JKEOKTTXTX»! Maig 1984

INQUIETUD soóre /es pensions de jubilació: Antoni Gomila en fa una valoració.

761 CORREDORS participaren en el V Cross popular del primer de maig.

UN PARC infantil s'ha instal·lat en Es Dau.

EL LOCAL per a laTercera Edat "Ca s'Esco/à» ha costat prop de tres milionsde pessetes de les quals a Ia Parròquia n 'hi costen 2.644.549.

ES CONTEMPLEN aspectes positius i negatius sobre un possible ascens delMontuïri a Ia 3.a Divisió.

EL DARRER PLE de l'Ajuntament, degut a les interpel·lacions de l'oposició, re-sultà bastant mogut.

^** ̂• <«~*r~í<Í̂5 f̂e<T Xit r-$* '•

«è-;̂

Montuïri,planter d'esportistes

Montuïri ha estat sempre terra de depor-tistes i planter per a i'esport base, per a.'sjoves / adults que podran aixecar ben alt elpavelló del nostre poble, terra que elshaurà format com a atletes valents.

Durant aquest mes, tot un grapat decoincidències ens donen oportunitat per atractar de bell nou aquest aspecte.

Vetaqui els casos a què feim referència:—. È/s integrants del primer equip local

de futbol han aconseguit dur el «Montuïri»fins a Ia fase d'ascens a categoria nacional.

— Un bon floret d'atletes ha participat aproves regionals, obtenint premis que co-rroboren Ia seva forma fisica, el seu esforç ivàlua.

— L'equip infantil de futbol sala federats'ha proclamat campió de Balears.

— Diferents equips escolars, campionsde Ia comarca, i sis classificats per a les fi-nals de Mallorca.

— Tot el poble s'ha llançat a presenciar iencoratjar els qui duen cami de ser bonsrepresentants de Ia nostra vila en les res-pectives especialitats de l'atletisme.

— Cada dia són més nombroses les ma-nifestacions organitzades aquí: torneigs,proves esportives, que Ja es donaren alllarg de l'hivern passat i de les que hem in-format oportunament.

— Amb motiu de Ia Diada del Puig i delPrimer de Maig, hem tornat fruir amb verta-der delit d'una vitalitat desbordant.

EIs nostres molins bé es mereixen esserconservats i restaurats. Al manco els res-ponsables de l'urbanisme haurien de posarremei a tot atemptat i no deixar que s'esbu-quin ni que s'hi posin afegitons de malgust. Aquest, de Can Nofre, encara es poJveure en bon estat.

W

Era emocionant veure tants i tants demontuïrers que amb les seves veus i critssemblava que donaven alè als qui hi parti-cipaven. Era el passat Primer de Maig, enEs Dau, on centenars de persones del po-ble, des d'abans de les nou fins a les dues,no es cansaven d'intervenir d'alguna ma-nera a les nombroses proves que, per a to-tes ies edats i per a ambdós sexes, s'havienorganitzat.

Esperem que a Ia darreria d'aquest seglesorgesquín esportistes montuïrers, comaquell que a principis Ja jugava amb !'«Al-fons XIII» (avui Real Mallorca), altres que, amitjap segle, foren ciclistes de talla nacio-nal, i tants i tants que han deixat en bonlloc el nom del nostre poble. I això seràpossible gràcies a Ia tasca que, des de fauns anys s'ha empresa, i que continua decada vegada amb més vigor.

CULTURA

Entorn a Ia culturapopularEs necessari que conecti amb Ia vida del poble

Un dels factors que defineixen més clara-ment Ia identitat nacional d'un poble és Iacultura que aquest poble ha anat creant —icontinua creant— al llarg de Ia seva his-tòria.

La recuperació de Ia nostra consciènciacom a poble, amb una personalitat pròpia,depèn en bona part del coneixement i Ia re-cuperació del nostre patrimoni cultural.

El nostre poble, sotmès i arrenglerat desde fa molts anys, pateix Ia despersonalitza-ció i l'alienació pròpies dels països co-lonitzats.

Aquesta colonització, orquestrada des deles multinacionals i els grans mitjans decomunicació—destil·ladores d'unasubcul- •tura alienadora—, és Ia culpable de Ia im-plantació de modes estranyes i estandarit-zades.

En aquest context, Ia cultura popular estroba en una situació força delicada, entant que és manipulada, diluïda i controla-des les ànsies vitals del poble fins a subju-gar el seu vertader esperit.

Hem d'evitar, d'altra banda, Ia momifica-ció de Ia cultura popular, Ia seva reducció apeça de museu. TaI cosa significaria signarIa seva sentència de mort. No es pot adme-tre l'actitud segons Ia qual Ia cultura popu-lar hauria tingut un moment en què acon-seguí Ia màxima puresa i a Ia qual hagués-sim de restar fidels per sempre més.

Es necessari que Ia cultura popular co-necti amb Ia vida del poble i que estiguioberta a tota creativitat. SoIs així esdevéuna realitat viva, acostada a les novesgeneracions.

CaI1 doncs, tenir un concepte essencial-ment dinàmic i no estàtic de Ia culturapopular.

Alhora hem de tenir present que Ia cu-tura popular rio és més que una part de Iacultura. Seria suïcida per a Ia bona salutcutural d'un poblefer-la passar pertota Iacultura, entesa aquesta en un sentit ampli,no restrictiu.

