setsetset · Enunai produccions ha estat l’empresa que ha produït aquesta pel·lícula i al...

www.setsetset.cat 1

LA REVISTA D’ESPARREGUERANÚMERO 117

FEBRER_MARÇ 2011

COL·LABORACIÓ3 EUROS

setsetset

SETS

PER SANTA EULÀLIA… ELS

2 setsetset

www.setsetset.cat 3

setsetsetSETSETSET.CATNÚMERO 117FEBRER_MARÇ 2011600 EXEMPLARSCOL·LABORACIÓ: 3 €

Edita: Setsetset ACApartat 24, [email protected] Esparreguera. 93 777 84 21Director: Joan EspinachConsell de redacció: Gerard Bidegain, Soledat Lara, Carme Paltor, Josep Paulo, Antoni Puig, Carles Reynés. Consell d’opinió: Ramon París, Enric Gili, Eloi Mestre, Josep Ràfols, Josep M. Brunet Re-dactors: Enric Gili, Gerard Bi-degain, Carles Reynés, Josep Ràfols, Josep Maria Brunet. Opinió: Carles Reynés, Gerard Bidegain, Anna Valldeperas, Teresa Prats, Josep Paulo, Paquita Vives. Correcció: Llat-zer Hidalgo i Rita M. VilaPublicitat: 620 810 890Disseny i distribució: TD’GImpressió: Gilaver

La revista 777 Comunica és membre de l’Associació Ca-talana de Premsa Comarcal

La revista 777 Comunica no fa necessàriament seves les opinions ni els criteris expo-sats pels seus col·laboradors.La revista 777 Comunica no es fa responsable de les opinions exposades pels seus col·laboradors.La revista 777 Comunica no retornarà els originals si no se sol·liciten prèviament, ni mantindrà correspondència sobre aquests.

SUMARI

5 EDITORIAL

6 APARTAT24 FA TEMPS ENRIC GILI

8 NOTÍCIES RÀDIO ESPARREGUERA

10 AIGÜES ESPARREGUERA VIDAL S.A. ENRIC GILI I REDACCIÓ

14 CÀRITAS JOSEP RÀFOLS GERARD BIDEGAIN

16 EL MIKADO CARLES REYNÉS I REDACCIÓ

20 OPINIÓ PAQUITA VIVES, JOSEP PAULO, ANNA VALLDEPERAS, GERARD BIDEGAIN, TERESA PRATS, CARLES REYNÉS

24 PARADA CULTURAL GERARD BIDEGAIN

25 ENTREVISTA RICARD ROBLES PER SERGI PUIG

29 VERSIÓ 2011

32 ENTREVISTA JOSEP FARRÉ PER CARLES REYNÉS

Cantada de Nadales del grup Esparracat

Companyia jove del Petit Príncep

Esl Pastoretes a La Passió

Cap d’Any a la plaça de l’Església

4 setsetset

www.setsetset.cat 5

Quan parlem de la darrera Festa Major, la de la calor, ens vénen al cap probablement el mundial de futbol a Sudàfrica i el Mikado de La Passió, l’opereta que feia cent-quinze anys que en Gilbert & Sullivan havien es-trenat a Londres. Però heus aquí que trenta-quatre anys abans que s’es-trenés aquesta lloada obra, la com-panyia d’Aigües Esparreguera S.A. ja s’havia compromès amb el seu poble per garantir-li aigua corrent i la salu-britat de la mateixa. Però també hi ha persones que no obliden que l’alegria i el benestar no arriben a tothom i que exerceixen de voluntàries en ONG’s o Càritas des de fa una pila d’anys.

Tant Aigües d’Esparreguera, com Càritas a Esparreguera, com la repre-sentació del Mikado són troncs d’un mateix arbre, són eines que la nostra organització social empra per servir als nostres convilatans. Sigui des de l’àmbit privat, religiós o popular hi ha moltes persones que decideixen viure al servei dels altres com una forma clara de plenitud personal.

Com cada any pel febrer, per santa Eulàlia, la Festa Major del fred, coin-cidint amb la publicació de la primera revista 777 Comunica (12/2/1990), el consell de redacció de la mateixa fa públics els premis que duen el ma-teix nom. Ens agrada creure que els SETS són un reconeixement més que un premi. Ens complau reconèixer actituds i trajectòries col·lectives o individuals i sobretot aquelles que per molts motius fan que la nostra vida sigui una mica millor. Per això només podem dir gràcies pel vostre treball.

6 setsetset

APARTAT 24

En elogi de la pel·lículaCarme Paltor i Toni Puig

OCULTQuè hi fa un carro de la neteja amagat enmig dels arbustos de la baixada al Torrent Mal, al costat de Caixa Sabadell? M’inquieta…A mi només se m’acudeix que l’individu que el duu l’ha amagat per anar a fer altres coses. No és la primera vegada que me’l trobo. Deu tenir per costum fer el café a aquella hora.Josep Lluís

FOTO DEL LECTOR

Feia molt temps que esperàvem trobar-nos cara a cara amb aquesta pel·lícula: perquè n’hem seguit les peripècies amb ànsia des del primer moment que Toni Espinosa va exposar, en un Consell de Cultura, que volia fer una pel·lícula a Esparreguera amb el rerefons de La Passió, como ho havia fet Iquino en el seu moment; perquè sabem que no ha estat fàcil arribar fi ns aquí, aconseguir els diners, confeccionar el guió, fer la producció… perquè “La nit que va morir l’Elvis” és feta a Esparreguera i ens fa sentir orgullosos com totes les coses que fan els fi lls del nostre poble; perquè i col·laboren molts companys nostres, actors, músics, escenògrafs i un munt de persones que han fet possible tasques de coordinació. Enunai produccions ha estat l’empresa que ha produït aquesta pel·lícula i al capdavant hi ha el mateix Toni Espinosa que il·lusionat proposava aquesta travessa que ja és una realitat.

Ja hem vist la pel·lícula! I ens ha sorprès, perquè el producte és sorprenent, no re-sulta una pel·lícula fàcil o emocionalment clàssica; ens sacseja, ens inquieta, ens proposa un treball que com espectador no ens deixa seure tranquils a la cadira. És un bon intent, un projecte que ens apropa directament al cinema de Lynch, possiblement una mica massa críptic sense gaires punts on agafar-se per ajudar a desenvolupar el tema fi nal de la pel·lícula, però un bon intent. Per tot aplaudim aquesta tasca i celebrem que hagi arribat a bon port, celebrem també que Esparreguera, amb la seva gent i el seu Ajuntament apostin per donar suport a projectes artístics arriscats i valents. Acabem felicitant als qui d’alguna ma-nera donen la cara a la pantalla perquè demostren una professionalitat i seriosi-tat plausible. Ells són els que s’enduen els aplaudiments, però a tots els altres, als qui estan al darrere, bravo també.

www.setsetset.cat 7

EL TEMPSEnric Gili / Estació automàtica AEVSA

RESUM DE LA METEOROLOGIA DE L’ANY 2010 A ESPARREGUERA

D’acord amb les dades recollides a la nostre estació no coincidim amb allò que manifesta el servei meteorològic de TV3 en el sentit que l’any 2010 ha estat el més fred en el global de Catalunya, dels darrers 20 anys. A la nostra població no ha estat així. La temperatura mitjana de tot l’any, que dóna una orientació sobre la evolució de les temperatures al llarg de les quatre esta-cions, ha estat de 15,9ºC, mentre que en el període 1980 a 2010 trobem diverses mitja-nes per sota com són les corresponents als anys 1981, 1984 i 1993 i altres anys amb mitjanes semblants a la de aquest any.

Malgrat això, l’any 2010 ha estat lleugera-ment més fred que els tres anteriors i hem tingut la nevada del 8 de març amb 15 cm de gruix. Durant aquest 2010 hem sofert 16 dies amb temperatures per sota els zeroº repartides de la següent manera: Durant el mes de gener 2 dies amb una mínima de -3º el dia 10. El mes de febrer 6 dies amb una mínima de -2,0º el dia 12. El mes de març 3 dies amb una mínima de -2,0º (el dia de la nevada). El mes de desembre 5 dies amb una mínima de -2,5º el dia 26.

En referència a l’estiu els dies amb tem-peratures superiors als 30ºC s’han repartit de la següent manera: El mes de juny 9 dies, amb una màxima de 34,5ºC el dia 28. El mes de juliol 27 dies, amb una màxima de 36,0º el dia 24. El mes d’agost 20 dies, amb una màxima de 37,5º el dia 27. El mes de setembre 5 dies, amb una màxima de 32º el dia 4. L’estiu de l’any passat va ser lleugerament més calorós i molt especial-ment el corresponent al 2003.

Pel que fa a la pluja ha estat un any plujós.Si analitzem l’any hidrometeorològic que va del 1 de setembre de 2009 a 31 d’agost de 2010 la pluja total ha esta de 607,7 litres/m2 en 112 dies. Si es quantifi ca l’any natural la quantitat de pluja s’incrementa a causa de les abundants pluges de setembre i octubre 2010. En aquest cas la pluja recollida és de 723,3 lit./m2 en 104 dies, això són 110 litres més que l’any passat. Els dies més plujosos varen ser: el 17/09/2010 amb 100 litres/m2 i el 8/10 2010 amb 106 litres/m2 dels quals 45 litres en 30 minuts, provocant petites inundacions en alguns baixos.S’ha registrat un cop de vent de 83,7 Km/h el primer dia de l’any.

