Post on 14-Jun-2020
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
http://www.fotolibre.org/displayimage.php?pos=-10749
Maria Paricio Clar
I.E.S Vilatzara
2n bat B
18/1/2013
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
ÍNDEX1. INTRODUCCIÓ GENERAL..................................................................................................................................4
1.1 HISTÒRIA GENERAL D’UTILITZACIÓ DE RECURSOS NATURALS...............................................................................5
2. SITUACIÓ ACTUAL DEL PLANETA.................................................................................................................6
3. LA PETJADA ECOLÒGICA .................................................................................................................................9
3.1 CAS HISTÒRIC SOBRE LA PETJADA ECOLÒGICA I LA CAPACITAT DE CÀRREGA..........................................................13
4. LA PETJADA HIDROLÒGICA...........................................................................................................................15
5. APLICACIÓ DE LA PETJADA HIDROLÒGICA ...........................................................................................18
5.1 LES MINES DE VILASSAR DE MAR, HISTÒRIA...............................................................................................18
6. METODOLOGIA DE LA PART PRÀCTICA....................................................................................................21
7. L'ENQUESTA ....................................................................................................................................................23
7.1 MITJANES PER APLICAR A LES TAULES DE DADES DELS HABITATGES:...................................................................25
8. TREBALL AMB LES DADES OBTINGUDES .................................................................................................29
8.1 APLICACIÓ DELS VALORS DE CONSUM A LA TAULA .........................................................................................298.2 CONSUM TOTAL MITJÀ PER HABITANT DEL MUNICIPI DE VILASSAR DE MAR............................................................31
8.2.1 Plànol de Vilassar de Mar utilitzat per l'estimació de percentatge...........................................................338.3 COMPARACIÓ DE LES DADES AMB INFORMACIÓ DE LA MINA VELLA.....................................................................35
9. NIVELL DE SOSTENIBILITAT HIDROLÒGICA ACTUAL DEL MUNICIPI DE VILASSAR DE MAR. ......................................................................................................................................................................................37
9.1 ESTIMACIÓ DE CANVI EN L'ESTRUCTURA DELS HABITATGES I HÀBITS DE CONSUM....................................................399.2 MILLORA DE LA TECNOLOGIA I REDUCCIÓ DE CONSUM QUAN RENTEM PLATS. ........................................................419.3 ESTUDI DE LA PLUJA RELACIONADA AMB EL CABAL DE LA MINA DEL POBLE. .........................................................43
9.3.1 En el pitjor dels casos................................................................................................................................459.3.2 Aplicació d'aquesta situació al futur.........................................................................................................47
10. CONCLUSIÓ........................................................................................................................................................48
11. AGRAÏMENTS.....................................................................................................................................................51
12. BIBLIOGRAFIA..................................................................................................................................................52
13. WEBGRAFIA.......................................................................................................................................................53
14. ANNEXOS.............................................................................................................................................................54
ANNEX 1: ENQUESTA ................................................................................................................................54ANNEX 2: RESULTATS DE LES ENQUESTES ONLINE..............................................................................................56ANNEX 3: TAULES DEL FULL DE CÀLCUL ON ES TREBALLEN LES DADES.....................................................................57ANNEX 4: DADES SOBRE EL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA PER ÚS DOMÈSTIC DE LA MINA VELLA ......................................60ANNEX 5: TIPOLOGIES D’HABITATGE SENSE EL CONSUM D’AIGUA QUE COMPORTEN LES PISCINES.....................................61ANNEX 6: TRACTAMENT REDUCTOR ALS JARDINS................................................................................................62ANNEX 7: VALORS DE CONSUM PER ACTIVITAT AMB MILLORA DE LA TECNOLOGÍA........................................................63ANNEX 8: RELACIÓ DEL CABAL I LA PLUJA TOTAL ...............................................................................................64ANNEX 9: RELACIÓ DEL CABAL I LA PLUJA AMB LA SUMA DE PRECIPITACIÓ DELS MESOS ANTERIORS..................................65ANNEX 10: DADES DE PRECIPITACIÓ ANUALS (MINA VELLA).................................................................................66ANNEX 11: CABAL DE LA MINA NOVA PER ANYS................................................................................................67
3
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
1. Introducció general
Em va costar molt decidir el tema sobre del que tractaria el meu treball de recerca,
sabia que el volia fer d’alguna cosa que em motivés i m’agradés, ja que li hauria de
dedicar moltes hores.
Vaig començar a investigar aspectes sobre el canvi climàtic i els danys que causem els
humans a la Terra, ja que sempre m’he preocupat per l’estat del planeta i és un tema
que m’interessa i em preocupa molt.
Primerament, vaig trobar coses molt interessants però no sabia com podia enfocar-les
per fer-ne un treball.
Desprès d’estar investigant, vaig trobar un tema que em va agradar bastant, relacionat
amb l’esgotament de recursos naturals del planeta, sobretot m’hi vaig centrar més
perquè hi vaig trobar una aplicació per poder fer el treball. Com que el meu poble,
Vilassar de Mar, disposa d’unes Mines pròpies d’aigua però que amb la que tenen de
recursos propis (mines i pous) no en tenen prou per abastir les necessitats de tot el
poble, podria veure si podríem canviar hàbits per poder ser sostenibles i no dependre
d’altres localitats que ens proporcionen l’aigua que necessitem.
Aquest treball m’agradava molt i creia que els resultats que en podria obtenir serien
molt interessants i així també poder conscienciar a la gent del poble i a qui tingui
l’oportunitat de llegir aquest treball, que el consum que fem sobre els recursos naturals
és molt elevat, que gran part de la nostre vida depèn d’aquests i que sobretot, són
finits. La meva pregunta inicial era: Com viurem quan se’ns acabin els recursos
naturals?
4
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
1.1 Història general d’utilització de recursos naturals
Els humans sempre em viscut gràcies als recursos que ens proporciona el planeta. La
relació que tenim amb ells és vital, però tenim el costum de consumir tot allò que ens
envolta, i això ens està portant a una situació crítica.
Depenent de l’estil de vida que una població porti a terme, s’utilitza més o menys
quantitat de recursos naturals.
Els mayas, per exemple, abans de ser conquistats per els espanyols, tenien una relació
molt positiva i estreta amb els animals, les plantes, l’aigua i la terra, ja que sabien que
depenien totalment d’aquests factors. Però com que els espanyols no tenien el mateix
punt de vista, van obligar a aquests habitants a utilitzar les seves tècniques
d’explotació, i per tant, tota la seva forma de vida va canviar per sempre.
A mesura que la industrialització ha anat avançant al llarg dels anys, el consum sobre
els recursos també a patit canvis, augmentant cada cop més al pas del temps.
Això provoca que el sistema de vida dels països més desenvolupats encara sigui
estable, ja que si tots els països consumíssim igual que els més industrialitzats,
necessitaríem quatre mons per poder viure i tenir els recursos necessaris.
5
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
2. Situació actual del planeta
L’impacte humà i l’explotació sobre els recursos naturals del planeta com ja em vist fa
molts anys que es produeix.
Nosaltres utilitzem tots aquests recursos pel nostre dia
a dia, passant a dependre totalment d’ells. La situació,
per això, comença a ser preocupant quan aquest
consum passa a ser exagerat, fins el moment de
començar a esgotar-los.Bosc talat per la producció de recursos
També hi ha altres factors que afecten en aquest esgotament, per exemple, el
creixement de la població que es produeix any rere any, com més som, de més
recursos naturals depenem.
Segons un estudi de l’ONU, el món s’encamina a tenir 9 milions d’habitants al 2050 i
Achim Steiner, subsecretari general de la ONU i director executiu del PNUMA
(programa de las nacions unides per el medi ambient) afirma:
"Si continúan las actuales tendencias, si prevalecen los actuales patrones de
producción y consumo de recursos naturales y no pueden ser revertidos o
'desacoplados', entonces los gobiernos presidirán durante niveles sin precedentes de
daño y degradación".
6
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
En aquest gràfic de la WWF (Fons mundial per la naturalesa) d’Espanya, podem
observar el creixement demogràfic aproximat del planeta fins l’any 2090. El creixement
de la població augmentarà en gran quantitat, i el planeta serà incapaç de sostenir-ho si
el consum es manté igual.
Si en aquests factors els hi afegim el consum elevat per els països més desenvolupats i
industrialitzats, el nostre planeta passarà a ser insostenible, i sense tenir indret d'on
poder obtenir i extreure els recursos que necessitem per viure.
