����������� �����

��������������

�������������������������

�����������������

��������������������

2 3maig-juny 2005

L’Any del Llibre i la Lectura ens porta aquest bimestre dues cites imprescindibles amb la literatura que ja tenen un espai propi en el calendari cultural de la ciutat: Barcelona Poesia i el Festival de Poesia, que reuneixen a Barcelona les veus i les paraules de poetes d’arreu del món. Una Setmana de Poesia plena d’activitats que s’obre aquest any amb un homenatge a l’escriptor Josep Palau i Fabre.

Els llibres són els protagonistes indiscutibles d’aquest any. Lli-bres que han fet història i llibres nous. Llibres que han contribuït a canviar el món, com aquells dels quals tractarà un cicle de debats al Palau de la Virreina, i llibres acabats de néixer, com ara la nova guia Passejades per la Barcelona literària, que ens permet redescobrir la ciutat en clau de literatura.

A més de la literatura, la música és protagonista aquests dos mesos amb els festivals Sónar i Primavera Sound i el de Músi-ca Antiga, que arriba a la seva vint-i-vuitena edició. Al final de juny, el 29è Festival de Barcelona Grec aixeca el teló per oferir-nos les propostes dels creadors internacionals en teatre, dansa i música, combinades amb les estrenes dels creadors d’aquí. I seguim en clau musical a la nostra entrevista, en què parlem amb la Companyia Elèctrica Dharma sobre els seus trenta anys de vida dalt dels escenaris.

Els museus ens porten dues exposicions singulars: “Mitologia dels dinosaures”, al Museu de Ciències Naturals - Museu de Zoologia, inclosa també dins l’Any del Llibre, i “Escultu-res famoses”, al Museu Frederic Marès. I, des de Barcelona, marxem de viatge cap a l’est per conèixer la vida cultural de Zagreb, la capital de Croàcia.

La dimensió internacional de Barcelona s’ha manifestat tam bé acollint la trobada d’Eurocult 21 i amb la presenta-ció, en el marc de l’Eurofòrum Ciència i Societat celebrat a Brussel·les, dels seus projectes per a la difusió de la cultura científica.

E D I T O R I A L

Junta de Govern

Ferran MascarellRegidor president de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social

Marina Subirats Vicepresidenta

Carles MartíMaravillas RojoJaume CiuranaTeresa M. FandosÁngeles EstellerXavier BassoRicard MartínezRicard GomàJúlia PérezJosep SànchezXavier RubertJosep RamonedaCarme Riera

Lluís Salvat Interventor delegat

Oriol Balaguer Director gerent

Institut de Cultura de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla, 99 - 08002 BarcelonaTel. 93 316 10 00 - Fax 93 316 10 10 www.bcn.es/culturainfoicub@mail.bcn.es

Imatge de la coberta: Escola de l’Òpera de Pequín. 29è Festival Barcelona Grec

Foto: Michel Gantner

Consell de redaccióOriol Balaguer, Jaume Boix, Marta Clari, Xosé Denis, Carles Giner, Carlos González, Rosa Mach, Toni Mataix, Ferran Mascarell, Isabel Montané, Conxa Rodà, Carles Sala, Vladimir de Semir, Xavier Suñol i Joan Torrella

RedaccióMontse Cabrero i Jordi Canyissà

TraduccióRicard Bonmatí i Carl Mac Gabhann

Coordinació editorialJudit Lara

Producció gràficaPrimer Segona Publicitat

D.L.: B-50591/2001ISSN: 1578-8903Revista impresa en paper ecològic ECF

Sumari

Barcelona Poesia

Llibres per canviar el món

Passejades per la Barcelona literària

La mitologia dels dinosaures

Agenda de l’Any del Llibre

Entrevista a Joan Fortuny, C. E. Dharma

Sónar

Primavera Sound

Cultura científica

Retrat de Zagreb

29è Festival de Barcelona Grec

Agenda maig-juny

Escultures famoses al Museu Marès

Festival de Música Antiga

Eurocult

Han visitat Barcelona

Barcelona internacional

Es roda!

Novetats editorials

Cultura a Internet

Textos en castellano

English version

Xifres de la cultura

maig-juny 2005

4

6

7

8

9

10

12

13

14

16

18

19

23

24

25

26

27

28

29

30

31

35

39

4 5maig-juny 2005

Barcelona Poesia 2004. El seu coordinador, David Castillo, amb Josep Palau i Fabre

Josep Palau i Fabre, l’alquimista

Barcelona Poesia comença a caminar amb l’homenatge de la ciutat al poeta Josep Palau i Fabre, un autèntic home de lletres. Aquesta serà la primera de les activitats que, del 3 a l’11 de maig, ompliran Barcelona de poesia. L’escriptor Jordi Coca, coordinador de l’homenatge al poeta, que tindrà lloc al Palau de la Música Catalana, ens en parla.

El reconeixement de la vàlua artística de Josep Palau i Fabre és gairebé unànime. Acaba de ser investit doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears; té en procés d’edició l’obra completa; arreu del món és vist com un dels grans especialistes en l’obra de Picasso; ha estat traduït a una multitud de llengües; Poemes de l’alquimista, el seu llibre emblemàtic, es reedita contínuament… De fet, encara hi ha més factors que incrementen la implantació palaufabriana: a través d’ell hem après a rellegir determinats poetes, els tràgics grecs i la tragicitat, i ens hem replantejat les arrels de l’art modern… No és exagerat dir, doncs, que Palau i Fabre, “l’Alquimista”, ha acomplert el seu programa. L’ha acomplert gairebé del tot.

Potser només hi falta una cosa: el teatre. Per les raons que sigui, l’obra dramàtica de Palau i Fabre

encara no ha aconseguit el ple reconeixement als escenaris. De fet, aquestes peces contenen alguns conceptes que seran determinants en el futur: retorn a determinades figures mítiques o als arguments que poden ser llegits des de les poli-sèmies del mite; tragicitat arrelada en les formes artístiques del segle XX, i la grandesa poètica del text com a tret definitori que no exclou cap lec-tura política. El valor de tot això, i la valentia dels temes que tracta, com també la idea d’un temps teatral nou, el “teatre espasme”, fan que la seva producció per a l’escena sigui imprescindible.

No ens ha d’estranyar, doncs, que la ciutat de Barcelona vulgui retre un gran homenatge a “l’Alquimista”. S’ho mereix i, com em deia fa dies l’amic comú Perejaume, per una vegada que tenim ocasió de ser generosos amb un artista… El dia 3 de maig, anem tots al Palau de la Música Catalana! Hi haurà creadors com Maria del Mar Bonet, Lloll Bertran, Abel Folch, Màrius Sampere, Montserrat Carulla, Alfonso Vilallonga, Pere Gimferrer, Jordi Bosch, Ricard Salvat, Carme Sansa i un llarg etcètera de sorpreses.

Barcelona PoesiaDel 3 a l’11 de maig www.bcn.es/barcelonapoesia”

“Palau i Fabre ha estat traduït a una multitud de llengües

XXI Festival Internacional de Poesia de Barcelona. La força i la bellesa de la paraula El Festival Internacional de Poesia de Barcelona s’ha consolidat, dins de la programació cultural de la ciutat, com un punt de trobada dels lectors i aficionats a aquest gènere amb els poetes arribats d’arreu del món. És en el marc del Festival on la força i la bellesa de les paraules són les protagonistes. Víctor Obiols, director del Festival, ens explica com serà aquesta edició.

El Festival Internacional de Poesia de Barcelona, en la seva vint-i-unena edició, és una aposta pel cosmopolitisme, la diversitat i l’excel·lència lírica, dins d’un plantejament eclèctic que es mou entre l’experimentació i la tradició, entre “el nou i el vell”. En català, Margarida Ballester mostrarà la seva depu-rada visió poètica, i Jaume Sisa, la poeticitat de la cançó recitada. El castellà serà representat per la lúcida poesia de l’experiència de Carlos Marzal i per la proposta lúdico-metafísica de Nicole d’Amonvi-lle Alegría. Edward Kamau Brathwaite (Barbados, 1930), una llegenda vivent de la poesia afroantilla-na, pare del Dub Poets, ens iniciarà en el seu món atàvic amb la seva potent oralitat. Timur Zulfikárov, “el Whitman rus”, com algú l’ha anomenat, és un poeta intens i vitalista de la natura. María Baranda representa el verb musical i ric d’imatges i figures de la poesia mexicana contemporània. Els poetes mediterranis, que oferiran també un recital mono-gràfic el dia abans del Festival al jardí del Museu Frederic Marès, són màximes figures de la poesia en els seus àmbits: Muhàmmad Bennis (Marroc) és una de les veus marroquines amb més gran projecció en el panorama àrab contemporani, amb clares influències de la poesia sufí. Els poemes de Ghassan Zaqtan (Palestina) detallen la instantània de la vida quotidiana dels palestins a la recerca de la infantesa perduda. Kiki Dimoula (Grècia), poetessa conspícua

al seu país, ha aportat una veu insòlita a la poesia neogrega, tot pouant, amb una llengua sorprenent, en la dimensió de la memòria i de l’absència, i creant, com s’ha dit, una “ontologia personal”.

XXI Festival Internacional de Poesia de BarcelonaDimecres 11 de maig al Palau de la Música Catalanawww.bcn.es/barcelonapoesia

”

“Una aposta pel cosmopolitisme, la diversitat i l’excel·lència lírica, dins d’un plantejament eclèc tic que es mou entre l’experimentació i la tradició

El poeta indonesi W.S. Rendre al Festival de Poesia 2004

6 7maig-juny 2005

Passejades per la Barcelona literàriaBarcelona ja disposa d’una guia per redescobrir la ciutat en clau de literatura. Coeditat per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, el Grup 62 i l’Ajuntament de Barcelona amb motiu de l’Any del Llibre i la Lectura, el llibre Passejades per la Barcelona literària, publicat en català, castellà i anglès, ens proposa una mirada a la ciutat a través dels ulls de més de dos-cents escriptors que l’han recreada en les pàgines dels seus llibres. Sergio Vila-Sanjuán i Sergi Doria, els seus editors, ens en parlen.

Ho havíem sentit en una gran quantitat de sobretaules. Es trobava a faltar un llibre sobre la Barcelona literària: la quadrícula que desvetllava itineraris viscuts o somiats; els edificis i els carrers que trepitjaren els escriptors o els seus personatges a través dels segles, a través dels llibres.

Els llibres s’han obert als nostres ulls com grans avingudes, carrerons recòndits i edificis hospitalaris. Cada pàgina, cada línia podia assenyalar un camí a seguir i els qui han col·laborat en aquesta exploració han desenvolupat el que han considerat més adient a les seves experiències barcelonines. Alguns capítols havien tingut un primer assaig real sobre el terreny, dins del programa d’itineraris literaris organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona. D’altres han estat expressament pensats per a aquestes pàgines. El conjunt és una polifonia d’estils, visions diverses unides per un propòsit: ser útils al lector; aconse-guir que assaboreixi cada fragment de novel·la, que cada vers referenciat sigui una fita que el guiï pels barris i edats de la ciutat: les pedres gòtiques, el Quixot, el baró de Maldà, el costumisme del senyor Esteve, la ciutat verdagueriana, la Rambla amb el seu cabal de veus i vides, l’olor de salnitre, la Barcelona que enderroca muralles i s’eixampla, la plaça del Diamant que Rodoreda va fer refulgir, els dies de la Guerra Civil d’Orwell, les petjades del Pijoaparte al Carmel, aquell Sarrià on García Már-quez i Vargas Llosa activaren l’espoleta del boom, el barri Xinès que Vázquez Montalbán evocà amb veu de Carvalho, la gran encisera de Maragall que

L’etern retorn. L’estació de França, en una imatge del 1934© Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Foto

: Jo

an C

arb

one

ll

va atreure Lorca, l’urbs postmoderna dels Jocs Olím-pics i del Fòrum. La ciutat de la memòria: arxius, biblioteques i monuments a voltes perduts entre els tràfecs quotidians. Una obra literària com aquesta, calia plantejar-la paral·lelament com una passejada visual, i l’exhaustiva tasca de documentació gràfica duta a terme ha permès que també ho sigui.

Plànols, edificis i pedres que traspuen memòria i mite. Barcelona és una ciutat oberta, multiforme: les portes per accedir a la seva ànima són infinites. Llegiu i vegeu l’etern retorn d’una ciutat rediviva gràcies a la literatura. Creueu-la. De mar a muntanya. De Montjuïc al Tibidabo. De Pedralbes al Raval. En Diagonal. O en Paral·lel al mar. A cada capítol, una avinguda de lectures.

Amb textos d’Ignasi Aragay, Borja Calzado, Rossend Casanova, Montse Clavé, Miguel Dalmau, Joan de Déu Domènech, Sergi Doria, José Enrique Ruiz Domènec, Jordi Galves, Julià Guillamon, Josep Maria Huertas Claveria i Joan Nogués.

Llibres per canviar el món Els actes de commemoració, aquest 2005, de l’Any del Llibre i la Lectura, poden ser una bona oportunitat per donar a conèixer la importància del llibre com a vehicle de comu-nicació intercultural i de transmissió del saber, també com a motor de canvis i revolu-cions i, de vegades, motiu de repressió i destrucció.

El llibre en general i llibres ben concrets en particular han protago-nitzat grans canvis en les cultures, tot contribuint a homogeneïtzar-les, a enriquir-les, o bé a fer-ne paleses les diferències, a provo-car crisis i enfrontaments. Mostrar aquests canvis i conèixer com s’han escrit, com s’han conegut i quina influència han comportat en altres cultures és també una de les fites d’aquesta commemoració.

El cicle “Llibres per canviar el món”, dins el marc de les “Conver-ses a Barcelona”, organitzat con-juntament per l’Institut de Cultura de Barcelona i el PEN Català, vol contribuir a aquest coneixement des de l’òptica de la tradició cultural europea, on l’escriptura ha tingut des de sempre un pes fonamental. Estructurat en nou conferèn-cies debat, des del món medieval fins al que hem convingut a anomenar modernitat, el cicle passa revista a textos de diferents aspectes del coneixe-ment com ara la política, l’economia, la filosofia, la física, la literatura o l’educació, etc. S’hi parlarà d’obres tan emblemàtiques i de les quals tots som deutors com l’Ars generalis ultima, de Ramon Llull, obra en què l’autor proposa la seva art com una ciència universal i que havia de convertir-se en una eina de conversió massiva; El príncep, de Niccolò Machiavelli, que defineix l’expressió del caràcter fonamental de l’Estat modern, amb la separació entre la classe política i la societat civil; de l’obra De les revolucions dels orbes celestes, de Nicolau Copèrnic, la qual, tot proposant una nova i insòlita

visió de l’univers, va ser decisiva en el moviment de renovació filosòfica i científica dels segles XVI i XVII; la Utopia, de Thomas More, carac-terística de l’esperit modernitza-dor i universalista del Renaixement europeu gràcies a la qual comen-cen les reflexions i les lluites per un altre món possible; l’Emili o de l’educació, de Jean-Jacques Rous-seau, que proposa una pedagogia que descansa sobre l’autoritat de la pròpia consciència; L’origen de les espècies, de Charles Darwin, que podem considerar com el lli-bre de ciència més influent de tots

els temps; El capital, de Karl Marx, una obra que es convertí en el llibre màxim del socialisme i que canvià no sols la visió de l’economia, sinó també el comportament i l’organització social; El segon sexe, de Simone de Beauvoir, un estudi sobre la condició actual de la dona a partir del seu procés històric; i la modernitat literària en la poesia d’Ar-thur Rimbaud i d’altres poetes, tot fent una reflexió sobre els orígens i les causes dels canvis de formes i de figuracions en la poètica literària. Obres, totes aquestes, que al seu moment van contribuir a can-viar les idees sobre el món, l’ésser humà i el curs de la seva història.