CONSTRUCCIONS J. ROCA GRIFELL S.A. EN CONCURSO Subasta Concursal

Juzgado Mercantil nº 1 Barcelona Concurso Voluntario 4/2009 H

Ciutat de la Justicia Gran Vía, 111 edificio C planta 12

BARCELONA

Se abre un plazo de hasta el día 9 de marzo de 2011, para la presentación de ofertas sobre los siguientes INMUEBLES de la Concursada, según detalle del Plan de Liquidación aprobado por Auto de fecha 8 de marzo de 2010:

LOTE UNICO de las 4 viviendas, 4 parkings y 4 trasteros, sitas en el inmueble de la calle Ferrán Puig nº 129 de Esparraguera, que responden a la siguiente información registral:

Finca Registral 17564, Tomo 2937 Libro 283, folio 7, VIVIENDA 1º1ª en c/ Ferrán Puig 129 ESPARRAGUERA, parking nº 1 y Cuarto trastero nº 1




El proceso de venta será por adjudicación directa a la mejor oferta de las recibidas, conforme a los siguientes condiciones:

1. OBTENCION de INFORMACION: Dirigir escrito a esta Administración Concursal de CONSTRUCCIONES J. ROCA GRIFELL S.L., vía fax (93.7887654) o e.mail ([email protected]).

2. ENVIO de INFORMACIÓN: A la recepción de la solicitud les será enviada, por el mismo conducto, la información correspondiente y las formalidades para la participación en la subasta.

3. REMISION de OFERTAS: Mediante plicas cerradas dirigidas al Juzgado Mercantil nº 1 de Barcelona, debiendo indicarse el nº de Autos del Concurso y nombre de la concursada, a la dirección señalada en el encabezamiento del presente anuncio.

4. Fecha límite: Las ofertas deberán estar en el Juzgado por todo el día 9 de marzo de 2011, habiéndose señalado el siguiente día 10 de marzo de 2011 A LAS 10:00 HORAS el acto de apertura de plicas previo a la realización de los bienes inmuebles de la concursada en lote único.

Barcelona Enero 2011

Jaume Rovira i Ernest Villegas, a “La nit que va morir l’Elvis”

8 setsetset

NOTÍCIES

A PUNT LA NOVA BIBLIOTECAI L'ESCOLA BRESSOL

El president de la Diputació de Bar-celona, Antoni Fogué, va visitar el dia 19 de gener, Esparreguera i aquests equipaments municipals, acompanyat per l’alcaldessa, regidors i regidores del Consistori.

Antoni Fogué i Francesca Fosalba, en la roda de premsa que havien convocat van donar comptes de la cooperació entre les dues institucions, que es concreten en més d'1,3 milions d'euros en equipa-ments, entre els quals la nova biblioteca, que obrirà les portes aquesta primavera, i la rehabilitació de l'edifi ci de la nova escola bressol.

L'alcaldessa va fer una avaluació positiva del mandat, tot i la crisi, recordant que la nova biblioteca és el projecte estrella i que, a més a més, s'ha posat en marxa la nova Escola de Música “que obrirà noves oportunitats per la població, com ara el batxillerat artístic”.

Fogué, per la seva part va posar de relleu les inversions fetes al municipi i va des-tacar que “malgrat la crisi, hem mantingut tots els nostres compromisos a través de la cooperació i la concertació amb l’Ajuntament, fent front a les inversions, però també en allò que no es veu. És a dir, el suport tècnic, l'assessorament jurídic, tirar endavant el pla de sanejament... i també, i molt important, el suport a les 362 persones més grans de 65 anys que gaudeixen de l'aparell de teleassis-tència, que els permet viure a casa de forma autònoma”.

La cooperació entre Diputació i Ajunta-ment durant el període que va de 2007 a 2011 es concreta amb la participació de l’Ajuntament en diferents programes d'atenció a les persones: el Servei Local de teleassistència, el Pla de prevenció de drogodependències i les Xarxes Locals d'Infància.

La biblioteca és un edifi ci de 1.895m2 que tindrà zona d’acollida i infantil, àrea general i una sala polivalent que pot ser utilitzada de forma independent. L’equi-pament acollirà també l’Arxiu Municipal d’Esparreguera.

SANTA EULÀLIA 2011FESTA MAJOR D’HIVERNMERCAT MEDIEVAL

Un any més el Mercat Medieval en-vaeix l’illa de vianants de la nostra vila per a celebrar aquesta diada festiva entroncada amb activitats de la vila amb una forta tradició: gegants, castells, diables, teatre, Passió, concert, els Sets…

Aquesta Festa Major podrem gaudir el dissabte del concurs de FOTOGRA-FIA DE LA PASSIÓ, assistir al l’entrega del SETS, fer un cafè amb la BANDA; podrem veure encara LA NIT QUE VA MORIR L’ELVIS, assistir a la presentació del llibre EL FLABIOLAIRE JOSEP CARBÓ VILAMAJOR, o disfrutar amb el CORRE-FOC, anar a teatre amb ÈXODE de Pepa Plana. El diumenge anirem a la DIADA CASTELLERA i a teatre amb EL FLORIDO PENSIL, podem fer una BALLADA DE SARDANES i tot això mentre el MERCAT MEDIEVAL omple els carrers de la vila de festa i d’activitats per a tots.

www.setsetset.cat 9

APARCAMENTS GRATUÏTS DE LA UNIÓ BOTIGUERSLa campanya d’aparcaments gratuïts de la Unió Botiguers s’endarre-rirà un parell de mesos, degut a un error de funcionament a les tar-getes. Per compensar aquesta campanya que estava prevista i que no es podrà fer de moment, la Unió de Botiguers tornarà a distribuir entre els seus associats bosses de roba per regalar als clients.

ÈXIT DE LA MARXA DEL MONTSERRATÍ566 persones van participar a la 4ª Marxa que organitza el Club Excursionista d’Esparreguera. Molts dels participants eren de fora d’Esparreguera i la persona que menys va trigar en fer el recorregut de 20 kilòmetres el va completar en poc més d’una hora i mitja.

ANTONI CAÑIZARES ES PRESENTA A LES MUNICIPALSIniciativa Reagrupament Socialista es presentarà a les properes eleccions municipals. Aquest partit va ser fundat per Antoni Cañiza-res, ex-militant socialista, fa uns tres anys i per primer cop concorre-rà a la cursa electoral.

ACORD DE CONCERTACIÓ TERRITORIALEsparreguera s’adhereix a l’acord de concertació territorial per al desenvolupament econòmic local del Baix Llobregat. Aquest acord és el successor del pacte territorial per al desenvolupament econòmic del Baix Llobregat, constituït el 1999 i del qual han format part els 30 ajuntaments de la comarca, les centrals sindicals, les empreses públiques i les associacions empresarials.

DEBAT SOBRE ELS GUALSLa Federació d’Entitats Veïnals ajorna l’emissió del full informatiu a la ciutadania sobre la qüestió dels guals. Des de la federació de veïns tenen clar que no es posarà en marxa cap mesura referent als guals i prefereixen deixar, de moment, el full al calaix.

ESCOLA DE FUTBOLL’assemblea del CE Esparreguera va rebutjar gairebé de manera unà-nime la proposta d’incrementar les quotes dels alumnes de l’escola de futbol. Proposta que feia la junta directiva, per compensar l’alt dèfi cit que pateix l’entitat i que puja a hores d’ara a 9.000 €.

L’ATUR S’HA ENFILAT FINS EL 16,5% A ESPARREGUERA EL MES DE DESEMBREÉs un percentatge que situa la nostra vila en més de 2 punts per so-bre de la mitjana de la comarca i de Catalunya i en el quart municipi amb més atur del Baix Llobregat.

LA CAMPANYA DE PROMOCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA La campanya començarà el proper 26 de febrer, amb tota una sèrie d’accions per tal de reduir el volum dels residus que es llencen en un contenidor equivocat. Per ajudar a una millor comprensió de com s’han de separar els residus, l’Ajuntament distribuirà conjunts de tres bosses, diferenciades pels mateixos colors que els contenidors, per dur a terme la recollida selectiva a la llar.

RECULL DE PREMSAAMB LA COL·LABORACIÓ DE RÀDIO ESPARREGUERA

10 setsetset

LA SOCIETAT D’AIGÜES COMPLEIX 150 ANYSL’esparreguerina societat Vidal i Cia. fou fundada per Cristòfol Vidal i Castells junt amb 53 socis més, el maig de 1861, com a resultat de la localització d’una important deu, en el paratge conegut antigament com la pujada de Can Llates, indret situat entre l’antiga carretera NII i el tor-rent Mal, actualment polígon de Can Roca i concretament on es trobava la desaparegu-da empresa Elbasa.

Cristòfol Vidal i Castells, va obrir en aquest indret un pou i a 42 m de fondària i va localitzar la deu. Per a trans-portar l’aigua des d’aquest punt fi ns a la població es va construir una galeria que és el que coneixem com “la Mina”.

Aquest aqüeducte subterrani fou construït a pic i pala i amb llums d’oli com a tota il-luminació. Com que té 1,6km de llargada fou necessari la obertura de molts pous per on es treien les terres excavades a la superfície. Travessa la carretera general i el primer i segon torrent. Els treballs varen durar tres anys, inicial-ment dirigits pel mateix Cris-tòfol i més endavant, a causa de les difi cultats de l’obra, es va contractar un jove engi-nyer, Josep Puig i Llagostera, fi ll del propietari de la fàbrica de fi lats de cotó de Can Bro-quetes que va esser l’embrió de la Colònia Sedó.La galeria és transitable fi ns a les Quinze Fonts, punt on hi ha instal·lat un plomejador per tal de mesurar el cabal de la deu i desviar-la en cas ne-cessari. A continuació l’aigua seguéix 600 metres més a través d’un canal més reduït i, per tant, no transitable, fi ns al

150 ANYS AIGÜES D’ESPARREGUERA VIDAL S.A. _ PER ENRIC GILI BAS

Fotografi a de les Quinze Fonts feta el 1912

1861

Quan una entitat neix amb esperit de donar servei a la població i ho fa de manera entusiasta, esdevenint una empresa amb tota professionalitat i preparació que requereix la tasca que fan, i això ho fa durant 150 anys, és motiu de celebració i de fer aquest reconeixement que es mereixen.

