Post on 17-Oct-2020
Treballs de la Societat Catalana de Geografia - N o 45 - vol. XII
Un punt de fricció del Mapa Escolar deCatalunya. La zona escolar Vidreres-Macanetde la Selva
Lluís SOLÉ i PERle"Director del CEIP «Sant[ordi»
Macanetde la Selva
1. Introducció
Aquest treball es proposa estudiar, des d'una perspectiva geografica, la localització d'un lES (Institut d'Ensenyament Secundari) a la comarca de la Selva:zona escolar 172130, que compren els municipis de Vidreres i Macanet de laSelva. El treball presenta les circumstancies i raons del conflicte social derivatd'una decisió técnico-política: en el Mapa Escolar actual per a la zona 172130es defineix la localització d'un únic lES a Vidreres. Laplicació de models delocalització aporta la base empírica per a justificar aquesta localització. La mateixa técnica permet analitzar l'evolució de les dades i, tal vegada, justificar en unfutur la revisió del Mapa Escolar.
El conflicte de la zona escolar 172130 és un exemple del difícil encaixdel Mapa Escolar amb la realitat social. En les zones no urbanes la dispersió demográfica fa més difícil definir centres de gravetat jerarquitzats.Vidreres i Macanet de la Selva són municipis amb potencials similars. Perles dades geográfiques actuals i les prospeccions socioeconomiques i poblacionals ambdós pobles poden considerar-se noduls locacionals en potenCIa.
201
Al Mapa Escolar de Catalunya es considera necessária la creació d'un lESque ha d' aplegar la població escolar 12-18 anys dels municipis de la zona172130. El volum de població escolar dels dos municipis permet la creaciód'un nou lES segons les condicions de la Reforma del Sistema Educatiu.Tanmateix, seria inviable encabir més alumnes a 1'IES de Santa Coloma deFarners, saturar, o transportar-los a d' altres zones escolars.
Es proposen tres escenaris teorics dins la zona escolar 172130: (A) lES aVidreres, (B) lES a Macanet de la Selva i (C) lES a Vidreres i lES a Macanetde la Selva. Per a cada localització es calcula la minimització de costos i l'optimització dels serveis. D'antuvi, l'escenari C és poc viable per raons pedagogiques derivades de la fragmentació i perdua de dimensió dels centres.
La primera part del treball presenta el Mapa Escolar de Catalunya, les propostes d'ubicació de l'IES de la zona escolar 172130 i els conflictes que se'nderiven.
La segona part explica la teoria de xarxes i els models de potencial, de gravetat i de localització-assignació utilitzats per a l'analisi locacional.
La tercera part presenta graficament els escenaris, les dades i els processosd' abstracció-simplificació en models de connectivitat i accessibilitat que seranaplicats al transport escolar -públic i gratult- a escala comarcal.
Lapartat quart del treball presenta els resultats. S'apliquen a escala comarcal els models matemátics d'interacció basats en teories gravitacionals i els altresmodels teorics descrits. EIs models prenen com a variable restringida en origen (input) el padró de població de 1986. S'exrreu de cada municipi el sectorde població que el curs 1996-97 cursara estudis secundaris (12-18 anys). Esdeixen sense restricció les dades de destinació. La capacitat atorgada als lES(output) ha de poder atendre tota la demanda.
En les valoracions i conclusions finals es prenen en consideració -a més deles xifres de població escolar actual- la prospectiva demográfica d' aquest sector de població.
2. El Mapa Escolar de Catalunya
El Mapa Escolar de Catalunya. Vólum 1 (1989) descrivia la situació escolard' aquell any i avancava les previsions de demanda escolar per a la década 19902000, elaborades a partir del padró de 1986. La Proposta de Mapa Escolar deCatalunya (1992) revisava les dades i les previsions segons el cens de 1991. Lesdades del padró de 1986 han estat la base dels calculs d'ambit comarcald' aquest estudio Afi d' aconseguir una máxima aproximació a la realitat local,a escala municipal s'ha corregit i actualitzat l'evolució de la població escolar deVidreres i Macanee de la Selva fins a l'any 1996.
El Mapa Escolar organitza i distribueix el territori en zones escolars per a laseva administració i planificació. Una zona escolar és un ambit on es garanteixen els ensenyaments de regirn general establerts per la LOGSE (figura 1):
202
Primaria (3-12 anys) i/o Secundaria (12-18 anys). Fora de l'ámbit urba les. zones escolars 3-18 anys són d' ambit comarcal o supramunicipal-com la zona
172130 Vidreres-Macanet de la Selva- i contenen subzones 3-12 anys, generalment d'ambit municipal. Les subzones 3-16 anys previstes al Mapa Escolarde Catalunya només s'han aplicat dins el sistema educatiu privat.
El Mapa Escolar de Catalunya pren en consideració població, vies de comunicació, distancies, estructures administratives, «1'aparició de nous centres docentsi ofertes educatives, l'evolució local de l'oferta d'habitatge i llocs de treball, lesnoves vies de comunicació [...]» i altres incidencies aportades per institucions locals:«En la definició del Mapa Escolar de Catalunya s'han tingut en compte, també,les aportacions que hi han fet els ConselIs Comarcals i elsAjuntaments per tal quetota la societat catalana, mitjancant les institucions representatives i els organscol-legiats esmentats, sigui partícip de la tasca comuna de la construcció equilibrada i qualitativa del nou sistema educatiu» (Mapa Escolar, 1995 pp. 7-9).
El Mapa Escolar de Catalunya no conté les previsions que han de permetreel seu assoliment a partir de la configuració actual del servei educatiu. Aquestesprevisions es deriven dels criteris per a la Transició al nou Sistema Educatiuque ha elaborat el Departament d'Ensenyament. La definició i aplicaciód' aquests criteris transitoris origina punts de fricció social a escala general olocal. Alguns sectors socials afectats replantegen aquest nou sistema educatiubasat en la concentració escolar. En el cas que es presenta en aquest estudi,alguns sectors proposen alternatives de subdivisió de les zones escolars i/o larelocalització dels serveis educatius.
El Mapa Escolar defineix aquests tipus de centres públics:a) Col-legi d' educació Infantil i Primaria (CEIP). Escolaritza tots els alum
nes de 3-12 anys. Subdividits en l'etapa de Parvulari 3-6 anys i Primaria 6-12anys. S'han previst col-legis unitaris o cíclics (diversos nivelIs per aula) per tald' atendre, sense desplacaments, l'escolarització d' alumnes de Parvulari i Primariaen nuclis de població escassa.
b) Institut d'Educació Secundaria (lES). Escolaritza tots els alumnesd'Educació Secundaria Obligatoria 12-16 anys (ESO) i els que volen seguirl'educació postobligatoria 16-18 anys. Al Mapa Escolar de Catalunya es preveu, analitzant l'evolució de l'escolarització del darrer decenni, que un 60-70per cent dels alumnes de 16 anys continuin estudis en alguna modalitat deBatxillerat, EIs criteris d' avaluació que a cada zona s'apliquin al final de l'ESOpoden fer variar molt els percentatges.
e) Secció d'Educació Secundaria (SES). «L'oferta pública d'EducacióSecundaria s'efectuara als Instituts d'Educació Secundaria (lES), en general deforma conjunta amb el BatxilIerat. Excepcionalment s'ha previst que, per atendre alumnat resident en zones amb dificultats de comunicació vial o amb climaadvers, o en zones socioeconorniques molt deprimides que necessitin un traetament específic, existeixin centres de Secundaria on només s'imparteixi aquesta etapa, que es denominen seccions d'educació secundaria (SES), i estan adscrits a un institut» (Mapa Escolar, 1995 pp. 16).
203
Macanet de la Selva, cas singular a Catalunya, escolaritza alumnes 3-14anys atesos per mestres de l'etapa 3-12 anys. Aquesta situació -for~ada per pressions polítiques- no atén a cap de les dificultats geografiques o socials justificades pel Mapa Escolar de Catalunya. S'hi encavallen les etapes educatives i esdesajusten l'ambit pedagogic i el laboral.
d) Oferta educativa en centres privats. El Mapa Escolar de Catalunya noofereix una agrupació tipológica sistemática, La normativa reguladora permetestablir una gran diversitat de tipus de centres docents privats en funció deldisseny que determina el titular, sempre que obtingui autorització de l'administració.
Al Mapa Escolar de Catalunya la planificació de la demanda es fa a partirde les taxes d' escolarització extretes del padró o censo La planificació de l'oferta educativa de l'etapa de Primaria i Secundaria Obligatoria -que per imperatiu legal té carácter gratult- ha de permetre atendre el 100% de l'alumnat encentres sostinguts amb fons públics, sense treure la llibertat d' escolarització encentres privats o estrangers. A Catalunya s'ha optat per fer també una ofertatotal del cicle de Parvulario
Per a determinar l'oferta educativa cal estimar les línies (aules o grups classe)de demanda previstes a cada zona escolar. La relació máxima alumnes/grup quedaestablerta al Mapa Escolar: 25 alumnes 3-12 anys (CEIP); 30 alumnes 12-16anys (ESO), 35 alumnes 16-18 anys (Batxillerat) i 30 alumnes 16-18 anys(Formació Professional). Per atendre alumnes amb necessitats educatives especials -2% de la població escolar segons el Mapa Escolar- s'han previst unitatsd' educació especial en centres ordinaris, en lloc de centres d' educació especial.
D'acord amb els resultats de la planificació, en diferents municipis deCatalunya caldra fer actuacions arquitectoniques en centres docents públicsper aplicar el nou sistema educatiu:
- Ampliació del nombre d'espais docents d'un centre existent (CEIP «Santjordi» de Macanet de la Selva. Al programa de construccions del Departamentd'Ensenyament, derivat del Mapa Escolar de Catalunya aquesta 1a fase té prioritat l. Previsió d'acabament per al curs 1998/99).
