Post on 20-Jul-2020
Urpinas i Colet , Lluís
2nBatxillerat A Tecnològic
Tutor del treball : Vilajosana , Lluís
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
2011 -
2
ÍNDEX
-Índex ................................................................................ pàg.2
-Intr oducció ....................................................................... pàg.3
-El cicle nadalenc .............................................................. pàg.6
-El costumari català .......................................................... pàg.10
Les fires.................................................................. pàg.10
Les rifes i estrenes.................................................. pàg.11
El tió ....................................................................... pàg.12
La Missa del Gall..................................................... pàg.13
L’àpat familiar ......................................................... pàg.13
Els Dolços de Nadal ............................................... pàg.14
La celebració del Cap d’Any.................................... pàg.15
Els Reis Màgics ...................................................... pàg.16
La Tradició Pessebrista........................................... pàg.17
-La tradició dels Pastorets ................................................. pàg.19
Possibles orígens ................................................... pàg.19
Per què Pastorets? ................................................. pàg.20
Guió Argumental Bàsic ........................................... pàg.21
Personatges Principals ........................................... pàg.23
Principals Escenaris o Decorats ............................. pàg.24
-El teatre popular a Catalunya ........................................... pàg.26
Els orígens : L’edat Mitjana .................................... pàg.27
Un petit pas desde les primeres representacions .. pàg.28
La Renaixença Teatral............................................ pàg.30
Els autors més rellevants ....................................... pàg.31
-Els Pastorets de Sant Boi ................................................. pàg.33
-Elaboració de Conclusions .............................................. pàg.39
-Bibliografia ........................................................................ pàg.41
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
3
INTRODUCCIÓ
Quan arriba el Nadal comencen tot un seguit de dies de festa que són
l’herència d’una tradicionalitat que es remonta molts segles endarrera. Tots
aquests costums , la majoria molt habituals i extesos pel territori català , ja
gairebé ni els valorem , quan , en realitat són els que mantenen viu el veritable
significat del Nadal a les nostres cases.
“Els Pastorets” són una representació teatral que ha arrelat dins les
tradicions de les quals parlàvem com el tió o els pessebres vivents. L’argument
bàsic dels “Pastorets” és la descripció i narració del naixement del nen Jesús i
com els pastors van a portar-li ofrenes a l’establia tot i que aquest argument
s’ha millorat al llarg dels anys. Aquesta obra és una tradició que fa més de deu
segles que es conserva malgrat alguns obstacles que ha hagut de superar i
que gràcies al toc humorístic que han adquirit al llarg d’aquests anys
d’existència i evidentment gràcies a totes les innovacions tecnològiques en el
món del teatre han aconseguit entretenir a petits i grans durant molts anys.
Aquesta obra és el tema central d’estudi d’aquest treball de recerca.
L’objectiu és arribar a entendre la importància d’aquest costum en els nostres
dies i conèixer en general el costumari del Nadal a Catalunya a la fi de poder
comparar els Pastorets amb les altres tradicions celebrades durant el mateix
període. Dintre dels Pastorets també cal valorar-ne la seva vessant dins de la
dramatúrgia teatral , per tant també en cal conèixer la seva importància al llarg
de la història del teatre popular o religiós a Catalunya. També i donat que és el
meu poble natal , he fet una petita explicació dels Pastorets de Sant Boi que
aquest any 2004 celebren el seu 25è aniversari.
El mètode de treball seguit ha estat el següent : tot i que hagi estructurat
el treball d’una manera o d’una altre el mode en que he treballat ha sigut :
primer , definir els trets principals del costumari nadalenc i centrar el tema del
Nadal en els Pastorets , per acabar combinant aquest tema amb l’àmbit del
teatre popular. L’últim pas de tots ha sigut aplicar aquesta informació general
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
4
que havia obtingut dels Pastorets a l’àmbit local a Sant Boi. Aquest últim pas
era l’objecte real de recerca però el fet de que sigui en un àmbit local reduït ha
fet que sigui molt difícil trobar documentació escrita sobre alguns aspectes
històrics.
Les dificultats més importants han sigut , com ja he dit la manca
d’informació històrica santboiana sobre el tema dels Pastorets però també la
manca d’informació sobre el tema general dels Pastorets a Internet. Aquestes
dues dificultats s’han superat de la mateixa manera , recurrint a altres fonts ,
que en el primer cas , ha sigut de manera oral , amb els principals implicats en
la elaboració dels Pastorets a Sant Boi.
Vaig decidir escollir aquest tema per diversos motius. El primer és que
trobo molt extrany el fet de celebrar un seguit de tradicions en qualsevol època
de l’any i no saber-ne ni els orígens ni el per què d’aquests costums , per tant ,
em resultava molt interessant o útil de fer-ho. El segon motiu , i el més
important , és el que ja desde petit la meva família i jo hem col·laborat en la
representació dels Pastorets de Sant Boi , i fins i tot aquest any ho continuem
fent , i tot el món del teatre en general em resulta força interessant.
El tercer motiu és que se’m va plantejar el fet de que aquest any 2004
sigués el 25è aniversari dels Pastorets a Sant Boi i a part de les habituals
representacions , es produïssin una sèrie de fets extraòrdinaris com per
exemple la participació en la Fira de la Puríssima de Sant Boi amb una
exposició de fotos dels vint-i-cinc anys i també l’acte solemne de celebració de
l’aniversari que es va dur a terme el 8 de gener al casal parroquial de la
Parròquia de Sant Baldiri.
L’anècdota del treball és que , al estar en contacte amb el Col·lectiu
Teatral Tripijoc , responsable dels Pastorets de Sant Boi , se’m va permetre
l’elaboració d’un petit pròleg en el qual hi ha un resum del treball de recerca
que he elaborat , i que es publicarà en el llibre commemoratiu dels 25 anys de
Pastorets a Sant Boi i el qual us adjunto com a material complementari
d’aquest treball .
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
5
En aquest cas he d’agraïr la col·laboració del Col·lectiu Teatral Tripijoc
per permetre’m realitzar el pròleg i també al seus directors Ignasi Jordana i
Serafí Daura per la informació facilitada i a tots el que han col·laborat en el
material gràfic del llibre , el qual em van cedir amablement . També he d’agraïr
les fotos cedides per en Xavier Martínez. En l’àmbit de la informació
santboiana, també les gràcies a Mn. Lluís Alonso per la informació sobre els
primers anys i com es va impulsar la creació del qua avui en dia són els
Pastorets de Sant Boi.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
6
EL CICLE NADALENC
El mot “festa” és d’orígen
llatí (feria o feriae) i expressa
dia de devoció o dia consagrat
al servei de Déu. La festa
cristiana va sempre relacionada
a un esdeveniment diví que
hom intenta de commemorar ,
rememorar i reviure ; cosa que
observem en la mateixa
eucaristia. L’any litúrgic cristià
comprèn dos cicles : el de
Nadal , el qual es centra en el
naixement de Jesucrist ; i el de
Pasqua que es centra en la
seva passió , mort i
ressurrecció. Aquests dos blocs
es basen en simbologies del
misteri cristià , l’alfa i l’omega , l’inici i la cloenda , respectivament. Cadascun de
les parts de l’any litúrgic ve precedida d’un període en el qual se’ns intenta
conscienciar de l’arribada del moment en sí ; el temps d’Advent pel Nadal i la
Quaresma per la Pasqua. Els dos cicles , han generat no només un seguit de
dies festius i de precepte sino també un seguit de tradicions o costums a cada
regió geogràfica on se celebren.