AIs països colonitzats, sotmesos baix elpoder d'una cultura oficial,es promocionaIa cultura popular .(folklore) i es deixa debanda Ia resta de Ia cultura, volent fercreure que aquella és tota Ia cultura,_quanen realitat només en representa un aspecte'fins i tot marginal.

El terme «popular», per una part, és unproblema semàntic, però per altra és tambéuna qüestió de contingut ideològic.

Resulta molt dificil donar una definiciód'aquest terme Ja que se'ns presenta aVuiamb tal diversitat d'expressions que no éspossible treure'n una, mínimament precisa.Algunes són: «Moviment popular», «biblio-

teca popular», «teatre popular», «premsapopular»... I ara més que mai es parla so-vint de «cultura popular»; dins d'aquestahauríem d'incloure les festes populars.

Desgraciadament no podem recórrer aconsideracions tals com que «la culturapopular és Ia cultura del poble» i que «lesfestes populars són les festes del poble».Aquí, doncs, tractam altres conceptes moltmanipulats i amb molts significats.

Malgrat tot Ia cultura:«Encara que tengui caràcter de massa,

no és uniforme ni es'desenvolupa de ma-nera igual en tots els sectors, horitzontals overticals de Ia societat. La cultura és Ia sín-tesi dinàmica, en el pla de Ia consciènciaindividual i col·lectiva de Ia realitat histò-rica, material i espiritual, d'una societat od'un grup humà, síntesi que comprèn tantles relacions entre els homes i entre les ca-tegories socials. Les manifestacions cultu-rals són les diferents formes que expressenaquestes síntesis, individualment i col·lec-tiva, en cada etapa de l'evolució de Ia so-cietat o grup humà en qüestió». (1)

Una vegada feta aquesta anàlisi, arribama Ia conclusió que Ia cultura és el conjunt o•acumulació dels coneixements d'una so-cietat; recull de sentiments, creativitats,costums i característiques dels homes a

una societat.

La que veim és una caixa de luxe.

D'aquesta manera, cada poble, el nostrepoble, té unes característiques i tipus deviure, uns costums, una llengua, unes can-çons, uns balls (Cossiers), unes llegendes...i això és el que dóna forma a Ia culturad'un poble i al mateix temps el fa diferentd'altres. Per tant hem de potenciar aqueststrets diferenciadors i que ens fan sentir po-ble; potenciació que passa per Ia normalit-zació de Ia nostra cultura popular dins deIa normalització de Ia nostra pròpia culturaen general.

GABRIEL MIRALLES PIZA

(1) A. Cabral, 1973: 16. «Les festes populars aCatalunya com a manifestació de Ia identitat ca-talana».

Club d'EsplatEn Toni Roig diu com es fa un «estel*

•¿~ Wv/^y^

Es Club d'Esplal vàrem fer estete, i arafeim una entrevista a En Toni Roig, queens va ajudar a fer-los.

—Quines coses necessiten per afer un«estel»?

—Canyes, flU de porc, paper de ceba,voluntat i imaginació.

—Com esJa un estel?—Primerament, s'escoUeixen les ca-

nyes més dretes i fortes. Després, es ta-

Uen amb un guinavet. Fet això, s'agafenles mides i es comença a ajuntar les ca-nyes amb fil. I Uavors, s'aferra el paperde ceba amb pegament o amb cola defuster. En haver-lo adornat amb figuresde gust, es prenen les mides de les ca-nyes superiors, i es ferma amb un nusfort. Ja en el camp de vol, es pren Ia di-recció deL vent. I esperem que l'estelvoli.

—Per què volen els estete?—Tot estel vola segons ete fils fermats,

i Ia forma aerodinàmica dels estels.

—Els que jéreu en el Club d'Esplai,volaren?

-No. Degut al poc vent, i a les canyespodrides.

Un altre dia faremMem si ens va millor.

una altra prova.

M.a FRANCISCA GOMOAROSA M.» GOMBLA

DE PER LA VILA

TERCERA EDAT

Despeses per al seu localCompres i inversions fetes a «Ca S'Escolà» per Ia Parròquia

Televisor PhUips,K 30Mobles: 6 taules, 24 cacüres, 4 butaques, 6 tabuletsRajoles de grés, M. Soler (MACOEX)Tres Uanternes de vidre, Uums interior" (Campanet)Rajoles i senefes artesania (Sa Ceràmica)Constructor (mà d'obra i materiais) J. A. RamoneLI i Gabriel MayolLampista (B. Ribas)Electricista F. Barceló (instal·lació exterior)Ferrer R. MirallesCompres a drogueries, i material netejaElectricista Gabriel Ferrer (instal·lació interior)Fuster Antoni ArbonaQuadres i rajoles (dins vases) i miraU (J. Sampol)Tres coixins d'espuma i roba de Uengües

97.970 Pts.101.503 PtS.102.107 Pts.

6.750 Pts.14.575 Pts.

1.561.738 Pts.97.916 Pte.42.540 Pts.65.139 Pts.4.400 Pts.

85.648 Pts.441.863 Pts.

12.200 Pts.9.900 Pts.

TOTAL 2.644.549 Pts.

Una vegada acabada Ia competició de 1.a Preferent, hem volgut demanar lesopinions de quatre persones que han estat en contacte amb el futbol, d'una formainteressada, i alguns amb certes responsabUitats.

NOTES

L'empresa constructora J. A. Ramo-neLl - G. Mayol ens comunica que ens hadescomptat de les factures l'importd'ITE (65.689 Pts.) i una altra quantitatque, sumada, suposa un obsequi totalde 233.847 Pts.

