UNA ECONOMIA GLOBALITZADA

Tema 6

Geografia 3r ESO

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

GLOBALITZACIÓ és un terme amb el que es fa referència a la relació comuna de totes les societats del món a través d’una xarxa d’interrelacions socials, polítiques, econòmiques i culturals que genera la interdependència de totes aquestes societats en un únic sistema social mundial.

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Com a fenomen econòmic la globalització té la característica de trobar-se lligada al progrés tecnològic, concretament al de les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC), perquè aquestes s’han introduït acceleradament en les formes de producció i de vida de molta gent, sobretot als països industrialitzats.

UNA ECONOMIA GLOBALITZADA

En el context de l’economia capitalista, de mercat, la globalització porta a la desrregularització del mercat internacional, la desterritorialització de la producció, la flexibilitat del treball i l’augment del podereconòmic i polític de les empreses multinacionals, més enllà de les constriccions de les regulacions dels Estats.

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

• Globalització de l’espai (fenòmen migratori massiu, deslocalització de les empreses)• Globalització informàtico-telemàtica (potenciació del flux de la informació: telefonia mòbil, TV via satèl·lit, tecnologiesGPS i, en especial, la gran difusió d’Internet)• Globalització cultural , vinculada a la conversió del món en l’anomenada "aldea global”, on es produeix una creixent homologació cultural, deguda al gran poder d’aculturació* dels "mass media", especialment de la TV, el cinema i els videojocs.• Globalització política: tendència a l’extensió del modeldemocràtic occidental com a forma d’organització política.• Globalització psicològica: difusió a escala planetària d’un sentiment de por a ser víctimes de grans epidèmies, terrorisme o guerra.•Globalització militar: extensió de conflictes a escala planetària.•Globalització jurídica: universalització del dret en la perspectiva de la creació d’un Tribunal Penal Internacional.

ALTRES ASPECTES DE LA GLOBALITZACIÓ

*aculturació:procés de

canvi cultural per contacte o imposició d'una altra cultura.

Fes una redacció sobre com creus que t’afecta a tu la globalització

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

TRETS DESTACATS DE LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA

1. AUGMENT DELS FLUXOS FINANCERS, molt per damunt dels intercanvis de béns i serveis. Les borses són els vertaders centres de la globalització.

2. FORTA EXPANSIÓ DEL COMERÇ INTERNACIONAL tant de mercaderies com de serveis.

3. CONCENTRACIÓ EMPRESARIAL, buscant la competitivitat i afavorida pels moviments de capitals.

4. GRANS EMPRESES MULTINACIONALS han sorgit com les principals gestores de la globalització.

5. DESLOCALITZACIÓ de la producció, depenent del tipus de mà d’obra necessària.

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

http://www.youtube.com/watch?v=PYMrMR_NWSk

Peter Singer, filòsof australià. Està reconegutcom fundador de l’èticapràctica o ètica aplicada, inclosa la bioética.

Martin Wolf, periodista britànic, considerat com un dels escriptors més influents del món de l'economia. És editor associat i principal comentarista econòmic del Financial Times.

LA GLOBALITZACIÓ ÉS UN FENÒMEN ANALITZAT PER MOLTS DELS MILLORS INTEL·LECTUALS DEL MÓN.

Segueix i comenta aquest debat sobre la globalització.

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Augment de la riquesa mundial. Accés de nou països al creixement i desenvolupament.Major varietat en els béns i serveis disponibles.Millora en la qualitat dels mateixos, doncs existeix un mercat més competitiu.Abaratiment en costos per als consumidors, els quals tenen més disponibilitat de béns i serveis.Abaratiment en la mà d'obra, doncs es pot produir en molts països.

EFECTES DE LA GLOBALITZACIÓ

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

EFECTES DE LA GLOBALITZACIÓ

Països en desavantatge, especialment aquells amb tecnologia pobra i que no poden competir en el mercat internacional.Desocupació nacional, en poder recórrer a la contractació en l'estranger, moltes empreses opten per establir-se en l'estranger.Explotació laboral i infantil. Se sap que diverses empreses abusen de la contractació infantil en països pobres.Major dependència econòmica. Els països tenen les seues economies subjectes a les dels seus socis comercials.

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

INSTITUCIONS ECONÒMIQUES MUNDIALS

L'actual sistema d'organització econòmica internacional va començar a gestar-se després de la Segona Guerra Mundial, apareguent els organismes econòmics internacionals que s’ocupen del seu funcionament.

