Post on 06-Mar-2021
G
ls reptesegraveti s e l interven ioacuteso i l
rsquo
imposi rsquo ti pli l
nterven ioacute o i l
ls
re
pte
s egrave
tis
e l
inte
rve
nioacute
so
il
cobertesMaquetaciacircn 1 060510 1426 Naacutegina 1
Amb el suport de
E c d a
c c a
observatori drsquoegravetica aplicada a la intervencioacute social
C A M P U S A R N A U
D E S C A L A Innovacioacute i Recerca
Social i Sociosanitagraveria
I S d Egrave ca A cada a a
I c S c a colmiddotleccioacute MATERIALS DrsquoEgraveTICA APLICADA A LA INTERVENCIOacute SOCIAL 1
E
cd
a
c
ca
G
co
lmiddotlec
cioacute MAT
ERIALS
DrsquoEgraveTICA
APL
ICAD
A A LA
INTE
RVEN
CIOacute SO
CIAL
1
ls reptesegravetics de la intervencioacutesocial Simposi drsquo tica
plicada a la ntervencioacute Social
0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 3
E
I Egrave A
I
0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 4
colmiddotleccioacute MATERIALS DrsquoEgraveTICA APLICADA A LA INTERVENCIOacute SOCIAL 1
edita FUNDACIOacute CAMPUS ARNAU DrsquoESCALA Parc Cientiacutefic de la Universitat de Girona Edifici Jaume Casademont porta B despatx 9 Pic de Peguera 15 (la Creueta) 17003 Girona tel 972 10 42 15 wwweticacampusarneuorg
copy del text els respectius autors copy disseny Ramon Vilageliu ramonscriptagmailcom Coordinacioacute i edicioacute del textos a cagraverrec de Vicenccedil Relats De la traduccioacute i revisioacute dels textos Servei de Llenguumles Modernes de la UdG Impressioacute Cabot Impressioacute
ISBN Dipogravesit legal
Aquesta edicioacute ha estat possible gragravecies a
G
ls reptesegravetics de la intervencioacutesocial
Simposi drsquo tica plicada a la
ntervencioacute Social
0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 5
E
observatori drsquoegravetica aplicada a la intervencioacute social
C A M P U S A R N A U
D rsquo E S C A L A Innovacioacute i Recerca
Social i Sociosanitagraveria
I Egrave A
I colmiddotleccioacute MATERIALS DrsquoEgraveTICA APLICADA A LA INTERVENCIOacute SOCIAL 1
resentacioacute
arlament inaugural
onferegravencia inaugural
onegravencies amb aportacions
onferegravencia de clausura
omunicacions
bstract
esuacutemenes
utors
0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 7
sumari
P Francesc Xavier Pereda Gaacutemez 8
P Carme Capdevila10
C
Egravetica serveis socials i ciutadania drsquoAdela Cortina Orts14
P El concepte i la justificacioacute del paternalisme de Macario Alemany 28
Comentaris a la ponegravencia de Joan M del Pozo58
Comentaris a la ponegravencia drsquoAmadeu Mora62
El futur de les societats democragravetiques Una teoria de la justiacutecia intergeneracional de Daniel Innerarity 68
Comentaris a la ponegravencia drsquoAraceli Laacutezaro 80
Comentaris a la ponegravencia de Manel Barbero 83
Egravetica de les organitzacions socials drsquoAgravengel Castintildeeira 88
Comentaris a la ponegravencia drsquoArcadi Oliveres96
Comentaris a la ponegravencia de Cristoacutebal Coloacuten 99
C Els liacutemits del secret professional de Carles Cruz Moratones 106
C Una lectura egravetica sobre els serveis socials i el seu abast per a un model drsquointervencioacute social de Cristina de la Cruz 114
Govern de la vida i intervencioacute social lrsquoarrel biopoliacutetica dels conflictes egravetics de Anna Quintanas 126
A 134
R 138
A 142
t oacute
0809Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 8
Presen aci per Francesc Xavier Pereda Gaacutemez director de lrsquoObservatori drsquoEgravetica Aplicada a la Intervencioacute Social
Les noves poliacutetiques socials estan plenes de possibilitats per garantir els drets
fonamentals i promoure el benestar de les persones especialment de les meacutes
desfavorides o fragravegils Perograve si no es va amb compte de vegades lrsquoaplicacioacute drsquoashyquestes poliacutetiques i la tasca dels treballadors socials poden comportar una vulshyneracioacute de drets Cal tenir cura per exemple de la intimitat i vetllar per fixar liacutemits a la intromissioacute en la vida de les persones o fins i tot en el control de secshytors determinats de poblacioacute
8 |
0809Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 9
Lrsquoaugment de les poliacutetiques socials juntashy valors I el Simposi va ser una ocasioacute apropiada
ment amb lrsquoaprofundiment democragravetic lrsquoadvenishy per avanccedilar en la deteccioacute de les problemagravetiques
ment de societats cada vegada meacutes plurals i egravetiques o amb un component egravetic presents en
lrsquoincrement de la sensibilitat respecte dels drets lrsquoagravembit de la intervencioacute social que no soacuten pas
humans situa els professionals i usuaris dels sershy resolubles des de la perspectiva del saber tegravecnic
veis socials sociosanitaris i educatius davant de ni des de la pragravectica de les competegravencies o hashy
problemagravetiques egravetiques que no sempre tenen bilitats professionals tot i que aquest sigui el
respostes pautades i consensuades context en quegrave es plantegen
Copsar aquestes problemagravetiques reflexioshy Aquests reptes egravetics soacuten a vegades de
narshyhi i trobar respostes que respectin i fomentin caire personal i drsquoaltres de caire colmiddotlectiu i es
els drets de les persones va ser lrsquoobjectiu central presenten a la persona responsable de la intershy
del Primer Simposi drsquoEgravetica Aplicada a la Intervenshy vencioacute social en qualsevol agravembit drsquoactuacioacute El
cioacute Social celebrat els dies 28 i 29 de maig de professional teacute un conflicte egravetic quan confronta
2009 a Girona convocat per lrsquoObservatori drsquoEgraveshy els seus valors o els seus punts de referegravencia
tica Aplicada a la Intervencioacute Social de la Funshy amb una realitat sorprenent que lrsquointerroga i dashy
dacioacute Campus Arnau drsquoEscala vant de la qual no sap exactament com posicioshy
LrsquoObservatori fa temps que promou grups narshyse com analitzarshyla i com resoldreshyla
de recerca i de debat cursos de formacioacute i inishy Perograve de vegades el component egravetic es
ciatives drsquoassessorament a entitats per tal que planteja colmiddotlectivament en el sector professional
lrsquoegravetica sigui present en lrsquoagravembit de la intervencioacute en el qual treballem en el grup meacutes proper al
social com ho estagrave per exemple en el moacuten sashy professional quan discutim o intentem aproximar
nitari a traveacutes de la bioegravetica I en aquesta mashy opinions sobre els referents egravetics amb quegrave hem
teixa liacutenia vam convocar aquest primer Simposi drsquoactuar En aquests casos tambeacute ens trobem
que va aplegar professionals de diferents sectors davant de determinades situacions conflictives
i paiumlsos per detectar els principals reptes i proshy des de la perspectiva dels valors
blemagravetiques egravetiques presents en la intervencioacute Lrsquoobjectiu del Simposi va ser ambicioacutes i les
social i les solucions que srsquohi apunten per copshy reflexions resultants que podreu llegir en aquesshy
sar i descriure un panorama en el qual simposis tes planes mdashen forma de ponegravencies debats o
posteriors hauran drsquoaprofundir conclusions dels tallers temagraveticsmdash soacuten ben estishy
Des de lrsquoObservatori estem satisfets drsquohashy mulants
ver acollit aquest primer Simposi i dels seus reshy Gaudim drsquoun material drsquoenorme valor per
sultats Eacutes important poder fer paregraventesis que continuar la nostra tasca en la qual esperem
permetin apartarshyse del brogit de la feina diagraveria estar acompanyats per tots els lectors drsquoaquest
reflexionar i intercanviar opinions experiegravencies i llibre
| 9
r nt n u ur
1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 10
Pa lame i a g al
per Carme Capdevila Honorable consellera drsquoAccioacute Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya
Eacutes un plaer ser a Girona per inaugurar el Primer Simposi drsquoEgravetica Aplicada a la
Intervencioacute Social Vull felicitar la iniciativa drsquoorganitzar aquest Simposi que eacutes
el primer que se celebra a Catalunya i Girona teacute lrsquohonor drsquoacollirshylo Les comarques de Girona estan fent una aposta molt important pels serveis soshycials i lrsquoacte drsquoavui nrsquoeacutes una bona prova Perograve no sols per aixograve felicito lrsquoObsershyvatori drsquoEgravetica Aplicada a la Intervencioacute Social i la Fundacioacute Campus Arnau
drsquoEscala Els felicito tambeacute perquegrave en aquesta egravepoca de canvis eacutes bo que els
serveis socials vagin acompanyats drsquoaquesta reflexioacute serena molt important per construir aquests serveis per a les persones meacutes properes perograve sobretot construirshylos des del respecte a la dignitat humana
10 |
1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 11
Debatre sobre egravetica en lrsquoagravembit dels serveis
socials eacutes preguntarshynos com treballem Eacutes preshy
guntarshynos quines soacuten les pragravectiques que ens
acompanyen en el nostre tarannagrave diari Treballem
amb persones en situacioacute de desavantatge soshy
cial i aixograve ens porta sovint a fer front a situacions
molt delicades Davant drsquoaquestes situacions
sempre ens hem de preguntar quins soacuten els liacuteshy
mits de la nostra professioacute
Vivim en societats cada vegada meacutes plushy
rals Per sort els drets socials estan avanccedilant de
manera ferma i aixograve fa que apareguin noves sishy
tuacions davant les quals els professionals del
treball social han de saber reaccionar per exemshy
ple com cal actuar davant el xoc cultural que
comporta lrsquoarribada de moltes persones drsquoaltres
paiumlsos Parlo de persones que poden tenir una
concepcioacute diferent a la nostra pel que fa al tracte
igualitari entre homes i dones
Perograve sersquons plantegen molts altres interroshy
gants Com hem drsquoencarar aspectes de la intishy
mitat de les persones amb discapacitat
intelmiddotlectual O com hem de respondre des de
les entitats que es dediquen a la tutela davant el
gran nombre de situacions incapacitants a causa
de lrsquoallargament de lrsquoesperanccedila de vida de molshy
tes persones amb discapacitat
Aquestes soacuten algunes de les circumstagravenshy
cies amb les quals es troben els professionals
dels serveis socials en el seu dia a dia i davant
de les quals han de saber aplicar la seva expeshy
riegravencia i coneixement Perquegrave si no ho fan el fet
drsquoajudar a solucionar o resoldre la situacioacute que
ha derivat en un problema social es pot convertir
tambeacute en una vulneracioacute dels drets de les pershy
sones sobretot drsquoaquelles que es troben en una
situacioacute de meacutes vulnerabilitat
Per aixograve eacutes important conegraveixer aquestes
problemagravetiques i reflexionarshyhi per saber actuar i
esbrinar les millors pragravectiques que cal impulsar
Tot aixograve teacute un uacutenic objectiu que eacutes donar un tracte
de ciutadania i respecte garantint drets i garantint
el benestar de les persones que ho necessiten
Aquest Simposi respon a aquesta voluntat i
per aixograve felicito una iniciativa drsquouna importagravencia tan
remarcable Ha de servir per marcar el full de ruta
que la nostra professioacute ha de seguir drsquoara endashy
vant per enfocar o estructurar els valors que guien
la nostra feina Parlo dels valors de lrsquohonestedat
la transparegravencia lrsquoausteritat i la vocacioacute de servei
| 11
1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 12
Aquests principis van lligats als valors de
les noves poliacutetiques socials que impulsem des del
Departament drsquoAccioacute Social i Ciutadania i que
segueixen sent la lluita contra les desigualtats
perograve reconeixent les diferegravencies i una forta deshy
fensa de lrsquoautonomia individual entesa com la sishy
tuacioacute en quegrave no hi ha una dominacioacute dels uns
sobre els altres
Com deia al principi vivim una egravepoca de
canvis en els serveis socials El desplegament de
les noves lleis mdashla Llei de serveis socials la Llei
de lrsquoautonomia personal i atencioacute a la dependegravenshy
ciamdash estagrave fent que el sector creixi en tots els agravemshy
bits creem ocupacioacute apareixen nous drets i els
serveis socials arriben a persones que fins avui
no havien pogut accedirshyhi mai
A meacutes a meacutes tambeacute per culpa de la crisi
econogravemica i les seves consequumlegravencies els serveis
socials srsquoestan convertint en un dels elements de
suport imprescindibles per a moltes famiacutelies en
aquests moments
Per tant eacutes molt important que en lrsquoimshy
puls drsquoaquesta nova etapa que estem encetant
fem un cop drsquoull introspectiu cap a la nostra proshy
fessioacute i analitzem el seu contingut egravetic per poder
millorar la qualitat del servei que oferim
Tots els professionals que treballen al
costat de la gent amb necessitats socials comshy
parteix lrsquoexperiegravencia del compromiacutes Un comshy
promiacutes per aconseguir el seu benestar i la seva
autonomia personal Amb la celebracioacute drsquoaquest
Simposi volem posar les bases per seguir enforshy
tint un altre tipus de compromiacutes el que tambeacute
tenim amb la nostra progravepia actuacioacute professional
egravetica al servei dels valors positius com el resshy
pecte la confidencialitat i la dignitat
Vull aprofitar lrsquoocasioacute per animar a seguir
fent aquest tipus de reflexions drsquoara endavant
Ho dic perquegrave soacuten necessagraveries per fer meacutes gran
el nostre sector i per trobar noves pragravectiques
professionals que millorin la intervencioacute social
que es fa a Catalunya
12 |
1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 13
| 13
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 14
Aquest text correspon a la siacutentesi de la conferegravencia que Adela Cortina va pronunciar en la inauguracioacute del I Simposi drsquoEgravetica Aplicada a la Intervencioacute Social
CONFEREgraveNCIA INAUGURAL
Egravetica serveis socials i ciutadania
per Adela Cortina Orts catedragravetica drsquoEgravetica i Filosofia Poliacutetica de la Universitat de Valegravencia i directora de la Fundacioacute Eacutetnor
En aquesta conferegravencia em proposo de tractar dues coses fonamentals lrsquoegravetica
aplicada i un marc drsquoegravetica aplicada a la intervencioacute social Lrsquoegravetica aplicada eacutes
un terme que srsquoutilitza molt i no se sap gaire beacute el que vol dir En principi lrsquoegravetica
eacutes filosofia moral Hi ha un tipus de reflexioacute filosogravefica sobre un fenomen que eacutes
tan antic com la humanitat que eacutes el fenomen de la moralitat En totes les culshytures hi ha hagut consciegravencia que hi havia unes maneres de viure meacutes humanes
que drsquoaltres i aquestes maneres de viure se les ha anomenat morals tradicioshynalment La filosofia se sorpregraven sobre el fet que hi hagi una cosa dita moral i es
pregunta quegrave eacutes la moral Des de fa temps defenso que la filosofia moral o egravetica
teacute tres tasques fonamentalment
14 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 15
Tasques de la filosofia moral o egravetica
La primera la de dilucidar quegrave eacutes moral
quegrave vol dir moral Quan alguacute parla des del camp
de la neurosi i diu laquoHem descobert les bases ceshy
rebrals de la conducta moralraquo la pregunta eacutes
laquoQuegrave enteacuten vostegrave per conducta moralraquo Perquegrave
si no sabem quegrave eacutes la conducta moral no
podem descobrirshyne les bases ni sabershyne absoshy
lutament res Primera tasca que no eacutes fagravecil la
de determinar quegrave eacutes aixograve de conducta moral
Segona tasca la drsquointentar fonamentar
allograve moral Durant molt temps des de la filosofia
la gran tasca eacutes preguntarshyse quin eacutes el fonashy
ment drsquoallograve moral i normalment srsquoha entegraves que
eacutes la resposta a la pregunta laquoPer quegrave he deraquo
Al cap i a la fi sembla que la moral tenia a veure
amb el deure El tema de la fonamentacioacute de la
moral ha estat importantiacutessim durant segles Hi
ha diferents models de fonamentacioacute de la
moral i a meacutes hi ha gent que diu que ni necesshy
sita fonament ni li fa cap falta Diferents posishy
cions de les quals no tractarem en aquesta
conferegravencia per falta de temps
Tercera tasca que eacutes fonamental per a
lrsquoegravetica aplicar Aixiacute les tasques serien aclarir foshy
namentar aplicar Aplicar a la vida quotidiana el
que hem guanyat en el proceacutes de fonamentashy
cioacute Si hem intentat donar uns fonaments drsquoallograve
moral hem de saber com srsquoaplica aixograve en la
vida quotidiana i com srsquoenteacuten en la vida quotishy
diana Normalment aixograve ho ha fet lrsquoegravetica des
dels segles meacutes antics sense una precisioacute tan
clara
El fenomen de les egravetiques aplicades
A poc a poc hem anat aplicant aquestes
tres tasques de lrsquoegravetica perograve al llarg dels anys seshy
tanta del segle XX neix un fenomen nou que eacutes el
de les anomenades egravetiques aplicades Les egravetiques
aplicades tenen una especificitat davant la de la
tasca tradicional de lrsquoegravetica de tambeacute aplicar Qualshy
sevol que repassi qualsevol tractat drsquoegravetica des de
Platoacute fins als nostres dies veuragrave que sempre hi ha
una part drsquoaplicacioacute evidentment Srsquoestableixen
uns principis i despreacutes es plantegen una segraverie de
problemes Al llibre La metafiacutesica dels costums de
Kant hi ha una part sobre quegrave soacuten les virtuts i quegrave
soacuten els vicis i despreacutes hi figura la casuiacutestica eacutes a
dir lrsquoaplicacioacute del que srsquoha descobert als casos
concrets
Kant que havia parlat sempre del deure pel
deure es planteja per exemple laquoI suposem que
hi ha un rei que teacute tota la informacioacute de com estagrave
tota la miliacutecia del seu poble i el capturen Sap que
el poden torturar i pot revelar tota la situacioacute del
seu poble a lrsquoenemic Teacute un veriacute a la butxaca i
quegrave fa es pren el veriacute o noraquo
Aquests soacuten els famosos dilemes morals
que encanten els nordshyamericans Els nordshyameshy
ricans quan parlen drsquoegravetica sempre plantegen un
dilema Davant del dilema laquoQui estima vostegrave meacutes
el seu pare o la seva mareraquo cal prendre sempre
una decisioacute egravetica Llavors el nen es queda aterrit i
eacutes clar lrsquoaterridor no eacutes el dilema sinoacute lrsquoestupidesa
del qui li planteja el dilema perquegrave no hi ha motiu
per preguntar a un nen si estima meacutes el pare o la
mare Llavors un calla i no fa ximpleries La nostra
vida afortunadament meacutes que dilemagravetica eacutes proshy
blemagravetica
Un exemple que utilitzava amb els meus
alumnes eacutes el seguumlent laquoSoacutec en un museu
drsquoAmsterdam i srsquoestagrave cremant nomeacutes puc salvar
una cosa Hi ha un gat que eacutes viu i tambeacute hi ha
un quadre de Rembrandt Quegrave eacutes el que he de
salvar El gat o el quadreraquo Llavors un comenccedila
| 15
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 16
a aplicar principis morals el principi de la bellesa
davant el principi del no seacute quegrave Tothom srsquoenshy
tusiasma i eacutes fantagravestic Jo ho plantejava als meus
alumnes i en els uacuteltims temps ells em deien laquoEl
gat el gatraquo i jo els preguntava laquoDe veritat creieu
que cal salvar el gatraquo Fins que de sobte un em
va donar una solucioacute molt bona em va dir laquoTu
saps el que deu pesar un quadre de Remshy
brandtraquo
Davant dels dilemes hi ha diferents valorashy
cions perograve la vida normalment no eacutes dilemagravetica
sinoacute problemagravetica Normalment quan ens trobem
davant drsquouna situacioacute difiacutecil lrsquohumagrave eacutes tractar de
trobar aquell tipus de solucions que salven la digshy
nitat de la persona i salven la situacioacute Qualsevol
que srsquoasseu tenallat per dilemes eacutes alguacute a qui falta
capacitat creativa i jo crec que en els serveis soshy
cials mdashprecisamentmdash fa falta molta capacitat
creativa per no haver de condemnar uns o altres
sinoacute tractar de trobar noves solucions noves proshy
postes I eacutes que la intelmiddotligegravencia humana eacutes
intelmiddotligegravencia creadora
Tres egravetiques aplicades pioneres
El tema de les egravetiques aplicades al terreny
en el qual jo ho plantejareacute neix els anys setanta del
segle XX Aixograve eacutes fantagravestic perquegrave quan un parla
drsquoegravetica aplicada no ha de remuntarshyse a Tales de
Milet perquegrave si ho fa en filosofia la gent sersquons
avorreix En aquest cas doncs eacutes als anys seshy
tanta quan neixen aquestes egravetiques aplicades
amb un nou estatut diferent de totes les egravepoques
anteriors Les primeres que apareixen soacuten tres lrsquoegraveshy
tica del desenvolupament dels pobles la bioegravetica
i lrsquoegravetica econogravemica i empresarial
Lrsquoegravetica del desenvolupament dels pobles eacutes
molt similar a lrsquoegravetica dels treballs socials perquegrave
compta amb pobles marginats Planteja el seguumlshy
ent Tants segles intentant aplicar models econograveshy
mics als paiumlsos en desenvolupament i no hi ha
manera que hi hagi desenvolupament Eacutes que
estem aplicant malament el concepte de desenshy
volupament Quegrave estem entenent per desenvolushy
pament si estem fent meacutes mal que beacute
Durant els anys setanta del segle XX neixen
aquestes tres egravetiques que soacuten tres egravetiques aplishy
cades Despreacutes han vingut lrsquoegravetica dels mitjans de
comunicacioacute lrsquoegravetica de la poliacutetica lrsquoegravetica del conshy
sum i lrsquoegravetica dels assumptes socials Crec que eacutes
important per a cada cos professional aclarir en
quegrave consisteix la seva egravetica professional laquoQuegrave eacutes
la bioegraveticaraquo que afecta uns sectors de la poblashy
cioacute laquoquegrave eacutes lrsquoegravetica econogravemica i empresarialraquo que
nrsquoafecta drsquoaltres laquoquegrave eacutes lrsquoegravetica dels educadorsraquo
que tambeacute afecta un altre colmiddotlectiu i laquoquegrave eacutes lrsquoegraveshy
tica dels serveis socialsraquo que afecta una poblashy
cioacute molt concreta en la qual hi ha gent de
diferents grups
La primera base de qualsevol treball hauria
de ser la de dir laquoQuina eacutes la nostra egraveticaraquo pershy
quegrave lrsquoegravetica eacutes una paraula que teacute a veure amb el
terme grec ethos que vol dir lsquocaragravecterrsquo Deien els
clagravessics i tenien raoacute que els eacutessers humans naishy
xem amb un temperament que no hem triat amb
unes caracteriacutestiques que no hem triat perograve quan
al llarg de la nostra vida anem prenent decisions
ens anem forjant un caragravecter Qui pren decisions
injustes acaba generant una propensioacute a decidir
amb injustiacutecia qui pren decisions imprudents
acaba generant una propensioacute a prendre decishy
sions imprudents qui pren decisions magnagravenimes
i generoses acaba amb la predisposicioacute a la magshy
nanimitat Necessagraveriament anem passant drsquoaixograve
que teniacuteem en el nostre naixement a generarshynos
un caragravecter un conjunt de predisposicions
16 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 17
La forja del caragravecter
Deien els clagravessics i tenien raoacute que la tasca
principal drsquouna persona eacutes la forja del seu caragravecshy
ter Ens en podem forjar un de bo o un de dolent
perograve no tenim meacutes remei que forjarshynosshyen algun
amb la qual cosa el meacutes intelmiddotligent eacutes forjarshyse
el bo com eacutes natural Quegrave vol dir el bo Doncs
aquell que ens condueix meacutes a la felicitat i a la jusshy
tiacutecia Si hi ha dos costats fonamentals del fenoshy
men moral aquests soacuten la felicitat i la justiacutecia Tots
volem ser feliccedilos tots volem tenir una vida en pleshy
nitud perograve eacutes de justiacutecia que tots tinguin les posshy
sibilitats de fershyho La justiacutecia eacutes molt exigent
mentre que la felicitat eacutes el terreny del consell i de
la invitacioacute Predisposarshyse per prendre bones deshy
cisions en la liacutenia de la justiacutecia i la felicitat eacutes forshy
jarshyse un bon caragravecter La tasca principal drsquouna
persona eacutes forjarshyse aquest bon caragravecter i lrsquoedushy
cacioacute eacutes fonamental per a aixograve
Perograve els anys setanta del segle XX ens
adonem que el caragravecter no eacutes nomeacutes cosa de les
persones sinoacute tambeacute de les organitzacions
tambeacute de les institucions tambeacute de les professhy
sions Hi ha professions que tenen un caragravecter
pegravessim i hi ha universitats que tenen un caragravecter
horroroacutes Perquegrave no solament les persones es forshy
gen un caragravecter sinoacute tambeacute les organitzacions i
les institucions Les organitzacions tenen un cashy
ragravecter i quan un srsquoacosta a una empresa o una
altra nota si la gent genera o no confianccedila si
soacuten gent amable si donen un bon producte I
aixograve ens passa amb qualsevol altra cosa Si un
srsquoacosta a un treballador social pot veure si ajushy
daragrave a resoldre el problema i prendragrave la perspecshy
tiva del participant i no solament la de
lrsquoobservador o eacutes un simple burogravecrata que estagrave
aquiacute colmiddotlocat i fa el seu treball perquegrave el paguen
per aixograve Percebem aquestes actituds percebem
el bon caragravecter i el mal caragravecter I el bon caragravecter
ogravebviament ens genera confianccedila mentre que el
mal caragravecter ens genera repulsioacute com eacutes natural
Lrsquoegravetica teacute a veure amb la forja del caragravecter de
les persones dels pobles de les organitzacions i
de les professions I amb aquesta idea neixen les
egravetiques aplicades amb la idea que hi ha diferents
activitats socials mdashlrsquoactivitat sanitagraveria el treball soshy
cial lrsquoeducacioacutemdash que han de tenir un bon caragravecshy
ter i tenir la moral alta perquegrave si no la societat estagrave
veritablement desfonada
Una societat en la qual la poliacutetica eacutes deploshy
rable les actituds soacuten deplorables al final acaba
enfonsada i desmoralitzada Com deia Joseacute Orshy
tega y Gasset lrsquoimportant no eacutes ser morals o imshy
morals mdasho no eacutes tan important com tenir la moral
alta o estar desmoralitzatsmdash I una societat acaba
estant desmoralitzada quan no hi ha confianccedila en
els bancs quan no hi ha confianccedila en els poliacutetics
quan no hi ha confianccedila en les empreses quan no
hi ha confianccedila en els treballadors socials
La confianccedila peccedila bagravesica
per a la moral drsquouna societat
Quan no hi ha confianccedila una societat teacute la
moral baixa I llavors totes les solucions que se li
ocorren soacuten dolentes perquegrave veacutenen els immishy
grants i molesten i el discapacitat eacutes un senyor a
qui tant de bo se li doneacutes el passaport perquegrave
mira que eacutes pesat I quan una societat teacute la moral
baixa no teacute ganes drsquoemprendre els reptes vitals
no teacute ganes drsquoassumir la vulnerabilitat que ens cashy
racteritza Una societat teacute la moral meacutes alta com
meacutes acull els meacutes febles i fa anar endavant els vulshy
nerables Com deien els vells anarquistes el sushy
port mutu eacutes el que ha fet que lrsquoespegravecie humana
estigui per sobre de les altres espegravecies meacutes que
| 17
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 18
la lluita conflictiva per la vida El que porta a milloshy Quegrave eacutes una egravetica aplicada
rar eacutes el suport mutu i lrsquoespegravecie humana mdashamb Entrem ara en una segona part Quegrave eacutes una
totes les seves maldatsmdash ha aconseguit que els egravetica aplicada Lrsquoegravetica aplicada es distingeix de la
discapacitats i els febles puguin sobreviure i pushy moral de la vida quotidiana i de les egravetiques tradicioshy
guin viure beacute nals La moral no lrsquohan inventada els filogravesofs eacutes tan
Les egravetiques aplicades neixen amb aquest antiga com la humanitat sempre hi ha hagut consshy
afany drsquoelevar la moral de les seves societats Soacuten ciegravencia que hi ha unes maneres de viure meacutes hushy
egravetiques veritablement republicanes en el sentit manes que drsquoaltres I en aquest sentit hem de
que no veacutenen de les altes esferes sinoacute que neixen distingir entre la moral de la vida quotidiana que
des de la base Els ciutadans exigeixen a cada porta cognoms de la vida quotidiana Hi ha morals
una de les activitats professionals que actuiumln moshy budistes cristianes atees laiques socialistes libeshy
ralment eacutes a dir que actuiumln tenint en compte les rals Hi ha morals de la vida quotidiana que no inshy
seves progravepies metes venten els filogravesofs sinoacute sobre les quals reflexionen
Els filogravesofs som dels uacuteltims que ens hem perograve que soacuten allagrave En aquest sentit Kant deia en
apuntat a les egravetiques aplicades ja que el filogravesof Criacutetica de la raoacute pura laquoAlguns mrsquohan criticat perquegrave
normalment eacutes a la seva torre drsquoivori interessat a lrsquohora de donar la foacutermula de lrsquoimperatiu diuen
molt en lrsquoenegravesima traduccioacute de la paraula no seacute lsquono ha donat cap nou deure nomeacutes ha donat una
quegrave de no seacute quegrave meacutes i no lrsquointeressa gaire el que foacutermula per comprovar quan un deure srsquoha de conshy
passa en la vida quotidiana Perograve he de dir mdashper siderar un deure moralrsquo Com si els filogravesofs hagushy
la meva experiegravenciamdash que quan prenem el bashy eacutessim de donar deures i els deures no estiguessin
gatge filosogravefic i lrsquoapliquem a la vida quotidiana eacutes ja en la vida quotidianaraquo
veritablement fecund Les egravetiques aplicades soacuten Ja eacutes en la vida quotidiana on hi ha diferents
exigides pels ciutadans pels filogravesofs mdashper fimdash morals Els filogravesofs tenen la tasca drsquoaclarir fonashy
perograve tambeacute pels professionals de cada professioacute mentar aplicar que eacutes diferent La moral de la vida
Aquesta eacutes la tercera font de suggeriments per a quotidiana eacutes diferent de lrsquoegravetica o la filosofia moral
les egravetiques aplicades Els professionals que soshy perograve lrsquoegravetica aplicada eacutes diferent de les filosofies
vint estan molt descontents amb els seus comshy morals tradicionals recordem que eacutes una novetat
panys professionals que no fan beacute la seva dels anys setanta del segle passat I eacutes una novetat
professioacute Per exemple hi ha gent de la sanitat perquegrave es tracta drsquoegravetica i es construeix amb coshy
que es preocupa perquegrave la infermeria o la medishy gnoms filosogravefics quan un entra en les egravetiques aplishy
cina soacuten fonamentals i no srsquoestan fent com srsquohan cades les tradicions soacuten la kantiana lrsquoaristotegravelica
de fer i eacutes llavors quan els mateixos professionals la dialogravegica la utilitarista perograve la seva manera de
veuen que cal apujar la moral de la seva professhy procedir no eacutes lrsquohabitual no es tracta que elaboshy
sioacute Les egravetiques aplicades neixen llavors perquegrave rem una teoria egravetica i despreacutes mirem com srsquoaplica
les exigeixen els ciutadans les exigeixen els proshy sinoacute que partim drsquoun problema de la vida quotishy
fessionals les exigeixen diferents sectors entre diana i tractem de veure en la reflexioacute egravetica quins
ells els poliacutetics que volen saber amb qui tracten corrents i quines teories ens ajuden a aclarir el punt
i de quegrave estem parlant de partida i a donarshyhi una solucioacute Cada vegada
18 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 19
meacutes llavors es tracta de veure quines propostes
filosogravefiques ens ajuden millor a resoldre un proshy
blema de la vida quotidiana
Egravetiques elaborades en grups i
comitegraves interdisciplinaris
La segona quumlestioacute que eacutes molt important eacutes
que les egravetiques aplicades no srsquoelaboren nomeacutes als
despatxos universitaris sinoacute que srsquoelaboren soshy
bretot en els comitegraves les comissions i els grups
de reflexioacute Perquegrave eacutes impossible fer una egravetica aplishy
cada a la intervencioacute social sense comptar amb
els treballadors socials Com eacutes impossible fer una
egravetica sanitagraveria sense comptar amb el professional
sanitari que eacutes el que hi estagrave implicat en primera
instagravencia Les egravetiques aplicades parteixen de la
base de la reflexioacute de la vida quotidiana i van asshy
cendint cap a un conjunt de principis Soacuten egravetiques
que es fan en grups en comitegraves en reflexions inshy
terdisciplinagraveries en les quals treballen serveis soshy
cials perograve tambeacute jutges treballadors socials
psicogravelegs pedagogs filogravesofs
La interdisciplinarietat eacutes una necessitat soshy
cial Perquegrave el que ens passa al final eacutes que la reshy
alitat teacute problemes i les universitats tenen
departaments eacutes a dir en la realitat es plantegen
problemes que srsquohan de resoldre entre uns
quants perograve a la universitat et diuen laquoNo aixograve eacutes
dels de ciegravenciesraquo laquono aixograve eacutes dels de psicologiaraquo
laquono aixograve eacutes dels de pedagogiaraquo Si us plau
Actualment no hi ha cap problema que no
necessiti un tractament interdisciplinari Tots neshy
cessiten el treball conjunt de tots En aquest senshy
tit les egravetiques aplicades soacuten interdisciplinagraveries
perquegrave sense el treball conjunt no ilmiddotluminem ni un
sol principi moral ni una sola solucioacute moral Eacutes un
treball conjunt perograve per necessitat no per opcioacute
A partir drsquoaquiacute les egravetiques aplicades es van
expressant en llibres Jo en vaig escriure un el
1993 que es titula Eacutetica aplicada y democracia rashy
dical o un altre amb el grup que eacutes Razoacuten puacuteshy
blica y eacuteticas aplicadas el 2003 Soacuten un tipus de
llibres que srsquoescriuen des drsquounes professions deshy
terminades perograve despreacutes cal redactar uns inforshy
mes i aixograve eacutes egravetica aplicada no sols eacutes el manual
o el llibre sinoacute que els informes van entrant per
aplicarshylos en una institucioacute Eacutes llavors quan arriba
el que deia Hegel que la moral srsquoestagrave plasmant
en les institucions La moral srsquoaniragrave plasmant en
les institucions perquegrave elles lrsquoaniran recollint De
vegades en lleis legals perograve de vegades en doshy
cuments egravetics que soacuten els que poden donar una
gran mobilitat a les societats
Les egravetiques aplicades srsquoestan incorporant a
les institucions i ja no hi ha marxa enrere eacutes un feshy
nomen irreversible Cada vegada meacutes les proposshy
tes de lrsquoegravetica en lrsquoempresa de la bioegravetica de
lrsquoegravetica dels serveis socials de lrsquoegravetica del desenvoshy
lupament formen part de les nostres institucions
i els donen substagravencia i vida en comptes de queshy
darshyse uacutenicament a les universitats
Lrsquoestatut de lrsquoegravetica aplicada
Quin eacutes lrsquoestatut de lrsquoegravetica aplicada Se sol
parlar en aquestes tasques de dos models de la
casuiacutestica u i la casuiacutestica dos i hi ha un altre model
que eacutes el que jo proposareacute
La casuiacutestica u eacutes la que pren uns principis
egravetics i els aplica als casos concrets Sembla el meacutes
normal perquegrave eacutes el procediment deductiu La cashy
suiacutestica u teacute molts inconvenients en el moment acshy
tual perquegrave sobretot en societats moralment
plurals no hi ha principis amb contingut que siguin
compartits absolutament per tots Els principis que
| 19
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 20
es creia que tots compartiacuteem es poden veure alteshy
rats fins a arribar al punt de la interculturalitat o el
problema de la multiculturalitat
Per aixograve alguns autors proposen lrsquoanomeshy
nada casuiacutestica dos Es comenccedila en els casos
concrets i tothom sap que en les egravetiques aplicashy
des el procediment del cas eacutes fonamental Agafem
un cas i lrsquoanalitzem mirem de veure com el resolshy
driacuteem i quines soacuten les quumlestions morals implicades
en el cas Quan es treballa aixiacute mdashaixograve en bioegravetica
srsquoha treballat moltmdash es va arribant a uns principis
que no soacuten universals perograve siacute que soacuten principis
drsquoabast mitjagrave Arribem a aquests principis gragravecies
a lrsquoaplicacioacute prudencial al discurs prudencial enshy
torn dels casos concrets
Ha funcionat molt beacute per exemple lrsquoInforme
Belmont que pren els seus principis i els aplica a la
bioegravetica i a altres agravembits perograve teacute lrsquoinconvenient que
en les societats pluralistes no srsquoarriba a uns principis
drsquoabast mitjagrave de manera que les egravetiques aplicades
soacuten territoris independents Tanmateix siacute que eacutes
possible arribar a uns principis compartits per tots
encara que no siguin principis amb contingut perograve
siacute principis formals o procedimentals En posareacute dos
exemples que seran la meva referegravencia
El principi kantiagrave del fi en ell mateix
El principi kantiagrave de lrsquoimperatiu del fi en ell
mateix diu laquoTracta la humanitat tant en la teva pershy
sona com en la de qualsevol altra sempre alhora
com un fi i mai nomeacutes com un mitjagraveraquo El principi no
doacutena continguts concrets perograve siacute que expressa
una actitud que pot ser compartida per tots els
membres drsquouna societat pluralista
En qualsevol de les nostres activitats professhy
sionals eacutes necessari tractar els eacutessers humans no
com un mitjagrave uacutenicament encara que tots ens tracshy
tem com a mitjans Perquegrave quan jo compro una amshy
polla de llet a alguacute lrsquoestic tractant com un mitjagrave ogravebshy
viament perograve lrsquohe de tractar alhora com un eacutesser
que eacutes un fi en ell mateix que teacute una dignitat i que
no teacute un simple preu Reconegraveixer la dignitat humana
vol dir tres coses que soacuten fonamentals en el treball
social no fer mal no instrumentalitzar i siacute apoderar
El primer principi de qualsevol professioacute eacutes
la no maleficegravencia Per tant el professional dels sershy
veis socials ha drsquoanar amb cura que en un barri deshy
terminat no diguin laquoHorror que ve el treballador
socialraquo El primer principi eacutes no fer mal perquegrave els
eacutessers humans tenen dignitat i no un simple preu
soacuten fins en ells mateixos i mitjans no simples
El segon principi eacutes no instrumentalitzar
perquegrave estagrave molt beacute tenir una professioacute perograve no
srsquoha de tractar els vulnerables com un instrument
per a la progravepia situacioacute sinoacute que soacuten els que
donen sentit al treball i la seva dignitat eacutes la que
doacutena sentit al treball
I el tercer principi eacutes el de lrsquoapoderament i
sobretot en serveis socials Es tracta drsquoapoderar la
gent perquegrave pugui fer la seva vida De vegades eacutes
tremendament difiacutecil Perograve srsquoha drsquointentar apoderar
no sols resoldre les paperetes assistencialment mdash
quan calgui fershyho tambeacute
La importagravencia drsquoapoderar les persones
Si hi ha una famiacutelia que estagrave passant gana i
ve a demanar menjar no li diguem que no li podem
donar menjar perquegrave primer ha drsquoaprendre a aconshy
seguir el menjar ja que si ho fem mentrestant
sersquons mor de gana tampoc no srsquoha de ser tan foshy
namentalista Cal tenir la prudegravencia per saber com
cal resoldre els temes en cada cas concret Perograve
lrsquoimportant eacutes apoderar les persones perquegrave puguin
tirar endavant la seva vida i no lrsquoassistencialisme
20 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 21
de resoldre el problema concret perograve no resoldrersquol
per al mitjagrave i llarg termini
Continua valent aquest principi kantiagrave per a
les nostres societats i crec que continua valent el
principi de lrsquoegravetica del discurs que diu que les norshy
mes nomeacutes seran justes si tots els afectats poden
donarshyhi el seu consentiment en un diagraveleg dut a
terme en condicions de simetria Lrsquoegravetica del discurs
que eacutes el que van crear Apel i Habermas i que hem
treballat molts altres com jo mateixa eacutes la que diu
que quan es tracta de normes nomeacutes es pot dir
que les normes soacuten justes si tots els afectats poshy
drien donarshyhi el seu consentiment despreacutes drsquoun
diagraveleg dut a terme en les condicions meacutes prograveximes
possible a la simetria Afortunadament eacutes un signe
del nostre temps que els afectats han de tenir veu
Cal donar veu als afectats perquegrave han de poder dir
tambeacute com volen les coses
Aquests dos principis soacuten formals soacuten prinshy
cipis procedimentals no soacuten principis de continshy
gut la quumlestioacute eacutes veure com srsquoapliquen en cada
cas concret perograve ens poden unir a tots eacutes el que
en el nostre grup hem anomenat una hermenegraveushy
tica criacutetica I eacutes molt interessant perquegrave resulta que
la fonamentacioacute i lrsquoaplicacioacute estan unides eacutes anant
als casos concrets a les activitats concretes
quan descobrim els principis que hi ha dins Lrsquoart
de la interpretacioacute eacutes fonamental lrsquoanomenada
hermenegraveutica
El marc de lrsquoegravetica aplicada
a la intervencioacute social
El marc de les egravetiques aplicades eacutes el que he
descrit fins aquiacute perograve el marc de lrsquoegravetica aplicada a
la intervencioacute social teacute els seus propis trets En prishy
mer lloc ha de ser interdisciplinagraveria cosa que em
sembla indiscutible
A mi sempre mrsquoha estat molt uacutetil prendre
lrsquoesquema drsquoun escriptor nordshyamericagrave MacIntyre
al seu llibre Tras la virtud en el qual parla drsquoun conshy
cepte pres drsquoAristogravetil perograve que ell actualitza es
tracta de la pragravectica Ell diu que la pragravectica eacutes una
activitat social cooperativa en la qual treballen difeshy
rents agents socials que tracten drsquoassolir una meta
que eacutes la que li doacutena sentit i legitimitat social I
aquest eacutes el concepte de pragravectica que jo considero
vagravelid per a qualsevol activitat professional I eacutes que
efectivament eacutes imprescindible treballar junts coshy
operativament
A meacutes desgraciadament hem oblidat
massa que els nostres treballs tenen una meta que
eacutes la que doacutena sentit i legitimitat social No solashy
ment els poliacutetics necessiten legitimarshyse nosaltres
tambeacute Si nosaltres no assolim la meta ens haurien
de prendre la feina si la sanitat fa empitjorar la gent
cal eliminar la sanitat Si el dret promou la injustiacutecia
cal eliminar el dret Crec per tant que la primera
tasca de les nostres professions eacutes preguntarshynos
laquoQuina eacutes la nostra metaraquo laquoquegrave eacutes el que ens
doacutena sentit i legitimitat socialraquo Perquegrave si no estagrave
molt beacute que tots sapiguem utilitzar lrsquoordinador i les
millors tecnologies capdavanteres perograve no serviragrave
per a res si no sabem quina eacutes la nostra meta quegrave
eacutes el que volem aconseguir Aixograve mdashho deia ja Arisshy
togravetilmdash eacutes de sentit comuacute perograve com deia Ortega
laquoel sentit comuacute eacutes el menys comuacute dels sentitsraquo
El primer doncs soacuten les metes i despreacutes mdash
com ho entenia MacIntyre seguint Aristogravetilmdash que
cada activitat teacute uns beacutens interns mdashque soacuten
aquesta meta que li doacutena sentitmdash Finalment amb
totes elles srsquoaconsegueixen els beacutens externs El beacute
intern eacutes el que doacutena especificitat a una professioacute i
fa que el treball social no sigui el mateix que la sashy
nitat exercida en els hospitals per metges i infermeshy
res o lrsquoactivitat educativa que es fa en una escola
| 21
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 22
per exemple Ha de tenir una especificitat perquegrave portant eacutes posar el poder al servei dels altres
altrament no estem parlant drsquouna professioacute Ara beacute quan comenccedila la corrupcioacute de les
En moltes activitats professionals el primer activitats professionals Quan els beacutens interns es
que cal fer eacutes decidir quegrave eacutes el que ens especifica canvien pels beacutens externs Eacutes a dir quan a ninguacute
perquegrave una professioacute ofereix un beacute tan precioacutes a no lrsquointeressa el beacute intern i tothom fa el catagraveleg
una societat que sense la societat seria molt pitjor dels diners el prestigi o el poder que doacutena
humanament Per aixograve hem de dilucidar quin eacutes el aquesta activitat professional llavors ens trobem
beacute que podem oferir en la nostra professioacute que alshy el fenomen de la burocratitzacioacute absoluta de totes
tres no poden donar i que hem de treballar conjunshy les activitats professionals i lrsquohomogeneiumltat de les
tament activitats professionals perquegrave totes es mesuren
Els beacutens externs mdashdiu MacIntyremdash srsquoaconshy pels diners que donen pel seu prestigi etcegravetera
segueixen amb qualssevol activitats professionals Qualsevol activitat professional es caracteshy
les fa iguals a totes i soacuten fonamentalment els dishy ritza per uns beacutens interns i necessita uns beacutens exshy
ners el prestigi i el poder Totes les professions terns ogravebviament perograve ha de saber quins soacuten els
donen diners unes meacutes altres menys perograve totes seus beacutens interns perquegrave aixograve lrsquoespecifica I a
donen alguna cosa per sobreviure i aixograve fa falta meacutes per assolir aquests beacutens interns cal desenshy
perquegrave si no srsquoacaba la gent Totes donen un cert volupar unes actituds i encarnar uns valors Cal
prestigi perquegrave si un ho fa beacute genera afecte reshy desenvolupar unes virtuts que soacuten predisposishy
coneixement la gent el reconeix I eacutes que el presshy cions a actuar a favor de la felicitat i de la justiacutecia
tigi eacutes important per als eacutessers humans un no pot Aquestes predisposicions se les anomena virtuts
viure sense autoestima Quan ve alguacute i et diu encara que el terme no estigui gaire drsquoacord amb
laquoQuines classes impartia vostegraveraquo aquell dia ja no els nostres dies El professional eacutes alguacute que tracta
menges perquegrave et poses contentiacutessim gragravecies al de ser excelmiddotlent en el seu camp precisament
que trsquohan dit perquegrave vol posarshylo al servei drsquoalguacute perquegrave vol
assolir la seva meta I si un no eacutes excelmiddotlent en el
seu camp srsquoha de preocupar perquegrave hi ha gent
La necessitat drsquoun cert poder que patiragrave precisament perquegrave no estagrave desenshy
Finalment tots necessitem un cert poder volupant la seva excelmiddotlegravencia I recordem que lrsquoexshy
Els anarquistes deien que el poder corromp i que celmiddotlegravencia no eacutes mesurarshyse uns amb els altres mdasha
el poder absolut corromp absolutament Perograve el veure qui eacutes el meacutes guapomdash sinoacute intentar fershyho
poder eacutes bo quan es posa al servei drsquoalguna tan beacute com puguem perquegrave la nostra meta meshy
cosa quan un utilitza el seu poder per apoderarshy reix tot el desenvolupament i tot el treball I a meacutes
ne drsquoaltres si jo tinc uns coneixements que altres cal encarnar uns valors que soacuten el que condishy
no tenen si jo tinc unes possibilitats que altres ciona la nostra vida per fershyla humana A meacutes
no tenen llavors jo puc ajudar els altres a desenshy tambeacute cal sotmetrersquos a uns principis egravetics geneshy
volupar la seva vida En aquest cas el poder eacutes rals que soacuten mdashcom ja hem avanccedilat abansmdash el
meravelloacutes perquegrave la impotegravencia eacutes terrible No principi kantiagrave del fi en ell mateix i el de lrsquoegravetica del
tenir cap poder no eacutes gens bo per a ninguacute Lrsquoimshy discurs
22 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 23
Principis egravetics en la intervencioacute social
Vegem com seria tot aixograve aplicat al camp de
la intervencioacute social En primer lloc el treball social
eacutes una activitat professional eacutes una pragravectica proshy
fessional cooperativa en la qual hi ha treballadors
socials psicogravelegs pedagogs educadors jutges
en un territori que teacute a veure amb el que el treballashy
dor social Rafael Aliena esmenta en el seu llibre
Descenso a Periferia que em sembla una expressioacute
bastant afortunada Drsquoalguna manera el treball soshy
cial teacute a veure amb laquodescendir a la perifegraveriaraquo teacute a
veure amb descendir a aquest moacuten de lrsquoexclusioacute
que de vegades eacutes una exclusioacute puntual i de veshy
gades desgraciadament eacutes una exclusioacute crogravenica
Si ens fixem per exemple en lrsquoInforme
Foessa es veu que en els nostres paiumlsos hi ha borshy
ses de pobresa que soacuten absolutament recurrents
Eacutes el peix que es mossega la cua soacuten barris senshy
cers molt desprotegits en els quals hi ha una absoshy
luta desmotivacioacute una absoluta invisibilitat ninguacute
no els reconeix ninguacute no sap en realitat on soacuten i
la gent que estagrave condemnada a aquests barris no
teacute ni tan sols lrsquointeregraves de sortir drsquoaquesta situacioacute
perquegrave cada vegada el barri sersquols menja meacutes Eacutes el
gran terreny dels exclosos de la perifegraveria el que no
apareix i eacutes invisible
Els treballadors socials tenen la tasca entre
altres de fer visible lrsquoinvisible que eacutes la gran lluita
pel reconeixement que de vegades poden fer els
que tenen forccedila i que de vegades altres lrsquohan de
fer ells sols Portar a la visibilitat aquest terreny de
perifegraveria dels que soacuten invisibles mdashperquegrave ja els
hem deixat de costat i no ens interessenmdash eacutes una
de les seves tasques meacutes grans Eacutes una activitat
social que es duu a terme al terreny de la perifegraveria
en lrsquoentorn de la infantesa i famiacutelia mdashperograve no de les
ben situades sinoacute al terreny de la desproteccioacute la
vulnerabilitat i la perifegraveria ogravebviamentmdash al terreny
de la joventut desmotivada deixada dels que
srsquohan quedat amb uns sous infra o sense sous al
terreny dels ancians que no tenen dret a una resishy
degravencia ni a atencioacute de les seves famiacutelies al terreny
de les discapacitats que eacutes un moacuten veritablement
ampli i tremendament deixat al de la drogodepenshy
degravencia que efectivament eacutes un dels grans probleshy
mes del nostre temps al de les minories egravetniques
que solen ser les meacutes marginals mdasha Espanya han
estat tradicionalment els gitanos perograve pot havershy
nrsquohi drsquoaltresmdash al dels immigrants sense papers al
drsquoaquells que pateixen la violegravencia domegravestica drsquoun
costat i un altre i al de la pobresa i la marginacioacute
Els beacutens interns que ofereix el treball social
soacuten fonamentalment els de treballar pels drets i les
necessitats de les poblacions meacutes vulnerables i
meacutes desprotegides i en aquest sentit crec que eacutes
un treball que deixa a la societat un beacute incalculable
per aixograve penso que els que treballin en aixograve han de
ser excelmiddotlents per estar al servei dels meacutes vulnerashy
bles perquegrave una societat que no els tingui en
compte eacutes una societat radicalment injusta i radishy
calment inhumana
El beacute intern seria el drsquoatendre les necessitats
i els drets humans insatisfets de tots aquests
colmiddotlectius intentar prevenir mancances drsquoapoderar
els qui tenen aquestes mancances i drsquoacompanyarshy
los en aquests sectors que soacuten fonamentalment
marginals El treballador social i la treballadora social
han de ser gent amb una sensibilitat molt especial
Eacutes clar que poden ser professionals perograve amb voshy
cacioacute Per a mi el fet distintiu eacutes que el professional
sigui un professional amb vocacioacute que no sigui un
burogravecrata un ha drsquoassumir la perspectiva del partishy
cipant i no la de lrsquoobservador
No es poden resoldre problemes humans de
gent especialment vulnerable senzillament amb
prescripcions Aixograve eacutes el que va passar amb lrsquoegravetica
| 23
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 24
del desenvolupament en quegrave deien laquoHem aplicat
el model del desenvolupament del consens de
Washington a uns paiumlsos que hi ha deixats de la
magrave de Deacuteuraquo amb la qual cosa es generava una sishy
tuacioacute pitjor ja que soacuten colmiddotlectius que cal prevenir
apoderar i a meacutes acompanyar perquegrave hi ha borshy
ses enormes de marginalitat i soacuten territoris fonashy
mentalment de perifegraveria
Encarnar els valors
Un altre factor clau eacutes que el treball social
srsquoha de dur a terme amb uns valors cal encarnar
els valors Els valors soacuten les orientacions vitals que
ens resulten atractives per condicionar el moacuten Eacutes
molt meacutes humagrave un moacuten amb llibertat que amb esshy
clavitud amb igualtat que amb desigualtat amb soshy
lidaritat que amb insolidaritat Soacuten aquestes
orientacions que una vegada les encarnem ens fan
meacutes humans Per a qui Per a qualsevol de nosalshy
tres perograve tambeacute per a tots els beneficiats
Tanmateix en el moacuten del treball social un
dels grans problemes eacutes que el treballador social
aporta els seus valors i es troba gent atesa que pot
tenir uns altres valors Aquiacute sorgeix un dels grans
temes que eacutes un problema no un dilema la quumlesshy
tioacute eacutes que necessagraveriament el treball ha de ser conshy
textual ideologravegic el treballador social no teacute meacutes
remei que esbrinar quins soacuten els valors I un tamshy
poc no srsquoha de confondre en aquestes coses pershy
quegrave hi ha valors que no soacuten valors perquegrave hi ha
coses que no mereixen respecte
Per aixograve eacutes una tasca molt difiacutecil perquegrave no
es tracta de dir laquoAixograve eacutes el que hi ha i amb aixograve
anem a tot arreuraquo sinoacute que prudencialment cal mirar
cada cas amb el cor i amb la raoacute laquoQuegrave eacutes en aquest
cas el que eacutes un valor i el que eacutes un disvalorraquo No
es pot ser tan ingenu per dir que cada un teacute els seus
valors i que tots soacuten molt respectables alguns no
soacuten tan respectables Per aixograve el treballador ha drsquoesshy
tar al cas perquegrave de vegades els meacutes vulnerables
poden quedar triturats per respectar qualsevol valor
Per aixograve cal fer com lrsquoarquer drsquoAristogravetil un arquer eacutes
alguacute que vol encertar el blanc i per encertar el blanc
vol assolir la meta
El primer eacutes la voluntat drsquoassolir la meta que
eacutes una cosa que cal forjar cada dia i despreacutes tractar
drsquoaprendre quegrave eacutes un arc de quegrave pot estar compost
com poden ser les fletxes quina longitud pot tenir
Perograve a lrsquohora de dir com srsquoassoleix la meta eacutes en el
cas concret perquegrave pot bufar el vent o no pot ser
meacutes o menys lluny Per aixograve el prudent eacutes el que
coneix lrsquoarc i eacutes el que vol assolir la meta i tractar els
casos concrets drsquoassolir la meta concreta
Deia Aristogravetil i tenia tota la raoacute que sap elashy
borar els verins de la mateixa manera qui els elabora
per matar que qui els elabora per guarir Doncs beacute
un bon tegravecnic eacutes el que sap fer bons verins un bon
professional eacutes el que els utilitza per salvar i un mal
professional eacutes el que els utilitza per matar Podem
obrir molts ordinadors i moltes pagravegines web i podem
tenir molta informacioacute perograve ser uns pegravessims professhy
sionals perquegrave el bon professional vol saber com eacutes
lrsquoarc srsquoentrena cada dia perograve eacutes en el cas concret
on ha de veure mdashper exemplemdash qui eacutes aquesta fashy
miacutelia qui aquest nen per quegrave eacutes drogodependent
per quegrave la famiacutelia teacute aquesta relacioacute i eacutes ell qui ha
de decidir allagrave en la situacioacute sense que hi hagi unes
regles que srsquoapliquen universalment
Caracteriacutestiques de la professioacute
Les caracteriacutestiques seguumlents que assenyashy
lareacute soacuten les excelmiddotlegravencies del caragravecter les virtuts de
la professioacute del treballador i la treballadora social
algunes de les quals em semblen fonamentals
24 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 25
Competegravencia els treballadors socials i el voshy
luntariat tenen una pegravessima fama de gent de bon cor
perograve poca competegravencia Normalment srsquoenteacuten que el
sistema poliacutetic eacutes una cosa i el sistema econogravemic
nrsquoeacutes una altra aquest eacutes el problema Un i altre geshy
neren una segraverie de desgraciats que recullen els treshy
balladors socials i els voluntaris La poliacutetica i
lrsquoeconomia generen desferres i despreacutes arriba el treshy
ballador social mdashgent de bon cor perograve no gaire enshy
tenimentmdash i recull la gent i la cuida perquegrave allograve no
srsquoexcedeixi Doncs no senyor Per colmiddotlaborar i ajudar
els vulnerables cal ser molt competent un ha drsquoashy
prendre molt beacute quines soacuten les uacuteltimes tegravecniques
quines soacuten les uacuteltimes possibilitats quins soacuten els desshy
envolupaments psicologravegics pedagogravegics precisashy
ment perquegrave el que vol eacutes atendre les persones que
tenen dignitat
Sentit de la justiacutecia sense un sentiment drsquoinshy
justiacutecia i de capacitat drsquoindignacioacute eacutes impossible desshy
cobrir les necessitats i les vulnerabilitats Els
sentiments ajuden a descobrir camins i esferes que
estan absolutament ocults Quan alguacute teacute sentit de la
justiacutecia descobreix que aquiacute hi ha una situacioacute drsquoinshy
dignitat que aquiacute hi ha una situacioacute drsquoinjustiacutecia que
aquiacute hi ha una situacioacute de mancances etcegravetera
Quan un no teacute el sentit de la justiacutecia ens sembla que
tot estagrave absolutament beacute sobretot si a nosaltres ens
va beacute Qui no teacute sentit de la justiacutecia jo crec que per
comenccedilar no pot ser persona perograve sobretot no pot
ser treballador social
Sentit de la prudegravencia cal entrenarshyse per no
actuar de manera lesiva per a ninguacute i buscar la creashy
tivitat per trobar camins nous No obstinarshyse que les
solucions ja estan donades que hi ha un o dos cashy
mins i cap meacutes sinoacute que cal ser molt creatiu per troshy
bar camins nous per no quedarshyse en allograve que es deia
tant en el tema del desenvolupament de laquolrsquoeleccioacute
cruelraquo cal triar i cal sacrificarshyne algun pels altres
Professionals amb vocacioacute i respectuosos
Aixiacute mateix cal ser creatiu per pensar altres
camins de solucioacute que no deixin ninguacute pel camiacute Cal
tenir sensibilitat per als contextos i tenir molta vocashy
cioacute i molta sensibilitat Qui teacute vocacioacute Alguacute que teacute
certes habilitats per a un determinat treball i a qui
sobretot li sembla tan important la meta que vol
posar les seves habilitats al servei drsquoaquesta meta
Eacutes fonamental el respecte actiu la capacitat
de respectar punts de vista que no soacuten el propi no
sols la toleragravencia sinoacute ser capaccedil de respectar altres
punts de vista sempre que es pensi que soacuten punts
de vista justos que no soacuten humiliants per a les pershy
sones Cal tenir tambeacute capacitat drsquointerpretacioacute de
la situacioacute sense capacitat drsquointerpretacioacute si un va
amb el codi tancat del que cal fer en aquest cas no
anem beacute Eacutes necessari tenir capacitat de diagraveleg ogravebshy
viament en els casos concrets i un enorme sentit
de la solidaritat
Els treballadors socials han de treballar en
colmiddotlaboracioacute estreta amb les famiacutelies i els afectats
pels contextos concrets de la seva actuacioacute No es
pot treballar al marge sinoacute en colmiddotlaboracioacute amb I
cada vegada meacutes srsquoenteacuten que els afectats han de ser
agents socials Quines soacuten les institucions que han
de treballar en aixograve Les institucions poliacutetiques les orshy
ganitzacions ciacuteviques i empresarials que tambeacute srsquohan
de sumar a la tasca i sens dubte els ciutadans
Una de les caracteriacutestiques del ciutadagrave ha de
ser la solidaritat Un ciutadagrave que no teacute en compte
la vulnerabilitat drsquoaltres no eacutes un bon ciutadagrave Norshy
malment entenem que un ciutadagrave eacutes una persona
que teacute uns drets uns deures El ciutadagrave si no teacute
sentit de la solidaritat no eacutes un bon ciutadagrave perquegrave
el ciutadagrave eacutes aquell que intenta ser el seu propi seshy
nyor o la seva progravepia senyora que intenta ser el
protagonista de la seva vida que escriu el guioacute de
la seva progravepia novelmiddotla
| 25
G
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 26
El ciutadagrave eacutes el que vol fer la seva vida perograve
srsquoadona que la fa amb altres que soacuten els seus conshy
ciutadans que soacuten iguals que ell El que ens uneix
uns i altres eacutes la vulnerabilitat en la qual estem tots
Absolutament tots som vulnerables en lrsquoetapa de
la infantesa o en la de la vellesa en lrsquoetapa de la
malaltia o en la del desconsol La vulnerabilitat ens
constitueix tant com lrsquoautonomia som ciutadans
vulnerables I si no som ciutadans solidaris tambeacute
som eacutessers totalment inhumans Per aixograve una de
les claus del treball social com la de qualsevol ciushy
tadagrave ha de ser la clau de la raoacute compassiva Comshy
passiva no vol dir compadirshyse drsquolaquoaquests pobrets
que soacuten allagrave baixraquo sinoacute que els eacutessers humans
podem treballar i patir conjuntament en la tristesa i
en lrsquoalegria I qui no eacutes capaccedil de compadir la trisshy
tesa ni lrsquoalegria tampoc no eacutes un eacutesser humagrave
26 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 27
PONEgraveNCIES AMB APORTACIONS
G El concepte i la justificacioacute del paternalisme per Macario Alemany professor de Filosofia del Dret de la Universitat drsquoAlacant i director de la revista Doxa
GEl futur de les societats democragravetiques Una teoria de la justiacutecia intergeneracional per Daniel Innerarity professor de Filosofia de la Universitat de Sarashygossa
GLrsquoegravetica de les organitzacions socials per Agravengel Castintildeeira Fernaacutendez doctor en Filosofia i Ciegravencies Socials director del Departament de Ciegravencies Socials drsquoESADE
| 27
E
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 28
Aquest text de Macario Alemany va servir per animar el debat del Simposi i va ser replicat posteriorment per Joan M del Pozo i Amadeu Mora
l concepte i la justificacioacute
del paternalisme per Macario Alemany professor de Filosofia del Dret de la Universitat drsquoAlacant i director de la revista Doxa
Aquest article tracta sobre el paternalisme en general i en especial sobre el paternalisme juriacutedic La nocioacute de paternalisme apunta cap a una extrapolacioacute
del model de relacioacute paternofilial a un altre tipus de relacions socials per exemshyple la relacioacute entre lrsquoEstat i els seus ciutadans o entre el metge i el pacient En
particular lrsquoanalogia es construeix no tant sobre lrsquoaspecte de la cura com sobre
lrsquoaspecte del control que comporta lrsquoexercici de la paternitat Eacutes lrsquoaplicacioacute del model del poder paternal (la pagravetria potestat) en altres agravembits socials el que es
quumlestiona
Aquest article va ser publicat per la revista Doxa en el seu nuacutem 28 de 2005 (pagraveg 265shy303)
28 |
E
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 29
El problema del paternalisme teacute una dimenshy
sioacute pragravectica important Lrsquoexercici de qualsevol resshy
ponsabilitat el compliment de la qual parcialment
o totalment srsquoorienti a promoure o protegir el benshy
estar individual drsquoaltres persones posa de manifest
que aquest benestar pot ser amenaccedilat pels mateishy
xos individus Aquesta eacutes una experiegravencia comuna
entre els legisladors metges treballadors socials
professors advocats etc La lluita contra la malalshy
tia per exemple eacutes frustrada moltes vegades pels
hagravebits de vida no saludables pensem en el consum
de tabac la mala alimentacioacute o el sedentarisme
Mrsquoatreviria a dir que el paternalisme eacutes una possishy
bilitat oberta i amb frequumlegravencia practicada en qualshy
sevol agravembit de responsabilitat puacuteblica que es
relacioni directament amb el benestar individual
Davant aquesta realitat la ideologia dominant
als paiumlsos industrialitzats eacutes clarament antipaternashy
lista El valor atorgat a lrsquoautonomia individual a la deshy
mocragravecia i fins i tot al sistema de lliure mercat sembla
descartar la possibilitat de trobar supogravesits de patershy
nalisme justificat Tanmateix la presegravencia persistent
drsquointervencions que sersquons presenta com a plausibleshy
ment justificades drsquouna banda i com a paternalistes
de lrsquoaltra desafien aquest corrent de pensament El
paternalisme adquireix per aixograve una rellevagravencia teograveshy
rica extraordinagraveria Segons el meu parer les implicashy
cions de la justificacioacute del paternalisme constitueixen
juntament amb una consideracioacute profunda de lrsquoabast
del principi de dany a tercers una eina poderosa
contra les diferents teories de lrsquoEstat miacutenim que emashy
nen drsquoaquesta font de moltes canelles en les quals
srsquoha convertit el liberalisme poliacutetic
1 l concepte de paternalisme
El concepte de paternalisme ha estat objecte
drsquouna discussioacute llarga i complexa que comenccedila al
principi dels anys setanta del segle passat i es proshy
longa durant dues degravecades sense donar resultats
concloents1 Totes les propostes conceptuals enshy
torn del paternalisme tenen com a miacutenim comuacute deshy
nominador la que podriacuteem denominar analogia
paternalista eacutes a dir una semblanccedila de relacions
en la qual el fograverum de lrsquoanalogia estagrave constituiumlt per
la relacioacute ben coneguda paternofilial i el tema el
constitueix la relacioacute sobiragraveshysuacutebdit patroacuteshyobrer
metgeshypacient etc Tanmateix hi ha discrepagravencies
notables sobre com construir lrsquoanalogia quina defishy
nicioacute eacutes la meacutes apropiada i en particular sobre
quina rellevagravencia donar al caragravecter pejoratiu que en
el llenguatge ordinari teacute el terme paternalisme
No explicareacute ara les diferents propostes de
definicioacute de paternalisme que srsquohan fet ja que aixograve
mrsquoocuparia massa espai per als objectius drsquoaquest
article Em limitareacute per tant a exposar algunes
idees sobre el concepte de paternalisme (almenys
sobre un concepte central de paternalisme)
1En lrsquoorigen drsquoaquesta discussioacute hi ha dos articles fundacionals en primer lloc laquoPaternalismraquo de Gerald Dworkin publicat a Wasserstrom RA (ed) Morality and the Law BelmontWadsworth Publishing CO 1971 pagraveg 107shy126 mdashreeditat a The Monist 56 (1972) nuacutem 1 pagraveg 64shy84 a Sartorius Rolf Paternalism Minneapolis University of Minnesota Press 1987 pagraveg 19shy34 i a Feinberg Joel Coleman Jules (ed) Philosophy of Law BelmontWadsworth 2000 pagraveg 271shy280 hi ha una traduccioacute al castellagrave de Jorge M Sentildea i inclosa a la colmiddotleccioacute drsquoassaigs Derecho y Moral Ensayos analiacuteticos editada per Jeroacutenimo Betegoacuten i Juan Ramoacuten de Paacuteramo publicada el 1990 En segon lloc laquoLegal Paternalismraquo de Joel Feinberg publicat a Canadian Journal of Philosophy 1 (1971) nuacutem 1 pagraveg 106shy24 (reeditat a Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 3shy18) En lrsquoagravembit de la filosofia en espanyol es pot destacar els treballs seguumlents Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 155shy173 Nino Carlos S Eacutetica y derechos hushymanos Barcelona Ariel 1989 pagraveg 413 i seg Atienza Manuel laquoDiscutamos sobre paternalismoraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 203shy214 Dieterlen Paulette laquoPashyternalismo y Estado de Bienestarraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 175shy194 Diacuteaz Pintos Guillermo Autonomiacutea y paternalismo Murcia Universidad de Castilla shy La Mancha 1993 i Salcedo Megales Damiaacuten Autonomiacutea y Bienestar (La eacutetica del Trabajo Social) Granada Comares 2001
| 29
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 30
11 La neutralitat valorativa del concepte de paternalisme
El primer problema al qual srsquoenfronta lrsquoesshy
tudi del concepte i la justificacioacute del paternalisme
eacutes lrsquoemotivitat normalment desfavorable del terme
en el llenguatge ordinari Ara beacute fins i tot per als
qui fan un uacutes pejoratiu del terme paternalisme
aquest no designaria un concepte purament norshy
matiu (com per exemple lsquodolentrsquo o lsquoincorrectersquo)
per la qual cosa eacutes possible separar alguns aspecshy
tes descriptius dels purament avaluatius Per tant
segons el meu parer com a punt de partida no
hauria de fershyse de la valoracioacute del paternalisme
(justificat o injustificat) una laquocaracteriacutestica que deshy
fineixraquo sinoacute tan sols laquouna caracteriacutestica que acomshy
panyaraquo2 Drsquoaquesta manera srsquoevita el risc de
trobar solucions a problemes morals que es basin
en definicions ja que resulta inacceptable que es
doni una resposta negativa al problema de si eacutes
correcte des del punt de vista moral exercir el pashy
ternalisme dient que es tracta precisament de pashy
ternalisme i el paternalisme per definicioacute eacutes
injustificat Entenc en consequumlegravencia que el conshy
cepte de paternalisme eacutes neutral quan lrsquoafirmacioacute
laquoA exerceix paternalisme sobre Braquo no comporta
necessagraveriament el judici moral laquoA estagrave actuant imshy
moralment respecte a Braquo
12 Elements de lrsquoaccioacute paternalista
En lrsquoelucidacioacute del concepte de paternalisme
em sembla que el punt de partida meacutes adequat eacutes
tractar drsquoaclarir el significat de lrsquoexpressioacute A exerceix
paternalisme sobre B Lrsquoaccioacute paternalista de A
sobre B es caracteritzaragrave per mitjagrave de dos eleshy
ments la manera i la finalitat El tercer element els
subjectes A i B ens serviragrave per analitzar alguns
tipus fonamentals de paternalisme
121 La manera
Lrsquoelement de la relacioacute paternalista que
sens dubte meacutes dificultats crea en la seva anagravelisi
conceptual eacutes el de la manera progravepia de lrsquoaccioacute
paternalista El paternalisme es diferenciaria de la
conducta merament benegravevola perquegrave consisteix
segons els autors a coaccionar interferir en la llishy
bertat faltar al respecte degut violar lrsquoautonomia
enganyar ocultar informacioacute violar normes moshy
rals etc Si partiacutessim drsquoun tipus de definicioacute com
el de la definicioacute per gegravenere i diferegravencia especiacutefica
podriacuteem dir que el problema del paternalisme no
es planteja entorn de la seva adscripcioacute al gegravenere
(dels actes benegravevols) sinoacute a determinar quina eacutes
la seva diferegravencia especiacutefica I aquesta diferegravencia
estaria en la manera com srsquoexerceix aquest acte
benegravevol
Segons la meva opinioacute aquestes dificultats
per tancar en una definicioacute lrsquoaccioacute paternalista
tenen el seu origen en el fet que el paternalisme
comporta un exercici de poder de A sobre B i en
consequumlegravencia la caracteritzacioacute del paternalisme
estaria contagiada dels problemes que se susciten
en tractar de definir poder un concepte molt conshy
trovertit Els punts criacutetics de discrepagravencia entre els
autors entorn de la manera progravepia de la intervenshy
cioacute paternalista serien un reflex de punts criacutetics de
discussioacute en la teoria del poder En particular la
dificultat per distingir adequadament entre les noshy
cions de poder i drsquoinfluegravencia hauria fet fracassar
els esforccedilos sobre lrsquoelucidacioacute conceptual del pashy
ternalisme
Assenyalar la causa de la polegravemica intermishy
nable sobre el concepte de paternalisme eacutes una
modesta aportacioacute i no pretenc anar molt meacutes
allagrave Tan sols voldria explicitar algunes implicacions
30 |
2 Sobre aquesta distincioacute vegeu Hospers John An Introduction to Philosophical Analysis Londres Routledge 1990
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 31
drsquoaquesta proposta mdashque el paternalisme constishy
tueix un exercici de podermdash basantshyme en el proshy
fund i aclaridor estudi sobre els conceptes de
poder i influegravencia de Ruth Zimmerling3
Aquesta autora defineix el poder social com
la laquocapacitat per obtenir els resultats desitjats fent
fer als altres el que un volraquo4 mentre que la influegravenshy
cia social seria la laquocapacitat per afectar les creenshy
ces drsquoaltresraquo5 Hi ha quatre idees en lrsquoaproximacioacute
de Zimmerling que em semblen importants per al
tema del paternalisme lrsquoexercici del poder srsquooshy
rienta a obtenir intencionalment (I) un comportashy
ment de lrsquoaltre (II) eacutes possible exercir el poder per
mitjagrave drsquoexercir influegravencia (III) i lrsquoexercici del poder
comporta responsabilitat per part de qui lrsquoexershy
ceix encara que el poder srsquoexerceix per mitjagrave drsquoeshy
xercir influegravencia (IV) A continuacioacute comentareacute
breument cada una drsquoaquestes idees
(I) Crec que la majoria dels autors estarien
drsquoacord que lrsquoaccioacute paternalista eacutes una accioacute inshy
tencional Si beacute tant el poder com la influegravencia
poden ser exercits intencionalment el poder a dishy
feregravencia de la influegravencia eacutes exercit sempre intenshy
cionalment Els supogravesits drsquoexercici drsquoinfluegravencia no
intencional podrien ser descrits millor drsquoacord
amb Zimmerling dient que alguacute eacutes (o ha estat) inshy
fluent (aquest seria el sentit drsquoinfluegravencia que srsquoutishy
litzaria en assenyalar que laquoels escrits de Marx han
influiumlt en molts autors del segle XXraquo)6
(II) Si la finalitat del paternalisme eacutes evitar
que B dugui a terme accions o omissions que el
danyen a ell mateix io li comporten un increment
del risc de dany llavors lrsquoaccioacute paternalista srsquooshy
rienta a obtenir un comportament de B i constitushy
eix (si teacute egravexit) un exercici de poder La controvegraversia
sobre el caragravecter paternalista drsquoalguns exemples
de paternalisme teacute el seu origen precisament en
el fet que es tractaria de supogravesits drsquoexercici drsquoinshy
fluegravencia que no soacuten exercici de poder per exemshy
ple el supogravesit en el qual un metge menteix a una
anciana al seu llit de mort sobre la tragravegica destishy
nacioacute del seu fill desaparegut amb lrsquouacutenica finalitat
drsquoevitarshyli un sofriment afegit7
(III) Drsquoacord amb la nostra autora el poder
pot ser exercit sobre un altre de les maneres seshy
guumlents 1) per mitjagrave drsquoafectar un estat de coses
existent de tal manera que ateses certes creenshy
ces normatives i empiacuteriques de lrsquoaltre hi ha un
canvi en les seves preferegravencies efectives que lrsquoinshy
dueixen a actuar de la manera desitjada 2) afecshy
tant les creences empiacuteriques drsquoalguacute de tal manera
que ateses les seves creences normatives i les
seves preferegravencies arribaragrave a creure que lrsquoaccioacute
desitjada per lrsquoaltre eacutes la meacutes adequada per satisshy
fer les seves progravepies preferegravencies i 3) afectant les
creences normatives drsquoalguacute de tal manera que
ateses les seves creences empiacuteriques i les seves
preferegravencies arribaragrave a creure que lrsquoaccioacute desitshy
3 Vegeu Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Kluwer 2005 4 Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Op cit pagraveg 141 5 Ibiacutedem 6 Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Op cit pagraveg 145 7 Es tracta drsquoun exemple que mostra drsquoacord amb Bernard Gert i Charles M Culver que hi ha casos de paternalisme en els quals no es tracta drsquoinfluir en el comportament de la gent sinoacute en els seus sentiments Aquest exemple entre drsquoaltres ha portat Gert i Culver a sostenir que lrsquouacutenic element comuacute a totes les intervencions benegravevoles que solen denominarshyse laquopaternalistesraquo eacutes que es constata en lrsquoaccioacute la violacioacute de normes morals Vegeu Gert Bernard Culver Charles M laquoPaternalistic Behaviorraquo Philosophy amp Public Affairs Vol 1 (1976) 6 pagraveg 45shy57 i Culver Charles M Gert Bernard Philosophy in Medicine (Conceptual and Ethical Issues in Medicine and Psychiatry) Nova York Oxford University Press 1982
| 31
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 32
jada eacutes la que pot mdasho ha demdash dur a terme8 (2) i nalisme consistiria a evitar danys de tipus fiacutesic psiacuteshy
(3) soacuten exercicis de poder per mitjagrave drsquoexercir influshy quic o econogravemic i no danys drsquoun altre tipus en parshy
egravencia allograve que tenen en comuacute amb (1) eacutes que srsquooshy ticular danys morals Una doble restriccioacute que estagrave
rienten a obtenir un comportament justificada en part perquegrave reflecteix lrsquouacutes que srsquoha fet
(IV) La definicioacute del paternalisme com un exshy del terme paternalisme en la discussioacute acadegravemica i
ercici de poder crec que ilmiddotlumina el problema foshy en part pel propogravesit de separar els problemes de
namental drsquoaquest concepte eacutes a dir la quumlestioacute justificacioacute del paternalisme dels problemes de jusshy
de per quegrave el paternalisme constitueix un proshy tificacioacute de lrsquoanomenat perfeccionisme
blema moral si eacutes una conducta essencialment El terme beneficiar o lrsquoexpressioacute poder beshy
benegravevola La resposta seria que sempre que A exshy negravevol srsquousen en un sentit genegraveric que engloba les
erceix el poder sobre B srsquoobre la possibilitat de accions que tracten drsquoevitar danys perograve srsquousa
responsabilitzar A pel que B ha fet Eacutes aquesta tambeacute en un sentit especiacutefic de beneficiar que srsquooshy
possibilitat oberta i no tant els mitjans concrets de posa a la idea drsquoevitar danys9 Aquest sentit espeshy
quegrave es val A (respecte als quals es poden plantejar ciacutefic de beneficiar seria lrsquoutilitzat quan per
problemes especiacutefics de justificacioacute per exemple exemple es considera que una operacioacute de cirurshy
quan srsquoexerceix el poder per mitjagrave de la coaccioacute) gia estegravetica orientada a embellir eacutes un benefici
el miacutenim comuacute denominador dels exemples molt mentre que una operacioacute quiruacutergica per extreure
variats que solen presentarshyse de paternalisme un tumor maligne eacutes evitar un dany Una manera
de donar sentit a aquesta distincioacute eacutes per mitjagrave de
122 La finalitat la delimitacioacute drsquouns interessos del benestar o neshy
Drsquoacord amb el que hem dit abans un acte cessitats bagravesiques dels eacutessers humans Lrsquoafectashy
paternalista seria un exercici de poder de A orientat cioacute negativa a un interegraves del benestar o la
a obtenir un cert comportament de B Ara beacute no insatisfaccioacute drsquouna necessitat bagravesica comporta sishy
tot exercici de poder eacutes paternalista i per tant neshy tuar lrsquoindividu per sota drsquoun llindar miacutenim de benshy
cessitem precisar meacutes el concepte El que distingishy estar a partir del qual tots els seus altres
ria el paternalisme drsquoaltres exercicis de poder eacutes interessos declinen irremeiablement I per aixograve evishy
que la seva finalitat eacutes evitar danys a B o meacutes esshy tar danys a un individu eacutes tant portar el grau de
peciacuteficament aconseguir que B es comporti de satisfaccioacute dels seus interessos per sobre de lrsquoesshy
manera que srsquoevitin danys i a meacutes danys de tipus mentat llindar miacutenim com evitar que caiguin per
fiacutesic psiacutequic io econogravemic per exemple obligar B sota drsquoaquest llindar Sobre aquesta concepcioacute
a deixar de fumar per disminuir el risc de cagravencer objectivista dels interessos implicada en les noshy
Aquesta precisioacute conceptual comporta una cions drsquointeregraves del benestar o de necessitat bagravesica
doble restriccioacute primera el paternalisme consistiria es construeix la majoria de les poliacutetiques puacutebliques
a evitar danys i no a beneficiar i segona el patershy de benestar que amb frequumlegravencia han estat quashy
8 Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Op cit pagraveg 143 9 Sobre aquest tema vegeu Feinberg Joel Harm to Others (The Moral Limits of the Criminal Law) Oxford Oxford University Press 1984 pagraveg 31 i seg i pagraveg 139 i seg i Von Wright G Henrik Norma y Accioacuten (Una investigacioacuten loacutegica) Madrid Tecnos 1979 pagraveg 47 i seg
32 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 33
lificades de paternalistes sanitat puacuteblica educashy
cioacute obligatograveria seguretat social en general etc
Meacutes enllagrave dels interessos de benestar els inshy
dividus tenen interessos ulteriors que depenen de
les seves progravepies creences i desigs respecte als
quals eacutes plausible concebre accions paternalistes
I per aixograve alguns autors com Carlos S Nino han
assenyalat que el paternalisme srsquoorientaria no sols
a la satisfaccioacute de les necessitats bagravesiques sinoacute
tambeacute a fer possibles els propis plans de vida que
els individus han triat lliurement10 Aixiacute per exemshy
ple lrsquoaccioacute orientada al fet que un estudiant de
doctorat no abandoni el seu projecte de tesi docshy
toral en un moment de feblesa podria ser ateses
altres circumstagravencies candidata a la qualificacioacute de
paternalista
Si la finalitat progravepia del paternalisme consisshy
tiacutes a evitar danys en els sentits que srsquoacaben
drsquoalmiddotludir per contraposicioacute a una altra figura difeshy
rent li correspondria la finalitat de beneficiar Els esshy
mentats beneficis consistirien en la promocioacute
drsquoaquests interessos del benestar meacutes enllagrave del
seu llindar miacutenim i en general en la promocioacute drsquoinshy
teressos ulteriors que els individus no reconeixen
com a tals Quan aquesta finalitat es persegueix
exercint el poder sobre els subjectes que es tracta
de beneficiar estariacuteem davant del que sol denomishy
narshyse perfeccionisme El perfeccionisme mostra
una doble dimensioacute maximitzadora (de beneficis)
i moralista que el distingeix del paternalisme mishy
nimitzador (de danys) i orientat al benestar Per
ilmiddotlustrar aquest punt es poden proposar alguns exshy
emples drsquoexercicis de poder paternalista i perfecshy
cionista fer obligatograveria lrsquoeducacioacute general bagravesica
10 Nino Carlos S Eacutetica y derechos humanos Op cit pagraveg 142
seria paternalista mentre que imposar una educashy
cioacute acurada per exemple en belles arts seria pershy
feccionista imposar una rehabilitacioacute per curar una
lesioacute fiacutesica seria paternalista mentre que fer oblishy
gatograveria la pragravectica de lrsquoesport podria ser considerat
perfeccionista prohibir el consum de drogues per
evitar danys a la salut del consumidor seria patershy
nalista mentre que fershyho perquegrave la vida amb droshy
gues es considera amb independegravencia dels danys
a la salut que impliqui inferior a la vida sense droshy
gues seria perfeccionista
Si srsquoaccepta la tesi del caragravecter moralitzant
i maximitzador del perfeccionisme aquest es disshy
tingiria drsquouna altra figura que seria lrsquoexercici del
poder orientat a evitar danys morals als individus
Algunes propostes de prohibir el consum de porshy
nografia han pretegraves perseguir la finalitat drsquoevitar als
consumidors potencials danys morals eacutes a dir el
dany drsquoun caragravecter moral degradat11 Aquesta fishy
gura no estaria al centre dels problemes que se
solen discutir sota lrsquoepiacutegraf de paternalisme enshy
cara que podria ser considerada un tipus de pashy
ternalisme moralista o de moralisme paternalista
La meva proposta eacutes en tot cas restringir lrsquouacutes del
terme paternalisme a lrsquoevitacioacute de danys fiacutesics psiacuteshy
quics io econogravemics en part per seguir els criteris
de lrsquouacutes ordinari del terme i en part perquegrave com ha
assenyalat Joel Feinberg no eacutes cert que la degrashy
dacioacute moral constitueixi necessagraveriament un dany
per a lrsquoindividu (ho seragrave si lrsquoindividu teacute un interegraves
particular en lrsquoexcelmiddotlegravencia moral o si en les circumshy
stagravencies socials aquesta degradacioacute pot produir
en lrsquoindividu danys drsquoun altre tipus i aquest no teacute
lrsquoastuacutecia compensatograveria per evitarshyho)12
11 Sobre aquest tema vegeu Malem Sentildea Jorge F laquoPornografiacutea y feminismo radicalraquo Doxa 12 (1992) pagraveg 177shy211 12 Vegeu Feinberg Joel Harm to Others Op cit pagraveg 65 i seg
| 33
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 34
Finalment respecte a la finalitat del paternashy
lisme conveacute insistir que consisteix especiacuteficament
a evitar danys als individus autoinfligits o infligits per
un altre perograve amb el consentiment o requeriment
del danyat Aquesta uacuteltima precisioacute pressuposa que
(1) hi ha actes drsquoautodany que soacuten purament autoshy
referents o almenys que soacuten directament autoreshy
ferents i sols indirectament (i irrellevantment des del
punt de vista moral) heteroreferents13 i (2) que si beacute
sembla plausible afirmar que ninguacute no comet injusshy
tiacutecia contra ell mateix no eacutes cert que ninguacute pugui
perjudicarshyse a ell mateix14
123 Una definicioacute plausible de paternalisme
Drsquoacord amb el que hem exposat la seguumlent
podria ser una definicioacute plausible de paternalisme
Lrsquoagent A exerceix paternalisme sobre B si
i solament si
1) A exerceix poder sobre B
2) amb la finalitat drsquoevitar que B dugui a
terme accions o omissions que el danyin a
ell mateix io li comportin un increment del
risc de dany (aquests danys poden ser de
tipus fiacutesic psiacutequic o econogravemic)
124 Els subjectes de la relacioacute paternalista
Prenent com a criteri els subjectes de la reshy
lacioacute paternalista podriacuteem diferenciar alguns tipus
principals de paternalisme 1) paternalisme a lrsquoemshy
presa15 2) paternalisme estatal 3) paternalisme
entre estats o entre comunitats16 i 4) paternalisme
megravedic A cada un dels tipus anteriors li corresponshy
13 Vegeu Mill John S Sobre la libertad (trad Pablo de Azcaacuterate) Madrid Alianza Editorial 1999 pagraveg 162 Ten C L laquoMill on SelfshyRegarding Actionsraquo A Spitz David (ed) Mill John S On Liberty (A Norton Critical Edition) Nova York Norton amp Company 1975 i Feinberg Joel Harm to Self Nova York Oxford University Press 1986 pagraveg 22 14 Ernesto Garzoacuten aclareix que la idea que laquoninguacute no pot danyarshyse voluntagraveriamentraquo expressada tradicionalment per mitjagrave de lrsquoantiga magravexima volenti non fit injuria pot interpretarshyse com ja va assenyalar Aristogravetil de dues maneres diferents o beacute com que ninguacute no pot ofendrersquos a ell mateix (violar el seu propi dret) o beacute com que ninguacute no pot perjudicarshyse a ell mateix Nomeacutes aquest segon sentit de la magravexima diu el nostre autor eacutes el rellevant per al paternalisme juriacutedic Vegeu Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 155shy173 15 El terme paternalisme (els primers usos constatats del qual es remunten a lrsquouacuteltim terccedil del segle XIX sent originari de la llengua anglesa) es va usar en llengua castellana a comenccedilament del segle XX gairebeacute exclusivament per referirshyse a aquest tipus de paternalisme Eacutes de destacar que per exemple en la Enciclopedia Universal Ilustrada drsquoEspasa publicada per primera vegada el 1920 lrsquouacutenica accepcioacute que srsquoinclou de paternalisme eacutes precisament la seguumlent laquoRegravegim de relacions entre el patroacute i lrsquoobrer que assimilantshyles a les familiars atribueix al patroacute una espegravecie de proteccioacute tutelar sobre els seus obrersraquo Vegeu la veu paternalisme en lrsquoEnciclopedia Universal Ilustrada Tom 42 Madrid EspasashyCalpe 1966 Els exemples histograverics de paternalisme inshydustrial meacutes importants soacuten les anomenades ciutats fagravebrica Paradigmagravetics soacuten els casos de Pullman City als Estats Units la citeacute Mulhouse o Le Creusot a Franccedila Le Grand Hornu a Begravelgica etc A Espanya es pot destacar el paternalisme practicat a les explotacions mineres de Rio Tinto a Huelva i a les empreses mineres asturianes com Hullera Espantildeola a Bustiello Solvay a Lieres o Ensidesa a Avileacutes Els patrons paternalistes anaven molt meacutes enllagrave del pagament del salari i proveiumlen els obrers drsquoeconomats habitatges caixes de previsioacute educacioacute serveis religiosos perograve sempre supeditats a la continuiumltat en lrsquoempresa i al bon rendiment en el lloc de treball Es discuteix si es tractava realment de paternalisme o simplement drsquouna manera de disciplinar la magrave drsquoobra (treure lrsquoobrer de la taverna era una obsessioacute de lrsquoegravepoca) i assegurar la seva reproduccioacute Segons el meu parer tanmateix en cercles del que podriacuteem anomenar catolicisme social es predicava i practicava un paternalisme bastant sincer (encara que no del tot perquegrave amb la filantropia es barrejava la por del moviment obrer) Sobre el paternalisme industrial a Espanya vegeu Sierra Aacutelvarez Joseacute El obrero sontildeado Ensayo sobre el paternalismo industrial (Asturias 1860shy1917) Madrid Siglo XXI 1990 Babiano Mora J Paternalismo industrial y disciplina fabril en Espantildea 1938shy1958 Madrid CES 1998 16 Vegeu Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoIntervencionismo y paternalismoraquo A Garzoacuten Valdeacutes Ernesto Derecho eacutetica y poliacutetica Madrid CEC 1993 pagraveg 379shy399 Un cas de paternalisme generalitzat que recurrentment troba defensors eacutes el que John Stuart Mill denominava laquodespotisme benegravevolraquo amb els laquobagraverbarsraquo Perograve no perquegrave hi hagi pobles bagraverbars sinoacute perquegrave el contacte entre societats de diferent nivell de desenvolupament pot fer tornar bagraverbars els pobles menys desenvolupats Eacutes absurd pensar que una comunitat indiacutegena amazogravenica aiumlllada estagrave constituiumlda majoritagraveriament per individus incapaccedilos perquegrave la mateixa subsistegravencia de la comunitat mostra que no eacutes aixiacute No obstant aixograve si la petita comunitat indiacutegena entra en contacte amb una societat industrial la modificacioacute radical de les seves circumstagravencies socials pot convertirshylos tots o la majoria en incapaccedilos I per aixograve la benevolegravencia pot aconsellar tant deixarshylos tranquils com tractarshylos paternalistament una vegada laquodescobertsraquo
34 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 35
dria lrsquoexpressioacute equivalent seguumlent 1) laquoel patroacute exshy
erceix paternalisme sobre lrsquoempleatraquo 2) laquolrsquoEstat exshy
erceix paternalisme sobre els ciutadansraquo 3) laquolrsquoEstat
A exerceix paternalisme sobre lrsquoEstat Braquo i 4) laquoel
metge exerceix paternalisme sobre el pacient io els
qui lrsquoenvoltenraquo Val la pena esmentar que entre
aquestes categories de paternalisme hi ha diferegravenshy
cies quant als mitjans de quegrave es val preferentment
la intervencioacute i les finalitats especiacutefiques En el pashy
ternalisme estatal per exemple se sol adscriure
com a mitjagrave preferent la coaccioacute i com a finalitat la
meacutes genegraverica del benestar (drsquoaquiacute la qualificacioacute de
paternalista que es fa de lrsquoEstat del benestar) menshy
tre que en el paternalisme megravedic se sol adscriure
com a mitjagrave preferent lrsquoengany o lrsquoocultacioacute drsquoinforshy
macioacute (cosa que explica que en aquest agravembit srsquoashy
nomeni consentiment informat al consentiment
vagravelid) i com a finalitat especiacutefica la salut del subshy
jecte B (benestar fiacutesic o psiacutequic)17
Un cas especial amb relacioacute als subjectes
del paternalisme seria lrsquoanomenat autopaternashy
lisme en el qual el subjecte A exerceix paternashy
lisme sobre ell mateix o sobre B perograve amb el seu
consentiment o a requeriment seu Es tracta drsquoun
cas drsquouna rellevagravencia particular per a la discussioacute
del problema del paternalisme en el context de la
democragravecia i per aixograve em detindreacute encara que
breument en la seva anagravelisi
Quan es tracta drsquoaclarir el concepte drsquoautoshy
paternalisme se sol acudir al conegut relat homegraveshy
ric drsquoUlisses i les sirenes uns altres exemples
drsquoautopaternalisme menys elegants perograve meacutes reals
serien el cas del jugador que demana que se li proshy
hibeixi lrsquoentrada al casino lrsquoestudiant mandroacutes que
es matricula en una acadegravemia perquegrave lrsquoobliguin a
estudiar o el que acorda amb un amic que no el
deixi conduir si ha begut massa
En el relat homegraveric qui es lliga ell mateix
Ulisses eacutes un individu perograve en la discussioacute sobre
el concepte drsquoautopaternalisme amb frequumlegravencia es
maneja una versioacute poliacutetica del laquocontracte Ulissesraquo
en la qual eacutes la societat qui busca lligarshyse ella mashy
teixa amb les cordes de la intervencioacute estatal per
la qual cosa eacutes convenient determinar en parlar
drsquoautopaternalisme si el subjecte B eacutes un individu
o una comunitat
Igualment em sembla convenient distingir
els supogravesits en els quals el mecanisme triat per laquollishy
garshyse un mateixraquo requereix les accions drsquoaltres
dels supogravesits en els quals el subjecte B posa en
marxa algun mecanisme que no requereix lrsquoaccioacute
drsquoaltres Aquest mecanisme pot recolzarshyse sobre
una relacioacute causal o convencional Aquest uacuteltim
seria el cas per exemple drsquouna legislatura que lishy
mita els seus propis poders en establir que certes
normes no poden ser derogades o modificades en
el futur Com a mecanismes drsquoautorestriccioacute que
es recolzen sobre relacions causals tindriacuteem per
exemple els seguumlents qui srsquoinjecta una substagravencia
que li faragrave intolerable en el futur el consum drsquoalcoshy
hol o nicotina qui es tanca a estudiar en una casa
de camp aiumlllada per no perdre el temps en distracshy
cions o fins i tot qui no acudeix a espectacles vioshy
lents per evitar tenir una preferegravencia per aquests
Igualment es podria distingir si el mecanisme imshy
possibilita o sols dificulta lrsquouacutes de certes opcions
17 A aquests tipus principals sersquols podria afegir potser el paternalisme exercit pels eacutessers humans amb els animals Jesuacutes Mosteriacuten i Jorge Riechmann han sostingut en la seva obra Animales y ciudadanos (Madrid Talasa 1995) que si es vol beneficiar els animals aixograve srsquoha de fer per mitjagrave del paternalisme ja que laquonuestras acciones con respecto a los animales nunca podraacuten contar con el consentimiento de estosraquo (op cit pagraveg 191) Per a un estudi detallat sobre els problemes conceptuals i egravetics dels drets dels animals vegeu De Lora Pablo Justicia para los animales La eacutetica maacutes allaacute de la humanidad Madrid Alianza 2003
| 35
Subjecte
(I) Ex Acordar amb un amic que no em deixi conduir si bec massa
(II) Ex Injectarshyse una substagravencia que reacciona negativament
amb la nicotina
(III) Ex Una legislatura democragravetica que aprova una llei que sanciona no
portar el cinturoacute de seguretat als cotxes
(IV) Ex Una assemblea constituent que fa immodificables certes disposicions constitucionals
Individual
Poliacutetic
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 36
Mecanisme drsquoautorestriccioacute
Compromiacutes amb un agent Altres mecanismes (contractes Ulisses) (autopaternalisme estricte)
18 Aquesta sembla que eacutes la posicioacute de Geral Dworkin que assenyala que als contractes Ulisses laquola mesura que ha de ser imposada eacutes especiacuteficament demanada per la part afectadaraquo i que laquoaquest no eacutes el cas de les mesures paternalistes de les quals hem estat parlantraquo (encara que no queda gaire clar si seria un tipus de mesures paternalistes diferent o no seria paternalisme en absolut) Vegeu Dworkin Gerald laquoPaternalismraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 29 Bernard Gert i Charles M Culver soacuten meacutes clars en afirmar que quan es compta amb el consentiment anterior del subjecte B no es tracta de paternalisme Vegeu Gert Bernard Culver Charles M laquoPaternalistic Behaviorraquo Op cit Manuel Atienza comparteix aquesta uacuteltima posicioacute si beacute deixa oberta la quumlestioacute de si als contractes Ulisses pot afirmarshyse que hi ha consentiment a lrsquoaccioacute paternalista Vegeu Atienza Manuel laquoDiscutamos sobre pashyternalismoraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 209 Al contrari decididament a favor de considerar aquests supogravesits com a paternalisme genuiacute hi ha Ernesto Garzoacuten i Douglas N Husak que afirma laquoNo planteja problemes conceptuals la pretensioacute que es pot tractar paternalistament un mateixraquo Vegeu Husak Douglas N laquoPaternalism and Autonomyraquo Philosophy amp Public Affairs 10 nuacutem 1 (1980) pagraveg 43
Proposo de parlar drsquoautopaternalisme del
tipus laquocontracte Ulissesraquo quan el mecanisme drsquoaushy
torestriccioacute consisteix a acudir a altres individus pershy
quegrave actuiumln paternalistament i autopaternalisme
estricte quan el mateix subjecte B posa en marxa
algun altre mecanisme
(I) El tipus I contractes Ulisses en la seva vershy
sioacute individual ha estat considerat per alguns autors
com a no paternalisme generalment perquegrave es conshy
sidera que lrsquoaccioacute suposadament paternalista de A
consisteix a seguir les instruccions anteriors de B18
Aquests autors assimilarien els contractes Ulisses al
contracte de mandat en el qual el mandatari actua
drsquoacord amb les disposicions del mandant Ara beacute
el laquocontracte Ulissesraquo mostra una peculiaritat imporshy
tant davant el contracte de mandat a saber la reshy
nuacutencia al dret de revocacioacute per part del subjecte B
(en previsioacute drsquoun canvi futur de preferegravencies que pot
comportarshyli perjudicis greus) Arribat el moment B
srsquooposaragrave a lrsquoaccioacute de A i aquest hauragrave si vol complir
les disposicions pregravevies de B drsquoexercir el poder de
vegades la forccedila sobre B En alguns drsquoaquests
casos pot ser inadequat descriure lrsquoaccioacute de A com
a paternalista si la intencioacute de A eacutes uacutenicament seguir
les instruccions de B perograve en altres siacute que la intencioacute
de A seragrave evitar danys a B i el consentiment anterior
de B seragrave vist per A com una garantia que la seva
accioacute estagrave justificada
36 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 37
(II) El cas II autopaternalisme estricte indivishy
dual srsquoallunya meacutes del nucli de claredat del conshy
cepte de paternalisme perquegrave aparentment viola el
pressupogravesit del qual hem partit segons el qual el pashy
ternalisme consisteix en una relacioacute entre dos subshy
jectes Beacute es podria dir que en aquests supogravesits eacutes
on lrsquoautopaternalisme eacutes veritablement autoreferent
perograve menys paternalisme mentre que en el supogravesit
en el qual B necessita una altra persona perquegrave laquoel
lliguiraquo eacutes meacutes paternalisme perograve menys autoreferent
En tot cas la teoria de la racionalitat subjacent a
aquestes autorestriccions individuals eacutes de gran imshy
portagravencia per al tema del paternalisme en la mesura
que pot contribuir a aclarir la racionalitat i en uacuteltima
instagravencia la justificacioacute de les restriccions paternashy
listes El principi bagravesic segons el qual disposar de
menys opcions pot ser millor de vegades que disshy
posar de meacutes opcions estaria darrere de la justificashy
cioacute de totes les pragravectiques paternalistes19
(III) El tipus III seria per exemple el de les lleis
emanades drsquouna legislatura democragravetica que imshy
pedeixen o dificulten als ciutadans executar actes
que els comporten un dany o lrsquoaugment del risc de
dany Alguns autors han sostingut que aquestes
lleis no soacuten paternalistes Lrsquoargument seria que si
lrsquoexistegravencia de la llei es laquodeuraquo20 a les preferegravencies
dels destinataris o meacutes especiacuteficament a les seves
laquopreferegravencies sobre preferegravenciesraquo21 no podem parshy
lar de paternalisme Igual com ocorreria en la versioacute
individual dels contractes Ulisses els representants
poliacutetics es limitarien en aquests casos a seguir les
directrius dels representats Segons el meu parer
tanmateix ni la pragravectica ni la teoria de la represenshy
tacioacute poliacutetica en democragravecia no recolzen aquest arshy
gument Amb molta frequumlegravencia les normatives pashy
ternalistes pensem per exemple en lrsquoobligacioacute de
portar el cinturoacute de seguretat es dicten contra les
preferegravencies dels destinataris que no volen que
sersquols imposi lrsquoalternativa de portar el cinturoacute de seshy
guretat o coacuterrer el risc de ser sancionats i srsquoorienshy
ten a produir amb el temps ex post facto de
promulgacioacute una modificacioacute de les preferegravencies
de manera que els ciutadans ja es posen el cinturoacute
per voluntat progravepia Lrsquoegravexit de la legislacioacute paternashy
lista consistiria a contribuir a lrsquoeliminacioacute de prefeshy
regravencies irracionals i perjudicials en els ciutadans No
srsquohauria de confondre drsquoaltra banda lrsquoacceptacioacute
general o aquiescegravencia a un esquema general de
govern en el qual les interferegravencies paternalistes
soacuten permissibles amb una autoritzacioacute o consentishy
ment per part dels destinataris a les interferegravencies
paternalistes concretes
(IV) El tipus IV correspondria per exemple a
lrsquoautorestriccioacute que una legislatura pot imposarshyse
a ella mateixa o en el paradigma constitucionalista
a la rigidesa constitucional (autopaternalisme esshy
tricte poliacutetic) Aquiacute aparentment lrsquoaprovacioacute drsquouna
norma per la qual certes regles constitucionals soacuten
immodificables fa impossible al mateix constituent
canviar aquestes regles i respectar alhora el dret
Francisco Laporta ha assenyalat que aquests sushy
pogravesits no serien drsquoautopaternalisme (meacutes fagravecil de
justificar) sinoacute de paternalisme estricte perquegrave laquoqui
ordena la vinculacioacute no eacutes generalment qui la patiragrave
() es tracta drsquoindividus diferents o de generacions
diferentsraquo22 A meacutes es tractaria segons aquest mashy
19 Sobre la teoria de les autorestriccions vegeu Elster Jon Ulises desatado (Estudios sobre racionalidad precompromiso y restricciones) Barcelona Gedisa 2002 20 Vegeu Elster Jon Ulises y las sirenas Estudios sobre racionalidad e irracionalidad Op cit pagraveg 144 i 145 21 Vegeu Sunstein Cass R laquoLegal Interference with Private Preferencesraquo The University of Chicago Law Review 53 (1986) pagraveg 1140shy41 22 Laporta Francisco J laquoEl aacutembito de la Constitucioacutenraquo Doxa 24 (2001) pagraveg 464
| 37
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 38
teix autor drsquoun paternalisme injustificable ja que
considera les laquomajories democragravetiques del futurraquo
com pertorbades o dominades per les passions
quan el que en realitat estagrave sent protegit eacutes moltes
vegades laquolrsquoaspecte passional i interessat dels
constituents que es blinda davant la racionalitat de
les futures generacions democragravetiquesraquo23 Igualshy
ment Jon Elster que inicialment va considerar que
les constitucions soacuten mecanismes de precomproshy
miacutes laquoelaborades pel cos poliacutetic a fi de protegirshyse ell
mateix contra la seva previsible tendegravencia a prendre
decisions imprudentsraquo24 recentment ha sostingut
que amb meacutes frequumlegravencia (encara que no exclusishy
vament) les constitucions soacuten mecanismes pels
quals uns tracten de lligar els altres Segons el meu
parer les consideracions drsquoaquests autors em semshy
blen acceptables tanmateix crec que hi hauria alshy
guns supogravesits que caurien en aquesta categoria
drsquoautopaternalisme estricte poliacutetic per exemple Jon
Elster assenyala que laquoquan el Parlament constituent
hongaregraves els anys 1989shy1990 va votar a favor de
la creacioacute drsquoun Tribunal Constitucional amb atribushy
cions molt agravemplies que li conferien la capacitat de
revocar les decisions emanades del Parlament aixograve
va constituir un acte expliacutecit drsquoautolimitacioacuteraquo25
13 El concepte de paternalisme juriacutedic
131 Una definicioacute plausible de paternalisme juriacutedic
Si el paternalisme en general consisteix en
lrsquoexercici drsquoun poder el paternalisme juriacutedic consisshy
tiragrave en lrsquoexercici drsquoun poder juriacutedic De manera que
la definicioacute de paternalisme juriacutedic seria la seguumlent
A exerceix paternalisme juriacutedic sobre B si i
solament si
1) A exerceix un poder juriacutedic sobre B
2) amb la finalitat drsquoevitar que B dugui a
terme accions o omissions que el danyen
a ell mateix io li comporten un increment
del risc de dany (aquests danys poden ser
de tipus fiacutesic psiacutequic o econogravemic)
Els actes juriacutedics es caracteritzen perquegrave
es fan drsquoacord amb normes juriacutediques que conshy
fereixen poders Els poders juriacutedics se solen divishy
dir en poders puacuteblics (generalment anomenats
competegravencies) i privats (generalment anomenats
capacitats) Ambdues competegravencies i capacitats
soacuten lrsquoexercici de poders perograve mentre que srsquoeacutes
laquocapaccedil per modificar la progravepia situacioacute juriacutedica en
canvi srsquoeacutes competent per modificar la drsquoaltres
personesraquo26 Les competegravencies es caracteritzen
perquegrave el seu titular pot modificar intencionalment
la situacioacute juriacutedica drsquoun altre sense comptar amb
lrsquoacceptacioacute drsquoaquest altre mentre que les capashy
citats o beacute esgoten els seus efectes en la persona
que les executa o beacute estenen els seus efectes a
tercers voluntaris Lrsquoexemple clagravessic drsquoexercici
drsquouna capacitat eacutes el negoci juriacutedic (que pot ser
vist com a promeses reciacuteproques) i drsquouna compeshy
tegravencia podria sershyho lrsquoacte administratiu Tan sols
els poders puacuteblics que soacuten competegravencies poden
ser descrits com lrsquoexercici drsquoun poder (juriacutedic) de
A (el titular del poder) sobre B (el subjecte juriacutedishy
cament al poder de A)
Seguint aquesta uacuteltima idea es podria dir
que el paternalisme juriacutedic consisteix en lrsquoexercici
23 Laporta Francisco J laquoEl aacutembito de la Constitucioacutenraquo Doxa 24 (2001) pagraveg 464 24 Elster Jon Ulises desatado Op cit pagraveg 111 25 Elster Jon Ulises desatado Op cit pagraveg 113 26 Nino Carlos S Introduccioacuten al anaacutelisis del derecho Barcelona Ariel 1996 pagraveg 222
38 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 39
drsquouna competegravencia juriacutedica Com que en el patershy
nalisme lrsquoobjectiu de A eacutes evitar que B dugui a
terme actes que el danyen que li comporten un
increment de risc de dany eacutes plausible sostenir
que en el paternalisme juriacutedic lrsquoexercici per part
de A de la seva competegravencia sobre B ha de limitar
drsquoalguna manera les opcions de B (almenys limishy
taragrave a B una opcioacute drsquoautoinfligirshyse un dany
drsquoaugmentar els riscs de danys)
Lrsquoanagravelisi de W N Hohfeld sobre les difeshy
rents posicions juriacutediques en una relacioacute juriacutedica27
pot ser parcialment aplicable aquiacute Per tant
srsquoobteacute la definicioacute seguumlent de paternalisme juriacuteshy
dic
Lrsquoagent A exerceix paternalisme juriacutedic
sobre B si i solament si
1) A en lrsquoexercici drsquouna competegravencia situa
B en una posicioacute de deure no de dret
subjeccioacute o incapacitat (en aquest uacuteltim
cas per modificar la seva progravepia situacioacute
juriacutedica)
2) amb la finalitat drsquoevitar que B dugui a
terme accions o omissions que el danyen
a ell mateix io li comporten un increment
del risc de dany (aquests danys poden ser
de tipus fiacutesic psiacutequic o econogravemic)28
Com a exemple de paternalisme juriacutedic poshy
dria assenyalarshyse el dret a lrsquoeducacioacute dels meshy
nors Aquest eacutes un dret que tenen tots els
ciutadans perograve quan es tracta dels menors sol
caracteritzarshyse com de paternalista tanmateix
eacutes fagravecil advertir que el que el fa paternalista eacutes
que en realitat es configura com un dretshydeure
El mateix ocorre amb el dret a la vida que sempre
que srsquoenteacuten com a paternalista eacutes concebut com
a dretshydeure Altres exemples de regulacions juriacuteshy
diques que es podrien qualificar de paternalistes
serien els seguumlents el dret a lrsquoassistegravencia lletrada
(drsquoexercici obligatori)29 la irrenunciabilitat del dret
a la informacioacute cliacutenica per part del pacient quan la
seva salut estagrave en un perill greu30 el no dret a la
informacioacute cliacutenica en cas de necessitat terapegraveushy
tica31 la prohibicioacute de les lesions amb el consenshy
timent de la viacutectima32 etc
Aquesta proposta de concepte de patershy
nalisme juriacutedic presentaria segons el meu parer
els avantatges seguumlents
1) A meacutes dels casos en els quals el patershy
nalisme consisteix en lrsquoestabliment drsquouna prohibishy
cioacute o obligacioacute inclou els casos en els quals es
declara incompetent una persona se la subjecta
a la tutela drsquouna altra o srsquoestableix que no teacute dret
27 Vegeu Hohfeld W N Fonamental Legal Conceptions as Applied In Judicial Reasoning AshgateshyDortmouth 2001 28 El paternalisme juriacutedic pot ser vist tambeacute com lrsquolaquoassumpcioacute de competegravencies per part de Araquo Podria dirshyse que lrsquoacte paternalista fonamental drsquoun sistema juriacutedic constitucional seria lrsquoatribucioacute al Parlament de competegravencia per perseguir la finalitat (respectant certs liacutemits) drsquoevitar que els ciutadans duguin a terme accions o omissions que els danyen io els comporten un increment del risc de dany (aquests danys poden ser de tipus fiacutesic psiacutequic o econogravemic) Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta competegravencia implica logravegicament la subjeccioacute dels ciutadans Quan el Parlament crea un estatus de la minoritat en la qual estableix que els menors han de quedar subjectes a la pagravetria potestat la situacioacute pot ser descrita com la de conferir una competegravencia als pares amb relacioacute als seus fills Igualment quan srsquoestableix un deure per als ciutadans amb finalitats paternalistes (per exemple la prohibicioacute de navegar sense armilles salvavides) srsquoatorga competegravencia a les autoritats judicials io administratives per sancionar lrsquoincompliment drsquoaquest deure 29 Vegeu els articles 1184 i 7881 de la Llei drsquoenjudiciament criminal espanyola 30 Vegeu lrsquoarticle 91 de la Llei 412002 bagravesica reguladora de lrsquoautonomia del pacient i de drets i obligacions en mategraveria drsquoinformacioacute i documentacioacute cliacutenica 31 Vegeu lrsquoarticle 54 de la Llei 412002 bagravesica reguladora de lrsquoautonomia del pacient i de drets i obligacions en mategraveria drsquoinformacioacute i documentacioacute cliacutenica 32 Vegeu lrsquoarticle 155 del Codi penal espanyol vigent
| 39
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 40
a dur a terme certs actes (deixantshyla en una situashy
cioacute de llibertat no protegida) Per exemple la subshy
jeccioacute a tutela drsquoun discapacitat mental la
subjeccioacute a la pagravetria potestat dels menors la inshy
capacitat dels menors per disposar dels seus
beacutens immobles lrsquoanulmiddotlacioacute de les disposicions
generals en un contracte tipus no favorables a la
part laquodegravebilraquo del contracte la impossibilitat (instishy
tucional) de constituir vagravelidament un contracte
drsquoesclavitud perpegravetua o un contracte vagravelid de treshy
ball per sota del salari miacutenim etc
2) Igualment aquesta definicioacute inclou els
casos de paternalisme indirecte (o impur segons
la concepcioacute de Gerald Dworkin)33 ja que la coshy
accioacute que directament es dirigeix contra un indishy
vidu indirectament deixa el subjecte B en una
situacioacute de no dret Per exemple la ilmiddotlegalitzacioacute
drsquoun comerccedil com el de les drogues (tant si
aquesta ilmiddotlegalitzacioacute implica una persecucioacute
penal com no) deixa els subjectes tractats patershy
nalistament els consumidors en una situacioacute de
no dret poden tractar drsquoobtenir drogues al mershy
cat ilmiddotlegal perograve lrsquoEstat pot fer per la seva part
tot el possible per impedirshyho
3) En considerar el paternalisme juriacutedic com
lrsquoexercici drsquoun poder juriacutedic tambeacute es posa de mashy
nifest que el paternalisme es pot exercir en difeshy
rents etapes En primer lloc tindriacuteem un poder
constituent (si es tracta drsquoun sistema constitucioshy
nal) que pot exercir el paternalisme per exemple
configurant el dret constitucional a lrsquoassistegravencia
lletrada com un dretshydeure En segon lloc tinshy
driacuteem un poder legislatiu que pot seguint amb el
mateix exemple establir en les lleis processals
lrsquoobligacioacute de lrsquoassistegravencia lletrada En tercer lloc
trobariacuteem un jutge que declara que cert acusat no
teacute dret a defensarshyse ell mateix sense comptar
amb lrsquoassistegravencia lletrada Finalment tindriacuteem en
alguns casos un funcionari puacuteblic que executa
les disposicions del jutge34
4) Srsquoaclareix la connexioacute entre la discussioacute
sobre el paternalisme juriacutedic i la discussioacute de la fishy
losofia poliacutetica sobre el paternalisme i les formes
de govern Fora de lrsquoescala anterior o per sobre
drsquoella hi hauria un nivell de paternalisme que es
refereix a les formes de govern en particular la
contraposicioacute entre democragravecia i despotisme beshy
negravevol Un regravegim de despotisme benegravevol estagrave conshy
figurat totalment sobre la idea de paternalisme
mentre que la democragravecia sembla fundarshyse en la
seva negacioacute Tanmateix en la democragravecia la
forma de govern caracteritzada per lrsquoautonomia
hi ha al seu torn formes de dret autogravenomes i heshy
terogravenomes I per aixograve en cert sentit es pot dir
que el paternalisme eacutes incompatible amb la deshy
mocragravecia si ens situem en el nivell de les formes
de govern i alhora que dins de la democragravecia hi
pot haver exercicis paternalistes del poder Les
normes emanades drsquouna legislatura democragravetica
poden ser vistes com a exercici de lrsquoautonomia
del poble (que actuaria per mitjagrave de represenshy
tants) perograve en la mesura que les seves disposishy
cions srsquoapliquen als seus destinataris sense
requerir per a aixograve el seu consentiment individual
33 El paternalisme indirecte (Joel Feinberg) o impur (Gerald Dworkin) comporta que per evitar danys a B srsquoexerceix coaccioacute sobre un tercer C per exemple quan per evitar els danys derivats del consum de drogues se sanciona el traficantshyvenedor i no el consumidorshycomprador Vegeu Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 9 i Dworkin Gerald laquoPaternalismraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 22 34 Aquests uacuteltims actes que soacuten de pura aplicacioacute del dret difiacutecilment poden no ser vistos com a actes juriacutedics i drsquoacord amb la meva proposta com a actes de paternalisme juriacutedic Tanmateix em sembla que el meacutes raonable eacutes considerarshylos una categoria sui generis de paternalisme juriacutedic
40 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 41
soacuten heterogravenomes (comporten lrsquoexercici drsquouna
competegravencia) i per tant susceptibles de ser pashy
ternalistes35
5) Srsquoaclareix finalment la relacioacute entre el pashy
ternalisme juriacutedic i la coaccioacute En un sentit ampli seria
cert que el paternalisme juriacutedic sempre eacutes coactiu ja
que eacutes el resultat de lrsquoexercici de competegravencies que
modifiquen la situacioacute juriacutedica drsquoun individu ho vulgui
aquest o no Competegravencies que a meacutes estan basashy
des en uacuteltima instagravencia en la forccedila En un sentit esshy
tricte tanmateix el paternalisme juriacutedic sols seria
coactiu quan recorre a lrsquoestabliment de sancions com
a instrument principal drsquouna poliacutetica paternalista
132 Paternalisme juriacutedic i paternalisme estatal
El paternalisme estatal pot senzillament ser
caracteritzat substituint laquoAraquo per laquoogravergan de lrsquoEstatraquo
en lrsquoenunciat laquoA exerceix paternalisme sobre Braquo
Cal considerar paternalisme estatal qualsevol accioacute
paternalista duta a terme per un ogravergan de lrsquoEstat
perograve solament es tractaragrave de paternalisme juriacutedic
estatal quan el mitjagrave directe emprat siguin les norshy
mes juriacutediques
Dins del conjunt de les accions de lrsquoEstat es
pot distingir aquelles els objectius de les quals srsquoashy
consegueixen directament per mitjagrave de la modificashy
cioacute de la posicioacute juriacutedica dels individus drsquoaquelles en
les quals aquesta modificacioacute sols teacute un paper seshy
cundari i el mitjagrave emprat per assolir aquests objectius
teacute una altra naturalesa Lrsquoaccioacute de lrsquoEstat sempre teacute
un aspecte juriacutedic La construccioacute drsquouna autopista
estatal requereix un procediment de dret administrashy
tiu i fins al meacutes miacutenim detall de la planificacioacute i exshy
ecucioacute de les obres queda reflectit en un document
Tanmateix el dret teacute un aspecte secundari en la
construccioacute de lrsquoautopista aquesta es faragrave si es disshy
posa de prou recursos humans i de prou diners En
altres casos les normes juriacutediques soacuten el mitjagrave dishy
recte de quegrave es val lrsquoEstat per aconseguir els seus
fins per exemple quan dicta una norma que prohishy
beix conduir sense el cinturoacute de seguretat Podem
suposar que un Estat preocupat per lrsquoelevat nombre
drsquoaccidents a meacutes de construir carreteres meacutes
bones (la qual cosa requereix recursos humans i dishy
ners) i de prohibir certs comportaments perillosos
(per mitjagrave de normes juriacutediques) decidiragrave mantenir
campanyes periogravediques de conscienciacioacute sobre els
riscs de la conduccioacute aquiacute sembla que el mitjagrave dishy
recte de quegrave es val lrsquoEstat eacutes la persuasioacute En resum
lrsquoaccioacute estatal es val principalment de quatre tipus
de mitjans diners recursos humans normes juriacutedishy
ques i persuasioacute36
35 En el paragravegraf seguumlent de Hans Kelsen crec que es troba una explicacioacute meacutes clara drsquoaquesta mateixa idea laquoEn el punto central de los problemas de una dinaacutemica juriacutedica mdashdice Hans Kelsenmdash se encuentra la pregunta por los diferentes meacutetodos de produccioacuten de derecho o por las formas del derecho Si se pone la mira en aquellas normas juriacutedicas que configuran la parte principal de un orden juriacutedico a saber las que enlazan una sancioacuten como acto coactivo a determinada conducta humana y si se reconoce que un hombre se encuentra juriacutedicamente obligado a una determinada conducta en cuanto la conducta contraria ha sido convertida en condicioacuten de una sancioacuten pueden distinguirse dos tipos de normas juriacutedicas que estatuyen tales obligaciones juriacutedicas aquellas en cuya produccioacuten el hombre obligado participa y aquellas que aparecen sin su participacioacuten El principio que se encuentra en la base de esta distincioacuten es el de la libertad en el sentido de autodeterminacioacuten La cuestioacuten decisiva desde el punto de vista del hombre sujeto a normas es si la obligacioacuten se produce con su voluntad o sin ella y eventualmente incluso contra su voluntad Se trata de la distincioacuten que habitualmente se designa como la oposicioacuten entre autonomiacutea y heteronomiacutea y que la teoriacutea del derecho suele establecer en lo esencial en el terreno de los derechos estatales Aquiacute aparece como una diferencia entre democracia y autocracia o entre repuacuteblica y monarquiacutea y permite la visioacuten corriente de las formas del estado Solo que aquello que se concibe como la forma del estado no es maacutes que un caso especial de la forma del derecho en generalraquo A Kelsen Hans Teoriacutea pura del derecho Meacutexico Porruacutea 1993 pagraveg 285 36 La classificacioacute estagrave recollida de Pallareacutes Francesc laquoEl sistema poliacutetico en accioacutenraquo Revista de Estudios Poliacuteticos 62 (1988) pagraveg 144 el qual al seu torn segueix el plantejament exposat a Peters B G American Public Policy Nova York Franklin Wats Pubs 1982
| 41
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 42
Hi hauria en consequumlegravencia supogravesits de pashy
ternalisme estatal no juriacutedic Vegemshyne alguns En
primer lloc tindriacuteem els supogravesits en els quals lrsquoEsshy
tat estableix incentius econogravemics amb finalitats
paternalistes37 Un altre supogravesit drsquoaquest tipus de
paternalisme serien els gravagravemens orientats al fet
que els ciutadans abandonin hagravebits de vida no sashy
ludables per exemple elevant el preu del tabac
En tercer lloc tindriacuteem un conjunt de casos en els
quals el mitjagrave emprat per lrsquoEstat per exercir el pashy
ternalisme seria la persuasioacute Aquiacute srsquoinclouria un
ventall drsquoexemples que van des del meacutes innocu
com la publicitat orientada especiacuteficament al fet
que els ciutadans es comportin de certa manera
fins al meacutes perilloacutes com seria la propagacioacute drsquoinshy
formacions falses per protegir els ciutadans de les
seves progravepies accions autodanyoses Dins drsquoashy
quest uacuteltim conjunt de casos valdria la pena desshy
tacar aquells en els quals lrsquoengany adopta la forma
drsquouna manipulacioacute subtil de la informacioacute
Em refereixo als supogravesits drsquoinformacioacute esshy
biaixada o manipulada Daniel Wikler sosteacute refeshy
rintshyse a les poliacutetiques puacutebliques orientades a
lrsquoadopcioacute drsquohagravebits de vida saludables que lrsquoinstrushy
ment de la informacioacute pot ser utilitzat hagravebilment de
manera que meacutes enllagrave de proveir informacioacute amb la
finalitat drsquoadoptar una decisioacute racional es produeishy
xen fenogravemens de manipulacioacute38 A Espanya per exshy
emple la poliacutetica puacuteblica de prevencioacute del consum
de drogues no sols es basa en la coaccioacute penal
sinoacute que utilitza profusament el mitjagrave de la persuashy
sioacute a traveacutes de campanyes publicitagraveries en els mitshy
jans de comunicacioacute de masses Aquestes
campanyes srsquoencarreguen a agegravencies de publicitat
lrsquoespecialitat de les quals no eacutes presentar els millors
arguments sinoacute els meacutes persuasius A meacutes aquesshy
tes campanyes ni tan sols no soacuten centralment reshy
tograveriques no es basen en els arguments meacutes que
en la imatge i el so Estan dirigides en definitiva a
generar una resposta hostil al consum de drogues
una espegravecie de reflex condicionat a laquodir NOraquo (que
va ser lrsquoeslogravegan drsquouna drsquoelles)
En quart i uacuteltim lloc tindriacuteem com un tipus
de paternalisme estatal no juriacutedic encara que per
raons diferents dels anteriors el cas del paternashy
lisme entre estats Si el paternalisme eacutes exercit per
un Estat sobre un altre aquest adoptaragrave normalshy
ment la forma de les laquoingeregravencies coactivesraquo a quegrave
es referia Ernesto Garzoacuten39 entre les quals la invashy
sioacute armada seria la meacutes significativa No obstant
37 Tambeacute seria paternalista drsquoacord amb la definicioacute de paternalisme presentada lrsquoestabliment drsquoincentius econogravemics orientats a modificar lrsquoestructura de preferegravencies del subjecte B amb la finalitat drsquoevitar que B es danyi ell mateix (els incentius serien una manera drsquoexercir el poder) Un exemple drsquoaquest tipus de paternalisme poc frequumlent serien els incentius per a la contractacioacute de plans de pensions sempre que entenguem que una consequumlegravencia de la mesura previsible i desitjada pel legislador eacutes la disminucioacute de les persones que per imprevisioacute no tindran recursos suficients per gaudir drsquouna vellesa digna Cal advertir la importagravencia que teacute la segona condicioacute de la definicioacute de paternalisme per distingir aquests casos de les meres intervencions benegravevoles Si com eacutes de desitjar lrsquoEstat exerceix el seu poder sempre per beneficiar els ciutadans podria argumentarshyse que drsquoacord amb la meva definicioacute gairebeacute totes les intervencions estatals soacuten paternalistes Tanmateix aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la finalitat del paternalisme no eacutes simplement evitar danys als ciutadans sinoacute meacutes estrictament evitar que es danyin ells mateixos La concessioacute drsquouna subvencioacute per exemple als agricultors no eacutes necessagraveriament paternalista perograve ho seragrave si aquesta subvencioacute estagrave orientada a dissuadir els productors de fer una cosa que els perjudica Imaginem que un sector agriacutecola no eacutes ecoshynogravemicament viable i que tanmateix per costum por o desconfianccedila els agricultors es resisteixen a canviar a altres cultius meacutes profitosos lrsquoEstat pot prohibir aquesta produccioacute desincentivarshyla o fins i tot incentivar altres cultius Aquest tipus de poliacutetiques previsiblement combinen diversos objectius (entre ells sens dubte millorar lrsquoeconomia nacional) perograve en la mesura que una de les consequumlegravencies previsible i desitjable eacutes evitar que els agricultors es danyin ells mateixos tambeacute eacutes paternalista 38 Wikler Daniel laquoPersuasion and Coercion for Healthraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 53 39 Vegeu Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoIntervencionismo y paternalismoraquo A Garzoacuten Valdeacutes Ernesto Derecho eacutetica y poliacutetica Op cit
42 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 43
aixograve el proceacutes lent i difiacutecil de la juriditzacioacute de la
vida internacional afavoreix que apareguin supogravesits
de paternalisme juridicointernacional entre estats i
agents paternalistes internacionals
Si no tot paternalisme estatal eacutes paternashy
lisme juriacutedic tampoc tot paternalisme juriacutedic no eacutes
paternalisme estatal En principi sembla que si el
paternalisme juriacutedic consisteix en lrsquoexercici de comshy
petegravencies juriacutediques i aquestes soacuten exercides semshy
pre per ogravergans de lrsquoEstat llavors el paternalisme
juriacutedic ha de ser sempre paternalisme estatal Tanshy
mateix eacutes evident que hi ha subjectes que exerceishy
xen competegravencies sense ser ogravergans de lrsquoEstat o
almenys sense sershyho de la mateixa manera drsquoallograve
que en general entenem per ogravergans de lrsquoEstat
Pensem per exemple en el cas del metge o dels
subjectes que detenen la pagravetria potestat
Drsquoacord amb la Llei drsquoautonomia del pacient
espanyola40 si el metge responsable de lrsquoassistegravencia
considera que el pacient no eacutes capaccedil de prendre les
seves progravepies decisions llavors el consentiment inshy
format lrsquoha drsquoatorgar la famiacutelia (art 93) Podria dirshy
se que es confereix al metge el poder de determinar
als efectes de donar consentiment al tractament la
capacitat del pacient i per tant el metge exerciria
una competegravencia similar a la del jutge que estableix
per exemple que una persona eacutes incompetent per
disposar dels seus beacutens Igualment la pagravetria potesshy
tat comportaria lrsquoexercici de competegravencies de represhy
sentacioacute (sense necessitat que el fill sotmegraves a
aquesta hi consenti) i fins i tot cert poder sancionashy
dor (lrsquoanomenat dret de correccioacute)
No crec que srsquohi guanyi gaire negant que en
aquests casos es tracta de lrsquoexercici de competegravenshy
cies i tampoc no afirmant que el metge o els pares
soacuten ogravergans de lrsquoEstat Potser una solucioacute eacutes acudir
a un gegravenere superior el de la produccioacute de resultats
normatius per megravetodes autocragravetics (que no requeshy
reixen el consentiment de lrsquoafectat) i distingir dins
seu lrsquoexercici de competegravencies per part de lrsquoEstat i
altres exercicis de poder entre particulars que en
alguns casos es caracteritzarien per emmarcarshyse
en relacions paternalistes Aquest seria el cas de
les relacions de tutela i curatela de la mateixa relashy
cioacute paternofilial de la relacioacute marital drsquoacord amb la
regulacioacute preconstitucional espanyola drsquoalguns asshy
pectes de la relacioacute metgeshypacient etc
14 Altres distincions rellevants
Per acabar lrsquoapartat conceptual i passar a
lrsquoestudi dels problemes de justificacioacute voldria referirshy
me sumariagravement a algunes distincions rellevants
En primer lloc principalment amb relacioacute al
paternalisme juriacutedic conveacute distingir les disposicions
que soacuten purament paternalistes eacutes a dir lrsquouacutenica fishy
nalitat de les quals eacutes evitar danys autoinfligits de
tipus fiacutesic psiacutequic io econogravemic drsquoaquelles que
tenen altres finalitats al costat de la paternalista i que
podriacuteem denominar de paternalisme mixt
En segon lloc conveacute recordar la distincioacute
entre casos de paternalisme directe eacutes a dir
aquells en els quals srsquoexerceix el poder directament
sobre el subjecte a qui es tracta drsquoevitar danys i
casos de paternalisme indirecte eacutes a dir aquells en
els quals directament srsquoexerceix el poder sobre un
subjecte i indirectament sobre qui eacutes tractat patershy
nalistament per exemple quan per evitar els danys
derivats del consum de drogues se sanciona els veshy
nedors de drogues
40 Llei 412002 bagravesica reguladora de lrsquoautonomia del pacient i de drets i obligacions en mategraveria drsquoinformacioacute i documentacioacute cliacutenica
| 43
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 44
En tercer lloc eacutes convenient distingir entre
una accioacute paternalista i una justificacioacute paternashy
lista La justificacioacute paternalista srsquoorientaria a preshy
sentar lrsquoexercici del poder sobre un subjecte com
a acceptable apelmiddotlant a dues raons 1) lrsquoaccioacute
evita danys importants i 2) eacutes necessagraveria per tal
com el subjecte sobre qui srsquoexerceix el poder no
estagrave en condicions drsquoocuparshyse dels seus propis
interessos
En quart i uacuteltim lloc conveacute fer referegravencia a
la important distincioacute entre paternalisme fort (o
dur) i paternalisme feble (o tou) Joel Feinberg ha
proposat amb relacioacute a la justificacioacute de la coacshy
cioacute penal de distingir el paternalisme fort que
laquoacceptaragrave com una raoacute per a la legislacioacute penal
que eacutes necessagraveria per protegir adults compeshy
tents contra la seva voluntat de les consequumlegravenshy
cies danyoses de les seves eleccions i empreses
encara que siguin plenament voluntagraveriesraquo del pashy
ternalisme feble que laquososteacute que lrsquoEstat teacute dret a
prevenir la conducta danyosa autoreferent (en
aquesta mesura sembla paternalista) si i solashy
ment si aquesta conducta eacutes substancialment no
voluntagraveria o quan una intervencioacute temporal sigui
necessagraveria per establir si eacutes voluntagraveria o noraquo41 Es
tracta drsquouna distincioacute que sol entendrersquos de dues
maneres com una distincioacute conceptual entre el
paternalisme genuiacute (paternalisme fort) i el patershy
nalisme fals o aparent (paternalisme feble) o com
una distincioacute entre formes de paternalisme plaushy
siblement justificat (paternalisme feble) i injustificat
(paternalisme fort) Segons el meu parer aquesta
segona opcioacute eacutes la meacutes correcta
El terme paternalisme va ser introduiumlt per
Hart en lrsquoagravembit de la filosofia moral i juriacutedica com
un argument contra el moralisme juriacutedic defensat
per Lord Devlin Drsquoacord amb aquest uacuteltim la trashy
dicional irrellevagravencia atorgada pel dret penal al
consentiment de la viacutectima (per exemple en els
delictes de lesions o homicidi) mostrava un fonashy
ment moralista en la legislacioacute42 Hart va sostenir
al contrari que laquoles normes que exclouen el conshy
sentiment de la viacutectima com un eximent contra
les acusacions drsquoassassinat o agressioacute poden ser
perfectament explicades com un cas de patershy
nalisme dirigit a protegir els individus drsquoells mashy
teixosraquo43 Per a Hart la justificacioacute drsquoaquestes
interferegravencies paternalistes calia buscarshyla en
laquouna consciegravencia creixent drsquoun gran conjunt de
factors que disminueixen la significacioacute que cal
atribuir a una eleccioacute o consentiment aparentshy
ment lliureraquo44 Aquesta laquoconsciegravenciaraquo a quegrave almiddotlushy
deix Hart constitueix segons la meva opinioacute el
nucli de la idea de paternalisme qui actua pashy
ternalistament pressuposa algun tipus de degraveficit
en el subjecte sobre qui actua I per aixograve la
nocioacute de paternalisme dur ens remet o beacute a alshy
tres figures en quegrave no es tracta tant de protegir
lrsquoindividu com de perseguir algunes formes
drsquoexplotacioacute immorals salvaguardar lrsquoordre puacuteshy
41 Vegeu Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 12 42 Devlin Patrick The Enforcement of Morals Oxford University Press 1968 pagraveg 6 La concepcioacute del moralisme juriacutedic que explica millor la posicioacute de Patrick Devlin eacutes la que el posa en relacioacute amb lrsquoanomenat comunitarisme de manera que es tracta drsquoimposar coactivament la moral drsquouna societat en la mesura que srsquoenteacuten que cert conjunt de creences i valors tenen un caragravecter constitutiu drsquoaquest grup social El que sembla estar en joc en els actes que atempten contra la moral social eacutes per tant lrsquoexistegravencia de la societat mateixa Sobre aquesta aproximacioacute al concepte de moralisme juriacutedic vegeu Colomer Joseacute Luis laquoLibertad individual y liacutemites del derechoraquo A Diacuteaz Eliacuteas Colomer Joseacute Luis (dir) Estado justicia derechos Madrid Alianza Editorial 2002 pagraveg 183 i seg 43 Hart H L A Law Liberty and Morality Stanford University Press 1963 pagraveg 31 44 Hart H L A Law Liberty and Morality Op cit pagraveg 32
44 |
2 L
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 45
blic etc45 o beacute a casos de paternalisme exercit
sobre el pressupogravesit erroni de lrsquoexistegravencia drsquoalgun
degraveficit en els destinataris de la mesura Perograve aquesshy
tes consideracions ja demanen passar a lrsquoapartat
seguumlent sobre la justificacioacute del paternalisme
a justificacioacute del paternalisme
Si entenem el paternalisme segons la meva
definicioacute cap doctrina poliacutetica completa no ha reshy
butjat frontalment el paternalisme perquegrave totes lrsquohan
admegraves en alguns casos Almenys totes les doctrishy
nes han admegraves la justificacioacute del paternalisme amb
relacioacute als nens Aquest paternalisme universalment
acceptat el paternalisme respecte als nens sembla
constituir el punt de partida adequat per tractar la
justificacioacute del paternalisme i de fet tant en la trashy
dicioacute del pensament poliacutetic (Aristogravetil Thomas Hobshy
bes John Locke) com en les aportacions meacutes
recents (Gerald Dworkin) aquesta ha estat lrsquoestrategraveshy
gia argumentativa escollida
La universalitzacioacute de lrsquoacceptacioacute del patershy
nalisme amb relacioacute als nens juga en dues direcshy
cions drsquouna banda sembla implicar que ja que els
adults no soacuten nens no han de ser tractats de la mashy
teixa manera i de lrsquoaltra exigeix que si els adults
soacuten iguals als nens en alguns aspectes rellevants
han de ser tractats de la mateixa manera
La conciliacioacute drsquoaquests dos aspectes del
principi drsquoigualtat formal es fa a traveacutes de la consshy
truccioacute drsquouna nocioacute meacutes general que la de minoritat
i que inclouria aquesta la nocioacute drsquoincapacitat Aixiacute
hem de dir que els nens poden ser tractats patershy
nalistament no pel simple fet de ser nens sinoacute pershy
quegrave aquesta propietat en comporta en la majoria
dels casos una altra la de ser incapaccedilos El judici
moral meacutes general eacutes per tant que pot estar justishy
ficat tractar paternalistament els incapaccedilos siguin
nens o adults
Un dels elements clau de la justificacioacute del
paternalisme eacutes el del context en el qual es duu a
terme la interferegravencia paternalista Em sembla inteshy
ressant entendre la distincioacute proposada per Jack D
u46 Douglas de paternalisme cooperatiu i conflicti
com a paternalisme en contextos (potencialment)
cooperatius i paternalisme en contextos (potencialshy
ment) conflictius La famiacutelia seria el model del patershy
nalisme cooperatiu i lrsquoEstat el del paternalisme
conflictiu Hi hauria dues diferegravencies rellevants entre
aquests contextos la primera eacutes sobre el major o
menor grau de possibilitat que el paternalisme sigui
paternalisme genuiacute (eacutes a dir genuiumlnament benegravevol)
i la segona sobre el major o menor grau de possishy
bilitat de coneixement dels interessos del subjecte
tractat paternalistament
El paternalisme en lrsquoagravembit de la famiacutelia es cashy
racteritzaria per una alta probabilitat que lrsquoagent A
actuiuml mogut exclusivament pel beacute de B i tambeacute per
una alta probabilitat que els interessos (subjectius)
de B siguin coneguts per A Al contrari en lrsquoagravembit
45 Un exemple drsquoaquest tipus drsquointervencions seria el delicte de lrsquoarticle 155 del Codi penal espanyol drsquoacord amb el qual laquoen els delictes de lesions si ha existit el consentiment lliurement espontagraveniament i expressament emegraves de lrsquoofegraves srsquoimposaragrave la pena inferior en un o dos grausraquo Es tractaria al meu judici drsquoun drsquoaquests delictes laquocontra la societatraquo (contra lrsquolaquoordre puacuteblicraquo podria dirshyse) que tractaria de sancionar la immoralitat intriacutenseca de lrsquoacte de produir lesions a un altre amb lrsquouacutenica justificacioacute (pretesa) per part de lrsquoagressor del consentiment de la viacutectima 46 Aquest autor defineix el laquopaternalisme cooperatiuraquo com laquoqualsevol forma de paternalisme (fer el beacute als altres en nom del que lsquoeacutes bo per a ellsrsquo) en la qual aquells que actuen paternalistament estan actuant sincerament per ajudar lrsquoaltra persona a esdevenir meacutes independentment competent a llarg termini i lrsquoaltra persona creu sincerament que aquest eacutes el casraquo i el laquopaternalisme conflictiuraquo com a aquell que laquono estagrave orientat a la competegravencia independent i igualtat a llarg termini del membre subordinat de la relacioacuteraquo Vegeu Douglas Jack D laquoCooperative Paternalism versus Conflictual Paternalismraquo A Sartorius Rolf (ed) Paternalism Op cit 1987 pagraveg 171shy200
| 45
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 46
estatal la probabilitat que lrsquoEstat actuiuml mogut exclushy
sivament pel beacute del subjecte B pot ser molt baixa i
tambeacute es pot dubtar de les possibilitats que aquest
agent conegui els interessos (subjectius) de B
Aquestes observacions generals fonamenten lrsquoactishy
tud que sosteacute que la cura i lrsquoeducacioacute dels menors
han drsquoestar a les mans dels seus progenitors i lrsquoEsshy
tat tan sols ha de supervisar i vigilar de manera
molt general el compliment drsquoaquests deures
En el text que segueix em referireacute principalshy
ment a la justificacioacute del paternalisme en contextos
conflictius i en particular al paternalisme en la reshy
lacioacute de lrsquoEstat amb els seus ciutadans En aquest
agravembit sembla havershyhi un acord gairebeacute unagravenime
sobre la importagravencia del principi drsquoautonomia indishy
vidual que podria veurersquos com un principi que a
partir drsquouna formulacioacute molt general laquosrsquohan de resshy
pectar les decisions privades dels individusraquo estashy
bleix una obligacioacute prima facie de no interferegravencia
Tanmateix tambeacute eacutes plausible afirmar la validesa
drsquoun principi de benestar drsquoacord amb el qual lrsquoEsshy
tat ha de vetllar pel benestar dels seus ciutadans
El principi de paternalisme justificat seria un principi
secundari47 que constituiria una especificacioacute de
lrsquoabast que srsquoha de reconegraveixer al principi drsquoautonoshy
mia individual amb relacioacute a consideracions de
benestar individual
Segons el meu parer lrsquoesmentat principi de
paternalisme justificat podria enunciarshyse de la mashy
nera seguumlent
A exerceix paternalisme sobre B per mitjagrave
de x de manera justificada si i solament si
1) X eacutes una mesura idogravenia i necessagraveria en
el sentit que evita que B es danyi ell mateix
o incrementi el risc de danys (aquests danys
poden ser de tipus fiacutesic psiacutequic o econograveshy
mic) i no hi ha una manera alternativa no pashy
ternalista i de costos raonables per evitar
aquests danys i
2) la tendegravencia a la produccioacute drsquoaquests
danys o lrsquoincrement de risc de danys teacute la
seva font en una situacioacute drsquoincapacitat bagraveshy
sica del subjecte B i
3) es pot presumir racionalment que B presshy
taria el seu consentiment tant a la possibilishy
tat general de ser tractat paternalistament
per A en certes ocasions com al contingut
concret de x si no estigueacutes en una situacioacute
drsquoincapacitat bagravesica
A continuacioacute examinareacute cada una de les
condicions de justificacioacute proposades
21 La idoneiumltat i la necessitat de la mesura paternalista
El judici drsquoidoneiumltat drsquouna mesura paternashy
lista x es compon de dues parts primer la detershy
minacioacute que alguna cosa eacutes un dany per al
subjecte B i segon la determinacioacute que x eacutes un
mitjagrave adequat per evitar aquest dany
En contextos cooperatius de paternalisme
eacutes on sembla meacutes fagravecil fonamentar la primera part
del judici drsquoidoneiumltat La proximitat entre els subshy
jectes de la relacioacute paternalista afavoreix que lrsquoashy
gent A estigui en condicions de determinar amb
meacutes fiabilitat quegrave constitueix un dany per a B La
determinacioacute que certa conducta de B constitueix
un dany o lrsquoincrement de risc de dany per a B no
eacutes un judici particularment difiacutecil en el sentit que
aquesta conducta danya algun interegraves de B El
problema estagrave a determinar si aquesta conducta
47 Una caracteritzacioacute dels principis de la bioegravetica com un conjunt de principis primaris i secundaris (en la qual el paternalisme eacutes un principi secundari al principi drsquoautonomia) pot veurersquos a Atienza Manuel laquoJuridificar la bioeacuteticaraquo A Rodolfo Vaacutezquez (comp) Bioeacutetica y derecho Meacutexico FCEshyItam 1999
46 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 47
danya B i a meacutes aquest dany no eacutes compensat
amb meacutes proteccioacute o promocioacute drsquoun altre interegraves
de lrsquoindividu Una persona pot per exemple preshy
ferir el dolor a una prolongacioacute del tractament
hospitalari Si A tracta drsquoevitar el dolor a costa
drsquoallargar la seva hospitalitzacioacute podria dirshyse
que certament A ha evitat un dany a B perograve no
que li ha evitat un dany com a resultat final (eacutes a
dir tenint en compte com soacuten afectats altres inshy
teressos de B) Al contrari aixiacute que modifiquem la
situacioacute cap a contextos conflictius de paternashy
lisme la primera part del judici drsquoidoneiumltat esdeveacute
meacutes complicada
La segona part del judici drsquoidoneiumltat i tambeacute
el judici de necessitat (el qual estableix que no hi
ha una mesura alternativa que aconsegueixi el
mateix objectiu perograve a un cost menor) soacuten igualshy
ment meacutes senzilles en contextos cooperatius que
en contextos conflictius de paternalisme No obsshy
tant aixograve la manera personal en la qual srsquoexerceix
el paternalisme en contextos cooperatius (el pare
en la famiacutelia el metge en la seva unitat etc) pot
derivar amb frequumlegravencia en un autoritarisme (enshy
cara que benegravevol) que seria una desviacioacute del pashy
ternalisme justificat basat en lrsquoincompliment de la
condicioacute de necessitat de la mesura En contextos
conflictius i en particular amb relacioacute al paternashy
lisme estatal la correccioacute de la segona part dels
judicis drsquoidoneiumltat i dels judicis de necessitat
depegraven de la seva conformitat amb les teories
sobre la legislacioacute i les poliacutetiques puacutebliques Algushy
nes de les poliacutetiques orientades a evitar els danys
derivats del consum de drogues per exemple es
discuteixen fa temps pels dubtes que susciten
sobre aixograve de la seva idoneiumltat i necessitat en parshy
ticular els cagravestigs penals no semblen ni idonis ni
necessaris per al paternalisme
En tot cas em sembla important destacar
que lrsquoargument de la inutilitat no eacutes aplicable en
abstracte contra les mesures paternalistes encara
que es tracti de paternalisme estatal Drsquoacord amb
aquest argument el paternalisme estatal seria reshy
butjable en general perquegrave necessagraveriament eacutes
contraproduent eacutes a dir tal com sosteacute John S Mill
perquegrave lrsquoindividu sempre hi surt perdent amb la inshy
terferegravencia paternalista Segons el meu parer tanshy
mateix en la mesura que la interferegravencia
paternalista es limiti a la proteccioacute dels interessos
meacutes bagravesics dels individus sobre el pressupogravesit que
si aquests interessos estan amenaccedilats eacutes perquegrave
els individus es troben en una posicioacute drsquoincapacitat
bagravesica no hi ha cap raoacute per sostenir lrsquoargument de
la inutilitat contra el paternalisme estatal en geneshy
ral Drsquoaltra banda com ha assenyalat Cass R
Sunstein si la interferegravencia produeix un canvi en
les preferegravencies dels individus no es podria aplicar
aquest argument de la inutilitat per exemple la imshy
posicioacute del cinturoacute de seguretat acaba creant lrsquohagraveshy
bit de posarshyse el cinturoacute i dissolent per tant
lrsquooposicioacute inicial48 La majoria de les mesures pashy
ternalistes solen pretendre (i produir) aquest efecte
de modificacioacute de les preferegravencies mateixes
Tanmateix lrsquoargument de la inutilitat eacutes drsquoashy
plicacioacute directa contra el perfeccionisme estatal
Respecte a quumlestions morals creences religioses
o en general els aspectes meacutes importants del pla
de vida de lrsquoindividu hi hauria un vincle constitutiu
entre conviccioacute i valor Aquest seria lrsquoargument
principal per exemple de John Locke contra la
imposicioacute de les creences religioses (les creences
48 Vegeu Sunstein Cass R laquoLegal Interference with Private Preferencesraquo Op cit pagraveg 1136shy1138 i De Paacuteramo Arguumlelles Juan Ramoacuten Tolerancia y liberalismo Madrid Centro de Estudios Constitucionales 1993 pagraveg 38
| 47
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 48
tenen valor si soacuten assumides per lrsquoindividu si soacuten
imposades ja no tenen valor)49 i en el nostre
temps de Ronald Dworkin que distingeix entre un
paternalisme criacutetic coercitiu i un paternalisme volishy
tiu50 Segons aquest uacuteltim autor el paternalisme criacuteshy
tic coercitiu es caracteritzaria perquegrave lrsquoEstat intenta
laquomillorar la vida dels ciutadans obligantshylos a actuar
drsquounes maneres que ells pensen que empitjoren la
seva vidaraquo51 a la qual cosa afegeix que laquouna bona
part del paternalisme estatal no eacutes de caragravecter criacuteshy
tic sinoacute volitiu lrsquoEstat obliga la gent a usar els cinshy
turons de seguretat per evitarshylos un dany que
suposa que ells mateixos ja desitgen evitarraquo52 i per
aixograve aquest uacuteltim paternalisme aniria sols contra la
voluntat dels ciutadans mentre que el primer aniria
a meacutes contra la seva conviccioacute
El laquopaternalisme criacutetic coercitiuraquo no seria pashy
ternalisme drsquoacord amb la meva definicioacute es tracshy
taria de moralisme juriacutedic i contra ell es pot esgrimir
lrsquoargument de la inutilitat de la manera seguumlent alguacute
pot pensar que per exemple la devocioacute religiosa
eacutes important laquoperograve no pot pensar que lrsquoobservanccedila
religiosa involuntagraveria pregar a lrsquoombra del poltre de
tortura teacute cap valor egraveticraquo53
22 La incapacitat bagravesica del subjecte
tractat paternalistament
Lrsquoaspecte meacutes problemagravetic de la justificacioacute
del paternalisme el constitueix sens dubte la idea
drsquoincapacitat Sobre aixograve en primer lloc em sembla
uacutetil seguir la proposta drsquoErnesto Garzoacuten i partir pel
que fa al paternalisme drsquouna concepcioacute general de
la incapacitat54 de manera que aquesta no srsquoentenshy
gui com una circumstagravencia entre les altres que afecta
la voluntarietat drsquouna decisioacute (la incapacitat en sentit
estricte)55 sinoacute que seria el concepte meacutes general
que doacutena compte drsquouna forma unitagraveria de tots els
factors que poden reduir la voluntarietat drsquoun acte
En segon lloc em sembla important distingir
tal com fan Tom L Beauchamp i James F Childress
la funcioacute que compleix la nocioacute de capacitat la seva
definicioacute dels estagravendards de capacitat i les proves
per establir la capacitat La funcioacute dels judicis de cashy
pacitat eacutes distingir les persones les decisions autoshy
referents de les quals han de ser respectades
(capaccedilos) de les persones les decisions de les quals
poden no ser respectades (incapaccedilos) Respecte a
la definicioacute de capacitat tots els autors coincideixen
que la capacitat consisteix en laquola capacitat per dur
a terme una determinada tascaraquo i Joel Feinberg56
Ernesto Garzoacuten57 Bernard Gert i Charles M Culver
49 Vegeu Locke John Carta sobre la tolerancia Madrid Tecnos 1985 i De Paacuteramo Arguumlelles Juan Ramoacuten Tolerancia y liberalismo Op cit pagraveg 31shy35 50 Vegeu Dworkin Ronald Eacutetica privada e igualitarismo poliacutetico Barcelona Paidoacutes 1993 pagraveg 140shy154 51 Dworkin Ronald Eacutetica privada e igualitarismo poliacutetico Op cit pagraveg 143 52 Ibiacutedem 53 Dworkin Ronald Eacutetica privada e igualitarismo poliacutetico Op cit pagraveg 144 54 Vegeu Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Op cit pagraveg 165 i seg Ernesto Garzoacuten utilitza el terme incomshypetegravencia i no el drsquoincapacitat Amb el mateix sentit utilitzareacute tanmateix aquest segon terme perquegrave crec que srsquoajusta meacutes a la tradicioacute juriacutedica del dret privat espanyol 55Aquesta incapacitat en sentit estricte fa referegravencia a lrsquoestat drsquoun individu les facultats del qual estan danyades o no desenvolupades de manera temporal o permanent 56 Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 28 57 Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Op cit pagraveg 165
48 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 49
coincidirien que es tracta meacutes especiacuteficament de laquola
capacitat per prendre una decisioacute racionalraquo58
La capacitat rellevant als efectes de la jusshy
tificacioacute del paternalisme eacutes una nocioacute de tot o
gens Perquegrave la determinacioacute del grup dels incashy
paccedilos es faci raonablement eacutes necessari accepshy
tar la proposta drsquoErnesto Garzoacuten i Daniel Wikler59
de partir drsquoun concepte de capacitat bagravesica eacutes a
dir serien capaccedilos tots els qui tenen la capacitat
miacutenima necessagraveria per afrontar les tasques i desshy
afiaments que planteja la consecucioacute del benestar
individual Una altra manera de dir el mateix eacutes inshy
dicant que un estagravendard adequat de la capacitat
ha de deixar la majoria dels adults del costat de la
capacitat
Crec que Allen Buchanan i Dan Brock tenen
raoacute quan defensen que laquoel nivell de capacitat que
eacutes exigible per prendre una decisioacute en particular
ha drsquoajustarshyse a les consequumlegravencies drsquoactuar drsquoashy
cord amb aquesta decisioacuteraquo60 Aquesta estrategravegia
de lrsquoescala mogravebil en el nivell de capacitat miacutenima
exigible es basaria en la idea que les decisions que
comporten consequumlegravencies greus soacuten meacutes comshy
plexes (mrsquoinclino a pensar que eacutes aixiacute) i en quegrave
com sosteacute Joel Feinberg el sentit comuacute aconseshy
llaria manejar aquest estagravendard mogravebil Les regles
pragravectiques que aquest uacuteltim autor ens proposa per
determinar lrsquoestagravendard de voluntarietat aplicable61
es podrien adaptar a la concepcioacute general de la
incapacitat de la manera seguumlent
1) Com meacutes gran sigui el risc drsquouna conshy
ducta meacutes gran ha de ser el grau de capashy
citat requerit per permetre la conducta
2) Com meacutes irremeiable sigui el dany arrisshy
cat meacutes gran ha de ser el grau de capacishy
tat requerit per permetre la conducta62
3) Lrsquoestagravendard de capacitat srsquoha drsquoadaptar
drsquoaltres maneres a les diverses circumstagravenshy
cies especials63
Drsquoacord amb aquestes regles lrsquoestagravendard
de capacitat exigible per exemple per rebutjar un
tractament quan aquest rebuig pot comportar la
mort ha de ser meacutes alt que lrsquoestagravendard de capashy
citat exigible per a un rebuig les consequumlegravencies
del qual soacuten menys greus La capacitat miacutenima
exigible per rebutjar un tractament vital seria meacutes
gran que per rebutjar un tractament no vital Al seu
torn crec que aquestes mateixes regles podrien
manejarshyse respecte a la prova de la capacitat i
per tant la prova de la capacitat en una decisioacute
de vida o mort ha de ser meacutes exigent que en una
decisioacute de menor gravetat
58 Gert Bernard Culver Charles M Clouser K Danner Bioethics A Return to Fundamentals Op cit pagraveg 137 59 Vegeu Wikler Daniel laquoPaternalism and the Mildly Retardedraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit 60 Brock Dan Buchanan Allen Deciding for Others Cambridge Cambridge University Press 1989 pagraveg 52 Al costat drsquoaquest treball hi ha una altra elaboracioacute molt destacada de lrsquoescala mogravebil que es deu a James F Drane Vegeu Drane James F laquoCompetence to Give an Informed Consent A Model for Making Clinical Assessmentsraquo Journal of the American Medical Association 252 (1984) pagraveg 925shy927 i Drane James F laquoThe Many Faces of Comshypetencyraquo Hastings Center Report 1985 pagraveg 17shy21 61 Joel Feinberg proposa que les uacuteniques interferegravencies paternalistes justificades soacuten aquelles que tracten drsquoevitar als individus les consequumlegravencies danyoses de les seves accions sempre que aquestes accions siguin insuficientment voluntagraveries o una intervencioacute temporal sigui necessagraveria per determinar la volunshytarietat de les accions Vegeu Feinberg Joel Harm to Self Op cit 62 Gerald Dworkin considera com un dels factors rellevants per a la justificacioacute del paternalisme que es tracti drsquoevitar laquodecisions que comporten canvis irreversiblesraquo Dwokin Gerald laquoPaternalismraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 31 63 Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 114
| 49
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 50
Un togravepic important entorn del maneig de la
nocioacute de capacitat diu que la incapacitat drsquoun subshy
jecte ha de poder determinarshyse amb independegravenshy
cia del contingut de la seva decisioacute Tots els autors
coincideixen a dir que la decisioacute x de B no ha de
ser respectada perquegrave B eacutes incapaccedil quan lrsquouacutenica
raoacute per jutjar B incapaccedil eacutes que ha pres la decisioacute
x eacutes una manera de laquofer trampesraquo amb la nocioacute
drsquoincapacitat I per aixograve srsquoexigeixi que la capacitat
es determini per mitjagrave drsquoun test independent que
avaluiuml les capacitats dels individus per prendre cershy
tes decisions Si beacute lrsquoanterior eacutes correcte em semshy
bla que tambeacute ho seria afirmar que la capacitat o
incapacitat de B per decidir x depegraven de si x eacutes rashy
cional sempre que srsquoentengui (correctament) que
dir que laquox eacutes una decisioacute racional per a Braquo comshy
porta fer un judici que posa en relacioacute el contingut
de la decisioacute x amb les creences preferegravencies i els
processos de formacioacute de creences i preferegravencies
del mateix B
Drsquoacord amb la teoria estricta de la racionashy
litat la racionalitat drsquoun acte depegraven de les progravepies
creences i desigs de lrsquoagent64 El requisit fonamenshy
tal de racionalitat seria la consistegravencia de les creenshy
ces i dels desigs Per determinar si una accioacute x de
B eacutes irracional en aquest sentit estricte hem de
conegraveixer les creences i desigs rellevants de B per
a lrsquoaccioacute x i jutjar si soacuten inconsistents Una vegada
que hem determinat que x eacutes irracional per a B en
aquest sentit estricte eacutes plausible sostenir que
hem determinat alhora que B estagrave en una situacioacute
drsquoincapacitat
Segons una teoria agravemplia de la racionalitat
un subjecte que actua consistentment drsquoacord amb
les seves creences i desigs consistents pot actuar
encara irracionalment Aquiacute es tracta de veure la rashy
cionalitat substantiva dels desigs i les creences i no
uacutenicament la seva consistegravencia interna Jon Elster
proposa que laquovalorem la racionalitat agravemplia de les
creences i els desigs observant la manera com
estan conformatsraquo65 Els desigs i les creences irrashy
cionals en aquest sentit soacuten aquells que tenen
algun laquotipus erroni drsquohistograveria causalraquo66 En positiu
la capacitat necessagraveria per formar creences racioshy
nals seria el bon judici eacutes a dir laquola capacitat de sinshy
tetitzar informacioacute vasta i difusa que meacutes o menys
tracta clarament sobre el problema que ens ocupa
de manera que no hi hagi un conjunt drsquoelements al
qual es doni una importagravencia indegudaraquo67 mentre
que la capacitat necessagraveria per formar preferegravencies
racionals seria lrsquoautonomia Jon Elster no troba una
manera satisfactograveria de definir lrsquoautonomia en poshy
sitiu per la qual cosa proposa drsquoentendreshyla laquocom
un mer residu com allograve que queda una vegada
hem eliminat els desigs que han estat modelats per
alguns dels mecanismes de la breu llista de prefeshy
regravencies irracionalsraquo68 a la qual cosa afegeix laquode
manera similar la qualitat del judici per a les creenshy
ces ha de ser entesa com lrsquoabsegravencia de distorsions
i ilmiddotlusionsraquo69
64 Sobre la concepcioacute estricta i agravemplia de la racionalitat segueixo Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit Vegeu igualment Davidson Donald Essays on Actions and Events Oxford University Press 1980 65 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 29 66 Ibiacutedem 67 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 30 68 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 41 Un resum de la concepcioacute de lrsquoautonomia de Jon Elster posada en relacioacute amb els pressupogravesits del liberalisme poliacutetic pot veurersquos en De Paacuteramo Juan Ramoacuten Tolerancia y liberalismo Op cit pagraveg 71shy75 69 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 41
50 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 51
Igual com ocorre amb el concepte de laquodecishy
sioacute estrictament irracionalraquo quan es tracta drsquouna
laquodecisioacute substancialment irracionalraquo no nrsquohi ha prou
uacutenicament amb conegraveixer el sentit de la decisioacute (per
exemple suiumlcidarshyse o no) sinoacute que cal indagarshyne
lrsquoorigen buscar elements distorsionadors del bon jushy
dici o de lrsquoautonomia Per aixograve alhora que podem
dir que el judici drsquoincapacitat sobre el subjecte B
amb relacioacute a la decisioacute x depegraven de la racionalitat
formal o substancial de x podem dir que el judici
drsquoincapacitat no depegraven uacutenicament del contingut de
la decisioacute x
Un pressupogravesit important de les considerashy
cions anteriors eacutes que com sosteacute Jon Elster laquoentre
la teoria estricta del racional i la teoria completa del
verdader i del bo hi ha suficient espai i necessitat per
a una teoria agravemplia de la racionalitatraquo70 Aixograve eacutes imshy
portant perquegrave ens permet entendre la pretensioacute del
paternalista de diferenciarshyse del moralista la preocushy
pacioacute del qual no seria la racionalitat de les accions
en els sentits explicats sinoacute la seva correccioacute moral
A partir drsquoaquesta caracteritzacioacute general de
la nocioacute de capacitat bagravesica el meacutes important eacutes deshy
terminar quins tipus de factors poden interferirshyhi
Una primera classificacioacute drsquoaquests factors resultaria
drsquoaplicar una doble distincioacute (1) factors drsquoincapacitat
que afecten aspectes cognitius o volitius i (2) factors
drsquoincapacitat que soacuten consequumlegravencia drsquoelements exshy
terns o interns71 En entrecreuar aquestes dues disshy
tincions obtindriacuteem la taula seguumlent
Conveacute advertir que en un sentit estricte drsquoinshy
capacitat (que eacutes la utilitzada pels civilistes)
aquesta es refereix uacutenicament a I i II eacutes a dir a allograve
que pot considerarshyse un estat o condicioacute del subshy
jecte (permanent o transitograveria) que afecta la capashy
citat drsquoun individu per prendre decisions racionals
en absegravencia drsquouna causa externa que produeixi
aquests mateixos efectes Les incapacitats tipus III
i IV serien incapacitats (bagravesiques) relatives en el
sentit que la desaparicioacute de la causa externa que
interfereix en els aspectes cognitius o volitius comshy
porta que lrsquoindividu recobra la capacitat
Cada un drsquoaquests tipus drsquoincapacitat pot
donar lloc a un tractat independent Aquiacute voldria
tan sols fer alguns comentaris que poguessin ser
drsquoutilitat per a la justificacioacute drsquointerferegravencies patershy
nalistes
A) Incapacitats tipus I
En primer lloc cal assenyalar que les conshy
sequumlegravencies danyoses drsquouna accioacute intencional
poden considerarshyse com autoinfligides encara
que lrsquoagent no tingueacutes la intencioacute de provocar
aquestes consequumlegravencies Aquest eacutes un punt imshy
portant perquegrave el factor de la ignoragravencia pot jugar
tant en la descripcioacute de les accions com en la deshy
terminacioacute de la seva voluntarietat una accioacute
drsquoautodany involuntagraveria en el sentit drsquoafectada per
la presegravencia del factor de la ignoragravencia o de lrsquoerror
pot ser considerada tanmateix voluntagraveria en el
Tipus drsquoincapacitat (I) Origen intern
I III
II IV
Origen extern Aspectes cognitius
Aspectes volitius
70 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 29 71 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 29
| 51
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 52
sentit que el dany eacutes una consequumlegravencia drsquouna
accioacute intencional72
La ignoragravencia i lrsquoerror soacuten sempre presents
en lrsquoactivitat humana Per aixograve eacutes necessari parlar
sempre als efectes de la justificacioacute del paternashy
lisme drsquoignoragravencia o error rellevant Podria dirshyse
que la ignoragravencia i lrsquoerror soacuten rellevants en un acte
drsquoautodany quan lrsquoagent hauria actuat drsquouna altra
manera si les seves creences no haguessin estat
afectades per lrsquoerror o la ignoragravencia
Aquest tipus I drsquoincapacitat es caracteritzaria
perquegrave afecta els aspectes cognitius del proceacutes drsquoashy
dopcioacute de decisions racionals i es manifestaria semshy
pre per la presegravencia de
a) Ignoragravencia rellevant quan aquesta no es
deu a lrsquoocultacioacute drsquoinformacioacute per un altre per exshy
emple la ignoragravencia dels efectes de les drogues io
b) Creences errogravenies rellevants quan aquesshy
tes no es deuen a lrsquoengany de cap altre per exemshy
ple la creenccedila que hi ha una probabilitat meacutes alta
de la real de guanyar en la loteria (entre aquestes
creences errogravenies val la pena destacar les creences
inconsistents de lrsquoindividu per exemple mantenir
simultagraveniament la creenccedila que laquoportar un amulet
no em portaragrave sortraquo i que laquoels amulets porten sort
a qui no cregui que li portaragrave sortraquo)
Davant de la presegravencia drsquoaquests factors
drsquoincapacitat lrsquoantipaternalista sol indicar que lrsquouacutenic
que es requereix per retornar els subjectes a la cashy
pacitat eacutes proporcionarshylos la informacioacute necessagraveria
Tanmateix el paternalista replicaragrave que en primer
lloc aixograve no sempre eacutes aixiacute i en segon lloc que poshy
dria concebrersquos tot un conjunt de mesures paternashy
listes orientades a assegurarshyse que els individus
tenen la informacioacute rellevant Una drsquoaquestes meshy
sures seria segons el meu parer la campanya drsquoinshy
formacioacute sobre els efectes del consum de tabac
consistent a incloure als paquets de tabac avisos
sobre aquests efectes La mesura va meacutes enllagrave de
la facilitacioacute drsquoinformacioacute adequada sobre el tabac
consisteix meacutes aviat a confrontar el fumador amb
les consequumlegravencies del seu hagravebit perquegrave gairebeacute irshy
remeiablement en agafar els seus cigarrets veuragrave els
avisos (llevat que com fan alguns fumadors tapin
aquests avisos posant el paquet de tabac en una
tabaquera) Aquest cas mostra dos aspectes prishy
mer que hi ha mesures paternalistes que consisteishy
xen a imposar la informacioacute (aquesta seria per cert
una part de la doctrina del consentiment informat
en bioegravetica quan els pacients prefereixen no saber)
i segon que els individus poden no utilitzar la inforshy
macioacute de quegrave disposen
Entre les causes meacutes frequumlents drsquoaquest
tipus drsquoincapacitat I es poden assenyalar
Ia) Malalties mentals com els trastorns psishy
cogravetics (esquizofregravenia demegravencia formes extremes
de depressioacute) que provoquen una pegraverdua de conshy
tacte amb la realitat trastorns neurogravetics com la pashy
ranoia que es caracteritza per sostenir creences
falses de manera resistent a tota criacutetica el retard
mental lrsquoanoregravexia nerviosa que es caracteritza per
un trastorn dismograverfic corporal (imatge distorsionada
del propi cos) i en general qualsevol trastorn menshy
tal que dificulti les tasques de comprendre apreciar
o processar informacioacute
Ib) Deficiegravencies greus drsquoeducacioacute en adults 73
72 Aquest seria el sentit en el qual podem dir que els danys que ha causat un individu en consumir una droga perillosa quan desconeixia la nocivitat de la substagravencia soacuten autoinfligits 73 Cal tenir en compte que aquestes consideracions es limiten a la capacitat bagravesica la qual cosa comporta que no en tenen aquelles persones que no tenen els coneixements que soacuten normals en la majoria i que permeten satisfer les necessitats bagravesiques i enfrontarshyse als problemes meacutes quotidians de la vida
52 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 53
Ic) Immaduresa
Id) Estats drsquointoxicacioacute per substagravencies psishy
coactives
Ie) Creences que resulten drsquouna racionalitshy
zacioacute de lrsquoesperanccedila per exemple la dona maltracshy
tada que creu que el seu company maltractador
deixa de maltractarshyla en el futur (la dona acaba creshy
ient el que vol creure)
If) Errors inferencials per exemple qui creu
que despreacutes drsquohaver sobreviscut a un accident de
tragravensit greu les probabilitats que li laquotoquiraquo de nou
soacuten molt menors que abans de lrsquoaccident (eacutes la
idea que expressa la frase laquoJo ja he tingut la meva
part de mala sortraquo)
B) Incapacitats tipus II
Aquest tipus II drsquoincapacitat es caracteritshy
zaria perquegrave afecta els aspectes volitius del proceacutes
drsquoadopcioacute de decisions racionals i es manifestaria
sempre per la presegravencia de preferegravencies irracioshy
nals (ja siguin laquoirracionalsraquo segons una concepcioacute
estricta de la racionalitat o drsquoacord amb una conshy
cepcioacute agravemplia de la racionalitat)
Entre les causes meacutes frequumlents drsquoaquest
tipus II drsquoincapacitat es poden assenyalar les seshy
guumlents
IIa) Preferegravencies inconsistents per exemshy
ple el fenomen de la debilitat de la voluntat
IIb) Malalties mentals en particular els
trastorns neurogravetics com les fogravebies el comportashy
ment obsessiushycompulsiu la hipocondria etc
IIc) Immaduresa
IId) Estats drsquointoxicacioacute per substagravencies
psicoactives
IIe) Addiccions
IIf) Formacioacute de preferegravencies adaptatives
un proceacutes causal que ocorre de manera no consshy
cient pel qual lrsquoindividu ajusta les seves volicions
a les seves possibilitats (per exemple la dona que
prefereix ser mestressa de casa a altres opcions
laborals quan la societat no permet lrsquoingreacutes de la
dona en el mercat de treball)74
IIg) Canvi de preferegravencies per estructuracioacute
un proceacutes que ens aclareix Jon Elster laquoocorre
quan canvia el relatiu atractiu de les opcions quan
la situacioacute drsquoeleccioacute eacutes reestructurada de tal mashy
nera que racionalment no es vegin diferegravencies entre
ellesraquo (per exemple qui compra un producte quan
nrsquohi regalen un altre perograve que no compraria ambshy
doacutes productes separadament encara que la suma
del preu de tots dos fos igual al preu del primer proshy
ducte amb el regal)75
C) Incapacitats tipus III
Aquest tipus drsquoincapacitat es manifesta de
la mateixa manera que la incapacitat tipus I perograve
la causa de la incapacitat eacutes externa a lrsquoindividu
Les causes drsquoaquest tipus III drsquoincapacitat soacuten
IIIa) lrsquoocultacioacute drsquoinformacioacute i IIIb) lrsquoengany
D) Incapacitats tipus IV
Aquest tipus drsquoincapacitat es manifesta de
la mateixa manera que la incapacitat tipus II
perograve la causa de la incapacitat eacutes externa a lrsquoinshy
dividu Les causes drsquoaquest tipus IV drsquoincapacishy
tat soacuten IVa) les amenaces i IVb) les ofertes
coactives (quan lrsquooferent ha creat les condicions
coactives)76
74 Vegeu Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 159 i seg 75 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 42 76 Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 246
| 53
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 54
23 El consentiment hipotegravetic racional a la mesura
Aquesta condicioacute de justificacioacute teacute dues
parts En primer lloc srsquoexigeix que es pugui presushy
mir racionalment que B prestaria el seu consentishy
ment a la possibilitat general de ser tractat
paternalistament per A en certes ocasions El que
em sembla fonamental destacar eacutes que aquest jushy
dici racional depegraven del context de la relacioacute patershy
nalista i en particular de quins siguin els subjectes
de la relacioacute paternalista Si no mrsquoequivoco lrsquoargushy
ment principal de molts autors liberals contra el pashy
ternalisme consistiria a afirmar que acceptar casos
de paternalisme justificat quan lrsquoagent A eacutes lrsquoEstat
no eacutes racional (aquest seria lrsquolaquoargument meacutes fortraquo77
de John S Mill contra el paternalisme) Drsquoaltra
banda hi hauria autors que com John Rawls han
sostingut que acceptar casos de paternalisme esshy
tatal siacute que seria racional78 o que com Ernesto Garshy
zoacuten han sostingut fins i tot que seria irracional no
acceptarshylos79
Convindria precisar en primer lloc que el
problema es planteja principalment amb el patershy
nalisme estatal (juriacutedic o no) i no tant amb el patershy
nalisme juriacutedic no estatal La raoacute drsquoaquesta
diferegravencia estagrave en la distincioacute apuntada anteriorshy
ment entre contextos cooperatius i conflictius de
paternalisme Crec que tothom estaria drsquoacord que
eacutes racional admetre la possibilitat de casos de pashy
ternalisme justificat en contextos cooperatius i que
aquesta possibilitat ha de veurersquos reflectida en les
lleis de manera que es permeti juriacutedicament el que
sembla moralment justificat
Quegrave constitueix un context cooperatiu
depegraven de les circumstagravencies concretes La famiacutelia
77 Vegeu Mill John S Sobre la libertad Op cit pagraveg 164
com srsquoha dit eacutes el context cooperatiu per excelmiddotlegravenshy
cia perograve hi ha molts casos en la realitat en quegrave no
eacutes aixiacute Confiar a la institucioacute de la famiacutelia la cura i
lrsquoeducacioacute dels menors sembla meacutes raonable si es
pensa que drsquoaquesta manera es limita el paternashy
lisme a contextos cooperatius (on teacute meacutes probabishy
litats de ser un paternalisme genuiacute i reeixit) en
detriment de contextos meacutes amplis i conflictius
Igualment la pragravectica megravedica tradicional del metge
de capccedilalera pot ser interpretada com un context
de paternalisme cooperatiu en el qual el coneixeshy
ment iacutentim del pacient per part del metge capaciten
aquest uacuteltim per (1) conegraveixer quegrave evita danys realshy
ment al pacient (2) determinar amb exactitud si el
pacient estagrave en una situacioacute drsquoincapacitat i (3) jutjar
si el pacient hauria consentit la intervencioacute en el cas
de no estar en una situacioacute drsquoincapacitat bagravesica La
crisi drsquoaquest model i el desenvolupament de forshy
mes de relacioacute metgeshypacient cada vegada meacutes
despersonalitzades acosten la pragravectica de la medishy
cina a un context de paternalisme conflictiu Finalshy
ment el mateix pot dirshyse del paternalisme
industrial (que podria definirshyse com aquell en el
qual lrsquoagent A eacutes lrsquoempresari i el subjecte B soacuten els
treballadors) aixiacute que lrsquoambient de lrsquoempresa eacutes
menys familiar o gremial i meacutes capitalista el conshy
flicte drsquointeressos entre ambdues parts srsquoaguditza i
el context per al paternalisme es torna conflictiu
Doncs beacute la pregunta que voldria plantejar
eacutes la seguumlent Eacutes racional acceptar la possibilitat
que un Estat democragravetic i constitucional exerceixi
el paternalisme tal com srsquoha definit sobre els ciushy
tadans acomplertes les altres condicions de justishy
ficacioacute Assumireacute que per respondre a aquesta
78 Rawls John Teoriacutea de la justicia Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1997 pagraveg 234 i seg 79 Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Op cit
54 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 55
pregunta correctament srsquoha drsquooperar en primer
lloc amb una regla maximiacuten de decisioacute80 en segon
lloc srsquoha drsquoacceptar el fet que tots els eacutessers hushy
mans es troben en una situacioacute drsquoincapacitat en
algun moment de la seva vida (alguns permanentshy
ment) i que en aquells moments drsquoincapacitat
poden danyar seriosament els seus interessos i en
tercer lloc ha drsquoentendrersquos que la pregunta es planshy
teja en termes generals (no es pregunta pel que
seria racional per a algun individu en concret sinoacute
pel que seria racional acceptar pels ciutadans) Drsquoashy
cord amb aquesta regla hem de considerar en prishy
mer lloc la pitjor de les situacions possibles i en
segon lloc jutjar preferible lrsquoopcioacute que millora
aquesta situacioacute Lrsquoadopcioacute de la regla maximiacuten es
justifica per la desconfianccedila davant de la possibilitat
que lrsquoEstat actuiuml com a pare ategraves el context drsquointeshy
ressos en conflicte en el qual es desenvolupa lrsquoaccioacute
estatal Vegem com operaria aquesta regla amb reshy
lacioacute a alguns dels supogravesits meacutes importants de pashy
ternalisme
Pensem en primer lloc en la irrenunciabilitat
dels drets Eacutes racional que els ciutadans vulguin
tenir els seus drets garantits juriacutedicament perograve drsquoashy
quiacute no se segueix sense meacutes ni meacutes que sigui rashy
cional a meacutes que aquests drets siguin tambeacute
irrenunciables per als mateixos beneficiats per ells
Per aplicar la regla maximiacuten hem de jutjar quina eacutes
la millor drsquoaquestes dues pitjors situacions possishy
bles una en la qual renunciem a alguns dels nosshy
tres drets perquegrave som coaccionats enganyats o en
general ens trobem en una situacioacute drsquoincapacitat
bagravesica i una altra en la qual no sersquons permet reshy
nunciar a algun dels nostres drets quan tenim bones
raons per a aixograve Cal tenir en compte que per laquoreshy
nunciar a un dretraquo em refereixo a laquorenunciar a la
seva titularitatraquo no a laquono exercir un dretraquo per exemshy
ple renunciar al dret a la vida significa deixar a les
mans drsquoun altre la decisioacute de si he de continuar vivint
o no mentre que no exercir el dret a la vida significa
decidir suiumlcidarshyme o permetre a un altre que em
mati Segons el meu parer la decisioacute racional seria
admetre la irrenunciabilitat als drets en tant que es
permeti el seu no exercici
Un pas endavant seria considerar si algun
dels nostres drets irrenunciables hauria de ser a
meacutes drets drsquoexercici obligatori Es tractaria de
drets el benefici dels quals per al titular ha de ser
imposat Lrsquoexemple meacutes comuacute drsquoaquest tipus de
drets (en el context del nostre sistema juriacutedic) seria
el dret a lrsquoeducacioacute perograve com ha assenyalat Lishy
borio Hierro nrsquohi hauria drsquoaltres com el dret de deshy
fensa el habeas corpus la igualtat davant de la
llei etc81 Aquest tipus de drets serien drets oblishy
gacioacute eacutes a dir drets perquegrave fonamenten una preshy
tensioacute davant els altres (particularment lrsquoEstat) en
cas de proporcionar els mitjans necessaris per a
la seva satisfaccioacute i de no interferegravencia amb el seu
exercici i obligacioacute perquegrave el titular no pot triar no
exercitarshylo82
La fonamentacioacute drsquoaquests drets obligacioacute
passa per la teoria de les necessitats bagravesiques
80 Una descripcioacute senzilla drsquoaquesta regla pot trobarshyse en Rawls John Teoriacutea de la justicia Op cit pagraveg 150 i seg 81 Hierro Liborio laquoDerechos humanos o necesidades humanas Problemas de un conceptoraquo Sistema 46 (1982) pagraveg 48 82 Sobre el concepte de drets aplicable a aquests casos vegeu Feinberg Joel laquoVoluntary Euthanasia and the Inalienable Right to Liferaquo Philosophy amp Public Affairs 7 nuacutem 2 (1978) (trad al castellagrave a Anuario de Derechos Humanos 7 (1990) pagraveg 61shy88) Hierro Liborio laquoDerechos humanos o necesidades humanas Problemas de un conceptoraquo Op cit i MacCormick Neil laquoChildrenrsquos rights a testshycase for theories of rightraquo A MacCormick Neil Legal Rights and Social Democracy Essays In Legal and Political Philosophy Oxford Clarendon Press 1982 pagraveg 154shy166
| 55
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 56
Sobre aquest concepte de necessitat bagravesica voldria
destacar tan sols dues propietats que em semblen
rellevants per jutjar la justificacioacute del paternalisme esshy
tatal primer els beacutens bagravesics o primaris tenen un cashy
ragravecter essencialment instrumental i eacutes plausible
sostenir que tots sols no tenen cap valor i en segon
lloc hi ha situacions dramagravetiques en les quals la sashy
tisfaccioacute drsquouna necessitat bagravesica comporta la insashy
tisfaccioacute drsquouna altra Aquestes consideracions
menyscaben la posicioacute que cal fundar una presumpshy
cioacute general segons la qual tot individu que amb les
seves accions i omissions frustra la satisfaccioacute de
les seves necessitats bagravesiques estagrave en una situacioacute
drsquoincapacitat bagravesica i drsquoaquiacute la necessitat de tenir
en compte la segona part de la condicioacute de justifishy
cacioacute que srsquoestagrave comentant que es pugui presumir
racionalment que B prestaria el seu consentiment a
lrsquoaccioacute paternalista en concret si no estigueacutes en una
situacioacute drsquoincapacitat bagravesica
El cas meacutes clar referent a aixograve seria el de la
configuracioacute del dret a la vida com un dret obligashy
cioacute La prohibicioacute penal de la pragravectica de lrsquoeutanagravesia
es basa de vegades en una concepcioacute del dret a
la vida com un dret obligatori Tanmateix els defenshy
sors de la prohibicioacute desatenen sistemagraveticament un
aspecte rellevant de la quumlestioacute la situacioacute en la qual
queda la persona a qui es nega lrsquoeutanagravesia
Aquesta situacioacute comporta drsquouna banda una inshy
satisfaccioacute de necessitats bagravesiques com la de laquono
sofrir greus patiments permanents i difiacutecils de sushy
portarraquo i de lrsquoaltra resta valor instrumental a la vida
quan laquocondueix (en un termini breu) necessagraveriashy
ment a la mortraquo En aquest context em sembla imshy
probable una presumpcioacute general que els
solmiddotlicitants drsquoeutanagravesia soacuten incapaccedilos A aixograve cal
afegir que el desenvolupament de les ciegravencies bioshy
megravediques ha multiplicat les ocasions en les quals
aquestes situacions es poden donar No obstant
aixograve es podria contraargumentar dient que la regla
maximiacuten fa preferible assumir el risc de quedar
entre lrsquoespasa i la paret de la malaltia i la prohibicioacute
al risc que sersquons practiqui lrsquoeutanagravesia quan no hi
hem consentit vagravelidament per trobarshynos en una sishy
tuacioacute drsquoincapacitat bagravesica Endinsantshyse en aquest
argument es podria afegir que els malalts terminals
es troben amb frequumlegravencia en una situacioacute drsquoincashy
pacitat bagravesica Els abolicionistes replicarien per la
seva part que aquest risc pot ser atenuat per mitjagrave
de procediments de control Segons el meu parer
aquesta uacuteltima eacutes la posicioacute meacutes correcta
Pensem tanmateix en el dret obligacioacute de
comparegraveixer en judici amb lrsquoassistegravencia drsquoun advoshy
cat Eventualment aquest dret pot imposarshyse contra
la voluntat del seu titular i en el seu propi benefici
Generalment quan qui vol renunciar al seu dret teacute
una formacioacute juriacutedica acreditada (ell mateix eacutes advoshy
cat o teacute els estudis de dret) se li permet fershyho de
manera que la interferegravencia paternalista es limitaria
als qui que no volen ser representats i assessorats
juriacutedicament quan no tenen els coneixements juriacutedics
necessaris per defensar els seus propis interessos
Eacutes fagravecil advertir que si lrsquoindividu vol ser castigat o que
se senti la seva progravepia veu lrsquoobligacioacute de disposar
drsquoassistegravencia lletrada no li ho impediragrave En realitat
aquest dret lrsquouacutenic que obstaculitza eacutes complir
aquests propogravesits en ignoragravencia de les circumstagravenshy
cies legals Aquiacute estariacuteem em sembla davant drsquoun
paternalisme estatal davant del qual individus racioshy
nals consentirien
En general podria dirshyse que eacutes clarament rashy
cional consentir al paternalisme estatal que srsquoorienta
a impedir que els individus persegueixin els seus inshy
teressos en ignoragravencia de circumstagravencies rellevants
i igualment aquells procediments de control orienshy
tats a garantir que el subjecte que pren les seves deshy
cisions no ho fa en un estat drsquoincapacitat bagravesica
56 |
G
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 57
En la tradicioacute del pensament poliacutetic hi ha
doctrines caracteritzades per lrsquoassumpcioacute drsquoun pashy
ternalisme generalitzat per exemple el Govern dels
filogravesofs de Platoacute la monarquia patriarcal de John
Filmer el despotisme ilmiddotlustrat (o absolutisme ilmiddotlusshy
trat) la dictadura del proletariat o el Govern dels
cientiacutefics de la conducta proposat per B F Skinner
i doctrines caracteritzades per un estricte antipashy
ternalisme per exemple lrsquoEstat miacutenim de Robert
Nozick Totes elles drsquoun costat i de lrsquoaltre em semshy
blen desraonades Lrsquoassumpcioacute drsquoun paternalisme
limitat constituiria un element important en el test
drsquoacceptabilitat de les consequumlegravencies drsquouna docshy
trina poliacutetica Per aixograve crec que la reflexioacute sobre el
paternalisme eacutes interessant i confio que les consishy
deracions anteriors puguin servir per fershyla
| 57
5861Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 58
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris de Joan Manel del Pozo Aacutelvarez a la ponegravencia laquoEl concepte i la justificacioacute del paternalismeraquo de Macario Alemany
La cura respectuosa Joan Manel del Pozo Aacutelvarez eacutes professor de Fil
No voldria ser reiteratiu en la meva intervenshy
cioacute sinoacute situarshyme en una perspectiva que pugui
aportar algun valor diferent i complementari La veshy
ritat eacutes que llegint la seva ponegravencia nomeacutes he trobat
una discrepagravencia de fons el concepte drsquoautopatershy
nalisme que deixo aparcat
Tinc una discrepagravencia petita respecte a la vashy
loracioacute de si eacutes meacutes dura lrsquoeficagravecia del poder o lrsquoefishy
cagravecia de la influegravencia perquegrave el professor Macario
argumenta que el poder afecta accions individuals i
la influegravencia afecta creences o mentalitats Jo drsquoaquiacute
dedueixo que eacutes molt meacutes dura la influegravencia que el
poder perquegrave finalment afecta allograve que Adela Corshy
tina en diria actituds i no actes Les actituds defishy
neixen una predisposicioacute general a reiterar els actes
i els actes poden ser aiumlllats o esporagravedics Des drsquoashy
quest punt de vista el paternalisme que estigueacutes
associat a la influegravencia seria un paternalisme meacutes
subtil mdashperograve meacutes eficaccedil a la llargamdash que el patershy
nalisme associat al poder
osofia de la Universitat de Girona
La reflexioacute que el professor Macario fa sobre
el paternalisme eacutes interessantiacutessima perquegrave eacutes una
reflexioacute sobre la llibertat i lrsquoautonomia de la persona
Eacutes posarshyse a la zona drsquoombra de la llibertat perograve al
final intentar entendre quant de paternalisme eacutes jusshy
tificable i fins a quin punt la llibertat ha de ser molta
mitjana limitada o total Perquegrave eacutes evident que en
una aspiracioacute democragravetica i egravetica la llibertat ha de
ser total perograve tots sabem que eacutes impossible que tots
els subjectes drsquouna societat democragravetica visquin en
total llibertat i aquiacute comenccedila la restriccioacute legal deshy
mocragraveticament consentida drsquoaquestes llibertats
La restriccioacute de les llibertats
i el paternalisme
La restriccioacute de les llibertats ha drsquoarribar a asshy
solir mai el grau de paternalisme Aquesta eacutes la
quumlestioacute Sobre aixograve aporto algunes consideracions
La primera eacutes sobre les paraules sobre la forccedila i la
58 |
5861Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 59
feblesa o el poder i la feblesa de les paraules Totes connotacions valoratives diferents segons els conshy
les persones tenim permanentment un problema de textos Algunes connotacions soacuten despectives i
llenguatge Ens hem fet humans pel llenguatge condemnatograveries mdashen determinats contextosmdash
Som imperfectament humans perquegrave el llenguatge perograve en drsquoaltres eacutes respectadiacutessim perquegrave hi ha
eacutes imperfecte I moltes vegades resoldriacuteem molts raons per acceptar que en determinats casos el pashy
problemes de la nostra activitat humana si resolgushy ternalisme estagrave justificat
eacutessim el problema linguumliacutestic que hi ha en el seu fons
El sofista Gogravergies deia a Lrsquoelogi drsquoHelena laquoLa
paraula quina curiosa realitat que pesant menys Entre el paternalisme i lrsquoabandonament graus
que una papallona teacute la capacitat drsquoaixecar una gushy Es pot plantejar la discussioacute que el professor
erra o pactar una pau de generar un odi extrem o Macario proposa com lrsquoapreciacioacute del grau del proshy
de despertar un amor passional de produir una inshy blema dintre drsquouna liacutenia contiacutenua Imaginem una
justiacutecia intolerable o de restablir una justiacutecia amableraquo liacutenia contiacutenua en quegrave no hi ha cap segment tots
La paraula teacute un poder extraordinari perograve al mateix els punts soacuten iguals i en un extrem drsquoaquesta liacutenia
temps estagrave sotmesa a unes lleis que no ho soacuten estagrave hi ha el paternalisme i a lrsquoaltre hi ha lrsquoabandonashy
sotmesa a una naturalesa multiforme La majoria de ment Entre paternalisme i abandonament hi ha
les paraules soacuten polisegravemiques eacutes a dir tenen plushy graus En un plantejament abstracte just enmig de
ralitat de significacions tots dos hi hauria la cura respectuosa Eacutes a dir
Ja deia Aristogravetil que lrsquoeacutesser es diu de moltes tenir respecte als altres la predisposicioacute drsquoestar
maneres Si de lrsquoeacutesser mdashque eacutes el concepte bagravesic amb els altres fins on ells vulguin no envaint la
o radicalmdash en diem de moltes maneres tots els alshy seva autonomia i drsquoajudarshylos en el moment que
tres conceptes que hi ha sota el paraigua de lrsquoeacutesser tinguin una necessitat mdashper incapacitat per exemshy
tambeacute es poden dir de moltes maneres Paternashy plemdash que nosaltres els podem resoldre Eacutes perograve
lisme doncs es pot dir de moltes maneres en abstracte que puc dir que la solucioacute del proshy
Retograverica per exemple eacutes una paraula desshy blema eacutes al mig Perquegrave segons els contextos
prestigiada perquegrave al segle XVI o XVII es va convertir aquesta cura es pot moure cap a un extrem o cap
en un abuacutes drsquoargumentacioacute capciosa formalista i a lrsquoaltre de la liacutenia
drsquoexpressioacute absolutament desbordant de barroshy
quisme de manera que va arribar a afartar Fins llashy
vors la retograverica era la meacutes venerable de les activitats Autoritat no autoritarisme
perquegrave donava la forccedila al llenguatge Perograve ara resulta Hi ha una manera de subratllar aquesta anashy
que la retograverica torna a tenir prestigi perquegrave ha guashy logia amb la liacutenia hi ha una paraula carregada de
nyat Obama Arran drsquoaixograve un article al diari The Gushy connotacions negatives autoritat El paternalisme
ardian revifa les virtuts de la retograverica clagravessica Per eacutes una forma disfressada drsquoautoritarisme perograve no
tant drsquoaquiacute a poc temps la retograverica tornaragrave a tenir pas del violent no ens confonguem No volem
prestigi Era apreciadiacutessima a lrsquoegravepoca clagravessica grega lrsquoautoritarisme no volem el paternalisme amb
i romana perograve ara eacutes despreciadiacutessima aquesta connotacioacute perograve oi que acceptem el
Hi ha diverses menes de paternalisme i teacute plantejament de lrsquoautoritat legiacutetima Lrsquoautoritat leshy
| 59
5861Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 60
giacutetima lrsquoacceptem perquegrave sabem que eacutes la manera juriacutedics i logravegics molt afinadamentmdash pot ser comshy
com consensuem la gestioacute dels assumptes coshy pletada des drsquoun punt de vista linguumliacutestic atenent
muns Si se segueixen les maneres de lrsquoaccioacute de la trampa de les paraules Les paraules ens poden
representacioacute de respecte a les lleis diem que una induir a error i en la paraula paternalisme hi ha una
autoritat estagrave ben exercida A una persona tambeacute sobrecagraverrega de connotacioacute negativa que no semshy
li podem reconegraveixer autoritat Doncs beacute igual com pre estagrave justificada igual com passa amb la pashy
hi ha un extrem drsquoautoritarisme i un extrem drsquoaushy raula autoritat
toritat vagravelida hi hauria un extrem de paternalisme
insuportable que afectaria lrsquoautonomia que seria
condemnable moralment perograve hi hauria un punt
mdashla cura respectuosamdash que seria anagraveleg al conshy
cepte drsquoautoritat
Fem una mica drsquoetimologia en el cas de pashy
ternalisme queda molt clar procedeix de pater eacutes
a dir lsquoparersquo En el cas drsquoautoritarisme lrsquoorigen etishy
mologravegic no eacutes tan evident o no tan conegut Aucshy
toritas ve drsquoauctor Augtor ve drsquoaugeo mdashen llatiacutemdash
que significa laquoincrementarraquo o laquofer creacuteixerraquo De mashy
nera que lrsquoautoritat no oprimeix mdashetimologravegicament
parlantmdash sinoacute que impulsa Impulsa el creixement
de manera que la nocioacute drsquoautoritat eacutes formosa poshy
sitiva bella perquegrave eacutes lrsquoautoritat del pare o la mare
que fan creacuteixer el fill amb els elements necessaris
perquegrave el nen desenvolupi beacute les seves capacitats
i ho fan amb un punt de paternalisme necessari
perquegrave si no el nen estaria abandonat I eacutes aquella
autoritat legiacutetima que reconeixem als pares igual
com ho podem fer amb el govern amb una autoshy
ritat acadegravemica etcegravetera
De la mateixa manera que en relacioacute amb el
punt extrem de lrsquoautoritarisme condemnable hi ha
un punt mitjagrave que eacutes autoritat per a paternalisme
extrem hi hauria un punt mitjagrave que seria acceptashy
ble eacutes la disposicioacute a lrsquoajuda que estagrave combinada
amb una necessitat o incapacitat per part de la
persona que la rep i una acceptacioacute de rebre
aquella ajuda Drsquoaquesta manera lrsquoargumentacioacute
que el professor Macario fa mdashsobretot en termes
60 |
5861Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 61
La regraveplica de Macario Alemany
La veritat eacutes que la regraveplica del professor Del
Pozo mrsquoha encantat i mrsquoha semblat molt brillant
Amb raoacute assenyala el caragravecter fortament pejoratiu
del terme paternalisme i proposa de substituirshylo
amb un sentit aproximat pel de laquocura respecshy
tuosaraquo La seva objeccioacute eacutes molt pertinent i conshy
fesso que de vegades tinc flaqueses i jo tambeacute
busco un terme alternatiu per deixar de parlar de
paternalisme Veig que segueix un model aristotegraveshy
lic perquegrave posa en un costat lrsquoabandonament i en
lrsquoaltre el paternalisme sent la conducta correcta (la
laquocura respectuosaraquo) un terme mitjagrave Drsquoacord amb
aquesta aproximacioacute lrsquoexacerbacioacute del respecte
per lrsquoautonomia pressuposa la idea que som indishy
vidus aiumlllats i desemboca en lrsquolaquoabandonamentraquo la
falta de respecte per lrsquoautonomia desemboca drsquoalshy
tra banda en el paternalisme
Crec que malgrat tot hi ha bones raons per
mantenir el terme paternalisme Va ser al moacuten anshy
glosaxoacute a comenccedilament dels anys setanta del
segle passat on van reactualitzar lrsquouacutes del terme
paternalisme per referirshyse a un conjunt heterogeni
drsquointerferegravencies en la llibertat i lrsquoautonomia indivishy
duals justificades com a protectores dels individus
contra ells mateixos contra la seva conducta imshy
prudent o perjudicial (per a ells mateixos) Aquests
autors (Feinberg Dworkin Rawls etc) veien imshy
portant confrontar el problema del paternalisme
amb un discurs de lrsquoautonomia i la llibertat que poshy
dria arribar a ser desbordant A mi mrsquoagrada manshy
tenirshylo perquegrave aquiacute tambeacute hem comenccedilat a ser
desbordats per aquest discurs del respecte per la
llibertat i lrsquoautonomia individual Podriacuteem canviar la
manera de denominarshylo perograve comenccedilant per
concebre les coses drsquouna manera diferent Mentre
pensem com sembla que eacutes el cas que el model
de relacioacute universal entre subjectes eacutes el contrashy
cte torno a veure que eacutes necessari utilitzar
aquesta expressioacute perquegrave eacutes el contrapunt a la
ideologia (en el sentit marxista) de lrsquoautonomia
que disfressa el que en realitat srsquoestagrave fent En parshy
ticular les relacions entre un treballador social i
les persones que tracta de beneficiar no poden
progravepiament ser caracteritzades com a contractushy
als la finalitat protectora del treball social traeix
aquesta caracteritzacioacute i em sembla que eacutes meacutes
clar entendre que hi ha un agravembit de paternalisme
que pot estar justificat (la qual cosa eacutes inconceshy
bible entre les parts drsquoun contracte) perograve que
precisament perquegrave eacutes paternalisme requereix una
justificacioacute clara i puacuteblica (si eacutes que cal en el cas
concret justificarshylo) Al final la meva tenacitat a
mantenir lrsquouacutes del terme paternalisme juga a favor
del respecte per la llibertat individual
Amb tot la cagraverrega pejorativa del terme pashy
ternalisme eacutes molt forta en aquest agravembit i en aixograve
dono tota la raoacute al professor Del Pozo Segons el
meu parer no eacutes suficient per abandonarshyne lrsquouacutes
perograve eacutes una raoacute
| 61
Paternalisme perversen les relacions
d ajuda social
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 62
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris drsquoAmadeu Mora a la ponegravencia laquoEl concepte i la justificacioacute del paternalismeraquo de Macario Alemany
Amadeu Mora Duran eacutes treballador social i director a de Girona
La meva intervencioacute entraragrave en una altra dishy
mensioacute canvia de pla Lrsquoarticle del doctor Alemany
eacutes en part una provocacioacute Parteixo de la base
que el paternalisme eacutes pervers aplicat en la relacioacute
drsquoajuda A mesura que srsquoentra en la seva argumenshy
tacioacute es veu que mdashefectivamentmdash hi ha manifesshy
tacions drsquoun determinat paternalisme que poden
ser justificables i que fins i tot pot ser bo que hagin
de ser justificables Finalment el meu comentari va
adreccedilat a manifestar la part pejorativa drsquoaquest pashy
ternalisme prenent quatre conceptes de lrsquoargushy
mentacioacute del senyor Alemany
Un concepte eacutes la incapacitat La intervencioacute
social va molt adreccedilada a situacions socials meacutes
que no pas a subjectes I en les situacions socials
el concepte drsquoincapacitat es complica molt perquegrave
la incapacitat pot ser exogravegena hi ha contextos que
mutilen les capacitats de les persones i soacuten conshy
textos amb els quals ens toca treballar Per tant asshy
sociar incapacitat a situacions socials ens relativitza
una mica aquest terme que eacutes bagravesic en lrsquoexercici
del paternalisme
rsquo lrsquoAgraverea de Poliacutetica Social i Cooperacioacute de lrsquoAjuntament
Les situacions de caregravencia i necessitat requeshy
reixen intervencioacute social i aquesta pot impossibilitar
i crear dependegravencies Per a mi aquest eacutes lrsquoefecte
pervers del paternalisme Fins ara per a mi aixograve era
paternalisme si meacutes no paternalisme pervers
Quan la intervencioacute social eacutes idogravenia tendeix a capashy
citar a promoure a fer reaccionar lrsquoindividu a donarshy
li la possibilitat de refershyse i de ser protagonista dels
seus canvis
La caregravencia o debilitat efectivament no ha
de disminuir necessagraveriament la forccedila dels drets
Moltes vegades la manca drsquoautonomia o la debilitat
funcional semblen implicar una manca drsquoautonomia
moral Ens passa a vegades amb la gent gran els
veiem degravebils o desvalguts i els restem autonomia
moral Aquesta associacioacute la fem massa gratuiumltashy
ment Debilitar lrsquoaltre no pot ser cap drecera per als
qui hem drsquointervenir i aquest eacutes un altre vici que
podem tenir la tendegravencia de fer Una altra expressioacute
del paternalisme pervers
Un altre element clau eacutes el poder Macario
Alemany nrsquoesmenta diverses opcions El poder com
62 |
Un parell d exemples
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 63
a interventor social em remet a pensar si la meva inshy
tervencioacute eacutes fruit drsquouna responsabilitat puacuteblica mdashque
emana de lrsquoautoritat paternamdash o drsquouna responsabishy
litat puacuteblica que emana drsquoun deute si tenim un
deute amb els meacutes degravebils i per aixograve eacutes un exercici
de responsabilitat En tot cas la font drsquoaquest dret
teacute molt a veure amb la relacioacute entre els individus Soshy
vint podem confondre tambeacute la incapacitat amb la
indefensioacute En la mesura que els drets no estan enshy
cara consolidats en el terreny social podem conshy
fondre la indefensioacute amb la incapacitat El que no eacutes
justificable eacutes restar el poder de lrsquoaltre Seria pervers
obtenir un poder restantshylo a lrsquoaltre fins i tot amb
frases molt fetes com laquoNo et preocupis jo ja trsquoho
arreglareacuteraquo Eacutes una mostra gragravefica dels errors que es
cometen en la intervencioacute social Si el poder neix de
la incapacitat de lrsquoaltre cal estar molt atents als
efectes perversos que aixograve pot comportar
Per acabar lrsquoaltre element que em sembla
clau sobre el paternalisme eacutes lrsquoaltre Aquiacute lrsquoaltre inshy
dividu eacutes el motor de la intervencioacute social sempre
que partim del reconeixement i el respecte drsquoaquest
altre les seves capacitats habilitats experiegravencies
competegravencies Aquest altre eacutes el motor de la intershy
vencioacute i aixograve eacutes el que hem de tenir present per evishy
tar efectes perversos drsquoaquest paternalisme no
volgut Eacutes fonamental el respecte de lrsquoaltre lrsquoescolta
No fem dreceres Sabem que hi ha situacions que
ens posen en problemes egravetics importants com el
cas dels sense sostre que no volen cap intervencioacute
que no demanen cap intervencioacute que rebutgen i
que mdasha meacutesmdash quumlestionen tot el conjunt del sisshy
tema Demanar impossibilitar aquests individus pershy
quegrave no volen admetre cap tractament ni lrsquoajuda del
treballador social eacutes provocar el camiacute curt la logravegica
de paternalisme conflictiu
Potser en aquest punt apelmiddotlo a la necessitat
de ser creatius que sosteacute Adela Cortina la necessishy
tat de buscar escenaris cooperatius de coproducshy
cioacute amb lrsquoaltre Sovint pot ser meacutes lent perograve pot
acostar a aconseguir el consentiment buscat La inshy
tervencioacute social no eacutes aplicar els recursos no eacutes
transformar els individus perquegrave siguin governables
sinoacute que eacutes buscar les maneres de coproduir amb
ells I eacutes que som plegats nomeacutes som en la mesura
que anem plegats
rsquo
A vegades una mesura es pot justificar a trashy
veacutes del paternalisme cosa que srsquoha fet poliacuteticament
per exemple amb les rendes miacutenimes drsquoinsercioacute
Com es pot justificar una mesura de renda bagravesica
Posantshyhi condicions Dient que alguacute rebragrave una
renda bagravesica sempre que assumeixi els compromishy
sos que se li proposen mesura totalment paternashy
lista Poliacuteticament ninguacute no es veu amb cor
drsquoaprovar una renda bagravesica incondicional que poshy
dria ser molt argumentable Igual com hi ha un subshy
sidi drsquoatur hi podria haver una renda bagravesica sense
condicions Aquiacute les condicions imposen un vessant
paternalista
Un altre exemple meacutes tegravecnic Un recurs molt
utilitzat pels tegravecnics eacutes lrsquoitinerari drsquoinsercioacute Es tracta
de la foacutermula magravegica que el poder tegravecnic permet trashy
ccedilar i saber quegrave cal que faci lrsquoaltre per sortir drsquouna
situacioacute Se li dissenya un itinerari drsquoinsercioacute i deshy
pendragrave del subjecte que el compleixi o no Els tegravecshy
nics socials ens erigim amb el poder suficient per
traccedilar itineraris sense controlar totes les variables
que hi ha en aquest camiacute Aquiacute hi veig un exemple
de paternalisme des del vessant meacutes tegravecnic Si aixograve
eacutes aixiacute al final haureacute drsquoadmetre que prefereixo tenir
aquestes foacutermules sobre la taula i que srsquohagin de
justificar molt beacute que no pas tenir un menyspreu
globalitzat del terme
| 63
Regraveplica de acario lemanya madeu ora
Resposta d madeu ora
Regraveplica de acario lemany
ebat entorn dela ponegravencia
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 64
D
M A A M
Volia fer una pregunta a Amadeu Mora que
sosteacute criacuteticament que laquola concessioacute drsquouna renda
bagravesica subjecta a condicions es justifica paternashy
listamentraquo De fet de vegades es justifica drsquouna
manera molt toscament paternalista I ara dic
renda bagravesica segons la meva opinioacute ha de ser
sense condicions llevat drsquouna no es pot alienar el
dret de rebre la renda mes a mes no es pot alienar
Jo no puc arribar a una entitat bancagraveria i dir laquoTinc
18 anys tinc dret a una renda bagravesica universal de
600 euros al mes i vull muntar una empresa Li
trasllado el meu dret a canvi de 100000 eurosraquo
La institucioacute financera em diu laquoVostegrave teacute 18 anys
pot ser que arribi a 70 em surt a compte prengui
els dinersraquo i passa a ser propietari del dret a una
renda No es pot alienar Llavors jo pregunto esshy
taries drsquoacord que no es pot alienar eacutes a dir que
la renda bagravesica fos universal i inalienable
rsquoA M
Siacute perquegrave la concessioacute drsquouna renda bagravesica
seria pertinent com a condicioacute del ciutadagrave que no
teacute cap ingreacutes i se li atorguen uns recursos perquegrave
pugui viure i fer front a les seves despeses de subshy
sistegravencia Eacutes per a la seva causa i situacioacute no per
a la drsquoun altre
M A
Perograve si ell autogravenomament tria alienar el
seu dret perquegrave vol muntar un negoci la inalienashy
bilitat eacutes un liacutemit paternalista i tots estariacuteem drsquoashy
cord que la finalitat protectora de la renda no es
compleix si eacutes alienable Estic pensant meacutes en la
renda bagravesica universal amb independegravencia de
cap condicioacute ni tan sols drsquoingreacutes Si srsquoaliena les
asimetries de poder social es reproduiran Amb
aixograve vull dir que tots acabem trobant supogravesits de
paternalisme raonable
64 |
Resposta de oan anel del Pozo
Respostes deacario lemany
a preguntes del puacuteblic
Soacutec paternalista si evito el suiumlcidi d una per
sona que no estagrave beacute al moacuten
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 65
Volia afegir un comentari relatiu a la influegravenshy
cia Jo sostinc que es pot exercir poder per mitjagrave
de la influegravencia i efectivament estic drsquoacord amb
vosaltres que la influegravencia eacutes el mitjagrave meacutes incisiu
Drsquoaltra banda eacutes incisiu i perilloacutes perquegrave exercir
influegravencia eacutes el que requereix menys justificacioacute
convegravencer persuadir eacutes millor que obligar Jo
diria que aixiacute i tot la influegravencia orientada a aconshy
seguir comportaments bons per a lrsquoindividu eacutes pashy
ternalista Pensem en lrsquoeducacioacute Educar adults eacutes
clarament una institucioacute paternalista Influir alguacute per
modificar el seu comportament en una direccioacute
meacutes correcta en algun sentit raonable eacutes educarshy
lo laquoTrsquoeducareacute perquegraveraquo Eacutes el que estem fent
J M
Eacutes bo prendre consciegravencia que en el fons
del fons eacutes un debat sobre llibertat humana en tots
els seus aspectes Reconegraveixer que allagrave on nomeacutes
hi ha dues persones hi ha interrelacions drsquoinfluegravenshy
cia muacutetua molt difiacutecilment equiparables al 50 i 50
gairebeacute sempre hi hauragrave un 48shy52 sempre hi hauragrave
alguacute en posicioacute drsquoavantatge per qualsevol raoacute El
pacte democragravetic inclou el que podriacuteem anomenar
un arbitratge dels graus de llibertat que ens preshy
nem El paternalisme doncs eacutes un aspecte meacutes
de la discussioacute sobre els liacutemits de la llibertat en la
convivegravencia humana Amb lrsquoexemple de la renda
bagravesica ho podem veure Em fa lrsquoefecte que legisshy
lem abusivament i excessivament amb tendegravencia
al paternalisme social Eacutes el que aquesta societat
en aquest moment sembla que ens demana Si es
fa aixiacute eacutes perquegrave el poliacutetic percep mdashamb el contacte
amb les persones a traveacutes de lrsquoopinioacute puacuteblica i les
enquestes sociologravegiquesmdash i rep demandes que soacuten
paternalistes i que mdashcuriosamentmdash arriben drsquoashy
quells que pateixen el paternalisme Eacutes una parashy
doxa eacutes cert perograve eacutes aixiacute Eacutes una discussioacute que
va a lrsquoarrel drsquouna societat democragravetica i a la consshy
titucioacute de les seves llibertats
M A
rsquo -
Impedir el suiumlcidi drsquouna persona intentant
evitarshyli el dany de la mort perquegrave creus que la
seva vida pot continuar drsquouna manera satisfactograveria
eacutes sens dubte paternalista La quumlestioacute eacutes si eacutes
paternalista justificadament En aixograve ja hauriacuteem de
parlar del cas concret Com a regla juriacutedica almeshy
nys operem amb una regla segons la qual quan
un impedeix el suiumlcidi de lrsquoaltre no comet el delicte
de coaccions Si jo impedeixo a alguacute drsquoentrar en
un gran magatzem perquegrave decideixo que no li
conveacute fer massa despesa amb la seva targeta i
lrsquoempenyo aquest pot anar a comissaria a denunshy
ciarshyme Perograve si agafo alguacute que estagrave a lrsquoampit de
la finestra i el rescato em converteixo en un heroi
encara que ninguacute no hagi preguntat a lrsquointeressat
Li han impedit fer una cosa lliurement Em sembla
inevitable tenir aquesta norma social perograve meacutes
enllagrave drsquoaixograve hem de recordar que tenim el dret a
suiumlcidarshynos Absolutament I aquiacute qualsevol patershy
nalisme seria injustificable Per exemple impedir a
Ramoacuten Sanpedro el suiumlcidi per tots els mitjans jushy
riacutedics em sembla un cas clar de paternalisme inshy
justificat
| 65
ntenem que l stat eacutes responsable i per aixograve
interveacute prenent mesures i arbitrant Eacutes per
aixograve paternalista n eacutes la frontera entre pa
ternalisme i domini
Per quegrave parlem de paternalisme quan podem
parlar de proteccionisme
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 66
E rsquoE
O -
El paternalisme no eacutes lrsquouacuteltima justificacioacute de
la garantia dels drets Siacute drsquoalguns aspectes de la
garantia dels drets per exemple del seu caragravecter
inalienable Quan llegeixes Jefferson o Adams quan
expliquen per quegrave els drets no soacuten renunciables
pels seus propis titulars veus que no es tallen ni un
pegravel diuen que no volen que la gent pugui renunciar
als seus propis drets perquegrave serien molt estuacutepids
en cas de fershyho
Per a mi es pot acudir a lrsquoanalogia entre el
paternalisme i la violegravencia Jo no diria que lrsquoEstat esshy
panyol eacutes paternalista perquegrave sancioni conduir sense
cinturoacute de seguretat o perquegrave permeti mesures pashy
ternalistes en la llei drsquoautonomia del pacient Per ser
un Estat paternalista has de construirshyte totalment
sobre la idea de paternalisme Per a mi el principi
primer eacutes lrsquoautonomia El paternalisme eacutes un principi
secundari perograve si el fas desaparegraveixer ocultes les exshy
cepcions i tot sembla que eacutes lrsquoaplicacioacute directa amb
el principi drsquoautonomia Crec que lrsquoanalogia eacutes amb
la violegravencia En un estat democragravetic constitucional
com el nostre hi ha molta violegravencia estatal la gent
no pot sortir de les presons Si contradius un jutge
apareixeragrave un tipus que et pegaragrave amb una porra al
cap El principi general eacutes la prohibicioacute de lrsquouacutes de la
violegravencia fora del moacuten juriacutedic perograve srsquoadmet la violegravenshy
cia en legiacutetima defensa Aixograve srsquoexplica per no provoshy
car un caos social Doncs jo crec que lrsquoEstat
espanyol no estagrave construiumlt sobre la idea del patershy
nalisme mdashque seria el despotisme ilmiddotlustratmdash sinoacute
que estagrave construiumlt sobre la idea de democragravecia Aixograve
siacute crec que el paternalisme eacutes un principi secundari
que flota per allagrave en lrsquoaplicacioacute dels principis primaris
universalitat autonomia dignitat etcegravetera
Hi ha un terme poliacuteticament correcte que eacutes
parentalisme que evita la connotacioacute masclista de
paternalisme Perograve parentalisme sona molt estrany
ni tan sols no srsquoenteacuten En canvi paternalisme srsquoenshy
teacuten millor Jo el mantinc perquegrave eacutes lleig i sospitoacutes
Obliga al fet que qui actua paternalistament teacute lrsquooshy
bligacioacute de justificarshyho Quina obligacioacute de justifishy
carshyse teacute alguacute si es veu ell mateix treballant en una
cura respectuosa Proteccionisme No em disshy
gusta del tot perograve paternalisme obliga a justificarshy
te com passa amb la violegravencia que tambeacute eacutes lletja
i sospitosa Continuareacute pensantshyhi perograve crec que
la millor manera de fer que els serveis sanitaris i
lrsquoassistegravencia social justifiquessin meacutes el seu comshy
portament (paternalista) seria reintroduint el terme
paternalisme
66 |
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 67
| 67
El utur l s so i t tsmo ragravetiqu s
n t ori l justiacute iint rg n r ion l
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 68
Aquest text correspon a lrsquoarticle que Daniel Innerarity va presentar per animar el debat del Simposi i va ser posteriorment replicat per Araceli Laacutezaro i Manel Barbero
f de e c e a de c e
U a e a de a c a e e e ac a
per Daniel Innerarity professor de Filosofia de la Universitat de Saragossa
Els eacutessers humans hem de relacionarshynos amb el nostre futur si volem fer opeshyracions que vagin meacutes enllagrave del moment present Aixograve val tambeacute per a les soshycietats que han de tenir un tracte intelmiddotligent amb el seu futur si eacutes que volen
que disposicions colmiddotlectives com la previsioacute i lrsquoanticipacioacute o emocions puacuteblishyques com lrsquoesperanccedila i el temor els desigs i les expectatives siguin articulades
drsquouna manera raonable Les dificultats actuals de la societat a lrsquohora de penshysarshyse ella mateixa en termes de finalitat i promesa colmiddotlectiva posen de manishyfest precisament que el futur no estagrave ben ategraves sobretot el menys immediat i progravexim eacutes a dir el futur en sentit propi
Aquest text va ser publicat al llibre El futuro y sus enemigos Una defensa de la esperanza poliacutetica
(Barcelona Paidoacutes 2009)
68 |
L tir ni l pr s nt
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 69
Perograve si la poliacutetica teacute alguna justificacioacute que la substitueix el llarg termini pel curt la durada per la
distingeix de la mera gestioacute eacutes perquegrave tracta de goshy immediatesa la permanegravencia per la transitorietat la
vernar aquell futur menys visible perograve no menys real memograveria per la sensacioacute la visioacute per lrsquoimpuls
i en el qual es juga el meacutes important La quumlestioacute deshy La intensificacioacute del moment present i la pegravershy
cisiva eacutes saber si les nostres democragravecies soacuten cashy dua de rellevagravencia del futur soacuten dos fenogravemens corshy
paces drsquoanticipar possibilitats futures en un context relatius Exigim al present el que no estem en
de gran incertesa si estan en condicions drsquoelaborar condicions drsquoesperar de lrsquoavenir La laquosocietat de sashy
projectes i tensar el temps social drsquoarticular intershy tisfaccioacute immediataraquo (Schulze 1992) imposa una
generacionalment la societat actuant en aquestes temporalitat de curta perspectiva Aquest presenshy
laquoombres del futurraquo (Axelrod 1984) amb criteris de tisme es fa visible en totes les esferes de la cultura
legitimitat i responsabilitat tambeacute en la poliacutetica convertida en una carrera desshy
Aquesta dificultat de relacionarshyse amb el preacutes de la immediatesa dels sondeigs en una esshy
propi futur eacutes una de les causes que expliquen el pegravecie de logravegica just in time presa del consum de la
triomf de la insignificanccedila en les actuals democragraveshy publicitat i dels mitjans
cies mediagravetiques la nostra insistent distraccioacute sobre Hi ha la sospita raonable que la poliacutetica deshy
el curt termini I pot ser que una reintegracioacute del futur mocragravetica eacutes sistemagravetica i problemagraveticament fixada
en lrsquoactivitat poliacutetica sigui un element de transformashy en el present Quines soacuten les raons drsquoaquesta focashy
cioacute i innovacioacute de la vida democragravetica litzacioacute autista en el present Podrien sintetitzarshyse
en unes de tipus estructural derivades de lrsquoacceleshy
racioacute del temps social la perioditzacioacute electoral el
1 a a a de e e regravegim de la demoscogravepia i el comportament dels
Una de les consequumlegravencies de la tantes vegashy electors les tendegravencies demogragravefiques i la pressioacute
des proclamada crisi de la idea de progreacutes consisshy organitzada dels interessos
teix en el fet que el futur es torna problemagravetic i el Drsquoentrada les societats democragravetiques tenen
present srsquoabsolutitza Ens trobem en un regravegim drsquohisshy unes dificultats estructurals a lrsquohora de tenir en
toricitat en el qual el present eacutes amo i senyor absoshy compte el futur perquegrave lrsquoacceleracioacute del temps soshy
lut Eacutes la tirania del present eacutes a dir de la legislatura cial en dificulta la percepcioacute i anticipacioacute Tot increshy
actual el curt termini el consum la nostra generashy ment de la velocitat va acompanyat drsquouna
cioacute la proximitat Eacutes lrsquoeconomia que privilegia la lograveshy disminucioacute proporcional de lrsquoabast de la visioacute Lrsquoacshy
gica financera el benefici davant la inversioacute la celeracioacute produeix la seduccioacute drsquoacostar el futur
reduccioacute de costos davant la cohesioacute de lrsquoempresa perograve realment lrsquoelimina com a dimensioacute estrategravegicashy
Practiquem un imperialisme que ja no eacutes espacial ment configurable En la mesura que lrsquoacceleracioacute
sinoacute temporal del temps present que ho colonitza tendeix a anulmiddotlar el temps drsquoespera dels periacuteodes
tot Hi ha una colonitzacioacute del futur que consisteix a per pensar i reflexionar el temps llarg de lrsquoestrategravegia
viure a costa seva Un imperialisme del present que resulta impossible El pensament i lrsquoaccioacute transforshy
absorbeix i parasita el temps futur Bertman (1998) madora es basen en la confianccedila que el futur eacutes una
lrsquoha anomenat el poder de lrsquoara aquell present no mica configurable per lrsquohome Ara beacute amb lrsquoestashy
compromegraves amb cap altra dimensioacute del temps que bliment drsquouna instantaneiumltat i simultaneiumltat global
| 69
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 70
aquest tipus de futur eacutes desplaccedilat per un present
veloccedil entegraves com a focus exclusiu de gratificacioacute i inshy
teregraves Eacutes una de les raons drsquoaquesta dissociacioacute
entre el futur que hauriacuteem de tenir en compte i el
que realment entra en les nostres consideracions
mentre que la repercussioacute de les nostres accions arshy
riba fins i tot a futurs molt llunyans la nostra persshy
pectiva i ocupacioacute continuen reduiumldes a lrsquoagravembit
operatiu del present
Un altre dels motius drsquoaquesta reduccioacute de
lrsquohoritzoacute drsquoatencioacute teacute el seu origen en el fet que els
periacuteodes electorals estructuren la mesura temporal
de la democragravecia representativa Les regles que
confereixen poder als governs ho fan per un periacuteode
determinat de manera que cada quatre anys en
general una contesa democragravetica decideix qui perd
i qui guanya Aquest ritme elemental determina la
tendegravencia de les estrategravegies poliacutetiques a concentrarshy
se en lrsquoobjectiu de no perdre el poder o de guanyarshy
lo Aixograve eacutes una cosa que limita lrsquoespai de joc de la
poliacutetica en la mesura que obliga a un tractament
dels problemes segons el termini temporal de les leshy
gislatures Els problemes soacuten gestionats de tal mashy
nera que millorin mdasho almenys no empitjorinmdash les
possibilitats de governar en la progravexima legislatura
Tots els problemes que no srsquoadaptin a aquestes
condicions soacuten tractats de manera dilatograveria o afronshy
tats quan no queda cap meacutes remei
Aquesta actitud restringeix lrsquoabast de lrsquointeshy
regraves general a lrsquointeregraves electoral i simplifica la sobirashy
nia poliacutetica reduintshyla a la sobirania dels electors
Lrsquointeregraves general no eacutes sols la voluntat concreta dels
electors sinoacute tambeacute una realitat intertemporal lrsquouacuteshy
nic que pot justificar projectes a llarg termini meshy
sures que no vagin encaminades tant a resoldre
com a configurar inversions o acords estructurals
els grans projectes en mategraveries com lrsquoeducacioacute les
infraestructures el sistema de pensions la poliacutetica
energegravetica la reforma de les administracions Per
atendre aquests assumptes i altres de similars es
requereix una altra configuracioacute de la voluntat poliacuteshy
tica i en un altre registre temporal que complementi
el ritme electoral
Podem advertir altres motius per explicar la
tirania del present en la mateixa naturalesa de la deshy
moscogravepia i el comportament electoral Els eacutessers
humans (tambeacute els electors sens dubte) tendim a
descomptar el futur en els cagravelculs que fem Lrsquoimporshy
tant eacutes el que afecta lrsquoaquiacute i lrsquoara La importagravencia es
dilueix a mesura que ens allunyem del present imshy
mediat Descomptar el futur no eacutes una cosa comshy
pletament irracional tenint en compte la doble
incertesa que tenim respecte drsquoell no coneixem el
futur i no sabem si viurem en ell
Els electors descompten el futur drsquouna doble
manera en primer lloc perquegrave eacutes futur i no present
en segon lloc perquegrave i en la mesura que es tracta
del futur drsquoaltres Aquest doble descompte srsquoimshy
posa drsquouna manera inexorable En la confrontacioacute
democragravetica es competeix uacutenicament per lrsquoaprovashy
cioacute dels qui voten aquiacute i ara no dels qui puguin fershy
ho en el futur encara que puguin sershyne els
principals afectats Ara beacute si les institucions demoshy
cragravetiques tenen alguna funcioacute eacutes precisament amshy
pliar el nostre horitzoacute de consideracions
introduintshyhi algun tipus de referegravencia al futur abshy
sent fer visible que els nostres cagravelculs a causa de
lrsquointens entrellaccedilament temporal que caracteritza
una societat dinagravemica ni tan sols no calculen beacute el
present quan no prenen en consideracioacute el futur De
la mateixa manera que la globalitzacioacute ha suprimit
lrsquoautosuficiegravencia dels espais tambeacute va portar a desshy
absolutitzar la dels temps
Hi ha tambeacute raons demogragravefiques que conshy
tribuirien a explicar aquest fenomen que ara analitshy
zem Augmenten contiacutenuament els electors de la
70 |
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 71
tercera edat de manera que aquest grup exerciragrave
en els progravexims decennis un poder dominant en lrsquoeshy
lectorat Com a electors aquest grup tendeix a inshy
troduir en els seus cagravelculs la quantia i seguretat de
les seves pensions una orientacioacute cap al futur que
no eacutes precisament aquesta consciegravencia de responshy
sabilitat en virtut de la qual es teacute en compte el dret
dels altres davant el present
Una uacuteltima raoacute de la nostra focalitzacioacute en
el present teacute a veure amb la mateixa configuracioacute
de lrsquoespai democragravetic i les possibilitats de pressioacute
dels interessos En els processos democragravetics no
sols actuen electors i elegits drsquoacord amb criteris
de legitimitat estricta eacutes un espai obert tambeacute al
desplegament de qualsevol forccedila social que estishy
gui en condicions de fershyse valer eacutes a dir sobretot
aquells interessos organitzats i capaccedilos de geneshy
rar conflicte Perograve eacutes que a meacutes la democragravecia
contemporagravenia resulta especialment vulnerable als
grups de pressioacute La pragravectica poliacutetica habitual que
intenta anar acomodant els interessos de les clienshy
teles particulars en comptes drsquoemprendre les
grans reformes socials tendeix a decidir a cop de
pressioacute immediata I no hi ha lobbies que articulin
els interessos dels absents o simplement els inshy
teressos futurs
Estem davant drsquouna tendegravencia inexorable o
es percep algun signe que indica que hem notat
lrsquoesgotament drsquoaquest model de poliacutetica bolcada
sobre el present Eacutes cert que ha crescut la sensibishy
litat pels problemes del futur per la justiacutecia intergeshy
neracional Una bona prova drsquoaixograve eacutes lrsquoespectacular
carrera del concepte de sostenibilitat Drsquoalguna mashy
nera el camp de forces de la societat pluralista srsquoha
modificat amb la irrupcioacute drsquoaquesta nova sensibilitat
que ja ha donat lloc a la formacioacute de grups que
combaten en nom drsquoun futur desitjable Perograve la poshy
liacutetica insisteix encara en solucions que descarreguen
el present i sobrecarreguen el futur la qual cosa pot
veurersquos en agravembits com la poliacutetica pressupostagraveria la
poliacutetica social i mediambiental
En la poliacutetica pressupostagraveria hi continua hashy
vent la tendegravencia a financcedilar una bona part de les
despeses no amb impostos sinoacute mitjanccedilant lrsquoenshy
deutament Davant aixograve hi ha intents de fer pressushy
postos equilibrats com per exemple les regles
drsquoestabilitat dels estats membres de la Unioacute Euroshy
pea amb motiu de la unificacioacute monetagraveria Hi ha inshy
dicis drsquoun canvi de mentalitat la qual cosa no
significa que les democragravecies estiguin en condicions
de desenvolupar una poliacutetica de responsabilitat resshy
pecte del futur referent a la poliacutetica pressupostagraveria
En el terreny de la poliacutetica social hi continua havent
dificultats a lrsquohora drsquoequilibrar drsquoacord amb criteris
de justiacutecia les pretensions i expectatives en mategraveria
de pensions dels jubilats actuals (o els progravexims a jushy
bilarshyse) amb la necessitat drsquoassegurar el futur del
sistema general de pensions eacutes a dir amb els drets
dels pensionistes de demagrave que avui potser ni tan
sols siguin encara electors La poliacutetica de medi amshy
bient eacutes lrsquoindicador meacutes clar que la poliacutetica srsquoha fet
meacutes sensible respecte al futur Perograve si mirem les
coses amb meacutes deteniment comprovarem que les
decisions de la poliacutetica mediambiental srsquoadopten
quan i en la mesura que teacute davant perills que ameshy
nacen actualment resulta meacutes difiacutecil fer aquest tipus
de poliacutetica quan es tracta de fer sacrificis en el moshy
ment present per evitar consequumlegravencies civilitzatograveries
que nomeacutes es faran visibles en el futur
En vista de tot aixograve teacute sentit preguntarshyse si
la democragravecia en la seva forma actual estagrave en conshy
dicions de desenvolupar una consciegravencia suficient
del futur per evitar situacions de perill allunyades en
el temps El pensament i lrsquoaccioacute a llarg termini comshy
promesos amb laquouna previsioacute adequada del futurraquo
(Birnbacher 1988) semblen estar en contradiccioacute
| 71
L o li i ls vius
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 72
amb els objectius a curt termini dels individus conshy
sumidors o la governabilitat determinada pel joc dels
sondeigs i la tagravectica del curt termini
La consequumlegravencia logravegica de la tirania del preshy
sent eacutes que el futur queda desategraves que ninguacute no se
nrsquoocupa La laquourgegravencia dels terminisraquo (Luhmann) fa
que no ens puguem obrir a lrsquohoritzoacute no immediat
Ens ho impedeix el pes poderoacutes del que ha de reshy
soldrersquos avui mateix El futur distant deixa de ser un
objecte rellevant de la poliacutetica i la mobilitzacioacute social
no sols pel descregravedit de les planificacions o la seva
perversioacute totalitagraveria sinoacute a causa de la urgegravencia dels
problemes aguts El que eacutes massa present impedeix
la percepcioacute de les realitats latents o anticipables i
que moltes vegades soacuten meacutes reals que el que
ocupa actualment tota lrsquoescena O eacutes que eacutes raoshy
nable prestar aquesta atencioacute a les amenaces preshy
sents que deixem de percebre els riscs futurs
Podem permetrersquons el luxe de sacrificar els projecshy
tes de llarga durada a lrsquoaltar del curt termini Quegrave
eacutes meacutes real el canvi climagravetic o la calor drsquoaquest
estiu Estem realment disposats que les possibilishy
tats actuals arruiumlnin les expectatives del futur
2 a c a c oacute de
La fixacioacute en el present ens condueix cap a
una pregunta meacutes incogravemoda qui teacute meacutes drets nosshy
altres o els nostres fills Eacutes just formular una laquoprefeshy
regravencia temporal pels actualment viusraquo No seria aixograve
una versioacute temporal del privilegi que alguns volen
dur a terme en lrsquoespai una espegravecie de colonialisme
temporal En ambdoacutes casos srsquoestableix una comshy
plicitat del nosaltres a costa drsquoun tercer si en lrsquoexshy
clusivisme dels espais era el de fora en
lrsquoimperialisme temporal eacutes el de despreacutes el que corre
amb les despeses de la nostra preferegravencia I aixograve eacutes
precisament el que ocorre quan lrsquohoritzoacute temporal
srsquoestreny que tendeix a configurarshyse una espegravecie
de laquocoalicioacute dels viusraquo que constitueix una verdashy
dera dominacioacute de la generacioacute actual sobre les fushy
tures Srsquoha invertit aquella sorpresa de la qual
parlava Kant quan observava com era de curioacutes que
les generacions anteriors haguessin treballat penoshy
sament per les ulteriors Avui sembla meacutes aviat el
contrari que amb la nostra absolutitzacioacute del temps
present fem que les generacions futures treballin inshy
voluntagraveriament a favor nostre
El tema del conflicte entre les generacions teacute
una llarga histograveria de la qual nomeacutes plantejareacute un
precedent histograveric que pugui servirshynos de contrast
amb la situacioacute actual Lrsquoideal revolucionari reivindishy
cava una espegravecie drsquolaquoautodeterminacioacute generacioshy
nalraquo com a principi que srsquoesgrimia davant els morts
Condorcet Jefferson o Paine per exemple van esshy
criure pagravegines glorioses en les quals impugnaven el
dret drsquouna generacioacute a condicionar les seguumlents
Les codificacions de dret civil del voltant del 1800
van posar en marxa un enorme debat entorn dels
drets drsquoheregravencia la transmissioacute de la propietat una
cosa que formava part drsquoun mateix combat contra
el poder de la tradicioacute Durant la primera meitat del
XIX se succeeixen els relats que quumlestionen la fishy
gura del fideiumlcomiacutes i la primogenitura (Hoffmann
Arnim Balzac Stifter) El que els preocupava en
lrsquoaspecte de desequilibri generacional era el pes
de les generacions anteriors sobre les actuals el
privilegi dels morts davant la llibertat dels vius (Parshy
nes Vedder i Willer 2008)
Potser passa que avui som nosaltres els acshy
tualment vius qui estem exercint una influegravencia
sobre el futur anagraveloga a la que els revolucionaris van
voler impedir El que llavors era la continuiumltat de la
tradicioacute eacutes actualment una rapinya del futur Lrsquoexshy
ternalitzacioacute dels impactes del present en un futur
que no ens concerniria es converteix en una verdashy
72 |
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 73
dera irresponsabilitat organitzada (Beck 2002) Hi
ha una espegravecie drsquoimpunitat en lrsquoagravembit temporal del
futur un consum irresponsable del temps o exproshy
piacioacute del futur drsquoaltres Som ocupes del futur
Estem duent a terme el que Alexander Kluge ha
anomenat laquoun atac del present a la resta del
tempsraquo Com meacutes vivim per al nostre propi present
estarem menys en condicions de comprendre i resshy
pectar els ara dels altres Quan els contextos drsquoacshy
cioacute srsquoestenen en lrsquoespai fins a afectar persones de
lrsquoaltre punt del moacuten i del temps i condicionen el futur
drsquoaltres de propers i distants llavors hi ha molts
conceptes i pragravectiques que requereixen una revisioacute
profunda Aquest entrellaccedilament espacial perograve
tambeacute temporal srsquoha de prendre en consideracioacute
reflexivament la qual cosa significa fer transparents
els condicionaments impliacutecits i convertirshylos en obshy
jecte de processos democragravetics Una de les exshy
igegravencies egravetiques i poliacutetiques fonamentals consisteix
precisament a ampliar lrsquohoritzoacute temporal Dientshyho
sumagraveriament deixar de considerar el futur com lrsquoashy
bocador del present com laquoespai de descagraverregaraquo
(Koselleck) lloc on es desplacen els problemes no
resolts i srsquoalleugereix aixiacute el present
Perograve la constatacioacute que la destinacioacute de les
generacions estagrave tan entrellaccedilada com els espais
de la mundialitzacioacute quumlestiona la nostra ocupacioacute
del futur Si la responsabilitat respecte del futur srsquoha
convertit en un problema agut eacutes perquegrave ha tingut
lloc una expansioacute dels escenaris futurs que hem
de tenir en compte per a les nostres decisions i
planificacions actuals Eacutes una consequumlegravencia de lrsquoashy
llargament de les cadenes causals que ens vincushy
len de manera espacial i temporal Els processos
de modernitzacioacute soacuten entre altres coses processhy
sos de creixents dependegravencies reciacuteproques en
lrsquoespai la qual cosa en lrsquoaspecte temporal de lrsquoasshy
sumpte fa que augmentin les dimensions cronolograveshy
giques del futur al qual ja ara ens referim expliacutecitashy
ment La nostra actuacioacute teacute de fet tanta influegravencia
sobre el futur que laquola responsabilitat moral ens exshy
igeix tenir en compte en la presa de decisioacute diagraveria
el beacute dels qui en seran afectats i no soacuten consultats
La responsabilitat ens sobreveacute involuntagraveriament de
la increiumlble extensioacute del poder que exercim diagraveriashy
ment al servei del que ens eacutes progravexim perograve que
sense pretendreshyho fem que actuiuml en la llunyaniaraquo
(Jonas 1992 pagraveg 128)
Aquest tipus drsquoevidegravencies ha posat en marxa
tot un conjunt de noves reflexions sobre la justiacutecia
intergeneracional (Gosseries 2004) Les discriminashy
cions que estan vinculades a lrsquoedat o condicioacute geshy
neracional (que una generacioacute srsquoimposi sobre una
altra o visqui a costa seu) plantegen uns desafiashy
ments particulars a lrsquoexercici de la justiacutecia La major
part de les decisions poliacutetiques que adoptem tenen
un impacte sobre les generacions futures Per exshy
emple els problemes de la Seguretat Social (salut
pensions desequilibris demogragravefics assegurances
de desocupacioacute) necessiten un marc temporal ampli
i un enfocament cognitiu que consideri els possibles
escenaris futurs Eacutes moralment acceptable transshy
metre a les generacions futures els residus nuclears
o un medi ambient degradat o un deute puacuteblic conshy
siderable o un sistema de pensions insostenible Es
tracta drsquoexaminar amb criteris de justiacutecia les transshy
feregravencies que es fan drsquouna generacioacute a lrsquoaltra lrsquoheshy
regravencia i la memograveria perograve tambeacute les expectatives i
possibilitats que srsquoentreguen a les generacions fushy
tures en termes de capital fiacutesic ambiental humagrave
tecnologravegic i institucional Caldria passar drsquouna proshy
pietat privada generacional sobre el temps a una
colmiddotlectivitzacioacute intergeneracional del temps i espeshy
cialment del temps futur
La interdependegravencia de les generacions exshy
igeix un nou model de contracte social Drsquoacord
| 73
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 74
amb les noves realitats de lrsquoentrellaccedilament espacial
i temporal deixa de tenir sentit entendre el contrashy
cte social en un sentit exclusivista eacutes a dir com una
cosa que nomeacutes incorpora els drsquouna comunitat deshy
terminada o els actualment vius El model del conshy
tracte social que regula uacutenicament les obligacions
entre els contemporanis ha drsquoampliarshyse cap als
subjectes futurs respecte dels quals ens trobem
en una asimetria completa Les quumlestions de justiacuteshy
cia intergeneracional no es resolen amb una logravegica
de la reciprocitat sinoacute amb una egravetica de la transshy
missioacute Lrsquoexistegravencia drsquoun beacute comuacute transgeneracioshy
nal i universal planteja un liacutemit a les egravetiques
contractualistes fundades sobre la mera reciprocitat
i relativitza el temps present
I eacutes que hi ha una desigualtat bagravesica entre el
present i el futur que no existeix entre els contemshy
poranis Si uacutenicament tenim en compte el significat
de les nostres accions per als nostres interessos
presents no serem capaccedilos de comprendre de
quina manera incidim en el futur i fins a quin punt
aquesta repercussioacute ens apelmiddotla en un sentit egravetic i