L'Ajuntament de Montuïri va pagaruna farola exterior, per valor de 26.000Pts. endemés de Ia presa de corrent al'erülumenat públic.

L'electricista Gabriel Ferrer obsequiamaterial elèctric per valor de 10.610 Pts.

L'empresa d'assegurances Antoni Go-müa: 10.000 Pts.

La lampareta del lavabo és obsequi demadò MargaUda «BeUa».

Dos quadres de Na Jerònia Sampol.EIs capçals del televisor, d'En Rafel

Mayol «Beuo».EIs talonaris per a Ia rifa, de Josep

Mayol «CUis» MAVI.Feina de fusteria, obsequiada per

Joan PorteU.Feina de pintar i objectes de decora-

ció, de Miquel MoreU «Espardenyeret».De Ia rifa del mè i de Ia porceUa, s'han

tret 77.000 Ptes. netes.S'ha d'agrair a tots ete grups de dones

que tant ajudaren a Ia neteja i a prepa-rar les coques i cocarrois pel refresc deIa inauguració.

A Ia Banda de Música i a Ia CoralParroquial, que ajudaren a donar bri-llantor a l'acte. I a tots eis qui han ani-mat i han fet possible aquesta obra.Gràcies.

La Comissió Econòmica5CS

jHA^DirQVE;>.

...en el pròxim PIe de l'Ajuntament hi hauràd'haver un «egiptòleg», que vol dir un en-tès en qüestions d'Egipte, ¡a que varen sor-tir a relluir assumptes de Faraons. Qualque«concejal» no va entendre molt bé si Iacosa anava de «faraons» o de «faraones»...

...es veu que, perquè s'arregli allò d'Es Dau(els vestuaris s'entén), s'haurà de pegarqualque estirada d'orelles als «lentorros»autonòmics.

...cada olleta té sa seva cobertora, i esClub del Montuïri ara ha posat cobertores»verdes» a qualque olleta d'es poble.

—•—...hi ha dues persones interessades en for-mar una nova Directiva del Club de Futboldel Montuïri. Ara va de bo!

...no tot ha estat Cross, aquest primer demaig d'enguany. També hi ha hagut torra-des de campionat devers es camp de futboli trobades de balladors amb focos espe-cials. Alerta a no fondre es ploms...

...sa darrera «conya» des poble ha estatdescobrir dos corresponsals del diari «ElDia». Pot ser que això fos s'única cosa quees tragués en clar des darrer «BUIT» que hiva haver a s'Ajuntament.

...s'Ajuntament adquirirà una màquina foto-gràfica per a denunciar ses obres il·legals,a fi de poder recaptar es dobbers pressu-postats en qualitatde llicències d'obres. Esveuqueprosperam!

...es Consell Insular ha abocat pessetes pera diferents entitats montuireres però... Ja fatres mesos que les Majorettes en demana-ren per ses sevesactivitats i... encara espe-ren resposta. Sa veu des carrer

25 anys enreraMaig 1959

Mentrestant En Pere Pieres tancaIa taverna, a BONA PAU apareix unaglosa que comença així:

A Ia plaça de Ia vilahi ha un aconteixementdiuen que En Pere Pieresprefereix no tenirgenten el cafè que serviaa tota hora i ben atent.

ENTREVISTA

Antoni Gomila exposa certes preocupacions

Inquietud sobre les pensions de jubilació

N'Antoni GomilaJaume, Agent d'As-segurances Col·legiat, exerceix aquestaprofessió des de l'any 1968, està espe-cialitzat en Segurs de Vida, Jubilació,Caució, endemés de posseir diversos tí-toIs i diplomes de gestió empresarial icooperativisme. Hem tingut una con-versa amb ell pe a fer-li unes preguntes.

—Com és que estan de moda actual-ment elS FONDOS DE PENSIONS?

—Els Fondos de Penlons estan homo-logats a Europa des de fa molts d'anys,per Ia qual cosa funcionen en un sis-tema mixte dè jubilació, o sigui estatal iprivat; essent aquest un sistema bas-tant experimentat, i que en aquests mo-ments està donant resultats. A Espa-nya, es va implantar el sistema de Segu-retat Social i es deixaren eLs Fondos dePensions per a una altra ocasió. Ara to-tes les dades que apareixen sobre jubila-ció apunten cap a una urgent implanta-ció d'aquests Fondos, per a poder gau-dir d'una bona jubUació en el futur.

crementant amb els beneficis que ge-nera aquest mateix fons. En arribar l'e-dat de Ia jubUació, amb les quotes paga-des més els beneficis obtinguts, es cons-titueix una renda vitalícia, o sigui unaquantitat que cobrarà mensuaünentfins a Ia pròpia defunció Ia persona inte-resada. Això seria, sense entrar enmassa detalls tècnics, l'anomenatFondo de Pensions.

—Per què creusque hi ha aquesta in-quietud respecte a lajubilació?.

-Es un problema que ja el tenimaquí, i que depèn de diversos factors: elprimer, ben agradós per cert, és l'aug-ment de Ia mitja d'edat de vida. Això és,haurem passat d'una mitja de vida de 47anys a l'any 1950 a una mitja de 70 anys,els anys 2025. Un altre factor, relacionatamb aquest és Ia forta baixada de l'ín-dex de nataUtat en els països industria-litzats: segons rONU, ja actuaünent,una de cada set persones té més de 60anys. I l'any 2020, en els països indus-triaUtzats, hi haurà uns 270 miUons de

• EIs fondos de pensions poden miilorar Ia futura jubilació.• La pensió de jubilació, a més d'estabilitzar-se té tendència a re-

duir-se.• Hi ha rumors de canvi respecte a les pensions.