- Nova construcció d'un centre docent (lES Vidreres. S'atorga prioritatIII a la construcció de l' edifici definitiu. Previsió d' acabament per al curs2000/01. El centre ha entrat en funcionament durant el curs 1995/96 en aulesprovisionals) .
- Substitució d'un nou edifici per a un centre ja existente- Reconversió de l'edifici d'un centre docent d'un nivell educatiu en un
altre nivell educatiu.'- Adequació de l'edifici escolar i de les instal-lacions als requeriments del
nou sistema educatiu. La casuística d'aquestes actuacions és molt diversa i la
1 Si es consolidés una tendencia negativa en l'evolució del cens de població escolar a la zona VidreresMacanet de la Selva, podria ser viable la reconversió d'un dels dos CEIP de Vidreres en un lES. Aquestapossibilitat no ha estat ni insinuada a la planificació del Mapa Escolar de Catalunya, Per ara no hi haindicadors demografics que ho demostrin.
204
seva magnitud molt variada (CEIP «Sant jordi» Macanet de la Selva. Adequacióaprovada després de la redacció del Mapa Escolar. 2a fase, també amb prioritat 1).
Per a planificar aquestes intervencions es té en compte la situació geografica i urbana, l'estructura de l'edifici i la seva adaptabilitat i la matrícula delsdarrers cursos. Les inversions es distribueixen en cinc nivells de prioritat nocorresponents a anualitats. Segons l'ambigua definició del Mapa Escolar deCatalunya: «... el grau de prioritat se'ls ha estimat en relació al conjunt de totesles actuacions planificades. La seva execució i temporalitat es concretara enfunció dels plans d' inversió que s'elaborin i de les disponibilitats pressupostaries. El fraccionament entre els diferents nivells de prioritat obeeix a la necessitat d' agrupar el conjunt de les inversions en blocs homogenis pel que fa algrau de prioritat i a la seva quantia, excepció feta del nivell de prioritat 5, queés integrat per les inversions que requereix la solució de qüestions tecniquesalienes a la planificació escolar o bé es correspon a centres docents la concreció dels quals s'efectuara en els propers cursos en funció de l'evolució de lesnecessitats d' escolarització» (Mapa Escolar, 1995 pp. 31).
Figura 1Nou sistema educatiu: ensenyaments de regim general
I Llar d'infants (0-2 anys) II
I Parvulari (3-5 anys) II
I Educació primaria (6-11 anys) II
IEducació secundaria obligatoria I -
(12-15 anys) I....
I J Programes de I
I garantia social I ~~
J Io
Formació professional AI
I I~
IBatxillerat I
grau rnitja c='o
(16-17 anys) I ~
I I Formació prof~ssional II I II Universitat I grau superIor
I-----
Font: Mapa Escolar de Catalunya, 1995.
205
3. El fet social
El curs 1995/96 s'implanta el 3r nivell d'ESO a Vidreres. LlES s'ubica enaules provisionals dotades de suficient capacitat, material i plantilla per atendre tota la demanda d' educació Secundaria dels alumnes de la zona escolar172130 Vidreres-Macanet de la Selva.
Linici del període transitori d' aplicació de la Reforma Educativa a l'ensenyament secundari -de durada imprecisa i d'implantació desigual- desvetllala lluita d'un lobby de Macanet de la Selva per a pressionar el Departamentd'Ensenyament. Es presenten in extremis recursos al Mapa Escolar. Es preténforcar una inflexió en la decisió de localització de l'IES de la zona escolar 172130quan, d'aquí a tres anys, es faci 1'última i definitiva revisió del Mapa Escolarde Catalunya.
Per al curs 1996/97, el lobby de Macanet de la Selva aconsegueix un acordpolític verbal amb el Director General de Centres Educatius: els alumnes deIr cicle d'ESO podran optar per quedar-se al CElP de Macanet de la Selva oanar a 1'institut de referencia, 1'IES de Vidreres. 40 dels 51 alumnes d' aquesta promoció de Ir d'ESO es queden al CEl~
A tot Catalunya no arriben al 50/0 -uns 300 alumnes- els alumnes quedurant el curs 1996/97 han cornencat 1r d'ESO fora dels lES, encara queatesos per professorat de Secundaria. A part d' algunes escoles rurals aíllades a les comarques de Tarragona, destaca el cas atípic de Macanet de laSelva. La singularitat del cas de Macanet de la Selva es concreta en fets:els alumnes de Ir cicle d'ESO són atesos per mestres de Primaria que hand'assumir com poden el currículum d'ESO; els alumnes d'ESO comparteixen els mateixos serveis i condicions de Primaria (menjador, transport,aules especials, etc.): els cicles de Parvulari, Primaria i Secundaria s'hanencabit en un mateix edifici que ja té 7 aules habilitades. En el MapaEscolar de Catalunya es qualifica la «urgent necessitat d' ampliació i reforma» de l'edifici del CElP «Sant jordi». Amb aquesta remodelació tot justes podrien atendre les etapes de Parvulari i Primaria dins les condicionsde la Reforma Educativa.
Pressions polítiques idernagogiques d'un lobby de Macanet de la Selva impe-, ren sobre els raonaments tecnics i pedagogics en que es recolzen la majoria delsdocents i 1'Administració. A Macanet de la Selva s'ha imposat un model decentre escolar aplicat profusament pel «Ministerio de Educación i Ciencia»,pero que havia estat evitat a Catalunya. Macanet de la Selva té ara un centreescolar «híbrid» i ambigu, dissenyat en part segons l'apartat 1 de la disposiciótransitoria primera de la LOPAGCE (BOE de 20 de febrer de 1996, pp. 6.061):«Provisionalmente, durante el tiempo que en cada caso la AdministraciónEducativa determine, los colegios de educación primaria podrán impartir elprimer ciclo de la educación secundaria obligatoria. A fin de garantizar la adecuada coordinación docente de estos estudios, dichos colegios serán adscritos
206
por el Ministerio de Educación y Ciencia [MEC] a un instituto de educaciónsecundaria».
El CEIP de Macanet té ara alguns continguts propis d'una SES (Secciód'Ensenyament Secundari) pero amb cornpetencies de gestió i direcció compartides i improvisades pel Departament d'Ensenyament, el CEIP «Sant jordi»,l'IES de Vidreres i, indirectament, per la pressió del lobby.
EIs defectes materials, laborals i curriculars d' aquest singular model decentre educatiu implantat a Macanet de la Selva no van ser previstos. Aracal improvisar reivindicacions parcials que mantenen permanentment lapressió del lobby sobre el Departament d'Ensenyament i els diferents sectors de la comunitat educativa. Claustre, Consell Escolar i l' anterior juntade I'Associació de Pares d'Alumnes, per raons pedagogiques, no han recolzat o s'han oposat a aquest «rnodel» de centre escolar inedit, inacabat i inacabable.
4. Base teórica deIs models utilitzats per a l'análisi
4.1. La teoria de xarxes
EIs models de xarxes són representacions grafiques simplificades d'unaregió geografica real. Es desencadenen fluxos entre els nodes de la xarxa pelsprincipis de complementarietat i interacció (Hagget, 1977). EIs fluxos analitzats corresponen a intercanvis socials entre assentaments humans. EIsmoviments repetits estableixen els eixos de ruta. Eixos i vertex es jerarquitzen en funció dels seus potencials i s'estructuren per arees d'influencia, Esdefineix una regió nodal, un model de centres competitius i unitats territorials limitades per l'area d'eficiencia de moviments (Christaller, 1933;Losch, 1954).
Sobre el paper, la regió nodal es representa com a grafic topologic, El graficno és pas una representació a escala, és un model teoric que permet expressarel món real en termes maternátics, simplificant-lo en representacions geometriques. Delimitant les arees amb cercles o hexagons i hornogeneúzant i concentrant les masses de població en centroides es crea un espai abstracte, d' ortogonalitat máxima (Potrykowski, 1982).
Sobre aquest grafic topologic s'apliquen els models maternátics d'interacció, localització i d' optimització de costos en temps de desplacament.En aquest treball els resultats presenten alternatives de localització de l'IESdins el Mapa Escolar de Catalunya en funció dels fluxos de població escolar. Es prescindeix de la fricció social -no mesurable- analitzada a l' apartat 3.
A fi d' acostar el model maternátic a la realitat, caldra aplicar variables pera les masses poblacionals i constants de fricció a les distancies. La fricció dela distancia -mesurada segons el cost o el temps- s'obtindria d'una línia de
207
regressió calculada a partir d'unes mostres de desplacaments (Thomas iHuggett, 1980).
4.2. Connectivitat i accessibilitat
Metode de cercle únic (MCU). Considera l'existencia d'una área circular tancada i limitada a priori. S'aplicat en els rnetodes de gravetat i de potencial depoblació (Tulla, 1976). En aquest treball, el MCU analitza la relació entre síde dos municipis -Vidreres (48,6 krrr') i Macanet de la Selva (48,6 km"). apartir de la proposta del Mapa Escolar de Catalunya.
S'han tingut en compte les recomanacions d'A.F Tulla: «... hom no pot éssermassa optimista respecte a la precisió dels resultats obtinguts amb aquest models,en especial en arees molt petites, sí que es pot afirmar que són d'un gran ajutper a una aproximació general a l'estudi dels diversos elements d' una área espacial, així també dels fluxos que s'hi produeixen» (Tulla, 1976 pp. 89). Per aixos'ha integrat el MCU -area municipal- dins l'area més gran de la comarca dela Selva (995'5 krrr').
Métode de cercle doble (MCD). Es considera una área periférica, comarcal, que pot iníluir-desplacar el centre geometric del MCU. Dins aquestradi es calculen els valors del potencial de població interrelacionant elspunts que representen els 26 municipis continguts a l'interior del cercle(figura 2). A l'area d'estudi existeix, a més, un «cercle triple» o periferiaintercomarcal d'intercanvi d'alumnes d'ESO. AIguns municipis perifericsde la Selva, la Garrotxa i el Girones (taula 4) queden interconnectats.Aquest tercer cercle, previst pel Mapa Escolar, no s'ha considerat enelscalculs d'aquets models perqué no té influencia sobre la subarea municipal del MCU.
