Post on 10-Jan-2016
description
Sessió formació Santa Coloma Conviu
Santa Coloma de Gramanet3 de març del 2012
Aspectes a tractar en la sessió formació
1. Presentació membres i continguts de la sessió
2. Breu repàs de conceptes: Estereotip, prejudicis
3. El rumor. Característiques. Formes que pot adoptar el rumor.
4. Estratègica per desmentir el rumor – el mapa social
5. Eines: Essències del treball comunitari- el
treball en xarxa 6. Pràctica sobre el mapa social
7. Avaluació
Sessió Santa Coloma Conviubreu repàs
Prejudicis
Estereotips
atribució generalitzada de determinades característiques d’alguns membres d’un grup al seu conjunt.
actitud hostil i desconfiada envers alguna persona que pertany a un col·lectiu, simplement a causa de la seva pertinença a aquest grup
Sessió Santa Coloma ConviuEl rumor
El rumormissatge breu, espontani i oral que s’estén amb rapidesa i causa un impacte gairebé sempre negatiu en l’entorn.
Característiques
-Absurd: no respon a una lògica. Se sosté per la por, la irracionalitat ...
- Irracional: La premissa de la que parteix és falsa des del principi.
- Caòtic:divideix a la comunitat
- Confús: ambigu
- Intencionat
- No té rostre: ningú respon del rumor
- Propagació com un virus
-No respecta les regles
Sessió Santa Coloma ConviuEl rumor
El rumor adopta formes diferents:
Les falses informacions/notícies: desinformació
Els prejudicis
La propaganda: se sustenta en històries de vida, casos particulars
Certes formes de teoria del complot
Llegenda urbana
La comunicació “viral”
Com a tècniques d’influència, com a tàctica de desviació
Les aportacions més votades s’han ressaltat amb negreta.
Sessió Santa Coloma ConviuEl rumor
Comprovació del rumor: (5 categories de preguntes)
1.Qui ho ha dit? Ho has vist tu? Com ho sap això?
2.La persona que ho diu, en té proves?
3.Estaria disposada a presentar les proves del que diu?
4.Per què es diu això ara?
5.Som conscient del que fem i de les conseqüències que té això que es diu?
Sessió Santa Coloma ConviuEl rumor
Com abordar el rumor?
Territori – mapa social
Naturalesa del rumor: quin malestar genera?
Finalitat
Font Actuacions – contrarumors, actuació comunitària...
Sessió Santa Coloma ConviuEl mapa socialquè es
Nivell Polític
Nivell Tècnic
Nivell Ciutadà
X
X
font:Martí, J (2005)
Sessió Santa Coloma Conviula utilitat del mapa social
1. Permet identificar les relacions socials que estan presents en un moment determinat.
identidentificar els diferents recursos, entorns i col·lectius socials presents en una comunitat i les relacions entre ells: xarxes de col·laboració entre recursos, col·lectius més vinculats a determinats entorns, solapaments, descoordinacions, aïllaments i situacions d’exclusió, conflictes i aliances, etc.ficar els diferents recursos, entorns i col·lectius socials presents en una comunitat i les relacions entre ells: xarxes de col·laboració entre recursos, col·lectius més vinculats a determinats entorns, solapaments, descoordinacions, aïllaments i situacions d’exclusió, conflictes i aliances, etc.
utilitat descriptiva
Radiografia
Radiografiade la
Comunitat
nitat
Sessió Santa Coloma Conviula utilitat del mapa social
2. Provoca (auto)reflexió sobre la situació que observem.
permet obrir un procés de reflexió sobre la organització local amb els mateixos actors.Ajuda a que cada qual es visualitzi en relació amb els altres, i que promogui una mirada global a la comunitat local, amb el valor afegit d’estar consensuada entre diferents actors.
utilitat reflexiva
Radiografide la
radiografiaal mirall
Sessió Santa Coloma Conviula utilitat del mapa social
3. Ens permet definir estratègies relacionals, estratègies d’intervenció per transformar la situació.
“com ens relacionem actualment” i com “ens podríem relacionar” per abordar les línies de treball que volem.
utilitat estratègica
Radel present al
futur
Sessió Santa Coloma Conviufonts d’informació –mapa social
Informants qualificats
Entrevistes individuals y grupals
Anàlisis de documents
Observacióparticipant
Tallers, comissions
Elaboració delmapa social
Sessió Santa Coloma Conviuelements del mapa social
Nodes / actorsUnitats bàsiques del mapa social, la base - suport de les relacions, com a nodes considerem tots aquells actors de la comunitat.
