Sensacions d’Aloma

Club de lletresCol·legi Sant Lluís- Begues

Em dic Aloma

Sóc Aloma, si hagués de descriure la meva personalitat amb algunes paraules escolliria

les següents: sóc tímida i em preocupa bastant la imatge que dono als altres en

tots els aspectes. De vegades arribo a dubtar de quin producte adquirir per por a que podria pensar de mi el botiguer d’allò que vull comprar, ja que penso que allò

que comprem, sovint reflexa al que es troba dins el nostre interior.

Em dic Aloma

També soc una noia amb una gran fragilitat. A casa meva, al barri de Sant Gervasi, em sento

reclosa com un pres tancat dins una presó d’alta seguretat, però desprès, si em toca anar a fer algun encàrrec fora del barri em sento estranya i molt descol·locada i només penso

en refugiar-me de nou en els murs de la meva llar, tot llegint, al jardí al meu espai preferit,

em dic Aloma, així soc jo.

Em dic Aloma

Primera impressió sobre Robert

La primera vegada que el vaig veure va ser quan el meu germà Joan i jo el

varem anar a buscar al port. Ell arribava d’un llarg i cansat viatge d’Amèrica. Jo esperava que fos un home alt i fort, en

canvi, el primer instant que el vaig veure em va desil·lusionar molt...

Era pàl·lid i de mirada trista, a penes més alt que jo. La seva mirada febrosa

m’intimidava molt i sentia, fins i tot, ganes de fugir. No em sentia tranquil·la al

seu costat, encara que ell feia tot el possible per resultar-me agradable no ho

aconseguia del tot.

Primera impressió sobre Robert

Primera impressió

sobre Robert

Sentiment d’impotència

Jo sempre havia pensat que Coral era una noia atractiva, maca i, fins i tot, més dolça que jo.

Sempre havia envejat la seguretat que tenia en si mateixa, aquesta és una virtut que jo mai he

tingut ni tindré. Així mateix, també la he considerat sempre una noia molt aprofitada.

Quan la vaig veure aquell dia girar la cantonada vaig pensar que no havia estat casualitat, ella

sabia perfectament la causa de la seva visita. ...

Sentiment d’impotència

Encara recordo assentar-me a prop de la vidriera i observar com Robert mirava atentament a Coral mentre aquesta parlava d’Amèrica com si hagués

viscut allà tota la vida. La meva sensació de impotència al veure com Robert no treia els ulls de les cames tan ben fetes de Coral, va fer que em vinguessin ganes de trobar un home que

només estigués per mi.

Sentiment d’impotència

Tota la veritatQuan Joan em va dir que havia de parlar amb mi a

soles em vaig sorprendre i espantar a la vegada. Feia molt de temps que no havíem mantingut cap tipus de conversació seria. Quan vam començar a caminar pels carrers els dos junts em vaig parar a pensar de com els anys ens havien separat. Vaig

recordar, quan era petita, de com ell em duia a coll i de com els meus dos germans m’agafaven dels

bracets i em feien volar mentre caminàvem per la ciutat.

Tota la veritat

Recordo quan Joan es va aturar i em va comunicar que ens havíem d’anar de casa i el sentiment

d’impotència que vaig sentir després. Joan començava a enraonar sobre la seva vida i

jo l’escoltava amb el cor encongit, no sabia pas a on aniria a parar amb tot el que ell m’explicava.

Parlava sobre la seva relació amb Anna; que havien tingut un fill i que ell l’estimava molt però que

mai havia estat enamorat d’ella.

Tota la veritat

Aleshores, va ser quan em va confessar que estava enamorat de Coral. No m’ho podia creure. Seguidament, em demanava que preguntés en Robert si ens podia ajudar

econòmicament o que anés a casa de Coral a demanar-li l’anell.

Vaig sentir-me utilitzada i perduda però estava disposada a fer tot el que calgués per salvar la casa dels meus pares i de la meva infantesa.

Tota la veritat

El temps ha passat i Aloma és més forta

Robert ja no hi és, ha marxat. Aloma s’ha quedat sola i trista, res no la pot consolar. Després d’haver

perdut la casa per culpa d’en Joan i com a conseqüència haver de marxar a viure a un pis, trist i abandonat, i amb un fill al ventre, decideix tornar a la que ha estat la seva casa des que era petita.

Les seves sensacions al arribar, però, no són les que esperava. Ara la visió que té del seu jardí és molt diferent. Imitant la seva pròpia trajectòria, amb el

pas del temps el jardí s’ha degradat.

En contes del verd que havia revestit el seu jardí durant tan de temps ara havien crescut males herbes, el

ferro que cobria la tanca de l’entrada s’havia rovellat i ara la dolça gata que caminava per la vora de la seva finestra s’havia quedat embarassada i a penes tenia

força per fer unes passes. Aloma es va sentir identificada amb totes aquestes sensacions de pena i

repugnància que havien format part de les seves experiències.

Tot i això, ja no era una jove innocent, havia crescut i ara era més forta que mai.

El temps ha passat i Aloma és més forta

El temps ha passat i Aloma és més forta

Aquest treball ha estat realitzat per:

Claudia Garrido Clàudia MasNil Muñoz

Marta López Paula Garcia