· Web view2.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ESO I LA SEUA RELACIÓ AMB L’ÀREA DE SOCIALS Totes les...

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

DEPARTAMENT

GEOGRAFIA I HISTÒRIA

CURS 2017-18

I.E.S. SANT VICENT FERRER

Programació didáctica curs 2017-18Departament de Geografia i Història

ALGEMESÍ

1.INTRODUCCIÓ1.1 JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

El sentit educatiu de la programació de les matèries per als quatre cursos que conformen l’etapa de l'Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat està fonamentada en el que estableix el Reial Decret 1105/2014 del Ministeri d'Educació i Ciència, de 26 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims, i en el Decret 87/2015 del Consell de la Comunitat Autònoma Valenciana, de 5 de juny, pel que s’estableix el Currículum de l'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat per a esta Comunitat, al fixar l'objecte de coneixement de la disciplina, determinar els objectius didàctics que han de desenvolupar-se, exposar els nuclis de continguts bàsics que són objecte d'aprenentatge, i finalment, presentar criteris d'avaluació que permeten orientar les necessàries modificacions en el procés d'ensenyament d'esta assignatura. Així com en les modificacions introduïdes pel Decret 136/2015 del 4 de setembre del Consell de la Comunitat Valenciana .

Com a conseqüència, la programació didàctica s’ha de desenvolupar atenent els paràmetres següents:

- La garantia de coherència pedagògica i coordinació de tots els agents implicats en el procés educatiu.

- La responsabilitat compartida de tot l’equip educatiu; ja que, tenint com a referents de la programació les competències bàsiques, l’adquisició d’aquestes anirà lligada a la transferència d’aprenentatges entre unes àrees i unes altres.

- La vinculació adequada entre els objectius de l’etapa i les competències, que ofereix el marc per al tractament de cada un dels elements del currículum per a cada curs.

- La reflexió sobre la contribució que cada àrea o matèria fa a les diferents competències bàsiques.

- La relació entre els elements curriculars i les competències.- La previsió dels resultats que proporcionarà el procés.- Les estratègies d’avaluació i revisió dels processos d’ensenyament i

d’aprenentatge.- La flexibilitat que permetrà detectar dificultats en el procés i dissenyar les

estratègies per a superar aquestes dificultats.

La finalitat de la programació de l’Ensenyament Secundari Obligatori és assegurar una formació integral dels alumnes i alumnes que els permeta:

2


Adquirir els elements bàsics de la cultura en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic.

Desenvolupar i consolidar hàbits d'estudi i de treball. Preparar-los per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a la seua

inserció laboral. Formar-los per a l'exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a

ciutadans.

La finalitat de la programació del Batxillerat és assegurar una formació integral dels alumnes i alumnes que els permeta:

un grau de desenvolupament intel·lectual que els conferisca una major capacitat de raonament

Proporcionar als estudiants formació i maduresa tant intel·lectual com humana.

Adquirir coneixements i habilitats que permeta a l'alumnat desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.

Capacitar els alumnes per accedir a l'educació superior.

Considerem que sent la Geografia i la Història disciplines imprescindibles per a què els nostres alumnes puguen comprendre a través del passat, la realitat en què viuen i com el futur depén de la seua interacció, els induirem al desenvolupament de valors ètics necessaris per a permetre viure lliurement en una societat plural, democràtica i solidària. I per aconseguir els nostres objectius, utilitzarem un ensenyament–aprenentatge actiu, utilitzant recursos i estratègies per a l’adquisició de destreses i competències bàsiques de la realitat social. Adequarem la nostra programació al model constructivista, en el qual l’alumne es converteix en el motor del seu propi procés d’aprenentatge, dotant al professor d’un paper de guia, per connectar els nous continguts històrics o geogràfics segons els objectius proposats. Serà determinant que plantegem el coneixement científic de les Ciències Socials de manera oberta, per a que els nostres alumnes elaboren concepcions dels distints fenòmens socials i posen de manifest com evolucionen al llarg del temps, que coneguen els seus processos, mecanismes i interaccions sobre un territori, valorant tant les causes com les conseqüències. Que construïsquen els seus propis coneixements, des de les nostres propostes, plantejant-se problemes i que aprenguen

3


a treballar de forma autònoma, sota la nostra direcció, això els permetrà la seua pròpia valoració i els crearà la base sobre la què s’assentarà la seua futura formació.

La LOMQE modifica els elements que componen el currículum com a regulador dels processos d’ensenyament i aprenentatge per a cada una de les etapes educatives.

Aquests elements passen a ser els següents:– Els objectius de cada matèria i etapa educativa.– Les competències o capacitats per a aplicar els continguts de cada

ensenyament i etapa educativa.– Els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, i actituds que

contribueixen a l’assoliment dels objectius i a l’adquisició de competències.Els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries, àmbits, àrees i mòduls en funció dels ensenyaments i les etapes educatives.

─ Els estàndards i resultats d’aprenentatge avaluables, que permeten mesurar els èxits dels resultats d’aprenentatge en cada assignatura.

─ Els criteris d’avaluació del grau d’adquisició de les competències i de l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa.

─ La metodologia didàctica, que comprén tant la descripció de les pràctiques docents com l’organització del treball dels docents.

1.2. CONTEXTUALITZACIÓ

El centre al que va dirigida la programació és l’IES Sant Vicent Ferrer ubicat en la localitat d’Algemesí. Aquest centre imparteix docència en les etapes d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de grau mitjà i superior. L’alumnat participa en el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa Plurilingüe. L'Educació Secundària Obligatòria comprén des dels 12 anys als 16 anys i l'Educació Postobligatòria (1r i 2n de Batxillerat) dels 16 als 18, períodes a què molts autors denominen adolescència.A nivell general es poden diferenciar dos fases. Una primera fase negativa, que podria coincidir amb el que alguns autors denominen pubertat o crisi puberal i que comprendria dels 11 als 14-15 anys, havent-hi un o dos anys de diferència entre xics i xiques. Podem dir que esta fase, es caracteritza per un gran creixement biològic que ocasiona desequilibris intensos; una gran desorganització del cercle de valors; una inestabilitat emocional amb pèrdua de seguretat; un aïllament social i irritabilitat; un augment de la capacitat de distracció i disminució de la concentració, reflexió i

4


rendiment; solen tindre sentiment de ser incompresos i solen buscar l'originalitat i cridar l'atenció. D'altra banda, se succeïx una segona fase, coneguda com a fase positiva o d'afirmació. Esta comprendria a partir dels 14-15 anys. Esta fase es caracteritza per: una estabilitat en les formacions psicològiques que culminen amb la formació de la personalitat i la finalització del desenvolupament sexual; una formació de conviccions morals profundes; comencen a ser conscients de les seues eleccions, acceptant-se i superant els desajustos provocats en la fase anterior i buscant la seua inserció social, orientant-se a poc a poc professionalment; es diversifiquen els seus interessos, etc. En esta fase és molt important la comunicació amb el grup i potenciar l'autonomia. A nivell motor, hi ha una disminució gradual de les pertorbacions anteriors, havent-hi una millora qualitativa de l'execució motriu, començant a manifestar-se estils personals en l'execució de moviments tècnics.Concretant un poc més podem dir que l'Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria, és el moment d'anar preparant gradualment l'alumnat per a viure conscientment en una societat plural, lliure i tècnicament avançada. L'objectiu últim ha de ser impulsar l'autonomia dels adolescents, no sols en elcamp intel·lectual, sinó també en el moral i social.

1.3. MEMBRES DEL DEPARTAMENT

Durant el present curs escolar 2017-2018 el professorat que impartirà les distintes matèries serà el següent: - Mª José Viñoles: Geografia i Història de 1r ESO i Història de l’Art de 2n de

Batxillerat- Vicent Lluch (cap de departament): Geografia i Història de 3r d’ESO, Història del

Món Contemporani de 1r de Batxillerat, Geografia d'Espanya de 2n de Batxillerat i Història d'Espanya de 2n de Batxillerat.

- Carmen Doménech: Geografia i Història de 1r d'ESO, Geografia i Història de 2n d'ESO, Geografia i Història de 3r d’ESO, i Història de 4t d'ESO.

5


2. OBJECTIUS2.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ESO

a) Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d'una societat plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que comporten discriminació entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.

d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a, amb sentit crític, adquirir nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en les dues llengües oficials de la Comunitat, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

6


i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera adequada.

j) Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, i també el patrimoni artístic i cultural.

k) Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Conéixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, contribuint a la seua conservació i millora.

l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

2.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ESO I LA SEUA RELACIÓ AMB L’ÀREA DE SOCIALS

Totes les àrees es relacionen amb la major part dels objectius curriculars. No obstant això, hi ha dos tipus de relacions:

Una relació disciplinària, quan l'àrea respon a l'àmbit concret a què es refereix l’objectiu.

Una relació de transversalitat, quan l’objectiu es refereix a àmbits que han d'impregnar tots els elements del currículum.

La taula següent resumeix aquestes relacions entre els objectius curriculars i l’àrea de Geografia.

OBJECTIUS CURRICULARS

RELACIÓ AMB LA GEOGRAFIA

Disciplinària

Transversal

a) Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d'una societat plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en

7


equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que comporten discriminació entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.

d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a, amb sentit crític, adquirir nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.


RELACIÓ AMB GEOGRAFIA

Disciplinària

Transversal

g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en les dues llengües oficials de la Comunitat, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera adequada.

j) Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, i també el patrimoni artístic i cultural.

k) Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Conéixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, contribuint a la seua conservació i millora.

l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

8


2.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA DE LES CIÈNCIES SOCIALS DE L’ESO

1. Identificar els processos i mecanismes que regixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar este coneixement per a comprendre la pluralitat de causes explicatives de l'evolució de les societats actuals, el paper que hòmens i dones exercixen en elles i els seus problemes més rellevants.

2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions donades entre ells i les que els grups humans establixen a l'utilitzar l'espai i els seus recursos, i valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental. Conéixer la problemàtica específica que planteja utilitzar els recursos de la Comunitat Valenciana.

3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats sobre el medi en què es desenrotllen i que organitzen.

4. Conéixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans d'Europa i Espanya, fent referència específica a la Comunitat Valenciana.

5. Identificar i localitzar en el temps i en l'espai els processos i esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d'Europa i d'Espanya per a adquirir una perspectiva global de l'evolució de la Humanitat amb un marc cronològic precís i elaborar-ne una interpretació que facilite la comprensió de la pluralitat de comunitats socials a què es pertany.

6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància cap a altres cultures i cap a opinions que no coincidixen amb les pròpies, sense renunciar per això a un parer sobre elles.

7. Adquirir una visió històrica que permeta elaborar una interpretació personal del món, a través d'uns coneixements bàsics d'Història universal, europea, espanyola i de la Comunitat Autònoma Valenciana, amb respecte i valoració dels aspectes comuns i els de caràcter divers, a fi de facilitar la comprensió de la possible pertinença simultània a més d'una identitat col·lectiva.

8. Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic espanyol, i de manera particular, el de la Comunitat Valenciana, així com assumir les responsabilitats que suposa la seua conservació i millora.

9. Conéixer i valorar les especials característiques de la identitat lingüística, cultural i històrica de la Comunitat Valenciana i la seua relació amb les altres comunitats autònomes de l'Estat Espanyol.

9


10. Comprendre els elements tècnics bàsics característics de les manifestacions artístiques en la seua realitat social i cultural per a valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumint la responsabilitat que suposa la seua conservació i apreciant-ho com a recurs per a l'enriquiment individual i col·lectiu.

11. Adquirir i usar el vocabulari específic de les Ciències socials perquè en incorporar-lo al vocabulari habitual augmente la precisió en l'ús del llenguatge i millore la comunicació.

12. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informació verbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses, inclosa la proporcionada per l'entorn físic i social, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, tractar-la d'acord amb el fi perseguit i comunicar-la als altres de manera organitzada i intel·ligible.

13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per a identificar i localitzar objectes i fets geogràfics, i explicar la seua distribució a distintes escales, amb especial atenció al territori espanyol. Utilitzar, així mateix, fonts geogràfiques d'informació: textos escrits, sèries estadístiques, gràfics i imatges, i elaborar croquis i gràfics apropiats.

14. Conéixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciar els seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un èxit irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciant actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.

15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per a solucionar els problemes humans i socials.

2.3. OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL PRIMER CURS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

1. Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

2. Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir nous coneixements amb sentit crític. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

10


3. Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

4. Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

2.4. OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL SEGON CURS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

1. Ordenar els esdeveniments històrics en eixos cronològics i localitzar-los en l'espai a fi d'adquirir una perspectiva global de l'evolució històrica de la humanitat que tingui en compte els processos de canvi i de permanència.

2. Descriure l’evolució d'Europa i d’Hispània després de la fragmentació de l'Imperi romà, prestant especial atenció a l'Imperi carolingi, i analitzar els elements que, després de la mort de Carlemany, van afavorir el naixement del feudalisme.

3. Conèixer els orígens de l'islam, la conquesta musulmana de la península Ibèrica i l'evolució històrica d’Al-Andalus, prestant especial atenció a l'evolució andalusí en terres valencianes.

4. Explicar la composició i els trets distintius dels diferents estaments de la societat medieval: formes de vida, nivell de riquesa, activitats econòmiques, etc., i les característi-ques del feu.

5. Descriure les característiques de la monarquia feudal i caracteritzar els pactes de fidelitat i vassallatge que van establir els diferents grups socials que integraven el sistema feudal.

6. Conèixer els orígens de la ciutat medieval i caracteritzar la composició i les formes de vida dels diferents grups socials que habitaven la ciutat medieval, fent èmfasi en la nova classe social: la burgesia.

7. Descriure la situació d'Europa en la baixa edat mitjana prestant especial atenció a les causes de les crisis que va viure el territori europeu en aquest període.

8. Explicar els trets distintius de l'art romànic i de l'art gòtic a Europa, a la península Ibèrica i a la Comunitat Valenciana en les seves diverses manifestacions: arquitectura, escultura i pintura.

11


9. Analitzar les causes, l’evolució i les diferents fases de l’expansió territorial dels primers regnes cristians peninsulars, així com el procés de repoblament dels territoris ocupats, i situar al mapa les etapes més importants d’aquesta expansió.

10. Identificar les característiques i l’evolució dels regnes cristians des dels seus orígens al segle VIII fins a finals de l'edat mitjana, prestant especial atenció als regnes de Lleó i Castella.

11. Descriure la forma de govern i les institucions dels Estats cristians de la península i la seva evolució al llarg de l'edat mitjana.

12. Caracteritzar la història, institucions i organització socioeconòmica del regne de València en el marc de la Corona d’Aragó.

13. Comprendre els principis de l'humanisme i el Renaixement, a Europa, a Espanya i a la Comunitat Valenciana, així com explicar la renovació espiritual que van representar la Reforma luterana i la Contrareforma catòlica.

14. Establir les característiques estètiques del Renaixement així com observar i analitzar obres característiques d'aquest estil artístic en les seves diverses vessants europees, amb especial atenció a les obres que trobem a Espanya i a la Comunitat Valenciana.

15. Explicar els avenços en la navegació que van fer possible l'obertura de noves rutes marítimes i el descobriment del continent americà, així com el procés de la seva conquesta i organització en forma de vast imperi colonial.

16. Desenvolupar la política interior i exterior de la monarquia dels Àustries, així com l'evolu-ció econòmica del país durant el seu regnat.

17. Analitzar les característiques i l’estètica del Barroc, amb especial atenció a les obres espanyoles i de la Comunitat Valenciana

18. Identificar la distribució de la població al planeta, a Espanya i a la Comunitat Valenciana, entendre el concepte de densitat de població i especificar els factors que condicionen la distribució de la població (factors físics, polí-tics, històrics i econòmics).

19. Explicar les conseqüències del progressiu envelliment de la població mundial i valorar les possibles conseqüències dels desequilibris actu-als i futurs.

20. Reflexionar sobre les conseqüències que generen els moviments migratoris als territoris emissors i receptors d'immigrants, valorant la necessitat d'adoptar

12


polítiques migratòries que afavoreixin la integració i evitin els conflictes entre la societat emissora i la receptora.

21. Caracteritzar la ciutat actual, prestant especial atenció a la morfologia i les funcions urbanes, i descriure la tipologia i la jerarquia mundial de ciutats.

2.5. OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL TERCER CURS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

1. Promoure el coneixement de la distribució, localització i interconnexió dels diferents elements que caracteritzen els llocs i els espais geogràfics de diferent magnitud, de les societats que ho habiten i la seua diversitat cultural, de l'ús que fan dels recursos del mitjà natural i de l'organització del territori.

2. Contribuir al fet que els alumnes comprenguen les interaccions entre els fenòmens naturals i les activitats humanes que expliquen les transformacions dels espais i regions.

3. Ajudar-los a cercar explicacions dels grans processos de canvi, els desequilibris territorials i els principals problemes socials que caracteritzen el món actual, inclosos els que afecten al mitjà natural.

4. Animar als alumnes a cercar la transformació de la realitat existent.

5. Sensibilitzar cap al valor dels paisatges i l'ús i conservació dels recursos ambientals per a aconseguir un desenvolupament sostenible i just.

6. Representar els elements que configuren l'espai geogràfic i les seues interrelacions a través de plànols i mapes que faciliten el raonament sobre els fenòmens geogràfics i la seua problemàtica en espais que van des del local al global.

7. Proporcionar les eines que ajuden als alumnes a resoldre problemes en els contextos propis de la seua vida quotidiana i entorn social, de l'àmbit acadèmic i per a desenvolupar amb garanties posteriors estudis de caràcter acadèmic o professional.

13


2.6. OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL QUART CURS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

1. Analitzar l'Europa del segle XVIII: una població amb un lleuger creixement demogràfic, una economia de base agrària, una societat estamental, l'absolutisme monàrquic i l'art rococó.

2. Reconèixer les causes de la Guerra de Successió, la configuració de les aliances d’ambdós bàndols i l’estructuració política que va comportar l’aprovació dels decrets de Nova Planta.

3. Entendre el significat polític dels Borbons a l'Espanya del segle XVIII: Les reformes de Felip V, Ferran VI i Carles III.

4. Analitzar les particularitats artístiques, polítiques, econòmiques, demogràfiques, urbanístiques i socials de la Comunitat Valenciana al segle XVIII.

5. Conèixer el pensament il·lustrat europeu en els seus vessants econòmic i polític i identificar els principals pensadors i les seves aportacions, i analitzar la seva repercussió a Espanya i més concretament a la Comunitat Valenciana.

6. Comprendre la ruptura històrica que va representar la Revolució Francesa, analitzar les novetats polítiques que va aportar i reconèixer les causes i les idees que van conduir a la Restauració europea.

7. Conèixer i diferenciar les revolucions liberals ocorregudes al segle XIX i identificar els conceptes de nacionalisme i liberalisme, prestant especial atenció a la seva influència en els processos d’unificació alemany i italià i d'independència grec i belga.

8. Conèixer les bases de la revolució industrial, les noves fonts d’energia, els sectors industrials, la revolució dels transports, la nova societat industrial, l’organització del moviment obrer i les noves ideologies: marxisme, anarquisme i internacionalisme.

9. Analitzar el desenvolupament polític d'Espanya, en general, i de la Comunitat Valenciana en particular, durant el segle XIX: la crisi de l'Antic Règim, la

14


restauració de l'absolutisme, la independència de les colònies americanes, la revolució liberal, el Sexenni Democràtic i la Restauració.

10. Reconèixer les transformacions demogràfiques, urbanístiques, econòmiques i socials del segle XIX a Espanya arran de la irrupció de la industrialització, prestant una atenció especial a la Comunitat Valenciana.

11. Analitzar les particularitats artístiques, polítiques, econòmiques i socials de la Comunitat Valenciana al segle XIX.

12. Explicar les causes de l’expansió colonial europea i detallar l’organització i extensió dels grans imperis colonials.

13. Conèixer els principals corrents artístics i culturals del segle XIX a Europa i diferenciar-ne els autors principals i les obres més significatives.

14. Explicar les causes de la Primera Guerra Mundial, les fases del conflicte bèl·lic i les conseqüències de la conflagració armada a Europa.

15. Conèixer les característiques principals del període d'entreguerres: la Revolució Russa i la formació de l’URSS sota el mandat de Lenin i la posterior dictadura de Stalin, el crac del 29 i la Gran Depressió, i l'ascens dels totalitarismes a Europa: el feixisme italià i el nazisme alemany.

16. Explicar les causes i les conseqüències de la Segona Guerra Mundial, així com el desenvolupament de les principals operacions militars i l'holocaust de la població jueva dut a terme pel govern nazi.

17. Conèixer la història espanyola des del desastre del 98, la crisi de la Restauració, la II República i la Guerra Civil, prestant especial atenció a la Comunitat Valenciana.

18. Identificar els aspectes més significatius del món bipolar, els principals conflictes de la Guerra Freda i les característiques de cadascun dels blocs: el capitalista i el comunista.

19. Conèixer les causes de la crisi i enfonsament del comunisme i la consegüent desaparició del sistema de blocs.

15


20. Analitzar l’evolució dels aspectes econòmics, urbanístics, polítics, socials i culturals del règim franquista a Espanya, prestant especial atenció a la Comunitat Valenciana.

21. Conèixer el procés de transició cap a la democràcia, iniciat amb la mort de Franco, prestant especial atenció a la Comunitat Valenciana.

22. Identificar els principis que regeixen la Constitució espanyola de 1978 en la forma d’organització del govern de l'Estat i valorar-la com a garant de les llibertats individuals i col·lectives.

23. Reconèixer els diferents governs democràtics espanyols i les seves principals línies d’actuació des de la Transició fins a l'actualitat prestant una especial atenció a l’evolució política, demogràfica i econòmica de la Comunitat Valenciana.

24. Conèixer les característiques del món actual, incidint especialment en el nou ordre polític internacional, l’economia globalitzada, l'emergència de noves potències econòmiques, la crisi econòmica de 2008, els principals conflictes violents i la societat del segle XXI.

25. Identificar els principals corrents artístics del segle XX en el món prestant atenció a la contribució espanyola a les arts visuals durant aquest segle, tant en pintura, escultura com en arquitectura, i la contribució en aquest sentit de la Comunitat Valenciana.

26. Reconèixer les actituds i situacions discriminatòries que han tingut lloc al llarg de la història per raons de raça, sexe, religió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social i mostrar una actitud solidària amb els individus i col·lectivitats que han estat objecte de discriminació.

27. Reconèixer els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials i econòmics dins de l'estructura de la nostra societat i, d'aquesta manera, comprendre i saber analitzar els problemes més rellevants de les societats contemporànies (la immigració, la globalització, les desigualtats socioeconòmiques, la crisi econòmica, etc.).

16


28. Obtenir i relacionar informació de fonts de diverses menes i saber manejar i interpretar correctament diversos instruments de treball com els gràfics, els mapes, etc.

29. Ésser sensible als principals problemes del món actual (l’accés desigual als recursos, la globalització, la pervivència de règims autoritaris i dictatorials, els conflictes polítics, etc.), entenent-los com una problemàtica en la qual tots estem implicats i de la qual tots som responsables.

30. Valorar la diversitat cultural en el món, a Espanya i dins de la Comunitat Valenciana, i ser respectuosos i tolerants amb les actituds, creences i formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats o cultures diferents de la pròpia.

31. Entendre els drets i llibertats de les persones com un assoliment irrenunciable de la humanitat, denunciar les actituds discriminatòries i injustes i mostrar-se solidari amb els qui estiguin privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.

17


3. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.

L'aprenentatge per competències afavoreix els propis processos d'aprenentatge i la motivació per apendre degut a la forta interrelació entre els seus components: el concepte s'apren de forma conjunta al procediment d'aprenentatge del propi concepte. S’hi distingeixen set competències clau essencials per al benestar de les societats europees, el creixement econòmic i la innovació, i s’hi descriuen els coneixements, les capacitats i les actituds essencials vinculades a cada una».

3.1.- Les competències bàsiques del currículum:

Comunicació lingüística (CL).

Competència matemàtica, científica i tecnològica (CMCT).

Competència digital (CD).

Aprendre a aprendre (AA).

Competència social i cívica (CSC).

Iniciativa i actitud emprenedora (IE).

Consciència i expressió cultural (CEC).

El treball en Geografia i Història es relaciona directament amb les competències socials i cíviques i amb la consciència i expressions culturals, que li serveixen de context d'estudi. Les competències en ciència i tecnologia i la competència per a aprendre a aprendre tenen una vinculació transversal molt estreta amb l'àrea per l'enorme importància que s'atorga en ella al desenvolupament de processos de treball, mètodes d'estudi i aspectes relacionats amb la reflexió sobre els propis avanços. No obstant açò, també s'aborden en l'àrea un gran nombre d'aspectes que formen part de la resta de competències.Competències social i cívica. En aquesta competència estan integrats els coneixements fonamentals de l'àrea, així com un gran nombre d'habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades. La geografia i la història potencien aquells coneixements, destreses i actituds necessaris per a interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més complexos, participar en la presa de decisions i abordar els conflictes per a superar els reptes que planteja la convivència de diferents grups socials des del respecte mutu i les conviccions democràtiques. Aquesta àrea proporciona un context significatiu per al desenvolupament d'aquesta competència perquè ofereix sabers, se sustenta en processos de treball que es desenvolupen en diferents situacions d'aprenentatge i aborda actituds en relació amb el propi individu, amb el seu entorn immediat i, en un

18


sentit ampli, amb el món que li envolta. Pot dir-se que tot el currículum contribueix a l'adquisició d'esta competència, ja que la comprensió de la realitat social, actual i històrica, és el propi objecte d'aprenentatge, però ho farà realment des de la perspectiva que el coneixement sobre l'evolució i organització de les societats, dels seus èxits i dels seus problemes, ha de poder utilitzar-se per l'alumnat per a deseixir-se'n socialment. Contribueix òbviament a entendre els trets de les societats actuals, la seua pluralitat, els elements i interessos comuns de la societat en què es viu, i participa així a crear sentiments comuns que afavoreixen la convivència. També ajuda a l'adquisició d'habilitats socials. D'una banda, la comprensió de les accions humanes del passat o del present, exigix que estes siguen vistes per l'alumnat des de la perspectiva dels propis agents del seu temps amb el que s'afavoreix el desenrotllament de la capacitat de posar-se en el lloc de l'altre, és a dir, l'empatia. D'altra banda, es contribuïx a esta competència quan esta comprensió possibilita la valoració i l'exercici del diàleg com a via necessària per a solucionar els problemes o el respecte cap a les persones amb opinions distintes. A més, es preveu l'exercici d'eixos valors per mitjà del treball en col·laboració o els debats en què s'expressen les pròpies idees i s'escolte amb respecte les dels altres. L'acostament a diferents realitats socials, actuals o històriques, o la valoració de les aportacions de diferents cultures ajuda, encara que siga més indirectament, a desenrotllar les habilitats de tipus social. Consciència i expressió cultural. Des d'un enfocament cultural, l'àrea ofereix un context carregat de contingut i un punt de partida per a desenvolupar en els alumnes la sensibilitat i la valoració pels aspectes culturals, més pròxims en un primer moment, i amplis en cursos superiors. El coneixement de diverses expressions culturals mentre que fenòmens socials és un altre de les finalitats de les Ciències Socials i amb açò contribueix a la competència de consciència i expressió artística. El coneixement sobre els estils artístics i de la dimensió social del procés creatiu concreten aquesta aportació. D'altra banda, moltes d'aquestes manifestacions culturals i artístiques constitueixen fonts per a comprendre les societats històriques i actuals i el seu coneixement és fonamental per a prendre consciència de l'herència cultural de les societats que ens van precedir i preservar-la. Des de l'àrea també es promouen pràctiques culturals com la visita a museus i monuments o la participació en diverses activitats culturals de l'entorn valencià. Esta competència es facilitarà si es contempla una selecció d'obres d'art rellevants, bé siga pel seu significat en la caracterització d'estils o artistes o per formar part del patrimoni cultural, i si al mateix temps, es dota l'alumnat de destreses per a observar i comprendre aquells elements tècnics imprescindibles per a la seua anàlisi. Des d'ací s'afavorix l'apreciació de les obres d'art, s'adquirixen habilitats perceptives i de sensibilització, es desenrotlla la capacitat d'emocionar-se amb elles, a més d'ajudar-se també a valorar el patrimoni cultural, a respectar-lo i a interessar-se per la seua conservació. Competència matemàtica, científica i tecnològica. La relació de la Geografia i la Història amb aquesta competència és transversal, ja que utilitza molts dels seus

19


mètodes, coneixements i processos per a observar l'entorn, arreplegar dades, analitzar-los i extraure conclusions. Des d'aquesta matèria es promou el desenvolupament de les competències en ciència i tecnologia mitjançant la introducció als mètodes del coneixement científic (definir problemes, formular hipòtesis, etc.) i al coneixement de mitjà natural i l'aprofitament dels seus recursos. Aquest coneixement és necessari per a actuar a favor de la protecció del medi ambient i aconseguir un desenvolupament sostenible i just. En aquesta línia, aquesta matèria promou pràctiques culturals com la visita a espais naturals o itineraris de divers tipus per a un coneixement directe dels espais geogràfics i els paisatges humans.Els aspectes propis de la competència matemàtica que es relacionen directament amb els aprenentatges d'aquesta àrea són els següents:

El coneixement sobre el canvi i les relacions que s'estableixen entre els fets i els fenòmens suposa comprendre els tipus fonamentals de canvi i quan tenen lloc, amb la finalitat d'utilitzar models matemàtics adequats per a descriure-ho i predir-ho.

L'anàlisi d'aspectes quantitatius i qualitatius de la realitat. La solució de problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món

laboral. La interacció amb el món físic, tant en els seus aspectes naturals com en els

generats per 'acció humana. La comprensió de successos. La predicció de conseqüències d'una determinada actuació. La valoració i l'interès per la millora i preservació de les condicions de vida

pròpia, de les altres persones i de la resta dels éssers vius. En l'àmbit de les competències bàsiques en ciència i tecnologia, s'estableix un vincle molt estret amb la Geografia i la Història, ja que és del tot impossible comprendre la realitat actual sense interpretar-la en clau d'avanços científics i tecnològics. Aquestes competències han de capacitar, bàsicament, per a identificar, plantejar i resoldre situacions de la vida quotidiana. Seguint la Recomanació 2006/962/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, sobre les competències clau per a l’aprenentatge permanent, aquest reial decret es basa en la potenciació de l’aprenentatge per competències, integrades en els elements curriculars per a propiciar una renovació en la pràctica docent i en el procés d’ensenyament i aprenentatge. S’hi proposen nous enfocaments en l’aprenentatge i l’avaluació, que han de suposar un canvi important en les tasques que han de resoldre els alumnes, i plantejaments metodològics innovadors. La competència és una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per a aconseguir una acció eficaç. Es considera, doncs, com a coneixement en la pràctica un coneixement adquirit a través de la participació activa en pràctiques socials que, com

20


a tals, es poden desenvolupar tant en el context educatiu formal, per mitjà del currículum, com en els contextos educatius no formals i informals.Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació proporcionen un accés ràpid i senzill a la informació i ofereixen, a més, eines atractives, motivadores i facilitadora dels aprenentatges. Les habilitats sobre les quals incideix especialment aquesta àrea són la cerca, obtenció, processament i comunicació de la informació i sobre la capacitat de transformació d'aquesta informació en coneixement. Cal esmentar en particular l'ús de recursos basats en Sistemes d'Informació Geogràfics. Competència en comunicació lingüística. La naturalesa dels aprenentatges d'aquesta matèria està vinculada al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística doncs subratlla la necessitat de comprendre textos orals i escrits, continus i discontinus (mapes, taules, gràfiques, infografies) presentats en diferents formats i codis. També requereix l'expressió oral i escrita a través de diversos tipus de textos lligades a la comunicació d'idees i conclusions. En el procés d'aprenentatge en general i en aquesta àrea en particular, la competència lingüística té un gran protagonisme perquè és el vehicle a través del com es produeixen els processos següents:

Comunicació. Representació, interpretació i comprensió de la realitat. Construcció i comunicació del coneixement. Organització i autorregulació del pensament, de les emocions i de la

conducta.

Competència digital. Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació proporcionen un accés ràpid i senzill a la informació i ofereixen, a més, eines atractives, motivadores i facilitadora dels aprenentatges. Les habilitats sobre les quals incideix especialment aquesta àrea són la cerca, obtenció, processament i comunicació de la informació i sobre la capacitat de transformació d'aquesta informació en coneixement. Cal esmentar en particular l'ús de recursos basats en Sistemes d'Informació Geogràfics. El sentit de Competència per a aprendre a aprendre, vinculada, sobretot, amb el Bloc 1. Continguts comuns a l'aprenentatge de Geografia i Història en el qual s'arrepleguen procediments i estratègies de treball, d'anàlisi de fenòmens, representació d'informació, etc. Les habilitats pròpies d'aquesta competència estan relacionades amb les capacitats per a aprendre de forma cada vegada més eficaç i autònoma d'acord als propis objectius i necessitats. Planteja també situacions d'aprenentatge en les quals els alumnes puguen reflexionar sobre la naturalesa del coneixement geogràfic i històric, sobre el seu caràcter provisional sotmès al constant debat. En l'àmbit d'aquesta competència els alumnes han d'habituar-se a formular les preguntes bàsiques que permeten pensar sobre els fets socials i construir el coneixement així com la de promoure diversos hàbits del pensament.

21


La iniciativa i esperit emprenedor. Aquesta competència implica la capacitat de transformar les idees en actes. Açò significa adquirir consciència de la situació en la qual s'intervé o que es resol i saber triar, planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d'aconseguir l'objectiu previst. La metodologia de treball pròpia de les Ciències Socials proporciona elements per al desenvolupament d'aquesta competència relacionats amb les següents habilitats:

Autonomia en la presa de decisions i planificació d'actuacions i en la resolució de problemes de temàtica social.

Sentit crític i creatiu davant qüestions socials. Sentit de la responsabilitat individual i col·lectiva. Creativitat i innovació per a cercar solucions i respostes a qüestions diverses

amb una perspectiva àmplia i oberta. Capacitat d'anàlisi, de planificació i d'organització en els projectes que es

plantegen.Perquè esta matèria contribuïsca a la iniciativa i actitud emprenedora és necessari afavorir iniciatives de planificació i execució, així com processos de presa de decisions, presents més clarament en debats i treballs individuals o en grup ja que impliquen idear, analitzar, planificar, actuar, revisar allò que s'ha fet, comparar els objectius previstos amb els aconseguits i extraure conclusions.

3.2.- Relació entre les competències bàsiques i els objectius de l’àrea o matèria.OBJECTIUS COMPETÈNCIES CLAU

1. Conéixer els processos i mecanismes que regeixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar aquest coneixement per a comprendre la pluralitat de causes que expliquen l’evolució de les societats actuals, el paper que homes i dones exerceixen en aquestes i els seus problemes més rellevants.

Competències socials i cíviques.Aprendre a aprendre.Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions que es donen entre ells i les que els grups humans estableixen en la utilització de l’espai i dels seus recursos, valorant les conseqüències de tipus econòmic, social, cultural, polític i mediambiental.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.Competències socials i cíviques.Aprendre a aprendre.

22


3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats sobre el medi on es desenvolupen i al que organitzen.

Competències socials i cíviques.Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

4. Identificar, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees geoeconòmiques, així com els trets físics i humans d’Europa, Espanya i la Comunitat Valenciana.

Competències socials i cíviques.Consciència i expressions culturals.

5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d’Europa, d’Espanya i de la Comunitat Valenciana per a adquirir una perspectiva global de l’evolució de la Humanitat i elaborar una interpretació d’aquesta que facilite la comprensió de la pluralitat de comunitats socials a les que es pertany, reconeixent aspectes comuns i respectant els de caràcter distint.

Competències socials i cíviques.Aprendre a aprendre.Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.Competència digital.

6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància cap a altres cultures i cap a opinions que no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar per aquest motiu a un judici sobre aquestes.

Consciència i expressions culturals.Comunicació lingüística.Competències socials i cíviques.

7. Comprendre els elements tècnics bàsics que caracteritzen les manifestacions artístiques en la seua realitat social i cultural per a valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, material i immaterial, assumint la responsabilitat que suposa la seua conservació i apreciant-lo com un recurs per a l’enriquiment individual i col·lectiu.

Competències socials i cíviques.Consciència i expressions culturals.Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.Aprendre a aprendre.

8. Adquirir i utilitzar el vocabulari específic i les nocions de causalitat, canvi i permanència que aporten la Geografia i la Història per a que la seua incorporació al vocabulari habitual

Comunicació lingüística.Aprendre a aprendre.

23


augmente la precisió en l’ús del llenguatge i millore la comunicació.

9. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informació verbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses, incloses les històriques i les que proporciona l’entorn físic i social, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, interpretar aquesta informació críticament, tractar-la d’acord amb la finalitat perseguida i comunicar-la als altres de manera organitzada i intel·ligible.

Comunicació lingüística.Competència digital.Consciència i expressions culturals.

10. Realitzar treballs en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, argumentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per a la solució dels problemes humans i socials.

Comunicació lingüística.Competències socials i cíviques.Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.Aprendre a aprendre.

11. Conéixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciant els seus valors i bases fonamentals, la responsabilitat en l’exercici del deure i els drets i llibertats com una fita irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciant actituds i situacions violentes, discriminatòries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles, grups socials i persones privades dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.

Competències socials i cíviques.Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.Aprendre a aprendre.

24


3.3.- RELACIÓ ENTRE COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ

3.1.1. CONTINGUTS, CRITERIS D'AVALUACIÓ I COMPETÈNCIES BÀSIQUES: PRIMER CURS

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 1. Continguts comuns

CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ CC Lectura i interpretació d'imatges i mapes de diferents escales i

característiques. Percepció de la realitat geogràfica per mitjà de

l'observació directa o indirecta. Interpretació de gràfics i elaboració d'estos a partir de dades.

Valoració de la diversitat de mitjans naturals de la Terra com a riquesa que cal conservar.

Coneixement dels mètodes bàsics d'estudi utilitzats per la Geografia i la Història.

Valoració de les fonts històriques per al coneixement del passat. Obtenció d'informació a través de fonts documentals, arqueològiques i d'obres

d'art; classificació del tipus d'informació que proporcionen i elaboració escrita de la informació obtinguda. Utilitat de les tecnologies de la

informació i la comunicació per a l'estudi de la Història.

Coneixement del concepte de periodització en la Història: nocions

elementals de temps històric. Cronologia i periodització. Localització en el temps i en el passat de períodes i esdeveniments històrics i identificació de

processos d'evolució i canvi. Representació gràfica de seqüències temporals.

BL1.1. Planificar la realització d’una indagació individual amb la guia del docent sobre les causes i les conseqüències de fets i processos

històrics i geogràfics corresponents a aquest nivell per mitjà de la formulació de problemes a partir de preguntes i hipòtesis i

proposar un pla ordenat i flexible d’accions que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’estimació del

temps necessari i l’organització del treball individual i grupal.BL1.2. Seleccionar i organitzar la informació rellevant, d’acord amb

uns objectius previs, a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus, usats com a fonts, a les quals es pot

accedir a través de diversos mitjans (biblioteques, Internet, museus, eixides de camp) i aplicar estratègies, d’acord amb el seu

nivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació.BL1.3. Interpretar les dades, evidències i informació per mitjà de la

representació en forma de gràfiques, línies de temps, diagrames, taules, informes o síntesi de conclusions i situar els fets

fonamentals en una perspectiva temporal quant a successió i duració i en un context geogràfic.

BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els resultats per mitjà de textos corresponents a diversos

AAIE

CL

AA

CL

AA

CL

25


Identificació de causes i conseqüències de fets i processos històrics; diferenciació d'estes segons la seua naturalesa.

Interpretació dels elements bàsics que caracteritzen les manifestacions artístiques més rellevants en el seu context històric.

Valoració de l'herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que cal preservar i col·laborar en la seua conservació

gèneres, complir els requisits formals, l’adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu per a

transmetre de forma organitzada els seus coneixements, interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no

discriminatori i utilitzar la terminologia conceptual adequada.BL1.5. Usar diferents ferramentes informàtiques per a buscar,

seleccionar i emmagatzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i

comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los compartint aquesta informació en entorns virtuals d’aprenentatge

i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.BL1.6. Participar en equips de treball per a aconseguir metes

comunes i assumir diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrar empatia i

reconeixent les seues aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

BL1.7. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient se les seues

fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interés durant el seu desenrotllament i actuar amb flexibilitat buscant solucions

alternatives.BL1.8. Descriure aquells aspectes relatius als coneixements i

destreses històriques i geogràfiques que contribuïxen al desenrotllament de les competències que es demanden per a

continuar en estudis posteriors tant de caràcter acadèmic com

AA

CDAA

IE

AACSC

IE

IE

26


professional i relacionar aquestes competències amb les professions on s’usen.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 2. El medi físic

CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ CC La Terra, un planeta del Sistema Solar

Els moviments de la Terra i els seus efectes

La representació de la Terra. Aplicació de tècniques d'orientació geogràfica.

La Terra: composició i estructura. Les plaques tectòniques: distribució i dinàmica.

Caracterització i distribució en l'espai de continents, oceans, mars, unitats del relleu i rius en el món, a Europa i a Espanya. El

relleu dels fons oceànics.

L'atmosfera i els fenòmens atmosfèrics.

El clima: elements, factors, característiques i distribució. Aigües i formacions vegetals. Els riscos climàtics en la Comunitat

Valenciana.

Localització i caracterització dels principals mitjans naturals,

amb especial atenció al territori espanyol i europeu.

Parcs naturals i reserves marines de la Comunitat Valenciana.

BL2.1. Reconéixer les característiques específiques del nostre planeta i argumentar com algunes d’aquestes són decisives per a fer

possible el desenrotllament de la vida humana en la Terra.BL2.2. Evidenciar la dificultat de representar l’esfericitat de la Terra

en un plànol i demostrar amb exemples com afecta això la distorsió de formes i superfícies dels continents representats en

planisferis de diferents projeccions i al traçat de la xarxa de coordenades geogràfiques per a facilitar l’ús crític de la

cartografia.BL2.3. Descriure la informació proporcionada per diversos

documents cartogràfics a partir de guies d’anàlisi i utilitzar diverses tècniques de treball cartogràfic per a facilitar el maneig

dels mapes com a font d’informació geogràfica i situar-se en l’espai.

BL2.4. Descriure la distribució de terres i mars en el planeta i els tipus de relleu terrestre, i reconéixer els fets geogràfics més

rellevants del medi físic (unitats del relleu, hidrografia, grans conjunts climàtics i formacions vegetals) d’Espanya, d’Europa i del

món per a concretar visualment l’espai terrestre i situar-s’hi.

CMCT

CMCT

AA

CMCT

AA

CMCT

27


Observació i interpretació d'imatges representatives d'estos.

Els grans espais naturals del món. Regions polars i subpolars,

serralades alpines, espais tropicals, zona temperada.

La varietat natural de l'espai europeu. La configuració del

relleu, els climes i els paisatges vegetals, les xarxes hidrogràfiques. El medi físic espanyol en el context natural

d'Europa, amb particular referència a la Comunitat Valenciana.

Els grups humans i la utilització del medi: anàlisi de les seues interaccions

Riscos naturals, degradació i polítiques correctores.

Problemàtica de la Comunitat Valenciana.

Presa de consciència de les possibilitats que el medi oferix i disposició favorable per a contribuir al manteniment de la

biodiversitat i a un desenrotllament sostenible.

BL2.5. Analitzar el funcionament del medi físic del planeta com a resultat de la interrelació dels diversos elements del medi físic i

explicar com aquesta afavorix el desenrotllament de la vida terrestre.

BL2.5. Analitzar el funcionament del medi físic del planeta com a resultat de la interrelació dels diversos elements del medi físic i

explicar com aquesta afavorix el desenrotllament de la vida terrestre.

BL2.6. Descriure la distribució espacial i les característiques dels grans espais naturals a Espanya, a Europa i al món i exemplificar la

influència d’estos espais naturals sobre les accions humanes a partir de l’anàlisi de fonts.

BL2.7. Comparar espais geogràfics de diferent magnitud resultants de la interacció entre el medi físic i els grups socials i constatar la

seua diversitat manifesta en la seua varietat paisatgística amb l’ajuda de l’observació d’imatges i l’organització de la informació

per mitjà de taules o altres formes gràfiques.BL2.8. Concretar els fenòmens naturals que poden tindre

conseqüències catastròfiques per a la vida humana i comprovar si les actuacions humanes poden agreujar o reduir els seus

desastrosos efectes per mitjà de l’anàlisi de la informació que proporcionen els mitjans de comunicació.

CMCT

CMCT

CL

CSC

CSC

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 3. L’espai humà. Societats prehistòriques, primeres civilitzacions i edat antiga

28


CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE

El procés d'hominització. La prehistòria: periodització i concepte.

Caçadors i recol·lectors.

Canvis produïts per la revolució neolítica. L'edat dels metalls.

Aspectes significatius de la prehistòria a la Península Ibèrica.

La presència humana a la Península Ibèrica: Atapuerca.

L'art prehistòric. L'art rupestre llevantí. La Valltorta.

Les primeres civilitzacions urbanes. Egipte i Mesopotàmia. Art i cultura.

El món clàssic: Grècia i Roma

Grècia: fonaments de la cultura europea.

La polis. La democràcia atenesa.

L'Hel·lenisme. Art i cultura: anàlisi de manifestacions artístiques

significatives.

La civilització romana: la unitat del món mediterrani

La República i l'Imperi.

El cristianisme.

Els pobles bàrbars.

Fi de l'Imperi romà i fraccionament de la unitat mediterrània.

BL3.1. Descriure la desigual distribució espacial i l’aprofitament

divers d’alguns recursos naturals bàsics per a la vida dels sers humans, com ara l’aigua, el sòl i els boscos i identificar alguns

problemes socials derivats del desigual accés a estos recursos a partir de diverses fonts d’informació.

BL3.2. Debatre sobre l’impacte d’algunes actuacions humanes sobre el medi natural que suposen un aprofitament insostenible dels

recursos naturals i proposar mesures que afavorisquen el desenrotllament sostenible i la conservació i protecció ambiental

a partir d’exemples pròxims.BL4.1. Distingir diferents marcs temporals en la prehistòria i

l’antiguitat dels principals processos de canvi al seleccionar l’escala en la línia de temps utilitzada per a representar-los i mostrar la

duració i simultaneïtat d’estos processos en una o diverses línies de temps i mapes històrics.

BL4.2. Establir cadenes de causes i conseqüències per a explicar els canvis que van donar lloc a la formació de les primeres societats

humanes de caçadors i recol·lectors, les societats agrícoles, el sorgiment de les religions, la creació dels primers estats i imperis o

les expansions grega i romana.BL4.3. Descriure alguns fets i processos històrics com ara l’expansió

de les polis gregues i de Roma, la formació d’imperis o la creació d’obres d’art amb funcionalitat civil o religiosa i posar exemples de

com estos fets són el resultat de les decisions humanes d’acord

CSC

CSCIE

AA

CSC

CSC

CSC

29


Art i cultura: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.

Pobles preromans: la cultura ibèrica en el territori de l'actual Comunitat

Valenciana.

La Hispània romana

Conquesta i romanització.

La ciutat i la forma de vida urbana.

La romanització. La presència romana en terres valencianes.

Origen i expansió del cristianisme.

Les invasions germàniques i el fi de l'Imperi romà.

Art romà a Hispània: manifestacions artístiques significatives.

La Hispània visigoda. El regne visigot. L'art visigot: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.

amb les seues necessitats, interessos, valors o creences religioses en un context donat basant-se en l’ús de diverses fonts.

BL4.4. Seleccionar la informació rellevant d’acord amb preguntes prèviament formulades sobre les característiques de les societats

prehistòriques i antigues i els canvis que van experimentar, i plantejar-se el seu grau fiabilitat tenint en compte la manera en

què s’han generat i obtingut i si són fonts primàries o secundàries.BL4.5. Analitzar el sorgiment de les primeres organitzacions

humanes o alguns dels seus components essencials en un context d’història global o la creació d’estructures polítiques en les

societats de l’antiguitat i comparar les formes socials i polítiques a què van donar lloc (democràcia, república o imperis) i els seus

mecanismes d’expansió i consolidació del poder.BL4.6 Reconéixer la diversitat interna en les societats agràries i

grecoromanes en relació amb les desigualtats socials i situacions de marginació o exclusió social centrades especialment en la

condició social de les dones i l’existència de l’esclavitud i demostrar l’existència d’aquestes situacions a partir de fonts

iconogràfiques i textos de l’època.

CSC

CSC

CSC

3.1.2 CONTINGUTS, CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS: SEGON CURS

30


Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 1: Continguts comuns a l'aprenentatge de Geografia i Història


Estratègies per a definir problemes i formular preguntes o hipòtesis sobre les causes i les conseqüències, i el significat de les transformacions socials i espacials.Estratègies per a l’elaboració de guions o plans per a indagar sobre processos històrics i geogràfics.Aportació de solucions originals als problemes relatius a fets històrics i geogràfics.Responsabilitat i eficàcia en la resolució de tasques.Procés estructurat de presa de decisions. Estimació d’oportunitats i riscos. Avaluació de processos i resultats. Valoració de l’error com a oportunitat.Ús de diversos procediments per a obtindre i registrar informació sobre fets històrics i geogràfics a partir de fonts variades presentats en diferents llenguatges (verbal, audiovisual, cartogràfic, estadístic) pertanyents a diversos gèneres i obtinguts per diversos mitjans com ara ús de biblioteques, eixides de camp o Internet.Lectura i interpretació de diversos tipus de mapes temàtics (coropletes, isocoropletes, de punts, de flux, etc.), de gràfiques (lineals, barres, circulars, piràmides de població, etc., i de la informació proporcionada per sistemes d’informació geogràfica.Ús crític de buscadors en Internet: consideració de la qualitat, fiabilitat i caire de les fonts.Classificació i ús crític de fonts d’informació. Procediments de citació de fonts.Ús d’estratègies de comprensió lectora i oral adequades al seu nivell.Foment de la lectura de textos divulgatius sobre temes històrics i geogràfics.Ús de diversos procediments per a la classificació, organització, anàlisi i representació de la informació relacionada amb els continguts del nivell: esquemes, mapes conceptuals, mapes temàtics (coropletes) o gràfiques estadístiques (barres, lineals, circulars, piràmides de població, etc.).Ús de procediments d’anàlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis i continuïtats, les relacions de causalitat

BL.1.1. Planificar la realització d’una indagació individual amb la guia del docent sobre les causes i conseqüències de fets i processos històrics i geogràfics corresponents a aquest nivell mitjançant la formulació de problemes a partir de preguntes i hipòtesis, i proposar un pla ordenat i flexible d’accions que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’estimació del temps necessari i l’organització del treball individual i grupal.

1.1.1. Realitza treballs i presentacions a nivell individual i grupal que suposen la recerca, la selecció i l’organització d’informació de caràcter geogràfic, social i històric.

BL.1.2. Seleccionar i organitzar la informació rellevant d’acord amb uns objectius previs a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus, usats com a fonts, a les quals es pot accedir a través de diversos mitjans (biblioteques, Internet, museus, sortides de camp), i aplicar estratègies, segons el seu nivell, de recerca, registre, selecció i organització de la informació

1.2.1. Analitza i comenta diferents textos i usa fonts informatives que permeten comprendre millor l’època estudiada.

BL.1.3. Interpretar dades, evidències i informacions per mitjà de la seua representació en forma de gràfiques, línies de temps, diagrames, taules, informes o síntesis de conclusions, i situar els fets fonamentals en una perspectiva temporal quant a successió, simultaneïtat i duració i en un context geogràfic.

1.3.1. Analitza informacions relacionades amb l’àrea i treballa amb imatges, taules, gràfics, esquemes, resums i les tecnologies de la informació i la comunicació.

1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els seus resultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres; complir els requisits formals, l’adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu per transmetre de forma organitzada els seus coneixements;

CAACD

CCLICAA

CAACL

31


entre diversos fets històrics i per a explicar la distribució, localització, interacció i interconnexió de fets geogràfics.Ús de ferramentes TIC per a organitzar (marcadors socials, fulls de càlcul), interpretar la informació i crear continguts en diferents formats: textos pertanyents a diversos gèneres, mapes temàtics, gràfiques,blog, wiki, web, presentació de diapositives, murals, pòsters, vídeo, debats, exposicions orals, etc.Ús d’entorns d’aprenentatge col·laboratiu.Habilitats de comunicació pròpies del seu nivell.Assumpció de distints rols en equips de treball.Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.Tècniques d’escolta activa: parafrasejar, resumir.Diàleg igualitari.Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatges cooperatiu.Imaginació i creativitat.Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. Autoconcepte positiu.Proactivitat.Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Resiliència, superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat.Procés estructurat de presa de decisions.Estratègies de pensament: pensament alternatiu, causal i conseqüencial, mitjans-fi, de perspectiva i alternatiu.Sentit crític i de la responsabilitat.

interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no discriminatori, i utilitzar la terminologia conceptual adequada.

1.4.1. Utilitza amb rigor i precisió el vocabulari adquirit per elaborar escrits amb la terminologia adequada als temes tractats.

1.5. Usar diferents ferramentes informàtiques per buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents considerats com a fonts de forma contrastada en mitjans digitals; col•laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los i compartir esta informació en entorns virtuals d’aprenentatge, i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

1.5.1. Investiga diferents estratègies de recerca comparant diferents tipus de mitjans i recopilant informació de manera fiable.

1.6. Descriure aquells aspectes relatius als coneixements i les destreses històriques i geogràfiques que contribuïxen al desenrotllament de les competències que es demanden per continuar en estudis posteriors, tant de caràcter acadèmic com professional, i relacionar estes competències amb les professions on s’usen.

1.6.1. Exposa oralment, de forma clara i ordenada, continguts relacionats amb l’àrea que manifestin la comprensió de textos orals i/o escrits.

1.6.2. Planifica treballs en grup, coordina equips, pren decisions i accepta responsabilitats.

1.7. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per resoldre conflictes i discrepàncies.

1.7.1. Utilitza estratègies per dur a terme treballs de forma individual i en equip, i mostra habilitats per a la resolució pacífica de conflictes.

1.8. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interés durant el seu

32


desenrotllament i actuar amb flexibilitat buscant solucions alternatives.

1.8.1. Desenvolupa la percepció de la repercussió dels coneixements adquirits i valora la capacitat emprenedora com a eina de connexió entre els membres d’una societat. Projecta a nivell professional les competències adquirides.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 2: El medi físic


La influència del medi natural en la desigual distribució de la població a diferents escales.

2.1. Destacar aquells elements del medi natural que limiten l’assentament humà i argumentar estos límits a partir d’exemples que facen referència a espais de tots els continents per mitjà de l’ús de mapes i altres fonts geogràfiques.

2.1.1. Exposa els factors que determinen la distribució desigual de la població en el planeta.

CLAACMCT

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 3: L'espai humà


Distribució de la població a la Comunitat Valenciana, a Espanya, a Europa i al món: factors naturals i humans.Dinàmica i evolució actual de la població. Factors del creixement demogràfic. Anàlisi de diferents models demogràfics, atenent el nivell de desenrotllament dels territoris seleccionats.Característiques i estructura de la població (edat, sexe, activitat econòmica, etc. ) segons el nivell de desenrotllament dels territoris seleccionats.Moviments migratoris actuals a Espanya, a Europa i al món. Factors de les migracions. Les seues conseqüències demogràfiques, socials, econòmiques i

3.1. Descriure la distribució de la població i de les principals aglomeracions urbanes a la Comunitat Valenciana, Espanya, Europa i al món i relacionar-la amb diversos factors naturals i humans per mitjà de la interpretació de mapes temàtics i d’imatges obtingudes per satèl·lit.

3.1.1. Localitza al mapa mundial els continents i les àrees més densament poblades.

3.1.2. Situa al mapa del món les vint ciutats més poblades, diu a quin país pertanyen i explica quina posició econòmica tenen.

CMCTCSCAA

33


culturals en les zones d’eixida o en les zones d’arribada.Processos de canvi i conflictes socials. Diversitat social i cultural.Desigualtats socials i econòmiques en diferents escales. Processos d’integració social.Polítiques demogràfiques actuals davant de problemes com l’explosió demogràfica, el creixent consum de recursos i la producció d’aliments, l’envelliment de la població o la intensificació de les migracions.L’expansió urbana actual a Espanya, Europa i al món. Localització de les principals aglomeracions urbanes. Creixement de les ciutats i processos d’ocupació de l’espai rural. Transformacions paisatgístiques.El procés d’urbanització i la seua relació amb els mitjans de transports i infraestructures de comunicació. Les funcions urbanes i la seua projecció en el territori: estructura de l’espai urbà atenent els diferents usos del sòl (residencial, comercial, industrial, financer, etc.).La ciutat com a centre dinamitzador de l’economia i d’articulació del territori. Sistema de jerarquització urbana. El sistema urbà valencià.Problemes socials actuals relacionats amb el funcionament de les ciutats: l’abastiment creixent de productes i servicis, la falta d’equipaments i la segregació social.Pressió sobre el medi ambient provocada per l’expansió de les ciutats: l’empremta ecològica, la contaminació mediambiental i la generació de residus urbans com a límits al creixement urbà.Polítiques urbanes i actuacions actuals per a millorar la qualitat de vida i solucionar els problemes derivats del creixement de la població en les ciutats.Contribució activa al manteniment del medi ambient.

3.1.3. Distingeix en un mapa polític la distribució territorial d’Espanya: comunitats autònomes, capitals, províncies i illes.

3.2. Relacionar els factors que expliquen la dinàmica natural de la població amb l’estructura demogràfica en països amb diferent nivell de desenrotllament humà i econòmic, i deduir alguns problemes actuals que es deriven d’esta interrelació per mitjà de l’anàlisi de diferents gràfics i mapes.

3.2.1. Explica les característiques de la població europea.3.2.2. Compara entre països la població europea segons la seva

distribució, evolució i dinàmica.3.2.3. Explica la piràmide de població d’Espanya i de les diferents

comunitats autònomes.3.2.4. Diferencia els diversos sectors econòmics europeus.3.3. Explicar els moviments migratoris i les seues conseqüències de

caràcter demogràfic, econòmic i polític a partir de l’estudi d’exemples apareguts als mitjans de comunicació, i mostrar la interconnexió entre regions que generen estos desplaçaments per mitjà de mapes de flux on es representin les direccions i la magnitud de la migració.

3.3.1. Explica l’impacte de les onades migratòries als països d’origen i als d’acolliment.

3.3.2. Analitza en diferents suports els moviments migratoris d’Espanya de les últimes tres dècades.

3.4. Debatre sobre alguns problemes demogràfics actuals i argumentar la validesa de les polítiques demogràfiques desenvolupades per resoldre aquests problemes a partir de l’anàlisi dels seus efectes descrits en informes institucionals adaptats al nivell de l’alumnat.

3.4.1. Exposa oralment de forma clara i ordenada continguts relacionats amb l’àrea que manifestin la comprensió de textos orals i/o escrits.

3.5. Distingir diferents paisatges urbans com a resultat de la seua diversa funcionalitat en el procés d’urbanització mitjançant l’observació directa i l’anàlisi d’imatges, i justificar la importància

CMTCLCD

CSCCLCMCT

CLCSCCMCT

AACSCIE

34


de la ciutat en l’organització de territoris concrets.3.5.1. Distingeix els diversos tipus de ciutats que existeixen al nostre

continent.3.5.2. Resumeix elements que diferenciïn zones urbanes i zones

rurals a Europa.3.5.3. Interpreta textos que expliquin les característiques de les

ciutats d’Espanya amb l’ajuda d’Internet i de mitjans de comunicació escrits.

3.6. Explicar els processos de canvi que experimenten els espais urbans a partir de l’anàlisi de les transformacions (paisatgístiques, funcionals, socials i territorials) i detectar els problemes urbans consegüents i les polítiques urbanístiques relacionades amb l’expansió urbana.

3.6.1. Utilitza estratègies per dur a terme treballs de forma individual i en equip, i mostra habilitats per a la resolució pacífica de conflictes.

3.6.2. Realitza recerques en mitjans impresos i digitals referides a problemes mediambientals actuals i localitza pàgines i recursos web que hi estan directament relacionats.

3.6.3. Indica les conseqüències de la relació entre l’acció humana i els problemes mediambientals.

3.6.4. Defineix “desenvolupament sostenible” i descriu conceptes clau que hi estan relacionats.

CSCCL

35


Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 4: Història


Nocions relatives al temps històric: duració, simultaneïtat, canvi i successió.Noció d’explicació causal i interpretació històrica.Fonts per al coneixement de la història medieval i moderna. Els límits de les fonts.La crisi de l’Imperi Romà, les invasions germàniques i la divisió política d’occident: els regnes germànics, Bizanci i l’expansió de l‘Islam.La formació de les societats feudals a occident: senyors i llauradors: privilegiats i no privilegiats. El paper de l’església medieval.L’expansió comercial i la recuperació de les ciutats. L’expansió militar europea: les croades.El domini musulmà de l’al-Àndalus i la seua evolució (Emirat i Califat de Còrdova). L’expansió dels regnes cristians: el procés de conquista, repoblació i colonització. El Regne de València.La diversitat cultural i la seua difusió: el paper de l’Escola de Traductors de Toledo i el Camí de Sant Jaume. Les manifestacions artístiques de l’art romànic, gòtic i islàmic i el patrimoni historicoartístic.Conflictes entre musulmans, jueus i cristians. Situacions de marginació i exclusió social.Els canvis culturals en l’edat moderna: el Renaixement i l’humanisme; la seua influència en la revolució científica.L’evolució de les manifestacions artístiques en l’edat moderna: l’art del Renaixement i del Barroc.Els descobriments geogràfics: l’expansió de Castella i Portugal. La conquista i colonització d’Amèrica i les conseqüències en les societats indígenes.La formació de la Monarquia Hispànica. Estratègies d’enfortiment i expansió territorial: les guerres i les polítiques dinàstiques.Els conflictes socials i religiosos i els canvis polítics en l’edat moderna: les reformes protestants, la contrareforma catòlica i les guerres de religió, la

4.1. Identificar les diferents fases de processos de llarga duració com l’expansió dels regnes cristians a l’època medieval, la formació de la monarquia hispànica i la difusió de moviments artístics com el Romànic, el Gòtic, el Renaixement i el Barroc, i assenyalar els canvis i les continuïtats rellevants que es donen en estos processos.

4.1.1. Realitza diversos tipus d’eixos cronològics.4.1.2. Interpreta mapes que descriuen els processos de conquesta i

repoblació cristianes a la península Ibèrica.4.1.3. Descriu els processos de formació i expansió dels regnes

cristians de la Península durant l’edat mitjana.4.1.4. Descriu característiques de l’art romànic, gòtic i islàmic.4.1.5. Distingeix diferents maneres de periodització històrica (Edat

Moderna, Renaixement, Barroc, Absolutisme).4.1.6. Identifica trets del Renaixement i de l’Humanisme en la

història europea a partir de diferent tipus de fonts històriques.4.1.7. Coneix obres i el llegat d’artistes, humanistes i científics de

l’època.4.1.8. Coneix els principals fets de l’expansió d’Aragó i de Castella pel

món.4.1.9. Identifica obres significatives de l’art barroc.4.1.10. Distingeix les característiques de règims monàrquics

autoritaris, parlamentaris i absoluts.4.1.11. Ordena temporalment alguns fets històrics i altres fets

rellevants utilitzant les nocions bàsiques de successió, durada i simultaneïtat.

4.2. Establir relacions entre diverses causes i conseqüències per a explicar processos històrics que es desenrotllen en l’edat mitjana i

CLAACSCCEC

CSCCEC

36


Guerra dels Trenta Anys.Les monarquies absolutes i el parlamentarisme.

moderna, i contrastar diverses explicacions historiogràfiques sobre estos processos.

4.2.1. Comprèn l’impacte d’una crisi demogràfica i econòmica en les societats medievals europees.

4.2.2. Explica les diferents causes que van conduir els europeus al descobriment d’Amèrica i la seva conquesta i colonització.

4.3. Comparar diversos conjunts de creences, comportaments socials i institucions i explicar a partir d’esta comparació alguns conflictes socials a l’edat mitjana, les desigualtats de classe i gènere i els canvis en les representacions artístiques i els moviments culturals com ara l’humanisme i la revolució científica.

4.3.1. Compara les formes de vida (en diversos aspectes) de l’imperi Romà amb les dels regnes germànics.

4.3.2. Caracteritza la societat feudal i les relacions entre senyors i agricultors.

4.3.3. Descriu l’estructura del feu i l’organització econòmica de la societat feudal.

4.3.4. Caracteritza la ciutat medieval analitzant-ne els aspectes socials i econòmics i l’auge de la burgesia durant la baixa edat mitjana.

4.3.5. Comprèn els orígens de l’Islam i la seva importància posterior.4.3.6. Coneix obres i el llegat d’artistes, humanistes i científics de

l’època.4.3.7. Analitza les relacions entre els regnes europeus que

condueixen a guerres com la dels Trenta Anys.4.3.8. Descriu els principals aspectes de l’economia i la societat

europea del segle XVII.4.4. Contrastar la informació que proporcionen diverses fonts, tant

primàries com secundàries, per conèixer les característiques de les societats medievals i modernes i les seves contradiccions amb l’ajuda de pautes d’anàlisi i mostrar els límits d’aquestes fonts en relació amb el caire derivat del seu origen, autor o context a partir d’algun exemple concret.

CSCCEC

CDCL

37


4.4.1. Comprèn que la història no es pot escriure sense fonts, ja siguin restes materials o textuals.

4.4.2. Utilitza les fonts històriques i entén els límits del que es pot escriure sobre el passat.

4.4.3. Identifica trets del Renaixement i de l’Humanisme en la història europea a partir de diferent tipus de fonts històriques.

4.5. Destacar amb perspectiva històrica fets com el camí de Sant Jaume, en tant que via de difusió de la cultura medieval, la formació d’Al-Andalus, el procés de configuració de la monarquia hispànica i la influència de l’humanisme, i inferir la relació d’estos fets del passat amb fenòmens posteriors com el llegat cultural, el patrimoni històric, la influència d’un moviment cultural en l’art i la ciència i la identitat d’algunes comunitats i col·lectius.

4.5.1. Explica la importància d’Al-Andalus a l’edat mitjana.4.5.2. Descriu aspectes clau de l’economia, l’organització social, la

cultura i l’art d’Al-Andalus.4.5.3. Caracteritza els principals aspectes de l’organització social,

política i econòmica dels regnes peninsulars a l’edat mitjana.4.5.4. Interpreta mapes que descriuen els processos de conquesta i

repoblació cristianes a la península Ibèrica.4.5.5. Explica la importància del camí de Sant Jaume.4.5.6. Identifica trets del Renaixement i de l’Humanisme en la

història europea a partir de diferent tipus de fonts històriques.4.5.7. Coneix obres i el llegat d’artistes, humanistes i científics de

l’època.4.5.8. Analitza obres (o fragments) d’alguns autors d’aquesta època

en el seu context.4.6. Destacar la diversitat cultural generada per les dinàmiques

històriques de l’edat mitjana i moderna en tant que ha suposat un enriquiment del nostre patrimoni cultural, i plantejar-se com les diferències culturals van donar lloc també a situacions de discriminació (persecucions religioses, colonització americana, esclavitud) a partir del contrast de testimonis, imatges i representacions del passat.

CSCCEC

CSCCEC

38


4.6.1. Entén que diverses cultures convivien a la vegada en diferents enclavaments geogràfics.

4.6.2. Coneix obres i el llegat d’artistes, humanistes i científics de l’època.

4.6.3. Comprèn l’impacte d’una crisi demogràfica i econòmica en les societats medievals europees.

4.6.4. Sospesa interpretacions conflictives sobre la conquesta i la colonització d’Amèrica.

39


3.1.3. CONTINGUTS, CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS: TERCER CURS

Bloc 1: continguts comuns a l’aprenentatge de Geografia i Història Curs. 3r ESO

CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCEstratègies per a definir problemes i formular preguntes o hipòtesis sobre les causes i les conseqüències i el significat de les transformacions espacials relacionades amb les activitats econòmiques i polítiques.Estratègies per a l’elaboració de guions o plans per a indagar sobre processos geogràfics rellevants de caràcter econòmic i polític.Aportació de solucions originals als problemes relatius a fets geogràfics de naturalesa econòmica i pollítica.Responsabilitat i eficàcia en la resolució de tasques.Procés estructurat de presa de decisions. Estimacio d’oportunitat i riscos.Avaluació de processos i resultats. Valoració de l’error com a oportunitat.Üs de diversos procediments per a obtinde i registrar informació sobre fets geogràfics a partir de fonts variades presentats en diferents llenguatges (verbal, audiovisual, cartogràfic, estadístic) pertanyents a diversos gèners i obtinguts per diversos mitjans com ara l’us de biblioteques, eixides de camp o Internet.Lectura o interpretació de diversos tipus de mapes temàtics (coropletes isocoropletes, de punts, de flux, etc.) de gràfiques (lineals, barres, circulars, piràmides de població, etc), d’imatges i de la informació proporcionada per sistemes d’informació geogràfica.Ús crític de buscadors en Internet: consideració de la qualiat, fiabilitat i caire de les fonts.Classificació i ús crític de fonts d’informació. Procediments de citació de fonts.Ús d’estratègies de comprensió lectora i oral adequades al seu nivell. Foment de la lectura de textos divulgatius sobre temes geogràfics relacionats amb les

BL1.1. Planificar la realització d’una indagació sobre problemes geogràfics amb la supervisió del docent per mitjà de la formulació de problemes a partir de preguntes i hipòtesis sobre la diversistat espacial, la interacció que hi ha entre l’espai geogràfic i els canvis i proposar un pla ordenat i flexible d’accions que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’estimació del temps necessari i l’organització del treball individual i grupal.

BL1.2. Seleccionar i organitzar la informació rellevant, d’acord amb uns objectius previs, a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus (mapes, infografies, gràfiques), usats com a fonts, a les quals es pot accedir a través de diversos mitjans (biblioteques, Internet, eixides de camp) i aplicar estratègies, d’acord am el seu nivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació.

BL.1.3. Interpretar les dades, evidències i informació per mitjà de la representació en forma de gràfiques, diagrames, taules, mapes, informes o síntesi de conclusions, usar destreses cartogràfiques i analitzar els fets geogràfics des d’una perspectiva que relacione espais de diferent ordre i magnitud.

BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els seus resultats per mitjà de textos corresponents

AAIE

AACLIE

AACSC

CLAA

40


activitats econòmiques i polítiques.Ús de procediments per a la classificació, organització, anàlisi i representació de la informació relacionada amb els contnguts del nivell: esquemes, mapes conceptuals, mapes temàtics (coropletes) o gràfiques estadístiques (barres, lineals, circulars, priràmides de població, etc.).Ús de procediments d’anàlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis, la distribució, localització, interacció i interconnexió de fets geogràfics.Ús de ferraments TIC per organitzar (marcadors socials, fulls de càlcul) interpretar la informació i crear continguts en diferents formats: textos, mapes temàtics, gràfiques, blog, wiki, web, presentació de diapoisitves, murals, pòsters, vídeo, debats, exposicions orals, etc.Ús d’entorns d’aprenentatge col·laboratiu.Habilitats de comunicació pròpies del seu nivell.Assumpció de distints rols en equips de treball.Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.Tècniques d’escolta activa: parafrasejar, rsumir.Diàleg igualitari.Coneixements d’estructures i tècniques d’aprenentatges cooperatiu.Imaginació i creativitat.Autoconeixement. Valorarció de fortaleses i debilitats. Autoconcepte positiu.Proactivitat.Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Resiliència, superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat.Procés estructurat de presa de decisions.Estratègies de pensament: pensament alternatiu, causal i conseqüencial, mitjans-fi, de perspectiva i alternatiu.Sentit crític i de la responsabilitat.

a diversos gèneres, complir els requisits formals, l’adeqüació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu per transmetre de forma organitzada els seus coneixements, interactuar en diversos àmbits amb un llenguatlle no discriminatori i utilitzar la terminologia conceptual adequada.

BL1.5. Usar diferents ferraments informàtiques per a buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los i compartir esta informació en entorns virtuals d’aprenentatge i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

BL1.6. Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmics i professionls vinculats amb els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisicions vocacional.

BL1.7. Participar en equips de traball per a aconseguir metes comunes i assumir diversos rols amb eficàcia i responsabiltat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

BL1.8. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tindre iniciativa per emprendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mostrar curisositat i interés durant el seu desenvolupament i actuar amb flexibilitat i buscar solucions alternatives.

AACDIE

IEAACSC

AAIECSC

AAIECSC

41


Bloc 2: El medi físic.

CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓLa repercussió dels riscos naturals com a fre del procés de desenrotllament econòmic i social de les zones més vulnerables.

BL2.1. Argumentar com els riscos naturals poden representar un fre en el procés de desenvolupament econòmic i social de les àrees afectades, i fer referència als factors físics, a les desigualtats socials i a les limitacions econòmiques i tècniques dels països menys desenvolupats i fer propostes per a millorar la protecció de la població més vulnerable.

CMCTCSCIE

Bloc 3 L’espai humà

CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓActivitats econòmiques i espais geogràfics: funcionament del sistema econòmic capitalista: principis bàsics, polítiques i agents econòmics; problemes socials i desequilibris territorials derivats d’una economia de mercat segons el nivell de desenvolupament econòmic. Divisió internacional del treball: desigualtats regionals en la producció i consum de bens i serveis.Els sectors econòmics i la formació d’espais geogràfics (agraris, industrials i trurístics): elements, funcionament, processos de canvi, transformacions espacials i paisatges característics. Tendències actuals i perspectives de futur. Localització i característiques de les principals zones productores i consumidores de recursos naturals, productes agraris i manufacturats, i de serveis, així com dels focus d’activitat econòmica a la Comunitat Valenciana, a Espanya, a Europa i al món.Les infraestructures de transports, de les xarxes de comunicació i dels intercanvis comercials i el seu paper en la mundialització de les activitat econòmiques.

BL3.1. Explicar la localització de les principals zones productores i consumidores de recursos naturals, productes agraris i manufacturats i situar-les en el seu context geopolític considerant diferents escales d’anàlisi i l’ús de mapes temàtiques i dades estadístiques.

BL3.2. Diferenciar els paisatges representatius dels diversos espais econòmics a partir d’imatges, croquis i plànols i descriure la seua distribució en regions de distinta escala considerant factors de tipus ambiental i social.

BL3.3. Relacionar les actuacions dels agents socials i polítics sobre l’espai geogràfic amb la necessitat de satisfer les necessitats socials bàsiques (alimentació, vivenda, desplaçament i oci) i seleccionar exemples de com eixos comportaments i interessos tenen conseqüències ambientals i socioeconòmiques en el context d’una

CSC

CSC

CSC

42


Problemes socials i desenvolupament humà desigual a Espanya, Euroopa i al món. El problema del deute extern dels països pobres: repercussions socials i econòmiques.El medi natural com a recurs per al desenvolupament de les diferents activitats econòmiques. Problemes mediambientals: deteriorament del medi natural i escgotament dels recursos naturals.Conscienciació de la necesitat de racionalitzar el consum del recursos naturals i de reduir els efectes nocius de l’activitat econòmica en el medi.Mesures correctores i polítiques de conservació i protecció del Medi ambient: aprofitament sosttenible dels recursos naturals (fonts d’energia i matèries primeres), racionalització de la producció d’aliments i de manufactues i aposta per les fonts d’energia renovables.

Organització territorial i espai geogràfic: l’organització política del territori i el traçat de les fronteres. L’organització territorial d’Espanya (model autonòmic) i de la Unió Europea com a processos en construcció.Els sistemes polítics al món: tipus, funcionament i conflictes.Desequilibris territorials, desigualtats polítiques i socials actuals (gènere, nivell de riquesa, desenvolupament humà...) en diferents escales territorials.Les relacions internacionals: aliances, organismes supraestatals (OTAN, ONU, etc.) i conflictes polítics. El paper d’espanya al món.

economia de mercat, per a comprendre millor els processos econòmics i polítics més significatius.

BL3.4. Analitzar la dinàmica i el funcionament d’espais geogràfics de diferent ordre de magnitud i la globalitat de les interconnexions que els configuren i exemplicicar-les tenint com a referència l’intercanvi de productes i béns (xarxes de transport) i d’informació (infraestructures de comunicació), el desplaçament de la població i la presa de desicions polítiques i econòmiques.

BL3.5. Delimitar els desequilibris territorials i la dimensió espacial de les desigualtats socials quant al desenvolupament humà i aplicar estes nocions a l’anàlisi del fets de l’actualitat relatats pels mitjants de comunmcació considerant el seu possible caire informatiu.

BL3.6. Estimar el grau d’idoneItat d’algunes políticques socials, econòmiques o territorials quant a la seua capacitat per a generar conflictes polítics, desigualtats socials i problemes mediambientals, i adpotar una actitud crítica i elaborar propostes basades en el respecte als drets humans i el desenvolupament sostenible.

BL3.7. Explicar les transformacions dels espais, territoris i paisatges fent referència a processos econòmics i polítics i destacar la importància de la dimensió temporal dels fenòmens geogràfics a l’hora de comprendre la realitat actual.

CSC

CSCAA

CSCIE

CSCAA

43


3.1.4. CONTINGUTS, CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS: QUART CURS

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 1: Continguts comuns a l'aprenentatge de Geografia i Història


Estratègies per a definir problemes i formular preguntes o hipòtesis sobre les causes i conseqüències, el significat i les transformacions de la història contemporània.Estratègies per a l’elaboració de guions o plans per a indagar sobre processos històrics contemporanis.Aportació de solucions originals als problemes relatius a fets històrics.Responsabilitat i eficàcia en la resolució de tasques.Procés estructurat de presa de decisions. Estimació d’oportunitats i riscos. Avaluació de processos i resultats. Valoració de l’error com a oportunitat.Ús de diversos procediments per a obtindre i registrar informació sobre fets històrics contemporanis a partir de fonts variades presentats en diferents llenguatges (verbal, audiovisual, cartogràfic, estadístic) pertanyents a diversos gèneres i obtinguts per diversos mitjans com ara ús de biblioteques, visites a museus o Internet.Ús crític de buscadors en Internet: consideració de la qualitat, fiabilitat i caire de les fonts.Classificació i ús crític de fonts d’informació. Procediments de citació de fonts.Ús d’estratègies de comprensió lectora i oral adequades al seu nivell. Foment de la lectura de textos divulgatius sobre temes històrics contemporanis.Ús de diversos procediments per a la classificació, organització, anàlisi i representació de la informació: esquemes, mapes conceptuals, mapes històrics, línies de temps o gràfiques estadístiques.

BL1.1. Planificar la realització d’una indagació sobre les causes i les conseqüències de fets i processos històrics contemporanis, definir problemes a partir de preguntes i hipòtesis i proposar un pla ordenat i flexible d’accions que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’organització del temps necessari i del treball individual i grupal amb l’ajuda del docent.

Est. Apr. 1.1.1. Realitza treballs i presentacions de manera individual i grupal que suposen la recerca, selecció i organització d’informació de caràcter geogràfic, social i històric.

BL1.2. Seleccionar i organitzar la informació rellevant, d’acord amb uns objectius previs, a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus, usats com a fonts, a les quals es pot accedir a través de diversos mitjans (biblioteques, Internet, museus) i aplicar estratègies, d’acord amb el seu nivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació.

Est. Apr. 1.2.1. Analitza i comenta diferents textos i fa servir fonts informatives que permeten la màxima comprensió de l’època estudiada.

BL1.3. Interpretar les dades, evidències i informació per mitjà de la seua representació en forma de gràfiques, línies de temps, diagrames, taules, informes o síntesi de conclusions i reconéixer la importància de la perspectiva històrica per a donar sentit als fets històrics fonamentals.

Est. Apr. 1.3.1. Analitza informacions relacionades amb l’àrea i fa servir imatges, taules, gràfics, esquemes, resums i les tecnologies de la informació i la comunicació.

BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els seus resultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres,

CLAA

CLAA

CLAACMCT

CLAA

44


Ús de procediments d’anàlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis i continuïtats, les relacions de causalitat entre diversos fets històrics i per a explicar les interconnexions que subjauen en el procés de globalització.Ús de ferramentes TIC per a organitzar (marcadors socials, fulls de càlcul), interpretar la informació i crear continguts en diferents formats: textos, línies de temps, gràfiques, blog, wiki, web, presentació de diapositives, murals, pòsters, vídeo, debats, exposicions orals, etc.Ús d’entorns d’aprenentatge col·laboratiu.Habilitats de comunicació pròpies del seu nivell.Assumpció de distints rols en equips de treball.Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.Tècniques d’escolta activa: parafrasejar, resumir.Diàleg igualitari.Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatges cooperatiu.Imaginació i creativitat.Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. Autoconcepte positiu. Proactivitat.Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Resiliència, superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat.Procés estructurat de presa de decisions.Estratègies de pensament: pensament alternatiu, causal i conseqüencial, mitjans-fi, de perspectiva i alternatiu.Sentit crític i de la responsabilitat.

complir els requisits formals, l’adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements, interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no discriminatori i utilitzar la terminologia conceptual adequada.

Est. Apr. 1.4.1. Utilitza el vocabulari adquirit amb rigor i precisió i elabora escrits amb la terminologia adequada per als temes tractats.

BL1.5. Usar diferents ferramentes informàtiques per a buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los i compartir esta informació en entorns virtuals d’aprenentatge i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

Est. Apr. 1.5.1. Utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació (internet, blogs, xarxes sociales, etc.) per elaborar treballs amb la terminologia adequada per als temes tractats.

BL1.6. Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmics i professionals vinculats amb els coneixements corresponents al Batxillerat i analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

Est. Apr. 1.6.1. Investiga estratègies de recerca, comparant diferents tipus de mitjans i recopilant informació de manera fiable.

BL1.7. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes i assumir diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

Est. Apr. 1.7.1. Utilitza estratègies per dur a terme treballs, tant de manera individual com en equip, i mostra habilitats per a la resolució pacífica de conflictes.

BL1.8. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient se les seues fortaleses i

IE

CLCDAA

AACLIE

AA

AACD

45


debilitats, mostrar curiositat i interés durant el seu desenrotllament i actuar amb flexibilitat en la busca de solucions alternatives.

Est. Apr. 1.8.1. Desenvolupa la percepció de la repercussió dels coneixements adquirits i valora la capacitat emprenedora com a eina de connexió entre els membres d’una societat. Projecta a l’àmbit professional les competències adquirides.

IE

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 2: El segle XVIII i la crisi de l’Antic Règim


Els canvis polítics en l’Antic Règim: absolutisme i parlamentarisme. El cas anglés.La crisi de l’Antic Règim a França i a Espanya.Les idees de la Il·lustració i la seua influència en l’acció política i el canvi cultural.Els avanços científics i la seua repercussió social.Els canvis en el procés creatiu. Els moviments artístics a Europa als segles XVII i XVIII.

BL2.1. Descriure les característiques de les societats de l’Antic Règim en les seues dimensions econòmica, social, política i cultural i inferir les contradiccions que provoquen la seua crisi i el desenrotllament del parlamentarisme.

Est. Apr. 2.1.1. Distingeix conceptes històrics com Antic Règim i Il•lustració.BL2.2. Registrar els principals avanços que propicia la revolució científica

des dels segles XVII i XVIII per mitjà d’una línia de temps i posar exemples de com van afectar la vida de les persones a partir de descripcions o relats de la vida quotidiana.

Est. Apr. 2.2.1. Aprecia tant els avenços científics com la seva aplicació a la vida diària i contextualitza el paper dels científics a la seva època.

Est. Apr. 2.2.2. Comprèn les implicacions de l’empiricisme i el mètode científic en una varietat d’àrees.

BL2.3. Exposar algunes de les idees de la Il·lustració a partir de textos dels mateixos il·lustrats i interpretar el seu abast com a nou moviment cultural i social a Europa i a Amèrica i les seues propostes de reforma política que qüestionaven l’absolutisme.

Est. Apr. 2.3.1. Descriu les característiques de la cultura de la Il·lustració i quines implicacions té en algunes monarquies.

Est. Apr. 2.3.2. Estableix, a través de l’anàlisi de diferents textos, la diferència entre l’absolutisme i el parlamentarisme.

CSCCECCL

CSCCL

CLCSC

46


Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 3: L’era de les revolucions


Noció d’interpretació històrica i explicació causal.Noció de crisi. La crisi de l’Antic Règim i les revolucions liberals i burgeses en el segle XVIII: canvis polítics i socials.Causes i conseqüències de la Revolució Francesa. Etapes de la revolució. Interpretacions sobre el seu significat històric.Les revolucions liberals i la Restauració en el segle XIX a Europa i Amèrica: processos unificadors i independentistes. Els nacionalismes.La revolució industrial.Els factors de la revolució industrial. La difusió des de Gran Bretanya a la resta d’Europa. La industrialització a Espanya.Noció de revolució. La idea de “progrés” i la revolució tecnicocientífica.Controvèrsia sobre les conseqüències de la Revolució Industrial: canvis socials i econòmics, desigualtats i conflictes socials.Els avanços científics i tecnològics, la seua influència en la vida quotidiana i en el creixement econòmic.

BL3.1. Identificar els principals canvis i continuitats que van marcar les revolucions liberals a Europa (especialment a França i a Espanya) i a Amèrica referits als aspectes polítics, socials i econòmics i ressaltar les transformacions més significatives.

Est. Apr. 3.1.1. Redacta una narrativa sintètica amb els fets principals d’una de les revolucions burgeses del segle XVIII, fa servir explicacions causals i, a més, valora els pros i els contres.

Est. Apr. 3.1.2. Redacta una narrativa sintètica amb els fets principals d’una de les revolucions burgeses de la primera meitat del segle XIX, fa servir explicacions causals i, a més, valora els pros i els contres.

BL3.2. Discutir l’abast i les limitacions dels processos revolucionaris que es van desenrotllar a finals del segle XVIII i la primera mitat del segle XIX a partir dels testimonis dels seus coetanis i argumentar el seu valor com a evidència històrica.

Est. Apr. 3.2.1. Discuteix les implicacions de la violència amb diverses fonts.Est. Apr. 3.2.2. Valora les raons dels revolucionaris per actuar com ho van

fer.Est. Apr. 3.2.3. Reconeix, mitjançant l’anàlisi de fonts de diverses èpoques,

el valor que tenen no només com a informació, sinó també com a evidència per als historiadors.

BL3.3. Explicar el procés de revolució industrial, atenent diversos factors, i les seues conseqüències econòmiques, socials i polítiques i constatar el seu caràcter desigual en diversos països europeus i especialment a Espanya i el fet diferencial del cas anglés per ser un país pioner.

Est. Apr. 3.3.1. Analitza i compara la industrialització de països d’Europa, Amèrica i Àsia, en les diferents escales temporals i geogràfiques.

Est. Apr. 3.3.2. Compara el procés d’industrialització d’Anglaterra amb el dels països nòrdics.

Est. Apr. 3.3.3. Especifica algunes repercussions polítiques com a

CSCCL

CSCCL

CSCCL

47


conseqüència dels canvis econòmics a Espanya.BL3.4 Comparar els resultats positius i negatius a curt i llarg termini de les

revolucions industrials i els avanços científics i tecnològics paral·lels quant a les condicions de vida i de treball de les persones i debatre sobre en quin grau estes revolucions van suposar un progrés per a la humanitat aportant evidències a favor i en contra.

Est. Apr. 3.4.1. Analitza els pros i els contres de la primera revolució industrial a Anglaterra.

Est. Apr. 3.4.2. Explica la situació laboral de dones i infants a les ciutats industrials.

Est. Apr. 3.4.3. Elabora un eix cronològic, diacrònic i sincrònic, amb els principals avenços científics i tecnològics que es van produir al segle XIX.

CSCCL

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 4: El desenrotllament del capitalisme, l’imperialisme i la I Guerra Mundial


L’imperialisme en el segle XIX: causes de l’expansió colonial i conflictes internacionals. Conseqüències de l’imperialisme en les metròpolis i en les colònies.Noció d’explicació causal: causes llunyanes i immediates de “la Gran Guerra” (1914.1919). Desenrotllament de la guerra i les seues conseqüències: els tractats de pau, canvis socials. La seua influència en l’àmbit dels costums, la creació artística i les mentalitats.La Revolució Russa. Orígens. La influència del comunisme en la postguerra.

BL4.1 Explicar les causes de la I Guerra Mundial i el seu desenrotllament fent referència a les tensions imperialistes i nacionalistes sorgides en l’últim quart del segle XIX i principis del XX i distingir les causes immediates de les que tenen un origen en un termini de temps major amb l’ajuda d’una línia del temps.

Est. Apr. 4.1.1. Explica de manera raonada que el concepte “imperialisme” reflecteix una realitat que influirà en la geopolítica mundial i en les relacions econòmiques transnacionals.

Est. Apr. 4.1.2. Elabora discussions sobre eurocentrisme i globalització.Est. Apr. 4.1.3. Sap reconèixer cadenes i interconnexions causals entre

colonialisme, imperialisme i la Gran Guerra del 1914.Est. Apr. 4.1.4. Diferencia els esdeveniments dels processos en una

explicació històrica de la Primera Guerra Mundial.BL4.2. Analitzar algunes de les transformacions polítiques de la guerra i

dels tractats de pau com ara la Revolució Russa, els canvis en el mapa

CSCCL

CSC

48


polític d’Europa i les relacions de poder a escala mundial i deduir com això va afectar els sentiments i mentalitats de les societats dels països contendents quant als desitjos de revenja, de millorar la situació de les dones o de la participació ciutadana.

Est. Apr. 4.2.1. Analitza el nou mapa polític d’Europa.Est. Apr. 4.2.2. Descriu la derrota d’Alemanya des de la seva pròpia

perspectiva i des de la dels aliats.Est. Apr. 4.2.3. Discuteix les causes de la lluita pel sufragi de la dona.BL4.3. Reconéixer obres d’art representatives de diferents moviments

artístics del segle XIX i principis del segle XX i interpretar-les considerant el context històric en què els artistes van produir estes obres i la seua original contribució al desenrotllament cultural.

Est. Apr. 4.3.1. Comenta analíticament quadres, escultures i exemples arquitectònics de l’art del segle XIX.

Est. Apr. 4.3.2. Compara moviments artístics europeus i asiàtics.

CL

CECCSCCL

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 5: Les crisis d’entreguerres i la II Guerra Mundial


Noció de crisi: la crisi dels estats liberals a Europa i la societat de masses.El feixisme italià i el nazisme alemany: orígens i desenrotllament.La crisi de 1929 i la Gran Depressió.La II República a Espanya: els problemes polítics, socials i econòmics i l’obra reformadora. Els conflictes interns i la reacció als canvis.Els orígens de la Guerra Civil Espanyola, les seues conseqüències i el context internacional.Noció de causalitat múltiple: context internacional i causes de la II Guerra Mundial.Fases de la guerra: te guerra europea a guerra mundial. Les repercussions en la població civil i la rereguarda.

BL5.1 Explicar la crisi des estats liberals i l’auge dels feixismes a Europa fent referència a les conseqüències de la I Guerra Mundial, la Revolució Russa i la crisi de 1929 relacionant diverses causes i conseqüències i establir connexions amb fets posteriors com les crisis econòmiques i la persistència de moviments extremistes en l’actualitat utilitzant diverses fonts d’informació especialment els mitjans de comunicació.

Est. Apr. 5.1.1. Analitza interpretacions de fonts històriques i historiogràfiques de diferent procedència.

Est. Apr. 5.1.2. Relaciona algunes qüestions concretes del passat amb el present i les possibilitats del futur, com ara l’abast de les crisis financeres del 1929 i el 2008.

CSCCL

49


L’Holocaust. Les evidències històriques i la diversitat d’interpretacions historiogràfiques.

Est. Apr. 5.1.3. Compara la crisi energètica del 1973 amb la financera del 2008.

Est. Apr. 5.1.4. Explica els factors que van fer possible l’auge del feixisme a Europa.

Est. Apr. 5.1.5. Contrasta algunes de interpretacions que s’han fet sobre l’abast de la Revolució Russa, tant a la seva època com a l’actualitat.

BL5.2. Analitzar l’evolució de la II República, els desafiaments socials, econòmics i polítics que va tractar d’afrontar per mitjà de reformes i relacionar tot això i el context internacional amb la guerra civil.

Est. Apr. 5.2.1. Explica les reformes que es van dur a terme durant la II República Espanyola i quines van ser-ne les principals reaccions.

Est. Apr. 5.2.2. Explica les causes de la Guerra Civil Espanyola en el context europeu i internacional.

BL5.3. Analitzar l’evolució de la II Guerra Mundial per a convertir-se en una guerra total a partir d’una narració dels fets amb el suport d’una línia de temps i mapes de diferent escala i establir algunes conseqüències demogràfiques, socials i polítiques de la guerra basant-les en gràfiques, mapes i descripcions de la vida quotidiana.

Est. Apr. 5.3.1. Elabora una narració explicativa de les causes i les conseqüències de la Segona Guerra Mundial, en diferents àmbits temporals i geogràfics.

Est. Apr. 5.3.2. Reconeix la jerarquia causal (és a dir, dóna diferent importància a unes causes o a unes altres segons les diferents narratives).

Est. Apr. 5.3.3. Dóna una interpretació de per què va acabar abans la guerra “europea” que la “mundial”.

Est. Apr. 5.3.4. Situa en un mapa les fases del conflicte.BL5.4. Debatre sobre com va ser possible l’Holocaust a partir de les

decisions i accions d’individus tenint en compte la seua mentalitat, els seus sentiments i els interessos polítics en el context del règim nazi i la II Guerra Mundial i justificar el seu lloc

CSCCL

CLCSC

50


en la memòria històrica de la humanitat a partir de testimonis i víctimes i d’imatges.

Est. Apr. 5.4.1. Reconeix la significació de l’Holocaust en la història mundial.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 6: El món després de 1945


La diversitat dels processos de descolonització a Àsia i Àfrica. El neocolonialisme com nova forma de dependència i nous desequilibris territorials i desigualtats socials.La nova geopolítica mundial després de la II Guerra Mundial: la guerra freda, les seues fases, l’àmbit geogràfic i seus protagonistes.Els plans de reconstrucció postbèl·lica. La creació de l’estat de benestar a Europa. La creació del Mercat Comú i el procés cap a la creació de la Unió Europea.Evolució de les societats dels Estats Units i de la URSS i els seus aliats.

BL6.1 Descriure els canvis resultat dels processos de descolonització després de la II Guerra Mundial per mitjà de la comparació de mapes històrics i reconéixer els seus límits tenint en compte la permanència de llaços de dependència entre les antigues metròpolis i els nous estats i la seua contribució a l’existència de desequilibris territorials i desigualtats socials actuals.

Est. Apr. 6.1.1. Descriu els fets rellevants del procés descolonitzador.Est. Apr. 6.1.2. Distingeix entre contextos diferents del mateix procés,

per exemple l’Àfrica subsahariana (els anys cinquanta i seixanta) i l’Índia (1947).

BL6.2. Explicar les causes de la guerra freda i destacar la importància de les decisions humanes i l’enfrontament ideològics i establir les repercussions d’este enfrontament relatives als avanços econòmics, socials, com ara el desenrotllament de l’estat del benestar a Europa Occidental, i polítics i l’existència de diversos conflictes d’àmbit global.

Est. Apr. 6.2.1. Utilitza fonts històriques i historiogràfiques per explicar alguns dels conflictes emmarcats a l’època de la Guerra Freda.

Est. Apr. 6.2.2. Explica els avenços del welfare state a Europa.Est. Apr. 6.2.3. Comprèn els pros i contres de l’estat del benestar.Est. Apr. 6.2.4. Reconeix els canvis socials derivats de la incorporació

de la dona al treball assalariat.Est. Apr. 6.2.5. Descriu les conseqüències de la Guerra del Vietnam.

CSCCL

CSCCL

51


BL6.3. Interpretar la construcció de la Unió Europa com un procés gradual reflectint en una línia de temps les fites que han marcat el ritme del procés i destacar el fet d’haver creat un marc comú de convivència entre països que s’havien enfrontat en guerres.

Est. Apr. 6.3.1. Valora com d’una Europa en guerra durant el segle XX es pot arribar a una unió econòmica i política al segle XXI.

Est. Apr. 6.3.2. Discuteix sobre la construcció de la Unió Europea i del seu futur.

CSCCLCMCT

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 7: Espanya: de la dictadura franquista a la democràcia


La dictadura de Franco a Espanya: característiques, mecanismes de control del poder, suports socials i oposició.La crisi del franquisme: l’oposició política i els moviments socials.La crisi del petroli (1973) i la seua repercussió a Espanya.La transició política a Espanya: de la dictadura a la democràcia (1975.1982). L’acció social i el canvi polític: el pacte constitucional i la institucionalització de la democràcia.Els desafiaments del procés de consolidació democràtica: desmantellament del règim de la dictadura, colpisme, terrorisme, crisi econòmica i tensions nacionalistes i socials.La integració a Europa i a altres institucions internacionals i la nova situació geopolítica d’Espanya.Interpretacions historiogràfiques de la transició espanyola. El règim democràtic en la perspectiva de la història contemporània. El valor de la memòria històrica.

BL7.1. Explicar les causes que van conduir a l’establiment d’una dictadura a Espanya, després de la Guerra Civil, i que es mantinguera fins a la mort del dictador i analitzar els factors interns i externs que van marcar la seua evolució assenyalant els canvis i les continuïtats més rellevants.

Est. Apr. 7.1.1. Coneix la situació de postguerra i repressió a Espanya i les diferents fases de la dictadura de Franco.

BL7.2. Examinar els factors i els protagonistes individuals i socials que van impulsar el procés de transició democràtica i reconéixer els fets més destacats i els obstacles que van dificultar este procés a partir de la comparació de diverses interpretacions historiogràfiques.

Est. Apr. 7.2.1. Compara diverses interpretacions sobre la Transició espanyola als anys setanta i a l’actualitat.

Est. Apr. 7.2.2. Enumera i descriu algunes dels principals fites que van donar lloc al canvi en la societat espanyola de la Transició: coronació de Joan Carles I, Llei per a la reforma política del 1976, Llei d’amnistia del 1977, obertura de Corts Constituents, aprovació de la Constitució del 1978, primeres eleccions generals, creació de

CSCCL

CSCCL

52


l’Estat de les autonomies, etc.Est. Apr. 7.2.3. Analitza el problema del terrorisme a Espanya durant

aquesta etapa (ETA, GRAPO, Terra Lliure, etc.): gènesi i història de les organitzacions terroristes, aparició dels primers moviments associatius en defensa de les víctimes, etc.

BL7.3. Comparar els processos de democratització que va representar la II República i el recent procés de transició tenint en compte els seus diferents contextos i debatre el paper exercit per la memòria històrica com referent de les decisions dels agents socials que van impulsar este procés.

Est. Apr. 7.3.1. Discuteix com s’entén a Espanya i a Europa el concepte de memòria històrica.

CSCCL

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 9: Els desafiaments del segle XXI: canvis geopolítics, globalització i crisi ambiental


L’afonament dels règims soviètics i les seues conseqüències.Les regions emergents al voltant del Pacífic.Tensions geopolítiques: Orient Mitjà, repúbliques postsoviètiques, Àfrica subsahariana.Factors de la globalització econòmica, les relacions interregionals al món i els avanços tecnològics. Les crisis en el capitalisme: conseqüències econòmiques i socialsCanvi climàtic i crisi ambiental: el factor humà i el model de desenrotllament. Conseqüències econòmiques i polítiques del canvi climàtic.Les perspectives històriques i geogràfiques com a formes de pensament per a entendre els problemes de les societats actuals i prendre decisions informades.

BL8.1. Reconéixer el nou orde mundial sorgit després de l’afonament de la URSS i altres països soviètics i destacar el paper dels Estats Units i Europa i el sorgiment potències emergents a Àsia i Amèrica i inferir les possibles conseqüències geopolítiques de la nova situació a partir de la ciomparació de dades socioeconòmique.

Est. Apr. 8.1.1. Interpreta el renaixement i el declivi de les nacions en el nou mapa polític europeu d’aquesta època.

Est. Apr. 8.1.2. Analitza diversos aspectes (polítics, econòmics, culturals) dels canvis produïts després de l’ensorrament de l’URSS.

BL8.2. Posar en perspectiva el procés de globalització i destacar els factors relatius a la difusió de les tecnologies de la comunicació, als moviments de mà d’obra, de béns (de consum i culturals) i de capitals i les seues conseqüències a diverses escales (local, regional, nacional i global) i reflexionar sobre la importància de disposar d’una perspectiva històrica per a entendre el present i projectar un futur possible.

CSCCL

CSCCL

53


Est. Apr. 8.2.1. Busca a la premsa notícies d’algun sector amb relacions globalitzades i elabora arguments a favor i en contra.

Est. Apr. 8.2.2. Analitza algunes idees de progrés i retrocés en la implantació de les recents tecnologies de la informació i la comunicació, a diferents àmbits geogràfics.

Est. Apr. 8.2.3. Crea continguts que inclouen recursos com ara textos, mapes i gràfics per presentar algun aspecte conflictiu de les condicions socials del procés de globalització.

BL8.3. Relacionar les manifestacions del canvi climàtic i de la crisi ambiental amb la nostra manera de viure i reconéixer els interessos enfrontats davant de les propostes per a afrontar este problema i les possibles conseqüències en diversos àmbits a través de textos periodístics que informen sobre esta controvèrsia.

Est. Apr. 8.3.1. Planteja possibles beneficis o desavantatges per a les societats humanes i per al medi natural d’algunes conseqüències de l’escalfament global, com ara el desglaç del Bàltic.

CSCCL

54

4. CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ4.1. CONTINGUTS DEL PRIMER CURS

Bloc 1. Continguts comuns

Lectura i interpretació d'imatges i mapes de diferents escales i característiques. Percepció de la realitat geogràfica per mitjà de l'observació directa o indirecta. Interpretació de gràfics i elaboració d'estos a partir de dades.

Valoració de la diversitat de mitjans naturals de la Terra com a riquesa que cal conservar.

Coneixement dels mètodes bàsics d'estudi utilitzats per la Geografia i la Història.

Valoració de les fonts històriques per al coneixement del passat. Obtenció d'informació a través de fonts documentals, arqueològiques i d'obres d'art; classificació del tipus d'informació que proporcionen i elaboració escrita de la informació obtinguda. Utilitat de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l'estudi de la Història.

Coneixement del concepte de periodització en la Història: nocions elementals de temps històric. Cronologia i periodització. Localització en el temps i en el passat de períodes i esdeveniments històrics i identificació de processos d'evolució i canvi. Representació gràfica de seqüències temporals.

Identificació de causes i conseqüències de fets i processos històrics; diferenciació d'estes segons la seua naturalesa.

Interpretació dels elements bàsics que caracteritzen les manifestacions artístiques més rellevants en el seu context històric.

Valoració de l'herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que cal preservar i col·laborar en la seua conservació

Bloc 2. La Terra i els medis naturals

La Terra, un planeta del Sistema Solar

Els moviments de la Terra i els seus efectes

La representació de la Terra. Aplicació de tècniques d'orientació geogràfica.

La Terra: composició i estructura. Les plaques tectòniques: distribució i dinàmica.

Caracterització i distribució en l'espai de continents, oceans, mars, unitats del relleu i rius en el món, a Europa i a Espanya. El relleu dels fons oceànics.

L'atmosfera i els fenòmens atmosfèrics.


El clima: elements, factors, característiques i distribució. Aigües i formacions vegetals. Els riscos climàtics en la Comunitat Valenciana.

Localització i caracterització dels principals mitjans naturals, amb especial atenció al territori espanyol i europeu.

Parcs naturals i reserves marines de la Comunitat Valenciana. Observació i interpretació d'imatges representatives d'estos.

Els grans espais naturals del món. Regions polars i subpolars, serralades alpines, espais tropicals, zona temperada.

La varietat natural de l'espai europeu. La configuració del relleu, els climes i els paisatges vegetals, les xarxes hidrogràfiques. El medi físic espanyol en el context natural d'Europa, amb particular referència a la Comunitat Valenciana.

Els grups humans i la utilització del medi: anàlisi de les seues interaccions

Riscos naturals, degradació i polítiques correctores.

Problemàtica de la Comunitat Valenciana.

Presa de consciència de les possibilitats que el medi oferix i disposició favorable per a contribuir al manteniment de la biodiversitat i a un desenrotllament sostenible.

Bloc 3. Societats prehistòriques, primeres civilitzacions i edat antiga

El procés d'hominització. La prehistòria: periodització i concepte.

Caçadors i recol·lectors.

Canvis produïts per la revolució neolítica. L'edat dels metalls.

Aspectes significatius de la prehistòria a la Península Ibèrica.

La presència humana a la Península Ibèrica: Atapuerca.

L'art prehistòric. L'art rupestre llevantí. La Valltorta.

Les primeres civilitzacions urbanes. Egipte i Mesopotàmia. Art i cultura.

El món clàssic: Grècia i Roma

Grècia: fonaments de la cultura europea.

La polis. La democràcia atenesa.

L'Hel·lenisme. Art i cultura: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.

La civilització romana: la unitat del món mediterrani

La República i l'Imperi.

El cristianisme.

Els pobles bàrbars.

56


Fi de l'Imperi romà i fraccionament de la unitat mediterrània.

Art i cultura: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.

Pobles preromans: la cultura ibèrica en el territori de l'actual Comunitat Valenciana.

La Hispània romana

Conquesta i romanització.

La ciutat i la forma de vida urbana.

La romanització. La presència romana en terres valencianes.

Origen i expansió del cristianisme.

Les invasions germàniques i el fi de l'Imperi romà.

Art romà a Hispània: manifestacions artístiques significatives.

La Hispània visigoda. El regne visigot. L'art visigot: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.

57


4.2. CONTINGUTS DEL SEGON CURS

Bloc 1. Continguts comuns

Interpretació dels factors que expliquen les dinàmiques demogràfiques al llarg del temps, la seua diversitat espacial, els contrastos estructurals i els processos d’integració sociocultural.

Lectura i interpretació de dades i gràfics demogràfics; transformació d’informació estadística en informació gràfica.

Localització en el temps i en l’espai de períodes i esdeveniments històrics. Identificació de nocions de simultaneïtat i evolució. Representació gràfica de seqüències temporals.

Estudi de causes i conseqüències en els fets i processos històrics distingint la seua naturalesa. Identificació de la multiplicitat causal en els fets socials. Anàlisi del paper social dels hòmens i de les dones en la història.

Obtenció d’informació de fonts documentals i iconogràfiques elaboració escrita d'aquella.

Coneixement d’elements bàsics que configuren els estils artístics i interpretació d’obres significatives.

Valoració de l’herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que cal preservar i amb la conservació del qual cal col·laborar.

Busca de la relació entre processos històrics de l’època medieval o moderna i el temps present.

La importància del patrimoni documental per a l’estudi de la Història: els grans arxius històrics nacionals.

Bloc 2. Població i societat

La població

Creixement, règims demogràfics, moviments migratoris i distribució.

Aplicació dels conceptes bàsics de demografia a la comprensió de les tendències actuals del creixement de la població. Anàlisi i valoració de les seues conseqüències en el món i a Espanya, amb referència específica a la Comunitat Valenciana.

Les estructures demogràfiques. Diferències segons nivells models de desenrotllament.

La població espanyola. Evolució i distribució. Contrastos regionals. La població de la Comunitat Valenciana.

Les societats actuals 58


Estratificació social.

La diversitat cultural dels grups humans.

Processos de canvi i conflicte social.

Caracterització de la societat europea i espanyola, amb especial referència a la Comunitat Valenciana.

Immigració i integració. Anàlisi i valoració de les diferències culturals.

L’espai urbà

Urbanització del territori en el món actual i jerarquia urbana.

Funcions i identificació espacial de l’estructura urbana.

Forma de vida i problemes urbans.

Les ciutats espanyoles: creixement demogràfic i transformacions espacials. Anàlisi de les ciutats d’Alacant, Castelló i València.

Bloc 3. Les societats preindustrials

Edat Mitjana

Bizanci. L’Islam i l’expansió del món islàmic. L’Imperi de Carlemany. El naixement d’Europa. Art i cultura.

La societat, l’economia i el poder en l’Europa feudal: senyors, clergues i llauradores i llauradors. El ressorgir de la ciutat i de l’intercanvi comercial. Burgesia i organització gremial. El paper de l’Església.

Europa del segle XI al XV. L’expansió (segles XI al XIII). La crisi (segles XIV al XV). El pensament medieval: monestirs i universitats. L’art romànic i l’art gòtic.

La Península Ibèrica en l’Edat Mitjana: Al-Andalus. Evolució política, econòmica i social: emirat, califat i regnes de taifes. Els regnes de taifes en l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana. Cultura i art. La forma de vida en les ciutats musulmanes.

La Península Ibèrica en l’Edat Mitjana. La configuració dels regnes cristians peninsulars: panoràmica general i evolució territorial. Reconquista i repoblació. Les institucions polítiques. Jaume I i Jaume II. El Regne de València. L’art preromànic espanyol. Art romànic i gòtic a Espanya. El gòtic valencià. La forma de vida en les ciutats cristianes. L’art mudèjar. Les tres cultures: cristiana, musulmana i jueva.

Edat Moderna

L’Estat Modern a Europa. L’enfortiment del poder reial. Renaixement i Reforma. Humanisme i crisi religiosa.

59


Evolució política i econòmica en la Península Ibèrica. La monarquia dels Reis Catòlics. El Regne de València en el segle XV. L’expansió europea: les Illes Canàries. El descobriment i la colonització d’Amèrica i el seu impacte econòmic.

L’Espanya del segle XVI. L’Europa de Carles V. La monarquia hispànica de Felip II. Art i cultura en el segle XVI.

La lluita per l’hegemonia i el relleu del poder polític: L’Europa del barroc. Transformacions polítiques i econòmiques. L’Europa de Westfàlia. El Regne de València entre les germanies i l’expulsió dels moriscos. La crisi de la monarquia dels Àustria. El Segle d’Or: art cultura.

La colonització americana: organització territorial, transformacions econòmiques i socials. Art i cultura en l’Amèrica Hispana.

60


4.3. CONTINGUTS DEL TERCER CURS


- Estratègies per a definir problemes i formular preguntes o hipòtesis sobre les causes i les conseqüències i el significat de les transformacions espacials relacionades amb les activitats econòmiques i polítiques.

- Estratègies per a l’elaboració de guions o plans per a indagar sobre processos geogràfics rellevants de caràcter econòmic i polític.

- Aportació de solucions originals als problemes relatius a fets geogràfics de naturalesa econòmica i política.

- Responsabilitat i eficàcia en la resolució de tasques.- Procés estructurat de presa de decisions. Estimació d’oportunitat i riscos.- Avaluació de processos i resultats. Valoració de l’error com a oportunitat.- Ús de diversos procediments per a obtindre i registrar informació sobre fets

geogràfics a partir de fonts variades presentats en diferents llenguatges (verbal, audiovisual, cartogràfic, estadístic) pertanyents a diversos gèneres i obtinguts per diversos mitjans com ara l’ús de biblioteques, eixides de camp o Internet.

- Lectura o interpretació de diversos tipus de mapes temàtics (coropletes isocoropletes, de punts, de flux, etc.) de gràfiques (lineals, barres, circulars, piràmides de població, etc.), d’imatges i de la informació proporcionada per sistemes d’informació geogràfica.

- Ús crític de buscadors en Internet: consideració de la qualitat, fiabilitat i caire de les fonts.

- Classificació i ús crític de fonts d’informació. Procediments de citació de fonts.

- Ús d’estratègies de comprensió lectora i oral adequades al seu nivell. Foment de la lectura de textos divulgatius sobre temes geogràfics relacionats amb les activitats econòmiques i polítiques.

- Ús de procediments per a la classificació, organització, anàlisi i representació de la informació relacionada amb els continguts del nivell: esquemes, mapes conceptuals, mapes temàtics (coropletes) o gràfiques estadístiques (barres, lineals, circulars, piràmides de població, etc.).

- Ús de procediments d’anàlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis, la distribució, localització, interacció i interconnexió de fets geogràfics.

61


- Ús de ferraments TIC per organitzar (marcadors socials, fulls de càlcul) interpretar la informació i crear continguts en diferents formats: textos, mapes temàtics, gràfiques, blog, wiki, web, presentació de diapositives, murals, pòsters, vídeo, debats, exposicions orals, etc.

- Ús d’entorns d’aprenentatge col·laboratiu.- Habilitats de comunicació pròpies del seu nivell.- Assumpció de distints rols en equips de treball.- Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.- Tècniques d’escolta activa: parafrasejar, resumir.- Diàleg igualitari.- Coneixements d’estructures i tècniques d’aprenentatges cooperatiu.- Imaginació i creativitat.- Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. Autoconcepte positiu.- Proactivitat.- Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat

d’automotivació. Resiliència, superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat.

- Procés estructurat de presa de decisions.- Estratègies de pensament: pensament alternatiu, causal i conseqüencial,

mitjans-fi, de perspectiva i alternatiu.- Sentit crític i de la responsabilitat.


- La repercussió dels riscos naturals com a fre del procés de desenrotllament econòmic i social de les zones més vulnerables.


- Activitats econòmiques i espais geogràfics: funcionament del sistema econòmic capitalista: principis bàsics, polítiques i agents econòmics; problemes socials i desequilibris territorials derivats d’una economia de mercat segons el nivell de desenvolupament econòmic. Divisió internacional del treball: desigualtats regionals en la producció i consum de bens i serveis.

- Els sectors econòmics i la formació d’espais geogràfics (agraris, industrials i turístics): elements, funcionament, processos de canvi, transformacions espacials i paisatges característics. Tendències actuals i perspectives de futur. Localització i característiques de les principals zones productores i

62


consumidores de recursos naturals, productes agraris i manufacturats, i de serveis, així com dels focus d’activitat econòmica a la Comunitat Valenciana, a Espanya, a Europa i al món.

- Les infraestructures de transports, de les xarxes de comunicació i dels intercanvis comercials i el seu paper en la mundialització de les activitat econòmiques.

- Problemes socials i desenvolupament humà desigual a Espanya, Europa i al món. El problema del deute extern dels països pobres: repercussions socials i econòmiques.

- El medi natural com a recurs per al desenvolupament de les diferents activitats econòmiques. Problemes mediambientals: deteriorament del medi natural i esgotament dels recursos naturals.

- Conscienciació de la necessitat de racionalitzar el consum del recursos naturals i de reduir els efectes nocius de l’activitat econòmica en el medi.

- Mesures correctores i polítiques de conservació i protecció del Medi ambient: aprofitament sostenible dels recursos naturals (fonts d’energia i matèries primeres), racionalització de la producció d’aliments i de manufactures i aposta per les fonts d’energia renovables.

- Organització territorial i espai geogràfic: l’organització política del territori i el traçat de les fronteres. L’organització territorial d’Espanya (model autonòmic) i de la Unió Europea com a processos en construcció.

- Els sistemes polítics al món: tipus, funcionament i conflictes.- Desequilibris territorials, desigualtats polítiques i socials actuals (gènere,

nivell de riquesa, desenvolupament humà...) en diferents escales territorials.- Les relacions internacionals: aliances, organismes supraestatals (OTAN, ONU,

etc.) i conflictes polítics. El paper d’Espanya al món.

63


4.4. CONTINGUTS DEL QUART CURS

Bloc 1. Continguts comuns Localització en el temps i en l’espai dels esdeveniments i processos històrics

més rellevants. Identificació dels factors que intervenen en els processos de canvi històric, diferenciació de causes i conseqüències i valoració del paper dels homes i de les dones, individual i col·lectivament, com a subjectes de la història.

Identificació dels components econòmics, socials, polítics, culturals, que intervenen en els processos històrics i comprensió de les interrelacions que es donen entre ells.

Busca i selecció d’informació de fonts escrites, diferenciant els fets de les opinions i les fonts primàries de les secundàries. Contrast d’informacions contradictòries o complementàries a propòsit d’un mateix fet o situació. Anàlisi i treball amb textos històrics d’especial rellevància; valorar la importància del patrimoni documental per a l’estudi de la Història i el significat dels grans arxius històrics.

Anàlisi de fets o situacions rellevants de l’actualitat amb indagació dels seus antecedents històrics i de les circumstàncies que els condicionen.

Valoració dels drets humans i rebuig de qualsevol manera de discriminació o de domini. Assumpció d’una visió critica cap a les situacions injustes i estima del diàleg i la busca de la pau en la resolució dels conflictes.

Reconeixement dels elements bàsics que configuren els principals estils o artistes rellevants de l’època contemporània, contextualitzant-los en la seua època i interpretació d’obres artístiques significatives. Aplicació d’este coneixement a l’anàlisi d’algunes obres rellevants.

Bloc 2. Bases històriques de la societat actual L’Estat absolut Despotisme Il·lustrat i parlamentarisme anglès. La Il·lustració. La Il·lustració valenciana. La Guerra de Successió espanyola i el final del foralisme valencià. Reformisme borbònic a Espanya i Amèrica. L’art del segle XVIII: el Barroc i el Neoclassicisme. L’art barroc valencià. Transformacions polítiques i econòmiques en l’Europa de l’Antic Règim. La

independència d’EUA. La Revolució Francesa. Transformacions polítiques i socioeconòmiques en el segle XIX Liberalisme i nacionalisme: Restauració i revolucions liberals. L’emancipació de l’Amèrica hispana. L’auge de la Revolució industrial. Transformacions econòmiques i

tecnològiques. L’expansió econòmica valenciana de finals del segle XIX.

64


La nova societat: velles i noves elits; les classes populars. Formes de vida en la ciutat industrial.

Crisi de l’Antic Règim i construcció de l’Estat liberal en l’Espanya del segle XIX. La Guerra de la Independència i la revolució de Cadis. La construcció de l’Estat liberal. Art i cultura en el segle XIX. El modernisme valencià i la pintura impressionista

L’època de l’Imperialisme i l’expansió colonial a finals del segle XIX. Grans canvis i conflictes en la primera mitat del segle XX. La Gran Guerra i el

nou mapa d’Europa. La Revolució Russa. El crack del 29 i la depressió econòmica. L’ascens dels totalitarismes. La Segona Guerra Mundial.

Transformacions i crisi de l’Estat liberal a Espanya. La Restauració, la crisi del 98 i el regnat d’Alfons XIII. La Segona República. La Guerra Civil i les seues conseqüències..

Bloc 3. El món actual L’orde polític i econòmic mundial en la segona mitat del segle XX: blocs de

poder i models socioeconòmics. La Guerra Freda i la descolonització. Relacions entre països: el paper dels organismes internacionals.

El franquisme a Espanya i la seua evolució. L’exili i l’oposició a la dictadura. La transició política a Espanya. La configuració de l’Estat democràtic. La

Constitució de 1978. L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. El procés de construcció de la Unió Europea: les etapes de l’ampliació.

Espanya i la Unió Europea en l’actualitat. Canvis en les societats actuals. El món occidental. La crisi del món

comunista. El paper de la Xina. El món islàmic. Globalització i nous centres de poder.

Els nous moviments socials. Els mitjans de comunicació i la seua influència. La societat de la informació.

Conflictes i focus de tensió en el món actual. El desafiament del terrorisme. Art i cultura en el segle XX. La cultura en la Comunitat Valenciana en el segle

XX.

65

5. UNITATS DIDÀCTIQUES5.1.1. ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. PRIMER ESO

Els continguts s’estructuren en tres grans blocs, d’una banda, destaquem un bloc de continguts comuns com la lectura i interpretació d’imatges i mapes de diferents escales, mètodes bàsics d’estudi, nocions elementals de temps històric... que es treballen al llarg del curs i s’inserten dins dels altres dos blocs que són més específics.

D’altra banda, el segon bloc, de continguts històrics, fa referència a les societats prehistòriques, primeres civilitzacions i edat antiga.

I finalment el tercer bloc, de continguts geogràfics, gira al voltant de la Terra i els medis naturals.


5.1.2.- ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. SEGON ESO.

Les Unitats didàctiques s’organitzen d’aquesta forma:

Un primer Bloc on es desenvolupa la Història Medieval:

Unitat 1: La fragmentació del món antic

Unitat 2: Al-Andalus

Unitat 3: L’Europa feudal

Unitat D1: La cultura i l’art del Romànic

Unitat 4: L’origen dels primers regnes peninsulars (segles viii-xiii)

Unitat 5: Les ciutats de l’Europa medieval

Unitat D2: La cultura i l’art del Gòtic

Unitat 6: El Regne de València integrat a la Corona d’Aragó.

Altre bloc analitza la Història Moderna, els inicis i el seu desenvolupament:

Unitat 7: El naixement del món modern

Unitat 8: L’època dels grans descobriments geogràfics

Unitat 9: L’Imperi dels Àustries

Unitat 10: L’Europa del segle XVII.

Altre bloc que desenvolupa temes de Geografia humana i econòmica:

Unitat 11: Els habitants del planeta:

Unitat 12: La població espanyola

Unitat 13: Les societats humanes i els fenòmens migratoris

Unitat 14: Les ciutats i els processos d’urbanització.


5.1.3.- ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. TERCER ESO.

Les unitats didàctiques estan organitzades en blocs de coneixement geogràfic, resultant aquesta distribució:

INTRODUCCIÓ A LA GEOGRAFIA.

UNITAT 1. El medi físic

UNITAT 2. L’organització política del món.

UNITAT 3. La població.

UNITAT 4. El món, una economia globalitzada.

UNITAT 5. El sector primari.

UNITAT 6. Mineria, energia i indústria.

UNITAT 7. Els serveis.

UNITAT 8. Les ciutats, centre del món global.

UNITAT 9. El repte del desenvolupament.

UNITAT 10. La sostenibilitat mediambiental.

5.1.4.- ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. QUART ESO.

Unitat 1: El segle XIII: la crisi de l’Antic Règim.

Unitat 2: L'època de les revolucions liberals (1789-1871).

Unitat 3: L'origen de la industrialització.

Unitat 4: L'Espanya del segle XIX: la construcció del règim liberal.

Unitat 5: Industrialització i canvi social a l'Espanya del segle XIX.

Unitat 6: L'època de l'imperialisme.

Unitat 7: La Primera Guerra Mundial i la Revolució russa.

Unitat 8: El període d'entreguerres.

Unitat 9: Espanya durant el primer terç del segle XX (1902-1939).

Unitat 10: La Segona Guerra Mundial.

Unitat 11: Un món dividit: Guerra Freda i descolonització.

Unitat 12: Capitalisme i comunisme: dos sistemes enfrontats.

Unitat 13: Espanya: La dictadura franquista (1939-1975).

Unitat 14: Transició i democràcia a Espanya.

Unitat 15: El món actual.

PROJECTE TIC: LA TERRA: UN PLANETA AMENAÇAT.


5.2. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES5.2.1.DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. PRIMER ESO.

PRIMERA AVALUACIÓ: (20/12/17)Tema 8. La Prehistoria (8 sessions)Tema 9. Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte (9 sessions)Tema 10. La civilització grega (9 sessions)Tema 11. La civilització romana(9 sessions)Tema 12. El territori d'Espanya en l'antiguitat (9 sessions)

SEGONA AVALUACIÓ: (21/03/17)Introducció a la Geografia (3 sessions)Tema 1. La Terra i la seua representació (6 sessions)Tema 2. El relleu terrestre (7 sessions)Tema 3. Les aigües(7 sessions)Tema 4. Els paisatges de la Terra(7 sessions)

TERCERA AVALUACIÓ (13/06/17)Tema 5. Els paisatges de la terra (8 sessions)Tema 6. Atles dels continents (8 sessions)Tema 7. L'estudi físic d'Espanya (8 sessions )


5.2.2.DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. SEGON ESO.

PRIMERA AVALUACIÓ: (20/12/17)

UNITAT 1. LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC

UNITAT 2. AL-ANDALUS

UNITAT 3. L'EUROPA FEUDAL

UNITAT D1. LA CULTURA I L'ART DEL ROMÀNIC

UNITAT 4. L'ORIGEN DELS PRIMERS REGNES PENINSULARS (SEGLES VIII-XIII)

SEGONA AVALUACIÓ: (21/03/17)

UNITAT 5. LES CIUTATS DE L'EUROPA MEDIEVAL

UNITAT D2. LA CULTURA I L'ART DEL GÒTIC

UNITAT 6. EL REGNE DE VALÈNCIA A LA CORONA D'ARAGÓ

UNITAT 7. EL NAIXEMENT DEL MÓN MODERN

UNITAT 8. L’ÈPOCA DELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

UNITAT 9. L’IMPERI DELS ÀUSTRIES

TERCERA AVALUACIÓ (13/06/17)

UNITAT 10. L’EUROPA DEL SEGLE XVII

UNITAT 11. ELS HABITANTS DEL PLANETA

UNITAT 12. LA POBLACIÓ D'ESPANYA I DE LA COMUNITAT VALENCIANA

UNITAT 13. LES SOCIETATS HUMANES I ELS FENÒMENS MIGRATORIS

UNITAT 14. LES CIUTATS I ELS PROCESSOS D'URBANITZACIÓ

Com podem observar en la temporalització, hem donat molta més importància als temes de Història que als 4 temes finals de Geografia. La raó és ben evident ja que la majoria del temari són temes d’Història molt més complicats i difícils d’entendre per a l’alumnat. Per això cal dedicar-li més temps i treballar-los amb més profunditat. A més a més, els temes de Geografia els aprofundirem al tercer curs. Ara sols treballarien conceptes molt bàsics. Per tant, l’eix temàtic del segon curs de cc.socials seria la Història.


5.2.3. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. TERCER ESO.

PRIMERA AVALUACIÓ: (20/12/17)Introducció a la geografia (3 sessions)Tema 1. El medi físic (9 sessions) Tema 2. L’organització política del món (9 sessions) Tema 3. La població (9 sessions) Tema 4. El món, una economia globalitzada (9 sessions)

SEGONA AVALUACIÓ: (21/03/17)Tema 5. El sector primari (10 sessions) Tema 6. Mineria, energia i indústria (10 sessions) Tema 7. Els serveis (10 sessions)

TERCERA AVALUACIÓ (13/06/17)Tema 8. Les ciutats, centre del món global (9 sessions) Tema 9. El repte del desenvolupament (9 sessions) Tema 10. La sostenibilitat mediambiental (10 sessions)


5.2.4.DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. QUART ESO.

PRIMERA AVALUACIÓ: (20/12/17)

UNITAT 1. EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM

UNITAT 2. L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS (1789-1871)

UNITAT 3. L'ORIGEN DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

UNITAT 4. L'ESPANYA DEL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL

SEGONA AVALUACIÓ: (21/03/17)

UNITAT 5. INDUSTRIALITZACIÓ I CANVI SOCIAL A L'ESPANYA DEL SEGLE XIX

UNITAT 6. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME

UNITAT 7. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA

UNITAT 8. EL PERÍODE D'ENTREGUERRES

UNITAT 9. ESPANYA EN EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX (1902-1939)

TERCERA AVALUACIÓ (13/06/17)

UNITAT 10. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

UNITAT 11. UN MÓN DIVIDIT: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ

UNITAT 12. CAPITALISME I COMUNISME: DOS SISTEMES ENFRONTATS

UNITAT 13. ESPANYA: LA DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975)

UNITAT 14. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA A ESPANYA

UNITAT 15. EL MÓN ACTUAL

PROJECTE TIC: LA TERRA: UN PLANETA AMENAÇAT

Com podem observar en cada Avaluació treballaren 4, 5 i 6 temes. A cada tema li dedicarem les sessions indicades segons les dificultats i el pes que li hem donat.El temari de 4t és molt ampli i ambiciós ja que pretén englobar tota la Història Contemporània tant la Universal com la d’Espanya en un sols curs. Considerant aquesta vasta amplitud, pensem donar més pes a la Història d’ Espanya, naturalment sense oblidar-nos del context general.


6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

6.1. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA

Podríem definir la metodologia com el resultat d'una forma d'entendre com aprén el ser humà, els fins de l'educació, les característiques de la disciplina científica de referència (en este cas la Geografia), els continguts i l'avaluació. Així, doncs la varietat de metodologies vindria donada per la forma d'entendre estos elements i d'articular-los en el Currículum.

Podríem de la mateixa manera definir la metodologia didàctica com el camí que es considera més correcte perquè els alumnes aconseguixen la seua maduresa intel·lectual, la seua autonomia en el desenvolupament personal.

En resum, podríem entendre per metodologia una forma general d'operar en l'aula, coherent en el seu conjunt i coherent també amb la resta dels fonaments de l'ensenyança d'una matèria.

Les aportacions dels diferents camps de la investigació educativa poden ajudar-nos a millorar el procés d'ensenyança-aprenentatge. Per això tindrem en compte tant les teories d'aprenentatge com la renovació epistemològica de la Geografia.

En primer lloc, la metodologia estarà en funció de com entenem l'educació: si partim d'una educació entesa com un arreplega de coneixements per part de l'alumne necessitarà una metodologia que facilite la dita acumulació. Si al contrari, s'entén per educació desenvolupar aquelles capacitats de l'alumne que li permeten un major grau d'autonomia intel·lectual i moral, una major compressió del que el rodeja, està clar que la metodologia ha de ser diferent.

En segon lloc, la metodologia també estarà relacionada amb la nostra forma de concebre com aprén el ser humà i la forma d'ensenyar. No és el mateix pensar que els alumnes aprenen per recepció del coneixement, que dir que l'alumne aprén construint significats, relacionant els seus coneixements previs amb nova informació. Si estem d'acord amb la primera opció, resultarà decisiva una bona explicació del professor i bons manuals que resumisquen correctament els resultats del coneixement humà. El paper de l'alumne es reduïx a ser un receptor del mateix. A més la seua capacitat d'atenció serà un element important per a poder aprendre. Si al contrari pensem que els alumnes construïxen significats caldrà preparar activitats que faciliten la incorporació de l'alumne d'una manera actiu en el procés de coneixement, formulant problemes, buscant informació… Per descomptat, el paper del professor i de l'alumne i el mode de relacionar-se entre ells canvien substancialment.

En tercer lloc, la metodologia guarda una estreta relació amb l'objecte de coneixement de la Geografia. No és el mateix ensenyar una Geografia en què l'espai és una cosa estàtic on es


desenvolupa la vida humana i que el geògraf descriu, que entendre la Geografia com una ciència que planteja problemes socials en l'espai.

Finalment no es pot despreciar la concepció que posseïxen els alumnes sobre l'assignatura, que al seu torn estarà condicionada per l'opinió que ells han arreplegat d'amics, familiars, professors i mitjans de comunicació. Així, en l'alumnes predomina una concepció de la Geografia com una ciència de noms i llocs i, en la majoria dels casos, poc vinculada a la problemàtica social que apareix en eixes mateixes localitats. Serà fonamental l'aclariment metodològic per a facilitar un canvi actitudinal en l'alumne.

Però la incidència de la metodologia en el terreny de la pràctica diària no pot ser reduïda a una sèrie d'accions mecàniques, que suposen un conjunt de tècniques de treball que es repetisquen segons un esquema fixat per endavant. Abans, al contrari, la metodologia ha de ser un conjunt de reflexions teòriques que faciliten el nostre treball en l'aula, de manera que sobre un plantejament metodològic siga possible realitzar modificacions per a adequar tals estratègies a la diversitat d'alumnes, disposició de recursos o interessos concrets i conjunturals dels participants en el procés d'ensenyança-aprenentatge.

En este sentit, podríem enumerar una sèrie de principis metodològics sobre els quals fonamentar l'ensenyança de la Geografia com a assignatura que s'impartix en el Batxillerat. Els dits principis enllacen amb l'etapa de l'Educació Secundària, precisament atorgant-li una coherència i continuïtat; però, també aprofundixen o desenvolupen accions allí només apuntades.

Estos principis metodològics són coherents amb una concepció de la Geografia com a objecte d'aprenentatge que permet resoldre problemes socials sobre el territori, en este cas espanyol. Junt amb això, subjau una concepció de l'aprenentatge com a construcció de significats. Al seu torn, estos principis són coherents amb la manera d'entendre l'educació com el desenvolupament de les capacitats de l'alumne que li permeten un major grau d'autonomia intel·lectual i moral i una major comprensió del que el rodeja.

1. Tindre en compte les idees espontànies dels alumnes, els seus esquemes previs de coneixement.

El CONEIXEMENT es va construint per mitjà de LA INTERACCIÓ DEL QUE L'ALUMNE JA SAP AMB NOVES EXPERIÈNCIES. Este principi es traduïx en la utilització didàctica de les idees espontànies i de les explicacions vulgars, de l'obertura del problema a analitzar i de la seua vigència en la realitat, etc. és a dir, en l'ús dels esquemes previs de l'alumnat.

2. Partir de problemes socials en la selecció de les unitats i en l'articulació de les activitats.

El nostre treball consistix a transformar ELS PROBLEMES SOCIALS rellevants en PROBLEMES A TREBALLAR EN L'AULA. Este principi es traduïx


en la selecció de problemes socials per a dissenyar les unitats didàctiques i per a articular les activitats.

3. La conceptualització

DONAR SIGNIFICAT a certs fets i problemes de la realitat, relacionats amb altres fets, implica CONCEPTUALITZAR per part de l'alumnat i APLICAR UNES TÈCNIQUES DE TREBALL. Este principi es traduïx, d'una banda, en la incorporació en la unitat de treball dels conceptes, tant temàtics com estructurants, necessaris i subordinats a l'explicació dels problemes plantejats i no al contrari; i, d'un altre, en el domini de codis i llenguatges diversos, utilitzats per a transmetre la informació geogràfica.

4. La utilització dels recursos

Utilitzar els RECURSOS adequats. Este principi es traduïx en la necessitat disposar dels mitjans per a realitzar les activitats i tasques i que han de ser contextualitzats en una metodologia.

5. Comprovació del que aprén

És important LA COMPROVACIÓ D'ALLÒ QUE S'HA APRÉS, de manera que l'alumnat siga conscient dels seus errors i dificultats. Este principi es traduïx en el disseny d'activitats que tenen com a finalitat adonar-se dels errors abans d'arribar al control final i quan encara es pot rebre ajuda. Es fa imprescindible elaborar UNA SÍNTESI FINAL, relacionada amb els continguts proposats, ja que l'aprenentatge és personal. Este principi es traduïx en la utilització de síntesis parcials i finals, a les que es puga aplicar la memorització comprensiva.

6. Integrar la pròpia reflexió metodològica com a part dels continguts.

L'aprenentatge requerix LA PARTlCIPACIÓN CONSCIENT i REFLEXIVA de l'alumnat. Este principi es traduïx en la necessitat fomentar el coneixement, per mitjà de les activitats i tasques idònies, com un problema que s'ha de resoldre i no al contrari.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en


qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

6.1.2.RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

Com ja s'ha indicat en l'apartat corresponent a les orientacions metodològiques, la utilització dels recursos no pot ser entesa com una finalitat en si mateixa. No obstant això, hem de considerar la necessitat disposar d'una sèrie de recursos cartogràfics, estadístics, icònics i col·leccions bibliogràfiques que milloren la programació d'activitats i la seua aplicació en l'aula.

Llibre de text:

PRIMER ESO. Geografia i Història. Editorial Santillana.

SEGON ESO. Ciències Socials, Geografia i Història. Editorial Vicens Vives.

TERCER ESO. Geografia i Història. Editorial Santillana.

QUART ESO. Ciències Socials, Geografia i Història. Editorial Vicens Vives.

Recursos cartogràfics:

És de gran importància la comunicació gràfica, simbòlica en les explicacions dels problemes geogràfics i històrics, d'ací la necessitat disposar d'una sèrie de recursos cartogràfics que podríem sintetitzar en:

Fonts històriques i historiogràfiques: que permetran una aproximació dels alumnes a documents redactats en l’època estudiada o sobre aquesta.

Mapes històrics: que representen diferents fets històrics. Mapes de relleu: el mapa d'Espanya, d'escala 1:100.000 que Edita l'Institut Geogràfic

Nacional. Amb este recurs es pot treballar la introducció general, perquè els alumnes descobriran altres perspectives d'Espanya: poden per exemple “tocar” les muntanyes, o adonar-se de la inexistència de fronteres.

Els mapes murals, editats per algunes editorials són de gran utilitat, en especial la sèrie de comunitats autònomes i mapes temàtics d'Espanya. Així mateix, els mapes muts i la cartografia històrica.


Mapes topogràfics: en l'actualitat és possible disposar d'una bona cartografia d'escala 1: 50.000 i 1:25.000 editada per l'Instituïsc Geogràfic Nacional i el Servici Geogràfic de l'Exèrcit. Per a la comunitat Valenciana comptem amb una col·lecció de mapes d'escala 1:10.000 que la fa especialment interessant per a treballs centrats en l'entorn local perquè precisa els nuclis d'hàbitat.

Les fotografies aèries, de localitats concretes, amb escales variables i de diferents anys, són d'utilitat per a comparar l'evolució dels nuclis urbans, així com per a comparar masses forestals o espais agraris, amb ajuda dels mapes topogràfics.

Així mateix per a l'estudi del procés d'urbanització de les ciutats són molt útils els plans urbans.

Un bon atles és indispensable en les classes de Geografia. És possible diferenciar dos tipus d'atles segons la seua finalitat i ús:

Atles de gran format, destinats a la consulta en el propi centre, amb una documentació molt àmplia.

D'altra banda és també aconsellable que els alumnes disposen d'algun atles d'ús escolar, que posseïsca com a mínim:

Índex toponímic Correcta representació de l'altitud No contindre excessiu nombre d'informació en cada làmina Disposar d'un cert nombre de mapes temàtics: litològic, climàtic, recursos

econòmics, densitats demogràfiques, sistemes de transport, per citar alguns. Posseir una llegenda clara. Tindre mapes de diferent escala, amb expressió gràfica i numèrica.

Fonts estadístiques:

D'utilitat per a la nostra matèria són els censos de població, perquè de poden trobar ací dades provincials i locals de l'estructura de la població.

També es pot accedir als Anuaris Estadístics publicats pels diferents ens estadístics autonòmics i estatals on condensen la informació.

Recursos icònics:

Són diverses les possibilitats d'utilitzar imatges en classe de Geografia.


D'una banda podem acudir als llibres de viatges o guies de llocs que oferixen una àmplia gamma de fotografies.

A més es pot comptar amb sèries de diapositives i vídeos tant per a Espanya com per a les comunitats autònomes.

En tot cas cal triar aquells que s'adapten millor als continguts, que presenten la informació amb més claredat…

Utilització de l'entorn pròxim:

L'entorn físic on viuen els alumnes pot constituir un recurs per a l'aprenentatge. Una forma comuna d'utilitzar-lo és per mitjà d'una eixida escolar que ha de ser planificada: establir l'itinerari, les activitats que es realitzaran, (arreplega d'informació, comprovació d'hipòtesis…), obtindre el material complementari que s'utilitzarà (mapes, plans, foto aèria, dossier informatiu).

Recursos elaborats pels propis alumnes i el professor:

Els recursos també poden ser produïts a partir d'altres recursos. Això té l'avantatge que es realitza una selecció més ajustada a les necessitats. A més té una virtualitat educativa molt important ja que la seua elaboració requerix l'aplicació de certs coneixements apresos en esta o altres assignatures, relacionats amb aquells procediments d'obtenció, anàlisi i reelaboració de la informació.

A més poden ser útils per a actualitzar d'una manera permanent les dades necessàries per a realitzar les activitats.

La seua elaboració pot ser un component motivador per als alumnes i un component important del treball d'investigació dels alumnes.

Per exemple, els alumnes, amb l'ajuda del professor poden elaborar un dossier de premsa sobre qualsevol tema d'interés.

Material informàtic:

Hem de diferenciar entre aquell material informatiu que utilitza el suport informàtic bé en disquet, bé en CD-ROM, bé en DVD, i aquell altre material de programari que permet el tractament de la informació.

A través d'Internet també es pot accedir a distintes webs que poden ser d'utilitat per a recopilar informació, visionar el satèl·lit Meteosat…


Com a exemple es pot mencionar:

http://www.ine.es de l'Institut Nacional d'Estadística. http://www.inm.es de l'Institut Nacional de Meteorologia.

6.2.ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYANÇA I APRENENTATGE

Les activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge es vertebraran al voltant de tres eixos:

1) El tractament de la informació. Constitueix un tema nuclear a l’àrea de Ciències Socials,

Geografia i Història ja que el treball amb informació procedent de distintes fonts és inherent a

totes les disciplines socials. Des del mapa fins el text amb valor històric o historiogràfic. Amb la

denominació genèrica de tractament de la informació ens referim a un conjunt de

procediments que es concreten en distintes habilitats i tècniques específiques per a cadascú

dels continguts que es programen. Bàsicament els podem dividir en dos llenguatge gràfic i

cartogràfic i informació documental. El primer és el mitjà de comunicació més característic de

la Geografia, no obstant això també te una gran importància als temes d’Història, per això

proposem la utilització del llenguatge cartogràfic i gràfic com un més de les formes d’expressió

de l’Ésser humà. Respecte al segon es el mitjà de comunicació més característic de la Història i

l’entendrem en un sentí ampli, és a dir, considerarem informació documental amb valor

didàctic materials tan diversos com ara un programa electoral, una notícia de premsa, un

vídeo, un text literari, una inscripció històrica...

2) Causalitat múltiple. En les ciències socials la modalitat explicativa característica és la causalitat

múltiple. Aplicar el procediment multicausal i trobar conjunts de factors explicatius

interrelacionats és una tasca intel·lectual complexa per a la que els alumnes troben certes

dificultats. Per a poder facilitar aquesta tasca i establir relacions entre els distints elements i

factors que configuren la realitat social és precís realitzar esquemes conceptuals que expliquen

de forma gràfica les interrelacions que entre ells existeixen. Per a afavorir aquests continguts

aplicarem l’anàlisi dels factors antecedents, per a poder entendre la realitat del fenomen que

estudiem i, posteriorment, analitzarem les conseqüències de l’esdeveniment concret als temps

posteriors. Els fets socials han de ser estudiats en tota la seua complexitat, abordant el passat,

el present i el futur de cadascú d’ells.