El cicle nadalenc , que és el qual ens interessa , correspon a una
adaptació sincrònica de les festes romanes que commemoren el naixement del
“Sol Ixent” . Comença amb el temps d’Advent , que s’inicia el quart diumenge
abans del Nadal i són quatre setmanes de preparació i purificació per a la
vinguda del Messies , i dura fins al primer diumenge després de la Epifania o
festivitat dels Reis Màgics . El cim del període pròpiament és la vigília i el
mateix dia de Nadal , el 25 de desembre.
Retaule de la Passió de Jesucrist , l’altre gran cicle de l’any litúrgic
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
7
No es coneixen exactament
els orígens d’aquest cicle però es
possible que degut a que la festa
s’escau prop del solstici d’hivern ,
jornada en la qual i degut a la
situació del sol respecta a la terra, es
produeix el dia més curt de l'any i la
nit més llarga , comença l'estació de
l'hivern; semblantment a la
celebració del solstici d’estiu amb la
festa de Sant Joan , dia en el qual
succeeix tot el contrari al que hem
explicat abans , doncs aquestes
dues fites anuals adquireixen en
moltes civilitzacions i cultures una
extraordinària importància ritual i ceremonial. Per altra banda , alguns
historiadors han situat que l’antecedent directe de les nostres festes
nadalenques serien Saturnàlia romanes , festes celebrades en honor del déu
de l’abundància i de la felicitat Saturn , que no era més que l’adaptació romana
de l’antic déu grec Zeus. Els romans ho commemoraven amb una espècie de
carnaval per les places que durava set dies i en aquest període fins i tot els
esclaus gaudíen gairebé d’una absoluta llibertat.
També relacionat amb els orígens ,en les antigues societats agràries, en
aquest temps, quan els rebosts i els graners eren plens i els homes es recollien
a la llar per a passar l'hivern , l'arribada del solstici representava la promesa de
retorn del bon temps i l'auguri d'una nova collita. No és estrany, doncs, que
aquest esdeveniment omplís de joia la col.lectivitat i que aquesta es festegés
reten culte a l'astre que possibilitava la continuïtat del cilcle vital , el Sol . El
Nadal, doncs, s'escau en un temps de llargues nits, al començar l'hivern. Un
temps de fred i foscor. En aquests dies, els homes tenien una especial cura per
als elements que els permetien combatre el fred i la foscor com el Sol o el foc.
Dibuix de l’antic deú romà Saturn , honorat en les Saturnàlia, festes antecesores del Nadal.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
8
A mesura que la societat
evolucionava i es feia més
complexa i jerarquitzada, molts
dels atributs de l'astre que
menava el pas del temps i el ritme
de les estacions foren transferits
a figures polítiques i religioses ,
com el crisitianisme , que va optar
per cristianitzar la festa fent
coincidir la data del 24 de
desembre amb el naixement del
Messies. A partir del segle IV ,
hom comença a trobar senyals
inequívocs de la celebració cristianitzada del Nadal. Amb més de setze segles
d’existència i ja que les festes nadalenques són probablement les més
celebrades arreu de Catalunya , no és estrany que el costumari nadalenc s’hagi
enriquit progressivament i permanentment.
El Nadal acostumava a ser festa de pastors. El jorn de Nadal i el de la
tosa del ramat eren el dos únics dies de l’any en els quals fèien festa els
pastors i per això sorgiren refranys com aquest “Per Nadal , nostre Senyor, fa
de pastor” . Evidentment que el sentit del pastor primitiu s’ha perdut però
aquesta figura encara es present , com veurem més endavant en tradicions
que commemoren el naixement de Jesús com els pessebres casolans , els
pessebres vivents o sobretot “els Pastorets” tema central d’aquest treball.
Les festes que ens han arribat són un seguit de costums que s'han anat
elaborant i enriquint segons les influències culturals i les necessitats col.lectives
de cada moment històric, entorn d'aquest atàvic tema central , el naixement del
Crist salvador, el Messies.
Les lluminàries dels carrers, el tió, les fires , les rifes , el pessebre
casolà, els pessebres vivents, les felicitacions, l'àpat de Nadal , els pastorets,
etc., són una mostra de l'extens conjunt de manifestacions que ha generat la
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
9
creativitat popular en aquestes diades, al llarg dels anys. Tot això que ens
sembla que està desapareixent, advertim que ens ha donat una munió de
plaers col.lectius i gratificacions creatives.
El cicle nadalenc ha sofert un canvi propi de la nostra època i que queda
perfectament delimitat i demostrat en molts estudis. En l’actualitat , els dies
d’amor i pau s’acaben exactament el 6 de gener a la nit. La pauta del Nadal
actual és la pressió comercial. L’amor , pau i germanor queden abolides no pas
per la pressió religiosa sino per la publicitària i comercial.Quan hom se’n dóna
compte d’aquest fet busca l’escència de l’esperit nadalenc en costums o
tradicions entranyables , i una de les que aconsegueix millor recuperar els
antics valors del Nadal , són els Pastorets.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
10
EL COSTUMARI NADALENC CATALÀ
Les festes del Nadal són probablement les més celebrades arreu de
Catalunya i per això han generat un molt abundós costumari tradicional del
qual intentarem fer-ne quatre pinzellades. D’aquest costumari en destacarem
aquelles tradicions més nombroses i que se celebren arreu de Catalunya com
són : les fires , les rifes i estrenes , el tió , la Missa del Gall i l’àpat familiar , els
dolços de Nadal , la celebració del cap d’any , els reis màgics i tot el que inclou
la tradició pessebrista.
Les Fires
A més de
poder comprar
a grans
superfícies,
negocis de
tipus mig i
petits
comerços, és
tradició que
aquests dies se
celebrin a
moltes
poblacions catalanes les famoses Fires de Nadal, llocs on es poden adquirir
tots els productes típics de les festes nadalenques.
Així doncs, i tal com marca la tradició, amb l'inici de l'Advent es
comencen a encendre les llums de Nadal (tant la il·luminació de la ciutat com la
de les llars particulars) i s'instal·len les primeres fires i mercats de productes
nadalencs, sobretot d'aquells que serveixen per guarnir les cases. Aquest tipus
de fires han proliferat molt en els últims temps i, actualment, és estrany el poble
Foto de la fira de Sta.Llúcia de Barcelona (www.bcn.es)
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
11
o ciutat que no celebri la seva pròpia fira. En molts indrets, aquestes fires
s'anomenen de Santa Llúcia, per la proximitat d'aquesta data, el 13 de
desembre, que marca l'inici “oficial” dels mercats que, abans, començaven
aquest dia .
A Sant Boi
particularment
s’anomena Fira de la
Puríssima, ja que
s’organitza entre el 6
i el 8 de desembre,
aquest últim dia de la
Immaculada.
Actualment, a més, la
majoria de fires
apleguen actes
paral·lels com tallers, jocs i espectacles d'animació per a nens i nenes.
Les Rifes i Estrenes
El costum de la loteria, de les rifes, encara que s'estengui tot el llarg de
l'any, és durant aquesta temporada que entra dins la tradició comunitària. És
interessant de constatar com gairebé totes les rifes del cicle nadalenc tenen
una intencionalitat benèfica, i és amb motiu, o excusa, d'aquest esperit que
arriben a adquirir més
popularitat, pel damunt
de les de la resta de
l'any. Altrament, hom
es deu veure més en
cor de temptar la seva
bona estrella durant
aquests dies, amarats
de màgia benefactora,
que no pas en altres
Nens de Sant Ildefons durant el sorteig de la Grossa
Foto de la Fira de la Púrissima 2004 a St.Boi (arxiu personal)
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
12
dies de l'any menys propicis. Cal destacar “la Grossa” celebrada el 22 de
desembre i el “Sorteig del Nen” celebrat el 6 de desembre.
El sorteig de Nadal
data del 1897 , moment en el que
va aparèixer inscrita aquesta
denominació al dècim de loteria.
