Post on 16-Jan-2015
description
DIDÀCTICA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL
MÒDUL 2U.F. 1 – N.F. 1
Contextualització de la intervenció educativa en
infants de 0-6 anys
2
EDUCACIÓ: Acte de conduir, guiar l’infant o un adult, procés que dura tota la vida i que el porta a la formació completa mitjançant les capacitats individuals (ex ducere) i la influència de l’exterior (educare), tan si és de forma intencionada o no.
EDUCACIÓ Criança
Higiene i alimentació (biològic)Urbanitat Instrucció Costums Transmissió de coneixements (intel·lectual)bons modals Etimològicament(social) Educare Exducere
Criar, nodrir, alimentar, guiar o proporcionardes de fora allò necessari, en definitiva, construir. Treure, portar, extreure Formal/informal de dins cap a fora.
3
EVOLUCIÓ DE L’ INFÀNCIA
EDATMITJANA
RENAIXEMENT S. XVIII REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
S.XX-XXI
Infant = adult més petit. No te identitat
Infant=destorb, ésser salvatge.Educació = doma
Retorn (minoritari) a la natura
Educació infantil inexistent. Obra de beneficència. Aguantar criatures.
Unió de pedagogs i política. Importància de la infància i de l’educació.
4
El concepte d’infància avui en dia Tampoc es pot parlar d’un únic concepte d’infància. Existeixen moltes
infàncies condicionades pel sexe, la cultura, la classe social. O lligar el concepte a altres conceptes interrelacionats entre ells:
Política: ordenació i organització de les poblacions. Per exemple, la escolarització és més una decisió política i social que no pas pedagògica.
Economia: La infància es pot entendre com a ma d’obra en algunes cultures o en d’altres com ocasionant de grans despeses.
Cultura: depèn en gran mesura de l’economia i dels models familiars. En el cas de la societat occidental el romanticisme va tenir una gran incidència en la idealització de la infància:
--------
ÈPOQUES ANTERIORS ROMANTICISME POSTERIORMENT
Mortalitat infantil molt alta. Distanciament entre mare i fill com a mecanisme de defensa.
AMOR IDEAL
Descens de la mortalitat infantilFracàs de l’amor ideal de parellaEs traspassa la sublimació a les criatures.
5
IMPORTÀNCIA DE L’EDUCACIÓ EN LES PRIMERES EDATS
EDUCACIÓ A L’ETAPA INFANTIL
Es pot entendre com la intervenció en els nens i nenes dirigida a la consecució del desenvolupament global de les seves capacitats
INTERVENCIÓ
Es l’actuació que es realitza per evitar o corregir circumstàncies individuals i/o col·lectives no satisfactòries, és a dir, com un conjunt d’actuacions destinades a procurar la satisfacció de les necessitats d’una persona.
Segons el caràcter de la intervenció Aspectes de la intervenció
EDUCATIVA ASSISTENCIAL INTEGRACIÓ INCLUSIÓ
6
INTERVENCIÓ Segons el caràcter Segons l’aspecte
EDUCATIVA ASSISTENCIAL INTEGRACIÓ INCLUSIÓ
Està encaminada a aconseguir que els nens i les nenes vagin incorporant progressivament noves habilitats, hàbits i continguts, en general, que contribueixin a l’adquisició de la seva pròpia autonomia i coneixement
Es limita a proporcionar les ajudes necessàries i suplir les necessitats que els infants no poden fer per si mateixos
Disposicions, processos i mesures aplicats als diferents àmbits de població amb la finalitat d’eliminar tot vestigi de segregació, es a dir, de separació de grups d’individus per motius ètnics, religiosos, polítics, lingüístics, socials, físics, etc.
Pretén donar resposta educativa a tots els alumnes independentment de les necessitats i les demandes presentades
7
Què és l’Educació Infantil?Educador = facilitador d’experiències educatives i de comunicació. Coordinació amb els pares.