3) Indagació i investigació. Les ciències socials tenen l’inconvenient de que els conceptes que

utilitzen tenen sovint un caràcter d’hipòtesi de treball. Per això mateix, tenen una importància


capital les activitats de confrontació d’opinions i aquelles que demostren la impossibilitat de

trobar veritats definitives i solucions totals per als problemes socials. Les activitats d’indagació

constitueixen una estratègia didàctica consistent en enfrontar a l’alumne amb situacions més o

menys problemàtiques mitjançant la presentació d’uns materials en brut que hauran de ser

treballats per ells mateixos amb l’ajuda del professor. Els projectes d’investigació, per altra

banda, suposen un cas particular dins d’aquestes estratègies. És tracta d’un procediment

extraordinari, un treball per curs seria idoni, i haurà de seguir el mètode hipotètic-deductiu. És

a dir, a de respondre a un pla de treball concret: formulació del problema, formulació

d’hipòtesi, recollida de dades, organització i anàlisi de les dades, confrontació de les hipòtesi,

elaboració de conclusions i comunicació dels resultats.

Per al desenvolupament del distints apartats del tema s’han de realitzar totes les activitats propostes pel professorat com:

La definició de conceptes, fer descripcions, utilització amb rigor del vocabulari específic del tema, treball de localització en el temps i en el espai dels esdeveniments i processos històrics, identificació de tots els factors polítics, socioeconòmics i culturals que intervenen en

cada moment històric o provoquen un canvi, distingir entre causes i conseqüències, analitzar i comentar mapes, imatges, gràfics, taules estadístiques etc. cal saber

argumentar les respostes, analitzar i relacionar i sintetitzar els continguts treballats.

6.2.2. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important al desenvolupament integral de la personalitat de l'alumne i constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitat d'organizació del Centre. Les activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se com accions complementàries que tenen com a finalitat primordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne, en la finalitat del qual és imprescindible que transcendeixen l'àmbit purament acadèmic estenent l'acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu es trobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, pel que no han d’enfocar-se com activitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com un complement de l'acció instructiva i formativa d'aquestes.


Els objectius a conseguir amb la realizació d'activitats complementàries i extraescolars són: Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accés al patrimoni cultural,

sense discriminació alguna per raons de sexe, raça, capacitat o origen social. Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes. Respondre a les exigències d'una societat democràtica, complexa i tecnificada. Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe, sense incórrer en el

favoritisme, però tenint en compte les diverses capacitats dels alumnes. Preparar la inserció a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i

professionals pròpies de l'existència adulta.Es consideren activitats extraescolars en els centres públics d'ensenyament, senyalant alguns aspectes que les caracteritzen:

Completen la formació mínima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.

Són activitats que no poden formar part de l'horari lectiu, és a dir, de l'horari que comprén la jornada escolar, inclosos els períodes de descans que s'estableixen entre dos classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats. No formen part del procés d'avaluació individual per on passa l'alumnat per a la superació

dels diferents ensenyaments que integren els plans d'estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d'actuació del centre educatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de discriminació alguna per cap membre de la comunitat educativa.

No poden tenir caràcter lucratiu. Han d’incloure's a la programació general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar

del centre.

Les activitats planificades són les següents:

PRIMER ESO. “Visita a la Bastida de les Alcusses” a Moixent. En aquesta activitat es farà una visita guiada al jacimient i a l’excavació, a més de la realització de tallers d’experimentació de teixit, joieria, epigrafia o cerámica ibèrica per conéixer en profunditat les produccions artesanals d’aquesta època. Com aquesta eixida la van fer el curs passat també estudiem la possibilitat de visitar la cova de l'Aranya a Bicord i complementar-la en senderisme junt al departament d'Educació Física. SEGON ESO. Visita a la ciutat de Xàtiva per a veure el castell i el casc antic.TERCER ESO. Ens coordinarem amb el dept. de Tecnologia per visitar una empresa/factoria (sector secundari).


QUART ESO. “Visita al MUVIM” (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat) a València. Aquesta activitat es farà preferentment durant la segona avaluació.

7. AVALUACIÓ

L'avaluació constituïx un element decisiu de tota programació per quant la seua funció és subministrar informació per a prendre decisions sobre accions futures. És a dir, l'avaluació ens oferix una orientació constant per a guiar el procés d'ensenyança-aprenentatge.

L'avaluació significa valorar, fer juís de valor sobre alguna cosa o algú: el procés d'ensenyança-aprenentatge, els alumnes, el professor, els materials, etc. Per a obtindre la dita informació és necessari comptar amb uns instruments coherents sobre tots els elements del currículum. Així mateix, esta informació és valorada segons uns criteris que és necessari definir. Els criteris deuen ser prou explícits perquè servisquen de guia i el prou flexibles per a poder ser útils en la situació real que imposa la diversitat.

Finalment, l'avaluació és considerada com una reflexió individual i col·lectiva que permet la revisió del procés d'aprenentatge i fonamenta la presa decisions. L'alumne ha de participar en l'avaluació, perquè ja s'ha assenyalat la importància que siga conscient del seu procés d'aprenentatge. Esta participació conscient i reflexiva de l'alumne en el procés d'aprenentatge és el que s'anomena autoavaluació. Perquè este procés es puga dur a terme, és necessari arbitrar mecanismes perquè puguen intervindre els diferents agents de la comunitat educativa. Un d'ells, per exemple, consistix a fer explícits per part del professor i del departament els criteris d'avaluació.

A més, d'acord amb la LOE, l'avaluació del procés d'aprenentatge dels alumnes en el Batxillerat serà contínua i diferenciada segons les diferents assignatures del currículum. Els professors avaluaran als alumnes tenint en compte els objectius específics i els coneixements adquirits en cada assignatura, segons els criteris que d'avaluació que establisca el currículum per a cada curs i concretats en les programacions didàctiques. Els professors avaluaran també els processos d'ensenyança i la pràctica docent.

7.1.CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els criteris d’avaluació aplicats emanen d’aquells establerts en el currículum de l’assignatura de ciències socials i estan directament relacionats amb la metodologia utilitzada i els objectius i continguts programats.

Els criteris d’avaluació que se proposen són el següents:

7.1.1.CRITERIS D’AVALUACIÓ. PRIMER ESO

1. Interpretar les dades, les evidències i la informació mitjançant la seua representació en forma


de gràfiques, línies de temps, diagrames, taules, informes o síntesi de conclusions, i situar els fets fonamentals en una perspectiva temporal pel que fa a successió i durada i en un context geogràfic.

2. Descriure aquells aspectes relatius als coneixements i a les destreses històriques i geogràfiques que contribueixen al desenvolupament de les competències que es demanen per a continuar en estudis posteriors, tant de caràcter acadèmic com professional, i relacionar aquestes competències amb les professions en què s’usen.

3. Comparar espais geogràfics de diferent magnitud resultants de la interacció entre el medi físic i els grups socials i constatar la seua diversitat manifesta en la varietat paisagística amb l’ajuda de l’observació d’imatges i l’organització de la informació mitjançant taules o altres formes gràfiques.

4. Realitzar, de forma eficaç, tasques o projectes; tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interés durant el seu desenvolupament i actuar amb flexibilitat buscant solucions alternatives.

5. Descriure la distribució de terres i mars al planeta i els tipus de relleu terrestre, i reconéixer els fets geogràfics més rellevants del medi físic (unitats del relleu, hidrografia, grans conjunts climàtics i formacions vegetals) d’Espanya, d’Europa i del món per a concretar visualment l’espai terrestre i situar-s’hi.

6. Analitzar el funcionament del medi físic del planeta com a resultat de la interrelació dels diversos elements del medi físic i explicar com aquesta afavoreix el desenvolupament de la vida terrestre.

7. Seleccionar i organitzar la informació rellevant, d’acord amb uns objectius previs, a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus, usats com a fonts, a les quals es pot accedir a través de diversos mitjans (biblioteques, Internet, museus, eixides de camp) i aplicar estratègies, d’acord amb el seu nivell, de cerca, registre, selecció i organització de la informació.

8. Usar diferents eines informàtiques per a buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals, i col·laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los compartint aquesta informació en entorns virtuals d’aprenentatge i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

9. Descriure la informació proporcionada per diversos documents cartogràfics a partir de guies d’anàlisi i utilitzar diverses tècniques de treball cartogràfic per a facilitar el maneig dels mapes com a font d’informació geogràfica i situar-se en l’espai.

10. Concretar els fenòmens naturals que poden tindre conseqüències catastròfiques per a la vida humana i comprovar si les actuacions humanes poden agreujar o reduir els seus desastrosos efectes mitjançant l’anàlisi de la informació que proporcionen els mitjans de comunicació.

11.Descriure la desigual distribució espacial i l’aprofitament divers d’alguns recursos naturals bàsics per a la vida dels éssers humans, com ara l’aigua, el sòl i els boscos, i identificar alguns problemes socials derivats del desigual accés a aquests recursos a partir de diverses fonts d’informació.

12.Debatre sobre l’impacte d’algunes actuacions humanes sobre el medi natural que suposen un aprofitament insostenible dels recursos naturals, i proposar mesures que afavorisquen el desenvolupament sostenible i la conservació i protecció ambiental a partir d’exemples pròxims.

13. Comparar espais geogràfics de diferent magnitud resultants de la interacció entre el medi físic i


els grups socials, i constatar la seua diversitat, manifesta en la seua varietat paisatgística, amb l’ajuda de l’observació d’imatges i l’organització de la informació mitjançant taules o altres formes gràfiques.

14.Distingir diferents marcs temporals en la prehistòria i l’antiguitat dels principals processos de canvi en seleccionar l’escala en la línia de temps utilitzada per a representar-los, i mostrar la durada i simultaneïtat d’aquests processos en una o diverses línies de temps i mapes històrics.

15.Establir cadenes de causes i conseqüències per a explicar els canvis que van donar lloc a la formació de les primeres societats humanes de caçadors i recol·lectors, a les societats agrícoles, al sorgiment de les religions, a la creació dels primers estats i imperis o a les expansions grega i romana.

16.Seleccionar la informació rellevant d’acord amb preguntes prèviament formulades sobre les característiques de les societats prehistòriques i antigues i els canvis que van experimentar, i plantejar-se el seu grau de fiabilitat tenint en compte el mode en què s’han generat i obtingut i si són fonts primàries o secundàries.

17. Analitzar, des d’una perspectiva històrica, el sorgiment de les primeres organitzacions humanes o alguns dels seus components essencials en un context d’història global o la creació d’estructures polítiques en les societats de l’antiguitat, i comparar les formes socials i polítiques a què van donar lloc (democràcia, república o imperis) i els seus mecanismes d’expansió i consolidació del poder com l’hel·lenització i la romanització.

18.Descriure alguns fets i processos històrics com ara l’expansió de les polis gregues i de Roma, la formació d’imperis o la creació d’obres d’art amb funcionalitat civil o religiosa, i posar exemples de com aquests fets són el resultat de les decisions humanes d’acord amb les seues necessitats, interessos, valors o creences religioses en un context donat basant-se en l’ús de diverses fonts.

19.Reconéixer la diversitat interna en les societats agràries i grecoromanes en relació amb les desigualtats socials i situacions de marginació o exclusió social centrades especialment en la condició social de les dones i l’existència de l’esclavitud, i demostrar l’existència d’aquestes situacions a partir de fonts iconogràfiques i textos de l’època.

20.Descriure alguns fets i processos històrics com ara l’expansió de les polis gregues i de Roma, la formació d’imperis o la creació d’obres d’art amb funcionalitat civil o religiosa, i posar exemples de com aquests fets són el resultat de les decisions humanes d’acord amb les seues necessitats, interessos, valors o creences religioses en un context donat basant-se en l’ús de diverses fonts.

7.1.2. CRITERIS D’AVALUACIÓ. SEGON ESO

Bloc 1: Criteris comuns a la matèria

1.1. Planificar la realització d’una indagació individual amb la guia del docent sobre les causes i conseqüències de fets i processos històrics i geogràfics corresponents a aquest nivell mitjançant la formulació de problemes a partir de preguntes i hipòtesis, i proposar un pla ordenat i flexible d’accions que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’estimació del temps necessari i l’organització del treball individual i grupal.


1.2. Seleccionar i organitzar la informació rellevant d’acord amb uns objectius previs a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus, usats com a fonts, a les quals es pot accedir a través de diversos mitjans (biblioteques, Internet, museus, sortides de camp), i aplicar estratègies, segons el seu nivell, de recerca, registre, selecció i organització de la informació

1.3. Interpretar dades, evidències i informacions per mitjà de la seua representació en forma de gràfiques, línies de temps, diagrames, taules, informes o síntesis de conclusions, i situar els fets fonamentals en una perspectiva temporal quant a successió, simultaneïtat i duració i en un context geogràfic.

1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els seus resultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres; complir els requisits formals, l’adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu per transmetre de forma organitzada els seus coneixements; interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no discriminatori, i utilitzar la terminologia conceptual adequada.

1.5. Usar diferents ferramentes informàtiques per buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents considerats com a fonts de forma contrastada en mitjans digitals; col•laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los i compartir esta informació en entorns virtuals d’aprenentatge, i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

1.6. Descriure aquells aspectes relatius als coneixements i les destreses històriques i geogràfiques que contribuïxen al desenrotllament de les competències que es demanden per continuar en estudis posteriors, tant de caràcter acadèmic com professional, i relacionar estes competències amb les professions on s’usen.

1.7. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per resoldre conflictes i discrepàncies.

1.8. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interés durant el seu desenrotllament i actuar amb flexibilitat buscant solucions alternatives.

Bloc 2 : Medi físic

2.1. Destacar aquells elements del medi natural que limiten l’assentament humà i argumentar estos límits a partir d’exemples que facen referència a espais de tots els continents per mitjà de l’ús de mapes i altres fonts geogràfiques.


Bloc 3: L'Espai Humà

3.1. Descriure la distribució de la població i de les principals aglomeracions urbanes a la Comunitat Valenciana, Espanya, Europa i al món i relacionar-la amb diversos factors naturals i humans per mitjà de la interpretació de mapes temàtics i d’imatges obtingudes per satèl·lit.

3.2. Relacionar els factors que expliquen la dinàmica natural de la població amb l’estructura demogràfica en països amb diferent nivell de desenrotllament humà i econòmic, i deduir alguns problemes actuals que es deriven d’esta interrelació per mitjà de l’anàlisi de diferents gràfics i mapes.

3.3. Explicar els moviments migratoris i les seues conseqüències de caràcter demogràfic, econòmic i polític a partir de l’estudi d’exemples apareguts als mitjans de comunicació, i mostrar la interconnexió entre regions que generen estos desplaçaments per mitjà de mapes de flux on es representin les direccions i la magnitud de la migració.

3.4. Debatre sobre alguns problemes demogràfics actuals i argumentar la validesa de les polítiques demogràfiques desenvolupades per resoldre aquests problemes a partir de l’anàlisi dels seus efectes descrits en informes institucionals adaptats al nivell de l’alumnat.

3.5. Distingir diferents paisatges urbans com a resultat de la seua diversa funcionalitat en el procés d’urbanització mitjançant l’observació directa i l’anàlisi d’imatges, i justificar la importància de la ciutat en l’organització de territoris concrets.

3.6. Explicar els processos de canvi que experimenten els espais urbans a partir de l’anàlisi de les transformacions (paisatgístiques, funcionals, socials i territorials) i detectar els problemes urbans consegüents i les polítiques urbanístiques relacionades amb l’expansió urbana.

Bloc 4: Història

4.1. Identificar les diferents fases de processos de llarga duració com l’expansió dels regnes cristians a l’època medieval, la formació de la monarquia hispànica i la difusió de moviments artístics com el Romànic, el Gòtic, el Renaixement i el Barroc, i assenyalar els canvis i les continuïtats rellevants que es donen en estos processos.

4.2. Establir relacions entre diverses causes i conseqüències per a explicar processos històrics que es desenrotllen en l’edat mitjana i moderna, i contrastar diverses explicacions historiogràfiques sobre estos processos.

4.3. Comparar diversos conjunts de creences, comportaments socials i institucions i explicar a partir d’esta comparació alguns conflictes socials a l’edat mitjana, les desigualtats de classe i gènere i els canvis en les representacions artístiques i els moviments culturals com ara l’humanisme i la revolució científica.

4.4. Contrastar la informació que proporcionen diverses fonts, tant primàries com secundàries, per


conèixer les característiques de les societats medievals i modernes i les seves contradiccions amb l’ajuda de pautes d’anàlisi i mostrar els límits d’aquestes fonts en relació amb el caire derivat del seu origen, autor o context a partir d’algun exemple concret.

4.5. Destacar amb perspectiva històrica fets com el camí de Sant Jaume, en tant que via de difusió de la cultura medieval, la formació d’Al-Andalus, el procés de configuració de la monarquia hispànica i la influència de l’humanisme, i inferir la relació d’estos fets del passat amb fenòmens posteriors com el llegat cultural, el patrimoni històric, la influència d’un moviment cultural en l’art i la ciència i la identitat d’algunes comunitats i col·lectius.

4.6. Destacar la diversitat cultural generada per les dinàmiques històriques de l’edat mitjana i moderna en tant que ha suposat un enriquiment del nostre patrimoni cultural, i plantejar-se com les diferències culturals van donar lloc també a situacions de discriminació (persecucions religioses, colonització americana, esclavitud) a partir del contrast de testimonis, imatges i representacions del passat.

7.1.3. CRITERIS D’AVALUACIÓ. TERCER ESO


BL1.1. Planificar la realització d’una indagació sobre problemes geogràfics amb la supervisió del docent per mitjà de la formulació de problemes a partir de preguntes i hipòtesis sobre la diversistat espacial, la interacció que hi ha entre l’espai geogràfic i els canvis i proposar un pla ordenat i flexible d’accions que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’estimació del temps necessari i l’organització del treball individual i grupal.

BL1.2. Seleccionar i organitzar la informació rellevant, d’acord amb uns objectius previs, a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus (mapes, infografies, gràfiques), usats com a fonts, a les quals es pot accedir a través de diversos mitjans (biblioteques, Internet, eixides de camp) i aplicar estratègies, d’acord am el seu nivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació.

BL.1.3. Interpretar les dades, evidències i informació per mitjà de la representació en forma de gràfiques, diagrames, taules, mapes, informes o síntesi de conclusions, usar destreses cartogràfiques i analitzar els fets geogràfics des d’una perspectiva que relacione espais de diferent ordre i magnitud.

BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els seus resultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres, complir els requisits formals, l’adeqüació, la


coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu per transmetre de forma organitzada els seus coneixements, interactuar en diversos àmbits amb un llenguatlle no discriminatori i utilitzar la terminologia conceptual adequada.BL1.5. Usar diferents ferraments informàtiques per a buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los i compartir esta informació en entorns virtuals d’aprenentatge i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

BL1.6. Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmics i professionls vinculats amb els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisicions vocacional.

BL1.7. Participar en equips de traball per a aconseguir metes comunes i assumir diversos rols amb eficàcia i responsabiltat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

BL1.8. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tindre iniciativa per emprendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mostrar curisositat i interés durant el seu desenvolupament i actuar amb flexibilitat i buscar solucions alternatives.


BL2.1. Argumentar com els riscos naturals poden representar un fre en el procés de desenvolupament econòmic i social de les àrees afectades, i fer referència als factors físics, a les desigualtats socials i a les limitacions econòmiques i tècniques dels països menys desenvolupats i fer propostes per a millorar la protecció de la població més vulnerable.


BL3.1. Explicar la localització de les principals zones productores i consumidores de recursos naturals, productes agraris i manufacturats i situar-les en el seu context geopolític considerant diferents escales d’anàlisi i l’ús de mapes temàtiques i dades estadístiques.

BL3.2. Diferenciar els paisatges representatius dels diversos espais econòmics a partir d’imatges, croquis i plànols i descriure la seua distribució en regions de distinta escala considerant factors de tipus ambiental i social.


BL3.3. Relacionar les actuacions dels agents socials i polítics sobre l’espai geogràfic amb la necessitat de satisfer les necessitats socials bàsiques (alimentació, vivenda, desplaçament i oci) i seleccionar exemples de com eixos comportaments i interessos tenen conseqüències ambientals i socioeconòmiques en el context d’una economia de mercat, per a comprendre millor els processos econòmics i polítics més significatius.

BL3.4. Analitzar la dinàmica i el funcionament d’espais geogràfics de diferent ordre de magnitud i la globalitat de les interconnexions que els configuren i exemplicicar-les tenint com a referència l’intercanvi de productes i béns (xarxes de transport) i d’informació (infraestructures de comunicació), el desplaçament de la població i la presa de desicions polítiques i econòmiques.

BL3.5. Delimitar els desequilibris territorials i la dimensió espacial de les desigualtats socials quant al desenvolupament humà i aplicar estes nocions a l’anàlisi del fets de l’actualitat relatats pels mitjants de comunmcació considerant el seu possible caire informatiu.

BL3.6. Estimar el grau d’idoneItat d’algunes políticques socials, econòmiques o territorials quant a la seua capacitat per a generar conflictes polítics, desigualtats socials i problemes mediambientals, i adpotar una actitud crítica i elaborar propostes basades en el respecte als drets humans i el desenvolupament sostenible.BL3.7. Explicar les transformacions dels espais, territoris i paisatges fent referència a processos econòmics i polítics i destacar la importància de la dimensió temporal dels fenòmens geogràfics a l’hora de comprendre la realitat actual.

7.1.4. CRITERIS D’AVALUACIÓ. QUART ESO

Bloc 1: Continguts comuns a l'aprenentatge de Geografia i Història

BL1.1. Planificar la realització d’una indagació sobre les causes i les conseqüències de fets i processos històrics contemporanis, definir problemes a partir de preguntes i hipòtesis i proposar un pla ordenat i flexible d’accions que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’organització del temps necessari i del treball individual i grupal amb l’ajuda del docent.

BL1.2. Seleccionar i organitzar la informació rellevant, d’acord amb uns objectius previs, a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus, usats com a fonts, a les quals es pot accedir a través de diversos mitjans (biblioteques, Internet, museus) i aplicar estratègies, d’acord amb el seu nivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació.

BL1.3. Interpretar les dades, evidències i informació per mitjà de la seua representació en forma de


gràfiques, línies de temps, diagrames, taules, informes o síntesi de conclusions i reconéixer la importància de la perspectiva històrica per a donar sentit als fets històrics fonamentals.

BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els seus resultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres, complir els requisits formals, l’adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements, interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no discriminatori i utilitzar la terminologia conceptual adequada.

BL1.5. Usar diferents ferramentes informàtiques per a buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los i compartir esta informació en entorns virtuals d’aprenentatge i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

BL1.6. Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmics i professionals vinculats amb els coneixements corresponents al Batxillerat i analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

BL1.7. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes i assumir diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

BL1.8. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient se les seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interés durant el seu desenrotllament i actuar amb flexibilitat en la busca de solucions alternatives.

Bloc 2: El segle XVIII i la crisi de l’Antic Règim

BL2.1. Descriure les característiques de les societats de l’Antic Règim en les seues dimensions econòmica, social, política i cultural i inferir les contradiccions que provoquen la seua crisi i el desenrotllament del parlamentarisme.

BL2.2. Registrar els principals avanços que propicia la revolució científica des dels segles XVII i XVIII per mitjà d’una línia de temps i posar exemples de com van afectar la vida de les persones a partir de descripcions o relats de la vida quotidiana.

BL2.3. Exposar algunes de les idees de la Il·lustració a partir de textos dels mateixos il·lustrats i interpretar el seu abast com a nou moviment cultural i social a Europa i a Amèrica i les seues propostes de reforma política que qüestionaven l’absolutisme.

Bloc 3: L’era de les revolucions


BL3.1. Identificar els principals canvis i continuitats que van marcar les revolucions liberals a Europa (especialment a França i a Espanya) i a Amèrica referits als aspectes polítics, socials i econòmics i ressaltar les transformacions més significatives.

BL3.2. Discutir l’abast i les limitacions dels processos revolucionaris que es van desenrotllar a finals del segle XVIII i la primera mitat del segle XIX a partir dels testimonis dels seus coetanis i argumentar el seu valor com a evidència històrica.

BL3.3. Explicar el procés de revolució industrial, atenent diversos factors, i les seues conseqüències econòmiques, socials i polítiques i constatar el seu caràcter desigual en diversos països europeus i especialment a Espanya i el fet diferencial del cas anglés per ser un país pioner.

BL3.4 Comparar els resultats positius i negatius a curt i llarg termini de les revolucions industrials i els avanços científics i tecnològics paral·lels quant a les condicions de vida i de treball de les persones i debatre sobre en quin grau estes revolucions van suposar un progrés per a la humanitat aportant evidències a favor i en contra.

Bloc 4: El desenrotllament del capitalisme, l’imperialisme i la I Guerra Mundial

BL4.1 Explicar les causes de la I Guerra Mundial i el seu desenrotllament fent referència a les tensions imperialistes i nacionalistes sorgides en l’últim quart del segle XIX i principis del XX i distingir les causes immediates de les que tenen un origen en un termini de temps major amb l’ajuda d’una línia del temps.

BL4.2. Analitzar algunes de les transformacions polítiques de la guerra i dels tractats de pau com ara la Revolució Russa, els canvis en el mapa polític d’Europa i les relacions de poder a escala mundial i deduir com això va afectar els sentiments i mentalitats de les societats dels països contendents quant als desitjos de revenja, de millorar la situació de les dones o de la participació ciutadana.

BL4.3. Reconéixer obres d’art representatives de diferents moviments artístics del segle XIX i principis del segle XX i interpretar-les considerant el context històric en què els artistes van produir estes obres i la seua original contribució al desenrotllament cultural.

Bloc 6: El món després de 1945

BL6.1 Descriure els canvis resultat dels processos de descolonització després de la II Guerra Mundial per mitjà de la comparació de mapes històrics i reconéixer els seus límits tenint en compte la permanència de llaços de dependència entre les antigues metròpolis i els nous estats i la seua contribució a l’existència de desequilibris territorials i desigualtats socials actuals.

BL6.2. Explicar les causes de la guerra freda i destacar la importància de les decisions humanes i l’enfrontament ideològics i establir les repercussions d’este enfrontament relatives als


avanços econòmics, socials, com ara el desenrotllament de l’estat del benestar a Europa Occidental, i polítics i l’existència de diversos conflictes d’àmbit global.

BL6.3. Interpretar la construcció de la Unió Europa com un procés gradual reflectint en una línia de temps les fites que han marcat el ritme del procés i destacar el fet d’haver creat un marc comú de convivència entre països que s’havien enfrontat en guerres.

Bloc 7: Espanya: de la dictadura franquista a la democràcia

BL7.1. Explicar les causes que van conduir a l’establiment d’una dictadura a Espanya, després de la Guerra Civil, i que es mantinguera fins a la mort del dictador i analitzar els factors interns i externs que van marcar la seua evolució assenyalant els canvis i les continuïtats més rellevants.

BL7.2. Examinar els factors i els protagonistes individuals i socials que van impulsar el procés de transició democràtica i reconéixer els fets més destacats i els obstacles que van dificultar este procés a partir de la comparació de diverses interpretacions historiogràfiques.

BL7.3. Comparar els processos de democratització que va representar la II República i el recent procés de transició tenint en compte els seus diferents contextos i debatre el paper exercit per la memòria històrica com referent de les decisions dels agents socials que van impulsar este procés.

Bloc 8: Els desafiaments del segle XXI: canvis geopolítics, globalització i crisi ambiental

BL8.1. Reconéixer el nou orde mundial sorgit després de l’afonament de la URSS i altres països soviètics i destacar el paper dels Estats Units i Europa i el sorgiment potències emergents a Àsia i Amèrica i inferir les possibles conseqüències geopolítiques de la nova situació a partir de la ciomparació de dades socioeconòmique.

BL8.2. Posar en perspectiva el procés de globalització i destacar els factors relatius a la difusió de les tecnologies de la comunicació, als moviments de mà d’obra, de béns (de consum i culturals) i de capitals i les seues conseqüències a diverses escales (local, regional, nacional i global) i reflexionar sobre la importància de disposar d’una perspectiva històrica per a entendre el present i projectar un futur possible.

BL8.3. Relacionar les manifestacions del canvi climàtic i de la crisi ambiental amb la nostra manera de viure i reconéixer els interessos enfrontats davant de les propostes per a afrontar este problema i les possibles conseqüències en diversos àmbits a través de textos periodístics que informen sobre esta controvèrsia.


7.2. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

L'obtenció d'informació sobre la qual es realitza l'avaluació requerix la utilització de diversos instruments d'avaluació. L'elecció de diversos instruments i estratègies d'avaluació haurà de permetre:

Obtindre informació diversa del procés d'ensenyança i aprenentatge que poguera ser contrastada i complementada entre si.

Avaluar diversos aspectes del procés d'ensenyança i aprenentatge. Els instruments d'avaluació han de servir per a avaluar no sols la varietat dels aprenentatges dels alumnes, sinó també altres aspectes com l'adequació dels continguts als interessos dels alumnes, el mode d'elaborar el coneixement, el funcionament del treball en grup, les relacions entre professor i alumnes, l'adequació dels materials curriculars, etc.

Permetre la participació efectiva dels agents que intervenen en el dit procés. La informació que aporten estos instruments ha de ser accessible en gran manera també als alumnes, els que al seu torn, han de participar en la confecció d'estos instruments i inclús assumir que han de ser utilitzat d'una manera regular. Un exemple d'això podria ser el diari de classe.

Avaluar els diferents tipus de continguts, des de l'explicació d'un procés geogràfic, fins a l'elaboració d'un mapa, passant per assumir el coneixement com un procés en contínua reelaboració.

Emmotlar-se al ritme que marquen les activitats d'aprenentatge. L'avaluació com una acció metodològica més hauria d'estar integrada en les pròpies activitats. D'ací la utilització d'instruments com a fitxes d'observació del treball de grup o d'un debat, els informes que realitzen els alumnes, etc.

En resum, no hi ha cap instrument que siga totalment vàlid i fiable per si mateix. D'ací la necessitat combinar diversos instruments i contrastar la informació que aporten. Entre els instruments d'avaluació destaquem els següents:

EXÀMENS ESCRITS: És l'instrument més conegut. Els exàmens han de ser elaborats a partir de criteris prèviament establits que avaluen els aprenentatges establits en els objectius. El tipus d'estratègies que requerisca la resolució d'un examen no han de ser diferents de les que s'han empleat en l'aula, perquè llavors l'examen no oferiria informació sobre els aprenentatges.

Un model d'examen que pot ser vàlid és aquell que és semblant a l’examen de les Proves d’Accés a la Universitat. L'avantatge d'este tipus d'examen és que ens permet valorar com s'enfronta l'alumne a ell. També es pot valorar si l'alumne utilitza la informació que se li oferix i com ho fa: si al·ludix a ella en les argumentacions, si la relaciona entre si, si la utilitza per a obtindre nova informació, si s'adona de la seua limitació, si la contrasta amb una altra, etc. En definitiva es


considera que és un model d'examen coherent amb els plantejaments metodològics que s'han exposat. Encara que té l'inconvenient que necessita més temps que els exàmens habituals.

QUADERN DE CLASSE: en el es plasma el procés d'aprenentatge seguit: com ha treballat les activitats, la incorporació de les aportacions d'altres companys, la revisió de les seues conclusions... Pel seu caràcter és el que millor reflectix el procés d'aprenentatge. No obstant això, l'experiència demostra que és molt difícil un seguiment individualitzat de cada alumne, per la qual cosa es recomana adoptar una sèrie d'estratègies per a fer més racional el treball d'avaluació.

En l'interessen especialment aquells apartats o textos que estan destinats a comunicar a altres el coneixement aprés. Els resums, els informes, les síntesis, els diaris de classe, les conclusions del treball de grup són els principals tipus de text que es proposen des de les activitats destinades a mostrar el coneixement adquirit. Això no vol dir que es desprecie la resta del treball de l'alumne. A continuació apuntem les característiques d'alguns d'ells:

El RESUM és un tipus de text per mitjà del que l'alumne exposa les idees o informació rellevant a partir d'un o més documents en el context d'una activitat o un bloc d'elles. La rellevància està en funció de les qüestions plantejades en el guió o derivades del mateix.

L'INFORME és un tipus de text expositiu/explicatiu la finalitat del qual és exposar la solució a un problema i que també pot incloure el procés que s'ha seguit per a fer-lo. D'ací també que l'informe siga una explicació que és la solució a un problema i implique una reflexió sobre el procés d'aprenentatge. En conseqüència, un informe és la conclusió d'un procés d'investigació durant el qual s'ha definit el problema, s'han plantejat hipòtesi i s'ha utilitzat diversa informació per a comprovar-la. D'altra banda, l'elaboració d'un informe suposa en si mateixa una activitat d'aprenentatge per quant l'alumne ha de seleccionar i organitzar la informació d'acord amb un fi (exposar, explicar), és a dir, triar la informació significativa, jerarquitzar-la, disposar-la d'una manera adequat i comprensible.

L'OBSERVACIÓ de les intervencions individuals i del treball en grup són un altre instrument, potser amb un major grau de subjectivitat que pot ser minorada per mitjà d'observacions més rigoroses a partir d'establir prèviament el que es vol observar.

Altres instruments podrien ser els exàmens orals, l'elaboració de dossier o col·leccions d'articles de premsa, la preparació i participació en els debats, l'elaboració de mapes conceptuals, realització de xicotetes investigacions complementàries, etc. Tots ells subministren també informació sobre el procés d'aprenentatge que ha de ser valorada.

7.3. TIPUS D’AVALUACIÓ

L’avaluació serà contínua i diferenciada segons les matèries del currículum. Tindrà en compte:

El progrés de l'alumne en els diversos elements del currículum.


La consecució dels objectius marcats per cadascuna de les matèries del currículum. La maduresa acadèmica de l'alumne en relació amb els objectius de l’etapa. Les possibilitats de progrés de l'alumne en estudis posteriors.

La recuperació: El procés d'avaluació s'entén com continu. Es consideren pel Departament una sèrie de proves com proves escrites de recuperació al final de cada avaluació, treballs complementaris de recuperació i prova global al concloure el curs.

L'alumnat podrà realitzar una prova extraordinària de les matèries no superades.

Conclòs el període lectiu, a aquells alumnes que no hagen superat els mínims establits i reben la qualificació d'insuficient, seran convocats a una prova global al setembre. El professor podrà proposar un conjunt d'exercicis complementaris de reforç per a realitzar en l'estiu.

Es proposen tres tipus d’avaluació;AVALUACIÓ INICIALAVALUACIÓ FORMATIVAAVALUACIÓ DELS TEMES O FINAL

7.4 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

El departament de Ciències Socials de l’IES Sant Vicent Ferrer ha establit el següents criteris de qualificació:

a) El quadern, les activitats on line i el treball realitzat a casa i a classe:

- Correcta i bona presentació.

- Bona cal·ligrafia i ortografia.

- Bona expressió.

- Total realització de les activitats proposades: treball diari.

- Autocorrecció de les activitats realitzades.

- Participació en classe.

- Participació en grup.

- Lluirament dels treballs complementaris en la data indicada.

Aquest apartat suposa fins un 30 % de la nota de cada avaluació.

b) L’actitud, el comportament i els valors:

- Demostrar una actitud positiva envers l’assignatura.


- Treballar de forma continuada i productiva.

- Puntualitat.

- Comportament correcte: crear un bon ambient de treball.

- Respectar tot el material i la infraestructura de la classe.

- Respectar els companys-nyes i professor-ra.

Aquest apartat suposa un 10 % de la nota: és imprescindible, si no s’assoleix, no es pot aprovar.

c) Proves i exàmens escrits:Suposen el 60 % de la nota. Els exàmens són els elements més significatius ja que demostren que el treball i l’estudi han donat els seus fruits.

Les qualificacions es formularan en xifres d'1 a 10, sense decimals. Es consideraran positives les qualificacions iguals o superiors a 5 i negatives les restants.

El professor establirà la nota basant-se en l'arreplega d'informació de cada alumne a partir del treball en l'aula, els treballs per escrit i les proves de coneixement.

Els alumnes realitzaran almenys 2 proves o exàmens en cada trimestre. La nota final del trimestre serà la nota ponderada dels criteris de qualificació de cada apartat. La nota final del curs vidrà donada per la mitjana aritmètica de les notes dels tres trimestres.

Els alumnes suspesos en juny, faran un recuperació de la matèria a finals de juny (antic setembre)..

En cas de no recuperar la matèria tampoc en l’avaluació extraordinària, el professorat del departament de Geografia i Història donarà instruccions de la feina a realitzar i/o els continguts mínims a estudiar i la data de la prova de pendents (enguany serà el 25 d’abril de 2018 de 16:30 a 17:30 h.)

7.5. ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ

Els alumnes realitzaran activitats de reforç o d’ampliació en funció de l’assoliment dels continguts de cada unitat. Les primeres tindran com a objectiu tornar a incidir en els aspectes treballats mentre que les segones ampliaran continguts. Es tractarà d’activitats de síntesi, realització de mapes i gràfiques, presentacions en power point, etc.

7.6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA I APRENENTATGE

L’avaluació és considerada com una reflexió individual i col·lectiva que permet la revisió del procés d'aprenentatge i fonamenta la presa decisions. L'alumne ha de participar en l'avaluació, perquè ja s'ha assenyalat la importància que siga conscient del seu procés d'aprenentatge. Esta participació conscient i reflexiva de l'alumne en el procés d'aprenentatge és el que s'anomena autoavaluació.


Perquè este procés es puga dur a terme, és necessari arbitrar mecanismes perquè puguen intervindre els diferents agents de la comunitat educativa. Un d'ells, per exemple, consistix a fer explícits per part del professor i del departament els criteris d'avaluació.

Adequació del planificat: Farem un seguiment de la pràctica docent per avaluar en quina mesura es duen a terme les activitats d'ensenyament i aprenentatge en els terminis establerts i els resultats que s'aconsegueixen. L'objectiu hauria de ser corregir les previsions que no s'ajusten a la realitat i modificar el procés d'implementació de les tasques programades quan no s'aconsegueixen els resultats volguts.

Resultats acadèmics: Haurem de tenir en compte que els resultats acadèmics de cada alumne no poden valorar-se exclusivament amb criteris estandaritzats sinó tenint en compte les característiques individuals de cada alumne i el context social i cultural en el que es desenvolupa el procés d'aprenentatge.

Suports: Tant a nivell de cada classe com a nivell de cicle i d'escola, els recursos educatius hauran d’estructurar-se en funció dels problemes que es vagen detectant en el desenvolupament dels processos d'ensenyament-aprenentatge, redistribuint l'ús de mitjans disponibles per recolzar els alumnes i/o els grups que ho requereixen.

8.- MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU

La diversitat és el resultat de les distintes capacitats, interessos i motivacions dels alumnes. Per a atendre esta diversitat és necessari adaptar els elements curriculars.

L'adaptació curricular com una resposta a la diversitat dels alumnes és una tasca complicada, encara que implícita en la pràctica docent.

Esta adaptació consistix en un conjunt de decisions sobre els objectius i continguts de l'aprenentatge, la metodologia i les estratègies d'ensenyança i aprenentatge, la utilització de recursos i l'avaluació tenint sempre com referent els Objectius Generals de l'assignatura. Els criteris per a elaborar adaptacions curriculars de l'àrea de CCSS hauran de concretar-se d'acord amb l'avaluació psicopedagògica de l'alumne amb dificultats o problemes d'aprenentatge.

El propi plantejament metodològic d'esta programació se sustenta sobre l'atenció a la diversitat. Així cal destacar els aspectes següents:

L'atenció que es dedica als esquemes previs de coneixement o idees prèvies dels alumnes que inclouen els seus interessos i expectatives.


El mode de presentar el coneixement (com un problema que s'ha de resoldre, com un repte possible, però que comporta diversos camins possibles que també cal definir) suposa la possibilitat d'ajustar les unitats al ritme dels alumnes, utilitzar diverses estratègies i recursos d'aprenentatge i distints modes d'organitzar-lo.

La diversitat d'estratègies i recursos que es posen a disposició faciliten que amb distints mitjans i de diversos modes els alumnes desenvolupen les seues capacitats.

El mode de treballar en l'aula: el treball individual, en xicotets grup (realment una estratègia que pot ser duta a terme per mitjà de diverses tècniques), en gran grup facilita la reflexió i interacció dels alumnes. La discussió a diversos nivells, per exemple, facilita la comprensió dels documents i ajuda als alumnes a definir i concretar el seu coneixement.

La selecció de continguts no és un llistat de continguts tancat i, d'altra banda, que es done una gran importància a continguts com el saber plantejar problemes i resoldre'ls o explicar un procés històric o geogràfic per mitjà de la relació de diversos factors permet seleccionar i adequar els altres, que es disposen en funció que l'alumne aprenga estos continguts d'un valor més gran formatiu, però més flexibles en el mode d'aconseguir-ho.

Els materials curriculars que s'oferixen als alumnes per a realitzar les activitats són diversos quant al tipus de codi i suport per mitjà del que es presenta la informació. Així s'utilitzen documents escrits, icònics, gràfiques i mapes. Dins de cada un d'ells, al seu torn, hi ha una gran varietat. La major part d'estos documents han sigut també adaptats per a facilitar la comprensió dels alumnes atenent a una gradació de les dificultats que comporta el seu contingut i en relació amb la tasca que han de realitzar. Esta adaptació consistix a aplicar tècniques com el ressaltar tipogràficament algunes paraules o frases, la modificació de l'estructura del text per a facilitar la seua comprensió global o a adjuntar informació sobre alguns referents a què s'al·ludix en el text i que faciliten la seua comprensió.

A més, s'oferixen documents complementaris que pretenen en alguns casos permetre que alguns alumnes aprofundisquen en algun aspecte del tema, en altres casos proposen altres desenvolupaments possibles del tema o un aspecte parcial del mateix i, altres vegades, servixen per a provocar la seua curiositat sobre aspectes inèdits d'un assumpte o oferir un punt de vista original.

L'avaluació. L'avaluació és una de les pedres de toc de l'atenció a la diversitat.

En el mateix plantejament de l'avaluació, es considera no sols l'avaluació dels resultats, sinó també la del procés de l'aprenentatge, la qual cosa permet incidir sobre el mode


d'aprendre de l'alumne, conéixer les seues expectatives i diagnosticar les seues dificultats concretes.

Els criteris d'avaluació: Els criteris s'han elaborat tenint en compte que l'aprenentatge és un procés continu. La gradació interna de cada criteri i la de tots en relació uns amb altres permet concretar l'avaluació contínua que es propugna des de les directrius oficials. D'esta manera, considerem i, eixe sentit té la gradació dels criteris, que les activitats de recuperació i reforç deuen plantejar-se en el marc d'una avaluació contínua basada en una seqüència d'aprenentatges.

Els procediments i instruments d'avaluació. Ja que els continguts són de divers tipus i els alumnes manifesten el seu aprenentatge de diverses maneres els instruments han d'adequar-se a esta diversitat. L'ús complementari d'estos instruments permeten flexibilitzar la tasca avaluadora ajustar-se al mode en què l'alumne millor manifeste el procés d'aprenentatge i els seus resultats.

CRITERIS PER A L'ELABORACIÓ D'ADAPTACIONS CURRICULARS NO SIGNIFICATIVES.

En la modificació de la programació d'aula es tindran en consideració els següents criteris per a adaptar l'assignatura als alumnes que ho necessiten:

Concretar les dificultats d'aprenentatge dels alumnes segons l'avaluació Assenyalar les necessitats educatives que es deriven Precisar els continguts i criteris d'avaluació essencials o ampliables Prioritzar els continguts i renunciar a objectius i continguts especificant si és de forma

temporal o permanent. Introduir activitats individuals, alternatives o complementàries, per a aconseguir els

objectius programats. Introduir activitats individuals per a abordar els continguts i objectius específics Modificar els instruments d'avaluació i adequar els criteris corresponents. Agrupar els alumnes en l'aula d'acord amb les necessitats.

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu en funció de les seues particularitats, que poden agrupar-se en aquests tres àmbits:– En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials.– En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació tardana

al Sistema Educatiu.– En tercer lloc, haurà de posar-se una atenció especial a aquells alumnes que disposen d'unes

altes capacitats intel·lectuals.Convé assenyalar que l'atenció a aquests tres grups d'alumnes amb necessitats específiques de


suport educatiu no ha de desvirtuar el que ha de ser la intenció fonamental del centre educatiu en general i de cada curs en particular, que persegueix l'educació integral de tots els alumnes i que es materialitza en la necessària integració de tot l'alumnat.L'orientació és una activitat educativa amb diferents àmbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processos d'ensenyament i, en particular a l'adaptació de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de l'alumnat; per un altre, es dirigeix a garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels alumnes i de les alumnes, i que els permeten adquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i social al llarg de l'Educació Secundària Obligatòria.En els instruments de planificació institucional hauran d’establir-se els mecanismes necessaris per facilitar una resposta adequada a les necessitats educatives de l'alumnat. Aquestes respostes poden ser de dos tipus:

– Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l'elaboració, desenvolupament i avaluació de les adaptacions curriculars amb diferents graus de significació.

– Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l'organització dels recursos humans i materials del centre per atendre a aquest alumnat i amb la planificació de les mesures educatives més adequades.

L'Orientació Educativa s'organitza en tres nivells que van des de l'acció tutorial, desenvolupada a l'aula, i les tasques orientadores que realitzen els Departaments d'Orientació, fins a les actuacions complementàries dels equips de suport extern. Encara que cada un d'aquests nivells té funcions específiques, es complementen entre si, donat que comparteixen la mateixa finalitat i objectius generals comuns: la personalització de l'educació i la contribució al desenvolupament dels objectius establerts en aquesta etapa educativa.La intervenció educativa ha de contemplar com principi la diversitat de l'alumnat, entenent que d'aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells a la vegada que una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.Perquè l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu al que es refereix l'article 71 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, puga assolir el màxim desenvolupament de les seues capacitats personals i els objectius de l'etapa, s'establiran les mesures curriculars i organitzatives oportunes que asseguren el seu adequat progrés. Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions del currículum. Aquestes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques. Quan els alumnes presenten greus carències en la llengua d'escolarització del centre, rebran una atenció específica que serà, en tot cas, simultània a la seua escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l'horari setmanal.Els qui presenten un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més d'un curs,


podran ser escolaritzats en el curs inferior al que els correspondria per edat. Per a aquest alumnat s'adoptaran les mesures de reforç necessàries que faciliten la seua integració escolar i la recuperació del seu desfasament i li permeten continuar amb aprofitament els seus estudis. En el cas de superar aquest desfasament, s'incorporaran al grup corresponent a la seua edat.L'acció tutorial està lligada a una visió integral de l'educació, la finalitat de la qual és la formació de persones que, a més a més de disposar de coneixements, desenvolupen el conjunt de les seues potencialitats i sàpiguen desenvolupar-se en el món actual. El Pla d'Acció Tutorial tendirà a afavorir el seguiment personalitzat del procés d'aprenentatge de l'alumnat i establirà mesures que permeten mantenir una comunicació fluida amb les famílies, tant amb la finalitat d'intercanviar informacions sobre aquells aspectes que puguen resultar rellevants per millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes, com per orientar-los i promoure la seua cooperació.Així mateix, assegurarà la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions mitjançant procediments de coordinació de l'equip educatiu que permeten adoptar acords sobre l'avaluació i sobre les mesures que han de posar-se en marxa per donar resposta a les necessitats detectades.Els principis que regeixen l'orientació i l'acció tutorial es concreten en els següents objectius:

a) Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del centre educatiu.

b) Potenciar l'esforç individual i la faena en equip.c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i

sistema de valors; i la progressiva presa de decisions. d) Proporcionar als alumnes una orientació educativa adequada, conforme a les aptituds,

necessitats i interessos dels mateixos, a través d'una actuació tutorial individualitzada i planificada.

i) Efectuar un seguiment global de l'aprenentatge dels alumnes per detectar dificultats i necessitats especials i recórrer als suports o activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d'habilitats socials bàsiques, fomentant activitats de cooperació i solidaritat amb els altres i aprenent a resoldre pacíficament els conflictes entre iguals.

g) Afavorir processos de millora educativa a través de la programació d'activitats formatives per part dels equips docents, i la coordinació amb l'equip de suport, realitzant les adaptacions curriculars necessàries.

h) Contribuir a l'adequada interacció entre els integrants de la comunitat educativa i establir els vincles de col·laboració, suport i assessorament amb les famílies per a l'assoliment d'un desenvolupament integral dels seus fills i filles.


9. FOMENT DE LA LECTURA

Els objectius del nostre projecte per a l'Educació Secundària: Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que

són el pilar de qualsevol aprenentatge significatiu.

Sumar i coordinar els esforços de les diferents àrees curriculars i de les famílies, per fer possible el propòsit esmentat.

Dissenyar estratègies d'intervenció, que es tradueixin en propostes lúdiques i participatives la posada en marxa de les quals comprometi tota la comunitat escolar (professors, alumnat i pares).

Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la dinàmica quotidiana del centre.

Crear ambients que afavoreixin el desig de llegir i ajudin a concebre la lectura com una activitat agradable.

Presentar la lectura i l'escriptura com a fonts de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal, indispensables en la “societat de la informació”.

Suscitar l'afició per la lectura mitjançant una selecció d'obres adequades al nivell formatiu, tenint en compte les preferències i els interessos dels estudiants.

Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.

Estimular l'elaboració pròpia de textos mitjançant la lectura comprensiva de models, i l'interès per compartir i comentar les creacions individuals.

Promoure la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i les habilitats crítiques i interpretatives des d'enfocaments individuals, que parteixin d'un diàleg obert amb les obres i amb els altres lectors.

Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures, que serveixin per definir visions personals que respectin una base textual.

Suscitar l'anàlisi i la vivència estètica de les manifestacions literàries.

Fomentar l'ús de la biblioteca i de l'aula d'informàtica com a espais privilegiats d'aprenentatge i gaudi.

Activar biblioteques d'aula gestionades pels alumnes, amb la intenció d'enfortir vincles de complicitat i diàleg a partir de les seves experiències de lectura.


Impulsar l’ús productiu de les TIC, que permeti localitzar i seleccionar dades i informacions de manera àgil i eficient, emprant les noves tecnologies com a instruments de motivació, de comunicació i d'accés a la lectura

1r ESOEnguany anem a recomanar als alumnes de 1r d’ESO la lectura del llibre “Roger AX. La divertida historia de la Humanidad” de Carlos García Retuerta publicat per Alfaguara (ISBN: 978842044362X). Han de treballar els primers capitols fins a la caiguda de RomaAquesta lectura l’encomanarem per a les vacances de Pasqua i els alumnes caldrà que realitzen una treball al voltant d’ella.

2n ESOPer a l’alumnat de 2n d’ESO recomanen que els alumnes continuen la lectura del mateix llibre de 1r d’ESO.Aquesta lectura l’encomanarem per a les vacances de Pasqua i els alumnes caldrà que realitzen una treball al voltant d’ella.

3r ESOEs proposarà als alumnes la lectura voluntària de la novel.la “L’aventura de Saïd” de Josep Lorman publicada en l’editorial Cruïlla.

4t ESOEs plantejarà la lectura del llibre “La voz dormida” de l’escriptora Dulce Chacón i publicada l’any 2002 per l’Editorial Alfaguara.

10. UTILITZACIÓ DE LES TIC

A l'actualitat la introducció i generalització de l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació tant a l'entorn social de l'alumnat com, específicament, a l'àmbit escolar fan necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitat com a element essencial de la seva formació.El terme TIC engloba, a més, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haurà de fer front des de l'aula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC a l’ESO afrontarem aquest nou repte educatiu a partir d'aquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximació a l'adquisició de les habilitats i destreses directament relacionades amb els eines informàtiques.

b) Potenciar la familiarizació de l'alumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua més àmplia accepció.


c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l'ús dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer d'aquests tres objectius seria de caràcter instrumental. L'alumnat començaria a familiaritzar-se amb els entorns informàtics i, molt especialment, amb les eines i sistemes informàtics més habituals: processadors de textos, sistemes operatius, fulls de càlcul...En el segon objectiu, la familiarizació amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es desenvoluparà la capacitat de l'alumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnològiques i de comunicació que estan presents en el seu entorn. Per a això, seria convenient integrar de forma transversal en les diferents àrees de coneixement l'anàlisi de missatges o continguts oferts a través dels anomenats mass media, principalment la televisió e Internet. Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, es centraria en la transformació dels processos d'aprenentatge a partir de l'ús de les noves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria per tant, únicament, d'introduir canvis menors o puntuals a les activitats formatives, sinó d'iniciar la capacitació de l'alumnat en l'aplicació dels coneixements i competències bàsiques que vaja adquirint a l'entorn de les TIC:Per començar aquesta tasca, en els cursos inicials de l’ESO haurà introduir-se a l'alumnat en el coneixement i ús de l'ordinador mitjançant la seua utilizació com a recurs didàctic complementari per reforçar o ampliar els aprenentatges que es duen a terme a l'aula. Els diferents continguts i competències bàsiques es treballaran tant des de l'ús de les eines tradicionals com en la realizació d'activitats interactives, comentari d'imatges o vídeos extrets d'Internet o amb el suport d'altres continguts i aplicacions procedents de la web o dels mass media.Per últim, per l'atractiu que els formats digitals tenen sobre l'alumnat caldria incidir en l'ús de les TIC en els processos d'adquisició de les competències bàsiques relacionades amb la lectoescriptura.


11. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS D'ÈXIT

Per a portar a terme una valoració objectiva dels aspectes educatius de la PDA és necessari sistematitzar els processos de reflexió i de correcció. És imprescindible recollir dades amb rigor per facilitar l’anàlisi dels resultats del procés i la presa de decisions que permeten millorar l’ensenyament. Aquesta taula proporciona un model senzill que pot servir per a complir aquest objectiu.

UNITAT AJUSTAMENT DE LA PDA

COMPLIMENT DELS

OBJECTIUS

CAUSES POSSIBLES DECISIONS

A partir de les decisions que s’hi adopten, l’equip pedagògic haurà de revisar les programacions didàctiques per a reajustar-les a la realitat dels alumnes.

Des del punt de vista organitzatiu, és aconsellable fer també una reflexió sobre els recursos que ofereix el centre, la coordinació entre els diferents agents i la manera en què flueix la informació entre els diferents grups. La taula següent resumeix alguns d’aquests punts clau.

ELEMENTS PER A LA REFLEXIÓ

ASPECTES POSITIUS

PER A MILLORAR

CAUSES POSSIBLES DECISIONS

Organització i gestió dels espais, temps i recursos.

Coordinació entre diferents òrgans i persones del centre.

Fluxos d’informació amb l’alumnat i les famílies.

Adequació de les PDA a la gestió del procés educatiu.



HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

PRIMER DE BATXILLERAT

Curs 2017/2018


ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ1.2. CONTEXTUALITZACIÓ

2. OBJECTIUS 2.1. OBJECTIUS GENERAL DEL BATXILLERAT2.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES4. CONTINGUTS, ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ5. UNITATS DIDÀCTIQUES

5.1. LES UNITATS DIDÀCTIQUES ESTAN ORGANITZADES5.2. LES UNITATS DIDÀCTIQUES ESTAN DITRIBUÏDES TEMPORALMENT

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES7. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT

7.1. CRITERIS D’AVALUACIÓ7.2. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ7.3. TIPUS D’AVALUACIÓ7.4. CRITERIS QUALIFICACIÓ7.5. ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ7.6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENANÇA-APRENENTATGE

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORTS EDUCATIU

9. FOMENT DE LA LECTURA10. UTILITZACIÓ DE LES TIC11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES


1. INTRODUCCIÓ1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

El sentit educatiu de l’assignatura Història del Mòn Contemporani, matèria d’opció del bloc d’assignatures troncals pròpia de la modalitat d’Humanitat i Ciències Socials, de primer curs de Batxillerat queda plasmada en el Decrets Curricular de la matèria (Real Decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’Educació Secundaria Obligatòria i del Batxillerat i Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s’estableix el currículum i es desplega l’ordenació general de l’Educació Secundaria Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana) al fixar l’objecte de coneixement de la disciplina, determinar els objectius didàctics que han de desenvolupar-se, exposar el nuclis de continguts bàsics que són objecte d’aprenentatge, i per últim, presentar criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge que permeten orientar les necessàries modificacions en el procés d’ensenyança de l’assignatura.

Estes metes queden definides al precisar que la concreció del currículum s’orientarà a la consecució dels fins següents:

Aprofundir en l’acció educativa, per a proporcionar a l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenrotllar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.

Capacitar l’alumnat per a accedir a l’educació superior.

Dotar l’alumnat d’una formació i uns coneixements generals en relació amb les competències de caràcter més transversal; junt amb una preparació especialitzada, en el marc de la modalitat, i si es el cas via, de Batxillerat triada.

Consolidar bones practiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució pacifica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres.

Consolidar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de l’alumnat,la igualtat, la solidaritat, la resolució pacifica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere.

Potenciar la participació activa i democràtica de l’alumnat en l’aula i en el centre, així com en l’exercici de drets i obligacions.

Desenrotllar metodologies didàctiques actives i innovadores que inclouen l’os de mètodes i tècniques d’investigació per part de l’alumnat per a aprendre per si mateix, el treball autònom i en equip, l’aplicació dels aprenentatges en contextos reals, i l’os sistemàtic de les tecnologies de la informació i la comunicació.


Basar la practica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació educativa i en l’avaluació de la pròpia practica docent.

Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança i l’aprenentatge basats en l’adquisició de competències.

Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars d’ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes estes.

La Història del Món Contemporani té com objecte l’explicació dels canvis que en els dos últims

segles han configurat el món actual i continuen fent-ho. Esta dialèctica entre passat i present

permet afrontar el coneixement dels problemes que han marcat este període. La mirada històrica

necessita recolzar-se en els problemes del present per a buscar les seues arrels en el passat. Per la

seua banda, l’estudi del passat ens torna una perspectiva sobre els desafiaments del present. Esta

dialèctica és clau per a apreciar el valor educatiu d’esta matèria en la seua mesura que afavoreix el

desenrotllament de la comprensió del món actual necessària per a actuar com a ciutadans que

viuen en una societat democràtica i assumeixen els seus valors.

Esta matèria desenrotlla aspectes abordats en altres etapes i aprofundeix en el

desenrotllament del pensament històric de l’alumnat. El coneixement històric aporta un marc de

pensament que permet comprendre la dimensió temporal dels fenòmens històrics, dels motius de

les accions humanes, comparar diverses alternatives de solució a problemes comuns, considerar

l’evolució social com una successió d’encreuaments on les decisions humanes són fonamentals i

on els conflictes socials adquireixen sentit. L’aprenentatge històric també fomenta el gust per

indagar sobre el passat, plantejar-se preguntes i tractar de respondre-les usant de mode crític una

varietat de fons per a seleccionar evidències i la informació rellevant i interrelacionar-la per a

comprendre els fets i processos històrics clau.

A l’hora de delimitar els continguts d’esta matèria es planteja la qüestió del que s’entén per

contemporaneïtat. Hi ha un ampli consens en què el seu àmbit temporal són els segles XIX i XX,

també que esta època arranca amb les revolucions de finals del segle XVIII i els seu límit és la

història que estem vivint en el nostre present. Este període es caracteritza per un origen

revolucionari i per l’existència de processos de diversa duració sobre un fons general de progrés

humà indubtable que, al mateix temps, ha sigut qüestionat pels episodis de violència extrema i les

enormes desigualtats socials.


El procés històric més ampli ha sigut el triomf del capitalisme de base industrial que va

imposar un procés de producció basat en la confluència del capital, la força de treball i l’explotació

exhaustiva dels recursos naturals. En este procés científics i tecnològics han sigut decisius i han

desencadenat nous processos de canvi englobats en una revolució de base digital.

De mode paral·lel es va produir un canvi profund en la concepció de l’estat basat en la

formació d’una societat burgesa fundada en la divisió en classes els interessos de la qual sovint

col·lideixen. Este procés de construcció d’estats nacionals ha anat unit a la creació de sistemes de

poder basats en la representació dels ciutadans, governats amb un mandat revocable i un sistema

de lleis que garanteix les llibertats i drets. La creació d’estats també ha donat lloc a una

reorganització de poders, a unes noves relacions internacionals marcades per aliances i conflictes,

per solucions diplomàtiques i per les guerres que en el segle XX aconsegueixen una dimensió

global i terrible com mai abans s’havia vist. Estos conflictes han perdurat en la segona meitat del

XX en la forma d’un enfrontament entre els denominats bloc capitalista i comunista i que han

marcat els processos de descolonització i independència.

El sorgiment de noves mentalitats marcarà també la contemporaneïtat i afecten el

comportament individual i col·lectiu. La ciència i les ideologies polítiques sorgides en els processos

revolucionaris citats configuraran diverses formes d’entendre el món no exemptes de paradoxes.

Així, el desenrotllament de l’individualisme base de les idees de la Il·lustració i del liberalisme

conduix al respecte dels drets individuals i d’ací a l’universalisme amb el seu caire eurocentrista.

L’ideal de la universalització dels drets humans serà un factor que inspire les lluites emancipatòries

des de l’abolició de l’esclavitud a la igualtat de gèneres i classe i el desenllaç de la qual està obert.

Finalment, la contemporaneïtat va establir l’hegemonia d’Europa i Amèrica del Nord, i això

projecta una visió occidentalista i eurocèntrica. No obstant això, els canvis geopolítics actuals

estan provocant un canvi del centre de poder cap a les regions del Pacífic. La globalització, el nou

ordre internacional i el sorgiment de nous actors polítics a nivell mundial estan transformant la

idea de contemporaneïtat.

La secció i organització de continguts respon a este plantejament de l’assignatura i estan

estretament lligats als criteris d’avaluació. Així, si en l’organització dels blocs es reconeix una

seqüència de processos i períodes històrics, en els criteris s’ha buscat una organització en què

s’incidix en els processos que configuren el pensament històric: l’explicació històrica, l’ús de fonts i

evidències, el reconeixement dels canvis i continuïtats, la seua duració i cronologia, la comprensió


i la interpretació històriques, l’adopció d’una perspectiva històrica per a la comprensió profunda,

carregada de valors, dels fets i processos històrics.


El centre al que va dirigida la programació és l’IES Sant Vicent Ferrer ubicat en la localitat d’Algemesí. Aquest centre imparteix docència en les etapes d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de grau mitjà i superior.

L’alumnat participa en el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa Plurilingüe.

L'Educació Secundària Obligatòria compren des dels 12 anys als 16 anys, i l'Educació Postobligatòria (1r i 2n de Batxillerat) dels 16 als 18, períodes a què molts autors denominen Adolescència.

A nivell general es poden diferenciar dues fases. Una primera fase negativa, que podria coincidir amb el que alguns autors denominen pubertat o crisi puberal i que comprendria dels 11 als 14-15 anys, havent-hi un o dos anys de diferència entre xics i xiques. Podem dir que esta fase, es caracteritza per un gran creixement biològic que ocasiona desequilibris intensos; una gran desorganització del cercle de valors; una inestabilitat emocional amb pèrdua de seguretat; un aïllament social i irritabilitat; un augment de la capacitat de distracció i disminució de la concentració, reflexió i rendiment; solen tindre sentiment de ser incompresos i solen buscar l'originalitat i cridar l'atenció.

D'altra banda, se succeeix una segona fase, coneguda com a fase positiva o d'afirmació. Esta comprendria a partir dels 14-15 anys. Esta fase es caracteritza per: una estabilitat en les formacions psicològiques que culminen amb la formació de la personalitat i la finalització del desenvolupament sexual; una formació de conviccions morals profundes; comencen a ser conscients de les seues eleccions, acceptant-se i superant els desajustos provocats en la fase anterior i buscant la seua inserció social, orientant-se a poc a poc professionalment; es diversifiquen els seus interessos; etc.,.. En esta fase és molt important la comunicació amb el grup i potenciar l'autonomia. A nivell motor, hi ha una disminució gradual de les pertorbacions anteriors, havent-hi una millora qualitativa de l'execució motriu, començant a manifestar-se estils personals en l'execució de moviments tècnics.

Concretant un poc més podem dir que l'Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria, és el moment d'anar preparant gradualment l'alumnat per a viure conscientment en una societat plural, lliure i tècnicament avançada.

L'objectiu últim ha de ser impulsar l'autonomia dels adolescents, no sols en el camp intel·lectual, sinó també en el moral i social.


2.OBJECTIUS

El Batxillerat té com a finalitat proporcionar a l'alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència. Així mateix, capacitarà a l'alumnat per a accedir a l'educació superior.

El batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en el alumnes i les alumnes les capacitats que els permeten assolir els objectius del batxillerat, l’etapa definits en l’article 25 del Reial Decret 1105/2014, que es relacionen a continuació:

2.1. OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT

a. Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola així com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció d'una societat justa i equitativa.

b. Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre hòmens i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats i discriminacions existents, i en particular la violència contra la dona i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones per qualsevol condició o circumstància personal o social, amb atenció especial a les persones amb discapacitat.

d. Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l'eficaç aprofitament de l'aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

e. Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, la llengua castellana i, si és el cas, la llengua cooficial de la seua Comunitat Autònoma.

f. Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.

g. Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h. Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar de forma solidària en el desenvolupament i millora del seu entorn social.

i. Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el


canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

k. Refermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

m. Utilitzar l'educació física i l'esport per a afavorir el desenvolupament personal i social.

N. Refermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la seguretat viària.

2.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE’HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

a. Ampliar aspectes històrics tractats en altres etapes.

b. Aprofundir en el desenvolupament del pensament històric de l’alumnat.

c. Proporcionar als alumnes un marc de pensament que els permeta comprendre la dimensió temporal i causal dels fenòmens històrics.

d. Oferir paràmetres per comparar diverses alternatives de solució a problemes comuns.

e. Contemplar l’evolució social com una successió de cruïlles en què les decisions humanes són fonamentals i on els conflictes socials adquireixen sentit.

f. Fomentar el gust de l’alumnat per indagar sobre el passat, plantejar-se preguntes i tractar de respondre-les usant de manera crítica una varietat de fonts per a seleccionar evidències i informació rellevant.

g. Possibilitar diverses interpretacions dels fets històrics.

h. Comprendre que la història és un coneixement obert i en construcció, alhora que rigorós i crític.

i. Conéixer el funcionament de la societat, dels canvis i les resistències que aquests poden generar, de les possibilitats de l’acció humana i de la capacitat d’elecció davant desafiaments vitals.

j. Contribuir a la construcció de valors com el de la llibertat personal, la solidaritat, el respecte o la justícia.

k. Valorar el diàleg igualitari i el respecte de les diferències entre grups des del referent dels drets humans.


La taula següent resumeix aquestes relacions entre els objectius curriculars i l’àrea d’Història del Món Contemporani.

OBJECTIUS CURRICULARS DEL BATXILLERATRELACIÓ AMB HISTÒRIA DEL MÓN

CONTEMPORANI

Disciplinària Transversala) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola, i també pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar l’esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats i discriminacions existents, i en particular la violència contra la dona i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones por qualsevol condició o circumstància personal o social, amb atenció especial a les persones amb discapacitat.

d) Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’aprofitament eficaç de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en l’expressió oral com escrita, les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els factors principals de la seua evolució. Participar de forma solidària en el desenvolupament i la millora de l’entorn social.

i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte envers el medi ambient.

k) Consolidar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.


OBJECTIUS CURRICULARS DEL BATXILLERATRELACIÓ AMB HISTÒRIA DEL MÓN

CONTEMPORANI

Disciplinària Transversall) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, i també el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les competències bàsiques sorgeixen en la dècada passada, a partir de la preocupació internacional per la reforma dels sistemes educatius, buscant noves formes d'entendre el procés d'ensenyança-aprenentatge.

La UNESCO i l'OCDE destaquen la necessitat formar individus autònoms amb capacitat de prendre decisions davant de la societat de la informació i el coneixement, relacionant la teoria i la pràctica i afrontant situacions pròpies de la vida real. Pretenen integrar les tres formes de saber contemporani.

- El saber teòric; - El saber pràctic; - El saber ser

D'esta manera, les tasques plantejades exigeixen en la seua execució la integració d'una base teòrica que han d'aplicar, per mitjà de la implicació de valors ètics i emocionals. Es basen en la realització personal, la inclusió social, la ciutadania activa i contribueixen a adaptar el procés d'ensenyança-aprenentatge a la societat actual.

A més a més, la Unió Europea va elaborar la Recomanació 2006/962/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre del 2006, sobre les competències clau per a l'aprenentatge permanent.

La Llei Orgànica d’Educació 2-2006 de 3 de maig, basant-se en la Recomació esmentada, va convertir les competències en eixos vertebrals de la programació, per tant, constituïxen, junt amb els objectius, continguts i criteris d'avaluació un element més del currículum, estant tots ells relacionats entre si. La LOE va establir 8 competències bàsiques que han d'estar integrades al finalitzar l'etapa d'educació obligatòria i que continuarem treballant en els alumnes que continuen en l'etapa postobligatòria:

Seguint aquesta línia, el reial decret 1105-2014 es basa en la potenciació de l'aprenentatge per competències, integrades en els elements curriculars per a propiciar una renovació en la pràctica docent i en el procés d'ensenyança i aprenentatge. S'adopta la denominació de les competències clau definides per la Unió Europea. Es considera que «les competències clau són


aquelles que totes les persones precisen per a la seua realització i desenvolupament personal, així com per a la ciutadania activa, la inclusió social i l'ocupació». S'identifiquen set competències clau essencials per al benestar de les societats europees, el creixement econòmic i la innovació, i es descriuen els coneixements, les capacitats i les actituds essencials vinculades a cada una d'elles.

1. Competència en comunicació lingüística

Aquesta competència fa referència a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.

2. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Consisteix en l’habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les seues operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar diferents tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral. També és l’habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els generats per l’acció humana, de manera que es possibilita la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i a la preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta d’éssers vius.

3. Competència digital

Consisteix a disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la seua transmissió en diferents suports, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

4. Competència per aprendre a aprendre

Consisteix a disposar d’habilitats per iniciar-se en l’aprenentatge i ésser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els propis objectius i necessitats.

5. Competències socials i cíviques

Fan possible comprendre la realitat social en què vivim, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre’s a contribuir a millorar-la. Integra coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, escollir com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.


6. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

Aquesta competència fa referència a l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement d’un mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, de calcular riscos i d’afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre dels errors i d’assumir riscos.

7. Conciència i expressions culturals

Suposa conéixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de plaer i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles.

L'adquisició de les competències ha de permetre, per tant, l'autodidactisme i el desenvolupament d'un aprenentatge permanent al llarg de la vida; la capacitat per treballar en equip de manera col·laborativa; l'aplicació de mètodes d'investigació apropiats, l'exercici de la ciutadania activa, el reforç i la progressió dels hàbits lectors adquirits en etapes educatives anteriors, la incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria, la capacitat per expressar-se en públic i l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació.


Perfil competencial de l’àrea d’Història del Món Contemporani Anomenem perfil competencial de l’àrea a la relació que s’estableix entre els blocs de contingut i els indicadors d’assoliment d’una àrea i les competències clau.

Bloc 1. Continguts comuns a l’aprenentatge d’Història del Món Contemporani. Curs 1r

INDICADORS D’ASSOLIMENT CL CMCT CD AA SC IE CEC

B1.1. Planificar la realització d’una indagació sobre les causes i conseqüències de fets i processos històrics contemporanis, definir problemes a partir de preguntes i hipòtesis i proposar un pla ordenat i flexible d’accions que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’organització del temps necessari i del treball individual i grupal.