poliacutetic Si extraiem les consequumlegravencies drsquoaquesta inshy
terdependegravencia llavors haurem de plantejarshynos el
que Hans Jonas ha anomenat un laquoconcepte no reshy
ciacuteproc de responsabilitat amb vista al futurraquo (1979)
La cura la consideracioacute la preocupacioacute i la responshy
sabilitat srsquoestenen meacutes enllagrave del cercle de les nosshy
tres relacions meacutes properes Preuss ha donat a
aquest imperatiu una formulacioacute kantiana laquoLimita la
llibertat de les generacions futures a favor de la teva
progravepia autodeterminacioacute no meacutes de la limitacioacute de
la teva llibertat que estaries disposat a acceptar per
part de les generacions anteriorsraquo (1984 pagraveg 227)
La quumlestioacute de la responsabilitat davant les
generacions futures hauria de ser al centre del que
podria denominarshyse una laquoegravetica del futurraquo I la prishy
mera reflexioacute que aquesta nova textura del moacuten ens
imposa eacutes preguntarshynos qui hem de considerar
com a proiumlsme en definitiva passar drsquouna responshy
sabilitat de les laquorelacions curtesraquo (Paul Ricoeur) a
una altra la regla de la qual siguin laquoles coses meacutes
llunyanesraquo (Nietzsche) que el proiumlsme no sigui simshy
plement els meacutes propers en lrsquoespai o en el temps
ampliar el nostre horitzoacute de referegravencia de manera
que la justiacutecia intergeneracional no es redueixi a la
mera transferegravencia entre generacions contiguumles El
principi de responsabilitat estagrave orientat precisament
al futur llunyagrave I parteix de la consciegravencia que ens ha
estat confiada una cosa que eacutes fragravegil la vida el plashy
neta o la polis En el fons de la quumlestioacute de les geneshy
racions futures el que estagrave en joc eacutes la nocioacute
mateixa drsquohumanitat
Ara beacute com es calcula tot aixograve La justiacutecia
generacional entesa com a principi de representashy
cioacute dels interessos de les generacions futures eacutes un
dels conceptes poliacutetics meacutes discutits Tots els moshy
dels drsquoentrellaccedilament generacional (overlapping geshy
neration model) o de responsabilitat davant una altra
generacioacute (generational accounting) tenen una forta
dimensioacute hipotegravetica Lrsquoanticipacioacute generacional neshy
cessita una legitimacioacute peculiar ja que ninguacute no
disposa del poder ilmiddotlimitat que tindria qui pogueacutes
representar tota la posteritat o parlar legiacutetimament
en nom seu El caragravecter controvertit drsquoaquesta anshy
ticipacioacute srsquoagreuja a meacutes pel fet que no pot acreshy
ditarshyse la voluntat empiacuterica dels suposats
beneficiaris ja que no hi ha opinioacute puacuteblica real ni
eleccions que reflecteixin lrsquoopinioacute dels eacutessers fushy
turs Potser era aixograve a quegrave es referia Nietzsche
quan sentenciava que laquola societat humana eacutes un
assaig i no un contracteraquo (1977 pagraveg 265)
El principi revolucionari de lrsquoautodeterminacioacute
generacional a quegrave em referia abans exigia el resshy
pecte davant de les voluntats futures com una conshy
sequumlegravencia logravegica de la nostra incertesa respecte de
74 |
3 n poliacuteti l utur
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 75
lrsquoavenir La histograveria eacutes escenari de la llibertat per a
totes les nacions i per a totes les generacions per
aixograve les nostres decisions han drsquoestar obertes a la
ratificacioacute i la revocacioacute No podem assegurar quegrave
voldran els qui vinguin despreacutes i per aixograve hem drsquoarshy
bitrar procediments per deixar el futur a la seva lliure
disposicioacute En aquest context Jefferson arriba fins i
tot a plantejar la quumlestioacute de si totes les lleis han de
ser aprovades de nou segons el ritme de les geneshy
racions En una carta de 1813 afirma que podem
considerar cada generacioacute com una nacioacute diferent
amb el dret a prendre decisions vinculants perograve
sense el poder drsquoobligar les seguumlents de la mateixa
manera que no poden obligar els habitants de cap
altre paiacutes Els contractes moren amb qui els han firshy
mat (1984 pagraveg 1280) Una posicioacute similar sembla
defensar actualment el filogravesof moral Peter Singer
quan es pregunta per exemple si els nostres desshy
cendents valoraran la vida en la naturalesa o se senshy
tiran millor en centres comercials climatitzats davant
jocs drsquoordinador incomprensibles per a nosaltres
(1996 pagraveg 343) Ambdoacutes soacuten segons el meu
parer plantejaments abstractes ja que no prenen
en suficient consideracioacute lrsquoencavalcament i la intershy
accioacute entre les generacions com tampoc la imposshy
sibilitat de delimitarshyles estrictament Encara que eacutes
clar que hi ha drsquohaver clagraveusules i procediments de
revisioacute qualsevol interrogacioacute sobre la justiacutecia entre
les generacions ha de tenir en compte tambeacute la
seva interaccioacute el fet que la histograveria no eacutes una sucshy
cessioacute de discontinuiumltats sinoacute que hi ha vincles
entre elles sense els quals la idea mateixa drsquouna soshy
cietat seria incomprensible com els deures de meshy
mograveria o la legitimitat de configurar el futur colmiddotlectiu
Perograve hi ha una peculiaritat que distingeix el
plantejament de Jefferson i el de Singer en lrsquoegravepoca
de les revolucions la preferegravencia generacional pel
present estava dirigida contra el passat i no entrava
en contradiccioacute per principi amb la configuracioacute del
futur en la mesura que el model del progreacutes era vishy
gent la nostra ja no es nodreix de cap ruptura resshy
pecte del passat i srsquoafirma meacutes aviat des drsquoun
escepticisme postmodern mancat de projecte i
sense que hagravegim aconseguit legitimar el condicioshy
nament que de fet exercim sobre el futur El tema
no eacutes tant deixar llibertat a les generacions seguumlents
com la necessitat de legitimar el nostre inevitable
condicionament del futur i configurarshylo drsquoacord
amb criteris de justiacutecia que vagin meacutes enllagrave dels inshy
teressos actuals No podem abandonarshynos a la coshy
moditat de manejar com a uacutenic criteri drsquoactuacioacute el
respecte a les decisions futures de la posteritat pershy
quegrave fins i tot aquesta llibertat drsquoeleccioacute de les geneshy
racions venidores exigeix de nosaltres lrsquoadopcioacute de
moltes decisions La paradoxa del respecte intergeshy
neracional podria formularshyse aixiacute hem de prendre
ara determinades decisions perquegrave ells tinguin desshy
preacutes la llibertat drsquoelegir
U a ca de f
La urgegravencia principal de les democragravecies
contemporagravenies no eacutes accelerar els processos soshy
cials sinoacute recuperar lrsquoavenir Cal tornar a situar el
futur en un lloc privilegiat de lrsquoagenda de les socieshy
tats democragravetiques El futur ha de guanyar pes poshy
liacutetic Sense aquesta referegravencia al futur no serien
possibles gaires coses especiacuteficament humanes
com totes les que requereixen previsioacute o comporten
la capacitat drsquoanticipar escenaris futurs perograve tamshy
poc no estariacuteem a lrsquoaltura de la responsabilitat que
ens correspon si no examineacutessim amb criteris de
justiacutecia el futur que podem presumir que srsquoobre o es
tanca amb les nostres decisions
I per a aixograve el primer que hem de revisar eacutes
la codificacioacute tradicional del futur com a laquotemps desshy
| 75
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 76
comptatraquo que han dut a terme les societats modershy
nes Hem de posar fi a aquesta tendegravencia a desshy
connectar el present del futur La hipoteca sobre el
futur eacutes una cosa que requereix que es tingui en
compte que exigeix perspectiva histograverica interroshy
gacioacute per les relacions temporals nova legitimacioacute
sentit de la interdependegravencia apreciar la continuiumltat
i emergegravencia de les coses Aquesta ampliacioacute del
nostre horitzoacute temporal teacute dos desafiaments fonashy
mentals la introduccioacute de terminis meacutes llargs i la
ponderacioacute dels drets de les generacions futures
Configurar una mena de responsabilitat resshy
pecte del futur eacutes una tasca per a la qual la poliacutetica
eacutes fonamental El problema estagrave en el fet que el futur
eacutes poliacuteticament feble ja que no disposa drsquoadvocats
poderosos en el present i soacuten les institucions les
que lrsquohan de fer valer Les societats contemporagravenies
tenen una capacitat enorme de produir futurs eacutes a
dir de condicionarshylos o possibilitarshylos Per conshy
trast el coneixement drsquoaquests futurs eacutes molt limishy
tat Lrsquoabast potencial de les seves accions i els
efectes de les seves decisions soacuten difiacutecilment antishy
cipables Com que el futur no pot ser conegut la
responsabilitat sol quedar fora de consideracioacute
Perograve aquesta dificultat de conegraveixer la repercussioacute
real de les nostres accions en el futur no ens eximeix
de lrsquoesforccedil de ponderarshyles des drsquouna perspectiva
temporal meacutes agravemplia
Responsabilitat respecte del futur significa
prendre en consideracioacute les consequumlegravencies de les
progravepies decisions i omissions Tots els ritmes que
governen una organitzacioacute contenen anticipacions
del futur El proceacutes civilitzatori condueix a un entreshy
llaccedilament meacutes gran entre el present i el futur Es reshy
quereix un esforccedil per pensar les accions en el seu
context drsquointeraccions i interdependegravencies incloentshy
hi la consideracioacute dels seus efectes tant els meacutes
immediats com els allunyats en lrsquoespai i en el temps
Aquest gir contextual afavoriria una consideracioacute mishy
llor del principi de responsabilitat Quan les decishy
sions que es prenen en lrsquoagravembit de la poliacutetica tenen
implicacions que srsquoestenen a traveacutes de grans escashy
les de temps llavors eacutes apropiat parlar drsquouna laquopoliacuteshy
tica de la posterioritatraquo (Adams i Groves 2007 pagraveg
115) La poliacutetica no solament projecta els interessos
actuals en el futur sinoacute que tambeacute hauria drsquoestar en
condicions drsquoarticular les exigegravencies que el futur
planteja al present exigegravencies que es deriven del fet
que el futur eacutes afectat per les decisions i omissions
del present Lrsquoaccioacute responsable respecte del futur
podria formularshyse dient que prioritza la hipoteca
que el futur teacute respecte del present sobre la hipoteca
que el present teacute respecte del futur
Una primera exigegravencia de la responsabilitat
respecte del futur consisteix a anar meacutes enllagrave de la
logravegica del curt termini Prendre el futur seriosament
exigeix drsquoentrada introduir el llarg termini en les conshy
sideracions estrategravegiques i en les decisions poliacutetishy
ques La complexitat de les nostres societats ens
obliga de fet a estendre els escenaris futurs que
hem de tenir en compte per a les nostres decisions
i planificacions actuals Eacutes una consequumlegravencia de lrsquoashy
llargament de les cadenes causals que ens vinculen
de manera espacial i temporal Els processos de
modernitzacioacute soacuten entre altres coses processos de
creixents dependegravencies reciacuteproques en lrsquoespai la
qual cosa en lrsquoaspecte temporal de lrsquoassumpte fa
que augmentin les dimensions cronologravegiques del
futur al qual ja ara ens referim expliacutecitament
Vivim en una societat tan dinagravemica que
sense lrsquoesforccedil de la imaginacioacute el futur podria esshy
caparshysersquons en lrsquoatrafegament de les ocupacions
quotidianes Lrsquoelevada complexitat empeny cap a
un presentisme sense perspectiva (Hartog 2003)
Lrsquoexercici rutinari de les institucions dominat en
gran manera pels imperatius de lrsquoeconomia munshy
76 |
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 77
dial i la seva transposicioacute sense la menor perspecshy
tiva de futur impedeixen la correccioacute de les anomashy
lies no desitjades i lrsquoaprofitament de les oportunitats
comunes Les innovacions tecnologravegiques ens han
permegraves fins ara sobreviure amb conceptes valors
i institucions que no estan a lrsquoaltura de la nova inshy
transparegravencia que no es fan cagraverrec dels verdaders
problemes Secretament tots som conscients que
els problemes actuals exigeixen perspectives de
major envergadura
I eacutes que lrsquoinstantaneiumlsme impedeix de prenshy
dre decisions coherents Quan la perspectiva eacutes
temporalment estreta correm el risc de sotmetrersquons
a la laquotirania de les petites decisionsraquo (Kahn) eacutes a
dir anar sumant decisions que al final condueixen
a una situacioacute que inicialment no haviacuteem volgut una
cosa que sap qualsevol que hagi examinat com
srsquoorigina per exemple un embuacutes de tragravensit Cada
consumidor mitjanccedilant el seu consum privat pot
estar colmiddotlaborant a destruir el medi ambient i cada
votant pot contribuir a destruir lrsquoespai puacuteblic cosa
que no volen i que a meacutes faria impossible la satisshy
faccioacute de les seves necessitats Si haguessin pogut
anticipar aquest resultat i anulmiddotlar o almenys moshy
derar el seu interegraves privat immediat haurien actuat
drsquouna altra manera
El futur no eacutes la mera acumulacioacute de presents
sense durada de la mateixa manera que lrsquointeregraves
general no resulta de la mera agregacioacute de petites
decisions (com tampoc la muacutesica no eacutes la contiguumlishy
tat de sons i una frase no es compregraven quan se nrsquohan
entegraves totes les paraules) El futur eacutes una construccioacute
que ha de ser anticipada amb certa coheregravencia
Quan les decisions soacuten adoptades amb una visioacute
de curt termini sense tenir en compte les externalishy
tats negatives i les implicacions en el llarg termini
quan els cicles de decisioacute soacuten massa curts la rashy
cionalitat dels agents eacutes necessagraveriament miop Per
compensar aquest degraveficit de responsabilitat srsquohan
anat desenvolupant procediments democragravetics que
tracten drsquointroduir consideracions a mitjagrave i llarg tershy
mini (llibres blancs avaluacions comparatives en
mategraveria drsquoeducacioacute control de publicitat i transpashy
regravencia observatoris compromisos supralegislashy
tius) Aquests i altres instruments serveixen per
fomentar una responsabilitat que apunti meacutes enllagrave
dels terminis immediats
Hi ha beacutens comuns que nomeacutes es poden asshy
segurar articulant mesures immediates amb el llarg
termini el medi ambient la pau lrsquoestabilitat institushy
cional la sostenibilitat en general La seva gestioacute
requereix canvis individuals colmiddotlectius i institucioshy
nals per incloure en les nostres consideracions i
pragravectiques una perspectiva temporal meacutes agravemplia
No es tracta de menysprear el curt termini i imposar
una temporalitat uacutenica per a tots els problemes poshy
liacutetics sinoacute de tenir en compte que cada tipus de proshy
blema teacute una temporalitat apropiada (Serge
Champeau) De la mateixa manera que hi ha una
dictadura del curt termini tambeacute hi ha experiegravencies
histograveriques drsquoimposicioacute del llarg termini com va ser
el cas de les dictadures de la planificacioacute Hi ha proshy
blemes a meacutes que exigeixen deixar lrsquoobjectiu final
en una certa indeterminacioacute amb la qual cosa es
permet que els objectius intermedis contribueixin a
definir els objectius finals La quumlestioacute eacutes trobar corshy
rectament el registre temporal per a cada problema
i articular el curt i llarg termini de manera apropiada
per a la naturalesa del que es vol resoldre una cosa
que tractantshyse drsquoassumptes complexos no es pot
fer imposant un sol registre temporal
Perograve per a aixograve necessitem una base conshy
ceptual diferent a lrsquohora de pensar la nostra relacioacute
amb el futur i la seva configuracioacute La poliacutetica srsquoha
desenvolupat tradicionalment com una quumlestioacute
drsquoespai i objectes La seva esfera de responsabilitat
| 77
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 78
srsquoestenia a un territori als seus recursos i a la disshy
tribucioacute dels seus beacutens Srsquoencarregava de coses
que podien ser mesurades i explicades territoris
gent institucions pressupost mategraveries i preus
Amb els debats sobre el canvi climagravetic lrsquoenergia nushy
clear lrsquoenginyeria genegravetica la gestioacute dels riscos fishy
nancers el futur ha irromput en la poliacutetica del
present Aixograve vol dir que les decisions poliacutetiques
han sortit ja del clagravessic marc de referegravencia espacial
i material Per conduir aquest debat ja no valen les
clagravessiques institucions que van dissenyar el futur de
les democragravecies liberals ni la ciegravencia determinista
ni lrsquoeconomia que tendeix a veure el futur com un
recurs meacutes ni el dret que enteacuten la justiacutecia com el
resultat del contracte entre els contemporanis i no
teacute instruments per anticipar els drets dels qui veacutenen
despreacutes Cap drsquoaquests sistemes no estagrave ara com
ara equipat amb els procediments per entendre i
regular un agravembit temporal en el qual el futur teacute un
paper decisiu
El potencial del contemporani per condicioshy
nar el futur contrasta amb les seves escasses posshy
sibilitats per configurarshylo positivament El futur srsquoha
convertit en un problema en les societats contemshy
poragravenies potser el nostre major problema perograve potshy
ser tambeacute la via de solucioacute per procedir a una
reforma de la poliacutetica El nostre desafiament meacutes
gran consisteix a haver de tornar a pensar i articular
a la pragravectica la relacioacute entre accioacute coneixement i
responsabilitat Hem de procedir a una relegitimacioacute
de les nostres intervencions en el futur de les nosshy
tres condicions de produccioacute de futur als nous esshy
cenaris socials drsquouna complexitat incertesa i
interdependegravencia meacutes grans
Aquesta repolititzacioacute del futur eacutes propiciada
per la consciegravencia del seu caragravecter obert en gran
part desconegut perograve tambeacute per la consciegravencia que
el futur eacutes estructurat per lrsquoaccioacute present Aquesta
combinacioacute drsquoincertesa i responsabilitat el convershy
teix en un assumpte eminentment poliacutetic eacutes a dir
subjecte als procediments de deliberacioacute i legitimashy
cioacute colmiddotlectiva En qualsevol cas no es tracta de preshy
dir el futur cosa cada vegada meacutes difiacutecil si eacutes que
alguna vegada aquesta pretensioacute ha tingut sentit el
que sersquons exigeix eacutes convertirshylo en una categoria
reflexiva inclourersquol amb tota la seva cagraverrega drsquoinshy
certesa i contingegravencia en els nostres horitzons de
pensament i accioacute En les societats tardomodernes
eacutes clar que el futur no pot entendrersquos com una proshy
longacioacute lineal del present les accions i les seves
consequumlegravencies srsquoendinsen en el futur i el condicioshy
nen drsquouna manera que no eacutes fagravecil anticipar La poliacuteshy
tica es troba davant la tasca de temptejar aquesta
ombra allargada del present en el futur i procedir a
la seva legitimacioacute poliacutetica corresponent El futur ha
de ser gestionat mitjanccedilant processos que represhy
sentin una gran innovacioacute institucional
En aquella prehistograveria de la prospectiva que
eacutes el capiacutetol 41 del Gegravenesi sersquons parla de la intershy
pretacioacute dels somnis i les seves consequumlegravencies En
aquest cas soacuten la saviesa i el poder drsquoun home els
que possibiliten que un poble venci sobre el seu
futur predeterminat Perograve ara ja no es tracta que
algun visionari interpreti els somnis del faraoacute sinoacute
que les societats aprenguin a configurar responsashy
blement i democragraveticament el seu futur colmiddotlectiu
Les societats modernes que ja no adquireixen el
seu coneixement del futur a traveacutes de la interpretashy
cioacute dels somnis ni actuen vicariagravement en la figura
drsquouna persona en qui conflueixen visioacute i poder han
drsquoadquirir aquest coneixement colmiddotlectivament mitshy
janccedilant els procediments corresponents drsquoinvestishy
gacioacute i deliberacioacute colmiddotlectiva Com a societats
obertes estan condemnades a lrsquoaprenentatge
colmiddotlectiu No poden confiar que aixograve els ho facin alshy
tres o succeeixi sense fer res
78 |
Bi liogr i
G
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 79
b af a
ADAMS Barbara GROVES Chris (2007) Future
Matters Action Knowledge Ethics Leiden Hill
AXELROD Robert (1984) The Evolution of Coopeshy
ration Nova York Basic Books
BECK Ulrich (2002) Gegengifte Die organisierte
Unverantwortlichkeit Frankfurt Suhrkamp
BERTMAN Stephen (1998) Hyperculture The
Human Cost of Speed Westport Praeger
BIRNBACHER Dieter (1988) Verantwortung fuumlr
zukuumlnftige Generationen Stuttgart Reclam
GOSSERIES Axel (2004) Penser la justice entre
les geacuteneacuterations Pariacutes Aubier
HARTOG Franccedilois (2003) Reacutegimes drsquohistoriciteacute
Preacutesentisme et expeacuteriences du temps Pariacutes Seuil
JEFFERSON Thomas (1984) Writings Merrill D
Peterson (ed) Nova York The Library of America
JONAS Hans (1979) Das Prinzip Verantwortung
Versuch einer Ethik fuumlr die technologische Zivilisashy
tion Frankfurt Suhrkamp
ndash (1992) Philosophische Untersuchungen und meshy
taphysische Vermutungen Frankfurt Inser
NIETZSCHE Friedrich (1977) Also sprach Zaratshy
hustra Kritische Studien Ausgabe CollishyMointinari
(ed) Frankfurt Gruyter
PARNES Ohad VEDDER Ulrike WILLER Stefan
(2008) Das Konzept der Generation Eine Wissenshy
schaftsshy und Kulturgeschichte Frankfurt Suhrshy
kamp
PREUSS Ulrich K (1979) laquoPolitische Ordnungsshy
konzepte fuumlr die Massengesellschaftraquo A Juumlrgen
Habermas (ed) Stichworte zur laquoGeistigen Situation
der Zeitraquo Frankfurt Suhrkamp pagraveg 340shy377
SCHULZE Gerhard (1992) Die Erlebnisgesellshy
schaft Kultursoziologie der Gegenwart Frankfurt
Campus
SINGER Peter (1996) Praktische Ethik Stuttgart
Reclam
| 79
8082Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 80
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris drsquoAraceli Laacutezaro a la ponegravencia laquoEl futur de les societats democragravetiquesraquo Una teoria de la justiacutecia intergeneracional de Daniel Innerarity
a distraccioacute insistent en el curt termini
Araceli Laacutezaro eacutes educadora social i secretagraveria de lrsquoObservatori dels Drets de la Infagravencia de la Secretaria drsquoInfagravencia i Adolescegravencia del Departament drsquoAccioacute Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya
Daniel Innerarity utilitza en la seva ponegravencia
paraules que tenen una consistegravencia imprescindible
Assegura mdashi jo ho comparteixomdash que aquest mapa
que ha identificat com a laquosocietat del presentraquo mosshy
tra la nostra insistent distraccioacute en el curt termini
Aquest eacutes un dels punts que podem explorar acosshy
tantshylo al terreny dels serveis socials i associantshylo a
la laquotirania del presentraquo
He seleccionat una segraverie de conclusions
que presenta Daniel Innerarity el present com a
amo i senyor absolut la legislatura del curt termini
el consum de la nostra generacioacute el futur com a
abocador dels efectes del present com anar del
meacutes concret al meacutes global com anar del temps
meacutes curt al meacutes llarg com anar de la decisioacute a la
deliberacioacute
El zoom drsquouna cagravemera de fotos podria ser un
instrument didagravectic per entendre tot aquest continshy
gut De fet Daniel diu que el present o el futur no es
poden plantejar com dues coses sinoacute que en el
present hi ha el futur i mdashevidentmentmdash en el futur
hi ha la consequumlegravencia del present Potser aixograve srsquoha
de visualitzar drsquouna altra manera i potser eacutes la mishy
rada allograve que hem de comenccedilar a canviar
Coincideixo que la realitat no eacutes nomeacutes preshy
sent i aixograve tambeacute als serveis socials Quan parlem
de prevencioacute parlem de futur El que no tinc tan clar
eacutes com analitzar les presses en el present Deixo a
la consideracioacute del puacuteblic veure com tractem el futur
en aquest present
El passat el present i el futur no soacuten lineals
Hi ha ruptures i creacions que responen a noves
necessitats Quines han estat les causes del tragravensit
de la beneficegravencia a lrsquoexercici de drets Quin paper
tenen les diferents pressions en la configuracioacute de
lrsquoexercici drsquoaquests drets La configuracioacute de les
professions teacute alguna cosa a veure amb aquestes
interaccions
80 |
8082Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 81
Hem passat de la beneficegravencia als drets i la
persona ha passat a ser el centre de les poliacutetiques
socials Aixograve em porta a parlar del temps Podem
parlar de sistema de serveis socials nomeacutes mdashi reshy
marco nomeacutesmdash des del segle XV Quan a Lluiacutes
Vives li van encarregar Lrsquoassistegravencia als pobres hi va
haver el primer canvi de paradigma sobre aquesta
quumlestioacute perquegrave van ser capaccedilos de deixar de veure
un pobre com un escollit de Deacuteu
a idea de pobre com a problema
Per quegrave hi va haver la necessitat de crear
aquest tractat drsquoassistegravencia als pobres Doncs pershy
quegrave es va haver de configurar la idea del pobre com
a problema Mentre el pobre era un seleccionat de
Deacuteu no calia cap sistema En el moment que eren
molts i es van convertir en un problema social la
mateixa societat es va plantejar la necessitat de
buscarshyhi una resposta El canvi de paradigma es
podria representar amb el pas de lrsquoeslogravegan laquoPosi un
pobre a la seva vida per anar al celraquo a situarshylo com
a perill social cosa que significa que el proceacutes de la
beneficegravencia passa a situarshyse en el camp del dret
Per poder crear un sistema de drets hem de
recordar que hem cultivat la seleccioacute i el control soshy
cial Quan els cristians tenien clar que els pobres
srsquohavien de protegir eren tots els pobres els que
srsquohavien de protegir Quan hi va haver massa poshy
bres es va haver de decidir quins eren els autegraventics
i quins els falsos i es van crear les categories soshy
cials i els primers equips que havien de distingir
entre els pobres autegraventics i els pobres falsos Els
tocava drsquoalguna manera fer la legitimacioacute social de
les respostes cap a la pobresa
Aixograve eacutes important a lrsquohora drsquoentendre per quegrave
tenim aquest sistema Hauriacuteem drsquoanalitzar quin paper
tenim els ciutadans i els professionals en la legitimacioacute
dels problemes socials i per tant en les poliacutetiques
socials que donen resposta a aquestes necessitats
No es tracta de situar lrsquoAdministracioacute com el dimoni i
la ciutadania com a patidora de les seves conseshy
quumlegravencies sinoacute que hem de valorar en quin punt drsquoashy
quest proceacutes ens trobem com a ciutadans Llanccedilo
com a hipogravetesi una pregunta enverinada fins a quin
punt les professions socials hem anulmiddotlat lrsquoexercici de
la ciutadania en lrsquoagravembit de la pressioacute social
En la resposta al sistema i pel que fa al quegrave
coincideixo totalment amb el que exposa Daniel Inshy
nerarity Perograve mrsquointeressa meacutes veure el perquegrave Per
quegrave i quin paper hi tenim els agents socials Hi ha
una part drsquoaquest perquegrave del qual ell diu laquoEl preshy
sent ens fa Patim la tirania del present perquegrave no
visualitzem el futur perquegrave hem oblidat la idea del
futur Perquegrave no incorporem al nostre present el
futurraquo I es pregunta quin paper podriacuteem tenir en la
configuracioacute drsquoaquestes respostes Quins lobbies
entitats ciutadans professions representen el
futur Si els que som en el present tenim represenshy
tativitat perograve els del futur no en tenen queda clar
que hi ha un buit
a sostenibilitat del futur
Innerarity sosteacute que actualment la pressioacute
organitzada per interessos no teacute una consciegravencia
de responsabilitat en virtut de la qual es tinguin en
compte els drets dels altres enfront del present
sinoacute que fins i tot en lrsquoorganitzacioacute hi ha un egoshy
isme subjectiu de present
Si ho traslladem al moacuten dels serveis socials
em sorgeixen algunes preocupacions Considero
que la societat civil eacutes un sistema de pressioacute imshy
prescindible i que les entitats i associacions han
de tenir un paper fonamental en el desenvolupashy
ment de les poliacutetiques puacutebliques
| 81
8082Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 82
Tambeacute veig perograve que mdashamb massa freshy tambeacute en lrsquoexercici de les professions socials La
quumlegravenciamdash surten entitats projectes etcegravetera que tecnocragravecia ens ha ajudat perograve hi ha coses que ja
meacutes que anagravelisis de necessitats socials el que fan no srsquoaguanten El paper del professional entendre
eacutes detectar nous agravembits laborals on presentar els que el tot eacutes la suma de les parts pensar que el
seus projectes i propostes Mai com ara tanta gent futur eacutes anticipable Hem passat de ser activistes
estem vivint de les professions relacionades amb la a practicar un consum del coneixement perograve no
intervencioacute social Alguna cosa haurem de comenshy un coneixement integrat i reflexiu sinoacute consumible
ccedilar a dir sobre aixograve Hem drsquoincloure en la nostra perspectiva de vida
Estem a punt de parlar drsquouna nova llei que personal i professional la complexitat com una
planteja una cartera de serveis i no de voluntats Cal bona companya de viatge
definir els liacutemits de la gestioacute puacuteblica i privada als sershy Necessitem ser creatius Hem de ser capashy
veis socials i probablement el tema de la sostenibishy ccedilos de viure amb lrsquointerrogant Hem de ser capashy
litat tambeacute en aquest agravembit Un lobby del present ccedilos de sobreviure a les definicions pregravevies i
important eacutes per exemple el de la gent gran potser drsquoincloure la incertesa en el nostre horitzoacute Crec en
per la forccedila del seu vot i el seu potencial de creixeshy una egravetica del futur des dels serveis socials perograve
ment (tots serem gent gran i per tant serem futur) aquesta passa necessagraveriament pel compromiacutes
Parlem de present com a camiacute de futur i no per tant pel present en clau de responsabilitat No
de futur com a abocador del present i hi ha sisteshy penso que seragrave una cosa que vindragrave abans que
mes dels serveis socials absolutament insostenishy vingui srsquohi ha drsquoanar En aquest sentit el futur eacutes
bles i no sols econogravemicament mdashtot i que tambeacutemdash incert no es pot preveure perograve siacute que es pot acshy
sinoacute per disseny per patiments per estructures abshy tuar en clau de futur amb una certa predisposicioacute i
solutament insostenibles Haurem drsquoincloure el conshy responsabilitzacioacute Permeteushyme compartir aquiacute
cepte de sostenibilitat i de justiacutecia intergeneracional una cita poegravetica drsquoEduardo Galeano laquoNomeacutes hi ha
tambeacute als serveis socials un lloc en el qual lrsquoahir i lrsquoavui es troben i reconeixen
i tambeacute srsquoabracen Aquest lloc eacutes el demagraveraquo
a incidegravencia de les professions i els protocols
Despreacutes de trenta anys caminant per lrsquoagravembit
de la infagravencia perograve coneixent de prop els serveis
socials la meva foto de fa trenta anys era protashy
gonitzada per la improvisacioacute i lrsquoactivisme La foto
drsquoara en canvi la protagonitza lrsquoesclavatge del
protocol Cal ser capaccedilos de parlar drsquoaixograve perquegrave
estem desenvolupant unes intervencions que conshy
dueixen a lrsquoesclavisme de la tegravecnica i aixograve estagrave toshy
talment relacionat amb lrsquoagravembit del futur
No veig cap possibilitat de futur professional
ni del sistema social sense un canvi de paradigma
82 |
ro l m s i situ ions so i ls
laquo pli ntsraquo n tr ll so i l
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 83
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris de Manel Barbero a la ponegravencia de Daniel Innerarity laquoEl futur de les societats democragravetiques Una teoria de la justiacutecia intergeneracionalraquo
e Manel Barbero Garcia eacutes treballador social sociograveleg Socials de la Universitat de Barcelona
He fet una associacioacute drsquoidees molt curiosa
jugant amb el fet drsquohaver de contestar la ponegravencia
de Daniel Innerarity Ell abans de comenccedilar la seva
exposicioacute ens deia laquoVosaltres sou els que mrsquoheu
de criticarraquo Jo li he contestat que mai mrsquoatreviria a
criticarshylo Alguns mrsquohan dit que el que he de fer eacutes
contestar i altres que he de replicar I lrsquoassociacioacute
drsquoidees o de paraules mrsquoha portat a pensar que potshy
ser siacute que soacutec un replicant I quegrave volien els replicants
de Blade Runner la famosa pelmiddotliacutecula de Ridley
Scott Quegrave reclamaven Demanaven temps Deshy
manaven temps perquegrave tenien la vida limitada a vuit
anys Eren intelmiddotligents eren ben dotats perograve no teshy
nien temps Doncs aixograve enfront de les accelerashy
cions volem temps
De la ponegravencia del professor Innerarity que jo
havia llegit i que varia substancialment de la que fishy
nalment ens ha exposat vaig prendre principalment
la idea del presentisme de lrsquoimmediatisme de lrsquoacshy
Re ca eba c a
i professor del Departament de Treball Social i Serveis
celeracioacute dels processos que sersquons imposa i em
permetreacute aplicarshyla per pensar en el treball social i
en les consequumlegravencies que pot tenir que teacute en el seu
exercici
P b e e ac c a
Mirant el treball social amb perspectiva la
meva primera reflexioacute estagrave relacionada amb lrsquoashy
bandoacute o lrsquooblit de lrsquoobjecte de la mateixa professioacute
Hi ha dues grans dimensions del nostre exercici i de
lrsquoencagraverrec professional que sersquons fa una ens conshy
verteix en professionals que gestionem lrsquoacceacutes a
prestacions serveis i atencions del sistema de benshy
estar (aquests recursos soacuten imprescindibles per reshy
moure les situacions de marginacioacute) Lrsquoaltra
dimensioacute de la qual ens hem drsquoencarregar eacutes aborshy
dar les laquosituacions socialsraquo els ambients drsquointeracshy
cioacute que es donen al voltant dels problemes
| 83
xp rt s ls tr ll ors so i ls
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 84
personals i colmiddotlectius que hem drsquoatendre posar en tant dels problemes) Lrsquoabandonament drsquoaquestes
relacioacute aquests problemes amb els entorns socials tasques estagrave relacionat probablement amb aquest
en quegrave es produeixen es reprodueixen o srsquoacumushy presentisme amb aquest immediatisme que ens
len i que poden ser un recurs imprescindible per reshy porta a una actuacioacute en quegrave substituiumlm lrsquoabordashy
eixir en el seu abordatge Aquesta segona dimensioacute ment expert per mecanismes que produeixen un
eacutes la que meacutes ens preocupa fals coneixement i pseudoresolucions
Mentre que la primera dimensioacute la complim Seria el cas drsquointervencions estereotipades
drsquouna manera bastant satisfactograveria seria estrany consistents a rebre els problemes posarshylos en reshy
deixar de banda aquella funcioacute que estagrave en lrsquoorigen lacioacute amb el repertori de recursos que tenim i ragravepishy
de les professions de lrsquoagravembit de la intervencioacute soshy dament diagnosticar lrsquoabsegravencia drsquoun recurs
cial eacutes a dir la de vincular els problemes que determinat Aquesta eacutes una foacutermula molt immeshy
poden patir persones o colmiddotlectius amb el seu enshy diata que ens permet actuar amb urgegravencia perograve
torn social No podem oblidar que la mirada sinshy que liquida la possibilitat de construir coneixeshy
gular histograverica especiacutefica del treball social sobre ments i intervencions experts de laquosituacions soshy
aquests problemes eacutes intentar comprendre els proshy cialsraquo ja siguin personals familiars o colmiddotlectives
blemes socials personals o colmiddotlectius contextuashy La marginacioacute lrsquoexclusioacute no solament soacuten un reshy
litzantshylos posantshylos en relacioacute amb el seu entorn sultat soacuten tambeacute processos relacionals i tenim
social Eacutes a dir nosaltres hem drsquoabordar el fet que encomanada una funcioacute social que eacutes mdashtambeacutemdash
persones i colmiddotlectius amb problemes formen part intervenir en lrsquoentorn drsquoaquests processos si meacutes
drsquoun ambient drsquointeraccions socials que contribushy no a escala microsocial dinamismes familiars dishy
eix a donar compte del seu origen o reproduccioacute namismes dins els barris (posem per cas la relacioacute
que els amplifica o que simplement podria conshy entre nouvinguts i veiumlns laquode tota la vidaraquo) relacions
vertirshyse en un recurs imprescindible per superar o institucionals i professionals etcegravetera
no resoldre aquests problemes Cal prestar atencioacute a lrsquoafebliment drsquoaquests
abordaments a favor drsquoaquells en quegrave es perceben
beneficis immediats lrsquointeregraves poliacutetic estagrave molt marshy
E e e a de eba ad c a cat per una cartera de serveis la sensacioacute eacutes que
La idea que podria havershyhi un abandonashy els agents poliacutetics srsquoestimen meacutes aquesta cartera
ment drsquoaquesta dimensioacute em sembla greu Seria de serveis que no pas unes funcions socials que reshy
un error important que no considereacutessim prou que quereixen molta atencioacute i per tant temps temps
aquesta eacutes la nostra competegravencia la font de lrsquoesshy suficient Actuar drsquoaquesta manera porta a construir
pecificitat el nucli de lrsquoexpertesa que hauriacuteem de una realitat molt fragmentada Si en lloc drsquoentrar en
tenir Com a treballadors socials hauriacuteem de ser situacions socials concretes abordem problemes
experts en la construccioacute de bons coneixements a amb respostes estereotipades es produeix una disshy
lrsquoentorn de les laquosituacions socialsraquo que envolten els solucioacute de lrsquoaspecte social No tractem veritables
problemes i alhora bons experts en lrsquoelaboracioacute laquosituacions socialsraquo (que eacutes considerar relacions inshy
de propostes i projectes per canviarshyles (per canshy teraccions) Hi ha un proceacutes drsquoindividualitzacioacute en
viar els ambients drsquointeraccioacute que es donen al volshy les interpretacions i en les solucions
84 |
ruptur l x r i i int gr
l l s pro ssions so i ls
n x r i i m im nsioacute ti opoliacuteti
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 85
La a de rsquoe e c c e a
de e fe c a
Un altre element molt important de reflexioacute
entorn drsquoaquest presentisme eacutes la ruptura de les
professions socials en processos drsquoespecialitzashy
cioacute Moltes vegades lrsquoespecialitzacioacute mdashque fa guashy
nyar tempsmdash no permet al professional desenvolupar
una mirada completa que comporta lrsquoobservacioacute
de les variables importants que hi intervenen un
diagnogravestic adequat una intervencioacute ajustada una
mirada criacutetica a la progravepia tasca Lamentablement
srsquoestagrave produint la fragmentacioacute i ruptura drsquouna
professioacute que caldria entendre com una intervenshy
cioacute integral
Aixograve es pot veure en la ruptura sovint barshy
roera de processos complexos Per exemple
podem observar que algunes institucions esmicoshy
len les intervencions professionals per exemple hi
ha unes primeres entrevistes fetes per un professhy
sional despreacutes unes segones entrevistes fetes per
un altre una altra persona que dissenya els proshy
jectes drsquointervencioacute una altra que els executa una
altra que els avaluahellip La qual cosa significa una
ruptura de la professioacute entesa com a conjunt inteshy
gral Aixograve ens porta entre moltes altres desgragravecies
a una certa alienacioacute com a professionals perquegrave
ens priva de les eines que ens permetrien dominar
els processos en quegrave estem implicats Els processhy
sos drsquoalienacioacute es produeixen amb la fractura de
les diverses professions i ara formem part drsquoun
proceacutes que no dominem sersquons escapa Aixograve
tambeacute teacute a veure amb lrsquoacceleracioacute i lrsquoimmediashy
tisme a lrsquohora de fer la nostra actuacioacute Aquesta reshy
alitat teacute efectes molt perjudicials Lrsquoabordament de
laquosituacions socialsraquo es fa impossible Ens impedeix
desenvolupar un paper en la conscienciacioacute io
sensibilitzacioacute social ens impedeix enviar missatshy
ges puacuteblics o fins i tot poliacutetics ens impedeix facilitar
que les persones comprenguin els seus problemes
i hi busquin solucions No poder dominar el conjunt
dels processos ens priva de capacitat de comunishy
cacioacute social ens impossibilita de tenir paraula
sobre allograve que abordem i ens incapacita per posarshy
nos dins de lrsquoarena puacuteblica A meacutes i aquest eacutes un
mal cada cop meacutes present ens impedeix gaudir
de la nostra tasca
Hem de comprendre que treballem sobre
aquests processos socials per fershynos a la idea que
nosaltres en formem part que els vivim i els
patimhellip i fins i tot els produiumlm amb les nostres prograveshy
pies accions Nosaltres formem part dels processhy
sos que hem drsquoabordar i potser al llarg de la nostra
vida ens han afectat alguns discriminacioacute per raoacute
de gegravenere o tendegravencia sexual assetjament a lrsquoinsshy
titut discriminacioacute pel nostre fiacutesic situacions drsquoatur
o estretors econogravemiques etcegravetera
Els treballadors socials tambeacute formem part
dels processos i hem de mantenir aquesta sensishy
bilitat perquegrave abordem fenogravemens socials treballem
situacions socials de les quals formem part (el seu
abordament tambeacute requeriragrave canviar les nostres
maneres drsquointervenirshyhi) i que mdasha la vegadamdash
poden afectar la nostra progravepia vida Aquesta consshy
ciegravencia que els fenogravemens amb els quals treballem
afecten la nostra progravepia vida eacutes important Hem de
copsar els canvis que es produeixen al nostre volshy
tant perograve la nostra mirada potser no ens permet
copsarshylos perquegrave no ens permet sentirshynos part
drsquoaquests canvis
U e e c c a b d e e c ca
La ponegravencia de Daniel Innerarity subratlla
un element la importagravencia de pensar noves instishy
tucions poliacutetiques Doncs beacute quan donem una imshy
portagravencia tan gran a aspectes institucionals
| 85
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 86
socials organitzatiushellip significa que probableshy creure en els nostres projectes i per aixograve hem de
ment hem de prendre consciegravencia que es tracta creure en les filosofies que els sostenen argumenshy
drsquoun repte colmiddotlectiu un repte que hem de pensar talment Aquests projectes no soacuten nomeacutes resposshy
meacutes enllagrave de lrsquoagravembit individual Eacutes una tasca drsquoeshy tes tegravecniques sobre quegrave fer per quegrave per a quegrave
quips drsquoorganitzacions que srsquoha de resoldre com han drsquoestar travessats tambeacute per valors i
colmiddotlectivament per cosmovisions La seva defensa argumental eacutes
La del treballador i la treballadora socials eacutes imprescindible i ens lrsquohem de creurehellip Si volem ser
una professioacute que srsquoha drsquoexercir amb compromiacutes realistes necessitem laquotenir projecte o projectesraquo i
que es compromet amb valors i amb idees Certashy aixograve va meacutes enllagrave dels exercicis formals
ment ha de ser una professioacute amb valors perograve Acabem vull ser un replicant vull el temps
amb valors ben informats ens cal incorporar el que necessitem per exercir de manera iacutentegra la
moacuten de la teoria el moacuten del coneixement el moacuten professioacute el temps per viureshyla
de les metodologies dotantshynos drsquoinstruments exshy
perts Perograve sens dubte eacutes una professioacute de valors
i de compromiacutes perquegrave si no la professioacute cauria
Parlar de compromiacutes ens lliga novament a
una dimensioacute poliacutetica Estem parlant drsquoegravetica perograve
hi ha una dimensioacute eticopoliacutetica les dues coses
soacuten inseparables Parlem dels valors perograve drsquouns
valors que es dirimeixen en la vida social que
estan en construccioacute permanent i que ens acosten
a la millor idea de la poliacutetica Tenim una funcioacute imshy
portant lligada a les virtuts ciacuteviques de la solidaritat
o lrsquoaltruisme
Al treball social li conveacute preguntarshyse cap on
vol anar En les nostres intervencions els treballashy
dors socials hem drsquoincorporar filosofies de la intershy
vencioacute I quegrave eacutes aixograve Eacutes un pensament que
travessa el conjunt dels nostres projectes i que va
des de la interpretacioacute dels fenogravemens sobre els
quals hem drsquointervenir fins a les caracteriacutestiques de
la intervencioacute que proposem Sovint hi ha projectes
que aparentment i formalment semblen ben defishy
nits perograve que si els mirem amb atencioacute no tenen
vida Aquestes filosofies soacuten les que doten de vida
els nostres projectes i que es converteixen en
motor de la intervencioacute soacuten les idees capaces
drsquoempegravenyer una tasca que eacutes feixuga Ens cal
86 |
egravepli ni l nn r rity r li aacutez ro i n l r ro
t ntorn lponegraven i
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 87
Deba
R ca de Da e I e a a A ace L a Ma e Ba be
Efectivament vivim en una civilitzacioacute molt
distreta sobre el present una actitud colmiddotlectiva
que ens impedeix drsquoabordar temes seriosos I
quan una persona una institucioacute o una societat
estan bolcades sobre el curt termini es produeix
una paradoxa que alguacute ha anomenat laquola tirania de
les petites decisionsraquo Consisteix en el fet que un
va fent sempre el que vol perograve al final arriba a un
lloc on no volia anar
Si soacutec en una platja i mrsquoentossudeixo a
mantenirshyme flotant sense controlar el meu desplashy
ccedilament al cap de deu minuts sereacute en un lloc on
no volia anar perquegrave mrsquoha arrossegat un corrent a
quegrave no he fet atencioacute Doncs beacute hi ha una falta de
visibilitat entre les decisions immediates quotidiashy
nes parcials i els resultats finals perquegrave no tenim
capacitat drsquoanticipar un resultat general
Aquesta reflexioacute eacutes precisament el que ens
permetria tenir temps Qui hagi vist com srsquoorigina
un embuacutes mdasheacutes un dels fenogravemens que a mi meacutes
em fascina des del punt de vista intelmiddotlectualmdash
e de a c a
veuragrave que hi ha una barreja de comportament inshy
dividual drsquoalta racionalitat i al final el resultant eacutes
una situacioacute en la qual jo no volia estar Un altre exshy
emple ilmiddotlustratiu quan en un local o en una discoshy
teca hi ha un incendi i hi ha molts morts Si quan
hi ha un incendi tots sortiacutessim ordenadament no
passaria res En canvi si tots ens entossudim a
perseguirshynos amb el nostre interegraves personal de
curt termini la meitat ens quedem a la porta Com
es fa aixograve en una societat democragravetica Doncs esshy
tablint en la societat mecanismes de reflexioacute mdash
com un observatorimdash que soacuten sistemes
drsquoanticipacioacute sistemes de prevencioacute que destashy
quen una mica de lrsquoocupacioacute present i que mdashcom
diria Walter Benjaminmdash permeten posar el temps
a favor nostre
No es tracta drsquoanar meacutes de pressa per guashy
nyar temps ni tampoc de la filosofia zen que apashy
reix en aquests llibres drsquoautoajuda tan de moda
Jo crec que per anar meacutes ragravepid falta meacutes capacitat
drsquoanticipacioacute menys pegraverdua de temps Cal procushy
rar mecanismes drsquoanticipacioacute que ens permetin no
dissipar energies en moviments que soacuten purament
simbogravelics que no van enlloc
| 87
e e g
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 88
El text que ve a continuacioacute correspon a la siacutentesi de lrsquoexposicioacute que Agravengel Castintildeeira va fer al Simposi que despreacutes va ser comentada per Arcadi Oliveres i Cristoacutebal Coloacuten
Lrsquoegravetica d l s or anitzacions socials
per Agravengel Castintildeeira Fernaacutendez doctor en Filosofia i Ciegravencies Socials director del Departament de Ciegravencies Socials drsquoESADE
La meva intervencioacute se centra en el que anomenem entitats socials del tercer
sector perquegrave en preparar aquesta ponegravencia he pensat especialment en assoshyciacions fundacions cooperatives organitzacions de lrsquoeconomia social o tambeacute
ONG que desenvolupen algun tipus de servei social habitualment no lucratives De totes maneres el gruix de la meva intervencioacute eacutes tambeacute aplicable a la resta
drsquoorganitzacions
88 |
e e e e e
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 89
Estructuro lrsquoexposicioacute en tres parts la prishy que no ens implica no enrampa en el sentit positiu
mera eacutes una aproximacioacute a lrsquoegravetica de les organitzashy no ens mobilitza sinoacute que ens converteix en subshy
cions socials des drsquoalgunes quumlestions pregravevies que jectes sospitosos de fer alguna cosa malament
determinen la manera drsquoacostarshynosshyhi la segona Perograve davant la visioacute negativa hi ha tambeacute una
tracta sobre com podem fer un abordatge de la resshy visioacute positiva que eacutes importantiacutessima en les orgashy
ponsabilitat egravetica de les organitzacions socials i la nitzacions La visioacute positiva de lrsquoegravetica lrsquohem de vinshy
tercera sobre quin eacutes el calaix drsquoinstruments de quegrave cular a preguntes com ara Quegrave volem compartir
es disposa si creiem que eacutes possible treballar a fons Quin eacutes el nostre somni Cap on volem anar Quin
lrsquoegravetica en les organitzacions socials projecte voldriacuteem construir Aquiacute els valors apareishy
xen com un horitzoacute a assolir Lrsquoegravetica en positiu
atorga sentit a lrsquoorganitzacioacute mdashquegrave som i sobretot
1 Onz l m nts pr liminars quegrave volem sermdash i eacutes tambeacute una porta cap a la inshy
Comenccedilo doncs amb onze elements prelishy novacioacute ja que a traveacutes de lrsquoegravetica i dels valors que
minars de lrsquoegravetica de les organitzacions Aquiacute la quumlesshy volem assolir podem anar transformant lrsquoorganitzashy
tioacute eacutes com ens hi acostem cioacute per assolir aquests objectius Aquest doble vesshy
sant positiu i negatiu sempre eacutes present quan
11 La primera idea eacutes que ens podem acosshy parlem de lrsquoegravetica de les organitzacions Per exemshy
tar a lrsquoegravetica des drsquouna visioacute negativa No dic que sigui ple si ens fixem en la crisi poliacutetica del Regne Unit
la majoritagraveria perograve eacutes molt frequumlent (tant en les adshy per culpa de les males conductes econogravemiques
ministracions puacutebliques i les empreses privades drsquoalguns diputats la visioacute negativa eacutes molt present
com a consequumlegravencia dels escagravendols financers com en lrsquoesperit dels codis egravetics
tambeacute en les entitats del tercer sector) Una visioacute neshy
gativa vol dir que la paraula egravetica srsquoutilitza per malshy 12 Una segona quumlestioacute Ens hem de preshy
parlar dels altres com una mena de pedra llenciacutevola guntar si lrsquoegravetica en les organitzacions teacute una funcioacute
que serveix per criticar denunciar escandalitzarhellip simplement adherent i per tant eacutes un element
les organitzacions que creiem que srsquoallunyen del que cosmshyegravetic o contragraveriament eacutes una quumlestioacute inheshy
hauria de ser una manera correcta drsquoactuar La visioacute rent eacutes a dir no la volem per fershynos veure sinoacute que
negativa de lrsquoegravetica teacute un aspecte reactiu i eacutes una eina teacute a veure amb allograve que som Els valors drsquouna orgashy
per parlar malament dels altres o per ressaltarshyne les nitzacioacute no soacuten allograve que fa sinoacute allograve que eacutes eacutes el seu
mancances La visioacute negativa de lrsquoegravetica eacutes molt freshy ADN eacutes el seu codi genegravetic Si ens acostem a lrsquoegravetica
quumlent utilitzarshyla en les organitzacions per evitar conshy organitzativa des drsquouna visioacute cosmegravetica acabem
ductes per sancionar males accions per denunciar convertint lrsquoegravetica en un element de magraverqueting una
pragravectiques incorrectes per reaccionar davant drsquoesshy faccedilana de cartoacute pedra que presenta una bona imatge
cagravendols o per prevenir determinades actuacions de lrsquoempresa cap enfora I aixograve eacutes molt frequumlent en
Al final aquesta dimensioacute de lrsquoegravetica incorpora empreses perograve tambeacute en altres organitzacions Algushy
el que jo anomeno sermons i sancions Aixiacute doncs nes ONG tambeacute han tingut temptacions de caure en
utilitzem lrsquoegravetica com a forma persecutograveria Quin eacutes la dimensioacute cosmegravetica fins i tot en campanyes de
lrsquoefecte drsquoaquesta visioacute negativa de lrsquoegravetica Doncs magraverqueting sobretot per mobilitzar recursos
| 89
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 90
13 Un tercer element que em sembla imshy diferents o contradictoris meacutes encara avui en soshy
portant eacutes la dialegravectica entre una aproximacioacute a lrsquoegraveshy cietats pluralistes i multiculturals Lrsquoimportant no soacuten
tica des drsquouna visioacute estagravetica o dinagravemica El els valors egravetics de cada individu sinoacute els valors
compromiacutes egravetic i els valors soacuten principis inamovishy compartits allograve que ens uneix en el treball en comuacute
bles o requereixen una reflexioacute constant per part de dins de lrsquoorganitzacioacute
lrsquoorganitzacioacute Per a mi una visioacute estagravetica eacutes com Si diverses persones formem part drsquouna orshy
una mena de foto fixa que indica com eacutes avui la nosshy ganitzacioacute potser un seragrave cristiagrave i lrsquoaltre no un seragrave
tra organitzacioacute meacutes conservador i lrsquoaltre seragrave meacutes liberalhellip En una
Imaginin que un arbre amb fulles tronc i arshy societat oberta no podem aspirar a tenir un codi
rels ens representeacutes com a organitzacioacute la foto fixa egravetic individual comuacute i idegraventic per a tots mdashallograve que
planteja que lrsquoegravetica eacutes allograve que som avui i no Adela Cortina en diria una egravetica de magraveximsmdash perograve
podem ser una altra cosa La visioacute dinagravemica de lrsquoegraveshy siacute que podem aspirar a compartir uns mateixos vashy
tica en canvi ens diu que a meacutes de la identitat lors dins de lrsquoorganitzacioacute una determinada manera
egravetica hem de treballar la identificacioacute eacutes a dir no de fer i drsquoactuar
sols el que som sinoacute en quegrave ens agradaria convershy Tanmateix assolir uns valors compartits al si
tirshynos Eacutes un element dinagravemic perquegrave quan juguem drsquouna organitzacioacute no eacutes fagravecil perquegrave sovint
entre identitat i identificacioacute aquest moviment ens pulmiddotlulen i es barregen nivells i agravembits de valors dishy
fa plantejar una altra quumlestioacute si ens volem identificar versos Per exemple en tota organitzacioacute tenim
amb un altre projecte millor del que som avui ens persones que posen en joc els seus valors persoshy
hem de preguntar com ens podem comprometre nals Tambeacute es posen en joc els valors dels professhy
per arribarshyhi quin tipus de camiacute hem de desenvoshy sionals si lrsquoentitat en quumlestioacute treballa amb gent del
lupar i aquiacute lrsquoegravetica eacutes formidable perquegrave ens parla moacuten sanitari amb treballadors socials amb educashy
tambeacute del que hauriacuteem de ser Per aixograve lrsquoegravetica eacutes dorshellip cadascun drsquoells teacute la seva deontologia uns
com un camiacute que ens projecta cap al futur indicant valors impliacutecits a la manera de treballar beacute la seva
aquest nord ideal amb el qual ens podem identifishy professioacute Dins de les entitats tambeacute arriben valors
car Aixograve implica una aproximacioacute dinagravemica a lrsquoegravetica que procedeixen de la societat civil perquegrave les enshy
Moltes organitzacions defineixen una missioacute amb titats no estan aiumlllades sinoacute que interactuen amb la
els seus valors i es pensen que ja soacuten egravetics Fan societat que impregna els seus valors I no oblidem
doncs una actuacioacute estagravetica res meacutes lluny del que tampoc que lrsquoegravetica institucional mdashels principis que
hauriacuteem drsquoentendre per egravetica depenen de la Constitucioacute espanyola i de lrsquoEstatut
drsquoautonomia que parlen sobre la dignitat la igualshy
14 Una quarta quumlestioacute tambeacute molt imporshy tat la justiacutecia la solidaritatmdash tambeacute hauria drsquoimshy
tant Lrsquoegravetica de les organitzacions eacutes una egravetica dels pregnar lrsquoorganitzacioacute Totes aquestes dimensions
individus o de lrsquoorganitzacioacute En el sentit que ara vull de lrsquoegravetica no tenen per quegrave ser les mateixes de lrsquoorshy
desenvolupar una suma de persones bones no fa ganitzacioacute perograve les ha de saber articular i definir fishy
bona lrsquoorganitzacioacute Podem tenir una organitzacioacute nalment els valors compartits
formada per persones excelmiddotlents perograve totes les Hi ha professionals que han treballat en emshy
persones excelmiddotlents poden tenir principis egravetics molt preses multinacionals durant deu anys perograve que ho
90 |
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 91
deixen perquegrave estan farts de dir mentides cada dia
mentides als clients mentides als treballadorshellip
Quegrave vol dir aixograve Que entre lrsquoegravetica personal i els vashy
lors de lrsquoorganitzacioacute hi havia un xoc diari Hi ha
drsquohaver una miacutenima identificacioacute entre els valors de
la persona i els de lrsquoorganitzacioacute quan passa aixograve
hi ha una clara millora del nivell drsquoimplicacioacute i mdashfins
i totmdash de rendiment
15 El cinquegrave element que volia comentar
eacutes la tensioacute la dialegravectica entre conviccions i conshy
sequumlegravencies Hi ha un acudit molt divertit drsquoun seshy
nyor de cinquanta anys mdashaquell moment en quegrave
els homes tenim crisi drsquoidentitatmdash que diu a la seva
senyora laquoMrsquoagradaria ser fidel a mi mateix perograve a
qui Al xai que porto dins al llop que tambeacute
amago al prepotent al pusilmiddotlagravenime al brillant al
torrapebrots agravengel dimoni un cap cent milhellip Qui
soacutec realmentraquo I surt la seva dona i li diu laquoDisshy
sortadament el meu maritraquo
Aquest acudit ve a dir que les entitats les orshy
ganitzacions mdashi tambeacute les personesmdash pensen molt
cap endins els seus valors perograve al final soacuten els de
fora els que ens diuen qui som i com som No som
conscients que les nostres accions tenen conseshy
quumlegravencies en els altres eacutes aquest impacte exterior el
que ens avalua positivament o negativament Aixiacute
doncs no hi ha egravetica ni responsabilitat de les orgashy
nitzacions sense tenir en compte les consequumlegravencies
Parlar drsquoegravetica significa que quan executem
una decisioacute hem de pensar quin impacte social tinshy
dragrave Per parlar drsquoegravetica no nrsquohi ha prou nomeacutes amb
intentar evitar les males consequumlegravencies sinoacute que
tambeacute cal tenir en compte els elements en positiu
Drsquoaquesta manera en les entitats socials es genera
una tensioacute molt interessant entre les nostres convicshy
cions i les nostres consequumlegravencies Si ens quedem
nomeacutes amb les conviccions quin eacutes el perill de les
entitats Esdevenir fonamentalistes el meu principi
passi el que passi Si ens quedem nomeacutes amb les
consequumlegravencies quin eacutes el problema Tant me fan
els principis mentre lrsquoimpacte final sigui positiu Les
conviccions afecten les consequumlegravencies Algunes enshy
titats algunes ONG catalanes o internacionals han
hagut de canviar els seus principis a partir de les
consequumlegravencies Per exemple Greenpeace en una
campanya contra la petroliacutefera Shell va fer un atac
fulminant contra aquesta empresa basantshyse en la
seva conviccioacute cega que Shell era la dolenta de la
pelmiddotliacutecula perograve sense pensar en les consequumlegravencies
Les consequumlegravencies drsquoaquesta campanya van ser
nefastes per a Shell perquegrave va perdre moltes venshy
des Finalment molts analistes mediambientals es
van adonar que la decisioacute que havia pres Shell era
la correcta i aixograve va obligar Greenpeace a redefinir
alguna part de les seves conviccions i de les seves
actuacions
16 La sisena polaritat ens planteja si el proshy
ceacutes egravetic dins de les organitzacions hauria de ser
descendent mdashde dalt a baixmdash o dialogal La resshy
posta eacutes que depegraven Moltes entitats socials trebashy
llen sota el primer esquema amb una visioacute
normativa i descendent perquegrave hi ha alguacute amb
molta autoritat que ha establert els valors El mashy
teix passa en moltes fundacions ONG moviments
en els quals la importagravencia de la trajectograveria dels
fundadors ha estat fonamental I el que fa un funshy
dador mdashcom per exemple Mohammad Yunus amb
els microcregraveditsmdash eacutes aconseguir que la gent srsquoalishy
neiuml amb els seus valors De vegades perograve
aquesta visioacute normativa descendent pot tenir inshy
convenients si lrsquoorganitzacioacute creix molt i la direccioacute
eacutes molt paternalista perquegrave depegraven molt de la fishy
gura fundadora Aixograve pot fer que els ogravergans de goshy
vern siguin poc democragravetics poc participatius i
| 91
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 92
fins i tot arribar al punt que els fundadors srsquoacabin
convertint en un obstacle
A lrsquoaltra cara de la moneda hi ha moltes orshy
ganitzacions que han definit els seus valors i comshy
portament egravetic des drsquouna formulacioacute molt meacutes
deliberativa i participativa Aixograve doacutena una gran forshy
talesa i capacitat drsquoaglutinacioacute a les organitzacions
tot i que eacutes meacutes difiacutecil En tots dos casos eacutes molt
important que els valors siguin anunciats pregraveviashy
ment srsquohan de publicitar els valors perquegrave tothom
qui formi part de lrsquoorganitzacioacute conegui accepti i asshy
sumeixi aquests valorshellip per podershylos aplicar Troshy
bem per tant la dualitat drsquohaver de triar un camiacute o
lrsquoaltre segons la histograveria de lrsquoorganitzacioacute
17 El setegrave dilema es planteja entre les egravetishy
ques formulades i les egravetiques practicades Hi ha
moltes organitzacions satisfetes drsquohaver definit la
seva missioacute la seva visioacute i els seus valors a meacutes
drsquohavershylos impregraves en un paper ben gros i penjarshy
los en un cartell ben gran Perograve tots sabem que parshy
lar de valors formulats no vol dir necessagraveriament
que aquests valors siguin practicats En tota orgashy
nitzacioacute social hi ha valors que soacuten formulats i pracshy
ticats formulats i no practicats i tambeacute practicats
encara que no estiguin formulats Aquests uacuteltims
poden ser positius perograve moltes vegades soacuten conshy
travalors per exemple amagar tots els problemes
sota la catifa o no portar mai la contragraveria als supeshy
riors En aquest dilema hem de resoldre una distagravenshy
cia inassolible que es crea entre els problemes del
dia a dia i les grans formulacions egravetiques Els valors
egravetics no aguanten mai la realitat mai la nostra realitat
eacutes comparable amb un valor perquegrave un valor semshy
pre eacutes absolut Si volem ser una organitzacioacute que
treballi a favor de la justiacutecia la justiacutecia sempre seragrave
molt meacutes perfecta que les nostres microaccions jusshy
tes Per tant si la distagravencia entre el que practiquem
i el que fem eacutes molt gran sersquons presenta un proshy
blema de coheregravencia dins lrsquoorganitzacioacute si aquesta
distagravencia eacutes normal vol dir que encara ens queda
camiacute per fer perograve eacutes normal perquegrave lrsquoegravetica ens diu
com hauriacuteem de ser i no pas com som Un diagraveleg
sobre lrsquoegravetica que no impliqui pragravectiques no val per a
res Si els valors i els compromisos egravetics no srsquoenshy
carnen en les pragravectiques no tenen cap sentit
Aquesta dificultat de coheregravencia es pot exshy
emplificar drsquoaquesta manera Uns directius totalshy
ment inactius diuen al seu uacutenic empleat que
realment treballa laquoiquestPer quegrave no rema meacutes Fernaacutenshy
dez Anem o no anem tots a la mateixa barcaraquo El
principi egravetic que tots hem drsquoempegravenyer perquegrave tots
som a la mateixa barca eacutes un valor i tant perograve a
vegades el Sr Fernaacutendez eacutes lrsquouacutenic que el practica i
la resta soacuten allagrave perograve actuen nomeacutes com a obsershy
vadors Aquiacute hi ha el grau drsquoincoheregravencia entre el
valor formulat mdashque tots som al mateix vaixellmdash i la
pragravectica sovint hi ha molta distagravencia El dibuixant Peshy
rich ens proporciona un altre exemple molt divertit
En un bar un home diu a un altre laquoVostegrave es deixaria
corrompreraquo I lrsquoaltre li contesta laquoHome si es tracta
drsquouna enquesta la meva resposta eacutes no Ara si es
tracta drsquouna oferta la meva resposta eacutes ldquono perograve
parlemshynerdquoraquo
Ignasi Carreras que era director drsquoIntermoacuten
Oxfam quan Joseacute Mariacutea Aznar era president del Goshy
vern espanyol participava en una reunioacute de la plashy
taforma estatal drsquoONG En aquell moment Intermoacuten
Oxfam tenia una gran autoritat i el president Aznar
va dir a Ignasi Carreras laquoSi mobilitzes a favor del
Govern el nou decret que volem fer sobre les ONG
tindragraves unes subvencions molt abundoses si em
dius que no perdragraves meacutes del 50 del teu pressushy
post com a ONGraquo Aquest eacutes un dilema diari en els
convenis amb els ajuntaments amb els serveis soshy
cials dels departaments de les conselleries Moltes
92 |
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 93
vegades la temptacioacute eacutes molt gran I aquiacute hi ha la involucrats tenen alguna cosa a dir sobre el comshy
dificultat entre el valor formulat i el valor practicat promiacutes egravetic drsquoaquestes entitats socials Com ens
Quegrave va fer Intermoacuten Oxfam Ignasi Carreras va dir podem obrir per escoltar quegrave ens diuen els altres i
que ni parlarshyne Van perdre molts milions drsquoeuros integrarshyho En el diagraveleg entre lrsquoentitat mdashamb el seu
Quina va ser la reaccioacute de la ciutadania Va ser lrsquoany compromiacutes egraveticmdash i els usuaris es plantegen moltes
que meacutes gent es va apuntar com a soci drsquoIntermoacuten peticions els usuaris demanen moltes coses perograve
perquegrave allograve li va donar credibilitat i coheregravencia Eacutes a lrsquoentitat no ha de fer tot el que li demanenhellip encara
dir en el curt termini mantenirshyse ferm en els seus que a vegades pensem que siacute En tot cas perograve no
principis li va representar una gran pegraverdua perograve a ens podem quedar nomeacutes amb la visioacute interna A
llarg termini el va fer creacuteixer en credibilitat davant la lrsquohora de redefinir el nostre compromiacutes hem de parar
ciutadania i la societat en general lrsquoorella per saber quegrave esperen els altres de nosaltres
18 La vuitena tensioacute eacutes entre lrsquoegravetica formushy 110 La desena tensioacute mdashaquesta una mica
lada i la percebuda En un dibuix es veu una parella meacutes filosograveficamdash eacutes la que es doacutena entre la visioacute
drsquoorigen magrebiacute Diuen laquoLa ministra de Cultura vol universalista dels valors i la visioacute contextualista
que visquem segons els valors del paiacutesraquo I el marit Veiem un dibuix on dues vaques dialoguen entre
contesta laquoDoncs siacute que anem ben arreglatsraquo Aixograve elles i una diu a lrsquoaltra laquoHe vist el ramader parlant
ho diu perquegrave mentre que la ministra pensa en els amb el carnisserraquo Lrsquoaltra vaca li contesta laquoMolt
valors formulats en la Constitucioacute els immigrants reshy beacute diuen que el diagraveleg sempre eacutes boraquo Perograve la prishy
alment veuen uns altres valors que soacuten els valors mera vaca li replica laquoSegons quanraquo Eacutes evident
practicats al carrer la cultura del botelloacuten la violegravenshy si un mateix eacutes la vaca aquest diagraveleg sembla que
cia domegravesticahellip Aixiacute doncs al final on queda reshy no li aniragrave gaire beacute En aquest diagraveleg quin eacutes el
flectit el compromiacutes egravetic drsquouna organitzacioacute No pas valor El valor universal eacutes el diagraveleg Perograve la pobra
en els valors formulats sinoacute en els que percep la vaca ens fa adonar que els valors no valen tots
gent Per aixograve sovint la integracioacute eacutes difiacutecil Soacuten els sols si se separen del context Des drsquoOccident
valors percebuts mdashallograve que veiemmdash el que ens inshy considerem que defensar els drets dels individus
dica quegrave fa realment una organitzacioacute Aquesta tenshy eacutes un valor universal perograve si srsquoha visitat algun paiacutes
sioacute ja la trobem a lrsquoEvangeli recordeu laquoPels seus africagrave o srsquoha estat amb els inuits mdashun grup del
actes els coneixereuraquo nord del Canadagravemdash se sap que per a ells els valors
individuals al marge de la societat no tenen sentit
19 La novena tensioacute El compromiacutes egravetic Si aquiacute plantegem una pregunta a un grup de
drsquouna organitzacioacute depegraven nomeacutes de lrsquoorganitzacioacute nens occidentals a canvi de rebre un premi cashy
o depegraven tambeacute de gent que eacutes fora de lrsquoorganitzashy dascun aixecaragrave la magrave per respondre individualshy
cioacute Eacutes la tensioacute entre in i out Inevitablement el ment i aconseguir el premi en canvi si fem la
compromiacutes egravetic drsquouna organitzacioacute passa per ella mateixa pregunta als nens inuits del nord del Cashy
mateixa eacutes una dimensioacute interna perograve les entitats nadagrave primer es reuniran discutiran la resposta
socials tenen vocacioacute de servei social Llavors ens conjuntament i voldran respondre tots junts pershy
hem de preguntar si tota la xarxa drsquousuaris i drsquoactors quegrave per a ells la dimensioacute comunitagraveria eacutes molt
| 93
e e
e g
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 94
important No podem anar doncs amb la banshy 21 Tota entitat social hauria de pensar en la
dera etnocegraventrica dels nostres valors sense arreshy idea de la responsabilitat amb aquestes dues acshy
larshylos al context un valor universal com el diagraveleg cepcions Internament som responsables del nosshy
pot ser dolent en funcioacute del context Eacutes en el conshy tre projecte del nostre funcionament intern i de les
text on hem de poder llegir la bondat i els liacutemits pragravectiques organitzatives que generem a partir de
dels valors No ens podem aclarir sobre els valors les nostres decisions Cal respondre a les persones
egravetics nomeacutes parlant de valors perquegrave sobre el de dins perograve tambeacute als involucrats al puacuteblic drsquointeshy
paper tot estagrave molt beacute perograve la realitat canvia el regraves (stakeholders) totes les parts afectades des de
context ens indicaragrave si els valors que pensem es lrsquousuari fins al subvencionador o el promotor
poden dur a la pragravectica Aquesta doble visioacute de la responsabilitat la podriacuteem
estructurar amb el nucli de lrsquoedifici egravetic Quina dishy
111 La darrera tensioacute lrsquoonzena eacutes la que hi mensioacute egravetica posa en joc el projecte Doncs els vashy
ha entre la legalitat i la legitimitat Algunes organitshy lors que identifiquen la nostra missioacute Per exemple
zacions mdashtambeacute de lrsquoagravembit socialmdash ventilen les si som una ONG que treballa en cooperacioacute segushy
quumlestions egravetiques amb els seus assessors juriacutedics rament els valors que donen sentit al nostre projecte
amb els seus advocats Inevitablement el complishy poden ser la solidaritat la justiacutecia social el desenshy
ment de la llei eacutes una condicioacute sine qua non de les volupament etcegravetera Dependragrave de la nostra missioacute
entitats socials perograve tots sabem que no eacutes el mateix quan ja trobarem un repte egravetic I eacutes que al final de
la dimensioacute legal i la dimensioacute moral Per tant les lrsquoany ens haurem de plantejar si estem assolint els
entitats socials posen veritablement en joc el seu nostres valors o ens nrsquoestem allunyant Ens hem de
compromiacutes egravetic en la legitimitat meacutes enllagrave de la leshy preguntar tambeacute si hem fet alguna cosa en positiu
galitat I la legitimitat eacutes el proceacutes de reconeixement per acostarshynosshyhi
puacuteblic la credibilitat o lrsquoautoritat moral que les entishy
tats srsquohan drsquoanar forjant a partir de la coheregravencia en 22 La segona dimensioacute de la resposta mdash
la seva evolucioacute Eacutes doncs en la legitimitat on ens que avui eacutes criacutetica a Catalunya i Espanyamdash eacutes
hem de jugar lrsquoegravetica Una resposta tramposa diria sobre el funcionament intern de les entitats socials
que laquojo compleixo els requisits legals i per tant ja Amb el funcionament intern ens referim a fins a
soacutec egraveticraquo doncs aixograve no resol la quumlestioacute un advocat quin punt soacuten egravetics els ogravergans de govern i el seu
o un assessor juriacutedic ens faragrave ser legals perograve no ens sistema de financcedilament A Espanya per exemple
serveix per a la dimensioacute egravetica hi ha la Fundacioacuten Lealtad que avalua el nivell de
transparegravencia de les entitats socials hi ha moltes
entitats que no volen ser transparents i fins i tot
2 La r sponsabilitat egravetica d porten aquesta Fundacioacute als tribunals quan les deshy
l s or anitzacions socials nuncia per manca de transparegravencia Beacute doncs
Vull presentar ara el punt relatiu a com cal podem parlar de lrsquoegravetica drsquouna entitat social sabent
entendre la responsabilitat egravetica de les organitzashy quin grau de transparegravencia teacute i si fa rendicioacute de
cions socials Diferenciaria entre respondre de i comptes si srsquoajusta a la legalitat a lrsquohora drsquoutilitzar
respondre a els seus fons si lrsquoogravergan de govern eacutes democragravetichellip
94 |
G
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 95
Aquest eacutes un dels temes meacutes criacutetics avui en dia i
comporta el pas drsquouna visioacute angelical a una visioacute
realista de les entitats socials en el conjunt drsquoEushy
ropa estem discriminant entre bones entitats soshy
cials i entitats socials fosques poc transparents
23 La tercera dimensioacute egravetica eacutes la de culshy
tura organitzativa Es pot ser una ONG amb uns
valors clars a favor de la pau i la justiacutecia perograve potshy
ser la cultura interna de la casa eacutes poc egravetica pershy
quegrave no desenvolupa principis drsquoausteritat o no teacute
en compte la promocioacute del seu personal per posar
alguns exemples I eacutes que efectivament hi ha enshy
titats socials amb una missioacute angelical perograve el treshy
ball intern de les quals eacutes demoniacuteac perquegrave
maltracten els seus colmiddotlaboradors
24 Molt vinculada a aquesta dimensioacute enshy
cara nrsquohi ha una de quarta meacutes enllagrave de com
construiumlm els valors egravetics de la nostra cultura orshy
ganitzativa mdashde la nostra manera de funcionarmdash
hi ha les persones Moltes drsquoaquestes persones no
treballen amb un gran sou sinoacute que soacuten voluntagraveshy
ries o hi treballen per una motivacioacute grandiacutessima
Quan aixograve passa hem drsquoavaluar el compromiacutes enshy
tusiasme o responsabilitat drsquoaquestes persones
En els nostres treballs per exemple hem trobat
persones identificades amb la causa perograve absoshy
lutament decebudes amb la manera de tractarshylos
lrsquoorganitzacioacute
25 Finalment podem parlar encara dels
valors relacionals Des del punt de vista egravetic quin
compromiacutes srsquoassumeix com a entitat amb relacioacute
als usuaris els patrocinadors els proveiumldors la coshy
munitathellip Srsquohi manteacute un diagraveleg
Aquestes cinc dimensions posen en joc cinc
aspectes egravetics fonamentals de les organitzacions A
partir drsquoaquiacute des de les responsabilitats derivades
del projecte del funcionament intern i de la cultura
organitzativa de cada entitat si srsquoactua beacute es poden
aconseguir elements tan importants com ser vistos
i ser considerats coherents transparents professioshy
nals honestos solventshellip I si a meacutes es treballa lrsquoegraveshy
tica relacional mdashtant internament com amb els de
foramdash es pot construir la credibilitat la legitimitat i
la confianccedila social que soacuten fonamentals per a les
entitats Si es perd la confianccedila social com a entitat
ja pragravecticament srsquoha desaparegut Per evitarshyho cal
treballar aquest conjunt de responsabilitats Finalshy
ment hi ha un conjunt drsquoeines que permeten trebashy
llar lrsquoegravetica dins de les organitzacions codis sistemes
drsquoauditoria egravetica drsquoavaluacioacute o de formacioacute en
aquest agravembit Amb lrsquoajuda drsquoaquestes eines aconshy
seguirem reforccedilar i rearticular lrsquoegravetica en la dinagravemica
organitzativa
| 95
9698Maquetaciacircn 1 060510 1434 Paacutegina 96
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris drsquoArcadi Oliveres a la ponegravencia laquoLrsquoegravetica de les organitzacions socialsraquo drsquoAgravengel Castintildeeira
Puntualitzacions a aspectes sorprenents
Arcadi Oliveres eacutes professor drsquoEconomia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i president de Justiacutecia i Pau
Jo no soacutec professor drsquoEgravetica ni entenc gaire
drsquoaquestes quumlestions sinoacute que soacutec un outsider que
pot parlar una mica drsquoeconomia i sobre alguna cosa
drsquoONG que eacutes el moacuten en quegrave em moc Meacutes que
una intervencioacute sistemagravetica faig una puntualitzacioacute
drsquoaspectes que mrsquohan pogut sorprendre
Drsquoentrada el professor Castintildeeira ha parlat
drsquouna laquomala maneraraquo drsquoagafar el compromiacutes egravetic
que eacutes fer la denuacutencia La meva entitat es dedica soshy
bretot a fer denuacutencies i per tant em pregunto si aixograve
eacutes egravetic o no o si eacutes una egravetica negativa Potser siacute
perograve penso que quan Espanya per exemple porta
armes als paiumlsos africans aixograve srsquoha de denunciar
Tambeacute mrsquoha sorpregraves al principi de la intervenshy
cioacute mdashi al final mrsquoha quedat meacutes clarmdash que es dishy
gueacutes que una egravetica basada en uns codis potser no
eacutes el millor Fa vint anys les ONG catalanes vam elashy
borar uns codis de conducta que tenen a veure
amb les publicitats lrsquoauditoria de comptes lrsquoimshy
pacte en la feina que fanhellip Un seguit de caracteriacutesshy
tiques que van costar molta feina i que han estat asshy
sumides per moltes organitzacions i que serveixen
de base per dir si una ONG pot ser admesa o no
dins de la Federacioacute Avui ens pregunten molt aixograve
laquoSi dono diners a una ONG arribaran o noraquo I jo
responc que es pregunti si eacutes federada o no Si estagrave
federada segur que arriben perquegrave estagrave sotmesa a
un codi de conducta a una manera de procedir que
a la llarga fa que agafin confianccedila perquegrave si no
lrsquoexpulsen Que no estigui federada no vol dir que
sigui dolenta perograve llavors ja has de fer altres conshy
sultes i altres investigacions
Mrsquoha sobtat encara una frase lapidagraveria del
professor Castintildeeira laquoEl fet que una organitzacioacute esshy
tigui plena de bones persones no vol dir que lrsquoorgashy
nitzacioacute acabi sent bonaraquo Doncs jo defenso que
lrsquoorganitzacioacute que sigui una bona organitzacioacute ha
drsquoestar plena de bones persones
96 |
9698Maquetaciacircn 1 060510 1434 Paacutegina 97
Mrsquoha agradat molt la reflexioacute sobre la coheshy
regravencia Sempre recordareacute que lrsquoany 1983 a Catashy
lunya nomeacutes hi havia sis ONG mdashara nrsquohi ha unes
360mdash i vam decidir preparar el Primer Congreacutes
NordshySud de Catalunya per comenccedilar a parlar
dels temes que nomeacutes unes poques organitzashy
cions treballaven El tema del Sud pragravecticament
no srsquohavia tocat en aquella egravepoca hi havia priorishy
tats poliacutetiques internes i la gent nomeacutes es preocushy
pava del que tenien meacutes a prop Amb aquest
Congreacutes NordshySud voliacuteem intentar explicar quegrave
feien les ONG explicar quegrave feien els governs i fins
i tot explicar quegrave feien els organismes internacioshy
nals Com ja sabeu eacuterem quatre gats eacuterem sis
ONG i a cadascuacute li va tocar encarregarshyse drsquouna
cosa A mi em va tocar encarregarshyme drsquoexplicar
quegrave eacutes el que feien els organismes internacionals
i vam aconseguir que vingueacutes una persona de
Nova York a explicarshynosshyho Com que allagrave havies
de fer de tot tambeacute em va tocar anar a lrsquoaeroport
amb el cartellet corresponent a buscarshyla La vaig
identificar la vaig posar dins del cotxe i vam anar
cap a Barcelona Al cap drsquouna estona la senyora
ja es va sincerar i em va dir laquoEscolti vostegraves deuen
ser nous en aixograve de la cooperacioacuteraquo Jo li vaig dir
que eacuterem tan nous que era el primer congreacutes que
fegraveiem Ella em va respondre laquoJa ho he notat pershy
quegrave vostegraves mrsquohan enviat el bitllet i me lrsquohan enviat
de classe turista mentre que tots els funcionaris
de les Nacions Unides sempre viatgem en primera
classeraquo Vaig arribar a la conclusioacute que aquesta
senyora no sabia a quegrave es dedicava perquegrave si vol
viatjar en primera que treballi a Wall Street i potser
la deixaran viatjar en primera perograve si treballa al
departament de cooperacioacute el que ha de fer eacutes
viatjar en classe turista Un clar exemple de la
manca de coheregravencia que vivim en molts casos
en aquest sector
Una altra cosa que em provoca una certa
discrepagravencia amb Agravengel Castintildeeira Diu que evishy
dentment qui respecti lrsquoegravetica no srsquoha de limitar a
complir la llei Perograve jo hi he drsquoafegir que de vegades
lrsquoegravetica trsquoobliga a no complir la llei parlo de la desshy
obediegravencia civil Moltes ONG catalanes vam ser les
organitzadores de la campanya per lrsquoabolicioacute del
deute extern i vam organitzar un referegravendum per
veure si els ciutadans volien o no que Espanya pershy
doneacutes el deute extern A la Junta de Govern li va
semblar que aixograve era un acte de massa participashy
cioacute ciutadana i ens ho va prohibir Doncs ho vam
fer Perquegrave egraveticament enteniacuteem que srsquohavia de
ferhellip Eacutes a dir que lrsquoegravetica no uacutenicament ha de seshy
guir la llei sinoacute que lrsquoha de superar i ha de portar
una mica de desobediegravencia
Dins drsquoaquest agravembit general de lrsquoegravetica aplishy
cada a les organitzacions una ONG no pot dir que
treballa per la justiacutecia i que despreacutes la seva gent esshy
tigui molt ocupada i treballi en males condicions Em
plantejaria una pregunta que encara va meacutes enllagrave
si en una ONG hi sobra una persona lrsquohan drsquoacoshy
miadar o deixarshyla a mitja jornada i que un altre se
sacrifiqui perograve els dos segueixin cobrant Us en poshy
sareacute un exemple
Lrsquoany 1983 que tambeacute estagravevem en crisi vaig
visitar a Mondragoacuten la famosa cooperativa En
aquell moment estaven especialitzats en cuines
Fagor perograve per culpa de la crisi no tenien vendes
Els directius em van explicar que no els les comshy
prava ninguacute i que havien decidit que la plantilla
srsquohauria de reduir de 35000 a 30000 treballadors
Havien plantejat la necessitat de reduir la plantilla a
lrsquoassemblea de la cooperativa i lrsquoassemblea va proshy
hibir acomiadar ninguacute Llavors van pensar que no
acomiadarien ninguacute perograve que al cap drsquoun any estashy
rien acomiadats tots perquegrave allograve no srsquoaguantava
Amb tot al cap drsquoun temps els vam oferir una altra
| 97
9698Maquetaciacircn 1 060510 1434 Paacutegina 98
solucioacute laquoSi vostegraves volen passar de 35000 a mals drsquoaquest planeta i quegrave srsquohauria de fer per canshy
30000 treballadors vol dir que els sobra el 15 de viarshylos Primer el noi es va escapar un parell de
la plantilla o massa salarial El que vostegraves han de mesos per Europa i quan va tornar li van posar la
fer eacutes reduirshylos a tots el 15 del sou el 15 de la balda al damunt i despreacutes el van detenir
feina i aixiacute podran donar feina a tots els que no Evidentment des drsquoun punt de vista de pershy
poden treballarraquo sona que teacute dret a la llibertat no hi ha cap dubte
Per a mi aixograve tambeacute srsquohauria de donar en lrsquoegraveshy perograve jo tenia dubtes quan em deien que era un heroi
tica organitzativa perquegrave el meacutes normal eacutes fer preshy que haviacuteem de convidar Jo mateix li vaig dir que la
jubilacions i acomiadar els que acaben drsquoarribar seva actuacioacute era admirable des drsquoun punt de vista
Perograve aquest acte de repartir la feina entre tots en de denuacutencia perograve que la manera com ho feia no
condicions de meacutes igualtat no es planteja mai pershy mrsquoagradava Perquegrave si pretenia exposar que hi ha
quegrave no es treballa amb criteris drsquoegravetica organitzativa drsquohaver una banca que es comporti egraveticament i ell
Tambeacute remarco la necessitat de lrsquoausteritat la denunciava el que no podia fer eacutes no comportarshy
En una societat privilegiada que disposa meacutes de se egraveticament amb la banca i robarshyli els diners Per
beacutens que altres societats hem de mirar lrsquoestalvi enshy molt que mrsquoagradi la frase laquoQui roba a un lladre teacute
ergegravetic que no srsquoescalfi el planetahellip i tambeacute en deu anys de perdoacuteraquo crec que hem de ser coherents
aquest sentit eacutes molt important mdashcom Agravengel Casshy fins al darrer moment Em sap greu perquegrave eacuterem
tintildeeira ha donat a entendre amb el cas de les subshy amics li tinc tota la simpatia del moacuten perograve eacutes un
vencions a Intermoacuten Oxfammdash plantejarshyse fins a cas que em fa una mica de malhellip
quin punt es poden acceptar determinades presshy
sions Crec que moltes vegades no srsquohan drsquoaccepshy
tar determinades subvencions i que srsquoha de ser
molt curoacutes amb els diners que es reben i tambeacute on
es posen Ens podem trobar organitzant una mashy
nifestacioacute contra la guerra drsquoIran i al final de mes
cobrar la nostra nogravemina en un banc que financcedila el
comerccedil drsquoarmes Cal una coheregravencia molt imporshy
tant amb la manera de rebre els diners i amb la mashy
nera de donarshylos
Vull acabar amb una quumlestioacute purament egravetica
que mrsquoha provocat un cert debat intern els uacuteltims
mesos Es tracta del cas drsquoEnric Duran un noi que
va falsificar documents sersquon va anar als bancs i va
aconseguir estafar 490000 euros per una causa
completament justa que era denunciar el comporshy
tament dels bancs denunciar la crisi i va fer dos
butlletins perfectes ben documentats que explishy
quen amb un bon sentit econogravemic drsquoon veacutenen els
98 |
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 99
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris de Cristoacutebal Coloacuten a la ponegravencia laquoLrsquoegravetica de les organitzacions socialsraquo drsquoAgravengel Castintildeeira
Egravetica quan tot val Cristoacutebal Coloacuten eacutes psicograveleg i president de La Fageda SCCL de la Garrotxa
Un servidor com lrsquoArcadi Oliveres tampoc
soacutec expert en egravetica ni en economia i diria que en
gairebeacute res De tota manera com a replicant volshy
dria portar les coses a una reflexioacute de tipus personal
i preguntarshyme quegrave eacutes el que em preocupa de legravetica
i fonamentalment de la moral
Soacutec una mica meacutes gran de la trista generashy
cioacute del 68 Em van educar en la moral cristiana
perograve despreacutes daquells anys vaig renegar de tot allograve
i Marx i Freud van ser els meus nous deacuteus de la soshy
cietat em vaig convertir ferventment a la psicoanagraveshy
lisi i al marxisme Aquells valors que tenia de jove
de la moral cristiana els vaig canviar perquegrave la soshy
cietat i el beacute comuacute era qui havia de respondre o
sustentar aquesta tremenda responsabilitat que
tenim els homes de decidir qui som i estem obligats
a la llibertat Per tant si ets lliure has destar conshy
demnat permanentment a decidir quegrave fas Legravetica
eacutes aixograve quegrave eacutes el que fem i des don decidim quegrave
eacutes el que fem
El professor Castintildeeira deia que les organitshy
zacions soacuten la suma de persones i jo vull fer una
reflexioacute de legravetica personal eacutes a dir de quan jo com
a individu he de prendre decisions davant alguna
disjuntiva meacutes encara si exerceixo un paper de resshy
ponsabilitat dins drsquouna organitzacioacute On vull anar a
parar A preguntarshyme des don fonamentem les
nostres decisions egravetiques
El fonament de les decisions personals
Evidentment en la intimitat de la nostra subshy
jectivitat quotidiana constantment ens preguntem
qui som i qui hem de ser Aquiacute tenim una cosa que
eacutes la consciegravencia del beacute i la del mal Jo parlava de
la meva educacioacute cristiana fins als 16 anys de la
meva fe absolutament indestructible en el marshy
xisme i en el freudisme que sem van ensorrar de
seguida i despreacutes dius quegrave et queda Doncs beacute
arribem al punt en quegrave com deia Dostoievski si
Deacuteu ha mort tot shi val I una mica crec que eacutes el
que ens estagrave passant No perquegrave hagi mort mdashpershy
quegrave si existeix eacutes etern i no pot morirmdash perograve en
tot cas estem en una societat en quegrave tot val en
| 99
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 100
quegrave parlar de legravetica de les organitzacions ens ha
de dur a preguntarshynos per la nostra egravetica persoshy
nal Quegrave eacutes el que sustenta les decisions que nosshy
altres prenem Perograve que prenem amb els nostres
fills amb la nostra dona amb el nostre veiacute o comshy
pany de treball independentment del lloc que
ocupem en lorganitzacioacute
Aquesta societat relativista eacutes aquella en
quegrave el que eacutes egravetic el que eacutes bo el que eacutes correcte
acaba sent el que eacutes correcte per a mi Estem en
una societat on sha instalmiddotlat lrsquoegolatria si ja no
tenim un deacuteu si no tenim una societat cadascuacute va
a la seva Potser en el sector social anem una mica
menys a la nostra perograve cada vegada veig que
aquesta mena de marabunta de desintegracioacute
egravetica arriba a les intimitats de cada un de nosaltres
i meva tambeacute
No seacute si aporto res En tot cas luacutenic que
faig eacutes dir que a mi el que em preocupa fonamenshy
talment eacutes saber des don em recolzo eacutes a dir
saber quins soacuten els fonaments que em permeten
a mi prendre decisions tremendament responsashy
bles A meacutes jo soacutec el cap de lempresa el que
mano de manera que a mi em preocupen moltiacutesshy
sim les consequumlegravencies de les meves decisions i
constantment em faig preguntes Mrsquohe de recolzar
per tranquilmiddotlitzar aquesta consciegravencia al dimoni o
al xai que duc a dins Perquegrave a meacutes diuen que
quan mors et passa la vida per davant i estic conshy
venccedilut que quan un mor eacutes un mateix qui es jutja
I a meacutes aquiacute ja no hi ha palmiddotliatius no hi ha excuses
per utilitzar sinoacute que tenfrontes amb la teva vida i
amb les teves decisions i amb les consequumlegravencies
que les teves decisions han comportat I per a mi
aixograve eacutes legravetica Eacutes un misteri el misteri de la subshy
jectivitat de lhome i de la llibertat de lhome I evishy
dentment de la responsabilitat
100 |
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 101
Debat a lrsquoentorn de la ponegravencia
Regraveplica drsquoAgravengel Castintildeeira a Arcadi Oliveres i Cristoacutebal Coloacuten (siacutentesi)
Hi ha diverses quumlestions que mrsquohan interesshy
sat molt de les intervencions drsquoArcadi Oliveres i
Cristoacutebal Coloacuten
Entenc amb relacioacute al que deia Arcadi Olishy
veres que la denuacutencia pot formar part de la funcioacute
drsquouna entitat social si aquesta denuacutencia es dirigeix
cap enfora i posa lrsquoalerta sobre un conjunt drsquoacshy
tuacions que no srsquoajusten a la justiacutecia al dret i a
lrsquoegravetica Eacutes clar que srsquohan de denunciar aquestes
actuacions Precisament el que mobilitzaragrave lrsquoequip
de lrsquoentitat seragrave dir que es vol treballar a favor de
la justiacutecia
Pel que fa a la validesa dels codis egravetics deshy
ontologravegics o de conducta vull remarcar que soacuten
una eina entre moltes altres per a una bona acshy
tuacioacute Una eina com ho poden ser tambeacute la Feshy
deracioacute drsquoONG o el Consell drsquoEuropa No hi ha
cap paiacutes que vulgui entrar a la Unioacute Europea que
no srsquoajusti a un codi i per aixograve hi han pogut entrar
paiumlsos com Romania Hongria Polograveniahellip Com
que hi ha un codi de valors de drets que respon
al club dels paiumlsos europeus els paiumlsos que vulshy
guin entrarshyhi srsquohan drsquoajustar a aquest codi amb
les seves actuacions i si no les compleixen no hi
entren
Des drsquoESADE he treballat en lrsquoelaboracioacute de
molts codis Un codi si es vol es pot fer en deu
minuts perquegrave al final reprodueix cinc o sis grans
valors Lrsquoimportant eacutes quins valors el conformen i
el factor clau eacutes aclarir qui defineix aquests valors
i un cop definit el codi veure quegrave passa despreacutes
Perquegrave no es tracta que sigui un paper formal
desat en un calaix
A qui li eacutes uacutetil un codi A qui el fa Potser al
final de fershylo srsquoadona que discutint els principis i
valors que han de donar sentit a lrsquoorganitzacioacute
enteacuten la seva missioacute i la manera drsquoactuar Perograve per
a molta gent el codi eacutes un paper que no li diu abshy
solutament res La major part drsquoorganitzacions seshy
rioses nrsquohan elaborat perograve moltes vegades soacuten
una excusa En fan perquegrave ho fa la competegravencia
per poder tenir les subvencions dels convenis A
totes les entitats eines com els codis poden tenir
un valor fonamental i inherent o un valor cosmegravetic
Per tant el codi no eacutes una condicioacute suficient per
saber si lrsquoentitat eacutes egravetica
| 101
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 102
Seria molt interessant discutir egraveticament en Una cosa soacuten els valors formulats i una altra els
el cas de les entitats socials la tensioacute entre la desshy valor practicats
obediegravencia civil i lrsquoobjeccioacute que ens acostaria per Lrsquoorganitzacioacute tambeacute ajuda a construir posishy
exemple a tasques que han fet Gandhi Nelson tivament o negativament la consciegravencia egravetica de les
Mandela Martin Luther King Aixograve ens duu a parlar persones que eacutes un element que cal tenir en
del cas drsquoEnric Duran que no eacutes nomeacutes la desobeshy compte Moltes vegades soacuten les persones les que
diegravencia civil o lrsquoobjeccioacute sinoacute que eacutes una mena de van a les organitzacions perquegrave ja tenen uns princishy
Robin Hood egravetic que roba als rics per donarshyho als pis egravetics perograve altres vegades soacuten les organitzacions
pobreshellip Eacutes un debat molt important els liacutemits del les que desvetllen en les persones aquests principis
comportament egravetic que eacutes molt interessant egravetics i ens fan millorshellip Les entitats tenen una resshy
Crec com diu Cristoacutebal Coloacuten que lrsquoegravetica de ponsabilitat egravetica tremenda i no tant les entitats soshy
les persones eacutes fonamental i en lrsquoegravetica personal cials mdashque fan el que podenmdash sinoacute bagravesicament les
soacuten decisius el treball de la consciegravencia i la dimenshy empresarials i les administracions puacutebliques que
sioacute reflexiva de la persona A ESADE treballem el lishy tambeacute contracten milers de treballadors
deratge i hem constatat que molta gent que ocupa
llocs directius fa molt drsquoactivisme i molt poca accioacute
Lrsquoactivisme eacutes com el hagravemster que estagrave dins drsquouna
gagravebia i fa voltes i meacutes voltes sobre el cilindre que hi
ha dins ens movem molt i no anem enllochellip Aixograve
eacutes lrsquoactivisme Perograve lrsquoautegraventica accioacute passa per la
reflexioacute i aixograve eacutes el treball de la consciegravencia Dirigir
i voler dirigir des del compromiacutes egravetic passa tambeacute
per aquest retrobament amb la persona
Lrsquoegravetica passa inevitablement per les persoshy
nes perograve les organitzacions tambeacute soacuten molt imshy
portants tant positivament com negativament
Vivim en la societat de les organitzacions hi passhy
sem moltes hores mdashdiria que massamdash i per beacute o
per mal les organitzacions ens emmotllen Hi ha
organitzacions que ens ajuden a ser millors perograve
nrsquohi ha que fan el contrari que perverteixen els
seus treballadors que els ensenyen a fer trampes
a mentir a maltractar els colmiddotlaboradors Per tant
lrsquoegravetica eacutes personal i intransferible perograve les organitshy
zacions ens marquen per beacute o per mal Eacutes com la
manera drsquoorganitzar el temps de vida familiar dins
drsquouna casa Si es fa drsquouna manera o drsquouna altra
es contribueix a crear un clima positiu o negatiu
102 |
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 103
Preguntes del puacuteblic als ponents
Un codi deontologravegic srsquoha de prendre com una
Biacuteblia o srsquoha de relativitzar i actualitzar
Agravengel Castintildeeira Els codis com les lleis
sempre queden obsolets amb relacioacute a la vida la
vida va molt meacutes ragravepida que les lleis i els codis i
per tant els codis sempre soacuten una dimensioacute gashy
irebeacute fossilitzada de la vidahellip Cal reformular conshy
textualitzar no utilitzarshylos al peu de la lletra sinoacute
com una guia A totes les professions els codis soacuten
importants Hi ha un codi deontologravegic a lrsquoadvocashy
cia al sector social etcegravetera perquegrave cada colmiddotlecshy
tiu ha de definir el que considera els beacutens inherents
a les seves pragravectiques i aquest eacutes el llegat que deishy
xem Amb la biotecnologia tenim avui unes possishy
bilitats drsquoactuacioacute sobre la vida humana que fa
deu quinze o vint anys no teniacuteem Per tant no
podem mirar els codis del passat per respondre a
reptes del futur perograve els codis moltes vegades ens
donen una primera pista Per aixograve lrsquohem drsquoagafar
com una guia no com una Biacuteblia efectivament
Les cooperatives tenen una estructura empre-
sarial meacutes egravetica que les altres empreses
Agravengel Castintildeeira En el moacuten de les empreses
de naturalesa privada hi ha empreses que no soacuten
egravetiques perograve nrsquohi ha moltes que siacute que ho soacuten
Avui que ja podem considerarshynos una mica postshy
moderns el mal estagrave una mica repartit hi ha coshy
operatives bones i dolentes hi ha administracions
bones i dolentes hi ha empreses puacutebliques bones
i dolentes i hi ha ONG bones i dolentes Aquella
visioacute que el mercat era dolent i lrsquoEstat era bo molt
pocs ja la compartim avui perograve aquella idea que
el mercat era dolent i lrsquoEstat era dolent i sort nrsquohi
ha de les ONG que soacuten angelicals tampoc no eacutes
veritat Igual com deia Descartes del seny de la
raoacute que estava molt ben repartida doncs el beacute i
el mal tambeacute estan repartits El realisme drsquoavui ens
diu que hi ha ONG que fan molt beacute els deures i
tenen molts bons codis egravetics i soacuten transparents i
drsquoaltres que no Hi ha empreses que han assumit
grans compromisos amb els seus treballadors
amb la seva comunitat amb la societat i nrsquohi ha
drsquoaltres que no
El discurs egravetic estagrave drsquoalguna manera sub-
stituint o omplint un buit el buit del discurs
poliacutetic
Arcadi Oliveres Srsquohauria de parlar amb proshy
funditat drsquoaquest tema Lrsquoideal seria que aquests
dos discursos es vinculessin i que la poliacutetica agashy
feacutes fortes connotacions egravetiques que no sembla
que teacute moltes vegades
Cristoacutebal Coloacuten Penso que el discurs egravetic
apareix per la desorientacioacute en quegrave es troba la
gent La gent no sap i per aixograve em refereixo a legraveshy
tica individual Evidentment que lorganitzacioacute eacutes
fonamental un sersquonpot anar quan estagrave en una orshy
ganitzacioacute que no eacutes egravetica Si sen va ho fa perquegrave
teacute coratge i el coratge li ve de la conviccioacute i la conshy
viccioacute li ve dels principis que tingui El problema eacutes
que ara no sabem quins principis universals hi ha
per poder fershylos nostres La preocupacioacute per legraveshy
tica ve perquegrave la gent no sabem quegrave significa ser
egravetic significa complir els deu manaments de Deacuteu
Quegrave significa O els de la llei de Freud No sabem
quegrave eacutes el bo i quegrave eacutes dolent Evidentment que hi
ha el context perograve hi ha coses que soacuten incontexshy
tualizables soacuten o no soacuten I aquesta eacutes la tremenda
ansietat que genera en lhome postmodern el
dubte existencialista que els existencialistes han
generat A meacutes la gent no sap ni preguntarshyse per
| 103
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 104
tant com ha de saber contestarshyse El problema
de la responsabilitat eacutes que abans de ser responshy
sable abans de respondre a alguna cosa primer
ha de ser preguntable i la gent no es pregunta pershy
quegrave en el fons intueix que no trobaragrave les respostes
amb la qual cosa pensa laquoNo ens fiquem en aquest
embolic i celebrem qualsevol alegriaraquo Volem disshy
cutir sobre alguna cosa que no tenim clar quan en
altres egravepoques de la histograveria ha estat molt clar laquoEls
deu manaments soacuten aquests i soacuten aixiacuteraquo Ara no
sabem quegrave passa
Agravengel Castintildeeiras Alguacute plantejava si som pel
que diem o som pel que lluitem Doncs beacute jo diria
que som pel que diem pel que lluitem i pel que
fem les tres coses Hi ha un eslogravegan poliacutetic que
diu laquoFets i no paraulesraquo Jo crec que es diu la meishy
tat de la veritat els fets soacuten molt importants perquegrave
som el que fem perograve tambeacute som a partir del que
diem Quan diem laquoA Catalunya som acollidors i
solidarisraquo no vol dir que ho siguem del tot perograve
verbalitzem en puacuteblic un compromiacutes que ens agrashy
daria desenvolupar Per tant el llenguatge consshy
trueix tambeacute la realitat i si no utilitzem el
llenguatge no complim una part del que som Som
el que fem som el que diem perquegrave amb el que
diem construiumlm la realitat i som pel que lluitem
perquegrave la lluita eacutes una manera drsquoanunciar lrsquoesdeshy
venidor el model o el futur de societat que ens
agradaria aconseguir Perograve no caiguem a la
trampa no eacutes nomeacutes fets i no paraules els nostres
adolescents necessiten tambeacute paraules i paraules
properes El problema eacutes que fins ara venim drsquouna
societat en la qual lrsquoequilibri entre lrsquoegravetica puacuteblica i
lrsquoegravetica privada es decantava per lrsquoegravetica puacuteblica fos
de naturalesa religiosa o civil Els fonaments de lrsquoegraveshy
tica puacuteblica en bona mesura estan en crisi Hi ha
quatre fonaments de lrsquoegravetica puacuteblica de moltes geshy
neracions mdashla famiacutelia lrsquoescola el moacuten del treball i
la religioacutemdash i avui tots quatre estan en profunda reshy
visioacute Tenim algun substitut de socialitzadors de lrsquoegraveshy
tica puacuteblica al marge drsquoaquests quatre I tant que
en tenim perograve cap drsquoells estagrave legitimat Tenim els
mitjans de comunicacioacute els vehicles de la publicishy
tat la induacutestria del consum i Internet perograve aquests
no assumeixen un compromiacutes egravetic en el proceacutes de
socialitzacioacute tot i transmetre missatges amb valors
diagraveriament constantment Les empreses tambeacute
El diagnogravestic que en faig eacutes que si els quatre grans
fonaments que construiumlen lrsquoegravetica puacuteblica estan en
crisi doncs ens queda el reducte de lrsquoegravetica privada
Per quegrave srsquohan posat de moda tantes vies esotegraverishy
ques de la cerca dels sentits
El coaching la importagravencia de lrsquoautoconeixeshy
ment del desenvolupament personal drsquouna espirishy
tualitat sense religioacute Tot aixograve soacuten manifestacions
clares que la gent necessita fonaments cerca de
sentit i com que lrsquoespai puacuteblic no ho satisfagrave es
busca la vida per on pot Estem fent una inflacioacute de
la vida privada de manera egravetica em pregunto
Quegrave srsquoha de fer quan una organitzacioacute teacute una
teograverica excelmiddotlegravencia egravetica perograve hi ha lrsquoevidegraven-
cia que duu a terme males pragravectiques
Agravengel Castintildeeira Evidentment la dimensioacute
negativa de lrsquoegravetica srsquoha de poder utilitzar eacutes a dir
les sancions soacuten importants un treballador ha de
saber quegrave li passaragrave si no fa beacute les coses i per
tant hi ha una dimensioacute sancionadora de lrsquoegravetica
Lrsquoegravetica en negatiu sempre funciona perograve amb lrsquoegraveshy
tica en negatiu no nrsquohi ha prou El millor rendiment
drsquoun equip no srsquoobteacute amenaccedilant per la via del pal
ni tan sols de la pastanaga sinoacute per la via de comshy
partir un projecte que sigui veritablement encisashy
dor Aquiacute eacutes quan srsquoincorpora lrsquoegravetica positiva perograve
aixograve no vol dir que lrsquoegravetica en negatiu no hi estigui
incorporada
104 |
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 105
En els processos de seleccioacute de personal es Les organitzacions dedicades a cuidar les
podrien introduir criteris egravetics Sobre quina persones soacuten egravetiques si no cuiden prou els
base seus treballadors
Agravengel Castintildeeira Aixograve eacutes una quumlestioacute molt Agravengel Castintildeeira Inevitablement tant en la
delicada Si alguacute treballa en recursos humans professioacute sanitagraveria de la infermeria com de la meshy
com podem seleccionar persones egraveticament poshy dicina hi ha un abocament molt clar cap al pacient
tents Quegrave ens diu el curriacuteculum drsquouna persona i moltes vegades aquesta orientacioacute al pacient meshy
Moltes vegades nomeacutes eacutes una trajectograveria acadegraveshy nysprea o oblida la importagravencia de lrsquoerosioacute del mashy
mica i a vegades una de professional perograve no diu teix cuidador Sincerament jo crec que la professioacute
si aquella persona eacutes honesta si sap treballar en sanitagraveria o el codi deontologravegic en lrsquoagravembit de la proshy
equip si seragrave solidagraveria amb la resta de companys fessioacute sanitagraveria no pot uacutenicament anar orientat a
si seragrave lleial a lrsquoorganitzacioacutehellip Si els directors de cuidar el treballador Una dimensioacute soacuten les condishy
recursos humans poguessin disposar drsquoaquesta cions de treball les condicions drsquoequilibri de la pershy
avaluacioacute de qualitat humana de les persones ja sona ategraves que el treball sanitari eacutes un treball amb
lrsquohaurien utilitzat Al magravester sobre lideratge drsquoESshy un risc alt Teacute un risc personal perquegrave quan es treshy
ADE demanem un curriacuteculum i el primer que preshy balla amb persones es reben tambeacute les seves
guntem eacutes pel compromiacutes civicoassociatiu emocions el seu dolor el seu patiment Perograve lrsquoegraveshy
drsquoaquella persona Ho fem perquegrave en el moacuten civishy tica del moacuten sanitari i social implica que el professhy
cosocial es posen de manifest un tipus de valors sional ha de conegraveixer molt beacute la seva pragravectica
que moltes vegades en el sector acadegravemic o proshy perquegrave si no no serviragrave
fessional no ho fan I aquests valors els tenim en
compte a lrsquohora de fer la seleccioacute de les persones
que admetem perquegrave si srsquoha participat en algushy
nes associacions segur que drsquoaquiacute has apregraves un
conjunt de virtuts que no sols aprens amb els llishy
bres Per tant no preguntem quins soacuten els hobshy
bies sinoacute els compromisos civicoassociatius
Aquesta seleccioacute de personal en el sector puacuteblic
eacutes impossible Cal anar amb compte amb la milishy
tagravencia poliacutetica per exemple perquegrave si no ets del
color del Govern sembla que et vagi en contra
iquestMilitar en un partit poliacutetic hauria de ser una conshy
dicioacute negativa des del punt de vista de la valoracioacute
egravetica per accedir a un lloc de treball Doncs en
moltes administracions puacutebliques resulta que siacute
Cristoacutebal Coloacuten Partint de la base que la
cara eacutes el mirall de lrsquoagravenima crec que els ulls i la cara
de la gent diu molt de qui eacutes I mrsquoequivoco sovint
| 105
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 106
El text que ve a continuacioacute correspon a la siacutentesi de la intervencioacute que el magistrat Carles Cruz Moratones va fer en la conferegravencia de clausura del Simposi
CONFEREgraveNCIA DE CLAUSURA
Els liacutemits del secret professional
per Carles Cruz Moratones magistrat vocal del Consell General del Poder Judicial i primer director de lrsquoObservatori drsquoEgravetica Aplicada a la Intervencioacute Social
Agraeixo a lrsquoObservatori lrsquooportunitat que em doacutena de ser aquiacute i drsquoaportar el meu
granet de sorra per intentar ampliar el debat i la reflexioacute colmiddotlectiva sobre un
tema que mrsquoha preocupat al llarg de la meva vida professional Sempre que he
intervingut en quumlestions de violegravencia de gegravenere sorgeix la inquietud entre els
professionals de quumlestionarshyse Aixograve ho he de dir No ho he de dir Quegrave he de
fer He de sortir a anunciar el fet Tota aquesta situacioacute drsquoangoixa afecta els
professionals i els terapeutes i val la pena reflexionarshyhi colmiddotlectivament
106 |
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 107
La quumlestioacute del secret professional eacutes un
focus de conflictes egravetics Avui en dia que sembla
que la xarxa de serveis socials eacutes cada vegada
meacutes extensa i cada vegada eacutes meacutes exigent sorshy
geixen meacutes dubtes Hi ha certs dubtes que sorshy
geixen en lrsquoagravembit de la salut laboral la salut
mental la salut de tercers com eacutes el cas de la
contaminacioacute del virus de la SIDA i el cas de les
dades genegravetiques i del coneixement del genoma
Aquiacute srsquoobre tot un moacuten en quegrave fa certa basarda
de pensar fins a quin punt la ciegravencia podragrave arribar
a avanccedilarshyhi Inquieta pensar que pots saber
moltes coses del nostre comportament futur
saber com aquesta persona pot reaccionar pershy
quegrave tenim unes dades genegravetiques que ens ho
poden predeterminar Segurament la conclusioacute
no seragrave mai tan determinista perograve siacute que genera
inquietud i genera angoixa
El secret professional afortunadament eacutes
un dret fonamental que estagrave recollit a la Constishy
tucioacute espanyola en lrsquoarticle 242 que diu exacshy
tament laquoLa llei regularagrave els casos en quegrave per raoacute
de parentiu o de secret professional no srsquoestaragrave
obligat a declarar sobre fets presumptament deshy
lictiusraquo Per tant queda clar que eacutes un dret fonashy
mental cosa que vol dir que dins de tots els
drets nrsquohi ha uns que soacuten preponderants que
soacuten meacutes importants i que soacuten els drets fonashy
mentals (dels articles 14 al 29 i el de lrsquoobjeccioacute
de consciegravencia que eacutes el 30) Soacuten uns drets que
ilmiddotluminen tots els altres
Una altra quumlestioacute important eacutes que el seshy
cret professional srsquoequipara amb el lligam de pashy
rentiu La persona necessita tenir relacions
afectives amb el seu cercle meacutes iacutentim als quals
no es pot demanar que colmiddotlaborin amb lrsquoAdmishy
nistracioacute de Justiacutecia en la recerca de la veritat
quan hi ha un conflicte afectiu envers ella Per
tant davant drsquoaquest conflicte quan srsquoha drsquoanar
a lrsquoAdministracioacute de Justiacutecia per dir el que seacute i
puc perjudicar el meu marit pare fill o donahellip
aquest cercle afectiu srsquoha de respectar
Val meacutes tenir aquest cercle afectiu i de soshy
lidaritat que no pas anar a colmiddotlaborar amb lrsquoAdshy
ministracioacute de Justiacutecia Sempre que hi ha un
conflicte al final cal decidirshyse per un dels dos
elements que entren en colmiddotlisioacute El problema eacutes
que a vegades el que xoquen soacuten dos drets foshy
namentals i aquiacute eacutes on sorgeixen els problemes
egravetics meacutes importants que comentareacute amb casos
pragravectics Quina ponderacioacute cal fershyne Cal fer
preponderar un dret sobre lrsquoaltre i sacrificar el
que sigui menor Aquesta eacutes la dificultat
Un dret fonamental que cal
regular a traveacutes drsquouna llei
La Constitucioacute estableix que laquola llei regularagrave
els casosraquo perograve aquesta llei no existeix i el dret foshy
namental del secret professional no estagrave desenshy
volupat en cap llei exclusiva sinoacute que estagrave dispers
en lleis soltes Aquest eacutes un dels principals proshy
blemes i una de les principals conclusions a quegrave
arribo eacutes que hem drsquoaconseguir un clam que ja
existeix en molts sectors professionals perquegrave la
llei reguli el secret professional de manera global i
integradora
Quin fonament teacute el dret fonamental del seshy
cret professional Per quegrave srsquoha de preservar El
motiu central eacutes que el secret professional preserva
un altre dret fonamental que eacutes el dret a la intimitat
personal i familiar Tot eacutesser humagrave teacute un cercle de
sensacions de vivegravencies de fets de conductes
que soacuten la part meacutes iacutentima de la seva personalitat
que formen part del desenvolupament de la persoshy
nalitat humana i aixograve srsquoha de respectar
| 107
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 108
Per tant el secret professional protegeix en causat aquell mal eacutes quan srsquoha drsquoentrar en el
el seu nucli el dret a la intimitat El dret al secret regravegim de les excepcions Encara que la legislacioacute
professional eacutes un dret que tenim tots els professhy no ho hagi fet afortunadament la societat civil
sionals a qui es confia un secret tenim el deure avanccedila els legisladors en moltes coses i molts
lrsquoobligacioacute de preservarshylo i el ciutadagrave qualsevol colmiddotlegis professionals disposen de codis deontoshy
eacutesser humagrave teacute el dret que se li respecti aquest logravegics que soacuten extraordinaris En aquests codis hi
cercle drsquointimitat que ninguacute teacute dret a revelar si no ha les bases que el legislador hauria de seguir
eacutes amb el seu consentiment Des del punt de vista legislatiu essencialshy
Aquest eacutes el fonament individual perograve hi ha ment ens regim drsquouna banda per una llei del segle
un fonament que tambeacute eacutes colmiddotlectiu tota professhy XIX la Llei drsquoenjudiciament criminal que estableix
sioacute que es dedica a ajudar un altre a traveacutes del seu que tothom teacute lrsquoobligacioacute de denunciar un delicte
coneixement vol que la societat sagravepiga que allograve puacuteblic i que gairebeacute tothom teacute lrsquoobligacioacute drsquoanar a
que hom coneix no ho revelaragrave eacutes a dir lrsquointeregraves declarar davant drsquoun jutge respecte drsquoaquell delicte
estagrave en la colmiddotlectivitat A tota colmiddotlectivitat de treshy Dit aixiacute tots denunciem a tots tots som confidents
balladors socials drsquoadvocats de metges etcegraveshy de la policia i dels jutjats De lrsquoaltra perograve al Codi
tera li interessa que tothom sagravepiga que la seva penal hi ha un article que sanciona qui reveli el seshy
professioacute fa gala de preservar el secret professioshy cret professional Sembla aparentment una conshy
nal Es desborda la liacutenia de lrsquoindividu considerat tradiccioacute En quegrave quedem Srsquoha drsquoanar a
com a uacutenic i srsquoentra en el grup a la societat li inshy denunciar o srsquoha de callar Perquegrave si revelo les
teressa que hi hagi agraverees que no es puguin revelar dades de la persona sersquom posaragrave una pena
Per tant teacute dos fonaments un drsquoindividual i un de Aixograve hauria de desconcertar perograve el Codi
colmiddotlectiu penal tambeacute teacute uns eximents de responsabilitat
La necessitat que es reguli drsquouna vegada el que permeten rebaixar aquella obligacioacute de no reshy
dret al secret professional ve del fet que els professhy velar el secret professional i eacutes el sentit comuacute al
sionals han de saber mdashi el legislador hauria de dirmdash final el que inspira la resolucioacute dels conflictes
en quines condicions srsquoha de preservar el secret Sobre aixograve el Codi diu que es pot incoacuterrer en el
professional quines professions tenen dret a gaushy delicte de revelar secrets drsquouna persona que es
dirshyne en quines condicions amb quines excepshy coneix a causa de la professioacute perograve si es fa per
cions Perquegrave tambeacute cal plantejarshyse lrsquoaltra cara evitar un mal major no es teacute cap mena de responshy
del secret professional que soacuten les excepcions sabilitat penal
quan srsquoha de revelar o no el secret professional Hi ha un altre cas que diu que si srsquoexerceix
un cagraverrec que obliga a revelar els secrets que
srsquohan conegut en funcioacute drsquoaquell cagraverrec per la
El regravegim drsquoexcepcions funcioacute que es teacute tampoc es tindragrave cap problema
Quan hi ha un conflicte entre drets fonashy de responsabilitat Cal anar a solucions genegraverishy
mentals com el dret a la vida a la llibertat a la llishy ques que serveixin per a tots els delictes i per aixograve
bertat sexual a la integritat fiacutesica etcegravetera i el dret cal tenir una llei que ho aclareixi dedicada exclushy
a la intimitat de la persona que srsquoacusa drsquohaver sivament al secret professional
108 |
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 109
La legislacioacute estableix encara dos supogravesits
diferents com veurem en els casos pragravectics Una
cosa eacutes el secret professional drsquoallograve que se sap
que ha passat (com pot ser reconegraveixer haver agreshy
dit la parella) perograve tambeacute cal plantejarshylo quan
afecta un fet futur (com el de voler matar la pareshy
lla) Imaginem quegrave significa que un pacient digui
aixograve a un psiquiatre
En el primer cas la llei protegeix meacutes el seshy
cret professional ja que no pot evitar cap mal
perograve en lrsquoaltre cas es tracta drsquoevitar un fet un dany
a un tercer que encara es pot evitar El Codi penal
diu que castigaragrave aquella persona que pugui evitar
un delicte greu contra la vida la llibertat la inteshy
gritat fiacutesica la llibertat sexual sempre que ho
pugui evitar sense cap risc per a ell Si es pot fer
es teacute lrsquoobligacioacute drsquoavisar la policia o alguacute Aixograve
sobre un paper sembla molt clar perograve el professhy
sional es pot trobar moltes vegades que no teacute la
certesa que allograve es produeixi Eacutes diferent que digui
que laquola mataragraveraquo que no pas que digui que laquola mashy
tareacute avuiraquo i que laquoja tinc la pistolaraquo
Com que quan es va fer aquest article no
es filava tan prim com ara aquesta obligacioacute drsquoashy
nar a denunciarshyho eacutes per a quan es troba davant
drsquoun delicte flagrant i flagrant vol dir que allograve
srsquoestagrave veient o srsquoestagrave sentint Hi ha lrsquoobligacioacute de
dirshyho quan el risc eacutes imminent
Quan a un professional li diuen laquoFa molts
anys que rebo maltractaments perograve ara fa una
temporada que no passaraquo no ha de denunciar una
cosa aixiacute sinoacute mirar com pot ajudar aquella pershy
sona Com pot trobarshyli si fa falta lrsquoajuda del psishy
cograveleg o de lrsquoadvocat i convegravencershyla perquegrave conegui
quina eacutes la seva situacioacute i les seves necessitats No
pot perograve sortir corrents perquegrave si ho fa la feina
drsquoajudar els altres no la podragrave fer mai sinoacute que totshy
hom es convertiragrave en policia i en confident forccediloacutes
Una jerarquia normativa superior
Davant drsquouna certa inseguretat juriacutedica
com aquesta doncs no es pot anar amb lleis
disperses La legislacioacute sobre aquesta quumlestioacute no
srsquoha abordat per la dificultat drsquoaquestes probleshy
magravetiques que no soacuten fagravecils de regular Aixiacute i tot
el marc normatiu que tenim tracta el dret del seshy
cret professional com un dret fonamental En
canvi lrsquoobligacioacute genegraverica drsquoanar a declarar i anar
a denunciar els delictes puacuteblics forma part drsquouna
legislacioacute preconstitucional i no teacute el mateix nivell
de jerarquia normativa que teacute un dret fonamental
Eacutes un dret fonamental que teacute al seu nucli la proshy
teccioacute drsquoun altre dret fonamental eacutes a dir que
soacuten dos
Hi ha altres lleis meacutes modernes que srsquohan
preocupat en aspectes concrets de preservar el
secret professional com eacutes el cas dels embrions
humans mdashde la donacioacute i utilitzacioacutemdash en quegrave hi
ha una preocupacioacute a favor de preservar sempre
la intimitat dels donants i dels receptors En
aquest cas no hi ha mai lrsquoobligacioacute de declararshy
ho fins i tot en quumlestions tributagraveries Hi havia un
precepte a la Llei tributagraveria que obligava les pershy
sones mdashquan presentaven una declaracioacute de
renda amb unes despeses megravediquesmdash a dir en
les factures de les despeses quin havia estat el
tractament i la causa per la qual srsquohavia fet aquest
tractament Aixograve va arribar al Tribunal Suprem i va
dir que no perquegrave afectava la intimitat de la pershy
sona i no va obligar a reflectir aixograve a la factura
Una altra llei molt moderna de lrsquoany 2000 la
drsquoenjudiciament civil teacute un precepte molt interesshy
sant que diu laquoEn cas que hi hagi una persona en
lrsquoagravembit civil que estigui sotmesa a secret professioshy
nal podragrave dir al jutge que lrsquoalliberi de contestar deshy
terminades preguntes per no vulnerar aquest dret
i el jutge li diragrave si cal o no que contesti les pregunshy
| 109
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 110
tes perquegrave aixograve afectaria el secret professionalraquo
Per tant en lrsquoagravembit civil ja hi ha una llei que sempre
consultant el jutge permet no declarar
La llei de tractament de dades automatitzashy
des tambeacute teacute una gran preocupacioacute a preservar la
intimitat de les persones I finalment hi ha el fet de
la discriminacioacute Per quegrave els terapeutes no tenen una
regulacioacute especiacutefica genegraverica de secret professioshy
nal i en canvi en tenen els advocats els religiosos
els periodistes Per quegrave ells siacute i els professionals de
la intervencioacute social no Cal anar pensant quin eacutes el
fonament de perquegrave ells siacute que en tenen
Si un advocat defensa una persona davant
drsquouna acusacioacute no ha drsquoexplicar si ha fet o no allograve
de quegrave lrsquoacusen perquegrave si ho fa no el podragrave deshy
fensar La llei diu que els advocats no han de reshy
velar el secret professional I quegrave passa amb els
capellans Segurament en lrsquoimaginari colmiddotlectiu eacutes
el secret professional meacutes arrelat Crec que eacutes acshy
ceptat que el secret dels capellans no tingui liacutemits
que sigui absolut Quin eacutes el fonament drsquoaixograve Em
sembla que es podria trobar primer en el respecte
que hi ha a les creences religioses de persones
que creuen que hi ha una altra vida un moacuten meshy
tafiacutesic una justiacutecia divina que ja srsquoocuparagrave de fer
retre compteshellip I eacutes clar si al capellagrave li fem revelar
el secret ninguacute no creuragrave en la justiacutecia divina
Els periodistes tenen el secret respectat i
absolut els jutges ja no els cridem a declarar Pershy
quegrave la societat considera que perquegrave ens arribi la
informacioacute necessitem que aquell qui coneix una
informacioacute greu pugui anar a un periodista i aquest
no estigui obligat a revelar la seva font Gragravecies a
aixograve la gent tindragrave confianccedila en els periodistes per
anarshylos a explicar quegrave ha passat El cas Watershy
gate eacutes el tiacutepic de llibre i pelmiddotliacutecules Si no arriba a
havershyhi la confianccedila drsquoaquella font drsquoaquella gorja
profunda que va revelar a aquells periodistes quegrave
passava i no hagueacutes tingut la seguretat que mai el
delatarien no srsquohauria sabut mai
I el terapeuta No teacute una justificacioacute Eacutes
clar que siacute Si tens un problema vas al professional
perquegrave trsquoajudi No estagrave justificat que qui demana
una ajuda tingui la confianccedila que aquell professioshy
nal no revelaragrave allograve que li explica No teacute dret el ciushy
tadagrave a demanar una ajuda eficaccedil i certa Si resulta
que es reconeix a tot eacutesser humagrave tenir un cercle
afectiu que no declararagrave contra ell i teacute un professhy
sional no li hem de permetre no declarar les conshy
fidegravencies que li facin Crec que el secret estagrave
totalment justificat en lrsquoagravembit dels professionals
Un cas de relacioacute extramatrimonial
amb riscos per a la salut
Un cop fetes aquestes consideracions geshy
nerals sobre el marc legislatiu analitzem ara dos
casos concrets Lrsquoun eacutes el secret professional del
cas de lrsquoEulagravelia Ella casada amb en David teacute una
relacioacute extramatrimonial amb un home i consulta
a una treballadora social que coneix quegrave ha de fer
perquegrave teacute por drsquohaver quedat contaminada com a
consequumlegravencia drsquoaquesta relacioacute extramatrimonial
El primer problema que es planteja eacutes que lrsquoEulagravelia
no consulta la treballadora social com a professioshy
nal eacutes una consulta drsquoamistat perquegrave la coneix
perograve no estagrave treballant amb ella Cal tenir en
compte que el secret professional empara el proshy
fessional no pas lrsquoamic Es pot perdre una amisshy
tat perograve no es pot fer perdre la confianccedila a una
persona que ha vingut a buscar ajuda professional
per a uns coneixements Cal plantejar doncs la
funcioacute terapegraveutica i la confianccedila Les dues coses
justifiquen aquesta confidencialitat
Un cop coneguda la quumlestioacute la treballadora
social es planteja el primer dilema sobre si ho pot
110 |
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 111
explicar al seu equip En aquest cas no hi ha proshy
blema de revelar el secret professional si es fa en
lrsquoagravembit drsquoun equip de treball interdisciplinari En
aquest cas estagrave plenament justificat podershyho exshy
plicar a lrsquoequip que tambeacute queda vinculat al secret
professional sobre aquest cas per raoacute de la seva
feina i la confianccedila que srsquohi ha dipositat La majoria
de codis deontologravegics recullen la possibilitat de
compartir casos en equip i a meacutes la conveniegravencia
de fershyho mdashaixograve siacutemdash amb lrsquoampliacioacute del secret
professional a tots els membres drsquoaquest equip
El terapeuta perograve pot explicar a en David
mdashsi lrsquoEulagravelia no doacutena el seu consentimentmdash que
ella estagrave contaminada i que cal que prenguin preshy
caucions Aquiacute hi ha un conflicte molt serioacutes que
enfronta la intimitat de lrsquoEulagravelia amb el risc drsquoinfecshy
cioacute drsquoen David Per tant el conflicte eacutes de dos
drets fonamentals el dret a la intimitat contra el
dret a la integritat fiacutesica Aquiacute es pot topar amb
tres posicions la primera mdashla meacutes absolutamdash
confirma que no es pot dir res El secret professhy
sional vincula el professional i per tant no ho pot
dir a ninguacute meacutes Eacutes una posicioacute extrema en quegrave
el secret professional no teacute liacutemits La segona poshy
sicioacute eacutes la de blindatge fort que permetria dir a en
David la informacioacute perquegrave mdashefectivamentmdash
afecta la seva integritat o la seva salut I la tercera
posicioacute eacutes la que trobaria suport en la nostra leshy
gislacioacute actual la que busca els mandats legals mdash
com un metge que teacute lrsquoobligacioacute de certificar un
naixement o una defuncioacute El terapeuta teacute lrsquooblishy
gacioacute drsquoavisar en David del risc que pot coacuterrer si
no pren precaucions
En el cas de lrsquoEulagravelia i en David el primer
que ha de fer el terapeuta eacutes intentar convegravencer
lrsquoEulagravelia perquegrave expliqui el cas perograve si ella srsquoenshy
tossudeix a no fershyho caldria inclinarshyse a evitar el
risc que podria provocar a en David Eacutes a dir que
em sembla que hi hauria el deure de revelar el seu
secret professional El problema eacutes que en
aquesta presa de decisioacute el professional es pot
trobar en un camiacute sense sortida Teacute lrsquoopcioacute drsquoexshy
plicarshyho al seu equip i prendre la decisioacute conjunshy
tament tambeacute ho pot compartir amb la comissioacute
deontologravegica del seu colmiddotlegi professional o tambeacute
pot parlar amb el jutge i explicarshyli el conflicte fentshy
li saber que treballa amb el secret professional
Aquestes tres posicions soacuten correctes perograve no
podem oblidar que srsquoacabaragrave vulnerant un dret foshy
namental en benefici de lrsquoaltre
Un cas de maltractaments
Lrsquoaltre eacutes un cas de maltractaments en quegrave
la professional mdashlrsquoEstermdash es troba aquest conflicte
Estagrave tractant en Josep que fa dos anys mdashquan va
anar a la consultamdash havia maltractat la seva dona
i li va demanar ajuda perquegrave veia que no podia conshy
trolar els seus impulsos Durant aquests dos anys
ha seguit un tractament i al cap de dos anys la crishy
den a declarar sobre allograve que havia passat dos anys
enrere Ella es troba amb el dilema que sap que li
va pegar mdashperquegrave ell li ho va dirmdash perograve si ell ha
declarat que no ho va fer davant el jutge i ella ho
desmenteix lrsquoestagrave perjudicant Aquiacute es doacutena un
cop meacutes la doble condicioacute entre confianccedila i funcioacute
terapegraveutica clariacutessimament LrsquoEster eacutes psiquiatra i
considera que lrsquoevolucioacute drsquoen Josep ha estat favoshy
rable Quegrave ha de fer davant el jutge Ha de dir la
veritat ha de mentir ha drsquoinvocar el secret professhy
sional La veritat eacutes que es troba davant de dos
principis egravetics que xoquen el principi de justiacutecia mdash
la recerca de la veritat i la proteccioacute dels drets que
han estat vulneratsmdash i tambeacute el principi drsquoautonoshy
mia mdashque empara la intimitat drsquoen Josep i que lrsquoEsshy
ter no sap si ha de revelar
| 111
G
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 112
En la meva opinioacute lrsquoEster ha de ponderar
la situacioacute Ha de saber que si revela la veritat el
pot perjudicar i a meacutes ell segurament no voldragrave
que ho digui Tambeacute es pot emparar en el secret
professional amb les confidegravencies que li va fer en
Josep Ella pot explicar al jutge que lrsquoestagrave tractant
psiquiagravetricament des de fa dos anys pot dir que
lrsquoestagrave tractant drsquoun trastorn de control drsquoimpulshy
soshellip perograve pot estalviarshyse de revelar si va pegar
a la seva dona o no Estem donant informacioacute
perograve no estem revelant la seva confessioacute
En aquest sentit quan un jutge demana la
histograveria cliacutenica se li ha de preguntar quina part de
la histograveria cliacutenica vol consultar (Aquest cas ja ha
arribat al Tribunal Constitucional amb el tema de
les cliacuteniques drsquoavortament i com que els jutges
sovint fan les coses a lrsquoengrograves van demanar totes
les histograveries cliacuteniques de totes les pacients que hi
havien anat Davant drsquoaixograve la cliacutenica va dir que
no i va demanar al jutge que especifiqueacutes meacutes
El Tribunal Constitucional finalment va donar la
raoacute a la cliacutenica dient que el jutge havia de concreshy
tar en quins casos i per quines raons volia conshy
sultar els expedients cliacutenics)
Per tant tornant al cas de lrsquoEster podragrave exshy
plicar les dades de la seva actuacioacute professional
perograve no les revelacions que li hagi fet el seu pashy
cient En canvi quan en una sessioacute terapegraveutica
un pacient trsquoexplica que vol cometre un delicte
aquiacute ja no trsquoempara el secret professional Si no
es pot convegravencer aquella persona amb la tasca
terapegraveutica i amb totes les habilitats professionals
que es tinguin cal trobar la manera de fershyho
saber a traveacutes drsquoun familiar o fins i tot a la policia
per protegir la persona que pot ser viacutectima drsquoashy
quest delicte Per tant si no es pot desactivar per
la via terapegraveutica i eacutes molt greu cal evitarshyho per
altres vies
Una llei imprescindible
Acabo reiterant que cal continuar propiciant
el debat i la reflexioacute sobre la necessitat del secret
professional en tots els agravembits no sols en els clagravesshy
sics Si les lleis es fan per orientar les conductes
humanes cal donar seguretat i la gent ha de saber
quegrave es pot fer i quegrave no Per tant srsquoha drsquoinsistir que
una llei futura ha drsquoabordar aquesta quumlestioacute perquegrave
un professional ha de saber quan pot callar i quan
no ha de callar
Srsquoha de propiciar aquest debat en tots els
agravembits i mentre no hi hagi una legislacioacute srsquohan de
generar protocols de bones pragravectiques perquegrave tots
els professionals tinguin el suport del seu centre o
del seu colmiddotlegi professional i se sentin proveiumlts drsquoashy
questes eines
Finalment desitjo que ninguacute es trobi en
casos liacutemits i que si mai srsquohi troba lrsquoagafi ben proshy
veiumlt drsquoarguments
112 |
G
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 113
COMUNICACIONS
G Una lectura egravetica sobre els serveis socials i el seu abast per a un model drsquointervencioacute social per Cristina de la Cruz Ayuso doctora en Filosofia i professora drsquoEgravetica
a la Facultat de Ciegravencies Socials i Humanes de Deusto Bilbao
GGovern de la vida i intervencioacute social lrsquoarrel biopoliacutetica dels conflictes egravetics per Anna Quintanas professora de Filosofia de la Universitat de Girona
| 113
U
P
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 114
Aquesta eacutes una de la vintena de comunicacions que van ser presentades a les taules sectorials del Simposi acceptada per a la seva publicacioacute
na lectura egravetica sobre els serveis socials i el
seu abast per a un model drsquointervencioacute social
per Cristina de la Cruz Ayuso doctora en Filosofia i Humanes de Deusto Bilbao
0 revi
Amartya Sen afirma que laquoperquegrave una llibertat
sigui inclosa com a part drsquoun dret humagrave ha de ser
prou important per oferir raons perquegrave els altres li
prestin una atencioacute seriosa Hi ha drsquohaver algunes
rdquocondicions de llindarrdquo de rellevagravencia incloentshyhi la
importagravencia de la llibertat i la possibilitat drsquoinfluir en
la seva realitzacioacute perquegrave figuri de manera plausible
dins de lrsquoespectre dels drets humansraquo1 Aquest artishy
cle ofereix una lectura egravetica sobre els serveis socials
des de lrsquoenfocament dels drets humans Es pregunta
pel beacute que aquests protegeixen i per la rellevagravencia
social que teacute lrsquoesmentat beacute Analitza tant les condishy
cions com les raons que hauriacuteem de tenir en compte
per considerarshylos com allograve que srsquoha drsquoexigir com un
dret de ciutadania El dret de tots els ciutadans que
en algun moment de la seva vida necessitin acollirshy
se a una determinada prestacioacute social
1 Sen A (2010) La idea de la justicia Madrid Taurus pagraveg 399
i professora drsquoEgravetica a la Facultat de Ciegravencies Socials
El text forma part de les ponegravencies elaborashy
des en el marc drsquoun proceacutes de reflexioacute que va dur a
terme el 2009 el Departament de Poliacutetica Social de
la Diputacioacute Foral de Guipuacutescoa2 Lrsquoobjectiu de lrsquoesshy
mentat proceacutes era desenvolupar un model de sershy
veis socials a Guipuacutescoa basat en la persona atent
a les necessitats i demandes de la ciutadania i sosshy
tingut en principis com la dignitat la universalitat la
redistribucioacute i la solidaritat Lrsquoequip drsquoinvestigacioacute
Egravetica Aplicada de la Universitat de Deusto va rebre
lrsquoencagraverrec drsquoelaborar el marc egravetic de lrsquoesmentat
model intentant oferir alguns elements que des
drsquouna aproximacioacute egravetica permetessin concretarshyne
tant lrsquoabast com el contingut Com diem aquest
text recull part drsquoaquella reflexioacute Lrsquoeix central de la
nostra aportacioacute se sosteacute en el reconeixement dels
serveis socials com un dret social que cal protegir i
un beacute puacuteblic que cal promoure
2 Totes les ponegravencies drsquoaquest proceacutes de reflexioacute han estat publicades a Etxaniz M [et al] (2009) Ponencias del proceso de reflexioacuten Hausnarketa prozesuaren txostenak Donostia shy San Sebastiaacuten Diputacioacuten Foral de Gipuzkoa 452 pagraveg
114 |
E
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 115
En la reflexioacute amb quegrave iniciem aquest treball
Sen crida lrsquoatencioacute sobre una exigegravencia inherent als
debats com el que aquiacute presentem laquoEn els pronunshy
ciaments sobre drets humans sempre hi ha la posshy
sibilitat del desacord i lrsquoexamen criacutetic eacutes part del que
pot anomenarshyse la disciplina dels drets humansraquo 3
Sotmetre la nostra proposta a aquesta disciplina de
lrsquoescrutini puacuteblic i iniciar una reflexioacute sobre el llindar
de rellevagravencia social dels serveis socials per valorar
si poden figurar de manera plausible com un dret
humagrave meacutes eacutes lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball
1 ls serveis socials un dret social que cal
protegir i un beacute puacuteblic que cal promoure
Els serveis socials soacuten un dret social que cal
protegir Pertanyen a aquest conjunt de drets anoshy
menats drets de prestacioacute que reconeixen el dret
de les persones a rebre una segraverie de beacutens recursos
i serveis per cobrir algunes necessitats bagravesiques
que permetin suplir la manca actual o potencial
que tenim (o podem tenir) drsquoelles
El beacute que protegeixen els serveis socials eacutes
la interaccioacute4 Entenem la interaccioacute com la capacishy
tat de relacioacute i ajust de la persona amb ella mateixa
amb les altres persones i amb lrsquoentorn Des drsquoashy
questa perspectiva els serveis socials poden ser
considerats com un sistema articulat de suport que
doacutena resposta a traveacutes drsquouna segraverie de prestacions
i serveis especiacutefics a les necessitats que al llarg de
les diferents etapes de la seva vida una persona pot
tenir com a consequumlegravencia de les limitacions o desshy
ajusts a quegrave pugui veurersquos sotmesa tant la seva aushy
tonomia privada (autorealitzacioacute personal) com
puacuteblica (integracioacute social) i que colmiddotloquen (o poden
colmiddotlocar) aquesta persona en una situacioacute de vulshy
3 Sen A (2010) Op cit pagraveg 402
nerabilitat fragilitat dependegravencia io exclusioacute
Els serveis socials es poden considerar alshy
guna cosa meacutes que recursos Es converteixen des
de la perspectiva que defensem en aquest treball
en condicions (materials) de possibilitat per a lrsquoexershy
cici de la llibertat El seu objectiu eacutes tractar de gashy
rantir la magravexima igualtat possible en oportunitats de
vida a totes les persones de manera especiacutefica a
les meacutes vulnerables perquegrave de fet aquestes oporshy
tunitats es converteixin en recursos de llibertat per
a les persones Recursos per al desenvolupament
raonable (i digne) drsquohoritzons de realitzacioacute personal
que permetin una interaccioacute relacional adequada en
la societat (participar en la vida puacuteblica com un
membre actiu) Els serveis socials soacuten per tant un
beacute puacuteblic Soacuten beacutens de justiacutecia que cal promoure
Per beacutens de justiacutecia entenem aquells que
componen el que avui anomenem una vida amb un
miacutenim de qualitat Beacutens bagravesics per a una vida digna
sense els quals estagrave en perill el benestar i la segushy
retat de les persones Lrsquoatencioacute i la proteccioacute social
de les situacions de vulnerabilitat fragilitat depenshy
degravencia o exclusioacute soacuten alguns drsquoaquests beacutens de jusshy
tiacutecia que qualsevol ciutadagrave pel fet de sershyho pot
exigir a la seva comunitat poliacutetica amb tot el dret
Perograve no sols aixograve tambeacute soacuten beacutens de justiacutecia que
tota persona pel fet de sershyho pot exigir a tot el
conjunt de la humanitat Les institucions puacutebliques
tenen la responsabilitat de garantir la prestacioacute drsquoashy
quests beacutens recursos o serveis beacute directament beacute
indirectament a traveacutes drsquoorganitzacions a les quals
fins i tot no sent formalment puacutebliques reconeixen
la iniciativa i capacitat per desenvolupar una funcioacute
social drsquointeregraves comuacute i srsquohi basen per exercir la seva
responsabilitat puacuteblica
4 Drsquoacord amb lrsquoaproximacioacute de Fernando Fantova en laquoSistemas puacuteblicos de servicios sociales Nuevos derechos nuevas respuestasraquo Cuaderno de Deshyrechos Humanos nuacutem 49 Bilbao Universidad de Deusto pagraveg 49
| 115
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 116
Sens dubte un dels reptes fonamentals a
quegrave srsquoenfronta la promocioacute puacuteblica dels serveis soshy
cials remet a la necessitat de fixar lrsquoabast del recoshy
neixement subjectiu i universal de tots els ciutadans
per accedirshyhi Una proposta poliacutetica de serveis soshy
cials hauragrave de delimitar i precisar les condicions de
ciutadania que es requereixen per accedir a aquesshy
tes prestacions i ajuts que srsquoofereixen des de la carshy
tera de serveis socials Hauragrave drsquoaplicar en uacuteltima
instagravencia el test de la inclusioacute Aquest test consisshy
teix precisament a veure quins soacuten els nivells de reshy
coneixement dels drets socials als seus membres
en igualtat de condicions No sols per concretar a
qui correspon aquest acceacutes sinoacute tambeacute per proposhy
sar mesures concretes respecte als qui en una soshy
cietat laquono passenraquo aquest test de la inclusioacute En
aquest sentit cal destacar la responsabilitat de lrsquoAdshy
ministracioacute puacuteblica per articular mesures en dues dishy
reccions
shy Una meacutes immediata i necessagraveriament conshy
juntural correspon a lrsquoAdministracioacute puacuteblica
determinar quegrave fer amb aquelles persones
no legalment ciutadanes de lrsquoEstat que per
aquesta circumstagravencia es queden fora del
sistema de proteccioacute social
shy Una altra de caragravecter meacutes estructural corshy
respon a lrsquoAdministracioacute puacuteblica articular meshy
sures amb vocacioacute de transformacioacute
orientades a superar els factors estructurals
responsables de lrsquoexclusioacute que permetin
anar fent extensible aquest dret de ciutadashy
nia a tots els membres de la societat que enshy
cara no en gaudeixen
La ciutadania ara per ara i drsquoacord amb la
seva evolucioacute aquests uacuteltims anys no sols eacutes una
quumlestioacute formal En les nostres societats eacutes com
ens recorda Javier de Lucas un tiacutetol de poder5 Parshy
lar llavors del que eacutes una ciutadania activa i inclushy
siva i quines condicions es requereix per a aixograve en
el marc concret dels serveis socials eacutes un debat inshy
eludible Lrsquoassoliment de la inclusioacute eacutes sense cap
dubte un egravexit social No obstant aixograve eacutes un assoshy
liment complex que va meacutes enllagrave de la combinacioacute
de mesures ocupacioacute + habitatge + educacioacute per
a la integracioacute en les nostres societats
Una ciutadania inclusiva eacutes la manifestacioacute
drsquouna ciutadania madura en un context poliacutetic i soshy
cial igualment madur En ell les poliacutetiques puacutebliques
no poden ser neutrals No hi ha vida puacuteblica neutral
per aixograve eacutes necessari reconegraveixer lrsquohoritzoacute de valors
que hi ha darrere drsquoaquestes poliacutetiques puacutebliques
Les poliacutetiques socials han de ser el reflex del comshy
promiacutes poliacutetic per la justiacutecia social per la llibertat i
la igualtat Tambeacute per la solidaritat com una virtut
social imprescindible En societats complexes i gloshy
bals multiculturals i heterogegravenies com les nostres
en les quals el fenomen de la globalitzacioacute i el de la
migracioacute soacuten una realitat que cal mirar de cara amb
altres foacutermules meacutes agravemplies i multilaterals eacutes neshy
cessari precisar molt beacute el concepte de ciutadania
inclusiva per garantir aquest dret a no ser exclograves
Caldragrave pensar en altres modalitats per a la ciutadashy
nia en les quals el vincle [gradual] davant de la llei
no sigui la nacionalitat sinoacute la residegravencia estable
Tambeacute caldragrave pensar en altres foacutermules de particishy
pacioacute poliacutetica i social meacutes enllagrave del reconeixement
del dret al sufragi i en altres foacutermules drsquoacceacutes a la
condicioacute de ciutadania en termes drsquoigualtat
El reconeixement dels serveis socials marca
la laquoliacutenia de dignitatraquo drsquouna societat Eacutes un reconeishy
5 De Lucas J (2002) laquoLa herida original de las poliacuteticas de inmigracioacuten A propoacutesito del lugar de los derechos humanos en las poliacuteticas de inmigracioacutenraquo Isegoriacutea 0 (26) 59shy84 lthttpisegoriarevistascsicesindexphpisegoriaarticleview571572gt [Consulta 28shy11shy2009]
116 |
L
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 117
xement al dret drsquoassistegravencia de proteccioacute de
compensacioacute de suport social drsquohospitalitat drsquoashy
companyament drsquoorientacioacute de vincle de particishy
pacioacute de promocioacute etcegravetera que srsquoha de garantir a
tota persona quan al llarg de la seva trajectograveria vital
teacute lloc un desajust entre la seva autonomia (privada
i puacuteblica) i la xarxa drsquoajuts i suports relacionals que
necessita per exercirshyla per laquoacoblarshyse efectivashy
mentraquo per desenvoluparshyse autogravenomament en tots
els seus entorns vitals Els serveis socials soacuten nograveduls
bagravesics de la xarxa de benestar drsquoun territori determishy
nat que des de la proximitat i la normalitzacioacute es
converteixen en una eina que permet reduir i superar
els riscs drsquoexclusioacute social a quegrave pot veurersquos abocada
qualsevol persona quan aquest desajust no teacute una
atencioacute i proteccioacute social adequades
2 a persona centralitat dels serveis socials
Els serveis socials existeixen es protegeishy
xen i es promouen per garantir la qualitat de vida
bagravesica de les persones Tot i aixiacute no han de ser
considerats com a respostes orientades uacutenicashy
ment a palmiddotliar o compensar les dificultats o les
manques drsquoalguns ciutadans per a la realitzacioacute de
les seves metes vitals Els serveis socials soacuten al
contrari una resposta a algunes necessitats esshy
peciacutefiques que al llarg de la vida podem tenir totes
les persones i que ategraves lrsquoabast de les esmentades
necessitats requereixen atencioacute i proteccioacute social
Per aixograve mateix es converteixen en una exigegravencia
de caragravecter social Aquestes necessitats soacuten neshy
cessitats socials soacuten necessitats que tenim (o
podem tenir) totes les persones i que formen part
del que ha de ser considerat drsquointeregraves comuacute en
una societat
Les quumlestions que soacuten drsquointeregraves comuacute6 en
una societat no soacuten les quumlestions resultants de lrsquoashy
gregacioacute dels interessos reals de tots i cada un dels
ciutadans Els interessos individuals dels membres
drsquouna societat no permeten una suma uacutenica perquegrave
soacuten interessos plurals i diferents Parlem drsquointeregraves
comuacute per referirshynos a allograve que en una societat meshy
reix (o hauria de meregraveixer) tant lrsquoatencioacute de tots els
ciutadans com de les institucions puacutebliques Lrsquointeregraves
comuacute remet a allograve que en una societat drsquouna mashy
nera o altra ens interpelmiddotla i importa a totes les pershy
sones perquegrave el que estagrave en joc precisament eacutes la
nostra dignitat comuna i les bases de la nostra conshy
dicioacute ciutadana encara que despreacutes el problema en
quumlestioacute el visqui nomeacutes un grup de persones per les
contingegravencies de la vida Lrsquoabandonament la desshy
proteccioacute la violegravencia la fugida de la llar la dominashy
cioacute lrsquoatur la malaltia la solitud soacuten fets radicals que
afecten totes les dimensions de la vida drsquouna pershy
sona i formen part drsquoaquesta laquocarteraraquo de quumlestions
de les quals la nostra societat srsquoha de fer cagraverrec a
traveacutes entre altres de les respostes que ofereixen
els serveis socials a aquestes quumlestions Els serveis
socials es constitueixen drsquoaquesta manera com una
xarxa de respostes que per mitjagrave dels seus recurshy
sos busquen recolzar integrar inserir i protegir les
persones les seves famiacutelies i el conjunt de la societat
quan es troben en una situacioacute de fragilitat depenshy
degravencia vulnerabilitat i exclusioacute
Per tant els processos deliberatius que ens
han de portar a consensuar quines soacuten les necesshy
sitats socials de les quals srsquohan de fer cagraverrec els
serveis socials srsquohaurien de fonamentar en aquests
tres pilars
shy El respecte a la dignitat de la persona i la
recerca del seu reconeixement pragravectic
6 Drsquoacord amb lrsquoaproximacioacute de Victoria Camps en Paradojas del Individualismo Barcelona Criacutetica 1999 pagraveg 133shy134
| 117
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 118
shy El desenvolupament social just
shy La prioritat de les necessitats de les pershy
sones que estan en una situacioacute (o en risc drsquoestarshy
ho) de vulnerabilitat fragilitat dependegravencia i
exclusioacute
21 El respecte a la dignitat de la persona i la recerca del seu reconeixement pragravectic
Els serveis socials estan vinculats al respecte
i a la promocioacute de la persona i els diferents espais
socials i comunitaris en els quals es desenvolupa
Lrsquointeregraves comuacute remet a la responsabilitat de crear
les condicions socials necessagraveries i possibles en la
nostra societat perquegrave cada persona totes les pershy
sones pugui viure i realitzarshyse drsquoacord amb la seva
condicioacute de subjecte i fi de dignitat En lrsquoagravembit dels
serveis socials aixograve implica que aquestes condishy
cions socials han de ser condicions humanitzadoshy
res El reconeixement pragravectic de la dignitat en
aquest cas comporta atendre i protegir la persona
quan al llarg de la seva trajectograveria vital es trobi en
una situacioacute de vulnerabilitat de fragilitat de depenshy
degravencia o drsquoexclusioacute atendre i protegir la infantesa
en situacions de desproteccioacute les dones viacutectimes
de la violegravencia de gegravenere les persones que estan
en situacioacute o en risc drsquoexclusioacute social les persones
dependents o discapacitades o aquelles que viuen
una crisi de parella o de famiacutelia les persones anciashy
nes quan estan malaltes etc
La necessitat drsquoatencioacute i proteccioacute drsquouna pershy
sona la proximitat dels suports materials i relacioshy
nals que necessita lrsquoadequacioacute a les seves
necessitats concretes la resposta integral coordishy
nada i continuada a les esmentades necessitats la
prevencioacute el suport a les seves xarxes familiars i coshy
munitagraveries el reconeixement social drsquoaquestes xarshy
xes de convivegravencia la coordinacioacute amb els recursos
locals la promocioacute de nous models de gestioacute social
etc soacuten algunes de les condicions bagravesiques de la
intervencioacute que humanitzen que dignifiquen el sushy
port que una persona necessita (o pot necessitar)
per a lrsquoexercici de la seva autonomia (privada i puacuteshy
blica) Soacuten condicions bagravesiques que contribueixen
al reforccedilament de les seves opcions vitals i de la
seva condicioacute ciutadana que enforteixen els seus
vincles relacionals i comunitaris Soacuten condicions bagraveshy
siques drsquohumanitat que permeten des de la proxishy
mitat reduir i superar alguns dels riscs de lrsquoexclusioacute
22 El desenvolupament social just
Els serveis socials soacuten beacutens socials que han
de ser socialment distribuiumlts drsquoacord amb una segraverie
de criteris que tinguin com a referegravencia precisament
el respecte i el reconeixement pragravectic de la dignitat
de la persona Un proceacutes deliberatiu encaminat a
establir els criteris de distribucioacute (i gaudi per tant)
drsquoaquests laquobeacutens socialsraquo ha de reconegraveixer en primer
lloc el principi drsquolaquouniversalitatraquo que hi ha darrere del
seu reconeixement com a dret I ha de matisar en
un segon moment com srsquoarticula a la pragravectica
aquest principi drsquolaquouniversalitatraquo amb el criteri
drsquolaquoequitatraquo Ambdoacutes criteris remeten al mateix prinshy
cipi drsquoigualtat de tracte
El primer el drsquouniversalitzacioacute es refereix a la
igualtat de tracte com a equiparacioacute Davant de sishy
tuacions o circumstagravencies diferents que es consishy
deren irrellevants per al reconeixement o exercici
dels drets el tractament de totes les persones dashy
vant de la llei tambeacute ha de ser igual Es fa una absshy
traccioacute de les diferegravencies per equiparar aixiacute les
persones Aquesta eacutes sens dubte la formulacioacute
meacutes bagravesica de no discriminacioacute que eacutes subjacent a
la igualtat formal En les constitucions democragravetishy
ques es consideren irrellevants aspectes com la
118 |
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 119
raccedila el sexe la religioacute lrsquoegravetnia i es diu que aquestes
diferegravencies no han de donar lloc a situacions de disshy
criminacioacute davant de la llei En el nostre cas aquest
criteri drsquoigualtat de tracte com a equiparacioacute signishy
fica reconegraveixer que cap persona no pot ser exclosa
per cap motiu de la cobertura del sistema puacuteblic de
serveis socials En positiu totes les persones indeshy
pendentment de la nostra situacioacute fins i tot de lrsquoeshy
conogravemica (tant si eacutes precagraveria com acomodada)
tenim dret a rebre cobertura del sistema puacuteblic de
serveis socials Totes les persones som iguals en el
dret als serveis socials
Aquest principi drsquouniversalitzacioacute ha de moshy
dularshyse amb el drsquoequitat que en aquest cas com
hem assenyalat remet a una igualtat de tracte dishy
ferenciadora A fi drsquoevitar que aquesta exigegravencia drsquoishy
gualtat es converteixi en un element arbitrari
uniforme i indiferenciat de persones i circumstagravenshy
cies concretes (i rellevants) es considera necessari
de vegades un tractament diferenciat en situacions
semblants La igualtat en els drets no pot consistir
uacutenicament en una igualtat de tracte absoluta i inshy
condicional i a la fi buida i fins i tot injusta En
aquest cas a traveacutes drsquoaquest principi de diferenshy
ciacioacute es persegueix tambeacute no discriminar tenint en
compte condicions estructurals de la realitat que
soacuten o poden ser generadores de desigualtats meacutes
grans Drsquoaquesta manera introduint el criteri drsquoeshy
quitat es reconeix el caragravecter dinagravemic que ha de
tenir la igualtat en la seva aplicacioacute pragravectica Aplicat
al camp dels serveis socials aquest criteri drsquoigualtat
de tracte com a diferenciacioacute se sosteacute en la idea
que aquesta igualtat en drets srsquoha de matisar amb
una resposta adaptada a cada persona als seus
recursos circumstagravencies capacitats etc de mashy
nera que gragravecies al seu caragravecter diferenciador no
exclogui ninguacute de la cobertura del sistema puacuteblic
de serveis socials
El dinamisme que obliga lrsquoequitat fa necesshy
sari haver drsquoharmonitzar un conjunt de mesures
protectores en uns casos i drsquoaccioacute positiva en alshy
tres per delimitar la cobertura del sistema puacuteblic
de serveis socials
shy Les mesures drsquoaccioacute protectora tenen per
objectiu protegir colmiddotlectius vulnerables en circumshy
stagravencies drsquoespecial fragilitat o dependegravencia persoshy
nes amb discapacitat infantesa etc soacuten alguns dels
colmiddotlectius en quegrave recau aquesta consideracioacute de
laquogrups que han de ser protegitsraquo Aquestes mesures
srsquohan drsquoarticular oportunament des drsquoun enfocament
de proteccioacute no paternalista que impedeixi de pershy
petuar una cultura de dependegravencia i dominacioacute fentshy
les compatibles amb el principi drsquoigualtat de tracte i
no discriminacioacute han de ser mesures facilitadores
de suports especials per al desenvolupament de les
activitats bagravesiques de la vida quotidiana drsquoaquestes
persones que permetin assolir un grau satisfactori
drsquoautonomia personal en la comunitat
shy Les mesures drsquoaccioacute positiva soacuten una segraverie
de mecanismes que utilitzen el criteri de diferenciashy
cioacute per afavorir persones la situacioacute de les quals eacutes
de clar desavantatge discriminacioacute vulnerabilitat o
fragilitat respecte als altres Lrsquoobjectiu drsquoaquestes
mesures drsquoaccioacute positiva consisteix a eliminar
aquesta situacioacute de discriminacioacute o desavantatge
i afavorir drsquoaquesta manera una igualtat drsquooportushy
nitats efectiva per a totes les persones a traveacutes de
la potenciacioacute de les seves capacitats Les mesures
drsquoaccioacute positives exigeixen quatre requisits
bull Motivacioacute que hi hagi una situacioacute real de
discriminacioacute o desavantatge injustificat
bull Proporcionalitat que hi hagi un equilibri
raonable entre la mesura adoptada i lrsquoobjecshy
tiu perseguit
bull Eficagravecia que les mesures tinguin una natushy
ralesa que condueixi de veritat a la igualacioacute
| 119
L
[
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 120
drsquooportunitats no a palmiddotliar la desigualtat
bull Transitorietat que la mesura desaparegui
una vegada aconseguit lrsquoobjectiu Les meshy
sures drsquoaccioacute positiva soacuten mesures amb un
caragravecter transitori
La modulacioacute del principi drsquouniversalitat i el
principi drsquoequitat no resulta fagravecil a lrsquohora de valorar
especialment en termes econogravemics el que les exshy
igegravencies drsquoequitat impliquen per a la garantia de la
universalitat (i per tant gratuiumltat) dels serveis soshy
cials El debat sobre el sistema de copagament
recollit en alguns textos normatius teacute a veure preshy
cisament amb les dificultats drsquoarticulacioacute drsquoambshy
doacutes principis a lrsquohora de definir el grau de
participacioacute directa de les persones usuagraveries en el
financcedilament dels serveis socials de responsabilitat
puacuteblica7
23 La prioritat de les necessitats de les persones que estan en una situacioacute (o en risc drsquoestarshyho) de vulnerabishylitat fragilitat dependegravencia i exclusioacute
Lrsquointeregraves comuacute remet no sols a la necessitat
de delinear els problemes dels quals una societat
srsquoha de fer cagraverrec sinoacute que remet tambeacute i princishy
palment a lrsquoobligacioacute de buscar el desenvolupashy
ment de la justiacutecia en la resposta que es doni a
aquests problemes mitjanccedilant lrsquoexercici de la soshy
lidaritat En lrsquoagravembit dels serveis socials aixograve signishy
fica el reconeixement de la seva condicioacute
preferencial en lrsquoagravembit de la intervencioacute social com
a resposta a les necessitats i drets de totes les
persones que es trobin en una situacioacute de vulneshy
rabilitat a ser atesos i protegits a rebre els suports
que ella o les seves xarxes familiars o comunitagraveries
necessitin
3 rsquoenfocament de les capacitats
davant lrsquoassistencialisme]
El reconeixement pragravectic de la dignitat de les
persones eacutes inseparable del reconeixement de les
seves capacitats i de les seves potencialitats Fins i
tot en situacioacute de vulnerabilitat fragilitat dependegravenshy
cia o exclusioacute eacutes necessari reconegraveixer totes les
persones en la seva capacitat i en les seves potenshy
cialitats independentment del grau o possibilitat
de realitzacioacute que tingui Un model de serveis soshy
cials ha de procurar allunyarshyse drsquouna visioacute assisshy
tencialista de la intervencioacute que pren com a
referegravencia la persona des de la seva manca o de
la seva privacioacute Fins i tot sent real aquesta manca
no srsquoha drsquoidentificar naturalment amb allograve que
aquesta persona laquoeacutesraquo No hi ha una persona en el
punt zero de la manca o de la privacioacute o de la fragilitat
o de la dependegravencia No entendreshyho aixiacute significa
perpetuar una relacioacute de dominacioacute i dependegravencia
entre qui pot i qui no pot qui teacute i qui no teacute qui eacutes
capaccedil i qui no teacute condicions per sershyho etc
Potenciar les capacitats comporta treballar
des del meacutes profund de lrsquohumagrave Implica no sols treshy
ballar amb les persones sinoacute tambeacute amb les seves
xarxes de convivegravencia familiars i comunitagraveries a fi
de rehabilitar i restaurar relats de vida vincles de pershy
tinenccedila agravembits de sentit activacioacute de recursos pershy
sonals i comunitaris confianccedila autoestima Els
serveis socials veacutenen marcats per una trajectograveria que
els reconeix com a prestadors de serveis des drsquoun
enfocament merament recursista i instrumental La
dimensioacute econogravemica drsquoaquestes prestacions eacutes una
quumlestioacute ineludible de gran penetracioacute poliacutetica i social
soacuten serveis que comporten una assignacioacute de recurshy
sos molt important I tanmateix cal reconegraveixer que
7 Una anagravelisi detallada sobre les diferents posicions que hi ha respecte a aquesta modalitat de copagament ha estat desenvolupada per Fantova F en op cit pagraveg 119shy122
120 |
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 121
fins i tot sent aixiacute lrsquoassignacioacute de recursos materials
eacutes el meacutes barat i fagravecil de garantir en un sistema puacuteblic
de serveis socials Forma part drsquoaquest tipus de
quumlestions que depenen de la deliberacioacute i fins i tot
de la negociacioacute quan hi ha posicions contragraveries Deshy
penen de consensos i de la voluntat poliacutetica i ciutashy
dana Encara que aixograve eacutes fonamental eacutes necessari
tambeacute promoure un enfocament dels serveis socials
que rescati el valor drsquoaquests beacutens relacionals a quegrave
ens hem referit i que no solen ser presents en lrsquoenshy
focament habitual de recursos administrats que sersquols
sol atorgar
Els serveis socials no han de ser vistos uacutenicashy
ment com a respostes materials orientades a palmiddotliar
totes les mancances o necessitats drsquoalgunes persoshy
nes Soacuten una resposta a algunes demandes i necesshy
sitats de totes les persones Necessitats i demandes
que no remeten uacutenicament a la seva satisfaccioacute insshy
trumental Els serveis socials soacuten una resposta
tambeacute a necessitats interpersonals comunicacioshy
nals demandes que remeten a mons de vida a sigshy
nificats personals molt significatius que reclamen
tambeacute la proximitat entre lrsquoatencioacute dels serveis soshy
cials i els entorns naturals familiars i comunitaris de
les persones Joaquiacuten Garciacutea Roca ho ilmiddotlustra de la
manera seguumlent laquoQuan un anciagrave demana un servei
a domicili o una persona sotmesa a un uacutes indegut
de la droga demana ajuda no sols demanen una
prestacioacute sinoacute que estan solmiddotlicitant una relacioacute inshy
terpersonal estan parlant de la seva debilitat de la
seva impotegravencia per ser autogravenoms de la seva proshy
testa amb qui els ha deixat a lrsquoestacada o simpleshy
ment busquen companyia per alleugerir la seva
situacioacute Al costat dels elements instrumentals que
poden satisfershyse a traveacutes drsquouna prestacioacute (una penshy
sioacute o una residegravencia terapegraveutica) apareixen els eleshy
ments expressius que estan vinculats a la identitat
a la biografia personal als mons vitalsraquo8 Des drsquoashy
questa perspectiva els serveis socials poden ser
considerats tambeacute atenent a lrsquoexercici de la solidashy
ritat en la justiacutecia com a beacutens que es prolonguen en
la perspectiva de la gratuiumltat Aquests mdashja se sapmdash
no es poden exigir perquegrave proporcionarshylos garanshy
tirshylos no constitueix un deure encara que siacute que pot
constituir un deure garantir el que soacuten condicions en
general necessagraveries perograve no suficients per a la seva
realitzacioacute
Les capacitats remeten a allograve que una pershy
sona eacutes capaccedil de fer i de ser Les capacitats no soacuten
recursos Soacuten el que una persona eacutes capaccedil de ser i
de fer amb aquests recursos Lrsquoenfocament de les
capacitats incideix en el fet que allograve nuclear eacutes que
la persona sigui capaccedil de convertir aquests recursos
(i oportunitats) en llibertat I tambeacute que la persona
sigui capaccedil de responsabilitzarshyse de les eleccions
que li ho possibiliten Es pregunta pel que una pershy
sona fa i pel que estagrave en condicions de poder fer i
donarshyne compte Les oportunitats adquireixen en
aquesta proposta un valor meacutes efectiu sobretot pershy
quegrave permeten allunyarshynos tambeacute drsquoaquest enfocashy
ment Apareixen com un element meacutes al servei del
que una persona estagrave en condicions de poder fer
per laquoposar en marxaraquo la seva vida drsquouna manera pleshy
nament humana
Aquest enfocament finalment defensa que hi
ha agraverees centrals del funcionament humagrave i que cal
establir una segraverie de laquocapacitats miacutenimes bagravesiques
i fonamentalsrdquo necessagraveries per al desenvolupament
ple de les persones i preguntar si les persones soacuten
capaces de posarshyles en accioacute o no Per a aixograve ldquouna
8 Garciacutea Roca J laquoMemorias silenciadas en la construccioacuten de los servicios socialesraquo Cuadernos de Trabajo Social nuacutem 19 2006 pagraveg 211
| 121
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 122
condicioacute necessagraveria de justiacutecia per a un ordenament
poliacutetic puacuteblic eacutes que ell mateix ofereixi als ciutadans
un cert nivell bagravesic de capacitat Si la gent es troba
sistemagraveticament per sota del nivell miacutenim en alguna
drsquoaquestes agraverees centrals aquest fet hauria de veushy
rersquos com una situacioacute injustaraquo9
No podem deixar de subratllar dos aspectes
drsquoaquest enfocament de les capacitats que resulten
problemagravetics i complexos en el moment de la seva
concrecioacute pragravectica Drsquouna banda eacutes difiacutecil prioritzar
les capacitats de les persones sense haver garantit
abans que les seves necessitats bagravesiques estan coshy
bertes Drsquoaquesta manera les necessitats avancen
una posicioacute a les capacitats en un potencial proceacutes
de promocioacute puacuteblica drsquounes davant les altres De lrsquoalshy
tra aquest enfocament exigeix que hi hagi un iacutendex
(una llista) que reconegui quines soacuten aquestes cashy
pacitats bagravesiques el desenvolupament de les quals
hauria de facilitar i garantir lrsquoEstat a tots els ciutadans
Respecte a la primera quumlestioacute es pot dir que
la distincioacute eacutes absolutament pertinent en societats i
en paiumlsos empobrits del sud i en contextos de poshy
bresa extrema on lrsquoatencioacute de les necessitats bagravesishy
ques eacutes efectivament una prioritat absoluta davant
la promocioacute de les capacitats (encara que no lrsquoexshy
clou) La satisfaccioacute de les necessitats bagravesiques imshy
plica un primer requisit ineludible Davant drsquoaquesta
realitat no ens queda sinoacute replegar les capacitats
per a un segon moment Ara beacute en societats com
les nostres les necessitats que soacuten considerades bagraveshy
siques per al desenvolupament drsquouna vida de qualishy
tat no es distingeixen substancialment de les
capacitats bagravesiques Per aixograve pensem que en el
nostre context la promocioacute de les capacitats es conshy
verteix en lrsquoenfocament nuclear que cal impulsar des
del pla poliacutetic i el que ha de servir de base per justishy
ficar un model de serveis socials
Lrsquoenfocament de les capacitats eacutes un enfoshy
cament robust que posa al centre la persona i reshy
coneix la necessitat de la seva gradual
responsabilitzacioacute i apoderament mitjanccedilant lrsquoashy
portacioacute dels suports i prestacions que necessita
per avanccedilar en aquest proceacutes Eacutes un enfocament
que vol evitar el perill de constituirshyse en una xarxa
de serveis protectora i eminentment assistencial
que genera ciutadans passius i que per a aixograve neshy
cessita connectar amb altres processos compleshy
mentaris a aquell que compensen els serveis
socials Eacutes un enfocament en definitiva que posa
al centre del seu model drsquointervencioacute les possibilishy
tats de la persona No les seves mancances sinoacute
les seves possibilitats i capacitats per assumir fins
on sigui humanament possible la seva progravepia vida i
la seva participacioacute en la comunitat Eacutes un enfocashy
ment que a meacutes posa el focus no sols en les pershy
sones sinoacute tambeacute en les condicions de possibilitat
que es requereix dels altres i de lrsquoentorn de les
seves xarxes de proximitat familiars i comunitagraveries
per progressar en aquest proceacutes de coresponsabishy
litzacioacute Per avanccedilar en definitiva en aquest proceacutes
de reconciliacioacute social a traveacutes drsquoaquesta porta
drsquoentrada universal que soacuten els serveis socials
Respecte a la segona quumlestioacute eacutes difiacutecil esshy
tablir un ordre de prioritats que reconegui quines
soacuten les capacitats el desenvolupament de les quals
hauria de facilitar i garantir lrsquoEstat a tots els ciutashy
dans El debat referent a aixograve eacutes ampli Srsquoafirma
que el dret als serveis socials ha de protegir i poshy
tenciar mitjanccedilant lrsquoatencioacute de les necessitats que
tenim (o podem tenir) totes les persones demanshy
122 |
9 Nussbaum M (2006) Las fronteras de la justicia Consideraciones sobre la exclusioacuten Barcelona Paidoacutes
4 D
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 123
dants drsquoaquests serveis les capacitats que soacuten vashy
luoses per al desenvolupament drsquouna vida digna
Colmiddotlectivament assumim la responsabilitat de proshy
tegir i potenciar aquestes capacitats El problema
comenccedila a lrsquohora de decidir no sols quines soacuten
aquestes capacitats sinoacute tambeacute quin eacutes lrsquoordre de
prioritat que hi ha entre elles Un model de serveis
socials srsquoha drsquoemparar en la memograveria de les lluites
pel reconeixement i en les demandes legiacutetimes que
hi ha darrere drsquoaquestes lluites per delimitar la carshy
tera dels beacutens de justiacutecia que teacute la responsabilitat
puacuteblica de protegir i potenciar
La capacitat de cuidarshyse un mateix la capashy
citat de viure fins al terme drsquouna vida humana drsquouna
durada normal la capacitat de poder mantenir una
bona salut incloentshyhi la salut reproductiva el dret a
rebre una alimentacioacute adequada i disposar drsquoun lloc
adequat per viure la capacitat de mourersquos lliurement
drsquoun lloc a lrsquoaltre La proteccioacute dels atacs (inclosos
els sexuals i de violegravencia domestica) la capacitat
drsquoactuar la capacitat de participar en lrsquoadopcioacute de
decisions la capacitat de participar en la vida drsquouna
comunitat la capacitat de comunicar la capacitat
de desenvolupar plenament la nostra afectivitat la
capacitat drsquointeractuar la capacitat de poder viure
amb i per als altres la capacitat de poder desenvoshy
lupar un projecte de vida i de buscar formes drsquoassoshy
ciacioacute humana el dret a buscar una feina etc soacuten
algunes de les capacitats que pertanyen a la llista de
les que cal protegir o potenciar sense la necessitat
drsquohaver de justificarshyles meacutes enllagrave del que en termes
de dignitat significa la seva manca o privacioacute
En qualsevol cas la conclusioacute meacutes significashy
tiva que es pot extreure en aquest moment eacutes que
lrsquoEstat srsquoha de comprometre en aquesta tasca de
concrecioacute de quines han de ser aquestes capacitats
bagravesiques que ha de protegir i promoure Lrsquoha drsquoinshy
corporar com a part de la seva progravepia responsabilitat
amb la societat No hi ha dubte que lrsquoEstat teacute alguna
cosa a dir sobre quines soacuten aquestes capacitats que
srsquohan de promoure i quins soacuten els nivells miacutenims drsquoashy
questes capacitats que ha de garantir Tambeacute eacutes cert
que lrsquoEstat no pot ni ha drsquoestar sol en aquesta tasca
Diguem que a aquesta tasca hi estem cridats tambeacute
tots els ciutadans com a part de la nostra responsashy
bilitat amb una societat en quegrave hem de participar Un
paper crucial en la defensa dels drets de la ciutadashy
nia i en el reconeixement de les capacitats que han
de ser protegides i promocionades des del marc
dels serveis socials drsquoun territori correspon tambeacute a
les xarxes socials a les entitats drsquoiniciativa i intervenshy
cioacute social en les quals lrsquoEstat srsquoha basat per a lrsquoexershy
cici de la seva responsabilitat puacuteblica amb relacioacute
en aquest cas als serveis socials
e la necessitat drsquoassistir
al repte de transformar
Un model de serveis socials eacutes cridat a artishy
cularshyse com un nogravedul meacutes de lrsquoarquitectura puacuteblica
social Tambeacute eacutes interpelmiddotlat a promoure de manera
proactiva la vinculacioacute de xarxes de ciutadania resshy
ponsables i compromeses amb la justiacutecia solidagraveria
la participacioacute dels agents socials i el suport i impuls
drsquoespais alliberats en les nostres societats per posar
en marxa processos de transformacioacute social
Fins que el model drsquoEstat de benestar no ha
comenccedilat a mostrar siacutemptomes drsquoevident crisi i deshy
bilitat no ha estat necessari apelmiddotlar a la dimensioacute
ciutadana drsquoun problema que crida no sols a la inshy
tervencioacute laquocompensatograveriaraquo de lrsquoEstat sinoacute tambeacute a
la responsabilitat i a la solidaritat de la ciutadania La
situacioacute actual ens ofereix un escenari confuacutes que
posa de manifest tambeacute les dificultats per canalitzar
les expressions de responsabilitat i de solidaritat que
els serveis socials necessiten de la ciutadania De
| 123
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 124
fet una de les limitacions meacutes grans per apelmiddotlar a la
solidaritat i a la responsabilitat ciutadana de persoshy
nes i organitzacions en les nostres societats estagrave en
el fet que hem abandonat aquesta solidaritat i
aquesta responsabilitat a les mans del que consideshy
rem que ha de ser un Estat providencial capaccedil de
compensar i reparar tots els desajusts i desigualtats
que el mateix sistema genera La promocioacute de la soshy
lidaritat ciacutevica necessita accions a escala macro i a
escala micro que permetin a la ciutadania identificar
com a laquopropiraquo aixograve que sembla que no teacute res a veure
amb cada un de nosaltres Es tracta de generar forshy
mes de cooperacioacute que ens permetin interrelacionar
laquodrsquouna altra maneraraquo (meacutes equitativament) lrsquoordre
econogravemic i lrsquoordre social I aquests han de ser moshy
dels de cooperacioacute social que reforcin la idea de vinshy
cle i deute social
La dinagravemica de la solidaritat com una exshy
igegravencia que compensa les limitacions de la justiacutecia
srsquoha drsquoalinear amb lrsquoassumpcioacute seriosa de les resshy
ponsabilitats que com a ciutadans i organitzacions
tenim per fer front a aquestes quumlestions drsquointeregraves
comuacute a les quals responen els serveis socials
Aquesta responsabilitat es desenvolupa no uacutenicashy
ment des de lrsquoassumpcioacute individual dels deures
sinoacute des de la que eacutes definida i organitzada de mashy
nera plural a traveacutes de les xarxes ciutadanes de coshy
operacioacute Per aixograve eacutes important que la preocupacioacute
per encoratjar des de lrsquoAdministracioacute puacuteblica valors
com la participacioacute la responsabilitat o la solidaritat
en la ciutadania srsquoinscriguin en un marc meacutes ampli
de sensibilitzacioacute i participacioacute social a traveacutes drsquoashy
questes xarxes ciutadanes que soacuten a prop de les
realitats drsquoexclusioacute o vulnerabilitat
Respecte a la necessitat de transformar cal
assenyalar que no eacutes una opcioacute sinoacute que eacutes una
obligacioacute per a tots aquells que drsquouna manera o
altra directament o indirectament tenen o comparshy
teixen la responsabilitat puacuteblica dels serveis socials
en un territori Lrsquoexigegravencia de transformar i de busshy
car nous models drsquointervencioacute social ha de ser al
centre mateix dels objectius estrategravegics drsquoun sisshy
tema puacuteblic de serveis socials per a un territori
Aquesta eacutes una quumlestioacute que remet a tot lrsquoabast del
sistema al que proposa de fer com proposa de fershy
ho i amb qui quegrave reconeix amb qui concerta etc
Transformar en el marc dels serveis socials implica
tambeacute recuperar i reconegraveixer lrsquoabast poliacutetic i transshy
formador de moltes experiegravencies socials que avui
als ulls drsquouna societat colonitzada per lrsquoeconomia
apareixen com a marcs drsquoexperimentacioacute social
molt fragmentaris i micro amb poca incidegravencia i
poder transformador
Transformar en el marc dels serveis socials
significa treballar meacutes enllagrave de lrsquoagravembit institucional
Significa reconegraveixer impulsar i donar suport a esshy
pais per a lrsquoalternativa en les nostres societats Reshy
conegraveixer i impulsar el treball drsquoinnovacioacute social que
des drsquoalgunes zones alliberades dels serveis soshy
cials es duu a terme per impulsar canvis concrets
en la forma de vida de les persones i que srsquoenfronshy
ten a la vulnerabilitat des drsquoun punt de vista meacutes
global i transformador que soacuten meacutes creatives i
tenen una sensibilitat meacutes gran per treballar des
drsquoaltres vectors de la intervencioacute social en la reshy
cerca de solucions
Sens dubte aixograve supera el marc drsquoactuacioacute
dels serveis socials perograve no supera el marc de la
seva responsabilitat puacuteblica ja que una de les poshy
tencialitats meacutes grans drsquoaquestes iniciatives consisshy
teix precisament en el fet que es converteixen en
espais que possibiliten la recuperacioacute de lrsquoespai puacuteshy
blic per part de la ciutadania Soacuten vehicles que posshy
sibiliten lrsquoexercici de la solidaritat ciacutevica que
promouen la participacioacute ciutadana que possibiliten
formes de convivegravencia noves i diferents etc
124 |
G
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 125
La complexitat de les vulnerabilitats socials
exigeix muacuteltiples vectors de transformacioacute no sols
els que veacutenen des de laquodaltraquo Implica tenir capacitat
per reconegraveixer els nous problemes de la diversitat
exigeix creativitat en la resposta a aquests probleshy
mes exigeix ser a prop de les experiegravencies comushy
nitagraveries incorporar variables que connectin amb
preocupacions reals i que ajudin a construir tambeacute
sentit colmiddotlectiu
| 125
i i i i i
i i f i i
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 126
Aquesta eacutes una de la vintena de comunicacions que van ser presentades a les taules sectorials del Simposi acceptada per a la seva publicacioacute
Govern de la v da ntervenc oacute soc al
lrsquoarrel b opoliacutet ca dels con l ctes egravet cs
per Anna Quintanas professora de Filosofia de la Universitat de Girona
Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes intenshy
tar mostrar la importagravencia que pot tenir desvelar
el rerefons biopoliacutetic dels problemes egravetics sorgits
en lrsquoagravembit de la intervencioacute social Massa sovint
srsquooblida que els conflictes de valors solen comshy
portar de manera meacutes o menys expliacutecita unes deshy
terminades relacions de poder Per ilmiddotlustrar la
connexioacute entre egravetica i poliacutetica entre conflictes de
valors i relacions de poder resulta especialment
uacutetil fer referegravencia a la genealogia dels conceptes
de bioegravetica i biopoliacutetica
El terme bioegravetica el devem a lrsquooncograveleg nordshy
americagrave V R Potter (1911shy2001) que lrsquoutilitzagrave per
primera vegada en el seu article laquoBioethics the
science of survivalraquo que va aparegraveixer el 1970 a la
revista Perspectives in Biology and Medicine tot i
que la divulgacioacute drsquoaquest neologisme no va arribar
fins al 1971 quan Potter va publicar la seva cegravelebre
obra Bioethics Bridge to the Future1 Pel que fa al
concepte de biopoliacutetica tot i existir anteriorment
va ser el pensador francegraves M Foucault (1926shy1984)
qui el va popularitzar2 a partir de la seva utilitzacioacute
en el darrer capiacutetol de La voluntat de saber (1976)
titulat laquoDret de mort i poder sobre la vidaraquo3
1 V R Potter laquoBioethics the science of survivalraquo A Perspectives in Biology and Medicine Nova York 1970 Bioethics Bridge to the Future Englewood Cliffs NJ PrenticeshyHall Pub 1971 2 Segons R Esposito lrsquoautor que va utilitzar primer el concepte de biopoliacutetica probablement va ser el suec R Kjellen en la seva obra LrsquoEstat com a forma de vida (1916) Sobre la genealogia drsquoaquest concepte cf R Esposito Biacuteos Biopoliacutetica y filosofiacutea Buenos Aires Amorrortu 2006 3 Cf M Foucault laquoDerecho de muerte y poder sobre la vidaraquo A Historia de la sexualidad I La voluntad de saber Madrid Siglo XXI 1989 p 161shy194 Amb relacioacute a la gegravenesi del concepte de biopoliacutetica cal tenir en compte tambeacute la lliccediloacute dictada per Foucault al Colmiddotlegi de Franccedila el 17 de marccedil de 1976 titulada laquoDel poder de sobirania al poder sobre la vidaraquo Cf M Foucault laquoDel poder de soberaniacutea al poder sobre la vidaraquo A Genealogiacutea del racismo De la guerra de las razas al racismo de Estado Madrid Ediciones de La Piqueta 1992 p 247shy273
126 |
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 127
Per tant tot sembla indicar que els anys seshy
tanta va aparegraveixer una nova preocupacioacute alhora
egravetica i poliacutetica al voltant del laquobiosraquo Ara beacute seria ershy
roni pensar que Potter es va interessar nomeacutes pel
vessant egravetic i Foucault per la seva banda pel vesshy
sant poliacutetic En primer lloc cal tenir present que el
significat del terme bioegravetica eacutes actualment molt difeshy
rent del que originagraveriament li atorgagrave Potter Sens
dubte la tendegravencia ha estat reduir la bioegravetica a lrsquoashy
nagravelisi de les problemagravetiques egravetiques derivades de
lrsquoassistegravencia i la recerca megravediques Perograve a meacutes a
meacutes aquesta reduccioacute tambeacute ha implicat sovint desshy
vincular els conflictes de valors apareguts en aquest
agravembit de les relacions de poder que hi solen anar
associades Es podria dir que la bioegravetica megravedica no
srsquoha caracteritzat per subratllar el rerefons biopoliacutetic
dels conflictes egravetics sinoacute que meacutes aviat srsquoha limitat
a la resolucioacute de casos concrets Els debats de bioshy
egravetica megravedica sobre temes com lrsquoeutanagravesia lrsquoengishy
nyeria genegravetica o el consentiment informat no solen
dedicar gaire atencioacute al context social poliacutetic i ecoshy
nogravemic en quegrave aquestes problemagravetiques es manifesshy
ten No obstant aixograve Potter va ser plenament
conscient del fet que amb relacioacute al laquobiosraquo egravetica i
poliacutetica no es poden desvincular
Com a doctor en bioquiacutemica i oncograveleg eacutes
cert que Potter es preocupagrave pels conflictes egravetics sorshy
gits en lrsquoassistegravencia i la recerca megravediques perograve va
concebre la bioegravetica en un sentit molt meacutes ampli
com es pot comprovar en el tiacutetol del seu article de
1970 on la defineix com a laquociegravencia de la supervivegravenshy
ciaraquo Potter va tenir plena consciegravencia de les contrashy
diccions inherents a la societat industrialitzada i
tecnocientiacutefica drsquouna banda disposa drsquoun nombre
creixent i diversificat de recursos i beacutens mentre que
de lrsquoaltra paradoxalment tant el moacuten humagrave com el
medi ambient es veuen amenaccedilats per dramagravetiques
problemagravetiques drsquoinjustiacutecia social explotacioacute econograveshy
mica i deteriorament progressiu de la naturalesa Va
ser precisament aquesta consciegravencia sobre lrsquoambishy
valegravencia dels efectes de la societat contemporagravenia
que va motivar Potter a pensar en la possibilitat de
crear un nou agravembit del saber que es caracteritzeacutes
per reunir sota un mateix espai reflexiu el coneixeshy
ment cientiacutefic i lrsquoagravembit de les humanitats i de la refleshy
xioacute filosogravefica
En contra de la influent tradicioacute de signe poshy
sitivista fets i valors segons Potter ja no havien de
seguir coexistint sense encavalcarshyse La bioegravetica
pel seu caragravecter multidisciplinari per la seva voluntat
de fusioacute entre el moacuten de la ciegravencia i el de les humashy
nitats havia de possibilitar la seva interconnexioacute
Nomeacutes si la ciegravencia era capaccedil drsquoesdevenir permeashy
ble al moacuten dels valors seria possible construir mdash
com indica el subtiacutetol de la seva obra de 1971mdash laquoun
pont cap al futurraquo Per a Potter la bioegravetica havia de
ser una disciplina que srsquoenfronteacutes al que ell va definir
com laquola crisi drsquoavuiraquo una crisi generalitzada de clar
caragravecter global i que afectaria tant lrsquoindividu com la
societat i el medi ambient En el primer capiacutetol de la
seva obra de 1971 afirmagrave que la bioegravetica eacutes essenshy
cial perquegrave laquola humanitat necessita urgentment una
nova saviesa que li proporcioni el coneixement de
com utilitzar el coneixement per a la supervivegravencia
de lrsquohome i la millora de la seva qualitat de vidaraquo
Lrsquohome contemporani creia Potter necessita adquishy
rir un nou tipus de saviesa que li permeti aprendre a
dominar el domini que ha adquirit sobre la vida en el
seu conjunt El coneixement humagrave ha assolit quotes
molt altes sens dubte perograve com agradava recordar
a Einstein laquoVivim en un segle de grans descobrishy
ments perograve de finalitats confusesraquo
Per a Potter la bioegravetica havia de ser una disshy
ciplina teoricopragravectica que ens ajudeacutes a buscar sorshy
tides o almenys mapes de ruta que ens servissin
de guia per transformar el destiacute conjunt de la humashy
| 127
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 128
nitat i del seu hagravebitat Cal tenir en compte que Potter
va compartir la tesi ja defensada per Aldo Leopold
als anys trenta que lrsquoespegravecie humana nomeacutes podria
sobreviure si tambeacute ho feia lrsquoecosistema del qual
forma part La bioegravetica segons Potter havia de tenir
com a objectiu uacuteltim influir en la direccioacute de les poliacuteshy
tiques puacutebliques per tal que aquestes es dediquesshy
sin a promoure realment laquoel beacute socialraquo
Potter pensava que era una gran insensatesa
seguir deixant el nostre destiacute i el del planeta en mans
de cientiacutefics tecnogravelegs i poliacutetics que ignoren aquest
tipus de saviesa bioegravetica i per aquest motiu va preshy
conitzar que la bioegravetica havia de contribuir a conforshy
mar una nova generacioacute drsquoerudits mdashdes de biogravelegs
botagravenics zoogravelegs metges i fiacutesics fins a homes de
lletresmdash perograve tambeacute un nou tipus de poliacutetic que fosshy
sin conscients de laquola fragravegil xarxa de la vidaraquo Potter
va admetre que la inspiracioacute per intentar impulsar
aquest tipus de saviesa bioegravetica la va trobar en una
proposta de lrsquoantropograveloga Margaret Mead mdashexpresshy
sada a laquoToward more vivid utopiasraquo (Science
1957)mdash segons la qual en tota universitat caldria
fundar laquocagravetedres sobre el futurraquo que servissin per inshy
culcar als seus estudiants el compromiacutes del moacuten
acadegravemic de la cultura i de lrsquoeducacioacute amb la consshy
truccioacute drsquouna societat meacutes justa i de base humashy
nista De fet a la Universitat de Wisconsin Potter
creagrave un comitegrave interdisciplinari sobre el futur de la
societat La idea era potenciar que els centres edushy
catius no fossin nomeacutes simples transmissors drsquoinforshy
macioacute sinoacute tambeacute de judicis de valor que
estimulessin en els seus estudiants un fort sentiment
de responsabilitat amb relacioacute al destiacute global de la
humanitat i del seu hagravebitat
Per tant resulta obvi que la intencioacute de Potter
va ser construir una bioegravetica entesa en sentit ampli
eacutes a dir una egravetica per a la vida que serviacutes de bruacuteixola
a les poliacutetiques puacutebliques La bioegravetica en el seu orishy
gen contenia per tant un clar compromiacutes alhora
egravetic i poliacutetic Potter amb el pas del temps es va adoshy
nar perfectament del canvi de rumb que estava exshy
perimentant la semagraventica drsquoaquest terme de la
primacia que anava adquirint al seu si la bioegravetica megraveshy
dica mentre quedaven en una posicioacute subalterna els
principis generals del seu ecologisme com tambeacute el
compromiacutes eticopoliacutetic amb el qual ell lrsquohavia assoshy
ciat Per aquest motiu en la seva darrera obra Gloshy
bal Bioethics (1988) declaragrave laquoHa arribat lrsquohora de
reconegraveixer que no podem seguir examinant les opshy
cions megravediques sense considerar la ciegravencia ecolograveshy
gica i els problemes meacutes importants de la societat a
una escala globalraquo4
Potter sabia perfectament que els problemes
egravetics concrets que sorgeixen quotidianament en la
pragravectica megravedica no soacuten res meacutes que el reflex drsquouna
societat que en liacutenies generals i no sols en el cas
de lrsquoart de curar estagrave desorientada davant del vast
poder que ha adquirit de manipulacioacute de la vida en
general i de la de lrsquoeacutesser humagrave en particular Per
aquest motiu va voler insistir en la necessitat drsquouna
bioegravetica global que no se circumscriviacutes a la resolushy
cioacute dels dilemes que van sorgint quotidianament en
lrsquoassistegravencia i la recerca megravediques La bioegravetica gloshy
bal srsquohavia de preocupar de manera general per
les problemagravetiques que afecten la vida en el seu
conjunt tant en el seu vessant egravetic com poliacutetic
Conseguumlentment Potter pensava que la bioegravetica
havia drsquoincloure una egravetica megravedica una egravetica social
una egravetica internacional una egravetica de la terra una
egravetica de la poblacioacute una egravetica del consum una
egravetica urbana eacutes a dir una egravetica per a la vida en geshy
neral una egravetica amb una clara vocacioacute poliacutetica que
128 |
4 V R Potter Global Bioethics Building on the Leopold Legacy East Lansing Michigan State University Press 1988 p 2
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 129
es proposeacutes transformar tant el moacuten humagrave com els
seus efectes sobre la naturalesa
Ara beacute des del nostre punt de vista resulta
clar per quegrave la bioegravetica ha tendit a reduirshyse a la bioshy
egravetica megravedica Si lrsquoobjectiu de la bioegravetica eacutes simpleshy
ment proposar mesures puntuals i aiumlllades per a la
resolucioacute de casos concrets que van apareixent en
lrsquoagravembit megravedic tot i poder assolir algunes millores
no comporta un quumlestionament del sistema social
cultural poliacutetic i econogravemic que eacutes el que marca la
deriva del moacuten global en quegrave vivim Amb aquesta
tergiversacioacute de la intencioacute originagraveria de Potter eacutes
com si srsquohagueacutes pretegraves que la bioegravetica serviacutes en
certa manera de rentat drsquoimatge de decoracioacute sushy
perficial negantshyse a acceptar el caragravecter subversiu
que contenia originagraveriament en tant que exigia un
replantejament general de la nostra manera drsquoenshy
tendre lrsquoeducacioacute el coneixement la societat lrsquoeacutesshy
ser humagrave i la naturalesa en el seu conjunt
Potter declaragrave que formava part del seu codi
bioegravetic personal lrsquoacceptacioacute del caragravecter inevitable
de determinats sofriments humans que es deriven
necessagraveriament de la nostra estructura drsquoeacutessers
vius i finits perograve que de cap manera podia admetre
passivament el sofriment que proveacute del comportashy
ment inhumagrave de lrsquohome envers lrsquohome Potter va
morir lrsquoany 2001 i en les seves darreres conferegravenshy
cies insistia en el fet que el tercer milmiddotlenni nomeacutes
podia arribar a ser o lrsquoera de la bioegravetica global o
lrsquoera de lrsquoanarquia Com es pot comprovar en la cishy
tacioacute seguumlent per a Potter el sistema educatiu i el
moacuten de la cultura drsquouna banda i el sistema poliacutetic
i econogravemic de lrsquoaltra serien els dos pilars fonamenshy
tals que determinarien si la humanitat finalment
seria o no capaccedil de traccedilar laquoun pont cap al futurraquo
laquoProbablement lrsquoobstacle meacutes serioacutes que impedeix
lrsquoevolucioacute drsquouna egravetica de la terra eacutes el fet que el nosshy
tre sistema educatiu i econogravemic meacutes que conduirshy
nos cap a una profunda consciegravencia de la terra ens
nrsquoallunyaraquo5 En bona part el compromiacutes egravetic i poliacutetic
de la bioegravetica potteriana provenia del mestratge
drsquoAldo Leopold que havia considerat que lrsquoegravetica de
la vida exigia una transformacioacute poliacutetica i econogravemica
de la societat laquoNo assolirem mai una harmonia
amb la terra si no aconseguim una absoluta justiacutecia
i llibertat per als eacutessers humansraquo6
Per tant si hagueacutessim restat fidels al significat
originari del terme bioegravetica el tiacutetol drsquoaquest Simposi
hauria pogut ser perfectament Bioegravetica Global i Egravetica
Aplicada als Serveis Socials amb la intencioacute drsquoindishy
car que els reptes egravetics que sorgeixen en lrsquoagravembit de
les intervencions socials nomeacutes soacuten un aspecte conshy
cret al si de les problemagravetiques eticopoliacutetiques que
caracteritzen la societat contemporagravenia No obstant
aixograve eacutes cert que Potter en la seva bioegravetica no va
aprofundir en lrsquoanagravelisi de les relacions de poder que
solen actuar en el rerefons dels conflictes bioegravetics
Eacutes per aquest motiu que ara voldriacuteem destacar la imshy
portagravencia del concepte foucaultiagrave de biopoliacutetica Seshy
gons Foucault la biopoliacutetica ens permet comprendre
que en la societat contemporagravenia la forma drsquoexershy
cici del poder que predomina eacutes aquella que laquofa enshy
trar la vida i els seus mecanismes en el domini dels
cagravelculs expliacutecits i converteix el podershysaber en un
agent de transformacioacute de la vida humanaraquo7
La biopoliacutetica en lrsquoobra foucaultiana estagrave
estretament lligada a lrsquoemergegravencia del liberalisme
En lrsquoAntic Regravegim el poder del sobiragrave es distingia pel
5 V R Potter Global Bioethics Building on the Leopold Legacy East Lansing Michigan State University Press 1988 p 13 6 Aldo Leopold A Sand County Almanac New York Oxford University Press 1949 7 Cf M Foucault Historia de la sexualidad I La voluntad de saber Madrid Siglo XXI 1989 p 173
| 129
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 130
fet de poder disposar del dret de laquofer morir o deishy biopoliacutetic que a partir del segle XVIII van emergir
xar viureraquo els seus suacutebdits mentre que paralmiddotlelashy les poliacutetiques socials que van possibilitar les espeshy
ment a lrsquoaparicioacute del liberalisme va anar sorgint cialitzacions actuals en serveis socials sociosanitashy
tota una nova tecnologia del poder meacutes caracteshy ris i educatius creant no sols un determinat tipus de
ritzada pel fet de laquofer viure o deixar morirraquo A partir saber i tot un nou conjunt de professionals sinoacute
del segle XVIII ja no es tractaria tant drsquoeliminar o tambeacute un nou tipus de ciutadagrave mdashdes de lrsquoalumne
mutilar la vida mdashcom en el cas de la pragravectica del sotmegraves a lrsquoeducacioacute obligatograveria fins a lrsquousuari de la
suplici definidora de lrsquoAntic Regravegimmdash8 sinoacute meacutes salut passant per tots els grups que necessiten acshy
aviat de gestionarshyla administrarshyla i governarshyla cedir a les diferents tipologies de serveis socialsmdash
exhaustivament fins als seus detalls meacutes nimis o La tesi de Foucault eacutes que el conjunt de discursos
aparentment insignificants Des del moment en institucions i pragravectiques que conformen lrsquoagravembit geshy
quegrave tant els individus en particular com la poblacioacute negraveric de la intervencioacute social a part de respondre a
en general soacuten apreciats com a forccedila de treball la una nova sensibilitat sobre els drets i necessitats de
seva vida ja no es pot malbaratar alegrement sinoacute la ciutadania tambeacute forma part drsquounes noves tecshy
que cal trobar les formes que permetin extreurersquon nologies del poder de signe liberal que des del lishy
el magravexim benefici sense arribar a extenuarshyla Lrsquoeshy beralisme clagravessic fins al neoliberalisme tenen com a
closioacute a partir del segle XVIII de lrsquoestadiacutestica i de magravexima comuna la intencioacute de laquogovernar menys per
la demografia com tambeacute de la salut puacuteblica srsquoha governar millorraquo Les anagravelisis foucaultianes sobre la
de relacionar amb lrsquoaparicioacute drsquoaquesta nova poliacuteshy biopoliacutetica i la governabilitat liberal9 ens ajuden a fixar
tica sobre la vida interessada per tot tipus drsquoestishy la nostra atencioacute sobre la segona part drsquoaquesta coshy
macions previsions i cagravelculs sobre els fenogravemens neguda sentegravencia En tota forma de liberalisme es
vitals mdashiacutendexs de natalitat mortalitat morbiditat tracta de governar menys de desconfiar de la intershy
migracions etcmdash i tambeacute per totes les institushy vencioacute de lrsquoEstat en la vida dels individus de la soshy
cions i formes de saber que tenen com a objectiu cietat civil i del mercat perograve no hauriacuteem drsquooblidar
gestionar o potenciar la vida dels ciutadans Drsquoashy que lrsquoobjectiu drsquoaquesta aparent disminucioacute del goshy
questa manera la biopoliacutetica mdashen connivegravencia vern poliacutetic eacutes aconseguir laquogovernar millorraquo Eacutes a dir
amb el poder disciplinarimdash hauria donat lloc tant el liberalisme no preteacuten deixar de governar sinoacute
a la creacioacute de nous agravembits de saber per exemple aconseguir foacutermules que permetin un govern meacutes
el de les ciegravencies humanes com de nous objecshy efectiu fins i tot quan hi ha menys intervencioacute dishy
tius de vigilagravencia i de control recta dels aparells de lrsquoEstat
Per a lrsquoanagravelisi dels conflictes egravetics que apashy Foucault afirmagrave que li interessava el liberashy
reixen en lrsquoagravembit de la intervencioacute social el concepte lisme no com a ideologia o teoria poliacutetica sinoacute com
foucaultiagrave de biopoliacutetica pot resultar drsquouna gran utishy a forma de laquogovernraquo com a laquoart de governarraquo enshy
litat en bona part perquegrave eacutes a lrsquointerior del dispositiu tenent laquogovernraquo com una accioacute sobre altres acshy
8 Sobre el pas de la pragravectica del suplici al poder disciplinari cf M Foucault Vigilar y castigar El nacimiento de la prisioacuten Madrid Siglo XXI 1998 9 Sobre els conceptes de govern i governabilitat cf M Foucault Seguridad territorio y poblacioacuten Curso del Colegio de Francia 1977shy1978 Madrid Akal 2008
130 |
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 131
cions eacutes a dir com una determinada manera de
conduccioacute de conductes En el liberalisme amb la
seva magravexima de laquogovernar menys per governar mishy
llorraquo no hi hauria una disminucioacute de les relacions
del poder sinoacute una transformacioacute de les seves forshy
mes drsquoexercici Si en el liberalisme del que es tracta
eacutes de laquogovernar menysraquo eacutes perquegrave al seu si el
poder es basa i es recolza precisament en la llibershy
tat i en lrsquoautonomia dels ciutadans Allograve caracteriacutestic
de la governabilitat liberal seria que per al seu exshy
ercici pressuposa i alhora incentiva la llibertat drsquoallograve
que preteacuten governar En aquesta forma de govern
segons Foucault el poder nomeacutes es pot exercir des
drsquoella i a partir drsquoella En les anomenades democragraveshy
cies liberals en les quals la sobirania ha estat deleshy
gada als ciutadans les tegravecniques de govern no
poden anulmiddotlar la iniciativa dels governats perograve siacute
que poden posar en funcionament dispositius que
permetin utilitzarshyla a favor seu Si el liberalisme ha
aconseguit limitar fins a cert punt la intervencioacute dishy
recta de lrsquoEstat sense per aixograve renunciar a govershy
nar eacutes perquegrave srsquohan ideat foacutermules de conduccioacute
de conductes a distagravencia10
Pensem per exemple en les poliacutetiques de
natalitat que es poden adoptar en una societat com
la nostra Si lrsquoobjectiu eacutes incrementarshyla no srsquoaproshy
varagrave una llei que obligui els ciutadans a tenir un
nombre determinat de fills ategraves que aquesta iniciashy
tiva aniria en contra de la seva llibertat i de la seva
potestat de decidir sobre la seva descendegravencia
sinoacute que partint precisament de la premissa que
els ciutadans soacuten individus actius que poden optar
entre diferents possibilitats srsquointentaragrave incidir en la
seva capacitat drsquoeleccioacute per exemple a traveacutes de
mesures per compatibilitzar lrsquohorari laboral amb la
10 Eacutes el que lrsquoanglofoucaultiagrave N Rose anomena formes drsquoaccioacute a distagravencia i
vida familiar creant meacutes escoles bressol puacutebliques
oferint incentius fiscals o ajudes econogravemiques per
a les famiacutelies nombroses
Cal tenir en compte que per a Foucault el
laquogovernraquo entegraves com a forma de conduccioacute de conshy
ductes no es refereix nomeacutes a la conduccioacute de conshy
ductes que uns individus o grups poden intentar dur
a terme sobre uns altres (tegravecniques heteroformatishy
ves) sinoacute tambeacute a la conduccioacute de conductes a la
qual srsquoautosotmet el mateix individu (tegravecniques aushy
toformatives) Foucault va destacar que en el libeshy
ralisme i especialment en el neoliberalisme les
laquotecnologies del joraquo o laquotegravecniques autoformativesraquo mdash
les que utilitzen els mateixos individus per automoshy
delarshyse com a subjectes de comportament
moralmdash esdevenen absolutament fonamentals Per
a Foucault per tant no hi ha una distagravencia absoluta
entre tegravecniques de govern i tecnologies del jo entre
lrsquoexercici del poder i el desenvolupament de la llibershy
tat La poliacutetica i lrsquoegravetica per tant no srsquohaurien de conshy
siderar com dos agravembits exteriors ja que les
pragravectiques de poder estan iacutentimament vinculades a
les tecnologies del jo ategraves que segons Foucault el
poder no solament srsquoexerceix a partir de la subjecshy
cioacute sinoacute tambeacute a partir de la subjectivacioacute eacutes a dir
a partir de la capacitat que tenim drsquoautoconstruirshy
nos com a subjectes En aquest sentit cal destacar
les interessants investigacions de lrsquoanglofoucaultiagrave
N Rose sobre les laquotecnologies psishyraquo que despreacutes
de la seva emergegravencia a mitjan segle XIX no han
parat drsquoestendrersquos per tot el teixit social mdashdes del
moacuten laboral lrsquoatencioacute a la infagravencia la sexualitat la
famiacutelia la salut fins al sistema penitenciari o lrsquoedushy
catiumdash a traveacutes drsquouna variada multiplicitat de formes
mdashcampanyes educatives o de conscienciacioacute soshy
tambeacute utilitzant la terminologia de B Latour formes de translacioacute del nivell micro al nivell macro (poliacutetiques globals tant en lrsquoagravembit nacional com internacional) Cf N Rose The Politics of Life Itself Biomedicine Power and Subjectivity in the Twenty First Century Princeton University Press 2007
| 131
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 132
cial documentals premsa revistes o publicitat Inshy
ternet o les teragravepies psicologravegiques tradicionals
Lrsquoanaliacutetica del poder de Foucault ens permet
adonarshynos que actualment les relacions de
poder associades als conflictes egravetics que es proshy
dueixen en lrsquoagravembit de la intervencioacute social no solen
caracteritzarshyse per un esquema fortament vertical
i jeragraverquic En part eacutes aixiacute perquegrave obres com la Hisshy
tograveria de la follia (1964) i el Vigilar i castigar (1975)
van contribuir a generar dures criacutetiques als serveis
socials educatius o sociosanitaris basats en moshy
dels paternalistes i autoritaris Perograve lrsquouacuteltim Foucault
el que a partir del 1976 posa en funcionament conshy
ceptes com els de biopoliacutetica i governabilitat ens
estimula a comprendre que el que predomina en
el neoliberalisme eacutes meacutes aviat el model del que N
Rose inspirantshyse en les anagravelisis foucaultianes ha
anomenat el jo empresarial o lrsquoempresari drsquoun mashy
teix11 En la governabilitat liberal avanccedilada del que
es tractaria eacutes de convertir el ciutadagrave dependent i
necessitat del laquowelfarismeraquo en un individu actiu i
autoresponsable capaccedil de regular ell mateix els
riscos vitals i de treure el magravexim profit de les seves
progravepies capacitats La societat ja no eacutes vista tant
com una font de necessitats que cal cobrir (feina
habitatge salut educacioacute etc) com un potencial
drsquoenergies per suscitar Aixiacute lrsquoempresa afirma
Rose ha esdevingut el model de racionalitat per
estructurar la progravepia vida Aquest laquoethos empresashy
rialraquo converteix el ciutadagrave en un laquoempresari drsquoell
mateixraquo que posa en funcionament una mena de
laquocura suiraquo basada no en paragravemetres de lrsquoantiguishy
tat sinoacute en valors del liberalisme avanccedilat Aixiacute per
exemple dins aquest paradigma un individu que
estagrave a lrsquoatur no hauria de rebre un subsidi estatal
que reduiacutes la seva llibertat convertintshylo en un
eacutesser dependent sinoacute que nomeacutes hauria de rebre
prestacions condicionades al fet de ser capaccedil de
responsabilitzarshyse de la seva progravepia situacioacute apreshy
nent a veurersquos ell mateix no com alguacute que no treshy
balla sinoacute com un ciutadagrave que durant un cert
temps estaragrave treballant i invertint en ell mateix fins
a aconseguir augmentar el seu nivell de competitishy
vitat dins el moacuten laboral rebent cursos de recishy
clatge i teragravepies per millorar lrsquoautoestima aprenent
a dissenyar un curriacuteculum o a sotmetrersquos a una enshy
trevista laboral o a cuidar la progravepia imatge
Aquest ethos empresarial va acompanyat de
la creacioacute artificial de mercats ja que el laquociutadagrave soshy
cialraquo del laquowelfarismeraquo ha de ser substituiumlt pel model
del ciutadagrave clientconsumidor de serveis que sap
com recoacuterrer al mercat per satisfer les seves necesshy
sitats Institucions com la universitat lrsquohospital les
agegravencies que ofereixen atencioacute a la infagravencia o a la
tercera edat o les diverses agegravencies puacutebliques
poden privatitzarshyse o no perograve el meacutes important eacutes
que han de ser dinamitzades han drsquoentrar dins la
logravegica competitiva del mercat descentralitzantshyse i
adquirint autonomia financera i de gestioacute recorrent
per exemple al regravegim tan en voga de les acreditashy
cions i les auditories Per exemple en els manuals
per a lrsquoacreditacioacute de les titulacions universitagraveries
dictaminats per lrsquoAQU es parla obertament de
laquoclientsraquo per fer referegravencia als estudiants
Finalment en tercer lloc segons Rose
srsquoestagrave potenciant tota una nova manera de prudenshy
cialisme que a diferegravencia del que es va desenvolushy
par durant el segle XVIII ja no afecta nomeacutes les
classes meacutes desfavorides sinoacute que ha estegraves el seu
agravembit drsquoinfluegravencia a tot el conjunt de la poblacioacute
Aquest nou laquojo empresarialraquo ha drsquoadoptar conducshy
tes de cagravelcul previsioacute i prudegravencia en la gestioacute de la
11Cf N Rose Inventing our Selves Cambridge Cambridge University Press 1998 p 154shy158
132 |
G
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 133
seva progravepia existegravencia ha de ser autodisciplinat ha
de tenir cura de la seva salut preocuparshyse per la
seva seguretat i la de la seva famiacutelia pels riscos
propis del moacuten laboral escollint entre tots els sershy
veis que li proporciona el mercat amb relacioacute a fons
de pensioacute plans drsquoestalvi assegurances de vida
sistemes de vigilagravencia privada assegurances megraveshy
diques dietes exercici fiacutesic teragravepies etc12
Evidentment tot lrsquoagravembit de la intervencioacute soshy
cial estagrave clarament influenciat per aquestes noves
maneres drsquoexercir el poder que generen un tipus
de conflictes egravetics que ja no soacuten exactament els
mateixos que havien predominat fins als anys seishy
xantashysetanta abans que es comencessin a mateshy
rialitzar les primeres formes de govern neoliberal13
12 Sobre aquestes tres caracteriacutestiques principals que defineixen la governabilitat neoliberal (lrsquoethos empresarial la creacioacute artificial de nous mercats i el nou prudencialisme) cf F Vaacutezquez laquoEmpresarios de nosotros mismos Biopoliacutetica mercado y soberaniacutea en la gubernamentalidad neoliberalraquo A J Ugarte (comp) La administracioacuten de la vida Estudios biopoliacuteticos Barcelona Anthropos 2005 p 73shy103 13 Tot i que les primeres teoritzacions neoliberals ja es poden trobar els anys cinquanta va ser a partir de la crisi de la degravecada dels setanta quan aquesta nova forma de governabilitat comenccedilagrave a quumlestionar seriosament la viabilitat de lrsquoEstat del benestar fundat despreacutes de la Segona Guerra Mundial i les seves tesis es van materialitzar en les administracions de M Thatcher i R Reagan que arribaren al poder respectivament el 1979 i el 1980
| 133
134137Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 134
ABSTRACT
G Ethics social services and citizenship by Adela Cortina Orts
In the Symposiumrsquos keynote lecture Adela
Cortina Orts full university professor of Ethics and
Political Philosophy at the University of Valencia
cites Kant in defense of the need for social work
to preserve peoplersquos dignity first and foremost to
treat them ldquoas an end in and of themselvesrdquo to
empower them avoid taking advantage of them
and prevent them from falling into a culture of deshy
pendency which would not provide any solutions
in the long run She believes we must conceive of
social service work as a series of cooperative acshy
tivities in which social partners have the same
goal This will make sense of the activities and give
them social legitimacy Adela Cortina maintains
that social work ldquomust make the invisible visiblerdquo
and that that requires special sensitivity from proshy
fessionals whose vocation and use of activities
based on strong values of solidarity and humanity
keep bureaucracy at bay Such work requires
competence and a good heart a sense of justice
as well as prudence and the creativity to discover
new paths
G The concept and justification of paternalism by Macario Alemany
Macario Alemany a lecturer in the Philoshy
sophy of Law at the University of Alicante preshy
sents a twoshypart defense of the existence of a
justified paternalism subject to certain conditions
In the first part he deals with the concept of patershy
nalism and relates it to the theory of power the
clearest cases of paternalism are an exercise in
power while the doubtful ones ndash for example the
influence on another person ndash can be found at the
limits of power Those who hold power over others
must be responsible if paternalism is to be justishy
fied In the second part Alemany proposes three
conditions under which paternalistic interference
can be ethically justified (1) the measure is approshy
priate and necessary because it prevents the pershy
son it is directed at from getting hurt and there is
no better alternative (2) any possible risks and dashy
mages might be the result of the affected personrsquos
incapacity and (3) it can be rationally assumed
that the affected person would give his or her conshy
sent to the measure if he or she wasnrsquot in this sishy
tuation of basic incapacity
In response to that presentation Joan Manel del Pozo lecturer in Philosophy at the University of Girona identifies degrees of difference between paternalism and abandonment and opts for ldquorespectful carerdquo Social worker Amadeu Mora bases his comments on the belief that paternalism in social welfare
relationships is perverse and that paternalism is generally negative
134 |
134137Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 135
G The future of democratic societies A theory of intergenerational justice by Daniel Innerarity
Daniel Innerarity lecturer in Philosophy at vingrdquo against those that will come afterwards or the
the University of Zaragoza raises a crucial issue appropriation of time by those who live in the preshy
knowing whether our democracies are able to preshy sent This leads to the need for intergenerational etshy
dict and anticipate the future with legitimacy and hics for an ldquoethics of the futurerdquo in which
responsibility To support his ideas he divides his responsibility lies not only with the contemporary or
presentation into three parts In the first one he contiguous generations but also with those from
identifies the tyranny of the present or the new form the distant future Finally he describes future polishy
of temporal colonialism that keeps people from cies that must combine the uncertainty of times to
thinking about the future In the second part he anashy come with our responsibility towards them
lyzes what he considers to be a ldquocoalition of the lishy
In his response to the presentation social educator Araceli Laacutezaro identifies persistent shortshyterm distraction as one of the social service problems of contemporary society And social worker Manel Barbero claims more time to practice and live the profession in a more holistic and comprehensive way
G The ethics of social organizations by Agravengel Castintildeeira
Agravengel Castintildeeira the director of the Departshy studies the dialectic between convictions and conshy
ment of Social Sciences at ESADE (University sequences he asks if ethical processes must occur
Ramon Llull in Barcelona) makes a twoshypart preshy from top to bottom or if they can be dialogal he exshy
sentation In the first he takes a look at the ethics of plores the dialectic between formulated and applied
social organizations by asking eleven questions that ethics and the one between formulated and perceishy
help determine how to approach the issue He beshy ved ethics he looks at the ethical commitments of
lieves we cannot approach ethics from a negative the members of organizations he explores the diashy
perspective ndash in which ethics are used to criticize lectic between universalistic and contextual views of
others he asks whether ethics have an adhesive values and the one between legality and legitimacy
function in organizations or are an inherent part of In the second part he looks at the ethical responsishy
them he explores the dialectic between approaching bility of social organizations and asks it should be
ethics from a static or dynamic perspective he wonshy dealt with Finally he proposes instruments for inshy
ders if ethics are of individuals or of organizations he depth work on the ethics of social organizations
In response to that presentation the president of Justiacutecia i Pau (Justice and Peace) Arcadi Oliveres emphasizes that a good social organization must be full of good people And the president of the La Fageda
cooperative Cristoacutebal Coloacuten maintains that in a relativistic society like ours in which ldquoeverything is OKrdquo a discussion of the ethics of social organizations should lead us to question our personal ethics and ask
what underlies our own decisions
| 135
134137Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 136
G The limits of professional secrets by Carles Cruz
In the Symposiumrsquos closing lecture Carles
Cruz judge and voting member of the Consell Geshy
neral del Poder Judicial (General Council of Judicial
Power) presents the issue of professional secrets
as a focus of ethical conflicts and claims that doubt
about the issue grows as the social services netshy
work becomes more extensive and demanding He
maintains that the right to professional secrets is inshy
adequately legislated in Spain even though it is reshy
cognized in the Constitution as a basic right it is
not developed and regulated by law He argues for
an indispensable need for regulation so that proshy
fessionals may know ndash and legislators can say ndash
under which conditions professional secrets must
be kept which professions have the right to them
and in which way and with what exceptions should
they be applied He analyzes specific cases within
social services and concludes that the appropriate
regulation of professional secrets must still be disshy
cussed and debated so that professionals know
when to keep quiet and when not to
An ethical reading of the social services G and their relevance to a model of social intervention by Cristina de la Cruz
This article offers an ethical reading of social
services through a human rights perspective The
welfare these services protect and the social releshy
vance they have are examined It analyzes both the
conditions and the causes that we should think
about when we consider whether or not they a right
of citizenship to be demanded like any other It also
defends the idea that social services are a social right
to be protected and a public good to be promoted
The social services belong to the group of rights cashy
lled ldquolending rightsrdquo that establish peoplersquos right to
receive goods resources and services to meet some
basic needs that would overcome the current or poshy
tential lack of them Based on these considerations
the main objective of this work is to submit our proshy
posal for public scrutiny and discuss the social releshy
vance threshold of social services that would allow
us to determine whether they could be plausibly reshy
cognized as a human right
136 |
134137Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 137
Government of life and social intervention G the biopolitical roots of ethical conflicts by Anna Quintanas
In this presentation Anna Quintanas lecturer
in Philosophy at the University of Girona discusses
a frequently overlooked subject the biopolitical
background of ethical problems Value conflicts are
often closely related to power relationships especiashy
lly in fields like social intervention where the connecshy
tion between ethics and politics is much more
apparent To illustrate the relationship between ethishy
cal problems and power she analyzes first of all the
genealogy of ldquobioethicalrdquo and ldquobiopoliticalrdquo concepts
She then presents M Foucaultrsquos thesis according to
which the origin of the current specializations in soshy
cial healthcare and educational services can be
found in biopolitical measures introduced in the 18th
century According to Foucault the discourses insshy
titutions and practices of social intervention respond
to a new sensitivity about citizensrsquo rights and needs
but they are also part of new power technologies witshy
hin liberal societies Finally the changes this type of
power holding has undergone in neoliberal societies
is described
| 137
138141Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 138
RESUMEN
G Eacutetica servicios sociales y ciudadaniacutea Por Adela Cortina Orts
En la conferencia inaugural del Simposio la
catedraacutetica de Eacutetica y Filosofiacutea Poliacutetica de la Unishy
versidad de Valencia Adela Cortina Orts expone
―citando a Kant― la necesidad de que el trabajo
social preserve la dignidad de las personas por
encima de todo y las trate ldquocomo un fin en siacute
mismordquo y las empodere para evitar instrumentalishy
zarlas y caer en el asistencialismo que no aporta
soluciones a largo plazo Remarca que hace falta
concebir el trabajo desde los servicios sociales
como una actividad cooperativa en la cual los dishy
ferentes agentes sociales tienen una misma meta
que les da sentido y legitimidad social Adela Corshy
tina sostiene que el trabajo social ldquotiene que hacer
visible al invisiblerdquo y que eso requiere una sensibishy
lidad especial de los profesionales que tienen que
tener vocacioacuten y se tienen que alejar del espiacuteritu
burocraacutetico ya que su actividad se basa en valoshy
res profundos de solidaridad y humanidad Se
trata de un trabajo que exige tener competencia
ademaacutes de buen corazoacuten sentido de la justicia y
de la prudencia y creatividad para encontrar cashy
minos nuevos
G El concepto y la justificacioacuten del paternalismo Por Macario Alemany
En esta ponencia el profesor de Filosofiacutea
del Derecho de la Universidad de Alicante Macashy
rio Alemany defiende que hay un paternalismo
justificado que tiene que seguir determinadas conshy
diciones y ordena su exposicioacuten en dos partes En
la primera aborda el concepto de paternalismo y
propone relacionarlo con la teoriacutea del poder porshy
que los casos maacutes claros de paternalismo son un
ejercicio de poder y los dudosos ―por ejemplo
la influencia sobre otra persona― se situacutean en los
liacutemites del poder A aquel que ejerce el poder
sobre los otros se le tienen que pedir responsabishy
lidades lo cual lleva a la necesidad de justificar el
paternalismo En la segunda parte Alemany proshy
pone tres condiciones que se tendriacutean que cumplir
para poder afirmar que una interferencia paternashy
lista estaacute eacuteticamente justificada (1) la medida es
idoacutenea y necesaria en el sentido que evita que la
persona a la cual va dirigida se haga dantildeo y no
hay una manera alternativa mejor (2) estos posishy
bles riesgos o dantildeos se pueden producir porque
la persona afectada se encuentra en una situacioacuten
de incapacidad baacutesica y (3) se puede presumir rashy
cionalmente que la persona afectada dariacutea su
consentimiento a la medida si no estuviera en esta
situacioacuten de incapacidad baacutesica
En la reacuteplica a su exposicioacuten el profesor de Filosofiacutea de la Universidad de Girona Joan Manel del Pozo defiende que entre el paternalismo y el abandono hay grados y apuesta por ldquoel cuidado respetuosordquo Por su parte el trabajador social Amadeu Mora parte de la base que el paternalismo es perverso aplicado
a las relaciones de ayuda social y argumenta la parte peyorativa del paternalismo
138 |
138141Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 139
G El futuro de las sociedades democraacuteticas Una teoriacutea de la justicia intergeneracional Por Daniel Innerarity
El profesor de Filosofiacutea de la Universidad de del tiempo por aquellos que viven el presente lo
Zaragoza Daniel Innerarity considera que hay una cual le lleva a plantear la necesidad de una eacutetica inshy
cuestioacuten decisiva saber si nuestras democracias tergeneracional de una ldquoeacutetica del futurordquo que conshy
son capaces de prever el futuro y anticiparse a eacutel sidere que la responsabilidad no es soacutelo con los
con criterios de legitimidad y responsabilidad Con contemporaacuteneos o con las generaciones contishy
este objetivo divide su exposicioacuten en tres partes en guas sino tambieacuten con las del futuro lejano Finalshy
la primera constata la tiraniacutea del presente esta mente Innerarity sentildeala algunas de las
nueva forma de colonialismo temporal que hace caracteriacutesticas de una poliacutetica del futuro de una poshy
que nadie se ocupe del futuro En la segunda anashy liacutetica que tiene que combinar la incertidumbre del
liza lo que considera una ldquocoalicioacuten de los vivosrdquo en tiempo que estaacute por venir con la responsabilidad
contra de los que vendraacuten despueacutes la apropiacioacuten que tenemos con el futuro
En la reacuteplica a su exposicioacuten la educadora social Araceli Laacutezaro remarca la distraccioacuten insistente
en el corto plazo como uno de los problemas de los servicios sociales en la ldquosociedad del presenterdquo A
su vez el trabajador social Manel Barbero reclama el tiempo que hace falta para ejercer de manera iacutenshytegra la profesioacuten y el tiempo para vivirla
G La eacutetica de las organizaciones sociales Por Agravengel Castintildeeira
En esta ponencia el director del Departashy organizaciones la dialeacutectica entre convicciones y
mento de Ciencias Sociales de ESADE (Universidad consecuencias si el proceso eacutetico tiene que ser de
Ramon Llull de Barcelona) Agravengel Castintildeeira hace arriba abajo o dialogal la dialeacutectica entre las eacuteticas
una exposicioacuten en dos partes la primera es una vishy formuladas y las aplicadas entre la eacutetica formulada
sioacuten de la eacutetica de las organizaciones sociales desde y la percibida el compromiso eacutetico de los miembros
once cuestiones previas que determinan la manera de la organizacioacuten la dialeacutectica entre la visioacuten unishy
de abordarla Asiacute considera que no puede haber versalista de los valores y la contextualista y entre la
una aproximacioacuten a la eacutetica desde una visioacuten uacutenicashy legalidad y la legitimidad La segunda parte trata
mente negativa ―en la que la eacutetica se usa como un sobre coacutemo se puede abordar la responsabilidad
arma arrojadiza que sirve para criticar― se pregunta eacutetica de las organizaciones sociales La exposicioacuten
si la eacutetica es una funcioacuten adherente o un hecho inshy finaliza enumerando los instrumentos de que disposhy
herente a las organizaciones la dialeacutectica entre una nemos para trabajar a fondo la eacutetica en las organishy
aproximacioacuten a la eacutetica desde una visioacuten estaacutetica o zaciones sociales
dinaacutemica si es una eacutetica de los individuos o de las
En la reacuteplica a su exposicioacuten el presidente de Justiacutecia i Pau Arcadi Oliveres pone el acento en el hecho de que una organizacioacuten social que sea buena tiene que estar llena de buenas personas Por su
parte el presidente de la cooperativa La Fageda Cristoacutebal Coloacuten sostiene que en una sociedad relativista
como la actual en la que ldquotodo valerdquo hablar de eacutetica de las organizaciones sociales lleva a preguntarse
sobre la eacutetica personal y sobre queacute sustenta las propias decisiones
| 139
138141Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 140
G Los liacutemites del secreto profesional Por Carles Cruz
En la conferencia de clausura del Simposio
el magistrado y vocal del Consejo General del
Poder Judicial Carles Cruz constata que la cuesshy
tioacuten del secreto profesional es un foco de conflictos
eacuteticos que genera dudas crecientes a medida que
la red de servicios sociales es maacutes extensa y exshy
igente Sostiene que el derecho al secreto profesioshy
nal estaacute mal resuelto en el ordenamiento juriacutedico
espantildeol porque aunque es reconocido en la
Constitucioacuten como un derecho fundamental no
estaacute regulado en una ley que lo desarrolle Argushy
menta que la necesidad de este desarrollo normashy
tivo es imprescindible a fin de que los profesionales
puedan saber ―y el legislador pueda decir― en
queacute condiciones se tiene que preservar el secreto
profesional queacute profesiones tienen derecho a disshy
frutar de eacutel de queacute manera y con queacute excepciones
lo tienen que aplicar Analiza ejemplos concretos en
la resolucioacuten de casos que se dan en los servicios
sociales para concluir que hay que continuar proshy
piciando el debate y la reflexioacuten sobre la convenienshy
cia de regular el secreto profesional porque un
profesional tiene que saber cuaacutendo puede callar y
cuaacutendo no tiene que callar
Una lectura eacutetica sobre los servicios G sociales y su alcance para un modelo de intervencioacuten social
Por Cristina de la Cruz
En esta comunicacioacuten la profesora de Eacutetica
de la Universidad de Deusto Cristina de la Cruz
ofrece una lectura eacutetica sobre los servicios sociales
desde el enfoque de los derechos humanos Se preshy
gunta por el bien que estos protegen y por la releshy
vancia social que dicho bien tiene Analiza tanto las
condiciones como las razones que deberiacuteamos
tener en cuenta para considerarlos como algo que
cabe ser exigido como un derecho de ciudadaniacutea
Y defiende la idea de que los servicios sociales son
un derecho que hay que proteger y un bien puacuteblico
que hay que promover Los servicios sociales perteshy
necen a ese conjunto de derechos llamados derecshy
hos de prestacioacuten que reconocen el derecho de las
personas a recibir una serie de bienes recursos y
servicios para cubrir algunas necesidades baacutesicas
que permitan suplir la carencia actual o potencial
que tenemos (o podemos tener) de ellas A partir de
estas consideraciones el principal objetivo del trashy
bajo es someter nuestra propuesta al escrutinio puacuteshy
blico e iniciar una reflexioacuten sobre el umbral de
relevancia social de los servicios sociales que pershy
mita valorar si estos pueden ser reconocidos de mashy
nera plausible como un derecho humano
140 |
138141Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 141
Gobierno de la vida e intervencioacuten social la G raiacutez biopoliacutetica de los conflictos eacuteticos Por Anna Quintanas
En esta comunicacioacuten la profesora de Filoshy
sofiacutea de la Universidad de Girona Anna Quintanas
reflexiona sobre un tema a menudo olvidado el trasshy
fondo biopoliacutetic de los problemas eacuteticos Los conshy
flictos de valores suelen estar iacutentimamente
relacionados con unas determinadas relaciones de
poder y eso es asiacute especialmente en aacutembitos como
el de la intervencioacuten social en el cual resultan mucho
maacutes evidentes las interconexiones entre la eacutetica y la
poliacutetica Con el fin de ilustrar las relaciones entre los
problemas eacuteticos y el ejercicio del poder analiza en
primer lugar la genealogiacutea de los conceptos de bioshy
eacutetica y biopoliacutetica Y en segundo lugar describe la
tesis de Michel Foucault seguacuten la cual la geacutenesis de
las especializaciones actuales en servicios sociales
sociosanitarios y educativos se tendriacutea que buscar
en el dispositivo biopoliacutetico que se puso en funcioshy
namiento a partir del siglo XVIII Seguacuten Foucault el
conjunto de discursos instituciones y praacutecticas que
configuran el mundo de la intervencioacuten social aparte
de responder a una nueva sensibilidad sobre los deshy
rechos y las necesidades de la ciudadaniacutea tambieacuten
forma parte de unas nuevas tecnologiacuteas del poder
propias de los sistemas liberales Finalmente intenta
describir tambieacuten las transformaciones que ha sushy
frido esta forma de ejercicio del poder en las socieshy
dades neoliberales
| 141
e
e
e e
142143Maquetaciacircn 1 060510 1554 Paacutegina 142
IacuteNDEX DrsquoAUTORS
Ad la Cortina Orts Catedragravetica drsquoEgravetica i Filosofia Poliacutetica de la Universitat de Valegravencia Becagraveria del Deutscher Akademishy
scher Austauschdienst i de lrsquoAlexander von HumboldtshyStiftung Directora de la Fundacioacute Eacutetnor(Fundacioacute
per a lrsquoEgravetica dels Negocis i de les Organitzacions) membre del Comitegrave Egravetic de lrsquoHospital Cliacutenic de la Unishyversitat de Valegravencia directora del curs de postgrau Educacioacute en Valors Ha reflexionat sobre lrsquoegravetica en lrsquoagravemshybit de la dona la guerra lrsquoecologia la genegravetica i la intervencioacute social Teacute una extensa obra publicada els
darrers tiacutetols de la qual soacuten Pobreza y libertad Erradicar la pobreza desde el enfoque de Amartya (2009) Las fronteras de la persona El valor de los animales la dignidad de los humanos (2009) i Eacutetica de la Razoacuten
cordial Premi Internacional drsquoAssaig Jovellanos 2007
Macario Al many Garciacutea Professor de Filosofia del Dret de la Universitat drsquoAlacant Doctor en Filosofia del Dret per la Univershy
sitat drsquoAlacant amb la tesi Sobre el concepte i justificacioacute del paternalisme amb mencioacute honoriacutefica de docshytor europeu Ha gaudit drsquouna beca de recerca del Ministeri de Ciegravencia i Tecnologia en el Programa de
formacioacute del personal investigador durant els anys 1998 a 2002 Premi Extraordinari de Llicenciatura de
Dret Premi Extraordinari de Doctorat Magravester en Teoria del Dret amb la magravexima qualificacioacute summa cum
laude a lrsquoAcadeacutemie Europeacuteenne de Theacuteorie du Droit (Brusselmiddotles curs 1999shy2000) coordinador cientiacutefic
del Portal DOXA de Filosofia del Dret on ha publicat nombrosos treballs Eacutes autor entre altres obres drsquoEl paternalismo juriacutedico (2006) i Paternalism and Bhioethics (2007)
Dani l Inn rarity Catedragravetic de Filosofia Social i Poliacutetica a la Universitat de Saragossa Antic becari de la Fundacioacute
Alexander von Humboldt Els seus uacuteltims llibres soacuten Eacutetica de la hospitalidad (2001) La transformacioacuten de
la poliacutetica (2002) (III Premi drsquoAssaig Miguel de Unamuno i Premi Nacional de Literatura en la modalitat drsquoassaig 2003) La sociedad invisible (2004) (XXI Premi Espasa drsquoAssaig) El nuevo espacio puacuteblico (2008) i El futuro y sus enemigos (2009) Ha rebut tambeacute el Premi drsquoHumanitats Cultura Art i Ciegravencies Socials
de la Societat drsquoEstudis BascosEusko Ikaskuntza el 2008 Eacutes colmiddotlaborador als diaris El Paiacutes i El Correo
Diario Basco i la revista Claves para la Razoacuten Praacutectica Membre de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies i Arts amb
seu a Salzburg
142 |
ge e e e
e e
e
e
142143Maquetaciacircn 1 060510 1554 Paacutegina 143
Agraven l Castintilde ira F rnaacutend z Doctor en Filosofia i Ciegravencies de lrsquoEducacioacute per la Universitat de Barcelona i diplomat en Alta Direccioacute
drsquoEmpreses per ESADE Coordina lrsquoEquip Acadegravemic de la Cagravetedra de Lideratges i Governanccedila Democragraveshytica i eacutes director i professor del Departament de Ciegravencies Socials drsquoESADE Ha publicat Societat civil i Estat del Benestar (2002) Agravembits de la postmodernitat (2002) Ens fan o ens fem La transmissioacute de valors avui (2004) Plurinacionalitat i Estat (2006) Catalunya reptes egravetics (2006) Immigracioacute en estats plurinacionals el cas de Catalunya (2007) entre altres obres Ha estat premiat amb el Serra i Moret drsquoassaig el 2003 i amb el Ramon Trias Fargas drsquoassaig el 2001 entre altres premis
Carl s Cruz Moraton s Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i postgrau en Dret Civil Catalagrave per la Universitat
Oberta de Catalunya eacutes magistrat del Consell General del Poder Judicial Va dirigir lrsquoObservatori drsquoEgravetica
Aplicada a la Intervencioacute Social de la Fundacioacute Arnau drsquoEscala i va impulsar la Comissioacute de Seguiment dels Protocols de Violegravencia Domegravestica i Gegravenere contra maltractaments infantils contra la mutilacioacute genital femenina i els maltractaments a les persones grans de les comarques gironines Ha estat director i docent de cursos de mategraveria processal civil i violegravencia de gegravenere al Centre drsquoEstudis Juriacutedics de la Generalitat de
Catalunya i al postgrau de Violegravencia de Gegravenere de la Universitat Ramon Llull
Cristina d la Cruz Ayuso Doctora en Filosofia en lrsquoactualitat eacutes professora drsquoEgravetica a la Universitat de Deusto Membre de la
Comissioacute de lrsquoAula drsquoEgravetica de la Universitat coordina i forma part de lrsquoequip de recerca Egravetica Aplicada Dishyrectora del programa de doctorat en Estudis Internacionals i Interculturals ha estat professora visitant en
diverses universitats drsquoEuropa i Amegraverica Llatina i assessora en diverses iniciatives socials en quumlestions reshylacionades amb lrsquoegravetica organitzacional Entre les seves publicacions destaquen Banca eacutetica y ciudadaniacutea
(2008) Berdintasuna bazterkeria eta hiritartasuna (Igualtat exclusioacute i ciutadania) (2008) i La responsabilidad
social de la Universidad (2009)
Anna Quintanas F ixas Doctora en Filosofia actualment eacutes professora de Filosofia de la Universitat de Girona La seva tesi