Unitats de mesura de la distancia. El radi calculat al MCD (amb centre aRillel~rene~) ~~ ele 24',> km. Si hi anlirmern el coeficienr hO km/h de les carre---------------/ -- --- - -- - -----. -- --- --r---I------ -- -- ---.--- -- __ o --- --- --- _.- -.
teres comarcals tindríem un radi temporal de 24.5 minuts.'Els coeficients inter i intra árees. EIs coeficients inter i intra arces requeri
rien un calcul previ específic, pero en aquest cas han estat prefixats en basea experiencies d'altres treballs com els d'A.F. Tulla. El coeficient alfa (distanciaa sí mateix) que s'aplicara als calculs és del 0.5. La proporció de població rural dispersa i les nombroses urbanitzacions de primera o segona residenciajustifiquen l'aplicació d' aquest coeficient, indicatiu d'una població poc concentrada. En el model, la població escolar s'ha agrupat en centroides, 26nodes o vertexs que representen els caps de municipi de la comarca de laSelva.
2 El valor de la distancia topológica, expressada en km, ha estat transformada en distancia real traduintel valor a temps (rninuts) perqué permeti comparar els recorreguts per vies amb diferents índex develocitat. Per a fer aquesta conversió de valors hem utilitzat els coeficients estandard -durada del trajecte-sl/Z de l'interval de pas- que el MOPTMA (1994) aplica a les vies terrestres: carretera local (40km/h); carretera comarcal (60 km/h) i carretera nacional (80 km/h).
208
Figura 2. Comarca de la SelvaEnsenyaments de regim general i distancia deIs eixos entre municipis
(km i minuts)
N
Llegenda
X Centroide municipal
• Oferta pública d'educació Infantil i Primaria• Oferta pública d' educació SecundariaA Oferta pública de Formació Professionala Oferta pública de Barxillerat nocturnO Oferta privada d'educació Infantil i PrimariaO Oferta privada d'educació SecundariaA Oferta privada de Formació Professional- Carretera nacional (80 Km/h)- Carretera comarcal (60 Km/h)...- Carretera local (40 Km/h)
Eixos extracornarcals d'intercanvi d'alumnes
• Les llerres que codifiquen habirualment els «graf» han esrat subsriuúdes pelsnoms deis municipis i per codis numérics associats al seu ordre alfabetic,per a facilitar la relaciódeis vertexamb les bases de dades del treball.
Mapa baseCaralunya 1:350.000 Ed. Enciclopedia Catalana. Barcelona. 1991¡l.
209
Pricció de la distancia. S'aplica el coeficient 2 al transport escolar. Potser caldria revisar a la baixa aquest coeficiente El factor distancia és una de les variables més sensibles del transport escolar.' A la figura 2 els eixos corresponen alsenllacos viaris per carretera, únic sistema utilitzat per al transport escolar.S'exclouen les xarxes de carreteres no asfaltades -perque la legislació no hi permet la circulació del transport escolar públic- i les autopistes -perque ningúassumeix el cost dels peatges-.
4.3. El model de Potencial de Població
És un model maternátic d'interacció. Permet calcular l'energia d'interaccióentre dos o més vertex, optimitzar resultats i establir jerarquies. La combinació de constants, variables i magnituds gravitacionals -xlistancia i massa poblacional- permeten obtenir simulacions de la realitat. Aquest espai simulat elformen les rutes i fluxos preestablerts en els models de connectivitat i accessibilitat (figura 2 i taula 1). Es consideren només les distancies mínimes (taula2).
El model aplica la Llei de Gravetat de Newton al calcul del potencial depoblació (atracció en proporció directa a les masses socials poblacionals i enproporció inversa a les distancies entre nodes). Formula de la Llei de la Gravetatde Newton:
K·P.·P.1.. = 1)
1) d~1)
El model de potencial de població adapta les lleis gravitatories als fenornenssocials. Una funció lineal calcula el valor d'un potencial d' atracció (poblacional) segons la distancia als altres punts. Té en compte també l'autopotencial ila dista11cia a la propia afea (Haggett, 1977):
v.=¿1 .1. •• 0
p=Variable massa-b -a-fricció de la distancia
Keconstant gravitatoriai=Node d' origen
d=Distanciaj=Node de destinació
3 El Decret 160/1996 (DOGC núm. 2208 de 20-05-1996) restringeix a 45' el temps maxim de viatgedel transport escolar. Recomana limitar-lo tant com es pugui, atenent a la demanda social de reduir almaxim las necessitats de desplacament, Tanmateix, els decrets de menjador i transport de la novaReforma Educativa (Decrets 160/1996 i 161/1996 DOGC núm. 2208 de 20-05-1996) procuren atenuar els inconvenients dels desplacaments inevitables. Ofereixen menjador i transpon gratu"itsper alsqui s'han de desplacar de municipi així com punts de recollida diversificats. Aquests incentius permeten mantenir una «fricció de la distancia» alta pero acceptable per a la població escolar i les sevesfamílies.
210
Les simulacions informatiquesdel models de potencial de població parteixen de dades dernográfiques i localitzacions contrastades, objectives. Pero l'analisi prospectiva que se'n deriva podria o hauria de prendre en consideracióaspectes més subjectius com la justícia social i l'equilibri territorial. Aquestesanálisis teoriques basades en projeccions demografiques poden ser tingudes perdernagogiques o parcials en la seva elaboració, interpretació o en les conclusions del treball. Per aixo s'han Íimitat els suposits i prospectives als tres escenaris proposats en els models de localització-assignació.
4.4. El model de punt de ruptura
Calcula el-límit d'influencia d'un centroide respecte a un altre, d'acord ambla variable poblacional (directament proporcional) i la distancia (inversamentproporcional) .
4.5. El model de gravetat amb restricció en origen
Aquest model d'interacció i d' estimació de fluxos es basa -com el model depotencial de població- en la teoria newtoniana de la gravetat. Lalgoritme dela formula es soluciona pel rnetode iteratiu a partir d'un valor variable aproximat (Thomas i Huggett, 1980). «Lexpressió matemática del model de gravetat assumeix que l'efecte de la distancia varia suaument i contínuament en l'espai geografic, Normalment és així, pero quan hi ha fronteres polítiques[comarques i municipis] o barreres geografiques importants, aquestes creendiscontinurtats en les formes d'interacció entre els llocs situats en distints territoris polítics». (Tulla, 1976, pp. 91) .
En aquest treball s'aplica el model de restricció en origen" perqué la població escolar és la dada exacta coneguda. En canvi, les places escolars ofertes endestinació poden variar de quantitat i localització dins uns límits establerts alMapa Escolar de Catalunya.
4.6. Model de Iocalització-assignació (L-A)
Donades les variables de capacitat d' oferta i demanda, el rnodel L-A calcula fluxos amb costos optimitzats. Segons les condicions o restriccions establertes previament, el model L-A assigna fluxos optims entre les localitzacions origen-destinació. EIs calculs -a diferencia deIs models de gravetat i potenciales plantegen amb funcions lineals que combinen variables i restriccions entremultitud de vertex, El model L-A considera tots els possibles intercanvis -totalso parcials- del potencial de cada vertex amb la resta i amb sí mateix. La resolució passa per un calcul iteratiu. La iteració s'atura en trobar el cost optimd'intercanvi del conjunt de fluxos origen-destinació, atenent a les condicionsproposades (Thomas i Huggett, 1980).
4 El model amb restricció en origen és un dels quatre models de gravetat. EIs altres tres models són: senserestricció, amb restricció en destinació, i amb doble restricció en origen i destinació (Thomas i Huggett,1980).
211
5. Dades
Les xifres de població que s'han aplicat als models de localització-assigna-ció, potencial de població i gravetat són les del sector d' edat de 0-14 anys delpadró de 1986. En els calculs s'han desestimant les variacions poblacionals d' o-rigen natural o migratori que pugui haver-hi hagut fins al 1996 (taula 1). Peroen les análisis s'ha considerat l'evolució de les xifres de població escolar delsdos municipis fins al 1996 (taula 2).