Actualment el primer premi és de 2
milions d’euros.
Les estrenes que s’anomenaven “pa i nous” , segurament perquè
consistia en aquestes dues menges, i es donaven als infants , amics , coneguts
i als oficials públics. Actualment , les estrenes es demanen i han pres
estrictament un caràcter monetari.
El Tió
El tió no
era, en principi,
altra cosa que el
tronc que cremava
a la llar, al foc a
terra. Un tronc
que, al cremar,
donava béns tan
preciosos com
l'escalfor i la llum, i
que de forma
simbòlica oferia
presents als de la
casa: llaminadures, neules, torrons . Encara podem trobar, als pobles, cases en
les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies
abans de Nadal. Degut a la foscor i el fred hivernal es creen diversos cultes al
foc i es creu que el tió n’és un d’ells. A partir d'aquesta forma més primitiva el
Diversos tions decorats amb barretina (arxiu personal)
Dècim de Loteria de Nadal
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
13
tió evoluciona: el tió ara és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un
ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que
dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Els regals han variat
amb el temps: primer eren bàsicament dolços, neules, torrons allò que es
necessitava per a celebrar la festa; avui hi ha una tendència a fer servir el tió
per a fer presents de més envergadura.
El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal o el
mateix dia de Nadal. El ritual consisteix en cantar una cançó demanant els
regals mentre es colpeja el tronc amb un bastó.
La Missa del Gall
La Missa del Gall és diferent de totes les altres. La severitat i l’austeritat
pròpies de la ceremònia cabdal de l’Esglèsia s’esvaeixen empeses per una
ventada d’alegria popular que domina tota la funció. El poble era una part
activíssima en la seva celebració. Com veurem més endavant , la celebració
dels Pastorets va començar en aquesta cerimònia i eren representats pel poble
i pels sacerdots , d’aquí la gran participació popular en la litúrgia. Al final de la
Missa es canten nadales en honor del Nadó Jesús i acabada la Missa i ja
cadascú a casa seva , hom feia i fa , el ressopó menjant neules torrons i bebent
cava.
L’àpat familiar
No hi pot haver festa
allà on manca el protocol de
l'àpat tradicional. Perquè no
és tan sols l'acte de menjar, i
la qualitat de la manduca, allò
que fa important un festí, sinó
també tot el cerimonial que
envolta el parament de la
taula. Així podem adonar-nos
que totes les festivitats, per
poc rellevants que siguin, tenen la seva plasmació culinària, el seu moment
Foto d’una escudella amb carn d’olla (www.chefuri.com)
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
14
dedicat al ritual del Ben Menjar. Nadal vol fer seure al voltant de la taula de la
llar tota la família. Però la la família de Nadal no és aquest petit nucli cel.lular
compost, només, per pares i fills, sinó una comunitat més àmplia que necessita
reunir, si més no, tres generacions: avis, pares i néts. Havia estat costum de
convidar-hi un pobre o un bord , el qual simbòlicament representava Crist.
L’àpat de Nadal català consistia i consisteix en l’escudella i la carn d’olla
de primer plat , seguits del gall d’indi , com més gros millor , i per postres els
dolços de Nadal .
Els Dolços de Nadal
Els torrons i les neules són
dolços que avui no falten mai, en
cap casa, per a completar el gran
àpat del dia de Nadal. Les fruites
seques del temps, ametlles i
avellanes torrades, sucre i mel
constitueixen els productes bàsics
amb els quals es fan els torrons.
Partint d'aquests elements s'han fet
totes les variacions que coneixem: massapà, xixona, alacant, agramunt, etc.
Les neules són fetes amb
farina sence llevat, sucre i mel.
Aquests dolços, tot i que es
coneixen des de fa molt temps (hi
ha referències del segle XIII), no
tenen un origen clar. Una llegenda
catalana conta que com a resultat
d'una terrible pesta que assolà la
ciutat de Barcelona, es féu la
prometença d'aixecar un temple quan aquesta s'acabés.
Com a recordatori d'aquest esdeveniment, el Gremi d'adroguers i
confiters organitzà un concurs. El guanyador fou un pastisser que, amb una
Diversos tipus de torrons (Xixona i Alacant)
Un altre dels postres típics de Nadal , les neules. Llu
ís Urp
inas i
Cole
t - C
ol·lect
iu T
eatral T
ripijo
c
15
neula i un bloc d'avellanes i ametlles barrejades amb mel, simbolitzà el pergamí
i la primera pedra, commemorant així l'inici de la construcció de l'esmentat
temple.
La Celebració del Cap D’Any
Aquesta
comença el dia
31 en el qual ja
s’explica a la
mainada que en
aquest dia surt
l'Home dels
Nassos, una
persona que té
tants nassos
com dies queden
per acabar l'any.
Els nens i nenes, que de vegades els costa entendre el joc de paraules , fa que
imaginin un personatge estrafolari, potser curiós i un xic terrorífic que només
poden veure a primera hora del matí i en aquest únic dia de l'any. A les 12 de la
nit del mateix dia se celebra el canvi d’any amb les campanades ; la tradició
consisteix en durant les 12 campanades menjar un gra de raïm a cadascuna.
Durant el dia 1 de gener ,el Ninou, que vol dir el primer dia de l'any i és
una deformació del llatí "Annum Novum" es sol fer revisió de com ha anat tot
l'any i es fan els plans, intencions i programes de les coses que es volen fer en
aquest any que comença avui. També es fa un dinar familiar, sovint a base de
pollastre farcit o xai al forn.
Foto del rellotge de la Puerta del Sol (Madrid) un dels llocs que aplega més gent el dia de Cap d’Any.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
16
Els Reis Màgics
És sense cap mena de dubte la festa de la mainada. Els Tres Reis són
aquells personatges que guiats per la estrella d’Orient van arribar a l’establia
per a portar-li al Messies , or , mirra i encens. A partir d’aquest orígen bíblic els
Reis avui en dia són els que porten els regals als nens. Al vespre del dia 5 de
gener arriba la Cavalcada dels Reis de l'Orient, la mainada s'aplega pels
carrers on ha de passar la comitiva per a lliurar les cartes i per recollir
caramels. Ja a casa , es sol posar una miqueta de menjar per als reis i una
miqueta pels camells.
Durant el dia 6 els nens obren els
regals pel matí ,i el dinar ja és l'últim
d'aquestes diades, i es nota en tothom un
cert embafament i amb ganes de tornar a la
normalitat. És típic el tortell de Reis, dintre
del qual hi ha una fava i una figureta d’un
rei amagades, i al mig del tortell es troba
una corona ben retallada i daurada. Aquell
qui troba la figureta del rei és anomenat el
"Rei o Reina del tortell " en representació
Fotografia dels Tres Reis d’Orient : Melcior , Gaspar i Baltasar.
Tortells de Reis , de fruites variades.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
17
dels Reis d'Orient i és qui portarà la corona i presidirà la festa. En canvi qui
trobi la fava , haurà de pagar el tortell.
La Tradició Pessebrista
Dintre d’aquest grup hi trobem no tan sols el pessebre casolà i els
pessebres vivents sino també la tradició dels Pastorets i tot allò que engloba
d’una manera gràfica o visual el naixement de Jesús.
El pessebre, representació plàstica del misteri de Nadal, que en principi
tan sols es realitzava a les parròquies i convents, seguint l'exemple de sant
francesc d'Assís que bastí un pessebre vivent la nit de Nadal de l'any 1223, de
mica en mica s'ha anat introduint a les cases particulars. Foren les llars
aristocràtiques del segle XVIII les primeres a construir grans pessebres
monumentals, que visitava nombrós públic. Després el costum s'estengué al
poble i la seva gran popularització fa que avui dia encara sigui un dels elements
més vius del nostre art popular. El pessebre representa les principals escenes
del naixement de Jesús . Aquestes escenes s’aprofiten per a explicar a la
mainada diferents passos o seqüències del misteri cristià : el naixement a
l’establia , l’anunciació als pastors i l’adoració dels reis d’orient , per exemple.