EDUCACIÓ INFANTIL
(Procés en el que amb l’ajuda de l’adult, es realitza el desenvolupament integral del nen)
Educació adaptada a les Atenciócaracterístiques del nen. Socialització. individualitzada. Aprenentatge global. Resposta a les necessitatsBases pel desenvolupament i d’acció, espontaneïtat independència i afecte configuració de la personalitat
8
MODALITATS D’INTERVENCIÓEDUCACIÓ FORMAL:És aquella que es porta a terme en el sistema educatiu reglat. Es caracteritza per estar estructurada en nivells educatius que s’imparteixen en un lloc i en un temps definit per llei i que, generalment, donen dret a un títol amb validesa oficial.INTENCIONALITAT i INSTITUCIONALITAT
EDUCACIÓ NO FORMAL:És aquella que comprèn accions educadores intencionades realitzades fora de l’escola. Està sistematitzada, es a dir, es tracta d’una actuació planificada amb la qual es pretén assolir uns objectius que s’han de definir prèviament. Es pot impartir en els llocs més diversos: centres d’estudis, aules hospitalaries, clubs infantils, ludoteques, biblioteques, etc.INTENCIONALITAT
EDUCACIÓ INFORMAL:És no institucionalitzada i es rep de manera espontània. Es basa en l’adquisició de coneixements a través de les experiències quotidianes al llarg de tota la vida.Instrument d’educació informal poden ser els mitjans de comunicació, el barri, la família, el treball, l’escola, etc.
9
ÀMBITS D’INTERVENCIÓ
ÀMBITS D'INTERVENCIÓ
FORMAL
ESCOLA INFANTIL
ESCOLA-BRESSOL
PARVULARI
NO FORMAL
SÒCIOEDUCATIVA: Centres de temps lliure,
ludoteques, aula hospitalària,...
SÒCIOEDUCATIVA ASSISTENCIAL
(centrada en aspectes socials). Infància en
risc: prevenció, detecció resolució. Centres d'acollida,
residències, acolliment familiar
10
Intervenció educativa de tipus formal
L’educació infantil és el primer nivell educatiu formal a Espanya i ve regulada pel capítol I. Educació Infantil, del títol I. Els ensenyaments i la seva ordenació, concretament en els articles del 12 al 15, de la llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE).
El text de la Llei concep l’educació infantil com una etapa educativa amb identitat
pròpia.
ORDENACIÓ Escoles infantils, llars d’infants, escoles bressol, casa de nens. Primer cicle (0-3 anys) amb caràcter voluntari.
Escola infantil, parvulari. Segon cicle (3-6 anys) amb caràcter gratuït
11
L’ESCOLA INFANTILESCOLA INFANTIL
QUÈ S'HA D'EDUCAR
. Els sentits. El moviment.El llenguatge.El pensament. L'autonomia
personal. La sociabilitat
. La personalitat
FUNCIONS
Maduració de processos mentals
posterior adquisició de coneixement
Facilitar i potenciar
l'aprenentatge
Caràcter integrador i
compensatori (mancances
sòciofamiliars)
EDUCADOR INFANTIL
Mediador
Interventor: acompanyar, actuar, posicionar-se davant conductes infantils.
Intervenció específica, àmplia, elaborada i ràpida
Potenciador de patrons de conducta
Detector de conductes
FAMÍLIA
Participació
Activa: dinamitzadors, col·laboradors
Passiva: receptors
d'informació
12
Què s’ha d’educar a l’escola infantil?ELS SENTITSCentre receptor de la informació interna i externaEL MOVIMENTAutonomía capaç de canviar i crear la realitatEL LLENGUATGEElement de comunicació amb l’entornEL PENSAMENTCapacitats que ajuden al desenvolupament de la inteligenciaSOCIABILITATRelacions positives amb les persones i les cosesPERSONALITATAutoconeixement per saber les seves possibilitats i limitacionsAUTONOMÍA PERSONALHàbits que permeten aconseguir major autonomía
13
•
CARACTERÍSTIQUES: Caràcter global. Caràcter individual.
FUNCIONS: Facilitadora: posar a l’abast dels Infants eines per el seu desenvolupament. Potenciadora: del desenvolupament i maduració de les capacitats dels nens/es.CAPACITATS: Es prioritza el saber (processar la informació i eliminar-la) per damunt del tenir
(transmissió de coneixements)
(
14
Polítiques d’atenció a la infància.
ESTAT DEL BENESTAR PRINCIPIS IDEOLÒGICS DELS
ESTATSSERVEIS D'ATENCIÓ A LA INFÀNCIA
ASSISTENCIAL(Custòdia i guarda)
. Atenció del menors = responsabilitat famílies. Intervenció estatal: situacions de risc social
Precarietat dels serveis públicscangurs mancats de qualificació
REGNE UNITIRLANDA
. Atenció menors =responsabilitat famílies, MARES
. Política d'incentivar la sortida del món laboral temporalment.
