. També
s’aconsella compartir les pors, les inseguretats
i els dubtes amb la parella, els amics, la família,
metges, psicòlegs o buscar ajuda en grups de
suport formats per gent que estigui vivint la
mateixa situació i en associacions de malalts.
És bo prendre’s respirs i no carregar-se totes les
responsabilitats. Això ajuda a estar relaxat, positiu
i en forma per afrontar el dia a dia que comporta
conviure amb una malaltia crònica i complicada.
La parella
Actualment a catalunya s’està duent a terme un pla estratègic, el sItIc 2008-2011, per coordinar aquesta modernització i canvi en el procés assistencial
La història clínica compartida, la recepta electrònica, la carpeta personal de salut i la telemedicina són algunes de les noves eines per a la salut que han nascut gràcies a les tIc
aPosta Per les tic La digitalització i l’aplicació de les tecnolo-
gies de la informació i comunicació (TIC) en
l’àmbit de la salut s’emmarca en el procés de
creació d’un nou model sanitari, basat en la
innovació i modernització del sistema al ser-
vei dels ciutadans, dels centres i dels profes-
sionals de la salut. L’objectiu és clar: millorar
els serveis i l’assistència sanitària dels
ciutadans, agilitzar el procés i fer-
lo més eficaç i eficient. Tot plegat
contribueix a una racionalització
de les despeses i a una millora de
l’atenció al pacient.
D’una banda, amb les TIC els ciuta-
dans poden accedir a la informació
i als serveis necessaris. Pel que fa
als professionals i els centres sa-
nitaris, les TIC han permès augmentar la ra-
pidesa en l’intercanvi de dades. També han
ajudat a millorar les tasques de coordinació.
Com a conseqüència d’això, ha augmentat el
temps de dedicació dels professionals als pa-
cients, ha disminuït la part burocràtica i s’ha
millorat la gestió.
noves eines Per a la salutDel Pla estratègic SITIC 2008-2011 del
Departament de Salut de la
Generalitat de Catalunya nei-
xen diverses eines per a la mi-
llora del sistema sanitari.
La història clínica compartida
permet que qualsevol professio-
nal sanitari pugui consultar l’his-
torial mèdic del pacient mitjançant les TIC,
sÓN MOLts ELs bENEfIcIs quE APORtA LA IMPLANtAcIÓ DE LEs tEcNOLOGIEs DE LA INfORMAcIÓ I cOMuNIcAcIÓ (tIc) ALs usuARIs I ALs PROfEssIONALs DEL sEctOR DE LA sALut. AquEstEs NOVEs tEcNOLOGIEs HAN REVOLucIONAt EL sIstEMA sANItARI, AGILItzANt EL PROcés AssIstENcIAL I MILLORANt-NE LA GEstIÓ cLíNIcA I EcONòMIcA.
LES tic AL SERVEi DE LA SALUt
independentment del seu nivell assistencial
o del lloc on estigui ubicat geogràficament.
La recepta electrònica facilita el procés de
prescripció i dispensació. Així, es millora l’efi-
ciència d’aquests processos, es redueixen les
visites rutinàries i augmenta el control en la
prescripció. La recepta electrònica s’ha con-
vertit en una de les iniciatives més capdavan-
teres i de més èxit.
Amb les TIC també s’ha desenvolupat el Pla de
digitalització de la imatge mèdica. Aquest pro-
grama ha dotat els centres sanitaris d’equipa-
ment i programari per a la digitalització de la
imatge radiològica. D’aquesta manera, cada
vegada més es tendeix a aconseguir que els
estudis radiològics que es realitzen als cen-
tres sanitaris de Catalunya estiguin disponi-
bles també en format digital.
revolució digitalLa implantació de les TIC en l’àmbit de la
salut ha revolucionat aquest camp amb di-
verses novetats, oferint una atenció sanitària
més individualitzada. En els propers anys, el
desenvolupament d’aquestes tecnologies i
l’evolució en el seu ús, anirà perfilant com
serà l’atenció del futur. Des del Departament
de Salut de la Generalitat de Catalunya, es
preveu que creixerà la capacitat dels ciuta-
dans per corresponsabilitzar-se de la seva
salut. També s’espera que s’incrementin les
possibilitats de la investigació biomèdica, així
com canvis en la manera de treballar dels pro-
fessionals i dels centres sanitaris. I, sobretot,
s’augura una millora en la qualitat de l’assis-
tència mèdica. Les tecnologies permetran que
l’atenció i la informació sanitària s’adaptin a
les característiques de la població i de cada
individu en concret; que els pacients puguin
participar més en la cura de la seva pròpia
salut; que l’accés a la informació i als serveis
sigui més immediat; i que l’assistència i les
intervencions siguin més segures.
