Sant Vicenç de Cardona

Post on 21-Jun-2015

340 views 2 download

Transcript of Sant Vicenç de Cardona

Sant Vicenç de Cardona

Sant Vicenç de Cardona és un exemple d’arquitectura del primer romànic que aporta noves solucions tècniques i plàstiques, desconegudes fins llavors a Catalunya i la península.

Es tracta d'una església amb planta basilical i amb els volums molt ben distribuïts. La planta es basa en una nau central i dues de laterals, transsepte, tres absis i una cripta.

ANÀLISI FORMAL

Elements de suport i suportatsGruixuts murs i pilars sostenen l’edifici i la volta de canó de pedra.

La nau central està coberta per una enorme volta de canó dividida en trams.Les naus laterals estan cobertes per voltes d’aresta.

Cada tram de volta de canó de la nau central es correspon amb tres petites voltes d’aresta a les naus laterals. Era la primera vegada que s’utilitzava aquesta solució a la península.

Sobre el creuer trobem una cúpula que se sosté sobre quatre petxines. És la mostra d’aquestes característiques més antiga de la península.

Espai interior i exteriorL’exterior ofereix una imatge de volums ordenats segons una organització geomètrica (desig de mesura dels arquitectes).Diversos elements visibles des de l’exterior es relacionen amb l’interior:• Cimbori octogonal – cúpula• Tres semicilindres – absis• Paral·lelpípedes – braços del transepte i les naus.•Des de fora la cúpula es veu com un cimbori octogonal que il·lumina l’interior de l’edifici.

A l’exterior trobem decoració de lesenes i arcuacions que subratllen l’alçada de l’edifici. Predomina la línia recta, excepte en les finestres allargades que acaben en semicircunferència (arc de mig punt).

lesenes

arcuacions

A l’interior predominen les línies corbes dels arcs de mig punt i la volta de canó.

Entre la porta principal i l’interior de l’església trobem l’atri o nàrtex, cobert per volta d’aresta.

•La planta és basilical.

•El transepte sobresurt poc respecte a les naus.

•La nau central és més del doble que les laterals, que són més estretes i més baixes.

•Nau central i naus laterals se separen clarament pels pilars que sostenen la volta i divideixen l’espai. •Les tres naus desemboquen tres absis semicirculars.•L’absis central és més ampli. Allà trobem l’altar, elevat sobre una escalinata.

•Sota el creuer i l’absis central trobem la cripta. De tres naus, la coberta presenta volta d’aresta, sostinguda per columnes amb capitells senzills. Allà es guardaven les relíquies de l’església.

EstilSant Vicenç de Cardona és un edifici que no està pensat a escala humana. Fa 19m d’alçada i es troba sobre una muntanya, accentuant el seu aspecte imponent. Està construit amb pedra de la rodalia. És un edifici del primer romànic, sobri, amb una estructura de volums molt coherent, tant a l’interior com a l’exterior.

INTERPRETACIÓContingut i significació•L'església de Sant Vicenç, apareix documentada des de l'any 980.

•Es va ampliar i probablement es va reconstruir al voltant de l'any 1019 sota l'impuls del vescomte Bermón, que va dur a terme la reforma de la comunitat de clergues que residien a l'antiga església.

•L'any 1040, es consagra definitivament l'edifici.

• La vida comunitària al voltant del temple com a canònica regular encapçalada per un abat sota la protecció dels senyors de Cardona es va mantenir fins a 1592, en què es va reformar com a col·legiata secular (passa a dependre del bisbe).

•La posterior conversió del castell en caserna militar va obligar als canonges a l'abandó progressiu del recinte conventual fins que, l'any 1794, es van veure forçats a deixar l'església definitivament, transformant-se en magatzems.

• L'església de l'antiga col·legiata i canònica de Sant Vicenç de Cardona ha estat objecte d'un estudi profund des dels inicis del segle XX, quan el conegut i prestigiós arquitecte català Lluís Domènech i Montaner, va realitzar una primera catalogació del romànic a Catalunya, i va classificar la col·legiata de Sant Vicenç com a exemple i prototip del que va considerar com a primer moviment romànic a Catalunya.

FUNCIÓÉs un edifici religiós per al culte cristià. Posteriorment va convertir-se en magatzems. En l’actualitat, el castell de Cardona forma part de la xarxa de paradors nacionals.