. No hi ha inversió en escola-bressol públicaALEMANYA HOLANDA
EDUCATIU(integrats al sistema
educatiu)
Xarxa d'escoles públiques
FRANÇA I BÉLGICA: . Serveis complerts i àmplis horaris.. Atenció de professionals a la llar.
ITÀLIA I ESPANYA: . Serveis insuficients.
. Solidaritat intergeneracional. Família extensa.
PAÏSOS NÒRDICS:
.Educació =dret universal.. Professionals a domicili
subvencionats
15
Polítiques d’atenció a la infància en els països de procedència dels emigrants
AFRICA:MARROC: “Maternalles” son privades i escolaritzant infants de 2-6 anys.ASIA:INDIA-PAKISTAN: No hi han.XINA: A les ciutats hi han llars a partir de 3 anys. En els pobles hi ha alternança entre servei de llar
i centre d’activitat.AMERICA LLATINA:L’Educació Infantil és reduida , essent de títol privat i l’escolarització obligatòria comença als 6
anys.BRASIL: (1988) dintre del sistema educatiu hi ha una xarxa d’atenció de 0-3 anys al llarg del dia. A
partir dels 3 anys van a l’escola infantil.PERÚ: Trobem dos tipus fins als 6 anys, per una banda,les cases bressol on un grup de mares es
cuiden dels infants i per l’altre el jardí d’infància a partir dels tres anys i de caire privat.EUROPA DE L’EST:ROMANIA: Llars d’infants a partir dels 3 anys.RUSSIA: De 18 mesos a 3 anys cases bressols, de 3-7 anys parvulariEn aquests dos països el servei va a càrrec de l’Estat.
MODEL DE POLÍTICA EDUCATIVA ESPANYOLA
16
OFERTA EDUCATIVA 0-6
0-3 REGLAT: Públic (doble xarxa) i privat0-3 NO REGLAT: Ludoteques, parcs infantils
cangurs
0-6 GRATUÏTAT. Integrat als CEIPServeis complementaris: menjador, colònies
DEMOCRÀCIA
LOGSE (1990) Reconeixement de l'educació infantil com la primera etapa del sistema educatiu.
HERÈNCIA DE LA DICTADURA
. Concepció assistencial en l'àmbit domèstic. Mare i mestressa de casa.
.Guarderies: assistencial i compensatòries. Depenents del departament d'assistència social
17
El Títol I de la Constitució abarca els drets i deures fonamentals. Dins d’aquest, al Capítol II, dedicat als drets i llibertats, trobem l’article 27, que ens parla
sobre la llibertat d’ensenyament i el dret a l’educació
Llibertat d’ensenyament Llibertat de Càtedra
Llibertat d’elecció
Pluralisme educatiu
18
LLEIS ORGÀNIQUES QUE DESPLEGUEN ASPECTES RELATIUS A L’EDUCACIÓ.
La Constitució és la Norma Suprema, la “Lei de lleis” i cal que sigui desenvolupada per altres lleis de rang inferior. Aquesta seria la jerarquia:
CONSTITUCIÓ LLEIS ORGÀNIQUES : LLEIS ORDINÀRIES:Relatives a drets fonamentals i Relatives a matèries
llibertats publiques no reservades a les Lleis Orgàniques
19
EVOLUCIÓ LEGISLATIVA A ESPANYA EN MATÈRIA D’EDUCACIÓ:
1857: Obligatorietat de l’educació per llei.1964: Extensió de l’educació (6-14 anys.).1970: Superació del retard històric al nostre país. Modernització.1985: LODE. Extensió real de l’educació a tota la població. Modernització.1990: LOGSE. Obligatorietat (6-16 anys).1995: LOPEG. Millora qualitat.2002: LOCE. Millota qualitat.2006: LOE. Qualitat i equitat.
20
La L.O.E. (Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació). PREÀMBUL 1 :
EDUCACIÓ
Medi per construir la personalitat dels JOVES
Medi per transmetre i renovar la CULTURA
Medi per garantir la ciutadania democràtica.
PAÍS i CIUTADANS
Gran riqueza. Instrument de millota de la condició
humana i de la vida col·lectiva
21
La L.O.E. (Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació). PREÀMBUL 2:
PRINCIPIS FONAMENTALS
Educació de qualitat.
Millora de resultats
Col.laboració de tots els estaments educatus.