doctoral Salut i poder en la gegravenesi de lrsquohome contemporani versa sobre les relacions entre el saber i el poder en lrsquoagravembit de la salut puacuteblica i sobre la influegravencia dels discursos i les pragravectiques megravediques en la
construccioacute del model de laquolrsquohome saludableraquo Ha publicat i participat en congressos de caragravecter nacional i internacional sobre temes drsquoantropologia filosogravefica M Foucault i el pensament contemporani bioegravetica i biopoliacutetica la nova subjectivitat poliacutetica i la globalitzacioacute Eacutes membre del Comitegrave drsquoEgravetica Assistencial de
lrsquoHospital Universitari Dr Josep Trueta de Girona
| 143
ls reptesegravetics de la intervencioacutesocial Simposi drsquo tica
plicada a la ntervencioacute Social
0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 3
E
I Egrave A
I
0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 4
colmiddotleccioacute MATERIALS DrsquoEgraveTICA APLICADA A LA INTERVENCIOacute SOCIAL 1
edita FUNDACIOacute CAMPUS ARNAU DrsquoESCALA Parc Cientiacutefic de la Universitat de Girona Edifici Jaume Casademont porta B despatx 9 Pic de Peguera 15 (la Creueta) 17003 Girona tel 972 10 42 15 wwweticacampusarneuorg
copy del text els respectius autors copy disseny Ramon Vilageliu ramonscriptagmailcom Coordinacioacute i edicioacute del textos a cagraverrec de Vicenccedil Relats De la traduccioacute i revisioacute dels textos Servei de Llenguumles Modernes de la UdG Impressioacute Cabot Impressioacute
ISBN Dipogravesit legal
Aquesta edicioacute ha estat possible gragravecies a
G
ls reptesegravetics de la intervencioacutesocial
Simposi drsquo tica plicada a la
ntervencioacute Social
0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 5
E
observatori drsquoegravetica aplicada a la intervencioacute social
C A M P U S A R N A U
D rsquo E S C A L A Innovacioacute i Recerca
Social i Sociosanitagraveria
I Egrave A
I colmiddotleccioacute MATERIALS DrsquoEgraveTICA APLICADA A LA INTERVENCIOacute SOCIAL 1
resentacioacute
arlament inaugural
onferegravencia inaugural
onegravencies amb aportacions
onferegravencia de clausura
omunicacions
bstract
esuacutemenes
utors
0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 7
sumari
P Francesc Xavier Pereda Gaacutemez 8
P Carme Capdevila10
C
Egravetica serveis socials i ciutadania drsquoAdela Cortina Orts14
P El concepte i la justificacioacute del paternalisme de Macario Alemany 28
Comentaris a la ponegravencia de Joan M del Pozo58
Comentaris a la ponegravencia drsquoAmadeu Mora62
El futur de les societats democragravetiques Una teoria de la justiacutecia intergeneracional de Daniel Innerarity 68
Comentaris a la ponegravencia drsquoAraceli Laacutezaro 80
Comentaris a la ponegravencia de Manel Barbero 83
Egravetica de les organitzacions socials drsquoAgravengel Castintildeeira 88
Comentaris a la ponegravencia drsquoArcadi Oliveres96
Comentaris a la ponegravencia de Cristoacutebal Coloacuten 99
C Els liacutemits del secret professional de Carles Cruz Moratones 106
C Una lectura egravetica sobre els serveis socials i el seu abast per a un model drsquointervencioacute social de Cristina de la Cruz 114
Govern de la vida i intervencioacute social lrsquoarrel biopoliacutetica dels conflictes egravetics de Anna Quintanas 126
A 134
R 138
A 142
t oacute
0809Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 8
Presen aci per Francesc Xavier Pereda Gaacutemez director de lrsquoObservatori drsquoEgravetica Aplicada a la Intervencioacute Social
Les noves poliacutetiques socials estan plenes de possibilitats per garantir els drets
fonamentals i promoure el benestar de les persones especialment de les meacutes
desfavorides o fragravegils Perograve si no es va amb compte de vegades lrsquoaplicacioacute drsquoashyquestes poliacutetiques i la tasca dels treballadors socials poden comportar una vulshyneracioacute de drets Cal tenir cura per exemple de la intimitat i vetllar per fixar liacutemits a la intromissioacute en la vida de les persones o fins i tot en el control de secshytors determinats de poblacioacute
8 |
0809Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 9
Lrsquoaugment de les poliacutetiques socials juntashy valors I el Simposi va ser una ocasioacute apropiada
ment amb lrsquoaprofundiment democragravetic lrsquoadvenishy per avanccedilar en la deteccioacute de les problemagravetiques
ment de societats cada vegada meacutes plurals i egravetiques o amb un component egravetic presents en
lrsquoincrement de la sensibilitat respecte dels drets lrsquoagravembit de la intervencioacute social que no soacuten pas
humans situa els professionals i usuaris dels sershy resolubles des de la perspectiva del saber tegravecnic
veis socials sociosanitaris i educatius davant de ni des de la pragravectica de les competegravencies o hashy
problemagravetiques egravetiques que no sempre tenen bilitats professionals tot i que aquest sigui el
respostes pautades i consensuades context en quegrave es plantegen
Copsar aquestes problemagravetiques reflexioshy Aquests reptes egravetics soacuten a vegades de
narshyhi i trobar respostes que respectin i fomentin caire personal i drsquoaltres de caire colmiddotlectiu i es
els drets de les persones va ser lrsquoobjectiu central presenten a la persona responsable de la intershy
del Primer Simposi drsquoEgravetica Aplicada a la Intervenshy vencioacute social en qualsevol agravembit drsquoactuacioacute El
cioacute Social celebrat els dies 28 i 29 de maig de professional teacute un conflicte egravetic quan confronta
2009 a Girona convocat per lrsquoObservatori drsquoEgraveshy els seus valors o els seus punts de referegravencia
tica Aplicada a la Intervencioacute Social de la Funshy amb una realitat sorprenent que lrsquointerroga i dashy
dacioacute Campus Arnau drsquoEscala vant de la qual no sap exactament com posicioshy
LrsquoObservatori fa temps que promou grups narshyse com analitzarshyla i com resoldreshyla
de recerca i de debat cursos de formacioacute i inishy Perograve de vegades el component egravetic es
ciatives drsquoassessorament a entitats per tal que planteja colmiddotlectivament en el sector professional
lrsquoegravetica sigui present en lrsquoagravembit de la intervencioacute en el qual treballem en el grup meacutes proper al
social com ho estagrave per exemple en el moacuten sashy professional quan discutim o intentem aproximar
nitari a traveacutes de la bioegravetica I en aquesta mashy opinions sobre els referents egravetics amb quegrave hem
teixa liacutenia vam convocar aquest primer Simposi drsquoactuar En aquests casos tambeacute ens trobem
que va aplegar professionals de diferents sectors davant de determinades situacions conflictives
i paiumlsos per detectar els principals reptes i proshy des de la perspectiva dels valors
blemagravetiques egravetiques presents en la intervencioacute Lrsquoobjectiu del Simposi va ser ambicioacutes i les
social i les solucions que srsquohi apunten per copshy reflexions resultants que podreu llegir en aquesshy
sar i descriure un panorama en el qual simposis tes planes mdashen forma de ponegravencies debats o
posteriors hauran drsquoaprofundir conclusions dels tallers temagraveticsmdash soacuten ben estishy
Des de lrsquoObservatori estem satisfets drsquohashy mulants
ver acollit aquest primer Simposi i dels seus reshy Gaudim drsquoun material drsquoenorme valor per
sultats Eacutes important poder fer paregraventesis que continuar la nostra tasca en la qual esperem
permetin apartarshyse del brogit de la feina diagraveria estar acompanyats per tots els lectors drsquoaquest
reflexionar i intercanviar opinions experiegravencies i llibre
| 9
r nt n u ur
1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 10
Pa lame i a g al
per Carme Capdevila Honorable consellera drsquoAccioacute Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya
Eacutes un plaer ser a Girona per inaugurar el Primer Simposi drsquoEgravetica Aplicada a la
Intervencioacute Social Vull felicitar la iniciativa drsquoorganitzar aquest Simposi que eacutes
el primer que se celebra a Catalunya i Girona teacute lrsquohonor drsquoacollirshylo Les comarques de Girona estan fent una aposta molt important pels serveis soshycials i lrsquoacte drsquoavui nrsquoeacutes una bona prova Perograve no sols per aixograve felicito lrsquoObsershyvatori drsquoEgravetica Aplicada a la Intervencioacute Social i la Fundacioacute Campus Arnau
drsquoEscala Els felicito tambeacute perquegrave en aquesta egravepoca de canvis eacutes bo que els
serveis socials vagin acompanyats drsquoaquesta reflexioacute serena molt important per construir aquests serveis per a les persones meacutes properes perograve sobretot construirshylos des del respecte a la dignitat humana
10 |
1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 11
Debatre sobre egravetica en lrsquoagravembit dels serveis
socials eacutes preguntarshynos com treballem Eacutes preshy
guntarshynos quines soacuten les pragravectiques que ens
acompanyen en el nostre tarannagrave diari Treballem
amb persones en situacioacute de desavantatge soshy
cial i aixograve ens porta sovint a fer front a situacions
molt delicades Davant drsquoaquestes situacions
sempre ens hem de preguntar quins soacuten els liacuteshy
mits de la nostra professioacute
Vivim en societats cada vegada meacutes plushy
rals Per sort els drets socials estan avanccedilant de
manera ferma i aixograve fa que apareguin noves sishy
tuacions davant les quals els professionals del
treball social han de saber reaccionar per exemshy
ple com cal actuar davant el xoc cultural que
comporta lrsquoarribada de moltes persones drsquoaltres
paiumlsos Parlo de persones que poden tenir una
concepcioacute diferent a la nostra pel que fa al tracte
igualitari entre homes i dones
Perograve sersquons plantegen molts altres interroshy
gants Com hem drsquoencarar aspectes de la intishy
mitat de les persones amb discapacitat
intelmiddotlectual O com hem de respondre des de
les entitats que es dediquen a la tutela davant el
gran nombre de situacions incapacitants a causa
de lrsquoallargament de lrsquoesperanccedila de vida de molshy
tes persones amb discapacitat
Aquestes soacuten algunes de les circumstagravenshy
cies amb les quals es troben els professionals
dels serveis socials en el seu dia a dia i davant
de les quals han de saber aplicar la seva expeshy
riegravencia i coneixement Perquegrave si no ho fan el fet
drsquoajudar a solucionar o resoldre la situacioacute que
ha derivat en un problema social es pot convertir
tambeacute en una vulneracioacute dels drets de les pershy
sones sobretot drsquoaquelles que es troben en una
situacioacute de meacutes vulnerabilitat
Per aixograve eacutes important conegraveixer aquestes
problemagravetiques i reflexionarshyhi per saber actuar i
esbrinar les millors pragravectiques que cal impulsar
Tot aixograve teacute un uacutenic objectiu que eacutes donar un tracte
de ciutadania i respecte garantint drets i garantint
el benestar de les persones que ho necessiten
Aquest Simposi respon a aquesta voluntat i
per aixograve felicito una iniciativa drsquouna importagravencia tan
remarcable Ha de servir per marcar el full de ruta
que la nostra professioacute ha de seguir drsquoara endashy
vant per enfocar o estructurar els valors que guien
la nostra feina Parlo dels valors de lrsquohonestedat
la transparegravencia lrsquoausteritat i la vocacioacute de servei
| 11
1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 12
Aquests principis van lligats als valors de
les noves poliacutetiques socials que impulsem des del
Departament drsquoAccioacute Social i Ciutadania i que
segueixen sent la lluita contra les desigualtats
perograve reconeixent les diferegravencies i una forta deshy
fensa de lrsquoautonomia individual entesa com la sishy
tuacioacute en quegrave no hi ha una dominacioacute dels uns
sobre els altres
Com deia al principi vivim una egravepoca de
canvis en els serveis socials El desplegament de
les noves lleis mdashla Llei de serveis socials la Llei
de lrsquoautonomia personal i atencioacute a la dependegravenshy
ciamdash estagrave fent que el sector creixi en tots els agravemshy
bits creem ocupacioacute apareixen nous drets i els
serveis socials arriben a persones que fins avui
no havien pogut accedirshyhi mai
A meacutes a meacutes tambeacute per culpa de la crisi
econogravemica i les seves consequumlegravencies els serveis
socials srsquoestan convertint en un dels elements de
suport imprescindibles per a moltes famiacutelies en
aquests moments
Per tant eacutes molt important que en lrsquoimshy
puls drsquoaquesta nova etapa que estem encetant
fem un cop drsquoull introspectiu cap a la nostra proshy
fessioacute i analitzem el seu contingut egravetic per poder
millorar la qualitat del servei que oferim
Tots els professionals que treballen al
costat de la gent amb necessitats socials comshy
parteix lrsquoexperiegravencia del compromiacutes Un comshy
promiacutes per aconseguir el seu benestar i la seva
autonomia personal Amb la celebracioacute drsquoaquest
Simposi volem posar les bases per seguir enforshy
tint un altre tipus de compromiacutes el que tambeacute
tenim amb la nostra progravepia actuacioacute professional
egravetica al servei dels valors positius com el resshy
pecte la confidencialitat i la dignitat
Vull aprofitar lrsquoocasioacute per animar a seguir
fent aquest tipus de reflexions drsquoara endavant
Ho dic perquegrave soacuten necessagraveries per fer meacutes gran
el nostre sector i per trobar noves pragravectiques
professionals que millorin la intervencioacute social
que es fa a Catalunya
12 |
1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 13
| 13
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 14
Aquest text correspon a la siacutentesi de la conferegravencia que Adela Cortina va pronunciar en la inauguracioacute del I Simposi drsquoEgravetica Aplicada a la Intervencioacute Social
CONFEREgraveNCIA INAUGURAL
Egravetica serveis socials i ciutadania
per Adela Cortina Orts catedragravetica drsquoEgravetica i Filosofia Poliacutetica de la Universitat de Valegravencia i directora de la Fundacioacute Eacutetnor
En aquesta conferegravencia em proposo de tractar dues coses fonamentals lrsquoegravetica
aplicada i un marc drsquoegravetica aplicada a la intervencioacute social Lrsquoegravetica aplicada eacutes
un terme que srsquoutilitza molt i no se sap gaire beacute el que vol dir En principi lrsquoegravetica
eacutes filosofia moral Hi ha un tipus de reflexioacute filosogravefica sobre un fenomen que eacutes
tan antic com la humanitat que eacutes el fenomen de la moralitat En totes les culshytures hi ha hagut consciegravencia que hi havia unes maneres de viure meacutes humanes
que drsquoaltres i aquestes maneres de viure se les ha anomenat morals tradicioshynalment La filosofia se sorpregraven sobre el fet que hi hagi una cosa dita moral i es
pregunta quegrave eacutes la moral Des de fa temps defenso que la filosofia moral o egravetica
teacute tres tasques fonamentalment
14 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 15
Tasques de la filosofia moral o egravetica
La primera la de dilucidar quegrave eacutes moral
quegrave vol dir moral Quan alguacute parla des del camp
de la neurosi i diu laquoHem descobert les bases ceshy
rebrals de la conducta moralraquo la pregunta eacutes
laquoQuegrave enteacuten vostegrave per conducta moralraquo Perquegrave
si no sabem quegrave eacutes la conducta moral no
podem descobrirshyne les bases ni sabershyne absoshy
lutament res Primera tasca que no eacutes fagravecil la
de determinar quegrave eacutes aixograve de conducta moral
Segona tasca la drsquointentar fonamentar
allograve moral Durant molt temps des de la filosofia
la gran tasca eacutes preguntarshyse quin eacutes el fonashy
ment drsquoallograve moral i normalment srsquoha entegraves que
eacutes la resposta a la pregunta laquoPer quegrave he deraquo
Al cap i a la fi sembla que la moral tenia a veure
amb el deure El tema de la fonamentacioacute de la
moral ha estat importantiacutessim durant segles Hi
ha diferents models de fonamentacioacute de la
moral i a meacutes hi ha gent que diu que ni necesshy
sita fonament ni li fa cap falta Diferents posishy
cions de les quals no tractarem en aquesta
conferegravencia per falta de temps
Tercera tasca que eacutes fonamental per a
lrsquoegravetica aplicar Aixiacute les tasques serien aclarir foshy
namentar aplicar Aplicar a la vida quotidiana el
que hem guanyat en el proceacutes de fonamentashy
cioacute Si hem intentat donar uns fonaments drsquoallograve
moral hem de saber com srsquoaplica aixograve en la
vida quotidiana i com srsquoenteacuten en la vida quotishy
diana Normalment aixograve ho ha fet lrsquoegravetica des
dels segles meacutes antics sense una precisioacute tan
clara
El fenomen de les egravetiques aplicades
A poc a poc hem anat aplicant aquestes
tres tasques de lrsquoegravetica perograve al llarg dels anys seshy
tanta del segle XX neix un fenomen nou que eacutes el
de les anomenades egravetiques aplicades Les egravetiques
aplicades tenen una especificitat davant la de la
tasca tradicional de lrsquoegravetica de tambeacute aplicar Qualshy
sevol que repassi qualsevol tractat drsquoegravetica des de
Platoacute fins als nostres dies veuragrave que sempre hi ha
una part drsquoaplicacioacute evidentment Srsquoestableixen
uns principis i despreacutes es plantegen una segraverie de
problemes Al llibre La metafiacutesica dels costums de
Kant hi ha una part sobre quegrave soacuten les virtuts i quegrave
soacuten els vicis i despreacutes hi figura la casuiacutestica eacutes a
dir lrsquoaplicacioacute del que srsquoha descobert als casos
concrets
Kant que havia parlat sempre del deure pel
deure es planteja per exemple laquoI suposem que
hi ha un rei que teacute tota la informacioacute de com estagrave
tota la miliacutecia del seu poble i el capturen Sap que
el poden torturar i pot revelar tota la situacioacute del
seu poble a lrsquoenemic Teacute un veriacute a la butxaca i
quegrave fa es pren el veriacute o noraquo
Aquests soacuten els famosos dilemes morals
que encanten els nordshyamericans Els nordshyameshy
ricans quan parlen drsquoegravetica sempre plantegen un
dilema Davant del dilema laquoQui estima vostegrave meacutes
el seu pare o la seva mareraquo cal prendre sempre
una decisioacute egravetica Llavors el nen es queda aterrit i
eacutes clar lrsquoaterridor no eacutes el dilema sinoacute lrsquoestupidesa
del qui li planteja el dilema perquegrave no hi ha motiu
per preguntar a un nen si estima meacutes el pare o la
mare Llavors un calla i no fa ximpleries La nostra
vida afortunadament meacutes que dilemagravetica eacutes proshy
blemagravetica
Un exemple que utilitzava amb els meus
alumnes eacutes el seguumlent laquoSoacutec en un museu
drsquoAmsterdam i srsquoestagrave cremant nomeacutes puc salvar
una cosa Hi ha un gat que eacutes viu i tambeacute hi ha
un quadre de Rembrandt Quegrave eacutes el que he de
salvar El gat o el quadreraquo Llavors un comenccedila
| 15
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 16
a aplicar principis morals el principi de la bellesa
davant el principi del no seacute quegrave Tothom srsquoenshy
tusiasma i eacutes fantagravestic Jo ho plantejava als meus
alumnes i en els uacuteltims temps ells em deien laquoEl
gat el gatraquo i jo els preguntava laquoDe veritat creieu
que cal salvar el gatraquo Fins que de sobte un em
va donar una solucioacute molt bona em va dir laquoTu
saps el que deu pesar un quadre de Remshy
brandtraquo
Davant dels dilemes hi ha diferents valorashy
cions perograve la vida normalment no eacutes dilemagravetica
sinoacute problemagravetica Normalment quan ens trobem
davant drsquouna situacioacute difiacutecil lrsquohumagrave eacutes tractar de
trobar aquell tipus de solucions que salven la digshy
nitat de la persona i salven la situacioacute Qualsevol
que srsquoasseu tenallat per dilemes eacutes alguacute a qui falta
capacitat creativa i jo crec que en els serveis soshy
cials mdashprecisamentmdash fa falta molta capacitat
creativa per no haver de condemnar uns o altres
sinoacute tractar de trobar noves solucions noves proshy
postes I eacutes que la intelmiddotligegravencia humana eacutes
intelmiddotligegravencia creadora
Tres egravetiques aplicades pioneres
El tema de les egravetiques aplicades al terreny
en el qual jo ho plantejareacute neix els anys setanta del
segle XX Aixograve eacutes fantagravestic perquegrave quan un parla
drsquoegravetica aplicada no ha de remuntarshyse a Tales de
Milet perquegrave si ho fa en filosofia la gent sersquons
avorreix En aquest cas doncs eacutes als anys seshy
tanta quan neixen aquestes egravetiques aplicades
amb un nou estatut diferent de totes les egravepoques
anteriors Les primeres que apareixen soacuten tres lrsquoegraveshy
tica del desenvolupament dels pobles la bioegravetica
i lrsquoegravetica econogravemica i empresarial
Lrsquoegravetica del desenvolupament dels pobles eacutes
molt similar a lrsquoegravetica dels treballs socials perquegrave
compta amb pobles marginats Planteja el seguumlshy
ent Tants segles intentant aplicar models econograveshy
mics als paiumlsos en desenvolupament i no hi ha
manera que hi hagi desenvolupament Eacutes que
estem aplicant malament el concepte de desenshy
volupament Quegrave estem entenent per desenvolushy
pament si estem fent meacutes mal que beacute
Durant els anys setanta del segle XX neixen
aquestes tres egravetiques que soacuten tres egravetiques aplishy
cades Despreacutes han vingut lrsquoegravetica dels mitjans de
comunicacioacute lrsquoegravetica de la poliacutetica lrsquoegravetica del conshy
sum i lrsquoegravetica dels assumptes socials Crec que eacutes
important per a cada cos professional aclarir en
quegrave consisteix la seva egravetica professional laquoQuegrave eacutes
la bioegraveticaraquo que afecta uns sectors de la poblashy
cioacute laquoquegrave eacutes lrsquoegravetica econogravemica i empresarialraquo que
nrsquoafecta drsquoaltres laquoquegrave eacutes lrsquoegravetica dels educadorsraquo
que tambeacute afecta un altre colmiddotlectiu i laquoquegrave eacutes lrsquoegraveshy
tica dels serveis socialsraquo que afecta una poblashy
cioacute molt concreta en la qual hi ha gent de
diferents grups
La primera base de qualsevol treball hauria
de ser la de dir laquoQuina eacutes la nostra egraveticaraquo pershy
quegrave lrsquoegravetica eacutes una paraula que teacute a veure amb el
terme grec ethos que vol dir lsquocaragravecterrsquo Deien els
clagravessics i tenien raoacute que els eacutessers humans naishy
xem amb un temperament que no hem triat amb
unes caracteriacutestiques que no hem triat perograve quan
al llarg de la nostra vida anem prenent decisions
ens anem forjant un caragravecter Qui pren decisions
injustes acaba generant una propensioacute a decidir
amb injustiacutecia qui pren decisions imprudents
acaba generant una propensioacute a prendre decishy
sions imprudents qui pren decisions magnagravenimes
i generoses acaba amb la predisposicioacute a la magshy
nanimitat Necessagraveriament anem passant drsquoaixograve
que teniacuteem en el nostre naixement a generarshynos
un caragravecter un conjunt de predisposicions
16 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 17
La forja del caragravecter
Deien els clagravessics i tenien raoacute que la tasca
principal drsquouna persona eacutes la forja del seu caragravecshy
ter Ens en podem forjar un de bo o un de dolent
perograve no tenim meacutes remei que forjarshynosshyen algun
amb la qual cosa el meacutes intelmiddotligent eacutes forjarshyse
el bo com eacutes natural Quegrave vol dir el bo Doncs
aquell que ens condueix meacutes a la felicitat i a la jusshy
tiacutecia Si hi ha dos costats fonamentals del fenoshy
men moral aquests soacuten la felicitat i la justiacutecia Tots
volem ser feliccedilos tots volem tenir una vida en pleshy
nitud perograve eacutes de justiacutecia que tots tinguin les posshy
sibilitats de fershyho La justiacutecia eacutes molt exigent
mentre que la felicitat eacutes el terreny del consell i de
la invitacioacute Predisposarshyse per prendre bones deshy
cisions en la liacutenia de la justiacutecia i la felicitat eacutes forshy
jarshyse un bon caragravecter La tasca principal drsquouna
persona eacutes forjarshyse aquest bon caragravecter i lrsquoedushy
cacioacute eacutes fonamental per a aixograve
Perograve els anys setanta del segle XX ens
adonem que el caragravecter no eacutes nomeacutes cosa de les
persones sinoacute tambeacute de les organitzacions
tambeacute de les institucions tambeacute de les professhy
sions Hi ha professions que tenen un caragravecter
pegravessim i hi ha universitats que tenen un caragravecter
horroroacutes Perquegrave no solament les persones es forshy
gen un caragravecter sinoacute tambeacute les organitzacions i
les institucions Les organitzacions tenen un cashy
ragravecter i quan un srsquoacosta a una empresa o una
altra nota si la gent genera o no confianccedila si
soacuten gent amable si donen un bon producte I
aixograve ens passa amb qualsevol altra cosa Si un
srsquoacosta a un treballador social pot veure si ajushy
daragrave a resoldre el problema i prendragrave la perspecshy
tiva del participant i no solament la de
lrsquoobservador o eacutes un simple burogravecrata que estagrave
aquiacute colmiddotlocat i fa el seu treball perquegrave el paguen
per aixograve Percebem aquestes actituds percebem
el bon caragravecter i el mal caragravecter I el bon caragravecter
ogravebviament ens genera confianccedila mentre que el
mal caragravecter ens genera repulsioacute com eacutes natural
Lrsquoegravetica teacute a veure amb la forja del caragravecter de
les persones dels pobles de les organitzacions i
de les professions I amb aquesta idea neixen les
egravetiques aplicades amb la idea que hi ha diferents
activitats socials mdashlrsquoactivitat sanitagraveria el treball soshy
cial lrsquoeducacioacutemdash que han de tenir un bon caragravecshy
ter i tenir la moral alta perquegrave si no la societat estagrave
veritablement desfonada
Una societat en la qual la poliacutetica eacutes deploshy
rable les actituds soacuten deplorables al final acaba
enfonsada i desmoralitzada Com deia Joseacute Orshy
tega y Gasset lrsquoimportant no eacutes ser morals o imshy
morals mdasho no eacutes tan important com tenir la moral
alta o estar desmoralitzatsmdash I una societat acaba
estant desmoralitzada quan no hi ha confianccedila en
els bancs quan no hi ha confianccedila en els poliacutetics
quan no hi ha confianccedila en les empreses quan no
hi ha confianccedila en els treballadors socials
La confianccedila peccedila bagravesica
per a la moral drsquouna societat
Quan no hi ha confianccedila una societat teacute la
moral baixa I llavors totes les solucions que se li
ocorren soacuten dolentes perquegrave veacutenen els immishy
grants i molesten i el discapacitat eacutes un senyor a
qui tant de bo se li doneacutes el passaport perquegrave
mira que eacutes pesat I quan una societat teacute la moral
baixa no teacute ganes drsquoemprendre els reptes vitals
no teacute ganes drsquoassumir la vulnerabilitat que ens cashy
racteritza Una societat teacute la moral meacutes alta com
meacutes acull els meacutes febles i fa anar endavant els vulshy
nerables Com deien els vells anarquistes el sushy
port mutu eacutes el que ha fet que lrsquoespegravecie humana
estigui per sobre de les altres espegravecies meacutes que
| 17
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 18
la lluita conflictiva per la vida El que porta a milloshy Quegrave eacutes una egravetica aplicada
rar eacutes el suport mutu i lrsquoespegravecie humana mdashamb Entrem ara en una segona part Quegrave eacutes una
totes les seves maldatsmdash ha aconseguit que els egravetica aplicada Lrsquoegravetica aplicada es distingeix de la
discapacitats i els febles puguin sobreviure i pushy moral de la vida quotidiana i de les egravetiques tradicioshy
guin viure beacute nals La moral no lrsquohan inventada els filogravesofs eacutes tan
Les egravetiques aplicades neixen amb aquest antiga com la humanitat sempre hi ha hagut consshy
afany drsquoelevar la moral de les seves societats Soacuten ciegravencia que hi ha unes maneres de viure meacutes hushy
egravetiques veritablement republicanes en el sentit manes que drsquoaltres I en aquest sentit hem de
que no veacutenen de les altes esferes sinoacute que neixen distingir entre la moral de la vida quotidiana que
des de la base Els ciutadans exigeixen a cada porta cognoms de la vida quotidiana Hi ha morals
una de les activitats professionals que actuiumln moshy budistes cristianes atees laiques socialistes libeshy
ralment eacutes a dir que actuiumln tenint en compte les rals Hi ha morals de la vida quotidiana que no inshy
seves progravepies metes venten els filogravesofs sinoacute sobre les quals reflexionen
Els filogravesofs som dels uacuteltims que ens hem perograve que soacuten allagrave En aquest sentit Kant deia en
apuntat a les egravetiques aplicades ja que el filogravesof Criacutetica de la raoacute pura laquoAlguns mrsquohan criticat perquegrave
normalment eacutes a la seva torre drsquoivori interessat a lrsquohora de donar la foacutermula de lrsquoimperatiu diuen
molt en lrsquoenegravesima traduccioacute de la paraula no seacute lsquono ha donat cap nou deure nomeacutes ha donat una
quegrave de no seacute quegrave meacutes i no lrsquointeressa gaire el que foacutermula per comprovar quan un deure srsquoha de conshy
passa en la vida quotidiana Perograve he de dir mdashper siderar un deure moralrsquo Com si els filogravesofs hagushy
la meva experiegravenciamdash que quan prenem el bashy eacutessim de donar deures i els deures no estiguessin
gatge filosogravefic i lrsquoapliquem a la vida quotidiana eacutes ja en la vida quotidianaraquo
veritablement fecund Les egravetiques aplicades soacuten Ja eacutes en la vida quotidiana on hi ha diferents
exigides pels ciutadans pels filogravesofs mdashper fimdash morals Els filogravesofs tenen la tasca drsquoaclarir fonashy
perograve tambeacute pels professionals de cada professioacute mentar aplicar que eacutes diferent La moral de la vida
Aquesta eacutes la tercera font de suggeriments per a quotidiana eacutes diferent de lrsquoegravetica o la filosofia moral
les egravetiques aplicades Els professionals que soshy perograve lrsquoegravetica aplicada eacutes diferent de les filosofies
vint estan molt descontents amb els seus comshy morals tradicionals recordem que eacutes una novetat
panys professionals que no fan beacute la seva dels anys setanta del segle passat I eacutes una novetat
professioacute Per exemple hi ha gent de la sanitat perquegrave es tracta drsquoegravetica i es construeix amb coshy
que es preocupa perquegrave la infermeria o la medishy gnoms filosogravefics quan un entra en les egravetiques aplishy
cina soacuten fonamentals i no srsquoestan fent com srsquohan cades les tradicions soacuten la kantiana lrsquoaristotegravelica
de fer i eacutes llavors quan els mateixos professionals la dialogravegica la utilitarista perograve la seva manera de
veuen que cal apujar la moral de la seva professhy procedir no eacutes lrsquohabitual no es tracta que elaboshy
sioacute Les egravetiques aplicades neixen llavors perquegrave rem una teoria egravetica i despreacutes mirem com srsquoaplica
les exigeixen els ciutadans les exigeixen els proshy sinoacute que partim drsquoun problema de la vida quotishy
fessionals les exigeixen diferents sectors entre diana i tractem de veure en la reflexioacute egravetica quins
ells els poliacutetics que volen saber amb qui tracten corrents i quines teories ens ajuden a aclarir el punt
i de quegrave estem parlant de partida i a donarshyhi una solucioacute Cada vegada
18 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 19
meacutes llavors es tracta de veure quines propostes
filosogravefiques ens ajuden millor a resoldre un proshy
blema de la vida quotidiana
Egravetiques elaborades en grups i
comitegraves interdisciplinaris
La segona quumlestioacute que eacutes molt important eacutes
que les egravetiques aplicades no srsquoelaboren nomeacutes als
despatxos universitaris sinoacute que srsquoelaboren soshy
bretot en els comitegraves les comissions i els grups
de reflexioacute Perquegrave eacutes impossible fer una egravetica aplishy
cada a la intervencioacute social sense comptar amb
els treballadors socials Com eacutes impossible fer una
egravetica sanitagraveria sense comptar amb el professional
sanitari que eacutes el que hi estagrave implicat en primera
instagravencia Les egravetiques aplicades parteixen de la
base de la reflexioacute de la vida quotidiana i van asshy
cendint cap a un conjunt de principis Soacuten egravetiques
que es fan en grups en comitegraves en reflexions inshy
terdisciplinagraveries en les quals treballen serveis soshy
cials perograve tambeacute jutges treballadors socials
psicogravelegs pedagogs filogravesofs
La interdisciplinarietat eacutes una necessitat soshy
cial Perquegrave el que ens passa al final eacutes que la reshy
alitat teacute problemes i les universitats tenen
departaments eacutes a dir en la realitat es plantegen
problemes que srsquohan de resoldre entre uns
quants perograve a la universitat et diuen laquoNo aixograve eacutes
dels de ciegravenciesraquo laquono aixograve eacutes dels de psicologiaraquo
laquono aixograve eacutes dels de pedagogiaraquo Si us plau
Actualment no hi ha cap problema que no
necessiti un tractament interdisciplinari Tots neshy
cessiten el treball conjunt de tots En aquest senshy
tit les egravetiques aplicades soacuten interdisciplinagraveries
perquegrave sense el treball conjunt no ilmiddotluminem ni un
sol principi moral ni una sola solucioacute moral Eacutes un
treball conjunt perograve per necessitat no per opcioacute
A partir drsquoaquiacute les egravetiques aplicades es van
expressant en llibres Jo en vaig escriure un el
1993 que es titula Eacutetica aplicada y democracia rashy
dical o un altre amb el grup que eacutes Razoacuten puacuteshy
blica y eacuteticas aplicadas el 2003 Soacuten un tipus de
llibres que srsquoescriuen des drsquounes professions deshy
terminades perograve despreacutes cal redactar uns inforshy
mes i aixograve eacutes egravetica aplicada no sols eacutes el manual
o el llibre sinoacute que els informes van entrant per
aplicarshylos en una institucioacute Eacutes llavors quan arriba
el que deia Hegel que la moral srsquoestagrave plasmant
en les institucions La moral srsquoaniragrave plasmant en
les institucions perquegrave elles lrsquoaniran recollint De
vegades en lleis legals perograve de vegades en doshy
cuments egravetics que soacuten els que poden donar una
gran mobilitat a les societats
Les egravetiques aplicades srsquoestan incorporant a
les institucions i ja no hi ha marxa enrere eacutes un feshy
nomen irreversible Cada vegada meacutes les proposshy
tes de lrsquoegravetica en lrsquoempresa de la bioegravetica de
lrsquoegravetica dels serveis socials de lrsquoegravetica del desenvoshy
lupament formen part de les nostres institucions
i els donen substagravencia i vida en comptes de queshy
darshyse uacutenicament a les universitats
Lrsquoestatut de lrsquoegravetica aplicada
Quin eacutes lrsquoestatut de lrsquoegravetica aplicada Se sol
parlar en aquestes tasques de dos models de la
casuiacutestica u i la casuiacutestica dos i hi ha un altre model
que eacutes el que jo proposareacute
La casuiacutestica u eacutes la que pren uns principis
egravetics i els aplica als casos concrets Sembla el meacutes
normal perquegrave eacutes el procediment deductiu La cashy
suiacutestica u teacute molts inconvenients en el moment acshy
tual perquegrave sobretot en societats moralment
plurals no hi ha principis amb contingut que siguin
compartits absolutament per tots Els principis que
| 19
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 20
es creia que tots compartiacuteem es poden veure alteshy
rats fins a arribar al punt de la interculturalitat o el
problema de la multiculturalitat
Per aixograve alguns autors proposen lrsquoanomeshy
nada casuiacutestica dos Es comenccedila en els casos
concrets i tothom sap que en les egravetiques aplicashy
des el procediment del cas eacutes fonamental Agafem
un cas i lrsquoanalitzem mirem de veure com el resolshy
driacuteem i quines soacuten les quumlestions morals implicades
en el cas Quan es treballa aixiacute mdashaixograve en bioegravetica
srsquoha treballat moltmdash es va arribant a uns principis
que no soacuten universals perograve siacute que soacuten principis
drsquoabast mitjagrave Arribem a aquests principis gragravecies
a lrsquoaplicacioacute prudencial al discurs prudencial enshy
torn dels casos concrets
Ha funcionat molt beacute per exemple lrsquoInforme
Belmont que pren els seus principis i els aplica a la
bioegravetica i a altres agravembits perograve teacute lrsquoinconvenient que
en les societats pluralistes no srsquoarriba a uns principis
drsquoabast mitjagrave de manera que les egravetiques aplicades
soacuten territoris independents Tanmateix siacute que eacutes
possible arribar a uns principis compartits per tots
encara que no siguin principis amb contingut perograve
siacute principis formals o procedimentals En posareacute dos
exemples que seran la meva referegravencia
El principi kantiagrave del fi en ell mateix
El principi kantiagrave de lrsquoimperatiu del fi en ell
mateix diu laquoTracta la humanitat tant en la teva pershy
sona com en la de qualsevol altra sempre alhora
com un fi i mai nomeacutes com un mitjagraveraquo El principi no
doacutena continguts concrets perograve siacute que expressa
una actitud que pot ser compartida per tots els
membres drsquouna societat pluralista
En qualsevol de les nostres activitats professhy
sionals eacutes necessari tractar els eacutessers humans no
com un mitjagrave uacutenicament encara que tots ens tracshy
tem com a mitjans Perquegrave quan jo compro una amshy
polla de llet a alguacute lrsquoestic tractant com un mitjagrave ogravebshy
viament perograve lrsquohe de tractar alhora com un eacutesser
que eacutes un fi en ell mateix que teacute una dignitat i que
no teacute un simple preu Reconegraveixer la dignitat humana
vol dir tres coses que soacuten fonamentals en el treball
social no fer mal no instrumentalitzar i siacute apoderar
El primer principi de qualsevol professioacute eacutes
la no maleficegravencia Per tant el professional dels sershy
veis socials ha drsquoanar amb cura que en un barri deshy
terminat no diguin laquoHorror que ve el treballador
socialraquo El primer principi eacutes no fer mal perquegrave els
eacutessers humans tenen dignitat i no un simple preu
soacuten fins en ells mateixos i mitjans no simples
El segon principi eacutes no instrumentalitzar
perquegrave estagrave molt beacute tenir una professioacute perograve no
srsquoha de tractar els vulnerables com un instrument
per a la progravepia situacioacute sinoacute que soacuten els que
donen sentit al treball i la seva dignitat eacutes la que
doacutena sentit al treball
I el tercer principi eacutes el de lrsquoapoderament i
sobretot en serveis socials Es tracta drsquoapoderar la
gent perquegrave pugui fer la seva vida De vegades eacutes
tremendament difiacutecil Perograve srsquoha drsquointentar apoderar
no sols resoldre les paperetes assistencialment mdash
quan calgui fershyho tambeacute
La importagravencia drsquoapoderar les persones
Si hi ha una famiacutelia que estagrave passant gana i
ve a demanar menjar no li diguem que no li podem
donar menjar perquegrave primer ha drsquoaprendre a aconshy
seguir el menjar ja que si ho fem mentrestant
sersquons mor de gana tampoc no srsquoha de ser tan foshy
namentalista Cal tenir la prudegravencia per saber com
cal resoldre els temes en cada cas concret Perograve
lrsquoimportant eacutes apoderar les persones perquegrave puguin
tirar endavant la seva vida i no lrsquoassistencialisme
20 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 21
de resoldre el problema concret perograve no resoldrersquol
per al mitjagrave i llarg termini
Continua valent aquest principi kantiagrave per a
les nostres societats i crec que continua valent el
principi de lrsquoegravetica del discurs que diu que les norshy
mes nomeacutes seran justes si tots els afectats poden
donarshyhi el seu consentiment en un diagraveleg dut a
terme en condicions de simetria Lrsquoegravetica del discurs
que eacutes el que van crear Apel i Habermas i que hem
treballat molts altres com jo mateixa eacutes la que diu
que quan es tracta de normes nomeacutes es pot dir
que les normes soacuten justes si tots els afectats poshy
drien donarshyhi el seu consentiment despreacutes drsquoun
diagraveleg dut a terme en les condicions meacutes prograveximes
possible a la simetria Afortunadament eacutes un signe
del nostre temps que els afectats han de tenir veu
Cal donar veu als afectats perquegrave han de poder dir
tambeacute com volen les coses
Aquests dos principis soacuten formals soacuten prinshy
cipis procedimentals no soacuten principis de continshy
gut la quumlestioacute eacutes veure com srsquoapliquen en cada
cas concret perograve ens poden unir a tots eacutes el que
en el nostre grup hem anomenat una hermenegraveushy
tica criacutetica I eacutes molt interessant perquegrave resulta que
la fonamentacioacute i lrsquoaplicacioacute estan unides eacutes anant
als casos concrets a les activitats concretes
quan descobrim els principis que hi ha dins Lrsquoart
de la interpretacioacute eacutes fonamental lrsquoanomenada
hermenegraveutica
El marc de lrsquoegravetica aplicada
a la intervencioacute social
El marc de les egravetiques aplicades eacutes el que he
descrit fins aquiacute perograve el marc de lrsquoegravetica aplicada a
la intervencioacute social teacute els seus propis trets En prishy
mer lloc ha de ser interdisciplinagraveria cosa que em
sembla indiscutible
A mi sempre mrsquoha estat molt uacutetil prendre
lrsquoesquema drsquoun escriptor nordshyamericagrave MacIntyre
al seu llibre Tras la virtud en el qual parla drsquoun conshy
cepte pres drsquoAristogravetil perograve que ell actualitza es
tracta de la pragravectica Ell diu que la pragravectica eacutes una
activitat social cooperativa en la qual treballen difeshy
rents agents socials que tracten drsquoassolir una meta
que eacutes la que li doacutena sentit i legitimitat social I
aquest eacutes el concepte de pragravectica que jo considero
vagravelid per a qualsevol activitat professional I eacutes que
efectivament eacutes imprescindible treballar junts coshy
operativament
A meacutes desgraciadament hem oblidat
massa que els nostres treballs tenen una meta que
eacutes la que doacutena sentit i legitimitat social No solashy
ment els poliacutetics necessiten legitimarshyse nosaltres
tambeacute Si nosaltres no assolim la meta ens haurien
de prendre la feina si la sanitat fa empitjorar la gent
cal eliminar la sanitat Si el dret promou la injustiacutecia
cal eliminar el dret Crec per tant que la primera
tasca de les nostres professions eacutes preguntarshynos
laquoQuina eacutes la nostra metaraquo laquoquegrave eacutes el que ens
doacutena sentit i legitimitat socialraquo Perquegrave si no estagrave
molt beacute que tots sapiguem utilitzar lrsquoordinador i les
millors tecnologies capdavanteres perograve no serviragrave
per a res si no sabem quina eacutes la nostra meta quegrave
eacutes el que volem aconseguir Aixograve mdashho deia ja Arisshy
togravetilmdash eacutes de sentit comuacute perograve com deia Ortega
laquoel sentit comuacute eacutes el menys comuacute dels sentitsraquo
El primer doncs soacuten les metes i despreacutes mdash
com ho entenia MacIntyre seguint Aristogravetilmdash que
cada activitat teacute uns beacutens interns mdashque soacuten
aquesta meta que li doacutena sentitmdash Finalment amb
totes elles srsquoaconsegueixen els beacutens externs El beacute
intern eacutes el que doacutena especificitat a una professioacute i
fa que el treball social no sigui el mateix que la sashy
nitat exercida en els hospitals per metges i infermeshy
res o lrsquoactivitat educativa que es fa en una escola
| 21
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 22
per exemple Ha de tenir una especificitat perquegrave portant eacutes posar el poder al servei dels altres
altrament no estem parlant drsquouna professioacute Ara beacute quan comenccedila la corrupcioacute de les
En moltes activitats professionals el primer activitats professionals Quan els beacutens interns es
que cal fer eacutes decidir quegrave eacutes el que ens especifica canvien pels beacutens externs Eacutes a dir quan a ninguacute
perquegrave una professioacute ofereix un beacute tan precioacutes a no lrsquointeressa el beacute intern i tothom fa el catagraveleg
una societat que sense la societat seria molt pitjor dels diners el prestigi o el poder que doacutena
humanament Per aixograve hem de dilucidar quin eacutes el aquesta activitat professional llavors ens trobem
beacute que podem oferir en la nostra professioacute que alshy el fenomen de la burocratitzacioacute absoluta de totes
tres no poden donar i que hem de treballar conjunshy les activitats professionals i lrsquohomogeneiumltat de les
tament activitats professionals perquegrave totes es mesuren
Els beacutens externs mdashdiu MacIntyremdash srsquoaconshy pels diners que donen pel seu prestigi etcegravetera
segueixen amb qualssevol activitats professionals Qualsevol activitat professional es caracteshy
les fa iguals a totes i soacuten fonamentalment els dishy ritza per uns beacutens interns i necessita uns beacutens exshy
ners el prestigi i el poder Totes les professions terns ogravebviament perograve ha de saber quins soacuten els
donen diners unes meacutes altres menys perograve totes seus beacutens interns perquegrave aixograve lrsquoespecifica I a
donen alguna cosa per sobreviure i aixograve fa falta meacutes per assolir aquests beacutens interns cal desenshy
perquegrave si no srsquoacaba la gent Totes donen un cert volupar unes actituds i encarnar uns valors Cal
prestigi perquegrave si un ho fa beacute genera afecte reshy desenvolupar unes virtuts que soacuten predisposishy
coneixement la gent el reconeix I eacutes que el presshy cions a actuar a favor de la felicitat i de la justiacutecia
tigi eacutes important per als eacutessers humans un no pot Aquestes predisposicions se les anomena virtuts
viure sense autoestima Quan ve alguacute i et diu encara que el terme no estigui gaire drsquoacord amb
laquoQuines classes impartia vostegraveraquo aquell dia ja no els nostres dies El professional eacutes alguacute que tracta
menges perquegrave et poses contentiacutessim gragravecies al de ser excelmiddotlent en el seu camp precisament
que trsquohan dit perquegrave vol posarshylo al servei drsquoalguacute perquegrave vol
assolir la seva meta I si un no eacutes excelmiddotlent en el
seu camp srsquoha de preocupar perquegrave hi ha gent
La necessitat drsquoun cert poder que patiragrave precisament perquegrave no estagrave desenshy
Finalment tots necessitem un cert poder volupant la seva excelmiddotlegravencia I recordem que lrsquoexshy
Els anarquistes deien que el poder corromp i que celmiddotlegravencia no eacutes mesurarshyse uns amb els altres mdasha
el poder absolut corromp absolutament Perograve el veure qui eacutes el meacutes guapomdash sinoacute intentar fershyho
poder eacutes bo quan es posa al servei drsquoalguna tan beacute com puguem perquegrave la nostra meta meshy
cosa quan un utilitza el seu poder per apoderarshy reix tot el desenvolupament i tot el treball I a meacutes
ne drsquoaltres si jo tinc uns coneixements que altres cal encarnar uns valors que soacuten el que condishy
no tenen si jo tinc unes possibilitats que altres ciona la nostra vida per fershyla humana A meacutes
no tenen llavors jo puc ajudar els altres a desenshy tambeacute cal sotmetrersquos a uns principis egravetics geneshy
volupar la seva vida En aquest cas el poder eacutes rals que soacuten mdashcom ja hem avanccedilat abansmdash el
meravelloacutes perquegrave la impotegravencia eacutes terrible No principi kantiagrave del fi en ell mateix i el de lrsquoegravetica del
tenir cap poder no eacutes gens bo per a ninguacute Lrsquoimshy discurs
22 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 23
Principis egravetics en la intervencioacute social
Vegem com seria tot aixograve aplicat al camp de
la intervencioacute social En primer lloc el treball social
eacutes una activitat professional eacutes una pragravectica proshy
fessional cooperativa en la qual hi ha treballadors
socials psicogravelegs pedagogs educadors jutges
en un territori que teacute a veure amb el que el treballashy
dor social Rafael Aliena esmenta en el seu llibre
Descenso a Periferia que em sembla una expressioacute
bastant afortunada Drsquoalguna manera el treball soshy
cial teacute a veure amb laquodescendir a la perifegraveriaraquo teacute a
veure amb descendir a aquest moacuten de lrsquoexclusioacute
que de vegades eacutes una exclusioacute puntual i de veshy
gades desgraciadament eacutes una exclusioacute crogravenica
Si ens fixem per exemple en lrsquoInforme
Foessa es veu que en els nostres paiumlsos hi ha borshy
ses de pobresa que soacuten absolutament recurrents
Eacutes el peix que es mossega la cua soacuten barris senshy
cers molt desprotegits en els quals hi ha una absoshy
luta desmotivacioacute una absoluta invisibilitat ninguacute
no els reconeix ninguacute no sap en realitat on soacuten i
la gent que estagrave condemnada a aquests barris no
teacute ni tan sols lrsquointeregraves de sortir drsquoaquesta situacioacute
perquegrave cada vegada el barri sersquols menja meacutes Eacutes el
gran terreny dels exclosos de la perifegraveria el que no
apareix i eacutes invisible
Els treballadors socials tenen la tasca entre
altres de fer visible lrsquoinvisible que eacutes la gran lluita
pel reconeixement que de vegades poden fer els
que tenen forccedila i que de vegades altres lrsquohan de
fer ells sols Portar a la visibilitat aquest terreny de
perifegraveria dels que soacuten invisibles mdashperquegrave ja els
hem deixat de costat i no ens interessenmdash eacutes una
de les seves tasques meacutes grans Eacutes una activitat
social que es duu a terme al terreny de la perifegraveria
en lrsquoentorn de la infantesa i famiacutelia mdashperograve no de les
ben situades sinoacute al terreny de la desproteccioacute la
vulnerabilitat i la perifegraveria ogravebviamentmdash al terreny
de la joventut desmotivada deixada dels que
srsquohan quedat amb uns sous infra o sense sous al
terreny dels ancians que no tenen dret a una resishy
degravencia ni a atencioacute de les seves famiacutelies al terreny
de les discapacitats que eacutes un moacuten veritablement
ampli i tremendament deixat al de la drogodepenshy
degravencia que efectivament eacutes un dels grans probleshy
mes del nostre temps al de les minories egravetniques
que solen ser les meacutes marginals mdasha Espanya han
estat tradicionalment els gitanos perograve pot havershy
nrsquohi drsquoaltresmdash al dels immigrants sense papers al
drsquoaquells que pateixen la violegravencia domegravestica drsquoun
costat i un altre i al de la pobresa i la marginacioacute
Els beacutens interns que ofereix el treball social
soacuten fonamentalment els de treballar pels drets i les
necessitats de les poblacions meacutes vulnerables i
meacutes desprotegides i en aquest sentit crec que eacutes
un treball que deixa a la societat un beacute incalculable
per aixograve penso que els que treballin en aixograve han de
ser excelmiddotlents per estar al servei dels meacutes vulnerashy
bles perquegrave una societat que no els tingui en
compte eacutes una societat radicalment injusta i radishy
calment inhumana
El beacute intern seria el drsquoatendre les necessitats
i els drets humans insatisfets de tots aquests
colmiddotlectius intentar prevenir mancances drsquoapoderar
els qui tenen aquestes mancances i drsquoacompanyarshy
los en aquests sectors que soacuten fonamentalment
marginals El treballador social i la treballadora social
han de ser gent amb una sensibilitat molt especial
Eacutes clar que poden ser professionals perograve amb voshy
cacioacute Per a mi el fet distintiu eacutes que el professional
sigui un professional amb vocacioacute que no sigui un
burogravecrata un ha drsquoassumir la perspectiva del partishy
cipant i no la de lrsquoobservador
No es poden resoldre problemes humans de
gent especialment vulnerable senzillament amb
prescripcions Aixograve eacutes el que va passar amb lrsquoegravetica
| 23
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 24
del desenvolupament en quegrave deien laquoHem aplicat
el model del desenvolupament del consens de
Washington a uns paiumlsos que hi ha deixats de la
magrave de Deacuteuraquo amb la qual cosa es generava una sishy
tuacioacute pitjor ja que soacuten colmiddotlectius que cal prevenir
apoderar i a meacutes acompanyar perquegrave hi ha borshy
ses enormes de marginalitat i soacuten territoris fonashy
mentalment de perifegraveria
Encarnar els valors
Un altre factor clau eacutes que el treball social
srsquoha de dur a terme amb uns valors cal encarnar
els valors Els valors soacuten les orientacions vitals que
ens resulten atractives per condicionar el moacuten Eacutes
molt meacutes humagrave un moacuten amb llibertat que amb esshy
clavitud amb igualtat que amb desigualtat amb soshy
lidaritat que amb insolidaritat Soacuten aquestes
orientacions que una vegada les encarnem ens fan
meacutes humans Per a qui Per a qualsevol de nosalshy
tres perograve tambeacute per a tots els beneficiats
Tanmateix en el moacuten del treball social un
dels grans problemes eacutes que el treballador social
aporta els seus valors i es troba gent atesa que pot
tenir uns altres valors Aquiacute sorgeix un dels grans
temes que eacutes un problema no un dilema la quumlesshy
tioacute eacutes que necessagraveriament el treball ha de ser conshy
textual ideologravegic el treballador social no teacute meacutes
remei que esbrinar quins soacuten els valors I un tamshy
poc no srsquoha de confondre en aquestes coses pershy
quegrave hi ha valors que no soacuten valors perquegrave hi ha
coses que no mereixen respecte
Per aixograve eacutes una tasca molt difiacutecil perquegrave no
es tracta de dir laquoAixograve eacutes el que hi ha i amb aixograve
anem a tot arreuraquo sinoacute que prudencialment cal mirar
cada cas amb el cor i amb la raoacute laquoQuegrave eacutes en aquest
cas el que eacutes un valor i el que eacutes un disvalorraquo No
es pot ser tan ingenu per dir que cada un teacute els seus
valors i que tots soacuten molt respectables alguns no
soacuten tan respectables Per aixograve el treballador ha drsquoesshy
tar al cas perquegrave de vegades els meacutes vulnerables
poden quedar triturats per respectar qualsevol valor
Per aixograve cal fer com lrsquoarquer drsquoAristogravetil un arquer eacutes
alguacute que vol encertar el blanc i per encertar el blanc
vol assolir la meta
El primer eacutes la voluntat drsquoassolir la meta que
eacutes una cosa que cal forjar cada dia i despreacutes tractar
drsquoaprendre quegrave eacutes un arc de quegrave pot estar compost
com poden ser les fletxes quina longitud pot tenir
Perograve a lrsquohora de dir com srsquoassoleix la meta eacutes en el
cas concret perquegrave pot bufar el vent o no pot ser
meacutes o menys lluny Per aixograve el prudent eacutes el que
coneix lrsquoarc i eacutes el que vol assolir la meta i tractar els
casos concrets drsquoassolir la meta concreta
Deia Aristogravetil i tenia tota la raoacute que sap elashy
borar els verins de la mateixa manera qui els elabora
per matar que qui els elabora per guarir Doncs beacute
un bon tegravecnic eacutes el que sap fer bons verins un bon
professional eacutes el que els utilitza per salvar i un mal
professional eacutes el que els utilitza per matar Podem
obrir molts ordinadors i moltes pagravegines web i podem
tenir molta informacioacute perograve ser uns pegravessims professhy
sionals perquegrave el bon professional vol saber com eacutes
lrsquoarc srsquoentrena cada dia perograve eacutes en el cas concret
on ha de veure mdashper exemplemdash qui eacutes aquesta fashy
miacutelia qui aquest nen per quegrave eacutes drogodependent
per quegrave la famiacutelia teacute aquesta relacioacute i eacutes ell qui ha
de decidir allagrave en la situacioacute sense que hi hagi unes
regles que srsquoapliquen universalment
Caracteriacutestiques de la professioacute
Les caracteriacutestiques seguumlents que assenyashy
lareacute soacuten les excelmiddotlegravencies del caragravecter les virtuts de
la professioacute del treballador i la treballadora social
algunes de les quals em semblen fonamentals
24 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 25
Competegravencia els treballadors socials i el voshy
luntariat tenen una pegravessima fama de gent de bon cor
perograve poca competegravencia Normalment srsquoenteacuten que el
sistema poliacutetic eacutes una cosa i el sistema econogravemic
nrsquoeacutes una altra aquest eacutes el problema Un i altre geshy
neren una segraverie de desgraciats que recullen els treshy
balladors socials i els voluntaris La poliacutetica i
lrsquoeconomia generen desferres i despreacutes arriba el treshy
ballador social mdashgent de bon cor perograve no gaire enshy
tenimentmdash i recull la gent i la cuida perquegrave allograve no
srsquoexcedeixi Doncs no senyor Per colmiddotlaborar i ajudar
els vulnerables cal ser molt competent un ha drsquoashy
prendre molt beacute quines soacuten les uacuteltimes tegravecniques
quines soacuten les uacuteltimes possibilitats quins soacuten els desshy
envolupaments psicologravegics pedagogravegics precisashy
ment perquegrave el que vol eacutes atendre les persones que
tenen dignitat
Sentit de la justiacutecia sense un sentiment drsquoinshy
justiacutecia i de capacitat drsquoindignacioacute eacutes impossible desshy
cobrir les necessitats i les vulnerabilitats Els
sentiments ajuden a descobrir camins i esferes que
estan absolutament ocults Quan alguacute teacute sentit de la
justiacutecia descobreix que aquiacute hi ha una situacioacute drsquoinshy
dignitat que aquiacute hi ha una situacioacute drsquoinjustiacutecia que
aquiacute hi ha una situacioacute de mancances etcegravetera
Quan un no teacute el sentit de la justiacutecia ens sembla que
tot estagrave absolutament beacute sobretot si a nosaltres ens
va beacute Qui no teacute sentit de la justiacutecia jo crec que per
comenccedilar no pot ser persona perograve sobretot no pot
ser treballador social
Sentit de la prudegravencia cal entrenarshyse per no
actuar de manera lesiva per a ninguacute i buscar la creashy
tivitat per trobar camins nous No obstinarshyse que les
solucions ja estan donades que hi ha un o dos cashy
mins i cap meacutes sinoacute que cal ser molt creatiu per troshy
bar camins nous per no quedarshyse en allograve que es deia
tant en el tema del desenvolupament de laquolrsquoeleccioacute
cruelraquo cal triar i cal sacrificarshyne algun pels altres
Professionals amb vocacioacute i respectuosos
Aixiacute mateix cal ser creatiu per pensar altres
camins de solucioacute que no deixin ninguacute pel camiacute Cal
tenir sensibilitat per als contextos i tenir molta vocashy
cioacute i molta sensibilitat Qui teacute vocacioacute Alguacute que teacute
certes habilitats per a un determinat treball i a qui
sobretot li sembla tan important la meta que vol
posar les seves habilitats al servei drsquoaquesta meta
Eacutes fonamental el respecte actiu la capacitat
de respectar punts de vista que no soacuten el propi no
sols la toleragravencia sinoacute ser capaccedil de respectar altres
punts de vista sempre que es pensi que soacuten punts
de vista justos que no soacuten humiliants per a les pershy
sones Cal tenir tambeacute capacitat drsquointerpretacioacute de
la situacioacute sense capacitat drsquointerpretacioacute si un va
amb el codi tancat del que cal fer en aquest cas no
anem beacute Eacutes necessari tenir capacitat de diagraveleg ogravebshy
viament en els casos concrets i un enorme sentit
de la solidaritat
Els treballadors socials han de treballar en
colmiddotlaboracioacute estreta amb les famiacutelies i els afectats
pels contextos concrets de la seva actuacioacute No es
pot treballar al marge sinoacute en colmiddotlaboracioacute amb I
cada vegada meacutes srsquoenteacuten que els afectats han de ser
agents socials Quines soacuten les institucions que han
de treballar en aixograve Les institucions poliacutetiques les orshy
ganitzacions ciacuteviques i empresarials que tambeacute srsquohan
de sumar a la tasca i sens dubte els ciutadans
Una de les caracteriacutestiques del ciutadagrave ha de
ser la solidaritat Un ciutadagrave que no teacute en compte
la vulnerabilitat drsquoaltres no eacutes un bon ciutadagrave Norshy
malment entenem que un ciutadagrave eacutes una persona
que teacute uns drets uns deures El ciutadagrave si no teacute
sentit de la solidaritat no eacutes un bon ciutadagrave perquegrave
el ciutadagrave eacutes aquell que intenta ser el seu propi seshy
nyor o la seva progravepia senyora que intenta ser el
protagonista de la seva vida que escriu el guioacute de
la seva progravepia novelmiddotla
| 25
G
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 26
El ciutadagrave eacutes el que vol fer la seva vida perograve
srsquoadona que la fa amb altres que soacuten els seus conshy
ciutadans que soacuten iguals que ell El que ens uneix
uns i altres eacutes la vulnerabilitat en la qual estem tots
Absolutament tots som vulnerables en lrsquoetapa de
la infantesa o en la de la vellesa en lrsquoetapa de la
malaltia o en la del desconsol La vulnerabilitat ens
constitueix tant com lrsquoautonomia som ciutadans
vulnerables I si no som ciutadans solidaris tambeacute
som eacutessers totalment inhumans Per aixograve una de
les claus del treball social com la de qualsevol ciushy
tadagrave ha de ser la clau de la raoacute compassiva Comshy
passiva no vol dir compadirshyse drsquolaquoaquests pobrets
que soacuten allagrave baixraquo sinoacute que els eacutessers humans
podem treballar i patir conjuntament en la tristesa i
en lrsquoalegria I qui no eacutes capaccedil de compadir la trisshy
tesa ni lrsquoalegria tampoc no eacutes un eacutesser humagrave
26 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 27
PONEgraveNCIES AMB APORTACIONS
G El concepte i la justificacioacute del paternalisme per Macario Alemany professor de Filosofia del Dret de la Universitat drsquoAlacant i director de la revista Doxa
GEl futur de les societats democragravetiques Una teoria de la justiacutecia intergeneracional per Daniel Innerarity professor de Filosofia de la Universitat de Sarashygossa
GLrsquoegravetica de les organitzacions socials per Agravengel Castintildeeira Fernaacutendez doctor en Filosofia i Ciegravencies Socials director del Departament de Ciegravencies Socials drsquoESADE
| 27
E
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 28
Aquest text de Macario Alemany va servir per animar el debat del Simposi i va ser replicat posteriorment per Joan M del Pozo i Amadeu Mora
l concepte i la justificacioacute
del paternalisme per Macario Alemany professor de Filosofia del Dret de la Universitat drsquoAlacant i director de la revista Doxa
Aquest article tracta sobre el paternalisme en general i en especial sobre el paternalisme juriacutedic La nocioacute de paternalisme apunta cap a una extrapolacioacute
del model de relacioacute paternofilial a un altre tipus de relacions socials per exemshyple la relacioacute entre lrsquoEstat i els seus ciutadans o entre el metge i el pacient En
particular lrsquoanalogia es construeix no tant sobre lrsquoaspecte de la cura com sobre
lrsquoaspecte del control que comporta lrsquoexercici de la paternitat Eacutes lrsquoaplicacioacute del model del poder paternal (la pagravetria potestat) en altres agravembits socials el que es
quumlestiona
Aquest article va ser publicat per la revista Doxa en el seu nuacutem 28 de 2005 (pagraveg 265shy303)
28 |
E
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 29
El problema del paternalisme teacute una dimenshy
sioacute pragravectica important Lrsquoexercici de qualsevol resshy
ponsabilitat el compliment de la qual parcialment
o totalment srsquoorienti a promoure o protegir el benshy
estar individual drsquoaltres persones posa de manifest
que aquest benestar pot ser amenaccedilat pels mateishy
xos individus Aquesta eacutes una experiegravencia comuna
entre els legisladors metges treballadors socials
professors advocats etc La lluita contra la malalshy
tia per exemple eacutes frustrada moltes vegades pels
hagravebits de vida no saludables pensem en el consum
de tabac la mala alimentacioacute o el sedentarisme
Mrsquoatreviria a dir que el paternalisme eacutes una possishy
bilitat oberta i amb frequumlegravencia practicada en qualshy
sevol agravembit de responsabilitat puacuteblica que es
relacioni directament amb el benestar individual
Davant aquesta realitat la ideologia dominant
als paiumlsos industrialitzats eacutes clarament antipaternashy
lista El valor atorgat a lrsquoautonomia individual a la deshy
mocragravecia i fins i tot al sistema de lliure mercat sembla
descartar la possibilitat de trobar supogravesits de patershy
nalisme justificat Tanmateix la presegravencia persistent
drsquointervencions que sersquons presenta com a plausibleshy
ment justificades drsquouna banda i com a paternalistes
de lrsquoaltra desafien aquest corrent de pensament El
paternalisme adquireix per aixograve una rellevagravencia teograveshy
rica extraordinagraveria Segons el meu parer les implicashy
cions de la justificacioacute del paternalisme constitueixen
juntament amb una consideracioacute profunda de lrsquoabast
del principi de dany a tercers una eina poderosa
contra les diferents teories de lrsquoEstat miacutenim que emashy
nen drsquoaquesta font de moltes canelles en les quals
srsquoha convertit el liberalisme poliacutetic
1 l concepte de paternalisme
El concepte de paternalisme ha estat objecte
drsquouna discussioacute llarga i complexa que comenccedila al
principi dels anys setanta del segle passat i es proshy
longa durant dues degravecades sense donar resultats
concloents1 Totes les propostes conceptuals enshy
torn del paternalisme tenen com a miacutenim comuacute deshy
nominador la que podriacuteem denominar analogia
paternalista eacutes a dir una semblanccedila de relacions
en la qual el fograverum de lrsquoanalogia estagrave constituiumlt per
la relacioacute ben coneguda paternofilial i el tema el
constitueix la relacioacute sobiragraveshysuacutebdit patroacuteshyobrer
metgeshypacient etc Tanmateix hi ha discrepagravencies
notables sobre com construir lrsquoanalogia quina defishy
nicioacute eacutes la meacutes apropiada i en particular sobre
quina rellevagravencia donar al caragravecter pejoratiu que en
el llenguatge ordinari teacute el terme paternalisme
No explicareacute ara les diferents propostes de
definicioacute de paternalisme que srsquohan fet ja que aixograve
mrsquoocuparia massa espai per als objectius drsquoaquest
article Em limitareacute per tant a exposar algunes
idees sobre el concepte de paternalisme (almenys
sobre un concepte central de paternalisme)
1En lrsquoorigen drsquoaquesta discussioacute hi ha dos articles fundacionals en primer lloc laquoPaternalismraquo de Gerald Dworkin publicat a Wasserstrom RA (ed) Morality and the Law BelmontWadsworth Publishing CO 1971 pagraveg 107shy126 mdashreeditat a The Monist 56 (1972) nuacutem 1 pagraveg 64shy84 a Sartorius Rolf Paternalism Minneapolis University of Minnesota Press 1987 pagraveg 19shy34 i a Feinberg Joel Coleman Jules (ed) Philosophy of Law BelmontWadsworth 2000 pagraveg 271shy280 hi ha una traduccioacute al castellagrave de Jorge M Sentildea i inclosa a la colmiddotleccioacute drsquoassaigs Derecho y Moral Ensayos analiacuteticos editada per Jeroacutenimo Betegoacuten i Juan Ramoacuten de Paacuteramo publicada el 1990 En segon lloc laquoLegal Paternalismraquo de Joel Feinberg publicat a Canadian Journal of Philosophy 1 (1971) nuacutem 1 pagraveg 106shy24 (reeditat a Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 3shy18) En lrsquoagravembit de la filosofia en espanyol es pot destacar els treballs seguumlents Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 155shy173 Nino Carlos S Eacutetica y derechos hushymanos Barcelona Ariel 1989 pagraveg 413 i seg Atienza Manuel laquoDiscutamos sobre paternalismoraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 203shy214 Dieterlen Paulette laquoPashyternalismo y Estado de Bienestarraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 175shy194 Diacuteaz Pintos Guillermo Autonomiacutea y paternalismo Murcia Universidad de Castilla shy La Mancha 1993 i Salcedo Megales Damiaacuten Autonomiacutea y Bienestar (La eacutetica del Trabajo Social) Granada Comares 2001
| 29
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 30
11 La neutralitat valorativa del concepte de paternalisme
El primer problema al qual srsquoenfronta lrsquoesshy
tudi del concepte i la justificacioacute del paternalisme
eacutes lrsquoemotivitat normalment desfavorable del terme
en el llenguatge ordinari Ara beacute fins i tot per als
qui fan un uacutes pejoratiu del terme paternalisme
aquest no designaria un concepte purament norshy
matiu (com per exemple lsquodolentrsquo o lsquoincorrectersquo)
per la qual cosa eacutes possible separar alguns aspecshy
tes descriptius dels purament avaluatius Per tant
segons el meu parer com a punt de partida no
hauria de fershyse de la valoracioacute del paternalisme
(justificat o injustificat) una laquocaracteriacutestica que deshy
fineixraquo sinoacute tan sols laquouna caracteriacutestica que acomshy
panyaraquo2 Drsquoaquesta manera srsquoevita el risc de
trobar solucions a problemes morals que es basin
en definicions ja que resulta inacceptable que es
doni una resposta negativa al problema de si eacutes
correcte des del punt de vista moral exercir el pashy
ternalisme dient que es tracta precisament de pashy
ternalisme i el paternalisme per definicioacute eacutes
injustificat Entenc en consequumlegravencia que el conshy
cepte de paternalisme eacutes neutral quan lrsquoafirmacioacute
laquoA exerceix paternalisme sobre Braquo no comporta
necessagraveriament el judici moral laquoA estagrave actuant imshy
moralment respecte a Braquo
12 Elements de lrsquoaccioacute paternalista
En lrsquoelucidacioacute del concepte de paternalisme
em sembla que el punt de partida meacutes adequat eacutes
tractar drsquoaclarir el significat de lrsquoexpressioacute A exerceix
paternalisme sobre B Lrsquoaccioacute paternalista de A
sobre B es caracteritzaragrave per mitjagrave de dos eleshy
ments la manera i la finalitat El tercer element els
subjectes A i B ens serviragrave per analitzar alguns
tipus fonamentals de paternalisme
121 La manera
Lrsquoelement de la relacioacute paternalista que
sens dubte meacutes dificultats crea en la seva anagravelisi
conceptual eacutes el de la manera progravepia de lrsquoaccioacute
paternalista El paternalisme es diferenciaria de la
conducta merament benegravevola perquegrave consisteix
segons els autors a coaccionar interferir en la llishy
bertat faltar al respecte degut violar lrsquoautonomia
enganyar ocultar informacioacute violar normes moshy
rals etc Si partiacutessim drsquoun tipus de definicioacute com
el de la definicioacute per gegravenere i diferegravencia especiacutefica
podriacuteem dir que el problema del paternalisme no
es planteja entorn de la seva adscripcioacute al gegravenere
(dels actes benegravevols) sinoacute a determinar quina eacutes
la seva diferegravencia especiacutefica I aquesta diferegravencia
estaria en la manera com srsquoexerceix aquest acte
benegravevol
Segons la meva opinioacute aquestes dificultats
per tancar en una definicioacute lrsquoaccioacute paternalista
tenen el seu origen en el fet que el paternalisme
comporta un exercici de poder de A sobre B i en
consequumlegravencia la caracteritzacioacute del paternalisme
estaria contagiada dels problemes que se susciten
en tractar de definir poder un concepte molt conshy
trovertit Els punts criacutetics de discrepagravencia entre els
autors entorn de la manera progravepia de la intervenshy
cioacute paternalista serien un reflex de punts criacutetics de
discussioacute en la teoria del poder En particular la
dificultat per distingir adequadament entre les noshy
cions de poder i drsquoinfluegravencia hauria fet fracassar
els esforccedilos sobre lrsquoelucidacioacute conceptual del pashy
ternalisme
Assenyalar la causa de la polegravemica intermishy
nable sobre el concepte de paternalisme eacutes una
modesta aportacioacute i no pretenc anar molt meacutes
allagrave Tan sols voldria explicitar algunes implicacions
30 |
2 Sobre aquesta distincioacute vegeu Hospers John An Introduction to Philosophical Analysis Londres Routledge 1990
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 31
drsquoaquesta proposta mdashque el paternalisme constishy
tueix un exercici de podermdash basantshyme en el proshy
fund i aclaridor estudi sobre els conceptes de
poder i influegravencia de Ruth Zimmerling3
Aquesta autora defineix el poder social com
la laquocapacitat per obtenir els resultats desitjats fent
fer als altres el que un volraquo4 mentre que la influegravenshy
cia social seria la laquocapacitat per afectar les creenshy
ces drsquoaltresraquo5 Hi ha quatre idees en lrsquoaproximacioacute
de Zimmerling que em semblen importants per al
tema del paternalisme lrsquoexercici del poder srsquooshy
rienta a obtenir intencionalment (I) un comportashy
ment de lrsquoaltre (II) eacutes possible exercir el poder per
mitjagrave drsquoexercir influegravencia (III) i lrsquoexercici del poder
comporta responsabilitat per part de qui lrsquoexershy
ceix encara que el poder srsquoexerceix per mitjagrave drsquoeshy
xercir influegravencia (IV) A continuacioacute comentareacute
breument cada una drsquoaquestes idees
(I) Crec que la majoria dels autors estarien
drsquoacord que lrsquoaccioacute paternalista eacutes una accioacute inshy
tencional Si beacute tant el poder com la influegravencia
poden ser exercits intencionalment el poder a dishy
feregravencia de la influegravencia eacutes exercit sempre intenshy
cionalment Els supogravesits drsquoexercici drsquoinfluegravencia no
intencional podrien ser descrits millor drsquoacord
amb Zimmerling dient que alguacute eacutes (o ha estat) inshy
fluent (aquest seria el sentit drsquoinfluegravencia que srsquoutishy
litzaria en assenyalar que laquoels escrits de Marx han
influiumlt en molts autors del segle XXraquo)6
(II) Si la finalitat del paternalisme eacutes evitar
que B dugui a terme accions o omissions que el
danyen a ell mateix io li comporten un increment
del risc de dany llavors lrsquoaccioacute paternalista srsquooshy
rienta a obtenir un comportament de B i constitushy
eix (si teacute egravexit) un exercici de poder La controvegraversia
sobre el caragravecter paternalista drsquoalguns exemples
de paternalisme teacute el seu origen precisament en
el fet que es tractaria de supogravesits drsquoexercici drsquoinshy
fluegravencia que no soacuten exercici de poder per exemshy
ple el supogravesit en el qual un metge menteix a una
anciana al seu llit de mort sobre la tragravegica destishy
nacioacute del seu fill desaparegut amb lrsquouacutenica finalitat
drsquoevitarshyli un sofriment afegit7
(III) Drsquoacord amb la nostra autora el poder
pot ser exercit sobre un altre de les maneres seshy
guumlents 1) per mitjagrave drsquoafectar un estat de coses
existent de tal manera que ateses certes creenshy
ces normatives i empiacuteriques de lrsquoaltre hi ha un
canvi en les seves preferegravencies efectives que lrsquoinshy
dueixen a actuar de la manera desitjada 2) afecshy
tant les creences empiacuteriques drsquoalguacute de tal manera
que ateses les seves creences normatives i les
seves preferegravencies arribaragrave a creure que lrsquoaccioacute
desitjada per lrsquoaltre eacutes la meacutes adequada per satisshy
fer les seves progravepies preferegravencies i 3) afectant les
creences normatives drsquoalguacute de tal manera que
ateses les seves creences empiacuteriques i les seves
preferegravencies arribaragrave a creure que lrsquoaccioacute desitshy
3 Vegeu Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Kluwer 2005 4 Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Op cit pagraveg 141 5 Ibiacutedem 6 Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Op cit pagraveg 145 7 Es tracta drsquoun exemple que mostra drsquoacord amb Bernard Gert i Charles M Culver que hi ha casos de paternalisme en els quals no es tracta drsquoinfluir en el comportament de la gent sinoacute en els seus sentiments Aquest exemple entre drsquoaltres ha portat Gert i Culver a sostenir que lrsquouacutenic element comuacute a totes les intervencions benegravevoles que solen denominarshyse laquopaternalistesraquo eacutes que es constata en lrsquoaccioacute la violacioacute de normes morals Vegeu Gert Bernard Culver Charles M laquoPaternalistic Behaviorraquo Philosophy amp Public Affairs Vol 1 (1976) 6 pagraveg 45shy57 i Culver Charles M Gert Bernard Philosophy in Medicine (Conceptual and Ethical Issues in Medicine and Psychiatry) Nova York Oxford University Press 1982
| 31
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 32
jada eacutes la que pot mdasho ha demdash dur a terme8 (2) i nalisme consistiria a evitar danys de tipus fiacutesic psiacuteshy
(3) soacuten exercicis de poder per mitjagrave drsquoexercir influshy quic o econogravemic i no danys drsquoun altre tipus en parshy
egravencia allograve que tenen en comuacute amb (1) eacutes que srsquooshy ticular danys morals Una doble restriccioacute que estagrave
rienten a obtenir un comportament justificada en part perquegrave reflecteix lrsquouacutes que srsquoha fet
(IV) La definicioacute del paternalisme com un exshy del terme paternalisme en la discussioacute acadegravemica i
ercici de poder crec que ilmiddotlumina el problema foshy en part pel propogravesit de separar els problemes de
namental drsquoaquest concepte eacutes a dir la quumlestioacute justificacioacute del paternalisme dels problemes de jusshy
de per quegrave el paternalisme constitueix un proshy tificacioacute de lrsquoanomenat perfeccionisme
blema moral si eacutes una conducta essencialment El terme beneficiar o lrsquoexpressioacute poder beshy
benegravevola La resposta seria que sempre que A exshy negravevol srsquousen en un sentit genegraveric que engloba les
erceix el poder sobre B srsquoobre la possibilitat de accions que tracten drsquoevitar danys perograve srsquousa
responsabilitzar A pel que B ha fet Eacutes aquesta tambeacute en un sentit especiacutefic de beneficiar que srsquooshy
possibilitat oberta i no tant els mitjans concrets de posa a la idea drsquoevitar danys9 Aquest sentit espeshy
quegrave es val A (respecte als quals es poden plantejar ciacutefic de beneficiar seria lrsquoutilitzat quan per
problemes especiacutefics de justificacioacute per exemple exemple es considera que una operacioacute de cirurshy
quan srsquoexerceix el poder per mitjagrave de la coaccioacute) gia estegravetica orientada a embellir eacutes un benefici
el miacutenim comuacute denominador dels exemples molt mentre que una operacioacute quiruacutergica per extreure
variats que solen presentarshyse de paternalisme un tumor maligne eacutes evitar un dany Una manera
de donar sentit a aquesta distincioacute eacutes per mitjagrave de
122 La finalitat la delimitacioacute drsquouns interessos del benestar o neshy
Drsquoacord amb el que hem dit abans un acte cessitats bagravesiques dels eacutessers humans Lrsquoafectashy
paternalista seria un exercici de poder de A orientat cioacute negativa a un interegraves del benestar o la
a obtenir un cert comportament de B Ara beacute no insatisfaccioacute drsquouna necessitat bagravesica comporta sishy
tot exercici de poder eacutes paternalista i per tant neshy tuar lrsquoindividu per sota drsquoun llindar miacutenim de benshy
cessitem precisar meacutes el concepte El que distingishy estar a partir del qual tots els seus altres
ria el paternalisme drsquoaltres exercicis de poder eacutes interessos declinen irremeiablement I per aixograve evishy
que la seva finalitat eacutes evitar danys a B o meacutes esshy tar danys a un individu eacutes tant portar el grau de
peciacuteficament aconseguir que B es comporti de satisfaccioacute dels seus interessos per sobre de lrsquoesshy
manera que srsquoevitin danys i a meacutes danys de tipus mentat llindar miacutenim com evitar que caiguin per
fiacutesic psiacutequic io econogravemic per exemple obligar B sota drsquoaquest llindar Sobre aquesta concepcioacute
a deixar de fumar per disminuir el risc de cagravencer objectivista dels interessos implicada en les noshy
Aquesta precisioacute conceptual comporta una cions drsquointeregraves del benestar o de necessitat bagravesica
doble restriccioacute primera el paternalisme consistiria es construeix la majoria de les poliacutetiques puacutebliques
a evitar danys i no a beneficiar i segona el patershy de benestar que amb frequumlegravencia han estat quashy
8 Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Op cit pagraveg 143 9 Sobre aquest tema vegeu Feinberg Joel Harm to Others (The Moral Limits of the Criminal Law) Oxford Oxford University Press 1984 pagraveg 31 i seg i pagraveg 139 i seg i Von Wright G Henrik Norma y Accioacuten (Una investigacioacuten loacutegica) Madrid Tecnos 1979 pagraveg 47 i seg
32 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 33
lificades de paternalistes sanitat puacuteblica educashy
cioacute obligatograveria seguretat social en general etc
Meacutes enllagrave dels interessos de benestar els inshy
dividus tenen interessos ulteriors que depenen de
les seves progravepies creences i desigs respecte als
quals eacutes plausible concebre accions paternalistes
I per aixograve alguns autors com Carlos S Nino han
assenyalat que el paternalisme srsquoorientaria no sols
a la satisfaccioacute de les necessitats bagravesiques sinoacute
tambeacute a fer possibles els propis plans de vida que
els individus han triat lliurement10 Aixiacute per exemshy
ple lrsquoaccioacute orientada al fet que un estudiant de
doctorat no abandoni el seu projecte de tesi docshy
toral en un moment de feblesa podria ser ateses
altres circumstagravencies candidata a la qualificacioacute de
paternalista
Si la finalitat progravepia del paternalisme consisshy
tiacutes a evitar danys en els sentits que srsquoacaben
drsquoalmiddotludir per contraposicioacute a una altra figura difeshy
rent li correspondria la finalitat de beneficiar Els esshy
mentats beneficis consistirien en la promocioacute
drsquoaquests interessos del benestar meacutes enllagrave del
seu llindar miacutenim i en general en la promocioacute drsquoinshy
teressos ulteriors que els individus no reconeixen
com a tals Quan aquesta finalitat es persegueix
exercint el poder sobre els subjectes que es tracta
de beneficiar estariacuteem davant del que sol denomishy
narshyse perfeccionisme El perfeccionisme mostra
una doble dimensioacute maximitzadora (de beneficis)
i moralista que el distingeix del paternalisme mishy
nimitzador (de danys) i orientat al benestar Per
ilmiddotlustrar aquest punt es poden proposar alguns exshy
emples drsquoexercicis de poder paternalista i perfecshy
cionista fer obligatograveria lrsquoeducacioacute general bagravesica
10 Nino Carlos S Eacutetica y derechos humanos Op cit pagraveg 142
seria paternalista mentre que imposar una educashy
cioacute acurada per exemple en belles arts seria pershy
feccionista imposar una rehabilitacioacute per curar una
lesioacute fiacutesica seria paternalista mentre que fer oblishy
gatograveria la pragravectica de lrsquoesport podria ser considerat
perfeccionista prohibir el consum de drogues per
evitar danys a la salut del consumidor seria patershy
nalista mentre que fershyho perquegrave la vida amb droshy
gues es considera amb independegravencia dels danys
a la salut que impliqui inferior a la vida sense droshy
gues seria perfeccionista
Si srsquoaccepta la tesi del caragravecter moralitzant
i maximitzador del perfeccionisme aquest es disshy
tingiria drsquouna altra figura que seria lrsquoexercici del
poder orientat a evitar danys morals als individus
Algunes propostes de prohibir el consum de porshy
nografia han pretegraves perseguir la finalitat drsquoevitar als
consumidors potencials danys morals eacutes a dir el
dany drsquoun caragravecter moral degradat11 Aquesta fishy
gura no estaria al centre dels problemes que se
solen discutir sota lrsquoepiacutegraf de paternalisme enshy
cara que podria ser considerada un tipus de pashy
ternalisme moralista o de moralisme paternalista
La meva proposta eacutes en tot cas restringir lrsquouacutes del
terme paternalisme a lrsquoevitacioacute de danys fiacutesics psiacuteshy
quics io econogravemics en part per seguir els criteris
de lrsquouacutes ordinari del terme i en part perquegrave com ha
assenyalat Joel Feinberg no eacutes cert que la degrashy
dacioacute moral constitueixi necessagraveriament un dany
per a lrsquoindividu (ho seragrave si lrsquoindividu teacute un interegraves
particular en lrsquoexcelmiddotlegravencia moral o si en les circumshy
stagravencies socials aquesta degradacioacute pot produir
en lrsquoindividu danys drsquoun altre tipus i aquest no teacute
lrsquoastuacutecia compensatograveria per evitarshyho)12
11 Sobre aquest tema vegeu Malem Sentildea Jorge F laquoPornografiacutea y feminismo radicalraquo Doxa 12 (1992) pagraveg 177shy211 12 Vegeu Feinberg Joel Harm to Others Op cit pagraveg 65 i seg
| 33
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 34
Finalment respecte a la finalitat del paternashy
lisme conveacute insistir que consisteix especiacuteficament
a evitar danys als individus autoinfligits o infligits per
un altre perograve amb el consentiment o requeriment
del danyat Aquesta uacuteltima precisioacute pressuposa que
(1) hi ha actes drsquoautodany que soacuten purament autoshy
referents o almenys que soacuten directament autoreshy
ferents i sols indirectament (i irrellevantment des del
punt de vista moral) heteroreferents13 i (2) que si beacute
sembla plausible afirmar que ninguacute no comet injusshy
tiacutecia contra ell mateix no eacutes cert que ninguacute pugui
perjudicarshyse a ell mateix14
123 Una definicioacute plausible de paternalisme
Drsquoacord amb el que hem exposat la seguumlent
podria ser una definicioacute plausible de paternalisme
Lrsquoagent A exerceix paternalisme sobre B si
i solament si
1) A exerceix poder sobre B
2) amb la finalitat drsquoevitar que B dugui a
terme accions o omissions que el danyin a
ell mateix io li comportin un increment del
risc de dany (aquests danys poden ser de
tipus fiacutesic psiacutequic o econogravemic)
124 Els subjectes de la relacioacute paternalista
Prenent com a criteri els subjectes de la reshy
lacioacute paternalista podriacuteem diferenciar alguns tipus
principals de paternalisme 1) paternalisme a lrsquoemshy
presa15 2) paternalisme estatal 3) paternalisme
entre estats o entre comunitats16 i 4) paternalisme
megravedic A cada un dels tipus anteriors li corresponshy
13 Vegeu Mill John S Sobre la libertad (trad Pablo de Azcaacuterate) Madrid Alianza Editorial 1999 pagraveg 162 Ten C L laquoMill on SelfshyRegarding Actionsraquo A Spitz David (ed) Mill John S On Liberty (A Norton Critical Edition) Nova York Norton amp Company 1975 i Feinberg Joel Harm to Self Nova York Oxford University Press 1986 pagraveg 22 14 Ernesto Garzoacuten aclareix que la idea que laquoninguacute no pot danyarshyse voluntagraveriamentraquo expressada tradicionalment per mitjagrave de lrsquoantiga magravexima volenti non fit injuria pot interpretarshyse com ja va assenyalar Aristogravetil de dues maneres diferents o beacute com que ninguacute no pot ofendrersquos a ell mateix (violar el seu propi dret) o beacute com que ninguacute no pot perjudicarshyse a ell mateix Nomeacutes aquest segon sentit de la magravexima diu el nostre autor eacutes el rellevant per al paternalisme juriacutedic Vegeu Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 155shy173 15 El terme paternalisme (els primers usos constatats del qual es remunten a lrsquouacuteltim terccedil del segle XIX sent originari de la llengua anglesa) es va usar en llengua castellana a comenccedilament del segle XX gairebeacute exclusivament per referirshyse a aquest tipus de paternalisme Eacutes de destacar que per exemple en la Enciclopedia Universal Ilustrada drsquoEspasa publicada per primera vegada el 1920 lrsquouacutenica accepcioacute que srsquoinclou de paternalisme eacutes precisament la seguumlent laquoRegravegim de relacions entre el patroacute i lrsquoobrer que assimilantshyles a les familiars atribueix al patroacute una espegravecie de proteccioacute tutelar sobre els seus obrersraquo Vegeu la veu paternalisme en lrsquoEnciclopedia Universal Ilustrada Tom 42 Madrid EspasashyCalpe 1966 Els exemples histograverics de paternalisme inshydustrial meacutes importants soacuten les anomenades ciutats fagravebrica Paradigmagravetics soacuten els casos de Pullman City als Estats Units la citeacute Mulhouse o Le Creusot a Franccedila Le Grand Hornu a Begravelgica etc A Espanya es pot destacar el paternalisme practicat a les explotacions mineres de Rio Tinto a Huelva i a les empreses mineres asturianes com Hullera Espantildeola a Bustiello Solvay a Lieres o Ensidesa a Avileacutes Els patrons paternalistes anaven molt meacutes enllagrave del pagament del salari i proveiumlen els obrers drsquoeconomats habitatges caixes de previsioacute educacioacute serveis religiosos perograve sempre supeditats a la continuiumltat en lrsquoempresa i al bon rendiment en el lloc de treball Es discuteix si es tractava realment de paternalisme o simplement drsquouna manera de disciplinar la magrave drsquoobra (treure lrsquoobrer de la taverna era una obsessioacute de lrsquoegravepoca) i assegurar la seva reproduccioacute Segons el meu parer tanmateix en cercles del que podriacuteem anomenar catolicisme social es predicava i practicava un paternalisme bastant sincer (encara que no del tot perquegrave amb la filantropia es barrejava la por del moviment obrer) Sobre el paternalisme industrial a Espanya vegeu Sierra Aacutelvarez Joseacute El obrero sontildeado Ensayo sobre el paternalismo industrial (Asturias 1860shy1917) Madrid Siglo XXI 1990 Babiano Mora J Paternalismo industrial y disciplina fabril en Espantildea 1938shy1958 Madrid CES 1998 16 Vegeu Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoIntervencionismo y paternalismoraquo A Garzoacuten Valdeacutes Ernesto Derecho eacutetica y poliacutetica Madrid CEC 1993 pagraveg 379shy399 Un cas de paternalisme generalitzat que recurrentment troba defensors eacutes el que John Stuart Mill denominava laquodespotisme benegravevolraquo amb els laquobagraverbarsraquo Perograve no perquegrave hi hagi pobles bagraverbars sinoacute perquegrave el contacte entre societats de diferent nivell de desenvolupament pot fer tornar bagraverbars els pobles menys desenvolupats Eacutes absurd pensar que una comunitat indiacutegena amazogravenica aiumlllada estagrave constituiumlda majoritagraveriament per individus incapaccedilos perquegrave la mateixa subsistegravencia de la comunitat mostra que no eacutes aixiacute No obstant aixograve si la petita comunitat indiacutegena entra en contacte amb una societat industrial la modificacioacute radical de les seves circumstagravencies socials pot convertirshylos tots o la majoria en incapaccedilos I per aixograve la benevolegravencia pot aconsellar tant deixarshylos tranquils com tractarshylos paternalistament una vegada laquodescobertsraquo
34 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 35
dria lrsquoexpressioacute equivalent seguumlent 1) laquoel patroacute exshy
erceix paternalisme sobre lrsquoempleatraquo 2) laquolrsquoEstat exshy
erceix paternalisme sobre els ciutadansraquo 3) laquolrsquoEstat
A exerceix paternalisme sobre lrsquoEstat Braquo i 4) laquoel
metge exerceix paternalisme sobre el pacient io els
qui lrsquoenvoltenraquo Val la pena esmentar que entre
aquestes categories de paternalisme hi ha diferegravenshy
cies quant als mitjans de quegrave es val preferentment
la intervencioacute i les finalitats especiacutefiques En el pashy
ternalisme estatal per exemple se sol adscriure
com a mitjagrave preferent la coaccioacute i com a finalitat la
meacutes genegraverica del benestar (drsquoaquiacute la qualificacioacute de
paternalista que es fa de lrsquoEstat del benestar) menshy
tre que en el paternalisme megravedic se sol adscriure
com a mitjagrave preferent lrsquoengany o lrsquoocultacioacute drsquoinforshy
macioacute (cosa que explica que en aquest agravembit srsquoashy
nomeni consentiment informat al consentiment
vagravelid) i com a finalitat especiacutefica la salut del subshy
jecte B (benestar fiacutesic o psiacutequic)17
Un cas especial amb relacioacute als subjectes
del paternalisme seria lrsquoanomenat autopaternashy
lisme en el qual el subjecte A exerceix paternashy
lisme sobre ell mateix o sobre B perograve amb el seu
consentiment o a requeriment seu Es tracta drsquoun
cas drsquouna rellevagravencia particular per a la discussioacute
del problema del paternalisme en el context de la
democragravecia i per aixograve em detindreacute encara que
breument en la seva anagravelisi
Quan es tracta drsquoaclarir el concepte drsquoautoshy
paternalisme se sol acudir al conegut relat homegraveshy
ric drsquoUlisses i les sirenes uns altres exemples
drsquoautopaternalisme menys elegants perograve meacutes reals
serien el cas del jugador que demana que se li proshy
hibeixi lrsquoentrada al casino lrsquoestudiant mandroacutes que
es matricula en una acadegravemia perquegrave lrsquoobliguin a
estudiar o el que acorda amb un amic que no el
deixi conduir si ha begut massa
En el relat homegraveric qui es lliga ell mateix
Ulisses eacutes un individu perograve en la discussioacute sobre
el concepte drsquoautopaternalisme amb frequumlegravencia es
maneja una versioacute poliacutetica del laquocontracte Ulissesraquo
en la qual eacutes la societat qui busca lligarshyse ella mashy
teixa amb les cordes de la intervencioacute estatal per
la qual cosa eacutes convenient determinar en parlar
drsquoautopaternalisme si el subjecte B eacutes un individu
o una comunitat
Igualment em sembla convenient distingir
els supogravesits en els quals el mecanisme triat per laquollishy
garshyse un mateixraquo requereix les accions drsquoaltres
dels supogravesits en els quals el subjecte B posa en
marxa algun mecanisme que no requereix lrsquoaccioacute
drsquoaltres Aquest mecanisme pot recolzarshyse sobre
una relacioacute causal o convencional Aquest uacuteltim
seria el cas per exemple drsquouna legislatura que lishy
mita els seus propis poders en establir que certes
normes no poden ser derogades o modificades en
el futur Com a mecanismes drsquoautorestriccioacute que
es recolzen sobre relacions causals tindriacuteem per
exemple els seguumlents qui srsquoinjecta una substagravencia
que li faragrave intolerable en el futur el consum drsquoalcoshy
hol o nicotina qui es tanca a estudiar en una casa
de camp aiumlllada per no perdre el temps en distracshy
cions o fins i tot qui no acudeix a espectacles vioshy
lents per evitar tenir una preferegravencia per aquests
Igualment es podria distingir si el mecanisme imshy
possibilita o sols dificulta lrsquouacutes de certes opcions
17 A aquests tipus principals sersquols podria afegir potser el paternalisme exercit pels eacutessers humans amb els animals Jesuacutes Mosteriacuten i Jorge Riechmann han sostingut en la seva obra Animales y ciudadanos (Madrid Talasa 1995) que si es vol beneficiar els animals aixograve srsquoha de fer per mitjagrave del paternalisme ja que laquonuestras acciones con respecto a los animales nunca podraacuten contar con el consentimiento de estosraquo (op cit pagraveg 191) Per a un estudi detallat sobre els problemes conceptuals i egravetics dels drets dels animals vegeu De Lora Pablo Justicia para los animales La eacutetica maacutes allaacute de la humanidad Madrid Alianza 2003
| 35
Subjecte
(I) Ex Acordar amb un amic que no em deixi conduir si bec massa
(II) Ex Injectarshyse una substagravencia que reacciona negativament
amb la nicotina
(III) Ex Una legislatura democragravetica que aprova una llei que sanciona no
portar el cinturoacute de seguretat als cotxes
(IV) Ex Una assemblea constituent que fa immodificables certes disposicions constitucionals
Individual
Poliacutetic
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 36
Mecanisme drsquoautorestriccioacute
Compromiacutes amb un agent Altres mecanismes (contractes Ulisses) (autopaternalisme estricte)
18 Aquesta sembla que eacutes la posicioacute de Geral Dworkin que assenyala que als contractes Ulisses laquola mesura que ha de ser imposada eacutes especiacuteficament demanada per la part afectadaraquo i que laquoaquest no eacutes el cas de les mesures paternalistes de les quals hem estat parlantraquo (encara que no queda gaire clar si seria un tipus de mesures paternalistes diferent o no seria paternalisme en absolut) Vegeu Dworkin Gerald laquoPaternalismraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 29 Bernard Gert i Charles M Culver soacuten meacutes clars en afirmar que quan es compta amb el consentiment anterior del subjecte B no es tracta de paternalisme Vegeu Gert Bernard Culver Charles M laquoPaternalistic Behaviorraquo Op cit Manuel Atienza comparteix aquesta uacuteltima posicioacute si beacute deixa oberta la quumlestioacute de si als contractes Ulisses pot afirmarshyse que hi ha consentiment a lrsquoaccioacute paternalista Vegeu Atienza Manuel laquoDiscutamos sobre pashyternalismoraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 209 Al contrari decididament a favor de considerar aquests supogravesits com a paternalisme genuiacute hi ha Ernesto Garzoacuten i Douglas N Husak que afirma laquoNo planteja problemes conceptuals la pretensioacute que es pot tractar paternalistament un mateixraquo Vegeu Husak Douglas N laquoPaternalism and Autonomyraquo Philosophy amp Public Affairs 10 nuacutem 1 (1980) pagraveg 43
Proposo de parlar drsquoautopaternalisme del
tipus laquocontracte Ulissesraquo quan el mecanisme drsquoaushy
torestriccioacute consisteix a acudir a altres individus pershy
quegrave actuiumln paternalistament i autopaternalisme
estricte quan el mateix subjecte B posa en marxa
algun altre mecanisme
(I) El tipus I contractes Ulisses en la seva vershy
sioacute individual ha estat considerat per alguns autors
com a no paternalisme generalment perquegrave es conshy
sidera que lrsquoaccioacute suposadament paternalista de A
consisteix a seguir les instruccions anteriors de B18
Aquests autors assimilarien els contractes Ulisses al
contracte de mandat en el qual el mandatari actua
drsquoacord amb les disposicions del mandant Ara beacute
el laquocontracte Ulissesraquo mostra una peculiaritat imporshy
tant davant el contracte de mandat a saber la reshy
nuacutencia al dret de revocacioacute per part del subjecte B
(en previsioacute drsquoun canvi futur de preferegravencies que pot
comportarshyli perjudicis greus) Arribat el moment B
srsquooposaragrave a lrsquoaccioacute de A i aquest hauragrave si vol complir
les disposicions pregravevies de B drsquoexercir el poder de
vegades la forccedila sobre B En alguns drsquoaquests
casos pot ser inadequat descriure lrsquoaccioacute de A com
a paternalista si la intencioacute de A eacutes uacutenicament seguir
les instruccions de B perograve en altres siacute que la intencioacute
de A seragrave evitar danys a B i el consentiment anterior
de B seragrave vist per A com una garantia que la seva
accioacute estagrave justificada
36 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 37
(II) El cas II autopaternalisme estricte indivishy
dual srsquoallunya meacutes del nucli de claredat del conshy
cepte de paternalisme perquegrave aparentment viola el
pressupogravesit del qual hem partit segons el qual el pashy
ternalisme consisteix en una relacioacute entre dos subshy
jectes Beacute es podria dir que en aquests supogravesits eacutes
on lrsquoautopaternalisme eacutes veritablement autoreferent
perograve menys paternalisme mentre que en el supogravesit
en el qual B necessita una altra persona perquegrave laquoel
lliguiraquo eacutes meacutes paternalisme perograve menys autoreferent
En tot cas la teoria de la racionalitat subjacent a
aquestes autorestriccions individuals eacutes de gran imshy
portagravencia per al tema del paternalisme en la mesura
que pot contribuir a aclarir la racionalitat i en uacuteltima
instagravencia la justificacioacute de les restriccions paternashy
listes El principi bagravesic segons el qual disposar de
menys opcions pot ser millor de vegades que disshy
posar de meacutes opcions estaria darrere de la justificashy
cioacute de totes les pragravectiques paternalistes19
(III) El tipus III seria per exemple el de les lleis
emanades drsquouna legislatura democragravetica que imshy
pedeixen o dificulten als ciutadans executar actes
que els comporten un dany o lrsquoaugment del risc de
dany Alguns autors han sostingut que aquestes
lleis no soacuten paternalistes Lrsquoargument seria que si
lrsquoexistegravencia de la llei es laquodeuraquo20 a les preferegravencies
dels destinataris o meacutes especiacuteficament a les seves
laquopreferegravencies sobre preferegravenciesraquo21 no podem parshy
lar de paternalisme Igual com ocorreria en la versioacute
individual dels contractes Ulisses els representants
poliacutetics es limitarien en aquests casos a seguir les
directrius dels representats Segons el meu parer
tanmateix ni la pragravectica ni la teoria de la represenshy
tacioacute poliacutetica en democragravecia no recolzen aquest arshy
gument Amb molta frequumlegravencia les normatives pashy
ternalistes pensem per exemple en lrsquoobligacioacute de
portar el cinturoacute de seguretat es dicten contra les
preferegravencies dels destinataris que no volen que
sersquols imposi lrsquoalternativa de portar el cinturoacute de seshy
guretat o coacuterrer el risc de ser sancionats i srsquoorienshy
ten a produir amb el temps ex post facto de
promulgacioacute una modificacioacute de les preferegravencies
de manera que els ciutadans ja es posen el cinturoacute
per voluntat progravepia Lrsquoegravexit de la legislacioacute paternashy
lista consistiria a contribuir a lrsquoeliminacioacute de prefeshy
regravencies irracionals i perjudicials en els ciutadans No
srsquohauria de confondre drsquoaltra banda lrsquoacceptacioacute
general o aquiescegravencia a un esquema general de
govern en el qual les interferegravencies paternalistes
soacuten permissibles amb una autoritzacioacute o consentishy
ment per part dels destinataris a les interferegravencies
paternalistes concretes
(IV) El tipus IV correspondria per exemple a
lrsquoautorestriccioacute que una legislatura pot imposarshyse
a ella mateixa o en el paradigma constitucionalista
a la rigidesa constitucional (autopaternalisme esshy
tricte poliacutetic) Aquiacute aparentment lrsquoaprovacioacute drsquouna
norma per la qual certes regles constitucionals soacuten
immodificables fa impossible al mateix constituent
canviar aquestes regles i respectar alhora el dret
Francisco Laporta ha assenyalat que aquests sushy
pogravesits no serien drsquoautopaternalisme (meacutes fagravecil de
justificar) sinoacute de paternalisme estricte perquegrave laquoqui
ordena la vinculacioacute no eacutes generalment qui la patiragrave
() es tracta drsquoindividus diferents o de generacions
diferentsraquo22 A meacutes es tractaria segons aquest mashy
19 Sobre la teoria de les autorestriccions vegeu Elster Jon Ulises desatado (Estudios sobre racionalidad precompromiso y restricciones) Barcelona Gedisa 2002 20 Vegeu Elster Jon Ulises y las sirenas Estudios sobre racionalidad e irracionalidad Op cit pagraveg 144 i 145 21 Vegeu Sunstein Cass R laquoLegal Interference with Private Preferencesraquo The University of Chicago Law Review 53 (1986) pagraveg 1140shy41 22 Laporta Francisco J laquoEl aacutembito de la Constitucioacutenraquo Doxa 24 (2001) pagraveg 464
| 37
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 38
teix autor drsquoun paternalisme injustificable ja que
considera les laquomajories democragravetiques del futurraquo
com pertorbades o dominades per les passions
quan el que en realitat estagrave sent protegit eacutes moltes
vegades laquolrsquoaspecte passional i interessat dels
constituents que es blinda davant la racionalitat de
les futures generacions democragravetiquesraquo23 Igualshy
ment Jon Elster que inicialment va considerar que
les constitucions soacuten mecanismes de precomproshy
miacutes laquoelaborades pel cos poliacutetic a fi de protegirshyse ell
mateix contra la seva previsible tendegravencia a prendre
decisions imprudentsraquo24 recentment ha sostingut
que amb meacutes frequumlegravencia (encara que no exclusishy
vament) les constitucions soacuten mecanismes pels
quals uns tracten de lligar els altres Segons el meu
parer les consideracions drsquoaquests autors em semshy
blen acceptables tanmateix crec que hi hauria alshy
guns supogravesits que caurien en aquesta categoria
drsquoautopaternalisme estricte poliacutetic per exemple Jon
Elster assenyala que laquoquan el Parlament constituent
hongaregraves els anys 1989shy1990 va votar a favor de
la creacioacute drsquoun Tribunal Constitucional amb atribushy
cions molt agravemplies que li conferien la capacitat de
revocar les decisions emanades del Parlament aixograve
va constituir un acte expliacutecit drsquoautolimitacioacuteraquo25
13 El concepte de paternalisme juriacutedic
131 Una definicioacute plausible de paternalisme juriacutedic
Si el paternalisme en general consisteix en
lrsquoexercici drsquoun poder el paternalisme juriacutedic consisshy
tiragrave en lrsquoexercici drsquoun poder juriacutedic De manera que
la definicioacute de paternalisme juriacutedic seria la seguumlent
A exerceix paternalisme juriacutedic sobre B si i
solament si
1) A exerceix un poder juriacutedic sobre B
2) amb la finalitat drsquoevitar que B dugui a
terme accions o omissions que el danyen
a ell mateix io li comporten un increment
del risc de dany (aquests danys poden ser
de tipus fiacutesic psiacutequic o econogravemic)
Els actes juriacutedics es caracteritzen perquegrave
es fan drsquoacord amb normes juriacutediques que conshy
fereixen poders Els poders juriacutedics se solen divishy
dir en poders puacuteblics (generalment anomenats
competegravencies) i privats (generalment anomenats
capacitats) Ambdues competegravencies i capacitats
soacuten lrsquoexercici de poders perograve mentre que srsquoeacutes
laquocapaccedil per modificar la progravepia situacioacute juriacutedica en
canvi srsquoeacutes competent per modificar la drsquoaltres
personesraquo26 Les competegravencies es caracteritzen
perquegrave el seu titular pot modificar intencionalment
la situacioacute juriacutedica drsquoun altre sense comptar amb
lrsquoacceptacioacute drsquoaquest altre mentre que les capashy
citats o beacute esgoten els seus efectes en la persona
que les executa o beacute estenen els seus efectes a
tercers voluntaris Lrsquoexemple clagravessic drsquoexercici
drsquouna capacitat eacutes el negoci juriacutedic (que pot ser
vist com a promeses reciacuteproques) i drsquouna compeshy
tegravencia podria sershyho lrsquoacte administratiu Tan sols
els poders puacuteblics que soacuten competegravencies poden
ser descrits com lrsquoexercici drsquoun poder (juriacutedic) de
A (el titular del poder) sobre B (el subjecte juriacutedishy
cament al poder de A)
Seguint aquesta uacuteltima idea es podria dir
que el paternalisme juriacutedic consisteix en lrsquoexercici
23 Laporta Francisco J laquoEl aacutembito de la Constitucioacutenraquo Doxa 24 (2001) pagraveg 464 24 Elster Jon Ulises desatado Op cit pagraveg 111 25 Elster Jon Ulises desatado Op cit pagraveg 113 26 Nino Carlos S Introduccioacuten al anaacutelisis del derecho Barcelona Ariel 1996 pagraveg 222
38 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 39
drsquouna competegravencia juriacutedica Com que en el patershy
nalisme lrsquoobjectiu de A eacutes evitar que B dugui a
terme actes que el danyen que li comporten un
increment de risc de dany eacutes plausible sostenir
que en el paternalisme juriacutedic lrsquoexercici per part
de A de la seva competegravencia sobre B ha de limitar
drsquoalguna manera les opcions de B (almenys limishy
taragrave a B una opcioacute drsquoautoinfligirshyse un dany
drsquoaugmentar els riscs de danys)
Lrsquoanagravelisi de W N Hohfeld sobre les difeshy
rents posicions juriacutediques en una relacioacute juriacutedica27
pot ser parcialment aplicable aquiacute Per tant
srsquoobteacute la definicioacute seguumlent de paternalisme juriacuteshy
dic
Lrsquoagent A exerceix paternalisme juriacutedic
sobre B si i solament si
1) A en lrsquoexercici drsquouna competegravencia situa
B en una posicioacute de deure no de dret
subjeccioacute o incapacitat (en aquest uacuteltim
cas per modificar la seva progravepia situacioacute
juriacutedica)
2) amb la finalitat drsquoevitar que B dugui a
terme accions o omissions que el danyen
a ell mateix io li comporten un increment
del risc de dany (aquests danys poden ser
de tipus fiacutesic psiacutequic o econogravemic)28
Com a exemple de paternalisme juriacutedic poshy
dria assenyalarshyse el dret a lrsquoeducacioacute dels meshy
nors Aquest eacutes un dret que tenen tots els
ciutadans perograve quan es tracta dels menors sol
caracteritzarshyse com de paternalista tanmateix
eacutes fagravecil advertir que el que el fa paternalista eacutes
que en realitat es configura com un dretshydeure
El mateix ocorre amb el dret a la vida que sempre
que srsquoenteacuten com a paternalista eacutes concebut com
a dretshydeure Altres exemples de regulacions juriacuteshy
diques que es podrien qualificar de paternalistes
serien els seguumlents el dret a lrsquoassistegravencia lletrada
(drsquoexercici obligatori)29 la irrenunciabilitat del dret
a la informacioacute cliacutenica per part del pacient quan la
seva salut estagrave en un perill greu30 el no dret a la
informacioacute cliacutenica en cas de necessitat terapegraveushy
tica31 la prohibicioacute de les lesions amb el consenshy
timent de la viacutectima32 etc
Aquesta proposta de concepte de patershy
nalisme juriacutedic presentaria segons el meu parer
els avantatges seguumlents
1) A meacutes dels casos en els quals el patershy
nalisme consisteix en lrsquoestabliment drsquouna prohibishy
cioacute o obligacioacute inclou els casos en els quals es
declara incompetent una persona se la subjecta
a la tutela drsquouna altra o srsquoestableix que no teacute dret
27 Vegeu Hohfeld W N Fonamental Legal Conceptions as Applied In Judicial Reasoning AshgateshyDortmouth 2001 28 El paternalisme juriacutedic pot ser vist tambeacute com lrsquolaquoassumpcioacute de competegravencies per part de Araquo Podria dirshyse que lrsquoacte paternalista fonamental drsquoun sistema juriacutedic constitucional seria lrsquoatribucioacute al Parlament de competegravencia per perseguir la finalitat (respectant certs liacutemits) drsquoevitar que els ciutadans duguin a terme accions o omissions que els danyen io els comporten un increment del risc de dany (aquests danys poden ser de tipus fiacutesic psiacutequic o econogravemic) Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta competegravencia implica logravegicament la subjeccioacute dels ciutadans Quan el Parlament crea un estatus de la minoritat en la qual estableix que els menors han de quedar subjectes a la pagravetria potestat la situacioacute pot ser descrita com la de conferir una competegravencia als pares amb relacioacute als seus fills Igualment quan srsquoestableix un deure per als ciutadans amb finalitats paternalistes (per exemple la prohibicioacute de navegar sense armilles salvavides) srsquoatorga competegravencia a les autoritats judicials io administratives per sancionar lrsquoincompliment drsquoaquest deure 29 Vegeu els articles 1184 i 7881 de la Llei drsquoenjudiciament criminal espanyola 30 Vegeu lrsquoarticle 91 de la Llei 412002 bagravesica reguladora de lrsquoautonomia del pacient i de drets i obligacions en mategraveria drsquoinformacioacute i documentacioacute cliacutenica 31 Vegeu lrsquoarticle 54 de la Llei 412002 bagravesica reguladora de lrsquoautonomia del pacient i de drets i obligacions en mategraveria drsquoinformacioacute i documentacioacute cliacutenica 32 Vegeu lrsquoarticle 155 del Codi penal espanyol vigent
| 39
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 40
a dur a terme certs actes (deixantshyla en una situashy
cioacute de llibertat no protegida) Per exemple la subshy
jeccioacute a tutela drsquoun discapacitat mental la
subjeccioacute a la pagravetria potestat dels menors la inshy
capacitat dels menors per disposar dels seus
beacutens immobles lrsquoanulmiddotlacioacute de les disposicions
generals en un contracte tipus no favorables a la
part laquodegravebilraquo del contracte la impossibilitat (instishy
tucional) de constituir vagravelidament un contracte
drsquoesclavitud perpegravetua o un contracte vagravelid de treshy
ball per sota del salari miacutenim etc
2) Igualment aquesta definicioacute inclou els
casos de paternalisme indirecte (o impur segons
la concepcioacute de Gerald Dworkin)33 ja que la coshy
accioacute que directament es dirigeix contra un indishy
vidu indirectament deixa el subjecte B en una
situacioacute de no dret Per exemple la ilmiddotlegalitzacioacute
drsquoun comerccedil com el de les drogues (tant si
aquesta ilmiddotlegalitzacioacute implica una persecucioacute
penal com no) deixa els subjectes tractats patershy
nalistament els consumidors en una situacioacute de
no dret poden tractar drsquoobtenir drogues al mershy
cat ilmiddotlegal perograve lrsquoEstat pot fer per la seva part
tot el possible per impedirshyho
3) En considerar el paternalisme juriacutedic com
lrsquoexercici drsquoun poder juriacutedic tambeacute es posa de mashy
nifest que el paternalisme es pot exercir en difeshy
rents etapes En primer lloc tindriacuteem un poder
constituent (si es tracta drsquoun sistema constitucioshy
nal) que pot exercir el paternalisme per exemple
configurant el dret constitucional a lrsquoassistegravencia
lletrada com un dretshydeure En segon lloc tinshy
driacuteem un poder legislatiu que pot seguint amb el
mateix exemple establir en les lleis processals
lrsquoobligacioacute de lrsquoassistegravencia lletrada En tercer lloc
trobariacuteem un jutge que declara que cert acusat no
teacute dret a defensarshyse ell mateix sense comptar
amb lrsquoassistegravencia lletrada Finalment tindriacuteem en
alguns casos un funcionari puacuteblic que executa
les disposicions del jutge34
4) Srsquoaclareix la connexioacute entre la discussioacute
sobre el paternalisme juriacutedic i la discussioacute de la fishy
losofia poliacutetica sobre el paternalisme i les formes
de govern Fora de lrsquoescala anterior o per sobre
drsquoella hi hauria un nivell de paternalisme que es
refereix a les formes de govern en particular la
contraposicioacute entre democragravecia i despotisme beshy
negravevol Un regravegim de despotisme benegravevol estagrave conshy
figurat totalment sobre la idea de paternalisme
mentre que la democragravecia sembla fundarshyse en la
seva negacioacute Tanmateix en la democragravecia la
forma de govern caracteritzada per lrsquoautonomia
hi ha al seu torn formes de dret autogravenomes i heshy
terogravenomes I per aixograve en cert sentit es pot dir
que el paternalisme eacutes incompatible amb la deshy
mocragravecia si ens situem en el nivell de les formes
de govern i alhora que dins de la democragravecia hi
pot haver exercicis paternalistes del poder Les
normes emanades drsquouna legislatura democragravetica
poden ser vistes com a exercici de lrsquoautonomia
del poble (que actuaria per mitjagrave de represenshy
tants) perograve en la mesura que les seves disposishy
cions srsquoapliquen als seus destinataris sense
requerir per a aixograve el seu consentiment individual
33 El paternalisme indirecte (Joel Feinberg) o impur (Gerald Dworkin) comporta que per evitar danys a B srsquoexerceix coaccioacute sobre un tercer C per exemple quan per evitar els danys derivats del consum de drogues se sanciona el traficantshyvenedor i no el consumidorshycomprador Vegeu Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 9 i Dworkin Gerald laquoPaternalismraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 22 34 Aquests uacuteltims actes que soacuten de pura aplicacioacute del dret difiacutecilment poden no ser vistos com a actes juriacutedics i drsquoacord amb la meva proposta com a actes de paternalisme juriacutedic Tanmateix em sembla que el meacutes raonable eacutes considerarshylos una categoria sui generis de paternalisme juriacutedic
40 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 41
soacuten heterogravenomes (comporten lrsquoexercici drsquouna
competegravencia) i per tant susceptibles de ser pashy
ternalistes35
5) Srsquoaclareix finalment la relacioacute entre el pashy
ternalisme juriacutedic i la coaccioacute En un sentit ampli seria
cert que el paternalisme juriacutedic sempre eacutes coactiu ja
que eacutes el resultat de lrsquoexercici de competegravencies que
modifiquen la situacioacute juriacutedica drsquoun individu ho vulgui
aquest o no Competegravencies que a meacutes estan basashy
des en uacuteltima instagravencia en la forccedila En un sentit esshy
tricte tanmateix el paternalisme juriacutedic sols seria
coactiu quan recorre a lrsquoestabliment de sancions com
a instrument principal drsquouna poliacutetica paternalista
132 Paternalisme juriacutedic i paternalisme estatal
El paternalisme estatal pot senzillament ser
caracteritzat substituint laquoAraquo per laquoogravergan de lrsquoEstatraquo
en lrsquoenunciat laquoA exerceix paternalisme sobre Braquo
Cal considerar paternalisme estatal qualsevol accioacute
paternalista duta a terme per un ogravergan de lrsquoEstat
perograve solament es tractaragrave de paternalisme juriacutedic
estatal quan el mitjagrave directe emprat siguin les norshy
mes juriacutediques
Dins del conjunt de les accions de lrsquoEstat es
pot distingir aquelles els objectius de les quals srsquoashy
consegueixen directament per mitjagrave de la modificashy
cioacute de la posicioacute juriacutedica dels individus drsquoaquelles en
les quals aquesta modificacioacute sols teacute un paper seshy
cundari i el mitjagrave emprat per assolir aquests objectius
teacute una altra naturalesa Lrsquoaccioacute de lrsquoEstat sempre teacute
un aspecte juriacutedic La construccioacute drsquouna autopista
estatal requereix un procediment de dret administrashy
tiu i fins al meacutes miacutenim detall de la planificacioacute i exshy
ecucioacute de les obres queda reflectit en un document
Tanmateix el dret teacute un aspecte secundari en la
construccioacute de lrsquoautopista aquesta es faragrave si es disshy
posa de prou recursos humans i de prou diners En
altres casos les normes juriacutediques soacuten el mitjagrave dishy
recte de quegrave es val lrsquoEstat per aconseguir els seus
fins per exemple quan dicta una norma que prohishy
beix conduir sense el cinturoacute de seguretat Podem
suposar que un Estat preocupat per lrsquoelevat nombre
drsquoaccidents a meacutes de construir carreteres meacutes
bones (la qual cosa requereix recursos humans i dishy
ners) i de prohibir certs comportaments perillosos
(per mitjagrave de normes juriacutediques) decidiragrave mantenir
campanyes periogravediques de conscienciacioacute sobre els
riscs de la conduccioacute aquiacute sembla que el mitjagrave dishy
recte de quegrave es val lrsquoEstat eacutes la persuasioacute En resum
lrsquoaccioacute estatal es val principalment de quatre tipus
de mitjans diners recursos humans normes juriacutedishy
ques i persuasioacute36
35 En el paragravegraf seguumlent de Hans Kelsen crec que es troba una explicacioacute meacutes clara drsquoaquesta mateixa idea laquoEn el punto central de los problemas de una dinaacutemica juriacutedica mdashdice Hans Kelsenmdash se encuentra la pregunta por los diferentes meacutetodos de produccioacuten de derecho o por las formas del derecho Si se pone la mira en aquellas normas juriacutedicas que configuran la parte principal de un orden juriacutedico a saber las que enlazan una sancioacuten como acto coactivo a determinada conducta humana y si se reconoce que un hombre se encuentra juriacutedicamente obligado a una determinada conducta en cuanto la conducta contraria ha sido convertida en condicioacuten de una sancioacuten pueden distinguirse dos tipos de normas juriacutedicas que estatuyen tales obligaciones juriacutedicas aquellas en cuya produccioacuten el hombre obligado participa y aquellas que aparecen sin su participacioacuten El principio que se encuentra en la base de esta distincioacuten es el de la libertad en el sentido de autodeterminacioacuten La cuestioacuten decisiva desde el punto de vista del hombre sujeto a normas es si la obligacioacuten se produce con su voluntad o sin ella y eventualmente incluso contra su voluntad Se trata de la distincioacuten que habitualmente se designa como la oposicioacuten entre autonomiacutea y heteronomiacutea y que la teoriacutea del derecho suele establecer en lo esencial en el terreno de los derechos estatales Aquiacute aparece como una diferencia entre democracia y autocracia o entre repuacuteblica y monarquiacutea y permite la visioacuten corriente de las formas del estado Solo que aquello que se concibe como la forma del estado no es maacutes que un caso especial de la forma del derecho en generalraquo A Kelsen Hans Teoriacutea pura del derecho Meacutexico Porruacutea 1993 pagraveg 285 36 La classificacioacute estagrave recollida de Pallareacutes Francesc laquoEl sistema poliacutetico en accioacutenraquo Revista de Estudios Poliacuteticos 62 (1988) pagraveg 144 el qual al seu torn segueix el plantejament exposat a Peters B G American Public Policy Nova York Franklin Wats Pubs 1982
| 41
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 42
Hi hauria en consequumlegravencia supogravesits de pashy
ternalisme estatal no juriacutedic Vegemshyne alguns En
primer lloc tindriacuteem els supogravesits en els quals lrsquoEsshy
tat estableix incentius econogravemics amb finalitats
paternalistes37 Un altre supogravesit drsquoaquest tipus de
paternalisme serien els gravagravemens orientats al fet
que els ciutadans abandonin hagravebits de vida no sashy
ludables per exemple elevant el preu del tabac
En tercer lloc tindriacuteem un conjunt de casos en els
quals el mitjagrave emprat per lrsquoEstat per exercir el pashy
ternalisme seria la persuasioacute Aquiacute srsquoinclouria un
ventall drsquoexemples que van des del meacutes innocu
com la publicitat orientada especiacuteficament al fet
que els ciutadans es comportin de certa manera
fins al meacutes perilloacutes com seria la propagacioacute drsquoinshy
formacions falses per protegir els ciutadans de les
seves progravepies accions autodanyoses Dins drsquoashy
quest uacuteltim conjunt de casos valdria la pena desshy
tacar aquells en els quals lrsquoengany adopta la forma
drsquouna manipulacioacute subtil de la informacioacute
Em refereixo als supogravesits drsquoinformacioacute esshy
biaixada o manipulada Daniel Wikler sosteacute refeshy
rintshyse a les poliacutetiques puacutebliques orientades a
lrsquoadopcioacute drsquohagravebits de vida saludables que lrsquoinstrushy
ment de la informacioacute pot ser utilitzat hagravebilment de
manera que meacutes enllagrave de proveir informacioacute amb la
finalitat drsquoadoptar una decisioacute racional es produeishy
xen fenogravemens de manipulacioacute38 A Espanya per exshy
emple la poliacutetica puacuteblica de prevencioacute del consum
de drogues no sols es basa en la coaccioacute penal
sinoacute que utilitza profusament el mitjagrave de la persuashy
sioacute a traveacutes de campanyes publicitagraveries en els mitshy
jans de comunicacioacute de masses Aquestes
campanyes srsquoencarreguen a agegravencies de publicitat
lrsquoespecialitat de les quals no eacutes presentar els millors
arguments sinoacute els meacutes persuasius A meacutes aquesshy
tes campanyes ni tan sols no soacuten centralment reshy
tograveriques no es basen en els arguments meacutes que
en la imatge i el so Estan dirigides en definitiva a
generar una resposta hostil al consum de drogues
una espegravecie de reflex condicionat a laquodir NOraquo (que
va ser lrsquoeslogravegan drsquouna drsquoelles)
En quart i uacuteltim lloc tindriacuteem com un tipus
de paternalisme estatal no juriacutedic encara que per
raons diferents dels anteriors el cas del paternashy
lisme entre estats Si el paternalisme eacutes exercit per
un Estat sobre un altre aquest adoptaragrave normalshy
ment la forma de les laquoingeregravencies coactivesraquo a quegrave
es referia Ernesto Garzoacuten39 entre les quals la invashy
sioacute armada seria la meacutes significativa No obstant
37 Tambeacute seria paternalista drsquoacord amb la definicioacute de paternalisme presentada lrsquoestabliment drsquoincentius econogravemics orientats a modificar lrsquoestructura de preferegravencies del subjecte B amb la finalitat drsquoevitar que B es danyi ell mateix (els incentius serien una manera drsquoexercir el poder) Un exemple drsquoaquest tipus de paternalisme poc frequumlent serien els incentius per a la contractacioacute de plans de pensions sempre que entenguem que una consequumlegravencia de la mesura previsible i desitjada pel legislador eacutes la disminucioacute de les persones que per imprevisioacute no tindran recursos suficients per gaudir drsquouna vellesa digna Cal advertir la importagravencia que teacute la segona condicioacute de la definicioacute de paternalisme per distingir aquests casos de les meres intervencions benegravevoles Si com eacutes de desitjar lrsquoEstat exerceix el seu poder sempre per beneficiar els ciutadans podria argumentarshyse que drsquoacord amb la meva definicioacute gairebeacute totes les intervencions estatals soacuten paternalistes Tanmateix aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la finalitat del paternalisme no eacutes simplement evitar danys als ciutadans sinoacute meacutes estrictament evitar que es danyin ells mateixos La concessioacute drsquouna subvencioacute per exemple als agricultors no eacutes necessagraveriament paternalista perograve ho seragrave si aquesta subvencioacute estagrave orientada a dissuadir els productors de fer una cosa que els perjudica Imaginem que un sector agriacutecola no eacutes ecoshynogravemicament viable i que tanmateix per costum por o desconfianccedila els agricultors es resisteixen a canviar a altres cultius meacutes profitosos lrsquoEstat pot prohibir aquesta produccioacute desincentivarshyla o fins i tot incentivar altres cultius Aquest tipus de poliacutetiques previsiblement combinen diversos objectius (entre ells sens dubte millorar lrsquoeconomia nacional) perograve en la mesura que una de les consequumlegravencies previsible i desitjable eacutes evitar que els agricultors es danyin ells mateixos tambeacute eacutes paternalista 38 Wikler Daniel laquoPersuasion and Coercion for Healthraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 53 39 Vegeu Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoIntervencionismo y paternalismoraquo A Garzoacuten Valdeacutes Ernesto Derecho eacutetica y poliacutetica Op cit
42 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 43
aixograve el proceacutes lent i difiacutecil de la juriditzacioacute de la
vida internacional afavoreix que apareguin supogravesits
de paternalisme juridicointernacional entre estats i
agents paternalistes internacionals
Si no tot paternalisme estatal eacutes paternashy
lisme juriacutedic tampoc tot paternalisme juriacutedic no eacutes
paternalisme estatal En principi sembla que si el
paternalisme juriacutedic consisteix en lrsquoexercici de comshy
petegravencies juriacutediques i aquestes soacuten exercides semshy
pre per ogravergans de lrsquoEstat llavors el paternalisme
juriacutedic ha de ser sempre paternalisme estatal Tanshy
mateix eacutes evident que hi ha subjectes que exerceishy
xen competegravencies sense ser ogravergans de lrsquoEstat o
almenys sense sershyho de la mateixa manera drsquoallograve
que en general entenem per ogravergans de lrsquoEstat
Pensem per exemple en el cas del metge o dels
subjectes que detenen la pagravetria potestat
Drsquoacord amb la Llei drsquoautonomia del pacient
espanyola40 si el metge responsable de lrsquoassistegravencia
considera que el pacient no eacutes capaccedil de prendre les
seves progravepies decisions llavors el consentiment inshy
format lrsquoha drsquoatorgar la famiacutelia (art 93) Podria dirshy
se que es confereix al metge el poder de determinar
als efectes de donar consentiment al tractament la
capacitat del pacient i per tant el metge exerciria
una competegravencia similar a la del jutge que estableix
per exemple que una persona eacutes incompetent per
disposar dels seus beacutens Igualment la pagravetria potesshy
tat comportaria lrsquoexercici de competegravencies de represhy
sentacioacute (sense necessitat que el fill sotmegraves a
aquesta hi consenti) i fins i tot cert poder sancionashy
dor (lrsquoanomenat dret de correccioacute)
No crec que srsquohi guanyi gaire negant que en
aquests casos es tracta de lrsquoexercici de competegravenshy
cies i tampoc no afirmant que el metge o els pares
soacuten ogravergans de lrsquoEstat Potser una solucioacute eacutes acudir
a un gegravenere superior el de la produccioacute de resultats
normatius per megravetodes autocragravetics (que no requeshy
reixen el consentiment de lrsquoafectat) i distingir dins
seu lrsquoexercici de competegravencies per part de lrsquoEstat i
altres exercicis de poder entre particulars que en
alguns casos es caracteritzarien per emmarcarshyse
en relacions paternalistes Aquest seria el cas de
les relacions de tutela i curatela de la mateixa relashy
cioacute paternofilial de la relacioacute marital drsquoacord amb la
regulacioacute preconstitucional espanyola drsquoalguns asshy
pectes de la relacioacute metgeshypacient etc
14 Altres distincions rellevants
Per acabar lrsquoapartat conceptual i passar a
lrsquoestudi dels problemes de justificacioacute voldria referirshy
me sumariagravement a algunes distincions rellevants
En primer lloc principalment amb relacioacute al
paternalisme juriacutedic conveacute distingir les disposicions
que soacuten purament paternalistes eacutes a dir lrsquouacutenica fishy
nalitat de les quals eacutes evitar danys autoinfligits de
tipus fiacutesic psiacutequic io econogravemic drsquoaquelles que
tenen altres finalitats al costat de la paternalista i que
podriacuteem denominar de paternalisme mixt
En segon lloc conveacute recordar la distincioacute
entre casos de paternalisme directe eacutes a dir
aquells en els quals srsquoexerceix el poder directament
sobre el subjecte a qui es tracta drsquoevitar danys i
casos de paternalisme indirecte eacutes a dir aquells en
els quals directament srsquoexerceix el poder sobre un
subjecte i indirectament sobre qui eacutes tractat patershy
nalistament per exemple quan per evitar els danys
derivats del consum de drogues se sanciona els veshy
nedors de drogues
40 Llei 412002 bagravesica reguladora de lrsquoautonomia del pacient i de drets i obligacions en mategraveria drsquoinformacioacute i documentacioacute cliacutenica
| 43
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 44
En tercer lloc eacutes convenient distingir entre
una accioacute paternalista i una justificacioacute paternashy
lista La justificacioacute paternalista srsquoorientaria a preshy
sentar lrsquoexercici del poder sobre un subjecte com
a acceptable apelmiddotlant a dues raons 1) lrsquoaccioacute
evita danys importants i 2) eacutes necessagraveria per tal
com el subjecte sobre qui srsquoexerceix el poder no
estagrave en condicions drsquoocuparshyse dels seus propis
interessos
En quart i uacuteltim lloc conveacute fer referegravencia a
la important distincioacute entre paternalisme fort (o
dur) i paternalisme feble (o tou) Joel Feinberg ha
proposat amb relacioacute a la justificacioacute de la coacshy
cioacute penal de distingir el paternalisme fort que
laquoacceptaragrave com una raoacute per a la legislacioacute penal
que eacutes necessagraveria per protegir adults compeshy
tents contra la seva voluntat de les consequumlegravenshy
cies danyoses de les seves eleccions i empreses
encara que siguin plenament voluntagraveriesraquo del pashy
ternalisme feble que laquososteacute que lrsquoEstat teacute dret a
prevenir la conducta danyosa autoreferent (en
aquesta mesura sembla paternalista) si i solashy
ment si aquesta conducta eacutes substancialment no
voluntagraveria o quan una intervencioacute temporal sigui
necessagraveria per establir si eacutes voluntagraveria o noraquo41 Es
tracta drsquouna distincioacute que sol entendrersquos de dues
maneres com una distincioacute conceptual entre el
paternalisme genuiacute (paternalisme fort) i el patershy
nalisme fals o aparent (paternalisme feble) o com
una distincioacute entre formes de paternalisme plaushy
siblement justificat (paternalisme feble) i injustificat
(paternalisme fort) Segons el meu parer aquesta
segona opcioacute eacutes la meacutes correcta
El terme paternalisme va ser introduiumlt per
Hart en lrsquoagravembit de la filosofia moral i juriacutedica com
un argument contra el moralisme juriacutedic defensat
per Lord Devlin Drsquoacord amb aquest uacuteltim la trashy
dicional irrellevagravencia atorgada pel dret penal al
consentiment de la viacutectima (per exemple en els
delictes de lesions o homicidi) mostrava un fonashy
ment moralista en la legislacioacute42 Hart va sostenir
al contrari que laquoles normes que exclouen el conshy
sentiment de la viacutectima com un eximent contra
les acusacions drsquoassassinat o agressioacute poden ser
perfectament explicades com un cas de patershy
nalisme dirigit a protegir els individus drsquoells mashy
teixosraquo43 Per a Hart la justificacioacute drsquoaquestes
interferegravencies paternalistes calia buscarshyla en
laquouna consciegravencia creixent drsquoun gran conjunt de
factors que disminueixen la significacioacute que cal
atribuir a una eleccioacute o consentiment aparentshy
ment lliureraquo44 Aquesta laquoconsciegravenciaraquo a quegrave almiddotlushy
deix Hart constitueix segons la meva opinioacute el
nucli de la idea de paternalisme qui actua pashy
ternalistament pressuposa algun tipus de degraveficit
en el subjecte sobre qui actua I per aixograve la
nocioacute de paternalisme dur ens remet o beacute a alshy
tres figures en quegrave no es tracta tant de protegir
lrsquoindividu com de perseguir algunes formes
drsquoexplotacioacute immorals salvaguardar lrsquoordre puacuteshy
41 Vegeu Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 12 42 Devlin Patrick The Enforcement of Morals Oxford University Press 1968 pagraveg 6 La concepcioacute del moralisme juriacutedic que explica millor la posicioacute de Patrick Devlin eacutes la que el posa en relacioacute amb lrsquoanomenat comunitarisme de manera que es tracta drsquoimposar coactivament la moral drsquouna societat en la mesura que srsquoenteacuten que cert conjunt de creences i valors tenen un caragravecter constitutiu drsquoaquest grup social El que sembla estar en joc en els actes que atempten contra la moral social eacutes per tant lrsquoexistegravencia de la societat mateixa Sobre aquesta aproximacioacute al concepte de moralisme juriacutedic vegeu Colomer Joseacute Luis laquoLibertad individual y liacutemites del derechoraquo A Diacuteaz Eliacuteas Colomer Joseacute Luis (dir) Estado justicia derechos Madrid Alianza Editorial 2002 pagraveg 183 i seg 43 Hart H L A Law Liberty and Morality Stanford University Press 1963 pagraveg 31 44 Hart H L A Law Liberty and Morality Op cit pagraveg 32
44 |
2 L
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 45
blic etc45 o beacute a casos de paternalisme exercit
sobre el pressupogravesit erroni de lrsquoexistegravencia drsquoalgun
degraveficit en els destinataris de la mesura Perograve aquesshy
tes consideracions ja demanen passar a lrsquoapartat
seguumlent sobre la justificacioacute del paternalisme
a justificacioacute del paternalisme
Si entenem el paternalisme segons la meva
definicioacute cap doctrina poliacutetica completa no ha reshy
butjat frontalment el paternalisme perquegrave totes lrsquohan
admegraves en alguns casos Almenys totes les doctrishy
nes han admegraves la justificacioacute del paternalisme amb
relacioacute als nens Aquest paternalisme universalment
acceptat el paternalisme respecte als nens sembla
constituir el punt de partida adequat per tractar la
justificacioacute del paternalisme i de fet tant en la trashy
dicioacute del pensament poliacutetic (Aristogravetil Thomas Hobshy
bes John Locke) com en les aportacions meacutes
recents (Gerald Dworkin) aquesta ha estat lrsquoestrategraveshy
gia argumentativa escollida
La universalitzacioacute de lrsquoacceptacioacute del patershy
nalisme amb relacioacute als nens juga en dues direcshy
cions drsquouna banda sembla implicar que ja que els
adults no soacuten nens no han de ser tractats de la mashy
teixa manera i de lrsquoaltra exigeix que si els adults
soacuten iguals als nens en alguns aspectes rellevants
han de ser tractats de la mateixa manera
La conciliacioacute drsquoaquests dos aspectes del
principi drsquoigualtat formal es fa a traveacutes de la consshy
truccioacute drsquouna nocioacute meacutes general que la de minoritat
i que inclouria aquesta la nocioacute drsquoincapacitat Aixiacute
hem de dir que els nens poden ser tractats patershy
nalistament no pel simple fet de ser nens sinoacute pershy
quegrave aquesta propietat en comporta en la majoria
dels casos una altra la de ser incapaccedilos El judici
moral meacutes general eacutes per tant que pot estar justishy
ficat tractar paternalistament els incapaccedilos siguin
nens o adults
Un dels elements clau de la justificacioacute del
paternalisme eacutes el del context en el qual es duu a
terme la interferegravencia paternalista Em sembla inteshy
ressant entendre la distincioacute proposada per Jack D
u46 Douglas de paternalisme cooperatiu i conflicti
com a paternalisme en contextos (potencialment)
cooperatius i paternalisme en contextos (potencialshy
ment) conflictius La famiacutelia seria el model del patershy
nalisme cooperatiu i lrsquoEstat el del paternalisme
conflictiu Hi hauria dues diferegravencies rellevants entre
aquests contextos la primera eacutes sobre el major o
menor grau de possibilitat que el paternalisme sigui
paternalisme genuiacute (eacutes a dir genuiumlnament benegravevol)
i la segona sobre el major o menor grau de possishy
bilitat de coneixement dels interessos del subjecte
tractat paternalistament
El paternalisme en lrsquoagravembit de la famiacutelia es cashy
racteritzaria per una alta probabilitat que lrsquoagent A
actuiuml mogut exclusivament pel beacute de B i tambeacute per
una alta probabilitat que els interessos (subjectius)
de B siguin coneguts per A Al contrari en lrsquoagravembit
45 Un exemple drsquoaquest tipus drsquointervencions seria el delicte de lrsquoarticle 155 del Codi penal espanyol drsquoacord amb el qual laquoen els delictes de lesions si ha existit el consentiment lliurement espontagraveniament i expressament emegraves de lrsquoofegraves srsquoimposaragrave la pena inferior en un o dos grausraquo Es tractaria al meu judici drsquoun drsquoaquests delictes laquocontra la societatraquo (contra lrsquolaquoordre puacuteblicraquo podria dirshyse) que tractaria de sancionar la immoralitat intriacutenseca de lrsquoacte de produir lesions a un altre amb lrsquouacutenica justificacioacute (pretesa) per part de lrsquoagressor del consentiment de la viacutectima 46 Aquest autor defineix el laquopaternalisme cooperatiuraquo com laquoqualsevol forma de paternalisme (fer el beacute als altres en nom del que lsquoeacutes bo per a ellsrsquo) en la qual aquells que actuen paternalistament estan actuant sincerament per ajudar lrsquoaltra persona a esdevenir meacutes independentment competent a llarg termini i lrsquoaltra persona creu sincerament que aquest eacutes el casraquo i el laquopaternalisme conflictiuraquo com a aquell que laquono estagrave orientat a la competegravencia independent i igualtat a llarg termini del membre subordinat de la relacioacuteraquo Vegeu Douglas Jack D laquoCooperative Paternalism versus Conflictual Paternalismraquo A Sartorius Rolf (ed) Paternalism Op cit 1987 pagraveg 171shy200
| 45
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 46
estatal la probabilitat que lrsquoEstat actuiuml mogut exclushy
sivament pel beacute del subjecte B pot ser molt baixa i
tambeacute es pot dubtar de les possibilitats que aquest
agent conegui els interessos (subjectius) de B
Aquestes observacions generals fonamenten lrsquoactishy
tud que sosteacute que la cura i lrsquoeducacioacute dels menors
han drsquoestar a les mans dels seus progenitors i lrsquoEsshy
tat tan sols ha de supervisar i vigilar de manera
molt general el compliment drsquoaquests deures
En el text que segueix em referireacute principalshy
ment a la justificacioacute del paternalisme en contextos
conflictius i en particular al paternalisme en la reshy
lacioacute de lrsquoEstat amb els seus ciutadans En aquest
agravembit sembla havershyhi un acord gairebeacute unagravenime
sobre la importagravencia del principi drsquoautonomia indishy
vidual que podria veurersquos com un principi que a
partir drsquouna formulacioacute molt general laquosrsquohan de resshy
pectar les decisions privades dels individusraquo estashy
bleix una obligacioacute prima facie de no interferegravencia
Tanmateix tambeacute eacutes plausible afirmar la validesa
drsquoun principi de benestar drsquoacord amb el qual lrsquoEsshy
tat ha de vetllar pel benestar dels seus ciutadans
El principi de paternalisme justificat seria un principi
secundari47 que constituiria una especificacioacute de
lrsquoabast que srsquoha de reconegraveixer al principi drsquoautonoshy
mia individual amb relacioacute a consideracions de
benestar individual
Segons el meu parer lrsquoesmentat principi de
paternalisme justificat podria enunciarshyse de la mashy
nera seguumlent
A exerceix paternalisme sobre B per mitjagrave
de x de manera justificada si i solament si
1) X eacutes una mesura idogravenia i necessagraveria en
el sentit que evita que B es danyi ell mateix
o incrementi el risc de danys (aquests danys
poden ser de tipus fiacutesic psiacutequic o econograveshy
mic) i no hi ha una manera alternativa no pashy
ternalista i de costos raonables per evitar
aquests danys i
2) la tendegravencia a la produccioacute drsquoaquests
danys o lrsquoincrement de risc de danys teacute la
seva font en una situacioacute drsquoincapacitat bagraveshy
sica del subjecte B i
3) es pot presumir racionalment que B presshy
taria el seu consentiment tant a la possibilishy
tat general de ser tractat paternalistament
per A en certes ocasions com al contingut
concret de x si no estigueacutes en una situacioacute
drsquoincapacitat bagravesica
A continuacioacute examinareacute cada una de les
condicions de justificacioacute proposades
21 La idoneiumltat i la necessitat de la mesura paternalista
El judici drsquoidoneiumltat drsquouna mesura paternashy
lista x es compon de dues parts primer la detershy
minacioacute que alguna cosa eacutes un dany per al
subjecte B i segon la determinacioacute que x eacutes un
mitjagrave adequat per evitar aquest dany
En contextos cooperatius de paternalisme
eacutes on sembla meacutes fagravecil fonamentar la primera part
del judici drsquoidoneiumltat La proximitat entre els subshy
jectes de la relacioacute paternalista afavoreix que lrsquoashy
gent A estigui en condicions de determinar amb
meacutes fiabilitat quegrave constitueix un dany per a B La
determinacioacute que certa conducta de B constitueix
un dany o lrsquoincrement de risc de dany per a B no
eacutes un judici particularment difiacutecil en el sentit que
aquesta conducta danya algun interegraves de B El
problema estagrave a determinar si aquesta conducta
47 Una caracteritzacioacute dels principis de la bioegravetica com un conjunt de principis primaris i secundaris (en la qual el paternalisme eacutes un principi secundari al principi drsquoautonomia) pot veurersquos a Atienza Manuel laquoJuridificar la bioeacuteticaraquo A Rodolfo Vaacutezquez (comp) Bioeacutetica y derecho Meacutexico FCEshyItam 1999
46 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 47
danya B i a meacutes aquest dany no eacutes compensat
amb meacutes proteccioacute o promocioacute drsquoun altre interegraves
de lrsquoindividu Una persona pot per exemple preshy
ferir el dolor a una prolongacioacute del tractament
hospitalari Si A tracta drsquoevitar el dolor a costa
drsquoallargar la seva hospitalitzacioacute podria dirshyse
que certament A ha evitat un dany a B perograve no
que li ha evitat un dany com a resultat final (eacutes a
dir tenint en compte com soacuten afectats altres inshy
teressos de B) Al contrari aixiacute que modifiquem la
situacioacute cap a contextos conflictius de paternashy
lisme la primera part del judici drsquoidoneiumltat esdeveacute
meacutes complicada
La segona part del judici drsquoidoneiumltat i tambeacute
el judici de necessitat (el qual estableix que no hi
ha una mesura alternativa que aconsegueixi el
mateix objectiu perograve a un cost menor) soacuten igualshy
ment meacutes senzilles en contextos cooperatius que
en contextos conflictius de paternalisme No obsshy
tant aixograve la manera personal en la qual srsquoexerceix
el paternalisme en contextos cooperatius (el pare
en la famiacutelia el metge en la seva unitat etc) pot
derivar amb frequumlegravencia en un autoritarisme (enshy
cara que benegravevol) que seria una desviacioacute del pashy
ternalisme justificat basat en lrsquoincompliment de la
condicioacute de necessitat de la mesura En contextos
conflictius i en particular amb relacioacute al paternashy
lisme estatal la correccioacute de la segona part dels
judicis drsquoidoneiumltat i dels judicis de necessitat
depegraven de la seva conformitat amb les teories
sobre la legislacioacute i les poliacutetiques puacutebliques Algushy
nes de les poliacutetiques orientades a evitar els danys
derivats del consum de drogues per exemple es
discuteixen fa temps pels dubtes que susciten
sobre aixograve de la seva idoneiumltat i necessitat en parshy
ticular els cagravestigs penals no semblen ni idonis ni
necessaris per al paternalisme
En tot cas em sembla important destacar
que lrsquoargument de la inutilitat no eacutes aplicable en
abstracte contra les mesures paternalistes encara
que es tracti de paternalisme estatal Drsquoacord amb
aquest argument el paternalisme estatal seria reshy
butjable en general perquegrave necessagraveriament eacutes
contraproduent eacutes a dir tal com sosteacute John S Mill
perquegrave lrsquoindividu sempre hi surt perdent amb la inshy
terferegravencia paternalista Segons el meu parer tanshy
mateix en la mesura que la interferegravencia
paternalista es limiti a la proteccioacute dels interessos
meacutes bagravesics dels individus sobre el pressupogravesit que
si aquests interessos estan amenaccedilats eacutes perquegrave
els individus es troben en una posicioacute drsquoincapacitat
bagravesica no hi ha cap raoacute per sostenir lrsquoargument de
la inutilitat contra el paternalisme estatal en geneshy
ral Drsquoaltra banda com ha assenyalat Cass R
Sunstein si la interferegravencia produeix un canvi en
les preferegravencies dels individus no es podria aplicar
aquest argument de la inutilitat per exemple la imshy
posicioacute del cinturoacute de seguretat acaba creant lrsquohagraveshy
bit de posarshyse el cinturoacute i dissolent per tant
lrsquooposicioacute inicial48 La majoria de les mesures pashy
ternalistes solen pretendre (i produir) aquest efecte
de modificacioacute de les preferegravencies mateixes
Tanmateix lrsquoargument de la inutilitat eacutes drsquoashy
plicacioacute directa contra el perfeccionisme estatal
Respecte a quumlestions morals creences religioses
o en general els aspectes meacutes importants del pla
de vida de lrsquoindividu hi hauria un vincle constitutiu
entre conviccioacute i valor Aquest seria lrsquoargument
principal per exemple de John Locke contra la
imposicioacute de les creences religioses (les creences
48 Vegeu Sunstein Cass R laquoLegal Interference with Private Preferencesraquo Op cit pagraveg 1136shy1138 i De Paacuteramo Arguumlelles Juan Ramoacuten Tolerancia y liberalismo Madrid Centro de Estudios Constitucionales 1993 pagraveg 38
| 47
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 48
tenen valor si soacuten assumides per lrsquoindividu si soacuten
imposades ja no tenen valor)49 i en el nostre
temps de Ronald Dworkin que distingeix entre un
paternalisme criacutetic coercitiu i un paternalisme volishy
tiu50 Segons aquest uacuteltim autor el paternalisme criacuteshy
tic coercitiu es caracteritzaria perquegrave lrsquoEstat intenta
laquomillorar la vida dels ciutadans obligantshylos a actuar
drsquounes maneres que ells pensen que empitjoren la
seva vidaraquo51 a la qual cosa afegeix que laquouna bona
part del paternalisme estatal no eacutes de caragravecter criacuteshy
tic sinoacute volitiu lrsquoEstat obliga la gent a usar els cinshy
turons de seguretat per evitarshylos un dany que
suposa que ells mateixos ja desitgen evitarraquo52 i per
aixograve aquest uacuteltim paternalisme aniria sols contra la
voluntat dels ciutadans mentre que el primer aniria
a meacutes contra la seva conviccioacute
El laquopaternalisme criacutetic coercitiuraquo no seria pashy
ternalisme drsquoacord amb la meva definicioacute es tracshy
taria de moralisme juriacutedic i contra ell es pot esgrimir
lrsquoargument de la inutilitat de la manera seguumlent alguacute
pot pensar que per exemple la devocioacute religiosa
eacutes important laquoperograve no pot pensar que lrsquoobservanccedila
religiosa involuntagraveria pregar a lrsquoombra del poltre de
tortura teacute cap valor egraveticraquo53
22 La incapacitat bagravesica del subjecte
tractat paternalistament
Lrsquoaspecte meacutes problemagravetic de la justificacioacute
del paternalisme el constitueix sens dubte la idea
drsquoincapacitat Sobre aixograve en primer lloc em sembla
uacutetil seguir la proposta drsquoErnesto Garzoacuten i partir pel
que fa al paternalisme drsquouna concepcioacute general de
la incapacitat54 de manera que aquesta no srsquoentenshy
gui com una circumstagravencia entre les altres que afecta
la voluntarietat drsquouna decisioacute (la incapacitat en sentit
estricte)55 sinoacute que seria el concepte meacutes general
que doacutena compte drsquouna forma unitagraveria de tots els
factors que poden reduir la voluntarietat drsquoun acte
En segon lloc em sembla important distingir
tal com fan Tom L Beauchamp i James F Childress
la funcioacute que compleix la nocioacute de capacitat la seva
definicioacute dels estagravendards de capacitat i les proves
per establir la capacitat La funcioacute dels judicis de cashy
pacitat eacutes distingir les persones les decisions autoshy
referents de les quals han de ser respectades
(capaccedilos) de les persones les decisions de les quals
poden no ser respectades (incapaccedilos) Respecte a
la definicioacute de capacitat tots els autors coincideixen
que la capacitat consisteix en laquola capacitat per dur
a terme una determinada tascaraquo i Joel Feinberg56
Ernesto Garzoacuten57 Bernard Gert i Charles M Culver
49 Vegeu Locke John Carta sobre la tolerancia Madrid Tecnos 1985 i De Paacuteramo Arguumlelles Juan Ramoacuten Tolerancia y liberalismo Op cit pagraveg 31shy35 50 Vegeu Dworkin Ronald Eacutetica privada e igualitarismo poliacutetico Barcelona Paidoacutes 1993 pagraveg 140shy154 51 Dworkin Ronald Eacutetica privada e igualitarismo poliacutetico Op cit pagraveg 143 52 Ibiacutedem 53 Dworkin Ronald Eacutetica privada e igualitarismo poliacutetico Op cit pagraveg 144 54 Vegeu Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Op cit pagraveg 165 i seg Ernesto Garzoacuten utilitza el terme incomshypetegravencia i no el drsquoincapacitat Amb el mateix sentit utilitzareacute tanmateix aquest segon terme perquegrave crec que srsquoajusta meacutes a la tradicioacute juriacutedica del dret privat espanyol 55Aquesta incapacitat en sentit estricte fa referegravencia a lrsquoestat drsquoun individu les facultats del qual estan danyades o no desenvolupades de manera temporal o permanent 56 Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 28 57 Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Op cit pagraveg 165
48 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 49
coincidirien que es tracta meacutes especiacuteficament de laquola
capacitat per prendre una decisioacute racionalraquo58
La capacitat rellevant als efectes de la jusshy
tificacioacute del paternalisme eacutes una nocioacute de tot o
gens Perquegrave la determinacioacute del grup dels incashy
paccedilos es faci raonablement eacutes necessari accepshy
tar la proposta drsquoErnesto Garzoacuten i Daniel Wikler59
de partir drsquoun concepte de capacitat bagravesica eacutes a
dir serien capaccedilos tots els qui tenen la capacitat
miacutenima necessagraveria per afrontar les tasques i desshy
afiaments que planteja la consecucioacute del benestar
individual Una altra manera de dir el mateix eacutes inshy
dicant que un estagravendard adequat de la capacitat
ha de deixar la majoria dels adults del costat de la
capacitat
Crec que Allen Buchanan i Dan Brock tenen
raoacute quan defensen que laquoel nivell de capacitat que
eacutes exigible per prendre una decisioacute en particular
ha drsquoajustarshyse a les consequumlegravencies drsquoactuar drsquoashy
cord amb aquesta decisioacuteraquo60 Aquesta estrategravegia
de lrsquoescala mogravebil en el nivell de capacitat miacutenima
exigible es basaria en la idea que les decisions que
comporten consequumlegravencies greus soacuten meacutes comshy
plexes (mrsquoinclino a pensar que eacutes aixiacute) i en quegrave
com sosteacute Joel Feinberg el sentit comuacute aconseshy
llaria manejar aquest estagravendard mogravebil Les regles
pragravectiques que aquest uacuteltim autor ens proposa per
determinar lrsquoestagravendard de voluntarietat aplicable61
es podrien adaptar a la concepcioacute general de la
incapacitat de la manera seguumlent
1) Com meacutes gran sigui el risc drsquouna conshy
ducta meacutes gran ha de ser el grau de capashy
citat requerit per permetre la conducta
2) Com meacutes irremeiable sigui el dany arrisshy
cat meacutes gran ha de ser el grau de capacishy
tat requerit per permetre la conducta62
3) Lrsquoestagravendard de capacitat srsquoha drsquoadaptar
drsquoaltres maneres a les diverses circumstagravenshy
cies especials63
Drsquoacord amb aquestes regles lrsquoestagravendard
de capacitat exigible per exemple per rebutjar un
tractament quan aquest rebuig pot comportar la
mort ha de ser meacutes alt que lrsquoestagravendard de capashy
citat exigible per a un rebuig les consequumlegravencies
del qual soacuten menys greus La capacitat miacutenima
exigible per rebutjar un tractament vital seria meacutes
gran que per rebutjar un tractament no vital Al seu
torn crec que aquestes mateixes regles podrien
manejarshyse respecte a la prova de la capacitat i
per tant la prova de la capacitat en una decisioacute
de vida o mort ha de ser meacutes exigent que en una
decisioacute de menor gravetat
58 Gert Bernard Culver Charles M Clouser K Danner Bioethics A Return to Fundamentals Op cit pagraveg 137 59 Vegeu Wikler Daniel laquoPaternalism and the Mildly Retardedraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit 60 Brock Dan Buchanan Allen Deciding for Others Cambridge Cambridge University Press 1989 pagraveg 52 Al costat drsquoaquest treball hi ha una altra elaboracioacute molt destacada de lrsquoescala mogravebil que es deu a James F Drane Vegeu Drane James F laquoCompetence to Give an Informed Consent A Model for Making Clinical Assessmentsraquo Journal of the American Medical Association 252 (1984) pagraveg 925shy927 i Drane James F laquoThe Many Faces of Comshypetencyraquo Hastings Center Report 1985 pagraveg 17shy21 61 Joel Feinberg proposa que les uacuteniques interferegravencies paternalistes justificades soacuten aquelles que tracten drsquoevitar als individus les consequumlegravencies danyoses de les seves accions sempre que aquestes accions siguin insuficientment voluntagraveries o una intervencioacute temporal sigui necessagraveria per determinar la volunshytarietat de les accions Vegeu Feinberg Joel Harm to Self Op cit 62 Gerald Dworkin considera com un dels factors rellevants per a la justificacioacute del paternalisme que es tracti drsquoevitar laquodecisions que comporten canvis irreversiblesraquo Dwokin Gerald laquoPaternalismraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 31 63 Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 114
| 49
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 50
Un togravepic important entorn del maneig de la
nocioacute de capacitat diu que la incapacitat drsquoun subshy
jecte ha de poder determinarshyse amb independegravenshy
cia del contingut de la seva decisioacute Tots els autors
coincideixen a dir que la decisioacute x de B no ha de
ser respectada perquegrave B eacutes incapaccedil quan lrsquouacutenica
raoacute per jutjar B incapaccedil eacutes que ha pres la decisioacute
x eacutes una manera de laquofer trampesraquo amb la nocioacute
drsquoincapacitat I per aixograve srsquoexigeixi que la capacitat
es determini per mitjagrave drsquoun test independent que
avaluiuml les capacitats dels individus per prendre cershy
tes decisions Si beacute lrsquoanterior eacutes correcte em semshy
bla que tambeacute ho seria afirmar que la capacitat o
incapacitat de B per decidir x depegraven de si x eacutes rashy
cional sempre que srsquoentengui (correctament) que
dir que laquox eacutes una decisioacute racional per a Braquo comshy
porta fer un judici que posa en relacioacute el contingut
de la decisioacute x amb les creences preferegravencies i els
processos de formacioacute de creences i preferegravencies
del mateix B
Drsquoacord amb la teoria estricta de la racionashy
litat la racionalitat drsquoun acte depegraven de les progravepies
creences i desigs de lrsquoagent64 El requisit fonamenshy
tal de racionalitat seria la consistegravencia de les creenshy
ces i dels desigs Per determinar si una accioacute x de
B eacutes irracional en aquest sentit estricte hem de
conegraveixer les creences i desigs rellevants de B per
a lrsquoaccioacute x i jutjar si soacuten inconsistents Una vegada
que hem determinat que x eacutes irracional per a B en
aquest sentit estricte eacutes plausible sostenir que
hem determinat alhora que B estagrave en una situacioacute
drsquoincapacitat
Segons una teoria agravemplia de la racionalitat
un subjecte que actua consistentment drsquoacord amb
les seves creences i desigs consistents pot actuar
encara irracionalment Aquiacute es tracta de veure la rashy
cionalitat substantiva dels desigs i les creences i no
uacutenicament la seva consistegravencia interna Jon Elster
proposa que laquovalorem la racionalitat agravemplia de les
creences i els desigs observant la manera com
estan conformatsraquo65 Els desigs i les creences irrashy
cionals en aquest sentit soacuten aquells que tenen
algun laquotipus erroni drsquohistograveria causalraquo66 En positiu
la capacitat necessagraveria per formar creences racioshy
nals seria el bon judici eacutes a dir laquola capacitat de sinshy
tetitzar informacioacute vasta i difusa que meacutes o menys
tracta clarament sobre el problema que ens ocupa
de manera que no hi hagi un conjunt drsquoelements al
qual es doni una importagravencia indegudaraquo67 mentre
que la capacitat necessagraveria per formar preferegravencies
racionals seria lrsquoautonomia Jon Elster no troba una
manera satisfactograveria de definir lrsquoautonomia en poshy
sitiu per la qual cosa proposa drsquoentendreshyla laquocom
un mer residu com allograve que queda una vegada
hem eliminat els desigs que han estat modelats per
alguns dels mecanismes de la breu llista de prefeshy
regravencies irracionalsraquo68 a la qual cosa afegeix laquode
manera similar la qualitat del judici per a les creenshy
ces ha de ser entesa com lrsquoabsegravencia de distorsions
i ilmiddotlusionsraquo69
64 Sobre la concepcioacute estricta i agravemplia de la racionalitat segueixo Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit Vegeu igualment Davidson Donald Essays on Actions and Events Oxford University Press 1980 65 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 29 66 Ibiacutedem 67 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 30 68 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 41 Un resum de la concepcioacute de lrsquoautonomia de Jon Elster posada en relacioacute amb els pressupogravesits del liberalisme poliacutetic pot veurersquos en De Paacuteramo Juan Ramoacuten Tolerancia y liberalismo Op cit pagraveg 71shy75 69 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 41
50 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 51
Igual com ocorre amb el concepte de laquodecishy
sioacute estrictament irracionalraquo quan es tracta drsquouna
laquodecisioacute substancialment irracionalraquo no nrsquohi ha prou
uacutenicament amb conegraveixer el sentit de la decisioacute (per
exemple suiumlcidarshyse o no) sinoacute que cal indagarshyne
lrsquoorigen buscar elements distorsionadors del bon jushy
dici o de lrsquoautonomia Per aixograve alhora que podem
dir que el judici drsquoincapacitat sobre el subjecte B
amb relacioacute a la decisioacute x depegraven de la racionalitat
formal o substancial de x podem dir que el judici
drsquoincapacitat no depegraven uacutenicament del contingut de
la decisioacute x
Un pressupogravesit important de les considerashy
cions anteriors eacutes que com sosteacute Jon Elster laquoentre
la teoria estricta del racional i la teoria completa del
verdader i del bo hi ha suficient espai i necessitat per
a una teoria agravemplia de la racionalitatraquo70 Aixograve eacutes imshy
portant perquegrave ens permet entendre la pretensioacute del
paternalista de diferenciarshyse del moralista la preocushy
pacioacute del qual no seria la racionalitat de les accions
en els sentits explicats sinoacute la seva correccioacute moral
A partir drsquoaquesta caracteritzacioacute general de
la nocioacute de capacitat bagravesica el meacutes important eacutes deshy
terminar quins tipus de factors poden interferirshyhi
Una primera classificacioacute drsquoaquests factors resultaria
drsquoaplicar una doble distincioacute (1) factors drsquoincapacitat
que afecten aspectes cognitius o volitius i (2) factors
drsquoincapacitat que soacuten consequumlegravencia drsquoelements exshy
terns o interns71 En entrecreuar aquestes dues disshy
tincions obtindriacuteem la taula seguumlent
Conveacute advertir que en un sentit estricte drsquoinshy
capacitat (que eacutes la utilitzada pels civilistes)
aquesta es refereix uacutenicament a I i II eacutes a dir a allograve
que pot considerarshyse un estat o condicioacute del subshy
jecte (permanent o transitograveria) que afecta la capashy
citat drsquoun individu per prendre decisions racionals
en absegravencia drsquouna causa externa que produeixi
aquests mateixos efectes Les incapacitats tipus III
i IV serien incapacitats (bagravesiques) relatives en el
sentit que la desaparicioacute de la causa externa que
interfereix en els aspectes cognitius o volitius comshy
porta que lrsquoindividu recobra la capacitat
Cada un drsquoaquests tipus drsquoincapacitat pot
donar lloc a un tractat independent Aquiacute voldria
tan sols fer alguns comentaris que poguessin ser
drsquoutilitat per a la justificacioacute drsquointerferegravencies patershy
nalistes
A) Incapacitats tipus I
En primer lloc cal assenyalar que les conshy
sequumlegravencies danyoses drsquouna accioacute intencional
poden considerarshyse com autoinfligides encara
que lrsquoagent no tingueacutes la intencioacute de provocar
aquestes consequumlegravencies Aquest eacutes un punt imshy
portant perquegrave el factor de la ignoragravencia pot jugar
tant en la descripcioacute de les accions com en la deshy
terminacioacute de la seva voluntarietat una accioacute
drsquoautodany involuntagraveria en el sentit drsquoafectada per
la presegravencia del factor de la ignoragravencia o de lrsquoerror
pot ser considerada tanmateix voluntagraveria en el
Tipus drsquoincapacitat (I) Origen intern
I III
II IV
Origen extern Aspectes cognitius
Aspectes volitius
70 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 29 71 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 29
| 51
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 52
sentit que el dany eacutes una consequumlegravencia drsquouna
accioacute intencional72
La ignoragravencia i lrsquoerror soacuten sempre presents
en lrsquoactivitat humana Per aixograve eacutes necessari parlar
sempre als efectes de la justificacioacute del paternashy
lisme drsquoignoragravencia o error rellevant Podria dirshyse
que la ignoragravencia i lrsquoerror soacuten rellevants en un acte
drsquoautodany quan lrsquoagent hauria actuat drsquouna altra
manera si les seves creences no haguessin estat
afectades per lrsquoerror o la ignoragravencia
Aquest tipus I drsquoincapacitat es caracteritzaria
perquegrave afecta els aspectes cognitius del proceacutes drsquoashy
dopcioacute de decisions racionals i es manifestaria semshy
pre per la presegravencia de
a) Ignoragravencia rellevant quan aquesta no es
deu a lrsquoocultacioacute drsquoinformacioacute per un altre per exshy
emple la ignoragravencia dels efectes de les drogues io
b) Creences errogravenies rellevants quan aquesshy
tes no es deuen a lrsquoengany de cap altre per exemshy
ple la creenccedila que hi ha una probabilitat meacutes alta
de la real de guanyar en la loteria (entre aquestes
creences errogravenies val la pena destacar les creences
inconsistents de lrsquoindividu per exemple mantenir
simultagraveniament la creenccedila que laquoportar un amulet
no em portaragrave sortraquo i que laquoels amulets porten sort
a qui no cregui que li portaragrave sortraquo)
Davant de la presegravencia drsquoaquests factors
drsquoincapacitat lrsquoantipaternalista sol indicar que lrsquouacutenic
que es requereix per retornar els subjectes a la cashy
pacitat eacutes proporcionarshylos la informacioacute necessagraveria
Tanmateix el paternalista replicaragrave que en primer
lloc aixograve no sempre eacutes aixiacute i en segon lloc que poshy
dria concebrersquos tot un conjunt de mesures paternashy
listes orientades a assegurarshyse que els individus
tenen la informacioacute rellevant Una drsquoaquestes meshy
sures seria segons el meu parer la campanya drsquoinshy
formacioacute sobre els efectes del consum de tabac
consistent a incloure als paquets de tabac avisos
sobre aquests efectes La mesura va meacutes enllagrave de
la facilitacioacute drsquoinformacioacute adequada sobre el tabac
consisteix meacutes aviat a confrontar el fumador amb
les consequumlegravencies del seu hagravebit perquegrave gairebeacute irshy
remeiablement en agafar els seus cigarrets veuragrave els
avisos (llevat que com fan alguns fumadors tapin
aquests avisos posant el paquet de tabac en una
tabaquera) Aquest cas mostra dos aspectes prishy
mer que hi ha mesures paternalistes que consisteishy
xen a imposar la informacioacute (aquesta seria per cert
una part de la doctrina del consentiment informat
en bioegravetica quan els pacients prefereixen no saber)
i segon que els individus poden no utilitzar la inforshy
macioacute de quegrave disposen
Entre les causes meacutes frequumlents drsquoaquest
tipus drsquoincapacitat I es poden assenyalar
Ia) Malalties mentals com els trastorns psishy
cogravetics (esquizofregravenia demegravencia formes extremes
de depressioacute) que provoquen una pegraverdua de conshy
tacte amb la realitat trastorns neurogravetics com la pashy
ranoia que es caracteritza per sostenir creences
falses de manera resistent a tota criacutetica el retard
mental lrsquoanoregravexia nerviosa que es caracteritza per
un trastorn dismograverfic corporal (imatge distorsionada
del propi cos) i en general qualsevol trastorn menshy
tal que dificulti les tasques de comprendre apreciar
o processar informacioacute
Ib) Deficiegravencies greus drsquoeducacioacute en adults 73
72 Aquest seria el sentit en el qual podem dir que els danys que ha causat un individu en consumir una droga perillosa quan desconeixia la nocivitat de la substagravencia soacuten autoinfligits 73 Cal tenir en compte que aquestes consideracions es limiten a la capacitat bagravesica la qual cosa comporta que no en tenen aquelles persones que no tenen els coneixements que soacuten normals en la majoria i que permeten satisfer les necessitats bagravesiques i enfrontarshyse als problemes meacutes quotidians de la vida
52 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 53
Ic) Immaduresa
Id) Estats drsquointoxicacioacute per substagravencies psishy
coactives
Ie) Creences que resulten drsquouna racionalitshy
zacioacute de lrsquoesperanccedila per exemple la dona maltracshy
tada que creu que el seu company maltractador
deixa de maltractarshyla en el futur (la dona acaba creshy
ient el que vol creure)
If) Errors inferencials per exemple qui creu
que despreacutes drsquohaver sobreviscut a un accident de
tragravensit greu les probabilitats que li laquotoquiraquo de nou
soacuten molt menors que abans de lrsquoaccident (eacutes la
idea que expressa la frase laquoJo ja he tingut la meva
part de mala sortraquo)
B) Incapacitats tipus II
Aquest tipus II drsquoincapacitat es caracteritshy
zaria perquegrave afecta els aspectes volitius del proceacutes
drsquoadopcioacute de decisions racionals i es manifestaria
sempre per la presegravencia de preferegravencies irracioshy
nals (ja siguin laquoirracionalsraquo segons una concepcioacute
estricta de la racionalitat o drsquoacord amb una conshy
cepcioacute agravemplia de la racionalitat)
Entre les causes meacutes frequumlents drsquoaquest
tipus II drsquoincapacitat es poden assenyalar les seshy
guumlents
IIa) Preferegravencies inconsistents per exemshy
ple el fenomen de la debilitat de la voluntat
IIb) Malalties mentals en particular els
trastorns neurogravetics com les fogravebies el comportashy
ment obsessiushycompulsiu la hipocondria etc
IIc) Immaduresa
IId) Estats drsquointoxicacioacute per substagravencies
psicoactives
IIe) Addiccions
IIf) Formacioacute de preferegravencies adaptatives
un proceacutes causal que ocorre de manera no consshy
cient pel qual lrsquoindividu ajusta les seves volicions
a les seves possibilitats (per exemple la dona que
prefereix ser mestressa de casa a altres opcions
laborals quan la societat no permet lrsquoingreacutes de la
dona en el mercat de treball)74
IIg) Canvi de preferegravencies per estructuracioacute
un proceacutes que ens aclareix Jon Elster laquoocorre
quan canvia el relatiu atractiu de les opcions quan
la situacioacute drsquoeleccioacute eacutes reestructurada de tal mashy
nera que racionalment no es vegin diferegravencies entre
ellesraquo (per exemple qui compra un producte quan
nrsquohi regalen un altre perograve que no compraria ambshy
doacutes productes separadament encara que la suma
del preu de tots dos fos igual al preu del primer proshy
ducte amb el regal)75
C) Incapacitats tipus III
Aquest tipus drsquoincapacitat es manifesta de
la mateixa manera que la incapacitat tipus I perograve
la causa de la incapacitat eacutes externa a lrsquoindividu
Les causes drsquoaquest tipus III drsquoincapacitat soacuten
IIIa) lrsquoocultacioacute drsquoinformacioacute i IIIb) lrsquoengany
D) Incapacitats tipus IV
Aquest tipus drsquoincapacitat es manifesta de
la mateixa manera que la incapacitat tipus II
perograve la causa de la incapacitat eacutes externa a lrsquoinshy
dividu Les causes drsquoaquest tipus IV drsquoincapacishy
tat soacuten IVa) les amenaces i IVb) les ofertes
coactives (quan lrsquooferent ha creat les condicions
coactives)76
74 Vegeu Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 159 i seg 75 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 42 76 Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 246
| 53
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 54
23 El consentiment hipotegravetic racional a la mesura
Aquesta condicioacute de justificacioacute teacute dues
parts En primer lloc srsquoexigeix que es pugui presushy
mir racionalment que B prestaria el seu consentishy
ment a la possibilitat general de ser tractat
paternalistament per A en certes ocasions El que
em sembla fonamental destacar eacutes que aquest jushy
dici racional depegraven del context de la relacioacute patershy
nalista i en particular de quins siguin els subjectes
de la relacioacute paternalista Si no mrsquoequivoco lrsquoargushy
ment principal de molts autors liberals contra el pashy
ternalisme consistiria a afirmar que acceptar casos
de paternalisme justificat quan lrsquoagent A eacutes lrsquoEstat
no eacutes racional (aquest seria lrsquolaquoargument meacutes fortraquo77
de John S Mill contra el paternalisme) Drsquoaltra
banda hi hauria autors que com John Rawls han
sostingut que acceptar casos de paternalisme esshy
tatal siacute que seria racional78 o que com Ernesto Garshy
zoacuten han sostingut fins i tot que seria irracional no
acceptarshylos79
Convindria precisar en primer lloc que el
problema es planteja principalment amb el patershy
nalisme estatal (juriacutedic o no) i no tant amb el patershy
nalisme juriacutedic no estatal La raoacute drsquoaquesta
diferegravencia estagrave en la distincioacute apuntada anteriorshy
ment entre contextos cooperatius i conflictius de
paternalisme Crec que tothom estaria drsquoacord que
eacutes racional admetre la possibilitat de casos de pashy
ternalisme justificat en contextos cooperatius i que
aquesta possibilitat ha de veurersquos reflectida en les
lleis de manera que es permeti juriacutedicament el que
sembla moralment justificat
Quegrave constitueix un context cooperatiu
depegraven de les circumstagravencies concretes La famiacutelia
77 Vegeu Mill John S Sobre la libertad Op cit pagraveg 164
com srsquoha dit eacutes el context cooperatiu per excelmiddotlegravenshy
cia perograve hi ha molts casos en la realitat en quegrave no
eacutes aixiacute Confiar a la institucioacute de la famiacutelia la cura i
lrsquoeducacioacute dels menors sembla meacutes raonable si es
pensa que drsquoaquesta manera es limita el paternashy
lisme a contextos cooperatius (on teacute meacutes probabishy
litats de ser un paternalisme genuiacute i reeixit) en
detriment de contextos meacutes amplis i conflictius
Igualment la pragravectica megravedica tradicional del metge
de capccedilalera pot ser interpretada com un context
de paternalisme cooperatiu en el qual el coneixeshy
ment iacutentim del pacient per part del metge capaciten
aquest uacuteltim per (1) conegraveixer quegrave evita danys realshy
ment al pacient (2) determinar amb exactitud si el
pacient estagrave en una situacioacute drsquoincapacitat i (3) jutjar
si el pacient hauria consentit la intervencioacute en el cas
de no estar en una situacioacute drsquoincapacitat bagravesica La
crisi drsquoaquest model i el desenvolupament de forshy
mes de relacioacute metgeshypacient cada vegada meacutes
despersonalitzades acosten la pragravectica de la medishy
cina a un context de paternalisme conflictiu Finalshy
ment el mateix pot dirshyse del paternalisme
industrial (que podria definirshyse com aquell en el
qual lrsquoagent A eacutes lrsquoempresari i el subjecte B soacuten els
treballadors) aixiacute que lrsquoambient de lrsquoempresa eacutes
menys familiar o gremial i meacutes capitalista el conshy
flicte drsquointeressos entre ambdues parts srsquoaguditza i
el context per al paternalisme es torna conflictiu
Doncs beacute la pregunta que voldria plantejar
eacutes la seguumlent Eacutes racional acceptar la possibilitat
que un Estat democragravetic i constitucional exerceixi
el paternalisme tal com srsquoha definit sobre els ciushy
tadans acomplertes les altres condicions de justishy
ficacioacute Assumireacute que per respondre a aquesta
78 Rawls John Teoriacutea de la justicia Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1997 pagraveg 234 i seg 79 Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Op cit
54 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 55
pregunta correctament srsquoha drsquooperar en primer
lloc amb una regla maximiacuten de decisioacute80 en segon
lloc srsquoha drsquoacceptar el fet que tots els eacutessers hushy
mans es troben en una situacioacute drsquoincapacitat en
algun moment de la seva vida (alguns permanentshy
ment) i que en aquells moments drsquoincapacitat
poden danyar seriosament els seus interessos i en
tercer lloc ha drsquoentendrersquos que la pregunta es planshy
teja en termes generals (no es pregunta pel que
seria racional per a algun individu en concret sinoacute
pel que seria racional acceptar pels ciutadans) Drsquoashy
cord amb aquesta regla hem de considerar en prishy
mer lloc la pitjor de les situacions possibles i en
segon lloc jutjar preferible lrsquoopcioacute que millora
aquesta situacioacute Lrsquoadopcioacute de la regla maximiacuten es
justifica per la desconfianccedila davant de la possibilitat
que lrsquoEstat actuiuml com a pare ategraves el context drsquointeshy
ressos en conflicte en el qual es desenvolupa lrsquoaccioacute
estatal Vegem com operaria aquesta regla amb reshy
lacioacute a alguns dels supogravesits meacutes importants de pashy
ternalisme
Pensem en primer lloc en la irrenunciabilitat
dels drets Eacutes racional que els ciutadans vulguin
tenir els seus drets garantits juriacutedicament perograve drsquoashy
quiacute no se segueix sense meacutes ni meacutes que sigui rashy
cional a meacutes que aquests drets siguin tambeacute
irrenunciables per als mateixos beneficiats per ells
Per aplicar la regla maximiacuten hem de jutjar quina eacutes
la millor drsquoaquestes dues pitjors situacions possishy
bles una en la qual renunciem a alguns dels nosshy
tres drets perquegrave som coaccionats enganyats o en
general ens trobem en una situacioacute drsquoincapacitat
bagravesica i una altra en la qual no sersquons permet reshy
nunciar a algun dels nostres drets quan tenim bones
raons per a aixograve Cal tenir en compte que per laquoreshy
nunciar a un dretraquo em refereixo a laquorenunciar a la
seva titularitatraquo no a laquono exercir un dretraquo per exemshy
ple renunciar al dret a la vida significa deixar a les
mans drsquoun altre la decisioacute de si he de continuar vivint
o no mentre que no exercir el dret a la vida significa
decidir suiumlcidarshyme o permetre a un altre que em
mati Segons el meu parer la decisioacute racional seria
admetre la irrenunciabilitat als drets en tant que es
permeti el seu no exercici
Un pas endavant seria considerar si algun
dels nostres drets irrenunciables hauria de ser a
meacutes drets drsquoexercici obligatori Es tractaria de
drets el benefici dels quals per al titular ha de ser
imposat Lrsquoexemple meacutes comuacute drsquoaquest tipus de
drets (en el context del nostre sistema juriacutedic) seria
el dret a lrsquoeducacioacute perograve com ha assenyalat Lishy
borio Hierro nrsquohi hauria drsquoaltres com el dret de deshy
fensa el habeas corpus la igualtat davant de la
llei etc81 Aquest tipus de drets serien drets oblishy
gacioacute eacutes a dir drets perquegrave fonamenten una preshy
tensioacute davant els altres (particularment lrsquoEstat) en
cas de proporcionar els mitjans necessaris per a
la seva satisfaccioacute i de no interferegravencia amb el seu
exercici i obligacioacute perquegrave el titular no pot triar no
exercitarshylo82
La fonamentacioacute drsquoaquests drets obligacioacute
passa per la teoria de les necessitats bagravesiques
80 Una descripcioacute senzilla drsquoaquesta regla pot trobarshyse en Rawls John Teoriacutea de la justicia Op cit pagraveg 150 i seg 81 Hierro Liborio laquoDerechos humanos o necesidades humanas Problemas de un conceptoraquo Sistema 46 (1982) pagraveg 48 82 Sobre el concepte de drets aplicable a aquests casos vegeu Feinberg Joel laquoVoluntary Euthanasia and the Inalienable Right to Liferaquo Philosophy amp Public Affairs 7 nuacutem 2 (1978) (trad al castellagrave a Anuario de Derechos Humanos 7 (1990) pagraveg 61shy88) Hierro Liborio laquoDerechos humanos o necesidades humanas Problemas de un conceptoraquo Op cit i MacCormick Neil laquoChildrenrsquos rights a testshycase for theories of rightraquo A MacCormick Neil Legal Rights and Social Democracy Essays In Legal and Political Philosophy Oxford Clarendon Press 1982 pagraveg 154shy166
| 55
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 56
Sobre aquest concepte de necessitat bagravesica voldria
destacar tan sols dues propietats que em semblen
rellevants per jutjar la justificacioacute del paternalisme esshy
tatal primer els beacutens bagravesics o primaris tenen un cashy
ragravecter essencialment instrumental i eacutes plausible
sostenir que tots sols no tenen cap valor i en segon
lloc hi ha situacions dramagravetiques en les quals la sashy
tisfaccioacute drsquouna necessitat bagravesica comporta la insashy
tisfaccioacute drsquouna altra Aquestes consideracions
menyscaben la posicioacute que cal fundar una presumpshy
cioacute general segons la qual tot individu que amb les
seves accions i omissions frustra la satisfaccioacute de
les seves necessitats bagravesiques estagrave en una situacioacute
drsquoincapacitat bagravesica i drsquoaquiacute la necessitat de tenir
en compte la segona part de la condicioacute de justifishy
cacioacute que srsquoestagrave comentant que es pugui presumir
racionalment que B prestaria el seu consentiment a
lrsquoaccioacute paternalista en concret si no estigueacutes en una
situacioacute drsquoincapacitat bagravesica
El cas meacutes clar referent a aixograve seria el de la
configuracioacute del dret a la vida com un dret obligashy
cioacute La prohibicioacute penal de la pragravectica de lrsquoeutanagravesia
es basa de vegades en una concepcioacute del dret a
la vida com un dret obligatori Tanmateix els defenshy
sors de la prohibicioacute desatenen sistemagraveticament un
aspecte rellevant de la quumlestioacute la situacioacute en la qual
queda la persona a qui es nega lrsquoeutanagravesia
Aquesta situacioacute comporta drsquouna banda una inshy
satisfaccioacute de necessitats bagravesiques com la de laquono
sofrir greus patiments permanents i difiacutecils de sushy
portarraquo i de lrsquoaltra resta valor instrumental a la vida
quan laquocondueix (en un termini breu) necessagraveriashy
ment a la mortraquo En aquest context em sembla imshy
probable una presumpcioacute general que els
solmiddotlicitants drsquoeutanagravesia soacuten incapaccedilos A aixograve cal
afegir que el desenvolupament de les ciegravencies bioshy
megravediques ha multiplicat les ocasions en les quals
aquestes situacions es poden donar No obstant
aixograve es podria contraargumentar dient que la regla
maximiacuten fa preferible assumir el risc de quedar
entre lrsquoespasa i la paret de la malaltia i la prohibicioacute
al risc que sersquons practiqui lrsquoeutanagravesia quan no hi
hem consentit vagravelidament per trobarshynos en una sishy
tuacioacute drsquoincapacitat bagravesica Endinsantshyse en aquest
argument es podria afegir que els malalts terminals
es troben amb frequumlegravencia en una situacioacute drsquoincashy
pacitat bagravesica Els abolicionistes replicarien per la
seva part que aquest risc pot ser atenuat per mitjagrave
de procediments de control Segons el meu parer
aquesta uacuteltima eacutes la posicioacute meacutes correcta
Pensem tanmateix en el dret obligacioacute de
comparegraveixer en judici amb lrsquoassistegravencia drsquoun advoshy
cat Eventualment aquest dret pot imposarshyse contra
la voluntat del seu titular i en el seu propi benefici
Generalment quan qui vol renunciar al seu dret teacute
una formacioacute juriacutedica acreditada (ell mateix eacutes advoshy
cat o teacute els estudis de dret) se li permet fershyho de
manera que la interferegravencia paternalista es limitaria
als qui que no volen ser representats i assessorats
juriacutedicament quan no tenen els coneixements juriacutedics
necessaris per defensar els seus propis interessos
Eacutes fagravecil advertir que si lrsquoindividu vol ser castigat o que
se senti la seva progravepia veu lrsquoobligacioacute de disposar
drsquoassistegravencia lletrada no li ho impediragrave En realitat
aquest dret lrsquouacutenic que obstaculitza eacutes complir
aquests propogravesits en ignoragravencia de les circumstagravenshy
cies legals Aquiacute estariacuteem em sembla davant drsquoun
paternalisme estatal davant del qual individus racioshy
nals consentirien
En general podria dirshyse que eacutes clarament rashy
cional consentir al paternalisme estatal que srsquoorienta
a impedir que els individus persegueixin els seus inshy
teressos en ignoragravencia de circumstagravencies rellevants
i igualment aquells procediments de control orienshy
tats a garantir que el subjecte que pren les seves deshy
cisions no ho fa en un estat drsquoincapacitat bagravesica
56 |
G
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 57
En la tradicioacute del pensament poliacutetic hi ha
doctrines caracteritzades per lrsquoassumpcioacute drsquoun pashy
ternalisme generalitzat per exemple el Govern dels
filogravesofs de Platoacute la monarquia patriarcal de John
Filmer el despotisme ilmiddotlustrat (o absolutisme ilmiddotlusshy
trat) la dictadura del proletariat o el Govern dels
cientiacutefics de la conducta proposat per B F Skinner
i doctrines caracteritzades per un estricte antipashy
ternalisme per exemple lrsquoEstat miacutenim de Robert
Nozick Totes elles drsquoun costat i de lrsquoaltre em semshy
blen desraonades Lrsquoassumpcioacute drsquoun paternalisme
limitat constituiria un element important en el test
drsquoacceptabilitat de les consequumlegravencies drsquouna docshy
trina poliacutetica Per aixograve crec que la reflexioacute sobre el
paternalisme eacutes interessant i confio que les consishy
deracions anteriors puguin servir per fershyla
| 57
5861Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 58
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris de Joan Manel del Pozo Aacutelvarez a la ponegravencia laquoEl concepte i la justificacioacute del paternalismeraquo de Macario Alemany
La cura respectuosa Joan Manel del Pozo Aacutelvarez eacutes professor de Fil
No voldria ser reiteratiu en la meva intervenshy
cioacute sinoacute situarshyme en una perspectiva que pugui
aportar algun valor diferent i complementari La veshy
ritat eacutes que llegint la seva ponegravencia nomeacutes he trobat
una discrepagravencia de fons el concepte drsquoautopatershy
nalisme que deixo aparcat
Tinc una discrepagravencia petita respecte a la vashy
loracioacute de si eacutes meacutes dura lrsquoeficagravecia del poder o lrsquoefishy
cagravecia de la influegravencia perquegrave el professor Macario
argumenta que el poder afecta accions individuals i
la influegravencia afecta creences o mentalitats Jo drsquoaquiacute
dedueixo que eacutes molt meacutes dura la influegravencia que el
poder perquegrave finalment afecta allograve que Adela Corshy
tina en diria actituds i no actes Les actituds defishy
neixen una predisposicioacute general a reiterar els actes
i els actes poden ser aiumlllats o esporagravedics Des drsquoashy
quest punt de vista el paternalisme que estigueacutes
associat a la influegravencia seria un paternalisme meacutes
subtil mdashperograve meacutes eficaccedil a la llargamdash que el patershy
nalisme associat al poder
osofia de la Universitat de Girona
La reflexioacute que el professor Macario fa sobre
el paternalisme eacutes interessantiacutessima perquegrave eacutes una
reflexioacute sobre la llibertat i lrsquoautonomia de la persona
Eacutes posarshyse a la zona drsquoombra de la llibertat perograve al
final intentar entendre quant de paternalisme eacutes jusshy
tificable i fins a quin punt la llibertat ha de ser molta
mitjana limitada o total Perquegrave eacutes evident que en
una aspiracioacute democragravetica i egravetica la llibertat ha de
ser total perograve tots sabem que eacutes impossible que tots
els subjectes drsquouna societat democragravetica visquin en
total llibertat i aquiacute comenccedila la restriccioacute legal deshy
mocragraveticament consentida drsquoaquestes llibertats
La restriccioacute de les llibertats
i el paternalisme
La restriccioacute de les llibertats ha drsquoarribar a asshy
solir mai el grau de paternalisme Aquesta eacutes la
quumlestioacute Sobre aixograve aporto algunes consideracions
La primera eacutes sobre les paraules sobre la forccedila i la
58 |
5861Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 59
feblesa o el poder i la feblesa de les paraules Totes connotacions valoratives diferents segons els conshy
les persones tenim permanentment un problema de textos Algunes connotacions soacuten despectives i
llenguatge Ens hem fet humans pel llenguatge condemnatograveries mdashen determinats contextosmdash
Som imperfectament humans perquegrave el llenguatge perograve en drsquoaltres eacutes respectadiacutessim perquegrave hi ha
eacutes imperfecte I moltes vegades resoldriacuteem molts raons per acceptar que en determinats casos el pashy
problemes de la nostra activitat humana si resolgushy ternalisme estagrave justificat
eacutessim el problema linguumliacutestic que hi ha en el seu fons
El sofista Gogravergies deia a Lrsquoelogi drsquoHelena laquoLa
paraula quina curiosa realitat que pesant menys Entre el paternalisme i lrsquoabandonament graus
que una papallona teacute la capacitat drsquoaixecar una gushy Es pot plantejar la discussioacute que el professor
erra o pactar una pau de generar un odi extrem o Macario proposa com lrsquoapreciacioacute del grau del proshy
de despertar un amor passional de produir una inshy blema dintre drsquouna liacutenia contiacutenua Imaginem una
justiacutecia intolerable o de restablir una justiacutecia amableraquo liacutenia contiacutenua en quegrave no hi ha cap segment tots
La paraula teacute un poder extraordinari perograve al mateix els punts soacuten iguals i en un extrem drsquoaquesta liacutenia
temps estagrave sotmesa a unes lleis que no ho soacuten estagrave hi ha el paternalisme i a lrsquoaltre hi ha lrsquoabandonashy
sotmesa a una naturalesa multiforme La majoria de ment Entre paternalisme i abandonament hi ha
les paraules soacuten polisegravemiques eacutes a dir tenen plushy graus En un plantejament abstracte just enmig de
ralitat de significacions tots dos hi hauria la cura respectuosa Eacutes a dir
Ja deia Aristogravetil que lrsquoeacutesser es diu de moltes tenir respecte als altres la predisposicioacute drsquoestar
maneres Si de lrsquoeacutesser mdashque eacutes el concepte bagravesic amb els altres fins on ells vulguin no envaint la
o radicalmdash en diem de moltes maneres tots els alshy seva autonomia i drsquoajudarshylos en el moment que
tres conceptes que hi ha sota el paraigua de lrsquoeacutesser tinguin una necessitat mdashper incapacitat per exemshy
tambeacute es poden dir de moltes maneres Paternashy plemdash que nosaltres els podem resoldre Eacutes perograve
lisme doncs es pot dir de moltes maneres en abstracte que puc dir que la solucioacute del proshy
Retograverica per exemple eacutes una paraula desshy blema eacutes al mig Perquegrave segons els contextos
prestigiada perquegrave al segle XVI o XVII es va convertir aquesta cura es pot moure cap a un extrem o cap
en un abuacutes drsquoargumentacioacute capciosa formalista i a lrsquoaltre de la liacutenia
drsquoexpressioacute absolutament desbordant de barroshy
quisme de manera que va arribar a afartar Fins llashy
vors la retograverica era la meacutes venerable de les activitats Autoritat no autoritarisme
perquegrave donava la forccedila al llenguatge Perograve ara resulta Hi ha una manera de subratllar aquesta anashy
que la retograverica torna a tenir prestigi perquegrave ha guashy logia amb la liacutenia hi ha una paraula carregada de
nyat Obama Arran drsquoaixograve un article al diari The Gushy connotacions negatives autoritat El paternalisme
ardian revifa les virtuts de la retograverica clagravessica Per eacutes una forma disfressada drsquoautoritarisme perograve no
tant drsquoaquiacute a poc temps la retograverica tornaragrave a tenir pas del violent no ens confonguem No volem
prestigi Era apreciadiacutessima a lrsquoegravepoca clagravessica grega lrsquoautoritarisme no volem el paternalisme amb
i romana perograve ara eacutes despreciadiacutessima aquesta connotacioacute perograve oi que acceptem el
Hi ha diverses menes de paternalisme i teacute plantejament de lrsquoautoritat legiacutetima Lrsquoautoritat leshy
| 59
5861Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 60
giacutetima lrsquoacceptem perquegrave sabem que eacutes la manera juriacutedics i logravegics molt afinadamentmdash pot ser comshy
com consensuem la gestioacute dels assumptes coshy pletada des drsquoun punt de vista linguumliacutestic atenent
muns Si se segueixen les maneres de lrsquoaccioacute de la trampa de les paraules Les paraules ens poden
representacioacute de respecte a les lleis diem que una induir a error i en la paraula paternalisme hi ha una
autoritat estagrave ben exercida A una persona tambeacute sobrecagraverrega de connotacioacute negativa que no semshy
li podem reconegraveixer autoritat Doncs beacute igual com pre estagrave justificada igual com passa amb la pashy
hi ha un extrem drsquoautoritarisme i un extrem drsquoaushy raula autoritat
toritat vagravelida hi hauria un extrem de paternalisme
insuportable que afectaria lrsquoautonomia que seria
condemnable moralment perograve hi hauria un punt
mdashla cura respectuosamdash que seria anagraveleg al conshy
cepte drsquoautoritat
Fem una mica drsquoetimologia en el cas de pashy
ternalisme queda molt clar procedeix de pater eacutes
a dir lsquoparersquo En el cas drsquoautoritarisme lrsquoorigen etishy
mologravegic no eacutes tan evident o no tan conegut Aucshy
toritas ve drsquoauctor Augtor ve drsquoaugeo mdashen llatiacutemdash
que significa laquoincrementarraquo o laquofer creacuteixerraquo De mashy
nera que lrsquoautoritat no oprimeix mdashetimologravegicament
parlantmdash sinoacute que impulsa Impulsa el creixement
de manera que la nocioacute drsquoautoritat eacutes formosa poshy
sitiva bella perquegrave eacutes lrsquoautoritat del pare o la mare
que fan creacuteixer el fill amb els elements necessaris
perquegrave el nen desenvolupi beacute les seves capacitats
i ho fan amb un punt de paternalisme necessari
perquegrave si no el nen estaria abandonat I eacutes aquella
autoritat legiacutetima que reconeixem als pares igual
com ho podem fer amb el govern amb una autoshy
ritat acadegravemica etcegravetera
De la mateixa manera que en relacioacute amb el
punt extrem de lrsquoautoritarisme condemnable hi ha
un punt mitjagrave que eacutes autoritat per a paternalisme
extrem hi hauria un punt mitjagrave que seria acceptashy
ble eacutes la disposicioacute a lrsquoajuda que estagrave combinada
amb una necessitat o incapacitat per part de la
persona que la rep i una acceptacioacute de rebre
aquella ajuda Drsquoaquesta manera lrsquoargumentacioacute
que el professor Macario fa mdashsobretot en termes
60 |
5861Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 61
La regraveplica de Macario Alemany
La veritat eacutes que la regraveplica del professor Del
Pozo mrsquoha encantat i mrsquoha semblat molt brillant
Amb raoacute assenyala el caragravecter fortament pejoratiu
del terme paternalisme i proposa de substituirshylo
amb un sentit aproximat pel de laquocura respecshy
tuosaraquo La seva objeccioacute eacutes molt pertinent i conshy
fesso que de vegades tinc flaqueses i jo tambeacute
busco un terme alternatiu per deixar de parlar de
paternalisme Veig que segueix un model aristotegraveshy
lic perquegrave posa en un costat lrsquoabandonament i en
lrsquoaltre el paternalisme sent la conducta correcta (la
laquocura respectuosaraquo) un terme mitjagrave Drsquoacord amb
aquesta aproximacioacute lrsquoexacerbacioacute del respecte
per lrsquoautonomia pressuposa la idea que som indishy
vidus aiumlllats i desemboca en lrsquolaquoabandonamentraquo la
falta de respecte per lrsquoautonomia desemboca drsquoalshy
tra banda en el paternalisme
Crec que malgrat tot hi ha bones raons per
mantenir el terme paternalisme Va ser al moacuten anshy
glosaxoacute a comenccedilament dels anys setanta del
segle passat on van reactualitzar lrsquouacutes del terme
paternalisme per referirshyse a un conjunt heterogeni
drsquointerferegravencies en la llibertat i lrsquoautonomia indivishy
duals justificades com a protectores dels individus
contra ells mateixos contra la seva conducta imshy
prudent o perjudicial (per a ells mateixos) Aquests
autors (Feinberg Dworkin Rawls etc) veien imshy
portant confrontar el problema del paternalisme
amb un discurs de lrsquoautonomia i la llibertat que poshy
dria arribar a ser desbordant A mi mrsquoagrada manshy
tenirshylo perquegrave aquiacute tambeacute hem comenccedilat a ser
desbordats per aquest discurs del respecte per la
llibertat i lrsquoautonomia individual Podriacuteem canviar la
manera de denominarshylo perograve comenccedilant per
concebre les coses drsquouna manera diferent Mentre
pensem com sembla que eacutes el cas que el model
de relacioacute universal entre subjectes eacutes el contrashy
cte torno a veure que eacutes necessari utilitzar
aquesta expressioacute perquegrave eacutes el contrapunt a la
ideologia (en el sentit marxista) de lrsquoautonomia
que disfressa el que en realitat srsquoestagrave fent En parshy
ticular les relacions entre un treballador social i
les persones que tracta de beneficiar no poden
progravepiament ser caracteritzades com a contractushy
als la finalitat protectora del treball social traeix
aquesta caracteritzacioacute i em sembla que eacutes meacutes
clar entendre que hi ha un agravembit de paternalisme
que pot estar justificat (la qual cosa eacutes inconceshy
bible entre les parts drsquoun contracte) perograve que
precisament perquegrave eacutes paternalisme requereix una
justificacioacute clara i puacuteblica (si eacutes que cal en el cas
concret justificarshylo) Al final la meva tenacitat a
mantenir lrsquouacutes del terme paternalisme juga a favor
del respecte per la llibertat individual
Amb tot la cagraverrega pejorativa del terme pashy
ternalisme eacutes molt forta en aquest agravembit i en aixograve
dono tota la raoacute al professor Del Pozo Segons el
meu parer no eacutes suficient per abandonarshyne lrsquouacutes
perograve eacutes una raoacute
| 61
Paternalisme perversen les relacions
d ajuda social
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 62
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris drsquoAmadeu Mora a la ponegravencia laquoEl concepte i la justificacioacute del paternalismeraquo de Macario Alemany
Amadeu Mora Duran eacutes treballador social i director a de Girona
La meva intervencioacute entraragrave en una altra dishy
mensioacute canvia de pla Lrsquoarticle del doctor Alemany
eacutes en part una provocacioacute Parteixo de la base
que el paternalisme eacutes pervers aplicat en la relacioacute
drsquoajuda A mesura que srsquoentra en la seva argumenshy
tacioacute es veu que mdashefectivamentmdash hi ha manifesshy
tacions drsquoun determinat paternalisme que poden
ser justificables i que fins i tot pot ser bo que hagin
de ser justificables Finalment el meu comentari va
adreccedilat a manifestar la part pejorativa drsquoaquest pashy
ternalisme prenent quatre conceptes de lrsquoargushy
mentacioacute del senyor Alemany
Un concepte eacutes la incapacitat La intervencioacute
social va molt adreccedilada a situacions socials meacutes
que no pas a subjectes I en les situacions socials
el concepte drsquoincapacitat es complica molt perquegrave
la incapacitat pot ser exogravegena hi ha contextos que
mutilen les capacitats de les persones i soacuten conshy
textos amb els quals ens toca treballar Per tant asshy
sociar incapacitat a situacions socials ens relativitza
una mica aquest terme que eacutes bagravesic en lrsquoexercici
del paternalisme
rsquo lrsquoAgraverea de Poliacutetica Social i Cooperacioacute de lrsquoAjuntament
Les situacions de caregravencia i necessitat requeshy
reixen intervencioacute social i aquesta pot impossibilitar
i crear dependegravencies Per a mi aquest eacutes lrsquoefecte
pervers del paternalisme Fins ara per a mi aixograve era
paternalisme si meacutes no paternalisme pervers
Quan la intervencioacute social eacutes idogravenia tendeix a capashy
citar a promoure a fer reaccionar lrsquoindividu a donarshy
li la possibilitat de refershyse i de ser protagonista dels
seus canvis
La caregravencia o debilitat efectivament no ha
de disminuir necessagraveriament la forccedila dels drets
Moltes vegades la manca drsquoautonomia o la debilitat
funcional semblen implicar una manca drsquoautonomia
moral Ens passa a vegades amb la gent gran els
veiem degravebils o desvalguts i els restem autonomia
moral Aquesta associacioacute la fem massa gratuiumltashy
ment Debilitar lrsquoaltre no pot ser cap drecera per als
qui hem drsquointervenir i aquest eacutes un altre vici que
podem tenir la tendegravencia de fer Una altra expressioacute
del paternalisme pervers
Un altre element clau eacutes el poder Macario
Alemany nrsquoesmenta diverses opcions El poder com
62 |
Un parell d exemples
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 63
a interventor social em remet a pensar si la meva inshy
tervencioacute eacutes fruit drsquouna responsabilitat puacuteblica mdashque
emana de lrsquoautoritat paternamdash o drsquouna responsabishy
litat puacuteblica que emana drsquoun deute si tenim un
deute amb els meacutes degravebils i per aixograve eacutes un exercici
de responsabilitat En tot cas la font drsquoaquest dret
teacute molt a veure amb la relacioacute entre els individus Soshy
vint podem confondre tambeacute la incapacitat amb la
indefensioacute En la mesura que els drets no estan enshy
cara consolidats en el terreny social podem conshy
fondre la indefensioacute amb la incapacitat El que no eacutes
justificable eacutes restar el poder de lrsquoaltre Seria pervers
obtenir un poder restantshylo a lrsquoaltre fins i tot amb
frases molt fetes com laquoNo et preocupis jo ja trsquoho
arreglareacuteraquo Eacutes una mostra gragravefica dels errors que es
cometen en la intervencioacute social Si el poder neix de
la incapacitat de lrsquoaltre cal estar molt atents als
efectes perversos que aixograve pot comportar
Per acabar lrsquoaltre element que em sembla
clau sobre el paternalisme eacutes lrsquoaltre Aquiacute lrsquoaltre inshy
dividu eacutes el motor de la intervencioacute social sempre
que partim del reconeixement i el respecte drsquoaquest
altre les seves capacitats habilitats experiegravencies
competegravencies Aquest altre eacutes el motor de la intershy
vencioacute i aixograve eacutes el que hem de tenir present per evishy
tar efectes perversos drsquoaquest paternalisme no
volgut Eacutes fonamental el respecte de lrsquoaltre lrsquoescolta
No fem dreceres Sabem que hi ha situacions que
ens posen en problemes egravetics importants com el
cas dels sense sostre que no volen cap intervencioacute
que no demanen cap intervencioacute que rebutgen i
que mdasha meacutesmdash quumlestionen tot el conjunt del sisshy
tema Demanar impossibilitar aquests individus pershy
quegrave no volen admetre cap tractament ni lrsquoajuda del
treballador social eacutes provocar el camiacute curt la logravegica
de paternalisme conflictiu
Potser en aquest punt apelmiddotlo a la necessitat
de ser creatius que sosteacute Adela Cortina la necessishy
tat de buscar escenaris cooperatius de coproducshy
cioacute amb lrsquoaltre Sovint pot ser meacutes lent perograve pot
acostar a aconseguir el consentiment buscat La inshy
tervencioacute social no eacutes aplicar els recursos no eacutes
transformar els individus perquegrave siguin governables
sinoacute que eacutes buscar les maneres de coproduir amb
ells I eacutes que som plegats nomeacutes som en la mesura
que anem plegats
rsquo
A vegades una mesura es pot justificar a trashy
veacutes del paternalisme cosa que srsquoha fet poliacuteticament
per exemple amb les rendes miacutenimes drsquoinsercioacute
Com es pot justificar una mesura de renda bagravesica
Posantshyhi condicions Dient que alguacute rebragrave una
renda bagravesica sempre que assumeixi els compromishy
sos que se li proposen mesura totalment paternashy
lista Poliacuteticament ninguacute no es veu amb cor
drsquoaprovar una renda bagravesica incondicional que poshy
dria ser molt argumentable Igual com hi ha un subshy
sidi drsquoatur hi podria haver una renda bagravesica sense
condicions Aquiacute les condicions imposen un vessant
paternalista
Un altre exemple meacutes tegravecnic Un recurs molt
utilitzat pels tegravecnics eacutes lrsquoitinerari drsquoinsercioacute Es tracta
de la foacutermula magravegica que el poder tegravecnic permet trashy
ccedilar i saber quegrave cal que faci lrsquoaltre per sortir drsquouna
situacioacute Se li dissenya un itinerari drsquoinsercioacute i deshy
pendragrave del subjecte que el compleixi o no Els tegravecshy
nics socials ens erigim amb el poder suficient per
traccedilar itineraris sense controlar totes les variables
que hi ha en aquest camiacute Aquiacute hi veig un exemple
de paternalisme des del vessant meacutes tegravecnic Si aixograve
eacutes aixiacute al final haureacute drsquoadmetre que prefereixo tenir
aquestes foacutermules sobre la taula i que srsquohagin de
justificar molt beacute que no pas tenir un menyspreu
globalitzat del terme
| 63
Regraveplica de acario lemanya madeu ora
Resposta d madeu ora
Regraveplica de acario lemany
ebat entorn dela ponegravencia
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 64
D
M A A M
Volia fer una pregunta a Amadeu Mora que
sosteacute criacuteticament que laquola concessioacute drsquouna renda
bagravesica subjecta a condicions es justifica paternashy
listamentraquo De fet de vegades es justifica drsquouna
manera molt toscament paternalista I ara dic
renda bagravesica segons la meva opinioacute ha de ser
sense condicions llevat drsquouna no es pot alienar el
dret de rebre la renda mes a mes no es pot alienar
Jo no puc arribar a una entitat bancagraveria i dir laquoTinc
18 anys tinc dret a una renda bagravesica universal de
600 euros al mes i vull muntar una empresa Li
trasllado el meu dret a canvi de 100000 eurosraquo
La institucioacute financera em diu laquoVostegrave teacute 18 anys
pot ser que arribi a 70 em surt a compte prengui
els dinersraquo i passa a ser propietari del dret a una
renda No es pot alienar Llavors jo pregunto esshy
taries drsquoacord que no es pot alienar eacutes a dir que
la renda bagravesica fos universal i inalienable
rsquoA M
Siacute perquegrave la concessioacute drsquouna renda bagravesica
seria pertinent com a condicioacute del ciutadagrave que no
teacute cap ingreacutes i se li atorguen uns recursos perquegrave
pugui viure i fer front a les seves despeses de subshy
sistegravencia Eacutes per a la seva causa i situacioacute no per
a la drsquoun altre
M A
Perograve si ell autogravenomament tria alienar el
seu dret perquegrave vol muntar un negoci la inalienashy
bilitat eacutes un liacutemit paternalista i tots estariacuteem drsquoashy
cord que la finalitat protectora de la renda no es
compleix si eacutes alienable Estic pensant meacutes en la
renda bagravesica universal amb independegravencia de
cap condicioacute ni tan sols drsquoingreacutes Si srsquoaliena les
asimetries de poder social es reproduiran Amb
aixograve vull dir que tots acabem trobant supogravesits de
paternalisme raonable
64 |
Resposta de oan anel del Pozo
Respostes deacario lemany
a preguntes del puacuteblic
Soacutec paternalista si evito el suiumlcidi d una per
sona que no estagrave beacute al moacuten
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 65
Volia afegir un comentari relatiu a la influegravenshy
cia Jo sostinc que es pot exercir poder per mitjagrave
de la influegravencia i efectivament estic drsquoacord amb
vosaltres que la influegravencia eacutes el mitjagrave meacutes incisiu
Drsquoaltra banda eacutes incisiu i perilloacutes perquegrave exercir
influegravencia eacutes el que requereix menys justificacioacute
convegravencer persuadir eacutes millor que obligar Jo
diria que aixiacute i tot la influegravencia orientada a aconshy
seguir comportaments bons per a lrsquoindividu eacutes pashy
ternalista Pensem en lrsquoeducacioacute Educar adults eacutes
clarament una institucioacute paternalista Influir alguacute per
modificar el seu comportament en una direccioacute
meacutes correcta en algun sentit raonable eacutes educarshy
lo laquoTrsquoeducareacute perquegraveraquo Eacutes el que estem fent
J M
Eacutes bo prendre consciegravencia que en el fons
del fons eacutes un debat sobre llibertat humana en tots
els seus aspectes Reconegraveixer que allagrave on nomeacutes
hi ha dues persones hi ha interrelacions drsquoinfluegravenshy
cia muacutetua molt difiacutecilment equiparables al 50 i 50
gairebeacute sempre hi hauragrave un 48shy52 sempre hi hauragrave
alguacute en posicioacute drsquoavantatge per qualsevol raoacute El
pacte democragravetic inclou el que podriacuteem anomenar
un arbitratge dels graus de llibertat que ens preshy
nem El paternalisme doncs eacutes un aspecte meacutes
de la discussioacute sobre els liacutemits de la llibertat en la
convivegravencia humana Amb lrsquoexemple de la renda
bagravesica ho podem veure Em fa lrsquoefecte que legisshy
lem abusivament i excessivament amb tendegravencia
al paternalisme social Eacutes el que aquesta societat
en aquest moment sembla que ens demana Si es
fa aixiacute eacutes perquegrave el poliacutetic percep mdashamb el contacte
amb les persones a traveacutes de lrsquoopinioacute puacuteblica i les
enquestes sociologravegiquesmdash i rep demandes que soacuten
paternalistes i que mdashcuriosamentmdash arriben drsquoashy
quells que pateixen el paternalisme Eacutes una parashy
doxa eacutes cert perograve eacutes aixiacute Eacutes una discussioacute que
va a lrsquoarrel drsquouna societat democragravetica i a la consshy
titucioacute de les seves llibertats
M A
rsquo -
Impedir el suiumlcidi drsquouna persona intentant
evitarshyli el dany de la mort perquegrave creus que la
seva vida pot continuar drsquouna manera satisfactograveria
eacutes sens dubte paternalista La quumlestioacute eacutes si eacutes
paternalista justificadament En aixograve ja hauriacuteem de
parlar del cas concret Com a regla juriacutedica almeshy
nys operem amb una regla segons la qual quan
un impedeix el suiumlcidi de lrsquoaltre no comet el delicte
de coaccions Si jo impedeixo a alguacute drsquoentrar en
un gran magatzem perquegrave decideixo que no li
conveacute fer massa despesa amb la seva targeta i
lrsquoempenyo aquest pot anar a comissaria a denunshy
ciarshyme Perograve si agafo alguacute que estagrave a lrsquoampit de
la finestra i el rescato em converteixo en un heroi
encara que ninguacute no hagi preguntat a lrsquointeressat
Li han impedit fer una cosa lliurement Em sembla
inevitable tenir aquesta norma social perograve meacutes
enllagrave drsquoaixograve hem de recordar que tenim el dret a
suiumlcidarshynos Absolutament I aquiacute qualsevol patershy
nalisme seria injustificable Per exemple impedir a
Ramoacuten Sanpedro el suiumlcidi per tots els mitjans jushy
riacutedics em sembla un cas clar de paternalisme inshy
justificat
| 65
ntenem que l stat eacutes responsable i per aixograve
interveacute prenent mesures i arbitrant Eacutes per
aixograve paternalista n eacutes la frontera entre pa
ternalisme i domini
Per quegrave parlem de paternalisme quan podem
parlar de proteccionisme
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 66
E rsquoE
O -
El paternalisme no eacutes lrsquouacuteltima justificacioacute de
la garantia dels drets Siacute drsquoalguns aspectes de la
garantia dels drets per exemple del seu caragravecter
inalienable Quan llegeixes Jefferson o Adams quan
expliquen per quegrave els drets no soacuten renunciables
pels seus propis titulars veus que no es tallen ni un
pegravel diuen que no volen que la gent pugui renunciar
als seus propis drets perquegrave serien molt estuacutepids
en cas de fershyho
Per a mi es pot acudir a lrsquoanalogia entre el
paternalisme i la violegravencia Jo no diria que lrsquoEstat esshy
panyol eacutes paternalista perquegrave sancioni conduir sense
cinturoacute de seguretat o perquegrave permeti mesures pashy
ternalistes en la llei drsquoautonomia del pacient Per ser
un Estat paternalista has de construirshyte totalment
sobre la idea de paternalisme Per a mi el principi
primer eacutes lrsquoautonomia El paternalisme eacutes un principi
secundari perograve si el fas desaparegraveixer ocultes les exshy
cepcions i tot sembla que eacutes lrsquoaplicacioacute directa amb
el principi drsquoautonomia Crec que lrsquoanalogia eacutes amb
la violegravencia En un estat democragravetic constitucional
com el nostre hi ha molta violegravencia estatal la gent
no pot sortir de les presons Si contradius un jutge
apareixeragrave un tipus que et pegaragrave amb una porra al
cap El principi general eacutes la prohibicioacute de lrsquouacutes de la
violegravencia fora del moacuten juriacutedic perograve srsquoadmet la violegravenshy
cia en legiacutetima defensa Aixograve srsquoexplica per no provoshy
car un caos social Doncs jo crec que lrsquoEstat
espanyol no estagrave construiumlt sobre la idea del patershy
nalisme mdashque seria el despotisme ilmiddotlustratmdash sinoacute
que estagrave construiumlt sobre la idea de democragravecia Aixograve
siacute crec que el paternalisme eacutes un principi secundari
que flota per allagrave en lrsquoaplicacioacute dels principis primaris
universalitat autonomia dignitat etcegravetera
Hi ha un terme poliacuteticament correcte que eacutes
parentalisme que evita la connotacioacute masclista de
paternalisme Perograve parentalisme sona molt estrany
ni tan sols no srsquoenteacuten En canvi paternalisme srsquoenshy
teacuten millor Jo el mantinc perquegrave eacutes lleig i sospitoacutes
Obliga al fet que qui actua paternalistament teacute lrsquooshy
bligacioacute de justificarshyho Quina obligacioacute de justifishy
carshyse teacute alguacute si es veu ell mateix treballant en una
cura respectuosa Proteccionisme No em disshy
gusta del tot perograve paternalisme obliga a justificarshy
te com passa amb la violegravencia que tambeacute eacutes lletja
i sospitosa Continuareacute pensantshyhi perograve crec que
la millor manera de fer que els serveis sanitaris i
lrsquoassistegravencia social justifiquessin meacutes el seu comshy
portament (paternalista) seria reintroduint el terme
paternalisme
66 |
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 67
| 67
El utur l s so i t tsmo ragravetiqu s
n t ori l justiacute iint rg n r ion l
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 68
Aquest text correspon a lrsquoarticle que Daniel Innerarity va presentar per animar el debat del Simposi i va ser posteriorment replicat per Araceli Laacutezaro i Manel Barbero
f de e c e a de c e
U a e a de a c a e e e ac a
per Daniel Innerarity professor de Filosofia de la Universitat de Saragossa
Els eacutessers humans hem de relacionarshynos amb el nostre futur si volem fer opeshyracions que vagin meacutes enllagrave del moment present Aixograve val tambeacute per a les soshycietats que han de tenir un tracte intelmiddotligent amb el seu futur si eacutes que volen
que disposicions colmiddotlectives com la previsioacute i lrsquoanticipacioacute o emocions puacuteblishyques com lrsquoesperanccedila i el temor els desigs i les expectatives siguin articulades
drsquouna manera raonable Les dificultats actuals de la societat a lrsquohora de penshysarshyse ella mateixa en termes de finalitat i promesa colmiddotlectiva posen de manishyfest precisament que el futur no estagrave ben ategraves sobretot el menys immediat i progravexim eacutes a dir el futur en sentit propi
Aquest text va ser publicat al llibre El futuro y sus enemigos Una defensa de la esperanza poliacutetica
(Barcelona Paidoacutes 2009)
68 |
L tir ni l pr s nt
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 69
Perograve si la poliacutetica teacute alguna justificacioacute que la substitueix el llarg termini pel curt la durada per la
distingeix de la mera gestioacute eacutes perquegrave tracta de goshy immediatesa la permanegravencia per la transitorietat la
vernar aquell futur menys visible perograve no menys real memograveria per la sensacioacute la visioacute per lrsquoimpuls
i en el qual es juga el meacutes important La quumlestioacute deshy La intensificacioacute del moment present i la pegravershy
cisiva eacutes saber si les nostres democragravecies soacuten cashy dua de rellevagravencia del futur soacuten dos fenogravemens corshy
paces drsquoanticipar possibilitats futures en un context relatius Exigim al present el que no estem en
de gran incertesa si estan en condicions drsquoelaborar condicions drsquoesperar de lrsquoavenir La laquosocietat de sashy
projectes i tensar el temps social drsquoarticular intershy tisfaccioacute immediataraquo (Schulze 1992) imposa una
generacionalment la societat actuant en aquestes temporalitat de curta perspectiva Aquest presenshy
laquoombres del futurraquo (Axelrod 1984) amb criteris de tisme es fa visible en totes les esferes de la cultura
legitimitat i responsabilitat tambeacute en la poliacutetica convertida en una carrera desshy
Aquesta dificultat de relacionarshyse amb el preacutes de la immediatesa dels sondeigs en una esshy
propi futur eacutes una de les causes que expliquen el pegravecie de logravegica just in time presa del consum de la
triomf de la insignificanccedila en les actuals democragraveshy publicitat i dels mitjans
cies mediagravetiques la nostra insistent distraccioacute sobre Hi ha la sospita raonable que la poliacutetica deshy
el curt termini I pot ser que una reintegracioacute del futur mocragravetica eacutes sistemagravetica i problemagraveticament fixada
en lrsquoactivitat poliacutetica sigui un element de transformashy en el present Quines soacuten les raons drsquoaquesta focashy
cioacute i innovacioacute de la vida democragravetica litzacioacute autista en el present Podrien sintetitzarshyse
en unes de tipus estructural derivades de lrsquoacceleshy
racioacute del temps social la perioditzacioacute electoral el
1 a a a de e e regravegim de la demoscogravepia i el comportament dels
Una de les consequumlegravencies de la tantes vegashy electors les tendegravencies demogragravefiques i la pressioacute
des proclamada crisi de la idea de progreacutes consisshy organitzada dels interessos
teix en el fet que el futur es torna problemagravetic i el Drsquoentrada les societats democragravetiques tenen
present srsquoabsolutitza Ens trobem en un regravegim drsquohisshy unes dificultats estructurals a lrsquohora de tenir en
toricitat en el qual el present eacutes amo i senyor absoshy compte el futur perquegrave lrsquoacceleracioacute del temps soshy
lut Eacutes la tirania del present eacutes a dir de la legislatura cial en dificulta la percepcioacute i anticipacioacute Tot increshy
actual el curt termini el consum la nostra generashy ment de la velocitat va acompanyat drsquouna
cioacute la proximitat Eacutes lrsquoeconomia que privilegia la lograveshy disminucioacute proporcional de lrsquoabast de la visioacute Lrsquoacshy
gica financera el benefici davant la inversioacute la celeracioacute produeix la seduccioacute drsquoacostar el futur
reduccioacute de costos davant la cohesioacute de lrsquoempresa perograve realment lrsquoelimina com a dimensioacute estrategravegicashy
Practiquem un imperialisme que ja no eacutes espacial ment configurable En la mesura que lrsquoacceleracioacute
sinoacute temporal del temps present que ho colonitza tendeix a anulmiddotlar el temps drsquoespera dels periacuteodes
tot Hi ha una colonitzacioacute del futur que consisteix a per pensar i reflexionar el temps llarg de lrsquoestrategravegia
viure a costa seva Un imperialisme del present que resulta impossible El pensament i lrsquoaccioacute transforshy
absorbeix i parasita el temps futur Bertman (1998) madora es basen en la confianccedila que el futur eacutes una
lrsquoha anomenat el poder de lrsquoara aquell present no mica configurable per lrsquohome Ara beacute amb lrsquoestashy
compromegraves amb cap altra dimensioacute del temps que bliment drsquouna instantaneiumltat i simultaneiumltat global
| 69
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 70
aquest tipus de futur eacutes desplaccedilat per un present
veloccedil entegraves com a focus exclusiu de gratificacioacute i inshy
teregraves Eacutes una de les raons drsquoaquesta dissociacioacute
entre el futur que hauriacuteem de tenir en compte i el
que realment entra en les nostres consideracions
mentre que la repercussioacute de les nostres accions arshy
riba fins i tot a futurs molt llunyans la nostra persshy
pectiva i ocupacioacute continuen reduiumldes a lrsquoagravembit
operatiu del present
Un altre dels motius drsquoaquesta reduccioacute de
lrsquohoritzoacute drsquoatencioacute teacute el seu origen en el fet que els
periacuteodes electorals estructuren la mesura temporal
de la democragravecia representativa Les regles que
confereixen poder als governs ho fan per un periacuteode
determinat de manera que cada quatre anys en
general una contesa democragravetica decideix qui perd
i qui guanya Aquest ritme elemental determina la
tendegravencia de les estrategravegies poliacutetiques a concentrarshy
se en lrsquoobjectiu de no perdre el poder o de guanyarshy
lo Aixograve eacutes una cosa que limita lrsquoespai de joc de la
poliacutetica en la mesura que obliga a un tractament
dels problemes segons el termini temporal de les leshy
gislatures Els problemes soacuten gestionats de tal mashy
nera que millorin mdasho almenys no empitjorinmdash les
possibilitats de governar en la progravexima legislatura
Tots els problemes que no srsquoadaptin a aquestes
condicions soacuten tractats de manera dilatograveria o afronshy
tats quan no queda cap meacutes remei
Aquesta actitud restringeix lrsquoabast de lrsquointeshy
regraves general a lrsquointeregraves electoral i simplifica la sobirashy
nia poliacutetica reduintshyla a la sobirania dels electors
Lrsquointeregraves general no eacutes sols la voluntat concreta dels
electors sinoacute tambeacute una realitat intertemporal lrsquouacuteshy
nic que pot justificar projectes a llarg termini meshy
sures que no vagin encaminades tant a resoldre
com a configurar inversions o acords estructurals
els grans projectes en mategraveries com lrsquoeducacioacute les
infraestructures el sistema de pensions la poliacutetica
energegravetica la reforma de les administracions Per
atendre aquests assumptes i altres de similars es
requereix una altra configuracioacute de la voluntat poliacuteshy
tica i en un altre registre temporal que complementi
el ritme electoral
Podem advertir altres motius per explicar la
tirania del present en la mateixa naturalesa de la deshy
moscogravepia i el comportament electoral Els eacutessers
humans (tambeacute els electors sens dubte) tendim a
descomptar el futur en els cagravelculs que fem Lrsquoimporshy
tant eacutes el que afecta lrsquoaquiacute i lrsquoara La importagravencia es
dilueix a mesura que ens allunyem del present imshy
mediat Descomptar el futur no eacutes una cosa comshy
pletament irracional tenint en compte la doble
incertesa que tenim respecte drsquoell no coneixem el
futur i no sabem si viurem en ell
Els electors descompten el futur drsquouna doble
manera en primer lloc perquegrave eacutes futur i no present
en segon lloc perquegrave i en la mesura que es tracta
del futur drsquoaltres Aquest doble descompte srsquoimshy
posa drsquouna manera inexorable En la confrontacioacute
democragravetica es competeix uacutenicament per lrsquoaprovashy
cioacute dels qui voten aquiacute i ara no dels qui puguin fershy
ho en el futur encara que puguin sershyne els
principals afectats Ara beacute si les institucions demoshy
cragravetiques tenen alguna funcioacute eacutes precisament amshy
pliar el nostre horitzoacute de consideracions
introduintshyhi algun tipus de referegravencia al futur abshy
sent fer visible que els nostres cagravelculs a causa de
lrsquointens entrellaccedilament temporal que caracteritza
una societat dinagravemica ni tan sols no calculen beacute el
present quan no prenen en consideracioacute el futur De
la mateixa manera que la globalitzacioacute ha suprimit
lrsquoautosuficiegravencia dels espais tambeacute va portar a desshy
absolutitzar la dels temps
Hi ha tambeacute raons demogragravefiques que conshy
tribuirien a explicar aquest fenomen que ara analitshy
zem Augmenten contiacutenuament els electors de la
70 |
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 71
tercera edat de manera que aquest grup exerciragrave
en els progravexims decennis un poder dominant en lrsquoeshy
lectorat Com a electors aquest grup tendeix a inshy
troduir en els seus cagravelculs la quantia i seguretat de
les seves pensions una orientacioacute cap al futur que
no eacutes precisament aquesta consciegravencia de responshy
sabilitat en virtut de la qual es teacute en compte el dret
dels altres davant el present
Una uacuteltima raoacute de la nostra focalitzacioacute en
el present teacute a veure amb la mateixa configuracioacute
de lrsquoespai democragravetic i les possibilitats de pressioacute
dels interessos En els processos democragravetics no
sols actuen electors i elegits drsquoacord amb criteris
de legitimitat estricta eacutes un espai obert tambeacute al
desplegament de qualsevol forccedila social que estishy
gui en condicions de fershyse valer eacutes a dir sobretot
aquells interessos organitzats i capaccedilos de geneshy
rar conflicte Perograve eacutes que a meacutes la democragravecia
contemporagravenia resulta especialment vulnerable als
grups de pressioacute La pragravectica poliacutetica habitual que
intenta anar acomodant els interessos de les clienshy
teles particulars en comptes drsquoemprendre les
grans reformes socials tendeix a decidir a cop de
pressioacute immediata I no hi ha lobbies que articulin
els interessos dels absents o simplement els inshy
teressos futurs
Estem davant drsquouna tendegravencia inexorable o
es percep algun signe que indica que hem notat
lrsquoesgotament drsquoaquest model de poliacutetica bolcada
sobre el present Eacutes cert que ha crescut la sensibishy
litat pels problemes del futur per la justiacutecia intergeshy
neracional Una bona prova drsquoaixograve eacutes lrsquoespectacular
carrera del concepte de sostenibilitat Drsquoalguna mashy
nera el camp de forces de la societat pluralista srsquoha
modificat amb la irrupcioacute drsquoaquesta nova sensibilitat
que ja ha donat lloc a la formacioacute de grups que
combaten en nom drsquoun futur desitjable Perograve la poshy
liacutetica insisteix encara en solucions que descarreguen
el present i sobrecarreguen el futur la qual cosa pot
veurersquos en agravembits com la poliacutetica pressupostagraveria la
poliacutetica social i mediambiental
En la poliacutetica pressupostagraveria hi continua hashy
vent la tendegravencia a financcedilar una bona part de les
despeses no amb impostos sinoacute mitjanccedilant lrsquoenshy
deutament Davant aixograve hi ha intents de fer pressushy
postos equilibrats com per exemple les regles
drsquoestabilitat dels estats membres de la Unioacute Euroshy
pea amb motiu de la unificacioacute monetagraveria Hi ha inshy
dicis drsquoun canvi de mentalitat la qual cosa no
significa que les democragravecies estiguin en condicions
de desenvolupar una poliacutetica de responsabilitat resshy
pecte del futur referent a la poliacutetica pressupostagraveria
En el terreny de la poliacutetica social hi continua havent
dificultats a lrsquohora drsquoequilibrar drsquoacord amb criteris
de justiacutecia les pretensions i expectatives en mategraveria
de pensions dels jubilats actuals (o els progravexims a jushy
bilarshyse) amb la necessitat drsquoassegurar el futur del
sistema general de pensions eacutes a dir amb els drets
dels pensionistes de demagrave que avui potser ni tan
sols siguin encara electors La poliacutetica de medi amshy
bient eacutes lrsquoindicador meacutes clar que la poliacutetica srsquoha fet
meacutes sensible respecte al futur Perograve si mirem les
coses amb meacutes deteniment comprovarem que les
decisions de la poliacutetica mediambiental srsquoadopten
quan i en la mesura que teacute davant perills que ameshy
nacen actualment resulta meacutes difiacutecil fer aquest tipus
de poliacutetica quan es tracta de fer sacrificis en el moshy
ment present per evitar consequumlegravencies civilitzatograveries
que nomeacutes es faran visibles en el futur
En vista de tot aixograve teacute sentit preguntarshyse si
la democragravecia en la seva forma actual estagrave en conshy
dicions de desenvolupar una consciegravencia suficient
del futur per evitar situacions de perill allunyades en
el temps El pensament i lrsquoaccioacute a llarg termini comshy
promesos amb laquouna previsioacute adequada del futurraquo
(Birnbacher 1988) semblen estar en contradiccioacute
| 71
L o li i ls vius
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 72
amb els objectius a curt termini dels individus conshy
sumidors o la governabilitat determinada pel joc dels
sondeigs i la tagravectica del curt termini
La consequumlegravencia logravegica de la tirania del preshy
sent eacutes que el futur queda desategraves que ninguacute no se
nrsquoocupa La laquourgegravencia dels terminisraquo (Luhmann) fa
que no ens puguem obrir a lrsquohoritzoacute no immediat
Ens ho impedeix el pes poderoacutes del que ha de reshy
soldrersquos avui mateix El futur distant deixa de ser un
objecte rellevant de la poliacutetica i la mobilitzacioacute social
no sols pel descregravedit de les planificacions o la seva
perversioacute totalitagraveria sinoacute a causa de la urgegravencia dels
problemes aguts El que eacutes massa present impedeix
la percepcioacute de les realitats latents o anticipables i
que moltes vegades soacuten meacutes reals que el que
ocupa actualment tota lrsquoescena O eacutes que eacutes raoshy
nable prestar aquesta atencioacute a les amenaces preshy
sents que deixem de percebre els riscs futurs
Podem permetrersquons el luxe de sacrificar els projecshy
tes de llarga durada a lrsquoaltar del curt termini Quegrave
eacutes meacutes real el canvi climagravetic o la calor drsquoaquest
estiu Estem realment disposats que les possibilishy
tats actuals arruiumlnin les expectatives del futur
2 a c a c oacute de
La fixacioacute en el present ens condueix cap a
una pregunta meacutes incogravemoda qui teacute meacutes drets nosshy
altres o els nostres fills Eacutes just formular una laquoprefeshy
regravencia temporal pels actualment viusraquo No seria aixograve
una versioacute temporal del privilegi que alguns volen
dur a terme en lrsquoespai una espegravecie de colonialisme
temporal En ambdoacutes casos srsquoestableix una comshy
plicitat del nosaltres a costa drsquoun tercer si en lrsquoexshy
clusivisme dels espais era el de fora en
lrsquoimperialisme temporal eacutes el de despreacutes el que corre
amb les despeses de la nostra preferegravencia I aixograve eacutes
precisament el que ocorre quan lrsquohoritzoacute temporal
srsquoestreny que tendeix a configurarshyse una espegravecie
de laquocoalicioacute dels viusraquo que constitueix una verdashy
dera dominacioacute de la generacioacute actual sobre les fushy
tures Srsquoha invertit aquella sorpresa de la qual
parlava Kant quan observava com era de curioacutes que
les generacions anteriors haguessin treballat penoshy
sament per les ulteriors Avui sembla meacutes aviat el
contrari que amb la nostra absolutitzacioacute del temps
present fem que les generacions futures treballin inshy
voluntagraveriament a favor nostre
El tema del conflicte entre les generacions teacute
una llarga histograveria de la qual nomeacutes plantejareacute un
precedent histograveric que pugui servirshynos de contrast
amb la situacioacute actual Lrsquoideal revolucionari reivindishy
cava una espegravecie drsquolaquoautodeterminacioacute generacioshy
nalraquo com a principi que srsquoesgrimia davant els morts
Condorcet Jefferson o Paine per exemple van esshy
criure pagravegines glorioses en les quals impugnaven el
dret drsquouna generacioacute a condicionar les seguumlents
Les codificacions de dret civil del voltant del 1800
van posar en marxa un enorme debat entorn dels
drets drsquoheregravencia la transmissioacute de la propietat una
cosa que formava part drsquoun mateix combat contra
el poder de la tradicioacute Durant la primera meitat del
XIX se succeeixen els relats que quumlestionen la fishy
gura del fideiumlcomiacutes i la primogenitura (Hoffmann
Arnim Balzac Stifter) El que els preocupava en
lrsquoaspecte de desequilibri generacional era el pes
de les generacions anteriors sobre les actuals el
privilegi dels morts davant la llibertat dels vius (Parshy
nes Vedder i Willer 2008)
Potser passa que avui som nosaltres els acshy
tualment vius qui estem exercint una influegravencia
sobre el futur anagraveloga a la que els revolucionaris van
voler impedir El que llavors era la continuiumltat de la
tradicioacute eacutes actualment una rapinya del futur Lrsquoexshy
ternalitzacioacute dels impactes del present en un futur
que no ens concerniria es converteix en una verdashy
72 |
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 73
dera irresponsabilitat organitzada (Beck 2002) Hi
ha una espegravecie drsquoimpunitat en lrsquoagravembit temporal del
futur un consum irresponsable del temps o exproshy
piacioacute del futur drsquoaltres Som ocupes del futur
Estem duent a terme el que Alexander Kluge ha
anomenat laquoun atac del present a la resta del
tempsraquo Com meacutes vivim per al nostre propi present
estarem menys en condicions de comprendre i resshy
pectar els ara dels altres Quan els contextos drsquoacshy
cioacute srsquoestenen en lrsquoespai fins a afectar persones de
lrsquoaltre punt del moacuten i del temps i condicionen el futur
drsquoaltres de propers i distants llavors hi ha molts
conceptes i pragravectiques que requereixen una revisioacute
profunda Aquest entrellaccedilament espacial perograve
tambeacute temporal srsquoha de prendre en consideracioacute
reflexivament la qual cosa significa fer transparents
els condicionaments impliacutecits i convertirshylos en obshy
jecte de processos democragravetics Una de les exshy
igegravencies egravetiques i poliacutetiques fonamentals consisteix
precisament a ampliar lrsquohoritzoacute temporal Dientshyho
sumagraveriament deixar de considerar el futur com lrsquoashy
bocador del present com laquoespai de descagraverregaraquo
(Koselleck) lloc on es desplacen els problemes no
resolts i srsquoalleugereix aixiacute el present
Perograve la constatacioacute que la destinacioacute de les
generacions estagrave tan entrellaccedilada com els espais
de la mundialitzacioacute quumlestiona la nostra ocupacioacute
del futur Si la responsabilitat respecte del futur srsquoha
convertit en un problema agut eacutes perquegrave ha tingut
lloc una expansioacute dels escenaris futurs que hem
de tenir en compte per a les nostres decisions i
planificacions actuals Eacutes una consequumlegravencia de lrsquoashy
llargament de les cadenes causals que ens vincushy
len de manera espacial i temporal Els processos
de modernitzacioacute soacuten entre altres coses processhy
sos de creixents dependegravencies reciacuteproques en
lrsquoespai la qual cosa en lrsquoaspecte temporal de lrsquoasshy
sumpte fa que augmentin les dimensions cronolograveshy
giques del futur al qual ja ara ens referim expliacutecitashy
ment La nostra actuacioacute teacute de fet tanta influegravencia
sobre el futur que laquola responsabilitat moral ens exshy
igeix tenir en compte en la presa de decisioacute diagraveria
el beacute dels qui en seran afectats i no soacuten consultats
La responsabilitat ens sobreveacute involuntagraveriament de
la increiumlble extensioacute del poder que exercim diagraveriashy
ment al servei del que ens eacutes progravexim perograve que
sense pretendreshyho fem que actuiuml en la llunyaniaraquo
(Jonas 1992 pagraveg 128)
Aquest tipus drsquoevidegravencies ha posat en marxa
tot un conjunt de noves reflexions sobre la justiacutecia
intergeneracional (Gosseries 2004) Les discriminashy
cions que estan vinculades a lrsquoedat o condicioacute geshy
neracional (que una generacioacute srsquoimposi sobre una
altra o visqui a costa seu) plantegen uns desafiashy
ments particulars a lrsquoexercici de la justiacutecia La major
part de les decisions poliacutetiques que adoptem tenen
un impacte sobre les generacions futures Per exshy
emple els problemes de la Seguretat Social (salut
pensions desequilibris demogragravefics assegurances
de desocupacioacute) necessiten un marc temporal ampli
i un enfocament cognitiu que consideri els possibles
escenaris futurs Eacutes moralment acceptable transshy
metre a les generacions futures els residus nuclears
o un medi ambient degradat o un deute puacuteblic conshy
siderable o un sistema de pensions insostenible Es
tracta drsquoexaminar amb criteris de justiacutecia les transshy
feregravencies que es fan drsquouna generacioacute a lrsquoaltra lrsquoheshy
regravencia i la memograveria perograve tambeacute les expectatives i
possibilitats que srsquoentreguen a les generacions fushy
tures en termes de capital fiacutesic ambiental humagrave
tecnologravegic i institucional Caldria passar drsquouna proshy
pietat privada generacional sobre el temps a una
colmiddotlectivitzacioacute intergeneracional del temps i espeshy
cialment del temps futur
La interdependegravencia de les generacions exshy
igeix un nou model de contracte social Drsquoacord
| 73
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 74
amb les noves realitats de lrsquoentrellaccedilament espacial
i temporal deixa de tenir sentit entendre el contrashy
cte social en un sentit exclusivista eacutes a dir com una
cosa que nomeacutes incorpora els drsquouna comunitat deshy
terminada o els actualment vius El model del conshy
tracte social que regula uacutenicament les obligacions
entre els contemporanis ha drsquoampliarshyse cap als
subjectes futurs respecte dels quals ens trobem
en una asimetria completa Les quumlestions de justiacuteshy
cia intergeneracional no es resolen amb una logravegica
de la reciprocitat sinoacute amb una egravetica de la transshy
missioacute Lrsquoexistegravencia drsquoun beacute comuacute transgeneracioshy
nal i universal planteja un liacutemit a les egravetiques
contractualistes fundades sobre la mera reciprocitat
i relativitza el temps present
I eacutes que hi ha una desigualtat bagravesica entre el
present i el futur que no existeix entre els contemshy
poranis Si uacutenicament tenim en compte el significat
de les nostres accions per als nostres interessos
presents no serem capaccedilos de comprendre de
quina manera incidim en el futur i fins a quin punt