Normalment són col·lectius (serveis públics, associacions) però pot interessar reflectir nodes individuals (capellà, regidora “totpoderós”…).
** De vegades s’introdueixen espais públics, actors de segon nivell que estan fora de la comunitat territorial (pe. federacions, …).
Nivellspolítics
Nivells tècnicsadministracions
Entitats que presten
serveis
associacions
col·lectiussocials
Conjunts d’accióConjunt d’actors que s’adscriuen a un mateix discurs / posicionament en relació al tema tractat. Conjunt de relacions orientades a l’acció, comparteixen interessos i posicionaments
Sessió Santa Coloma Conviuelements del mapa social
Sessió Santa Coloma Conviucom elaborem mapa social
Detectaractorsde la
comunitat
AdministracionsServeis públicsEntitats que presten serveisAssociacions i grups informalsCol·lectius socials (no organitzats)
1
Ens interessa conèixer les posicions discursives, els diferents discursos sobre el tema que treballem en el procés participatiu, més enllà de amb qui es relacionin.
Sessió Santa Coloma Conviucom elaborem mapa social
Establir les
relacionsentre ells
Dependències institucionals
Relació forta
Relació feble
Relació de conflicte
2
X
Sessió Santa Coloma Conviuguia observació
1. Intensitat de les relacions: quines relacions són dominants en cada espai, les febles, les fortes, intra i internivell.
2. Densitat de les relacions: en un mapa solen aparèixer, com a mínim, un parell de zones diferenciades i densament relacionades.
3. Posicions centrals: nodes o conjunts d’acció que mantenen relació amb nombrosos actors, serveix com aglutinador d’un espai densament relacionat.
4. Elements articuladors (ponts - intermediació): sense ser necessàriament centrals, ocupen una posició estratègica com per a unir varis conjunts o re articular la xarxa.
5. Els conflictes o ruptures de la xarxa : interferències en la relació entre grups o entre aquests i la base social, i el caràcter d’aquests conflictes.
6. Els espais sense relació: aquells llocs que haurien d’estar relacionats o en els que l’establiment de relacions facilitaria una possible actuació comunitària.
7. Les relacions indirectes: que en un moment donat poden aclarir-nos un flux de contactes entre actors no lligats directament (si a --> b i b --> c => ¿a-->c?)
8. Observació de les relacions febles: Malgrat la feblesa d’algunes relacions, cal tenir-les en compte en l’anàlisi. Per exemple en processos de difusió de la informació, està demostrada la importància d’aquestes relaciones febles (ponts locals).
9. Tipus d’estructures (autoritàries, de gestió, populistes – clientelars, ciutadanistes..)
fuente:Martin, P (2001)
Nosaltres
Diferents
Indiferents
Oposats
Els nostres
DinamizacióRetroalimentació
Difusió“Seducció”
Aïllament
Intercanvi - apertura - negociació
Sessió Santa Coloma Conviuestratègies de relació
Sessió Santa Coloma Conviuessències del treball comunitari
treball comunitari
metodologia (methodos)
per professionals de la intervenció social
que aborda situacions socials col·lectives
busca aconseguir la identificació i implicació de la gent amb el grup i el projecte.organitzar a la gent per portar a terme un conjunt d’accions planificades i coherents amb les situacions socials que es volen abordar.
El treball comunitari ha de diferenciar-se d’altre tipus d’intervencions socials que no tenen com eix central l’organització de la població o la constitució de grups entorn a projectes (estil d’intervenció).
Les intervencions basades en el treball comunitari busquen que els actors directament implicats siguin subjectes d’acció.
El treball comunitari persegueix accions participatives, ens remet a la potenciació i el desenvolupament de les persones (empowerment).
font:Twelvetrees , A. (1998)
Sessió Santa Coloma Conviuessències del treball comunitari
Perseguim que hi hagi canvis concrets en l’entorn social que intervenim.
Ajudem a que les persones / grups implicats a que adquireixin la confiança i les habilitats necessàries per enfrentar-se als conflictes que sorgeixen.
S’aborden situacions socials “col·lectives”, no atenció individual.
Sessió Santa Coloma Conviuessències del treball comunitari
El treball comunitari es pot plantejar a diferents nivells d’intervenció.