Avui en dia, els humans fem servir al voltant d’un 50% més de recursos naturals que fa
30 anys, per tant tindríem una mitja de 60 mil milions de tonelades de matèries primes
durant l’any.
Si seguim les tendències actuals de creixement, la extracció de recursos naturals
podria augmentar fins a consumir cent mil milions de tonelades durant l’any al 2030.
Els habitants dels països més rics actualment consumeixen fins a deu vegades més
recursos naturals que aquelles que viuen a països més pobres.
Una persona de Nord Amèrica consumeix al voltant de 90 (kg) de recursos naturals per
dia. En canvi, a Europa, el consum és de 45 (kg) diaris, mentre que a Àfrica, els
habitants consumeixen uns 10 (kg) per dia.
Si tots els habitants del planeta portéssim el mateix estil de vida que un
estadounidense, es necessitarien 4 planetes de superfície per poder viure tots.
El problema és que generalment els habitants de les grans ciutats s’han acostumat a
viure d’una manera on el consum de recursos naturals que fan és molt elevat i no es
donen conte o, no els hi interessa, (ja que els hi proporciona molta riquesa), que aquest
consum és totalment innecessari, els països rics tenen un estil de vida en la que
disposen de molt més del que necessiten, ja que també la societat ha anat creixent
sempre amb aquest concepte.
7
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
El planeta, per això, no pot produir més del que té, i del que ha disposat sempre, per
tant si la necessitat d’extreure recursos augmenta cada cop més, arribarà un moment
on tots aquests recursos que ens permeten el dia a dia desapareixeran. Ja que els
haurem esgotat tots, per això és necessari que actuem contra aquest consum tan
elevat, i establir nous estils de vida, i valors de la societat per millorar aquesta situació.
8
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
3. La petjada ecològica
El concepte de la petjada ecològica va ser creat a principis dels anys noranta per
William Rees i Mathis Wackernagel, dos estudiosos d'ecologia a la Universitat de
Columbia britànica.
La petjada ecològica ens permet ser conscients de les conseqüències ambientals que
genera el nostre estil de vida diari.
La majoria de totes les activitats que realitzem durant el dia "ocupen" un espai físic en
el nostre planeta. Aquest espai físic és el que anomenem petjada ecològica, aquesta
superfície és necessària per produir els recursos que consumim i absorbir els residus
que generem.
La petjada ecològica permet fer una estimació del terreny i la superfície marina
necessàries per satisfer el nostre estil de vida.
Es basa generalment en aquests conceptes:
• Forestal : Superfície de boscos necessària per a produir productes d’origen
forestal.
• Terreny construït : La quantitat d’hectàrees utilitzades per a urbanitzar, generar
infraestructures i centres de treball.
• Cultius : Espai necessari per a proporcionar l’aliment vegetal necessari.
9
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
• Ramaderia : Superfície necessària per a proporcionar els aliments per el bestiar.
• Pesca : Superfície marina necessària per a produir el peix que consumim.
• Diòxid de carboni: Hectàrees de bosc necessàries per a compensar el diòxid de
carboni que provoca el nostre consum energètic.
Les dues imatges que es poden veure a la pàgina següent, defineixen la petjada
ecològica dels diferents indrets del planeta, la de més amunt és de l’any 1961, i la de
més a sota, és de l’any 2008. Com es pot observar, la petjada ecològica a augmentat
notablement a molts d’aquests llocs durant aquest interval de temps, passant la gran
majoria de necessitar menys de 2 hectàrees globals fins a necessitar-ne 4 o més.
També podem observar com en els països més rics i desenvolupats la necessitat de
terreny per obtenir recursos és molt més elevada davant d’altres no tan avançats.
10
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
(Petjada ecològica mitjana per persona i país mesurat amb hectàrees globals per càpita)
11
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Hectàrea global (hag) : una unitat de mesura utilitzada per quantificar la biocapacitat del
planeta. És la mitjana de la bioproductivitat de totes les hectàrees considerades productives, és
a dir “útils” per produir els recursos que necessitem.
Evolució de la necessitat de terreny per l’obtenció de recursos naturals
En aquest gràfic es pot observar també el creixement de la petjada ecològica en visió
de futur. Arribant a la necessitat de dos planetes per sostenir-nos aproximadament
l’any 2040.
Veient aquests gràfics es pot determinar que la situació és bastant crítica, quan no
tinguem terrenys on recórrer per obtenir els recursos que ens són necessaris, com ho
farem per poder viure?
12
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
3.1 Cas històric sobre la petjada ecològica i la capacitat de càrrega
Com ja he dit anteriorment, els humans consumim tot el que ens envolta per
aconseguir una millor qualitat de vida. Aquí faig un resum sobre el que va succeir a la
illa de Pasqua, un exemple clar d’aquest concepte.
La illa de Pasqua va ser dels últims llocs poblats per l’ésser humà. Fins el segle XVI va
ser una complexa societat agrícola, el clima era semiàrid però va millorar a causa dels
grans boscos que conservaven l’aigua. Els 7000 habitants que hi vivien cultivaven
plantes, criaven gallines i vivien en petites aldees. Feien unes estàtues de 8 metres
d’altura que transportaven amb l’ajuda de troncs d’arbres.
Quan van arribar els colonitzadors, al segle XVII, l’únic que quedava d’aquella
civilització eren les estàtues.
Segons els arqueòlegs, la desaparició d’aquella societat va ser a causa de
l’esgotament dels recursos limitats. A mesura que la població augmentava, es
necessitaven mes terres per cultivar i els arbres que hi havia els feien servir per crear
combustible i per transportar les estàtues.
La falta de fusta va impedir la construcció de vaixells de pesca i de vivendes.
Van sorgir conflictes armats entre aldees, es va recórrer a l’esclavitud i finalment en
alguns casos al canibalisme per sobreviure.
Com que era un territori aïllat no podia tenir comunicació
amb ninguna altra civilització per poder mantenir-se, un
cop els recursos es van acabar, la civilització va
desaparèixer.
Estatues de pedra de l’Illa de Pascua
13
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Amb aquest cas de l'Illa de Pasqua, podem veure un cas molt clar de l’esgotament de
recursos però a petita escala. Al ser una illa sense contacte amb altres civilitzacions per
poder obtenir els recursos que necessitaven pel seu estil de vida a mesura que el
nombre d’habitants creixia i amb ells el seu consum de recursos naturals va arribar el
punt en que aquests van esgotar-se i els habitants d’aquella illa van acabar
desapareixent, ja que no disposaven del que necessitaven per viure.
El que va passar en aquesta illa no es gaire diferent del que està passant fa anys al
nostre planeta. Els humans abusem sempre del que ens envolta i no ens adonem de
les conseqüències que pot arribar a tenir sobre nosaltres aquesta manera d’actuar. Si
no frenem aquest consum tan elevat i creixent ens pot passar el mateix que els
habitants d’aquesta illa, però per reduir aquest consum s’haurien de canviar molts
hàbits i moltes empreses perdrien molts diners, i no se si en aquesta societat serien
capaços de veure la gravetat de la situació i actuar sobre això.
14
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
4. La petjada hidrològicaQuanta aigua necessitem per portar a terme el nostre dia a dia?
La petjada hidrològica és semblant al concepte de petjada ecològica però aquesta, en
canvi, està basada concretament en l’aigua.
L’aigua abasta moltes de les activitats que realitzem, la roba que utilitzem necessita
aigua per produir-la, moltes de les activitats domèstiques requereixen la presència de
l’aigua, el menjar amb el que ens alimentem...etc
Amb la petjada hidrològica pots saber l’aigua total que necessites per portar el teu estil
de vida en metres cúbics per any.
L’aigua dolça constitueix un 2,5% de l’aigua del planeta i el 70% d’aquesta està en
forma de gel o de neu.
És imprescindible per la vida al planeta, i per això hem de controlar bé el abús que en
fem d’ella.
El consum d’aigua es distribueix bàsicament en 4 sectors: agricultura, llar, indústria i
serveis. Segons dades de l’INE de 2008, l’agricultura gasta un 75 % de l’aigua, un 12 %
es gasta a les llars, un 10 % a la indústria i un 3 % a serveis.
Distribució de l’aigua
Petjada hidrològica total de la producció mundial (9.087 milions de m3 cada any).