Carme ArenasCoordinadora del cicle

“Llibres per canviar el món”Fins al 7 de juny al Palau de la Virreina

8

Agenda de l’Any del Llibre i la Lectura

Maig-junyReunió de la Federació Europea d’Editors

Barcelona acull la celebració del Comitè Executiu i l’Assemblea General de la Federació Europea d’Editors. 26, 27 i 28 de maig al Gremi d’Editors de Catalunya (València, 279)

Trobada “Jules Verne, somnis i realitat”

Cicle dedicat al prolífic escriptor Jules Verne amb motiu del centenari de la seva mort.De l’1 al 31 de maig a les biblioteques públiques de Barcelona

Lliurament dels premis dels Jocs Florals

5 de maig al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona (pl. Sant Jaume, 1)

“150è aniversari del naixement d’Eduard Toda”

Exposició de petit format que homenatja l’escriptor, bibliòfil i diplomàtic Eduard Toda per mitjà d’un recorregut per la seva vida i la seva activitat a través de documents reunits en el fons documental, bibliogràfic i hemerogràfic de l’Arxiu.Del 15 de maig al 30 de desembre a l’Arxiu Històric de la Ciutat (Santa Llúcia, 1)

“Taula”, de Joma

L’artista Joma crea una instal·lació que parteix del joc polisèmic de la paraula catalana taula, que es pot referir a una “taula” a punt per menjar-hi, però també a l’“índex” o “taula” de continguts d’un llibre. Del 16 de maig al 5 de juny a la Biblioteca Pública Fort Pienc (Ribes, 12)

Trobada “Literatura polonesa contemporània”

Cicle de literatura polonesa, amb trobades amb escriptors i poetes polonesos, com ara Stefan Chwin, Jerzy

Pilch, Adam Zagajewski, Andrzej Stasiuk o Dorota Maslowska, a més de debats temàtics i concerts. Del 17 al 20 de maig a la Reial Acadèmia Bones Lletres (Bisbe Caçador, 3)

“Carlos Giménez”

Mostra d’originals d’aquest dibuixant espanyol de còmics.Del 2 al 30 de juny al Centre Cultural Can Fabra (Segre, 28)

“Amb els ulls de Verne”

Una mirada a la ciència amb els ulls de Verne, o una mirada a l’obra de Verne amb els ulls de la ciència, un homenatge a aquest gran novel·lista.De l’1 de juny del 2005 al 30 de març del 2006 a CosmoCaixa (Teodor Roviralta, 47-51)

Lliurament dels premis dels Jocs Florals Escolars

2 de juny al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona

Selecció

Encara es pot veure i part i c ipar

“El llibre com a motiu”

Obres, al voltant del tema del llibre, d’una trentena de pintors vinculats a la Sala Parés o a la Galeria Trama. Fins al 29 de maig a la Galeria d’Art Sala Parés (Petritxol, 5)

“Converses a Barcelona: llibres per canviar el món”

Cicle de conferències debat que examina un seguit de llibres que van

contribuir a canviar les idees sobre el món, l’home i la història.

Fins al 7 de juny al Palau de la Virreina (la Rambla, 99)

“Llibres de fotògrafs”

Una selecció de llibres d’artista de l’extensa col·lecció de Rafael Tous. Fins al 28 de maig a la Fundació Rafael Tous - Sala Metrònom (Fusina, 9)

“El Quixot i Barcelona”

La relació del Quixot amb Barcelona centra aquesta exposició.

www.anyllibre2005.bcn.es

La mitologia dels dinosaures

D’aquesta manera s’ha generat una mitologia particular en la qual els dinosaures constitueixen una icona cultural, ja que tot sovint ens els trobem en relats de ciència-ficció, còmics, cinema i dins del fenomen conegut com a dinomania.

L’exposició analitza diferents aspectes del mite dinosaurià: el seu origen i desenvolupament històric, com també diverses facetes de la seva estructura amb exemples del còmic, del cinema, la literatura i la dinomania reflectida en el món comercial.

Per tal de mostrar que els dinosaures han estat una de les icones més famoses des del segle XIX, i fins a quin punt l’apassionant món de la paleontologia ha estat un tema recurrent en els gèneres fantàstics i de ciència-ficció, l’exposició presenta reproduccions d’esquelets i maquetes de dinosaures de mida real, reconstruccions, llibres, còmics, fragments de pel-lícules, fotografies, fotogrames i dibuixos, així com objectes dinomorfs d’ús quotidià.

El mite dels dinosaures pren forma pel fet que els coneixements que s’han anat acumulant des de l’inici del seu estudi no sempre s’han interpretat de manera racional. S’ha mostrat una sincronia temporal, que mai no ha existit, entre els humans i els dinosaures. Sovint, en relats, s’han situat els dinosaures en el present per la seva procedència d’altres planetes o de mons perduts, o gràcies a tècniques de crioconser-vació o de biotecnologia. I sovint, també, en el relat fantàstic, el dinosaure representa una combinació de dos mites: “el monstre” i “la bèstia”, simbolitzat per grosses dents i ungles i per una gran mida corporal.

Cal assenyalar, però, que en ocasions el relat fantàstic s’ha avançat a la investigació paleontològica. N’és un exemple la pel·lícula Superman, del 1959, en la qual l’heroi descobreix un dinosaure carnívor amb banyes, molt similar al Carnotaurus (brau carnívor), que va ser descobert en la dècada dels vuitanta a l’Argentina.

En el món de la literatura es comença a utilitzar els dinosaures com a personatges de ciència-ficció en la novel·la d’Arthur Conan Doyle El món perdut (1912). Aquest relat representa l’inici d’un enfilall de narracions semblants que ha arribat fins a l’actualitat recent. Durant els anys cinquanta i seixanta, un tema predominant van ser els viatges a través del temps a la caça del dinosaure, mentre que, a partir dels anys setanta, el nou paradigma paleobiològic dels dinosaures genera nous tractaments en el seu discurs fantàstic, amb novel·les tan significatives com Parc Juràssic (M. Crichton, 1993). Molts relats recents se centren temàticament en els estudis sobre la forma de vida dels dinosaures. Finalment, el binomi dino-saures/extraterrestres és una combinació temàtica que s’ha incrementat en anys recents.

Josep Piqué i Vilar Produccions CulturalsMuseu de Ciències Naturals de la Ciutadella

“La mitologia dels dinosaures”Del juny del 2005 al maig del 2006Museu de Ciències Naturals de la Ciutadellawww.bcn.es/museuciencies

Els dinosaures constitueixen un dels lli-natges animals del nostre passat llunyà amb una més gran implantació socio-cultural. La informació generada per la paleontologia es transmet sovint popu-larment mitjançant els procediments del discurs fantàstic.

L’exposició presenta reproduccions d’esquelets i maquetes de dinosaures de mida real

Fins al 9 d’octubre al Museu d’Història de la Ciutat - Conjunt Monumental de la Plaça del Rei

“La volta al món en vuitanta objectes”

Un recorregut literari i etnogràfic a través de vuitanta objectes que evoquen els diferents llocs que va conèixer durant el seu viatge William Fog, el protagonista del llibre de Jules Verne.Fins al 31 de desembre al Museu Etnològic (pg. Santa Madrona, 16-22)

maig-juny 2005 9

10 11maig-juny 2005

Entrevista: Joan Fortuny, Companyia Elèctrica Dharma

Joan Fortuny (1955), saxo tenor de la Companyia Elèctrica Dharma, diu que va començar en el món de la música com un joc. Un joc compartit amb dos dels seus

germans, Esteve i Josep Fortuny. Al trio s’hi van afegir Carles Vidal i Jordi Soley, i junts van editar el primer disc, Diumenge (1975). Ara ja n’han publicat vint; el darrer, Dharmasseria, l’any passat. La Dharma ha tirat endavant tot i la mort

de l’Esteve, l’any 1986, i ha celebrat els seus trenta anys amb un concert al Palau de la Música Catalana.

Teniu la sensació de fer trenta anys?Jo no la tinc. Sí que tinc, en canvi, la sensació de tota una vida dedicada a això. Nosaltres vam començar en el món de la música de molt joves, com si fos un joc. De la mateixa manera que jugàvem a fer de cowboys, jugàvem també a fer de Beatles; jugàvem a ser un conjunt de música.

No us plantejàveu viure de la música?No. És una cosa que et vas trobant. Un bon dia estàs damunt d’un escenari de veritat i et paguen la primera actuació. Un altre dia graves el primer disc, després el segon... i al final dius: m’hi estic dedicant, és la meva professió.

I aquesta forma de veure la música més com un joc que no pas com una obligació, encara la manteniu?Sí. En certa manera és el que ha fet que continu-em units durant trenta anys. Aquesta feina, no la pots viure com una obligació. El que et mou és la il·lusió de fer les coses, i aquesta il·lusió, crec que es

reflecteix en la nostra música, perquè som un grup molt eclèctic, que fem sempre el disc que ens ve de gust fer, prescindint de si es vendrà més o menys. Quan tenim ganes de fer un disc instrumental, el fem, tot i que a priori et diuen que es vendrà menys; i quan el volem fer cantat, el fem cantat. La nostra manera de funcionar és fer les coses amb il·lusió i amb ganes, sobretot quan ets al local d’assaig. Si no et fiques amb il·lusió al local d’assaig, els dis-cos no surten bé.

El local d’assaig és una espècie de laboratori per a vosaltres?És exactament això. Un laboratori, un lloc on comen-çar, a vegades des de zero. Hi ha grups en els quals un o dos porten cançons a mig fer i en els assajos les vesteixen. En el nostre cas, no: a vegades, les idees surten d’improvisacions, de tocar pel pur plaer de tocar. Sovint ho gravem, no d’una forma professional, només per escoltar-ho, i després, amb calma, mirem si hi ha coses que val la pena con-vertir en tema.

Podem parlar de diferents etapes en el so de la Dharma?Els tres primers discos van marcar molt el tipus d’estil. Després en vam sortir. El cinquè disc va ser tot cantat, amb temes més curts i amb cançons bastant “rockeres”. Va sorprendre perquè no era habitual, al final dels setanta, fer un disc de rock cantat en català. A partir d’aquí hem anat alternant, i cada cinc o sis discos en fem un de cantat, per mirar les coses amb més perspectiva.

El vostre darrer disc, Dharmasseria (2004), és essencialment cantat.Sí. En els darrers sis anys havíem fet una trilogia formada per Racó de món, Sonada i Llibre Vermell. Tres discos instrumentals i amb alguns temes força llargs. Ara teníem ganes de cantar. De tant en tant és important dir alguna cosa amb la veu. No només pel fet de cantar, sinó perquè tens ganes de dir ben alt quines són les merdes i les injustícies que veus en aquest món.

Vosaltres sempre heu defensat el compromís social del rock.Ens agrada comprometre’ns, opinar i mullar-nos al màxim. Hi ha cantants i grups que diuen: jo em limito a fer música i no faig política. No ho entenc. No són coses que puguis separar: tinguis la feina que tinguis, si vius en aquest món, tens una opinió d’allò que veus. I, si ets un personatge públic, saps que, d’alguna manera, allò que dius pot influir en d’altres persones i pot permetre canviar algunes coses. No és cap imatge; és una actitud molt prò-pia de quan vam començar, un temps en què la contracultura volia canviar el món. Aquesta actitud ens va marcar molt.

Més que un grup, sovint us veuen com una icona musical. Com es porta això?Crec que a vegades això es diu més que res pel temps que portes i també perquè durant aquests trenta anys no hem parat mai. Això és un cas atípic, sobretot a Catalunya.

En algun moment us vau plantejar deixar-ho?Sí. Després de la mort de l’Esteve [Fortuny], ens anàvem a separar, però no ho vam fer per la força

dels fans que ens insistien i per la senzilla raó que nosaltres som músics, que ens agrada la música i que això és el que sabem fer.

En la música actual es parla molt de mestis-satge. Vosaltres fèieu mestissatge abans que s’inventés aquesta etiqueta.Quan es parla de mestissatge, sembla voler dir que hi ha una música pura, i no és veritat. La música sempre s’ha alimentat de la barreja de cultures. Això és el que m’agrada a mi: barrejar-ho tot, fer que la música sigui una mica promíscua. Nosaltres vam començar influenciats per gent com Miles Davis, però en el segon disc, L’oucomballa, ja ens vam començar a fixar en la nostra cultura, en la música popular i en la sardana de concert, barrejant-ho tot, amb instruments com la tenora, que m’encanta. Quan tocàvem a Madrid, abans de la movida, els mitjans deien que la nostra música era rock con raíces o sardana rock. No es parlava de mestissatge.

La vostra música rememora el so de la sardana.Els meus pares eren molt aficionats a la sardana i a casa sentíem molta música de cobla. És un so que tens clavat al cap. Després, sents altres músiques, però aquell so que de petit sentia no el puc ni el vull oblidar, sinó que el vull incorporar a la música que estic fent. Jo toco el saxo soprano bàsicament perquè em recorda aquell so.

I el saxo soprano és l’emblema de l’Elèctrica Dharma.Recorda el so de la tenora perquè és un so més agut que el del saxo tenor o el saxo alto. Jo em vaig passar automàticament al saxo soprano quan el vaig sentir, per exemple, amb saxofonistes que acompanyaven Miles Davis. I és cert que aquest instrument ha marcat una pauta, perquè el seu so va sorprendre.

”“Ens agrada

comprometre’ns, opinar i mullar-nos al màxim

12 13maig-juny 2005

Sónar 2005 Primavera Sound Primavera Sound és un festival que evoluciona i creix. Aquest 2005 estrena nou recinte al Fòrum de Barcelona i un certamen dedicat especialment a la música francesa.

Després de quatre edicions en què Primavera Sound ha anat creixent tant pel que fa al nombre d’actuacions (els grups internacionals van passar de tres l’any 2001 a seixanta-tres el 2004), com de públic (quaranta mil assistents l’any passat), Prima-vera Sound celebra al final de maig la seva cinquena edició i estrena nova ubicació al Fòrum de Barcelona, on set escenaris acolliran les actuacions de grups i discjòqueis nacionals i internacionals. Artistes convi-dats de la talla de The Human League, Sonic Youth, Tortoise, Kompakt Sound System, The Dirtbombs i Los Planetas omplen el cartell de l’edició 2005.

L’escenari Nitsa / Apolo, amb capacitat per a quinze mil espectadors, i situat a l’àrea central del recinte del Fòrum, acollirà les bandes més impor-tants de rock i pop; l’escenari Rockdelux por Lois, situat a la vora del mar, presentarà grups de pop i rock de qualitat contrastada, tot deixant per a última hora de la nit la part més electrònica del cartell; l’escenari Danzka CD Drome, amb capacitat per a tres mil espectadors, està dedicat a promoure les propostes més innovadores sorgides del panorama nacional i internacional en els terrenys de pop, rock i electrònica; l’escenari Nasti presentarà directes que conjuguen la música de ball amb el pop i el punk, acompanyats de discjòqueis que també segueixen aquestes premisses. El recinte del Fòrum disposa d’un Auditori espectacular, considerat el més gran d’Europa, amb una capacitat superior a les tres mil places i amb una acústica magnífica. Aquí, a l’esce-nari Auditori, es faran les actuacions més intimistes del festival, sigui pel seu format acústic o pel caràcter de la seva música. Un altre escenari singular i nou en el festival és la Carpa Estrella Damm, preparada per

acollir les actuacions de discjòqueis nacio-nals dedicats al pop, al rock i als ritmes bastards que beuen d’aquests gèneres. La carpa servirà, de dia, per descansar entre concerts i, de nit, serà una alterna-tiva per al públic que no vulgui acabar la vetllada amb les actu-acions electròniques. La Fira Discogràfica i de Professionals que se celebra cada any amplia la seva oferta en aquesta cinquena edició i, alhora, disposa també del seu propi escenari, on actuaran grups representatius de les discogràfiques presents a la fira. Primavera Sound estrena també aquest 2005 un certamen dedicat especialment a la música francesa, que ofereix una representació d’artistes del país veí no connectats per lligams estètics, en un arc que va des de l’electrònica fins a la chanson actualitzada. Entre els músics francesos que ens visitaran, hi ha Bertrand Betsch, Coralie Clément, The Married Monk, Don Nino i Experience.

Estrella Damm Primavera Sound26, 27 i 28 de maigFòrum de Barcelonawww.primaverasound.com

Cartell del festival Primavera Sound 2005

maig-juny 2005 13

Sónar, el festival de música avançada i art multimèdia de Barcelona, és una de les cites amb més ressò internacional i més poder de convocatòria de les que se celebren a la nostra ciutat. En aquesta edició presenta un programa intens que va més enllà de la música.

L’any passat, el festival Sónar va reunir 85.500 persones –moltes de les quals eren procedents d’altres països– i va projectar al món la imatge d’una Barcelona vital i activa. L’edició 2004 del festival també va tenir per a la ciutat una reper-cussió econòmica important, ja que va contribuir tant a l’increment del PIB a Barcelona i Catalunya (va generar 47 milions d’euros –uns 8.000 milions de ptes.–, una quantitat que representa el 0,03% del PIB total de Catalunya estimat per al període), com al manteniment de l’ocupació. El Sónar suposa per a Barcelona un important motor econòmic tant pel que fa a les seves activitats directes, com per la dinamització que comporta per a altres sectors econòmics (hostaleria, sector cultural i de lleure, comerç, etc.).