Pessebre casolà (arxiu personal)
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
18
Una figura popular i graciosa del pessebre
català és el caganer. El caganer és una de les
figures més populars dels pessebres nadalencs,
sovint amagada en un racó, on fa les seves
necessitats a l'aire lliure i amb tota la calma del
món. L’orígen de la tradició del caganer, arrelada
sobretot al Principat, sembla que se situa al
tombant dels segles XVII-XVIII, en ple Barroc , un
moviment cultural i artístic que es caracteritzava
per un realisme exagerat. Es creu també que el caganer feia referència a un
antic refrany popular que diu “menjar bé i cagar fort ,i no tinguis por de la mort"
.Tot això ha fet que el pessebre sigui amb l’arbre de Nadal , un dels símbols
nadalencs dintre de les cases.
Molt relacionat amb el pessebre casolà , estan els pessebres vivents ,
que com el seu nom indica fan la mateixa funció però en lloc de figuretes , hi
trobem persones que representen als personatges de les diferents escenes de
les quals parlàvem abans. Són ben coneguts els pessebres vivents de Corbera
de Llobregat , de Santa Cristina d’Aro i el de la Pobla de Montornès.
El caganer en postura habitual.
Pessebre vivent de la Pobla de Montornès , un dels més famosos de Catalunya.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
19
LA TRADICIÓ DELS PASTORETS
“Els Pastorets” són una representació teatral l’argument bàsic dels quals
és la descripció i narració del naixement del nen Jesús i com els pastors van a
portar-li ofrenes a l’establia , d’aquí que també s’hàgin anomenat “L’adoració
dels Pastors”. Actualment aquest argument s’ha modificat en la majoria de
pobles on es representen els Pastorets i no tan sols parlen sobre el misteri
litúrgic del naixement sino que també descriuen una sèrie de conflictes entre
els àngels i els dimonis , els quals tenen la missió d’impedir que neixi el nen
Jesús. Aquesta incorporació dels dimonis , fa la obra molt més entretinguda i li
aporta un toc de dramatúrgia important , ja que el conflicte entre àngels i
dimonis crea un ambient molt més emocionant.
Possibles orígens
Segons sembla , a l’Edat Mitjana , dintre l’Esglèsia se celebraven durant
el Nadal , representacions populars anomenades “pastorades” , per
l’importància que hi adquirien en elles els pastors. Aquestes obres es duien a
terme pels mateixos sacerdots de la parròquia durant la celebració de la Missa
del Gall , que hem explicat abans , i tenien el simple objectiu d’escenificar
alguns pasatges bíblics.
Escena dels Pastors. Pastorets de Sant Boi 1980 . Fotos del Llibre.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
20
Però la representació del naixement de Jesús possiblement prové de
l'antic cant de la Sibil·la Eritrena, dona anciana, a la qual Apol·lo ( el déu Sol)
donava per solstici d'hivern el do de predir l'esdevenidor i que segons la
tradició, fou la que va predir el judici final i l'adveniment de Jesús. El segle XIII
es féu la primera traducció al català, que ens ha arribat fins avui coneguda com
“El cant de la Sibil·la”, que a Mallorca es representa cada any, essent un dels
actes més tradicionals del Nadal.
Aquests foren , possiblement , els orígens directes dels nostres
“Pastorets” ; peces escèniques del tipus entremès o més llargues que a molts
altres centres parroquials es representen encara avui. Normalment estan
dividits en seqüències –les unes serioses i d’altres més bullangueres- entorn al
misteri cristià del Nadal. Aquestes representacions ja formen part del nostre
fons cultural , com en formen les millors poesies o els millors textos clàssics.
Per què Pastorets?
Totes les festes de Nadal
estan amarades d'ambient
pastoríbol; el pastor és un
solitari, en el seu món s'abasta
sol ; aquest fet pot explicar-se
de dues maneres diferents. Per
una banda , aquest fet s’arrela
en el mateix relat evangèlic , en
el qual els pastors tenen un
paper assenyalat al ser els qui
primerament reben la nova del naixement del Messies. Però hi ha també un
segon punt que sembla important de destacar ; quan al Principat algú
practicava activament la transhumància , els ramats baixaven de les
muntanyes al començament de la tardor , època en que els pastors es reunien
amb llurs famílies , tornant d’aquesta manera a la vida rutinària. Aquest fet era
celebrat pels uns i pels altres , i podria ser també uns dels orígens del nom
“Pastorets” i també orígen de la importància dels pastors en l’època nadalenca.
Anunciació als Pastors . Pastorets de Sant Boi .1991.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
21
Guió Argumental Bàsic
El guió bàsic de qualssevol Pastorets s’estructura en tres línies diferents,
que necessàriament conclouen en el naixement de Jesús. Aquestes tres línies
són la línia bíblica , en que es narra el naixement de Jesús ; la línai teològica ,
on s’exposa d’una manera simple la lluita entre el Bé i el Mal ; i la línia pastoril,
que es centra en l’aventura de dos pastors com a personatges protagonistes de
l’obra.
La línia
bíblica pot ser
la més dèbil de
totes tres i en
canvi , és la
que dóna un
sentit a la
representació.
L’essència
d’aquesta línia
està extreta de
l’evangeli de
Sant Lluc , l’únic dels evangelis que fa una referència explícita del maridatge de
Josep i Maria i del naixement de l’infant. Aquest fragment de l’evangeli de Sant
Lluc explica que per aquells
dies sortí un edicte de Cèsar
August segons el qual
s’havia de fer un cens de tot
l’imperi a cada poble natal.
Josep tingué que anar
desde Natzaret fins a
Betlem , poble natal de la
seva família. Però al arribar
allà no van trobar on
hostatjar-se i Maria va tenir
Foto de l’establia , escena final. Pastorets de Sant Boi. 1987.
Josep i Maria cerquen posada . Pastorets de Sant Boi. 1994.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
22
el fill. El va faixar en bolquers i el va ficar en una menjadora . Uns pastors que
estàven per allà al ras , se’ls hi va aparèixer un àngel que els hi anunciava la
bona nova. Els pastors va córrer fins a l’establia per a adorar al Nen Jesús.Els
quadres del Temple , de l’Anunciació , de la recerca d’acolliment i el de
l’apoteosi final són els que acostumen a articular aquesta línia bíblica.
La línia teològica és
la lluita entre el Bé i el Mal ,
aquest darrer representat
per la figura del diable o
dimoni , per Satanàs. El
color del Mal sempre és el
vermell i sempre amenaça
amb el foc i amb tot allò
que és obscur. El Bé és
representat en mans dels
àngels , sobretot de
l’arcàngel Sant Miquel ,
que se les ha de veure
directament en Satanàs. El color del Bé és el blanc en signe de puresa. La lluita
entre tots dos extrems és sempre simple i esquemàtica , la resolució de la qual
tampoc no té cap misteri : sempre guanya el Bé.
La línia pastoril és el
fil principal de l’obra i sobre
aquesta s’articulen les altres
dues línies argumentals. Els
dos pastors són els
protagonistes de l’obra i la
seva principal funció és
divertir el públic amb els
seus acudits alhora que
intervenen en els conflictes
de les altres dues línies. Els
La lluita entre el Bé i el Mal . Pastorets de Sant Boi. 1992.