En la petjada hidrològica hi trobem el concepte d’aigua virtual:
Aigua virtual: és l’aigua necessària per la producció d’aliments i la elaboració dels
productes que requereixen un procés industrial.
15
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Aigua virtual que es necessita per crear aquests aliments i teixits expressat el litres.
Aquí podem veure un mapa del món, on es veuen reflectides les diferents petjades
hidrològiques en els diferents països. Expressat en m3 per persona durant un any.
Petjada hidrològica mundial en metres3/any
16
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Aportació interessant: segons un informe del Mon Verd, Barcelona és la ciutat europea amb un menor consum d’aigua, amb un consum de 107 litres per habitant i dia al 2010, i any rere any fins aquest el consum ha anat reduint-se, com es pot veure en la taula.
Reducció del consum d’aigua a Barcelona
17
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
5. Aplicació de la petjada hidrològica
Vaig trobar que estudiar aquest aspecte era molt interessant, ja que el meu poble
disposa d’unes mines pròpies que proporcionen l’aigua necessària per als usos
domèstics. Per tant podria estudiar aquest apartat més a fons.
Primerament vaig anar a visitar la Mina Vella (així podria fer els meus propis càlculs i
estimacions de canvis d’hàbits per ser un poble sostenible).
5.1 Les Mines de Vilassar de Mar, històriaL’origen de la Mina Vella el trobem a l'inici del segle XIX, a causa de que alguns
habitants pensaven que era necessari portar aigua de la mina al poble, al 1829 es van
aconseguir els drets de minar la conca de Cabrils. Malgrat tenir la concessió, no
aconseguí el suport necessari ni els diners suficients per iniciar les obres de minat.
Mina de desguàs (Fotografia de http://www.aiguesdevilassar.cat/museu.html)
Vilassar de Mar va esperar a la constitució d'una societat privada que el 1847 va
començar a servir aigua al poble. Fins aquell moment les cases del poble havien
d'abastir-se dels seus propis pous. La venda de l'aigua per això no resultava rendible
pels socis i van decidir vendre la mina a seixanta famílies de Vilassar de Mar l'any
1863.
18
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Per altra banda, el 1853 es va formar una societat entre quatre persones per construir
una nova mina. És la fundació de la Mina Nova que va començat a servir aigua a
Vilassar de Mar a partir de 1855.
Durant més de cent anys a Vilassar de Mar l’aigua es distribuïa a partir de la Mina Vella
i la Mina Nova.
El 1950 Vilassar de Mar havia crescut molt i amb l’aigua de les mines no n’hi havia prou
per abastir tota la població. Per tant, els socis compraren l’antic Molí de les Alzinetes.
D’aquesta manera s’aconseguia augmentar els cabals d’aigua que la societat podia
distribuir al poble. Però encara no satisfets, el 1952 van fer perforar el pou 2 de la mina.
El 1956 es van iniciar unes obres que van proporcionar el primer dipòsit d’aigua del
poble, cosa que millorava molt la distribució i la seguretat en la qualitat de l’aigua, ja
que va començar a poder ser clorada.
Els anys seixanta van ser també de fort creixement urbanístic i per tant, també anaren
creixent les necessitats d’aigua. Així, es van haver de crear més pous per abastir la
necessitat.
Al cap de pocs anys i davant la necessitat urgent de proveir d’aigua del Ter els
habitants de Vilassar de Mar, el 1974, van iniciar la construcció de la xarxa de
distribució de l’aigua del Ter, que el 1989 ja havia arribat a una longitud de 39 Km.
A mesura que els anys han anat passant, com hem vist la població de Vilassar ha anat
creixent cada cop més, primerament el nostre poble era sostenible, no necessitava
aigua de cap altre indret per realitzar les activitats diàries, però va arribar un moment
on la necessitat era més elevada del que la mina podia proporcionar i van haver de
necessitar aigua del Ter, el que ens converteix en un poble que no es pot sostenir per
si sol.
19
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Fotografia del riu Ter procedent de Goggle imàgenes
Podríem arribar a ser un poble sostenible a nivell hidrològic?
20
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
6. Metodologia de la part pràctica
Gran part de la part pràctica es centra en la pregunta feta anteriorment.
Concepte de ser sostenibles:
Poder viure amb els recursos naturals que el nostre municipi posseeix i pot obtenir per
si mateix.
Vaig centrar el treball en l'aigua domèstica, i per poder treballar en aquest àmbit i mirar
la possibilitat de ser sostenibles necessitava saber quina és la quantitat d'aigua que
gasta el nostre municipi domèsticament. Per això, vaig pensar quina seria la millor
manera per poder fer aquests càlculs, i la conclusió va ser que ho podria fer a partir
d'enquestes fetes a diverses famílies de Vilassar preguntant el nombre de vegades que
cada família realitza activitats que impliquen aigua corrent al seu habitatge. Vaig decidir
treballar per famílies ja que els comptadors d'aigua de la Mina estan repartits per
habitatges i així em seria més fàcil treballar les dades.
Vaig dividir les enquestes en tres modalitats, depenent del tipus d'habitatge que vivia la
família.
-Edifici plurifamiliar intensiu - Corresponen a blocs de pisos. Sense jardí.
-Edifici plurifamiliar semi-intensiu - Corresponen a blocs de pisos amb zona
comunitària de jardí i/o piscina.
-Edifici unifamiliar o adossat - Són els habitatges en que hi ha una família per edifici.
21
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
El numero d'enquestes finals van ser aquestes:
Amb cada enquesta sé la quantitat d'aigua domèstica que gasta en un dia cada família.
Així puc calcular i comparar amb les dades de l'aigua que disposa la mina i mirar de
trobar un estil de vida que ens proporcionés ser un poble hidrològicament sostenible.
22
p.intensiu p.semi.in unifamiliar0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
total d'habitatges
tipus d'habitatge
nom
bre
d'ha
bita
tges
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
7. L'enquesta
Per realitzar les preguntes de l’enquesta vaig guiar-me per una ja feta (footprint) que
volia calcular el mateix, però sense centrar-se en la part domèstica. A part, vaig afegir-ne d’altres que creia que eren necessàries perquè els resultats em
sortissin mes exactes.
Les preguntes de l’enquesta abasten totes les activitats domèstiques on utilitzem aigua.
Vaig decidir centrar-me en l’aigua domèstica ja que hi podria treballar millor i les dades
que la mina em va proporcionar també em permetien treballar sobre aquest aspecte.
Primerament l’enquesta la vaig fer en un document de Word (Annex 1), però alhora de
respondre-la era molt poc pràctic perquè al passar-ho per Internet la resposta no era
directa i portava molt més de temps. Aleshores, vaig fer l’enquesta online, i d’aquesta
manera, a mesura que els enquestats responien les dades m’anaven arribant i ja hi
podia treballar de manera més directa.
Totes les dades aconseguides (Annex 2) les vaig traslladar a un full d’excel, on tenint la
quantitat de vegades que realitzaven entre tots una activitat que requerís aigua i amb
el corresponent consum per cada una d’elles, podia tenir el consum per un dia i un cop
tingudes totes les enquestes fer la mitjana de consum per habitatge i activitat.
Finalment, sumant totes les mitjanes de les activitats domèstiques obtindrem el consum
total mitjà per un dia depenent de la tipologia d’habitatge.
Gràcies a un treball realitzat per l'ACA (Agencia Catalana de l'Aigua), vaig trobar el
consum mitjà que es gastava per activitat, depenent del tipus de casa que ens referim.
Així, ja podia aplicar aquests nombres al full de càlcul multiplicant-los per les vegades
que realitzaven l’activitat.
23
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Unifamiliar Plurifamiliar
intensiu
Plurifamiliar semi-
intensiuDutxa 50 50 50WC 6 6 5Aixeta Lavabo 4 4 6Rentadora 23 60 60Cuina 5 5 5Rentavaixelles 11 30 30Altres (Fregar..) 10 -- --Jardí -- -- --
Les dades que falten les he tret perquè els valors no els podíem utilitzar per les cases
de Vilassar de Mar, per exemple, el jardí estava tractat amb valors de superfície més
grans que els jardins que hi han al poble i, per tant, vaig decidir calcular els valors de
consum aproximadament depenent de les respostes de les enquestes referides
concretament al jardí i a altres activitats que gasten aigua com fregar o rentar el
cotxe...etc
24
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
7.1 Mitjanes per aplicar a les taules de dades dels habitatges:
Altres:
Regar plantes interiors:
He valorat que utilitzem regadores d'entre 0 i 4 litres com a màxim, per tant he
determinat que el consum mitjà per regar plantes interiors seria de 2 litres per activitat
aproximadament.