Taula 1. Municipis de la SelvaCálcul de la població escolar i distancies deIs eixos
Població! X y lES Est Com LocCodi Municipi km2 Min0<14 ESO kmkm km
1 Amer* 38,9 420 151 1332 1 3 3.0'
2 Angles 16,1 1003 360 1427 2 0.7'
3 Arbúcies 86,9 732 262 617 3 6.5 9.7'
4 Blanes 17,8 5505 1981 24 5 4 3 4.5'
5 Breda 5,1 656 236 9 11 10 8 2 11.0'
6 Brunyola 36,6 60 21 1624 21 5 5.0'
7 Caldes de Malavella* 57,2 507 182 24 17 - 10 4 11.5'
8 Cellera de Ter, la 14,6 376 135 12 29 21 2 1.5'
9 Fogars de Tordera 33,2 64 22 16 9 10 5 7.5'
10 Hostalric 3,4 654 235 14 10 10 7.5 2.2'
11 Lloret de Mar 47,9 3492 1256 26 8 11 3 4.5',12 Macanet de la Selva 45 j2 621 223 20 12 25 4 4.0'
13 Massanes 25,7 81 28 15 13 10 3 4.5'
14 Osor 52,6 76 26 1026 2 13 9 26,5'
15 Riells i Viabrea 26,5 170 60 9 9 10 8 8.0'
16 Riudarenes 46,6 224 80 16 17 21 2 2.0'
17 Riudellots de la Selva* 13,0 250 89 24 2 - 20 4 19.0'
18 Sant Feliu de Buixalleu 61,5 108 38 12 1 10 8 12 26.0'
19 Sant Hilari Sacalm 83,6 1026 368 622 19 7.5 11.2'
20 Sant Julia del Llor-Bonmatí 11,0 154 55 15 29 2 4 3.0'
21 Santa Coloma de Farners 71,3 1589 572 14 20 21 2 5 2.5'
22 Sils 30,3 399 143 21 16 21 8 8.0'
23 Susqueda 50,5 21 7 731 1 6 10 21.0'
24 Tossa de Mar 38,2 762 273 2631 24 7.5 11.2'
212
Població!X Y lES Est Com Loc
Codi Muoicipi km2km
Mio0<14 ESO km km
25 Vidreres 48,6 808 290 25 12 25 2 2.0'
26 Vilobí d'Onyar 32,8 444 160 2022 21 10 15.0'
Total 995,5 20202 7253
Font:Elaboració propia amb dades de l'IEC (1992).1 Les xifres de la columna d' alumnes d'ESO s'han calculat a partir de les dades totals d' alumnes de 0-14 anys de cadamunicipi del cens de 1986 (IEC,1991). El 1986 coincideix amb l'any que el Departament d'Ensenyament -aplicantla LOGSE (1985)- planteja la Reforma educativa a Catalunya. La població de 0<14 anys entrara totalment en el sistema educatiu de la Reforma al cap de 11 anys (1997/98), quan tindrá entre 11 i 25 anys. Letapa d'ESO comprenles edats 12<16 i el Batxiller 17<18. Són útils per als cálculs les darreres 8 promocions (530/0 de la xifra base, que espot arrodonir al 50% considerant la baixa progressiva de la natalitat). El curs 1997-98 ja s'hauran implantat l r-Zn3r-4t d'ESO i lr-2n de Batxillerat. S'han utilitzat les dades de les darreres 6 promocions del sector 0<14 anys del censde 1996. S'ha restat la proporció d' alumnes -un 16% del global 0<14- que no continuara el batxiller un cop acabada I'etapa d'ESO. En un lES experimental amb 8 aules d'ESO -de doble línia- solen reduir-se a 1 aula el Ir i 2n debatxiller, 10 aules en total.- (X,Y) Coordinades que permeten als programes maternatics aplicar mesures de distancies cartesianes als eixos definits entre els vertex.- (lES) Codi corresponent al municipi que té un lES de referencia per a aquell municipio- (Est. Como Loc.) km. de carretera estatal, comarcal o local que cal recórrer fins a l'IES de referencia assignat pelMapa Escolar a aquell municipio- (Min) Minuts de temps de transport fins a l'IES de referencia, aplicant els parametres de velocitat calculats rnitjana pel MOPTMA.* Amer rep alumnes de municipis de la Garrotxa (les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols). Caldes de Malavellai Riudellots de la Selva envien alumes d'ESO a la zona escolar de Cassa de la Selva (Girones).
Les dades del potencial de població escolar 3-12 anys dels dos municipis a finals dels anys 1994, 1995 i 1996 són: Vidreres 346, 353 i 374;Macanet de la Selva 345, 362 i 326. El municipi de Vidreres té dues escoles públiques d'una línia o aula per nivell: CEIP «Salvador Espriu» i CEIP«Sant Iscle». Macanet de la Selva té una sola escola pública pero de dueslínies o aules.
En les dades i calculs de capacitar dcls lES no hi ha restricció en destinació. És a dir, els lES públics han de poder acollir tora la demanda de placesde la zona escolar preferent assignada en el Mapa Escolar de Catalunya. ·LAdministració s'obliga a fer a cada zona escolar una oferta de places públiques o concertades que pugui atendre el 100% dels alumnes d'ESO (12-16'anys) més aquells que continuin estudis postobligatoris. En aquest treball s'haprevist un 500/0 d' alumnes que continuaran etapes postobligatories, No es -'consideren els centres de titularitat privada o concertada (taula 4). Per a simplificar el model de cercle doble, tampoc es considera l'intercanvi de fluxosamb altres comarques.
Les places ofertes pels instituts (taula 4) han estar calculades amb criteris ques'ajusten a la proposta del Mapa Escolar (taula 3). Poder oferir els credits comunsi variables que proposa la Reforma Educativa condiciona el fet que els lES tinguin com a mínim una doble línia de cursos, és a dir, dues aules per a cadascun dels sis nivells (taula 3). La proporció alumnes/aula ve fixada per llei (Decret198/1996, de 12 de juny): 30 alumnes per aula que poden ampliar-se un 100/0
213
N 1--
'
~
Tau
la2
Alu
mne
sde
Pri
mar
iacu
rsos
94-9
5,95
-96
i96-
971
1994
-199
5S
alva
dor
San
tV
idre
res
Esp
riu
Iscl
eT
otal
P3-
3131
P4-
3737
P5-
3939
Ir-
2123
442n
1218
303r
1521
364t
2316
395e
2320
436e
2324
47P
rim
aria
Tot
al11
722
934
67e
-1rE
SO25
2853
8e-2
nESO
2927
563r
ESO
(IE
S)4t
ESO
(IE
S)Se
cund
aria
Tot
al54
5510
9T
otal
171
284
455
1995
-199
619
96-1
997
l,fa~anet
Sal
vado
rS
ant
Vid
rere
sM
acan
etS
alva
dor
San
tV
idre
res
Mac
anet
Esp
riu
Iscl
eT
otal
Esp
riu
Iscl
eT
otal
--
3737
3621
2546
3035
-34
3431
-37
3736
34-
3939
35-
4343
3037
1228
4036
1922
4133
3321
2445
3916
2642
3742
1917
3630
2125
"46
3157
1520
3550
2319
4231
4924
1741
5414
1933
4758
2521
4651
2519
4451
345
116
237
353
362
139
235
374
326
4823
2447
56-
-54
4058
2727
5448
2323
4655
9310
0-
9010
650
5119
410
423
2329
095
451
166
288
547
466
162
258
664
421
Font
:E
labo
raci
ópr
opia
amb
dade
sde
lD
epar
tam
entd
'Ens
enya
rnen
tde
laG
ener
alit
atde
Cat
alun
ya.
1Pe
raat
endr
eel
sal
umne
sa
Mac
anet
s'ha
ampl
iat
lapl
antil
lade
prof
esso
rat
delC
EIP
«St.
Jord
i».E
lcur
s19
96-9
7fo
rmen
lapl
antil
la28
mes
tres
,tot
sde
Prim
aria
.Pe
raun
CE
IPde
dobl
elín
iaco
rres
pond
ira
una
plan
tilla
de23
mes
tres
.Am
baq
uest
incr
erne
ntes
pret
énas
segu
rar
que
espu
gui
impa
rtir
I'hor
ari
ielc
urrí
culu
mde
lsal
umne
sde
Ird'
ESO
:de
sdob
lam
ents
,cr
edits
vari
able
s.T
ambé
espr
etén
com
pens
aral
tres
man
canc
esii
rreg
ular
itats
:co
mbi
naci
ons
horá
ries
amb
espe
cial
iste
sde
l'eta
paPr
imar
ia;
lam
anca
depr
epar
ació
espe
cífi
caqu
eaq
uest
sm
estr
esde
Prim
aria
tind
ran
per
aim
part
ircu
rríc
ulum
deSe
cund
aria
,gr
euge
sla
bora
lsde
riva
tsd'
aque
sta
situ
ació
irre
gula
ri
elde
sfas
amen
ten
tre
I'hor
ari
lect
iude
lsm
estr
esde
Prim
aria
(25
hore
sse
tman
als)
iels
alum
nes
deIr
d'E
SO
(27
hore
sse
tman
als)
.
Figura 3Zona escolar Vidreres-Macanet
Alumnes 96/97 Iária i 2aria per nivells
Núm. Alumnes60 ...----..,------,------,-----..,...-- - · ··..····-..,..· ·..··· · · · ·..·- ·- -..·1
55
50
45 , \ .
40
35,
30
Vidreres 96/97 -BMacanee 96/97 ""*-
Font: Departament Ensenyament. Elaboració propia.
Figura 4Zona escolar Vidreres-Macanet
Alumnes 96/97 Iária i 2aria acumulat-tendencia
Núm. Alumnes500
450
400
350
300
250
200
150
100
50
Vidreres 96/97 -++Macanet 96/97 +
Font: Departament Ensenyarnent. Elaboració propia.
215
Taula 3Capacitar deIs IES*
Nivells Línies Proporicié alumnes/aula Mitjana
6 x 2 30-35= 360< 420 (390)
6 x 3 30-35= 540< 630 (585)
6 x 4 30-35= 720< 840 (780)
6 x 5 30-35= 900< 1050 (975)
* La capacitat dels lES sera una variable indirecta o orientativa a utilitzar en els cálculs de gravetat amb restricció endestinació (variables alfa=O.5 i betaeZ).Font: Elaboració propia a partir de les orientacions dels Decrets de plantilles i matriculacions que es recullen al MapaEscolar i que despleguen la LOGSE a Catalunya.
si la demanda ho requereix i fins a 35 si és justificar i amb permís explícit delDepartament d'Ensenyament.
Atenent als calculs de les taules 2:. i 3, la capacitat requerida (restricció endestinació) per l'IES de la zona escolar Vidreres-Macanet de la Selva seriad'uns 585 alumnes. Construir un lES a cada municipi -escenari C- seriapoc viable per criteris pedagogics, com ja s'ha dit a la introducció. Suposariaduplicar instal-lacions, cadascuna amb capacitat mínima per a 360 alumnes (taula 3), que quedarien clarament infrautilitzades.
