Post on 04-Jul-2015
Sant Vicent Ferrer
Alumnes: Irene García i Ana Córdoba.
Grup: 3r C
Índex1. Context històric.
2. Vida.
3. Sermons.
3.1. Estructura dels sermons.
4. La llengua de Sant Vicent.
4.1. Fragments de sermons.
5. Bibliografia.
Context històricS. XIII:
• 1213: Castella inicia la conquesta i anorreament d’Al-Andalus.
• 1228: Conquesta de Mallorca.
• 1235: Conquesta d’Eivissa.
• 1238: Conquesta del Regne de València.
• 1276 – 1285: Conquesta i repoblament de Múrcia.
• 1285 – 1291: Conquesta de Menorca.
• Revolució comercial als països mediterranis que fa de base del desenvolupament econòmic.
• A Catalunya apareixen els rics mercaders.
• Mentalitat nova que determina l’expansió mediterrània a través de Mallorca-Serdenya-Sicília.
S. XIV:
• 1291 – 1327: Inici de l’expedició catalana a Orient, amb el comanament de Roger de Flor.
• 1327: Conquesta de Sardenya.
• 1336 – 1387: Ocupació de l’Alguer.
• 1396 – 1410: Reincorporació de Sicília a la Corona. Mor Martí l’Humà sense descendència (1410) i s’extingeix la casa dinàsticade Barcelona.
S. XV:
• 1412: Elegit rei Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara, al Compromís de Casp.
• 1416 – 1458: Conquesta de Nàpols, i caiguda de Constantinoble en poder dels turcs.
• 1469: Ferran el Catòlic es casa amb Isabel de Castella.
• 1479: Unió dinàstica d’Aragó i Castella.
• 1479 – 1516: Inquisició espanyola a la Corona. Expulsió de jueus i conquesta d’Amèrica.
VidaSant Vicent Ferrer va nàixer en 1350 a València. Estudiàfilosofia i als disset anys ingressà a l'Orde de Sant Domènec. Vacontinuar els estudis superiors als convents dominics de Lleida.Des del 1385, va ensenyar teologia als estudis de València.
El 1379 va convertir-se en partidari del papa d'Avinyó ClimentVII, enfrontat a Urbà VI. El 1394, Pere de Luna va ser elegitpapa pels cardenals avinyonesos amb el nom de Benet XIII, iaquest nomenà Vicent el seu conseller i penitenciari apostòlic;Vicent, però, refusà el nomenament de cardenal, per humilitat.
El 1398, Sant Vicent va caure malalt. Una llegenda diu que vaser curat miraculosament per Crist i els sants Francesc iDomènec, i que aquests el van enviar a predicar pel món, perfer que els pecadors es convertiren, ja que la fi del món erapropera. Quan ja era curat, demanà el permís per deixar la cortpapal i li fou concedit. Així, passà la resta de la seua vida com apredicador arreu d'Europa
Va voler acabar amb el cisma
d'Occident, intentant una
concòrdia entre Benet XIII
i Gregori XII i, en no assolir-
ho, va demanar a Benet que
renunciés al papat. Com que
aquest es va negar, Vicent
treballà perquè les corones de
Castella i Aragó no li donaren
suport. En 1412,
al Compromís de Casp,
Vicent va acabar donant
suport al candidat Ferran
d’Antequera, de la dinastia
castellana dels Trastàmara.
Va morir el 5 d’abril de
1419 mentre predicava a
Vannes, Bretanya.
SermonsSant Vicent Ferrer va transmetre nombrosos sermons per els
pobles de tota Europa occidental, amb l’objectiu de convéncer i
adoctrinar en els valors més tradicionals de l’església. Ell
advertia a la gent dels turments que els esperarien en l’infern si
no eren bons cristians. Per als seus sermons utilitzava el gènere
de l’oratòria, i recursos teatrals: diferents veus per als diferents
personatges, allargada de les vocals, exageracions a l’hora de
gesticular, onomatopeies… A més, recorria sovint a faules i
exemples que facilitaven la comprensió de conceptes abstractes.
Es va lliurar als camins del seu apostolat l’any 1376 fins al 1419,
quan va morir.
Estructura dels sermonsL'estructura que Sant Vicent seguia per qualsevol dels
seus sermons era la següent:
1. Breu proposició del tema, gairebé sempre concretada en una frase llegida a Missa.
2. Salutació a la Mare de Déu a través de l’Ave Maria.
3. Introducció doctrinal dividida en unes tres parts, en les quals sempre apareix una aplicació a un misteri diví de la vida de Crist o els seus sants, i les conseqüències morals per als oients.
4. Lirismes, diàlegs, exemples, faules, anècdotes, oratori…
La llengua de Sant VicentSant Vicent Ferrer sempre va predicar en llengua valenciana.
Encara que el públic fóra d'una altra llengua, l'entenia i
s'exaltava. Això era interpretat com un miracle del sant. Avuí
dia s'interpreta com un exemple de que el valencià marca
clarament totes les vocals i les consonants. Pot considerar-se
com una llengua que es troba al centre de les llengües
romàniques, i que a l'època es feia intel·ligible per a parlants
de castellà, portugués, occità, francés, italià, etc. La llengua
emprada als seus sermons s'ha estudiat a nombroses obres
de lingüística i es considera una base important per a la llengua
moderna, especialment el vocabulari litúrgic i religiós.
Fragments de sermonsEn una ciutat era una dona, e per un gran crim foncsentenciada que morís de fam: pens que devia ésser alguna honrada dona. La dona haviauna filla, e la filla criava sacriatura; e sabent que era sentenciada sa mare, així la filla feia alletar son fill, e ella conservava la llet per a samare. E hac gràcia que hientràs a visitar, sens vianda; e així, conservant la llet, e comera entrada a la presó, dava a mamar a sa mare e buidava-li
les mamelles, e així dos vegades lo dia, hora de dinar e al vespre. Així la sostenc moltsdies, e lo jutge deia: <<Comse pot fer que no siamorta?>>. Lo jutge dix: <<No pot ésser>>, e lo jutge ho volcveure, e véu que la vellamamava. Plagué-li tant esta pietat, que delliurà la mare. Esta era bona filla.
A fi que Nostre Senyor Déu done virtut i eficàcia en les santes
paraules del sant Evangeli, etc.
Et primo: <<Ave Maria, etc.>>.
Sant Lluc evangelista, recitant-nos en l’Evangeli un gran miracle
que féu Jesucrist ressuscitant un home mort, per manament i
poder divinal, primo, en el sant Evangeli ell declara la condició
del mort; secundo, la donació de vida; tertio, la conversió del
poble. I tots a una veu començaren a lloar a Déu dient: <<Deus
visitavit plebem suam>>.
Bibliografiahttp://es.wikipedia.org/wiki/San_Vicente_Ferrer
http://www.terra.es/personal/pilasanvicente/caspe.htm
http://www.terra.es/personal/pilasanvicente/sermones.htm