aquesta repercussioacute ens apelmiddotla en un sentit egravetic i
poliacutetic Si extraiem les consequumlegravencies drsquoaquesta inshy
terdependegravencia llavors haurem de plantejarshynos el
que Hans Jonas ha anomenat un laquoconcepte no reshy
ciacuteproc de responsabilitat amb vista al futurraquo (1979)
La cura la consideracioacute la preocupacioacute i la responshy
sabilitat srsquoestenen meacutes enllagrave del cercle de les nosshy
tres relacions meacutes properes Preuss ha donat a
aquest imperatiu una formulacioacute kantiana laquoLimita la
llibertat de les generacions futures a favor de la teva
progravepia autodeterminacioacute no meacutes de la limitacioacute de
la teva llibertat que estaries disposat a acceptar per
part de les generacions anteriorsraquo (1984 pagraveg 227)
La quumlestioacute de la responsabilitat davant les
generacions futures hauria de ser al centre del que
podria denominarshyse una laquoegravetica del futurraquo I la prishy
mera reflexioacute que aquesta nova textura del moacuten ens
imposa eacutes preguntarshynos qui hem de considerar
com a proiumlsme en definitiva passar drsquouna responshy
sabilitat de les laquorelacions curtesraquo (Paul Ricoeur) a
una altra la regla de la qual siguin laquoles coses meacutes
llunyanesraquo (Nietzsche) que el proiumlsme no sigui simshy
plement els meacutes propers en lrsquoespai o en el temps
ampliar el nostre horitzoacute de referegravencia de manera
que la justiacutecia intergeneracional no es redueixi a la
mera transferegravencia entre generacions contiguumles El
principi de responsabilitat estagrave orientat precisament
al futur llunyagrave I parteix de la consciegravencia que ens ha
estat confiada una cosa que eacutes fragravegil la vida el plashy
neta o la polis En el fons de la quumlestioacute de les geneshy
racions futures el que estagrave en joc eacutes la nocioacute
mateixa drsquohumanitat
Ara beacute com es calcula tot aixograve La justiacutecia
generacional entesa com a principi de representashy
cioacute dels interessos de les generacions futures eacutes un
dels conceptes poliacutetics meacutes discutits Tots els moshy
dels drsquoentrellaccedilament generacional (overlapping geshy
neration model) o de responsabilitat davant una altra
generacioacute (generational accounting) tenen una forta
dimensioacute hipotegravetica Lrsquoanticipacioacute generacional neshy
cessita una legitimacioacute peculiar ja que ninguacute no
disposa del poder ilmiddotlimitat que tindria qui pogueacutes
representar tota la posteritat o parlar legiacutetimament
en nom seu El caragravecter controvertit drsquoaquesta anshy
ticipacioacute srsquoagreuja a meacutes pel fet que no pot acreshy
ditarshyse la voluntat empiacuterica dels suposats
beneficiaris ja que no hi ha opinioacute puacuteblica real ni
eleccions que reflecteixin lrsquoopinioacute dels eacutessers fushy
turs Potser era aixograve a quegrave es referia Nietzsche
quan sentenciava que laquola societat humana eacutes un
assaig i no un contracteraquo (1977 pagraveg 265)
El principi revolucionari de lrsquoautodeterminacioacute
generacional a quegrave em referia abans exigia el resshy
pecte davant de les voluntats futures com una conshy
sequumlegravencia logravegica de la nostra incertesa respecte de
74 |
3 n poliacuteti l utur
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 75
lrsquoavenir La histograveria eacutes escenari de la llibertat per a
totes les nacions i per a totes les generacions per
aixograve les nostres decisions han drsquoestar obertes a la
ratificacioacute i la revocacioacute No podem assegurar quegrave
voldran els qui vinguin despreacutes i per aixograve hem drsquoarshy
bitrar procediments per deixar el futur a la seva lliure
disposicioacute En aquest context Jefferson arriba fins i
tot a plantejar la quumlestioacute de si totes les lleis han de
ser aprovades de nou segons el ritme de les geneshy
racions En una carta de 1813 afirma que podem
considerar cada generacioacute com una nacioacute diferent
amb el dret a prendre decisions vinculants perograve
sense el poder drsquoobligar les seguumlents de la mateixa
manera que no poden obligar els habitants de cap
altre paiacutes Els contractes moren amb qui els han firshy
mat (1984 pagraveg 1280) Una posicioacute similar sembla
defensar actualment el filogravesof moral Peter Singer
quan es pregunta per exemple si els nostres desshy
cendents valoraran la vida en la naturalesa o se senshy
tiran millor en centres comercials climatitzats davant
jocs drsquoordinador incomprensibles per a nosaltres
(1996 pagraveg 343) Ambdoacutes soacuten segons el meu
parer plantejaments abstractes ja que no prenen
en suficient consideracioacute lrsquoencavalcament i la intershy
accioacute entre les generacions com tampoc la imposshy
sibilitat de delimitarshyles estrictament Encara que eacutes
clar que hi ha drsquohaver clagraveusules i procediments de
revisioacute qualsevol interrogacioacute sobre la justiacutecia entre
les generacions ha de tenir en compte tambeacute la
seva interaccioacute el fet que la histograveria no eacutes una sucshy
cessioacute de discontinuiumltats sinoacute que hi ha vincles
entre elles sense els quals la idea mateixa drsquouna soshy
cietat seria incomprensible com els deures de meshy
mograveria o la legitimitat de configurar el futur colmiddotlectiu
Perograve hi ha una peculiaritat que distingeix el
plantejament de Jefferson i el de Singer en lrsquoegravepoca
de les revolucions la preferegravencia generacional pel
present estava dirigida contra el passat i no entrava
en contradiccioacute per principi amb la configuracioacute del
futur en la mesura que el model del progreacutes era vishy
gent la nostra ja no es nodreix de cap ruptura resshy
pecte del passat i srsquoafirma meacutes aviat des drsquoun
escepticisme postmodern mancat de projecte i
sense que hagravegim aconseguit legitimar el condicioshy
nament que de fet exercim sobre el futur El tema
no eacutes tant deixar llibertat a les generacions seguumlents
com la necessitat de legitimar el nostre inevitable
condicionament del futur i configurarshylo drsquoacord
amb criteris de justiacutecia que vagin meacutes enllagrave dels inshy
teressos actuals No podem abandonarshynos a la coshy
moditat de manejar com a uacutenic criteri drsquoactuacioacute el
respecte a les decisions futures de la posteritat pershy
quegrave fins i tot aquesta llibertat drsquoeleccioacute de les geneshy
racions venidores exigeix de nosaltres lrsquoadopcioacute de
moltes decisions La paradoxa del respecte intergeshy
neracional podria formularshyse aixiacute hem de prendre
ara determinades decisions perquegrave ells tinguin desshy
preacutes la llibertat drsquoelegir
U a ca de f
La urgegravencia principal de les democragravecies
contemporagravenies no eacutes accelerar els processos soshy
cials sinoacute recuperar lrsquoavenir Cal tornar a situar el
futur en un lloc privilegiat de lrsquoagenda de les socieshy
tats democragravetiques El futur ha de guanyar pes poshy
liacutetic Sense aquesta referegravencia al futur no serien
possibles gaires coses especiacuteficament humanes
com totes les que requereixen previsioacute o comporten
la capacitat drsquoanticipar escenaris futurs perograve tamshy
poc no estariacuteem a lrsquoaltura de la responsabilitat que
ens correspon si no examineacutessim amb criteris de
justiacutecia el futur que podem presumir que srsquoobre o es
tanca amb les nostres decisions
I per a aixograve el primer que hem de revisar eacutes
la codificacioacute tradicional del futur com a laquotemps desshy
| 75
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 76
comptatraquo que han dut a terme les societats modershy
nes Hem de posar fi a aquesta tendegravencia a desshy
connectar el present del futur La hipoteca sobre el
futur eacutes una cosa que requereix que es tingui en
compte que exigeix perspectiva histograverica interroshy
gacioacute per les relacions temporals nova legitimacioacute
sentit de la interdependegravencia apreciar la continuiumltat
i emergegravencia de les coses Aquesta ampliacioacute del
nostre horitzoacute temporal teacute dos desafiaments fonashy
mentals la introduccioacute de terminis meacutes llargs i la
ponderacioacute dels drets de les generacions futures
Configurar una mena de responsabilitat resshy
pecte del futur eacutes una tasca per a la qual la poliacutetica
eacutes fonamental El problema estagrave en el fet que el futur
eacutes poliacuteticament feble ja que no disposa drsquoadvocats
poderosos en el present i soacuten les institucions les
que lrsquohan de fer valer Les societats contemporagravenies
tenen una capacitat enorme de produir futurs eacutes a
dir de condicionarshylos o possibilitarshylos Per conshy
trast el coneixement drsquoaquests futurs eacutes molt limishy
tat Lrsquoabast potencial de les seves accions i els
efectes de les seves decisions soacuten difiacutecilment antishy
cipables Com que el futur no pot ser conegut la
responsabilitat sol quedar fora de consideracioacute
Perograve aquesta dificultat de conegraveixer la repercussioacute
real de les nostres accions en el futur no ens eximeix
de lrsquoesforccedil de ponderarshyles des drsquouna perspectiva
temporal meacutes agravemplia
Responsabilitat respecte del futur significa
prendre en consideracioacute les consequumlegravencies de les
progravepies decisions i omissions Tots els ritmes que
governen una organitzacioacute contenen anticipacions
del futur El proceacutes civilitzatori condueix a un entreshy
llaccedilament meacutes gran entre el present i el futur Es reshy
quereix un esforccedil per pensar les accions en el seu
context drsquointeraccions i interdependegravencies incloentshy
hi la consideracioacute dels seus efectes tant els meacutes
immediats com els allunyats en lrsquoespai i en el temps
Aquest gir contextual afavoriria una consideracioacute mishy
llor del principi de responsabilitat Quan les decishy
sions que es prenen en lrsquoagravembit de la poliacutetica tenen
implicacions que srsquoestenen a traveacutes de grans escashy
les de temps llavors eacutes apropiat parlar drsquouna laquopoliacuteshy
tica de la posterioritatraquo (Adams i Groves 2007 pagraveg
115) La poliacutetica no solament projecta els interessos
actuals en el futur sinoacute que tambeacute hauria drsquoestar en
condicions drsquoarticular les exigegravencies que el futur
planteja al present exigegravencies que es deriven del fet
que el futur eacutes afectat per les decisions i omissions
del present Lrsquoaccioacute responsable respecte del futur
podria formularshyse dient que prioritza la hipoteca
que el futur teacute respecte del present sobre la hipoteca
que el present teacute respecte del futur
Una primera exigegravencia de la responsabilitat
respecte del futur consisteix a anar meacutes enllagrave de la
logravegica del curt termini Prendre el futur seriosament
exigeix drsquoentrada introduir el llarg termini en les conshy
sideracions estrategravegiques i en les decisions poliacutetishy
ques La complexitat de les nostres societats ens
obliga de fet a estendre els escenaris futurs que
hem de tenir en compte per a les nostres decisions
i planificacions actuals Eacutes una consequumlegravencia de lrsquoashy
llargament de les cadenes causals que ens vinculen
de manera espacial i temporal Els processos de
modernitzacioacute soacuten entre altres coses processos de
creixents dependegravencies reciacuteproques en lrsquoespai la
qual cosa en lrsquoaspecte temporal de lrsquoassumpte fa
que augmentin les dimensions cronologravegiques del
futur al qual ja ara ens referim expliacutecitament
Vivim en una societat tan dinagravemica que
sense lrsquoesforccedil de la imaginacioacute el futur podria esshy
caparshysersquons en lrsquoatrafegament de les ocupacions
quotidianes Lrsquoelevada complexitat empeny cap a
un presentisme sense perspectiva (Hartog 2003)
Lrsquoexercici rutinari de les institucions dominat en
gran manera pels imperatius de lrsquoeconomia munshy
76 |
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 77
dial i la seva transposicioacute sense la menor perspecshy
tiva de futur impedeixen la correccioacute de les anomashy
lies no desitjades i lrsquoaprofitament de les oportunitats
comunes Les innovacions tecnologravegiques ens han
permegraves fins ara sobreviure amb conceptes valors
i institucions que no estan a lrsquoaltura de la nova inshy
transparegravencia que no es fan cagraverrec dels verdaders
problemes Secretament tots som conscients que
els problemes actuals exigeixen perspectives de
major envergadura
I eacutes que lrsquoinstantaneiumlsme impedeix de prenshy
dre decisions coherents Quan la perspectiva eacutes
temporalment estreta correm el risc de sotmetrersquons
a la laquotirania de les petites decisionsraquo (Kahn) eacutes a
dir anar sumant decisions que al final condueixen
a una situacioacute que inicialment no haviacuteem volgut una
cosa que sap qualsevol que hagi examinat com
srsquoorigina per exemple un embuacutes de tragravensit Cada
consumidor mitjanccedilant el seu consum privat pot
estar colmiddotlaborant a destruir el medi ambient i cada
votant pot contribuir a destruir lrsquoespai puacuteblic cosa
que no volen i que a meacutes faria impossible la satisshy
faccioacute de les seves necessitats Si haguessin pogut
anticipar aquest resultat i anulmiddotlar o almenys moshy
derar el seu interegraves privat immediat haurien actuat
drsquouna altra manera
El futur no eacutes la mera acumulacioacute de presents
sense durada de la mateixa manera que lrsquointeregraves
general no resulta de la mera agregacioacute de petites
decisions (com tampoc la muacutesica no eacutes la contiguumlishy
tat de sons i una frase no es compregraven quan se nrsquohan
entegraves totes les paraules) El futur eacutes una construccioacute
que ha de ser anticipada amb certa coheregravencia
Quan les decisions soacuten adoptades amb una visioacute
de curt termini sense tenir en compte les externalishy
tats negatives i les implicacions en el llarg termini
quan els cicles de decisioacute soacuten massa curts la rashy
cionalitat dels agents eacutes necessagraveriament miop Per
compensar aquest degraveficit de responsabilitat srsquohan
anat desenvolupant procediments democragravetics que
tracten drsquointroduir consideracions a mitjagrave i llarg tershy
mini (llibres blancs avaluacions comparatives en
mategraveria drsquoeducacioacute control de publicitat i transpashy
regravencia observatoris compromisos supralegislashy
tius) Aquests i altres instruments serveixen per
fomentar una responsabilitat que apunti meacutes enllagrave
dels terminis immediats
Hi ha beacutens comuns que nomeacutes es poden asshy
segurar articulant mesures immediates amb el llarg
termini el medi ambient la pau lrsquoestabilitat institushy
cional la sostenibilitat en general La seva gestioacute
requereix canvis individuals colmiddotlectius i institucioshy
nals per incloure en les nostres consideracions i
pragravectiques una perspectiva temporal meacutes agravemplia
No es tracta de menysprear el curt termini i imposar
una temporalitat uacutenica per a tots els problemes poshy
liacutetics sinoacute de tenir en compte que cada tipus de proshy
blema teacute una temporalitat apropiada (Serge
Champeau) De la mateixa manera que hi ha una
dictadura del curt termini tambeacute hi ha experiegravencies
histograveriques drsquoimposicioacute del llarg termini com va ser
el cas de les dictadures de la planificacioacute Hi ha proshy
blemes a meacutes que exigeixen deixar lrsquoobjectiu final
en una certa indeterminacioacute amb la qual cosa es
permet que els objectius intermedis contribueixin a
definir els objectius finals La quumlestioacute eacutes trobar corshy
rectament el registre temporal per a cada problema
i articular el curt i llarg termini de manera apropiada
per a la naturalesa del que es vol resoldre una cosa
que tractantshyse drsquoassumptes complexos no es pot
fer imposant un sol registre temporal
Perograve per a aixograve necessitem una base conshy
ceptual diferent a lrsquohora de pensar la nostra relacioacute
amb el futur i la seva configuracioacute La poliacutetica srsquoha
desenvolupat tradicionalment com una quumlestioacute
drsquoespai i objectes La seva esfera de responsabilitat
| 77
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 78
srsquoestenia a un territori als seus recursos i a la disshy
tribucioacute dels seus beacutens Srsquoencarregava de coses
que podien ser mesurades i explicades territoris
gent institucions pressupost mategraveries i preus
Amb els debats sobre el canvi climagravetic lrsquoenergia nushy
clear lrsquoenginyeria genegravetica la gestioacute dels riscos fishy
nancers el futur ha irromput en la poliacutetica del
present Aixograve vol dir que les decisions poliacutetiques
han sortit ja del clagravessic marc de referegravencia espacial
i material Per conduir aquest debat ja no valen les
clagravessiques institucions que van dissenyar el futur de
les democragravecies liberals ni la ciegravencia determinista
ni lrsquoeconomia que tendeix a veure el futur com un
recurs meacutes ni el dret que enteacuten la justiacutecia com el
resultat del contracte entre els contemporanis i no
teacute instruments per anticipar els drets dels qui veacutenen
despreacutes Cap drsquoaquests sistemes no estagrave ara com
ara equipat amb els procediments per entendre i
regular un agravembit temporal en el qual el futur teacute un
paper decisiu
El potencial del contemporani per condicioshy
nar el futur contrasta amb les seves escasses posshy
sibilitats per configurarshylo positivament El futur srsquoha
convertit en un problema en les societats contemshy
poragravenies potser el nostre major problema perograve potshy
ser tambeacute la via de solucioacute per procedir a una
reforma de la poliacutetica El nostre desafiament meacutes
gran consisteix a haver de tornar a pensar i articular
a la pragravectica la relacioacute entre accioacute coneixement i
responsabilitat Hem de procedir a una relegitimacioacute
de les nostres intervencions en el futur de les nosshy
tres condicions de produccioacute de futur als nous esshy
cenaris socials drsquouna complexitat incertesa i
interdependegravencia meacutes grans
Aquesta repolititzacioacute del futur eacutes propiciada
per la consciegravencia del seu caragravecter obert en gran
part desconegut perograve tambeacute per la consciegravencia que
el futur eacutes estructurat per lrsquoaccioacute present Aquesta
combinacioacute drsquoincertesa i responsabilitat el convershy
teix en un assumpte eminentment poliacutetic eacutes a dir
subjecte als procediments de deliberacioacute i legitimashy
cioacute colmiddotlectiva En qualsevol cas no es tracta de preshy
dir el futur cosa cada vegada meacutes difiacutecil si eacutes que
alguna vegada aquesta pretensioacute ha tingut sentit el
que sersquons exigeix eacutes convertirshylo en una categoria
reflexiva inclourersquol amb tota la seva cagraverrega drsquoinshy
certesa i contingegravencia en els nostres horitzons de
pensament i accioacute En les societats tardomodernes
eacutes clar que el futur no pot entendrersquos com una proshy
longacioacute lineal del present les accions i les seves
consequumlegravencies srsquoendinsen en el futur i el condicioshy
nen drsquouna manera que no eacutes fagravecil anticipar La poliacuteshy
tica es troba davant la tasca de temptejar aquesta
ombra allargada del present en el futur i procedir a
la seva legitimacioacute poliacutetica corresponent El futur ha
de ser gestionat mitjanccedilant processos que represhy
sentin una gran innovacioacute institucional
En aquella prehistograveria de la prospectiva que
eacutes el capiacutetol 41 del Gegravenesi sersquons parla de la intershy
pretacioacute dels somnis i les seves consequumlegravencies En
aquest cas soacuten la saviesa i el poder drsquoun home els
que possibiliten que un poble venci sobre el seu
futur predeterminat Perograve ara ja no es tracta que
algun visionari interpreti els somnis del faraoacute sinoacute
que les societats aprenguin a configurar responsashy
blement i democragraveticament el seu futur colmiddotlectiu
Les societats modernes que ja no adquireixen el
seu coneixement del futur a traveacutes de la interpretashy
cioacute dels somnis ni actuen vicariagravement en la figura
drsquouna persona en qui conflueixen visioacute i poder han
drsquoadquirir aquest coneixement colmiddotlectivament mitshy
janccedilant els procediments corresponents drsquoinvestishy
gacioacute i deliberacioacute colmiddotlectiva Com a societats
obertes estan condemnades a lrsquoaprenentatge
colmiddotlectiu No poden confiar que aixograve els ho facin alshy
tres o succeeixi sense fer res
78 |
Bi liogr i
G
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 79
b af a
ADAMS Barbara GROVES Chris (2007) Future
Matters Action Knowledge Ethics Leiden Hill
AXELROD Robert (1984) The Evolution of Coopeshy
ration Nova York Basic Books
BECK Ulrich (2002) Gegengifte Die organisierte
Unverantwortlichkeit Frankfurt Suhrkamp
BERTMAN Stephen (1998) Hyperculture The
Human Cost of Speed Westport Praeger
BIRNBACHER Dieter (1988) Verantwortung fuumlr
zukuumlnftige Generationen Stuttgart Reclam
GOSSERIES Axel (2004) Penser la justice entre
les geacuteneacuterations Pariacutes Aubier
HARTOG Franccedilois (2003) Reacutegimes drsquohistoriciteacute
Preacutesentisme et expeacuteriences du temps Pariacutes Seuil
JEFFERSON Thomas (1984) Writings Merrill D
Peterson (ed) Nova York The Library of America
JONAS Hans (1979) Das Prinzip Verantwortung
Versuch einer Ethik fuumlr die technologische Zivilisashy
tion Frankfurt Suhrkamp
ndash (1992) Philosophische Untersuchungen und meshy
taphysische Vermutungen Frankfurt Inser
NIETZSCHE Friedrich (1977) Also sprach Zaratshy
hustra Kritische Studien Ausgabe CollishyMointinari
(ed) Frankfurt Gruyter
PARNES Ohad VEDDER Ulrike WILLER Stefan
(2008) Das Konzept der Generation Eine Wissenshy
schaftsshy und Kulturgeschichte Frankfurt Suhrshy
kamp
PREUSS Ulrich K (1979) laquoPolitische Ordnungsshy
konzepte fuumlr die Massengesellschaftraquo A Juumlrgen
Habermas (ed) Stichworte zur laquoGeistigen Situation
der Zeitraquo Frankfurt Suhrkamp pagraveg 340shy377
SCHULZE Gerhard (1992) Die Erlebnisgesellshy
schaft Kultursoziologie der Gegenwart Frankfurt
Campus
SINGER Peter (1996) Praktische Ethik Stuttgart
Reclam
| 79
8082Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 80
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris drsquoAraceli Laacutezaro a la ponegravencia laquoEl futur de les societats democragravetiquesraquo Una teoria de la justiacutecia intergeneracional de Daniel Innerarity
a distraccioacute insistent en el curt termini
Araceli Laacutezaro eacutes educadora social i secretagraveria de lrsquoObservatori dels Drets de la Infagravencia de la Secretaria drsquoInfagravencia i Adolescegravencia del Departament drsquoAccioacute Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya
Daniel Innerarity utilitza en la seva ponegravencia
paraules que tenen una consistegravencia imprescindible
Assegura mdashi jo ho comparteixomdash que aquest mapa
que ha identificat com a laquosocietat del presentraquo mosshy
tra la nostra insistent distraccioacute en el curt termini
Aquest eacutes un dels punts que podem explorar acosshy
tantshylo al terreny dels serveis socials i associantshylo a
la laquotirania del presentraquo
He seleccionat una segraverie de conclusions
que presenta Daniel Innerarity el present com a
amo i senyor absolut la legislatura del curt termini
el consum de la nostra generacioacute el futur com a
abocador dels efectes del present com anar del
meacutes concret al meacutes global com anar del temps
meacutes curt al meacutes llarg com anar de la decisioacute a la
deliberacioacute
El zoom drsquouna cagravemera de fotos podria ser un
instrument didagravectic per entendre tot aquest continshy
gut De fet Daniel diu que el present o el futur no es
poden plantejar com dues coses sinoacute que en el
present hi ha el futur i mdashevidentmentmdash en el futur
hi ha la consequumlegravencia del present Potser aixograve srsquoha
de visualitzar drsquouna altra manera i potser eacutes la mishy
rada allograve que hem de comenccedilar a canviar
Coincideixo que la realitat no eacutes nomeacutes preshy
sent i aixograve tambeacute als serveis socials Quan parlem
de prevencioacute parlem de futur El que no tinc tan clar
eacutes com analitzar les presses en el present Deixo a
la consideracioacute del puacuteblic veure com tractem el futur
en aquest present
El passat el present i el futur no soacuten lineals
Hi ha ruptures i creacions que responen a noves
necessitats Quines han estat les causes del tragravensit
de la beneficegravencia a lrsquoexercici de drets Quin paper
tenen les diferents pressions en la configuracioacute de
lrsquoexercici drsquoaquests drets La configuracioacute de les
professions teacute alguna cosa a veure amb aquestes
interaccions
80 |
8082Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 81
Hem passat de la beneficegravencia als drets i la
persona ha passat a ser el centre de les poliacutetiques
socials Aixograve em porta a parlar del temps Podem
parlar de sistema de serveis socials nomeacutes mdashi reshy
marco nomeacutesmdash des del segle XV Quan a Lluiacutes
Vives li van encarregar Lrsquoassistegravencia als pobres hi va
haver el primer canvi de paradigma sobre aquesta
quumlestioacute perquegrave van ser capaccedilos de deixar de veure
un pobre com un escollit de Deacuteu
a idea de pobre com a problema
Per quegrave hi va haver la necessitat de crear
aquest tractat drsquoassistegravencia als pobres Doncs pershy
quegrave es va haver de configurar la idea del pobre com
a problema Mentre el pobre era un seleccionat de
Deacuteu no calia cap sistema En el moment que eren
molts i es van convertir en un problema social la
mateixa societat es va plantejar la necessitat de
buscarshyhi una resposta El canvi de paradigma es
podria representar amb el pas de lrsquoeslogravegan laquoPosi un
pobre a la seva vida per anar al celraquo a situarshylo com
a perill social cosa que significa que el proceacutes de la
beneficegravencia passa a situarshyse en el camp del dret
Per poder crear un sistema de drets hem de
recordar que hem cultivat la seleccioacute i el control soshy
cial Quan els cristians tenien clar que els pobres
srsquohavien de protegir eren tots els pobres els que
srsquohavien de protegir Quan hi va haver massa poshy
bres es va haver de decidir quins eren els autegraventics
i quins els falsos i es van crear les categories soshy
cials i els primers equips que havien de distingir
entre els pobres autegraventics i els pobres falsos Els
tocava drsquoalguna manera fer la legitimacioacute social de
les respostes cap a la pobresa
Aixograve eacutes important a lrsquohora drsquoentendre per quegrave
tenim aquest sistema Hauriacuteem drsquoanalitzar quin paper
tenim els ciutadans i els professionals en la legitimacioacute
dels problemes socials i per tant en les poliacutetiques
socials que donen resposta a aquestes necessitats
No es tracta de situar lrsquoAdministracioacute com el dimoni i
la ciutadania com a patidora de les seves conseshy
quumlegravencies sinoacute que hem de valorar en quin punt drsquoashy
quest proceacutes ens trobem com a ciutadans Llanccedilo
com a hipogravetesi una pregunta enverinada fins a quin
punt les professions socials hem anulmiddotlat lrsquoexercici de
la ciutadania en lrsquoagravembit de la pressioacute social
En la resposta al sistema i pel que fa al quegrave
coincideixo totalment amb el que exposa Daniel Inshy
nerarity Perograve mrsquointeressa meacutes veure el perquegrave Per
quegrave i quin paper hi tenim els agents socials Hi ha
una part drsquoaquest perquegrave del qual ell diu laquoEl preshy
sent ens fa Patim la tirania del present perquegrave no
visualitzem el futur perquegrave hem oblidat la idea del
futur Perquegrave no incorporem al nostre present el
futurraquo I es pregunta quin paper podriacuteem tenir en la
configuracioacute drsquoaquestes respostes Quins lobbies
entitats ciutadans professions representen el
futur Si els que som en el present tenim represenshy
tativitat perograve els del futur no en tenen queda clar
que hi ha un buit
a sostenibilitat del futur
Innerarity sosteacute que actualment la pressioacute
organitzada per interessos no teacute una consciegravencia
de responsabilitat en virtut de la qual es tinguin en
compte els drets dels altres enfront del present
sinoacute que fins i tot en lrsquoorganitzacioacute hi ha un egoshy
isme subjectiu de present
Si ho traslladem al moacuten dels serveis socials
em sorgeixen algunes preocupacions Considero
que la societat civil eacutes un sistema de pressioacute imshy
prescindible i que les entitats i associacions han
de tenir un paper fonamental en el desenvolupashy
ment de les poliacutetiques puacutebliques
| 81
8082Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 82
Tambeacute veig perograve que mdashamb massa freshy tambeacute en lrsquoexercici de les professions socials La
quumlegravenciamdash surten entitats projectes etcegravetera que tecnocragravecia ens ha ajudat perograve hi ha coses que ja
meacutes que anagravelisis de necessitats socials el que fan no srsquoaguanten El paper del professional entendre
eacutes detectar nous agravembits laborals on presentar els que el tot eacutes la suma de les parts pensar que el
seus projectes i propostes Mai com ara tanta gent futur eacutes anticipable Hem passat de ser activistes
estem vivint de les professions relacionades amb la a practicar un consum del coneixement perograve no
intervencioacute social Alguna cosa haurem de comenshy un coneixement integrat i reflexiu sinoacute consumible
ccedilar a dir sobre aixograve Hem drsquoincloure en la nostra perspectiva de vida
Estem a punt de parlar drsquouna nova llei que personal i professional la complexitat com una
planteja una cartera de serveis i no de voluntats Cal bona companya de viatge
definir els liacutemits de la gestioacute puacuteblica i privada als sershy Necessitem ser creatius Hem de ser capashy
veis socials i probablement el tema de la sostenibishy ccedilos de viure amb lrsquointerrogant Hem de ser capashy
litat tambeacute en aquest agravembit Un lobby del present ccedilos de sobreviure a les definicions pregravevies i
important eacutes per exemple el de la gent gran potser drsquoincloure la incertesa en el nostre horitzoacute Crec en
per la forccedila del seu vot i el seu potencial de creixeshy una egravetica del futur des dels serveis socials perograve
ment (tots serem gent gran i per tant serem futur) aquesta passa necessagraveriament pel compromiacutes
Parlem de present com a camiacute de futur i no per tant pel present en clau de responsabilitat No
de futur com a abocador del present i hi ha sisteshy penso que seragrave una cosa que vindragrave abans que
mes dels serveis socials absolutament insostenishy vingui srsquohi ha drsquoanar En aquest sentit el futur eacutes
bles i no sols econogravemicament mdashtot i que tambeacutemdash incert no es pot preveure perograve siacute que es pot acshy
sinoacute per disseny per patiments per estructures abshy tuar en clau de futur amb una certa predisposicioacute i
solutament insostenibles Haurem drsquoincloure el conshy responsabilitzacioacute Permeteushyme compartir aquiacute
cepte de sostenibilitat i de justiacutecia intergeneracional una cita poegravetica drsquoEduardo Galeano laquoNomeacutes hi ha
tambeacute als serveis socials un lloc en el qual lrsquoahir i lrsquoavui es troben i reconeixen
i tambeacute srsquoabracen Aquest lloc eacutes el demagraveraquo
a incidegravencia de les professions i els protocols
Despreacutes de trenta anys caminant per lrsquoagravembit
de la infagravencia perograve coneixent de prop els serveis
socials la meva foto de fa trenta anys era protashy
gonitzada per la improvisacioacute i lrsquoactivisme La foto
drsquoara en canvi la protagonitza lrsquoesclavatge del
protocol Cal ser capaccedilos de parlar drsquoaixograve perquegrave
estem desenvolupant unes intervencions que conshy
dueixen a lrsquoesclavisme de la tegravecnica i aixograve estagrave toshy
talment relacionat amb lrsquoagravembit del futur
No veig cap possibilitat de futur professional
ni del sistema social sense un canvi de paradigma
82 |
ro l m s i situ ions so i ls
laquo pli ntsraquo n tr ll so i l
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 83
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris de Manel Barbero a la ponegravencia de Daniel Innerarity laquoEl futur de les societats democragravetiques Una teoria de la justiacutecia intergeneracionalraquo
e Manel Barbero Garcia eacutes treballador social sociograveleg Socials de la Universitat de Barcelona
He fet una associacioacute drsquoidees molt curiosa
jugant amb el fet drsquohaver de contestar la ponegravencia
de Daniel Innerarity Ell abans de comenccedilar la seva
exposicioacute ens deia laquoVosaltres sou els que mrsquoheu
de criticarraquo Jo li he contestat que mai mrsquoatreviria a
criticarshylo Alguns mrsquohan dit que el que he de fer eacutes
contestar i altres que he de replicar I lrsquoassociacioacute
drsquoidees o de paraules mrsquoha portat a pensar que potshy
ser siacute que soacutec un replicant I quegrave volien els replicants
de Blade Runner la famosa pelmiddotliacutecula de Ridley
Scott Quegrave reclamaven Demanaven temps Deshy
manaven temps perquegrave tenien la vida limitada a vuit
anys Eren intelmiddotligents eren ben dotats perograve no teshy
nien temps Doncs aixograve enfront de les accelerashy
cions volem temps
De la ponegravencia del professor Innerarity que jo
havia llegit i que varia substancialment de la que fishy
nalment ens ha exposat vaig prendre principalment
la idea del presentisme de lrsquoimmediatisme de lrsquoacshy
Re ca eba c a
i professor del Departament de Treball Social i Serveis
celeracioacute dels processos que sersquons imposa i em
permetreacute aplicarshyla per pensar en el treball social i
en les consequumlegravencies que pot tenir que teacute en el seu
exercici
P b e e ac c a
Mirant el treball social amb perspectiva la
meva primera reflexioacute estagrave relacionada amb lrsquoashy
bandoacute o lrsquooblit de lrsquoobjecte de la mateixa professioacute
Hi ha dues grans dimensions del nostre exercici i de
lrsquoencagraverrec professional que sersquons fa una ens conshy
verteix en professionals que gestionem lrsquoacceacutes a
prestacions serveis i atencions del sistema de benshy
estar (aquests recursos soacuten imprescindibles per reshy
moure les situacions de marginacioacute) Lrsquoaltra
dimensioacute de la qual ens hem drsquoencarregar eacutes aborshy
dar les laquosituacions socialsraquo els ambients drsquointeracshy
cioacute que es donen al voltant dels problemes
| 83
xp rt s ls tr ll ors so i ls
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 84
personals i colmiddotlectius que hem drsquoatendre posar en tant dels problemes) Lrsquoabandonament drsquoaquestes
relacioacute aquests problemes amb els entorns socials tasques estagrave relacionat probablement amb aquest
en quegrave es produeixen es reprodueixen o srsquoacumushy presentisme amb aquest immediatisme que ens
len i que poden ser un recurs imprescindible per reshy porta a una actuacioacute en quegrave substituiumlm lrsquoabordashy
eixir en el seu abordatge Aquesta segona dimensioacute ment expert per mecanismes que produeixen un
eacutes la que meacutes ens preocupa fals coneixement i pseudoresolucions
Mentre que la primera dimensioacute la complim Seria el cas drsquointervencions estereotipades
drsquouna manera bastant satisfactograveria seria estrany consistents a rebre els problemes posarshylos en reshy
deixar de banda aquella funcioacute que estagrave en lrsquoorigen lacioacute amb el repertori de recursos que tenim i ragravepishy
de les professions de lrsquoagravembit de la intervencioacute soshy dament diagnosticar lrsquoabsegravencia drsquoun recurs
cial eacutes a dir la de vincular els problemes que determinat Aquesta eacutes una foacutermula molt immeshy
poden patir persones o colmiddotlectius amb el seu enshy diata que ens permet actuar amb urgegravencia perograve
torn social No podem oblidar que la mirada sinshy que liquida la possibilitat de construir coneixeshy
gular histograverica especiacutefica del treball social sobre ments i intervencions experts de laquosituacions soshy
aquests problemes eacutes intentar comprendre els proshy cialsraquo ja siguin personals familiars o colmiddotlectives
blemes socials personals o colmiddotlectius contextuashy La marginacioacute lrsquoexclusioacute no solament soacuten un reshy
litzantshylos posantshylos en relacioacute amb el seu entorn sultat soacuten tambeacute processos relacionals i tenim
social Eacutes a dir nosaltres hem drsquoabordar el fet que encomanada una funcioacute social que eacutes mdashtambeacutemdash
persones i colmiddotlectius amb problemes formen part intervenir en lrsquoentorn drsquoaquests processos si meacutes
drsquoun ambient drsquointeraccions socials que contribushy no a escala microsocial dinamismes familiars dishy
eix a donar compte del seu origen o reproduccioacute namismes dins els barris (posem per cas la relacioacute
que els amplifica o que simplement podria conshy entre nouvinguts i veiumlns laquode tota la vidaraquo) relacions
vertirshyse en un recurs imprescindible per superar o institucionals i professionals etcegravetera
no resoldre aquests problemes Cal prestar atencioacute a lrsquoafebliment drsquoaquests
abordaments a favor drsquoaquells en quegrave es perceben
beneficis immediats lrsquointeregraves poliacutetic estagrave molt marshy
E e e a de eba ad c a cat per una cartera de serveis la sensacioacute eacutes que
La idea que podria havershyhi un abandonashy els agents poliacutetics srsquoestimen meacutes aquesta cartera
ment drsquoaquesta dimensioacute em sembla greu Seria de serveis que no pas unes funcions socials que reshy
un error important que no considereacutessim prou que quereixen molta atencioacute i per tant temps temps
aquesta eacutes la nostra competegravencia la font de lrsquoesshy suficient Actuar drsquoaquesta manera porta a construir
pecificitat el nucli de lrsquoexpertesa que hauriacuteem de una realitat molt fragmentada Si en lloc drsquoentrar en
tenir Com a treballadors socials hauriacuteem de ser situacions socials concretes abordem problemes
experts en la construccioacute de bons coneixements a amb respostes estereotipades es produeix una disshy
lrsquoentorn de les laquosituacions socialsraquo que envolten els solucioacute de lrsquoaspecte social No tractem veritables
problemes i alhora bons experts en lrsquoelaboracioacute laquosituacions socialsraquo (que eacutes considerar relacions inshy
de propostes i projectes per canviarshyles (per canshy teraccions) Hi ha un proceacutes drsquoindividualitzacioacute en
viar els ambients drsquointeraccioacute que es donen al volshy les interpretacions i en les solucions
84 |
ruptur l x r i i int gr
l l s pro ssions so i ls
n x r i i m im nsioacute ti opoliacuteti
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 85
La a de rsquoe e c c e a
de e fe c a
Un altre element molt important de reflexioacute
entorn drsquoaquest presentisme eacutes la ruptura de les
professions socials en processos drsquoespecialitzashy
cioacute Moltes vegades lrsquoespecialitzacioacute mdashque fa guashy
nyar tempsmdash no permet al professional desenvolupar
una mirada completa que comporta lrsquoobservacioacute
de les variables importants que hi intervenen un
diagnogravestic adequat una intervencioacute ajustada una
mirada criacutetica a la progravepia tasca Lamentablement
srsquoestagrave produint la fragmentacioacute i ruptura drsquouna
professioacute que caldria entendre com una intervenshy
cioacute integral
Aixograve es pot veure en la ruptura sovint barshy
roera de processos complexos Per exemple
podem observar que algunes institucions esmicoshy
len les intervencions professionals per exemple hi
ha unes primeres entrevistes fetes per un professhy
sional despreacutes unes segones entrevistes fetes per
un altre una altra persona que dissenya els proshy
jectes drsquointervencioacute una altra que els executa una
altra que els avaluahellip La qual cosa significa una
ruptura de la professioacute entesa com a conjunt inteshy
gral Aixograve ens porta entre moltes altres desgragravecies
a una certa alienacioacute com a professionals perquegrave
ens priva de les eines que ens permetrien dominar
els processos en quegrave estem implicats Els processhy
sos drsquoalienacioacute es produeixen amb la fractura de
les diverses professions i ara formem part drsquoun
proceacutes que no dominem sersquons escapa Aixograve
tambeacute teacute a veure amb lrsquoacceleracioacute i lrsquoimmediashy
tisme a lrsquohora de fer la nostra actuacioacute Aquesta reshy
alitat teacute efectes molt perjudicials Lrsquoabordament de
laquosituacions socialsraquo es fa impossible Ens impedeix
desenvolupar un paper en la conscienciacioacute io
sensibilitzacioacute social ens impedeix enviar missatshy
ges puacuteblics o fins i tot poliacutetics ens impedeix facilitar
que les persones comprenguin els seus problemes
i hi busquin solucions No poder dominar el conjunt
dels processos ens priva de capacitat de comunishy
cacioacute social ens impossibilita de tenir paraula
sobre allograve que abordem i ens incapacita per posarshy
nos dins de lrsquoarena puacuteblica A meacutes i aquest eacutes un
mal cada cop meacutes present ens impedeix gaudir
de la nostra tasca
Hem de comprendre que treballem sobre
aquests processos socials per fershynos a la idea que
nosaltres en formem part que els vivim i els
patimhellip i fins i tot els produiumlm amb les nostres prograveshy
pies accions Nosaltres formem part dels processhy
sos que hem drsquoabordar i potser al llarg de la nostra
vida ens han afectat alguns discriminacioacute per raoacute
de gegravenere o tendegravencia sexual assetjament a lrsquoinsshy
titut discriminacioacute pel nostre fiacutesic situacions drsquoatur
o estretors econogravemiques etcegravetera
Els treballadors socials tambeacute formem part
dels processos i hem de mantenir aquesta sensishy
bilitat perquegrave abordem fenogravemens socials treballem
situacions socials de les quals formem part (el seu
abordament tambeacute requeriragrave canviar les nostres
maneres drsquointervenirshyhi) i que mdasha la vegadamdash
poden afectar la nostra progravepia vida Aquesta consshy
ciegravencia que els fenogravemens amb els quals treballem
afecten la nostra progravepia vida eacutes important Hem de
copsar els canvis que es produeixen al nostre volshy
tant perograve la nostra mirada potser no ens permet
copsarshylos perquegrave no ens permet sentirshynos part
drsquoaquests canvis
U e e c c a b d e e c ca
La ponegravencia de Daniel Innerarity subratlla
un element la importagravencia de pensar noves instishy
tucions poliacutetiques Doncs beacute quan donem una imshy
portagravencia tan gran a aspectes institucionals
| 85
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 86
socials organitzatiushellip significa que probableshy creure en els nostres projectes i per aixograve hem de
ment hem de prendre consciegravencia que es tracta creure en les filosofies que els sostenen argumenshy
drsquoun repte colmiddotlectiu un repte que hem de pensar talment Aquests projectes no soacuten nomeacutes resposshy
meacutes enllagrave de lrsquoagravembit individual Eacutes una tasca drsquoeshy tes tegravecniques sobre quegrave fer per quegrave per a quegrave
quips drsquoorganitzacions que srsquoha de resoldre com han drsquoestar travessats tambeacute per valors i
colmiddotlectivament per cosmovisions La seva defensa argumental eacutes
La del treballador i la treballadora socials eacutes imprescindible i ens lrsquohem de creurehellip Si volem ser
una professioacute que srsquoha drsquoexercir amb compromiacutes realistes necessitem laquotenir projecte o projectesraquo i
que es compromet amb valors i amb idees Certashy aixograve va meacutes enllagrave dels exercicis formals
ment ha de ser una professioacute amb valors perograve Acabem vull ser un replicant vull el temps
amb valors ben informats ens cal incorporar el que necessitem per exercir de manera iacutentegra la
moacuten de la teoria el moacuten del coneixement el moacuten professioacute el temps per viureshyla
de les metodologies dotantshynos drsquoinstruments exshy
perts Perograve sens dubte eacutes una professioacute de valors
i de compromiacutes perquegrave si no la professioacute cauria
Parlar de compromiacutes ens lliga novament a
una dimensioacute poliacutetica Estem parlant drsquoegravetica perograve
hi ha una dimensioacute eticopoliacutetica les dues coses
soacuten inseparables Parlem dels valors perograve drsquouns
valors que es dirimeixen en la vida social que
estan en construccioacute permanent i que ens acosten
a la millor idea de la poliacutetica Tenim una funcioacute imshy
portant lligada a les virtuts ciacuteviques de la solidaritat
o lrsquoaltruisme
Al treball social li conveacute preguntarshyse cap on
vol anar En les nostres intervencions els treballashy
dors socials hem drsquoincorporar filosofies de la intershy
vencioacute I quegrave eacutes aixograve Eacutes un pensament que
travessa el conjunt dels nostres projectes i que va
des de la interpretacioacute dels fenogravemens sobre els
quals hem drsquointervenir fins a les caracteriacutestiques de
la intervencioacute que proposem Sovint hi ha projectes
que aparentment i formalment semblen ben defishy
nits perograve que si els mirem amb atencioacute no tenen
vida Aquestes filosofies soacuten les que doten de vida
els nostres projectes i que es converteixen en
motor de la intervencioacute soacuten les idees capaces
drsquoempegravenyer una tasca que eacutes feixuga Ens cal
86 |
egravepli ni l nn r rity r li aacutez ro i n l r ro
t ntorn lponegraven i
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 87
Deba
R ca de Da e I e a a A ace L a Ma e Ba be
Efectivament vivim en una civilitzacioacute molt
distreta sobre el present una actitud colmiddotlectiva
que ens impedeix drsquoabordar temes seriosos I
quan una persona una institucioacute o una societat
estan bolcades sobre el curt termini es produeix
una paradoxa que alguacute ha anomenat laquola tirania de
les petites decisionsraquo Consisteix en el fet que un
va fent sempre el que vol perograve al final arriba a un
lloc on no volia anar
Si soacutec en una platja i mrsquoentossudeixo a
mantenirshyme flotant sense controlar el meu desplashy
ccedilament al cap de deu minuts sereacute en un lloc on
no volia anar perquegrave mrsquoha arrossegat un corrent a
quegrave no he fet atencioacute Doncs beacute hi ha una falta de
visibilitat entre les decisions immediates quotidiashy
nes parcials i els resultats finals perquegrave no tenim
capacitat drsquoanticipar un resultat general
Aquesta reflexioacute eacutes precisament el que ens
permetria tenir temps Qui hagi vist com srsquoorigina
un embuacutes mdasheacutes un dels fenogravemens que a mi meacutes
em fascina des del punt de vista intelmiddotlectualmdash
e de a c a
veuragrave que hi ha una barreja de comportament inshy
dividual drsquoalta racionalitat i al final el resultant eacutes
una situacioacute en la qual jo no volia estar Un altre exshy
emple ilmiddotlustratiu quan en un local o en una discoshy
teca hi ha un incendi i hi ha molts morts Si quan
hi ha un incendi tots sortiacutessim ordenadament no
passaria res En canvi si tots ens entossudim a
perseguirshynos amb el nostre interegraves personal de
curt termini la meitat ens quedem a la porta Com
es fa aixograve en una societat democragravetica Doncs esshy
tablint en la societat mecanismes de reflexioacute mdash
com un observatorimdash que soacuten sistemes
drsquoanticipacioacute sistemes de prevencioacute que destashy
quen una mica de lrsquoocupacioacute present i que mdashcom
diria Walter Benjaminmdash permeten posar el temps
a favor nostre
No es tracta drsquoanar meacutes de pressa per guashy
nyar temps ni tampoc de la filosofia zen que apashy
reix en aquests llibres drsquoautoajuda tan de moda
Jo crec que per anar meacutes ragravepid falta meacutes capacitat
drsquoanticipacioacute menys pegraverdua de temps Cal procushy
rar mecanismes drsquoanticipacioacute que ens permetin no
dissipar energies en moviments que soacuten purament
simbogravelics que no van enlloc
| 87
e e g
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 88
El text que ve a continuacioacute correspon a la siacutentesi de lrsquoexposicioacute que Agravengel Castintildeeira va fer al Simposi que despreacutes va ser comentada per Arcadi Oliveres i Cristoacutebal Coloacuten
Lrsquoegravetica d l s or anitzacions socials
per Agravengel Castintildeeira Fernaacutendez doctor en Filosofia i Ciegravencies Socials director del Departament de Ciegravencies Socials drsquoESADE
La meva intervencioacute se centra en el que anomenem entitats socials del tercer
sector perquegrave en preparar aquesta ponegravencia he pensat especialment en assoshyciacions fundacions cooperatives organitzacions de lrsquoeconomia social o tambeacute
ONG que desenvolupen algun tipus de servei social habitualment no lucratives De totes maneres el gruix de la meva intervencioacute eacutes tambeacute aplicable a la resta
drsquoorganitzacions
88 |
e e e e e
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 89
Estructuro lrsquoexposicioacute en tres parts la prishy que no ens implica no enrampa en el sentit positiu
mera eacutes una aproximacioacute a lrsquoegravetica de les organitzashy no ens mobilitza sinoacute que ens converteix en subshy
cions socials des drsquoalgunes quumlestions pregravevies que jectes sospitosos de fer alguna cosa malament
determinen la manera drsquoacostarshynosshyhi la segona Perograve davant la visioacute negativa hi ha tambeacute una
tracta sobre com podem fer un abordatge de la resshy visioacute positiva que eacutes importantiacutessima en les orgashy
ponsabilitat egravetica de les organitzacions socials i la nitzacions La visioacute positiva de lrsquoegravetica lrsquohem de vinshy
tercera sobre quin eacutes el calaix drsquoinstruments de quegrave cular a preguntes com ara Quegrave volem compartir
es disposa si creiem que eacutes possible treballar a fons Quin eacutes el nostre somni Cap on volem anar Quin
lrsquoegravetica en les organitzacions socials projecte voldriacuteem construir Aquiacute els valors apareishy
xen com un horitzoacute a assolir Lrsquoegravetica en positiu
atorga sentit a lrsquoorganitzacioacute mdashquegrave som i sobretot
1 Onz l m nts pr liminars quegrave volem sermdash i eacutes tambeacute una porta cap a la inshy
Comenccedilo doncs amb onze elements prelishy novacioacute ja que a traveacutes de lrsquoegravetica i dels valors que
minars de lrsquoegravetica de les organitzacions Aquiacute la quumlesshy volem assolir podem anar transformant lrsquoorganitzashy
tioacute eacutes com ens hi acostem cioacute per assolir aquests objectius Aquest doble vesshy
sant positiu i negatiu sempre eacutes present quan
11 La primera idea eacutes que ens podem acosshy parlem de lrsquoegravetica de les organitzacions Per exemshy
tar a lrsquoegravetica des drsquouna visioacute negativa No dic que sigui ple si ens fixem en la crisi poliacutetica del Regne Unit
la majoritagraveria perograve eacutes molt frequumlent (tant en les adshy per culpa de les males conductes econogravemiques
ministracions puacutebliques i les empreses privades drsquoalguns diputats la visioacute negativa eacutes molt present
com a consequumlegravencia dels escagravendols financers com en lrsquoesperit dels codis egravetics
tambeacute en les entitats del tercer sector) Una visioacute neshy
gativa vol dir que la paraula egravetica srsquoutilitza per malshy 12 Una segona quumlestioacute Ens hem de preshy
parlar dels altres com una mena de pedra llenciacutevola guntar si lrsquoegravetica en les organitzacions teacute una funcioacute
que serveix per criticar denunciar escandalitzarhellip simplement adherent i per tant eacutes un element
les organitzacions que creiem que srsquoallunyen del que cosmshyegravetic o contragraveriament eacutes una quumlestioacute inheshy
hauria de ser una manera correcta drsquoactuar La visioacute rent eacutes a dir no la volem per fershynos veure sinoacute que
negativa de lrsquoegravetica teacute un aspecte reactiu i eacutes una eina teacute a veure amb allograve que som Els valors drsquouna orgashy
per parlar malament dels altres o per ressaltarshyne les nitzacioacute no soacuten allograve que fa sinoacute allograve que eacutes eacutes el seu
mancances La visioacute negativa de lrsquoegravetica eacutes molt freshy ADN eacutes el seu codi genegravetic Si ens acostem a lrsquoegravetica
quumlent utilitzarshyla en les organitzacions per evitar conshy organitzativa des drsquouna visioacute cosmegravetica acabem
ductes per sancionar males accions per denunciar convertint lrsquoegravetica en un element de magraverqueting una
pragravectiques incorrectes per reaccionar davant drsquoesshy faccedilana de cartoacute pedra que presenta una bona imatge
cagravendols o per prevenir determinades actuacions de lrsquoempresa cap enfora I aixograve eacutes molt frequumlent en
Al final aquesta dimensioacute de lrsquoegravetica incorpora empreses perograve tambeacute en altres organitzacions Algushy
el que jo anomeno sermons i sancions Aixiacute doncs nes ONG tambeacute han tingut temptacions de caure en
utilitzem lrsquoegravetica com a forma persecutograveria Quin eacutes la dimensioacute cosmegravetica fins i tot en campanyes de
lrsquoefecte drsquoaquesta visioacute negativa de lrsquoegravetica Doncs magraverqueting sobretot per mobilitzar recursos
| 89
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 90
13 Un tercer element que em sembla imshy diferents o contradictoris meacutes encara avui en soshy
portant eacutes la dialegravectica entre una aproximacioacute a lrsquoegraveshy cietats pluralistes i multiculturals Lrsquoimportant no soacuten
tica des drsquouna visioacute estagravetica o dinagravemica El els valors egravetics de cada individu sinoacute els valors
compromiacutes egravetic i els valors soacuten principis inamovishy compartits allograve que ens uneix en el treball en comuacute
bles o requereixen una reflexioacute constant per part de dins de lrsquoorganitzacioacute
lrsquoorganitzacioacute Per a mi una visioacute estagravetica eacutes com Si diverses persones formem part drsquouna orshy
una mena de foto fixa que indica com eacutes avui la nosshy ganitzacioacute potser un seragrave cristiagrave i lrsquoaltre no un seragrave
tra organitzacioacute meacutes conservador i lrsquoaltre seragrave meacutes liberalhellip En una
Imaginin que un arbre amb fulles tronc i arshy societat oberta no podem aspirar a tenir un codi
rels ens representeacutes com a organitzacioacute la foto fixa egravetic individual comuacute i idegraventic per a tots mdashallograve que
planteja que lrsquoegravetica eacutes allograve que som avui i no Adela Cortina en diria una egravetica de magraveximsmdash perograve
podem ser una altra cosa La visioacute dinagravemica de lrsquoegraveshy siacute que podem aspirar a compartir uns mateixos vashy
tica en canvi ens diu que a meacutes de la identitat lors dins de lrsquoorganitzacioacute una determinada manera
egravetica hem de treballar la identificacioacute eacutes a dir no de fer i drsquoactuar
sols el que som sinoacute en quegrave ens agradaria convershy Tanmateix assolir uns valors compartits al si
tirshynos Eacutes un element dinagravemic perquegrave quan juguem drsquouna organitzacioacute no eacutes fagravecil perquegrave sovint
entre identitat i identificacioacute aquest moviment ens pulmiddotlulen i es barregen nivells i agravembits de valors dishy
fa plantejar una altra quumlestioacute si ens volem identificar versos Per exemple en tota organitzacioacute tenim
amb un altre projecte millor del que som avui ens persones que posen en joc els seus valors persoshy
hem de preguntar com ens podem comprometre nals Tambeacute es posen en joc els valors dels professhy
per arribarshyhi quin tipus de camiacute hem de desenvoshy sionals si lrsquoentitat en quumlestioacute treballa amb gent del
lupar i aquiacute lrsquoegravetica eacutes formidable perquegrave ens parla moacuten sanitari amb treballadors socials amb educashy
tambeacute del que hauriacuteem de ser Per aixograve lrsquoegravetica eacutes dorshellip cadascun drsquoells teacute la seva deontologia uns
com un camiacute que ens projecta cap al futur indicant valors impliacutecits a la manera de treballar beacute la seva
aquest nord ideal amb el qual ens podem identifishy professioacute Dins de les entitats tambeacute arriben valors
car Aixograve implica una aproximacioacute dinagravemica a lrsquoegravetica que procedeixen de la societat civil perquegrave les enshy
Moltes organitzacions defineixen una missioacute amb titats no estan aiumlllades sinoacute que interactuen amb la
els seus valors i es pensen que ja soacuten egravetics Fan societat que impregna els seus valors I no oblidem
doncs una actuacioacute estagravetica res meacutes lluny del que tampoc que lrsquoegravetica institucional mdashels principis que
hauriacuteem drsquoentendre per egravetica depenen de la Constitucioacute espanyola i de lrsquoEstatut
drsquoautonomia que parlen sobre la dignitat la igualshy
14 Una quarta quumlestioacute tambeacute molt imporshy tat la justiacutecia la solidaritatmdash tambeacute hauria drsquoimshy
tant Lrsquoegravetica de les organitzacions eacutes una egravetica dels pregnar lrsquoorganitzacioacute Totes aquestes dimensions
individus o de lrsquoorganitzacioacute En el sentit que ara vull de lrsquoegravetica no tenen per quegrave ser les mateixes de lrsquoorshy
desenvolupar una suma de persones bones no fa ganitzacioacute perograve les ha de saber articular i definir fishy
bona lrsquoorganitzacioacute Podem tenir una organitzacioacute nalment els valors compartits
formada per persones excelmiddotlents perograve totes les Hi ha professionals que han treballat en emshy
persones excelmiddotlents poden tenir principis egravetics molt preses multinacionals durant deu anys perograve que ho
90 |
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 91
deixen perquegrave estan farts de dir mentides cada dia
mentides als clients mentides als treballadorshellip
Quegrave vol dir aixograve Que entre lrsquoegravetica personal i els vashy
lors de lrsquoorganitzacioacute hi havia un xoc diari Hi ha
drsquohaver una miacutenima identificacioacute entre els valors de
la persona i els de lrsquoorganitzacioacute quan passa aixograve
hi ha una clara millora del nivell drsquoimplicacioacute i mdashfins
i totmdash de rendiment
15 El cinquegrave element que volia comentar
eacutes la tensioacute la dialegravectica entre conviccions i conshy
sequumlegravencies Hi ha un acudit molt divertit drsquoun seshy
nyor de cinquanta anys mdashaquell moment en quegrave
els homes tenim crisi drsquoidentitatmdash que diu a la seva
senyora laquoMrsquoagradaria ser fidel a mi mateix perograve a
qui Al xai que porto dins al llop que tambeacute
amago al prepotent al pusilmiddotlagravenime al brillant al
torrapebrots agravengel dimoni un cap cent milhellip Qui
soacutec realmentraquo I surt la seva dona i li diu laquoDisshy
sortadament el meu maritraquo
Aquest acudit ve a dir que les entitats les orshy
ganitzacions mdashi tambeacute les personesmdash pensen molt
cap endins els seus valors perograve al final soacuten els de
fora els que ens diuen qui som i com som No som
conscients que les nostres accions tenen conseshy
quumlegravencies en els altres eacutes aquest impacte exterior el
que ens avalua positivament o negativament Aixiacute
doncs no hi ha egravetica ni responsabilitat de les orgashy
nitzacions sense tenir en compte les consequumlegravencies
Parlar drsquoegravetica significa que quan executem
una decisioacute hem de pensar quin impacte social tinshy
dragrave Per parlar drsquoegravetica no nrsquohi ha prou nomeacutes amb
intentar evitar les males consequumlegravencies sinoacute que
tambeacute cal tenir en compte els elements en positiu
Drsquoaquesta manera en les entitats socials es genera
una tensioacute molt interessant entre les nostres convicshy
cions i les nostres consequumlegravencies Si ens quedem
nomeacutes amb les conviccions quin eacutes el perill de les
entitats Esdevenir fonamentalistes el meu principi
passi el que passi Si ens quedem nomeacutes amb les
consequumlegravencies quin eacutes el problema Tant me fan
els principis mentre lrsquoimpacte final sigui positiu Les
conviccions afecten les consequumlegravencies Algunes enshy
titats algunes ONG catalanes o internacionals han
hagut de canviar els seus principis a partir de les
consequumlegravencies Per exemple Greenpeace en una
campanya contra la petroliacutefera Shell va fer un atac
fulminant contra aquesta empresa basantshyse en la
seva conviccioacute cega que Shell era la dolenta de la
pelmiddotliacutecula perograve sense pensar en les consequumlegravencies
Les consequumlegravencies drsquoaquesta campanya van ser
nefastes per a Shell perquegrave va perdre moltes venshy
des Finalment molts analistes mediambientals es
van adonar que la decisioacute que havia pres Shell era
la correcta i aixograve va obligar Greenpeace a redefinir
alguna part de les seves conviccions i de les seves
actuacions
16 La sisena polaritat ens planteja si el proshy
ceacutes egravetic dins de les organitzacions hauria de ser
descendent mdashde dalt a baixmdash o dialogal La resshy
posta eacutes que depegraven Moltes entitats socials trebashy
llen sota el primer esquema amb una visioacute
normativa i descendent perquegrave hi ha alguacute amb
molta autoritat que ha establert els valors El mashy
teix passa en moltes fundacions ONG moviments
en els quals la importagravencia de la trajectograveria dels
fundadors ha estat fonamental I el que fa un funshy
dador mdashcom per exemple Mohammad Yunus amb
els microcregraveditsmdash eacutes aconseguir que la gent srsquoalishy
neiuml amb els seus valors De vegades perograve
aquesta visioacute normativa descendent pot tenir inshy
convenients si lrsquoorganitzacioacute creix molt i la direccioacute
eacutes molt paternalista perquegrave depegraven molt de la fishy
gura fundadora Aixograve pot fer que els ogravergans de goshy
vern siguin poc democragravetics poc participatius i
| 91
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 92
fins i tot arribar al punt que els fundadors srsquoacabin
convertint en un obstacle
A lrsquoaltra cara de la moneda hi ha moltes orshy
ganitzacions que han definit els seus valors i comshy
portament egravetic des drsquouna formulacioacute molt meacutes
deliberativa i participativa Aixograve doacutena una gran forshy
talesa i capacitat drsquoaglutinacioacute a les organitzacions
tot i que eacutes meacutes difiacutecil En tots dos casos eacutes molt
important que els valors siguin anunciats pregraveviashy
ment srsquohan de publicitar els valors perquegrave tothom
qui formi part de lrsquoorganitzacioacute conegui accepti i asshy
sumeixi aquests valorshellip per podershylos aplicar Troshy
bem per tant la dualitat drsquohaver de triar un camiacute o
lrsquoaltre segons la histograveria de lrsquoorganitzacioacute
17 El setegrave dilema es planteja entre les egravetishy
ques formulades i les egravetiques practicades Hi ha
moltes organitzacions satisfetes drsquohaver definit la
seva missioacute la seva visioacute i els seus valors a meacutes
drsquohavershylos impregraves en un paper ben gros i penjarshy
los en un cartell ben gran Perograve tots sabem que parshy
lar de valors formulats no vol dir necessagraveriament
que aquests valors siguin practicats En tota orgashy
nitzacioacute social hi ha valors que soacuten formulats i pracshy
ticats formulats i no practicats i tambeacute practicats
encara que no estiguin formulats Aquests uacuteltims
poden ser positius perograve moltes vegades soacuten conshy
travalors per exemple amagar tots els problemes
sota la catifa o no portar mai la contragraveria als supeshy
riors En aquest dilema hem de resoldre una distagravenshy
cia inassolible que es crea entre els problemes del
dia a dia i les grans formulacions egravetiques Els valors
egravetics no aguanten mai la realitat mai la nostra realitat
eacutes comparable amb un valor perquegrave un valor semshy
pre eacutes absolut Si volem ser una organitzacioacute que
treballi a favor de la justiacutecia la justiacutecia sempre seragrave
molt meacutes perfecta que les nostres microaccions jusshy
tes Per tant si la distagravencia entre el que practiquem
i el que fem eacutes molt gran sersquons presenta un proshy
blema de coheregravencia dins lrsquoorganitzacioacute si aquesta
distagravencia eacutes normal vol dir que encara ens queda
camiacute per fer perograve eacutes normal perquegrave lrsquoegravetica ens diu
com hauriacuteem de ser i no pas com som Un diagraveleg
sobre lrsquoegravetica que no impliqui pragravectiques no val per a
res Si els valors i els compromisos egravetics no srsquoenshy
carnen en les pragravectiques no tenen cap sentit
Aquesta dificultat de coheregravencia es pot exshy
emplificar drsquoaquesta manera Uns directius totalshy
ment inactius diuen al seu uacutenic empleat que
realment treballa laquoiquestPer quegrave no rema meacutes Fernaacutenshy
dez Anem o no anem tots a la mateixa barcaraquo El
principi egravetic que tots hem drsquoempegravenyer perquegrave tots
som a la mateixa barca eacutes un valor i tant perograve a
vegades el Sr Fernaacutendez eacutes lrsquouacutenic que el practica i
la resta soacuten allagrave perograve actuen nomeacutes com a obsershy
vadors Aquiacute hi ha el grau drsquoincoheregravencia entre el
valor formulat mdashque tots som al mateix vaixellmdash i la
pragravectica sovint hi ha molta distagravencia El dibuixant Peshy
rich ens proporciona un altre exemple molt divertit
En un bar un home diu a un altre laquoVostegrave es deixaria
corrompreraquo I lrsquoaltre li contesta laquoHome si es tracta
drsquouna enquesta la meva resposta eacutes no Ara si es
tracta drsquouna oferta la meva resposta eacutes ldquono perograve
parlemshynerdquoraquo
Ignasi Carreras que era director drsquoIntermoacuten
Oxfam quan Joseacute Mariacutea Aznar era president del Goshy
vern espanyol participava en una reunioacute de la plashy
taforma estatal drsquoONG En aquell moment Intermoacuten
Oxfam tenia una gran autoritat i el president Aznar
va dir a Ignasi Carreras laquoSi mobilitzes a favor del
Govern el nou decret que volem fer sobre les ONG
tindragraves unes subvencions molt abundoses si em
dius que no perdragraves meacutes del 50 del teu pressushy
post com a ONGraquo Aquest eacutes un dilema diari en els
convenis amb els ajuntaments amb els serveis soshy
cials dels departaments de les conselleries Moltes
92 |
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 93
vegades la temptacioacute eacutes molt gran I aquiacute hi ha la involucrats tenen alguna cosa a dir sobre el comshy
dificultat entre el valor formulat i el valor practicat promiacutes egravetic drsquoaquestes entitats socials Com ens
Quegrave va fer Intermoacuten Oxfam Ignasi Carreras va dir podem obrir per escoltar quegrave ens diuen els altres i
que ni parlarshyne Van perdre molts milions drsquoeuros integrarshyho En el diagraveleg entre lrsquoentitat mdashamb el seu
Quina va ser la reaccioacute de la ciutadania Va ser lrsquoany compromiacutes egraveticmdash i els usuaris es plantegen moltes
que meacutes gent es va apuntar com a soci drsquoIntermoacuten peticions els usuaris demanen moltes coses perograve
perquegrave allograve li va donar credibilitat i coheregravencia Eacutes a lrsquoentitat no ha de fer tot el que li demanenhellip encara
dir en el curt termini mantenirshyse ferm en els seus que a vegades pensem que siacute En tot cas perograve no
principis li va representar una gran pegraverdua perograve a ens podem quedar nomeacutes amb la visioacute interna A
llarg termini el va fer creacuteixer en credibilitat davant la lrsquohora de redefinir el nostre compromiacutes hem de parar
ciutadania i la societat en general lrsquoorella per saber quegrave esperen els altres de nosaltres
18 La vuitena tensioacute eacutes entre lrsquoegravetica formushy 110 La desena tensioacute mdashaquesta una mica
lada i la percebuda En un dibuix es veu una parella meacutes filosograveficamdash eacutes la que es doacutena entre la visioacute
drsquoorigen magrebiacute Diuen laquoLa ministra de Cultura vol universalista dels valors i la visioacute contextualista
que visquem segons els valors del paiacutesraquo I el marit Veiem un dibuix on dues vaques dialoguen entre
contesta laquoDoncs siacute que anem ben arreglatsraquo Aixograve elles i una diu a lrsquoaltra laquoHe vist el ramader parlant
ho diu perquegrave mentre que la ministra pensa en els amb el carnisserraquo Lrsquoaltra vaca li contesta laquoMolt
valors formulats en la Constitucioacute els immigrants reshy beacute diuen que el diagraveleg sempre eacutes boraquo Perograve la prishy
alment veuen uns altres valors que soacuten els valors mera vaca li replica laquoSegons quanraquo Eacutes evident
practicats al carrer la cultura del botelloacuten la violegravenshy si un mateix eacutes la vaca aquest diagraveleg sembla que
cia domegravesticahellip Aixiacute doncs al final on queda reshy no li aniragrave gaire beacute En aquest diagraveleg quin eacutes el
flectit el compromiacutes egravetic drsquouna organitzacioacute No pas valor El valor universal eacutes el diagraveleg Perograve la pobra
en els valors formulats sinoacute en els que percep la vaca ens fa adonar que els valors no valen tots
gent Per aixograve sovint la integracioacute eacutes difiacutecil Soacuten els sols si se separen del context Des drsquoOccident
valors percebuts mdashallograve que veiemmdash el que ens inshy considerem que defensar els drets dels individus
dica quegrave fa realment una organitzacioacute Aquesta tenshy eacutes un valor universal perograve si srsquoha visitat algun paiacutes
sioacute ja la trobem a lrsquoEvangeli recordeu laquoPels seus africagrave o srsquoha estat amb els inuits mdashun grup del
actes els coneixereuraquo nord del Canadagravemdash se sap que per a ells els valors
individuals al marge de la societat no tenen sentit
19 La novena tensioacute El compromiacutes egravetic Si aquiacute plantegem una pregunta a un grup de
drsquouna organitzacioacute depegraven nomeacutes de lrsquoorganitzacioacute nens occidentals a canvi de rebre un premi cashy
o depegraven tambeacute de gent que eacutes fora de lrsquoorganitzashy dascun aixecaragrave la magrave per respondre individualshy
cioacute Eacutes la tensioacute entre in i out Inevitablement el ment i aconseguir el premi en canvi si fem la
compromiacutes egravetic drsquouna organitzacioacute passa per ella mateixa pregunta als nens inuits del nord del Cashy
mateixa eacutes una dimensioacute interna perograve les entitats nadagrave primer es reuniran discutiran la resposta
socials tenen vocacioacute de servei social Llavors ens conjuntament i voldran respondre tots junts pershy
hem de preguntar si tota la xarxa drsquousuaris i drsquoactors quegrave per a ells la dimensioacute comunitagraveria eacutes molt
| 93
e e
e g
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 94
important No podem anar doncs amb la banshy 21 Tota entitat social hauria de pensar en la
dera etnocegraventrica dels nostres valors sense arreshy idea de la responsabilitat amb aquestes dues acshy
larshylos al context un valor universal com el diagraveleg cepcions Internament som responsables del nosshy
pot ser dolent en funcioacute del context Eacutes en el conshy tre projecte del nostre funcionament intern i de les
text on hem de poder llegir la bondat i els liacutemits pragravectiques organitzatives que generem a partir de
dels valors No ens podem aclarir sobre els valors les nostres decisions Cal respondre a les persones
egravetics nomeacutes parlant de valors perquegrave sobre el de dins perograve tambeacute als involucrats al puacuteblic drsquointeshy
paper tot estagrave molt beacute perograve la realitat canvia el regraves (stakeholders) totes les parts afectades des de
context ens indicaragrave si els valors que pensem es lrsquousuari fins al subvencionador o el promotor
poden dur a la pragravectica Aquesta doble visioacute de la responsabilitat la podriacuteem
estructurar amb el nucli de lrsquoedifici egravetic Quina dishy
111 La darrera tensioacute lrsquoonzena eacutes la que hi mensioacute egravetica posa en joc el projecte Doncs els vashy
ha entre la legalitat i la legitimitat Algunes organitshy lors que identifiquen la nostra missioacute Per exemple
zacions mdashtambeacute de lrsquoagravembit socialmdash ventilen les si som una ONG que treballa en cooperacioacute segushy
quumlestions egravetiques amb els seus assessors juriacutedics rament els valors que donen sentit al nostre projecte
amb els seus advocats Inevitablement el complishy poden ser la solidaritat la justiacutecia social el desenshy
ment de la llei eacutes una condicioacute sine qua non de les volupament etcegravetera Dependragrave de la nostra missioacute
entitats socials perograve tots sabem que no eacutes el mateix quan ja trobarem un repte egravetic I eacutes que al final de
la dimensioacute legal i la dimensioacute moral Per tant les lrsquoany ens haurem de plantejar si estem assolint els
entitats socials posen veritablement en joc el seu nostres valors o ens nrsquoestem allunyant Ens hem de
compromiacutes egravetic en la legitimitat meacutes enllagrave de la leshy preguntar tambeacute si hem fet alguna cosa en positiu
galitat I la legitimitat eacutes el proceacutes de reconeixement per acostarshynosshyhi
puacuteblic la credibilitat o lrsquoautoritat moral que les entishy
tats srsquohan drsquoanar forjant a partir de la coheregravencia en 22 La segona dimensioacute de la resposta mdash
la seva evolucioacute Eacutes doncs en la legitimitat on ens que avui eacutes criacutetica a Catalunya i Espanyamdash eacutes
hem de jugar lrsquoegravetica Una resposta tramposa diria sobre el funcionament intern de les entitats socials
que laquojo compleixo els requisits legals i per tant ja Amb el funcionament intern ens referim a fins a
soacutec egraveticraquo doncs aixograve no resol la quumlestioacute un advocat quin punt soacuten egravetics els ogravergans de govern i el seu
o un assessor juriacutedic ens faragrave ser legals perograve no ens sistema de financcedilament A Espanya per exemple
serveix per a la dimensioacute egravetica hi ha la Fundacioacuten Lealtad que avalua el nivell de
transparegravencia de les entitats socials hi ha moltes
entitats que no volen ser transparents i fins i tot
2 La r sponsabilitat egravetica d porten aquesta Fundacioacute als tribunals quan les deshy
l s or anitzacions socials nuncia per manca de transparegravencia Beacute doncs
Vull presentar ara el punt relatiu a com cal podem parlar de lrsquoegravetica drsquouna entitat social sabent
entendre la responsabilitat egravetica de les organitzashy quin grau de transparegravencia teacute i si fa rendicioacute de
cions socials Diferenciaria entre respondre de i comptes si srsquoajusta a la legalitat a lrsquohora drsquoutilitzar
respondre a els seus fons si lrsquoogravergan de govern eacutes democragravetichellip
94 |
G
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 95
Aquest eacutes un dels temes meacutes criacutetics avui en dia i
comporta el pas drsquouna visioacute angelical a una visioacute
realista de les entitats socials en el conjunt drsquoEushy
ropa estem discriminant entre bones entitats soshy
cials i entitats socials fosques poc transparents
23 La tercera dimensioacute egravetica eacutes la de culshy
tura organitzativa Es pot ser una ONG amb uns
valors clars a favor de la pau i la justiacutecia perograve potshy
ser la cultura interna de la casa eacutes poc egravetica pershy
quegrave no desenvolupa principis drsquoausteritat o no teacute
en compte la promocioacute del seu personal per posar
alguns exemples I eacutes que efectivament hi ha enshy
titats socials amb una missioacute angelical perograve el treshy
ball intern de les quals eacutes demoniacuteac perquegrave
maltracten els seus colmiddotlaboradors
24 Molt vinculada a aquesta dimensioacute enshy
cara nrsquohi ha una de quarta meacutes enllagrave de com
construiumlm els valors egravetics de la nostra cultura orshy
ganitzativa mdashde la nostra manera de funcionarmdash
hi ha les persones Moltes drsquoaquestes persones no
treballen amb un gran sou sinoacute que soacuten voluntagraveshy
ries o hi treballen per una motivacioacute grandiacutessima
Quan aixograve passa hem drsquoavaluar el compromiacutes enshy
tusiasme o responsabilitat drsquoaquestes persones
En els nostres treballs per exemple hem trobat
persones identificades amb la causa perograve absoshy
lutament decebudes amb la manera de tractarshylos
lrsquoorganitzacioacute
25 Finalment podem parlar encara dels
valors relacionals Des del punt de vista egravetic quin
compromiacutes srsquoassumeix com a entitat amb relacioacute
als usuaris els patrocinadors els proveiumldors la coshy
munitathellip Srsquohi manteacute un diagraveleg
Aquestes cinc dimensions posen en joc cinc
aspectes egravetics fonamentals de les organitzacions A
partir drsquoaquiacute des de les responsabilitats derivades
del projecte del funcionament intern i de la cultura
organitzativa de cada entitat si srsquoactua beacute es poden
aconseguir elements tan importants com ser vistos
i ser considerats coherents transparents professioshy
nals honestos solventshellip I si a meacutes es treballa lrsquoegraveshy
tica relacional mdashtant internament com amb els de
foramdash es pot construir la credibilitat la legitimitat i
la confianccedila social que soacuten fonamentals per a les
entitats Si es perd la confianccedila social com a entitat
ja pragravecticament srsquoha desaparegut Per evitarshyho cal
treballar aquest conjunt de responsabilitats Finalshy
ment hi ha un conjunt drsquoeines que permeten trebashy
llar lrsquoegravetica dins de les organitzacions codis sistemes
drsquoauditoria egravetica drsquoavaluacioacute o de formacioacute en
aquest agravembit Amb lrsquoajuda drsquoaquestes eines aconshy
seguirem reforccedilar i rearticular lrsquoegravetica en la dinagravemica
organitzativa
| 95
9698Maquetaciacircn 1 060510 1434 Paacutegina 96
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris drsquoArcadi Oliveres a la ponegravencia laquoLrsquoegravetica de les organitzacions socialsraquo drsquoAgravengel Castintildeeira
Puntualitzacions a aspectes sorprenents
Arcadi Oliveres eacutes professor drsquoEconomia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i president de Justiacutecia i Pau
Jo no soacutec professor drsquoEgravetica ni entenc gaire
drsquoaquestes quumlestions sinoacute que soacutec un outsider que
pot parlar una mica drsquoeconomia i sobre alguna cosa
drsquoONG que eacutes el moacuten en quegrave em moc Meacutes que
una intervencioacute sistemagravetica faig una puntualitzacioacute
drsquoaspectes que mrsquohan pogut sorprendre
Drsquoentrada el professor Castintildeeira ha parlat
drsquouna laquomala maneraraquo drsquoagafar el compromiacutes egravetic
que eacutes fer la denuacutencia La meva entitat es dedica soshy
bretot a fer denuacutencies i per tant em pregunto si aixograve
eacutes egravetic o no o si eacutes una egravetica negativa Potser siacute
perograve penso que quan Espanya per exemple porta
armes als paiumlsos africans aixograve srsquoha de denunciar
Tambeacute mrsquoha sorpregraves al principi de la intervenshy
cioacute mdashi al final mrsquoha quedat meacutes clarmdash que es dishy
gueacutes que una egravetica basada en uns codis potser no
eacutes el millor Fa vint anys les ONG catalanes vam elashy
borar uns codis de conducta que tenen a veure
amb les publicitats lrsquoauditoria de comptes lrsquoimshy
pacte en la feina que fanhellip Un seguit de caracteriacutesshy
tiques que van costar molta feina i que han estat asshy
sumides per moltes organitzacions i que serveixen
de base per dir si una ONG pot ser admesa o no
dins de la Federacioacute Avui ens pregunten molt aixograve
laquoSi dono diners a una ONG arribaran o noraquo I jo
responc que es pregunti si eacutes federada o no Si estagrave
federada segur que arriben perquegrave estagrave sotmesa a
un codi de conducta a una manera de procedir que
a la llarga fa que agafin confianccedila perquegrave si no
lrsquoexpulsen Que no estigui federada no vol dir que
sigui dolenta perograve llavors ja has de fer altres conshy
sultes i altres investigacions
Mrsquoha sobtat encara una frase lapidagraveria del
professor Castintildeeira laquoEl fet que una organitzacioacute esshy
tigui plena de bones persones no vol dir que lrsquoorgashy
nitzacioacute acabi sent bonaraquo Doncs jo defenso que
lrsquoorganitzacioacute que sigui una bona organitzacioacute ha
drsquoestar plena de bones persones
96 |
9698Maquetaciacircn 1 060510 1434 Paacutegina 97
Mrsquoha agradat molt la reflexioacute sobre la coheshy
regravencia Sempre recordareacute que lrsquoany 1983 a Catashy
lunya nomeacutes hi havia sis ONG mdashara nrsquohi ha unes
360mdash i vam decidir preparar el Primer Congreacutes
NordshySud de Catalunya per comenccedilar a parlar
dels temes que nomeacutes unes poques organitzashy
cions treballaven El tema del Sud pragravecticament
no srsquohavia tocat en aquella egravepoca hi havia priorishy
tats poliacutetiques internes i la gent nomeacutes es preocushy
pava del que tenien meacutes a prop Amb aquest
Congreacutes NordshySud voliacuteem intentar explicar quegrave
feien les ONG explicar quegrave feien els governs i fins
i tot explicar quegrave feien els organismes internacioshy
nals Com ja sabeu eacuterem quatre gats eacuterem sis
ONG i a cadascuacute li va tocar encarregarshyse drsquouna
cosa A mi em va tocar encarregarshyme drsquoexplicar
quegrave eacutes el que feien els organismes internacionals
i vam aconseguir que vingueacutes una persona de
Nova York a explicarshynosshyho Com que allagrave havies
de fer de tot tambeacute em va tocar anar a lrsquoaeroport
amb el cartellet corresponent a buscarshyla La vaig
identificar la vaig posar dins del cotxe i vam anar
cap a Barcelona Al cap drsquouna estona la senyora
ja es va sincerar i em va dir laquoEscolti vostegraves deuen
ser nous en aixograve de la cooperacioacuteraquo Jo li vaig dir
que eacuterem tan nous que era el primer congreacutes que
fegraveiem Ella em va respondre laquoJa ho he notat pershy
quegrave vostegraves mrsquohan enviat el bitllet i me lrsquohan enviat
de classe turista mentre que tots els funcionaris
de les Nacions Unides sempre viatgem en primera
classeraquo Vaig arribar a la conclusioacute que aquesta
senyora no sabia a quegrave es dedicava perquegrave si vol
viatjar en primera que treballi a Wall Street i potser
la deixaran viatjar en primera perograve si treballa al
departament de cooperacioacute el que ha de fer eacutes
viatjar en classe turista Un clar exemple de la
manca de coheregravencia que vivim en molts casos
en aquest sector
Una altra cosa que em provoca una certa
discrepagravencia amb Agravengel Castintildeeira Diu que evishy
dentment qui respecti lrsquoegravetica no srsquoha de limitar a
complir la llei Perograve jo hi he drsquoafegir que de vegades
lrsquoegravetica trsquoobliga a no complir la llei parlo de la desshy
obediegravencia civil Moltes ONG catalanes vam ser les
organitzadores de la campanya per lrsquoabolicioacute del
deute extern i vam organitzar un referegravendum per
veure si els ciutadans volien o no que Espanya pershy
doneacutes el deute extern A la Junta de Govern li va
semblar que aixograve era un acte de massa participashy
cioacute ciutadana i ens ho va prohibir Doncs ho vam
fer Perquegrave egraveticament enteniacuteem que srsquohavia de
ferhellip Eacutes a dir que lrsquoegravetica no uacutenicament ha de seshy
guir la llei sinoacute que lrsquoha de superar i ha de portar
una mica de desobediegravencia
Dins drsquoaquest agravembit general de lrsquoegravetica aplishy
cada a les organitzacions una ONG no pot dir que
treballa per la justiacutecia i que despreacutes la seva gent esshy
tigui molt ocupada i treballi en males condicions Em
plantejaria una pregunta que encara va meacutes enllagrave
si en una ONG hi sobra una persona lrsquohan drsquoacoshy
miadar o deixarshyla a mitja jornada i que un altre se
sacrifiqui perograve els dos segueixin cobrant Us en poshy
sareacute un exemple
Lrsquoany 1983 que tambeacute estagravevem en crisi vaig
visitar a Mondragoacuten la famosa cooperativa En
aquell moment estaven especialitzats en cuines
Fagor perograve per culpa de la crisi no tenien vendes
Els directius em van explicar que no els les comshy
prava ninguacute i que havien decidit que la plantilla
srsquohauria de reduir de 35000 a 30000 treballadors
Havien plantejat la necessitat de reduir la plantilla a
lrsquoassemblea de la cooperativa i lrsquoassemblea va proshy
hibir acomiadar ninguacute Llavors van pensar que no
acomiadarien ninguacute perograve que al cap drsquoun any estashy
rien acomiadats tots perquegrave allograve no srsquoaguantava
Amb tot al cap drsquoun temps els vam oferir una altra
| 97
9698Maquetaciacircn 1 060510 1434 Paacutegina 98
solucioacute laquoSi vostegraves volen passar de 35000 a mals drsquoaquest planeta i quegrave srsquohauria de fer per canshy
30000 treballadors vol dir que els sobra el 15 de viarshylos Primer el noi es va escapar un parell de
la plantilla o massa salarial El que vostegraves han de mesos per Europa i quan va tornar li van posar la
fer eacutes reduirshylos a tots el 15 del sou el 15 de la balda al damunt i despreacutes el van detenir
feina i aixiacute podran donar feina a tots els que no Evidentment des drsquoun punt de vista de pershy
poden treballarraquo sona que teacute dret a la llibertat no hi ha cap dubte
Per a mi aixograve tambeacute srsquohauria de donar en lrsquoegraveshy perograve jo tenia dubtes quan em deien que era un heroi
tica organitzativa perquegrave el meacutes normal eacutes fer preshy que haviacuteem de convidar Jo mateix li vaig dir que la
jubilacions i acomiadar els que acaben drsquoarribar seva actuacioacute era admirable des drsquoun punt de vista
Perograve aquest acte de repartir la feina entre tots en de denuacutencia perograve que la manera com ho feia no
condicions de meacutes igualtat no es planteja mai pershy mrsquoagradava Perquegrave si pretenia exposar que hi ha
quegrave no es treballa amb criteris drsquoegravetica organitzativa drsquohaver una banca que es comporti egraveticament i ell
Tambeacute remarco la necessitat de lrsquoausteritat la denunciava el que no podia fer eacutes no comportarshy
En una societat privilegiada que disposa meacutes de se egraveticament amb la banca i robarshyli els diners Per
beacutens que altres societats hem de mirar lrsquoestalvi enshy molt que mrsquoagradi la frase laquoQui roba a un lladre teacute
ergegravetic que no srsquoescalfi el planetahellip i tambeacute en deu anys de perdoacuteraquo crec que hem de ser coherents
aquest sentit eacutes molt important mdashcom Agravengel Casshy fins al darrer moment Em sap greu perquegrave eacuterem
tintildeeira ha donat a entendre amb el cas de les subshy amics li tinc tota la simpatia del moacuten perograve eacutes un
vencions a Intermoacuten Oxfammdash plantejarshyse fins a cas que em fa una mica de malhellip
quin punt es poden acceptar determinades presshy
sions Crec que moltes vegades no srsquohan drsquoaccepshy
tar determinades subvencions i que srsquoha de ser
molt curoacutes amb els diners que es reben i tambeacute on
es posen Ens podem trobar organitzant una mashy
nifestacioacute contra la guerra drsquoIran i al final de mes
cobrar la nostra nogravemina en un banc que financcedila el
comerccedil drsquoarmes Cal una coheregravencia molt imporshy
tant amb la manera de rebre els diners i amb la mashy
nera de donarshylos
Vull acabar amb una quumlestioacute purament egravetica
que mrsquoha provocat un cert debat intern els uacuteltims
mesos Es tracta del cas drsquoEnric Duran un noi que
va falsificar documents sersquon va anar als bancs i va
aconseguir estafar 490000 euros per una causa
completament justa que era denunciar el comporshy
tament dels bancs denunciar la crisi i va fer dos
butlletins perfectes ben documentats que explishy
quen amb un bon sentit econogravemic drsquoon veacutenen els
98 |
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 99
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris de Cristoacutebal Coloacuten a la ponegravencia laquoLrsquoegravetica de les organitzacions socialsraquo drsquoAgravengel Castintildeeira
Egravetica quan tot val Cristoacutebal Coloacuten eacutes psicograveleg i president de La Fageda SCCL de la Garrotxa
Un servidor com lrsquoArcadi Oliveres tampoc
soacutec expert en egravetica ni en economia i diria que en
gairebeacute res De tota manera com a replicant volshy
dria portar les coses a una reflexioacute de tipus personal
i preguntarshyme quegrave eacutes el que em preocupa de legravetica
i fonamentalment de la moral
Soacutec una mica meacutes gran de la trista generashy
cioacute del 68 Em van educar en la moral cristiana
perograve despreacutes daquells anys vaig renegar de tot allograve
i Marx i Freud van ser els meus nous deacuteus de la soshy
cietat em vaig convertir ferventment a la psicoanagraveshy
lisi i al marxisme Aquells valors que tenia de jove
de la moral cristiana els vaig canviar perquegrave la soshy
cietat i el beacute comuacute era qui havia de respondre o
sustentar aquesta tremenda responsabilitat que
tenim els homes de decidir qui som i estem obligats
a la llibertat Per tant si ets lliure has destar conshy
demnat permanentment a decidir quegrave fas Legravetica
eacutes aixograve quegrave eacutes el que fem i des don decidim quegrave
eacutes el que fem
El professor Castintildeeira deia que les organitshy
zacions soacuten la suma de persones i jo vull fer una
reflexioacute de legravetica personal eacutes a dir de quan jo com
a individu he de prendre decisions davant alguna
disjuntiva meacutes encara si exerceixo un paper de resshy
ponsabilitat dins drsquouna organitzacioacute On vull anar a
parar A preguntarshyme des don fonamentem les
nostres decisions egravetiques
El fonament de les decisions personals
Evidentment en la intimitat de la nostra subshy
jectivitat quotidiana constantment ens preguntem
qui som i qui hem de ser Aquiacute tenim una cosa que
eacutes la consciegravencia del beacute i la del mal Jo parlava de
la meva educacioacute cristiana fins als 16 anys de la
meva fe absolutament indestructible en el marshy
xisme i en el freudisme que sem van ensorrar de
seguida i despreacutes dius quegrave et queda Doncs beacute
arribem al punt en quegrave com deia Dostoievski si
Deacuteu ha mort tot shi val I una mica crec que eacutes el
que ens estagrave passant No perquegrave hagi mort mdashpershy
quegrave si existeix eacutes etern i no pot morirmdash perograve en
tot cas estem en una societat en quegrave tot val en
| 99
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 100
quegrave parlar de legravetica de les organitzacions ens ha
de dur a preguntarshynos per la nostra egravetica persoshy
nal Quegrave eacutes el que sustenta les decisions que nosshy
altres prenem Perograve que prenem amb els nostres
fills amb la nostra dona amb el nostre veiacute o comshy
pany de treball independentment del lloc que
ocupem en lorganitzacioacute
Aquesta societat relativista eacutes aquella en
quegrave el que eacutes egravetic el que eacutes bo el que eacutes correcte
acaba sent el que eacutes correcte per a mi Estem en
una societat on sha instalmiddotlat lrsquoegolatria si ja no
tenim un deacuteu si no tenim una societat cadascuacute va
a la seva Potser en el sector social anem una mica
menys a la nostra perograve cada vegada veig que
aquesta mena de marabunta de desintegracioacute
egravetica arriba a les intimitats de cada un de nosaltres
i meva tambeacute
No seacute si aporto res En tot cas luacutenic que
faig eacutes dir que a mi el que em preocupa fonamenshy
talment eacutes saber des don em recolzo eacutes a dir
saber quins soacuten els fonaments que em permeten
a mi prendre decisions tremendament responsashy
bles A meacutes jo soacutec el cap de lempresa el que
mano de manera que a mi em preocupen moltiacutesshy
sim les consequumlegravencies de les meves decisions i
constantment em faig preguntes Mrsquohe de recolzar
per tranquilmiddotlitzar aquesta consciegravencia al dimoni o
al xai que duc a dins Perquegrave a meacutes diuen que
quan mors et passa la vida per davant i estic conshy
venccedilut que quan un mor eacutes un mateix qui es jutja
I a meacutes aquiacute ja no hi ha palmiddotliatius no hi ha excuses
per utilitzar sinoacute que tenfrontes amb la teva vida i
amb les teves decisions i amb les consequumlegravencies
que les teves decisions han comportat I per a mi
aixograve eacutes legravetica Eacutes un misteri el misteri de la subshy
jectivitat de lhome i de la llibertat de lhome I evishy
dentment de la responsabilitat
100 |
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 101
Debat a lrsquoentorn de la ponegravencia
Regraveplica drsquoAgravengel Castintildeeira a Arcadi Oliveres i Cristoacutebal Coloacuten (siacutentesi)
Hi ha diverses quumlestions que mrsquohan interesshy
sat molt de les intervencions drsquoArcadi Oliveres i
Cristoacutebal Coloacuten
Entenc amb relacioacute al que deia Arcadi Olishy
veres que la denuacutencia pot formar part de la funcioacute
drsquouna entitat social si aquesta denuacutencia es dirigeix
cap enfora i posa lrsquoalerta sobre un conjunt drsquoacshy
tuacions que no srsquoajusten a la justiacutecia al dret i a
lrsquoegravetica Eacutes clar que srsquohan de denunciar aquestes
actuacions Precisament el que mobilitzaragrave lrsquoequip
de lrsquoentitat seragrave dir que es vol treballar a favor de
la justiacutecia
Pel que fa a la validesa dels codis egravetics deshy
ontologravegics o de conducta vull remarcar que soacuten
una eina entre moltes altres per a una bona acshy
tuacioacute Una eina com ho poden ser tambeacute la Feshy
deracioacute drsquoONG o el Consell drsquoEuropa No hi ha
cap paiacutes que vulgui entrar a la Unioacute Europea que
no srsquoajusti a un codi i per aixograve hi han pogut entrar
paiumlsos com Romania Hongria Polograveniahellip Com
que hi ha un codi de valors de drets que respon
al club dels paiumlsos europeus els paiumlsos que vulshy
guin entrarshyhi srsquohan drsquoajustar a aquest codi amb
les seves actuacions i si no les compleixen no hi
entren
Des drsquoESADE he treballat en lrsquoelaboracioacute de
molts codis Un codi si es vol es pot fer en deu
minuts perquegrave al final reprodueix cinc o sis grans
valors Lrsquoimportant eacutes quins valors el conformen i
el factor clau eacutes aclarir qui defineix aquests valors
i un cop definit el codi veure quegrave passa despreacutes
Perquegrave no es tracta que sigui un paper formal
desat en un calaix
A qui li eacutes uacutetil un codi A qui el fa Potser al
final de fershylo srsquoadona que discutint els principis i
valors que han de donar sentit a lrsquoorganitzacioacute
enteacuten la seva missioacute i la manera drsquoactuar Perograve per
a molta gent el codi eacutes un paper que no li diu abshy
solutament res La major part drsquoorganitzacions seshy
rioses nrsquohan elaborat perograve moltes vegades soacuten
una excusa En fan perquegrave ho fa la competegravencia
per poder tenir les subvencions dels convenis A
totes les entitats eines com els codis poden tenir
un valor fonamental i inherent o un valor cosmegravetic
Per tant el codi no eacutes una condicioacute suficient per
saber si lrsquoentitat eacutes egravetica
| 101
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 102
Seria molt interessant discutir egraveticament en Una cosa soacuten els valors formulats i una altra els
el cas de les entitats socials la tensioacute entre la desshy valor practicats
obediegravencia civil i lrsquoobjeccioacute que ens acostaria per Lrsquoorganitzacioacute tambeacute ajuda a construir posishy
exemple a tasques que han fet Gandhi Nelson tivament o negativament la consciegravencia egravetica de les
Mandela Martin Luther King Aixograve ens duu a parlar persones que eacutes un element que cal tenir en
del cas drsquoEnric Duran que no eacutes nomeacutes la desobeshy compte Moltes vegades soacuten les persones les que
diegravencia civil o lrsquoobjeccioacute sinoacute que eacutes una mena de van a les organitzacions perquegrave ja tenen uns princishy
Robin Hood egravetic que roba als rics per donarshyho als pis egravetics perograve altres vegades soacuten les organitzacions
pobreshellip Eacutes un debat molt important els liacutemits del les que desvetllen en les persones aquests principis
comportament egravetic que eacutes molt interessant egravetics i ens fan millorshellip Les entitats tenen una resshy
Crec com diu Cristoacutebal Coloacuten que lrsquoegravetica de ponsabilitat egravetica tremenda i no tant les entitats soshy
les persones eacutes fonamental i en lrsquoegravetica personal cials mdashque fan el que podenmdash sinoacute bagravesicament les
soacuten decisius el treball de la consciegravencia i la dimenshy empresarials i les administracions puacutebliques que
sioacute reflexiva de la persona A ESADE treballem el lishy tambeacute contracten milers de treballadors
deratge i hem constatat que molta gent que ocupa
llocs directius fa molt drsquoactivisme i molt poca accioacute
Lrsquoactivisme eacutes com el hagravemster que estagrave dins drsquouna
gagravebia i fa voltes i meacutes voltes sobre el cilindre que hi
ha dins ens movem molt i no anem enllochellip Aixograve
eacutes lrsquoactivisme Perograve lrsquoautegraventica accioacute passa per la
reflexioacute i aixograve eacutes el treball de la consciegravencia Dirigir
i voler dirigir des del compromiacutes egravetic passa tambeacute
per aquest retrobament amb la persona
Lrsquoegravetica passa inevitablement per les persoshy
nes perograve les organitzacions tambeacute soacuten molt imshy
portants tant positivament com negativament
Vivim en la societat de les organitzacions hi passhy
sem moltes hores mdashdiria que massamdash i per beacute o
per mal les organitzacions ens emmotllen Hi ha
organitzacions que ens ajuden a ser millors perograve
nrsquohi ha que fan el contrari que perverteixen els
seus treballadors que els ensenyen a fer trampes
a mentir a maltractar els colmiddotlaboradors Per tant
lrsquoegravetica eacutes personal i intransferible perograve les organitshy
zacions ens marquen per beacute o per mal Eacutes com la
manera drsquoorganitzar el temps de vida familiar dins
drsquouna casa Si es fa drsquouna manera o drsquouna altra
es contribueix a crear un clima positiu o negatiu
102 |
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 103
Preguntes del puacuteblic als ponents
Un codi deontologravegic srsquoha de prendre com una
Biacuteblia o srsquoha de relativitzar i actualitzar
Agravengel Castintildeeira Els codis com les lleis
sempre queden obsolets amb relacioacute a la vida la
vida va molt meacutes ragravepida que les lleis i els codis i
per tant els codis sempre soacuten una dimensioacute gashy
irebeacute fossilitzada de la vidahellip Cal reformular conshy
textualitzar no utilitzarshylos al peu de la lletra sinoacute
com una guia A totes les professions els codis soacuten
importants Hi ha un codi deontologravegic a lrsquoadvocashy
cia al sector social etcegravetera perquegrave cada colmiddotlecshy
tiu ha de definir el que considera els beacutens inherents
a les seves pragravectiques i aquest eacutes el llegat que deishy
xem Amb la biotecnologia tenim avui unes possishy
bilitats drsquoactuacioacute sobre la vida humana que fa
deu quinze o vint anys no teniacuteem Per tant no
podem mirar els codis del passat per respondre a
reptes del futur perograve els codis moltes vegades ens
donen una primera pista Per aixograve lrsquohem drsquoagafar
com una guia no com una Biacuteblia efectivament
Les cooperatives tenen una estructura empre-
sarial meacutes egravetica que les altres empreses
Agravengel Castintildeeira En el moacuten de les empreses
de naturalesa privada hi ha empreses que no soacuten
egravetiques perograve nrsquohi ha moltes que siacute que ho soacuten
Avui que ja podem considerarshynos una mica postshy
moderns el mal estagrave una mica repartit hi ha coshy
operatives bones i dolentes hi ha administracions
bones i dolentes hi ha empreses puacutebliques bones
i dolentes i hi ha ONG bones i dolentes Aquella
visioacute que el mercat era dolent i lrsquoEstat era bo molt
pocs ja la compartim avui perograve aquella idea que
el mercat era dolent i lrsquoEstat era dolent i sort nrsquohi
ha de les ONG que soacuten angelicals tampoc no eacutes
veritat Igual com deia Descartes del seny de la
raoacute que estava molt ben repartida doncs el beacute i
el mal tambeacute estan repartits El realisme drsquoavui ens
diu que hi ha ONG que fan molt beacute els deures i
tenen molts bons codis egravetics i soacuten transparents i
drsquoaltres que no Hi ha empreses que han assumit
grans compromisos amb els seus treballadors
amb la seva comunitat amb la societat i nrsquohi ha
drsquoaltres que no
El discurs egravetic estagrave drsquoalguna manera sub-
stituint o omplint un buit el buit del discurs
poliacutetic
Arcadi Oliveres Srsquohauria de parlar amb proshy
funditat drsquoaquest tema Lrsquoideal seria que aquests
dos discursos es vinculessin i que la poliacutetica agashy
feacutes fortes connotacions egravetiques que no sembla
que teacute moltes vegades
Cristoacutebal Coloacuten Penso que el discurs egravetic
apareix per la desorientacioacute en quegrave es troba la
gent La gent no sap i per aixograve em refereixo a legraveshy
tica individual Evidentment que lorganitzacioacute eacutes
fonamental un sersquonpot anar quan estagrave en una orshy
ganitzacioacute que no eacutes egravetica Si sen va ho fa perquegrave
teacute coratge i el coratge li ve de la conviccioacute i la conshy
viccioacute li ve dels principis que tingui El problema eacutes
que ara no sabem quins principis universals hi ha
per poder fershylos nostres La preocupacioacute per legraveshy
tica ve perquegrave la gent no sabem quegrave significa ser
egravetic significa complir els deu manaments de Deacuteu
Quegrave significa O els de la llei de Freud No sabem
quegrave eacutes el bo i quegrave eacutes dolent Evidentment que hi
ha el context perograve hi ha coses que soacuten incontexshy
tualizables soacuten o no soacuten I aquesta eacutes la tremenda
ansietat que genera en lhome postmodern el
dubte existencialista que els existencialistes han
generat A meacutes la gent no sap ni preguntarshyse per
| 103
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 104
tant com ha de saber contestarshyse El problema
de la responsabilitat eacutes que abans de ser responshy
sable abans de respondre a alguna cosa primer
ha de ser preguntable i la gent no es pregunta pershy
quegrave en el fons intueix que no trobaragrave les respostes
amb la qual cosa pensa laquoNo ens fiquem en aquest
embolic i celebrem qualsevol alegriaraquo Volem disshy
cutir sobre alguna cosa que no tenim clar quan en
altres egravepoques de la histograveria ha estat molt clar laquoEls
deu manaments soacuten aquests i soacuten aixiacuteraquo Ara no
sabem quegrave passa
Agravengel Castintildeeiras Alguacute plantejava si som pel
que diem o som pel que lluitem Doncs beacute jo diria
que som pel que diem pel que lluitem i pel que
fem les tres coses Hi ha un eslogravegan poliacutetic que
diu laquoFets i no paraulesraquo Jo crec que es diu la meishy
tat de la veritat els fets soacuten molt importants perquegrave
som el que fem perograve tambeacute som a partir del que
diem Quan diem laquoA Catalunya som acollidors i
solidarisraquo no vol dir que ho siguem del tot perograve
verbalitzem en puacuteblic un compromiacutes que ens agrashy
daria desenvolupar Per tant el llenguatge consshy
trueix tambeacute la realitat i si no utilitzem el
llenguatge no complim una part del que som Som
el que fem som el que diem perquegrave amb el que
diem construiumlm la realitat i som pel que lluitem
perquegrave la lluita eacutes una manera drsquoanunciar lrsquoesdeshy
venidor el model o el futur de societat que ens
agradaria aconseguir Perograve no caiguem a la
trampa no eacutes nomeacutes fets i no paraules els nostres
adolescents necessiten tambeacute paraules i paraules
properes El problema eacutes que fins ara venim drsquouna
societat en la qual lrsquoequilibri entre lrsquoegravetica puacuteblica i
lrsquoegravetica privada es decantava per lrsquoegravetica puacuteblica fos
de naturalesa religiosa o civil Els fonaments de lrsquoegraveshy
tica puacuteblica en bona mesura estan en crisi Hi ha
quatre fonaments de lrsquoegravetica puacuteblica de moltes geshy
neracions mdashla famiacutelia lrsquoescola el moacuten del treball i
la religioacutemdash i avui tots quatre estan en profunda reshy
visioacute Tenim algun substitut de socialitzadors de lrsquoegraveshy
tica puacuteblica al marge drsquoaquests quatre I tant que
en tenim perograve cap drsquoells estagrave legitimat Tenim els
mitjans de comunicacioacute els vehicles de la publicishy
tat la induacutestria del consum i Internet perograve aquests
no assumeixen un compromiacutes egravetic en el proceacutes de
socialitzacioacute tot i transmetre missatges amb valors
diagraveriament constantment Les empreses tambeacute
El diagnogravestic que en faig eacutes que si els quatre grans
fonaments que construiumlen lrsquoegravetica puacuteblica estan en
crisi doncs ens queda el reducte de lrsquoegravetica privada
Per quegrave srsquohan posat de moda tantes vies esotegraverishy
ques de la cerca dels sentits
El coaching la importagravencia de lrsquoautoconeixeshy
ment del desenvolupament personal drsquouna espirishy
tualitat sense religioacute Tot aixograve soacuten manifestacions
clares que la gent necessita fonaments cerca de
sentit i com que lrsquoespai puacuteblic no ho satisfagrave es
busca la vida per on pot Estem fent una inflacioacute de
la vida privada de manera egravetica em pregunto
Quegrave srsquoha de fer quan una organitzacioacute teacute una
teograverica excelmiddotlegravencia egravetica perograve hi ha lrsquoevidegraven-
cia que duu a terme males pragravectiques
Agravengel Castintildeeira Evidentment la dimensioacute
negativa de lrsquoegravetica srsquoha de poder utilitzar eacutes a dir
les sancions soacuten importants un treballador ha de
saber quegrave li passaragrave si no fa beacute les coses i per
tant hi ha una dimensioacute sancionadora de lrsquoegravetica
Lrsquoegravetica en negatiu sempre funciona perograve amb lrsquoegraveshy
tica en negatiu no nrsquohi ha prou El millor rendiment
drsquoun equip no srsquoobteacute amenaccedilant per la via del pal
ni tan sols de la pastanaga sinoacute per la via de comshy
partir un projecte que sigui veritablement encisashy
dor Aquiacute eacutes quan srsquoincorpora lrsquoegravetica positiva perograve
aixograve no vol dir que lrsquoegravetica en negatiu no hi estigui
incorporada
104 |
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 105
En els processos de seleccioacute de personal es Les organitzacions dedicades a cuidar les
podrien introduir criteris egravetics Sobre quina persones soacuten egravetiques si no cuiden prou els
base seus treballadors
Agravengel Castintildeeira Aixograve eacutes una quumlestioacute molt Agravengel Castintildeeira Inevitablement tant en la
delicada Si alguacute treballa en recursos humans professioacute sanitagraveria de la infermeria com de la meshy
com podem seleccionar persones egraveticament poshy dicina hi ha un abocament molt clar cap al pacient
tents Quegrave ens diu el curriacuteculum drsquouna persona i moltes vegades aquesta orientacioacute al pacient meshy
Moltes vegades nomeacutes eacutes una trajectograveria acadegraveshy nysprea o oblida la importagravencia de lrsquoerosioacute del mashy
mica i a vegades una de professional perograve no diu teix cuidador Sincerament jo crec que la professioacute
si aquella persona eacutes honesta si sap treballar en sanitagraveria o el codi deontologravegic en lrsquoagravembit de la proshy
equip si seragrave solidagraveria amb la resta de companys fessioacute sanitagraveria no pot uacutenicament anar orientat a
si seragrave lleial a lrsquoorganitzacioacutehellip Si els directors de cuidar el treballador Una dimensioacute soacuten les condishy
recursos humans poguessin disposar drsquoaquesta cions de treball les condicions drsquoequilibri de la pershy
avaluacioacute de qualitat humana de les persones ja sona ategraves que el treball sanitari eacutes un treball amb
lrsquohaurien utilitzat Al magravester sobre lideratge drsquoESshy un risc alt Teacute un risc personal perquegrave quan es treshy
ADE demanem un curriacuteculum i el primer que preshy balla amb persones es reben tambeacute les seves
guntem eacutes pel compromiacutes civicoassociatiu emocions el seu dolor el seu patiment Perograve lrsquoegraveshy
drsquoaquella persona Ho fem perquegrave en el moacuten civishy tica del moacuten sanitari i social implica que el professhy
cosocial es posen de manifest un tipus de valors sional ha de conegraveixer molt beacute la seva pragravectica
que moltes vegades en el sector acadegravemic o proshy perquegrave si no no serviragrave
fessional no ho fan I aquests valors els tenim en
compte a lrsquohora de fer la seleccioacute de les persones
que admetem perquegrave si srsquoha participat en algushy
nes associacions segur que drsquoaquiacute has apregraves un
conjunt de virtuts que no sols aprens amb els llishy
bres Per tant no preguntem quins soacuten els hobshy
bies sinoacute els compromisos civicoassociatius
Aquesta seleccioacute de personal en el sector puacuteblic
eacutes impossible Cal anar amb compte amb la milishy
tagravencia poliacutetica per exemple perquegrave si no ets del
color del Govern sembla que et vagi en contra
iquestMilitar en un partit poliacutetic hauria de ser una conshy
dicioacute negativa des del punt de vista de la valoracioacute
egravetica per accedir a un lloc de treball Doncs en
moltes administracions puacutebliques resulta que siacute
Cristoacutebal Coloacuten Partint de la base que la
cara eacutes el mirall de lrsquoagravenima crec que els ulls i la cara
de la gent diu molt de qui eacutes I mrsquoequivoco sovint
| 105
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 106
El text que ve a continuacioacute correspon a la siacutentesi de la intervencioacute que el magistrat Carles Cruz Moratones va fer en la conferegravencia de clausura del Simposi
CONFEREgraveNCIA DE CLAUSURA
Els liacutemits del secret professional
per Carles Cruz Moratones magistrat vocal del Consell General del Poder Judicial i primer director de lrsquoObservatori drsquoEgravetica Aplicada a la Intervencioacute Social
Agraeixo a lrsquoObservatori lrsquooportunitat que em doacutena de ser aquiacute i drsquoaportar el meu
granet de sorra per intentar ampliar el debat i la reflexioacute colmiddotlectiva sobre un
tema que mrsquoha preocupat al llarg de la meva vida professional Sempre que he
intervingut en quumlestions de violegravencia de gegravenere sorgeix la inquietud entre els
professionals de quumlestionarshyse Aixograve ho he de dir No ho he de dir Quegrave he de
fer He de sortir a anunciar el fet Tota aquesta situacioacute drsquoangoixa afecta els
professionals i els terapeutes i val la pena reflexionarshyhi colmiddotlectivament
106 |
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 107
La quumlestioacute del secret professional eacutes un
focus de conflictes egravetics Avui en dia que sembla
que la xarxa de serveis socials eacutes cada vegada
meacutes extensa i cada vegada eacutes meacutes exigent sorshy
geixen meacutes dubtes Hi ha certs dubtes que sorshy
geixen en lrsquoagravembit de la salut laboral la salut
mental la salut de tercers com eacutes el cas de la
contaminacioacute del virus de la SIDA i el cas de les
dades genegravetiques i del coneixement del genoma
Aquiacute srsquoobre tot un moacuten en quegrave fa certa basarda
de pensar fins a quin punt la ciegravencia podragrave arribar
a avanccedilarshyhi Inquieta pensar que pots saber
moltes coses del nostre comportament futur
saber com aquesta persona pot reaccionar pershy
quegrave tenim unes dades genegravetiques que ens ho
poden predeterminar Segurament la conclusioacute
no seragrave mai tan determinista perograve siacute que genera
inquietud i genera angoixa
El secret professional afortunadament eacutes
un dret fonamental que estagrave recollit a la Constishy
tucioacute espanyola en lrsquoarticle 242 que diu exacshy
tament laquoLa llei regularagrave els casos en quegrave per raoacute
de parentiu o de secret professional no srsquoestaragrave
obligat a declarar sobre fets presumptament deshy
lictiusraquo Per tant queda clar que eacutes un dret fonashy
mental cosa que vol dir que dins de tots els
drets nrsquohi ha uns que soacuten preponderants que
soacuten meacutes importants i que soacuten els drets fonashy
mentals (dels articles 14 al 29 i el de lrsquoobjeccioacute
de consciegravencia que eacutes el 30) Soacuten uns drets que
ilmiddotluminen tots els altres
Una altra quumlestioacute important eacutes que el seshy
cret professional srsquoequipara amb el lligam de pashy
rentiu La persona necessita tenir relacions
afectives amb el seu cercle meacutes iacutentim als quals
no es pot demanar que colmiddotlaborin amb lrsquoAdmishy
nistracioacute de Justiacutecia en la recerca de la veritat
quan hi ha un conflicte afectiu envers ella Per
tant davant drsquoaquest conflicte quan srsquoha drsquoanar
a lrsquoAdministracioacute de Justiacutecia per dir el que seacute i
puc perjudicar el meu marit pare fill o donahellip
aquest cercle afectiu srsquoha de respectar
Val meacutes tenir aquest cercle afectiu i de soshy
lidaritat que no pas anar a colmiddotlaborar amb lrsquoAdshy
ministracioacute de Justiacutecia Sempre que hi ha un
conflicte al final cal decidirshyse per un dels dos
elements que entren en colmiddotlisioacute El problema eacutes
que a vegades el que xoquen soacuten dos drets foshy
namentals i aquiacute eacutes on sorgeixen els problemes
egravetics meacutes importants que comentareacute amb casos
pragravectics Quina ponderacioacute cal fershyne Cal fer
preponderar un dret sobre lrsquoaltre i sacrificar el
que sigui menor Aquesta eacutes la dificultat
Un dret fonamental que cal
regular a traveacutes drsquouna llei
La Constitucioacute estableix que laquola llei regularagrave
els casosraquo perograve aquesta llei no existeix i el dret foshy
namental del secret professional no estagrave desenshy
volupat en cap llei exclusiva sinoacute que estagrave dispers
en lleis soltes Aquest eacutes un dels principals proshy
blemes i una de les principals conclusions a quegrave
arribo eacutes que hem drsquoaconseguir un clam que ja
existeix en molts sectors professionals perquegrave la
llei reguli el secret professional de manera global i
integradora
Quin fonament teacute el dret fonamental del seshy
cret professional Per quegrave srsquoha de preservar El
motiu central eacutes que el secret professional preserva
un altre dret fonamental que eacutes el dret a la intimitat
personal i familiar Tot eacutesser humagrave teacute un cercle de
sensacions de vivegravencies de fets de conductes
que soacuten la part meacutes iacutentima de la seva personalitat
que formen part del desenvolupament de la persoshy
nalitat humana i aixograve srsquoha de respectar
| 107
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 108
Per tant el secret professional protegeix en causat aquell mal eacutes quan srsquoha drsquoentrar en el
el seu nucli el dret a la intimitat El dret al secret regravegim de les excepcions Encara que la legislacioacute
professional eacutes un dret que tenim tots els professhy no ho hagi fet afortunadament la societat civil
sionals a qui es confia un secret tenim el deure avanccedila els legisladors en moltes coses i molts
lrsquoobligacioacute de preservarshylo i el ciutadagrave qualsevol colmiddotlegis professionals disposen de codis deontoshy
eacutesser humagrave teacute el dret que se li respecti aquest logravegics que soacuten extraordinaris En aquests codis hi
cercle drsquointimitat que ninguacute teacute dret a revelar si no ha les bases que el legislador hauria de seguir
eacutes amb el seu consentiment Des del punt de vista legislatiu essencialshy
Aquest eacutes el fonament individual perograve hi ha ment ens regim drsquouna banda per una llei del segle
un fonament que tambeacute eacutes colmiddotlectiu tota professhy XIX la Llei drsquoenjudiciament criminal que estableix
sioacute que es dedica a ajudar un altre a traveacutes del seu que tothom teacute lrsquoobligacioacute de denunciar un delicte
coneixement vol que la societat sagravepiga que allograve puacuteblic i que gairebeacute tothom teacute lrsquoobligacioacute drsquoanar a
que hom coneix no ho revelaragrave eacutes a dir lrsquointeregraves declarar davant drsquoun jutge respecte drsquoaquell delicte
estagrave en la colmiddotlectivitat A tota colmiddotlectivitat de treshy Dit aixiacute tots denunciem a tots tots som confidents
balladors socials drsquoadvocats de metges etcegraveshy de la policia i dels jutjats De lrsquoaltra perograve al Codi
tera li interessa que tothom sagravepiga que la seva penal hi ha un article que sanciona qui reveli el seshy
professioacute fa gala de preservar el secret professioshy cret professional Sembla aparentment una conshy
nal Es desborda la liacutenia de lrsquoindividu considerat tradiccioacute En quegrave quedem Srsquoha drsquoanar a
com a uacutenic i srsquoentra en el grup a la societat li inshy denunciar o srsquoha de callar Perquegrave si revelo les
teressa que hi hagi agraverees que no es puguin revelar dades de la persona sersquom posaragrave una pena
Per tant teacute dos fonaments un drsquoindividual i un de Aixograve hauria de desconcertar perograve el Codi
colmiddotlectiu penal tambeacute teacute uns eximents de responsabilitat
La necessitat que es reguli drsquouna vegada el que permeten rebaixar aquella obligacioacute de no reshy
dret al secret professional ve del fet que els professhy velar el secret professional i eacutes el sentit comuacute al
sionals han de saber mdashi el legislador hauria de dirmdash final el que inspira la resolucioacute dels conflictes
en quines condicions srsquoha de preservar el secret Sobre aixograve el Codi diu que es pot incoacuterrer en el
professional quines professions tenen dret a gaushy delicte de revelar secrets drsquouna persona que es
dirshyne en quines condicions amb quines excepshy coneix a causa de la professioacute perograve si es fa per
cions Perquegrave tambeacute cal plantejarshyse lrsquoaltra cara evitar un mal major no es teacute cap mena de responshy
del secret professional que soacuten les excepcions sabilitat penal
quan srsquoha de revelar o no el secret professional Hi ha un altre cas que diu que si srsquoexerceix
un cagraverrec que obliga a revelar els secrets que
srsquohan conegut en funcioacute drsquoaquell cagraverrec per la
El regravegim drsquoexcepcions funcioacute que es teacute tampoc es tindragrave cap problema
Quan hi ha un conflicte entre drets fonashy de responsabilitat Cal anar a solucions genegraverishy
mentals com el dret a la vida a la llibertat a la llishy ques que serveixin per a tots els delictes i per aixograve
bertat sexual a la integritat fiacutesica etcegravetera i el dret cal tenir una llei que ho aclareixi dedicada exclushy
a la intimitat de la persona que srsquoacusa drsquohaver sivament al secret professional
108 |
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 109
La legislacioacute estableix encara dos supogravesits
diferents com veurem en els casos pragravectics Una
cosa eacutes el secret professional drsquoallograve que se sap
que ha passat (com pot ser reconegraveixer haver agreshy
dit la parella) perograve tambeacute cal plantejarshylo quan
afecta un fet futur (com el de voler matar la pareshy
lla) Imaginem quegrave significa que un pacient digui
aixograve a un psiquiatre
En el primer cas la llei protegeix meacutes el seshy
cret professional ja que no pot evitar cap mal
perograve en lrsquoaltre cas es tracta drsquoevitar un fet un dany
a un tercer que encara es pot evitar El Codi penal
diu que castigaragrave aquella persona que pugui evitar
un delicte greu contra la vida la llibertat la inteshy
gritat fiacutesica la llibertat sexual sempre que ho
pugui evitar sense cap risc per a ell Si es pot fer
es teacute lrsquoobligacioacute drsquoavisar la policia o alguacute Aixograve
sobre un paper sembla molt clar perograve el professhy
sional es pot trobar moltes vegades que no teacute la
certesa que allograve es produeixi Eacutes diferent que digui
que laquola mataragraveraquo que no pas que digui que laquola mashy
tareacute avuiraquo i que laquoja tinc la pistolaraquo
Com que quan es va fer aquest article no
es filava tan prim com ara aquesta obligacioacute drsquoashy
nar a denunciarshyho eacutes per a quan es troba davant
drsquoun delicte flagrant i flagrant vol dir que allograve
srsquoestagrave veient o srsquoestagrave sentint Hi ha lrsquoobligacioacute de
dirshyho quan el risc eacutes imminent
Quan a un professional li diuen laquoFa molts
anys que rebo maltractaments perograve ara fa una
temporada que no passaraquo no ha de denunciar una
cosa aixiacute sinoacute mirar com pot ajudar aquella pershy
sona Com pot trobarshyli si fa falta lrsquoajuda del psishy
cograveleg o de lrsquoadvocat i convegravencershyla perquegrave conegui
quina eacutes la seva situacioacute i les seves necessitats No
pot perograve sortir corrents perquegrave si ho fa la feina
drsquoajudar els altres no la podragrave fer mai sinoacute que totshy
hom es convertiragrave en policia i en confident forccediloacutes
Una jerarquia normativa superior
Davant drsquouna certa inseguretat juriacutedica
com aquesta doncs no es pot anar amb lleis
disperses La legislacioacute sobre aquesta quumlestioacute no
srsquoha abordat per la dificultat drsquoaquestes probleshy
magravetiques que no soacuten fagravecils de regular Aixiacute i tot
el marc normatiu que tenim tracta el dret del seshy
cret professional com un dret fonamental En
canvi lrsquoobligacioacute genegraverica drsquoanar a declarar i anar
a denunciar els delictes puacuteblics forma part drsquouna
legislacioacute preconstitucional i no teacute el mateix nivell
de jerarquia normativa que teacute un dret fonamental
Eacutes un dret fonamental que teacute al seu nucli la proshy
teccioacute drsquoun altre dret fonamental eacutes a dir que
soacuten dos
Hi ha altres lleis meacutes modernes que srsquohan
preocupat en aspectes concrets de preservar el
secret professional com eacutes el cas dels embrions
humans mdashde la donacioacute i utilitzacioacutemdash en quegrave hi
ha una preocupacioacute a favor de preservar sempre
la intimitat dels donants i dels receptors En
aquest cas no hi ha mai lrsquoobligacioacute de declararshy
ho fins i tot en quumlestions tributagraveries Hi havia un
precepte a la Llei tributagraveria que obligava les pershy
sones mdashquan presentaven una declaracioacute de
renda amb unes despeses megravediquesmdash a dir en
les factures de les despeses quin havia estat el
tractament i la causa per la qual srsquohavia fet aquest
tractament Aixograve va arribar al Tribunal Suprem i va
dir que no perquegrave afectava la intimitat de la pershy
sona i no va obligar a reflectir aixograve a la factura
Una altra llei molt moderna de lrsquoany 2000 la
drsquoenjudiciament civil teacute un precepte molt interesshy
sant que diu laquoEn cas que hi hagi una persona en
lrsquoagravembit civil que estigui sotmesa a secret professioshy
nal podragrave dir al jutge que lrsquoalliberi de contestar deshy
terminades preguntes per no vulnerar aquest dret
i el jutge li diragrave si cal o no que contesti les pregunshy
| 109
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 110
tes perquegrave aixograve afectaria el secret professionalraquo
Per tant en lrsquoagravembit civil ja hi ha una llei que sempre
consultant el jutge permet no declarar
La llei de tractament de dades automatitzashy
des tambeacute teacute una gran preocupacioacute a preservar la
intimitat de les persones I finalment hi ha el fet de
la discriminacioacute Per quegrave els terapeutes no tenen una
regulacioacute especiacutefica genegraverica de secret professioshy
nal i en canvi en tenen els advocats els religiosos
els periodistes Per quegrave ells siacute i els professionals de
la intervencioacute social no Cal anar pensant quin eacutes el
fonament de perquegrave ells siacute que en tenen
Si un advocat defensa una persona davant
drsquouna acusacioacute no ha drsquoexplicar si ha fet o no allograve
de quegrave lrsquoacusen perquegrave si ho fa no el podragrave deshy
fensar La llei diu que els advocats no han de reshy
velar el secret professional I quegrave passa amb els
capellans Segurament en lrsquoimaginari colmiddotlectiu eacutes
el secret professional meacutes arrelat Crec que eacutes acshy
ceptat que el secret dels capellans no tingui liacutemits
que sigui absolut Quin eacutes el fonament drsquoaixograve Em
sembla que es podria trobar primer en el respecte
que hi ha a les creences religioses de persones
que creuen que hi ha una altra vida un moacuten meshy
tafiacutesic una justiacutecia divina que ja srsquoocuparagrave de fer
retre compteshellip I eacutes clar si al capellagrave li fem revelar
el secret ninguacute no creuragrave en la justiacutecia divina
Els periodistes tenen el secret respectat i
absolut els jutges ja no els cridem a declarar Pershy
quegrave la societat considera que perquegrave ens arribi la
informacioacute necessitem que aquell qui coneix una
informacioacute greu pugui anar a un periodista i aquest
no estigui obligat a revelar la seva font Gragravecies a
aixograve la gent tindragrave confianccedila en els periodistes per
anarshylos a explicar quegrave ha passat El cas Watershy
gate eacutes el tiacutepic de llibre i pelmiddotliacutecules Si no arriba a
havershyhi la confianccedila drsquoaquella font drsquoaquella gorja
profunda que va revelar a aquells periodistes quegrave
passava i no hagueacutes tingut la seguretat que mai el
delatarien no srsquohauria sabut mai
I el terapeuta No teacute una justificacioacute Eacutes
clar que siacute Si tens un problema vas al professional
perquegrave trsquoajudi No estagrave justificat que qui demana
una ajuda tingui la confianccedila que aquell professioshy
nal no revelaragrave allograve que li explica No teacute dret el ciushy
tadagrave a demanar una ajuda eficaccedil i certa Si resulta
que es reconeix a tot eacutesser humagrave tenir un cercle
afectiu que no declararagrave contra ell i teacute un professhy
sional no li hem de permetre no declarar les conshy
fidegravencies que li facin Crec que el secret estagrave
totalment justificat en lrsquoagravembit dels professionals
Un cas de relacioacute extramatrimonial
amb riscos per a la salut
Un cop fetes aquestes consideracions geshy
nerals sobre el marc legislatiu analitzem ara dos
casos concrets Lrsquoun eacutes el secret professional del
cas de lrsquoEulagravelia Ella casada amb en David teacute una
relacioacute extramatrimonial amb un home i consulta
a una treballadora social que coneix quegrave ha de fer
perquegrave teacute por drsquohaver quedat contaminada com a
consequumlegravencia drsquoaquesta relacioacute extramatrimonial
El primer problema que es planteja eacutes que lrsquoEulagravelia
no consulta la treballadora social com a professioshy
nal eacutes una consulta drsquoamistat perquegrave la coneix
perograve no estagrave treballant amb ella Cal tenir en
compte que el secret professional empara el proshy
fessional no pas lrsquoamic Es pot perdre una amisshy
tat perograve no es pot fer perdre la confianccedila a una
persona que ha vingut a buscar ajuda professional
per a uns coneixements Cal plantejar doncs la
funcioacute terapegraveutica i la confianccedila Les dues coses
justifiquen aquesta confidencialitat
Un cop coneguda la quumlestioacute la treballadora
social es planteja el primer dilema sobre si ho pot
110 |
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 111
explicar al seu equip En aquest cas no hi ha proshy
blema de revelar el secret professional si es fa en
lrsquoagravembit drsquoun equip de treball interdisciplinari En
aquest cas estagrave plenament justificat podershyho exshy
plicar a lrsquoequip que tambeacute queda vinculat al secret
professional sobre aquest cas per raoacute de la seva
feina i la confianccedila que srsquohi ha dipositat La majoria
de codis deontologravegics recullen la possibilitat de
compartir casos en equip i a meacutes la conveniegravencia
de fershyho mdashaixograve siacutemdash amb lrsquoampliacioacute del secret
professional a tots els membres drsquoaquest equip
El terapeuta perograve pot explicar a en David
mdashsi lrsquoEulagravelia no doacutena el seu consentimentmdash que
ella estagrave contaminada i que cal que prenguin preshy
caucions Aquiacute hi ha un conflicte molt serioacutes que
enfronta la intimitat de lrsquoEulagravelia amb el risc drsquoinfecshy
cioacute drsquoen David Per tant el conflicte eacutes de dos
drets fonamentals el dret a la intimitat contra el
dret a la integritat fiacutesica Aquiacute es pot topar amb
tres posicions la primera mdashla meacutes absolutamdash
confirma que no es pot dir res El secret professhy
sional vincula el professional i per tant no ho pot
dir a ninguacute meacutes Eacutes una posicioacute extrema en quegrave
el secret professional no teacute liacutemits La segona poshy
sicioacute eacutes la de blindatge fort que permetria dir a en
David la informacioacute perquegrave mdashefectivamentmdash
afecta la seva integritat o la seva salut I la tercera
posicioacute eacutes la que trobaria suport en la nostra leshy
gislacioacute actual la que busca els mandats legals mdash
com un metge que teacute lrsquoobligacioacute de certificar un
naixement o una defuncioacute El terapeuta teacute lrsquooblishy
gacioacute drsquoavisar en David del risc que pot coacuterrer si
no pren precaucions
En el cas de lrsquoEulagravelia i en David el primer
que ha de fer el terapeuta eacutes intentar convegravencer
lrsquoEulagravelia perquegrave expliqui el cas perograve si ella srsquoenshy
tossudeix a no fershyho caldria inclinarshyse a evitar el
risc que podria provocar a en David Eacutes a dir que
em sembla que hi hauria el deure de revelar el seu
secret professional El problema eacutes que en
aquesta presa de decisioacute el professional es pot
trobar en un camiacute sense sortida Teacute lrsquoopcioacute drsquoexshy
plicarshyho al seu equip i prendre la decisioacute conjunshy
tament tambeacute ho pot compartir amb la comissioacute
deontologravegica del seu colmiddotlegi professional o tambeacute
pot parlar amb el jutge i explicarshyli el conflicte fentshy
li saber que treballa amb el secret professional
Aquestes tres posicions soacuten correctes perograve no
podem oblidar que srsquoacabaragrave vulnerant un dret foshy
namental en benefici de lrsquoaltre
Un cas de maltractaments
Lrsquoaltre eacutes un cas de maltractaments en quegrave
la professional mdashlrsquoEstermdash es troba aquest conflicte
Estagrave tractant en Josep que fa dos anys mdashquan va
anar a la consultamdash havia maltractat la seva dona
i li va demanar ajuda perquegrave veia que no podia conshy
trolar els seus impulsos Durant aquests dos anys
ha seguit un tractament i al cap de dos anys la crishy
den a declarar sobre allograve que havia passat dos anys
enrere Ella es troba amb el dilema que sap que li
va pegar mdashperquegrave ell li ho va dirmdash perograve si ell ha
declarat que no ho va fer davant el jutge i ella ho
desmenteix lrsquoestagrave perjudicant Aquiacute es doacutena un
cop meacutes la doble condicioacute entre confianccedila i funcioacute
terapegraveutica clariacutessimament LrsquoEster eacutes psiquiatra i
considera que lrsquoevolucioacute drsquoen Josep ha estat favoshy
rable Quegrave ha de fer davant el jutge Ha de dir la
veritat ha de mentir ha drsquoinvocar el secret professhy
sional La veritat eacutes que es troba davant de dos
principis egravetics que xoquen el principi de justiacutecia mdash
la recerca de la veritat i la proteccioacute dels drets que
han estat vulneratsmdash i tambeacute el principi drsquoautonoshy
mia mdashque empara la intimitat drsquoen Josep i que lrsquoEsshy
ter no sap si ha de revelar
| 111
G
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 112
En la meva opinioacute lrsquoEster ha de ponderar
la situacioacute Ha de saber que si revela la veritat el
pot perjudicar i a meacutes ell segurament no voldragrave
que ho digui Tambeacute es pot emparar en el secret
professional amb les confidegravencies que li va fer en
Josep Ella pot explicar al jutge que lrsquoestagrave tractant
psiquiagravetricament des de fa dos anys pot dir que
lrsquoestagrave tractant drsquoun trastorn de control drsquoimpulshy
soshellip perograve pot estalviarshyse de revelar si va pegar
a la seva dona o no Estem donant informacioacute
perograve no estem revelant la seva confessioacute
En aquest sentit quan un jutge demana la
histograveria cliacutenica se li ha de preguntar quina part de
la histograveria cliacutenica vol consultar (Aquest cas ja ha
arribat al Tribunal Constitucional amb el tema de
les cliacuteniques drsquoavortament i com que els jutges
sovint fan les coses a lrsquoengrograves van demanar totes
les histograveries cliacuteniques de totes les pacients que hi
havien anat Davant drsquoaixograve la cliacutenica va dir que
no i va demanar al jutge que especifiqueacutes meacutes
El Tribunal Constitucional finalment va donar la
raoacute a la cliacutenica dient que el jutge havia de concreshy
tar en quins casos i per quines raons volia conshy
sultar els expedients cliacutenics)
Per tant tornant al cas de lrsquoEster podragrave exshy
plicar les dades de la seva actuacioacute professional
perograve no les revelacions que li hagi fet el seu pashy
cient En canvi quan en una sessioacute terapegraveutica
un pacient trsquoexplica que vol cometre un delicte
aquiacute ja no trsquoempara el secret professional Si no
es pot convegravencer aquella persona amb la tasca
terapegraveutica i amb totes les habilitats professionals
que es tinguin cal trobar la manera de fershyho
saber a traveacutes drsquoun familiar o fins i tot a la policia
per protegir la persona que pot ser viacutectima drsquoashy
quest delicte Per tant si no es pot desactivar per
la via terapegraveutica i eacutes molt greu cal evitarshyho per
altres vies
Una llei imprescindible
Acabo reiterant que cal continuar propiciant
el debat i la reflexioacute sobre la necessitat del secret
professional en tots els agravembits no sols en els clagravesshy
sics Si les lleis es fan per orientar les conductes
humanes cal donar seguretat i la gent ha de saber
quegrave es pot fer i quegrave no Per tant srsquoha drsquoinsistir que
una llei futura ha drsquoabordar aquesta quumlestioacute perquegrave
un professional ha de saber quan pot callar i quan
no ha de callar
Srsquoha de propiciar aquest debat en tots els
agravembits i mentre no hi hagi una legislacioacute srsquohan de
generar protocols de bones pragravectiques perquegrave tots
els professionals tinguin el suport del seu centre o
del seu colmiddotlegi professional i se sentin proveiumlts drsquoashy
questes eines
Finalment desitjo que ninguacute es trobi en
casos liacutemits i que si mai srsquohi troba lrsquoagafi ben proshy
veiumlt drsquoarguments
112 |
G
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 113
COMUNICACIONS
G Una lectura egravetica sobre els serveis socials i el seu abast per a un model drsquointervencioacute social per Cristina de la Cruz Ayuso doctora en Filosofia i professora drsquoEgravetica
a la Facultat de Ciegravencies Socials i Humanes de Deusto Bilbao
GGovern de la vida i intervencioacute social lrsquoarrel biopoliacutetica dels conflictes egravetics per Anna Quintanas professora de Filosofia de la Universitat de Girona
| 113
U
P
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 114
Aquesta eacutes una de la vintena de comunicacions que van ser presentades a les taules sectorials del Simposi acceptada per a la seva publicacioacute
na lectura egravetica sobre els serveis socials i el
seu abast per a un model drsquointervencioacute social
per Cristina de la Cruz Ayuso doctora en Filosofia i Humanes de Deusto Bilbao
0 revi
Amartya Sen afirma que laquoperquegrave una llibertat
sigui inclosa com a part drsquoun dret humagrave ha de ser
prou important per oferir raons perquegrave els altres li
prestin una atencioacute seriosa Hi ha drsquohaver algunes
rdquocondicions de llindarrdquo de rellevagravencia incloentshyhi la
importagravencia de la llibertat i la possibilitat drsquoinfluir en
la seva realitzacioacute perquegrave figuri de manera plausible
dins de lrsquoespectre dels drets humansraquo1 Aquest artishy
cle ofereix una lectura egravetica sobre els serveis socials
des de lrsquoenfocament dels drets humans Es pregunta
pel beacute que aquests protegeixen i per la rellevagravencia
social que teacute lrsquoesmentat beacute Analitza tant les condishy
cions com les raons que hauriacuteem de tenir en compte
per considerarshylos com allograve que srsquoha drsquoexigir com un
dret de ciutadania El dret de tots els ciutadans que
en algun moment de la seva vida necessitin acollirshy
se a una determinada prestacioacute social
1 Sen A (2010) La idea de la justicia Madrid Taurus pagraveg 399
i professora drsquoEgravetica a la Facultat de Ciegravencies Socials
El text forma part de les ponegravencies elaborashy
des en el marc drsquoun proceacutes de reflexioacute que va dur a
terme el 2009 el Departament de Poliacutetica Social de
la Diputacioacute Foral de Guipuacutescoa2 Lrsquoobjectiu de lrsquoesshy
mentat proceacutes era desenvolupar un model de sershy
veis socials a Guipuacutescoa basat en la persona atent
a les necessitats i demandes de la ciutadania i sosshy
tingut en principis com la dignitat la universalitat la
redistribucioacute i la solidaritat Lrsquoequip drsquoinvestigacioacute
Egravetica Aplicada de la Universitat de Deusto va rebre
lrsquoencagraverrec drsquoelaborar el marc egravetic de lrsquoesmentat
model intentant oferir alguns elements que des
drsquouna aproximacioacute egravetica permetessin concretarshyne
tant lrsquoabast com el contingut Com diem aquest
text recull part drsquoaquella reflexioacute Lrsquoeix central de la
nostra aportacioacute se sosteacute en el reconeixement dels
serveis socials com un dret social que cal protegir i
un beacute puacuteblic que cal promoure
2 Totes les ponegravencies drsquoaquest proceacutes de reflexioacute han estat publicades a Etxaniz M [et al] (2009) Ponencias del proceso de reflexioacuten Hausnarketa prozesuaren txostenak Donostia shy San Sebastiaacuten Diputacioacuten Foral de Gipuzkoa 452 pagraveg
114 |
E
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 115
En la reflexioacute amb quegrave iniciem aquest treball
Sen crida lrsquoatencioacute sobre una exigegravencia inherent als
debats com el que aquiacute presentem laquoEn els pronunshy
ciaments sobre drets humans sempre hi ha la posshy
sibilitat del desacord i lrsquoexamen criacutetic eacutes part del que
pot anomenarshyse la disciplina dels drets humansraquo 3
Sotmetre la nostra proposta a aquesta disciplina de
lrsquoescrutini puacuteblic i iniciar una reflexioacute sobre el llindar
de rellevagravencia social dels serveis socials per valorar
si poden figurar de manera plausible com un dret
humagrave meacutes eacutes lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball
1 ls serveis socials un dret social que cal
protegir i un beacute puacuteblic que cal promoure
Els serveis socials soacuten un dret social que cal
protegir Pertanyen a aquest conjunt de drets anoshy
menats drets de prestacioacute que reconeixen el dret
de les persones a rebre una segraverie de beacutens recursos
i serveis per cobrir algunes necessitats bagravesiques
que permetin suplir la manca actual o potencial
que tenim (o podem tenir) drsquoelles
El beacute que protegeixen els serveis socials eacutes
la interaccioacute4 Entenem la interaccioacute com la capacishy
tat de relacioacute i ajust de la persona amb ella mateixa
amb les altres persones i amb lrsquoentorn Des drsquoashy
questa perspectiva els serveis socials poden ser
considerats com un sistema articulat de suport que
doacutena resposta a traveacutes drsquouna segraverie de prestacions
i serveis especiacutefics a les necessitats que al llarg de
les diferents etapes de la seva vida una persona pot
tenir com a consequumlegravencia de les limitacions o desshy
ajusts a quegrave pugui veurersquos sotmesa tant la seva aushy
tonomia privada (autorealitzacioacute personal) com
puacuteblica (integracioacute social) i que colmiddotloquen (o poden
colmiddotlocar) aquesta persona en una situacioacute de vulshy
3 Sen A (2010) Op cit pagraveg 402
nerabilitat fragilitat dependegravencia io exclusioacute
Els serveis socials es poden considerar alshy
guna cosa meacutes que recursos Es converteixen des
de la perspectiva que defensem en aquest treball
en condicions (materials) de possibilitat per a lrsquoexershy
cici de la llibertat El seu objectiu eacutes tractar de gashy
rantir la magravexima igualtat possible en oportunitats de
vida a totes les persones de manera especiacutefica a
les meacutes vulnerables perquegrave de fet aquestes oporshy
tunitats es converteixin en recursos de llibertat per
a les persones Recursos per al desenvolupament
raonable (i digne) drsquohoritzons de realitzacioacute personal
que permetin una interaccioacute relacional adequada en
la societat (participar en la vida puacuteblica com un
membre actiu) Els serveis socials soacuten per tant un
beacute puacuteblic Soacuten beacutens de justiacutecia que cal promoure
Per beacutens de justiacutecia entenem aquells que
componen el que avui anomenem una vida amb un
miacutenim de qualitat Beacutens bagravesics per a una vida digna
sense els quals estagrave en perill el benestar i la segushy
retat de les persones Lrsquoatencioacute i la proteccioacute social
de les situacions de vulnerabilitat fragilitat depenshy
degravencia o exclusioacute soacuten alguns drsquoaquests beacutens de jusshy
tiacutecia que qualsevol ciutadagrave pel fet de sershyho pot
exigir a la seva comunitat poliacutetica amb tot el dret
Perograve no sols aixograve tambeacute soacuten beacutens de justiacutecia que
tota persona pel fet de sershyho pot exigir a tot el
conjunt de la humanitat Les institucions puacutebliques
tenen la responsabilitat de garantir la prestacioacute drsquoashy
quests beacutens recursos o serveis beacute directament beacute
indirectament a traveacutes drsquoorganitzacions a les quals
fins i tot no sent formalment puacutebliques reconeixen
la iniciativa i capacitat per desenvolupar una funcioacute
social drsquointeregraves comuacute i srsquohi basen per exercir la seva
responsabilitat puacuteblica
4 Drsquoacord amb lrsquoaproximacioacute de Fernando Fantova en laquoSistemas puacuteblicos de servicios sociales Nuevos derechos nuevas respuestasraquo Cuaderno de Deshyrechos Humanos nuacutem 49 Bilbao Universidad de Deusto pagraveg 49
| 115
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 116
Sens dubte un dels reptes fonamentals a
quegrave srsquoenfronta la promocioacute puacuteblica dels serveis soshy
cials remet a la necessitat de fixar lrsquoabast del recoshy
neixement subjectiu i universal de tots els ciutadans
per accedirshyhi Una proposta poliacutetica de serveis soshy
cials hauragrave de delimitar i precisar les condicions de
ciutadania que es requereixen per accedir a aquesshy
tes prestacions i ajuts que srsquoofereixen des de la carshy
tera de serveis socials Hauragrave drsquoaplicar en uacuteltima
instagravencia el test de la inclusioacute Aquest test consisshy
teix precisament a veure quins soacuten els nivells de reshy
coneixement dels drets socials als seus membres
en igualtat de condicions No sols per concretar a
qui correspon aquest acceacutes sinoacute tambeacute per proposhy
sar mesures concretes respecte als qui en una soshy
cietat laquono passenraquo aquest test de la inclusioacute En
aquest sentit cal destacar la responsabilitat de lrsquoAdshy
ministracioacute puacuteblica per articular mesures en dues dishy
reccions
shy Una meacutes immediata i necessagraveriament conshy
juntural correspon a lrsquoAdministracioacute puacuteblica
determinar quegrave fer amb aquelles persones
no legalment ciutadanes de lrsquoEstat que per
aquesta circumstagravencia es queden fora del
sistema de proteccioacute social
shy Una altra de caragravecter meacutes estructural corshy
respon a lrsquoAdministracioacute puacuteblica articular meshy
sures amb vocacioacute de transformacioacute
orientades a superar els factors estructurals
responsables de lrsquoexclusioacute que permetin
anar fent extensible aquest dret de ciutadashy
nia a tots els membres de la societat que enshy
cara no en gaudeixen
La ciutadania ara per ara i drsquoacord amb la
seva evolucioacute aquests uacuteltims anys no sols eacutes una
quumlestioacute formal En les nostres societats eacutes com
ens recorda Javier de Lucas un tiacutetol de poder5 Parshy
lar llavors del que eacutes una ciutadania activa i inclushy
siva i quines condicions es requereix per a aixograve en
el marc concret dels serveis socials eacutes un debat inshy
eludible Lrsquoassoliment de la inclusioacute eacutes sense cap
dubte un egravexit social No obstant aixograve eacutes un assoshy
liment complex que va meacutes enllagrave de la combinacioacute
de mesures ocupacioacute + habitatge + educacioacute per
a la integracioacute en les nostres societats
Una ciutadania inclusiva eacutes la manifestacioacute
drsquouna ciutadania madura en un context poliacutetic i soshy
cial igualment madur En ell les poliacutetiques puacutebliques
no poden ser neutrals No hi ha vida puacuteblica neutral
per aixograve eacutes necessari reconegraveixer lrsquohoritzoacute de valors
que hi ha darrere drsquoaquestes poliacutetiques puacutebliques
Les poliacutetiques socials han de ser el reflex del comshy
promiacutes poliacutetic per la justiacutecia social per la llibertat i
la igualtat Tambeacute per la solidaritat com una virtut
social imprescindible En societats complexes i gloshy
bals multiculturals i heterogegravenies com les nostres
en les quals el fenomen de la globalitzacioacute i el de la
migracioacute soacuten una realitat que cal mirar de cara amb
altres foacutermules meacutes agravemplies i multilaterals eacutes neshy
cessari precisar molt beacute el concepte de ciutadania
inclusiva per garantir aquest dret a no ser exclograves
Caldragrave pensar en altres modalitats per a la ciutadashy
nia en les quals el vincle [gradual] davant de la llei
no sigui la nacionalitat sinoacute la residegravencia estable
Tambeacute caldragrave pensar en altres foacutermules de particishy
pacioacute poliacutetica i social meacutes enllagrave del reconeixement
del dret al sufragi i en altres foacutermules drsquoacceacutes a la
condicioacute de ciutadania en termes drsquoigualtat
El reconeixement dels serveis socials marca
la laquoliacutenia de dignitatraquo drsquouna societat Eacutes un reconeishy
5 De Lucas J (2002) laquoLa herida original de las poliacuteticas de inmigracioacuten A propoacutesito del lugar de los derechos humanos en las poliacuteticas de inmigracioacutenraquo Isegoriacutea 0 (26) 59shy84 lthttpisegoriarevistascsicesindexphpisegoriaarticleview571572gt [Consulta 28shy11shy2009]
116 |
L
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 117
xement al dret drsquoassistegravencia de proteccioacute de
compensacioacute de suport social drsquohospitalitat drsquoashy
companyament drsquoorientacioacute de vincle de particishy
pacioacute de promocioacute etcegravetera que srsquoha de garantir a
tota persona quan al llarg de la seva trajectograveria vital
teacute lloc un desajust entre la seva autonomia (privada
i puacuteblica) i la xarxa drsquoajuts i suports relacionals que
necessita per exercirshyla per laquoacoblarshyse efectivashy
mentraquo per desenvoluparshyse autogravenomament en tots
els seus entorns vitals Els serveis socials soacuten nograveduls
bagravesics de la xarxa de benestar drsquoun territori determishy
nat que des de la proximitat i la normalitzacioacute es
converteixen en una eina que permet reduir i superar
els riscs drsquoexclusioacute social a quegrave pot veurersquos abocada
qualsevol persona quan aquest desajust no teacute una
atencioacute i proteccioacute social adequades
2 a persona centralitat dels serveis socials
Els serveis socials existeixen es protegeishy
xen i es promouen per garantir la qualitat de vida
bagravesica de les persones Tot i aixiacute no han de ser
considerats com a respostes orientades uacutenicashy
ment a palmiddotliar o compensar les dificultats o les
manques drsquoalguns ciutadans per a la realitzacioacute de
les seves metes vitals Els serveis socials soacuten al
contrari una resposta a algunes necessitats esshy
peciacutefiques que al llarg de la vida podem tenir totes
les persones i que ategraves lrsquoabast de les esmentades
necessitats requereixen atencioacute i proteccioacute social
Per aixograve mateix es converteixen en una exigegravencia
de caragravecter social Aquestes necessitats soacuten neshy
cessitats socials soacuten necessitats que tenim (o
podem tenir) totes les persones i que formen part
del que ha de ser considerat drsquointeregraves comuacute en
una societat
Les quumlestions que soacuten drsquointeregraves comuacute6 en
una societat no soacuten les quumlestions resultants de lrsquoashy
gregacioacute dels interessos reals de tots i cada un dels
ciutadans Els interessos individuals dels membres
drsquouna societat no permeten una suma uacutenica perquegrave
soacuten interessos plurals i diferents Parlem drsquointeregraves
comuacute per referirshynos a allograve que en una societat meshy
reix (o hauria de meregraveixer) tant lrsquoatencioacute de tots els
ciutadans com de les institucions puacutebliques Lrsquointeregraves
comuacute remet a allograve que en una societat drsquouna mashy
nera o altra ens interpelmiddotla i importa a totes les pershy
sones perquegrave el que estagrave en joc precisament eacutes la
nostra dignitat comuna i les bases de la nostra conshy
dicioacute ciutadana encara que despreacutes el problema en
quumlestioacute el visqui nomeacutes un grup de persones per les
contingegravencies de la vida Lrsquoabandonament la desshy
proteccioacute la violegravencia la fugida de la llar la dominashy
cioacute lrsquoatur la malaltia la solitud soacuten fets radicals que
afecten totes les dimensions de la vida drsquouna pershy
sona i formen part drsquoaquesta laquocarteraraquo de quumlestions
de les quals la nostra societat srsquoha de fer cagraverrec a
traveacutes entre altres de les respostes que ofereixen
els serveis socials a aquestes quumlestions Els serveis
socials es constitueixen drsquoaquesta manera com una
xarxa de respostes que per mitjagrave dels seus recurshy
sos busquen recolzar integrar inserir i protegir les
persones les seves famiacutelies i el conjunt de la societat
quan es troben en una situacioacute de fragilitat depenshy
degravencia vulnerabilitat i exclusioacute
Per tant els processos deliberatius que ens
han de portar a consensuar quines soacuten les necesshy
sitats socials de les quals srsquohan de fer cagraverrec els
serveis socials srsquohaurien de fonamentar en aquests
tres pilars
shy El respecte a la dignitat de la persona i la
recerca del seu reconeixement pragravectic
6 Drsquoacord amb lrsquoaproximacioacute de Victoria Camps en Paradojas del Individualismo Barcelona Criacutetica 1999 pagraveg 133shy134
| 117
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 118
shy El desenvolupament social just
shy La prioritat de les necessitats de les pershy
sones que estan en una situacioacute (o en risc drsquoestarshy
ho) de vulnerabilitat fragilitat dependegravencia i
exclusioacute
21 El respecte a la dignitat de la persona i la recerca del seu reconeixement pragravectic
Els serveis socials estan vinculats al respecte
i a la promocioacute de la persona i els diferents espais
socials i comunitaris en els quals es desenvolupa
Lrsquointeregraves comuacute remet a la responsabilitat de crear
les condicions socials necessagraveries i possibles en la
nostra societat perquegrave cada persona totes les pershy
sones pugui viure i realitzarshyse drsquoacord amb la seva
condicioacute de subjecte i fi de dignitat En lrsquoagravembit dels
serveis socials aixograve implica que aquestes condishy
cions socials han de ser condicions humanitzadoshy
res El reconeixement pragravectic de la dignitat en
aquest cas comporta atendre i protegir la persona
quan al llarg de la seva trajectograveria vital es trobi en
una situacioacute de vulnerabilitat de fragilitat de depenshy
degravencia o drsquoexclusioacute atendre i protegir la infantesa
en situacions de desproteccioacute les dones viacutectimes
de la violegravencia de gegravenere les persones que estan
en situacioacute o en risc drsquoexclusioacute social les persones
dependents o discapacitades o aquelles que viuen
una crisi de parella o de famiacutelia les persones anciashy
nes quan estan malaltes etc
La necessitat drsquoatencioacute i proteccioacute drsquouna pershy
sona la proximitat dels suports materials i relacioshy
nals que necessita lrsquoadequacioacute a les seves
necessitats concretes la resposta integral coordishy
nada i continuada a les esmentades necessitats la
prevencioacute el suport a les seves xarxes familiars i coshy
munitagraveries el reconeixement social drsquoaquestes xarshy
xes de convivegravencia la coordinacioacute amb els recursos
locals la promocioacute de nous models de gestioacute social
etc soacuten algunes de les condicions bagravesiques de la
intervencioacute que humanitzen que dignifiquen el sushy
port que una persona necessita (o pot necessitar)
per a lrsquoexercici de la seva autonomia (privada i puacuteshy
blica) Soacuten condicions bagravesiques que contribueixen
al reforccedilament de les seves opcions vitals i de la
seva condicioacute ciutadana que enforteixen els seus
vincles relacionals i comunitaris Soacuten condicions bagraveshy
siques drsquohumanitat que permeten des de la proxishy
mitat reduir i superar alguns dels riscs de lrsquoexclusioacute
22 El desenvolupament social just
Els serveis socials soacuten beacutens socials que han
de ser socialment distribuiumlts drsquoacord amb una segraverie
de criteris que tinguin com a referegravencia precisament
el respecte i el reconeixement pragravectic de la dignitat
de la persona Un proceacutes deliberatiu encaminat a
establir els criteris de distribucioacute (i gaudi per tant)
drsquoaquests laquobeacutens socialsraquo ha de reconegraveixer en primer
lloc el principi drsquolaquouniversalitatraquo que hi ha darrere del
seu reconeixement com a dret I ha de matisar en
un segon moment com srsquoarticula a la pragravectica
aquest principi drsquolaquouniversalitatraquo amb el criteri
drsquolaquoequitatraquo Ambdoacutes criteris remeten al mateix prinshy
cipi drsquoigualtat de tracte
El primer el drsquouniversalitzacioacute es refereix a la
igualtat de tracte com a equiparacioacute Davant de sishy
tuacions o circumstagravencies diferents que es consishy
deren irrellevants per al reconeixement o exercici
dels drets el tractament de totes les persones dashy
vant de la llei tambeacute ha de ser igual Es fa una absshy
traccioacute de les diferegravencies per equiparar aixiacute les
persones Aquesta eacutes sens dubte la formulacioacute
meacutes bagravesica de no discriminacioacute que eacutes subjacent a
la igualtat formal En les constitucions democragravetishy
ques es consideren irrellevants aspectes com la
118 |
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 119
raccedila el sexe la religioacute lrsquoegravetnia i es diu que aquestes
diferegravencies no han de donar lloc a situacions de disshy
criminacioacute davant de la llei En el nostre cas aquest
criteri drsquoigualtat de tracte com a equiparacioacute signishy
fica reconegraveixer que cap persona no pot ser exclosa
per cap motiu de la cobertura del sistema puacuteblic de
serveis socials En positiu totes les persones indeshy
pendentment de la nostra situacioacute fins i tot de lrsquoeshy
conogravemica (tant si eacutes precagraveria com acomodada)
tenim dret a rebre cobertura del sistema puacuteblic de
serveis socials Totes les persones som iguals en el
dret als serveis socials
Aquest principi drsquouniversalitzacioacute ha de moshy
dularshyse amb el drsquoequitat que en aquest cas com
hem assenyalat remet a una igualtat de tracte dishy
ferenciadora A fi drsquoevitar que aquesta exigegravencia drsquoishy
gualtat es converteixi en un element arbitrari
uniforme i indiferenciat de persones i circumstagravenshy
cies concretes (i rellevants) es considera necessari
de vegades un tractament diferenciat en situacions
semblants La igualtat en els drets no pot consistir
uacutenicament en una igualtat de tracte absoluta i inshy
condicional i a la fi buida i fins i tot injusta En
aquest cas a traveacutes drsquoaquest principi de diferenshy
ciacioacute es persegueix tambeacute no discriminar tenint en
compte condicions estructurals de la realitat que
soacuten o poden ser generadores de desigualtats meacutes
grans Drsquoaquesta manera introduint el criteri drsquoeshy
quitat es reconeix el caragravecter dinagravemic que ha de
tenir la igualtat en la seva aplicacioacute pragravectica Aplicat
al camp dels serveis socials aquest criteri drsquoigualtat
de tracte com a diferenciacioacute se sosteacute en la idea
que aquesta igualtat en drets srsquoha de matisar amb
una resposta adaptada a cada persona als seus
recursos circumstagravencies capacitats etc de mashy
nera que gragravecies al seu caragravecter diferenciador no
exclogui ninguacute de la cobertura del sistema puacuteblic
de serveis socials
El dinamisme que obliga lrsquoequitat fa necesshy
sari haver drsquoharmonitzar un conjunt de mesures
protectores en uns casos i drsquoaccioacute positiva en alshy
tres per delimitar la cobertura del sistema puacuteblic
de serveis socials
shy Les mesures drsquoaccioacute protectora tenen per
objectiu protegir colmiddotlectius vulnerables en circumshy
stagravencies drsquoespecial fragilitat o dependegravencia persoshy
nes amb discapacitat infantesa etc soacuten alguns dels
colmiddotlectius en quegrave recau aquesta consideracioacute de
laquogrups que han de ser protegitsraquo Aquestes mesures
srsquohan drsquoarticular oportunament des drsquoun enfocament
de proteccioacute no paternalista que impedeixi de pershy
petuar una cultura de dependegravencia i dominacioacute fentshy
les compatibles amb el principi drsquoigualtat de tracte i
no discriminacioacute han de ser mesures facilitadores
de suports especials per al desenvolupament de les
activitats bagravesiques de la vida quotidiana drsquoaquestes
persones que permetin assolir un grau satisfactori
drsquoautonomia personal en la comunitat
shy Les mesures drsquoaccioacute positiva soacuten una segraverie
de mecanismes que utilitzen el criteri de diferenciashy
cioacute per afavorir persones la situacioacute de les quals eacutes
de clar desavantatge discriminacioacute vulnerabilitat o
fragilitat respecte als altres Lrsquoobjectiu drsquoaquestes
mesures drsquoaccioacute positiva consisteix a eliminar
aquesta situacioacute de discriminacioacute o desavantatge
i afavorir drsquoaquesta manera una igualtat drsquooportushy
nitats efectiva per a totes les persones a traveacutes de
la potenciacioacute de les seves capacitats Les mesures
drsquoaccioacute positives exigeixen quatre requisits
bull Motivacioacute que hi hagi una situacioacute real de
discriminacioacute o desavantatge injustificat
bull Proporcionalitat que hi hagi un equilibri
raonable entre la mesura adoptada i lrsquoobjecshy
tiu perseguit
bull Eficagravecia que les mesures tinguin una natushy
ralesa que condueixi de veritat a la igualacioacute
| 119
L
[
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 120
drsquooportunitats no a palmiddotliar la desigualtat
bull Transitorietat que la mesura desaparegui
una vegada aconseguit lrsquoobjectiu Les meshy
sures drsquoaccioacute positiva soacuten mesures amb un
caragravecter transitori
La modulacioacute del principi drsquouniversalitat i el
principi drsquoequitat no resulta fagravecil a lrsquohora de valorar
especialment en termes econogravemics el que les exshy
igegravencies drsquoequitat impliquen per a la garantia de la
universalitat (i per tant gratuiumltat) dels serveis soshy
cials El debat sobre el sistema de copagament
recollit en alguns textos normatius teacute a veure preshy
cisament amb les dificultats drsquoarticulacioacute drsquoambshy
doacutes principis a lrsquohora de definir el grau de
participacioacute directa de les persones usuagraveries en el
financcedilament dels serveis socials de responsabilitat
puacuteblica7
23 La prioritat de les necessitats de les persones que estan en una situacioacute (o en risc drsquoestarshyho) de vulnerabishylitat fragilitat dependegravencia i exclusioacute
Lrsquointeregraves comuacute remet no sols a la necessitat
de delinear els problemes dels quals una societat
srsquoha de fer cagraverrec sinoacute que remet tambeacute i princishy
palment a lrsquoobligacioacute de buscar el desenvolupashy
ment de la justiacutecia en la resposta que es doni a
aquests problemes mitjanccedilant lrsquoexercici de la soshy
lidaritat En lrsquoagravembit dels serveis socials aixograve signishy
fica el reconeixement de la seva condicioacute
preferencial en lrsquoagravembit de la intervencioacute social com
a resposta a les necessitats i drets de totes les
persones que es trobin en una situacioacute de vulneshy
rabilitat a ser atesos i protegits a rebre els suports
que ella o les seves xarxes familiars o comunitagraveries
necessitin
3 rsquoenfocament de les capacitats
davant lrsquoassistencialisme]
El reconeixement pragravectic de la dignitat de les
persones eacutes inseparable del reconeixement de les
seves capacitats i de les seves potencialitats Fins i
tot en situacioacute de vulnerabilitat fragilitat dependegravenshy
cia o exclusioacute eacutes necessari reconegraveixer totes les
persones en la seva capacitat i en les seves potenshy
cialitats independentment del grau o possibilitat
de realitzacioacute que tingui Un model de serveis soshy
cials ha de procurar allunyarshyse drsquouna visioacute assisshy
tencialista de la intervencioacute que pren com a
referegravencia la persona des de la seva manca o de
la seva privacioacute Fins i tot sent real aquesta manca
no srsquoha drsquoidentificar naturalment amb allograve que
aquesta persona laquoeacutesraquo No hi ha una persona en el
punt zero de la manca o de la privacioacute o de la fragilitat
o de la dependegravencia No entendreshyho aixiacute significa
perpetuar una relacioacute de dominacioacute i dependegravencia
entre qui pot i qui no pot qui teacute i qui no teacute qui eacutes
capaccedil i qui no teacute condicions per sershyho etc
Potenciar les capacitats comporta treballar
des del meacutes profund de lrsquohumagrave Implica no sols treshy
ballar amb les persones sinoacute tambeacute amb les seves
xarxes de convivegravencia familiars i comunitagraveries a fi
de rehabilitar i restaurar relats de vida vincles de pershy
tinenccedila agravembits de sentit activacioacute de recursos pershy
sonals i comunitaris confianccedila autoestima Els
serveis socials veacutenen marcats per una trajectograveria que
els reconeix com a prestadors de serveis des drsquoun
enfocament merament recursista i instrumental La
dimensioacute econogravemica drsquoaquestes prestacions eacutes una
quumlestioacute ineludible de gran penetracioacute poliacutetica i social
soacuten serveis que comporten una assignacioacute de recurshy
sos molt important I tanmateix cal reconegraveixer que
7 Una anagravelisi detallada sobre les diferents posicions que hi ha respecte a aquesta modalitat de copagament ha estat desenvolupada per Fantova F en op cit pagraveg 119shy122
120 |
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 121
fins i tot sent aixiacute lrsquoassignacioacute de recursos materials
eacutes el meacutes barat i fagravecil de garantir en un sistema puacuteblic
de serveis socials Forma part drsquoaquest tipus de
quumlestions que depenen de la deliberacioacute i fins i tot
de la negociacioacute quan hi ha posicions contragraveries Deshy
penen de consensos i de la voluntat poliacutetica i ciutashy
dana Encara que aixograve eacutes fonamental eacutes necessari
tambeacute promoure un enfocament dels serveis socials
que rescati el valor drsquoaquests beacutens relacionals a quegrave
ens hem referit i que no solen ser presents en lrsquoenshy
focament habitual de recursos administrats que sersquols
sol atorgar
Els serveis socials no han de ser vistos uacutenicashy
ment com a respostes materials orientades a palmiddotliar
totes les mancances o necessitats drsquoalgunes persoshy
nes Soacuten una resposta a algunes demandes i necesshy
sitats de totes les persones Necessitats i demandes
que no remeten uacutenicament a la seva satisfaccioacute insshy
trumental Els serveis socials soacuten una resposta
tambeacute a necessitats interpersonals comunicacioshy
nals demandes que remeten a mons de vida a sigshy
nificats personals molt significatius que reclamen
tambeacute la proximitat entre lrsquoatencioacute dels serveis soshy
cials i els entorns naturals familiars i comunitaris de
les persones Joaquiacuten Garciacutea Roca ho ilmiddotlustra de la
manera seguumlent laquoQuan un anciagrave demana un servei
a domicili o una persona sotmesa a un uacutes indegut
de la droga demana ajuda no sols demanen una
prestacioacute sinoacute que estan solmiddotlicitant una relacioacute inshy
terpersonal estan parlant de la seva debilitat de la
seva impotegravencia per ser autogravenoms de la seva proshy
testa amb qui els ha deixat a lrsquoestacada o simpleshy
ment busquen companyia per alleugerir la seva
situacioacute Al costat dels elements instrumentals que
poden satisfershyse a traveacutes drsquouna prestacioacute (una penshy
sioacute o una residegravencia terapegraveutica) apareixen els eleshy
ments expressius que estan vinculats a la identitat
a la biografia personal als mons vitalsraquo8 Des drsquoashy
questa perspectiva els serveis socials poden ser
considerats tambeacute atenent a lrsquoexercici de la solidashy
ritat en la justiacutecia com a beacutens que es prolonguen en
la perspectiva de la gratuiumltat Aquests mdashja se sapmdash
no es poden exigir perquegrave proporcionarshylos garanshy
tirshylos no constitueix un deure encara que siacute que pot
constituir un deure garantir el que soacuten condicions en
general necessagraveries perograve no suficients per a la seva
realitzacioacute
Les capacitats remeten a allograve que una pershy
sona eacutes capaccedil de fer i de ser Les capacitats no soacuten
recursos Soacuten el que una persona eacutes capaccedil de ser i
de fer amb aquests recursos Lrsquoenfocament de les
capacitats incideix en el fet que allograve nuclear eacutes que
la persona sigui capaccedil de convertir aquests recursos
(i oportunitats) en llibertat I tambeacute que la persona
sigui capaccedil de responsabilitzarshyse de les eleccions
que li ho possibiliten Es pregunta pel que una pershy
sona fa i pel que estagrave en condicions de poder fer i
donarshyne compte Les oportunitats adquireixen en
aquesta proposta un valor meacutes efectiu sobretot pershy
quegrave permeten allunyarshynos tambeacute drsquoaquest enfocashy
ment Apareixen com un element meacutes al servei del
que una persona estagrave en condicions de poder fer
per laquoposar en marxaraquo la seva vida drsquouna manera pleshy
nament humana
Aquest enfocament finalment defensa que hi
ha agraverees centrals del funcionament humagrave i que cal
establir una segraverie de laquocapacitats miacutenimes bagravesiques
i fonamentalsrdquo necessagraveries per al desenvolupament
ple de les persones i preguntar si les persones soacuten
capaces de posarshyles en accioacute o no Per a aixograve ldquouna
8 Garciacutea Roca J laquoMemorias silenciadas en la construccioacuten de los servicios socialesraquo Cuadernos de Trabajo Social nuacutem 19 2006 pagraveg 211
| 121
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 122
condicioacute necessagraveria de justiacutecia per a un ordenament
poliacutetic puacuteblic eacutes que ell mateix ofereixi als ciutadans
un cert nivell bagravesic de capacitat Si la gent es troba
sistemagraveticament per sota del nivell miacutenim en alguna
drsquoaquestes agraverees centrals aquest fet hauria de veushy
rersquos com una situacioacute injustaraquo9
No podem deixar de subratllar dos aspectes
drsquoaquest enfocament de les capacitats que resulten
problemagravetics i complexos en el moment de la seva
concrecioacute pragravectica Drsquouna banda eacutes difiacutecil prioritzar
les capacitats de les persones sense haver garantit
abans que les seves necessitats bagravesiques estan coshy
bertes Drsquoaquesta manera les necessitats avancen
una posicioacute a les capacitats en un potencial proceacutes
de promocioacute puacuteblica drsquounes davant les altres De lrsquoalshy
tra aquest enfocament exigeix que hi hagi un iacutendex
(una llista) que reconegui quines soacuten aquestes cashy
pacitats bagravesiques el desenvolupament de les quals
hauria de facilitar i garantir lrsquoEstat a tots els ciutadans
Respecte a la primera quumlestioacute es pot dir que
la distincioacute eacutes absolutament pertinent en societats i
en paiumlsos empobrits del sud i en contextos de poshy
bresa extrema on lrsquoatencioacute de les necessitats bagravesishy
ques eacutes efectivament una prioritat absoluta davant
la promocioacute de les capacitats (encara que no lrsquoexshy
clou) La satisfaccioacute de les necessitats bagravesiques imshy
plica un primer requisit ineludible Davant drsquoaquesta
realitat no ens queda sinoacute replegar les capacitats
per a un segon moment Ara beacute en societats com
les nostres les necessitats que soacuten considerades bagraveshy
siques per al desenvolupament drsquouna vida de qualishy
tat no es distingeixen substancialment de les
capacitats bagravesiques Per aixograve pensem que en el
nostre context la promocioacute de les capacitats es conshy
verteix en lrsquoenfocament nuclear que cal impulsar des
del pla poliacutetic i el que ha de servir de base per justishy
ficar un model de serveis socials
Lrsquoenfocament de les capacitats eacutes un enfoshy
cament robust que posa al centre la persona i reshy
coneix la necessitat de la seva gradual
responsabilitzacioacute i apoderament mitjanccedilant lrsquoashy
portacioacute dels suports i prestacions que necessita
per avanccedilar en aquest proceacutes Eacutes un enfocament
que vol evitar el perill de constituirshyse en una xarxa
de serveis protectora i eminentment assistencial
que genera ciutadans passius i que per a aixograve neshy
cessita connectar amb altres processos compleshy
mentaris a aquell que compensen els serveis
socials Eacutes un enfocament en definitiva que posa
al centre del seu model drsquointervencioacute les possibilishy
tats de la persona No les seves mancances sinoacute
les seves possibilitats i capacitats per assumir fins
on sigui humanament possible la seva progravepia vida i
la seva participacioacute en la comunitat Eacutes un enfocashy
ment que a meacutes posa el focus no sols en les pershy
sones sinoacute tambeacute en les condicions de possibilitat
que es requereix dels altres i de lrsquoentorn de les
seves xarxes de proximitat familiars i comunitagraveries
per progressar en aquest proceacutes de coresponsabishy
litzacioacute Per avanccedilar en definitiva en aquest proceacutes
de reconciliacioacute social a traveacutes drsquoaquesta porta
drsquoentrada universal que soacuten els serveis socials
Respecte a la segona quumlestioacute eacutes difiacutecil esshy
tablir un ordre de prioritats que reconegui quines
soacuten les capacitats el desenvolupament de les quals
hauria de facilitar i garantir lrsquoEstat a tots els ciutashy
dans El debat referent a aixograve eacutes ampli Srsquoafirma
que el dret als serveis socials ha de protegir i poshy
tenciar mitjanccedilant lrsquoatencioacute de les necessitats que
tenim (o podem tenir) totes les persones demanshy
122 |
9 Nussbaum M (2006) Las fronteras de la justicia Consideraciones sobre la exclusioacuten Barcelona Paidoacutes
4 D
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 123
dants drsquoaquests serveis les capacitats que soacuten vashy
luoses per al desenvolupament drsquouna vida digna
Colmiddotlectivament assumim la responsabilitat de proshy
tegir i potenciar aquestes capacitats El problema
comenccedila a lrsquohora de decidir no sols quines soacuten
aquestes capacitats sinoacute tambeacute quin eacutes lrsquoordre de
prioritat que hi ha entre elles Un model de serveis
socials srsquoha drsquoemparar en la memograveria de les lluites
pel reconeixement i en les demandes legiacutetimes que
hi ha darrere drsquoaquestes lluites per delimitar la carshy
tera dels beacutens de justiacutecia que teacute la responsabilitat
puacuteblica de protegir i potenciar
La capacitat de cuidarshyse un mateix la capashy
citat de viure fins al terme drsquouna vida humana drsquouna
durada normal la capacitat de poder mantenir una
bona salut incloentshyhi la salut reproductiva el dret a
rebre una alimentacioacute adequada i disposar drsquoun lloc
adequat per viure la capacitat de mourersquos lliurement
drsquoun lloc a lrsquoaltre La proteccioacute dels atacs (inclosos
els sexuals i de violegravencia domestica) la capacitat
drsquoactuar la capacitat de participar en lrsquoadopcioacute de
decisions la capacitat de participar en la vida drsquouna
comunitat la capacitat de comunicar la capacitat
de desenvolupar plenament la nostra afectivitat la
capacitat drsquointeractuar la capacitat de poder viure
amb i per als altres la capacitat de poder desenvoshy
lupar un projecte de vida i de buscar formes drsquoassoshy
ciacioacute humana el dret a buscar una feina etc soacuten
algunes de les capacitats que pertanyen a la llista de
les que cal protegir o potenciar sense la necessitat
drsquohaver de justificarshyles meacutes enllagrave del que en termes
de dignitat significa la seva manca o privacioacute
En qualsevol cas la conclusioacute meacutes significashy
tiva que es pot extreure en aquest moment eacutes que
lrsquoEstat srsquoha de comprometre en aquesta tasca de
concrecioacute de quines han de ser aquestes capacitats
bagravesiques que ha de protegir i promoure Lrsquoha drsquoinshy
corporar com a part de la seva progravepia responsabilitat
amb la societat No hi ha dubte que lrsquoEstat teacute alguna
cosa a dir sobre quines soacuten aquestes capacitats que
srsquohan de promoure i quins soacuten els nivells miacutenims drsquoashy
questes capacitats que ha de garantir Tambeacute eacutes cert
que lrsquoEstat no pot ni ha drsquoestar sol en aquesta tasca
Diguem que a aquesta tasca hi estem cridats tambeacute
tots els ciutadans com a part de la nostra responsashy
bilitat amb una societat en quegrave hem de participar Un
paper crucial en la defensa dels drets de la ciutadashy
nia i en el reconeixement de les capacitats que han
de ser protegides i promocionades des del marc
dels serveis socials drsquoun territori correspon tambeacute a
les xarxes socials a les entitats drsquoiniciativa i intervenshy
cioacute social en les quals lrsquoEstat srsquoha basat per a lrsquoexershy
cici de la seva responsabilitat puacuteblica amb relacioacute
en aquest cas als serveis socials
e la necessitat drsquoassistir
al repte de transformar
Un model de serveis socials eacutes cridat a artishy
cularshyse com un nogravedul meacutes de lrsquoarquitectura puacuteblica
social Tambeacute eacutes interpelmiddotlat a promoure de manera
proactiva la vinculacioacute de xarxes de ciutadania resshy
ponsables i compromeses amb la justiacutecia solidagraveria
la participacioacute dels agents socials i el suport i impuls
drsquoespais alliberats en les nostres societats per posar
en marxa processos de transformacioacute social
Fins que el model drsquoEstat de benestar no ha
comenccedilat a mostrar siacutemptomes drsquoevident crisi i deshy
bilitat no ha estat necessari apelmiddotlar a la dimensioacute
ciutadana drsquoun problema que crida no sols a la inshy
tervencioacute laquocompensatograveriaraquo de lrsquoEstat sinoacute tambeacute a
la responsabilitat i a la solidaritat de la ciutadania La
situacioacute actual ens ofereix un escenari confuacutes que
posa de manifest tambeacute les dificultats per canalitzar
les expressions de responsabilitat i de solidaritat que
els serveis socials necessiten de la ciutadania De
| 123
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 124
fet una de les limitacions meacutes grans per apelmiddotlar a la
solidaritat i a la responsabilitat ciutadana de persoshy
nes i organitzacions en les nostres societats estagrave en
el fet que hem abandonat aquesta solidaritat i
aquesta responsabilitat a les mans del que consideshy
rem que ha de ser un Estat providencial capaccedil de
compensar i reparar tots els desajusts i desigualtats
que el mateix sistema genera La promocioacute de la soshy
lidaritat ciacutevica necessita accions a escala macro i a
escala micro que permetin a la ciutadania identificar
com a laquopropiraquo aixograve que sembla que no teacute res a veure
amb cada un de nosaltres Es tracta de generar forshy
mes de cooperacioacute que ens permetin interrelacionar
laquodrsquouna altra maneraraquo (meacutes equitativament) lrsquoordre
econogravemic i lrsquoordre social I aquests han de ser moshy
dels de cooperacioacute social que reforcin la idea de vinshy
cle i deute social
La dinagravemica de la solidaritat com una exshy
igegravencia que compensa les limitacions de la justiacutecia
srsquoha drsquoalinear amb lrsquoassumpcioacute seriosa de les resshy
ponsabilitats que com a ciutadans i organitzacions
tenim per fer front a aquestes quumlestions drsquointeregraves
comuacute a les quals responen els serveis socials
Aquesta responsabilitat es desenvolupa no uacutenicashy
ment des de lrsquoassumpcioacute individual dels deures
sinoacute des de la que eacutes definida i organitzada de mashy
nera plural a traveacutes de les xarxes ciutadanes de coshy
operacioacute Per aixograve eacutes important que la preocupacioacute
per encoratjar des de lrsquoAdministracioacute puacuteblica valors
com la participacioacute la responsabilitat o la solidaritat
en la ciutadania srsquoinscriguin en un marc meacutes ampli
de sensibilitzacioacute i participacioacute social a traveacutes drsquoashy
questes xarxes ciutadanes que soacuten a prop de les
realitats drsquoexclusioacute o vulnerabilitat
Respecte a la necessitat de transformar cal
assenyalar que no eacutes una opcioacute sinoacute que eacutes una
obligacioacute per a tots aquells que drsquouna manera o
altra directament o indirectament tenen o comparshy
teixen la responsabilitat puacuteblica dels serveis socials
en un territori Lrsquoexigegravencia de transformar i de busshy
car nous models drsquointervencioacute social ha de ser al
centre mateix dels objectius estrategravegics drsquoun sisshy
tema puacuteblic de serveis socials per a un territori
Aquesta eacutes una quumlestioacute que remet a tot lrsquoabast del
sistema al que proposa de fer com proposa de fershy
ho i amb qui quegrave reconeix amb qui concerta etc
Transformar en el marc dels serveis socials implica
tambeacute recuperar i reconegraveixer lrsquoabast poliacutetic i transshy
formador de moltes experiegravencies socials que avui
als ulls drsquouna societat colonitzada per lrsquoeconomia
apareixen com a marcs drsquoexperimentacioacute social
molt fragmentaris i micro amb poca incidegravencia i
poder transformador
Transformar en el marc dels serveis socials
significa treballar meacutes enllagrave de lrsquoagravembit institucional
Significa reconegraveixer impulsar i donar suport a esshy
pais per a lrsquoalternativa en les nostres societats Reshy
conegraveixer i impulsar el treball drsquoinnovacioacute social que
des drsquoalgunes zones alliberades dels serveis soshy
cials es duu a terme per impulsar canvis concrets
en la forma de vida de les persones i que srsquoenfronshy
ten a la vulnerabilitat des drsquoun punt de vista meacutes
global i transformador que soacuten meacutes creatives i
tenen una sensibilitat meacutes gran per treballar des
drsquoaltres vectors de la intervencioacute social en la reshy
cerca de solucions
Sens dubte aixograve supera el marc drsquoactuacioacute
dels serveis socials perograve no supera el marc de la
seva responsabilitat puacuteblica ja que una de les poshy
tencialitats meacutes grans drsquoaquestes iniciatives consisshy
teix precisament en el fet que es converteixen en
espais que possibiliten la recuperacioacute de lrsquoespai puacuteshy
blic per part de la ciutadania Soacuten vehicles que posshy
sibiliten lrsquoexercici de la solidaritat ciacutevica que
promouen la participacioacute ciutadana que possibiliten
formes de convivegravencia noves i diferents etc
124 |
G
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 125
La complexitat de les vulnerabilitats socials
exigeix muacuteltiples vectors de transformacioacute no sols
els que veacutenen des de laquodaltraquo Implica tenir capacitat
per reconegraveixer els nous problemes de la diversitat
exigeix creativitat en la resposta a aquests probleshy
mes exigeix ser a prop de les experiegravencies comushy
nitagraveries incorporar variables que connectin amb
preocupacions reals i que ajudin a construir tambeacute
sentit colmiddotlectiu
| 125
i i i i i
i i f i i
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 126
Aquesta eacutes una de la vintena de comunicacions que van ser presentades a les taules sectorials del Simposi acceptada per a la seva publicacioacute
Govern de la v da ntervenc oacute soc al
lrsquoarrel b opoliacutet ca dels con l ctes egravet cs
per Anna Quintanas professora de Filosofia de la Universitat de Girona
Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes intenshy
tar mostrar la importagravencia que pot tenir desvelar
el rerefons biopoliacutetic dels problemes egravetics sorgits
en lrsquoagravembit de la intervencioacute social Massa sovint
srsquooblida que els conflictes de valors solen comshy
portar de manera meacutes o menys expliacutecita unes deshy
terminades relacions de poder Per ilmiddotlustrar la
connexioacute entre egravetica i poliacutetica entre conflictes de
valors i relacions de poder resulta especialment
uacutetil fer referegravencia a la genealogia dels conceptes
de bioegravetica i biopoliacutetica
El terme bioegravetica el devem a lrsquooncograveleg nordshy
americagrave V R Potter (1911shy2001) que lrsquoutilitzagrave per
primera vegada en el seu article laquoBioethics the
science of survivalraquo que va aparegraveixer el 1970 a la
revista Perspectives in Biology and Medicine tot i
que la divulgacioacute drsquoaquest neologisme no va arribar
fins al 1971 quan Potter va publicar la seva cegravelebre
obra Bioethics Bridge to the Future1 Pel que fa al
concepte de biopoliacutetica tot i existir anteriorment
va ser el pensador francegraves M Foucault (1926shy1984)
qui el va popularitzar2 a partir de la seva utilitzacioacute
en el darrer capiacutetol de La voluntat de saber (1976)
titulat laquoDret de mort i poder sobre la vidaraquo3
1 V R Potter laquoBioethics the science of survivalraquo A Perspectives in Biology and Medicine Nova York 1970 Bioethics Bridge to the Future Englewood Cliffs NJ PrenticeshyHall Pub 1971 2 Segons R Esposito lrsquoautor que va utilitzar primer el concepte de biopoliacutetica probablement va ser el suec R Kjellen en la seva obra LrsquoEstat com a forma de vida (1916) Sobre la genealogia drsquoaquest concepte cf R Esposito Biacuteos Biopoliacutetica y filosofiacutea Buenos Aires Amorrortu 2006 3 Cf M Foucault laquoDerecho de muerte y poder sobre la vidaraquo A Historia de la sexualidad I La voluntad de saber Madrid Siglo XXI 1989 p 161shy194 Amb relacioacute a la gegravenesi del concepte de biopoliacutetica cal tenir en compte tambeacute la lliccediloacute dictada per Foucault al Colmiddotlegi de Franccedila el 17 de marccedil de 1976 titulada laquoDel poder de sobirania al poder sobre la vidaraquo Cf M Foucault laquoDel poder de soberaniacutea al poder sobre la vidaraquo A Genealogiacutea del racismo De la guerra de las razas al racismo de Estado Madrid Ediciones de La Piqueta 1992 p 247shy273
126 |
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 127
Per tant tot sembla indicar que els anys seshy
tanta va aparegraveixer una nova preocupacioacute alhora
egravetica i poliacutetica al voltant del laquobiosraquo Ara beacute seria ershy
roni pensar que Potter es va interessar nomeacutes pel
vessant egravetic i Foucault per la seva banda pel vesshy
sant poliacutetic En primer lloc cal tenir present que el
significat del terme bioegravetica eacutes actualment molt difeshy
rent del que originagraveriament li atorgagrave Potter Sens
dubte la tendegravencia ha estat reduir la bioegravetica a lrsquoashy
nagravelisi de les problemagravetiques egravetiques derivades de
lrsquoassistegravencia i la recerca megravediques Perograve a meacutes a
meacutes aquesta reduccioacute tambeacute ha implicat sovint desshy
vincular els conflictes de valors apareguts en aquest
agravembit de les relacions de poder que hi solen anar
associades Es podria dir que la bioegravetica megravedica no
srsquoha caracteritzat per subratllar el rerefons biopoliacutetic
dels conflictes egravetics sinoacute que meacutes aviat srsquoha limitat
a la resolucioacute de casos concrets Els debats de bioshy
egravetica megravedica sobre temes com lrsquoeutanagravesia lrsquoengishy
nyeria genegravetica o el consentiment informat no solen
dedicar gaire atencioacute al context social poliacutetic i ecoshy
nogravemic en quegrave aquestes problemagravetiques es manifesshy
ten No obstant aixograve Potter va ser plenament
conscient del fet que amb relacioacute al laquobiosraquo egravetica i
poliacutetica no es poden desvincular
Com a doctor en bioquiacutemica i oncograveleg eacutes
cert que Potter es preocupagrave pels conflictes egravetics sorshy
gits en lrsquoassistegravencia i la recerca megravediques perograve va
concebre la bioegravetica en un sentit molt meacutes ampli
com es pot comprovar en el tiacutetol del seu article de
1970 on la defineix com a laquociegravencia de la supervivegravenshy
ciaraquo Potter va tenir plena consciegravencia de les contrashy
diccions inherents a la societat industrialitzada i
tecnocientiacutefica drsquouna banda disposa drsquoun nombre
creixent i diversificat de recursos i beacutens mentre que
de lrsquoaltra paradoxalment tant el moacuten humagrave com el
medi ambient es veuen amenaccedilats per dramagravetiques
problemagravetiques drsquoinjustiacutecia social explotacioacute econograveshy
mica i deteriorament progressiu de la naturalesa Va
ser precisament aquesta consciegravencia sobre lrsquoambishy
valegravencia dels efectes de la societat contemporagravenia
que va motivar Potter a pensar en la possibilitat de
crear un nou agravembit del saber que es caracteritzeacutes
per reunir sota un mateix espai reflexiu el coneixeshy
ment cientiacutefic i lrsquoagravembit de les humanitats i de la refleshy
xioacute filosogravefica
En contra de la influent tradicioacute de signe poshy
sitivista fets i valors segons Potter ja no havien de
seguir coexistint sense encavalcarshyse La bioegravetica
pel seu caragravecter multidisciplinari per la seva voluntat
de fusioacute entre el moacuten de la ciegravencia i el de les humashy
nitats havia de possibilitar la seva interconnexioacute
Nomeacutes si la ciegravencia era capaccedil drsquoesdevenir permeashy
ble al moacuten dels valors seria possible construir mdash
com indica el subtiacutetol de la seva obra de 1971mdash laquoun
pont cap al futurraquo Per a Potter la bioegravetica havia de
ser una disciplina que srsquoenfronteacutes al que ell va definir
com laquola crisi drsquoavuiraquo una crisi generalitzada de clar
caragravecter global i que afectaria tant lrsquoindividu com la
societat i el medi ambient En el primer capiacutetol de la
seva obra de 1971 afirmagrave que la bioegravetica eacutes essenshy
cial perquegrave laquola humanitat necessita urgentment una
nova saviesa que li proporcioni el coneixement de
com utilitzar el coneixement per a la supervivegravencia
de lrsquohome i la millora de la seva qualitat de vidaraquo
Lrsquohome contemporani creia Potter necessita adquishy
rir un nou tipus de saviesa que li permeti aprendre a
dominar el domini que ha adquirit sobre la vida en el
seu conjunt El coneixement humagrave ha assolit quotes
molt altes sens dubte perograve com agradava recordar
a Einstein laquoVivim en un segle de grans descobrishy
ments perograve de finalitats confusesraquo
Per a Potter la bioegravetica havia de ser una disshy
ciplina teoricopragravectica que ens ajudeacutes a buscar sorshy
tides o almenys mapes de ruta que ens servissin
de guia per transformar el destiacute conjunt de la humashy
| 127
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 128
nitat i del seu hagravebitat Cal tenir en compte que Potter
va compartir la tesi ja defensada per Aldo Leopold
als anys trenta que lrsquoespegravecie humana nomeacutes podria
sobreviure si tambeacute ho feia lrsquoecosistema del qual
forma part La bioegravetica segons Potter havia de tenir
com a objectiu uacuteltim influir en la direccioacute de les poliacuteshy
tiques puacutebliques per tal que aquestes es dediquesshy
sin a promoure realment laquoel beacute socialraquo
Potter pensava que era una gran insensatesa
seguir deixant el nostre destiacute i el del planeta en mans
de cientiacutefics tecnogravelegs i poliacutetics que ignoren aquest
tipus de saviesa bioegravetica i per aquest motiu va preshy
conitzar que la bioegravetica havia de contribuir a conforshy
mar una nova generacioacute drsquoerudits mdashdes de biogravelegs
botagravenics zoogravelegs metges i fiacutesics fins a homes de
lletresmdash perograve tambeacute un nou tipus de poliacutetic que fosshy
sin conscients de laquola fragravegil xarxa de la vidaraquo Potter
va admetre que la inspiracioacute per intentar impulsar
aquest tipus de saviesa bioegravetica la va trobar en una
proposta de lrsquoantropograveloga Margaret Mead mdashexpresshy
sada a laquoToward more vivid utopiasraquo (Science
1957)mdash segons la qual en tota universitat caldria
fundar laquocagravetedres sobre el futurraquo que servissin per inshy
culcar als seus estudiants el compromiacutes del moacuten
acadegravemic de la cultura i de lrsquoeducacioacute amb la consshy
truccioacute drsquouna societat meacutes justa i de base humashy
nista De fet a la Universitat de Wisconsin Potter
creagrave un comitegrave interdisciplinari sobre el futur de la
societat La idea era potenciar que els centres edushy
catius no fossin nomeacutes simples transmissors drsquoinforshy
macioacute sinoacute tambeacute de judicis de valor que
estimulessin en els seus estudiants un fort sentiment
de responsabilitat amb relacioacute al destiacute global de la
humanitat i del seu hagravebitat
Per tant resulta obvi que la intencioacute de Potter
va ser construir una bioegravetica entesa en sentit ampli
eacutes a dir una egravetica per a la vida que serviacutes de bruacuteixola
a les poliacutetiques puacutebliques La bioegravetica en el seu orishy
gen contenia per tant un clar compromiacutes alhora
egravetic i poliacutetic Potter amb el pas del temps es va adoshy
nar perfectament del canvi de rumb que estava exshy
perimentant la semagraventica drsquoaquest terme de la
primacia que anava adquirint al seu si la bioegravetica megraveshy
dica mentre quedaven en una posicioacute subalterna els
principis generals del seu ecologisme com tambeacute el
compromiacutes eticopoliacutetic amb el qual ell lrsquohavia assoshy
ciat Per aquest motiu en la seva darrera obra Gloshy
bal Bioethics (1988) declaragrave laquoHa arribat lrsquohora de
reconegraveixer que no podem seguir examinant les opshy
cions megravediques sense considerar la ciegravencia ecolograveshy
gica i els problemes meacutes importants de la societat a
una escala globalraquo4
Potter sabia perfectament que els problemes
egravetics concrets que sorgeixen quotidianament en la
pragravectica megravedica no soacuten res meacutes que el reflex drsquouna
societat que en liacutenies generals i no sols en el cas
de lrsquoart de curar estagrave desorientada davant del vast
poder que ha adquirit de manipulacioacute de la vida en
general i de la de lrsquoeacutesser humagrave en particular Per
aquest motiu va voler insistir en la necessitat drsquouna
bioegravetica global que no se circumscriviacutes a la resolushy
cioacute dels dilemes que van sorgint quotidianament en
lrsquoassistegravencia i la recerca megravediques La bioegravetica gloshy
bal srsquohavia de preocupar de manera general per
les problemagravetiques que afecten la vida en el seu
conjunt tant en el seu vessant egravetic com poliacutetic
Conseguumlentment Potter pensava que la bioegravetica
havia drsquoincloure una egravetica megravedica una egravetica social
una egravetica internacional una egravetica de la terra una
egravetica de la poblacioacute una egravetica del consum una
egravetica urbana eacutes a dir una egravetica per a la vida en geshy
neral una egravetica amb una clara vocacioacute poliacutetica que
128 |
4 V R Potter Global Bioethics Building on the Leopold Legacy East Lansing Michigan State University Press 1988 p 2
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 129
es proposeacutes transformar tant el moacuten humagrave com els
seus efectes sobre la naturalesa
Ara beacute des del nostre punt de vista resulta
clar per quegrave la bioegravetica ha tendit a reduirshyse a la bioshy
egravetica megravedica Si lrsquoobjectiu de la bioegravetica eacutes simpleshy
ment proposar mesures puntuals i aiumlllades per a la
resolucioacute de casos concrets que van apareixent en
lrsquoagravembit megravedic tot i poder assolir algunes millores
no comporta un quumlestionament del sistema social
cultural poliacutetic i econogravemic que eacutes el que marca la
deriva del moacuten global en quegrave vivim Amb aquesta
tergiversacioacute de la intencioacute originagraveria de Potter eacutes
com si srsquohagueacutes pretegraves que la bioegravetica serviacutes en
certa manera de rentat drsquoimatge de decoracioacute sushy
perficial negantshyse a acceptar el caragravecter subversiu
que contenia originagraveriament en tant que exigia un
replantejament general de la nostra manera drsquoenshy
tendre lrsquoeducacioacute el coneixement la societat lrsquoeacutesshy
ser humagrave i la naturalesa en el seu conjunt
Potter declaragrave que formava part del seu codi
bioegravetic personal lrsquoacceptacioacute del caragravecter inevitable
de determinats sofriments humans que es deriven
necessagraveriament de la nostra estructura drsquoeacutessers
vius i finits perograve que de cap manera podia admetre
passivament el sofriment que proveacute del comportashy
ment inhumagrave de lrsquohome envers lrsquohome Potter va
morir lrsquoany 2001 i en les seves darreres conferegravenshy
cies insistia en el fet que el tercer milmiddotlenni nomeacutes
podia arribar a ser o lrsquoera de la bioegravetica global o
lrsquoera de lrsquoanarquia Com es pot comprovar en la cishy
tacioacute seguumlent per a Potter el sistema educatiu i el
moacuten de la cultura drsquouna banda i el sistema poliacutetic
i econogravemic de lrsquoaltra serien els dos pilars fonamenshy
tals que determinarien si la humanitat finalment
seria o no capaccedil de traccedilar laquoun pont cap al futurraquo
laquoProbablement lrsquoobstacle meacutes serioacutes que impedeix
lrsquoevolucioacute drsquouna egravetica de la terra eacutes el fet que el nosshy
tre sistema educatiu i econogravemic meacutes que conduirshy
nos cap a una profunda consciegravencia de la terra ens
nrsquoallunyaraquo5 En bona part el compromiacutes egravetic i poliacutetic
de la bioegravetica potteriana provenia del mestratge
drsquoAldo Leopold que havia considerat que lrsquoegravetica de
la vida exigia una transformacioacute poliacutetica i econogravemica
de la societat laquoNo assolirem mai una harmonia
amb la terra si no aconseguim una absoluta justiacutecia
i llibertat per als eacutessers humansraquo6
Per tant si hagueacutessim restat fidels al significat
originari del terme bioegravetica el tiacutetol drsquoaquest Simposi
hauria pogut ser perfectament Bioegravetica Global i Egravetica
Aplicada als Serveis Socials amb la intencioacute drsquoindishy
car que els reptes egravetics que sorgeixen en lrsquoagravembit de
les intervencions socials nomeacutes soacuten un aspecte conshy
cret al si de les problemagravetiques eticopoliacutetiques que
caracteritzen la societat contemporagravenia No obstant
aixograve eacutes cert que Potter en la seva bioegravetica no va
aprofundir en lrsquoanagravelisi de les relacions de poder que
solen actuar en el rerefons dels conflictes bioegravetics
Eacutes per aquest motiu que ara voldriacuteem destacar la imshy
portagravencia del concepte foucaultiagrave de biopoliacutetica Seshy
gons Foucault la biopoliacutetica ens permet comprendre
que en la societat contemporagravenia la forma drsquoexershy
cici del poder que predomina eacutes aquella que laquofa enshy
trar la vida i els seus mecanismes en el domini dels
cagravelculs expliacutecits i converteix el podershysaber en un
agent de transformacioacute de la vida humanaraquo7
La biopoliacutetica en lrsquoobra foucaultiana estagrave
estretament lligada a lrsquoemergegravencia del liberalisme
En lrsquoAntic Regravegim el poder del sobiragrave es distingia pel
5 V R Potter Global Bioethics Building on the Leopold Legacy East Lansing Michigan State University Press 1988 p 13 6 Aldo Leopold A Sand County Almanac New York Oxford University Press 1949 7 Cf M Foucault Historia de la sexualidad I La voluntad de saber Madrid Siglo XXI 1989 p 173
| 129
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 130
fet de poder disposar del dret de laquofer morir o deishy biopoliacutetic que a partir del segle XVIII van emergir
xar viureraquo els seus suacutebdits mentre que paralmiddotlelashy les poliacutetiques socials que van possibilitar les espeshy
ment a lrsquoaparicioacute del liberalisme va anar sorgint cialitzacions actuals en serveis socials sociosanitashy
tota una nova tecnologia del poder meacutes caracteshy ris i educatius creant no sols un determinat tipus de
ritzada pel fet de laquofer viure o deixar morirraquo A partir saber i tot un nou conjunt de professionals sinoacute
del segle XVIII ja no es tractaria tant drsquoeliminar o tambeacute un nou tipus de ciutadagrave mdashdes de lrsquoalumne
mutilar la vida mdashcom en el cas de la pragravectica del sotmegraves a lrsquoeducacioacute obligatograveria fins a lrsquousuari de la
suplici definidora de lrsquoAntic Regravegimmdash8 sinoacute meacutes salut passant per tots els grups que necessiten acshy
aviat de gestionarshyla administrarshyla i governarshyla cedir a les diferents tipologies de serveis socialsmdash
exhaustivament fins als seus detalls meacutes nimis o La tesi de Foucault eacutes que el conjunt de discursos
aparentment insignificants Des del moment en institucions i pragravectiques que conformen lrsquoagravembit geshy
quegrave tant els individus en particular com la poblacioacute negraveric de la intervencioacute social a part de respondre a
en general soacuten apreciats com a forccedila de treball la una nova sensibilitat sobre els drets i necessitats de
seva vida ja no es pot malbaratar alegrement sinoacute la ciutadania tambeacute forma part drsquounes noves tecshy
que cal trobar les formes que permetin extreurersquon nologies del poder de signe liberal que des del lishy
el magravexim benefici sense arribar a extenuarshyla Lrsquoeshy beralisme clagravessic fins al neoliberalisme tenen com a
closioacute a partir del segle XVIII de lrsquoestadiacutestica i de magravexima comuna la intencioacute de laquogovernar menys per
la demografia com tambeacute de la salut puacuteblica srsquoha governar millorraquo Les anagravelisis foucaultianes sobre la
de relacionar amb lrsquoaparicioacute drsquoaquesta nova poliacuteshy biopoliacutetica i la governabilitat liberal9 ens ajuden a fixar
tica sobre la vida interessada per tot tipus drsquoestishy la nostra atencioacute sobre la segona part drsquoaquesta coshy
macions previsions i cagravelculs sobre els fenogravemens neguda sentegravencia En tota forma de liberalisme es
vitals mdashiacutendexs de natalitat mortalitat morbiditat tracta de governar menys de desconfiar de la intershy
migracions etcmdash i tambeacute per totes les institushy vencioacute de lrsquoEstat en la vida dels individus de la soshy
cions i formes de saber que tenen com a objectiu cietat civil i del mercat perograve no hauriacuteem drsquooblidar
gestionar o potenciar la vida dels ciutadans Drsquoashy que lrsquoobjectiu drsquoaquesta aparent disminucioacute del goshy
questa manera la biopoliacutetica mdashen connivegravencia vern poliacutetic eacutes aconseguir laquogovernar millorraquo Eacutes a dir
amb el poder disciplinarimdash hauria donat lloc tant el liberalisme no preteacuten deixar de governar sinoacute
a la creacioacute de nous agravembits de saber per exemple aconseguir foacutermules que permetin un govern meacutes
el de les ciegravencies humanes com de nous objecshy efectiu fins i tot quan hi ha menys intervencioacute dishy
tius de vigilagravencia i de control recta dels aparells de lrsquoEstat
Per a lrsquoanagravelisi dels conflictes egravetics que apashy Foucault afirmagrave que li interessava el liberashy
reixen en lrsquoagravembit de la intervencioacute social el concepte lisme no com a ideologia o teoria poliacutetica sinoacute com
foucaultiagrave de biopoliacutetica pot resultar drsquouna gran utishy a forma de laquogovernraquo com a laquoart de governarraquo enshy
litat en bona part perquegrave eacutes a lrsquointerior del dispositiu tenent laquogovernraquo com una accioacute sobre altres acshy
8 Sobre el pas de la pragravectica del suplici al poder disciplinari cf M Foucault Vigilar y castigar El nacimiento de la prisioacuten Madrid Siglo XXI 1998 9 Sobre els conceptes de govern i governabilitat cf M Foucault Seguridad territorio y poblacioacuten Curso del Colegio de Francia 1977shy1978 Madrid Akal 2008
130 |
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 131
cions eacutes a dir com una determinada manera de
conduccioacute de conductes En el liberalisme amb la
seva magravexima de laquogovernar menys per governar mishy
llorraquo no hi hauria una disminucioacute de les relacions
del poder sinoacute una transformacioacute de les seves forshy
mes drsquoexercici Si en el liberalisme del que es tracta
eacutes de laquogovernar menysraquo eacutes perquegrave al seu si el
poder es basa i es recolza precisament en la llibershy
tat i en lrsquoautonomia dels ciutadans Allograve caracteriacutestic
de la governabilitat liberal seria que per al seu exshy
ercici pressuposa i alhora incentiva la llibertat drsquoallograve
que preteacuten governar En aquesta forma de govern
segons Foucault el poder nomeacutes es pot exercir des
drsquoella i a partir drsquoella En les anomenades democragraveshy
cies liberals en les quals la sobirania ha estat deleshy
gada als ciutadans les tegravecniques de govern no
poden anulmiddotlar la iniciativa dels governats perograve siacute
que poden posar en funcionament dispositius que
permetin utilitzarshyla a favor seu Si el liberalisme ha
aconseguit limitar fins a cert punt la intervencioacute dishy
recta de lrsquoEstat sense per aixograve renunciar a govershy
nar eacutes perquegrave srsquohan ideat foacutermules de conduccioacute
de conductes a distagravencia10
Pensem per exemple en les poliacutetiques de
natalitat que es poden adoptar en una societat com
la nostra Si lrsquoobjectiu eacutes incrementarshyla no srsquoaproshy
varagrave una llei que obligui els ciutadans a tenir un
nombre determinat de fills ategraves que aquesta iniciashy
tiva aniria en contra de la seva llibertat i de la seva
potestat de decidir sobre la seva descendegravencia
sinoacute que partint precisament de la premissa que
els ciutadans soacuten individus actius que poden optar
entre diferents possibilitats srsquointentaragrave incidir en la
seva capacitat drsquoeleccioacute per exemple a traveacutes de
mesures per compatibilitzar lrsquohorari laboral amb la
10 Eacutes el que lrsquoanglofoucaultiagrave N Rose anomena formes drsquoaccioacute a distagravencia i
vida familiar creant meacutes escoles bressol puacutebliques
oferint incentius fiscals o ajudes econogravemiques per
a les famiacutelies nombroses
Cal tenir en compte que per a Foucault el
laquogovernraquo entegraves com a forma de conduccioacute de conshy
ductes no es refereix nomeacutes a la conduccioacute de conshy
ductes que uns individus o grups poden intentar dur
a terme sobre uns altres (tegravecniques heteroformatishy
ves) sinoacute tambeacute a la conduccioacute de conductes a la
qual srsquoautosotmet el mateix individu (tegravecniques aushy
toformatives) Foucault va destacar que en el libeshy
ralisme i especialment en el neoliberalisme les
laquotecnologies del joraquo o laquotegravecniques autoformativesraquo mdash
les que utilitzen els mateixos individus per automoshy
delarshyse com a subjectes de comportament
moralmdash esdevenen absolutament fonamentals Per
a Foucault per tant no hi ha una distagravencia absoluta
entre tegravecniques de govern i tecnologies del jo entre
lrsquoexercici del poder i el desenvolupament de la llibershy
tat La poliacutetica i lrsquoegravetica per tant no srsquohaurien de conshy
siderar com dos agravembits exteriors ja que les
pragravectiques de poder estan iacutentimament vinculades a
les tecnologies del jo ategraves que segons Foucault el
poder no solament srsquoexerceix a partir de la subjecshy
cioacute sinoacute tambeacute a partir de la subjectivacioacute eacutes a dir
a partir de la capacitat que tenim drsquoautoconstruirshy
nos com a subjectes En aquest sentit cal destacar
les interessants investigacions de lrsquoanglofoucaultiagrave
N Rose sobre les laquotecnologies psishyraquo que despreacutes
de la seva emergegravencia a mitjan segle XIX no han
parat drsquoestendrersquos per tot el teixit social mdashdes del
moacuten laboral lrsquoatencioacute a la infagravencia la sexualitat la
famiacutelia la salut fins al sistema penitenciari o lrsquoedushy
catiumdash a traveacutes drsquouna variada multiplicitat de formes
mdashcampanyes educatives o de conscienciacioacute soshy
tambeacute utilitzant la terminologia de B Latour formes de translacioacute del nivell micro al nivell macro (poliacutetiques globals tant en lrsquoagravembit nacional com internacional) Cf N Rose The Politics of Life Itself Biomedicine Power and Subjectivity in the Twenty First Century Princeton University Press 2007
| 131
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 132
cial documentals premsa revistes o publicitat Inshy
ternet o les teragravepies psicologravegiques tradicionals
Lrsquoanaliacutetica del poder de Foucault ens permet
adonarshynos que actualment les relacions de
poder associades als conflictes egravetics que es proshy
dueixen en lrsquoagravembit de la intervencioacute social no solen
caracteritzarshyse per un esquema fortament vertical
i jeragraverquic En part eacutes aixiacute perquegrave obres com la Hisshy
tograveria de la follia (1964) i el Vigilar i castigar (1975)
van contribuir a generar dures criacutetiques als serveis
socials educatius o sociosanitaris basats en moshy
dels paternalistes i autoritaris Perograve lrsquouacuteltim Foucault
el que a partir del 1976 posa en funcionament conshy
ceptes com els de biopoliacutetica i governabilitat ens
estimula a comprendre que el que predomina en
el neoliberalisme eacutes meacutes aviat el model del que N
Rose inspirantshyse en les anagravelisis foucaultianes ha
anomenat el jo empresarial o lrsquoempresari drsquoun mashy
teix11 En la governabilitat liberal avanccedilada del que
es tractaria eacutes de convertir el ciutadagrave dependent i
necessitat del laquowelfarismeraquo en un individu actiu i
autoresponsable capaccedil de regular ell mateix els
riscos vitals i de treure el magravexim profit de les seves
progravepies capacitats La societat ja no eacutes vista tant
com una font de necessitats que cal cobrir (feina
habitatge salut educacioacute etc) com un potencial
drsquoenergies per suscitar Aixiacute lrsquoempresa afirma
Rose ha esdevingut el model de racionalitat per
estructurar la progravepia vida Aquest laquoethos empresashy
rialraquo converteix el ciutadagrave en un laquoempresari drsquoell
mateixraquo que posa en funcionament una mena de
laquocura suiraquo basada no en paragravemetres de lrsquoantiguishy
tat sinoacute en valors del liberalisme avanccedilat Aixiacute per
exemple dins aquest paradigma un individu que
estagrave a lrsquoatur no hauria de rebre un subsidi estatal
que reduiacutes la seva llibertat convertintshylo en un
eacutesser dependent sinoacute que nomeacutes hauria de rebre
prestacions condicionades al fet de ser capaccedil de
responsabilitzarshyse de la seva progravepia situacioacute apreshy
nent a veurersquos ell mateix no com alguacute que no treshy
balla sinoacute com un ciutadagrave que durant un cert
temps estaragrave treballant i invertint en ell mateix fins
a aconseguir augmentar el seu nivell de competitishy
vitat dins el moacuten laboral rebent cursos de recishy
clatge i teragravepies per millorar lrsquoautoestima aprenent
a dissenyar un curriacuteculum o a sotmetrersquos a una enshy
trevista laboral o a cuidar la progravepia imatge
Aquest ethos empresarial va acompanyat de
la creacioacute artificial de mercats ja que el laquociutadagrave soshy
cialraquo del laquowelfarismeraquo ha de ser substituiumlt pel model
del ciutadagrave clientconsumidor de serveis que sap
com recoacuterrer al mercat per satisfer les seves necesshy
sitats Institucions com la universitat lrsquohospital les
agegravencies que ofereixen atencioacute a la infagravencia o a la
tercera edat o les diverses agegravencies puacutebliques
poden privatitzarshyse o no perograve el meacutes important eacutes
que han de ser dinamitzades han drsquoentrar dins la
logravegica competitiva del mercat descentralitzantshyse i
adquirint autonomia financera i de gestioacute recorrent
per exemple al regravegim tan en voga de les acreditashy
cions i les auditories Per exemple en els manuals
per a lrsquoacreditacioacute de les titulacions universitagraveries
dictaminats per lrsquoAQU es parla obertament de
laquoclientsraquo per fer referegravencia als estudiants
Finalment en tercer lloc segons Rose
srsquoestagrave potenciant tota una nova manera de prudenshy
cialisme que a diferegravencia del que es va desenvolushy
par durant el segle XVIII ja no afecta nomeacutes les
classes meacutes desfavorides sinoacute que ha estegraves el seu
agravembit drsquoinfluegravencia a tot el conjunt de la poblacioacute
Aquest nou laquojo empresarialraquo ha drsquoadoptar conducshy
tes de cagravelcul previsioacute i prudegravencia en la gestioacute de la
11Cf N Rose Inventing our Selves Cambridge Cambridge University Press 1998 p 154shy158
132 |
G
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 133
seva progravepia existegravencia ha de ser autodisciplinat ha
de tenir cura de la seva salut preocuparshyse per la
seva seguretat i la de la seva famiacutelia pels riscos
propis del moacuten laboral escollint entre tots els sershy
veis que li proporciona el mercat amb relacioacute a fons
de pensioacute plans drsquoestalvi assegurances de vida
sistemes de vigilagravencia privada assegurances megraveshy
diques dietes exercici fiacutesic teragravepies etc12
Evidentment tot lrsquoagravembit de la intervencioacute soshy
cial estagrave clarament influenciat per aquestes noves
maneres drsquoexercir el poder que generen un tipus
de conflictes egravetics que ja no soacuten exactament els
mateixos que havien predominat fins als anys seishy
xantashysetanta abans que es comencessin a mateshy
rialitzar les primeres formes de govern neoliberal13
12 Sobre aquestes tres caracteriacutestiques principals que defineixen la governabilitat neoliberal (lrsquoethos empresarial la creacioacute artificial de nous mercats i el nou prudencialisme) cf F Vaacutezquez laquoEmpresarios de nosotros mismos Biopoliacutetica mercado y soberaniacutea en la gubernamentalidad neoliberalraquo A J Ugarte (comp) La administracioacuten de la vida Estudios biopoliacuteticos Barcelona Anthropos 2005 p 73shy103 13 Tot i que les primeres teoritzacions neoliberals ja es poden trobar els anys cinquanta va ser a partir de la crisi de la degravecada dels setanta quan aquesta nova forma de governabilitat comenccedilagrave a quumlestionar seriosament la viabilitat de lrsquoEstat del benestar fundat despreacutes de la Segona Guerra Mundial i les seves tesis es van materialitzar en les administracions de M Thatcher i R Reagan que arribaren al poder respectivament el 1979 i el 1980
| 133
134137Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 134
ABSTRACT
G Ethics social services and citizenship by Adela Cortina Orts
In the Symposiumrsquos keynote lecture Adela
Cortina Orts full university professor of Ethics and
Political Philosophy at the University of Valencia
cites Kant in defense of the need for social work
to preserve peoplersquos dignity first and foremost to
treat them ldquoas an end in and of themselvesrdquo to
empower them avoid taking advantage of them
and prevent them from falling into a culture of deshy
pendency which would not provide any solutions
in the long run She believes we must conceive of
social service work as a series of cooperative acshy
tivities in which social partners have the same
goal This will make sense of the activities and give
them social legitimacy Adela Cortina maintains
that social work ldquomust make the invisible visiblerdquo
and that that requires special sensitivity from proshy
fessionals whose vocation and use of activities
based on strong values of solidarity and humanity
keep bureaucracy at bay Such work requires
competence and a good heart a sense of justice
as well as prudence and the creativity to discover
new paths
G The concept and justification of paternalism by Macario Alemany
Macario Alemany a lecturer in the Philoshy
sophy of Law at the University of Alicante preshy
sents a twoshypart defense of the existence of a
justified paternalism subject to certain conditions
In the first part he deals with the concept of patershy
nalism and relates it to the theory of power the
clearest cases of paternalism are an exercise in
power while the doubtful ones ndash for example the
influence on another person ndash can be found at the
limits of power Those who hold power over others
must be responsible if paternalism is to be justishy
fied In the second part Alemany proposes three
conditions under which paternalistic interference
can be ethically justified (1) the measure is approshy
priate and necessary because it prevents the pershy
son it is directed at from getting hurt and there is
no better alternative (2) any possible risks and dashy
mages might be the result of the affected personrsquos
incapacity and (3) it can be rationally assumed
that the affected person would give his or her conshy
sent to the measure if he or she wasnrsquot in this sishy
tuation of basic incapacity
In response to that presentation Joan Manel del Pozo lecturer in Philosophy at the University of Girona identifies degrees of difference between paternalism and abandonment and opts for ldquorespectful carerdquo Social worker Amadeu Mora bases his comments on the belief that paternalism in social welfare
relationships is perverse and that paternalism is generally negative
134 |
134137Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 135
G The future of democratic societies A theory of intergenerational justice by Daniel Innerarity
Daniel Innerarity lecturer in Philosophy at vingrdquo against those that will come afterwards or the
the University of Zaragoza raises a crucial issue appropriation of time by those who live in the preshy
knowing whether our democracies are able to preshy sent This leads to the need for intergenerational etshy
dict and anticipate the future with legitimacy and hics for an ldquoethics of the futurerdquo in which
responsibility To support his ideas he divides his responsibility lies not only with the contemporary or
presentation into three parts In the first one he contiguous generations but also with those from
identifies the tyranny of the present or the new form the distant future Finally he describes future polishy
of temporal colonialism that keeps people from cies that must combine the uncertainty of times to
thinking about the future In the second part he anashy come with our responsibility towards them
lyzes what he considers to be a ldquocoalition of the lishy
In his response to the presentation social educator Araceli Laacutezaro identifies persistent shortshyterm distraction as one of the social service problems of contemporary society And social worker Manel Barbero claims more time to practice and live the profession in a more holistic and comprehensive way
G The ethics of social organizations by Agravengel Castintildeeira
Agravengel Castintildeeira the director of the Departshy studies the dialectic between convictions and conshy
ment of Social Sciences at ESADE (University sequences he asks if ethical processes must occur
Ramon Llull in Barcelona) makes a twoshypart preshy from top to bottom or if they can be dialogal he exshy
sentation In the first he takes a look at the ethics of plores the dialectic between formulated and applied
social organizations by asking eleven questions that ethics and the one between formulated and perceishy
help determine how to approach the issue He beshy ved ethics he looks at the ethical commitments of
lieves we cannot approach ethics from a negative the members of organizations he explores the diashy
perspective ndash in which ethics are used to criticize lectic between universalistic and contextual views of
others he asks whether ethics have an adhesive values and the one between legality and legitimacy
function in organizations or are an inherent part of In the second part he looks at the ethical responsishy
them he explores the dialectic between approaching bility of social organizations and asks it should be
ethics from a static or dynamic perspective he wonshy dealt with Finally he proposes instruments for inshy
ders if ethics are of individuals or of organizations he depth work on the ethics of social organizations
In response to that presentation the president of Justiacutecia i Pau (Justice and Peace) Arcadi Oliveres emphasizes that a good social organization must be full of good people And the president of the La Fageda
cooperative Cristoacutebal Coloacuten maintains that in a relativistic society like ours in which ldquoeverything is OKrdquo a discussion of the ethics of social organizations should lead us to question our personal ethics and ask
what underlies our own decisions
| 135
134137Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 136
G The limits of professional secrets by Carles Cruz
In the Symposiumrsquos closing lecture Carles
Cruz judge and voting member of the Consell Geshy
neral del Poder Judicial (General Council of Judicial
Power) presents the issue of professional secrets
as a focus of ethical conflicts and claims that doubt
about the issue grows as the social services netshy
work becomes more extensive and demanding He
maintains that the right to professional secrets is inshy
adequately legislated in Spain even though it is reshy
cognized in the Constitution as a basic right it is
not developed and regulated by law He argues for
an indispensable need for regulation so that proshy
fessionals may know ndash and legislators can say ndash
under which conditions professional secrets must
be kept which professions have the right to them
and in which way and with what exceptions should
they be applied He analyzes specific cases within
social services and concludes that the appropriate
regulation of professional secrets must still be disshy
cussed and debated so that professionals know
when to keep quiet and when not to
An ethical reading of the social services G and their relevance to a model of social intervention by Cristina de la Cruz
This article offers an ethical reading of social
services through a human rights perspective The
welfare these services protect and the social releshy
vance they have are examined It analyzes both the
conditions and the causes that we should think
about when we consider whether or not they a right
of citizenship to be demanded like any other It also
defends the idea that social services are a social right
to be protected and a public good to be promoted
The social services belong to the group of rights cashy
lled ldquolending rightsrdquo that establish peoplersquos right to
receive goods resources and services to meet some
basic needs that would overcome the current or poshy
tential lack of them Based on these considerations
the main objective of this work is to submit our proshy
posal for public scrutiny and discuss the social releshy
vance threshold of social services that would allow
us to determine whether they could be plausibly reshy
cognized as a human right
136 |
134137Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 137
Government of life and social intervention G the biopolitical roots of ethical conflicts by Anna Quintanas
In this presentation Anna Quintanas lecturer
in Philosophy at the University of Girona discusses
a frequently overlooked subject the biopolitical
background of ethical problems Value conflicts are
often closely related to power relationships especiashy
lly in fields like social intervention where the connecshy
tion between ethics and politics is much more
apparent To illustrate the relationship between ethishy
cal problems and power she analyzes first of all the
genealogy of ldquobioethicalrdquo and ldquobiopoliticalrdquo concepts
She then presents M Foucaultrsquos thesis according to
which the origin of the current specializations in soshy
cial healthcare and educational services can be
found in biopolitical measures introduced in the 18th
century According to Foucault the discourses insshy
titutions and practices of social intervention respond
to a new sensitivity about citizensrsquo rights and needs
but they are also part of new power technologies witshy
hin liberal societies Finally the changes this type of
power holding has undergone in neoliberal societies
is described
| 137
138141Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 138
RESUMEN
G Eacutetica servicios sociales y ciudadaniacutea Por Adela Cortina Orts
En la conferencia inaugural del Simposio la
catedraacutetica de Eacutetica y Filosofiacutea Poliacutetica de la Unishy
versidad de Valencia Adela Cortina Orts expone
―citando a Kant― la necesidad de que el trabajo
social preserve la dignidad de las personas por
encima de todo y las trate ldquocomo un fin en siacute
mismordquo y las empodere para evitar instrumentalishy
zarlas y caer en el asistencialismo que no aporta
soluciones a largo plazo Remarca que hace falta
concebir el trabajo desde los servicios sociales
como una actividad cooperativa en la cual los dishy
ferentes agentes sociales tienen una misma meta
que les da sentido y legitimidad social Adela Corshy
tina sostiene que el trabajo social ldquotiene que hacer
visible al invisiblerdquo y que eso requiere una sensibishy
lidad especial de los profesionales que tienen que
tener vocacioacuten y se tienen que alejar del espiacuteritu
burocraacutetico ya que su actividad se basa en valoshy
res profundos de solidaridad y humanidad Se
trata de un trabajo que exige tener competencia
ademaacutes de buen corazoacuten sentido de la justicia y
de la prudencia y creatividad para encontrar cashy
minos nuevos
G El concepto y la justificacioacuten del paternalismo Por Macario Alemany
En esta ponencia el profesor de Filosofiacutea
del Derecho de la Universidad de Alicante Macashy
rio Alemany defiende que hay un paternalismo
justificado que tiene que seguir determinadas conshy
diciones y ordena su exposicioacuten en dos partes En
la primera aborda el concepto de paternalismo y
propone relacionarlo con la teoriacutea del poder porshy
que los casos maacutes claros de paternalismo son un
ejercicio de poder y los dudosos ―por ejemplo
la influencia sobre otra persona― se situacutean en los
liacutemites del poder A aquel que ejerce el poder
sobre los otros se le tienen que pedir responsabishy
lidades lo cual lleva a la necesidad de justificar el
paternalismo En la segunda parte Alemany proshy
pone tres condiciones que se tendriacutean que cumplir
para poder afirmar que una interferencia paternashy
lista estaacute eacuteticamente justificada (1) la medida es
idoacutenea y necesaria en el sentido que evita que la
persona a la cual va dirigida se haga dantildeo y no
hay una manera alternativa mejor (2) estos posishy
bles riesgos o dantildeos se pueden producir porque
la persona afectada se encuentra en una situacioacuten
de incapacidad baacutesica y (3) se puede presumir rashy
cionalmente que la persona afectada dariacutea su
consentimiento a la medida si no estuviera en esta
situacioacuten de incapacidad baacutesica
En la reacuteplica a su exposicioacuten el profesor de Filosofiacutea de la Universidad de Girona Joan Manel del Pozo defiende que entre el paternalismo y el abandono hay grados y apuesta por ldquoel cuidado respetuosordquo Por su parte el trabajador social Amadeu Mora parte de la base que el paternalismo es perverso aplicado
a las relaciones de ayuda social y argumenta la parte peyorativa del paternalismo
138 |
138141Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 139
G El futuro de las sociedades democraacuteticas Una teoriacutea de la justicia intergeneracional Por Daniel Innerarity
El profesor de Filosofiacutea de la Universidad de del tiempo por aquellos que viven el presente lo
Zaragoza Daniel Innerarity considera que hay una cual le lleva a plantear la necesidad de una eacutetica inshy
cuestioacuten decisiva saber si nuestras democracias tergeneracional de una ldquoeacutetica del futurordquo que conshy
son capaces de prever el futuro y anticiparse a eacutel sidere que la responsabilidad no es soacutelo con los
con criterios de legitimidad y responsabilidad Con contemporaacuteneos o con las generaciones contishy
este objetivo divide su exposicioacuten en tres partes en guas sino tambieacuten con las del futuro lejano Finalshy
la primera constata la tiraniacutea del presente esta mente Innerarity sentildeala algunas de las
nueva forma de colonialismo temporal que hace caracteriacutesticas de una poliacutetica del futuro de una poshy
que nadie se ocupe del futuro En la segunda anashy liacutetica que tiene que combinar la incertidumbre del
liza lo que considera una ldquocoalicioacuten de los vivosrdquo en tiempo que estaacute por venir con la responsabilidad
contra de los que vendraacuten despueacutes la apropiacioacuten que tenemos con el futuro
En la reacuteplica a su exposicioacuten la educadora social Araceli Laacutezaro remarca la distraccioacuten insistente
en el corto plazo como uno de los problemas de los servicios sociales en la ldquosociedad del presenterdquo A
su vez el trabajador social Manel Barbero reclama el tiempo que hace falta para ejercer de manera iacutenshytegra la profesioacuten y el tiempo para vivirla
G La eacutetica de las organizaciones sociales Por Agravengel Castintildeeira
En esta ponencia el director del Departashy organizaciones la dialeacutectica entre convicciones y
mento de Ciencias Sociales de ESADE (Universidad consecuencias si el proceso eacutetico tiene que ser de
Ramon Llull de Barcelona) Agravengel Castintildeeira hace arriba abajo o dialogal la dialeacutectica entre las eacuteticas
una exposicioacuten en dos partes la primera es una vishy formuladas y las aplicadas entre la eacutetica formulada
sioacuten de la eacutetica de las organizaciones sociales desde y la percibida el compromiso eacutetico de los miembros
once cuestiones previas que determinan la manera de la organizacioacuten la dialeacutectica entre la visioacuten unishy
de abordarla Asiacute considera que no puede haber versalista de los valores y la contextualista y entre la
una aproximacioacuten a la eacutetica desde una visioacuten uacutenicashy legalidad y la legitimidad La segunda parte trata
mente negativa ―en la que la eacutetica se usa como un sobre coacutemo se puede abordar la responsabilidad
arma arrojadiza que sirve para criticar― se pregunta eacutetica de las organizaciones sociales La exposicioacuten
si la eacutetica es una funcioacuten adherente o un hecho inshy finaliza enumerando los instrumentos de que disposhy
herente a las organizaciones la dialeacutectica entre una nemos para trabajar a fondo la eacutetica en las organishy
aproximacioacuten a la eacutetica desde una visioacuten estaacutetica o zaciones sociales
dinaacutemica si es una eacutetica de los individuos o de las
En la reacuteplica a su exposicioacuten el presidente de Justiacutecia i Pau Arcadi Oliveres pone el acento en el hecho de que una organizacioacuten social que sea buena tiene que estar llena de buenas personas Por su
parte el presidente de la cooperativa La Fageda Cristoacutebal Coloacuten sostiene que en una sociedad relativista
como la actual en la que ldquotodo valerdquo hablar de eacutetica de las organizaciones sociales lleva a preguntarse
sobre la eacutetica personal y sobre queacute sustenta las propias decisiones
| 139
138141Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 140
G Los liacutemites del secreto profesional Por Carles Cruz
En la conferencia de clausura del Simposio
el magistrado y vocal del Consejo General del
Poder Judicial Carles Cruz constata que la cuesshy
tioacuten del secreto profesional es un foco de conflictos
eacuteticos que genera dudas crecientes a medida que
la red de servicios sociales es maacutes extensa y exshy
igente Sostiene que el derecho al secreto profesioshy
nal estaacute mal resuelto en el ordenamiento juriacutedico
espantildeol porque aunque es reconocido en la
Constitucioacuten como un derecho fundamental no
estaacute regulado en una ley que lo desarrolle Argushy
menta que la necesidad de este desarrollo normashy
tivo es imprescindible a fin de que los profesionales
puedan saber ―y el legislador pueda decir― en
queacute condiciones se tiene que preservar el secreto
profesional queacute profesiones tienen derecho a disshy
frutar de eacutel de queacute manera y con queacute excepciones
lo tienen que aplicar Analiza ejemplos concretos en
la resolucioacuten de casos que se dan en los servicios
sociales para concluir que hay que continuar proshy
piciando el debate y la reflexioacuten sobre la convenienshy
cia de regular el secreto profesional porque un
profesional tiene que saber cuaacutendo puede callar y
cuaacutendo no tiene que callar
Una lectura eacutetica sobre los servicios G sociales y su alcance para un modelo de intervencioacuten social
Por Cristina de la Cruz
En esta comunicacioacuten la profesora de Eacutetica
de la Universidad de Deusto Cristina de la Cruz
ofrece una lectura eacutetica sobre los servicios sociales
desde el enfoque de los derechos humanos Se preshy
gunta por el bien que estos protegen y por la releshy
vancia social que dicho bien tiene Analiza tanto las
condiciones como las razones que deberiacuteamos
tener en cuenta para considerarlos como algo que
cabe ser exigido como un derecho de ciudadaniacutea
Y defiende la idea de que los servicios sociales son
un derecho que hay que proteger y un bien puacuteblico
que hay que promover Los servicios sociales perteshy
necen a ese conjunto de derechos llamados derecshy
hos de prestacioacuten que reconocen el derecho de las
personas a recibir una serie de bienes recursos y
servicios para cubrir algunas necesidades baacutesicas
que permitan suplir la carencia actual o potencial
que tenemos (o podemos tener) de ellas A partir de
estas consideraciones el principal objetivo del trashy
bajo es someter nuestra propuesta al escrutinio puacuteshy
blico e iniciar una reflexioacuten sobre el umbral de
relevancia social de los servicios sociales que pershy
mita valorar si estos pueden ser reconocidos de mashy
nera plausible como un derecho humano
140 |
138141Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 141
Gobierno de la vida e intervencioacuten social la G raiacutez biopoliacutetica de los conflictos eacuteticos Por Anna Quintanas
En esta comunicacioacuten la profesora de Filoshy
sofiacutea de la Universidad de Girona Anna Quintanas
reflexiona sobre un tema a menudo olvidado el trasshy
fondo biopoliacutetic de los problemas eacuteticos Los conshy
flictos de valores suelen estar iacutentimamente
relacionados con unas determinadas relaciones de
poder y eso es asiacute especialmente en aacutembitos como
el de la intervencioacuten social en el cual resultan mucho
maacutes evidentes las interconexiones entre la eacutetica y la
poliacutetica Con el fin de ilustrar las relaciones entre los
problemas eacuteticos y el ejercicio del poder analiza en
primer lugar la genealogiacutea de los conceptos de bioshy
eacutetica y biopoliacutetica Y en segundo lugar describe la
tesis de Michel Foucault seguacuten la cual la geacutenesis de
las especializaciones actuales en servicios sociales
sociosanitarios y educativos se tendriacutea que buscar
en el dispositivo biopoliacutetico que se puso en funcioshy
namiento a partir del siglo XVIII Seguacuten Foucault el
conjunto de discursos instituciones y praacutecticas que
configuran el mundo de la intervencioacuten social aparte
de responder a una nueva sensibilidad sobre los deshy
rechos y las necesidades de la ciudadaniacutea tambieacuten
forma parte de unas nuevas tecnologiacuteas del poder
propias de los sistemas liberales Finalmente intenta
describir tambieacuten las transformaciones que ha sushy
frido esta forma de ejercicio del poder en las socieshy
dades neoliberales
| 141
e
e
e e
142143Maquetaciacircn 1 060510 1554 Paacutegina 142
IacuteNDEX DrsquoAUTORS
Ad la Cortina Orts Catedragravetica drsquoEgravetica i Filosofia Poliacutetica de la Universitat de Valegravencia Becagraveria del Deutscher Akademishy
scher Austauschdienst i de lrsquoAlexander von HumboldtshyStiftung Directora de la Fundacioacute Eacutetnor(Fundacioacute
per a lrsquoEgravetica dels Negocis i de les Organitzacions) membre del Comitegrave Egravetic de lrsquoHospital Cliacutenic de la Unishyversitat de Valegravencia directora del curs de postgrau Educacioacute en Valors Ha reflexionat sobre lrsquoegravetica en lrsquoagravemshybit de la dona la guerra lrsquoecologia la genegravetica i la intervencioacute social Teacute una extensa obra publicada els
darrers tiacutetols de la qual soacuten Pobreza y libertad Erradicar la pobreza desde el enfoque de Amartya (2009) Las fronteras de la persona El valor de los animales la dignidad de los humanos (2009) i Eacutetica de la Razoacuten
cordial Premi Internacional drsquoAssaig Jovellanos 2007
Macario Al many Garciacutea Professor de Filosofia del Dret de la Universitat drsquoAlacant Doctor en Filosofia del Dret per la Univershy
sitat drsquoAlacant amb la tesi Sobre el concepte i justificacioacute del paternalisme amb mencioacute honoriacutefica de docshytor europeu Ha gaudit drsquouna beca de recerca del Ministeri de Ciegravencia i Tecnologia en el Programa de
formacioacute del personal investigador durant els anys 1998 a 2002 Premi Extraordinari de Llicenciatura de
Dret Premi Extraordinari de Doctorat Magravester en Teoria del Dret amb la magravexima qualificacioacute summa cum
laude a lrsquoAcadeacutemie Europeacuteenne de Theacuteorie du Droit (Brusselmiddotles curs 1999shy2000) coordinador cientiacutefic
del Portal DOXA de Filosofia del Dret on ha publicat nombrosos treballs Eacutes autor entre altres obres drsquoEl paternalismo juriacutedico (2006) i Paternalism and Bhioethics (2007)
Dani l Inn rarity Catedragravetic de Filosofia Social i Poliacutetica a la Universitat de Saragossa Antic becari de la Fundacioacute
Alexander von Humboldt Els seus uacuteltims llibres soacuten Eacutetica de la hospitalidad (2001) La transformacioacuten de
la poliacutetica (2002) (III Premi drsquoAssaig Miguel de Unamuno i Premi Nacional de Literatura en la modalitat drsquoassaig 2003) La sociedad invisible (2004) (XXI Premi Espasa drsquoAssaig) El nuevo espacio puacuteblico (2008) i El futuro y sus enemigos (2009) Ha rebut tambeacute el Premi drsquoHumanitats Cultura Art i Ciegravencies Socials
de la Societat drsquoEstudis BascosEusko Ikaskuntza el 2008 Eacutes colmiddotlaborador als diaris El Paiacutes i El Correo
Diario Basco i la revista Claves para la Razoacuten Praacutectica Membre de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies i Arts amb
seu a Salzburg
142 |
ge e e e
e e
e
e
142143Maquetaciacircn 1 060510 1554 Paacutegina 143
Agraven l Castintilde ira F rnaacutend z Doctor en Filosofia i Ciegravencies de lrsquoEducacioacute per la Universitat de Barcelona i diplomat en Alta Direccioacute
drsquoEmpreses per ESADE Coordina lrsquoEquip Acadegravemic de la Cagravetedra de Lideratges i Governanccedila Democragraveshytica i eacutes director i professor del Departament de Ciegravencies Socials drsquoESADE Ha publicat Societat civil i Estat del Benestar (2002) Agravembits de la postmodernitat (2002) Ens fan o ens fem La transmissioacute de valors avui (2004) Plurinacionalitat i Estat (2006) Catalunya reptes egravetics (2006) Immigracioacute en estats plurinacionals el cas de Catalunya (2007) entre altres obres Ha estat premiat amb el Serra i Moret drsquoassaig el 2003 i amb el Ramon Trias Fargas drsquoassaig el 2001 entre altres premis
Carl s Cruz Moraton s Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i postgrau en Dret Civil Catalagrave per la Universitat
Oberta de Catalunya eacutes magistrat del Consell General del Poder Judicial Va dirigir lrsquoObservatori drsquoEgravetica
Aplicada a la Intervencioacute Social de la Fundacioacute Arnau drsquoEscala i va impulsar la Comissioacute de Seguiment dels Protocols de Violegravencia Domegravestica i Gegravenere contra maltractaments infantils contra la mutilacioacute genital femenina i els maltractaments a les persones grans de les comarques gironines Ha estat director i docent de cursos de mategraveria processal civil i violegravencia de gegravenere al Centre drsquoEstudis Juriacutedics de la Generalitat de
Catalunya i al postgrau de Violegravencia de Gegravenere de la Universitat Ramon Llull
Cristina d la Cruz Ayuso Doctora en Filosofia en lrsquoactualitat eacutes professora drsquoEgravetica a la Universitat de Deusto Membre de la
Comissioacute de lrsquoAula drsquoEgravetica de la Universitat coordina i forma part de lrsquoequip de recerca Egravetica Aplicada Dishyrectora del programa de doctorat en Estudis Internacionals i Interculturals ha estat professora visitant en
diverses universitats drsquoEuropa i Amegraverica Llatina i assessora en diverses iniciatives socials en quumlestions reshylacionades amb lrsquoegravetica organitzacional Entre les seves publicacions destaquen Banca eacutetica y ciudadaniacutea
(2008) Berdintasuna bazterkeria eta hiritartasuna (Igualtat exclusioacute i ciutadania) (2008) i La responsabilidad