—Com està Ia Seguretat Social?

-El pressupost de Ia Seguretat Socialper a 1984 és de 1,8 bilions de pessetesnomés per a l'apartat de pensions, cosaque representa el 58 % del total de lesdespeses d'aquesta institució, i a més escalcula que el nombre de pensionistesaugmentarà aquest any en unes 200 milpersones. El dispendi global de Ia Segu-retat Social representa ja el 15 % delProducte tadustrial Brut, havent-se tri-pücat aquests darrers 15 anys. Degut aque l'augment de l'atur («paro») redueixIa gent que cotitza i eLs deutes ques'hauran contret pel tancament de lesempreses privades i estatals, les garan-ties de cobertura no poden ser massaconhortats pel futur de les jubilacions.

Tornant al que dèieu abans, què és unFondo de Pensions?

-El Fondo de Pensions, d'una ma-nera molt resumida, consisteix en pagaruna quantitat mensual segons les possi-bilitats econòmiques de cada un, iaquesta va destinada a un Fons d'Inver-sió específic, i d'aquesta forma es va in-

persones majors de 65 anys. Així es veuque les càrregues de prestacions de jubi-lació seran molt elevades, fent necessariun sistema d'estalvi personal per a co-brir aquesta necessitat.

—Amb tot el que has exposat, com espresenta eljutur, segons el teu criteri?

—Segons sembla seguirà una coberturaobligatòria minima, a través de Ia Segu-retat Social que cobresqui les necessi-tats primàries de subsistència per aLs ju-bilats, cosa que existeix a Ia majoria depaïsos industrialitzats.

—Com es podria augmentar ta pensióque ens donarà Ia Seguretat Social?

—Quedant reduïdes les pensions pro-vinents de Ia Seguretat Social, ete quivulguin rebre uns ingressos més elevatsen deixar el treball assalariat, tendrà elque hagi estalviat, canaützant-lo a tra-vés dels Fondos de Pensions de què hetractat abans. El projecte de Llei Regu-ladora d'aqüests Fons està a punt d'en-trar a les Corts per a Ia seva discussió i

posterior aprovació. Amb aquesta Lleiquedarà establert un marc legal per aoperar amb els Fondos esmentats,adaptats a les possibüitats de cada per-sona, assegurant-li així el gust d'una ve-llesa sense estretorts econòmiques, i ales que té bé dret després de tota unavida de treball.

—Podries dir-nos,Jinalment, com veustu les perspectives a l'actualitat?

Si: Les perspectives actuaLs són d'uncanvi en el sistema de jubilacions i Iaseva reducció, Ia qual cosa crea a poc apoc una inquietud tant entre eLs qui jas'han jubilat com els qui estàn pròximsa arribar-hi.

B. T. i O. A.

PRÒXIMAMENT

L'ORQUESTRA SLMFÒNICA, A L'ES-GLÉSIA PARROQUIAL

PeI dissabte 12 de maig, s'espera unimportant esdeveniment musical al nos-tre poble, amb l'actuació extraordinàriade l'Orquestra Ciutat de Palma, quegaudeix d'un prestigi i compta amb uns75 músics.. Serà a les 6 de Ia tarda, en elmarc de Ia nostra església parroquial.Ha procurat aquesta vetlada N'HonoratMoU, ajudat d'En Rafel Nadal. VaI Iapena que els montuïrers aprofitemaquesta oportunitat única.

LLIBRE DE JOAN MIRALLES

El diumenge dia 20 de maig, a les12'30, a l'Ajuntament, el Catedràtic deBarcelona Antoni M.a Badia Margaritferà Ia presentació del Uibre de CortReial Mallorquina del segle XHT, delnostre col·laborador Joan MiraUes, elqual tracta de les causes criminals aMontuïri.

NOTICIARI LOCAL

PARC INFANTIL EN «ES DAU»

Amb quin gran goig i quina joia hanfestejat el parc infantil que s'ha instal-lat en «Es Dau» els nins i nines de Iavila!

Just el dia primer de vacances, eLs pi-capedrers col·locaven al costat de Iapista poliesportiva uns gronxadors, pa-'ral·leles, «tobogan»... que havia adquiritl'Ajuntament mercè a una subvenció deSa Caixa d'Estalvis «Sa Nostra». Ja vospodeu imaginar l'enrevoltats que esta-ven els picapedrers d'al·lotim. EIs muni-cipals hagueren de fer torn de vigilànciaperquè les peces romanguessin fortes elprimer dia.

Ah! No hi pensàvem. S'han posat unsbancs per a les mamàs.

UNES VACANCES «A TOPE»

Més de tres al·lots s'hi hauran passattot el dia devers «Es Dau». Entre «co-lumpios» i esport quotidià. Si, han estatuns dies de Pasqua en què els nostrespetits han pogut «disfrutar» jugant en elparc, practicant l'esport preferit,relacionant-se amb companys de Ia ma-teixa edat d'altres pobles, berenantjunts i bevent un refresc amb què elsconvidava el Patronat d'Esports i pre-paraven les mares.