6. Cálculs i análisi de resultats
6.1. La connectivitat
Analitza la disposició dels eixos que han de facilitar les comunicacions entrenoduls, La figura 2 de l'área estudiada té 26 vertex (municipis) i 28 eixos intracomarcals (rutes). El model de la comarca de la Selva presenta una connectivitat relativa forca baixa (tot just d'un 38 %). Si comparem la situació real i laideal, veiem que estan molt distanciades. El número ciclornatic o índex Alfareafirma l'escassa connectivitat de la comarca, només s'estableixen 3 dels 47circuits possibles. Caldria matisar aquesta analisi amb l'analisi del cercle doble.la Selva forma un dels eixos de comunicacions més importants de Catalunya,que segueix la depressió Prelitoral flanquejat per les serralades Litoral i Prelitoral.A la Selva la connectivitat és baixa degut a la gran dispersió de nuclis municipals. A la franja costanera els pobles queden aillats per la Serralada Litoral. EIspobles situats als contraforts de les serralades Prelitoral i Transversal -Oest iNord- tenen tarnbé un accés difícil.
216
Tau
la4
Ofe
rta
educ
ativ
ape
rm
un
icip
isi
zon
eses
cola
rs
3-6
6-12
12-1
616
-18
lES
Lín
ies
Lín
ies
Cic
les
----------
FP
CE
IP
Am
er
Gas
par
deQ
uera
lt1
12
1C
aste
lld'
Est
ela
Sus
qued
a(m
unic
ipi
sens
ese
rvei
sed
ucat
ius
prop
is)
Les
Plan
esd'
Hos
tole
s(G
arro
txa)
Sec
unda
ria
desp
laca
daa
l'lE
Sd'
Am
er
Sant
Feliu
dePa
llero
ls(G
arro
txa)
Sec
unda
ria
desp
laca
daa
l'lE
Sd'
Am
er
Ang
Ies
Pom
peu
Fab
ra2
23
24
Raf
ael
deC
ampa
lans
Val
ldel
sA
ngcl
s"1
1
Arb
úci
es
Do
cto
rC
arul
la2
22
22
Mon
tsor
iu
Ved
runa
*1
1--
BIa
nes
Joaq
uim
Ruy
ra2
23
23
Ser
rall
arga
Qu
atre
Ven
ts2
24
32
Bla
nes
Car
les
Faus
t2
23
45
lES
lSa
Pal
omer
a
Mos
sen
J oan
Bat
lle2
2
Nap
oleó
Soliv
a2
2
Co
rde
Mar
ia*
21
NS
anta
Mar
ia*
21
~ "-l
(Zon
a3-
18an
ys)
lES
39
0pl
aces
(Zon
a3-
18an
ys)
lES
585
plac
es
(Zon
a3-
18an
ys)
lES
39
0pl
aces
(Zon
a3-
18an
ys)
lES
585
plac
es
lES
78
0pl
aces
lES
585
plac
es
Tau
la4
(con
tinu
ació
)
NL
ínie
sL
ínie
sC
icle
s~ 0
0C
EIP
.-lE
S3-
66-
121:
!-16
16-1
8F
P
Bre
da
Mon
tsen
y2
2H
osta
lric
Cal
des
deM
alav
ella
San
tEst
eve
11
Cas
sade
laSe
lva
(Gir
ones
).-
Cel
lera
deT
er,l
a
]unc
adeI
la1
1A
ngle
s
Hos
talr
ic
Mar
eD
éude
lsSo
cors
22
32
Hos
talr
ic-B
reda
(Zon
a3-
12an
ys)
(Zon
a3-
12an
ys)
(Zon
a3-
12an
ys)
(Zon
a3-
18an
ys)
lES
39
0pl
aces
(Zon
a3-
18an
ys)
lES
585
plac
es
780
plac
es
(Zon
a3-
12an
ys)
!?(Z
ona
3-14
anys
)
Est
eve
Car
les
11
22
Llo
ret1
1
Pere
Tor
rent
33
43
6R
amon
Col
li
Rod
és
Pom
peu
Fabr
a3
3
La
lmm
acul
ada*
22
2*2
?L
alm
mac
ulad
a
Mac
anet
dela
Selv
a
San
t]or
di2
2V
idre
res
--
Oso
r
La
VaI
llu
3u
Ang
les
Foga
rsde
Tord
era
(mun
icip
ise
nse
serv
eis
educ
atiu
spr
opis
)
Mas
sane
s(m
unic
ipi
sens
ese
rvei
sed
ucat
ius
prop
is)
Sant
Feliu
deB
uixa
lleu
(mun
icip
ise
nse
serv
eis
educ
atiu
spr
opis
)--------------------------------------
Llo
ret
deM
ar
Tau
la4
(con
tin
uac
ió)
CE
IPL
ínie
sL
ínie
sC
icle
slE
S3-
66-
1212
-16
16-1
8F
P
Rie
llsiV
iabr
ea(Z
ona
3-12
anys
)
El
Bru
c2u
3uH
osta
lric
Riu
dare
nes
(Zon
a3-
12an
ys)
Boa
da2u
3uSa
nta
Col
oma
Farn
ers
Riu
dell
ots
dela
Selv
a(Z
ona
3-12
anys
)
Riu
dello
tsde
laSe
lva
11
Cas
sade
laSe
lva
(Gir
ones
)
Sant
Hila
riSa
calm
(Zon
a3-
18an
ys)
Gui
lleri
es1
11
11
Sant
Hila
riSa
calm
lES
390
plac
es
Sant
Jose
p*1
1*Sa
ntJo
sep
Sant
aC
olom
ade
Farn
ers
(Zon
a3-
18an
ys)
Sant
Salv
ador
d'H
orta
22
43
7lE
Sl
Sant
aC
olom
alE
S97
5pl
aces
La
Salle
*2
2*L
aSa
lle
4E
scol
aC
apac
itac
ióFo
rest
al
Bru
nyol
a(m
unic
ipi
sens
ese
rvei
sed
ucat
ius
prop
is)
Sils
(Zon
a3-
12an
ys)
Ver
dagu
er2
2Sa
nta
Col
oma
Farn
ers
Tos
sad
eM
ar(Z
ona
3-18
anys
)
Igna
siM
elé
iFa
rré
22
21
Tos
sade
Mar
lES
390
plac
es
Vid
rere
s(~na
3-18
anys
)
Salv
ador
Esp
riu
11
32
Vid
rere
s-M
acan
etlE
S58
5pl
aces
N ~Sa
ntls
cle
\D
Tau
la4
(con
tinu
ació
)
NL
ínie
sL
ínie
sC
icle
sN o
CE
IPlE
S3-
66-
121:~-16
16-1
8F
P
Vil
obíd
'Ony
ar
Jose
pM
adre
nys
11
San
taC
olor
naFa
rner
s
Sant
Julia
del
Llo
ri
Bon
mat
í
San
tJor
di2u
3u
TO
TA
Lun
itat
s7
a12
a
TO
TA
Llí
nie
sp
úb
lic
4141
3628
TO
TA
Llí
nie
spr
ivat
89
52
(Zon
a3-
12an
ys)
(Zon
a3-
12an
ys)
Equ
ival
enci
es:
3-6
anys
-Par
vula
ri,
6-12
=P
rim
aria
,12
-16=
Sec
unda
ria
Obl
igat
oria
(ESO
),16
-18
=B
atxi
llera
toF~
Serv
eis
Peda
gogi
csd'
abas
tco
mar
cal:
Cen
tre
d'E
duca
ció
Esp
ecia
l(C
EE
)«V
entij
ol»
deB
lane
s(1
1un
itat
s).
Bat
xille
rat
noct
urn
IESI
«Sa
Palo
mer
a»de
Bla
nes
(2lí
nies
).E
scol
ad'
ldio
mes
:IE
SI«S
aPa
lom
era»
deB
lane
s(5
línie
s),
IESI
deS
anta
Col
oma
deFa
rner
s(2
líni
es).
Cen
tres
deR
ecur
sos
Peda
gogi
cs(C
RP)
deSa
nta
Col
oma
deFa
rner
si
Bla
nes.
Un
Equ
ipd'
Ass
esso
ram
ent
Psi
cope
dago
gic
(EA
P)a
cadaC~
*C
entr
epr
ivat
oco
ncer
tat.
?So
l-Iic
irar,
noco
ncre
tat.
uU
nita
tso
línie
sin
com
plet
es.
Font
:E
labo
raci
ópr
opia
apa
rtir
dele
spr
evis
ions
del
Map
aE
scol
arde
Cat
alun
ya(1
992)
.'
Taula 5Connectivitat del gráfic
(e) eixos/rutes=28 (v) vertex/nuclis municipalseZé)
Connectivitat máxima =3(v-2) =72 eM
Connectivitat absoluta =e/v
Connectivitat relativa =e/3(v-2)
1,07 Beta
0,38 Gamma
Núm. absolut de circuits-e-v- 1 3 Mu
Núm. relatiu de circuits =e-v+1/(2v)-5= 0,06 Alfa
(eM)Nombre maxim teoric de rutes que es podrien tracar entre els vertex del grafo(Beta)Eixos reals per vertex existents.(Gamma)Eixos reals per nv rnaxim d'eixos teorics.(Muj Nv de cireuits existents en el grafie real.(Alfa)No de cireuits existents en el grafie real dividit pel nO máxim teoric de cireuits possibles.Font: Elaboració propia.
6.2. Vaccessibilitat
Vidreres i Macanet de la Selva competeixen estretament en l'avantatge locacional d' accessibilitat i connectivitat. Macanet de la Selva (node 12) i Vidreres(node 25) apareixen com a nusos de comunicacions rellevants dins lajerarquiade connexions escassament diferenciada de la comarca.