Fregar el terra:
En aquest cas podem observar que varia segons la superfície, ja que com més n’hi
hagi més aigua necessitem. Per tant, per els edificis plurifamiliar semi-intensiu i pels
edificis plurifamiliars intensius farem servir el mateix valor, un cubell per activitat,
valorant que cada cubell té una capacitat de 14 litres i que mai s’omplen totalment,
posarem com a valor 10 litres per activitat. En el cas dels edificis unifamiliars, com que
disposen de més superfície valorarem que es gasta més aigua, per terme mitjà
determinarem que gasten un 50% d’aigua més, per tant tindrem un consum de 15 litres
per activitat.
Els resultats d’aquestes variables i que hem d’aplicar a les respostes de les enquestes
són:
• Edificis plurifamiliars intensius i edificis plurifamiliars semi-intensius:
Altres : Regar flors interiors + Fregar = 2 litres + 10 litres = Consum de 12
litres
• Els edificis unifamiliars els hem distingit dels altres dos, ja que tenim en compte
que tenen uns valors més elevats de superfície.
Altres : Regar flors interiors + Fregar' = 2 litres + 15 litres = 17 litres
25
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Rentar plats :
En el cas dels habitatges que no disposen de rentaplats, també hi afegirem en aquest
sector el consum que es gasta per dia en aquesta activitat. Calcularem la mitjana dels
minuts en que es passen rentant els plats amb l'aixeta oberta i ho multiplicarem per
dos, corresponents als àpats on es fa servir més material de la cuina durant el dia, i
desprès aplicant el valor d'aigua/temps que surt d'una aixeta estàndard sabrem el
consum mitjà per l'activitat.
Mitjana de minuts = 12 minuts per activitat, per tant, tindrem uns 24
minuts per dia.
Fent un càlcul a casa, he obtingut que l'aixeta de la cuina (tipologia d'aixeta més
comuna a totes les cases) gasta 4 litres en 1 minut.
Per tant ja podem aplicar aquest factor als habitatges que no disposen de renta-
vaixelles.
Sabem que aproximadament el temps mitjà que es gasta amb l'aixeta oberta per rentar
els plats durant el dia és de 24 minuts. Tenint també les dades obtingudes sobre la
relació entre litres i minuts, aplicant una regla de tres arribem a saber els litres que es
gasten per dia aproximadament rentant els plats.
Ens dona un consum de 96 litres per aquesta activitat durant el dia, que és el nombre
que sumarem als habitatges que no disposen de renta-vaixelles.
Per aplicar-ho al full de càlcul, en canvi, farem servir el consum que es fa en realitzar
l’activitat, es a dir 48 litres.
Tenint ja aquestes dades hem de tenir en compte també els dies durant la setmana que
es realitzen aquestes activitats per poder posar-ho al full de càlcul igual que les altres
activitats.
26
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Segons les dades de l'enquesta, la mitjana sobre les vegades que les realitzen son les
següents:
Unifamiliar Plurifamiliar
intensiu
Plurifamiliar semi-
intensiuRegar plantes
interiors
1 cop per setmana 1 cop per setmana 1 cop per setmana
Fregar 1 cop per setmana 1 cop per setmana 1 cop per setmanaRentar plats 17 cops per
setmana
16 cops per
setmana
16 cops per
setmana
Així dividint cada terme pels dies de la setmana, ja podem aplicar aquests factors al full
de càlcul i tenir el consum total mitjà per tipologia d’habitatge durant un dia.
Jardí :
Mitjana de metres quadrats per l'edifici unifamiliar: 19 m quadrats
Regla de tres amb les dades de l'informe de l'ACA.
100 m2 74,04 lpd (litres per dia)
19 m2 x lpd
Aplicant aquesta regla de tres, ens dona un consum de 14,06 lpd.
27
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Plurifamiliar semi-intensiu:
150 m2 9,13
339,5 m2 x lpd
Ens dona un consum de 20,66 lpd.
Edifici plurifamiliar semi-intensiu de Vilassar de Mar
Piscina
Disposem de dos tipus de piscina, per tant, dos valors diferents a aplicar per cada cas.
Consum per càpita (lpd)Particular 240,64Comunitària 155,89
Hem de tenir en compte que aquest consum va referit a una persona, per tant, ho
haurem de multiplicar per el nombre de persones que disposin de la piscina ja que
primerament estem calculant el valor de consum per habitatge.
28
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
8. Treball amb les dades obtingudes
8.1 Aplicació dels valors de consum a la taula
Un cop trobats aquests valors, la taula de relació entre les activitats i el consum en
litres de cada una d'elles és la següent:
Unifamiliar Plurifamiliar
intensiu
Plurifamiliar semi-intensiu
Dutxa 50 50 50
WC 6 6 5
Aixeta Lavabo 4 4 6
Rentadora 23 60 60
Cuina 5 5 5
Rentavaixelles 11 30 30
Rentar plats 48 48 48
Altres (Fregar+
regar interior)
17 12 12
Jardí particular
sense piscina lpd
14,06
----- ------
Jardi particular
amb piscina lpd
14,06+240,64=
254,7 ----- ------
Jardi comunitari
sense piscina lpd --------- -----
20,66
Jardi comunitari
amb piscina lpd --------- -----
20,66+155,89= 176,55
Posem totes aquestes trobades al full de càlcul (Annex 3) i, multiplicant aquests valors
amb el nombre de vegades que durant el dia l’habitatge realitza la corresponent
activitat ja tenim el consum en litres que es gasta durant el dia.
29
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Però el que ens interessa realment és el consum per persona, no per habitatge, d’aquesta manera, podrem fer una estimació de canvis d’hàbits sobre els habitants de Vilassar de Mar per intentar arribar a ser un poble hidrològicament sostenible
El que hem de fer és dividir el consum per habitatge entre el nombre de persones que
hi viu.
D'aquesta manera obtenim el consum mitjà per persona durant un dia, depenent del
seu habitatge (Annex 3).
Els resultats obtinguts són els següents:
Plurifamiliar
intensiu
Plurifamiliar semi-
intensiu
Unifamiliar
Total
litres/dia/habitatge
369,31 748,99 388,05
Total
litres/dia/persona
117,48 205,89 120,12
Com podem observar, els habitatges plurifamiliar semi-intensiu, són els que tenen un
consum més elevat, això es degut a la despesa d'aigua que comporta mantenir un jardí
comunitari, ja que acostumen a ser grans superfícies que requereixen aigua cada poc
temps per mantenir-ho amb bon estat.
També podem veure que els que tenen un consum menor són els edificis plurifamiliar
intensius, cosa normal ja què acostumen a ser pisos petits i el fet de no tenir jardí ni
piscina comunitària també influeix notablement.
30
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
8.2 Consum total mitjà per habitant del municipi de Vilassar de Mar
Per saber de manera més exacte el consum per habitant de Vilassar de Mar m’eren
necessaris els percentatges de tipus d’habitatges al poble, per això vaig anar a
l'Ajuntament per intentar obtenir alguna dada que em pogués ajudar. Vaig parlar amb el
representant de Urbanisme i Habitatge i em va dir que aquesta estimació encara no
l’havien fet, i que tampoc em podia proporcionar ninguna dada que en aquest aspecte
em fos útil. Però que podia consultar la pàgina web del govern Espanyol sobre el
cadastre del país i que allà podria trobar alguna dada útil. A la pàgina oficial no vaig
trobar res referit al que m’interessava i per tant, vaig contactar amb ells per intentar
seguir buscant les dades que necessitava. Em van respondre amb un link sobre
l’estadística del cadastre però només tenien les dades per els municipis amb més de
50.000 habitants, per tant d'allà no podia obtenir-ne res.
Em van recomanar també, que anés a consultar-ho amb la diputació però un els hi vaig
explicar el treball em van dir que no tenien cap dada sobre el que estava treballant.
Aleshores, com necessitava el percentatge aproximat sobre la tipologia d’habitatges del
poble, he utilitzat un mapa obtingut a la pàgina web de l'ajuntament del poble, on em
permetia anar marcant aproximadament per zones la tipologia d’habitatge que li
correspon, així poder-nos fer una idea de com estan distribuïts i estimar el percentatge.