En aquesta dotzena edició, el programa del festi-val destaca pel seu retorn al que és orgànic i físic pel que fa a la plasmació de la música en directe, que s’allunya del so electrònic imperant els darrers anys. Així, els ordinadors portàtils, protagonistes gairebé absoluts últimament, han estat substituïts en moltes ocasions per les guitarres, els baixos, les bateries i altres instruments “tradicionals” a dalt dels escenaris. La veu també tindrà un protagonisme especial en

aquesta edició, àmbit en el qual destaquen noms com la britànica M.I.A., la cantant de Moloko Roisin Murphy o Jamie Lidell. Però si hi ha un estil en què la veu és protagonista, aquest és el hip-hop, que destaca també en aquest Sónar amb la presència dels novaiorquesos De La Soul, el col·lectiu japonès Noroshi i els espanyols Solo Los Solo.

En el Sónar de Nit destaca, un any més, la diversitat d’estils i propostes, les més populars i ballables del festival, escampades en tres escenaris: SónarClub, SónarPark i SónarPub. Per aquests esce-naris passaran des dels imprescindibles Chemical Brothers, fins a la nova sensació del techno euro- peu, l’holandès Joris Voorn, o clàssics contem-poranis com Jeff Mills o Miss Kittin.

Una altra novetat d’aquest 2005 és la reubicació dels espais SónarMàtica, i les fires discogràfica (que s’instal·la a la segona planta del CCCB) i editorial (que passa al Hall del Macba). Per tercer any con-secutiu, l’Auditori acull una proposta original que conjuga la música de l’OBC, dirigida per Pedro Alcalde, interactuant amb Ritchie Hawtin, DJ/Rup-ture i Doseone, que interpretaran un repertori cen-trat en el concepte de paisatgisme. El Sónar també ofereix, mitjançant conferències i altres activitats, una mirada al paisatgisme del segle XXI a través del programa Randonnée.

Finalment, el festival viatja a Sevilla, amb la pro-posta “SonarFiles: 10 años de Sónar”, una selecció dels fons de la mediateca del festival que s’exposen al Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, i a Londres, amb la presentació A Taste of Sonar 2005 a la sala Fabric de la capital britànica.

Sónar 2005 16, 17 i 18 de juny CCCB, Macba, Auditori i Fira de Barcelona Montjuïc 2www.sonar.es

DJ/Rupture, un dels artistes convidats del Sónar 2005

14 15maig-juny 2005

Barcelona lidera una proposta de Xarxa Europea en

Cultura Científica El desenvolupament del coneixement científic no es pot produir de manera aïllada de la societat; ben al contrari, la ciència i la societat constitueixen, cada vegada més, una parella indissociable.

Conscient de la necessitat d’establir ponts de diàleg entre la ciència i la ciutadania, la Direcció General de Recerca de la Comis-sió Europea va reunir, del 9 a l’11 del passat mes de març, més de nou-cents delegats de tots els països europeus en el simposi Science and Society Euroforum 2005. Els participants provenien d’àrees diverses: investigadors, periodistes científics, responsa-bles de museus i centres de cièn-cia, funcionaris de la Comissió i de les diferents ambaixades respon-sables de la promoció i difusió de la cultura científica, etc.

Barcelona va tenir un paper protagonista en aquesta reunió europea. D’una banda, les inicia-tives desenvolupades per l’Insti-tut de Cultura de Barcelona dins del pla estratègic “La ciutat per la ciència” (aprovat el proppassat mes de novembre) i que vam tra-duir per “Science & the City”, van ser escollides com una de les tren-ta “bones pràctiques” europees en matèria de cultura científica (l’única de tot Espanya). Així, com a “bona pràctica”, aquesta estra-tègia va tenir un lloc destacat en

ropean Science & City Network (ESCITY), va ser molt ben acollida per part dels representants dels ajuntaments i de les àrees de cul-tura científica de diverses ciutats europees, entre les quals hi havia París, Viena, Bucarest, Berlín, Aveiro, Lisboa, Tromso, etc.

La xarxa ESCITY va néixer, d’aquesta manera, com un petit nucli de ciutats en les quals la preocupació per la cultura cientí-fica de la ciutadania ha passat del pla de les idees al dels fets (amb totes les implicacions que això

14

l’exposició d’estands que va tenir lloc durant el Fòrum. D’una altra, en el transcurs del seu discurs com a principal conferenciant de l’àrea de Comunicació Científica, Vladimir de Semir, comissionat de Cultura Científica de l’ICUB, va presentar la iniciativa de la ciu-tat de Barcelona per encapçalar una xarxa europea de ciutats que, com la nostra, tinguin ja progra-mes consolidats amb relació a la promoció i la difusió de la cultura científica. Aquesta iniciativa, que provisionalment rep el nom d’Eu-

representa en les línies d’actua-ció política, administrativa, etc.), però amb la vocació d’ampliar progressivament la xarxa cap a altres ciutats que es troben encara en una fase més incipient d’aquest procés. És a dir, si avui en dia, per exemple, ja no és possible pensar en una Administració que no dis-posi d’un departament dedicat específicament al medi ambient (quan això era el més habitual fa només vint anys), el mateix ha de passar amb la cultura cientí-fica, la qual ha de considerar-se com una obligació ineludible de les administracions en les seves relacions amb la societat. Però, a part d’aquesta funció, que podria denominar-se de lobby, la xarxa vol servir també com a plataforma per a l’intercanvi d’experiències i coneixements, així com d’instru-ment per a una millor planifica-ció de les activitats. Precisament pensant en els objectius comuns que s’han marcat les ciutats per als propers anys, durant la reu-nió de la xarxa Eurocities que va tenir lloc a Barcelona el 18 de març, el comissionat de Cultura Científica també va presentar la iniciativa d’ESCITY. Com en el cas de Brussel·les, la proposta va ser acollida també amb molt d’entusiasme.

Europa està preocupada per la transició cap a la societat del coneixement. Sense un sistema científic i tecnològic competent, la idea d’una Europa forta no es pot sostenir, encara que s’hagi aconseguit una unitat econòmica. Experts i governs són ben consci-ents d’això i, després de la cimera de Lisboa de l’any 2000, han dei-xat clar que encara manca molt

per fer. L’actual president Barroso ha actualitzat alguns dels objec-tius de Lisboa. I un d’aquests ha estat clarament renovat: arribar a dedicar el 3% del PIB per a recer-ca i desenvolupament el 2010. A més, els últims anys, la Comissió ha engegat diversos programes per a l’anàlisi de la situació de la ciència a Europa. Els resultats han posat en evidència la neces-sitat d’incrementar l’interès per la ciència i el seu coneixement per part de la societat i, per aquest motiu, s’han posat en funciona-ment diverses línies d’actuació, emmarcades dins del Pla d’acció “Ciència i societat”. Però no es tracta només d’una actuació de la Comissió. Perquè aquestes accions tinguin èxit és necessari que tots els països, les regions i, especialment, les ciutats (les més properes a la societat) estableixin els seus propis plans de promoció de la cultura científica, bo i tenint en consideració les seves pròpies particularitats.

Barcelona fa temps que refle-xiona sobre aquesta qüestió, i per això en aquests moments podem

considerar-nos una ciutat pionera, en comparació de la resta d’Euro-pa. Però, malgrat la relativa bona situació, som ben conscients que encara estem en un estat molt preliminar. Segons s’extreu de diversos estudis sobre percep-ció de la ciència (entre d’altres, l’elaborat pel Gabinet d’Estudis de l’Ajuntament de Barcelona el setembre del 2004), la ràpida velocitat en què es produeixen –i s’apliquen– els avenços científics fa que bona part de la ciutadania manifesti no tenir prou informació per poder entendre què represen-taran aquests avenços per a la seva vida quotidiana o per al conjunt de la societat. D’altra banda, la creació del coneixement científic ja no és un fet aïllat que depengui d’una ciutat o d’un grup de recer-ca, sinó que cada vegada més es produeix en un entorn internaci-onal, multicèntric, multidiscipli-nari, etc. És per això que és tan necessari crear lligams estables amb altres ciutats, tot dissenyant i consolidant polítiques culturals que fomentin la cultura científica entre la ciutadania.Eurofòrum Ciència i Societat

Intervenció del comissionat de Cultura Científica, Vladimir de Semir

16 17maig-juny 2005

Retrat de Zagreb

La ciutat de Zagreb és la capital de la República de Croàcia i també la ciutat més gran del país, amb una superfície de 641.33 quilòmetres quadrats i una població de 885.000 habitants (dades del cens del 1999). Zagreb és el centre cultural, universitari, econòmic i administratiu de Croàcia.

Anualment, la ciutat assigna un 7% del pressupost municipal a la cultura, la qual cosa equival a uns 50 milions d’euros. A Zagreb, el sector cultural representa uns dos mil sis-cents llocs de treball a jornada completa en el sector públic i uns cinc-cents o sis-cents més en el sector privat. Cada any es porten a terme uns dos mil cinc-cents programes culturals i artístics, que registren una xifra aproximada de 2.300.000 assistents.

La ciutat té una llarga histò-ria, de la qual queda constància escrita en documents des de fa nou-cents anys. D’altra banda, les troballes arqueològiques ens mostren l’existència de vida orga-nitzada en aquest indret des de fa uns quants milers d’anys.

Durant l’edat mitjana, la ciutat va créixer en dos assentaments: un de religiós i un de laic. El 1094, es va convertir en la seu d’una arxidiòcesi amb jurisdicció sobre tota la Croàcia interior, fet que va afavorir que esdevingués un centre important del territori croat des de molt antic. Se li va concedir l’estatus de ciutat lliure i reial mitjançant la Butlla Daura-da del 1242.

Zagreb va experimentar un gran desenvolupament en la primera meitat del segle XIX, en què va esdevenir una ciutat veritablement amant de la lliber-tat i el principal centre cultural i polític de Croàcia, un país que encara havia de consolidar la seva independència. En aquesta època es va impulsar la creació de la Zagreb moderna, mentre que l’anomenada Cuitat Baixa es va convertir en el centre. Aquesta joia de la planificació urbanísti-ca inclou la “ferradura verda”, un conjunt de parcs en què les ins-titucions acadèmiques i culturals més importants ocupen una sèrie d’edificis històrics i d’estil art nou-veau. La ciutat va créixer d’acord amb les solucions de planificació europees pròpies del segle XX, unes d’encertades i unes altres no tant, entre les quals cal destacar l’extraordinària arquitectura fun-cionalista dels anys trenta.

Actualment, hi ha més d’un centenar d’institucions que desple-guen activitats que cobreixen tots els àmbits de la vida cultural.

A més de les exposicions per-manents, cada vespre se n’inau-gura una de temporal en un dels

museus de la ciutat. Hi ha el Teatre Nacional de Croàcia, set teatres públics, molts club juvenils mul-timèdia, com ara el Centre Cul-tural Maksimir i el Club Močvara, i diverses companyies de teatre i grups musicals i de dansa. La ciutat també finança i promou molts pro-jectes alternatius i multimèdia.

També cal destacar la tradi-ció musical de Zagreb. L’Auditori Vatroslav Lisinski, a més de ser la seu de la Filharmònica de Zagreb, l’Orquestra Simfònica, els Solistes de Zagreb, el Quartet de Zagreb i altres grups de renom, ha acollit grans noms de la música clàssica i avantguardista d’arreu del món.

Zagreb és ben coneguda per la seva tradició en el camp de les pel·lícules d’animació. L’Escola d’Animació de Zagreb n’és la mostra més destacada i és reconeguda per la seva capa-citat tècnica, el rebuig de la imi-tació i unes il·lustracions en què els gràfics, la música i el color constitueixen valors expressius independents. Els films animats de Zagreb han guanyat nombro-sos premis en festivals d’animació internacionals des del 1956 fins a l’actualitat, i el dibuix animat

Surogat, de Dušan Vukotić, fins i tot va guanyar un Oscar.

Zagreb és la seu d’una sèrie d’esdeveniments anuals i bien-nals internacionals força cone-guts, la qual cosa reflecteix els vincles amb les cultures europea i mundial. Pel que fa a la inno-vació en les arts, és obligat fer esment del moviment internaci-onal Noves Tendències, que es va establir a Zagreb el 1961 per iniciativa d’Ivan Picelj i l’artista brasiler Almir Mavignier. Al llarg de la seva activitat fins al 1973, Noves Tendències va ser capaç d’unir –fins i tot en condicions adverses– els noms més impor-tants del constructivisme, de la luminocinètica, de l’art per ordi-nador i de grups artístics, mentre que els participants en els sim-posis i col·loquis incloïen teòrics internacionals de prestigi com per exemple Argano, Appolonio, Eco, Popper i altres.

Durant els anys seixanta, Zagreb va esdevenir un centre internacional per a totes les for-mes d’art, incloent-hi la música, el cinema experimental i les pel-lícules d’animació. El 1961, es va crear la Biennal de Música de Zagreb, que encara se celebra i que té un paper important en la presentació i producció de la música clàssica contemporània.

L’obertura de la ciutat a nous

aspectes de l’art contemporani es reflecteix en el fet que és l’amfi-triona de reconeguts esdeveni-ments internacionals com ara el festival de teatre EUROKAZ, la Setmana de la Dansa Moderna, les Jornades Internacionals de Jazz, les Converses Literàries de Zagreb, el Festival d’Animació, el Festival de Teatre del Món, The World Debut Film Festival, el Festival de Música Ètnica i el Festival Barroc de Zagreb.

Zagreb també és l’escena-ri del Festival Internacional de Teatre per a Cecs, la Triennal Internacional de la Petita Cerà-mica, ZGRAF, el Saló d’Arquitec-tura i Arts Aplicades, el Saló de Belles Arts, The Queer Festival, la Revisió de Folklore Internacional i nombrosos concursos musicals.

A l’estiu s’organitza un progra-ma especial i els grups de teatre, dansa i música de diferents estils es presenten al llac Jarun i als escenaris a l’aire lliure de la Ciutat Alta. Al llarg de tot l’any, s’orga-nitzen molts festivals de carrer, com C’est is the Best o el Festival Ex Urban, que proporcionen a la continental ciutat de Zagreb una aroma mediterrània.

Zagreb és una ciutat amb una gran quantitat de joves, on hi ha moltes escoles primàries, centres d’ensenyament secundari i uni-versitats que participen en totes

les manifestacions de l’activitat cultural, des de les escoles de música i art dramàtic del Teatre de la Joventut de Zagreb, fins a la Galeria Central d’Estudiants i el Centre Multimèdia i altres programes oferts per totes les institucions esmentades més amunt.

Fins i tot en els moments de crisi Zagreb ha invertit sempre en cultura i en la conservació del patrimoni cultural, i en els darrers anys el Museu Municipal de Zagreb, el Museu Escolar i el Museu d’Arqueologia han estat renovats. A més a més, entre les principals inversions previstes a la ciutat per als propers anys es tro-ben els nous edificis per al Museu d’Art Modern i per a l’Acadèmia de Música.

Zagreb és una típica ciutat centreeuropea, però com a cen-tre industrial i universitari també ha atret residents d’altres parts de Croàcia. Les cultures medi-terrània i centreeuropea hi con-flueixen i s’hi barregen, la qual cosa dota la ciutat d’un ambient multicultural.

La política cultural de Zagreb està orientada a dedicar una atenció especial al desenvolu-pament d’infraestructures per als sectors culturals independents. A més del Centre de Cinema, inaugurat recentment, s’estan construint teatres i auditoris per a grups artístics independents. Els plans de desenvolupament urbanístic de la ciutat inclouen la reconversió d’antigues fàbriques (Paromlin i Arko, entre d’altres) en centres multifuncionals que per-metin reunir la cultura i el turisme a la Zagreb moderna.”

“Cada any es porten a terme uns dos mil cinc-cents programes culturals i artístics

18 maig-juny 2005

Maig - Junya BarcelonaAquesta selecció recull una mostra de les activitats culturals més destacades organitzades per l’Institut de Cultura de Barcelona o altres entitats. Informació exhaustiva i permanent actualitzada a Internet:

www.bcn.es/culturawww.bcn.es/canalcultura

19

Festival de Cinema Asiàtic

Cicle dedicat a les cinematografies de l’Àsia oriental que està considerat un dels millors festivals de cinema oriental d’Europa.

Fins al 8 de maig al CCCB (Montalegre, 5) i altres espais

XIII Mostra de Films de Dones

Un espai per a la promoció i exhibició de pel·lícules fetes per dones. Cicle de pel·lícules de Susan Sontag.