Índex de dispersió. Sumatori d'eixos que cal recórrer des d'un vertex fins acadascun dels altres. El valor de l'índex de dispersió és alt = 2908 (taula 6 sumatori de la matriu),
Índex Shimbel. Resultant de la mitjana de l'ídex de dispersió. 2908 :26 = 111 '8. Osor té l'índex més elevat (148) seguit de Sant Feliu deBuixalleu (146). Amer (145), ofereix una imatge enganyosa. En un modelde segon cercle que incorporés pobles de la Garrotxa com les Planesd'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols (taula 4) disminuiria notablement l'índex Shimbel d'Amer. Les variacions per efecte de la proximitat intercomarcal -«cercle triple» no considerat en l' estudi- podrien fer disminuirnotablement l'índex Shimbel de Caldes de Malavella i Riudellots de la Selva(proxims a nuclis del Girones) i de Riells i Viabrea (proxim al Maresme).
Número associat, Resultant de la mitjana de tots els vertex, És 7'3. TantMacanet de la Selva com Vidreres tenen com a número associat el 7 i es mantenen molt propers a la mitjana. El número associat més elevat és ellO, queapareix en les connexions entre els nodes: (5,23) (8,18) (14,18) i (20,18). Osor(node 23) i Sant Feliu de Buixalleu (node 18) apareixen com els municipis ambmenys connectivitat del grafic. Sils (no de 16) i Riudarenes (node 22) tenen elnúmero associat més baix, el 6.
221
NT
aula
6N N
Cam
ins
mín
ims.
Mat
riu
d'a
cces
sibi
lita
t*
0102
0304
0506
0708
o~j-
1011
1213
1415
1617
1819
2021
2223
2425
26T
otal
01O
25
86
37
19
88
79
39
58
74
34
62
97
514
502
2O
36
81
51
66
64
71
73
69
21
24
27
53
107
035
3O
51
86
43
36
44
22
67
21
47
55
75
811
304
86
5O
45
48
22
11
37
33
45
57
42
82
25
106
056
81
4O
75
92
25
33
91
56
12
96
410
64
712
506
31
85
7O
42
55
54
62
62
58
22
13
36
42
101
077
56
45
4O
63
33
24
64
21
64
63
17
42
210
008
11
48
92
6O
'77
76
82
84
710
32
35
18
64
129
099
63
22
53
7O
14
22
82
45
44
85
39
63
611
410
86
32
25
37
lO
31
17
13
43
47
42
84
25
9611
86
61
55
37
43
O2
47
43
46
57
42
81
15
111
127
44
13
42
62
12
O2
62
23
44
74
27
31
487
139
74
33
64
82
14
2O
82
45
45
85
39
53
612
014
31
27
92
62
87
76
8O
84
710
12
35
38
64
129
159
72
31
64
82
14
22
8O
45
23
85
39
53
611
216
53
63
52
24
43
32
44
4O
36
24
11
54
22
8417
86
74
65
17
54
43
57
53
O7
57
42
85
31
122
187
92
51
86
104
36
44
102
67
O3
107
57
75
814
619
42
15
22
43
54
54
51
32
53
O3
13
46
42
8320
31
47
92
62
87
77
82
84
710
3O
24
27
53
128
214
27
46
13
35
44
45
35
14
71
2O
24
53
190
226
45
24
31
53
22
23
53
12
53
42
O6
31
380
232
25
810
37
19
88
79
39
58
74
24
6O
97
514
824
97
72
66
48
64
13
58
54
57
67
53
9O
26
135
257
55
24
42
63
21
13
63
23
54
53
17
2O
490
265
38
57
22
46
55
46
46
21
82
31
35
64
O10
7SH
145
107
113
106
125
101
100
129
114
611
187
120
129
112
8412
214
683
128
9080
148
225
9010
729
08N
A9
98
810
87
10:1
88
79
109
68
106
107
610
97
8
*R
ecor
regu
tsen
úm.
eixo
s.nú
m.
calc
uls
dem
atri
u(V
xV)-
V/2
=:3
25.S
H:
Índe
xSh
imbe
l,N
A:
Núm
ero
Ass
ocia
t.Fo
nt:
Ela
bora
ció
prop
ia.
Taula 7Vertex, Jerarquia de connetivitat directa
Connexions
4
3
2
Font: Elaboració propia.
Vertex
2,10,12,22
5,8, 11,21,25
3,4,6,7, 14, 15, 16, 17, 19,26
1,9,13,18,20,23,24
Taula 8Eixos. Jerarquia de connectivitat"
Vertex Població
22 Sils
19 Sant Hilari Sacalm
16 Riudarenes
12 Macanet de la Selva
21 Santa Colorna de Farners
25 Vidreres
10 Hostalric
Índex (Shimbel)
80
83
84
87
90
90
96
* No s'analitza l'accessibilitat d' eixos o ares, es considera una dada innecessaria en aquet estudioFont: Elaboració propia.
6.3. El model de Potencial de Població
EIs principals índexs de potencial de població obtinguts (taula 9) coincideixen amb els 10 municipis amb censos més elevats i que actualment tenenlES (taula 1).
EIs coeficients de potencial de població d'Amer i la Cellera de Ter presenten certa dispersió respecte a la mitjana. El potencial de població resulta contrarestat per la xarxa de comunicacions existent:
- Amer (taula 9 VI Vi 167) presenta un baix potencial perqué als calculsd' aquest treball no es recull-la influencia sobre els pobles de la Garrotxa (lesPlanes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols). En la realitat -o en un hipoteticmodel de «cercle triple»- s'hi sumarien, i duplicarien el potencial de poblacióescolar de Secundaria d'Amer.
- La Cellera de Ter (taula 9 V8 Vi 510) té un elevat potencial per raó de laseva localització. Pero la seva massa poblacional menor i la seva localitzacióintermedia entre Amer i Angles (taula 9 V2 Vi 512) donen raons tecniques ipolítiques a la localització dels lES en els municipis veins,
223
Taula 9Coeficient de potencial de població deIs vertex Vi
VOl
V05
V09
V13
V17
V21
V25
167.3410 V02
251.0710 V06
35.1507 VIO
53.4558 V14
102.6580 V18
591.4990 V22
333.4640 V26
512.6450 V03
60.5719 V07
253.9290 VII
33.2402 V15
42.3654 V19
220.5870 V23
168.7180
266.2140
201.6960
1284.2400
97.3569
371.5640
12.3260
V04
V08
V12
V16
V20
V24
2002.2900
510.2590
276.3150
159.4250
111.2910
280.1880
* Coeficients Vi alfa=O.5 beta-ZFont: Elaboració propia amb elprograma inforrnatic MODPROG (UAB).
Algunes localitzacions d'IES, per l'aillament dels municipis, han precisat d'unasolució técnico-política que rebaixés el sacrifici social tot i incrementar la despesa:
- Arbúcies (taula 9 V3 Vi 266) i Hostalric (taula 9 VIO Vi 253), tot i elbaix potencial, tenen lES per ser arces aíllades amb població dispersa i en petitsmunicipis circumdants.
Cal analitzar el conflicte de localització de 1'IES Vidreres-Macanet de laSelva valorant de forma quantitativa i objectiva el potencial de població de lesdues alternatives:
- Macanet de la Selva (taula 9 VI2 Vi 276) té un potencial igual o superiorals d'Arbúcies, Hostalric o Tossa de Mar (taula 9 V24 Vi 276), que tenen lES perla seva condició de municipis aíllats, Paradoxalment, Macanee de la Selva pateixles conseqüencies de la seva bona comunicació i proximitat amb Vidreres (taula 9V25 Vi 333) que fan decantar l'opció de potencial en favor de Vidreres. Nomésun increment de la població escolar pot afavorir un canvi d' emplacament d' aquestlES en favor de Macanet de la Selva.Pero aquests canvis demografics requereixentemps i unes tendencies sostingudes. Lanalisi prospectiu de les dades de poblacióescolar més recent (taula 2 i figures 3 i 4) sembla mostrar un creixement sostinguta Vidreres i un creixement irregular a Macanee de la Selva. El curs 1996/97 la població escolar de Macanet de la Selva té una davallada del 130/0 i passa a tenir 50 alumnes menys que Vidreres, que creix un 6% (figures 3 i 4).
Per aconseguir la inflexió de la tendencia a la perdua de població escolar deMacanet de la Selva -i poder justificar amb xifres la implantació de 1'IES enaquest municipi- cal guanyar temps. D'entrada cal aturar la implantació definitiva del Mapa Escolar a la zona, de la qual cosa -com ja s'ha dit- se n'encarrega un lobby. A l'hora caldria potenciar les mesures socioeconorniques queafavoreixin el creixement demografic per immigració de població jove: creacióde llocs de treball fixos, promoció d'habitatges protegits o assequibles, millora i ampliació delsserveis basics (sanitat, seguretat... ), moderació de carreguestributarles, millora d'infraestructures a les urbanitzacions, etc.