Principi de l’esforç. Col.laboració famílies. Entorns
d’aprenentatge.
Compromís amb els objectius plantejats.
PROCÉS PERMANENT AL LLARG DE LA VIDA
22
GUIÓ DEL DESPLEGAMENT DE LA L.0.E.
EDUCACIÓ
ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA
EDUCATIU
NIVELLS:Ed. InfantilPrimària
Secundària,...
PrincipisObjectiusProfesoratCurrículum
CURRÍCULUMPRINCIPIS: P. BÀSIC DE FORMACIÓ
PERMANENT
OBJECTIUS
23
- LEGISLACIÓ QUE DESPLEGA L’EDUCACIÓ INFANTIL.
Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d’infants
de qualitat.Decret 282, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer
cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres.Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel que
s’estableixen els ensenyaments mínims del segòn cicle de l’educació infantil.
Normativa anual.
24
La L.O.D.E.(Lei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació).
A partir de la lectura del Preàmbul de la LODE, es pot fer una composició de quins són els temes tractats més a fons. Resum del contingut:
Títol Preliminar: dret a l’educació. Objectius de l’educació. Drets del pares, professors i alumnes.
Títol Primer: Parla dels Centres Docents públics, privats i privats concertats. Títol Segòn: la participació en la programació general de l’ensenyament:
Consell Escolar de l’Estat i Consell Escolar de les Comunitats Autònomes. Títol Tercer: Òrgans de Govern dels Centres Públics: unipersonals (director,
secretari i cap d’estudis i altres que es puguin determinar) i col.legiats (consell escolar del centre i claustre de professors)
Títol Quart: Centre concertats. Òrgans de govern (director, consell escolar i claustre de professors com a mínim).
Disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i final.
25
PEDAGOGIA DEL CONTEXT
ESCOLA I DIVERSITAT DE CONTEXT A l´escola conviuen molts contexts familiars i culturals. Augmenta la riquesa, però també la complexitat. L´ escola i els docents, són en gran mesura, els grans artífexs dels
ponts i de les xarxes de relacions que s´ estan creant per les noves generacions .
Cada alumne porta a la seva família a la motxilla, la qual li dona la seva identitat .
Els mestres ens veiem abocats a mirar i gestionar aquesta diversitat de contexts per poder realitzar la nostra tasca.
26
CONTEXT ACTUAL
Zygmunt Bauman(2007) és un dels sociòlegs més
rellevants de la nostra contemporaneïtat, ha encunyat el terme de “modernitat liquida”, ell parla:
“D´ una cultura del present que dona molta
importància a la velocitat i a la eficàcia i en canvi desdenya la paciència, l´ esforç i la perseverança”
27
OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ DES DE LA PEDAGOGIA DEL CONTEXT
OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ En vista de la fragmentació i segmentació i de la diversitat
personal i col·lectiva, reforçar la cohesió social i fomentar un sentiment de consciència i responsabilitat cívica és un objectiu bàsic a l´ educació.
L´ Educació requereix de la construcció de lligams entre les persones, el desig i la capacitat de col·laborar amb els altres.
Això vol dir desenvolupar les habilitats que ens calen per ser capaços d´ establir diàlegs, d´ entesa, i per ser capaços de resoldre conflictes.
28
LES TIC 1
INTRODUCCIÓEls avenços de les TIC en els darrers anys
ofereixen als centres educatius un seguit d’ elements que ens han de portar a reflexionar sobre la pràctica educativa. L’escola ha d’integrar les TIC dins els processos d’ensenyament i d’aprenentatge per tal que aquests ajudin l'alumnat a assolir els objectius curriculars i incideixin positivament en el domini de les competències bàsiques.
29
LES TIC 2
Les TIC condicionen però no determinen els usos pedagògics. Existeixen programes i aplicacions educatives que permeten treballar aspectes de les diferents àrees del currículum d’una forma inductiva i creativa, adaptant-se a les necessitats de cadascú, amb un valor educatiu complementari. El que cal es conèixer-les i saber com es poden utilitzar a l’aula.
30
LES TIC 3
En el triangle interactiu alumnes – contingut – professorat les formes d’organització són clau per a l’aprenentatge i les TIC en són un instrument mediador. El treball amb ordinador a l’aula s'ha d'incloure, doncs, com una activitat normal de les sessions de classe.