D’aquesta manera, arribarem a poder saber aproximadament quanta aigua gasten tots
els habitants de Vilassar de Mar domèsticament i seguidament ho compararem amb les
dades més properes que tenim de la Mina (Annex 4) sobre l’aigua que donen per les
activitats domèstiques per comprovar que el procediment realitzat fins ara és correcte i
les dades obtingudes també.
Consultant la pàgina web de l'IDESCAT (http://www.idescat.cat/ )de la Generalitat de
Catalunya, he trobat una informació molt útil per al que vull calcular.
Tinc el nombre total d’habitatges que hi ha a Vilassar de Mar, així establir el
percentatge s’aproxima més a la realitat. 31
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
El nombre total d'habitatges familiars segons l'Idescat és al 2011 de 9.030, agafem
aquest any ja que no tenen de més actual.
Hem de tenir en compte que d'aquests edificis n'hi hauran que no estan habitats, i
també de gent que no viu a Vilassar de Mar, és a dir, que solament hi venen a
estiuejar, aquests tipus d'habitatges no els podem tenir en compte perquè no tenen
aquest consum domèstic.
Segons les enquestes realitzades, obtenim aquestes dades sobre les persones que
corresponen mitjanament a cada habitatge.
Sabem també, gràcies a dades de l’Ajuntament, que actualment Vilassar de Mar té una
població de 19.840 habitants.
Amb el mapa realitzat a mà sobre la tipologia d'habitatges al poble, fem una estimació
sobre el tant per cent que correspon a cada tipologia d’habitatge que ens és necessària
per seguir endavant el treball, i desprès l’acabem de modificar i perfeccionar amb les
altres dades que tenim del nombre d’habitatges de Vilassar de Mar de manera que
finalment ens doni exactament el nombre total d’habitants del poble.
Donat que hi ha habitatges buits i segones residències que s’ocupen només durant un
període curt de l’any, el nombre d’habitatges de Vilassar que té un consum domèstic
similar al que volem estudiar és menor que 9.030.
Segons l’estimació que he fet, el percentatge aproximat de les diferents tipologies
d'habitatges al poble és aquesta:
• Edifici unifamiliar, li correspon un 40%
• Edifici plurifamiliar semi-intensiu, li correspon un 35%
• Edifici plurifamiliar intensiu, li correspon un 25%
32
habitatges persones per habitatge Unifamiliar 12 4,17
Semi-intensius 15 3,73intensius 17 3,52
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
8.2.1 Plànol de Vilassar de Mar utilitzat per l'estimació de percentatge
33
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Per tant, queden aquest nombre d'habitatges per cada tipus:
Per obtenir el nombre total d'habitatges he anat canviant el valor des de el 9030 que
teníem de l'Idescat, ja que en el full de càlcul hi havien les funcions definides i
multiplicava el valor que tenim sobre el nombre de persones que correspon a cada
tipologia d'edifici amb el nombre d'habitatges que hi ha de cada tipus i això havia de
donar el nombre d'habitants actual.
Com podem observar el nombre total d'habitatges ha baixat notablement respecte les
dades que teníem de l'Idescat.
Això es degut a la gran quantitat de segones residències que té el poble, tenint en
compte què es un poble on molta gent hi estiueja, ja que no és gran comparat amb les
grans ciutats i disposa del mar.
També hem de tenir en compte com hem dit abans, les cases construïdes on no hi viu
ningú, és a dir que estan deshabitades a causa de la crisi actual i de la construcció
elevada de pisos que es va produir fa uns anys.
Així tenim el nombre de persones que corresponen a cada tipologia.
34
Total habitatges Unifamiliar 40% Semi-in 35% Intensius 25%5149 2059,6 1802,15 1287,25
Total persones actual Unifamiliar Semi-intensiu Intensiu 19840 8588,53 6722,02 4531,12
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
8.3 Comparació de les dades amb informació de la Mina Vella
La dada més recent que tenim sobre la quantitat d'aigua que dona la Mina per l'ús
domèstic és de l'any 2010 i li corresponen 1.273.127 m3 (Annex 4).
Aquest nombre hauria de coincidir amb els càlculs que farem amb les nostres dades
procedents de les enquestes.
Primerament hem de passar el consum que tenim per persona depenent de l'habitatge
a m3 , i per un any, ja que nosaltres hem estat treballant amb litres per dia.
En la segona columna el que he fet és multiplicar el primer nombre per 365
(corresponent als dies que té un any) i dividit per 1000, per obtenir els m3.
Tenint el nombre de persones per cada modalitat d’habitatge si ho multipliquem per el
consum en m3 i després sumem els tres consums ens donarà finalment el consum total
per any i per tots els habitants del poble, el que hauria de coincidir amb la dada de la
Mina Vella.
Si agafem el consum total (1.049.412 m3) veiem que és de l'ordre del consum domèstic
que ens donava la Mina Vella al 2010 (1.273.127 m3).
35
Consum persona/dia/litresIntensiu 177,48 42,88
Semi -intensiu 195,05 71,19Unifamiliar 120,12 43,84
Consum persona/any/m3
PersonesIntensiu 42,88 4.531,12 194.295,33
Semi -intensiu 71,19 6.722,02 478.562,45Unifamiliar 43,84 8.588,53 376.553,79
1.049.411,57Nomcre d'habitants actual 19.841,67
Consum persona/any/m3 Consum per tipologia en m3 Consum total en m3
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Es pot determinar que la diferència és de 223.715 m3
Considero que aquest marge d'error (17%) és raonable i es deu al fet del petit nombre
d'enquestes que he fet comparat amb el nombre d'habitatges que hi ha a Vilassar de
Mar, també perquè les enquestes realitzades no eren fàcils de contestar i els valors
que obtenia eren sempre aproximats.
Per aquest motiu considero que la metodologia del treball és correcta i que si
s'haguessin realitzat més enquestes els resultats haurien sigut més exactes.
Taula sobre el consum de Vilassar de Mar (Annex 4)
Ara ja sabem que les enquestes i les dades sobre el consum de cada activitat
domèstica que em fet servir són aproximadament correctes podem veure el nivell de
sostenibilitat actual del poble i fer l'estimació de canvi d'hàbits per intentar millorar-ho.
36
ANY 2010A AIGUA DEL TER 1.087.981B AIGUA DELS RECURSOS PROPIS (C+D) 241.243C Recursos propis: mines 241.243D Recursos propis: pous 0
CONSUM TOTAL D'AIGUA (A+B) 1.329.224
Consum industrial 30.022Consum municipal (escoles, mercat, fonts, regs ...) 26.075
Consum domèstic 1.273.127
Consum d'aigua a Vilassar de Mar en m3
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
9. Nivell de sostenibilitat hidrològica actual del municipi de Vilassar de Mar.
Per ser un poble hidrològicament sostenible hauríem d’utilitzar únicament l’aigua que la
Mina ens pot proporcionar dels recursos propis, sense tenir en compte l’aigua que ens
ve del riu Ter per poder abastir les necessitats de demanda del poble.
Del 2010 tenim que el que va donar la Mina Vella de recursos propis són 241.243 m3.
Ara amb la taula de càlcul, farem una estimació traient habitants per veure quantes
persones hauríem de ser amb el consum actual per ser sostenibles.
Per ser sostenibles amb el consum actual hauríem de ser 14.000 persones menys,
quedant-nos amb 4.842 habitants.
Aleshores, per tal de mantenir l'estructura d'edificacions actual del poble he considerat
adient restar aquestes persones de manera proporcional al tipus d'habitatge on viuen i
dels percentatges que havíem determinat anteriorment.
37
Consum persona/any/m3 Persones Consum per tipologia en m3 Consum total en m3Intensiu 42,88 731,00 31.345,43
Semi -intensiu 71,19 1.402,02 99.814,36Unifamiliar 43,84 2.508,53 109.983,49
241.143,27Estimació de nombre de persones 4.641,55
PersonesIntensiu 42,88 531,12 22.774,53
Semi -intensiu 71,19 722,02 51.402,95Unifamiliar 43,84 3.588,53 157.334,79
231.512,27Estimació de nombre de persones 4.841,67
Consum persona/any/m3 Consum per tipologia en m3 Consum total en m3
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
En aquest quadre es veu aplicat el 40% en els habitatges unifamiliars, el 35% als
habitatges plurifamiliar semi-intensius i el 25% als plurifamiliar intensius, i es del quadre
per el que partirem per fer les estimacions de canvi d’hàbits.
