Post on 19-Jan-2016
description
Sexualitat femenina
Francisca Molero RodríguezDirectora Institut de Sexologia de Barcelona
SALUT SEXUAL Tot individu té, com a dret fonamental,
el dret a la salut sexual i al control i desenvolupament de la seva conducta sexual i reproductiva d’acord amb principis d’ètica individual i social.
(Organització Mundial de la Salut,1975)
La sexualitat humana és una capacitat que ens serveix per al gaudi i el benestar
Reconèixer-la i
tenir una vida
sexual activa i
satisfactòria
Millora l’autoestima, afavoreix un estat d’ànim positiu, disminueix la tensió y l’estrès.
En definitiva, fa que ens trobem física i emocionalment millor.
La sexualitat està present al llarg de tota la nostra vida i es manifesta de forma diferent segons les etapes vitals per les que passem.
És una font de salut, de plaer, d’afecte, d’intimitat, sensualitat i creativitat.
La sexualitat no és només genitalitat.
Fases de la resposta sexual humana
Fase de desig Fase d’excitació Fase de “meseta” Fase d’orgasme Fase de resolució
Fase de desig
Estímuls que el desencadenen: Visuals Tàctils Olfactius Auditius Fantasies Concentrar-se en las sensacions físiques
Las coses ja no són com abans
Major reconeixement per a gaudir d’una sexualitat saludable.
Més i millor informació sexual.
Drets sexuals i major tolerància a la diversitat sexual.
Relacions sexuals més igualitàries i respectuoses.
Menor culpabilitat.
Apogeu de la sexualitat femenina.
Readaptació i evolució de la sexualitat masculina.
Major participació de tot el cos en l’activitat sexual.
Incorporació de les fantasies eròtiques, els jocs i les joguines sexuals en l’activitat sexual individual i de parella.
Major exigència de les relacions sexuals gratificants en ambdós sexes i en totes les edats.
Disfuncions sexuals
Femenines DSI Anorgàsmia Vaginisme Disparèunia
Masculines Disfunció erèctil Ejaculació precoç Ejaculació retardada Ejaculació retrògrada DSI Anorgàsmia
Desig Sexual Inhibit
La manca d’interès per les relacions sexuals
És diferent a l’evitació per por o dolor
Es defineix en relació al de la parella
És important valorar el desajustament
Global o situacional
DSI. Diagnòstic
Causes orgàniques
Trastorns endocrins, insuficiència renal, epilèpsia, Parkinson...
Efectes secundaris de fàrmacs i altres drogues com alcohol, beta bloquejants, antihipertensius d’acció central, antiandrògens, ISRS, antidepressius, ansiolítics...
Causes Psicològiques
Patir una disfunció sexual.
Ansietat davant les RS.
Sentiments negatius cap a un mateix.
Problemes de parella.
DSI. Tractament
Teràpia sexual
Tècniques per a l’increment de la consciència corporal i per facilitar l’aparició de respostes eròtiques.
Programa per millorar la relació de parella. Tractament dels possibles problemes relacionats amb la
por o la pèrdua de control en la RS. Teràpia hormonal, si procedeix. Tècniques per disminuir l’ansietat.
Trastorns d’excitació
Deficiència hormonal Epilèpsia Esclerosis múltiple Neuropatia alcohòlica i diabètica Lesions traumàtiques de la medul·la espinal: paraplegia Malalties de las artèries coronàries Hipertensió greu Problemes renals Fàrmacs: antihistamínics, efedrina, anticolinèrgics,
antihipertensius
Vaginisme
Impossibilitat de realitzar
penetració coital o de
introduir qualsevol objecte
a la vagina degut a la
contracció involuntària,
recorrent i persistent
dels músculs del terç
extern.
Sensació de por i perill davant la penetració.
Desitgen tenir coit “ja que això les converteix en normals”.
Presenten una gran ansietat i problemes en les relacions interpersonals.
Vaginisme
No trobem patologia orgànica. No hi ha anhedonia sexual. Solen ser bones amants i gaudeixen del sexe i
fer que les seves parelles gaudeixin. La incapacitat de concebre sovint és detonant
per consultar. Es pot parlar d’un cert prototipus de parella
baró d’aquestes dones (insegurs, extremadament respectuosos...).
Tractament
S’ha de fer des d’un enfocament integrador abastant les causes orgàniques, psicològiques, els factors ambientals i socioeducatius, el treball del cos i, per suposat, les relacions amb la parella.
Es descarten totalment les intervencions quirúrgiques.
És una de les disfuncions amb millor pronòstic. El 90% es solucionen amb una teràpia sexual
breu.
Anorgàsmia“Inhibició recorrent i persistent de l’orgasme femení manifestada per un retard o absència de l’orgasme després d’una fase d’excitació normal”.
Aspectes a tenir en compte: Les fases del desig i excitació romanen intactes. La majoria poden assolir-lo amb la masturbació
(psicogen).
Anorgàsmia. Etiologia. Fàrmacs inhibidors de la MAO (antidepressius). Agents barrera alfa-adrenèrgics (hipertensió). Tòxics estimulants: cocaïna, amfetamines. Fimosi del clítoris. Anomalies congènites. Malalties degeneratives, lesions o tumors. Diabetis. Autovigilància pertinaç, obsessiva del propi comportament durant Autovigilància pertinaç, obsessiva del propi comportament durant
l’execució sexual.l’execució sexual. Insuficient estimulació del clítoris (a penes preliminars, no contacte
de clítoris, etc.). Fenòmens obsessius (pensaments inoportuns, frases sense sentit, Fenòmens obsessius (pensaments inoportuns, frases sense sentit,
etc.).etc.). Defenses en la percepció contra les sensacions eròtiques.Defenses en la percepció contra les sensacions eròtiques.
Teràpia sexual
Autoexploració Exercicis de Kegel Focalització sensorial
Prohibició del coit Desensibilització sistemàtica Dilatadors Fantasies sexuals Recolzament psicosexual de la
dona i de la parella
Lubricants Vibradors
Com millorar la nostra sexualitat
Massatge eròtic: carícies, sensacions, el contacte i comunicació. Utilitzar les fantasies. Trencar la monotonia i la manca d’imaginació. Pensar que “s’envelleix com s’ha viscut”. Tenir clar que amb l’edat no disminueix l’atracció sexual ni les
necessitats afectives. Deixar de banda les preocupacions veient la intimitat com un espai
necessari per a una major qualitat de vida. “La funció fa a l’òrgan”. Sembla ser que la freqüència de l’ús dels
genitals augmenta el seu funcionament físic. La relació sexual, a més d’un dret, és un sentiment d’autovaloració,
de sentir-se estimat, estimar a l’altre, compartir i estar pròxima a una altra persona.