Aigües d’Esparreguera Vidal, s.a.

www.setsetset.cat 11

dipòsit que es troba a la part alta del carrer Beat Domènec Castellet. El dipòsit original té 285m3 de capacitat i fou construït el 1864 en un terreny comprat a la família Sanmartí. Posteriorment es va cobrir i s’hi va edifi car la seu social.La primera formalització de Vidal i Cia mitjançant escrip-tura pública es va fer el 12 de febrer de 1862, pel notari Enric Casas i Bosch, amb re-sidència a Esparreguera. Acte seguit es varen aconseguir els drets de construcció de la galeria, captació d’aigua i pas per les diferents fi nques amb pactes escripturats amb llurs propietaris.

A partir de mitjans de 1862, a ple ritme de construcció de la mina, es varen presentar pro-blemes de fi nançament. Els socis fundadors participaven mitjançant les quotes mensu-als compromeses o bé amb jornals prestats a l’obra. La quantitat recaptada mensual-ment per quotes era de 2.675 rals de billó, mentre el ritme de despeses era superior, motiu pel qual durant els anys 1862 i 1863 les quotes es doblaven o triplicaven. A fi nals de 1864 el capital invertit en les obres era de 315.643 rals de billó. Alguns del socis amb més recursos varen fer prés-tecs i un dels crèdits especi-alment curiós fou els 13.000 rals que va deixar a l’interés del 6% la “Hermandad de la Virgen de los Dolores” contra tres pagarés de 5.000, 5.000, 3.000 rals. Finalment un cop l’aigua al poble, i per com-pletar el fi nançament, es va optar per la venda de plomes d’aigua, que durant el 1864 es venien a 100 duros la ploma. Aquest fet va originar l’aigua de propietat.

L’ARRIBADA DE L’AIGUA A LA POBLACIÓFou el diumenge de la Festa Major de l’any 1864 quan l’aigua va brollar en una font construïda arran de terra a la plaça de l’església, fi ns a 10 m d’altura. L’Ajuntament

hi va assistir en corporació, així com el president de la societat, Agustí Pagés, acom-panyat dels socis. El batlle era Antoni Gonzàlez i Oliver i el rector de la parròquia el mossèn Antoni Roig i Talavera ambdós també socis funda-dors de la societat.Fins aquell moment la població d’Esparreguera no disposava d’aigua corrent per les cases tal com succeïa a la majoria de pobles del país. Els veïns es proveïen d’aigua en els pous de moltes cases particulars, cisternes i en fonts públiques del torrent Mal, de la Gorgonçana i en la del Boter.

La població d’Esparreguera era de 3.090 habitants, dis-posava de vuit fàbriques de paraires amb un total de 411 empleats i a més d’una bona activitat agrícola.Vidal i Cia. va obtenir l’au-torització administrativa per l’explotació del manantial, canalització i distribució de l’aigua a la vila mitjançant una reial ordre del Ministeri de Foment de data 20 de maig de 1864, durant el regnat d’Isabel II.

La primitiva xarxa de distri-bució creada el 1864, va ser de canonades de plom, únic material disponible en aquella època, posteriorment a l’any 1892 es va anar substituint per canonades tipus “Sanjol” d’acer asfaltat. A partir de

1980 foren els polímers sin-tètics com el polietilè els que s’han imposat a les nostres xarxes, que avui dia sobre-passen els 140 Km.La deu i pous de Can Roca junt amb els pous de les Tres Rieres i Can Claramunt incorporats de mica en mica, han estat la base del proveï-ment d’Esparreguera, del Mas d’en Gall i Can Rial, fi ns que l’any 1994, amb el concurs municipal, es va aconseguir el subministrament complemen-tari des de la planta d’Abrera (ATLL) que ha d’assegurar el subministrament fi ns a una població de 35.000 habitants.

El 20 de maig de 2011, la companyia complirà 150 anys, això la converteix en la segona empresa de submi-nistrament d’aigua més antiga de Catalunya per darrera d’Aigües de Vilassar, que fou fundada el 1847. Actualment la societat Aigües d’Esparre-guera Vidal S.A., jurídicament, és una societat anònima, constituïda com a tal el dia 21 de maig de 1959, davant el notari Gumersindo López de Sant Sadurní d’Anoia i subjecte als seus estatuts i a la Llei de Règim Jurídic de les societats anònimes i és la successora de Vidal i Cia. amb un capital social de 206.280 €.

Divuit presidents i 53 juntes han fet possible que la com-panyia arribés als 150 anys d’existència. Cada pas, cada col·laboració, ha estat impres-cindible per aconseguir a dia d’avui, les infraestructures, equipaments i l’equip humà que fa possible el servei òptim que presta i que ha fet viable la concessió administrativa del servei. En data de 17 de maig de 2007 el Ple de l’Ajun-tament va aprovar per unani-mitat adjudicar a la compa-nyia el contracte de concessió del servei públic municipal d’abastament d’aigua potable al terme municipal d’Esparre-guera, per un període de 25 anys, així com el Reglament regulador del servei. 2011

Vidal i Cia va obtenir l’autorització per l’explotació del manantial, canalització i distribució de l’aigua mitjançant una reial ordre durant el regnat d’Isabel II

12 setsetset


Podem beure aigua de l'aixeta a EsparregueraJo en bec, tota la meva famí-lia en beu. Esparreguera té una aigua bona. L'empresa a invertit molts esforços perquè sigui així.

Per això entres tu a Aigües d'Esparreguera Vidal S.A.D'alguna manera, sí. El meu antecessor, Ramon Pons, tenia molt clar que era el moment d’endegar un pro-jecte de futur, i buscava una persona que s'ajustés al perfi l, tècnic per una banda i històric per l'altra.

És clar el teu avi ja era soci d'Aigües VidalDe petit sempre he viscut aquesta relació amb l'em-presa, pel meu avi, pel meu pare… però a més els meus estudis d’enginyeria … han afavorit que m'hi pogués dedicar. Calia professiona-litzar l'empresa, adaptar-la a les noves tecnologies: telecontrol, efi ciència energè-tica, sistemes automàtics de seguretat… modernitzar-la.

Una modernització totalEs va elaborar un pla a 10 anys vista i el 2006 es va fer una oferta de concessionalitat del servei a l'Ajuntament. Una

Pere Boladeras, és l’actual conseller de-legat de l’empresa Ai-gües d’Esparreguera Vidal S.A. La societat anònima està forma-da per 187 socis, i té la concesió del servei d’abastament d’ai-gües potables a tota la població. Aquest any l’empresa cele-bra els 150 anys des que Cristòfol Vidal va fer arribar l’aigua al nostre poble.

empresa del poble que ges-tiona l'abastament d'aigües al poble. La veritat és que facilita molt les coses. El res-ponsable és sempre una per-sona propera i l'empresa pot respondre amb immediatesa i coneixement del territori.

Estem parlant doncs d'una empresa que dóna un servei a l'AjuntamentEfectivament, l'Ajuntament va veure amb bons ulls el nostre projecte. Ells també varen fer els deures i es va realitzar un Reglament d'Abastament que no existia fi ns aleshores. En aquest sentit Aigües d'Es-parreguera Vidal S.A. és l'ens d'abastament, i és qui gesti-ona els contractes, etc. Però qui té l'última paraula amb tot és l'Ajuntament.

Una empresa important, doncsMés que una empresa estem parlant d'una indústria que ara mateix disposa de 12 dipòsits i gestiona 140 km de xarxa, amb 10.430 escome-ses i, aproximadament, 102,7 litres per persona i dia (una xifra que està al llindar del bon ús de l'aigua recomanat per l'OMS, menys ja no seria recomanable).

El Pla es va desenvolupant amb normalitat segons el previst?Sí, per exemple: la regularit-zació de la xarxa al Mas d'en Gall; l'optimització dels re-cursos i de les escomeses al poble… La prioritat sempre és la qualitat de l'aigua. La planta potabilitzadora d’Abrera és de l’ENS públic ATLL i han inver-tit en millores per la qualitat de l’aigua uns 80 milions d’€ en els darrers 5 anys.

Aigües del riu?Sí, la planta proporciona un 40 o 60%, aproximadament, de l’aigua potable que neces-sita Esparreguera. Una aigua de molt bona qualitat gràcies a un servei tecnològic molt efi cient i també a la millora de les aigües del riu que es ve experimentat des de fa uns anys. Aquesta aigua ens surt molt cara però tot i així tenim una de les tarifes més barates de la comarca.

Què ens recomanes que fem per a un bon ús i optimització del servei domèstic d'aigua?Coses que s'haurien de fer amb total normalitat: fer una inspecció de les canonades de dins de casa i renovar-les, si cal, perquè el polietilè és molt més higiènic. Actualment ja no s'utilitzen dipòsits però en el cas que en tinguem fer una neteja anual, com a mínim.

I per evitar que els electrodomèstics pateixin per culpa de la calç?L’aigua d’Esparreguera té calç però no més que la que comprem envasada. Malgrat tot, la calç és un enemig dels electrodòmestics però hi ha una cosa que pot ajudar a evitar l'efecte nociu sobre els aparells, és molt senzill, només cal que evitem posar el termòstat al màxim. La temperatura precipita la calç. La calefacció, els calentadors d'aigua, les rentadores… allargarien la vida funcinant amb una temperatura més baixa, que és del tot sufi cient.

150 ANYS AIGÜES D’ESPARREGUERA VIDAL S.A. _ PER REDACCIÓ DEL 777

14 setsetset

Parlem amb Sara Badia, qui va entrar a Càritas l’any 2001 i ha participat gairebé des dels inicis de la trajectòria d’aquest grup de voluntaris.

