Tema 15El modelatge de les zones àrides. El problema de la desertització.

Mesures de prevenció i correcció.

1. Les zones àrides i subàrides.• Definició i distribució mundial. Característiques del clima àrid. Classificació segons la UNESCO: zones hiperàrides, àrides, semiàrides i subhumides seques.

• Causes de la desertificació: factors zonals, continentalitat, efecte orogràfic, corrents oceànics freds, efecte d’albedo, factors humans.

2. Processos erosius en regions àrides.• Meteorització física: termoclastisme, haloclastisme. Formes erosives: esquerdes, tafonis.

• Acció erosiva del vent. Capacitat erosiva i de transport. Deflació: regs. Corrasió: roques en bolets, yardangs, inselbergs.

• Acció erosiva de l’escorrentia àrida. Estructures erosives característiques: uadis, gullies, xemeneies de fades. Glacis, pediment i nick.

3. Dipòsits sedimentaris en regions àrides.• Sedimentació eòlica. Deserts de sorra. Formes de dipòsit eòlic: arrisadures, dunes (barhanes, transversals, parabòliques, longitudinals, en estrella). Loess.

• Sedimentació no eòlica. Formació de depressions endorreiques. Sebja.

4. El problema de la desertització.• Factors que la determinen.• Erosivitat: definició i avaluació. Índex d’aridesa. Índex d’agressivitat climàtica. Índex d’erosió pluvial.

• Erosionabilitat: definició i avaluació (pendent, cobertura vegetal, susceptibilitat del terreny)

• Mètodes d’avaluació de l’erosió. Directes: indicadors físics i biològics. Indirectes: equació universal de la pèrdua de sòl.

• Mesures de prevenció i correcció: control de l’erosió en terres cultivades, fixació de dunes, control de l’erosió originada per obres, control de l’erosió pel pasturatge.

• Desertificació. Processos que afavoreixen els terrenys desèrtics: degradació física, química, biològica i erosió hídrica i eòlica.

• Causes i conseqüències de la de la desertificació.• La desertificació a Espanya.

Zones àrides i subàrides

· Pluges esporàdiques d’elevada variabilitat temporal i espacial

· Alts nivells de radiació solar incident

· Importants variacions de temperatura, tant diàriament com estacionalment

· Valors d’humitat relativament baixos en zones properes al mar

· Vents de gran intensitat que produeixen freqüents tempestes de sorra i pols.

Classificació

· Zones hiperàrides: P/ETP< 0’03. Deserts.

· Zones àrides: índex entre 0’03-0’2. Subdeserts i semideserts.

· Zones semiàrides: índex entre 0’2-0’5. Estepes, praderies, certes sabanes tropicals i bona part de la vegetació mediterrània.

· Zones subhumides seques: índex entre 0’5-0’65. Sabanes tropicals, maquis i coscolles de clima mediterrani, estepes de txernozem,

Causes de l’aridesa

Factors zonals.

Continentalitat.

Efecte orogràfic.

Corrents oceànics freds.

Efecte d’albedo.

Factors humans.

Processos erosius en zones àrides

Meteorització química

Termoclastisme

Haloclastisme

Érosió eòlica

Capacitat erosiva del vent: E = V3·ra

Capacitat de transport de les partícules: R = k · s · V2

Mecanismes de transport

Materials fins (argiles i llims): vents moderats, en suspensió.

Grans de sorra: vents moderadament fort (a una velocitat mitjana de 18 Km/h), per saltació i reptació.

Grava i els còdols: vents molt forts (65 Km/h mouen partícules majors de 2 mm de diàmetre), per saltació o reptació.

Deflació

Corrasió

Érosió hídrica

Dipòsits sedimentaris en zones àrides

Sedimentació eòlica

Arrissadures (ripples)

Dunes

Loess

Sedimentació no eòlica

El problema de la desertització

La desertització el procés evolutiu i natural d’una regió del planeta cap a unes condicions morfològiques,

climàtiques i ambientals particulars, que agrupades reben el nom de desert.

Erosivitat. Expressa la capacitat

erosiva de l’agent geològic predominant

(pluja, vent, aigua) que depèn del clima.

Erosionabilitat. Expressa la susceptibilitat del substrat per a ser mobilitzat.

Depèn del tipus de sòl i la quantitat de matèria orgànica

que posseeixi, del pendent i de la cobertura vegetal.

Erosivitat.

Índex d’aridesa

I = 100 t·P

Índex d’agressivitat climàtica

Ia = p2 /P

Índex d’erosió pluvial

R =E·I30/ 100

Erosionabilitat.

Inclinació dels pendents

S>15%

Superfície de la coberta vegetal

Gr = 1-IpSusceptibilitat del terreny

Ir

Mètodes d’avaluació de l’erosió

Mètodes directes

Indicadors físics

Grau I: Erosió

laminar

Grau II: Erosió en

solcs

Grau III: Erosió en

valls

Indicadors biològics

Nul

Baix

Medi

Alt

Molt alt

El més usat és l’equació universal de la pèrdua de sòl (USLE)

A = R·K·L·S·C·P

A = pèrdua anual de sòl en t/ha/any; R = Índex I30;K = factor d’erosionabilitat; L = distància en metres des de la zona on s’inicia

l’escolament fins on apareixen els dipòsits sedimentaris;

S = pendent en %; C = factor d’ordenació del cultiu elaborat com a

quocient entre les pèrdues de sòl d’un cultiu determinat respecte a les què s’originarien en aqueix terreny en guaret;

P = factor de control de l’erosió mitjançant pràctiques de cultiu, és a dir, l’existència o no de mesures preventives.

Mètodes indirectes

Mesures de prevenció i correcció

Control de l’erosió en terres cultivades

Control de l’erosió originada per obres

Control de l’erosió pel pasturatge

Desertificació

És el procés de degradació del sòl, provocat directament o indirectament per l’acció humana. Segons la Conferència de

Nairobi la desertificació és un procés de degradació ecològica en què la terra fèrtil i productiva perd totalment o

parcialment el potencial de producció

Processos que l’afavoreixen:

• Degradació física: pèrdua de l’estructura del sòl, a causa sobretot de l’ús de maquinària agrícola pesant o del

pasturatge intensiu. • Degradació química: pèrdua de la riquesa i la fertilitat del sòl, a causa de l’abocament d’elements contaminants,

de l’acidificació, del rentatge de nutrients, o bé de la salinització o alcalinització del sòl per acumulació de sals.

• Degradació biològica: desaparició de la matèria orgànica del sòl i mineralització de l’humus, cosa que provoca la

desestructuració del sòl. • Erosió hídrica i eòlica: aquests mecanismes erosius són els principals causants de la problemàtica de la pèrdua dels

sòls.

• L’agricultura intensiva, que provoca un ús abusiu del sòl. Quan el sòl deixa de produir, s’abandona i queda desprotegit

dels factors erosius. • El pasturatge intensiu, que arrasa la coberta vegetal. • Els incendis, que de manera repetitiva van eliminant nutrients del terreny i el deixen despullat de vegetació.

• La tala indiscriminada de grans extensions de boscos i selves.

Causes de la desertificació

• Pèrdua de biodiversitat. • Canvi climàtic.

• Disminució del volum d’O2 a l’atmosfera. Increment del CO2 atmosfèric.

• Increment de l’efecte d’hivernacle. • Disminució de l’evapotranspiració vegetal.

• Pèrdua de sòl fèrtil.

Conseqüències globals