Post on 22-Mar-2016
description
AQUEST ANY 2011
serà
la Nit del DIJOUS 23 al
DIVENDRES 24 de Juny
Les primeres civilitzacions
Els experts diuen que en els temps del Neolític ja s'havia observat
el fenomen astronòmic del solstici. Aquestes primeres
civilitzacions feien unes particulars cerimònies a base de foc per
conferir forces a l'astre rei la nit del 23 de juny, ja que veien que
aquest dia el Sol començava a perdre força. Aquestes cerimònies,
aquests ritus, s'han mantingut amb sorprenent persistència al llarg
dels temps. Hi va haver un temps en què Europa sencera era, en
la Nit de Sant Joan, una multitud infinitament repetida de fogueres
enceses amb les que la gent rendia homenatge a la màxima
plenitud del Sol, l'astre que és font de la llum i la vida.
ORIGENS DE LA
FESTA DE SANT JOAN
Tradició grega
A Grècia començaven l'any pel solstici d'estiu.
Celebraven les festes dedicades al déu Apol·ló,
representant del Sol, durant les quals encenien
grans fogueres de càracter purificador. També de la
tradició grega podem haver heretat les falles de Sant
Joan. Aquestes recorden les festes efesties
celebrades en honor a Vulcà. Els efestus corrien
cursa esborrajada amb atxes enceses a les mans
i deixaven al seu darrera tota una estela
de guspires i de claror.
LA FESTA DE SANT JOAN
Tradició romana
Hi ha qui diu, però, que les festes i els costums de la
nit de Sant Joan recorden molt les pal·lílies
romanes, és a dir, les festes en honor a Pal·las, que
havia estat la divinitat del foc, dels prats i dels
ramats, tot i que aquestes se celebraven per l'abril.
Conta Ovidi que el dia de la festa de Pal·las, dos
pastors, entretenint-se rascant dos bocins de fusta
de figuera, van fer-ne saltar una guspira i que així va
ser descobert el foc, el qual es va dedicar a la
deessa, prenent així sentit ritual i sagrat.
LA FESTA DE SANT JOAN
En Catalunya se adornan las calles y plazas, se hacen
hogueras y la gente se reúne alrededor de ellas, se baila, se
canta, se hace fiesta. Para encender la hoguera se espera la
llegada de la “Flama del Canigó” – (de la montaña sagrada)-.
Esa llama procede de un fuego que se enciende a casi 2,800
metros de altura, con atados de leña que han subido los
excursionistas de todos los pueblos de Cataluña una semana
antes y de allí se dispersa por todo los tierras de habla
catalana, desde la Catalunya Norte en Francia, hasta las
tierras valencianas, las islas baleares y la ciudad de Alger en
Cerdeña. También es tradicional comer la Coca (Torta o
Pastel) de Sant Joan, y tomar vino y cava.
LA FESTA DE SANT JOAN
A CATALUNYA
Tradició cristiana
L'esglèsia catòlica va cristianitzar aquesta festa fent-la coincidir amb la del
naixement de Sant Joan. Segons diu l'Evangeli de Sant Lluc, el pare de Joan, el
sacerdot Zacaries, havia perdut la veu per dubtar que la seua esposa Isabel
estigués embarassada. Però quan va néixer Juan (sis mesos abans que Jesucrist)
la va recuperar miraculosament, com ja l'havia predit l'arcàngel Gabriel. Ple
d'alegria, explica la tradició religiosa, Zacaries va encendre fogueres per anunciar
la gran notícia a parents i amics. També d'aquí pot venir la tradició de les fogueres
la nit de Sant Joan.
Com a curiositat, us direm que els rites del foc van arribar a preocupar a alguns
pares de l'Església. Així, per exemple, al segle VII, Sant Eloi advertia als seus
fidels: No cregueu en les fogueres i no us assenteu cantant, perquè totes
aquestes pràctiques són obra del demoni. No us reuniu en els solsticis i que cap
de vosaltres balli, ni salti, ni canti cançons diabòliques el dia de la festa de Sant
Joan, ni de cap altre sant.