Hi ha molta gent a atendre; sou molts voluntaris? Actualment som dotze vo-luntaris fi xes, però podem fer el que fem gràcies a l’ajut de tothom.

Distribuïu bàsicament alimentsExacte. Recollim aliments i som els intermediaris entre els que fan les donacions i els que fan la demanda.

La vostra tasca és molt personalTotalment personal. Volem conèixer la gent i parlar-hi, i conèixer les seves necessitats per poder ajudar-los millor.

De quanta gent estem parlant?Actualment atenem unes 55 famílies, que equivalen a 210-220 persones. D’aques-tes famílies algunes ens les envien directament des de Càritas. També atenem gent de Collbató, on no els surt a compte muntar una infraes-tructura com la nostra per una població tan petita.

Això és molta gent!La crisi es nota molt, cada cop hi ha més gent a atendre. Els que no pot atendre Càritas els atén la Creu Roja, per sort. Realment hi ha casos on la situació és extremament apu-rada, us en faríeu creus.

Càritas és una entitat de l’Església ca-tòlica que té com a objectiu promoure,

orientar i coordinar l’acció social i caritativa de la diòcesi. Càritas és una

entitat sense ànim de lucre i el seu fi nançament és, sobretot, de caràc-ter privat. Està formada bàsicament

per voluntaris i a través dels diferents punts d’atenció acull, escolta, orienta i

acompanya les persones que s’adre-cen amb una demanda d’ajuda. A

Esparreguera fa 12 anys que funciona i més d’una dotzena de persones es preocupen de dur a bon terme l’ajut alimentari imprescindible en el difícil

moment social que vivim.Sortosament, a Esparreguera, hi ha

altres referents solidaris. La Creu Roja i l’Església Evangelista també ajuden

facilitant aliments a les famílies que ho necessiten. Els mateixos serveis soci-als del nostre Ajuntament han d’estar i són presents davant l’increment de

la pobresa. I encara una solidaritat més anònima, és la dels ciutadans

que recolzen el veí o la veïna amb un lot de menjar o amb una estona de

companyia i de conversa, o la dels que col·laboren en els recaptes, portant

aliments a l’escola dels seus fi lls, a les seves esglésies i altres llocs de recolli-

da quan són requerits.

El Set al personatge aquesta vegada recau en un col·lectiu, com ha passat altres vegades. Un col·lectiu format per persones anònimes,

amb esperit solidari, que no busquen el reconeixement ni l’aplaudiment.


Quin és el perfi l d’aquesta gent?El perfi l és ben divers. Atenem molta gent d’aquí, de tota la vida i fi ns i tot gent amb carre-res universitàries.

Hi ha immigrants també.Aproximadament un 50% són immigrants, contràriament al que es diu que són la majoria. Hi ha immigrants magrebins, llatinoamericans, de l’Europa de l’Est, africans… També hi ha un grup de gent gran, que viu sola i sense recursos a la qual volem arribar, ja que és molt difícil de saber qui són i fi nalment hi ha mares soles amb canalla.

Gent que viu moments molt difícils. S’ho deuen passar molt malament...Però ens sorprèn comprovar que molta d’aquesta gent és optimista amb la seva vida. A vegades sembla que ells ens ajudin a nosaltres a veure-ho tot d’una altra manera. Sem-bla mentida el que pot arribar a entomar la gent sense enfonsar-se moralment.

Hi ha alguna norma o algun criteri a l’hora de recollir un aliment o un altre?Hem de recollir aliments bà-sics que vagin bé per a totes les cultures; si bé quan rebem algun lot específi c el derivem cap a qui sabem que el pot aprofi tar. No només en refe-rència a la cultura religiosa, sinó també per als diabètics o celíacs… a qui també s’ha de fer un lot especial i persona-litzat.

Recolliu molta quantitat d’aliments?Malgrat la crisi hem anat a més, la gent s’hi ha abocat, no només en voluntariat, sinó també en donatius. L’últim gran recapte organitzat des del banc d’aliments, a Espar-reguera vam recollir prop de tres tones de menjar en un dia i mig. Gairebé el triple que l’any passat!

On podem dirigir-nos per fer donatius?La gent pot fer els seus donatius a l’església, en una panera de Càritas on poden dipositar els aliments o en una caixeta els donatius en metàl-lic. També podeu fer un ingrés bancari al compte que tenim a la Caixa.

Com a experiència, la vostra ha de ser una tasca molt gratifi cantPersonalment Càritas t’ense-nya a valorar el que tens i a generar empatia amb la gent que passa per un moment do-lent. A mi el contacte personal sempre m’ha agradat; quan hi ha criatures implicades, enca-ra que no ens entenguem per la llengua: amb un somriure ens ho diem tot.

El futur es preveu complicat... La crisi no sembla acabar.Tenim l’esperança de poder fer més tasca social. Veiem que el nombre de voluntaris és elevat; n’hi ha que s’hi impliquen moltíssim i fi ns hi posen el transport privat. Actualment podem atendre tots els lots d’aliments i la demanda i però ens agradaria poder ampliar en altres sentits la nostra tasca, a banda del banc d’aliments.

Càritas Esparreguera va ser fundada l’any 1999 per Anna Tijeras amb l’ajut de Mossèn Joaquim Vives, l’agrupació de voluntaris recollia el testimoni d’una llarga herència d’entitats benèfi ques de la vila.

IL·LU

STRA

CIÓ

POL M

ARBA

N

16 setsetset

EL MPer la Festa Major al teatre de La Passió es va representar l’operereta de Gilbert & Sullivan “El Mikado”. L’entusiasme que va generar entre els participants i la manera que van contagiar el públic ha fet que la redacció de la revista 777 Comunica hagi cregut que aquest treball col·lectiu dedicat a tot el poble mereixi el SET del 2010 corresponent a l’activitat.


MIKADO“El Mikado” es va representar per la Festa Major de 2010 i encara es va fer una altra funció el mes d’octubre. 1.700 espectadors en total; 200 persones a l’escenari: músics, cantants, tècnics, directors… tots esparreguerins, professionals o no, van saber donar el to en una de les operetes còmiques més divertides.

18 setsetset


Serafí Casanovasdirector musical de l’espectacle, ens explica els motius que van portar a fer el Mikado.Feia temps que es parlava de fer una sarsuela, un musi-cal o una cosa semblant. Després que l’any anterior es va fer la sarsuela, varem voler que músics i cantants fossin d’Esparreguera inclosa l’orquestra. La meva feina va ser anar convencent perso-nes que amb el seu saber musical, tant cantants com músics, poguessin donar cos al Mikado.

Les responsabilitats van ser molt compartides? Sota una idea global del Joan Castells, que va ser el director artístic, jo mateix em vaig responsabilitzar de la part mu-sical compartida al 50% entre alumnes de l’Escola Municipal

de Música i Dansa i altres persones del poble vinculades a la música. L’Alícia Prieto es va encarregar de la direcció de l’orquestra, l’Olga Aurín del cor, la Laia Minguillon de la coreografi a i el Jordi Junyent de l’apartat escenogràfi c.

Vareu pensar mentre fèieu el muntatge que tindria l’èxit que va tenir?Ni pensar-ho. En cap moment podíem esperar que sortís la xispa que va sortir i que tingu-és una acollida tant bona per part del públic. Però amb la mena d’obra que era, el bon ambient que hi va haver en els assajos i la implicació de cadascun dels participants, estàvem segurs que presentà-vem un treball digne.

Creieu que aquesta conjunció ha de tenir continuïtat?Ja fa alguns dies que estem treballant a l’entorn de l’ope-reta d’Offenbach, “La Bella Ele-na”, que si tot va bé presenta-rem al teatre de La Passió la propera Festa Major d’estiu. Estem molt engrescats per aquest nou repte però també molt responsabilitzats pel que signifi ca competir contra nosaltres mateixos.

20 setsetset

OPINIÓ

Els de la meva generació, a l’hora d’incorporar-nos al món del treball no coneixíem l’atur. En aquells temps, ningú no el coneixia. Començàvem a treballar molt aviat, encara que l’edat ofi cial era als catorze anys, molts dels meus con-temporanis ho vam fer abans i tot. Dels drets dels treballadors ni se’n parlava, de fet no es podia parlar de res. Treballar i callar, això era el que tocava i això era el que fèiem. I què va passar? Doncs que vam haver de deixar l’escola abans d’hora, i la nostra instrucció acadèmica va quedar com va quedar. Diguem que justeta, més aviat malparada.

Ara som grans, i els que ens va quedar el cuquet de voler saber més, primer el Departament de Benestar Social, i ara el Departament d’Educació han posat al nostre abast l’oportunitat de rescabalar-nos del nostre efímer pas per l’escola i ens ofereix l’oportunitat d’ampliar conei-xements a l’Escola d’Adults. Magnífi ca oportunitat, per descomptat, i que tots els que hi assistim valorem moltíssim.. Però... ara ve el però.

Primer l’escola estava ubicada a la casa dels mestres, teníem limitacions d’es-pai, d’instal·lacions i de tot, encara que disposàvem i disposem d’uns professi-onals amb una entrega admirable, que aconseguien minimitzar les carències amb el seu entusiasme i bon fer. A fi nals de curs, la directora ens va comunicar, molt contenta, que pel curs vinent, o sigui aquest, tindríem instal·lacions noves i unes molt més bones condicions de treball per a tots plegats. I què ha passat? Doncs, com diuen els castellans “El gozo en un pozo”. Per començar, tot just a principi de curs, patim un robatori i els pispes van deixar sense cap ordina-dor l’aula d’Informàtica, per tant, amb gran disgust de tots plegats, vam haver de suspendre les classes força dies, crec que tres o quatre setmanes, fi ns a poder suplir els ordinadors robats, per uns al-tres totalment obsolets i encara gràcies. L’assegurança va a poc a poc i l’ad-ministració no té diners, per tant, aquí

teniu aquests morts, i arregleu-vos com podeu. L’estrès de la mestra, no cal que l’expliqui. Intentar ensenyar a una colla de gent gran amb un material de l’edat de pedra és, si més no, frustrant.