Del 6 al 16 de juny als Cinemes Verdi (Verdi, 32)

AUDIOVISUAL

Tot dansa: Ballem la poesia

Creacions de dansa contemporània al voltant de diferents poetes de la literatura catalana.

18 de maig al Mercat de les Flors (Lleida, 59)

Paisatges

IT Dansa. Jove Companyia de l’Institut del Teatre. Direcció artística: Catherine Allard.

Del 24 de maig al 5 de juny al TNC (pl. de les Arts, 1)

DANSA

Corchero, Fernández, Poveda, en concert

La dansa d’Andrés Corchero amb el piano d’Agustí Fernández i la veu de Miguel Poveda.

Del 2 al 5 de juny al Teatre Lliure - Sala Fabià Puigserver (pg. Santa Madrona, 3)

Ga-GàLa ballarina Marta Carrasco ens transporta a l’univers del cabaret circ ambulant, un món que ja forma part de la memòria i de l’imaginari col·lectius.

Del 14 al 26 de juny al TNC

“La imatge pública de Roma”

Selecció de monedes de les col·leccions del Gabinet Numismàtic de Catalunya del MNAC.

Fins al febrer del 2006 al MNAC (Palau Nacional - parc de Montjuïc)

“Expressionisme alemany: Die Brücke (1905-1913)”

Del 2 de juny al 4 de setembre al MNAC

“Viure sota el Vesubi: Pompeia, Herculà i Oplontis”

L’erupció del Vesubi de l’any 79 d.C. ha permès que aquestes ciutats es conservin i ens possibilita contemplar com era la vida quotidiana en una ciutat romana ara fa dos mil anys.

Del 13 de maig al 20 d’octubre al Museu Marítim (av. Drassanes, s/n)

“Occident vist des d’Orient”

La producció cultural oriental, específicament del món islàmic, ens permet comprovar com reaccionem davant d’un mirall al qual no estem avesats.

Del 23 de maig al 25 de setembre al CCCB

29è Festival de Barcelona GrecLa vint-i-novena edició del Festival de Barcelona presenta unes quaranta-cinc propostes artístiques, entre teatre, música i dansa, amb un marcat accent interna-cional, combinat amb l’estrena dels nous muntatges dels creadors catalans.

El 27 de juny, el Festival aixeca el teló amb la comèdia Al vostre gust, de William Shakespeare, un muntatge dirigit per Xicu Masó i protagonitzat per l’actor Pep Tosar. Aquest muntatge és el tercer del tàndem Masó-Tosar al Festival, després dels aplaudits Esquena de ganivet (2004) i El mestre i Margarida (2003).

Entre els grans noms del teatre internacional que visiten el Grec, hi ha Krystian Lupa, que torna a Barcelona tres anys després d’Auslöschung/Extin-ció amb l’espectacle Els germans Karamazov, de Dostoievski, una obra que el director polonès ha convertit en una de les grans fites de la seva carrera i que es podrà veure al Teatre Fabià Puigserver; Christoph Marthaler dirigeix, també al Fabià Puig-server, Els deu manaments, una moderna comme-dia dell’arte basada en l’obra del dramaturg sicilià Raffaelli Viviani; i l’alemany Heiner Goebbels, tota una autoritat mundial del teatre musical, dirigeix al TNC l’espectacle Eraritjaritjaka, basat en textos del premi Nobel Elias Canetti. El Teatre Romea pre-senta l’espectacle Celebració (Festen), de Thomas Vinterberg, adaptació teatral, dirigida per Josep Galindo i Pablo Ley, de la pel·lícula del mateix títol que ha estat un dels grans èxits del cinema europeu recent. L’escenari del Mercat de les Flors acull tres espectacles de la prestigiosa Escola de l’Òpera de Pequín, un autèntic viver de qualitat i talent, que ens permetran descobrir el fascinant procés de nai-xement d’un actor. El Festival de Barcelona també

és el marc on s’estrenaran els darrers espectacles dels creadors catalans Carlota Subirós, Magda Puyo, Xavier Albertí, Carme Portaceli, Rosa Novell, Josep Galindo, Carles Alfaro i el ja esmentat Xicu Masó, a més del retorn de Simona Levi, que porta de nou InnMotion05 al CCCB.

Dansa i músicaA més del teatre de text, la dansa contempo-

rània també té un lloc especial en aquesta edició del Festival, en la qual podrem apreciar: les últi-mes coreografies de Trisha Brown (Present Tense, Groove and Countermove i Astral Convertile) al Teatre Grec; Mal Pelo (Atlas) al Mercat de les Flors; Toméo Vergès (JOKS) al Teatre Ovidi Montllor; Tomàs Aragay i Sofia Alonso (Sobre la mort) al Teatre Ovidi Montllor; i Juan Carlos García (Cosa d’homes) al Mercat de les Flors.

El Festival ens reserva també grans vetllades musi-cals, amb cites imprescindibles amb figures del panora-ma musical internacional i local, com ara Paolo Conte, Philip Glass, Orishas, Marianne Faithfull, Joan Manuel Serrat, Joe Jackson & Todd Rundgren, Jamie Cullum, Elefhteria Arvanitaki, Brian Wilson, Silvio Rodríguez, Bebe & Elbicho, i Martirio & Miguel Poveda.

29è Festival de Barcelona GrecDel 27 de juny al 8 d’agost • www.barcelonafestival.com

Una escena d’Els germans Karamazov, de Dostoievski, sota la direcció de Krystian Lupa

Foto

: Mar

ek G

ard

ulsk

i

EXPOSICIONS

Foto

: Man

u Tr

illo

20

Encara es poden veure...

“El Consolat de Mar. Quan Cata lunya cavalcava damunt les ones”. Fins al 15 de maig al Museu Marítim

“Eugeni Forcano. Fotografies 1960-1996”. Fins al 22 de maig a l’Espai Xavier Miserachs del Palau de la Virreina (la Rambla, 99)

“París i els surrealistes”Fins al 22 de maig al CCCB

“La línia primitiva”. Fins al 29 de maig al Museu Tèxtil i d’Indumentària (Montcada, 12-14)

“Desacuerdos. Sobre art, polítiques i esfera pública a l’Estat espanyol”. Fins al 29 de maig al Macba

“Antonio Miró a través del temps”. Fins al 5 de juny al Palau de la Virreina (Espai 2)

“Turner i Venècia”. Fins al 5 de juny a CaixaForum

“Sert, mig segle d’arquitectura (1928-1979)”. Fins al 12 de juny a la Fundació Joan Miró

“Jean Hélion”. Fins al 19 de juny al Museu Picasso (Montcada, 15-23)

“La línia roja...”. Fins al 30 de setembre a CosmoCaixa (Teodor Roviralta, 47-51)

“Els tracis. Tresors enigmàtics de Búlgaria”Fins al 31 de juliol a CaixaForum

maig-juny 2005 21

Festa Major de Nou Barris

La plaça Major i la seu del Districte acullen les activitats més emblemàtiques de la festa major: el Festival de Flamenc, teatre, música i dansa a les “Nits al Pati”, entre moltes altres activitats.

Al final de maig a diversos espais del districte de Nou Barris

Dia Internacional dels MuseusJornada de portes obertes a diversos museus de la ciutat.

18 de maig

“Francis Alÿs: 10 Blocks Around my House”

Selecció d’obres dels últims dotze anys de la producció artística d’Alÿs, que tenen relació amb el “Zócalo” (la plaça major de Mèxic DF) i el seu entorn, on viu i treballa l’artista.

Del 27 de maig al 29 d’agost al Macba (pl. dels Àngels, 1)

“Douglas Gordon”

Del 27 de maig al 4 de setembre a la Fundació Joan Miró (parc de Montjuïc, s/n)

“Stanley Brouwn. Obres 1960-2004”

Repàs dels darrers quaranta-cinc anys de producció de Brouwn, que exploren les possibilitats de desplaçament que ens ofereixen mitjans com ara l’avió, i que posa en declivi la importància de les distàncies.

Del 23 de juny al 25 de setembre al MACBA

“Dibuixos, del modernisme a les avantguardes”

Un cop més, l’art del modernisme i de les avantguardes artístiques

del segle XX ens mostrarà el món de l’art com a precursor i capdavanter dels canvis en la societat.

Fins al 30 de juny a la Fundació Francisco Godia (València, 284)

“Rineke Dijkstra”

Única oportunitat de veure a Espanya aquesta mostra, que aplega una setantena d’obres de la fotògrafa i videoartista holandesa.

Del juny al juliol a CaixaForum (Marquès de Comillas, 6-8)

“Fernando Bryce”

Mostra de les obres d’aquest artista peruà treballades a partir d’una estratègia artística que ell anomena “anàlisi mimètica”.

Fins al 7 de juliol a la Fundació Antoni Tàpies (Aragó, 255)

FESTES

16è Festival de Guitarra de Barcelona

Durant aquest bimestre, el Festival presenta artistes tan coneguts com Milton Nascimento, Noa & Solis Quartet, Madredeus, Diego el Cigala, i Larry Coryell Trio.

Fins al juny a l’Auditori, al Palau de la Música Catalana i a Bikini

Urban Funke. Festival de Cultura Urbana

Plataforma capaç de conjugar els artistes més representatius de l’àmbit de la cultura urbana i d’altres tendències artístiques, amb un enfocament creatiu innovador: hip-hop, r’b’n’, 2step, drum’n’bass, rap, funky, ragga, dub, grafitti, break dance, etc.).

6 i 7 de maig al Teatre Mercat de les Flors

Banda Municipal de BarcelonaLa Banda ofereix sengles concerts temàtics: “Del romanticisme a la música per a banda”, amb obres de Wagner, Borodin, Txaikovski i Bourgeois, i “El concert popular i la sarsuela”, amb obres d’Amargós, Chueca, Sorozábal i Vives, entre d’altres. Més informació: www.bcn.es/cultura

5 i 12 de juny al Casino l’Aliança del Poblenou (rambla del Poblenou, 42)

12è Festival de Flamenc de Ciutat VellaEl festival investiga i promou les noves tendències del flamenc.

Del 24 al 28 de maig al CCCB

Destiny’s Child11 de juny al Palau Sant Jordi

Miguel Bosé

16 de juny al Palau Sant Jordi (pg. Olímpic, 5-6)

Kansas

19 de juny a Razzmatazz

MÚSICA

El Palau de la Música Catalana presenta, aquest final de temporada, dos concerts “històrics” amb la visita de I Musici, que dediquen un concert

a la música del Settecento instrumental italià, i del New London Consort, que recull els grans moments del teatre musical anglès (1670-1770), amb obres de Purcell, Händel, Blow, Locke i Linley Jr, a més de les visites de prestigioses orquestres internacionals com la London Symphony Orchestra i la Netherlands Radio Chamber Orchestra, i els concerts del Martha Argerich Ensemble i del Quartet Casals, que completen l’oferta. A l’Auditori, l’activitat també és intensa aquest bimestre en què l’OBC ofereix tres concerts temàtics: “La Sisena de Mahler”, “Una tragèdia florentina” i “La Cinquena de Txaikovski”, i un concert protagonitzat pel seu quintet de metall. També pujaran a l’escenari de l’Auditori, aquests mesos de maig i juny, la soprano Ainhoa Arteta i l’Orquestra Simfònica Estatal de Moscou.

Temporada de mús ica c làss ica

Festa de la Música

Barcelona s’uneix a una gran celebració que converteix les principals ciutats europees en un gran escenari musical. Escoles, grups de cambra, corals, orquestres i solistes. Tots els estils, totes les formacions asseguren una festa sonora per a tots els gustos.

Del 19 al 21 de juny a diversos espais de la ciutat

Corey Harris & the 5 × 5

Corey Harris, guitarra acústica, guitarra elèctrica i veu. Víctor Brown, baix elèctric i veu. John Gilmore, bateria.

23 de maig al Teatre Poliorama (la Rambla, 115)

Txell Sust & August Tharrats Blues Trio

6 de juny al Teatre Poliorama

Ainhoa Arteta

Mahler

“La Bauhaus es diverteix. Festes i vida quotidiana”

Unes cent cinquanta fotografies i una selecció d’obra gràfica sobre paper d’autors com ara Paul Klee, Vassili Kandisnky, Irene Bayer, Werner Zimmermann, Lucia Moholy-Nagy, Gertrud Arndt i Wolfgang Tümpel, entre d’altres.

Del juny al setembre a CaixaForum

22

L’elisir d’amore

L’òpera de Gaetano Donizetti, dirigida en aquesta ocasió per Mario Gas.

Fins al 7 de juny al Gran Teatre del Liceu (la Rambla, 51-59)

Jenufa

Òpera del compositor Leos Janácek

Del 17 de maig al 5 de juny al Gran Teatre del Liceu

La gazzetta

Una òpera de Gioachino Rossini basada en una obra de Goldoni.

Del 20 de juny al 3 de juliol al Gran Teatre del Liceu

ÒPERA Mestres antics

Direcció: Xavier Albertí. De Thomas Bernhard.

Del 31 de maig al 19 de juny al Teatre Romea

XXII Marató de l’Espectacle

Unes dues-centes companyies i artistes presenten una mostra dels seus treballs en un temps màxim de deu minuts de durada cada peça. La Marató de l’Espectacle conté tots els gèneres artístics: teatre, dansa, música, circ, narració, vídeo, arts plàstiques i circ.

2 i 4 de juny al Teatre Mercat de les Flors - Ciutat del Teatre

Fuente Ovejuna

De Lope de Vega. Direcció: Ramon Simó.

Fins al 12 de juny al TNC

Saló Internacional del Turisme a Catalunya

Del 26 al 29 de maig a la Fira de Barcelona (av. Reina Maria Cristina, 2-16)

Cicle sobre “Literatura i pensament asiàtic”

A través de vuit llibres i autors sobre l’Orient, s’intenta obrir camí cap a l’estudi de l’àmbit oriental. A càrrec de Lluís Racionero, escriptor.

Cada dijous fins al 2 de juny a la Casa Àsia (av. Diagonal, 373)

L’estiu als museus

Tallers, jocs, itineraris i altres activitats per aprendre i viure un estiu ben divertit.

Del juny al juliol als museus de la ciutat

MÉS CULTURA

Saló del Còmic

A causa del gran èxit de públic i expositors de les darreres edicions, aquest 23è Saló canvia d’ubicació i es fa al Palau número 2 de la Fira de Barcelona, amb la presència de més

de cent empreses expositores entre editorials, llibreries especialitzades, distribuïdores de vídeo, escoles de còmic i fanzines. Entre els autors convidats al Saló, destaquen Ed Brubaker, Adam Hughes, Bernie Wrightson, Phil Jiménez, Gilbert Shelton, Ralf König i el veterà Sergio Toppi.

Del 9 al 12 de juny a la Fira de Barcelona

El beso de la mujer araña

Manuel Dueso dirigeix aquesta obra de Manuel Puig.

Del 3 al 29 de maig al Teatre Romea (Hospital, 51)

Hedda Gabler

D’Henrik Ibsen. Direcció i adaptació: Eric Lacascade.

4 i 5 de maig al Teatre Lliure - Sala Fabià Puigserver (pl. Margarida Xirgu, s/n)

Lazarillo de Tormes

Versió: Fernando Fernán Gómez. Intèrpret i direcció: Rafael Álvarez, “El Brujo”. Espectacle en castellà.

Del 3 al 15 de maig al Villarroel Teatre (Villarroel, 87)

TEATRE

Raccord

De Rodolf Sirera. Direcció: Carme Portaceli.

Fins al 8 de maig al Teatre Nacional de Catalunya

El Cremaster de los cojones

A càrrec de Sergi Faustino.

Del 12 al 15 de maig al Teatre Mercat de les Flors

La meua filla sóc jo

Música, dramatúrgia i direcció: Carles Santos

Del 19 al 29 de maig al Teatre Lliure - Sala Fabià Puigserver

El professional

De Dusan Kovacevic.

Fins al 29 de maig al TNC

Escultures famosesLa difusió del gust per l’antiguitat clàssicaLa nostra cultura té les seves arrels en el món clàssic. En som deutors en molts aspectes de la nostra manera de viure i de concebre el món, molt més del que puguem arribar a creure. A Europa, durant segles, aquest origen fou conegut a través de Roma, que, en certa manera, inventà Grècia, i esdevingué la gran difusora de l’antiguitat clàssica.

El Museu Frederic Marès, amb la seva gran col-lecció d’escultura, fundat per un escultor i nascut del col·leccionisme, presenta –comptant amb el comis-sariat de Vicenç Furió, professor de la Universitat de Barcelona– l’exposició “Escultures famoses. La difusió del gust per l’antiguitat i el col·leccionisme”, una reflexió sobre el valor de les còpies escultòriques com a mitjà de la difusió del gust per l’antiguitat, un fet clau de la cultura moderna europea.