social de la Universidad (2009)
Anna Quintanas F ixas Doctora en Filosofia actualment eacutes professora de Filosofia de la Universitat de Girona La seva tesi
doctoral Salut i poder en la gegravenesi de lrsquohome contemporani versa sobre les relacions entre el saber i el poder en lrsquoagravembit de la salut puacuteblica i sobre la influegravencia dels discursos i les pragravectiques megravediques en la
construccioacute del model de laquolrsquohome saludableraquo Ha publicat i participat en congressos de caragravecter nacional i internacional sobre temes drsquoantropologia filosogravefica M Foucault i el pensament contemporani bioegravetica i biopoliacutetica la nova subjectivitat poliacutetica i la globalitzacioacute Eacutes membre del Comitegrave drsquoEgravetica Assistencial de
lrsquoHospital Universitari Dr Josep Trueta de Girona
| 143
0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 4
colmiddotleccioacute MATERIALS DrsquoEgraveTICA APLICADA A LA INTERVENCIOacute SOCIAL 1
edita FUNDACIOacute CAMPUS ARNAU DrsquoESCALA Parc Cientiacutefic de la Universitat de Girona Edifici Jaume Casademont porta B despatx 9 Pic de Peguera 15 (la Creueta) 17003 Girona tel 972 10 42 15 wwweticacampusarneuorg
copy del text els respectius autors copy disseny Ramon Vilageliu ramonscriptagmailcom Coordinacioacute i edicioacute del textos a cagraverrec de Vicenccedil Relats De la traduccioacute i revisioacute dels textos Servei de Llenguumles Modernes de la UdG Impressioacute Cabot Impressioacute
ISBN Dipogravesit legal
Aquesta edicioacute ha estat possible gragravecies a
G
ls reptesegravetics de la intervencioacutesocial
Simposi drsquo tica plicada a la
ntervencioacute Social
0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 5
E
observatori drsquoegravetica aplicada a la intervencioacute social
C A M P U S A R N A U
D rsquo E S C A L A Innovacioacute i Recerca
Social i Sociosanitagraveria
I Egrave A
I colmiddotleccioacute MATERIALS DrsquoEgraveTICA APLICADA A LA INTERVENCIOacute SOCIAL 1
resentacioacute
arlament inaugural
onferegravencia inaugural
onegravencies amb aportacions
onferegravencia de clausura
omunicacions
bstract
esuacutemenes
utors
0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 7
sumari
P Francesc Xavier Pereda Gaacutemez 8
P Carme Capdevila10
C
Egravetica serveis socials i ciutadania drsquoAdela Cortina Orts14
P El concepte i la justificacioacute del paternalisme de Macario Alemany 28
Comentaris a la ponegravencia de Joan M del Pozo58
Comentaris a la ponegravencia drsquoAmadeu Mora62
El futur de les societats democragravetiques Una teoria de la justiacutecia intergeneracional de Daniel Innerarity 68
Comentaris a la ponegravencia drsquoAraceli Laacutezaro 80
Comentaris a la ponegravencia de Manel Barbero 83
Egravetica de les organitzacions socials drsquoAgravengel Castintildeeira 88
Comentaris a la ponegravencia drsquoArcadi Oliveres96
Comentaris a la ponegravencia de Cristoacutebal Coloacuten 99
C Els liacutemits del secret professional de Carles Cruz Moratones 106
C Una lectura egravetica sobre els serveis socials i el seu abast per a un model drsquointervencioacute social de Cristina de la Cruz 114
Govern de la vida i intervencioacute social lrsquoarrel biopoliacutetica dels conflictes egravetics de Anna Quintanas 126
A 134
R 138
A 142
t oacute
0809Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 8
Presen aci per Francesc Xavier Pereda Gaacutemez director de lrsquoObservatori drsquoEgravetica Aplicada a la Intervencioacute Social
Les noves poliacutetiques socials estan plenes de possibilitats per garantir els drets
fonamentals i promoure el benestar de les persones especialment de les meacutes
desfavorides o fragravegils Perograve si no es va amb compte de vegades lrsquoaplicacioacute drsquoashyquestes poliacutetiques i la tasca dels treballadors socials poden comportar una vulshyneracioacute de drets Cal tenir cura per exemple de la intimitat i vetllar per fixar liacutemits a la intromissioacute en la vida de les persones o fins i tot en el control de secshytors determinats de poblacioacute
8 |
0809Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 9
Lrsquoaugment de les poliacutetiques socials juntashy valors I el Simposi va ser una ocasioacute apropiada
ment amb lrsquoaprofundiment democragravetic lrsquoadvenishy per avanccedilar en la deteccioacute de les problemagravetiques
ment de societats cada vegada meacutes plurals i egravetiques o amb un component egravetic presents en
lrsquoincrement de la sensibilitat respecte dels drets lrsquoagravembit de la intervencioacute social que no soacuten pas
humans situa els professionals i usuaris dels sershy resolubles des de la perspectiva del saber tegravecnic
veis socials sociosanitaris i educatius davant de ni des de la pragravectica de les competegravencies o hashy
problemagravetiques egravetiques que no sempre tenen bilitats professionals tot i que aquest sigui el
respostes pautades i consensuades context en quegrave es plantegen
Copsar aquestes problemagravetiques reflexioshy Aquests reptes egravetics soacuten a vegades de
narshyhi i trobar respostes que respectin i fomentin caire personal i drsquoaltres de caire colmiddotlectiu i es
els drets de les persones va ser lrsquoobjectiu central presenten a la persona responsable de la intershy
del Primer Simposi drsquoEgravetica Aplicada a la Intervenshy vencioacute social en qualsevol agravembit drsquoactuacioacute El
cioacute Social celebrat els dies 28 i 29 de maig de professional teacute un conflicte egravetic quan confronta
2009 a Girona convocat per lrsquoObservatori drsquoEgraveshy els seus valors o els seus punts de referegravencia
tica Aplicada a la Intervencioacute Social de la Funshy amb una realitat sorprenent que lrsquointerroga i dashy
dacioacute Campus Arnau drsquoEscala vant de la qual no sap exactament com posicioshy
LrsquoObservatori fa temps que promou grups narshyse com analitzarshyla i com resoldreshyla
de recerca i de debat cursos de formacioacute i inishy Perograve de vegades el component egravetic es
ciatives drsquoassessorament a entitats per tal que planteja colmiddotlectivament en el sector professional
lrsquoegravetica sigui present en lrsquoagravembit de la intervencioacute en el qual treballem en el grup meacutes proper al
social com ho estagrave per exemple en el moacuten sashy professional quan discutim o intentem aproximar
nitari a traveacutes de la bioegravetica I en aquesta mashy opinions sobre els referents egravetics amb quegrave hem
teixa liacutenia vam convocar aquest primer Simposi drsquoactuar En aquests casos tambeacute ens trobem
que va aplegar professionals de diferents sectors davant de determinades situacions conflictives
i paiumlsos per detectar els principals reptes i proshy des de la perspectiva dels valors
blemagravetiques egravetiques presents en la intervencioacute Lrsquoobjectiu del Simposi va ser ambicioacutes i les
social i les solucions que srsquohi apunten per copshy reflexions resultants que podreu llegir en aquesshy
sar i descriure un panorama en el qual simposis tes planes mdashen forma de ponegravencies debats o
posteriors hauran drsquoaprofundir conclusions dels tallers temagraveticsmdash soacuten ben estishy
Des de lrsquoObservatori estem satisfets drsquohashy mulants
ver acollit aquest primer Simposi i dels seus reshy Gaudim drsquoun material drsquoenorme valor per
sultats Eacutes important poder fer paregraventesis que continuar la nostra tasca en la qual esperem
permetin apartarshyse del brogit de la feina diagraveria estar acompanyats per tots els lectors drsquoaquest
reflexionar i intercanviar opinions experiegravencies i llibre
| 9
r nt n u ur
1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 10
Pa lame i a g al
per Carme Capdevila Honorable consellera drsquoAccioacute Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya
Eacutes un plaer ser a Girona per inaugurar el Primer Simposi drsquoEgravetica Aplicada a la
Intervencioacute Social Vull felicitar la iniciativa drsquoorganitzar aquest Simposi que eacutes
el primer que se celebra a Catalunya i Girona teacute lrsquohonor drsquoacollirshylo Les comarques de Girona estan fent una aposta molt important pels serveis soshycials i lrsquoacte drsquoavui nrsquoeacutes una bona prova Perograve no sols per aixograve felicito lrsquoObsershyvatori drsquoEgravetica Aplicada a la Intervencioacute Social i la Fundacioacute Campus Arnau
drsquoEscala Els felicito tambeacute perquegrave en aquesta egravepoca de canvis eacutes bo que els
serveis socials vagin acompanyats drsquoaquesta reflexioacute serena molt important per construir aquests serveis per a les persones meacutes properes perograve sobretot construirshylos des del respecte a la dignitat humana
10 |
1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 11
Debatre sobre egravetica en lrsquoagravembit dels serveis
socials eacutes preguntarshynos com treballem Eacutes preshy
guntarshynos quines soacuten les pragravectiques que ens
acompanyen en el nostre tarannagrave diari Treballem
amb persones en situacioacute de desavantatge soshy
cial i aixograve ens porta sovint a fer front a situacions
molt delicades Davant drsquoaquestes situacions
sempre ens hem de preguntar quins soacuten els liacuteshy
mits de la nostra professioacute
Vivim en societats cada vegada meacutes plushy
rals Per sort els drets socials estan avanccedilant de
manera ferma i aixograve fa que apareguin noves sishy
tuacions davant les quals els professionals del
treball social han de saber reaccionar per exemshy
ple com cal actuar davant el xoc cultural que
comporta lrsquoarribada de moltes persones drsquoaltres
paiumlsos Parlo de persones que poden tenir una
concepcioacute diferent a la nostra pel que fa al tracte
igualitari entre homes i dones
Perograve sersquons plantegen molts altres interroshy
gants Com hem drsquoencarar aspectes de la intishy
mitat de les persones amb discapacitat
intelmiddotlectual O com hem de respondre des de
les entitats que es dediquen a la tutela davant el
gran nombre de situacions incapacitants a causa
de lrsquoallargament de lrsquoesperanccedila de vida de molshy
tes persones amb discapacitat
Aquestes soacuten algunes de les circumstagravenshy
cies amb les quals es troben els professionals
dels serveis socials en el seu dia a dia i davant
de les quals han de saber aplicar la seva expeshy
riegravencia i coneixement Perquegrave si no ho fan el fet
drsquoajudar a solucionar o resoldre la situacioacute que
ha derivat en un problema social es pot convertir
tambeacute en una vulneracioacute dels drets de les pershy
sones sobretot drsquoaquelles que es troben en una
situacioacute de meacutes vulnerabilitat
Per aixograve eacutes important conegraveixer aquestes
problemagravetiques i reflexionarshyhi per saber actuar i
esbrinar les millors pragravectiques que cal impulsar
Tot aixograve teacute un uacutenic objectiu que eacutes donar un tracte
de ciutadania i respecte garantint drets i garantint
el benestar de les persones que ho necessiten
Aquest Simposi respon a aquesta voluntat i
per aixograve felicito una iniciativa drsquouna importagravencia tan
remarcable Ha de servir per marcar el full de ruta
que la nostra professioacute ha de seguir drsquoara endashy
vant per enfocar o estructurar els valors que guien
la nostra feina Parlo dels valors de lrsquohonestedat
la transparegravencia lrsquoausteritat i la vocacioacute de servei
| 11
1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 12
Aquests principis van lligats als valors de
les noves poliacutetiques socials que impulsem des del
Departament drsquoAccioacute Social i Ciutadania i que
segueixen sent la lluita contra les desigualtats
perograve reconeixent les diferegravencies i una forta deshy
fensa de lrsquoautonomia individual entesa com la sishy
tuacioacute en quegrave no hi ha una dominacioacute dels uns
sobre els altres
Com deia al principi vivim una egravepoca de
canvis en els serveis socials El desplegament de
les noves lleis mdashla Llei de serveis socials la Llei
de lrsquoautonomia personal i atencioacute a la dependegravenshy
ciamdash estagrave fent que el sector creixi en tots els agravemshy
bits creem ocupacioacute apareixen nous drets i els
serveis socials arriben a persones que fins avui
no havien pogut accedirshyhi mai
A meacutes a meacutes tambeacute per culpa de la crisi
econogravemica i les seves consequumlegravencies els serveis
socials srsquoestan convertint en un dels elements de
suport imprescindibles per a moltes famiacutelies en
aquests moments
Per tant eacutes molt important que en lrsquoimshy
puls drsquoaquesta nova etapa que estem encetant
fem un cop drsquoull introspectiu cap a la nostra proshy
fessioacute i analitzem el seu contingut egravetic per poder
millorar la qualitat del servei que oferim
Tots els professionals que treballen al
costat de la gent amb necessitats socials comshy
parteix lrsquoexperiegravencia del compromiacutes Un comshy
promiacutes per aconseguir el seu benestar i la seva
autonomia personal Amb la celebracioacute drsquoaquest
Simposi volem posar les bases per seguir enforshy
tint un altre tipus de compromiacutes el que tambeacute
tenim amb la nostra progravepia actuacioacute professional
egravetica al servei dels valors positius com el resshy
pecte la confidencialitat i la dignitat
Vull aprofitar lrsquoocasioacute per animar a seguir
fent aquest tipus de reflexions drsquoara endavant
Ho dic perquegrave soacuten necessagraveries per fer meacutes gran
el nostre sector i per trobar noves pragravectiques
professionals que millorin la intervencioacute social
que es fa a Catalunya
12 |
1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 13
| 13
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 14
Aquest text correspon a la siacutentesi de la conferegravencia que Adela Cortina va pronunciar en la inauguracioacute del I Simposi drsquoEgravetica Aplicada a la Intervencioacute Social
CONFEREgraveNCIA INAUGURAL
Egravetica serveis socials i ciutadania
per Adela Cortina Orts catedragravetica drsquoEgravetica i Filosofia Poliacutetica de la Universitat de Valegravencia i directora de la Fundacioacute Eacutetnor
En aquesta conferegravencia em proposo de tractar dues coses fonamentals lrsquoegravetica
aplicada i un marc drsquoegravetica aplicada a la intervencioacute social Lrsquoegravetica aplicada eacutes
un terme que srsquoutilitza molt i no se sap gaire beacute el que vol dir En principi lrsquoegravetica
eacutes filosofia moral Hi ha un tipus de reflexioacute filosogravefica sobre un fenomen que eacutes
tan antic com la humanitat que eacutes el fenomen de la moralitat En totes les culshytures hi ha hagut consciegravencia que hi havia unes maneres de viure meacutes humanes
que drsquoaltres i aquestes maneres de viure se les ha anomenat morals tradicioshynalment La filosofia se sorpregraven sobre el fet que hi hagi una cosa dita moral i es
pregunta quegrave eacutes la moral Des de fa temps defenso que la filosofia moral o egravetica
teacute tres tasques fonamentalment
14 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 15
Tasques de la filosofia moral o egravetica
La primera la de dilucidar quegrave eacutes moral
quegrave vol dir moral Quan alguacute parla des del camp
de la neurosi i diu laquoHem descobert les bases ceshy
rebrals de la conducta moralraquo la pregunta eacutes
laquoQuegrave enteacuten vostegrave per conducta moralraquo Perquegrave
si no sabem quegrave eacutes la conducta moral no
podem descobrirshyne les bases ni sabershyne absoshy
lutament res Primera tasca que no eacutes fagravecil la
de determinar quegrave eacutes aixograve de conducta moral
Segona tasca la drsquointentar fonamentar
allograve moral Durant molt temps des de la filosofia
la gran tasca eacutes preguntarshyse quin eacutes el fonashy
ment drsquoallograve moral i normalment srsquoha entegraves que
eacutes la resposta a la pregunta laquoPer quegrave he deraquo
Al cap i a la fi sembla que la moral tenia a veure
amb el deure El tema de la fonamentacioacute de la
moral ha estat importantiacutessim durant segles Hi
ha diferents models de fonamentacioacute de la
moral i a meacutes hi ha gent que diu que ni necesshy
sita fonament ni li fa cap falta Diferents posishy
cions de les quals no tractarem en aquesta
conferegravencia per falta de temps
Tercera tasca que eacutes fonamental per a
lrsquoegravetica aplicar Aixiacute les tasques serien aclarir foshy
namentar aplicar Aplicar a la vida quotidiana el
que hem guanyat en el proceacutes de fonamentashy
cioacute Si hem intentat donar uns fonaments drsquoallograve
moral hem de saber com srsquoaplica aixograve en la
vida quotidiana i com srsquoenteacuten en la vida quotishy
diana Normalment aixograve ho ha fet lrsquoegravetica des
dels segles meacutes antics sense una precisioacute tan
clara
El fenomen de les egravetiques aplicades
A poc a poc hem anat aplicant aquestes
tres tasques de lrsquoegravetica perograve al llarg dels anys seshy
tanta del segle XX neix un fenomen nou que eacutes el
de les anomenades egravetiques aplicades Les egravetiques
aplicades tenen una especificitat davant la de la
tasca tradicional de lrsquoegravetica de tambeacute aplicar Qualshy
sevol que repassi qualsevol tractat drsquoegravetica des de
Platoacute fins als nostres dies veuragrave que sempre hi ha
una part drsquoaplicacioacute evidentment Srsquoestableixen
uns principis i despreacutes es plantegen una segraverie de
problemes Al llibre La metafiacutesica dels costums de
Kant hi ha una part sobre quegrave soacuten les virtuts i quegrave
soacuten els vicis i despreacutes hi figura la casuiacutestica eacutes a
dir lrsquoaplicacioacute del que srsquoha descobert als casos
concrets
Kant que havia parlat sempre del deure pel
deure es planteja per exemple laquoI suposem que
hi ha un rei que teacute tota la informacioacute de com estagrave
tota la miliacutecia del seu poble i el capturen Sap que
el poden torturar i pot revelar tota la situacioacute del
seu poble a lrsquoenemic Teacute un veriacute a la butxaca i
quegrave fa es pren el veriacute o noraquo
Aquests soacuten els famosos dilemes morals
que encanten els nordshyamericans Els nordshyameshy
ricans quan parlen drsquoegravetica sempre plantegen un
dilema Davant del dilema laquoQui estima vostegrave meacutes
el seu pare o la seva mareraquo cal prendre sempre
una decisioacute egravetica Llavors el nen es queda aterrit i
eacutes clar lrsquoaterridor no eacutes el dilema sinoacute lrsquoestupidesa
del qui li planteja el dilema perquegrave no hi ha motiu
per preguntar a un nen si estima meacutes el pare o la
mare Llavors un calla i no fa ximpleries La nostra
vida afortunadament meacutes que dilemagravetica eacutes proshy
blemagravetica
Un exemple que utilitzava amb els meus
alumnes eacutes el seguumlent laquoSoacutec en un museu
drsquoAmsterdam i srsquoestagrave cremant nomeacutes puc salvar
una cosa Hi ha un gat que eacutes viu i tambeacute hi ha
un quadre de Rembrandt Quegrave eacutes el que he de
salvar El gat o el quadreraquo Llavors un comenccedila
| 15
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 16
a aplicar principis morals el principi de la bellesa
davant el principi del no seacute quegrave Tothom srsquoenshy
tusiasma i eacutes fantagravestic Jo ho plantejava als meus
alumnes i en els uacuteltims temps ells em deien laquoEl
gat el gatraquo i jo els preguntava laquoDe veritat creieu
que cal salvar el gatraquo Fins que de sobte un em
va donar una solucioacute molt bona em va dir laquoTu
saps el que deu pesar un quadre de Remshy
brandtraquo
Davant dels dilemes hi ha diferents valorashy
cions perograve la vida normalment no eacutes dilemagravetica
sinoacute problemagravetica Normalment quan ens trobem
davant drsquouna situacioacute difiacutecil lrsquohumagrave eacutes tractar de
trobar aquell tipus de solucions que salven la digshy
nitat de la persona i salven la situacioacute Qualsevol
que srsquoasseu tenallat per dilemes eacutes alguacute a qui falta
capacitat creativa i jo crec que en els serveis soshy
cials mdashprecisamentmdash fa falta molta capacitat
creativa per no haver de condemnar uns o altres
sinoacute tractar de trobar noves solucions noves proshy
postes I eacutes que la intelmiddotligegravencia humana eacutes
intelmiddotligegravencia creadora
Tres egravetiques aplicades pioneres
El tema de les egravetiques aplicades al terreny
en el qual jo ho plantejareacute neix els anys setanta del
segle XX Aixograve eacutes fantagravestic perquegrave quan un parla
drsquoegravetica aplicada no ha de remuntarshyse a Tales de
Milet perquegrave si ho fa en filosofia la gent sersquons
avorreix En aquest cas doncs eacutes als anys seshy
tanta quan neixen aquestes egravetiques aplicades
amb un nou estatut diferent de totes les egravepoques
anteriors Les primeres que apareixen soacuten tres lrsquoegraveshy
tica del desenvolupament dels pobles la bioegravetica
i lrsquoegravetica econogravemica i empresarial
Lrsquoegravetica del desenvolupament dels pobles eacutes
molt similar a lrsquoegravetica dels treballs socials perquegrave
compta amb pobles marginats Planteja el seguumlshy
ent Tants segles intentant aplicar models econograveshy
mics als paiumlsos en desenvolupament i no hi ha
manera que hi hagi desenvolupament Eacutes que
estem aplicant malament el concepte de desenshy
volupament Quegrave estem entenent per desenvolushy
pament si estem fent meacutes mal que beacute
Durant els anys setanta del segle XX neixen
aquestes tres egravetiques que soacuten tres egravetiques aplishy
cades Despreacutes han vingut lrsquoegravetica dels mitjans de
comunicacioacute lrsquoegravetica de la poliacutetica lrsquoegravetica del conshy
sum i lrsquoegravetica dels assumptes socials Crec que eacutes
important per a cada cos professional aclarir en
quegrave consisteix la seva egravetica professional laquoQuegrave eacutes
la bioegraveticaraquo que afecta uns sectors de la poblashy
cioacute laquoquegrave eacutes lrsquoegravetica econogravemica i empresarialraquo que
nrsquoafecta drsquoaltres laquoquegrave eacutes lrsquoegravetica dels educadorsraquo
que tambeacute afecta un altre colmiddotlectiu i laquoquegrave eacutes lrsquoegraveshy
tica dels serveis socialsraquo que afecta una poblashy
cioacute molt concreta en la qual hi ha gent de
diferents grups
La primera base de qualsevol treball hauria
de ser la de dir laquoQuina eacutes la nostra egraveticaraquo pershy
quegrave lrsquoegravetica eacutes una paraula que teacute a veure amb el
terme grec ethos que vol dir lsquocaragravecterrsquo Deien els
clagravessics i tenien raoacute que els eacutessers humans naishy
xem amb un temperament que no hem triat amb
unes caracteriacutestiques que no hem triat perograve quan
al llarg de la nostra vida anem prenent decisions
ens anem forjant un caragravecter Qui pren decisions
injustes acaba generant una propensioacute a decidir
amb injustiacutecia qui pren decisions imprudents
acaba generant una propensioacute a prendre decishy
sions imprudents qui pren decisions magnagravenimes
i generoses acaba amb la predisposicioacute a la magshy
nanimitat Necessagraveriament anem passant drsquoaixograve
que teniacuteem en el nostre naixement a generarshynos
un caragravecter un conjunt de predisposicions
16 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 17
La forja del caragravecter
Deien els clagravessics i tenien raoacute que la tasca
principal drsquouna persona eacutes la forja del seu caragravecshy
ter Ens en podem forjar un de bo o un de dolent
perograve no tenim meacutes remei que forjarshynosshyen algun
amb la qual cosa el meacutes intelmiddotligent eacutes forjarshyse
el bo com eacutes natural Quegrave vol dir el bo Doncs
aquell que ens condueix meacutes a la felicitat i a la jusshy
tiacutecia Si hi ha dos costats fonamentals del fenoshy
men moral aquests soacuten la felicitat i la justiacutecia Tots
volem ser feliccedilos tots volem tenir una vida en pleshy
nitud perograve eacutes de justiacutecia que tots tinguin les posshy
sibilitats de fershyho La justiacutecia eacutes molt exigent
mentre que la felicitat eacutes el terreny del consell i de
la invitacioacute Predisposarshyse per prendre bones deshy
cisions en la liacutenia de la justiacutecia i la felicitat eacutes forshy
jarshyse un bon caragravecter La tasca principal drsquouna
persona eacutes forjarshyse aquest bon caragravecter i lrsquoedushy
cacioacute eacutes fonamental per a aixograve
Perograve els anys setanta del segle XX ens
adonem que el caragravecter no eacutes nomeacutes cosa de les
persones sinoacute tambeacute de les organitzacions
tambeacute de les institucions tambeacute de les professhy
sions Hi ha professions que tenen un caragravecter
pegravessim i hi ha universitats que tenen un caragravecter
horroroacutes Perquegrave no solament les persones es forshy
gen un caragravecter sinoacute tambeacute les organitzacions i
les institucions Les organitzacions tenen un cashy
ragravecter i quan un srsquoacosta a una empresa o una
altra nota si la gent genera o no confianccedila si
soacuten gent amable si donen un bon producte I
aixograve ens passa amb qualsevol altra cosa Si un
srsquoacosta a un treballador social pot veure si ajushy
daragrave a resoldre el problema i prendragrave la perspecshy
tiva del participant i no solament la de
lrsquoobservador o eacutes un simple burogravecrata que estagrave
aquiacute colmiddotlocat i fa el seu treball perquegrave el paguen
per aixograve Percebem aquestes actituds percebem
el bon caragravecter i el mal caragravecter I el bon caragravecter
ogravebviament ens genera confianccedila mentre que el
mal caragravecter ens genera repulsioacute com eacutes natural
Lrsquoegravetica teacute a veure amb la forja del caragravecter de
les persones dels pobles de les organitzacions i
de les professions I amb aquesta idea neixen les
egravetiques aplicades amb la idea que hi ha diferents
activitats socials mdashlrsquoactivitat sanitagraveria el treball soshy
cial lrsquoeducacioacutemdash que han de tenir un bon caragravecshy
ter i tenir la moral alta perquegrave si no la societat estagrave
veritablement desfonada
Una societat en la qual la poliacutetica eacutes deploshy
rable les actituds soacuten deplorables al final acaba
enfonsada i desmoralitzada Com deia Joseacute Orshy
tega y Gasset lrsquoimportant no eacutes ser morals o imshy
morals mdasho no eacutes tan important com tenir la moral
alta o estar desmoralitzatsmdash I una societat acaba
estant desmoralitzada quan no hi ha confianccedila en
els bancs quan no hi ha confianccedila en els poliacutetics
quan no hi ha confianccedila en les empreses quan no
hi ha confianccedila en els treballadors socials
La confianccedila peccedila bagravesica
per a la moral drsquouna societat
Quan no hi ha confianccedila una societat teacute la
moral baixa I llavors totes les solucions que se li
ocorren soacuten dolentes perquegrave veacutenen els immishy
grants i molesten i el discapacitat eacutes un senyor a
qui tant de bo se li doneacutes el passaport perquegrave
mira que eacutes pesat I quan una societat teacute la moral
baixa no teacute ganes drsquoemprendre els reptes vitals
no teacute ganes drsquoassumir la vulnerabilitat que ens cashy
racteritza Una societat teacute la moral meacutes alta com
meacutes acull els meacutes febles i fa anar endavant els vulshy
nerables Com deien els vells anarquistes el sushy
port mutu eacutes el que ha fet que lrsquoespegravecie humana
estigui per sobre de les altres espegravecies meacutes que
| 17
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 18
la lluita conflictiva per la vida El que porta a milloshy Quegrave eacutes una egravetica aplicada
rar eacutes el suport mutu i lrsquoespegravecie humana mdashamb Entrem ara en una segona part Quegrave eacutes una
totes les seves maldatsmdash ha aconseguit que els egravetica aplicada Lrsquoegravetica aplicada es distingeix de la
discapacitats i els febles puguin sobreviure i pushy moral de la vida quotidiana i de les egravetiques tradicioshy
guin viure beacute nals La moral no lrsquohan inventada els filogravesofs eacutes tan
Les egravetiques aplicades neixen amb aquest antiga com la humanitat sempre hi ha hagut consshy
afany drsquoelevar la moral de les seves societats Soacuten ciegravencia que hi ha unes maneres de viure meacutes hushy
egravetiques veritablement republicanes en el sentit manes que drsquoaltres I en aquest sentit hem de
que no veacutenen de les altes esferes sinoacute que neixen distingir entre la moral de la vida quotidiana que
des de la base Els ciutadans exigeixen a cada porta cognoms de la vida quotidiana Hi ha morals
una de les activitats professionals que actuiumln moshy budistes cristianes atees laiques socialistes libeshy
ralment eacutes a dir que actuiumln tenint en compte les rals Hi ha morals de la vida quotidiana que no inshy
seves progravepies metes venten els filogravesofs sinoacute sobre les quals reflexionen
Els filogravesofs som dels uacuteltims que ens hem perograve que soacuten allagrave En aquest sentit Kant deia en
apuntat a les egravetiques aplicades ja que el filogravesof Criacutetica de la raoacute pura laquoAlguns mrsquohan criticat perquegrave
normalment eacutes a la seva torre drsquoivori interessat a lrsquohora de donar la foacutermula de lrsquoimperatiu diuen
molt en lrsquoenegravesima traduccioacute de la paraula no seacute lsquono ha donat cap nou deure nomeacutes ha donat una
quegrave de no seacute quegrave meacutes i no lrsquointeressa gaire el que foacutermula per comprovar quan un deure srsquoha de conshy
passa en la vida quotidiana Perograve he de dir mdashper siderar un deure moralrsquo Com si els filogravesofs hagushy
la meva experiegravenciamdash que quan prenem el bashy eacutessim de donar deures i els deures no estiguessin
gatge filosogravefic i lrsquoapliquem a la vida quotidiana eacutes ja en la vida quotidianaraquo
veritablement fecund Les egravetiques aplicades soacuten Ja eacutes en la vida quotidiana on hi ha diferents
exigides pels ciutadans pels filogravesofs mdashper fimdash morals Els filogravesofs tenen la tasca drsquoaclarir fonashy
perograve tambeacute pels professionals de cada professioacute mentar aplicar que eacutes diferent La moral de la vida
Aquesta eacutes la tercera font de suggeriments per a quotidiana eacutes diferent de lrsquoegravetica o la filosofia moral
les egravetiques aplicades Els professionals que soshy perograve lrsquoegravetica aplicada eacutes diferent de les filosofies
vint estan molt descontents amb els seus comshy morals tradicionals recordem que eacutes una novetat
panys professionals que no fan beacute la seva dels anys setanta del segle passat I eacutes una novetat
professioacute Per exemple hi ha gent de la sanitat perquegrave es tracta drsquoegravetica i es construeix amb coshy
que es preocupa perquegrave la infermeria o la medishy gnoms filosogravefics quan un entra en les egravetiques aplishy
cina soacuten fonamentals i no srsquoestan fent com srsquohan cades les tradicions soacuten la kantiana lrsquoaristotegravelica
de fer i eacutes llavors quan els mateixos professionals la dialogravegica la utilitarista perograve la seva manera de
veuen que cal apujar la moral de la seva professhy procedir no eacutes lrsquohabitual no es tracta que elaboshy
sioacute Les egravetiques aplicades neixen llavors perquegrave rem una teoria egravetica i despreacutes mirem com srsquoaplica
les exigeixen els ciutadans les exigeixen els proshy sinoacute que partim drsquoun problema de la vida quotishy
fessionals les exigeixen diferents sectors entre diana i tractem de veure en la reflexioacute egravetica quins
ells els poliacutetics que volen saber amb qui tracten corrents i quines teories ens ajuden a aclarir el punt
i de quegrave estem parlant de partida i a donarshyhi una solucioacute Cada vegada
18 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 19
meacutes llavors es tracta de veure quines propostes
filosogravefiques ens ajuden millor a resoldre un proshy
blema de la vida quotidiana
Egravetiques elaborades en grups i
comitegraves interdisciplinaris
La segona quumlestioacute que eacutes molt important eacutes
que les egravetiques aplicades no srsquoelaboren nomeacutes als
despatxos universitaris sinoacute que srsquoelaboren soshy
bretot en els comitegraves les comissions i els grups
de reflexioacute Perquegrave eacutes impossible fer una egravetica aplishy
cada a la intervencioacute social sense comptar amb
els treballadors socials Com eacutes impossible fer una
egravetica sanitagraveria sense comptar amb el professional
sanitari que eacutes el que hi estagrave implicat en primera
instagravencia Les egravetiques aplicades parteixen de la
base de la reflexioacute de la vida quotidiana i van asshy
cendint cap a un conjunt de principis Soacuten egravetiques
que es fan en grups en comitegraves en reflexions inshy
terdisciplinagraveries en les quals treballen serveis soshy
cials perograve tambeacute jutges treballadors socials
psicogravelegs pedagogs filogravesofs
La interdisciplinarietat eacutes una necessitat soshy
cial Perquegrave el que ens passa al final eacutes que la reshy
alitat teacute problemes i les universitats tenen
departaments eacutes a dir en la realitat es plantegen
problemes que srsquohan de resoldre entre uns
quants perograve a la universitat et diuen laquoNo aixograve eacutes
dels de ciegravenciesraquo laquono aixograve eacutes dels de psicologiaraquo
laquono aixograve eacutes dels de pedagogiaraquo Si us plau
Actualment no hi ha cap problema que no
necessiti un tractament interdisciplinari Tots neshy
cessiten el treball conjunt de tots En aquest senshy
tit les egravetiques aplicades soacuten interdisciplinagraveries
perquegrave sense el treball conjunt no ilmiddotluminem ni un
sol principi moral ni una sola solucioacute moral Eacutes un
treball conjunt perograve per necessitat no per opcioacute
A partir drsquoaquiacute les egravetiques aplicades es van
expressant en llibres Jo en vaig escriure un el
1993 que es titula Eacutetica aplicada y democracia rashy
dical o un altre amb el grup que eacutes Razoacuten puacuteshy
blica y eacuteticas aplicadas el 2003 Soacuten un tipus de
llibres que srsquoescriuen des drsquounes professions deshy
terminades perograve despreacutes cal redactar uns inforshy
mes i aixograve eacutes egravetica aplicada no sols eacutes el manual
o el llibre sinoacute que els informes van entrant per
aplicarshylos en una institucioacute Eacutes llavors quan arriba
el que deia Hegel que la moral srsquoestagrave plasmant
en les institucions La moral srsquoaniragrave plasmant en
les institucions perquegrave elles lrsquoaniran recollint De
vegades en lleis legals perograve de vegades en doshy
cuments egravetics que soacuten els que poden donar una
gran mobilitat a les societats
Les egravetiques aplicades srsquoestan incorporant a
les institucions i ja no hi ha marxa enrere eacutes un feshy
nomen irreversible Cada vegada meacutes les proposshy
tes de lrsquoegravetica en lrsquoempresa de la bioegravetica de
lrsquoegravetica dels serveis socials de lrsquoegravetica del desenvoshy
lupament formen part de les nostres institucions
i els donen substagravencia i vida en comptes de queshy
darshyse uacutenicament a les universitats
Lrsquoestatut de lrsquoegravetica aplicada
Quin eacutes lrsquoestatut de lrsquoegravetica aplicada Se sol
parlar en aquestes tasques de dos models de la
casuiacutestica u i la casuiacutestica dos i hi ha un altre model
que eacutes el que jo proposareacute
La casuiacutestica u eacutes la que pren uns principis
egravetics i els aplica als casos concrets Sembla el meacutes
normal perquegrave eacutes el procediment deductiu La cashy
suiacutestica u teacute molts inconvenients en el moment acshy
tual perquegrave sobretot en societats moralment
plurals no hi ha principis amb contingut que siguin
compartits absolutament per tots Els principis que
| 19
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 20
es creia que tots compartiacuteem es poden veure alteshy
rats fins a arribar al punt de la interculturalitat o el
problema de la multiculturalitat
Per aixograve alguns autors proposen lrsquoanomeshy
nada casuiacutestica dos Es comenccedila en els casos
concrets i tothom sap que en les egravetiques aplicashy
des el procediment del cas eacutes fonamental Agafem
un cas i lrsquoanalitzem mirem de veure com el resolshy
driacuteem i quines soacuten les quumlestions morals implicades
en el cas Quan es treballa aixiacute mdashaixograve en bioegravetica
srsquoha treballat moltmdash es va arribant a uns principis
que no soacuten universals perograve siacute que soacuten principis
drsquoabast mitjagrave Arribem a aquests principis gragravecies
a lrsquoaplicacioacute prudencial al discurs prudencial enshy
torn dels casos concrets
Ha funcionat molt beacute per exemple lrsquoInforme
Belmont que pren els seus principis i els aplica a la
bioegravetica i a altres agravembits perograve teacute lrsquoinconvenient que
en les societats pluralistes no srsquoarriba a uns principis
drsquoabast mitjagrave de manera que les egravetiques aplicades
soacuten territoris independents Tanmateix siacute que eacutes
possible arribar a uns principis compartits per tots
encara que no siguin principis amb contingut perograve
siacute principis formals o procedimentals En posareacute dos
exemples que seran la meva referegravencia
El principi kantiagrave del fi en ell mateix
El principi kantiagrave de lrsquoimperatiu del fi en ell
mateix diu laquoTracta la humanitat tant en la teva pershy
sona com en la de qualsevol altra sempre alhora
com un fi i mai nomeacutes com un mitjagraveraquo El principi no
doacutena continguts concrets perograve siacute que expressa
una actitud que pot ser compartida per tots els
membres drsquouna societat pluralista
En qualsevol de les nostres activitats professhy
sionals eacutes necessari tractar els eacutessers humans no
com un mitjagrave uacutenicament encara que tots ens tracshy
tem com a mitjans Perquegrave quan jo compro una amshy
polla de llet a alguacute lrsquoestic tractant com un mitjagrave ogravebshy
viament perograve lrsquohe de tractar alhora com un eacutesser
que eacutes un fi en ell mateix que teacute una dignitat i que
no teacute un simple preu Reconegraveixer la dignitat humana
vol dir tres coses que soacuten fonamentals en el treball
social no fer mal no instrumentalitzar i siacute apoderar
El primer principi de qualsevol professioacute eacutes
la no maleficegravencia Per tant el professional dels sershy
veis socials ha drsquoanar amb cura que en un barri deshy
terminat no diguin laquoHorror que ve el treballador
socialraquo El primer principi eacutes no fer mal perquegrave els
eacutessers humans tenen dignitat i no un simple preu
soacuten fins en ells mateixos i mitjans no simples
El segon principi eacutes no instrumentalitzar
perquegrave estagrave molt beacute tenir una professioacute perograve no
srsquoha de tractar els vulnerables com un instrument
per a la progravepia situacioacute sinoacute que soacuten els que
donen sentit al treball i la seva dignitat eacutes la que
doacutena sentit al treball
I el tercer principi eacutes el de lrsquoapoderament i
sobretot en serveis socials Es tracta drsquoapoderar la
gent perquegrave pugui fer la seva vida De vegades eacutes
tremendament difiacutecil Perograve srsquoha drsquointentar apoderar
no sols resoldre les paperetes assistencialment mdash
quan calgui fershyho tambeacute
La importagravencia drsquoapoderar les persones
Si hi ha una famiacutelia que estagrave passant gana i
ve a demanar menjar no li diguem que no li podem
donar menjar perquegrave primer ha drsquoaprendre a aconshy
seguir el menjar ja que si ho fem mentrestant
sersquons mor de gana tampoc no srsquoha de ser tan foshy
namentalista Cal tenir la prudegravencia per saber com
cal resoldre els temes en cada cas concret Perograve
lrsquoimportant eacutes apoderar les persones perquegrave puguin
tirar endavant la seva vida i no lrsquoassistencialisme
20 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 21
de resoldre el problema concret perograve no resoldrersquol
per al mitjagrave i llarg termini
Continua valent aquest principi kantiagrave per a
les nostres societats i crec que continua valent el
principi de lrsquoegravetica del discurs que diu que les norshy
mes nomeacutes seran justes si tots els afectats poden
donarshyhi el seu consentiment en un diagraveleg dut a
terme en condicions de simetria Lrsquoegravetica del discurs
que eacutes el que van crear Apel i Habermas i que hem
treballat molts altres com jo mateixa eacutes la que diu
que quan es tracta de normes nomeacutes es pot dir
que les normes soacuten justes si tots els afectats poshy
drien donarshyhi el seu consentiment despreacutes drsquoun
diagraveleg dut a terme en les condicions meacutes prograveximes
possible a la simetria Afortunadament eacutes un signe
del nostre temps que els afectats han de tenir veu
Cal donar veu als afectats perquegrave han de poder dir
tambeacute com volen les coses
Aquests dos principis soacuten formals soacuten prinshy
cipis procedimentals no soacuten principis de continshy
gut la quumlestioacute eacutes veure com srsquoapliquen en cada
cas concret perograve ens poden unir a tots eacutes el que
en el nostre grup hem anomenat una hermenegraveushy
tica criacutetica I eacutes molt interessant perquegrave resulta que
la fonamentacioacute i lrsquoaplicacioacute estan unides eacutes anant
als casos concrets a les activitats concretes
quan descobrim els principis que hi ha dins Lrsquoart
de la interpretacioacute eacutes fonamental lrsquoanomenada
hermenegraveutica
El marc de lrsquoegravetica aplicada
a la intervencioacute social
El marc de les egravetiques aplicades eacutes el que he
descrit fins aquiacute perograve el marc de lrsquoegravetica aplicada a
la intervencioacute social teacute els seus propis trets En prishy
mer lloc ha de ser interdisciplinagraveria cosa que em
sembla indiscutible
A mi sempre mrsquoha estat molt uacutetil prendre
lrsquoesquema drsquoun escriptor nordshyamericagrave MacIntyre
al seu llibre Tras la virtud en el qual parla drsquoun conshy
cepte pres drsquoAristogravetil perograve que ell actualitza es
tracta de la pragravectica Ell diu que la pragravectica eacutes una
activitat social cooperativa en la qual treballen difeshy
rents agents socials que tracten drsquoassolir una meta
que eacutes la que li doacutena sentit i legitimitat social I
aquest eacutes el concepte de pragravectica que jo considero
vagravelid per a qualsevol activitat professional I eacutes que
efectivament eacutes imprescindible treballar junts coshy
operativament
A meacutes desgraciadament hem oblidat
massa que els nostres treballs tenen una meta que
eacutes la que doacutena sentit i legitimitat social No solashy
ment els poliacutetics necessiten legitimarshyse nosaltres
tambeacute Si nosaltres no assolim la meta ens haurien
de prendre la feina si la sanitat fa empitjorar la gent
cal eliminar la sanitat Si el dret promou la injustiacutecia
cal eliminar el dret Crec per tant que la primera
tasca de les nostres professions eacutes preguntarshynos
laquoQuina eacutes la nostra metaraquo laquoquegrave eacutes el que ens
doacutena sentit i legitimitat socialraquo Perquegrave si no estagrave
molt beacute que tots sapiguem utilitzar lrsquoordinador i les
millors tecnologies capdavanteres perograve no serviragrave
per a res si no sabem quina eacutes la nostra meta quegrave
eacutes el que volem aconseguir Aixograve mdashho deia ja Arisshy
togravetilmdash eacutes de sentit comuacute perograve com deia Ortega
laquoel sentit comuacute eacutes el menys comuacute dels sentitsraquo
El primer doncs soacuten les metes i despreacutes mdash
com ho entenia MacIntyre seguint Aristogravetilmdash que
cada activitat teacute uns beacutens interns mdashque soacuten
aquesta meta que li doacutena sentitmdash Finalment amb
totes elles srsquoaconsegueixen els beacutens externs El beacute
intern eacutes el que doacutena especificitat a una professioacute i
fa que el treball social no sigui el mateix que la sashy
nitat exercida en els hospitals per metges i infermeshy
res o lrsquoactivitat educativa que es fa en una escola
| 21
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 22
per exemple Ha de tenir una especificitat perquegrave portant eacutes posar el poder al servei dels altres
altrament no estem parlant drsquouna professioacute Ara beacute quan comenccedila la corrupcioacute de les
En moltes activitats professionals el primer activitats professionals Quan els beacutens interns es
que cal fer eacutes decidir quegrave eacutes el que ens especifica canvien pels beacutens externs Eacutes a dir quan a ninguacute
perquegrave una professioacute ofereix un beacute tan precioacutes a no lrsquointeressa el beacute intern i tothom fa el catagraveleg
una societat que sense la societat seria molt pitjor dels diners el prestigi o el poder que doacutena
humanament Per aixograve hem de dilucidar quin eacutes el aquesta activitat professional llavors ens trobem
beacute que podem oferir en la nostra professioacute que alshy el fenomen de la burocratitzacioacute absoluta de totes
tres no poden donar i que hem de treballar conjunshy les activitats professionals i lrsquohomogeneiumltat de les
tament activitats professionals perquegrave totes es mesuren
Els beacutens externs mdashdiu MacIntyremdash srsquoaconshy pels diners que donen pel seu prestigi etcegravetera
segueixen amb qualssevol activitats professionals Qualsevol activitat professional es caracteshy
les fa iguals a totes i soacuten fonamentalment els dishy ritza per uns beacutens interns i necessita uns beacutens exshy
ners el prestigi i el poder Totes les professions terns ogravebviament perograve ha de saber quins soacuten els
donen diners unes meacutes altres menys perograve totes seus beacutens interns perquegrave aixograve lrsquoespecifica I a
donen alguna cosa per sobreviure i aixograve fa falta meacutes per assolir aquests beacutens interns cal desenshy
perquegrave si no srsquoacaba la gent Totes donen un cert volupar unes actituds i encarnar uns valors Cal
prestigi perquegrave si un ho fa beacute genera afecte reshy desenvolupar unes virtuts que soacuten predisposishy
coneixement la gent el reconeix I eacutes que el presshy cions a actuar a favor de la felicitat i de la justiacutecia
tigi eacutes important per als eacutessers humans un no pot Aquestes predisposicions se les anomena virtuts
viure sense autoestima Quan ve alguacute i et diu encara que el terme no estigui gaire drsquoacord amb
laquoQuines classes impartia vostegraveraquo aquell dia ja no els nostres dies El professional eacutes alguacute que tracta
menges perquegrave et poses contentiacutessim gragravecies al de ser excelmiddotlent en el seu camp precisament
que trsquohan dit perquegrave vol posarshylo al servei drsquoalguacute perquegrave vol
assolir la seva meta I si un no eacutes excelmiddotlent en el
seu camp srsquoha de preocupar perquegrave hi ha gent
La necessitat drsquoun cert poder que patiragrave precisament perquegrave no estagrave desenshy
Finalment tots necessitem un cert poder volupant la seva excelmiddotlegravencia I recordem que lrsquoexshy
Els anarquistes deien que el poder corromp i que celmiddotlegravencia no eacutes mesurarshyse uns amb els altres mdasha
el poder absolut corromp absolutament Perograve el veure qui eacutes el meacutes guapomdash sinoacute intentar fershyho
poder eacutes bo quan es posa al servei drsquoalguna tan beacute com puguem perquegrave la nostra meta meshy
cosa quan un utilitza el seu poder per apoderarshy reix tot el desenvolupament i tot el treball I a meacutes
ne drsquoaltres si jo tinc uns coneixements que altres cal encarnar uns valors que soacuten el que condishy
no tenen si jo tinc unes possibilitats que altres ciona la nostra vida per fershyla humana A meacutes
no tenen llavors jo puc ajudar els altres a desenshy tambeacute cal sotmetrersquos a uns principis egravetics geneshy
volupar la seva vida En aquest cas el poder eacutes rals que soacuten mdashcom ja hem avanccedilat abansmdash el
meravelloacutes perquegrave la impotegravencia eacutes terrible No principi kantiagrave del fi en ell mateix i el de lrsquoegravetica del
tenir cap poder no eacutes gens bo per a ninguacute Lrsquoimshy discurs
22 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 23
Principis egravetics en la intervencioacute social
Vegem com seria tot aixograve aplicat al camp de
la intervencioacute social En primer lloc el treball social
eacutes una activitat professional eacutes una pragravectica proshy
fessional cooperativa en la qual hi ha treballadors
socials psicogravelegs pedagogs educadors jutges
en un territori que teacute a veure amb el que el treballashy
dor social Rafael Aliena esmenta en el seu llibre
Descenso a Periferia que em sembla una expressioacute
bastant afortunada Drsquoalguna manera el treball soshy
cial teacute a veure amb laquodescendir a la perifegraveriaraquo teacute a
veure amb descendir a aquest moacuten de lrsquoexclusioacute
que de vegades eacutes una exclusioacute puntual i de veshy
gades desgraciadament eacutes una exclusioacute crogravenica
Si ens fixem per exemple en lrsquoInforme
Foessa es veu que en els nostres paiumlsos hi ha borshy
ses de pobresa que soacuten absolutament recurrents
Eacutes el peix que es mossega la cua soacuten barris senshy
cers molt desprotegits en els quals hi ha una absoshy
luta desmotivacioacute una absoluta invisibilitat ninguacute
no els reconeix ninguacute no sap en realitat on soacuten i
la gent que estagrave condemnada a aquests barris no
teacute ni tan sols lrsquointeregraves de sortir drsquoaquesta situacioacute
perquegrave cada vegada el barri sersquols menja meacutes Eacutes el
gran terreny dels exclosos de la perifegraveria el que no
apareix i eacutes invisible
Els treballadors socials tenen la tasca entre
altres de fer visible lrsquoinvisible que eacutes la gran lluita
pel reconeixement que de vegades poden fer els
que tenen forccedila i que de vegades altres lrsquohan de
fer ells sols Portar a la visibilitat aquest terreny de
perifegraveria dels que soacuten invisibles mdashperquegrave ja els
hem deixat de costat i no ens interessenmdash eacutes una
de les seves tasques meacutes grans Eacutes una activitat
social que es duu a terme al terreny de la perifegraveria
en lrsquoentorn de la infantesa i famiacutelia mdashperograve no de les
ben situades sinoacute al terreny de la desproteccioacute la
vulnerabilitat i la perifegraveria ogravebviamentmdash al terreny
de la joventut desmotivada deixada dels que
srsquohan quedat amb uns sous infra o sense sous al
terreny dels ancians que no tenen dret a una resishy
degravencia ni a atencioacute de les seves famiacutelies al terreny
de les discapacitats que eacutes un moacuten veritablement
ampli i tremendament deixat al de la drogodepenshy
degravencia que efectivament eacutes un dels grans probleshy
mes del nostre temps al de les minories egravetniques
que solen ser les meacutes marginals mdasha Espanya han
estat tradicionalment els gitanos perograve pot havershy
nrsquohi drsquoaltresmdash al dels immigrants sense papers al
drsquoaquells que pateixen la violegravencia domegravestica drsquoun
costat i un altre i al de la pobresa i la marginacioacute
Els beacutens interns que ofereix el treball social
soacuten fonamentalment els de treballar pels drets i les
necessitats de les poblacions meacutes vulnerables i
meacutes desprotegides i en aquest sentit crec que eacutes
un treball que deixa a la societat un beacute incalculable
per aixograve penso que els que treballin en aixograve han de
ser excelmiddotlents per estar al servei dels meacutes vulnerashy
bles perquegrave una societat que no els tingui en
compte eacutes una societat radicalment injusta i radishy
calment inhumana
El beacute intern seria el drsquoatendre les necessitats
i els drets humans insatisfets de tots aquests
colmiddotlectius intentar prevenir mancances drsquoapoderar
els qui tenen aquestes mancances i drsquoacompanyarshy
los en aquests sectors que soacuten fonamentalment
marginals El treballador social i la treballadora social
han de ser gent amb una sensibilitat molt especial
Eacutes clar que poden ser professionals perograve amb voshy
cacioacute Per a mi el fet distintiu eacutes que el professional
sigui un professional amb vocacioacute que no sigui un
burogravecrata un ha drsquoassumir la perspectiva del partishy
cipant i no la de lrsquoobservador
No es poden resoldre problemes humans de
gent especialment vulnerable senzillament amb
prescripcions Aixograve eacutes el que va passar amb lrsquoegravetica
| 23
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 24
del desenvolupament en quegrave deien laquoHem aplicat
el model del desenvolupament del consens de
Washington a uns paiumlsos que hi ha deixats de la
magrave de Deacuteuraquo amb la qual cosa es generava una sishy
tuacioacute pitjor ja que soacuten colmiddotlectius que cal prevenir
apoderar i a meacutes acompanyar perquegrave hi ha borshy
ses enormes de marginalitat i soacuten territoris fonashy
mentalment de perifegraveria
Encarnar els valors
Un altre factor clau eacutes que el treball social
srsquoha de dur a terme amb uns valors cal encarnar
els valors Els valors soacuten les orientacions vitals que
ens resulten atractives per condicionar el moacuten Eacutes
molt meacutes humagrave un moacuten amb llibertat que amb esshy
clavitud amb igualtat que amb desigualtat amb soshy
lidaritat que amb insolidaritat Soacuten aquestes
orientacions que una vegada les encarnem ens fan
meacutes humans Per a qui Per a qualsevol de nosalshy
tres perograve tambeacute per a tots els beneficiats
Tanmateix en el moacuten del treball social un
dels grans problemes eacutes que el treballador social
aporta els seus valors i es troba gent atesa que pot
tenir uns altres valors Aquiacute sorgeix un dels grans
temes que eacutes un problema no un dilema la quumlesshy
tioacute eacutes que necessagraveriament el treball ha de ser conshy
textual ideologravegic el treballador social no teacute meacutes
remei que esbrinar quins soacuten els valors I un tamshy
poc no srsquoha de confondre en aquestes coses pershy
quegrave hi ha valors que no soacuten valors perquegrave hi ha
coses que no mereixen respecte
Per aixograve eacutes una tasca molt difiacutecil perquegrave no
es tracta de dir laquoAixograve eacutes el que hi ha i amb aixograve
anem a tot arreuraquo sinoacute que prudencialment cal mirar
cada cas amb el cor i amb la raoacute laquoQuegrave eacutes en aquest
cas el que eacutes un valor i el que eacutes un disvalorraquo No
es pot ser tan ingenu per dir que cada un teacute els seus
valors i que tots soacuten molt respectables alguns no
soacuten tan respectables Per aixograve el treballador ha drsquoesshy
tar al cas perquegrave de vegades els meacutes vulnerables
poden quedar triturats per respectar qualsevol valor
Per aixograve cal fer com lrsquoarquer drsquoAristogravetil un arquer eacutes
alguacute que vol encertar el blanc i per encertar el blanc
vol assolir la meta
El primer eacutes la voluntat drsquoassolir la meta que
eacutes una cosa que cal forjar cada dia i despreacutes tractar
drsquoaprendre quegrave eacutes un arc de quegrave pot estar compost
com poden ser les fletxes quina longitud pot tenir
Perograve a lrsquohora de dir com srsquoassoleix la meta eacutes en el
cas concret perquegrave pot bufar el vent o no pot ser
meacutes o menys lluny Per aixograve el prudent eacutes el que
coneix lrsquoarc i eacutes el que vol assolir la meta i tractar els
casos concrets drsquoassolir la meta concreta
Deia Aristogravetil i tenia tota la raoacute que sap elashy
borar els verins de la mateixa manera qui els elabora
per matar que qui els elabora per guarir Doncs beacute
un bon tegravecnic eacutes el que sap fer bons verins un bon
professional eacutes el que els utilitza per salvar i un mal
professional eacutes el que els utilitza per matar Podem
obrir molts ordinadors i moltes pagravegines web i podem
tenir molta informacioacute perograve ser uns pegravessims professhy
sionals perquegrave el bon professional vol saber com eacutes
lrsquoarc srsquoentrena cada dia perograve eacutes en el cas concret
on ha de veure mdashper exemplemdash qui eacutes aquesta fashy
miacutelia qui aquest nen per quegrave eacutes drogodependent
per quegrave la famiacutelia teacute aquesta relacioacute i eacutes ell qui ha
de decidir allagrave en la situacioacute sense que hi hagi unes
regles que srsquoapliquen universalment
Caracteriacutestiques de la professioacute
Les caracteriacutestiques seguumlents que assenyashy
lareacute soacuten les excelmiddotlegravencies del caragravecter les virtuts de
la professioacute del treballador i la treballadora social
algunes de les quals em semblen fonamentals
24 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 25
Competegravencia els treballadors socials i el voshy
luntariat tenen una pegravessima fama de gent de bon cor
perograve poca competegravencia Normalment srsquoenteacuten que el
sistema poliacutetic eacutes una cosa i el sistema econogravemic
nrsquoeacutes una altra aquest eacutes el problema Un i altre geshy
neren una segraverie de desgraciats que recullen els treshy
balladors socials i els voluntaris La poliacutetica i
lrsquoeconomia generen desferres i despreacutes arriba el treshy
ballador social mdashgent de bon cor perograve no gaire enshy
tenimentmdash i recull la gent i la cuida perquegrave allograve no
srsquoexcedeixi Doncs no senyor Per colmiddotlaborar i ajudar
els vulnerables cal ser molt competent un ha drsquoashy
prendre molt beacute quines soacuten les uacuteltimes tegravecniques
quines soacuten les uacuteltimes possibilitats quins soacuten els desshy
envolupaments psicologravegics pedagogravegics precisashy
ment perquegrave el que vol eacutes atendre les persones que
tenen dignitat
Sentit de la justiacutecia sense un sentiment drsquoinshy
justiacutecia i de capacitat drsquoindignacioacute eacutes impossible desshy
cobrir les necessitats i les vulnerabilitats Els
sentiments ajuden a descobrir camins i esferes que
estan absolutament ocults Quan alguacute teacute sentit de la
justiacutecia descobreix que aquiacute hi ha una situacioacute drsquoinshy
dignitat que aquiacute hi ha una situacioacute drsquoinjustiacutecia que
aquiacute hi ha una situacioacute de mancances etcegravetera
Quan un no teacute el sentit de la justiacutecia ens sembla que
tot estagrave absolutament beacute sobretot si a nosaltres ens
va beacute Qui no teacute sentit de la justiacutecia jo crec que per
comenccedilar no pot ser persona perograve sobretot no pot
ser treballador social
Sentit de la prudegravencia cal entrenarshyse per no
actuar de manera lesiva per a ninguacute i buscar la creashy
tivitat per trobar camins nous No obstinarshyse que les
solucions ja estan donades que hi ha un o dos cashy
mins i cap meacutes sinoacute que cal ser molt creatiu per troshy
bar camins nous per no quedarshyse en allograve que es deia
tant en el tema del desenvolupament de laquolrsquoeleccioacute
cruelraquo cal triar i cal sacrificarshyne algun pels altres
Professionals amb vocacioacute i respectuosos
Aixiacute mateix cal ser creatiu per pensar altres
camins de solucioacute que no deixin ninguacute pel camiacute Cal
tenir sensibilitat per als contextos i tenir molta vocashy
cioacute i molta sensibilitat Qui teacute vocacioacute Alguacute que teacute
certes habilitats per a un determinat treball i a qui
sobretot li sembla tan important la meta que vol
posar les seves habilitats al servei drsquoaquesta meta
Eacutes fonamental el respecte actiu la capacitat
de respectar punts de vista que no soacuten el propi no
sols la toleragravencia sinoacute ser capaccedil de respectar altres
punts de vista sempre que es pensi que soacuten punts
de vista justos que no soacuten humiliants per a les pershy
sones Cal tenir tambeacute capacitat drsquointerpretacioacute de
la situacioacute sense capacitat drsquointerpretacioacute si un va
amb el codi tancat del que cal fer en aquest cas no
anem beacute Eacutes necessari tenir capacitat de diagraveleg ogravebshy
viament en els casos concrets i un enorme sentit
de la solidaritat
Els treballadors socials han de treballar en
colmiddotlaboracioacute estreta amb les famiacutelies i els afectats
pels contextos concrets de la seva actuacioacute No es
pot treballar al marge sinoacute en colmiddotlaboracioacute amb I
cada vegada meacutes srsquoenteacuten que els afectats han de ser
agents socials Quines soacuten les institucions que han
de treballar en aixograve Les institucions poliacutetiques les orshy
ganitzacions ciacuteviques i empresarials que tambeacute srsquohan
de sumar a la tasca i sens dubte els ciutadans
Una de les caracteriacutestiques del ciutadagrave ha de
ser la solidaritat Un ciutadagrave que no teacute en compte
la vulnerabilitat drsquoaltres no eacutes un bon ciutadagrave Norshy
malment entenem que un ciutadagrave eacutes una persona
que teacute uns drets uns deures El ciutadagrave si no teacute
sentit de la solidaritat no eacutes un bon ciutadagrave perquegrave
el ciutadagrave eacutes aquell que intenta ser el seu propi seshy
nyor o la seva progravepia senyora que intenta ser el
protagonista de la seva vida que escriu el guioacute de
la seva progravepia novelmiddotla
| 25
G
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 26
El ciutadagrave eacutes el que vol fer la seva vida perograve
srsquoadona que la fa amb altres que soacuten els seus conshy
ciutadans que soacuten iguals que ell El que ens uneix
uns i altres eacutes la vulnerabilitat en la qual estem tots
Absolutament tots som vulnerables en lrsquoetapa de
la infantesa o en la de la vellesa en lrsquoetapa de la
malaltia o en la del desconsol La vulnerabilitat ens
constitueix tant com lrsquoautonomia som ciutadans
vulnerables I si no som ciutadans solidaris tambeacute
som eacutessers totalment inhumans Per aixograve una de
les claus del treball social com la de qualsevol ciushy
tadagrave ha de ser la clau de la raoacute compassiva Comshy
passiva no vol dir compadirshyse drsquolaquoaquests pobrets
que soacuten allagrave baixraquo sinoacute que els eacutessers humans
podem treballar i patir conjuntament en la tristesa i
en lrsquoalegria I qui no eacutes capaccedil de compadir la trisshy
tesa ni lrsquoalegria tampoc no eacutes un eacutesser humagrave
26 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 27
PONEgraveNCIES AMB APORTACIONS
G El concepte i la justificacioacute del paternalisme per Macario Alemany professor de Filosofia del Dret de la Universitat drsquoAlacant i director de la revista Doxa
GEl futur de les societats democragravetiques Una teoria de la justiacutecia intergeneracional per Daniel Innerarity professor de Filosofia de la Universitat de Sarashygossa
GLrsquoegravetica de les organitzacions socials per Agravengel Castintildeeira Fernaacutendez doctor en Filosofia i Ciegravencies Socials director del Departament de Ciegravencies Socials drsquoESADE
| 27
E
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 28
Aquest text de Macario Alemany va servir per animar el debat del Simposi i va ser replicat posteriorment per Joan M del Pozo i Amadeu Mora
l concepte i la justificacioacute
del paternalisme per Macario Alemany professor de Filosofia del Dret de la Universitat drsquoAlacant i director de la revista Doxa
Aquest article tracta sobre el paternalisme en general i en especial sobre el paternalisme juriacutedic La nocioacute de paternalisme apunta cap a una extrapolacioacute
del model de relacioacute paternofilial a un altre tipus de relacions socials per exemshyple la relacioacute entre lrsquoEstat i els seus ciutadans o entre el metge i el pacient En
particular lrsquoanalogia es construeix no tant sobre lrsquoaspecte de la cura com sobre
lrsquoaspecte del control que comporta lrsquoexercici de la paternitat Eacutes lrsquoaplicacioacute del model del poder paternal (la pagravetria potestat) en altres agravembits socials el que es
quumlestiona
Aquest article va ser publicat per la revista Doxa en el seu nuacutem 28 de 2005 (pagraveg 265shy303)
28 |
E
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 29
El problema del paternalisme teacute una dimenshy
sioacute pragravectica important Lrsquoexercici de qualsevol resshy
ponsabilitat el compliment de la qual parcialment
o totalment srsquoorienti a promoure o protegir el benshy
estar individual drsquoaltres persones posa de manifest
que aquest benestar pot ser amenaccedilat pels mateishy
xos individus Aquesta eacutes una experiegravencia comuna
entre els legisladors metges treballadors socials
professors advocats etc La lluita contra la malalshy
tia per exemple eacutes frustrada moltes vegades pels
hagravebits de vida no saludables pensem en el consum
de tabac la mala alimentacioacute o el sedentarisme
Mrsquoatreviria a dir que el paternalisme eacutes una possishy
bilitat oberta i amb frequumlegravencia practicada en qualshy
sevol agravembit de responsabilitat puacuteblica que es
relacioni directament amb el benestar individual
Davant aquesta realitat la ideologia dominant
als paiumlsos industrialitzats eacutes clarament antipaternashy
lista El valor atorgat a lrsquoautonomia individual a la deshy
mocragravecia i fins i tot al sistema de lliure mercat sembla
descartar la possibilitat de trobar supogravesits de patershy
nalisme justificat Tanmateix la presegravencia persistent
drsquointervencions que sersquons presenta com a plausibleshy
ment justificades drsquouna banda i com a paternalistes
de lrsquoaltra desafien aquest corrent de pensament El
paternalisme adquireix per aixograve una rellevagravencia teograveshy
rica extraordinagraveria Segons el meu parer les implicashy
cions de la justificacioacute del paternalisme constitueixen
juntament amb una consideracioacute profunda de lrsquoabast
del principi de dany a tercers una eina poderosa
contra les diferents teories de lrsquoEstat miacutenim que emashy
nen drsquoaquesta font de moltes canelles en les quals
srsquoha convertit el liberalisme poliacutetic
1 l concepte de paternalisme
El concepte de paternalisme ha estat objecte
drsquouna discussioacute llarga i complexa que comenccedila al
principi dels anys setanta del segle passat i es proshy
longa durant dues degravecades sense donar resultats
concloents1 Totes les propostes conceptuals enshy
torn del paternalisme tenen com a miacutenim comuacute deshy
nominador la que podriacuteem denominar analogia
paternalista eacutes a dir una semblanccedila de relacions
en la qual el fograverum de lrsquoanalogia estagrave constituiumlt per
la relacioacute ben coneguda paternofilial i el tema el
constitueix la relacioacute sobiragraveshysuacutebdit patroacuteshyobrer
metgeshypacient etc Tanmateix hi ha discrepagravencies
notables sobre com construir lrsquoanalogia quina defishy
nicioacute eacutes la meacutes apropiada i en particular sobre
quina rellevagravencia donar al caragravecter pejoratiu que en
el llenguatge ordinari teacute el terme paternalisme
No explicareacute ara les diferents propostes de
definicioacute de paternalisme que srsquohan fet ja que aixograve
mrsquoocuparia massa espai per als objectius drsquoaquest
article Em limitareacute per tant a exposar algunes
idees sobre el concepte de paternalisme (almenys
sobre un concepte central de paternalisme)
1En lrsquoorigen drsquoaquesta discussioacute hi ha dos articles fundacionals en primer lloc laquoPaternalismraquo de Gerald Dworkin publicat a Wasserstrom RA (ed) Morality and the Law BelmontWadsworth Publishing CO 1971 pagraveg 107shy126 mdashreeditat a The Monist 56 (1972) nuacutem 1 pagraveg 64shy84 a Sartorius Rolf Paternalism Minneapolis University of Minnesota Press 1987 pagraveg 19shy34 i a Feinberg Joel Coleman Jules (ed) Philosophy of Law BelmontWadsworth 2000 pagraveg 271shy280 hi ha una traduccioacute al castellagrave de Jorge M Sentildea i inclosa a la colmiddotleccioacute drsquoassaigs Derecho y Moral Ensayos analiacuteticos editada per Jeroacutenimo Betegoacuten i Juan Ramoacuten de Paacuteramo publicada el 1990 En segon lloc laquoLegal Paternalismraquo de Joel Feinberg publicat a Canadian Journal of Philosophy 1 (1971) nuacutem 1 pagraveg 106shy24 (reeditat a Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 3shy18) En lrsquoagravembit de la filosofia en espanyol es pot destacar els treballs seguumlents Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 155shy173 Nino Carlos S Eacutetica y derechos hushymanos Barcelona Ariel 1989 pagraveg 413 i seg Atienza Manuel laquoDiscutamos sobre paternalismoraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 203shy214 Dieterlen Paulette laquoPashyternalismo y Estado de Bienestarraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 175shy194 Diacuteaz Pintos Guillermo Autonomiacutea y paternalismo Murcia Universidad de Castilla shy La Mancha 1993 i Salcedo Megales Damiaacuten Autonomiacutea y Bienestar (La eacutetica del Trabajo Social) Granada Comares 2001
| 29
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 30
11 La neutralitat valorativa del concepte de paternalisme
El primer problema al qual srsquoenfronta lrsquoesshy
tudi del concepte i la justificacioacute del paternalisme
eacutes lrsquoemotivitat normalment desfavorable del terme
en el llenguatge ordinari Ara beacute fins i tot per als
qui fan un uacutes pejoratiu del terme paternalisme
aquest no designaria un concepte purament norshy
matiu (com per exemple lsquodolentrsquo o lsquoincorrectersquo)
per la qual cosa eacutes possible separar alguns aspecshy
tes descriptius dels purament avaluatius Per tant
segons el meu parer com a punt de partida no
hauria de fershyse de la valoracioacute del paternalisme
(justificat o injustificat) una laquocaracteriacutestica que deshy
fineixraquo sinoacute tan sols laquouna caracteriacutestica que acomshy
panyaraquo2 Drsquoaquesta manera srsquoevita el risc de
trobar solucions a problemes morals que es basin
en definicions ja que resulta inacceptable que es
doni una resposta negativa al problema de si eacutes
correcte des del punt de vista moral exercir el pashy
ternalisme dient que es tracta precisament de pashy
ternalisme i el paternalisme per definicioacute eacutes
injustificat Entenc en consequumlegravencia que el conshy
cepte de paternalisme eacutes neutral quan lrsquoafirmacioacute
laquoA exerceix paternalisme sobre Braquo no comporta
necessagraveriament el judici moral laquoA estagrave actuant imshy
moralment respecte a Braquo
12 Elements de lrsquoaccioacute paternalista
En lrsquoelucidacioacute del concepte de paternalisme
em sembla que el punt de partida meacutes adequat eacutes
tractar drsquoaclarir el significat de lrsquoexpressioacute A exerceix
paternalisme sobre B Lrsquoaccioacute paternalista de A
sobre B es caracteritzaragrave per mitjagrave de dos eleshy
ments la manera i la finalitat El tercer element els
subjectes A i B ens serviragrave per analitzar alguns
tipus fonamentals de paternalisme
121 La manera
Lrsquoelement de la relacioacute paternalista que
sens dubte meacutes dificultats crea en la seva anagravelisi
conceptual eacutes el de la manera progravepia de lrsquoaccioacute
paternalista El paternalisme es diferenciaria de la
conducta merament benegravevola perquegrave consisteix
segons els autors a coaccionar interferir en la llishy
bertat faltar al respecte degut violar lrsquoautonomia
enganyar ocultar informacioacute violar normes moshy
rals etc Si partiacutessim drsquoun tipus de definicioacute com
el de la definicioacute per gegravenere i diferegravencia especiacutefica
podriacuteem dir que el problema del paternalisme no
es planteja entorn de la seva adscripcioacute al gegravenere
(dels actes benegravevols) sinoacute a determinar quina eacutes
la seva diferegravencia especiacutefica I aquesta diferegravencia
estaria en la manera com srsquoexerceix aquest acte
benegravevol
Segons la meva opinioacute aquestes dificultats
per tancar en una definicioacute lrsquoaccioacute paternalista
tenen el seu origen en el fet que el paternalisme
comporta un exercici de poder de A sobre B i en
consequumlegravencia la caracteritzacioacute del paternalisme
estaria contagiada dels problemes que se susciten
en tractar de definir poder un concepte molt conshy
trovertit Els punts criacutetics de discrepagravencia entre els
autors entorn de la manera progravepia de la intervenshy
cioacute paternalista serien un reflex de punts criacutetics de
discussioacute en la teoria del poder En particular la
dificultat per distingir adequadament entre les noshy
cions de poder i drsquoinfluegravencia hauria fet fracassar
els esforccedilos sobre lrsquoelucidacioacute conceptual del pashy
ternalisme
Assenyalar la causa de la polegravemica intermishy
nable sobre el concepte de paternalisme eacutes una
modesta aportacioacute i no pretenc anar molt meacutes
allagrave Tan sols voldria explicitar algunes implicacions
30 |
2 Sobre aquesta distincioacute vegeu Hospers John An Introduction to Philosophical Analysis Londres Routledge 1990
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 31
drsquoaquesta proposta mdashque el paternalisme constishy
tueix un exercici de podermdash basantshyme en el proshy
fund i aclaridor estudi sobre els conceptes de
poder i influegravencia de Ruth Zimmerling3
Aquesta autora defineix el poder social com
la laquocapacitat per obtenir els resultats desitjats fent
fer als altres el que un volraquo4 mentre que la influegravenshy
cia social seria la laquocapacitat per afectar les creenshy
ces drsquoaltresraquo5 Hi ha quatre idees en lrsquoaproximacioacute
de Zimmerling que em semblen importants per al
tema del paternalisme lrsquoexercici del poder srsquooshy
rienta a obtenir intencionalment (I) un comportashy
ment de lrsquoaltre (II) eacutes possible exercir el poder per
mitjagrave drsquoexercir influegravencia (III) i lrsquoexercici del poder
comporta responsabilitat per part de qui lrsquoexershy
ceix encara que el poder srsquoexerceix per mitjagrave drsquoeshy
xercir influegravencia (IV) A continuacioacute comentareacute
breument cada una drsquoaquestes idees
(I) Crec que la majoria dels autors estarien
drsquoacord que lrsquoaccioacute paternalista eacutes una accioacute inshy
tencional Si beacute tant el poder com la influegravencia
poden ser exercits intencionalment el poder a dishy
feregravencia de la influegravencia eacutes exercit sempre intenshy
cionalment Els supogravesits drsquoexercici drsquoinfluegravencia no
intencional podrien ser descrits millor drsquoacord
amb Zimmerling dient que alguacute eacutes (o ha estat) inshy
fluent (aquest seria el sentit drsquoinfluegravencia que srsquoutishy
litzaria en assenyalar que laquoels escrits de Marx han
influiumlt en molts autors del segle XXraquo)6
(II) Si la finalitat del paternalisme eacutes evitar
que B dugui a terme accions o omissions que el
danyen a ell mateix io li comporten un increment
del risc de dany llavors lrsquoaccioacute paternalista srsquooshy
rienta a obtenir un comportament de B i constitushy
eix (si teacute egravexit) un exercici de poder La controvegraversia
sobre el caragravecter paternalista drsquoalguns exemples
de paternalisme teacute el seu origen precisament en
el fet que es tractaria de supogravesits drsquoexercici drsquoinshy
fluegravencia que no soacuten exercici de poder per exemshy
ple el supogravesit en el qual un metge menteix a una
anciana al seu llit de mort sobre la tragravegica destishy
nacioacute del seu fill desaparegut amb lrsquouacutenica finalitat
drsquoevitarshyli un sofriment afegit7
(III) Drsquoacord amb la nostra autora el poder
pot ser exercit sobre un altre de les maneres seshy
guumlents 1) per mitjagrave drsquoafectar un estat de coses
existent de tal manera que ateses certes creenshy
ces normatives i empiacuteriques de lrsquoaltre hi ha un
canvi en les seves preferegravencies efectives que lrsquoinshy
dueixen a actuar de la manera desitjada 2) afecshy
tant les creences empiacuteriques drsquoalguacute de tal manera
que ateses les seves creences normatives i les
seves preferegravencies arribaragrave a creure que lrsquoaccioacute
desitjada per lrsquoaltre eacutes la meacutes adequada per satisshy
fer les seves progravepies preferegravencies i 3) afectant les
creences normatives drsquoalguacute de tal manera que
ateses les seves creences empiacuteriques i les seves
preferegravencies arribaragrave a creure que lrsquoaccioacute desitshy
3 Vegeu Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Kluwer 2005 4 Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Op cit pagraveg 141 5 Ibiacutedem 6 Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Op cit pagraveg 145 7 Es tracta drsquoun exemple que mostra drsquoacord amb Bernard Gert i Charles M Culver que hi ha casos de paternalisme en els quals no es tracta drsquoinfluir en el comportament de la gent sinoacute en els seus sentiments Aquest exemple entre drsquoaltres ha portat Gert i Culver a sostenir que lrsquouacutenic element comuacute a totes les intervencions benegravevoles que solen denominarshyse laquopaternalistesraquo eacutes que es constata en lrsquoaccioacute la violacioacute de normes morals Vegeu Gert Bernard Culver Charles M laquoPaternalistic Behaviorraquo Philosophy amp Public Affairs Vol 1 (1976) 6 pagraveg 45shy57 i Culver Charles M Gert Bernard Philosophy in Medicine (Conceptual and Ethical Issues in Medicine and Psychiatry) Nova York Oxford University Press 1982
| 31
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 32
jada eacutes la que pot mdasho ha demdash dur a terme8 (2) i nalisme consistiria a evitar danys de tipus fiacutesic psiacuteshy
(3) soacuten exercicis de poder per mitjagrave drsquoexercir influshy quic o econogravemic i no danys drsquoun altre tipus en parshy
egravencia allograve que tenen en comuacute amb (1) eacutes que srsquooshy ticular danys morals Una doble restriccioacute que estagrave
rienten a obtenir un comportament justificada en part perquegrave reflecteix lrsquouacutes que srsquoha fet
(IV) La definicioacute del paternalisme com un exshy del terme paternalisme en la discussioacute acadegravemica i
ercici de poder crec que ilmiddotlumina el problema foshy en part pel propogravesit de separar els problemes de
namental drsquoaquest concepte eacutes a dir la quumlestioacute justificacioacute del paternalisme dels problemes de jusshy
de per quegrave el paternalisme constitueix un proshy tificacioacute de lrsquoanomenat perfeccionisme
blema moral si eacutes una conducta essencialment El terme beneficiar o lrsquoexpressioacute poder beshy
benegravevola La resposta seria que sempre que A exshy negravevol srsquousen en un sentit genegraveric que engloba les
erceix el poder sobre B srsquoobre la possibilitat de accions que tracten drsquoevitar danys perograve srsquousa
responsabilitzar A pel que B ha fet Eacutes aquesta tambeacute en un sentit especiacutefic de beneficiar que srsquooshy
possibilitat oberta i no tant els mitjans concrets de posa a la idea drsquoevitar danys9 Aquest sentit espeshy
quegrave es val A (respecte als quals es poden plantejar ciacutefic de beneficiar seria lrsquoutilitzat quan per
problemes especiacutefics de justificacioacute per exemple exemple es considera que una operacioacute de cirurshy
quan srsquoexerceix el poder per mitjagrave de la coaccioacute) gia estegravetica orientada a embellir eacutes un benefici
el miacutenim comuacute denominador dels exemples molt mentre que una operacioacute quiruacutergica per extreure
variats que solen presentarshyse de paternalisme un tumor maligne eacutes evitar un dany Una manera
de donar sentit a aquesta distincioacute eacutes per mitjagrave de
122 La finalitat la delimitacioacute drsquouns interessos del benestar o neshy
Drsquoacord amb el que hem dit abans un acte cessitats bagravesiques dels eacutessers humans Lrsquoafectashy
paternalista seria un exercici de poder de A orientat cioacute negativa a un interegraves del benestar o la
a obtenir un cert comportament de B Ara beacute no insatisfaccioacute drsquouna necessitat bagravesica comporta sishy
tot exercici de poder eacutes paternalista i per tant neshy tuar lrsquoindividu per sota drsquoun llindar miacutenim de benshy
cessitem precisar meacutes el concepte El que distingishy estar a partir del qual tots els seus altres
ria el paternalisme drsquoaltres exercicis de poder eacutes interessos declinen irremeiablement I per aixograve evishy
que la seva finalitat eacutes evitar danys a B o meacutes esshy tar danys a un individu eacutes tant portar el grau de
peciacuteficament aconseguir que B es comporti de satisfaccioacute dels seus interessos per sobre de lrsquoesshy
manera que srsquoevitin danys i a meacutes danys de tipus mentat llindar miacutenim com evitar que caiguin per
fiacutesic psiacutequic io econogravemic per exemple obligar B sota drsquoaquest llindar Sobre aquesta concepcioacute
a deixar de fumar per disminuir el risc de cagravencer objectivista dels interessos implicada en les noshy
Aquesta precisioacute conceptual comporta una cions drsquointeregraves del benestar o de necessitat bagravesica
doble restriccioacute primera el paternalisme consistiria es construeix la majoria de les poliacutetiques puacutebliques
a evitar danys i no a beneficiar i segona el patershy de benestar que amb frequumlegravencia han estat quashy
8 Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Op cit pagraveg 143 9 Sobre aquest tema vegeu Feinberg Joel Harm to Others (The Moral Limits of the Criminal Law) Oxford Oxford University Press 1984 pagraveg 31 i seg i pagraveg 139 i seg i Von Wright G Henrik Norma y Accioacuten (Una investigacioacuten loacutegica) Madrid Tecnos 1979 pagraveg 47 i seg
32 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 33
lificades de paternalistes sanitat puacuteblica educashy
cioacute obligatograveria seguretat social en general etc
Meacutes enllagrave dels interessos de benestar els inshy
dividus tenen interessos ulteriors que depenen de
les seves progravepies creences i desigs respecte als
quals eacutes plausible concebre accions paternalistes
I per aixograve alguns autors com Carlos S Nino han
assenyalat que el paternalisme srsquoorientaria no sols
a la satisfaccioacute de les necessitats bagravesiques sinoacute
tambeacute a fer possibles els propis plans de vida que
els individus han triat lliurement10 Aixiacute per exemshy
ple lrsquoaccioacute orientada al fet que un estudiant de
doctorat no abandoni el seu projecte de tesi docshy
toral en un moment de feblesa podria ser ateses
altres circumstagravencies candidata a la qualificacioacute de
paternalista
Si la finalitat progravepia del paternalisme consisshy
tiacutes a evitar danys en els sentits que srsquoacaben
drsquoalmiddotludir per contraposicioacute a una altra figura difeshy
rent li correspondria la finalitat de beneficiar Els esshy
mentats beneficis consistirien en la promocioacute
drsquoaquests interessos del benestar meacutes enllagrave del
seu llindar miacutenim i en general en la promocioacute drsquoinshy
teressos ulteriors que els individus no reconeixen
com a tals Quan aquesta finalitat es persegueix
exercint el poder sobre els subjectes que es tracta
de beneficiar estariacuteem davant del que sol denomishy
narshyse perfeccionisme El perfeccionisme mostra
una doble dimensioacute maximitzadora (de beneficis)
i moralista que el distingeix del paternalisme mishy
nimitzador (de danys) i orientat al benestar Per
ilmiddotlustrar aquest punt es poden proposar alguns exshy
emples drsquoexercicis de poder paternalista i perfecshy
cionista fer obligatograveria lrsquoeducacioacute general bagravesica
10 Nino Carlos S Eacutetica y derechos humanos Op cit pagraveg 142
seria paternalista mentre que imposar una educashy
cioacute acurada per exemple en belles arts seria pershy
feccionista imposar una rehabilitacioacute per curar una
lesioacute fiacutesica seria paternalista mentre que fer oblishy
gatograveria la pragravectica de lrsquoesport podria ser considerat
perfeccionista prohibir el consum de drogues per
evitar danys a la salut del consumidor seria patershy
nalista mentre que fershyho perquegrave la vida amb droshy
gues es considera amb independegravencia dels danys
a la salut que impliqui inferior a la vida sense droshy
gues seria perfeccionista
Si srsquoaccepta la tesi del caragravecter moralitzant
i maximitzador del perfeccionisme aquest es disshy
tingiria drsquouna altra figura que seria lrsquoexercici del
poder orientat a evitar danys morals als individus
Algunes propostes de prohibir el consum de porshy
nografia han pretegraves perseguir la finalitat drsquoevitar als
consumidors potencials danys morals eacutes a dir el
dany drsquoun caragravecter moral degradat11 Aquesta fishy
gura no estaria al centre dels problemes que se
solen discutir sota lrsquoepiacutegraf de paternalisme enshy
cara que podria ser considerada un tipus de pashy
ternalisme moralista o de moralisme paternalista
La meva proposta eacutes en tot cas restringir lrsquouacutes del
terme paternalisme a lrsquoevitacioacute de danys fiacutesics psiacuteshy
quics io econogravemics en part per seguir els criteris
de lrsquouacutes ordinari del terme i en part perquegrave com ha
assenyalat Joel Feinberg no eacutes cert que la degrashy
dacioacute moral constitueixi necessagraveriament un dany
per a lrsquoindividu (ho seragrave si lrsquoindividu teacute un interegraves
particular en lrsquoexcelmiddotlegravencia moral o si en les circumshy
stagravencies socials aquesta degradacioacute pot produir
en lrsquoindividu danys drsquoun altre tipus i aquest no teacute
lrsquoastuacutecia compensatograveria per evitarshyho)12
11 Sobre aquest tema vegeu Malem Sentildea Jorge F laquoPornografiacutea y feminismo radicalraquo Doxa 12 (1992) pagraveg 177shy211 12 Vegeu Feinberg Joel Harm to Others Op cit pagraveg 65 i seg
| 33
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 34
Finalment respecte a la finalitat del paternashy
lisme conveacute insistir que consisteix especiacuteficament
a evitar danys als individus autoinfligits o infligits per
un altre perograve amb el consentiment o requeriment
del danyat Aquesta uacuteltima precisioacute pressuposa que
(1) hi ha actes drsquoautodany que soacuten purament autoshy
referents o almenys que soacuten directament autoreshy
ferents i sols indirectament (i irrellevantment des del
punt de vista moral) heteroreferents13 i (2) que si beacute
sembla plausible afirmar que ninguacute no comet injusshy
tiacutecia contra ell mateix no eacutes cert que ninguacute pugui
perjudicarshyse a ell mateix14
123 Una definicioacute plausible de paternalisme
Drsquoacord amb el que hem exposat la seguumlent
podria ser una definicioacute plausible de paternalisme
Lrsquoagent A exerceix paternalisme sobre B si
i solament si
1) A exerceix poder sobre B
2) amb la finalitat drsquoevitar que B dugui a
terme accions o omissions que el danyin a
ell mateix io li comportin un increment del
risc de dany (aquests danys poden ser de
tipus fiacutesic psiacutequic o econogravemic)
124 Els subjectes de la relacioacute paternalista
Prenent com a criteri els subjectes de la reshy
lacioacute paternalista podriacuteem diferenciar alguns tipus
principals de paternalisme 1) paternalisme a lrsquoemshy
presa15 2) paternalisme estatal 3) paternalisme
entre estats o entre comunitats16 i 4) paternalisme
megravedic A cada un dels tipus anteriors li corresponshy
13 Vegeu Mill John S Sobre la libertad (trad Pablo de Azcaacuterate) Madrid Alianza Editorial 1999 pagraveg 162 Ten C L laquoMill on SelfshyRegarding Actionsraquo A Spitz David (ed) Mill John S On Liberty (A Norton Critical Edition) Nova York Norton amp Company 1975 i Feinberg Joel Harm to Self Nova York Oxford University Press 1986 pagraveg 22 14 Ernesto Garzoacuten aclareix que la idea que laquoninguacute no pot danyarshyse voluntagraveriamentraquo expressada tradicionalment per mitjagrave de lrsquoantiga magravexima volenti non fit injuria pot interpretarshyse com ja va assenyalar Aristogravetil de dues maneres diferents o beacute com que ninguacute no pot ofendrersquos a ell mateix (violar el seu propi dret) o beacute com que ninguacute no pot perjudicarshyse a ell mateix Nomeacutes aquest segon sentit de la magravexima diu el nostre autor eacutes el rellevant per al paternalisme juriacutedic Vegeu Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 155shy173 15 El terme paternalisme (els primers usos constatats del qual es remunten a lrsquouacuteltim terccedil del segle XIX sent originari de la llengua anglesa) es va usar en llengua castellana a comenccedilament del segle XX gairebeacute exclusivament per referirshyse a aquest tipus de paternalisme Eacutes de destacar que per exemple en la Enciclopedia Universal Ilustrada drsquoEspasa publicada per primera vegada el 1920 lrsquouacutenica accepcioacute que srsquoinclou de paternalisme eacutes precisament la seguumlent laquoRegravegim de relacions entre el patroacute i lrsquoobrer que assimilantshyles a les familiars atribueix al patroacute una espegravecie de proteccioacute tutelar sobre els seus obrersraquo Vegeu la veu paternalisme en lrsquoEnciclopedia Universal Ilustrada Tom 42 Madrid EspasashyCalpe 1966 Els exemples histograverics de paternalisme inshydustrial meacutes importants soacuten les anomenades ciutats fagravebrica Paradigmagravetics soacuten els casos de Pullman City als Estats Units la citeacute Mulhouse o Le Creusot a Franccedila Le Grand Hornu a Begravelgica etc A Espanya es pot destacar el paternalisme practicat a les explotacions mineres de Rio Tinto a Huelva i a les empreses mineres asturianes com Hullera Espantildeola a Bustiello Solvay a Lieres o Ensidesa a Avileacutes Els patrons paternalistes anaven molt meacutes enllagrave del pagament del salari i proveiumlen els obrers drsquoeconomats habitatges caixes de previsioacute educacioacute serveis religiosos perograve sempre supeditats a la continuiumltat en lrsquoempresa i al bon rendiment en el lloc de treball Es discuteix si es tractava realment de paternalisme o simplement drsquouna manera de disciplinar la magrave drsquoobra (treure lrsquoobrer de la taverna era una obsessioacute de lrsquoegravepoca) i assegurar la seva reproduccioacute Segons el meu parer tanmateix en cercles del que podriacuteem anomenar catolicisme social es predicava i practicava un paternalisme bastant sincer (encara que no del tot perquegrave amb la filantropia es barrejava la por del moviment obrer) Sobre el paternalisme industrial a Espanya vegeu Sierra Aacutelvarez Joseacute El obrero sontildeado Ensayo sobre el paternalismo industrial (Asturias 1860shy1917) Madrid Siglo XXI 1990 Babiano Mora J Paternalismo industrial y disciplina fabril en Espantildea 1938shy1958 Madrid CES 1998 16 Vegeu Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoIntervencionismo y paternalismoraquo A Garzoacuten Valdeacutes Ernesto Derecho eacutetica y poliacutetica Madrid CEC 1993 pagraveg 379shy399 Un cas de paternalisme generalitzat que recurrentment troba defensors eacutes el que John Stuart Mill denominava laquodespotisme benegravevolraquo amb els laquobagraverbarsraquo Perograve no perquegrave hi hagi pobles bagraverbars sinoacute perquegrave el contacte entre societats de diferent nivell de desenvolupament pot fer tornar bagraverbars els pobles menys desenvolupats Eacutes absurd pensar que una comunitat indiacutegena amazogravenica aiumlllada estagrave constituiumlda majoritagraveriament per individus incapaccedilos perquegrave la mateixa subsistegravencia de la comunitat mostra que no eacutes aixiacute No obstant aixograve si la petita comunitat indiacutegena entra en contacte amb una societat industrial la modificacioacute radical de les seves circumstagravencies socials pot convertirshylos tots o la majoria en incapaccedilos I per aixograve la benevolegravencia pot aconsellar tant deixarshylos tranquils com tractarshylos paternalistament una vegada laquodescobertsraquo
34 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 35
dria lrsquoexpressioacute equivalent seguumlent 1) laquoel patroacute exshy
erceix paternalisme sobre lrsquoempleatraquo 2) laquolrsquoEstat exshy
erceix paternalisme sobre els ciutadansraquo 3) laquolrsquoEstat
A exerceix paternalisme sobre lrsquoEstat Braquo i 4) laquoel
metge exerceix paternalisme sobre el pacient io els
qui lrsquoenvoltenraquo Val la pena esmentar que entre
aquestes categories de paternalisme hi ha diferegravenshy
cies quant als mitjans de quegrave es val preferentment
la intervencioacute i les finalitats especiacutefiques En el pashy
ternalisme estatal per exemple se sol adscriure
com a mitjagrave preferent la coaccioacute i com a finalitat la
meacutes genegraverica del benestar (drsquoaquiacute la qualificacioacute de
paternalista que es fa de lrsquoEstat del benestar) menshy
tre que en el paternalisme megravedic se sol adscriure
com a mitjagrave preferent lrsquoengany o lrsquoocultacioacute drsquoinforshy
macioacute (cosa que explica que en aquest agravembit srsquoashy
nomeni consentiment informat al consentiment
vagravelid) i com a finalitat especiacutefica la salut del subshy
jecte B (benestar fiacutesic o psiacutequic)17
Un cas especial amb relacioacute als subjectes
del paternalisme seria lrsquoanomenat autopaternashy
lisme en el qual el subjecte A exerceix paternashy
lisme sobre ell mateix o sobre B perograve amb el seu
consentiment o a requeriment seu Es tracta drsquoun
cas drsquouna rellevagravencia particular per a la discussioacute
del problema del paternalisme en el context de la
democragravecia i per aixograve em detindreacute encara que
breument en la seva anagravelisi
Quan es tracta drsquoaclarir el concepte drsquoautoshy
paternalisme se sol acudir al conegut relat homegraveshy
ric drsquoUlisses i les sirenes uns altres exemples
drsquoautopaternalisme menys elegants perograve meacutes reals
serien el cas del jugador que demana que se li proshy
hibeixi lrsquoentrada al casino lrsquoestudiant mandroacutes que
es matricula en una acadegravemia perquegrave lrsquoobliguin a
estudiar o el que acorda amb un amic que no el
deixi conduir si ha begut massa
En el relat homegraveric qui es lliga ell mateix
Ulisses eacutes un individu perograve en la discussioacute sobre
el concepte drsquoautopaternalisme amb frequumlegravencia es
maneja una versioacute poliacutetica del laquocontracte Ulissesraquo
en la qual eacutes la societat qui busca lligarshyse ella mashy
teixa amb les cordes de la intervencioacute estatal per
la qual cosa eacutes convenient determinar en parlar
drsquoautopaternalisme si el subjecte B eacutes un individu
o una comunitat
Igualment em sembla convenient distingir
els supogravesits en els quals el mecanisme triat per laquollishy
garshyse un mateixraquo requereix les accions drsquoaltres
dels supogravesits en els quals el subjecte B posa en
marxa algun mecanisme que no requereix lrsquoaccioacute
drsquoaltres Aquest mecanisme pot recolzarshyse sobre
una relacioacute causal o convencional Aquest uacuteltim
seria el cas per exemple drsquouna legislatura que lishy
mita els seus propis poders en establir que certes
normes no poden ser derogades o modificades en
el futur Com a mecanismes drsquoautorestriccioacute que
es recolzen sobre relacions causals tindriacuteem per
exemple els seguumlents qui srsquoinjecta una substagravencia
que li faragrave intolerable en el futur el consum drsquoalcoshy
hol o nicotina qui es tanca a estudiar en una casa
de camp aiumlllada per no perdre el temps en distracshy
cions o fins i tot qui no acudeix a espectacles vioshy
lents per evitar tenir una preferegravencia per aquests
Igualment es podria distingir si el mecanisme imshy
possibilita o sols dificulta lrsquouacutes de certes opcions
17 A aquests tipus principals sersquols podria afegir potser el paternalisme exercit pels eacutessers humans amb els animals Jesuacutes Mosteriacuten i Jorge Riechmann han sostingut en la seva obra Animales y ciudadanos (Madrid Talasa 1995) que si es vol beneficiar els animals aixograve srsquoha de fer per mitjagrave del paternalisme ja que laquonuestras acciones con respecto a los animales nunca podraacuten contar con el consentimiento de estosraquo (op cit pagraveg 191) Per a un estudi detallat sobre els problemes conceptuals i egravetics dels drets dels animals vegeu De Lora Pablo Justicia para los animales La eacutetica maacutes allaacute de la humanidad Madrid Alianza 2003
| 35
Subjecte
(I) Ex Acordar amb un amic que no em deixi conduir si bec massa
(II) Ex Injectarshyse una substagravencia que reacciona negativament
amb la nicotina
(III) Ex Una legislatura democragravetica que aprova una llei que sanciona no
portar el cinturoacute de seguretat als cotxes
(IV) Ex Una assemblea constituent que fa immodificables certes disposicions constitucionals
Individual
Poliacutetic
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 36
Mecanisme drsquoautorestriccioacute
Compromiacutes amb un agent Altres mecanismes (contractes Ulisses) (autopaternalisme estricte)
18 Aquesta sembla que eacutes la posicioacute de Geral Dworkin que assenyala que als contractes Ulisses laquola mesura que ha de ser imposada eacutes especiacuteficament demanada per la part afectadaraquo i que laquoaquest no eacutes el cas de les mesures paternalistes de les quals hem estat parlantraquo (encara que no queda gaire clar si seria un tipus de mesures paternalistes diferent o no seria paternalisme en absolut) Vegeu Dworkin Gerald laquoPaternalismraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 29 Bernard Gert i Charles M Culver soacuten meacutes clars en afirmar que quan es compta amb el consentiment anterior del subjecte B no es tracta de paternalisme Vegeu Gert Bernard Culver Charles M laquoPaternalistic Behaviorraquo Op cit Manuel Atienza comparteix aquesta uacuteltima posicioacute si beacute deixa oberta la quumlestioacute de si als contractes Ulisses pot afirmarshyse que hi ha consentiment a lrsquoaccioacute paternalista Vegeu Atienza Manuel laquoDiscutamos sobre pashyternalismoraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 209 Al contrari decididament a favor de considerar aquests supogravesits com a paternalisme genuiacute hi ha Ernesto Garzoacuten i Douglas N Husak que afirma laquoNo planteja problemes conceptuals la pretensioacute que es pot tractar paternalistament un mateixraquo Vegeu Husak Douglas N laquoPaternalism and Autonomyraquo Philosophy amp Public Affairs 10 nuacutem 1 (1980) pagraveg 43
Proposo de parlar drsquoautopaternalisme del
tipus laquocontracte Ulissesraquo quan el mecanisme drsquoaushy
torestriccioacute consisteix a acudir a altres individus pershy
quegrave actuiumln paternalistament i autopaternalisme
estricte quan el mateix subjecte B posa en marxa
algun altre mecanisme
(I) El tipus I contractes Ulisses en la seva vershy
sioacute individual ha estat considerat per alguns autors
com a no paternalisme generalment perquegrave es conshy
sidera que lrsquoaccioacute suposadament paternalista de A
consisteix a seguir les instruccions anteriors de B18
Aquests autors assimilarien els contractes Ulisses al
contracte de mandat en el qual el mandatari actua
drsquoacord amb les disposicions del mandant Ara beacute
el laquocontracte Ulissesraquo mostra una peculiaritat imporshy
tant davant el contracte de mandat a saber la reshy
nuacutencia al dret de revocacioacute per part del subjecte B
(en previsioacute drsquoun canvi futur de preferegravencies que pot
comportarshyli perjudicis greus) Arribat el moment B
srsquooposaragrave a lrsquoaccioacute de A i aquest hauragrave si vol complir
les disposicions pregravevies de B drsquoexercir el poder de
vegades la forccedila sobre B En alguns drsquoaquests
casos pot ser inadequat descriure lrsquoaccioacute de A com
a paternalista si la intencioacute de A eacutes uacutenicament seguir
les instruccions de B perograve en altres siacute que la intencioacute
de A seragrave evitar danys a B i el consentiment anterior
de B seragrave vist per A com una garantia que la seva
accioacute estagrave justificada
36 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 37
(II) El cas II autopaternalisme estricte indivishy
dual srsquoallunya meacutes del nucli de claredat del conshy
cepte de paternalisme perquegrave aparentment viola el
pressupogravesit del qual hem partit segons el qual el pashy
ternalisme consisteix en una relacioacute entre dos subshy
jectes Beacute es podria dir que en aquests supogravesits eacutes
on lrsquoautopaternalisme eacutes veritablement autoreferent
perograve menys paternalisme mentre que en el supogravesit
en el qual B necessita una altra persona perquegrave laquoel
lliguiraquo eacutes meacutes paternalisme perograve menys autoreferent
En tot cas la teoria de la racionalitat subjacent a
aquestes autorestriccions individuals eacutes de gran imshy
portagravencia per al tema del paternalisme en la mesura
que pot contribuir a aclarir la racionalitat i en uacuteltima
instagravencia la justificacioacute de les restriccions paternashy
listes El principi bagravesic segons el qual disposar de
menys opcions pot ser millor de vegades que disshy
posar de meacutes opcions estaria darrere de la justificashy
cioacute de totes les pragravectiques paternalistes19
(III) El tipus III seria per exemple el de les lleis
emanades drsquouna legislatura democragravetica que imshy
pedeixen o dificulten als ciutadans executar actes
que els comporten un dany o lrsquoaugment del risc de
dany Alguns autors han sostingut que aquestes
lleis no soacuten paternalistes Lrsquoargument seria que si
lrsquoexistegravencia de la llei es laquodeuraquo20 a les preferegravencies
dels destinataris o meacutes especiacuteficament a les seves
laquopreferegravencies sobre preferegravenciesraquo21 no podem parshy
lar de paternalisme Igual com ocorreria en la versioacute
individual dels contractes Ulisses els representants
poliacutetics es limitarien en aquests casos a seguir les
directrius dels representats Segons el meu parer
tanmateix ni la pragravectica ni la teoria de la represenshy
tacioacute poliacutetica en democragravecia no recolzen aquest arshy
gument Amb molta frequumlegravencia les normatives pashy
ternalistes pensem per exemple en lrsquoobligacioacute de
portar el cinturoacute de seguretat es dicten contra les
preferegravencies dels destinataris que no volen que
sersquols imposi lrsquoalternativa de portar el cinturoacute de seshy
guretat o coacuterrer el risc de ser sancionats i srsquoorienshy
ten a produir amb el temps ex post facto de
promulgacioacute una modificacioacute de les preferegravencies
de manera que els ciutadans ja es posen el cinturoacute
per voluntat progravepia Lrsquoegravexit de la legislacioacute paternashy
lista consistiria a contribuir a lrsquoeliminacioacute de prefeshy
regravencies irracionals i perjudicials en els ciutadans No
srsquohauria de confondre drsquoaltra banda lrsquoacceptacioacute
general o aquiescegravencia a un esquema general de
govern en el qual les interferegravencies paternalistes
soacuten permissibles amb una autoritzacioacute o consentishy
ment per part dels destinataris a les interferegravencies
paternalistes concretes
(IV) El tipus IV correspondria per exemple a
lrsquoautorestriccioacute que una legislatura pot imposarshyse
a ella mateixa o en el paradigma constitucionalista
a la rigidesa constitucional (autopaternalisme esshy
tricte poliacutetic) Aquiacute aparentment lrsquoaprovacioacute drsquouna
norma per la qual certes regles constitucionals soacuten
immodificables fa impossible al mateix constituent
canviar aquestes regles i respectar alhora el dret
Francisco Laporta ha assenyalat que aquests sushy
pogravesits no serien drsquoautopaternalisme (meacutes fagravecil de
justificar) sinoacute de paternalisme estricte perquegrave laquoqui
ordena la vinculacioacute no eacutes generalment qui la patiragrave
() es tracta drsquoindividus diferents o de generacions
diferentsraquo22 A meacutes es tractaria segons aquest mashy
19 Sobre la teoria de les autorestriccions vegeu Elster Jon Ulises desatado (Estudios sobre racionalidad precompromiso y restricciones) Barcelona Gedisa 2002 20 Vegeu Elster Jon Ulises y las sirenas Estudios sobre racionalidad e irracionalidad Op cit pagraveg 144 i 145 21 Vegeu Sunstein Cass R laquoLegal Interference with Private Preferencesraquo The University of Chicago Law Review 53 (1986) pagraveg 1140shy41 22 Laporta Francisco J laquoEl aacutembito de la Constitucioacutenraquo Doxa 24 (2001) pagraveg 464
| 37
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 38
teix autor drsquoun paternalisme injustificable ja que
considera les laquomajories democragravetiques del futurraquo
com pertorbades o dominades per les passions
quan el que en realitat estagrave sent protegit eacutes moltes
vegades laquolrsquoaspecte passional i interessat dels
constituents que es blinda davant la racionalitat de
les futures generacions democragravetiquesraquo23 Igualshy
ment Jon Elster que inicialment va considerar que
les constitucions soacuten mecanismes de precomproshy
miacutes laquoelaborades pel cos poliacutetic a fi de protegirshyse ell
mateix contra la seva previsible tendegravencia a prendre
decisions imprudentsraquo24 recentment ha sostingut
que amb meacutes frequumlegravencia (encara que no exclusishy
vament) les constitucions soacuten mecanismes pels
quals uns tracten de lligar els altres Segons el meu
parer les consideracions drsquoaquests autors em semshy
blen acceptables tanmateix crec que hi hauria alshy
guns supogravesits que caurien en aquesta categoria
drsquoautopaternalisme estricte poliacutetic per exemple Jon
Elster assenyala que laquoquan el Parlament constituent
hongaregraves els anys 1989shy1990 va votar a favor de
la creacioacute drsquoun Tribunal Constitucional amb atribushy
cions molt agravemplies que li conferien la capacitat de
revocar les decisions emanades del Parlament aixograve
va constituir un acte expliacutecit drsquoautolimitacioacuteraquo25
13 El concepte de paternalisme juriacutedic
131 Una definicioacute plausible de paternalisme juriacutedic
Si el paternalisme en general consisteix en
lrsquoexercici drsquoun poder el paternalisme juriacutedic consisshy
tiragrave en lrsquoexercici drsquoun poder juriacutedic De manera que
la definicioacute de paternalisme juriacutedic seria la seguumlent
A exerceix paternalisme juriacutedic sobre B si i
solament si
1) A exerceix un poder juriacutedic sobre B
2) amb la finalitat drsquoevitar que B dugui a
terme accions o omissions que el danyen
a ell mateix io li comporten un increment
del risc de dany (aquests danys poden ser
de tipus fiacutesic psiacutequic o econogravemic)
Els actes juriacutedics es caracteritzen perquegrave
es fan drsquoacord amb normes juriacutediques que conshy
fereixen poders Els poders juriacutedics se solen divishy
dir en poders puacuteblics (generalment anomenats
competegravencies) i privats (generalment anomenats
capacitats) Ambdues competegravencies i capacitats
soacuten lrsquoexercici de poders perograve mentre que srsquoeacutes
laquocapaccedil per modificar la progravepia situacioacute juriacutedica en
canvi srsquoeacutes competent per modificar la drsquoaltres
personesraquo26 Les competegravencies es caracteritzen
perquegrave el seu titular pot modificar intencionalment
la situacioacute juriacutedica drsquoun altre sense comptar amb
lrsquoacceptacioacute drsquoaquest altre mentre que les capashy
citats o beacute esgoten els seus efectes en la persona
que les executa o beacute estenen els seus efectes a
tercers voluntaris Lrsquoexemple clagravessic drsquoexercici
drsquouna capacitat eacutes el negoci juriacutedic (que pot ser
vist com a promeses reciacuteproques) i drsquouna compeshy
tegravencia podria sershyho lrsquoacte administratiu Tan sols
els poders puacuteblics que soacuten competegravencies poden
ser descrits com lrsquoexercici drsquoun poder (juriacutedic) de
A (el titular del poder) sobre B (el subjecte juriacutedishy
cament al poder de A)
Seguint aquesta uacuteltima idea es podria dir
que el paternalisme juriacutedic consisteix en lrsquoexercici
23 Laporta Francisco J laquoEl aacutembito de la Constitucioacutenraquo Doxa 24 (2001) pagraveg 464 24 Elster Jon Ulises desatado Op cit pagraveg 111 25 Elster Jon Ulises desatado Op cit pagraveg 113 26 Nino Carlos S Introduccioacuten al anaacutelisis del derecho Barcelona Ariel 1996 pagraveg 222
38 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 39
drsquouna competegravencia juriacutedica Com que en el patershy
nalisme lrsquoobjectiu de A eacutes evitar que B dugui a
terme actes que el danyen que li comporten un
increment de risc de dany eacutes plausible sostenir
que en el paternalisme juriacutedic lrsquoexercici per part
de A de la seva competegravencia sobre B ha de limitar
drsquoalguna manera les opcions de B (almenys limishy
taragrave a B una opcioacute drsquoautoinfligirshyse un dany
drsquoaugmentar els riscs de danys)
Lrsquoanagravelisi de W N Hohfeld sobre les difeshy
rents posicions juriacutediques en una relacioacute juriacutedica27
pot ser parcialment aplicable aquiacute Per tant
srsquoobteacute la definicioacute seguumlent de paternalisme juriacuteshy
dic
Lrsquoagent A exerceix paternalisme juriacutedic
sobre B si i solament si
1) A en lrsquoexercici drsquouna competegravencia situa
B en una posicioacute de deure no de dret
subjeccioacute o incapacitat (en aquest uacuteltim
cas per modificar la seva progravepia situacioacute
juriacutedica)
2) amb la finalitat drsquoevitar que B dugui a
terme accions o omissions que el danyen
a ell mateix io li comporten un increment
del risc de dany (aquests danys poden ser
de tipus fiacutesic psiacutequic o econogravemic)28
Com a exemple de paternalisme juriacutedic poshy
dria assenyalarshyse el dret a lrsquoeducacioacute dels meshy
nors Aquest eacutes un dret que tenen tots els
ciutadans perograve quan es tracta dels menors sol
caracteritzarshyse com de paternalista tanmateix
eacutes fagravecil advertir que el que el fa paternalista eacutes
que en realitat es configura com un dretshydeure
El mateix ocorre amb el dret a la vida que sempre
que srsquoenteacuten com a paternalista eacutes concebut com
a dretshydeure Altres exemples de regulacions juriacuteshy
diques que es podrien qualificar de paternalistes
serien els seguumlents el dret a lrsquoassistegravencia lletrada
(drsquoexercici obligatori)29 la irrenunciabilitat del dret
a la informacioacute cliacutenica per part del pacient quan la
seva salut estagrave en un perill greu30 el no dret a la
informacioacute cliacutenica en cas de necessitat terapegraveushy
tica31 la prohibicioacute de les lesions amb el consenshy
timent de la viacutectima32 etc
Aquesta proposta de concepte de patershy
nalisme juriacutedic presentaria segons el meu parer
els avantatges seguumlents
1) A meacutes dels casos en els quals el patershy
nalisme consisteix en lrsquoestabliment drsquouna prohibishy
cioacute o obligacioacute inclou els casos en els quals es
declara incompetent una persona se la subjecta
a la tutela drsquouna altra o srsquoestableix que no teacute dret
27 Vegeu Hohfeld W N Fonamental Legal Conceptions as Applied In Judicial Reasoning AshgateshyDortmouth 2001 28 El paternalisme juriacutedic pot ser vist tambeacute com lrsquolaquoassumpcioacute de competegravencies per part de Araquo Podria dirshyse que lrsquoacte paternalista fonamental drsquoun sistema juriacutedic constitucional seria lrsquoatribucioacute al Parlament de competegravencia per perseguir la finalitat (respectant certs liacutemits) drsquoevitar que els ciutadans duguin a terme accions o omissions que els danyen io els comporten un increment del risc de dany (aquests danys poden ser de tipus fiacutesic psiacutequic o econogravemic) Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta competegravencia implica logravegicament la subjeccioacute dels ciutadans Quan el Parlament crea un estatus de la minoritat en la qual estableix que els menors han de quedar subjectes a la pagravetria potestat la situacioacute pot ser descrita com la de conferir una competegravencia als pares amb relacioacute als seus fills Igualment quan srsquoestableix un deure per als ciutadans amb finalitats paternalistes (per exemple la prohibicioacute de navegar sense armilles salvavides) srsquoatorga competegravencia a les autoritats judicials io administratives per sancionar lrsquoincompliment drsquoaquest deure 29 Vegeu els articles 1184 i 7881 de la Llei drsquoenjudiciament criminal espanyola 30 Vegeu lrsquoarticle 91 de la Llei 412002 bagravesica reguladora de lrsquoautonomia del pacient i de drets i obligacions en mategraveria drsquoinformacioacute i documentacioacute cliacutenica 31 Vegeu lrsquoarticle 54 de la Llei 412002 bagravesica reguladora de lrsquoautonomia del pacient i de drets i obligacions en mategraveria drsquoinformacioacute i documentacioacute cliacutenica 32 Vegeu lrsquoarticle 155 del Codi penal espanyol vigent
| 39
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 40
a dur a terme certs actes (deixantshyla en una situashy
cioacute de llibertat no protegida) Per exemple la subshy
jeccioacute a tutela drsquoun discapacitat mental la
subjeccioacute a la pagravetria potestat dels menors la inshy
capacitat dels menors per disposar dels seus
beacutens immobles lrsquoanulmiddotlacioacute de les disposicions
generals en un contracte tipus no favorables a la
part laquodegravebilraquo del contracte la impossibilitat (instishy
tucional) de constituir vagravelidament un contracte
drsquoesclavitud perpegravetua o un contracte vagravelid de treshy
ball per sota del salari miacutenim etc
2) Igualment aquesta definicioacute inclou els
casos de paternalisme indirecte (o impur segons
la concepcioacute de Gerald Dworkin)33 ja que la coshy
accioacute que directament es dirigeix contra un indishy
vidu indirectament deixa el subjecte B en una
situacioacute de no dret Per exemple la ilmiddotlegalitzacioacute
drsquoun comerccedil com el de les drogues (tant si
aquesta ilmiddotlegalitzacioacute implica una persecucioacute
penal com no) deixa els subjectes tractats patershy
nalistament els consumidors en una situacioacute de
no dret poden tractar drsquoobtenir drogues al mershy
cat ilmiddotlegal perograve lrsquoEstat pot fer per la seva part
tot el possible per impedirshyho
3) En considerar el paternalisme juriacutedic com
lrsquoexercici drsquoun poder juriacutedic tambeacute es posa de mashy
nifest que el paternalisme es pot exercir en difeshy
rents etapes En primer lloc tindriacuteem un poder
constituent (si es tracta drsquoun sistema constitucioshy
nal) que pot exercir el paternalisme per exemple
configurant el dret constitucional a lrsquoassistegravencia
lletrada com un dretshydeure En segon lloc tinshy
driacuteem un poder legislatiu que pot seguint amb el
mateix exemple establir en les lleis processals
lrsquoobligacioacute de lrsquoassistegravencia lletrada En tercer lloc
trobariacuteem un jutge que declara que cert acusat no
teacute dret a defensarshyse ell mateix sense comptar
amb lrsquoassistegravencia lletrada Finalment tindriacuteem en
alguns casos un funcionari puacuteblic que executa
les disposicions del jutge34
4) Srsquoaclareix la connexioacute entre la discussioacute
sobre el paternalisme juriacutedic i la discussioacute de la fishy
losofia poliacutetica sobre el paternalisme i les formes
de govern Fora de lrsquoescala anterior o per sobre
drsquoella hi hauria un nivell de paternalisme que es
refereix a les formes de govern en particular la
contraposicioacute entre democragravecia i despotisme beshy
negravevol Un regravegim de despotisme benegravevol estagrave conshy
figurat totalment sobre la idea de paternalisme
mentre que la democragravecia sembla fundarshyse en la
seva negacioacute Tanmateix en la democragravecia la
forma de govern caracteritzada per lrsquoautonomia
hi ha al seu torn formes de dret autogravenomes i heshy
terogravenomes I per aixograve en cert sentit es pot dir
que el paternalisme eacutes incompatible amb la deshy
mocragravecia si ens situem en el nivell de les formes
de govern i alhora que dins de la democragravecia hi
pot haver exercicis paternalistes del poder Les
normes emanades drsquouna legislatura democragravetica
poden ser vistes com a exercici de lrsquoautonomia
del poble (que actuaria per mitjagrave de represenshy
tants) perograve en la mesura que les seves disposishy
cions srsquoapliquen als seus destinataris sense
requerir per a aixograve el seu consentiment individual
33 El paternalisme indirecte (Joel Feinberg) o impur (Gerald Dworkin) comporta que per evitar danys a B srsquoexerceix coaccioacute sobre un tercer C per exemple quan per evitar els danys derivats del consum de drogues se sanciona el traficantshyvenedor i no el consumidorshycomprador Vegeu Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 9 i Dworkin Gerald laquoPaternalismraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 22 34 Aquests uacuteltims actes que soacuten de pura aplicacioacute del dret difiacutecilment poden no ser vistos com a actes juriacutedics i drsquoacord amb la meva proposta com a actes de paternalisme juriacutedic Tanmateix em sembla que el meacutes raonable eacutes considerarshylos una categoria sui generis de paternalisme juriacutedic
40 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 41
soacuten heterogravenomes (comporten lrsquoexercici drsquouna
competegravencia) i per tant susceptibles de ser pashy
ternalistes35
5) Srsquoaclareix finalment la relacioacute entre el pashy
ternalisme juriacutedic i la coaccioacute En un sentit ampli seria
cert que el paternalisme juriacutedic sempre eacutes coactiu ja
que eacutes el resultat de lrsquoexercici de competegravencies que
modifiquen la situacioacute juriacutedica drsquoun individu ho vulgui
aquest o no Competegravencies que a meacutes estan basashy
des en uacuteltima instagravencia en la forccedila En un sentit esshy
tricte tanmateix el paternalisme juriacutedic sols seria
coactiu quan recorre a lrsquoestabliment de sancions com
a instrument principal drsquouna poliacutetica paternalista
132 Paternalisme juriacutedic i paternalisme estatal
El paternalisme estatal pot senzillament ser
caracteritzat substituint laquoAraquo per laquoogravergan de lrsquoEstatraquo
en lrsquoenunciat laquoA exerceix paternalisme sobre Braquo
Cal considerar paternalisme estatal qualsevol accioacute
paternalista duta a terme per un ogravergan de lrsquoEstat
perograve solament es tractaragrave de paternalisme juriacutedic
estatal quan el mitjagrave directe emprat siguin les norshy
mes juriacutediques
Dins del conjunt de les accions de lrsquoEstat es
pot distingir aquelles els objectius de les quals srsquoashy
consegueixen directament per mitjagrave de la modificashy
cioacute de la posicioacute juriacutedica dels individus drsquoaquelles en
les quals aquesta modificacioacute sols teacute un paper seshy
cundari i el mitjagrave emprat per assolir aquests objectius
teacute una altra naturalesa Lrsquoaccioacute de lrsquoEstat sempre teacute
un aspecte juriacutedic La construccioacute drsquouna autopista
estatal requereix un procediment de dret administrashy
tiu i fins al meacutes miacutenim detall de la planificacioacute i exshy
ecucioacute de les obres queda reflectit en un document
Tanmateix el dret teacute un aspecte secundari en la
construccioacute de lrsquoautopista aquesta es faragrave si es disshy
posa de prou recursos humans i de prou diners En
altres casos les normes juriacutediques soacuten el mitjagrave dishy
recte de quegrave es val lrsquoEstat per aconseguir els seus
fins per exemple quan dicta una norma que prohishy
beix conduir sense el cinturoacute de seguretat Podem
suposar que un Estat preocupat per lrsquoelevat nombre
drsquoaccidents a meacutes de construir carreteres meacutes
bones (la qual cosa requereix recursos humans i dishy
ners) i de prohibir certs comportaments perillosos
(per mitjagrave de normes juriacutediques) decidiragrave mantenir
campanyes periogravediques de conscienciacioacute sobre els
riscs de la conduccioacute aquiacute sembla que el mitjagrave dishy
recte de quegrave es val lrsquoEstat eacutes la persuasioacute En resum
lrsquoaccioacute estatal es val principalment de quatre tipus
de mitjans diners recursos humans normes juriacutedishy
ques i persuasioacute36
35 En el paragravegraf seguumlent de Hans Kelsen crec que es troba una explicacioacute meacutes clara drsquoaquesta mateixa idea laquoEn el punto central de los problemas de una dinaacutemica juriacutedica mdashdice Hans Kelsenmdash se encuentra la pregunta por los diferentes meacutetodos de produccioacuten de derecho o por las formas del derecho Si se pone la mira en aquellas normas juriacutedicas que configuran la parte principal de un orden juriacutedico a saber las que enlazan una sancioacuten como acto coactivo a determinada conducta humana y si se reconoce que un hombre se encuentra juriacutedicamente obligado a una determinada conducta en cuanto la conducta contraria ha sido convertida en condicioacuten de una sancioacuten pueden distinguirse dos tipos de normas juriacutedicas que estatuyen tales obligaciones juriacutedicas aquellas en cuya produccioacuten el hombre obligado participa y aquellas que aparecen sin su participacioacuten El principio que se encuentra en la base de esta distincioacuten es el de la libertad en el sentido de autodeterminacioacuten La cuestioacuten decisiva desde el punto de vista del hombre sujeto a normas es si la obligacioacuten se produce con su voluntad o sin ella y eventualmente incluso contra su voluntad Se trata de la distincioacuten que habitualmente se designa como la oposicioacuten entre autonomiacutea y heteronomiacutea y que la teoriacutea del derecho suele establecer en lo esencial en el terreno de los derechos estatales Aquiacute aparece como una diferencia entre democracia y autocracia o entre repuacuteblica y monarquiacutea y permite la visioacuten corriente de las formas del estado Solo que aquello que se concibe como la forma del estado no es maacutes que un caso especial de la forma del derecho en generalraquo A Kelsen Hans Teoriacutea pura del derecho Meacutexico Porruacutea 1993 pagraveg 285 36 La classificacioacute estagrave recollida de Pallareacutes Francesc laquoEl sistema poliacutetico en accioacutenraquo Revista de Estudios Poliacuteticos 62 (1988) pagraveg 144 el qual al seu torn segueix el plantejament exposat a Peters B G American Public Policy Nova York Franklin Wats Pubs 1982
| 41
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 42
Hi hauria en consequumlegravencia supogravesits de pashy
ternalisme estatal no juriacutedic Vegemshyne alguns En
primer lloc tindriacuteem els supogravesits en els quals lrsquoEsshy
tat estableix incentius econogravemics amb finalitats
paternalistes37 Un altre supogravesit drsquoaquest tipus de
paternalisme serien els gravagravemens orientats al fet
que els ciutadans abandonin hagravebits de vida no sashy
ludables per exemple elevant el preu del tabac
En tercer lloc tindriacuteem un conjunt de casos en els
quals el mitjagrave emprat per lrsquoEstat per exercir el pashy
ternalisme seria la persuasioacute Aquiacute srsquoinclouria un
ventall drsquoexemples que van des del meacutes innocu
com la publicitat orientada especiacuteficament al fet
que els ciutadans es comportin de certa manera
fins al meacutes perilloacutes com seria la propagacioacute drsquoinshy
formacions falses per protegir els ciutadans de les
seves progravepies accions autodanyoses Dins drsquoashy
quest uacuteltim conjunt de casos valdria la pena desshy
tacar aquells en els quals lrsquoengany adopta la forma
drsquouna manipulacioacute subtil de la informacioacute
Em refereixo als supogravesits drsquoinformacioacute esshy
biaixada o manipulada Daniel Wikler sosteacute refeshy
rintshyse a les poliacutetiques puacutebliques orientades a
lrsquoadopcioacute drsquohagravebits de vida saludables que lrsquoinstrushy
ment de la informacioacute pot ser utilitzat hagravebilment de
manera que meacutes enllagrave de proveir informacioacute amb la
finalitat drsquoadoptar una decisioacute racional es produeishy
xen fenogravemens de manipulacioacute38 A Espanya per exshy
emple la poliacutetica puacuteblica de prevencioacute del consum
de drogues no sols es basa en la coaccioacute penal
sinoacute que utilitza profusament el mitjagrave de la persuashy
sioacute a traveacutes de campanyes publicitagraveries en els mitshy
jans de comunicacioacute de masses Aquestes
campanyes srsquoencarreguen a agegravencies de publicitat
lrsquoespecialitat de les quals no eacutes presentar els millors
arguments sinoacute els meacutes persuasius A meacutes aquesshy
tes campanyes ni tan sols no soacuten centralment reshy
tograveriques no es basen en els arguments meacutes que
en la imatge i el so Estan dirigides en definitiva a
generar una resposta hostil al consum de drogues
una espegravecie de reflex condicionat a laquodir NOraquo (que
va ser lrsquoeslogravegan drsquouna drsquoelles)
En quart i uacuteltim lloc tindriacuteem com un tipus
de paternalisme estatal no juriacutedic encara que per
raons diferents dels anteriors el cas del paternashy
lisme entre estats Si el paternalisme eacutes exercit per
un Estat sobre un altre aquest adoptaragrave normalshy
ment la forma de les laquoingeregravencies coactivesraquo a quegrave
es referia Ernesto Garzoacuten39 entre les quals la invashy
sioacute armada seria la meacutes significativa No obstant
37 Tambeacute seria paternalista drsquoacord amb la definicioacute de paternalisme presentada lrsquoestabliment drsquoincentius econogravemics orientats a modificar lrsquoestructura de preferegravencies del subjecte B amb la finalitat drsquoevitar que B es danyi ell mateix (els incentius serien una manera drsquoexercir el poder) Un exemple drsquoaquest tipus de paternalisme poc frequumlent serien els incentius per a la contractacioacute de plans de pensions sempre que entenguem que una consequumlegravencia de la mesura previsible i desitjada pel legislador eacutes la disminucioacute de les persones que per imprevisioacute no tindran recursos suficients per gaudir drsquouna vellesa digna Cal advertir la importagravencia que teacute la segona condicioacute de la definicioacute de paternalisme per distingir aquests casos de les meres intervencions benegravevoles Si com eacutes de desitjar lrsquoEstat exerceix el seu poder sempre per beneficiar els ciutadans podria argumentarshyse que drsquoacord amb la meva definicioacute gairebeacute totes les intervencions estatals soacuten paternalistes Tanmateix aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la finalitat del paternalisme no eacutes simplement evitar danys als ciutadans sinoacute meacutes estrictament evitar que es danyin ells mateixos La concessioacute drsquouna subvencioacute per exemple als agricultors no eacutes necessagraveriament paternalista perograve ho seragrave si aquesta subvencioacute estagrave orientada a dissuadir els productors de fer una cosa que els perjudica Imaginem que un sector agriacutecola no eacutes ecoshynogravemicament viable i que tanmateix per costum por o desconfianccedila els agricultors es resisteixen a canviar a altres cultius meacutes profitosos lrsquoEstat pot prohibir aquesta produccioacute desincentivarshyla o fins i tot incentivar altres cultius Aquest tipus de poliacutetiques previsiblement combinen diversos objectius (entre ells sens dubte millorar lrsquoeconomia nacional) perograve en la mesura que una de les consequumlegravencies previsible i desitjable eacutes evitar que els agricultors es danyin ells mateixos tambeacute eacutes paternalista 38 Wikler Daniel laquoPersuasion and Coercion for Healthraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 53 39 Vegeu Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoIntervencionismo y paternalismoraquo A Garzoacuten Valdeacutes Ernesto Derecho eacutetica y poliacutetica Op cit
42 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 43
aixograve el proceacutes lent i difiacutecil de la juriditzacioacute de la
vida internacional afavoreix que apareguin supogravesits
de paternalisme juridicointernacional entre estats i
agents paternalistes internacionals
Si no tot paternalisme estatal eacutes paternashy
lisme juriacutedic tampoc tot paternalisme juriacutedic no eacutes
paternalisme estatal En principi sembla que si el
paternalisme juriacutedic consisteix en lrsquoexercici de comshy
petegravencies juriacutediques i aquestes soacuten exercides semshy
pre per ogravergans de lrsquoEstat llavors el paternalisme
juriacutedic ha de ser sempre paternalisme estatal Tanshy
mateix eacutes evident que hi ha subjectes que exerceishy
xen competegravencies sense ser ogravergans de lrsquoEstat o
almenys sense sershyho de la mateixa manera drsquoallograve
que en general entenem per ogravergans de lrsquoEstat
Pensem per exemple en el cas del metge o dels
subjectes que detenen la pagravetria potestat
Drsquoacord amb la Llei drsquoautonomia del pacient
espanyola40 si el metge responsable de lrsquoassistegravencia
considera que el pacient no eacutes capaccedil de prendre les
seves progravepies decisions llavors el consentiment inshy
format lrsquoha drsquoatorgar la famiacutelia (art 93) Podria dirshy
se que es confereix al metge el poder de determinar
als efectes de donar consentiment al tractament la
capacitat del pacient i per tant el metge exerciria
una competegravencia similar a la del jutge que estableix
per exemple que una persona eacutes incompetent per
disposar dels seus beacutens Igualment la pagravetria potesshy
tat comportaria lrsquoexercici de competegravencies de represhy
sentacioacute (sense necessitat que el fill sotmegraves a
aquesta hi consenti) i fins i tot cert poder sancionashy
dor (lrsquoanomenat dret de correccioacute)
No crec que srsquohi guanyi gaire negant que en
aquests casos es tracta de lrsquoexercici de competegravenshy
cies i tampoc no afirmant que el metge o els pares
soacuten ogravergans de lrsquoEstat Potser una solucioacute eacutes acudir
a un gegravenere superior el de la produccioacute de resultats
normatius per megravetodes autocragravetics (que no requeshy
reixen el consentiment de lrsquoafectat) i distingir dins
seu lrsquoexercici de competegravencies per part de lrsquoEstat i
altres exercicis de poder entre particulars que en
alguns casos es caracteritzarien per emmarcarshyse
en relacions paternalistes Aquest seria el cas de
les relacions de tutela i curatela de la mateixa relashy
cioacute paternofilial de la relacioacute marital drsquoacord amb la
regulacioacute preconstitucional espanyola drsquoalguns asshy
pectes de la relacioacute metgeshypacient etc
14 Altres distincions rellevants
Per acabar lrsquoapartat conceptual i passar a
lrsquoestudi dels problemes de justificacioacute voldria referirshy
me sumariagravement a algunes distincions rellevants
En primer lloc principalment amb relacioacute al
paternalisme juriacutedic conveacute distingir les disposicions
que soacuten purament paternalistes eacutes a dir lrsquouacutenica fishy
nalitat de les quals eacutes evitar danys autoinfligits de
tipus fiacutesic psiacutequic io econogravemic drsquoaquelles que
tenen altres finalitats al costat de la paternalista i que
podriacuteem denominar de paternalisme mixt
En segon lloc conveacute recordar la distincioacute
entre casos de paternalisme directe eacutes a dir
aquells en els quals srsquoexerceix el poder directament
sobre el subjecte a qui es tracta drsquoevitar danys i
casos de paternalisme indirecte eacutes a dir aquells en
els quals directament srsquoexerceix el poder sobre un
subjecte i indirectament sobre qui eacutes tractat patershy
nalistament per exemple quan per evitar els danys
derivats del consum de drogues se sanciona els veshy
nedors de drogues
40 Llei 412002 bagravesica reguladora de lrsquoautonomia del pacient i de drets i obligacions en mategraveria drsquoinformacioacute i documentacioacute cliacutenica
| 43
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 44
En tercer lloc eacutes convenient distingir entre
una accioacute paternalista i una justificacioacute paternashy
lista La justificacioacute paternalista srsquoorientaria a preshy
sentar lrsquoexercici del poder sobre un subjecte com
a acceptable apelmiddotlant a dues raons 1) lrsquoaccioacute
evita danys importants i 2) eacutes necessagraveria per tal
com el subjecte sobre qui srsquoexerceix el poder no
estagrave en condicions drsquoocuparshyse dels seus propis
interessos
En quart i uacuteltim lloc conveacute fer referegravencia a
la important distincioacute entre paternalisme fort (o
dur) i paternalisme feble (o tou) Joel Feinberg ha
proposat amb relacioacute a la justificacioacute de la coacshy
cioacute penal de distingir el paternalisme fort que
laquoacceptaragrave com una raoacute per a la legislacioacute penal
que eacutes necessagraveria per protegir adults compeshy
tents contra la seva voluntat de les consequumlegravenshy
cies danyoses de les seves eleccions i empreses
encara que siguin plenament voluntagraveriesraquo del pashy
ternalisme feble que laquososteacute que lrsquoEstat teacute dret a
prevenir la conducta danyosa autoreferent (en
aquesta mesura sembla paternalista) si i solashy
ment si aquesta conducta eacutes substancialment no
voluntagraveria o quan una intervencioacute temporal sigui
necessagraveria per establir si eacutes voluntagraveria o noraquo41 Es
tracta drsquouna distincioacute que sol entendrersquos de dues
maneres com una distincioacute conceptual entre el
paternalisme genuiacute (paternalisme fort) i el patershy
nalisme fals o aparent (paternalisme feble) o com
una distincioacute entre formes de paternalisme plaushy
siblement justificat (paternalisme feble) i injustificat
(paternalisme fort) Segons el meu parer aquesta
segona opcioacute eacutes la meacutes correcta
El terme paternalisme va ser introduiumlt per
Hart en lrsquoagravembit de la filosofia moral i juriacutedica com
un argument contra el moralisme juriacutedic defensat
per Lord Devlin Drsquoacord amb aquest uacuteltim la trashy
dicional irrellevagravencia atorgada pel dret penal al
consentiment de la viacutectima (per exemple en els
delictes de lesions o homicidi) mostrava un fonashy
ment moralista en la legislacioacute42 Hart va sostenir
al contrari que laquoles normes que exclouen el conshy
sentiment de la viacutectima com un eximent contra
les acusacions drsquoassassinat o agressioacute poden ser
perfectament explicades com un cas de patershy
nalisme dirigit a protegir els individus drsquoells mashy
teixosraquo43 Per a Hart la justificacioacute drsquoaquestes
interferegravencies paternalistes calia buscarshyla en
laquouna consciegravencia creixent drsquoun gran conjunt de
factors que disminueixen la significacioacute que cal
atribuir a una eleccioacute o consentiment aparentshy
ment lliureraquo44 Aquesta laquoconsciegravenciaraquo a quegrave almiddotlushy
deix Hart constitueix segons la meva opinioacute el
nucli de la idea de paternalisme qui actua pashy
ternalistament pressuposa algun tipus de degraveficit
en el subjecte sobre qui actua I per aixograve la
nocioacute de paternalisme dur ens remet o beacute a alshy
tres figures en quegrave no es tracta tant de protegir
lrsquoindividu com de perseguir algunes formes
drsquoexplotacioacute immorals salvaguardar lrsquoordre puacuteshy
41 Vegeu Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 12 42 Devlin Patrick The Enforcement of Morals Oxford University Press 1968 pagraveg 6 La concepcioacute del moralisme juriacutedic que explica millor la posicioacute de Patrick Devlin eacutes la que el posa en relacioacute amb lrsquoanomenat comunitarisme de manera que es tracta drsquoimposar coactivament la moral drsquouna societat en la mesura que srsquoenteacuten que cert conjunt de creences i valors tenen un caragravecter constitutiu drsquoaquest grup social El que sembla estar en joc en els actes que atempten contra la moral social eacutes per tant lrsquoexistegravencia de la societat mateixa Sobre aquesta aproximacioacute al concepte de moralisme juriacutedic vegeu Colomer Joseacute Luis laquoLibertad individual y liacutemites del derechoraquo A Diacuteaz Eliacuteas Colomer Joseacute Luis (dir) Estado justicia derechos Madrid Alianza Editorial 2002 pagraveg 183 i seg 43 Hart H L A Law Liberty and Morality Stanford University Press 1963 pagraveg 31 44 Hart H L A Law Liberty and Morality Op cit pagraveg 32
44 |
2 L
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 45
blic etc45 o beacute a casos de paternalisme exercit
sobre el pressupogravesit erroni de lrsquoexistegravencia drsquoalgun
degraveficit en els destinataris de la mesura Perograve aquesshy
tes consideracions ja demanen passar a lrsquoapartat
seguumlent sobre la justificacioacute del paternalisme
a justificacioacute del paternalisme
Si entenem el paternalisme segons la meva
definicioacute cap doctrina poliacutetica completa no ha reshy
butjat frontalment el paternalisme perquegrave totes lrsquohan
admegraves en alguns casos Almenys totes les doctrishy
nes han admegraves la justificacioacute del paternalisme amb
relacioacute als nens Aquest paternalisme universalment
acceptat el paternalisme respecte als nens sembla
constituir el punt de partida adequat per tractar la
justificacioacute del paternalisme i de fet tant en la trashy
dicioacute del pensament poliacutetic (Aristogravetil Thomas Hobshy
bes John Locke) com en les aportacions meacutes
recents (Gerald Dworkin) aquesta ha estat lrsquoestrategraveshy
gia argumentativa escollida
La universalitzacioacute de lrsquoacceptacioacute del patershy
nalisme amb relacioacute als nens juga en dues direcshy
cions drsquouna banda sembla implicar que ja que els
adults no soacuten nens no han de ser tractats de la mashy
teixa manera i de lrsquoaltra exigeix que si els adults
soacuten iguals als nens en alguns aspectes rellevants
han de ser tractats de la mateixa manera
La conciliacioacute drsquoaquests dos aspectes del
principi drsquoigualtat formal es fa a traveacutes de la consshy
truccioacute drsquouna nocioacute meacutes general que la de minoritat
i que inclouria aquesta la nocioacute drsquoincapacitat Aixiacute
hem de dir que els nens poden ser tractats patershy
nalistament no pel simple fet de ser nens sinoacute pershy
quegrave aquesta propietat en comporta en la majoria
dels casos una altra la de ser incapaccedilos El judici
moral meacutes general eacutes per tant que pot estar justishy
ficat tractar paternalistament els incapaccedilos siguin
nens o adults
Un dels elements clau de la justificacioacute del
paternalisme eacutes el del context en el qual es duu a
terme la interferegravencia paternalista Em sembla inteshy
ressant entendre la distincioacute proposada per Jack D
u46 Douglas de paternalisme cooperatiu i conflicti
com a paternalisme en contextos (potencialment)
cooperatius i paternalisme en contextos (potencialshy
ment) conflictius La famiacutelia seria el model del patershy
nalisme cooperatiu i lrsquoEstat el del paternalisme
conflictiu Hi hauria dues diferegravencies rellevants entre
aquests contextos la primera eacutes sobre el major o
menor grau de possibilitat que el paternalisme sigui
paternalisme genuiacute (eacutes a dir genuiumlnament benegravevol)
i la segona sobre el major o menor grau de possishy
bilitat de coneixement dels interessos del subjecte
tractat paternalistament
El paternalisme en lrsquoagravembit de la famiacutelia es cashy
racteritzaria per una alta probabilitat que lrsquoagent A
actuiuml mogut exclusivament pel beacute de B i tambeacute per
una alta probabilitat que els interessos (subjectius)
de B siguin coneguts per A Al contrari en lrsquoagravembit
45 Un exemple drsquoaquest tipus drsquointervencions seria el delicte de lrsquoarticle 155 del Codi penal espanyol drsquoacord amb el qual laquoen els delictes de lesions si ha existit el consentiment lliurement espontagraveniament i expressament emegraves de lrsquoofegraves srsquoimposaragrave la pena inferior en un o dos grausraquo Es tractaria al meu judici drsquoun drsquoaquests delictes laquocontra la societatraquo (contra lrsquolaquoordre puacuteblicraquo podria dirshyse) que tractaria de sancionar la immoralitat intriacutenseca de lrsquoacte de produir lesions a un altre amb lrsquouacutenica justificacioacute (pretesa) per part de lrsquoagressor del consentiment de la viacutectima 46 Aquest autor defineix el laquopaternalisme cooperatiuraquo com laquoqualsevol forma de paternalisme (fer el beacute als altres en nom del que lsquoeacutes bo per a ellsrsquo) en la qual aquells que actuen paternalistament estan actuant sincerament per ajudar lrsquoaltra persona a esdevenir meacutes independentment competent a llarg termini i lrsquoaltra persona creu sincerament que aquest eacutes el casraquo i el laquopaternalisme conflictiuraquo com a aquell que laquono estagrave orientat a la competegravencia independent i igualtat a llarg termini del membre subordinat de la relacioacuteraquo Vegeu Douglas Jack D laquoCooperative Paternalism versus Conflictual Paternalismraquo A Sartorius Rolf (ed) Paternalism Op cit 1987 pagraveg 171shy200
| 45
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 46
estatal la probabilitat que lrsquoEstat actuiuml mogut exclushy
sivament pel beacute del subjecte B pot ser molt baixa i
tambeacute es pot dubtar de les possibilitats que aquest
agent conegui els interessos (subjectius) de B
Aquestes observacions generals fonamenten lrsquoactishy
tud que sosteacute que la cura i lrsquoeducacioacute dels menors
han drsquoestar a les mans dels seus progenitors i lrsquoEsshy
tat tan sols ha de supervisar i vigilar de manera
molt general el compliment drsquoaquests deures
En el text que segueix em referireacute principalshy
ment a la justificacioacute del paternalisme en contextos
conflictius i en particular al paternalisme en la reshy
lacioacute de lrsquoEstat amb els seus ciutadans En aquest
agravembit sembla havershyhi un acord gairebeacute unagravenime
sobre la importagravencia del principi drsquoautonomia indishy
vidual que podria veurersquos com un principi que a
partir drsquouna formulacioacute molt general laquosrsquohan de resshy
pectar les decisions privades dels individusraquo estashy
bleix una obligacioacute prima facie de no interferegravencia
Tanmateix tambeacute eacutes plausible afirmar la validesa
drsquoun principi de benestar drsquoacord amb el qual lrsquoEsshy
tat ha de vetllar pel benestar dels seus ciutadans
El principi de paternalisme justificat seria un principi
secundari47 que constituiria una especificacioacute de
lrsquoabast que srsquoha de reconegraveixer al principi drsquoautonoshy
mia individual amb relacioacute a consideracions de
benestar individual
Segons el meu parer lrsquoesmentat principi de
paternalisme justificat podria enunciarshyse de la mashy
nera seguumlent
A exerceix paternalisme sobre B per mitjagrave
de x de manera justificada si i solament si
1) X eacutes una mesura idogravenia i necessagraveria en
el sentit que evita que B es danyi ell mateix
o incrementi el risc de danys (aquests danys
poden ser de tipus fiacutesic psiacutequic o econograveshy
mic) i no hi ha una manera alternativa no pashy
ternalista i de costos raonables per evitar
aquests danys i
2) la tendegravencia a la produccioacute drsquoaquests
danys o lrsquoincrement de risc de danys teacute la
seva font en una situacioacute drsquoincapacitat bagraveshy
sica del subjecte B i
3) es pot presumir racionalment que B presshy
taria el seu consentiment tant a la possibilishy
tat general de ser tractat paternalistament
per A en certes ocasions com al contingut
concret de x si no estigueacutes en una situacioacute
drsquoincapacitat bagravesica
A continuacioacute examinareacute cada una de les
condicions de justificacioacute proposades
21 La idoneiumltat i la necessitat de la mesura paternalista
El judici drsquoidoneiumltat drsquouna mesura paternashy
lista x es compon de dues parts primer la detershy
minacioacute que alguna cosa eacutes un dany per al
subjecte B i segon la determinacioacute que x eacutes un
mitjagrave adequat per evitar aquest dany
En contextos cooperatius de paternalisme
eacutes on sembla meacutes fagravecil fonamentar la primera part
del judici drsquoidoneiumltat La proximitat entre els subshy
jectes de la relacioacute paternalista afavoreix que lrsquoashy
gent A estigui en condicions de determinar amb
meacutes fiabilitat quegrave constitueix un dany per a B La
determinacioacute que certa conducta de B constitueix
un dany o lrsquoincrement de risc de dany per a B no
eacutes un judici particularment difiacutecil en el sentit que
aquesta conducta danya algun interegraves de B El
problema estagrave a determinar si aquesta conducta
47 Una caracteritzacioacute dels principis de la bioegravetica com un conjunt de principis primaris i secundaris (en la qual el paternalisme eacutes un principi secundari al principi drsquoautonomia) pot veurersquos a Atienza Manuel laquoJuridificar la bioeacuteticaraquo A Rodolfo Vaacutezquez (comp) Bioeacutetica y derecho Meacutexico FCEshyItam 1999
46 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 47
danya B i a meacutes aquest dany no eacutes compensat
amb meacutes proteccioacute o promocioacute drsquoun altre interegraves
de lrsquoindividu Una persona pot per exemple preshy
ferir el dolor a una prolongacioacute del tractament
hospitalari Si A tracta drsquoevitar el dolor a costa
drsquoallargar la seva hospitalitzacioacute podria dirshyse
que certament A ha evitat un dany a B perograve no
que li ha evitat un dany com a resultat final (eacutes a
dir tenint en compte com soacuten afectats altres inshy
teressos de B) Al contrari aixiacute que modifiquem la
situacioacute cap a contextos conflictius de paternashy
lisme la primera part del judici drsquoidoneiumltat esdeveacute
meacutes complicada
La segona part del judici drsquoidoneiumltat i tambeacute
el judici de necessitat (el qual estableix que no hi
ha una mesura alternativa que aconsegueixi el
mateix objectiu perograve a un cost menor) soacuten igualshy
ment meacutes senzilles en contextos cooperatius que
en contextos conflictius de paternalisme No obsshy
tant aixograve la manera personal en la qual srsquoexerceix
el paternalisme en contextos cooperatius (el pare
en la famiacutelia el metge en la seva unitat etc) pot
derivar amb frequumlegravencia en un autoritarisme (enshy
cara que benegravevol) que seria una desviacioacute del pashy
ternalisme justificat basat en lrsquoincompliment de la
condicioacute de necessitat de la mesura En contextos
conflictius i en particular amb relacioacute al paternashy
lisme estatal la correccioacute de la segona part dels
judicis drsquoidoneiumltat i dels judicis de necessitat
depegraven de la seva conformitat amb les teories
sobre la legislacioacute i les poliacutetiques puacutebliques Algushy
nes de les poliacutetiques orientades a evitar els danys
derivats del consum de drogues per exemple es
discuteixen fa temps pels dubtes que susciten
sobre aixograve de la seva idoneiumltat i necessitat en parshy
ticular els cagravestigs penals no semblen ni idonis ni
necessaris per al paternalisme
En tot cas em sembla important destacar
que lrsquoargument de la inutilitat no eacutes aplicable en
abstracte contra les mesures paternalistes encara
que es tracti de paternalisme estatal Drsquoacord amb
aquest argument el paternalisme estatal seria reshy
butjable en general perquegrave necessagraveriament eacutes
contraproduent eacutes a dir tal com sosteacute John S Mill
perquegrave lrsquoindividu sempre hi surt perdent amb la inshy
terferegravencia paternalista Segons el meu parer tanshy
mateix en la mesura que la interferegravencia
paternalista es limiti a la proteccioacute dels interessos
meacutes bagravesics dels individus sobre el pressupogravesit que
si aquests interessos estan amenaccedilats eacutes perquegrave
els individus es troben en una posicioacute drsquoincapacitat
bagravesica no hi ha cap raoacute per sostenir lrsquoargument de
la inutilitat contra el paternalisme estatal en geneshy
ral Drsquoaltra banda com ha assenyalat Cass R
Sunstein si la interferegravencia produeix un canvi en
les preferegravencies dels individus no es podria aplicar
aquest argument de la inutilitat per exemple la imshy
posicioacute del cinturoacute de seguretat acaba creant lrsquohagraveshy
bit de posarshyse el cinturoacute i dissolent per tant
lrsquooposicioacute inicial48 La majoria de les mesures pashy
ternalistes solen pretendre (i produir) aquest efecte
de modificacioacute de les preferegravencies mateixes
Tanmateix lrsquoargument de la inutilitat eacutes drsquoashy
plicacioacute directa contra el perfeccionisme estatal
Respecte a quumlestions morals creences religioses
o en general els aspectes meacutes importants del pla
de vida de lrsquoindividu hi hauria un vincle constitutiu
entre conviccioacute i valor Aquest seria lrsquoargument
principal per exemple de John Locke contra la
imposicioacute de les creences religioses (les creences
48 Vegeu Sunstein Cass R laquoLegal Interference with Private Preferencesraquo Op cit pagraveg 1136shy1138 i De Paacuteramo Arguumlelles Juan Ramoacuten Tolerancia y liberalismo Madrid Centro de Estudios Constitucionales 1993 pagraveg 38
| 47
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 48
tenen valor si soacuten assumides per lrsquoindividu si soacuten
imposades ja no tenen valor)49 i en el nostre
temps de Ronald Dworkin que distingeix entre un
paternalisme criacutetic coercitiu i un paternalisme volishy
tiu50 Segons aquest uacuteltim autor el paternalisme criacuteshy
tic coercitiu es caracteritzaria perquegrave lrsquoEstat intenta
laquomillorar la vida dels ciutadans obligantshylos a actuar
drsquounes maneres que ells pensen que empitjoren la
seva vidaraquo51 a la qual cosa afegeix que laquouna bona
part del paternalisme estatal no eacutes de caragravecter criacuteshy
tic sinoacute volitiu lrsquoEstat obliga la gent a usar els cinshy
turons de seguretat per evitarshylos un dany que
suposa que ells mateixos ja desitgen evitarraquo52 i per
aixograve aquest uacuteltim paternalisme aniria sols contra la
voluntat dels ciutadans mentre que el primer aniria
a meacutes contra la seva conviccioacute
El laquopaternalisme criacutetic coercitiuraquo no seria pashy
ternalisme drsquoacord amb la meva definicioacute es tracshy
taria de moralisme juriacutedic i contra ell es pot esgrimir
lrsquoargument de la inutilitat de la manera seguumlent alguacute
pot pensar que per exemple la devocioacute religiosa
eacutes important laquoperograve no pot pensar que lrsquoobservanccedila
religiosa involuntagraveria pregar a lrsquoombra del poltre de
tortura teacute cap valor egraveticraquo53
22 La incapacitat bagravesica del subjecte
tractat paternalistament
Lrsquoaspecte meacutes problemagravetic de la justificacioacute
del paternalisme el constitueix sens dubte la idea
drsquoincapacitat Sobre aixograve en primer lloc em sembla
uacutetil seguir la proposta drsquoErnesto Garzoacuten i partir pel
que fa al paternalisme drsquouna concepcioacute general de
la incapacitat54 de manera que aquesta no srsquoentenshy
gui com una circumstagravencia entre les altres que afecta
la voluntarietat drsquouna decisioacute (la incapacitat en sentit
estricte)55 sinoacute que seria el concepte meacutes general
que doacutena compte drsquouna forma unitagraveria de tots els
factors que poden reduir la voluntarietat drsquoun acte
En segon lloc em sembla important distingir
tal com fan Tom L Beauchamp i James F Childress
la funcioacute que compleix la nocioacute de capacitat la seva
definicioacute dels estagravendards de capacitat i les proves
per establir la capacitat La funcioacute dels judicis de cashy
pacitat eacutes distingir les persones les decisions autoshy
referents de les quals han de ser respectades
(capaccedilos) de les persones les decisions de les quals
poden no ser respectades (incapaccedilos) Respecte a
la definicioacute de capacitat tots els autors coincideixen
que la capacitat consisteix en laquola capacitat per dur
a terme una determinada tascaraquo i Joel Feinberg56
Ernesto Garzoacuten57 Bernard Gert i Charles M Culver
49 Vegeu Locke John Carta sobre la tolerancia Madrid Tecnos 1985 i De Paacuteramo Arguumlelles Juan Ramoacuten Tolerancia y liberalismo Op cit pagraveg 31shy35 50 Vegeu Dworkin Ronald Eacutetica privada e igualitarismo poliacutetico Barcelona Paidoacutes 1993 pagraveg 140shy154 51 Dworkin Ronald Eacutetica privada e igualitarismo poliacutetico Op cit pagraveg 143 52 Ibiacutedem 53 Dworkin Ronald Eacutetica privada e igualitarismo poliacutetico Op cit pagraveg 144 54 Vegeu Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Op cit pagraveg 165 i seg Ernesto Garzoacuten utilitza el terme incomshypetegravencia i no el drsquoincapacitat Amb el mateix sentit utilitzareacute tanmateix aquest segon terme perquegrave crec que srsquoajusta meacutes a la tradicioacute juriacutedica del dret privat espanyol 55Aquesta incapacitat en sentit estricte fa referegravencia a lrsquoestat drsquoun individu les facultats del qual estan danyades o no desenvolupades de manera temporal o permanent 56 Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 28 57 Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Op cit pagraveg 165
48 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 49
coincidirien que es tracta meacutes especiacuteficament de laquola
capacitat per prendre una decisioacute racionalraquo58
La capacitat rellevant als efectes de la jusshy
tificacioacute del paternalisme eacutes una nocioacute de tot o
gens Perquegrave la determinacioacute del grup dels incashy
paccedilos es faci raonablement eacutes necessari accepshy
tar la proposta drsquoErnesto Garzoacuten i Daniel Wikler59
de partir drsquoun concepte de capacitat bagravesica eacutes a
dir serien capaccedilos tots els qui tenen la capacitat
miacutenima necessagraveria per afrontar les tasques i desshy
afiaments que planteja la consecucioacute del benestar
individual Una altra manera de dir el mateix eacutes inshy
dicant que un estagravendard adequat de la capacitat
ha de deixar la majoria dels adults del costat de la
capacitat
Crec que Allen Buchanan i Dan Brock tenen
raoacute quan defensen que laquoel nivell de capacitat que
eacutes exigible per prendre una decisioacute en particular
ha drsquoajustarshyse a les consequumlegravencies drsquoactuar drsquoashy
cord amb aquesta decisioacuteraquo60 Aquesta estrategravegia
de lrsquoescala mogravebil en el nivell de capacitat miacutenima
exigible es basaria en la idea que les decisions que
comporten consequumlegravencies greus soacuten meacutes comshy
plexes (mrsquoinclino a pensar que eacutes aixiacute) i en quegrave
com sosteacute Joel Feinberg el sentit comuacute aconseshy
llaria manejar aquest estagravendard mogravebil Les regles
pragravectiques que aquest uacuteltim autor ens proposa per
determinar lrsquoestagravendard de voluntarietat aplicable61
es podrien adaptar a la concepcioacute general de la
incapacitat de la manera seguumlent
1) Com meacutes gran sigui el risc drsquouna conshy
ducta meacutes gran ha de ser el grau de capashy
citat requerit per permetre la conducta
2) Com meacutes irremeiable sigui el dany arrisshy
cat meacutes gran ha de ser el grau de capacishy
tat requerit per permetre la conducta62
3) Lrsquoestagravendard de capacitat srsquoha drsquoadaptar
drsquoaltres maneres a les diverses circumstagravenshy
cies especials63
Drsquoacord amb aquestes regles lrsquoestagravendard
de capacitat exigible per exemple per rebutjar un
tractament quan aquest rebuig pot comportar la
mort ha de ser meacutes alt que lrsquoestagravendard de capashy
citat exigible per a un rebuig les consequumlegravencies
del qual soacuten menys greus La capacitat miacutenima
exigible per rebutjar un tractament vital seria meacutes
gran que per rebutjar un tractament no vital Al seu
torn crec que aquestes mateixes regles podrien
manejarshyse respecte a la prova de la capacitat i
per tant la prova de la capacitat en una decisioacute
de vida o mort ha de ser meacutes exigent que en una
decisioacute de menor gravetat
58 Gert Bernard Culver Charles M Clouser K Danner Bioethics A Return to Fundamentals Op cit pagraveg 137 59 Vegeu Wikler Daniel laquoPaternalism and the Mildly Retardedraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit 60 Brock Dan Buchanan Allen Deciding for Others Cambridge Cambridge University Press 1989 pagraveg 52 Al costat drsquoaquest treball hi ha una altra elaboracioacute molt destacada de lrsquoescala mogravebil que es deu a James F Drane Vegeu Drane James F laquoCompetence to Give an Informed Consent A Model for Making Clinical Assessmentsraquo Journal of the American Medical Association 252 (1984) pagraveg 925shy927 i Drane James F laquoThe Many Faces of Comshypetencyraquo Hastings Center Report 1985 pagraveg 17shy21 61 Joel Feinberg proposa que les uacuteniques interferegravencies paternalistes justificades soacuten aquelles que tracten drsquoevitar als individus les consequumlegravencies danyoses de les seves accions sempre que aquestes accions siguin insuficientment voluntagraveries o una intervencioacute temporal sigui necessagraveria per determinar la volunshytarietat de les accions Vegeu Feinberg Joel Harm to Self Op cit 62 Gerald Dworkin considera com un dels factors rellevants per a la justificacioacute del paternalisme que es tracti drsquoevitar laquodecisions que comporten canvis irreversiblesraquo Dwokin Gerald laquoPaternalismraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 31 63 Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 114
| 49
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 50
Un togravepic important entorn del maneig de la
nocioacute de capacitat diu que la incapacitat drsquoun subshy
jecte ha de poder determinarshyse amb independegravenshy
cia del contingut de la seva decisioacute Tots els autors
coincideixen a dir que la decisioacute x de B no ha de
ser respectada perquegrave B eacutes incapaccedil quan lrsquouacutenica
raoacute per jutjar B incapaccedil eacutes que ha pres la decisioacute
x eacutes una manera de laquofer trampesraquo amb la nocioacute
drsquoincapacitat I per aixograve srsquoexigeixi que la capacitat
es determini per mitjagrave drsquoun test independent que
avaluiuml les capacitats dels individus per prendre cershy
tes decisions Si beacute lrsquoanterior eacutes correcte em semshy
bla que tambeacute ho seria afirmar que la capacitat o
incapacitat de B per decidir x depegraven de si x eacutes rashy
cional sempre que srsquoentengui (correctament) que
dir que laquox eacutes una decisioacute racional per a Braquo comshy
porta fer un judici que posa en relacioacute el contingut
de la decisioacute x amb les creences preferegravencies i els
processos de formacioacute de creences i preferegravencies
del mateix B
Drsquoacord amb la teoria estricta de la racionashy
litat la racionalitat drsquoun acte depegraven de les progravepies
creences i desigs de lrsquoagent64 El requisit fonamenshy
tal de racionalitat seria la consistegravencia de les creenshy
ces i dels desigs Per determinar si una accioacute x de
B eacutes irracional en aquest sentit estricte hem de
conegraveixer les creences i desigs rellevants de B per
a lrsquoaccioacute x i jutjar si soacuten inconsistents Una vegada
que hem determinat que x eacutes irracional per a B en
aquest sentit estricte eacutes plausible sostenir que
hem determinat alhora que B estagrave en una situacioacute
drsquoincapacitat
Segons una teoria agravemplia de la racionalitat
un subjecte que actua consistentment drsquoacord amb
les seves creences i desigs consistents pot actuar
encara irracionalment Aquiacute es tracta de veure la rashy
cionalitat substantiva dels desigs i les creences i no
uacutenicament la seva consistegravencia interna Jon Elster
proposa que laquovalorem la racionalitat agravemplia de les
creences i els desigs observant la manera com
estan conformatsraquo65 Els desigs i les creences irrashy
cionals en aquest sentit soacuten aquells que tenen
algun laquotipus erroni drsquohistograveria causalraquo66 En positiu
la capacitat necessagraveria per formar creences racioshy
nals seria el bon judici eacutes a dir laquola capacitat de sinshy
tetitzar informacioacute vasta i difusa que meacutes o menys
tracta clarament sobre el problema que ens ocupa
de manera que no hi hagi un conjunt drsquoelements al
qual es doni una importagravencia indegudaraquo67 mentre
que la capacitat necessagraveria per formar preferegravencies
racionals seria lrsquoautonomia Jon Elster no troba una
manera satisfactograveria de definir lrsquoautonomia en poshy
sitiu per la qual cosa proposa drsquoentendreshyla laquocom
un mer residu com allograve que queda una vegada
hem eliminat els desigs que han estat modelats per
alguns dels mecanismes de la breu llista de prefeshy
regravencies irracionalsraquo68 a la qual cosa afegeix laquode
manera similar la qualitat del judici per a les creenshy
ces ha de ser entesa com lrsquoabsegravencia de distorsions
i ilmiddotlusionsraquo69
64 Sobre la concepcioacute estricta i agravemplia de la racionalitat segueixo Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit Vegeu igualment Davidson Donald Essays on Actions and Events Oxford University Press 1980 65 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 29 66 Ibiacutedem 67 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 30 68 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 41 Un resum de la concepcioacute de lrsquoautonomia de Jon Elster posada en relacioacute amb els pressupogravesits del liberalisme poliacutetic pot veurersquos en De Paacuteramo Juan Ramoacuten Tolerancia y liberalismo Op cit pagraveg 71shy75 69 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 41
50 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 51
Igual com ocorre amb el concepte de laquodecishy
sioacute estrictament irracionalraquo quan es tracta drsquouna
laquodecisioacute substancialment irracionalraquo no nrsquohi ha prou
uacutenicament amb conegraveixer el sentit de la decisioacute (per
exemple suiumlcidarshyse o no) sinoacute que cal indagarshyne
lrsquoorigen buscar elements distorsionadors del bon jushy
dici o de lrsquoautonomia Per aixograve alhora que podem
dir que el judici drsquoincapacitat sobre el subjecte B
amb relacioacute a la decisioacute x depegraven de la racionalitat
formal o substancial de x podem dir que el judici
drsquoincapacitat no depegraven uacutenicament del contingut de
la decisioacute x
Un pressupogravesit important de les considerashy
cions anteriors eacutes que com sosteacute Jon Elster laquoentre
la teoria estricta del racional i la teoria completa del
verdader i del bo hi ha suficient espai i necessitat per
a una teoria agravemplia de la racionalitatraquo70 Aixograve eacutes imshy
portant perquegrave ens permet entendre la pretensioacute del
paternalista de diferenciarshyse del moralista la preocushy
pacioacute del qual no seria la racionalitat de les accions
en els sentits explicats sinoacute la seva correccioacute moral
A partir drsquoaquesta caracteritzacioacute general de
la nocioacute de capacitat bagravesica el meacutes important eacutes deshy
terminar quins tipus de factors poden interferirshyhi
Una primera classificacioacute drsquoaquests factors resultaria
drsquoaplicar una doble distincioacute (1) factors drsquoincapacitat
que afecten aspectes cognitius o volitius i (2) factors
drsquoincapacitat que soacuten consequumlegravencia drsquoelements exshy
terns o interns71 En entrecreuar aquestes dues disshy
tincions obtindriacuteem la taula seguumlent
Conveacute advertir que en un sentit estricte drsquoinshy
capacitat (que eacutes la utilitzada pels civilistes)
aquesta es refereix uacutenicament a I i II eacutes a dir a allograve
que pot considerarshyse un estat o condicioacute del subshy
jecte (permanent o transitograveria) que afecta la capashy
citat drsquoun individu per prendre decisions racionals
en absegravencia drsquouna causa externa que produeixi
aquests mateixos efectes Les incapacitats tipus III
i IV serien incapacitats (bagravesiques) relatives en el
sentit que la desaparicioacute de la causa externa que
interfereix en els aspectes cognitius o volitius comshy
porta que lrsquoindividu recobra la capacitat
Cada un drsquoaquests tipus drsquoincapacitat pot
donar lloc a un tractat independent Aquiacute voldria
tan sols fer alguns comentaris que poguessin ser
drsquoutilitat per a la justificacioacute drsquointerferegravencies patershy
nalistes
A) Incapacitats tipus I
En primer lloc cal assenyalar que les conshy
sequumlegravencies danyoses drsquouna accioacute intencional
poden considerarshyse com autoinfligides encara
que lrsquoagent no tingueacutes la intencioacute de provocar
aquestes consequumlegravencies Aquest eacutes un punt imshy
portant perquegrave el factor de la ignoragravencia pot jugar
tant en la descripcioacute de les accions com en la deshy
terminacioacute de la seva voluntarietat una accioacute
drsquoautodany involuntagraveria en el sentit drsquoafectada per
la presegravencia del factor de la ignoragravencia o de lrsquoerror
pot ser considerada tanmateix voluntagraveria en el
Tipus drsquoincapacitat (I) Origen intern
I III
II IV
Origen extern Aspectes cognitius
Aspectes volitius
70 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 29 71 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 29
| 51
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 52
sentit que el dany eacutes una consequumlegravencia drsquouna
accioacute intencional72
La ignoragravencia i lrsquoerror soacuten sempre presents
en lrsquoactivitat humana Per aixograve eacutes necessari parlar
sempre als efectes de la justificacioacute del paternashy
lisme drsquoignoragravencia o error rellevant Podria dirshyse
que la ignoragravencia i lrsquoerror soacuten rellevants en un acte
drsquoautodany quan lrsquoagent hauria actuat drsquouna altra
manera si les seves creences no haguessin estat
afectades per lrsquoerror o la ignoragravencia
Aquest tipus I drsquoincapacitat es caracteritzaria
perquegrave afecta els aspectes cognitius del proceacutes drsquoashy
dopcioacute de decisions racionals i es manifestaria semshy
pre per la presegravencia de
a) Ignoragravencia rellevant quan aquesta no es
deu a lrsquoocultacioacute drsquoinformacioacute per un altre per exshy
emple la ignoragravencia dels efectes de les drogues io
b) Creences errogravenies rellevants quan aquesshy
tes no es deuen a lrsquoengany de cap altre per exemshy
ple la creenccedila que hi ha una probabilitat meacutes alta
de la real de guanyar en la loteria (entre aquestes
creences errogravenies val la pena destacar les creences
inconsistents de lrsquoindividu per exemple mantenir
simultagraveniament la creenccedila que laquoportar un amulet
no em portaragrave sortraquo i que laquoels amulets porten sort
a qui no cregui que li portaragrave sortraquo)
Davant de la presegravencia drsquoaquests factors
drsquoincapacitat lrsquoantipaternalista sol indicar que lrsquouacutenic
que es requereix per retornar els subjectes a la cashy
pacitat eacutes proporcionarshylos la informacioacute necessagraveria
Tanmateix el paternalista replicaragrave que en primer
lloc aixograve no sempre eacutes aixiacute i en segon lloc que poshy
dria concebrersquos tot un conjunt de mesures paternashy
listes orientades a assegurarshyse que els individus
tenen la informacioacute rellevant Una drsquoaquestes meshy
sures seria segons el meu parer la campanya drsquoinshy
formacioacute sobre els efectes del consum de tabac
consistent a incloure als paquets de tabac avisos
sobre aquests efectes La mesura va meacutes enllagrave de
la facilitacioacute drsquoinformacioacute adequada sobre el tabac
consisteix meacutes aviat a confrontar el fumador amb
les consequumlegravencies del seu hagravebit perquegrave gairebeacute irshy
remeiablement en agafar els seus cigarrets veuragrave els
avisos (llevat que com fan alguns fumadors tapin
aquests avisos posant el paquet de tabac en una
tabaquera) Aquest cas mostra dos aspectes prishy
mer que hi ha mesures paternalistes que consisteishy
xen a imposar la informacioacute (aquesta seria per cert
una part de la doctrina del consentiment informat
en bioegravetica quan els pacients prefereixen no saber)
i segon que els individus poden no utilitzar la inforshy
macioacute de quegrave disposen
Entre les causes meacutes frequumlents drsquoaquest
tipus drsquoincapacitat I es poden assenyalar
Ia) Malalties mentals com els trastorns psishy
cogravetics (esquizofregravenia demegravencia formes extremes
de depressioacute) que provoquen una pegraverdua de conshy
tacte amb la realitat trastorns neurogravetics com la pashy
ranoia que es caracteritza per sostenir creences
falses de manera resistent a tota criacutetica el retard
mental lrsquoanoregravexia nerviosa que es caracteritza per
un trastorn dismograverfic corporal (imatge distorsionada
del propi cos) i en general qualsevol trastorn menshy
tal que dificulti les tasques de comprendre apreciar
o processar informacioacute
Ib) Deficiegravencies greus drsquoeducacioacute en adults 73
72 Aquest seria el sentit en el qual podem dir que els danys que ha causat un individu en consumir una droga perillosa quan desconeixia la nocivitat de la substagravencia soacuten autoinfligits 73 Cal tenir en compte que aquestes consideracions es limiten a la capacitat bagravesica la qual cosa comporta que no en tenen aquelles persones que no tenen els coneixements que soacuten normals en la majoria i que permeten satisfer les necessitats bagravesiques i enfrontarshyse als problemes meacutes quotidians de la vida
52 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 53
Ic) Immaduresa
Id) Estats drsquointoxicacioacute per substagravencies psishy
coactives
Ie) Creences que resulten drsquouna racionalitshy
zacioacute de lrsquoesperanccedila per exemple la dona maltracshy
tada que creu que el seu company maltractador
deixa de maltractarshyla en el futur (la dona acaba creshy
ient el que vol creure)
If) Errors inferencials per exemple qui creu
que despreacutes drsquohaver sobreviscut a un accident de
tragravensit greu les probabilitats que li laquotoquiraquo de nou
soacuten molt menors que abans de lrsquoaccident (eacutes la
idea que expressa la frase laquoJo ja he tingut la meva
part de mala sortraquo)
B) Incapacitats tipus II
Aquest tipus II drsquoincapacitat es caracteritshy
zaria perquegrave afecta els aspectes volitius del proceacutes
drsquoadopcioacute de decisions racionals i es manifestaria
sempre per la presegravencia de preferegravencies irracioshy
nals (ja siguin laquoirracionalsraquo segons una concepcioacute
estricta de la racionalitat o drsquoacord amb una conshy
cepcioacute agravemplia de la racionalitat)
Entre les causes meacutes frequumlents drsquoaquest
tipus II drsquoincapacitat es poden assenyalar les seshy
guumlents
IIa) Preferegravencies inconsistents per exemshy
ple el fenomen de la debilitat de la voluntat
IIb) Malalties mentals en particular els
trastorns neurogravetics com les fogravebies el comportashy
ment obsessiushycompulsiu la hipocondria etc
IIc) Immaduresa
IId) Estats drsquointoxicacioacute per substagravencies
psicoactives
IIe) Addiccions
IIf) Formacioacute de preferegravencies adaptatives
un proceacutes causal que ocorre de manera no consshy
cient pel qual lrsquoindividu ajusta les seves volicions
a les seves possibilitats (per exemple la dona que
prefereix ser mestressa de casa a altres opcions
laborals quan la societat no permet lrsquoingreacutes de la
dona en el mercat de treball)74
IIg) Canvi de preferegravencies per estructuracioacute
un proceacutes que ens aclareix Jon Elster laquoocorre
quan canvia el relatiu atractiu de les opcions quan
la situacioacute drsquoeleccioacute eacutes reestructurada de tal mashy
nera que racionalment no es vegin diferegravencies entre
ellesraquo (per exemple qui compra un producte quan
nrsquohi regalen un altre perograve que no compraria ambshy
doacutes productes separadament encara que la suma
del preu de tots dos fos igual al preu del primer proshy
ducte amb el regal)75
C) Incapacitats tipus III
Aquest tipus drsquoincapacitat es manifesta de
la mateixa manera que la incapacitat tipus I perograve
la causa de la incapacitat eacutes externa a lrsquoindividu
Les causes drsquoaquest tipus III drsquoincapacitat soacuten
IIIa) lrsquoocultacioacute drsquoinformacioacute i IIIb) lrsquoengany
D) Incapacitats tipus IV
Aquest tipus drsquoincapacitat es manifesta de
la mateixa manera que la incapacitat tipus II
perograve la causa de la incapacitat eacutes externa a lrsquoinshy
dividu Les causes drsquoaquest tipus IV drsquoincapacishy
tat soacuten IVa) les amenaces i IVb) les ofertes
coactives (quan lrsquooferent ha creat les condicions
coactives)76
74 Vegeu Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 159 i seg 75 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 42 76 Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 246
| 53
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 54
23 El consentiment hipotegravetic racional a la mesura
Aquesta condicioacute de justificacioacute teacute dues
parts En primer lloc srsquoexigeix que es pugui presushy
mir racionalment que B prestaria el seu consentishy
ment a la possibilitat general de ser tractat
paternalistament per A en certes ocasions El que
em sembla fonamental destacar eacutes que aquest jushy
dici racional depegraven del context de la relacioacute patershy
nalista i en particular de quins siguin els subjectes
de la relacioacute paternalista Si no mrsquoequivoco lrsquoargushy
ment principal de molts autors liberals contra el pashy
ternalisme consistiria a afirmar que acceptar casos
de paternalisme justificat quan lrsquoagent A eacutes lrsquoEstat
no eacutes racional (aquest seria lrsquolaquoargument meacutes fortraquo77
de John S Mill contra el paternalisme) Drsquoaltra
banda hi hauria autors que com John Rawls han
sostingut que acceptar casos de paternalisme esshy
tatal siacute que seria racional78 o que com Ernesto Garshy
zoacuten han sostingut fins i tot que seria irracional no
acceptarshylos79
Convindria precisar en primer lloc que el
problema es planteja principalment amb el patershy
nalisme estatal (juriacutedic o no) i no tant amb el patershy
nalisme juriacutedic no estatal La raoacute drsquoaquesta
diferegravencia estagrave en la distincioacute apuntada anteriorshy
ment entre contextos cooperatius i conflictius de
paternalisme Crec que tothom estaria drsquoacord que
eacutes racional admetre la possibilitat de casos de pashy
ternalisme justificat en contextos cooperatius i que
aquesta possibilitat ha de veurersquos reflectida en les
lleis de manera que es permeti juriacutedicament el que
sembla moralment justificat
Quegrave constitueix un context cooperatiu
depegraven de les circumstagravencies concretes La famiacutelia
77 Vegeu Mill John S Sobre la libertad Op cit pagraveg 164
com srsquoha dit eacutes el context cooperatiu per excelmiddotlegravenshy
cia perograve hi ha molts casos en la realitat en quegrave no
eacutes aixiacute Confiar a la institucioacute de la famiacutelia la cura i
lrsquoeducacioacute dels menors sembla meacutes raonable si es
pensa que drsquoaquesta manera es limita el paternashy
lisme a contextos cooperatius (on teacute meacutes probabishy
litats de ser un paternalisme genuiacute i reeixit) en
detriment de contextos meacutes amplis i conflictius
Igualment la pragravectica megravedica tradicional del metge
de capccedilalera pot ser interpretada com un context
de paternalisme cooperatiu en el qual el coneixeshy
ment iacutentim del pacient per part del metge capaciten
aquest uacuteltim per (1) conegraveixer quegrave evita danys realshy
ment al pacient (2) determinar amb exactitud si el
pacient estagrave en una situacioacute drsquoincapacitat i (3) jutjar
si el pacient hauria consentit la intervencioacute en el cas
de no estar en una situacioacute drsquoincapacitat bagravesica La
crisi drsquoaquest model i el desenvolupament de forshy
mes de relacioacute metgeshypacient cada vegada meacutes
despersonalitzades acosten la pragravectica de la medishy
cina a un context de paternalisme conflictiu Finalshy
ment el mateix pot dirshyse del paternalisme
industrial (que podria definirshyse com aquell en el
qual lrsquoagent A eacutes lrsquoempresari i el subjecte B soacuten els
treballadors) aixiacute que lrsquoambient de lrsquoempresa eacutes
menys familiar o gremial i meacutes capitalista el conshy
flicte drsquointeressos entre ambdues parts srsquoaguditza i
el context per al paternalisme es torna conflictiu
Doncs beacute la pregunta que voldria plantejar
eacutes la seguumlent Eacutes racional acceptar la possibilitat
que un Estat democragravetic i constitucional exerceixi
el paternalisme tal com srsquoha definit sobre els ciushy
tadans acomplertes les altres condicions de justishy
ficacioacute Assumireacute que per respondre a aquesta
78 Rawls John Teoriacutea de la justicia Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1997 pagraveg 234 i seg 79 Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Op cit
54 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 55
pregunta correctament srsquoha drsquooperar en primer
lloc amb una regla maximiacuten de decisioacute80 en segon
lloc srsquoha drsquoacceptar el fet que tots els eacutessers hushy
mans es troben en una situacioacute drsquoincapacitat en
algun moment de la seva vida (alguns permanentshy
ment) i que en aquells moments drsquoincapacitat
poden danyar seriosament els seus interessos i en
tercer lloc ha drsquoentendrersquos que la pregunta es planshy
teja en termes generals (no es pregunta pel que
seria racional per a algun individu en concret sinoacute
pel que seria racional acceptar pels ciutadans) Drsquoashy
cord amb aquesta regla hem de considerar en prishy
mer lloc la pitjor de les situacions possibles i en
segon lloc jutjar preferible lrsquoopcioacute que millora
aquesta situacioacute Lrsquoadopcioacute de la regla maximiacuten es
justifica per la desconfianccedila davant de la possibilitat
que lrsquoEstat actuiuml com a pare ategraves el context drsquointeshy
ressos en conflicte en el qual es desenvolupa lrsquoaccioacute
estatal Vegem com operaria aquesta regla amb reshy
lacioacute a alguns dels supogravesits meacutes importants de pashy
ternalisme
Pensem en primer lloc en la irrenunciabilitat
dels drets Eacutes racional que els ciutadans vulguin
tenir els seus drets garantits juriacutedicament perograve drsquoashy
quiacute no se segueix sense meacutes ni meacutes que sigui rashy
cional a meacutes que aquests drets siguin tambeacute
irrenunciables per als mateixos beneficiats per ells
Per aplicar la regla maximiacuten hem de jutjar quina eacutes
la millor drsquoaquestes dues pitjors situacions possishy
bles una en la qual renunciem a alguns dels nosshy
tres drets perquegrave som coaccionats enganyats o en
general ens trobem en una situacioacute drsquoincapacitat
bagravesica i una altra en la qual no sersquons permet reshy
nunciar a algun dels nostres drets quan tenim bones
raons per a aixograve Cal tenir en compte que per laquoreshy
nunciar a un dretraquo em refereixo a laquorenunciar a la
seva titularitatraquo no a laquono exercir un dretraquo per exemshy
ple renunciar al dret a la vida significa deixar a les
mans drsquoun altre la decisioacute de si he de continuar vivint
o no mentre que no exercir el dret a la vida significa
decidir suiumlcidarshyme o permetre a un altre que em
mati Segons el meu parer la decisioacute racional seria
admetre la irrenunciabilitat als drets en tant que es
permeti el seu no exercici
Un pas endavant seria considerar si algun
dels nostres drets irrenunciables hauria de ser a
meacutes drets drsquoexercici obligatori Es tractaria de
drets el benefici dels quals per al titular ha de ser
imposat Lrsquoexemple meacutes comuacute drsquoaquest tipus de
drets (en el context del nostre sistema juriacutedic) seria
el dret a lrsquoeducacioacute perograve com ha assenyalat Lishy
borio Hierro nrsquohi hauria drsquoaltres com el dret de deshy
fensa el habeas corpus la igualtat davant de la
llei etc81 Aquest tipus de drets serien drets oblishy
gacioacute eacutes a dir drets perquegrave fonamenten una preshy
tensioacute davant els altres (particularment lrsquoEstat) en
cas de proporcionar els mitjans necessaris per a
la seva satisfaccioacute i de no interferegravencia amb el seu
exercici i obligacioacute perquegrave el titular no pot triar no
exercitarshylo82
La fonamentacioacute drsquoaquests drets obligacioacute
passa per la teoria de les necessitats bagravesiques
80 Una descripcioacute senzilla drsquoaquesta regla pot trobarshyse en Rawls John Teoriacutea de la justicia Op cit pagraveg 150 i seg 81 Hierro Liborio laquoDerechos humanos o necesidades humanas Problemas de un conceptoraquo Sistema 46 (1982) pagraveg 48 82 Sobre el concepte de drets aplicable a aquests casos vegeu Feinberg Joel laquoVoluntary Euthanasia and the Inalienable Right to Liferaquo Philosophy amp Public Affairs 7 nuacutem 2 (1978) (trad al castellagrave a Anuario de Derechos Humanos 7 (1990) pagraveg 61shy88) Hierro Liborio laquoDerechos humanos o necesidades humanas Problemas de un conceptoraquo Op cit i MacCormick Neil laquoChildrenrsquos rights a testshycase for theories of rightraquo A MacCormick Neil Legal Rights and Social Democracy Essays In Legal and Political Philosophy Oxford Clarendon Press 1982 pagraveg 154shy166
| 55
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 56
Sobre aquest concepte de necessitat bagravesica voldria
destacar tan sols dues propietats que em semblen
rellevants per jutjar la justificacioacute del paternalisme esshy
tatal primer els beacutens bagravesics o primaris tenen un cashy
ragravecter essencialment instrumental i eacutes plausible
sostenir que tots sols no tenen cap valor i en segon
lloc hi ha situacions dramagravetiques en les quals la sashy
tisfaccioacute drsquouna necessitat bagravesica comporta la insashy
tisfaccioacute drsquouna altra Aquestes consideracions
menyscaben la posicioacute que cal fundar una presumpshy
cioacute general segons la qual tot individu que amb les
seves accions i omissions frustra la satisfaccioacute de
les seves necessitats bagravesiques estagrave en una situacioacute
drsquoincapacitat bagravesica i drsquoaquiacute la necessitat de tenir
en compte la segona part de la condicioacute de justifishy
cacioacute que srsquoestagrave comentant que es pugui presumir
racionalment que B prestaria el seu consentiment a
lrsquoaccioacute paternalista en concret si no estigueacutes en una
situacioacute drsquoincapacitat bagravesica
El cas meacutes clar referent a aixograve seria el de la
configuracioacute del dret a la vida com un dret obligashy
cioacute La prohibicioacute penal de la pragravectica de lrsquoeutanagravesia
es basa de vegades en una concepcioacute del dret a
la vida com un dret obligatori Tanmateix els defenshy
sors de la prohibicioacute desatenen sistemagraveticament un
aspecte rellevant de la quumlestioacute la situacioacute en la qual
queda la persona a qui es nega lrsquoeutanagravesia
Aquesta situacioacute comporta drsquouna banda una inshy
satisfaccioacute de necessitats bagravesiques com la de laquono
sofrir greus patiments permanents i difiacutecils de sushy
portarraquo i de lrsquoaltra resta valor instrumental a la vida
quan laquocondueix (en un termini breu) necessagraveriashy
ment a la mortraquo En aquest context em sembla imshy
probable una presumpcioacute general que els
solmiddotlicitants drsquoeutanagravesia soacuten incapaccedilos A aixograve cal
afegir que el desenvolupament de les ciegravencies bioshy
megravediques ha multiplicat les ocasions en les quals
aquestes situacions es poden donar No obstant
aixograve es podria contraargumentar dient que la regla
maximiacuten fa preferible assumir el risc de quedar
entre lrsquoespasa i la paret de la malaltia i la prohibicioacute
al risc que sersquons practiqui lrsquoeutanagravesia quan no hi
hem consentit vagravelidament per trobarshynos en una sishy
tuacioacute drsquoincapacitat bagravesica Endinsantshyse en aquest
argument es podria afegir que els malalts terminals
es troben amb frequumlegravencia en una situacioacute drsquoincashy
pacitat bagravesica Els abolicionistes replicarien per la
seva part que aquest risc pot ser atenuat per mitjagrave
de procediments de control Segons el meu parer
aquesta uacuteltima eacutes la posicioacute meacutes correcta
Pensem tanmateix en el dret obligacioacute de
comparegraveixer en judici amb lrsquoassistegravencia drsquoun advoshy
cat Eventualment aquest dret pot imposarshyse contra
la voluntat del seu titular i en el seu propi benefici
Generalment quan qui vol renunciar al seu dret teacute
una formacioacute juriacutedica acreditada (ell mateix eacutes advoshy
cat o teacute els estudis de dret) se li permet fershyho de
manera que la interferegravencia paternalista es limitaria
als qui que no volen ser representats i assessorats
juriacutedicament quan no tenen els coneixements juriacutedics
necessaris per defensar els seus propis interessos
Eacutes fagravecil advertir que si lrsquoindividu vol ser castigat o que
se senti la seva progravepia veu lrsquoobligacioacute de disposar
drsquoassistegravencia lletrada no li ho impediragrave En realitat
aquest dret lrsquouacutenic que obstaculitza eacutes complir
aquests propogravesits en ignoragravencia de les circumstagravenshy
cies legals Aquiacute estariacuteem em sembla davant drsquoun
paternalisme estatal davant del qual individus racioshy
nals consentirien
En general podria dirshyse que eacutes clarament rashy
cional consentir al paternalisme estatal que srsquoorienta
a impedir que els individus persegueixin els seus inshy
teressos en ignoragravencia de circumstagravencies rellevants
i igualment aquells procediments de control orienshy
tats a garantir que el subjecte que pren les seves deshy
cisions no ho fa en un estat drsquoincapacitat bagravesica
56 |
G
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 57
En la tradicioacute del pensament poliacutetic hi ha
doctrines caracteritzades per lrsquoassumpcioacute drsquoun pashy
ternalisme generalitzat per exemple el Govern dels
filogravesofs de Platoacute la monarquia patriarcal de John
Filmer el despotisme ilmiddotlustrat (o absolutisme ilmiddotlusshy
trat) la dictadura del proletariat o el Govern dels
cientiacutefics de la conducta proposat per B F Skinner
i doctrines caracteritzades per un estricte antipashy
ternalisme per exemple lrsquoEstat miacutenim de Robert
Nozick Totes elles drsquoun costat i de lrsquoaltre em semshy
blen desraonades Lrsquoassumpcioacute drsquoun paternalisme
limitat constituiria un element important en el test
drsquoacceptabilitat de les consequumlegravencies drsquouna docshy
trina poliacutetica Per aixograve crec que la reflexioacute sobre el
paternalisme eacutes interessant i confio que les consishy
deracions anteriors puguin servir per fershyla
| 57
5861Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 58
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris de Joan Manel del Pozo Aacutelvarez a la ponegravencia laquoEl concepte i la justificacioacute del paternalismeraquo de Macario Alemany
La cura respectuosa Joan Manel del Pozo Aacutelvarez eacutes professor de Fil
No voldria ser reiteratiu en la meva intervenshy
cioacute sinoacute situarshyme en una perspectiva que pugui
aportar algun valor diferent i complementari La veshy
ritat eacutes que llegint la seva ponegravencia nomeacutes he trobat
una discrepagravencia de fons el concepte drsquoautopatershy
nalisme que deixo aparcat
Tinc una discrepagravencia petita respecte a la vashy
loracioacute de si eacutes meacutes dura lrsquoeficagravecia del poder o lrsquoefishy
cagravecia de la influegravencia perquegrave el professor Macario
argumenta que el poder afecta accions individuals i
la influegravencia afecta creences o mentalitats Jo drsquoaquiacute
dedueixo que eacutes molt meacutes dura la influegravencia que el
poder perquegrave finalment afecta allograve que Adela Corshy
tina en diria actituds i no actes Les actituds defishy
neixen una predisposicioacute general a reiterar els actes
i els actes poden ser aiumlllats o esporagravedics Des drsquoashy
quest punt de vista el paternalisme que estigueacutes
associat a la influegravencia seria un paternalisme meacutes
subtil mdashperograve meacutes eficaccedil a la llargamdash que el patershy
nalisme associat al poder
osofia de la Universitat de Girona
La reflexioacute que el professor Macario fa sobre
el paternalisme eacutes interessantiacutessima perquegrave eacutes una
reflexioacute sobre la llibertat i lrsquoautonomia de la persona
Eacutes posarshyse a la zona drsquoombra de la llibertat perograve al
final intentar entendre quant de paternalisme eacutes jusshy
tificable i fins a quin punt la llibertat ha de ser molta
mitjana limitada o total Perquegrave eacutes evident que en
una aspiracioacute democragravetica i egravetica la llibertat ha de
ser total perograve tots sabem que eacutes impossible que tots
els subjectes drsquouna societat democragravetica visquin en
total llibertat i aquiacute comenccedila la restriccioacute legal deshy
mocragraveticament consentida drsquoaquestes llibertats
La restriccioacute de les llibertats
i el paternalisme
La restriccioacute de les llibertats ha drsquoarribar a asshy
solir mai el grau de paternalisme Aquesta eacutes la
quumlestioacute Sobre aixograve aporto algunes consideracions
La primera eacutes sobre les paraules sobre la forccedila i la
58 |
5861Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 59
feblesa o el poder i la feblesa de les paraules Totes connotacions valoratives diferents segons els conshy
les persones tenim permanentment un problema de textos Algunes connotacions soacuten despectives i
llenguatge Ens hem fet humans pel llenguatge condemnatograveries mdashen determinats contextosmdash
Som imperfectament humans perquegrave el llenguatge perograve en drsquoaltres eacutes respectadiacutessim perquegrave hi ha
eacutes imperfecte I moltes vegades resoldriacuteem molts raons per acceptar que en determinats casos el pashy
problemes de la nostra activitat humana si resolgushy ternalisme estagrave justificat
eacutessim el problema linguumliacutestic que hi ha en el seu fons
El sofista Gogravergies deia a Lrsquoelogi drsquoHelena laquoLa
paraula quina curiosa realitat que pesant menys Entre el paternalisme i lrsquoabandonament graus
que una papallona teacute la capacitat drsquoaixecar una gushy Es pot plantejar la discussioacute que el professor
erra o pactar una pau de generar un odi extrem o Macario proposa com lrsquoapreciacioacute del grau del proshy
de despertar un amor passional de produir una inshy blema dintre drsquouna liacutenia contiacutenua Imaginem una
justiacutecia intolerable o de restablir una justiacutecia amableraquo liacutenia contiacutenua en quegrave no hi ha cap segment tots
La paraula teacute un poder extraordinari perograve al mateix els punts soacuten iguals i en un extrem drsquoaquesta liacutenia
temps estagrave sotmesa a unes lleis que no ho soacuten estagrave hi ha el paternalisme i a lrsquoaltre hi ha lrsquoabandonashy
sotmesa a una naturalesa multiforme La majoria de ment Entre paternalisme i abandonament hi ha
les paraules soacuten polisegravemiques eacutes a dir tenen plushy graus En un plantejament abstracte just enmig de
ralitat de significacions tots dos hi hauria la cura respectuosa Eacutes a dir
Ja deia Aristogravetil que lrsquoeacutesser es diu de moltes tenir respecte als altres la predisposicioacute drsquoestar
maneres Si de lrsquoeacutesser mdashque eacutes el concepte bagravesic amb els altres fins on ells vulguin no envaint la
o radicalmdash en diem de moltes maneres tots els alshy seva autonomia i drsquoajudarshylos en el moment que
tres conceptes que hi ha sota el paraigua de lrsquoeacutesser tinguin una necessitat mdashper incapacitat per exemshy
tambeacute es poden dir de moltes maneres Paternashy plemdash que nosaltres els podem resoldre Eacutes perograve
lisme doncs es pot dir de moltes maneres en abstracte que puc dir que la solucioacute del proshy
Retograverica per exemple eacutes una paraula desshy blema eacutes al mig Perquegrave segons els contextos
prestigiada perquegrave al segle XVI o XVII es va convertir aquesta cura es pot moure cap a un extrem o cap
en un abuacutes drsquoargumentacioacute capciosa formalista i a lrsquoaltre de la liacutenia
drsquoexpressioacute absolutament desbordant de barroshy
quisme de manera que va arribar a afartar Fins llashy
vors la retograverica era la meacutes venerable de les activitats Autoritat no autoritarisme
perquegrave donava la forccedila al llenguatge Perograve ara resulta Hi ha una manera de subratllar aquesta anashy
que la retograverica torna a tenir prestigi perquegrave ha guashy logia amb la liacutenia hi ha una paraula carregada de
nyat Obama Arran drsquoaixograve un article al diari The Gushy connotacions negatives autoritat El paternalisme
ardian revifa les virtuts de la retograverica clagravessica Per eacutes una forma disfressada drsquoautoritarisme perograve no
tant drsquoaquiacute a poc temps la retograverica tornaragrave a tenir pas del violent no ens confonguem No volem
prestigi Era apreciadiacutessima a lrsquoegravepoca clagravessica grega lrsquoautoritarisme no volem el paternalisme amb
i romana perograve ara eacutes despreciadiacutessima aquesta connotacioacute perograve oi que acceptem el
Hi ha diverses menes de paternalisme i teacute plantejament de lrsquoautoritat legiacutetima Lrsquoautoritat leshy
| 59
5861Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 60
giacutetima lrsquoacceptem perquegrave sabem que eacutes la manera juriacutedics i logravegics molt afinadamentmdash pot ser comshy
com consensuem la gestioacute dels assumptes coshy pletada des drsquoun punt de vista linguumliacutestic atenent
muns Si se segueixen les maneres de lrsquoaccioacute de la trampa de les paraules Les paraules ens poden
representacioacute de respecte a les lleis diem que una induir a error i en la paraula paternalisme hi ha una
autoritat estagrave ben exercida A una persona tambeacute sobrecagraverrega de connotacioacute negativa que no semshy
li podem reconegraveixer autoritat Doncs beacute igual com pre estagrave justificada igual com passa amb la pashy
hi ha un extrem drsquoautoritarisme i un extrem drsquoaushy raula autoritat
toritat vagravelida hi hauria un extrem de paternalisme
insuportable que afectaria lrsquoautonomia que seria
condemnable moralment perograve hi hauria un punt
mdashla cura respectuosamdash que seria anagraveleg al conshy
cepte drsquoautoritat
Fem una mica drsquoetimologia en el cas de pashy
ternalisme queda molt clar procedeix de pater eacutes
a dir lsquoparersquo En el cas drsquoautoritarisme lrsquoorigen etishy
mologravegic no eacutes tan evident o no tan conegut Aucshy
toritas ve drsquoauctor Augtor ve drsquoaugeo mdashen llatiacutemdash
que significa laquoincrementarraquo o laquofer creacuteixerraquo De mashy
nera que lrsquoautoritat no oprimeix mdashetimologravegicament
parlantmdash sinoacute que impulsa Impulsa el creixement
de manera que la nocioacute drsquoautoritat eacutes formosa poshy
sitiva bella perquegrave eacutes lrsquoautoritat del pare o la mare
que fan creacuteixer el fill amb els elements necessaris
perquegrave el nen desenvolupi beacute les seves capacitats
i ho fan amb un punt de paternalisme necessari
perquegrave si no el nen estaria abandonat I eacutes aquella
autoritat legiacutetima que reconeixem als pares igual
com ho podem fer amb el govern amb una autoshy
ritat acadegravemica etcegravetera
De la mateixa manera que en relacioacute amb el
punt extrem de lrsquoautoritarisme condemnable hi ha
un punt mitjagrave que eacutes autoritat per a paternalisme
extrem hi hauria un punt mitjagrave que seria acceptashy
ble eacutes la disposicioacute a lrsquoajuda que estagrave combinada
amb una necessitat o incapacitat per part de la
persona que la rep i una acceptacioacute de rebre
aquella ajuda Drsquoaquesta manera lrsquoargumentacioacute
que el professor Macario fa mdashsobretot en termes
60 |
5861Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 61
La regraveplica de Macario Alemany
La veritat eacutes que la regraveplica del professor Del
Pozo mrsquoha encantat i mrsquoha semblat molt brillant
Amb raoacute assenyala el caragravecter fortament pejoratiu
del terme paternalisme i proposa de substituirshylo
amb un sentit aproximat pel de laquocura respecshy
tuosaraquo La seva objeccioacute eacutes molt pertinent i conshy
fesso que de vegades tinc flaqueses i jo tambeacute
busco un terme alternatiu per deixar de parlar de
paternalisme Veig que segueix un model aristotegraveshy
lic perquegrave posa en un costat lrsquoabandonament i en
lrsquoaltre el paternalisme sent la conducta correcta (la
laquocura respectuosaraquo) un terme mitjagrave Drsquoacord amb
aquesta aproximacioacute lrsquoexacerbacioacute del respecte
per lrsquoautonomia pressuposa la idea que som indishy
vidus aiumlllats i desemboca en lrsquolaquoabandonamentraquo la
falta de respecte per lrsquoautonomia desemboca drsquoalshy
tra banda en el paternalisme
Crec que malgrat tot hi ha bones raons per
mantenir el terme paternalisme Va ser al moacuten anshy
glosaxoacute a comenccedilament dels anys setanta del
segle passat on van reactualitzar lrsquouacutes del terme
paternalisme per referirshyse a un conjunt heterogeni
drsquointerferegravencies en la llibertat i lrsquoautonomia indivishy
duals justificades com a protectores dels individus
contra ells mateixos contra la seva conducta imshy
prudent o perjudicial (per a ells mateixos) Aquests
autors (Feinberg Dworkin Rawls etc) veien imshy
portant confrontar el problema del paternalisme
amb un discurs de lrsquoautonomia i la llibertat que poshy
dria arribar a ser desbordant A mi mrsquoagrada manshy
tenirshylo perquegrave aquiacute tambeacute hem comenccedilat a ser
desbordats per aquest discurs del respecte per la
llibertat i lrsquoautonomia individual Podriacuteem canviar la
manera de denominarshylo perograve comenccedilant per
concebre les coses drsquouna manera diferent Mentre
pensem com sembla que eacutes el cas que el model
de relacioacute universal entre subjectes eacutes el contrashy
cte torno a veure que eacutes necessari utilitzar
aquesta expressioacute perquegrave eacutes el contrapunt a la
ideologia (en el sentit marxista) de lrsquoautonomia
que disfressa el que en realitat srsquoestagrave fent En parshy
ticular les relacions entre un treballador social i
les persones que tracta de beneficiar no poden
progravepiament ser caracteritzades com a contractushy
als la finalitat protectora del treball social traeix
aquesta caracteritzacioacute i em sembla que eacutes meacutes
clar entendre que hi ha un agravembit de paternalisme
que pot estar justificat (la qual cosa eacutes inconceshy
bible entre les parts drsquoun contracte) perograve que
precisament perquegrave eacutes paternalisme requereix una
justificacioacute clara i puacuteblica (si eacutes que cal en el cas
concret justificarshylo) Al final la meva tenacitat a
mantenir lrsquouacutes del terme paternalisme juga a favor
del respecte per la llibertat individual
Amb tot la cagraverrega pejorativa del terme pashy
ternalisme eacutes molt forta en aquest agravembit i en aixograve
dono tota la raoacute al professor Del Pozo Segons el
meu parer no eacutes suficient per abandonarshyne lrsquouacutes
perograve eacutes una raoacute
| 61
Paternalisme perversen les relacions
d ajuda social
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 62
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris drsquoAmadeu Mora a la ponegravencia laquoEl concepte i la justificacioacute del paternalismeraquo de Macario Alemany
Amadeu Mora Duran eacutes treballador social i director a de Girona
La meva intervencioacute entraragrave en una altra dishy
mensioacute canvia de pla Lrsquoarticle del doctor Alemany
eacutes en part una provocacioacute Parteixo de la base
que el paternalisme eacutes pervers aplicat en la relacioacute
drsquoajuda A mesura que srsquoentra en la seva argumenshy
tacioacute es veu que mdashefectivamentmdash hi ha manifesshy
tacions drsquoun determinat paternalisme que poden
ser justificables i que fins i tot pot ser bo que hagin
de ser justificables Finalment el meu comentari va
adreccedilat a manifestar la part pejorativa drsquoaquest pashy
ternalisme prenent quatre conceptes de lrsquoargushy
mentacioacute del senyor Alemany
Un concepte eacutes la incapacitat La intervencioacute
social va molt adreccedilada a situacions socials meacutes
que no pas a subjectes I en les situacions socials
el concepte drsquoincapacitat es complica molt perquegrave
la incapacitat pot ser exogravegena hi ha contextos que
mutilen les capacitats de les persones i soacuten conshy
textos amb els quals ens toca treballar Per tant asshy
sociar incapacitat a situacions socials ens relativitza
una mica aquest terme que eacutes bagravesic en lrsquoexercici
del paternalisme
rsquo lrsquoAgraverea de Poliacutetica Social i Cooperacioacute de lrsquoAjuntament
Les situacions de caregravencia i necessitat requeshy
reixen intervencioacute social i aquesta pot impossibilitar
i crear dependegravencies Per a mi aquest eacutes lrsquoefecte
pervers del paternalisme Fins ara per a mi aixograve era
paternalisme si meacutes no paternalisme pervers
Quan la intervencioacute social eacutes idogravenia tendeix a capashy
citar a promoure a fer reaccionar lrsquoindividu a donarshy
li la possibilitat de refershyse i de ser protagonista dels
seus canvis
La caregravencia o debilitat efectivament no ha
de disminuir necessagraveriament la forccedila dels drets
Moltes vegades la manca drsquoautonomia o la debilitat
funcional semblen implicar una manca drsquoautonomia
moral Ens passa a vegades amb la gent gran els
veiem degravebils o desvalguts i els restem autonomia
moral Aquesta associacioacute la fem massa gratuiumltashy
ment Debilitar lrsquoaltre no pot ser cap drecera per als
qui hem drsquointervenir i aquest eacutes un altre vici que
podem tenir la tendegravencia de fer Una altra expressioacute
del paternalisme pervers
Un altre element clau eacutes el poder Macario
Alemany nrsquoesmenta diverses opcions El poder com
62 |
Un parell d exemples
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 63
a interventor social em remet a pensar si la meva inshy
tervencioacute eacutes fruit drsquouna responsabilitat puacuteblica mdashque
emana de lrsquoautoritat paternamdash o drsquouna responsabishy
litat puacuteblica que emana drsquoun deute si tenim un
deute amb els meacutes degravebils i per aixograve eacutes un exercici
de responsabilitat En tot cas la font drsquoaquest dret
teacute molt a veure amb la relacioacute entre els individus Soshy
vint podem confondre tambeacute la incapacitat amb la
indefensioacute En la mesura que els drets no estan enshy
cara consolidats en el terreny social podem conshy
fondre la indefensioacute amb la incapacitat El que no eacutes
justificable eacutes restar el poder de lrsquoaltre Seria pervers
obtenir un poder restantshylo a lrsquoaltre fins i tot amb
frases molt fetes com laquoNo et preocupis jo ja trsquoho
arreglareacuteraquo Eacutes una mostra gragravefica dels errors que es
cometen en la intervencioacute social Si el poder neix de
la incapacitat de lrsquoaltre cal estar molt atents als
efectes perversos que aixograve pot comportar
Per acabar lrsquoaltre element que em sembla
clau sobre el paternalisme eacutes lrsquoaltre Aquiacute lrsquoaltre inshy
dividu eacutes el motor de la intervencioacute social sempre
que partim del reconeixement i el respecte drsquoaquest
altre les seves capacitats habilitats experiegravencies
competegravencies Aquest altre eacutes el motor de la intershy
vencioacute i aixograve eacutes el que hem de tenir present per evishy
tar efectes perversos drsquoaquest paternalisme no
volgut Eacutes fonamental el respecte de lrsquoaltre lrsquoescolta
No fem dreceres Sabem que hi ha situacions que
ens posen en problemes egravetics importants com el
cas dels sense sostre que no volen cap intervencioacute
que no demanen cap intervencioacute que rebutgen i
que mdasha meacutesmdash quumlestionen tot el conjunt del sisshy
tema Demanar impossibilitar aquests individus pershy
quegrave no volen admetre cap tractament ni lrsquoajuda del
treballador social eacutes provocar el camiacute curt la logravegica
de paternalisme conflictiu
Potser en aquest punt apelmiddotlo a la necessitat
de ser creatius que sosteacute Adela Cortina la necessishy
tat de buscar escenaris cooperatius de coproducshy
cioacute amb lrsquoaltre Sovint pot ser meacutes lent perograve pot
acostar a aconseguir el consentiment buscat La inshy
tervencioacute social no eacutes aplicar els recursos no eacutes
transformar els individus perquegrave siguin governables
sinoacute que eacutes buscar les maneres de coproduir amb
ells I eacutes que som plegats nomeacutes som en la mesura
que anem plegats
rsquo
A vegades una mesura es pot justificar a trashy
veacutes del paternalisme cosa que srsquoha fet poliacuteticament
per exemple amb les rendes miacutenimes drsquoinsercioacute
Com es pot justificar una mesura de renda bagravesica
Posantshyhi condicions Dient que alguacute rebragrave una
renda bagravesica sempre que assumeixi els compromishy
sos que se li proposen mesura totalment paternashy
lista Poliacuteticament ninguacute no es veu amb cor
drsquoaprovar una renda bagravesica incondicional que poshy
dria ser molt argumentable Igual com hi ha un subshy
sidi drsquoatur hi podria haver una renda bagravesica sense
condicions Aquiacute les condicions imposen un vessant
paternalista
Un altre exemple meacutes tegravecnic Un recurs molt
utilitzat pels tegravecnics eacutes lrsquoitinerari drsquoinsercioacute Es tracta
de la foacutermula magravegica que el poder tegravecnic permet trashy
ccedilar i saber quegrave cal que faci lrsquoaltre per sortir drsquouna
situacioacute Se li dissenya un itinerari drsquoinsercioacute i deshy
pendragrave del subjecte que el compleixi o no Els tegravecshy
nics socials ens erigim amb el poder suficient per
traccedilar itineraris sense controlar totes les variables
que hi ha en aquest camiacute Aquiacute hi veig un exemple
de paternalisme des del vessant meacutes tegravecnic Si aixograve
eacutes aixiacute al final haureacute drsquoadmetre que prefereixo tenir
aquestes foacutermules sobre la taula i que srsquohagin de
justificar molt beacute que no pas tenir un menyspreu
globalitzat del terme
| 63
Regraveplica de acario lemanya madeu ora
Resposta d madeu ora
Regraveplica de acario lemany
ebat entorn dela ponegravencia
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 64
D
M A A M
Volia fer una pregunta a Amadeu Mora que
sosteacute criacuteticament que laquola concessioacute drsquouna renda
bagravesica subjecta a condicions es justifica paternashy
listamentraquo De fet de vegades es justifica drsquouna
manera molt toscament paternalista I ara dic
renda bagravesica segons la meva opinioacute ha de ser
sense condicions llevat drsquouna no es pot alienar el
dret de rebre la renda mes a mes no es pot alienar
Jo no puc arribar a una entitat bancagraveria i dir laquoTinc
18 anys tinc dret a una renda bagravesica universal de
600 euros al mes i vull muntar una empresa Li
trasllado el meu dret a canvi de 100000 eurosraquo
La institucioacute financera em diu laquoVostegrave teacute 18 anys
pot ser que arribi a 70 em surt a compte prengui
els dinersraquo i passa a ser propietari del dret a una
renda No es pot alienar Llavors jo pregunto esshy
taries drsquoacord que no es pot alienar eacutes a dir que
la renda bagravesica fos universal i inalienable
rsquoA M
Siacute perquegrave la concessioacute drsquouna renda bagravesica
seria pertinent com a condicioacute del ciutadagrave que no
teacute cap ingreacutes i se li atorguen uns recursos perquegrave
pugui viure i fer front a les seves despeses de subshy
sistegravencia Eacutes per a la seva causa i situacioacute no per
a la drsquoun altre
M A
Perograve si ell autogravenomament tria alienar el
seu dret perquegrave vol muntar un negoci la inalienashy
bilitat eacutes un liacutemit paternalista i tots estariacuteem drsquoashy
cord que la finalitat protectora de la renda no es
compleix si eacutes alienable Estic pensant meacutes en la
renda bagravesica universal amb independegravencia de
cap condicioacute ni tan sols drsquoingreacutes Si srsquoaliena les
asimetries de poder social es reproduiran Amb
aixograve vull dir que tots acabem trobant supogravesits de
paternalisme raonable
64 |
Resposta de oan anel del Pozo
Respostes deacario lemany
a preguntes del puacuteblic
Soacutec paternalista si evito el suiumlcidi d una per
sona que no estagrave beacute al moacuten
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 65
Volia afegir un comentari relatiu a la influegravenshy
cia Jo sostinc que es pot exercir poder per mitjagrave
de la influegravencia i efectivament estic drsquoacord amb
vosaltres que la influegravencia eacutes el mitjagrave meacutes incisiu
Drsquoaltra banda eacutes incisiu i perilloacutes perquegrave exercir
influegravencia eacutes el que requereix menys justificacioacute
convegravencer persuadir eacutes millor que obligar Jo
diria que aixiacute i tot la influegravencia orientada a aconshy
seguir comportaments bons per a lrsquoindividu eacutes pashy
ternalista Pensem en lrsquoeducacioacute Educar adults eacutes
clarament una institucioacute paternalista Influir alguacute per
modificar el seu comportament en una direccioacute
meacutes correcta en algun sentit raonable eacutes educarshy
lo laquoTrsquoeducareacute perquegraveraquo Eacutes el que estem fent
J M
Eacutes bo prendre consciegravencia que en el fons
del fons eacutes un debat sobre llibertat humana en tots
els seus aspectes Reconegraveixer que allagrave on nomeacutes
hi ha dues persones hi ha interrelacions drsquoinfluegravenshy
cia muacutetua molt difiacutecilment equiparables al 50 i 50
gairebeacute sempre hi hauragrave un 48shy52 sempre hi hauragrave
alguacute en posicioacute drsquoavantatge per qualsevol raoacute El
pacte democragravetic inclou el que podriacuteem anomenar
un arbitratge dels graus de llibertat que ens preshy
nem El paternalisme doncs eacutes un aspecte meacutes
de la discussioacute sobre els liacutemits de la llibertat en la
convivegravencia humana Amb lrsquoexemple de la renda
bagravesica ho podem veure Em fa lrsquoefecte que legisshy
lem abusivament i excessivament amb tendegravencia
al paternalisme social Eacutes el que aquesta societat
en aquest moment sembla que ens demana Si es
fa aixiacute eacutes perquegrave el poliacutetic percep mdashamb el contacte
amb les persones a traveacutes de lrsquoopinioacute puacuteblica i les
enquestes sociologravegiquesmdash i rep demandes que soacuten
paternalistes i que mdashcuriosamentmdash arriben drsquoashy
quells que pateixen el paternalisme Eacutes una parashy
doxa eacutes cert perograve eacutes aixiacute Eacutes una discussioacute que
va a lrsquoarrel drsquouna societat democragravetica i a la consshy
titucioacute de les seves llibertats
M A
rsquo -
Impedir el suiumlcidi drsquouna persona intentant
evitarshyli el dany de la mort perquegrave creus que la
seva vida pot continuar drsquouna manera satisfactograveria
eacutes sens dubte paternalista La quumlestioacute eacutes si eacutes
paternalista justificadament En aixograve ja hauriacuteem de
parlar del cas concret Com a regla juriacutedica almeshy
nys operem amb una regla segons la qual quan
un impedeix el suiumlcidi de lrsquoaltre no comet el delicte
de coaccions Si jo impedeixo a alguacute drsquoentrar en
un gran magatzem perquegrave decideixo que no li
conveacute fer massa despesa amb la seva targeta i
lrsquoempenyo aquest pot anar a comissaria a denunshy
ciarshyme Perograve si agafo alguacute que estagrave a lrsquoampit de
la finestra i el rescato em converteixo en un heroi
encara que ninguacute no hagi preguntat a lrsquointeressat
Li han impedit fer una cosa lliurement Em sembla
inevitable tenir aquesta norma social perograve meacutes
enllagrave drsquoaixograve hem de recordar que tenim el dret a
suiumlcidarshynos Absolutament I aquiacute qualsevol patershy
nalisme seria injustificable Per exemple impedir a
Ramoacuten Sanpedro el suiumlcidi per tots els mitjans jushy
riacutedics em sembla un cas clar de paternalisme inshy
justificat
| 65
ntenem que l stat eacutes responsable i per aixograve
interveacute prenent mesures i arbitrant Eacutes per
aixograve paternalista n eacutes la frontera entre pa
ternalisme i domini
Per quegrave parlem de paternalisme quan podem
parlar de proteccionisme
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 66
E rsquoE
O -
El paternalisme no eacutes lrsquouacuteltima justificacioacute de
la garantia dels drets Siacute drsquoalguns aspectes de la
garantia dels drets per exemple del seu caragravecter
inalienable Quan llegeixes Jefferson o Adams quan
expliquen per quegrave els drets no soacuten renunciables
pels seus propis titulars veus que no es tallen ni un
pegravel diuen que no volen que la gent pugui renunciar
als seus propis drets perquegrave serien molt estuacutepids
en cas de fershyho
Per a mi es pot acudir a lrsquoanalogia entre el
paternalisme i la violegravencia Jo no diria que lrsquoEstat esshy
panyol eacutes paternalista perquegrave sancioni conduir sense
cinturoacute de seguretat o perquegrave permeti mesures pashy
ternalistes en la llei drsquoautonomia del pacient Per ser
un Estat paternalista has de construirshyte totalment
sobre la idea de paternalisme Per a mi el principi
primer eacutes lrsquoautonomia El paternalisme eacutes un principi
secundari perograve si el fas desaparegraveixer ocultes les exshy
cepcions i tot sembla que eacutes lrsquoaplicacioacute directa amb
el principi drsquoautonomia Crec que lrsquoanalogia eacutes amb
la violegravencia En un estat democragravetic constitucional
com el nostre hi ha molta violegravencia estatal la gent
no pot sortir de les presons Si contradius un jutge
apareixeragrave un tipus que et pegaragrave amb una porra al
cap El principi general eacutes la prohibicioacute de lrsquouacutes de la
violegravencia fora del moacuten juriacutedic perograve srsquoadmet la violegravenshy
cia en legiacutetima defensa Aixograve srsquoexplica per no provoshy
car un caos social Doncs jo crec que lrsquoEstat
espanyol no estagrave construiumlt sobre la idea del patershy
nalisme mdashque seria el despotisme ilmiddotlustratmdash sinoacute
que estagrave construiumlt sobre la idea de democragravecia Aixograve
siacute crec que el paternalisme eacutes un principi secundari
que flota per allagrave en lrsquoaplicacioacute dels principis primaris
universalitat autonomia dignitat etcegravetera
Hi ha un terme poliacuteticament correcte que eacutes
parentalisme que evita la connotacioacute masclista de
paternalisme Perograve parentalisme sona molt estrany
ni tan sols no srsquoenteacuten En canvi paternalisme srsquoenshy
teacuten millor Jo el mantinc perquegrave eacutes lleig i sospitoacutes
Obliga al fet que qui actua paternalistament teacute lrsquooshy
bligacioacute de justificarshyho Quina obligacioacute de justifishy
carshyse teacute alguacute si es veu ell mateix treballant en una
cura respectuosa Proteccionisme No em disshy
gusta del tot perograve paternalisme obliga a justificarshy
te com passa amb la violegravencia que tambeacute eacutes lletja
i sospitosa Continuareacute pensantshyhi perograve crec que
la millor manera de fer que els serveis sanitaris i
lrsquoassistegravencia social justifiquessin meacutes el seu comshy
portament (paternalista) seria reintroduint el terme
paternalisme
66 |
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 67
| 67
El utur l s so i t tsmo ragravetiqu s
n t ori l justiacute iint rg n r ion l
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 68
Aquest text correspon a lrsquoarticle que Daniel Innerarity va presentar per animar el debat del Simposi i va ser posteriorment replicat per Araceli Laacutezaro i Manel Barbero
f de e c e a de c e
U a e a de a c a e e e ac a
per Daniel Innerarity professor de Filosofia de la Universitat de Saragossa
Els eacutessers humans hem de relacionarshynos amb el nostre futur si volem fer opeshyracions que vagin meacutes enllagrave del moment present Aixograve val tambeacute per a les soshycietats que han de tenir un tracte intelmiddotligent amb el seu futur si eacutes que volen
que disposicions colmiddotlectives com la previsioacute i lrsquoanticipacioacute o emocions puacuteblishyques com lrsquoesperanccedila i el temor els desigs i les expectatives siguin articulades
drsquouna manera raonable Les dificultats actuals de la societat a lrsquohora de penshysarshyse ella mateixa en termes de finalitat i promesa colmiddotlectiva posen de manishyfest precisament que el futur no estagrave ben ategraves sobretot el menys immediat i progravexim eacutes a dir el futur en sentit propi
Aquest text va ser publicat al llibre El futuro y sus enemigos Una defensa de la esperanza poliacutetica
(Barcelona Paidoacutes 2009)
68 |
L tir ni l pr s nt
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 69
Perograve si la poliacutetica teacute alguna justificacioacute que la substitueix el llarg termini pel curt la durada per la
distingeix de la mera gestioacute eacutes perquegrave tracta de goshy immediatesa la permanegravencia per la transitorietat la
vernar aquell futur menys visible perograve no menys real memograveria per la sensacioacute la visioacute per lrsquoimpuls
i en el qual es juga el meacutes important La quumlestioacute deshy La intensificacioacute del moment present i la pegravershy
cisiva eacutes saber si les nostres democragravecies soacuten cashy dua de rellevagravencia del futur soacuten dos fenogravemens corshy
paces drsquoanticipar possibilitats futures en un context relatius Exigim al present el que no estem en
de gran incertesa si estan en condicions drsquoelaborar condicions drsquoesperar de lrsquoavenir La laquosocietat de sashy
projectes i tensar el temps social drsquoarticular intershy tisfaccioacute immediataraquo (Schulze 1992) imposa una
generacionalment la societat actuant en aquestes temporalitat de curta perspectiva Aquest presenshy
laquoombres del futurraquo (Axelrod 1984) amb criteris de tisme es fa visible en totes les esferes de la cultura
legitimitat i responsabilitat tambeacute en la poliacutetica convertida en una carrera desshy
Aquesta dificultat de relacionarshyse amb el preacutes de la immediatesa dels sondeigs en una esshy
propi futur eacutes una de les causes que expliquen el pegravecie de logravegica just in time presa del consum de la
triomf de la insignificanccedila en les actuals democragraveshy publicitat i dels mitjans
cies mediagravetiques la nostra insistent distraccioacute sobre Hi ha la sospita raonable que la poliacutetica deshy
el curt termini I pot ser que una reintegracioacute del futur mocragravetica eacutes sistemagravetica i problemagraveticament fixada
en lrsquoactivitat poliacutetica sigui un element de transformashy en el present Quines soacuten les raons drsquoaquesta focashy
cioacute i innovacioacute de la vida democragravetica litzacioacute autista en el present Podrien sintetitzarshyse
en unes de tipus estructural derivades de lrsquoacceleshy
racioacute del temps social la perioditzacioacute electoral el
1 a a a de e e regravegim de la demoscogravepia i el comportament dels
Una de les consequumlegravencies de la tantes vegashy electors les tendegravencies demogragravefiques i la pressioacute
des proclamada crisi de la idea de progreacutes consisshy organitzada dels interessos
teix en el fet que el futur es torna problemagravetic i el Drsquoentrada les societats democragravetiques tenen
present srsquoabsolutitza Ens trobem en un regravegim drsquohisshy unes dificultats estructurals a lrsquohora de tenir en
toricitat en el qual el present eacutes amo i senyor absoshy compte el futur perquegrave lrsquoacceleracioacute del temps soshy
lut Eacutes la tirania del present eacutes a dir de la legislatura cial en dificulta la percepcioacute i anticipacioacute Tot increshy
actual el curt termini el consum la nostra generashy ment de la velocitat va acompanyat drsquouna
cioacute la proximitat Eacutes lrsquoeconomia que privilegia la lograveshy disminucioacute proporcional de lrsquoabast de la visioacute Lrsquoacshy
gica financera el benefici davant la inversioacute la celeracioacute produeix la seduccioacute drsquoacostar el futur
reduccioacute de costos davant la cohesioacute de lrsquoempresa perograve realment lrsquoelimina com a dimensioacute estrategravegicashy
Practiquem un imperialisme que ja no eacutes espacial ment configurable En la mesura que lrsquoacceleracioacute
sinoacute temporal del temps present que ho colonitza tendeix a anulmiddotlar el temps drsquoespera dels periacuteodes
tot Hi ha una colonitzacioacute del futur que consisteix a per pensar i reflexionar el temps llarg de lrsquoestrategravegia
viure a costa seva Un imperialisme del present que resulta impossible El pensament i lrsquoaccioacute transforshy
absorbeix i parasita el temps futur Bertman (1998) madora es basen en la confianccedila que el futur eacutes una
lrsquoha anomenat el poder de lrsquoara aquell present no mica configurable per lrsquohome Ara beacute amb lrsquoestashy
compromegraves amb cap altra dimensioacute del temps que bliment drsquouna instantaneiumltat i simultaneiumltat global
| 69
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 70
aquest tipus de futur eacutes desplaccedilat per un present
veloccedil entegraves com a focus exclusiu de gratificacioacute i inshy
teregraves Eacutes una de les raons drsquoaquesta dissociacioacute
entre el futur que hauriacuteem de tenir en compte i el
que realment entra en les nostres consideracions
mentre que la repercussioacute de les nostres accions arshy
riba fins i tot a futurs molt llunyans la nostra persshy
pectiva i ocupacioacute continuen reduiumldes a lrsquoagravembit
operatiu del present
Un altre dels motius drsquoaquesta reduccioacute de
lrsquohoritzoacute drsquoatencioacute teacute el seu origen en el fet que els
periacuteodes electorals estructuren la mesura temporal
de la democragravecia representativa Les regles que
confereixen poder als governs ho fan per un periacuteode
determinat de manera que cada quatre anys en
general una contesa democragravetica decideix qui perd
i qui guanya Aquest ritme elemental determina la
tendegravencia de les estrategravegies poliacutetiques a concentrarshy
se en lrsquoobjectiu de no perdre el poder o de guanyarshy
lo Aixograve eacutes una cosa que limita lrsquoespai de joc de la
poliacutetica en la mesura que obliga a un tractament
dels problemes segons el termini temporal de les leshy
gislatures Els problemes soacuten gestionats de tal mashy
nera que millorin mdasho almenys no empitjorinmdash les
possibilitats de governar en la progravexima legislatura
Tots els problemes que no srsquoadaptin a aquestes
condicions soacuten tractats de manera dilatograveria o afronshy
tats quan no queda cap meacutes remei
Aquesta actitud restringeix lrsquoabast de lrsquointeshy
regraves general a lrsquointeregraves electoral i simplifica la sobirashy
nia poliacutetica reduintshyla a la sobirania dels electors
Lrsquointeregraves general no eacutes sols la voluntat concreta dels
electors sinoacute tambeacute una realitat intertemporal lrsquouacuteshy
nic que pot justificar projectes a llarg termini meshy
sures que no vagin encaminades tant a resoldre
com a configurar inversions o acords estructurals
els grans projectes en mategraveries com lrsquoeducacioacute les
infraestructures el sistema de pensions la poliacutetica
energegravetica la reforma de les administracions Per
atendre aquests assumptes i altres de similars es
requereix una altra configuracioacute de la voluntat poliacuteshy
tica i en un altre registre temporal que complementi
el ritme electoral
Podem advertir altres motius per explicar la
tirania del present en la mateixa naturalesa de la deshy
moscogravepia i el comportament electoral Els eacutessers
humans (tambeacute els electors sens dubte) tendim a
descomptar el futur en els cagravelculs que fem Lrsquoimporshy
tant eacutes el que afecta lrsquoaquiacute i lrsquoara La importagravencia es
dilueix a mesura que ens allunyem del present imshy
mediat Descomptar el futur no eacutes una cosa comshy
pletament irracional tenint en compte la doble
incertesa que tenim respecte drsquoell no coneixem el
futur i no sabem si viurem en ell
Els electors descompten el futur drsquouna doble
manera en primer lloc perquegrave eacutes futur i no present
en segon lloc perquegrave i en la mesura que es tracta
del futur drsquoaltres Aquest doble descompte srsquoimshy
posa drsquouna manera inexorable En la confrontacioacute
democragravetica es competeix uacutenicament per lrsquoaprovashy
cioacute dels qui voten aquiacute i ara no dels qui puguin fershy
ho en el futur encara que puguin sershyne els
principals afectats Ara beacute si les institucions demoshy
cragravetiques tenen alguna funcioacute eacutes precisament amshy
pliar el nostre horitzoacute de consideracions
introduintshyhi algun tipus de referegravencia al futur abshy
sent fer visible que els nostres cagravelculs a causa de
lrsquointens entrellaccedilament temporal que caracteritza
una societat dinagravemica ni tan sols no calculen beacute el
present quan no prenen en consideracioacute el futur De
la mateixa manera que la globalitzacioacute ha suprimit
lrsquoautosuficiegravencia dels espais tambeacute va portar a desshy
absolutitzar la dels temps
Hi ha tambeacute raons demogragravefiques que conshy
tribuirien a explicar aquest fenomen que ara analitshy
zem Augmenten contiacutenuament els electors de la
70 |
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 71
tercera edat de manera que aquest grup exerciragrave
en els progravexims decennis un poder dominant en lrsquoeshy
lectorat Com a electors aquest grup tendeix a inshy
troduir en els seus cagravelculs la quantia i seguretat de
les seves pensions una orientacioacute cap al futur que
no eacutes precisament aquesta consciegravencia de responshy
sabilitat en virtut de la qual es teacute en compte el dret
dels altres davant el present
Una uacuteltima raoacute de la nostra focalitzacioacute en
el present teacute a veure amb la mateixa configuracioacute
de lrsquoespai democragravetic i les possibilitats de pressioacute
dels interessos En els processos democragravetics no
sols actuen electors i elegits drsquoacord amb criteris
de legitimitat estricta eacutes un espai obert tambeacute al
desplegament de qualsevol forccedila social que estishy
gui en condicions de fershyse valer eacutes a dir sobretot
aquells interessos organitzats i capaccedilos de geneshy
rar conflicte Perograve eacutes que a meacutes la democragravecia
contemporagravenia resulta especialment vulnerable als
grups de pressioacute La pragravectica poliacutetica habitual que
intenta anar acomodant els interessos de les clienshy
teles particulars en comptes drsquoemprendre les
grans reformes socials tendeix a decidir a cop de
pressioacute immediata I no hi ha lobbies que articulin
els interessos dels absents o simplement els inshy
teressos futurs
Estem davant drsquouna tendegravencia inexorable o
es percep algun signe que indica que hem notat
lrsquoesgotament drsquoaquest model de poliacutetica bolcada
sobre el present Eacutes cert que ha crescut la sensibishy
litat pels problemes del futur per la justiacutecia intergeshy
neracional Una bona prova drsquoaixograve eacutes lrsquoespectacular
carrera del concepte de sostenibilitat Drsquoalguna mashy
nera el camp de forces de la societat pluralista srsquoha
modificat amb la irrupcioacute drsquoaquesta nova sensibilitat
que ja ha donat lloc a la formacioacute de grups que
combaten en nom drsquoun futur desitjable Perograve la poshy
liacutetica insisteix encara en solucions que descarreguen
el present i sobrecarreguen el futur la qual cosa pot
veurersquos en agravembits com la poliacutetica pressupostagraveria la
poliacutetica social i mediambiental
En la poliacutetica pressupostagraveria hi continua hashy
vent la tendegravencia a financcedilar una bona part de les
despeses no amb impostos sinoacute mitjanccedilant lrsquoenshy
deutament Davant aixograve hi ha intents de fer pressushy
postos equilibrats com per exemple les regles
drsquoestabilitat dels estats membres de la Unioacute Euroshy
pea amb motiu de la unificacioacute monetagraveria Hi ha inshy
dicis drsquoun canvi de mentalitat la qual cosa no
significa que les democragravecies estiguin en condicions
de desenvolupar una poliacutetica de responsabilitat resshy
pecte del futur referent a la poliacutetica pressupostagraveria
En el terreny de la poliacutetica social hi continua havent
dificultats a lrsquohora drsquoequilibrar drsquoacord amb criteris
de justiacutecia les pretensions i expectatives en mategraveria
de pensions dels jubilats actuals (o els progravexims a jushy
bilarshyse) amb la necessitat drsquoassegurar el futur del
sistema general de pensions eacutes a dir amb els drets
dels pensionistes de demagrave que avui potser ni tan
sols siguin encara electors La poliacutetica de medi amshy
bient eacutes lrsquoindicador meacutes clar que la poliacutetica srsquoha fet
meacutes sensible respecte al futur Perograve si mirem les
coses amb meacutes deteniment comprovarem que les
decisions de la poliacutetica mediambiental srsquoadopten
quan i en la mesura que teacute davant perills que ameshy
nacen actualment resulta meacutes difiacutecil fer aquest tipus
de poliacutetica quan es tracta de fer sacrificis en el moshy
ment present per evitar consequumlegravencies civilitzatograveries
que nomeacutes es faran visibles en el futur
En vista de tot aixograve teacute sentit preguntarshyse si
la democragravecia en la seva forma actual estagrave en conshy
dicions de desenvolupar una consciegravencia suficient
del futur per evitar situacions de perill allunyades en
el temps El pensament i lrsquoaccioacute a llarg termini comshy
promesos amb laquouna previsioacute adequada del futurraquo
(Birnbacher 1988) semblen estar en contradiccioacute
| 71
L o li i ls vius
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 72
amb els objectius a curt termini dels individus conshy
sumidors o la governabilitat determinada pel joc dels
sondeigs i la tagravectica del curt termini
La consequumlegravencia logravegica de la tirania del preshy
sent eacutes que el futur queda desategraves que ninguacute no se
nrsquoocupa La laquourgegravencia dels terminisraquo (Luhmann) fa
que no ens puguem obrir a lrsquohoritzoacute no immediat
Ens ho impedeix el pes poderoacutes del que ha de reshy
soldrersquos avui mateix El futur distant deixa de ser un
objecte rellevant de la poliacutetica i la mobilitzacioacute social
no sols pel descregravedit de les planificacions o la seva
perversioacute totalitagraveria sinoacute a causa de la urgegravencia dels
problemes aguts El que eacutes massa present impedeix
la percepcioacute de les realitats latents o anticipables i
que moltes vegades soacuten meacutes reals que el que
ocupa actualment tota lrsquoescena O eacutes que eacutes raoshy
nable prestar aquesta atencioacute a les amenaces preshy
sents que deixem de percebre els riscs futurs
Podem permetrersquons el luxe de sacrificar els projecshy
tes de llarga durada a lrsquoaltar del curt termini Quegrave
eacutes meacutes real el canvi climagravetic o la calor drsquoaquest
estiu Estem realment disposats que les possibilishy
tats actuals arruiumlnin les expectatives del futur
2 a c a c oacute de
La fixacioacute en el present ens condueix cap a
una pregunta meacutes incogravemoda qui teacute meacutes drets nosshy
altres o els nostres fills Eacutes just formular una laquoprefeshy
regravencia temporal pels actualment viusraquo No seria aixograve
una versioacute temporal del privilegi que alguns volen
dur a terme en lrsquoespai una espegravecie de colonialisme
temporal En ambdoacutes casos srsquoestableix una comshy
plicitat del nosaltres a costa drsquoun tercer si en lrsquoexshy
clusivisme dels espais era el de fora en
lrsquoimperialisme temporal eacutes el de despreacutes el que corre
amb les despeses de la nostra preferegravencia I aixograve eacutes
precisament el que ocorre quan lrsquohoritzoacute temporal
srsquoestreny que tendeix a configurarshyse una espegravecie
de laquocoalicioacute dels viusraquo que constitueix una verdashy
dera dominacioacute de la generacioacute actual sobre les fushy
tures Srsquoha invertit aquella sorpresa de la qual
parlava Kant quan observava com era de curioacutes que
les generacions anteriors haguessin treballat penoshy
sament per les ulteriors Avui sembla meacutes aviat el
contrari que amb la nostra absolutitzacioacute del temps
present fem que les generacions futures treballin inshy
voluntagraveriament a favor nostre
El tema del conflicte entre les generacions teacute
una llarga histograveria de la qual nomeacutes plantejareacute un
precedent histograveric que pugui servirshynos de contrast
amb la situacioacute actual Lrsquoideal revolucionari reivindishy
cava una espegravecie drsquolaquoautodeterminacioacute generacioshy
nalraquo com a principi que srsquoesgrimia davant els morts
Condorcet Jefferson o Paine per exemple van esshy
criure pagravegines glorioses en les quals impugnaven el
dret drsquouna generacioacute a condicionar les seguumlents
Les codificacions de dret civil del voltant del 1800
van posar en marxa un enorme debat entorn dels
drets drsquoheregravencia la transmissioacute de la propietat una
cosa que formava part drsquoun mateix combat contra
el poder de la tradicioacute Durant la primera meitat del
XIX se succeeixen els relats que quumlestionen la fishy
gura del fideiumlcomiacutes i la primogenitura (Hoffmann
Arnim Balzac Stifter) El que els preocupava en
lrsquoaspecte de desequilibri generacional era el pes
de les generacions anteriors sobre les actuals el
privilegi dels morts davant la llibertat dels vius (Parshy
nes Vedder i Willer 2008)
Potser passa que avui som nosaltres els acshy
tualment vius qui estem exercint una influegravencia
sobre el futur anagraveloga a la que els revolucionaris van
voler impedir El que llavors era la continuiumltat de la
tradicioacute eacutes actualment una rapinya del futur Lrsquoexshy
ternalitzacioacute dels impactes del present en un futur
que no ens concerniria es converteix en una verdashy
72 |
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 73
dera irresponsabilitat organitzada (Beck 2002) Hi
ha una espegravecie drsquoimpunitat en lrsquoagravembit temporal del
futur un consum irresponsable del temps o exproshy
piacioacute del futur drsquoaltres Som ocupes del futur
Estem duent a terme el que Alexander Kluge ha
anomenat laquoun atac del present a la resta del
tempsraquo Com meacutes vivim per al nostre propi present
estarem menys en condicions de comprendre i resshy
pectar els ara dels altres Quan els contextos drsquoacshy
cioacute srsquoestenen en lrsquoespai fins a afectar persones de
lrsquoaltre punt del moacuten i del temps i condicionen el futur
drsquoaltres de propers i distants llavors hi ha molts
conceptes i pragravectiques que requereixen una revisioacute
profunda Aquest entrellaccedilament espacial perograve
tambeacute temporal srsquoha de prendre en consideracioacute
reflexivament la qual cosa significa fer transparents
els condicionaments impliacutecits i convertirshylos en obshy
jecte de processos democragravetics Una de les exshy
igegravencies egravetiques i poliacutetiques fonamentals consisteix
precisament a ampliar lrsquohoritzoacute temporal Dientshyho
sumagraveriament deixar de considerar el futur com lrsquoashy
bocador del present com laquoespai de descagraverregaraquo
(Koselleck) lloc on es desplacen els problemes no
resolts i srsquoalleugereix aixiacute el present
Perograve la constatacioacute que la destinacioacute de les
generacions estagrave tan entrellaccedilada com els espais
de la mundialitzacioacute quumlestiona la nostra ocupacioacute
del futur Si la responsabilitat respecte del futur srsquoha
convertit en un problema agut eacutes perquegrave ha tingut
lloc una expansioacute dels escenaris futurs que hem
de tenir en compte per a les nostres decisions i
planificacions actuals Eacutes una consequumlegravencia de lrsquoashy
llargament de les cadenes causals que ens vincushy
len de manera espacial i temporal Els processos
de modernitzacioacute soacuten entre altres coses processhy
sos de creixents dependegravencies reciacuteproques en
lrsquoespai la qual cosa en lrsquoaspecte temporal de lrsquoasshy
sumpte fa que augmentin les dimensions cronolograveshy
giques del futur al qual ja ara ens referim expliacutecitashy
ment La nostra actuacioacute teacute de fet tanta influegravencia
sobre el futur que laquola responsabilitat moral ens exshy
igeix tenir en compte en la presa de decisioacute diagraveria
el beacute dels qui en seran afectats i no soacuten consultats
La responsabilitat ens sobreveacute involuntagraveriament de
la increiumlble extensioacute del poder que exercim diagraveriashy
ment al servei del que ens eacutes progravexim perograve que
sense pretendreshyho fem que actuiuml en la llunyaniaraquo
(Jonas 1992 pagraveg 128)
Aquest tipus drsquoevidegravencies ha posat en marxa
tot un conjunt de noves reflexions sobre la justiacutecia
intergeneracional (Gosseries 2004) Les discriminashy
cions que estan vinculades a lrsquoedat o condicioacute geshy
neracional (que una generacioacute srsquoimposi sobre una
altra o visqui a costa seu) plantegen uns desafiashy
ments particulars a lrsquoexercici de la justiacutecia La major
part de les decisions poliacutetiques que adoptem tenen
un impacte sobre les generacions futures Per exshy
emple els problemes de la Seguretat Social (salut
pensions desequilibris demogragravefics assegurances
de desocupacioacute) necessiten un marc temporal ampli
i un enfocament cognitiu que consideri els possibles
escenaris futurs Eacutes moralment acceptable transshy
metre a les generacions futures els residus nuclears
o un medi ambient degradat o un deute puacuteblic conshy
siderable o un sistema de pensions insostenible Es
tracta drsquoexaminar amb criteris de justiacutecia les transshy
feregravencies que es fan drsquouna generacioacute a lrsquoaltra lrsquoheshy
regravencia i la memograveria perograve tambeacute les expectatives i
possibilitats que srsquoentreguen a les generacions fushy
tures en termes de capital fiacutesic ambiental humagrave
tecnologravegic i institucional Caldria passar drsquouna proshy
pietat privada generacional sobre el temps a una
colmiddotlectivitzacioacute intergeneracional del temps i espeshy
cialment del temps futur
La interdependegravencia de les generacions exshy
igeix un nou model de contracte social Drsquoacord
| 73
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 74
amb les noves realitats de lrsquoentrellaccedilament espacial
i temporal deixa de tenir sentit entendre el contrashy
cte social en un sentit exclusivista eacutes a dir com una
cosa que nomeacutes incorpora els drsquouna comunitat deshy
terminada o els actualment vius El model del conshy
tracte social que regula uacutenicament les obligacions
entre els contemporanis ha drsquoampliarshyse cap als
subjectes futurs respecte dels quals ens trobem
en una asimetria completa Les quumlestions de justiacuteshy
cia intergeneracional no es resolen amb una logravegica
de la reciprocitat sinoacute amb una egravetica de la transshy
missioacute Lrsquoexistegravencia drsquoun beacute comuacute transgeneracioshy
nal i universal planteja un liacutemit a les egravetiques
contractualistes fundades sobre la mera reciprocitat
i relativitza el temps present
I eacutes que hi ha una desigualtat bagravesica entre el
present i el futur que no existeix entre els contemshy
poranis Si uacutenicament tenim en compte el significat
de les nostres accions per als nostres interessos
presents no serem capaccedilos de comprendre de
quina manera incidim en el futur i fins a quin punt
aquesta repercussioacute ens apelmiddotla en un sentit egravetic i