B1.2. Seleccionar i organitzar la informació rellevant, d’acord amb uns objectius previs, a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus, usats com a fonts, a les quals es pot accedir a través de diversos mitjans (biblioteques, Internet, museus) i aplicar estratègies, adequades al seu nivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació i decidir si tals fonts són adequades, fiables, suficients i si posseïxen algun caire per la procedència i el context de creació.

B1.3. Interpretar les dades, evidències i informació històrica per mitjà de la seua representació en forma de gràfiques, línies de temps, diagrames, taules, mapes conceptuals o esquemes i evitar juís valor sobre el passat en termes de normes i valors del present.


Bloc 1. Continguts comuns a l’aprenentatge d’Història del Món Contemporani. Curs 1r (continuació)


B1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els seus resultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres, complir els requisits formals, l’adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements, interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no discriminatori i utilitzar amb precisió la terminologia conceptual adequada.

B1.5. Usar diferents ferramentes informàtiques per a buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los compartint la informació en entorns virtuals d’aprenentatge i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

B1.6. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seus membres participen i arriben a les metes comunes, influir positivament en els altres generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.

B1.7. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prendre decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències.


Bloc 1. Continguts comuns a l’aprenentatge d’Història del Món Contemporani. Curs 1r (continuació)


BL 1.8 Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmics y professionals vinculats amb la història del món contemporani i analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenvolupament i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant la pressa de decisions vocacionals.

Bloc 2. La crisi de l’Antic règim i les revolucions liberals. Curs 1r


BL2.1. Analitzar els aspectes demogràfics, econòmics, polítics, socials i culturals i les relacions internacionals en l’Antic Règim i destacar les transformacions que experimenta al llarg del segle XVIII per mitjà de l’elaboració de diagrames i la interpretació de mapes històrics.

BL2.2. Interpretar el paper exercit per les idees de la il·lustració i el liberalisme, així com el parlamentarisme anglès en l’evolució política i cultural de l’Antic Règim i en el procés d’independència dels Estats Units i considerar esta influència i estos fets com a referents dels processos revolucionaris de caràcter liberal per mitjà de documents que reflectisquen i permeten comparar les idees de la il·lustració i del liberalisme.


Bloc 2. La crisi de l’ Antic règim i les revolucions liberals. Curs 1r (continuació)


BL2.3. Explicar la Revolució francesa tenint en compte causes a llarg i curt termini i les motivacions col·lectives i projectar les seues conseqüències en la creació de l’Imperi napoleònic i com va influir en les revolucions liberals a Europa i Hispanoamèrica per a debatre sobre els seus èxits socials i polítics i els seus límits a partir de textos historiogràfics i interpretacions de coetanis.

BL2.4. Fer un balanç dels canvis i permanències dels processos revolucionaris i la reacció dels estats absolutistes (Congrés de Viena) al llarg del XIX a partir de textos programàtics i mapes històrics que mostren els canvis que conduïxen a la construcció d’estats nacionals (unificacions d’Itàlia i Alemanya) i reflectir el conflicte entre les forces liberals i nacionalistes i les favorables a un retorn a l’Absolutisme.

BL2.5. Reconéixer diferents manifestacions artístiques del període de l’antic Règim i començaments del segle XIX a partir de fonts gràfiques, exposar les seues característiques i els canvis que impliquen i relacionar-los amb els canvis de mentalitat i la funció social de les obres d’art.


Bloc 3. Les revolucions industrials i la dominació europea. Curs 1r


BL3.1. Explicar les revolucions industrials del segle XIX com un procés desigual des del punt de vista geogràfic en què intervenen factors que donen lloc a resultats diferents i mostrar evidències d'estes diferències quant a les característiques del desenrotllament de les economies nacionals i el seu ritme a partir de fonts estadístiques, línies de temps i mapes temàtics.

BL3.2. Criticar algunes de les conseqüències dels canvis econòmics (canvis en el consum, en els transports, agricultura i població) i socials, lligats a la formació de la societat capitalista relatives a les condicions de vida i laborals d’hòmens, dones i xiquets com a generadores de desigualtats socials i injustícies a partir de testimonis coetanis, dades sobre salaris i condicions de vida i relacionar tot això amb el sorgiment de corrents de pensament i organitzacions que pretenen millorar la condició dels obrers a partir de textos significatius de pensadors socialistes i anarquistes.

BL3.3. Comparar les transformacions polítiques, socials i econòmiques dels principals països europeus, a més del Japó i dels Estats Units a finals del segle XIX i les estratègies d’expansió imperialista, relacionar-les amb els conflictes internacionals de finals del segle XIX i començaments del segle XX utilitzant mapes històrics i contrastar diferents punts de vista sobre les seues conseqüències a partir de fonts.


Bloc 3. Les revolucions industrials i la dominació europea. Curs 1r (continuació)


BL3.4. Distingir les causes profundes que provoquen la I Guerra Mundial dels esdeveniments previs que conduïxen a la declaració de les hostilitats, descrivint les seues etapes amb l’ajuda de mapes i identificar els tractats de pau i les seues conseqüències relatives a la reorganització del mapa polític europeu, els règims polítics, la creació de la Societat de Nacions, a canvis els econòmics i socials i el seu impacte en la cultura i en les mentalitats.

Bloc 4. Les crisis del període d’entreguerres i la II Guerra Mundial. Curs 1r (continuació)


BL4.1. Descriure el desenrotllament de la Revolució russa identificant els principals protagonistes, les seues etapes en una línia de temps, així com els factors que van determinar els fets rellevants de cada una d'estes etapes i constatar les transformacions econòmics i polítiques i el seu cost humà citant diverses fonts tant de caràcter testimonial com historiogràfic.

BL4.2. Interpretar l’auge del feixisme com a ideologia i com a règim polític en el context del període d’Entreguerres fent referència a la crisi dels estats liberals, el sorgiment de la societat de masses, el nacionalisme, la influència de la revolució russa i el clima de frustració per les conseqüències de la I Guerra Mundial i la Gran Depressió i reconéixer les accions dels règims feixistes que van conduir a la II Guerra Mundial i a l’Holocaust.


Bloc 4. Les crisis del període d’Entreguerres i la II Guerra Mundial. Curs 1r (continuació)

INDICADORES DE LOGRO CL CMCT CD AA SC IE CEC

BL4.3. Explicar la Gran Depressió a partir de la combinació de diversos factors relatius a la dinàmica del capitalisme i analitzar les seues conseqüències de tipus polític i econòmic i en la vida de les persones en diversos països a partir d’imatges, informació estadística, testimonis i interpretacions historiogràfiques.

BL4.4. Establir les etapes del desenrotllament de la II Guerra Mundial, distingint les que van afectar Europa de les que van afectar els Estats Units i el Japó per mitjà de línies de temps i mapes i examinar les seues conseqüències econòmiques i en l’àmbit de les polítiques nacionals i internacionals i en la vida quotidiana.

BL4.5. Debatre sobre com una societat desenrotllada pot arribar a situacions de discriminació extrema en el cas de l’Holocaust a partir de testimonis de supervivents i imatges, argumentar les raons per a mantindre viu el seu record i aportar evidències que qüestionen les interpretacions que posen en dubte la seua existència per mitjà de l’ús guiat de llocs web.


Bloc 5. El món durant la Guerra Freda. Curs 1r


BL5.1. Explicar el sorgiment i desenrotllament de l’enfrontament entre els dos blocs al·ludint a diferents factors i seleccionant els fets rellevants i ordenant-los segons les diverses etapes per mitjà d’una línia temporal i avaluar els arguments en què es fonamenten les diferents interpretacions d’este conflicte i relacionar-les amb els interessos propagandístics que difonien els mitjans de comunicació de l’època.

BL5.2. Comparar el model capitalista i el comunista des de diverses perspectives (política, social, econòmica i cultural) i la seua influència en diverses àrees geogràfiques a partir de gràfiques, textos i mapes.

BL5.3. Explicar els processos de descolonització tenint en compte diversos factors, motius i impulsors, com l’ONU, assenyalant algunes de les seues fites i actuacions a partir de fonts històriques i les seues conseqüències i diferenciar diverses etapes i àmbits regionals del procés descolonitzador per mitjà d’una línia de temps i mapes històrics.

BL5.4. Analitzar les causes del subdesenrotllament diferenciant les de caràcter intern de les de caràcter extern i exemplificar les relacions d’estos països amb les seues antigues metròpolis i el posicionament com a Països No Alineats en el marc d’un neocolonialisme i de la política de blocs a partir d’informació estadística, imatges, mapes i textos.


Bloc 6. El món capitalista i el bloc comunista en la segona meitat del segle XX. Curs 1r


BL6.1. Descriure l’evolució política, social i econòmica dels Estats Units des dels anys 60 als 90 del segle XX com a referent del paradigma de la cultura capitalista i explorar els conflictes interns sobre l’extensió dels drets civils o la situació de discriminació de les dones

BL6.2. Analitzar el procés de reconstrucció d’Europa destacant la creació de l’Estat de benestar i de la Unió Europea amb els seus èxits, els seus diferents ritmes d’avanç i retrocés i com això ha repercutit en la vida quotidiana, el desenrotllament econòmic i les relacions polítiques i reconéixer els seus principis i el funcionament de les seues principals institucions a partir d’infografies, línies de temps i fonts institucionals.

BL6.3. Establir els factors del desenvolupament del capitalisme del Japó i els Nous Països Industrials i destacar les seues singularitats respecte als èxits relatius al desenrotllament econòmic, democràtic i de benestar social en comparació amb els models de desenrotllament de la Unió europea i els Estats Units per mitjà d’ús de diversos indicadors estadístics.

BL6.4. Explicar la crisi i desaparició de l’URSS a partir de la interrelació de diverses causes internes i externes, a mitjà i curt termini (“Perestroika” i “Glasnost”) i establir la seua connexió amb fets com la caiguda del Mur de Berlín, l’afonament dels règims comunistes d’Europa, el sorgiment de la CEI o els conflictes en els Balcans en el context del final de la Guerra Freda contrastant fonts periodístiques i historiogràfiques.


Bloc 7. El món actual des d’una perspectiva històrica. Curs 1r


BL7.1. Analitzar els efectes de la globalització en les grans regions geopolítiques no europees assenyalant els canvis i continuïtats respecte al període de l’última mitat del segle XX a partir de dossier de premsa i busques delimitades en Internet i inferir els grans desafiaments, avantatges i amenaces que han d’afrontar estes regions.

BL7.2. Debatre els reptes que ha d’afrontar la Unió Europea en el context de la globalització distingint les oportunitats que s’obrin derivades del seu nivell de desenrotllament, nivell educatiu i cultura democràtica i ciutadana i els perills derivats dels desequilibris territorials i la seua posició geopolítica a partir de documents adaptats a partir d’assajos i articles d’opinió.


4. CONTINGUTS, ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ

UNITAT 1. L’Antic Règim


a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola així com pels drets humans, que fomente la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i afavorisca la sostenibilitat.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, la llengua castellana i, si és el cas, la llengua cooficial de la seua comunitat autònoma.



i) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar, de forma solidària, en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conéixer i valorar, de forma crítica, la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.


PUNT DE PARTIDA DE LA UNITAT

En aquesta unitat els alumnes analitzaran l’Antic Règim i l’evolució que durant aquesta època es va produir en la població, l’economia, la societat, la política i la cultura. En relació amb la població, veuran les causes de l’elevada natalitat i mortalitat. Quant a l’economia, veuran com es basava en una agricultura i una ramaderia de baixa productivitat, en una indústria poc tecnificada i en un comerç creixent. Respecte a la societat, comprendran com es dividia en dos estaments; els privilegiats (noblesa i clergat) i el tercer estat (burgesia i llauradors). Quant a la política, tindran en compte les diferències entre l’absolutisme i el parlamentarisme,. En l’àmbit cultural, coneixeran com sorgeix la Il·lustració, en la qual predominen la raó i la llibertat i en la qual destaquen grans pensadors. Com a tasca final, analitzaran i comentaran un text històric sobre la Il·lustració seguint les fases corresponents per a reflexionar sobre els coneixements adquirits al llarg de la unitat.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes coneixen que l’etapa de la història que precedeix l’Antic Règim és l’edat mitjana. També saben que un canvi d’etapa comporta grans canvis, tant polítics com socioeconòmics, culturals i religiosos.

Previsió de dificultats. És possible que els alumnes troben alguna dificultat a l’hora de comprendre el pensament polític i social de la Il·lustració. També és possible que troben alguna dificultat per a situar cronològicament algun succés.


CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CURRICULARSCONTINGUTS CURRICULARS DE L’ETAPA CONTINGUTS DE LA UNITAT

BLOC 1. L’ANTIC RÈGIM

Trets de l’Antic Règim.

Transformacions en l’Antic Règim: economia, població i societat.

Revolucions i parlamentarisme a Anglaterra.

El pensament de la Il·lustració.

Relacions Internacionals: l’equilibri europeu.

Manifestacions artístiques del moment.

Població, economia agrària i règim senyorial.

La societat dels privilegis.

L’absolutisme i la seua pràctica de govern.

Les relacions internacionals en el segle XVIII.

Il·lustració i crítica a l’Antic Règim.

Anàlisi de l’evolució de la població en l’Antic Règim.

Definició dels trets de l’economia de l’Antic Règim: ramaderia i agricultura poc eficient i indústria poc desenvolupada.

Identificació de les causes de l’expansió del comerç.

Reconeixement de la societat estamental de l’Antic Règim (noblesa, clergat i tercer estat).

Aproximació a l’estudi de les formes de govern en l’Antic Règim; l’absolutisme i els règims parlamentaris.

Descripció de les relacions internacionals de l’Antic Règim.

Reconeixement del paper destacat de la diplomàcia en el segle XVIII.

Identificació dels conflictes del segle XVIII i les seues conseqüències.

Identificació de l’origen i les bases del pensament de la Il·lustració i dels seus grans pensadors.

B1-1. Definir els trets de l’Antic Règim i descriure els seus aspectes demogràfics, econòmics, polítics, socials i culturals.

B1-2. Distingir les transformacions en l’Antic Règim i enumerar les que afecten l’economia, la població i la societat.

B1-3. Explicar el parlamentarisme anglés del segle XVII resumint les característiques essencials del sistema i valorant el paper de les revolucions per a assolir les transformacions necessàries per a aconseguir-ho.

B1-4. Relacionar les idees de la Il·lustració amb el liberalisme del començament del segle XIX establint elements de coincidència entre ambdues ideologies.

B1-5. Descriure les relacions internacionals de l’Antic Règim i demostrar la idea d’equilibri europeu.

B1-7. Esquematitzar els trets de l’Antic Règim utilitzant diferents tipus de diagrames.


UNITAT 2. Revolucions liberals i nacionalisme













Enfocament de la unitat. En aquesta unitat, els alumnes s’endinsaran en l’estudi i l’anàlisi de les revolucions liberals i el nacionalisme que, entre la fi del segle XVIII i mitjan del XIX, van provocar l’enfonsament de l’Antic Règim. Coneixeran la revolució americana que va originar el naixement dels Estats Units. En la unitat també analitzaran els orígens, el desenvolupament i les conseqüències de la Revolució Francesa. Així mateix, veuran com l’aparició de Napoleó i la seua posterior derrota van donar lloc a la Restauració, la qual va suposar un intent de tornar a la situació anterior a la Revolució Francesa. Hi descobriran com la reacció a la Restauració va donar lloc a revolucions que van desembocar en els nacionalismes, uns disgregadors (independència de determinats països) i uns altres unificadors (nous estats). Finalment, veuran la influència d’aquests moviments en el pensament, la ciència i la cultura. Com a

tasca final, analitzaran i comentaran un mapa històric sobre les revolucions de 1820, 1830 i 1848.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes coneixen els trets característics de l’Antic Règim en els aspectes demogràfics, econòmics, polítics i socials. També coneixen la Il·lustració i les seues idees.

Previsió de dificultats. És possible que els alumnes tinguen alguna dificultat a l’hora de comprendre alguns conceptes relacionats amb la Revolució Francesa i el llarg procés que porta al poder Napoleó. També és possible que troben alguna dificultat per a situar cronològicament algun succés o recordar alguna data.


CONTINGUTSCRITERIS D’AVALUACIÓ CURRICULARS

CONTINGUTS CURRICULARS DE L’ETAPA CONTINGUTS DE LA UNITAT

BLOC 3. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

El naixement dels EUA.

La Revolució Francesa de 1789: aspectes polítics i

socials.

L’Imperi napoleònic.

El congrés de Viena i l’absolutisme, i les revolucions

liberals o burgeses de 1820, 1830 i 1848. El

nacionalisme: unificacions d’Itàlia i d’Alemanya. Cultura

i art:

Europa entre el neoclassicisme i el romanticisme.

La independència de les colònies

hispanoamericanes.

La revolució americana.

La Revolució Francesa (1789-1799).

L’Europa napoleònica (1800-1815).

Restauració i revolució a Europa (1815-1848)

Els nacionalismes (1848-1871).

L’Amèrica hispanoportuguesa en el segle XIX.

Pensament, ciència i cultura.

Anàlisi de la independència dels Estats Units (orígens, guerra i

Constitució).

Identificació dels orígens de la Revolució Francesa.

Anàlisi de les etapes de la Revolució Francesa (Assemblea

Nacional, Convenció República conservadora).

Aproximació a l’estudi de l’Europa napoleònica i els seus trets

principals.

Identificació de la Restauració com a oposició a la Revolució

Francesa i les seues conseqüències.

Anàlisi de les reaccions a la Restauració: revolucions,

liberalisme i nacionalisme.

Identificació dels distints nacionalismes: uns disgregadors

(Amèrica hispanoportuguesa) (independència de determinats

països) i uns altres unificadors (Itàlia i Alemanya).

Identificació de la influència de les revolucions en el

pensament, la ciència i la cultura.

B3-1. Analitzar l’evolució política, econòmica, social, cultural i de pensament que caracteritza la primera meitat del segle XIX distingint-ne els fets, personatges i símbols i enquadrant-los en cada una de les variables analitzades.

B3-2. Descriure les causes i el desenvolupament de la independència dels Estats Units i establir-ne les causes més immediates i les etapes d’independència.

B3-3. Explicar, a partir d’informació obtinguda en Internet, la Revolució Francesa de 1789, incloent-hi cada idea obtinguda en les causes, el desenvolupament i les conseqüències.

B3-4. Identificar l’Imperi napoleònic localitzant la seua expansió europea i establint les seues conseqüències.

B3-5. Analitzar la transcendència que va tenir per a Europa el congrés de Viena i la restauració de l’absolutisme i identificar les seues conseqüències per als diversos països implicats.

B3-6. Identificar les revolucions burgeses de 1820, 1830 i 1848, relacionant les seues causes i el seu desenvolupament.

B3-7. Conéixer el procés d’unificació d’Itàlia i Alemanya obtenint el seu desenvolupament a partir de l’anàlisi de fonts gràfiques.

B3-8. Descobrir les manifestacions artístiques del començament del segle XIX obtenint informació de mitjans bibliogràfics o d’Internet i presentant-la adequadament.

B3-9. Analitzar, utilitzant fonts gràfiques, la independència d’Hispanoamèrica.


UNITAT 3. La Revolució Industrial













Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes s’endinsaran en l’estudi i l’anàlisi de les revolucions industrials del segle XIX. Coneixeran el seu origen i les seues causes i quines van ser les indústries que la van iniciar. Analitzaran com, a partir dels seu sorgiment al Regne Unit, es va difondre a través d’altres països europeus que s’hi van sumar. Així mateix, veuran com la industrialització es va veure potenciada pel desenvolupament del transport, del comerç i dels capitals. S’aproximaran a les noves ideologies que hi apareixen, fruit de la nova economia liberal: el liberalisme econòmic i el capitalisme. Finalment, analitzaran la nova estructura social que naix de la Revolució Industrial, la societat de classes que es va estructurar en tres grans grups (classes baixes, classes mitjanes i classes altes). Com a tasca final,

analitzaran i comentaran gràfics relacionats amb el desenvolupament de la indústria en el segle XIX.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes ja saben que l’Antic Règim va donar lloc a una sèrie de revolucions que van canviar la política, l’economia, la societat, el pensament i la cultura.

Previsió de dificultats. És possible que els alumnes troben alguna dificultat a l’hora de comprendre les teories del liberalisme econòmic i del capitalisme, així com l’explotació de xiquets i dones. També és possible que troben alguna dificultat per a situar cronològicament algun succés o recordar alguna data

135



CONTINGUTS CURRICULARS DE L’ETAPA CONTINGUTS DE LA UNITATBLOC 2. LES REVOLUCIONS INDUSTRIALS I LES SEUES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS

Revolució o revolucions industrials: característiques.

Transformacions tècniques i noves fonts d’energia.

Canvis a causa de la Revolució Industrial: transports, agricultura, població (migracions i el nou concepte de ciutat).

El protagonisme de Gran Bretanya i l’extensió del procés d’industrialització a altres zones d’Europa. La industrialització extraeuropea.

L’economia industrial: pensament i primeres crisis.

El naixement del proletariat i l’organització de la classe obrera: orígens del sindicalisme i corrents de pensament, els partits polítics obrers.

Orígens i factors de la Revolució Industrial.

Les indústries pioneres.

Transports, comerç i capitals.

La difusió de la industrialització.

Liberalisme econòmic i capitalisme.

La societat de classes.

Reconeixement dels orígens de la Revolució Industrial i dels factors que la van afavorir.

Identificació de les primeres indústries que es van sumar a la Revolució Industrial i els progressos que les van motivar.

Anàlisi dels transports, el comerç i els capitals com a elements que van potenciar el desenvolupament de la Revolució Industrial.

Localització dels països en què la industrialització va tenir una major difusió.

Identificació del liberalisme econòmic i del capitalisme com a idees sorgides de la Revolució Industrial.

Aproximació a l’estudi de la nova estructura social, resultat de la Revolució Industrial: la societat de classes.

B2-1. Descriure les revolucions industrials del segle XIX, establint els seus trets característics i les seues conseqüències socials.

B2-2. Obtenir informació que permeta explicar les revolucions industrials del segle XIX, seleccionant-la de les fonts bibliogràfiques o en línia en les que estiga disponible.

B2-3. Identificar els canvis en els transports, l’agricultura i la població que van influir o van ser conseqüència de la Revolució Industrial del segle XIX.

B2-4. Enumerar els països que van iniciar la industrialització, localitzant-los adequadament i establint les regions on es produeix aquest progrés.

B2-5. Analitzar seleccionant idees que identifiquen les característiques de l’economia industrial i els corrents de pensament que pretenen millorar la situació dels obrers del segle XIX.

B2-6. Utilitzar el vocabulari històric amb precisió inserint-lo en el context adequat.

136

UNITAT 4. Segona Revolució Industrial i imperialisme













Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes s’endinsaran en l’estudi i l’anàlisi de la II Revolució Industrial i com aquesta desemboca en l’imperialisme. Coneixeran les noves indústries i fonts d’energia que van afavorir la Revolució Industrial i com l’aparició de nous mitjans de transport i de comunicació la van impulsar. Veuran com sorgeixen noves potències industrials que, junt amb les ja consolidades, inicien un procés de colonització de territoris que dóna lloc a l’aparició de l’imperialisme que es va veure afavorit pel gran creixement de la població i dels moviments migratoris. Analitzaran els distints imperialismes i les conseqüències d’aquest fenomen. Com a tasca final, analitzaran un eix cronològic sobre l’expansió colonial a Àfrica i Àsia i elaboraran un eix cronològic sobre la II Revolució Industrial.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes coneixen que les revolucions industrials van provocar canvis, entre aquests els demogràfics i els econòmics, que van propiciar l’expansió dels països que havien sofert aquestes revolucions.

Previsió de dificultats. És possible que els alumnes troben alguna dificultat a l’hora de comprendre el perquè d’una II Revolució Industrial. És possible que també troben algun obstacle a l’hora de diferenciar les distintes formes de dominació colonial. També és possible que troben alguna dificultat per a situar cronològicament algun succés o recordar alguna data.





La Segona Revolució Industrial.

Identifica les noves energies i les noves indústries, elements determinants de la II Revolució Industrial.

Reconeixement del desenvolupament i la creació de nous mitjans de transport i comunicació com a impulsors de la difusió de la II Revolució Industrial.

Identificació de les noves potències industrials: els Estats Units, Alemanya i el Japó Meiji.

Anàlisi dels factors de la mundialització de l’economia capitalista.

B2-1. Descriure les revolucions industrials del segle XIX, establint els seus trets característics i les seues conseqüències socials.

B2-2. Obtenir informació que permeta explicar les revolucions industrials del segle XIX, seleccionant-la de les fonts bibliogràfiques o en línia en les que estiga disponible.

BLOC 4. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN I LA I GUERRA MUNDIAL

L’expansió colonial dels països industrials: causes, colonització i repartiment d’Àsia, Àfrica i altres enclavaments colonials, conseqüències.

L’expansió demogràfica i les grans migracions.

L’imperialisme europeu.

L’imperialisme no europeu.

Reconeixement de l’expansió demogràfica com a causa de les grans migracions del segle XIX.

Identificació de les distintes causes de l’expansió imperialista.

Anàlisi del repartiment d’Àfrica per part dels imperis europeus.

Localització i identificació de l’expansió imperialista a Àsia.

Anàlisi de les conseqüències de l’imperialisme.

Identificació de l’imperialisme no europeu.

B4-1. Descriure les transformacions i els conflictes sorgits a la fi del segle XIX i al començament del segle XX, distingint-ne el desenvolupament i els factors desencadenants.

B4-2. Analitzar l’evolució política, social i econòmica dels principals països europeus, a mes del Japó i els Estats Units, a la fi del segle XIX presentant informació que explique aquests fets.

B4-3. Descriure l’expansió imperialista d’europeus, japonesos i nord-americans a la fi del segle XIX establint les seues conseqüències.

139


UNITAT 5. Els canvis socials. Orígens i desenvolupament del moviment obrer












140



Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes s’endinsaran en l’estudi i l’anàlisi dels canvis socials que van comportar les revolucions industrials i com van donar origen al moviment obrer. Coneixeran l’organització de la societat en classes socials: una plutocràcia que ostentava el poder, unes classes mitjanes de professionals i propietaris de xicotets negocis, i els proletaris que vivien en pèssimes condicions de vida i de treball. Analitzaran com, en resposta a aquestes condicions de vida, sorgeix el moviment obrer, quines eren les seues bases ideològiques i quin va ser el seu desenvolupament. També veuran com aquest moviment obrer es va articular entre distints estats a través de la I i II Internacional Socialista. Com a tasca final, analitzaran i comentaran una imatge relacionada amb la vida als barris obrers de les ciutats industrials.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes saben que les revolucions industrials van provocar canvis, entre aquests els socials. També coneixen que aquests canvis socials van suposar l’aparició de les classes socials en les quals hi havia uns pocs privilegiats i molts de classe baixa.

Previsió de dificultats. És possible que els alumnes tinguen alguna dificultat a l’hora de diferenciar i reconéixer les bases ideològiques del moviment obrer. També podrien trobar alguna complicació a l’hora de diferenciar la I i la II Internacional Socialista. És possible que també troben alguna dificultat per a situar cronològicament algun succés o recordar alguna data.

141





El naixement del proletariat i l’organització de la classe obrera: orígens del sindicalisme i corrents de pensament, els partits polítics obrers.

Una societat urbana i industrial.

El predomini burgés.

La classe obrera i els problemes socials de la industrialització.

Les bases ideològiques del moviment obrer.

Orígens i desenvolupament del moviment obrer.

La I i la II Internacional.

Anàlisi del nou ordre social amb la ciutat com a centre.

Identificació de les formes de vida de la nova elit social i de les classes mitjanes.

Reconeixement de les condicions de vida de la classe obrera.

Identificació de les ideologies en què es basa el moviment obrer: el socialisme utòpic, el socialisme marxista i l’anarquisme.

Anàlisi de l’aparició i el desenvolupament del sindicalisme.

Anàlisi dels orígens, la formació, els objectius i la fi de les internacionals socialistes.

B2-3. Identificar els canvis en els transports, l’agricultura i la població que van influir o van ser conseqüència de la Revolució Industrial del segle XIX.

B2-5. Analitzar seleccionant idees que identifiquen les característiques de l’economia industrial i els corrents de pensament que pretenen millorar la situació dels obrers del segle XIX.

142


UNITAT 6. Les grans potències












143



Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes s’endinsaran en l’estudi i l’anàlisi de les grans potències de mitjan segle XIX. Se centraran en l’anàlisi de la situació, evolució i característiques pròpies de cada una de les potències europees (Regne Unit, França, Alemanya, Rússia, Turquia i l’Imperi austrohongarés) i la dels emergents Estats Units. També veuran com, des de 1870 fins a la I Guerra Mundial, es va desenvolupar una gran activitat internacional per a aconseguir l’hegemonia a Europa. Com a tasca final, elaboraran un mapa conceptual sobre les característiques del Segon Reich alemany.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes saben que les revolucions industrials van provocar canvis, entre aquests els demogràfics i els econòmics, que van propiciar l’expansió dels països que havien patit aquestes revolucions.

Previsió de dificultats. És possible que els alumnes troben alguna dificultat a l’hora de comprendre les relacions internacionals de l’època i les seues contradiccions aparents. Potser també troben dificultats a l’hora d’elaborar mapes conceptuals. L’anàlisi del problema dels Balcans també és un punt en què es pot generar algun tipus de confusió. També és possible que troben alguna dificultat per a situar cronològicament algun succés o recordar alguna data.

144



CONTINGUTS CURRICULARS DE L’ETAPA CONTINGUTS DE LA UNITATBLOC 4. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN I LA I GUERRA MUNDIAL

Evolució dels principals estats a Europa, Amèrica i Àsia:

Anglaterra victoriana.

França: la III República i el II Imperi.

Alemanya bismarckiana, Imperi austrohongarés i Rússia.

Els Estats Units: de la Guerra Civil fins al començament del segle XX.

El Japó: transformacions de fi del segle XIX.

La Pau Armada: Triple Aliança i Triple Entesa.

L’Anglaterra victoriana.

França: del Segon Imperi a la Tercera República.

El Segon Reich alemany.

Els imperis plurinacionals.

Els Estats Units, una potència emergent.

Les relacions internacionals (1870-1914).

Explicació de les causes per les quals l’Anglaterra victoriana es va convertir en l’imperi més important.

Anàlisi del procés que va portar França del Segon Imperi a la Tercera República.

Reconeixement de la creació del Segon Reich alemany i de les causes de la seua expansió.

Identificació dels trets característics dels distints imperis plurinacionals (austrohongarés, rus i turc).

Reconeixement dels Estats Units com una potència emergent.

Identificació dels problemes als quals es van enfrontar els Estats Units fins a convertir-se en potència.

Anàlisi de les relacions internacionals que es van produir a Europa des de 1870 fins a la I Guerra Mundial.

B4-1. Descriure les transformacions i els conflictes sorgits a la fi del segle XIX i al començament del segle XX, distingint-ne el desenvolupament i els factors desencadenants.


B4-3. Descriure l’expansió imperialista d’europeus, japonesos i nord-americans a la fi del segle XIX establint les seues conseqüències.

B4-4. Comparar, sintèticament, els distints sistemes d’aliances del període de la Pau Armada.

145



CONTINGUTS CURRICULARS DE L’ETAPA CONTINGUTS DE LA UNITATBLOC 8. LA CRISI DEL BLOC COMUNISTA

El problema dels Balcans. La guerra de Iugoslàvia.

Identificació del problema dels Balcans.

Enumeració de les causes que expliquen el sorgiment de tal situació.

Reconeixement dels fets que configuren el desenvolupament de conflictes en aquesta zona.

B8-1. Descriure la situació de l’URSS a la fi del segle XX establint els seus trets més significatius des d’una perspectiva política, social i econòmica.

B8-5. Identificar el problema dels Balcans enumerant les causes que expliquen el sorgiment d’aquesta situació i resumint els fets que configuren el desenvolupament de conflictes en aquesta zona.

146


UNITAT 7. La Primera Guerra Mundial













Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes s’endinsaran en l’estudi i l’anàlisi de la I Guerra Mundial. Coneixeran quines van ser les causes que van propiciar el clima d’enfrontament entre les grans potències i quin va ser, finalment, el detonador de l’esclat del conflicte. Analitzaran quines potències s’hi van enfrontar, en quins escenaris es van produir les batalles, quins trets caracteritzen aquesta guerra i quines fases va passar fins a la seua fi. Així mateix, veuran com la fi del conflicte va suposar un canvi en el mapa d’Europa, fruit dels acords signats en els tractats de pau. També coneixeran les conseqüències demogràfiques, econòmiques i socials que va comportar la I Guerra Mundial. Finalment, s’aproximaran a l’intent de restablir les relacions internacionals i mantenir una pau duradora a través de la creació de la

Societat de Nacions. Com a tasca final, analitzaran comparativament dos mapes històrics de l’abans i el després de la I Guerra Mundial.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes coneixen que, després de les revolucions industrials, els països europeus van buscar ampliar els seus territoris i la seua influència davant de la resta i, d’aquesta manera, van sorgir els imperis. També saben que les relacions internacionals entre els distints imperis van provocar determinades tensions.

Previsió de dificultats. És possible que els alumnes troben alguna dificultat a l’hora de comprendre la posició d’algun dels vencedors de la I Guerra Mundial respecte als vençuts en el moment de la signatura dels Tractats de Pau, així

147


com la posició dels Estats Units respecte a la Societat de Nacions. Potser també troben dificultats a l’hora d’analitzar comparativament mapes històrics. També és possible que troben alguna dificultat per a situar cronològicament algun succés o recordar alguna data.

148




La I Guerra Mundial: causes, desenvolupament i conseqüències.

Les causes de la guerra.

La Gran Guerra (1914-1918).

Les conseqüències de la guerra.

Comprensió de les diverses causes que van propiciar el clima de tensió entre les potències previ a l’esclat de la guerra.

Identificació del detonador de la I Guerra Mundial.

Classificació en dos blocs de les forces enfrontades.

Reconeixement de les característiques pròpies de la I Guerra Mundial.

Identificació de les fases que passa la guerra.

Descripció de les conseqüències de la guerra (demogràfiques, econòmiques i socials).

B4-5. Distingir els esdeveniments que condueixen a la declaració de les hostilitats de la Primera Guerra Mundial desenvolupant les seues etapes i les seues conseqüències.

B4-6. Localitzar fonts primàries i secundàries (a biblioteques, Internet, etc.) i extraure’n informació d’interés valorant críticament la seua fiabilitat.

B4-7. Utilitzar el vocabulari històric amb precisió, inserint-lo en el context històric de fi del segle XIX i començament del XX.

BLOC 5. EL PERÍODE D’ENTREGUERRES, LA II GUERRA MUNDIAL I LES SEUES CONSEQÜÈNCIES

Tractats de pau i reajustament internacional: la Societat de Nacions.

Els tractats de pau i el nou mapa d’Europa.

La Societat de Nacions i els problemes de la postguerra.

Identificació de les condicions de pau i les noves fronteres a Europa després de la conferència de pau de París.

Anàlisi de les conseqüències d’una pau imposada i les seues repercussions polítiques.

Reconeixement de la Societat de Nacions com a instrument per a mantenir una pau duradora.

Identificació dels problemes sorgits en la postguerra a Europa i a les colònies.

B5-3. Identificar els tractats de pau de la I Guerra Mundial i establir, com una conseqüència, el sorgiment de la Societat de Nacions.

149


UNITAT 8. La Revolució Russa i l’URSSOBJECTIUS CURRICULARS












Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes s’endinsaran en l’estudi i l’anàlisi de la Revolució Russa i de la creació de l’URSS. Coneixeran com les polítiques de la Rússia tsarista i la dificultat per a transformar-les van crear un clima d’oposició i van ser les causes que van propiciar el clima d’enfrontament que va acabar amb en la Revolució de Febrer 1917. Veuran les causes per les quals a aquesta revolució li va seguir la Revolució d’Octubre de 1917, la qual va donar lloc al naixement de l’URSS. Analitzaran les lluites de poder que van acabar amb el triomf de Stalin. S’aproximaran a l’estudi de la dictadura estalinista i l’estatització de l’economia. Com a tasca final, analitzaran cartells de propaganda política.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes coneixen que, després de la Primera Guerra Mundial, es van produir grans canvis, tant socials com polítics i geogràfics. També saben que, després de la Gran Guerra, Rússia va perdre una part del seu territori i va sofrir grans pèrdues.

Previsió de dificultats. És possible que els alumnes troben alguna dificultat a l’hora de diferenciar bolxevics i menxevics pel que fa a la seua ideologia i als enfrontaments entre els uns i els altres. Un altre punt en què poden trobar alguna dificultat és en la comprensió d’alguns conceptes relacionats amb l’estalinització de l’economia. També és possible que troben alguna dificultat per a situar cronològicament algun succés o recordar alguna data.

150


151



CONTINGUTS CURRICULARS DE L’ETAPA CONTINGUTS DE LA UNITATBLOC 5. EL PERÍODE D’ENTREGUERRES, LA II GUERRA MUNDIAL I LES SEUES CONSEQÜÈNCIES

La Revolució Russa, la formació i el desenvolupament de l’URSS.

La Rússia tsarista al començament del segle XX.

La Revolució de Febrer de 1917.

La Revolució d’Octubre i el naixement de l’URSS.

La lluita pel poder i el triomf de Stalin.

L’URSS sota la dictadura estalinista.

Anàlisi de les causes que van conduir a la Revolució de Febrer de 1917 (immobilisme polític, dificultats de modernització, fracàs de les reformes…).

Reconeixement dels trets de la Revolució de Febrer de 1917: caiguda del tsarisme i el govern provisional.

Anàlisi de les causes que van provocar la Revolució d’Octubre.

Aproximació a l’estudi de les conseqüències de la Revolució d’Octubre de 1917.

Comparació de la Revolució de Febrer amb la d’Octubre de 1917.

Identificació de la lluita pel poder a l’URSS que va acabar amb el triomf de Stalin.

Reconeixement de les particularitats de les polítiques econòmiques de l’URSS sota la dictadura estalinista.

B5-2. Esquematitzar el desenvolupament de la Revolució Russa de 1917 reconeixent les seues etapes i els seus protagonistes més significatius i establint les seues conseqüències.

152


UNITAT 9. L’economia d’entreguerres. La Gran Depressió











l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural

153



Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes s’endinsaran en l’estudi i l’anàlisi de l’època d’entreguerres pel que fa a la seua economia i a la Gran Depressió. Analitzaran com després de la Primera Guerra Mundial es van produir greus desequilibris en l’economia mundial. Veuran que en la dècada dels 20 va començar una certa recuperació de les economies amb l’aparició de noves indústries i l’augment del consum. També coneixeran les repercussions d’aquesta fràgil recuperació que va culminar amb el crac borsari de 1929. Analitzaran les conseqüències de la Gran Depressió a què va donar pas la crisi del 29 i com els governs van iniciar distintes polítiques econòmiques per a lluitar contra aquesta. Finalment, veuran els canvis que es van produir en la societat al llarg d’aquest període. Com a tasca final, analitzaran comparativament dos gràfics sobre factors econòmics.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes saben que la Primera Guerra Mundial va suposar grans pèrdues per als països que s’hi van enfrontar. També saben que les pèrdues econòmiques van afectar la societat, tant demogràficament com en la forma de vida.

Previsió de dificultats. És possible que els alumnes troben alguna dificultat a l’hora de comprendre certs conceptes relacionats amb l’economia i els seus desequilibris després de la Gran Guerra. Potser troben alguna complexitat per a explicar les raons de l’origen del crac del 29. També és possible que troben alguna dificultat per a situar cronològicament algun succés o recordar alguna data.



Economia, societat i cultura de l’època: els anys vint.

Els Estats Units i la crisi de 1929: la Gran Depressió i el New Deal.

Europa Occidental: entre la reconstrucció i la crisi.

Els desequilibris de l’economia mundial.

La fràgil recuperació dels anys vint.

El crac de 1929 i la Gran Depressió.

Les polítiques econòmiques enfront de la Gran Depressió.

Una societat en transformació.

Identificació de les conseqüències econòmiques de la guerra.

Reconeixement de l’inici d’una fràgil recuperació en els anys vint.

Identificació de les causes del crac borsari.

Explicació del «dijous negre» i l’enfonsament de la

B5-1. Reconéixer les característiques del període d’entreguerres i inserir-les en els corresponents aspectes polítics, econòmics, socials o culturals.

B5-4. Explicar la Gran Depressió descrivint els factors desencadenants i les seues influències en la vida quotidiana.

154


borsa.

Reconeixement de la Gran Depressió i de l’extensió de la crisi a la resta del món.

Anàlisi de les conseqüències socials i polítiques de la crisi.

Identificació de les distintes iniciatives econòmiques per a afrontar la Gran Depressió.

Reconeixement dels canvis culturals produïts al llarg del període d’entreguerres.

155


UNITAT 10. L’ascens dels totalitarismes feixista i naziOBJECTIUS CURRICULARS












Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes s’endinsaran en l’estudi i l’anàlisi dels totalitarismes feixista i nazi. Coneixeran la situació política d’Europa després de la I Guerra Mundial i com això, unit a la situació econòmica, va fer que proliferaren els governs autoritaris. En la unitat analitzaran el feixisme i les bases socials sobre les quals s’assenta la ideologia feixista. Veuran quins van ser els antecedents que es van donar a Itàlia i Alemanya perquè finalment arribaren al poder Benito Mussolini i Adolf Hitler, respectivament, i analitzaran les diferències entre el feixisme i el nazisme. Com a tasca final, analitzaran una pel·lícula com a document històric.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes saben que la crisi econòmica dels anys trenta del segle XX és coneguda com la Gran Depressió. També saben que durant aquest període l’economia dels països era roïna i la gent no tenia massa treball.

Previsió de dificultats. És possible que els alumnes tinguen alguna dificultat a l’hora de trobar les diferències entre feixisme i nazisme. També poden tenir alguna dificultat en contrastar les dades a l’hora d’interpretar una pel·lícula com a document històric.

156




Els feixismes europeus i el nazisme alemany.

Democràcies i dictadures a l’Europa d’entreguerres.

Ideologia i bases socials del feixisme.

La Itàlia feixista.

L’Alemanya nazi.

Reconeixement de la situació política de l’Europa d’entreguerres.

Identificació de la ideologia i les bases del feixisme.

Anàlisi de l’evolució del feixisme a Itàlia: des de l’etapa parlamentària fins a l’establiment de la dictadura feixista.

Identificació de la República de Weimar com la forma de govern prèvia al nazisme.

Aproximació de la crisi de la República i l’ascens del nazisme.

Anàlisi de la dictadura nazi i de les seues polítiques socials (racisme i antisemitisme) i econòmiques (autarquia i rearmament).

B5-1. Reconéixer les característiques del període d’entreguerres i inserir-les en els corresponents aspectes polítics, econòmics, socials o culturals.

B5-5. Reconéixer la transcendència dels feixismes europeus com a ideologies que van conduir al desencadenament de conflictes en el panorama europeu del moment.

157


UNITAT 11. La Segona Guerra Mundial













Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes s’endinsaran en l’estudi i l’anàlisi de la II Guerra Mundial. En la unitat analitzaran els antecedents que van portar a l’esclat de la guerra; la debilitat de les democràcies i l’expansionisme nazi i feixista. Coneixeran les particularitats de la II Guerra Mundial i les fases en què es va dividir el conflicte. També veuran en quines condicions quedaven els països conquerits per l’exèrcit nazi. Analitzaran les pèrdues de la guerra, tant demogràfiques com materials, i les conseqüències polítiques i territorials amb la creació de l’Organització de les Nacions Unides com a eina per a intentar evitar altres possibles conflictes. Com a tasca final, analitzaran articles de premsa com a font històrica.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes coneixen que, en el període d’entreguerres, a Europa van començar a prendre força les organitzacions i els moviments d’ideologia autoritària, antidemocràtica i ultranacionalista. També saben que a Alemanya i a Itàlia es van establir els totalitarismes nazi i feixista, respectivament.

Previsió de dificultats. És possible que els alumnes troben alguna dificultat a l’hora de recordar algunes dates determinades i de diferenciar les conferències de Jalta, Potsdam i París. També poden trobar alguna dificultat quan analitzen articles periodístics com a fonts històriques.

158




Les relacions internacionals del període d’entreguerres, viratges cap a la guerra.

Orígens del conflicte i característiques generals.

Desenvolupament de la guerra.

Conseqüències de la guerra.

L’antisemitisme: l’Holocaust.

Preparació de la pau i l’ONU.

Orígens i causes de la guerra.

El desenvolupament de la guerra.

El «nou ordre» nazi a Europa.

Les conseqüències de la guerra.

Anàlisi de les relacions internacionals anteriors a l’esclat de la II Guerra Mundial.

Identificació de l’expansionisme nazi i del feixista i de la debilitat de les democràcies com a origen i causa de la guerra.

Reconeixement del pacte Germanosoviètic com un indici de proximitat d’un conflicte.

Reconeixement de les innovacions tècniques i la tàctica militar durant la II Guerra Mundial.

Identificació de les fases de la guerra amb els seus trets i particularitats.

Anàlisi de la situació dels països conquerits per l’Alemanya nazi.

Descripció de les conseqüències de la guerra (demogràfiques, morals, econòmiques i polítiques).

Anàlisi de les conferències de pau i els canvis territorials.

Reconeixement de la creació de l’Organització de Nacions Unides com a instrument per a mantenir la pau.

B5-6. Establir les etapes del desenvolupament de la II Guerra Mundial distingint les que van afectar Europa i les que van afectar els Estats Units i el Japó.

B5-7. Analitzar el paper de la Guerra Mundial com a element de transformació de la vida quotidiana.

B5-8. Obtenir i seleccionar informació escrita i gràfica rellevant, utilitzant fonts primàries o secundàries, relativa tant al període d’entreguerres com a la II Guerra Mundial i la postguerra.

159


UNITAT 12. La Guerra Freda













Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes s’endinsaran en l’estudi i l’anàlisi de la Guerra Freda. En la unitat s’aproximaran al concepte de Guerra Freda i a les seues característiques. Analitzaran la cronologia de la Guerra Freda des de la màxima tensió del període, la qual va des de 1945 a 1953 fins a la reaparició, i el seu final en el període que va des de 1976 a 1991 i que passa per l’etapa de la coexistència pacífica entre 1954 i 1975. Coneixeran els trets propis de cada etapa: la divisió d’Europa, la creació de l’OTAN i del Pacte de Varsòvia, el canvi de líders, la política d’acostament, els distints conflictes, les converses de desarmament, la ruptura del bloc comunista, la dissolució de l’URSS, etc. Com a tasca final, analitzaran fotografies com a fonts històriques.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes coneixen que, després de la II Guerra Mundial, es van signar una sèrie de tractats de pau en els quals es van acordar una sèrie de canvis territorials en què els vencedors del conflicte van pretendre establir les seues àrees d’influència.

Previsió de dificultats. És possible que els alumnes troben alguna dificultat per a comprendre els motius del fet que començaren a desconfiar els uns dels altres fins al punt d’arribar a la Guerra Freda. Potser troben dificultats per a comprendre les raons per a començar un període de distensió en aquest moment i no en un altre, i per què va tornar a despertar-se l’hostilitat entre ambdós bàndols. També és possible que troben alguna dificultat per a situar cronològicament algun succés o recordar alguna data.

160



CONTINGUTS CURRICULARS DE L’ETAPA CONTINGUTS DE LA UNITATBLOC 6. EVOLUCIÓ DE DOS MONS DIFERENTS I ELS SEUS ENFRONTAMENTS

La formació del bloc comunista enfront del bloc capitalista: la Guerra Freda.

Evolució de l’economia mundial de postguerra.

Característiques socials i culturals de dos models polítics diferents: comunisme i capitalisme.

Els Estats Units i l’URSS com a models. Les dues superpotències. Conflictes: de la Guerra Freda a la coexistència pacífica i la distensió.

Gènesi de la Guerra Freda (1945-1947).

La màxima tensió (1948-1953).

La coexistència pacífica (1954-1975).

Rebrot i final de la Guerra Freda (1976-1991).

Identifica els trets que expliquen l’origen de la Guerra Freda.

Descripció dels fets que expliquen l’aparició dels dos blocs i les seues successives ampliacions.

Relació entre el canvi de líders i el començament de la distensió.

Reconeixement del moviment dels països no alineats.

Identificació dels conflictes interns dels blocs i entre els blocs.

Anàlisi de la reaparició de les tensions després de l’«ofensiva» soviètica i la reacció dels Estats Units.

Identificació del final de la Guerra Freda i la posterior reorganització de la política internacional.

B6-1. Descriure els fets polítics, econòmics, socials i culturals que expliquen el sorgiment dels dos blocs antagònics, classificant-los i presentant-los adequadament.

B6-2. Distingir fets que expliquen l’enfrontament entre el bloc comunista i capitalista revisant les notícies dels mitjans de comunicació de l’època.

B6-3. Interpretar la Guerra Freda, la coexistència pacífica i la distensió i les seues conseqüències establint esdeveniments que exemplifiquen cada una d’aquestes etapes de les relacions internacionals.

161


UNITAT 13. Evolució dels blocs en un món bipolar













Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes s’endinsaran en l’estudi i l’anàlisi del món bipolar configurat al voltant dels blocs. En la unitat analitzaran cada un dels blocs, el capitalista i el comunista, tenint en compte els països que els lideraven, les seues bases polítiques i ideològiques, el seu grau d’expansió, la seua evolució, els trets propis de cada una de les àrees en què es va instaurar, etc. També hi analitzaran com es va produir l’enfonsament del bloc comunista i les conseqüències que això va comportar per a la resta del món.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes coneixen que, després de la signatura dels tractats de pau que van suposar el final de Segona Guerra

Mundial, es van crear dos blocs, liderats per l’URSS i els Estats Units, respectivament, que van iniciar el que es coneix com la Guerra Freda.

Previsió de dificultats. És possible que els alumnes troben alguna dificultat a l’hora de comprendre alguns termes com nomenklatura o perestroika. També és possible que apareguen dificultats amb els conceptes relacionats amb l’economia.

162




Evolució de l’economia mundial de postguerra.

Característiques socials i culturals de dues models polítics diferents: comunisme i capitalisme.

L’evolució dels blocs capitalista i comunista.

Explicació de les fases de l’evolució del bloc capitalista: expansió i crisi econòmica.

B6-4. Comparar i analitzar el model capitalista amb el comunista des del punt de vista polític, social, econòmic i cultural.

B6-5. Identificar la materialització dels models comunista i capitalista exemplificant-ho amb la selecció de fets que durant aquest període afecten les dues grans superpotències: l’URSS i els Estats Units.

163



CONTINGUTS CURRICULARS DE L’ETAPA CONTINGUTS DE LA UNITATBLOC 8. LA CRISI DEL BLOC COMUNISTA

L’URSS i les democràcies populars.

La irrupció de M. Gorbatxov: «Perestroika» i «Glasnost», la desintegració de l’URSS: CEI-Federació Russa i les noves repúbliques exsoviètiques.

La caiguda del mur de Berlín i l’evolució dels països de l’Europa central i de l’oriental.

L’URSS.

Les democràcies populars a l’Europa oriental.

La Xina, un altre gegant comunista.

L’expansió del comunisme per Àsia i Àfrica.

L’enfonsament del bloc comunista.

Descripció de l’evolució de l’URSS fins a la mort de Brejnev.

Anàlisi de la instauració del model comunista i la seua economia en les democràcies populars de l’Europa oriental.

Explicació de la crisi de les economies comunistes de l’est d’Europa.

Identificació de la Xina com l’altra gran potència comunista.

Descripció de l’expansió del comunisme per Àsia i Àfrica.

Anàlisi del procés de caiguda del bloc comunista des de l’inici del govern de Gorbatxov fins a 1989.

B8-1. Descriure la situació de l’URSS a la fi del segle XX establint els seus trets més significatius des d’una perspectiva política, social i econòmica.

B8-2. Resumir les polítiques de M. Gorbatxov anomenant les disposicions concernents a la «Perestroika» i a la «Glasnost» i ressaltant les seues influències.

B8-3. Analitzar la situació creada amb el sorgiment de la CEI i les repúbliques exsoviètiques recollint informacions que resumisquen les noves circumstàncies polítiques i econòmiques.

B8-4. Explicar la caiguda del mur de Berlín anomenant les seues repercussions als països de l’Europa central i de l’oriental.

B8-6. Obtenir i seleccionar informació de diverses fonts (bibliogràfiques, Internet) que expliquen els diversos fets que determinen la crisi del bloc comunista.

164



CONTINGUTS CURRICULARS DE L’ETAPA CONTINGUTS DE LA UNITATBLOC 9. EL MÓN CAPITALISTA EN LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX

Pensament i cultura de la societat capitalista en la segona meitat del segle XX: l’estat del benestar.

El procés de construcció de la Unió Europea: de les comunitats europees a la unió. Objectius i institucions.

Evolució dels Estats Units: dels anys 60 als 90.

El Japó i els nous països asiàtics industrialitzats.

L’evolució del bloc capitalista.

Els Estats Units.

L’evolució de l’Europa occidental.

El marc asiàtic del capitalisme.

Explicació de les fases de l’evolució del bloc capitalista: expansió i crisi econòmica.

Anàlisi de l’evolució econòmica dels Estats Units.

Identificació de la política exterior dels Estats Units i del seu paper de líder mundial.

Reconeixement del Pla Marshall com a motor de la reconstrucció de l’Europa occidental.

Descripció del procés d’unitat europea i dels objectius de la Unió Europea.

Reconeixement de l’estat del benestar com el major èxit del capitalisme.

Identificació de les singularitats del capitalisme al Japó i altres països industrials asiàtics.

B9-1. Distingir els postulats que defensa la cultura capitalista de la segona meitat del segle XX establint les línies de pensament i els èxits obtinguts.

B9-2. Descriure l’estat del benestar al·ludint a les característiques significatives que influeixen en la vida quotidiana.

B9-3. Explicar el procés de construcció de la Unió Europea enumerant les fites més destacades que configuren la seua evolució.

B9-4. Conéixer els objectius que persegueix la Unió Europea relacionant-los amb les institucions que componen la seua estructura.

B9-6. Identificar les singularitats del capitalisme del Japó i els nous països industrials asiàtics establint-ne trets de caràcter polític, econòmic, social i cultural.

B9-7. Obtenir i seleccionar informació de diverses fonts (bibliogràfiques, Internet) que expliquen els diversos fets que determinen el món capitalista.

165


UNITAT 14. Descolonització i Tercer Món













Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes s’endinsaran en l’estudi i l’anàlisi del procés de descolonització i de la formació del Tercer Món. Coneixeran les causes per les quals s’inicia el procés: des del debilitament d’Europa com a conseqüència de la II Guerra Mundial fins al rebuig del colonialisme per part de l’opinió pública, entre altres motius. Analitzaran el desenvolupament del procés de descolonització centrant-se en les particularitats de cada àrea (Àsia, el Pròxim Orient, el Magrib i Àfrica) i de cada imperi colonial (França i Anglaterra, fonamentalment). Així mateix, en la unitat analitzaran les conseqüències de la culminació de la descolonització: pobresa, inestabilitat política, conflictes interns, desigualtats socials… Com a tasca final, comentaran el mapa de la independència de l’Índia britànica.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes coneixen que, després de la Segona Guerra Mundial, els països europeus que eren grans imperis van quedar molt debilitats econòmicament a favor dels Estats Units i de l’URSS. També saben que els grans imperis posseïen colònies a Àsia, el Pròxim Orient, el Magrib i Àfrica.

Previsió de dificultats. És possible que els alumnes tinguen alguna dificultat a l’hora de situar cronològicament i geogràficament algun dels esdeveniments relacionats amb el procés de descolonització a les distintes regions del món.

166



CONTINGUTS CURRICULARS DE L’ETAPA CONTINGUTS DE LA UNITATBLOC 7. LA DESCOLONITZACIÓ I EL TERCER MÓN

Orígens, causes i factors de la descolonització.

Desenvolupament del procés descolonitzador: el paper de l’ONU.

El Tercer Món i el Moviment de Països No Alineats: problemes dels països del Tercer Món.

Les relacions entre els països desenvolupats i els no desenvolupats, el naixement de l’ajuda internacional.

Concepte i causes de la descolonització.

Etapes del procés descolonitzador.

La descolonització d’Àsia.

L’Orient Pròxim i el Magrib.

La independència de l’Àfrica subsahariana.

L’herència colonial.

Anàlisi dels orígens del procés de descolonització (impacte de la II Guerra Mundial, rendibilitat dels imperis, conferència de Bandung, etc.).

Identificació de les distintes etapes que va seguir el procés de descolonització.

Anàlisi de la descolonització de les colònies d’Àsia.

Descripció del procés descolonitzador a les regions del Pròxim Orient i el Magrib.

Anàlisi de la creació de l’Estat d’Israel i els conflictes que aquesta comporta.

Reconeixement dels trets de la independència de l’Àfrica subsahariana per part de les nacions europees (Gran Bretanya, França, Bèlgica i Portugal).

Anàlisi i valoració de les conseqüències del procés descolonitzador (pobresa, conflictivitat, inestabilitat, desigualtat).

B7-1. Explicar els motius i fets que condueixen a la descolonització establint les causes i els factors que n’expliquen el procés.

B7-2. Descriure les etapes i conseqüències del procés descolonitzador identificant les que afecten unes colònies i les altres i establint fets i personatges significatius de cada procés.

B7-3. Analitzar el subdesenvolupament del Tercer Món establint les causes que l’expliquen.

B7-4. Definir el paper de l’ONU en la descolonització analitzant informació que demostre les seues actuacions.

B7-5. Apreciar el naixement de l’ajuda internacional i el sorgiment de les relacions entre els països desenvolupats i subdesenvolupats, reproduint les formes d’ajuda al desenvolupament i descrivint les formes de neocolonialisme dins de la política de blocs.

B7-6. Obtenir i seleccionar informació de fonts primàries o secundàries analitzant la seua credibilitat i considerant la presentació gràfica o escrita.

B7-7. Ordenar cronològicament els principals fets que intervenen en el procés descolonitzador i descriure les seues conseqüències a partir de distintes fonts d’informació, en línia o bibliogràfiques.

167


UNITAT 15. Amèrica en el segle XX












168



Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes s’endinsaran en l’estudi i l’anàlisi de l’Amèrica del segle XX. Hi analitzaran les polítiques dels Estats Units

considerant tres etapes diferents: la primera d’aquestes, aquella en què es converteix en una potència hemisfèrica, de 1898 a 1929; en segon lloc, el període que va del crac

del 29 i comprén el període de la Guerra Freda, des de 1929 a 1960; i, finalment, el període que va des de la presidència de Kennedy fins a la de Clinton, de 1960 al 2000.

Així mateix, en la unitat coneixeran l’evolució política dels distints països d’Amèrica Llatina en tres etapes: en la primera, triomfen els radicalismes i es prolongarà fins a

1929; la segona etapa serà la de la resposta a la crisi mundial i hi sorgiran els populismes, les dictadures i les revolucions; i, finalment, l’etapa que va des de 1960 fins al

2000, en la qual apareixen els colps militars i l’agitació revolucionària i es passa a una transició cap a la democràcia. Com a tasca final, analitzaran comparativament un text i

una imatge d’època.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes coneixen que els Estats Units, al començament del segle XX, eren una potència emergent i que açò canvia després del crac

del 29, el qual va donar origen a la Gran Depressió. També saben que, després de la II Guerra Mundial, el paper dels Estats Units es va veure molt reforçat en el marc de la

política mundial.

Previsió de dificultats. És possible que els alumnes troben alguna dificultat a l’hora de situar alguns fets relacionats amb la política dels països d’Amèrica Llatina en l’espai

geogràfic corresponent. També és possible que tinguen



Evolució dels principals estats a Europa, Amèrica i Àsia:

Els Estats Units: de la guerra civil fins al començament del segle XX.

Els Estats Units, potència hemisfèrica (1898-1929).

Amèrica Llatina en l’època dels radicalismes (1900-1929).

Reconeixement del somni imperial dels Estats Units.

Explicació de la posició dels Estats Units davant de la I Guerra Mundial.

Identificació de les polítiques dels Estats Units durant els anys vint del segle XX.

Anàlisi de la situació d’Amèrica Llatina en les


169


primeres dècades del segle XX.

Reconeixement de l’intervencionisme nord-americà a Amèrica Llatina.

Descripció de les polítiques oligàrquiques i radicals a Amèrica Llatina.

BLOC 5. EL PERÍODE D’ENTREGUERRES, LA II GUERRA MUNDIAL I LES SEUES CONSEQÜÈNCIES

Els Estats Units i la crisi de 1929: la Gran Depressió i el New Deal.

Els Estats Units: del crac de 1929 a la Guerra Freda (1929-1960).

Identificació del New Deal de Roosevelt com l’instrument per a fer front a la Gran Depressió.

Anàlisi de la participació dels Estats Units en la II Guerra Mundial i les seues conseqüències.

B5-4. Explicar la Gran Depressió descrivint els factors desencadenants i les seues influències en la vida quotidiana.

170




Els Estats Units i l’URSS com a models. Les dues superpotències. Conflictes: de la Guerra Freda a la coexistència pacífica i la distensió.

Els Estats Units: del crac de 1929 a la Guerra Freda (1929-1960).

Amèrica Llatina: populisme, dictadures i revolució (1929-1960).

Reconeixement de la política interior de la Guerra Freda com a eina de contenció del comunisme.

Identificació de la resposta dels països d’Amèrica Llatina a la crisi i els efectes de la Gran Depressió: populismes, dictadures i revolucions.

Reconeixement de la posició d’Amèrica Llatina davant de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda.

B6-3. Interpretar la Guerra Freda, la coexistència pacífica i la distensió i les seues conseqüències establint esdeveniments que exemplifiquen cada una d’aquestes etapes de les relacions internacionals.

BLOC 9. EL MÓN CAPITALISTA EN LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX

Evolució dels Estats Units: dels anys 60 als 90.

Guerra Freda i hegemonia: Estats Units de Kennedy a Clinton (1960-2000).

Anàlisi de la política de la «nova frontera».

Reconeixement de la lluita pels drets civils del govern del president Kennedy.

Descripció dels canvis socials en l’era conservadora.

Reconeixement del final de la Guerra Freda i de l’hegemonia nord-americana.

B9-5. Descriure l’evolució política, social i econòmica dels Estats Units des dels anys 60 als 90 del segle XX sintetitzant els aspectes que expliquen la transformació de la societat nord-americana i que constitueixen elements originaris de l’estat del benestar.

171



CONTINGUTS CURRICULARS DE L’ETAPA CONTINGUTS DE LA UNITATBLOC 10. EL MÓN ACTUAL DES D’UNA PERSPECTIVA HISTÒRICA

Hispanoamèrica: situació actual. El món islàmic en l’actualitat.

Revolució i democratització a Amèrica Llatina (1960-2000).

Identificació de la Revolució Cubana i reconeixement de la seua influència.

Descripció dels moviments colpistes i revolucionaris a Amèrica Llatina.

Anàlisi de la dictadura xilena i el seu reflex en unes altres dictadures noves.

Reconeixement de l’evolució de les formes de govern d’Amèrica Llatina cap a la democràcia.

B10-5. Analitzar l’evolució política, econòmica, social i cultural d’Hispanoamèrica.

172


UNITAT 16. Geopolítica del món actualOBJECTIUS CURRICULARS












Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes s’endinsaran en l’estudi i l’anàlisi de la geopolítica del món actual. Analitzaran el nou context internacional en què han sorgit potències emergents, les quals, junt amb la creixent importància de la zona Àsia-Pacífic, han propiciat un nou equilibri mundial. Coneixeran les guerres que han sorgit a partir de 1990 i com s’han localitzat a tres regions: l’Orient Mitjà, Europa de l’Est i Àfrica. En la unitat analitzaran les causes, els trets i les conseqüències de cada un d’aquests conflictes. Així mateix, en la unitat veuran i analitzaran el terrorisme internacional com una nova forma de conflicte i coneixeran els principals atemptats i les seues conseqüències. També coneixeran altres fonts d’inestabilitat internacional com ara els estats fallits i la proliferació d’armes de

destrucció massiva. Pararan especial atenció al fenomen de la Primavera Àrab. Com a tasca final, analitzaran un documental com a font històrica.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes coneixen que, en l’ordre internacional, els Estats Units tenen una posició hegemònica i que la creació de la Unió Europea els ha donat un important paper a Europa en l’equilibri mundial. També saben que, després de la II Guerra Mundial, molts països van aconseguir la independència.

Previsió de dificultats. És possible que els alumnes troben alguna dificultat a l’hora de comprendre algun dels problemes relacionats amb els conflictes del canvi de mil·lenni.

173




La caiguda del mur de Berlín i els atemptats de Nova York: la globalització i els mitjans de comunicació. L’amenaça terrorista en un món globalitzat. L’impacte científic i tecnològic.

Europa: repte i unió.

L’Àfrica islàmica, la subsahariana i Sud-àfrica.

L’Índia i la Xina del segle XX al segle XXI: evolució política, econòmica, social i de mentalitats.

Un nou context internacional.

Les guerres en el canvi de mil·lenni.

El terrorisme i uns altres conflictes nous.

La Primavera Àrab.

Anàlisi del nou equilibri mundial.

Identificació de l’hegemonia dels Estats Units i del paper de la Unió Europea en les relacions internacionals.

Reconeixement de les potències emergents.

Anàlisi de les guerres del Golf.

Anàlisi de les causes i conseqüències dels conflictes d’Europa de l’Est.

Anàlisi de les causes i conseqüències dels conflictes africans.

Descripció del concepte de terrorisme.

Identificació del terrorisme internacional i d’altres problemes que provoquen inestabilitat.

Reconeixement de la Primavera Àrab com a cicle revolucionari que ha suposat l’enderrocament de dictadors i d’una certa inestabilitat.

B10-1. Analitzar les característiques de la globalització descrivint la influència que sobre aquest fenomen tenen els mitjans de comunicació i l’impacte que els mitjans científics i tecnològics tenen en la societat actual.

B10-2. Descriure els efectes de l’amenaça terrorista (gihadisme, etc.) sobre la vida quotidiana explicant les seues característiques.

B10-3. Resumir els reptes que té la Unió Europea al món actual distingint els problemes que posseeix per a mostrar-se com a zona geopolítica unida enfront d’altres àrees.

B10-6. Descriure l’evolució del món islàmic en l’actualitat resumint els seus trets econòmics, polítics, religiosos i socials.

B10-7. Distingir l’evolució dels països d’Àfrica distingint i relacionant les seues zones geoestratègiques.

B10-8. Resumir l’evolució de la Xina i l’Índia des de la fi del segle XX al segle XXI seleccionant trets polítics, econòmics, socials i de mentalitats.

B10-9. Obtenir i seleccionar informació de diverses fonts (bibliogràfiques, Internet) que expliquen els diversos fets que determinen el món actual.

174


UNITAT 17. Globalització, crisi i canvis socioculturals













Enfocament de la unitat. En aquesta unitat els alumnes s’endinsaran en l’estudi i l’anàlisi de la globalització, la crisi i els canvis socioculturals. Coneixeran els factors que han incidit en la globalització i els problemes associats a aquest fenomen. En la unitat analitzaran la crisi econòmica que s’inicia l’any 2007 fent insistència en les causes i veient la seua evolució al llarg de les seues tres etapes: des de la crisi de les hipoteques subrprime (préstecs hipotecaris d’alt risc) fins a la crisi de deute, passant per la crisi financera. Finalment, s’aproximaran a les grans transformacions del món actual: els canvis polítics (democràcia i drets humans), socials (migracions, emancipació de la dona, moviments socials…) i culturals i científics. Com a tasca final, analitzaran Google com a eina per al treball històric.

El que els alumnes ja coneixen. Els alumnes coneixen com la nostra vida quotidiana s’ha vist alterada per la globalització, relacionada amb els progressos tecnològics en les telecomunicacions i en la informàtica. També saben que la crisi econòmica de 2007 ha afectat sobretot els Estats Units i Europa.

Previsió de dificultats. És possible que els alumnes tinguen alguna dificultat a l’hora de comprendre l’origen i el desenvolupament de la crisi de 2007. També és possible que hi haja alguna dificultat per a comprendre els problemes de la globalització.

175


176



La caiguda del mur de Berlín i els atemptats de Nova York: la globalització i els mitjans de comunicació. L’amenaça terrorista en un món globalitzat. L’impacte científic i tecnològic.

La globalització i els seus efectes.

La crisi econòmica mundial.

Els canvis polítics, socials i culturals i científics.

Reconeixement de les característiques de l’economia global.

Identificació dels orígens i factors de la globalització.

Explicació de la posició dels estats davant de la globalització i dels moviments antiglobalització.

Anàlisi de la crisi econòmica mundial: gestació, esclat i fases de la crisi.

Identificació de les polítiques econòmiques per a combatre la crisi.

Descripció de les conseqüències de la crisi.

Anàlisi i valoració dels canvis polítics, socials, culturals i científics de la societat actual.

B10-1. Analitzar les característiques de la globalització descrivint la influència que sobre aquest fenomen tenen els mitjans de comunicació i l’impacte que els mitjans científics i tecnològics tenen en la societat actual.

B10-9. Obtenir i seleccionar informació de diverses fonts (bibliogràfiques, Internet) que expliquen els diversos fets que determinen el món actual.

5.- UNITATS DIDÀCTIQUES

5.1.- Les unitats didàctiques están organitzades

Bloc 1. LES BASES DEL MÓN CONTEMPORANI

Tema 1. L’antic Règim

Tema 2. Revolucions liberals i nacionalisme

Tema 3. La revolució industrial

Tema 4. La segona revolució industrial i imperialisme

Tema 5. Els canvis

Tema 6. Les grans potències

Bloc II. ENTRE DUES GUERRES

Tema 7. La Primera Guerra Mundial

Tema 8. La revolució russa i l’URSS

Tema 9. L’economia d’entreguerres. La Gran Depressió

Tema 10. L’ascens dels totalitarismes feixista i nazi

Tema 11. La Segona Guerra Mundial

BLOC III. EL MÓN BIPOLAR

Tema 12. La guerra freda

Tema 13. Evolució dels blocs en un món bipolar

Tema 14. Descolonització i tercer món

Tema 15. Amèrica en el segle XX

BLOC IV. ENTRE DOS MIL·LENIS

Tema 16. Geopolítica del món actual

Tema 17. Globalització, crisi i canvis socioculturals

177

5.2.- Les unitats didàctiques están distribuïdes temporalmentA causa de l’extensió dels continguts de la matèria referent a l’assignatura d’Història del

Món Contemporani, i a l’estructura del curs en 3 trimestres, s’ha temporalitzat la matèria en

blocs de continguts relacionats de la següent forma:

1r Trimestre: (des de setembre a finals de desembre)

Tema 1. L’Antic Règim.

Tema 2. Revolucions liberals i nacionalisme.

Tema 3. La revolució industrial.

Tema 4. Segona revolució industrial i imperialisme.

