Post on 16-Nov-2014
Temari
1. RELLEU I RIUS DE CATALUNYA
2. CLIMA, VEGETACIÓ I FAUNA DE CATALUNYA
3. POBLACIÓ I ACTIVITATS ECONÒMIQUES A
CATALUNYA
4. EL GOVERN DE CATALUNYA
T1. RELLEUS I RIUS DE
CATALUNYA
111... EEEUUURRROOOPPPAAA
222... EEESSSPPPAAANNNYYYAAA
333... EEELLL RRREEELLLLLLEEEUUU DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA
444... LLLEEESSS MMMUUUNNNTTTAAANNNYYYEEESSS DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA
555... LLLEEESSS PPPLLLAAANNNEEESSS DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA
666... LLLAAA CCCOOOSSSTTTAAA DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA
777... EEELLLSSS RRRIIIUUUSSS DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA
(tret de l’editorial Vicens-Vives)
111))) EEEUUURRROOOPPPAAA
Europa és el continent menys extens del nostre planeta. Està situada a la
zona temperada de l’hemisferi nord.
El medi físic del continent europeu és molt variat. Hi trobem:
Grans planes, com la del centre d’Europa, i extenses cadenes de
muntanyes, com els Alps, els Pirineus, els Carpats i el Caucas.
Els rius europeus són cabalosos i tenen un règim regular. Alguns
d’aquests rius són navegables, com el Rin, el Danubi i el Volga.
Europa també té una quantitat enorme de terres costaneres:
o Les costes del nord estan banyades per l’oceà Glacial Àrtic.
o Les costes de l’oest per l’oceà Atlàntic.
o Les costes del sud estan banyades pel mar Mediterrani.
El continent europeu presenta diferents tipus de clima:
A l’interior d’Europa, el clima és continental, amb estius calorosos,
hiverns freds i poques precipitacions.
A la costa atlàntica el clima és oceànic, amb temperatures suaus
tot l’any i pluges abundants.
Al sud el clima és mediterrani, amb hiverns suaus, estius calorosos i
pluges escasses.
222))) EEESSSPPPAAANNNYYYAAA
Espanya és un país d’Europa,
situat (en major part) a la
Península Ibèrica. Fora
d’aquesta, trobem les illes
Balears i Pitiüses, les illes
Canàries i les ciutats de
Ceuta i Melilla (nord d’Àfrica).
El relleu de la Península Ibèrica presenta diverses planes molt extenses i
una gran quantitat de cadenes de muntanyes:
El centre de la Península el forma una extensa plana, la Meseta,
dividida en dues (la Submeseta Sud i la Submeseta Nord) per la
serralada del Sistema Central.
La Meseta està envoltada per diverses cadenes de muntanyes: el
Sistema Ibèric, la Serralada Cantàbrica, i, més lluny, els Pirineus i les
Serralades Bètiques.
A la Península també hi ha dues grans depressions, formades per
les valls dels rius Ebre i Guadalquivir.
Les costes peninsulars les banya el mar Mediterrani, l’oceà Atlàntic
i el mar Cantàbric.
Els rius, en general, són curts i poc cabalosos. S’han de destacar
l’Ebre, el Miño, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir.
Les illes Balears es troben situades al mar Mediterrani. Es tracta d’un
arxipèlag format per cinc illes. Mallorca és la més muntanyosa i la resta
d’illes són més planes.
Les illes Canàries es troben a l’oceà Atlàntic, davant la costa africana.
Formen aquest arxipèlag set illes grans i uns quants illots. A l’illa de
Tenerife hi ha el cim més elevat del territori espanyol: el Teide.
333))) EEELLL RRREEELLLLLLEEEUUU DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA
Anomenem “relleu” a les formes que pot presentar la superfície de la
Terra (muntanyes, planes, valls, costes...).
Catalunya està situada al nord-est de la
Península Ibèrica, i al sud-oest d’Europa.
Al nord limita amb França i amb
Andorra; a l’oest, amb Aragó; i al sud
amb la Comunitat Valenciana. A l’est el
mar Mediterrani en banya la costa.
Catalunya és una Comunitat
Autònoma amb quatre províncies:
Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
L’extensió de Catalunya és de 32627
km², que es reparteixen entre
muntanyes, planes i costa.
El tipus de relleu de Catalunya és molt variat. Podem trobar:
Muntanyes com els Pirineus, situats al nord.