poliacutetic Si extraiem les consequumlegravencies drsquoaquesta inshy
terdependegravencia llavors haurem de plantejarshynos el
que Hans Jonas ha anomenat un laquoconcepte no reshy
ciacuteproc de responsabilitat amb vista al futurraquo (1979)
La cura la consideracioacute la preocupacioacute i la responshy
sabilitat srsquoestenen meacutes enllagrave del cercle de les nosshy
tres relacions meacutes properes Preuss ha donat a
aquest imperatiu una formulacioacute kantiana laquoLimita la
llibertat de les generacions futures a favor de la teva
progravepia autodeterminacioacute no meacutes de la limitacioacute de
la teva llibertat que estaries disposat a acceptar per
part de les generacions anteriorsraquo (1984 pagraveg 227)
La quumlestioacute de la responsabilitat davant les
generacions futures hauria de ser al centre del que
podria denominarshyse una laquoegravetica del futurraquo I la prishy
mera reflexioacute que aquesta nova textura del moacuten ens
imposa eacutes preguntarshynos qui hem de considerar
com a proiumlsme en definitiva passar drsquouna responshy
sabilitat de les laquorelacions curtesraquo (Paul Ricoeur) a
una altra la regla de la qual siguin laquoles coses meacutes
llunyanesraquo (Nietzsche) que el proiumlsme no sigui simshy
plement els meacutes propers en lrsquoespai o en el temps
ampliar el nostre horitzoacute de referegravencia de manera
que la justiacutecia intergeneracional no es redueixi a la
mera transferegravencia entre generacions contiguumles El
principi de responsabilitat estagrave orientat precisament
al futur llunyagrave I parteix de la consciegravencia que ens ha
estat confiada una cosa que eacutes fragravegil la vida el plashy
neta o la polis En el fons de la quumlestioacute de les geneshy
racions futures el que estagrave en joc eacutes la nocioacute
mateixa drsquohumanitat
Ara beacute com es calcula tot aixograve La justiacutecia
generacional entesa com a principi de representashy
cioacute dels interessos de les generacions futures eacutes un
dels conceptes poliacutetics meacutes discutits Tots els moshy
dels drsquoentrellaccedilament generacional (overlapping geshy
neration model) o de responsabilitat davant una altra
generacioacute (generational accounting) tenen una forta
dimensioacute hipotegravetica Lrsquoanticipacioacute generacional neshy
cessita una legitimacioacute peculiar ja que ninguacute no
disposa del poder ilmiddotlimitat que tindria qui pogueacutes
representar tota la posteritat o parlar legiacutetimament
en nom seu El caragravecter controvertit drsquoaquesta anshy
ticipacioacute srsquoagreuja a meacutes pel fet que no pot acreshy
ditarshyse la voluntat empiacuterica dels suposats
beneficiaris ja que no hi ha opinioacute puacuteblica real ni
eleccions que reflecteixin lrsquoopinioacute dels eacutessers fushy
turs Potser era aixograve a quegrave es referia Nietzsche
quan sentenciava que laquola societat humana eacutes un
assaig i no un contracteraquo (1977 pagraveg 265)
El principi revolucionari de lrsquoautodeterminacioacute
generacional a quegrave em referia abans exigia el resshy
pecte davant de les voluntats futures com una conshy
sequumlegravencia logravegica de la nostra incertesa respecte de
74 |
3 n poliacuteti l utur
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 75
lrsquoavenir La histograveria eacutes escenari de la llibertat per a
totes les nacions i per a totes les generacions per
aixograve les nostres decisions han drsquoestar obertes a la
ratificacioacute i la revocacioacute No podem assegurar quegrave
voldran els qui vinguin despreacutes i per aixograve hem drsquoarshy
bitrar procediments per deixar el futur a la seva lliure
disposicioacute En aquest context Jefferson arriba fins i
tot a plantejar la quumlestioacute de si totes les lleis han de
ser aprovades de nou segons el ritme de les geneshy
racions En una carta de 1813 afirma que podem
considerar cada generacioacute com una nacioacute diferent
amb el dret a prendre decisions vinculants perograve
sense el poder drsquoobligar les seguumlents de la mateixa
manera que no poden obligar els habitants de cap
altre paiacutes Els contractes moren amb qui els han firshy
mat (1984 pagraveg 1280) Una posicioacute similar sembla
defensar actualment el filogravesof moral Peter Singer
quan es pregunta per exemple si els nostres desshy
cendents valoraran la vida en la naturalesa o se senshy
tiran millor en centres comercials climatitzats davant
jocs drsquoordinador incomprensibles per a nosaltres
(1996 pagraveg 343) Ambdoacutes soacuten segons el meu
parer plantejaments abstractes ja que no prenen
en suficient consideracioacute lrsquoencavalcament i la intershy
accioacute entre les generacions com tampoc la imposshy
sibilitat de delimitarshyles estrictament Encara que eacutes
clar que hi ha drsquohaver clagraveusules i procediments de
revisioacute qualsevol interrogacioacute sobre la justiacutecia entre
les generacions ha de tenir en compte tambeacute la
seva interaccioacute el fet que la histograveria no eacutes una sucshy
cessioacute de discontinuiumltats sinoacute que hi ha vincles
entre elles sense els quals la idea mateixa drsquouna soshy
cietat seria incomprensible com els deures de meshy
mograveria o la legitimitat de configurar el futur colmiddotlectiu
Perograve hi ha una peculiaritat que distingeix el
plantejament de Jefferson i el de Singer en lrsquoegravepoca
de les revolucions la preferegravencia generacional pel
present estava dirigida contra el passat i no entrava
en contradiccioacute per principi amb la configuracioacute del
futur en la mesura que el model del progreacutes era vishy
gent la nostra ja no es nodreix de cap ruptura resshy
pecte del passat i srsquoafirma meacutes aviat des drsquoun
escepticisme postmodern mancat de projecte i
sense que hagravegim aconseguit legitimar el condicioshy
nament que de fet exercim sobre el futur El tema
no eacutes tant deixar llibertat a les generacions seguumlents
com la necessitat de legitimar el nostre inevitable
condicionament del futur i configurarshylo drsquoacord
amb criteris de justiacutecia que vagin meacutes enllagrave dels inshy
teressos actuals No podem abandonarshynos a la coshy
moditat de manejar com a uacutenic criteri drsquoactuacioacute el
respecte a les decisions futures de la posteritat pershy
quegrave fins i tot aquesta llibertat drsquoeleccioacute de les geneshy
racions venidores exigeix de nosaltres lrsquoadopcioacute de
moltes decisions La paradoxa del respecte intergeshy
neracional podria formularshyse aixiacute hem de prendre
ara determinades decisions perquegrave ells tinguin desshy
preacutes la llibertat drsquoelegir
U a ca de f
La urgegravencia principal de les democragravecies
contemporagravenies no eacutes accelerar els processos soshy
cials sinoacute recuperar lrsquoavenir Cal tornar a situar el
futur en un lloc privilegiat de lrsquoagenda de les socieshy
tats democragravetiques El futur ha de guanyar pes poshy
liacutetic Sense aquesta referegravencia al futur no serien
possibles gaires coses especiacuteficament humanes
com totes les que requereixen previsioacute o comporten
la capacitat drsquoanticipar escenaris futurs perograve tamshy
poc no estariacuteem a lrsquoaltura de la responsabilitat que
ens correspon si no examineacutessim amb criteris de
justiacutecia el futur que podem presumir que srsquoobre o es
tanca amb les nostres decisions
I per a aixograve el primer que hem de revisar eacutes
la codificacioacute tradicional del futur com a laquotemps desshy
| 75
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 76
comptatraquo que han dut a terme les societats modershy
nes Hem de posar fi a aquesta tendegravencia a desshy
connectar el present del futur La hipoteca sobre el
futur eacutes una cosa que requereix que es tingui en
compte que exigeix perspectiva histograverica interroshy
gacioacute per les relacions temporals nova legitimacioacute
sentit de la interdependegravencia apreciar la continuiumltat
i emergegravencia de les coses Aquesta ampliacioacute del
nostre horitzoacute temporal teacute dos desafiaments fonashy
mentals la introduccioacute de terminis meacutes llargs i la
ponderacioacute dels drets de les generacions futures
Configurar una mena de responsabilitat resshy
pecte del futur eacutes una tasca per a la qual la poliacutetica
eacutes fonamental El problema estagrave en el fet que el futur
eacutes poliacuteticament feble ja que no disposa drsquoadvocats
poderosos en el present i soacuten les institucions les
que lrsquohan de fer valer Les societats contemporagravenies
tenen una capacitat enorme de produir futurs eacutes a
dir de condicionarshylos o possibilitarshylos Per conshy
trast el coneixement drsquoaquests futurs eacutes molt limishy
tat Lrsquoabast potencial de les seves accions i els
efectes de les seves decisions soacuten difiacutecilment antishy
cipables Com que el futur no pot ser conegut la
responsabilitat sol quedar fora de consideracioacute
Perograve aquesta dificultat de conegraveixer la repercussioacute
real de les nostres accions en el futur no ens eximeix
de lrsquoesforccedil de ponderarshyles des drsquouna perspectiva
temporal meacutes agravemplia
Responsabilitat respecte del futur significa
prendre en consideracioacute les consequumlegravencies de les
progravepies decisions i omissions Tots els ritmes que
governen una organitzacioacute contenen anticipacions
del futur El proceacutes civilitzatori condueix a un entreshy
llaccedilament meacutes gran entre el present i el futur Es reshy
quereix un esforccedil per pensar les accions en el seu
context drsquointeraccions i interdependegravencies incloentshy
hi la consideracioacute dels seus efectes tant els meacutes
immediats com els allunyats en lrsquoespai i en el temps
Aquest gir contextual afavoriria una consideracioacute mishy
llor del principi de responsabilitat Quan les decishy
sions que es prenen en lrsquoagravembit de la poliacutetica tenen
implicacions que srsquoestenen a traveacutes de grans escashy
les de temps llavors eacutes apropiat parlar drsquouna laquopoliacuteshy
tica de la posterioritatraquo (Adams i Groves 2007 pagraveg
115) La poliacutetica no solament projecta els interessos
actuals en el futur sinoacute que tambeacute hauria drsquoestar en
condicions drsquoarticular les exigegravencies que el futur
planteja al present exigegravencies que es deriven del fet
que el futur eacutes afectat per les decisions i omissions
del present Lrsquoaccioacute responsable respecte del futur
podria formularshyse dient que prioritza la hipoteca
que el futur teacute respecte del present sobre la hipoteca
que el present teacute respecte del futur
Una primera exigegravencia de la responsabilitat
respecte del futur consisteix a anar meacutes enllagrave de la
logravegica del curt termini Prendre el futur seriosament
exigeix drsquoentrada introduir el llarg termini en les conshy
sideracions estrategravegiques i en les decisions poliacutetishy
ques La complexitat de les nostres societats ens
obliga de fet a estendre els escenaris futurs que
hem de tenir en compte per a les nostres decisions
i planificacions actuals Eacutes una consequumlegravencia de lrsquoashy
llargament de les cadenes causals que ens vinculen
de manera espacial i temporal Els processos de
modernitzacioacute soacuten entre altres coses processos de
creixents dependegravencies reciacuteproques en lrsquoespai la
qual cosa en lrsquoaspecte temporal de lrsquoassumpte fa
que augmentin les dimensions cronologravegiques del
futur al qual ja ara ens referim expliacutecitament
Vivim en una societat tan dinagravemica que
sense lrsquoesforccedil de la imaginacioacute el futur podria esshy
caparshysersquons en lrsquoatrafegament de les ocupacions
quotidianes Lrsquoelevada complexitat empeny cap a
un presentisme sense perspectiva (Hartog 2003)
Lrsquoexercici rutinari de les institucions dominat en
gran manera pels imperatius de lrsquoeconomia munshy
76 |
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 77
dial i la seva transposicioacute sense la menor perspecshy
tiva de futur impedeixen la correccioacute de les anomashy
lies no desitjades i lrsquoaprofitament de les oportunitats
comunes Les innovacions tecnologravegiques ens han
permegraves fins ara sobreviure amb conceptes valors
i institucions que no estan a lrsquoaltura de la nova inshy
transparegravencia que no es fan cagraverrec dels verdaders
problemes Secretament tots som conscients que
els problemes actuals exigeixen perspectives de
major envergadura
I eacutes que lrsquoinstantaneiumlsme impedeix de prenshy
dre decisions coherents Quan la perspectiva eacutes
temporalment estreta correm el risc de sotmetrersquons
a la laquotirania de les petites decisionsraquo (Kahn) eacutes a
dir anar sumant decisions que al final condueixen
a una situacioacute que inicialment no haviacuteem volgut una
cosa que sap qualsevol que hagi examinat com
srsquoorigina per exemple un embuacutes de tragravensit Cada
consumidor mitjanccedilant el seu consum privat pot
estar colmiddotlaborant a destruir el medi ambient i cada
votant pot contribuir a destruir lrsquoespai puacuteblic cosa
que no volen i que a meacutes faria impossible la satisshy
faccioacute de les seves necessitats Si haguessin pogut
anticipar aquest resultat i anulmiddotlar o almenys moshy
derar el seu interegraves privat immediat haurien actuat
drsquouna altra manera
El futur no eacutes la mera acumulacioacute de presents
sense durada de la mateixa manera que lrsquointeregraves
general no resulta de la mera agregacioacute de petites
decisions (com tampoc la muacutesica no eacutes la contiguumlishy
tat de sons i una frase no es compregraven quan se nrsquohan
entegraves totes les paraules) El futur eacutes una construccioacute
que ha de ser anticipada amb certa coheregravencia
Quan les decisions soacuten adoptades amb una visioacute
de curt termini sense tenir en compte les externalishy
tats negatives i les implicacions en el llarg termini
quan els cicles de decisioacute soacuten massa curts la rashy
cionalitat dels agents eacutes necessagraveriament miop Per
compensar aquest degraveficit de responsabilitat srsquohan
anat desenvolupant procediments democragravetics que
tracten drsquointroduir consideracions a mitjagrave i llarg tershy
mini (llibres blancs avaluacions comparatives en
mategraveria drsquoeducacioacute control de publicitat i transpashy
regravencia observatoris compromisos supralegislashy
tius) Aquests i altres instruments serveixen per
fomentar una responsabilitat que apunti meacutes enllagrave
dels terminis immediats
Hi ha beacutens comuns que nomeacutes es poden asshy
segurar articulant mesures immediates amb el llarg
termini el medi ambient la pau lrsquoestabilitat institushy
cional la sostenibilitat en general La seva gestioacute
requereix canvis individuals colmiddotlectius i institucioshy
nals per incloure en les nostres consideracions i
pragravectiques una perspectiva temporal meacutes agravemplia
No es tracta de menysprear el curt termini i imposar
una temporalitat uacutenica per a tots els problemes poshy
liacutetics sinoacute de tenir en compte que cada tipus de proshy
blema teacute una temporalitat apropiada (Serge
Champeau) De la mateixa manera que hi ha una
dictadura del curt termini tambeacute hi ha experiegravencies
histograveriques drsquoimposicioacute del llarg termini com va ser
el cas de les dictadures de la planificacioacute Hi ha proshy
blemes a meacutes que exigeixen deixar lrsquoobjectiu final
en una certa indeterminacioacute amb la qual cosa es
permet que els objectius intermedis contribueixin a
definir els objectius finals La quumlestioacute eacutes trobar corshy
rectament el registre temporal per a cada problema
i articular el curt i llarg termini de manera apropiada
per a la naturalesa del que es vol resoldre una cosa
que tractantshyse drsquoassumptes complexos no es pot
fer imposant un sol registre temporal
Perograve per a aixograve necessitem una base conshy
ceptual diferent a lrsquohora de pensar la nostra relacioacute
amb el futur i la seva configuracioacute La poliacutetica srsquoha
desenvolupat tradicionalment com una quumlestioacute
drsquoespai i objectes La seva esfera de responsabilitat
| 77
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 78
srsquoestenia a un territori als seus recursos i a la disshy
tribucioacute dels seus beacutens Srsquoencarregava de coses
que podien ser mesurades i explicades territoris
gent institucions pressupost mategraveries i preus
Amb els debats sobre el canvi climagravetic lrsquoenergia nushy
clear lrsquoenginyeria genegravetica la gestioacute dels riscos fishy
nancers el futur ha irromput en la poliacutetica del
present Aixograve vol dir que les decisions poliacutetiques
han sortit ja del clagravessic marc de referegravencia espacial
i material Per conduir aquest debat ja no valen les
clagravessiques institucions que van dissenyar el futur de
les democragravecies liberals ni la ciegravencia determinista
ni lrsquoeconomia que tendeix a veure el futur com un
recurs meacutes ni el dret que enteacuten la justiacutecia com el
resultat del contracte entre els contemporanis i no
teacute instruments per anticipar els drets dels qui veacutenen
despreacutes Cap drsquoaquests sistemes no estagrave ara com
ara equipat amb els procediments per entendre i
regular un agravembit temporal en el qual el futur teacute un
paper decisiu
El potencial del contemporani per condicioshy
nar el futur contrasta amb les seves escasses posshy
sibilitats per configurarshylo positivament El futur srsquoha
convertit en un problema en les societats contemshy
poragravenies potser el nostre major problema perograve potshy
ser tambeacute la via de solucioacute per procedir a una
reforma de la poliacutetica El nostre desafiament meacutes
gran consisteix a haver de tornar a pensar i articular
a la pragravectica la relacioacute entre accioacute coneixement i
responsabilitat Hem de procedir a una relegitimacioacute
de les nostres intervencions en el futur de les nosshy
tres condicions de produccioacute de futur als nous esshy
cenaris socials drsquouna complexitat incertesa i
interdependegravencia meacutes grans
Aquesta repolititzacioacute del futur eacutes propiciada
per la consciegravencia del seu caragravecter obert en gran
part desconegut perograve tambeacute per la consciegravencia que
el futur eacutes estructurat per lrsquoaccioacute present Aquesta
combinacioacute drsquoincertesa i responsabilitat el convershy
teix en un assumpte eminentment poliacutetic eacutes a dir
subjecte als procediments de deliberacioacute i legitimashy
cioacute colmiddotlectiva En qualsevol cas no es tracta de preshy
dir el futur cosa cada vegada meacutes difiacutecil si eacutes que
alguna vegada aquesta pretensioacute ha tingut sentit el
que sersquons exigeix eacutes convertirshylo en una categoria
reflexiva inclourersquol amb tota la seva cagraverrega drsquoinshy
certesa i contingegravencia en els nostres horitzons de
pensament i accioacute En les societats tardomodernes
eacutes clar que el futur no pot entendrersquos com una proshy
longacioacute lineal del present les accions i les seves
consequumlegravencies srsquoendinsen en el futur i el condicioshy
nen drsquouna manera que no eacutes fagravecil anticipar La poliacuteshy
tica es troba davant la tasca de temptejar aquesta
ombra allargada del present en el futur i procedir a
la seva legitimacioacute poliacutetica corresponent El futur ha
de ser gestionat mitjanccedilant processos que represhy
sentin una gran innovacioacute institucional
En aquella prehistograveria de la prospectiva que
eacutes el capiacutetol 41 del Gegravenesi sersquons parla de la intershy
pretacioacute dels somnis i les seves consequumlegravencies En
aquest cas soacuten la saviesa i el poder drsquoun home els
que possibiliten que un poble venci sobre el seu
futur predeterminat Perograve ara ja no es tracta que
algun visionari interpreti els somnis del faraoacute sinoacute
que les societats aprenguin a configurar responsashy
blement i democragraveticament el seu futur colmiddotlectiu
Les societats modernes que ja no adquireixen el
seu coneixement del futur a traveacutes de la interpretashy
cioacute dels somnis ni actuen vicariagravement en la figura
drsquouna persona en qui conflueixen visioacute i poder han
drsquoadquirir aquest coneixement colmiddotlectivament mitshy
janccedilant els procediments corresponents drsquoinvestishy
gacioacute i deliberacioacute colmiddotlectiva Com a societats
obertes estan condemnades a lrsquoaprenentatge
colmiddotlectiu No poden confiar que aixograve els ho facin alshy
tres o succeeixi sense fer res
78 |
Bi liogr i
G
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 79
b af a
ADAMS Barbara GROVES Chris (2007) Future
Matters Action Knowledge Ethics Leiden Hill
AXELROD Robert (1984) The Evolution of Coopeshy
ration Nova York Basic Books
BECK Ulrich (2002) Gegengifte Die organisierte
Unverantwortlichkeit Frankfurt Suhrkamp
BERTMAN Stephen (1998) Hyperculture The
Human Cost of Speed Westport Praeger
BIRNBACHER Dieter (1988) Verantwortung fuumlr
zukuumlnftige Generationen Stuttgart Reclam
GOSSERIES Axel (2004) Penser la justice entre
les geacuteneacuterations Pariacutes Aubier
HARTOG Franccedilois (2003) Reacutegimes drsquohistoriciteacute
Preacutesentisme et expeacuteriences du temps Pariacutes Seuil
JEFFERSON Thomas (1984) Writings Merrill D
Peterson (ed) Nova York The Library of America
JONAS Hans (1979) Das Prinzip Verantwortung
Versuch einer Ethik fuumlr die technologische Zivilisashy
tion Frankfurt Suhrkamp
ndash (1992) Philosophische Untersuchungen und meshy
taphysische Vermutungen Frankfurt Inser
NIETZSCHE Friedrich (1977) Also sprach Zaratshy
hustra Kritische Studien Ausgabe CollishyMointinari
(ed) Frankfurt Gruyter
PARNES Ohad VEDDER Ulrike WILLER Stefan
(2008) Das Konzept der Generation Eine Wissenshy
schaftsshy und Kulturgeschichte Frankfurt Suhrshy
kamp
PREUSS Ulrich K (1979) laquoPolitische Ordnungsshy
konzepte fuumlr die Massengesellschaftraquo A Juumlrgen
Habermas (ed) Stichworte zur laquoGeistigen Situation
der Zeitraquo Frankfurt Suhrkamp pagraveg 340shy377
SCHULZE Gerhard (1992) Die Erlebnisgesellshy
schaft Kultursoziologie der Gegenwart Frankfurt
Campus
SINGER Peter (1996) Praktische Ethik Stuttgart
Reclam
| 79
8082Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 80
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris drsquoAraceli Laacutezaro a la ponegravencia laquoEl futur de les societats democragravetiquesraquo Una teoria de la justiacutecia intergeneracional de Daniel Innerarity
a distraccioacute insistent en el curt termini
Araceli Laacutezaro eacutes educadora social i secretagraveria de lrsquoObservatori dels Drets de la Infagravencia de la Secretaria drsquoInfagravencia i Adolescegravencia del Departament drsquoAccioacute Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya
Daniel Innerarity utilitza en la seva ponegravencia
paraules que tenen una consistegravencia imprescindible
Assegura mdashi jo ho comparteixomdash que aquest mapa
que ha identificat com a laquosocietat del presentraquo mosshy
tra la nostra insistent distraccioacute en el curt termini
Aquest eacutes un dels punts que podem explorar acosshy
tantshylo al terreny dels serveis socials i associantshylo a
la laquotirania del presentraquo
He seleccionat una segraverie de conclusions
que presenta Daniel Innerarity el present com a
amo i senyor absolut la legislatura del curt termini
el consum de la nostra generacioacute el futur com a
abocador dels efectes del present com anar del
meacutes concret al meacutes global com anar del temps
meacutes curt al meacutes llarg com anar de la decisioacute a la
deliberacioacute
El zoom drsquouna cagravemera de fotos podria ser un
instrument didagravectic per entendre tot aquest continshy
gut De fet Daniel diu que el present o el futur no es
poden plantejar com dues coses sinoacute que en el
present hi ha el futur i mdashevidentmentmdash en el futur
hi ha la consequumlegravencia del present Potser aixograve srsquoha
de visualitzar drsquouna altra manera i potser eacutes la mishy
rada allograve que hem de comenccedilar a canviar
Coincideixo que la realitat no eacutes nomeacutes preshy
sent i aixograve tambeacute als serveis socials Quan parlem
de prevencioacute parlem de futur El que no tinc tan clar
eacutes com analitzar les presses en el present Deixo a
la consideracioacute del puacuteblic veure com tractem el futur
en aquest present
El passat el present i el futur no soacuten lineals
Hi ha ruptures i creacions que responen a noves
necessitats Quines han estat les causes del tragravensit
de la beneficegravencia a lrsquoexercici de drets Quin paper
tenen les diferents pressions en la configuracioacute de
lrsquoexercici drsquoaquests drets La configuracioacute de les
professions teacute alguna cosa a veure amb aquestes
interaccions
80 |
8082Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 81
Hem passat de la beneficegravencia als drets i la
persona ha passat a ser el centre de les poliacutetiques
socials Aixograve em porta a parlar del temps Podem
parlar de sistema de serveis socials nomeacutes mdashi reshy
marco nomeacutesmdash des del segle XV Quan a Lluiacutes
Vives li van encarregar Lrsquoassistegravencia als pobres hi va
haver el primer canvi de paradigma sobre aquesta
quumlestioacute perquegrave van ser capaccedilos de deixar de veure
un pobre com un escollit de Deacuteu
a idea de pobre com a problema
Per quegrave hi va haver la necessitat de crear
aquest tractat drsquoassistegravencia als pobres Doncs pershy
quegrave es va haver de configurar la idea del pobre com
a problema Mentre el pobre era un seleccionat de
Deacuteu no calia cap sistema En el moment que eren
molts i es van convertir en un problema social la
mateixa societat es va plantejar la necessitat de
buscarshyhi una resposta El canvi de paradigma es
podria representar amb el pas de lrsquoeslogravegan laquoPosi un
pobre a la seva vida per anar al celraquo a situarshylo com
a perill social cosa que significa que el proceacutes de la
beneficegravencia passa a situarshyse en el camp del dret
Per poder crear un sistema de drets hem de
recordar que hem cultivat la seleccioacute i el control soshy
cial Quan els cristians tenien clar que els pobres
srsquohavien de protegir eren tots els pobres els que
srsquohavien de protegir Quan hi va haver massa poshy
bres es va haver de decidir quins eren els autegraventics
i quins els falsos i es van crear les categories soshy
cials i els primers equips que havien de distingir
entre els pobres autegraventics i els pobres falsos Els
tocava drsquoalguna manera fer la legitimacioacute social de
les respostes cap a la pobresa
Aixograve eacutes important a lrsquohora drsquoentendre per quegrave
tenim aquest sistema Hauriacuteem drsquoanalitzar quin paper
tenim els ciutadans i els professionals en la legitimacioacute
dels problemes socials i per tant en les poliacutetiques
socials que donen resposta a aquestes necessitats
No es tracta de situar lrsquoAdministracioacute com el dimoni i
la ciutadania com a patidora de les seves conseshy
quumlegravencies sinoacute que hem de valorar en quin punt drsquoashy
quest proceacutes ens trobem com a ciutadans Llanccedilo
com a hipogravetesi una pregunta enverinada fins a quin
punt les professions socials hem anulmiddotlat lrsquoexercici de
la ciutadania en lrsquoagravembit de la pressioacute social
En la resposta al sistema i pel que fa al quegrave
coincideixo totalment amb el que exposa Daniel Inshy
nerarity Perograve mrsquointeressa meacutes veure el perquegrave Per
quegrave i quin paper hi tenim els agents socials Hi ha
una part drsquoaquest perquegrave del qual ell diu laquoEl preshy
sent ens fa Patim la tirania del present perquegrave no
visualitzem el futur perquegrave hem oblidat la idea del
futur Perquegrave no incorporem al nostre present el
futurraquo I es pregunta quin paper podriacuteem tenir en la
configuracioacute drsquoaquestes respostes Quins lobbies
entitats ciutadans professions representen el
futur Si els que som en el present tenim represenshy
tativitat perograve els del futur no en tenen queda clar
que hi ha un buit
a sostenibilitat del futur
Innerarity sosteacute que actualment la pressioacute
organitzada per interessos no teacute una consciegravencia
de responsabilitat en virtut de la qual es tinguin en
compte els drets dels altres enfront del present
sinoacute que fins i tot en lrsquoorganitzacioacute hi ha un egoshy
isme subjectiu de present
Si ho traslladem al moacuten dels serveis socials
em sorgeixen algunes preocupacions Considero
que la societat civil eacutes un sistema de pressioacute imshy
prescindible i que les entitats i associacions han
de tenir un paper fonamental en el desenvolupashy
ment de les poliacutetiques puacutebliques
| 81
8082Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 82
Tambeacute veig perograve que mdashamb massa freshy tambeacute en lrsquoexercici de les professions socials La
quumlegravenciamdash surten entitats projectes etcegravetera que tecnocragravecia ens ha ajudat perograve hi ha coses que ja
meacutes que anagravelisis de necessitats socials el que fan no srsquoaguanten El paper del professional entendre
eacutes detectar nous agravembits laborals on presentar els que el tot eacutes la suma de les parts pensar que el
seus projectes i propostes Mai com ara tanta gent futur eacutes anticipable Hem passat de ser activistes
estem vivint de les professions relacionades amb la a practicar un consum del coneixement perograve no
intervencioacute social Alguna cosa haurem de comenshy un coneixement integrat i reflexiu sinoacute consumible
ccedilar a dir sobre aixograve Hem drsquoincloure en la nostra perspectiva de vida
Estem a punt de parlar drsquouna nova llei que personal i professional la complexitat com una
planteja una cartera de serveis i no de voluntats Cal bona companya de viatge
definir els liacutemits de la gestioacute puacuteblica i privada als sershy Necessitem ser creatius Hem de ser capashy
veis socials i probablement el tema de la sostenibishy ccedilos de viure amb lrsquointerrogant Hem de ser capashy
litat tambeacute en aquest agravembit Un lobby del present ccedilos de sobreviure a les definicions pregravevies i
important eacutes per exemple el de la gent gran potser drsquoincloure la incertesa en el nostre horitzoacute Crec en
per la forccedila del seu vot i el seu potencial de creixeshy una egravetica del futur des dels serveis socials perograve
ment (tots serem gent gran i per tant serem futur) aquesta passa necessagraveriament pel compromiacutes
Parlem de present com a camiacute de futur i no per tant pel present en clau de responsabilitat No
de futur com a abocador del present i hi ha sisteshy penso que seragrave una cosa que vindragrave abans que
mes dels serveis socials absolutament insostenishy vingui srsquohi ha drsquoanar En aquest sentit el futur eacutes
bles i no sols econogravemicament mdashtot i que tambeacutemdash incert no es pot preveure perograve siacute que es pot acshy
sinoacute per disseny per patiments per estructures abshy tuar en clau de futur amb una certa predisposicioacute i
solutament insostenibles Haurem drsquoincloure el conshy responsabilitzacioacute Permeteushyme compartir aquiacute
cepte de sostenibilitat i de justiacutecia intergeneracional una cita poegravetica drsquoEduardo Galeano laquoNomeacutes hi ha
tambeacute als serveis socials un lloc en el qual lrsquoahir i lrsquoavui es troben i reconeixen
i tambeacute srsquoabracen Aquest lloc eacutes el demagraveraquo
a incidegravencia de les professions i els protocols
Despreacutes de trenta anys caminant per lrsquoagravembit
de la infagravencia perograve coneixent de prop els serveis
socials la meva foto de fa trenta anys era protashy
gonitzada per la improvisacioacute i lrsquoactivisme La foto
drsquoara en canvi la protagonitza lrsquoesclavatge del
protocol Cal ser capaccedilos de parlar drsquoaixograve perquegrave
estem desenvolupant unes intervencions que conshy
dueixen a lrsquoesclavisme de la tegravecnica i aixograve estagrave toshy
talment relacionat amb lrsquoagravembit del futur
No veig cap possibilitat de futur professional
ni del sistema social sense un canvi de paradigma
82 |
ro l m s i situ ions so i ls
laquo pli ntsraquo n tr ll so i l
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 83
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris de Manel Barbero a la ponegravencia de Daniel Innerarity laquoEl futur de les societats democragravetiques Una teoria de la justiacutecia intergeneracionalraquo
e Manel Barbero Garcia eacutes treballador social sociograveleg Socials de la Universitat de Barcelona
He fet una associacioacute drsquoidees molt curiosa
jugant amb el fet drsquohaver de contestar la ponegravencia
de Daniel Innerarity Ell abans de comenccedilar la seva
exposicioacute ens deia laquoVosaltres sou els que mrsquoheu
de criticarraquo Jo li he contestat que mai mrsquoatreviria a
criticarshylo Alguns mrsquohan dit que el que he de fer eacutes
contestar i altres que he de replicar I lrsquoassociacioacute
drsquoidees o de paraules mrsquoha portat a pensar que potshy
ser siacute que soacutec un replicant I quegrave volien els replicants
de Blade Runner la famosa pelmiddotliacutecula de Ridley
Scott Quegrave reclamaven Demanaven temps Deshy
manaven temps perquegrave tenien la vida limitada a vuit
anys Eren intelmiddotligents eren ben dotats perograve no teshy
nien temps Doncs aixograve enfront de les accelerashy
cions volem temps
De la ponegravencia del professor Innerarity que jo
havia llegit i que varia substancialment de la que fishy
nalment ens ha exposat vaig prendre principalment
la idea del presentisme de lrsquoimmediatisme de lrsquoacshy
Re ca eba c a
i professor del Departament de Treball Social i Serveis
celeracioacute dels processos que sersquons imposa i em
permetreacute aplicarshyla per pensar en el treball social i
en les consequumlegravencies que pot tenir que teacute en el seu
exercici
P b e e ac c a
Mirant el treball social amb perspectiva la
meva primera reflexioacute estagrave relacionada amb lrsquoashy
bandoacute o lrsquooblit de lrsquoobjecte de la mateixa professioacute
Hi ha dues grans dimensions del nostre exercici i de
lrsquoencagraverrec professional que sersquons fa una ens conshy
verteix en professionals que gestionem lrsquoacceacutes a
prestacions serveis i atencions del sistema de benshy
estar (aquests recursos soacuten imprescindibles per reshy
moure les situacions de marginacioacute) Lrsquoaltra
dimensioacute de la qual ens hem drsquoencarregar eacutes aborshy
dar les laquosituacions socialsraquo els ambients drsquointeracshy
cioacute que es donen al voltant dels problemes
| 83
xp rt s ls tr ll ors so i ls
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 84
personals i colmiddotlectius que hem drsquoatendre posar en tant dels problemes) Lrsquoabandonament drsquoaquestes
relacioacute aquests problemes amb els entorns socials tasques estagrave relacionat probablement amb aquest
en quegrave es produeixen es reprodueixen o srsquoacumushy presentisme amb aquest immediatisme que ens
len i que poden ser un recurs imprescindible per reshy porta a una actuacioacute en quegrave substituiumlm lrsquoabordashy
eixir en el seu abordatge Aquesta segona dimensioacute ment expert per mecanismes que produeixen un
eacutes la que meacutes ens preocupa fals coneixement i pseudoresolucions
Mentre que la primera dimensioacute la complim Seria el cas drsquointervencions estereotipades
drsquouna manera bastant satisfactograveria seria estrany consistents a rebre els problemes posarshylos en reshy
deixar de banda aquella funcioacute que estagrave en lrsquoorigen lacioacute amb el repertori de recursos que tenim i ragravepishy
de les professions de lrsquoagravembit de la intervencioacute soshy dament diagnosticar lrsquoabsegravencia drsquoun recurs
cial eacutes a dir la de vincular els problemes que determinat Aquesta eacutes una foacutermula molt immeshy
poden patir persones o colmiddotlectius amb el seu enshy diata que ens permet actuar amb urgegravencia perograve
torn social No podem oblidar que la mirada sinshy que liquida la possibilitat de construir coneixeshy
gular histograverica especiacutefica del treball social sobre ments i intervencions experts de laquosituacions soshy
aquests problemes eacutes intentar comprendre els proshy cialsraquo ja siguin personals familiars o colmiddotlectives
blemes socials personals o colmiddotlectius contextuashy La marginacioacute lrsquoexclusioacute no solament soacuten un reshy
litzantshylos posantshylos en relacioacute amb el seu entorn sultat soacuten tambeacute processos relacionals i tenim
social Eacutes a dir nosaltres hem drsquoabordar el fet que encomanada una funcioacute social que eacutes mdashtambeacutemdash
persones i colmiddotlectius amb problemes formen part intervenir en lrsquoentorn drsquoaquests processos si meacutes
drsquoun ambient drsquointeraccions socials que contribushy no a escala microsocial dinamismes familiars dishy
eix a donar compte del seu origen o reproduccioacute namismes dins els barris (posem per cas la relacioacute
que els amplifica o que simplement podria conshy entre nouvinguts i veiumlns laquode tota la vidaraquo) relacions
vertirshyse en un recurs imprescindible per superar o institucionals i professionals etcegravetera
no resoldre aquests problemes Cal prestar atencioacute a lrsquoafebliment drsquoaquests
abordaments a favor drsquoaquells en quegrave es perceben
beneficis immediats lrsquointeregraves poliacutetic estagrave molt marshy
E e e a de eba ad c a cat per una cartera de serveis la sensacioacute eacutes que
La idea que podria havershyhi un abandonashy els agents poliacutetics srsquoestimen meacutes aquesta cartera
ment drsquoaquesta dimensioacute em sembla greu Seria de serveis que no pas unes funcions socials que reshy
un error important que no considereacutessim prou que quereixen molta atencioacute i per tant temps temps
aquesta eacutes la nostra competegravencia la font de lrsquoesshy suficient Actuar drsquoaquesta manera porta a construir
pecificitat el nucli de lrsquoexpertesa que hauriacuteem de una realitat molt fragmentada Si en lloc drsquoentrar en
tenir Com a treballadors socials hauriacuteem de ser situacions socials concretes abordem problemes
experts en la construccioacute de bons coneixements a amb respostes estereotipades es produeix una disshy
lrsquoentorn de les laquosituacions socialsraquo que envolten els solucioacute de lrsquoaspecte social No tractem veritables
problemes i alhora bons experts en lrsquoelaboracioacute laquosituacions socialsraquo (que eacutes considerar relacions inshy
de propostes i projectes per canviarshyles (per canshy teraccions) Hi ha un proceacutes drsquoindividualitzacioacute en
viar els ambients drsquointeraccioacute que es donen al volshy les interpretacions i en les solucions
84 |
ruptur l x r i i int gr
l l s pro ssions so i ls
n x r i i m im nsioacute ti opoliacuteti
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 85
La a de rsquoe e c c e a
de e fe c a
Un altre element molt important de reflexioacute
entorn drsquoaquest presentisme eacutes la ruptura de les
professions socials en processos drsquoespecialitzashy
cioacute Moltes vegades lrsquoespecialitzacioacute mdashque fa guashy
nyar tempsmdash no permet al professional desenvolupar
una mirada completa que comporta lrsquoobservacioacute
de les variables importants que hi intervenen un
diagnogravestic adequat una intervencioacute ajustada una
mirada criacutetica a la progravepia tasca Lamentablement
srsquoestagrave produint la fragmentacioacute i ruptura drsquouna
professioacute que caldria entendre com una intervenshy
cioacute integral
Aixograve es pot veure en la ruptura sovint barshy
roera de processos complexos Per exemple
podem observar que algunes institucions esmicoshy
len les intervencions professionals per exemple hi
ha unes primeres entrevistes fetes per un professhy
sional despreacutes unes segones entrevistes fetes per
un altre una altra persona que dissenya els proshy
jectes drsquointervencioacute una altra que els executa una
altra que els avaluahellip La qual cosa significa una
ruptura de la professioacute entesa com a conjunt inteshy
gral Aixograve ens porta entre moltes altres desgragravecies
a una certa alienacioacute com a professionals perquegrave
ens priva de les eines que ens permetrien dominar
els processos en quegrave estem implicats Els processhy
sos drsquoalienacioacute es produeixen amb la fractura de
les diverses professions i ara formem part drsquoun
proceacutes que no dominem sersquons escapa Aixograve
tambeacute teacute a veure amb lrsquoacceleracioacute i lrsquoimmediashy
tisme a lrsquohora de fer la nostra actuacioacute Aquesta reshy
alitat teacute efectes molt perjudicials Lrsquoabordament de
laquosituacions socialsraquo es fa impossible Ens impedeix
desenvolupar un paper en la conscienciacioacute io
sensibilitzacioacute social ens impedeix enviar missatshy
ges puacuteblics o fins i tot poliacutetics ens impedeix facilitar
que les persones comprenguin els seus problemes
i hi busquin solucions No poder dominar el conjunt
dels processos ens priva de capacitat de comunishy
cacioacute social ens impossibilita de tenir paraula
sobre allograve que abordem i ens incapacita per posarshy
nos dins de lrsquoarena puacuteblica A meacutes i aquest eacutes un
mal cada cop meacutes present ens impedeix gaudir
de la nostra tasca
Hem de comprendre que treballem sobre
aquests processos socials per fershynos a la idea que
nosaltres en formem part que els vivim i els
patimhellip i fins i tot els produiumlm amb les nostres prograveshy
pies accions Nosaltres formem part dels processhy
sos que hem drsquoabordar i potser al llarg de la nostra
vida ens han afectat alguns discriminacioacute per raoacute
de gegravenere o tendegravencia sexual assetjament a lrsquoinsshy
titut discriminacioacute pel nostre fiacutesic situacions drsquoatur
o estretors econogravemiques etcegravetera
Els treballadors socials tambeacute formem part
dels processos i hem de mantenir aquesta sensishy
bilitat perquegrave abordem fenogravemens socials treballem
situacions socials de les quals formem part (el seu
abordament tambeacute requeriragrave canviar les nostres
maneres drsquointervenirshyhi) i que mdasha la vegadamdash
poden afectar la nostra progravepia vida Aquesta consshy
ciegravencia que els fenogravemens amb els quals treballem
afecten la nostra progravepia vida eacutes important Hem de
copsar els canvis que es produeixen al nostre volshy
tant perograve la nostra mirada potser no ens permet
copsarshylos perquegrave no ens permet sentirshynos part
drsquoaquests canvis
U e e c c a b d e e c ca
La ponegravencia de Daniel Innerarity subratlla
un element la importagravencia de pensar noves instishy
tucions poliacutetiques Doncs beacute quan donem una imshy
portagravencia tan gran a aspectes institucionals
| 85
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 86
socials organitzatiushellip significa que probableshy creure en els nostres projectes i per aixograve hem de
ment hem de prendre consciegravencia que es tracta creure en les filosofies que els sostenen argumenshy
drsquoun repte colmiddotlectiu un repte que hem de pensar talment Aquests projectes no soacuten nomeacutes resposshy
meacutes enllagrave de lrsquoagravembit individual Eacutes una tasca drsquoeshy tes tegravecniques sobre quegrave fer per quegrave per a quegrave
quips drsquoorganitzacions que srsquoha de resoldre com han drsquoestar travessats tambeacute per valors i
colmiddotlectivament per cosmovisions La seva defensa argumental eacutes
La del treballador i la treballadora socials eacutes imprescindible i ens lrsquohem de creurehellip Si volem ser
una professioacute que srsquoha drsquoexercir amb compromiacutes realistes necessitem laquotenir projecte o projectesraquo i
que es compromet amb valors i amb idees Certashy aixograve va meacutes enllagrave dels exercicis formals
ment ha de ser una professioacute amb valors perograve Acabem vull ser un replicant vull el temps
amb valors ben informats ens cal incorporar el que necessitem per exercir de manera iacutentegra la
moacuten de la teoria el moacuten del coneixement el moacuten professioacute el temps per viureshyla
de les metodologies dotantshynos drsquoinstruments exshy
perts Perograve sens dubte eacutes una professioacute de valors
i de compromiacutes perquegrave si no la professioacute cauria
Parlar de compromiacutes ens lliga novament a
una dimensioacute poliacutetica Estem parlant drsquoegravetica perograve
hi ha una dimensioacute eticopoliacutetica les dues coses
soacuten inseparables Parlem dels valors perograve drsquouns
valors que es dirimeixen en la vida social que
estan en construccioacute permanent i que ens acosten
a la millor idea de la poliacutetica Tenim una funcioacute imshy
portant lligada a les virtuts ciacuteviques de la solidaritat
o lrsquoaltruisme
Al treball social li conveacute preguntarshyse cap on
vol anar En les nostres intervencions els treballashy
dors socials hem drsquoincorporar filosofies de la intershy
vencioacute I quegrave eacutes aixograve Eacutes un pensament que
travessa el conjunt dels nostres projectes i que va
des de la interpretacioacute dels fenogravemens sobre els
quals hem drsquointervenir fins a les caracteriacutestiques de
la intervencioacute que proposem Sovint hi ha projectes
que aparentment i formalment semblen ben defishy
nits perograve que si els mirem amb atencioacute no tenen
vida Aquestes filosofies soacuten les que doten de vida
els nostres projectes i que es converteixen en
motor de la intervencioacute soacuten les idees capaces
drsquoempegravenyer una tasca que eacutes feixuga Ens cal
86 |
egravepli ni l nn r rity r li aacutez ro i n l r ro
t ntorn lponegraven i
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 87
Deba
R ca de Da e I e a a A ace L a Ma e Ba be
Efectivament vivim en una civilitzacioacute molt
distreta sobre el present una actitud colmiddotlectiva
que ens impedeix drsquoabordar temes seriosos I
quan una persona una institucioacute o una societat
estan bolcades sobre el curt termini es produeix
una paradoxa que alguacute ha anomenat laquola tirania de
les petites decisionsraquo Consisteix en el fet que un
va fent sempre el que vol perograve al final arriba a un
lloc on no volia anar
Si soacutec en una platja i mrsquoentossudeixo a
mantenirshyme flotant sense controlar el meu desplashy
ccedilament al cap de deu minuts sereacute en un lloc on
no volia anar perquegrave mrsquoha arrossegat un corrent a
quegrave no he fet atencioacute Doncs beacute hi ha una falta de
visibilitat entre les decisions immediates quotidiashy
nes parcials i els resultats finals perquegrave no tenim
capacitat drsquoanticipar un resultat general
Aquesta reflexioacute eacutes precisament el que ens
permetria tenir temps Qui hagi vist com srsquoorigina
un embuacutes mdasheacutes un dels fenogravemens que a mi meacutes
em fascina des del punt de vista intelmiddotlectualmdash
e de a c a
veuragrave que hi ha una barreja de comportament inshy
dividual drsquoalta racionalitat i al final el resultant eacutes
una situacioacute en la qual jo no volia estar Un altre exshy
emple ilmiddotlustratiu quan en un local o en una discoshy
teca hi ha un incendi i hi ha molts morts Si quan
hi ha un incendi tots sortiacutessim ordenadament no
passaria res En canvi si tots ens entossudim a
perseguirshynos amb el nostre interegraves personal de
curt termini la meitat ens quedem a la porta Com
es fa aixograve en una societat democragravetica Doncs esshy
tablint en la societat mecanismes de reflexioacute mdash
com un observatorimdash que soacuten sistemes
drsquoanticipacioacute sistemes de prevencioacute que destashy
quen una mica de lrsquoocupacioacute present i que mdashcom
diria Walter Benjaminmdash permeten posar el temps
a favor nostre
No es tracta drsquoanar meacutes de pressa per guashy
nyar temps ni tampoc de la filosofia zen que apashy
reix en aquests llibres drsquoautoajuda tan de moda
Jo crec que per anar meacutes ragravepid falta meacutes capacitat
drsquoanticipacioacute menys pegraverdua de temps Cal procushy
rar mecanismes drsquoanticipacioacute que ens permetin no
dissipar energies en moviments que soacuten purament
simbogravelics que no van enlloc
| 87
e e g
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 88
El text que ve a continuacioacute correspon a la siacutentesi de lrsquoexposicioacute que Agravengel Castintildeeira va fer al Simposi que despreacutes va ser comentada per Arcadi Oliveres i Cristoacutebal Coloacuten
Lrsquoegravetica d l s or anitzacions socials
per Agravengel Castintildeeira Fernaacutendez doctor en Filosofia i Ciegravencies Socials director del Departament de Ciegravencies Socials drsquoESADE
La meva intervencioacute se centra en el que anomenem entitats socials del tercer
sector perquegrave en preparar aquesta ponegravencia he pensat especialment en assoshyciacions fundacions cooperatives organitzacions de lrsquoeconomia social o tambeacute
ONG que desenvolupen algun tipus de servei social habitualment no lucratives De totes maneres el gruix de la meva intervencioacute eacutes tambeacute aplicable a la resta
drsquoorganitzacions
88 |
e e e e e
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 89
Estructuro lrsquoexposicioacute en tres parts la prishy que no ens implica no enrampa en el sentit positiu
mera eacutes una aproximacioacute a lrsquoegravetica de les organitzashy no ens mobilitza sinoacute que ens converteix en subshy
cions socials des drsquoalgunes quumlestions pregravevies que jectes sospitosos de fer alguna cosa malament
determinen la manera drsquoacostarshynosshyhi la segona Perograve davant la visioacute negativa hi ha tambeacute una
tracta sobre com podem fer un abordatge de la resshy visioacute positiva que eacutes importantiacutessima en les orgashy
ponsabilitat egravetica de les organitzacions socials i la nitzacions La visioacute positiva de lrsquoegravetica lrsquohem de vinshy
tercera sobre quin eacutes el calaix drsquoinstruments de quegrave cular a preguntes com ara Quegrave volem compartir
es disposa si creiem que eacutes possible treballar a fons Quin eacutes el nostre somni Cap on volem anar Quin
lrsquoegravetica en les organitzacions socials projecte voldriacuteem construir Aquiacute els valors apareishy
xen com un horitzoacute a assolir Lrsquoegravetica en positiu
atorga sentit a lrsquoorganitzacioacute mdashquegrave som i sobretot
1 Onz l m nts pr liminars quegrave volem sermdash i eacutes tambeacute una porta cap a la inshy
Comenccedilo doncs amb onze elements prelishy novacioacute ja que a traveacutes de lrsquoegravetica i dels valors que
minars de lrsquoegravetica de les organitzacions Aquiacute la quumlesshy volem assolir podem anar transformant lrsquoorganitzashy
tioacute eacutes com ens hi acostem cioacute per assolir aquests objectius Aquest doble vesshy
sant positiu i negatiu sempre eacutes present quan
11 La primera idea eacutes que ens podem acosshy parlem de lrsquoegravetica de les organitzacions Per exemshy
tar a lrsquoegravetica des drsquouna visioacute negativa No dic que sigui ple si ens fixem en la crisi poliacutetica del Regne Unit
la majoritagraveria perograve eacutes molt frequumlent (tant en les adshy per culpa de les males conductes econogravemiques
ministracions puacutebliques i les empreses privades drsquoalguns diputats la visioacute negativa eacutes molt present
com a consequumlegravencia dels escagravendols financers com en lrsquoesperit dels codis egravetics
tambeacute en les entitats del tercer sector) Una visioacute neshy
gativa vol dir que la paraula egravetica srsquoutilitza per malshy 12 Una segona quumlestioacute Ens hem de preshy
parlar dels altres com una mena de pedra llenciacutevola guntar si lrsquoegravetica en les organitzacions teacute una funcioacute
que serveix per criticar denunciar escandalitzarhellip simplement adherent i per tant eacutes un element
les organitzacions que creiem que srsquoallunyen del que cosmshyegravetic o contragraveriament eacutes una quumlestioacute inheshy
hauria de ser una manera correcta drsquoactuar La visioacute rent eacutes a dir no la volem per fershynos veure sinoacute que
negativa de lrsquoegravetica teacute un aspecte reactiu i eacutes una eina teacute a veure amb allograve que som Els valors drsquouna orgashy
per parlar malament dels altres o per ressaltarshyne les nitzacioacute no soacuten allograve que fa sinoacute allograve que eacutes eacutes el seu
mancances La visioacute negativa de lrsquoegravetica eacutes molt freshy ADN eacutes el seu codi genegravetic Si ens acostem a lrsquoegravetica
quumlent utilitzarshyla en les organitzacions per evitar conshy organitzativa des drsquouna visioacute cosmegravetica acabem
ductes per sancionar males accions per denunciar convertint lrsquoegravetica en un element de magraverqueting una
pragravectiques incorrectes per reaccionar davant drsquoesshy faccedilana de cartoacute pedra que presenta una bona imatge
cagravendols o per prevenir determinades actuacions de lrsquoempresa cap enfora I aixograve eacutes molt frequumlent en
Al final aquesta dimensioacute de lrsquoegravetica incorpora empreses perograve tambeacute en altres organitzacions Algushy
el que jo anomeno sermons i sancions Aixiacute doncs nes ONG tambeacute han tingut temptacions de caure en
utilitzem lrsquoegravetica com a forma persecutograveria Quin eacutes la dimensioacute cosmegravetica fins i tot en campanyes de
lrsquoefecte drsquoaquesta visioacute negativa de lrsquoegravetica Doncs magraverqueting sobretot per mobilitzar recursos
| 89
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 90
13 Un tercer element que em sembla imshy diferents o contradictoris meacutes encara avui en soshy
portant eacutes la dialegravectica entre una aproximacioacute a lrsquoegraveshy cietats pluralistes i multiculturals Lrsquoimportant no soacuten
tica des drsquouna visioacute estagravetica o dinagravemica El els valors egravetics de cada individu sinoacute els valors
compromiacutes egravetic i els valors soacuten principis inamovishy compartits allograve que ens uneix en el treball en comuacute
bles o requereixen una reflexioacute constant per part de dins de lrsquoorganitzacioacute
lrsquoorganitzacioacute Per a mi una visioacute estagravetica eacutes com Si diverses persones formem part drsquouna orshy
una mena de foto fixa que indica com eacutes avui la nosshy ganitzacioacute potser un seragrave cristiagrave i lrsquoaltre no un seragrave
tra organitzacioacute meacutes conservador i lrsquoaltre seragrave meacutes liberalhellip En una
Imaginin que un arbre amb fulles tronc i arshy societat oberta no podem aspirar a tenir un codi
rels ens representeacutes com a organitzacioacute la foto fixa egravetic individual comuacute i idegraventic per a tots mdashallograve que
planteja que lrsquoegravetica eacutes allograve que som avui i no Adela Cortina en diria una egravetica de magraveximsmdash perograve
podem ser una altra cosa La visioacute dinagravemica de lrsquoegraveshy siacute que podem aspirar a compartir uns mateixos vashy
tica en canvi ens diu que a meacutes de la identitat lors dins de lrsquoorganitzacioacute una determinada manera
egravetica hem de treballar la identificacioacute eacutes a dir no de fer i drsquoactuar
sols el que som sinoacute en quegrave ens agradaria convershy Tanmateix assolir uns valors compartits al si
tirshynos Eacutes un element dinagravemic perquegrave quan juguem drsquouna organitzacioacute no eacutes fagravecil perquegrave sovint
entre identitat i identificacioacute aquest moviment ens pulmiddotlulen i es barregen nivells i agravembits de valors dishy
fa plantejar una altra quumlestioacute si ens volem identificar versos Per exemple en tota organitzacioacute tenim
amb un altre projecte millor del que som avui ens persones que posen en joc els seus valors persoshy
hem de preguntar com ens podem comprometre nals Tambeacute es posen en joc els valors dels professhy
per arribarshyhi quin tipus de camiacute hem de desenvoshy sionals si lrsquoentitat en quumlestioacute treballa amb gent del
lupar i aquiacute lrsquoegravetica eacutes formidable perquegrave ens parla moacuten sanitari amb treballadors socials amb educashy
tambeacute del que hauriacuteem de ser Per aixograve lrsquoegravetica eacutes dorshellip cadascun drsquoells teacute la seva deontologia uns
com un camiacute que ens projecta cap al futur indicant valors impliacutecits a la manera de treballar beacute la seva
aquest nord ideal amb el qual ens podem identifishy professioacute Dins de les entitats tambeacute arriben valors
car Aixograve implica una aproximacioacute dinagravemica a lrsquoegravetica que procedeixen de la societat civil perquegrave les enshy
Moltes organitzacions defineixen una missioacute amb titats no estan aiumlllades sinoacute que interactuen amb la
els seus valors i es pensen que ja soacuten egravetics Fan societat que impregna els seus valors I no oblidem
doncs una actuacioacute estagravetica res meacutes lluny del que tampoc que lrsquoegravetica institucional mdashels principis que
hauriacuteem drsquoentendre per egravetica depenen de la Constitucioacute espanyola i de lrsquoEstatut
drsquoautonomia que parlen sobre la dignitat la igualshy
14 Una quarta quumlestioacute tambeacute molt imporshy tat la justiacutecia la solidaritatmdash tambeacute hauria drsquoimshy
tant Lrsquoegravetica de les organitzacions eacutes una egravetica dels pregnar lrsquoorganitzacioacute Totes aquestes dimensions
individus o de lrsquoorganitzacioacute En el sentit que ara vull de lrsquoegravetica no tenen per quegrave ser les mateixes de lrsquoorshy
desenvolupar una suma de persones bones no fa ganitzacioacute perograve les ha de saber articular i definir fishy
bona lrsquoorganitzacioacute Podem tenir una organitzacioacute nalment els valors compartits
formada per persones excelmiddotlents perograve totes les Hi ha professionals que han treballat en emshy
persones excelmiddotlents poden tenir principis egravetics molt preses multinacionals durant deu anys perograve que ho
90 |
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 91
deixen perquegrave estan farts de dir mentides cada dia
mentides als clients mentides als treballadorshellip
Quegrave vol dir aixograve Que entre lrsquoegravetica personal i els vashy
lors de lrsquoorganitzacioacute hi havia un xoc diari Hi ha
drsquohaver una miacutenima identificacioacute entre els valors de
la persona i els de lrsquoorganitzacioacute quan passa aixograve
hi ha una clara millora del nivell drsquoimplicacioacute i mdashfins
i totmdash de rendiment
15 El cinquegrave element que volia comentar
eacutes la tensioacute la dialegravectica entre conviccions i conshy
sequumlegravencies Hi ha un acudit molt divertit drsquoun seshy
nyor de cinquanta anys mdashaquell moment en quegrave
els homes tenim crisi drsquoidentitatmdash que diu a la seva
senyora laquoMrsquoagradaria ser fidel a mi mateix perograve a
qui Al xai que porto dins al llop que tambeacute
amago al prepotent al pusilmiddotlagravenime al brillant al
torrapebrots agravengel dimoni un cap cent milhellip Qui
soacutec realmentraquo I surt la seva dona i li diu laquoDisshy
sortadament el meu maritraquo
Aquest acudit ve a dir que les entitats les orshy
ganitzacions mdashi tambeacute les personesmdash pensen molt
cap endins els seus valors perograve al final soacuten els de
fora els que ens diuen qui som i com som No som
conscients que les nostres accions tenen conseshy
quumlegravencies en els altres eacutes aquest impacte exterior el
que ens avalua positivament o negativament Aixiacute
doncs no hi ha egravetica ni responsabilitat de les orgashy
nitzacions sense tenir en compte les consequumlegravencies
Parlar drsquoegravetica significa que quan executem
una decisioacute hem de pensar quin impacte social tinshy
dragrave Per parlar drsquoegravetica no nrsquohi ha prou nomeacutes amb
intentar evitar les males consequumlegravencies sinoacute que
tambeacute cal tenir en compte els elements en positiu
Drsquoaquesta manera en les entitats socials es genera
una tensioacute molt interessant entre les nostres convicshy
cions i les nostres consequumlegravencies Si ens quedem
nomeacutes amb les conviccions quin eacutes el perill de les
entitats Esdevenir fonamentalistes el meu principi
passi el que passi Si ens quedem nomeacutes amb les
consequumlegravencies quin eacutes el problema Tant me fan
els principis mentre lrsquoimpacte final sigui positiu Les
conviccions afecten les consequumlegravencies Algunes enshy
titats algunes ONG catalanes o internacionals han
hagut de canviar els seus principis a partir de les
consequumlegravencies Per exemple Greenpeace en una
campanya contra la petroliacutefera Shell va fer un atac
fulminant contra aquesta empresa basantshyse en la
seva conviccioacute cega que Shell era la dolenta de la
pelmiddotliacutecula perograve sense pensar en les consequumlegravencies
Les consequumlegravencies drsquoaquesta campanya van ser
nefastes per a Shell perquegrave va perdre moltes venshy
des Finalment molts analistes mediambientals es
van adonar que la decisioacute que havia pres Shell era
la correcta i aixograve va obligar Greenpeace a redefinir
alguna part de les seves conviccions i de les seves
actuacions
16 La sisena polaritat ens planteja si el proshy
ceacutes egravetic dins de les organitzacions hauria de ser
descendent mdashde dalt a baixmdash o dialogal La resshy
posta eacutes que depegraven Moltes entitats socials trebashy
llen sota el primer esquema amb una visioacute
normativa i descendent perquegrave hi ha alguacute amb
molta autoritat que ha establert els valors El mashy
teix passa en moltes fundacions ONG moviments
en els quals la importagravencia de la trajectograveria dels
fundadors ha estat fonamental I el que fa un funshy
dador mdashcom per exemple Mohammad Yunus amb
els microcregraveditsmdash eacutes aconseguir que la gent srsquoalishy
neiuml amb els seus valors De vegades perograve
aquesta visioacute normativa descendent pot tenir inshy
convenients si lrsquoorganitzacioacute creix molt i la direccioacute
eacutes molt paternalista perquegrave depegraven molt de la fishy
gura fundadora Aixograve pot fer que els ogravergans de goshy
vern siguin poc democragravetics poc participatius i
| 91
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 92
fins i tot arribar al punt que els fundadors srsquoacabin
convertint en un obstacle
A lrsquoaltra cara de la moneda hi ha moltes orshy
ganitzacions que han definit els seus valors i comshy
portament egravetic des drsquouna formulacioacute molt meacutes
deliberativa i participativa Aixograve doacutena una gran forshy
talesa i capacitat drsquoaglutinacioacute a les organitzacions
tot i que eacutes meacutes difiacutecil En tots dos casos eacutes molt
important que els valors siguin anunciats pregraveviashy
ment srsquohan de publicitar els valors perquegrave tothom
qui formi part de lrsquoorganitzacioacute conegui accepti i asshy
sumeixi aquests valorshellip per podershylos aplicar Troshy
bem per tant la dualitat drsquohaver de triar un camiacute o
lrsquoaltre segons la histograveria de lrsquoorganitzacioacute
17 El setegrave dilema es planteja entre les egravetishy
ques formulades i les egravetiques practicades Hi ha
moltes organitzacions satisfetes drsquohaver definit la
seva missioacute la seva visioacute i els seus valors a meacutes
drsquohavershylos impregraves en un paper ben gros i penjarshy
los en un cartell ben gran Perograve tots sabem que parshy
lar de valors formulats no vol dir necessagraveriament
que aquests valors siguin practicats En tota orgashy
nitzacioacute social hi ha valors que soacuten formulats i pracshy
ticats formulats i no practicats i tambeacute practicats
encara que no estiguin formulats Aquests uacuteltims
poden ser positius perograve moltes vegades soacuten conshy
travalors per exemple amagar tots els problemes
sota la catifa o no portar mai la contragraveria als supeshy
riors En aquest dilema hem de resoldre una distagravenshy
cia inassolible que es crea entre els problemes del
dia a dia i les grans formulacions egravetiques Els valors
egravetics no aguanten mai la realitat mai la nostra realitat
eacutes comparable amb un valor perquegrave un valor semshy
pre eacutes absolut Si volem ser una organitzacioacute que
treballi a favor de la justiacutecia la justiacutecia sempre seragrave
molt meacutes perfecta que les nostres microaccions jusshy
tes Per tant si la distagravencia entre el que practiquem
i el que fem eacutes molt gran sersquons presenta un proshy
blema de coheregravencia dins lrsquoorganitzacioacute si aquesta
distagravencia eacutes normal vol dir que encara ens queda
camiacute per fer perograve eacutes normal perquegrave lrsquoegravetica ens diu
com hauriacuteem de ser i no pas com som Un diagraveleg
sobre lrsquoegravetica que no impliqui pragravectiques no val per a
res Si els valors i els compromisos egravetics no srsquoenshy
carnen en les pragravectiques no tenen cap sentit
Aquesta dificultat de coheregravencia es pot exshy
emplificar drsquoaquesta manera Uns directius totalshy
ment inactius diuen al seu uacutenic empleat que
realment treballa laquoiquestPer quegrave no rema meacutes Fernaacutenshy
dez Anem o no anem tots a la mateixa barcaraquo El
principi egravetic que tots hem drsquoempegravenyer perquegrave tots
som a la mateixa barca eacutes un valor i tant perograve a
vegades el Sr Fernaacutendez eacutes lrsquouacutenic que el practica i
la resta soacuten allagrave perograve actuen nomeacutes com a obsershy
vadors Aquiacute hi ha el grau drsquoincoheregravencia entre el
valor formulat mdashque tots som al mateix vaixellmdash i la
pragravectica sovint hi ha molta distagravencia El dibuixant Peshy
rich ens proporciona un altre exemple molt divertit
En un bar un home diu a un altre laquoVostegrave es deixaria
corrompreraquo I lrsquoaltre li contesta laquoHome si es tracta
drsquouna enquesta la meva resposta eacutes no Ara si es
tracta drsquouna oferta la meva resposta eacutes ldquono perograve
parlemshynerdquoraquo
Ignasi Carreras que era director drsquoIntermoacuten
Oxfam quan Joseacute Mariacutea Aznar era president del Goshy
vern espanyol participava en una reunioacute de la plashy
taforma estatal drsquoONG En aquell moment Intermoacuten
Oxfam tenia una gran autoritat i el president Aznar
va dir a Ignasi Carreras laquoSi mobilitzes a favor del
Govern el nou decret que volem fer sobre les ONG
tindragraves unes subvencions molt abundoses si em
dius que no perdragraves meacutes del 50 del teu pressushy
post com a ONGraquo Aquest eacutes un dilema diari en els
convenis amb els ajuntaments amb els serveis soshy
cials dels departaments de les conselleries Moltes
92 |
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 93
vegades la temptacioacute eacutes molt gran I aquiacute hi ha la involucrats tenen alguna cosa a dir sobre el comshy
dificultat entre el valor formulat i el valor practicat promiacutes egravetic drsquoaquestes entitats socials Com ens
Quegrave va fer Intermoacuten Oxfam Ignasi Carreras va dir podem obrir per escoltar quegrave ens diuen els altres i
que ni parlarshyne Van perdre molts milions drsquoeuros integrarshyho En el diagraveleg entre lrsquoentitat mdashamb el seu
Quina va ser la reaccioacute de la ciutadania Va ser lrsquoany compromiacutes egraveticmdash i els usuaris es plantegen moltes
que meacutes gent es va apuntar com a soci drsquoIntermoacuten peticions els usuaris demanen moltes coses perograve
perquegrave allograve li va donar credibilitat i coheregravencia Eacutes a lrsquoentitat no ha de fer tot el que li demanenhellip encara
dir en el curt termini mantenirshyse ferm en els seus que a vegades pensem que siacute En tot cas perograve no
principis li va representar una gran pegraverdua perograve a ens podem quedar nomeacutes amb la visioacute interna A
llarg termini el va fer creacuteixer en credibilitat davant la lrsquohora de redefinir el nostre compromiacutes hem de parar
ciutadania i la societat en general lrsquoorella per saber quegrave esperen els altres de nosaltres
18 La vuitena tensioacute eacutes entre lrsquoegravetica formushy 110 La desena tensioacute mdashaquesta una mica
lada i la percebuda En un dibuix es veu una parella meacutes filosograveficamdash eacutes la que es doacutena entre la visioacute
drsquoorigen magrebiacute Diuen laquoLa ministra de Cultura vol universalista dels valors i la visioacute contextualista
que visquem segons els valors del paiacutesraquo I el marit Veiem un dibuix on dues vaques dialoguen entre
contesta laquoDoncs siacute que anem ben arreglatsraquo Aixograve elles i una diu a lrsquoaltra laquoHe vist el ramader parlant
ho diu perquegrave mentre que la ministra pensa en els amb el carnisserraquo Lrsquoaltra vaca li contesta laquoMolt
valors formulats en la Constitucioacute els immigrants reshy beacute diuen que el diagraveleg sempre eacutes boraquo Perograve la prishy
alment veuen uns altres valors que soacuten els valors mera vaca li replica laquoSegons quanraquo Eacutes evident
practicats al carrer la cultura del botelloacuten la violegravenshy si un mateix eacutes la vaca aquest diagraveleg sembla que
cia domegravesticahellip Aixiacute doncs al final on queda reshy no li aniragrave gaire beacute En aquest diagraveleg quin eacutes el
flectit el compromiacutes egravetic drsquouna organitzacioacute No pas valor El valor universal eacutes el diagraveleg Perograve la pobra
en els valors formulats sinoacute en els que percep la vaca ens fa adonar que els valors no valen tots
gent Per aixograve sovint la integracioacute eacutes difiacutecil Soacuten els sols si se separen del context Des drsquoOccident
valors percebuts mdashallograve que veiemmdash el que ens inshy considerem que defensar els drets dels individus
dica quegrave fa realment una organitzacioacute Aquesta tenshy eacutes un valor universal perograve si srsquoha visitat algun paiacutes
sioacute ja la trobem a lrsquoEvangeli recordeu laquoPels seus africagrave o srsquoha estat amb els inuits mdashun grup del
actes els coneixereuraquo nord del Canadagravemdash se sap que per a ells els valors
individuals al marge de la societat no tenen sentit
19 La novena tensioacute El compromiacutes egravetic Si aquiacute plantegem una pregunta a un grup de
drsquouna organitzacioacute depegraven nomeacutes de lrsquoorganitzacioacute nens occidentals a canvi de rebre un premi cashy
o depegraven tambeacute de gent que eacutes fora de lrsquoorganitzashy dascun aixecaragrave la magrave per respondre individualshy
cioacute Eacutes la tensioacute entre in i out Inevitablement el ment i aconseguir el premi en canvi si fem la
compromiacutes egravetic drsquouna organitzacioacute passa per ella mateixa pregunta als nens inuits del nord del Cashy
mateixa eacutes una dimensioacute interna perograve les entitats nadagrave primer es reuniran discutiran la resposta
socials tenen vocacioacute de servei social Llavors ens conjuntament i voldran respondre tots junts pershy
hem de preguntar si tota la xarxa drsquousuaris i drsquoactors quegrave per a ells la dimensioacute comunitagraveria eacutes molt
| 93
e e
e g
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 94
important No podem anar doncs amb la banshy 21 Tota entitat social hauria de pensar en la
dera etnocegraventrica dels nostres valors sense arreshy idea de la responsabilitat amb aquestes dues acshy
larshylos al context un valor universal com el diagraveleg cepcions Internament som responsables del nosshy
pot ser dolent en funcioacute del context Eacutes en el conshy tre projecte del nostre funcionament intern i de les
text on hem de poder llegir la bondat i els liacutemits pragravectiques organitzatives que generem a partir de
dels valors No ens podem aclarir sobre els valors les nostres decisions Cal respondre a les persones
egravetics nomeacutes parlant de valors perquegrave sobre el de dins perograve tambeacute als involucrats al puacuteblic drsquointeshy
paper tot estagrave molt beacute perograve la realitat canvia el regraves (stakeholders) totes les parts afectades des de
context ens indicaragrave si els valors que pensem es lrsquousuari fins al subvencionador o el promotor
poden dur a la pragravectica Aquesta doble visioacute de la responsabilitat la podriacuteem
estructurar amb el nucli de lrsquoedifici egravetic Quina dishy
111 La darrera tensioacute lrsquoonzena eacutes la que hi mensioacute egravetica posa en joc el projecte Doncs els vashy
ha entre la legalitat i la legitimitat Algunes organitshy lors que identifiquen la nostra missioacute Per exemple
zacions mdashtambeacute de lrsquoagravembit socialmdash ventilen les si som una ONG que treballa en cooperacioacute segushy
quumlestions egravetiques amb els seus assessors juriacutedics rament els valors que donen sentit al nostre projecte
amb els seus advocats Inevitablement el complishy poden ser la solidaritat la justiacutecia social el desenshy
ment de la llei eacutes una condicioacute sine qua non de les volupament etcegravetera Dependragrave de la nostra missioacute
entitats socials perograve tots sabem que no eacutes el mateix quan ja trobarem un repte egravetic I eacutes que al final de
la dimensioacute legal i la dimensioacute moral Per tant les lrsquoany ens haurem de plantejar si estem assolint els
entitats socials posen veritablement en joc el seu nostres valors o ens nrsquoestem allunyant Ens hem de
compromiacutes egravetic en la legitimitat meacutes enllagrave de la leshy preguntar tambeacute si hem fet alguna cosa en positiu
galitat I la legitimitat eacutes el proceacutes de reconeixement per acostarshynosshyhi
puacuteblic la credibilitat o lrsquoautoritat moral que les entishy
tats srsquohan drsquoanar forjant a partir de la coheregravencia en 22 La segona dimensioacute de la resposta mdash
la seva evolucioacute Eacutes doncs en la legitimitat on ens que avui eacutes criacutetica a Catalunya i Espanyamdash eacutes
hem de jugar lrsquoegravetica Una resposta tramposa diria sobre el funcionament intern de les entitats socials
que laquojo compleixo els requisits legals i per tant ja Amb el funcionament intern ens referim a fins a
soacutec egraveticraquo doncs aixograve no resol la quumlestioacute un advocat quin punt soacuten egravetics els ogravergans de govern i el seu
o un assessor juriacutedic ens faragrave ser legals perograve no ens sistema de financcedilament A Espanya per exemple
serveix per a la dimensioacute egravetica hi ha la Fundacioacuten Lealtad que avalua el nivell de
transparegravencia de les entitats socials hi ha moltes
entitats que no volen ser transparents i fins i tot
2 La r sponsabilitat egravetica d porten aquesta Fundacioacute als tribunals quan les deshy
l s or anitzacions socials nuncia per manca de transparegravencia Beacute doncs
Vull presentar ara el punt relatiu a com cal podem parlar de lrsquoegravetica drsquouna entitat social sabent
entendre la responsabilitat egravetica de les organitzashy quin grau de transparegravencia teacute i si fa rendicioacute de
cions socials Diferenciaria entre respondre de i comptes si srsquoajusta a la legalitat a lrsquohora drsquoutilitzar
respondre a els seus fons si lrsquoogravergan de govern eacutes democragravetichellip
94 |
G
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 95
Aquest eacutes un dels temes meacutes criacutetics avui en dia i
comporta el pas drsquouna visioacute angelical a una visioacute
realista de les entitats socials en el conjunt drsquoEushy
ropa estem discriminant entre bones entitats soshy
cials i entitats socials fosques poc transparents
23 La tercera dimensioacute egravetica eacutes la de culshy
tura organitzativa Es pot ser una ONG amb uns
valors clars a favor de la pau i la justiacutecia perograve potshy
ser la cultura interna de la casa eacutes poc egravetica pershy
quegrave no desenvolupa principis drsquoausteritat o no teacute
en compte la promocioacute del seu personal per posar
alguns exemples I eacutes que efectivament hi ha enshy
titats socials amb una missioacute angelical perograve el treshy
ball intern de les quals eacutes demoniacuteac perquegrave
maltracten els seus colmiddotlaboradors
24 Molt vinculada a aquesta dimensioacute enshy
cara nrsquohi ha una de quarta meacutes enllagrave de com
construiumlm els valors egravetics de la nostra cultura orshy
ganitzativa mdashde la nostra manera de funcionarmdash
hi ha les persones Moltes drsquoaquestes persones no
treballen amb un gran sou sinoacute que soacuten voluntagraveshy
ries o hi treballen per una motivacioacute grandiacutessima
Quan aixograve passa hem drsquoavaluar el compromiacutes enshy
tusiasme o responsabilitat drsquoaquestes persones
En els nostres treballs per exemple hem trobat
persones identificades amb la causa perograve absoshy
lutament decebudes amb la manera de tractarshylos
lrsquoorganitzacioacute
25 Finalment podem parlar encara dels
valors relacionals Des del punt de vista egravetic quin
compromiacutes srsquoassumeix com a entitat amb relacioacute
als usuaris els patrocinadors els proveiumldors la coshy
munitathellip Srsquohi manteacute un diagraveleg
Aquestes cinc dimensions posen en joc cinc
aspectes egravetics fonamentals de les organitzacions A
partir drsquoaquiacute des de les responsabilitats derivades
del projecte del funcionament intern i de la cultura
organitzativa de cada entitat si srsquoactua beacute es poden
aconseguir elements tan importants com ser vistos
i ser considerats coherents transparents professioshy
nals honestos solventshellip I si a meacutes es treballa lrsquoegraveshy
tica relacional mdashtant internament com amb els de
foramdash es pot construir la credibilitat la legitimitat i
la confianccedila social que soacuten fonamentals per a les
entitats Si es perd la confianccedila social com a entitat
ja pragravecticament srsquoha desaparegut Per evitarshyho cal
treballar aquest conjunt de responsabilitats Finalshy
ment hi ha un conjunt drsquoeines que permeten trebashy
llar lrsquoegravetica dins de les organitzacions codis sistemes
drsquoauditoria egravetica drsquoavaluacioacute o de formacioacute en
aquest agravembit Amb lrsquoajuda drsquoaquestes eines aconshy
seguirem reforccedilar i rearticular lrsquoegravetica en la dinagravemica
organitzativa
| 95
9698Maquetaciacircn 1 060510 1434 Paacutegina 96
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris drsquoArcadi Oliveres a la ponegravencia laquoLrsquoegravetica de les organitzacions socialsraquo drsquoAgravengel Castintildeeira
Puntualitzacions a aspectes sorprenents
Arcadi Oliveres eacutes professor drsquoEconomia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i president de Justiacutecia i Pau
Jo no soacutec professor drsquoEgravetica ni entenc gaire
drsquoaquestes quumlestions sinoacute que soacutec un outsider que
pot parlar una mica drsquoeconomia i sobre alguna cosa
drsquoONG que eacutes el moacuten en quegrave em moc Meacutes que
una intervencioacute sistemagravetica faig una puntualitzacioacute
drsquoaspectes que mrsquohan pogut sorprendre
Drsquoentrada el professor Castintildeeira ha parlat
drsquouna laquomala maneraraquo drsquoagafar el compromiacutes egravetic
que eacutes fer la denuacutencia La meva entitat es dedica soshy
bretot a fer denuacutencies i per tant em pregunto si aixograve
eacutes egravetic o no o si eacutes una egravetica negativa Potser siacute
perograve penso que quan Espanya per exemple porta
armes als paiumlsos africans aixograve srsquoha de denunciar
Tambeacute mrsquoha sorpregraves al principi de la intervenshy
cioacute mdashi al final mrsquoha quedat meacutes clarmdash que es dishy
gueacutes que una egravetica basada en uns codis potser no
eacutes el millor Fa vint anys les ONG catalanes vam elashy
borar uns codis de conducta que tenen a veure
amb les publicitats lrsquoauditoria de comptes lrsquoimshy
pacte en la feina que fanhellip Un seguit de caracteriacutesshy
tiques que van costar molta feina i que han estat asshy
sumides per moltes organitzacions i que serveixen
de base per dir si una ONG pot ser admesa o no
dins de la Federacioacute Avui ens pregunten molt aixograve
laquoSi dono diners a una ONG arribaran o noraquo I jo
responc que es pregunti si eacutes federada o no Si estagrave
federada segur que arriben perquegrave estagrave sotmesa a
un codi de conducta a una manera de procedir que
a la llarga fa que agafin confianccedila perquegrave si no
lrsquoexpulsen Que no estigui federada no vol dir que
sigui dolenta perograve llavors ja has de fer altres conshy
sultes i altres investigacions
Mrsquoha sobtat encara una frase lapidagraveria del
professor Castintildeeira laquoEl fet que una organitzacioacute esshy
tigui plena de bones persones no vol dir que lrsquoorgashy
nitzacioacute acabi sent bonaraquo Doncs jo defenso que
lrsquoorganitzacioacute que sigui una bona organitzacioacute ha
drsquoestar plena de bones persones
96 |
9698Maquetaciacircn 1 060510 1434 Paacutegina 97
Mrsquoha agradat molt la reflexioacute sobre la coheshy
regravencia Sempre recordareacute que lrsquoany 1983 a Catashy
lunya nomeacutes hi havia sis ONG mdashara nrsquohi ha unes
360mdash i vam decidir preparar el Primer Congreacutes
NordshySud de Catalunya per comenccedilar a parlar
dels temes que nomeacutes unes poques organitzashy
cions treballaven El tema del Sud pragravecticament
no srsquohavia tocat en aquella egravepoca hi havia priorishy
tats poliacutetiques internes i la gent nomeacutes es preocushy
pava del que tenien meacutes a prop Amb aquest
Congreacutes NordshySud voliacuteem intentar explicar quegrave
feien les ONG explicar quegrave feien els governs i fins
i tot explicar quegrave feien els organismes internacioshy
nals Com ja sabeu eacuterem quatre gats eacuterem sis
ONG i a cadascuacute li va tocar encarregarshyse drsquouna
cosa A mi em va tocar encarregarshyme drsquoexplicar
quegrave eacutes el que feien els organismes internacionals
i vam aconseguir que vingueacutes una persona de
Nova York a explicarshynosshyho Com que allagrave havies
de fer de tot tambeacute em va tocar anar a lrsquoaeroport
amb el cartellet corresponent a buscarshyla La vaig
identificar la vaig posar dins del cotxe i vam anar
cap a Barcelona Al cap drsquouna estona la senyora
ja es va sincerar i em va dir laquoEscolti vostegraves deuen
ser nous en aixograve de la cooperacioacuteraquo Jo li vaig dir
que eacuterem tan nous que era el primer congreacutes que
fegraveiem Ella em va respondre laquoJa ho he notat pershy
quegrave vostegraves mrsquohan enviat el bitllet i me lrsquohan enviat
de classe turista mentre que tots els funcionaris
de les Nacions Unides sempre viatgem en primera
classeraquo Vaig arribar a la conclusioacute que aquesta
senyora no sabia a quegrave es dedicava perquegrave si vol
viatjar en primera que treballi a Wall Street i potser
la deixaran viatjar en primera perograve si treballa al
departament de cooperacioacute el que ha de fer eacutes
viatjar en classe turista Un clar exemple de la
manca de coheregravencia que vivim en molts casos
en aquest sector
Una altra cosa que em provoca una certa
discrepagravencia amb Agravengel Castintildeeira Diu que evishy
dentment qui respecti lrsquoegravetica no srsquoha de limitar a
complir la llei Perograve jo hi he drsquoafegir que de vegades
lrsquoegravetica trsquoobliga a no complir la llei parlo de la desshy
obediegravencia civil Moltes ONG catalanes vam ser les
organitzadores de la campanya per lrsquoabolicioacute del
deute extern i vam organitzar un referegravendum per
veure si els ciutadans volien o no que Espanya pershy
doneacutes el deute extern A la Junta de Govern li va
semblar que aixograve era un acte de massa participashy
cioacute ciutadana i ens ho va prohibir Doncs ho vam
fer Perquegrave egraveticament enteniacuteem que srsquohavia de
ferhellip Eacutes a dir que lrsquoegravetica no uacutenicament ha de seshy
guir la llei sinoacute que lrsquoha de superar i ha de portar
una mica de desobediegravencia
Dins drsquoaquest agravembit general de lrsquoegravetica aplishy
cada a les organitzacions una ONG no pot dir que
treballa per la justiacutecia i que despreacutes la seva gent esshy
tigui molt ocupada i treballi en males condicions Em
plantejaria una pregunta que encara va meacutes enllagrave
si en una ONG hi sobra una persona lrsquohan drsquoacoshy
miadar o deixarshyla a mitja jornada i que un altre se
sacrifiqui perograve els dos segueixin cobrant Us en poshy
sareacute un exemple
Lrsquoany 1983 que tambeacute estagravevem en crisi vaig
visitar a Mondragoacuten la famosa cooperativa En
aquell moment estaven especialitzats en cuines
Fagor perograve per culpa de la crisi no tenien vendes
Els directius em van explicar que no els les comshy
prava ninguacute i que havien decidit que la plantilla
srsquohauria de reduir de 35000 a 30000 treballadors
Havien plantejat la necessitat de reduir la plantilla a
lrsquoassemblea de la cooperativa i lrsquoassemblea va proshy
hibir acomiadar ninguacute Llavors van pensar que no
acomiadarien ninguacute perograve que al cap drsquoun any estashy
rien acomiadats tots perquegrave allograve no srsquoaguantava
Amb tot al cap drsquoun temps els vam oferir una altra
| 97
9698Maquetaciacircn 1 060510 1434 Paacutegina 98
solucioacute laquoSi vostegraves volen passar de 35000 a mals drsquoaquest planeta i quegrave srsquohauria de fer per canshy
30000 treballadors vol dir que els sobra el 15 de viarshylos Primer el noi es va escapar un parell de
la plantilla o massa salarial El que vostegraves han de mesos per Europa i quan va tornar li van posar la
fer eacutes reduirshylos a tots el 15 del sou el 15 de la balda al damunt i despreacutes el van detenir
feina i aixiacute podran donar feina a tots els que no Evidentment des drsquoun punt de vista de pershy
poden treballarraquo sona que teacute dret a la llibertat no hi ha cap dubte
Per a mi aixograve tambeacute srsquohauria de donar en lrsquoegraveshy perograve jo tenia dubtes quan em deien que era un heroi
tica organitzativa perquegrave el meacutes normal eacutes fer preshy que haviacuteem de convidar Jo mateix li vaig dir que la
jubilacions i acomiadar els que acaben drsquoarribar seva actuacioacute era admirable des drsquoun punt de vista
Perograve aquest acte de repartir la feina entre tots en de denuacutencia perograve que la manera com ho feia no
condicions de meacutes igualtat no es planteja mai pershy mrsquoagradava Perquegrave si pretenia exposar que hi ha
quegrave no es treballa amb criteris drsquoegravetica organitzativa drsquohaver una banca que es comporti egraveticament i ell
Tambeacute remarco la necessitat de lrsquoausteritat la denunciava el que no podia fer eacutes no comportarshy
En una societat privilegiada que disposa meacutes de se egraveticament amb la banca i robarshyli els diners Per
beacutens que altres societats hem de mirar lrsquoestalvi enshy molt que mrsquoagradi la frase laquoQui roba a un lladre teacute
ergegravetic que no srsquoescalfi el planetahellip i tambeacute en deu anys de perdoacuteraquo crec que hem de ser coherents
aquest sentit eacutes molt important mdashcom Agravengel Casshy fins al darrer moment Em sap greu perquegrave eacuterem
tintildeeira ha donat a entendre amb el cas de les subshy amics li tinc tota la simpatia del moacuten perograve eacutes un
vencions a Intermoacuten Oxfammdash plantejarshyse fins a cas que em fa una mica de malhellip
quin punt es poden acceptar determinades presshy
sions Crec que moltes vegades no srsquohan drsquoaccepshy
tar determinades subvencions i que srsquoha de ser
molt curoacutes amb els diners que es reben i tambeacute on
es posen Ens podem trobar organitzant una mashy
nifestacioacute contra la guerra drsquoIran i al final de mes
cobrar la nostra nogravemina en un banc que financcedila el
comerccedil drsquoarmes Cal una coheregravencia molt imporshy
tant amb la manera de rebre els diners i amb la mashy
nera de donarshylos
Vull acabar amb una quumlestioacute purament egravetica
que mrsquoha provocat un cert debat intern els uacuteltims
mesos Es tracta del cas drsquoEnric Duran un noi que
va falsificar documents sersquon va anar als bancs i va
aconseguir estafar 490000 euros per una causa
completament justa que era denunciar el comporshy
tament dels bancs denunciar la crisi i va fer dos
butlletins perfectes ben documentats que explishy
quen amb un bon sentit econogravemic drsquoon veacutenen els
98 |
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 99
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris de Cristoacutebal Coloacuten a la ponegravencia laquoLrsquoegravetica de les organitzacions socialsraquo drsquoAgravengel Castintildeeira
Egravetica quan tot val Cristoacutebal Coloacuten eacutes psicograveleg i president de La Fageda SCCL de la Garrotxa
Un servidor com lrsquoArcadi Oliveres tampoc
soacutec expert en egravetica ni en economia i diria que en
gairebeacute res De tota manera com a replicant volshy
dria portar les coses a una reflexioacute de tipus personal
i preguntarshyme quegrave eacutes el que em preocupa de legravetica
i fonamentalment de la moral
Soacutec una mica meacutes gran de la trista generashy
cioacute del 68 Em van educar en la moral cristiana
perograve despreacutes daquells anys vaig renegar de tot allograve
i Marx i Freud van ser els meus nous deacuteus de la soshy
cietat em vaig convertir ferventment a la psicoanagraveshy
lisi i al marxisme Aquells valors que tenia de jove
de la moral cristiana els vaig canviar perquegrave la soshy
cietat i el beacute comuacute era qui havia de respondre o
sustentar aquesta tremenda responsabilitat que
tenim els homes de decidir qui som i estem obligats
a la llibertat Per tant si ets lliure has destar conshy
demnat permanentment a decidir quegrave fas Legravetica
eacutes aixograve quegrave eacutes el que fem i des don decidim quegrave
eacutes el que fem
El professor Castintildeeira deia que les organitshy
zacions soacuten la suma de persones i jo vull fer una
reflexioacute de legravetica personal eacutes a dir de quan jo com
a individu he de prendre decisions davant alguna
disjuntiva meacutes encara si exerceixo un paper de resshy
ponsabilitat dins drsquouna organitzacioacute On vull anar a
parar A preguntarshyme des don fonamentem les
nostres decisions egravetiques
El fonament de les decisions personals
Evidentment en la intimitat de la nostra subshy
jectivitat quotidiana constantment ens preguntem
qui som i qui hem de ser Aquiacute tenim una cosa que
eacutes la consciegravencia del beacute i la del mal Jo parlava de
la meva educacioacute cristiana fins als 16 anys de la
meva fe absolutament indestructible en el marshy
xisme i en el freudisme que sem van ensorrar de
seguida i despreacutes dius quegrave et queda Doncs beacute
arribem al punt en quegrave com deia Dostoievski si
Deacuteu ha mort tot shi val I una mica crec que eacutes el
que ens estagrave passant No perquegrave hagi mort mdashpershy
quegrave si existeix eacutes etern i no pot morirmdash perograve en
tot cas estem en una societat en quegrave tot val en
| 99
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 100
quegrave parlar de legravetica de les organitzacions ens ha
de dur a preguntarshynos per la nostra egravetica persoshy
nal Quegrave eacutes el que sustenta les decisions que nosshy
altres prenem Perograve que prenem amb els nostres
fills amb la nostra dona amb el nostre veiacute o comshy
pany de treball independentment del lloc que
ocupem en lorganitzacioacute
Aquesta societat relativista eacutes aquella en
quegrave el que eacutes egravetic el que eacutes bo el que eacutes correcte
acaba sent el que eacutes correcte per a mi Estem en
una societat on sha instalmiddotlat lrsquoegolatria si ja no
tenim un deacuteu si no tenim una societat cadascuacute va
a la seva Potser en el sector social anem una mica
menys a la nostra perograve cada vegada veig que
aquesta mena de marabunta de desintegracioacute
egravetica arriba a les intimitats de cada un de nosaltres
i meva tambeacute
No seacute si aporto res En tot cas luacutenic que
faig eacutes dir que a mi el que em preocupa fonamenshy
talment eacutes saber des don em recolzo eacutes a dir
saber quins soacuten els fonaments que em permeten
a mi prendre decisions tremendament responsashy
bles A meacutes jo soacutec el cap de lempresa el que
mano de manera que a mi em preocupen moltiacutesshy
sim les consequumlegravencies de les meves decisions i
constantment em faig preguntes Mrsquohe de recolzar
per tranquilmiddotlitzar aquesta consciegravencia al dimoni o
al xai que duc a dins Perquegrave a meacutes diuen que
quan mors et passa la vida per davant i estic conshy
venccedilut que quan un mor eacutes un mateix qui es jutja
I a meacutes aquiacute ja no hi ha palmiddotliatius no hi ha excuses
per utilitzar sinoacute que tenfrontes amb la teva vida i
amb les teves decisions i amb les consequumlegravencies
que les teves decisions han comportat I per a mi
aixograve eacutes legravetica Eacutes un misteri el misteri de la subshy
jectivitat de lhome i de la llibertat de lhome I evishy
dentment de la responsabilitat
100 |
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 101
Debat a lrsquoentorn de la ponegravencia
Regraveplica drsquoAgravengel Castintildeeira a Arcadi Oliveres i Cristoacutebal Coloacuten (siacutentesi)
Hi ha diverses quumlestions que mrsquohan interesshy
sat molt de les intervencions drsquoArcadi Oliveres i
Cristoacutebal Coloacuten
Entenc amb relacioacute al que deia Arcadi Olishy
veres que la denuacutencia pot formar part de la funcioacute
drsquouna entitat social si aquesta denuacutencia es dirigeix
cap enfora i posa lrsquoalerta sobre un conjunt drsquoacshy
tuacions que no srsquoajusten a la justiacutecia al dret i a
lrsquoegravetica Eacutes clar que srsquohan de denunciar aquestes
actuacions Precisament el que mobilitzaragrave lrsquoequip
de lrsquoentitat seragrave dir que es vol treballar a favor de
la justiacutecia
Pel que fa a la validesa dels codis egravetics deshy
ontologravegics o de conducta vull remarcar que soacuten
una eina entre moltes altres per a una bona acshy
tuacioacute Una eina com ho poden ser tambeacute la Feshy
deracioacute drsquoONG o el Consell drsquoEuropa No hi ha
cap paiacutes que vulgui entrar a la Unioacute Europea que
no srsquoajusti a un codi i per aixograve hi han pogut entrar
paiumlsos com Romania Hongria Polograveniahellip Com
que hi ha un codi de valors de drets que respon
al club dels paiumlsos europeus els paiumlsos que vulshy
guin entrarshyhi srsquohan drsquoajustar a aquest codi amb
les seves actuacions i si no les compleixen no hi
entren
Des drsquoESADE he treballat en lrsquoelaboracioacute de
molts codis Un codi si es vol es pot fer en deu
minuts perquegrave al final reprodueix cinc o sis grans
valors Lrsquoimportant eacutes quins valors el conformen i
el factor clau eacutes aclarir qui defineix aquests valors
i un cop definit el codi veure quegrave passa despreacutes
Perquegrave no es tracta que sigui un paper formal
desat en un calaix
A qui li eacutes uacutetil un codi A qui el fa Potser al
final de fershylo srsquoadona que discutint els principis i
valors que han de donar sentit a lrsquoorganitzacioacute
enteacuten la seva missioacute i la manera drsquoactuar Perograve per
a molta gent el codi eacutes un paper que no li diu abshy
solutament res La major part drsquoorganitzacions seshy
rioses nrsquohan elaborat perograve moltes vegades soacuten
una excusa En fan perquegrave ho fa la competegravencia
per poder tenir les subvencions dels convenis A
totes les entitats eines com els codis poden tenir
un valor fonamental i inherent o un valor cosmegravetic
Per tant el codi no eacutes una condicioacute suficient per
saber si lrsquoentitat eacutes egravetica
| 101
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 102
Seria molt interessant discutir egraveticament en Una cosa soacuten els valors formulats i una altra els
el cas de les entitats socials la tensioacute entre la desshy valor practicats
obediegravencia civil i lrsquoobjeccioacute que ens acostaria per Lrsquoorganitzacioacute tambeacute ajuda a construir posishy
exemple a tasques que han fet Gandhi Nelson tivament o negativament la consciegravencia egravetica de les
Mandela Martin Luther King Aixograve ens duu a parlar persones que eacutes un element que cal tenir en
del cas drsquoEnric Duran que no eacutes nomeacutes la desobeshy compte Moltes vegades soacuten les persones les que
diegravencia civil o lrsquoobjeccioacute sinoacute que eacutes una mena de van a les organitzacions perquegrave ja tenen uns princishy
Robin Hood egravetic que roba als rics per donarshyho als pis egravetics perograve altres vegades soacuten les organitzacions
pobreshellip Eacutes un debat molt important els liacutemits del les que desvetllen en les persones aquests principis
comportament egravetic que eacutes molt interessant egravetics i ens fan millorshellip Les entitats tenen una resshy
Crec com diu Cristoacutebal Coloacuten que lrsquoegravetica de ponsabilitat egravetica tremenda i no tant les entitats soshy
les persones eacutes fonamental i en lrsquoegravetica personal cials mdashque fan el que podenmdash sinoacute bagravesicament les
soacuten decisius el treball de la consciegravencia i la dimenshy empresarials i les administracions puacutebliques que
sioacute reflexiva de la persona A ESADE treballem el lishy tambeacute contracten milers de treballadors
deratge i hem constatat que molta gent que ocupa
llocs directius fa molt drsquoactivisme i molt poca accioacute
Lrsquoactivisme eacutes com el hagravemster que estagrave dins drsquouna
gagravebia i fa voltes i meacutes voltes sobre el cilindre que hi
ha dins ens movem molt i no anem enllochellip Aixograve
eacutes lrsquoactivisme Perograve lrsquoautegraventica accioacute passa per la
reflexioacute i aixograve eacutes el treball de la consciegravencia Dirigir
i voler dirigir des del compromiacutes egravetic passa tambeacute
per aquest retrobament amb la persona
Lrsquoegravetica passa inevitablement per les persoshy
nes perograve les organitzacions tambeacute soacuten molt imshy
portants tant positivament com negativament
Vivim en la societat de les organitzacions hi passhy
sem moltes hores mdashdiria que massamdash i per beacute o
per mal les organitzacions ens emmotllen Hi ha
organitzacions que ens ajuden a ser millors perograve
nrsquohi ha que fan el contrari que perverteixen els
seus treballadors que els ensenyen a fer trampes
a mentir a maltractar els colmiddotlaboradors Per tant
lrsquoegravetica eacutes personal i intransferible perograve les organitshy
zacions ens marquen per beacute o per mal Eacutes com la
manera drsquoorganitzar el temps de vida familiar dins
drsquouna casa Si es fa drsquouna manera o drsquouna altra
es contribueix a crear un clima positiu o negatiu
102 |
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 103
Preguntes del puacuteblic als ponents
Un codi deontologravegic srsquoha de prendre com una
Biacuteblia o srsquoha de relativitzar i actualitzar
Agravengel Castintildeeira Els codis com les lleis
sempre queden obsolets amb relacioacute a la vida la
vida va molt meacutes ragravepida que les lleis i els codis i
per tant els codis sempre soacuten una dimensioacute gashy
irebeacute fossilitzada de la vidahellip Cal reformular conshy
textualitzar no utilitzarshylos al peu de la lletra sinoacute
com una guia A totes les professions els codis soacuten
importants Hi ha un codi deontologravegic a lrsquoadvocashy
cia al sector social etcegravetera perquegrave cada colmiddotlecshy
tiu ha de definir el que considera els beacutens inherents
a les seves pragravectiques i aquest eacutes el llegat que deishy
xem Amb la biotecnologia tenim avui unes possishy
bilitats drsquoactuacioacute sobre la vida humana que fa
deu quinze o vint anys no teniacuteem Per tant no
podem mirar els codis del passat per respondre a
reptes del futur perograve els codis moltes vegades ens
donen una primera pista Per aixograve lrsquohem drsquoagafar
com una guia no com una Biacuteblia efectivament
Les cooperatives tenen una estructura empre-
sarial meacutes egravetica que les altres empreses
Agravengel Castintildeeira En el moacuten de les empreses
de naturalesa privada hi ha empreses que no soacuten
egravetiques perograve nrsquohi ha moltes que siacute que ho soacuten
Avui que ja podem considerarshynos una mica postshy
moderns el mal estagrave una mica repartit hi ha coshy
operatives bones i dolentes hi ha administracions
bones i dolentes hi ha empreses puacutebliques bones
i dolentes i hi ha ONG bones i dolentes Aquella
visioacute que el mercat era dolent i lrsquoEstat era bo molt
pocs ja la compartim avui perograve aquella idea que
el mercat era dolent i lrsquoEstat era dolent i sort nrsquohi
ha de les ONG que soacuten angelicals tampoc no eacutes
veritat Igual com deia Descartes del seny de la
raoacute que estava molt ben repartida doncs el beacute i
el mal tambeacute estan repartits El realisme drsquoavui ens
diu que hi ha ONG que fan molt beacute els deures i
tenen molts bons codis egravetics i soacuten transparents i
drsquoaltres que no Hi ha empreses que han assumit
grans compromisos amb els seus treballadors
amb la seva comunitat amb la societat i nrsquohi ha
drsquoaltres que no
El discurs egravetic estagrave drsquoalguna manera sub-
stituint o omplint un buit el buit del discurs
poliacutetic
Arcadi Oliveres Srsquohauria de parlar amb proshy
funditat drsquoaquest tema Lrsquoideal seria que aquests
dos discursos es vinculessin i que la poliacutetica agashy
feacutes fortes connotacions egravetiques que no sembla
que teacute moltes vegades
Cristoacutebal Coloacuten Penso que el discurs egravetic
apareix per la desorientacioacute en quegrave es troba la
gent La gent no sap i per aixograve em refereixo a legraveshy
tica individual Evidentment que lorganitzacioacute eacutes
fonamental un sersquonpot anar quan estagrave en una orshy
ganitzacioacute que no eacutes egravetica Si sen va ho fa perquegrave
teacute coratge i el coratge li ve de la conviccioacute i la conshy
viccioacute li ve dels principis que tingui El problema eacutes
que ara no sabem quins principis universals hi ha
per poder fershylos nostres La preocupacioacute per legraveshy
tica ve perquegrave la gent no sabem quegrave significa ser
egravetic significa complir els deu manaments de Deacuteu
Quegrave significa O els de la llei de Freud No sabem
quegrave eacutes el bo i quegrave eacutes dolent Evidentment que hi
ha el context perograve hi ha coses que soacuten incontexshy
tualizables soacuten o no soacuten I aquesta eacutes la tremenda
ansietat que genera en lhome postmodern el
dubte existencialista que els existencialistes han
generat A meacutes la gent no sap ni preguntarshyse per
| 103
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 104
tant com ha de saber contestarshyse El problema
de la responsabilitat eacutes que abans de ser responshy
sable abans de respondre a alguna cosa primer
ha de ser preguntable i la gent no es pregunta pershy
quegrave en el fons intueix que no trobaragrave les respostes
amb la qual cosa pensa laquoNo ens fiquem en aquest
embolic i celebrem qualsevol alegriaraquo Volem disshy
cutir sobre alguna cosa que no tenim clar quan en
altres egravepoques de la histograveria ha estat molt clar laquoEls
deu manaments soacuten aquests i soacuten aixiacuteraquo Ara no
sabem quegrave passa
Agravengel Castintildeeiras Alguacute plantejava si som pel
que diem o som pel que lluitem Doncs beacute jo diria
que som pel que diem pel que lluitem i pel que
fem les tres coses Hi ha un eslogravegan poliacutetic que
diu laquoFets i no paraulesraquo Jo crec que es diu la meishy
tat de la veritat els fets soacuten molt importants perquegrave
som el que fem perograve tambeacute som a partir del que
diem Quan diem laquoA Catalunya som acollidors i
solidarisraquo no vol dir que ho siguem del tot perograve
verbalitzem en puacuteblic un compromiacutes que ens agrashy
daria desenvolupar Per tant el llenguatge consshy
trueix tambeacute la realitat i si no utilitzem el
llenguatge no complim una part del que som Som
el que fem som el que diem perquegrave amb el que
diem construiumlm la realitat i som pel que lluitem
perquegrave la lluita eacutes una manera drsquoanunciar lrsquoesdeshy
venidor el model o el futur de societat que ens
agradaria aconseguir Perograve no caiguem a la
trampa no eacutes nomeacutes fets i no paraules els nostres
adolescents necessiten tambeacute paraules i paraules
properes El problema eacutes que fins ara venim drsquouna
societat en la qual lrsquoequilibri entre lrsquoegravetica puacuteblica i
lrsquoegravetica privada es decantava per lrsquoegravetica puacuteblica fos
de naturalesa religiosa o civil Els fonaments de lrsquoegraveshy
tica puacuteblica en bona mesura estan en crisi Hi ha
quatre fonaments de lrsquoegravetica puacuteblica de moltes geshy
neracions mdashla famiacutelia lrsquoescola el moacuten del treball i
la religioacutemdash i avui tots quatre estan en profunda reshy
visioacute Tenim algun substitut de socialitzadors de lrsquoegraveshy
tica puacuteblica al marge drsquoaquests quatre I tant que
en tenim perograve cap drsquoells estagrave legitimat Tenim els
mitjans de comunicacioacute els vehicles de la publicishy
tat la induacutestria del consum i Internet perograve aquests
no assumeixen un compromiacutes egravetic en el proceacutes de
socialitzacioacute tot i transmetre missatges amb valors
diagraveriament constantment Les empreses tambeacute
El diagnogravestic que en faig eacutes que si els quatre grans
fonaments que construiumlen lrsquoegravetica puacuteblica estan en
crisi doncs ens queda el reducte de lrsquoegravetica privada
Per quegrave srsquohan posat de moda tantes vies esotegraverishy
ques de la cerca dels sentits
El coaching la importagravencia de lrsquoautoconeixeshy
ment del desenvolupament personal drsquouna espirishy
tualitat sense religioacute Tot aixograve soacuten manifestacions
clares que la gent necessita fonaments cerca de
sentit i com que lrsquoespai puacuteblic no ho satisfagrave es
busca la vida per on pot Estem fent una inflacioacute de
la vida privada de manera egravetica em pregunto
Quegrave srsquoha de fer quan una organitzacioacute teacute una
teograverica excelmiddotlegravencia egravetica perograve hi ha lrsquoevidegraven-
cia que duu a terme males pragravectiques
Agravengel Castintildeeira Evidentment la dimensioacute
negativa de lrsquoegravetica srsquoha de poder utilitzar eacutes a dir
les sancions soacuten importants un treballador ha de
saber quegrave li passaragrave si no fa beacute les coses i per
tant hi ha una dimensioacute sancionadora de lrsquoegravetica
Lrsquoegravetica en negatiu sempre funciona perograve amb lrsquoegraveshy
tica en negatiu no nrsquohi ha prou El millor rendiment
drsquoun equip no srsquoobteacute amenaccedilant per la via del pal
ni tan sols de la pastanaga sinoacute per la via de comshy
partir un projecte que sigui veritablement encisashy
dor Aquiacute eacutes quan srsquoincorpora lrsquoegravetica positiva perograve
aixograve no vol dir que lrsquoegravetica en negatiu no hi estigui
incorporada
104 |
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 105
En els processos de seleccioacute de personal es Les organitzacions dedicades a cuidar les
podrien introduir criteris egravetics Sobre quina persones soacuten egravetiques si no cuiden prou els
base seus treballadors
Agravengel Castintildeeira Aixograve eacutes una quumlestioacute molt Agravengel Castintildeeira Inevitablement tant en la
delicada Si alguacute treballa en recursos humans professioacute sanitagraveria de la infermeria com de la meshy
com podem seleccionar persones egraveticament poshy dicina hi ha un abocament molt clar cap al pacient
tents Quegrave ens diu el curriacuteculum drsquouna persona i moltes vegades aquesta orientacioacute al pacient meshy
Moltes vegades nomeacutes eacutes una trajectograveria acadegraveshy nysprea o oblida la importagravencia de lrsquoerosioacute del mashy
mica i a vegades una de professional perograve no diu teix cuidador Sincerament jo crec que la professioacute
si aquella persona eacutes honesta si sap treballar en sanitagraveria o el codi deontologravegic en lrsquoagravembit de la proshy
equip si seragrave solidagraveria amb la resta de companys fessioacute sanitagraveria no pot uacutenicament anar orientat a
si seragrave lleial a lrsquoorganitzacioacutehellip Si els directors de cuidar el treballador Una dimensioacute soacuten les condishy
recursos humans poguessin disposar drsquoaquesta cions de treball les condicions drsquoequilibri de la pershy
avaluacioacute de qualitat humana de les persones ja sona ategraves que el treball sanitari eacutes un treball amb
lrsquohaurien utilitzat Al magravester sobre lideratge drsquoESshy un risc alt Teacute un risc personal perquegrave quan es treshy
ADE demanem un curriacuteculum i el primer que preshy balla amb persones es reben tambeacute les seves
guntem eacutes pel compromiacutes civicoassociatiu emocions el seu dolor el seu patiment Perograve lrsquoegraveshy
drsquoaquella persona Ho fem perquegrave en el moacuten civishy tica del moacuten sanitari i social implica que el professhy
cosocial es posen de manifest un tipus de valors sional ha de conegraveixer molt beacute la seva pragravectica
que moltes vegades en el sector acadegravemic o proshy perquegrave si no no serviragrave
fessional no ho fan I aquests valors els tenim en
compte a lrsquohora de fer la seleccioacute de les persones
que admetem perquegrave si srsquoha participat en algushy
nes associacions segur que drsquoaquiacute has apregraves un
conjunt de virtuts que no sols aprens amb els llishy
bres Per tant no preguntem quins soacuten els hobshy
bies sinoacute els compromisos civicoassociatius
Aquesta seleccioacute de personal en el sector puacuteblic
eacutes impossible Cal anar amb compte amb la milishy
tagravencia poliacutetica per exemple perquegrave si no ets del
color del Govern sembla que et vagi en contra
iquestMilitar en un partit poliacutetic hauria de ser una conshy
dicioacute negativa des del punt de vista de la valoracioacute
egravetica per accedir a un lloc de treball Doncs en
moltes administracions puacutebliques resulta que siacute
Cristoacutebal Coloacuten Partint de la base que la
cara eacutes el mirall de lrsquoagravenima crec que els ulls i la cara
de la gent diu molt de qui eacutes I mrsquoequivoco sovint
| 105
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 106
El text que ve a continuacioacute correspon a la siacutentesi de la intervencioacute que el magistrat Carles Cruz Moratones va fer en la conferegravencia de clausura del Simposi
CONFEREgraveNCIA DE CLAUSURA
Els liacutemits del secret professional
per Carles Cruz Moratones magistrat vocal del Consell General del Poder Judicial i primer director de lrsquoObservatori drsquoEgravetica Aplicada a la Intervencioacute Social
Agraeixo a lrsquoObservatori lrsquooportunitat que em doacutena de ser aquiacute i drsquoaportar el meu
granet de sorra per intentar ampliar el debat i la reflexioacute colmiddotlectiva sobre un
tema que mrsquoha preocupat al llarg de la meva vida professional Sempre que he
intervingut en quumlestions de violegravencia de gegravenere sorgeix la inquietud entre els
professionals de quumlestionarshyse Aixograve ho he de dir No ho he de dir Quegrave he de
fer He de sortir a anunciar el fet Tota aquesta situacioacute drsquoangoixa afecta els
professionals i els terapeutes i val la pena reflexionarshyhi colmiddotlectivament
106 |
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 107
La quumlestioacute del secret professional eacutes un
focus de conflictes egravetics Avui en dia que sembla
que la xarxa de serveis socials eacutes cada vegada
meacutes extensa i cada vegada eacutes meacutes exigent sorshy
geixen meacutes dubtes Hi ha certs dubtes que sorshy
geixen en lrsquoagravembit de la salut laboral la salut
mental la salut de tercers com eacutes el cas de la
contaminacioacute del virus de la SIDA i el cas de les
dades genegravetiques i del coneixement del genoma
Aquiacute srsquoobre tot un moacuten en quegrave fa certa basarda
de pensar fins a quin punt la ciegravencia podragrave arribar
a avanccedilarshyhi Inquieta pensar que pots saber
moltes coses del nostre comportament futur
saber com aquesta persona pot reaccionar pershy
quegrave tenim unes dades genegravetiques que ens ho
poden predeterminar Segurament la conclusioacute
no seragrave mai tan determinista perograve siacute que genera
inquietud i genera angoixa
El secret professional afortunadament eacutes
un dret fonamental que estagrave recollit a la Constishy
tucioacute espanyola en lrsquoarticle 242 que diu exacshy
tament laquoLa llei regularagrave els casos en quegrave per raoacute
de parentiu o de secret professional no srsquoestaragrave
obligat a declarar sobre fets presumptament deshy
lictiusraquo Per tant queda clar que eacutes un dret fonashy
mental cosa que vol dir que dins de tots els
drets nrsquohi ha uns que soacuten preponderants que
soacuten meacutes importants i que soacuten els drets fonashy
mentals (dels articles 14 al 29 i el de lrsquoobjeccioacute
de consciegravencia que eacutes el 30) Soacuten uns drets que
ilmiddotluminen tots els altres
Una altra quumlestioacute important eacutes que el seshy
cret professional srsquoequipara amb el lligam de pashy
rentiu La persona necessita tenir relacions
afectives amb el seu cercle meacutes iacutentim als quals
no es pot demanar que colmiddotlaborin amb lrsquoAdmishy
nistracioacute de Justiacutecia en la recerca de la veritat
quan hi ha un conflicte afectiu envers ella Per
tant davant drsquoaquest conflicte quan srsquoha drsquoanar
a lrsquoAdministracioacute de Justiacutecia per dir el que seacute i
puc perjudicar el meu marit pare fill o donahellip
aquest cercle afectiu srsquoha de respectar
Val meacutes tenir aquest cercle afectiu i de soshy
lidaritat que no pas anar a colmiddotlaborar amb lrsquoAdshy
ministracioacute de Justiacutecia Sempre que hi ha un
conflicte al final cal decidirshyse per un dels dos
elements que entren en colmiddotlisioacute El problema eacutes
que a vegades el que xoquen soacuten dos drets foshy
namentals i aquiacute eacutes on sorgeixen els problemes
egravetics meacutes importants que comentareacute amb casos
pragravectics Quina ponderacioacute cal fershyne Cal fer
preponderar un dret sobre lrsquoaltre i sacrificar el
que sigui menor Aquesta eacutes la dificultat
Un dret fonamental que cal
regular a traveacutes drsquouna llei
La Constitucioacute estableix que laquola llei regularagrave
els casosraquo perograve aquesta llei no existeix i el dret foshy
namental del secret professional no estagrave desenshy
volupat en cap llei exclusiva sinoacute que estagrave dispers
en lleis soltes Aquest eacutes un dels principals proshy
blemes i una de les principals conclusions a quegrave
arribo eacutes que hem drsquoaconseguir un clam que ja
existeix en molts sectors professionals perquegrave la
llei reguli el secret professional de manera global i
integradora
Quin fonament teacute el dret fonamental del seshy
cret professional Per quegrave srsquoha de preservar El
motiu central eacutes que el secret professional preserva
un altre dret fonamental que eacutes el dret a la intimitat
personal i familiar Tot eacutesser humagrave teacute un cercle de
sensacions de vivegravencies de fets de conductes
que soacuten la part meacutes iacutentima de la seva personalitat
que formen part del desenvolupament de la persoshy
nalitat humana i aixograve srsquoha de respectar
| 107
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 108
Per tant el secret professional protegeix en causat aquell mal eacutes quan srsquoha drsquoentrar en el
el seu nucli el dret a la intimitat El dret al secret regravegim de les excepcions Encara que la legislacioacute
professional eacutes un dret que tenim tots els professhy no ho hagi fet afortunadament la societat civil
sionals a qui es confia un secret tenim el deure avanccedila els legisladors en moltes coses i molts
lrsquoobligacioacute de preservarshylo i el ciutadagrave qualsevol colmiddotlegis professionals disposen de codis deontoshy
eacutesser humagrave teacute el dret que se li respecti aquest logravegics que soacuten extraordinaris En aquests codis hi
cercle drsquointimitat que ninguacute teacute dret a revelar si no ha les bases que el legislador hauria de seguir
eacutes amb el seu consentiment Des del punt de vista legislatiu essencialshy
Aquest eacutes el fonament individual perograve hi ha ment ens regim drsquouna banda per una llei del segle
un fonament que tambeacute eacutes colmiddotlectiu tota professhy XIX la Llei drsquoenjudiciament criminal que estableix
sioacute que es dedica a ajudar un altre a traveacutes del seu que tothom teacute lrsquoobligacioacute de denunciar un delicte
coneixement vol que la societat sagravepiga que allograve puacuteblic i que gairebeacute tothom teacute lrsquoobligacioacute drsquoanar a
que hom coneix no ho revelaragrave eacutes a dir lrsquointeregraves declarar davant drsquoun jutge respecte drsquoaquell delicte
estagrave en la colmiddotlectivitat A tota colmiddotlectivitat de treshy Dit aixiacute tots denunciem a tots tots som confidents
balladors socials drsquoadvocats de metges etcegraveshy de la policia i dels jutjats De lrsquoaltra perograve al Codi
tera li interessa que tothom sagravepiga que la seva penal hi ha un article que sanciona qui reveli el seshy
professioacute fa gala de preservar el secret professioshy cret professional Sembla aparentment una conshy
nal Es desborda la liacutenia de lrsquoindividu considerat tradiccioacute En quegrave quedem Srsquoha drsquoanar a
com a uacutenic i srsquoentra en el grup a la societat li inshy denunciar o srsquoha de callar Perquegrave si revelo les
teressa que hi hagi agraverees que no es puguin revelar dades de la persona sersquom posaragrave una pena
Per tant teacute dos fonaments un drsquoindividual i un de Aixograve hauria de desconcertar perograve el Codi
colmiddotlectiu penal tambeacute teacute uns eximents de responsabilitat
La necessitat que es reguli drsquouna vegada el que permeten rebaixar aquella obligacioacute de no reshy
dret al secret professional ve del fet que els professhy velar el secret professional i eacutes el sentit comuacute al
sionals han de saber mdashi el legislador hauria de dirmdash final el que inspira la resolucioacute dels conflictes
en quines condicions srsquoha de preservar el secret Sobre aixograve el Codi diu que es pot incoacuterrer en el
professional quines professions tenen dret a gaushy delicte de revelar secrets drsquouna persona que es
dirshyne en quines condicions amb quines excepshy coneix a causa de la professioacute perograve si es fa per
cions Perquegrave tambeacute cal plantejarshyse lrsquoaltra cara evitar un mal major no es teacute cap mena de responshy
del secret professional que soacuten les excepcions sabilitat penal
quan srsquoha de revelar o no el secret professional Hi ha un altre cas que diu que si srsquoexerceix
un cagraverrec que obliga a revelar els secrets que
srsquohan conegut en funcioacute drsquoaquell cagraverrec per la
El regravegim drsquoexcepcions funcioacute que es teacute tampoc es tindragrave cap problema
Quan hi ha un conflicte entre drets fonashy de responsabilitat Cal anar a solucions genegraverishy
mentals com el dret a la vida a la llibertat a la llishy ques que serveixin per a tots els delictes i per aixograve
bertat sexual a la integritat fiacutesica etcegravetera i el dret cal tenir una llei que ho aclareixi dedicada exclushy
a la intimitat de la persona que srsquoacusa drsquohaver sivament al secret professional
108 |
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 109
La legislacioacute estableix encara dos supogravesits
diferents com veurem en els casos pragravectics Una
cosa eacutes el secret professional drsquoallograve que se sap
que ha passat (com pot ser reconegraveixer haver agreshy
dit la parella) perograve tambeacute cal plantejarshylo quan
afecta un fet futur (com el de voler matar la pareshy
lla) Imaginem quegrave significa que un pacient digui
aixograve a un psiquiatre
En el primer cas la llei protegeix meacutes el seshy
cret professional ja que no pot evitar cap mal
perograve en lrsquoaltre cas es tracta drsquoevitar un fet un dany
a un tercer que encara es pot evitar El Codi penal
diu que castigaragrave aquella persona que pugui evitar
un delicte greu contra la vida la llibertat la inteshy
gritat fiacutesica la llibertat sexual sempre que ho
pugui evitar sense cap risc per a ell Si es pot fer
es teacute lrsquoobligacioacute drsquoavisar la policia o alguacute Aixograve
sobre un paper sembla molt clar perograve el professhy
sional es pot trobar moltes vegades que no teacute la
certesa que allograve es produeixi Eacutes diferent que digui
que laquola mataragraveraquo que no pas que digui que laquola mashy
tareacute avuiraquo i que laquoja tinc la pistolaraquo
Com que quan es va fer aquest article no
es filava tan prim com ara aquesta obligacioacute drsquoashy
nar a denunciarshyho eacutes per a quan es troba davant
drsquoun delicte flagrant i flagrant vol dir que allograve
srsquoestagrave veient o srsquoestagrave sentint Hi ha lrsquoobligacioacute de
dirshyho quan el risc eacutes imminent
Quan a un professional li diuen laquoFa molts
anys que rebo maltractaments perograve ara fa una
temporada que no passaraquo no ha de denunciar una
cosa aixiacute sinoacute mirar com pot ajudar aquella pershy
sona Com pot trobarshyli si fa falta lrsquoajuda del psishy
cograveleg o de lrsquoadvocat i convegravencershyla perquegrave conegui
quina eacutes la seva situacioacute i les seves necessitats No
pot perograve sortir corrents perquegrave si ho fa la feina
drsquoajudar els altres no la podragrave fer mai sinoacute que totshy
hom es convertiragrave en policia i en confident forccediloacutes
Una jerarquia normativa superior
Davant drsquouna certa inseguretat juriacutedica
com aquesta doncs no es pot anar amb lleis
disperses La legislacioacute sobre aquesta quumlestioacute no
srsquoha abordat per la dificultat drsquoaquestes probleshy
magravetiques que no soacuten fagravecils de regular Aixiacute i tot
el marc normatiu que tenim tracta el dret del seshy
cret professional com un dret fonamental En
canvi lrsquoobligacioacute genegraverica drsquoanar a declarar i anar
a denunciar els delictes puacuteblics forma part drsquouna
legislacioacute preconstitucional i no teacute el mateix nivell
de jerarquia normativa que teacute un dret fonamental
Eacutes un dret fonamental que teacute al seu nucli la proshy
teccioacute drsquoun altre dret fonamental eacutes a dir que
soacuten dos
Hi ha altres lleis meacutes modernes que srsquohan
preocupat en aspectes concrets de preservar el
secret professional com eacutes el cas dels embrions
humans mdashde la donacioacute i utilitzacioacutemdash en quegrave hi
ha una preocupacioacute a favor de preservar sempre
la intimitat dels donants i dels receptors En
aquest cas no hi ha mai lrsquoobligacioacute de declararshy
ho fins i tot en quumlestions tributagraveries Hi havia un
precepte a la Llei tributagraveria que obligava les pershy
sones mdashquan presentaven una declaracioacute de
renda amb unes despeses megravediquesmdash a dir en
les factures de les despeses quin havia estat el
tractament i la causa per la qual srsquohavia fet aquest
tractament Aixograve va arribar al Tribunal Suprem i va
dir que no perquegrave afectava la intimitat de la pershy
sona i no va obligar a reflectir aixograve a la factura
Una altra llei molt moderna de lrsquoany 2000 la
drsquoenjudiciament civil teacute un precepte molt interesshy
sant que diu laquoEn cas que hi hagi una persona en
lrsquoagravembit civil que estigui sotmesa a secret professioshy
nal podragrave dir al jutge que lrsquoalliberi de contestar deshy
terminades preguntes per no vulnerar aquest dret
i el jutge li diragrave si cal o no que contesti les pregunshy
| 109
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 110
tes perquegrave aixograve afectaria el secret professionalraquo
Per tant en lrsquoagravembit civil ja hi ha una llei que sempre
consultant el jutge permet no declarar
La llei de tractament de dades automatitzashy
des tambeacute teacute una gran preocupacioacute a preservar la
intimitat de les persones I finalment hi ha el fet de
la discriminacioacute Per quegrave els terapeutes no tenen una
regulacioacute especiacutefica genegraverica de secret professioshy
nal i en canvi en tenen els advocats els religiosos
els periodistes Per quegrave ells siacute i els professionals de
la intervencioacute social no Cal anar pensant quin eacutes el
fonament de perquegrave ells siacute que en tenen
Si un advocat defensa una persona davant
drsquouna acusacioacute no ha drsquoexplicar si ha fet o no allograve
de quegrave lrsquoacusen perquegrave si ho fa no el podragrave deshy
fensar La llei diu que els advocats no han de reshy
velar el secret professional I quegrave passa amb els
capellans Segurament en lrsquoimaginari colmiddotlectiu eacutes
el secret professional meacutes arrelat Crec que eacutes acshy
ceptat que el secret dels capellans no tingui liacutemits
que sigui absolut Quin eacutes el fonament drsquoaixograve Em
sembla que es podria trobar primer en el respecte
que hi ha a les creences religioses de persones
que creuen que hi ha una altra vida un moacuten meshy
tafiacutesic una justiacutecia divina que ja srsquoocuparagrave de fer
retre compteshellip I eacutes clar si al capellagrave li fem revelar
el secret ninguacute no creuragrave en la justiacutecia divina
Els periodistes tenen el secret respectat i
absolut els jutges ja no els cridem a declarar Pershy
quegrave la societat considera que perquegrave ens arribi la
informacioacute necessitem que aquell qui coneix una
informacioacute greu pugui anar a un periodista i aquest
no estigui obligat a revelar la seva font Gragravecies a
aixograve la gent tindragrave confianccedila en els periodistes per
anarshylos a explicar quegrave ha passat El cas Watershy
gate eacutes el tiacutepic de llibre i pelmiddotliacutecules Si no arriba a
havershyhi la confianccedila drsquoaquella font drsquoaquella gorja
profunda que va revelar a aquells periodistes quegrave
passava i no hagueacutes tingut la seguretat que mai el
delatarien no srsquohauria sabut mai
I el terapeuta No teacute una justificacioacute Eacutes
clar que siacute Si tens un problema vas al professional
perquegrave trsquoajudi No estagrave justificat que qui demana
una ajuda tingui la confianccedila que aquell professioshy
nal no revelaragrave allograve que li explica No teacute dret el ciushy
tadagrave a demanar una ajuda eficaccedil i certa Si resulta
que es reconeix a tot eacutesser humagrave tenir un cercle
afectiu que no declararagrave contra ell i teacute un professhy
sional no li hem de permetre no declarar les conshy
fidegravencies que li facin Crec que el secret estagrave
totalment justificat en lrsquoagravembit dels professionals
Un cas de relacioacute extramatrimonial
amb riscos per a la salut
Un cop fetes aquestes consideracions geshy
nerals sobre el marc legislatiu analitzem ara dos
casos concrets Lrsquoun eacutes el secret professional del
cas de lrsquoEulagravelia Ella casada amb en David teacute una
relacioacute extramatrimonial amb un home i consulta
a una treballadora social que coneix quegrave ha de fer
perquegrave teacute por drsquohaver quedat contaminada com a
consequumlegravencia drsquoaquesta relacioacute extramatrimonial
El primer problema que es planteja eacutes que lrsquoEulagravelia
no consulta la treballadora social com a professioshy
nal eacutes una consulta drsquoamistat perquegrave la coneix
perograve no estagrave treballant amb ella Cal tenir en
compte que el secret professional empara el proshy
fessional no pas lrsquoamic Es pot perdre una amisshy
tat perograve no es pot fer perdre la confianccedila a una
persona que ha vingut a buscar ajuda professional
per a uns coneixements Cal plantejar doncs la
funcioacute terapegraveutica i la confianccedila Les dues coses
justifiquen aquesta confidencialitat
Un cop coneguda la quumlestioacute la treballadora
social es planteja el primer dilema sobre si ho pot
110 |
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 111
explicar al seu equip En aquest cas no hi ha proshy
blema de revelar el secret professional si es fa en
lrsquoagravembit drsquoun equip de treball interdisciplinari En
aquest cas estagrave plenament justificat podershyho exshy
plicar a lrsquoequip que tambeacute queda vinculat al secret
professional sobre aquest cas per raoacute de la seva
feina i la confianccedila que srsquohi ha dipositat La majoria
de codis deontologravegics recullen la possibilitat de
compartir casos en equip i a meacutes la conveniegravencia
de fershyho mdashaixograve siacutemdash amb lrsquoampliacioacute del secret
professional a tots els membres drsquoaquest equip
El terapeuta perograve pot explicar a en David
mdashsi lrsquoEulagravelia no doacutena el seu consentimentmdash que
ella estagrave contaminada i que cal que prenguin preshy
caucions Aquiacute hi ha un conflicte molt serioacutes que
enfronta la intimitat de lrsquoEulagravelia amb el risc drsquoinfecshy
cioacute drsquoen David Per tant el conflicte eacutes de dos
drets fonamentals el dret a la intimitat contra el
dret a la integritat fiacutesica Aquiacute es pot topar amb
tres posicions la primera mdashla meacutes absolutamdash
confirma que no es pot dir res El secret professhy
sional vincula el professional i per tant no ho pot
dir a ninguacute meacutes Eacutes una posicioacute extrema en quegrave
el secret professional no teacute liacutemits La segona poshy
sicioacute eacutes la de blindatge fort que permetria dir a en
David la informacioacute perquegrave mdashefectivamentmdash
afecta la seva integritat o la seva salut I la tercera
posicioacute eacutes la que trobaria suport en la nostra leshy
gislacioacute actual la que busca els mandats legals mdash
com un metge que teacute lrsquoobligacioacute de certificar un
naixement o una defuncioacute El terapeuta teacute lrsquooblishy
gacioacute drsquoavisar en David del risc que pot coacuterrer si
no pren precaucions
En el cas de lrsquoEulagravelia i en David el primer
que ha de fer el terapeuta eacutes intentar convegravencer
lrsquoEulagravelia perquegrave expliqui el cas perograve si ella srsquoenshy
tossudeix a no fershyho caldria inclinarshyse a evitar el
risc que podria provocar a en David Eacutes a dir que
em sembla que hi hauria el deure de revelar el seu
secret professional El problema eacutes que en
aquesta presa de decisioacute el professional es pot
trobar en un camiacute sense sortida Teacute lrsquoopcioacute drsquoexshy
plicarshyho al seu equip i prendre la decisioacute conjunshy
tament tambeacute ho pot compartir amb la comissioacute
deontologravegica del seu colmiddotlegi professional o tambeacute
pot parlar amb el jutge i explicarshyli el conflicte fentshy
li saber que treballa amb el secret professional
Aquestes tres posicions soacuten correctes perograve no
podem oblidar que srsquoacabaragrave vulnerant un dret foshy
namental en benefici de lrsquoaltre
Un cas de maltractaments
Lrsquoaltre eacutes un cas de maltractaments en quegrave
la professional mdashlrsquoEstermdash es troba aquest conflicte
Estagrave tractant en Josep que fa dos anys mdashquan va
anar a la consultamdash havia maltractat la seva dona
i li va demanar ajuda perquegrave veia que no podia conshy
trolar els seus impulsos Durant aquests dos anys
ha seguit un tractament i al cap de dos anys la crishy
den a declarar sobre allograve que havia passat dos anys
enrere Ella es troba amb el dilema que sap que li
va pegar mdashperquegrave ell li ho va dirmdash perograve si ell ha
declarat que no ho va fer davant el jutge i ella ho
desmenteix lrsquoestagrave perjudicant Aquiacute es doacutena un
cop meacutes la doble condicioacute entre confianccedila i funcioacute
terapegraveutica clariacutessimament LrsquoEster eacutes psiquiatra i
considera que lrsquoevolucioacute drsquoen Josep ha estat favoshy
rable Quegrave ha de fer davant el jutge Ha de dir la
veritat ha de mentir ha drsquoinvocar el secret professhy
sional La veritat eacutes que es troba davant de dos
principis egravetics que xoquen el principi de justiacutecia mdash
la recerca de la veritat i la proteccioacute dels drets que
han estat vulneratsmdash i tambeacute el principi drsquoautonoshy
mia mdashque empara la intimitat drsquoen Josep i que lrsquoEsshy
ter no sap si ha de revelar
| 111
G
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 112
En la meva opinioacute lrsquoEster ha de ponderar
la situacioacute Ha de saber que si revela la veritat el
pot perjudicar i a meacutes ell segurament no voldragrave
que ho digui Tambeacute es pot emparar en el secret
professional amb les confidegravencies que li va fer en
Josep Ella pot explicar al jutge que lrsquoestagrave tractant
psiquiagravetricament des de fa dos anys pot dir que
lrsquoestagrave tractant drsquoun trastorn de control drsquoimpulshy
soshellip perograve pot estalviarshyse de revelar si va pegar
a la seva dona o no Estem donant informacioacute
perograve no estem revelant la seva confessioacute
En aquest sentit quan un jutge demana la
histograveria cliacutenica se li ha de preguntar quina part de
la histograveria cliacutenica vol consultar (Aquest cas ja ha
arribat al Tribunal Constitucional amb el tema de
les cliacuteniques drsquoavortament i com que els jutges
sovint fan les coses a lrsquoengrograves van demanar totes
les histograveries cliacuteniques de totes les pacients que hi
havien anat Davant drsquoaixograve la cliacutenica va dir que
no i va demanar al jutge que especifiqueacutes meacutes
El Tribunal Constitucional finalment va donar la
raoacute a la cliacutenica dient que el jutge havia de concreshy
tar en quins casos i per quines raons volia conshy
sultar els expedients cliacutenics)
Per tant tornant al cas de lrsquoEster podragrave exshy
plicar les dades de la seva actuacioacute professional
perograve no les revelacions que li hagi fet el seu pashy
cient En canvi quan en una sessioacute terapegraveutica
un pacient trsquoexplica que vol cometre un delicte
aquiacute ja no trsquoempara el secret professional Si no
es pot convegravencer aquella persona amb la tasca
terapegraveutica i amb totes les habilitats professionals
que es tinguin cal trobar la manera de fershyho
saber a traveacutes drsquoun familiar o fins i tot a la policia
per protegir la persona que pot ser viacutectima drsquoashy
quest delicte Per tant si no es pot desactivar per
la via terapegraveutica i eacutes molt greu cal evitarshyho per
altres vies
Una llei imprescindible
Acabo reiterant que cal continuar propiciant
el debat i la reflexioacute sobre la necessitat del secret
professional en tots els agravembits no sols en els clagravesshy
sics Si les lleis es fan per orientar les conductes
humanes cal donar seguretat i la gent ha de saber
quegrave es pot fer i quegrave no Per tant srsquoha drsquoinsistir que
una llei futura ha drsquoabordar aquesta quumlestioacute perquegrave
un professional ha de saber quan pot callar i quan
no ha de callar
Srsquoha de propiciar aquest debat en tots els
agravembits i mentre no hi hagi una legislacioacute srsquohan de
generar protocols de bones pragravectiques perquegrave tots
els professionals tinguin el suport del seu centre o
del seu colmiddotlegi professional i se sentin proveiumlts drsquoashy
questes eines
Finalment desitjo que ninguacute es trobi en
casos liacutemits i que si mai srsquohi troba lrsquoagafi ben proshy
veiumlt drsquoarguments
112 |
G
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 113
COMUNICACIONS
G Una lectura egravetica sobre els serveis socials i el seu abast per a un model drsquointervencioacute social per Cristina de la Cruz Ayuso doctora en Filosofia i professora drsquoEgravetica
a la Facultat de Ciegravencies Socials i Humanes de Deusto Bilbao
GGovern de la vida i intervencioacute social lrsquoarrel biopoliacutetica dels conflictes egravetics per Anna Quintanas professora de Filosofia de la Universitat de Girona
| 113
U
P
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 114
Aquesta eacutes una de la vintena de comunicacions que van ser presentades a les taules sectorials del Simposi acceptada per a la seva publicacioacute
na lectura egravetica sobre els serveis socials i el
seu abast per a un model drsquointervencioacute social
per Cristina de la Cruz Ayuso doctora en Filosofia i Humanes de Deusto Bilbao
0 revi
Amartya Sen afirma que laquoperquegrave una llibertat
sigui inclosa com a part drsquoun dret humagrave ha de ser
prou important per oferir raons perquegrave els altres li
prestin una atencioacute seriosa Hi ha drsquohaver algunes
rdquocondicions de llindarrdquo de rellevagravencia incloentshyhi la
importagravencia de la llibertat i la possibilitat drsquoinfluir en
la seva realitzacioacute perquegrave figuri de manera plausible
dins de lrsquoespectre dels drets humansraquo1 Aquest artishy
cle ofereix una lectura egravetica sobre els serveis socials
des de lrsquoenfocament dels drets humans Es pregunta
pel beacute que aquests protegeixen i per la rellevagravencia
social que teacute lrsquoesmentat beacute Analitza tant les condishy
cions com les raons que hauriacuteem de tenir en compte
per considerarshylos com allograve que srsquoha drsquoexigir com un
dret de ciutadania El dret de tots els ciutadans que
en algun moment de la seva vida necessitin acollirshy
se a una determinada prestacioacute social
1 Sen A (2010) La idea de la justicia Madrid Taurus pagraveg 399
i professora drsquoEgravetica a la Facultat de Ciegravencies Socials
El text forma part de les ponegravencies elaborashy
des en el marc drsquoun proceacutes de reflexioacute que va dur a
terme el 2009 el Departament de Poliacutetica Social de
la Diputacioacute Foral de Guipuacutescoa2 Lrsquoobjectiu de lrsquoesshy
mentat proceacutes era desenvolupar un model de sershy
veis socials a Guipuacutescoa basat en la persona atent
a les necessitats i demandes de la ciutadania i sosshy
tingut en principis com la dignitat la universalitat la
redistribucioacute i la solidaritat Lrsquoequip drsquoinvestigacioacute
Egravetica Aplicada de la Universitat de Deusto va rebre
lrsquoencagraverrec drsquoelaborar el marc egravetic de lrsquoesmentat
model intentant oferir alguns elements que des
drsquouna aproximacioacute egravetica permetessin concretarshyne
tant lrsquoabast com el contingut Com diem aquest
text recull part drsquoaquella reflexioacute Lrsquoeix central de la
nostra aportacioacute se sosteacute en el reconeixement dels
serveis socials com un dret social que cal protegir i
un beacute puacuteblic que cal promoure
2 Totes les ponegravencies drsquoaquest proceacutes de reflexioacute han estat publicades a Etxaniz M [et al] (2009) Ponencias del proceso de reflexioacuten Hausnarketa prozesuaren txostenak Donostia shy San Sebastiaacuten Diputacioacuten Foral de Gipuzkoa 452 pagraveg
114 |
E
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 115
En la reflexioacute amb quegrave iniciem aquest treball
Sen crida lrsquoatencioacute sobre una exigegravencia inherent als
debats com el que aquiacute presentem laquoEn els pronunshy
ciaments sobre drets humans sempre hi ha la posshy
sibilitat del desacord i lrsquoexamen criacutetic eacutes part del que
pot anomenarshyse la disciplina dels drets humansraquo 3
Sotmetre la nostra proposta a aquesta disciplina de
lrsquoescrutini puacuteblic i iniciar una reflexioacute sobre el llindar
de rellevagravencia social dels serveis socials per valorar
si poden figurar de manera plausible com un dret
humagrave meacutes eacutes lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball
1 ls serveis socials un dret social que cal
protegir i un beacute puacuteblic que cal promoure
Els serveis socials soacuten un dret social que cal
protegir Pertanyen a aquest conjunt de drets anoshy
menats drets de prestacioacute que reconeixen el dret
de les persones a rebre una segraverie de beacutens recursos
i serveis per cobrir algunes necessitats bagravesiques
que permetin suplir la manca actual o potencial
que tenim (o podem tenir) drsquoelles
El beacute que protegeixen els serveis socials eacutes
la interaccioacute4 Entenem la interaccioacute com la capacishy
tat de relacioacute i ajust de la persona amb ella mateixa
amb les altres persones i amb lrsquoentorn Des drsquoashy
questa perspectiva els serveis socials poden ser
considerats com un sistema articulat de suport que
doacutena resposta a traveacutes drsquouna segraverie de prestacions
i serveis especiacutefics a les necessitats que al llarg de
les diferents etapes de la seva vida una persona pot
tenir com a consequumlegravencia de les limitacions o desshy
ajusts a quegrave pugui veurersquos sotmesa tant la seva aushy
tonomia privada (autorealitzacioacute personal) com
puacuteblica (integracioacute social) i que colmiddotloquen (o poden
colmiddotlocar) aquesta persona en una situacioacute de vulshy
3 Sen A (2010) Op cit pagraveg 402
nerabilitat fragilitat dependegravencia io exclusioacute
Els serveis socials es poden considerar alshy
guna cosa meacutes que recursos Es converteixen des
de la perspectiva que defensem en aquest treball
en condicions (materials) de possibilitat per a lrsquoexershy
cici de la llibertat El seu objectiu eacutes tractar de gashy
rantir la magravexima igualtat possible en oportunitats de
vida a totes les persones de manera especiacutefica a
les meacutes vulnerables perquegrave de fet aquestes oporshy
tunitats es converteixin en recursos de llibertat per
a les persones Recursos per al desenvolupament
raonable (i digne) drsquohoritzons de realitzacioacute personal
que permetin una interaccioacute relacional adequada en
la societat (participar en la vida puacuteblica com un
membre actiu) Els serveis socials soacuten per tant un
beacute puacuteblic Soacuten beacutens de justiacutecia que cal promoure
Per beacutens de justiacutecia entenem aquells que
componen el que avui anomenem una vida amb un
miacutenim de qualitat Beacutens bagravesics per a una vida digna
sense els quals estagrave en perill el benestar i la segushy
retat de les persones Lrsquoatencioacute i la proteccioacute social
de les situacions de vulnerabilitat fragilitat depenshy
degravencia o exclusioacute soacuten alguns drsquoaquests beacutens de jusshy
tiacutecia que qualsevol ciutadagrave pel fet de sershyho pot
exigir a la seva comunitat poliacutetica amb tot el dret
Perograve no sols aixograve tambeacute soacuten beacutens de justiacutecia que
tota persona pel fet de sershyho pot exigir a tot el
conjunt de la humanitat Les institucions puacutebliques
tenen la responsabilitat de garantir la prestacioacute drsquoashy
quests beacutens recursos o serveis beacute directament beacute
indirectament a traveacutes drsquoorganitzacions a les quals
fins i tot no sent formalment puacutebliques reconeixen
la iniciativa i capacitat per desenvolupar una funcioacute
social drsquointeregraves comuacute i srsquohi basen per exercir la seva
responsabilitat puacuteblica
4 Drsquoacord amb lrsquoaproximacioacute de Fernando Fantova en laquoSistemas puacuteblicos de servicios sociales Nuevos derechos nuevas respuestasraquo Cuaderno de Deshyrechos Humanos nuacutem 49 Bilbao Universidad de Deusto pagraveg 49
| 115
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 116
Sens dubte un dels reptes fonamentals a
quegrave srsquoenfronta la promocioacute puacuteblica dels serveis soshy
cials remet a la necessitat de fixar lrsquoabast del recoshy
neixement subjectiu i universal de tots els ciutadans
per accedirshyhi Una proposta poliacutetica de serveis soshy
cials hauragrave de delimitar i precisar les condicions de
ciutadania que es requereixen per accedir a aquesshy
tes prestacions i ajuts que srsquoofereixen des de la carshy
tera de serveis socials Hauragrave drsquoaplicar en uacuteltima
instagravencia el test de la inclusioacute Aquest test consisshy
teix precisament a veure quins soacuten els nivells de reshy
coneixement dels drets socials als seus membres
en igualtat de condicions No sols per concretar a
qui correspon aquest acceacutes sinoacute tambeacute per proposhy
sar mesures concretes respecte als qui en una soshy
cietat laquono passenraquo aquest test de la inclusioacute En
aquest sentit cal destacar la responsabilitat de lrsquoAdshy
ministracioacute puacuteblica per articular mesures en dues dishy
reccions
shy Una meacutes immediata i necessagraveriament conshy
juntural correspon a lrsquoAdministracioacute puacuteblica
determinar quegrave fer amb aquelles persones
no legalment ciutadanes de lrsquoEstat que per
aquesta circumstagravencia es queden fora del
sistema de proteccioacute social
shy Una altra de caragravecter meacutes estructural corshy
respon a lrsquoAdministracioacute puacuteblica articular meshy
sures amb vocacioacute de transformacioacute
orientades a superar els factors estructurals
responsables de lrsquoexclusioacute que permetin
anar fent extensible aquest dret de ciutadashy
nia a tots els membres de la societat que enshy
cara no en gaudeixen
La ciutadania ara per ara i drsquoacord amb la
seva evolucioacute aquests uacuteltims anys no sols eacutes una
quumlestioacute formal En les nostres societats eacutes com
ens recorda Javier de Lucas un tiacutetol de poder5 Parshy
lar llavors del que eacutes una ciutadania activa i inclushy
siva i quines condicions es requereix per a aixograve en
el marc concret dels serveis socials eacutes un debat inshy
eludible Lrsquoassoliment de la inclusioacute eacutes sense cap
dubte un egravexit social No obstant aixograve eacutes un assoshy
liment complex que va meacutes enllagrave de la combinacioacute
de mesures ocupacioacute + habitatge + educacioacute per
a la integracioacute en les nostres societats
Una ciutadania inclusiva eacutes la manifestacioacute
drsquouna ciutadania madura en un context poliacutetic i soshy
cial igualment madur En ell les poliacutetiques puacutebliques
no poden ser neutrals No hi ha vida puacuteblica neutral
per aixograve eacutes necessari reconegraveixer lrsquohoritzoacute de valors
que hi ha darrere drsquoaquestes poliacutetiques puacutebliques
Les poliacutetiques socials han de ser el reflex del comshy
promiacutes poliacutetic per la justiacutecia social per la llibertat i
la igualtat Tambeacute per la solidaritat com una virtut
social imprescindible En societats complexes i gloshy
bals multiculturals i heterogegravenies com les nostres
en les quals el fenomen de la globalitzacioacute i el de la
migracioacute soacuten una realitat que cal mirar de cara amb
altres foacutermules meacutes agravemplies i multilaterals eacutes neshy
cessari precisar molt beacute el concepte de ciutadania
inclusiva per garantir aquest dret a no ser exclograves
Caldragrave pensar en altres modalitats per a la ciutadashy
nia en les quals el vincle [gradual] davant de la llei
no sigui la nacionalitat sinoacute la residegravencia estable
Tambeacute caldragrave pensar en altres foacutermules de particishy
pacioacute poliacutetica i social meacutes enllagrave del reconeixement
del dret al sufragi i en altres foacutermules drsquoacceacutes a la
condicioacute de ciutadania en termes drsquoigualtat
El reconeixement dels serveis socials marca
la laquoliacutenia de dignitatraquo drsquouna societat Eacutes un reconeishy
5 De Lucas J (2002) laquoLa herida original de las poliacuteticas de inmigracioacuten A propoacutesito del lugar de los derechos humanos en las poliacuteticas de inmigracioacutenraquo Isegoriacutea 0 (26) 59shy84 lthttpisegoriarevistascsicesindexphpisegoriaarticleview571572gt [Consulta 28shy11shy2009]
116 |
L
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 117
xement al dret drsquoassistegravencia de proteccioacute de
compensacioacute de suport social drsquohospitalitat drsquoashy
companyament drsquoorientacioacute de vincle de particishy
pacioacute de promocioacute etcegravetera que srsquoha de garantir a
tota persona quan al llarg de la seva trajectograveria vital
teacute lloc un desajust entre la seva autonomia (privada
i puacuteblica) i la xarxa drsquoajuts i suports relacionals que
necessita per exercirshyla per laquoacoblarshyse efectivashy
mentraquo per desenvoluparshyse autogravenomament en tots
els seus entorns vitals Els serveis socials soacuten nograveduls
bagravesics de la xarxa de benestar drsquoun territori determishy
nat que des de la proximitat i la normalitzacioacute es
converteixen en una eina que permet reduir i superar
els riscs drsquoexclusioacute social a quegrave pot veurersquos abocada
qualsevol persona quan aquest desajust no teacute una
atencioacute i proteccioacute social adequades
2 a persona centralitat dels serveis socials
Els serveis socials existeixen es protegeishy
xen i es promouen per garantir la qualitat de vida
bagravesica de les persones Tot i aixiacute no han de ser
considerats com a respostes orientades uacutenicashy
ment a palmiddotliar o compensar les dificultats o les
manques drsquoalguns ciutadans per a la realitzacioacute de
les seves metes vitals Els serveis socials soacuten al
contrari una resposta a algunes necessitats esshy
peciacutefiques que al llarg de la vida podem tenir totes
les persones i que ategraves lrsquoabast de les esmentades
necessitats requereixen atencioacute i proteccioacute social
Per aixograve mateix es converteixen en una exigegravencia
de caragravecter social Aquestes necessitats soacuten neshy
cessitats socials soacuten necessitats que tenim (o
podem tenir) totes les persones i que formen part
del que ha de ser considerat drsquointeregraves comuacute en
una societat
Les quumlestions que soacuten drsquointeregraves comuacute6 en
una societat no soacuten les quumlestions resultants de lrsquoashy
gregacioacute dels interessos reals de tots i cada un dels
ciutadans Els interessos individuals dels membres
drsquouna societat no permeten una suma uacutenica perquegrave
soacuten interessos plurals i diferents Parlem drsquointeregraves
comuacute per referirshynos a allograve que en una societat meshy
reix (o hauria de meregraveixer) tant lrsquoatencioacute de tots els
ciutadans com de les institucions puacutebliques Lrsquointeregraves
comuacute remet a allograve que en una societat drsquouna mashy
nera o altra ens interpelmiddotla i importa a totes les pershy
sones perquegrave el que estagrave en joc precisament eacutes la
nostra dignitat comuna i les bases de la nostra conshy
dicioacute ciutadana encara que despreacutes el problema en
quumlestioacute el visqui nomeacutes un grup de persones per les
contingegravencies de la vida Lrsquoabandonament la desshy
proteccioacute la violegravencia la fugida de la llar la dominashy
cioacute lrsquoatur la malaltia la solitud soacuten fets radicals que
afecten totes les dimensions de la vida drsquouna pershy
sona i formen part drsquoaquesta laquocarteraraquo de quumlestions
de les quals la nostra societat srsquoha de fer cagraverrec a
traveacutes entre altres de les respostes que ofereixen
els serveis socials a aquestes quumlestions Els serveis
socials es constitueixen drsquoaquesta manera com una
xarxa de respostes que per mitjagrave dels seus recurshy
sos busquen recolzar integrar inserir i protegir les
persones les seves famiacutelies i el conjunt de la societat
quan es troben en una situacioacute de fragilitat depenshy
degravencia vulnerabilitat i exclusioacute
Per tant els processos deliberatius que ens
han de portar a consensuar quines soacuten les necesshy
sitats socials de les quals srsquohan de fer cagraverrec els
serveis socials srsquohaurien de fonamentar en aquests
tres pilars
shy El respecte a la dignitat de la persona i la
recerca del seu reconeixement pragravectic
6 Drsquoacord amb lrsquoaproximacioacute de Victoria Camps en Paradojas del Individualismo Barcelona Criacutetica 1999 pagraveg 133shy134
| 117
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 118
shy El desenvolupament social just
shy La prioritat de les necessitats de les pershy
sones que estan en una situacioacute (o en risc drsquoestarshy
ho) de vulnerabilitat fragilitat dependegravencia i
exclusioacute
21 El respecte a la dignitat de la persona i la recerca del seu reconeixement pragravectic
Els serveis socials estan vinculats al respecte
i a la promocioacute de la persona i els diferents espais
socials i comunitaris en els quals es desenvolupa
Lrsquointeregraves comuacute remet a la responsabilitat de crear
les condicions socials necessagraveries i possibles en la
nostra societat perquegrave cada persona totes les pershy
sones pugui viure i realitzarshyse drsquoacord amb la seva
condicioacute de subjecte i fi de dignitat En lrsquoagravembit dels
serveis socials aixograve implica que aquestes condishy
cions socials han de ser condicions humanitzadoshy
res El reconeixement pragravectic de la dignitat en
aquest cas comporta atendre i protegir la persona
quan al llarg de la seva trajectograveria vital es trobi en
una situacioacute de vulnerabilitat de fragilitat de depenshy
degravencia o drsquoexclusioacute atendre i protegir la infantesa
en situacions de desproteccioacute les dones viacutectimes
de la violegravencia de gegravenere les persones que estan
en situacioacute o en risc drsquoexclusioacute social les persones
dependents o discapacitades o aquelles que viuen
una crisi de parella o de famiacutelia les persones anciashy
nes quan estan malaltes etc
La necessitat drsquoatencioacute i proteccioacute drsquouna pershy
sona la proximitat dels suports materials i relacioshy
nals que necessita lrsquoadequacioacute a les seves
necessitats concretes la resposta integral coordishy
nada i continuada a les esmentades necessitats la
prevencioacute el suport a les seves xarxes familiars i coshy
munitagraveries el reconeixement social drsquoaquestes xarshy
xes de convivegravencia la coordinacioacute amb els recursos
locals la promocioacute de nous models de gestioacute social
etc soacuten algunes de les condicions bagravesiques de la
intervencioacute que humanitzen que dignifiquen el sushy
port que una persona necessita (o pot necessitar)
per a lrsquoexercici de la seva autonomia (privada i puacuteshy
blica) Soacuten condicions bagravesiques que contribueixen
al reforccedilament de les seves opcions vitals i de la
seva condicioacute ciutadana que enforteixen els seus
vincles relacionals i comunitaris Soacuten condicions bagraveshy
siques drsquohumanitat que permeten des de la proxishy
mitat reduir i superar alguns dels riscs de lrsquoexclusioacute
22 El desenvolupament social just
Els serveis socials soacuten beacutens socials que han
de ser socialment distribuiumlts drsquoacord amb una segraverie
de criteris que tinguin com a referegravencia precisament
el respecte i el reconeixement pragravectic de la dignitat
de la persona Un proceacutes deliberatiu encaminat a
establir els criteris de distribucioacute (i gaudi per tant)
drsquoaquests laquobeacutens socialsraquo ha de reconegraveixer en primer
lloc el principi drsquolaquouniversalitatraquo que hi ha darrere del
seu reconeixement com a dret I ha de matisar en
un segon moment com srsquoarticula a la pragravectica
aquest principi drsquolaquouniversalitatraquo amb el criteri
drsquolaquoequitatraquo Ambdoacutes criteris remeten al mateix prinshy
cipi drsquoigualtat de tracte
El primer el drsquouniversalitzacioacute es refereix a la
igualtat de tracte com a equiparacioacute Davant de sishy
tuacions o circumstagravencies diferents que es consishy
deren irrellevants per al reconeixement o exercici
dels drets el tractament de totes les persones dashy
vant de la llei tambeacute ha de ser igual Es fa una absshy
traccioacute de les diferegravencies per equiparar aixiacute les
persones Aquesta eacutes sens dubte la formulacioacute
meacutes bagravesica de no discriminacioacute que eacutes subjacent a
la igualtat formal En les constitucions democragravetishy
ques es consideren irrellevants aspectes com la
118 |
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 119
raccedila el sexe la religioacute lrsquoegravetnia i es diu que aquestes
diferegravencies no han de donar lloc a situacions de disshy
criminacioacute davant de la llei En el nostre cas aquest
criteri drsquoigualtat de tracte com a equiparacioacute signishy
fica reconegraveixer que cap persona no pot ser exclosa
per cap motiu de la cobertura del sistema puacuteblic de
serveis socials En positiu totes les persones indeshy
pendentment de la nostra situacioacute fins i tot de lrsquoeshy
conogravemica (tant si eacutes precagraveria com acomodada)
tenim dret a rebre cobertura del sistema puacuteblic de
serveis socials Totes les persones som iguals en el
dret als serveis socials
Aquest principi drsquouniversalitzacioacute ha de moshy
dularshyse amb el drsquoequitat que en aquest cas com
hem assenyalat remet a una igualtat de tracte dishy
ferenciadora A fi drsquoevitar que aquesta exigegravencia drsquoishy
gualtat es converteixi en un element arbitrari
uniforme i indiferenciat de persones i circumstagravenshy
cies concretes (i rellevants) es considera necessari
de vegades un tractament diferenciat en situacions
semblants La igualtat en els drets no pot consistir
uacutenicament en una igualtat de tracte absoluta i inshy
condicional i a la fi buida i fins i tot injusta En
aquest cas a traveacutes drsquoaquest principi de diferenshy
ciacioacute es persegueix tambeacute no discriminar tenint en
compte condicions estructurals de la realitat que
soacuten o poden ser generadores de desigualtats meacutes
grans Drsquoaquesta manera introduint el criteri drsquoeshy
quitat es reconeix el caragravecter dinagravemic que ha de
tenir la igualtat en la seva aplicacioacute pragravectica Aplicat
al camp dels serveis socials aquest criteri drsquoigualtat
de tracte com a diferenciacioacute se sosteacute en la idea
que aquesta igualtat en drets srsquoha de matisar amb
una resposta adaptada a cada persona als seus
recursos circumstagravencies capacitats etc de mashy
nera que gragravecies al seu caragravecter diferenciador no
exclogui ninguacute de la cobertura del sistema puacuteblic
de serveis socials
El dinamisme que obliga lrsquoequitat fa necesshy
sari haver drsquoharmonitzar un conjunt de mesures
protectores en uns casos i drsquoaccioacute positiva en alshy
tres per delimitar la cobertura del sistema puacuteblic
de serveis socials
shy Les mesures drsquoaccioacute protectora tenen per
objectiu protegir colmiddotlectius vulnerables en circumshy
stagravencies drsquoespecial fragilitat o dependegravencia persoshy
nes amb discapacitat infantesa etc soacuten alguns dels
colmiddotlectius en quegrave recau aquesta consideracioacute de
laquogrups que han de ser protegitsraquo Aquestes mesures
srsquohan drsquoarticular oportunament des drsquoun enfocament
de proteccioacute no paternalista que impedeixi de pershy
petuar una cultura de dependegravencia i dominacioacute fentshy
les compatibles amb el principi drsquoigualtat de tracte i
no discriminacioacute han de ser mesures facilitadores
de suports especials per al desenvolupament de les
activitats bagravesiques de la vida quotidiana drsquoaquestes
persones que permetin assolir un grau satisfactori
drsquoautonomia personal en la comunitat
shy Les mesures drsquoaccioacute positiva soacuten una segraverie
de mecanismes que utilitzen el criteri de diferenciashy
cioacute per afavorir persones la situacioacute de les quals eacutes
de clar desavantatge discriminacioacute vulnerabilitat o
fragilitat respecte als altres Lrsquoobjectiu drsquoaquestes
mesures drsquoaccioacute positiva consisteix a eliminar
aquesta situacioacute de discriminacioacute o desavantatge
i afavorir drsquoaquesta manera una igualtat drsquooportushy
nitats efectiva per a totes les persones a traveacutes de
la potenciacioacute de les seves capacitats Les mesures
drsquoaccioacute positives exigeixen quatre requisits
bull Motivacioacute que hi hagi una situacioacute real de
discriminacioacute o desavantatge injustificat
bull Proporcionalitat que hi hagi un equilibri
raonable entre la mesura adoptada i lrsquoobjecshy
tiu perseguit
bull Eficagravecia que les mesures tinguin una natushy
ralesa que condueixi de veritat a la igualacioacute
| 119
L
[
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 120
drsquooportunitats no a palmiddotliar la desigualtat
bull Transitorietat que la mesura desaparegui
una vegada aconseguit lrsquoobjectiu Les meshy
sures drsquoaccioacute positiva soacuten mesures amb un
caragravecter transitori
La modulacioacute del principi drsquouniversalitat i el
principi drsquoequitat no resulta fagravecil a lrsquohora de valorar
especialment en termes econogravemics el que les exshy
igegravencies drsquoequitat impliquen per a la garantia de la
universalitat (i per tant gratuiumltat) dels serveis soshy
cials El debat sobre el sistema de copagament
recollit en alguns textos normatius teacute a veure preshy
cisament amb les dificultats drsquoarticulacioacute drsquoambshy
doacutes principis a lrsquohora de definir el grau de
participacioacute directa de les persones usuagraveries en el
financcedilament dels serveis socials de responsabilitat
puacuteblica7
23 La prioritat de les necessitats de les persones que estan en una situacioacute (o en risc drsquoestarshyho) de vulnerabishylitat fragilitat dependegravencia i exclusioacute
Lrsquointeregraves comuacute remet no sols a la necessitat
de delinear els problemes dels quals una societat
srsquoha de fer cagraverrec sinoacute que remet tambeacute i princishy
palment a lrsquoobligacioacute de buscar el desenvolupashy
ment de la justiacutecia en la resposta que es doni a
aquests problemes mitjanccedilant lrsquoexercici de la soshy
lidaritat En lrsquoagravembit dels serveis socials aixograve signishy
fica el reconeixement de la seva condicioacute
preferencial en lrsquoagravembit de la intervencioacute social com
a resposta a les necessitats i drets de totes les
persones que es trobin en una situacioacute de vulneshy
rabilitat a ser atesos i protegits a rebre els suports
que ella o les seves xarxes familiars o comunitagraveries
necessitin
3 rsquoenfocament de les capacitats
davant lrsquoassistencialisme]
El reconeixement pragravectic de la dignitat de les
persones eacutes inseparable del reconeixement de les
seves capacitats i de les seves potencialitats Fins i
tot en situacioacute de vulnerabilitat fragilitat dependegravenshy
cia o exclusioacute eacutes necessari reconegraveixer totes les
persones en la seva capacitat i en les seves potenshy
cialitats independentment del grau o possibilitat
de realitzacioacute que tingui Un model de serveis soshy
cials ha de procurar allunyarshyse drsquouna visioacute assisshy
tencialista de la intervencioacute que pren com a
referegravencia la persona des de la seva manca o de
la seva privacioacute Fins i tot sent real aquesta manca
no srsquoha drsquoidentificar naturalment amb allograve que
aquesta persona laquoeacutesraquo No hi ha una persona en el
punt zero de la manca o de la privacioacute o de la fragilitat
o de la dependegravencia No entendreshyho aixiacute significa
perpetuar una relacioacute de dominacioacute i dependegravencia
entre qui pot i qui no pot qui teacute i qui no teacute qui eacutes
capaccedil i qui no teacute condicions per sershyho etc
Potenciar les capacitats comporta treballar
des del meacutes profund de lrsquohumagrave Implica no sols treshy
ballar amb les persones sinoacute tambeacute amb les seves
xarxes de convivegravencia familiars i comunitagraveries a fi
de rehabilitar i restaurar relats de vida vincles de pershy
tinenccedila agravembits de sentit activacioacute de recursos pershy
sonals i comunitaris confianccedila autoestima Els
serveis socials veacutenen marcats per una trajectograveria que
els reconeix com a prestadors de serveis des drsquoun
enfocament merament recursista i instrumental La
dimensioacute econogravemica drsquoaquestes prestacions eacutes una
quumlestioacute ineludible de gran penetracioacute poliacutetica i social
soacuten serveis que comporten una assignacioacute de recurshy
sos molt important I tanmateix cal reconegraveixer que
7 Una anagravelisi detallada sobre les diferents posicions que hi ha respecte a aquesta modalitat de copagament ha estat desenvolupada per Fantova F en op cit pagraveg 119shy122
120 |
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 121
fins i tot sent aixiacute lrsquoassignacioacute de recursos materials
eacutes el meacutes barat i fagravecil de garantir en un sistema puacuteblic
de serveis socials Forma part drsquoaquest tipus de
quumlestions que depenen de la deliberacioacute i fins i tot
de la negociacioacute quan hi ha posicions contragraveries Deshy
penen de consensos i de la voluntat poliacutetica i ciutashy
dana Encara que aixograve eacutes fonamental eacutes necessari
tambeacute promoure un enfocament dels serveis socials
que rescati el valor drsquoaquests beacutens relacionals a quegrave
ens hem referit i que no solen ser presents en lrsquoenshy
focament habitual de recursos administrats que sersquols
sol atorgar
Els serveis socials no han de ser vistos uacutenicashy
ment com a respostes materials orientades a palmiddotliar
totes les mancances o necessitats drsquoalgunes persoshy
nes Soacuten una resposta a algunes demandes i necesshy
sitats de totes les persones Necessitats i demandes
que no remeten uacutenicament a la seva satisfaccioacute insshy
trumental Els serveis socials soacuten una resposta
tambeacute a necessitats interpersonals comunicacioshy
nals demandes que remeten a mons de vida a sigshy
nificats personals molt significatius que reclamen
tambeacute la proximitat entre lrsquoatencioacute dels serveis soshy
cials i els entorns naturals familiars i comunitaris de
les persones Joaquiacuten Garciacutea Roca ho ilmiddotlustra de la
manera seguumlent laquoQuan un anciagrave demana un servei
a domicili o una persona sotmesa a un uacutes indegut
de la droga demana ajuda no sols demanen una
prestacioacute sinoacute que estan solmiddotlicitant una relacioacute inshy
terpersonal estan parlant de la seva debilitat de la
seva impotegravencia per ser autogravenoms de la seva proshy
testa amb qui els ha deixat a lrsquoestacada o simpleshy
ment busquen companyia per alleugerir la seva
situacioacute Al costat dels elements instrumentals que
poden satisfershyse a traveacutes drsquouna prestacioacute (una penshy
sioacute o una residegravencia terapegraveutica) apareixen els eleshy
ments expressius que estan vinculats a la identitat
a la biografia personal als mons vitalsraquo8 Des drsquoashy
questa perspectiva els serveis socials poden ser
considerats tambeacute atenent a lrsquoexercici de la solidashy
ritat en la justiacutecia com a beacutens que es prolonguen en
la perspectiva de la gratuiumltat Aquests mdashja se sapmdash
no es poden exigir perquegrave proporcionarshylos garanshy
tirshylos no constitueix un deure encara que siacute que pot
constituir un deure garantir el que soacuten condicions en
general necessagraveries perograve no suficients per a la seva
realitzacioacute
Les capacitats remeten a allograve que una pershy
sona eacutes capaccedil de fer i de ser Les capacitats no soacuten
recursos Soacuten el que una persona eacutes capaccedil de ser i
de fer amb aquests recursos Lrsquoenfocament de les
capacitats incideix en el fet que allograve nuclear eacutes que
la persona sigui capaccedil de convertir aquests recursos
(i oportunitats) en llibertat I tambeacute que la persona
sigui capaccedil de responsabilitzarshyse de les eleccions
que li ho possibiliten Es pregunta pel que una pershy
sona fa i pel que estagrave en condicions de poder fer i
donarshyne compte Les oportunitats adquireixen en
aquesta proposta un valor meacutes efectiu sobretot pershy
quegrave permeten allunyarshynos tambeacute drsquoaquest enfocashy
ment Apareixen com un element meacutes al servei del
que una persona estagrave en condicions de poder fer
per laquoposar en marxaraquo la seva vida drsquouna manera pleshy
nament humana
Aquest enfocament finalment defensa que hi
ha agraverees centrals del funcionament humagrave i que cal
establir una segraverie de laquocapacitats miacutenimes bagravesiques
i fonamentalsrdquo necessagraveries per al desenvolupament
ple de les persones i preguntar si les persones soacuten
capaces de posarshyles en accioacute o no Per a aixograve ldquouna
8 Garciacutea Roca J laquoMemorias silenciadas en la construccioacuten de los servicios socialesraquo Cuadernos de Trabajo Social nuacutem 19 2006 pagraveg 211
| 121
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 122
condicioacute necessagraveria de justiacutecia per a un ordenament
poliacutetic puacuteblic eacutes que ell mateix ofereixi als ciutadans
un cert nivell bagravesic de capacitat Si la gent es troba
sistemagraveticament per sota del nivell miacutenim en alguna
drsquoaquestes agraverees centrals aquest fet hauria de veushy
rersquos com una situacioacute injustaraquo9
No podem deixar de subratllar dos aspectes
drsquoaquest enfocament de les capacitats que resulten
problemagravetics i complexos en el moment de la seva
concrecioacute pragravectica Drsquouna banda eacutes difiacutecil prioritzar
les capacitats de les persones sense haver garantit
abans que les seves necessitats bagravesiques estan coshy
bertes Drsquoaquesta manera les necessitats avancen
una posicioacute a les capacitats en un potencial proceacutes
de promocioacute puacuteblica drsquounes davant les altres De lrsquoalshy
tra aquest enfocament exigeix que hi hagi un iacutendex
(una llista) que reconegui quines soacuten aquestes cashy
pacitats bagravesiques el desenvolupament de les quals
hauria de facilitar i garantir lrsquoEstat a tots els ciutadans
Respecte a la primera quumlestioacute es pot dir que
la distincioacute eacutes absolutament pertinent en societats i
en paiumlsos empobrits del sud i en contextos de poshy
bresa extrema on lrsquoatencioacute de les necessitats bagravesishy
ques eacutes efectivament una prioritat absoluta davant
la promocioacute de les capacitats (encara que no lrsquoexshy
clou) La satisfaccioacute de les necessitats bagravesiques imshy
plica un primer requisit ineludible Davant drsquoaquesta
realitat no ens queda sinoacute replegar les capacitats
per a un segon moment Ara beacute en societats com
les nostres les necessitats que soacuten considerades bagraveshy
siques per al desenvolupament drsquouna vida de qualishy
tat no es distingeixen substancialment de les
capacitats bagravesiques Per aixograve pensem que en el
nostre context la promocioacute de les capacitats es conshy
verteix en lrsquoenfocament nuclear que cal impulsar des
del pla poliacutetic i el que ha de servir de base per justishy
ficar un model de serveis socials
Lrsquoenfocament de les capacitats eacutes un enfoshy
cament robust que posa al centre la persona i reshy
coneix la necessitat de la seva gradual
responsabilitzacioacute i apoderament mitjanccedilant lrsquoashy
portacioacute dels suports i prestacions que necessita
per avanccedilar en aquest proceacutes Eacutes un enfocament
que vol evitar el perill de constituirshyse en una xarxa
de serveis protectora i eminentment assistencial
que genera ciutadans passius i que per a aixograve neshy
cessita connectar amb altres processos compleshy
mentaris a aquell que compensen els serveis
socials Eacutes un enfocament en definitiva que posa
al centre del seu model drsquointervencioacute les possibilishy
tats de la persona No les seves mancances sinoacute
les seves possibilitats i capacitats per assumir fins
on sigui humanament possible la seva progravepia vida i
la seva participacioacute en la comunitat Eacutes un enfocashy
ment que a meacutes posa el focus no sols en les pershy
sones sinoacute tambeacute en les condicions de possibilitat
que es requereix dels altres i de lrsquoentorn de les
seves xarxes de proximitat familiars i comunitagraveries
per progressar en aquest proceacutes de coresponsabishy
litzacioacute Per avanccedilar en definitiva en aquest proceacutes
de reconciliacioacute social a traveacutes drsquoaquesta porta
drsquoentrada universal que soacuten els serveis socials
Respecte a la segona quumlestioacute eacutes difiacutecil esshy
tablir un ordre de prioritats que reconegui quines
soacuten les capacitats el desenvolupament de les quals
hauria de facilitar i garantir lrsquoEstat a tots els ciutashy
dans El debat referent a aixograve eacutes ampli Srsquoafirma
que el dret als serveis socials ha de protegir i poshy
tenciar mitjanccedilant lrsquoatencioacute de les necessitats que
tenim (o podem tenir) totes les persones demanshy
122 |
9 Nussbaum M (2006) Las fronteras de la justicia Consideraciones sobre la exclusioacuten Barcelona Paidoacutes
4 D
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 123
dants drsquoaquests serveis les capacitats que soacuten vashy
luoses per al desenvolupament drsquouna vida digna
Colmiddotlectivament assumim la responsabilitat de proshy
tegir i potenciar aquestes capacitats El problema
comenccedila a lrsquohora de decidir no sols quines soacuten
aquestes capacitats sinoacute tambeacute quin eacutes lrsquoordre de
prioritat que hi ha entre elles Un model de serveis
socials srsquoha drsquoemparar en la memograveria de les lluites
pel reconeixement i en les demandes legiacutetimes que
hi ha darrere drsquoaquestes lluites per delimitar la carshy
tera dels beacutens de justiacutecia que teacute la responsabilitat
puacuteblica de protegir i potenciar
La capacitat de cuidarshyse un mateix la capashy
citat de viure fins al terme drsquouna vida humana drsquouna
durada normal la capacitat de poder mantenir una
bona salut incloentshyhi la salut reproductiva el dret a
rebre una alimentacioacute adequada i disposar drsquoun lloc
adequat per viure la capacitat de mourersquos lliurement
drsquoun lloc a lrsquoaltre La proteccioacute dels atacs (inclosos
els sexuals i de violegravencia domestica) la capacitat
drsquoactuar la capacitat de participar en lrsquoadopcioacute de
decisions la capacitat de participar en la vida drsquouna
comunitat la capacitat de comunicar la capacitat
de desenvolupar plenament la nostra afectivitat la
capacitat drsquointeractuar la capacitat de poder viure
amb i per als altres la capacitat de poder desenvoshy
lupar un projecte de vida i de buscar formes drsquoassoshy
ciacioacute humana el dret a buscar una feina etc soacuten
algunes de les capacitats que pertanyen a la llista de
les que cal protegir o potenciar sense la necessitat
drsquohaver de justificarshyles meacutes enllagrave del que en termes
de dignitat significa la seva manca o privacioacute
En qualsevol cas la conclusioacute meacutes significashy
tiva que es pot extreure en aquest moment eacutes que
lrsquoEstat srsquoha de comprometre en aquesta tasca de
concrecioacute de quines han de ser aquestes capacitats
bagravesiques que ha de protegir i promoure Lrsquoha drsquoinshy
corporar com a part de la seva progravepia responsabilitat
amb la societat No hi ha dubte que lrsquoEstat teacute alguna
cosa a dir sobre quines soacuten aquestes capacitats que
srsquohan de promoure i quins soacuten els nivells miacutenims drsquoashy
questes capacitats que ha de garantir Tambeacute eacutes cert
que lrsquoEstat no pot ni ha drsquoestar sol en aquesta tasca
Diguem que a aquesta tasca hi estem cridats tambeacute
tots els ciutadans com a part de la nostra responsashy
bilitat amb una societat en quegrave hem de participar Un
paper crucial en la defensa dels drets de la ciutadashy
nia i en el reconeixement de les capacitats que han
de ser protegides i promocionades des del marc
dels serveis socials drsquoun territori correspon tambeacute a
les xarxes socials a les entitats drsquoiniciativa i intervenshy
cioacute social en les quals lrsquoEstat srsquoha basat per a lrsquoexershy
cici de la seva responsabilitat puacuteblica amb relacioacute
en aquest cas als serveis socials
e la necessitat drsquoassistir
al repte de transformar
Un model de serveis socials eacutes cridat a artishy
cularshyse com un nogravedul meacutes de lrsquoarquitectura puacuteblica
social Tambeacute eacutes interpelmiddotlat a promoure de manera
proactiva la vinculacioacute de xarxes de ciutadania resshy
ponsables i compromeses amb la justiacutecia solidagraveria
la participacioacute dels agents socials i el suport i impuls
drsquoespais alliberats en les nostres societats per posar
en marxa processos de transformacioacute social
Fins que el model drsquoEstat de benestar no ha
comenccedilat a mostrar siacutemptomes drsquoevident crisi i deshy
bilitat no ha estat necessari apelmiddotlar a la dimensioacute
ciutadana drsquoun problema que crida no sols a la inshy
tervencioacute laquocompensatograveriaraquo de lrsquoEstat sinoacute tambeacute a
la responsabilitat i a la solidaritat de la ciutadania La
situacioacute actual ens ofereix un escenari confuacutes que
posa de manifest tambeacute les dificultats per canalitzar
les expressions de responsabilitat i de solidaritat que
els serveis socials necessiten de la ciutadania De
| 123
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 124
fet una de les limitacions meacutes grans per apelmiddotlar a la
solidaritat i a la responsabilitat ciutadana de persoshy
nes i organitzacions en les nostres societats estagrave en
el fet que hem abandonat aquesta solidaritat i
aquesta responsabilitat a les mans del que consideshy
rem que ha de ser un Estat providencial capaccedil de
compensar i reparar tots els desajusts i desigualtats
que el mateix sistema genera La promocioacute de la soshy
lidaritat ciacutevica necessita accions a escala macro i a
escala micro que permetin a la ciutadania identificar
com a laquopropiraquo aixograve que sembla que no teacute res a veure
amb cada un de nosaltres Es tracta de generar forshy
mes de cooperacioacute que ens permetin interrelacionar
laquodrsquouna altra maneraraquo (meacutes equitativament) lrsquoordre
econogravemic i lrsquoordre social I aquests han de ser moshy
dels de cooperacioacute social que reforcin la idea de vinshy
cle i deute social
La dinagravemica de la solidaritat com una exshy
igegravencia que compensa les limitacions de la justiacutecia
srsquoha drsquoalinear amb lrsquoassumpcioacute seriosa de les resshy
ponsabilitats que com a ciutadans i organitzacions
tenim per fer front a aquestes quumlestions drsquointeregraves
comuacute a les quals responen els serveis socials
Aquesta responsabilitat es desenvolupa no uacutenicashy
ment des de lrsquoassumpcioacute individual dels deures
sinoacute des de la que eacutes definida i organitzada de mashy
nera plural a traveacutes de les xarxes ciutadanes de coshy
operacioacute Per aixograve eacutes important que la preocupacioacute
per encoratjar des de lrsquoAdministracioacute puacuteblica valors
com la participacioacute la responsabilitat o la solidaritat
en la ciutadania srsquoinscriguin en un marc meacutes ampli
de sensibilitzacioacute i participacioacute social a traveacutes drsquoashy
questes xarxes ciutadanes que soacuten a prop de les
realitats drsquoexclusioacute o vulnerabilitat
Respecte a la necessitat de transformar cal
assenyalar que no eacutes una opcioacute sinoacute que eacutes una
obligacioacute per a tots aquells que drsquouna manera o
altra directament o indirectament tenen o comparshy
teixen la responsabilitat puacuteblica dels serveis socials
en un territori Lrsquoexigegravencia de transformar i de busshy
car nous models drsquointervencioacute social ha de ser al
centre mateix dels objectius estrategravegics drsquoun sisshy
tema puacuteblic de serveis socials per a un territori
Aquesta eacutes una quumlestioacute que remet a tot lrsquoabast del
sistema al que proposa de fer com proposa de fershy
ho i amb qui quegrave reconeix amb qui concerta etc
Transformar en el marc dels serveis socials implica
tambeacute recuperar i reconegraveixer lrsquoabast poliacutetic i transshy
formador de moltes experiegravencies socials que avui
als ulls drsquouna societat colonitzada per lrsquoeconomia
apareixen com a marcs drsquoexperimentacioacute social
molt fragmentaris i micro amb poca incidegravencia i
poder transformador
Transformar en el marc dels serveis socials
significa treballar meacutes enllagrave de lrsquoagravembit institucional
Significa reconegraveixer impulsar i donar suport a esshy
pais per a lrsquoalternativa en les nostres societats Reshy
conegraveixer i impulsar el treball drsquoinnovacioacute social que
des drsquoalgunes zones alliberades dels serveis soshy
cials es duu a terme per impulsar canvis concrets
en la forma de vida de les persones i que srsquoenfronshy
ten a la vulnerabilitat des drsquoun punt de vista meacutes
global i transformador que soacuten meacutes creatives i
tenen una sensibilitat meacutes gran per treballar des
drsquoaltres vectors de la intervencioacute social en la reshy
cerca de solucions
Sens dubte aixograve supera el marc drsquoactuacioacute
dels serveis socials perograve no supera el marc de la
seva responsabilitat puacuteblica ja que una de les poshy
tencialitats meacutes grans drsquoaquestes iniciatives consisshy
teix precisament en el fet que es converteixen en
espais que possibiliten la recuperacioacute de lrsquoespai puacuteshy
blic per part de la ciutadania Soacuten vehicles que posshy
sibiliten lrsquoexercici de la solidaritat ciacutevica que
promouen la participacioacute ciutadana que possibiliten
formes de convivegravencia noves i diferents etc
124 |
G
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 125
La complexitat de les vulnerabilitats socials
exigeix muacuteltiples vectors de transformacioacute no sols
els que veacutenen des de laquodaltraquo Implica tenir capacitat
per reconegraveixer els nous problemes de la diversitat
exigeix creativitat en la resposta a aquests probleshy
mes exigeix ser a prop de les experiegravencies comushy
nitagraveries incorporar variables que connectin amb
preocupacions reals i que ajudin a construir tambeacute
sentit colmiddotlectiu
| 125
i i i i i
i i f i i
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 126
Aquesta eacutes una de la vintena de comunicacions que van ser presentades a les taules sectorials del Simposi acceptada per a la seva publicacioacute
Govern de la v da ntervenc oacute soc al
lrsquoarrel b opoliacutet ca dels con l ctes egravet cs
per Anna Quintanas professora de Filosofia de la Universitat de Girona
Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes intenshy
tar mostrar la importagravencia que pot tenir desvelar
el rerefons biopoliacutetic dels problemes egravetics sorgits
en lrsquoagravembit de la intervencioacute social Massa sovint
srsquooblida que els conflictes de valors solen comshy
portar de manera meacutes o menys expliacutecita unes deshy
terminades relacions de poder Per ilmiddotlustrar la
connexioacute entre egravetica i poliacutetica entre conflictes de
valors i relacions de poder resulta especialment
uacutetil fer referegravencia a la genealogia dels conceptes
de bioegravetica i biopoliacutetica
El terme bioegravetica el devem a lrsquooncograveleg nordshy
americagrave V R Potter (1911shy2001) que lrsquoutilitzagrave per
primera vegada en el seu article laquoBioethics the
science of survivalraquo que va aparegraveixer el 1970 a la
revista Perspectives in Biology and Medicine tot i
que la divulgacioacute drsquoaquest neologisme no va arribar
fins al 1971 quan Potter va publicar la seva cegravelebre
obra Bioethics Bridge to the Future1 Pel que fa al
concepte de biopoliacutetica tot i existir anteriorment
va ser el pensador francegraves M Foucault (1926shy1984)
qui el va popularitzar2 a partir de la seva utilitzacioacute
en el darrer capiacutetol de La voluntat de saber (1976)
titulat laquoDret de mort i poder sobre la vidaraquo3
1 V R Potter laquoBioethics the science of survivalraquo A Perspectives in Biology and Medicine Nova York 1970 Bioethics Bridge to the Future Englewood Cliffs NJ PrenticeshyHall Pub 1971 2 Segons R Esposito lrsquoautor que va utilitzar primer el concepte de biopoliacutetica probablement va ser el suec R Kjellen en la seva obra LrsquoEstat com a forma de vida (1916) Sobre la genealogia drsquoaquest concepte cf R Esposito Biacuteos Biopoliacutetica y filosofiacutea Buenos Aires Amorrortu 2006 3 Cf M Foucault laquoDerecho de muerte y poder sobre la vidaraquo A Historia de la sexualidad I La voluntad de saber Madrid Siglo XXI 1989 p 161shy194 Amb relacioacute a la gegravenesi del concepte de biopoliacutetica cal tenir en compte tambeacute la lliccediloacute dictada per Foucault al Colmiddotlegi de Franccedila el 17 de marccedil de 1976 titulada laquoDel poder de sobirania al poder sobre la vidaraquo Cf M Foucault laquoDel poder de soberaniacutea al poder sobre la vidaraquo A Genealogiacutea del racismo De la guerra de las razas al racismo de Estado Madrid Ediciones de La Piqueta 1992 p 247shy273
126 |
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 127
Per tant tot sembla indicar que els anys seshy
tanta va aparegraveixer una nova preocupacioacute alhora
egravetica i poliacutetica al voltant del laquobiosraquo Ara beacute seria ershy
roni pensar que Potter es va interessar nomeacutes pel
vessant egravetic i Foucault per la seva banda pel vesshy
sant poliacutetic En primer lloc cal tenir present que el
significat del terme bioegravetica eacutes actualment molt difeshy
rent del que originagraveriament li atorgagrave Potter Sens
dubte la tendegravencia ha estat reduir la bioegravetica a lrsquoashy
nagravelisi de les problemagravetiques egravetiques derivades de
lrsquoassistegravencia i la recerca megravediques Perograve a meacutes a
meacutes aquesta reduccioacute tambeacute ha implicat sovint desshy
vincular els conflictes de valors apareguts en aquest
agravembit de les relacions de poder que hi solen anar
associades Es podria dir que la bioegravetica megravedica no
srsquoha caracteritzat per subratllar el rerefons biopoliacutetic
dels conflictes egravetics sinoacute que meacutes aviat srsquoha limitat
a la resolucioacute de casos concrets Els debats de bioshy
egravetica megravedica sobre temes com lrsquoeutanagravesia lrsquoengishy
nyeria genegravetica o el consentiment informat no solen
dedicar gaire atencioacute al context social poliacutetic i ecoshy
nogravemic en quegrave aquestes problemagravetiques es manifesshy
ten No obstant aixograve Potter va ser plenament
conscient del fet que amb relacioacute al laquobiosraquo egravetica i
poliacutetica no es poden desvincular
Com a doctor en bioquiacutemica i oncograveleg eacutes
cert que Potter es preocupagrave pels conflictes egravetics sorshy
gits en lrsquoassistegravencia i la recerca megravediques perograve va
concebre la bioegravetica en un sentit molt meacutes ampli
com es pot comprovar en el tiacutetol del seu article de
1970 on la defineix com a laquociegravencia de la supervivegravenshy
ciaraquo Potter va tenir plena consciegravencia de les contrashy
diccions inherents a la societat industrialitzada i
tecnocientiacutefica drsquouna banda disposa drsquoun nombre
creixent i diversificat de recursos i beacutens mentre que
de lrsquoaltra paradoxalment tant el moacuten humagrave com el
medi ambient es veuen amenaccedilats per dramagravetiques
problemagravetiques drsquoinjustiacutecia social explotacioacute econograveshy
mica i deteriorament progressiu de la naturalesa Va
ser precisament aquesta consciegravencia sobre lrsquoambishy
valegravencia dels efectes de la societat contemporagravenia
que va motivar Potter a pensar en la possibilitat de
crear un nou agravembit del saber que es caracteritzeacutes
per reunir sota un mateix espai reflexiu el coneixeshy
ment cientiacutefic i lrsquoagravembit de les humanitats i de la refleshy
xioacute filosogravefica
En contra de la influent tradicioacute de signe poshy
sitivista fets i valors segons Potter ja no havien de
seguir coexistint sense encavalcarshyse La bioegravetica
pel seu caragravecter multidisciplinari per la seva voluntat
de fusioacute entre el moacuten de la ciegravencia i el de les humashy
nitats havia de possibilitar la seva interconnexioacute
Nomeacutes si la ciegravencia era capaccedil drsquoesdevenir permeashy
ble al moacuten dels valors seria possible construir mdash
com indica el subtiacutetol de la seva obra de 1971mdash laquoun
pont cap al futurraquo Per a Potter la bioegravetica havia de
ser una disciplina que srsquoenfronteacutes al que ell va definir
com laquola crisi drsquoavuiraquo una crisi generalitzada de clar
caragravecter global i que afectaria tant lrsquoindividu com la
societat i el medi ambient En el primer capiacutetol de la
seva obra de 1971 afirmagrave que la bioegravetica eacutes essenshy
cial perquegrave laquola humanitat necessita urgentment una
nova saviesa que li proporcioni el coneixement de
com utilitzar el coneixement per a la supervivegravencia
de lrsquohome i la millora de la seva qualitat de vidaraquo
Lrsquohome contemporani creia Potter necessita adquishy
rir un nou tipus de saviesa que li permeti aprendre a
dominar el domini que ha adquirit sobre la vida en el
seu conjunt El coneixement humagrave ha assolit quotes
molt altes sens dubte perograve com agradava recordar
a Einstein laquoVivim en un segle de grans descobrishy
ments perograve de finalitats confusesraquo
Per a Potter la bioegravetica havia de ser una disshy
ciplina teoricopragravectica que ens ajudeacutes a buscar sorshy
tides o almenys mapes de ruta que ens servissin
de guia per transformar el destiacute conjunt de la humashy
| 127
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 128
nitat i del seu hagravebitat Cal tenir en compte que Potter
va compartir la tesi ja defensada per Aldo Leopold
als anys trenta que lrsquoespegravecie humana nomeacutes podria
sobreviure si tambeacute ho feia lrsquoecosistema del qual
forma part La bioegravetica segons Potter havia de tenir
com a objectiu uacuteltim influir en la direccioacute de les poliacuteshy
tiques puacutebliques per tal que aquestes es dediquesshy
sin a promoure realment laquoel beacute socialraquo
Potter pensava que era una gran insensatesa
seguir deixant el nostre destiacute i el del planeta en mans
de cientiacutefics tecnogravelegs i poliacutetics que ignoren aquest
tipus de saviesa bioegravetica i per aquest motiu va preshy
conitzar que la bioegravetica havia de contribuir a conforshy
mar una nova generacioacute drsquoerudits mdashdes de biogravelegs
botagravenics zoogravelegs metges i fiacutesics fins a homes de
lletresmdash perograve tambeacute un nou tipus de poliacutetic que fosshy
sin conscients de laquola fragravegil xarxa de la vidaraquo Potter
va admetre que la inspiracioacute per intentar impulsar
aquest tipus de saviesa bioegravetica la va trobar en una
proposta de lrsquoantropograveloga Margaret Mead mdashexpresshy
sada a laquoToward more vivid utopiasraquo (Science
1957)mdash segons la qual en tota universitat caldria
fundar laquocagravetedres sobre el futurraquo que servissin per inshy
culcar als seus estudiants el compromiacutes del moacuten
acadegravemic de la cultura i de lrsquoeducacioacute amb la consshy
truccioacute drsquouna societat meacutes justa i de base humashy
nista De fet a la Universitat de Wisconsin Potter
creagrave un comitegrave interdisciplinari sobre el futur de la
societat La idea era potenciar que els centres edushy
catius no fossin nomeacutes simples transmissors drsquoinforshy
macioacute sinoacute tambeacute de judicis de valor que
estimulessin en els seus estudiants un fort sentiment
de responsabilitat amb relacioacute al destiacute global de la
humanitat i del seu hagravebitat
Per tant resulta obvi que la intencioacute de Potter
va ser construir una bioegravetica entesa en sentit ampli
eacutes a dir una egravetica per a la vida que serviacutes de bruacuteixola
a les poliacutetiques puacutebliques La bioegravetica en el seu orishy
gen contenia per tant un clar compromiacutes alhora
egravetic i poliacutetic Potter amb el pas del temps es va adoshy
nar perfectament del canvi de rumb que estava exshy
perimentant la semagraventica drsquoaquest terme de la
primacia que anava adquirint al seu si la bioegravetica megraveshy
dica mentre quedaven en una posicioacute subalterna els
principis generals del seu ecologisme com tambeacute el
compromiacutes eticopoliacutetic amb el qual ell lrsquohavia assoshy
ciat Per aquest motiu en la seva darrera obra Gloshy
bal Bioethics (1988) declaragrave laquoHa arribat lrsquohora de
reconegraveixer que no podem seguir examinant les opshy
cions megravediques sense considerar la ciegravencia ecolograveshy
gica i els problemes meacutes importants de la societat a
una escala globalraquo4
Potter sabia perfectament que els problemes
egravetics concrets que sorgeixen quotidianament en la
pragravectica megravedica no soacuten res meacutes que el reflex drsquouna
societat que en liacutenies generals i no sols en el cas
de lrsquoart de curar estagrave desorientada davant del vast
poder que ha adquirit de manipulacioacute de la vida en
general i de la de lrsquoeacutesser humagrave en particular Per
aquest motiu va voler insistir en la necessitat drsquouna
bioegravetica global que no se circumscriviacutes a la resolushy
cioacute dels dilemes que van sorgint quotidianament en
lrsquoassistegravencia i la recerca megravediques La bioegravetica gloshy
bal srsquohavia de preocupar de manera general per
les problemagravetiques que afecten la vida en el seu
conjunt tant en el seu vessant egravetic com poliacutetic
Conseguumlentment Potter pensava que la bioegravetica
havia drsquoincloure una egravetica megravedica una egravetica social
una egravetica internacional una egravetica de la terra una
egravetica de la poblacioacute una egravetica del consum una
egravetica urbana eacutes a dir una egravetica per a la vida en geshy
neral una egravetica amb una clara vocacioacute poliacutetica que
128 |
4 V R Potter Global Bioethics Building on the Leopold Legacy East Lansing Michigan State University Press 1988 p 2
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 129
es proposeacutes transformar tant el moacuten humagrave com els
seus efectes sobre la naturalesa
Ara beacute des del nostre punt de vista resulta
clar per quegrave la bioegravetica ha tendit a reduirshyse a la bioshy
egravetica megravedica Si lrsquoobjectiu de la bioegravetica eacutes simpleshy
ment proposar mesures puntuals i aiumlllades per a la
resolucioacute de casos concrets que van apareixent en
lrsquoagravembit megravedic tot i poder assolir algunes millores
no comporta un quumlestionament del sistema social
cultural poliacutetic i econogravemic que eacutes el que marca la
deriva del moacuten global en quegrave vivim Amb aquesta
tergiversacioacute de la intencioacute originagraveria de Potter eacutes
com si srsquohagueacutes pretegraves que la bioegravetica serviacutes en
certa manera de rentat drsquoimatge de decoracioacute sushy
perficial negantshyse a acceptar el caragravecter subversiu
que contenia originagraveriament en tant que exigia un
replantejament general de la nostra manera drsquoenshy
tendre lrsquoeducacioacute el coneixement la societat lrsquoeacutesshy
ser humagrave i la naturalesa en el seu conjunt
Potter declaragrave que formava part del seu codi
bioegravetic personal lrsquoacceptacioacute del caragravecter inevitable
de determinats sofriments humans que es deriven
necessagraveriament de la nostra estructura drsquoeacutessers
vius i finits perograve que de cap manera podia admetre
passivament el sofriment que proveacute del comportashy
ment inhumagrave de lrsquohome envers lrsquohome Potter va
morir lrsquoany 2001 i en les seves darreres conferegravenshy
cies insistia en el fet que el tercer milmiddotlenni nomeacutes
podia arribar a ser o lrsquoera de la bioegravetica global o
lrsquoera de lrsquoanarquia Com es pot comprovar en la cishy
tacioacute seguumlent per a Potter el sistema educatiu i el
moacuten de la cultura drsquouna banda i el sistema poliacutetic
i econogravemic de lrsquoaltra serien els dos pilars fonamenshy
tals que determinarien si la humanitat finalment
seria o no capaccedil de traccedilar laquoun pont cap al futurraquo
laquoProbablement lrsquoobstacle meacutes serioacutes que impedeix
lrsquoevolucioacute drsquouna egravetica de la terra eacutes el fet que el nosshy
tre sistema educatiu i econogravemic meacutes que conduirshy
nos cap a una profunda consciegravencia de la terra ens
nrsquoallunyaraquo5 En bona part el compromiacutes egravetic i poliacutetic
de la bioegravetica potteriana provenia del mestratge
drsquoAldo Leopold que havia considerat que lrsquoegravetica de
la vida exigia una transformacioacute poliacutetica i econogravemica
de la societat laquoNo assolirem mai una harmonia
amb la terra si no aconseguim una absoluta justiacutecia
i llibertat per als eacutessers humansraquo6
Per tant si hagueacutessim restat fidels al significat
originari del terme bioegravetica el tiacutetol drsquoaquest Simposi
hauria pogut ser perfectament Bioegravetica Global i Egravetica
Aplicada als Serveis Socials amb la intencioacute drsquoindishy
car que els reptes egravetics que sorgeixen en lrsquoagravembit de
les intervencions socials nomeacutes soacuten un aspecte conshy
cret al si de les problemagravetiques eticopoliacutetiques que
caracteritzen la societat contemporagravenia No obstant
aixograve eacutes cert que Potter en la seva bioegravetica no va
aprofundir en lrsquoanagravelisi de les relacions de poder que
solen actuar en el rerefons dels conflictes bioegravetics
Eacutes per aquest motiu que ara voldriacuteem destacar la imshy
portagravencia del concepte foucaultiagrave de biopoliacutetica Seshy
gons Foucault la biopoliacutetica ens permet comprendre
que en la societat contemporagravenia la forma drsquoexershy
cici del poder que predomina eacutes aquella que laquofa enshy
trar la vida i els seus mecanismes en el domini dels
cagravelculs expliacutecits i converteix el podershysaber en un
agent de transformacioacute de la vida humanaraquo7
La biopoliacutetica en lrsquoobra foucaultiana estagrave
estretament lligada a lrsquoemergegravencia del liberalisme
En lrsquoAntic Regravegim el poder del sobiragrave es distingia pel
5 V R Potter Global Bioethics Building on the Leopold Legacy East Lansing Michigan State University Press 1988 p 13 6 Aldo Leopold A Sand County Almanac New York Oxford University Press 1949 7 Cf M Foucault Historia de la sexualidad I La voluntad de saber Madrid Siglo XXI 1989 p 173
| 129
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 130
fet de poder disposar del dret de laquofer morir o deishy biopoliacutetic que a partir del segle XVIII van emergir
xar viureraquo els seus suacutebdits mentre que paralmiddotlelashy les poliacutetiques socials que van possibilitar les espeshy
ment a lrsquoaparicioacute del liberalisme va anar sorgint cialitzacions actuals en serveis socials sociosanitashy
tota una nova tecnologia del poder meacutes caracteshy ris i educatius creant no sols un determinat tipus de
ritzada pel fet de laquofer viure o deixar morirraquo A partir saber i tot un nou conjunt de professionals sinoacute
del segle XVIII ja no es tractaria tant drsquoeliminar o tambeacute un nou tipus de ciutadagrave mdashdes de lrsquoalumne
mutilar la vida mdashcom en el cas de la pragravectica del sotmegraves a lrsquoeducacioacute obligatograveria fins a lrsquousuari de la
suplici definidora de lrsquoAntic Regravegimmdash8 sinoacute meacutes salut passant per tots els grups que necessiten acshy
aviat de gestionarshyla administrarshyla i governarshyla cedir a les diferents tipologies de serveis socialsmdash
exhaustivament fins als seus detalls meacutes nimis o La tesi de Foucault eacutes que el conjunt de discursos
aparentment insignificants Des del moment en institucions i pragravectiques que conformen lrsquoagravembit geshy
quegrave tant els individus en particular com la poblacioacute negraveric de la intervencioacute social a part de respondre a
en general soacuten apreciats com a forccedila de treball la una nova sensibilitat sobre els drets i necessitats de
seva vida ja no es pot malbaratar alegrement sinoacute la ciutadania tambeacute forma part drsquounes noves tecshy
que cal trobar les formes que permetin extreurersquon nologies del poder de signe liberal que des del lishy
el magravexim benefici sense arribar a extenuarshyla Lrsquoeshy beralisme clagravessic fins al neoliberalisme tenen com a
closioacute a partir del segle XVIII de lrsquoestadiacutestica i de magravexima comuna la intencioacute de laquogovernar menys per
la demografia com tambeacute de la salut puacuteblica srsquoha governar millorraquo Les anagravelisis foucaultianes sobre la
de relacionar amb lrsquoaparicioacute drsquoaquesta nova poliacuteshy biopoliacutetica i la governabilitat liberal9 ens ajuden a fixar
tica sobre la vida interessada per tot tipus drsquoestishy la nostra atencioacute sobre la segona part drsquoaquesta coshy
macions previsions i cagravelculs sobre els fenogravemens neguda sentegravencia En tota forma de liberalisme es
vitals mdashiacutendexs de natalitat mortalitat morbiditat tracta de governar menys de desconfiar de la intershy
migracions etcmdash i tambeacute per totes les institushy vencioacute de lrsquoEstat en la vida dels individus de la soshy
cions i formes de saber que tenen com a objectiu cietat civil i del mercat perograve no hauriacuteem drsquooblidar
gestionar o potenciar la vida dels ciutadans Drsquoashy que lrsquoobjectiu drsquoaquesta aparent disminucioacute del goshy
questa manera la biopoliacutetica mdashen connivegravencia vern poliacutetic eacutes aconseguir laquogovernar millorraquo Eacutes a dir
amb el poder disciplinarimdash hauria donat lloc tant el liberalisme no preteacuten deixar de governar sinoacute
a la creacioacute de nous agravembits de saber per exemple aconseguir foacutermules que permetin un govern meacutes
el de les ciegravencies humanes com de nous objecshy efectiu fins i tot quan hi ha menys intervencioacute dishy
tius de vigilagravencia i de control recta dels aparells de lrsquoEstat
Per a lrsquoanagravelisi dels conflictes egravetics que apashy Foucault afirmagrave que li interessava el liberashy
reixen en lrsquoagravembit de la intervencioacute social el concepte lisme no com a ideologia o teoria poliacutetica sinoacute com
foucaultiagrave de biopoliacutetica pot resultar drsquouna gran utishy a forma de laquogovernraquo com a laquoart de governarraquo enshy
litat en bona part perquegrave eacutes a lrsquointerior del dispositiu tenent laquogovernraquo com una accioacute sobre altres acshy
8 Sobre el pas de la pragravectica del suplici al poder disciplinari cf M Foucault Vigilar y castigar El nacimiento de la prisioacuten Madrid Siglo XXI 1998 9 Sobre els conceptes de govern i governabilitat cf M Foucault Seguridad territorio y poblacioacuten Curso del Colegio de Francia 1977shy1978 Madrid Akal 2008
130 |
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 131
cions eacutes a dir com una determinada manera de
conduccioacute de conductes En el liberalisme amb la
seva magravexima de laquogovernar menys per governar mishy
llorraquo no hi hauria una disminucioacute de les relacions
del poder sinoacute una transformacioacute de les seves forshy
mes drsquoexercici Si en el liberalisme del que es tracta
eacutes de laquogovernar menysraquo eacutes perquegrave al seu si el
poder es basa i es recolza precisament en la llibershy
tat i en lrsquoautonomia dels ciutadans Allograve caracteriacutestic
de la governabilitat liberal seria que per al seu exshy
ercici pressuposa i alhora incentiva la llibertat drsquoallograve
que preteacuten governar En aquesta forma de govern
segons Foucault el poder nomeacutes es pot exercir des
drsquoella i a partir drsquoella En les anomenades democragraveshy
cies liberals en les quals la sobirania ha estat deleshy
gada als ciutadans les tegravecniques de govern no
poden anulmiddotlar la iniciativa dels governats perograve siacute
que poden posar en funcionament dispositius que
permetin utilitzarshyla a favor seu Si el liberalisme ha
aconseguit limitar fins a cert punt la intervencioacute dishy
recta de lrsquoEstat sense per aixograve renunciar a govershy
nar eacutes perquegrave srsquohan ideat foacutermules de conduccioacute
de conductes a distagravencia10
Pensem per exemple en les poliacutetiques de
natalitat que es poden adoptar en una societat com
la nostra Si lrsquoobjectiu eacutes incrementarshyla no srsquoaproshy
varagrave una llei que obligui els ciutadans a tenir un
nombre determinat de fills ategraves que aquesta iniciashy
tiva aniria en contra de la seva llibertat i de la seva
potestat de decidir sobre la seva descendegravencia
sinoacute que partint precisament de la premissa que
els ciutadans soacuten individus actius que poden optar
entre diferents possibilitats srsquointentaragrave incidir en la
seva capacitat drsquoeleccioacute per exemple a traveacutes de
mesures per compatibilitzar lrsquohorari laboral amb la
10 Eacutes el que lrsquoanglofoucaultiagrave N Rose anomena formes drsquoaccioacute a distagravencia i
vida familiar creant meacutes escoles bressol puacutebliques
oferint incentius fiscals o ajudes econogravemiques per
a les famiacutelies nombroses
Cal tenir en compte que per a Foucault el
laquogovernraquo entegraves com a forma de conduccioacute de conshy
ductes no es refereix nomeacutes a la conduccioacute de conshy
ductes que uns individus o grups poden intentar dur
a terme sobre uns altres (tegravecniques heteroformatishy
ves) sinoacute tambeacute a la conduccioacute de conductes a la
qual srsquoautosotmet el mateix individu (tegravecniques aushy
toformatives) Foucault va destacar que en el libeshy
ralisme i especialment en el neoliberalisme les
laquotecnologies del joraquo o laquotegravecniques autoformativesraquo mdash
les que utilitzen els mateixos individus per automoshy
delarshyse com a subjectes de comportament
moralmdash esdevenen absolutament fonamentals Per
a Foucault per tant no hi ha una distagravencia absoluta
entre tegravecniques de govern i tecnologies del jo entre
lrsquoexercici del poder i el desenvolupament de la llibershy
tat La poliacutetica i lrsquoegravetica per tant no srsquohaurien de conshy
siderar com dos agravembits exteriors ja que les
pragravectiques de poder estan iacutentimament vinculades a
les tecnologies del jo ategraves que segons Foucault el
poder no solament srsquoexerceix a partir de la subjecshy
cioacute sinoacute tambeacute a partir de la subjectivacioacute eacutes a dir
a partir de la capacitat que tenim drsquoautoconstruirshy
nos com a subjectes En aquest sentit cal destacar
les interessants investigacions de lrsquoanglofoucaultiagrave
N Rose sobre les laquotecnologies psishyraquo que despreacutes
de la seva emergegravencia a mitjan segle XIX no han
parat drsquoestendrersquos per tot el teixit social mdashdes del
moacuten laboral lrsquoatencioacute a la infagravencia la sexualitat la
famiacutelia la salut fins al sistema penitenciari o lrsquoedushy
catiumdash a traveacutes drsquouna variada multiplicitat de formes
mdashcampanyes educatives o de conscienciacioacute soshy
tambeacute utilitzant la terminologia de B Latour formes de translacioacute del nivell micro al nivell macro (poliacutetiques globals tant en lrsquoagravembit nacional com internacional) Cf N Rose The Politics of Life Itself Biomedicine Power and Subjectivity in the Twenty First Century Princeton University Press 2007
| 131
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 132
cial documentals premsa revistes o publicitat Inshy
ternet o les teragravepies psicologravegiques tradicionals
Lrsquoanaliacutetica del poder de Foucault ens permet
adonarshynos que actualment les relacions de
poder associades als conflictes egravetics que es proshy
dueixen en lrsquoagravembit de la intervencioacute social no solen
caracteritzarshyse per un esquema fortament vertical
i jeragraverquic En part eacutes aixiacute perquegrave obres com la Hisshy
tograveria de la follia (1964) i el Vigilar i castigar (1975)
van contribuir a generar dures criacutetiques als serveis
socials educatius o sociosanitaris basats en moshy
dels paternalistes i autoritaris Perograve lrsquouacuteltim Foucault
el que a partir del 1976 posa en funcionament conshy
ceptes com els de biopoliacutetica i governabilitat ens
estimula a comprendre que el que predomina en
el neoliberalisme eacutes meacutes aviat el model del que N
Rose inspirantshyse en les anagravelisis foucaultianes ha
anomenat el jo empresarial o lrsquoempresari drsquoun mashy
teix11 En la governabilitat liberal avanccedilada del que
es tractaria eacutes de convertir el ciutadagrave dependent i
necessitat del laquowelfarismeraquo en un individu actiu i
autoresponsable capaccedil de regular ell mateix els
riscos vitals i de treure el magravexim profit de les seves
progravepies capacitats La societat ja no eacutes vista tant
com una font de necessitats que cal cobrir (feina
habitatge salut educacioacute etc) com un potencial
drsquoenergies per suscitar Aixiacute lrsquoempresa afirma
Rose ha esdevingut el model de racionalitat per
estructurar la progravepia vida Aquest laquoethos empresashy
rialraquo converteix el ciutadagrave en un laquoempresari drsquoell
mateixraquo que posa en funcionament una mena de
laquocura suiraquo basada no en paragravemetres de lrsquoantiguishy
tat sinoacute en valors del liberalisme avanccedilat Aixiacute per
exemple dins aquest paradigma un individu que
estagrave a lrsquoatur no hauria de rebre un subsidi estatal
que reduiacutes la seva llibertat convertintshylo en un
eacutesser dependent sinoacute que nomeacutes hauria de rebre
prestacions condicionades al fet de ser capaccedil de
responsabilitzarshyse de la seva progravepia situacioacute apreshy
nent a veurersquos ell mateix no com alguacute que no treshy
balla sinoacute com un ciutadagrave que durant un cert
temps estaragrave treballant i invertint en ell mateix fins
a aconseguir augmentar el seu nivell de competitishy
vitat dins el moacuten laboral rebent cursos de recishy
clatge i teragravepies per millorar lrsquoautoestima aprenent
a dissenyar un curriacuteculum o a sotmetrersquos a una enshy
trevista laboral o a cuidar la progravepia imatge
Aquest ethos empresarial va acompanyat de
la creacioacute artificial de mercats ja que el laquociutadagrave soshy
cialraquo del laquowelfarismeraquo ha de ser substituiumlt pel model
del ciutadagrave clientconsumidor de serveis que sap
com recoacuterrer al mercat per satisfer les seves necesshy
sitats Institucions com la universitat lrsquohospital les
agegravencies que ofereixen atencioacute a la infagravencia o a la
tercera edat o les diverses agegravencies puacutebliques
poden privatitzarshyse o no perograve el meacutes important eacutes
que han de ser dinamitzades han drsquoentrar dins la
logravegica competitiva del mercat descentralitzantshyse i
adquirint autonomia financera i de gestioacute recorrent
per exemple al regravegim tan en voga de les acreditashy
cions i les auditories Per exemple en els manuals
per a lrsquoacreditacioacute de les titulacions universitagraveries
dictaminats per lrsquoAQU es parla obertament de
laquoclientsraquo per fer referegravencia als estudiants
Finalment en tercer lloc segons Rose
srsquoestagrave potenciant tota una nova manera de prudenshy
cialisme que a diferegravencia del que es va desenvolushy
par durant el segle XVIII ja no afecta nomeacutes les
classes meacutes desfavorides sinoacute que ha estegraves el seu
agravembit drsquoinfluegravencia a tot el conjunt de la poblacioacute
Aquest nou laquojo empresarialraquo ha drsquoadoptar conducshy
tes de cagravelcul previsioacute i prudegravencia en la gestioacute de la
11Cf N Rose Inventing our Selves Cambridge Cambridge University Press 1998 p 154shy158
132 |
G
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 133
seva progravepia existegravencia ha de ser autodisciplinat ha
de tenir cura de la seva salut preocuparshyse per la
seva seguretat i la de la seva famiacutelia pels riscos
propis del moacuten laboral escollint entre tots els sershy
veis que li proporciona el mercat amb relacioacute a fons
de pensioacute plans drsquoestalvi assegurances de vida
sistemes de vigilagravencia privada assegurances megraveshy
diques dietes exercici fiacutesic teragravepies etc12
Evidentment tot lrsquoagravembit de la intervencioacute soshy
cial estagrave clarament influenciat per aquestes noves
maneres drsquoexercir el poder que generen un tipus
de conflictes egravetics que ja no soacuten exactament els
mateixos que havien predominat fins als anys seishy
xantashysetanta abans que es comencessin a mateshy
rialitzar les primeres formes de govern neoliberal13
12 Sobre aquestes tres caracteriacutestiques principals que defineixen la governabilitat neoliberal (lrsquoethos empresarial la creacioacute artificial de nous mercats i el nou prudencialisme) cf F Vaacutezquez laquoEmpresarios de nosotros mismos Biopoliacutetica mercado y soberaniacutea en la gubernamentalidad neoliberalraquo A J Ugarte (comp) La administracioacuten de la vida Estudios biopoliacuteticos Barcelona Anthropos 2005 p 73shy103 13 Tot i que les primeres teoritzacions neoliberals ja es poden trobar els anys cinquanta va ser a partir de la crisi de la degravecada dels setanta quan aquesta nova forma de governabilitat comenccedilagrave a quumlestionar seriosament la viabilitat de lrsquoEstat del benestar fundat despreacutes de la Segona Guerra Mundial i les seves tesis es van materialitzar en les administracions de M Thatcher i R Reagan que arribaren al poder respectivament el 1979 i el 1980
| 133
134137Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 134
ABSTRACT
G Ethics social services and citizenship by Adela Cortina Orts
In the Symposiumrsquos keynote lecture Adela
Cortina Orts full university professor of Ethics and
Political Philosophy at the University of Valencia
cites Kant in defense of the need for social work
to preserve peoplersquos dignity first and foremost to
treat them ldquoas an end in and of themselvesrdquo to
empower them avoid taking advantage of them
and prevent them from falling into a culture of deshy
pendency which would not provide any solutions
in the long run She believes we must conceive of
social service work as a series of cooperative acshy
tivities in which social partners have the same
goal This will make sense of the activities and give
them social legitimacy Adela Cortina maintains
that social work ldquomust make the invisible visiblerdquo
and that that requires special sensitivity from proshy
fessionals whose vocation and use of activities
based on strong values of solidarity and humanity
keep bureaucracy at bay Such work requires
competence and a good heart a sense of justice
as well as prudence and the creativity to discover
new paths
G The concept and justification of paternalism by Macario Alemany
Macario Alemany a lecturer in the Philoshy
sophy of Law at the University of Alicante preshy
sents a twoshypart defense of the existence of a
justified paternalism subject to certain conditions
In the first part he deals with the concept of patershy
nalism and relates it to the theory of power the
clearest cases of paternalism are an exercise in
power while the doubtful ones ndash for example the
influence on another person ndash can be found at the
limits of power Those who hold power over others
must be responsible if paternalism is to be justishy
fied In the second part Alemany proposes three
conditions under which paternalistic interference
can be ethically justified (1) the measure is approshy
priate and necessary because it prevents the pershy
son it is directed at from getting hurt and there is
no better alternative (2) any possible risks and dashy
mages might be the result of the affected personrsquos
incapacity and (3) it can be rationally assumed
that the affected person would give his or her conshy
sent to the measure if he or she wasnrsquot in this sishy
tuation of basic incapacity
In response to that presentation Joan Manel del Pozo lecturer in Philosophy at the University of Girona identifies degrees of difference between paternalism and abandonment and opts for ldquorespectful carerdquo Social worker Amadeu Mora bases his comments on the belief that paternalism in social welfare
relationships is perverse and that paternalism is generally negative
134 |
134137Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 135
G The future of democratic societies A theory of intergenerational justice by Daniel Innerarity
Daniel Innerarity lecturer in Philosophy at vingrdquo against those that will come afterwards or the
the University of Zaragoza raises a crucial issue appropriation of time by those who live in the preshy
knowing whether our democracies are able to preshy sent This leads to the need for intergenerational etshy
dict and anticipate the future with legitimacy and hics for an ldquoethics of the futurerdquo in which
responsibility To support his ideas he divides his responsibility lies not only with the contemporary or
presentation into three parts In the first one he contiguous generations but also with those from
identifies the tyranny of the present or the new form the distant future Finally he describes future polishy
of temporal colonialism that keeps people from cies that must combine the uncertainty of times to
thinking about the future In the second part he anashy come with our responsibility towards them
lyzes what he considers to be a ldquocoalition of the lishy
In his response to the presentation social educator Araceli Laacutezaro identifies persistent shortshyterm distraction as one of the social service problems of contemporary society And social worker Manel Barbero claims more time to practice and live the profession in a more holistic and comprehensive way
G The ethics of social organizations by Agravengel Castintildeeira
Agravengel Castintildeeira the director of the Departshy studies the dialectic between convictions and conshy
ment of Social Sciences at ESADE (University sequences he asks if ethical processes must occur
Ramon Llull in Barcelona) makes a twoshypart preshy from top to bottom or if they can be dialogal he exshy
sentation In the first he takes a look at the ethics of plores the dialectic between formulated and applied
social organizations by asking eleven questions that ethics and the one between formulated and perceishy
help determine how to approach the issue He beshy ved ethics he looks at the ethical commitments of
lieves we cannot approach ethics from a negative the members of organizations he explores the diashy
perspective ndash in which ethics are used to criticize lectic between universalistic and contextual views of
others he asks whether ethics have an adhesive values and the one between legality and legitimacy
function in organizations or are an inherent part of In the second part he looks at the ethical responsishy
them he explores the dialectic between approaching bility of social organizations and asks it should be
ethics from a static or dynamic perspective he wonshy dealt with Finally he proposes instruments for inshy
ders if ethics are of individuals or of organizations he depth work on the ethics of social organizations
In response to that presentation the president of Justiacutecia i Pau (Justice and Peace) Arcadi Oliveres emphasizes that a good social organization must be full of good people And the president of the La Fageda
cooperative Cristoacutebal Coloacuten maintains that in a relativistic society like ours in which ldquoeverything is OKrdquo a discussion of the ethics of social organizations should lead us to question our personal ethics and ask
what underlies our own decisions
| 135
134137Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 136
G The limits of professional secrets by Carles Cruz
In the Symposiumrsquos closing lecture Carles
Cruz judge and voting member of the Consell Geshy
neral del Poder Judicial (General Council of Judicial
Power) presents the issue of professional secrets
as a focus of ethical conflicts and claims that doubt
about the issue grows as the social services netshy
work becomes more extensive and demanding He
maintains that the right to professional secrets is inshy
adequately legislated in Spain even though it is reshy
cognized in the Constitution as a basic right it is
not developed and regulated by law He argues for
an indispensable need for regulation so that proshy
fessionals may know ndash and legislators can say ndash
under which conditions professional secrets must
be kept which professions have the right to them
and in which way and with what exceptions should
they be applied He analyzes specific cases within
social services and concludes that the appropriate
regulation of professional secrets must still be disshy
cussed and debated so that professionals know
when to keep quiet and when not to
An ethical reading of the social services G and their relevance to a model of social intervention by Cristina de la Cruz
This article offers an ethical reading of social
services through a human rights perspective The
welfare these services protect and the social releshy
vance they have are examined It analyzes both the
conditions and the causes that we should think
about when we consider whether or not they a right
of citizenship to be demanded like any other It also
defends the idea that social services are a social right
to be protected and a public good to be promoted
The social services belong to the group of rights cashy
lled ldquolending rightsrdquo that establish peoplersquos right to
receive goods resources and services to meet some
basic needs that would overcome the current or poshy
tential lack of them Based on these considerations
the main objective of this work is to submit our proshy
posal for public scrutiny and discuss the social releshy
vance threshold of social services that would allow
us to determine whether they could be plausibly reshy
cognized as a human right
136 |
134137Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 137
Government of life and social intervention G the biopolitical roots of ethical conflicts by Anna Quintanas
In this presentation Anna Quintanas lecturer
in Philosophy at the University of Girona discusses
a frequently overlooked subject the biopolitical
background of ethical problems Value conflicts are
often closely related to power relationships especiashy
lly in fields like social intervention where the connecshy
tion between ethics and politics is much more
apparent To illustrate the relationship between ethishy
cal problems and power she analyzes first of all the
genealogy of ldquobioethicalrdquo and ldquobiopoliticalrdquo concepts
She then presents M Foucaultrsquos thesis according to
which the origin of the current specializations in soshy
cial healthcare and educational services can be
found in biopolitical measures introduced in the 18th
century According to Foucault the discourses insshy
titutions and practices of social intervention respond
to a new sensitivity about citizensrsquo rights and needs
but they are also part of new power technologies witshy
hin liberal societies Finally the changes this type of
power holding has undergone in neoliberal societies
is described
| 137
138141Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 138
RESUMEN
G Eacutetica servicios sociales y ciudadaniacutea Por Adela Cortina Orts
En la conferencia inaugural del Simposio la
catedraacutetica de Eacutetica y Filosofiacutea Poliacutetica de la Unishy
versidad de Valencia Adela Cortina Orts expone
―citando a Kant― la necesidad de que el trabajo
social preserve la dignidad de las personas por
encima de todo y las trate ldquocomo un fin en siacute
mismordquo y las empodere para evitar instrumentalishy
zarlas y caer en el asistencialismo que no aporta
soluciones a largo plazo Remarca que hace falta
concebir el trabajo desde los servicios sociales
como una actividad cooperativa en la cual los dishy
ferentes agentes sociales tienen una misma meta
que les da sentido y legitimidad social Adela Corshy
tina sostiene que el trabajo social ldquotiene que hacer
visible al invisiblerdquo y que eso requiere una sensibishy
lidad especial de los profesionales que tienen que
tener vocacioacuten y se tienen que alejar del espiacuteritu
burocraacutetico ya que su actividad se basa en valoshy
res profundos de solidaridad y humanidad Se
trata de un trabajo que exige tener competencia
ademaacutes de buen corazoacuten sentido de la justicia y
de la prudencia y creatividad para encontrar cashy
minos nuevos
G El concepto y la justificacioacuten del paternalismo Por Macario Alemany
En esta ponencia el profesor de Filosofiacutea
del Derecho de la Universidad de Alicante Macashy
rio Alemany defiende que hay un paternalismo
justificado que tiene que seguir determinadas conshy
diciones y ordena su exposicioacuten en dos partes En
la primera aborda el concepto de paternalismo y
propone relacionarlo con la teoriacutea del poder porshy
que los casos maacutes claros de paternalismo son un
ejercicio de poder y los dudosos ―por ejemplo
la influencia sobre otra persona― se situacutean en los
liacutemites del poder A aquel que ejerce el poder
sobre los otros se le tienen que pedir responsabishy
lidades lo cual lleva a la necesidad de justificar el
paternalismo En la segunda parte Alemany proshy
pone tres condiciones que se tendriacutean que cumplir
para poder afirmar que una interferencia paternashy
lista estaacute eacuteticamente justificada (1) la medida es
idoacutenea y necesaria en el sentido que evita que la
persona a la cual va dirigida se haga dantildeo y no
hay una manera alternativa mejor (2) estos posishy
bles riesgos o dantildeos se pueden producir porque
la persona afectada se encuentra en una situacioacuten
de incapacidad baacutesica y (3) se puede presumir rashy
cionalmente que la persona afectada dariacutea su
consentimiento a la medida si no estuviera en esta
situacioacuten de incapacidad baacutesica
En la reacuteplica a su exposicioacuten el profesor de Filosofiacutea de la Universidad de Girona Joan Manel del Pozo defiende que entre el paternalismo y el abandono hay grados y apuesta por ldquoel cuidado respetuosordquo Por su parte el trabajador social Amadeu Mora parte de la base que el paternalismo es perverso aplicado
a las relaciones de ayuda social y argumenta la parte peyorativa del paternalismo
138 |
138141Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 139
G El futuro de las sociedades democraacuteticas Una teoriacutea de la justicia intergeneracional Por Daniel Innerarity
El profesor de Filosofiacutea de la Universidad de del tiempo por aquellos que viven el presente lo
Zaragoza Daniel Innerarity considera que hay una cual le lleva a plantear la necesidad de una eacutetica inshy
cuestioacuten decisiva saber si nuestras democracias tergeneracional de una ldquoeacutetica del futurordquo que conshy
son capaces de prever el futuro y anticiparse a eacutel sidere que la responsabilidad no es soacutelo con los
con criterios de legitimidad y responsabilidad Con contemporaacuteneos o con las generaciones contishy
este objetivo divide su exposicioacuten en tres partes en guas sino tambieacuten con las del futuro lejano Finalshy
la primera constata la tiraniacutea del presente esta mente Innerarity sentildeala algunas de las
nueva forma de colonialismo temporal que hace caracteriacutesticas de una poliacutetica del futuro de una poshy
que nadie se ocupe del futuro En la segunda anashy liacutetica que tiene que combinar la incertidumbre del
liza lo que considera una ldquocoalicioacuten de los vivosrdquo en tiempo que estaacute por venir con la responsabilidad
contra de los que vendraacuten despueacutes la apropiacioacuten que tenemos con el futuro
En la reacuteplica a su exposicioacuten la educadora social Araceli Laacutezaro remarca la distraccioacuten insistente
en el corto plazo como uno de los problemas de los servicios sociales en la ldquosociedad del presenterdquo A
su vez el trabajador social Manel Barbero reclama el tiempo que hace falta para ejercer de manera iacutenshytegra la profesioacuten y el tiempo para vivirla
G La eacutetica de las organizaciones sociales Por Agravengel Castintildeeira
En esta ponencia el director del Departashy organizaciones la dialeacutectica entre convicciones y
mento de Ciencias Sociales de ESADE (Universidad consecuencias si el proceso eacutetico tiene que ser de
Ramon Llull de Barcelona) Agravengel Castintildeeira hace arriba abajo o dialogal la dialeacutectica entre las eacuteticas
una exposicioacuten en dos partes la primera es una vishy formuladas y las aplicadas entre la eacutetica formulada
sioacuten de la eacutetica de las organizaciones sociales desde y la percibida el compromiso eacutetico de los miembros
once cuestiones previas que determinan la manera de la organizacioacuten la dialeacutectica entre la visioacuten unishy
de abordarla Asiacute considera que no puede haber versalista de los valores y la contextualista y entre la
una aproximacioacuten a la eacutetica desde una visioacuten uacutenicashy legalidad y la legitimidad La segunda parte trata
mente negativa ―en la que la eacutetica se usa como un sobre coacutemo se puede abordar la responsabilidad
arma arrojadiza que sirve para criticar― se pregunta eacutetica de las organizaciones sociales La exposicioacuten
si la eacutetica es una funcioacuten adherente o un hecho inshy finaliza enumerando los instrumentos de que disposhy
herente a las organizaciones la dialeacutectica entre una nemos para trabajar a fondo la eacutetica en las organishy
aproximacioacuten a la eacutetica desde una visioacuten estaacutetica o zaciones sociales
dinaacutemica si es una eacutetica de los individuos o de las
En la reacuteplica a su exposicioacuten el presidente de Justiacutecia i Pau Arcadi Oliveres pone el acento en el hecho de que una organizacioacuten social que sea buena tiene que estar llena de buenas personas Por su
parte el presidente de la cooperativa La Fageda Cristoacutebal Coloacuten sostiene que en una sociedad relativista
como la actual en la que ldquotodo valerdquo hablar de eacutetica de las organizaciones sociales lleva a preguntarse
sobre la eacutetica personal y sobre queacute sustenta las propias decisiones
| 139
138141Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 140
G Los liacutemites del secreto profesional Por Carles Cruz
En la conferencia de clausura del Simposio
el magistrado y vocal del Consejo General del
Poder Judicial Carles Cruz constata que la cuesshy
tioacuten del secreto profesional es un foco de conflictos
eacuteticos que genera dudas crecientes a medida que
la red de servicios sociales es maacutes extensa y exshy
igente Sostiene que el derecho al secreto profesioshy
nal estaacute mal resuelto en el ordenamiento juriacutedico
espantildeol porque aunque es reconocido en la
Constitucioacuten como un derecho fundamental no
estaacute regulado en una ley que lo desarrolle Argushy
menta que la necesidad de este desarrollo normashy
tivo es imprescindible a fin de que los profesionales
puedan saber ―y el legislador pueda decir― en
queacute condiciones se tiene que preservar el secreto
profesional queacute profesiones tienen derecho a disshy
frutar de eacutel de queacute manera y con queacute excepciones
lo tienen que aplicar Analiza ejemplos concretos en
la resolucioacuten de casos que se dan en los servicios
sociales para concluir que hay que continuar proshy
piciando el debate y la reflexioacuten sobre la convenienshy
cia de regular el secreto profesional porque un
profesional tiene que saber cuaacutendo puede callar y
cuaacutendo no tiene que callar
Una lectura eacutetica sobre los servicios G sociales y su alcance para un modelo de intervencioacuten social
Por Cristina de la Cruz
En esta comunicacioacuten la profesora de Eacutetica
de la Universidad de Deusto Cristina de la Cruz
ofrece una lectura eacutetica sobre los servicios sociales
desde el enfoque de los derechos humanos Se preshy
gunta por el bien que estos protegen y por la releshy
vancia social que dicho bien tiene Analiza tanto las
condiciones como las razones que deberiacuteamos
tener en cuenta para considerarlos como algo que
cabe ser exigido como un derecho de ciudadaniacutea
Y defiende la idea de que los servicios sociales son
un derecho que hay que proteger y un bien puacuteblico
que hay que promover Los servicios sociales perteshy
necen a ese conjunto de derechos llamados derecshy
hos de prestacioacuten que reconocen el derecho de las
personas a recibir una serie de bienes recursos y
servicios para cubrir algunas necesidades baacutesicas
que permitan suplir la carencia actual o potencial
que tenemos (o podemos tener) de ellas A partir de
estas consideraciones el principal objetivo del trashy
bajo es someter nuestra propuesta al escrutinio puacuteshy
blico e iniciar una reflexioacuten sobre el umbral de
relevancia social de los servicios sociales que pershy
mita valorar si estos pueden ser reconocidos de mashy
nera plausible como un derecho humano
140 |
138141Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 141
Gobierno de la vida e intervencioacuten social la G raiacutez biopoliacutetica de los conflictos eacuteticos Por Anna Quintanas
En esta comunicacioacuten la profesora de Filoshy
sofiacutea de la Universidad de Girona Anna Quintanas
reflexiona sobre un tema a menudo olvidado el trasshy
fondo biopoliacutetic de los problemas eacuteticos Los conshy
flictos de valores suelen estar iacutentimamente
relacionados con unas determinadas relaciones de
poder y eso es asiacute especialmente en aacutembitos como
el de la intervencioacuten social en el cual resultan mucho
maacutes evidentes las interconexiones entre la eacutetica y la
poliacutetica Con el fin de ilustrar las relaciones entre los
problemas eacuteticos y el ejercicio del poder analiza en
primer lugar la genealogiacutea de los conceptos de bioshy
eacutetica y biopoliacutetica Y en segundo lugar describe la
tesis de Michel Foucault seguacuten la cual la geacutenesis de
las especializaciones actuales en servicios sociales
sociosanitarios y educativos se tendriacutea que buscar
en el dispositivo biopoliacutetico que se puso en funcioshy
namiento a partir del siglo XVIII Seguacuten Foucault el
conjunto de discursos instituciones y praacutecticas que
configuran el mundo de la intervencioacuten social aparte
de responder a una nueva sensibilidad sobre los deshy
rechos y las necesidades de la ciudadaniacutea tambieacuten
forma parte de unas nuevas tecnologiacuteas del poder
propias de los sistemas liberales Finalmente intenta
describir tambieacuten las transformaciones que ha sushy
frido esta forma de ejercicio del poder en las socieshy
dades neoliberales
| 141
e
e
e e
142143Maquetaciacircn 1 060510 1554 Paacutegina 142
IacuteNDEX DrsquoAUTORS
Ad la Cortina Orts Catedragravetica drsquoEgravetica i Filosofia Poliacutetica de la Universitat de Valegravencia Becagraveria del Deutscher Akademishy
scher Austauschdienst i de lrsquoAlexander von HumboldtshyStiftung Directora de la Fundacioacute Eacutetnor(Fundacioacute
per a lrsquoEgravetica dels Negocis i de les Organitzacions) membre del Comitegrave Egravetic de lrsquoHospital Cliacutenic de la Unishyversitat de Valegravencia directora del curs de postgrau Educacioacute en Valors Ha reflexionat sobre lrsquoegravetica en lrsquoagravemshybit de la dona la guerra lrsquoecologia la genegravetica i la intervencioacute social Teacute una extensa obra publicada els
darrers tiacutetols de la qual soacuten Pobreza y libertad Erradicar la pobreza desde el enfoque de Amartya (2009) Las fronteras de la persona El valor de los animales la dignidad de los humanos (2009) i Eacutetica de la Razoacuten
cordial Premi Internacional drsquoAssaig Jovellanos 2007
Macario Al many Garciacutea Professor de Filosofia del Dret de la Universitat drsquoAlacant Doctor en Filosofia del Dret per la Univershy
sitat drsquoAlacant amb la tesi Sobre el concepte i justificacioacute del paternalisme amb mencioacute honoriacutefica de docshytor europeu Ha gaudit drsquouna beca de recerca del Ministeri de Ciegravencia i Tecnologia en el Programa de
formacioacute del personal investigador durant els anys 1998 a 2002 Premi Extraordinari de Llicenciatura de
Dret Premi Extraordinari de Doctorat Magravester en Teoria del Dret amb la magravexima qualificacioacute summa cum
laude a lrsquoAcadeacutemie Europeacuteenne de Theacuteorie du Droit (Brusselmiddotles curs 1999shy2000) coordinador cientiacutefic
del Portal DOXA de Filosofia del Dret on ha publicat nombrosos treballs Eacutes autor entre altres obres drsquoEl paternalismo juriacutedico (2006) i Paternalism and Bhioethics (2007)
Dani l Inn rarity Catedragravetic de Filosofia Social i Poliacutetica a la Universitat de Saragossa Antic becari de la Fundacioacute
Alexander von Humboldt Els seus uacuteltims llibres soacuten Eacutetica de la hospitalidad (2001) La transformacioacuten de
la poliacutetica (2002) (III Premi drsquoAssaig Miguel de Unamuno i Premi Nacional de Literatura en la modalitat drsquoassaig 2003) La sociedad invisible (2004) (XXI Premi Espasa drsquoAssaig) El nuevo espacio puacuteblico (2008) i El futuro y sus enemigos (2009) Ha rebut tambeacute el Premi drsquoHumanitats Cultura Art i Ciegravencies Socials
de la Societat drsquoEstudis BascosEusko Ikaskuntza el 2008 Eacutes colmiddotlaborador als diaris El Paiacutes i El Correo
Diario Basco i la revista Claves para la Razoacuten Praacutectica Membre de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies i Arts amb
seu a Salzburg
142 |
ge e e e
e e
e
e
142143Maquetaciacircn 1 060510 1554 Paacutegina 143
Agraven l Castintilde ira F rnaacutend z Doctor en Filosofia i Ciegravencies de lrsquoEducacioacute per la Universitat de Barcelona i diplomat en Alta Direccioacute
drsquoEmpreses per ESADE Coordina lrsquoEquip Acadegravemic de la Cagravetedra de Lideratges i Governanccedila Democragraveshytica i eacutes director i professor del Departament de Ciegravencies Socials drsquoESADE Ha publicat Societat civil i Estat del Benestar (2002) Agravembits de la postmodernitat (2002) Ens fan o ens fem La transmissioacute de valors avui (2004) Plurinacionalitat i Estat (2006) Catalunya reptes egravetics (2006) Immigracioacute en estats plurinacionals el cas de Catalunya (2007) entre altres obres Ha estat premiat amb el Serra i Moret drsquoassaig el 2003 i amb el Ramon Trias Fargas drsquoassaig el 2001 entre altres premis
Carl s Cruz Moraton s Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i postgrau en Dret Civil Catalagrave per la Universitat
Oberta de Catalunya eacutes magistrat del Consell General del Poder Judicial Va dirigir lrsquoObservatori drsquoEgravetica
Aplicada a la Intervencioacute Social de la Fundacioacute Arnau drsquoEscala i va impulsar la Comissioacute de Seguiment dels Protocols de Violegravencia Domegravestica i Gegravenere contra maltractaments infantils contra la mutilacioacute genital femenina i els maltractaments a les persones grans de les comarques gironines Ha estat director i docent de cursos de mategraveria processal civil i violegravencia de gegravenere al Centre drsquoEstudis Juriacutedics de la Generalitat de
Catalunya i al postgrau de Violegravencia de Gegravenere de la Universitat Ramon Llull
Cristina d la Cruz Ayuso Doctora en Filosofia en lrsquoactualitat eacutes professora drsquoEgravetica a la Universitat de Deusto Membre de la
Comissioacute de lrsquoAula drsquoEgravetica de la Universitat coordina i forma part de lrsquoequip de recerca Egravetica Aplicada Dishyrectora del programa de doctorat en Estudis Internacionals i Interculturals ha estat professora visitant en
diverses universitats drsquoEuropa i Amegraverica Llatina i assessora en diverses iniciatives socials en quumlestions reshylacionades amb lrsquoegravetica organitzacional Entre les seves publicacions destaquen Banca eacutetica y ciudadaniacutea
(2008) Berdintasuna bazterkeria eta hiritartasuna (Igualtat exclusioacute i ciutadania) (2008) i La responsabilidad
social de la Universidad (2009)