Els dos pastors protagonistes. Pastorets de Sant Boi. 1981.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
23
dos pastors tenen ambicions desmesurades i passions humanes , cosa que els
farà caure en més d’un problema , però el seu denominador comú és sempre la
senzillesa , la simplicitat i l’humilitat . Són els representants de l’espècie
humana a l’escenari i per tant la seva limitació ha de ser evident.
Personatges principals
Els Pastorets tenen una sèrie de
personatges comuns que desenvolupen
tota la història i les seves tres línies
argumentals. Representant al Mal i com ja
hem dit , hi ha Satanàs. Aquest sempre va
vestit de vermell i duu signes simbòlics de
diable (banyes , cua ...) . En diversos
moments de l’obra la seva veu és veu
interrompuda per un tro , en senyal del
seu poder , i sovint per fer agafar una
miqueta de por a la canalla sobre aquest
personatge. En algunes versions trobem
un superior jeràrquic a aquest personatge , Llucífer , que podríem definir com a
rei dels dimonis.
En la banda del Bé tenim als àngels.
Com ja hem dit el que estronca els plans
malèfics del diable és l’arcàngel Sant Miquel ,
que sovint va equipat amb una espasa.
L’altre àngel és Sant Gabriel , aquest té la
missió d’anunciar a Maria que tindrà un fill
que serà el salvador del món. Aquest
personatge té diverses posades en escena :
pot ser un colom o un àngel que duu un lliri.
Pel que fa als pastors , tenim dos personatges principals sobre els que
es desenvolupa algun tipus d’història que els fa topar amb el diable. Han
d’evitar-lo fins a ser salvats pels àngels. Els pastors s’escenifiquen amb una
Dimoni anunci Pastorets de Sant Boi 2004.
Anunciació a Maria. Pastorets de Sant Boi 1980.
Llu
ís Urp
inas i
Cole
t - C
ol·lect
iu T
eatral T
ripijo
c
24
bastó , una faixa , unes espardenyes , una samarra i el més important , una
barretina. Ja em vist abans la importància dels pastors en aquells temps per
tant , i al ser els que donen nom a la representació , sol haver-hi molta mainada
fent de pastor , ja que són els que finalment s’acosten a l’establia per adorar al
nen jesús.
Ja per últim i com a principal personatge de la representació , trobem al
Nen Jesús. Aquest , com relata la Bíblia , neix de la manera més pobre en una
establia. Tampoc cal oblidar la Verge Maria i Sant Josep i altres personatges de
l’establia com el bou i la mula o el mateix arcàngel Sant Miquel que també és
l’encarregat de transmetre la bona nova als pastors. En el decurs de la obra
apareixen molts personatges secundaris de menys influència en el
desenvolupament central de les línies argumentals.
Principals escenaris o decorats
La història , sigui la que sigui , dels Pastorets , és evident que no
transcorre en una habitació. Hi ha diversos ambients que sovint es representen
amb uns senzills decorats de paper que es canvien mitjançant una tramoia.
L’escenari principals dels diables és l’infern. Es manté el predomini del
color vermell , representat amb molt de foc i els racons molt obscurs. Una
variant en certes versions dels Pastorets és la presència a l’infern de les
Escena de l’Infern. Satanàs i Llucífer. Pastorets de Sant Boi , 1991.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
25
calderes d’en Pere Botero , lloc on en principi , s’hi fèien bullir tots els pecadors
per a ésser-hi castigats. L’hàbitat dels pastors , per excel·lència , és el bosc.
Dintre de l’obra aquest espai és el que inspira el contacte amb la naturalesa
que es vol transmetre al públic. Del bosc se’n destaca que és on transcorren
els principals conflictes entre els pastors i el dimoni. D’altres decorats que cal
destacar són el Temple , on es casen Josep i Maria ; i també l’establia , on neix
el Nen Jesús en l’últim quadre de tots.
Els més famosos
A part dels que es fan a Sant Boi trobem Pastorets importants a altres
ciutats com Igualada , Mataró , Berga , Valls , l’Ametlla de Merola (quen tenen
els més antics) i moltes altres localitats del panorama català.
Els pastorets més antics que es conserven són El nacimiento del
Salvador o la rendición del esclavo, d'Antoni Molins i Ignasi Rubio escrits el
1880. Set anys després, Miquel Saurina va escriure Los pastorets en Betlem o
sia lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist, que són els primers pastorets
publicats en català. Quatre anys més tard, el 1891, apareixen els de Frederic
Soler "Pitarra" anomenats El Bressol de Jesús , en Garrofa i en Pallanga . L'any
1907 es representa L'Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies , obra que
actualment es representa a Sant Boi. Els pastorets més importants i els que
han adquirit més renom són els que va escriure J.M. Folch i Torres a l’any 1916
anomenats Els Pastorets o l’Adveniment del Nen Jesús , tot i que en trobem
d’altres com La Flor del Nadal d’en Francesc A.Picas o El Naixement de Jesús
o Els Pastorets Catalans (Borrego i Carquinyoli) d’en Lluís Milà. Se’n han fet
versions intentant modernitzar-los aquest és el cas de Pastorets Superestel
d’en Ricard Regnant al 1978.
Aquesta tradició va molt lligada amb el teatre a Catalunya , cosa que
veurem en l’apartat següent.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
26
EL TEATRE POPULAR A CATALUNYA
Segons Joaquim Vilà i Folch, el teatre popular a Catalunya es recolza
sobre dos pilars fonamentals: els Pastorets i les Passions. Si Catalunya ha
tingut una llarga tradició de 'teatre d'aficionats', el poble ha escollit dos
espectacles com a base de la seva experiència teatral. La primera és la
senzilla, humil, tendra i casolana representació d'Els pastorets, fidelment
reviscuda cada any, cita obligada que gairebé es converteix en ritu.
Pastorets i passions formen les frontisses del nostre món teatral. Hereus d'una
secular tradició, aquests espectacles retornen cada any amb més força i són
l'últim reducte d'una manera de fer teatre que no sé si es podria definir com a
'tradicional catalana', però sí que té uns trets característics que es repeteixen i
que gairebé no es troben en cap altre tipus de representació.
Primer de tot hem
de tenir clar que amb els
Pastorets no som davant
d’un tema ,sino d’un
gènere. Cada poble i
cada vila té la seva
versió i les seves
peculiaritats estrictament
locals. És habitual que
certes obres que
parteixen del mateix text,
del mateix autor , tinguin
una posada en escena
que les pugui fer
diferents i úniques. En
alguns casos serà afegit
o suprimit algun quadre ,
l’estil dels decorats o la
inclusió d’un pròleg o
Pròleg propi dels Pastorets de Sant Boi , 2004.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
27
epíleg propis. Les aportacions locals en molts casos també apareixen en mig
de la obra , en moments concrets , però són més puntuals i limitades. Per això
hem de veure que resulta molt difícil d’establir connexions entre diversos
Pastorets , ja sigui d’una mateixa època o de diferents ja respecte a com van
començar i al que són avui en dia , les variacions hi són molt considerables.
Els orígens : Edat Mitjana
Els Pastorets tenen una llarga existència i els primers orígens els trobem
a l’Edat Mitjana. El caràcter de la dramatúrgia medieval difereix radicalment del
de l'antic teatre clàssic, amb el qual no té cap relació fins que no es produeix,
en certa manera, l'adveniment del teatre humanístic de la segona meitat del
segle XV i primera part del XVI en el qual es recuperen els cànons antics. Això
no obstant, és possible que certes manifestacions profanes i populars molt
antigues, com determinats balls i danses, momos i mascarades i activitats
histriòniques, tinguessin a veure encara amb l'antropologia cultural del domini
romà i de la característica del territori.