La possibilitat de reproducció de l’escultura va permetre difondre en gran manera aquest gust per l’antiguitat personificada en les estàtues del Laocont, l’Apol·lo Belvedere, la Venus de Mèdici i algunes altres que, per la seva expressió de sentiment trà-gic, serenitat o força, han estat considerades durant segles la màxima expressió de l’antiguitat clàssica.

Al segle XVI, per bé que amb posterioritat tindran lloc altres troballes, la Roma cristiana descobreix el seu passat clàssic (i/o pagà). Els ulls de prínceps, cardenals i papes miren cap a aquest origen que els arrela, els dignifica i els converteix en els únics propietaris de la seva versió “tridimensional”, l’escultura recentment descoberta. Les famílies dels Mèdici, Borghese, Farne-se, etc. hauran de permetre als monarques europeus treure còpies d’aquestes obres, i aquest serà l’inici de la seva difusió, conseqüència de l’admiració que despertaren, tot i que segles després s’havia de cons-tatar que gran part d’aquells marbres tan preuats eren còpies romanes d’originals grecs. Còpies, però còpies d’un alt valor, símbols de l’antiguitat que ennoblia.

Les corts europees i els seus palaus i jardins –Versalles, La Granja, etc. – s’ompliren d’Apol·los i Venus de marbre o de bronze, i aquest gust perdurà fins que al XVIII assolí encara més força, ja que l’ad-miració s’estengué als països nòrdics i especialment a Anglaterra, on es posà de moda el Grand Tour, és a dir, el viatge a Itàlia, a la recerca del model suprem de bellesa, fet que esdevingué sinònim de prestigi cultural i que comportà l’arribada de tota mena de còpies a les col·leccions angleses.

Però no tot foren els amants de l’art. També les acadèmies de belles arts en col·leccionaren, d’aquestes còpies que han servit fins al segle XX de model de les classes de dibuix “de l’antic”. El mateix Picasso realitzà diverses “acadèmies” d’aquest tipus, com ara el Faune que s’hi exposa.

L’exposició mostra aquesta realitat a través d’una representativa selecció de gravats i de més d’una vintena d’obres dels segles XVII al XX, que han format part, tant de col·leccions reials europees, com d’aristòcrates i col·leccionistes de Roma, París, Madrid o Barcelona. Una bona ocasió per continuar admirant l’escultura de l’antiguitat clàssica i endin-sar-nos en les nostres arrels.

Pilar VélezDirectora del Museu Frederic Marès

“Escultures famoses”Museu Frederic Marès • Del 5 de maig al 24 de juliol

Laocont i els seus fills Itàlia (?), començament del s. XXCol·lecció particular. Barcelona

maig-juny 2005 23

25maig-juny 2005

El Festival de Música Antiga de Barcelona

I es va implantar perquè mai no va estar tancat ni en un sol espai ni en un únic repertori. Diferents escenaris han estat testimonis d’una programació en la qual la seva constant han estat els descobriments, sense gairebé repetir repertoris i posant una atenció especial en l’evolució dels intèrprets que ens han visitat, tot reiterant, en alguns casos, noms que ens ha semblat necessari re-conèixer. Així, com a exemples, hem vist formar-se i créixer l’Ayre Español i l’Orquesta Barroca de Sevilla, hem vist evolucionar Les Arts Flo-rissants, madurar Hopkinson Stmith, i desaparèixer la Camerata Trajectina i Studio Laren.

En l’èxit del Festival ha estat decisiva la bellesa de la nostra Barcelona gòtica, de les seves places i esglésies. Escoltar dins el majestuós Saló del Tinell les suites de Bach, interpretades per Anner Bylsma, és un tresor per al record. Aquelles gruixudes pedres van acollir l’escàs públic que va assistir al debut del contratenor René Jacobs, i anys més tard van presenciar la interminable cua que va omplir amb escreix el concert del Clemencic Consort amb la seva música per al Molière del film de Mnouchkine. Aquests espais han propiciat moments de vertigen, com el del Gruppo de Dansa Rinascimentale de Roma un dissabte al matí a la plaça del Pi mentre les mestresses de casa tornaven del mercat. Va ser l’èxit de la música culta al carrer. Aquells anys i aquells èxits han conduït al Fringe, que, en l’ac-tualitat, inunda el Barri Gòtic durant tot un cap de setmana del Festival.

I, per consolidar vint-i-vuit anys d’èxit, han estat determinants la complicitat dels intèrprets i l’acollida del públic. Amb el temps, al voltant del Festival s’ha anat formant un intens corpus de vivències

compartides que ha desembocat en l’interès dels joves músics a instruir-se en la interpretació amb instruments i criteris històrics.

El Festival ha propiciat moltes connotacions cul-turals. I tenim, també, molts motius d’orgull, un dels més importants dels quals és haver aconseguit que, en les programacions de la ciutat, la música antiga ocupi un lloc en les mateixes condicions que la música romàntica i que la del període clàssic. Escoltar al Palau de la Música Catalana, en diverses sèries, Il Giardino Armonico o la Cappella della Pietà dei Turchini, entre molts altres conjunts, és una satisfacció impensable que fa innecessària qualsevol estadística sobre els meritoris resultats d’aquesta història de complici-tats entre músics, aficionats, col·laboradors, espais i reconeixements. És un Festival, el de Barcelona, que ha aconseguit fer-se un nom entre els certàmens especialitzats en música antiga que es fan arreu del món, i que posa Barcelona i l’Obra Social de La Caixa en primera línia de programació.

Maricarmen PalmaDirectora del Servei de Música de la Fundació La Caixa

Ja des de les seves primeres edicions, el Festival de Música Antiga que ofereix l’Obra Social de La Caixa ha estat sempre ben imbricat en l’activitat de la ciutat que l’ha vist néixer i desenvolupar-se fins a arribar a la maduresa dels seus actuals vint-i-vuit anys.

Recerca i políticacultural a Europa

Durant una recent conferència a Berlín, i davant de la pregunta de com reforçar la identitat europea en el procés actual d’ampliació de la Unió, el nou president de la Comissió Europea, el portuguès José Manuel Durão Barroso, va afirmar que la resposta era, sens dubte, la cultura.

El grup Doulce Mèmoire va participar en el Festival l’any 2003

Aquest èmfasi contrasta, però, amb les línies principals de política cultural que ha anunciat la nova Comissió, i que mencionen la promoció de la diversitat cultural com a línia principal i quasi exclusiva d’acció.

Les ciutats europees coneixen el valor de la cultura. La innovació, la convivència o la creativi-tat són elements clau tant per a la transformació tangible, com per a la dimensió simbòlica del des-envolupament d’una ciutat, i així han promogut polítiques culturals que situen la cultura en el centre de les estratègies de desenvolupament urbà. És des d’aquesta perspectiva que diverses grans ciutats europees, reunides en el projecte Eurocult 21, del 5è Programa marc de recerca, han mirat d’avaluar la contribució de la cultura al debat sobre la gover-nança europea, i situar així la cultura al centre de les polítiques de construcció europea.

Per fer-ho possible, el projecte Eurocult 21 ha considerat tres línies específiques d’actuació: l’apro-fundiment de les capacitats de recerca en matèria

de política cultural, l’elaboració d’indicadors que donin suport a aquestes polítiques i una més gran cooperació en xarxa. Els seus resultats van ser pre-sentats en la conferència final del projecte, que va tenir lloc a Barcelona el 17 i el 18 de març, amb cent cinquanta participants de més de cinquanta ciutats europees, i amb la representació de dues direccions generals de la Comissió Europea.

En primer lloc, l’aprofundiment de les capacitats de recerca passa en bona mesura pel suport a la feina d’observatoris i centres de recerca que tre-ballen arreu d’Europa. Es va destacar la necessitat de progressar en la sistematització de la informació disponible, com també en la conveniència d’elabo-rar coneixement de caràcter transversal.

L’elaboració d’indicadors requereix encara una més gran definició. És necessari crear dades de caire qualitatiu, que s’ajustin a una noció de cultura que prengui en consideració una definició més àmplia.

La xarxa Eurociutats actua com a plataforma permanent de coordinació entre les ciutats euro-pees en matèria cultural. Barcelona, en tant que presidenta d’aquesta xarxa, es va comprometre a tirar endavant els reptes formulats en les con-clusions del projecte Eurocult 21: aprofundir en la comparabilitat i la interdisciplinarietat en matèria de recerca cultural i continuar apropant els centres de formació i recerca als centres de decisió en polí-tica cultural a Europa.

El Reichtag de BerlínL’informe final del projecte Eurocult 21 és consultable a la pàgina web: www.eurocult21.org.

24

26

Barcelona...Han visitat

Capital espacialBarcelona assumirà la presi-

dència de la xarxa de ciutats que participen en el projecte euro-peu Ariane durant el període 2005-2006. Aquesta xarxa aplega unes disset ciutats i organitzaci-ons implicades en la construcció dels coets europeus Ariane. Amb aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona està preparant un seguit d’activitats relacionades amb l’as-tronomia destinades a despertar vocacions científiques entre els infants i joves de la ciutat.

Observatori Europeu de Biotecnologia

Barcelona acollirà la seu del futur Observatori Europeu de Biotecnologia (EFB), un projecte impulsat pels governs d’Espanya i Bèlgica. L’EFB és una de les asso-ciacions més importants del món pel que fa al nombre de societats i investigadors que la integren, ja que aplega 211 membres insti-tucionals, que pertanyen a trenta-dos països de la Unió Europea i a dotze de fora d’Europa. L’objectiu de l’Observatori serà estudiar les tendències del sector de la bio-tecnologia.

Parc de la Pau a GazaJoan Clos, alcalde de Barce-

lona, ha participat en l’estrena del Barcelona Peace Park (parc de la Pau), un equipament d’1,2 hectà-rees situat a Tal-al Hawa, un barri de nova construcció i densament poblat de la ciutat palestina de

Gaza. La construcció del Barcelona Peace Park ha estat finançada per l’Ajuntament de Barcelona.

Happy Books a LondresL’empresa catalana Happy

Books ha obert una llibreria a Londres, a la zona de Covent Garden, tot inciant el seu salt al mercat internacional. Happy Books és una empresa familiar, fundada a Barcelona l’any 1985, que té sis llibreries a Barcelona i una a Madrid.

Premi italià per a TàpiesL’artista Antoni Tàpies ha estat

guardonat amb el Premi Lissone 2004, un guardó italià que també va obtenir l’any 1957. Es tracta d’un premi internacional de gran prestigi que en altres edicions ha anat a parar a artistes com Yves Klein, Magritte o Pollock.

Engega el superordinador L’ordinador més potent d’Eu-

ropa i quart del món, batejat com

a “Mare Nostrum”, ha començat a funcionar a mitjan abril al Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Computación (BSC-CNS) de la nostra ciutat. Aquest centre està impulsat i gestionat per un consorci format pel Minis-teri d’Educació i Ciència, la Gene-ralitat i la Universitat Politècnica de Catalunya. L’activitat del BSC-CNS se centra en la supercomputació al servei de la investigació mul-tidisciplinària a través del “Mare Nostrum”. Les xifres entorn de la potència del l’ordinador, fabricat per IBM, són de vertigen. És capaç de resoldre 40 bilions d’operaci-ons per segon: calcula en un segon allò que una persona tardaria a resoldre 10 milions d’anys ajudat per una calculadora. El “Mare Nostrum” és a disposició de tota la comunitat científica, tant naci-onal com internacional, d’entitats públiques i privades, i el seu ús repartirà en funció d’uns períodes de temps que es decidiran a par-tir de cada projecte.

Barcelona al mónEl filòsof i assagista fran-

cès André Comte-Sponville ha pronunciat, al Palau de la Virreina, seu de l’Institut de Cultura de Barcelona, la conferència titulada “El llibre i l’humanisme avui”, una refle-xió sobre el valor que ha tingut la lectura a la nostra tradició i el que té actualment a la nostra societat i a la nostra vida. Durant aques-ta estada a Barcelona, Comte-Sponville també ha participat en un cicle organitzat pel CCCB a l’entorn de les passions.

L’actriu i activista malinesa Fatoumata Coulibaly, protagonista de la pel·lícula Mooladé, premiada al passat Festival de Cinema de Canes. Coulibaly és una ferma lluitadora contra l’ablació de clítoris que es practica a l’Àfrica des de temps ancestrals.

El reconegut compositor finlandès Magnus Lindberg ha parlat sobre la composició musical al Conservatori del Liceu davant d’alumnes i profes-sors d’aquest centre. “Com més música coneixes, més oportunitats tens per crear –opina Lindberg–.

No ens hem d’obsessionar a inventar alguna cosa nova. No podem ignorar la realitat, allò que ja existeix.”

L’escriptora italiana Susana Tamaro ha presentat a Barcelona el seu últim llibre Cada palabra es una semilla (Seix Barral), publicat aquí abans que al seu país, i que aplega les reflexions de l’autora sobre el nostre món i forma de vida.

L’escriptor britànic Ken Follett ha participat a l’Any del Llibre i la Lectura amb la conferència “L’art del suspens: Un segle de novel·la d’intriga”, en què ha explicat les diferents tècniques que els escriptors empren

per a la confecció de novel·les de suspens, com també els seus trucs a l’hora d’escriure best-sellers. Ken Follett ha escrit setze novel·les en els darrers vint-i-cinc anys, d’entre les quals destaquen els best-sellers sobre espionatge El ojo de la aguja (1978), Triple (1979), La clave está en Rebeca (1980), El hombre de San Petersburgo (1982) i El valle de los leones (1986). Amb Els pilars de la terra (1985) canvia radicalment de rumb i es manté a la llista de best-sellers del New York Times durant divuit setmanes.

El modista parisenc Pierre Cardin ha pronun-ciat una conferència sobre moda a la Universitat Abat Oliba de Barcelona. Cardin, de vuitanta-dos anys, va ser alumne de Christian Dior i treballa en el món de la moda des de fa cinquanta anys. Avui dia dóna nom a nou-cents productes que van des de corbates a mobles i perfums, entre d’altres, i proporciona feina de manera indirecta a més de dues-centes mil persones.

Vuit congressistes dels EUA s’han reunit amb l’alcalde Joan Clos a l’Ajuntament de Barcelona per enfortir les relacions econòmiques d’aquell país amb la nostra ciutat. La delegació nord-ame-ricana ha estat integrada per tres representants demòcrates –Ed Pastor (Arizona), Martin Olav Sabo (Democratic Farmer Labor Party - Minneso-ta) i Collin C. Peterson (Democratic Farmer Labor Party - Minnesota)– i cinc de republicans –Harold Rogers (Kentucky), Don Sherwood (Pennsylvania), Terry Everett (Alabama), Barbara Cubin (Wyoming) i Cliff Stearns (Florida).

L’escriptor argentí Ricardo Piglia ha participat en un cicle de debats dedicat als grans mestres de la crítica, organitzat per CaixaForum, en què ha explicat que el seu llibre més recent, El último lector (Anagrama), recull tota les lectures de la seva vida.

L’alcalde Joan Clos durant la inauguració del Barcelona Peace Park de Gaza

maig-juny 2005 27

28 29maig-juny 2005

El triunfo, un film de gènere negreLes productores Public Special Events i Canónigo Films han preparat recentment el rodatge d’ El Tri-unfo, una pel·lícula basada en la novel·la homònima de Francisco Casavella. La direcció és a càrrec de Mireia Ros, que també n’ és la guionista, i la prota-gonitzen personatges del món de la interpretació tan reconeguts com Juan Diego, Ángela Molina o Marieta Orozco.

El rodatge té lloc a Barcelona aquests dies, des del començament de maig fins al 17 de juny. Barcelona Plató Film Commission ha treballat amb les produc-tores en la cerca de localitzacions i en la coordinació del rodatge. La Guàrdia Urbana, el Districte de Ciutat Vella, el 22@ i el Districte de Sant Martí són algunes de les entitats municipals que també col·laboren en la producció de la pel·lícula.

Es roda!

29maig-juny 2005

Novetatseditorials

El Triunfo és un film de gènere negre amb una història que fusiona el drama amb el romanticisme i l’ acció. La rumba és el gènere musical escollit per a la banda sonora creada a partir de hits del final dels anys setanta i principi dels vuitanta.