Anna Quintanas F ixas Doctora en Filosofia actualment eacutes professora de Filosofia de la Universitat de Girona La seva tesi
doctoral Salut i poder en la gegravenesi de lrsquohome contemporani versa sobre les relacions entre el saber i el poder en lrsquoagravembit de la salut puacuteblica i sobre la influegravencia dels discursos i les pragravectiques megravediques en la
construccioacute del model de laquolrsquohome saludableraquo Ha publicat i participat en congressos de caragravecter nacional i internacional sobre temes drsquoantropologia filosogravefica M Foucault i el pensament contemporani bioegravetica i biopoliacutetica la nova subjectivitat poliacutetica i la globalitzacioacute Eacutes membre del Comitegrave drsquoEgravetica Assistencial de
lrsquoHospital Universitari Dr Josep Trueta de Girona
| 143
G
ls reptesegravetics de la intervencioacutesocial
Simposi drsquo tica plicada a la
ntervencioacute Social
0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 5
E
observatori drsquoegravetica aplicada a la intervencioacute social
C A M P U S A R N A U
D rsquo E S C A L A Innovacioacute i Recerca
Social i Sociosanitagraveria
I Egrave A
I colmiddotleccioacute MATERIALS DrsquoEgraveTICA APLICADA A LA INTERVENCIOacute SOCIAL 1
resentacioacute
arlament inaugural
onferegravencia inaugural
onegravencies amb aportacions
onferegravencia de clausura
omunicacions
bstract
esuacutemenes
utors
0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 7
sumari
P Francesc Xavier Pereda Gaacutemez 8
P Carme Capdevila10
C
Egravetica serveis socials i ciutadania drsquoAdela Cortina Orts14
P El concepte i la justificacioacute del paternalisme de Macario Alemany 28
Comentaris a la ponegravencia de Joan M del Pozo58
Comentaris a la ponegravencia drsquoAmadeu Mora62
El futur de les societats democragravetiques Una teoria de la justiacutecia intergeneracional de Daniel Innerarity 68
Comentaris a la ponegravencia drsquoAraceli Laacutezaro 80
Comentaris a la ponegravencia de Manel Barbero 83
Egravetica de les organitzacions socials drsquoAgravengel Castintildeeira 88
Comentaris a la ponegravencia drsquoArcadi Oliveres96
Comentaris a la ponegravencia de Cristoacutebal Coloacuten 99
C Els liacutemits del secret professional de Carles Cruz Moratones 106
C Una lectura egravetica sobre els serveis socials i el seu abast per a un model drsquointervencioacute social de Cristina de la Cruz 114
Govern de la vida i intervencioacute social lrsquoarrel biopoliacutetica dels conflictes egravetics de Anna Quintanas 126
A 134
R 138
A 142
t oacute
0809Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 8
Presen aci per Francesc Xavier Pereda Gaacutemez director de lrsquoObservatori drsquoEgravetica Aplicada a la Intervencioacute Social
Les noves poliacutetiques socials estan plenes de possibilitats per garantir els drets
fonamentals i promoure el benestar de les persones especialment de les meacutes
desfavorides o fragravegils Perograve si no es va amb compte de vegades lrsquoaplicacioacute drsquoashyquestes poliacutetiques i la tasca dels treballadors socials poden comportar una vulshyneracioacute de drets Cal tenir cura per exemple de la intimitat i vetllar per fixar liacutemits a la intromissioacute en la vida de les persones o fins i tot en el control de secshytors determinats de poblacioacute
8 |
0809Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 9
Lrsquoaugment de les poliacutetiques socials juntashy valors I el Simposi va ser una ocasioacute apropiada
ment amb lrsquoaprofundiment democragravetic lrsquoadvenishy per avanccedilar en la deteccioacute de les problemagravetiques
ment de societats cada vegada meacutes plurals i egravetiques o amb un component egravetic presents en
lrsquoincrement de la sensibilitat respecte dels drets lrsquoagravembit de la intervencioacute social que no soacuten pas
humans situa els professionals i usuaris dels sershy resolubles des de la perspectiva del saber tegravecnic
veis socials sociosanitaris i educatius davant de ni des de la pragravectica de les competegravencies o hashy
problemagravetiques egravetiques que no sempre tenen bilitats professionals tot i que aquest sigui el
respostes pautades i consensuades context en quegrave es plantegen
Copsar aquestes problemagravetiques reflexioshy Aquests reptes egravetics soacuten a vegades de
narshyhi i trobar respostes que respectin i fomentin caire personal i drsquoaltres de caire colmiddotlectiu i es
els drets de les persones va ser lrsquoobjectiu central presenten a la persona responsable de la intershy
del Primer Simposi drsquoEgravetica Aplicada a la Intervenshy vencioacute social en qualsevol agravembit drsquoactuacioacute El
cioacute Social celebrat els dies 28 i 29 de maig de professional teacute un conflicte egravetic quan confronta
2009 a Girona convocat per lrsquoObservatori drsquoEgraveshy els seus valors o els seus punts de referegravencia
tica Aplicada a la Intervencioacute Social de la Funshy amb una realitat sorprenent que lrsquointerroga i dashy
dacioacute Campus Arnau drsquoEscala vant de la qual no sap exactament com posicioshy
LrsquoObservatori fa temps que promou grups narshyse com analitzarshyla i com resoldreshyla
de recerca i de debat cursos de formacioacute i inishy Perograve de vegades el component egravetic es
ciatives drsquoassessorament a entitats per tal que planteja colmiddotlectivament en el sector professional
lrsquoegravetica sigui present en lrsquoagravembit de la intervencioacute en el qual treballem en el grup meacutes proper al
social com ho estagrave per exemple en el moacuten sashy professional quan discutim o intentem aproximar
nitari a traveacutes de la bioegravetica I en aquesta mashy opinions sobre els referents egravetics amb quegrave hem
teixa liacutenia vam convocar aquest primer Simposi drsquoactuar En aquests casos tambeacute ens trobem
que va aplegar professionals de diferents sectors davant de determinades situacions conflictives
i paiumlsos per detectar els principals reptes i proshy des de la perspectiva dels valors
blemagravetiques egravetiques presents en la intervencioacute Lrsquoobjectiu del Simposi va ser ambicioacutes i les
social i les solucions que srsquohi apunten per copshy reflexions resultants que podreu llegir en aquesshy
sar i descriure un panorama en el qual simposis tes planes mdashen forma de ponegravencies debats o
posteriors hauran drsquoaprofundir conclusions dels tallers temagraveticsmdash soacuten ben estishy
Des de lrsquoObservatori estem satisfets drsquohashy mulants
ver acollit aquest primer Simposi i dels seus reshy Gaudim drsquoun material drsquoenorme valor per
sultats Eacutes important poder fer paregraventesis que continuar la nostra tasca en la qual esperem
permetin apartarshyse del brogit de la feina diagraveria estar acompanyats per tots els lectors drsquoaquest
reflexionar i intercanviar opinions experiegravencies i llibre
| 9
r nt n u ur
1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 10
Pa lame i a g al
per Carme Capdevila Honorable consellera drsquoAccioacute Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya
Eacutes un plaer ser a Girona per inaugurar el Primer Simposi drsquoEgravetica Aplicada a la
Intervencioacute Social Vull felicitar la iniciativa drsquoorganitzar aquest Simposi que eacutes
el primer que se celebra a Catalunya i Girona teacute lrsquohonor drsquoacollirshylo Les comarques de Girona estan fent una aposta molt important pels serveis soshycials i lrsquoacte drsquoavui nrsquoeacutes una bona prova Perograve no sols per aixograve felicito lrsquoObsershyvatori drsquoEgravetica Aplicada a la Intervencioacute Social i la Fundacioacute Campus Arnau
drsquoEscala Els felicito tambeacute perquegrave en aquesta egravepoca de canvis eacutes bo que els
serveis socials vagin acompanyats drsquoaquesta reflexioacute serena molt important per construir aquests serveis per a les persones meacutes properes perograve sobretot construirshylos des del respecte a la dignitat humana
10 |
1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 11
Debatre sobre egravetica en lrsquoagravembit dels serveis
socials eacutes preguntarshynos com treballem Eacutes preshy
guntarshynos quines soacuten les pragravectiques que ens
acompanyen en el nostre tarannagrave diari Treballem
amb persones en situacioacute de desavantatge soshy
cial i aixograve ens porta sovint a fer front a situacions
molt delicades Davant drsquoaquestes situacions
sempre ens hem de preguntar quins soacuten els liacuteshy
mits de la nostra professioacute
Vivim en societats cada vegada meacutes plushy
rals Per sort els drets socials estan avanccedilant de
manera ferma i aixograve fa que apareguin noves sishy
tuacions davant les quals els professionals del
treball social han de saber reaccionar per exemshy
ple com cal actuar davant el xoc cultural que
comporta lrsquoarribada de moltes persones drsquoaltres
paiumlsos Parlo de persones que poden tenir una
concepcioacute diferent a la nostra pel que fa al tracte
igualitari entre homes i dones
Perograve sersquons plantegen molts altres interroshy
gants Com hem drsquoencarar aspectes de la intishy
mitat de les persones amb discapacitat
intelmiddotlectual O com hem de respondre des de
les entitats que es dediquen a la tutela davant el
gran nombre de situacions incapacitants a causa
de lrsquoallargament de lrsquoesperanccedila de vida de molshy
tes persones amb discapacitat
Aquestes soacuten algunes de les circumstagravenshy
cies amb les quals es troben els professionals
dels serveis socials en el seu dia a dia i davant
de les quals han de saber aplicar la seva expeshy
riegravencia i coneixement Perquegrave si no ho fan el fet
drsquoajudar a solucionar o resoldre la situacioacute que
ha derivat en un problema social es pot convertir
tambeacute en una vulneracioacute dels drets de les pershy
sones sobretot drsquoaquelles que es troben en una
situacioacute de meacutes vulnerabilitat
Per aixograve eacutes important conegraveixer aquestes
problemagravetiques i reflexionarshyhi per saber actuar i
esbrinar les millors pragravectiques que cal impulsar
Tot aixograve teacute un uacutenic objectiu que eacutes donar un tracte
de ciutadania i respecte garantint drets i garantint
el benestar de les persones que ho necessiten
Aquest Simposi respon a aquesta voluntat i
per aixograve felicito una iniciativa drsquouna importagravencia tan
remarcable Ha de servir per marcar el full de ruta
que la nostra professioacute ha de seguir drsquoara endashy
vant per enfocar o estructurar els valors que guien
la nostra feina Parlo dels valors de lrsquohonestedat
la transparegravencia lrsquoausteritat i la vocacioacute de servei
| 11
1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 12
Aquests principis van lligats als valors de
les noves poliacutetiques socials que impulsem des del
Departament drsquoAccioacute Social i Ciutadania i que
segueixen sent la lluita contra les desigualtats
perograve reconeixent les diferegravencies i una forta deshy
fensa de lrsquoautonomia individual entesa com la sishy
tuacioacute en quegrave no hi ha una dominacioacute dels uns
sobre els altres
Com deia al principi vivim una egravepoca de
canvis en els serveis socials El desplegament de
les noves lleis mdashla Llei de serveis socials la Llei
de lrsquoautonomia personal i atencioacute a la dependegravenshy
ciamdash estagrave fent que el sector creixi en tots els agravemshy
bits creem ocupacioacute apareixen nous drets i els
serveis socials arriben a persones que fins avui
no havien pogut accedirshyhi mai
A meacutes a meacutes tambeacute per culpa de la crisi
econogravemica i les seves consequumlegravencies els serveis
socials srsquoestan convertint en un dels elements de
suport imprescindibles per a moltes famiacutelies en
aquests moments
Per tant eacutes molt important que en lrsquoimshy
puls drsquoaquesta nova etapa que estem encetant
fem un cop drsquoull introspectiu cap a la nostra proshy
fessioacute i analitzem el seu contingut egravetic per poder
millorar la qualitat del servei que oferim
Tots els professionals que treballen al
costat de la gent amb necessitats socials comshy
parteix lrsquoexperiegravencia del compromiacutes Un comshy
promiacutes per aconseguir el seu benestar i la seva
autonomia personal Amb la celebracioacute drsquoaquest
Simposi volem posar les bases per seguir enforshy
tint un altre tipus de compromiacutes el que tambeacute
tenim amb la nostra progravepia actuacioacute professional
egravetica al servei dels valors positius com el resshy
pecte la confidencialitat i la dignitat
Vull aprofitar lrsquoocasioacute per animar a seguir
fent aquest tipus de reflexions drsquoara endavant
Ho dic perquegrave soacuten necessagraveries per fer meacutes gran
el nostre sector i per trobar noves pragravectiques
professionals que millorin la intervencioacute social
que es fa a Catalunya
12 |
1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 13
| 13
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 14
Aquest text correspon a la siacutentesi de la conferegravencia que Adela Cortina va pronunciar en la inauguracioacute del I Simposi drsquoEgravetica Aplicada a la Intervencioacute Social
CONFEREgraveNCIA INAUGURAL
Egravetica serveis socials i ciutadania
per Adela Cortina Orts catedragravetica drsquoEgravetica i Filosofia Poliacutetica de la Universitat de Valegravencia i directora de la Fundacioacute Eacutetnor
En aquesta conferegravencia em proposo de tractar dues coses fonamentals lrsquoegravetica
aplicada i un marc drsquoegravetica aplicada a la intervencioacute social Lrsquoegravetica aplicada eacutes
un terme que srsquoutilitza molt i no se sap gaire beacute el que vol dir En principi lrsquoegravetica
eacutes filosofia moral Hi ha un tipus de reflexioacute filosogravefica sobre un fenomen que eacutes
tan antic com la humanitat que eacutes el fenomen de la moralitat En totes les culshytures hi ha hagut consciegravencia que hi havia unes maneres de viure meacutes humanes
que drsquoaltres i aquestes maneres de viure se les ha anomenat morals tradicioshynalment La filosofia se sorpregraven sobre el fet que hi hagi una cosa dita moral i es
pregunta quegrave eacutes la moral Des de fa temps defenso que la filosofia moral o egravetica
teacute tres tasques fonamentalment
14 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 15
Tasques de la filosofia moral o egravetica
La primera la de dilucidar quegrave eacutes moral
quegrave vol dir moral Quan alguacute parla des del camp
de la neurosi i diu laquoHem descobert les bases ceshy
rebrals de la conducta moralraquo la pregunta eacutes
laquoQuegrave enteacuten vostegrave per conducta moralraquo Perquegrave
si no sabem quegrave eacutes la conducta moral no
podem descobrirshyne les bases ni sabershyne absoshy
lutament res Primera tasca que no eacutes fagravecil la
de determinar quegrave eacutes aixograve de conducta moral
Segona tasca la drsquointentar fonamentar
allograve moral Durant molt temps des de la filosofia
la gran tasca eacutes preguntarshyse quin eacutes el fonashy
ment drsquoallograve moral i normalment srsquoha entegraves que
eacutes la resposta a la pregunta laquoPer quegrave he deraquo
Al cap i a la fi sembla que la moral tenia a veure
amb el deure El tema de la fonamentacioacute de la
moral ha estat importantiacutessim durant segles Hi
ha diferents models de fonamentacioacute de la
moral i a meacutes hi ha gent que diu que ni necesshy
sita fonament ni li fa cap falta Diferents posishy
cions de les quals no tractarem en aquesta
conferegravencia per falta de temps
Tercera tasca que eacutes fonamental per a
lrsquoegravetica aplicar Aixiacute les tasques serien aclarir foshy
namentar aplicar Aplicar a la vida quotidiana el
que hem guanyat en el proceacutes de fonamentashy
cioacute Si hem intentat donar uns fonaments drsquoallograve
moral hem de saber com srsquoaplica aixograve en la
vida quotidiana i com srsquoenteacuten en la vida quotishy
diana Normalment aixograve ho ha fet lrsquoegravetica des
dels segles meacutes antics sense una precisioacute tan
clara
El fenomen de les egravetiques aplicades
A poc a poc hem anat aplicant aquestes
tres tasques de lrsquoegravetica perograve al llarg dels anys seshy
tanta del segle XX neix un fenomen nou que eacutes el
de les anomenades egravetiques aplicades Les egravetiques
aplicades tenen una especificitat davant la de la
tasca tradicional de lrsquoegravetica de tambeacute aplicar Qualshy
sevol que repassi qualsevol tractat drsquoegravetica des de
Platoacute fins als nostres dies veuragrave que sempre hi ha
una part drsquoaplicacioacute evidentment Srsquoestableixen
uns principis i despreacutes es plantegen una segraverie de
problemes Al llibre La metafiacutesica dels costums de
Kant hi ha una part sobre quegrave soacuten les virtuts i quegrave
soacuten els vicis i despreacutes hi figura la casuiacutestica eacutes a
dir lrsquoaplicacioacute del que srsquoha descobert als casos
concrets
Kant que havia parlat sempre del deure pel
deure es planteja per exemple laquoI suposem que
hi ha un rei que teacute tota la informacioacute de com estagrave
tota la miliacutecia del seu poble i el capturen Sap que
el poden torturar i pot revelar tota la situacioacute del
seu poble a lrsquoenemic Teacute un veriacute a la butxaca i
quegrave fa es pren el veriacute o noraquo
Aquests soacuten els famosos dilemes morals
que encanten els nordshyamericans Els nordshyameshy
ricans quan parlen drsquoegravetica sempre plantegen un
dilema Davant del dilema laquoQui estima vostegrave meacutes
el seu pare o la seva mareraquo cal prendre sempre
una decisioacute egravetica Llavors el nen es queda aterrit i
eacutes clar lrsquoaterridor no eacutes el dilema sinoacute lrsquoestupidesa
del qui li planteja el dilema perquegrave no hi ha motiu
per preguntar a un nen si estima meacutes el pare o la
mare Llavors un calla i no fa ximpleries La nostra
vida afortunadament meacutes que dilemagravetica eacutes proshy
blemagravetica
Un exemple que utilitzava amb els meus
alumnes eacutes el seguumlent laquoSoacutec en un museu
drsquoAmsterdam i srsquoestagrave cremant nomeacutes puc salvar
una cosa Hi ha un gat que eacutes viu i tambeacute hi ha
un quadre de Rembrandt Quegrave eacutes el que he de
salvar El gat o el quadreraquo Llavors un comenccedila
| 15
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 16
a aplicar principis morals el principi de la bellesa
davant el principi del no seacute quegrave Tothom srsquoenshy
tusiasma i eacutes fantagravestic Jo ho plantejava als meus
alumnes i en els uacuteltims temps ells em deien laquoEl
gat el gatraquo i jo els preguntava laquoDe veritat creieu
que cal salvar el gatraquo Fins que de sobte un em
va donar una solucioacute molt bona em va dir laquoTu
saps el que deu pesar un quadre de Remshy
brandtraquo
Davant dels dilemes hi ha diferents valorashy
cions perograve la vida normalment no eacutes dilemagravetica
sinoacute problemagravetica Normalment quan ens trobem
davant drsquouna situacioacute difiacutecil lrsquohumagrave eacutes tractar de
trobar aquell tipus de solucions que salven la digshy
nitat de la persona i salven la situacioacute Qualsevol
que srsquoasseu tenallat per dilemes eacutes alguacute a qui falta
capacitat creativa i jo crec que en els serveis soshy
cials mdashprecisamentmdash fa falta molta capacitat
creativa per no haver de condemnar uns o altres
sinoacute tractar de trobar noves solucions noves proshy
postes I eacutes que la intelmiddotligegravencia humana eacutes
intelmiddotligegravencia creadora
Tres egravetiques aplicades pioneres
El tema de les egravetiques aplicades al terreny
en el qual jo ho plantejareacute neix els anys setanta del
segle XX Aixograve eacutes fantagravestic perquegrave quan un parla
drsquoegravetica aplicada no ha de remuntarshyse a Tales de
Milet perquegrave si ho fa en filosofia la gent sersquons
avorreix En aquest cas doncs eacutes als anys seshy
tanta quan neixen aquestes egravetiques aplicades
amb un nou estatut diferent de totes les egravepoques
anteriors Les primeres que apareixen soacuten tres lrsquoegraveshy
tica del desenvolupament dels pobles la bioegravetica
i lrsquoegravetica econogravemica i empresarial
Lrsquoegravetica del desenvolupament dels pobles eacutes
molt similar a lrsquoegravetica dels treballs socials perquegrave
compta amb pobles marginats Planteja el seguumlshy
ent Tants segles intentant aplicar models econograveshy
mics als paiumlsos en desenvolupament i no hi ha
manera que hi hagi desenvolupament Eacutes que
estem aplicant malament el concepte de desenshy
volupament Quegrave estem entenent per desenvolushy
pament si estem fent meacutes mal que beacute
Durant els anys setanta del segle XX neixen
aquestes tres egravetiques que soacuten tres egravetiques aplishy
cades Despreacutes han vingut lrsquoegravetica dels mitjans de
comunicacioacute lrsquoegravetica de la poliacutetica lrsquoegravetica del conshy
sum i lrsquoegravetica dels assumptes socials Crec que eacutes
important per a cada cos professional aclarir en
quegrave consisteix la seva egravetica professional laquoQuegrave eacutes
la bioegraveticaraquo que afecta uns sectors de la poblashy
cioacute laquoquegrave eacutes lrsquoegravetica econogravemica i empresarialraquo que
nrsquoafecta drsquoaltres laquoquegrave eacutes lrsquoegravetica dels educadorsraquo
que tambeacute afecta un altre colmiddotlectiu i laquoquegrave eacutes lrsquoegraveshy
tica dels serveis socialsraquo que afecta una poblashy
cioacute molt concreta en la qual hi ha gent de
diferents grups
La primera base de qualsevol treball hauria
de ser la de dir laquoQuina eacutes la nostra egraveticaraquo pershy
quegrave lrsquoegravetica eacutes una paraula que teacute a veure amb el
terme grec ethos que vol dir lsquocaragravecterrsquo Deien els
clagravessics i tenien raoacute que els eacutessers humans naishy
xem amb un temperament que no hem triat amb
unes caracteriacutestiques que no hem triat perograve quan
al llarg de la nostra vida anem prenent decisions
ens anem forjant un caragravecter Qui pren decisions
injustes acaba generant una propensioacute a decidir
amb injustiacutecia qui pren decisions imprudents
acaba generant una propensioacute a prendre decishy
sions imprudents qui pren decisions magnagravenimes
i generoses acaba amb la predisposicioacute a la magshy
nanimitat Necessagraveriament anem passant drsquoaixograve
que teniacuteem en el nostre naixement a generarshynos
un caragravecter un conjunt de predisposicions
16 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 17
La forja del caragravecter
Deien els clagravessics i tenien raoacute que la tasca
principal drsquouna persona eacutes la forja del seu caragravecshy
ter Ens en podem forjar un de bo o un de dolent
perograve no tenim meacutes remei que forjarshynosshyen algun
amb la qual cosa el meacutes intelmiddotligent eacutes forjarshyse
el bo com eacutes natural Quegrave vol dir el bo Doncs
aquell que ens condueix meacutes a la felicitat i a la jusshy
tiacutecia Si hi ha dos costats fonamentals del fenoshy
men moral aquests soacuten la felicitat i la justiacutecia Tots
volem ser feliccedilos tots volem tenir una vida en pleshy
nitud perograve eacutes de justiacutecia que tots tinguin les posshy
sibilitats de fershyho La justiacutecia eacutes molt exigent
mentre que la felicitat eacutes el terreny del consell i de
la invitacioacute Predisposarshyse per prendre bones deshy
cisions en la liacutenia de la justiacutecia i la felicitat eacutes forshy
jarshyse un bon caragravecter La tasca principal drsquouna
persona eacutes forjarshyse aquest bon caragravecter i lrsquoedushy
cacioacute eacutes fonamental per a aixograve
Perograve els anys setanta del segle XX ens
adonem que el caragravecter no eacutes nomeacutes cosa de les
persones sinoacute tambeacute de les organitzacions
tambeacute de les institucions tambeacute de les professhy
sions Hi ha professions que tenen un caragravecter
pegravessim i hi ha universitats que tenen un caragravecter
horroroacutes Perquegrave no solament les persones es forshy
gen un caragravecter sinoacute tambeacute les organitzacions i
les institucions Les organitzacions tenen un cashy
ragravecter i quan un srsquoacosta a una empresa o una
altra nota si la gent genera o no confianccedila si
soacuten gent amable si donen un bon producte I
aixograve ens passa amb qualsevol altra cosa Si un
srsquoacosta a un treballador social pot veure si ajushy
daragrave a resoldre el problema i prendragrave la perspecshy
tiva del participant i no solament la de
lrsquoobservador o eacutes un simple burogravecrata que estagrave
aquiacute colmiddotlocat i fa el seu treball perquegrave el paguen
per aixograve Percebem aquestes actituds percebem
el bon caragravecter i el mal caragravecter I el bon caragravecter
ogravebviament ens genera confianccedila mentre que el
mal caragravecter ens genera repulsioacute com eacutes natural
Lrsquoegravetica teacute a veure amb la forja del caragravecter de
les persones dels pobles de les organitzacions i
de les professions I amb aquesta idea neixen les
egravetiques aplicades amb la idea que hi ha diferents
activitats socials mdashlrsquoactivitat sanitagraveria el treball soshy
cial lrsquoeducacioacutemdash que han de tenir un bon caragravecshy
ter i tenir la moral alta perquegrave si no la societat estagrave
veritablement desfonada
Una societat en la qual la poliacutetica eacutes deploshy
rable les actituds soacuten deplorables al final acaba
enfonsada i desmoralitzada Com deia Joseacute Orshy
tega y Gasset lrsquoimportant no eacutes ser morals o imshy
morals mdasho no eacutes tan important com tenir la moral
alta o estar desmoralitzatsmdash I una societat acaba
estant desmoralitzada quan no hi ha confianccedila en
els bancs quan no hi ha confianccedila en els poliacutetics
quan no hi ha confianccedila en les empreses quan no
hi ha confianccedila en els treballadors socials
La confianccedila peccedila bagravesica
per a la moral drsquouna societat
Quan no hi ha confianccedila una societat teacute la
moral baixa I llavors totes les solucions que se li
ocorren soacuten dolentes perquegrave veacutenen els immishy
grants i molesten i el discapacitat eacutes un senyor a
qui tant de bo se li doneacutes el passaport perquegrave
mira que eacutes pesat I quan una societat teacute la moral
baixa no teacute ganes drsquoemprendre els reptes vitals
no teacute ganes drsquoassumir la vulnerabilitat que ens cashy
racteritza Una societat teacute la moral meacutes alta com
meacutes acull els meacutes febles i fa anar endavant els vulshy
nerables Com deien els vells anarquistes el sushy
port mutu eacutes el que ha fet que lrsquoespegravecie humana
estigui per sobre de les altres espegravecies meacutes que
| 17
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 18
la lluita conflictiva per la vida El que porta a milloshy Quegrave eacutes una egravetica aplicada
rar eacutes el suport mutu i lrsquoespegravecie humana mdashamb Entrem ara en una segona part Quegrave eacutes una
totes les seves maldatsmdash ha aconseguit que els egravetica aplicada Lrsquoegravetica aplicada es distingeix de la
discapacitats i els febles puguin sobreviure i pushy moral de la vida quotidiana i de les egravetiques tradicioshy
guin viure beacute nals La moral no lrsquohan inventada els filogravesofs eacutes tan
Les egravetiques aplicades neixen amb aquest antiga com la humanitat sempre hi ha hagut consshy
afany drsquoelevar la moral de les seves societats Soacuten ciegravencia que hi ha unes maneres de viure meacutes hushy
egravetiques veritablement republicanes en el sentit manes que drsquoaltres I en aquest sentit hem de
que no veacutenen de les altes esferes sinoacute que neixen distingir entre la moral de la vida quotidiana que
des de la base Els ciutadans exigeixen a cada porta cognoms de la vida quotidiana Hi ha morals
una de les activitats professionals que actuiumln moshy budistes cristianes atees laiques socialistes libeshy
ralment eacutes a dir que actuiumln tenint en compte les rals Hi ha morals de la vida quotidiana que no inshy
seves progravepies metes venten els filogravesofs sinoacute sobre les quals reflexionen
Els filogravesofs som dels uacuteltims que ens hem perograve que soacuten allagrave En aquest sentit Kant deia en
apuntat a les egravetiques aplicades ja que el filogravesof Criacutetica de la raoacute pura laquoAlguns mrsquohan criticat perquegrave
normalment eacutes a la seva torre drsquoivori interessat a lrsquohora de donar la foacutermula de lrsquoimperatiu diuen
molt en lrsquoenegravesima traduccioacute de la paraula no seacute lsquono ha donat cap nou deure nomeacutes ha donat una
quegrave de no seacute quegrave meacutes i no lrsquointeressa gaire el que foacutermula per comprovar quan un deure srsquoha de conshy
passa en la vida quotidiana Perograve he de dir mdashper siderar un deure moralrsquo Com si els filogravesofs hagushy
la meva experiegravenciamdash que quan prenem el bashy eacutessim de donar deures i els deures no estiguessin
gatge filosogravefic i lrsquoapliquem a la vida quotidiana eacutes ja en la vida quotidianaraquo
veritablement fecund Les egravetiques aplicades soacuten Ja eacutes en la vida quotidiana on hi ha diferents
exigides pels ciutadans pels filogravesofs mdashper fimdash morals Els filogravesofs tenen la tasca drsquoaclarir fonashy
perograve tambeacute pels professionals de cada professioacute mentar aplicar que eacutes diferent La moral de la vida
Aquesta eacutes la tercera font de suggeriments per a quotidiana eacutes diferent de lrsquoegravetica o la filosofia moral
les egravetiques aplicades Els professionals que soshy perograve lrsquoegravetica aplicada eacutes diferent de les filosofies
vint estan molt descontents amb els seus comshy morals tradicionals recordem que eacutes una novetat
panys professionals que no fan beacute la seva dels anys setanta del segle passat I eacutes una novetat
professioacute Per exemple hi ha gent de la sanitat perquegrave es tracta drsquoegravetica i es construeix amb coshy
que es preocupa perquegrave la infermeria o la medishy gnoms filosogravefics quan un entra en les egravetiques aplishy
cina soacuten fonamentals i no srsquoestan fent com srsquohan cades les tradicions soacuten la kantiana lrsquoaristotegravelica
de fer i eacutes llavors quan els mateixos professionals la dialogravegica la utilitarista perograve la seva manera de
veuen que cal apujar la moral de la seva professhy procedir no eacutes lrsquohabitual no es tracta que elaboshy
sioacute Les egravetiques aplicades neixen llavors perquegrave rem una teoria egravetica i despreacutes mirem com srsquoaplica
les exigeixen els ciutadans les exigeixen els proshy sinoacute que partim drsquoun problema de la vida quotishy
fessionals les exigeixen diferents sectors entre diana i tractem de veure en la reflexioacute egravetica quins
ells els poliacutetics que volen saber amb qui tracten corrents i quines teories ens ajuden a aclarir el punt
i de quegrave estem parlant de partida i a donarshyhi una solucioacute Cada vegada
18 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 19
meacutes llavors es tracta de veure quines propostes
filosogravefiques ens ajuden millor a resoldre un proshy
blema de la vida quotidiana
Egravetiques elaborades en grups i
comitegraves interdisciplinaris
La segona quumlestioacute que eacutes molt important eacutes
que les egravetiques aplicades no srsquoelaboren nomeacutes als
despatxos universitaris sinoacute que srsquoelaboren soshy
bretot en els comitegraves les comissions i els grups
de reflexioacute Perquegrave eacutes impossible fer una egravetica aplishy
cada a la intervencioacute social sense comptar amb
els treballadors socials Com eacutes impossible fer una
egravetica sanitagraveria sense comptar amb el professional
sanitari que eacutes el que hi estagrave implicat en primera
instagravencia Les egravetiques aplicades parteixen de la
base de la reflexioacute de la vida quotidiana i van asshy
cendint cap a un conjunt de principis Soacuten egravetiques
que es fan en grups en comitegraves en reflexions inshy
terdisciplinagraveries en les quals treballen serveis soshy
cials perograve tambeacute jutges treballadors socials
psicogravelegs pedagogs filogravesofs
La interdisciplinarietat eacutes una necessitat soshy
cial Perquegrave el que ens passa al final eacutes que la reshy
alitat teacute problemes i les universitats tenen
departaments eacutes a dir en la realitat es plantegen
problemes que srsquohan de resoldre entre uns
quants perograve a la universitat et diuen laquoNo aixograve eacutes
dels de ciegravenciesraquo laquono aixograve eacutes dels de psicologiaraquo
laquono aixograve eacutes dels de pedagogiaraquo Si us plau
Actualment no hi ha cap problema que no
necessiti un tractament interdisciplinari Tots neshy
cessiten el treball conjunt de tots En aquest senshy
tit les egravetiques aplicades soacuten interdisciplinagraveries
perquegrave sense el treball conjunt no ilmiddotluminem ni un
sol principi moral ni una sola solucioacute moral Eacutes un
treball conjunt perograve per necessitat no per opcioacute
A partir drsquoaquiacute les egravetiques aplicades es van
expressant en llibres Jo en vaig escriure un el
1993 que es titula Eacutetica aplicada y democracia rashy
dical o un altre amb el grup que eacutes Razoacuten puacuteshy
blica y eacuteticas aplicadas el 2003 Soacuten un tipus de
llibres que srsquoescriuen des drsquounes professions deshy
terminades perograve despreacutes cal redactar uns inforshy
mes i aixograve eacutes egravetica aplicada no sols eacutes el manual
o el llibre sinoacute que els informes van entrant per
aplicarshylos en una institucioacute Eacutes llavors quan arriba
el que deia Hegel que la moral srsquoestagrave plasmant
en les institucions La moral srsquoaniragrave plasmant en
les institucions perquegrave elles lrsquoaniran recollint De
vegades en lleis legals perograve de vegades en doshy
cuments egravetics que soacuten els que poden donar una
gran mobilitat a les societats
Les egravetiques aplicades srsquoestan incorporant a
les institucions i ja no hi ha marxa enrere eacutes un feshy
nomen irreversible Cada vegada meacutes les proposshy
tes de lrsquoegravetica en lrsquoempresa de la bioegravetica de
lrsquoegravetica dels serveis socials de lrsquoegravetica del desenvoshy
lupament formen part de les nostres institucions
i els donen substagravencia i vida en comptes de queshy
darshyse uacutenicament a les universitats
Lrsquoestatut de lrsquoegravetica aplicada
Quin eacutes lrsquoestatut de lrsquoegravetica aplicada Se sol
parlar en aquestes tasques de dos models de la
casuiacutestica u i la casuiacutestica dos i hi ha un altre model
que eacutes el que jo proposareacute
La casuiacutestica u eacutes la que pren uns principis
egravetics i els aplica als casos concrets Sembla el meacutes
normal perquegrave eacutes el procediment deductiu La cashy
suiacutestica u teacute molts inconvenients en el moment acshy
tual perquegrave sobretot en societats moralment
plurals no hi ha principis amb contingut que siguin
compartits absolutament per tots Els principis que
| 19
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 20
es creia que tots compartiacuteem es poden veure alteshy
rats fins a arribar al punt de la interculturalitat o el
problema de la multiculturalitat
Per aixograve alguns autors proposen lrsquoanomeshy
nada casuiacutestica dos Es comenccedila en els casos
concrets i tothom sap que en les egravetiques aplicashy
des el procediment del cas eacutes fonamental Agafem
un cas i lrsquoanalitzem mirem de veure com el resolshy
driacuteem i quines soacuten les quumlestions morals implicades
en el cas Quan es treballa aixiacute mdashaixograve en bioegravetica
srsquoha treballat moltmdash es va arribant a uns principis
que no soacuten universals perograve siacute que soacuten principis
drsquoabast mitjagrave Arribem a aquests principis gragravecies
a lrsquoaplicacioacute prudencial al discurs prudencial enshy
torn dels casos concrets
Ha funcionat molt beacute per exemple lrsquoInforme
Belmont que pren els seus principis i els aplica a la
bioegravetica i a altres agravembits perograve teacute lrsquoinconvenient que
en les societats pluralistes no srsquoarriba a uns principis
drsquoabast mitjagrave de manera que les egravetiques aplicades
soacuten territoris independents Tanmateix siacute que eacutes
possible arribar a uns principis compartits per tots
encara que no siguin principis amb contingut perograve
siacute principis formals o procedimentals En posareacute dos
exemples que seran la meva referegravencia
El principi kantiagrave del fi en ell mateix
El principi kantiagrave de lrsquoimperatiu del fi en ell
mateix diu laquoTracta la humanitat tant en la teva pershy
sona com en la de qualsevol altra sempre alhora
com un fi i mai nomeacutes com un mitjagraveraquo El principi no
doacutena continguts concrets perograve siacute que expressa
una actitud que pot ser compartida per tots els
membres drsquouna societat pluralista
En qualsevol de les nostres activitats professhy
sionals eacutes necessari tractar els eacutessers humans no
com un mitjagrave uacutenicament encara que tots ens tracshy
tem com a mitjans Perquegrave quan jo compro una amshy
polla de llet a alguacute lrsquoestic tractant com un mitjagrave ogravebshy
viament perograve lrsquohe de tractar alhora com un eacutesser
que eacutes un fi en ell mateix que teacute una dignitat i que
no teacute un simple preu Reconegraveixer la dignitat humana
vol dir tres coses que soacuten fonamentals en el treball
social no fer mal no instrumentalitzar i siacute apoderar
El primer principi de qualsevol professioacute eacutes
la no maleficegravencia Per tant el professional dels sershy
veis socials ha drsquoanar amb cura que en un barri deshy
terminat no diguin laquoHorror que ve el treballador
socialraquo El primer principi eacutes no fer mal perquegrave els
eacutessers humans tenen dignitat i no un simple preu
soacuten fins en ells mateixos i mitjans no simples
El segon principi eacutes no instrumentalitzar
perquegrave estagrave molt beacute tenir una professioacute perograve no
srsquoha de tractar els vulnerables com un instrument
per a la progravepia situacioacute sinoacute que soacuten els que
donen sentit al treball i la seva dignitat eacutes la que
doacutena sentit al treball
I el tercer principi eacutes el de lrsquoapoderament i
sobretot en serveis socials Es tracta drsquoapoderar la
gent perquegrave pugui fer la seva vida De vegades eacutes
tremendament difiacutecil Perograve srsquoha drsquointentar apoderar
no sols resoldre les paperetes assistencialment mdash
quan calgui fershyho tambeacute
La importagravencia drsquoapoderar les persones
Si hi ha una famiacutelia que estagrave passant gana i
ve a demanar menjar no li diguem que no li podem
donar menjar perquegrave primer ha drsquoaprendre a aconshy
seguir el menjar ja que si ho fem mentrestant
sersquons mor de gana tampoc no srsquoha de ser tan foshy
namentalista Cal tenir la prudegravencia per saber com
cal resoldre els temes en cada cas concret Perograve
lrsquoimportant eacutes apoderar les persones perquegrave puguin
tirar endavant la seva vida i no lrsquoassistencialisme
20 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 21
de resoldre el problema concret perograve no resoldrersquol
per al mitjagrave i llarg termini
Continua valent aquest principi kantiagrave per a
les nostres societats i crec que continua valent el
principi de lrsquoegravetica del discurs que diu que les norshy
mes nomeacutes seran justes si tots els afectats poden
donarshyhi el seu consentiment en un diagraveleg dut a
terme en condicions de simetria Lrsquoegravetica del discurs
que eacutes el que van crear Apel i Habermas i que hem
treballat molts altres com jo mateixa eacutes la que diu
que quan es tracta de normes nomeacutes es pot dir
que les normes soacuten justes si tots els afectats poshy
drien donarshyhi el seu consentiment despreacutes drsquoun
diagraveleg dut a terme en les condicions meacutes prograveximes
possible a la simetria Afortunadament eacutes un signe
del nostre temps que els afectats han de tenir veu
Cal donar veu als afectats perquegrave han de poder dir
tambeacute com volen les coses
Aquests dos principis soacuten formals soacuten prinshy
cipis procedimentals no soacuten principis de continshy
gut la quumlestioacute eacutes veure com srsquoapliquen en cada
cas concret perograve ens poden unir a tots eacutes el que
en el nostre grup hem anomenat una hermenegraveushy
tica criacutetica I eacutes molt interessant perquegrave resulta que
la fonamentacioacute i lrsquoaplicacioacute estan unides eacutes anant
als casos concrets a les activitats concretes
quan descobrim els principis que hi ha dins Lrsquoart
de la interpretacioacute eacutes fonamental lrsquoanomenada
hermenegraveutica
El marc de lrsquoegravetica aplicada
a la intervencioacute social
El marc de les egravetiques aplicades eacutes el que he
descrit fins aquiacute perograve el marc de lrsquoegravetica aplicada a
la intervencioacute social teacute els seus propis trets En prishy
mer lloc ha de ser interdisciplinagraveria cosa que em
sembla indiscutible
A mi sempre mrsquoha estat molt uacutetil prendre
lrsquoesquema drsquoun escriptor nordshyamericagrave MacIntyre
al seu llibre Tras la virtud en el qual parla drsquoun conshy
cepte pres drsquoAristogravetil perograve que ell actualitza es
tracta de la pragravectica Ell diu que la pragravectica eacutes una
activitat social cooperativa en la qual treballen difeshy
rents agents socials que tracten drsquoassolir una meta
que eacutes la que li doacutena sentit i legitimitat social I
aquest eacutes el concepte de pragravectica que jo considero
vagravelid per a qualsevol activitat professional I eacutes que
efectivament eacutes imprescindible treballar junts coshy
operativament
A meacutes desgraciadament hem oblidat
massa que els nostres treballs tenen una meta que
eacutes la que doacutena sentit i legitimitat social No solashy
ment els poliacutetics necessiten legitimarshyse nosaltres
tambeacute Si nosaltres no assolim la meta ens haurien
de prendre la feina si la sanitat fa empitjorar la gent
cal eliminar la sanitat Si el dret promou la injustiacutecia
cal eliminar el dret Crec per tant que la primera
tasca de les nostres professions eacutes preguntarshynos
laquoQuina eacutes la nostra metaraquo laquoquegrave eacutes el que ens
doacutena sentit i legitimitat socialraquo Perquegrave si no estagrave
molt beacute que tots sapiguem utilitzar lrsquoordinador i les
millors tecnologies capdavanteres perograve no serviragrave
per a res si no sabem quina eacutes la nostra meta quegrave
eacutes el que volem aconseguir Aixograve mdashho deia ja Arisshy
togravetilmdash eacutes de sentit comuacute perograve com deia Ortega
laquoel sentit comuacute eacutes el menys comuacute dels sentitsraquo
El primer doncs soacuten les metes i despreacutes mdash
com ho entenia MacIntyre seguint Aristogravetilmdash que
cada activitat teacute uns beacutens interns mdashque soacuten
aquesta meta que li doacutena sentitmdash Finalment amb
totes elles srsquoaconsegueixen els beacutens externs El beacute
intern eacutes el que doacutena especificitat a una professioacute i
fa que el treball social no sigui el mateix que la sashy
nitat exercida en els hospitals per metges i infermeshy
res o lrsquoactivitat educativa que es fa en una escola
| 21
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 22
per exemple Ha de tenir una especificitat perquegrave portant eacutes posar el poder al servei dels altres
altrament no estem parlant drsquouna professioacute Ara beacute quan comenccedila la corrupcioacute de les
En moltes activitats professionals el primer activitats professionals Quan els beacutens interns es
que cal fer eacutes decidir quegrave eacutes el que ens especifica canvien pels beacutens externs Eacutes a dir quan a ninguacute
perquegrave una professioacute ofereix un beacute tan precioacutes a no lrsquointeressa el beacute intern i tothom fa el catagraveleg
una societat que sense la societat seria molt pitjor dels diners el prestigi o el poder que doacutena
humanament Per aixograve hem de dilucidar quin eacutes el aquesta activitat professional llavors ens trobem
beacute que podem oferir en la nostra professioacute que alshy el fenomen de la burocratitzacioacute absoluta de totes
tres no poden donar i que hem de treballar conjunshy les activitats professionals i lrsquohomogeneiumltat de les
tament activitats professionals perquegrave totes es mesuren
Els beacutens externs mdashdiu MacIntyremdash srsquoaconshy pels diners que donen pel seu prestigi etcegravetera
segueixen amb qualssevol activitats professionals Qualsevol activitat professional es caracteshy
les fa iguals a totes i soacuten fonamentalment els dishy ritza per uns beacutens interns i necessita uns beacutens exshy
ners el prestigi i el poder Totes les professions terns ogravebviament perograve ha de saber quins soacuten els
donen diners unes meacutes altres menys perograve totes seus beacutens interns perquegrave aixograve lrsquoespecifica I a
donen alguna cosa per sobreviure i aixograve fa falta meacutes per assolir aquests beacutens interns cal desenshy
perquegrave si no srsquoacaba la gent Totes donen un cert volupar unes actituds i encarnar uns valors Cal
prestigi perquegrave si un ho fa beacute genera afecte reshy desenvolupar unes virtuts que soacuten predisposishy
coneixement la gent el reconeix I eacutes que el presshy cions a actuar a favor de la felicitat i de la justiacutecia
tigi eacutes important per als eacutessers humans un no pot Aquestes predisposicions se les anomena virtuts
viure sense autoestima Quan ve alguacute i et diu encara que el terme no estigui gaire drsquoacord amb
laquoQuines classes impartia vostegraveraquo aquell dia ja no els nostres dies El professional eacutes alguacute que tracta
menges perquegrave et poses contentiacutessim gragravecies al de ser excelmiddotlent en el seu camp precisament
que trsquohan dit perquegrave vol posarshylo al servei drsquoalguacute perquegrave vol
assolir la seva meta I si un no eacutes excelmiddotlent en el
seu camp srsquoha de preocupar perquegrave hi ha gent
La necessitat drsquoun cert poder que patiragrave precisament perquegrave no estagrave desenshy
Finalment tots necessitem un cert poder volupant la seva excelmiddotlegravencia I recordem que lrsquoexshy
Els anarquistes deien que el poder corromp i que celmiddotlegravencia no eacutes mesurarshyse uns amb els altres mdasha
el poder absolut corromp absolutament Perograve el veure qui eacutes el meacutes guapomdash sinoacute intentar fershyho
poder eacutes bo quan es posa al servei drsquoalguna tan beacute com puguem perquegrave la nostra meta meshy
cosa quan un utilitza el seu poder per apoderarshy reix tot el desenvolupament i tot el treball I a meacutes
ne drsquoaltres si jo tinc uns coneixements que altres cal encarnar uns valors que soacuten el que condishy
no tenen si jo tinc unes possibilitats que altres ciona la nostra vida per fershyla humana A meacutes
no tenen llavors jo puc ajudar els altres a desenshy tambeacute cal sotmetrersquos a uns principis egravetics geneshy
volupar la seva vida En aquest cas el poder eacutes rals que soacuten mdashcom ja hem avanccedilat abansmdash el
meravelloacutes perquegrave la impotegravencia eacutes terrible No principi kantiagrave del fi en ell mateix i el de lrsquoegravetica del
tenir cap poder no eacutes gens bo per a ninguacute Lrsquoimshy discurs
22 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 23
Principis egravetics en la intervencioacute social
Vegem com seria tot aixograve aplicat al camp de
la intervencioacute social En primer lloc el treball social
eacutes una activitat professional eacutes una pragravectica proshy
fessional cooperativa en la qual hi ha treballadors
socials psicogravelegs pedagogs educadors jutges
en un territori que teacute a veure amb el que el treballashy
dor social Rafael Aliena esmenta en el seu llibre
Descenso a Periferia que em sembla una expressioacute
bastant afortunada Drsquoalguna manera el treball soshy
cial teacute a veure amb laquodescendir a la perifegraveriaraquo teacute a
veure amb descendir a aquest moacuten de lrsquoexclusioacute
que de vegades eacutes una exclusioacute puntual i de veshy
gades desgraciadament eacutes una exclusioacute crogravenica
Si ens fixem per exemple en lrsquoInforme
Foessa es veu que en els nostres paiumlsos hi ha borshy
ses de pobresa que soacuten absolutament recurrents
Eacutes el peix que es mossega la cua soacuten barris senshy
cers molt desprotegits en els quals hi ha una absoshy
luta desmotivacioacute una absoluta invisibilitat ninguacute
no els reconeix ninguacute no sap en realitat on soacuten i
la gent que estagrave condemnada a aquests barris no
teacute ni tan sols lrsquointeregraves de sortir drsquoaquesta situacioacute
perquegrave cada vegada el barri sersquols menja meacutes Eacutes el
gran terreny dels exclosos de la perifegraveria el que no
apareix i eacutes invisible
Els treballadors socials tenen la tasca entre
altres de fer visible lrsquoinvisible que eacutes la gran lluita
pel reconeixement que de vegades poden fer els
que tenen forccedila i que de vegades altres lrsquohan de
fer ells sols Portar a la visibilitat aquest terreny de
perifegraveria dels que soacuten invisibles mdashperquegrave ja els
hem deixat de costat i no ens interessenmdash eacutes una
de les seves tasques meacutes grans Eacutes una activitat
social que es duu a terme al terreny de la perifegraveria
en lrsquoentorn de la infantesa i famiacutelia mdashperograve no de les
ben situades sinoacute al terreny de la desproteccioacute la
vulnerabilitat i la perifegraveria ogravebviamentmdash al terreny
de la joventut desmotivada deixada dels que
srsquohan quedat amb uns sous infra o sense sous al
terreny dels ancians que no tenen dret a una resishy
degravencia ni a atencioacute de les seves famiacutelies al terreny
de les discapacitats que eacutes un moacuten veritablement
ampli i tremendament deixat al de la drogodepenshy
degravencia que efectivament eacutes un dels grans probleshy
mes del nostre temps al de les minories egravetniques
que solen ser les meacutes marginals mdasha Espanya han
estat tradicionalment els gitanos perograve pot havershy
nrsquohi drsquoaltresmdash al dels immigrants sense papers al
drsquoaquells que pateixen la violegravencia domegravestica drsquoun
costat i un altre i al de la pobresa i la marginacioacute
Els beacutens interns que ofereix el treball social
soacuten fonamentalment els de treballar pels drets i les
necessitats de les poblacions meacutes vulnerables i
meacutes desprotegides i en aquest sentit crec que eacutes
un treball que deixa a la societat un beacute incalculable
per aixograve penso que els que treballin en aixograve han de
ser excelmiddotlents per estar al servei dels meacutes vulnerashy
bles perquegrave una societat que no els tingui en
compte eacutes una societat radicalment injusta i radishy
calment inhumana
El beacute intern seria el drsquoatendre les necessitats
i els drets humans insatisfets de tots aquests
colmiddotlectius intentar prevenir mancances drsquoapoderar
els qui tenen aquestes mancances i drsquoacompanyarshy
los en aquests sectors que soacuten fonamentalment
marginals El treballador social i la treballadora social
han de ser gent amb una sensibilitat molt especial
Eacutes clar que poden ser professionals perograve amb voshy
cacioacute Per a mi el fet distintiu eacutes que el professional
sigui un professional amb vocacioacute que no sigui un
burogravecrata un ha drsquoassumir la perspectiva del partishy
cipant i no la de lrsquoobservador
No es poden resoldre problemes humans de
gent especialment vulnerable senzillament amb
prescripcions Aixograve eacutes el que va passar amb lrsquoegravetica
| 23
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 24
del desenvolupament en quegrave deien laquoHem aplicat
el model del desenvolupament del consens de
Washington a uns paiumlsos que hi ha deixats de la
magrave de Deacuteuraquo amb la qual cosa es generava una sishy
tuacioacute pitjor ja que soacuten colmiddotlectius que cal prevenir
apoderar i a meacutes acompanyar perquegrave hi ha borshy
ses enormes de marginalitat i soacuten territoris fonashy
mentalment de perifegraveria
Encarnar els valors
Un altre factor clau eacutes que el treball social
srsquoha de dur a terme amb uns valors cal encarnar
els valors Els valors soacuten les orientacions vitals que
ens resulten atractives per condicionar el moacuten Eacutes
molt meacutes humagrave un moacuten amb llibertat que amb esshy
clavitud amb igualtat que amb desigualtat amb soshy
lidaritat que amb insolidaritat Soacuten aquestes
orientacions que una vegada les encarnem ens fan
meacutes humans Per a qui Per a qualsevol de nosalshy
tres perograve tambeacute per a tots els beneficiats
Tanmateix en el moacuten del treball social un
dels grans problemes eacutes que el treballador social
aporta els seus valors i es troba gent atesa que pot
tenir uns altres valors Aquiacute sorgeix un dels grans
temes que eacutes un problema no un dilema la quumlesshy
tioacute eacutes que necessagraveriament el treball ha de ser conshy
textual ideologravegic el treballador social no teacute meacutes
remei que esbrinar quins soacuten els valors I un tamshy
poc no srsquoha de confondre en aquestes coses pershy
quegrave hi ha valors que no soacuten valors perquegrave hi ha
coses que no mereixen respecte
Per aixograve eacutes una tasca molt difiacutecil perquegrave no
es tracta de dir laquoAixograve eacutes el que hi ha i amb aixograve
anem a tot arreuraquo sinoacute que prudencialment cal mirar
cada cas amb el cor i amb la raoacute laquoQuegrave eacutes en aquest
cas el que eacutes un valor i el que eacutes un disvalorraquo No
es pot ser tan ingenu per dir que cada un teacute els seus
valors i que tots soacuten molt respectables alguns no
soacuten tan respectables Per aixograve el treballador ha drsquoesshy
tar al cas perquegrave de vegades els meacutes vulnerables
poden quedar triturats per respectar qualsevol valor
Per aixograve cal fer com lrsquoarquer drsquoAristogravetil un arquer eacutes
alguacute que vol encertar el blanc i per encertar el blanc
vol assolir la meta
El primer eacutes la voluntat drsquoassolir la meta que
eacutes una cosa que cal forjar cada dia i despreacutes tractar
drsquoaprendre quegrave eacutes un arc de quegrave pot estar compost
com poden ser les fletxes quina longitud pot tenir
Perograve a lrsquohora de dir com srsquoassoleix la meta eacutes en el
cas concret perquegrave pot bufar el vent o no pot ser
meacutes o menys lluny Per aixograve el prudent eacutes el que
coneix lrsquoarc i eacutes el que vol assolir la meta i tractar els
casos concrets drsquoassolir la meta concreta
Deia Aristogravetil i tenia tota la raoacute que sap elashy
borar els verins de la mateixa manera qui els elabora
per matar que qui els elabora per guarir Doncs beacute
un bon tegravecnic eacutes el que sap fer bons verins un bon
professional eacutes el que els utilitza per salvar i un mal
professional eacutes el que els utilitza per matar Podem
obrir molts ordinadors i moltes pagravegines web i podem
tenir molta informacioacute perograve ser uns pegravessims professhy
sionals perquegrave el bon professional vol saber com eacutes
lrsquoarc srsquoentrena cada dia perograve eacutes en el cas concret
on ha de veure mdashper exemplemdash qui eacutes aquesta fashy
miacutelia qui aquest nen per quegrave eacutes drogodependent
per quegrave la famiacutelia teacute aquesta relacioacute i eacutes ell qui ha
de decidir allagrave en la situacioacute sense que hi hagi unes
regles que srsquoapliquen universalment
Caracteriacutestiques de la professioacute
Les caracteriacutestiques seguumlents que assenyashy
lareacute soacuten les excelmiddotlegravencies del caragravecter les virtuts de
la professioacute del treballador i la treballadora social
algunes de les quals em semblen fonamentals
24 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 25
Competegravencia els treballadors socials i el voshy
luntariat tenen una pegravessima fama de gent de bon cor
perograve poca competegravencia Normalment srsquoenteacuten que el
sistema poliacutetic eacutes una cosa i el sistema econogravemic
nrsquoeacutes una altra aquest eacutes el problema Un i altre geshy
neren una segraverie de desgraciats que recullen els treshy
balladors socials i els voluntaris La poliacutetica i
lrsquoeconomia generen desferres i despreacutes arriba el treshy
ballador social mdashgent de bon cor perograve no gaire enshy
tenimentmdash i recull la gent i la cuida perquegrave allograve no
srsquoexcedeixi Doncs no senyor Per colmiddotlaborar i ajudar
els vulnerables cal ser molt competent un ha drsquoashy
prendre molt beacute quines soacuten les uacuteltimes tegravecniques
quines soacuten les uacuteltimes possibilitats quins soacuten els desshy
envolupaments psicologravegics pedagogravegics precisashy
ment perquegrave el que vol eacutes atendre les persones que
tenen dignitat
Sentit de la justiacutecia sense un sentiment drsquoinshy
justiacutecia i de capacitat drsquoindignacioacute eacutes impossible desshy
cobrir les necessitats i les vulnerabilitats Els
sentiments ajuden a descobrir camins i esferes que
estan absolutament ocults Quan alguacute teacute sentit de la
justiacutecia descobreix que aquiacute hi ha una situacioacute drsquoinshy
dignitat que aquiacute hi ha una situacioacute drsquoinjustiacutecia que
aquiacute hi ha una situacioacute de mancances etcegravetera
Quan un no teacute el sentit de la justiacutecia ens sembla que
tot estagrave absolutament beacute sobretot si a nosaltres ens
va beacute Qui no teacute sentit de la justiacutecia jo crec que per
comenccedilar no pot ser persona perograve sobretot no pot
ser treballador social
Sentit de la prudegravencia cal entrenarshyse per no
actuar de manera lesiva per a ninguacute i buscar la creashy
tivitat per trobar camins nous No obstinarshyse que les
solucions ja estan donades que hi ha un o dos cashy
mins i cap meacutes sinoacute que cal ser molt creatiu per troshy
bar camins nous per no quedarshyse en allograve que es deia
tant en el tema del desenvolupament de laquolrsquoeleccioacute
cruelraquo cal triar i cal sacrificarshyne algun pels altres
Professionals amb vocacioacute i respectuosos
Aixiacute mateix cal ser creatiu per pensar altres
camins de solucioacute que no deixin ninguacute pel camiacute Cal
tenir sensibilitat per als contextos i tenir molta vocashy
cioacute i molta sensibilitat Qui teacute vocacioacute Alguacute que teacute
certes habilitats per a un determinat treball i a qui
sobretot li sembla tan important la meta que vol
posar les seves habilitats al servei drsquoaquesta meta
Eacutes fonamental el respecte actiu la capacitat
de respectar punts de vista que no soacuten el propi no
sols la toleragravencia sinoacute ser capaccedil de respectar altres
punts de vista sempre que es pensi que soacuten punts
de vista justos que no soacuten humiliants per a les pershy
sones Cal tenir tambeacute capacitat drsquointerpretacioacute de
la situacioacute sense capacitat drsquointerpretacioacute si un va
amb el codi tancat del que cal fer en aquest cas no
anem beacute Eacutes necessari tenir capacitat de diagraveleg ogravebshy
viament en els casos concrets i un enorme sentit
de la solidaritat
Els treballadors socials han de treballar en
colmiddotlaboracioacute estreta amb les famiacutelies i els afectats
pels contextos concrets de la seva actuacioacute No es
pot treballar al marge sinoacute en colmiddotlaboracioacute amb I
cada vegada meacutes srsquoenteacuten que els afectats han de ser
agents socials Quines soacuten les institucions que han
de treballar en aixograve Les institucions poliacutetiques les orshy
ganitzacions ciacuteviques i empresarials que tambeacute srsquohan
de sumar a la tasca i sens dubte els ciutadans
Una de les caracteriacutestiques del ciutadagrave ha de
ser la solidaritat Un ciutadagrave que no teacute en compte
la vulnerabilitat drsquoaltres no eacutes un bon ciutadagrave Norshy
malment entenem que un ciutadagrave eacutes una persona
que teacute uns drets uns deures El ciutadagrave si no teacute
sentit de la solidaritat no eacutes un bon ciutadagrave perquegrave
el ciutadagrave eacutes aquell que intenta ser el seu propi seshy
nyor o la seva progravepia senyora que intenta ser el
protagonista de la seva vida que escriu el guioacute de
la seva progravepia novelmiddotla
| 25
G
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 26
El ciutadagrave eacutes el que vol fer la seva vida perograve
srsquoadona que la fa amb altres que soacuten els seus conshy
ciutadans que soacuten iguals que ell El que ens uneix
uns i altres eacutes la vulnerabilitat en la qual estem tots
Absolutament tots som vulnerables en lrsquoetapa de
la infantesa o en la de la vellesa en lrsquoetapa de la
malaltia o en la del desconsol La vulnerabilitat ens
constitueix tant com lrsquoautonomia som ciutadans
vulnerables I si no som ciutadans solidaris tambeacute
som eacutessers totalment inhumans Per aixograve una de
les claus del treball social com la de qualsevol ciushy
tadagrave ha de ser la clau de la raoacute compassiva Comshy
passiva no vol dir compadirshyse drsquolaquoaquests pobrets
que soacuten allagrave baixraquo sinoacute que els eacutessers humans
podem treballar i patir conjuntament en la tristesa i
en lrsquoalegria I qui no eacutes capaccedil de compadir la trisshy
tesa ni lrsquoalegria tampoc no eacutes un eacutesser humagrave
26 |
1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 27
PONEgraveNCIES AMB APORTACIONS
G El concepte i la justificacioacute del paternalisme per Macario Alemany professor de Filosofia del Dret de la Universitat drsquoAlacant i director de la revista Doxa
GEl futur de les societats democragravetiques Una teoria de la justiacutecia intergeneracional per Daniel Innerarity professor de Filosofia de la Universitat de Sarashygossa
GLrsquoegravetica de les organitzacions socials per Agravengel Castintildeeira Fernaacutendez doctor en Filosofia i Ciegravencies Socials director del Departament de Ciegravencies Socials drsquoESADE
| 27
E
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 28
Aquest text de Macario Alemany va servir per animar el debat del Simposi i va ser replicat posteriorment per Joan M del Pozo i Amadeu Mora
l concepte i la justificacioacute
del paternalisme per Macario Alemany professor de Filosofia del Dret de la Universitat drsquoAlacant i director de la revista Doxa
Aquest article tracta sobre el paternalisme en general i en especial sobre el paternalisme juriacutedic La nocioacute de paternalisme apunta cap a una extrapolacioacute
del model de relacioacute paternofilial a un altre tipus de relacions socials per exemshyple la relacioacute entre lrsquoEstat i els seus ciutadans o entre el metge i el pacient En
particular lrsquoanalogia es construeix no tant sobre lrsquoaspecte de la cura com sobre
lrsquoaspecte del control que comporta lrsquoexercici de la paternitat Eacutes lrsquoaplicacioacute del model del poder paternal (la pagravetria potestat) en altres agravembits socials el que es
quumlestiona
Aquest article va ser publicat per la revista Doxa en el seu nuacutem 28 de 2005 (pagraveg 265shy303)
28 |
E
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 29
El problema del paternalisme teacute una dimenshy
sioacute pragravectica important Lrsquoexercici de qualsevol resshy
ponsabilitat el compliment de la qual parcialment
o totalment srsquoorienti a promoure o protegir el benshy
estar individual drsquoaltres persones posa de manifest
que aquest benestar pot ser amenaccedilat pels mateishy
xos individus Aquesta eacutes una experiegravencia comuna
entre els legisladors metges treballadors socials
professors advocats etc La lluita contra la malalshy
tia per exemple eacutes frustrada moltes vegades pels
hagravebits de vida no saludables pensem en el consum
de tabac la mala alimentacioacute o el sedentarisme
Mrsquoatreviria a dir que el paternalisme eacutes una possishy
bilitat oberta i amb frequumlegravencia practicada en qualshy
sevol agravembit de responsabilitat puacuteblica que es
relacioni directament amb el benestar individual
Davant aquesta realitat la ideologia dominant
als paiumlsos industrialitzats eacutes clarament antipaternashy
lista El valor atorgat a lrsquoautonomia individual a la deshy
mocragravecia i fins i tot al sistema de lliure mercat sembla
descartar la possibilitat de trobar supogravesits de patershy
nalisme justificat Tanmateix la presegravencia persistent
drsquointervencions que sersquons presenta com a plausibleshy
ment justificades drsquouna banda i com a paternalistes
de lrsquoaltra desafien aquest corrent de pensament El
paternalisme adquireix per aixograve una rellevagravencia teograveshy
rica extraordinagraveria Segons el meu parer les implicashy
cions de la justificacioacute del paternalisme constitueixen
juntament amb una consideracioacute profunda de lrsquoabast
del principi de dany a tercers una eina poderosa
contra les diferents teories de lrsquoEstat miacutenim que emashy
nen drsquoaquesta font de moltes canelles en les quals
srsquoha convertit el liberalisme poliacutetic
1 l concepte de paternalisme
El concepte de paternalisme ha estat objecte
drsquouna discussioacute llarga i complexa que comenccedila al
principi dels anys setanta del segle passat i es proshy
longa durant dues degravecades sense donar resultats
concloents1 Totes les propostes conceptuals enshy
torn del paternalisme tenen com a miacutenim comuacute deshy
nominador la que podriacuteem denominar analogia
paternalista eacutes a dir una semblanccedila de relacions
en la qual el fograverum de lrsquoanalogia estagrave constituiumlt per
la relacioacute ben coneguda paternofilial i el tema el
constitueix la relacioacute sobiragraveshysuacutebdit patroacuteshyobrer
metgeshypacient etc Tanmateix hi ha discrepagravencies
notables sobre com construir lrsquoanalogia quina defishy
nicioacute eacutes la meacutes apropiada i en particular sobre
quina rellevagravencia donar al caragravecter pejoratiu que en
el llenguatge ordinari teacute el terme paternalisme
No explicareacute ara les diferents propostes de
definicioacute de paternalisme que srsquohan fet ja que aixograve
mrsquoocuparia massa espai per als objectius drsquoaquest
article Em limitareacute per tant a exposar algunes
idees sobre el concepte de paternalisme (almenys
sobre un concepte central de paternalisme)
1En lrsquoorigen drsquoaquesta discussioacute hi ha dos articles fundacionals en primer lloc laquoPaternalismraquo de Gerald Dworkin publicat a Wasserstrom RA (ed) Morality and the Law BelmontWadsworth Publishing CO 1971 pagraveg 107shy126 mdashreeditat a The Monist 56 (1972) nuacutem 1 pagraveg 64shy84 a Sartorius Rolf Paternalism Minneapolis University of Minnesota Press 1987 pagraveg 19shy34 i a Feinberg Joel Coleman Jules (ed) Philosophy of Law BelmontWadsworth 2000 pagraveg 271shy280 hi ha una traduccioacute al castellagrave de Jorge M Sentildea i inclosa a la colmiddotleccioacute drsquoassaigs Derecho y Moral Ensayos analiacuteticos editada per Jeroacutenimo Betegoacuten i Juan Ramoacuten de Paacuteramo publicada el 1990 En segon lloc laquoLegal Paternalismraquo de Joel Feinberg publicat a Canadian Journal of Philosophy 1 (1971) nuacutem 1 pagraveg 106shy24 (reeditat a Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 3shy18) En lrsquoagravembit de la filosofia en espanyol es pot destacar els treballs seguumlents Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 155shy173 Nino Carlos S Eacutetica y derechos hushymanos Barcelona Ariel 1989 pagraveg 413 i seg Atienza Manuel laquoDiscutamos sobre paternalismoraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 203shy214 Dieterlen Paulette laquoPashyternalismo y Estado de Bienestarraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 175shy194 Diacuteaz Pintos Guillermo Autonomiacutea y paternalismo Murcia Universidad de Castilla shy La Mancha 1993 i Salcedo Megales Damiaacuten Autonomiacutea y Bienestar (La eacutetica del Trabajo Social) Granada Comares 2001
| 29
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 30
11 La neutralitat valorativa del concepte de paternalisme
El primer problema al qual srsquoenfronta lrsquoesshy
tudi del concepte i la justificacioacute del paternalisme
eacutes lrsquoemotivitat normalment desfavorable del terme
en el llenguatge ordinari Ara beacute fins i tot per als
qui fan un uacutes pejoratiu del terme paternalisme
aquest no designaria un concepte purament norshy
matiu (com per exemple lsquodolentrsquo o lsquoincorrectersquo)
per la qual cosa eacutes possible separar alguns aspecshy
tes descriptius dels purament avaluatius Per tant
segons el meu parer com a punt de partida no
hauria de fershyse de la valoracioacute del paternalisme
(justificat o injustificat) una laquocaracteriacutestica que deshy
fineixraquo sinoacute tan sols laquouna caracteriacutestica que acomshy
panyaraquo2 Drsquoaquesta manera srsquoevita el risc de
trobar solucions a problemes morals que es basin
en definicions ja que resulta inacceptable que es
doni una resposta negativa al problema de si eacutes
correcte des del punt de vista moral exercir el pashy
ternalisme dient que es tracta precisament de pashy
ternalisme i el paternalisme per definicioacute eacutes
injustificat Entenc en consequumlegravencia que el conshy
cepte de paternalisme eacutes neutral quan lrsquoafirmacioacute
laquoA exerceix paternalisme sobre Braquo no comporta
necessagraveriament el judici moral laquoA estagrave actuant imshy
moralment respecte a Braquo
12 Elements de lrsquoaccioacute paternalista
En lrsquoelucidacioacute del concepte de paternalisme
em sembla que el punt de partida meacutes adequat eacutes
tractar drsquoaclarir el significat de lrsquoexpressioacute A exerceix
paternalisme sobre B Lrsquoaccioacute paternalista de A
sobre B es caracteritzaragrave per mitjagrave de dos eleshy
ments la manera i la finalitat El tercer element els
subjectes A i B ens serviragrave per analitzar alguns
tipus fonamentals de paternalisme
121 La manera
Lrsquoelement de la relacioacute paternalista que
sens dubte meacutes dificultats crea en la seva anagravelisi
conceptual eacutes el de la manera progravepia de lrsquoaccioacute
paternalista El paternalisme es diferenciaria de la
conducta merament benegravevola perquegrave consisteix
segons els autors a coaccionar interferir en la llishy
bertat faltar al respecte degut violar lrsquoautonomia
enganyar ocultar informacioacute violar normes moshy
rals etc Si partiacutessim drsquoun tipus de definicioacute com
el de la definicioacute per gegravenere i diferegravencia especiacutefica
podriacuteem dir que el problema del paternalisme no
es planteja entorn de la seva adscripcioacute al gegravenere
(dels actes benegravevols) sinoacute a determinar quina eacutes
la seva diferegravencia especiacutefica I aquesta diferegravencia
estaria en la manera com srsquoexerceix aquest acte
benegravevol
Segons la meva opinioacute aquestes dificultats
per tancar en una definicioacute lrsquoaccioacute paternalista
tenen el seu origen en el fet que el paternalisme
comporta un exercici de poder de A sobre B i en
consequumlegravencia la caracteritzacioacute del paternalisme
estaria contagiada dels problemes que se susciten
en tractar de definir poder un concepte molt conshy
trovertit Els punts criacutetics de discrepagravencia entre els
autors entorn de la manera progravepia de la intervenshy
cioacute paternalista serien un reflex de punts criacutetics de
discussioacute en la teoria del poder En particular la
dificultat per distingir adequadament entre les noshy
cions de poder i drsquoinfluegravencia hauria fet fracassar
els esforccedilos sobre lrsquoelucidacioacute conceptual del pashy
ternalisme
Assenyalar la causa de la polegravemica intermishy
nable sobre el concepte de paternalisme eacutes una
modesta aportacioacute i no pretenc anar molt meacutes
allagrave Tan sols voldria explicitar algunes implicacions
30 |
2 Sobre aquesta distincioacute vegeu Hospers John An Introduction to Philosophical Analysis Londres Routledge 1990
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 31
drsquoaquesta proposta mdashque el paternalisme constishy
tueix un exercici de podermdash basantshyme en el proshy
fund i aclaridor estudi sobre els conceptes de
poder i influegravencia de Ruth Zimmerling3
Aquesta autora defineix el poder social com
la laquocapacitat per obtenir els resultats desitjats fent
fer als altres el que un volraquo4 mentre que la influegravenshy
cia social seria la laquocapacitat per afectar les creenshy
ces drsquoaltresraquo5 Hi ha quatre idees en lrsquoaproximacioacute
de Zimmerling que em semblen importants per al
tema del paternalisme lrsquoexercici del poder srsquooshy
rienta a obtenir intencionalment (I) un comportashy
ment de lrsquoaltre (II) eacutes possible exercir el poder per
mitjagrave drsquoexercir influegravencia (III) i lrsquoexercici del poder
comporta responsabilitat per part de qui lrsquoexershy
ceix encara que el poder srsquoexerceix per mitjagrave drsquoeshy
xercir influegravencia (IV) A continuacioacute comentareacute
breument cada una drsquoaquestes idees
(I) Crec que la majoria dels autors estarien
drsquoacord que lrsquoaccioacute paternalista eacutes una accioacute inshy
tencional Si beacute tant el poder com la influegravencia
poden ser exercits intencionalment el poder a dishy
feregravencia de la influegravencia eacutes exercit sempre intenshy
cionalment Els supogravesits drsquoexercici drsquoinfluegravencia no
intencional podrien ser descrits millor drsquoacord
amb Zimmerling dient que alguacute eacutes (o ha estat) inshy
fluent (aquest seria el sentit drsquoinfluegravencia que srsquoutishy
litzaria en assenyalar que laquoels escrits de Marx han
influiumlt en molts autors del segle XXraquo)6
(II) Si la finalitat del paternalisme eacutes evitar
que B dugui a terme accions o omissions que el
danyen a ell mateix io li comporten un increment
del risc de dany llavors lrsquoaccioacute paternalista srsquooshy
rienta a obtenir un comportament de B i constitushy
eix (si teacute egravexit) un exercici de poder La controvegraversia
sobre el caragravecter paternalista drsquoalguns exemples
de paternalisme teacute el seu origen precisament en
el fet que es tractaria de supogravesits drsquoexercici drsquoinshy
fluegravencia que no soacuten exercici de poder per exemshy
ple el supogravesit en el qual un metge menteix a una
anciana al seu llit de mort sobre la tragravegica destishy
nacioacute del seu fill desaparegut amb lrsquouacutenica finalitat
drsquoevitarshyli un sofriment afegit7
(III) Drsquoacord amb la nostra autora el poder
pot ser exercit sobre un altre de les maneres seshy
guumlents 1) per mitjagrave drsquoafectar un estat de coses
existent de tal manera que ateses certes creenshy
ces normatives i empiacuteriques de lrsquoaltre hi ha un
canvi en les seves preferegravencies efectives que lrsquoinshy
dueixen a actuar de la manera desitjada 2) afecshy
tant les creences empiacuteriques drsquoalguacute de tal manera
que ateses les seves creences normatives i les
seves preferegravencies arribaragrave a creure que lrsquoaccioacute
desitjada per lrsquoaltre eacutes la meacutes adequada per satisshy
fer les seves progravepies preferegravencies i 3) afectant les
creences normatives drsquoalguacute de tal manera que
ateses les seves creences empiacuteriques i les seves
preferegravencies arribaragrave a creure que lrsquoaccioacute desitshy
3 Vegeu Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Kluwer 2005 4 Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Op cit pagraveg 141 5 Ibiacutedem 6 Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Op cit pagraveg 145 7 Es tracta drsquoun exemple que mostra drsquoacord amb Bernard Gert i Charles M Culver que hi ha casos de paternalisme en els quals no es tracta drsquoinfluir en el comportament de la gent sinoacute en els seus sentiments Aquest exemple entre drsquoaltres ha portat Gert i Culver a sostenir que lrsquouacutenic element comuacute a totes les intervencions benegravevoles que solen denominarshyse laquopaternalistesraquo eacutes que es constata en lrsquoaccioacute la violacioacute de normes morals Vegeu Gert Bernard Culver Charles M laquoPaternalistic Behaviorraquo Philosophy amp Public Affairs Vol 1 (1976) 6 pagraveg 45shy57 i Culver Charles M Gert Bernard Philosophy in Medicine (Conceptual and Ethical Issues in Medicine and Psychiatry) Nova York Oxford University Press 1982
| 31
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 32
jada eacutes la que pot mdasho ha demdash dur a terme8 (2) i nalisme consistiria a evitar danys de tipus fiacutesic psiacuteshy
(3) soacuten exercicis de poder per mitjagrave drsquoexercir influshy quic o econogravemic i no danys drsquoun altre tipus en parshy
egravencia allograve que tenen en comuacute amb (1) eacutes que srsquooshy ticular danys morals Una doble restriccioacute que estagrave
rienten a obtenir un comportament justificada en part perquegrave reflecteix lrsquouacutes que srsquoha fet
(IV) La definicioacute del paternalisme com un exshy del terme paternalisme en la discussioacute acadegravemica i
ercici de poder crec que ilmiddotlumina el problema foshy en part pel propogravesit de separar els problemes de
namental drsquoaquest concepte eacutes a dir la quumlestioacute justificacioacute del paternalisme dels problemes de jusshy
de per quegrave el paternalisme constitueix un proshy tificacioacute de lrsquoanomenat perfeccionisme
blema moral si eacutes una conducta essencialment El terme beneficiar o lrsquoexpressioacute poder beshy
benegravevola La resposta seria que sempre que A exshy negravevol srsquousen en un sentit genegraveric que engloba les
erceix el poder sobre B srsquoobre la possibilitat de accions que tracten drsquoevitar danys perograve srsquousa
responsabilitzar A pel que B ha fet Eacutes aquesta tambeacute en un sentit especiacutefic de beneficiar que srsquooshy
possibilitat oberta i no tant els mitjans concrets de posa a la idea drsquoevitar danys9 Aquest sentit espeshy
quegrave es val A (respecte als quals es poden plantejar ciacutefic de beneficiar seria lrsquoutilitzat quan per
problemes especiacutefics de justificacioacute per exemple exemple es considera que una operacioacute de cirurshy
quan srsquoexerceix el poder per mitjagrave de la coaccioacute) gia estegravetica orientada a embellir eacutes un benefici
el miacutenim comuacute denominador dels exemples molt mentre que una operacioacute quiruacutergica per extreure
variats que solen presentarshyse de paternalisme un tumor maligne eacutes evitar un dany Una manera
de donar sentit a aquesta distincioacute eacutes per mitjagrave de
122 La finalitat la delimitacioacute drsquouns interessos del benestar o neshy
Drsquoacord amb el que hem dit abans un acte cessitats bagravesiques dels eacutessers humans Lrsquoafectashy
paternalista seria un exercici de poder de A orientat cioacute negativa a un interegraves del benestar o la
a obtenir un cert comportament de B Ara beacute no insatisfaccioacute drsquouna necessitat bagravesica comporta sishy
tot exercici de poder eacutes paternalista i per tant neshy tuar lrsquoindividu per sota drsquoun llindar miacutenim de benshy
cessitem precisar meacutes el concepte El que distingishy estar a partir del qual tots els seus altres
ria el paternalisme drsquoaltres exercicis de poder eacutes interessos declinen irremeiablement I per aixograve evishy
que la seva finalitat eacutes evitar danys a B o meacutes esshy tar danys a un individu eacutes tant portar el grau de
peciacuteficament aconseguir que B es comporti de satisfaccioacute dels seus interessos per sobre de lrsquoesshy
manera que srsquoevitin danys i a meacutes danys de tipus mentat llindar miacutenim com evitar que caiguin per
fiacutesic psiacutequic io econogravemic per exemple obligar B sota drsquoaquest llindar Sobre aquesta concepcioacute
a deixar de fumar per disminuir el risc de cagravencer objectivista dels interessos implicada en les noshy
Aquesta precisioacute conceptual comporta una cions drsquointeregraves del benestar o de necessitat bagravesica
doble restriccioacute primera el paternalisme consistiria es construeix la majoria de les poliacutetiques puacutebliques
a evitar danys i no a beneficiar i segona el patershy de benestar que amb frequumlegravencia han estat quashy
8 Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Op cit pagraveg 143 9 Sobre aquest tema vegeu Feinberg Joel Harm to Others (The Moral Limits of the Criminal Law) Oxford Oxford University Press 1984 pagraveg 31 i seg i pagraveg 139 i seg i Von Wright G Henrik Norma y Accioacuten (Una investigacioacuten loacutegica) Madrid Tecnos 1979 pagraveg 47 i seg
32 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 33
lificades de paternalistes sanitat puacuteblica educashy
cioacute obligatograveria seguretat social en general etc
Meacutes enllagrave dels interessos de benestar els inshy
dividus tenen interessos ulteriors que depenen de
les seves progravepies creences i desigs respecte als
quals eacutes plausible concebre accions paternalistes
I per aixograve alguns autors com Carlos S Nino han
assenyalat que el paternalisme srsquoorientaria no sols
a la satisfaccioacute de les necessitats bagravesiques sinoacute
tambeacute a fer possibles els propis plans de vida que
els individus han triat lliurement10 Aixiacute per exemshy
ple lrsquoaccioacute orientada al fet que un estudiant de
doctorat no abandoni el seu projecte de tesi docshy
toral en un moment de feblesa podria ser ateses
altres circumstagravencies candidata a la qualificacioacute de
paternalista
Si la finalitat progravepia del paternalisme consisshy
tiacutes a evitar danys en els sentits que srsquoacaben
drsquoalmiddotludir per contraposicioacute a una altra figura difeshy
rent li correspondria la finalitat de beneficiar Els esshy
mentats beneficis consistirien en la promocioacute
drsquoaquests interessos del benestar meacutes enllagrave del
seu llindar miacutenim i en general en la promocioacute drsquoinshy
teressos ulteriors que els individus no reconeixen
com a tals Quan aquesta finalitat es persegueix
exercint el poder sobre els subjectes que es tracta
de beneficiar estariacuteem davant del que sol denomishy
narshyse perfeccionisme El perfeccionisme mostra
una doble dimensioacute maximitzadora (de beneficis)
i moralista que el distingeix del paternalisme mishy
nimitzador (de danys) i orientat al benestar Per
ilmiddotlustrar aquest punt es poden proposar alguns exshy
emples drsquoexercicis de poder paternalista i perfecshy
cionista fer obligatograveria lrsquoeducacioacute general bagravesica
10 Nino Carlos S Eacutetica y derechos humanos Op cit pagraveg 142
seria paternalista mentre que imposar una educashy
cioacute acurada per exemple en belles arts seria pershy
feccionista imposar una rehabilitacioacute per curar una
lesioacute fiacutesica seria paternalista mentre que fer oblishy
gatograveria la pragravectica de lrsquoesport podria ser considerat
perfeccionista prohibir el consum de drogues per
evitar danys a la salut del consumidor seria patershy
nalista mentre que fershyho perquegrave la vida amb droshy
gues es considera amb independegravencia dels danys
a la salut que impliqui inferior a la vida sense droshy
gues seria perfeccionista
Si srsquoaccepta la tesi del caragravecter moralitzant
i maximitzador del perfeccionisme aquest es disshy
tingiria drsquouna altra figura que seria lrsquoexercici del
poder orientat a evitar danys morals als individus
Algunes propostes de prohibir el consum de porshy
nografia han pretegraves perseguir la finalitat drsquoevitar als
consumidors potencials danys morals eacutes a dir el
dany drsquoun caragravecter moral degradat11 Aquesta fishy
gura no estaria al centre dels problemes que se
solen discutir sota lrsquoepiacutegraf de paternalisme enshy
cara que podria ser considerada un tipus de pashy
ternalisme moralista o de moralisme paternalista
La meva proposta eacutes en tot cas restringir lrsquouacutes del
terme paternalisme a lrsquoevitacioacute de danys fiacutesics psiacuteshy
quics io econogravemics en part per seguir els criteris
de lrsquouacutes ordinari del terme i en part perquegrave com ha
assenyalat Joel Feinberg no eacutes cert que la degrashy
dacioacute moral constitueixi necessagraveriament un dany
per a lrsquoindividu (ho seragrave si lrsquoindividu teacute un interegraves
particular en lrsquoexcelmiddotlegravencia moral o si en les circumshy
stagravencies socials aquesta degradacioacute pot produir
en lrsquoindividu danys drsquoun altre tipus i aquest no teacute
lrsquoastuacutecia compensatograveria per evitarshyho)12
11 Sobre aquest tema vegeu Malem Sentildea Jorge F laquoPornografiacutea y feminismo radicalraquo Doxa 12 (1992) pagraveg 177shy211 12 Vegeu Feinberg Joel Harm to Others Op cit pagraveg 65 i seg
| 33
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 34
Finalment respecte a la finalitat del paternashy
lisme conveacute insistir que consisteix especiacuteficament
a evitar danys als individus autoinfligits o infligits per
un altre perograve amb el consentiment o requeriment
del danyat Aquesta uacuteltima precisioacute pressuposa que
(1) hi ha actes drsquoautodany que soacuten purament autoshy
referents o almenys que soacuten directament autoreshy
ferents i sols indirectament (i irrellevantment des del
punt de vista moral) heteroreferents13 i (2) que si beacute
sembla plausible afirmar que ninguacute no comet injusshy
tiacutecia contra ell mateix no eacutes cert que ninguacute pugui
perjudicarshyse a ell mateix14
123 Una definicioacute plausible de paternalisme
Drsquoacord amb el que hem exposat la seguumlent
podria ser una definicioacute plausible de paternalisme
Lrsquoagent A exerceix paternalisme sobre B si
i solament si
1) A exerceix poder sobre B
2) amb la finalitat drsquoevitar que B dugui a
terme accions o omissions que el danyin a
ell mateix io li comportin un increment del
risc de dany (aquests danys poden ser de
tipus fiacutesic psiacutequic o econogravemic)
124 Els subjectes de la relacioacute paternalista
Prenent com a criteri els subjectes de la reshy
lacioacute paternalista podriacuteem diferenciar alguns tipus
principals de paternalisme 1) paternalisme a lrsquoemshy
presa15 2) paternalisme estatal 3) paternalisme
entre estats o entre comunitats16 i 4) paternalisme
megravedic A cada un dels tipus anteriors li corresponshy
13 Vegeu Mill John S Sobre la libertad (trad Pablo de Azcaacuterate) Madrid Alianza Editorial 1999 pagraveg 162 Ten C L laquoMill on SelfshyRegarding Actionsraquo A Spitz David (ed) Mill John S On Liberty (A Norton Critical Edition) Nova York Norton amp Company 1975 i Feinberg Joel Harm to Self Nova York Oxford University Press 1986 pagraveg 22 14 Ernesto Garzoacuten aclareix que la idea que laquoninguacute no pot danyarshyse voluntagraveriamentraquo expressada tradicionalment per mitjagrave de lrsquoantiga magravexima volenti non fit injuria pot interpretarshyse com ja va assenyalar Aristogravetil de dues maneres diferents o beacute com que ninguacute no pot ofendrersquos a ell mateix (violar el seu propi dret) o beacute com que ninguacute no pot perjudicarshyse a ell mateix Nomeacutes aquest segon sentit de la magravexima diu el nostre autor eacutes el rellevant per al paternalisme juriacutedic Vegeu Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 155shy173 15 El terme paternalisme (els primers usos constatats del qual es remunten a lrsquouacuteltim terccedil del segle XIX sent originari de la llengua anglesa) es va usar en llengua castellana a comenccedilament del segle XX gairebeacute exclusivament per referirshyse a aquest tipus de paternalisme Eacutes de destacar que per exemple en la Enciclopedia Universal Ilustrada drsquoEspasa publicada per primera vegada el 1920 lrsquouacutenica accepcioacute que srsquoinclou de paternalisme eacutes precisament la seguumlent laquoRegravegim de relacions entre el patroacute i lrsquoobrer que assimilantshyles a les familiars atribueix al patroacute una espegravecie de proteccioacute tutelar sobre els seus obrersraquo Vegeu la veu paternalisme en lrsquoEnciclopedia Universal Ilustrada Tom 42 Madrid EspasashyCalpe 1966 Els exemples histograverics de paternalisme inshydustrial meacutes importants soacuten les anomenades ciutats fagravebrica Paradigmagravetics soacuten els casos de Pullman City als Estats Units la citeacute Mulhouse o Le Creusot a Franccedila Le Grand Hornu a Begravelgica etc A Espanya es pot destacar el paternalisme practicat a les explotacions mineres de Rio Tinto a Huelva i a les empreses mineres asturianes com Hullera Espantildeola a Bustiello Solvay a Lieres o Ensidesa a Avileacutes Els patrons paternalistes anaven molt meacutes enllagrave del pagament del salari i proveiumlen els obrers drsquoeconomats habitatges caixes de previsioacute educacioacute serveis religiosos perograve sempre supeditats a la continuiumltat en lrsquoempresa i al bon rendiment en el lloc de treball Es discuteix si es tractava realment de paternalisme o simplement drsquouna manera de disciplinar la magrave drsquoobra (treure lrsquoobrer de la taverna era una obsessioacute de lrsquoegravepoca) i assegurar la seva reproduccioacute Segons el meu parer tanmateix en cercles del que podriacuteem anomenar catolicisme social es predicava i practicava un paternalisme bastant sincer (encara que no del tot perquegrave amb la filantropia es barrejava la por del moviment obrer) Sobre el paternalisme industrial a Espanya vegeu Sierra Aacutelvarez Joseacute El obrero sontildeado Ensayo sobre el paternalismo industrial (Asturias 1860shy1917) Madrid Siglo XXI 1990 Babiano Mora J Paternalismo industrial y disciplina fabril en Espantildea 1938shy1958 Madrid CES 1998 16 Vegeu Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoIntervencionismo y paternalismoraquo A Garzoacuten Valdeacutes Ernesto Derecho eacutetica y poliacutetica Madrid CEC 1993 pagraveg 379shy399 Un cas de paternalisme generalitzat que recurrentment troba defensors eacutes el que John Stuart Mill denominava laquodespotisme benegravevolraquo amb els laquobagraverbarsraquo Perograve no perquegrave hi hagi pobles bagraverbars sinoacute perquegrave el contacte entre societats de diferent nivell de desenvolupament pot fer tornar bagraverbars els pobles menys desenvolupats Eacutes absurd pensar que una comunitat indiacutegena amazogravenica aiumlllada estagrave constituiumlda majoritagraveriament per individus incapaccedilos perquegrave la mateixa subsistegravencia de la comunitat mostra que no eacutes aixiacute No obstant aixograve si la petita comunitat indiacutegena entra en contacte amb una societat industrial la modificacioacute radical de les seves circumstagravencies socials pot convertirshylos tots o la majoria en incapaccedilos I per aixograve la benevolegravencia pot aconsellar tant deixarshylos tranquils com tractarshylos paternalistament una vegada laquodescobertsraquo
34 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 35
dria lrsquoexpressioacute equivalent seguumlent 1) laquoel patroacute exshy
erceix paternalisme sobre lrsquoempleatraquo 2) laquolrsquoEstat exshy
erceix paternalisme sobre els ciutadansraquo 3) laquolrsquoEstat
A exerceix paternalisme sobre lrsquoEstat Braquo i 4) laquoel
metge exerceix paternalisme sobre el pacient io els
qui lrsquoenvoltenraquo Val la pena esmentar que entre
aquestes categories de paternalisme hi ha diferegravenshy
cies quant als mitjans de quegrave es val preferentment
la intervencioacute i les finalitats especiacutefiques En el pashy
ternalisme estatal per exemple se sol adscriure
com a mitjagrave preferent la coaccioacute i com a finalitat la
meacutes genegraverica del benestar (drsquoaquiacute la qualificacioacute de
paternalista que es fa de lrsquoEstat del benestar) menshy
tre que en el paternalisme megravedic se sol adscriure
com a mitjagrave preferent lrsquoengany o lrsquoocultacioacute drsquoinforshy
macioacute (cosa que explica que en aquest agravembit srsquoashy
nomeni consentiment informat al consentiment
vagravelid) i com a finalitat especiacutefica la salut del subshy
jecte B (benestar fiacutesic o psiacutequic)17
Un cas especial amb relacioacute als subjectes
del paternalisme seria lrsquoanomenat autopaternashy
lisme en el qual el subjecte A exerceix paternashy
lisme sobre ell mateix o sobre B perograve amb el seu
consentiment o a requeriment seu Es tracta drsquoun
cas drsquouna rellevagravencia particular per a la discussioacute
del problema del paternalisme en el context de la
democragravecia i per aixograve em detindreacute encara que
breument en la seva anagravelisi
Quan es tracta drsquoaclarir el concepte drsquoautoshy
paternalisme se sol acudir al conegut relat homegraveshy
ric drsquoUlisses i les sirenes uns altres exemples
drsquoautopaternalisme menys elegants perograve meacutes reals
serien el cas del jugador que demana que se li proshy
hibeixi lrsquoentrada al casino lrsquoestudiant mandroacutes que
es matricula en una acadegravemia perquegrave lrsquoobliguin a
estudiar o el que acorda amb un amic que no el
deixi conduir si ha begut massa
En el relat homegraveric qui es lliga ell mateix
Ulisses eacutes un individu perograve en la discussioacute sobre
el concepte drsquoautopaternalisme amb frequumlegravencia es
maneja una versioacute poliacutetica del laquocontracte Ulissesraquo
en la qual eacutes la societat qui busca lligarshyse ella mashy
teixa amb les cordes de la intervencioacute estatal per
la qual cosa eacutes convenient determinar en parlar
drsquoautopaternalisme si el subjecte B eacutes un individu
o una comunitat
Igualment em sembla convenient distingir
els supogravesits en els quals el mecanisme triat per laquollishy
garshyse un mateixraquo requereix les accions drsquoaltres
dels supogravesits en els quals el subjecte B posa en
marxa algun mecanisme que no requereix lrsquoaccioacute
drsquoaltres Aquest mecanisme pot recolzarshyse sobre
una relacioacute causal o convencional Aquest uacuteltim
seria el cas per exemple drsquouna legislatura que lishy
mita els seus propis poders en establir que certes
normes no poden ser derogades o modificades en
el futur Com a mecanismes drsquoautorestriccioacute que
es recolzen sobre relacions causals tindriacuteem per
exemple els seguumlents qui srsquoinjecta una substagravencia
que li faragrave intolerable en el futur el consum drsquoalcoshy
hol o nicotina qui es tanca a estudiar en una casa
de camp aiumlllada per no perdre el temps en distracshy
cions o fins i tot qui no acudeix a espectacles vioshy
lents per evitar tenir una preferegravencia per aquests
Igualment es podria distingir si el mecanisme imshy
possibilita o sols dificulta lrsquouacutes de certes opcions
17 A aquests tipus principals sersquols podria afegir potser el paternalisme exercit pels eacutessers humans amb els animals Jesuacutes Mosteriacuten i Jorge Riechmann han sostingut en la seva obra Animales y ciudadanos (Madrid Talasa 1995) que si es vol beneficiar els animals aixograve srsquoha de fer per mitjagrave del paternalisme ja que laquonuestras acciones con respecto a los animales nunca podraacuten contar con el consentimiento de estosraquo (op cit pagraveg 191) Per a un estudi detallat sobre els problemes conceptuals i egravetics dels drets dels animals vegeu De Lora Pablo Justicia para los animales La eacutetica maacutes allaacute de la humanidad Madrid Alianza 2003
| 35
Subjecte
(I) Ex Acordar amb un amic que no em deixi conduir si bec massa
(II) Ex Injectarshyse una substagravencia que reacciona negativament
amb la nicotina
(III) Ex Una legislatura democragravetica que aprova una llei que sanciona no
portar el cinturoacute de seguretat als cotxes
(IV) Ex Una assemblea constituent que fa immodificables certes disposicions constitucionals
Individual
Poliacutetic
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 36
Mecanisme drsquoautorestriccioacute
Compromiacutes amb un agent Altres mecanismes (contractes Ulisses) (autopaternalisme estricte)
18 Aquesta sembla que eacutes la posicioacute de Geral Dworkin que assenyala que als contractes Ulisses laquola mesura que ha de ser imposada eacutes especiacuteficament demanada per la part afectadaraquo i que laquoaquest no eacutes el cas de les mesures paternalistes de les quals hem estat parlantraquo (encara que no queda gaire clar si seria un tipus de mesures paternalistes diferent o no seria paternalisme en absolut) Vegeu Dworkin Gerald laquoPaternalismraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 29 Bernard Gert i Charles M Culver soacuten meacutes clars en afirmar que quan es compta amb el consentiment anterior del subjecte B no es tracta de paternalisme Vegeu Gert Bernard Culver Charles M laquoPaternalistic Behaviorraquo Op cit Manuel Atienza comparteix aquesta uacuteltima posicioacute si beacute deixa oberta la quumlestioacute de si als contractes Ulisses pot afirmarshyse que hi ha consentiment a lrsquoaccioacute paternalista Vegeu Atienza Manuel laquoDiscutamos sobre pashyternalismoraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 209 Al contrari decididament a favor de considerar aquests supogravesits com a paternalisme genuiacute hi ha Ernesto Garzoacuten i Douglas N Husak que afirma laquoNo planteja problemes conceptuals la pretensioacute que es pot tractar paternalistament un mateixraquo Vegeu Husak Douglas N laquoPaternalism and Autonomyraquo Philosophy amp Public Affairs 10 nuacutem 1 (1980) pagraveg 43
Proposo de parlar drsquoautopaternalisme del
tipus laquocontracte Ulissesraquo quan el mecanisme drsquoaushy
torestriccioacute consisteix a acudir a altres individus pershy
quegrave actuiumln paternalistament i autopaternalisme
estricte quan el mateix subjecte B posa en marxa
algun altre mecanisme
(I) El tipus I contractes Ulisses en la seva vershy
sioacute individual ha estat considerat per alguns autors
com a no paternalisme generalment perquegrave es conshy
sidera que lrsquoaccioacute suposadament paternalista de A
consisteix a seguir les instruccions anteriors de B18
Aquests autors assimilarien els contractes Ulisses al
contracte de mandat en el qual el mandatari actua
drsquoacord amb les disposicions del mandant Ara beacute
el laquocontracte Ulissesraquo mostra una peculiaritat imporshy
tant davant el contracte de mandat a saber la reshy
nuacutencia al dret de revocacioacute per part del subjecte B
(en previsioacute drsquoun canvi futur de preferegravencies que pot
comportarshyli perjudicis greus) Arribat el moment B
srsquooposaragrave a lrsquoaccioacute de A i aquest hauragrave si vol complir
les disposicions pregravevies de B drsquoexercir el poder de
vegades la forccedila sobre B En alguns drsquoaquests
casos pot ser inadequat descriure lrsquoaccioacute de A com
a paternalista si la intencioacute de A eacutes uacutenicament seguir
les instruccions de B perograve en altres siacute que la intencioacute
de A seragrave evitar danys a B i el consentiment anterior
de B seragrave vist per A com una garantia que la seva
accioacute estagrave justificada
36 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 37
(II) El cas II autopaternalisme estricte indivishy
dual srsquoallunya meacutes del nucli de claredat del conshy
cepte de paternalisme perquegrave aparentment viola el
pressupogravesit del qual hem partit segons el qual el pashy
ternalisme consisteix en una relacioacute entre dos subshy
jectes Beacute es podria dir que en aquests supogravesits eacutes
on lrsquoautopaternalisme eacutes veritablement autoreferent
perograve menys paternalisme mentre que en el supogravesit
en el qual B necessita una altra persona perquegrave laquoel
lliguiraquo eacutes meacutes paternalisme perograve menys autoreferent
En tot cas la teoria de la racionalitat subjacent a
aquestes autorestriccions individuals eacutes de gran imshy
portagravencia per al tema del paternalisme en la mesura
que pot contribuir a aclarir la racionalitat i en uacuteltima
instagravencia la justificacioacute de les restriccions paternashy
listes El principi bagravesic segons el qual disposar de
menys opcions pot ser millor de vegades que disshy
posar de meacutes opcions estaria darrere de la justificashy
cioacute de totes les pragravectiques paternalistes19
(III) El tipus III seria per exemple el de les lleis
emanades drsquouna legislatura democragravetica que imshy
pedeixen o dificulten als ciutadans executar actes
que els comporten un dany o lrsquoaugment del risc de
dany Alguns autors han sostingut que aquestes
lleis no soacuten paternalistes Lrsquoargument seria que si
lrsquoexistegravencia de la llei es laquodeuraquo20 a les preferegravencies
dels destinataris o meacutes especiacuteficament a les seves
laquopreferegravencies sobre preferegravenciesraquo21 no podem parshy
lar de paternalisme Igual com ocorreria en la versioacute
individual dels contractes Ulisses els representants
poliacutetics es limitarien en aquests casos a seguir les
directrius dels representats Segons el meu parer
tanmateix ni la pragravectica ni la teoria de la represenshy
tacioacute poliacutetica en democragravecia no recolzen aquest arshy
gument Amb molta frequumlegravencia les normatives pashy
ternalistes pensem per exemple en lrsquoobligacioacute de
portar el cinturoacute de seguretat es dicten contra les
preferegravencies dels destinataris que no volen que
sersquols imposi lrsquoalternativa de portar el cinturoacute de seshy
guretat o coacuterrer el risc de ser sancionats i srsquoorienshy
ten a produir amb el temps ex post facto de
promulgacioacute una modificacioacute de les preferegravencies
de manera que els ciutadans ja es posen el cinturoacute
per voluntat progravepia Lrsquoegravexit de la legislacioacute paternashy
lista consistiria a contribuir a lrsquoeliminacioacute de prefeshy
regravencies irracionals i perjudicials en els ciutadans No
srsquohauria de confondre drsquoaltra banda lrsquoacceptacioacute
general o aquiescegravencia a un esquema general de
govern en el qual les interferegravencies paternalistes
soacuten permissibles amb una autoritzacioacute o consentishy
ment per part dels destinataris a les interferegravencies
paternalistes concretes
(IV) El tipus IV correspondria per exemple a
lrsquoautorestriccioacute que una legislatura pot imposarshyse
a ella mateixa o en el paradigma constitucionalista
a la rigidesa constitucional (autopaternalisme esshy
tricte poliacutetic) Aquiacute aparentment lrsquoaprovacioacute drsquouna
norma per la qual certes regles constitucionals soacuten
immodificables fa impossible al mateix constituent
canviar aquestes regles i respectar alhora el dret
Francisco Laporta ha assenyalat que aquests sushy
pogravesits no serien drsquoautopaternalisme (meacutes fagravecil de
justificar) sinoacute de paternalisme estricte perquegrave laquoqui
ordena la vinculacioacute no eacutes generalment qui la patiragrave
() es tracta drsquoindividus diferents o de generacions
diferentsraquo22 A meacutes es tractaria segons aquest mashy
19 Sobre la teoria de les autorestriccions vegeu Elster Jon Ulises desatado (Estudios sobre racionalidad precompromiso y restricciones) Barcelona Gedisa 2002 20 Vegeu Elster Jon Ulises y las sirenas Estudios sobre racionalidad e irracionalidad Op cit pagraveg 144 i 145 21 Vegeu Sunstein Cass R laquoLegal Interference with Private Preferencesraquo The University of Chicago Law Review 53 (1986) pagraveg 1140shy41 22 Laporta Francisco J laquoEl aacutembito de la Constitucioacutenraquo Doxa 24 (2001) pagraveg 464
| 37
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 38
teix autor drsquoun paternalisme injustificable ja que
considera les laquomajories democragravetiques del futurraquo
com pertorbades o dominades per les passions
quan el que en realitat estagrave sent protegit eacutes moltes
vegades laquolrsquoaspecte passional i interessat dels
constituents que es blinda davant la racionalitat de
les futures generacions democragravetiquesraquo23 Igualshy
ment Jon Elster que inicialment va considerar que
les constitucions soacuten mecanismes de precomproshy
miacutes laquoelaborades pel cos poliacutetic a fi de protegirshyse ell
mateix contra la seva previsible tendegravencia a prendre
decisions imprudentsraquo24 recentment ha sostingut
que amb meacutes frequumlegravencia (encara que no exclusishy
vament) les constitucions soacuten mecanismes pels
quals uns tracten de lligar els altres Segons el meu
parer les consideracions drsquoaquests autors em semshy
blen acceptables tanmateix crec que hi hauria alshy
guns supogravesits que caurien en aquesta categoria
drsquoautopaternalisme estricte poliacutetic per exemple Jon
Elster assenyala que laquoquan el Parlament constituent
hongaregraves els anys 1989shy1990 va votar a favor de
la creacioacute drsquoun Tribunal Constitucional amb atribushy
cions molt agravemplies que li conferien la capacitat de
revocar les decisions emanades del Parlament aixograve
va constituir un acte expliacutecit drsquoautolimitacioacuteraquo25
13 El concepte de paternalisme juriacutedic
131 Una definicioacute plausible de paternalisme juriacutedic
Si el paternalisme en general consisteix en
lrsquoexercici drsquoun poder el paternalisme juriacutedic consisshy
tiragrave en lrsquoexercici drsquoun poder juriacutedic De manera que
la definicioacute de paternalisme juriacutedic seria la seguumlent
A exerceix paternalisme juriacutedic sobre B si i
solament si
1) A exerceix un poder juriacutedic sobre B
2) amb la finalitat drsquoevitar que B dugui a
terme accions o omissions que el danyen
a ell mateix io li comporten un increment
del risc de dany (aquests danys poden ser
de tipus fiacutesic psiacutequic o econogravemic)
Els actes juriacutedics es caracteritzen perquegrave
es fan drsquoacord amb normes juriacutediques que conshy
fereixen poders Els poders juriacutedics se solen divishy
dir en poders puacuteblics (generalment anomenats
competegravencies) i privats (generalment anomenats
capacitats) Ambdues competegravencies i capacitats
soacuten lrsquoexercici de poders perograve mentre que srsquoeacutes
laquocapaccedil per modificar la progravepia situacioacute juriacutedica en
canvi srsquoeacutes competent per modificar la drsquoaltres
personesraquo26 Les competegravencies es caracteritzen
perquegrave el seu titular pot modificar intencionalment
la situacioacute juriacutedica drsquoun altre sense comptar amb
lrsquoacceptacioacute drsquoaquest altre mentre que les capashy
citats o beacute esgoten els seus efectes en la persona
que les executa o beacute estenen els seus efectes a
tercers voluntaris Lrsquoexemple clagravessic drsquoexercici
drsquouna capacitat eacutes el negoci juriacutedic (que pot ser
vist com a promeses reciacuteproques) i drsquouna compeshy
tegravencia podria sershyho lrsquoacte administratiu Tan sols
els poders puacuteblics que soacuten competegravencies poden
ser descrits com lrsquoexercici drsquoun poder (juriacutedic) de
A (el titular del poder) sobre B (el subjecte juriacutedishy
cament al poder de A)
Seguint aquesta uacuteltima idea es podria dir
que el paternalisme juriacutedic consisteix en lrsquoexercici
23 Laporta Francisco J laquoEl aacutembito de la Constitucioacutenraquo Doxa 24 (2001) pagraveg 464 24 Elster Jon Ulises desatado Op cit pagraveg 111 25 Elster Jon Ulises desatado Op cit pagraveg 113 26 Nino Carlos S Introduccioacuten al anaacutelisis del derecho Barcelona Ariel 1996 pagraveg 222
38 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 39
drsquouna competegravencia juriacutedica Com que en el patershy
nalisme lrsquoobjectiu de A eacutes evitar que B dugui a
terme actes que el danyen que li comporten un
increment de risc de dany eacutes plausible sostenir
que en el paternalisme juriacutedic lrsquoexercici per part
de A de la seva competegravencia sobre B ha de limitar
drsquoalguna manera les opcions de B (almenys limishy
taragrave a B una opcioacute drsquoautoinfligirshyse un dany
drsquoaugmentar els riscs de danys)
Lrsquoanagravelisi de W N Hohfeld sobre les difeshy
rents posicions juriacutediques en una relacioacute juriacutedica27
pot ser parcialment aplicable aquiacute Per tant
srsquoobteacute la definicioacute seguumlent de paternalisme juriacuteshy
dic
Lrsquoagent A exerceix paternalisme juriacutedic
sobre B si i solament si
1) A en lrsquoexercici drsquouna competegravencia situa
B en una posicioacute de deure no de dret
subjeccioacute o incapacitat (en aquest uacuteltim
cas per modificar la seva progravepia situacioacute
juriacutedica)
2) amb la finalitat drsquoevitar que B dugui a
terme accions o omissions que el danyen
a ell mateix io li comporten un increment
del risc de dany (aquests danys poden ser
de tipus fiacutesic psiacutequic o econogravemic)28
Com a exemple de paternalisme juriacutedic poshy
dria assenyalarshyse el dret a lrsquoeducacioacute dels meshy
nors Aquest eacutes un dret que tenen tots els
ciutadans perograve quan es tracta dels menors sol
caracteritzarshyse com de paternalista tanmateix
eacutes fagravecil advertir que el que el fa paternalista eacutes
que en realitat es configura com un dretshydeure
El mateix ocorre amb el dret a la vida que sempre
que srsquoenteacuten com a paternalista eacutes concebut com
a dretshydeure Altres exemples de regulacions juriacuteshy
diques que es podrien qualificar de paternalistes
serien els seguumlents el dret a lrsquoassistegravencia lletrada
(drsquoexercici obligatori)29 la irrenunciabilitat del dret
a la informacioacute cliacutenica per part del pacient quan la
seva salut estagrave en un perill greu30 el no dret a la
informacioacute cliacutenica en cas de necessitat terapegraveushy
tica31 la prohibicioacute de les lesions amb el consenshy
timent de la viacutectima32 etc
Aquesta proposta de concepte de patershy
nalisme juriacutedic presentaria segons el meu parer
els avantatges seguumlents
1) A meacutes dels casos en els quals el patershy
nalisme consisteix en lrsquoestabliment drsquouna prohibishy
cioacute o obligacioacute inclou els casos en els quals es
declara incompetent una persona se la subjecta
a la tutela drsquouna altra o srsquoestableix que no teacute dret
27 Vegeu Hohfeld W N Fonamental Legal Conceptions as Applied In Judicial Reasoning AshgateshyDortmouth 2001 28 El paternalisme juriacutedic pot ser vist tambeacute com lrsquolaquoassumpcioacute de competegravencies per part de Araquo Podria dirshyse que lrsquoacte paternalista fonamental drsquoun sistema juriacutedic constitucional seria lrsquoatribucioacute al Parlament de competegravencia per perseguir la finalitat (respectant certs liacutemits) drsquoevitar que els ciutadans duguin a terme accions o omissions que els danyen io els comporten un increment del risc de dany (aquests danys poden ser de tipus fiacutesic psiacutequic o econogravemic) Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta competegravencia implica logravegicament la subjeccioacute dels ciutadans Quan el Parlament crea un estatus de la minoritat en la qual estableix que els menors han de quedar subjectes a la pagravetria potestat la situacioacute pot ser descrita com la de conferir una competegravencia als pares amb relacioacute als seus fills Igualment quan srsquoestableix un deure per als ciutadans amb finalitats paternalistes (per exemple la prohibicioacute de navegar sense armilles salvavides) srsquoatorga competegravencia a les autoritats judicials io administratives per sancionar lrsquoincompliment drsquoaquest deure 29 Vegeu els articles 1184 i 7881 de la Llei drsquoenjudiciament criminal espanyola 30 Vegeu lrsquoarticle 91 de la Llei 412002 bagravesica reguladora de lrsquoautonomia del pacient i de drets i obligacions en mategraveria drsquoinformacioacute i documentacioacute cliacutenica 31 Vegeu lrsquoarticle 54 de la Llei 412002 bagravesica reguladora de lrsquoautonomia del pacient i de drets i obligacions en mategraveria drsquoinformacioacute i documentacioacute cliacutenica 32 Vegeu lrsquoarticle 155 del Codi penal espanyol vigent
| 39
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 40
a dur a terme certs actes (deixantshyla en una situashy
cioacute de llibertat no protegida) Per exemple la subshy
jeccioacute a tutela drsquoun discapacitat mental la
subjeccioacute a la pagravetria potestat dels menors la inshy
capacitat dels menors per disposar dels seus
beacutens immobles lrsquoanulmiddotlacioacute de les disposicions
generals en un contracte tipus no favorables a la
part laquodegravebilraquo del contracte la impossibilitat (instishy
tucional) de constituir vagravelidament un contracte
drsquoesclavitud perpegravetua o un contracte vagravelid de treshy
ball per sota del salari miacutenim etc
2) Igualment aquesta definicioacute inclou els
casos de paternalisme indirecte (o impur segons
la concepcioacute de Gerald Dworkin)33 ja que la coshy
accioacute que directament es dirigeix contra un indishy
vidu indirectament deixa el subjecte B en una
situacioacute de no dret Per exemple la ilmiddotlegalitzacioacute
drsquoun comerccedil com el de les drogues (tant si
aquesta ilmiddotlegalitzacioacute implica una persecucioacute
penal com no) deixa els subjectes tractats patershy
nalistament els consumidors en una situacioacute de
no dret poden tractar drsquoobtenir drogues al mershy
cat ilmiddotlegal perograve lrsquoEstat pot fer per la seva part
tot el possible per impedirshyho
3) En considerar el paternalisme juriacutedic com
lrsquoexercici drsquoun poder juriacutedic tambeacute es posa de mashy
nifest que el paternalisme es pot exercir en difeshy
rents etapes En primer lloc tindriacuteem un poder
constituent (si es tracta drsquoun sistema constitucioshy
nal) que pot exercir el paternalisme per exemple
configurant el dret constitucional a lrsquoassistegravencia
lletrada com un dretshydeure En segon lloc tinshy
driacuteem un poder legislatiu que pot seguint amb el
mateix exemple establir en les lleis processals
lrsquoobligacioacute de lrsquoassistegravencia lletrada En tercer lloc
trobariacuteem un jutge que declara que cert acusat no
teacute dret a defensarshyse ell mateix sense comptar
amb lrsquoassistegravencia lletrada Finalment tindriacuteem en
alguns casos un funcionari puacuteblic que executa
les disposicions del jutge34
4) Srsquoaclareix la connexioacute entre la discussioacute
sobre el paternalisme juriacutedic i la discussioacute de la fishy
losofia poliacutetica sobre el paternalisme i les formes
de govern Fora de lrsquoescala anterior o per sobre
drsquoella hi hauria un nivell de paternalisme que es
refereix a les formes de govern en particular la
contraposicioacute entre democragravecia i despotisme beshy
negravevol Un regravegim de despotisme benegravevol estagrave conshy
figurat totalment sobre la idea de paternalisme
mentre que la democragravecia sembla fundarshyse en la
seva negacioacute Tanmateix en la democragravecia la
forma de govern caracteritzada per lrsquoautonomia
hi ha al seu torn formes de dret autogravenomes i heshy
terogravenomes I per aixograve en cert sentit es pot dir
que el paternalisme eacutes incompatible amb la deshy
mocragravecia si ens situem en el nivell de les formes
de govern i alhora que dins de la democragravecia hi
pot haver exercicis paternalistes del poder Les
normes emanades drsquouna legislatura democragravetica
poden ser vistes com a exercici de lrsquoautonomia
del poble (que actuaria per mitjagrave de represenshy
tants) perograve en la mesura que les seves disposishy
cions srsquoapliquen als seus destinataris sense
requerir per a aixograve el seu consentiment individual
33 El paternalisme indirecte (Joel Feinberg) o impur (Gerald Dworkin) comporta que per evitar danys a B srsquoexerceix coaccioacute sobre un tercer C per exemple quan per evitar els danys derivats del consum de drogues se sanciona el traficantshyvenedor i no el consumidorshycomprador Vegeu Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 9 i Dworkin Gerald laquoPaternalismraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 22 34 Aquests uacuteltims actes que soacuten de pura aplicacioacute del dret difiacutecilment poden no ser vistos com a actes juriacutedics i drsquoacord amb la meva proposta com a actes de paternalisme juriacutedic Tanmateix em sembla que el meacutes raonable eacutes considerarshylos una categoria sui generis de paternalisme juriacutedic
40 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 41
soacuten heterogravenomes (comporten lrsquoexercici drsquouna
competegravencia) i per tant susceptibles de ser pashy
ternalistes35
5) Srsquoaclareix finalment la relacioacute entre el pashy
ternalisme juriacutedic i la coaccioacute En un sentit ampli seria
cert que el paternalisme juriacutedic sempre eacutes coactiu ja
que eacutes el resultat de lrsquoexercici de competegravencies que
modifiquen la situacioacute juriacutedica drsquoun individu ho vulgui
aquest o no Competegravencies que a meacutes estan basashy
des en uacuteltima instagravencia en la forccedila En un sentit esshy
tricte tanmateix el paternalisme juriacutedic sols seria
coactiu quan recorre a lrsquoestabliment de sancions com
a instrument principal drsquouna poliacutetica paternalista
132 Paternalisme juriacutedic i paternalisme estatal
El paternalisme estatal pot senzillament ser
caracteritzat substituint laquoAraquo per laquoogravergan de lrsquoEstatraquo
en lrsquoenunciat laquoA exerceix paternalisme sobre Braquo
Cal considerar paternalisme estatal qualsevol accioacute
paternalista duta a terme per un ogravergan de lrsquoEstat
perograve solament es tractaragrave de paternalisme juriacutedic
estatal quan el mitjagrave directe emprat siguin les norshy
mes juriacutediques
Dins del conjunt de les accions de lrsquoEstat es
pot distingir aquelles els objectius de les quals srsquoashy
consegueixen directament per mitjagrave de la modificashy
cioacute de la posicioacute juriacutedica dels individus drsquoaquelles en
les quals aquesta modificacioacute sols teacute un paper seshy
cundari i el mitjagrave emprat per assolir aquests objectius
teacute una altra naturalesa Lrsquoaccioacute de lrsquoEstat sempre teacute
un aspecte juriacutedic La construccioacute drsquouna autopista
estatal requereix un procediment de dret administrashy
tiu i fins al meacutes miacutenim detall de la planificacioacute i exshy
ecucioacute de les obres queda reflectit en un document
Tanmateix el dret teacute un aspecte secundari en la
construccioacute de lrsquoautopista aquesta es faragrave si es disshy
posa de prou recursos humans i de prou diners En
altres casos les normes juriacutediques soacuten el mitjagrave dishy
recte de quegrave es val lrsquoEstat per aconseguir els seus
fins per exemple quan dicta una norma que prohishy
beix conduir sense el cinturoacute de seguretat Podem
suposar que un Estat preocupat per lrsquoelevat nombre
drsquoaccidents a meacutes de construir carreteres meacutes
bones (la qual cosa requereix recursos humans i dishy
ners) i de prohibir certs comportaments perillosos
(per mitjagrave de normes juriacutediques) decidiragrave mantenir
campanyes periogravediques de conscienciacioacute sobre els
riscs de la conduccioacute aquiacute sembla que el mitjagrave dishy
recte de quegrave es val lrsquoEstat eacutes la persuasioacute En resum
lrsquoaccioacute estatal es val principalment de quatre tipus
de mitjans diners recursos humans normes juriacutedishy
ques i persuasioacute36
35 En el paragravegraf seguumlent de Hans Kelsen crec que es troba una explicacioacute meacutes clara drsquoaquesta mateixa idea laquoEn el punto central de los problemas de una dinaacutemica juriacutedica mdashdice Hans Kelsenmdash se encuentra la pregunta por los diferentes meacutetodos de produccioacuten de derecho o por las formas del derecho Si se pone la mira en aquellas normas juriacutedicas que configuran la parte principal de un orden juriacutedico a saber las que enlazan una sancioacuten como acto coactivo a determinada conducta humana y si se reconoce que un hombre se encuentra juriacutedicamente obligado a una determinada conducta en cuanto la conducta contraria ha sido convertida en condicioacuten de una sancioacuten pueden distinguirse dos tipos de normas juriacutedicas que estatuyen tales obligaciones juriacutedicas aquellas en cuya produccioacuten el hombre obligado participa y aquellas que aparecen sin su participacioacuten El principio que se encuentra en la base de esta distincioacuten es el de la libertad en el sentido de autodeterminacioacuten La cuestioacuten decisiva desde el punto de vista del hombre sujeto a normas es si la obligacioacuten se produce con su voluntad o sin ella y eventualmente incluso contra su voluntad Se trata de la distincioacuten que habitualmente se designa como la oposicioacuten entre autonomiacutea y heteronomiacutea y que la teoriacutea del derecho suele establecer en lo esencial en el terreno de los derechos estatales Aquiacute aparece como una diferencia entre democracia y autocracia o entre repuacuteblica y monarquiacutea y permite la visioacuten corriente de las formas del estado Solo que aquello que se concibe como la forma del estado no es maacutes que un caso especial de la forma del derecho en generalraquo A Kelsen Hans Teoriacutea pura del derecho Meacutexico Porruacutea 1993 pagraveg 285 36 La classificacioacute estagrave recollida de Pallareacutes Francesc laquoEl sistema poliacutetico en accioacutenraquo Revista de Estudios Poliacuteticos 62 (1988) pagraveg 144 el qual al seu torn segueix el plantejament exposat a Peters B G American Public Policy Nova York Franklin Wats Pubs 1982
| 41
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 42
Hi hauria en consequumlegravencia supogravesits de pashy
ternalisme estatal no juriacutedic Vegemshyne alguns En
primer lloc tindriacuteem els supogravesits en els quals lrsquoEsshy
tat estableix incentius econogravemics amb finalitats
paternalistes37 Un altre supogravesit drsquoaquest tipus de
paternalisme serien els gravagravemens orientats al fet
que els ciutadans abandonin hagravebits de vida no sashy
ludables per exemple elevant el preu del tabac
En tercer lloc tindriacuteem un conjunt de casos en els
quals el mitjagrave emprat per lrsquoEstat per exercir el pashy
ternalisme seria la persuasioacute Aquiacute srsquoinclouria un
ventall drsquoexemples que van des del meacutes innocu
com la publicitat orientada especiacuteficament al fet
que els ciutadans es comportin de certa manera
fins al meacutes perilloacutes com seria la propagacioacute drsquoinshy
formacions falses per protegir els ciutadans de les
seves progravepies accions autodanyoses Dins drsquoashy
quest uacuteltim conjunt de casos valdria la pena desshy
tacar aquells en els quals lrsquoengany adopta la forma
drsquouna manipulacioacute subtil de la informacioacute
Em refereixo als supogravesits drsquoinformacioacute esshy
biaixada o manipulada Daniel Wikler sosteacute refeshy
rintshyse a les poliacutetiques puacutebliques orientades a
lrsquoadopcioacute drsquohagravebits de vida saludables que lrsquoinstrushy
ment de la informacioacute pot ser utilitzat hagravebilment de
manera que meacutes enllagrave de proveir informacioacute amb la
finalitat drsquoadoptar una decisioacute racional es produeishy
xen fenogravemens de manipulacioacute38 A Espanya per exshy
emple la poliacutetica puacuteblica de prevencioacute del consum
de drogues no sols es basa en la coaccioacute penal
sinoacute que utilitza profusament el mitjagrave de la persuashy
sioacute a traveacutes de campanyes publicitagraveries en els mitshy
jans de comunicacioacute de masses Aquestes
campanyes srsquoencarreguen a agegravencies de publicitat
lrsquoespecialitat de les quals no eacutes presentar els millors
arguments sinoacute els meacutes persuasius A meacutes aquesshy
tes campanyes ni tan sols no soacuten centralment reshy
tograveriques no es basen en els arguments meacutes que
en la imatge i el so Estan dirigides en definitiva a
generar una resposta hostil al consum de drogues
una espegravecie de reflex condicionat a laquodir NOraquo (que
va ser lrsquoeslogravegan drsquouna drsquoelles)
En quart i uacuteltim lloc tindriacuteem com un tipus
de paternalisme estatal no juriacutedic encara que per
raons diferents dels anteriors el cas del paternashy
lisme entre estats Si el paternalisme eacutes exercit per
un Estat sobre un altre aquest adoptaragrave normalshy
ment la forma de les laquoingeregravencies coactivesraquo a quegrave
es referia Ernesto Garzoacuten39 entre les quals la invashy
sioacute armada seria la meacutes significativa No obstant
37 Tambeacute seria paternalista drsquoacord amb la definicioacute de paternalisme presentada lrsquoestabliment drsquoincentius econogravemics orientats a modificar lrsquoestructura de preferegravencies del subjecte B amb la finalitat drsquoevitar que B es danyi ell mateix (els incentius serien una manera drsquoexercir el poder) Un exemple drsquoaquest tipus de paternalisme poc frequumlent serien els incentius per a la contractacioacute de plans de pensions sempre que entenguem que una consequumlegravencia de la mesura previsible i desitjada pel legislador eacutes la disminucioacute de les persones que per imprevisioacute no tindran recursos suficients per gaudir drsquouna vellesa digna Cal advertir la importagravencia que teacute la segona condicioacute de la definicioacute de paternalisme per distingir aquests casos de les meres intervencions benegravevoles Si com eacutes de desitjar lrsquoEstat exerceix el seu poder sempre per beneficiar els ciutadans podria argumentarshyse que drsquoacord amb la meva definicioacute gairebeacute totes les intervencions estatals soacuten paternalistes Tanmateix aixograve no eacutes aixiacute perquegrave la finalitat del paternalisme no eacutes simplement evitar danys als ciutadans sinoacute meacutes estrictament evitar que es danyin ells mateixos La concessioacute drsquouna subvencioacute per exemple als agricultors no eacutes necessagraveriament paternalista perograve ho seragrave si aquesta subvencioacute estagrave orientada a dissuadir els productors de fer una cosa que els perjudica Imaginem que un sector agriacutecola no eacutes ecoshynogravemicament viable i que tanmateix per costum por o desconfianccedila els agricultors es resisteixen a canviar a altres cultius meacutes profitosos lrsquoEstat pot prohibir aquesta produccioacute desincentivarshyla o fins i tot incentivar altres cultius Aquest tipus de poliacutetiques previsiblement combinen diversos objectius (entre ells sens dubte millorar lrsquoeconomia nacional) perograve en la mesura que una de les consequumlegravencies previsible i desitjable eacutes evitar que els agricultors es danyin ells mateixos tambeacute eacutes paternalista 38 Wikler Daniel laquoPersuasion and Coercion for Healthraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 53 39 Vegeu Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoIntervencionismo y paternalismoraquo A Garzoacuten Valdeacutes Ernesto Derecho eacutetica y poliacutetica Op cit
42 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 43
aixograve el proceacutes lent i difiacutecil de la juriditzacioacute de la
vida internacional afavoreix que apareguin supogravesits
de paternalisme juridicointernacional entre estats i
agents paternalistes internacionals
Si no tot paternalisme estatal eacutes paternashy
lisme juriacutedic tampoc tot paternalisme juriacutedic no eacutes
paternalisme estatal En principi sembla que si el
paternalisme juriacutedic consisteix en lrsquoexercici de comshy
petegravencies juriacutediques i aquestes soacuten exercides semshy
pre per ogravergans de lrsquoEstat llavors el paternalisme
juriacutedic ha de ser sempre paternalisme estatal Tanshy
mateix eacutes evident que hi ha subjectes que exerceishy
xen competegravencies sense ser ogravergans de lrsquoEstat o
almenys sense sershyho de la mateixa manera drsquoallograve
que en general entenem per ogravergans de lrsquoEstat
Pensem per exemple en el cas del metge o dels
subjectes que detenen la pagravetria potestat
Drsquoacord amb la Llei drsquoautonomia del pacient
espanyola40 si el metge responsable de lrsquoassistegravencia
considera que el pacient no eacutes capaccedil de prendre les
seves progravepies decisions llavors el consentiment inshy
format lrsquoha drsquoatorgar la famiacutelia (art 93) Podria dirshy
se que es confereix al metge el poder de determinar
als efectes de donar consentiment al tractament la
capacitat del pacient i per tant el metge exerciria
una competegravencia similar a la del jutge que estableix
per exemple que una persona eacutes incompetent per
disposar dels seus beacutens Igualment la pagravetria potesshy
tat comportaria lrsquoexercici de competegravencies de represhy
sentacioacute (sense necessitat que el fill sotmegraves a
aquesta hi consenti) i fins i tot cert poder sancionashy
dor (lrsquoanomenat dret de correccioacute)
No crec que srsquohi guanyi gaire negant que en
aquests casos es tracta de lrsquoexercici de competegravenshy
cies i tampoc no afirmant que el metge o els pares
soacuten ogravergans de lrsquoEstat Potser una solucioacute eacutes acudir
a un gegravenere superior el de la produccioacute de resultats
normatius per megravetodes autocragravetics (que no requeshy
reixen el consentiment de lrsquoafectat) i distingir dins
seu lrsquoexercici de competegravencies per part de lrsquoEstat i
altres exercicis de poder entre particulars que en
alguns casos es caracteritzarien per emmarcarshyse
en relacions paternalistes Aquest seria el cas de
les relacions de tutela i curatela de la mateixa relashy
cioacute paternofilial de la relacioacute marital drsquoacord amb la
regulacioacute preconstitucional espanyola drsquoalguns asshy
pectes de la relacioacute metgeshypacient etc
14 Altres distincions rellevants
Per acabar lrsquoapartat conceptual i passar a
lrsquoestudi dels problemes de justificacioacute voldria referirshy
me sumariagravement a algunes distincions rellevants
En primer lloc principalment amb relacioacute al
paternalisme juriacutedic conveacute distingir les disposicions
que soacuten purament paternalistes eacutes a dir lrsquouacutenica fishy
nalitat de les quals eacutes evitar danys autoinfligits de
tipus fiacutesic psiacutequic io econogravemic drsquoaquelles que
tenen altres finalitats al costat de la paternalista i que
podriacuteem denominar de paternalisme mixt
En segon lloc conveacute recordar la distincioacute
entre casos de paternalisme directe eacutes a dir
aquells en els quals srsquoexerceix el poder directament
sobre el subjecte a qui es tracta drsquoevitar danys i
casos de paternalisme indirecte eacutes a dir aquells en
els quals directament srsquoexerceix el poder sobre un
subjecte i indirectament sobre qui eacutes tractat patershy
nalistament per exemple quan per evitar els danys
derivats del consum de drogues se sanciona els veshy
nedors de drogues
40 Llei 412002 bagravesica reguladora de lrsquoautonomia del pacient i de drets i obligacions en mategraveria drsquoinformacioacute i documentacioacute cliacutenica
| 43
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 44
En tercer lloc eacutes convenient distingir entre
una accioacute paternalista i una justificacioacute paternashy
lista La justificacioacute paternalista srsquoorientaria a preshy
sentar lrsquoexercici del poder sobre un subjecte com
a acceptable apelmiddotlant a dues raons 1) lrsquoaccioacute
evita danys importants i 2) eacutes necessagraveria per tal
com el subjecte sobre qui srsquoexerceix el poder no
estagrave en condicions drsquoocuparshyse dels seus propis
interessos
En quart i uacuteltim lloc conveacute fer referegravencia a
la important distincioacute entre paternalisme fort (o
dur) i paternalisme feble (o tou) Joel Feinberg ha
proposat amb relacioacute a la justificacioacute de la coacshy
cioacute penal de distingir el paternalisme fort que
laquoacceptaragrave com una raoacute per a la legislacioacute penal
que eacutes necessagraveria per protegir adults compeshy
tents contra la seva voluntat de les consequumlegravenshy
cies danyoses de les seves eleccions i empreses
encara que siguin plenament voluntagraveriesraquo del pashy
ternalisme feble que laquososteacute que lrsquoEstat teacute dret a
prevenir la conducta danyosa autoreferent (en
aquesta mesura sembla paternalista) si i solashy
ment si aquesta conducta eacutes substancialment no
voluntagraveria o quan una intervencioacute temporal sigui
necessagraveria per establir si eacutes voluntagraveria o noraquo41 Es
tracta drsquouna distincioacute que sol entendrersquos de dues
maneres com una distincioacute conceptual entre el
paternalisme genuiacute (paternalisme fort) i el patershy
nalisme fals o aparent (paternalisme feble) o com
una distincioacute entre formes de paternalisme plaushy
siblement justificat (paternalisme feble) i injustificat
(paternalisme fort) Segons el meu parer aquesta
segona opcioacute eacutes la meacutes correcta
El terme paternalisme va ser introduiumlt per
Hart en lrsquoagravembit de la filosofia moral i juriacutedica com
un argument contra el moralisme juriacutedic defensat
per Lord Devlin Drsquoacord amb aquest uacuteltim la trashy
dicional irrellevagravencia atorgada pel dret penal al
consentiment de la viacutectima (per exemple en els
delictes de lesions o homicidi) mostrava un fonashy
ment moralista en la legislacioacute42 Hart va sostenir
al contrari que laquoles normes que exclouen el conshy
sentiment de la viacutectima com un eximent contra
les acusacions drsquoassassinat o agressioacute poden ser
perfectament explicades com un cas de patershy
nalisme dirigit a protegir els individus drsquoells mashy
teixosraquo43 Per a Hart la justificacioacute drsquoaquestes
interferegravencies paternalistes calia buscarshyla en
laquouna consciegravencia creixent drsquoun gran conjunt de
factors que disminueixen la significacioacute que cal
atribuir a una eleccioacute o consentiment aparentshy
ment lliureraquo44 Aquesta laquoconsciegravenciaraquo a quegrave almiddotlushy
deix Hart constitueix segons la meva opinioacute el
nucli de la idea de paternalisme qui actua pashy
ternalistament pressuposa algun tipus de degraveficit
en el subjecte sobre qui actua I per aixograve la
nocioacute de paternalisme dur ens remet o beacute a alshy
tres figures en quegrave no es tracta tant de protegir
lrsquoindividu com de perseguir algunes formes
drsquoexplotacioacute immorals salvaguardar lrsquoordre puacuteshy
41 Vegeu Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 12 42 Devlin Patrick The Enforcement of Morals Oxford University Press 1968 pagraveg 6 La concepcioacute del moralisme juriacutedic que explica millor la posicioacute de Patrick Devlin eacutes la que el posa en relacioacute amb lrsquoanomenat comunitarisme de manera que es tracta drsquoimposar coactivament la moral drsquouna societat en la mesura que srsquoenteacuten que cert conjunt de creences i valors tenen un caragravecter constitutiu drsquoaquest grup social El que sembla estar en joc en els actes que atempten contra la moral social eacutes per tant lrsquoexistegravencia de la societat mateixa Sobre aquesta aproximacioacute al concepte de moralisme juriacutedic vegeu Colomer Joseacute Luis laquoLibertad individual y liacutemites del derechoraquo A Diacuteaz Eliacuteas Colomer Joseacute Luis (dir) Estado justicia derechos Madrid Alianza Editorial 2002 pagraveg 183 i seg 43 Hart H L A Law Liberty and Morality Stanford University Press 1963 pagraveg 31 44 Hart H L A Law Liberty and Morality Op cit pagraveg 32
44 |
2 L
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 45
blic etc45 o beacute a casos de paternalisme exercit
sobre el pressupogravesit erroni de lrsquoexistegravencia drsquoalgun
degraveficit en els destinataris de la mesura Perograve aquesshy
tes consideracions ja demanen passar a lrsquoapartat
seguumlent sobre la justificacioacute del paternalisme
a justificacioacute del paternalisme
Si entenem el paternalisme segons la meva
definicioacute cap doctrina poliacutetica completa no ha reshy
butjat frontalment el paternalisme perquegrave totes lrsquohan
admegraves en alguns casos Almenys totes les doctrishy
nes han admegraves la justificacioacute del paternalisme amb
relacioacute als nens Aquest paternalisme universalment
acceptat el paternalisme respecte als nens sembla
constituir el punt de partida adequat per tractar la
justificacioacute del paternalisme i de fet tant en la trashy
dicioacute del pensament poliacutetic (Aristogravetil Thomas Hobshy
bes John Locke) com en les aportacions meacutes
recents (Gerald Dworkin) aquesta ha estat lrsquoestrategraveshy
gia argumentativa escollida
La universalitzacioacute de lrsquoacceptacioacute del patershy
nalisme amb relacioacute als nens juga en dues direcshy
cions drsquouna banda sembla implicar que ja que els
adults no soacuten nens no han de ser tractats de la mashy
teixa manera i de lrsquoaltra exigeix que si els adults
soacuten iguals als nens en alguns aspectes rellevants
han de ser tractats de la mateixa manera
La conciliacioacute drsquoaquests dos aspectes del
principi drsquoigualtat formal es fa a traveacutes de la consshy
truccioacute drsquouna nocioacute meacutes general que la de minoritat
i que inclouria aquesta la nocioacute drsquoincapacitat Aixiacute
hem de dir que els nens poden ser tractats patershy
nalistament no pel simple fet de ser nens sinoacute pershy
quegrave aquesta propietat en comporta en la majoria
dels casos una altra la de ser incapaccedilos El judici
moral meacutes general eacutes per tant que pot estar justishy
ficat tractar paternalistament els incapaccedilos siguin
nens o adults
Un dels elements clau de la justificacioacute del
paternalisme eacutes el del context en el qual es duu a
terme la interferegravencia paternalista Em sembla inteshy
ressant entendre la distincioacute proposada per Jack D
u46 Douglas de paternalisme cooperatiu i conflicti
com a paternalisme en contextos (potencialment)
cooperatius i paternalisme en contextos (potencialshy
ment) conflictius La famiacutelia seria el model del patershy
nalisme cooperatiu i lrsquoEstat el del paternalisme
conflictiu Hi hauria dues diferegravencies rellevants entre
aquests contextos la primera eacutes sobre el major o
menor grau de possibilitat que el paternalisme sigui
paternalisme genuiacute (eacutes a dir genuiumlnament benegravevol)
i la segona sobre el major o menor grau de possishy
bilitat de coneixement dels interessos del subjecte
tractat paternalistament
El paternalisme en lrsquoagravembit de la famiacutelia es cashy
racteritzaria per una alta probabilitat que lrsquoagent A
actuiuml mogut exclusivament pel beacute de B i tambeacute per
una alta probabilitat que els interessos (subjectius)
de B siguin coneguts per A Al contrari en lrsquoagravembit
45 Un exemple drsquoaquest tipus drsquointervencions seria el delicte de lrsquoarticle 155 del Codi penal espanyol drsquoacord amb el qual laquoen els delictes de lesions si ha existit el consentiment lliurement espontagraveniament i expressament emegraves de lrsquoofegraves srsquoimposaragrave la pena inferior en un o dos grausraquo Es tractaria al meu judici drsquoun drsquoaquests delictes laquocontra la societatraquo (contra lrsquolaquoordre puacuteblicraquo podria dirshyse) que tractaria de sancionar la immoralitat intriacutenseca de lrsquoacte de produir lesions a un altre amb lrsquouacutenica justificacioacute (pretesa) per part de lrsquoagressor del consentiment de la viacutectima 46 Aquest autor defineix el laquopaternalisme cooperatiuraquo com laquoqualsevol forma de paternalisme (fer el beacute als altres en nom del que lsquoeacutes bo per a ellsrsquo) en la qual aquells que actuen paternalistament estan actuant sincerament per ajudar lrsquoaltra persona a esdevenir meacutes independentment competent a llarg termini i lrsquoaltra persona creu sincerament que aquest eacutes el casraquo i el laquopaternalisme conflictiuraquo com a aquell que laquono estagrave orientat a la competegravencia independent i igualtat a llarg termini del membre subordinat de la relacioacuteraquo Vegeu Douglas Jack D laquoCooperative Paternalism versus Conflictual Paternalismraquo A Sartorius Rolf (ed) Paternalism Op cit 1987 pagraveg 171shy200
| 45
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 46
estatal la probabilitat que lrsquoEstat actuiuml mogut exclushy
sivament pel beacute del subjecte B pot ser molt baixa i
tambeacute es pot dubtar de les possibilitats que aquest
agent conegui els interessos (subjectius) de B
Aquestes observacions generals fonamenten lrsquoactishy
tud que sosteacute que la cura i lrsquoeducacioacute dels menors
han drsquoestar a les mans dels seus progenitors i lrsquoEsshy
tat tan sols ha de supervisar i vigilar de manera
molt general el compliment drsquoaquests deures
En el text que segueix em referireacute principalshy
ment a la justificacioacute del paternalisme en contextos
conflictius i en particular al paternalisme en la reshy
lacioacute de lrsquoEstat amb els seus ciutadans En aquest
agravembit sembla havershyhi un acord gairebeacute unagravenime
sobre la importagravencia del principi drsquoautonomia indishy
vidual que podria veurersquos com un principi que a
partir drsquouna formulacioacute molt general laquosrsquohan de resshy
pectar les decisions privades dels individusraquo estashy
bleix una obligacioacute prima facie de no interferegravencia
Tanmateix tambeacute eacutes plausible afirmar la validesa
drsquoun principi de benestar drsquoacord amb el qual lrsquoEsshy
tat ha de vetllar pel benestar dels seus ciutadans
El principi de paternalisme justificat seria un principi
secundari47 que constituiria una especificacioacute de
lrsquoabast que srsquoha de reconegraveixer al principi drsquoautonoshy
mia individual amb relacioacute a consideracions de
benestar individual
Segons el meu parer lrsquoesmentat principi de
paternalisme justificat podria enunciarshyse de la mashy
nera seguumlent
A exerceix paternalisme sobre B per mitjagrave
de x de manera justificada si i solament si
1) X eacutes una mesura idogravenia i necessagraveria en
el sentit que evita que B es danyi ell mateix
o incrementi el risc de danys (aquests danys
poden ser de tipus fiacutesic psiacutequic o econograveshy
mic) i no hi ha una manera alternativa no pashy
ternalista i de costos raonables per evitar
aquests danys i
2) la tendegravencia a la produccioacute drsquoaquests
danys o lrsquoincrement de risc de danys teacute la
seva font en una situacioacute drsquoincapacitat bagraveshy
sica del subjecte B i
3) es pot presumir racionalment que B presshy
taria el seu consentiment tant a la possibilishy
tat general de ser tractat paternalistament
per A en certes ocasions com al contingut
concret de x si no estigueacutes en una situacioacute
drsquoincapacitat bagravesica
A continuacioacute examinareacute cada una de les
condicions de justificacioacute proposades
21 La idoneiumltat i la necessitat de la mesura paternalista
El judici drsquoidoneiumltat drsquouna mesura paternashy
lista x es compon de dues parts primer la detershy
minacioacute que alguna cosa eacutes un dany per al
subjecte B i segon la determinacioacute que x eacutes un
mitjagrave adequat per evitar aquest dany
En contextos cooperatius de paternalisme
eacutes on sembla meacutes fagravecil fonamentar la primera part
del judici drsquoidoneiumltat La proximitat entre els subshy
jectes de la relacioacute paternalista afavoreix que lrsquoashy
gent A estigui en condicions de determinar amb
meacutes fiabilitat quegrave constitueix un dany per a B La
determinacioacute que certa conducta de B constitueix
un dany o lrsquoincrement de risc de dany per a B no
eacutes un judici particularment difiacutecil en el sentit que
aquesta conducta danya algun interegraves de B El
problema estagrave a determinar si aquesta conducta
47 Una caracteritzacioacute dels principis de la bioegravetica com un conjunt de principis primaris i secundaris (en la qual el paternalisme eacutes un principi secundari al principi drsquoautonomia) pot veurersquos a Atienza Manuel laquoJuridificar la bioeacuteticaraquo A Rodolfo Vaacutezquez (comp) Bioeacutetica y derecho Meacutexico FCEshyItam 1999
46 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 47
danya B i a meacutes aquest dany no eacutes compensat
amb meacutes proteccioacute o promocioacute drsquoun altre interegraves
de lrsquoindividu Una persona pot per exemple preshy
ferir el dolor a una prolongacioacute del tractament
hospitalari Si A tracta drsquoevitar el dolor a costa
drsquoallargar la seva hospitalitzacioacute podria dirshyse
que certament A ha evitat un dany a B perograve no
que li ha evitat un dany com a resultat final (eacutes a
dir tenint en compte com soacuten afectats altres inshy
teressos de B) Al contrari aixiacute que modifiquem la
situacioacute cap a contextos conflictius de paternashy
lisme la primera part del judici drsquoidoneiumltat esdeveacute
meacutes complicada
La segona part del judici drsquoidoneiumltat i tambeacute
el judici de necessitat (el qual estableix que no hi
ha una mesura alternativa que aconsegueixi el
mateix objectiu perograve a un cost menor) soacuten igualshy
ment meacutes senzilles en contextos cooperatius que
en contextos conflictius de paternalisme No obsshy
tant aixograve la manera personal en la qual srsquoexerceix
el paternalisme en contextos cooperatius (el pare
en la famiacutelia el metge en la seva unitat etc) pot
derivar amb frequumlegravencia en un autoritarisme (enshy
cara que benegravevol) que seria una desviacioacute del pashy
ternalisme justificat basat en lrsquoincompliment de la
condicioacute de necessitat de la mesura En contextos
conflictius i en particular amb relacioacute al paternashy
lisme estatal la correccioacute de la segona part dels
judicis drsquoidoneiumltat i dels judicis de necessitat
depegraven de la seva conformitat amb les teories
sobre la legislacioacute i les poliacutetiques puacutebliques Algushy
nes de les poliacutetiques orientades a evitar els danys
derivats del consum de drogues per exemple es
discuteixen fa temps pels dubtes que susciten
sobre aixograve de la seva idoneiumltat i necessitat en parshy
ticular els cagravestigs penals no semblen ni idonis ni
necessaris per al paternalisme
En tot cas em sembla important destacar
que lrsquoargument de la inutilitat no eacutes aplicable en
abstracte contra les mesures paternalistes encara
que es tracti de paternalisme estatal Drsquoacord amb
aquest argument el paternalisme estatal seria reshy
butjable en general perquegrave necessagraveriament eacutes
contraproduent eacutes a dir tal com sosteacute John S Mill
perquegrave lrsquoindividu sempre hi surt perdent amb la inshy
terferegravencia paternalista Segons el meu parer tanshy
mateix en la mesura que la interferegravencia
paternalista es limiti a la proteccioacute dels interessos
meacutes bagravesics dels individus sobre el pressupogravesit que
si aquests interessos estan amenaccedilats eacutes perquegrave
els individus es troben en una posicioacute drsquoincapacitat
bagravesica no hi ha cap raoacute per sostenir lrsquoargument de
la inutilitat contra el paternalisme estatal en geneshy
ral Drsquoaltra banda com ha assenyalat Cass R
Sunstein si la interferegravencia produeix un canvi en
les preferegravencies dels individus no es podria aplicar
aquest argument de la inutilitat per exemple la imshy
posicioacute del cinturoacute de seguretat acaba creant lrsquohagraveshy
bit de posarshyse el cinturoacute i dissolent per tant
lrsquooposicioacute inicial48 La majoria de les mesures pashy
ternalistes solen pretendre (i produir) aquest efecte
de modificacioacute de les preferegravencies mateixes
Tanmateix lrsquoargument de la inutilitat eacutes drsquoashy
plicacioacute directa contra el perfeccionisme estatal
Respecte a quumlestions morals creences religioses
o en general els aspectes meacutes importants del pla
de vida de lrsquoindividu hi hauria un vincle constitutiu
entre conviccioacute i valor Aquest seria lrsquoargument
principal per exemple de John Locke contra la
imposicioacute de les creences religioses (les creences
48 Vegeu Sunstein Cass R laquoLegal Interference with Private Preferencesraquo Op cit pagraveg 1136shy1138 i De Paacuteramo Arguumlelles Juan Ramoacuten Tolerancia y liberalismo Madrid Centro de Estudios Constitucionales 1993 pagraveg 38
| 47
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 48
tenen valor si soacuten assumides per lrsquoindividu si soacuten
imposades ja no tenen valor)49 i en el nostre
temps de Ronald Dworkin que distingeix entre un
paternalisme criacutetic coercitiu i un paternalisme volishy
tiu50 Segons aquest uacuteltim autor el paternalisme criacuteshy
tic coercitiu es caracteritzaria perquegrave lrsquoEstat intenta
laquomillorar la vida dels ciutadans obligantshylos a actuar
drsquounes maneres que ells pensen que empitjoren la
seva vidaraquo51 a la qual cosa afegeix que laquouna bona
part del paternalisme estatal no eacutes de caragravecter criacuteshy
tic sinoacute volitiu lrsquoEstat obliga la gent a usar els cinshy
turons de seguretat per evitarshylos un dany que
suposa que ells mateixos ja desitgen evitarraquo52 i per
aixograve aquest uacuteltim paternalisme aniria sols contra la
voluntat dels ciutadans mentre que el primer aniria
a meacutes contra la seva conviccioacute
El laquopaternalisme criacutetic coercitiuraquo no seria pashy
ternalisme drsquoacord amb la meva definicioacute es tracshy
taria de moralisme juriacutedic i contra ell es pot esgrimir
lrsquoargument de la inutilitat de la manera seguumlent alguacute
pot pensar que per exemple la devocioacute religiosa
eacutes important laquoperograve no pot pensar que lrsquoobservanccedila
religiosa involuntagraveria pregar a lrsquoombra del poltre de
tortura teacute cap valor egraveticraquo53
22 La incapacitat bagravesica del subjecte
tractat paternalistament
Lrsquoaspecte meacutes problemagravetic de la justificacioacute
del paternalisme el constitueix sens dubte la idea
drsquoincapacitat Sobre aixograve en primer lloc em sembla
uacutetil seguir la proposta drsquoErnesto Garzoacuten i partir pel
que fa al paternalisme drsquouna concepcioacute general de
la incapacitat54 de manera que aquesta no srsquoentenshy
gui com una circumstagravencia entre les altres que afecta
la voluntarietat drsquouna decisioacute (la incapacitat en sentit
estricte)55 sinoacute que seria el concepte meacutes general
que doacutena compte drsquouna forma unitagraveria de tots els
factors que poden reduir la voluntarietat drsquoun acte
En segon lloc em sembla important distingir
tal com fan Tom L Beauchamp i James F Childress
la funcioacute que compleix la nocioacute de capacitat la seva
definicioacute dels estagravendards de capacitat i les proves
per establir la capacitat La funcioacute dels judicis de cashy
pacitat eacutes distingir les persones les decisions autoshy
referents de les quals han de ser respectades
(capaccedilos) de les persones les decisions de les quals
poden no ser respectades (incapaccedilos) Respecte a
la definicioacute de capacitat tots els autors coincideixen
que la capacitat consisteix en laquola capacitat per dur
a terme una determinada tascaraquo i Joel Feinberg56
Ernesto Garzoacuten57 Bernard Gert i Charles M Culver
49 Vegeu Locke John Carta sobre la tolerancia Madrid Tecnos 1985 i De Paacuteramo Arguumlelles Juan Ramoacuten Tolerancia y liberalismo Op cit pagraveg 31shy35 50 Vegeu Dworkin Ronald Eacutetica privada e igualitarismo poliacutetico Barcelona Paidoacutes 1993 pagraveg 140shy154 51 Dworkin Ronald Eacutetica privada e igualitarismo poliacutetico Op cit pagraveg 143 52 Ibiacutedem 53 Dworkin Ronald Eacutetica privada e igualitarismo poliacutetico Op cit pagraveg 144 54 Vegeu Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Op cit pagraveg 165 i seg Ernesto Garzoacuten utilitza el terme incomshypetegravencia i no el drsquoincapacitat Amb el mateix sentit utilitzareacute tanmateix aquest segon terme perquegrave crec que srsquoajusta meacutes a la tradicioacute juriacutedica del dret privat espanyol 55Aquesta incapacitat en sentit estricte fa referegravencia a lrsquoestat drsquoun individu les facultats del qual estan danyades o no desenvolupades de manera temporal o permanent 56 Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 28 57 Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Op cit pagraveg 165
48 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 49
coincidirien que es tracta meacutes especiacuteficament de laquola
capacitat per prendre una decisioacute racionalraquo58
La capacitat rellevant als efectes de la jusshy
tificacioacute del paternalisme eacutes una nocioacute de tot o
gens Perquegrave la determinacioacute del grup dels incashy
paccedilos es faci raonablement eacutes necessari accepshy
tar la proposta drsquoErnesto Garzoacuten i Daniel Wikler59
de partir drsquoun concepte de capacitat bagravesica eacutes a
dir serien capaccedilos tots els qui tenen la capacitat
miacutenima necessagraveria per afrontar les tasques i desshy
afiaments que planteja la consecucioacute del benestar
individual Una altra manera de dir el mateix eacutes inshy
dicant que un estagravendard adequat de la capacitat
ha de deixar la majoria dels adults del costat de la
capacitat
Crec que Allen Buchanan i Dan Brock tenen
raoacute quan defensen que laquoel nivell de capacitat que
eacutes exigible per prendre una decisioacute en particular
ha drsquoajustarshyse a les consequumlegravencies drsquoactuar drsquoashy
cord amb aquesta decisioacuteraquo60 Aquesta estrategravegia
de lrsquoescala mogravebil en el nivell de capacitat miacutenima
exigible es basaria en la idea que les decisions que
comporten consequumlegravencies greus soacuten meacutes comshy
plexes (mrsquoinclino a pensar que eacutes aixiacute) i en quegrave
com sosteacute Joel Feinberg el sentit comuacute aconseshy
llaria manejar aquest estagravendard mogravebil Les regles
pragravectiques que aquest uacuteltim autor ens proposa per
determinar lrsquoestagravendard de voluntarietat aplicable61
es podrien adaptar a la concepcioacute general de la
incapacitat de la manera seguumlent
1) Com meacutes gran sigui el risc drsquouna conshy
ducta meacutes gran ha de ser el grau de capashy
citat requerit per permetre la conducta
2) Com meacutes irremeiable sigui el dany arrisshy
cat meacutes gran ha de ser el grau de capacishy
tat requerit per permetre la conducta62
3) Lrsquoestagravendard de capacitat srsquoha drsquoadaptar
drsquoaltres maneres a les diverses circumstagravenshy
cies especials63
Drsquoacord amb aquestes regles lrsquoestagravendard
de capacitat exigible per exemple per rebutjar un
tractament quan aquest rebuig pot comportar la
mort ha de ser meacutes alt que lrsquoestagravendard de capashy
citat exigible per a un rebuig les consequumlegravencies
del qual soacuten menys greus La capacitat miacutenima
exigible per rebutjar un tractament vital seria meacutes
gran que per rebutjar un tractament no vital Al seu
torn crec que aquestes mateixes regles podrien
manejarshyse respecte a la prova de la capacitat i
per tant la prova de la capacitat en una decisioacute
de vida o mort ha de ser meacutes exigent que en una
decisioacute de menor gravetat
58 Gert Bernard Culver Charles M Clouser K Danner Bioethics A Return to Fundamentals Op cit pagraveg 137 59 Vegeu Wikler Daniel laquoPaternalism and the Mildly Retardedraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit 60 Brock Dan Buchanan Allen Deciding for Others Cambridge Cambridge University Press 1989 pagraveg 52 Al costat drsquoaquest treball hi ha una altra elaboracioacute molt destacada de lrsquoescala mogravebil que es deu a James F Drane Vegeu Drane James F laquoCompetence to Give an Informed Consent A Model for Making Clinical Assessmentsraquo Journal of the American Medical Association 252 (1984) pagraveg 925shy927 i Drane James F laquoThe Many Faces of Comshypetencyraquo Hastings Center Report 1985 pagraveg 17shy21 61 Joel Feinberg proposa que les uacuteniques interferegravencies paternalistes justificades soacuten aquelles que tracten drsquoevitar als individus les consequumlegravencies danyoses de les seves accions sempre que aquestes accions siguin insuficientment voluntagraveries o una intervencioacute temporal sigui necessagraveria per determinar la volunshytarietat de les accions Vegeu Feinberg Joel Harm to Self Op cit 62 Gerald Dworkin considera com un dels factors rellevants per a la justificacioacute del paternalisme que es tracti drsquoevitar laquodecisions que comporten canvis irreversiblesraquo Dwokin Gerald laquoPaternalismraquo A Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 31 63 Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 114
| 49
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 50
Un togravepic important entorn del maneig de la
nocioacute de capacitat diu que la incapacitat drsquoun subshy
jecte ha de poder determinarshyse amb independegravenshy
cia del contingut de la seva decisioacute Tots els autors
coincideixen a dir que la decisioacute x de B no ha de
ser respectada perquegrave B eacutes incapaccedil quan lrsquouacutenica
raoacute per jutjar B incapaccedil eacutes que ha pres la decisioacute
x eacutes una manera de laquofer trampesraquo amb la nocioacute
drsquoincapacitat I per aixograve srsquoexigeixi que la capacitat
es determini per mitjagrave drsquoun test independent que
avaluiuml les capacitats dels individus per prendre cershy
tes decisions Si beacute lrsquoanterior eacutes correcte em semshy
bla que tambeacute ho seria afirmar que la capacitat o
incapacitat de B per decidir x depegraven de si x eacutes rashy
cional sempre que srsquoentengui (correctament) que
dir que laquox eacutes una decisioacute racional per a Braquo comshy
porta fer un judici que posa en relacioacute el contingut
de la decisioacute x amb les creences preferegravencies i els
processos de formacioacute de creences i preferegravencies
del mateix B
Drsquoacord amb la teoria estricta de la racionashy
litat la racionalitat drsquoun acte depegraven de les progravepies
creences i desigs de lrsquoagent64 El requisit fonamenshy
tal de racionalitat seria la consistegravencia de les creenshy
ces i dels desigs Per determinar si una accioacute x de
B eacutes irracional en aquest sentit estricte hem de
conegraveixer les creences i desigs rellevants de B per
a lrsquoaccioacute x i jutjar si soacuten inconsistents Una vegada
que hem determinat que x eacutes irracional per a B en
aquest sentit estricte eacutes plausible sostenir que
hem determinat alhora que B estagrave en una situacioacute
drsquoincapacitat
Segons una teoria agravemplia de la racionalitat
un subjecte que actua consistentment drsquoacord amb
les seves creences i desigs consistents pot actuar
encara irracionalment Aquiacute es tracta de veure la rashy
cionalitat substantiva dels desigs i les creences i no
uacutenicament la seva consistegravencia interna Jon Elster
proposa que laquovalorem la racionalitat agravemplia de les
creences i els desigs observant la manera com
estan conformatsraquo65 Els desigs i les creences irrashy
cionals en aquest sentit soacuten aquells que tenen
algun laquotipus erroni drsquohistograveria causalraquo66 En positiu
la capacitat necessagraveria per formar creences racioshy
nals seria el bon judici eacutes a dir laquola capacitat de sinshy
tetitzar informacioacute vasta i difusa que meacutes o menys
tracta clarament sobre el problema que ens ocupa
de manera que no hi hagi un conjunt drsquoelements al
qual es doni una importagravencia indegudaraquo67 mentre
que la capacitat necessagraveria per formar preferegravencies
racionals seria lrsquoautonomia Jon Elster no troba una
manera satisfactograveria de definir lrsquoautonomia en poshy
sitiu per la qual cosa proposa drsquoentendreshyla laquocom
un mer residu com allograve que queda una vegada
hem eliminat els desigs que han estat modelats per
alguns dels mecanismes de la breu llista de prefeshy
regravencies irracionalsraquo68 a la qual cosa afegeix laquode
manera similar la qualitat del judici per a les creenshy
ces ha de ser entesa com lrsquoabsegravencia de distorsions
i ilmiddotlusionsraquo69
64 Sobre la concepcioacute estricta i agravemplia de la racionalitat segueixo Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit Vegeu igualment Davidson Donald Essays on Actions and Events Oxford University Press 1980 65 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 29 66 Ibiacutedem 67 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 30 68 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 41 Un resum de la concepcioacute de lrsquoautonomia de Jon Elster posada en relacioacute amb els pressupogravesits del liberalisme poliacutetic pot veurersquos en De Paacuteramo Juan Ramoacuten Tolerancia y liberalismo Op cit pagraveg 71shy75 69 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 41
50 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 51
Igual com ocorre amb el concepte de laquodecishy
sioacute estrictament irracionalraquo quan es tracta drsquouna
laquodecisioacute substancialment irracionalraquo no nrsquohi ha prou
uacutenicament amb conegraveixer el sentit de la decisioacute (per
exemple suiumlcidarshyse o no) sinoacute que cal indagarshyne
lrsquoorigen buscar elements distorsionadors del bon jushy
dici o de lrsquoautonomia Per aixograve alhora que podem
dir que el judici drsquoincapacitat sobre el subjecte B
amb relacioacute a la decisioacute x depegraven de la racionalitat
formal o substancial de x podem dir que el judici
drsquoincapacitat no depegraven uacutenicament del contingut de
la decisioacute x
Un pressupogravesit important de les considerashy
cions anteriors eacutes que com sosteacute Jon Elster laquoentre
la teoria estricta del racional i la teoria completa del
verdader i del bo hi ha suficient espai i necessitat per
a una teoria agravemplia de la racionalitatraquo70 Aixograve eacutes imshy
portant perquegrave ens permet entendre la pretensioacute del
paternalista de diferenciarshyse del moralista la preocushy
pacioacute del qual no seria la racionalitat de les accions
en els sentits explicats sinoacute la seva correccioacute moral
A partir drsquoaquesta caracteritzacioacute general de
la nocioacute de capacitat bagravesica el meacutes important eacutes deshy
terminar quins tipus de factors poden interferirshyhi
Una primera classificacioacute drsquoaquests factors resultaria
drsquoaplicar una doble distincioacute (1) factors drsquoincapacitat
que afecten aspectes cognitius o volitius i (2) factors
drsquoincapacitat que soacuten consequumlegravencia drsquoelements exshy
terns o interns71 En entrecreuar aquestes dues disshy
tincions obtindriacuteem la taula seguumlent
Conveacute advertir que en un sentit estricte drsquoinshy
capacitat (que eacutes la utilitzada pels civilistes)
aquesta es refereix uacutenicament a I i II eacutes a dir a allograve
que pot considerarshyse un estat o condicioacute del subshy
jecte (permanent o transitograveria) que afecta la capashy
citat drsquoun individu per prendre decisions racionals
en absegravencia drsquouna causa externa que produeixi
aquests mateixos efectes Les incapacitats tipus III
i IV serien incapacitats (bagravesiques) relatives en el
sentit que la desaparicioacute de la causa externa que
interfereix en els aspectes cognitius o volitius comshy
porta que lrsquoindividu recobra la capacitat
Cada un drsquoaquests tipus drsquoincapacitat pot
donar lloc a un tractat independent Aquiacute voldria
tan sols fer alguns comentaris que poguessin ser
drsquoutilitat per a la justificacioacute drsquointerferegravencies patershy
nalistes
A) Incapacitats tipus I
En primer lloc cal assenyalar que les conshy
sequumlegravencies danyoses drsquouna accioacute intencional
poden considerarshyse com autoinfligides encara
que lrsquoagent no tingueacutes la intencioacute de provocar
aquestes consequumlegravencies Aquest eacutes un punt imshy
portant perquegrave el factor de la ignoragravencia pot jugar
tant en la descripcioacute de les accions com en la deshy
terminacioacute de la seva voluntarietat una accioacute
drsquoautodany involuntagraveria en el sentit drsquoafectada per
la presegravencia del factor de la ignoragravencia o de lrsquoerror
pot ser considerada tanmateix voluntagraveria en el
Tipus drsquoincapacitat (I) Origen intern
I III
II IV
Origen extern Aspectes cognitius
Aspectes volitius
70 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 29 71 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 29
| 51
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 52
sentit que el dany eacutes una consequumlegravencia drsquouna
accioacute intencional72
La ignoragravencia i lrsquoerror soacuten sempre presents
en lrsquoactivitat humana Per aixograve eacutes necessari parlar
sempre als efectes de la justificacioacute del paternashy
lisme drsquoignoragravencia o error rellevant Podria dirshyse
que la ignoragravencia i lrsquoerror soacuten rellevants en un acte
drsquoautodany quan lrsquoagent hauria actuat drsquouna altra
manera si les seves creences no haguessin estat
afectades per lrsquoerror o la ignoragravencia
Aquest tipus I drsquoincapacitat es caracteritzaria
perquegrave afecta els aspectes cognitius del proceacutes drsquoashy
dopcioacute de decisions racionals i es manifestaria semshy
pre per la presegravencia de
a) Ignoragravencia rellevant quan aquesta no es
deu a lrsquoocultacioacute drsquoinformacioacute per un altre per exshy
emple la ignoragravencia dels efectes de les drogues io
b) Creences errogravenies rellevants quan aquesshy
tes no es deuen a lrsquoengany de cap altre per exemshy
ple la creenccedila que hi ha una probabilitat meacutes alta
de la real de guanyar en la loteria (entre aquestes
creences errogravenies val la pena destacar les creences
inconsistents de lrsquoindividu per exemple mantenir
simultagraveniament la creenccedila que laquoportar un amulet
no em portaragrave sortraquo i que laquoels amulets porten sort
a qui no cregui que li portaragrave sortraquo)
Davant de la presegravencia drsquoaquests factors
drsquoincapacitat lrsquoantipaternalista sol indicar que lrsquouacutenic
que es requereix per retornar els subjectes a la cashy
pacitat eacutes proporcionarshylos la informacioacute necessagraveria
Tanmateix el paternalista replicaragrave que en primer
lloc aixograve no sempre eacutes aixiacute i en segon lloc que poshy
dria concebrersquos tot un conjunt de mesures paternashy
listes orientades a assegurarshyse que els individus
tenen la informacioacute rellevant Una drsquoaquestes meshy
sures seria segons el meu parer la campanya drsquoinshy
formacioacute sobre els efectes del consum de tabac
consistent a incloure als paquets de tabac avisos
sobre aquests efectes La mesura va meacutes enllagrave de
la facilitacioacute drsquoinformacioacute adequada sobre el tabac
consisteix meacutes aviat a confrontar el fumador amb
les consequumlegravencies del seu hagravebit perquegrave gairebeacute irshy
remeiablement en agafar els seus cigarrets veuragrave els
avisos (llevat que com fan alguns fumadors tapin
aquests avisos posant el paquet de tabac en una
tabaquera) Aquest cas mostra dos aspectes prishy
mer que hi ha mesures paternalistes que consisteishy
xen a imposar la informacioacute (aquesta seria per cert
una part de la doctrina del consentiment informat
en bioegravetica quan els pacients prefereixen no saber)
i segon que els individus poden no utilitzar la inforshy
macioacute de quegrave disposen
Entre les causes meacutes frequumlents drsquoaquest
tipus drsquoincapacitat I es poden assenyalar
Ia) Malalties mentals com els trastorns psishy
cogravetics (esquizofregravenia demegravencia formes extremes
de depressioacute) que provoquen una pegraverdua de conshy
tacte amb la realitat trastorns neurogravetics com la pashy
ranoia que es caracteritza per sostenir creences
falses de manera resistent a tota criacutetica el retard
mental lrsquoanoregravexia nerviosa que es caracteritza per
un trastorn dismograverfic corporal (imatge distorsionada
del propi cos) i en general qualsevol trastorn menshy
tal que dificulti les tasques de comprendre apreciar
o processar informacioacute
Ib) Deficiegravencies greus drsquoeducacioacute en adults 73
72 Aquest seria el sentit en el qual podem dir que els danys que ha causat un individu en consumir una droga perillosa quan desconeixia la nocivitat de la substagravencia soacuten autoinfligits 73 Cal tenir en compte que aquestes consideracions es limiten a la capacitat bagravesica la qual cosa comporta que no en tenen aquelles persones que no tenen els coneixements que soacuten normals en la majoria i que permeten satisfer les necessitats bagravesiques i enfrontarshyse als problemes meacutes quotidians de la vida
52 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 53
Ic) Immaduresa
Id) Estats drsquointoxicacioacute per substagravencies psishy
coactives
Ie) Creences que resulten drsquouna racionalitshy
zacioacute de lrsquoesperanccedila per exemple la dona maltracshy
tada que creu que el seu company maltractador
deixa de maltractarshyla en el futur (la dona acaba creshy
ient el que vol creure)
If) Errors inferencials per exemple qui creu
que despreacutes drsquohaver sobreviscut a un accident de
tragravensit greu les probabilitats que li laquotoquiraquo de nou
soacuten molt menors que abans de lrsquoaccident (eacutes la
idea que expressa la frase laquoJo ja he tingut la meva
part de mala sortraquo)
B) Incapacitats tipus II
Aquest tipus II drsquoincapacitat es caracteritshy
zaria perquegrave afecta els aspectes volitius del proceacutes
drsquoadopcioacute de decisions racionals i es manifestaria
sempre per la presegravencia de preferegravencies irracioshy
nals (ja siguin laquoirracionalsraquo segons una concepcioacute
estricta de la racionalitat o drsquoacord amb una conshy
cepcioacute agravemplia de la racionalitat)
Entre les causes meacutes frequumlents drsquoaquest
tipus II drsquoincapacitat es poden assenyalar les seshy
guumlents
IIa) Preferegravencies inconsistents per exemshy
ple el fenomen de la debilitat de la voluntat
IIb) Malalties mentals en particular els
trastorns neurogravetics com les fogravebies el comportashy
ment obsessiushycompulsiu la hipocondria etc
IIc) Immaduresa
IId) Estats drsquointoxicacioacute per substagravencies
psicoactives
IIe) Addiccions
IIf) Formacioacute de preferegravencies adaptatives
un proceacutes causal que ocorre de manera no consshy
cient pel qual lrsquoindividu ajusta les seves volicions
a les seves possibilitats (per exemple la dona que
prefereix ser mestressa de casa a altres opcions
laborals quan la societat no permet lrsquoingreacutes de la
dona en el mercat de treball)74
IIg) Canvi de preferegravencies per estructuracioacute
un proceacutes que ens aclareix Jon Elster laquoocorre
quan canvia el relatiu atractiu de les opcions quan
la situacioacute drsquoeleccioacute eacutes reestructurada de tal mashy
nera que racionalment no es vegin diferegravencies entre
ellesraquo (per exemple qui compra un producte quan
nrsquohi regalen un altre perograve que no compraria ambshy
doacutes productes separadament encara que la suma
del preu de tots dos fos igual al preu del primer proshy
ducte amb el regal)75
C) Incapacitats tipus III
Aquest tipus drsquoincapacitat es manifesta de
la mateixa manera que la incapacitat tipus I perograve
la causa de la incapacitat eacutes externa a lrsquoindividu
Les causes drsquoaquest tipus III drsquoincapacitat soacuten
IIIa) lrsquoocultacioacute drsquoinformacioacute i IIIb) lrsquoengany
D) Incapacitats tipus IV
Aquest tipus drsquoincapacitat es manifesta de
la mateixa manera que la incapacitat tipus II
perograve la causa de la incapacitat eacutes externa a lrsquoinshy
dividu Les causes drsquoaquest tipus IV drsquoincapacishy
tat soacuten IVa) les amenaces i IVb) les ofertes
coactives (quan lrsquooferent ha creat les condicions
coactives)76
74 Vegeu Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 159 i seg 75 Elster Jon Uvas amargas Sobre la subversioacuten de la racionalidad Op cit pagraveg 42 76 Feinberg Joel Harm to Self Op cit pagraveg 246
| 53
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 54
23 El consentiment hipotegravetic racional a la mesura
Aquesta condicioacute de justificacioacute teacute dues
parts En primer lloc srsquoexigeix que es pugui presushy
mir racionalment que B prestaria el seu consentishy
ment a la possibilitat general de ser tractat
paternalistament per A en certes ocasions El que
em sembla fonamental destacar eacutes que aquest jushy
dici racional depegraven del context de la relacioacute patershy
nalista i en particular de quins siguin els subjectes
de la relacioacute paternalista Si no mrsquoequivoco lrsquoargushy
ment principal de molts autors liberals contra el pashy
ternalisme consistiria a afirmar que acceptar casos
de paternalisme justificat quan lrsquoagent A eacutes lrsquoEstat
no eacutes racional (aquest seria lrsquolaquoargument meacutes fortraquo77
de John S Mill contra el paternalisme) Drsquoaltra
banda hi hauria autors que com John Rawls han
sostingut que acceptar casos de paternalisme esshy
tatal siacute que seria racional78 o que com Ernesto Garshy
zoacuten han sostingut fins i tot que seria irracional no
acceptarshylos79
Convindria precisar en primer lloc que el
problema es planteja principalment amb el patershy
nalisme estatal (juriacutedic o no) i no tant amb el patershy
nalisme juriacutedic no estatal La raoacute drsquoaquesta
diferegravencia estagrave en la distincioacute apuntada anteriorshy
ment entre contextos cooperatius i conflictius de
paternalisme Crec que tothom estaria drsquoacord que
eacutes racional admetre la possibilitat de casos de pashy
ternalisme justificat en contextos cooperatius i que
aquesta possibilitat ha de veurersquos reflectida en les
lleis de manera que es permeti juriacutedicament el que
sembla moralment justificat
Quegrave constitueix un context cooperatiu
depegraven de les circumstagravencies concretes La famiacutelia
77 Vegeu Mill John S Sobre la libertad Op cit pagraveg 164
com srsquoha dit eacutes el context cooperatiu per excelmiddotlegravenshy
cia perograve hi ha molts casos en la realitat en quegrave no
eacutes aixiacute Confiar a la institucioacute de la famiacutelia la cura i
lrsquoeducacioacute dels menors sembla meacutes raonable si es
pensa que drsquoaquesta manera es limita el paternashy
lisme a contextos cooperatius (on teacute meacutes probabishy
litats de ser un paternalisme genuiacute i reeixit) en
detriment de contextos meacutes amplis i conflictius
Igualment la pragravectica megravedica tradicional del metge
de capccedilalera pot ser interpretada com un context
de paternalisme cooperatiu en el qual el coneixeshy
ment iacutentim del pacient per part del metge capaciten
aquest uacuteltim per (1) conegraveixer quegrave evita danys realshy
ment al pacient (2) determinar amb exactitud si el
pacient estagrave en una situacioacute drsquoincapacitat i (3) jutjar
si el pacient hauria consentit la intervencioacute en el cas
de no estar en una situacioacute drsquoincapacitat bagravesica La
crisi drsquoaquest model i el desenvolupament de forshy
mes de relacioacute metgeshypacient cada vegada meacutes
despersonalitzades acosten la pragravectica de la medishy
cina a un context de paternalisme conflictiu Finalshy
ment el mateix pot dirshyse del paternalisme
industrial (que podria definirshyse com aquell en el
qual lrsquoagent A eacutes lrsquoempresari i el subjecte B soacuten els
treballadors) aixiacute que lrsquoambient de lrsquoempresa eacutes
menys familiar o gremial i meacutes capitalista el conshy
flicte drsquointeressos entre ambdues parts srsquoaguditza i
el context per al paternalisme es torna conflictiu
Doncs beacute la pregunta que voldria plantejar
eacutes la seguumlent Eacutes racional acceptar la possibilitat
que un Estat democragravetic i constitucional exerceixi
el paternalisme tal com srsquoha definit sobre els ciushy
tadans acomplertes les altres condicions de justishy
ficacioacute Assumireacute que per respondre a aquesta
78 Rawls John Teoriacutea de la justicia Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 1997 pagraveg 234 i seg 79 Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Op cit
54 |
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 55
pregunta correctament srsquoha drsquooperar en primer
lloc amb una regla maximiacuten de decisioacute80 en segon
lloc srsquoha drsquoacceptar el fet que tots els eacutessers hushy
mans es troben en una situacioacute drsquoincapacitat en
algun moment de la seva vida (alguns permanentshy
ment) i que en aquells moments drsquoincapacitat
poden danyar seriosament els seus interessos i en
tercer lloc ha drsquoentendrersquos que la pregunta es planshy
teja en termes generals (no es pregunta pel que
seria racional per a algun individu en concret sinoacute
pel que seria racional acceptar pels ciutadans) Drsquoashy
cord amb aquesta regla hem de considerar en prishy
mer lloc la pitjor de les situacions possibles i en
segon lloc jutjar preferible lrsquoopcioacute que millora
aquesta situacioacute Lrsquoadopcioacute de la regla maximiacuten es
justifica per la desconfianccedila davant de la possibilitat
que lrsquoEstat actuiuml com a pare ategraves el context drsquointeshy
ressos en conflicte en el qual es desenvolupa lrsquoaccioacute
estatal Vegem com operaria aquesta regla amb reshy
lacioacute a alguns dels supogravesits meacutes importants de pashy
ternalisme
Pensem en primer lloc en la irrenunciabilitat
dels drets Eacutes racional que els ciutadans vulguin
tenir els seus drets garantits juriacutedicament perograve drsquoashy
quiacute no se segueix sense meacutes ni meacutes que sigui rashy
cional a meacutes que aquests drets siguin tambeacute
irrenunciables per als mateixos beneficiats per ells
Per aplicar la regla maximiacuten hem de jutjar quina eacutes
la millor drsquoaquestes dues pitjors situacions possishy
bles una en la qual renunciem a alguns dels nosshy
tres drets perquegrave som coaccionats enganyats o en
general ens trobem en una situacioacute drsquoincapacitat
bagravesica i una altra en la qual no sersquons permet reshy
nunciar a algun dels nostres drets quan tenim bones
raons per a aixograve Cal tenir en compte que per laquoreshy
nunciar a un dretraquo em refereixo a laquorenunciar a la
seva titularitatraquo no a laquono exercir un dretraquo per exemshy
ple renunciar al dret a la vida significa deixar a les
mans drsquoun altre la decisioacute de si he de continuar vivint
o no mentre que no exercir el dret a la vida significa
decidir suiumlcidarshyme o permetre a un altre que em
mati Segons el meu parer la decisioacute racional seria
admetre la irrenunciabilitat als drets en tant que es
permeti el seu no exercici
Un pas endavant seria considerar si algun
dels nostres drets irrenunciables hauria de ser a
meacutes drets drsquoexercici obligatori Es tractaria de
drets el benefici dels quals per al titular ha de ser
imposat Lrsquoexemple meacutes comuacute drsquoaquest tipus de
drets (en el context del nostre sistema juriacutedic) seria
el dret a lrsquoeducacioacute perograve com ha assenyalat Lishy
borio Hierro nrsquohi hauria drsquoaltres com el dret de deshy
fensa el habeas corpus la igualtat davant de la
llei etc81 Aquest tipus de drets serien drets oblishy
gacioacute eacutes a dir drets perquegrave fonamenten una preshy
tensioacute davant els altres (particularment lrsquoEstat) en
cas de proporcionar els mitjans necessaris per a
la seva satisfaccioacute i de no interferegravencia amb el seu
exercici i obligacioacute perquegrave el titular no pot triar no
exercitarshylo82
La fonamentacioacute drsquoaquests drets obligacioacute
passa per la teoria de les necessitats bagravesiques
80 Una descripcioacute senzilla drsquoaquesta regla pot trobarshyse en Rawls John Teoriacutea de la justicia Op cit pagraveg 150 i seg 81 Hierro Liborio laquoDerechos humanos o necesidades humanas Problemas de un conceptoraquo Sistema 46 (1982) pagraveg 48 82 Sobre el concepte de drets aplicable a aquests casos vegeu Feinberg Joel laquoVoluntary Euthanasia and the Inalienable Right to Liferaquo Philosophy amp Public Affairs 7 nuacutem 2 (1978) (trad al castellagrave a Anuario de Derechos Humanos 7 (1990) pagraveg 61shy88) Hierro Liborio laquoDerechos humanos o necesidades humanas Problemas de un conceptoraquo Op cit i MacCormick Neil laquoChildrenrsquos rights a testshycase for theories of rightraquo A MacCormick Neil Legal Rights and Social Democracy Essays In Legal and Political Philosophy Oxford Clarendon Press 1982 pagraveg 154shy166
| 55
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 56
Sobre aquest concepte de necessitat bagravesica voldria
destacar tan sols dues propietats que em semblen
rellevants per jutjar la justificacioacute del paternalisme esshy
tatal primer els beacutens bagravesics o primaris tenen un cashy
ragravecter essencialment instrumental i eacutes plausible
sostenir que tots sols no tenen cap valor i en segon
lloc hi ha situacions dramagravetiques en les quals la sashy
tisfaccioacute drsquouna necessitat bagravesica comporta la insashy
tisfaccioacute drsquouna altra Aquestes consideracions
menyscaben la posicioacute que cal fundar una presumpshy
cioacute general segons la qual tot individu que amb les
seves accions i omissions frustra la satisfaccioacute de
les seves necessitats bagravesiques estagrave en una situacioacute
drsquoincapacitat bagravesica i drsquoaquiacute la necessitat de tenir
en compte la segona part de la condicioacute de justifishy
cacioacute que srsquoestagrave comentant que es pugui presumir
racionalment que B prestaria el seu consentiment a
lrsquoaccioacute paternalista en concret si no estigueacutes en una
situacioacute drsquoincapacitat bagravesica
El cas meacutes clar referent a aixograve seria el de la
configuracioacute del dret a la vida com un dret obligashy
cioacute La prohibicioacute penal de la pragravectica de lrsquoeutanagravesia
es basa de vegades en una concepcioacute del dret a
la vida com un dret obligatori Tanmateix els defenshy
sors de la prohibicioacute desatenen sistemagraveticament un
aspecte rellevant de la quumlestioacute la situacioacute en la qual
queda la persona a qui es nega lrsquoeutanagravesia
Aquesta situacioacute comporta drsquouna banda una inshy
satisfaccioacute de necessitats bagravesiques com la de laquono
sofrir greus patiments permanents i difiacutecils de sushy
portarraquo i de lrsquoaltra resta valor instrumental a la vida
quan laquocondueix (en un termini breu) necessagraveriashy
ment a la mortraquo En aquest context em sembla imshy
probable una presumpcioacute general que els
solmiddotlicitants drsquoeutanagravesia soacuten incapaccedilos A aixograve cal
afegir que el desenvolupament de les ciegravencies bioshy
megravediques ha multiplicat les ocasions en les quals
aquestes situacions es poden donar No obstant
aixograve es podria contraargumentar dient que la regla
maximiacuten fa preferible assumir el risc de quedar
entre lrsquoespasa i la paret de la malaltia i la prohibicioacute
al risc que sersquons practiqui lrsquoeutanagravesia quan no hi
hem consentit vagravelidament per trobarshynos en una sishy
tuacioacute drsquoincapacitat bagravesica Endinsantshyse en aquest
argument es podria afegir que els malalts terminals
es troben amb frequumlegravencia en una situacioacute drsquoincashy
pacitat bagravesica Els abolicionistes replicarien per la
seva part que aquest risc pot ser atenuat per mitjagrave
de procediments de control Segons el meu parer
aquesta uacuteltima eacutes la posicioacute meacutes correcta
Pensem tanmateix en el dret obligacioacute de
comparegraveixer en judici amb lrsquoassistegravencia drsquoun advoshy
cat Eventualment aquest dret pot imposarshyse contra
la voluntat del seu titular i en el seu propi benefici
Generalment quan qui vol renunciar al seu dret teacute
una formacioacute juriacutedica acreditada (ell mateix eacutes advoshy
cat o teacute els estudis de dret) se li permet fershyho de
manera que la interferegravencia paternalista es limitaria
als qui que no volen ser representats i assessorats
juriacutedicament quan no tenen els coneixements juriacutedics
necessaris per defensar els seus propis interessos
Eacutes fagravecil advertir que si lrsquoindividu vol ser castigat o que
se senti la seva progravepia veu lrsquoobligacioacute de disposar
drsquoassistegravencia lletrada no li ho impediragrave En realitat
aquest dret lrsquouacutenic que obstaculitza eacutes complir
aquests propogravesits en ignoragravencia de les circumstagravenshy
cies legals Aquiacute estariacuteem em sembla davant drsquoun
paternalisme estatal davant del qual individus racioshy
nals consentirien
En general podria dirshyse que eacutes clarament rashy
cional consentir al paternalisme estatal que srsquoorienta
a impedir que els individus persegueixin els seus inshy
teressos en ignoragravencia de circumstagravencies rellevants
i igualment aquells procediments de control orienshy
tats a garantir que el subjecte que pren les seves deshy
cisions no ho fa en un estat drsquoincapacitat bagravesica
56 |
G
2857Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 57
En la tradicioacute del pensament poliacutetic hi ha
doctrines caracteritzades per lrsquoassumpcioacute drsquoun pashy
ternalisme generalitzat per exemple el Govern dels
filogravesofs de Platoacute la monarquia patriarcal de John
Filmer el despotisme ilmiddotlustrat (o absolutisme ilmiddotlusshy
trat) la dictadura del proletariat o el Govern dels
cientiacutefics de la conducta proposat per B F Skinner
i doctrines caracteritzades per un estricte antipashy
ternalisme per exemple lrsquoEstat miacutenim de Robert
Nozick Totes elles drsquoun costat i de lrsquoaltre em semshy
blen desraonades Lrsquoassumpcioacute drsquoun paternalisme
limitat constituiria un element important en el test
drsquoacceptabilitat de les consequumlegravencies drsquouna docshy
trina poliacutetica Per aixograve crec que la reflexioacute sobre el
paternalisme eacutes interessant i confio que les consishy
deracions anteriors puguin servir per fershyla
| 57
5861Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 58
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris de Joan Manel del Pozo Aacutelvarez a la ponegravencia laquoEl concepte i la justificacioacute del paternalismeraquo de Macario Alemany
La cura respectuosa Joan Manel del Pozo Aacutelvarez eacutes professor de Fil
No voldria ser reiteratiu en la meva intervenshy
cioacute sinoacute situarshyme en una perspectiva que pugui
aportar algun valor diferent i complementari La veshy
ritat eacutes que llegint la seva ponegravencia nomeacutes he trobat
una discrepagravencia de fons el concepte drsquoautopatershy
nalisme que deixo aparcat
Tinc una discrepagravencia petita respecte a la vashy
loracioacute de si eacutes meacutes dura lrsquoeficagravecia del poder o lrsquoefishy
cagravecia de la influegravencia perquegrave el professor Macario
argumenta que el poder afecta accions individuals i
la influegravencia afecta creences o mentalitats Jo drsquoaquiacute
dedueixo que eacutes molt meacutes dura la influegravencia que el
poder perquegrave finalment afecta allograve que Adela Corshy
tina en diria actituds i no actes Les actituds defishy
neixen una predisposicioacute general a reiterar els actes
i els actes poden ser aiumlllats o esporagravedics Des drsquoashy
quest punt de vista el paternalisme que estigueacutes
associat a la influegravencia seria un paternalisme meacutes
subtil mdashperograve meacutes eficaccedil a la llargamdash que el patershy
nalisme associat al poder
osofia de la Universitat de Girona
La reflexioacute que el professor Macario fa sobre
el paternalisme eacutes interessantiacutessima perquegrave eacutes una
reflexioacute sobre la llibertat i lrsquoautonomia de la persona
Eacutes posarshyse a la zona drsquoombra de la llibertat perograve al
final intentar entendre quant de paternalisme eacutes jusshy
tificable i fins a quin punt la llibertat ha de ser molta
mitjana limitada o total Perquegrave eacutes evident que en
una aspiracioacute democragravetica i egravetica la llibertat ha de
ser total perograve tots sabem que eacutes impossible que tots
els subjectes drsquouna societat democragravetica visquin en
total llibertat i aquiacute comenccedila la restriccioacute legal deshy
mocragraveticament consentida drsquoaquestes llibertats
La restriccioacute de les llibertats
i el paternalisme
La restriccioacute de les llibertats ha drsquoarribar a asshy
solir mai el grau de paternalisme Aquesta eacutes la
quumlestioacute Sobre aixograve aporto algunes consideracions
La primera eacutes sobre les paraules sobre la forccedila i la
58 |
5861Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 59
feblesa o el poder i la feblesa de les paraules Totes connotacions valoratives diferents segons els conshy
les persones tenim permanentment un problema de textos Algunes connotacions soacuten despectives i
llenguatge Ens hem fet humans pel llenguatge condemnatograveries mdashen determinats contextosmdash
Som imperfectament humans perquegrave el llenguatge perograve en drsquoaltres eacutes respectadiacutessim perquegrave hi ha
eacutes imperfecte I moltes vegades resoldriacuteem molts raons per acceptar que en determinats casos el pashy
problemes de la nostra activitat humana si resolgushy ternalisme estagrave justificat
eacutessim el problema linguumliacutestic que hi ha en el seu fons
El sofista Gogravergies deia a Lrsquoelogi drsquoHelena laquoLa
paraula quina curiosa realitat que pesant menys Entre el paternalisme i lrsquoabandonament graus
que una papallona teacute la capacitat drsquoaixecar una gushy Es pot plantejar la discussioacute que el professor
erra o pactar una pau de generar un odi extrem o Macario proposa com lrsquoapreciacioacute del grau del proshy
de despertar un amor passional de produir una inshy blema dintre drsquouna liacutenia contiacutenua Imaginem una
justiacutecia intolerable o de restablir una justiacutecia amableraquo liacutenia contiacutenua en quegrave no hi ha cap segment tots
La paraula teacute un poder extraordinari perograve al mateix els punts soacuten iguals i en un extrem drsquoaquesta liacutenia
temps estagrave sotmesa a unes lleis que no ho soacuten estagrave hi ha el paternalisme i a lrsquoaltre hi ha lrsquoabandonashy
sotmesa a una naturalesa multiforme La majoria de ment Entre paternalisme i abandonament hi ha
les paraules soacuten polisegravemiques eacutes a dir tenen plushy graus En un plantejament abstracte just enmig de
ralitat de significacions tots dos hi hauria la cura respectuosa Eacutes a dir
Ja deia Aristogravetil que lrsquoeacutesser es diu de moltes tenir respecte als altres la predisposicioacute drsquoestar
maneres Si de lrsquoeacutesser mdashque eacutes el concepte bagravesic amb els altres fins on ells vulguin no envaint la
o radicalmdash en diem de moltes maneres tots els alshy seva autonomia i drsquoajudarshylos en el moment que
tres conceptes que hi ha sota el paraigua de lrsquoeacutesser tinguin una necessitat mdashper incapacitat per exemshy
tambeacute es poden dir de moltes maneres Paternashy plemdash que nosaltres els podem resoldre Eacutes perograve
lisme doncs es pot dir de moltes maneres en abstracte que puc dir que la solucioacute del proshy
Retograverica per exemple eacutes una paraula desshy blema eacutes al mig Perquegrave segons els contextos
prestigiada perquegrave al segle XVI o XVII es va convertir aquesta cura es pot moure cap a un extrem o cap
en un abuacutes drsquoargumentacioacute capciosa formalista i a lrsquoaltre de la liacutenia
drsquoexpressioacute absolutament desbordant de barroshy
quisme de manera que va arribar a afartar Fins llashy
vors la retograverica era la meacutes venerable de les activitats Autoritat no autoritarisme
perquegrave donava la forccedila al llenguatge Perograve ara resulta Hi ha una manera de subratllar aquesta anashy
que la retograverica torna a tenir prestigi perquegrave ha guashy logia amb la liacutenia hi ha una paraula carregada de
nyat Obama Arran drsquoaixograve un article al diari The Gushy connotacions negatives autoritat El paternalisme
ardian revifa les virtuts de la retograverica clagravessica Per eacutes una forma disfressada drsquoautoritarisme perograve no
tant drsquoaquiacute a poc temps la retograverica tornaragrave a tenir pas del violent no ens confonguem No volem
prestigi Era apreciadiacutessima a lrsquoegravepoca clagravessica grega lrsquoautoritarisme no volem el paternalisme amb
i romana perograve ara eacutes despreciadiacutessima aquesta connotacioacute perograve oi que acceptem el
Hi ha diverses menes de paternalisme i teacute plantejament de lrsquoautoritat legiacutetima Lrsquoautoritat leshy
| 59
5861Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 60
giacutetima lrsquoacceptem perquegrave sabem que eacutes la manera juriacutedics i logravegics molt afinadamentmdash pot ser comshy
com consensuem la gestioacute dels assumptes coshy pletada des drsquoun punt de vista linguumliacutestic atenent
muns Si se segueixen les maneres de lrsquoaccioacute de la trampa de les paraules Les paraules ens poden
representacioacute de respecte a les lleis diem que una induir a error i en la paraula paternalisme hi ha una
autoritat estagrave ben exercida A una persona tambeacute sobrecagraverrega de connotacioacute negativa que no semshy
li podem reconegraveixer autoritat Doncs beacute igual com pre estagrave justificada igual com passa amb la pashy
hi ha un extrem drsquoautoritarisme i un extrem drsquoaushy raula autoritat
toritat vagravelida hi hauria un extrem de paternalisme
insuportable que afectaria lrsquoautonomia que seria
condemnable moralment perograve hi hauria un punt
mdashla cura respectuosamdash que seria anagraveleg al conshy
cepte drsquoautoritat
Fem una mica drsquoetimologia en el cas de pashy
ternalisme queda molt clar procedeix de pater eacutes
a dir lsquoparersquo En el cas drsquoautoritarisme lrsquoorigen etishy
mologravegic no eacutes tan evident o no tan conegut Aucshy
toritas ve drsquoauctor Augtor ve drsquoaugeo mdashen llatiacutemdash
que significa laquoincrementarraquo o laquofer creacuteixerraquo De mashy
nera que lrsquoautoritat no oprimeix mdashetimologravegicament
parlantmdash sinoacute que impulsa Impulsa el creixement
de manera que la nocioacute drsquoautoritat eacutes formosa poshy
sitiva bella perquegrave eacutes lrsquoautoritat del pare o la mare
que fan creacuteixer el fill amb els elements necessaris
perquegrave el nen desenvolupi beacute les seves capacitats
i ho fan amb un punt de paternalisme necessari
perquegrave si no el nen estaria abandonat I eacutes aquella
autoritat legiacutetima que reconeixem als pares igual
com ho podem fer amb el govern amb una autoshy
ritat acadegravemica etcegravetera
De la mateixa manera que en relacioacute amb el
punt extrem de lrsquoautoritarisme condemnable hi ha
un punt mitjagrave que eacutes autoritat per a paternalisme
extrem hi hauria un punt mitjagrave que seria acceptashy
ble eacutes la disposicioacute a lrsquoajuda que estagrave combinada
amb una necessitat o incapacitat per part de la
persona que la rep i una acceptacioacute de rebre
aquella ajuda Drsquoaquesta manera lrsquoargumentacioacute
que el professor Macario fa mdashsobretot en termes
60 |
5861Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 61
La regraveplica de Macario Alemany
La veritat eacutes que la regraveplica del professor Del
Pozo mrsquoha encantat i mrsquoha semblat molt brillant
Amb raoacute assenyala el caragravecter fortament pejoratiu
del terme paternalisme i proposa de substituirshylo
amb un sentit aproximat pel de laquocura respecshy
tuosaraquo La seva objeccioacute eacutes molt pertinent i conshy
fesso que de vegades tinc flaqueses i jo tambeacute
busco un terme alternatiu per deixar de parlar de
paternalisme Veig que segueix un model aristotegraveshy
lic perquegrave posa en un costat lrsquoabandonament i en
lrsquoaltre el paternalisme sent la conducta correcta (la
laquocura respectuosaraquo) un terme mitjagrave Drsquoacord amb
aquesta aproximacioacute lrsquoexacerbacioacute del respecte
per lrsquoautonomia pressuposa la idea que som indishy
vidus aiumlllats i desemboca en lrsquolaquoabandonamentraquo la
falta de respecte per lrsquoautonomia desemboca drsquoalshy
tra banda en el paternalisme
Crec que malgrat tot hi ha bones raons per
mantenir el terme paternalisme Va ser al moacuten anshy
glosaxoacute a comenccedilament dels anys setanta del
segle passat on van reactualitzar lrsquouacutes del terme
paternalisme per referirshyse a un conjunt heterogeni
drsquointerferegravencies en la llibertat i lrsquoautonomia indivishy
duals justificades com a protectores dels individus
contra ells mateixos contra la seva conducta imshy
prudent o perjudicial (per a ells mateixos) Aquests
autors (Feinberg Dworkin Rawls etc) veien imshy
portant confrontar el problema del paternalisme
amb un discurs de lrsquoautonomia i la llibertat que poshy
dria arribar a ser desbordant A mi mrsquoagrada manshy
tenirshylo perquegrave aquiacute tambeacute hem comenccedilat a ser
desbordats per aquest discurs del respecte per la
llibertat i lrsquoautonomia individual Podriacuteem canviar la
manera de denominarshylo perograve comenccedilant per
concebre les coses drsquouna manera diferent Mentre
pensem com sembla que eacutes el cas que el model
de relacioacute universal entre subjectes eacutes el contrashy
cte torno a veure que eacutes necessari utilitzar
aquesta expressioacute perquegrave eacutes el contrapunt a la
ideologia (en el sentit marxista) de lrsquoautonomia
que disfressa el que en realitat srsquoestagrave fent En parshy
ticular les relacions entre un treballador social i
les persones que tracta de beneficiar no poden
progravepiament ser caracteritzades com a contractushy
als la finalitat protectora del treball social traeix
aquesta caracteritzacioacute i em sembla que eacutes meacutes
clar entendre que hi ha un agravembit de paternalisme
que pot estar justificat (la qual cosa eacutes inconceshy
bible entre les parts drsquoun contracte) perograve que
precisament perquegrave eacutes paternalisme requereix una
justificacioacute clara i puacuteblica (si eacutes que cal en el cas
concret justificarshylo) Al final la meva tenacitat a
mantenir lrsquouacutes del terme paternalisme juga a favor
del respecte per la llibertat individual
Amb tot la cagraverrega pejorativa del terme pashy
ternalisme eacutes molt forta en aquest agravembit i en aixograve
dono tota la raoacute al professor Del Pozo Segons el
meu parer no eacutes suficient per abandonarshyne lrsquouacutes
perograve eacutes una raoacute
| 61
Paternalisme perversen les relacions
d ajuda social
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 62
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris drsquoAmadeu Mora a la ponegravencia laquoEl concepte i la justificacioacute del paternalismeraquo de Macario Alemany
Amadeu Mora Duran eacutes treballador social i director a de Girona
La meva intervencioacute entraragrave en una altra dishy
mensioacute canvia de pla Lrsquoarticle del doctor Alemany
eacutes en part una provocacioacute Parteixo de la base
que el paternalisme eacutes pervers aplicat en la relacioacute
drsquoajuda A mesura que srsquoentra en la seva argumenshy
tacioacute es veu que mdashefectivamentmdash hi ha manifesshy
tacions drsquoun determinat paternalisme que poden
ser justificables i que fins i tot pot ser bo que hagin
de ser justificables Finalment el meu comentari va
adreccedilat a manifestar la part pejorativa drsquoaquest pashy
ternalisme prenent quatre conceptes de lrsquoargushy
mentacioacute del senyor Alemany
Un concepte eacutes la incapacitat La intervencioacute
social va molt adreccedilada a situacions socials meacutes
que no pas a subjectes I en les situacions socials
el concepte drsquoincapacitat es complica molt perquegrave
la incapacitat pot ser exogravegena hi ha contextos que
mutilen les capacitats de les persones i soacuten conshy
textos amb els quals ens toca treballar Per tant asshy
sociar incapacitat a situacions socials ens relativitza
una mica aquest terme que eacutes bagravesic en lrsquoexercici
del paternalisme
rsquo lrsquoAgraverea de Poliacutetica Social i Cooperacioacute de lrsquoAjuntament
Les situacions de caregravencia i necessitat requeshy
reixen intervencioacute social i aquesta pot impossibilitar
i crear dependegravencies Per a mi aquest eacutes lrsquoefecte
pervers del paternalisme Fins ara per a mi aixograve era
paternalisme si meacutes no paternalisme pervers
Quan la intervencioacute social eacutes idogravenia tendeix a capashy
citar a promoure a fer reaccionar lrsquoindividu a donarshy
li la possibilitat de refershyse i de ser protagonista dels
seus canvis
La caregravencia o debilitat efectivament no ha
de disminuir necessagraveriament la forccedila dels drets
Moltes vegades la manca drsquoautonomia o la debilitat
funcional semblen implicar una manca drsquoautonomia
moral Ens passa a vegades amb la gent gran els
veiem degravebils o desvalguts i els restem autonomia
moral Aquesta associacioacute la fem massa gratuiumltashy
ment Debilitar lrsquoaltre no pot ser cap drecera per als
qui hem drsquointervenir i aquest eacutes un altre vici que
podem tenir la tendegravencia de fer Una altra expressioacute
del paternalisme pervers
Un altre element clau eacutes el poder Macario
Alemany nrsquoesmenta diverses opcions El poder com
62 |
Un parell d exemples
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 63
a interventor social em remet a pensar si la meva inshy
tervencioacute eacutes fruit drsquouna responsabilitat puacuteblica mdashque
emana de lrsquoautoritat paternamdash o drsquouna responsabishy
litat puacuteblica que emana drsquoun deute si tenim un
deute amb els meacutes degravebils i per aixograve eacutes un exercici
de responsabilitat En tot cas la font drsquoaquest dret
teacute molt a veure amb la relacioacute entre els individus Soshy
vint podem confondre tambeacute la incapacitat amb la
indefensioacute En la mesura que els drets no estan enshy
cara consolidats en el terreny social podem conshy
fondre la indefensioacute amb la incapacitat El que no eacutes
justificable eacutes restar el poder de lrsquoaltre Seria pervers
obtenir un poder restantshylo a lrsquoaltre fins i tot amb
frases molt fetes com laquoNo et preocupis jo ja trsquoho
arreglareacuteraquo Eacutes una mostra gragravefica dels errors que es
cometen en la intervencioacute social Si el poder neix de
la incapacitat de lrsquoaltre cal estar molt atents als
efectes perversos que aixograve pot comportar
Per acabar lrsquoaltre element que em sembla
clau sobre el paternalisme eacutes lrsquoaltre Aquiacute lrsquoaltre inshy
dividu eacutes el motor de la intervencioacute social sempre
que partim del reconeixement i el respecte drsquoaquest
altre les seves capacitats habilitats experiegravencies
competegravencies Aquest altre eacutes el motor de la intershy
vencioacute i aixograve eacutes el que hem de tenir present per evishy
tar efectes perversos drsquoaquest paternalisme no
volgut Eacutes fonamental el respecte de lrsquoaltre lrsquoescolta
No fem dreceres Sabem que hi ha situacions que
ens posen en problemes egravetics importants com el
cas dels sense sostre que no volen cap intervencioacute
que no demanen cap intervencioacute que rebutgen i
que mdasha meacutesmdash quumlestionen tot el conjunt del sisshy
tema Demanar impossibilitar aquests individus pershy
quegrave no volen admetre cap tractament ni lrsquoajuda del
treballador social eacutes provocar el camiacute curt la logravegica
de paternalisme conflictiu
Potser en aquest punt apelmiddotlo a la necessitat
de ser creatius que sosteacute Adela Cortina la necessishy
tat de buscar escenaris cooperatius de coproducshy
cioacute amb lrsquoaltre Sovint pot ser meacutes lent perograve pot
acostar a aconseguir el consentiment buscat La inshy
tervencioacute social no eacutes aplicar els recursos no eacutes
transformar els individus perquegrave siguin governables
sinoacute que eacutes buscar les maneres de coproduir amb
ells I eacutes que som plegats nomeacutes som en la mesura
que anem plegats
rsquo
A vegades una mesura es pot justificar a trashy
veacutes del paternalisme cosa que srsquoha fet poliacuteticament
per exemple amb les rendes miacutenimes drsquoinsercioacute
Com es pot justificar una mesura de renda bagravesica
Posantshyhi condicions Dient que alguacute rebragrave una
renda bagravesica sempre que assumeixi els compromishy
sos que se li proposen mesura totalment paternashy
lista Poliacuteticament ninguacute no es veu amb cor
drsquoaprovar una renda bagravesica incondicional que poshy
dria ser molt argumentable Igual com hi ha un subshy
sidi drsquoatur hi podria haver una renda bagravesica sense
condicions Aquiacute les condicions imposen un vessant
paternalista
Un altre exemple meacutes tegravecnic Un recurs molt
utilitzat pels tegravecnics eacutes lrsquoitinerari drsquoinsercioacute Es tracta
de la foacutermula magravegica que el poder tegravecnic permet trashy
ccedilar i saber quegrave cal que faci lrsquoaltre per sortir drsquouna
situacioacute Se li dissenya un itinerari drsquoinsercioacute i deshy
pendragrave del subjecte que el compleixi o no Els tegravecshy
nics socials ens erigim amb el poder suficient per
traccedilar itineraris sense controlar totes les variables
que hi ha en aquest camiacute Aquiacute hi veig un exemple
de paternalisme des del vessant meacutes tegravecnic Si aixograve
eacutes aixiacute al final haureacute drsquoadmetre que prefereixo tenir
aquestes foacutermules sobre la taula i que srsquohagin de
justificar molt beacute que no pas tenir un menyspreu
globalitzat del terme
| 63
Regraveplica de acario lemanya madeu ora
Resposta d madeu ora
Regraveplica de acario lemany
ebat entorn dela ponegravencia
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 64
D
M A A M
Volia fer una pregunta a Amadeu Mora que
sosteacute criacuteticament que laquola concessioacute drsquouna renda
bagravesica subjecta a condicions es justifica paternashy
listamentraquo De fet de vegades es justifica drsquouna
manera molt toscament paternalista I ara dic
renda bagravesica segons la meva opinioacute ha de ser
sense condicions llevat drsquouna no es pot alienar el
dret de rebre la renda mes a mes no es pot alienar
Jo no puc arribar a una entitat bancagraveria i dir laquoTinc
18 anys tinc dret a una renda bagravesica universal de
600 euros al mes i vull muntar una empresa Li
trasllado el meu dret a canvi de 100000 eurosraquo
La institucioacute financera em diu laquoVostegrave teacute 18 anys
pot ser que arribi a 70 em surt a compte prengui
els dinersraquo i passa a ser propietari del dret a una
renda No es pot alienar Llavors jo pregunto esshy
taries drsquoacord que no es pot alienar eacutes a dir que
la renda bagravesica fos universal i inalienable
rsquoA M
Siacute perquegrave la concessioacute drsquouna renda bagravesica
seria pertinent com a condicioacute del ciutadagrave que no
teacute cap ingreacutes i se li atorguen uns recursos perquegrave
pugui viure i fer front a les seves despeses de subshy
sistegravencia Eacutes per a la seva causa i situacioacute no per
a la drsquoun altre
M A
Perograve si ell autogravenomament tria alienar el
seu dret perquegrave vol muntar un negoci la inalienashy
bilitat eacutes un liacutemit paternalista i tots estariacuteem drsquoashy
cord que la finalitat protectora de la renda no es
compleix si eacutes alienable Estic pensant meacutes en la
renda bagravesica universal amb independegravencia de
cap condicioacute ni tan sols drsquoingreacutes Si srsquoaliena les
asimetries de poder social es reproduiran Amb
aixograve vull dir que tots acabem trobant supogravesits de
paternalisme raonable
64 |
Resposta de oan anel del Pozo
Respostes deacario lemany
a preguntes del puacuteblic
Soacutec paternalista si evito el suiumlcidi d una per
sona que no estagrave beacute al moacuten
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 65
Volia afegir un comentari relatiu a la influegravenshy
cia Jo sostinc que es pot exercir poder per mitjagrave
de la influegravencia i efectivament estic drsquoacord amb
vosaltres que la influegravencia eacutes el mitjagrave meacutes incisiu
Drsquoaltra banda eacutes incisiu i perilloacutes perquegrave exercir
influegravencia eacutes el que requereix menys justificacioacute
convegravencer persuadir eacutes millor que obligar Jo
diria que aixiacute i tot la influegravencia orientada a aconshy
seguir comportaments bons per a lrsquoindividu eacutes pashy
ternalista Pensem en lrsquoeducacioacute Educar adults eacutes
clarament una institucioacute paternalista Influir alguacute per
modificar el seu comportament en una direccioacute
meacutes correcta en algun sentit raonable eacutes educarshy
lo laquoTrsquoeducareacute perquegraveraquo Eacutes el que estem fent
J M
Eacutes bo prendre consciegravencia que en el fons
del fons eacutes un debat sobre llibertat humana en tots
els seus aspectes Reconegraveixer que allagrave on nomeacutes
hi ha dues persones hi ha interrelacions drsquoinfluegravenshy
cia muacutetua molt difiacutecilment equiparables al 50 i 50
gairebeacute sempre hi hauragrave un 48shy52 sempre hi hauragrave
alguacute en posicioacute drsquoavantatge per qualsevol raoacute El
pacte democragravetic inclou el que podriacuteem anomenar
un arbitratge dels graus de llibertat que ens preshy
nem El paternalisme doncs eacutes un aspecte meacutes
de la discussioacute sobre els liacutemits de la llibertat en la
convivegravencia humana Amb lrsquoexemple de la renda
bagravesica ho podem veure Em fa lrsquoefecte que legisshy
lem abusivament i excessivament amb tendegravencia
al paternalisme social Eacutes el que aquesta societat
en aquest moment sembla que ens demana Si es
fa aixiacute eacutes perquegrave el poliacutetic percep mdashamb el contacte
amb les persones a traveacutes de lrsquoopinioacute puacuteblica i les
enquestes sociologravegiquesmdash i rep demandes que soacuten
paternalistes i que mdashcuriosamentmdash arriben drsquoashy
quells que pateixen el paternalisme Eacutes una parashy
doxa eacutes cert perograve eacutes aixiacute Eacutes una discussioacute que
va a lrsquoarrel drsquouna societat democragravetica i a la consshy
titucioacute de les seves llibertats
M A
rsquo -
Impedir el suiumlcidi drsquouna persona intentant
evitarshyli el dany de la mort perquegrave creus que la
seva vida pot continuar drsquouna manera satisfactograveria
eacutes sens dubte paternalista La quumlestioacute eacutes si eacutes
paternalista justificadament En aixograve ja hauriacuteem de
parlar del cas concret Com a regla juriacutedica almeshy
nys operem amb una regla segons la qual quan
un impedeix el suiumlcidi de lrsquoaltre no comet el delicte
de coaccions Si jo impedeixo a alguacute drsquoentrar en
un gran magatzem perquegrave decideixo que no li
conveacute fer massa despesa amb la seva targeta i
lrsquoempenyo aquest pot anar a comissaria a denunshy
ciarshyme Perograve si agafo alguacute que estagrave a lrsquoampit de
la finestra i el rescato em converteixo en un heroi
encara que ninguacute no hagi preguntat a lrsquointeressat
Li han impedit fer una cosa lliurement Em sembla
inevitable tenir aquesta norma social perograve meacutes
enllagrave drsquoaixograve hem de recordar que tenim el dret a
suiumlcidarshynos Absolutament I aquiacute qualsevol patershy
nalisme seria injustificable Per exemple impedir a
Ramoacuten Sanpedro el suiumlcidi per tots els mitjans jushy
riacutedics em sembla un cas clar de paternalisme inshy
justificat
| 65
ntenem que l stat eacutes responsable i per aixograve
interveacute prenent mesures i arbitrant Eacutes per
aixograve paternalista n eacutes la frontera entre pa
ternalisme i domini
Per quegrave parlem de paternalisme quan podem
parlar de proteccionisme
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 66
E rsquoE
O -
El paternalisme no eacutes lrsquouacuteltima justificacioacute de
la garantia dels drets Siacute drsquoalguns aspectes de la
garantia dels drets per exemple del seu caragravecter
inalienable Quan llegeixes Jefferson o Adams quan
expliquen per quegrave els drets no soacuten renunciables
pels seus propis titulars veus que no es tallen ni un
pegravel diuen que no volen que la gent pugui renunciar
als seus propis drets perquegrave serien molt estuacutepids
en cas de fershyho
Per a mi es pot acudir a lrsquoanalogia entre el
paternalisme i la violegravencia Jo no diria que lrsquoEstat esshy
panyol eacutes paternalista perquegrave sancioni conduir sense
cinturoacute de seguretat o perquegrave permeti mesures pashy
ternalistes en la llei drsquoautonomia del pacient Per ser
un Estat paternalista has de construirshyte totalment
sobre la idea de paternalisme Per a mi el principi
primer eacutes lrsquoautonomia El paternalisme eacutes un principi
secundari perograve si el fas desaparegraveixer ocultes les exshy
cepcions i tot sembla que eacutes lrsquoaplicacioacute directa amb
el principi drsquoautonomia Crec que lrsquoanalogia eacutes amb
la violegravencia En un estat democragravetic constitucional
com el nostre hi ha molta violegravencia estatal la gent
no pot sortir de les presons Si contradius un jutge
apareixeragrave un tipus que et pegaragrave amb una porra al
cap El principi general eacutes la prohibicioacute de lrsquouacutes de la
violegravencia fora del moacuten juriacutedic perograve srsquoadmet la violegravenshy
cia en legiacutetima defensa Aixograve srsquoexplica per no provoshy
car un caos social Doncs jo crec que lrsquoEstat
espanyol no estagrave construiumlt sobre la idea del patershy
nalisme mdashque seria el despotisme ilmiddotlustratmdash sinoacute
que estagrave construiumlt sobre la idea de democragravecia Aixograve
siacute crec que el paternalisme eacutes un principi secundari
que flota per allagrave en lrsquoaplicacioacute dels principis primaris
universalitat autonomia dignitat etcegravetera
Hi ha un terme poliacuteticament correcte que eacutes
parentalisme que evita la connotacioacute masclista de
paternalisme Perograve parentalisme sona molt estrany
ni tan sols no srsquoenteacuten En canvi paternalisme srsquoenshy
teacuten millor Jo el mantinc perquegrave eacutes lleig i sospitoacutes
Obliga al fet que qui actua paternalistament teacute lrsquooshy
bligacioacute de justificarshyho Quina obligacioacute de justifishy
carshyse teacute alguacute si es veu ell mateix treballant en una
cura respectuosa Proteccionisme No em disshy
gusta del tot perograve paternalisme obliga a justificarshy
te com passa amb la violegravencia que tambeacute eacutes lletja
i sospitosa Continuareacute pensantshyhi perograve crec que
la millor manera de fer que els serveis sanitaris i
lrsquoassistegravencia social justifiquessin meacutes el seu comshy
portament (paternalista) seria reintroduint el terme
paternalisme
66 |
6267Maquetaciacircn 1 060510 1431 Paacutegina 67
| 67
El utur l s so i t tsmo ragravetiqu s
n t ori l justiacute iint rg n r ion l
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 68
Aquest text correspon a lrsquoarticle que Daniel Innerarity va presentar per animar el debat del Simposi i va ser posteriorment replicat per Araceli Laacutezaro i Manel Barbero
f de e c e a de c e
U a e a de a c a e e e ac a
per Daniel Innerarity professor de Filosofia de la Universitat de Saragossa
Els eacutessers humans hem de relacionarshynos amb el nostre futur si volem fer opeshyracions que vagin meacutes enllagrave del moment present Aixograve val tambeacute per a les soshycietats que han de tenir un tracte intelmiddotligent amb el seu futur si eacutes que volen
que disposicions colmiddotlectives com la previsioacute i lrsquoanticipacioacute o emocions puacuteblishyques com lrsquoesperanccedila i el temor els desigs i les expectatives siguin articulades
drsquouna manera raonable Les dificultats actuals de la societat a lrsquohora de penshysarshyse ella mateixa en termes de finalitat i promesa colmiddotlectiva posen de manishyfest precisament que el futur no estagrave ben ategraves sobretot el menys immediat i progravexim eacutes a dir el futur en sentit propi
Aquest text va ser publicat al llibre El futuro y sus enemigos Una defensa de la esperanza poliacutetica
(Barcelona Paidoacutes 2009)
68 |
L tir ni l pr s nt
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 69
Perograve si la poliacutetica teacute alguna justificacioacute que la substitueix el llarg termini pel curt la durada per la
distingeix de la mera gestioacute eacutes perquegrave tracta de goshy immediatesa la permanegravencia per la transitorietat la
vernar aquell futur menys visible perograve no menys real memograveria per la sensacioacute la visioacute per lrsquoimpuls
i en el qual es juga el meacutes important La quumlestioacute deshy La intensificacioacute del moment present i la pegravershy
cisiva eacutes saber si les nostres democragravecies soacuten cashy dua de rellevagravencia del futur soacuten dos fenogravemens corshy
paces drsquoanticipar possibilitats futures en un context relatius Exigim al present el que no estem en
de gran incertesa si estan en condicions drsquoelaborar condicions drsquoesperar de lrsquoavenir La laquosocietat de sashy
projectes i tensar el temps social drsquoarticular intershy tisfaccioacute immediataraquo (Schulze 1992) imposa una
generacionalment la societat actuant en aquestes temporalitat de curta perspectiva Aquest presenshy
laquoombres del futurraquo (Axelrod 1984) amb criteris de tisme es fa visible en totes les esferes de la cultura
legitimitat i responsabilitat tambeacute en la poliacutetica convertida en una carrera desshy
Aquesta dificultat de relacionarshyse amb el preacutes de la immediatesa dels sondeigs en una esshy
propi futur eacutes una de les causes que expliquen el pegravecie de logravegica just in time presa del consum de la
triomf de la insignificanccedila en les actuals democragraveshy publicitat i dels mitjans
cies mediagravetiques la nostra insistent distraccioacute sobre Hi ha la sospita raonable que la poliacutetica deshy
el curt termini I pot ser que una reintegracioacute del futur mocragravetica eacutes sistemagravetica i problemagraveticament fixada
en lrsquoactivitat poliacutetica sigui un element de transformashy en el present Quines soacuten les raons drsquoaquesta focashy
cioacute i innovacioacute de la vida democragravetica litzacioacute autista en el present Podrien sintetitzarshyse
en unes de tipus estructural derivades de lrsquoacceleshy
racioacute del temps social la perioditzacioacute electoral el
1 a a a de e e regravegim de la demoscogravepia i el comportament dels
Una de les consequumlegravencies de la tantes vegashy electors les tendegravencies demogragravefiques i la pressioacute
des proclamada crisi de la idea de progreacutes consisshy organitzada dels interessos
teix en el fet que el futur es torna problemagravetic i el Drsquoentrada les societats democragravetiques tenen
present srsquoabsolutitza Ens trobem en un regravegim drsquohisshy unes dificultats estructurals a lrsquohora de tenir en
toricitat en el qual el present eacutes amo i senyor absoshy compte el futur perquegrave lrsquoacceleracioacute del temps soshy
lut Eacutes la tirania del present eacutes a dir de la legislatura cial en dificulta la percepcioacute i anticipacioacute Tot increshy
actual el curt termini el consum la nostra generashy ment de la velocitat va acompanyat drsquouna
cioacute la proximitat Eacutes lrsquoeconomia que privilegia la lograveshy disminucioacute proporcional de lrsquoabast de la visioacute Lrsquoacshy
gica financera el benefici davant la inversioacute la celeracioacute produeix la seduccioacute drsquoacostar el futur
reduccioacute de costos davant la cohesioacute de lrsquoempresa perograve realment lrsquoelimina com a dimensioacute estrategravegicashy
Practiquem un imperialisme que ja no eacutes espacial ment configurable En la mesura que lrsquoacceleracioacute
sinoacute temporal del temps present que ho colonitza tendeix a anulmiddotlar el temps drsquoespera dels periacuteodes
tot Hi ha una colonitzacioacute del futur que consisteix a per pensar i reflexionar el temps llarg de lrsquoestrategravegia
viure a costa seva Un imperialisme del present que resulta impossible El pensament i lrsquoaccioacute transforshy
absorbeix i parasita el temps futur Bertman (1998) madora es basen en la confianccedila que el futur eacutes una
lrsquoha anomenat el poder de lrsquoara aquell present no mica configurable per lrsquohome Ara beacute amb lrsquoestashy
compromegraves amb cap altra dimensioacute del temps que bliment drsquouna instantaneiumltat i simultaneiumltat global
| 69
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 70
aquest tipus de futur eacutes desplaccedilat per un present
veloccedil entegraves com a focus exclusiu de gratificacioacute i inshy
teregraves Eacutes una de les raons drsquoaquesta dissociacioacute
entre el futur que hauriacuteem de tenir en compte i el
que realment entra en les nostres consideracions
mentre que la repercussioacute de les nostres accions arshy
riba fins i tot a futurs molt llunyans la nostra persshy
pectiva i ocupacioacute continuen reduiumldes a lrsquoagravembit
operatiu del present
Un altre dels motius drsquoaquesta reduccioacute de
lrsquohoritzoacute drsquoatencioacute teacute el seu origen en el fet que els
periacuteodes electorals estructuren la mesura temporal
de la democragravecia representativa Les regles que
confereixen poder als governs ho fan per un periacuteode
determinat de manera que cada quatre anys en
general una contesa democragravetica decideix qui perd
i qui guanya Aquest ritme elemental determina la
tendegravencia de les estrategravegies poliacutetiques a concentrarshy
se en lrsquoobjectiu de no perdre el poder o de guanyarshy
lo Aixograve eacutes una cosa que limita lrsquoespai de joc de la
poliacutetica en la mesura que obliga a un tractament
dels problemes segons el termini temporal de les leshy
gislatures Els problemes soacuten gestionats de tal mashy
nera que millorin mdasho almenys no empitjorinmdash les
possibilitats de governar en la progravexima legislatura
Tots els problemes que no srsquoadaptin a aquestes
condicions soacuten tractats de manera dilatograveria o afronshy
tats quan no queda cap meacutes remei
Aquesta actitud restringeix lrsquoabast de lrsquointeshy
regraves general a lrsquointeregraves electoral i simplifica la sobirashy
nia poliacutetica reduintshyla a la sobirania dels electors
Lrsquointeregraves general no eacutes sols la voluntat concreta dels
electors sinoacute tambeacute una realitat intertemporal lrsquouacuteshy
nic que pot justificar projectes a llarg termini meshy
sures que no vagin encaminades tant a resoldre
com a configurar inversions o acords estructurals
els grans projectes en mategraveries com lrsquoeducacioacute les
infraestructures el sistema de pensions la poliacutetica
energegravetica la reforma de les administracions Per
atendre aquests assumptes i altres de similars es
requereix una altra configuracioacute de la voluntat poliacuteshy
tica i en un altre registre temporal que complementi
el ritme electoral
Podem advertir altres motius per explicar la
tirania del present en la mateixa naturalesa de la deshy
moscogravepia i el comportament electoral Els eacutessers
humans (tambeacute els electors sens dubte) tendim a
descomptar el futur en els cagravelculs que fem Lrsquoimporshy
tant eacutes el que afecta lrsquoaquiacute i lrsquoara La importagravencia es
dilueix a mesura que ens allunyem del present imshy
mediat Descomptar el futur no eacutes una cosa comshy
pletament irracional tenint en compte la doble
incertesa que tenim respecte drsquoell no coneixem el
futur i no sabem si viurem en ell
Els electors descompten el futur drsquouna doble
manera en primer lloc perquegrave eacutes futur i no present
en segon lloc perquegrave i en la mesura que es tracta
del futur drsquoaltres Aquest doble descompte srsquoimshy
posa drsquouna manera inexorable En la confrontacioacute
democragravetica es competeix uacutenicament per lrsquoaprovashy
cioacute dels qui voten aquiacute i ara no dels qui puguin fershy
ho en el futur encara que puguin sershyne els
principals afectats Ara beacute si les institucions demoshy
cragravetiques tenen alguna funcioacute eacutes precisament amshy
pliar el nostre horitzoacute de consideracions
introduintshyhi algun tipus de referegravencia al futur abshy
sent fer visible que els nostres cagravelculs a causa de
lrsquointens entrellaccedilament temporal que caracteritza
una societat dinagravemica ni tan sols no calculen beacute el
present quan no prenen en consideracioacute el futur De
la mateixa manera que la globalitzacioacute ha suprimit
lrsquoautosuficiegravencia dels espais tambeacute va portar a desshy
absolutitzar la dels temps
Hi ha tambeacute raons demogragravefiques que conshy
tribuirien a explicar aquest fenomen que ara analitshy
zem Augmenten contiacutenuament els electors de la
70 |
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 71
tercera edat de manera que aquest grup exerciragrave
en els progravexims decennis un poder dominant en lrsquoeshy
lectorat Com a electors aquest grup tendeix a inshy
troduir en els seus cagravelculs la quantia i seguretat de
les seves pensions una orientacioacute cap al futur que
no eacutes precisament aquesta consciegravencia de responshy
sabilitat en virtut de la qual es teacute en compte el dret
dels altres davant el present
Una uacuteltima raoacute de la nostra focalitzacioacute en
el present teacute a veure amb la mateixa configuracioacute
de lrsquoespai democragravetic i les possibilitats de pressioacute
dels interessos En els processos democragravetics no
sols actuen electors i elegits drsquoacord amb criteris
de legitimitat estricta eacutes un espai obert tambeacute al
desplegament de qualsevol forccedila social que estishy
gui en condicions de fershyse valer eacutes a dir sobretot
aquells interessos organitzats i capaccedilos de geneshy
rar conflicte Perograve eacutes que a meacutes la democragravecia
contemporagravenia resulta especialment vulnerable als
grups de pressioacute La pragravectica poliacutetica habitual que
intenta anar acomodant els interessos de les clienshy
teles particulars en comptes drsquoemprendre les
grans reformes socials tendeix a decidir a cop de
pressioacute immediata I no hi ha lobbies que articulin
els interessos dels absents o simplement els inshy
teressos futurs
Estem davant drsquouna tendegravencia inexorable o
es percep algun signe que indica que hem notat
lrsquoesgotament drsquoaquest model de poliacutetica bolcada
sobre el present Eacutes cert que ha crescut la sensibishy
litat pels problemes del futur per la justiacutecia intergeshy
neracional Una bona prova drsquoaixograve eacutes lrsquoespectacular
carrera del concepte de sostenibilitat Drsquoalguna mashy
nera el camp de forces de la societat pluralista srsquoha
modificat amb la irrupcioacute drsquoaquesta nova sensibilitat
que ja ha donat lloc a la formacioacute de grups que
combaten en nom drsquoun futur desitjable Perograve la poshy
liacutetica insisteix encara en solucions que descarreguen
el present i sobrecarreguen el futur la qual cosa pot
veurersquos en agravembits com la poliacutetica pressupostagraveria la
poliacutetica social i mediambiental
En la poliacutetica pressupostagraveria hi continua hashy
vent la tendegravencia a financcedilar una bona part de les
despeses no amb impostos sinoacute mitjanccedilant lrsquoenshy
deutament Davant aixograve hi ha intents de fer pressushy
postos equilibrats com per exemple les regles
drsquoestabilitat dels estats membres de la Unioacute Euroshy
pea amb motiu de la unificacioacute monetagraveria Hi ha inshy
dicis drsquoun canvi de mentalitat la qual cosa no
significa que les democragravecies estiguin en condicions
de desenvolupar una poliacutetica de responsabilitat resshy
pecte del futur referent a la poliacutetica pressupostagraveria
En el terreny de la poliacutetica social hi continua havent
dificultats a lrsquohora drsquoequilibrar drsquoacord amb criteris
de justiacutecia les pretensions i expectatives en mategraveria
de pensions dels jubilats actuals (o els progravexims a jushy
bilarshyse) amb la necessitat drsquoassegurar el futur del
sistema general de pensions eacutes a dir amb els drets
dels pensionistes de demagrave que avui potser ni tan
sols siguin encara electors La poliacutetica de medi amshy
bient eacutes lrsquoindicador meacutes clar que la poliacutetica srsquoha fet
meacutes sensible respecte al futur Perograve si mirem les
coses amb meacutes deteniment comprovarem que les
decisions de la poliacutetica mediambiental srsquoadopten
quan i en la mesura que teacute davant perills que ameshy
nacen actualment resulta meacutes difiacutecil fer aquest tipus
de poliacutetica quan es tracta de fer sacrificis en el moshy
ment present per evitar consequumlegravencies civilitzatograveries
que nomeacutes es faran visibles en el futur
En vista de tot aixograve teacute sentit preguntarshyse si
la democragravecia en la seva forma actual estagrave en conshy
dicions de desenvolupar una consciegravencia suficient
del futur per evitar situacions de perill allunyades en
el temps El pensament i lrsquoaccioacute a llarg termini comshy
promesos amb laquouna previsioacute adequada del futurraquo
(Birnbacher 1988) semblen estar en contradiccioacute
| 71
L o li i ls vius
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 72
amb els objectius a curt termini dels individus conshy
sumidors o la governabilitat determinada pel joc dels
sondeigs i la tagravectica del curt termini
La consequumlegravencia logravegica de la tirania del preshy
sent eacutes que el futur queda desategraves que ninguacute no se
nrsquoocupa La laquourgegravencia dels terminisraquo (Luhmann) fa
que no ens puguem obrir a lrsquohoritzoacute no immediat
Ens ho impedeix el pes poderoacutes del que ha de reshy
soldrersquos avui mateix El futur distant deixa de ser un
objecte rellevant de la poliacutetica i la mobilitzacioacute social
no sols pel descregravedit de les planificacions o la seva
perversioacute totalitagraveria sinoacute a causa de la urgegravencia dels
problemes aguts El que eacutes massa present impedeix
la percepcioacute de les realitats latents o anticipables i
que moltes vegades soacuten meacutes reals que el que
ocupa actualment tota lrsquoescena O eacutes que eacutes raoshy
nable prestar aquesta atencioacute a les amenaces preshy
sents que deixem de percebre els riscs futurs
Podem permetrersquons el luxe de sacrificar els projecshy
tes de llarga durada a lrsquoaltar del curt termini Quegrave
eacutes meacutes real el canvi climagravetic o la calor drsquoaquest
estiu Estem realment disposats que les possibilishy
tats actuals arruiumlnin les expectatives del futur
2 a c a c oacute de
La fixacioacute en el present ens condueix cap a
una pregunta meacutes incogravemoda qui teacute meacutes drets nosshy
altres o els nostres fills Eacutes just formular una laquoprefeshy
regravencia temporal pels actualment viusraquo No seria aixograve
una versioacute temporal del privilegi que alguns volen
dur a terme en lrsquoespai una espegravecie de colonialisme
temporal En ambdoacutes casos srsquoestableix una comshy
plicitat del nosaltres a costa drsquoun tercer si en lrsquoexshy
clusivisme dels espais era el de fora en
lrsquoimperialisme temporal eacutes el de despreacutes el que corre
amb les despeses de la nostra preferegravencia I aixograve eacutes
precisament el que ocorre quan lrsquohoritzoacute temporal
srsquoestreny que tendeix a configurarshyse una espegravecie
de laquocoalicioacute dels viusraquo que constitueix una verdashy
dera dominacioacute de la generacioacute actual sobre les fushy
tures Srsquoha invertit aquella sorpresa de la qual
parlava Kant quan observava com era de curioacutes que
les generacions anteriors haguessin treballat penoshy
sament per les ulteriors Avui sembla meacutes aviat el
contrari que amb la nostra absolutitzacioacute del temps
present fem que les generacions futures treballin inshy
voluntagraveriament a favor nostre
El tema del conflicte entre les generacions teacute
una llarga histograveria de la qual nomeacutes plantejareacute un
precedent histograveric que pugui servirshynos de contrast
amb la situacioacute actual Lrsquoideal revolucionari reivindishy
cava una espegravecie drsquolaquoautodeterminacioacute generacioshy
nalraquo com a principi que srsquoesgrimia davant els morts
Condorcet Jefferson o Paine per exemple van esshy
criure pagravegines glorioses en les quals impugnaven el
dret drsquouna generacioacute a condicionar les seguumlents
Les codificacions de dret civil del voltant del 1800
van posar en marxa un enorme debat entorn dels
drets drsquoheregravencia la transmissioacute de la propietat una
cosa que formava part drsquoun mateix combat contra
el poder de la tradicioacute Durant la primera meitat del
XIX se succeeixen els relats que quumlestionen la fishy
gura del fideiumlcomiacutes i la primogenitura (Hoffmann
Arnim Balzac Stifter) El que els preocupava en
lrsquoaspecte de desequilibri generacional era el pes
de les generacions anteriors sobre les actuals el
privilegi dels morts davant la llibertat dels vius (Parshy
nes Vedder i Willer 2008)
Potser passa que avui som nosaltres els acshy
tualment vius qui estem exercint una influegravencia
sobre el futur anagraveloga a la que els revolucionaris van
voler impedir El que llavors era la continuiumltat de la
tradicioacute eacutes actualment una rapinya del futur Lrsquoexshy
ternalitzacioacute dels impactes del present en un futur
que no ens concerniria es converteix en una verdashy
72 |
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 73
dera irresponsabilitat organitzada (Beck 2002) Hi
ha una espegravecie drsquoimpunitat en lrsquoagravembit temporal del
futur un consum irresponsable del temps o exproshy
piacioacute del futur drsquoaltres Som ocupes del futur
Estem duent a terme el que Alexander Kluge ha
anomenat laquoun atac del present a la resta del
tempsraquo Com meacutes vivim per al nostre propi present
estarem menys en condicions de comprendre i resshy
pectar els ara dels altres Quan els contextos drsquoacshy
cioacute srsquoestenen en lrsquoespai fins a afectar persones de
lrsquoaltre punt del moacuten i del temps i condicionen el futur
drsquoaltres de propers i distants llavors hi ha molts
conceptes i pragravectiques que requereixen una revisioacute
profunda Aquest entrellaccedilament espacial perograve
tambeacute temporal srsquoha de prendre en consideracioacute
reflexivament la qual cosa significa fer transparents
els condicionaments impliacutecits i convertirshylos en obshy
jecte de processos democragravetics Una de les exshy
igegravencies egravetiques i poliacutetiques fonamentals consisteix
precisament a ampliar lrsquohoritzoacute temporal Dientshyho
sumagraveriament deixar de considerar el futur com lrsquoashy
bocador del present com laquoespai de descagraverregaraquo
(Koselleck) lloc on es desplacen els problemes no
resolts i srsquoalleugereix aixiacute el present
Perograve la constatacioacute que la destinacioacute de les
generacions estagrave tan entrellaccedilada com els espais
de la mundialitzacioacute quumlestiona la nostra ocupacioacute
del futur Si la responsabilitat respecte del futur srsquoha
convertit en un problema agut eacutes perquegrave ha tingut
lloc una expansioacute dels escenaris futurs que hem
de tenir en compte per a les nostres decisions i
planificacions actuals Eacutes una consequumlegravencia de lrsquoashy
llargament de les cadenes causals que ens vincushy
len de manera espacial i temporal Els processos
de modernitzacioacute soacuten entre altres coses processhy
sos de creixents dependegravencies reciacuteproques en
lrsquoespai la qual cosa en lrsquoaspecte temporal de lrsquoasshy
sumpte fa que augmentin les dimensions cronolograveshy
giques del futur al qual ja ara ens referim expliacutecitashy
ment La nostra actuacioacute teacute de fet tanta influegravencia
sobre el futur que laquola responsabilitat moral ens exshy
igeix tenir en compte en la presa de decisioacute diagraveria
el beacute dels qui en seran afectats i no soacuten consultats
La responsabilitat ens sobreveacute involuntagraveriament de
la increiumlble extensioacute del poder que exercim diagraveriashy
ment al servei del que ens eacutes progravexim perograve que
sense pretendreshyho fem que actuiuml en la llunyaniaraquo
(Jonas 1992 pagraveg 128)
Aquest tipus drsquoevidegravencies ha posat en marxa
tot un conjunt de noves reflexions sobre la justiacutecia
intergeneracional (Gosseries 2004) Les discriminashy
cions que estan vinculades a lrsquoedat o condicioacute geshy
neracional (que una generacioacute srsquoimposi sobre una
altra o visqui a costa seu) plantegen uns desafiashy
ments particulars a lrsquoexercici de la justiacutecia La major
part de les decisions poliacutetiques que adoptem tenen
un impacte sobre les generacions futures Per exshy
emple els problemes de la Seguretat Social (salut
pensions desequilibris demogragravefics assegurances
de desocupacioacute) necessiten un marc temporal ampli
i un enfocament cognitiu que consideri els possibles
escenaris futurs Eacutes moralment acceptable transshy
metre a les generacions futures els residus nuclears
o un medi ambient degradat o un deute puacuteblic conshy
siderable o un sistema de pensions insostenible Es
tracta drsquoexaminar amb criteris de justiacutecia les transshy
feregravencies que es fan drsquouna generacioacute a lrsquoaltra lrsquoheshy
regravencia i la memograveria perograve tambeacute les expectatives i
possibilitats que srsquoentreguen a les generacions fushy
tures en termes de capital fiacutesic ambiental humagrave
tecnologravegic i institucional Caldria passar drsquouna proshy
pietat privada generacional sobre el temps a una
colmiddotlectivitzacioacute intergeneracional del temps i espeshy
cialment del temps futur
La interdependegravencia de les generacions exshy
igeix un nou model de contracte social Drsquoacord
| 73
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 74
amb les noves realitats de lrsquoentrellaccedilament espacial
i temporal deixa de tenir sentit entendre el contrashy
cte social en un sentit exclusivista eacutes a dir com una
cosa que nomeacutes incorpora els drsquouna comunitat deshy
terminada o els actualment vius El model del conshy
tracte social que regula uacutenicament les obligacions
entre els contemporanis ha drsquoampliarshyse cap als
subjectes futurs respecte dels quals ens trobem
en una asimetria completa Les quumlestions de justiacuteshy
cia intergeneracional no es resolen amb una logravegica
de la reciprocitat sinoacute amb una egravetica de la transshy
missioacute Lrsquoexistegravencia drsquoun beacute comuacute transgeneracioshy
nal i universal planteja un liacutemit a les egravetiques
contractualistes fundades sobre la mera reciprocitat
i relativitza el temps present
I eacutes que hi ha una desigualtat bagravesica entre el
present i el futur que no existeix entre els contemshy
poranis Si uacutenicament tenim en compte el significat
de les nostres accions per als nostres interessos
presents no serem capaccedilos de comprendre de
quina manera incidim en el futur i fins a quin punt
aquesta repercussioacute ens apelmiddotla en un sentit egravetic i
poliacutetic Si extraiem les consequumlegravencies drsquoaquesta inshy
terdependegravencia llavors haurem de plantejarshynos el
que Hans Jonas ha anomenat un laquoconcepte no reshy
ciacuteproc de responsabilitat amb vista al futurraquo (1979)
La cura la consideracioacute la preocupacioacute i la responshy
sabilitat srsquoestenen meacutes enllagrave del cercle de les nosshy
tres relacions meacutes properes Preuss ha donat a
aquest imperatiu una formulacioacute kantiana laquoLimita la
llibertat de les generacions futures a favor de la teva
progravepia autodeterminacioacute no meacutes de la limitacioacute de
la teva llibertat que estaries disposat a acceptar per
part de les generacions anteriorsraquo (1984 pagraveg 227)
La quumlestioacute de la responsabilitat davant les