2n Trimestre: (des de gener fins a març)

Lliurament del treball d’investigació històrica al voltant del tema 5 ó 6 després de les

vacances de Nadal (dia 7 de Gener).

Tema 7. La Primera Guerra Mundial.

Tema 8. La Revolució russa i l’URSS (treball en grup i presentació en clase)

Tema 9. L’economia d’entreguerres. La Gran Depressió.

Tema 10. L’ascensió dels totalitarismes feixista i nazi.

3r Trimestre: (des d’abril fins a juny)

Tema 11. La Segona Guerra Mundial

Tema 12. La guerra freda.

Tema 13. Evolució dels blocs en un món bipolar.

Tema 14. Descolonització i tercer món.

178

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES





En primer lloc, la metodologia estarà en funció de com entenem l'educació: si partim d'una educació entesa com una arreplega de coneixements per part de l'alumne necessitarà una metodologia que facilite la dita acumulació. Si al contrari, s'entén per educació desenvolupar aquelles capacitats de l'alumne que li permeten un major grau d'autonomia intel·lectual i moral, una major compressió del que el rodeja, està clar que la metodologia ha de ser diferent.


179




El nostre treball consistix a transformar ELS PROBLEMES SOCIALS rellevants en PROBLEMES A TREBALLAR EN L'AULA. Este principi es traduïx en la selecció de problemes socials per a dissenyar les unitats didàctiques i per a articular les activitats.


DONAR SIGNIFICAT a certs fets i problemes de la realitat, relacionats amb altres fets, implica CONCEPTUALITZAR per part de l'alumnat i APLICAR UNES TÈCNIQUES DE TREBALL. Este principi es traduïx, d'una banda, en la incorporació en la unitat de treball dels conceptes, tant temàtics com estructurants, necessaris i subordinats a l'explicació dels problemes plantejats i no al contrari; i, d'un altre, en el domini de codis i llenguatges diversos, utilitzats per a transmetre la informació històrica.





180


L'aprenentatge requerix LA PARTlCIPACIÓN CONSCIENT i REFLEXIVA de l'alumnat. Este principi es traduïx en la necessitat fomentar el coneixement, per mitjà de les activitats i tasques idònies, com un problema que s'ha de resoldre i no al contrari.

En el marc de la seua Programació Docent, els centres han de precisar, en cada Curs, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines

181

acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

Els objectius que els alumnes han d'aconseguir mitjançant el treball en l'àrea d'Història del

Món Contemporani i les estratègies metodològiques generals que orientaran aquest treball

es resumeixen en la taula següent.

OBJECTIUS ESTRATÈGIES METODOLÓGIQUES GENERALS

Ampliar aspectes històrics tractats en altres etapes. Plantejament de projectes, que afavorisquen la indagació col·lectiva, la resolució de problemes, l’estudi en profunditat de casos, l’aprenentatge dialògic, les simulacions, els jocs de rol o els debats sobre processos oberts.

Motivació, participació per a aprofitar diversos contextos socials que permeten integrar aprenentatges no formals i la col·laboració amb la comunitat educativa.

Integració d’activitats lligades a pràctiques socials com la visita a museus de diferent tipus, la realització d’itineraris per a realitzar observacions directes, les visites a

Aprofundir en el desenvolupament del pensament històric de l’alumnat. Proporcionar als alumnes un marc de pensament que els permeta

comprendre la dimensió temporal i causal dels fenòmens històrics. Oferir paràmetres per comparar diverses alternatives de solució a

problemes comuns. Contemplar l’evolució social com una successió de cruïlles en què les

decisions humanes són fonamentals i on els conflictes socials adquireixen sentit.

Fomentar el gust de l’alumnat per indagar sobre el passat, plantejar-se preguntes i tractar de respondre-les usant de manera crítica una varietat de fonts per a seleccionar evidències i informació rellevant.

Possibilitar diverses interpretacions dels fets històrics. Comprendre que la història és un coneixement obert i en construcció,

alhora que rigorós i crític.

182

llocs amb un elevat contingut de patrimoni històric, artístic o natural o la creació de continguts per a informar, sensibilitzar la comunitat o participar en debats socials fent propostes.

Aprofitament de l’entorn que constitueix

Conéixer el funcionament de la societat, dels canvis i les resistències que aquests poden generar, de les possibilitats de l’acció humana i de la capacitat d’elecció davant desafiaments vitals.

Contribuir a la construcció de valors com el de la llibertat personal, la solidaritat, el respecte o la justícia.

Valorar el diàleg igualitari i el respecte de les diferències entre grups des del referent dels drets humans.

7. AVALUACIÓ DE L'ALUMNAT




A més, d'acord amb la LOE, l'avaluació del procés d'aprenentatge dels alumnes en el Batxillerat serà contínua i diferenciada segons les diferents assignatures del currículum. Els professors avaluaran als alumnes tenint en compte els objectius específics i els coneixements adquirits en cada assignatura, segons els criteris que d'avaluació que establisca el currículum per a cada curs i concretats en les programacions didàctiques. Els professors avaluaran també els processos d'ensenyança i la pràctica docent.

183

7.1.CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els criteris d’avaluació aplicats emanen d’aquells establerts en el currículum de l’assignatura de ciències socials i estan directament relacionats amb la metodologia utilitzada i els objectius i continguts programats.


1) Definir els trets de l’Antic Règim i descriure els seus aspectes demogràfics, econòm-

ics, polítics, socials i culturals.

2) Distingir les transformacions en l’Antic Règim i enumerar les que afecten l’economia,

la població i la societat.

3) Explicar el parlamentarisme anglés del segle XVII resumint les característiques essen-

cials del sistema i valorant el paper de les revolucions per a assolir les transforma-

cions necessàries per a aconseguir-ho.

4) Relacionar les idees de la Il·lustració amb el liberalisme del començament del segle

XIX establint elements de coincidència entre ambdues ideologies.

5) Analitzar l’evolució política, econòmica, social, cultural i de pensament que caracteri-

tza la primera meitat del segle XIX distingint-ne els fets, personatges i símbols i enqua-

drant-los en cada una de les variables analitzades.

6) Explicar, a partir d’informació obtinguda en Internet, la Revolució Francesa de 1789,

incloent-hi cada idea obtinguda en les causes, el desenvolupament i les conseqüèn-

cies.

7) Identificar l’Imperi napoleònic localitzant la seua expansió europea i establint les

seues conseqüències.

8) Analitzar la transcendència que va tenir per a Europa el congrés de Viena i la restau-

ració de l’absolutisme i identificar les seues conseqüències per als diversos països im-

plicats.

9) Identificar les revolucions burgeses de 1820, 1830 i 1848, relacionant les seues cau-

ses i el seu desenvolupament.

10) Conéixer el procés d’unificació d’Itàlia i Alemanya obtenint el seu desenvolupament

a partir de l’anàlisi de fonts gràfiques.

184

11) Descriure les revolucions industrials del segle XIX, establint els seus trets caracterís-

tics i les seues conseqüències socials.

12) Obtenir informació que permeta explicar les revolucions industrials del segle XIX, se-

leccionant-la de les fonts bibliogràfiques o en línia en les que estiga disponible.

13) Identificar els canvis en els transports, l’agricultura i la població que van influir o van

ser conseqüència de la Revolució Industrial del segle XIX.

14) Descriure les revolucions industrials del segle XIX, establint els seus trets caracterís-

tics i les seues conseqüències socials.

15) Descriure les transformacions i els conflictes sorgits a la fi del segle XIX i al comença-

ment del segle XX, distingint-ne el desenvolupament i els factors desencadenants.

16) Analitzar l’evolució política, social i econòmica dels principals països europeus, a mes

del Japó i els Estats Units, a la fi del segle XIX presentant informació que explique

aquests fets.

17) Identificar els canvis en els transports, l’agricultura i la població que van influir o van

ser conseqüència de la Revolució Industrial del segle XIX.

18) Analitzar seleccionant idees que identifiquen les característiques de l’economia in-

dustrial i els corrents de pensament que pretenen millorar la situació dels obrers del

segle XIX.

19) Descriure les transformacions i els conflictes sorgits a la fi del segle XIX i al comença-

ment del segle XX, distingint-ne el desenvolupament i els factors desencadenants.

20) Analitzar l’evolució política, social i econòmica dels principals països europeus, a mes

del Japó i els Estats Units, a la fi del segle XIX presentant informació que explique

aquests fets.

21) Descriure l’expansió imperialista d’europeus, japonesos i nord-americans a la fi del

segle XIX establint les seues conseqüències.

22) Distingir els esdeveniments que condueixen a la declaració de les hostilitats de la Pri-

mera Guerra Mundial desenvolupant les seues etapes i les seues conseqüències.

23) Identificar els tractats de pau de la I Guerra Mundial i establir, com una conseqüèn-

cia, el sorgiment de la Societat de Nacions.

185

24) Esquematitzar el desenvolupament de la Revolució Russa de 1917 reconeixent les

seues etapes i els seus protagonistes més significatius i establint les seues conse-

qüències.

25) Esquematitzar el desenvolupament de la Revolució Russa de 1917 reconeixent les

seues etapes i els seus protagonistes més significatius i establint les seues conse-

qüències.

26) Reconéixer les característiques del període d’entreguerres i inserir-les en els corres-

ponents aspectes polítics, econòmics, socials o culturals.

27) Explicar la Gran Depressió descrivint els factors desencadenants i les seues influèn-

cies en la vida quotidiana.

28) Reconéixer les característiques del període d’entreguerres i inserir-les en els corres-

ponents aspectes polítics, econòmics, socials o culturals.

29) Reconéixer la transcendència dels feixismes europeus com a ideologies que van con-

duir al desencadenament de conflictes en el panorama europeu del moment.

30) Establir les etapes del desenvolupament de la II Guerra Mundial distingint les que

van afectar Europa i les que van afectar els Estats Units i el Japó.

31) Descriure els fets polítics, econòmics, socials i culturals que expliquen el sorgiment

dels dos blocs antagònics, classificant-los i presentant-los adequadament.

32) Distingir fets que expliquen l’enfrontament entre el bloc comunista i capitalista revi-

sant les notícies dels mitjans de comunicació de l’època.

33) Comparar i analitzar el model capitalista amb el comunista des del punt de vista polí-

tic, social, econòmic i cultural.

34) Descriure la situació de l’URSS a la fi del segle XX establint els seus trets més significa-

tius des d’una perspectiva política, social i econòmica.

35) Resumir les polítiques de M. Gorbatxov anomenant les disposicions concernents a la

«Perestroika» i a la «Glasnost» i ressaltant les seues influències.

36) Explicar la caiguda del mur de Berlín anomenant les seues repercussions als països

de l’Europa central i de l’oriental.

37) Distingir els postulats que defensa la cultura capitalista de la segona meitat del segle

XX establint les línies de pensament i els èxits obtinguts.

186

38) Descriure l’estat del benestar al·ludint a les característiques significatives que in-

flueixen en la vida quotidiana.

39) Explicar el procés de construcció de la Unió Europea enumerant les fites més desta-

cades que configuren la seua evolució.

40) Explicar els motius i fets que condueixen a la descolonització establint les causes i els

factors que n’expliquen el procés.

41) Descriure les etapes i conseqüències del procés descolonitzador identificant les que

afecten unes colònies i les altres i establint fets i personatges significatius de cada

procés.

42) Analitzar el subdesenvolupament del Tercer Món establint les causes que l’expli -

quen.

43) Apreciar el naixement de l’ajuda internacional i el sorgiment de les relacions entre

els països desenvolupats i subdesenvolupats, reproduint les formes d’ajuda al desen-

volupament i descrivint les formes de neocolonialisme dins de la política de blocs.

44) Obtenir i seleccionar informació de fonts primàries o secundàries analitzant la seua

credibilitat i considerant la presentació gràfica o escrita.

45) Analitzar l’evolució política, econòmica, social i cultural d’Hispanoamèrica.

46) Analitzar les característiques de la globalització descrivint la influència que sobre

aquest fenomen tenen els mitjans de comunicació i l’impacte que els mitjans científi-

cs i tecnològics tenen en la societat actual.

47) Descriure els efectes de l’amenaça terrorista (gihadisme, etc.) sobre la vida quotidia-

na explicant les seues característiques.

48) Resumir els reptes que té la Unió Europea al món actual distingint els problemes que

posseeix per a mostrar-se com a zona geopolítica unida enfront d’altres àrees.

49) Descriure l’evolució del món islàmic en l’actualitat resumint els seus trets econòmics,

polítics, religiosos i socials.

50) Distingir l’evolució dels països d’Àfrica distingint i relacionant les seues zones geoes-

tratègiques.

51) Resumir l’evolució de la Xina i l’Índia des de la fi del segle XX al segle XXI seleccionant

trets polítics, econòmics, socials i de mentalitats.

187

52) Analitzar les característiques de la globalització descrivint la influència que sobre

aquest fenomen tenen els mitjans de comunicació i l’impacte que els mitjans científi-

cs i tecnològics tenen en la societat actual.


L'obtenció d'informació sobre la qual es realitza l'avaluació requerix la utilització de diversos instruments d'avaluació, semblants als empleats en les assignatures afins com la Història o en l'àrea corresponent de la ESO. En este sentit se subratlla una certa coherència en el desenvolupament en vertical del currículum i en l'horitzontal.

L'elecció de diversos instruments i estratègies d'avaluació haurà de permetre:







188


Un model d'examen que pot ser vàlid és aquell que és semblant a l’examen de les Proves d’Accés a la Universitat. L'avantatge d'este tipus d'examen és que ens permet valorar com s'enfronta l'alumne a ell. També es pot valorar si l'alumne utilitza la informació que se li oferix i com ho fa: si al·ludix a ella en les argumentacions, si la relaciona entre si, si la utilitza per a obtindre nova informació, si s'adona de la seua limitació, si la contrasta amb una altra, etc. En definitiva es considera que és un model d'examen coherent amb els plantejaments metodològics que s'han exposat. Encara que té l'inconvenient que necessita més temps que els exàmens habituals.


En l'interessen especialment aquells apartats o textos que estan destinats a comunicar a altres el coneixement aprés. Els resums, els informes, les síntesis, els diaris de classe, les conclusions del treball de grup són els principals tipus de text que es proposen des de les activitats destinades a mostrar el coneixement adquirit. Això no vol dir que es desprecie la resta del treball de l'alumne. A continuació apuntem les característiques d'alguns d'ells:



189

ANÀLISI DE FONTS HISTÒRIQUES I HISTORIOGRÀFIQUES. Treballarem a l’aula amb nombroses fonts històriques i historiogràfiques i com acarar el seu anàlisi. Estudiaren com realitzar comentaris de textos històrics i hisopriogràfics, els pasos a seguir i com arribar a les conclusions adequades. Aquest treball ajudarà els alumnes a tenir una plena confiança en l’anàlisi de les fonts històriques i historiogràfiques, que serà fonamental en el curs següent, donat la importància d’aquest tipus d’anàlisi en la resolució de la prova PAU d’Història d’Espanya.





El progrés de l'alumne en els diversos elements del currículum. La consecució dels objectius marcats per cadascuna de les matèries del currículum. La maduresa acadèmica de l'alumne en relació amb els objectius del batxillerat. Les possibilitats de progrés de l'alumne en estudis posteriors.

La recuperació: El procés d'avaluació s'entén com continu. Es consideren pel Departament una sèrie de proves com proves escrites de recuperació al final de cada avaluació i treballs complementaris de recuperació.

Conclòs el període lectiu, a aquells alumnes que no hagen superat els mínims establits i reben la qualificació d'insuficient, seran convocats a una prova global al juny, que podrà anar acompanyada d’activitats de repàs i que serviran d’estudi dels temes no aprovats. El professor podrà proposar un conjunt d'exercicis complementaris de reforç per a realitzar en l'estiu.

7.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Les qualificacions es formularan en xifres de 0 a 10, sense decimals. Es consideraran positives les qualificacions iguals o superiors a 5 i negatives les restants.


190

Amb l' acord dels membres del departament de Geografia i Història, la nostra qualificació respondrà a la següent valoració:

70 % Continguts Conceptuals, controls i proves escrites.

20 % Continguts Procedimentals, comentari de textos, treballs monogràfics,

d'investigació històrica i treball diari.

10 % Continguts actitudinals, actitud de l'alumne, comportament i interès envers

l'assignatura.


Els alumnes realitzaran activitats de reforç o d’ampliació en funció de l’assoliment dels continguts de cada unitat. Les primeres tindran com a objectiu tornar a incidir en els aspectes treballats mentre que les segones ampliaran continguts. Es tractarà d’activitats de síntesi, comentaris obres d’art, realització eixos cronològics, presentacions en power point, etc.


L’avaluació és considerada com una reflexió individual i col·lectiva que permet la revisió del procés d'aprenentatge i fonamenta la presa decisions. L'alumne ha de participar en l'avaluació, perquè ja s'ha assenyalat la importància que siga conscient del seu procés d'aprenentatge. Esta participació conscient i reflexiva de l'alumne en el procés d'aprenentatge és el que s'anomena autoavaluació. Perquè este procés es puga dur a terme, és necessari arbitrar mecanismes perquè puguen intervindre els diferents agents de la comunitat educativa. Un d'ells, per exemple, consistix a fer explícits per part del professor i del departament els criteris d'avaluació.

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU



191









A més, s'oferixen documents complementaris que pretenen en alguns casos permetre que alguns alumnes aprofundisquen en algun aspecte del tema, en altres casos proposen altres desenvolupaments possibles del tema o un aspecte parcial del mateix i, altres vegades,

192

servixen per a provocar la seua curiositat sobre aspectes inèdits d'un assumpte o oferir un punt de vista original.


En el mateix plantejament de l'avaluació, es considera no sols l'avaluació dels resultats, sinó també la del procés de l'aprenentatge, la qual cosa permet incidir sobre el mode d'aprendre de l'alumne, conéixer les seues expectatives i diagnosticar les seues dificultats concretes.





Concretar les dificultats d'aprenentatge dels alumnes segons l'avaluació Assenyalar les necessitats educatives que es deriven Precisar els continguts i criteris d'avaluació essencials o ampliables Prioritzar els continguts i renunciar a objectius i continguts especificant si és de forma

temporal o permanent. Introduir activitats individuals, alternatives o complementàries, per a aconseguir els

objectius programats. Introduir activitats individuals per a abordar els continguts i objectius específics Modificar els instruments d'avaluació i adequar els criteris corresponents. Agrupar els alumnes en l'aula d'acord amb les necessitats.


Es proposarà als alumnes la lectura voluntària de la novel.la Júlia de Isabel-Clara Simó publicada en l’editorial Bromera.

193

En aquesta obra:

...Isabel-Clara Simó ens acosta l’Alcoi de la segona meitat del del segle XIX i ens permet conéixer els aspectes econòmics i socials que va comportar la primera revolució industrial així com els esdeveniments polítics d’aquesta època.


La utilització de les TIC serà habiltual, ja que per a impartir les classes s’utilitzarà el projector, l’i-pad amb accés a internet, que permetran visualitzar les presentacions en power point, be preparades pel/per la professor/a o per l’alumnat o be descarregades d’internet, també es podran realitzar visites virtuals a diversos museus o navegar per pàgines relaciones directament amb la Història de l’Art.

A més, l’alumnat podrà posar-se en contacte amb el/la professor/a a través del correu electrònic.

Es farà servir la pàgina web per penjar materials relacionats amb l’assignatura.

Finalment s’intentarà fer ús de la plataforma moodle com una eina més de treball.

11.- RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS


Llibre de text:

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORARI. 1r Batxillerat. Editorial Santillana. ISBN: 978-84-9058-258-9.


194

És de gran importància la comunicació gràfica, simbòlica en les explicacions dels problemes geogràfics i històrics, d'ací la necessitat disposar d'una sèrie de recursos cartogràfics que podríem sintetitzar en:

Fonts històriques i historiogràfiques: que permetran una aproximació dels alumnes a documents redactats en l’època estudiada o sobre aquesta.

Mapes històrics: que representen diferents fets històrics. Els mapes murals, editats per algunes editorials són de gran utilitat, en especial la

sèrie de comunitats autònomes i mapes temàtics d'Espanya. Així mateix, els mapes muts i la cartografia històrica.

Altles cronològics per realitzar eixos cronològics del període estudiat. Les fotografies aèries, de localitats concretes, amb escales variables i de diferents

anys, són d'utilitat per a comparar l'evolució dels nuclis urbans, així com per a comparar masses forestals o espais agraris, amb ajuda dels mapes topogràfics.

Així mateix per a l'estudi del procés d'urbanització de les ciutats són molt útils els plans urbans.




Recursos icònics:



En tot cas cal triar aquells que s'adapten millor als continguts, que presenten la informació amb més claredat…


L'entorn físic on viuen els alumnes pot constituir un recurs per a l'aprenentatge. Una forma comuna d'utilitzar-lo és per mitjà d'una eixida escolar que ha de ser planificada: establir

195

l'itinerari, les activitats que es realitzaran, (arreplega d'informació, comprovació d'hipòtesis…), obtindre el material complementari que s'utilitzarà (mapes, plans, foto aèria, dossier informatiu).

Mitjans de comunicació:

Entre els objectius recollits als objectius d'Història contemporània de Batxillerat s'inclou

la importància de treballar de manera crítica els mitjans de comunicació.

Pareix clarament justificat l'ús de documentals televisius, el comentari de notícies

actuals des d'una perspectiva històrica o la inclusió de retalls de premsa com a material per a

les activitats.








A través d'Internet també es pot accedir a distintes webs que poden ser d'utilitat per a recopilar informació.

196

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

El centre educatiu juntament amb el departament, organitza des de fa bastants anys una eixida amb els alumnes de primer de batxillerat, de totes les modalitats (Ciències socials, Humanitats i Cientifico-tècnic) a Madrid durant tot un dia. En aquesta eixida es visita el Congrés dels Diputats i després de dinar el Museu del Prado. També es fa un recorregut pel centre històric de la ciutat (Puerta del Sol i Plaza Mayor).

197



GEOGRAFIA D’ESPANYA

SEGON DE BATXILLERAT

Curs 2017/2018

198


ÍNDEX

1.- INTRODUCCIÓ

2.- OBJECTIUS

3.- COMPETÈNCIES BÀSIQUES

4. - CONTINGUTS, ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ


6.- METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

7.- AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT


O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

9.- FOMENT DE LA LECTURA

10.-UTILITZACIÓ DE LES TIC


12.- ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

199


1. INTRODUCCIÓ1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

El sentit educatiu de l'assignatura Geografia, matèria pròpia de la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials, de segon curs de Batxillerat, queda plasmada en el Decret Curricular de la matèria (Decret 87/2015, de 5 de juny del 2015 del Govern Valencià, pel que s’estableix el currículum per a l’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat per a esta Comunitat) al fixar l'objecte de coneixement de la disciplina, determinar els objectius didàctics que han de desenvolupar-se, exposar els nuclis de continguts bàsics que són objecte d'aprenentatge, i finalment, presentar criteris d'avaluació que permeten orientar les necessàries modificacions en el procés d'ensenyança d'esta assignatura. Estes metes queden concretades en les ensenyances del Batxillerat al precisar que la finalitat essencial és la de proporcionar als alumnes i les alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, així com els coneixements i habilitats que els permeten desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.

Així mateix, els capacitarà per a accedir a l'educació superior, tant a l'ensenyança universitària com a les ensenyances artístiques superiors, la formació professional de grau superior, les ensenyances professionals d'arts plàstiques i disseny de grau superior i les ensenyances esportives de grau superior.

En la Introducció al Decret de Currículum de l'assignatura mencionat anteriorment cal destacar la concepció de la geografia entesa com una forma de coneixement que s'ocupa d'explicar el canviant espai físic i social com resultat de l'articulació i interacció dinàmica dels elements que el configuren. En este sentit, la Geografia pot aportar un rigor explicatiu a la interpretació i comprensió de l'espai geogràfic espanyol, la qual cosa suposa abordar l'estudi de la distribució i localització de diversos elements geogràfics, els factors, processos i interaccions que ocorren en un espai, així com les seues conseqüències espacials i mediambientals. També es concep l'espai geogràfic espanyol, com un territori caracteritzat per la seua diversitat interna com resultat de les dinàmiques ecogeogràfiques i dels processos sociohistòrics. Finalment, la comprensió i explicació de l'espai territorial espanyol actual implica, necessàriament, una anàlisi que l'integre en una realitat geogràfica més àmplia de la qual Espanya forma part . Per tant, les referències a l'espai europeu són necessàries, màximament si es té en compte la integració d'Espanya a la Unió Europea. Tampoc han d'oblidar-se les referències a altres regions amb què hi ha estretes relacions bé de tipus cultural o històric, com l'espai Iberoamericà o l'àmbit mediterrani.

200



El centre al que va dirigida la programació és l’IES Sant Vicent Ferrer ubicat en la localitat d’Algemesi. Aquest centre imparteix docència en les etapes d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de grau mitjà i superior. L’alumnat participa en el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa Plurilingüe.

L'Educació Secundària Obligatòria comprén des dels 12 anys als 16 anys i l'Educació Postobligatòria (1r i 2n de Batxillerat) dels 16 als 18, períodes a què molts autors denominen adolescència.

A nivell general es poden diferenciar dos fases. Una primera fase negativa, que podria coincidir amb el que alguns autors denominen pubertat o crisi puberal i que comprendria dels 11 als 14-15 anys, havent-hi un o dos anys de diferència entrexics i xiques. Podem dir que esta fase, es caracteritza per un gran creixement biològic que ocasiona desequilibris intensos; una gran desorganització del cercle de valors; una inestabilitat emocional amb pèrdua de seguretat; un aïllament social i irritabilitat; un augment de la capacitat de distracció i disminució de la concentració, reflexió i rendiment; solen tindre sentiment de ser incompresos i solen buscar l'originalitat i cridar l'atenció. D'altra banda, se succeïx una segona fase, coneguda com a fase positiva o d'afirmació. Esta comprendria a partir dels 14-15 anys. Esta fase es caracteritza per: una estabilitat en les formacions psicològiques que culminen amb la formació de la personalitat i la finalització del desenvolupament sexual; una formació de conviccions morals profundes; comencen a ser conscients de les seues eleccions, acceptant-se i superant els desajustos provocats en la fase anterior i buscant la seua inserció social, orientant-se a poc a poc professionalment; es diversifiquen els seus interessos, etc. En esta fase és molt important la comunicació amb el grup i potenciar l'autonomia. A nivell motor, hi ha una disminució gradual de les pertorbacions anteriors, havent-hi una millora qualitativa de l'execució motriu, començant a manifestar-se estils personals en l'execució de moviments tècnics.

Concretant un poc més podem dir que l'Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria, és el moment d'anar preparant gradualment l'alumnat per a viure conscientment en una societat plural, lliure i tècnicament avançada. L'objectiu últim ha de ser impulsar l'autonomia dels adolescents, no sols en elcamp intel·lectual, sinó també en el moral i social.

201


2. OBJECTIUS2.1. OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT

En el marc de la LOMCE, el Batxillerat té com a finalitat proporcionar a l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que li permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència. Així mateix, capacitarà l’alumnat per accedir a l’educació superior.

El Batxillerat contribuirà a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que els permetin:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola així com pels drets humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar de forma responsable i autònoma, i desenvolupar el seu esperit crític, així com preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a medi de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en l’ expressió oral com en l’escrita, el castellà i el català.

f ) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.


h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de forma solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i ) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j ) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com consolidar la sensibilitat i el respecte envers el medi ambient.


l ) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com fonts de formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

202


n) Consolidar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

2.2. OBJECTIUS GENERALS DE L’ASSIGNATURA

L’actual currículum constata que «la Geografia s’ocupa específicament de l’espai, els paisatges i les activitats que es desenvolupen sobre el territori, analitzant la relació entre la naturalesa i la societat, així com les seves conseqüències.»

D’acord amb això, formula els següents objectius generals per a aquesta disciplina:

- «Té per objectiu la comprensió del territori, producte de la interrelació de múltiples factors, i a més que l’estudiant pugui explicar la realitat geogràfica espanyola. Gràcies a aquest coneixement adquirit, la Geografia pot transmetre la idea de responsabilitat dins de la societat, ja que l’ésser humà és el principal agent de transformació del medi natural, i d’aquesta manera, aquesta assignatura participa profundament en la formació en valors».

- «L’ús dels instruments propis d’aquesta disciplina, entre d’altres la cartografia, imatges o estadístiques de diferent tipus, aporta la possibilitat d’analitzar i realitzar interpretacions globals, sistemàtiques i integrades de la realitat que ens envolta, identificar les unitats territorials, els paisatges i els resultats de l’activitat humana per poder conèixer i comprendre l’espai».

- «De manera que la Geografia plantejada en aquest curs té com a objectiu fonamental donar una interpretació global i interrelacionada de cada fenomen geogràfic, oferir els mecanismes que serveixin per donar respostes i explicacions als problemes que planteja el territori d’Espanya».


3.1.- Apareixen les competències bàsiques.

La LOMCE estableix que totes les àrees o matèries del currículum han de participar en el desenvolupament de les diferents competències clau de l’alumnat. Aquestes competències són les set següents:

1r Comunicació lingüística.

2n Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

3r Competència digital.

4t Aprendre a aprendre.

5è Competències socials i cíviques.

6è Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

7è Consciència i expressions culturals.

203


3.2.- La relació entre les competències bàsiques i els objectius de la matèria.

La matèria de Geografia d’Espanya es presta al desenvolupament de totes aquestes competències, especialment les cinc primeres. Per afavorir la seva adquisició per l’alumnat s’inclouen en el currículum diferents tipus d’activitats. Algunes són específiques per assolir una competència; d’altres són activitats integrades, que permeten avançar simultàniament en l’adquisició de diverses competències.

A continuació es concreten algunes maneres en què la Geografia contribueix a l’adquisició de les competències clau.

- Comunicació lingüística. La Geografia col·labora en la comprensió de textos orals i escrits; en l’expressió oral i escrita; i en el respecte a les normes de comunicació. Així, l’alumnat haurà d’adquirir i utilitzar amb propietat la terminologia de la matèria. Haurà de ser capaç de comprendre textos orals i escrits de temàtica geogràfica; i expressar els continguts geogràfics utilitzant adequadament les estructures lingüístiques i les normes ortogràfiques i gramaticals. I haurà d’assumir les normes de comunicació en contextos variats: respectar el torn de paraula, escoltar amb atenció a l’interlocutor, etc. Amb aquesta finalitat es realitzen tasques com la lectura comprensiva i el comentari de textos; la definició de termes i l’elaboració de definicions; la descripció d’imatges; les redaccions, exposicions i presentacions orals; la participació en les activitats de l’aula i en debats; l’elaboració d’informes i treballs, etc.

- Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. La Geografia contribueix de forma essencial a prendre consciència dels canvis produïts per les persones en l’entorn i a fomentar la cura mediambiental i dels éssers vius, promovent el compromís amb l’ús responsable dels recursos i el desenvolupament sostenible. Per a això planteja nombroses activitats encaminades a la presa de consciència dels problemes mediambientals i a la recerca i estima de les solucions per abordar-los, com l’anàlisi de dades, imatges i textos; la realització de treballs de camp sobre l’entorn; la valoració de la importància dels espais naturals protegits; o la planificació d’actuacions concretes per prevenir els problemes o col·laborar en la seva solució.

La Geografia també fomenta el maneig d’elements matemàtics bàsics, mitjançant el càlcul i interpretació de taxes (aridesa, natalitat, atur, PIB pc); l’elaboració i l’anàlisi d’informació en format gràfic o en sèries estadístiques; i la realització i interpretació de mapes. Així mateix, fomenta l’establiment de relacions, l’explicació de fets, la classificació, la comparació, la diferenciació, el raonament lògic mitjançant l’ús de dades i estratègies per respondre qüestions o afrontar problemes geogràfics de diversa índole i les seves manifestacions en diferents aspectes de la vida quotidiana. També evidencia la importància d’utilitzar mètodes rigorosos per comprendre la realitat física i humana i les seves interrelacions espacials. I promou hàbits de vida saludables en relació amb el medi ambient i amb l’augment de l’esperança de vida (produccions ecològiques, mitjans de transport no motoritzats, consum responsable, etc.).

204


- Competència digital. La Geografia promou la capacitat de buscar, seleccionar, utilitzar i avaluar críticament la informació procedent de mitjans digitals; l’elaboració d’informació pròpia a partir de la informació obtinguda; i la seva transmissió utilitzant diversos canals de comunicació audiovisual. Entre les activitats que fomenten aquesta competència es troben les investigacions o indagacions; i l’ús de les noves tecnologies per facilitar el treball geogràfic i la vida diària: realització de càlculs, gràfics i mapes; obtenció d’imatges; creació de simulacions a fi d’adoptar decisions amb repercussions espacials, etc.

- Competència d’aprendre a aprendre. Es promou des de la Geografia mitjançant el desenvolupament d’estratègies que afavoreixin la comprensió dels seus continguts, com la realització d’esquemes, síntesi, quadres comparatius, eixos cronològics, organigrames, fitxes i mapes conceptuals. A més, des de la matèria es fomenten actituds que afavoreixen l’aprenentatge autònom, la iniciativa, la creativitat i l’esperit crític; la presa de consciència dels processos d’aprenentatge; i l’autoavaluació de la consecució dels objectius d’aprenentatge.

- Competències socials i cíviques. La Geografia impulsa l’educació cívica, aplicant els drets i deures de la convivència ciutadana al context escolar. Amb aquesta finalitat fomenta la relació amb els altres; l’aprendre a comportar-se; el reconeixement de la riquesa i la diversitat de les opinions alienes; i el desenvolupament del compromís social manifestat en la preocupació pels espais i els grups socials més desfavorits. Entre les activitats proposades es troben la participació activa en l’aula; el treball en grup per a la realització d’activitats; i els treballs de camp, que promouen la solidaritat, la responsabilitat, la col·laboració i el respecte a les opinions alienes.

- El sentit de la iniciativa i l’esperit emprenedor. La Geografia col·labora en desenvolupar l’autonomia personal; la constància en el treball, assumint responsabilitats i superant les dificultats; la capacitat de lideratge, plantejant iniciatives i fomentant les actituds relacionades amb l’organització, la planificació, el disseny, la valoració, l’avaluació, la coordinació de tasques i temps i la negociació; i el desenvolupament de la creativitat i de l’emprenedoria proposant noves idees o activitats.

- La consciència i expressions culturals. La Geografia fomenta la valoració de les manifestacions culturals pròpies i alienes als seus diferents vessants (natural, monumental, etc.); i l’estima de la multiculturalitat de persones i espais geogràfics. També promou el gust per la creativitat i per l’estètica en la vida quotidiana, manifestades en l’elaboració de treballs, murals, presentacions, quadern de treball, etc.

3.3.- Relació entre les competències bàsiques i els criteris d’avaluació.

Per valorar el grau d’adquisició de les competències clau s’estableixen estàndards d’aprenentatge avaluables i rúbriques. Els estàndards són concrecions dels criteris d’avaluació, observables i mesurables, que en posar-se en relació amb les competències clau, permetin avaluar la seva consecució. Les rúbriques indiquen el grau de consecució de cada un dels estàndards. Per exemple, podem assignar un valor 0 si l’estudiant no va fer la tasca; 1 Insuficiente; 2 Suficiente; 3 Bé; 4 Notable i 5 Excel·lent. Està concretat en el punt següent.

205


4. ELS CONTINGUTS, ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ.

Els continguts que inclou esta programació de la Geografia d'Espanya s'atenen als establits en el currículum oficial. Així mateix també s'incorporen aquells continguts relacionats amb els objectius proposats per a tot el centre en el Projecte Educatiu i els seleccionats a partir dels temes transversals.

Els continguts que es desenvoluparan són els següents:

10. Definició d'un problema referit a un procés geogràfic i formulació d'hipòtesis de treball.11. Anàlisis de les distintes variables ecogeogràfiques que intervenen en els sistemes

d'organització territorial per a arribar a una síntesi explicativa.12. Utilització crítica de dades i elaboració d'informacions utilitzant diversos codis

comunicatius: verbal, cartogràfic, gràfic i estadístic.13. Correcció en el llenguatge i utilització adequada de la terminologia específica.14. Responsabilitat en l'anàlisi i valoració dels repercussions socioeconòmiques i ambientals de

l'explotació dels recursos. Producció i consum racional.15. L'espai geogràfic: noció i característiques de l'espai geogràfic; elements i instruments

d'informació i representació geogràfica, nocions d'anàlisi de localitzacions i distribucions espacials.

16. Globalització i diversitat en el màs actual: processos de mundialització i desigualtats territorials; classificacions de les àrees geoeconòmiques.

17. Espanya a Europa. Estructura territorial. Contrastos físics i socioeconòmics. Polítiques regionals i de cohesió territorial. La posició d'Espanya en la Va unir Europea.

18. Trets geogràfics essencials d'Espanya: situació geogràfica, contrastos i diversitat interns, posició relativa en el màs i en els àrees socioeconòmiques i geopolítiques.

19. L'ordenació territorial actual de l'Estat en comunitats autònomes com a resultat de processos i projectes històrics contemporanis. L'espai geogràfic de la Comunitat Valenciana.

20. Els elements que estructuren el medi físic: les unitats del relleu, els contrastos climàtics, les aigües, les formacions vegetals i els sòls. El problema de l'aigua a la Comunitat Valenciana.

21. La varietat dels grans conjunts naturals espanyols: identificació dels seus elements geomorfològics, estructurals, climàtics i biogeogràfics.

22. Naturalesa i recursos en Espanya: matèries primeres, fonts i recursos energètics.23. Naturalesa i medi ambient: la interacció entre el medi físic i la societat, els problemes

mediambiental i els polítiques espanyoles i comunitàries de protecció dels espais naturals, conservació i millora.

24. Acció dels factors socioeconòmics en el territori espanyol: evolució històrica, panorama actual i perspectives.

206


25. La pluralitat dels espais rurals: transformació i diversificació dels activitats rurals i la seua plasmació en tipologies espacials diverses; els dinàmiques recents del màs rural. La situació espanyola en el context de la Unió Europea.

26. Els recursos marins, l'activitat pesquera i la seua reconversió i l'aqüicultura.27. Els espais industrials: Fonts d'energia i aprofitament energètic. La política territorial de

modernització de la indústria i els seues conseqüències. El sector secundari espanyol en el marc europeu.

28. Els activitats del sector terciari. El comerç i la xarxa de transports: la vertebració territorial. Els espais d'ocio. El turisme.

29. El sector primari, la indústria, i el sector terciari en la Comunitat Valenciana.30. Les repercussions socioeconòmiques i ambientals de l'explotació dels recursos. Producció i

consum racional.31. La població espanyola. L'estructura biodemogràfica i laboral. Evolució demogràfica i

desigualtats espacials. La importància de la immigració. La població de la Comunitat Valenciana.

32. Processos d'urbanització. Morfologia i estructura dels ciutats de la Comunitat Valenciana. Els sistemes de ciutats i els xarxes de transport. Els activitats i funcions urbanes. L'impacte ambiental.

33. Els disparitats regionals i l'ordenació territorial. Els polítiques estatals per a superar els desequilibris regionals.

4.1. Els conceptes

Els conceptes de Geografia d'Espanya es distribuïxen en dotze unitats didàctiques, que s'agrupen en quatre blocs temàtics, precedits d'un bloc introductori més un bloc corresponent a la matèria de Geografia de la Comunitat Autònoma, que incorporen els conceptes geogràfics següents:

Bloc introductori

Este bloc consistix en una primera aproximació al coneixement geogràfic:

• Estudia el concepte de la ciència geogràfica; la seua evolució i les seues tendències actuals; i les característiques de l'espai geogràfic, que és el seu objecte d'estudi.

• Presenta les metodologies utilitzades per a la construcció del coneixement geogràfic. Amb això es pretén emfatitzar la concepció de la Geografia com una manera de coneixement que utilitza unes formes d'operar i de raonar, com l'obtenció i el processament d'informació provinent de fonts diverses; l'anàlisi de les distintes variables que intervenen en l'organització territorial; el plantejament i la resolució de problemes; la formulació d'hipòtesis, o l'elaboració d'explicacions geogràfiques.

• Aporta pautes per a treballar els procediments geogràfics més habituals, com l'elaboració, la lectura i la interpretació de mapes de divers tipus, dades estadístiques, gràfics, imatges i textos.

La inclusió d'este bloc respon, d'una banda, a les exigències del currículum oficial en què s'assenyala que l'alumnat ha d'utilitzar “conceptes, procediments i destreses específicament

207


geogràfics per a explicar l'espai” i “obtindre, utilitzar i classificar informacions de contingut geogràfic procedent de fonts variades”.

D'altra banda, el bloc pretén mostrar a l'alumnat que, igual que l'estudi eficaç de conceptes teòrics exigix una metodologia (lectura comprensiva, subratllat, esquema, síntesi), el comentari correcte de fonts geogràfiques requerix un mètode adequat. Ja que esta tasca es va a realitzar al llarg de tot el curs, les pautes per als comentaris es presenten al principi, de manera que l'alumnat sàpiga fàcilment on pot acudir per a obtindre una orientació de la metodologia que es va a seguir.

Blocs temàtics

Els blocs temàtics estan integrats per un nombre variable d'unitats didàctiques. Els continguts dels blocs estan interrelacionats i seqüenciats coherentment, d'acord amb l'estructuració següent:

• El bloc I presenta l'espai geogràfic espanyol com un territori de caràcters comuns i diversos, i se centra en l'estudi del medi físic. Este s'estructura en quatre unitats didàctiques destinades a mostrar la diversitat geomorfològica, climàtica, hídrica i biogeogràfica d'Espanya, que es traduïx en l'existència de variats paisatges naturals les condicions mediambientals de la qual afecten les activitats humanes i, al mateix temps, es veuen modificades i configurades per les actuacions i els interessos dels grups humans. Per tant, no es tracta d'una simple descripció d'elements físics, sinó d'explicar les seues interrelacions i les d'ells amb l'acció humana.

• El bloc II es dedica a les activitats econòmiques desenrotllades pel ser humà sobre el medi, agrupades per sectors: primari, secundari i terciari. D'una banda, s'analitza com l'heterogeneïtat del medi físic provoca el desigual repartiment de recursos en l'espai i genera una distinta utilització d'este, ja siga agrària, industrial o terciària. D'altra banda, s'estudia com estos diversos usos i els canvis que experimenten com resultat del desenrotllament de les societats humanes exercixen destacades repercussions i transformacions mediambientals, que accentuen la diversitat de l'espai geogràfic espanyol.

• El bloc III, sobre les bases anteriors, analitza la distribució de la població en l'espai i les característiques del seu comportament geodemogràfic; el creixent procés d'urbanització i les recents transformacions en l'espai urbà, així com l'organització politicoadministrativa del territori i les disparitats regionals resultants de les desigualtats naturals, econòmiques i demogràfiques, que es traduïxen en diferències en la distribució de la riquesa i en els nivells de benestar i qualitat de vida. Les actuals polítiques per a pal·liar estos desequilibris i ordenar el territori de manera sostenible ocupen un lloc destacat.

• El bloc IV analitza l'espai espanyol en el context internacional. En primer lloc, s'estudia la integració d'Espanya en la Unió Europea i les diverses repercussions d'este fet en relació amb el territori nacional i regional. En segon lloc, planteja la seua posició en el sistema món, caracteritzat per una creixent globalització dels processos econòmics, socials, polítics i culturals i per l'existència de profundes desigualtats socioeconòmiques entre espais rics i pobres.

208


En el llibre de l'alumne cada bloc va precedit d'una introducció, en la que se sintetitzen els continguts que es tracten, a fi de despertar l'interés de l'alumnat cap a ells. De la mateixa manera, abans de cada unitat didàctica una breu introducció avança els seus aspectes més rellevants.

4.2. Procedimients

La programació didàctica es planteja com un dels seus objectius fonamentals que els estudiants es familiaritzen i treballen amb els procediments habituals del mètode geogràfic, entre els que destaquem els següents:

• Obtenció, tractament i comunicació de la informació geogràfica. Este procediment desenrotlla les capacitats relatives a la recollida i el registre de dades (verbals, icònics, estadístics, cartogràfics, i els procedents de les noves tecnologies de la informació); l'anàlisi crítica de les informacions, i la síntesi interpretativa.

- Entre els procediments relatius a l'obtenció d'informació, destaquem els d'adquisició directa (observació, disseny i realització d'enquestes, qüestionaris i entrevistes); indirecta: busca de documents cartogràfics (plans, mapes, fotografies aèries); gràfics estadístics (procedents d'anuaris, bases de dades, mitjans de comunicació, Internet); documents científics, literaris i periodístics.

- Entre els procediments relatius al tractament de la informació, assenyalem l'aplicació de mètodes sistemàtics i crítics en l'anàlisi i la interpretació de fets i processos geogràfics: la comparació de dades geogràfiques de procedència diversa (bibliogràfics, mitjans de comunicació); la comparació de dades geogràfiques representades en diferents mitjans (gràfics, cartogràfics, estadístics); el càlcul de valors estadístics d'ús geogràfic a partir de sèries de dades; la interrelació de diverses variables en l'anàlisi de fenòmens geogràfics, i la deducció de les relacions que s'establixen entre les diverses variables geogràfiques perceptibles en un paisatge.

- Entre els procediments plantejats per a la comunicació de conclusions sobre lectures, indagacions o treballs de camp, destaquem l'expressió oral (en exposicions individuals o col·lectives, debats, posades en comú); l'expressió escrita (informes, resums, esquemes), en ambdós casos utilitzant el vocabulari geogràfic apropiat; l'expressió gràfica (elaboració de mapes, quadros estadístics, presentacions informàtiques o audiovisuals); la formulació d'opinions i juís propis sobre els fenòmens de caràcter geogràfic; la formulació d'aproximacions prospectives i de propostes d'intervenció per a la resolució de problemes amb incidència espacial.

• Explicació multicausal. Es tracta d'un procediment que comprén la comprensió i l'anàlisi dels nombrosos factors causals que intervenen en els fenòmens geogràfics i el reconeixement de les interaccions del medi natural amb l'activitat humana. Este procediment ha d'aplicar-se tant en el tractament de la informació com en les tasques d'indagació i investigació.

• Indagació i investigació. Este exercici implica la identificació i la formulació de problemes geogràfics: establiment d'hipòtesis, observació i recollida de dades, confrontació de

209


les hipòtesis, interpretació i conclusions. Els treballs de camp que es plantegen en el llibre de l'alumne resulten especialment indicats per a treballar este procediment en Batxillerat.

La utilització de tots estos procediments permet complir un doble objectiu:

a) Incrementar la competència intel·lectual i l'autonomia d'aprenentatge de l'alumnat, atés que fomenten capacitada com l'anàlisi, l'explicació, el crític o l'esbrinament.

b) Capacitar i orientar l'alumnat sobre característiques i exigències dels estudis superiors relacionats amb la Geografia i amb les seues eixides professionals. És a dir, permeten mostrar com treballen els geògrafs i els seus àmbits d'actuació.

El llibre de l'alumne, en el bloc introductori, proporciona pautes per a treballar els procediments més habituals (mapes, gràfics, taules estadístiques i textos) i, al final de la unitat didàctica corresponent, oferix tècniques per a treballar els procediments específics d'un tema (mapes del temps, piràmides de població), així com pautes per a la indagació a través de les orientacions per a la realització de treballs de camp. D'altra banda, els diversos documents que acompanyen al text escrit es presten també al treball amb estos procediments.

4.3. Actituds i valors

La Geografia permet fomentar en l'alumnat actituds positives referides a continguts relacionats amb el treball científic, el procés d'aprenentatge i l'avaluació dels fenòmens de caràcter geogràfic, així com valors de socialització que contribuïxen a la seua formació i maduresa humana i fomenten la seua participació activa, responsable i solidària en el seu entorn social i espacial.

a. Actituds referides al treball científic, el procés d'aprenentatge i l'avaluació de fenòmens de caràcter geogràfic

• Curiositat científica i capacitat d'observació de la realitat, i rigor crític en la preparació i obtenció d'informació, tant pel caràcter opinable de molts dels fets geogràfics objecte d'estudi com per la importància que en la matèria adquirixen l'anàlisi i l'avaluació crítica de la informació.

• Rigor en el coneixement i ús del vocabulari geogràfic específic.

• Desenrotllament de comportaments de cooperació en la realització de treballs en equip i de respecte cap a les opinions diferents.

210


• Valoració de la complexitat dels fenòmens geogràfics: multicausalitat, caràcter dinàmic, diversitat i variabilitat segons l'escala utilitzada.

• Curiositat cap a l'entorn paisatgístic i interés per buscar explicacions a les seues característiques, valorant les relacions entre fenòmens geogràfics, la realitat socioeconòmica i les estructures de poder econòmic i polític.

• Sensibilitat cap als problemes mediambientals i cap a les accions correctores estos.

• Desenrotllament de sentiments de pertinença, integració i participació en la pròpia comunitat autònoma i en l'àmbit europeu.

b. Valors de socialització positius

Estos continguts actitudinals, presents ja en l'ESO, s'aborden ara des d'altres nivells de coneixement i anàlisi, i impregnen tota matèria de Geografia, sense que siguen tractats com a temes aïllats o separats, sinó com a part intrínseca i contingut central de la disciplina.

Per tant, l'educació en valors s'incorpora als objectius, als continguts conceptuals i procedimentals que més contribuïxen a desenrotllar (comentaris de text, projecció de vídeos, debats, diapositives); a la metodologia (que utilitzarà estratègies encaminades a afavorir la formació dels estudiants com a persones autònomes, crítiques i participatives, a través d'activitats que fomenten la interacció d'iguals, la cooperació, la participació i la responsabilitat), i als criteris d'avaluació (participació i realització de les activitats proposades).

Entre els valors que col·laboren a la socialització positiva de l'alumnat, destaquem els següents:

• Educació moral i cívica: actituds de respecte, solidaritat, valoració del pluralisme i de la diversitat cultural d'Europa i d'Espanya, de les distintes posicions i opinions sobre l'organització territorial i política, i tolerància cap als sentiments de pertinença i integració territorial i les idees i opinions d'altres persones i societats.

• Educació per a la igualtat entre ambdós sexes: reconeixement de les situacions de desigualtat entre ambdós sexes i plantejament d'actuacions d'acord amb valors igualitaris.

• Educació mediambiental: identificació i anàlisi de problemes mediambientals, interés per trobar solucions i desenrotllar comportaments compatibles amb la preservació de l'equilibri ecològic.

• Estima pel patrimoni geogràfic (paisatgístic, ambiental i cultural) d'Espanya i de l'entorn com a recurs i element important de la qualitat de vida.

211


• Educació per al desenrotllament: estima pels valors de justícia i igualtat i per les actuacions d'equilibri social i territorial, així com de solidaritat amb persones, grups o espais desfavorits.

• Educació per a la interculturalitat, la convivència i els drets humans.

• Educació per al consum i l'oci: responsabilitat com a consumidor i actitud crítica i selectiva enfront de la publicitat i els mitjans de comunicació de masses.

• Educació en els mitjans de comunicació: lectura i treball amb els mitjans de comunicació i actitud crítica enfront de la informació.

Estos continguts generals s'especifiquen i concreten en la programació de cada unitat didàctica:

UNITAT 1. L'ESPAI GEOGRÀFIC ESPANYOL. LA DIVERSITAT GEOMORFOLÒGICA

1.1.CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU

Competències clau (CC): comunicació lingüística (CCL), competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCT), competència digital (CD), aprendre a aprendre (CAA), competències socials i cíviques (CSYC), sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (SIEP), i consciència i expressions culturals (CEC).

ContingutsCriteris

d’avaluacióEstàndards d’aprenentatge

avaluablesCC

- L’espai geogràfic espanyol. La composició i la diversitat del territori espanyol.

- El relleu peninsular. Trets, tipus d’unitats morfoestructurales; evolució geològica; roquedo i tipus de relleu; unitats morfoestructurales; i relleu costaner.

- El relleu de les illes Balears. Els conjunts del relleu i les costes balears.

- El relleu de les illes Canàries. Els tipus de

1. Definir i explicar breument conceptes relatius al relleu espanyol.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius a l’evolució geològica i a les unitats morfoestructurales del relleu peninsular i insular.

CCL,

CMCT

1.2. Defineix amb precisió conceptes relatius al relleu costaner espanyol.

2. Analitzar, caracteritzar i explicar el relleu espanyol.

2.1. Redacta temes sobre l’evolució geològica, el roquedo, les unitats i el relleu costaner peninsular; així com sobre el relleu continental i costaner de les illes Balears i les Canàries.

CCL,

CMCT,

CAA

212


relleu i les costes canàries.

3. Localitzar i identificar en mapes fenòmens referits al relleu espanyol.

3.1. Localitza i identifica en mapes fenòmens referits al relleu continental i costaner d’Espanya.

CMCT,

CAA

4. Utilitzar i aplicar les eines i els procediments del mètode geogràfic a l’estudi de l’espai geogràfic i del relleu espanyol.

4.1. Analitza, explica, comenta i interpreta blocs-diagrama, perfils topogràfics i imatges sobre el relleu continental i costaner espanyol.

CD,

CCL,

CMCT,

CAA

Competència digital

- Fer servir diferents fonts per a la recerca d’informació.

- Elaborar informació pròpia derivada d’informació obtinguda a través de mitjans tecnològics.

- Manejar eines digitals per a la construcció de coneixement.

- Utilitzar les noves tecnologies per millorar el treball i facilitar la vida diària.

- Busca imatges a Internet i redacta un peu explicatiu:

- De les formes característiques del relleu granític, càrstic, argilenc i a causa de l’erosió diferencial.

- Dels diferents tipus d’accidents costaners.

- De cada un dels tipus de relleu de les Illes Canàries.

- Obté i elabora informació de la Xarxa: esbrina la diferència entre una cala i una platja, i busca exemples d’ambdues a l’arxipèlag balear.

- Elabora automàticament un perfil topogràfic utilitzant Google Earth.

- Utilitza la informació del web d’Anaya per ampliar els seus coneixements sobre aquesta unitat.

Consciència i expressions culturals

- Manifestar gust per la creativitat i per l’estètica en l’àmbit quotidià.

- Elaborar treballs i presentacions amb sentit estètic.

- Cuida la presentació del quadern de treball.

- Realitza un dibuix que plasma l’organització del relleu peninsular, com un castell envoltat de muralles i fosses.

- Selecciona amb sentit estètic imatges relatives als tipus de relleu i els accidents costaners.

213


Competències socials i cíviques

- Mostrar disponibilitat per a la participació activa en àmbits de participació establerts.

- Reconèixer riquesa en la diversitat d’opinions i idees.

- Aprendre a comportar-se des del coneixement dels diferents valors.

- Aplicar drets i deures de la convivència ciutadana en el context escolar.

- Participa activament en classe formulant preguntes; contestant a interrogants; manifestant opinions; i exposant voluntàriament la resposta a les activitats didàctiques de la unitat plantejades pel professorat.

- Respecta les intervencions en classe dels altres estudiants.

- Manifesta una actitud atenta a classe i respectuosa amb les indicacions del professorat.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

- Ser constant en el treball superant les dificultats.

- Dirimir la necessitat d’ajuda en funció de la dificultat de la tasca.

- Generar noves i divergents possibilitats des de coneixements previs del tema.

- Mostrar iniciativa personal per iniciar o promoure accions noves.

- Organitza el seu treball per realitzar les tasques encomanades de forma adequada en el temps requerit, sol·licitant ajuda per realitzar-les en cas necessari.

- Planifica una activitat en la qual resulta interessant disposar d’un perfil topogràfic; realitza el perfil corresponent; i comenta la influència de la seva disposició en l’activitat planificada.

Aprendre a aprendre - Desenvolupar estratègies que afavoreixin la comprensió rigorosa dels continguts.

- Planificar els recursos necessaris i els passos a realitzar en el procés d’aprenentatge.

- Gestionar els recursos i les motivacions personals en favor de l’aprenentatge.

- Avaluar la consecució d’objectius d’aprenentatge.

- Prendre consciència dels processos d’aprenentatge.

- Elabora quadres de síntesi: referits a l’evolució geològica del relleu peninsular; els tipus de roquedo; les principals unitats morfoestructurales; i els accidents de les costes atlàntica i mediterrània.

- Confecciona quadres comparatius sobre la localització, cronologia, formació, materials i formes del relleu de:

- El sòcol paleozoic de l’Altiplà, de les seves serres, i de les seves conques sedimentàries interiors.

- Els vorells muntanyosos de l’Altiplà.

214


- Seguir els passos establerts i prendre decisions sobre els passos següents en funció dels resultats intermedis.

- Identificar potencialitats personals com a aprenent.

- Les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.

- Les serralades exteriors de l’Altiplà.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes de l’evolució geològica i de les unitats del relleu, blocs-diagrama dels tipus de relleu, perfils topogràfics i imatges sobre el relleu continental i costaner.

- Utilitza el mapa conceptual de

215


UNITAT 2. L'ESPAI GEOGRÀFIC ESPANYOL. LA DIVERSITAT GEOMORFOLÒGICA

2.1. CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU


ContingutsCriteris


avaluablesCC

- Els factors geogràfics i termodinàmics del clima a Espanya.

- Els elements del clima.

- Els tipus de temps a Espanya i la interpretació de mapes meteorològics en superfície i en altura.

- Els tipus de clima a Espanya i l’elaboració i comentari de climogrames.

1. Definir correctament els principals termes relatius al temps i clima d’Espanya.

1.1. Defineix correctament conceptes relatius a factors i elements del clima; tipus de temps; i dominis climàtics d’Espanya.

CCL,

CMCT

2. Analitzar, caracteritzar i explicar els principals factors i elements del clima; els tipus de temps; i els dominis climàtics d’Espanya.

2.1. Redacta temes sobre els factors i elements del clima; els tipus de temps i els dominis climàtics d’Espanya.

CCL,

CMCT,

CAA

3. Localitzar i identificar en mapes fenòmens referits alhora i al clima d’Espanya.

3.1. Localitza i identifica en mapes els centres d’acció i les masses d’aire que afecten alhora i al clima espanyol; així com els principals dominis climàtics d’Espanya.

CMCT,

CAA

4. Utilitzar i aplicar les eines i els procediments del mètode geogràfic a l’estudi del temps i del clima a Espanya.

4.1. Obté, analitza, explica, comenta i interpreta dibuixos i mapes relatius als factors i elements del clima d’Espanya.

CD,

CCL,

CMCT,

CAA 4.2. Comenta mapes del temps;

i elabora, comenta i compara climogrames.

5. Apreciar la diversitat climàtica d’Espanya i la importància de la informació meteorològica i

5.1. Aprecia la diversitat climàtica d’Espanya i valora la importància de la informació meteorològica i climatològica en diferents

SIEP,

CMCT

216


climatològica.activitats humanes i en la vida quotidiana de les persones.

217


2.2. COMPETÈNCIES CLAU: DESCRIPTORS I ACOMPLIMENTS

Competència Descriptor Acompliment

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

- Aplicar mètodes d’anàlisis rigoroses per millorar la comprensió de la realitat circumdant en l’àmbit geogràfic.

- Manejar els coneixements sobre la ciència geogràfica i la tecnologia per solucionar problemes, comprendre el que ocorre al nostre voltant i respondre preguntes.

- Conèixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics: operacions, magnituds, percentatges, etc.

- Comprendre i interpretar la informació presentada en format gràfic.

- Resoldre problemes seleccionant les dades i les estratègies apropiades.

- Reconèixer la importància de la ciència en la nostra vida quotidiana.

- Aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana.

- Calcula: amplituds tèrmiques anuals i l’índex d’aridesa de De Martonne; i aplica els índexs d’aridesa de Gaussen i de De Martonne.

- Explica fets relatius al clima espanyol:

- Els factors que expliquen l’escassa influència del mar a la Península; els contrastos tèrmics i pluviomètrics entre els vessants de sobrevent i sotavent; i les diferències de temperatura i humitat entre les solanes i les obagues.

- La influència del corrent en raig sobre el temps en superfície.

- El procés de formació d’una borrasca de dos fronts.

- La influència dels factors del clima en les temperatures i les precipitacions.

- Els motius de l’elevada insolació del SE peninsular i de la diferència de temperatura mitjana de la costa cantàbrica i la costa mediterrània andalusa.

- Utilitza i treballa amb mapes:

- Comenta el mapa de la distribució de les precipitacions.

- Localitza en mapes:

- Els diferents dominis climàtics d’Espanya.

- Les ciutats de Sòria, Ciudad Real i Múrcia, i explica les diferències

218


entre les seves temperatures mitjanes anuals.

- Utilitza tècniques pròpies del mètode geogràfic:

- Comenta mapes meteorològics corresponents a diferents situacions atmosfèriques.

- Elabora i comenta els climogrames de Bilbao, Màlaga, Lleó, Benidorm, Formigal, Gran Canària i uns altres set de proposats en les activitats de síntesi.

- Aplica coneixements a la vida quotidiana:

- Busca els objectius i les activitats desenvolupades per Aemet i valora la importància de la seva tasca en la vida quotidiana.

- Identifica refranys populars amb la corresponent situació atmosfèrica i l’estació de l’any en la qual és més habitual.

Comunicació lingüística - Comprendre el sentit dels textos escrits i orals.

- Expressar-se oralment amb correcció, adequació i coherència.

- Mantenir una actitud favorable cap a la lectura.

- Utilitzar el vocabulari adequat, les estructures lingüístiques i les normes ortogràfiques i gramaticals per elaborar textos escrits i orals.

- Respectar les normes de comunicació en qualsevol context: torn de paraula, escolta atenta a l’interlocutor...

- Realitza amb interès la lectura comprensiva dels continguts dels diferents epígrafs de la unitat.

- Defineix termes utilitzant el vocabulari geogràfic adequat:

Conceptes com a temps atmosfèric, clima, jet stream, anticicló, front polar, insolació, gelada, alisi, etc.

- Diferència termes: boires i gelades; precipitacions orogràfiques, convectives i de cara; sequera i aridesa.

- Llegeix i comenta textos sobre la diversitat climàtica d’Espanya.

219


- Descriu el procés de formació d’una borrasca de dos fronts a partir del dibuix corresponent.

- Redacta la resposta a les activitats i els treballs plantejats, utilitzant el vocabulari, les estructures lingüístiques i les normes gramaticals correctes.

- Exposa oralment, amb correcció i coherència, la resposta a les activitats didàctiques plantejades pel professorat.

- Respecta les normes de comunicació a classe: demana la paraula i atén les intervencions del professorat i dels altres estudiants.

Competència digital - Fer servir diferents fonts per a la recerca d’informació.




- Obté i elabora informació de la Xarxa:

- Esbrina què mesuren els següents instruments: heliògraf, piranòmetre, nefoscopio, termòmetre, higròmetre, baròmetre, penell, anemòmetre, pluviòmetre, pluviògraf, evaporímetro i transmisómetro.

- Consulta en l’Agència Estatal de Meteorologia Aemet els mapa del temps en superfície i en altura (500 hPa) i realitza un comentari de les situacions atmosfèriques, seguint el model proporcionat.

- Busca i comenta notícies sobre la diversitat climàtica d’Espanya.

- Realitza automàticament climogrames utilitzant les plantilles existents al web d’Anaya i a Internet i avalua si la plantilla elegida s’até a les normes per a la correcta elaboració d’un climograma.

220






- Cuida la presentació del quadern de treball i l’execució dels climogrames.

- Selecciona amb sentit estètic imatges relatives als factors del clima.

















- Prendre consciència dels

- Realitza un esquema sobre els factors del clima i l’il·lustra amb imatges.

- Confecciona un quadre comparatiu sobre els climes d’Espanya.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes i dibuixos dels factors i elements del clima, i mapes dels dominis climàtics.

- Utilitza el mapa conceptual de la unitat per establir relacions entre els continguts i obtenir una visió

221


processos d’aprenentatge.



sintètica dels mateixos.

- Programa i realitza la prova d’autoavaluació proposada al web de l’alumnat d’Anaya; i utilitza els resultats per valorar l’aprenentatge, prendre consciència dels encerts i les fallades, i adoptar decisions per millorar.

222


UNITAT 3. DIVERSITAT HÍDRICA, VEGETAL I EDÀFICA



ContingutsCriteris


avaluablesCC

- La diversitat hídrica d’Espanya: els rius peninsulars (factors de la diversitat fluvial; cabal, règim, conques i vessants hidrogràfics); les zones humides (llacs i aiguamolls); i els aqüífers.

- La diversitat vegetal: factors de la diversitat vegetal; i paisatges vegetals d’Espanya (oceànic, mediterrani, de ribera, de muntanya i de les Canàries).

- La diversitat del sòl: factors de la diversitat edàfica; horitzons i perfil del sòl; i tipus de sòl (zonals, azonals i intrazonals).

1. Definir i explicar breument els principals conceptes relatius a les aigües, la vegetació i el sòl a Espanya.

1.1. Defineix correctament conceptes relatius als rius, els aiguamolls i els aqüífers; a les regions i les formacions vegetals; i als elements i els tipus de sòl d’Espanya.

CCL,

CMCT

2. Analitzar, caracteritzar i explicar les aigües, la vegetació i el sòl d’Espanya.

2.1. Redacta temes sobre els rius peninsulars, les zones humides i els aqüífers; els paisatges vegetals d’Espanya; i els trets i els tipus de sòl.

CCL,

CMCT,

CAA

3. Localitzar en mapes fenòmens referits a les aigües, la vegetació i el sòl d’Espanya.

3.1. Localitza i identifica en mapes els principals rius, conques fluvials, vessants hidrogràfics, zones humides i embassaments; les regions i els dominis vegetals d’Espanya; i els terres associats.

CMCT,

CAA

4. Utilitzar i aplicar els procediments del mètode geogràfic a l’estudi de les aigües, la vegetació i el sòl d’Espanya.

4.1. Obté, comenta i compara hidrogrames de cabal; cliseries vegetals; i imatges de rius, formacions vegetals i terres d’Espanya, relacionant-los amb les característiques climàtiques.

CD,

CCL,

CMCT,

CAA

5. Valorar la diversitat hidrogràfica, vegetal i edàfica d’Espanya i el seu aprofitament com a recurs.

5.1. Valora la diversitat hidrogràfica, vegetal i edàfica d’Espanya; el seu aprofitament com a recurs en diferents activitats humanes; i la importància de les obres de regularització fluvial davant problemes com sequeres o inundacions.

SIEP

223





- Comprometre’s amb l’ús responsable dels recursos naturals per promoure un desenvolupament sostenible.

- Prendre consciència dels canvis produïts per les persones en l’entorn natural i les repercussions per a la vida futura.






- Pren consciència dels canvis produïts per l’activitat humana en l’entorn: opina en el debat sobre si els aiguamolls han de ser protegits o si s’ha de permetre l’ús dels seus recursos.

- Calcula: el cabal relatiu i la irregularitat anual d’un riu.

- Indica les unitats en què es mesuren el cabal absolut i relatiu d’un riu.

- Utilitza dades estadístiques per elaborar gràfics de cabal absolut i relatiu de rius.

- Relaciona continguts: activitats agràries amb terres que ofereixen condicions favorables per a les mateixes.

- Explica fets relatius a les aigües, la vegetació i el sòl:

- La influència de la disposició del relleu a les conques fluvials i a la xarxa hidrogràfica de la Península.

- Els requisits necessaris per a la formació d’aqüífers.

- Les diferències entre la vegetació clímax i la secundària, i els motius que han portat a introduir espècies secundàries en les àrees oceànica i mediterrània.

- La influència de la roca, el clima, la topografia, els éssers vius i el temps a terra.

- Per què els terres dels vessants muntanyosos i els terres intrazonals són diferents dels del seu entorn.

224


- Compara els boscos caducifoli, marcescente i perennifoli; i la landa amb la maquia.

- Utilitza i treballa amb mapes:- Anomena les unitats de relleu

que actuen com a divisòries d’aigües entre els tres vessants hidrogràfics.

- Traça una línia entre els caps Penyes i La Nao i cita de NO a ES les conques i els vessants, els rius principals, i els règims fluvials que travessa.

- Anomena les unitats del relleu favorables i desfavorables per a la formació d’aqüífers.

- Traça una línia entre Andorra i l’illa de Tenerife i cita els dominis bioclimàtics que travessa i les formacions vegetals que els integren.

- Localitza en mapes:- Rius, llacs i aiguamolls.- El lloc de naixement i

desembocadura del riu principal de cada conca hidrogràfica.

- Utilitza tècniques pròpies del mètode geogràfic:- Elabora i comenta hidrogrames

de cabal dels rius Navia, Noguera Ribagorzana, Alagón, Noguera Pallaresa, Guadamez i Guadalentín.

- Construeix i comenta les cliseries del Teide i de la Serra d’Ayllón.






Conceptes com a riu, caudal, llac, torrent, bosc, cliserie, maquia, sòl,

225




etc.

- Diferència termes:

Perfil i horitzó del sòl; sòl zonal, intrazonal i azonal.








- Busca imatges a Internet i comenta les característiques de:

- Una zona humida.

- La desigualtat hídrica del país i la seva interacció amb les activitats humanes.


- Esbrina els recursos que poden obtenir-se de les zones humides i explica la seva importància ecològica.

- Cerca informació sobre els problemes que afecten els aiguamolls.

- Busca el significat dels termes: termòfil, criófilo, higròfil, xeròfil, psammòfil, halòfil i heliòfil, i els relaciona amb els factors que influeixen en la vegetació.

- Utilitza la informació del web d’Anaya per ampliar els seus coneixements sobre aquesta

226


unitat.




- Cuida la presentació del quadern de treball i l’execució dels gràfics sobre hidrogrames i cliseries.

- Selecciona amb sentit estètic imatges relatives a zones humides i formacions vegetals.

- Considera la bellesa dels paisatges fluvials i vegetals entre els recursos que ofereixen aquests elements naturals per a l’activitat humana.
















- Planifica una activitat per posar de manifest la diversitat vegetal d’Espanya.


- Planificar els recursos necessaris i els passos a

- Realitza esquemes sobre:

- Els factors que influeixen als rius peninsulars.

- Els tipus de zones humides.

227


realitzar en el procés d’aprenentatge.






- Sintetitza el procés de formació d’un sòl.

- Confecciona quadres comparatius sobre:

- Els trets dels rius dels tres vessants hidrogràfics.

- Els règims fluvials.

- Els paisatges vegetals.

- Els tipus de sòl.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes de la hidrografia, la vegetació i els terres; imatges dels elements fluvials, de les formacions vegetals i dels terres; i gràfics com hidrogrames i cliseries.

- Utilitza el mapa conceptual de la unitat per establir relacions entre els continguts i obtenir una visió sintètica dels mateixos.


UNITAT 4.- ELS PAISATGES NATURALS I LES INTERACCIONS NATURALESA-SOCIETAT

228


CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU


ContingutsCriteris


avaluablesCC

- Els paisatges naturals i humanitzats. La diversitat de paisatges naturals d’Espanya: oceànic, mediterrani, de muntanya i de les Canàries.

- La influència del medi natural en l’activitat humana: el medi natural com a recurs i els riscos naturals

- La influència de l’activitat humana en el medi natural. La intervenció humana en la naturalesa. L’alteració del relleu. L’alteració de l’atmosfera. La contaminació acústica. La contaminació lluminosa. L’alteració, sobreexplotació i contaminació de les aigües. Els danys, alteració i destrucció de la vegetació. L’artificialització, contaminació, erosió i desertificació de la terra. La producció de residus. La reducció de la biodiversitat.