- barri o localitat (+ tradicional),- amb les TIC (comunitats regionals, xarxes internacionals…)
- institucions (centre de dia, casal jove…)- amb grups o col·lectius concrets (dones, drogues, immigració…)
Sessió Santa Coloma Conviuessències del treball comunitari
Allò que prima en el nostre concepte de comunitat és la seva dimensió relacional: per tant les possibilitats de reconeixement i d’interacció dels dif. actors: concepte xarxa social.
La xarxa social és el conjunt de relacions que un individu (o grup) configura entorn a sí mateix i està en permanent procés de construcció.el treball comunitari persegueix promoure relacions davant una societat fragmentada
Sessió Santa Coloma Conviuquè entenem per comunitat
continguts diversos: emocionals, instrumentals, informatius.
marcs diversos: organitzatius, institucionals, residencials, …
estructuració diversa: xarxes informals, formals…
amb intensitats diferents…
xarxasocial
el treball comunitari persegueix promoure relacions davant una societat
fragmentada
Sessió Santa Coloma Conviuquè entenem per comunitat
Identifiquem dos nivells d’objectius:
Objectius substantius1
Objectius de promoció socialPromoció de la salut
Objectius de procés2
Objectius dedinamització i organització social
Activar relacions, fer xarxa, contribuir a processos d’organització social
millora o producció de benestar en determinats grups, col·lectius, individus…
desenvolupament social i comunitari
Sessió Santa Coloma Conviuobjectius i beneficis
Sessió Santa Coloma Conviuobjectius i beneficis
beneficis culturals
“No estem sols, podem sumar i multiplicar”.- Ampliació de la percepcions i l’anàlisi social.- Creació d’identitats col·lectives i grupals - Consciència de que altres viuen situacions similars
beneficis relacionals
- Trencar amb l’aïllament social- Augment de la reciprocitat, “bon veïnatge” i solidaritat. Ex: pujem – baixem,.- Satisfacció individual. - Es multipliquen les opcions de participació.
font:Barbero , J.M. (2005)
Sessió Santa Coloma Conviuobjectius i beneficis
beneficis educatius
Escola de participació, organització i treball conjunt- Les experiències organitzatives són clau per l’aprenentatge.- Permet alliberar als “oprimits”.- Aprenem a expressar-nos i comunicar-nos.
beneficis polítics
- Incrementen el nostre potencial per influir en allò que afecta a la gent, per tant per resoldre els seus problemes. - Participen en la gestió quotidià.
font:Barbero , J.M. (2005)
1. Ha de respondre a objectius, necessitats e interessos viscuts per tothom.
2. No han d’ofegar els espais d’autonomia (hi ha vida més enllà de la xarxa).
3. Disposar de recursos per a la seva dinamització.
4. Contemplen multicentralitats, enfront al paradigma de la piràmide o l’ arxipèlag, ningú no controla totalment la xarxa ni té coneixement de tota ella.
5. Junts però no barrejats (diferenciació de papers).
6. Confiança.7. Actitud i predisposició a col·laborar,
cooperar i canviar las formes tradicionals de treball.
8. Es justifiquen en la mesura que són útils, i viscudes com a tal, no podem pensar que aquesta forma de treballar es justifica por ella mateixa.
Sessió Santa Coloma Conviuobjectius i beneficis
orientacions per al treball grupal
abans del treball en grup disseny
Establim els objectius (tasca i relacionals)Qui participa?Escollim les eines idònies PreparatiusConcreció (el guió per al treball grupal)
durant el treball en grup dinamització
Pautes per conduir / dinamització els grupsPautes per produir idees en grup (dinàmiques bases)
després del treball en grup tanquem per obrir
DevolucióAvaluació
DIAGNÒSTICOBJECTIUS PLA D’ACCIÓPROGRAMACIÓ
ORGANITZACIÓSOCIAL“PARTICIPACIÓ”
síntesiprocés
Hi havia una vegada quatre persones que s’anomenaven Tothom,
algú, ningú i qualsevol.Quan hi havia una feina important per fer, tothom estava segur que
algú ho faria.Qualsevol podia haver-ho fet, però
ningú ho va fer.Quan ningú ho va fer, tothom es va enfadar perquè era una feina de
tothom.Tothom va pensar que algú ho
faria, però ningú es va adonar que seria ell qui ho acabaria fent.Així va acabar tot, de forma que tothom va maleir a algú quan ningú va fer el que qualsevol podria haver fet des del principi.
Anònim