Post on 21-Sep-2018
Característiques del llenguatge oral del nen amb SXF- Discapacitat intel·lectual (de lleu a moderada; rarament severa)
- Aparició tardana (cap als 3-5 anys)
- Dificultats de parla
- Dificultats de processament auditiu
- Pobre seqüenciació i organització: alteració del processament fonològic
- Llenguatge perseverant (per disminuir l’ansietat)
- Capacitat d’imitació, que facilita l’adquisició de vocabulari i d’estructures sintàctiques
- Dificultats en les habilitats comunicatives: mantenir el tema de conversa, torn de paraula, llenguatge tangencial, dificultats de contacte ocular
Aparició tardana
Cap als 3-5 anys
Normalment és el 1r. motiu de consulta
Millor comprensió que expressió
Primeres paraules cap als 3-4 anys
Posterior estructuració del llenguatge
Alguns nens no arriben a adquirir el llenguatge oral (SAAC)
Característiques de la parla
Ritme de parla ràpid i entretallat
Volum de veu baix
To muscular baix dels òrgans orofacials
Dificultats per planificar patrons motors
Malformacions de les estructures/ òrgans implicats
MALA ARTICULACIÓ I PROBLEMES INTEL·LIGIBILITAT
Processament auditiu i fonològic
Pobre atenció auditiva
Escassa memòria de treball
Dificultats per ordenar i seqüenciar sons
Errors fonològics
Major dificultat en un llenguatge connectat que no pas en paraules aïllades
Manca de desenvolupament de la CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA
LLENGUATGE EXPRESSIU
Excessives verbalitzacions
Perseveracions de paraules, preguntes i frases
Ecolàlia
Bona capacitat d’imitació (repetició de frases i “muletillas”)
Bona adquisició de vocabulari i de la sintaxis
Característiques del llenguatge oral de la nena amb SXF Discapacitat intel·lectual lleu (65% amb mutació completa)
No presenten dificultats amb el llenguatge parlat
Bon nivell de vocabulari
Sintaxis adequada a la seva edat
No s’observen dificultats per aprendre a llegir i escriure
Bon nivell de comprensió literal vs comprensió inferencial
Problemes amb el llenguatge matemàtic
Dificultats en quant a habilitats pragmàtiques (ansietat social i timidesa: ús de circumloquis, salts de tema, discurs desorganitzat)
Habilitats lingüístiques bàsiques
Desenvolupament de l’habilitat comunicativa (utilitzar el seu propi llenguatge)
Adquisició/ increment de vocabulari
Memòria de Treball /curt termini
Bon desenvolupament del component fonològic
Bona capacitat de reconeixement de fonemes (capacitat per escoltar les diferències subtils entre sons individuals), en particular la CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA
CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA
1. És el coneixement que les paraules estan formades per sons.
2. És la capacitat per pensar, analitzar i manipular els sons que formen les paraules (que formen part del llenguatge oral).
3. És la consciència explícita de l’estructura fonològica de les paraules en una llengua.
4. A NIVELL DE LECTURA I ESCRIPTURA...
... processament de familiaritzar-se amb els sons de les lletres i combinacions de lletres que composen els sons en la impressió de lectura (en el paper).
En quant a CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA
És una habilitat apresa.
Es comença a desenvolupar cap als 3-4 anys.
És molt treballable a nivell oral durant tota l’Etapa Infantil.
No és necessari conèixer la lletra i/o escriure-la.
La fonologia es tanca cap als 7-8 anys.
Millora i es consolida amb la pràctica lectora.
Correlaciona + amb l’èxit en la lectura i l’escriptura (Adams i col., 1998 ;. Eldredge, 2005 ;. Spira i col., 2005; Strattman i Hodson, 2005; Vellutino i Scanlon, 1987 ).
Tasques fonològiques1. Duració acústica.