L’EDUCADOR INFANTIL. PRINCIPIS ÈTICS
31
EDUCADOR INFANTIL
PAPER TÈCNIC
ÀMBIT LABORAL:-Formal: 0-3/3-6
-Informal: 0-6
COMPETÈNCIES
PERSONALS:. Responsabilitat
. Capacitat d'implicació Autonomia i
iniciativa
PROFESSIONALS:. Programació i elaboració
. Desenvolupament i avaluació. Psicologia evolutiva. .
Coneixement dels infants.. Relació amb pares. Normativa vigent
SOCIALS:. Habilitats socials
. Empatia. Resolució de
conflictes
ACTITUDS
. Respecte. Afecte
.Entusiasme.tolerància.Estabilitat.Inquietud científica
ÈTICA PROFESSIONAL
32
EQUIP EDUCATIU
Per què cal treballar en equip?
Cal treballar en equip per tal d’oferir un P.E. coherent i que possibiliti un desenvolupament i un aprenentatge en una mateixa direcció i amb continuïtat.
L’educació no pot ser una tasca aïllada de diferents mestres. Cal evitar que les actuacions siguin parcials, incoherents o contradictòries.
El treball en equip ha de tenir la funció d’estimular i potenciar la iniciativa i l’aportació de tots els mestres.
Tothom pot aprendre gràcies a la interacció amb els companys, ja que aporten punts de vista que ens poden ajudar a avançar i així construïm un espai d’auto formació i aprenentatge.
33
EQUIP EDUCATIU
Què es pot fer?
Planificació conjunta: preparar i planificar conjuntament activitats (festes, unitats de programació, racons de joc, priorització dels objectius generals de centre,..)
Les activitats compartides i l’actuació: tots els moments i les activitats que no es realitzen dins de cada aula per separat, si no que es fan conjuntament amb altres grups d’infants i altres educadors.
Anàlisi i revisió pràctica: valoració i reflexió per avançar i millorar. Cal un cert nivell d’autocrítica i saber destacar els aspectes positius i els aspectes millorables. Cal un bon ambient i respecte.
34
EQUIP EDUCATIU
Per realitzar un treball d’equip constructiu i eficaç és necessari gaudir d’un clima relacional i afectiu positiu.
35
EQUIP EDUCATIU
Actituds bàsiques i fonamentals:“L’equip depèn de tu”. Tots els membres de l’equip són responsables del seu funcionament. Per tant s’ha de fugir d’expressions com: “es que amb aquesta gent no es pot treballar”, “hi ha mal ambient”, “no ens posem mai d’acord”,… si hi ha dinàmiques molt enrarides hem de pensar què podem fer per modificar-les, ja que jo també soc l’equip. Postura constructiva, no només de queixa i lament (“els petits canvis són poderosos”).Cuidar l’equip i el treball conjunt per sentir-se bé cada dia en la feina. No cal ser amic de tothom per poder treballar en grup, però sí cal respecte, acceptació i creació d’un ambient positiu i eficaç. S’han de separar les relacions personals d’amistat i afecte de les professionals.
.
36
EQUIP EDUCATIU
S’ha de valorar la discrepància i les visions diferents com a enriquiment del treball en el centre, ja que els desacords són esperables. És important acceptar i complir les decisions que s’han pres majoritàriament encara que no hi estiguem del tot d’acord. Aprendre a cedir una mica i a escoltar als altres.Quan malgrat tot es produeixen conflictes, s’ha d’acceptar l’evidència del conflicte, aprendre a explicitar-lo, comentar-lo, resoldre’l,.. En tots els grups i sistemes humans hi ha conflictes i cal acceptar que són necessaris. Si en un grup no hi ha mai conflictes ni diferents visions i interessos, segurament que el que passa és que hi ha por d’acceptar els problemes. Cal explicitar aquests problemes i intentar de resoldre’ls evitant de buscar culpables i intentant avançar.
37
EQUIP EDUCATIU
Metodologia de treball clara i funcional. Factors per aconseguir una bona dinàmica en l’equip:
Coordinador clar i consensuat.Coneixement a priori de l’ordre del dia.Finalitat de la reunió coneguda per tots: informar, prendre decisions, elaborar un document, recollir propostes,..Acord en el procés de les reunions: hora d’inici i final, lloc adequat i neutral, tothom ha de dur el material necessari, evitar diàlegs paral·lels i divagacions excessives,..Recollida explícita dels acords.Respecte als compromisos adquirits.
38
SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL
39
fi