224
Tau
la10
Mat
riu
dedi
stan
cies
mín
imes
*
12
34
56
78
910
1112
1314
1516
1718
1920
2122
2324
2526
11
763
4652
1535
648
4154
3245
2049
2642
6744
1020
2821
7332
352
71
5639
458
281
4134
4725
3813
4219
3560
373
1321
1666
2528
363
561
5319
5650
5737
3062
3934
4322
4557
3419
5951
4372
8143
664
4639
531
3431
2540
3023
914
2752
3120
3249
5942
2618
5528
1841
552
4519
341
3731
4618
1143
2015
583
2638
1538
4832
2461
6224
476
158
5631
371
209
3326
3917
3021
3411
2752
3811
513
5458
1720
735
2850
2531
201
2927
2033
1124
4128
97
4648
3115
744
5211
168
61
5740
469
291
4235
4826
3914
4320
3661
384
1422
1567
2629
948
4137
3018
3327
421
739
1611
5415
2234
3354
4428
2057
5820
4310
4134
3023
1126
2035
71
329
447
815
2726
4937
2113
5051
1336
1154
4762
943
3933
4839
321
2336
6040
2840
5867
5034
2623
1922
4912
3225
3914
2017
1126
169
231
1338
176
1835
4528
124
4142
427
1348
3834
2715
3024
3911
436
131
5112
1931
3053
4125
1754
5517
4014
2013
4352
5821
4114
5447
6038
511
5532
4873
2416
2634
2979
3841
1549
4222
313
3428
4315
840
1712
551
2335
1841
4529
2158
5921
4416
2619
4520
2611
920
2215
286
1932
231
1641
3922
62
3547
621
1742
3557
3238
277
3634
2740
1831
4835
161
5355
3822
1451
5918
918
6760
3449
1552
4661
3326
5835
3073
1841
531
5363
4739
7677
3962
1944
3719
5938
3848
3856
4967
4553
2441
3955
531
4033
4153
8645
4820
103
5942
4811
314
4437
5028
4116
4522
3863
401
1624
1969
2831
2120
1351
2632
515
1428
2134
1225
2629
622
4733
161
829
5312
1522
2821
4318
2413
722
2013
264
1734
212
1439
4124
81
3745
423
2321
1672
5561
2444
1557
5063
4154
2958
3551
7653
1929
371
8241
4424
7366
8128
-62
5852
6758
5119
4255
7959
4759
7786
6953
4582
141
6825
3225
4318
2417
1126
2013
224
1738
216
1839
4528
124
4141
127
2635
2866
4147
2016
2943
3649
2740
4144
219
6248
3115
2344
6827
1
*L
esdi
stan
cies
mín
imes
intr
aar
ees
(rni
nuts
des
del
nucl
ide
pobl
ació
al'I
ES
més
prop
er)
s'ha
nca
lcul
ata
lata
ula
5.1.
La
dist
anci
aa
sím
atei
xha
esta
tca
lcul
ada
apa
rtir
d'un
radi
de1/
2N
dela
dist
anci
am
éspr
oper
a.N V
\F
ont:
Ela
bora
ció
prop
iaam
bel
prog
ram
am
atem
atic
MO
DP
RO
G(U
AB
).
NT
aula
11N 0
\M
odel
-Ioc
alit
zaci
ó-as
sign
ació
.lE
Sa
Vid
rere
s*.-
12
34
56
78
910
1112
1314
1516
1718
1920
2122
2324
2526
Ij
114
44
OO
3O
32
OO
O1
O2
OO
2O
O2
O1
1O
O5
180
24
349
OO
63
813
0O
OO
3O
101
25
1O
472
22
OO
1359
73
OO
259
O22
O1
OO
OO
OO
O2
O1
31
OO
OO
OO
129
84
OO
O19
5835
O34
O2
121
341
27
720
8O
O1
13O
12
2121
805
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O6
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
7O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
8O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
9O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
10O
OO
110
2O
16O
1423
0O
2422
O33
38
8O
OO
7O
O1
848
811
OO
O16
15O
13O
1O
1230
8O
13
28
4O
OO
4O
21
1013
2912
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O13
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O14
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O15
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O16
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O17
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O18
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O19
OO
OO
5O
1O
OO
OO
O2
OO
11
364
OO
OO
OO
338
420
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O21
O3
O1
2014
471
1O
O23
O4
439
214
O2
563
331
O3
7987
522
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O23
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O24
OO
OO
2O
1O
OO
OO
OO
OO
1O
OO
OO
O26
7O
127
925
OO
O1
21O
53O
11
112
51
14
2319
3O
O2
79O
O27
914
639
26O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
Ii15
136
026
219
8123
621
182
135.
_22
235
1256
2228
260
8089
3836
855
572
143
727
329
016
072
53
*C
oefi
cien
tbe
ta=
2.R
estr
icci
óen
dest
inac
ió.
Eli
min
ats
els
deci
mal
s,F
ont:
Ela
bora
ció
prop
ia.
Tau
la12
Mod
el-l
ocal
itza
ció-
assi
gnac
ió,
lES
aM
acan
etde
laSe
lva*
12
34
56
78
910
1112
1314
1516
1718
1920
2122
2324
2526
Ij
114
44
OO
3O
32
OO
O1
O2
OO
2O
O2
O1
1O
O5
180
24
349
OO
53
813
0O
OO
3O
101
25
1O
472
22
O4
1359
83
OO
259
O22
O1
OO
OO
OO
O2
O1
31
OO
OO
O1
129
74
OO
O19
5734
O34
O2
121
31
27
720
8O
O1
13O
130
2121
745
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O6
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
7O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
8O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
9O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
10O
OO
198
O16
O13
228
O2
22O
323
88
OO
O7
OO
178
473
11O
OO
1615
O13
O1
O12
30O
O1
32
84
OO
O4
O2
1410
1333
12O
OO
229
O53
O2
2O
212
21
723
194
OO
279
OO
184
1464
713
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O14
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O15
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O16
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O17
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O18
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O19
OO
OO
5O
1O
OO
OO
O2
OO
11
364
OO
OO
OO
338
420
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O21
O3
O1
1914
471
1O
O2
O4
439
214
O2
563
331
O34
7988
322
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O23
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O24
OO
O2
O1
OO
OO
OO
OO
OO
1O
OO
OO
O26
71
127
925
OO
O1
21O
53O
11
112
51
14
2319
3O
O2
79O
O27
914
639
26O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
Ij15
136
026
219
8123
621
182
135
2223
512
5622
282
6080
8938
368
5557
214
37
273
290
160
7253
N*
Coe
fici
entb
eta-
Z,
Res
tric
ció
ende
stin
ació
.E
lim
inat
se1
sde
cim
als.
NF
ont:
Ela
bora
ció
prop
ia.
'-...1
NT
anla
13N 0
0M
odel
-Ioc
alit
zaci
ó-as
sign
acié
.lE
Sa
Mac
anet
iVid
rere
s.-
12
34
56
78
910
1112
1314
1516
1718
1920
2122
2324
2526
Ij
114
44
OO
2O
32
OO
OO
O2
OO
2O
O2
OO
OO
O5
178
24
349
OO
53
713
0O
OO
OO
101
24
1O
461
22
OO
1359
13
OO
259
O21
O1
OO
OO
OO
2O
13
1O
OO
OO
O1
295
4O
OO
1957
33O
31O
21
215
12
76
187
OO
111
O1
420
2140
5O
O-
O-O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
O6
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
7O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
8O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
9O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
10O
OO
197
O14
O13
228
O3
21O
323
78
OO
O6
OO
28
453
11O
OO
1614
O12
OO
O12
301
O1
32
83
OO
O3
O2
110
1317
12O
OO
119
O32
O1
1O
196
1O
414
113
OO
144
OO
169
364
13O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
14O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
15O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
16O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
17O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
18O
OO
OO
OO
nO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
19O
OO
O5
O1
{)O
OO
OO
2O
O1
136
4O
OO
OO
O3
382
20O
OO
OO
OO
{)O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
21O
3O
119
1443
J.1
OO
3O
44
3519
4O
256
227
1O
477
837
22O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
23O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
24O
OO
O2
O1
OO
OO
OO
OO
O1
OO
OO
OO
267
O1
278
25O
OO
113
O32
O1
OO
12O
O3
1411
2O
O1
44O
O25
99
413
26O
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
OO
Ii15
136
026
219
8123
621
182
13:~
~22
235
1256
2228
260
8089
3836
855
572
143
727
329
016
072
53
*C
oefi
cien
tbet
a-Z
.R
estr
icci
óen
dest
inac
ió.
Elim
inat
sel
sde
cim
als,
Fon
t:E
labo
raci
ópr
opia
.
6.4. El model de punt de ruptura
Aplica una funció derivada de la Llei de la Gravetat de Newton..
Lj=Punt d'equilibri o ruptura entre dos punts d'atracció.
Pi Pj=Potencial de población dels punts i j.
dij=Distancia entre els punts i j.
En el cas Vidreres-Macanet de la Selva la distancia entre poblacions és de4 km o 4 minuts i el punt de ruptura (hipotetic ernplacament d'un lES en unpunt d'equilibri) quedafixat a 1'86 km. de Vidreres i a 2'13 km de Macanetde la Selva.
6.5. El model de gravetat amb restricció en origen
La restricció en origen es defineix en la formula:
T., =O.(A..P.) d~b1) 1 1 ) 1)
Tij=Flux.
Ai=Variabledel punt d'origen.
dij=Distancia entre dos punts i j.
Üi=Constant coneguda del punt d'origen.
Pj= Variable del punt de destinació.
-b=Constant de la fricció de la distancia.
Als fluxos entre els diversos noduls se'ls ha donat un valor temporal (taula10). En aquest treball el temps de desplacament és la variable crítica. El valortemporal obtingut per al fluxos del transport escolar ja permet fer l'analisi.Encara s'hi podrien aplicar altres costos de desplacament (econornics, materials, etc.) que no estan dins els objectius d' aquest estudio
6.6. Model de localització-assignació (L-A)
La formulació matemática d' aquest model és aquesta:Funció objectiu:
(O) Minimitzar Z = L~· L~· xij • c ij
Restriccions, subjecte a:
(1) ~ ~ Xi)' = Si' per a totes les i~)=1
229
(2) ~~ .x i · =d k , per a totes les.'/-¿l=l J J
(3)Si=d j
(4) Xij >= O
¡=Node de població.
x¡j=Fluxosentre els punts origen i destinació ij.
S¡=Producció-població al punt d' origen i.
j=Possible node de localització de servei.
c¡j=Costos de desplacament entre dos punts ij.
dj=Capacitat del punt de destinació j.