generacions futures hauria de ser al centre del que
podria denominarshyse una laquoegravetica del futurraquo I la prishy
mera reflexioacute que aquesta nova textura del moacuten ens
imposa eacutes preguntarshynos qui hem de considerar
com a proiumlsme en definitiva passar drsquouna responshy
sabilitat de les laquorelacions curtesraquo (Paul Ricoeur) a
una altra la regla de la qual siguin laquoles coses meacutes
llunyanesraquo (Nietzsche) que el proiumlsme no sigui simshy
plement els meacutes propers en lrsquoespai o en el temps
ampliar el nostre horitzoacute de referegravencia de manera
que la justiacutecia intergeneracional no es redueixi a la
mera transferegravencia entre generacions contiguumles El
principi de responsabilitat estagrave orientat precisament
al futur llunyagrave I parteix de la consciegravencia que ens ha
estat confiada una cosa que eacutes fragravegil la vida el plashy
neta o la polis En el fons de la quumlestioacute de les geneshy
racions futures el que estagrave en joc eacutes la nocioacute
mateixa drsquohumanitat
Ara beacute com es calcula tot aixograve La justiacutecia
generacional entesa com a principi de representashy
cioacute dels interessos de les generacions futures eacutes un
dels conceptes poliacutetics meacutes discutits Tots els moshy
dels drsquoentrellaccedilament generacional (overlapping geshy
neration model) o de responsabilitat davant una altra
generacioacute (generational accounting) tenen una forta
dimensioacute hipotegravetica Lrsquoanticipacioacute generacional neshy
cessita una legitimacioacute peculiar ja que ninguacute no
disposa del poder ilmiddotlimitat que tindria qui pogueacutes
representar tota la posteritat o parlar legiacutetimament
en nom seu El caragravecter controvertit drsquoaquesta anshy
ticipacioacute srsquoagreuja a meacutes pel fet que no pot acreshy
ditarshyse la voluntat empiacuterica dels suposats
beneficiaris ja que no hi ha opinioacute puacuteblica real ni
eleccions que reflecteixin lrsquoopinioacute dels eacutessers fushy
turs Potser era aixograve a quegrave es referia Nietzsche
quan sentenciava que laquola societat humana eacutes un
assaig i no un contracteraquo (1977 pagraveg 265)
El principi revolucionari de lrsquoautodeterminacioacute
generacional a quegrave em referia abans exigia el resshy
pecte davant de les voluntats futures com una conshy
sequumlegravencia logravegica de la nostra incertesa respecte de
74 |
3 n poliacuteti l utur
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 75
lrsquoavenir La histograveria eacutes escenari de la llibertat per a
totes les nacions i per a totes les generacions per
aixograve les nostres decisions han drsquoestar obertes a la
ratificacioacute i la revocacioacute No podem assegurar quegrave
voldran els qui vinguin despreacutes i per aixograve hem drsquoarshy
bitrar procediments per deixar el futur a la seva lliure
disposicioacute En aquest context Jefferson arriba fins i
tot a plantejar la quumlestioacute de si totes les lleis han de
ser aprovades de nou segons el ritme de les geneshy
racions En una carta de 1813 afirma que podem
considerar cada generacioacute com una nacioacute diferent
amb el dret a prendre decisions vinculants perograve
sense el poder drsquoobligar les seguumlents de la mateixa
manera que no poden obligar els habitants de cap
altre paiacutes Els contractes moren amb qui els han firshy
mat (1984 pagraveg 1280) Una posicioacute similar sembla
defensar actualment el filogravesof moral Peter Singer
quan es pregunta per exemple si els nostres desshy
cendents valoraran la vida en la naturalesa o se senshy
tiran millor en centres comercials climatitzats davant
jocs drsquoordinador incomprensibles per a nosaltres
(1996 pagraveg 343) Ambdoacutes soacuten segons el meu
parer plantejaments abstractes ja que no prenen
en suficient consideracioacute lrsquoencavalcament i la intershy
accioacute entre les generacions com tampoc la imposshy
sibilitat de delimitarshyles estrictament Encara que eacutes
clar que hi ha drsquohaver clagraveusules i procediments de
revisioacute qualsevol interrogacioacute sobre la justiacutecia entre
les generacions ha de tenir en compte tambeacute la
seva interaccioacute el fet que la histograveria no eacutes una sucshy
cessioacute de discontinuiumltats sinoacute que hi ha vincles
entre elles sense els quals la idea mateixa drsquouna soshy
cietat seria incomprensible com els deures de meshy
mograveria o la legitimitat de configurar el futur colmiddotlectiu
Perograve hi ha una peculiaritat que distingeix el
plantejament de Jefferson i el de Singer en lrsquoegravepoca
de les revolucions la preferegravencia generacional pel
present estava dirigida contra el passat i no entrava
en contradiccioacute per principi amb la configuracioacute del
futur en la mesura que el model del progreacutes era vishy
gent la nostra ja no es nodreix de cap ruptura resshy
pecte del passat i srsquoafirma meacutes aviat des drsquoun
escepticisme postmodern mancat de projecte i
sense que hagravegim aconseguit legitimar el condicioshy
nament que de fet exercim sobre el futur El tema
no eacutes tant deixar llibertat a les generacions seguumlents
com la necessitat de legitimar el nostre inevitable
condicionament del futur i configurarshylo drsquoacord
amb criteris de justiacutecia que vagin meacutes enllagrave dels inshy
teressos actuals No podem abandonarshynos a la coshy
moditat de manejar com a uacutenic criteri drsquoactuacioacute el
respecte a les decisions futures de la posteritat pershy
quegrave fins i tot aquesta llibertat drsquoeleccioacute de les geneshy
racions venidores exigeix de nosaltres lrsquoadopcioacute de
moltes decisions La paradoxa del respecte intergeshy
neracional podria formularshyse aixiacute hem de prendre
ara determinades decisions perquegrave ells tinguin desshy
preacutes la llibertat drsquoelegir
U a ca de f
La urgegravencia principal de les democragravecies
contemporagravenies no eacutes accelerar els processos soshy
cials sinoacute recuperar lrsquoavenir Cal tornar a situar el
futur en un lloc privilegiat de lrsquoagenda de les socieshy
tats democragravetiques El futur ha de guanyar pes poshy
liacutetic Sense aquesta referegravencia al futur no serien
possibles gaires coses especiacuteficament humanes
com totes les que requereixen previsioacute o comporten
la capacitat drsquoanticipar escenaris futurs perograve tamshy
poc no estariacuteem a lrsquoaltura de la responsabilitat que
ens correspon si no examineacutessim amb criteris de
justiacutecia el futur que podem presumir que srsquoobre o es
tanca amb les nostres decisions
I per a aixograve el primer que hem de revisar eacutes
la codificacioacute tradicional del futur com a laquotemps desshy
| 75
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 76
comptatraquo que han dut a terme les societats modershy
nes Hem de posar fi a aquesta tendegravencia a desshy
connectar el present del futur La hipoteca sobre el
futur eacutes una cosa que requereix que es tingui en
compte que exigeix perspectiva histograverica interroshy
gacioacute per les relacions temporals nova legitimacioacute
sentit de la interdependegravencia apreciar la continuiumltat
i emergegravencia de les coses Aquesta ampliacioacute del
nostre horitzoacute temporal teacute dos desafiaments fonashy
mentals la introduccioacute de terminis meacutes llargs i la
ponderacioacute dels drets de les generacions futures
Configurar una mena de responsabilitat resshy
pecte del futur eacutes una tasca per a la qual la poliacutetica
eacutes fonamental El problema estagrave en el fet que el futur
eacutes poliacuteticament feble ja que no disposa drsquoadvocats
poderosos en el present i soacuten les institucions les
que lrsquohan de fer valer Les societats contemporagravenies
tenen una capacitat enorme de produir futurs eacutes a
dir de condicionarshylos o possibilitarshylos Per conshy
trast el coneixement drsquoaquests futurs eacutes molt limishy
tat Lrsquoabast potencial de les seves accions i els
efectes de les seves decisions soacuten difiacutecilment antishy
cipables Com que el futur no pot ser conegut la
responsabilitat sol quedar fora de consideracioacute
Perograve aquesta dificultat de conegraveixer la repercussioacute
real de les nostres accions en el futur no ens eximeix
de lrsquoesforccedil de ponderarshyles des drsquouna perspectiva
temporal meacutes agravemplia
Responsabilitat respecte del futur significa
prendre en consideracioacute les consequumlegravencies de les
progravepies decisions i omissions Tots els ritmes que
governen una organitzacioacute contenen anticipacions
del futur El proceacutes civilitzatori condueix a un entreshy
llaccedilament meacutes gran entre el present i el futur Es reshy
quereix un esforccedil per pensar les accions en el seu
context drsquointeraccions i interdependegravencies incloentshy
hi la consideracioacute dels seus efectes tant els meacutes
immediats com els allunyats en lrsquoespai i en el temps
Aquest gir contextual afavoriria una consideracioacute mishy
llor del principi de responsabilitat Quan les decishy
sions que es prenen en lrsquoagravembit de la poliacutetica tenen
implicacions que srsquoestenen a traveacutes de grans escashy
les de temps llavors eacutes apropiat parlar drsquouna laquopoliacuteshy
tica de la posterioritatraquo (Adams i Groves 2007 pagraveg
115) La poliacutetica no solament projecta els interessos
actuals en el futur sinoacute que tambeacute hauria drsquoestar en
condicions drsquoarticular les exigegravencies que el futur
planteja al present exigegravencies que es deriven del fet
que el futur eacutes afectat per les decisions i omissions
del present Lrsquoaccioacute responsable respecte del futur
podria formularshyse dient que prioritza la hipoteca
que el futur teacute respecte del present sobre la hipoteca
que el present teacute respecte del futur
Una primera exigegravencia de la responsabilitat
respecte del futur consisteix a anar meacutes enllagrave de la
logravegica del curt termini Prendre el futur seriosament
exigeix drsquoentrada introduir el llarg termini en les conshy
sideracions estrategravegiques i en les decisions poliacutetishy
ques La complexitat de les nostres societats ens
obliga de fet a estendre els escenaris futurs que
hem de tenir en compte per a les nostres decisions
i planificacions actuals Eacutes una consequumlegravencia de lrsquoashy
llargament de les cadenes causals que ens vinculen
de manera espacial i temporal Els processos de
modernitzacioacute soacuten entre altres coses processos de
creixents dependegravencies reciacuteproques en lrsquoespai la
qual cosa en lrsquoaspecte temporal de lrsquoassumpte fa
que augmentin les dimensions cronologravegiques del
futur al qual ja ara ens referim expliacutecitament
Vivim en una societat tan dinagravemica que
sense lrsquoesforccedil de la imaginacioacute el futur podria esshy
caparshysersquons en lrsquoatrafegament de les ocupacions
quotidianes Lrsquoelevada complexitat empeny cap a
un presentisme sense perspectiva (Hartog 2003)
Lrsquoexercici rutinari de les institucions dominat en
gran manera pels imperatius de lrsquoeconomia munshy
76 |
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 77
dial i la seva transposicioacute sense la menor perspecshy
tiva de futur impedeixen la correccioacute de les anomashy
lies no desitjades i lrsquoaprofitament de les oportunitats
comunes Les innovacions tecnologravegiques ens han
permegraves fins ara sobreviure amb conceptes valors
i institucions que no estan a lrsquoaltura de la nova inshy
transparegravencia que no es fan cagraverrec dels verdaders
problemes Secretament tots som conscients que
els problemes actuals exigeixen perspectives de
major envergadura
I eacutes que lrsquoinstantaneiumlsme impedeix de prenshy
dre decisions coherents Quan la perspectiva eacutes
temporalment estreta correm el risc de sotmetrersquons
a la laquotirania de les petites decisionsraquo (Kahn) eacutes a
dir anar sumant decisions que al final condueixen
a una situacioacute que inicialment no haviacuteem volgut una
cosa que sap qualsevol que hagi examinat com
srsquoorigina per exemple un embuacutes de tragravensit Cada
consumidor mitjanccedilant el seu consum privat pot
estar colmiddotlaborant a destruir el medi ambient i cada
votant pot contribuir a destruir lrsquoespai puacuteblic cosa
que no volen i que a meacutes faria impossible la satisshy
faccioacute de les seves necessitats Si haguessin pogut
anticipar aquest resultat i anulmiddotlar o almenys moshy
derar el seu interegraves privat immediat haurien actuat
drsquouna altra manera
El futur no eacutes la mera acumulacioacute de presents
sense durada de la mateixa manera que lrsquointeregraves
general no resulta de la mera agregacioacute de petites
decisions (com tampoc la muacutesica no eacutes la contiguumlishy
tat de sons i una frase no es compregraven quan se nrsquohan
entegraves totes les paraules) El futur eacutes una construccioacute
que ha de ser anticipada amb certa coheregravencia
Quan les decisions soacuten adoptades amb una visioacute
de curt termini sense tenir en compte les externalishy
tats negatives i les implicacions en el llarg termini
quan els cicles de decisioacute soacuten massa curts la rashy
cionalitat dels agents eacutes necessagraveriament miop Per
compensar aquest degraveficit de responsabilitat srsquohan
anat desenvolupant procediments democragravetics que
tracten drsquointroduir consideracions a mitjagrave i llarg tershy
mini (llibres blancs avaluacions comparatives en
mategraveria drsquoeducacioacute control de publicitat i transpashy
regravencia observatoris compromisos supralegislashy
tius) Aquests i altres instruments serveixen per
fomentar una responsabilitat que apunti meacutes enllagrave
dels terminis immediats
Hi ha beacutens comuns que nomeacutes es poden asshy
segurar articulant mesures immediates amb el llarg
termini el medi ambient la pau lrsquoestabilitat institushy
cional la sostenibilitat en general La seva gestioacute
requereix canvis individuals colmiddotlectius i institucioshy
nals per incloure en les nostres consideracions i
pragravectiques una perspectiva temporal meacutes agravemplia
No es tracta de menysprear el curt termini i imposar
una temporalitat uacutenica per a tots els problemes poshy
liacutetics sinoacute de tenir en compte que cada tipus de proshy
blema teacute una temporalitat apropiada (Serge
Champeau) De la mateixa manera que hi ha una
dictadura del curt termini tambeacute hi ha experiegravencies
histograveriques drsquoimposicioacute del llarg termini com va ser
el cas de les dictadures de la planificacioacute Hi ha proshy
blemes a meacutes que exigeixen deixar lrsquoobjectiu final
en una certa indeterminacioacute amb la qual cosa es
permet que els objectius intermedis contribueixin a
definir els objectius finals La quumlestioacute eacutes trobar corshy
rectament el registre temporal per a cada problema
i articular el curt i llarg termini de manera apropiada
per a la naturalesa del que es vol resoldre una cosa
que tractantshyse drsquoassumptes complexos no es pot
fer imposant un sol registre temporal
Perograve per a aixograve necessitem una base conshy
ceptual diferent a lrsquohora de pensar la nostra relacioacute
amb el futur i la seva configuracioacute La poliacutetica srsquoha
desenvolupat tradicionalment com una quumlestioacute
drsquoespai i objectes La seva esfera de responsabilitat
| 77
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 78
srsquoestenia a un territori als seus recursos i a la disshy
tribucioacute dels seus beacutens Srsquoencarregava de coses
que podien ser mesurades i explicades territoris
gent institucions pressupost mategraveries i preus
Amb els debats sobre el canvi climagravetic lrsquoenergia nushy
clear lrsquoenginyeria genegravetica la gestioacute dels riscos fishy
nancers el futur ha irromput en la poliacutetica del
present Aixograve vol dir que les decisions poliacutetiques
han sortit ja del clagravessic marc de referegravencia espacial
i material Per conduir aquest debat ja no valen les
clagravessiques institucions que van dissenyar el futur de
les democragravecies liberals ni la ciegravencia determinista
ni lrsquoeconomia que tendeix a veure el futur com un
recurs meacutes ni el dret que enteacuten la justiacutecia com el
resultat del contracte entre els contemporanis i no
teacute instruments per anticipar els drets dels qui veacutenen
despreacutes Cap drsquoaquests sistemes no estagrave ara com
ara equipat amb els procediments per entendre i
regular un agravembit temporal en el qual el futur teacute un
paper decisiu
El potencial del contemporani per condicioshy
nar el futur contrasta amb les seves escasses posshy
sibilitats per configurarshylo positivament El futur srsquoha
convertit en un problema en les societats contemshy
poragravenies potser el nostre major problema perograve potshy
ser tambeacute la via de solucioacute per procedir a una
reforma de la poliacutetica El nostre desafiament meacutes
gran consisteix a haver de tornar a pensar i articular
a la pragravectica la relacioacute entre accioacute coneixement i
responsabilitat Hem de procedir a una relegitimacioacute
de les nostres intervencions en el futur de les nosshy
tres condicions de produccioacute de futur als nous esshy
cenaris socials drsquouna complexitat incertesa i
interdependegravencia meacutes grans
Aquesta repolititzacioacute del futur eacutes propiciada
per la consciegravencia del seu caragravecter obert en gran
part desconegut perograve tambeacute per la consciegravencia que
el futur eacutes estructurat per lrsquoaccioacute present Aquesta
combinacioacute drsquoincertesa i responsabilitat el convershy
teix en un assumpte eminentment poliacutetic eacutes a dir
subjecte als procediments de deliberacioacute i legitimashy
cioacute colmiddotlectiva En qualsevol cas no es tracta de preshy
dir el futur cosa cada vegada meacutes difiacutecil si eacutes que
alguna vegada aquesta pretensioacute ha tingut sentit el
que sersquons exigeix eacutes convertirshylo en una categoria
reflexiva inclourersquol amb tota la seva cagraverrega drsquoinshy
certesa i contingegravencia en els nostres horitzons de
pensament i accioacute En les societats tardomodernes
eacutes clar que el futur no pot entendrersquos com una proshy
longacioacute lineal del present les accions i les seves
consequumlegravencies srsquoendinsen en el futur i el condicioshy
nen drsquouna manera que no eacutes fagravecil anticipar La poliacuteshy
tica es troba davant la tasca de temptejar aquesta
ombra allargada del present en el futur i procedir a
la seva legitimacioacute poliacutetica corresponent El futur ha
de ser gestionat mitjanccedilant processos que represhy
sentin una gran innovacioacute institucional
En aquella prehistograveria de la prospectiva que
eacutes el capiacutetol 41 del Gegravenesi sersquons parla de la intershy
pretacioacute dels somnis i les seves consequumlegravencies En
aquest cas soacuten la saviesa i el poder drsquoun home els
que possibiliten que un poble venci sobre el seu
futur predeterminat Perograve ara ja no es tracta que
algun visionari interpreti els somnis del faraoacute sinoacute
que les societats aprenguin a configurar responsashy
blement i democragraveticament el seu futur colmiddotlectiu
Les societats modernes que ja no adquireixen el
seu coneixement del futur a traveacutes de la interpretashy
cioacute dels somnis ni actuen vicariagravement en la figura
drsquouna persona en qui conflueixen visioacute i poder han
drsquoadquirir aquest coneixement colmiddotlectivament mitshy
janccedilant els procediments corresponents drsquoinvestishy
gacioacute i deliberacioacute colmiddotlectiva Com a societats
obertes estan condemnades a lrsquoaprenentatge
colmiddotlectiu No poden confiar que aixograve els ho facin alshy
tres o succeeixi sense fer res
78 |
Bi liogr i
G
6879Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 79
b af a
ADAMS Barbara GROVES Chris (2007) Future
Matters Action Knowledge Ethics Leiden Hill
AXELROD Robert (1984) The Evolution of Coopeshy
ration Nova York Basic Books
BECK Ulrich (2002) Gegengifte Die organisierte
Unverantwortlichkeit Frankfurt Suhrkamp
BERTMAN Stephen (1998) Hyperculture The
Human Cost of Speed Westport Praeger
BIRNBACHER Dieter (1988) Verantwortung fuumlr
zukuumlnftige Generationen Stuttgart Reclam
GOSSERIES Axel (2004) Penser la justice entre
les geacuteneacuterations Pariacutes Aubier
HARTOG Franccedilois (2003) Reacutegimes drsquohistoriciteacute
Preacutesentisme et expeacuteriences du temps Pariacutes Seuil
JEFFERSON Thomas (1984) Writings Merrill D
Peterson (ed) Nova York The Library of America
JONAS Hans (1979) Das Prinzip Verantwortung
Versuch einer Ethik fuumlr die technologische Zivilisashy
tion Frankfurt Suhrkamp
ndash (1992) Philosophische Untersuchungen und meshy
taphysische Vermutungen Frankfurt Inser
NIETZSCHE Friedrich (1977) Also sprach Zaratshy
hustra Kritische Studien Ausgabe CollishyMointinari
(ed) Frankfurt Gruyter
PARNES Ohad VEDDER Ulrike WILLER Stefan
(2008) Das Konzept der Generation Eine Wissenshy
schaftsshy und Kulturgeschichte Frankfurt Suhrshy
kamp
PREUSS Ulrich K (1979) laquoPolitische Ordnungsshy
konzepte fuumlr die Massengesellschaftraquo A Juumlrgen
Habermas (ed) Stichworte zur laquoGeistigen Situation
der Zeitraquo Frankfurt Suhrkamp pagraveg 340shy377
SCHULZE Gerhard (1992) Die Erlebnisgesellshy
schaft Kultursoziologie der Gegenwart Frankfurt
Campus
SINGER Peter (1996) Praktische Ethik Stuttgart
Reclam
| 79
8082Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 80
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris drsquoAraceli Laacutezaro a la ponegravencia laquoEl futur de les societats democragravetiquesraquo Una teoria de la justiacutecia intergeneracional de Daniel Innerarity
a distraccioacute insistent en el curt termini
Araceli Laacutezaro eacutes educadora social i secretagraveria de lrsquoObservatori dels Drets de la Infagravencia de la Secretaria drsquoInfagravencia i Adolescegravencia del Departament drsquoAccioacute Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya
Daniel Innerarity utilitza en la seva ponegravencia
paraules que tenen una consistegravencia imprescindible
Assegura mdashi jo ho comparteixomdash que aquest mapa
que ha identificat com a laquosocietat del presentraquo mosshy
tra la nostra insistent distraccioacute en el curt termini
Aquest eacutes un dels punts que podem explorar acosshy
tantshylo al terreny dels serveis socials i associantshylo a
la laquotirania del presentraquo
He seleccionat una segraverie de conclusions
que presenta Daniel Innerarity el present com a
amo i senyor absolut la legislatura del curt termini
el consum de la nostra generacioacute el futur com a
abocador dels efectes del present com anar del
meacutes concret al meacutes global com anar del temps
meacutes curt al meacutes llarg com anar de la decisioacute a la
deliberacioacute
El zoom drsquouna cagravemera de fotos podria ser un
instrument didagravectic per entendre tot aquest continshy
gut De fet Daniel diu que el present o el futur no es
poden plantejar com dues coses sinoacute que en el
present hi ha el futur i mdashevidentmentmdash en el futur
hi ha la consequumlegravencia del present Potser aixograve srsquoha
de visualitzar drsquouna altra manera i potser eacutes la mishy
rada allograve que hem de comenccedilar a canviar
Coincideixo que la realitat no eacutes nomeacutes preshy
sent i aixograve tambeacute als serveis socials Quan parlem
de prevencioacute parlem de futur El que no tinc tan clar
eacutes com analitzar les presses en el present Deixo a
la consideracioacute del puacuteblic veure com tractem el futur
en aquest present
El passat el present i el futur no soacuten lineals
Hi ha ruptures i creacions que responen a noves
necessitats Quines han estat les causes del tragravensit
de la beneficegravencia a lrsquoexercici de drets Quin paper
tenen les diferents pressions en la configuracioacute de
lrsquoexercici drsquoaquests drets La configuracioacute de les
professions teacute alguna cosa a veure amb aquestes
interaccions
80 |
8082Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 81
Hem passat de la beneficegravencia als drets i la
persona ha passat a ser el centre de les poliacutetiques
socials Aixograve em porta a parlar del temps Podem
parlar de sistema de serveis socials nomeacutes mdashi reshy
marco nomeacutesmdash des del segle XV Quan a Lluiacutes
Vives li van encarregar Lrsquoassistegravencia als pobres hi va
haver el primer canvi de paradigma sobre aquesta
quumlestioacute perquegrave van ser capaccedilos de deixar de veure
un pobre com un escollit de Deacuteu
a idea de pobre com a problema
Per quegrave hi va haver la necessitat de crear
aquest tractat drsquoassistegravencia als pobres Doncs pershy
quegrave es va haver de configurar la idea del pobre com
a problema Mentre el pobre era un seleccionat de
Deacuteu no calia cap sistema En el moment que eren
molts i es van convertir en un problema social la
mateixa societat es va plantejar la necessitat de
buscarshyhi una resposta El canvi de paradigma es
podria representar amb el pas de lrsquoeslogravegan laquoPosi un
pobre a la seva vida per anar al celraquo a situarshylo com
a perill social cosa que significa que el proceacutes de la
beneficegravencia passa a situarshyse en el camp del dret
Per poder crear un sistema de drets hem de
recordar que hem cultivat la seleccioacute i el control soshy
cial Quan els cristians tenien clar que els pobres
srsquohavien de protegir eren tots els pobres els que
srsquohavien de protegir Quan hi va haver massa poshy
bres es va haver de decidir quins eren els autegraventics
i quins els falsos i es van crear les categories soshy
cials i els primers equips que havien de distingir
entre els pobres autegraventics i els pobres falsos Els
tocava drsquoalguna manera fer la legitimacioacute social de
les respostes cap a la pobresa
Aixograve eacutes important a lrsquohora drsquoentendre per quegrave
tenim aquest sistema Hauriacuteem drsquoanalitzar quin paper
tenim els ciutadans i els professionals en la legitimacioacute
dels problemes socials i per tant en les poliacutetiques
socials que donen resposta a aquestes necessitats
No es tracta de situar lrsquoAdministracioacute com el dimoni i
la ciutadania com a patidora de les seves conseshy
quumlegravencies sinoacute que hem de valorar en quin punt drsquoashy
quest proceacutes ens trobem com a ciutadans Llanccedilo
com a hipogravetesi una pregunta enverinada fins a quin
punt les professions socials hem anulmiddotlat lrsquoexercici de
la ciutadania en lrsquoagravembit de la pressioacute social
En la resposta al sistema i pel que fa al quegrave
coincideixo totalment amb el que exposa Daniel Inshy
nerarity Perograve mrsquointeressa meacutes veure el perquegrave Per
quegrave i quin paper hi tenim els agents socials Hi ha
una part drsquoaquest perquegrave del qual ell diu laquoEl preshy
sent ens fa Patim la tirania del present perquegrave no
visualitzem el futur perquegrave hem oblidat la idea del
futur Perquegrave no incorporem al nostre present el
futurraquo I es pregunta quin paper podriacuteem tenir en la
configuracioacute drsquoaquestes respostes Quins lobbies
entitats ciutadans professions representen el
futur Si els que som en el present tenim represenshy
tativitat perograve els del futur no en tenen queda clar
que hi ha un buit
a sostenibilitat del futur
Innerarity sosteacute que actualment la pressioacute
organitzada per interessos no teacute una consciegravencia
de responsabilitat en virtut de la qual es tinguin en
compte els drets dels altres enfront del present
sinoacute que fins i tot en lrsquoorganitzacioacute hi ha un egoshy
isme subjectiu de present
Si ho traslladem al moacuten dels serveis socials
em sorgeixen algunes preocupacions Considero
que la societat civil eacutes un sistema de pressioacute imshy
prescindible i que les entitats i associacions han
de tenir un paper fonamental en el desenvolupashy
ment de les poliacutetiques puacutebliques
| 81
8082Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 82
Tambeacute veig perograve que mdashamb massa freshy tambeacute en lrsquoexercici de les professions socials La
quumlegravenciamdash surten entitats projectes etcegravetera que tecnocragravecia ens ha ajudat perograve hi ha coses que ja
meacutes que anagravelisis de necessitats socials el que fan no srsquoaguanten El paper del professional entendre
eacutes detectar nous agravembits laborals on presentar els que el tot eacutes la suma de les parts pensar que el
seus projectes i propostes Mai com ara tanta gent futur eacutes anticipable Hem passat de ser activistes
estem vivint de les professions relacionades amb la a practicar un consum del coneixement perograve no
intervencioacute social Alguna cosa haurem de comenshy un coneixement integrat i reflexiu sinoacute consumible
ccedilar a dir sobre aixograve Hem drsquoincloure en la nostra perspectiva de vida
Estem a punt de parlar drsquouna nova llei que personal i professional la complexitat com una
planteja una cartera de serveis i no de voluntats Cal bona companya de viatge
definir els liacutemits de la gestioacute puacuteblica i privada als sershy Necessitem ser creatius Hem de ser capashy
veis socials i probablement el tema de la sostenibishy ccedilos de viure amb lrsquointerrogant Hem de ser capashy
litat tambeacute en aquest agravembit Un lobby del present ccedilos de sobreviure a les definicions pregravevies i
important eacutes per exemple el de la gent gran potser drsquoincloure la incertesa en el nostre horitzoacute Crec en
per la forccedila del seu vot i el seu potencial de creixeshy una egravetica del futur des dels serveis socials perograve
ment (tots serem gent gran i per tant serem futur) aquesta passa necessagraveriament pel compromiacutes
Parlem de present com a camiacute de futur i no per tant pel present en clau de responsabilitat No
de futur com a abocador del present i hi ha sisteshy penso que seragrave una cosa que vindragrave abans que
mes dels serveis socials absolutament insostenishy vingui srsquohi ha drsquoanar En aquest sentit el futur eacutes
bles i no sols econogravemicament mdashtot i que tambeacutemdash incert no es pot preveure perograve siacute que es pot acshy
sinoacute per disseny per patiments per estructures abshy tuar en clau de futur amb una certa predisposicioacute i
solutament insostenibles Haurem drsquoincloure el conshy responsabilitzacioacute Permeteushyme compartir aquiacute
cepte de sostenibilitat i de justiacutecia intergeneracional una cita poegravetica drsquoEduardo Galeano laquoNomeacutes hi ha
tambeacute als serveis socials un lloc en el qual lrsquoahir i lrsquoavui es troben i reconeixen
i tambeacute srsquoabracen Aquest lloc eacutes el demagraveraquo
a incidegravencia de les professions i els protocols
Despreacutes de trenta anys caminant per lrsquoagravembit
de la infagravencia perograve coneixent de prop els serveis
socials la meva foto de fa trenta anys era protashy
gonitzada per la improvisacioacute i lrsquoactivisme La foto
drsquoara en canvi la protagonitza lrsquoesclavatge del
protocol Cal ser capaccedilos de parlar drsquoaixograve perquegrave
estem desenvolupant unes intervencions que conshy
dueixen a lrsquoesclavisme de la tegravecnica i aixograve estagrave toshy
talment relacionat amb lrsquoagravembit del futur
No veig cap possibilitat de futur professional
ni del sistema social sense un canvi de paradigma
82 |
ro l m s i situ ions so i ls
laquo pli ntsraquo n tr ll so i l
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 83
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris de Manel Barbero a la ponegravencia de Daniel Innerarity laquoEl futur de les societats democragravetiques Una teoria de la justiacutecia intergeneracionalraquo
e Manel Barbero Garcia eacutes treballador social sociograveleg Socials de la Universitat de Barcelona
He fet una associacioacute drsquoidees molt curiosa
jugant amb el fet drsquohaver de contestar la ponegravencia
de Daniel Innerarity Ell abans de comenccedilar la seva
exposicioacute ens deia laquoVosaltres sou els que mrsquoheu
de criticarraquo Jo li he contestat que mai mrsquoatreviria a
criticarshylo Alguns mrsquohan dit que el que he de fer eacutes
contestar i altres que he de replicar I lrsquoassociacioacute
drsquoidees o de paraules mrsquoha portat a pensar que potshy
ser siacute que soacutec un replicant I quegrave volien els replicants
de Blade Runner la famosa pelmiddotliacutecula de Ridley
Scott Quegrave reclamaven Demanaven temps Deshy
manaven temps perquegrave tenien la vida limitada a vuit
anys Eren intelmiddotligents eren ben dotats perograve no teshy
nien temps Doncs aixograve enfront de les accelerashy
cions volem temps
De la ponegravencia del professor Innerarity que jo
havia llegit i que varia substancialment de la que fishy
nalment ens ha exposat vaig prendre principalment
la idea del presentisme de lrsquoimmediatisme de lrsquoacshy
Re ca eba c a
i professor del Departament de Treball Social i Serveis
celeracioacute dels processos que sersquons imposa i em
permetreacute aplicarshyla per pensar en el treball social i
en les consequumlegravencies que pot tenir que teacute en el seu
exercici
P b e e ac c a
Mirant el treball social amb perspectiva la
meva primera reflexioacute estagrave relacionada amb lrsquoashy
bandoacute o lrsquooblit de lrsquoobjecte de la mateixa professioacute
Hi ha dues grans dimensions del nostre exercici i de
lrsquoencagraverrec professional que sersquons fa una ens conshy
verteix en professionals que gestionem lrsquoacceacutes a
prestacions serveis i atencions del sistema de benshy
estar (aquests recursos soacuten imprescindibles per reshy
moure les situacions de marginacioacute) Lrsquoaltra
dimensioacute de la qual ens hem drsquoencarregar eacutes aborshy
dar les laquosituacions socialsraquo els ambients drsquointeracshy
cioacute que es donen al voltant dels problemes
| 83
xp rt s ls tr ll ors so i ls
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 84
personals i colmiddotlectius que hem drsquoatendre posar en tant dels problemes) Lrsquoabandonament drsquoaquestes
relacioacute aquests problemes amb els entorns socials tasques estagrave relacionat probablement amb aquest
en quegrave es produeixen es reprodueixen o srsquoacumushy presentisme amb aquest immediatisme que ens
len i que poden ser un recurs imprescindible per reshy porta a una actuacioacute en quegrave substituiumlm lrsquoabordashy
eixir en el seu abordatge Aquesta segona dimensioacute ment expert per mecanismes que produeixen un
eacutes la que meacutes ens preocupa fals coneixement i pseudoresolucions
Mentre que la primera dimensioacute la complim Seria el cas drsquointervencions estereotipades
drsquouna manera bastant satisfactograveria seria estrany consistents a rebre els problemes posarshylos en reshy
deixar de banda aquella funcioacute que estagrave en lrsquoorigen lacioacute amb el repertori de recursos que tenim i ragravepishy
de les professions de lrsquoagravembit de la intervencioacute soshy dament diagnosticar lrsquoabsegravencia drsquoun recurs
cial eacutes a dir la de vincular els problemes que determinat Aquesta eacutes una foacutermula molt immeshy
poden patir persones o colmiddotlectius amb el seu enshy diata que ens permet actuar amb urgegravencia perograve
torn social No podem oblidar que la mirada sinshy que liquida la possibilitat de construir coneixeshy
gular histograverica especiacutefica del treball social sobre ments i intervencions experts de laquosituacions soshy
aquests problemes eacutes intentar comprendre els proshy cialsraquo ja siguin personals familiars o colmiddotlectives
blemes socials personals o colmiddotlectius contextuashy La marginacioacute lrsquoexclusioacute no solament soacuten un reshy
litzantshylos posantshylos en relacioacute amb el seu entorn sultat soacuten tambeacute processos relacionals i tenim
social Eacutes a dir nosaltres hem drsquoabordar el fet que encomanada una funcioacute social que eacutes mdashtambeacutemdash
persones i colmiddotlectius amb problemes formen part intervenir en lrsquoentorn drsquoaquests processos si meacutes
drsquoun ambient drsquointeraccions socials que contribushy no a escala microsocial dinamismes familiars dishy
eix a donar compte del seu origen o reproduccioacute namismes dins els barris (posem per cas la relacioacute
que els amplifica o que simplement podria conshy entre nouvinguts i veiumlns laquode tota la vidaraquo) relacions
vertirshyse en un recurs imprescindible per superar o institucionals i professionals etcegravetera
no resoldre aquests problemes Cal prestar atencioacute a lrsquoafebliment drsquoaquests
abordaments a favor drsquoaquells en quegrave es perceben
beneficis immediats lrsquointeregraves poliacutetic estagrave molt marshy
E e e a de eba ad c a cat per una cartera de serveis la sensacioacute eacutes que
La idea que podria havershyhi un abandonashy els agents poliacutetics srsquoestimen meacutes aquesta cartera
ment drsquoaquesta dimensioacute em sembla greu Seria de serveis que no pas unes funcions socials que reshy
un error important que no considereacutessim prou que quereixen molta atencioacute i per tant temps temps
aquesta eacutes la nostra competegravencia la font de lrsquoesshy suficient Actuar drsquoaquesta manera porta a construir
pecificitat el nucli de lrsquoexpertesa que hauriacuteem de una realitat molt fragmentada Si en lloc drsquoentrar en
tenir Com a treballadors socials hauriacuteem de ser situacions socials concretes abordem problemes
experts en la construccioacute de bons coneixements a amb respostes estereotipades es produeix una disshy
lrsquoentorn de les laquosituacions socialsraquo que envolten els solucioacute de lrsquoaspecte social No tractem veritables
problemes i alhora bons experts en lrsquoelaboracioacute laquosituacions socialsraquo (que eacutes considerar relacions inshy
de propostes i projectes per canviarshyles (per canshy teraccions) Hi ha un proceacutes drsquoindividualitzacioacute en
viar els ambients drsquointeraccioacute que es donen al volshy les interpretacions i en les solucions
84 |
ruptur l x r i i int gr
l l s pro ssions so i ls
n x r i i m im nsioacute ti opoliacuteti
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 85
La a de rsquoe e c c e a
de e fe c a
Un altre element molt important de reflexioacute
entorn drsquoaquest presentisme eacutes la ruptura de les
professions socials en processos drsquoespecialitzashy
cioacute Moltes vegades lrsquoespecialitzacioacute mdashque fa guashy
nyar tempsmdash no permet al professional desenvolupar
una mirada completa que comporta lrsquoobservacioacute
de les variables importants que hi intervenen un
diagnogravestic adequat una intervencioacute ajustada una
mirada criacutetica a la progravepia tasca Lamentablement
srsquoestagrave produint la fragmentacioacute i ruptura drsquouna
professioacute que caldria entendre com una intervenshy
cioacute integral
Aixograve es pot veure en la ruptura sovint barshy
roera de processos complexos Per exemple
podem observar que algunes institucions esmicoshy
len les intervencions professionals per exemple hi
ha unes primeres entrevistes fetes per un professhy
sional despreacutes unes segones entrevistes fetes per
un altre una altra persona que dissenya els proshy
jectes drsquointervencioacute una altra que els executa una
altra que els avaluahellip La qual cosa significa una
ruptura de la professioacute entesa com a conjunt inteshy
gral Aixograve ens porta entre moltes altres desgragravecies
a una certa alienacioacute com a professionals perquegrave
ens priva de les eines que ens permetrien dominar
els processos en quegrave estem implicats Els processhy
sos drsquoalienacioacute es produeixen amb la fractura de
les diverses professions i ara formem part drsquoun
proceacutes que no dominem sersquons escapa Aixograve
tambeacute teacute a veure amb lrsquoacceleracioacute i lrsquoimmediashy
tisme a lrsquohora de fer la nostra actuacioacute Aquesta reshy
alitat teacute efectes molt perjudicials Lrsquoabordament de
laquosituacions socialsraquo es fa impossible Ens impedeix
desenvolupar un paper en la conscienciacioacute io
sensibilitzacioacute social ens impedeix enviar missatshy
ges puacuteblics o fins i tot poliacutetics ens impedeix facilitar
que les persones comprenguin els seus problemes
i hi busquin solucions No poder dominar el conjunt
dels processos ens priva de capacitat de comunishy
cacioacute social ens impossibilita de tenir paraula
sobre allograve que abordem i ens incapacita per posarshy
nos dins de lrsquoarena puacuteblica A meacutes i aquest eacutes un
mal cada cop meacutes present ens impedeix gaudir
de la nostra tasca
Hem de comprendre que treballem sobre
aquests processos socials per fershynos a la idea que
nosaltres en formem part que els vivim i els
patimhellip i fins i tot els produiumlm amb les nostres prograveshy
pies accions Nosaltres formem part dels processhy
sos que hem drsquoabordar i potser al llarg de la nostra
vida ens han afectat alguns discriminacioacute per raoacute
de gegravenere o tendegravencia sexual assetjament a lrsquoinsshy
titut discriminacioacute pel nostre fiacutesic situacions drsquoatur
o estretors econogravemiques etcegravetera
Els treballadors socials tambeacute formem part
dels processos i hem de mantenir aquesta sensishy
bilitat perquegrave abordem fenogravemens socials treballem
situacions socials de les quals formem part (el seu
abordament tambeacute requeriragrave canviar les nostres
maneres drsquointervenirshyhi) i que mdasha la vegadamdash
poden afectar la nostra progravepia vida Aquesta consshy
ciegravencia que els fenogravemens amb els quals treballem
afecten la nostra progravepia vida eacutes important Hem de
copsar els canvis que es produeixen al nostre volshy
tant perograve la nostra mirada potser no ens permet
copsarshylos perquegrave no ens permet sentirshynos part
drsquoaquests canvis
U e e c c a b d e e c ca
La ponegravencia de Daniel Innerarity subratlla
un element la importagravencia de pensar noves instishy
tucions poliacutetiques Doncs beacute quan donem una imshy
portagravencia tan gran a aspectes institucionals
| 85
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 86
socials organitzatiushellip significa que probableshy creure en els nostres projectes i per aixograve hem de
ment hem de prendre consciegravencia que es tracta creure en les filosofies que els sostenen argumenshy
drsquoun repte colmiddotlectiu un repte que hem de pensar talment Aquests projectes no soacuten nomeacutes resposshy
meacutes enllagrave de lrsquoagravembit individual Eacutes una tasca drsquoeshy tes tegravecniques sobre quegrave fer per quegrave per a quegrave
quips drsquoorganitzacions que srsquoha de resoldre com han drsquoestar travessats tambeacute per valors i
colmiddotlectivament per cosmovisions La seva defensa argumental eacutes
La del treballador i la treballadora socials eacutes imprescindible i ens lrsquohem de creurehellip Si volem ser
una professioacute que srsquoha drsquoexercir amb compromiacutes realistes necessitem laquotenir projecte o projectesraquo i
que es compromet amb valors i amb idees Certashy aixograve va meacutes enllagrave dels exercicis formals
ment ha de ser una professioacute amb valors perograve Acabem vull ser un replicant vull el temps
amb valors ben informats ens cal incorporar el que necessitem per exercir de manera iacutentegra la
moacuten de la teoria el moacuten del coneixement el moacuten professioacute el temps per viureshyla
de les metodologies dotantshynos drsquoinstruments exshy
perts Perograve sens dubte eacutes una professioacute de valors
i de compromiacutes perquegrave si no la professioacute cauria
Parlar de compromiacutes ens lliga novament a
una dimensioacute poliacutetica Estem parlant drsquoegravetica perograve
hi ha una dimensioacute eticopoliacutetica les dues coses
soacuten inseparables Parlem dels valors perograve drsquouns
valors que es dirimeixen en la vida social que
estan en construccioacute permanent i que ens acosten
a la millor idea de la poliacutetica Tenim una funcioacute imshy
portant lligada a les virtuts ciacuteviques de la solidaritat
o lrsquoaltruisme
Al treball social li conveacute preguntarshyse cap on
vol anar En les nostres intervencions els treballashy
dors socials hem drsquoincorporar filosofies de la intershy
vencioacute I quegrave eacutes aixograve Eacutes un pensament que
travessa el conjunt dels nostres projectes i que va
des de la interpretacioacute dels fenogravemens sobre els
quals hem drsquointervenir fins a les caracteriacutestiques de
la intervencioacute que proposem Sovint hi ha projectes
que aparentment i formalment semblen ben defishy
nits perograve que si els mirem amb atencioacute no tenen
vida Aquestes filosofies soacuten les que doten de vida
els nostres projectes i que es converteixen en
motor de la intervencioacute soacuten les idees capaces
drsquoempegravenyer una tasca que eacutes feixuga Ens cal
86 |
egravepli ni l nn r rity r li aacutez ro i n l r ro
t ntorn lponegraven i
8387Maquetaciacircn 1 060510 1432 Paacutegina 87
Deba
R ca de Da e I e a a A ace L a Ma e Ba be
Efectivament vivim en una civilitzacioacute molt
distreta sobre el present una actitud colmiddotlectiva
que ens impedeix drsquoabordar temes seriosos I
quan una persona una institucioacute o una societat
estan bolcades sobre el curt termini es produeix
una paradoxa que alguacute ha anomenat laquola tirania de
les petites decisionsraquo Consisteix en el fet que un
va fent sempre el que vol perograve al final arriba a un
lloc on no volia anar
Si soacutec en una platja i mrsquoentossudeixo a
mantenirshyme flotant sense controlar el meu desplashy
ccedilament al cap de deu minuts sereacute en un lloc on
no volia anar perquegrave mrsquoha arrossegat un corrent a
quegrave no he fet atencioacute Doncs beacute hi ha una falta de
visibilitat entre les decisions immediates quotidiashy
nes parcials i els resultats finals perquegrave no tenim
capacitat drsquoanticipar un resultat general
Aquesta reflexioacute eacutes precisament el que ens
permetria tenir temps Qui hagi vist com srsquoorigina
un embuacutes mdasheacutes un dels fenogravemens que a mi meacutes
em fascina des del punt de vista intelmiddotlectualmdash
e de a c a
veuragrave que hi ha una barreja de comportament inshy
dividual drsquoalta racionalitat i al final el resultant eacutes
una situacioacute en la qual jo no volia estar Un altre exshy
emple ilmiddotlustratiu quan en un local o en una discoshy
teca hi ha un incendi i hi ha molts morts Si quan
hi ha un incendi tots sortiacutessim ordenadament no
passaria res En canvi si tots ens entossudim a
perseguirshynos amb el nostre interegraves personal de
curt termini la meitat ens quedem a la porta Com
es fa aixograve en una societat democragravetica Doncs esshy
tablint en la societat mecanismes de reflexioacute mdash
com un observatorimdash que soacuten sistemes
drsquoanticipacioacute sistemes de prevencioacute que destashy
quen una mica de lrsquoocupacioacute present i que mdashcom
diria Walter Benjaminmdash permeten posar el temps
a favor nostre
No es tracta drsquoanar meacutes de pressa per guashy
nyar temps ni tampoc de la filosofia zen que apashy
reix en aquests llibres drsquoautoajuda tan de moda
Jo crec que per anar meacutes ragravepid falta meacutes capacitat
drsquoanticipacioacute menys pegraverdua de temps Cal procushy
rar mecanismes drsquoanticipacioacute que ens permetin no
dissipar energies en moviments que soacuten purament
simbogravelics que no van enlloc
| 87
e e g
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 88
El text que ve a continuacioacute correspon a la siacutentesi de lrsquoexposicioacute que Agravengel Castintildeeira va fer al Simposi que despreacutes va ser comentada per Arcadi Oliveres i Cristoacutebal Coloacuten
Lrsquoegravetica d l s or anitzacions socials
per Agravengel Castintildeeira Fernaacutendez doctor en Filosofia i Ciegravencies Socials director del Departament de Ciegravencies Socials drsquoESADE
La meva intervencioacute se centra en el que anomenem entitats socials del tercer
sector perquegrave en preparar aquesta ponegravencia he pensat especialment en assoshyciacions fundacions cooperatives organitzacions de lrsquoeconomia social o tambeacute
ONG que desenvolupen algun tipus de servei social habitualment no lucratives De totes maneres el gruix de la meva intervencioacute eacutes tambeacute aplicable a la resta
drsquoorganitzacions
88 |
e e e e e
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 89
Estructuro lrsquoexposicioacute en tres parts la prishy que no ens implica no enrampa en el sentit positiu
mera eacutes una aproximacioacute a lrsquoegravetica de les organitzashy no ens mobilitza sinoacute que ens converteix en subshy
cions socials des drsquoalgunes quumlestions pregravevies que jectes sospitosos de fer alguna cosa malament
determinen la manera drsquoacostarshynosshyhi la segona Perograve davant la visioacute negativa hi ha tambeacute una
tracta sobre com podem fer un abordatge de la resshy visioacute positiva que eacutes importantiacutessima en les orgashy
ponsabilitat egravetica de les organitzacions socials i la nitzacions La visioacute positiva de lrsquoegravetica lrsquohem de vinshy
tercera sobre quin eacutes el calaix drsquoinstruments de quegrave cular a preguntes com ara Quegrave volem compartir
es disposa si creiem que eacutes possible treballar a fons Quin eacutes el nostre somni Cap on volem anar Quin
lrsquoegravetica en les organitzacions socials projecte voldriacuteem construir Aquiacute els valors apareishy
xen com un horitzoacute a assolir Lrsquoegravetica en positiu
atorga sentit a lrsquoorganitzacioacute mdashquegrave som i sobretot
1 Onz l m nts pr liminars quegrave volem sermdash i eacutes tambeacute una porta cap a la inshy
Comenccedilo doncs amb onze elements prelishy novacioacute ja que a traveacutes de lrsquoegravetica i dels valors que
minars de lrsquoegravetica de les organitzacions Aquiacute la quumlesshy volem assolir podem anar transformant lrsquoorganitzashy
tioacute eacutes com ens hi acostem cioacute per assolir aquests objectius Aquest doble vesshy
sant positiu i negatiu sempre eacutes present quan
11 La primera idea eacutes que ens podem acosshy parlem de lrsquoegravetica de les organitzacions Per exemshy
tar a lrsquoegravetica des drsquouna visioacute negativa No dic que sigui ple si ens fixem en la crisi poliacutetica del Regne Unit
la majoritagraveria perograve eacutes molt frequumlent (tant en les adshy per culpa de les males conductes econogravemiques
ministracions puacutebliques i les empreses privades drsquoalguns diputats la visioacute negativa eacutes molt present
com a consequumlegravencia dels escagravendols financers com en lrsquoesperit dels codis egravetics
tambeacute en les entitats del tercer sector) Una visioacute neshy
gativa vol dir que la paraula egravetica srsquoutilitza per malshy 12 Una segona quumlestioacute Ens hem de preshy
parlar dels altres com una mena de pedra llenciacutevola guntar si lrsquoegravetica en les organitzacions teacute una funcioacute
que serveix per criticar denunciar escandalitzarhellip simplement adherent i per tant eacutes un element
les organitzacions que creiem que srsquoallunyen del que cosmshyegravetic o contragraveriament eacutes una quumlestioacute inheshy
hauria de ser una manera correcta drsquoactuar La visioacute rent eacutes a dir no la volem per fershynos veure sinoacute que
negativa de lrsquoegravetica teacute un aspecte reactiu i eacutes una eina teacute a veure amb allograve que som Els valors drsquouna orgashy
per parlar malament dels altres o per ressaltarshyne les nitzacioacute no soacuten allograve que fa sinoacute allograve que eacutes eacutes el seu
mancances La visioacute negativa de lrsquoegravetica eacutes molt freshy ADN eacutes el seu codi genegravetic Si ens acostem a lrsquoegravetica
quumlent utilitzarshyla en les organitzacions per evitar conshy organitzativa des drsquouna visioacute cosmegravetica acabem
ductes per sancionar males accions per denunciar convertint lrsquoegravetica en un element de magraverqueting una
pragravectiques incorrectes per reaccionar davant drsquoesshy faccedilana de cartoacute pedra que presenta una bona imatge
cagravendols o per prevenir determinades actuacions de lrsquoempresa cap enfora I aixograve eacutes molt frequumlent en
Al final aquesta dimensioacute de lrsquoegravetica incorpora empreses perograve tambeacute en altres organitzacions Algushy
el que jo anomeno sermons i sancions Aixiacute doncs nes ONG tambeacute han tingut temptacions de caure en
utilitzem lrsquoegravetica com a forma persecutograveria Quin eacutes la dimensioacute cosmegravetica fins i tot en campanyes de
lrsquoefecte drsquoaquesta visioacute negativa de lrsquoegravetica Doncs magraverqueting sobretot per mobilitzar recursos
| 89
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 90
13 Un tercer element que em sembla imshy diferents o contradictoris meacutes encara avui en soshy
portant eacutes la dialegravectica entre una aproximacioacute a lrsquoegraveshy cietats pluralistes i multiculturals Lrsquoimportant no soacuten
tica des drsquouna visioacute estagravetica o dinagravemica El els valors egravetics de cada individu sinoacute els valors
compromiacutes egravetic i els valors soacuten principis inamovishy compartits allograve que ens uneix en el treball en comuacute
bles o requereixen una reflexioacute constant per part de dins de lrsquoorganitzacioacute
lrsquoorganitzacioacute Per a mi una visioacute estagravetica eacutes com Si diverses persones formem part drsquouna orshy
una mena de foto fixa que indica com eacutes avui la nosshy ganitzacioacute potser un seragrave cristiagrave i lrsquoaltre no un seragrave
tra organitzacioacute meacutes conservador i lrsquoaltre seragrave meacutes liberalhellip En una
Imaginin que un arbre amb fulles tronc i arshy societat oberta no podem aspirar a tenir un codi
rels ens representeacutes com a organitzacioacute la foto fixa egravetic individual comuacute i idegraventic per a tots mdashallograve que
planteja que lrsquoegravetica eacutes allograve que som avui i no Adela Cortina en diria una egravetica de magraveximsmdash perograve
podem ser una altra cosa La visioacute dinagravemica de lrsquoegraveshy siacute que podem aspirar a compartir uns mateixos vashy
tica en canvi ens diu que a meacutes de la identitat lors dins de lrsquoorganitzacioacute una determinada manera
egravetica hem de treballar la identificacioacute eacutes a dir no de fer i drsquoactuar
sols el que som sinoacute en quegrave ens agradaria convershy Tanmateix assolir uns valors compartits al si
tirshynos Eacutes un element dinagravemic perquegrave quan juguem drsquouna organitzacioacute no eacutes fagravecil perquegrave sovint
entre identitat i identificacioacute aquest moviment ens pulmiddotlulen i es barregen nivells i agravembits de valors dishy
fa plantejar una altra quumlestioacute si ens volem identificar versos Per exemple en tota organitzacioacute tenim
amb un altre projecte millor del que som avui ens persones que posen en joc els seus valors persoshy
hem de preguntar com ens podem comprometre nals Tambeacute es posen en joc els valors dels professhy
per arribarshyhi quin tipus de camiacute hem de desenvoshy sionals si lrsquoentitat en quumlestioacute treballa amb gent del
lupar i aquiacute lrsquoegravetica eacutes formidable perquegrave ens parla moacuten sanitari amb treballadors socials amb educashy
tambeacute del que hauriacuteem de ser Per aixograve lrsquoegravetica eacutes dorshellip cadascun drsquoells teacute la seva deontologia uns
com un camiacute que ens projecta cap al futur indicant valors impliacutecits a la manera de treballar beacute la seva
aquest nord ideal amb el qual ens podem identifishy professioacute Dins de les entitats tambeacute arriben valors
car Aixograve implica una aproximacioacute dinagravemica a lrsquoegravetica que procedeixen de la societat civil perquegrave les enshy
Moltes organitzacions defineixen una missioacute amb titats no estan aiumlllades sinoacute que interactuen amb la
els seus valors i es pensen que ja soacuten egravetics Fan societat que impregna els seus valors I no oblidem
doncs una actuacioacute estagravetica res meacutes lluny del que tampoc que lrsquoegravetica institucional mdashels principis que
hauriacuteem drsquoentendre per egravetica depenen de la Constitucioacute espanyola i de lrsquoEstatut
drsquoautonomia que parlen sobre la dignitat la igualshy
14 Una quarta quumlestioacute tambeacute molt imporshy tat la justiacutecia la solidaritatmdash tambeacute hauria drsquoimshy
tant Lrsquoegravetica de les organitzacions eacutes una egravetica dels pregnar lrsquoorganitzacioacute Totes aquestes dimensions
individus o de lrsquoorganitzacioacute En el sentit que ara vull de lrsquoegravetica no tenen per quegrave ser les mateixes de lrsquoorshy
desenvolupar una suma de persones bones no fa ganitzacioacute perograve les ha de saber articular i definir fishy
bona lrsquoorganitzacioacute Podem tenir una organitzacioacute nalment els valors compartits
formada per persones excelmiddotlents perograve totes les Hi ha professionals que han treballat en emshy
persones excelmiddotlents poden tenir principis egravetics molt preses multinacionals durant deu anys perograve que ho
90 |
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 91
deixen perquegrave estan farts de dir mentides cada dia
mentides als clients mentides als treballadorshellip
Quegrave vol dir aixograve Que entre lrsquoegravetica personal i els vashy
lors de lrsquoorganitzacioacute hi havia un xoc diari Hi ha
drsquohaver una miacutenima identificacioacute entre els valors de
la persona i els de lrsquoorganitzacioacute quan passa aixograve
hi ha una clara millora del nivell drsquoimplicacioacute i mdashfins
i totmdash de rendiment
15 El cinquegrave element que volia comentar
eacutes la tensioacute la dialegravectica entre conviccions i conshy
sequumlegravencies Hi ha un acudit molt divertit drsquoun seshy
nyor de cinquanta anys mdashaquell moment en quegrave
els homes tenim crisi drsquoidentitatmdash que diu a la seva
senyora laquoMrsquoagradaria ser fidel a mi mateix perograve a
qui Al xai que porto dins al llop que tambeacute
amago al prepotent al pusilmiddotlagravenime al brillant al
torrapebrots agravengel dimoni un cap cent milhellip Qui
soacutec realmentraquo I surt la seva dona i li diu laquoDisshy
sortadament el meu maritraquo
Aquest acudit ve a dir que les entitats les orshy
ganitzacions mdashi tambeacute les personesmdash pensen molt
cap endins els seus valors perograve al final soacuten els de
fora els que ens diuen qui som i com som No som
conscients que les nostres accions tenen conseshy
quumlegravencies en els altres eacutes aquest impacte exterior el
que ens avalua positivament o negativament Aixiacute
doncs no hi ha egravetica ni responsabilitat de les orgashy
nitzacions sense tenir en compte les consequumlegravencies
Parlar drsquoegravetica significa que quan executem
una decisioacute hem de pensar quin impacte social tinshy
dragrave Per parlar drsquoegravetica no nrsquohi ha prou nomeacutes amb
intentar evitar les males consequumlegravencies sinoacute que
tambeacute cal tenir en compte els elements en positiu
Drsquoaquesta manera en les entitats socials es genera
una tensioacute molt interessant entre les nostres convicshy
cions i les nostres consequumlegravencies Si ens quedem
nomeacutes amb les conviccions quin eacutes el perill de les
entitats Esdevenir fonamentalistes el meu principi
passi el que passi Si ens quedem nomeacutes amb les
consequumlegravencies quin eacutes el problema Tant me fan
els principis mentre lrsquoimpacte final sigui positiu Les
conviccions afecten les consequumlegravencies Algunes enshy
titats algunes ONG catalanes o internacionals han
hagut de canviar els seus principis a partir de les
consequumlegravencies Per exemple Greenpeace en una
campanya contra la petroliacutefera Shell va fer un atac
fulminant contra aquesta empresa basantshyse en la
seva conviccioacute cega que Shell era la dolenta de la
pelmiddotliacutecula perograve sense pensar en les consequumlegravencies
Les consequumlegravencies drsquoaquesta campanya van ser
nefastes per a Shell perquegrave va perdre moltes venshy
des Finalment molts analistes mediambientals es
van adonar que la decisioacute que havia pres Shell era
la correcta i aixograve va obligar Greenpeace a redefinir
alguna part de les seves conviccions i de les seves
actuacions
16 La sisena polaritat ens planteja si el proshy
ceacutes egravetic dins de les organitzacions hauria de ser
descendent mdashde dalt a baixmdash o dialogal La resshy
posta eacutes que depegraven Moltes entitats socials trebashy
llen sota el primer esquema amb una visioacute
normativa i descendent perquegrave hi ha alguacute amb
molta autoritat que ha establert els valors El mashy
teix passa en moltes fundacions ONG moviments
en els quals la importagravencia de la trajectograveria dels
fundadors ha estat fonamental I el que fa un funshy
dador mdashcom per exemple Mohammad Yunus amb
els microcregraveditsmdash eacutes aconseguir que la gent srsquoalishy
neiuml amb els seus valors De vegades perograve
aquesta visioacute normativa descendent pot tenir inshy
convenients si lrsquoorganitzacioacute creix molt i la direccioacute
eacutes molt paternalista perquegrave depegraven molt de la fishy
gura fundadora Aixograve pot fer que els ogravergans de goshy
vern siguin poc democragravetics poc participatius i
| 91
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 92
fins i tot arribar al punt que els fundadors srsquoacabin
convertint en un obstacle
A lrsquoaltra cara de la moneda hi ha moltes orshy
ganitzacions que han definit els seus valors i comshy
portament egravetic des drsquouna formulacioacute molt meacutes
deliberativa i participativa Aixograve doacutena una gran forshy
talesa i capacitat drsquoaglutinacioacute a les organitzacions
tot i que eacutes meacutes difiacutecil En tots dos casos eacutes molt
important que els valors siguin anunciats pregraveviashy
ment srsquohan de publicitar els valors perquegrave tothom
qui formi part de lrsquoorganitzacioacute conegui accepti i asshy
sumeixi aquests valorshellip per podershylos aplicar Troshy
bem per tant la dualitat drsquohaver de triar un camiacute o
lrsquoaltre segons la histograveria de lrsquoorganitzacioacute
17 El setegrave dilema es planteja entre les egravetishy
ques formulades i les egravetiques practicades Hi ha
moltes organitzacions satisfetes drsquohaver definit la
seva missioacute la seva visioacute i els seus valors a meacutes
drsquohavershylos impregraves en un paper ben gros i penjarshy
los en un cartell ben gran Perograve tots sabem que parshy
lar de valors formulats no vol dir necessagraveriament
que aquests valors siguin practicats En tota orgashy
nitzacioacute social hi ha valors que soacuten formulats i pracshy
ticats formulats i no practicats i tambeacute practicats
encara que no estiguin formulats Aquests uacuteltims
poden ser positius perograve moltes vegades soacuten conshy
travalors per exemple amagar tots els problemes
sota la catifa o no portar mai la contragraveria als supeshy
riors En aquest dilema hem de resoldre una distagravenshy
cia inassolible que es crea entre els problemes del
dia a dia i les grans formulacions egravetiques Els valors
egravetics no aguanten mai la realitat mai la nostra realitat
eacutes comparable amb un valor perquegrave un valor semshy
pre eacutes absolut Si volem ser una organitzacioacute que
treballi a favor de la justiacutecia la justiacutecia sempre seragrave
molt meacutes perfecta que les nostres microaccions jusshy
tes Per tant si la distagravencia entre el que practiquem
i el que fem eacutes molt gran sersquons presenta un proshy
blema de coheregravencia dins lrsquoorganitzacioacute si aquesta
distagravencia eacutes normal vol dir que encara ens queda
camiacute per fer perograve eacutes normal perquegrave lrsquoegravetica ens diu
com hauriacuteem de ser i no pas com som Un diagraveleg
sobre lrsquoegravetica que no impliqui pragravectiques no val per a
res Si els valors i els compromisos egravetics no srsquoenshy
carnen en les pragravectiques no tenen cap sentit
Aquesta dificultat de coheregravencia es pot exshy
emplificar drsquoaquesta manera Uns directius totalshy
ment inactius diuen al seu uacutenic empleat que
realment treballa laquoiquestPer quegrave no rema meacutes Fernaacutenshy
dez Anem o no anem tots a la mateixa barcaraquo El
principi egravetic que tots hem drsquoempegravenyer perquegrave tots
som a la mateixa barca eacutes un valor i tant perograve a
vegades el Sr Fernaacutendez eacutes lrsquouacutenic que el practica i
la resta soacuten allagrave perograve actuen nomeacutes com a obsershy
vadors Aquiacute hi ha el grau drsquoincoheregravencia entre el
valor formulat mdashque tots som al mateix vaixellmdash i la
pragravectica sovint hi ha molta distagravencia El dibuixant Peshy
rich ens proporciona un altre exemple molt divertit
En un bar un home diu a un altre laquoVostegrave es deixaria
corrompreraquo I lrsquoaltre li contesta laquoHome si es tracta
drsquouna enquesta la meva resposta eacutes no Ara si es
tracta drsquouna oferta la meva resposta eacutes ldquono perograve
parlemshynerdquoraquo
Ignasi Carreras que era director drsquoIntermoacuten
Oxfam quan Joseacute Mariacutea Aznar era president del Goshy
vern espanyol participava en una reunioacute de la plashy
taforma estatal drsquoONG En aquell moment Intermoacuten
Oxfam tenia una gran autoritat i el president Aznar
va dir a Ignasi Carreras laquoSi mobilitzes a favor del
Govern el nou decret que volem fer sobre les ONG
tindragraves unes subvencions molt abundoses si em
dius que no perdragraves meacutes del 50 del teu pressushy
post com a ONGraquo Aquest eacutes un dilema diari en els
convenis amb els ajuntaments amb els serveis soshy
cials dels departaments de les conselleries Moltes
92 |
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 93
vegades la temptacioacute eacutes molt gran I aquiacute hi ha la involucrats tenen alguna cosa a dir sobre el comshy
dificultat entre el valor formulat i el valor practicat promiacutes egravetic drsquoaquestes entitats socials Com ens
Quegrave va fer Intermoacuten Oxfam Ignasi Carreras va dir podem obrir per escoltar quegrave ens diuen els altres i
que ni parlarshyne Van perdre molts milions drsquoeuros integrarshyho En el diagraveleg entre lrsquoentitat mdashamb el seu
Quina va ser la reaccioacute de la ciutadania Va ser lrsquoany compromiacutes egraveticmdash i els usuaris es plantegen moltes
que meacutes gent es va apuntar com a soci drsquoIntermoacuten peticions els usuaris demanen moltes coses perograve
perquegrave allograve li va donar credibilitat i coheregravencia Eacutes a lrsquoentitat no ha de fer tot el que li demanenhellip encara
dir en el curt termini mantenirshyse ferm en els seus que a vegades pensem que siacute En tot cas perograve no
principis li va representar una gran pegraverdua perograve a ens podem quedar nomeacutes amb la visioacute interna A
llarg termini el va fer creacuteixer en credibilitat davant la lrsquohora de redefinir el nostre compromiacutes hem de parar
ciutadania i la societat en general lrsquoorella per saber quegrave esperen els altres de nosaltres
18 La vuitena tensioacute eacutes entre lrsquoegravetica formushy 110 La desena tensioacute mdashaquesta una mica
lada i la percebuda En un dibuix es veu una parella meacutes filosograveficamdash eacutes la que es doacutena entre la visioacute
drsquoorigen magrebiacute Diuen laquoLa ministra de Cultura vol universalista dels valors i la visioacute contextualista
que visquem segons els valors del paiacutesraquo I el marit Veiem un dibuix on dues vaques dialoguen entre
contesta laquoDoncs siacute que anem ben arreglatsraquo Aixograve elles i una diu a lrsquoaltra laquoHe vist el ramader parlant
ho diu perquegrave mentre que la ministra pensa en els amb el carnisserraquo Lrsquoaltra vaca li contesta laquoMolt
valors formulats en la Constitucioacute els immigrants reshy beacute diuen que el diagraveleg sempre eacutes boraquo Perograve la prishy
alment veuen uns altres valors que soacuten els valors mera vaca li replica laquoSegons quanraquo Eacutes evident
practicats al carrer la cultura del botelloacuten la violegravenshy si un mateix eacutes la vaca aquest diagraveleg sembla que
cia domegravesticahellip Aixiacute doncs al final on queda reshy no li aniragrave gaire beacute En aquest diagraveleg quin eacutes el
flectit el compromiacutes egravetic drsquouna organitzacioacute No pas valor El valor universal eacutes el diagraveleg Perograve la pobra
en els valors formulats sinoacute en els que percep la vaca ens fa adonar que els valors no valen tots
gent Per aixograve sovint la integracioacute eacutes difiacutecil Soacuten els sols si se separen del context Des drsquoOccident
valors percebuts mdashallograve que veiemmdash el que ens inshy considerem que defensar els drets dels individus
dica quegrave fa realment una organitzacioacute Aquesta tenshy eacutes un valor universal perograve si srsquoha visitat algun paiacutes
sioacute ja la trobem a lrsquoEvangeli recordeu laquoPels seus africagrave o srsquoha estat amb els inuits mdashun grup del
actes els coneixereuraquo nord del Canadagravemdash se sap que per a ells els valors
individuals al marge de la societat no tenen sentit
19 La novena tensioacute El compromiacutes egravetic Si aquiacute plantegem una pregunta a un grup de
drsquouna organitzacioacute depegraven nomeacutes de lrsquoorganitzacioacute nens occidentals a canvi de rebre un premi cashy
o depegraven tambeacute de gent que eacutes fora de lrsquoorganitzashy dascun aixecaragrave la magrave per respondre individualshy
cioacute Eacutes la tensioacute entre in i out Inevitablement el ment i aconseguir el premi en canvi si fem la
compromiacutes egravetic drsquouna organitzacioacute passa per ella mateixa pregunta als nens inuits del nord del Cashy
mateixa eacutes una dimensioacute interna perograve les entitats nadagrave primer es reuniran discutiran la resposta
socials tenen vocacioacute de servei social Llavors ens conjuntament i voldran respondre tots junts pershy
hem de preguntar si tota la xarxa drsquousuaris i drsquoactors quegrave per a ells la dimensioacute comunitagraveria eacutes molt
| 93
e e
e g
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 94
important No podem anar doncs amb la banshy 21 Tota entitat social hauria de pensar en la
dera etnocegraventrica dels nostres valors sense arreshy idea de la responsabilitat amb aquestes dues acshy
larshylos al context un valor universal com el diagraveleg cepcions Internament som responsables del nosshy
pot ser dolent en funcioacute del context Eacutes en el conshy tre projecte del nostre funcionament intern i de les
text on hem de poder llegir la bondat i els liacutemits pragravectiques organitzatives que generem a partir de
dels valors No ens podem aclarir sobre els valors les nostres decisions Cal respondre a les persones
egravetics nomeacutes parlant de valors perquegrave sobre el de dins perograve tambeacute als involucrats al puacuteblic drsquointeshy
paper tot estagrave molt beacute perograve la realitat canvia el regraves (stakeholders) totes les parts afectades des de
context ens indicaragrave si els valors que pensem es lrsquousuari fins al subvencionador o el promotor
poden dur a la pragravectica Aquesta doble visioacute de la responsabilitat la podriacuteem
estructurar amb el nucli de lrsquoedifici egravetic Quina dishy
111 La darrera tensioacute lrsquoonzena eacutes la que hi mensioacute egravetica posa en joc el projecte Doncs els vashy
ha entre la legalitat i la legitimitat Algunes organitshy lors que identifiquen la nostra missioacute Per exemple
zacions mdashtambeacute de lrsquoagravembit socialmdash ventilen les si som una ONG que treballa en cooperacioacute segushy
quumlestions egravetiques amb els seus assessors juriacutedics rament els valors que donen sentit al nostre projecte
amb els seus advocats Inevitablement el complishy poden ser la solidaritat la justiacutecia social el desenshy
ment de la llei eacutes una condicioacute sine qua non de les volupament etcegravetera Dependragrave de la nostra missioacute
entitats socials perograve tots sabem que no eacutes el mateix quan ja trobarem un repte egravetic I eacutes que al final de
la dimensioacute legal i la dimensioacute moral Per tant les lrsquoany ens haurem de plantejar si estem assolint els
entitats socials posen veritablement en joc el seu nostres valors o ens nrsquoestem allunyant Ens hem de
compromiacutes egravetic en la legitimitat meacutes enllagrave de la leshy preguntar tambeacute si hem fet alguna cosa en positiu
galitat I la legitimitat eacutes el proceacutes de reconeixement per acostarshynosshyhi
puacuteblic la credibilitat o lrsquoautoritat moral que les entishy
tats srsquohan drsquoanar forjant a partir de la coheregravencia en 22 La segona dimensioacute de la resposta mdash
la seva evolucioacute Eacutes doncs en la legitimitat on ens que avui eacutes criacutetica a Catalunya i Espanyamdash eacutes
hem de jugar lrsquoegravetica Una resposta tramposa diria sobre el funcionament intern de les entitats socials
que laquojo compleixo els requisits legals i per tant ja Amb el funcionament intern ens referim a fins a
soacutec egraveticraquo doncs aixograve no resol la quumlestioacute un advocat quin punt soacuten egravetics els ogravergans de govern i el seu
o un assessor juriacutedic ens faragrave ser legals perograve no ens sistema de financcedilament A Espanya per exemple
serveix per a la dimensioacute egravetica hi ha la Fundacioacuten Lealtad que avalua el nivell de
transparegravencia de les entitats socials hi ha moltes
entitats que no volen ser transparents i fins i tot
2 La r sponsabilitat egravetica d porten aquesta Fundacioacute als tribunals quan les deshy
l s or anitzacions socials nuncia per manca de transparegravencia Beacute doncs
Vull presentar ara el punt relatiu a com cal podem parlar de lrsquoegravetica drsquouna entitat social sabent
entendre la responsabilitat egravetica de les organitzashy quin grau de transparegravencia teacute i si fa rendicioacute de
cions socials Diferenciaria entre respondre de i comptes si srsquoajusta a la legalitat a lrsquohora drsquoutilitzar
respondre a els seus fons si lrsquoogravergan de govern eacutes democragravetichellip
94 |
G
8895Maquetaciacircn 1 060510 1557 Paacutegina 95
Aquest eacutes un dels temes meacutes criacutetics avui en dia i
comporta el pas drsquouna visioacute angelical a una visioacute
realista de les entitats socials en el conjunt drsquoEushy
ropa estem discriminant entre bones entitats soshy
cials i entitats socials fosques poc transparents
23 La tercera dimensioacute egravetica eacutes la de culshy
tura organitzativa Es pot ser una ONG amb uns
valors clars a favor de la pau i la justiacutecia perograve potshy
ser la cultura interna de la casa eacutes poc egravetica pershy
quegrave no desenvolupa principis drsquoausteritat o no teacute
en compte la promocioacute del seu personal per posar
alguns exemples I eacutes que efectivament hi ha enshy
titats socials amb una missioacute angelical perograve el treshy
ball intern de les quals eacutes demoniacuteac perquegrave
maltracten els seus colmiddotlaboradors
24 Molt vinculada a aquesta dimensioacute enshy
cara nrsquohi ha una de quarta meacutes enllagrave de com
construiumlm els valors egravetics de la nostra cultura orshy
ganitzativa mdashde la nostra manera de funcionarmdash
hi ha les persones Moltes drsquoaquestes persones no
treballen amb un gran sou sinoacute que soacuten voluntagraveshy
ries o hi treballen per una motivacioacute grandiacutessima
Quan aixograve passa hem drsquoavaluar el compromiacutes enshy
tusiasme o responsabilitat drsquoaquestes persones
En els nostres treballs per exemple hem trobat
persones identificades amb la causa perograve absoshy
lutament decebudes amb la manera de tractarshylos
lrsquoorganitzacioacute
25 Finalment podem parlar encara dels
valors relacionals Des del punt de vista egravetic quin
compromiacutes srsquoassumeix com a entitat amb relacioacute
als usuaris els patrocinadors els proveiumldors la coshy
munitathellip Srsquohi manteacute un diagraveleg
Aquestes cinc dimensions posen en joc cinc
aspectes egravetics fonamentals de les organitzacions A
partir drsquoaquiacute des de les responsabilitats derivades
del projecte del funcionament intern i de la cultura
organitzativa de cada entitat si srsquoactua beacute es poden
aconseguir elements tan importants com ser vistos
i ser considerats coherents transparents professioshy
nals honestos solventshellip I si a meacutes es treballa lrsquoegraveshy
tica relacional mdashtant internament com amb els de
foramdash es pot construir la credibilitat la legitimitat i
la confianccedila social que soacuten fonamentals per a les
entitats Si es perd la confianccedila social com a entitat
ja pragravecticament srsquoha desaparegut Per evitarshyho cal
treballar aquest conjunt de responsabilitats Finalshy
ment hi ha un conjunt drsquoeines que permeten trebashy
llar lrsquoegravetica dins de les organitzacions codis sistemes
drsquoauditoria egravetica drsquoavaluacioacute o de formacioacute en
aquest agravembit Amb lrsquoajuda drsquoaquestes eines aconshy
seguirem reforccedilar i rearticular lrsquoegravetica en la dinagravemica
organitzativa
| 95
9698Maquetaciacircn 1 060510 1434 Paacutegina 96
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris drsquoArcadi Oliveres a la ponegravencia laquoLrsquoegravetica de les organitzacions socialsraquo drsquoAgravengel Castintildeeira
Puntualitzacions a aspectes sorprenents
Arcadi Oliveres eacutes professor drsquoEconomia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i president de Justiacutecia i Pau
Jo no soacutec professor drsquoEgravetica ni entenc gaire
drsquoaquestes quumlestions sinoacute que soacutec un outsider que
pot parlar una mica drsquoeconomia i sobre alguna cosa
drsquoONG que eacutes el moacuten en quegrave em moc Meacutes que
una intervencioacute sistemagravetica faig una puntualitzacioacute
drsquoaspectes que mrsquohan pogut sorprendre
Drsquoentrada el professor Castintildeeira ha parlat
drsquouna laquomala maneraraquo drsquoagafar el compromiacutes egravetic
que eacutes fer la denuacutencia La meva entitat es dedica soshy
bretot a fer denuacutencies i per tant em pregunto si aixograve
eacutes egravetic o no o si eacutes una egravetica negativa Potser siacute
perograve penso que quan Espanya per exemple porta
armes als paiumlsos africans aixograve srsquoha de denunciar
Tambeacute mrsquoha sorpregraves al principi de la intervenshy
cioacute mdashi al final mrsquoha quedat meacutes clarmdash que es dishy
gueacutes que una egravetica basada en uns codis potser no
eacutes el millor Fa vint anys les ONG catalanes vam elashy
borar uns codis de conducta que tenen a veure
amb les publicitats lrsquoauditoria de comptes lrsquoimshy
pacte en la feina que fanhellip Un seguit de caracteriacutesshy
tiques que van costar molta feina i que han estat asshy
sumides per moltes organitzacions i que serveixen
de base per dir si una ONG pot ser admesa o no
dins de la Federacioacute Avui ens pregunten molt aixograve
laquoSi dono diners a una ONG arribaran o noraquo I jo
responc que es pregunti si eacutes federada o no Si estagrave
federada segur que arriben perquegrave estagrave sotmesa a
un codi de conducta a una manera de procedir que
a la llarga fa que agafin confianccedila perquegrave si no
lrsquoexpulsen Que no estigui federada no vol dir que
sigui dolenta perograve llavors ja has de fer altres conshy
sultes i altres investigacions
Mrsquoha sobtat encara una frase lapidagraveria del
professor Castintildeeira laquoEl fet que una organitzacioacute esshy
tigui plena de bones persones no vol dir que lrsquoorgashy
nitzacioacute acabi sent bonaraquo Doncs jo defenso que
lrsquoorganitzacioacute que sigui una bona organitzacioacute ha
drsquoestar plena de bones persones
96 |
9698Maquetaciacircn 1 060510 1434 Paacutegina 97
Mrsquoha agradat molt la reflexioacute sobre la coheshy
regravencia Sempre recordareacute que lrsquoany 1983 a Catashy
lunya nomeacutes hi havia sis ONG mdashara nrsquohi ha unes
360mdash i vam decidir preparar el Primer Congreacutes
NordshySud de Catalunya per comenccedilar a parlar
dels temes que nomeacutes unes poques organitzashy
cions treballaven El tema del Sud pragravecticament
no srsquohavia tocat en aquella egravepoca hi havia priorishy
tats poliacutetiques internes i la gent nomeacutes es preocushy
pava del que tenien meacutes a prop Amb aquest
Congreacutes NordshySud voliacuteem intentar explicar quegrave
feien les ONG explicar quegrave feien els governs i fins
i tot explicar quegrave feien els organismes internacioshy
nals Com ja sabeu eacuterem quatre gats eacuterem sis
ONG i a cadascuacute li va tocar encarregarshyse drsquouna
cosa A mi em va tocar encarregarshyme drsquoexplicar
quegrave eacutes el que feien els organismes internacionals
i vam aconseguir que vingueacutes una persona de
Nova York a explicarshynosshyho Com que allagrave havies
de fer de tot tambeacute em va tocar anar a lrsquoaeroport
amb el cartellet corresponent a buscarshyla La vaig
identificar la vaig posar dins del cotxe i vam anar
cap a Barcelona Al cap drsquouna estona la senyora
ja es va sincerar i em va dir laquoEscolti vostegraves deuen
ser nous en aixograve de la cooperacioacuteraquo Jo li vaig dir
que eacuterem tan nous que era el primer congreacutes que
fegraveiem Ella em va respondre laquoJa ho he notat pershy
quegrave vostegraves mrsquohan enviat el bitllet i me lrsquohan enviat
de classe turista mentre que tots els funcionaris
de les Nacions Unides sempre viatgem en primera
classeraquo Vaig arribar a la conclusioacute que aquesta
senyora no sabia a quegrave es dedicava perquegrave si vol
viatjar en primera que treballi a Wall Street i potser
la deixaran viatjar en primera perograve si treballa al
departament de cooperacioacute el que ha de fer eacutes
viatjar en classe turista Un clar exemple de la
manca de coheregravencia que vivim en molts casos
en aquest sector
Una altra cosa que em provoca una certa
discrepagravencia amb Agravengel Castintildeeira Diu que evishy
dentment qui respecti lrsquoegravetica no srsquoha de limitar a
complir la llei Perograve jo hi he drsquoafegir que de vegades
lrsquoegravetica trsquoobliga a no complir la llei parlo de la desshy
obediegravencia civil Moltes ONG catalanes vam ser les
organitzadores de la campanya per lrsquoabolicioacute del
deute extern i vam organitzar un referegravendum per
veure si els ciutadans volien o no que Espanya pershy
doneacutes el deute extern A la Junta de Govern li va
semblar que aixograve era un acte de massa participashy
cioacute ciutadana i ens ho va prohibir Doncs ho vam
fer Perquegrave egraveticament enteniacuteem que srsquohavia de
ferhellip Eacutes a dir que lrsquoegravetica no uacutenicament ha de seshy
guir la llei sinoacute que lrsquoha de superar i ha de portar
una mica de desobediegravencia
Dins drsquoaquest agravembit general de lrsquoegravetica aplishy
cada a les organitzacions una ONG no pot dir que
treballa per la justiacutecia i que despreacutes la seva gent esshy
tigui molt ocupada i treballi en males condicions Em
plantejaria una pregunta que encara va meacutes enllagrave
si en una ONG hi sobra una persona lrsquohan drsquoacoshy
miadar o deixarshyla a mitja jornada i que un altre se
sacrifiqui perograve els dos segueixin cobrant Us en poshy
sareacute un exemple
Lrsquoany 1983 que tambeacute estagravevem en crisi vaig
visitar a Mondragoacuten la famosa cooperativa En
aquell moment estaven especialitzats en cuines
Fagor perograve per culpa de la crisi no tenien vendes
Els directius em van explicar que no els les comshy
prava ninguacute i que havien decidit que la plantilla
srsquohauria de reduir de 35000 a 30000 treballadors
Havien plantejat la necessitat de reduir la plantilla a
lrsquoassemblea de la cooperativa i lrsquoassemblea va proshy
hibir acomiadar ninguacute Llavors van pensar que no
acomiadarien ninguacute perograve que al cap drsquoun any estashy
rien acomiadats tots perquegrave allograve no srsquoaguantava
Amb tot al cap drsquoun temps els vam oferir una altra
| 97
9698Maquetaciacircn 1 060510 1434 Paacutegina 98
solucioacute laquoSi vostegraves volen passar de 35000 a mals drsquoaquest planeta i quegrave srsquohauria de fer per canshy
30000 treballadors vol dir que els sobra el 15 de viarshylos Primer el noi es va escapar un parell de
la plantilla o massa salarial El que vostegraves han de mesos per Europa i quan va tornar li van posar la
fer eacutes reduirshylos a tots el 15 del sou el 15 de la balda al damunt i despreacutes el van detenir
feina i aixiacute podran donar feina a tots els que no Evidentment des drsquoun punt de vista de pershy
poden treballarraquo sona que teacute dret a la llibertat no hi ha cap dubte
Per a mi aixograve tambeacute srsquohauria de donar en lrsquoegraveshy perograve jo tenia dubtes quan em deien que era un heroi
tica organitzativa perquegrave el meacutes normal eacutes fer preshy que haviacuteem de convidar Jo mateix li vaig dir que la
jubilacions i acomiadar els que acaben drsquoarribar seva actuacioacute era admirable des drsquoun punt de vista
Perograve aquest acte de repartir la feina entre tots en de denuacutencia perograve que la manera com ho feia no
condicions de meacutes igualtat no es planteja mai pershy mrsquoagradava Perquegrave si pretenia exposar que hi ha
quegrave no es treballa amb criteris drsquoegravetica organitzativa drsquohaver una banca que es comporti egraveticament i ell
Tambeacute remarco la necessitat de lrsquoausteritat la denunciava el que no podia fer eacutes no comportarshy
En una societat privilegiada que disposa meacutes de se egraveticament amb la banca i robarshyli els diners Per
beacutens que altres societats hem de mirar lrsquoestalvi enshy molt que mrsquoagradi la frase laquoQui roba a un lladre teacute
ergegravetic que no srsquoescalfi el planetahellip i tambeacute en deu anys de perdoacuteraquo crec que hem de ser coherents
aquest sentit eacutes molt important mdashcom Agravengel Casshy fins al darrer moment Em sap greu perquegrave eacuterem
tintildeeira ha donat a entendre amb el cas de les subshy amics li tinc tota la simpatia del moacuten perograve eacutes un
vencions a Intermoacuten Oxfammdash plantejarshyse fins a cas que em fa una mica de malhellip
quin punt es poden acceptar determinades presshy
sions Crec que moltes vegades no srsquohan drsquoaccepshy
tar determinades subvencions i que srsquoha de ser
molt curoacutes amb els diners que es reben i tambeacute on
es posen Ens podem trobar organitzant una mashy
nifestacioacute contra la guerra drsquoIran i al final de mes
cobrar la nostra nogravemina en un banc que financcedila el
comerccedil drsquoarmes Cal una coheregravencia molt imporshy
tant amb la manera de rebre els diners i amb la mashy
nera de donarshylos
Vull acabar amb una quumlestioacute purament egravetica
que mrsquoha provocat un cert debat intern els uacuteltims
mesos Es tracta del cas drsquoEnric Duran un noi que
va falsificar documents sersquon va anar als bancs i va
aconseguir estafar 490000 euros per una causa
completament justa que era denunciar el comporshy
tament dels bancs denunciar la crisi i va fer dos
butlletins perfectes ben documentats que explishy
quen amb un bon sentit econogravemic drsquoon veacutenen els
98 |
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 99
Aquest text eacutes una siacutentesi de la transcripcioacute dels comentaris de Cristoacutebal Coloacuten a la ponegravencia laquoLrsquoegravetica de les organitzacions socialsraquo drsquoAgravengel Castintildeeira
Egravetica quan tot val Cristoacutebal Coloacuten eacutes psicograveleg i president de La Fageda SCCL de la Garrotxa
Un servidor com lrsquoArcadi Oliveres tampoc
soacutec expert en egravetica ni en economia i diria que en
gairebeacute res De tota manera com a replicant volshy
dria portar les coses a una reflexioacute de tipus personal
i preguntarshyme quegrave eacutes el que em preocupa de legravetica
i fonamentalment de la moral
Soacutec una mica meacutes gran de la trista generashy
cioacute del 68 Em van educar en la moral cristiana
perograve despreacutes daquells anys vaig renegar de tot allograve
i Marx i Freud van ser els meus nous deacuteus de la soshy
cietat em vaig convertir ferventment a la psicoanagraveshy
lisi i al marxisme Aquells valors que tenia de jove
de la moral cristiana els vaig canviar perquegrave la soshy
cietat i el beacute comuacute era qui havia de respondre o
sustentar aquesta tremenda responsabilitat que
tenim els homes de decidir qui som i estem obligats
a la llibertat Per tant si ets lliure has destar conshy
demnat permanentment a decidir quegrave fas Legravetica
eacutes aixograve quegrave eacutes el que fem i des don decidim quegrave
eacutes el que fem
El professor Castintildeeira deia que les organitshy
zacions soacuten la suma de persones i jo vull fer una
reflexioacute de legravetica personal eacutes a dir de quan jo com
a individu he de prendre decisions davant alguna
disjuntiva meacutes encara si exerceixo un paper de resshy
ponsabilitat dins drsquouna organitzacioacute On vull anar a
parar A preguntarshyme des don fonamentem les
nostres decisions egravetiques
El fonament de les decisions personals
Evidentment en la intimitat de la nostra subshy
jectivitat quotidiana constantment ens preguntem
qui som i qui hem de ser Aquiacute tenim una cosa que
eacutes la consciegravencia del beacute i la del mal Jo parlava de
la meva educacioacute cristiana fins als 16 anys de la
meva fe absolutament indestructible en el marshy
xisme i en el freudisme que sem van ensorrar de
seguida i despreacutes dius quegrave et queda Doncs beacute
arribem al punt en quegrave com deia Dostoievski si
Deacuteu ha mort tot shi val I una mica crec que eacutes el
que ens estagrave passant No perquegrave hagi mort mdashpershy
quegrave si existeix eacutes etern i no pot morirmdash perograve en
tot cas estem en una societat en quegrave tot val en
| 99
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 100
quegrave parlar de legravetica de les organitzacions ens ha
de dur a preguntarshynos per la nostra egravetica persoshy
nal Quegrave eacutes el que sustenta les decisions que nosshy
altres prenem Perograve que prenem amb els nostres
fills amb la nostra dona amb el nostre veiacute o comshy
pany de treball independentment del lloc que
ocupem en lorganitzacioacute
Aquesta societat relativista eacutes aquella en
quegrave el que eacutes egravetic el que eacutes bo el que eacutes correcte
acaba sent el que eacutes correcte per a mi Estem en
una societat on sha instalmiddotlat lrsquoegolatria si ja no
tenim un deacuteu si no tenim una societat cadascuacute va
a la seva Potser en el sector social anem una mica
menys a la nostra perograve cada vegada veig que
aquesta mena de marabunta de desintegracioacute
egravetica arriba a les intimitats de cada un de nosaltres
i meva tambeacute
No seacute si aporto res En tot cas luacutenic que
faig eacutes dir que a mi el que em preocupa fonamenshy
talment eacutes saber des don em recolzo eacutes a dir
saber quins soacuten els fonaments que em permeten
a mi prendre decisions tremendament responsashy
bles A meacutes jo soacutec el cap de lempresa el que
mano de manera que a mi em preocupen moltiacutesshy
sim les consequumlegravencies de les meves decisions i
constantment em faig preguntes Mrsquohe de recolzar
per tranquilmiddotlitzar aquesta consciegravencia al dimoni o
al xai que duc a dins Perquegrave a meacutes diuen que
quan mors et passa la vida per davant i estic conshy
venccedilut que quan un mor eacutes un mateix qui es jutja
I a meacutes aquiacute ja no hi ha palmiddotliatius no hi ha excuses
per utilitzar sinoacute que tenfrontes amb la teva vida i
amb les teves decisions i amb les consequumlegravencies
que les teves decisions han comportat I per a mi
aixograve eacutes legravetica Eacutes un misteri el misteri de la subshy
jectivitat de lhome i de la llibertat de lhome I evishy
dentment de la responsabilitat
100 |
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 101
Debat a lrsquoentorn de la ponegravencia
Regraveplica drsquoAgravengel Castintildeeira a Arcadi Oliveres i Cristoacutebal Coloacuten (siacutentesi)
Hi ha diverses quumlestions que mrsquohan interesshy
sat molt de les intervencions drsquoArcadi Oliveres i
Cristoacutebal Coloacuten
Entenc amb relacioacute al que deia Arcadi Olishy
veres que la denuacutencia pot formar part de la funcioacute
drsquouna entitat social si aquesta denuacutencia es dirigeix
cap enfora i posa lrsquoalerta sobre un conjunt drsquoacshy
tuacions que no srsquoajusten a la justiacutecia al dret i a
lrsquoegravetica Eacutes clar que srsquohan de denunciar aquestes
actuacions Precisament el que mobilitzaragrave lrsquoequip
de lrsquoentitat seragrave dir que es vol treballar a favor de
la justiacutecia
Pel que fa a la validesa dels codis egravetics deshy
ontologravegics o de conducta vull remarcar que soacuten
una eina entre moltes altres per a una bona acshy
tuacioacute Una eina com ho poden ser tambeacute la Feshy
deracioacute drsquoONG o el Consell drsquoEuropa No hi ha
cap paiacutes que vulgui entrar a la Unioacute Europea que
no srsquoajusti a un codi i per aixograve hi han pogut entrar
paiumlsos com Romania Hongria Polograveniahellip Com
que hi ha un codi de valors de drets que respon
al club dels paiumlsos europeus els paiumlsos que vulshy
guin entrarshyhi srsquohan drsquoajustar a aquest codi amb
les seves actuacions i si no les compleixen no hi
entren
Des drsquoESADE he treballat en lrsquoelaboracioacute de
molts codis Un codi si es vol es pot fer en deu
minuts perquegrave al final reprodueix cinc o sis grans
valors Lrsquoimportant eacutes quins valors el conformen i
el factor clau eacutes aclarir qui defineix aquests valors
i un cop definit el codi veure quegrave passa despreacutes
Perquegrave no es tracta que sigui un paper formal
desat en un calaix
A qui li eacutes uacutetil un codi A qui el fa Potser al
final de fershylo srsquoadona que discutint els principis i
valors que han de donar sentit a lrsquoorganitzacioacute
enteacuten la seva missioacute i la manera drsquoactuar Perograve per
a molta gent el codi eacutes un paper que no li diu abshy
solutament res La major part drsquoorganitzacions seshy
rioses nrsquohan elaborat perograve moltes vegades soacuten
una excusa En fan perquegrave ho fa la competegravencia
per poder tenir les subvencions dels convenis A
totes les entitats eines com els codis poden tenir
un valor fonamental i inherent o un valor cosmegravetic
Per tant el codi no eacutes una condicioacute suficient per
saber si lrsquoentitat eacutes egravetica
| 101
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 102
Seria molt interessant discutir egraveticament en Una cosa soacuten els valors formulats i una altra els
el cas de les entitats socials la tensioacute entre la desshy valor practicats
obediegravencia civil i lrsquoobjeccioacute que ens acostaria per Lrsquoorganitzacioacute tambeacute ajuda a construir posishy
exemple a tasques que han fet Gandhi Nelson tivament o negativament la consciegravencia egravetica de les
Mandela Martin Luther King Aixograve ens duu a parlar persones que eacutes un element que cal tenir en
del cas drsquoEnric Duran que no eacutes nomeacutes la desobeshy compte Moltes vegades soacuten les persones les que
diegravencia civil o lrsquoobjeccioacute sinoacute que eacutes una mena de van a les organitzacions perquegrave ja tenen uns princishy
Robin Hood egravetic que roba als rics per donarshyho als pis egravetics perograve altres vegades soacuten les organitzacions
pobreshellip Eacutes un debat molt important els liacutemits del les que desvetllen en les persones aquests principis
comportament egravetic que eacutes molt interessant egravetics i ens fan millorshellip Les entitats tenen una resshy
Crec com diu Cristoacutebal Coloacuten que lrsquoegravetica de ponsabilitat egravetica tremenda i no tant les entitats soshy
les persones eacutes fonamental i en lrsquoegravetica personal cials mdashque fan el que podenmdash sinoacute bagravesicament les
soacuten decisius el treball de la consciegravencia i la dimenshy empresarials i les administracions puacutebliques que
sioacute reflexiva de la persona A ESADE treballem el lishy tambeacute contracten milers de treballadors
deratge i hem constatat que molta gent que ocupa
llocs directius fa molt drsquoactivisme i molt poca accioacute
Lrsquoactivisme eacutes com el hagravemster que estagrave dins drsquouna
gagravebia i fa voltes i meacutes voltes sobre el cilindre que hi
ha dins ens movem molt i no anem enllochellip Aixograve
eacutes lrsquoactivisme Perograve lrsquoautegraventica accioacute passa per la
reflexioacute i aixograve eacutes el treball de la consciegravencia Dirigir
i voler dirigir des del compromiacutes egravetic passa tambeacute
per aquest retrobament amb la persona
Lrsquoegravetica passa inevitablement per les persoshy
nes perograve les organitzacions tambeacute soacuten molt imshy
portants tant positivament com negativament
Vivim en la societat de les organitzacions hi passhy
sem moltes hores mdashdiria que massamdash i per beacute o
per mal les organitzacions ens emmotllen Hi ha
organitzacions que ens ajuden a ser millors perograve
nrsquohi ha que fan el contrari que perverteixen els
seus treballadors que els ensenyen a fer trampes
a mentir a maltractar els colmiddotlaboradors Per tant
lrsquoegravetica eacutes personal i intransferible perograve les organitshy
zacions ens marquen per beacute o per mal Eacutes com la
manera drsquoorganitzar el temps de vida familiar dins
drsquouna casa Si es fa drsquouna manera o drsquouna altra
es contribueix a crear un clima positiu o negatiu
102 |
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 103
Preguntes del puacuteblic als ponents
Un codi deontologravegic srsquoha de prendre com una
Biacuteblia o srsquoha de relativitzar i actualitzar
Agravengel Castintildeeira Els codis com les lleis
sempre queden obsolets amb relacioacute a la vida la
vida va molt meacutes ragravepida que les lleis i els codis i
per tant els codis sempre soacuten una dimensioacute gashy
irebeacute fossilitzada de la vidahellip Cal reformular conshy
textualitzar no utilitzarshylos al peu de la lletra sinoacute
com una guia A totes les professions els codis soacuten
importants Hi ha un codi deontologravegic a lrsquoadvocashy
cia al sector social etcegravetera perquegrave cada colmiddotlecshy
tiu ha de definir el que considera els beacutens inherents
a les seves pragravectiques i aquest eacutes el llegat que deishy
xem Amb la biotecnologia tenim avui unes possishy
bilitats drsquoactuacioacute sobre la vida humana que fa
deu quinze o vint anys no teniacuteem Per tant no
podem mirar els codis del passat per respondre a
reptes del futur perograve els codis moltes vegades ens
donen una primera pista Per aixograve lrsquohem drsquoagafar
com una guia no com una Biacuteblia efectivament
Les cooperatives tenen una estructura empre-
sarial meacutes egravetica que les altres empreses
Agravengel Castintildeeira En el moacuten de les empreses
de naturalesa privada hi ha empreses que no soacuten
egravetiques perograve nrsquohi ha moltes que siacute que ho soacuten
Avui que ja podem considerarshynos una mica postshy
moderns el mal estagrave una mica repartit hi ha coshy
operatives bones i dolentes hi ha administracions
bones i dolentes hi ha empreses puacutebliques bones
i dolentes i hi ha ONG bones i dolentes Aquella
visioacute que el mercat era dolent i lrsquoEstat era bo molt
pocs ja la compartim avui perograve aquella idea que
el mercat era dolent i lrsquoEstat era dolent i sort nrsquohi
ha de les ONG que soacuten angelicals tampoc no eacutes
veritat Igual com deia Descartes del seny de la
raoacute que estava molt ben repartida doncs el beacute i
el mal tambeacute estan repartits El realisme drsquoavui ens
diu que hi ha ONG que fan molt beacute els deures i
tenen molts bons codis egravetics i soacuten transparents i
drsquoaltres que no Hi ha empreses que han assumit
grans compromisos amb els seus treballadors
amb la seva comunitat amb la societat i nrsquohi ha
drsquoaltres que no
El discurs egravetic estagrave drsquoalguna manera sub-
stituint o omplint un buit el buit del discurs
poliacutetic
Arcadi Oliveres Srsquohauria de parlar amb proshy
funditat drsquoaquest tema Lrsquoideal seria que aquests
dos discursos es vinculessin i que la poliacutetica agashy
feacutes fortes connotacions egravetiques que no sembla
que teacute moltes vegades
Cristoacutebal Coloacuten Penso que el discurs egravetic
apareix per la desorientacioacute en quegrave es troba la
gent La gent no sap i per aixograve em refereixo a legraveshy
tica individual Evidentment que lorganitzacioacute eacutes
fonamental un sersquonpot anar quan estagrave en una orshy
ganitzacioacute que no eacutes egravetica Si sen va ho fa perquegrave
teacute coratge i el coratge li ve de la conviccioacute i la conshy
viccioacute li ve dels principis que tingui El problema eacutes
que ara no sabem quins principis universals hi ha
per poder fershylos nostres La preocupacioacute per legraveshy
tica ve perquegrave la gent no sabem quegrave significa ser
egravetic significa complir els deu manaments de Deacuteu
Quegrave significa O els de la llei de Freud No sabem
quegrave eacutes el bo i quegrave eacutes dolent Evidentment que hi
ha el context perograve hi ha coses que soacuten incontexshy
tualizables soacuten o no soacuten I aquesta eacutes la tremenda
ansietat que genera en lhome postmodern el
dubte existencialista que els existencialistes han
generat A meacutes la gent no sap ni preguntarshyse per
| 103
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 104
tant com ha de saber contestarshyse El problema
de la responsabilitat eacutes que abans de ser responshy
sable abans de respondre a alguna cosa primer
ha de ser preguntable i la gent no es pregunta pershy
quegrave en el fons intueix que no trobaragrave les respostes
amb la qual cosa pensa laquoNo ens fiquem en aquest
embolic i celebrem qualsevol alegriaraquo Volem disshy
cutir sobre alguna cosa que no tenim clar quan en
altres egravepoques de la histograveria ha estat molt clar laquoEls
deu manaments soacuten aquests i soacuten aixiacuteraquo Ara no
sabem quegrave passa
Agravengel Castintildeeiras Alguacute plantejava si som pel
que diem o som pel que lluitem Doncs beacute jo diria
que som pel que diem pel que lluitem i pel que
fem les tres coses Hi ha un eslogravegan poliacutetic que
diu laquoFets i no paraulesraquo Jo crec que es diu la meishy
tat de la veritat els fets soacuten molt importants perquegrave
som el que fem perograve tambeacute som a partir del que
diem Quan diem laquoA Catalunya som acollidors i
solidarisraquo no vol dir que ho siguem del tot perograve
verbalitzem en puacuteblic un compromiacutes que ens agrashy
daria desenvolupar Per tant el llenguatge consshy
trueix tambeacute la realitat i si no utilitzem el
llenguatge no complim una part del que som Som
el que fem som el que diem perquegrave amb el que
diem construiumlm la realitat i som pel que lluitem
perquegrave la lluita eacutes una manera drsquoanunciar lrsquoesdeshy
venidor el model o el futur de societat que ens
agradaria aconseguir Perograve no caiguem a la
trampa no eacutes nomeacutes fets i no paraules els nostres
adolescents necessiten tambeacute paraules i paraules
properes El problema eacutes que fins ara venim drsquouna
societat en la qual lrsquoequilibri entre lrsquoegravetica puacuteblica i
lrsquoegravetica privada es decantava per lrsquoegravetica puacuteblica fos
de naturalesa religiosa o civil Els fonaments de lrsquoegraveshy
tica puacuteblica en bona mesura estan en crisi Hi ha
quatre fonaments de lrsquoegravetica puacuteblica de moltes geshy
neracions mdashla famiacutelia lrsquoescola el moacuten del treball i
la religioacutemdash i avui tots quatre estan en profunda reshy
visioacute Tenim algun substitut de socialitzadors de lrsquoegraveshy
tica puacuteblica al marge drsquoaquests quatre I tant que
en tenim perograve cap drsquoells estagrave legitimat Tenim els
mitjans de comunicacioacute els vehicles de la publicishy
tat la induacutestria del consum i Internet perograve aquests
no assumeixen un compromiacutes egravetic en el proceacutes de
socialitzacioacute tot i transmetre missatges amb valors
diagraveriament constantment Les empreses tambeacute
El diagnogravestic que en faig eacutes que si els quatre grans
fonaments que construiumlen lrsquoegravetica puacuteblica estan en
crisi doncs ens queda el reducte de lrsquoegravetica privada
Per quegrave srsquohan posat de moda tantes vies esotegraverishy
ques de la cerca dels sentits
El coaching la importagravencia de lrsquoautoconeixeshy
ment del desenvolupament personal drsquouna espirishy
tualitat sense religioacute Tot aixograve soacuten manifestacions
clares que la gent necessita fonaments cerca de
sentit i com que lrsquoespai puacuteblic no ho satisfagrave es
busca la vida per on pot Estem fent una inflacioacute de
la vida privada de manera egravetica em pregunto
Quegrave srsquoha de fer quan una organitzacioacute teacute una
teograverica excelmiddotlegravencia egravetica perograve hi ha lrsquoevidegraven-
cia que duu a terme males pragravectiques
Agravengel Castintildeeira Evidentment la dimensioacute
negativa de lrsquoegravetica srsquoha de poder utilitzar eacutes a dir
les sancions soacuten importants un treballador ha de
saber quegrave li passaragrave si no fa beacute les coses i per
tant hi ha una dimensioacute sancionadora de lrsquoegravetica
Lrsquoegravetica en negatiu sempre funciona perograve amb lrsquoegraveshy
tica en negatiu no nrsquohi ha prou El millor rendiment
drsquoun equip no srsquoobteacute amenaccedilant per la via del pal
ni tan sols de la pastanaga sinoacute per la via de comshy
partir un projecte que sigui veritablement encisashy
dor Aquiacute eacutes quan srsquoincorpora lrsquoegravetica positiva perograve
aixograve no vol dir que lrsquoegravetica en negatiu no hi estigui
incorporada
104 |
99105Maquetaciacircn 1 060510 1551 Paacutegina 105
En els processos de seleccioacute de personal es Les organitzacions dedicades a cuidar les
podrien introduir criteris egravetics Sobre quina persones soacuten egravetiques si no cuiden prou els
base seus treballadors
Agravengel Castintildeeira Aixograve eacutes una quumlestioacute molt Agravengel Castintildeeira Inevitablement tant en la
delicada Si alguacute treballa en recursos humans professioacute sanitagraveria de la infermeria com de la meshy
com podem seleccionar persones egraveticament poshy dicina hi ha un abocament molt clar cap al pacient
tents Quegrave ens diu el curriacuteculum drsquouna persona i moltes vegades aquesta orientacioacute al pacient meshy
Moltes vegades nomeacutes eacutes una trajectograveria acadegraveshy nysprea o oblida la importagravencia de lrsquoerosioacute del mashy
mica i a vegades una de professional perograve no diu teix cuidador Sincerament jo crec que la professioacute
si aquella persona eacutes honesta si sap treballar en sanitagraveria o el codi deontologravegic en lrsquoagravembit de la proshy
equip si seragrave solidagraveria amb la resta de companys fessioacute sanitagraveria no pot uacutenicament anar orientat a
si seragrave lleial a lrsquoorganitzacioacutehellip Si els directors de cuidar el treballador Una dimensioacute soacuten les condishy
recursos humans poguessin disposar drsquoaquesta cions de treball les condicions drsquoequilibri de la pershy
avaluacioacute de qualitat humana de les persones ja sona ategraves que el treball sanitari eacutes un treball amb
lrsquohaurien utilitzat Al magravester sobre lideratge drsquoESshy un risc alt Teacute un risc personal perquegrave quan es treshy
ADE demanem un curriacuteculum i el primer que preshy balla amb persones es reben tambeacute les seves
guntem eacutes pel compromiacutes civicoassociatiu emocions el seu dolor el seu patiment Perograve lrsquoegraveshy
drsquoaquella persona Ho fem perquegrave en el moacuten civishy tica del moacuten sanitari i social implica que el professhy
cosocial es posen de manifest un tipus de valors sional ha de conegraveixer molt beacute la seva pragravectica
que moltes vegades en el sector acadegravemic o proshy perquegrave si no no serviragrave
fessional no ho fan I aquests valors els tenim en
compte a lrsquohora de fer la seleccioacute de les persones
que admetem perquegrave si srsquoha participat en algushy
nes associacions segur que drsquoaquiacute has apregraves un
conjunt de virtuts que no sols aprens amb els llishy
bres Per tant no preguntem quins soacuten els hobshy
bies sinoacute els compromisos civicoassociatius
Aquesta seleccioacute de personal en el sector puacuteblic
eacutes impossible Cal anar amb compte amb la milishy
tagravencia poliacutetica per exemple perquegrave si no ets del
color del Govern sembla que et vagi en contra
iquestMilitar en un partit poliacutetic hauria de ser una conshy
dicioacute negativa des del punt de vista de la valoracioacute
egravetica per accedir a un lloc de treball Doncs en
moltes administracions puacutebliques resulta que siacute
Cristoacutebal Coloacuten Partint de la base que la
cara eacutes el mirall de lrsquoagravenima crec que els ulls i la cara
de la gent diu molt de qui eacutes I mrsquoequivoco sovint
| 105
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 106
El text que ve a continuacioacute correspon a la siacutentesi de la intervencioacute que el magistrat Carles Cruz Moratones va fer en la conferegravencia de clausura del Simposi
CONFEREgraveNCIA DE CLAUSURA
Els liacutemits del secret professional
per Carles Cruz Moratones magistrat vocal del Consell General del Poder Judicial i primer director de lrsquoObservatori drsquoEgravetica Aplicada a la Intervencioacute Social
Agraeixo a lrsquoObservatori lrsquooportunitat que em doacutena de ser aquiacute i drsquoaportar el meu
granet de sorra per intentar ampliar el debat i la reflexioacute colmiddotlectiva sobre un
tema que mrsquoha preocupat al llarg de la meva vida professional Sempre que he
intervingut en quumlestions de violegravencia de gegravenere sorgeix la inquietud entre els
professionals de quumlestionarshyse Aixograve ho he de dir No ho he de dir Quegrave he de
fer He de sortir a anunciar el fet Tota aquesta situacioacute drsquoangoixa afecta els
professionals i els terapeutes i val la pena reflexionarshyhi colmiddotlectivament
106 |
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 107
La quumlestioacute del secret professional eacutes un
focus de conflictes egravetics Avui en dia que sembla
que la xarxa de serveis socials eacutes cada vegada
meacutes extensa i cada vegada eacutes meacutes exigent sorshy
geixen meacutes dubtes Hi ha certs dubtes que sorshy
geixen en lrsquoagravembit de la salut laboral la salut
mental la salut de tercers com eacutes el cas de la
contaminacioacute del virus de la SIDA i el cas de les
dades genegravetiques i del coneixement del genoma
Aquiacute srsquoobre tot un moacuten en quegrave fa certa basarda
de pensar fins a quin punt la ciegravencia podragrave arribar
a avanccedilarshyhi Inquieta pensar que pots saber
moltes coses del nostre comportament futur
saber com aquesta persona pot reaccionar pershy
quegrave tenim unes dades genegravetiques que ens ho
poden predeterminar Segurament la conclusioacute
no seragrave mai tan determinista perograve siacute que genera
inquietud i genera angoixa
El secret professional afortunadament eacutes
un dret fonamental que estagrave recollit a la Constishy
tucioacute espanyola en lrsquoarticle 242 que diu exacshy
tament laquoLa llei regularagrave els casos en quegrave per raoacute
de parentiu o de secret professional no srsquoestaragrave
obligat a declarar sobre fets presumptament deshy
lictiusraquo Per tant queda clar que eacutes un dret fonashy
mental cosa que vol dir que dins de tots els
drets nrsquohi ha uns que soacuten preponderants que
soacuten meacutes importants i que soacuten els drets fonashy
mentals (dels articles 14 al 29 i el de lrsquoobjeccioacute
de consciegravencia que eacutes el 30) Soacuten uns drets que
ilmiddotluminen tots els altres
Una altra quumlestioacute important eacutes que el seshy
cret professional srsquoequipara amb el lligam de pashy
rentiu La persona necessita tenir relacions
afectives amb el seu cercle meacutes iacutentim als quals
no es pot demanar que colmiddotlaborin amb lrsquoAdmishy
nistracioacute de Justiacutecia en la recerca de la veritat
quan hi ha un conflicte afectiu envers ella Per
tant davant drsquoaquest conflicte quan srsquoha drsquoanar
a lrsquoAdministracioacute de Justiacutecia per dir el que seacute i
puc perjudicar el meu marit pare fill o donahellip
aquest cercle afectiu srsquoha de respectar
Val meacutes tenir aquest cercle afectiu i de soshy
lidaritat que no pas anar a colmiddotlaborar amb lrsquoAdshy
ministracioacute de Justiacutecia Sempre que hi ha un
conflicte al final cal decidirshyse per un dels dos
elements que entren en colmiddotlisioacute El problema eacutes
que a vegades el que xoquen soacuten dos drets foshy
namentals i aquiacute eacutes on sorgeixen els problemes
egravetics meacutes importants que comentareacute amb casos
pragravectics Quina ponderacioacute cal fershyne Cal fer
preponderar un dret sobre lrsquoaltre i sacrificar el
que sigui menor Aquesta eacutes la dificultat
Un dret fonamental que cal
regular a traveacutes drsquouna llei
La Constitucioacute estableix que laquola llei regularagrave
els casosraquo perograve aquesta llei no existeix i el dret foshy
namental del secret professional no estagrave desenshy
volupat en cap llei exclusiva sinoacute que estagrave dispers
en lleis soltes Aquest eacutes un dels principals proshy
blemes i una de les principals conclusions a quegrave
arribo eacutes que hem drsquoaconseguir un clam que ja
existeix en molts sectors professionals perquegrave la
llei reguli el secret professional de manera global i
integradora
Quin fonament teacute el dret fonamental del seshy
cret professional Per quegrave srsquoha de preservar El
motiu central eacutes que el secret professional preserva
un altre dret fonamental que eacutes el dret a la intimitat
personal i familiar Tot eacutesser humagrave teacute un cercle de
sensacions de vivegravencies de fets de conductes
que soacuten la part meacutes iacutentima de la seva personalitat
que formen part del desenvolupament de la persoshy
nalitat humana i aixograve srsquoha de respectar
| 107
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 108
Per tant el secret professional protegeix en causat aquell mal eacutes quan srsquoha drsquoentrar en el
el seu nucli el dret a la intimitat El dret al secret regravegim de les excepcions Encara que la legislacioacute
professional eacutes un dret que tenim tots els professhy no ho hagi fet afortunadament la societat civil
sionals a qui es confia un secret tenim el deure avanccedila els legisladors en moltes coses i molts
lrsquoobligacioacute de preservarshylo i el ciutadagrave qualsevol colmiddotlegis professionals disposen de codis deontoshy
eacutesser humagrave teacute el dret que se li respecti aquest logravegics que soacuten extraordinaris En aquests codis hi
cercle drsquointimitat que ninguacute teacute dret a revelar si no ha les bases que el legislador hauria de seguir
eacutes amb el seu consentiment Des del punt de vista legislatiu essencialshy
Aquest eacutes el fonament individual perograve hi ha ment ens regim drsquouna banda per una llei del segle
un fonament que tambeacute eacutes colmiddotlectiu tota professhy XIX la Llei drsquoenjudiciament criminal que estableix
sioacute que es dedica a ajudar un altre a traveacutes del seu que tothom teacute lrsquoobligacioacute de denunciar un delicte
coneixement vol que la societat sagravepiga que allograve puacuteblic i que gairebeacute tothom teacute lrsquoobligacioacute drsquoanar a
que hom coneix no ho revelaragrave eacutes a dir lrsquointeregraves declarar davant drsquoun jutge respecte drsquoaquell delicte
estagrave en la colmiddotlectivitat A tota colmiddotlectivitat de treshy Dit aixiacute tots denunciem a tots tots som confidents
balladors socials drsquoadvocats de metges etcegraveshy de la policia i dels jutjats De lrsquoaltra perograve al Codi
tera li interessa que tothom sagravepiga que la seva penal hi ha un article que sanciona qui reveli el seshy
professioacute fa gala de preservar el secret professioshy cret professional Sembla aparentment una conshy
nal Es desborda la liacutenia de lrsquoindividu considerat tradiccioacute En quegrave quedem Srsquoha drsquoanar a
com a uacutenic i srsquoentra en el grup a la societat li inshy denunciar o srsquoha de callar Perquegrave si revelo les
teressa que hi hagi agraverees que no es puguin revelar dades de la persona sersquom posaragrave una pena
Per tant teacute dos fonaments un drsquoindividual i un de Aixograve hauria de desconcertar perograve el Codi
colmiddotlectiu penal tambeacute teacute uns eximents de responsabilitat
La necessitat que es reguli drsquouna vegada el que permeten rebaixar aquella obligacioacute de no reshy
dret al secret professional ve del fet que els professhy velar el secret professional i eacutes el sentit comuacute al
sionals han de saber mdashi el legislador hauria de dirmdash final el que inspira la resolucioacute dels conflictes
en quines condicions srsquoha de preservar el secret Sobre aixograve el Codi diu que es pot incoacuterrer en el
professional quines professions tenen dret a gaushy delicte de revelar secrets drsquouna persona que es
dirshyne en quines condicions amb quines excepshy coneix a causa de la professioacute perograve si es fa per
cions Perquegrave tambeacute cal plantejarshyse lrsquoaltra cara evitar un mal major no es teacute cap mena de responshy
del secret professional que soacuten les excepcions sabilitat penal
quan srsquoha de revelar o no el secret professional Hi ha un altre cas que diu que si srsquoexerceix
un cagraverrec que obliga a revelar els secrets que
srsquohan conegut en funcioacute drsquoaquell cagraverrec per la
El regravegim drsquoexcepcions funcioacute que es teacute tampoc es tindragrave cap problema
Quan hi ha un conflicte entre drets fonashy de responsabilitat Cal anar a solucions genegraverishy
mentals com el dret a la vida a la llibertat a la llishy ques que serveixin per a tots els delictes i per aixograve
bertat sexual a la integritat fiacutesica etcegravetera i el dret cal tenir una llei que ho aclareixi dedicada exclushy
a la intimitat de la persona que srsquoacusa drsquohaver sivament al secret professional
108 |
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 109
La legislacioacute estableix encara dos supogravesits
diferents com veurem en els casos pragravectics Una
cosa eacutes el secret professional drsquoallograve que se sap
que ha passat (com pot ser reconegraveixer haver agreshy
dit la parella) perograve tambeacute cal plantejarshylo quan
afecta un fet futur (com el de voler matar la pareshy
lla) Imaginem quegrave significa que un pacient digui
aixograve a un psiquiatre
En el primer cas la llei protegeix meacutes el seshy
cret professional ja que no pot evitar cap mal
perograve en lrsquoaltre cas es tracta drsquoevitar un fet un dany
a un tercer que encara es pot evitar El Codi penal
diu que castigaragrave aquella persona que pugui evitar
un delicte greu contra la vida la llibertat la inteshy
gritat fiacutesica la llibertat sexual sempre que ho
pugui evitar sense cap risc per a ell Si es pot fer
es teacute lrsquoobligacioacute drsquoavisar la policia o alguacute Aixograve
sobre un paper sembla molt clar perograve el professhy
sional es pot trobar moltes vegades que no teacute la
certesa que allograve es produeixi Eacutes diferent que digui
que laquola mataragraveraquo que no pas que digui que laquola mashy
tareacute avuiraquo i que laquoja tinc la pistolaraquo
Com que quan es va fer aquest article no
es filava tan prim com ara aquesta obligacioacute drsquoashy
nar a denunciarshyho eacutes per a quan es troba davant
drsquoun delicte flagrant i flagrant vol dir que allograve
srsquoestagrave veient o srsquoestagrave sentint Hi ha lrsquoobligacioacute de
dirshyho quan el risc eacutes imminent
Quan a un professional li diuen laquoFa molts
anys que rebo maltractaments perograve ara fa una
temporada que no passaraquo no ha de denunciar una
cosa aixiacute sinoacute mirar com pot ajudar aquella pershy
sona Com pot trobarshyli si fa falta lrsquoajuda del psishy
cograveleg o de lrsquoadvocat i convegravencershyla perquegrave conegui
quina eacutes la seva situacioacute i les seves necessitats No
pot perograve sortir corrents perquegrave si ho fa la feina
drsquoajudar els altres no la podragrave fer mai sinoacute que totshy
hom es convertiragrave en policia i en confident forccediloacutes
Una jerarquia normativa superior
Davant drsquouna certa inseguretat juriacutedica
com aquesta doncs no es pot anar amb lleis
disperses La legislacioacute sobre aquesta quumlestioacute no
srsquoha abordat per la dificultat drsquoaquestes probleshy
magravetiques que no soacuten fagravecils de regular Aixiacute i tot
el marc normatiu que tenim tracta el dret del seshy
cret professional com un dret fonamental En
canvi lrsquoobligacioacute genegraverica drsquoanar a declarar i anar
a denunciar els delictes puacuteblics forma part drsquouna
legislacioacute preconstitucional i no teacute el mateix nivell
de jerarquia normativa que teacute un dret fonamental
Eacutes un dret fonamental que teacute al seu nucli la proshy
teccioacute drsquoun altre dret fonamental eacutes a dir que
soacuten dos
Hi ha altres lleis meacutes modernes que srsquohan
preocupat en aspectes concrets de preservar el
secret professional com eacutes el cas dels embrions
humans mdashde la donacioacute i utilitzacioacutemdash en quegrave hi
ha una preocupacioacute a favor de preservar sempre
la intimitat dels donants i dels receptors En
aquest cas no hi ha mai lrsquoobligacioacute de declararshy
ho fins i tot en quumlestions tributagraveries Hi havia un
precepte a la Llei tributagraveria que obligava les pershy
sones mdashquan presentaven una declaracioacute de
renda amb unes despeses megravediquesmdash a dir en
les factures de les despeses quin havia estat el
tractament i la causa per la qual srsquohavia fet aquest
tractament Aixograve va arribar al Tribunal Suprem i va
dir que no perquegrave afectava la intimitat de la pershy
sona i no va obligar a reflectir aixograve a la factura
Una altra llei molt moderna de lrsquoany 2000 la
drsquoenjudiciament civil teacute un precepte molt interesshy
sant que diu laquoEn cas que hi hagi una persona en
lrsquoagravembit civil que estigui sotmesa a secret professioshy
nal podragrave dir al jutge que lrsquoalliberi de contestar deshy
terminades preguntes per no vulnerar aquest dret
i el jutge li diragrave si cal o no que contesti les pregunshy
| 109
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 110
tes perquegrave aixograve afectaria el secret professionalraquo
Per tant en lrsquoagravembit civil ja hi ha una llei que sempre
consultant el jutge permet no declarar
La llei de tractament de dades automatitzashy
des tambeacute teacute una gran preocupacioacute a preservar la
intimitat de les persones I finalment hi ha el fet de
la discriminacioacute Per quegrave els terapeutes no tenen una
regulacioacute especiacutefica genegraverica de secret professioshy
nal i en canvi en tenen els advocats els religiosos
els periodistes Per quegrave ells siacute i els professionals de
la intervencioacute social no Cal anar pensant quin eacutes el
fonament de perquegrave ells siacute que en tenen
Si un advocat defensa una persona davant
drsquouna acusacioacute no ha drsquoexplicar si ha fet o no allograve
de quegrave lrsquoacusen perquegrave si ho fa no el podragrave deshy
fensar La llei diu que els advocats no han de reshy
velar el secret professional I quegrave passa amb els
capellans Segurament en lrsquoimaginari colmiddotlectiu eacutes
el secret professional meacutes arrelat Crec que eacutes acshy
ceptat que el secret dels capellans no tingui liacutemits
que sigui absolut Quin eacutes el fonament drsquoaixograve Em
sembla que es podria trobar primer en el respecte
que hi ha a les creences religioses de persones
que creuen que hi ha una altra vida un moacuten meshy
tafiacutesic una justiacutecia divina que ja srsquoocuparagrave de fer
retre compteshellip I eacutes clar si al capellagrave li fem revelar
el secret ninguacute no creuragrave en la justiacutecia divina
Els periodistes tenen el secret respectat i
absolut els jutges ja no els cridem a declarar Pershy
quegrave la societat considera que perquegrave ens arribi la
informacioacute necessitem que aquell qui coneix una
informacioacute greu pugui anar a un periodista i aquest
no estigui obligat a revelar la seva font Gragravecies a
aixograve la gent tindragrave confianccedila en els periodistes per
anarshylos a explicar quegrave ha passat El cas Watershy
gate eacutes el tiacutepic de llibre i pelmiddotliacutecules Si no arriba a
havershyhi la confianccedila drsquoaquella font drsquoaquella gorja
profunda que va revelar a aquells periodistes quegrave
passava i no hagueacutes tingut la seguretat que mai el
delatarien no srsquohauria sabut mai
I el terapeuta No teacute una justificacioacute Eacutes
clar que siacute Si tens un problema vas al professional
perquegrave trsquoajudi No estagrave justificat que qui demana
una ajuda tingui la confianccedila que aquell professioshy
nal no revelaragrave allograve que li explica No teacute dret el ciushy
tadagrave a demanar una ajuda eficaccedil i certa Si resulta
que es reconeix a tot eacutesser humagrave tenir un cercle
afectiu que no declararagrave contra ell i teacute un professhy
sional no li hem de permetre no declarar les conshy
fidegravencies que li facin Crec que el secret estagrave
totalment justificat en lrsquoagravembit dels professionals
Un cas de relacioacute extramatrimonial
amb riscos per a la salut
Un cop fetes aquestes consideracions geshy
nerals sobre el marc legislatiu analitzem ara dos
casos concrets Lrsquoun eacutes el secret professional del
cas de lrsquoEulagravelia Ella casada amb en David teacute una
relacioacute extramatrimonial amb un home i consulta
a una treballadora social que coneix quegrave ha de fer
perquegrave teacute por drsquohaver quedat contaminada com a
consequumlegravencia drsquoaquesta relacioacute extramatrimonial
El primer problema que es planteja eacutes que lrsquoEulagravelia
no consulta la treballadora social com a professioshy
nal eacutes una consulta drsquoamistat perquegrave la coneix
perograve no estagrave treballant amb ella Cal tenir en
compte que el secret professional empara el proshy
fessional no pas lrsquoamic Es pot perdre una amisshy
tat perograve no es pot fer perdre la confianccedila a una
persona que ha vingut a buscar ajuda professional
per a uns coneixements Cal plantejar doncs la
funcioacute terapegraveutica i la confianccedila Les dues coses
justifiquen aquesta confidencialitat
Un cop coneguda la quumlestioacute la treballadora
social es planteja el primer dilema sobre si ho pot
110 |
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 111
explicar al seu equip En aquest cas no hi ha proshy
blema de revelar el secret professional si es fa en
lrsquoagravembit drsquoun equip de treball interdisciplinari En
aquest cas estagrave plenament justificat podershyho exshy
plicar a lrsquoequip que tambeacute queda vinculat al secret
professional sobre aquest cas per raoacute de la seva
feina i la confianccedila que srsquohi ha dipositat La majoria
de codis deontologravegics recullen la possibilitat de
compartir casos en equip i a meacutes la conveniegravencia
de fershyho mdashaixograve siacutemdash amb lrsquoampliacioacute del secret
professional a tots els membres drsquoaquest equip
El terapeuta perograve pot explicar a en David
mdashsi lrsquoEulagravelia no doacutena el seu consentimentmdash que
ella estagrave contaminada i que cal que prenguin preshy
caucions Aquiacute hi ha un conflicte molt serioacutes que
enfronta la intimitat de lrsquoEulagravelia amb el risc drsquoinfecshy
cioacute drsquoen David Per tant el conflicte eacutes de dos
drets fonamentals el dret a la intimitat contra el
dret a la integritat fiacutesica Aquiacute es pot topar amb
tres posicions la primera mdashla meacutes absolutamdash
confirma que no es pot dir res El secret professhy
sional vincula el professional i per tant no ho pot
dir a ninguacute meacutes Eacutes una posicioacute extrema en quegrave
el secret professional no teacute liacutemits La segona poshy
sicioacute eacutes la de blindatge fort que permetria dir a en
David la informacioacute perquegrave mdashefectivamentmdash
afecta la seva integritat o la seva salut I la tercera
posicioacute eacutes la que trobaria suport en la nostra leshy
gislacioacute actual la que busca els mandats legals mdash
com un metge que teacute lrsquoobligacioacute de certificar un
naixement o una defuncioacute El terapeuta teacute lrsquooblishy
gacioacute drsquoavisar en David del risc que pot coacuterrer si
no pren precaucions
En el cas de lrsquoEulagravelia i en David el primer
que ha de fer el terapeuta eacutes intentar convegravencer
lrsquoEulagravelia perquegrave expliqui el cas perograve si ella srsquoenshy
tossudeix a no fershyho caldria inclinarshyse a evitar el
risc que podria provocar a en David Eacutes a dir que
em sembla que hi hauria el deure de revelar el seu
secret professional El problema eacutes que en
aquesta presa de decisioacute el professional es pot
trobar en un camiacute sense sortida Teacute lrsquoopcioacute drsquoexshy
plicarshyho al seu equip i prendre la decisioacute conjunshy
tament tambeacute ho pot compartir amb la comissioacute
deontologravegica del seu colmiddotlegi professional o tambeacute
pot parlar amb el jutge i explicarshyli el conflicte fentshy
li saber que treballa amb el secret professional
Aquestes tres posicions soacuten correctes perograve no
podem oblidar que srsquoacabaragrave vulnerant un dret foshy
namental en benefici de lrsquoaltre
Un cas de maltractaments
Lrsquoaltre eacutes un cas de maltractaments en quegrave
la professional mdashlrsquoEstermdash es troba aquest conflicte
Estagrave tractant en Josep que fa dos anys mdashquan va
anar a la consultamdash havia maltractat la seva dona
i li va demanar ajuda perquegrave veia que no podia conshy
trolar els seus impulsos Durant aquests dos anys
ha seguit un tractament i al cap de dos anys la crishy
den a declarar sobre allograve que havia passat dos anys
enrere Ella es troba amb el dilema que sap que li
va pegar mdashperquegrave ell li ho va dirmdash perograve si ell ha
declarat que no ho va fer davant el jutge i ella ho
desmenteix lrsquoestagrave perjudicant Aquiacute es doacutena un
cop meacutes la doble condicioacute entre confianccedila i funcioacute
terapegraveutica clariacutessimament LrsquoEster eacutes psiquiatra i
considera que lrsquoevolucioacute drsquoen Josep ha estat favoshy
rable Quegrave ha de fer davant el jutge Ha de dir la
veritat ha de mentir ha drsquoinvocar el secret professhy
sional La veritat eacutes que es troba davant de dos
principis egravetics que xoquen el principi de justiacutecia mdash
la recerca de la veritat i la proteccioacute dels drets que
han estat vulneratsmdash i tambeacute el principi drsquoautonoshy
mia mdashque empara la intimitat drsquoen Josep i que lrsquoEsshy
ter no sap si ha de revelar
| 111
G
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 112
En la meva opinioacute lrsquoEster ha de ponderar
la situacioacute Ha de saber que si revela la veritat el
pot perjudicar i a meacutes ell segurament no voldragrave
que ho digui Tambeacute es pot emparar en el secret
professional amb les confidegravencies que li va fer en
Josep Ella pot explicar al jutge que lrsquoestagrave tractant
psiquiagravetricament des de fa dos anys pot dir que
lrsquoestagrave tractant drsquoun trastorn de control drsquoimpulshy
soshellip perograve pot estalviarshyse de revelar si va pegar
a la seva dona o no Estem donant informacioacute
perograve no estem revelant la seva confessioacute
En aquest sentit quan un jutge demana la
histograveria cliacutenica se li ha de preguntar quina part de
la histograveria cliacutenica vol consultar (Aquest cas ja ha
arribat al Tribunal Constitucional amb el tema de
les cliacuteniques drsquoavortament i com que els jutges
sovint fan les coses a lrsquoengrograves van demanar totes
les histograveries cliacuteniques de totes les pacients que hi
havien anat Davant drsquoaixograve la cliacutenica va dir que
no i va demanar al jutge que especifiqueacutes meacutes
El Tribunal Constitucional finalment va donar la
raoacute a la cliacutenica dient que el jutge havia de concreshy
tar en quins casos i per quines raons volia conshy
sultar els expedients cliacutenics)
Per tant tornant al cas de lrsquoEster podragrave exshy
plicar les dades de la seva actuacioacute professional
perograve no les revelacions que li hagi fet el seu pashy
cient En canvi quan en una sessioacute terapegraveutica
un pacient trsquoexplica que vol cometre un delicte
aquiacute ja no trsquoempara el secret professional Si no
es pot convegravencer aquella persona amb la tasca
terapegraveutica i amb totes les habilitats professionals
que es tinguin cal trobar la manera de fershyho
saber a traveacutes drsquoun familiar o fins i tot a la policia
per protegir la persona que pot ser viacutectima drsquoashy
quest delicte Per tant si no es pot desactivar per
la via terapegraveutica i eacutes molt greu cal evitarshyho per
altres vies
Una llei imprescindible
Acabo reiterant que cal continuar propiciant
el debat i la reflexioacute sobre la necessitat del secret
professional en tots els agravembits no sols en els clagravesshy
sics Si les lleis es fan per orientar les conductes
humanes cal donar seguretat i la gent ha de saber
quegrave es pot fer i quegrave no Per tant srsquoha drsquoinsistir que
una llei futura ha drsquoabordar aquesta quumlestioacute perquegrave
un professional ha de saber quan pot callar i quan
no ha de callar
Srsquoha de propiciar aquest debat en tots els
agravembits i mentre no hi hagi una legislacioacute srsquohan de
generar protocols de bones pragravectiques perquegrave tots
els professionals tinguin el suport del seu centre o
del seu colmiddotlegi professional i se sentin proveiumlts drsquoashy
questes eines
Finalment desitjo que ninguacute es trobi en
casos liacutemits i que si mai srsquohi troba lrsquoagafi ben proshy
veiumlt drsquoarguments
112 |
G
106113Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 113
COMUNICACIONS
G Una lectura egravetica sobre els serveis socials i el seu abast per a un model drsquointervencioacute social per Cristina de la Cruz Ayuso doctora en Filosofia i professora drsquoEgravetica
a la Facultat de Ciegravencies Socials i Humanes de Deusto Bilbao
GGovern de la vida i intervencioacute social lrsquoarrel biopoliacutetica dels conflictes egravetics per Anna Quintanas professora de Filosofia de la Universitat de Girona
| 113
U
P
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 114
Aquesta eacutes una de la vintena de comunicacions que van ser presentades a les taules sectorials del Simposi acceptada per a la seva publicacioacute
na lectura egravetica sobre els serveis socials i el
seu abast per a un model drsquointervencioacute social
per Cristina de la Cruz Ayuso doctora en Filosofia i Humanes de Deusto Bilbao
0 revi
Amartya Sen afirma que laquoperquegrave una llibertat
sigui inclosa com a part drsquoun dret humagrave ha de ser
prou important per oferir raons perquegrave els altres li
prestin una atencioacute seriosa Hi ha drsquohaver algunes
rdquocondicions de llindarrdquo de rellevagravencia incloentshyhi la
importagravencia de la llibertat i la possibilitat drsquoinfluir en
la seva realitzacioacute perquegrave figuri de manera plausible
dins de lrsquoespectre dels drets humansraquo1 Aquest artishy
cle ofereix una lectura egravetica sobre els serveis socials
des de lrsquoenfocament dels drets humans Es pregunta
pel beacute que aquests protegeixen i per la rellevagravencia
social que teacute lrsquoesmentat beacute Analitza tant les condishy
cions com les raons que hauriacuteem de tenir en compte
per considerarshylos com allograve que srsquoha drsquoexigir com un
dret de ciutadania El dret de tots els ciutadans que
en algun moment de la seva vida necessitin acollirshy
se a una determinada prestacioacute social
1 Sen A (2010) La idea de la justicia Madrid Taurus pagraveg 399
i professora drsquoEgravetica a la Facultat de Ciegravencies Socials
El text forma part de les ponegravencies elaborashy
des en el marc drsquoun proceacutes de reflexioacute que va dur a
terme el 2009 el Departament de Poliacutetica Social de
la Diputacioacute Foral de Guipuacutescoa2 Lrsquoobjectiu de lrsquoesshy
mentat proceacutes era desenvolupar un model de sershy
veis socials a Guipuacutescoa basat en la persona atent
a les necessitats i demandes de la ciutadania i sosshy
tingut en principis com la dignitat la universalitat la
redistribucioacute i la solidaritat Lrsquoequip drsquoinvestigacioacute
Egravetica Aplicada de la Universitat de Deusto va rebre
lrsquoencagraverrec drsquoelaborar el marc egravetic de lrsquoesmentat
model intentant oferir alguns elements que des
drsquouna aproximacioacute egravetica permetessin concretarshyne
tant lrsquoabast com el contingut Com diem aquest
text recull part drsquoaquella reflexioacute Lrsquoeix central de la
nostra aportacioacute se sosteacute en el reconeixement dels
serveis socials com un dret social que cal protegir i
un beacute puacuteblic que cal promoure
2 Totes les ponegravencies drsquoaquest proceacutes de reflexioacute han estat publicades a Etxaniz M [et al] (2009) Ponencias del proceso de reflexioacuten Hausnarketa prozesuaren txostenak Donostia shy San Sebastiaacuten Diputacioacuten Foral de Gipuzkoa 452 pagraveg
114 |
E
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 115
En la reflexioacute amb quegrave iniciem aquest treball
Sen crida lrsquoatencioacute sobre una exigegravencia inherent als
debats com el que aquiacute presentem laquoEn els pronunshy
ciaments sobre drets humans sempre hi ha la posshy
sibilitat del desacord i lrsquoexamen criacutetic eacutes part del que
pot anomenarshyse la disciplina dels drets humansraquo 3
Sotmetre la nostra proposta a aquesta disciplina de
lrsquoescrutini puacuteblic i iniciar una reflexioacute sobre el llindar
de rellevagravencia social dels serveis socials per valorar
si poden figurar de manera plausible com un dret
humagrave meacutes eacutes lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball
1 ls serveis socials un dret social que cal
protegir i un beacute puacuteblic que cal promoure
Els serveis socials soacuten un dret social que cal
protegir Pertanyen a aquest conjunt de drets anoshy
menats drets de prestacioacute que reconeixen el dret
de les persones a rebre una segraverie de beacutens recursos
i serveis per cobrir algunes necessitats bagravesiques
que permetin suplir la manca actual o potencial
que tenim (o podem tenir) drsquoelles
El beacute que protegeixen els serveis socials eacutes
la interaccioacute4 Entenem la interaccioacute com la capacishy
tat de relacioacute i ajust de la persona amb ella mateixa
amb les altres persones i amb lrsquoentorn Des drsquoashy
questa perspectiva els serveis socials poden ser
considerats com un sistema articulat de suport que
doacutena resposta a traveacutes drsquouna segraverie de prestacions
i serveis especiacutefics a les necessitats que al llarg de
les diferents etapes de la seva vida una persona pot
tenir com a consequumlegravencia de les limitacions o desshy
ajusts a quegrave pugui veurersquos sotmesa tant la seva aushy
tonomia privada (autorealitzacioacute personal) com
puacuteblica (integracioacute social) i que colmiddotloquen (o poden
colmiddotlocar) aquesta persona en una situacioacute de vulshy
3 Sen A (2010) Op cit pagraveg 402
nerabilitat fragilitat dependegravencia io exclusioacute
Els serveis socials es poden considerar alshy
guna cosa meacutes que recursos Es converteixen des
de la perspectiva que defensem en aquest treball
en condicions (materials) de possibilitat per a lrsquoexershy
cici de la llibertat El seu objectiu eacutes tractar de gashy
rantir la magravexima igualtat possible en oportunitats de
vida a totes les persones de manera especiacutefica a
les meacutes vulnerables perquegrave de fet aquestes oporshy
tunitats es converteixin en recursos de llibertat per
a les persones Recursos per al desenvolupament
raonable (i digne) drsquohoritzons de realitzacioacute personal
que permetin una interaccioacute relacional adequada en
la societat (participar en la vida puacuteblica com un
membre actiu) Els serveis socials soacuten per tant un
beacute puacuteblic Soacuten beacutens de justiacutecia que cal promoure
Per beacutens de justiacutecia entenem aquells que
componen el que avui anomenem una vida amb un
miacutenim de qualitat Beacutens bagravesics per a una vida digna
sense els quals estagrave en perill el benestar i la segushy
retat de les persones Lrsquoatencioacute i la proteccioacute social
de les situacions de vulnerabilitat fragilitat depenshy
degravencia o exclusioacute soacuten alguns drsquoaquests beacutens de jusshy
tiacutecia que qualsevol ciutadagrave pel fet de sershyho pot
exigir a la seva comunitat poliacutetica amb tot el dret
Perograve no sols aixograve tambeacute soacuten beacutens de justiacutecia que
tota persona pel fet de sershyho pot exigir a tot el
conjunt de la humanitat Les institucions puacutebliques
tenen la responsabilitat de garantir la prestacioacute drsquoashy
quests beacutens recursos o serveis beacute directament beacute
indirectament a traveacutes drsquoorganitzacions a les quals
fins i tot no sent formalment puacutebliques reconeixen
la iniciativa i capacitat per desenvolupar una funcioacute
social drsquointeregraves comuacute i srsquohi basen per exercir la seva
responsabilitat puacuteblica
4 Drsquoacord amb lrsquoaproximacioacute de Fernando Fantova en laquoSistemas puacuteblicos de servicios sociales Nuevos derechos nuevas respuestasraquo Cuaderno de Deshyrechos Humanos nuacutem 49 Bilbao Universidad de Deusto pagraveg 49
| 115
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 116
Sens dubte un dels reptes fonamentals a
quegrave srsquoenfronta la promocioacute puacuteblica dels serveis soshy
cials remet a la necessitat de fixar lrsquoabast del recoshy
neixement subjectiu i universal de tots els ciutadans
per accedirshyhi Una proposta poliacutetica de serveis soshy
cials hauragrave de delimitar i precisar les condicions de
ciutadania que es requereixen per accedir a aquesshy
tes prestacions i ajuts que srsquoofereixen des de la carshy
tera de serveis socials Hauragrave drsquoaplicar en uacuteltima
instagravencia el test de la inclusioacute Aquest test consisshy
teix precisament a veure quins soacuten els nivells de reshy
coneixement dels drets socials als seus membres
en igualtat de condicions No sols per concretar a
qui correspon aquest acceacutes sinoacute tambeacute per proposhy
sar mesures concretes respecte als qui en una soshy
cietat laquono passenraquo aquest test de la inclusioacute En
aquest sentit cal destacar la responsabilitat de lrsquoAdshy
ministracioacute puacuteblica per articular mesures en dues dishy
reccions
shy Una meacutes immediata i necessagraveriament conshy
juntural correspon a lrsquoAdministracioacute puacuteblica
determinar quegrave fer amb aquelles persones
no legalment ciutadanes de lrsquoEstat que per
aquesta circumstagravencia es queden fora del
sistema de proteccioacute social
shy Una altra de caragravecter meacutes estructural corshy
respon a lrsquoAdministracioacute puacuteblica articular meshy
sures amb vocacioacute de transformacioacute
orientades a superar els factors estructurals
responsables de lrsquoexclusioacute que permetin
anar fent extensible aquest dret de ciutadashy
nia a tots els membres de la societat que enshy
cara no en gaudeixen
La ciutadania ara per ara i drsquoacord amb la
seva evolucioacute aquests uacuteltims anys no sols eacutes una
quumlestioacute formal En les nostres societats eacutes com
ens recorda Javier de Lucas un tiacutetol de poder5 Parshy
lar llavors del que eacutes una ciutadania activa i inclushy
siva i quines condicions es requereix per a aixograve en
el marc concret dels serveis socials eacutes un debat inshy
eludible Lrsquoassoliment de la inclusioacute eacutes sense cap
dubte un egravexit social No obstant aixograve eacutes un assoshy
liment complex que va meacutes enllagrave de la combinacioacute
de mesures ocupacioacute + habitatge + educacioacute per
a la integracioacute en les nostres societats
Una ciutadania inclusiva eacutes la manifestacioacute
drsquouna ciutadania madura en un context poliacutetic i soshy
cial igualment madur En ell les poliacutetiques puacutebliques
no poden ser neutrals No hi ha vida puacuteblica neutral
per aixograve eacutes necessari reconegraveixer lrsquohoritzoacute de valors
que hi ha darrere drsquoaquestes poliacutetiques puacutebliques
Les poliacutetiques socials han de ser el reflex del comshy
promiacutes poliacutetic per la justiacutecia social per la llibertat i
la igualtat Tambeacute per la solidaritat com una virtut
social imprescindible En societats complexes i gloshy
bals multiculturals i heterogegravenies com les nostres
en les quals el fenomen de la globalitzacioacute i el de la
migracioacute soacuten una realitat que cal mirar de cara amb
altres foacutermules meacutes agravemplies i multilaterals eacutes neshy
cessari precisar molt beacute el concepte de ciutadania
inclusiva per garantir aquest dret a no ser exclograves
Caldragrave pensar en altres modalitats per a la ciutadashy
nia en les quals el vincle [gradual] davant de la llei
no sigui la nacionalitat sinoacute la residegravencia estable
Tambeacute caldragrave pensar en altres foacutermules de particishy
pacioacute poliacutetica i social meacutes enllagrave del reconeixement
del dret al sufragi i en altres foacutermules drsquoacceacutes a la
condicioacute de ciutadania en termes drsquoigualtat
El reconeixement dels serveis socials marca
la laquoliacutenia de dignitatraquo drsquouna societat Eacutes un reconeishy
5 De Lucas J (2002) laquoLa herida original de las poliacuteticas de inmigracioacuten A propoacutesito del lugar de los derechos humanos en las poliacuteticas de inmigracioacutenraquo Isegoriacutea 0 (26) 59shy84 lthttpisegoriarevistascsicesindexphpisegoriaarticleview571572gt [Consulta 28shy11shy2009]
116 |
L
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 117
xement al dret drsquoassistegravencia de proteccioacute de
compensacioacute de suport social drsquohospitalitat drsquoashy
companyament drsquoorientacioacute de vincle de particishy
pacioacute de promocioacute etcegravetera que srsquoha de garantir a
tota persona quan al llarg de la seva trajectograveria vital
teacute lloc un desajust entre la seva autonomia (privada
i puacuteblica) i la xarxa drsquoajuts i suports relacionals que
necessita per exercirshyla per laquoacoblarshyse efectivashy
mentraquo per desenvoluparshyse autogravenomament en tots
els seus entorns vitals Els serveis socials soacuten nograveduls
bagravesics de la xarxa de benestar drsquoun territori determishy
nat que des de la proximitat i la normalitzacioacute es
converteixen en una eina que permet reduir i superar
els riscs drsquoexclusioacute social a quegrave pot veurersquos abocada
qualsevol persona quan aquest desajust no teacute una
atencioacute i proteccioacute social adequades
2 a persona centralitat dels serveis socials
Els serveis socials existeixen es protegeishy
xen i es promouen per garantir la qualitat de vida
bagravesica de les persones Tot i aixiacute no han de ser
considerats com a respostes orientades uacutenicashy
ment a palmiddotliar o compensar les dificultats o les
manques drsquoalguns ciutadans per a la realitzacioacute de
les seves metes vitals Els serveis socials soacuten al
contrari una resposta a algunes necessitats esshy
peciacutefiques que al llarg de la vida podem tenir totes
les persones i que ategraves lrsquoabast de les esmentades
necessitats requereixen atencioacute i proteccioacute social
Per aixograve mateix es converteixen en una exigegravencia
de caragravecter social Aquestes necessitats soacuten neshy
cessitats socials soacuten necessitats que tenim (o
podem tenir) totes les persones i que formen part
del que ha de ser considerat drsquointeregraves comuacute en
una societat
Les quumlestions que soacuten drsquointeregraves comuacute6 en
una societat no soacuten les quumlestions resultants de lrsquoashy
gregacioacute dels interessos reals de tots i cada un dels
ciutadans Els interessos individuals dels membres
drsquouna societat no permeten una suma uacutenica perquegrave
soacuten interessos plurals i diferents Parlem drsquointeregraves
comuacute per referirshynos a allograve que en una societat meshy
reix (o hauria de meregraveixer) tant lrsquoatencioacute de tots els
ciutadans com de les institucions puacutebliques Lrsquointeregraves
comuacute remet a allograve que en una societat drsquouna mashy
nera o altra ens interpelmiddotla i importa a totes les pershy
sones perquegrave el que estagrave en joc precisament eacutes la
nostra dignitat comuna i les bases de la nostra conshy
dicioacute ciutadana encara que despreacutes el problema en
quumlestioacute el visqui nomeacutes un grup de persones per les
contingegravencies de la vida Lrsquoabandonament la desshy
proteccioacute la violegravencia la fugida de la llar la dominashy
cioacute lrsquoatur la malaltia la solitud soacuten fets radicals que
afecten totes les dimensions de la vida drsquouna pershy
sona i formen part drsquoaquesta laquocarteraraquo de quumlestions
de les quals la nostra societat srsquoha de fer cagraverrec a
traveacutes entre altres de les respostes que ofereixen
els serveis socials a aquestes quumlestions Els serveis
socials es constitueixen drsquoaquesta manera com una
xarxa de respostes que per mitjagrave dels seus recurshy
sos busquen recolzar integrar inserir i protegir les
persones les seves famiacutelies i el conjunt de la societat
quan es troben en una situacioacute de fragilitat depenshy
degravencia vulnerabilitat i exclusioacute
Per tant els processos deliberatius que ens
han de portar a consensuar quines soacuten les necesshy
sitats socials de les quals srsquohan de fer cagraverrec els
serveis socials srsquohaurien de fonamentar en aquests
tres pilars
shy El respecte a la dignitat de la persona i la
recerca del seu reconeixement pragravectic
6 Drsquoacord amb lrsquoaproximacioacute de Victoria Camps en Paradojas del Individualismo Barcelona Criacutetica 1999 pagraveg 133shy134
| 117
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 118
shy El desenvolupament social just
shy La prioritat de les necessitats de les pershy
sones que estan en una situacioacute (o en risc drsquoestarshy
ho) de vulnerabilitat fragilitat dependegravencia i
exclusioacute
21 El respecte a la dignitat de la persona i la recerca del seu reconeixement pragravectic
Els serveis socials estan vinculats al respecte
i a la promocioacute de la persona i els diferents espais
socials i comunitaris en els quals es desenvolupa
Lrsquointeregraves comuacute remet a la responsabilitat de crear
les condicions socials necessagraveries i possibles en la
nostra societat perquegrave cada persona totes les pershy
sones pugui viure i realitzarshyse drsquoacord amb la seva
condicioacute de subjecte i fi de dignitat En lrsquoagravembit dels
serveis socials aixograve implica que aquestes condishy
cions socials han de ser condicions humanitzadoshy
res El reconeixement pragravectic de la dignitat en
aquest cas comporta atendre i protegir la persona
quan al llarg de la seva trajectograveria vital es trobi en
una situacioacute de vulnerabilitat de fragilitat de depenshy
degravencia o drsquoexclusioacute atendre i protegir la infantesa
en situacions de desproteccioacute les dones viacutectimes
de la violegravencia de gegravenere les persones que estan
en situacioacute o en risc drsquoexclusioacute social les persones
dependents o discapacitades o aquelles que viuen
una crisi de parella o de famiacutelia les persones anciashy
nes quan estan malaltes etc
La necessitat drsquoatencioacute i proteccioacute drsquouna pershy
sona la proximitat dels suports materials i relacioshy
nals que necessita lrsquoadequacioacute a les seves
necessitats concretes la resposta integral coordishy
nada i continuada a les esmentades necessitats la
prevencioacute el suport a les seves xarxes familiars i coshy
munitagraveries el reconeixement social drsquoaquestes xarshy
xes de convivegravencia la coordinacioacute amb els recursos
locals la promocioacute de nous models de gestioacute social
etc soacuten algunes de les condicions bagravesiques de la
intervencioacute que humanitzen que dignifiquen el sushy
port que una persona necessita (o pot necessitar)
per a lrsquoexercici de la seva autonomia (privada i puacuteshy
blica) Soacuten condicions bagravesiques que contribueixen
al reforccedilament de les seves opcions vitals i de la
seva condicioacute ciutadana que enforteixen els seus
vincles relacionals i comunitaris Soacuten condicions bagraveshy
siques drsquohumanitat que permeten des de la proxishy
mitat reduir i superar alguns dels riscs de lrsquoexclusioacute
22 El desenvolupament social just
Els serveis socials soacuten beacutens socials que han
de ser socialment distribuiumlts drsquoacord amb una segraverie
de criteris que tinguin com a referegravencia precisament
el respecte i el reconeixement pragravectic de la dignitat
de la persona Un proceacutes deliberatiu encaminat a
establir els criteris de distribucioacute (i gaudi per tant)
drsquoaquests laquobeacutens socialsraquo ha de reconegraveixer en primer
lloc el principi drsquolaquouniversalitatraquo que hi ha darrere del
seu reconeixement com a dret I ha de matisar en
un segon moment com srsquoarticula a la pragravectica
aquest principi drsquolaquouniversalitatraquo amb el criteri
drsquolaquoequitatraquo Ambdoacutes criteris remeten al mateix prinshy
cipi drsquoigualtat de tracte
El primer el drsquouniversalitzacioacute es refereix a la
igualtat de tracte com a equiparacioacute Davant de sishy
tuacions o circumstagravencies diferents que es consishy
deren irrellevants per al reconeixement o exercici
dels drets el tractament de totes les persones dashy
vant de la llei tambeacute ha de ser igual Es fa una absshy
traccioacute de les diferegravencies per equiparar aixiacute les
persones Aquesta eacutes sens dubte la formulacioacute
meacutes bagravesica de no discriminacioacute que eacutes subjacent a
la igualtat formal En les constitucions democragravetishy
ques es consideren irrellevants aspectes com la
118 |
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 119
raccedila el sexe la religioacute lrsquoegravetnia i es diu que aquestes
diferegravencies no han de donar lloc a situacions de disshy
criminacioacute davant de la llei En el nostre cas aquest
criteri drsquoigualtat de tracte com a equiparacioacute signishy
fica reconegraveixer que cap persona no pot ser exclosa
per cap motiu de la cobertura del sistema puacuteblic de
serveis socials En positiu totes les persones indeshy
pendentment de la nostra situacioacute fins i tot de lrsquoeshy
conogravemica (tant si eacutes precagraveria com acomodada)
tenim dret a rebre cobertura del sistema puacuteblic de
serveis socials Totes les persones som iguals en el
dret als serveis socials
Aquest principi drsquouniversalitzacioacute ha de moshy
dularshyse amb el drsquoequitat que en aquest cas com
hem assenyalat remet a una igualtat de tracte dishy
ferenciadora A fi drsquoevitar que aquesta exigegravencia drsquoishy
gualtat es converteixi en un element arbitrari
uniforme i indiferenciat de persones i circumstagravenshy
cies concretes (i rellevants) es considera necessari
de vegades un tractament diferenciat en situacions
semblants La igualtat en els drets no pot consistir
uacutenicament en una igualtat de tracte absoluta i inshy
condicional i a la fi buida i fins i tot injusta En
aquest cas a traveacutes drsquoaquest principi de diferenshy
ciacioacute es persegueix tambeacute no discriminar tenint en
compte condicions estructurals de la realitat que
soacuten o poden ser generadores de desigualtats meacutes
grans Drsquoaquesta manera introduint el criteri drsquoeshy
quitat es reconeix el caragravecter dinagravemic que ha de
tenir la igualtat en la seva aplicacioacute pragravectica Aplicat
al camp dels serveis socials aquest criteri drsquoigualtat
de tracte com a diferenciacioacute se sosteacute en la idea
que aquesta igualtat en drets srsquoha de matisar amb
una resposta adaptada a cada persona als seus
recursos circumstagravencies capacitats etc de mashy
nera que gragravecies al seu caragravecter diferenciador no
exclogui ninguacute de la cobertura del sistema puacuteblic
de serveis socials
El dinamisme que obliga lrsquoequitat fa necesshy
sari haver drsquoharmonitzar un conjunt de mesures
protectores en uns casos i drsquoaccioacute positiva en alshy
tres per delimitar la cobertura del sistema puacuteblic
de serveis socials
shy Les mesures drsquoaccioacute protectora tenen per
objectiu protegir colmiddotlectius vulnerables en circumshy
stagravencies drsquoespecial fragilitat o dependegravencia persoshy
nes amb discapacitat infantesa etc soacuten alguns dels
colmiddotlectius en quegrave recau aquesta consideracioacute de
laquogrups que han de ser protegitsraquo Aquestes mesures
srsquohan drsquoarticular oportunament des drsquoun enfocament
de proteccioacute no paternalista que impedeixi de pershy
petuar una cultura de dependegravencia i dominacioacute fentshy
les compatibles amb el principi drsquoigualtat de tracte i
no discriminacioacute han de ser mesures facilitadores
de suports especials per al desenvolupament de les
activitats bagravesiques de la vida quotidiana drsquoaquestes
persones que permetin assolir un grau satisfactori
drsquoautonomia personal en la comunitat
shy Les mesures drsquoaccioacute positiva soacuten una segraverie
de mecanismes que utilitzen el criteri de diferenciashy
cioacute per afavorir persones la situacioacute de les quals eacutes
de clar desavantatge discriminacioacute vulnerabilitat o
fragilitat respecte als altres Lrsquoobjectiu drsquoaquestes
mesures drsquoaccioacute positiva consisteix a eliminar
aquesta situacioacute de discriminacioacute o desavantatge
i afavorir drsquoaquesta manera una igualtat drsquooportushy
nitats efectiva per a totes les persones a traveacutes de
la potenciacioacute de les seves capacitats Les mesures
drsquoaccioacute positives exigeixen quatre requisits
bull Motivacioacute que hi hagi una situacioacute real de
discriminacioacute o desavantatge injustificat
bull Proporcionalitat que hi hagi un equilibri
raonable entre la mesura adoptada i lrsquoobjecshy
tiu perseguit
bull Eficagravecia que les mesures tinguin una natushy
ralesa que condueixi de veritat a la igualacioacute
| 119
L
[
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 120
drsquooportunitats no a palmiddotliar la desigualtat
bull Transitorietat que la mesura desaparegui
una vegada aconseguit lrsquoobjectiu Les meshy
sures drsquoaccioacute positiva soacuten mesures amb un
caragravecter transitori
La modulacioacute del principi drsquouniversalitat i el
principi drsquoequitat no resulta fagravecil a lrsquohora de valorar
especialment en termes econogravemics el que les exshy
igegravencies drsquoequitat impliquen per a la garantia de la
universalitat (i per tant gratuiumltat) dels serveis soshy
cials El debat sobre el sistema de copagament
recollit en alguns textos normatius teacute a veure preshy
cisament amb les dificultats drsquoarticulacioacute drsquoambshy
doacutes principis a lrsquohora de definir el grau de
participacioacute directa de les persones usuagraveries en el
financcedilament dels serveis socials de responsabilitat
puacuteblica7
23 La prioritat de les necessitats de les persones que estan en una situacioacute (o en risc drsquoestarshyho) de vulnerabishylitat fragilitat dependegravencia i exclusioacute
Lrsquointeregraves comuacute remet no sols a la necessitat
de delinear els problemes dels quals una societat
srsquoha de fer cagraverrec sinoacute que remet tambeacute i princishy
palment a lrsquoobligacioacute de buscar el desenvolupashy
ment de la justiacutecia en la resposta que es doni a
aquests problemes mitjanccedilant lrsquoexercici de la soshy
lidaritat En lrsquoagravembit dels serveis socials aixograve signishy
fica el reconeixement de la seva condicioacute
preferencial en lrsquoagravembit de la intervencioacute social com
a resposta a les necessitats i drets de totes les
persones que es trobin en una situacioacute de vulneshy
rabilitat a ser atesos i protegits a rebre els suports
que ella o les seves xarxes familiars o comunitagraveries
necessitin
3 rsquoenfocament de les capacitats
davant lrsquoassistencialisme]
El reconeixement pragravectic de la dignitat de les
persones eacutes inseparable del reconeixement de les
seves capacitats i de les seves potencialitats Fins i
tot en situacioacute de vulnerabilitat fragilitat dependegravenshy
cia o exclusioacute eacutes necessari reconegraveixer totes les
persones en la seva capacitat i en les seves potenshy
cialitats independentment del grau o possibilitat
de realitzacioacute que tingui Un model de serveis soshy
cials ha de procurar allunyarshyse drsquouna visioacute assisshy
tencialista de la intervencioacute que pren com a
referegravencia la persona des de la seva manca o de
la seva privacioacute Fins i tot sent real aquesta manca
no srsquoha drsquoidentificar naturalment amb allograve que
aquesta persona laquoeacutesraquo No hi ha una persona en el
punt zero de la manca o de la privacioacute o de la fragilitat
o de la dependegravencia No entendreshyho aixiacute significa
perpetuar una relacioacute de dominacioacute i dependegravencia
entre qui pot i qui no pot qui teacute i qui no teacute qui eacutes
capaccedil i qui no teacute condicions per sershyho etc
Potenciar les capacitats comporta treballar
des del meacutes profund de lrsquohumagrave Implica no sols treshy
ballar amb les persones sinoacute tambeacute amb les seves
xarxes de convivegravencia familiars i comunitagraveries a fi
de rehabilitar i restaurar relats de vida vincles de pershy
tinenccedila agravembits de sentit activacioacute de recursos pershy
sonals i comunitaris confianccedila autoestima Els
serveis socials veacutenen marcats per una trajectograveria que
els reconeix com a prestadors de serveis des drsquoun
enfocament merament recursista i instrumental La
dimensioacute econogravemica drsquoaquestes prestacions eacutes una
quumlestioacute ineludible de gran penetracioacute poliacutetica i social
soacuten serveis que comporten una assignacioacute de recurshy
sos molt important I tanmateix cal reconegraveixer que
7 Una anagravelisi detallada sobre les diferents posicions que hi ha respecte a aquesta modalitat de copagament ha estat desenvolupada per Fantova F en op cit pagraveg 119shy122
120 |
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 121
fins i tot sent aixiacute lrsquoassignacioacute de recursos materials
eacutes el meacutes barat i fagravecil de garantir en un sistema puacuteblic
de serveis socials Forma part drsquoaquest tipus de
quumlestions que depenen de la deliberacioacute i fins i tot
de la negociacioacute quan hi ha posicions contragraveries Deshy
penen de consensos i de la voluntat poliacutetica i ciutashy
dana Encara que aixograve eacutes fonamental eacutes necessari
tambeacute promoure un enfocament dels serveis socials
que rescati el valor drsquoaquests beacutens relacionals a quegrave
ens hem referit i que no solen ser presents en lrsquoenshy
focament habitual de recursos administrats que sersquols
sol atorgar
Els serveis socials no han de ser vistos uacutenicashy
ment com a respostes materials orientades a palmiddotliar
totes les mancances o necessitats drsquoalgunes persoshy
nes Soacuten una resposta a algunes demandes i necesshy
sitats de totes les persones Necessitats i demandes
que no remeten uacutenicament a la seva satisfaccioacute insshy
trumental Els serveis socials soacuten una resposta
tambeacute a necessitats interpersonals comunicacioshy
nals demandes que remeten a mons de vida a sigshy
nificats personals molt significatius que reclamen
tambeacute la proximitat entre lrsquoatencioacute dels serveis soshy
cials i els entorns naturals familiars i comunitaris de
les persones Joaquiacuten Garciacutea Roca ho ilmiddotlustra de la
manera seguumlent laquoQuan un anciagrave demana un servei
a domicili o una persona sotmesa a un uacutes indegut
de la droga demana ajuda no sols demanen una
prestacioacute sinoacute que estan solmiddotlicitant una relacioacute inshy
terpersonal estan parlant de la seva debilitat de la
seva impotegravencia per ser autogravenoms de la seva proshy
testa amb qui els ha deixat a lrsquoestacada o simpleshy
ment busquen companyia per alleugerir la seva
situacioacute Al costat dels elements instrumentals que
poden satisfershyse a traveacutes drsquouna prestacioacute (una penshy
sioacute o una residegravencia terapegraveutica) apareixen els eleshy
ments expressius que estan vinculats a la identitat
a la biografia personal als mons vitalsraquo8 Des drsquoashy
questa perspectiva els serveis socials poden ser
considerats tambeacute atenent a lrsquoexercici de la solidashy
ritat en la justiacutecia com a beacutens que es prolonguen en
la perspectiva de la gratuiumltat Aquests mdashja se sapmdash
no es poden exigir perquegrave proporcionarshylos garanshy
tirshylos no constitueix un deure encara que siacute que pot
constituir un deure garantir el que soacuten condicions en
general necessagraveries perograve no suficients per a la seva
realitzacioacute
Les capacitats remeten a allograve que una pershy
sona eacutes capaccedil de fer i de ser Les capacitats no soacuten
recursos Soacuten el que una persona eacutes capaccedil de ser i
de fer amb aquests recursos Lrsquoenfocament de les
capacitats incideix en el fet que allograve nuclear eacutes que
la persona sigui capaccedil de convertir aquests recursos
(i oportunitats) en llibertat I tambeacute que la persona
sigui capaccedil de responsabilitzarshyse de les eleccions
que li ho possibiliten Es pregunta pel que una pershy
sona fa i pel que estagrave en condicions de poder fer i
donarshyne compte Les oportunitats adquireixen en
aquesta proposta un valor meacutes efectiu sobretot pershy
quegrave permeten allunyarshynos tambeacute drsquoaquest enfocashy
ment Apareixen com un element meacutes al servei del
que una persona estagrave en condicions de poder fer
per laquoposar en marxaraquo la seva vida drsquouna manera pleshy
nament humana
Aquest enfocament finalment defensa que hi
ha agraverees centrals del funcionament humagrave i que cal
establir una segraverie de laquocapacitats miacutenimes bagravesiques
i fonamentalsrdquo necessagraveries per al desenvolupament
ple de les persones i preguntar si les persones soacuten
capaces de posarshyles en accioacute o no Per a aixograve ldquouna
8 Garciacutea Roca J laquoMemorias silenciadas en la construccioacuten de los servicios socialesraquo Cuadernos de Trabajo Social nuacutem 19 2006 pagraveg 211
| 121
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 122
condicioacute necessagraveria de justiacutecia per a un ordenament
poliacutetic puacuteblic eacutes que ell mateix ofereixi als ciutadans
un cert nivell bagravesic de capacitat Si la gent es troba
sistemagraveticament per sota del nivell miacutenim en alguna
drsquoaquestes agraverees centrals aquest fet hauria de veushy
rersquos com una situacioacute injustaraquo9
No podem deixar de subratllar dos aspectes
drsquoaquest enfocament de les capacitats que resulten
problemagravetics i complexos en el moment de la seva
concrecioacute pragravectica Drsquouna banda eacutes difiacutecil prioritzar
les capacitats de les persones sense haver garantit
abans que les seves necessitats bagravesiques estan coshy
bertes Drsquoaquesta manera les necessitats avancen
una posicioacute a les capacitats en un potencial proceacutes
de promocioacute puacuteblica drsquounes davant les altres De lrsquoalshy
tra aquest enfocament exigeix que hi hagi un iacutendex
(una llista) que reconegui quines soacuten aquestes cashy
pacitats bagravesiques el desenvolupament de les quals
hauria de facilitar i garantir lrsquoEstat a tots els ciutadans
Respecte a la primera quumlestioacute es pot dir que
la distincioacute eacutes absolutament pertinent en societats i
en paiumlsos empobrits del sud i en contextos de poshy
bresa extrema on lrsquoatencioacute de les necessitats bagravesishy
ques eacutes efectivament una prioritat absoluta davant
la promocioacute de les capacitats (encara que no lrsquoexshy
clou) La satisfaccioacute de les necessitats bagravesiques imshy
plica un primer requisit ineludible Davant drsquoaquesta
realitat no ens queda sinoacute replegar les capacitats
per a un segon moment Ara beacute en societats com
les nostres les necessitats que soacuten considerades bagraveshy
siques per al desenvolupament drsquouna vida de qualishy
tat no es distingeixen substancialment de les
capacitats bagravesiques Per aixograve pensem que en el
nostre context la promocioacute de les capacitats es conshy
verteix en lrsquoenfocament nuclear que cal impulsar des
del pla poliacutetic i el que ha de servir de base per justishy
ficar un model de serveis socials
Lrsquoenfocament de les capacitats eacutes un enfoshy
cament robust que posa al centre la persona i reshy
coneix la necessitat de la seva gradual
responsabilitzacioacute i apoderament mitjanccedilant lrsquoashy
portacioacute dels suports i prestacions que necessita
per avanccedilar en aquest proceacutes Eacutes un enfocament
que vol evitar el perill de constituirshyse en una xarxa
de serveis protectora i eminentment assistencial
que genera ciutadans passius i que per a aixograve neshy
cessita connectar amb altres processos compleshy
mentaris a aquell que compensen els serveis
socials Eacutes un enfocament en definitiva que posa
al centre del seu model drsquointervencioacute les possibilishy
tats de la persona No les seves mancances sinoacute
les seves possibilitats i capacitats per assumir fins
on sigui humanament possible la seva progravepia vida i
la seva participacioacute en la comunitat Eacutes un enfocashy
ment que a meacutes posa el focus no sols en les pershy
sones sinoacute tambeacute en les condicions de possibilitat
que es requereix dels altres i de lrsquoentorn de les
seves xarxes de proximitat familiars i comunitagraveries
per progressar en aquest proceacutes de coresponsabishy
litzacioacute Per avanccedilar en definitiva en aquest proceacutes
de reconciliacioacute social a traveacutes drsquoaquesta porta
drsquoentrada universal que soacuten els serveis socials
Respecte a la segona quumlestioacute eacutes difiacutecil esshy
tablir un ordre de prioritats que reconegui quines
soacuten les capacitats el desenvolupament de les quals
hauria de facilitar i garantir lrsquoEstat a tots els ciutashy
dans El debat referent a aixograve eacutes ampli Srsquoafirma
que el dret als serveis socials ha de protegir i poshy
tenciar mitjanccedilant lrsquoatencioacute de les necessitats que
tenim (o podem tenir) totes les persones demanshy
122 |
9 Nussbaum M (2006) Las fronteras de la justicia Consideraciones sobre la exclusioacuten Barcelona Paidoacutes
4 D
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 123
dants drsquoaquests serveis les capacitats que soacuten vashy
luoses per al desenvolupament drsquouna vida digna
Colmiddotlectivament assumim la responsabilitat de proshy
tegir i potenciar aquestes capacitats El problema
comenccedila a lrsquohora de decidir no sols quines soacuten
aquestes capacitats sinoacute tambeacute quin eacutes lrsquoordre de
prioritat que hi ha entre elles Un model de serveis
socials srsquoha drsquoemparar en la memograveria de les lluites
pel reconeixement i en les demandes legiacutetimes que
hi ha darrere drsquoaquestes lluites per delimitar la carshy
tera dels beacutens de justiacutecia que teacute la responsabilitat
puacuteblica de protegir i potenciar
La capacitat de cuidarshyse un mateix la capashy
citat de viure fins al terme drsquouna vida humana drsquouna
durada normal la capacitat de poder mantenir una
bona salut incloentshyhi la salut reproductiva el dret a
rebre una alimentacioacute adequada i disposar drsquoun lloc
adequat per viure la capacitat de mourersquos lliurement
drsquoun lloc a lrsquoaltre La proteccioacute dels atacs (inclosos
els sexuals i de violegravencia domestica) la capacitat
drsquoactuar la capacitat de participar en lrsquoadopcioacute de
decisions la capacitat de participar en la vida drsquouna
comunitat la capacitat de comunicar la capacitat
de desenvolupar plenament la nostra afectivitat la
capacitat drsquointeractuar la capacitat de poder viure
amb i per als altres la capacitat de poder desenvoshy
lupar un projecte de vida i de buscar formes drsquoassoshy
ciacioacute humana el dret a buscar una feina etc soacuten
algunes de les capacitats que pertanyen a la llista de
les que cal protegir o potenciar sense la necessitat
drsquohaver de justificarshyles meacutes enllagrave del que en termes
de dignitat significa la seva manca o privacioacute
En qualsevol cas la conclusioacute meacutes significashy
tiva que es pot extreure en aquest moment eacutes que
lrsquoEstat srsquoha de comprometre en aquesta tasca de
concrecioacute de quines han de ser aquestes capacitats
bagravesiques que ha de protegir i promoure Lrsquoha drsquoinshy
corporar com a part de la seva progravepia responsabilitat
amb la societat No hi ha dubte que lrsquoEstat teacute alguna
cosa a dir sobre quines soacuten aquestes capacitats que
srsquohan de promoure i quins soacuten els nivells miacutenims drsquoashy
questes capacitats que ha de garantir Tambeacute eacutes cert
que lrsquoEstat no pot ni ha drsquoestar sol en aquesta tasca
Diguem que a aquesta tasca hi estem cridats tambeacute
tots els ciutadans com a part de la nostra responsashy
bilitat amb una societat en quegrave hem de participar Un
paper crucial en la defensa dels drets de la ciutadashy
nia i en el reconeixement de les capacitats que han
de ser protegides i promocionades des del marc
dels serveis socials drsquoun territori correspon tambeacute a
les xarxes socials a les entitats drsquoiniciativa i intervenshy
cioacute social en les quals lrsquoEstat srsquoha basat per a lrsquoexershy
cici de la seva responsabilitat puacuteblica amb relacioacute
en aquest cas als serveis socials
e la necessitat drsquoassistir
al repte de transformar
Un model de serveis socials eacutes cridat a artishy
cularshyse com un nogravedul meacutes de lrsquoarquitectura puacuteblica
social Tambeacute eacutes interpelmiddotlat a promoure de manera
proactiva la vinculacioacute de xarxes de ciutadania resshy
ponsables i compromeses amb la justiacutecia solidagraveria
la participacioacute dels agents socials i el suport i impuls
drsquoespais alliberats en les nostres societats per posar
en marxa processos de transformacioacute social
Fins que el model drsquoEstat de benestar no ha
comenccedilat a mostrar siacutemptomes drsquoevident crisi i deshy
bilitat no ha estat necessari apelmiddotlar a la dimensioacute
ciutadana drsquoun problema que crida no sols a la inshy
tervencioacute laquocompensatograveriaraquo de lrsquoEstat sinoacute tambeacute a
la responsabilitat i a la solidaritat de la ciutadania La
situacioacute actual ens ofereix un escenari confuacutes que
posa de manifest tambeacute les dificultats per canalitzar
les expressions de responsabilitat i de solidaritat que
els serveis socials necessiten de la ciutadania De
| 123
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 124
fet una de les limitacions meacutes grans per apelmiddotlar a la
solidaritat i a la responsabilitat ciutadana de persoshy
nes i organitzacions en les nostres societats estagrave en
el fet que hem abandonat aquesta solidaritat i
aquesta responsabilitat a les mans del que consideshy
rem que ha de ser un Estat providencial capaccedil de
compensar i reparar tots els desajusts i desigualtats
que el mateix sistema genera La promocioacute de la soshy
lidaritat ciacutevica necessita accions a escala macro i a
escala micro que permetin a la ciutadania identificar
com a laquopropiraquo aixograve que sembla que no teacute res a veure
amb cada un de nosaltres Es tracta de generar forshy
mes de cooperacioacute que ens permetin interrelacionar
laquodrsquouna altra maneraraquo (meacutes equitativament) lrsquoordre
econogravemic i lrsquoordre social I aquests han de ser moshy
dels de cooperacioacute social que reforcin la idea de vinshy
cle i deute social
La dinagravemica de la solidaritat com una exshy
igegravencia que compensa les limitacions de la justiacutecia
srsquoha drsquoalinear amb lrsquoassumpcioacute seriosa de les resshy
ponsabilitats que com a ciutadans i organitzacions
tenim per fer front a aquestes quumlestions drsquointeregraves
comuacute a les quals responen els serveis socials
Aquesta responsabilitat es desenvolupa no uacutenicashy
ment des de lrsquoassumpcioacute individual dels deures
sinoacute des de la que eacutes definida i organitzada de mashy
nera plural a traveacutes de les xarxes ciutadanes de coshy
operacioacute Per aixograve eacutes important que la preocupacioacute
per encoratjar des de lrsquoAdministracioacute puacuteblica valors
com la participacioacute la responsabilitat o la solidaritat
en la ciutadania srsquoinscriguin en un marc meacutes ampli
de sensibilitzacioacute i participacioacute social a traveacutes drsquoashy
questes xarxes ciutadanes que soacuten a prop de les
realitats drsquoexclusioacute o vulnerabilitat
Respecte a la necessitat de transformar cal
assenyalar que no eacutes una opcioacute sinoacute que eacutes una
obligacioacute per a tots aquells que drsquouna manera o
altra directament o indirectament tenen o comparshy
teixen la responsabilitat puacuteblica dels serveis socials
en un territori Lrsquoexigegravencia de transformar i de busshy
car nous models drsquointervencioacute social ha de ser al
centre mateix dels objectius estrategravegics drsquoun sisshy
tema puacuteblic de serveis socials per a un territori
Aquesta eacutes una quumlestioacute que remet a tot lrsquoabast del
sistema al que proposa de fer com proposa de fershy
ho i amb qui quegrave reconeix amb qui concerta etc
Transformar en el marc dels serveis socials implica
tambeacute recuperar i reconegraveixer lrsquoabast poliacutetic i transshy
formador de moltes experiegravencies socials que avui
als ulls drsquouna societat colonitzada per lrsquoeconomia
apareixen com a marcs drsquoexperimentacioacute social
molt fragmentaris i micro amb poca incidegravencia i
poder transformador
Transformar en el marc dels serveis socials
significa treballar meacutes enllagrave de lrsquoagravembit institucional
Significa reconegraveixer impulsar i donar suport a esshy
pais per a lrsquoalternativa en les nostres societats Reshy
conegraveixer i impulsar el treball drsquoinnovacioacute social que
des drsquoalgunes zones alliberades dels serveis soshy
cials es duu a terme per impulsar canvis concrets
en la forma de vida de les persones i que srsquoenfronshy
ten a la vulnerabilitat des drsquoun punt de vista meacutes
global i transformador que soacuten meacutes creatives i
tenen una sensibilitat meacutes gran per treballar des
drsquoaltres vectors de la intervencioacute social en la reshy
cerca de solucions
Sens dubte aixograve supera el marc drsquoactuacioacute
dels serveis socials perograve no supera el marc de la
seva responsabilitat puacuteblica ja que una de les poshy
tencialitats meacutes grans drsquoaquestes iniciatives consisshy
teix precisament en el fet que es converteixen en
espais que possibiliten la recuperacioacute de lrsquoespai puacuteshy
blic per part de la ciutadania Soacuten vehicles que posshy
sibiliten lrsquoexercici de la solidaritat ciacutevica que
promouen la participacioacute ciutadana que possibiliten
formes de convivegravencia noves i diferents etc
124 |
G
114125Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 125
La complexitat de les vulnerabilitats socials
exigeix muacuteltiples vectors de transformacioacute no sols
els que veacutenen des de laquodaltraquo Implica tenir capacitat
per reconegraveixer els nous problemes de la diversitat
exigeix creativitat en la resposta a aquests probleshy
mes exigeix ser a prop de les experiegravencies comushy
nitagraveries incorporar variables que connectin amb
preocupacions reals i que ajudin a construir tambeacute
sentit colmiddotlectiu
| 125
i i i i i
i i f i i
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 126
Aquesta eacutes una de la vintena de comunicacions que van ser presentades a les taules sectorials del Simposi acceptada per a la seva publicacioacute
Govern de la v da ntervenc oacute soc al
lrsquoarrel b opoliacutet ca dels con l ctes egravet cs
per Anna Quintanas professora de Filosofia de la Universitat de Girona
Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes intenshy
tar mostrar la importagravencia que pot tenir desvelar
el rerefons biopoliacutetic dels problemes egravetics sorgits
en lrsquoagravembit de la intervencioacute social Massa sovint
srsquooblida que els conflictes de valors solen comshy
portar de manera meacutes o menys expliacutecita unes deshy
terminades relacions de poder Per ilmiddotlustrar la
connexioacute entre egravetica i poliacutetica entre conflictes de
valors i relacions de poder resulta especialment
uacutetil fer referegravencia a la genealogia dels conceptes
de bioegravetica i biopoliacutetica
El terme bioegravetica el devem a lrsquooncograveleg nordshy
americagrave V R Potter (1911shy2001) que lrsquoutilitzagrave per
primera vegada en el seu article laquoBioethics the
science of survivalraquo que va aparegraveixer el 1970 a la
revista Perspectives in Biology and Medicine tot i
que la divulgacioacute drsquoaquest neologisme no va arribar
fins al 1971 quan Potter va publicar la seva cegravelebre
obra Bioethics Bridge to the Future1 Pel que fa al
concepte de biopoliacutetica tot i existir anteriorment
va ser el pensador francegraves M Foucault (1926shy1984)
qui el va popularitzar2 a partir de la seva utilitzacioacute
en el darrer capiacutetol de La voluntat de saber (1976)
titulat laquoDret de mort i poder sobre la vidaraquo3
1 V R Potter laquoBioethics the science of survivalraquo A Perspectives in Biology and Medicine Nova York 1970 Bioethics Bridge to the Future Englewood Cliffs NJ PrenticeshyHall Pub 1971 2 Segons R Esposito lrsquoautor que va utilitzar primer el concepte de biopoliacutetica probablement va ser el suec R Kjellen en la seva obra LrsquoEstat com a forma de vida (1916) Sobre la genealogia drsquoaquest concepte cf R Esposito Biacuteos Biopoliacutetica y filosofiacutea Buenos Aires Amorrortu 2006 3 Cf M Foucault laquoDerecho de muerte y poder sobre la vidaraquo A Historia de la sexualidad I La voluntad de saber Madrid Siglo XXI 1989 p 161shy194 Amb relacioacute a la gegravenesi del concepte de biopoliacutetica cal tenir en compte tambeacute la lliccediloacute dictada per Foucault al Colmiddotlegi de Franccedila el 17 de marccedil de 1976 titulada laquoDel poder de sobirania al poder sobre la vidaraquo Cf M Foucault laquoDel poder de soberaniacutea al poder sobre la vidaraquo A Genealogiacutea del racismo De la guerra de las razas al racismo de Estado Madrid Ediciones de La Piqueta 1992 p 247shy273
126 |
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 127
Per tant tot sembla indicar que els anys seshy
tanta va aparegraveixer una nova preocupacioacute alhora
egravetica i poliacutetica al voltant del laquobiosraquo Ara beacute seria ershy
roni pensar que Potter es va interessar nomeacutes pel
vessant egravetic i Foucault per la seva banda pel vesshy
sant poliacutetic En primer lloc cal tenir present que el
significat del terme bioegravetica eacutes actualment molt difeshy
rent del que originagraveriament li atorgagrave Potter Sens
dubte la tendegravencia ha estat reduir la bioegravetica a lrsquoashy
nagravelisi de les problemagravetiques egravetiques derivades de
lrsquoassistegravencia i la recerca megravediques Perograve a meacutes a
meacutes aquesta reduccioacute tambeacute ha implicat sovint desshy
vincular els conflictes de valors apareguts en aquest
agravembit de les relacions de poder que hi solen anar
associades Es podria dir que la bioegravetica megravedica no
srsquoha caracteritzat per subratllar el rerefons biopoliacutetic
dels conflictes egravetics sinoacute que meacutes aviat srsquoha limitat
a la resolucioacute de casos concrets Els debats de bioshy
egravetica megravedica sobre temes com lrsquoeutanagravesia lrsquoengishy
nyeria genegravetica o el consentiment informat no solen
dedicar gaire atencioacute al context social poliacutetic i ecoshy
nogravemic en quegrave aquestes problemagravetiques es manifesshy
ten No obstant aixograve Potter va ser plenament
conscient del fet que amb relacioacute al laquobiosraquo egravetica i
poliacutetica no es poden desvincular
Com a doctor en bioquiacutemica i oncograveleg eacutes
cert que Potter es preocupagrave pels conflictes egravetics sorshy
gits en lrsquoassistegravencia i la recerca megravediques perograve va
concebre la bioegravetica en un sentit molt meacutes ampli
com es pot comprovar en el tiacutetol del seu article de
1970 on la defineix com a laquociegravencia de la supervivegravenshy
ciaraquo Potter va tenir plena consciegravencia de les contrashy
diccions inherents a la societat industrialitzada i
tecnocientiacutefica drsquouna banda disposa drsquoun nombre
creixent i diversificat de recursos i beacutens mentre que
de lrsquoaltra paradoxalment tant el moacuten humagrave com el
medi ambient es veuen amenaccedilats per dramagravetiques
problemagravetiques drsquoinjustiacutecia social explotacioacute econograveshy
mica i deteriorament progressiu de la naturalesa Va
ser precisament aquesta consciegravencia sobre lrsquoambishy
valegravencia dels efectes de la societat contemporagravenia
que va motivar Potter a pensar en la possibilitat de
crear un nou agravembit del saber que es caracteritzeacutes
per reunir sota un mateix espai reflexiu el coneixeshy
ment cientiacutefic i lrsquoagravembit de les humanitats i de la refleshy
xioacute filosogravefica
En contra de la influent tradicioacute de signe poshy
sitivista fets i valors segons Potter ja no havien de
seguir coexistint sense encavalcarshyse La bioegravetica
pel seu caragravecter multidisciplinari per la seva voluntat
de fusioacute entre el moacuten de la ciegravencia i el de les humashy
nitats havia de possibilitar la seva interconnexioacute
Nomeacutes si la ciegravencia era capaccedil drsquoesdevenir permeashy
ble al moacuten dels valors seria possible construir mdash
com indica el subtiacutetol de la seva obra de 1971mdash laquoun
pont cap al futurraquo Per a Potter la bioegravetica havia de
ser una disciplina que srsquoenfronteacutes al que ell va definir
com laquola crisi drsquoavuiraquo una crisi generalitzada de clar
caragravecter global i que afectaria tant lrsquoindividu com la
societat i el medi ambient En el primer capiacutetol de la
seva obra de 1971 afirmagrave que la bioegravetica eacutes essenshy
cial perquegrave laquola humanitat necessita urgentment una
nova saviesa que li proporcioni el coneixement de
com utilitzar el coneixement per a la supervivegravencia
de lrsquohome i la millora de la seva qualitat de vidaraquo
Lrsquohome contemporani creia Potter necessita adquishy
rir un nou tipus de saviesa que li permeti aprendre a
dominar el domini que ha adquirit sobre la vida en el
seu conjunt El coneixement humagrave ha assolit quotes
molt altes sens dubte perograve com agradava recordar
a Einstein laquoVivim en un segle de grans descobrishy
ments perograve de finalitats confusesraquo
Per a Potter la bioegravetica havia de ser una disshy
ciplina teoricopragravectica que ens ajudeacutes a buscar sorshy
tides o almenys mapes de ruta que ens servissin
de guia per transformar el destiacute conjunt de la humashy
| 127
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 128
nitat i del seu hagravebitat Cal tenir en compte que Potter
va compartir la tesi ja defensada per Aldo Leopold
als anys trenta que lrsquoespegravecie humana nomeacutes podria
sobreviure si tambeacute ho feia lrsquoecosistema del qual
forma part La bioegravetica segons Potter havia de tenir
com a objectiu uacuteltim influir en la direccioacute de les poliacuteshy
tiques puacutebliques per tal que aquestes es dediquesshy
sin a promoure realment laquoel beacute socialraquo
Potter pensava que era una gran insensatesa
seguir deixant el nostre destiacute i el del planeta en mans
de cientiacutefics tecnogravelegs i poliacutetics que ignoren aquest
tipus de saviesa bioegravetica i per aquest motiu va preshy
conitzar que la bioegravetica havia de contribuir a conforshy
mar una nova generacioacute drsquoerudits mdashdes de biogravelegs
botagravenics zoogravelegs metges i fiacutesics fins a homes de
lletresmdash perograve tambeacute un nou tipus de poliacutetic que fosshy
sin conscients de laquola fragravegil xarxa de la vidaraquo Potter
va admetre que la inspiracioacute per intentar impulsar
aquest tipus de saviesa bioegravetica la va trobar en una
proposta de lrsquoantropograveloga Margaret Mead mdashexpresshy
sada a laquoToward more vivid utopiasraquo (Science
1957)mdash segons la qual en tota universitat caldria
fundar laquocagravetedres sobre el futurraquo que servissin per inshy
culcar als seus estudiants el compromiacutes del moacuten
acadegravemic de la cultura i de lrsquoeducacioacute amb la consshy
truccioacute drsquouna societat meacutes justa i de base humashy
nista De fet a la Universitat de Wisconsin Potter
creagrave un comitegrave interdisciplinari sobre el futur de la
societat La idea era potenciar que els centres edushy
catius no fossin nomeacutes simples transmissors drsquoinforshy
macioacute sinoacute tambeacute de judicis de valor que
estimulessin en els seus estudiants un fort sentiment
de responsabilitat amb relacioacute al destiacute global de la
humanitat i del seu hagravebitat
Per tant resulta obvi que la intencioacute de Potter
va ser construir una bioegravetica entesa en sentit ampli
eacutes a dir una egravetica per a la vida que serviacutes de bruacuteixola
a les poliacutetiques puacutebliques La bioegravetica en el seu orishy
gen contenia per tant un clar compromiacutes alhora
egravetic i poliacutetic Potter amb el pas del temps es va adoshy
nar perfectament del canvi de rumb que estava exshy
perimentant la semagraventica drsquoaquest terme de la
primacia que anava adquirint al seu si la bioegravetica megraveshy
dica mentre quedaven en una posicioacute subalterna els
principis generals del seu ecologisme com tambeacute el
compromiacutes eticopoliacutetic amb el qual ell lrsquohavia assoshy
ciat Per aquest motiu en la seva darrera obra Gloshy
bal Bioethics (1988) declaragrave laquoHa arribat lrsquohora de
reconegraveixer que no podem seguir examinant les opshy
cions megravediques sense considerar la ciegravencia ecolograveshy
gica i els problemes meacutes importants de la societat a
una escala globalraquo4
Potter sabia perfectament que els problemes
egravetics concrets que sorgeixen quotidianament en la
pragravectica megravedica no soacuten res meacutes que el reflex drsquouna
societat que en liacutenies generals i no sols en el cas
de lrsquoart de curar estagrave desorientada davant del vast
poder que ha adquirit de manipulacioacute de la vida en
general i de la de lrsquoeacutesser humagrave en particular Per
aquest motiu va voler insistir en la necessitat drsquouna
bioegravetica global que no se circumscriviacutes a la resolushy
cioacute dels dilemes que van sorgint quotidianament en
lrsquoassistegravencia i la recerca megravediques La bioegravetica gloshy
bal srsquohavia de preocupar de manera general per
les problemagravetiques que afecten la vida en el seu
conjunt tant en el seu vessant egravetic com poliacutetic
Conseguumlentment Potter pensava que la bioegravetica
havia drsquoincloure una egravetica megravedica una egravetica social
una egravetica internacional una egravetica de la terra una
egravetica de la poblacioacute una egravetica del consum una
egravetica urbana eacutes a dir una egravetica per a la vida en geshy
neral una egravetica amb una clara vocacioacute poliacutetica que
128 |
4 V R Potter Global Bioethics Building on the Leopold Legacy East Lansing Michigan State University Press 1988 p 2
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 129
es proposeacutes transformar tant el moacuten humagrave com els
seus efectes sobre la naturalesa
Ara beacute des del nostre punt de vista resulta
clar per quegrave la bioegravetica ha tendit a reduirshyse a la bioshy
egravetica megravedica Si lrsquoobjectiu de la bioegravetica eacutes simpleshy
ment proposar mesures puntuals i aiumlllades per a la
resolucioacute de casos concrets que van apareixent en
lrsquoagravembit megravedic tot i poder assolir algunes millores
no comporta un quumlestionament del sistema social
cultural poliacutetic i econogravemic que eacutes el que marca la
deriva del moacuten global en quegrave vivim Amb aquesta
tergiversacioacute de la intencioacute originagraveria de Potter eacutes
com si srsquohagueacutes pretegraves que la bioegravetica serviacutes en
certa manera de rentat drsquoimatge de decoracioacute sushy
perficial negantshyse a acceptar el caragravecter subversiu
que contenia originagraveriament en tant que exigia un
replantejament general de la nostra manera drsquoenshy
tendre lrsquoeducacioacute el coneixement la societat lrsquoeacutesshy
ser humagrave i la naturalesa en el seu conjunt
Potter declaragrave que formava part del seu codi
bioegravetic personal lrsquoacceptacioacute del caragravecter inevitable
de determinats sofriments humans que es deriven
necessagraveriament de la nostra estructura drsquoeacutessers
vius i finits perograve que de cap manera podia admetre
passivament el sofriment que proveacute del comportashy
ment inhumagrave de lrsquohome envers lrsquohome Potter va
morir lrsquoany 2001 i en les seves darreres conferegravenshy
cies insistia en el fet que el tercer milmiddotlenni nomeacutes
podia arribar a ser o lrsquoera de la bioegravetica global o
lrsquoera de lrsquoanarquia Com es pot comprovar en la cishy
tacioacute seguumlent per a Potter el sistema educatiu i el
moacuten de la cultura drsquouna banda i el sistema poliacutetic
i econogravemic de lrsquoaltra serien els dos pilars fonamenshy
tals que determinarien si la humanitat finalment
seria o no capaccedil de traccedilar laquoun pont cap al futurraquo
laquoProbablement lrsquoobstacle meacutes serioacutes que impedeix
lrsquoevolucioacute drsquouna egravetica de la terra eacutes el fet que el nosshy
tre sistema educatiu i econogravemic meacutes que conduirshy
nos cap a una profunda consciegravencia de la terra ens
nrsquoallunyaraquo5 En bona part el compromiacutes egravetic i poliacutetic
de la bioegravetica potteriana provenia del mestratge
drsquoAldo Leopold que havia considerat que lrsquoegravetica de
la vida exigia una transformacioacute poliacutetica i econogravemica
de la societat laquoNo assolirem mai una harmonia
amb la terra si no aconseguim una absoluta justiacutecia
i llibertat per als eacutessers humansraquo6
Per tant si hagueacutessim restat fidels al significat
originari del terme bioegravetica el tiacutetol drsquoaquest Simposi
hauria pogut ser perfectament Bioegravetica Global i Egravetica
Aplicada als Serveis Socials amb la intencioacute drsquoindishy
car que els reptes egravetics que sorgeixen en lrsquoagravembit de
les intervencions socials nomeacutes soacuten un aspecte conshy
cret al si de les problemagravetiques eticopoliacutetiques que
caracteritzen la societat contemporagravenia No obstant
aixograve eacutes cert que Potter en la seva bioegravetica no va
aprofundir en lrsquoanagravelisi de les relacions de poder que
solen actuar en el rerefons dels conflictes bioegravetics
Eacutes per aquest motiu que ara voldriacuteem destacar la imshy
portagravencia del concepte foucaultiagrave de biopoliacutetica Seshy
gons Foucault la biopoliacutetica ens permet comprendre
que en la societat contemporagravenia la forma drsquoexershy
cici del poder que predomina eacutes aquella que laquofa enshy
trar la vida i els seus mecanismes en el domini dels
cagravelculs expliacutecits i converteix el podershysaber en un
agent de transformacioacute de la vida humanaraquo7
La biopoliacutetica en lrsquoobra foucaultiana estagrave
estretament lligada a lrsquoemergegravencia del liberalisme
En lrsquoAntic Regravegim el poder del sobiragrave es distingia pel
5 V R Potter Global Bioethics Building on the Leopold Legacy East Lansing Michigan State University Press 1988 p 13 6 Aldo Leopold A Sand County Almanac New York Oxford University Press 1949 7 Cf M Foucault Historia de la sexualidad I La voluntad de saber Madrid Siglo XXI 1989 p 173
| 129
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 130
fet de poder disposar del dret de laquofer morir o deishy biopoliacutetic que a partir del segle XVIII van emergir
xar viureraquo els seus suacutebdits mentre que paralmiddotlelashy les poliacutetiques socials que van possibilitar les espeshy
ment a lrsquoaparicioacute del liberalisme va anar sorgint cialitzacions actuals en serveis socials sociosanitashy
tota una nova tecnologia del poder meacutes caracteshy ris i educatius creant no sols un determinat tipus de
ritzada pel fet de laquofer viure o deixar morirraquo A partir saber i tot un nou conjunt de professionals sinoacute
del segle XVIII ja no es tractaria tant drsquoeliminar o tambeacute un nou tipus de ciutadagrave mdashdes de lrsquoalumne
mutilar la vida mdashcom en el cas de la pragravectica del sotmegraves a lrsquoeducacioacute obligatograveria fins a lrsquousuari de la
suplici definidora de lrsquoAntic Regravegimmdash8 sinoacute meacutes salut passant per tots els grups que necessiten acshy
aviat de gestionarshyla administrarshyla i governarshyla cedir a les diferents tipologies de serveis socialsmdash
exhaustivament fins als seus detalls meacutes nimis o La tesi de Foucault eacutes que el conjunt de discursos
aparentment insignificants Des del moment en institucions i pragravectiques que conformen lrsquoagravembit geshy
quegrave tant els individus en particular com la poblacioacute negraveric de la intervencioacute social a part de respondre a
en general soacuten apreciats com a forccedila de treball la una nova sensibilitat sobre els drets i necessitats de
seva vida ja no es pot malbaratar alegrement sinoacute la ciutadania tambeacute forma part drsquounes noves tecshy
que cal trobar les formes que permetin extreurersquon nologies del poder de signe liberal que des del lishy
el magravexim benefici sense arribar a extenuarshyla Lrsquoeshy beralisme clagravessic fins al neoliberalisme tenen com a
closioacute a partir del segle XVIII de lrsquoestadiacutestica i de magravexima comuna la intencioacute de laquogovernar menys per
la demografia com tambeacute de la salut puacuteblica srsquoha governar millorraquo Les anagravelisis foucaultianes sobre la
de relacionar amb lrsquoaparicioacute drsquoaquesta nova poliacuteshy biopoliacutetica i la governabilitat liberal9 ens ajuden a fixar
tica sobre la vida interessada per tot tipus drsquoestishy la nostra atencioacute sobre la segona part drsquoaquesta coshy
macions previsions i cagravelculs sobre els fenogravemens neguda sentegravencia En tota forma de liberalisme es
vitals mdashiacutendexs de natalitat mortalitat morbiditat tracta de governar menys de desconfiar de la intershy
migracions etcmdash i tambeacute per totes les institushy vencioacute de lrsquoEstat en la vida dels individus de la soshy
cions i formes de saber que tenen com a objectiu cietat civil i del mercat perograve no hauriacuteem drsquooblidar
gestionar o potenciar la vida dels ciutadans Drsquoashy que lrsquoobjectiu drsquoaquesta aparent disminucioacute del goshy
questa manera la biopoliacutetica mdashen connivegravencia vern poliacutetic eacutes aconseguir laquogovernar millorraquo Eacutes a dir
amb el poder disciplinarimdash hauria donat lloc tant el liberalisme no preteacuten deixar de governar sinoacute
a la creacioacute de nous agravembits de saber per exemple aconseguir foacutermules que permetin un govern meacutes
el de les ciegravencies humanes com de nous objecshy efectiu fins i tot quan hi ha menys intervencioacute dishy
tius de vigilagravencia i de control recta dels aparells de lrsquoEstat
Per a lrsquoanagravelisi dels conflictes egravetics que apashy Foucault afirmagrave que li interessava el liberashy
reixen en lrsquoagravembit de la intervencioacute social el concepte lisme no com a ideologia o teoria poliacutetica sinoacute com
foucaultiagrave de biopoliacutetica pot resultar drsquouna gran utishy a forma de laquogovernraquo com a laquoart de governarraquo enshy
litat en bona part perquegrave eacutes a lrsquointerior del dispositiu tenent laquogovernraquo com una accioacute sobre altres acshy
8 Sobre el pas de la pragravectica del suplici al poder disciplinari cf M Foucault Vigilar y castigar El nacimiento de la prisioacuten Madrid Siglo XXI 1998 9 Sobre els conceptes de govern i governabilitat cf M Foucault Seguridad territorio y poblacioacuten Curso del Colegio de Francia 1977shy1978 Madrid Akal 2008
130 |
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 131
cions eacutes a dir com una determinada manera de
conduccioacute de conductes En el liberalisme amb la
seva magravexima de laquogovernar menys per governar mishy
llorraquo no hi hauria una disminucioacute de les relacions
del poder sinoacute una transformacioacute de les seves forshy
mes drsquoexercici Si en el liberalisme del que es tracta
eacutes de laquogovernar menysraquo eacutes perquegrave al seu si el
poder es basa i es recolza precisament en la llibershy
tat i en lrsquoautonomia dels ciutadans Allograve caracteriacutestic
de la governabilitat liberal seria que per al seu exshy
ercici pressuposa i alhora incentiva la llibertat drsquoallograve
que preteacuten governar En aquesta forma de govern
segons Foucault el poder nomeacutes es pot exercir des
drsquoella i a partir drsquoella En les anomenades democragraveshy
cies liberals en les quals la sobirania ha estat deleshy
gada als ciutadans les tegravecniques de govern no
poden anulmiddotlar la iniciativa dels governats perograve siacute
que poden posar en funcionament dispositius que
permetin utilitzarshyla a favor seu Si el liberalisme ha
aconseguit limitar fins a cert punt la intervencioacute dishy
recta de lrsquoEstat sense per aixograve renunciar a govershy
nar eacutes perquegrave srsquohan ideat foacutermules de conduccioacute
de conductes a distagravencia10
Pensem per exemple en les poliacutetiques de
natalitat que es poden adoptar en una societat com
la nostra Si lrsquoobjectiu eacutes incrementarshyla no srsquoaproshy
varagrave una llei que obligui els ciutadans a tenir un
nombre determinat de fills ategraves que aquesta iniciashy
tiva aniria en contra de la seva llibertat i de la seva
potestat de decidir sobre la seva descendegravencia
sinoacute que partint precisament de la premissa que
els ciutadans soacuten individus actius que poden optar
entre diferents possibilitats srsquointentaragrave incidir en la
seva capacitat drsquoeleccioacute per exemple a traveacutes de
mesures per compatibilitzar lrsquohorari laboral amb la
10 Eacutes el que lrsquoanglofoucaultiagrave N Rose anomena formes drsquoaccioacute a distagravencia i
vida familiar creant meacutes escoles bressol puacutebliques
oferint incentius fiscals o ajudes econogravemiques per
a les famiacutelies nombroses
Cal tenir en compte que per a Foucault el
laquogovernraquo entegraves com a forma de conduccioacute de conshy
ductes no es refereix nomeacutes a la conduccioacute de conshy
ductes que uns individus o grups poden intentar dur
a terme sobre uns altres (tegravecniques heteroformatishy
ves) sinoacute tambeacute a la conduccioacute de conductes a la
qual srsquoautosotmet el mateix individu (tegravecniques aushy
toformatives) Foucault va destacar que en el libeshy
ralisme i especialment en el neoliberalisme les
laquotecnologies del joraquo o laquotegravecniques autoformativesraquo mdash
les que utilitzen els mateixos individus per automoshy
delarshyse com a subjectes de comportament
moralmdash esdevenen absolutament fonamentals Per
a Foucault per tant no hi ha una distagravencia absoluta
entre tegravecniques de govern i tecnologies del jo entre
lrsquoexercici del poder i el desenvolupament de la llibershy
tat La poliacutetica i lrsquoegravetica per tant no srsquohaurien de conshy
siderar com dos agravembits exteriors ja que les
pragravectiques de poder estan iacutentimament vinculades a
les tecnologies del jo ategraves que segons Foucault el
poder no solament srsquoexerceix a partir de la subjecshy
cioacute sinoacute tambeacute a partir de la subjectivacioacute eacutes a dir
a partir de la capacitat que tenim drsquoautoconstruirshy
nos com a subjectes En aquest sentit cal destacar
les interessants investigacions de lrsquoanglofoucaultiagrave
N Rose sobre les laquotecnologies psishyraquo que despreacutes
de la seva emergegravencia a mitjan segle XIX no han
parat drsquoestendrersquos per tot el teixit social mdashdes del
moacuten laboral lrsquoatencioacute a la infagravencia la sexualitat la
famiacutelia la salut fins al sistema penitenciari o lrsquoedushy
catiumdash a traveacutes drsquouna variada multiplicitat de formes
mdashcampanyes educatives o de conscienciacioacute soshy
tambeacute utilitzant la terminologia de B Latour formes de translacioacute del nivell micro al nivell macro (poliacutetiques globals tant en lrsquoagravembit nacional com internacional) Cf N Rose The Politics of Life Itself Biomedicine Power and Subjectivity in the Twenty First Century Princeton University Press 2007
| 131
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 132
cial documentals premsa revistes o publicitat Inshy
ternet o les teragravepies psicologravegiques tradicionals
Lrsquoanaliacutetica del poder de Foucault ens permet
adonarshynos que actualment les relacions de
poder associades als conflictes egravetics que es proshy
dueixen en lrsquoagravembit de la intervencioacute social no solen
caracteritzarshyse per un esquema fortament vertical
i jeragraverquic En part eacutes aixiacute perquegrave obres com la Hisshy
tograveria de la follia (1964) i el Vigilar i castigar (1975)
van contribuir a generar dures criacutetiques als serveis
socials educatius o sociosanitaris basats en moshy
dels paternalistes i autoritaris Perograve lrsquouacuteltim Foucault
el que a partir del 1976 posa en funcionament conshy
ceptes com els de biopoliacutetica i governabilitat ens
estimula a comprendre que el que predomina en
el neoliberalisme eacutes meacutes aviat el model del que N
Rose inspirantshyse en les anagravelisis foucaultianes ha
anomenat el jo empresarial o lrsquoempresari drsquoun mashy
teix11 En la governabilitat liberal avanccedilada del que
es tractaria eacutes de convertir el ciutadagrave dependent i
necessitat del laquowelfarismeraquo en un individu actiu i
autoresponsable capaccedil de regular ell mateix els
riscos vitals i de treure el magravexim profit de les seves
progravepies capacitats La societat ja no eacutes vista tant
com una font de necessitats que cal cobrir (feina
habitatge salut educacioacute etc) com un potencial
drsquoenergies per suscitar Aixiacute lrsquoempresa afirma
Rose ha esdevingut el model de racionalitat per
estructurar la progravepia vida Aquest laquoethos empresashy
rialraquo converteix el ciutadagrave en un laquoempresari drsquoell
mateixraquo que posa en funcionament una mena de
laquocura suiraquo basada no en paragravemetres de lrsquoantiguishy
tat sinoacute en valors del liberalisme avanccedilat Aixiacute per
exemple dins aquest paradigma un individu que
estagrave a lrsquoatur no hauria de rebre un subsidi estatal
que reduiacutes la seva llibertat convertintshylo en un
eacutesser dependent sinoacute que nomeacutes hauria de rebre
prestacions condicionades al fet de ser capaccedil de
responsabilitzarshyse de la seva progravepia situacioacute apreshy
nent a veurersquos ell mateix no com alguacute que no treshy
balla sinoacute com un ciutadagrave que durant un cert
temps estaragrave treballant i invertint en ell mateix fins
a aconseguir augmentar el seu nivell de competitishy
vitat dins el moacuten laboral rebent cursos de recishy
clatge i teragravepies per millorar lrsquoautoestima aprenent
a dissenyar un curriacuteculum o a sotmetrersquos a una enshy
trevista laboral o a cuidar la progravepia imatge
Aquest ethos empresarial va acompanyat de
la creacioacute artificial de mercats ja que el laquociutadagrave soshy
cialraquo del laquowelfarismeraquo ha de ser substituiumlt pel model
del ciutadagrave clientconsumidor de serveis que sap
com recoacuterrer al mercat per satisfer les seves necesshy
sitats Institucions com la universitat lrsquohospital les
agegravencies que ofereixen atencioacute a la infagravencia o a la
tercera edat o les diverses agegravencies puacutebliques
poden privatitzarshyse o no perograve el meacutes important eacutes
que han de ser dinamitzades han drsquoentrar dins la
logravegica competitiva del mercat descentralitzantshyse i
adquirint autonomia financera i de gestioacute recorrent
per exemple al regravegim tan en voga de les acreditashy
cions i les auditories Per exemple en els manuals
per a lrsquoacreditacioacute de les titulacions universitagraveries
dictaminats per lrsquoAQU es parla obertament de
laquoclientsraquo per fer referegravencia als estudiants
Finalment en tercer lloc segons Rose
srsquoestagrave potenciant tota una nova manera de prudenshy
cialisme que a diferegravencia del que es va desenvolushy
par durant el segle XVIII ja no afecta nomeacutes les
classes meacutes desfavorides sinoacute que ha estegraves el seu
agravembit drsquoinfluegravencia a tot el conjunt de la poblacioacute
Aquest nou laquojo empresarialraquo ha drsquoadoptar conducshy
tes de cagravelcul previsioacute i prudegravencia en la gestioacute de la
11Cf N Rose Inventing our Selves Cambridge Cambridge University Press 1998 p 154shy158
132 |
G
126133Maquetaciacircn 1 060510 1552 Paacutegina 133
seva progravepia existegravencia ha de ser autodisciplinat ha
de tenir cura de la seva salut preocuparshyse per la
seva seguretat i la de la seva famiacutelia pels riscos
propis del moacuten laboral escollint entre tots els sershy
veis que li proporciona el mercat amb relacioacute a fons
de pensioacute plans drsquoestalvi assegurances de vida
sistemes de vigilagravencia privada assegurances megraveshy
diques dietes exercici fiacutesic teragravepies etc12
Evidentment tot lrsquoagravembit de la intervencioacute soshy
cial estagrave clarament influenciat per aquestes noves
maneres drsquoexercir el poder que generen un tipus
de conflictes egravetics que ja no soacuten exactament els
mateixos que havien predominat fins als anys seishy
xantashysetanta abans que es comencessin a mateshy
rialitzar les primeres formes de govern neoliberal13
12 Sobre aquestes tres caracteriacutestiques principals que defineixen la governabilitat neoliberal (lrsquoethos empresarial la creacioacute artificial de nous mercats i el nou prudencialisme) cf F Vaacutezquez laquoEmpresarios de nosotros mismos Biopoliacutetica mercado y soberaniacutea en la gubernamentalidad neoliberalraquo A J Ugarte (comp) La administracioacuten de la vida Estudios biopoliacuteticos Barcelona Anthropos 2005 p 73shy103 13 Tot i que les primeres teoritzacions neoliberals ja es poden trobar els anys cinquanta va ser a partir de la crisi de la degravecada dels setanta quan aquesta nova forma de governabilitat comenccedilagrave a quumlestionar seriosament la viabilitat de lrsquoEstat del benestar fundat despreacutes de la Segona Guerra Mundial i les seves tesis es van materialitzar en les administracions de M Thatcher i R Reagan que arribaren al poder respectivament el 1979 i el 1980
| 133
134137Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 134
ABSTRACT
G Ethics social services and citizenship by Adela Cortina Orts
In the Symposiumrsquos keynote lecture Adela
Cortina Orts full university professor of Ethics and
Political Philosophy at the University of Valencia
cites Kant in defense of the need for social work
to preserve peoplersquos dignity first and foremost to
treat them ldquoas an end in and of themselvesrdquo to
empower them avoid taking advantage of them
and prevent them from falling into a culture of deshy
pendency which would not provide any solutions
in the long run She believes we must conceive of
social service work as a series of cooperative acshy
tivities in which social partners have the same
goal This will make sense of the activities and give
them social legitimacy Adela Cortina maintains
that social work ldquomust make the invisible visiblerdquo
and that that requires special sensitivity from proshy
fessionals whose vocation and use of activities
based on strong values of solidarity and humanity
keep bureaucracy at bay Such work requires
competence and a good heart a sense of justice
as well as prudence and the creativity to discover
new paths
G The concept and justification of paternalism by Macario Alemany
Macario Alemany a lecturer in the Philoshy
sophy of Law at the University of Alicante preshy
sents a twoshypart defense of the existence of a
justified paternalism subject to certain conditions
In the first part he deals with the concept of patershy
nalism and relates it to the theory of power the
clearest cases of paternalism are an exercise in
power while the doubtful ones ndash for example the
influence on another person ndash can be found at the
limits of power Those who hold power over others
must be responsible if paternalism is to be justishy
fied In the second part Alemany proposes three
conditions under which paternalistic interference
can be ethically justified (1) the measure is approshy
priate and necessary because it prevents the pershy
son it is directed at from getting hurt and there is
no better alternative (2) any possible risks and dashy
mages might be the result of the affected personrsquos
incapacity and (3) it can be rationally assumed
that the affected person would give his or her conshy
sent to the measure if he or she wasnrsquot in this sishy
tuation of basic incapacity
In response to that presentation Joan Manel del Pozo lecturer in Philosophy at the University of Girona identifies degrees of difference between paternalism and abandonment and opts for ldquorespectful carerdquo Social worker Amadeu Mora bases his comments on the belief that paternalism in social welfare
relationships is perverse and that paternalism is generally negative
134 |
134137Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 135
G The future of democratic societies A theory of intergenerational justice by Daniel Innerarity
Daniel Innerarity lecturer in Philosophy at vingrdquo against those that will come afterwards or the
the University of Zaragoza raises a crucial issue appropriation of time by those who live in the preshy
knowing whether our democracies are able to preshy sent This leads to the need for intergenerational etshy
dict and anticipate the future with legitimacy and hics for an ldquoethics of the futurerdquo in which
responsibility To support his ideas he divides his responsibility lies not only with the contemporary or
presentation into three parts In the first one he contiguous generations but also with those from
identifies the tyranny of the present or the new form the distant future Finally he describes future polishy
of temporal colonialism that keeps people from cies that must combine the uncertainty of times to
thinking about the future In the second part he anashy come with our responsibility towards them
lyzes what he considers to be a ldquocoalition of the lishy
In his response to the presentation social educator Araceli Laacutezaro identifies persistent shortshyterm distraction as one of the social service problems of contemporary society And social worker Manel Barbero claims more time to practice and live the profession in a more holistic and comprehensive way
G The ethics of social organizations by Agravengel Castintildeeira
Agravengel Castintildeeira the director of the Departshy studies the dialectic between convictions and conshy
ment of Social Sciences at ESADE (University sequences he asks if ethical processes must occur
Ramon Llull in Barcelona) makes a twoshypart preshy from top to bottom or if they can be dialogal he exshy
sentation In the first he takes a look at the ethics of plores the dialectic between formulated and applied
social organizations by asking eleven questions that ethics and the one between formulated and perceishy
help determine how to approach the issue He beshy ved ethics he looks at the ethical commitments of
lieves we cannot approach ethics from a negative the members of organizations he explores the diashy
perspective ndash in which ethics are used to criticize lectic between universalistic and contextual views of
others he asks whether ethics have an adhesive values and the one between legality and legitimacy
function in organizations or are an inherent part of In the second part he looks at the ethical responsishy
them he explores the dialectic between approaching bility of social organizations and asks it should be
ethics from a static or dynamic perspective he wonshy dealt with Finally he proposes instruments for inshy
ders if ethics are of individuals or of organizations he depth work on the ethics of social organizations
In response to that presentation the president of Justiacutecia i Pau (Justice and Peace) Arcadi Oliveres emphasizes that a good social organization must be full of good people And the president of the La Fageda
cooperative Cristoacutebal Coloacuten maintains that in a relativistic society like ours in which ldquoeverything is OKrdquo a discussion of the ethics of social organizations should lead us to question our personal ethics and ask
what underlies our own decisions
| 135
134137Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 136
G The limits of professional secrets by Carles Cruz
In the Symposiumrsquos closing lecture Carles
Cruz judge and voting member of the Consell Geshy
neral del Poder Judicial (General Council of Judicial
Power) presents the issue of professional secrets
as a focus of ethical conflicts and claims that doubt
about the issue grows as the social services netshy
work becomes more extensive and demanding He
maintains that the right to professional secrets is inshy
adequately legislated in Spain even though it is reshy
cognized in the Constitution as a basic right it is
not developed and regulated by law He argues for
an indispensable need for regulation so that proshy
fessionals may know ndash and legislators can say ndash
under which conditions professional secrets must
be kept which professions have the right to them
and in which way and with what exceptions should
they be applied He analyzes specific cases within
social services and concludes that the appropriate
regulation of professional secrets must still be disshy
cussed and debated so that professionals know
when to keep quiet and when not to
An ethical reading of the social services G and their relevance to a model of social intervention by Cristina de la Cruz
This article offers an ethical reading of social
services through a human rights perspective The
welfare these services protect and the social releshy
vance they have are examined It analyzes both the
conditions and the causes that we should think
about when we consider whether or not they a right
of citizenship to be demanded like any other It also
defends the idea that social services are a social right
to be protected and a public good to be promoted
The social services belong to the group of rights cashy
lled ldquolending rightsrdquo that establish peoplersquos right to
receive goods resources and services to meet some
basic needs that would overcome the current or poshy
tential lack of them Based on these considerations
the main objective of this work is to submit our proshy
posal for public scrutiny and discuss the social releshy
vance threshold of social services that would allow
us to determine whether they could be plausibly reshy
cognized as a human right
136 |
134137Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 137
Government of life and social intervention G the biopolitical roots of ethical conflicts by Anna Quintanas
In this presentation Anna Quintanas lecturer
in Philosophy at the University of Girona discusses
a frequently overlooked subject the biopolitical
background of ethical problems Value conflicts are
often closely related to power relationships especiashy
lly in fields like social intervention where the connecshy
tion between ethics and politics is much more
apparent To illustrate the relationship between ethishy
cal problems and power she analyzes first of all the
genealogy of ldquobioethicalrdquo and ldquobiopoliticalrdquo concepts
She then presents M Foucaultrsquos thesis according to
which the origin of the current specializations in soshy
cial healthcare and educational services can be
found in biopolitical measures introduced in the 18th
century According to Foucault the discourses insshy
titutions and practices of social intervention respond
to a new sensitivity about citizensrsquo rights and needs
but they are also part of new power technologies witshy
hin liberal societies Finally the changes this type of
power holding has undergone in neoliberal societies
is described
| 137
138141Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 138
RESUMEN
G Eacutetica servicios sociales y ciudadaniacutea Por Adela Cortina Orts
En la conferencia inaugural del Simposio la
catedraacutetica de Eacutetica y Filosofiacutea Poliacutetica de la Unishy
versidad de Valencia Adela Cortina Orts expone
―citando a Kant― la necesidad de que el trabajo
social preserve la dignidad de las personas por
encima de todo y las trate ldquocomo un fin en siacute
mismordquo y las empodere para evitar instrumentalishy
zarlas y caer en el asistencialismo que no aporta
soluciones a largo plazo Remarca que hace falta
concebir el trabajo desde los servicios sociales
como una actividad cooperativa en la cual los dishy
ferentes agentes sociales tienen una misma meta
que les da sentido y legitimidad social Adela Corshy
tina sostiene que el trabajo social ldquotiene que hacer
visible al invisiblerdquo y que eso requiere una sensibishy
lidad especial de los profesionales que tienen que
tener vocacioacuten y se tienen que alejar del espiacuteritu
burocraacutetico ya que su actividad se basa en valoshy
res profundos de solidaridad y humanidad Se
trata de un trabajo que exige tener competencia
ademaacutes de buen corazoacuten sentido de la justicia y
de la prudencia y creatividad para encontrar cashy
minos nuevos
G El concepto y la justificacioacuten del paternalismo Por Macario Alemany
En esta ponencia el profesor de Filosofiacutea
del Derecho de la Universidad de Alicante Macashy
rio Alemany defiende que hay un paternalismo
justificado que tiene que seguir determinadas conshy
diciones y ordena su exposicioacuten en dos partes En
la primera aborda el concepto de paternalismo y
propone relacionarlo con la teoriacutea del poder porshy
que los casos maacutes claros de paternalismo son un
ejercicio de poder y los dudosos ―por ejemplo
la influencia sobre otra persona― se situacutean en los
liacutemites del poder A aquel que ejerce el poder
sobre los otros se le tienen que pedir responsabishy
lidades lo cual lleva a la necesidad de justificar el
paternalismo En la segunda parte Alemany proshy
pone tres condiciones que se tendriacutean que cumplir
para poder afirmar que una interferencia paternashy
lista estaacute eacuteticamente justificada (1) la medida es
idoacutenea y necesaria en el sentido que evita que la
persona a la cual va dirigida se haga dantildeo y no
hay una manera alternativa mejor (2) estos posishy
bles riesgos o dantildeos se pueden producir porque
la persona afectada se encuentra en una situacioacuten
de incapacidad baacutesica y (3) se puede presumir rashy
cionalmente que la persona afectada dariacutea su
consentimiento a la medida si no estuviera en esta
situacioacuten de incapacidad baacutesica
En la reacuteplica a su exposicioacuten el profesor de Filosofiacutea de la Universidad de Girona Joan Manel del Pozo defiende que entre el paternalismo y el abandono hay grados y apuesta por ldquoel cuidado respetuosordquo Por su parte el trabajador social Amadeu Mora parte de la base que el paternalismo es perverso aplicado
a las relaciones de ayuda social y argumenta la parte peyorativa del paternalismo
138 |
138141Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 139
G El futuro de las sociedades democraacuteticas Una teoriacutea de la justicia intergeneracional Por Daniel Innerarity
El profesor de Filosofiacutea de la Universidad de del tiempo por aquellos que viven el presente lo
Zaragoza Daniel Innerarity considera que hay una cual le lleva a plantear la necesidad de una eacutetica inshy
cuestioacuten decisiva saber si nuestras democracias tergeneracional de una ldquoeacutetica del futurordquo que conshy
son capaces de prever el futuro y anticiparse a eacutel sidere que la responsabilidad no es soacutelo con los
con criterios de legitimidad y responsabilidad Con contemporaacuteneos o con las generaciones contishy
este objetivo divide su exposicioacuten en tres partes en guas sino tambieacuten con las del futuro lejano Finalshy
la primera constata la tiraniacutea del presente esta mente Innerarity sentildeala algunas de las
nueva forma de colonialismo temporal que hace caracteriacutesticas de una poliacutetica del futuro de una poshy
que nadie se ocupe del futuro En la segunda anashy liacutetica que tiene que combinar la incertidumbre del
liza lo que considera una ldquocoalicioacuten de los vivosrdquo en tiempo que estaacute por venir con la responsabilidad
contra de los que vendraacuten despueacutes la apropiacioacuten que tenemos con el futuro
En la reacuteplica a su exposicioacuten la educadora social Araceli Laacutezaro remarca la distraccioacuten insistente
en el corto plazo como uno de los problemas de los servicios sociales en la ldquosociedad del presenterdquo A
su vez el trabajador social Manel Barbero reclama el tiempo que hace falta para ejercer de manera iacutenshytegra la profesioacuten y el tiempo para vivirla
G La eacutetica de las organizaciones sociales Por Agravengel Castintildeeira
En esta ponencia el director del Departashy organizaciones la dialeacutectica entre convicciones y
mento de Ciencias Sociales de ESADE (Universidad consecuencias si el proceso eacutetico tiene que ser de
Ramon Llull de Barcelona) Agravengel Castintildeeira hace arriba abajo o dialogal la dialeacutectica entre las eacuteticas
una exposicioacuten en dos partes la primera es una vishy formuladas y las aplicadas entre la eacutetica formulada
sioacuten de la eacutetica de las organizaciones sociales desde y la percibida el compromiso eacutetico de los miembros
once cuestiones previas que determinan la manera de la organizacioacuten la dialeacutectica entre la visioacuten unishy
de abordarla Asiacute considera que no puede haber versalista de los valores y la contextualista y entre la
una aproximacioacuten a la eacutetica desde una visioacuten uacutenicashy legalidad y la legitimidad La segunda parte trata
mente negativa ―en la que la eacutetica se usa como un sobre coacutemo se puede abordar la responsabilidad
arma arrojadiza que sirve para criticar― se pregunta eacutetica de las organizaciones sociales La exposicioacuten
si la eacutetica es una funcioacuten adherente o un hecho inshy finaliza enumerando los instrumentos de que disposhy
herente a las organizaciones la dialeacutectica entre una nemos para trabajar a fondo la eacutetica en las organishy
aproximacioacuten a la eacutetica desde una visioacuten estaacutetica o zaciones sociales
dinaacutemica si es una eacutetica de los individuos o de las
En la reacuteplica a su exposicioacuten el presidente de Justiacutecia i Pau Arcadi Oliveres pone el acento en el hecho de que una organizacioacuten social que sea buena tiene que estar llena de buenas personas Por su
parte el presidente de la cooperativa La Fageda Cristoacutebal Coloacuten sostiene que en una sociedad relativista
como la actual en la que ldquotodo valerdquo hablar de eacutetica de las organizaciones sociales lleva a preguntarse
sobre la eacutetica personal y sobre queacute sustenta las propias decisiones
| 139
138141Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 140
G Los liacutemites del secreto profesional Por Carles Cruz
En la conferencia de clausura del Simposio
el magistrado y vocal del Consejo General del
Poder Judicial Carles Cruz constata que la cuesshy
tioacuten del secreto profesional es un foco de conflictos
eacuteticos que genera dudas crecientes a medida que
la red de servicios sociales es maacutes extensa y exshy
igente Sostiene que el derecho al secreto profesioshy
nal estaacute mal resuelto en el ordenamiento juriacutedico
espantildeol porque aunque es reconocido en la
Constitucioacuten como un derecho fundamental no
estaacute regulado en una ley que lo desarrolle Argushy
menta que la necesidad de este desarrollo normashy
tivo es imprescindible a fin de que los profesionales
puedan saber ―y el legislador pueda decir― en
queacute condiciones se tiene que preservar el secreto
profesional queacute profesiones tienen derecho a disshy
frutar de eacutel de queacute manera y con queacute excepciones
lo tienen que aplicar Analiza ejemplos concretos en
la resolucioacuten de casos que se dan en los servicios
sociales para concluir que hay que continuar proshy
piciando el debate y la reflexioacuten sobre la convenienshy
cia de regular el secreto profesional porque un
profesional tiene que saber cuaacutendo puede callar y
cuaacutendo no tiene que callar
Una lectura eacutetica sobre los servicios G sociales y su alcance para un modelo de intervencioacuten social
Por Cristina de la Cruz
En esta comunicacioacuten la profesora de Eacutetica
de la Universidad de Deusto Cristina de la Cruz
ofrece una lectura eacutetica sobre los servicios sociales
desde el enfoque de los derechos humanos Se preshy
gunta por el bien que estos protegen y por la releshy
vancia social que dicho bien tiene Analiza tanto las
condiciones como las razones que deberiacuteamos
tener en cuenta para considerarlos como algo que
cabe ser exigido como un derecho de ciudadaniacutea
Y defiende la idea de que los servicios sociales son
un derecho que hay que proteger y un bien puacuteblico
que hay que promover Los servicios sociales perteshy
necen a ese conjunto de derechos llamados derecshy
hos de prestacioacuten que reconocen el derecho de las
personas a recibir una serie de bienes recursos y
servicios para cubrir algunas necesidades baacutesicas
que permitan suplir la carencia actual o potencial
que tenemos (o podemos tener) de ellas A partir de
estas consideraciones el principal objetivo del trashy
bajo es someter nuestra propuesta al escrutinio puacuteshy
blico e iniciar una reflexioacuten sobre el umbral de
relevancia social de los servicios sociales que pershy
mita valorar si estos pueden ser reconocidos de mashy
nera plausible como un derecho humano
140 |
138141Maquetaciacircn 1 060510 1553 Paacutegina 141
Gobierno de la vida e intervencioacuten social la G raiacutez biopoliacutetica de los conflictos eacuteticos Por Anna Quintanas
En esta comunicacioacuten la profesora de Filoshy
sofiacutea de la Universidad de Girona Anna Quintanas
reflexiona sobre un tema a menudo olvidado el trasshy
fondo biopoliacutetic de los problemas eacuteticos Los conshy
flictos de valores suelen estar iacutentimamente
relacionados con unas determinadas relaciones de
poder y eso es asiacute especialmente en aacutembitos como
el de la intervencioacuten social en el cual resultan mucho
maacutes evidentes las interconexiones entre la eacutetica y la
poliacutetica Con el fin de ilustrar las relaciones entre los
problemas eacuteticos y el ejercicio del poder analiza en
primer lugar la genealogiacutea de los conceptos de bioshy
eacutetica y biopoliacutetica Y en segundo lugar describe la
tesis de Michel Foucault seguacuten la cual la geacutenesis de
las especializaciones actuales en servicios sociales
sociosanitarios y educativos se tendriacutea que buscar
en el dispositivo biopoliacutetico que se puso en funcioshy
namiento a partir del siglo XVIII Seguacuten Foucault el
conjunto de discursos instituciones y praacutecticas que
configuran el mundo de la intervencioacuten social aparte
de responder a una nueva sensibilidad sobre los deshy
rechos y las necesidades de la ciudadaniacutea tambieacuten
forma parte de unas nuevas tecnologiacuteas del poder
propias de los sistemas liberales Finalmente intenta
describir tambieacuten las transformaciones que ha sushy
frido esta forma de ejercicio del poder en las socieshy
dades neoliberales
| 141
e
e
e e
142143Maquetaciacircn 1 060510 1554 Paacutegina 142
IacuteNDEX DrsquoAUTORS
Ad la Cortina Orts Catedragravetica drsquoEgravetica i Filosofia Poliacutetica de la Universitat de Valegravencia Becagraveria del Deutscher Akademishy
scher Austauschdienst i de lrsquoAlexander von HumboldtshyStiftung Directora de la Fundacioacute Eacutetnor(Fundacioacute
per a lrsquoEgravetica dels Negocis i de les Organitzacions) membre del Comitegrave Egravetic de lrsquoHospital Cliacutenic de la Unishyversitat de Valegravencia directora del curs de postgrau Educacioacute en Valors Ha reflexionat sobre lrsquoegravetica en lrsquoagravemshybit de la dona la guerra lrsquoecologia la genegravetica i la intervencioacute social Teacute una extensa obra publicada els
darrers tiacutetols de la qual soacuten Pobreza y libertad Erradicar la pobreza desde el enfoque de Amartya (2009) Las fronteras de la persona El valor de los animales la dignidad de los humanos (2009) i Eacutetica de la Razoacuten
cordial Premi Internacional drsquoAssaig Jovellanos 2007
Macario Al many Garciacutea Professor de Filosofia del Dret de la Universitat drsquoAlacant Doctor en Filosofia del Dret per la Univershy
sitat drsquoAlacant amb la tesi Sobre el concepte i justificacioacute del paternalisme amb mencioacute honoriacutefica de docshytor europeu Ha gaudit drsquouna beca de recerca del Ministeri de Ciegravencia i Tecnologia en el Programa de
formacioacute del personal investigador durant els anys 1998 a 2002 Premi Extraordinari de Llicenciatura de
Dret Premi Extraordinari de Doctorat Magravester en Teoria del Dret amb la magravexima qualificacioacute summa cum
laude a lrsquoAcadeacutemie Europeacuteenne de Theacuteorie du Droit (Brusselmiddotles curs 1999shy2000) coordinador cientiacutefic
del Portal DOXA de Filosofia del Dret on ha publicat nombrosos treballs Eacutes autor entre altres obres drsquoEl paternalismo juriacutedico (2006) i Paternalism and Bhioethics (2007)
Dani l Inn rarity Catedragravetic de Filosofia Social i Poliacutetica a la Universitat de Saragossa Antic becari de la Fundacioacute
Alexander von Humboldt Els seus uacuteltims llibres soacuten Eacutetica de la hospitalidad (2001) La transformacioacuten de
la poliacutetica (2002) (III Premi drsquoAssaig Miguel de Unamuno i Premi Nacional de Literatura en la modalitat drsquoassaig 2003) La sociedad invisible (2004) (XXI Premi Espasa drsquoAssaig) El nuevo espacio puacuteblico (2008) i El futuro y sus enemigos (2009) Ha rebut tambeacute el Premi drsquoHumanitats Cultura Art i Ciegravencies Socials
de la Societat drsquoEstudis BascosEusko Ikaskuntza el 2008 Eacutes colmiddotlaborador als diaris El Paiacutes i El Correo
Diario Basco i la revista Claves para la Razoacuten Praacutectica Membre de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies i Arts amb
seu a Salzburg
142 |
ge e e e
e e
e
e
142143Maquetaciacircn 1 060510 1554 Paacutegina 143
Agraven l Castintilde ira F rnaacutend z Doctor en Filosofia i Ciegravencies de lrsquoEducacioacute per la Universitat de Barcelona i diplomat en Alta Direccioacute
drsquoEmpreses per ESADE Coordina lrsquoEquip Acadegravemic de la Cagravetedra de Lideratges i Governanccedila Democragraveshytica i eacutes director i professor del Departament de Ciegravencies Socials drsquoESADE Ha publicat Societat civil i Estat del Benestar (2002) Agravembits de la postmodernitat (2002) Ens fan o ens fem La transmissioacute de valors avui (2004) Plurinacionalitat i Estat (2006) Catalunya reptes egravetics (2006) Immigracioacute en estats plurinacionals el cas de Catalunya (2007) entre altres obres Ha estat premiat amb el Serra i Moret drsquoassaig el 2003 i amb el Ramon Trias Fargas drsquoassaig el 2001 entre altres premis
Carl s Cruz Moraton s Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i postgrau en Dret Civil Catalagrave per la Universitat
Oberta de Catalunya eacutes magistrat del Consell General del Poder Judicial Va dirigir lrsquoObservatori drsquoEgravetica
Aplicada a la Intervencioacute Social de la Fundacioacute Arnau drsquoEscala i va impulsar la Comissioacute de Seguiment dels Protocols de Violegravencia Domegravestica i Gegravenere contra maltractaments infantils contra la mutilacioacute genital femenina i els maltractaments a les persones grans de les comarques gironines Ha estat director i docent de cursos de mategraveria processal civil i violegravencia de gegravenere al Centre drsquoEstudis Juriacutedics de la Generalitat de
Catalunya i al postgrau de Violegravencia de Gegravenere de la Universitat Ramon Llull
Cristina d la Cruz Ayuso Doctora en Filosofia en lrsquoactualitat eacutes professora drsquoEgravetica a la Universitat de Deusto Membre de la
Comissioacute de lrsquoAula drsquoEgravetica de la Universitat coordina i forma part de lrsquoequip de recerca Egravetica Aplicada Dishyrectora del programa de doctorat en Estudis Internacionals i Interculturals ha estat professora visitant en
diverses universitats drsquoEuropa i Amegraverica Llatina i assessora en diverses iniciatives socials en quumlestions reshylacionades amb lrsquoegravetica organitzacional Entre les seves publicacions destaquen Banca eacutetica y ciudadaniacutea
(2008) Berdintasuna bazterkeria eta hiritartasuna (Igualtat exclusioacute i ciutadania) (2008) i La responsabilidad
social de la Universidad (2009)
Anna Quintanas F ixas Doctora en Filosofia actualment eacutes professora de Filosofia de la Universitat de Girona La seva tesi
doctoral Salut i poder en la gegravenesi de lrsquohome contemporani versa sobre les relacions entre el saber i el poder en lrsquoagravembit de la salut puacuteblica i sobre la influegravencia dels discursos i les pragravectiques megravediques en la
construccioacute del model de laquolrsquohome saludableraquo Ha publicat i participat en congressos de caragravecter nacional i internacional sobre temes drsquoantropologia filosogravefica M Foucault i el pensament contemporani bioegravetica i biopoliacutetica la nova subjectivitat poliacutetica i la globalitzacioacute Eacutes membre del Comitegrave drsquoEgravetica Assistencial de
lrsquoHospital Universitari Dr Josep Trueta de Girona
| 143