Una quarentena de partits hauran fetels petits i altres quinze els majors, amés de les partides individuals de tenis,escacs i ping-pong. Han vengut nins i ni-nes d'Algaida, Peguera, Campos, Porre-res, Cas Concos, Llucmajor, Palma iPetra.

En l'aspecte reLigiós, Ia nombrosa as-sistència i serietat han honrat eLs actesde Ia Setmana Santa: Ordre, compos-tura i silenci a les processons i partici-pació a les moltes celebracions.

El romiatge al Puig va congregar unelevat nombre de persones que hi ana-ren així com pertoca: a peu! L'alegria, elsermó d'En Rafel Horrach, Ia Salve a IaMare de Déu, les xerrades, eLs remolinsde gent,les torroneres, els «capritxos»dels al·lots per comprar..., s'envitricoUa-ren en una jornada que va començaramb música i també hi acabà. Dues rot-lades de boleros clogueren, al compàsde Ia Banda, una Diada que estimam eLsmontuïrers i que els canvis del temps noens han de deixar perdre.

QUIN TRUIET AMB SOS COTXES!

Bon trui hi va haver armat el Dillunsde Pasqua amb les carreres de cotxes.En participaren trenta-dos. Més d'unavintena eren de Ia vila. El matí dues pro-

ves de regularitat i l'horabaixa una es-pectacular «Gymkama» en «Es Revolt».EIs tres primers classificats reberen, amés dels trofeus i medaLLes, unes simbò-üques corones de Uorer: Llorenç Mayol-Coloma Garau (99,8 punts), RafelMayol-Rafel Massanet (103,1 punts) iToni Rei-Tomeu Saldadet (103,7 punts).

En Llorenç Mayol («municipal»)també va guanyar Ia gymkama' de l'ho-rabaixa. »Exit d'organització del Patro-nat Municipal d'Esports i valuosa Ia col-laboració d'entitats i cases comerciate.

L'AJUNTAMENT U>JFORMA

El Consistori ha repartit per totes lescases del poble un butUetí en el qual in-formen les diferents comissions munici-pals: «Govern, Sanitat, Serveis SociaLs, iCirculació», «Hisenda», «Urbanisme»,«Cultura», «Esports», «Serveis» i «Pa-gesia».

OBRES A L'ESCOLA '~

Continuen les obres a l'escola. S'hancanviat, a més del que hi havia pressu-postat, una quarantena de bigues i esterracarà i donarà una capa de fi a lesparets dels passadissos.

CAMPIONS DE FUTBITO

EIs jugadors de futbito de quart iquint, entrenats p'En Joan «Matxo»,han fet campions comarcals escolars.EIs altres dos equips que arribaren a leseliminatòries foren el Campos i Ses SaU-nes. EIs dos partits es decidiren per pe-naltys, i se celebraren a Campos.

~NOU BAR, A S'HOR D'ES PONT

Un nou bar s'ha inaugurat, el passat19 d'abril, a Ia vila: «S'Hort d'Es Re-volt». Està situat a s'hort de can JoanSerra, davant el camp de futbol. El téLlogat En Pep de Porreres, que estava

abans a S'Hostal. Que hi hagi moltaclientela!

HORARI DEL CLUBDE TERCERA EDAT t

Per acord de Ia Gestora de l'Associa-ció de Ia Tercera Edat de Montuïri, s'haorganitzat un torn per a atendre el Club«Ca S'Escolà», els dijous, dissabtes idiumenges, de les 4 de l'horabaixa fins ales 9 del vespre. Per ara, ja hi havia bas-tants de socis que s'havien apuntat ambles seves quotes, i s'espera que Ia cosavagi en augment.

EXCURSIÓAFORMENTOR

Seguint les excursions ja iniciades iduites a terme amb tant d'èxit, feimcomptes anar a Alcúdia, Pollença, Portde Pollença i peninsula de Formentor, eldiumenge 3 de juny. Es poden recolUreLs tiquets aLs llocs acostumats, fLns dia31 demaig.

V CROSS POPULAR761 PARTICn>ANTS

Des d'Andratx nns a PoUença passantper tots els pobles de MaUorca vengue-ren a córrer 1'1 de maig a Montuïri. Mol-tes notes simpàtiques. ELs menudons depreescolar, les «guapes» mamàs i fadri-nes, els jugadors juvenUs fent 10 kilòme-tres i els 4.000 metres, Ia forta participa-ció de petits montuïrers i més de cinc-cents de fora poble, els miLlors corredorsa cada categoria, els nombrosos premisque arribaren a tots eLs montuïrers i finsa 20 de Ia general, les- col·laboracionseconòmiques d'una vuitantena de casescomerciaLs i entitats, tot el poble ques'ha volcat ajudant i presenciant lesproves organitzades molt bé —com cadaany— per l'Associació de Pares...

Encara que no esmentam els primersclassificats de cada una de les quinzecategories, sí cal anomenar el primerLloc de Ia general de Joan Barceló a ve-terans i del seu fiLl Esteve a MiniMasculí.

TROBADA DE BALLSMALLORQUDSIS

Dins el programa d'actes del Primerde Maig, a les set del vespre a Ia plaçabaLlaren jotes, parados i boleros, lesagrupacions de Montuïri i d'un bon gra-pat de pobles de Mallorca. Fou una tro-bada que molt bé es podria instituciona-litzar a Montuïri a Ia data de 1'1 deMaig: El matí carreres a peu i el vespreboleros a Ia plaça. , G. Gomila

ESPORTS

L'entrenador, el president,un jugador i un soci, opinen sobreel present i futur del Montuïri

LLORENÇ AMENGUAL, ENTRENMKMT—Què t'ha parescut Ia campanya que

ha fet el Club Esportiu Montuïri en-guany?