Salut
Facebook, Tuenti, Twitter, MySpace… són
algunes de les paraules més utilitzades
pels fills. Es refereixen a noms de xarxes
socials molt populars, basades en internet i en
les quals els joves participen activament.
una nova manera de comunicar-se Aquesta pràctica ha comportat un canvi d’hà-
bits comunicatius entre els adolescents els dar-
rers anys. Els joves expliquen el seu dia a dia
a través de la xarxa, envien missatges, pengen
fotos, vídeos, comparteixen enllaços, música,
juguen o comenten anotacions dels seus con-
tactes. Tot, a través de l’ordinador i el mòbil.
Aquests serveis ofereixen diferents maneres
d’interactuar sense la necessitat física de veu-
re’s cara a cara. I ho permeten fer tant amb els
amics de l’escola com amb els que es troben a
l’altra punta del món.
LEs xARxEs sOcIALs AcAPAREN EL tEMPs LLIuRE DELs NENs I ADOLEscENts A INtERNEt. AquEstA és uNA DE LEs MANEREs EN quÈ Es cOMuNIquEN ENtRE ELLs. INtERNEt té MOLts AVANtAtGEs PERò tAMbé PLANtEJA RIscOs, PER AIxò L’HAN D’utILItzAR DE MANERA sEGuRA I REsPONsAbLE.
Pensar abans d’actuar a internetLes xarxes socials tenen avantatges, però tam-
bé inconvenients. Tothom ha de ser consci-
ent de quins són els riscos als quals s’exposa
quan les utilitza. Poden trobar-s’hi comporta-
ments il·legals i continguts il·lícits. L’abús de
les xarxes socials també pot crear addicció i
aïllament. Una de les principals controvèrsies
és el control de les dades i la privacitat. De
fet, es pot crear fàcilment una identitat dife-
No es tracta de prohibir, sinó de sensibilitzar i educar, perquè cadascú pugui decidir l’ús que vol que es faci de les seves dades i de les de terceres persones
cal proporcionar eines adequades per protegir la privacitat en un mitjà tan globalitzat com internet
mEmÒRiA pREVEntiVA
LA GENt GRAN AcOstuMA A VEuRE AfEctADA LA sEVA MEMòRIA A cuRt tERMINI cOM A cONsEqüÈNcIA NAtuRAL DEL PROcés D’ENVELLIMENt. PER MANtENIR LA MEMòRIA EN fORMA, cAL tREbALLAR-LA DIA A DIA AMb uN EstIL DE VIDA sALuDAbLE I REALItzANt PEtIts ExERcIcIs.
DivErtir-sE mEntrE s’ExErCitA LA mEntLa tecnologia ha permès l’aparició de videojocs que ajuden a millorar l’agilitat mental i a mante-
nir la memòria jove. La primera vegada es demana al jugador la data de
naixement i si és dretà o esquerrà. Després, es fan uns
exercicis per determinar l’edat mental inicial del juga-
dor, que anirà baixant a mesura que vagi practicant. Els
entrenaments consten d’exercicis verbals i numèrics, que
es recomana fer seguint un calendari preestablert en què
es guarden els avenços del jugador.
Parar atenció a les coses i a les persones,
tenir el costum de concentrar-se,
fer treballar el cervell en
temes que siguin d’interès per
a la persona en qüestió,
tenir coses per re-
cordar, i fer activi-
tats que estimulin
la memòria són bons
mètodes de prevenció.
Petits eXercicis QuotidiansExisteixen petits trucs fàcils d’incorporar a
la vida diària i que ajudaran a conservar la
ment àgil i desperta, amb la qual cosa la me-
mòria millorarà:
• Deixar notes adhesives en llocs visibles o uti-
litzar una agenda o calendari per escriure-hi les
dades, dates o activitats que cal recordar.
• Seguir els telenotícies i llegir habitualment
una revista o diari.