I això no és tot. Hi ha dies que no es pot fer classe perquè no tenim llum, altres no funciona Internet etc. etc. Cal reconèi-xer, però, que hi ha una cosa que sí que funciona, en segons quines classes, i és la calefacció. Funciona tant i tan forta allà on arriba, que hem de fer les classes amb les fi nestres obertes, perquè no hi ha valent que aguanti estoicament aquelles temperatures caribenyes que ens obliguen anar-hi amb roba d’estiu i encara suem, mentrestant que en altres, oh misteri!, no hi ha manera d’escalfar-les i els resignats usuaris de l’espai no es poden treure les jaquetes sense risc d’agafar una pulmonia. Ens diuen que no es pot regular. Jo em pregunto: que no hi ha termòstat? I el que tampoc hi ha, és una aixeta a cada radiador per a poder-lo parar a voluntat. Esgarrifa el malbaratament de recursos que s’està fent. Els de l’estalvi energètic diuen que per cada grau més d’escalfor, el consum es dispara una barbaritat. Doncs no sé a quant deu pujar la factura de calefacció de l’escola, però estic segura que amb molt poc pressupost, es podria regular la calor desorbitada que patim segons quines classes i repartir l’escalfor allà on faci falta i encara estalviaríem uns bons calerons a l’Ajuntament, que bona falta ens fan.

Estic convençuda que si totes aquestes anomalies que estem patint d’ençà que va començar el curs, en comptes de ser en una escola d’adults, haguessin passat en una de primària o secundària, hauríem sortit al telenotícies, però ja ho he dit abans, els alumnes de l’Escola d’Adults la conformem, majoritàriament, gent gran, d’aquells acostumats a tre-ballar i callar i d’això se’n valen. Tots els esforços dels mestres topen amb l’admi-nistració, els problemes segueixen sense resoldre i la impotència de tots plegats va pujant de to, fi ns que arribi un punt en que haurem de decidir plantar cara i a veure que passa. És una llàstima que tota la competència dels ensenyants i la bona voluntat dels alumnes haguem de suportar la desídia de qui té la obligació de tenir-ne cura. En aquest cas, l’Ajunta-ment, no?

ELS QUE VAM QUEDAR RUCS

ELS RICS I ELS RUCSTeresa Prats Margalef

Intentar ensenyar a una colla de gent gran amb un material de l’edat de pedra és, si més no, frustrant.


Aquest 2011 es presenta mogudet! Hi ha eleccions municipals, el referèndum per la independència a Barcelona, el Barça i els seus rècords històrics, etc. Però el que realment tots esperem és sortir d’aquest pou en el que estem des de fa un parell d’anys.

La crisi global és molt local a Catalu-nya i a Espanya, a on tothom té amics i familiars que a diari passen situacions extremes en les que han de fer mans i mànigues per continuar endavant. I si hi ha un producte que el relacionem amb els moments de més nerviosisme aquest és el tabac. Un cigarro i un tallat, com-partint els problemes amb un amic en un bar. Aquest serà un moment que no es podrà tornar a repetir ni a Catalunya ni a Espanya. L’entrada del 2011 ha arribat amb una nova llei que regula el consum del tabac. Una llei que si bé vetlla per la salut dels seus ciutadans va en detriment dels ingressos de l’estat, no només per la seva venta, sinó també per la recap-tació procedent dels consum en bars, discoteques o restaurants.

I ho dic amb coneixement de causa, perquè a Croàcia, la situació no va ser menys dramàtica. El moment més àlgid de la crisi va arribar fa un parell d’anys, quan la llei del tabac va prohibir fumar a tots els locals tancats. Era igual que l’actual llei espanyola. L’opinió pública no creia en el sacrifi ci dels fumadors i dels comerciants. La llei es començava a apli-car abans de l’estiu, amb el bon temps i amb les terrasses plenes. Però el fred va arribar i la davallada en el consum de tabac i la falta de gent a restaurants, bars i discoteques, van posar en perill el pagament dels sous dels funcionaris.

Així que el govern va rectifi car i va deci-dir, després d’una llei intermitja, que es podria fumar en llocs habilitats. La calma ha tornat al país, els funcionaris cobren i els fumadors poden gaudir d’unes cala-des en locals on la temperatura ambient supera els 20 graus. Ara a tothom li sembla impossible pensar que ens acostumarem a aquesta nova llei, qui sap si d’aquí a uns anys ho

veurem tan estrany com ara ens sembla pensar que fa poc es podia fumar als avions o als trens.

Ens acostumem a tot i sempre hi podem treure coses positives com arribar a casa de la discoteca sense olor de fum al cabell o no haver de patir el fum del tabac quan estàs menjant, mentre a la taula del costat ja estan amb el tallat. Una altra cosa positiva més és que la gent que vulgui deixar de fumar ho tindrà més fàcil. I ho dic per experiència ja que prendre’t un tallat en un bar és més fàcil sense una persona al costat que et recordi aquest meravellós moment.

Així que proposo pensar en positiu i buscar alternatives constructives a la nova situació aplicant-nos a nosaltres mateixos: any nou, vida nova!

FOTO_MIQUEL SERRA BALAGUERQuin moment!

OPINIÓ

UNA CALADA…

DES DE ZAGREBAnna Valldeperes Prats

La calma ha tornat al país, els funcionaris cobren i els fumadors poden gaudir d’unes calades en locals on la temperatura ambient supera els 20 graus.

22 setsetset

OPINIÓ

EL ‘QUENTU’DE CADA ANY

PER AMOR A L’ARTCarles Reynés Montoriol

El cap de setmana de Reis es va programar al teatre de La Passió ‘El conte de Nadal de Dickens’ que anys enrere ja s’havia presentat, amb una gran dignitat, a la Sala Petita. Però es veu que aquesta vegada calia posar mig poble dalt l’escenari perquè l’altra meitat l’anés a veure. Val a dir que aquesta estratègia de màrqueting em serveix pel teatre local, però que vinguin de fora aureolats com a actors mediàtics, amb una publicitat pública que no tenen ni totes les Passions jun-tes, a fer-nos creure que fan allò mai vist, allò que anomenen òpera quàntica perquè hi ha fi lmacions en directe i es pot veure per internet, no. Una lectura ha de ser alguna cosa més que una samfaina de situacions parateatrals inconexes en un espai enorme on sort que es comptava amb els recursos lu-mínics de La Passió acompanyat amb una mica de fum. Tampoc crec que una “macroproducció”(?) d’aquestes característiques, on el qualifi catiu “macro” fa referència clara als dos cents actors “semiprofessionals”(?), sigui motiu per elevar al preu de les localitats a 18 €. Estic content però per la disposició, el saber fer i la disciplina dels actors afi cionats d’Esparreguera i Olesa (actuant conjuntament) i de la massa musical perquè van donar una lliçó clara de responsabilitat al públic, el seu públic, cosa que potser alguns professionals ja han oblidat.

Quinze dies després a la Sala Petita de La Passió, amb menys de mitja entrada, es va veure un autèntic es-pectacle de Nadal, Jisas de Natzarit, amb nadales tradicionals catalanes amb textos sucosos del propi cantant Pau Riba. Un espectacle intel·ligent, intens, divertit i popular. Perquè la riquesa d’un espectacle també es mesura amb la senzillesa i en no voler enganyar ningú. I tot això quasi per la meitat de preu.

LA CRISI

FA TEMPSJosep Paulo i Sàbat

La gent generalment comenta mai s’ha-via vist una crisi tant forta com la d’ara: o és que tenen poca memòria o és que han llegit poca història de la humanitat.De crisis n’hi ha hagut sempre i en totes les èpoques. Recordo que quan jo era petit els grans ens deien que “després de set anys de vaques grasses, en ve-nien sempre set de vaques fl aques”. No sé si en realitat és així. El que sí he constatat és que s’han vis-cut uns anys on s’ha malbaratat massa, donant poc valor a les coses. Només calia observar els contenidors de dei-xalles d’uns anys enrera per veure que la cosa no anaava per bon camí i que algun dia hauríem de pagar els perjudi-cis de tot allò al qual donàvem poc valor. A principis del segle XIV ja ens digueren que havia començat el segle de la crisi, la situació econòmica canvià tant a Eu-ropa com al nostre país, Catalunya.Després vingueren les pestes que deixaren a molts països a menys de la meitat dels habitants que havien tingut, una crisi molt cruel que costa moltíssim refer-se’n. En podríem retreure moltíssimes en el transcurs dels segles. Recordem només les del passat segle XX, com la de l’any 1929, prou forta i duradora. D’altres com la l’any 1940, en plena postguer-ra, de la qual molts en sofrirem prous conseqüències i la dels anys 60 en què a resultes d’ella plegaren les fàbriques de Can Sedó, de cal Muntaner Font o de les tovalloles i moltes d’altres a la nostra vila.Pocs anys després tothom comprava i venia pisos, cotxes i tota classe de electrodomèstics i es llençaven mobles que encara eren quasi nous.Altra cosa de la qual tots n’érem respon-sables i en sóm encara, és amb l’estafa que tots estem fent amb el “diner ne-gre”, evadint impostos que ens perto-quen declarar i la majoria només paguem una part de les factures i l’altra la volem sense IVA que li correspon,

estafant així les arques de l’Estat, que és qui ens ha d’oferir la sanitat gratuïta, l’ensenyament, les pensions i una llarga llista d’altres serveis.Refl exionem una mica i mirem què hi podem fer cadascun de nosaltres per sortir-nos-en de l’actual crisi i no pen-sem gaire en donar la culpa a altri. Així al menys ho veig jo.

quan jo era petit ens deien que “després de set anys de vaques grasses, en venien sempre set de vaques fl aques”.