- Els espais naturals protegits. La protecció d’espais naturals a Espanya. Els tipus d’espais

1. Definir i explicar breument els principals conceptes relatius als paisatges naturals d’Espanya i a les interrelacions entre el medi natural i l’activitat humana.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius als paisatges naturals d’Espanya; les interrelacions entre el relleu, el clima, les aigües, la vegetació i el terra amb l’activitat humana; i els espais naturals protegits.

CCL,

CMCT

2. Descriure, analitzar, caracteritzar, diferenciar i explicar els paisatges naturals d’Espanya i les interrelacions entre el medi natural i l’activitat humana.

2.1. Redacta temes i elabora quadres de síntesi sobre els paisatges naturals d’Espanya; el medi natural com a recurs i com a risc; els problemes mediambientals i els espais naturals protegits.

CCL,

CMCT,

CAA

3. Localitzar en mapes els paisatges naturals d’Espanya; i trets sobre les interrelacions entre el medi natural i l’activitat humana.

3.1. Localitza en mapes els paisatges naturals oceànic, mediterrani, de muntanya i de les Canàries; recursos naturals; les àrees afectades per riscos i problemes mediambientals; i els principals espais naturals protegits.

CMCT,

CAA

4. Utilitzar i aplicar els procediments del mètode geogràfic a l’estudi dels paisatges naturals d’Espanya; i les interrelacions entre el medi natural i l’activitat humana.

4.1. Obté, identifica, diferencia i comenta imatges de paisatges naturals d’Espanya; i obté, analitza mapes, gràfics, dades estadístiques i textos sobre riscos naturals i sobre la influència negativa i

CD,

CCL,

CMCT,

CAA,

CSYC

229


naturals protegitspositiva de l’acció antròpica en el medi natural.

5. Valorar la diversitat dels espais naturals d’Espanya; i comprendre la importància de prevenir els riscos naturals i d’evitar i corregir les alteracions mediambientals.

5.1. Valora la diversitat dels espais naturals d’Espanya i la importància de la seva protecció; identifica riscos i problemes mediambientals; analitza algun element legislador correctiu de l’acció humana sobre la naturalesa; i proposa solucions generals i personals davant els problemes mediambientals.

SIEP,

CSYC

230





- Interactuar amb l’entorn natural de manera respectuosa.



- Respectar i preservar la vida dels éssers vius del seu entorn.



- Conèixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics: operacions, percentatges, etc.




- Desenvolupar i promoure hàbits de vida saludable quant a l’alimentació, prevenció de riscos i d’hàbits nocius, i exercici físic.

- Pren consciència dels problemes mediambientals i valora les mesures encaminades a aconseguir un desenvolupament sostenible.

- Cita els principals contaminants atmosfèrics, els efectes que produeixen i com ha evolucionat la seva producció.

- Identifica problemes mediambientals en diversos documents i explica per a cada un les seves causes i conseqüències.

- Cerca informació sobre algun animal o planta amenaçat, explica les causes d’aquesta situació i les mesures que s’han adoptat per evitar la seva desaparició.

- Valora la importància de l’existència d’espais naturals protegits.

- Elegeix una organització ecologista que operi a Espanya i realitza un informe sobre ella.

- Es compromet en la millora del medi ambient.

- Planifica accions per reduir i recuperar els residus en el centre d’estudis.

- Proposa actituds personals per prevenir els incendis.

- Elabora un mural i un eslògan per conscienciar l’alumnat sobre algun dels problemes

231


mediambientals d’Espanya.

- Explica:

- Com influeixen els diferents elements del medi natural en el poblament i l’hàbitat, i en les activitats humanes.

- En què consisteixen els problemes d’alteració del curs fluvial, la sobreexplotació i la salinització d’aqüífers, la reducció d’aiguamolls, l’eutrofització de l’aigua i les marees negres.

- Com influeixen les diferents activitats humanes en els problemes de la terra.

- Compara imatges de paisatges naturals i humanitzats.

- Utilitza i treballa amb mapes.

- Comenta mapes dels riscos sísmics, volcànics i climàtics d’Espanya.

- Comenta el mapa de la desertificació de la terra a Espanya.

- Localitza en mapes: els principals paisatges naturals d’Espanya; els problemes mediambientals més rellevants; i els principals espais naturals protegits.

- Utilitza tècniques pròpies del mètode geogràfic.

- Comenta imatges de paisatges naturals d’Espanya seguint la tècnica de comentari de

232


paisatges geogràfics.

- Comenta documents relatius al consum d’aigua, el balanç hídric i la capacitat dels embassaments; i documents relatius als incendis forestals.

- Aplica coneixements a la vida quotidiana: explica la utilitat de l’elaboració de mapes de soroll.

- Consulta la pàgina de Protecció Civil i escriu la informació que aporta.








Conceptes com a medi ambient, sobreexplotació, risc natural, adaptació al canvi climàtic, reciclatge, espai natural protegit, etc.

- Llegeix i comenta textos sobre el preàmbul de la Llei de Costes i assenyala els problemes que i les mesures encaminades a aquest final.



- Respecta les normes de comunicació a classe: demana la paraula i atén les intervencions del

233


professorat i dels altres estudiants.






- Recopila notícies:- De riscos naturals que hagin

produït amenaces i danys humans i/o materials l’últim any.

- De cada un dels tipus de problema que pateixen les aigües a Espanya.

- Busca imatges a Internet d’un paisatge cultural; i dels recursos que es poden obtenir dels diferents elements del medi natural.


- Consulta la pàgina de Protecció Civil, escriu la informació que aporta, resumeix algun dels seus apartats i valora la tasca d’aquesta organització.

- Busca informació sobre algun dels espais protegits de la mateixa comunitat autònoma i explica les raons de la seva especial valoració.



- Apreciar els valors culturals del patrimoni natural.



- Redacta un peu explicant l’interès d’un paisatge cultural.

- Busca informació sobre algun dels geoparcs d’Espanya i indica els valors que pretenen conservar.

- Cuida la presentació del quadern de treball i l’execució del mural sobre un problema mediambiental.

234


- Selecciona amb sentit estètic imatges relatives als paisatges naturals d’Espanya.






- Desenvolupar capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i treball, i per a la resolució de conflictes.




- Participa activament i col·labora en les tasques d’equip, com la realització de treballs de camp i murals.






- Gestionar el treball del grup coordinant tasques i temps.

- Assumir les responsabilitats encomanades i donar compte d’elles.


- Encomanar entusiasme per la tasca i tenir confiança en les


- Proposa solucions relatives als problemes de l’aigua a Espanya.

- Enumera mesures davant el canvi climàtic.

- Planifica, elabora i participa activament i de forma responsable en la realització del treball de camp en equip sobre un paisatge natural de l’entorn.

235


possibilitats d’assolir objectius.

- Optimitzar l’ús de recursos materials i personals per a la consecució d’objectius.

- Involucrar-se o promoure accions amb una finalitat social.








- Elabora quadres conceptuals sobre els problemes i les polítiques mediambientals; i sobre les conseqüències del canvi climàtic en el medi ambient i en les activitats humanes.

- Elabora quadres de síntesi referits als riscos naturals (causes, localització, conseqüències i actuacions); i als problemes mediambientals (causes, conseqüències i solucions).

- Confecciona quadres comparatius sobre les obres per a la regularització dels recursos hídrics i els seus problemes; i sobre la influència positiva i negativa dels elements naturals en l’activitat humana.

- Amplia coneixements sobre l’emissió espanyola de GEI i els utilitza per comentar un gràfic.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes i imatges de paisatges naturals; i mapes, gràfics, dades estadístiques, imatges i textos de recursos i riscos naturals i de problemes mediambientals i solucions.


- Programa i realitza la prova

236


d’autoavaluació proposada al web de l’alumnat d’Anaya; i utilitza els resultats per valorar l’aprenentatge, prendre consciència dels encerts i les fallades i adoptar decisions per millorar.

237


UNITAT 5. ELS ESPAIS DEL SECTOR PRIMARI



ContingutsCriteris


avaluablesCC

- L’espai rural i l’espai agrari.

- Els condicionants naturals de l’espai agrari.

- Els condicionants humans de l’espai agrari: l’estructura agrària i la política agrària.

- Les activitats agràries: agrícola, ramadera i forestal.

- Els paisatges agraris: elements i tipus.

- Els problemes agraris i el desenvolupament rural.

- Les dinàmiques recents de l’espai rural: multifuncionalitat i heterogeneïtat.

- Els espais de l’activitat pesquera: l’espai pesquer; els condicionants naturals i humans; la producció pesquera; els problemes actuals de la pesca marítima; i l’aqüicultura.

1. Definir i explicar breument els principals conceptes relatius als espais rural i pesquer d’Espanya.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius als condicionants naturals i humans; les activitats; els paisatges; i els problemes dels espais agraris i pesquers.

CCL,

CMCT

2. Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar les activitats agropecuàries i pesqueres.

2.1. Redacta temes sobre els condicionants, activitats, paisatges, problemes i dinàmiques de l’espai rural; i sobre els condicionants, producció i problemes de l’activitat pesquera.

CCL,

CMCT,

CAA

3. Localitzar en mapes els paisatges agraris, els aprofitaments agropecuaris i les regions pesqueres d’Espanya.

3.1. Localitza en mapes els paisatges agraris del nord peninsular, del mediterrani interior i costaner, de muntanya i de les Canàries; els principals tipus de cultiu i d’espècies ramaderes; i les principals regions pesqueres d’Espanya.

CMCT,

CAA

4. Utilitzar i aplicar els procediments del mètode geogràfic a l’estudi dels espais rurals i pesquers d’Espanya.

4.1. Obté, identifica diferència i comenta imatges de paisatges agraris; i obté, analitza i comenta mapes, gràfics, dades estadístiques i textos sobre la importància, les característiques, el

CD,

CCL,

CMCT,

CAA

CEC

238


dinamisme, l’evolució, els problemes i les polítiques agropecuàries i pesqueres d’Espanya.

SIEP

5. Valorar els espais rurals i pesquers; prendre consciència dels seus problemes; i avaluar les possibles solucions.

5.1. Valora els espais rurals i pesquers; identifica i pren consciència dels seus problemes obtenint i comentant diferents informacions sobre ells; i avalua les possibles solucions utilitzant les actuals directrius de les polítiques agrària i pesquera.

SIEP,

CSYC

239










- Organitzar la informació utilitzant procediments matemàtics.



- Desenvolupar i promoure hàbits de vida saludable quant a l’alimentació, prevenció de riscos i d’hàbits nocius, i exercici físic.

- Relaciona continguts: la política hidràulica i l’extensió de la superfície regada.

- Explica per què l’espai rural és dinàmic, heterogeni i complex; i la influència del medi físic en el poblament i l’hàbitat rural.

- Posa exemples de mitjans tècnics que permeten superar els condicionaments negatius del medi espanyol per a les activitats agràries.

- Debat sobre els cultius transgènics.

- Compara els avantatges i inconvenients dels canvis en les tècniques i sistemes agraris; dels cultius forçats; i dels nous usos en l’espai rural.

- Compara:

- La primera PAC i l’actual quant a context, objectius i mesures.

- Les característiques de l’agricultura tradicional i actual quant a varietat d’espècies, tècniques, sistemes de cultiu i producció.

- Les característiques de l’activitat ramadera tradicional i l’actual.

- Els trets de l’estructura pesquera i els de l’estructura agrària.

- Els objectius actuals de la PPC i de la PAC.

- La producció de l’aqüicultura i la de la pesca marítima.

- Busca notícies sobre els problemes de l’activitat agrària; l’aplicació de la PAC a Espanya; i els problemes actuals de la pesca.

- Comenta textos geogràfics sobre els

240


objectius de la Llei per al Desenvolupament Sostenible del Medi Rural; i sobre la nova PPC.

- Compara imatges dels tipus de poblament i hàbitat rurals.

- Localitza en mapes les principals províncies fusteres.

- Comenta mapes sobre la distribució de les explotacions agràries segons la mida de la SAU; la superfície concentrada per províncies; la distribució del guaret; la superfície regada; l’evolució de la cabana ramadera; l’evolució de la producció de carn i de llet; la població ocupada en la pesca; i l’evolució de la flota pesquera espanyola.

- Elabora gràfics sobre l’evolució de les explotacions ramaderes; i sobre el pes de les activitats agràries en l’ocupació i en el PIB en relació amb els altres dos sectors econòmics.

- Comenta gràfics sobre el número i la superfície de les explotacions agràries; la distribució de la terra segons usos; l’evolució de la maquinària agrària i del consum de fertilitzants; l’evolució del guaret; i l’evolució de la producció de fusta.

- Comenta dades estadístiques sobre l’evolució de la participació de la producció vegetal i animal a la producció final agrària; i l’evolució de les explotacions ramaderes.

- Compara la manera numèrica i gràfica de mostrar la informació referida a les explotacions ramaderes; i selecciona el gràfic apropiat per expressar el pes agrari en l’ocupació i en el PIB respecte dels altres sectors.

- Utilitza tècniques pròpies del mètode geogràfic: fa servir la tècnica de comentari de paisatges agraris al

241


paisatge de Salobreña (Granada) i en imatges obtingudes d’Internet; i realitza treballs de camp sobre les activitats agràries de l’entorn.

Comunicació lingüística

- Comprendre el sentit dels textos escrits i orals.







Conceptes com a agricultura extensiva, agricultura de secà, agricultura ecològica, guaret, ramaderia, benestar animal, FEADER, llotja, atur biològic, etc.



- Respecta les normes de comunicació a classe: demana la paraula i atén les intervencions del professorat i dels altres estudiants en el debat sobre els cultius transgènics.






- Busca imatges a Internet sobre diferents tipus de poblament i hàbitat rurals; problemes de l’activitat agrària; diferents paisatges agraris; i l’heterogeneïtat de l’espai rural.

- Obté i elabora informació de la Xarxa sobre les polítiques de desamortització, la reforma agrària de la Segona República i la política de colonització del franquisme; les actuacions hidràuliques dutes a terme des de principis del segle XX; els cultius transgènics; la producció ecològica; i la conservació del

242


patrimoni cultural rural.

- Elabora informació a partir de diversos documents sobre la població agrària.





- Mostrar respecte envers el patrimoni cultural mundial i d’Espanya als seus diferents vessants (artisticoliterària, etnogràfica, geogràfica, urbana, econòmica, científic-tècnica...).

- Cuida la presentació del quadern de treball i l’execució del treball de camp sobre les activitats agràries de l’entorn.

- Realitza un croquis sobre l’espai agrari seleccionat per al treball de camp.

- Selecciona amb sentit estètic imatges relatives als tipus de poblament i hàbitat rurals i als paisatges agraris.

- Valora la importància de conservar el patrimoni cultural rural.






- Participa activament en classe formulant preguntes; contestant a interrogants; manifestant opinions; i exposant voluntàriament la resposta a les activitats didàctiques de la unitat plantejades pel professorat; participa en el debat sobre els cultius transgènics.








- Planifica la seva intervenció en el debat sobre els cultius transgènics.

- Planteja solucions davant els

243





- Encomanar entusiasme per la tasca i tenir confiança en les possibilitats d’assolir objectius.

problemes agraris de l’entorn prenent com a base les actuals polítiques de desenvolupament rural.

- Expressa opinions sobre l’agricultura ecològica.

- Planifica, elabora i participa activament i de forma responsable en la realització del treball de camp en equip sobre les activitats agràries de l’entorn.








- Realitza un esquema sobre l’heterogeneïtat de l’espai rural.

- Sintetitza l’evolució de les polítiques sobre el guaret i el regadiu; i els canvis principals que afecten el poblament i l’hàbitat rural tradicional.

- Classifica informació: notícies sobre diferents problemes de les activitats agràries.

- Elabora quadres de síntesi referits als principals tipus de cultius; els principals tipus de bestiar; i els trets de l’activitat forestal.

- Confecciona quadres comparatius sobre els tres models d’estructura agrària; els paisatges agraris d’Espanya; la situació actual i transformacions recents de l’estructura agrària espanyola; les transformacions industrials de les principals produccions agrícoles, ramaderes i forestals; els problemes agraris i pesquers i les seves possibles solucions.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes de les produccions agràries i pesqueres; imatges dels paisatges agraris; realització de treballs de camp en grup sobre les activitats agràries de l’entorn; utilització de

244


material gràfic; i lectura de textos i informacions complementaris.



245


UNITAT 6. L’ESPAI INDUSTRIAL



ContingutsCriteris


avaluablesCC

- Els trets i la importància de l’espai industrial.

- Les matèries primeres: tipus; problemes de la mineria; i política minera.

- Les fonts d’energia: les fonts d’energia primàries no renovables i renovables; l’energia final; els problemes i la política energètica.

- La indústria espanyola entre 1855 i 1975: l’evolució industrial; la producció industrial; l’estructura industrial; la localització industrial; la política industrial.

- La crisi i la reestructuració industrial: 1975-1990: la crisi industrial; la política de reestructuració industrial.

- La indústria espanyola en l’actualitat: l’evolució des de 1990; la producció industrial; l’estructura industrial; la localització industrial; la política industrial.

1. Definir i explicar breument els principals conceptes relatius a les matèries primeres, les fonts d’energia i la indústria d’Espanya.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius a les matèries primeres i els seus tipus; les fonts d’energia primària renovables i no renovables; l’energia final; i la producció, estructura, localització i política industrial.

CCL,

CMCT

2. Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar les matèries primeres; les fonts d’energia; el procés d’industrialització; i els trets de la indústria actual a Espanya.

2.1. Redacta temes sobre els tipus de matèries primeres, els seus problemes i la política minera; les fonts d’energia primària, l’energia final, els problemes i la política energètica; les etapes del procés d’industrialització, relacionant el naixement de la indústria amb la localització dels recursos miners i energètics; els factors de la localització industrial; els trets, els problemes i les polítiques industrials de la UE i d’Espanya.

CCL,

CMCT,

CAA

3. Localitzar en mapes els recursos miners i energètics i les produccions i les àrees industrials d’Espanya.

3.1. Localitza en mapes les àrees mineres; les produccions i les centrals energètiques; les principals branques de la indústria; i les àrees i els

CMCT,

CAA

246


eixos industrials d’Espanya.

4. Utilitzar i aplicar els procediments del mètode geogràfic a l’estudi de les matèries primeres, les fonts d’energia i la indústria d’Espanya.

4.1. Obté, identifica, diferencia i comenta imatges de sectors i de paisatges industrials; i obté, analitza i comenta mapes, gràfics, dades estadístiques, eixos cronològics i textos sobre l’evolució, la importància, les característiques, les produccions, els problemes i les polítiques mineres, energètiques i industrials.

CD,

CCL,

CMCT,

CAA

CEC

SIEP

5. Valorar els espais miners, energètics i industrials; prendre consciència dels seus problemes; i plantejar i avaluar les possibles solucions.

5.1. Valora els espais miners, energètics i industrials; identifica i pren consciència dels seus problemes obtenint i comentant diferents informacions sobre ells; i avalua les possibles solucions utilitzant les actuals directrius de les polítiques minera, energètica i industrial de la UE i d’Espanya.

SIEP,

CSYC

247














- Pren consciència dels canvis produïts per l’activitat humana en l’entorn: elabora deu mesures per estalviar energia en la vida quotidiana i proposa solucions per als problemes mediambientals causats per la mineria i per la indústria.

- Utilitza dades estadístiques per obtenir informació sobre la producció minera; el repartiment dels sectors industrials per destinació dels béns en 1855-1975; les conseqüències de la crisi industrial de 1975; els resultats assolits per les ZUR i les ZID; la influència de les conjuntures industrials a l’índex de producció industrial, l’ocupació i el PIB; i l’evolució recent de l’aportació de la indústria a l’ocupació i al PIB.

- Relaciona continguts: la localització dels principals jaciments d’energia no renovable amb les xarxes de transport i les instal·lacions de transformació; i la pujada del preu del petroli amb la crisi industrial espanyola de 1975.

- Explica les causes i les conseqüències de l’elevat consum energètic a Espanya; els factors de localització de les energies renovables; les conseqüències de l’elevada importació energètica; les raons de la dependència externa i escassa projecció exterior de la indústria espanyola en el període 1855-1975; els factors que van propiciar la implantació de les primeres indústries a Astúries, País Basc, Catalunya i Madrid; i les

248


causes de la concentració i de la difusió industrial.

- Compara els avantatges i inconvenients de les fonts d’energia renovables i no renovables.

- Busca notícies sobre els problemes mediambientals relacionats amb la producció i el consum energètic; i sobre els problemes de la indústria.

- Comenta textos geogràfics sobre problemes mediambientals relacionats amb la producció i el consum energètic.

- Compara informacions sobre la política industrial actual i la del desenvolupisme.

- Compara imatges dels trets del sistema de producció; dels sectors industrials; i dels tipus d’emplaçaments industrials actuals.

- Utilitza i treballa amb mapes: explica la localització industrial als mapes de 1900 i 1975; explica les diferències entre comunitats respecte de la despesa en I+D; i assenyala els tipus d’indústries més característics de les diferents àrees industrials.

- Localitza en mapes: els principals tipus de recursos minerals d’Espanya; les centrals nuclears; les principals fonts d’energia i els sectors industrials de la mateixa comunitat autònoma; i els espais industrials afectats per la difusió i la concentració industrial.

- Elabora mapes sobre les importacions energètiques espanyoles.

- Comenta mapes: els principals incentius a la industrialització durant el desenvolupisme.

- Comenta gràfics sobre la producció i

249


el consum d’energia primària per fonts; la producció energètica amb renovables; l’evolució del consum d’energia final per font; la producció d’electricitat per tipus de centrals; la intensitat energètica; l’evolució de l’índex de producció industrial 1831-1975; l’evolució del pes industrial en l’ocupació i en el PIB entre 1850-1975; la distribució de les empreses per la seva mida; la situació espanyola en I+D; el comerç espanyol d’alta tecnologia; i l’evolució de la participació de la indústria en l’ocupació i en el PIB.

- Utilitza tècniques pròpies del mètode geogràfic: elabora un eix cronològic sobre les etapes de la indústria espanyola; comenta el paisatge industrial del parc tecnològic de Màlaga; i realitza un treball de camp sobre una indústria.

- Aplica coneixements a la vida quotidiana: proposa deu mesures per a l’estalvi d’energia en la vida diària.







- Defineix termes utilitzant el vocabulari geogràfic adequat.

Conceptes com a matèria primera, font d’energia, central elèctrica, ZUR, mig industrial innovador, etc.

- Diferència termes: energia primària i energia final; automatització i mecanització; descentralització i integració productiva; economia de gamma i economia d’escala; treballadors de coll blau, de coll blanc i de coll d’acer.

- Descriu la política industrial de la UE

250


i la seva influència en la política industrial espanyola.


- Exposa oralment, amb correcció i coherència, la resposta a les activitats didàctiques plantejades pel professorat; i la informació obtinguda sobre un exemple de rehabilitació minera.







- Busca imatges a Internet del mode de producció fordista i de l’actual; d’activitats corresponents a sectors industrials madurs, dinàmics i d’alta tecnologia; i de problemes mediambientals causats per la indústria.

- Obté i elabora informació de la Xarxa sobre la Guia Pràctica de l’Energia del web de l’IDAE; la situació de partida de la indústria a la Gran Bretanya; el fracàs de les primeres indústries implantades a Màlaga; i el Pla Nacional de Patrimoni Industrial.





- Cuida la presentació del quadern de treball; l’execució de l’eix cronològic sobre l’evolució de la indústria; i el treball de camp sobre la indústria.

- Selecciona amb sentit estètic

251



imatges relatives als modes de producció, sectors industrials i problemes mediambientals de la indústria; i les que acompanyen al treball de camp sobre una indústria de l’entorn.

- Valora l’interès cultural de les instal·lacions industrials declarades com béns industrials.


















- Elabora una llista de deu mesures per estalviar energia en la vida quotidiana.

- Elabora una fitxa per classificar els problemes i les solucions de la indústria.

- Valora críticament els resultats de la reestructuració industrial.

- Valora els avantatges del sistema «just a temps» i de les economies de gamma.

- Proposa iniciatives per millorar la situació de la indústria en la mateixa

252


comunitat autònoma.

- Cerca informació orientada a la creació d’una empresa.

- Avalua els avantatges i els reptes que suposen la globalització i la innovació en la indústria.

- Planifica, elabora i participa activament i de forma responsable en la realització del treball de camp en equip sobre una indústria de l’entorn.








- Realitza esquemes sobre les interrelacions entre la indústria i el territori; les diferents maneres de produir electricitat; i la producció dels diferents sectors industrials.

- Classifica informació sobre tipus de problemes energètics procedents de notícies de premsa.

- Elabora quadres de síntesi referits als problemes de la mineria; els problemes energètics d’Espanya i les seves solucions; i causes i conseqüències de la crisi industrial de 1975.

- Confecciona quadres comparatius sobre la situació de partida de la indústria a la Gran Bretanya i a Espanya; les innovacions tècniques, sistemes productius i sectors de la primera i la segona revolució industrial; els objectius, actuacions, sectors o àrees afectades i els resultats de les polítiques de reconversió i reindustrialització; els factors físics i actuals de la localització industrial; els problemes estructurals de la indústria i les mesures per fer-los front; les principals fonts d’energia; les etapes de la industrialització espanyola; i les

253


àrees industrials d’Espanya.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes de les produccions mineres, energètiques i industrials; imatges dels sistemes de producció i dels paisatges miners i industrials; realització d’un treball de camp sobre una indústria; utilització de material gràfic; i lectura de textos i informacions complementaris.



254


UNITAT 7. ELS ESPAIS DEL SECTOR TERCIARI



ContingutsCriteris


avaluablesCC

- El procés de terciarització i la importància del sector terciari.

- Els trets del sector terciari: heterogeneïtat, complexitat, estructura, factors i tendències de localització, i desequilibris territorials.

- Els transports i les telecomunicacions: el sistema de transport i la seva importància; característiques del sistema de transport; la política de transport; els modes de transport; i les telecomunicacions.

- Els espais turístics: el turisme i la seva importància; evolució del turisme i dels seus factors; característiques; tipus de turisme; espais turístics; repercussions del turisme; problemes; i política turística.

- El comerç. El comerç interior: característiques, tipus, espais i polítiques comercials. El comerç exterior: característiques, àrees, i

1. Definir i explicar correctament els principals conceptos relativos als espais de serveis d’Espanya.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius al procés de terciarització, els transports, el turisme i el comerç a Espanya.

CCL,

CMCT

2. Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar el procés de terciarització i les principals activitats del sector terciari.

2.1. Redacta temes sobre el procés de terciarització; les característiques del sistema de transport i les seves diferents maneres; els trets del turisme i les seves diferents tipologies; i el comerç interior i exterior d’Espanya.

CCL,

CMCT,

CAA

3. Localitzar en mapes els nodes i infraestructures de transport; els principals espais turístics; i les àrees més destacades del comerç interior i exterior.

3.1. Localitza en mapes els nodes i infraestructures del transport terrestre, marítim i aeri; les àrees d’alta i mitja densitat turística; les comunitats amb més pes del comerç interior; i les principals àrees o països del comerç exterior d’Espanya.

CMCT,

CAA

4. Utilitzar i aplicar els procediments del mètode geogràfic a l’estudi dels espais terciaris d’Espanya.

4.1. Obté, identifica diferència i comenta imatges de paisatges turístics; i obté, analitza i comenta mapes, gràfics, dades estadístiques, imatges i textos sobre els transports, el turisme i el comerç a Espanya.

CD,

CCL,

CMCT,

CAA,

CEC,

255


política comercial.

- Altres activitats terciàries. SIEP

5. Valorar la importància dels transports en l’articulació del territori; i prendre consciència dels problemes que afecten les activitats terciàries, proposant solucions davant ells.

5.1. Valora la importància de la xarxa de carreteres en l’articulació del territori; pren consciència dels problemes que afecten el transport, el turisme i el comerç i planteja solucions davant ells.

SIEP,

CSYC

256














- Proposa tres mesures per reduir l’impacte mediambiental del transport per carretera.

- Calcula el saldo comercial i la taxa de cobertura comercial.

- Utilitza dades estadístiques per obtenir informació sobre el trànsit aeri a Espanya.

- Raona sobre la relació entre un PIB elevat i un alt desenvolupament econòmic.

- Relaciona continguts: els principals problemes del sistema de transport espanyol amb les actuacions de la política de transport per solucionar-los; i els trets que comparteix el comerç minorista tradicional modern amb el tradicional clàssic i el de lliure servei.

- Explica en què consisteix el sistema de transport intermodal i els elements que componen la xarxa intermodal de mercaderies; què s’entén per difusió turística i quines són les motivacions i les repercussions d’aquest fet; i quines són les repercussions del turisme en àrees diferents de les de sol i platja.

- Posa exemples sobre les aplicacions del sistema intel·ligent de transport; l’ús de les noves tecnologies en la vida quotidiana; les àrees i els punts turístics d’Espanya; i els diferents tipus d’establiments comercials.

- Compara les tendències de localització de la indústria i dels serveis; els avantatges i inconvenients del transport ferroviari i per carretera; les repercussions positives i negatives del turisme; i les característiques del comerç a l’engròs i minorista.

257


- Comenta textos geogràfics sobre el problema de les connexions d’Espanya i Europa a través del Pirineu central.

- Compara imatges sobre el model turístic tradicional i el nou model turístic; i sobre el comerç minorista tradicional clàssic i el de lliure servei.

- Utilitza i treballa amb mapes: explica què és la xarxa transeuropea de transport i els seus avantatges; localitza els principals nodes espanyols inclosos a la xarxa transeuropea de transport; i dedueix d’un mapa les causes i les conseqüències de les diferències en la densitat turística.

- Localitza en mapes les principals xarxes de transport de la seva província; i les àrees i punts turístics de la mateixa comunitat autònoma.

- Comenta mapes sobre les diferències territorials en la terciarització; i els espais turístics a Espanya.

- Elabora gràfics sobre el rang de les principals potències turística per nombre de turistes i ingressos turístics.

- Comenta gràfics sobre l’evolució del sector terciari en l’ocupació i en el PIB.

- Utilitza tècniques pròpies del mètode geogràfic: comenta un paisatge turístic.

- Aplica coneixements a la vida quotidiana: selecciona un establiment pròxim i cita els factors que poden haver intervingut en la seva localització.

Comunicació lingüística - Comprendre el sentit dels - Realitza amb interès la lectura

258


textos escrits i orals.





comprensiva dels continguts dels diferents epígrafs de la unitat.


Conceptes com a sector terciari, sistema de transport, plataforma logística, autopista del mar, turisme, balança comercial, comerç minorista, etc.

- Explica el significat de termes: heterogenidad, complexitat, autoprestació, despersonalització i desconcentració concentrada referits als serveis; i node de transport.

- Diferència termes: àrees i punts turístics.

- Llegeix l’article 148 de la Constitució espanyola i escriu les competències sobre el sistema de transport que reconeix a les comunitats autònomes.

- Escriu un peu per a imatges relatives a modalitats turístiques; i a les repercussions del turisme.

- Enumera els recursos turístics naturals i culturals d’Espanya.





- Elaborar informació pròpia derivada d’informació

- Busca imatges a Internet sobre el model turístic tradicional i el nou model turístic; les diferents modalitats turístiques; les

259


obtinguda a través de mitjans tecnològics.



- Comprendre i valorar de forma crítica els missatges procedents dels mitjans de comunicació.

repercussions del turisme; el comerç minorista tradicional clàssic i de lliure servei.

- Obté i elabora informació de la xarxa sobre el sistema intel·ligent de transport; i les diferències entre el turisme estranger i el nacional.

- Elabora informació a partir de documents gràfics i cartogràfics sobre la xarxa de carreteres d’Espanya i de la mateixa província; el mapa del tràfic de mercaderies per ports i per mercaderia transportada; el mapa i el gràfic sobre el transport aeri; documents sobre l’oferta d’allotjament i l’estacionalitat de la demanda turística; i l’evolució del comerç exterior, el comerç exterior per sectors i per àrees geogràfiques.

- Reflexiona sobre les actituds dels consumidors davant de l’oferta comercial.






- Cuida la presentació del quadern de treball.

- Selecciona amb sentit estètic imatges relatives a les tipologies turístiques i comercials.

- Considera la bellesa de l’entorn natural i del patrimoni artístic i cultural com a factor per a l’atracció turística; i comprèn la importància de la rehabilitació dels centres històrics urbans com a factor per promoure el seu atractiu comercial.




- Aprendre a comportar-se des


260


del coneixement dels diferents valors.










- Valora els avantatges de la multimodalitat en el sistema de transport.

- Emet judicis crítics sobre els avantatges i inconvenients de l’ús de les noves tecnologies.

- Reflexiona sobre les actituds dels consumidors davant de l’oferta comercial.








- Realitza un esquema sobre la importància del sector terciari; i les transformacions recents en la demanda i l’oferta comercial.

- Sintetitza els problemes del transport ferroviari i les actuacions encaminades a solucionar-los.

- Elabora quadres de síntesi referits als tipus de turisme; i als problemes del turisme i les mesures adoptades per la política turística davant ells.

- Confecciona quadres comparatius sobre les etapes del turisme a Espanya; les característiques de la demanda turística estrangera i nacional; i els diferents modes de transport.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes de les diferents maneres de transport, de les àrees turístiques i dels espais comercials; imatges de les modalitats turístiques i de les tipologies comercials; material gràfic;

261


i lectura de textos i informacions complementaris.



262


UNITAT 8. LA POBLACIÓ ESPANYOLA



ContingutsCriteris


avaluablesCC

- Les fonts demogràfiques.

- La distribució de la població: característiques, evolució i factors explicatius.

- El moviment natural de la població: els règims demogràfics i els desequilibris territorials.

- Els moviments migratoris: les migracions interiors tradicionals i actuals; les migracions exteriors tradicionals i actuals; i la immigració estrangera.

- El creixement real de la població.

- L’estructura de la població: per sexe i edat; i per activitat econòmica.

- El futur de la població espanyola.

1. Definir i explicar breument els principals conceptes relatius a la població espanyola.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius a la distribució, el moviment natural, els moviments migratoris, el creixement, l’estructura i les tendències de futur de la població espanyola.

CCL,

CMCT

2. Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar els trets de la distribució, el moviment natural, els moviments migratoris, el creixement, l’estructura i les tendències de futur de la població espanyola.

2.1. Redacta temes sobre la distribució, el moviment natural, els moviments migratoris, el creixement, l’estructura i les tendències de futur de la població espanyola.

CCL,

CMCT,

CAA

3. Localitzar en mapes els principals trets relacionats amb la distribució, el moviment natural, els moviments migratoris, el creixement, l’estructura i les tendències de futur de la població espanyola.

3.1. Localitza en mapes la distribució de la població espanyola; les diferències territorials en la natalitat, la mortalitat, el creixement natural, els moviments migratoris, el creixement real, la joventut i l’envelliment demogràfic; les taxes d’activitat i d’atur; i la població ocupada per sectors econòmics.

CMCT,

CAA

4. Utilitzar i aplicar els procediments del mètode geogràfic a l’estudi de la població espanyola.

4.1. Obté, identifica diferència i comenta imatges, mapes, gràfics, dades estadístiques i textos sobre la distribució, el moviment natural, els moviments migratoris, el creixement, l’estructura i les

CD,

CCL,

CMCT,

CAA,

263


tendències de futur de la població espanyola. Comenta piràmides de població d’Espanya i de diferents comunitats autònomes.

CEC

5. Expressar opinions i judicis crítics sobre problemes demogràfics i mostrar actituds de tolerància i solidaritat davant de qualsevol forma de discriminació.

5.1. Emet opinions i judicis crítics sobre problemes demogràfics i mostra actituds de tolerància i solidaritat respecte de la discriminació laboral o social per motius de sexe, edat, raça o nacionalitat.

SIEP,

CSYC

264











- Utilitza índexs per calcular les taxes de masculinitat i de feminitat en diferents grups d’edat.

- Utilitza dades estadístiques per explicar el càlcul de les taxes d’activitat i d’atur.

- Comenta taules estadístiques sobre l’edat del matrimoni, l’edat de la maternitat i el percentatge de fills nascuts de mare no casada; l’al·loctonia provincial; i el futur de la població espanyola.

- Explica la influència dels factors físics, econòmics, demogràfics i polítics en la distribució de la població; la influència del creixement natural i de les migracions en cada etapa del creixement de la població espanyola; la influència en la taxa d’activitat de les migracions, el dinamisme econòmic, la durada de l’escolarització, el treball de la dona fora de la llar i l’edat de la jubilació; i els factors que han influït en la taxa d’atur a Espanya.

- Compara el cens amb el padró municipal; la metodologia dels censos actuals i la dels censos per focs; les migracions estacionals i temporals amb l’èxode rural; l’emigració tradicional transoceànica i l’europea; i les conseqüències de les migracions exteriors tradicionals i actuals.

- Diferencia el creixement natural i el creixement real de la població.

- Busca notícies sobre problemes relacionats amb el moviment natural de la població; i sobre les migracions.

265


- Comenta textos geogràfics sobre l’envelliment demogràfic.

- Compara mapes dels saldos migratoris en 1900-1940 i 1961-1965; i de la població jove i anciana per comunitats autònomes.

- Obté informació de mapes sobre l’evolució de la densitat de població a Espanya; els saldos migratoris de les migracions interiors actuals; i diferents documents sobre la immigració estrangera a Espanya.

- Comenta gràfics sobre l’evolució de la mortalitat infantil; l’evolució de l’esperança de vida; l’evolució de les migracions interiors tradicionals; les migracions segons la mida dels municipis; l’evolució de l’estructura per edat; i l’evolució de la població ocupada per sectors econòmics.

- Utilitza tècniques pròpies del mètode geogràfic: elabora, comenta i compara piràmides de població d’Espanya el 2015; d’Espanya el 2015 i el 2060; i de les províncies de Badajoz, Terol i Barcelona.








Conceptes com a cens, transició demogràfica, taxa de fecunditat, esperança de vida, emigració, taxa d’atur, etc.

- Llegeix i comenta textos sobre l’envelliment de la població.


- Sintetitza el contingut de notícies

266


sobre problemes relacionats amb el moviment natural i sobre migracions amb correcció sintàctica i gramatical.

- Exposa oralment, amb correcció i coherència, la resposta a les activitats didàctiques plantejades pel professorat; i la presentació en PowerPoint sobre l’atur a Espanya.







- Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per transmetre informacions diverses.

- Obté i elabora informació de la xarxa: esbrina la informació oferta per l’INE sobre la població espanyola i les novetats del cens de 2011 quant a metodologia.

- Realitza una presentació en PowerPoint sobre l’atur a Espanya.





- Valorar la interculturalitat com una font de riquesa personal i cultural.

- Cuida la presentació del quadern de treball i l’execució de la presentació en PowerPoint sobre l’atur a Espanya.

- Elabora amb sentit estètic les diapositives de la presentació en PowerPoint sobre l’atur a Espanya.

- Valora les migracions per la seva aportació a la multiculturalitat.




- Participa activament en classe formulant preguntes; contestant a interrogants; manifestant opinions; i exposant voluntàriament la resposta a les activitats didàctiques de la

267




- Evidenciar preocupació pels més desfavorits i respecte als diferents ritmes i potencialitats.

- Involucrar-se o promoure accions amb una finalitat social.

unitat plantejades pel professorat.



- Proposa mesures per evitar el racisme i la xenofòbia.













- Identificar potencialitats

- Elabora quadres de síntesi referits als factors influents sobre la natalitat i la mortalitat en cada un dels règims demogràfics; i sobre les etapes de l’èxode rural.

- Confecciona quadres comparatius sobre les característiques de les migracions interiors tradicionals i actuals; i sobre les migracions interiors i exteriors.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes de la distribució de la població, de les taxes de natalitat i de mortalitat i del repartiment de la població jove i anciana; gràfics sobre l’evolució del moviment natural, sobre les migracions interiors i exteriors, l’estructura per sexe i

268


personals com a aprenent.edat, i les taxes d’activitat i d’atur; i lectura de textos i informacions complementaris.



269


UNITAT 9. L’ESPAI URBÀ



ContingutsCriteris


avaluablesCC

- El concepte i la importància de la ciutat.

- El procés d’urbanització. Etapes preindustrial, industrial i postindustrial.

- La morfologia urbana: emplaçament, situació, pla, trama, edificació i usos del sòl.

- L’estructura urbana: nucli antic; ciutat industrial; perifèria i aglomeracions urbanes.

- Problemes de les ciutats espanyoles: derivats de l’aglomeració, econòmics, demogràfics, socials i mediambientals.

- L’ordenació de l’espai urbà i l’urbanisme. Etapes industrial i postindustrial.

- El sistema urbà espanyol: components, jerarquia urbana, organització espacial en eixos i canvis recents (incorporació als sistemes urbans europeu i global).

1. Definir i explicar breument els principals conceptes relatius a l’espai urbà.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius al procés d’urbanització, la morfologia i l’estructura urbana, els problemes urbans, l’urbanisme i el sistema urbà.

CCL,

CMCT

2. Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar el procés d’urbanització; la morfologia i l’estructura urbana; els problemes de les ciutats; l’ordenació de l’espai urbà i el sistema urbà espanyol.

2.1. Redacta temes sobre el procés d’urbanització i les seves etapes; els components de la morfologia urbana; les diferents àrees de l’estructura urbana i les aglomeracions urbanes; els trets de l’urbanisme industrial i postindustrial; i els trets actuals del sistema urbà espanyol i els seus canvis recents.

CCL,

CMCT,

CAA

3. Localitzar en mapes les principals ciutats, aglomeracions i eixos urbans d’Espanya.

3.1. Localitza en mapes les ciutats i aglomeracions urbanes de més de 50.000 hab; i els eixos urbans principals.

CMCT,

CAA

4. Utilitzar i aplicar els procediments del mètode geogràfic a l’estudi de l’espai urbà espanyol.

4.1. Obté, identifica diferència i comenta imatges d’àrees i problemes urbans; plans de ciutats; mapes de distribució de ciutats i del sistema urbà; i gràfics i dades estadístiques sobre el procés d’urbanització, les

CD,

CCL,

CMCT,

CAA,

CEC,

270


aglomeracions urbanes i el sistema de ciutats d’Espanya.

SIEP

5. Mostrar interès pels problemes urbans; emetre opinions i propostes respecte d’ells; i avaluar les actuacions urbanístiques encaminades a solucionar-los.

5.1. Identifica els problemes urbans i les actuacions urbanístiques a partir de diverses fonts d’informació; i emet opinions i proposa solucions sobre ells.

SIEP,

CSYC










- Resoldre problemes

- Pren consciència dels canvis produïts per l’activitat humana en l’entorn: recopila notícies sobre problemes urbans relacionats amb el deteriorament mediambiental.

- Explica les raons de la importància urbana de Santiago de Compostel·la en l’edat mitjana i de Madrid i Sevilla en l’edat moderna; i els trets que mesuren la projecció internacional d’una ciutat.

- Posa exemples de la diferència entre emplaçament i situació urbans; i torna a redactar els textos sobre l’emplaçament i la situació urbans aportant exemples de ciutats que responguin als més habituals.

- Classifica: notícies relatives a problemes urbans.

- Compara els barris obrers tradicionals i les colònies de cases barates del període industrial; i els objectius i actuacions de l’urbanisme des de la segona meitat del segle XIX fins a

271


seleccionant les dades i les estratègies apropiades.



l’actualitat.

- Diferencia una aglomeració urbanoindustrial i una urbanització difusa, i les relaciona amb una etapa del procés d’urbanització.

- Busca notícies sobre problemes urbans de ciutats de l’entorn.

- Interpreta imatges: distingeix en una imatge els trets propis d’una ciutat; i descriu la informació que aporten imatges sobre el pla, la trama, l’edificació i els usos del sòl del nucli antic en el passat i en l’actualitat.

- Compara mapes sobre les ciutats espanyoles el 1900 i el 1970; i sobre les relacions entre la ciutat central i els nuclis de l’àrea metropolitana en l’època industrial i postindustrial.

- Localitza en mapes les ciutats espanyoles declarades Patrimoni de la Humanitat.

- Comenta mapes sobre les aglomeracions urbanes d’Espanya.

- Obté informació de mapes sobre la urbanització fenícia, grega i romana; les àrees urbanes espanyoles segons la seva mida demogràfica; la jerarquia urbana; els tipus de sistemes urbans regionals; i els eixos urbans millor i pitjor connectats amb el pentàgon europeu.

- Comenta gràfics sobre l’evolució del procés d’urbanització des de 1860; i l’evolució del creixement de les principals àrees metropolitanes espanyoles.

- Utilitza tècniques pròpies del mètode geogràfic: comenta el pla

272


urbà de Palma seguint la tècnica proporcionada al llibre de text; i realitza un treball de camp sobre una ciutat pròxima.








- Defineix termes utilitzant el vocabulari geogràfic adequat. Conceptes com a ciutat, procés d’urbanització, pla irregular, barri jardí, nucli antic, ciutat difusa, etc.

- Elabora una definició de ciutat utilitzant criteris quantitatius i qualitatius.

- Resumeix els factors que van influir en la urbanització durant l’època industrial.


- Exposa oralment, amb correcció i coherència, la resposta a les activitats didàctiques plantejades pel professorat; el resum de la informació recollida sobre la rehabilitació o renovació d’un barri obrer; i la presentació en PowerPoint sobre el treball de camp sobre una ciutat pròxima.





- Busca imatges a Internet sobre els diferents factors que influeixen en la morfologia urbana i descriu les seves característiques; sobre el pla,

273





- Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per transmetre informacions diverses.

la trama, l’edificació i els usos del sòl del nucli antic en el passat i en l’actualitat; i sobre ciutats especialitzades en funcions de cada sector econòmic.

- Obté i elabora informació de la xarxa: esbrina les ciutats espanyoles declarades Patrimoni de la Humanitat i els motius de la seva elecció; i les operacions de rehabilitació o de renovació empreses respecte d’algun barri industrial o obrer d’una ciutat espanyola.

- Realitza una presentació en PowerPoint sobre el treball de camp realitzat.






- Cuida la presentació del quadern de treball; i del treball de camp sobre una ciutat de l’entorn.

- Elabora un mural sobre els trets de la ciutat intel·ligent.

- Selecciona amb sentit estètic imatges relatives als components de l’estructura urbana; i la diferent especialització funcional de les ciutats.

- Esbrina les ciutats espanyoles declarades Patrimoni de la Humanitat i els motius de la seva elecció; i les operacions de rehabilitació o de renovació empreses respecte d’algun barri industrial o obrer d’una ciutat espanyola.

274



















- Dissenya un exemple de planificació urbana basat en la ciutat intel·ligent; i una prova per avaluar els coneixements adquirits per estudiants de l’ESO sobre la morfologia i l’estructura d’una ciutat pròxima.

- Organitza un concurs per seleccionar el mural guanyador sobre la ciutat intel·ligent.

- Avalua una prova realitzada per estudiants d’ESO sobre morfologia i estructura urbana.

- Proposa mesures per augmentar la projecció internacional de les ciutats mitjanes i petites.

- Planifica, elabora i participa activament i de forma responsable en la realització del treball de camp en equip sobre una ciutat de l’entorn; en l’elaboració del resum d’aquest treball en una presentació en PowerPoint; i en l’organització d’un concurs de murals sobre ciutats intel·ligents.

Aprendre a aprendre - Desenvolupar estratègies que - Elabora quadres de síntesi referits

275


afavoreixin la comprensió rigorosa dels continguts.







a l’evolució del pla, la trama, l’edificació i els usos del sòl del nucli antic en les etapes preindustrial, industrial i postindustrial; la localització, el pla, la trama, l’edificació, els usos del sòl i la composició social de l’eixamplament burgès, els barris obrers i els barris jardí de la ciutat industrial; i els problemes urbans amb les seves causes i solucions.

- Confecciona quadres comparatius sobre les diferències entre els nuclis de població urbans i rurals; les etapes del procés d’urbanització; i les categories de la jerarquia urbana d’Espanya.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes sobre les etapes del procés d’urbanització, de la distribució de les ciutats, i de la jerarquia urbana; plans urbans; imatges sobre les àrees i els problemes urbans; gràfics i dades estadístiques sobre l’evolució de les ciutats i de les grans aglomeracions urbanes; treballs de camp; i lectura de textos i informacions complementaris.



276


277


UNITAT 10. L’ORGANITZACIÓ, ELS DESEQUILIBRIS I LES POLÍTIQUES TERRITORIALS



ContingutsCriteris


avaluablesCC

- L’organització territorial d’Espanya: evolució històrica i organització actual (divisions territorials i estat de les autonomies: formació i organització).

- Els desequilibris territorials: causes, indicadors i evolució: períodes 1960-1975, 1976-1985, 1986-2007 i des de 2008.

- Les polítiques regionals i de cohesió territorial: bases de la política regional; la política regional i de cohesió de la UE 2014-2020; la política regional i de cohesió de l’Estat espanyol; i l’ordenació del territori.

1. Definir i explicar breument els principals conceptes relatius a l’organització, els desequilibris i les polítiques territorials d’Espanya.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius a l’organització, els desequilibris i les polítiques territorials d’Espanya.

CCL,

CMCT

2. Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar l’organització, els desequilibris i les polítiques territorials d’Espanya.

2.1. Redacta temes sobre l’evolució i l’organització territorial actual d’Espanya; l’evolució i la situació actual dels desequilibris territorials; i les polítiques regionals i de cohesió territorial de la UE, l’Estat i les comunitats autònomes dirigides a pal·liar-los.

CCL,

CMCT,

CAA

3. Localitzar en mapes les divisions politicoadministratives d’Espanya i els fenòmens relatius als desequilibris i les polítiques territorials.

3.1. Localitza en mapes les comunitats autònomes i les províncies, amb les seves corresponents capitals; els països fronterers d’Espanya; la categoria de cada comunitat autònoma en la política regional europea; i les comunitats beneficiades pels Fons de Compensació Interterritorial.

CMCT,

CAA

4. Utilitzar i aplicar els procediments del mètode geogràfic a

4.1. Obté, identifica diferència i comenta imatges, mapes, gràfics, dades

CD,

CCL,

278


l’estudi de l’organització, els desequilibris i les polítiques territorials d’Espanya.

estadístiques i textos sobre l’organització, els desequilibris i la política territorial d’Espanya.

CMCT,

CAA

5. Valorar la descentralització politicoadministrativa; reconèixer els desequilibris territorials; i apreciar les actuacions encaminades a pal·liar-los.

5.1. Emet opinions sobre la descentralització politicoadministrativa; reconeix els desequilibris territorials; i aprecia les actuacions encaminades a pal·liar-los i a fomentar la solidaritat interterritorial.

SIEP,

CSYC

279













- Selecciona els objectius temàtics de la política de cohesió relacionats amb la protecció mediambiental i els fons que els financen.

- Calcula el percentatge de Fondos de Compensació Interterritorial que reben les comunitats autònomes.

- Explica les principals diferències entre les diferents vies seguides per les comunitats per accedir a l’autonomia; entre el règim de finançament autonòmic foral i comú; com es garanteix a totes les comunitats un nivell de cobertura mínim per als serveis fonamentals i el pagament de les competències transferides; la informació que aporten els diferents indicadors per mesurar els desequilibris territorials; l’evolució dels desequilibris territorials en el creixement del PIB i de la població, i la convergència econòmica, demogràfica i social entre les regions espanyoles; frases relacionades amb la política regional de l’Estat; i els principals problemes de l’ordenació del territori a Espanya.

- Compara els fons de la política de cohesió europea.

- Classifica les comunitats autònomes espanyoles en les diferents categories de regions europees.

- Comenta textos geogràfics sobre articles de la Constitució espanyola relatius al finançament autonòmic.

- Elabora mapes sobre la divisió autonòmica, la divisió provincial i els països fronterers d’Espanya.

- Comenta mapes dels incentius regionals.

280


- Utilitza i treballa amb mapes: assenyala les divisions politicoadministratives a què ha pertangut la província on resideix des de l’Antiguitat fins a l’època actual.

- Elabora un gràfic circular amb el percentatge de Fons de Compensació Interterritorial rebut per les comunitats autònomes.

- Comenta un gràfic sobre la convergència de les regions i les ciutats autònomes d’Espanya amb Europa.

- Utilitza tècniques pròpies del mètode geogràfic: programa i realitza una entrevista sobre un dels apartats tractats en la unitat didàctica.








- Defineix termes utilitzant el vocabulari geogràfic adequat. Conceptes com a organització politicoadministrativa, regió, municipi, comunitat autònoma, FSE, etc.

- Redacta textos resumint l’evolució històrica de l’organització politicoadministrativa d’Espanya; i els avantatges de l’ordenació del territori.



281







- Obté i elabora informació sobre el tema sobre el qual projecta realitzar una entrevista.





- Cuida la presentació del quadern de treball; l’execució del mapa sobre les divisions politicoadministratives i del gràfic sobre el repartiment dels Fons de Compensació Interterritorial; i la presentació del resum de l’entrevista realitzada.






- Conèixer les activitats humanes, adquirir una idea de la realitat històrica a partir de diferents fonts, i identificar les implicacions que té viure en un Estat social i democràtic de dret ratificat per una constitució.




- Opina sobre la política redistributiva de l’Estat.

- Comenta articles de la Constitució espanyola relatius als drets i el finançament autonòmic.

282







- Planifica un joc o una activitat per distingir els símbols que diferencien a les comunitats autònomes.

- Programa, realitza, redacta i avalua una entrevista sobre un dels apartats tractats en la unitat didàctica.








- Elabora quadres de síntesi referits a les principals divisions politicoadministratives del territori espanyol; les principals institucions de les comunitats autònomes; i l’evolució de l’organització politicoadministrativa.

- Confecciona quadres comparatius sobre els objectius i instruments de la política regional de la UE, la política regional estatal i l’ordenació del territori; i sobre els desequilibris regionals d’Espanya.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes de les divisions politicoadministratives en el passat i en l’actualitat; mapa de la posició de les regions espanyoles en la política de cohesió territorial de la UE; gràfics i dades estadístiques sobre els desequilibris territorials en el PIB i el creixement de la població; i sobre la convergència entre les comunitats autònomes i entre aquestes i la UE.

- Aprofundeix en el tema estudiat programant i realitzant una entrevista sobre un dels seus apartats.

- Utilitza el mapa conceptual de la unitat per establir relacions entre els continguts i obtenir una visió sintètica

283


dels mateixos.

- Programa i realitza la prova d’autoavaluació proposada al web de l’alumnat d’Anaya; i utilitza els resultats per valorar l’aprenentatge, prendre consciència dels encerts i les fallades i adoptar decisions per millorar.

284


UNITAT 11. ESPANYA A EUROPA



ContingutsCriteris


avaluablesCC

- La construcció i el funcionament de la UE: el procés d’ampliació i les seves conseqüències; els tractats, les institucions i les polítiques comunes.

- Els contrastos físics de la UE: relleu, paisatges naturals i medi ambient a la UE.

- Els contrastos polítics: les diferències sobre la integració política i els avenços.

- Els contrastos econòmics: els sectors primari, secundari i terciari.

- Els contrastos demogràfics i urbans.

- Els contrastos socials i culturals.

- Les disparitats regionals i la política de cohesió.

- Espanya a la Unió Europea: factors i conseqüències de la integració; i la posició actual d’Espanya a la UE i els reptes de futur (la posició geogràfica i demogràfica, la posició política, la posició econòmica i social, i la posició cultural).

1. Definir i explicar breument els principals conceptes relatius a la integració d’Espanya en Europa.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius a la construcció i el funcionament de la UE; els seus contrastos físics, humans i regionals; i la posició d’Espanya a la Unió Europea.

CCL

CMCT

2. Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar els contrastos físics i socioeconòmics d’Europa i la posició d’Espanya a la Unió Europea.

2.1. Redacta temes sobre la construcció i el funcionament de la UE; els contrastos físics, polítics, econòmics, demogràfics, urbans, socials, culturals i territorials; i la integració i posició d’Espanya a la UE.

CCL

CMCT

CAA

3. Localitzar en mapes els principals elements del medi físic i humà europeu; i els estats que componen la Unió Europea.

3.1. Localitza en mapes els principals accidents del relleu, els rius, els bioclimes, les àrees d’activitat econòmica, els conjunts regionals i els estats membres de la UE amb les seves corresponents capitals.

CMCT

CAA

4. Utilitzar i aplicar els procediments del mètode geogràfic a l’estudi de l’espai físic i humà europeu i a la integració d’Espanya en la Unió Europea.

4.1. Obté, identifica diferència i comenta imatges, mapes, gràfics, dades estadístiques i textos sobre la construcció i el funcionament de la UE; els contrastos físics, polítics, econòmics, demogràfics, urbans, socials, culturals i territorials; i la integració i

CD

CCL

CMCT

CAA

CEC

285


posició d’Espanya a la UE.

5. Valorar els processos d’integració i d’ampliació de la Unió Europea i opinar sobre les polítiques comunitàries.

5.1. Valora la integració i l’ampliació de la Unió Europea i opina sobre algunes de les polítiques socioeconòmiques i mediambientals comunitàries.

SIEP

CSYC

286














- Utilitza dades estadístiques per extreure informació sobre el comerç exterior de la UE.

- Comenta una taula estadística sobre el progrés d’Espanya en els objectius de l’Estratègia Europa 2020: creixement intel·ligent, sostenible i integrador.

- Raona la inexistència de boscos en certs climes; i quins són els principals problemes actuals de la població europea.

- Relaciona continguts: cada un dels objectius de l’Estratègia Europa 2020 amb la corresponent prioritat.

- Explica les causes i les conseqüències de la dependència energètica de la UE; els factors de localització de les àrees industrials de la UE; les causes de l’elevada urbanització de la UE; el motiu de l’expansió superficial de les ciutats europees; i els canvis en els desequilibris territorials de la UE.

- Classifica notícies relatives a temes europeus i a la posició d’Espanya a la UE; i classifica les dades d’una taula estadística sobre la posició d’Espanya a la UE.

- Compara els trets de l’estructura agrària i pesquera de la UE; i les semblances i diferències entre la política regional i la política d’ordenació del territori de la UE.

- Compara mapes: els conjunts regionals de la UE i la classificació de les regions en la política regional.

- Utilitza i treballa amb mapes: extreu informació del mapa de l’UEM; posa exemples de diferents tipus d’àrees industrials; i obté informació sobre els trets del sistema urbà de la UE.

287


- Localitza en mapes les unitats del relleu i els rius principals d’Europa.

- Comenta mapes: les destinacions turístiques de la UE; la distribució de la població europea; i aspectes rellevants de la població europea.

- Comenta gràfics sobre el creixement de la població europea; i el repartiment dels fons destinats a la cohesió territorial.

- Realitza un eix cronològic sobre el procés d’ampliació europeu.

- Utilitza tècniques pròpies del mètode geogràfic: elabora i comenta els climogrames de Kiruna i Hèlsinki.






- Utilitzar els coneixements sobre altres llengües per buscar informació i llegir textos en qualsevol situació.


- Defineix termes utilitzant el vocabulari geogràfic adequat. Conceptes com la Unió Europea, PESC; Estratègia Europa 2020, Comissió Europea, mercat únic, Eurosistema, etc.

- Diferència termes: mercat únic i UEM; SEBC (Sistema Europeu de Bancs Centrals) i Eurosistema.

- Llegeix i comenta notícies de premsa sobre temes europeus i sobre la posició d’Espanya a la UE.

- Resumeix el contingut de notícies de premsa.


- Exposa oralment, amb correcció i coherència, la resposta a les activitats didàctiques plantejades pel professorat; i el resum d’una notícia d’interès referida a la posició d’Espanya a la UE.

288


- Prepara i realitza una exposició oral sobre un apartat de la unitat didàctica.


- Consulta el web d’Eurostat Database (en anglès) per obtenir un mapa sobre algun aspecte de la població europea i comenta la informació que ofereix.






- Busca imatges a Internet sobre paisatges agraris europeus.

- Obté i elabora informació de la xarxa sobre alguna de les institucions fonamentals de la UE; una de les iniciatives contemplades en l’Estratègia 2020 per assolir els seus objectius; l’Agència Europea de Medi Ambient; i mapes referits a algun aspecte de la població europea.





- Valorar la interculturalitat com una font de riquesa personal i cultural.

- Cuida la presentació del quadern de treball i la realització de gràfics, mapes, esquemes, eix cronològic i organigrama.

- Selecciona amb sentit estètic imatges relatives als paisatges agraris de la UE.

- Valora la importància de la diversitat cultural de la UE i proposa mesures per ressaltar-la.





- Aplicar drets i deures de la convivència ciutadana en el



- Manifesta una actitud atenta a classe i respectuosa amb les indicacions del

289


context escolar.professorat.







- Planifica i realitza una enquesta de l’Eurobaròmetre sobre les millors iniciatives per millorar l’economia europea.

- Valora la repercussió que tenen les funcions realitzades per les institucions europees en la vida quotidiana; les conseqüències positives i negatives de la JAI i de la PESC en la vida diària; la importància de les xarxes transeuropees d’energia; les mesures proposades per la UE per fer front als seus problemes demogràfics; i valora críticament la premsa com a font d’informació.

- Selecciona indicadors per mesurar el nivell de benestar d’una població i explica la informació que aporten.

- Proposa mesures per ressaltar la diversitat cultural de la UE.






- Seguir els passos establerts i prendre decisions sobre els passos següents en funció dels

- Realitza un esquema sobre alguna de les institucions fonamentals de la UE.

- Elabora quadres de síntesi referits als problemes mediambientals de la UE; els objectius de la JAI i de la PESC; els objectius de la política social, educativa i cultural de la UE i els mitjans utilitzats per assolir-los; els principals reptes de futur de la UE; i els factors i les conseqüències de la integració espanyola en Europa per a ambdues parts.

- Confecciona quadres comparatius sobre les conseqüències positives i negatives del procés d’ampliació europeu; els objectius de les polítiques agrària i pesquera de la UE amb les

290


resultats intermedis.- Identificar potencialitats

personals com a aprenent.prioritats de l’Estratègia Europa 2020; els objectius de les polítiques de transport, turisme i comerç amb les prioritats de l’Estratègia Europa 2020; els paisatges bioclimàtics de la UE; i la composició i les funcions de les institucions europees.

- Realitza un organigrama sobre les institucions fonamentals de la UE i les seves funcions.

- Elabora una fitxa per comparar trets dels diferents tipus climàtics europeus.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes físics i humans de la UE; material gràfic; i lectura de notícies i informacions complementàries.


- Programa i realitza la prova d’autoavaluació proposada al web de l’alumnat d’Anaya; i utilitza els resultats per valorar l’aprenentatge, prendre consciència dels encerts i les fallades i adoptar decisions per millorar.

291


UNITAT 12. ESPANYA AL MÓN



ContingutsCriteris


avaluablesCC

- El sistema món: trets; àrees mundials; causes, evolució, conseqüències i solucions a les desigualtats mundials.

- Les relacions mundials: el procés de globalització: causes, funcionament i conseqüències.

- La jerarquia del poder mundial: centres, perifèries i semiperifèries; l’ordre mundial actual i les seves transformacions.

- Espanya en el context mundial: posició en les àrees geopolítiques; en les àrees geoeconòmiques; i en les relacions internacionals.

- La posició relativa d’Espanya al món: indicadors i Marca Espanya.

1. Definir i explicar breument els principals conceptes relatius al sistema mundial i a la integració d’Espanya en el món.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius a les àrees, les desigualtats, les relacions i les jerarquies mundials; i a la integració d’Espanya en les àrees geopolítiques i geoeconòmiques del món.

CCL

CMCT

2. Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar els trets del sistema món; les diferències i les relacions entre les àrees mundials; la jerarquia del poder mundial; i la posició d’Espanya al món.

2.1. Redacta temes sobre les àrees, les desigualtats, les relacions i les jerarquies mundials; i sobre la integració d’Espanya en les àrees geopolítiques i geoeconòmiques del món.

CCL

CMCT

CAA

3. Localitzar en mapes les principals àrees geopolítiques i geoeconòmiques del món i els principals grup de països que les integren.

3.1. Localitza en mapes les principals àrees geopolítiques i geoeconòmiques del món i els principals grups de països que les integren.

CMCT

CAA

4. Utilitzar i aplicar els procediments del mètode geogràfic a l’estudi del sistema mundial i de la posició d’Espanya al món.

4.1. Obté, identifica, diferencia i comenta imatges, mapes, gràfics, dades estadis-tiques i textos sobre els trets del sistema món i la posició d’Espanya en les principals àrees geoeco-nòmiques i geopolítiques mundials, utilitzant diferents indicadors.

CD

CCL

CMCT

CAA

CSYC

SIEP

292


5. Criticar i proposar solucions respecte de les conseqüències de la globalització i de les desigualtats mundials; valorar les iniciatives de solidaritat amb les persones i espais desfavorits; i apreciar els avantatges del poder tou en l’ordre mundial.

5.1. Critica i proposa solucions respecte de les conseqüències de la globalització i de les desigualtats mundials; valora les iniciatives de solidaritat amb les persones i els espais desfavorits; i aprecia els avantatges del poder tou en l’ordre mundial.

SIEP

CSYC

CEC

293










- Aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana

- Utilitza índexs per treure conclusions sobre la posició relativa d’Espanya al món i les fortaleses i les debilitats d’Espanya en el context internacional.

- Fa servir dades estadístiques per justificar la situació d’Espanya en les àrees mundials.

- Comenta una taula estadística sobre diferències entre països pertanyents a diferents àrees mundials.

- Raona els avantatges que té per a un país tenir una bona reputació exterior.

- Explica el paper que exerceixen en la globalització els transports, les comunicacions, el sistema capitalista i les organitzacions i agents internacionals.

- Classifica la informació proporcionada per una taula estadística sobre les diferents àrees mundials.

- Compara l’evolució del desenvolupament humà als països d’alt desenvolupament, emergents i de baix desenvolupament; i les fortaleses i debilitats que impulsen i limiten el poder dels països emergents en el context internacional.

- Busca notícies sobre la globalització en la seva dimensió política, econòmica, social, cultural i mediambiental.

- Comenta gràfics sobre l’ajuda oficial al desenvolupament dels països del CAD (Comitè d’Ajuda al Desenvolupament) i d’Espanya; i sobre la presència exterior

294


d’Espanya segons els indicadors de l’IEPG.

- Utilitza tècniques pròpies del mètode geogràfic: comentari de notícies de premsa de contingut geogràfic; elaboració d’un dossier de geografia; i realització d’un informe sobre un dels epígrafs de la unitat didàctica.

- Aplica coneixements a la vida quotidiana: posa exemples que reflecteixen la globalització econòmica, social i cultural en la vida quotidiana.








- Defineix termes utilitzant el vocabulari geogràfic adequat: Conceptes com a sistema mundial, globalització, països d’alt desenvolupament, països emergents, perifèries, ordre geopolític, ordre multipolar, etc.

- Diferència termes: centres, perifèries i semiperifèries; poder dur i tou.

- Redacta un text explicatiu sobre les diferències entre les diferents àrees mundials.






- Busca imatges a Internet representatives de les diferències de desenvolupament entre les àrees mundials; i de les causes de la

295





globalització.

- Obté i elabora informació de la xarxa sobre les activitats d’alguna ONGD; acords internacionals en què participa Espanya; el nom de persones o organitzacions espanyoles de rellevància internacional en diferents camps; i les fortaleses d’Espanya que promociona la Marca Espanya.





- Cuida la presentació del quadern de treball i l’execució del dosier de premsa.

- Selecciona amb sentit estètic imatges relatives a les àrees mundials amb diferent nivell de desenvolupament i a les causes de la globalització.









- Participa activament, col·labora i aporta idees en la realització en grup de l’índex per mesurar la posició d’Espanya al món.




- Generar noves i divergents


- Planifica i elabora un dossier de

296


possibilitats des de coneixements previs del tema.


premsa i un informe sobre un dels epígrafs de la unitat.

- Selecciona indicadors per mesurar el poder dur i tou d’Espanya a l’exterior.

- Participa en el disseny d’un índex per mesurar la posició d’Espanya al món.

- Expressa opinions sobre el procés de globalització; i sobre el contingut d’una entrevista periodística referida al tema «teoria d’un món multipolar».

- Avalua els aspectes de les relacions internacionals en els quals Espanya està millor i pitjor posicionada.





- Prendre consciència dels processos d’aprenentatge

- Realitza un esquema conceptual sobre la posició d’Espanya en les àrees geopolítiques i geoeconòmiques del món.

- Elabora un quadre de síntesi referit a les característiques del procés de globalització, les seves conseqüències i possibles alternatives.

- Confecciona quadres comparatius sobre els objectius de les relacions internacionals d’Espanya amb cada àmbit mundial i les mesures destinades a assolir-los; i sobre els contrastos bàsics entre els països d’alt desenvolupament, emergents i de baix desenvolupament.

- Realitza un eix cronològic sobre l’evolució de l’ordre internacional des de 1945 fins a l’actualitat.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes sobre les diferents àrees mundials; recopilació de notícies de premsa, recerques a Internet; realització d’un dosier de premsa i

297


d’un informe; utilització de material gràfic i estadístic i lectura de textos i informacions complementàries.



298



A. LES UNITATS DIDÀCTIQUES ESTAN ORGANITZADES

Introducció al coneixement geogràfic- La geografia i l’espai geogràfic.

- Els procediments geogràfics.

- Pautes per al comentari de fonts geogràfiques.

Unitat 1. L’espai geogràfic espanyol. La diversitat geomorfològica- L’espai geogràfic espanyol.

- El relleu peninsular.

- El relleu de les illes Balears.

- El relleu de les Illes Canàries.

Unitat 2. La diversitat climàtica- Els factors del clima.

- Els elements del clima.

- Els tipus de temps a Espanya.

- Els tipus de clima a Espanya.

Unitat 3. La diversitat hídrica, vegetal i edàfica- La diversitat hídrica d’Espanya.

- La diversitat vegetal.

- La diversitat del sòl.

Unitat 4. Els paisatges naturals i les interaccions naturalesa-societat- Els paisatges naturals d’Espanya.

- La influència del medi natural en l’activitat humana.

- La influència de l’activitat humana en el medi natural.

- Els espais naturals protegits.

Unitat 5. Els espais del sector primari- L’espai rural.

- Els condicionants naturals de l’espai agrari.

- Els condicionants humans.

- Les activitats agràries i els paisatges agraris.

- Els problemes agraris i el desenvolupament rural.

299


- Els espais de l’activitat pesquera.

Unitat 6. L’espai industrial- Característiques i importància de l’espai industrial.- Les matèries primeres.- Les fonts d’energia.- La indústria espanyola entre el 1855 i el 1975.- La crisi i la reestructuració industrial entre el 1975 i el 1990.- La indústria espanyola actualment.

Unitat 7. Els espais del sector terciari- El procés de terciarització i la importància del sector terciari.- Les característiques del sector terciari.- Els transports i les telecomunicacions.- Els espais turístics.- El comerç.- Altres activitats terciàries.

Unitat 8. La població espanyola- Les fonts demogràfiques.- La distribució de la població.- El moviment natural de la població.- Els moviments migratoris.- El creixement real de la població.- L’estructura de la població espanyola.- El futur de la població espanyola.