-Ha estat una campanya difícil. Si, jodiria que molt difícil, no pete rivate en sí,sinó per Ia quantitat de problemes in-terns que hi ha hagut a dins l'equip.Aquests problemes poc a poc s'han anatsolventant i crec que ete resultats estana Ia vista. La campanya no ha estat bri-llant però efectiva, i puc dir que els ju-gadors, en termes generals, han fet l'hu-manament possible per superar-se i almateix temps superar les adversitatsque venienpartit a partit.LaUiga ésmolt Llarga i s'han hagut de torear totaclasse de bous. També vuU dir que Iaafició s'ha anat identificant poc a pocamb l'equip, cosa aquesta molt im-portant.

—Quines aspiracions té el Montuïri aIa «lliguilla» d'ascens a 3.a Divisió?

—Crec que té les màximes; encara queen un torneig tan curt influeixen moltsde factors, entre ells Ia sort, els rivalsque ens toquin en el sorteig, calendari,àrbits... De totes maneres crec que coma mínim ha de ser una experiència per atots: directiva, jugadors, afició i entre-nador. Tots els partits són una final iaquí és on es veuen els equips que estanpreparats físicament i psicològicamentper treure els partits endavant. El clubesportiu Montuïri és «nou en aquestaplaça» però confii fer un paper digne idonar el màxim de guerra aLs rivaLs quesiguin.

—És convenient que el Montuïri pugia 3.a Divisió?

—Per a algunes coses, sí i per a altres,no; m'explicaré. PeI Montuïri, com a en-titat, crec que sí perquè agafa una cate-goria superior; pel balanç, pressupost,millora de les taquüles i no hem d'obü-dar que a Tercera Divisió figuren elsequips més taquillers de Balears, excep-tuant el MaUorca i el Poblenc. Crec, encanvi, que seria negatiu, perquè dels ju-gadors que hi ha i dels juvenüs que em-penyen de darrera, solament se podriaaprofitar una petita part, el que suposa-ria tancar les portes a tots aquests juga-dors i fitxar-ne al seu lloc a costos bas-tant elevats i córrer el risc d'equivoca-cions, que, si les coses anassin mala-ment, durien a embargar el Club per va-ris anys, amb el corresponent desànim,pèrdua de categoria, deutes, bregues...

—S'han/et comentaris de quèjuguenmolts d'externs. Què trobes sobre aquesttema?

—Damunt aquest tema tenc les ideesben clares: juguen els jugadors que joconsider més convenients, estan en mi-llor forma i que miUor poden contrarres-tar el contrari de torn, sense cap distin-ció de si són de Montuïri o no; sé queaixò és un poc fort però, en aquest as-pecte i damunt el camp, per mi tots sóniguals, i no admet tan sote discussió eltema «Montuïrers» i «Externs»; entre al-tres coses perquè crec que alguns ex-terns que tenim amb el que se'ls paga,guanyarien més doblers si estassin a caseva.

—Quina pot ser Ia causa que s'haginJet tants pocs socis enguany i que Ia afi-ció hagi decaigut?

—Amb el tema dels socis no hi entr nihi surt, crec de totes maneres que Iagent —com per to^- necessita empè-nyer un poc per participarà un determi-nat col·lectiu; crec que també va influirel fet que el MaUorca pujàs a I.a Divisió.En quant a Ia segona part de Ia pre-gunta, he de dir que no hi estic d'acord,el que passa és que com ja he dit, en unprincipi enguany ha estat una tempo-rada amb moltíssimes dificultats i que

exceptuant les persones que estavenmés aprop de l'equip, l'altra gran majo-ria no se'n donaven compte de Ia meitatde l'assumpte, cosa ben normal; nomésveien que l'equip no funcionava i ete so-brava raó, d'aquí venia un desànim ge-neral que pesava damunt les espatlesdel col·lectiu C.D. Montuïri. Crec que aun cert moment les coses es comença-ren a adreçar i s'ha arribat a un final deUiga,.si no brUlant, sí bastant accepta-ble, que ens ha duit a disputar aquesta«LLlguüla» que afrontarem, esper, ambmolta deportivitat.

Entrevista a Miquel Miralles, President; a Joan Verger, jugadorlocal,i a Bartomeu Rigo, aficionat i soci del club

—Quèt'ha parescut sa campanya quehaJet el C.D. Montuïri aquest any?

M.M.—Ha estat bona. S'han cornpUtels objectius.

J.V.—Es pot considerar bona, ja ques'ha aconseguit Io que es pretenia i ésanar a Ia ILiguüla d'ascens.

T.R.—Ha estat bastant bona, malgratuns moments crítics que en el seu mo-ment se superaren. S'entrenador ha sa-but mantenir s'equip a un bon niveU.

—Quin paper creus que farà dins salligueta d'ascens a 3.a Divisió?

M.M.—Hi ha probabUitat de pujar,però depèn del&clubs que ens toquin.

J.V.—És una competició molt distintade sa lliga, ja que un mal partit pot do-nar fi a ses aspiracions, encara que hihagi un bon equip i moltes il·lusions,però també s'ha de comptar amb els al-tres equips.