2. Identificació de paraules.
3. Reconeixement d’unitats.
4. Rimes.
5. Classificació/Comparació de paraules.
6. Barrejar unitats.
7. Aïllar unitats.
8. Comptar unitats.
9. Descomposar en unitats.
10. Afegir unitats.
11. Substituir unitats.
12. Suprimir unitats.
13. Especificar la unitat suprimida.
14. Invertir unitats.
1. Quina és més llarga?
2. Quantes paraules hi ha?
3. Se sent una /f/ a café?
4. Rimen col i gol?
5. Comença foca = forro?
6. Quina paraula és /s/ /o/ /l/?
7. El primer de so de bota.
8. Quants sons hi ha a sol?
9. Quins sons hi ha a bany?
10. Què resultarà si li afegim /s/ a alt?
11. Què resultarà si canviem la /k/ de col x /g/?
12. Què queda si li treiem /r/ a rosa?
13. Quin so hi ha a car que no està a ar?
14. Què resultarà si dic sol al revés?
La Consciència Fonològica del nen amb SXF
Inici del llenguatge cap als 18mesos- 2 anys.
No hi ha dificultats de processament fonològic.
C.F. emergent cap als 3 anys.
Treball de C.F. durant l’etapa Infantil.
Inici de lectura al començar la Primària.
Inici del llenguatge cap als 3-4 anys.
Alteracions en el processament fonològic.
La C.F. sorgeix més tard.
A l’etapa Infantil adquireixen vocabulari i estructures sintàctiques.
No estan preparats per llegir. INICIAR treball de C.F?
ADRECES D’INTERÈS - JOCS DE C.F.
Jocs per estimular la consciència fonològica.
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0060/8696f410-301e-41c6-8855-7b66440a8057/cons_fono_jocs_2.pdf
Racó de paraules. E. Garriga.
http://rafalvell-equipdesuport.blogspot.com.es/search/label/CONSCI%C3%88NCIA%20FONOL%C3%92GICA
Materials i recursos per a la formació.
ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/ddin/modul_4/practica_3
Racó de jocs fonològics. Racons de treball oral a parvulari. Edicions L’Àlber.
TIÓ, J. Jocs de Consciència Fonològica. Edicions L’Àlber.
Projecte “A volar!”. “Descobreixo les peces de la llengua”. 3-4-5 anys.
SABATÉ, T. Col·lecció lletres i paraules. Ed. Salvatella.
SABATE,T i CAPELL, F. Col·lecció prelectura paraules. Ed. Salvatella.
ADRECES D’INTERÈS - MATERIAL
Recursos educativos, accesibles y gratuitos.
www.orientacionandujar.es/lectoescritura/
Recursos per treballar dificultats d’aprenentatge.
psicoreeduca.wordpress.com/category/reeducacio-primaria/activitats-en-catala/consciencia-fonologica/page/2/
Zona Clic.
http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3529
Web en castellà.
9letras.wordpress.com/2014/03/24/conciencia-fonologica-6/
Recursos digitals per ensenyar, aprendre i treballar.
sites.google.com/a/xtec.cat/rdzereral/
Catàleg d’idees.
http://www.pinterest.com/ferdemestres/consciencia-fonologica/
Frith, U., 1989
Etapa logogràfica
Etapa alfabètica
Etapa ortogràfica
Etapa comprensiva
Etapa deductiva
Chall,J., 1983
Etapa pre-lectura
Etapa de lectura/ descodificació
Etapa d’idioma
Nova lectura per a l’aprenentatge
Múltiples punts de vista
Construcció i reconstrucció
Etapes de la lectura i l’escriptura
..Aprenent a llegir... (Frith,1989)
1. Etapa LOGOGRÀFICA (cap als 3 anys).
Reconeixement de paraules escrites per la seva forma gràfica i lligades a un context de presentació.
C.F. Emergent.
...Aprenent a llegir... (Frith,1989)
2. Etapa ALFABÈTICA (fins als 7 anys).
Ensenyament intencional del codi.
Correspondència entre fonema i grafema=codificació/escriptura.
Correspondència entre grafema i fonema=descodificació/lectura.
Desenvolupament de la consciència fonològica.
PRINCIPI ALFABÈTIC
...Aprenent a llegir... (Frith,1989)
3. Etapa ORTOGRÀFICA (fins als 12 anys).
Automatització de processos descodificadors.
Adquisició de representacions lèxiques de les paraules (=fotos).
Augment del lèxic visual.
Pràctica lectora.
COMPRENSIÓ LECTORA
Importància de la C.F.
La C.F. ajuda els nens a entendre el principi alfabètic. Sense una iniciació a la C.F., no tenen manera d’entendre com les paraules de la seva parla es representen per escrit. Per tant, reforça el coneixement de la correspondència individual lletra- so.
La C.F. ajuda a percebre les lletres que representen els sons de les paraules. Per tant, ajuda a reforçar la memorització de la paraula global de manera que la podrà reconèixer de forma precisa quan la torni a trobar escrita.
La C.F. no és l’única habilitat necessària per aprendre a llegir, però cal tenir-la per al desenvolupament de la descodificació i el reconeixement de paraules.
Dificultats d’aprenentatge del P.A.
1. Els fonemes no apareixen ni es perceben fàcilment de manera individual en la parla normal. Fenomen de COARTICULACIÓ: superposició dels fonemes al parlar(comencem a pronunciar el segon fonema de la paraula mentre encara estem dient el primer).
Dona fluïdesa a la parla, però fa difícil tenir consciència dels fonemes com a segments individuals de sons en les paraules.
2. No sempre hi ha una correspondència única entre les lletres i els fonemes. Per exemple, un fonema pot ser representat per més d’una lletra (per exemple /s/ per s, c, ss, ç) o dos fonemes poden ser representats per una sola lletra /j/ i /g/ per la g).
MÈTODES D’ENSENYAMENT de la lectura
M. SINTÈTIC.
Parteix dels elements (fonemes, lletres, síl·labes) per arribar per arribar per síntesi a les paraules, frases,...
Ex.: /k/ /a/ /s/ /a/ c-a-s-a ca-sa casa
M. ANALÍTIC.
Parteix del conjunt (narració sencera, paràgraf, oració o paraula) per arribar per l’anàlisi dels seus elements a les síl·labes, lletres i fonemes.
Ex.: casa taca butaca
MÈTODES D’ENSENYAMENT de la lectura
M. IDEOGRÀFIC.
Es basa en logogrames que representen paraules senceres o morfemes de paraules. Cada paraula és representada per un caràcter.
MÈTODE ANALÍTIC
“Paraules normals” (paraules a la vista EUA- CANADÀ):-Es presenta la lectura amb la unitat mínima de significat (paraula).-Es dona un vocabulari de sortida de 50-100 paraules freqüents.-S’identifica la llengua escrita com a “dibuix” d’una imatge que evoca una idea.-Dona prioritat a la percepció visual.-Mètode deductiu, que necessita de capacitat de generalització per trobar les semblances entre les diferents paraules.-S’arriba a l’anàlisi dels components de marea espontània.-Es fa difícil inferir les normes de la llengua, com per exemple les ortogràfiques.
MÈTODE SINTÈTIC
M. Fonètic (Regne Unit, Austràlia, Escòcia, Espanya, Catalunya, EUA i Canadà):
-Posa l’accent en la correspondència grafia- so.-Parteix del so de la lletra i no del seu nom.-Es facilita l’ensamblatge sil·làbic (unió de sons).-No hi ha diferències significatives de dificultat entre els tipus de síl·laba (directa CV, lliure V, inversa VC, travada CCV).-Les consonants oclusives es fan difícils de pronunciar. - Millora notablement l’articulació.-Pot crear confusió en les 1es etapes d’adquisició en llengües complexes o opaques (anglès).
LLENGUA OPACA VS LLENGUA TRANSPARENT(ANGLÈS) (CATALÀ i CASTELLÀ)
L’abecedari té 26 lletres: 21C i 5V. L’idioma té entre 41 i 44 sons
diferents. Cada lletra de l’ABC pot tenir
diferents pronúncies. La pronúncia de cada lletra depèn
d’on se situï dins de la paraula. De tota aquesta complexitat se’n
deriva la diferenciació de paraules regulars i irregulars.
El 10% de les paraules són irregulars.
L’abecedari català té 28 lletres: 23C i 5V.
L’abecedari castellà té 27 lletres: 22C i 5V.
L’idioma català té 35 sons diferents.
A l’idioma castellà cada lletra representa un fonema.
Utilitzen símbols diacrítics (accent, dièresi).
AVANTATGES
Segueix el procés natural de percepció del llenguatge.
Molt motivador perquè ràpidament es dona significat i funcionalitat.
Afavoreix la comprensió.
Promou la comunicació i relació amb els altres, parlant sobre els textos presentats.
INCONVENIENTS
No hi ha un ensenyament sistemàtic, és espontani.
Limitació en quant a nombre de paraules que poden llegir.
El procés d’aprenentatge és molt lent.
Demana una bona formació de l’especialista i una gran adaptació del material.
MÈTODE ANALÍTIC
AVANTATGES
Alta eficàcia de l’aprenentatge del codi.
Millora de l’articulació.
Hi ha una gradació sistemàtica de l’aprenentatge.
Afavoreix l’aprenentatge individualitzat.
Respecta el ritme de cada nen.
INCONVENIENTS
És un mètode abstracte i poc motivador.
Necessita conèixer l’estructura interna del llenguatge.
Necessita un bon domini de la C.F.
No afavoreix la comprensió en els seus inicis.
MÈTODE SINTÈTIC
Components que garanteixen el domini de la lectura
1. La Consciència Fonològica
2. El Principi Alfabètic
3. La Denominació Ràpida- Vocabulari
4. La Lectura de Paraules- Fluïdesa
5. La Comprensió Lectora
6. L’ús i la funcionalitat de la lectura
MÈTODE GLOBAL
Influència del model americà.
Bona capacitat visual.
Processament simultani.
Aprenentatge significatiu i funcional.
MÈTODE SINTÈTIC
Últims estudis amb nens amb Discapacitat Intel·lectual demostren la seva validesa.
Millora de la C.F. i de l’articulació.
Permet llegir-ho tot.
DUBTES AL VOLTANT DEL MÈTODE
El mètode “mixte”
No existeix un únic mètode de lectura eficaç per a un nen amb Discapacitat Intel·lectual.
Aprofitar els punts forts, però compensar i millorar els punts febles.
Acceptar que un mètode cedeix pas a l’altre.
Unir el coneixement de les característiques pròpies del nen amb SXF amb la informació validada que es posseeix sobre les etapes de desenvolupament de la lectoescriptura i els seus processos implicats.
La motivació, l’esforç personal i la persistència tant en el mètode com en el temps compensen les dificultats/ la discapacitat.
“L’ordenació curricular de l’etapa d’educació primària, establerta en el Decret 142/2007, manté l’estructura del sistema educatiu vigent per tal de donar-ne estabilitat, integra el concepte de competències bàsiques dins els components del currículum i fixa que l’adquisició de les competències per part de l’alumnat és el referent bàsic de l’acció educativa de cada equip docent de l’etapa.”
Una de les competències bàsiques més importants i transversals en el procés d’aprenentatge és l’adquisició i consolidació de la lectura i l’escriptura.
Factors que influeixen en l’adquisició
Capacitat cognitiva Competència lingüística
Experiència prèvia amb el llenguatge escritAmbient familiar
Motivació personal i l’autoconcepte
Factors que influeixen en l’adquisició
Entorn escolar
Relació amb l’instructor
Model d’ensenyament
Expectatives del professor
Recursos i atenció a la diversitat
Educació Infantil (3-6 anys): Objectius
Quasi bé el 100% dels nens de 3-6 anys estan escolaritzats, però no és una etapa obligatòria.
L’objectiu principal és desvetllar l’interès per l’escrit, entrar en contacte amb diferents tipus de documents escrits.
Desenvolupar el gust pels llibres per a què vulguin aprendre a llegir i a escriure.
Motivar una actitud de recerca de significat a través del material imprès.
Crear situacions en què sigui necessari l’ús del llenguatge escrit.
Sentir històries, aprendre poemes i cançons els apropa al coneixement del món que els envolta.
EN RESUM...
L’ENSENYAMENT A EDUCACIÓ INFANTIL ES BASA EN LA MOTIVACIÓ, EN L’APRENENTATGE FUNCIONAL I SIGNIFICATIU.
L’APRENENTATGE ÉS MÉS ANALÍTIC I GLOBAL, PARTINT SEMPRE DEL CONTEXT PER ARRIBAR A L’APRENENTATGE ESPECÍFIC DE LA LLETRA.
TOTES AQUESTES ACTITUDS ABOQUEN ELS NENS A APRENDRE EL FUNCIONAMENT ALFABÈTIC, A LA RELACIÓ ENTRE SONS I LLETRES.
Educació Primària (6-12 anys): Objectius
L’aprenentatge inicial de la lectura i l’escriptura requereix un esforç conscient en l’adquisició de moltes estratègies:
1. Tenir l’habilitat d’utilitzar el seu propi llenguatge: C.F.
2. Ser capaços de vincular els sons del seu llenguatge amb les lletres de l’alfabet: regles de conversió.
3. Poder accedir al codi escrit: codificació/ descodificació.
4. Pràctica lectora suficient per aconseguir fluïdesa: automatització.
5. Un vocabulari i uns coneixements previs suficients: comprendre/ escriure textos.
6. Mantenir l’interès i la motivació per a llegir amb objectius diversos.
Instrucció adequada
Instrucció explícita:
Ha d’ensenyar directament el principi alfabètic (sistema de sons).
Instrucció sistemàtica:
Ha de tenir una seqüència lògica definida amb introducció de concepte i ordenada, del més simple al més complex.
Instrucció de repetició:
Ha de ser reiterativa, ja que la repetició enforteix i reforça les connexions neuronals.
Instrucció flexible:
Ha de seguir un mètode especialitzat i individualitzat.
Instrucció adequada
Instrucció cognitiva de doble ruta:Ha de tenir en compte les dues vies implicades en l’aprenentatge de la lectura (lèxica i fonològica), a més de tots els processos cognitius i lingüístics.
Instrucció de reconeixement visual:Les paraules irregulars s’han d’ensenyar explícitament. Es necessita exposició i pràctica suficient per a enfortir la memòria de paraules.
Instrucció de durabilitat:L’ensenyament de la lectura ha de durar en el temps, més enllà inclús de l’adquisició com també de l’adolescència.
1. A l’Etapa Infantil
Desenvolupar el gust pel llenguatge escrit: descobrir el món dels llibres, despertar l’interès i el gust per la lectura i l’escriptura.
Estimular el llenguatge oral: poder utilitzar el propi llenguatge, augmentar el seu vocabulari...
Coneixement fonològic: l’habilitat de reconèixer els sons en el llenguatge parlat i comprendre com se segmenten, es combinen i es manipulen.
Tasques fonològiques: Identificar rimes Acabar rodolins Separar en cops de veu Identificar sons a inici de paraula Ajuntar síl·labes
2.Reconeixement de les lletres
Reconeixement fonètic: s’aprenen les lletres pel seu so i no pel seu nom. “ la mmmmmm de mama”.
NO: “la eme de mama”.
S’associa cada so a una il·lustració concreta. Típic mega- alfabet: lletra + dibuix d’un animal, fruita, transport...
3. Lectura de síl·laba
Ensamblatge de sons: cada consonant apresa es combina amb les cinc vocals.
“Automatització de síl·labes”
Síl·laba directa (CV)
Facilitar model correcte
Ajudar en l’inici de la lectura
Acompanyar de suports visuals i/o gestuals
4. Lectura de paraules
a) Combinació de síl·labes: per muntar paraules.
b) Ensamblatge de síl·labes: DESCODIFICACIÓ.
c) Activació de la paraula llegida: COMPRENSIÓ.
5.Lectura visual/global de paraules
Automatització de paraules: Lectura global de paraules freqüents.
Elaborar una llista de paraules d’ús freqüent.
Seleccionar paraules que siguin visual i fonèticament diferents.
6. Lectura de sintagma
Inici d’estructura gramatical: Sintagma nominal
Article + Nom
Progressivament s’afegeixen altres modificadors del nom:
- davant (possessiu, demostratius,...)
- darrera (adjectius)
7. Lectura de frase
Inici de frase simple: afegir al sintagma un verb. Determinant + Nom + Verb
Tancament gramatical: el nen ha d’afegir un final a una frase incomplerta. Determinant + Nom + Verb + ____________.
Facilita la comprensió de frases.
Desenvolupa la sintaxis.
Qüestions a tenir en compte...
Facilitar l’estructura interna de la paraula amb ajudes visuals.
Introduir les lletres per ordre de dificultat. Vocals
Consonants sonores i amb punt d’articulació visual: m-s-l-d-n-r-b-f-p-t-c-g
Consonants amb més d’una representació no ensenyar-les a la vegada: v-x-j
Consonants difícils (ll-ny-q-k-h-tx) ensenyar-les globalment
Donar gestos o consignes visuals/auditives que es puguin associar a les lletres o paraules per facilitar l’evocació.
Treballar inicialment a partir d’oposicions fonològiques x facilitar la descodificació i la posterior comprensió.
Qüestions sobre la lletra
LLETRA DE PAL? LLETRA LLIGADA? LLETRA D’IMPRENTA?
PAS DE LA LLETRA DE PAL A LA LLETRA LLIGADA? PAS DE LA LLETRA DE PAL A LA LLETRA D’IMPREMTA?
EN QUIN MOMENT ES FA EL PAS D’UNA LLETRA A L’ALTRA?
DESCODIFICAR ÉS UNA HABILITAT NECESSÀRIA, PERÒ NO SUFICIENT PER APRENDRE A LLEGIR.
PER SOBRE DE TOT ESTÀ LA CONSTRUCCIÓ I LA RECERCA DEL SIGNIFICAT.
L’ESCRIPTURA
El llenguatge escrit representa el nivell més alt del llenguatge, és la màxima capacitat d’abstracció del llenguatge oral.
Escriure, doncs, es considera una activitat cognitiva complexa que té com a finalitat la construcció de significat.
Aquesta activitat demana una capacitat per pensar, imaginar allò que volem dir, planificar com ho volem transmetre i a qui, i escollir i organitzar aspectes propis del llenguatge com són el vocabulari, la sintaxis,...
1. Activitats de traç amb lletres
Traç gran sobre diferents materials: cos, taula, pissarra, sorra, paper. Pintar lletres dobles
Retallar lletres dobles
Resseguir lletres dobles
Lletres amb plastilina
Plantilles de lletres
Traç dirigit: Resseguir la línia contínua/ discontínua, punts...
2. Dictat
Dictat de lletres
Dictat de síl·labes amb les síl·labes que ja llegeix.
Sistemàtic: una mateixa consonant combinada amb totes les vocals.
Dictat de paraules Vocabulari conegut i freqüent
Paraules bisíl·labes
Paraules amb síl·laba directa
3. Estructura de sintagma
Inici d’estructura gramatical: Sintagma nominal
Article + Nom
Progressivament s’afegeixen altres modificadors del nom:
- davant (possessiu, demostratius,...)
- darrera (adjectius)
Introduir el concepte de SEPARACIÓ LÈXICA
FACILITADORS DE L’ESCRIPTURA
Donar sempre un espai limitat on escriure la lletra. M A MA
Facilitar l’estructura interna de la paraula, deixant un espai entre síl·laba i síl·laba.
Inicialment, dictar la paraula molt a poc a poc, exagerant les diferents síl·labes.
Estratègia de lletra inicial amb ajuda visual per començar a escriure.
AM MA CA
FACILITADORS DE L’ESCRIPTURA
Donar consigna verbal que ajudi a associar una lletra amb un patró motòric.
Utilitzar claus visuals per mantenir o recórrer a l’estructura de la paraula.
Utilitzar claus en diferents colors per distingir lletres, ordre, estructura,...
Paral·lelament, s’ha de fer CÒPIA de paraules freqüents per AUTOMATITZAR.
Qüestions a tenir en compte...
Les dificultats de planificació i execució motora.
Aquestes dificultats no han de frenar ni l’inici ni el procés d’aprenentatge de la lectura.
Lectura i escriptura? Lectura o escriptura?
Existeixen diferents materials i estratègies per facilitar les tasques d’escriptura.
Exercicis de Consciència Fonològica (Kumin,2001)
1. Extreure sons inicials.
2. Acabar rodolins.
3. Separar paraules en síl·labes.
4. Associar paraules pel seu significat.
5. Associar paraules per oposats.
6. Tancament gramatical. Acabar frases.
7. Extreure sons finals.
8. Lletreig a partir del processament simultani visual.
Altres activitats...
1. Omplir buits de lletres en paraules freqüents (per facilitar automatització).
2. Ordenar síl·labes per formar paraules.
3. Ordenar lletres per formar paraules (amb ajuda visual).
4. Escriure paraules marcant quantes lletres/ síl·labes té amb espais.
5. En una frase curta, intercalar dibuixos i canviar-los per paraules.
6. Ordenar paraules per fer frases.
La lectura i l’escriptura de la nena amb SXF
Lligades a la capacitat cognitiva. No hi ha dificultats en quant a forma del llenguatge (fonologia- morfologia-
sintaxis). Les dificultats del llenguatge són de tipus pragmàtic. No tenen dificultats de C.F. No hi ha dificultats de descodificació. Bon nivell de comprensió lectora (Johnson- Glenberg M.C., 2007)
La comprensió lectora és molt literal. Dificultats per fer inferències. A nivell d’escriptura, són capaces d’escriure oracions, paràgrafs i petites
històries (Abbeduto i col., 2007)
Early Literacy Skills Builder (ELSB)(construcció de les primeres habilitats de lectura)
Programa adreçat a alumnes amb discapacitat significativa.
Dissenyat per desenvolupar els fonaments de l’alfabetització (C.F., correspondència lletra-so i lectura global de paraules).
8 nivells amb una progressió de dificultat.
Classes impartides diàriament en petit grup/ individualment.
Després de la lliçó utilitzen llibre “normal”: hi ha generalització.
Inclòs al pla d’estudis, adaptació del material al programa i una aplicació per iPad.
Investigació de 5 anys per part de Browder i col·laboradors a la Universitat de Carolina del Nord.
Els estudis demostren més alta eficàcia que no pas amb una instrucció de paraules globals.
La lectura i les TIC
Ha canviat en els últims 20 anys “gràcies” a la disponibilitat quasi bé universal d’Internet.
S’ha transformat en una experiència multimodal: inclou diverses maneres de comunicació.
Fotos, gràfics, vídeos,... Ara formen part de qualsevol escrit a Internet.
Els llibres ja no són l’única manera de presentar la lectura: es pot llegir en paper o en pantalla.
Les xarxes socials
Les noves tecnologies i, sobretot, les xarxes socials han esdevingut una eina quotidiana per a qualsevol.
Les xarxes socials promocionen l’ús del llenguatge escrit:
Han modificat la manera de comunicar-se i ha creat nous codis de llenguatge oral i escrit que possibilita i/o facilita aquesta comunicacióindependentment de les característiques de l’individu.
La força de les xarxes
Passar del monòleg al diàleg.
La relació s’estableix amb el món global.
Tot el que diem pot arribar a tothom (a tothom qui estigui en el nostre entorn i formi part del nostre món).
Es creen cercles socials on es comparteixen interessos comuns.
Àmbits d’actuació de les TIC
Ús d’educació per a l’aprenentatge.
Ús per a l’oci i l’entreteniment.
Ús social.
OBJECTIUS de lectura i escriptura
Estar informats de les notícies del seu interès.
Mirar cartelleres o programaris de T.V. I poder escollir.
Elaborar llistes i participar de dinàmiques familiars.
Buscar informació a revistes, diaris, Internet...
Enviar missatges, WhatsApp, emails...
Llegir contes, llibres,... i poder ampliar el coneixement sobre temes del seu interès.
Escriptura terapèutica.
Estar connectats al seu entorn familiar, social, acadèmic, laboral...
Nivells de lectura i escriptura
1. El nen que no aconsegueix llegir.
2. Lectura funcional
- lectura de paraules (llistes de la compra, parades de bus i metro...).
-facilita l’autonomia i la independència.
3. Lectura comprensiva
-lectura de frases, paràgrafs, revistes i diaris... (Braden,1999)
-és capaç d’utilitzar estratègies per tenir millor comprensió.
-mètodes per extreure informació del text: els organitzadors gràfics (Browder i col. 2006).
http://www.binding-edu.org/ És un mètode innovador que es presenta en format “joc d’ordinador”. Entrena les habilitats lectores de velocitat i fluïdesa. Aquestes habilitats quan milloren repercuteixen positivament en la
comprensió lectora. Recomanat per nens/es que presenten dificultats lectores. Aquest sistema, impulsat per la U.B., funciona a base d’exemples i
repeticions. Es treballa a casa de manera sistemàtica entre 15 i 20 minuts al dia 5 dies a
la setmana. En pocs mesos s’aconsegueixen millores notables.
Pissarra dinàmica PDLE: Encódigo, software educativo.
Glifing. http://www.avesedari.com/ca/glifing/
Integratek: ClaroRead (lector de textos).
Llibres de lectura fàcil. http://www.lecturafacil.net/
Eduapps: http://www.eduapps.es/index.php
ABC KIT
DIC DIC
Piruletras
Preescritura
Ludiletras