Unitat 9. L’espai urbà- El concepte i la importància de la ciutat.- El procés d’urbanització.- La morfologia urbana.- L’estructura urbana.- Els problemes de les ciutats espanyoles.- L’ordenació de l’espai urbà. L’urbanisme.- El sistema urbà espanyol.

Unitat 10. L’organització, els desequilibris i les polítiques territorials- L’organització territorial d’Espanya.- Els desequilibris territorials.

300


- Les polítiques regionals i de cohesió territorial.

Unitat 11. Espanya a Europa- La Unió Europea; l’espai geogràfic.- Els contrastos físics de la UE.- Els contrastos polítics.- Els contrastos econòmics.- Els contrastos demogràfics i urbans.- Els contrastos socials.- Les disparitats regionals i la política de cohesió.- Espanya a la Unió Europea.

Unitat 12. Espanya al món- El sistema món.- Espanya en el context mundial.

B. TEMPORALITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

1ra AVALUACIÓ.

0. Introducció al coneixement geogràfic1. L'espai geogràfic espanyol: la diversitat geomorfològica.2. La diversitat climàtica.3. La diversitat hídrica, vegetal i edàfica.4. Els paisatges naturals i els interrelacions natura-societat.

2na AVALUACIÓ

5. Els espais del sector primari.6. L’espai industrial.7. Els espais del sector terciari.8. La població espanyola.9. L'espai urbà.

3ra AVALUACIÓ

10. L'organització, els desequilibris i les polítiques territorials.11. Espanya a Europa.12. Espanya al món.

Els anirem donant en les diferents avaluacions.

301


6.- METODOLOGIA: ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES







302


En tercer lloc, la metodologia guarda una estreta relació amb l'objecte de coneixement de la Geografia. No és el mateix ensenyar una Geografia en què l'espai és una cosa estàtic on es desenvolupa la vida humana i que el geògraf descriu, que entendre la Geografia com una ciència que planteja problemes socials en l'espai.

Finalment no es pot despreciar la concepció que posseïxen els alumnes sobre l'assignatura, que al seu torn estarà condicionada per l'opinió que ells han arreplegat d'amics, familiars, professors i mitjans de comunicació. Així, en l'alumnes predomina una concepció de la Geografia com una ciència de noms i llocs i, en la majoria dels casos, poc vinculada a la problemàtica social que apareix en eixes mateixes localitats. Serà fonamental l'aclariment metodològic per a facilitar un canvi actitudinal en l'alumne.

Però la incidència de la metodologia en el terreny de la pràctica diària no pot ser reduïda a una sèrie d'accions mecàniques, que suposen un conjunt de tècniques de treball que es repetisquen segons un esquema fixat per endavant. Abans, al contrari, la metodologia ha de ser un conjunt de reflexions teòriques que faciliten el nostre treball en l'aula, de manera que sobre un plantejament metodològic siga possible realitzar modificacions per a adequar tals estratègies a la diversitat d'alumnes, disposició de recursos o interessos concrets i conjunturals dels participants en el procés d'ensenyança-aprenentatge.

En este sentit, podríem enumerar una sèrie de principis metodològics sobre els quals fonamentar l'ensenyança de la Geografia com a assignatura que s'impartix en el Batxillerat. Els dits principis enllacen amb l'etapa de l'Educació Secundària, precisament atorgant-li una coherència i continuïtat; però, també aprofundixen o desenvolupen accions allí només apuntades.

Estos principis metodològics són coherents amb una concepció de la Geografia com a objecte d'aprenentatge que permet resoldre problemes socials sobre el territori, en este cas espanyol. Junt amb això, subjau una concepció de l'aprenentatge com a construcció de significats. Al seu torn, estos principis són coherents amb la manera d'entendre l'educació com el desenvolupament de les capacitats de l'alumne que li permeten un major grau d'autonomia intel·lectual i moral i una major comprensió del que el rodeja.



303



El nostre treball consistix a transformar ELS PROBLEMES SOCIALS rellevants en PROBLEMES A TREBALLAR EN L'AULA. Este principi es traduïx en la selecció de problemes socials per a dissenyar les unitats didàctiques i per a articular les activitats.


DONAR SIGNIFICAT a certs fets i problemes de la realitat, relacionats amb altres fets, implica CONCEPTUALITZAR per part de l'alumnat i APLICAR UNES TÈCNIQUES DE TREBALL. Este principi es traduïx, d'una banda, en la incorporació en la unitat de treball dels conceptes, tant temàtics com estructurants, necessaris i subordinats a l'explicació dels problemes plantejats i no al contrari; i, d'un altre, en el domini de codis i llenguatges diversos, utilitzats per a transmetre la informació geogràfica.






L'aprenentatge requerix LA PARTlCIPACIÓN CONSCIENT i REFLEXIVA de l'alumnat. Este principi es traduïx en la necessitat fomentar el coneixement, per mitjà de les activitats i tasques idònies, com un

304


problema que s'ha de resoldre i no al contrari.

7.- L’AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT




7.1. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els criteris d'avaluació, aplicats emanen d'aquells establits en el currículum de l'assignatura, de Geografia. I estan directament relacionats amb la metodologia utilitzada i amb els objectius i continguts programats.

Els criteris d'avaluació que es proposen són els següents:

1.1. Planificar la realització d’una indagació per explicar els fets i processos geogràfics que configuren el territori espanyol, definir problemes a partir de preguntes i hipòtesis i proposar de forma autònoma un pla ordenat i flexible d’accions que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’organització del temps necessari i del treball individual i grupal.

1.2. Seleccionar i organitzar la informació al voltant dels fets i processos geogràfics en el territori espanyol, d’acord amb uns objectius previs, a partir de la comprensió de textos orals i escrits usats com a fonts, als què es pot accedir mitjançant diversos medis.

305


1.3. Interpretar les dades, evidències i informació mitjançant la seua representació en forma de gràfiques, diagrames, taules, mapes temàtics, informes o síntesis de conclusions, usar habilitats cartogràfiques, situar els fets fonamentals en una perpectiva geogràfica que combine diverses escales i reconéixer la importància de l’anomenada perspectiva per donar sentit als processos geogràfics.

1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els seus resultats mitjançant textos corresponents a diversos gèneres, complir els requisits formals, l’adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu.

1.5. Usar diferents ferramentes informàtiques per buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i comunicar-se per elaborar continguts i interpretar-los compartint aquesta informació en entorns virtuals d’aprenentatge i adoptar un comportament que previnga pràctiques dolentes.

1.6. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seus membres participen i assolisquen les metes comunes, influir positivament en els demés generant implicació en la feina i utilitzar el diàleg igualitari per resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.

1.7. Gestionar de forma eficaç tasques i projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el desenvolupament, prendre decisions raonades, asumint riscos i responsabilitzant-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències.

2.1. Analitzar els elements naturals, socials i territorials d’Espanya que li atorguen unitat i argumentar la seua singularitat geogràfica com un espai de contrastos.

2.2. Explicar l’organització territorial espanyola com a resultat d’un procés històric de canvis i continuïtats, no finalitzat, mitjançant la comparació de mapes històrics i actuals i analitzar les actuacions i interesos dels diferents agents socials i polítics, per comprendre la creació de sentiments de permanència a un territori concret.

3.1. Analitzar la distribució espacial i les característiques dels espais naturals d’Espanya i exemplificar la influència de les condicions naturals al voltant de les accions humanes relatives a les xarxes de transport, la producció d’energia o a activitats econòmiques utilitzant fonts diverses.

3.2. Comparar espais geogràfics espanyols de diferent magnitud resultants de la interrelació entre el medi i els grups socials i contrastar la seua diversitat manifesta en la seua varietat paisajística amb l’ajuda de l’observació d’imatges, la interpretació de mapes temàtics i l’organització de la informació amb diferents tipus de gràfics.

306


3.3. Evaluar els riscos i els problemes que panteja el medi físic en Espanya mitjançant l’examen de la informació que proporcionen els mitjans de comunicació i proposar mesures per evitar les actuacions humanes que contribuïsquen a empitjorar aquests efectes.

3.4. Analitzar críticament les actuacions humanes que ocasionen el deteriorament del medi natural a partir de l’anàlisi d’exemples concrets i realitzar propostes que afavorisquen la gestió racional i l’aprofitament sostenible dels recursos per valorar la importància de conservar i protegir el patrimoni natural.

4.1. Explicar la localització de les activitats econòmiques en Espanya en àmbits de diferent magnitud fent referència a factors ambientals i socials i elaborar un mapa temàtic d’aquesta localització a partir de dades estadístiques.

4.2. Analitzar la dinàmica i el funcionamient d’espais geogràfics espanyols de diferent ordre de magnitud i de les seues interconnexions, i exemplificar-les tenint com a referència l’intercanvi de productes i béns i d’informació, el desplaçament de població i la presa de decisions polítiques i econòmiques.

4.3. Explicar la formació i transformació dels espais econòmics fent referència als seus elements característics a partir de l’observació d’imatges de paisatges i dades estadístiques i argumentar la importància de la dimensió temporal per comprendre la seua configuració actual.

4.4. Definir problemes socials i mediambientals relacionats amb l’actual model de desenvolupament econòmic, i debatir propostes de millora a partir d’exemples publicats als mitjans de comunicació.

5.1 Descriure la distribució de la població i de les principals aglomeracions urbanes d’Espanya mitjançant la interpretació de mapes temàtics, de dades estadístiques i d’imatges aèries, i relacionar-la amb diversos factors naturals i econòmics i les dinàmiques demogràfiques.

5.2. Relacionar els factors que expliquen el model de creixement de la població amb l’estructura demogràfica d’Espanya i d’algunes CC.AA., i explicar alguns problemes demogràfics que se’n deriven d’aquesta interrelació mitjançant l’anàlisi de diferents gràfiques, dades estadístiques procedents de les fonts demogràfiques i mapes.

5.3. Analitzar la importància de les ciutats en l’organització del territori espanyol en diferents escales derivada de les funcions que desenvolupen i reconèixer aquestes funcions mitjançant l’examen d’imatges de paisatges urbans, cartografia digital i plànols sobre usos del sòl.

307


5.4. Analitzar alguns problemes relacionats amb el procés d’expansió urbana a partir d’informació publicada pels mitjans de comunicació i estimar el grau d’idoneïtat de les polítiques urbanístiques aplicades per resoldre aquests problemes.

5.5. Establir la naturalesa, les causes i conseqüències dels desequilibris territorials en Espanya en diferents escales fent referència als procesos demogràfics i socioeconòmics, i debatre al voltant d’algunes mesures de cohesió territorial i els seus resultats basant-se en dades obteses d’informes institucionals adaptats al nivell de l’alumnat.

6.1. Comprobar com afecta la permanència d’Espanya a la Unió Europea i a altres espais geopolítics més amplis examinant aspectes relatius a l’intercanvi de productes, béns, serveis i informació, al desplaçament de les persones, i delimitar els problemes i desafiaments resultants dels conflictes d’interessos dels estats membres i com s’afronten des de la presa de decisions polítiques.

7.2. ELS INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

L'obtenció d'informació sobre la qual es realitza l'avaluació requerix la utilització de diversos instruments d'avaluació, semblants als empleats en les assignatures afins com la Història o en l'àrea corresponent de la E.S.O. En este sentit se subratlla una certa coherència en el desenvolupament en vertical del currículum i en l'horitzontal.







308




Un model d'examen que pot ser vàlid en el context de la metodologia que hem utilitzat és el que se centra en la resolució d'un problema referit a un procés espacial. L'avantatge d'este tipus d'examen és que ens permet valorar com s'enfronta l'alumne a ell, com planteja el problema i tria el mode de trobar una solució. També es pot valorar si l'alumne utilitza la informació que se li oferix i com ho fa: si al·ludix a ella en les argumentacions, si la relaciona entre si, si la utilitza per a obtindre nova informació, si s'adona de la seua limitació, si la contrasta amb una altra, etc. En definitiva es considera que és un model d'examen coherent amb els plantejaments metodològics que s'han exposat. Encara que té l'inconvenient que necessita més temps que els exàmens habituals.

D'altra banda este model d'examen és molt semblant a què haurà de realitzar l'alumne en les Proves de d'Accés a la Universitat. Esta prova consistix en la resolució d'un problema geogràfic. Per a resoldre'l l'alumne hi haurà de realitzar una sèrie d'accions orientades per preguntes que seguixen una seqüència lògica que facilita a l'alumne nafrar a la formulació de l'explicació. Per a això haurà d'analitzar la informació que es presenta en diferents documents informatius expressats en diferents codis, bé siga en forma verbal-escrit, estadístic, icònic o cartogràfic.


Ens interessen especialment aquells apartats o textos que estan destinats a comunicar a altres el coneixement aprés. Els resums, els informes, les síntesis, els diaris de classe, les conclusions del treball de grup són els principals tipus de text que es proposen des de les activitats destinades a mostrar el coneixement adquirit. Això no vol dir que es desprecie la resta del treball de l'alumne. A continuació apuntem les característiques d'alguns d'ells:

309






7.3.- ELS TIPUS D’AVALUACIÓ


El progrés de l'alumne en els diversos elements del currículum. La consecució dels objectius marcats per cadascuna de les matèries del

currículum. La maduresa acadèmica de l'alumne en relació amb els objectius del batxillerat. Les possibilitats de progrés de l'alumne en estudis posteriors.



Conclòs el període lectiu, a aquells alumnes que no hagen superat els mínims establits i reben la qualificació d'insuficient, seran convocats a una prova global extraordinària. El professor podrà proposar un conjunt d'exercicis complementaris de reforç per a preparar-la.

310


7.4.- ELS CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Les qualificacions es formularan en xifres d'1 a 10, sense decimals. Es consideraran positives les qualificacions iguals o superiors a 5 i negatives les restants.L'avaluació serà contínua.El professor establirà la nota basant-se en l'arreplega d'informació de cada alumne a partir del treball en l'aula, els treballs per escrit i les proves de coneixement.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

80% Proves escrites o controls, són obligatòries. Es faran almenys dos cada avaluació.

20% Les activitats realitzades i l’actitud.

Després de cada avaluació, els alumnes que no hagen superat la matèria amb un 5 podran realitzar una prova de recuperació. Conclòs el període lectiu, a aquells alumnes que no hagen superat els mínims establits i reben la qualificació d'insuficient, seran convocats a una prova global al juliol. El professor podrà proposar un conjunt d'exercicis complementaris de reforç per a realitzar en l'estiu.


Els alumnes realitzaran activitats de reforç o d’ampliació en funció de l’assoliment dels continguts de cada unitat. Les primeres tindran com a objectiu tornar a incidir en els aspectes treballats mentre que les segones ampliaran continguts. Es tractarà d’activitats de síntesi, comentaris obres d’art, realització eixos cronològics, presentacions en power point, etc.



8. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT


311










Els materials curriculars que s'oferixen als alumnes per a realitzar les activitats són diversos quant al tipus de codi i suport per mitjà del que es presenta la informació. Així s'utilitzen documents escrits, icònics, gràfiques i taules estadístiques i mapes. Dins de cada un d'ells, al seu torn, hi ha una gran varietat. Per referir-nos només als textos escrits podem citar: textos periodístics (reportatges, notícies, articles d'opinió...), testimonis de persones (diaris personals, biografies, declaracions), jurídics, etc.

La major part d'estos documents han sigut també adaptats per a facilitar la comprensió dels alumnes atenent a una gradació de les dificultats que comporta el seu contingut i en relació amb la tasca que han de realitzar. Esta adaptació consistix a aplicar tècniques com el ressaltar tipogràficament algunes paraules o frases, la modificació de l'estructura del

312


text per a facilitar la seua comprensió global o a adjuntar informació sobre alguns referents a què s'al·ludix en el text i que faciliten la seua comprensió.








Concretar les dificultats d'aprenentatge dels alumnes segons l'avaluació Assenyalar les necessitats educatives que es deriven Precisar els continguts i criteris d'avaluació essencials o ampliables Prioritzar els continguts i renunciar a objectius i continguts especificant si és de

forma temporal o permanent. Introduir activitats individuals, alternatives o complementàries, per a aconseguir

els objectius programats. Introduir activitats individuals per a abordar els continguts i objectius específics Modificar els instruments d'avaluació i adequar els criteris corresponents. Agrupar els alumnes en l'aula d'acord amb les necessitats.


313


A causa de l’extens temari de l’assignatura, el departament ha considerat prescindible recomanar la lectura de llibres relacionats amb la matèria.


La utilització de les TIC serà habiltual, ja que per a impartir les classes s’utilitzarà el projector, l’i-pad amb accés a internet, que permetran visualitzar les presentacions en power point, be preparades per la professora o per l’alumnat o be descarregades d’internet, també es podra navegar per pàgines relaciones directament amb la Geografia d’Espanya.

A més l’alumnat podrà posar-se en contacte amb el/la professor/a a través del correu electrònic.


Finalment s’intentarà fer ús de la plataforma moodle com una eina més de treball

11. ELS RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS


Llibre de text:

Geografia 2 Batxillerat de Mª Concepció Muñoz Delgado. Ed. Anaya.


És de gran importància la comunicació gràfica, simbòlica en les explicacions dels problemes geogràfics, d'ací la necessitat disposar d'una sèrie de recursos cartogràfics que podríem sintetitzar en:

Mapes de relleu: el mapa d'Espanya, d'escala 1:100.000 que Edita l'Institut Geogràfic Nacional. Amb este recurs es pot treballar la introducció general, perquè els alumnes descobriran altres perspectives d'Espanya: poden per exemple “tocar” les muntanyes, o adonar-se de la inexistència de fronteres.

Els mapes murals, editats per algunes editorials són de gran utilitat, en especial la sèrie de comunitats autònomes i mapes temàtics d'Espanya. Així mateix, els mapes muts i la cartografia històrica.

314


Mapes topogràfics: en l'actualitat és possible disposar d'una bona cartografia d'escala 1: 50.000 i 1:25.000 editada per l'Institut Geogràfic Nacional i el Servici Geogràfic de l'Exèrcit.Per a la comunitat Valenciana comptem amb una col·lecció de mapes d'escala 1:10.000 que la fa especialment interessant per a treballs centrats en l'entorn local perquè precisa els nuclis d'hàbitat.

Les fotografies aèries, de localitats concretes, amb escales variables i de diferents anys, són d'utilitat per a comparar l'evolució dels nuclis urbans, així com per a comparar masses forestals o espais agraris, amb ajuda dels mapes topogràfics.

Així mateix per a l'estudi del procés d'urbanització de les ciutats són molt útils els plànols urbans.

Un bon atles és indispensable en les classes de Geografia. És possible diferenciar dos tipus d'atles segons la seua finalitat i ús:

Atles de gran format, destinats a la consulta en el propi centre, amb una documentació molt àmplia.

D'altra banda és també aconsellable que els alumnes disposen d'algun atles d'ús escolar, que posseïsca com a mínim:

Índex toponímic Correcta representació de l'altitud No contindre excessiu nombre d'informació en cada làmina Disposar d'un cert nombre de mapes temàtics: litològic, climàtic,

recursos econòmics, densitats demogràfiques, sistemes de transport, per citar alguns.

Posseir una llegenda clara. Tindre mapes de diferent escala, amb expressió gràfica i numèrica.




Recursos icònics:

Són diverses les possibilitats d'utilitzar imatges en classe de Geografia.



En tot cas, cal triar aquells que s'adapten millor als continguts, que presenten la informació amb més claredat…


L'entorn físic on viuen els alumnes pot constituir un recurs per a l'aprenentatge. Una forma comuna d'utilitzar-lo és per mitjà d'una eixida escolar que ha de ser planificada: establir l'itinerari, les activitats que es realitzaran, (arreplega d'informació, comprovació

315


d'hipòtesis…), obtindre el material complementari que s'utilitzarà (mapes, plans, foto aèria, dossier informatiu).








A través d'Internet també es pot accedir a distintes webs que poden ser d'utilitat per a recopilar informació, visionar el satèl·lit Meteosat…


http://www.ine . És de l'Institut Nacional d'Estadística. http://www.inm . És de l'Institut Nacional de Meteorologia.

12. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I COMPLEMENTÀRIES

A causa de l’amplitud de continguts i del estret marge de temps per treballar-los i la proximitat de les proves PAU, el departament considera prescindible realitzar activitats complementàries, com poden ser eixides escolars.

316

http://www.inm/

http://www.ine/



HISTÒRIA D’ESPANYA


Curs 2017/2018

317


1.- INTRODUCCIÓ

1.a- Justificació

1.b- Contextualització

2.- OBJETIUS

2.a- Objectius generals de l’etapa/cicle

2.b- Objectius específics de l’àrea o matèria

3.- COMPETÈNCIES BÀSIQUES

3.1.- Apareixen les competències bàsiques.

3.2.- Relació entre les competències bàsiques i els objectius de la matèria.


4.- CONTINGUTS, ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ.

5.- UNITATS DIDÀCTIQUES.

5.1.- Les unitats didàctiques estan organitzades.

5.2.- Les unitats didàctiques estan distribuïdes temporalment.

6.- METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.

6.1.- Metodologia general i específica de l’àrea o matèria.

6.2.- Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.

7.- AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT.

7.1.- Criteris d’avaluació

7.2.- Instruments d’avaluació

7.3.- Tipus d’avaluació

7.4.- Criteris de qualificació.

7.5.- Activitats de reforç i ampliació.

7.6.- Avaluació del procés d’ensenyança i aprenentatge.

8.- MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE CCOMPENSACIÓ EDUCATIVA.

9.- FOMENT DE LA LECTURA.

10.- UTILITZACIÓ DE LES TIC.

11.- RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANTZATIUS.

12.- ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.

318


1.- INTRODUCCIÓ

1.a.- Justificació

La Programació Didàctica Història d’Espanya de Batxillerat es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1105/2014 del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, del 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’Educació Secundària Obligatòria , i en el Decret 87/2015 de la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana pel qual s’estableix el Currículum de l’Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat per a aquesta Comunitat.

Concebim el batxillerat com una etapa fonamental en la vida de l'alumnat amb una doble finalitat. D'una banda, pretén proporcionar a l'alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida adulta amb responsabilitat. D'altra banda, i de forma complementària, aspira a capacitar l'alumnat per accedir a l'educació superior i als diferents nivells d’estudis no obligatoris en funció de les pròpies aspiracions i competències.

Per assolir aquests fins proposem un model d'ensenyament i aprenentatge comprensiu que s'emmarca dins del paradigma de l’educació integral i que entronca amb els models i propostes educatives que Vicens Vives ha desenvolupat en les diferents etapes de l'educació obligatòria.

El nostre model pretén prosseguir i desenvolupar la tasca iniciada en anteriors etapes educatives. La nostra aspiració és que tots els estudiants adquireixin les diferents competències necessàries per tenir èxit en la vida a través de l'adquisició i el desenvolupament de les competències clau. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo (Definició i Selecció de Competències Clau) de l'OCDE, l'informe Eurydice, el programa PISA, els diferents informes i projectes educatius abordats des de l’àmbit del projecte de la Unió Europea Estratègia Europa 2020 i, de manera particular, el PIAAC o Programa per a l’Avaluació Internacional de les Competències dels Adults.

Entenem que la funció de l’ensenyament és facilitar l'aprenentatge dels alumnes i les alumnes i ajudar-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències clau que els permetin integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els continus canvis que

319


imposen en tots els àmbits de la nostra vida els ràpids avenços científics, la nova economia global i els diversos entorns acadèmics i laborals que l'alumnat haurà d’afrontar en etapes posteriors de la seva vida.

Per competències s'entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció de l’ésser, del saber, del saber fer i saber conviure. En aquest sentit DeSeCo (2003) defineix competència com "la capacitat de respondre a demandes complexes i portar a terme feines diverses de forma adequada". La competència suposa una combinació d'habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per aconseguir una acció eficaç.

La inclusió de les competències clau en el currículum té com a finalitat que els alumnes i les alumnes: a) puguen assolir el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixin un projecte de vida satisfactori; c) aconsegueixin un desenvolupament emocional i afectiu equilibrat, i d) accedeixin a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d'èxit.

En una societat en constant canvi les demandes que té un individu varien d'una situació a una altra i també al llarg del temps. Per aquest motiu defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional, que sorgeix de la combinació d'habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per aconseguir una acció eficaç.

Ser competent significa ser capaç d'activar i utilitzar, davant un problema, el coneixement que l'alumne o l'alumna té. Des d'aquesta perspectiva, ser competent suposa "mobilitzar els coneixements, destreses, actituds i valors per donar resposta a les situacions plantejades, dotar de funcionalitat els aprenentatges i aplicar el que s'aprèn des d'un plantejament integrador" (Ordre ECD/65/2015 del Ministeri d'Educació i Ciència, per la qual es desenvolupen les competències clau).

Només a partir d'aquestes premisses pensem que és possible l'aplicació d'un dels eixos fonamentals de la Programació didàctica d’Història d’Espanya: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguin ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir objectius diversos, resoldre diferents tipus de problemes i portar a terme diferents tipus de feines.

A aquesta funcionalitat cal donar-li una altra dimensió: que els alumnes i les alumnes

320


aprenguin a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i que pot fer un ús estratègic dels seus coneixements i ajustar-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s'enfronta (Bruer, Escoles per a pensar, 2003).

L'eficàcia d'aquests principis quedaria incompleta si no fóssim capaços de presentar els continguts de les diferents matèries de forma articulada per facilitar el procés d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències clau a través dels estàndards d'aprenentatge fixats per a cada matèria.

Tenint en compte que cadascuna de les matèries contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s'assolirà com a conseqüència del treball en diverses matèries, la Programació didàctica d’Història d’Espanya adopta una perspectiva globalitzadora a la vegada que centra l'atenció en aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d'un plantejament integrador i orientat a l'aplicació dels sabers adquirits.

Així, l'aprenentatge de les competències clau, encara que va lligat a les matèries o a les àrees de coneixement i als estàndards d'aprenentatge que s’hi estableixen, és global i s'adquirirà a partir de la seva contextualització en situacions reals i pròximes a l'alumne perquè aquest pugui integrar diferents aprenentatges, tant els formals com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resultin necessaris en diferents situacions i contextos.

En aquesta línia, hem volgut incidir amb especial èmfasi en la relació dels continguts i materials tractats al llarg de la nostra Programació didàctica d’Història d’Espanya en les noves realitats tecnològiques, tan pròximes i atractives per a l'alumnat.

L'aplicació o desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria dins àmbits com Internet, l'ús de suports informàtics o l’anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals constitueixen un element gratificant i motivador i, alhora, un aprenentatge imprescindible per a l'adaptació de l'alumnat a diferents àmbits acadèmics o laborals. Si hi afegim la presència d'uns continguts que per la seva especial rellevància en la nostra societat han d’impregnar moltes de les activitats d'aprenentatge, així com l' interès per fomentar la capacitat de l'alumnat per regular el seu propi procés d'aprenentatge i seguir aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat la present Programació didàctica d’Història d’Espanya.

321


1.b.- Contextualització

El centre al que va dirigida la programació és l’IES Sant Vicent Ferrer ubicat en la localitat d’Algemesí. Aquest centre imparteix docència en les etapes d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de grau mitjà i superior. L’alumnat participa en el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa Plurilingüe. L'Educació Secundària Obligatòria comprén des dels 12 anys als 16 anys i l'Educació Postobligatòria (1r i 2n de Batxillerat) dels 16 als 18, períodes a què molts autors denominen adolescència.A nivell general es poden diferenciar dos fases. Una primera fase negativa, que podria coincidir amb el que alguns autors denominen pubertat o crisi puberal i que comprendria dels 11 als 14-15 anys, havent-hi un o dos anys de diferència entre xics i xiques. Podem dir que esta fase, es caracteritza per un gran creixement biològic que ocasiona desequilibris intensos; una gran desorganització del cercle de valors; una inestabilitat emocional amb pèrdua de seguretat; un aïllament social i irritabilitat; un augment de la capacitat de distracció i disminució de la concentració, reflexió i rendiment; solen tindre sentiment de ser incompresos i solen buscar l'originalitat i cridar l'atenció. D'altra banda, se succeïx una segona fase, coneguda com a fase positiva o d'afirmació. Esta comprendria a partir dels 14-15 anys. Esta fase es caracteritza per: una estabilitat en les formacions psicològiques que culminen amb la formació de la personalitat i la finalització del desenvolupament sexual; una formació de conviccions morals profundes; comencen a ser conscients de les seues eleccions, acceptant-se i superant els desajustos provocats en la fase anterior i buscant la seua inserció social, orientant-se a poc a poc professionalment; es diversifiquen els seus interessos, etc. En esta fase és molt important la comunicació amb el grup i potenciar l'autonomia. A nivell motor, hi ha una disminució gradual de les pertorbacions anteriors, havent-hi una millora qualitativa de l'execució motriu, començant a manifestar-se estils personals en l'execució de moviments tècnics.Concretant un poc més podem dir que l'Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria, és el moment d'anar preparant gradualment l'alumnat per a viure conscientment en una societat plural, lliure i tècnicament avançada. L'objectiu últim ha de ser impulsar l'autonomia dels adolescents, no sols en elcamp intel·lectual, sinó també en el moral i social.

322


2.- OBJECTIUS

2.a- Objectius generals de l’etapa/cicle

En el marc de la LOMCE, el Batxillerat té com a finalitat proporcionar a l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que li permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència. Així mateix, capacitarà l’alumnat per accedir a l’educació superior.

El Batxillerat contribuirà a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que els permetin:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola així com pels drets humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar de forma responsable i autònoma, i desenvolupar el seu esperit crític, així com preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a medi de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en l’ expressió oral com en l’escrita, el castellà i el català.

f ) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.


h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de forma solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i ) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j ) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com consolidar la sensibilitat i el respecte envers el medi ambient.


323


l ) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com fonts de formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

n) Consolidar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

2.b- Objectius específics de l’àrea o materia (Història d’Espanya)

OBJECTIUS COMPETÈNCIES CLAU

1. Identificar, analitzar i explicar, situant-los en el temps i l’espai, els fets, personatges, conflictes, processos i estructures més rellevants de la història d’Espanya establint-hi relacions de multicausalitat i valorant-ne la significació històrica i les repercussions en la configuració de l’Espanya actual.

Comunicació lingüística.

Aprendre a aprendre.

Competències socials i cíviques.

2. Conèixer i comprendre els processos més rellevants que configuren la història espanyola contemporània, identificar les interrelacions entre fets polítics, econòmics, socials i culturals i analitzar els antecedents i factors que els han conformat.



Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

3. Distingir i comprendre els trets permanents i els canvis conjunturals en els processos dels diferents períodes històrics valorant-ne la influència en les principals transformacions econòmiques, socials, polítiques i culturals de l’Espanya contemporània, establint-hi relacions i apreciant-ne la significació històrica i les repercussions en l’actualitat.





4. Fomentar una visió integradora de la història d’Espanya que respecti i valori tant els aspectes comuns com les particularitats, generar actituds de solidaritat davant les desigualtats i de tolerància amb la diversitat política, social i cultural dels diversos pobles d’Espanya, i valorar positivament la pertinença a més d’una identitat col·lectiva.





5. Situar el procés històric espanyol en les coordenades internacionals per explicar i comprendre les implicacions i influències mútues i aconseguir ser capaç de tenir una visió articulada i coherent de la història.




6. Fomentar el desenvolupament d’una sensibilitat compromesa, responsable i activa amb la democràcia, la pau i els drets humans a través del coneixement de les normes bàsiques que regulen el nostre ordenament constitucional rebutjant actituds antidemocràtiques, violentes i discriminatòries.



Consciència i expressions culturals.

324


7. Seleccionar, analitzar i interpretar la informació procedent de fonts diverses, incloent-hi la proporcionada per les tecnologies de la informació i la comunicació, i fer-la servir de manera crítica per comprendre processos i esdeveniments històrics.




8. Realitzar activitats d’indagació i síntesi que analitzin, contrastin i integrin informacions diverses utilitzant diferents tipus de fonts històriques. Emprar amb propietat la terminologia de la historiografia i aplicar les tècniques bàsiques de comentari de textos, d’interpretació de mapes, gràfics, imatges i altres fonts històriques, així com de les tecnologies de la informació i la comunicació.



Competències bàsiques en ciència i tecnologia.

Competència digital.


9. Expressar raonadament idees pròpies sobre aspectes bàsics de la història d’Espanya tenint en compte les novetats introduïdes per la investigació històrica.


Competències bàsiques en ciència i tecnologia.


325


3.- COMPETÈNCIES BÀSIQUES3.1.- Apareixen les competències bàsiques

L'adquisició de competències és un llarg procés que abasta tota la vida de les persones. S'inicia en l'etapa acadèmica i prossegueix en la vida adulta. Però els anys de formació escolar són fonamentals per al posterior desenvolupament personal, social i professional.

Precisament per afavorir al màxim aquest desenvolupament, s'han identificat un grup de set competències, que, pel seu rol vertebrador, s'han denominat com a Competències Clau:

– Competència lingüística

– Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

– Competència digital

– Aprendre a aprendre

– Competències socials i cíviques

– Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

– Consciència i expressions culturals

3.2.- Relació entre les competències bàsiques i els objectius de la matèria

L'aprenentatge de la Història d’Espanya ha de contribuir a l'adquisició, per part dels alumnes i les alumnes, de les competències clau, tal com es recull en el Reial Decret 1105/2014 del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, de 26 de desembre, pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat.

A continuació s'indiquen aquestes competències, segons l’ordre d’importància dins la matèria:

1) Competències socials i cíviques

La Història d’Espanya afavoreix la formació de ciutadans responsables i preparats per a una participació activa en la societat en la mesura que facilita el coneixement de les nostres arrels històriques i la comprensió del nostre present. A més a més, la matèria ajuda a identificar els fenòmens que constitueixen la nostra realitat actual, i a comprendre el paper que desenvolupen els diferents actors, factors i les relacions entre ells.

326


2) Competència de consciència i expressions culturals

Analitzar l’aparició i evolució dels diferents estils artístics i les diferents manifestacions culturals servirà als alumnes per desenvolupar la competència de consciència i expressions culturals. A més, els alumnes treballaran utilitzant fonts històriques, i es fomentarà el respecte i la conservació d’aquestes manifestacions culturals emfatitzant l’interès històric i artístic. Al mateix temps, l’estudi dels continguts afavorirà, sens dubte, la seva consciència de globalitat i de ciutadà responsable.

3) Competència en comunicació lingüística

La Història d’Espanya contribueix activament al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística mitjançant el treball amb fonts d’informació. Es valorarà, a més a més, la capacitat d’expressió dels alumnes i les alumnes, així com el domini d’un vocabulari precís i el fet de ser capaços d’exposar amb propietat les pròpies idees basades en el treball amb fonts històriques. Hauran de ser capaços de treballar amb resums, elaborar síntesis i realitzar comentaris de textos i exposicions, fet pel qual el desenvolupament de la comunicació lingüística es treballarà en els dos vessants, l’oral i l’escrit.

4) Competència digital

El desenvolupament de la competència digital resulta fonamental per als alumnes en l’època actual. Suposa, a més a més, un gran atractiu que permet acostar-nos a la matèria d’una manera més amena i divertida. Per vincular el contingut de la matèria a aquesta competència es plantejaran diferents recerques per Internet que serveixin als alumnes per treballar amb les tecnologies de la informació i la comunicació de manera àgil, ensenyant-los a contrastar la informació obtinguda amb les fonts autoritzades garantint-ne sempre la veracitat.

5) Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La Història d’Espanya també contribueix a l’adquisició d’aquestes competències mitjançant l’acostament al mètode científic propi de la disciplina, que permet a l’alumnat posar-se en contacte amb aspectes de la investigació que són extrapolables a qualsevol altre àmbit de les branques de coneixement, com el qüestionament del coneixement vigent del qual es parteix o el rigor amb què es realitza. D’altra banda, l’elaboració d’eixos cronològics i la interpretació de diferents tipus de mapes seran de molta utilitat perquè els alumnes es familiaritzin amb altres mètodes d’aprenentatge per millorar el seu desenvolupament intel·lectual. L’objectiu que es perseguirà serà una formació integral

327


que valori la importància de la interacció entre ciència i tecnologia i la seva aportació a l’estudi de la Història.

6) Competència d’aprendre a aprendre

La utilització de diversos mètodes amb què l’alumne sigui capaç de participar en el seu propi procés d’aprenentatge serà un dels aspectes fonamentals per al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre. D’aquesta manera, un dels aspectes clau tinguts en compte és la motivació, important per avançar i aprofundir en el coneixement dels fets històrics d’Espanya i les seves conseqüències i per despertar l’interès dels alumnes per la matèria. Es reforçaran, també, diferents eines d’aprenentatge, com ara esquemes, mapes conceptuals o comparacions entre diferents fets que ajudin els alumnes no només a aprendre nous coneixements sinó també a incorporar-los i relacionar-los amb el que s’ha après, proporcionant als alumnes un aprenentatge significatiu.

7) Competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

L’estudi dels canvis econòmics al llarg de la història a Espanya introduirà l’alumne en el desenvolupament de la competència del sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, on es valorarà la importància que ha tingut històricament el desenvolupament d’aquestes capacitats. També es desenvoluparan treballs individuals on l’alumne pugui treballar des d’una prèvia planificació, prenent les seves pròpies decisions i valorant així la importància del treball de cerca de les fonts i l’elaboració de conclusions a partir dels documents consultats.


L'aprenentatge de la Història d’Espanya se centrarà en el desenvolupament dels següents objectius competencials per a cadascuna de les competències:


Identificar i reflexionar sobre diferents problemàtiques socials, polítiques i econòmiques tractades al llarg de la Història d’Espanya.

Aplicar els coneixements desenvolupats en diferents moments de la Història d’Espanya a la reflexió o resolució de problemes de l’actualitat.

Relacionar-se lingüísticament amb altres persones i conviure-hi.

Eradicar els usos discriminatoris del llenguatge, detectant prejudicis i imatges estereotipades.

328


Realitzar activitats en grup extraient ensenyaments de las aportacions realitzades per altres persones.

Expressar-se de manera assertiva i mostrar una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu.

Valorar la reflexió històrica com a instrument per millorar la capacitat per conèixer la nostra realitat social i millorar la convivència amb les persones del nostre entorn.

2. Competència de consciència i expressions culturals

Contextualitzar les obres, il·lustracions i textos en el seu moment històric i relacionar-los amb la seva realitat social, cultural i política.

Apreciar l’estudi de la Història d’Espanya com a mitjà de reflexió sobre els fets del passat i com a instrument de coneixement de la pròpia cultura i societat.

Valorar la dimensió literària dels textos històrics apreciant la forma, l’estil i l’ús del llenguatge en diferents textos.

Apreciar manifestacions artístiques com la literatura, la música, la pintura o el cine amb l’ajuda d’instruments d’anàlisi històrica en la seva valoració.


Aplicar diferents estratègies de comprensió, anàlisi i valoració de textos.

Comprendre i compondre textos com a mitjà per optimitzar l’aprenentatge i l’estudi dels successos històrics.

Familiaritzar-se amb el lèxic propi de l’àrea i entendre les diferents accepcions d’un mateix terme en funció del context en el qual s’empra.

Definir conceptes fent ús del llenguatge específic de l’àrea.

Comunicar-se argumentant les idees pròpies i respectant els torns de paraula dins d’un grup.

Escoltar les opinions diferents a la pròpia amb respecte, sensibilitat i esperit crític.

Exposar opinions de manera argumentada al llarg d’un debat.

Recórrer a l’ús actiu de mecanismes que permeten l’ampliació i la consolidació del vocabulari.

Aprendre a reconèixer el significat d’un terme a partir del seu context.

Valorar la llengua i el seu ús correcte com a instrument bàsic de reflexió i desenvolupament personal.


329


Analitzar de manera crítica la informació rebuda a través dels mitjans de comunicació i Internet.

Aplicar coneixements, habilitats i procediments propis de la Història en l’anàlisi crítica de la informació dels mitjans de comunicació i Internet.

Proporcionar coneixements i destreses per a la cerca d’informació rellevant.

Recórrer a suports electrònics en el procés d’escriptura.

Adquirir habilitats per a la reutilització de la informació en la producció de textos orals i escrits propis.

Utilitzar adequadament les biblioteques i Internet.


Comprendre la rellevància i les implicacions de l’avanç tecnològic i científic per a les transformacions socials, polítiques i econòmiques al llarg de la història d’Espanya.

Reconèixer diferents eines d’anàlisi de dades estadístiques relacionades amb les ciències o les matemàtiques.

Valorar l’aplicació de procediments d’anàlisi i reflexió per a l’estudi de la història com a instruments aplicables en diferents àrees de saber matemàtic i científic.

Desenvolupar actituds d’interès pel coneixement de diferents matèries i ciències a través de la interpretació de gràfics i dades.

Analitzar, comprendre i transmetre informació relativa a diferents àmbits de les ciències naturals i socials.

6. Competència d’aprendre a aprendre

Identificar la idea principal d’un text i resumir-ne el contingut.

Relacionar obres o textos històrics de diferent índole i extensió amb un determinat context històric, social o polític.

Comparar diferents teories o punts de vista històrics i les propostes diverses que realitzen sobre una mateixa problemàtica o manera de procedir extraient les seves pròpies conclusions.

Desenvolupar el gust per l’aprenentatge continu i l’actualització permanent.

Limitar les pròpies opinions o coneixements amb altres fonts de coneixement o opinió.

Plantejar solucions a problemes complexos a partir d’una anàlisi prèvia exhaustiva.

7. Competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

330


Valorar la Història, les qüestions abordades al llarg de la Història d’Espanya i els procediments d’anàlisi històrics com a instruments d’autoconeixement i desenvolupament personal.

Formar-se i expressar una opinió pròpia sobre qüestions històriques de diversa índole i sobre qüestions d’actualitat o de la pròpia realitat quotidiana.

Analitzar i resoldre problemes, traçar plans i emprendre processos de decisió.

Realitzar petites investigacions de manera autònoma.

Analitzar críticament els propis valors, prejudicis i opinions.

Valorar críticament la nostra interacció amb el mitjà social.

4.- CONTINGUTS, ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ

Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 1: Continguts comuns a l’aprenentatge d’Història d’Espanya

CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTANDARDS D’APRENENTATGE

Estratègies per a definir problemes i formular preguntes i hipòtesis sobre les causes i conseqüències, sobre els canvis i continuïtats relatius a fets històrics de la Història d’Espanya.

Estratègies per a l’elaboració de guions o plans d’indagacions sobre processos històrics de forma col·lectiva preveient els recursos i fonts d’informació necessaris amb l’orientació del professor. Aportació de solucions originals als problemes relatius a fets històrics.

Pensament mitjans-fi. Pensament alternatiu. Pensament de perspectiva.

Pensament alternatiu.. Pensament causal i conseqüencial.

Responsabilitat i eficàcia en la resolució de tasques.

Procés estructurat de presa de decisions. Càlcul d’oportunitats i riscos.

Estratègies de supervisió i resolució de problemes.

Avaluació de processos i resultats. Valoració de l’error com a oportunitat.

Ús de diversos procediments per a

BL1.1. Planificar la realització d’una indagació sobre les causes i conseqüències de fets i processos relatius a la història d’Espanya, definir problemes a partir de preguntes i hipòtesi i proposar un pla ordenat i flexible d’accions que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’organització del temps necessari i del treball individual i grupal.

Est. Apr. 1.1.1. No només distingeix el caràcter de les fonts històriques com a informació, sinó com a prova per respondre les preguntes que es plantegen els historiadors.

BL1.2. Seleccionar i organitzar la informació rellevant, d’acord amb uns objectius previs, a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus, usats com a fonts, als quals es pot accedir a través de diversos mitjans (biblioteques, Internet, museus) i aplicar estratègies, d'acord amb el seu nivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació i decidir si tals fonts són adequades, fiables, suficients i si tenen algun caire per la seua procedència i context de creació.

Est. Apr. 1.2.1. Respon qüestions plantejades a partir de fonts històriques i historiogràfiques.

BL1.3. Interpretar les dades, evidències i informació històrica per mitjà de la seua representació en forma de gràfiques, línies de temps, diagrames, taules, mapes conceptuals o esquemes i evitar juís valor sobre el passat en termes de normes i valors del present.

Est. Apr. 1.3.1. Representa una línia del temps situant en una fila els principals esdeveniments relatius a determinats fets o processos històrics.

BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés

331


obtindre i seleccionar informació sobre fets històrics a partir de fonts variades presentats en diferents llenguatges: verbal, audiovisual, cartogràfic, estadístic pertanyents a diversos gèneres i obtinguts per diversos mitjans.

Ús de buscadors en Internet: consideració de la qualitat, fiabilitat i caire de les fonts.

Classificació i ús crític de fonts d’informació. Procediments de citació de fonts.

Ús d’estratègies de comprensió lectora i oral adequades al seu nivell.

Foment d’estratègies d’animació a la lectura de textos de divulgació d’Història d’Espanya.

Ús de diversos procediments per a la classificació, organització, anàlisi i representació de la informació: esquemes, mapes conceptuals, taules i línies de temps.

Ús de procediments d’anàlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis i continuïtats, les relacions de causalitat entre diversos fets artístics.

Ús d’eines TIC per a organitzar (marcadors socials), interpretar la informació i crear continguts en diferents formats: textos, línies de temps, bloc, wiki, web, presentació de diapositives, murals, pòsters, vídeo, debats, exposicions orals, etc.

Habilitats de comunicació pròpies del seu nivell.

Assumpció de distints rols en equips de treball.

Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.

Tècniques d’escolta activa. Diàleg igualitari. Coneixement d’estructures i

tècniques d’aprenentatges cooperatiu.

Imaginació i creativitat. Autoconeixement. Valoració de

fortaleses i debilitats. Autoconcepte positiu.

Proactivitat.

d’aprenentatge i els seus resultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres, cumplir els requisits formals, l’adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements, interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no discriminatori i utilitzar amb precisió la terminologia conceptual adequada.


BL1.5. Usar diferents eines informàtiques per a buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los compartint la esta informació en entorns virtuals d’aprenentatge i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

Est. Apr. 1.5.1. Busca informació d’interès (a llibres o internet) sobre la importància cultural i artística d’un personatge històricament rellevant o d’un fet o procés històric i n’elabora una breu exposició.

BL1.6. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seus membres participen i arriben a les metes comunes, influir positivament en els altres generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic


BL1.7. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prendre decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de les accions pròpies i de les seues conseqüències.

Est. Apr. 1.7.1. Representa una línia del temps situant en una fila els principals esdeveniments relatius a determinats fets o processos històrics.

BL1.8 Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmics i professionals vinculats amb la història del món contemporani i analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

Est. Apr. 1.8.1. No només distingeix el caràcter de les fonts històriques com a informació, sinó com a prova per respondre les preguntes que es plantegen els historiadors.

332


Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Resiliència, superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat.

Procés estructurat de presa de decisions.

Responsabilitat. Sentit crític.

Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 2: Les arrels històriques d’Espanya

CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTANDARDS D`’APRENENTATGE

La prehistòria: els primers pobladors: formes de vida i organització social.

La pintura cantàbrica i llevantina. Les societats agràries. La

importància de la metal·lúrgia i el comerç.

Els pobles preromans: tartessos, celtes i ibers. La influència de les colonitzacions.

Hispània romana: conquista i romanització de la Península; el llegat cultural romà.

La monarquia visigoda: ruralització de l’economia; el poder de l’Església i de la noblesa.

A l’Àndalus: la conquista musulmana de la península Ibèrica; evolució política; revitalització econòmica i urbana; estructura social; religió, cultura i art.

La formació dels regnes cristians fins a del segle XIII: el procés de conquista i repoblació. El Regne de València.

La base del poder dels privilegiats: el domini de la terra per mitjà de la conquista, les polítiques matrimonials i les donacions. L’expansió del règim senyorial i els conflictes socials. La societat medieval: privilegiats i no privilegiats

Els regnes cristians en la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV): crisi agrària i demogràfica; les tensions socials; l’enfortiment del poder monàrquic en els diversos regnes i el naixement de les Corts.

Convivència i conflictes entre

BL2.1. Reconéixer els principals fets i processos històrics de la península Ibèrica des de la prehistòria fins a la desaparició de la monarquia visigoda situant-los cronològicament per mitjà de línies de temps i identificar els canvis fonamentals, les seues causes i conseqüències.

Est. Apr. 2.1.1. Explica les diferències entre l’economia i l’organització social del Paleolític i el Neolític i les causes del canvi.

Est. Apr. 2.1.2. Descriu els avenços en el coneixement de les tècniques metal·lúrgiques i n’explica les repercussions.

Est. Apr. 2.1.3. Resumeix les característiques principals del regne de Tartessos i cita les fonts històriques per al seu coneixement.

Est. Apr. 2.1.4. Explica el diferent nivell de desenvolupament de les àrees celta i ibèrica en vigílies de la conquesta romana en relació amb la influència rebuda dels indoeuropeus, el regne de Tartessos i els colonitzadors fenicis i grecs.

Est. Apr. 2.1.5. Defineix el concepte de romanització i descriu els mitjans utilitzats per portar-la a terme.

Est. Apr. 2.1.6. Compara el ritme i el grau de romanització dels diferents territoris peninsulars.

Est. Apr. 2.1.7. Resumeix les característiques de la monarquia visigoda i explica per què van assolir tant poder l’Església i la noblesa.

Est. Apr. 2.1.8. Busca informació d’interès (a llibres o internet) sobre pervivències culturals i artístiques del llegat romà a l’Espanya actual i n’elabora una breu exposició.

Est. Apr. 2.1.9. Dibuixa un mapa esquemàtic de la península Ibèrica i hi delimita les àrees ibèrica i celta.

Est. Apr. 2.1.10. Representa una línia del temps des de l’any 250 aC fins al 711 dC i hi situa els principals esdeveniments històrics.

Est. Apr. 2.1.11. Partint de fonts historiogràfiques, respon qüestions o situacions.

BL2.2. Explicar el procés de conquista i colonització peninsular com resultat de la relació de forces marcada per la dinàmica política d’al-Ándalus i la dels regnes

333


musulmans, cristians i jueus. El Camí de Sant Jaume i l’Escola de

Traductors de Toledo com a centres d’intercanvi cultural. Les manifestacions artístiques del romànic i del gòtic i la influència cultural europea.

Estratègies per a l’enfortiment del poder monàrquic desenrotllades pels Reis Catòlics: la unió dinàstica de Castella i Aragó; la reorganització de l’Estat; la política religiosa; la conquista de Granada; el descobriment d’Amèrica; la incorporació de Navarra; les relacions amb Portugal.

L’auge de l’Imperi en el segle XVI (Carles I i Felip II): les bases del poder de la Monarquia Hispànica i de la seua expansió territorial: els conflictos interns, la lluita contra el protestantisme i per l’hegemonia a Europa i el Mediterrani. L’exploració i colonització d’Amèrica; la política econòmica respecte a Amèrica, la revolució dels preus i el cost de l’imperi.

Crisi i decadència de l’imperi en el segle XVII: els favorits; l’expulsió dels moriscos; els projectes de reforma d’Olivares; la guerra dels Trenta Anys i la pèrdua de l’hegemonia a Europa en favor de França; les rebel·lions de Catalunya i Portugal en 1640; Carles II i el problema successori; la crisi demogràfica i econòmica.

La Guerra de Successió: una contesa civil i europea; la Pau d’Utrecht i el nou equilibri europeu.

El Segle d’Or espanyol: de l’Humanisme a la Contrareforma; Renaixement i Barroc en la literatura i l’art. El paper de mecenatge de la Monarquia i la seua funció política.

cristians i relacionar la distinta evolució d’estos regnes amb la concepció patrimonial de la monarquia i la noblesa a través de mapes històrics i arbres genealògics.

Est. Apr. 2.2.1. Explica les causes de la invasió musulmana i de la seva ràpida ocupació de la Península.

Est. Apr. 2.2.2. Representa una línia del temps des del 711 fins al 1474 i situa a una fila els principals esdeveniments relatius a al-Ándalus, i a una altra, els relatius als regnes cristians.

Est. Apr. 2.2.3. Descriu l’evolució política d’al-Ándalus.Est. Apr. 2.2.4. Resumeix els canvis econòmics, socials i

culturals introduïts pels musulmans a al-Ándalus.BL2.3. Analitzar l’evolució de l’estructura social dels regnes

cristians i assenyalar els canvis que van conduir a la formació del règim senyorial i a una societat estamental basada en el privilegi i explicar els conflictes socials resultants a partir del contrast de fonts històriques.

Est. Apr 2.3.1. Descriu les grans etapes i les causes generals que condueixen al mapa polític de la península Ibèrica al final de l’Edat Mitjana.

Est. Apr. 2.3.2. Explica l’origen de les Corts als regnes cristians i les seves principals funcions.

Est. Apr. 2.3.3. Compara l’organització política de la Corona de Castella, la Corona d’Aragó i el Regne de Navarra al final de l’Edat Mitjana.

Est. Apr. 2.3.4. Comenta l’àmbit territorial i característiques de cada sistema de repoblació, així com les seves causes i conseqüències.

Est. Apr.2.3.5. Descriu les grans fases de l’evolució econòmica dels territoris cristians durant l’Edat Mitjana.

Est. Apr. 2.3.6. Explica l’origen i les característiques del règim senyorial i la societat estamental a l’àmbit cristià.

BL2.4. Exemplificar les influències mútues entre cristians, musulmans i jueus a partir d’exemples com el Camí de Santiago o l’Escola de Traductors de Toledo i comprovar si estes relacions eren semblants en els àmbits social i polític o si van sorgir conflictes que van afectar la convivència recolzant-se en evidències històriques.

Est. Apr. 2.4.1. Descriu la tasca dels centres de traducció.Est. Apr. 2.4.2. Busca informació d’interès (a llibres o

internet) sobre la importància cultural i artística del Camí de Santiago i n’elabora una breu exposició.

BL2.5. Contrastar les pervicències medievals i els fets rellevants que obrin el camí a la modernitat del regnat dels Reis Catòlics i argumentar per què és considerat com una etapa de transició entre l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna.

Est. Apr. 2.5.1. Defineix el concepte d’unió dinástica aplicat a Castella i Aragó en temps dels Reis Catòlics i descriu les característiques del nou Estat.

Est. Apr. 2.5.2. Explica les causes i conseqüències dels fets més rellevants del 1492.

Est. Apr. 2.5.3. Analitza les relacions dels Reis Catòlics amb

334


Portugal i els objectius que perseguien.BL2.6. Explicar l’evolució i expansió de la Monarquia

Hispànica durant el segle XVI, recolzant-se en mapes històrics i debatre la seua decadència en el segle XVII fent referència a la crisi econòmica i demogràfica interna i a les relacions conflictives internacionals, a partir de textos historiogràfics que permeten comparar diverses interpretacions sobre l'esmentada decadència.

Est. Apr. 2.6.1. Compara els imperis territorials de Carles I i el de Felip II i explica els diferents problemes que van ocasionar.

Est. Apr. 2.6.2. Explica l’expansió colonial a Amèrica i el Pacífic durant el segle XVI.

Est. Apr. 2.6.3. Analitza la política desenvolupada respecte a Amèrica al segle XVI i les conseqüències per a Espanya, Europa i la població americana.

Est. Apr. 2.6.4. Representa una línia del temps des del 1474 fins al 1700 i hi situa els principals esdeveniments històrics.

Est. Apr. 2.6.5. Descriu la pràctica del valiment i els seus efectes en la crisi de la monarquia.

Est. Apr. 2.6.6. Explica els principals projectes de reforma del comte duc d’Olivares.

Est. Apr. 2.6.7. Analitza les causes de la Guerra dels Trenta Anys i les seves conseqüències per a la monarquia hispànica i per a Europa.

Est. Apr. 2.6.8. Compara i comenta les rebel·lions de Catalunya i Portugal del 1640.

Est. Apr. 2.6.9. Explica els principals factors de la crisi demogràfica i econòmica del segle XVII i les seves conseqüències.

Est. Apr. 2.6.10. Explica els principals factors de la crisi demogràfica i econòmica del segle XVII i les seves conseqüències.

BL2.7. Reconéixer les grans aportacions culturals i artístiques del Segle d’Or espanyol i relacionar el seu procés de creació i el seu ús social amb les demandes i interessos de la monarquia, la noblesa i l’església com a mecenes a partir de fonts històriques i altres de tipus secundari obtingudes de forma guiada en Internet.

Est. Apr. 2.7.1. Busca informació d’interès (a llibres o internet) i elabora una breu exposició sobre els següents pintors del Segle d’Or espanyol: El Greco, Ribera, Zurbarán, Velázquez i Murillo.

335


Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 3: L’Antic Règim i la seua crisi


Noció de canvi i continuïtat. La perspectiva històrica i interpretació de fets i processos històrics.

Guerra de Successió i canvi dinàstic. Les reformes institucionals: el Decret de Nova Planta i el nou model d’Estat; l’administració a Amèrica; la Hisenda Real; les relacions Església-Estat; els pactes de família amb França.

La Il·lustració a Espanya: el Despotisme Il·lustrat; el nou concepte d’educació; les societats econòmiques d’amics del país; el paper de la premsa.

Els límits del reformisme borbònic: el manteniment de la propietat vinculada, la falta d’ingressos fiscals i l’exempció dels privilegiats, el control de l’aristocràcia dels mecanismes de poder.

L’economia i la política econòmica: la recuperació demogràfica; els problemes de l’agricultura, la indústria i el comerç; la liberalització del comerç amb Amèrica; l’arrancada econòmica de Catalunya. Catalunya.

L’impacte de la Revolució Francesa: les relacions entre Espanya i França.

L’agudització de la crisi de l’Antic Règim: els problemes de la Hisenda; el desprestigi de la Monarquia; els motins populars.

La Guerra de la Independència; el primer intent de revolució liberal, les Corts de Cadis i la Constitució de 1812.

El regnat de Ferran VII: la restauració de l’absolutisme; el Trienni Liberal; la reacció absolutista en el context europeu.

L’emancipació de l’Amèrica espanyola: el protagonisme crioll; les fases del procés; les repercussions per a Espanya.

L’obra de Goya com a testimoni de l’època.

BL3.1. Examinar les reformes administratives, polítiques i econòmiques promogudes per la dinastia borbònica al llarg del segle XVIII i els conflictos i resistències que van generar i relacionar-les amb les propostes dels il·lustrats utilitzant com a fonts els textos de difusió de les seues idees a través dels seus informes, discursos, articles periodístics o cartes.

Est. Apr. 3.1.1. Explica les causes de la Guerra de Successió espanyola i la composició dels bàndols en conflicte.


Est. Apr. 3.1.3. Detalla les característiques del nou ordre europeu sorgit de la Pau d’Utrecht i el paper que hi va jugar Espanya.

Est. Apr. 3.1.4. Defineix què van ser els decrets de Nova Planta i explica la seva importància en la configuració del nou Estat borbònic.

Est. Apr. 3.1.5. Elabora un esquema comparatiu del model polític dels Àustria i el dels Borbó.

Est. Apr. 3.1.6. Explica les mesures que van adoptar o van projectar els primers Borbó per sanejar la hisenda reial.

Est. Apr. 3.1.7. Descriu les relacions entre l’Església i l’Estat i explica les causes de l’expulsió dels jesuïtes.

Est. Apr. 3.1.8. Compara l’evolució demogràfica del segle XVIII amb la de l’anterior.

Est. Apr. 3.1.9. Desenvolupa els principals problemes de l’agricultura i les mesures impulsades per Carles III en aquest sector.

Est. Apr. 3.1.10. Explica la política industrial de la monarquia i les mesures adoptades respecte al comerç amb Amèrica.

Est. Apr. 3.1.11. Especifica les causes del desenvolupament econòmic de Catalunya al segle XVIII.

Est. Apr. 3.1.12. Comenta les idees fonamentals de la Il·lustració i defineix el concepte de despotisme il·lustrat.

Est. Apr. 3.1.13. Raona la importància de les societats econòmiques dels amics del país i de la premsa periòdica en la difusió dels valors de la Il·lustració.

Est. Apr. 3.1.14. Resumeix els canvis que experimenten les relacions entre Espanya i França des de la Revolució Francesa fins al començament de la Guerra d’Independència.

BL3.2. Debatre els límits i contradiccions de les polítiques reformistas desenrotllades en el segle XVIII tenint en compte els problemes que van afrontar i els resultats obtinguts per mitjà de la comparació de diverses interpretacions historiogràfiques.

Est. Apr. 3.2.1. Descriu la Guerra d’Independència: les seves

336


causes, la composició dels bàndols en conflicte i el desenvolupament dels esdeveniments.

Est. Apr. 3.2.2. Detalla les fases del conflicte entre liberals i absolutistes durant el regnat de Ferran VII.

Est. Apr. 3.2.3. Defineix el carlisme i resumeix el seu origen i els suports que tenia inicialment.

Est. Apr. 3.2.4. Representa en un esquema les diferències, pel que fa a sistema polític i estructura social, entre l’Antic Règim i el règim liberal burgès.

Est. Apr. 3.2.5. Explica les causes i el desenvolupament del procés d’independència de les colònies americanes.

Est. Apr. 3.2.6. Especifica les repercussions econòmiques per Espanya de la independència de les colònies americanes.

BL3.3. Reconéixer les implicacions de la Revolució francesa en la percepció i en les decisions dels grups dirigents i exemplificar les contradiccions i els conflictes a què s’enfrontava l’Antic Règim a partir de testimonis de coetanis.

Est. Apr. 3.3.1. Resumeix els canvis que experimenten els relacions entre Espanya i França des de la Revolució Francesa fins al començament de la Guerra d’Independència.

BL3.4. Interpretar la labor legisladora de les Corts de Cadis com una resposta des de l’ideari del liberalisme a la crisi de l’Antic Règim a partir d’una selecció d’articles de la constitució de 1812 i relacionar el procés de la seua redacció amb el context de la Guerra d’Independència i la confrontació dels projectes polítics d’absolutistes, liberals i reformistes.

Est. Apr. 3.4.1. Comenta les característiques essencials de la Constitució del 1812.

BL3.5. Constatar la lluita entre liberals i absolutistes al llarg del regnat de Ferran VII i com determinen les fases del seu regnat i els fets més destacats en una línia de temps i explicar la fallida de la Monarquia Absoluta tenint en compte les seues contradiccions internes i el procés d’independència de les colònies americanes.

Est. Apr. 3.5.1 Representa una línia del temps des del 1788 fins al 1833 i hi situa els principals esdeveniments històrics.

BL3.6. Relacionar les pintures i gravats de Goya amb els esdeveniments d’este període i descobrir el seu valor com a font històrica reconeixent la seua capacitat crítica i la seua perspectiva davant dels esdeveniments de què va ser testimoni.

Est. Apr. 3.6.1. Busca informació d’interès (a llibres o internet) sobre Goya i elabora una breu exposició sobre la seva visió de la guerra.

337


Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 4 : La construcció de l’Estat Liberal (1833-1874)


El triomf i consolidació del liberalisme en el regnat d’Isabel II: els primers partits polítics; el protagonisme polític dels militars; el procés constitucional; la legislació econòmica de signe liberal; la societat liberalburgesa.

El carlisme com a últim bastió absolutista: ideari i suports socials; les dos primeres guerres carlines.

El Sexenni Democràtic: la revolució de 1868 i la caiguda de la monarquia isabelina; la busca d’alternatives polítiques, la monarquia d’Amadeu I, la Primera República; la guerra de Cuba, la tercera guerra carlina, la insurrecció cantonal.

Els inicis del moviment obrer espanyol: les condicions de vida d’obrers i llauradors; l’Associació Internacional de Treballadors i la influència dels corrents anarquistes i socialistes.

BL4.1. Analitzar els canvis polítics, econòmics i socials que va suposar la formació de l’estat liberal considerant els diferents corrents ideològics i el paper dels seus principals protagonistes, per mitjà d’una selecció comparativa de fragments de textos de caràcter jurídic i relacionar estos canvis amb les bases socials que els van recolzar o s’hi van oposar, amb els seus referents ideològics i amb els conflictes que van generar.

Est. Apr. 4.1.1. Identifica l’àmbit geogràfic del carlisme i n’explica l’ideari i els suports socials.

Est. Apr. 4.1.2. Especifica les causes i conseqüències de les dues primeres guerres carlistes.


Est. Apr. 4.1.4. Descriu les característiques dels partits polítics que van sorgir durant el regnat d’Isabel II.

Est. Apr. 4.1.5. Resumeix les etapes de l’evolució política del regnat d’Isabel II, des de la minoria d’edat, i explica el paper dels militars.

Est. Apr. 4.1.6. Explica les mesures de liberalització del mercat de la terra que es van dur a terme durant el regnat d’Isabel II.

Est. Apr. 4.1.7. Compara les desamortitzacions de Mendizábal i de Madoz i especifica els objectius de l’una i de l’altra.

Est. Apr. 4.1.8. Especifica les característiques de la nova societat de classes i les compara amb les de la societat estamental de l’Antic Règim.

Est. Apr. 4.1.9. Compara l’Estatut Reial del 1834 amb les constitucions del 1837 i el 1845.

BL4.2. Interpretar la dinàmica del Sexenni revolucionari com un període de busca d’alternatives democràtiques a la monarquia isabelina i especificar els grans conflictes interns i externs als quals van haver d’enfrontar-se els governs successius amb el suport d’una línia de temps en què s’indiquen els principals esdeveniments.

Est. Apr. 4.2.1. Explica les etapes polítiques del Sexenni democràtic.

Est. Apr. 4.2.2. Descriu les característiques essencials de la constitució democràtica del 1869.

Est. Apr. 4.2.3. Identifica els grans conflictes del Sexenni i n’explica les conseqüències polítiques.

BL4.3. Descriure els canvis i les continuïtats en les condicions de vida de les classes treballadores i de la burgesia lligades a les reformes liberals i relacionar-les amb els conflictes que van protagonitzar i els inicis del moviment obrer a Espanya des d’una perspectiva internacional a partir de textos historiogràfics, periodístics i imatges.

Est. Apr. 4.3.1. Analitza els diferents corrents ideològics del moviment obrer i camperol espanyol, així com la seva evolució durant l’últim quart del segle XIX.

338


Continguts i Criteris d’Avaluació del Bloc 5: La Restauració i la seua crisi


Teoria i realitat del sistema canovista: la inspiració en el model anglés, la Constitució de 1876 i el bipartidisme; el torn de partits, el caciquisme i el frau electoral. L’oposició al sistema: catalanisme, nacionalisme basc, regionalisme gallec i moviment obrer.

Els èxits polítics: estabilitat i consolidació del poder civil; la liquidació del problema carlí; la solució temporal del problema de Cuba.

La pèrdua de les últimes colònies i la crisi del 98: la guerra de Cuba; el regeneracionisme. Els intents de modernització del sistema: el revisionismo polític dels primers governs d’Alfons XIII; l’oposició de republicans, nacionalistes i moviment obrer.

Canvis econòmics i socials: Característiques i evolució de la població espanyola. L’economia en el segle XIX. El retard i l’estancament agrari. Els efectes de la desamortització i del proteccionisme. La industrialització: la indústria tèxtil catalana, la siderúrgia i la mineria. Les dificultats dels transports: els condicionaments geogràfics; la xarxa de ferrocarrils. El comerç: proteccionisme davant de lliurecanvisme. Les finances: la peseta com a unitat monetària; el desenrotllament de la banca moderna; els problemes de la Hisenda; les inversions estrangeres.

El desenrotllament desigual regional i els desequilibris territorials.

L’impacte dels esdeveniments exteriors: la intervenció al Marroc; la Primera Guerra Mundial; la Revolució Russa. Els conflictes socials: la Setmana Tràgica de Barcelona; la crisi general de 1917; el “trienni bolxevic” a Andalusia.

La dictadura de Primo de Rivera: Directori militar i Directori civil; el final de la guerra del Marroc; la caiguda de la dictadura; l’afonament de la Monarquia.

Creixement econòmic i canvis

BL5.1. Contrastar la concepció del sistema polític de la Restauració amb el seu funcionament real per mitjà de l’anàlisi dels problemes de carácter polític, social, regional religiós i militar i argumentar en quin grau va superar alguns dels problemes del període isabelí i quins van ser els seus límits a l’afrontar els reptes que plantejava la integració dels nacionalismes i del moviment obrer en el sistema polític.

Est. Apr. 5.1.1. Explica els elements fonamentals del sistema polític ideat per Cánovas.

Est. Apr. 5.1.2. Especifica les característiques essencials de la Constitució del 1876.

Est. Apr. 5.1.3. Descriu el funcionament real del sistema polític de la Restauració.


Est. Apr. 5.1.5. Resumeix l’origen i evolució del catalanisme, el nacionalisme basc i el regionalisme gallec.

Est. Apr. 5.1.6. Compara el paper polític dels militars en el regnat d’Alfons XII amb el de les etapes precedents del segle XIX.

Est. Apr. 5.1.7. Descriu l’origen, el desenvolupament i les repercussions de la tercera guerra carlista.

BL5.2. Explicar la crisi del 98 com a manifestació de les limitacions del règim de la Restauració distingint causes internes i externes i relacionar estos fets amb les crítiques del regeneracionisme i la seua exigència de reformes polítiques utilitzant com a fonts alguns documents significatius escrits pels intel·lectuals regeneracionistes.

Est. Apr. 5.2.1. Explica la política espanyola respecte al problema de Cuba.

Est. Apr. 5.2.2. Assenyala els principals fets del desastre colonial del 1898 i les conseqüències territorials del Tractat de París.

Est. Apr. 5.2.3. Especifica les conseqüències per a Espanya de la crisi del 98 en els àmbits econòmic, polític i ideològic.

BL5.3. Analitzar els canvis i continuïtats en l’evolució de la població i l’economia espanyoles al llarg del XIX i principis del XX i posar en perspectiva històrica les mesures adoptades pels governs i el debat entre proteccionistes i lliurecanvistes en el context de les dificultats per al desenrotllament econòmic i la superació dels desequilibris territorials.

Est. Apr. 5.3.1. Identifica els factors del lent creixement demogràfic espanyol al segle XIX.

Est. Apr. 5.3.2. Compara l’evolució demogràfica de Catalunya amb la de la resta d’Espanya al segle XIX.

339


demogràfics en el primer terç del segle: els efectes de la Guerra Mundial en l’economia espanyola; l’intervencionisme estatal de la Dictadura; la transició al règim demogràfic modern; els moviments migratoris; el transvasament de població de l’agricultura a la indústria.

L’Edat de Plata de la cultura espanyola :de la generació del 98 a la del 36. El paper dels intel·lectuals.

Est. Apr. 5.3.3. Explica els efectes econòmics de les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz.

Est. Apr. 5.3.4. Descriu l’evolució de la indústria tèxtil catalana, la siderúrgia i la mineria al llarg del segle XIX.

Est. Apr. 5.3.5. Compara la revolució industrial espanyola amb la dels països més avançats d’Europa.

Est. Apr. 5.3.6. Relaciona les dificultats del transport i el comerç interior amb els condicionaments geogràfics.

Est. Apr. 5.3.7. Explica els objectius de la xarxa ferroviària i les conseqüències de la Llei general de ferrocarrils del 1855.

Est. Apr. 5.3.8. Compara els suports, els arguments i les actuacions de proteccionistes i lliurecanvistes al llarg del segle XIX.

Est. Apr. 5.3.9. Explica el procés que va conduir a la unitat monetària i a la banca moderna.