La dramaturgia religiosa medieval té els seus orígens en el drama
anomenat litúrgic o eclesiàstic, creat en el si de la litúrgia de ritu exclusivament
romà durant els segles X, XI i XII i prolongat d'una manera imitativa i no
creacional encara durant tres o quatre segles més. Concebut com una
ampliació, un complement i una explicitació de les cerimònies rituals de
l'Església romana era representat pels mateixos sacerdots, amb exclusió de les
dones i els estaments seglars; es desenvolupava davant l'altar, o entre ell i el
cor, d'una manera estàtica i molt connectada amb les actituds i la frenada
gestualitat dels celebrants dels oficis; utilitzava un attrezzo en general limitat a
l'utillatge del temple; emprava el vestuari sacerdotal amb petites llibertats que
permetien simbolitzar la personalitat de les figures evocades en l'escena; els
textos representats eren pràcticament sempre redactats en llatí sobre fonts
bíbliques i litúrgiques, majorment evangèliques i escripturístiques i amb
elements apòcrifs alguna vegada, més aviat rarament; i era totalment cantat
amb música de nova invenció o bé manllevada dels oficis divins. Aquest és el
cas dels primers Pastorets que com hem vist en l’apartat anterior , es
representaven durant la celebració de la Missa del Gall.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
28
Cal recordar que a Catalunya l'activitat escènica d'aquesta fase primitiva
del drama eclesiàstic o litúrgic fou realment important i creativa, a través
sobretot de tres centres litúrgics actius que se succeïren en el temps, és a dir:
Vic, Girona i Mallorca. Tot i que la majoria d’obres que es conserven són del
cicle de la passió i resurrecció de Crist , també trobem obres de caire nadalenc
com: Quem quaeritis in praesepe, pastores dicite i molts d’altres destinats a
escenificar la desfilada dels profetes que van predir la vinguda del Messies,
entre ells la Sibil·la Eritrea, el cant de la qual és aquí incorporat abans
d'independitzar-se'n com a peça escènica autòctona a Mallorca. Tenim
documentada una Representació partus beatae Virginis, de Girona el 1360,
però en desconeixem el text.
De la dramatúrgia no vinculada a l’Església durant l’edat mitjana és obvi
que cal destacar l'activitat dramàtica o escènica dels joglars i els seus
espectacles; a l'ús de danses, balls i escenificacions mimades o parlades; a
companyies ambulants joglaresques; a festes de recepció de reis i personatges
per les ciutats des de 1269 fins a darreries del segle XV. També cal esmentar
els termes i caràcter dels conceptes entremés i farsa, d'estesa incidència teatral
en la societat i la literatura, particularment durant el segle XV, i amb esments
precisos sobre el seu abast escènic ja el 1442. Cal admetre que l'activitat
teatral profana als Països Catalans durant l'edat mitjana fou intensa i extensa i
que incidia en l'atenció d'un públic molt diversificat, noble o plebeu, però
popular. Les notícies documentals d'aquest teatre abunden, però no es
conserven a penes textos i es lamenta la pèrdua de gairebé la totalitat.
Un petit pas desde les primeres representacions
Des de la principal dramatúrgia medieval, tan vinculada a la litúrgia, de la
qual, només era un sistema didàctic , una manera visual d’escenificar
passatges bíblics per tal de transmetre el dogma, s'anà desenvolupant
lentament un altre concepte de l'escena sacra, molt més lliure, ja desvinculada
en gran part de la litúrgia amb contingut religiós independent de la funció ritual
concreta, amb una temàtica molt més àmplia, amb un augment d’escenaris,
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
29
amb personatges
més nombrosos i
de concepció
més realista i
popular, amb un
atrezzo i un
vestuari que hom
s'esforçava a
adaptar a la
realitat envoltant,
i amb un
moviment més
fluid i desembarassat. Els Pastorets també van seguir aquest camí : al principi
només es representàven les escenes estrictament litúrgiques com l’anunciació i
l’adoració del Messies , però a mesura que evolucionava el teatre popular ,
l’estament joglaresc va entrar a formar part d’aquesta dramatúrgia cosa que va
introduïr el conflicte entre àngels i dimonis que aportava a la representació un
toc d’enteteniment i diversió.
El camí que va del drama litúrgic a les representacions que comencen
en el segle XIV (anomenades mystères a França i, al XV, misteris als Països
Catalans) és més aviat lent, però irreversible pel que fa al caràcter de la seva
dramatúrgia que en certa manera i molt relativament pot partir del drama
litúrgic, del qual conserva encara alguns trets de base, però que evoluciona
majorment mitjançant l'admissió d'altres fonts, algunes d'elles apòcrifes més
decidament que en el drama litúrgic, la intervenció de l'estament seglar i
popular i la redacció dels textos escènics en llengua vulgar i del comú.
El complex de la dramatúrgia catalana medieval forma un conjunt ampli i
coherent. La seva actualització en les dates i els dies festius de l'any litúrgic
comporta una successió travada i sòlida a través de la qual es desenvolupa tot
un programa proposat i dirigit per l'Església. En definitiva, la temàtica dels
textos d'aquesta dramatúrgia ofereix una visió global a l'abast de l'espectador,
L’atrezzo i decoració dels actuals Pastorets ja és absolut. Escena Infern Pastorets de Sant Boi 2003
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
30
tot al llarg del calendari litúrgic, d'una concepció unitària de la Redempció de
l'home, des de la Creació del món fins a la difusió de la fe i el testimoniatge dels
sants al llarg de l'orbe.
El teatre durant el període del Renaixement a Catalunya no es va
deslligar tant de l’àmbit religiós però sí que va incorporar a escena alguns dels
cànons antics i humanístics provinents d’Itàlia. En l’àmbit religiós, al costat del
manteniment de formes dramàtiques com els misteris i moralitats d’inspiració
medieval, el teatre català incorpora a la tardor del Renaixement una forma
nova, l’acte sacramental, en són bons exemples El castell d’Emaús i L’Església
militant del valencià Joan Timoneda.
La Renaixença Teatral
Amb el modernisme tingué lloc un canvi considerable en el món teatral.
La voluntat d'actualitzar les velles estructures culturals del XIX afecten també la
concepció del teatre. Apareixen gèneres diversos fruit de la proposta d'art total i
de l'estret contacte que mantenien els modernistes amb l'avantguarda europea.
Gèneres fins aquell moment tinguts com a marginals comencen a valorar-se i
promocionar-se: les titelles i les ombres xineses ; el transformisme,
especialment impulsat per l'italià Fregoli, que arribà a Barcelona per primera
vegada el 1899; l'anomenada comèdia de màgia i espectacle, que aniria
evolucionant cap al melodrama; la pantomima, que tingué durant aquells anys
un esclat sense precedents. En un altre ordre, per fi el teatre català quedà
incorporat al teatre europeu. Els autors estrangers d'èxit, tant els importants
com els que simplement estaven de moda, foren traduïts amb una regularitat
que era impensable pocs anys abans.
Els noucentistes, al contrari dels modernistes, no s'interessaven
excessivament pel teatre, al menys els autors més significatius no li dedicaren
una atenció preferent. Això no vol dir que el noucentisme deixés d'influir sobre
el teatre, al contrari, la burgesia agrupada a l'entorn de la Lliga Regionalista
tractà d'imposar uns gustos i de rebutjar allò que no considerava adient a les
seves aspiracions i, en part, arribar a transformar els escenaris teatrals
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
31
catalans. El gènere autòcton més aplaudit era la comèdia ciutadana, amb uns
actors que representaven històries de fabricants educats, sensibles i
cosmopolites i tenien l'aire de "civilitat" que es volia imposar.
El teatre popular durant aquest període de la Renaixença va ser , com
en molts altres àmbits culturals , un sistema per a la normalització de l’ús de la
llengua catalana. És en aquest període on comencem a trobar els primers
Pastorets escrits d’una manera rigurosa i cenyint-se a les reclamacions
escèniques.