A vegades en el món del teatre, tant amateur com professional, sembla que vulguem inventar la sopa d’all i no ens n’acabem de sortir. He passat les festes nadalenques a Esparreguera i he anat a veure el teatre que s’hi ha fet. S’ha de dir que molt original no sóc, ja que és el que faig tot l’any. És una afi ció (un hobby, que diuen a vegades), un cos-tum; en defi nitiva: un vici, com ja saben molts de vostès. M’agrada i em diverteix veure el que es cou.

Podria parlar de cadascun dels mun-tatges que hem pogut anar veient, però cadascú ja en té una opinió formada, perquè ja els ha vist o els hi ha explicat algú. De manera que en destacaré un que m’ha sorprès i incitat a escriure’n aquestes ratlles. Mentre es feia l’òpe-ra quàntica al Teatre de La Passió i al Patronat Parroquial s’hi feien textos de Txèkhov, els joves de l’Esparracat posaven en escena la seva versió dels Pastorets d’en Folch i Torres a l’antic Escorxador Municipal.

En una hora ens van demostrar als assistents –l’Escorxador era ben ple de gent– que es pot fer una versió alternativa a partir del text tradicional dels pastorets que tots coneixem. En una hora ens demostraren que es pot fer l’animal i unir la crítica, l’humor i la sàtira en uns personatges que serveixen com a transmissors d’unes idees, d’una manera de fer i de pensar. En una hora, en defi nitiva, ens demostren i reafi rmen en un petit escenari que les coses més senzilles són les que arriben directament a l’espectador. Em refereixo a aquells detalls, voluntaris o involuntaris, que fan que entris en la seva història, en el seu petit món efímer i que fan que en surtis amb bones vibracions.

I així, sense pretensions, amb quatre focus i un vestuari adequat, ens cuinen, serveixen i cobren a un sol euro un plat fresc i divertit, un plat que posa fi a les festes nadalenques a Esparreguera. Un plat d’aquells que recordes amb el temps i que, tot i ser cuinat en un escor-xador, se serveix ben calent. Felicitats, Esparracat.

OPINIÓ

SENSE PASSAR DESAPERCEBUT

APASSIONAT PER L’ESPÀRRECGerard Bidegain Figuerola

LES COSES MÉS SENZILLES SÓN LES QUE ARRIBEN DIRECTAMENT A L’ESPECTADOR

Avui el meu record serà per a les modistes que teníem a Esparreguera fa un temps no tant llunyà: recordo els uniformes de quant anàvem a les monges que m’els feia la mare, però alguna vegada anàvem al carrer Ca-llarís (llavors el carrer Beat Domènec Castellet es deia Callarís) on hi havien unes modistes, que no sé perquè, en deien les Parentes, i eren elles les que aleshores em feien l’uniforme. Al carrer Laureano Miró (avui Cavallers) hi havia dues germanes, també mo-distes, que en deien les Santacreus, després la Conxita Varela, la Portero i la Maria Comaposada, elles eren les modistes que vestien tot Espar-reguera. Ara quan vas pels carrers i veus tantes botigues amb vestits de tota mena i de totes mides, per grans, xics, adolescents… en fi , per a tothom, la veritat és que s’ha ben esborrat la presència d’aquelles mo-distes que es passaven moltes nits en vetlla per acabar els vestits, ja fossin per al ball de disfresses, o per la Fes-ta Major. Serveixin aquestes quatre ratlles per a no oblidar-les i al mateix temps per adonar-nos com ha canviat el nostre dia a dia, el nostre món.

LES MODISTES

D’UN TEMPS NO TAN LLUNYÀPaquita Vives Llonch

Hi havien unes modistes, que no sé perquè, en deien les Parentes i eren elles les que em feien l’uniforme

24 setsetset

PARADACULTURAL

LA HISTÒRIA DEGUILLEM I EMMA

La companyia de teatre de La Passió prepara un espectacle al carrer pel cap de setmana de Santa Eulàlia, coincidint amb el mercat medieval. Explicarà la història del Guillem i l’Emma amb l’intervenció de Maribel Balagué, Joaquim Durà, Manel González, Eduard Sariñena, Elisabeth Ma-rín, Edmon Reynés, Aurora Cintas, Ariadna Gómez, Raquel Ceballos, Raül Aguado, Antonio Cortijo i Josefi na Moreno sota la direcció de Mercè Vallverdu. Adaptació d’un conte medieval català.

JOCS FLORALSD’ESPARREGUERA

Es prepara una nova edició dels Jocs Florals d’Esparreguera. Tot i que l’Ajuntament encara ha d’aprovar les bases, ja s’ha fet públic el termini per a presentar les obres literàries, de narrativa breu o de poesia, que acabarà divendres 25 de març a les dues del migdia; el lloc d’entrega serà l’Ofi cina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament. Els premis dels XIII Jocs Florals d’Esparreguera es lliuraran el dimecres 27 d’abril, dia de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.

TRAMATEATRE INICIA TEMPORADA

La companyia Tramateatre inicia la tempora-da hivern-primavera 2011 amb quatre pro-jectes a la vista, que podrem veure al Teatret abans de la festa major d’estiu. Comença la temporada el mes de març amb un trama-poètic sobre la poesia satírica de Pere Quart anomenat “Ja és hora que se sàpiga”. Men-trestant estan preparant tres nous projectes: per l’abril “La poesia del Rock”; al maig una adaptació de “84, Charing Cross Road” d’Helene Hanff i, fi nalment, un altre sobre el llibre “Xocolata desfeta” de Joan-Lluís Lluís.


ENTREVISTAper Sergi Puig Masferrer

Abans de dedicar-se exclusivament a SÒNAR i

projectes paral·lels, va passar uns quants anys treballant

als mitjans de comunicació, tant en ràdio com en algunes

publicacions escrites. Sens dubte, els anys posant música a Ràdio Esparreguera van ser

una llavor i, més tard, la revista Ajoblanco va suposar una

plataforma importantíssima de formació i contactes

professionals.

A més del SÒNAR et dediques professionalment a alguna altre cosa? El Sonar em permet i m’obliga a treba-llar en àmbits i tasques molt variades, que abasten des de temes fi nancers al màrqueting i la comunicació. M’hagués encantat tenir temps per convertir-me en un disc-jockey. Artísticament, no he passat d’aquesta vocació frustrada.

Quin és exactament l’espai musical del SÒNAR? Jo no diria que SÒNAR té un espai musical concret i tancat. Ens interessen els creadors que aportin al panorama musical innovació, qualitat i una vocació de transcendir els gèneres. L’electrònica és una parcel·la important on es donen aquestes condicions, però n’hi ha d’al-tres i el festival sempre ha tingut espai

per grups de pop, hip-hop, jazz o altres tendències que compleixin aquestes premisses.

En quines ciutats s’ha fet el SÒNAR?El festival ha celebrat més de 25 esdeve-niments de format i dimensions diverses arreu del món. Tokio, Londres, Sao Pau-lo, Roma, Nova York, Buenos Aires, Seul, Chicago… són algunes de les ciutats que hem visitat i algunes de les que visitarem properament.

Quants escenaris tindrà aquesta vegada el SÒNAR a Barcelona? Continuaran els espais per als infants, per relaxar-se, Techno per ballar fi ns al matí, etc. Hi haurà algun espai nou?L’edició de 2011 tindrà un format similar als últims anys, amb la incorporació d’un nou escenari a la nit i algunes novetats en els espais i activitats de dia, especial-ment en l’àrea expositiva i en els serveis per a professionals. SonarKids també continua i presentarà algunes iniciatives i formats nous.

La Música Electrònica té un color polític? O és totalment neutre ideològicament parlant?Seria més apropiat parlar d’artistes i de les seves ideologies particulars. Segura-ment ens trobaríem de tot.

Com és la relació amb els altres socis del SÒNAR? Les tres persones que varem crear el projecte continuem junts i ben avinguts. En aquests 18 anys s’ha incorporat gent molt valuosa a l’equip i alguns d’ells por-ten amb nosaltres més de 15 anys. Som una estranya família.

Una curiositat que té el SÒNAR es que hi afl ueix molt públic estranger… ?Quasi el 50% del nostre públic és estran-ger, probablement perquè està considerat arreu com un dels millors festivals del món.

Tindrem SÒNAR per anys? Com serà el futur del Festival?Crec que tindrem Sonar al menys per uns quants anys. El futur del festival serà el que el futur de la música ens depari. És la nostra missió, ser fi dels als temps en cada moment i als creadors que els representen.

26 setsetset

Josep Borràs ens proposa novament entrar en l’univers del teatre de Josep Maria de Sagarra, dirigeix “La corona d’Espi-nes”, l’obra més punyent i discutida de Sagarra. La podrem veure al Patronat Parroquial els propers dies 13, 19 i 20 de març i serà interpretada per Carme Tobella, Maria Martin, Marta Orús, Manel González, Ernest León, Miquel Santiveri, Jaume Torruella, Lluís Rovira, Laura Seró i Alex Guixà, molts d’ells actors que ja han participat en altres muntatges de Borràs. “M’agrada fer Sagarra, adoro el seu vers.”- ens asse-gura. En aquest cas ha agafat com a protagonista a Carme Tobella, que interpreta a la criada Marta. Destaca la col-laboració d’Enric Martínez i d’Eugeni Llopart en l’escenogra-fi a. “L’Enric ha volgut poc mobiliari per ressaltar més el text, la gent que em coneix i que han treballat amb mi ja saben que a mi m’agrada que es vegi un treball de text.” Aquesta obra es va fer fa anys al Teatre Romea de Barcelona i el seu record també ha servit com a inspiració per aquest muntat-ge. D’una durada de dues hores justes es tracta d’una peça dramàtica i romàntica ambientada a l’època de la Revolució Francesa, a fi nals del segle XVIII. L’acció se situa a Solsona, a casa d’una família benestant. “La corona d’Espines” és un reconeixement a Josep Casanovas pels seus mèrits artístics dedicats al teatre d’Esparreguera. La producció va a càrrec de la Fundació Lola Lizaran, i la recaptació de taquilla anirà destinada a la concessió de beques per a joves esparregue-rins que vulguin estudiar arts escèniques. Borràs ens diu que segurament serà l’última obra que dirigirà, però nosaltres n’estem convençuts que no. N’esperem més.