T.R.—Depèri dels contrincants, de si

sa directiva vol seguir, l'any que ve itambé del moment de forma d'EnJaume Prohens, i si hi hagués En Rol-dán ses aspiracions serien màximes.

—Trobes que és convenient pujar a 3.a

Divisió?

M.M.—Si tota sa directiva vol fer feinaés convenient pujar i provar un any nocosta res. Maldament jo no continuï, es-per que n'hi hagi d'altres que segues-quin endavant.

J.V.—Per estara 3.a Divisió s'ha decomptaramb una base sòlida ja que ésuna categoria més sèria i amb unes bo-nes condicions econòmiques. Si convé ono, ho han de contestar els dirigents.

T.R.—Seria una experiència molt inte-ressant per veure ses necessitats econò-miques tenint en compte que el Ma-llorca davalla.

(Passa a Ia pàg. següent)

ESPORTS

l'Regional Prafernrt

RESULTATS

Pollença, 0 - Montuïri, 0Montuïri, 3 - Cardassar, 1Alaró, 5 - Montuïri, 2Montuïri, 3 - Bunyola, 0

La classificació final és Ia següent:

(Ve de Ia 6.a pàg.)

—S'hanJet comentaris de quèjuguenmolts de jugadors d'altres pobles. Quèopines damunt aquest tema?

M.M.—Per anar davant, no hi ha elsjugadors suficients. En aquests mo-ments és necessari que n'hi hagi bas-tants, però a Io miUor dins un parell d'a-nys n'hi haurà abastament.

J.V.—Aquest tema és bastant deh'cat,per tant contestaré com un aficionat ino com un jugador. S'alegria més granque podria tenir és veure el Montuïrianant entre els primers amb jugadorslocals. S'ha descuidat sa cantera i s'hatengut poca paciència amb qualque ju-gador de Montuïri, mentre que hi ha ju-gadors de fora que són igual de bonsque molts de montuïrers.

T.R.—Sobren alguns jugadors, peròun equip format per montuïrers no potesser. De Montuïri els qui han obeït hanestat sempre titulars. Som partidari d'a-profitar al màxim els montuïrers.

—Quina pot esser Ia causa de quès'hagin/et'tan pocs socis i que s'aficióhagi decaigut?

M.M.—Degut a què el Mallorca juga a1.a divisió. No s'ha fet molta feina cer-cant nous socis.

J.V.—Apart del Mallorca, aquest és unmal vell, ja que sempre hi ha hagut eLsmateixos socis, tant si l'equip va bé comsi va malament, i sempre ha estat unpoc freda.

T.R.—El Mallorca ha estat Ia causa, jaque han fet molts de socis.

AlaróAndraitxCadeMontüiriEscolarRtv. La VictoriaEsporlesCulturalArenalLlosetensePollensaCamposEspañaCardessarCan PicafortPetraJ.BunolaRotlet

343434343434343434343434343434343434

2118171513141312121010109

107

1177

7108

10121010128

1212111210156

105

66999

10111014121213131412171722

685272534449644448404443364437375239

303350423450534545414648385147617678

494642403838363632323231303029282419

JUVENILS

Montuïri, 5 - Alqueria, 1Margaritenc, 1 - Montuïri, 2Montuïri, 4 - St. Jaume, 2Cardassar, 2 - Montuïri, 1

L'INFANTIL DE FUTBITO, CAMPIÓ DE BALEARS:

En Tomeu Ferrer, entrenador, parla de les dificultats trobades

—Quines ajudes has rebut, tant depart d'alguna entitat, com per part detepares?

—L'única ajuda que he tengut ha es-tat de part de les instal·lacions CIFRE id'En Biel «Canet». EIs pares no han col-laborat gens.

—Penses continuar amb aquestatasca?

-No. Difícüment es pot continuar unatasca sense ajuda deLs pares, ni de lesentitats esportives de Montuïri.

—VoZs qfegir qualque cosa?

—Sí, voldria aprofitar des de Ia BONAPAU, per a cridar l'atenció als al·lots, Iadirectiva i pares; ja que Ia feina no Iapot fer una sola persona sinó que ha deser una tasca col·lectiva.

Enhorabona Tomeu, per haver fetcampions. Nosaltres, des d'aquí, et vol-dríem animar perquè continuassis ambaquesta feina d'entrenador.

PERE JOAN FIOLBENET CAMPWS

- * z -

—Quin ha estat el teu paper dins el/utbito de Montuïri?

-He estat l'entrenador dels infantüs,del Club esportiu Montuïri.

—A quin lloc heu quedat classificats?

—Hem fet campions deLs infantUs deBalears.

ESGLÉSIAEN CAM¡\

ELS GRUPS D'ACCIÓ SOCIAL,A MONTUÏRI

El passat 5 de maig, es reuniren a Iarectoria de Montuïri eLs distints grupsd'Acció Social de parròquies i barris deCiutat i Part Forana per a estudiar eltema: «Projecte de Llei de Serveis So-cials a les Comunitats Autònomes», quefou exposat per Pilar MaUa, Secretàriade Càritas de Barcelona, persona queviu molt d'aprop aquesta problemàtica.

CURSET PREMATRIMONLAL

EIs dies 14, 15, 16, 21 i 22 de maig ten-drem el segon curset prematrimonial,organitzat pel nostre Arxiprestat, a l'es-cola parroquial de Vilafranca. Comen-cen les reuniones a les 9,30 del vespre.