LA FESTA DE SANT JOAN
Afortunadament ni els seus contemporanis ni els
nostres els hi van fer gaire cas i les creences, ritus i,
sobretot la festa s'ha mantingut fins avui.
Si poguéssim volar per sobre de les comarques
catalanes durant aquesta nit d'estiu, veuríem tot de
puntets vermells espurnejant i ens seria molt difícil
de trobar un poble o ciutat on la nit de Sant Joan no
se celebri la nit més curta de l'any.
LA FESTA DE SANT JOAN
LA FLAMA DEL CANIGÓ
L'any 1955 al Vallespir, en Francesc Pujades, veí d'Arles del
Tec, enamorat del Canigó i inspirat en el poema del mateix
nom de Mn Cinto Verdaguer, va prendre la iniciativa
d'encendre un foc la Nit de Sant Joan, al cim del Canigó i des
d'allí repartir la flama per totes les terres de parla catalana,
com a símbol d'identitat comuna.
No va ser fins onze anys més tard que la Flama travessava
per primera vegada la frontera, de manera dificultosa.
Des de fa més de 35 anys, Bellpuig és l'encarregada de fer
arribar la Flama a totes les poblacions que uneixen Puigcerdà i
el mateix Bellpuig.
Foc i fogueres
-Saltar la foguera per purificar-se.
-La tradició diu que si els enamorats salten una foguera set vegades agafats de
les mans, seran feliços plegats la resta de les seues vides.
-Era costum acostar-hi els infants per prevenir-los dels mals.
-També com a mètode purificador, es llençaven objectes vells i cabeces d'alls
per menjar-se-les després.
-Si una brasa o una espurna toca la roba que porta una persona aquesta Nit, la
persona es casarà abans que acabi l'any. -Tradicionalment es tiraven brases
als pous per purificar l'aigua.
-Les cendres, per la seua banda, tenen la capacitat de guarir els ulls de poll,
les malalties de la pell, els grans de la cara, els eczèmes i eviten la suor de les
mans.
-Per guarir malalties o per fer forts els infants, hom s'acosta al foc o es passeja
per damunt de les brases, ja que aquesta nit sembla que no cremen (millor no
provar-ho).
RITUALS
L'aigua
-Segons antigues tradicions, la Nit de Sant Joan, els banys nocturns tenen
virtuts purificadores. Es recomana banyar-se a mitjanit o jeure sobre l'herba
mullada de matinada (la rosada) per tractar tot tipus de malalties de la pell.
-També és tradició tirar galledes d'aigua des dels balcons a
la gent que ho demana.
-Totes les aigües tenen propietats guaridores la Nit de Sant Joan: amb l'aigua
es curen els dolors reumàtics, desaparèixen les berrugues i els herpes, van
molt bé per tot tipus de malalties de la pell i, a més,
tenen la capacitat d'atreure la bona sort i la fortuna.
-Si et mulles el cap la Nit de Sant Joan, els cabells creixen més i millor.
-Si les dones es renten la cara aquesta Nit, estan més belles la resta de l'any.
RITUALS
Les herbes
-Les plantes collides aquesta Nit tenen propietats guaridores; així, el gram, la
farigola, el romaní i les branques de saüques allunyen la malastrugança; la
rosa carlina i les branques de pi funcionen com a amulets; la fusta de noguera
tallada aquesta Nit té la virtut d'impedir que les barques que es facin amb
aquest material no s'anneguin.
-Les plantes s'han de collir amb els ulls clucs o embenats.
-Les plantes funcionen o tenen efecte a través de les friccions amb la pell.
-La planta anomenada verbena (el gram negre), a més de donar nom a la
revetlla, proporcionava riqueses i fortuna a qui la havia.
-L'anomenada Herba de Sant Joan, es diu en realitat artemisa, prové del sud
d'Europa i en el llenguatge de les flors significa felicitat, deu el seu nom a la
deesa grega del mateix nom, que ajudava a les dones en les seues malalties.
RITUALS
LA COCA DE SANT JOAN
LA COCA DE SANT JOAN
Bon profit, i Bona Nit !!!
LA FESTA DE SANT JOAN