PARADACULTURAL

LA CORONA D’ESPINESAL PATRONAT

BATEIG AL’AUDITORI

PARTY LINE S’ACOMIADA

L’èxit dins del Festival LOLA i la bona acollida del públic de “Party Line”, del dramaturg barceloní Marc Rosich, ha fet que es tornés a posar en cartellera al Teatret, els dies 21.23.28.30 de gener. Ara la companyia apaga els telèfons mòbils i s’aco-miada del seu públic amb la mirada posada ja en el proper espectacle. Antonio Calvo, director professional, destaca el bon treball que han fet els deu joves actors esparreguerins –d’entre catorze i vint-i-cinc anys– que l’han interpretada: Raül Aguado, Gerard Bidegain, Laura Mas, Jaume Navarro Tovar, David Puente, Artur Reynés, Edmon Reynés, Queralt Sáez, Núria Sáez i Judit Tasies. Deu joves que han gaudit d’un text actual, crític i d’una dramatúrgia audaç que ha di-vertit i sorprés el públic. La companyia Tramateatre reivindica el treball de Calvo amb aquesta pedrera de joves i el treball en equip que s’ha fet també amb Rafa Haro i Belen Chemello a l’escenografi a i el vestuari.

El passat divendres 4 de febrer, a les vuit de la tarda, es batejà l’auditori de l’Escola Municipal de Música i Dansa que des de llavors duu el nom del músic esparreguerí Josep Borràs i Farrés. L’alcaldessa Francesca Fosalba va obrir l’acte amb un discurs on parlava de Josep Borràs, present a la sala, explicant la seva manera de ser i la seva aportació a la vila pel que fa a música i com a organitzador de festes com les caramelles, així com la seva implicació en entitats com La Passió, la música de la qual és obra seva. Després va parlar Jaume Borràs, germà del compositor, que va presentar la vida i sobretot la seva joventut, l’origen del seu gran amor per la música. Pep Giné, director de l’escola de música i dansa d’Esparreguera va agrair a Borràs el lliura-ment d’una còpia sencera de la seva obra a l’escola. Acte seguit Alba Hinojosa i Juan Jurado van tocar tres peces que el mestre Borràs va compondre pel drama Sacre. Els més petits, la coral de Nivell Bàsic, així com la coral de Nivell Mitjà i Complementari van cantar quatre peces dirigides per Olga Aurín i, després de tocar Corelli i Mendelssohn, l’orquestra es va unir a la coral i van tocar fragments de la música de La Passió, sota la direcció d’Héctor Martínez. El moment més emotiu va ser quan el propi homenatjat va ex-plicar als presents el nombre d’obres que ha composat: 270 originals, 130 de les quals són de La Passió i 586 adaptaci-ons de peces a més de composicions per a gran, mitjana i petita orquestra. Recordà els cinquanta anys de la primera peça que va estrenar a l’espectacle de La Passió, la del quadre de l’oració a l’Hort de Getsemaní. Els presents es van posar a murmurar-la amb el compositor, una prova més de l’estima que té la gent pel mestre Borràs i la seva obra.


EL PETIT PRÍNCEPREPETEIX

Feia temps que esperavem veure estrenada la pel·lícula “La Nit que va morir l’Elvis”, rodada l’estiu del 2009 a Esparre-guera amb el rerefons de La Passió. Una pel·lícula d’autor emmarcada en el gènere de “thriller místic”. La lluita per re-cuperar la memòria al voltant d’un succés marca durant tota la pel·lícula la vida del protagonista, l’Aureli Mercader (Blai Llopis), un personatge amb una sensibilitat especial. Tota la trama succeeix a la vila d’Esparreguera, tractada en aquest fi lm com una típica ciutat de l’antic western americà: un lloc aïllat de la resta del món on els successos es converteixen en l’eix vertebrador de tota la ciutat. El repartiment l’en-capçalen Blai Llopis, Carme Pla, Anna Ycobalzeta, Ernest Villegas, Carles Serrat, Pere Cuscó, Jaume Rovira, Isaac Serrano, Eduard Juliachs, Jaume Navarro, Mima Riera i Eli Iranzo. Dirigida per Oriol Ferrer i produïda per Toni Espino-sa (d’ENUNAI produccions) compta amb música de David Cervera i Marc Durandeau i amb la direcció artística de Joan Jorba. El primer passi serà dissabte 5 de febrer, a les 21h, a la Sala Gran del Teatre de La Passió, en una estrena amb la presència de l’equip artístic. Es faran quatre passis més del fi lm: dissabte 12 i diumenge 13 de febrer, a les 17h i a les 19h. La pel·lícula ha estat guanyadora de la Biznaga de Plata al millor actor i menció especial del Jurat al Festival de Cine Español de Málaga 2010. També ha participat en els festivals Sitges 2010 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i Madridimagen 2010.

L’èxit obtingut el passat més de novembre, sis representaci-ons a la Sala Petita del Teatre de La Passió d’Esparreguera amb més de 800 espectadors, fa que l’equip directiu de “El Petit Príncep” hagi decidit reposar en dues funcions. La Companyia Jove de La Passió d’Esparreguera va posar en escena el famós conte escrit per l’aviador francès Antonie de Saint-Exupéry, i que va ser publicat per primera vegada al 1943 als Estats Units. En aparença un llibre exclusivament infantil però al llarg de la seva narració es tracten temes tan profunds com el sentit de la vida, l’amistat i l’amor. Els joves Marc Casanovas i Jordi Alemany van interpretar el perso-natge del Petit Príncep, i Pau Albacete interpretà l’aviador francès. L’obra comptava amb un repartiment d’una vintena de joves actors d’Esparreguera dirigits per David Aguado i Maria Martín.

Companyia jove de La Passió, l’equip del Petit Príncep

PARADACULTURAL

28 setsetset

PARADACULTURAL

JOSEP MASIP I LA SEVA PINTURA

La sala d’exposicions municipal del carrer dels Arbres ha acollit aques-tes darreres setmanes una interessant exposició del pintor, també dels carrer dels Arbres, Josep Masip. Pintura a l’oli, acrílics i aquarel·les és la aportació que fa del treball dels darrers dos anys. Uns olis carregats de pintura, gruixos potents que fan la sensació que les pintures estan en permanent variació que s’estan elaborant davant la nostra cara al temps que apunten agressivitat i tendresa alhora. La part de l’exposició dedicada als “collage”, en Masip presenta en forma de retaules esce-nes i personatges quotidians tant públics com privats: des d’imatges explícitament eròtiques fi ns a imatges robades a la barra d’un bar. El Josep Masip ha presentat, tal com ha fet sempre, la pintura en estat pur, directa i contundent però sempre amb aquell punt de romanticisme que esperem no abandoni mai.

EL MERCAT MUNICIPAL CELEBRA 100 ANYS

Aquest any el Mercat Municipal celebra 100 anys i és per això que l’Ajuntament amb el patrocini dels paradistes han dedicat el ca-lendari d’Esparreguera a la història d’aquest Mercat. Un mercat que ha tingut moments de tot, però que ara precisament està passant per un dels millors moments. L’oferta és molt

bona, diversa i de qualitat i la relació amb el comprador és cada vegada més bona i equili-brada. Els comerciants del mercat han decidit fer una sèrie d’activitats durant l’any per a cele-brar aquest aniversari, donar a conèixer la seva oferta i dinamitzar més encara el moviment de clients per les seves parades.


COSES QUE ES DEIENDesprés de l’estiu del 97...Per Carles Reynés“(...) Últim diumenge d’agost. Cert és que ningú no s’ho esperava, tan plena de joventut i vitalitat, sempre a l’última moda, extravertida, sempre disposada a col·laborar i a ajudar, quina afecció pel teatre! i la il·lusió que li feia la nova casa al Castell. Era sang turquesa –la del cel de principis de setembre– com la de Diana de Gales.”

Va de missesPer Rita Maria Vila“(...) molts (veïns) de Can Rial tenim més propera la parròquia de la vila, que la futura capella (del Mas d’en Gall). (...) S’hi preveuen 4 confessionaris! Devem ser molt pecadors els de les urbanitzacions! Després del Concili Vaticà II que va donar via lliure a les celebracions penitenciàries comunitàries tornem a la barraqueta. I no una, no, quatre! Tot plegat, capella, confessionaris, fa tuf preconciliar. Feu celebracions eucarístiques a l’aire lliure, si fa bon temps, un dia ací, un dia allà, o en qualsevol local de la comunitat si fa mal temps. Al meu entendre serà molt més evangèlic. I destineu els milions a allò que sigui més urgent.”

COSES QUE PASSAVENEls esparreguerins nouvinguts se senten com a casaPer Mònica Ribas“Les diferents famílies que fa poc han vingut a viure a Esparreguera s’han mostrat molt satisfetes per la rebuda que han tingut a la nostra població, no només per les sortides que han estat organit-zades des de la regidoria de cultura de l’Ajuntament, sinó també pel tracte que han rebut per part dels comerciants i del veïnat. Així, els nous esparregue-rins d’adopció se senten a la vila com a casa. (...) El Castell sembla el lloc preferit dels nouvinguts. (...) L’oferta escolar és un dels punts més valorats. (...) Estan sorpresos per l’ampli ventall d’activitats culturals.”