• Escriure els aliments de la llista de la compra
classificats per fruites, productes làctics...
• Quan s’està al llit abans d’anar a dormir,
recordar el que s’ha fet durant el dia.
• Fer mots encreuats o jocs de taula per
desenvolupar la ment.
‘mens sana in corPore sano’A més a més, realitzar regularment activitat
física saludable, dormir el temps ne-
cessari i seguir una dieta sana i
equilibrada, rica en fruites
i verdures, evitant l’alco-
hol, els greixos, fregits i
l’excés de sal, ajuda a
protegir el cervell del deteriora-
ment. Els productes integrals, fruits secs i la ge-
lea reial, per exemple, són molt adequats per al
funcionament del cervell i del sistema nerviós.
Els aliments que contenen fòsfor (ous, cereals,
llenties, formatges...) i vitamina B (soja, llenties,
arròs integral...) són imprescindibles.
LES XARXES SOciALS,comunicar-se sense riscos
Realitzar activitat física ajuda a protegir el cervell del deteriorament
També és molt important
mantenir una bona salut
emocional. L’estrès, la
depressió i l’ansietat
causen efectes nega-
tius en les funcions
intel·lectuals. D’altra banda, el
grau d’activitat i exercitació men-
tal contribueixen a protegir el cervell.
rent de la pròpia o produir-se un suplantació
o robatori d’identitat, que doni lloc a estafes,
o que tercers explotin informació personal
sense permís. També es poden donar casos
d’assetjament cibernètic.
Davant d’això, els joves són els més vulne-
rables a la xarxa. Cal que aquests reflexionin
sobre si són conscients de les conseqüènci-
es que poden comportar els seus actes, per a
ells mateixos i per a terceres persones. D’altra
banda, els adults, tant pares com professors,
l’administració, les empreses i la societat en
general, han de poder disposar d’eines i co-
neixements en noves tecnologies per educar
els més joves en la cultura de la protecció de
dades amb totes les garanties.
Podeu trobar més informació sobre aquest
tema en els tres manuals sobre privacitat a
internet per a joves, elaborats per l’Agència
Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), la
Comissió de Llibertats i Informàtica (CLI) i el
Departament d’Educació de la Generalitat de
Catalunya: www20.gencat.cat
Ser pares Gent gran
Totes les meves amigues es masturben.
Jo tinc 16 anys i no ho he fet mai per-
què mai n’he tingut ganes. és normal?
És perfectament normal. La masturbació ens
permet conèixer el nostre cos i sentir plaer, a
banda de ser una manera d’alliberar tensions.
Però és un acte lliure. El fet que ho fem o no
respon a una necessitat individual i cada per-
sona és diferent, independentment que es tin-
gui o no parella. Pots trobar més informació
sobre aquest tema a la web de la Generalitat
de Catalunya: www.sexejoves.gencat.cat
tu preguntes, nOSALtRES RESpOnEmPREGUNTA AL NOSTRE CONSULTORI TOT ALLò qUE SEMPRE HAS VOLGUT SAbER SObRE SALUT I qUE NO T’HAS ATREVIT MAI A DEMANAR.
Tinc 23 anys i he notat que des de fa unes setmanes em cauen molt els cabells. Em preocupa que pugui ser l’inici d’una futura calvície. Hauria de consultar el metge?Un dels problemes més freqüents en aquesta edat és l’alopècia androgènica o androgenètica, i podria ser que la patissis. Es tracta d’un trastorn hormonal i genètic que pot causar la pèrdua de cabell en les dones, i la calvície en els homes. És la causa més freqüent de caiguda del cabell en els dos sexes. Malgrat que pot començar en qualsevol moment després de la pubertat, gene-ralment es produeix a partir dels 25 anys. El problema d’aquest tipus d’alopècia no és la caiguda del cabell en si, sinó que els cabells que van caient, posteriorment, naixeran més fins i dèbils fins que, amb el temps, es convertiran en pèl o, simplement, ja no naixeran. Hi ha diferents medicaments per tractar aquesta alopècia, però s’han de prendre sempre sota prescripció mèdi-ca. Per tant, si notes que et cauen molt els ca-bells et recomanem que consultis el teu metge perquè pu-gui fer el diagnòstic corresponent.
Estic pensant de posar-me un pírcing a
la boca perquè he sentit que pot poten-
ciar la sexualitat. és cert?