Terres de plana, com la Depressió Central i les planes del litoral.
La costa.
444))) LLLEEESSS MMMUUUNNNTTTAAANNNYYYEEESSS DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA
Pirineus S’hi poden diferenciar dues alineacions de muntanyes
paral·leles força diferents:
- Pirineu Central: té les muntanyes més
altes. Els cims tenen formes abruptes i
estan coberts de neu bona part de l’any:
la Pica d’Estats (3143 m); el Puigmal (2913
m); el Puig Pedrós (2912 m).
- Prepirineu: Format per un conjunt de
serralades i muntanyes amb altituds més
baixes que les del Pirineu Central, però hi
ha molts cims de més de 2000 m
(Pedraforca 2497 m).
LES SERRALADES LITORALS S’estenen paral·leles a la costa:
- Serralada Prelitoral: conjunt de massissos
més o menys aïllats separats per les valls
dels rius que hi passen. El cim més alt és el
Turó de l’Home (1712 m) al Montseny.
- Serralada Litoral: amb menys altitud que la
Serralada Prelitoral, entre els 300 i els 660 m.
La cota màxima és al Montnegre (757 m).
LA VIDA A LA MUNTANYA A les
muntanyes més altes dels Pirineus hi viu poca
gent, hi fa molt fred i el terreny no és gaire
apropiat per a l’agricultura. La població es
concentra més a la zona del Prepirineu. Els pobles solen situar-se al fons
de les valls. Les feines més habituals són: la
ramaderia (vaques de llet), el turisme i
l’explotació del bosc. A les Serralades
Litorals la població viu a les valls que
envolten aquestes muntanyes. Com que
són valls àmplies els nuclis de població són grans i s’hi desenvolupa
l’agricultura i la indústria.
555))) LLLEEESSS PPPLLLAAANNNEEESSS DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA
Les terres de plana es troben al centre-oest i al litoral de Catalunya. Són
grans extensions de terreny de no gaire altitud en comparació de les
muntanyes. Amb tot, a les planes de Catalunya hi trobem turons,
altiplans, etc.
LA DEPRESSIÓ CENTRAL És la zona de plana més extensa. Té forma
de triangle i s’estén entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral i comprèn:
- Zones de plana: el pla d’Urgell, el
pla de Lleida.
- Valls: la plana de Vic, el pla de
Bages.
- Conques d’erosió: resultants de
l’erosió dels rius (conca d’Òdena,
conca de Barberà).
- Altiplans: Segarra, Moianès.
LES PLANES DEL LITORAL Formades per:
- La Depressió Prelitoral: situada a l’est de Catalunya, des de la
Selva fins al Tarragonès.
- La Depressió Litoral: estret passadís
situat al costat del mar (Baix
Llobregat, el Barcelonès i el Maresme).
- La plana de l’Empordà i el delta de l’Ebre: són dues planes
formades pels dipòsits de terra que duen els rius: la Muga, el Ter i el
Fluvià a la plana de l’Empordà, i l’Ebre al delta.
LA VIDA A LES TERRES DE PLANA Les condicions de vida són
millors que a la muntanya. El clima és més suau i, gràcies a les
característiques del terreny,
gairebé pla, amb pocs
pendents i sòls fèrtils,
aquestes terres són molt
aptes per a l’agricultura. Les
vies de comunicació també
han estat afavorides per
aquest relleu pla. El traçat d’autopistes, carreteres, ferrocarrils... s’hi pot
fet amb més facilitat. La important població que viu a les planes i les
bones comunicacions també n’han afavorit el creixement industrial i el
de les ciutats.
666))) LLLAAA CCCOOOSSSTTTAAA DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA
El litoral català el banya el mar Mediterrani i és força extens: més de 550
km de costa des de Portbou fins al riu de la Sènia. La costa no és gaire
retallada, però hi ha petits caps (Creus, Begur, Salou) i golfs (Roses, Sant
Jordi). Pel tipus de costa, hi podem diferenciar:
- Costes altes: predominen al nord de
Catalunya, on les muntanyes arriben
fins al mar i hi han format
penyasegats. Les platges són de sorra
gruixuda i no gaire amples i solen
formar petites cales. El mar es fa
profund a pocs metres de la costa.
- Costes baixes: en trobem al sud de
Catalunya, on les terres planes
arriben fins al mar. Són de formes
rectes i allargades, la sorra sol ser molt
fina i el mar és poc profund.