La Diputació concedeix una subvenció de més d’un milió per a diferents activitats educativesPer Carme Parras i Mònica Ribas“La Diputació de Barcelona ha atorgat (1997) a la població d’Esparreguera una subvenció d’1.373.400 pessetes per

l’escola de música, l’escola bressol i l’escola d’adults. Aquests diners, però, també serviran per a elaborar un catàleg d’arbres d’interès local, per a la festa de l’arbre i per a realitzar unes fi txes de localització d’interès ecològic.”

A MÉS TAMBÉ EXPLICÀVEMANIVERSARI. L’esplai “La Lluna” comme-mora els seus deu anys de vida.

AULES. Tancaran aules en mal estat a l’es-cola Montserrat del carrer de l’Hospital.

BIBLIOTECA. Amb motiu del 60è aniversari de la biblioteca diversos actors amateurs fan el muntatge teatral “Les difícils rela-cions de parella”, basada en textos de Quim Monzó i escrita per Sergi Belbel.

BOHÈMIA. La companyia Bohèmia pre-senta el seu espectacle multidisciplinar “Interferències”.

CONCERT. “Els Pets” aterren a Esparre-guera per la festa major en un concert multitudinari.

ESGLÉSIA. Els veïns del Mas d’en Gall, de Can Rial i de Can Fosalba fan pinya per construir la seva pròpia església al barri de Mas d’en Gall. El mossèn de la par-ròquia de Santa Eulàlia, Joaquim Vives, recolza la iniciativa.

GOSSOS. L’Ajuntament multarà amb vint-i-cinc mil pessetes els propietaris de gossos que els portin sense corretja.

LLIBRE. Mossèn Joaquim Vives publica el seu cinquè llibre: “Els nostre enginyosos mecanismes de defensa”.

MEDALLA. L’esparreguerí Mariano Ortega, jugador d’handbol, guanya una medalla als Jocs del Mediterrani.

NÍNXOLS. S’adjudica la construcció de seixanta nous nínxols al cementiri muni-cipal.

OBRES. Finalitzen les obres de la rotonda d’accés a la Plana.

PESSEBRES. El Col·lectiu Pessebrista estrena un local més gran i més cèntric, situat al carrer de l’Hospital.

POLÍTICA. El Partit Popular d’Esparreguera (PP) es queda sense representació mu-nicipal després que els dos regidors que els representaven van decidir abandonar el partit per formar un grup mixt i mante-nir la col·laboració en el govern municipal amb els socialistes. Ignasi Oleart obre la guerra contra els dos regidors del grup mixt.

SIGNATURES. Un grup d’usuaris de l’ambu-latori d’Esparreguera ha posat en marxa una campanya de recollida de signatures per tal de poder presentar a la Generali-tat perquè fi nalment construeixi l’ambula-tori que havia promès l’any 1994.

SUPERÀVIT. L’Ajuntament tanca l’exercici del 1996 amb superàvit.

TEATRE. “Els savis de Vilatrista”, de Santiago Rusiñol, a la Sala Petita de La Passió, amb vint-i-dos actors dirigits per Enric Martínez.

TELEVISIÓ. Lola Lizaran a “Dones d’aigua”, el nou serial de TV3.

VISITA. Felip Puig, secretari d’organitza-ció de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) visita Esparreguera per visitar les obres i veure quines són les inquietuds de les entitats de la vila.

VERSIÓ 2011 NÚMEROS 35 i 36 (juliol-octubre 1997) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per GERARD BIDEGAIN

30 setsetset

El pare era pintor decorador i retolista feines que necessitaven bona mà i paci-ència, feines que ara se solucionen amb un clic de ratolí. El Josep feia d’aprenent i ho recorda mentre treballaven a cases com la dels senyors de Can Sedó, la de la Vinya Vella, de Can Comelles, Corde-lles... Però no es pot dir que hagi estat només pintor i grafi sta... “des de sempre m’ha interessat tot, m’ha preocupat tot i ara aquí a la residència també em responsabilitzo de tot allò que pot ajudar als residents a estar informats, actius i distrets”. El Josep Farré potser és l’ultima persona, alhora, amb trets romàntics i humanistes del poble. Mentre estudiava batxillerat ja anava a classes amb el mestre Pallejà i paral-lelament feia cursos de tot per corres-pondència: publicitat, màrqueting, peri-odisme, electrònica, parapsicologia, ... i tot allò que podia atraure la seva atenció. “... i mentre feia la mili a Cartagena vaig entrar en el món de la ràdio, vaig fer reportatges per la televisió d’allà i ...què sé jo” El sobrenom de Farréstudis prové de l’empresa de grafi sme i publicitat que va tenir al carrer Gran i va ser dels primers a incorporar la informàtica als processos de treball.

De la seva joventut li agrada comentar la seva relació amb la Societat Naturista de Barcelona que va contribuir a revifar en aquells anys de fi nals del franquisme,

“anàvem amunt i avall amb una furgoneta que servia per a tot i miràvem de contactar amb comunes d’Espanya i del sud de França. Editàvem fulls informatius sobre el naturisme, el menjar vegetarià i temes socials que més endavant van quallar en la revista ‘Integra’, i que encara s’edita, la més destacada d’aquest àmbit”. No s’amaga de dir que és un avançat a l’època. “Sóc un gamberro, però selecte. Sempre m’ha infl uenciat l’obra de Dalí: aquella imatge aparentment real que traspassa els límits de la realitat. En aquest aspecte sóc una surrealista, sempre m’ha interessat el ‘happening’ com a acció artística simbòlica i directa”. Dotat d’un sentit crític i irònic sense límits, el Josep Farré, pot parlar de tot amb esperit crític i cons-tructiu alhora; tendència no gens habitual pels temps que corren.

Però la seva relació amb el poble d’Esparreguera també ha estat intensa, decidida i sense res a canvi i pot anar des de la fundació del famós i mític Club de Joves al Patronat Parroquial del carrer Gran, fi ns a la fundació de la primera discoteca del poble, el no menys mític, Pillo Nerón. “En cada cas em cuidava de la informació, la publicitat, de les activitats i també dels contactes per les actuacions; re-cordo en Sisa, Guillermina Motta, Pau Riba, el Grup de Folck, etc.” També va col·laborar amb la Fundació Jaume Pascual, els

grups de teatre del Patronat i El Gog... Allà on calia acció cultural del tipus que fos, sempre que ajudés a desvetllar les ments encarcarades de l’època, allà hi havia el Josep Farré. En el camp del pe-riodisme la seva activitat també ha estat molt intensa: corresponsal de la Veu de l’Anoia, il·lustrador en altres publicacions i director durant els anys difícils de la revista 777 Comunica.

Des de fa quatre anys viu a la Residència de Can Comelles aquella que havia de-corat amb els seu pare i on casualment ha coincidit amb una nòvia de jovenet a la qual havia perdut la pista “ha estat com una història del Diario de Patrícia”.“A la residència hi estic content i molt bé però com que sóc el ‘nen’ de la casa m’exploten i no paro. Vull fer una altra exposició amb temes d’Esparreguera però no tinc temps. Deixeu-me dir que a la residència hi falta co-ordinació i en contra del que es pugui pensar hi falten més ganes que diners”.

Just abans de les festes de Nadal, una exposició d’aquarel·-les d’un resident de Can Comelles va animar un ensopit calendari d’exposicions de la Sala Municipal del carrer dels Arbres. “Sóc un pintor de week-end, ara i abans. Sempre m’ha agradat la pintura i en especial l’aquarel·la però encara m’agradaria practicar amb el pastel”. Qui així parla és el Josep Farré, el Farrestudis pels amics, una persona afable, atenta, disposada a ajudar, però sempre per avançar, per tirar a terra allò que no serveix i fer foc nou, per avançar en idees, en projectes. Fer volar la imaginació, la seva imagi-nació, al servei de la gent.

Entrevista per Carles Reynés Montoriol

past isser ar tesà

C. Sant Miquel,11T. 93 777 54 81Esparreguera

Gran, 52-54T. 93 777 29 52ESPARREGUERA

Pl. Església,10T. 93 777 90 36COLLBATÓ

francesc macià, 135 esparreguera93 770 94 12 | 619 73 66 60

[email protected] | www.espiral108.net

body balancei dansacontemporània

dinàmicadel riuregimnàs pera gent gran

tai-chi chuanchi-kungkung fu per ainfants i adultsninjutsuhapkido

kundalini iogapilates

-edició-disseny gràfic-publicitat

acupunturaquiromassatgeshiatsu

homeopatianaturopatiaflors de bachreiki

massatge aiurvedareflexologiapodal

PATOLOGIES CRÒNIQUES artrosi, artritis . LESIONS ESPORTIVES esquinçaments, ruptures musculars, tendinitis . REHABILITACIÓ DELESIONS PER ACCIDENTS DE TRÀNSIT . REHABILITACIÓ POSTQUIRÚRGICA . COLUMNA VERTEBRAL escoliosi, hèrnies discals, protrusions,contractures . REEDUCACIÓ POSTURAL . OSTEOPATIA TRACTAMENTS SOL PÈLVIC incontinències urinàries, treball pre i post-part

PAPERAIRA

C/ Hospital, 9-12 ESPARREGUERA T. 93 777 13 42

PRIMAVERA 2011

PAPERAIRA

C/ Hospital, 9-12 ESPARREGUERA T. 93 777 13 42

setsetset · Enunai produccions ha estat l’empresa que ha produït aquesta pel·lícula i al...

Documents

Transcript of setsetset · Enunai produccions ha estat l’empresa que ha produït aquesta pel·lícula i al...