Els Autors més rellevants
Durant el SXIX els dos autors que
van omplir els escenaris catalans van ser
Àngel Guimerà i Frederic Soler “Pitarra”.
Aquest últim ,Frederic Soler (Serafí
Pitarra) (1839-1895), que va començar a
representar les seves obres en els
"tallers" de l'època, fou conegut a partir
de les seves paròdies dels drames
històrics estrenades al teatre Odeón, que
eren una reacció contra el que
considerava la irrealitat i la falsedat dels
convencionalismes dels drames
romàntics. Entre els anys 1866 i 1887 es pot considerar el primer dramaturg del
país. Al 1981 va escriure els seus Pastorets que estàven amarats d’un toc
sàtiric molt apreciat pel públic.
Una altra versió dels Pastorets molt famosa , és la que va escriure Josep
Maria Folch i Torres. Josep Mª Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950)va ser un
gran novel.lista, narrador i autor teatral. La seva extensíssima producció,
dedicada sobretot a infants i a adolescents, va obtenir una extraordinària
popularitat. Des del 1909 va dirigir el setmanari «En Patufet», on va publicar,
fins al 1938, les Pàgines viscudes.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
32
Des de la publicació de les
Aventures extraordinàries d'en Massagran
(1910), va escriure dues o tres novel.les
cada any per a la «Biblioteca Patufet». Va
ser el creador del teatre català per a
infants. L'èxit aclaparador li arriba sobretot
amb Els pastorets o l’Adveniment de
Jesús , 1916, que ha esdevingut l'obra
més representada de la producció teatral
catalana de tots els temps.
Aquestes versions dels Pastorets són les més representades arreu de
Catalunya i per això han adquirit aquesta popularitat tot i que , n’hi ha moltes
altres versions , totes elles molt bones.
Foto d’en JM Folch i Torres.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
33
ELS PASTORETS DE SANT BOI
En l’actualitat , i concretament en aquest any 2004 , es celebra el 25è
aniversari dels Pastorets de Sant Boi. Hi ha certes suposicions segons les
quals aquests ja es celebraven abans del 1980 , unes quantes dècades abans ,
però aquesta continuitat es va veure estroncada durant el franquisme.
D’aquesta primera etapa no en coneixem gairebé res , i tampoc no n’hi ha
documentació històrica.
En el 1980 , va començar una tradició que s’ha extès , s’ha millorat i s’ha
conservat fins els nostres dies. Gairebé tot el que hi havia al principi ha variat :
escenari , versió dels Pastorets , decorats ... Fins i tot s’ha produït un relleu
generacional des dels primers actors que van representar l’obra , que eren
adolescents com aquell qui diu ,i avui en dia els seus fills ja actuen.
Els Pastorets al llarg d’aquests vint-i-cinc anys s’han celebrat al mateix
lloc , al Casal Parroquial (abans Centre Catòlic). Aquest es va construir entre
els anys 1879 i 1885 per iniciativa del Gran Patrici Jaume Castells i Comas
però també per part de tota la comunitat parroquial. Amb els anys aquest lloc
ha acollit moltes de les activitats religioses , culturals i recreatives a la vila de
Foto dels primers Pastorets a Sant Boi , l’any 1980.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
34
Sant Boi. Acabada la guerra civil de 1936 s’hi van començar a fer les
aplaudides representacions de la PASSIÓ i també s’hi projectaren diverses
pel·lícules per a infants.
Fins l’any 1970 el Centre Catòlic fou el lloc habitual de moltes i variades
reunions de catequesi , cercles d’estudi per a adults , reunions de cursetistes ,
escola parroquial i d’altres. A partir de l’any 1970 l’edifici va patir una
degradació i abandonament atès que hi havia un projecte per a enderrocar-lo i
construir nous locals i habitatges en el seu lloc. Va ser Mn.Lluís Alonso quan ,
al 1978 es va fer càrrec de la parròquia de Sant Baldiri i va projectar unes
certes millores de baix cost : instal·lació elèctrica nova , remodelació total de
l’escenari , lavabos nous , vestuaris i d’altres amb l’ajut de les aportacions a
fons perdut dels feligresos.
Aquest fet de trobar-se amb una sala de teatre bastant nova , va
impulsar a Mn.Lluís a demanar-li a l’actual president del Col·lectiu Teatral
Tripijoc , en Serafí Daura , que reunís un grup de joves actors per a iniciar les
representacions tradicionals dels Pastorets a l’any 1980.
Fotografia de l’antic Centre Parroquial abans de la reforma de 1978.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
35
Avui en dia les representacions anuals dels Pastorets es segueixen
realitzant en el Casal Parroquial el qual , també acull o ha acollit altres activitats
de la parròquia , com els esplais MIM i Gresca , Càritas i Grups de Jovent. De
fet , i han certes converses mantingudes amb l’ajuntament per les quals aquest
casal ha de patir un bon projecte de remodelació d’aquí no pas massa.
El colectiu teatral “Tripijoc” és l’encarregat de tirar endavant aquesta
representació any rere any. Aquest grup no professional es dedica centralment
al tema dels Pastorets de Sant Boi però també , de tant en tant , s’atreveix amb
alguna altra representació com “Catalans a la Romana” ,una comèdia irònica
sobre l'ambició pel poder, les emprentes del passat de les milícies romanes a
Tàrraco , la dura vida dels eslclaus, les reivindicacions polítiques i l'amor, l’autor
de la qual és en Joan Rosquellas ; però també moltes altres obres.Aquest
col·lectiu actualment compta amb una cinquantena de membres però per
aquest grup hi ha passat més de 200 persones.El president és en Serafí Daura
i el director , Ignasi Jordana.
En aquesta fotografia s’aprecien les notables millores dutes a terme en el Centre Parroquial. Pastorets de Sant Boi , 1987
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
36
Les diverses versions dels Pastorets que s’han representat al llarg
d’aquests anys han sigut les següents:
• LA ESTRELLA DE NADAL de Anglada – Tàpies. S’han fet els anys 1980, 1981, 1984, 1987 al 1989 i del 1991 fins el 2004. D’aquesta versió se n’han fet més de seixanta representacions, repartides en aquests dinou anys.És la més apreciada pel públic infantil. • UNS ALTRES PASTORETS de Isidre Vallés (Adaptació de Els Pastorets
d’en Josep Mª Folch i Torres ). Els anys 1982 i 1990. Van crear certa polèmica degut a que eren una Pastorets una mica irreverents.
• L’ESTEL DE NATZARET de Ramon Pàmies. Els anys 1983 i 1985. Aquests també van crear força sensació ja que eren uns Pastorets molt musicals. • JESÚS ES NAT de Alfons Torres i Duran i Manel Beltran i Pujol. L’any 1986. Una prova de com seria fer uns Pastorets seriosos.
Versió “ Uns Altres Pastorets” una ironia sobre els habituals. Fins i tot Sant Miquel anava de Superman. Pastorets de Sant Boi,.1982.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
37
De la que és la més important i evidentment se’n han fet més versions al
llarg dels vint-i-cinc anys és “La Estrella del Nadal” d’en Rafael Anglada i Josep
Tàpies. Aquesta obra molt possiblement ha sigut la més valorada pel públic
degut a que tot i sent fidel a la tradició, incorpora elements sorpressius, amens i
a voltes contemporanis , i sobretot pretèn interactuar molt amb el públic.
Banyeta , Jeret i Benjamí els principals personatges de “L’estel de Natzaret” , Pastorets de Sant Boi 2003.