Más que hermanos, una TV movieLa productora gallega Continental TV i la barceloni-na Diagonal TV, amb la col·laboració de l’andalusa

Passejades per la Barcelona literàriaDes de la Barcelona medieval fins a l’actual, un ampli ventall de visions escrites han conferit un fort caràcter literari a la capital catalana. Setze itineraris urbans i dos indrets de la memòria que segueixen la pista dels escriptors medievals, el Qui-xot, el baró de Maldà, Verdaguer, Maragall, els autors costumistes, George Orwell o Mercè Rodoreda,

fins a arribar a Vázquez Montalbán, Montserrat Roig, Mendoza o Ruiz Zafón. Amb plànols de situació, fotografies, biografies d’escriptors i un llarg etcètera. Sergio Vila-Sanjuán i Sergi Doria són els editors d’aqurest llibre, que ha anat a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona, la Fundación Germán Sánchez Ruipérez i el Grup 62. En català, castellà i anglès. 365 pàgines.

Escultures famosesCatàleg de l’exposició “Escul-tures famoses”, presentada al Museu Frederic Marès, que con-vida a reflexionar sobre el valor de les còpies de les escultures clàssiques més admirades des del Renaixement i que durant segles esdevingueren model suprem de bellesa. Laoconts, Venus i Apol-los en bronze, terracota o guix,

procedents tant de col·leccions reials europees com d’alguns erudits i amants de l’art, més una selecció representativa de gravats, ens permeten endinsar-nos-hi. Estudis de Vicenç Furió i Pilar Vélez. Edita l’Institut de Cultura - Museu Frederic Marès. En cata-là, castellà i anglès. 558 pàgines.

Antonio Miró a través del tempsCatàleg de l’exposició al Palau de la Virreina sobre la vida i l’obra d’aquest dissenyador de moda bar-celoní, que tanca el cicle “Moderns contemporanis” del Palau de la Vir-reina. La moda és el fil argumental per recórrer l’obra creativa de Miró, que també abasta l’interiorisme,

l’orfebreria, el disseny d’objectes, etc. i que s’em-marca plenament en la modernitat de Barcelona des dels anys seixanta fins a l’actualitat. Conté textos de destacades personalitats del món cultural, com ara Frederic Amat, John Malkovich, Ferran Adrià, Pedro Almodóvar, E. Vila-Matas i Oriol Bohigas, entre d’al-tres. Editat per l’Institut de Cultura. En català, castellà i anglès. 122 pàgines.

Eugeni Forcano. Fotografies 1960-1996

Catàleg de l’exposició retros-pectiva a aquest fotoperiodista català a l’espai Xavier Miserachs del Palau de la Virreina. Forcano va ser contemporani de Coloms, Maspons i Miserachs i, com ells, durant els anys seixanta ens va oferir la seva mirada crítica sobre les transformacions urbanes de Barcelona. Les seves portades

de la revista Destino van ser una element decisiu a l’època. Posteriorment ha treballat en la fotogra-fia publicitària, bo i conservant sempre un esperit innovador en la tècnica fotogràfica i l’assimilació del color. Textos de Josep Pla, Corredor-Matheos, Lluís Permanyer i Josep M. Huertas, entre d’altres. Editat per Lunwerg Editores i l’Institut de Cultura de l’Ajun-tament de Barcelona. En català, castellà i anglès. 253 pàgines.

Els fons documentals municipals del període 1808-1868. Guia d’investigació

Estudi centrat en seixanta anys dels fons documentals de l’Ajun-tament de Barcelona i dels ajunta-ments dels antics pobles del Pla, els quals, amb la seva annexió, modificaren substancialment el terme municipal barceloní. Tex-tos de Montserrat Beltran, Núria Burguillos, Sebastià Riera, Jordi Serchs, Xavier Tarraubella i Laura

Ureña. Editat pel Seminari d’Història de Barcelona, dins la col·lecció Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona. 113 pàgines.

Una de les últimes pel·lícules rodades a Barcelona, Cargo, de Clive Gordon, al mes d’abril, al port de Barcelona.

Foto

: Jord

i Ser

ra. B

arce

lona

Pla

tó F

ilm C

om

mis

sion

Toma 27, han treballat en la producció de Más que hermanos, una TV movie realitzada en coproduc-ció amb les televisions autonòmiques Televisió de Catalunya, Televisión de Galicia i Canal Sur. El film, dirigit per Ramon Costafreda, està basat en fets reals i explica la història de la Rosa i el Daniel Moya Peña, dos germans que es van convertir en parella de fet, decisió que va tenir un enorme ressò mediàtic i arran de la qual es va generar un debat social.

Pel que fa al repartiment, els personatges prin-cipals estan protagonitzats per Beatriz Segura, Félix Gómez, Núria Gago, Mabel Rivera i Vicky Peña, entre d’altres.

L’equip ha rodat durant les dues primeres setmanes d’abril a la ciutat de Barcelona i, per a la preparació d’aquestes jornades de filmació, ha comptat amb la col·laboració de Barcelona Plató Film Commission. També són escenaris de rodatge diferents indrets de Catalunya (Alella, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat) i la Corunya.

Convocatòria del DocúpolisFins al proper 30 de juny, queda oberta la convoca-tòria de la cinquena edició del Festival Internacional de Documentals de Barcelona, que se celebrarà del 5 al 9 d’octubre al Centre de Cultura Contem-porània de Barcelona i està obert a la participació de professionals, estudiants, escoles, televisions, productores, entitats i independents.

Els premis als quals podran optar els parti-cipants són el Premi Docúpolis al millor docu-mental, valorat en 6.000 euros; el Premi Televisió de Catalunya als Nous Realitzadors, de 3.000 euros; el Premi Òpera Prima al millor documental novell, que dóna dret al guanyador a distribuir la seva peça documental; el Premi Tercer Ull al millor documental experimental; el Premi Drets Humans al millor documental; el Premi al millor documental llatinoamericà i el Premi del Públic al documental més votat.

30

ClickculturaFestivals

Sónarhttp://www.sonar.es

Enguany la imatge del Sónar esta dedicat als antiherois de la iconografia popular, personatges populars que han construït la seva pròpia escala de valors al marge del que estableix la llei. En el web es pot saber quina ha estat la seva “gesta”, a més de poder consultar l’amplíssima oferta de progra-mació en els seus múltiples vessants: Sònar Music, discjòqueis, etc.

Reykjavik Arts Festivalhttp://www.artfest.is

Després de tres dècades, el Reykjavík Arts Festival anuncia enguany el seu primer festival dedicat a les arts visuals contemporànies, concretament en el llegat de l’artista alemany Dieter Roth, que ha tingut una gran influència sobre els artistes islandesos. En la programació també s’inclou una exposició col·lectiva de trenta artistes d’Europa i Amèrica. Podeu obtenir tots els detalls de la programació consultant el web.

Textos en castellano

Página 4Josep Palau i Fabre, el alquimistaBarcelona Poesia empieza a andar con el homenaje de la ciudad al

poeta Josep Palau i Fabre, un auténtico hombre de letras. Ésta será la primera de las actividades que, del 3 al 11 de mayo, llenarán Barcelona de poesía. El escritor Jordi Coca, coordinador del homenaje al poeta, que tendrá lugar en el Palau de la Música Catalana, nos habla de él.El reconocimiento de la valía artística de Josep Palau i Fabre es casi unánime. Acaba de ser investido doctor honoris causa por la Universitat de les Illes Balears; tiene en proceso de edición su obra completa; en cualquier parte del mundo es visto como uno de los grandes especialistas en la obra de Picasso; ha sido traducido a multitud de lenguas; Poemas de l’alquimista, su libro emblemático, se reedita continuamente… De hecho, todavía hay más factores que incrementan la implantación palaufabria-na: a través de él hemos aprendido a releer a determinados poetas, a los trágicos grie-gos y la tragicidad, y nos hemos replan-teado las raíces del arte moderno… No es exagerado decir, pues, que Palau i Fabre, “l’Alquimista”, ha cumplido su programa. Lo ha cumplido casi del todo.Quizás sólo falta una cosa: el teatro. Por las razones que sea, la obra dramática de Palau i Fabre aún no ha conseguido el pleno reconocimiento en los escenarios. De hecho, estas piezas contienen algunos conceptos que serán determinantes en el futuro: retorno a determinadas figuras míticas o a los argumentos que pueden ser leídos desde las polisemias del mito; tragicidad arraigada en las formas artís-ticas del siglo XX, y la grandeza poética del texto como rasgo definitorio que no excluye ninguna lectura política. El valor de todo ello, y la valentía de los temas que trata, así como también la idea de un tiem-po teatral nuevo, el “teatro espasmo”, hacen que su producción para la escena sea imprescindible.

No ha de extrañarnos, pues, que la ciu-dad de Barcelona quiera rendir un gran homenaje a “l’Alquimista”. Se lo mere-ce y, como me decía hace días el amigo común Perejaume, por una vez que tenemos ocasión de ser generosos con un artista… El día 3 de mayo, ¡vayamos todos al Palau de la Música Catalana! Allí estarán creadores como Maria del Mar Bonet, Lloll Bertran, Abel Folch, Màrius Sampere, Montserrat Carulla, Alfonso Villalonga, Pere Gimferrer, Jordi Bosch, Ricard Salvat, Carme Sansa y un largo etcétera de sorpresas.Barcelona Poesía. Del 3 al 11 de mayo. www.bcn.se/barcelonapoesia

Página 5XXI Festival Internacional de Poesía de Barcelona. La fuerza y la belleza de la palabra

El Festival Internacional de Poesía de Barcelona se ha consolidado, den-tro de la programación cultural de la ciudad, como un punto de encuentro de los lecto-res y aficionados a este

género con los poetas llegados de todo el mundo. Es en el marco del Festival donde la fuerza y la belleza de las pala-bras son las protagonistas. Víctor Obiols, director del Festival, nos explica cómo será esta edición.El Festival Internacional de Poesía de Barcelona, en su vigésimo primera edi-ción, es una apuesta por el cosmopoli-tismo, la diversidad y la excelencia lírica, dentro de un planteamiento ecléctico que se mueve entre la experimentación y la tradición, entre “lo nuevo y lo viejo”. En catalán, Margarida Ballester mostrará su depurada visión poética, y Jaume Sisa, la poeticidad de la canción recitada. El castellano será representado por la lúci-da poesía de la experiencia de Carlos Marzal y por la propuesta lúdico-metafísi-ca de Nicole d’Amonville Alegría. Edward Kamau Brathwaite (Barbados, 1930), una leyenda viviente de la poesía afroantilla-na, padre del Dub Poets, nos iniciará en su mundo atávico con su potente orali-dad. Timur Zulfikárov, “el Whitman ruso”, como alguien lo ha denominado, es un poeta intenso y vitalista de la naturaleza. María Baranda representa el verbo musical y rico de imágenes y figuras de la poe-sía mexicana contemporánea. Los poetas mediterráneos, que ofrecerán también un recital monográfico el día antes del Festival

en el jardín del Museo Frederic Marès, son máximas figuras de la poesía en sus ámbitos: Muhàmmad Bennis (Marruecos) es una de las voces marroquíes con mayor proyección en el panorama árabe contem-poráneo, con claras influencias de la poe-sía sufí. Los poemas de Ghassan Zaqtan (Palestina) detallan la instantánea de la vida cotidiana de los palestinos en busca de la niñez perdida. Kiki Dimoula (Grecia), poeta conspicua en su país, ha aportado una voz insólita a la poesía neogriega, extrayendo ideas, con una lengua sorprendente, de la dimensión de la memoria y de la ausencia, y creando, como se ha dicho, una “onto-logía personal”.XXI Festival Internacional de Poesía de Barcelona. Miércoles 11 de mayo en el Palau de la Música Catalana. www.bcn.es/barcelonapoesia

Página 12Sónar 2005Sónar, el festival de música adelantada y arte multimedia de

Barcelona, es una de las citas con más re sonancia internacional y más poder de convocatoria de las que se celebran en nuestra ciudad. En esta edición presen-ta un programa intenso que va más allá de la música. El año pasado, el festival Sónar reunió 85.500 personas –muchas de las cua-les eran procedentes de otros países– y proyectó al mundo la imagen de una Barcelona vital y activa. La edición 2004 del festival también tuvo para la ciudad una repercusión económica importante, pues-to que contribuyó tanto al incremento del PIB en Barcelona y Cataluña (generó 47 millones de euros –unos 8.000 millones de ptas.–, una cantidad que representa el 0,03% del PIB total de Cataluña estimado para el período), como el mantenimiento del empleo. El Sónar supone en Barcelona un importante motor económico tanto con respecto a sus actividades directas, como por la dinamización que comporta para otros sectores económicos (hostelería, sector cultural y de ocio, comercio, etc.). En esta duodécima edición, el programa del festival destaca por su retorno a lo orgánico y físico en cuanto a la plasmación de la música en directo, que se aleja del sonido electrónico imperante los últimos años. Así, los ordenadores portátiles, pro-tagonistas casi absolutos últimamente, han sido sustituidos en muchas ocasiones por las guitarras, los bajos, las baterías y otros instrumentos “tradicionales” en los

Holland Festival (performing arts)http://www.hollandfestival.nl/

Des del 1947, el Holland Festival ofereix una àmplia varietat de projectes artístics d’arreu del món extra-ordinaris i estimulants. Teatre, música, dansa, òpera, cinema i art contemporani componen la seva oferta, que es presenta el mes de juny a Amsterdam als més prestigiosos teatres i auditoris. En aquest web podeu consultar tota la programació actualitzada, comprar les localitats i trobar informació per a pro-fessionals i companyies.

Associació Europea de Festivalshttp://www.euro-festival.net

Web de l’Associació Europea de Festivals, una orga-nització que representa més de noranta festivals europeus i onze associacions de festivals nacionals de trenta-cinc països. Aquí podeu tenir una visió general d’aquests festivals, accedir als seus llocs web específics i consultar l’agenda d’activitats amb cente-nars d’esdeveniments a l’apartat “Calendari”.

Festival de Teatro Clásico de Méridahttp://www.festivaldemerida.es/

Tot un clàssic en el panorama teatral espanyol, el Festival de Teatro Clásico de Mérida porta durant els mesos de juliol i agost de cada any les millors com-panyies en un entorn únic. En aquesta web es recull la programació de l’edició d’enguany, les informaci-ons pràctiques i d’interès general i la història de més de cinquanta anys de Festival.

30 maig-juny 2005 31

escenarios. La voz también tendrá un especial protagonismo en esta edición, ámbito en el que destacan nombres como la británica M.I.A., la cantante de Moloko Roisin Murphy o Jamie Lidell. Pero si hay un estilo en el que la voz es protagonista, éste es el hip-hop, que destaca también en este Sónar con la presencia de los neo-yorquinos De La Soul, el colectivo japonés Noroshi y los españoles Solo Los Solo.En el Sónar de Nit destaca, un año más, la diversidad de estilos y propuestas, las más populares y bailables del festival, repartidas en tres escenarios: SónarClub, SónarPark y SónarPub. Por estos escena-rios pasarán desde los imprescindibles Chemical Brothers, hasta la nueva sensa-ción del techno europeo, el holandés Joris Voorn, o clásicos contemporáneos como Jeff Mijos o Miss Kittin.Otra novedad de este 2005 es la reubi-cación de los espacios SónarMàtica, y las ferias discográfica (que se instala en la segunda planta del CCCB) y editorial (que pasa al Hall del Macba). Por tercer año consecutivo, el Auditori acoge una propuesta original que conjuga la música de la OBC, dirigida por Pedro Alcalde, interactuando con Ritchie Hawtin, DJ/Rupture y Doseone, que interpretarán un repertorio centrado en el concepto de paisajismo. El Sónar también ofrece, mediante conferencias y otras activida-des, una mirada al paisajismo del siglo XXI a través del programa Randonnée. Finalmente, el festival viaja a Sevilla, con la propuesta “SonarFiles: 10 años de Sónar”, una selección de los fondos de la media-teca del festival que se exponen en el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, y a Londres, con la presentación A Tast of Sonar 2005 en la sala Fabric de la capital británica.Sónar 2005. 16, 17 y 18 de junio. CCCB, Macba, Auditori y Fira de Barcelona Montjuïc 2. www.sonar.es

Página 13Primavera Sound

Primavera Sound és un festival que evolu-ciona y crece. En este 2005 estrena un nuevo recinto en el Fórum de Barcelona y un certa-men dedicado espe-cialmente a la música francesa.