El sistema que coneixem de Nacions Unides, és l'eix de les relacions internacionals. Els organismes econòmics de l'ONU que destaquen són el Fondo Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM) i l'Organització Mundial de Comerç (OMC); tots ells s'encarreguen de regular les activitats comercials entre les diferents regions del món, eliminant el pagament d'impostos per la seua importació.

ELS SEUS OBJECTIUS SÓN:Banc Mundial: reduir la pobresa (fa préstecs a països necessitats i promou el seu creixement)FMI: aconsellar els governs en temes financers i pot concedir préstecs a països membres.OMC: estableix regles de comerç internacional, a fi de liberalitzar-lo.G-20: és un forum de consulta i cooperació de vint països o regions del món (les economies més fortes del món)

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

El Moviment de Resistència Global és un corrent de protesta de desenes de grups de diferents països que tenen en comú el rebuig al capitalisme i al model neoliberal. En ell es troben col·lectius diferents com a sindicats, intel·lectuals d'esquerra, ecologistes, indigenistes o grups desfavorits que acusen al sistema econòmic d’amoral i injust.

Els activistes antiglobalitzacióexigeixen una societat més justa, el control del poder il·limitat de les multinacionals, la democratització de les institucions econòmiques mundials i la distribució més equitativa de la riquesa. Sónnombroses les campanyesque han organitzat per a la condonació del deute externdels països pobres, o per a la reforma del Banc Mundial (BM) i el Fondo MonetariInternacional (FMI).

EL MOVIMENT ANTIGLOBALITZACIÓ

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Internet ha permès mobilitzarun volum de persones en un temps record senseprecedents. Existeixennombroses pàgines en les quals, a més d'articles afins, poden veure's les activitatsque les plataformesorganitzen.

Els seus adversaris principals són les multinacionals i les grans organitzacions econòmiques i polítiques internacionals (BM i FMI), així com els partits polítics més conservadors.

EL MOVIMENT ANTIGLOBALITZACIÓ

Entra en l’adreça i després de llegir l’article, comenta’l

http://esthervivas.com/presentacio/15o-indignacio-global/

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

LES GRANS POTÈNCIES ECONÒMIQUES MUNDIALS

Podem establir tres grans grups:Les potències tradicionals, com Estats Units, Japó, i els països de la Unió EuropeaLes potències emergents, com Xina, Índia, Brasil i Rússia (BRIC)Les potències regionals, amb economies no tan potents, però sí amb un pes dins les seues àrees regionals.

RÀNCKING DE PAÏSOS PEL VALOR DE LA SEUA PRODUCCIÓ EN 2009 (FMI):1. USA2. XINA3. JAPÓ4. ALEMANYA5. RÚSSIA6. REGNE UNIT7. FRANÇA8. BRASIL9. ITÀLIA10. MÈXIC 11. ESPANYA12. CANADÀ13. AUSTRÀLIA

Països del G-8

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

POTÈNCIES ECONÒMIQUES TRADICIONALS

ELS ESTATS UNITS han passat a segona posició per grandària econòmica. No obstant açò, el seu producte per càpita supera àmpliament a la mitjana europea. El seu model econòmic i social és més individualista i menys protector que l'europeu. També és més flexible i innovador.La renda per càpita, i per tant el consum, és de les més altes del món. Per això la seua economia interessa a tots els altres països.

JAPÓL'economia japonesa ha eixit recentment d'una crisi que els va afectar seriosament. No per açò ha deixat Japó de ser una potència econòmica. La seua economia és la tercera del món. La seua capacitat, basada en la innovació tecnològica, per a produir i exportar productes industrials cada vegada més sofisticats està ben demostrada. El seu producte per càpita actual està per darrere dels països europeus més rics.

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

LA UNIÓ EUROPEAFins a mitjans anys 70’, la UE va convergir econòmicament amb EUA, aproximant la seua producció per càpita. La UE-15, açò és, l'anterior a les dues últimes ampliacions, es caracteritza per comptar amb un ampli sector públic i una elevada pressió fiscal. D'ací unes generoses prestacions socials i una distribució de la renda més aviat igualitària.Però als anys 90’, l'economia nord-americana ha tornat distanciar-se de l'europea gràcies a un major creixement. Possibles raons? Treballen més temps (diàriament i amb vides laborals més llargues), creen més ocupacions, hi ha més actius i menys aturats. Són més productius per hora treballada, degut a l'educació de la mà d'obra, l'esforç en I + D i la inversió en TIC.