En aquesta versió el dimoni és anomenat Banyeta i segueix les mateixes
pautes que hem pogut observar al apartat anterior sobre la tradició dels
Pastorets. Els dos pastors principals reben diversos noms però en el cas
d’aquesta versió s’anomenen Jeret i Benjamí. Els altres personatges principals
hi són : els arcàngels Sant Gabriel i Sant Miquel , la sagrada família...
Els quadres dels que gaudeix actualment el Casal Parroquial i els més
habituals en l’obra i en la versió en concret són : el bosc , l’infern , el Temple ,
Casa Somiela (és un mas antic on hi resideix la mestressa Somiela , un altre
personatge) i l’establia. Tots aquests decorats va ésser realitzats i encara avui
en dia els pugen i els baixen mitjançant la tramoia en Francesc i en Joan
Pujadas.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
38
Dels actes més importants en aquest vint-i-cinquè aniversari cal destacar
l’exposició durant la Fira de la Puríssima , en el mateix Casal Parroquial i també
l’acte commemoratiu del dia 8 de gener , en el qual es va fer la presentació
oficial del llibre així com una sèrie de homenatges a aquelles persones que
durant els vint-i-cinc anys sense interrupció han fet possible aquesta
representació.
Exposició “25 anys de Pastorets” .Casal Parroquial.Sant Boi.
Pancarta a l’exterior del Casal Parroquial . Sant Boi 2004.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
39
ELABORACIÓ DE CONCLUSIONS
En la meva opinió personal els resultats obtinguts en aquest
treball són , si més no , bastant clars i objectius. El primer objectiu el de
descobrir la veritable importància dels Pastorets en l’actualitat i definir-ne els
orígens tant en l’àmbit teatral com en el religiós crec que s’han assolit molt
satisfàctòriament. Els Pastorets avui en dia són una de les tradicions més
valorades a Catalunya però també en l’àmbit local a Sant Boi.
Un dels altres objectius era el de establir comparacions entre els
Pastorets i altres costums del cicle nadalenc a Catalunya . Hem pogut observar
que hi ha certs costums que no lliguen massa amb tot el tema bíblic del Nadal,
com el tió o les diferents fires o rifes. En canvi la majoria de tradicions i sobretot
les que fan referència a la tradició pessebrista estan molt en contacte amb els
Pastorets degut a que pretenen representar els mateixos fets. Cal observar
com moltes de les tradicions les persones les celebren sense a vegades saber-
ne l’orígen , ni el per què , simplement perquè es tracta d’un costum i prou.
També en l’àmbit nadalenc el fet de intentar veure les tradicions
que representàven els denominats valors del Nadal m’ha ensenyat com s’han
perdut no les tradicions , sino el rerefons que elles amagàven i que el Nadal
s’està convertint en campanyes publicitàries i en una festa merament
comercial.
Pel que fa al món del teatre crec que els resultats també han sigut
bastant favorables.He pogut observar que la popularitat o el que fa que els
Pastorets siguin tan ben coneguts arreu del panorama català passa pel món de
la dramatúrgia. Si el món del teatre no hagués intervingut en el que en principi
eren simples escenificacions del misteri del Nadal no haurien adquirit aquest
renom del que gaudeixen avui en dia.
També he pogut denotar que , de la mateixa manera que altres
tradicions del Nadal com l’àpat , els Pastorets són una manera de reunir a les
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
40
famílies i de mantenir una certa germanor. Donat que l’acte apoteòsic dels
Pastorets és la escena de la Sagrada Família aquest ha pogut esdevindre un
motiu pel qual les familíes es vegin atretes a la unitat i a la pau.
Pel que fa a l’objectiu de desvelar secrets sobre els orígens dels
Pastorets en l’àmbit local hi ha alguns punts que potser no han quedat del tot
resolts però en general crec que ha quedat ben aplicada l’estructura dels
Pastorets arreu de Catalunya i com els Pastorets de Sant Boi no són una
excepció de tota la xarxa en general. A més a més en el llibre que adjunto com
a material complementari veureu molt ben reflectida la il·lusió de més de 200
persones de que aquestes petites tradicions del Nadal continuin endavant
durant una pila d’anys més.
Les dificultats bàsiques ja estan esmentades en la introducció
però cal afegir-hi el fet de trobar informació sobre el món del teatre religiós a
Catalunya . En altres àmbits com l’espanyol , potser m’hagués sigut més fàcil
de parlar sobre aquest gènere però al reduïr el cercle a Catalunya la recerca ha
sigut molt més difícil i fins i tot m’ha fet recórrer a centres especialitzats com ha
sigut la visita al MAE (Museu de les Arts Escènciques) o a la biblioteca de
l’Institut del Teatre a Barcelona.
L’experiència d’aquest treball ha sigut molt satisfactòria perquè
m’ha ajudat a entendre el perquè de moltes de les coses que celebrava sense
motiu i m’ha ajudat a compendre millor les arrels culturals del meu país. A part
he pogut col·laborar parcialment en l’elaboració o publicació d’un llibre cosa
que també m’ha agradat molt.
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
41
BIBLIOGRAFIA
Llibres:
-AMADES , J : Costumari Català : El curs de l’any.Barcelona.Salvat
Editores.1953
-COMAS , A (1978) : Literatura : La decadència. Barcelona.Dopesa.
-CURET , F : Història del teatre català .Barcelona. Aedos . 1967
-FÀBREGAS , X : Aproximació a la història del teatre català modern. Barcelona.
Altafulla.
-MILLÀ , L (1979) : El Naixement de Jesús o Els Pastorets Catalans (Borrego i
Carquinyoli) . Barcelona. Editorial Millà.
-Nou Testament.
-PI DE CABANYES , O : Literatura , La Renaixença. Barcelona. Dopesa.
-PRAT , J ; CONTRERAS , J : Les Festes Populars.Barcelona.Hogar del Libro
-ROSSELLÓ , M (1998): Els Pastorets del Nostre Temps. Madrid.Susaeta
Ediciones.
-ROSSELLÓ , M ; GINESTA , M (1998): Els Pastorets. Madrid.Susaeta
Ediciones.
-TÀPIES , R : L’estel de Natzaret . Barcelona
-VIOLANT , R : El llibre del Nadal. Barcelona . Altafulla.
-VVAA : Els Pastorets de Figueres (1996). Figueres.Brau Edicions.
El cas de les Webs:
http://www.arxiucatala.com/ (Pàgina dels Costums Catalans)
http://www.escriptors.com/autors/folchitorresjm/teatre.html (Bibliografia Folch i
Torres)
http://www.laberruga.com/humor/varis/Nadal01/pastorets.htm (Tradició
Pastorets)
http://www.uoc.edu/lletra/moviments/renaixement/ (Renaixement a Catalunya)
http://www.elsocial.org/activitats/nadal.htm#pastorets/ (Pastorets)
http://www.etnocat.org/festa/nadal/ (Tradicions Catalanes)
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc
42
http://www.fut.es/%7Emllorens/nadal.html (Xarxa de Tàrragona)
http://www.garonuna.com/ (Xarxa de ciutadans de Girona)
http://www.xtec.es/~malons22/personal/teatrexx.htm (Xarxa Telemàtica
Educativa de Catalunya)
http://www.xtec.es/~malons22/personal/teatrexix.htm
http://www.diba.es/iteatre/ (Pàgina Institut Teatre Diputació de Barcelona)
Altres fonts:
-Agraïments a persones importants en els Pastorets de Sant Boi:
-Ignasi Jordana (Director dels Pastorets)
-Serafí Daura (President del Col·lectiu Teatral Tripijoc)
- Benet Puig (Director Musical dels Pastorets)
-Visita al MAE (Museu de les Arts Escèniques)
-Visita a la biblioteca/hemeroteca del Institut del Teatre de Barcelona
Lluís
Urpin
as i C
olet -
Col·l
ectiu
Teatr
al Trip
ijoc