LA VIDA A LA COSTA A Catalunya
la costa ha estat tradicionalment un
indret amb un assentament humà
important: és on hi ha les poblacions amb
més habitants. A més, la moderna xarxa
de comunicacions ha tingut una importància molt gra n en el
desenvolupament de tota aquesta zona. L’activitat econòmica també
hi és intensa (agricultura, indústria i comerç). Al litoral s’hi concentren les
activitats de pesca. Per mar hi arriben també una gran quantitat de
mercaderies i els ports són un gran centre d’intercanvis. Però la font de
riquesa més important és el turisme. Els atractius de sol i platja i el
paisatge han estat essencials per al desenvolupament de les activitats
turístiques. El turisme, però, també ha provocat una degradació
important del medi natural (urbanitzacions, vies de comunicació, ports
esportius, etc).
777))) EEELLLSSS RRRIIIUUUSSS DDDEEE CCCAAATTTAAALLLUUUNNNYYYAAA
En general, els rius catalans són curts i poc cabalosos, a excepció de
l’Ebre. També tenen forts estiatges: la manca de pluja a l’estiu fa que
portin poca aigua i que s’assequin. A vegades també provoquen
inundacions si les pluges són molt fortes i el cabal es desborda. Tots els
rius desemboquen al mar Mediterrani. Només la Garona i els seus
afluents ho fan a l’oceà Atlàntic.
L’EBRE És el riu més cabalós a
Catalunya. Neix a la Serralada
Cantàbrica i arriba al mar Mediterrani,
on forma un gran delta. Els afluents de
l’Ebre neixen als Pirineus i porten força
aigua durant tot l’any gràcies a les
nevades i a les pluges. L’afluent
principal de l’Ebre és el Segre, que
recull les aigües d’uns altres dos rius importants: la Noguera Pallaresa i la
Noguera Ribagorçana.
RIUS QUE DESEMBOQUEN AL
MEDITERRANI Tenen un cabal
força regular, excepte a l’estiu, que
és quan plou menys. Pertanyen a
aquest grup el Llobregat, el Ter, el
Fluvià, la Muga, la Tordera, el Besòs, el Foix i el Francolí.
L’APROFITAMENT DELS RIUS Al llarg de molts rius s’han construït
grans rescloses per retenir l’aigua. Els
pantans regulen el cabal dels rius i
l’aigua s’aprofita per produir energia
elèctrica, per regar els camps
mitjançant canals i per abastar
poblacions i indústries. Alguns dels
pantans catalans més important per la seva capacitat són el de
Canelles, a la Noguera Ribagorçana; el de Rialb, al Segre; el de
Susqueda, al Ter, etc.
T1. RELLEUS I RIUS DE CATALUNYA
CATALUNYA té
RELLEU AIGÜES
de diversos tipus en forma de
muntanyes planes costes rius estanys o embassaments
formades per formades per poden ser que poden ser de la
XARXA DE L’EBRE XARXA MEDITERRÀNIA
Pirineus Depr. Central altes
que són de que tenen
Serralades Planes del baixes
Litorals Litoral cabal regular cabal irregular
WEBS UTILITZADES. ALTRE MATERIAL A DESTACAR
UD
1 C
AT
AL
UN
YA
FÍS
ICA
Temes a tractar Pàgines web
El paisatge Què entenem per paisatge?
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#
El relleu Les formes de la terra
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/relleu/index.htm
El relleu a Catalunya
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/catrelleu/index.htm
Què és una depressió?
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#
Imatge cartografia de Catalunya
http://www.icc.es/web/content/ca/index.html
Els rius El perfil d’un riu
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/perfil/index.htm
Els rius dibuixen el paisatge
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/erosio/index.htm
I quan plou un riu
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/rius/index.htm
Xarxa hidrogràfica de Catalunya
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/riuscat/index.htm
Què és la hidrografia?
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#
Els mapes Què és un mapa?
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#
Quin tipus de mapes hi ha?
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#
Imatge cartografia de Catalunya
http://www.icc.es/web/content/ca/index.html
El clima Temps i clima
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/tempsclima/index.htm
Els noms dels vents
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#
Taula temperatura a òdena
http://www.meteocat.com/mediamb_xemec/servmet/pagines/anuaris/2003/Taules03.pdf
Gràfica de temperatura amb Excel
http://www.edukatic.com/curso/mod2/pro5/climogramas.htm