Después de cuatro ediciones en las que Primavera Sound ha ido creciendo tanto con respecto al número de actuaciones

(los grupos internacionales pasaron de tres en el año 2001 a sesenta y tres en 2004), como de público (cuarenta mil asistentes el año pasado), Primavera Sound celebra a finales de mayo su quinta edición y estrena nueva ubicación en el Fòrum de Barcelona, donde siete escenarios acogerán las actuaciones de grupos y pinchadiscos nacionales e inter-nacionales. Artistas invitados de la talla de The Human League, Sonic Youth, Tortoise, Kompakt Sound System, The Dirtbombs y Los Planetas llenan el cartel de la edi-ción 2005.El escenario Nitsa / Apolo, con capacidad para quince mil espectadores, y situado en el área central del recinto del Fòrum, acogerá las bandas más importantes de rock y pop; el escenario Rockdelux por Lois, situado a orillas del mar, presentará grupos de pop y rock de calidad contrasta-da, dejando para última hora de la noche la parte más electrónica del cartel; el esce-nario Danzka CD Drome, con capacidad para tres mil espectadores, está dedicado a promover las propuestas más innova-doras surgidas del panorama nacional e internacional en los terrenos de pop, rock y electrónica; el escenario Nasti presentará directos que conjugan la música de baile con el pop y el punk, acompañados de pinchadiscos que también siguen estas premisas. El recinto del Fòrum dispone de un Auditori espectacular, considerado el mayor de Europa, con una capacidad supe-rior a las tres mil plazas y con una acústica magnífica. Aquí, en el escenario Auditori, se realizarán las actuaciones más intimistas del festival, ya sea por su formato acústico o por el carácter de su música. Otro escena-rio singular y nuevo en el festival es la Carpa Estrella Damm, preparada para acoger las actuaciones de pinchadiscos nacionales dedicados al pop, al rock y a los ritmos bastardos que beben de estos géneros. La carpa servirá, de día, para descansar entre conciertos y, por la noche, será una alter-nativa para el público que no quiera acabar la velada con las actuaciones electrónicas. La Feria Discográfica y de Profesionales que se celebra cada año amplía su oferta en esta quinta edición y, a la vez, dispone también de su propio escenario, donde actuarán grupos representativos de las dis-cográficas presentes en la feria. Primavera Sound estrena también este 2005 un cer-tamen dedicado especialmente a la música francesa, que ofrece una representación de artistas del país vecino no conectados por vínculos estéticos, en un arco que va desde la electrónica hasta la chanson actualiza-da. Entre los músicos franceses que nos

32

visitarán, están Bertrand Betsch, Coralie Clément, The Married Monk, Don Nino y Experience.

Página 16Retrato de Zagreb

La ciudad de Zagreb es la capital de la República de Croacia y también la ciudad más grande del país,

con una superficie de 641.33 kilómetros cuadrados y una población de 885.000 habitantes (datos del censo de 1999). Zagreb es el centro cultural, universi-tario, económico y administrativo de Croacia.Anualmente, la ciudad asigna un 7% del presupuesto municipal a la cultura, lo cual equivale a unos 50 millones de euros. En Zagreb, el sector cultural representa unos dos mil seiscientos puestos de trabajo a jornada completa en el sector público y unos quinientos o seiscientos más en el sector privado. Cada año se llevan a cabo unos dos mil quinientos programas cultu-rales y artísticos, que registran una cifra aproximada de 2.300.000 asistentes.La ciudad tiene una larga historia, de la cual queda constancia escrita en docu-mentos desde hace novecientos años. Por otra parte, los hallazgos arqueológicos nos muestran la existencia de vida orga-nizada en este lugar desde hace varios miles de años. Durante la edad media, la ciudad cre-ció en dos asentamientos: uno religioso y uno laico. En 1094, se convirtió en la sede de una archidiócesis con jurisdicción sobre toda la Croacia interior, hecho que favoreció que se convirtiera en un centro importante del territorio croata desde muy antiguo. Se le concedió el estatus de ciudad libre y real mediante la Bula Dorada de 1242.Zagreb experimentó un gran desarrollo en la primera mitad del siglo XIX, en que se convirtió en una ciudad verdaderamente amante de la libertad y el principal centro cultural y político de Croacia, un país que aún tenía que consolidar su independencia. En esta época se impulsó la creación de la Zagreb moderna, mientras que la denomi-nada Cuidad Baja se convirtió en el centro. Esta joya de la planificación urbanística incluye la “herradura verde”, un conjunto de parques en los que las instituciones académicas y culturales más importantes ocupan una serie de edificios históricos y de estilo art nouveau, entre los que se encuentran el edificio de la Academia

de Artes y Ciencias (con la Galería de Antiguos Maestros), el Pabellón de Arte, la Biblioteca Nacional y Universitaria (hoy ocupada por los Archivos Nacionales) y el Teatro Nacional de Croacia. La ciudad creció de acuerdo con las soluciones de planificación europeas propias del siglo XX, unas acertadas y otras no tanto, entre las cuales cabe destacar la extraor-dinaria arquitectura funcionalista de los años treinta, las calles con villas urbanas alineadas siguiendo las directrices de la Bauhaus y el diseño contemporáneo y más humano de los barrios nuevos.La universidad más antigua de los Balcanes se estableció en Zagreb en 1669, y a lo largo de los siglos diversas influencias culturales han fomentado el desarrollo de muchas instituciones y de una prolífica creatividad cultural.Actualmente, hay más de un centenar de instituciones que despliegan actividades que cubren todos los ámbitos de la vida cultural. Su número demuestra la destaca-da tradición cultural de la ciudad. Estas ins-tituciones nacieron al mismo tiempo que otras muchas análogas en toda Europa y crecieron y se desarrollaron de acuerdo con los estándares profesionales inter-nacionales. La ciudad tiene a su cuidado treinta y ocho instituciones culturales en cuya fundación ha intervenido (bibliote-cas, museos, galerías, teatros, institucio-nes musicales y centros culturales).Además de las exposiciones permanen-tes, excelentes y muy bien organizadas, los museos de Zagreb, como por ejemplo el Museo de Artes y Oficios (fundado en 1884), el Museo Etnográfico, el Museo de la Ciudad de Zagreb, el Museo de Arqueología, el Museo Croata de Historia Natural, el Museo de Tecnología, el Museo de Arte Primitivo de Croacia, el Museo Escolar Croata, la Galería Strossmayer de Antiguos Maestros, el Museo Mimara, el Estudio Gráfico, el Museo Histórico, la Galería Moderna, el Museo de Arte Moderno y numerosas galerías y salas de exposiciones organizan y acogen toda clase de exposiciones, de manera que cada noche se inauguran en Zagreb expo-siciones muy importantes. En la ciudad se hallan el Teatro Nacional de Croacia, siete teatros públicos, muchos club juve-niles multimedia, como el Centro Cultural Maksimir y el Club Močvara, y varias compañías de teatro y grupos musicales y de danza. La ciudad también financia y promueve muchos proyectos alternativos y multimedia.También cabe destacar la tradición musical de Zagreb. El Auditorio Vatroslav Lisinski,

además de ser la sede de la Filarmónica de Zagreb, la Orquesta Sinfónica, los Solistas de Zagreb, el Cuarteto de Zagreb y otros grupos de renombre, ha acogido a grandes nombres de la música clásica y vanguardista de todo el mundo.Zagreb es bien conocida por su tradición en el campo de las películas de animación. La Escuela de Animación de Zagreb es la muestra más destacada en este campo y es reconocida por su capacidad técnica, el rechazo de la imitación y unas ilustra-ciones en las que los gráficos, la música y el color constituyen valores expresivos independientes. Los films animados de Zagreb han ganado numerosos premios en festivales de animación internacionales desde 1956 hasta la actualidad, y el dibujo animado Surogat, de Dušan Vukotić, inclu-so ganó un Oscar.Zagreb es la sede de una serie de acon-tecimientos anuales y bienales interna-cionales muy conocidos, lo cual refleja los vínculos con las culturas europea y mundial. Con respecto a la innovación en las artes, es obligado hacer mención del movimiento internacional Nuevas Tendencias, que se estableció en Zagreb en 1961 por iniciativa de Ivan Picelj y el artista brasileño Almir Mavignier. A lo largo de su actividad hasta 1973, Nuevas Tendencias fue capaz de unir –incluso en condiciones adversas– los nombres más importantes del constructivismo, de la luminocinética, del arte por ordenador y de grupos artísticos, mientras que los participantes en los simposios y colo-quios incluían teóricos internacionales de prestigio como Argano, Appolonio, Eco, Popper y otros.Durante los años sesenta, Zagreb se convirtió en un centro internacional para todas las formas de arte, incluyendo la música, el cine experimental y las películas de animación. En 1961, se creó la Bienal de Música de Zagreb, que aún se celebra y que tiene un papel importante en la presentación y producción de la música clásica contemporánea.La apertura de la ciudad a nuevos aspec-tos del arte contemporáneo se refleja en el hecho de que es la anfitriona de reconocidos acontecimientos interna-cionales como por ejemplo el festival de teatro EUROKAZ, la Semana de la Danza Moderna, las Jornadas Internacionales de Jazz, las Conversaciones Literarias de Zagreb, el Festival de Animación, el Festival de Teatro del Mundo, The World Debut Film Festival, el Festival de Música Étnica y el Festival Barroco de Zagreb.Zagreb también es el escenario del

Festival Internacional de Teatro para Ciegos, la Trienal Internacional de la Pequeña Cerámica, ZGRAF, el Salón de Arquitectura y Artes Aplicadas, el Salón de Bellas Artes, The Queer Festival, la Revisión de Folclore Internacional y nume-rosos concursos musicales.En verano se organiza un programa espe-cial y los grupos de teatro, danza y música de diferentes estilos se presentan en el lago Jarun y en los escenarios al aire libre de la Ciudad Alta. A lo largo de todo el año, se organizan muchos festivales de calle, como C’est is the Best o el Festival Ex Urban, que proporcionan a la conti-nental ciudad de Zagreb un aroma medi-terráneo.Zagreb es una ciudad con una gran can-tidad de jóvenes, donde hay muchas escuelas primarias, centros de enseñanza secundaria y universidades que participan en todas las manifestaciones de la activi-dad cultural, desde las escuelas de música y arte dramático del Teatro de la Juventud de Zagreb, hasta la Galería Central de Estudiantes y el Centro Multimedia y otros programas ofrecidos por todas las institu-ciones mencionadas más arriba.Incluso en los momentos de crisis Zagreb ha invertido siempre en cultura y en la conservación del patrimonio cultural, y en los últimos años el Museo Municipal de Zagreb, el Museo Escolar y el Museo de Arqueología han sido renovados. Además, entre las principales inversiones previstas en la ciudad para los próximos años se encuentran los nuevos edificios para el Museo de Arte Moderno y para la Academia de Música.Zagreb es una típica ciudad centroeuro-pea, pero como centro industrial y uni-versitario también ha atraído a residentes de otras partes de Croacia y ha adquirido así nuevas características. Las culturas mediterránea y centroeuropea confluyen y se mezclan, lo cual dota la ciudad de un ambiente multicultural que acoge y ofre-ce un amplio abanico de acontecimientos culturales.La política cultural de Zagreb está orien-tada a dedicar una especial atención al desarrollo de infraestructuras para los sectores culturales independientes. Además del Centro de Cine, inaugurado recientemente, se están construyendo teatros y auditorios para grupos artísticos independientes. Los planes de desarrollo urbanístico de la ciudad incluyen la recon-versión de antiguas fábricas (Paromlin y Arko, entre otras) en centros multifuncio-nales que permitan reunir la cultura y el turismo en la Zagreb moderna.

maig-juny 2005 33

34

English version

Página 4

Josep Palau i Fabre, the alchemist.The Barcelona Poesia poetry week will start off with an event to honour the poet Josep Palau i Fabre,

a genuine man of letters. For the week running from 3 to 11 May, Barcelona will be filled with poetry. The writer Jordi Coca, organiser of the homage to be held at Palau de la Música, described it for us.Recognition of the artistic value of the work of Josep Palau i Fabre is practically unanimous. He has just been made a Doctor Honoris Causa by the University of the Balearic Islands; the edition of his complete works is underway, around the world he is regarded as one of the great Picasso specialists, his work has been translated to numerous languages, Poemes de l’Alquimista, his emblem-atic work, is constantly being reprinted… However, there are even more factors underlying his reputation: he has enabled us to reread certain poets, the Greek tra-gics and tragedy in general, he has led us to reconsider the roots of modern art… It is, then, no exaggeration to say that Palau i Fabre, the Alchemist, has fulfilled his mission. He has achieved practically all that there is to achieve.Perhaps, the only one remaining area is theatre; for whatever reasons, Palau i Fabre’s dramatic works have not yet received full recognition. The full worth of his plays will probably come to light in the future: a return to certain mythical figures and arguments which can be read from the polysemy of the myth itself; the concept of tragedy as rooted in the art forms of the 20th century, and the poetic greatness of the text as a defining feature without excluding any political reading. The value of all this, and the courage of

the themes he tackles, along with his con-cept of a new theatre, “teatre espasme” (“spasm theatre”), means that his stage output is indispensable. It is no surprise then, that the city of Barcelona should wish to honour the Alchemist. He is deserving of it and, as our common friend Perejaume mentioned to me some days ago, for once we have had the opportunity to be generous with an artist… On 3 May, let us all make our way to the Palau de la Música! Those present will include such artists as Maria del Mar Bonet, Lloll Bertran, Abel Folch, Màrius Sampere, Montserrat Carulla, Alfonso Vilallonga, Pere Gimferrer, Jordi Bosch, Ricard Salvat, Carme Sansa, and a long list of surprise guests.Barcelona PoesiaFrom 3 to 11 May www.bcn.es/barcelonapoesia

Página 5

21st International Poetry Festival of Barcelona

The power and beauty of the word Barcelona’s International Poetry Festival has con-solidated its position as a meeting place for poetry readers and

poets from around the world: a festival in which the spotlight is firmly on the power and beauty of the word. Festival director Víctor Obiols talked to us about this year’s event. The 21st International Poetry Festival of Barcelona aims for a blend of cosmopoli-tanism, diversity and lyrical excellence, an eclectic event combining both experi-mentation and tradition, “the New and the Old”. In Catalan, we will have the dis-tilled poetic vision of Margarita Ballester, and the musical poetry of Jaume Sisa; in Spanish, the lucid “poetry of experi-ence” which is the work of Carlos Marzal, and Nicole d’Amonville Alegría’s blend of entertaining metaphysics. Edward Kamau Brathwaite (Barbados, 1930), liv-ing legend of Afro-Antillean poetry and father of the “Dub Poets”, will take us into the atavistic world of his powerful oral tradition. Timur Zulfikárov, the “Russian Whitman”, as he has been called, is an

intense, vital Nature poet. María Baranda represents the musical and image and fig-ure-rich poetry of contemporary Mexico. The Mediterranean poets, who will offer a recital the day before the Festival begins in the Marès Museum garden, are all lead-ing figures in their respective spheres: Muhammad Bennis, one of Morocco’s main poetic voices in the modern Arab world, with clear influences of Sufi poetry. The poems of Palestinian Ghassan Zaqtan provide snapshots of daily life in Palestine, in search of lost childhoods. Kiki Dimoula, well-known in her native Greece, is a unique voice in modern Greek poetry, with a surprising language which explores memory and absence, creating, as has been said, a “personal ontology”.21st International Poetry Festival of BarcelonaWednesday 11 May at the Palau de la Música Catalanawww.bcn.es/barcelonapoesia

Página 12

Sonar 2005Sonar, Barcelona’s mod ern music and multimedia art festi-

val, is one of the city’s most internation-ally known and well-attended events. This year’s packed programme includes a range of events and not only music. Last year’s Sonar attracted a total audi-ence of 85,500 –many of whom travelled from abroad, and conveyed an image of Barcelona as a vital and active city. It also brought major economic benefits con-tributing to a rise in both Barcelona’s and Catalonia’s GDP. Total spending gener-ated was 47 million euro (around 8,000 million pesetas), equivalent to 0.03% of Catalonia’s estimated GDP for that period. The festival also provided employment. Sonar is a major economic driving force for the city of Barcelona. In addition to its direct impact, it also serves to stimulate activities in other sectors, such as hotels and catering, leisure and shopping, etc. This 12th Sonar festival will return to a more physical, organic type of live music, in contrast to the prevailing electronic tones of recent years. So, the laptops which had all the limelight to themselves over the last few years are to be replaced