Un pírcing és només un element estètic que,
com a tal, no influeix en la sexualitat. A més,
col·locat, per exemple, a la llengua, pot arri-
bar fins i tot a dificultar el sexe oral, atès que
tant el clítoris com el gland són zones molt
sensibles. Ara bé, és cert que els pírcings es-
tan relacionats amb les fantasies i només el
fet de veure’ls pot generar un nou alicient
en les relacions sexuals. Tanmateix, cal tenir
present que el risc d’infeccions a la boca és
més alt i el pírcing requerirà més atenció que
en altres parts del cos. Si decidim fer-nos
qualsevol pírcing, és molt important que ens
posem sempre en mans de professionals.
Envia’ns les teves consultes a:info@fersalut.cat
UnA iL·LUminAció eficaç a casa
uNA LLAR NO HA DE tENIR LA MAtEIxA IL·LuMINAcIÓ EN tOtEs LEs HAbItAcIONs, sINÓ quE DEPENDRÀ DE cADA EsPAI I DE LEs ActIVItAts quE HI DEsENVOLuPEM. DEscObRIM quIN tIPus DE LLuM ENs VA MILLOR A cADA LLOc.
Un dels espais de la casa on fem
més vida és, sens dubte, el men-
jador o saló. En aquest indret ens
cal un llum de sostre que il·lumini la taula
principal, però també llums focals per a les
diferents activitats que hi desenvolupem.
Per exemple, podem ubicar un llum de peu
al punt on acostumem a llegir, que pot ser
just al costat del sofà o d’una butaca, i un
llum petit o focus per il·luminar una llibreria
o una prestatgeria en concret.
Pel que fa a l’habitació, és important que
només hi anem per descansar i que no es
converteixi en un lloc de treball o d’oci amb
televisions ni ordinadors. Per això convé te-
nir un punt d’il·luminació general suau —sempre
que sigui possible no l’hem de posar just a sobre
del llit— i altres llums més tènues a les tauletes
de nit i, si es vol, a la calaixera. A més, també po-
dem il·luminar una determinada zona de l’habi-
tació, com per exemple un quadre o una
prestatgeria, amb un llum de paret. És
recomanable també disposar d’un sistema
d’il·luminació amb focus per a l’armari.
els esPais més transitatsLa cuina és un dels espais on passem
moltes de les hores que som a casa. Si
hi tenim una taula on mengem habi-
tualment, ens cal un llum de sostre a
sobre. Les zones on cuinem han d’estar
il·luminades puntualment.
Pel que fa al bany, es recomana disposar
de llums amb intensitats diferents. Per
exemple, necessitarem un llum general
al sostre que ha de ser clar i potent, però
també llums puntuals al mirall, que elimi-
nin les ombres de la cara.
Per últim, els espais de pas, com el rebe-
dor o el passadís, només necessiten llums
puntuals suaus —no cal una il·luminació
general— ja siguin de sostre o de paret.
En la majoria d’espais de la casa es recomana un sistema d’il·luminació general i diferents llums focals
Les bombetes de baix consum duren fins a 10 vegades més que les normals i consumeixen un 80% menys d’energia
EStALViEm EnERgiAÚs de bombetes de baix consum: tot i •
que inicialment són més cares, duren
fins a 10 vegades més que les nor-
mals i consumeixen un 80% menys
d’energia.
Freqüència d’encesa i apagada dels •
fluorescents: en el cas d’aquesta mena
de llums, no es recomana apagar-los si
tornarem a l’habitació en menys de 15
minuts, ja que consumeixen més al mo-
ment d’encendre’ls que en curts espais
de temps.
Sistemes d’il·luminació en diverses fa-•
ses: cal utilitzar-los en espais que tin-
guin ambients diferents per encendre
únicament la zona on estiguem.
Salut a la llar Viure jove
Les Entitats de Base Associativa de Catalunya treballen cada dia per millorar la teva salut. La teva salut és la nostra preocupació. Per això, intentem que els nostres centres tinguin els millors mitjans humans i materials.
Perquè a nosaltres ens preocupa la teva salut.
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
CAP Alcover CAP PeraladaCAP Sarria - Vallplasa ABS Centelles
CAP Vallcarca- Sant Gervasi
CAP Les Hortes CAP El RemeiEAP Sardenya
www.fersalut.cat