Observem també, que el nombre de persones que hauríem de treure del poble és més
elevat que el que havíem calculat anteriorment. Quedant-nos amb 4.642 habitants per
ser hidrològicament sostenibles. Això es degut també, a que la quantitat d’habitants
que viuen a una superfície corresponent a un edifici plurifamiliar intensiu és més
elevada al nombre de persones que viuen a un edifici unifamiliar.
38
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
9.1 Estimació de canvi en l'estructura dels habitatges i hàbits de consum
En aquest apartat, l'objectiu és intentar buscar un poble hidrològicament sostenible,
canviant certs aspectes dels habitatges característics dels habitants de Vilassar de
Mar.
- Eliminació de les piscines
Primerament he decidit treure el consum que comporta el manteniment i el fet de tenir
piscines al poble aplicant al full de càlcul (Annex 5) aquesta variació.
Veiem que el consum a canviat de 1.049.411,57 m3 a un consum de 783.675,56 m3.
El que comporta uns 265.736,01 m3 menys.
Ara anem a mirar quants habitants hi cabrien més que abans si eliminéssim el consum
que comporta el fet de tenir piscines.
Comparant-ho amb les dades que s’havien obtingut sense aplicar aquest canvi, podem
veure que per ser sostenibles, si no tinguéssim piscines podríem ser 6.172 habitants,
augmentant 1.530 habitants respecte abans.
39
PersonesIntensiu 42,88 4.531,12 194.295,33
Semi -intensiu 41,01 6.722,02 275.679,45Unifamiliar 36,53 8.588,53 313.700,78
783.675,5619.841,67
Consum persona/any/m3 Consum per tipologia en m3 Consum total en m3
PersonesIntensiu 42,88 1.113,50 47.747,10
Semi -intensiu 41,01 1.937,52 79.460,41Unifamiliar 36,53 3.120,53 113.979,07
241.186,58 Estimació de nombre de persones 6.171,55
Consum persona/any/m3 Consum per tipologia en m3 Consum total en m3
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Veient així, que el manteniment d’una piscina requereix molta aigua i que pot acabar
sent un luxe que no ens podrem permetre.
Tractament reductor als jardins
Com hem vist la presència de piscines comporta la necessitat de molta aigua, ara
anem a veure com afectarà si eliminem tota l’aigua que requereix el reg del jardí pel
seu manteniment, ja que pel nostre dia a dia no és necessari i podem prescindir de
tenir gespa als jardins o altres vegetals que necessitin aigua contínuament (Annex 6).
Primerament mirem amb quina reducció de consum consistiria aquest canvi.
Veiem que aquest canvi comporta un estalvi de 94.765,55 m3
Ara, igual que anteriorment, anem a veure com incrementen el nombre de persones
que podríem viure per ser sostenibles amb aquesta estimació de consum.
Amb aquestes modificacions arribem a poder ser 2.400 persones més de les que
podia abastir el poble abans de realitzar aquests canvis.
Aquests són uns aspectes que ens hauríem de plantejar a modificar, ja que comporten
un estalvi molt elevat d'aigua i no ens suposa gaire sacrifici, ja que també, en el nostre
poble, disposem del mar molt aprop i ens podem anar a banyar per l'estiu.
40
PersonesIntensiu 42,88 1.331,00 57.073,55
Semi -intensiu 33,47 2.242,02 75.041,53Unifamiliar 31,39 3.468,53 108.889,82
241.004,89Estimació de nombre de persones 7.041,55
Consum persona/any/m3 Consum per tipologia en m3 Consum total en m3
PersonesIntensiu 42,88 4.531,12 194.295,33
Semi -intensiu 33,47 6.722,02 224.989,37Unifamiliar 31,39 8.588,53 269.625,30
688.910,01Nombre de persones actual 19.841,67
Consum persona/any/m3 Consum per tipologia en m3 Consum total en m3
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
9.2 Millora de la tecnologia i reducció de consum quan rentem plats.
En aquest apartat suposarem que totes les aixetes que tenim a casa disposen de
reductor, que el WC es amb sistema de doble càrrega i que quan rentem els plants no
estem tanta estona amb l'aixeta encesa.
Aquest canvi, tenint en compte que és del màxim que es pot disposar, segons l'ACA
comporta un estalvi del 50% d'aigua per les aixetes i un 30% per els Inodors (Annex 7).
El fet de no tenir l'aixeta encesa durant tanta estona mentre rentem els plats comporta
aquest estalvi:
Actualment estem 12 minuts per àpat, gastant, així, 48 litres cada cop que realitzem
l'activitat, tenint en compte el reductor que haurem aplicat a l'aixeta, amb aquests 12
minuts haurem gastat 24 litres. I si reduïm aquest temps durant el qual l'aixeta esta
oberta a 6 minuts per activitat, el consum serà de 12 litres per activitat i 24 per dia.
Aplicant tots aquest canvis (tenint en compte en tots els casos que no disposem de
jardí amb superfície que necessita reg, ni piscina) ens dona un consum de 70,49 litres
per habitant per dia de l'edifici plurifamiliar intensiu, 52,96 litres de l'edifici plurifamiliar
semi-intensiu i, 56,51 de l'edifici unifamiliar.
Aquests nombres els hem de passar a m3 per persona i per any, i posar-ho al full de
càlcul on està relacionat el consum per persona i tipologia d'habitatge amb el nombre
de persones total que li correspon, donant el consum per tipologies en m3.
41
PersonesIntensiu 26,75 2.343,50 62.690,62
Semi -intensiu 19,33 3.659,52 70.739,99Unifamiliar 21,02 5.088,53 106.981,25
240.411,86Estimació de nombre de persones 11.091,55
Consum persona/any/m3 Consum per tipologia en m3 Consum total en m3
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Com podem veure, aplicant el màxim estalvi que et poden proporcionar els
reductors,sense jardins que requereixin l'ús d'aigua, i reduint a la meitat el temps en
que l'aixeta està en funcionament mentre rentem els plats, el poble podria tenir fins a
11.092 habitants per ser sostenibles, augmentant 4.050 respecte l'última estimació
d'habitants i arribant a més de la meitat de la població que té actualment Vilassar de
Mar.
Aquest és l'estalvi màxim que podria portar a terme aquest municipi aplicant aquests
canvis referents al consum. Encara podríem modificar alguns petits hàbits però el
nombre d'habitants que podríem ser no variaria gaire respecte aquest nombre final, ja
que no serien canvis gaires significatius.
42
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
9.3 Estudi de la pluja relacionada amb el cabal de la Mina del poble.
Tenint les dades sobre el cabal (Annex 11), i la pluja anual (Annex 10), que em va
proporcionar el propietari de la Mina Vella, vaig voler relacionar aquests dos factors
(Annex 8).
En un gràfic vaig posar els dos intervals de dades per veure la seva relació, un
exemple és el següent, referit a l'any 2011 .
Cabal de la Mina Nova / Pluja 2011
27,8 2 7,8 2 8 ,3
29,63 0,4 3 0,1
29,228 ,7
2 6,4
2 3 ,2
3 0,1
3 1,5
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
Gen
er
Mar
ç
Mai
g
Julio
l
Sete
mbr
e
Nov
embr
e
l/m2
m3/
h
Precipitació l/m2
Cabal mitjà de la Mina Novam3/h
Es pot observar com el mínim de precipitació no es dóna al mateix temps que el del
cabal, ja que, el mínim es dóna al mes d'agost, i no veiem el mínim en el cabal fins al
mes d'Octubre, però això és degut a que, desprès d'un mes plujós l'increment d'aigua
del cabal de la mina no és immediat, ja que s'ha de filtrar abans.
Desprès de representar tots els anys en un mateix gràfic (Annex 9), es pot veure millor
aquesta relació, però perquè els mínims ens quedessin aproximadament a la mateixa
43
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
alçada el que hauríem de relacionar és un determinat mes de cabal amb les pluges de
mesos anteriors.