Página 1829.º Festival de Barcelona GrecUn nuevo Grec está a punto de empezar. La vigésimo novena edición del Festival

de Barcelona presenta unas cuarenta y cinco propuestas artísticas, entre tea-tro, música y danza, con un marcado acento internacional, combinado con el estreno de los nuevos montajes de los creadores catalanes.El 27 de junio, el Festival levanta el telón con la comedia Al vostre gust, de William Shakespeare, un montaje dirigido por Xicu Masó y protagonizado por el actor Pep Tosar. Este montaje es el tercero del tándem Masó-Tosar en el Festival, tras los aplaudidos Esquena de ganivet (2004) i El mestre i Margarida (2003).Entre los grandes nombres del teatro internacional que visitan el Grec, se halla Krystian Lupa, que vuelve a Barcelona tres años después de Auslöschung/Extinció con el espectáculo Els germans Karamazov, de Dostoyevski, una obra que el director polaco ha convertido en uno de los grandes hitos de su carrera y que podrá verse en el Teatre Fabià Puigserver; Christoph Marthaler dirige, también en el Fabià Puigserver, Els deu manaments, una moderna commedia dell’arte basada en la obra del dramaturgo siciliano Raffaelli Viviani; y el alemán Heiner Goebbels, toda una autoridad mundial del teatro musical, dirige en el TNC el espectáculo Eraritjaritjaka, basado en textos del pre-mio Nobel Elias Canetti. El Teatre Romea presenta el espectáculo Celebració (Festen), de Thomas Vinterberg, adapta-ción teatral, dirigida por Josep Galindo y Pablo Ley, de la película del mismo título que ha sido uno de los grandes éxitos del cine europeo reciente. El escenario del Mercat de les Flors acoge tres espectá-culos de la prestigiosa Escuela de la Ópera de Pekín, un auténtico vivero de calidad y talento, que nos permitirán descubrir el fascinante proceso de nacimiento de un actor. El Festival de Barcelona también es el marco en el que se estrenarán los últimos espectáculos de los creadores catalanes Carlota Subirós, Magda Puyo, Xavier Albertí, Carme Portaceli, Rosa Novell, Josep Galindo, Carles Alfaro y el ya mencionado Xicu Masó, además del regreso de Simona Levi, que trae de nuevo InnMotion05 al CCCB. Danza y música Además del teatro de texto, la danza contemporánea también tiene un lugar

especial en esta edición del Festival, en la cual podremos apreciar: las últimas coreografías de Trisha Brown (Present Tense, Groove and Countermove i Astral Convertile) en el Teatre Grec; Mal Pelo (Atlas) en el Mercat de les Flors; Toméo Vergès (JOKS) en el Teatre Ovidi Montllor; Tomàs Aragay y Sofia Alonso (Sobre la mort) en el Teatre Ovidi Montllor; y Juan Carlos García (Cosa d’homes) en el Mercat de les Flors. El Festival nos reserva también grandes veladas musicales, con citas imprescin-dibles con figuras del panorama musical internacional y local, com Paolo Conte, Philip Glass, Orishas, Marianne Faithfull, Joan Manuel Serrat, Joe Jackson & Todd Rundgren, Jamie Cullum, Elefhteria Arvanitaki, Brian Wilson, Silvio Rodríguez, Bebe & Elbicho, y Martirio & Miguel Poveda.29.º Festival de Barcelona GrecDel 27 de junio al 8 de agostowww.barcelonafestival.com

Página 25Investigación y política cultural en Europa. Conclusiones del proyecto

Eurocult 21Durante una reciente conferencia en Berlín, y ante la pregunta de cómo reforzar la

identidad europea en el proceso actual de ampliación de la Unión, el nuevo presidente de la Comisión Europea, el portugués José Manuel Durão Barroso, afirmó que la respuesta era, sin duda, la cultura. Este énfasis contrasta, no obstante, con las líneas principales de política cultural que ha anunciado la nueva Comisión, y que mencionan la promoción de la diver-sidad cultural como línea principal y casi exclusiva de acción.Las ciudades europeas conocen el valor de la cultura. La innovación, la conviven-cia o la creatividad son elementos clave tanto para la transformación tangible, como para la dimensión simbólica del desarrollo de una ciudad, y así han pro-movido políticas culturales que sitúan la cultura en el centro de las estrategias de desarrollo urbano. Es bajo esta perspecti-va que varias grandes ciudades europeas, reunidas en el proyecto Eurocult 21, del 5.º Programa marco de investigación, han mirado de evaluar la contribución de la cultura al debate sobre la governancia europea, y situar así la cultura en el centro de las políticas de construcción europea.

Para hacerlo posible, el proyecto Eurocult 21 ha considerado tres líneas específicas de actuación: la profundización de las capacidades de investigación en materia de política cultural, la elaboración de indi-cadores que apoyen estas políticas y una mayor cooperación en red. Sus resultados fueron presentados en la conferencia final del proyecto, que tuvo lugar en Barcelona el 17 y el 18 de marzo, con ciento cin-cuenta participantes de más de cincuenta ciudades europeas, y con la representa-ción de dos direcciones generales de la Comisión Europea.En primer lugar, la profundización de las capacidades de investigación pasa en buena medida por el apoyo al trabajo de observatorios y centros de investi-gación que trabajan en toda Europa, y que también fueron representados en la conferencia. Se destacó la necesidad de progresar en la sistematización de la infor-mación disponible, así como también en la conveniencia de elaborar conocimiento de carácter transversal, que permita rela-cionar el trabajo en cultura con el de otras políticas urbanas.Después, la elaboración de indicadores requiere aún una mayor definición. Los indicadores de investigación urbana utili-zados a escala europea son aún hoy exclu-sivamente de tipo cuantitativo y basados lo más a menudo en datos elaborados a escala nacional. Es necesario crear datos de tipo cualitativo, que se ajusten a una noción de cultura que tome en considera-ción una definición más amplia de lo que entendemos por cultura.Por último, una mayor cooperación cul-tural en Europa pasa forzosamente por la creación de estructuras flexibles, que apuesten por la cooperación multilateral y que trabajen sobre proyectos específi-cos de acción. Éste es el caso de la red Eurociudades, que actúa como platafor-ma permanente de coordinación entre las ciudades europeas en materia cultu-ral. Barcelona, como presidenta de esta red, se comprometió a llevar adelante los retos formulados en las conclusiones del proyecto Eurocult 21: profundizar en la comparabilidad y la interdisciplinaridad en materia de investigación cultural y con-tinuar acercando los centros de formación e investigación a los centros de decisión en política cultural en Europa.El Informe final del proyecto Eurocult 21 es consultable en la página web: www.eurocult21.org.

maig-juny 2005 35

in many cases by guitars, bass, drums and other “traditional” instruments. The human voice is also back centre-stage, with such names as Britain’s M.I.A., Moloko singer Roisin Murphy, and Jamie Lidell. The voice is central to hip hop, and hip hop will also be central to Sonar this year, with New York’s De La Soul, Japan’s Noroshi and the Spanish Solo Los Solo. The night-time sessions will once again feature a wide range of different styles, the festival’s most danceable offerings, in three different venues: SonarClub, SonarPark and SonarPub. Those appear-ing range from the indispensable Chemical Brothers to Europe’s new tech-no sensation, Holland’s Joris Voorn, and such contemporary classics as Jeff Mills and Miss Kittin.Another new feature of this year’s Sonar is the relocation of the SonarMatica stage and the record fair (which moves to the second floor of the CCCB) and the pub-lishers’ show (the Macba entrance hall). For the third year running, Barcelona’s Auditorium will present a groundbreak-ing show. This year will see a combination of the city’s OBC orchestra, conducted by Pedro Alcalde, with Ritchie Hawtin, dj/rupture and Doseone, presenting music centred around the theme of the landscape. The festival will also include talks and other events dealing with the landscape of the 21st century, via the Randonnée programme.Finally, the festival takes us to Seville with the “SonarFiles:10 years of Sonar” show, a selection from the festival’s “mediateque” on show at the Andalusian Contemporary Art Centre, and London, with presenta-tion of A Taste of Sonar 2005 at the Fabric venue in the UK capital.Sonar 2005 16, 17 and 18 June CCCB, Macba, Auditori and Fira de Barcelona Montjuïc 2www.sonar.es

Página 13

The Primavera Sound The arrival of the fine weather sees Barcelona fill up with modern music. Two festivals are especially outstanding

for their quality and progressive nature: Primavera Sound, which this year moves to a new home, and Sonar, one of the most internationally renowned of Barcelona’s music events.After four years of non-stop growth and expansion (international participants ris-ing from three groups in 2001 to 63 in 2004, and a total audience of 40,000 last year), Primavera Sound goes into its fifth year at the end of May with a new location at the Barcelona Forum site, where seven stages will house shows by national and international groups and DJs. The 2005 bill includes acts of the calibre of The Human League, Sonic Youth, Tortoise, Kompakt Sound System, The Dirtbombs and Los Planetas. The Nitsa / Apolo venue, with an audience capacity of 15,000, located in the centre of the Forum complex, will be the setting for performances by the main rock and pop groups; the Rockdelux por Lois, next to the sea, will host high-quality rock and pop shows, giving the final part of the night over to the more electronic music; the Danz-ka CD Drome venue, with a capacity for an audience of 3,000, will showcase the new talent on the national and international pop, rock and electronic music horizons; and finally, the Nasti venue will host shows combining dance, pop and punk, and DJs. The Forum complex includes a spectacu-lar auditorium, considered to be Europe’s largest, with an audience capacity of more than 3,000 and excellent acoustics. This will house the festival’s more intimate performances, both acoustic and others. Another great venue is the Carpa Estrella Damm marquee, which will see shows by Spanish DJs presenting a blend of pop, rock and hybrid rhythms. During the day, the marquee will provide a place to relax between concerts and, by night, an alter-native venue for those opting not to fin-ish up with electronic music. The annual Record Fair will be bigger again this year, with its own stage for performances by record company groups. The festival will also include a section on French music, with performances by a wide variety of art-ists encompassing everything from elec-tronic to modern-day chanson. Among the French artists performing will be Bertrand Betsch, Coralie Clément, The Married Monk, Don Nino and Experience.

36

Página 16

A portrait of ZagrebThe City of Zagreb is the capital of the Republic of Croatia. It is also the largest Croatian city, extend-

ing over a surface of 641.33 km2 with a population of 885,000 (data from 1999 census). Zagreb is a centre of culture, higher education, economic activity and public administration.The annual funds allocated for culture are approximately 7% of the City’s budget, or approximately €50 million.The field of culture in Zagreb accounts for approximately 2,600 full-time public sec-tor jobs, and an estimated additional 500 to 600 private sector jobs.Every year, about 2,500 cultural and artis-tic programmes are carried out in Zagreb, which register approximately 2,300,000 visits.The City of Zagreb has a long history recorded in over 900 years of written docu-ments, while archaeological finds testify to the existence of several thousand years of organised life here.During the early Middle Ages the city grew in two settlements: one lay and one cleri-cal. In 1094, it was made the seat of an archdioceses with jurisdiction over all of inland Croatia. Zagreb thereby became a major centre for Croatia’s organised ter-ritories already at that early date. It was granted the status of a free royal borough by the Golden Bull of 1242.Zagreb experienced intense development in the first half of the nineteenth century, when it became a truly freedom-loving city and the principal Croatian cultural and political hub of a country that had yet to secure its independence. This was an era that ushered in the creation of modern Zagreb, and the so-called ‘Lower Town’ became its new core. This pearl of urban planning featured the ‘green horseshoe’: a series of parks in which the most important cultural and schol-arly institutions were housed in a series of Historicist and Art Nouveau buildings, among them the building of the Academy of Arts and Science (with its gallery of old master painters), the Art Pavilion, the National and University Library (today the National Archives), and the Croatian

National Theatre. While the City grew in line with both the good and bad European urban planning solutions in the twentieth century, it is worthwhile mentioning the extraordinary functionalist architecture of the 1930s and the emergence of streets housing urban villas along Bauhaus lines, and the contemporary, more human-oriented design of new subdivisions.The oldest university in the Balkans was established in Zagreb (1669), while vari-ous cultural influences over the centuries fomented the development of a multi-tude of institutions and diverse cultural creativity.Over one hundred cultural institutions are active in Zagreb, and they cover all facets of cultural life. Their number testifies to the City’s potent cultural tradition. These institutions emerged hand-in-hand with similar European insti-tutions, and they grew and developed in compliance with international profes-sional standards. Based on its rights as a founder, the City itself cares for 38 cultural institutions (libraries, museums, galleries, theatres, musical institutions, and culture centres).Besides the fascinating and profession-ally arranged permanent exhibitions, Zagreb’s museums, such as the Museum of Arts and Crafts (established in 1884), the Ethnographic Museum, the Zagreb City Museum, the Museum of Archaeology, the Croatian Museum of Natural History, the Museum of Technology, the Croatian Primitive Art Museum, the Croatian School Museum, the Strossmayer Gallery of Old Masters, the Mimara Museum, the Graphics Studio, the Historical Museum, the Modern Gallery, the Museum of Modern Art and numerous galleries and exhibition halls, organise and host count-less exhibitions, so that several major exhibitions open in Zagreb every evening. The Croatian National Theatre and seven public city theatres operate in Zagreb, as do numerous drama, musical and dance troupes. The City underwrites and encour-ages alternative and multimedia projects. There are also many multimedia youth clubs, such as the Maksimir Culture Centre and Močvara.Zagreb’s musical tradition is also no table. The City’s Vatroslav Lisinski Concert Hall, besides being home to the Zagreb

Philharmonic, the Symphony Orchestra, the Zagreb Soloists, the Zagreb Quartet and other renowned ensembles, has also hosted the greatest names of the world’s classical and avant-garde music scene.Zagreb is known world-wide for its tradi-tion in animated film. The Zagreb School of Animation stands out in this respect, as it is respected for its reduced animation, rejec-tion of imitation and illustration in which graphics, music and color constitute inde-pendent expressive values. Zagreb Film’s animated features have earned numerous awards at international animation festivals from 1956 to the present, while the car-toon Surogat by Dušan Vukotić even won an Oscar.Zagreb hosted a series of well-estab-lished annual and biannual international events, which reflect its ongoing links with European and world culture. With regard to innovation in the arts, it is impossible not to mention the international New Tendencies movement, established in Zagreb in 1961 at the initiative of Ivan Picelj and Brazilian artist Almir Mavignier. For the duration of its activities until 1973, New Tendencies –even under inadequate conditions– gathered the most important names of Constructivist, Lumino Kinetic and computer art, and art groups, while the participants in its symposiums and colloquia included such leading interna-tional theorists as Argano, Appolonio, Eco, Popper and others.During the 1960s, Zagreb became an international centre for all forms of art, including music and experimental and animated film. In 1961 the Zagreb Music Biennale was established, and it is still held, playing a distinguished role in the reception and production of contem-porary classical music.The City’s openness to new aspects of contemporary art is reflected in its role as host to well-established inter-national events such as the EUROKAZ drama festival, Modern Dance Week, International Jazz Days, the Zagreb Literary Discussions, the Festival of Animation, the World Theatre Festival, the World Debut Film Festival, the Ethno Music Festival, and the Zagreb Baroque Festival.Zagreb is also the scene of the International Blind Theatre Festival, the International

Small Ceramic Triennale, ZGRAF, the Architecture and Applied Arts Salon and the Fine Arts Salon, the Queer Festival, the International Folklore Review and numer-ous musical competitions.A special programme is organised during the Zagreb Summers, as drama, dance and musical groups representing every style appear at Jarun Lake and on the outdoor stages of the Upper Town. Throughout the year, many street festivals are organ-ized, such as “C’est is the Best” or the Ex Urban Festival, which gives continental Zagreb a Mediterranean flavour.Zagreb is a city of youth, with many elementary and secondary schools and universities that participate in all forms of cultural activity, from the music and drama schools of the Zagreb Youth Theatre to the Student Centre Gallery and Multimedia Centre to other pro-grammes offered by all of the aforemen-tioned institutions.Even in times of hardship, the City of Zagreb has always invested in culture and preservation of its cultural heri-tage, so that in recent years the Zagreb City Museum, the School Museum and Museum of Archaeology have all been renovated, while priority investments for the City in coming years include new buildings for the Museum of Modern Art and the Music Academy.Zagreb is a typical Central European city, but as a centre of industry and higher edu-cation, it has also attracted residents from other parts of Croatia, and thus acquired new features. The cultures of both the Mediterranean and Central Europe meet and intermingle here, and this gives the City its special multicultural atmosphere that offers and accepts a broad spectrum of cultural events.The cultural policy of the City of Zagreb has been formulated to dedicate special care to the development of infrastruc-ture for an independent cultural scene. Besides the newly-established Film Centre, theatres and dance halls are also being constructed which are intended for use by independent art groups. The City’s urban development plans include the refitting of former industrial facilities (Paromlin, Arko Factory, etc.) into multi-purpose centres that unify culture and tourism in modern Zagreb.

maig-juny 2005 37

����������� �����

��������������

�������������������������

�����������������

��������������������