POTÈNCIES ECONÒMIQUES TRADICIONALS

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

POTÈNCIES EMERGENTS

EL GRUP “BRIC”BRASSILRÚSSIAÍNDIAXINA (CHINA, en anglès)

El terme BRIC es va originar l'any 2001 per fer referència a Brasil, Rússia, Índia i Xina. Des de llavors, s'ha convertit en un símbol del poder i potencial de creixement dels mercats emergents. Havent eixit millor parats de la crisi financera mundial que els seus companys desenvolupats, els 4 grans mercats BRIC estan jugant un important paper en el mapa econòmic mundial. El creixement econòmic ha perdut força en tots els BRIC, incloent Xina, considerada com la líder del grup. El creixement mitjana hauria d'augmentar a 5.5% l'any entrant, la qual cosa sense estar malament segueix molt per sota de les taxes de fa alguns anys.

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

POTÈNCIES EMERGENTS

Corria l'any 2001 quan un economista del grup de banca i inversions Goldman Sachs Jim O’Neill va encunyar el terme BRICs per referir-se als països amb les economies més puixants dins del món emergent Brasil, Rússia, Índia i Xina. Des de llavors han estat un mite, una aposta fixa en moltes carteres d'inversió. Però onze anys després, ha arribat l'hora de la jubilació i de passar el testimoni als MIST.Aquest acrònim -MIST- es refereix a Mèxic, Indonèsia, Corea del Sud (SouthKorea) i Turquia, els quatre països més puixants del fons Goldman Sachs N-11, un vehicle que va iniciar la seva marxa al febrer de l'any passat per buscar oportunitats en el que O’Neill qualifica com els onze mercats emergents que més alegries donaran en el futur. De moment, el fons porta aquest any una rendibilitat del 12%, res a veure amb l'1,5% que es revaloritza el fons de BRICsdel banc nord-americà.

(text extret de la revista digital Finanzas.com)

http://es.wikipedia.org/wiki/MIST

Més informació sobre els països MIST: EL GRUP MIST: MÈXIC,INDONÈSIA,

SOUTH COREA I TURQUIA

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

“Sembla que no és casualitat, només en contades excepcions, que la riquesa tinga una distribució espacial que no és aliena a la geografia. Quasi tots els països de renda alta o mitjana-alta es troben fora de les zones tropicals. I viceversa. Aquest fet podria deure's a la influència acumulada al llarg dels segles de la menor insalubritat i les millors condicions agràries de les zones temperades del planeta. També s'observa que els països sense eixida fàcil al mar i, per tant, al comerç marítim solen tenir menors nivells de renda. Aquesta aparentment poderosa influència geogràfica en el nivell de desenvolupament no té per què ser eterna –en contra seva actua el progrés tècnic-científic en la medicina, l'agricultura, el transport i les comunicacions- però pot ser que tampoc desaparega a curt o mig termini.”

Rafael Dobado (Web Historiasiglo20.org)

TEXTOS PER A REFLEXIONAR

Creus que amb el nivell tecnològic actual, les condicions geogràfiques són determinants per al desenvolupament ,o no, d’un país?

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

“L'home d'avui té condicions de vida incomparablement superiors a les dels seus predecessors, i aqueixes condicions han anat millorant de manera tangible de generació en generació durant els dos últims segles. Però també hi ha motius de preocupació; precisament el fet que l'home hi haja resolt tants problemes i haja sigut capaç d'adaptar els elements naturals a les seues finalitats ha engegat mecanismes que poden produir efectes contraproduents. Potser, com l'aprenent de bruixot, hem desencadenat forces que al principi resultaven beneficioses però que a la llarga poden tornar-se contra nosaltres.”

Traduït del llibre de Tortella, G. (2005), Los orígenes del siglo XX, ed. Gadir, Madrid, p. 507.

TEXTOS PER A REFLEXIONAR

A quina mena de forces desencadenades pel progrés es pot referir l’autor del text? Estaries d’acord?

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/globalitzacio.htm

http://www.elpais.com/especiales/2001/antiglobalizacion/que.html

http://www.historiasiglo20.org/HM/10-0.htm

ALTRES WEBS VISITADES: