Post on 08-Apr-2015
description
0.- INTRODUCCIÓ
Què és? Un sistema econòmic, social i polític.
On es va produir? A Europa. Quan? Entre els segles XVI i XIX. Característiques:
Economia: règim senyorial (feudalisme tardà).
Societat: estamental. Demografia: població estancada. Política: absolutisme monàrquic.
1.- UNA ECONOMIA DE BASE SENYORIAL.
1.0.- Introducció. 1.1.- La propietat de la terra. 1.2.- Els drets senyorials. 1.3.- L’estancament agrícola. 1.4.- Indústria tradicional i
manufactures. 1.5.- La insuficiència dels transports. 1.6.- Comerç interior i comerç
colonial.
1.0.- Introducció.
Economia rural: 80 % de la població al camp.
Economia d’autoconsum (comerç escàs).
Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi tota la terra.
Des del segle XVI: desenvolupament del comerç → creixement de l’artesania.
1.1.- La propietat de la terra.
Era la principal font de riquesa. Pertanyia majoritàriament als
senyors. No la podien vendre ni perdre mai
(propietat vinculada). Divisió de la senyoria territorial en:
Reserva senyorial. Masos.
1.2.- Els drets senyorials.
Definició. Procedència:
Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).
Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,…
L’església, a més, rebia el delme.
1.3.- L’estancament agrícola.
Agricultura endarrerida, de subsistència i policonreu → escàs comerç.
Tipus d’explotacions: Camps oberts o openfields: rotació triennal. Terres comunals.
Insuficient producció ramadera. Conseqüències: crisis de subsistència → fam
→ desnutrició → mortalitat alta i menor natalitat.
1.4.- Indústria tradicional i manufactures.
Autosuficiència econòmica al camp. Els gremis a les ciutats:
Associacions d’artesans del mateix ofici. Controlen la producció i venda dels
productes. Eviten la competència. Assistència mútua dels seus associats.
Per a evitar el control dels gremis: Domestic system o treball a domicili. Manufactures reials o privades.
1.5.- La insuficiència dels transports.
Mitjans de transport rudimentaris → dificulten el creixement del comerç.
Transport terrestre molt deficient → desplaçaments llargs i costosos.
Navegació marítima lenta i limitada (càrrega) → dependència dels vents.
Navegació fluvial més fàcil i barata → dependència de la hidrografia i els canals.
1.6.- Comerç interior i comerç colonial.
Comerç interior limitat a les fires i mercats.
Noves rutes marítimes (segle XVI) → creixement del comerç colonial → acumulació de capital, nous mercats i matèries primeres.
Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances).
El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir l’economia nacional per acumular metalls preciosos (proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.
2.1.- Privilegiats i no privilegiats.
Divisió teòrica en tres ordres o estaments: Clergat. Noblesa. Tercer Estat.
Divisió real en dos classes socials: Privilegiats. No privilegiats.
ELS PRIVILEGIATS Gaudien de drets i privilegis. Composició: noblesa i clergat. La noblesa:
Eren el 2-3% de la població. Riquesa procedent de les seues propietats
territorials i els seus privilegis. Diferències internes segons títol i procedència.
El clergat: Eren menys de l’1% de la població. Es dividia en:
Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs.
Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.
ELS NO PRIVILEGIATS Grup heterogeni sense drets ni privilegis que
suposa més del 90% de la població. Composició: burgesia, classes populars urbanes i
camperolat. La burgesia:
Classe minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més poder (ennobliment).
Divisió interna segons la riquesa i ocupació. Classes populars urbanes: treballadors urbans
que vivien en males condicions (artesans,…). El camperolat:
Més del 80% de la població, vivint en pèssimes condicions.
Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs.
2.2.- Una població estancada. Escàs creixement demogràfic.
Causes: pèssimes condicions alimentàries, sanitàries, higièniques i de vida de la major part de la població.
Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa esperança de vida i alta mortalitat infantil.
3.- L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC.
3.1.- La monarquia absoluta de dret diví.
3.2.- Els límits de l’autoritat reial: el model anglès.
3.1.- La monarquia absoluta de dret diví.
El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Déu i sense control. Lluís XIV.
L’ajuden en el govern els Consells i secretaris d’Estat (nomenats pel rei), funcionaris i buròcrates.
Administració local: governadors i intendents, també nomenats pel rei.
Límits teòrics del poder reial: La llei divina. El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar). Les Corts o Parlaments (perden competències i no les
convoca).
3.2.- Els límits de l’autoritat reial: el model anglès.
Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Països Baixos i repúbliques italianes.
El model anglès: Revolució de 1649: República fins 1660. Es tracta d’una monarquia parlamentària. L’Habeas Corpus (1679). La Revolució de 1689:
Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange). Declaració de Drets (Bill of Rights): limits al poder reial. Separació de poders.
Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense control i és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%).
Influència en el pensament il·lustrat.
4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM.
4.0.- Introducció. 4.1.- L’esperit de la Il·lustració. 4.2.- El despotisme il·lustrat.
4.0.- Introducció.
Causes de la crisi de l’Antic Règim: Expansió del comerç. Noves formes de producció: domestic
system i manufactures. Poder econòmic de la burgesia →
demanarà tindre privilegis i poder polític. Construcció d’una ideologia burgesa: la
Il·lustració.
4.1.- L’esperit de la Il·lustració. Ideologia al servei de la burgesia. Racionalisme (atac al teocentrisme). Llibertat de consciència (Voltaire). Igualtat legal i d’oportunitats (atac a la
societat estamental). Llibertat econòmica: fisiòcrates i liberals. Crítica a l’absolutisme:
Locke: igualtat legal i drets bàsics individuals. Montesquieu: divisió de poders. Rousseau: sobirania nacional, llibertat i
igualtat.
4.2.- El despotisme il·lustrat. “Tot per al poble, però sense el poble”. Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa
(Àustria), Caterina (Rússia), Carles III. Què fan?: centralisme, reformes
administratives, foment de l’educació i millores econòmiques (agricultura, indústria i comerç).
Límits: reformes econòmiques, però no socials i polítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.