Aquí podem veure l'exemple de l'any 2011
Cabal de la Mina Nova / Pluja 2011
29,63 0,4 3 0,1
29,228 ,7
26,4
23 ,2
3 0,1
3 1,5
020406080
100120140160180200220240260280300320340
Abr
il
Mai
g
Juny
Julio
l
Ago
st
Sete
mbr
e
Oct
ubre
Nov
embr
e
Des
embr
e
l/m2
m3/
h
Precipitació l/m2
Cabal mitjà de la Mina Novam3/h
En aquest gràfic es veu com els mínims estan molt aprop, ja que el cabal de l'abril
l'hem relacionat amb la suma de la precipitació dels tres mesos anteriors, que és el
temps mitjà que he deduït que l'aigua de la precipitació arriba a la mina.
És per aquest motiu que aprofitant els fulls de càlcul he comparat les dades de cabal
d'un mes concret amb la precipitació del mateix mes, del mes anterior, dels dos mesos
anteriors i dels tres mesos anteriors, observant així que la millor correlació entre els
mínims de precipitació acumulada i cabal de la mina es dóna quan es compara el cabal
d'un mes amb la suma de la precipitació del mateix mes i els tres mesos anteriors
(Annex 9).
44
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Realitzat el gràfic de tots els anys en que disposem d’aquestes dades (2002-2012), he
comparat les dades de cabal mensuals amb la suma de les dades de precipitació del
mateix mes i dels tres mesos anteriors, com he fet anteriorment amb l'any 2011 i s'ha
trobat una bona correlació entre els mínims de tots els anys.
Observant els intervals de dades he eliminat alguns nombres que he considerat erronis,
ja que no eren gens coherents amb els valors més propers i, a més, el propietari de la
mina hem va explicar que el comptador de cabal era elèctric i privat, i que quan
s’espatllava depenia del propietari que tornés a funcionar, per això tenim bastants
mesos seguits sense dades del cabal, així, el mínim de cabal que trobem durant
aquests anys és de 13,7 m3/h, corresponent al mes d'Agost.
Amb aquest gràfic també he pogut observar com els períodes més secs de l'any es
donen amb més freqüència amb l’agrupació de la precipitació dels mesos, juny, juliol,
agost i setembre.
9.3.1 En el pitjor dels casos
En aquest apartat veurem com afectarà a la població si agafem l'any més sec i per tant
amb menys precipitació i menys cabal. Aquesta estimació es feta perquè per ser
sostenibles totalment, hauríem de sobreviure també amb les condicions
meteorològiques de precipitació mínimes que poden haver-hi. Per això, treballarem
amb l'any 2007, que presenta el cabal i la precipitació més baixos de tots aquests anys.
Tenint un cabal de 16,4 m3/h i una precipitació de 356,4 l/m2, l'any més sec des de
1982 (que és la dada de precipitació més antiga de la qual disposem), (Annex 10).
Mirant l'aigua de recursos propis que la mina proporciona al poble també és el valor
més baix, ja que en un any poc plujós la mina no pot disposar de tanta aigua de
recursos propis. L'any 2007 la mina va subministrar 154.234 m3 (Annex 4).
45
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Aplicant aquests valors al full de càlcul sobre el consum i la situació actual el resultat és
el següent:
Com es pot observar en aquest quadre, per ser sostenibles en l'any 2007, on les pluges
han sigut molt baixes, hauríem de ser 3.007 persones per poder viure amb l'aigua que
la mina ens podria donar de recursos propis.
Ara veurem com afectarà amb tots els canvis d'hàbits i d'estil de vida que he proposat
anteriorment aquesta baixa precipitació.
Amb tots els canvis proposats per estalviar el consum d'aigua i en aquest cas de baixa
precipitació podríem ser 7.280 habitants, augmentant 4.273 habitants respecte al no
disposar de cap mesura de reducció.
46
PersonesIntensiu 42,88 322,25 13.818,14
Semi -intensiu 71,19 829,77 59.074,02Unifamiliar 43,84 1.854,53 81.309,64
154.201,81 Estimació de nombre de persones 3.006,55
Consum persona/any/m3 Consum per tipologia en m3 Consum total en m3
PersonesIntensiu 25,73 1.390,50 35.775,97
Semi -intensiu 19,33 2.325,32 44.949,37Unifamiliar 20,63 3.563,73 73.506,03
154.231,36 Estimació de nombre de persones 7.279,55
Consum persona/any/m3 Consum per tipologia en m3 Consum total en m3
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
9.3.2 Aplicació d'aquesta situació al futur
Segons una informació que m’ha proporcionat el Servei Meteorològic de Catalunya,
referida a la previsió de precipitació fins el 2050, extreta de l’informe del projecte
ESCAT (generació d’escenaris climàtics amb alta resolució a Catalunya) he pogut
treure diverses conclusions:
− Pel que fa a la precipitació mitjana anual al litoral central de Catalunya ( és a dir,
l'entorn de Vilassar de Mar) experimentarà un lleuger augment estima en un 2%.
− La pluja disminuirà un 4% respecte l'actual a la zona litoral durant la primavera.
− Hi haurà aquí al litoral també períodes de sequera més llargs i també
augmentaria els períodes amb pluges torrencials (pluges de més de 200 litres en
24 hores) però que no serien útils des de el punt de vista hidrologica que quan
plou a gran intensitat l'aigua no es filtra tota i no s'aprofita per complet.
− L'aigua que la mina pot obtenir a part, també disminuiria a causa de l'augment
de temperatures, que se sap que augmentarà entre 0,7o C i 1,1oC, i l'aigua
s'evaporarà més ràpidament i no es filtrarà tanta quantitat.
Considerant per una banda que els augments de precipitació anuals pronosticats són
molt baixos i que per una altra banda es preveu un règim de precipitació que no
proporcionarà tants recursos d'aigua a la mina, s'estima que aquests dos factors
queden compensats, i que per tant els càlculs que es podrien fer per el futur no
variarien gaire respecte els actuals que hem obtingut, per la qual cosa, amb la
informació que es disposa fins ara no és pot dir que el canvi climàtic impliqui per a
Vilassar de Mar canvis significatius en la seva sostenibilitat hidrològica.
47
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
10. Conclusió
El planeta Terra s’està encaminant cap a una situació crítica d’insostenibilitat per culpa
del nostre abús innecessari sobre els seus recursos naturals.
Hem d’estar conscienciats que la nostre vida depèn del nostre planeta i que per això
l’hem de cuidar, respectar i actuar perquè la situació actual canvií.
La història del planeta ja ens dóna alguns exemples sobre civilitzacions insostenibles
que van acabar desapareixent.
L’objectiu principal que persegueix aquest treball és calcular i buscar mesures de
reducció sobre la petjada hidrològica de Vilassar de Mar, és a dir, el nombre d’habitants
que podrien viure de manera autosuficient amb l’aigua procedent de la Mina Vella de
Vilassar.
El treball es centra només en l’ús domèstic de l’aigua que fan els habitants del poble,
sense tenir en compte l’ús agrícola i industrial.
Per tal de conèixer els consums que comporten les diferents activitats domèstiques
dels habitants de Vilassar de Mar actuals, vaig elaborar una enquesta que ha estat
resposta per un total de 44 famílies. Una vegada recollida i tractada la informació vaig
construir un full de càlcul per calcular el consum anual domèstic actual del poble.
Aquest resultat s’ha comparat amb la darrera dada disponible (2010) d’aigua
subministrada per la Mina Vella per a ús domèstic, obtenint que els valors són
comparables. Per tant, es conclou que els valors de consum domèstic per activitat
reflexa aproximadament la realitat i podem fer una estimació de canvis d’hàbits de
consum per intentar arribar al nivell més alt de sostenibilitat possible.
48
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
A partir d’aquestes dades he calculat:
- Nombre d’habitants que podríem viure a Vilassar de Mar per ser sostenibles amb els
hàbits de consum actuals.
- Nombre d’habitants que podríem viure al poble amb diferents hipòtesis de reducció de
consums.
El resultat es mostra a la taula següent:
CONSUM m3MÀXIM NOMBRE
HABITANTS
1.273.127 19.842
Sostenibilitat realHàbits actuals 241.143 4.642Hàbits actuals sense piscina 6.172Hàbits actuals sense piscina ni gespa 7.042Hàbits actuals sense piscina ni gespa aplicant reductors 11.092
Sostenibilitat hàbits actuals 241.143 4.642Sostenibilitat real amb totes les mesures de reducció al 2010 241.143 11.092Sostenibilitat real amb totes les mesures de reducció en l'any de menys precipitació de tota la sèrie (2007) 154.231 7.280
Dels valors de la taula és conclou que per ser sostenibles amb els valors de
subministrament de l’any 2010, amb els hàbits actuals de consum, a Vilassar de Mar
podríem viure 4.642 persones.