El procés maternátic iteratiu del model L-A s'ha aplicat a tots els fluxos de població escolar que, hipoteticamcnt, poden produir-se entre els 26 municipis de laSelva (figura 2). Loptimització del calcul comenca amb l'elecció dels recorregutsde distancia mínima (taula 2) entre els 26 vertex que oferten un potencial depoblació escolar i els n vertex (lES) que demanen cobrir les seves places escolars.Les taules 11, 12 i 13 ofereixen l'optimització de costos de transport per a cadascuna de les tres hipotesis o escenaris de localització de I'IES Vidreres-Macanet
7. Conclusions
EIs models de gravetat i de localització-assignació aplicats a cadascun delstres escenaris proposats a la introducció permeten analitzar algunes dades significatives:
Escenari A. lES a Vidreres (taula 11)
Es localitza l'IES a Vidreres amb capacitar per a tots els alumnes deIs municipis de Vidreres i Macanet de la Selva:
- [lES de Vidreres és la destinació oprima potencial d'un flux de 640 alumnes el 96% dels quals (280) són del propi municipi, No són significatius els fluxos del propi municipi que opten per altres destinacions. Aquest emplacamentde I'IES exerceix un potencial de gravetat rnolt iínportant sobre els municipispropers; el 440/0 del flux optim potencial rebut per I'IES és de procedencia extramunicipal.
- Vidreres atrau també un flux significatiu d' alumnes procedents deIs mateixos municipis atrets per Macanet de la Selva (vegeu conclusions dels escenaris B i C). El potencial d' atracció l'exerceix sobre població escolar amb el segürent origen: Breda 90/0 (21/236), Caldes de Malavella 290/0 (53/182),Riudarenes 290/0 (23/80), Riudellots de la Selva 21 % (19/89), Sils 55%(79/143), Vilobí d'Onyar 90/0 (15/160).
- La població escolar de Macanet de la Selva -que en aquest escenari A esveu obligada a desplacar-sc- es divideix en un flux de gravetat principal 560/0(125/223) cap a Vidreres i es dispersa en uns fluxos alternatius cap als lES deBlanes 150/0 (34), Hostalric 11% (25) i Santa Coloma de Farners 100/0 (23).
230
Escenari B. lES a Macanet de la Selva (taula 12)
Es localitza 1'IES a Macanet de la Selva amb capacitat per als tots els alumnes de Macanet de la Selva i Vidreres:
- [lES de Macanet de la Selva és la destinació oprima potencial d'un fluxde 647 alumnes (poc superior a la gravetat de Vidreres, 640) dels quals (213)són del propi municipio No són significatius els fluxos del propi municipi (5%)que opten per altres destins.
- Aquest ernplacament de 1'IES té una fortíssima dependencia dels municipis propers per a cobrir el seu potencial de gravetat. El 67% del flux optimpotencial rebut per 1'IES és de procedencia extramunicipal. El potencial d'atracció l'exerceix sobre població escolar amb origen a Breda 12% (21/236),Caldes de Malavella 29% (53/182), Riells i Viabrea (11% (7/60), Riudarenes290/0 (23/80), Riudellots de la Selva 21% (19/89), Sils 550/0 (79/143), Vilobíd'Onyar 90/0 (15/160). Macanet de la Selva exerceix major potencial d'atracció sobre municipis de 1'Oest de la comarca (Breda i Riells i Viabrea). El potencial d'atracció sobre altres municipis és identic que el Vidreres.
- La població escolar de Vidreres -que en aquest escenari B es veu obligada a desplacar-se--es divideix en un flux de gravetat principal 63% (184/290)cap a Macanet de la Selva i es dispersa en uns fluxos alternatius cap als lESde Blanes 11% (30), Hostalric 6% (17), Lloret de Mar 50/0 (14), i Santa Colomade Farners 12% (34). És precisament 1'intercanvi de població Vidreres-Macanetde la Selva -que comparteixen la mateixa zona escolar d'ESO- el que determina l'escenari optim en favor de Vidreres atenent a la menor necessitat dedesplacaments,
Escenari C. lES a Vidreres i a Macanet de la Selva (taula 13)
Tant Vidreres com Macanee de la Selva tenen un lES amb la capacitat mínima definida segons criteris del Mapa Escolar (taula 3), suficient per als alumnes del propi municipi:
- [lES de Macanet de la Selva és la destinació óptima potencial d'un fluxde 365 alumnes el 53% dels quals (196) són del propi municipio
- Un 50/0 dels alumnes de Macanet de la Selva (12) constitueix un fluxque, segons el model, opta per desplacar-se a Vidreres. Les dades reals tripliquen el resultar del model, el curs 1996-97 un 15% dels alumnes de Ir d'ESO(8 de 51) s'han desplacat a Vidreres, un altre 3% dels alumnes s'ha desplacata d' altres lES. Aquestes dades mostren la poderosa influencia d' altres variableso factors d'atracció no contemplades en aquest estudi i que condicionen la lliure elecció de centres de la gente
- Macanet de la Selva atrau també un flux significatiu d'alumnes. El potencial d'atracció l'exerceixsobre població amb origen a Breda 8% (19/236), Caldesde Malavella 17% (32/182), Riudarenes 170/0 (14/80); Riudellots de la Selva130/0 (12/89), Sils 31% (45/143), Vilobí d'Onyar 5% (9/160) i Vidreres 5%(16/290).
231
- L'IES de Vidreres és destinació óptima potencial d'un flux de 413 alumnes el 63% deIs quals (260) són del propi municipio
- Vidreres atrau també un flux significatiu d' alumnes deIs mateixos municipis que Macanet de la Selva. El potencial d' atracció l'exerceix sobre població escolar amb origen a Breda 50/0 (13/236), Caldes de Malavella 17%(32/182), Riudarenes 17% (14/80), Riudellots de la Selva 130/0 (12/89), Sils31 % (45/143) Vilobí d'Onyar 50/0 (9/160) i Macanet de la Selva 50/0 (12/223).Comparat amb Macanet, varia només la influencia sobre Breda.
EIs calculs i les análisis dels 3 escenaris confirmen en tot cas la preponderanciadel factor de potencial de població, favorable a Vidreres. El factor localització-distancia dóna un empat tecnic entre els dos municipis, matisat pels resultats dels escenaris A i B. Macanetde la Selva té en contra una major tendencia o possibilitat de dispersió dels propis fluxos.
Macanet de la Selva exerceix un potencial de gravetat sobre els poblesveíns que, en conjunt, és igual al de Vidreres (escenari C) o superior (escenaris A i B). Pero, analitzat en detall, Macanet de la Selva només atraupetits percentatges de població d'un conjunt de municipis veíns que, o jatenen el seu propi lES o estan majoritariament sota l' atracció d'altres centres de gravetat.
Distancia i dispersió de l'area d' atracció serien factors positius per a Macanetde la Selva en un model de gravetat basat en l'optimització dels desplacamentsindividuals o que permetés subdividir lliurement els potencials de població decada municipio Pero en el model real, que es basa en les concentracions escolars, aquests dos factors no afavoreixen gens Macanet de la Selva. Al MapaEscolar de Catalunya es defineixen els condicionats de concentració que, enaplicar els models, s'han traduít en variables qualitatives i constants administratives, pedagogiques o tecniques. Regeix un sistema educatiu de Secundariabasat en concentracions escolars de zones preferents d'arnbit municipal. S'hanestablert zones escolars molt tancades, condicionades a més per un sistema dematrícula que dÓlla llibertat d' elecció de centres a Íhora que prima les localitzacions dins les zones preestablertes.
8. Bibliografia
CHRISTALLER, W (1933): Die zentralen Orte in Süddeutschland; GustawFischer. Jena.
DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT (1989): Mapa Escolar de Catalunya.VOlum 1, Generalitat de Catalunya. Barcelona.
DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT (1992): PropostadeMapaEscolardeCatalunya, Generalitat de Catalunya. Barcelona.
DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT (1995): Mapa Escolar de Catalunya.la Selva, Tom 11 Volum :xxxv Generalitat de Catalunya. Barcelona.
LOSCH, A. (1954): The economics oflocation, New Haven.
232
HAGGETT, E, CLIFF, A.D. i FREY, A. (1977): Locational models. Analysisin Human Geography I. Edward Arnold. Londres.
INSTITUT D'ESTADISTICA DE CATALUNYA (1992): Estadística comarcal i municipal 1991, Barcelona
POTRYKOWSKI, M. i TAYLOR, Z. (1982): Geografia del transporte, ArielBarcelona.
THOMAS, R.W i HUGGETT, R.]. (1980): Modellingingeography. A mathematicalapproach, Harper & Row, Londres.
TULLA i PUlOL, A.F. (1976): «Aportació metodológica al model de potencial depoblació. El metode de cercle dobleversus elmetode de cercle únic» a Documentsd'Análisi Territorial 2. Departament de Geografia de la UAB. Belaterra.
Textos jurídics
(BOE) Boletín Oficialdel Estado i (DOGC) Diari Oficialde la Generalitat deCatalunya.
BOE (1985): Ley Orgánica 8/1985, de 3 dejulio, reguladora del derecho a laeducación.
BOE (1990): Ley Orgdnica 1/1990, de 3 de octubre, de ordenación general delsistema educativo.
BOE (1995): Ley Orgdnica 9/1995, de 20 de noviembre, de la capacitación, laevaluación y elgobierno de los centros docentes.
BOE (1996): Real Decreto 82/1996, de 26 de enero, por el que se aprueba elReglamento Orgdnico de las Escuelas de Educación Infantil y de los Colegiosde Educación Primaria.
DOGC (1996): Decret 160/1996, de 14 de rnaig, pel qual es regula el serveiescolar de menjadoralscentres docents públics. DOGC núm. 2208 de20-051996.
DOGC (1996): Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el serveiescolar de transport de l'alumnaten l'educaciá obligatoria. DOGC núm. 2208de 20-05-1996.
DOGC (1996): Decret 198/1996, de 12 dejuny, pel qual s'aproua el reglamentorganic deIs centres docents públics que imparteixen educació infantil iprimaria. DOGC núm. 2218, de 14-06-1996n
Fonts de dades
Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. DT Girona.
Programes informátics
MODPROG (programa matemátic generador de bases numeriques).LINDO (programa maternátic d'optimització),
233