ASSEMBLEA JUVENIL,A LA PORCIÚNCULA

Tots els grups de joves cristians, delsdistints moviments i parròquies estanconvidats a participar en una ampla As-semblea de Joves-84, que tendrà Uoc a IaPorciúncula el proper diumenge, 13 demaig. EIs temes a tractar seran: 1.— Lapau, una realitat amenaçada. 2.— EIsjoves cristians i els més necessitats de Iasocietat. La jornada s'obri a les 9 delmatí nns a les 6 de l'horabaixa.

PREMERES COMUNIONS

Les reunions de catequesi petó paresdels al·lots acaben els dimarts 8, 15 i 22de maig. Llavors, les dates acordadesper a fer les Celebracions en grup de IaPrimera Eucaristia són: el diumenge, 27de maig, a les 11,30 i el 17 dejuny, a les 6de l'horabaixa.

VIGÍLIA DEPENTECOSTA, PER ALNOSTRE SECTOR PASTORAL

PeI dissabte, 9dejuny, tenim progra-mada una Vetla de Pentecostes, a Con-solació de Sant Joan. De les 10 a les 12de Ia nit. Està oberta a tots els grupscristians de les parròquies del nostre Ar-xiprestat o Comarca Pastoral de Petra.El pla serà de Celebració, Revisió delcurs i Pregaria d'acció de gràcies.

MES DE MAIG: MES DE MARM

Endemés de les misses dels diumeh-ges al Puig de St. Miquel, cada dia, unquart abans de Ia missa del vespre tin-drem Ia pregària en memòria de IaVerge Maria, en el mes de maig, tempsPasqual.

Entrada principal de Ia Rectoria vista des del portal del ¡ardí. A i'esquerra podem contemplar una sarjadel segle XVI, una caixa típica i damunt d'ella una imatge del Nin Jesús de Praga dins

un armari artístic amb aires renaixentistes (segle XIX).

DEMOGRAFM jrfl ̂ ^ { fa yida

Naixements

Dia 28 de març.— Joan MartorellSansó «Terric», fül de Jaume i deCataüna.

Dia 5 d'abril.- Jordi Mayol Amen-guaI, fïïl de Gabriel i de Maria «Serra».

Defuncions

Dia 11.— Sebastiana Gomila Pocovi,vídua, 90 anys, a. «Rua».

Dia 13.— Catalina Gomila Tous, ví-dua, 82 anys, a. «Felipa».

Dia 24: Joan Sampol Cerdà, casat, 66anys, a. «Sampol».

Dia 26.— Jaume CaneUas Cunill, ca-sat, 54 anys, «De sa Mata».

Dia 30.— Pere Joan GomUa Garau, ca-sat, de 83 anys, «Joanot».

PLUVIÒMETRE

Abril

Dia 14Dia 15Dia 30

Total

•1,5 ItS.8,6 lts.2,5 lts.

12,6 lts.

Nota: Dia 30 del mes de març plogué 4lts., per tant el total foren 58,6 lts.

El cristià, home de fe, fonamenta Ia seva vidaen Ia convicció profunda que Déu l'estima com aPare, que Déu l'ha salvat per Jesucrist i que l'Esperitduu a terme en e!l tot aquest misteri d'amor. Aques-ta certesa de l'amor de Déu, Ia viu amb els altres ho-mes, dins el món, amb totes les implicacions que téel viure Ia mateixa història dins aquest món queDéu estima i vol salvar.

D'una altra manera, podríem dir que a Ia basc detot el viure cristià hi ha Ia fe com a convicció pro-funda que el duu a un nou estil de vida.

Les actituds humanes, explicitació dinàmica delsvalors, motivacions, sentimens i tendències innatesde Ia persona, mai estan suficientment consolidadesi, molt manco, impermeabilitzades als valors, moti-vacions, interpel·lacions que ens arriben del medi am-bient; per tant, una tasca de tota persona, i moIt mésde tot cristià, serà netejar, fer créixer i consolidarels valors volguts lliurement per Ia seva opció decreient i, a Ia vegada, l'educació permanent de lestendències, sentiments i motivacions.

La profundització en els valors i Ia purificació deles tendències i sentiments només es pot dur a ter-me dins Ia pregària, entenent-la com àmbit de Ia ¡ro-bada personal amb Jesucrist, que ens dóna a conèi-xer el Pare mitjançant l'Esperit; com a temps de dis-cerniment i com a moment de consolidació de Ia

- conversiópersonal.La pregària, arnb aquestes tres dimensions, és

una experiència gratuïta. Mai Ia pregària es podràfer per una utilitat. La trobada personal amb algúés sempre gratuïta; molt més si es tracta de Ia tro-bada personal amb el Senyor de Ia nostra vida. Lapregària és una qüestió d'amistat; no podem cercar-hi avantatges ni desvantatges; podem cercar-hi, no-més, Ia trobada amb l'Amic.

La triple dimensió de Ia pregària cs dóna, sobre-tot, a Ia pregària personal i es consolida i confirmaa Ia pregària comunitària, particularment Ia pregà-ria litúrgica.

Tot el que acabam de dir té valor i sentit per atota persona que creu en Jesucrist. MoIt més per atot home o dona que vol fer de Ia seva vida un holo-caust a Déu; que desitja, de cor, que el Senyor siguIl'únic Senyor de tota Ia seva existència.

MARGALIDA MOYA PONS