Aplicant totes les mesures de reducció proposades, al 2010 podríem ser fins a 11.092
persones.
Finalment, la sostenibilitat real l’hem de calcular considerant el cas més desfavorable
possible donat que la població ha de poder subsistir en períodes de sequera. Veiem
que el nombre màxim d’habitants que podríem ser seria només fins a 7.280.
49
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Per acabar, he analitzat com pot afectar el canvi climàtic en la precipitació a Vilassar de
Mar, i per tant, en la capacitat de la Mina Vella de subministrar aigua al poble.
Considerant per una banda que els augments de precipitació anuals pronosticats són
molt baixos i que per una altra banda es preveu un règim de precipitació que no
proporcionarà tants recursos d’aigua a la mina, s’estima que aquests dos factors
queden compensats, i que per tant els càlculs que es podrien fer per el futur no
variarien gaire respecte els actuals que hem obtingut, per la qual cosa, amb la
informació que es disposa fins ara no es pot dir que el canvi climàtic impliqui per a
Vilassar de Mar canvis significatius en la seva sostenibilitat hidrològica.
La realització d’aquest treball m’ha aportat moltes coses bones que em serviran per un
futur, m’ha fet créixer i he après molt sobre un tema que m’interessa moltíssim. Per
això m’ha encantat aquesta experiència i m’agradaria que pogués servir d’alguna cosa
per petita que sigui per el que estic defensant, el planeta.
Vilassar de Mar, 17 de gener de 2013
50
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
11. Agraïments
Vull agrair l’ajuda de totes les persones que m’han ajudat a realitzar aquest treball, ja
que, sense ells, molta part d’aquest treball de recerca no hagués estat possible.
Al Feliu Novell, per la seva amabilitat i dedicació alhora de subministrar informació i
aclarir amb molt d’interès tots els dubtes que li vaig plantejar sobre les dades i el
funcionament i història de la Mina Vella.
A tots els amics i companys que van contestar les enquestes que necessitava per
realitzar tota la part pràctica del treball.
A la meva família pel seu suport, paciència i consells, durant tot el desenvolupament
del treball.
Al Jordi Conillera i Grañó, cap d’equip de canvi climàtic del Servei Meteorològic de
Catalunya, per la informació subministrada en relació als escenaris del canvi climàtic a
Catalunya.
I finalment, agraeixo especialment l’ajuda d’en Jaume Serra, el tutor que m’ha portat el
seguiment del treball, per la seva dedicació, per els seus consells sobre com enfocar el
treball i per ajudar-me en qualsevol problema que hagi tingut.
51
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
12. Bibliografia
- Estudi del consum d’aigua als edificis de la regió metropolitana de Barcelona
realitzat per l’ACA i pel departament de medi ambient i habitatge.
- Informe del projecte ESCAT (generació d’escenaris climàtics amb alta resolució
a Catalunya).
- WWF Espanya, Informe Planeta Vivo, 2012.
- Estimació i prognosi de la demanda d’aigua a Catalunya, Bases tècniques,
Febrer del 2010, ACA.
- Estadísticas e indicadores del agua. Boletín informativo del instituto Nacional de
Estadística. 1/2008.
52
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
13. Webgrafia
http://issuu.com/wwfespana/docs/ipv/47#download
http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca/
http://www.meteo.cat/servmet/index.html
http://www.vilassardemar.cat/
http://www.idescat.cat/
http://www.sedecatastro.gob.es/
http://www.aiguesdevilassar.cat/museu.html
http://www.mataro.cat/portal/ca/sostenibilitat/einesirecursos/eduambiental/petjada.html
53
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
14. Annexos
Annex 1: Enquesta
Càlcul de la petjada hidrològica domèstica a Vilassar de Mar
1.En quin tipus d’habitatge vius?
Edifici plurifamiliar intensiu - Corresponen a blocs de pisos. Sense jardí. Edifici plurifamiliar semi-intensiu - Corresponen a blocs de pisos amb zona comunitàriade jardí i/o piscina.Edifici unifamiliar o adossat - Són els habitatges en que hi ha una família per edifici.
2. Quantes persones hi viviu? 3. Quantes vegades feu servir el que detallem a continuació durant la setmana ?
-La dutxa (entre tots) Durant quanta estona? Entre 1 i 5 minuts Entre 5 i 10 minuts
Entre 10 i 20 minuts Més de 20 minuts Disposeu de reductor de cabal? - Rentadora -Rentavaixelles
Si no tens rentavaixelles. Quants minuts et passes per àpat rentant els plats?
4. Hi ha altres activitats que realitzis a casa teva que utilitzis aigua durant la setmana? - Regar flors terrassa/casa Quantes vegades a la setmana?- Fregar........................... Quantes vegades a la setmana? - ....................................... Quantes vegades a la setmana?- ....................................... Quantes vegades a la setmana?
54
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
5. Quantes vegades feu servir el que detallem a continuació durant el dia?
- El WC Tens sistema de doble càrrega? - Lavabo/aixeta Disposeu de reductor?
Quantes vegades et rentes les mans durant el dia? I les dents? Tanques l’aixeta mentre te les rentes? - Aixeta de la cuina Disposeu de reductor?
6. Teniu banyera?
Si és el cas, escriu el nombre de banyeres que teniu de cada mida. Banyera petita (90 litres)Banyera mitjana (170 litres)De luxe (350 litres)
Quantes vegades utilitzeu la banyera?
MaiEntre una i dues vegades a l’anyEntre dues i sis vegades a l’anyEntre una i dues vegades al mesEntre una i dues vegades per setmanaAltres. Quins?
7. En el cas que disposeu de jardí en el vostre habitatge….
Quina superfície té? Aproximadament, d’aquesta superfície, quanta és gespa?
Quin sistema de reg utilitza? Reg automàtic Mànega Regadora - Durant quanta estona?
8. Si disposeu de piscina, com és? Comunitària Particular
55
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Annex 2: Resultats de les enquestes online
56
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Annex 3: Taules del full de càlcul on es treballen les dades
Edifici plurifamiliar intensiu:
57
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Annex 4: Dades sobre el subministrament d’aigua per ús domèstic de la Mina Vella
60
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Annex 5: Tipologies d’habitatge sense el consum d’aigua que comporten les piscines.
Edifici plurifamiliar semi-intensiu:
61
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Annex 6: Tractament reductor als jardins
Edifici plurifamiliar semi-intensiu:
Edifici unifamiliar sense jardí:
62
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Annex 7: Valors de consum per activitat amb millora de la tecnología
Edifici plurifamiliar intensiu:
Font: Agencia Catalana de l’Aigua
Edifici plurifamiliar semi-intensiu:
Font: Agencia Catalana de l’Aigua
Edifici unifamiliar:
D’aquestes taules de l’ACA, només he utilitzat la columna de consum per activitat en litres, ja que la freqüència és depenent del lloc on s’hagi fet l’enquesta.
63
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Annex 8: Relació del cabal i la pluja total
64
Gen
erSe
tem
bre
Maig
Gen
erSe
tem
bre
Maig
Gen
erSe
tem
bre
Maig
Gen
erSe
tem
bre
Maig
Gen
erSe
tem
bre
Maig
Gen
erSe
tem
bre
Maig
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
0
5
10
15
20
25
30
35
Cabal de la Mina Nova / Pluja total
Precipitació l/m2Cabal mitjà de la Mina Nova m3/hl/m
2
m3/
h
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Annex 9: Relació del cabal i la pluja amb la suma de precipitació dels mesos anteriors
65
f/m/a
j/a/s
m/a
/ma/
s/oa/
m/j
o/n/
dm
/j/j
G/f/
mj/j
/af/m
/aj/a
/sm
/a/m
a/s/o
a/m
/jo/
n/d
m/j/
jG
/f/m
j/j/a
f/m/a
j/a/s
m/a
/ma/
s/oa/
m/j
o/n/
dm
/j/j
G/f/
mj/j
/af/m
/a
0
60
120
180
240
300
360
05101520253035
Cabal de la Mina Nova / Pluja total
l/m2
m3/
h
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Annex 10: Dades de Precipitació anuals (Mina Vella)
66
Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar
Annex 11: Cabal de la Mina Nova per anys
67