Est. Apr. 5.3.10. Explica la reforma Mon-Santillán de la hisenda pública i els seus efectes.

Est. Apr. 5.3.11. Especifica com les inversions a Espanya de França i Anglaterra van afectar el model de desenvolupament econòmic espanyol durant el segle XIX.

BL5.4. Interpretar la dictadura de Primo de Rivera com una solució autoritària a la crisi del sistema polític de la Restauració explicant per què es va arribar a esta tenint en compte les contradiccions del sistema de la Restauració, els límits de les seues reformes i les conseqüències de la I Guerra Mundial i constatar el seu fracàs com resultat dels límits de les seues mesures intervencionistes, les seues contradiccions i l’activitat de l’oposició.

Est. Apr. 5.4.1. Defineix en què va consistir el revisionisme polític inicial del regnat d’Alfons XIII i les principals mesures adoptades.


Est. Apr. 5.4.3. Elabora un esquema amb els factors interns i externs de la fallida del sistema polític de la Restauració.

Est. Apr. 5.4.4. Especifica l’evolució de les forces polítiques d’oposició al sistema: republicans i nacionalistes.

Est. Apr. 5.4.5. Explica les repercussions de la Primera Guerra Mundial i de la Revolució Russa a Espanya.

Est. Apr. 5.4.6. Analitza les causes, els principals fets i les conseqüències de la intervenció d’Espanya al Marroc entre el 1904 i el 1927.

Est. Apr. 5.4.7. Analitza la crisi general del 1917: causes, manifestacions i conseqüències.

Est. Apr. 5.4.8. Especifica les causes del cop d’estat de Primo de Rivera i el suport que va tenir inicialment.

Est. Apr. 5.4.9. Descriu l’evolució de la dictadura de Primo de Rivera, des del directori militar fins al directori civil i

340


el seu final.Est. Apr. 5.4.10. Explica les causes de la caiguda de la

monarquia.Est. Apr. 5.4.11. Analitza els efectes de la Primera Guerra

Mundial sobre l’economia espanyola.Est. Apr. 5.4.12. Descriu la política econòmica de la

dictadura de Primo de Rivera.Est. Apr. 5.4.13. Explica els factors de l’evolució

demogràfica d’Espanya durant el primer terç del segle XX.

BL5.5. Reconéixer la importància de l’Edat de Plata de la cultura espanyola, exposar les aportacions de les generacions i figures més representatives i destacar el protagonisme dels intel·lectuals en la vida cultural i política assenyalar la seua influència en la labor de la II República.

Est. Apr. 5.5.1. Busca informació d’interès (a llibres o internet) i elabora una breu exposició sobre l’Edat de Plata de la cultura espanyola.

341


Continguts i Criteris d’Avaluació del Bloc 6: La Segona República. La Guerra Civil en un context de crisi internacional (1931-1939)


Nocions de crisi, guerra i revolució. El context internacional: la crisi del

1929, la crisi dels estats liberals i l’auge dels feixismes.

El bienni reformista: la Constitució de 1931; la política de reformes; l’Estatut de Catalunya; les forces d’oposició a la República.

El bienni radical-cedista: la política restauradora i la radicalització popular; la revolució d’Astúries.

El Front Popular: les primeres actuacions del govern; la preparació del colp militar.

La Guerra Civil: la sublevació i el desenrotllament de la guerra; la dimensió internacional del conflicte; l’evolució política en les dos zones; les conseqüències de la guerra. La vida quotidiana en la rereguarda. La repressió. Propaganda i cultura.

BL6.1. Interpretar la Segona República com una solució democràtica a la crisi del sistema polític de la Restauració emmarcant-la en el context internacional de crisi econòmica i conflictivitat social i analitzar les actuacions desenrotllades en cada una de les seues etapes en relació amb els problemes socials, econòmics i polítics heretats contrastant diverses fonts històriques.

Est. Apr. 6.1.1. Explica les causes que van dur a la proclamació de la Segona República i en relaciona les dificultats amb la crisi econòmica mundial dels anys trenta.

Est. Apr. 6.1.2. Diferencia entre les forces de suport i d’oposició a la República en els seus començaments i en descriu les raons i actuacions principals.

Est. Apr. 6.1.3. Resumeix les reformes impulsades durant el bienni reformista de la República.

Est. Apr. 6.1.4. Especifica les característiques essencials de la Constitució del 1931.

Est. Apr. 6.1.5. Analitza el projecte de reforma agrària: les raons, el desenvolupament i els efectes.

Est. Apr. 6.1.6. Compara les actuacions del Bienni Radical-Cedista amb les del bienni anterior.

BL6.2. Explicar la Guerra Civil i el curs dels esdeveniment en les dos zones tenint en compte els seus antecedents i el context internacional i destacar les seues conseqüències a partir del contrast de diverses interpretacions historiogràfiques.

Est. Apr. 6.2.1. Descriu les causes, el desenvolupament i conseqüències de la Revolució d’Astúries del 1934.

Est. Apr. 6.2.2. Explica les causes de la formació del Front Popular i les actuacions que van dur a terma arran del triomf electoral fins al començament de la guerra.


Est. Apr. 6.2.4. Especifica els antecedents de la Guerra Civil.Est. Apr. 6.2.5. Relaciona la Guerra Civil espanyola amb el

context internacional.Est. Apr. 6.2.6. Compara l’evolució política i la situació

econòmica dels dos bàndols durant la guerra.Est. Apr. 6.2.7. Especifica els costos humans i les

conseqüències econòmiques i socials de la guerra.Est. Apr. 6.2.8. Sintetitza en un esquema les grans fases de la

guerra des del punt de vista militar.

342


Continguts i Criteris d’Avaluació del Bloc 7: La Dictadura Franquista (1939-1975)


La postguerra: grups ideològics i suports socials del franquisme; les relacions amb l’exterior; la configuració política del nou Estat; la repressió política; l’autarquia econòmica.

Els anys del “desarrollismo”: els plans de desenrotllament i el creixement econòmic; les transformacions socials; la reafirmació política del règim; la política exterior; l’oposició al franquisme.

El final del franquisme: la inestabilitat política; les dificultats exteriors; els efectes de la crisi econòmica internacional de 1973.

La cultura espanyola durant el franquisme: la cultura oficial, la cultura de l’exili, la cultura interior al marge del sistema. La censura.

BL7.1. Explicar l’evolució de la dictadura franquista assenyalant els seus suports socials, les resistències, les transformacions polítiques, econòmiques i socials que es van produir, relacionar-les amb la canviant situació internacional i interpretar la seua crisi com a resultat de les contradiccions i els conflictes que els estos canvis van agreujar.

Est. Apr. 7.1.1. Elabora un esquema amb els grups ideològics i els suports socials del franquisme en la seva etapa inicial.

Est. Apr. 7.1.2. Diferencia etapes en l’evolució d’Espanya durant el franquisme i resumeix els trets essencials de cadascuna.

Est. Apr. 7.1.3. Explica les relacions exteriors, l’evolució política i la situació econòmica d’Espanya des del final de la Guerra Civil fins al 1959.

Est. Apr. 7.1.4. Explica les relacions exteriors, l’evolució política i les transformacions econòmiques i socials d’Espanya des del 1959 fins al 1973.

Est. Apr. 7.1.5. Especifica les causes de la crisi final del franquisme des del 1973.

Est. Apr. 7.1.6. Relaciona l’evolució política del règim amb els canvis que es produeixen en el context internacional.

Est. Apr. 7.1.7. Explica la política econòmica del franquisme en les diferents etapes i l’evolució econòmica del país.

Est. Apr. 7.1.8. Descriu les transformacions que experimenta la societat espanyola durant els anys del franquisme, així com les seves causes.


BL7.2. Seleccionar la producció cultural més representativa d’este període assenyalar els seus condicionants ideològics i polítics i reconéixer el valor d’algunes manifestacions culturals, incloses les desenrotllades a l’exili, com una font per a conéixer les transformacions que estaven ocorrent des de finals dels anys cinquanta qüestionant les visions estàtiques d’este període.

Est. Apr. 7.2.1. Especifica els diferents grups d’oposició política al règim franquista i comenta la seva evolució en el temps.

Est. Apr. 7.2.2. Busca informació d’interès (a llibres o internet) i elabora una breu exposició sobre la cultura de l’exili durant el franquisme.

343


Continguts i Criteris d’Avaluació del Bloc 8: La transició democràtica i el procés de consolidació


La transició a la democràcia: les alternatives polítiques al franquisme, continuisme, reforma o ruptura; els conflictes socials i el paper dels moviments democràtics; la Llei per a la Reforma Política; les primeres eleccions democràtiques.

El context internacional: la crisi econòmica mundial; les caigudes de les dictadures de Grècia i Portugal

El període constituent: els Pactes de la Moncloa; les preautonomies de Catalunya i el País Basc; la Constitució de 1978 i l’Estat de les autonomies.

La consolidació de la democràcia. Les amenaces del terrorisme i el colpisme. El colp d’estat del 23-F; l’ingrés en l’OTAN i la integració plena a Europa. La lluita per la igualtat de gènere i el benestar social.

Els problemes de la democràcia espanyola en l’actualitat.

El paper d’Espanya al món actual.

BL8.1. Descriure les dificultats de la transició a la democràcia des del franquisme en un context de crisi econòmica i el paper exercit per l’oposició i els conflictes socials i relacionar tot això amb les mesures que van permetre el desmantellament institucional del règim i la celebració de les primeres eleccions democràtiques amb l’ajuda d’una línia de temps.

Est. Apr. 8.1.1. Explica les alternatives polítiques que es proposaven després de la mort de Franco i qui defensava cada una d’aquestes.

Est. Apr. 8.1.2. Descriu el paper desenvolupat pel rei durant la transició.

Est. Apr. 8.1.3. Descriu les actuacions impulsades pel president de Govern Adolfo Suárez per a la reforma política del règim franquista: Llei per a la reforma política del 1976, Llei d’amnistia del 1977, etc.

Est. Apr. 8.1.4. Explica les causes i els objectius dels Pactes de la Moncloa.

Est. Apr. 8.1.5. Descriu com es van establir les preautonomies de Catalunya i el País Basc.

BL8.2. Diferenciar el nou model d’Estat democràtic establit en la Constitució de 1978 de la dictadura franquista i destacar el pacte constitucional i la seua concreció en actuacions encaminades a assolir un ampli acord social i polític i a afrontar desafiaments heretats del franquismo a partir de testimonis, documents periodístics i textos historiogràfics.

Est. Apr. 8.2.1. Explica el procés d’elaboració i aprovació de la Constitució del 1978 i les seves característiques essencials.

BL8.3. Analitzar l’evolució econòmica, social i política d’Espanya des del primer govern constitucional de 1979 fins a l’actual crisi econòmica, posar en perspectiva històrica el procés d’integració en la Unió Europea i en altres àmbits i destacar els èxits i desafiaments relatius a la igualtat social i l’Estat de Benestar.

Est. Apr. 8.3.1. Elabora un esquema amb les etapes polítiques des del 1979 fins a l’actualitat, segons el partit en el poder, i assenyala els principals esdeveniments de cada una.

Est. Apr. 8.3.2. Comenta els fets més rellevants del procés d’integració a Europa i les conseqüències per a Espanya d’aquesta integració.

Est. Apr. 8.3.3. Analitza l’evolució econòmica i social d’Espanya des de la segona crisi del petroli, el 1979, fins al començament de la crisi financera mundial del 2008.

Est. Apr. 8.3.4. Analitza l’impacte de l’amenaça terrorista sobre la normalització democràtica d’Espanya, descriu la gènesi i l’evolució de les diferents organitzacions terroristes que han actuat des de la transició democràtica fins als nostres dies (ETA, GRAPO, etc.) i reflexiona sobre altres temes

344


relacionats: la ciutadania amenaçada, els moviments associatius de víctimes, la mediació en conflictes, etc.

Est. Apr. 8.3.5. Representa una línia del temps des del 1975 fins als nostres dies i hi situa els esdeveniments històrics.

Est. Apr. 8.3.6. Explica la posició i el paper de l’Espanya actual a la Unió Europea i al món.

345


5.- UNITATS DIDÀCTIQUES5.1.- Les unitats didàctiques estan organitzades.

UNITAT 1. LES ARRELS HISTÒRIQUES: PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA.1. Els primers pobladors: el Paleolític2. Del Neolític a l'Edat dels Metalls3. L'arribada dels pobles colonitzadors4. Els pobles preromans: ibers, celtes i celtibers5. Resol la qüestió. Per què els romans van desembarcara la Península?6. De la pax romana a la crisi de l'Imperi7. El regne visigot de Toledo8. Síntesi. Quines són les arrels històriques d'Espanya?

UNITAT 2. L’EDAT MITJANA: AL-ANDALUS I ELS REGNES CRISTIANS (SEGLES VIII-XV)1. El domini musulmà: Al-Andalus (segles VIII-XI)2. Investiga. Què va aportar a les terres hispanes la presènciamusulmana?3. La resistència cristiana (segles VIII-XI)4. Expansió cristiana i retrocés d'Al-Andalus (segles XII-XIII)5. Resol la qüestió. Com es van repoblar les terres conquerides?6. L'economia dels regnes cristians7. Estudi d'un cas. La societat medieval8. Les institucions polítiques9. Resol la qüestió. Què va ser la crisi de la Baixa Edat Mitjana?10. La Baixa Edat Mitjana a Castella i Navarra11. Crisi i decadència en la Corona d'Aragó12. Síntesi. Quines dues cultures van compartir el territori peninsularen l'Edat Mitjana?

UNITAT 3. ELS REIS CATÒLICS I L’IMPERI DELS ÀUSTRIA (SEGLES XV-XVII)1. Els Reis Catòlics: la construcció de l'Estat modern2. Resol la qüestió. Com van aconseguir els Reis Catòlics la pacificaciósocial i la unitat religiosa en els seus regnes?3. La unificació i l'expansió territorial4. El govern dels Àustria5. L'expansió imperial europea en el segle XVI6. Investiga. Quins conflictes es van produir en els regnes hispànicsal segle XVI?7. Conquesta i colonització d'Amèrica8. La societat i l'economia del segle XVI9. El segle XVII: el declivi de l'Imperi10. Resol la qüestió. Per què l'economia i la societat del segle XVII vanentrar en crisi?11. Síntesi. Quina va ser l'evolució de la monarquia hispànica en els

346


segles XVI i XVII?

UNITAT 4. EL SEGLE XVIII: EL REFORMISME DELS PRIMERS BORBÓ (1700-1788)1. L'arribada d'una nova dinastia: els Borbó2. Resol la qüestió. Quina orientació va seguir la política exteriord'Espanya després de la pau d'Utrecht?3. La pervivència de l'Antic Règim al segle XVIII4. El model absolutista dels Borbó5. Resol la qüestió. Com van influir les idees il·lustrades a Espanya?6. El reformisme borbònic: el regnat de Carles III7. Estudi d'un cas. Les societats econòmiques d'amics del país8. L'evolució demogràfica i econòmica en el segle XVIII9. Síntesi. Què va canviar i què va perviure a l'Espanya del segle XVIII?

UNITAT 5. LIBERALISME ENFRONT D’ABSOLUTISME (1788-1833) 1. L'ocupació napoleònica2. La guerra: desenvolupament, actituds i conseqüències3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 18124. Estudi d'un cas. Llibertat d'impremta contra la Inquisició5. Resol la qüestió. Per què es van emancipar les colònies americanes?6. La restauració de l'absolutisme i el Trienni Liberal7. Investiga. Per què va ser ominosa la dècada del 1823 al 1833?8. Síntesi. Per què va entrar en crisi l'Àntic Règim?

UNITAT 6. LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1868)1. La primera guerra carlina (1833-1840)2. El procés de revolució liberal (1833-1843)3. Investiga. Els primers partits polítics4. La Dècada Moderada (1844-1854)5. El Bienni Progressista (1854-1856)6. Resol la qüestió. Per què no hi va haver normalitat constitucionalen l'Espanya isabelina?7. La desintegració de la monarquia (1857-1868)8. Síntesi. Com es va establir la construcció de l'Estat liberal?

UNITAT 7. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)1. La Revolució i el Govern Provisional (1868-1870)2. Estudi d'un cas. A baix les quintes!3. La monarquia d'Amadeu de Savoia (1871-1873)4. Estudi d'un cas. Per què unes Corts monàrquiques vanproclamar la República?5. La Primera República6. Síntesi. Per què va fracassar l'experiència democràtica delSexenni?

347


UNITAT 8. L’ECONOMIA ESPANYOLA (1833-1900)1. L'agricultura, entre la reforma i l'estancament2. Resol la qüestió. La reforma agrària liberal va transformar el campespanyol?3. Els inicis de la industrialització: el sector tèxtil català4. Mineria i siderúrgia5. Investiga. Quines diferències presentava la industrialització a Espanyaen relació amb altres economies d'Europa?6. La població, un creixement limitat7. Transports, ferrocarril i mercat8. Estudi d'un cas. Lliure canvi enfront de proteccionisme9. Hisenda, banca i moneda10. Síntesi. Quins van ser els canvis demogràfics i econòmicsa l'Espanya del segle XIX?

UNITAT 9. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS DEL SEGLE XIX1. La configuració d'una societat de classes2. Resol la qüestió. Va perdurar el poder de les classes privilegiades de l'Antic Règim?3. Els nous grups dirigents4. Investiga. Els nous hàbits socials5. Las classes populars6. Investiga. Quines eren les condicions de vida dels treballadors?7. Els orígens del moviment obrer8. L'arribada de l'internacionalisme: marxistes i anarquistes9. Estudi d'un cas. Socialisme i anarquisme al darrer terç del segle XIX10. Síntesi. Com es va transformar la societat espanyola en el segle XIX? Quins nous conflictes hi van sorgir?

UNITAT 10. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1902)1. Les claus del nou sistema polític2. El bipartidisme i el torn pacífic3. Resol la qüestió. Era democràtic el sistema de la Restauració?4. Les forces polítiques marginades del sistema5. L'auge de nacionalismes i regionalismes6. La crisi d'ultramar (Cuba i Filipines)7. Investiga. La guerra contra els Estats Units i la pèrdua de lesúltimes colònies8. Estudi d'un cas. Les conseqüències de la crisi del 18989. Síntesi. En què consistia el sistema polític de la Restauració?

UNITAT 11. LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA(1902-1931)1. El reformisme dinàstic2. L'oposició política3. Investiga. L'obrerisme: entre l'anarquisme i el socialisme4. La Setmana Tràgica i les conseqüències que va tenir (1909-1917)5. Estudi d'un cas. La crisi del 1917

348


6. La descomposició del sistema parlamentari (1918-1923)7. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)8. Resol la qüestió. Per què va caure la monarquia el 1931?9. Síntesi. Per què va fracassar el sistema de la Restauració?

UNITAT 12. ECONOMIA I SOCIETAT AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX1. La modernització de l'estructura demogràfica2. L'agricultura: crisi i diversitat d'una societat de camperols3. L'expansió de la indústria4. Resol la qüestió. El desenvolupament de la indústria a Espanya va ser uniforme i equilibrat?5. La política econòmica: proteccionisme i intervencionisme6. Resol la qüestió. De quina manera la Gran Guerra va afectarl'economia espanyola?7. Estudi d'un cas. La política econòmica durant la dictadurade Primo de Rivera8. Les transformacions socials9. Investiga. La condició femenina a principis del segle XX10. Síntesi. Quina va ser l'evolució de l'economia i la societat espanyoles al primer terç del segle XX?

UNITAT 13. LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (1931-1936)1. Resol la qüestió. Per què unes eleccions municipals van durla república?2. El nou règim republicà3. Investiga. Com va canviar la vida de les dones, la Segona República?4. El bienni reformista (1931-1933)5. Investiga. La crisi de la coalició d'esquerres6. El bienni conservador (1933-1936)7. Resol la qüestió. Estava en perill la democràcia l'octubre del 1934?8. El Front Popular (1936)9. Síntesi. Per què la República no va aconseguir consolidar una democràcia estable?

UNITAT 14. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)1. Del colp d'Estat a la Guerra Civil2. Resol la qüestió. Per què la Guerra Civil va assolir unadimensió internacional?3. El bàndol republicà: guerra i revolució4. Estudi d'un cas. Quines dues opcions es van enfrontaren el bàndol republicà?5. La zona insurrecta: la construcció d'un Estat totalitari6. Investiga. Viure en guerra7. L'evolució del conflicte bèl·lic8. Síntesi. Quins dos grans grups socials i ideològics es van enfrontaren la Guerra Civil?

UNITAT 15. LA DICTADURA FRANQUISTA: LA POSTGUERRA (1939-1959)

349


1. El caràcter del règim franquista2. Investiga. La repressió sobre els vençuts3. Resol la qüestió. Per què Espanya no va intervenir en la Segona Guerra Mundial?4. La consolidació del franquisme (1939-1951)5. Els anys del reconeixement internacional (1951-1959)6. L'adoctrinament de la societat7. Estudi d'un cas. L'oposició exterior: els republicans de l'exili8. La resistència a l'interior9. Síntesi. Sobre quines bases es va establir la dictadura franquista?

UNITAT 16. LA DICTADURA FRANQUISTA: EL “DESARROLLISMO” (1959-1975)1. Liberalització econòmica i plans de desenvolupament econòmic2. Els anys del creixement econòmic3. Resol la qüestió. Europa va salvar Espanya?4. Els canvis demogràfics i socials5. Estudi d'un cas. Procés d'urbanització i desequilibris territorials6. Investiga. La modernització de la societat7. Reformisme polític sense llibertats8. La reorganització de l'antifranquisme9. L'agonia de la dictadura10. Síntesi. Per què el desenvolupament econòmic i social vanprovocar la crisi de la dictadura?

UNITAT 17. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA

1. La transició a la democràcia (1975-1978)2. Investiga. La Constitució del 1978 i l'Estat de les Autonomies3. L'etapa del consens polític (1978-1982)4. La consolidació del bipartidisme (1982-2004)5. Estudi d'un cas. La integració d'Espanya a la Unió Europea6. Els governs del segle XXI (2004-2016)7. Els canvis socials i en les mentalitats8. Resol la qüestió. Existeix una igualtat real entre homes i donesa l'Espanya actual?9. Síntesi. Com es va consolidar el sistema democràtic a Espanya?

5.2.- Les unitats didàctiques estan distribuïdes temporalment

Primera avaluació (de setembre a desembre)UNITAT 4. EL SEGLE XVIII: EL REFORMISME DELS PRIMERS BORBÓ (1700-1788)UNITAT 5. LIBERALISME ENFRONT D’ABSOLUTISME (1788-1833) UNITAT 6. LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1868)UNITAT 7. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

Segona avaluació (de gener a març)UNITAT 8. L’ECONOMIA ESPANYOLA (1833-1900)UNITAT 9. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS DEL SEGLE XIX

350


UNITAT 10. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1902)UNITAT 11. LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA(1902-1931)UNITAT 12. ECONOMIA I SOCIETAT AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XXUNITAT 13. LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (1931-1936)

Tercera avaluació (d’abril a maig)UNITAT 14. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)UNITAT 15. LA DICTADURA FRANQUISTA: LA POSTGUERRA (1939-1959)UNITAT 16. LA DICTADURA FRANQUISTA: EL “DESARROLLISMO” (1959-1975)UNITAT 17. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA

6.- METODOLOGIA

Continuarem utilitzant el sistema constructivista de l’ensenyament-aprenentatge on l’alumnat es converteix en el principal protagonista del seu aprenentatge mentre que el professor és una mena de director- guia que inicia i dinamitzarà el procés.

El llibre de text serà una eina més de treball i el punt de partida per a començar aquest procés:

Detecció d’idees prèvies i interessos dels estudiants: farem una introducció per establir una sinopsi del tema a estudiar i activitats per repassar els coneixements previs i tenir una visió general. Això serà una primera pressa de contacte amb el tema: intercanviar punts de vista i contrastar opinions amb la resta del companys. Es tracta d’implicar-los en el tema que no es aliè a ells i fer una classe activa i participativa. L’ús del mètode expositiu : aquest és imprescindible per tal d’explicar períodes o conceptes més complexes. Cal que aprenguen a agafar apunts a partir de les explicacions del professor que els ajudarà a partir d’un esquema a la pissarra. Desenvolupament del distints apartats del tema : en l’explicació dels distints apartats del tema s’anirà entrellaçant els continguts conceptuals amb els procedimentals fent-los complementaris per a facilitar la seua assimilació. Cal utilitzar amb rigor el vocabulari històric específic de cada tema i situar en el temps els distints esdeveniments i processos de la Història d’Espanya identificant els factors polítics, socioeconòmics i culturals que intervenen en cada moment provocant canvis o permanències. També cal distinguir entre causes i conseqüències. L’anàlisi, interpretació i comprensió de les fonts primàries i del material historiogràfic de diversa tipologia es realitzarà de forma sistemàtica per una millor comprensió del procés històric. Tots els documents tenen com objecte aclarir i aprofundir els distints aspectes del tema par a crear un apropament empàtic amb

351


l’alumnat. Sistemàticament, a l’inici de cada sessió farem un balanç per a veure i que s’adonen si les qüestions claus estan o no ben assolides Fomentar la participació activa i crítica dels estudiants : aquesta participació permetrà animar el debat, la discussió i la participació a classe. L’ús de tecnologies de la informació i de la comunicació : fer ús a classe, quan cregam convenient, de mapes murals, atles, fotocòpies complementàries, dossiers específics, articles de premsa, documents, pel·lícules, documentals o Internet etc. Elaborar la prova de l’examen de la Selectivitat: amb totes les orientacions i el treball fet durant el curs, l’alumnat ha de ser capaç de realitzar aquest examen. La utilització de les TIC serà habiltual , ja que per a impartir les classes s’utilitzarà el projector, l’i-pad amb accés a internet, que permetran visualitzar les presentacions en power point, bé preparades pel professor o per l’alumnat o be descarregades d’internet.

A més l’alumnat podrà posar-se en contacte amb el/la professor/a a través del correu electrònic.


7.- AVALUACIÓ

7. 1. Criteris d'Avaluació

Planificar la realització d’una indagació sobre les causes i conseqüències de fets i

processos relatius a la història d’Espanya, definir problemes a partir de preguntes i

hipòtesi i proposar un pla ordenat i flexible d’accions que facilite la selecció d’informació i

recursos a partir de fonts diverses, l’organització del temps necessari i del treball

individual i grupal.

Seleccionar i organitzar la informació rellevant, d’acord amb uns objectius previs, a partir

de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus, usats com a fonts, als

quals es pot accedir a través de diversos mitjans (biblioteques, Internet, museus) i aplicar

estratègies, d’acord amb el seu nivell, de busca, registre, selecció i organització de la

informació i decidir si tals fonts són adequades, fiables, suficients i si tenen algun caire per

la seua procedència i context de creació.

Interpretar les dades, evidències i informació històrica per mitjà de la seua representació

en forma de gràfiques, línies de temps, diagrames, taules, mapes conceptuals o esquemes

i evitar juís valor sobre el passat en termes de normes i valors del present.

352


Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els seus resultats per

mitjà de textos corresponents a diversos gèneres, complir els requisits formals,

l’adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu per

a transmetre de forma organitzada els seus coneixements, interactuar en diversos àmbits

amb un llenguatge no discriminatori i utilitzar amb precisió la terminologia conceptual

adequada.

Usar diferents eines informàtiques per a buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos

documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar

i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los compartint la esta informació en

entorns virtuals d’aprenentatge i adoptar un comportament que previnga males

pràctiques.

Usar diferents eines informàtiques per a buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos

documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar

i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los compartint la esta informació en

entorns virtuals d’aprenentatge i adoptar un comportament que previnga males

pràctiques.

Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les

seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prendre

decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de les accions pròpies i de les

seues conseqüències.

Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmics i professionals vinculats amb la

història del món contemporani i analitzar els coneixements, habilitats i competències

necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les pròpies aptituds i

interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

Reconéixer els principals fets i processos històrics de la península Ibèrica des de la

prehistòria fins a la desaparició de la monarquia visigoda situant-los cronològicament per

mitjà de línies de temps i identificar els canvis fonamentals, les seues causes i

conseqüències.

Explicar el procés de conquista i colonització peninsular com resultat de la relació de

forces marcada per la dinàmica política d’al-Ándalus i la dels regnes cristians i relacionar la

353


distinta evolució d’estos regnes amb la concepció patrimonial de la monarquia i la noblesa

a través de mapes històrics i arbres genealògics.

Analitzar l’evolució de l’estructura social dels regnes cristians i assenyalar els canvis que

van conduir a la formació del règim senyorial i a una societat estamental basada en el

privilegi i explicar els conflictes socials resultants a partir del contrast de fonts històriques.

Exemplificar les influències mútues entre cristians, musulmans i jueus a partir d’exemples

com el Camí de Santiago o l’Escola de Traductors de Toledo i comprovar si estes relacions

eren semblants en els àmbits social i polític o si van sorgir conflictes que van afectar la

convivència recolzant-se en evidències històriques.

Contrastar les pervicències medievals i els fets rellevants que obrin el camí a la

modernitat del regnat dels Reis Catòlics i argumentar per què és considerat com una

etapa de transició entre l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna.

Explicar l’evolució i expansió de la Monarquia Hispànica durant el segle XVI, recolzant-se

en mapes històrics i debatre la seua decadència en el segle XVII fent referència a la crisi

econòmica i demogràfica interna i a les relacions conflictives internacionals, a partir de

textos historiogràfics que permeten comparar diverses interpretacions sobre l’esmentada

decadència.

Reconéixer les grans aportacions culturals i artístiques del Segle d’Or espanyol i relacionar

el seu procés de creació i el seu ús social amb les demandes i interessos de la monarquia,

la noblesa i l’església com a mecenes a partir de fonts històriques i altres de tipus

secundari obtingudes de forma guiada en Internet.

Examinar les reformes administratives, polítiques i econòmiques promogudes per la

dinastia borbònica al llarg del segle XVIII i els conflictes i resistències que van generar i

relacionar-les amb les propostes dels il·lustrats utilitzant com a fonts els textos de difusió

de les seues idees a través dels seus informes, discursos, articles periodístics o cartes.

Debatre els límits i contradiccions de les polítiques reformistes desenrotllades en el segle

XVIII tenint en compte els problemes que van afrontar i els resultats obtinguts per mitjà

de la comparació de diverses interpretacions historiogràfiques.

354


Reconéixer les implicacions de la Revolució francesa en la percepció i en les decisions dels

grups dirigents i exemplificar les contradiccions i els conflictes a què s’enfrontava l’Antic

Règim a partir de testimonis de coetanis.

Interpretar la tasca legisladora de les Corts de Cadis com una resposta des de l’ideari del

liberalisme a la crisi de l’Antic Règim a partir d’una selecció d’articles de la constitució de

1812 i relacionar el procés de la seua redacció amb el context de la Guerra

d’Independència i la confrontació dels projectes polítics d’absolutistes, liberals i

reformistes.

Constatar la lluita entre liberals i absolutistes al llarg del regnat de Ferran VII i com

determinen les fases del seu regnat i els fets més destacats en una línia de temps i

explicar la fallida de la Monarquia Absoluta tenint en compte les seues contradiccions

internes i el procés d’independència de les colònies americanes.

Relacionar les pintures i gravats de Goya amb els esdeveniments d’este període i

descobrir el seu valor com a font històrica reconeixent la seua capacitat crítica i la seua

perspectiva davant dels esdeveniments de què va ser testimoni.

Interpretar la dinàmica del Sexenni revolucionari com un període de busca d’alternatives

democràtiques a la monarquia isabelina i especificar els grans conflictes interns i externs

als quals van haver d’enfrontar-se els governs successius amb el suport d’una línia de

temps en què s’indiquen els principals esdeveniments.

Descriure els canvis i les continuïtats en les condicions de vida de les classes treballadores

i de la burgesia lligades a les reformes liberals i relacionar-les amb els conflictes que van

protagonitzar i els inicis del moviment obrer a Espanya des d’una perspectiva

internacional a partir de textos historiogràfics, periodístics i imatges.

Contrastar la concepció del sistema polític de la Restauració amb el seu funcionament real

per mitjà de l’anàlisi dels problemes de caràcter polític, social, regional religiós i militar i

argumentar en quin grau va superar alguns dels problemes del període isabelí i quins van

ser els seus límits a l’afrontar els reptes que plantejava la integració dels nacionalismes i

del moviment obrer en el sistema polític.

Explicar la crisi del 98 com a manifestació de les limitacions del règim de la Restauració

distingint causes internes i externes i relacionarestos fets amb les crítiques del

355


regeneracionisme i la seua exigència de reformes polítiques utilitzant com a fonts alguns

documents significatius escrits pels intel·lectuals regeneracionistes.

Analitzar els canvis i continuïtats en l’evolució de la població i l’economia espanyoles al

llarg del XIX i principis del XX i posar en perspectiva històrica les mesures adoptades pels

governs i el debat entre proteccionistes i lliurecanvistes en el context de les dificultats per

al desenrotllament econòmic i la superació dels desequilibris territorials.

Interpretar la dictadura de Primo de Rivera com una solució autoritària a la crisi del

sistema polític de la Restauració explicant per què es va arribar a esta tenint en compte

les contradiccions del sistema de la Restauració, els límits de les seues reformes i les

conseqüències de la I Guerra Mundial i constatar el seu fracàs com resultat dels límits de

les seues mesures intervencionistes, les seues contradiccions i l’activitat de l’oposició.

Reconéixer la importància de l’Edat de Plata de la cultura espanyola, exposar les

aportacions de les generacions i figures més representatives i destacar el protagonisme

dels intel·lectuals en la vida cultural i política assenyalar la seua influència en la labor de la

II República.

Interpretar la Segona República com una solució democràtica a la crisi del sistema polític

de la Restauració emmarcant-la en el context internacional de crisi econòmica i

conflictivitat social i analitzar les actuacions desenrotllades en cada una de les seues

etapes en relació amb els problemes socials, econòmics i polítics heretats contrastant

diverses fonts històriques.

Explicar la Guerra Civil i el curs dels esdeveniment en les dos zones tenint en compte els

seus antecedents i el context internacional i destacar les seues conseqüències a partir del

contrast de diverses interpretacions historiogràfiques.

Explicar l’evolució de la dictadura franquista assenyalant els seus suports socials, les

resistències, les transformacions polítiques, econòmiques i socials que es van produir,

relacionar-les amb la canviant situació internacional i interpretar la seua crisi com a

resultat de les contradiccions i els conflictes que els estos canvis van agreujar.

Seleccionar la producció cultural més representativa d’este període assenyalar els seus

condicionants ideològics i polítics i reconéixer el valor d’algunes manifestacions culturals,

incloses les desenrotllades a l’exili, com una font per a conéixer les transformacions que

356


estaven ocorrent des de finals dels anys cinquanta qüestionant les visions estàtiques

d’este període.

Descriure les dificultats de la transició a la democràcia des del franquisme en un context

de crisi econòmica i el paper exercit per l’oposició i els conflictes socials i relacionar tot

això amb les mesures que van permetre el desmantellament institucional del règim i la

celebració de les primeres eleccions democràtiques amb l’ajuda d’una línia de temps.

Diferenciar el nou model d’Estat democràtic establit en la Constitució de 1978 de la

dictadura franquista i destacar el pacte constitucional i la seua concreció en actuacions

encaminades a assolir un ampli acord social i polític i a afrontar desafiaments heretats del

franquisme a partir de testimonis, documents periodístics i textos historiogràfics.

Analitzar l’evolució econòmica, social i política d’Espanya des del primer govern

constitucional de 1979 fins a l’actual crisi econòmica, posar en perspectiva històrica el

procés d’integració en la Unió Europea i en altres àmbits i destacar els èxits i

desafiaments relatius a la igualtat social i l’Estat de Benestar.

357


7. 2./ 7.3 Instruments i tipus d’avaluació

L’avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat de batxillerat serà contínua i diferenciada, d’acord amb les diferents matèries del currículum. Es diferenciaran dos procediments bàsics d'avaluació.

L'avaluació contínua.L’avaluació a través de proves escrites.En el cas de l'avaluació contínua, els procediments i instruments d’avaluació seran l’observació i el seguiment sistemàtic de l'alumnat, és a dir, es prendran en consideració totes les produccions que l’alumne o alumna desenvolupe, tant de caràcter individual com grupal: treballs escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, investigacions, actitud davant l'aprenentatge, precisió en l’expressió, autoavaluació.

Respecte de l’avaluació a través de proves escrites:

Farem dos exàmens per avaluació seguint l’estructura i qualificacions donades per la Universitat. Tant els continguts com l’estructura de l’examen serà molt semblant a l’anterior, però ara es faria de forma guiada a través de 4 preguntes.

Estructura de l’examen de selectivitat/PAU

L’estructura de la prova PAU d’Història d’Espanya d’enguany, serà semblant a la d’altres anys:

Hi hauran dues opcions de les quals caldrà triar-ne una (a les proves de classe no es podrà triar opcions). Els dos primers blocs temàtics del currículum oficial al ser de caràcter generalista no entraran en l’examen. Aleshores les preguntes aniran referides del bloc 3 al 8. L’opció A abastarà els blocs 3, 4, i 5 i l’opció B el 6, 7, 8. L’examen constarà de dues fonts, sobre les quals desenvolupar-lo:

- Almenys una de les fonts serà primària- Almenys una serà un text. L’altra podria ser un altre text, mapa, gràfica, taula, imatge

etc. A partir de les fonts oferides, l’examen plantejarà 4 preguntes a desenvolupar:

1) Naturalesa de les fonts: es classificarà i comentarà el tipus de font que és, així com el seu autor i destinatari. Aquesta qüestió es valorarà amb 1 punt.

2) Idees o tema principal, contextualització històrica dels textos i indicar a quin nucli temàtic pertanyen: cal explicar les idees o tema principal del text o texts situant-los en el nucli temàtic corresponent. Una vegada fet açò, resumiran i explicaran el seu context històric de manera global.

Aquesta qüestió es valorarà amb a 2 punts.

358


3) Definició de 2 conceptes: el conceptes aniran referits al tema en qüestió, poden aparèixer en les fonts, però podran ser altres relacionats amb ells.

Aquesta qüestió es valorarà amb 2 punts.

4) Desenvolupament d’un aspecte significatiu del nucli temàtic: Aquesta pregunta tindrà dues parts: el propi desenvolupament d’un aspecte significatiu, per a la qual cosa les fonts seran el punt de partida. S’intentarà que la pregunta siga el més clara possible. Es valorarà fins a 2’5 punts. La segona part farà referència als canvis i permanències del procés històric corresponent. És a dir, serà una pregunta transversal per a veure la visió global i la capacitat de síntesi de l’alumnat respecte al referit aspecte històric. Es valorarà amb fins a 2 punts. Naturalment a les proves a l’aula l’elaboració d’una pregunta transversal es fa complicada ja que l’alumne/a encara no ha treballat tot el temari, per tant la qüestió 4.b) serà també de desenvolupament d’un aspecte significatiu dels temes treballats. Al final del curs, ja podrem introduir preguntes transversals perquè els alumnes les treballen convenientment.

Seguirem aquest esquema de forma progressiva a mesura que amem aprofundint en el temari i en el procés d’aprenentatge de la Història d’Espanya. Per establir la qualificació definitiva es valorarà el conjunt de l’examen com un tot i com un reflex de la maduresa intel·lectual aconseguida per l’alumnat.

Els exàmens representaran el 80% de la nota, el 20% restant vindria de l’actitud, participació i treball realitzat al llarg del curs. Per aconseguir-ho cal demostrar una actitud positiva de manera continuada i productiva, cal demostrar esforç i superació.

Aleshores, l’avaluació serà continua i progressiva on valorarem:

L’interés i participació de l’alumnat tant en classe com davant del treball diari o treballa complementaris i els exàmens que demostren si els coneixements han quedat ben assolits.

7. 4.- Criteris de qualificació

Per tant, la qualificació seria:

Continguts conceptuals 80% Continguts procedimentals i actitudinals 20%

Cada avaluació es calcularà i ponderarà les notes tant de les proves escrites (controls), com dels treballs, anàlisi de textos històrics, resums, esquemes, eixos cronològics, etc. que se demanaran als alumnes.

359


Cada Avaluació tindrà la seua recuperació que constarà d’una prova semblant a les proves PAU d’Història d’Espanya, i que englobarà tot el temari treballat en cada avaluació.

La nota final del curs, serà la mitjana de totes les notes de cada trimestre incloent els decimals.

Els alumnes que no hagen superat la matèria en l’avaluació contínua podran realitzar una prova extraordinària d’aquesta. Aquesta prova englobarà tot el temari i es realitzarà en juliol (ací sí que hi hauran dues opcions, igual com a les proves PAU: una opció del segle XIX i altra del segle XX).

Cal remarcar que els exàmens s’han de fer el dia acordat amb el grup. Tots aquells que no ho realitzen hauran de dur la justificació mèdica pertinent o d’un altre tipus si s’escau. A més a més, els pares ho hauran de comunicar al professor el mateix dia de l’examen per telèfon. Sols d’aquesta manera el professor podrà fer-li un altre examen, altre dia.

7.5.- Activitats de reforç i ampliació

Els alumnes realitzaran activitats de reforç o d’ampliació en funció de l’assoliment dels continguts de cada unitat. Les primeres tindran com a objectiu tornar a incidir en els aspectes treballats mentre que les segones ampliaran continguts. Es tractarà d’activitats de síntesi, realització de mapes i gràfiques, presentacions en power point, etc.

7.6.- Avaluació del procés ensenyança i aprenentatge

Els docents avaluen tant els aprenentatges de l'alumnat com els processos d'ensenyament i la seva pròpia pràctica docent, a través dels Estàndards d'Aprenentatge incorporats en la programació docent.

Els Estàndards d'Aprenentatge, considerats com concrecions dels Criteris d'Avaluació del Currículum de cada àrea o matèria, ens permeten definir els resultats d'aprenentatge i concretar el que l'alumnat alumne ha de saber, comprendre i saber fer en cada assignatura. Al seu torn, aquests Estàndards es valoren a partir dels indicadors dels assoliments, que ens permeten avaluar en quatre nivells els aprenentatges que l'alumnat ha consolidat respecte als objectius marcats en cada Estàndard.

Aquest fet permet al docent, al seu torn, avaluar els resultats de les estratègies i mesures educatives que ha adoptat al llarg de la seva pràctica educativa per facilitar que l'alumnat aconsegueixi els objectius establerts en cada Estàndard d'Aprenentatge.

L’avaluació tant dels processos d'aprenentatge de l'alumnat com de la pròpia pràctica docent serà continuada. L'avaluació docent tindrà com a objectiu, al seu torn, adaptar les

360


estratègies educatives adoptades al llarg del curs a les necessitats específiques de l'alumnat.

Els Estàndards d'Aprenentatge i, en el seu cas, els indicadors d'assoliments permeten, en aquest sentit, identificar els coneixements, capacitats, competències..., que amb relació a un alumne individual o al conjunt del grup classe han de ser consolidats, i que han de permetre adaptar la pràctica educativa a les necessitats específiques dels alumnes perquè puguin assolir els coneixements establerts en els corresponents Estàndards d'Aprenentatge.

Amb relació a la pràctica docent, els indicadors d'assoliments permeten valorar:

Si s'està complint amb la planificació: activitats, temps, responsabilitats,…

Si existeix desviació entre l'objectiu definit i l’acció o accions dissenyades per assolir-lo.

Si s’estan assolint altres coses diferents a les planificades intencionadament.

Si s'està progressant en la línia definida en l'objectiu.

Si els resultats obtinguts generen satisfacció en els implicats

Dins del procés d'ensenyament i aprenentatge, l'equip docent de cada grup d'alumnes celebrarà sessions d'avaluació per valorar tant els aprenentatges de l'alumnat, com els processos d'ensenyament i la seva pròpia pràctica docent.

L'equip docent haurà d’adoptar les mesures ordinàries o extraordinàries més adequades. Aquestes mesures es fixaran en plans de millora de resultats col·lectius o individuals que permetin solucionar les dificultats, en col·laboració amb les famílies i mitjançant recursos de suport educatiu.

Com eina auxiliar per reflexionar i valorar l'activitat docent oferim a continuació una Rúbrica de la Pràctica docent en què es valoren els següents aspectes:

Calendarització de les unitats i els continguts. Planificació de les unitats didàctiques al llarg del curs i calendarització dels continguts a abordar en cada unitat.

Exposició de la informació. Claredat en les explicacions docents, amb una recepció i una interacció adequada amb l'alumnat per comprovar l’assimilació de les informacions transmeses.

Eficàcia de les activitats i recursos. Elecció i ús adequats de les activitats i recursos emprats per a la consecució dels objectius didàctics i els criteris d'avaluació plantejats.

361


Diversitat de recursos. Ús de gran diversitat de recursos i materials, incloent-hi les TIC i l’ús educatiu dels mitjans de comunicació, per fomentar un aprenentatge ampli i una bona motivació de l'alumnat.

Estratègies de motivació de l'alumnat. Elaboració de propostes que animin a l'alumnat a desenvolupar les seves capacitats en funció dels seus propis interessos i a mantenir l’interès i l'esforç durant el seu aprenentatge.

Interacció amb l'alumnat. Relació fluida del docent amb l'alumnat afavorint amb això el desenvolupament de les activitats d'aprenentatge.

Avaluació dels aprenentatges. Avaluació dels continguts i les competències adquirits a través dels Estàndards d'Aprenentatge.

Resultats acadèmics de la matèria. Percentatge d’alumnes que han superat la matèria i que han obtingut nivells d’excel·lència.

362


Rúbrica d’Avaluació: Programació i Pràctica

Docent

Poc Satisf

Satisfact

Molt Satisf

Aspectes positius a destacar Aspectes a millorar Plans o propostes

de millora

Planificar les unitats i els continguts

Exposició de la informació

Eficàcia de les activitats i recursos

Diversitat de recursos

Estratègies de motivació de l'alumnat

Interacció amb l'alumnat

Avaluació dels aprenentatges

Resultats acadèmics en la matèria

363



Altres cursos ja s’han proposat materials i tècniques als alumnes amb dificultats d’accés al currículum. Es possible que un/a alumne/a que tinga problemes de grafomotricitat (no entendre o comprendre la seua grafia) faça els treballs escrits i les proves d’avaluació mitjançant l’ordinador. També es plantetja la possibilitat d’oferir materials específics per a alumnes cecs, sords o amb discapacitat motòrica.

9.- FOMENT DE LA LECTURA

Recomanarem als alumnes la lectura voluntària d’alguna de les següents obres per després fer una ressenya bibliogràfica que contarà com a nota de procediments en alguna de les tres avaluacions. Podran triar entre alguna d’aquestes obres que es desenvolupen al segle XIX o al segle XX.

Segle XIX: “Yo el Rey” de José Vallejo Nájera. Editorial Planeta. Barcelona. (Esta novel·la tracta de José I Bonaparte i del seu difícil regnat durant la Guerra de la Independència).

“El maestro de esgrima” d’Arturo Pérez Reverte. Editorial Mondadori. Madrid. (Lluites políticas a finals del regnat d’Isabel II).

“Mister Witt en el canton” de Ramón J. Sender. Editorial Destino. Barcelona. (Lluites polítiques durant la 1ª República. El cantó de Cartagena).

“La regenta” de Leopoldo Alas “Clarín”. Editorial Alianza. Madrid. (La societat en una ciutat provinciana durant la Restauració).

“La barraca” de Vicente Blasco Ibáñez. Editorial Plaza & Janés. Barcelona. (Conflictes sociales en el camp valencià durant la Restauració).

Segle XX: “Jarrapellejos” de Felipe Trigo. Editorial Turner, Madrid. (El caciquisme en Extremadura a inicis del segle XX).

“La verdad sobre el caso Savolta” de Eduardo Mendoza. Editorial Seix Barral. Barcelona. (Lluita entre burguesia i proletariat en la Barcelona d’inicis del segle XX)

“Homenaje a Cataluña” de George Orwell. Editorial Seix Barral. Barcelona. (Relat autobiogràfic d’un escriptor anglés com a combatent en la guerra civil contra el franquisme).

“Réquiem por un campesino espanyol” de Ramón J. Sender. Editorial Destino. Barcelona.

(La represió franquista després de la guerra civil).

“Anatomia de un instante” de Javier Cercas. Editorial Mondadori. Barcelona, 2009. (Crónica del colp d’Estat del 23-F i de la reacció del cap de govern i del rei enfront d’aquest).

364


10.-UTILITZACIÓ DE LES TICS

La utilització de les TICS en l’assignatura d’Història d’Espanya ve articulada en diversos aspectes. Els alumnes em faciliten un correu electrònic per fer-los arribar els materials que han de treballar i estudiar (conceptes/vocabulari, power-point resum de cada tema, indicacions de treballs o resums, textos històrics per a comentar, etc.).

També es fa ús de l’ordinador o tablet diàriament per exposar els punts que s’estan explicant mitjançant diapositives realitzades en el programa power-point, que una vegada finalitzat, els lliure als alumnes mitjançant e-mail, per ajudar-los en el treball d’anàlisi i estudi del tema.

Dins dels documents power inserte vídeos, àudios o enllaços web (notícies de premsa, revistes de divulgació històrica o pàgines web) per aclarir o ampliar la informació compresa dins d’aquest, i que per la seua notorietat i importància cal que els alumnes s’acosten a ells.

A l’inici de cada bloc temàtic passe un documental per contextualitzar el període històric que anem a analitzar i una vegada finalitzat discutim i parlem al voltant d’ell.


Utilitzaré el manual d’Història d’Espanya en valencià de l’editorial Vicens Vives, a més d’oferir els conceptes o vocabulari històric que els alumnes han de treballar. També anirem visualitzant diapositives (powerpoint) dels principals aspectes del temari.

Altres recursos seran: mapes murals d’Espanya dels diferents períodes analitzats, diccionaris, biografies, l’Atlas Cronològic de la Història d’Espanya (Ed. SM) que permetrà que els alumnes puguen realitzar eixos cronològics per gaudir d’una visió general de cada període històric. Utilitzarem textos històrics contínuament perquè els alumnes practiquen l’anàlisi d’aquests, l’extracció de les idees clau i la seua ubicació en el context i en el nucli temàtic de l’assignatura pertinent.

Pel que respecta als recursos organitzatius, vaig a realitzar els controls durant una hora i mitja, aprofitant l’hora de classe i el pati de després o d’abans, perquè els alumnes s’acostumen a la durada d’una prova semblant a la de les PAU.

12.- ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I COMPLEMENTÀRIES

A causa de l’amplitud de continguts i del estret marge de temps per treballar-los i la proximitat de les proves PAU, el departament considera prescindible realitzar activitats complementàries, com poden ser eixides escolars.

365



HISTÒRIA DE L’ART


Curs 2017/2018

366


ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ1.2. CONTEXTUALITZACIÓ

2. OBJECTIUS 2.1. OBJECTIUS GENERAL DEL BATXILLERAT2.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA HISTÒRIA DE L’ART

3. COMPETÈNCIES EDUCATIVES4. CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA5. UNITATS DIDÀCTIQUES6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES7. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT

7.1. CRITERIS D’AVALUACIÓ7.2. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ7.3. TIPUS D’AVALUACIÓ7.4. CRITERIS QUALIFICACIÓ7.5. ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ7.6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENANÇA-APRENENTATGE

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORTS EDUCATIU

9. RECURSOS DIDACTICS I ORGANITZATIUS10. FOMENT DE LA LECTURA11. UTILITZACIÓ DE LES TIC12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

367


1. INTRODUCCIÓ

1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

El sentit educatiu de l’assignatura Història de l’Art, matèria d’opció del bloc d’assignatures troncals pròpia de la modalitat d’Humanitat i Ciències Socials, de segon curs de Batxillerat queda plasmada en el Decrets Curricular de la matèria (Real Decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’Educació Secundaria Obligatòria i del Batxillerat i Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s’estableix el currículum i es desplega l’ordenació general de l’Educació Secundaria Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana) al fixar l’objecte de coneixement de la disciplina, determinar els objectius didàctics que han de desenvolupar-se, exposar el nuclis de continguts bàsics que són objecte d’aprenentatge, i per últim, presentar criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge que permeten orientar les necessàries modificacions en el procés d’ensenyança de l’assignatura.

Estes metes queden definides al precisar que la concreció del currículum s’orientarà a la consecució dels fins següents:

Aprofundir en l’acció educativa, per a proporcionar a l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenrotllar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.

Capacitar l’alumnat per a accedir a l’educació superior.

Dotar l’alumnat d’una formació i uns coneixements generals en relació amb les competències de caràcter més transversal; junt amb una preparació especialitzada, en el marc de la modalitat, i si es el cas via, de Batxillerat triada.

Consolidar bones practiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució pacifica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres.

Consolidar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de l’alumnat,la igualtat, la solidaritat, la resolució pacifica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere.

Potenciar la participació activa i democràtica de l’alumnat en l’aula i en el centre, així com en l’exercici de drets i obligacions.

368


Desenrotllar metodologies didàctiques actives i innovadores que inclouen l’os de mètodes i tècniques d’investigació per part de l’alumnat per a aprendre per si mateix, el treball autònom i en equip, l’aplicació dels aprenentatges en contextos reals, i l’os sistemàtic de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Basar la practica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació educativa i en l’avaluació de la pròpia practica docent.

Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança i l’aprenentatge basats en l’adquisició de competències.

Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars d’ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes estes.

En la Introducció als Decrets de Currículum (RD 1105-2014 i D 87-2015) de l'assignatura mencionats anteriorment cal destacar que la Història de l'Art té com a objecte comprendre l’esforç creador de l’ésser humà en el temps i en l’espai, per tant, suposa l'estudi de l'obra d'art com a producte resultant de la intel·ligència, la creativitat i l'actuació humanes, que s'han manifestat de forma diferent en les diverses societats i cultures al llarg del temps.

És una forma de coneixement de com, en el temps i en un espai determinats, les obres d’art han sigut produïdes i conservades o destruïdes com a manifestació d’una cultura. Com a disciplina històrica, explica les relacions entre certes formes i obres que anomenem art i la realitat sociocultural de cada moment. És precisament aquesta relació entre l’activitat artística i el conjunt de la societat la que converteix l’art en cultura artística, en patrimoni comú i compartit.

La Història de l’Art ha de respondre a la necessitat de situar històricament els objectes artístics, de sotmetre'ls a la crítica cultural i de comprendre i explicar el seu sentit. L’estudi dels processos creatius i experiències artístiques, la seua dimensió social i temporal, contribueixen a enriquir i consolidar la formació intel·lectual. Al proporcionar un coneixement i un punt de vista del patrimoni artístic, memòria del passat i del present, la Història de l’Art prepara per a gaudir i preservar desenvolupant la sensibilitat per l’entorn cultural, convertint-se d’aquesta manera en un poderós vehicle d’enteniment del món actual.

L'estudi de la Història de l'Art ha d'aportar a l'estudiant els coneixements necessaris per a l'anàlisi, interpretació i valoració de l'art a través del llenguatge de les formes i del pensament visual. L'obra d'art, junt amb altres fonts de coneixement històric, constituïx un

369


valuós testimoni per a conéixer la mentalitat, cultura i evolució de les diferents societats: és, per tant, imprescindible estudiar-la en el seu context històric, social i cultural, incidint al mateix temps en el fet que les obres artístiques poden perdurar a través del temps amb usos i funcions socials diferents en cada època. Tampoc cal oblidar que en la societat actual, altament tecnificada, l'àmbit de les arts plàstiques tradicionals s'ha vist eixamplat amb l'aportació d'altres manifestacions procedents de les noves tecnologies i els mitjans de comunicació visual, de manera que l'univers de la imatge forma part de la nostra realitat quotidiana. Es proposa una selecció equilibrada que permeta una aproximació general al desenvolupament de l'art occidental, des del naixement del classicisme en l'Antiguitat grecoromana fins a l'art contemporani. En este sentit, resulta preferible centrar l'estudi en les característiques essencials dels períodes, estils o corrents més significatius de l'art occidental, així com en la seua evolució, a través de l'anàlisi d'un número limitat d'obres representatives o especialment rellevants, encara que això obligue a renunciar per endavant a certs artistes i obres d'interés indiscutible. La Història de l'Art a través de les seues manifestacions concretes ha de tindre en compte, almenys, un doble referent: d'una banda, el context històric i cultural que es produeix l'obra; i d'un altre, les característiques específiques de la mateixa. La complexitat dels factors que intervenen en la creació de l'obra d'art i l'especificitat de cada un dels llenguatges artístics exigeixen utilitzar un mètode d'anàlisi que integre distintes perspectives, entre les que poden assenyalar-se, almenys, la formal, la sociològica i la iconològica. La perspectiva formal s'orienta a veure, reconéixer i valorar la materialitat de les formes artístiques com un llenguatge específic, a descobrir els seus processos i tècniques de creació, la funció o funcions per a les que van ser creades, així com les concepcions estètiques que manifesten. La perspectiva sociològica aborda la relació entre els artistes i els clients, els destinataris de l'obra, les formes de mecenatge, la consideració social de l'artista, o la demanda i consum d'art. Quant a la perspectiva iconològica, part de l'anàlisi iconogràfica per a indagar en el significat últim que l'autor de l'obra pretén transmetre.


El centre al que va dirigida la programació és l’IES Sant Vicent Ferrer ubicat en la localitat d’Algemesí. Aquest centre imparteix docència en les etapes d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de grau mitjà i superior.

L’alumnat participa en el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa Plurilingüe.

L'Educació Secundària Obligatòria compren des dels 12 anys als 16 anys, i l'Educació Postobligatòria (1r i 2n de Batxillerat) dels 16 als 18, períodes a què molts autors denominen Adolescència.

370


A nivell general es poden diferenciar dues fases. Una primera fase negativa, que podria coincidir amb el que alguns autors denominen pubertat o crisi puberal i que comprendria dels 11 als 14-15 anys, havent-hi un o dos anys de diferència entre xics i xiques. Podem dir que esta fase, es caracteritza per un gran creixement biològic que ocasiona desequilibris intensos; una gran desorganització del cercle de valors; una inestabilitat emocional amb pèrdua de seguretat; un aïllament social i irritabilitat; un augment de la capacitat de distracció i disminució de la concentració, reflexió i rendiment; solen tindre sentiment de ser incompresos i solen buscar l'originalitat i cridar l'atenció.

D'altra banda, se succeeix una segona fase, coneguda com a fase positiva o d'afirmació. Esta comprendria a partir dels 14-15 anys. Esta fase es caracteritza per: una estabilitat en les formacions psicològiques que culminen amb la formació de la personalitat i la finalització del desenvolupament sexual; una formació de conviccions morals profundes; comencen a ser conscients de les seues eleccions, acceptant-se i superant els desajustos provocats en la fase anterior i buscant la seua inserció social, orientant-se a poc a poc professionalment; es diversifiquen els seus interessos; etc.,.. En esta fase és molt important la comunicació amb el grup i potenciar l'autonomia. A nivell motor, hi ha una disminució gradual de les pertorbacions anteriors, havent-hi una millora qualitativa de l'execució motriu, començant a manifestar-se estils personals en l'execució de moviments tècnics.

Concretant un poc més podem dir que l'Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria, és el moment d'anar preparant gradualment l'alumnat per a viure conscientment en una societat plural, lliure i tècnicament avançada.

L'objectiu últim ha de ser impulsar l'autonomia dels adolescents, no sols en el camp intel·lectual, sinó també en el moral i social.

2.OBJECTIUS

El Batxillerat té com a finalitat proporcionar a l'alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència. Així mateix, capacitarà a l'alumnat per a accedir a l'educació superior.

El batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en el alumnes i les alumnes les capacitats que els permeten assolir els objectius del batxillerat, l’etapa definits en l’article 25 del Reial Decret 1105/2014, que es relacionen a continuació:

371


2.1.OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola així com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció d'una societat justa i equitativa.


c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre hòmens i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats i discriminacions existents, i en particular la violència contra la dona i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones per qualsevol condició o circumstància personal o social, amb atenció especial a les persones amb discapacitat.

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l'eficaç aprofitament de l'aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, la llengua castellana i, si és el cas, la llengua cooficial de la seua Comunitat Autònoma.



h) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar de forma solidària en el desenvolupament i millora del seu entorn social.

i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

k) Refermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.


m) Utilitzar l'educació física i l'esport per a afavorir el desenvolupament personal i social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la seguretat viària.

372


2.2. OBJECTIUS DE LA HISTÒRIA DE L’ART

1. Entendre les obres d’art com a exponents de la creativitat humana, susceptibles de ser gaudides per si mateixes i de ser valorades com a document testimonial d’una època i una cultura.

2. Comprendre i valorar la variabilitat de les funcions socials i de les concepcions diferents de l’art al llarg de la història.

3. Apreciar i reconéixer la diversitat d’interpretacions i valors de l’obra d’art en els diferents contextos històrics.

4. Explicar, situant-los adequadament en el temps i en l’espai, els fets artístics més rellevants dels principals estils de l’art occidental, i valorar la seua significació en el procés historicoartístic.

5. Analitzar la dimensió social de la creació artística i reconéixer la incidència de la dimensió social i individual en el procés de producció i difusió de les obres d’art.

6. Comprendre i utilitzar els conceptes específics de la Història de l’Art i apreciar positivament les possibilitats d’una anàlisi historicoartística en constant reconstrucció.

7. Utilitzar un mètode d’anàlisi i interpretació de les obres d’art que desenvolupe la sensibilitat i la imaginació.

8. Realitzar activitats de documentació i indagació, d’anàlisi i de crítica de fonts i material historiogràfic divers.

9. Conéixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic, des de posicions crítiques i creatives.

10. Conéixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic en general, i el de la Comunitat Valenciana en particular, des de posicions crítiques i creatives, com a exponent de la nostra identitat cultural.

11. Desenrotllar el gust personal, el sentit crític i la capacitat de gaudi estètic.

12. Valorar la ciutat, en la seua dimensió espacial i temporal, com a objecte de la Història de l’Art i marc privilegiat de les seues manifestacions i projectar esta consciència cap a la seua evolució futura.

373


13. Utilitzar esquemes i mapes conceptuals en què es classifiquen fets i fenòmens significatius, del context històric i cultural d'algunes obres artístiques significatives espanyoles i valencianes.

14. Participar en exposicions orals i escrites, en diàlegs i debats sobre els distints aspectes de la creació artística, emprant una terminologia precisa, informació rigorosa, suficient i rellevant, argumentant i revisant les pròpies idees en contrast amb les dels altres.


Les competències bàsiques sorgeixen en la dècada passada, a partir de la preocupació internacional per la reforma dels sistemes educatius, buscant noves formes d'entendre el procés d'ensenyança-aprenentatge.

La UNESCO i l'OCDE destaquen la necessitat formar individus autònoms amb capacitat de prendre decisions davant de la societat de la informació i el coneixement, relacionant la teoria i la pràctica i afrontant situacions pròpies de la vida real. Pretenen integrar les tres formes de saber contemporani.

- El saber teòric; - El saber pràctic; - El saber ser

D'esta manera, les tasques plantejades exigeixen en la seua execució la integració d'una base teòrica que han d'aplicar, per mitjà de la implicació de valors ètics i emocionals. Es basen en la realització personal, la inclusió social, la ciutadania activa i contribueixen a adaptar el procés d'ensenyança-aprenentatge a la societat actual.

A més a més, la Unió Europea va elaborar la Recomanació 2006/962/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre del 2006, sobre les competències clau per a l'aprenentatge permanent.

La Llei Orgànica d’Educació 2-2006 de 3 de maig, basant-se en la Recomació esmentada, va convertir les competències en eixos vertebrals de la programació, per tant, constituïxen, junt amb els objectius, continguts i criteris d'avaluació un element més del currículum, estant tots ells relacionats entre si. La LOE va establir 8 competències bàsiques que han d'estar integrades al finalitzar l'etapa d'educació obligatòria i que continuarem treballant en els alumnes que continuen en l'etapa postobligatòria:

Seguint aquesta línia, el reial decret 1105-2014 es basa en la potenciació de l'aprenentatge per competències, integrades en els elements curriculars per a propiciar una renovació en la pràctica docent i en el procés d'ensenyança i aprenentatge. S'adopta

374


la denominació de les competències clau definides per la Unió Europea. Es considera que «les competències clau són aquelles que totes les persones precisen per a la seua realització i desenvolupament personal, així com per a la ciutadania activa, la inclusió social i l'ocupació». S'identifiquen set competències clau essencials per al benestar de les societats europees, el creixement econòmic i la innovació, i es descriuen els coneixements, les capacitats i les actituds essencials vinculades a cada una d'elles.


Aquesta competència fa referència a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.


Consisteix en l’habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les seues operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar diferents tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral. També és l’habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els generats per l’acció humana, de manera que es possibilita la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i a la preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta d’éssers vius.


Consisteix a disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la seua transmissió en diferents suports, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

4. Competència per aprendre a aprendre

Consisteix a disposar d’habilitats per iniciar-se en l’aprenentatge i ésser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els propis objectius i necessitats.


Fan possible comprendre la realitat social en què vivim, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre’s a contribuir a millorar-la. Integra coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar,

375


prendre decisions, escollir com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.

6. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

Aquesta competència fa referència a l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement d’un mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, de calcular riscos i d’afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre dels errors i d’assumir riscos.

7. Conciència i expressions culturals

Suposa conéixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de plaer i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles.

L'adquisició de les competències ha de permetre, per tant, l'autodidactisme i el desenvolupament d'un aprenentatge permanent al llarg de la vida; la capacitat per treballar en equip de manera col·laborativa; l'aplicació de mètodes d'investigació apropiats, l'exercici de la ciutadania activa, el reforç i la progressió dels hàbits lectors adquirits en etapes educatives anteriors, la incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria, la capacitat per expressar-se en públic i l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

376


1.1. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA

OBJETIUS DIDÀCTICS COMPETÈNCIES

1. Entendre les obres d’art com a exponents de la creativitat humana, susceptibles de ser gaudides per si mateixes i de ser valorades com a document testimonial d’una època i una cultura.

Competència cultural i artística

Competència social i ciutadana

2. Comprendre i valorar la variabilitat de les funcions socials i de les concepcions diferents de l’art al llarg de la història.



3. Apreciar i reconéixer la diversitat d’interpretacions i valors de l’obra d’art en els diferents contextos històrics.



4. Explicar, situant-los adequadament en el temps i en l’espai, els fets artístics més rellevants dels principals estils de l’art occidental, i valorar la seua significació en el procés historicoartístic.


Competència lingüísticaCompetència social i ciutadana

5. Analitzar la dimensió social de la creació artística i reconéixer la incidència de la dimensió social i individual en el procés de producció i difusió de les obres d’art.



6. Comprendre i utilitzar els conceptes específics de la Història de l’Art i apreciar positivament les possibilitats d’una anàlisi historicoartística en constant reconstrucció.


Competència lingüística

7. Utilitzar un mètode d’anàlisi i interpretació de les obres d’art que desenrotlle la sensibilitat i la imaginació.


Autonomia i iniciativa personal

8. Realitzar activitats de documentació i indagació, d’anàlisi i de crítica de fonts i material historiogràfic divers.


Competència lingüísticaCompetència digital

Competència per aprendre a aprendre

377


9. Conéixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic, des de posicions crítiques i creatives.



10. Conéixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic en general, i el de la Comunitat Valenciana en particular, des de posicions crítiques i creatives, com a exponent de la nostra identitat cultural.



11. Desenrotllar el gust personal, el sentit crític i la capacitat de gaudi estètic.



12. Valorar la ciutat, en la seua dimensió espacial i temporal, com a objecte de la Història de l’Art i marc privilegiat de les seues manifestacions i projectar esta consciència cap a la seua evolució futura.


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

13. Utilitzar esquemes i mapes conceptuals en què es classifiquen fets i fenòmens significatius, del context històric i cultural d'algunes obres artístiques significatives espanyoles i valencianes.




14. Participar en exposicions orals i escrites, en diàlegs i debats sobre els distints aspectes de la creació artística, emprant una terminologia precisa, informació rigorosa, suficient i rellevant, argumentant i revisant les pròpies idees en contrast amb les dels altres.




3.2 RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ

CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETENCIAS PRICIPALES

1. Analitzar i comparar els canvis produïts en la concepció de l’art i les seues funcions, en distints moments històrics i en diverses cultures.



2. Reconéixer i utilitzar adequadament un mètode d’anàlisi i els seus procediments i tècniques corresponents, que permeta interpretar i valorar les diverses dimensions de l’obra d’art i utilitzar, amb precisió i rigor,




378


la terminologia específica de les arts visuals.

3. Identificar i situar en el temps les obres d’art més representatives, en relació amb els moments més significatius de la història de l’art.



4. Reconéixer i analitzar els elements que configuren la producció artística, considerant les influències i les relacions entre l’artista i la societat, canviants en el temps.



5. Explicar les permanències i els canvis en els processos artístics en constatar i comparar concepcions estètiques i trets estilístics.



6. Identificar i valorar el protagonisme dels artistes en el procés creatiu, constatar en les seues obres més rellevants els nous plantejaments o vies obertes en unes determinades circumstàncies històriques.



7. Comprendre i explicar la presència de l’art en la vida quotidiana i en els mitjans de comunicació social, i valorar la seua utilització com a objecte de consum.




8. Analitzar monuments artístics i obres d’art en museus i exposicions. Reflexionar sobre la seua funció social.



9. Reconéixer i valorar la diversitat i riquesa del nostre patrimoni artístic per mitjà de l’anàlisi d’algunes obres d’art.


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

1. Realitzar i exposar, individualment o en grup, treballs d'investigació, utilitzant tant mitjans tradicionals com les noves tecnologies.




2. Utilitzar ferramentes TIC per organitzar (marcadors socials), interpretar la informació i crear continguts en diferents formats: textos, línies de temps, blog, wiki, web, presentació de diapositives, murals, pòsters, vídeos, debats, exposicions orals, etc.




379


4. CONTINGUTS: ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ

Els continguts que inclou esta programació de la Història de l’Art s'atenen als establits en el currículum oficial. Així mateix també s'incorporen aquells continguts relacionats amb els objectius proposats per a tot el centre en el Projecte Educatiu i els seleccionats a partir dels temes transversals.

Els continguts que es desenvoluparan són els següents:

CONTINGUTS CONCEPTUALS

1. Arrels de l’art europeu: el llegat de l’art clàssic

Grècia i la creació del llenguatge clàssic. Principals manifestacions artístiques. Nocions d’ordre i cànon. Evolució de l’art grec: l’hel·lenisme.

La visió del classicisme a Roma. L’ús de models grecs i la innovació romana. L’art al servei del poder: arquitectura civil i religiosa, retrat relleu històric, pintura i mosaic. El llegat artístic de la Hispània romana.

2. Naixement de la tradició artística occidental: l’art medieval

L’aportació del cristianisme a l’arquitectura i a la iconografia: edificacions; pintura i mosaic;

L’Imperi Bizantí.

El preromànic en la Península.

L’art hispanomusulmà

Configuració i desenvolupament de l’art romànic. Esglésies i monestirs; la iconografia romànica; escultura i pintura; el Camí de Sant Jaume.

L’aportació del gòtic, expressió d’una cultura urbana: La catedral i l’arquitectura civil, escultura; catedrals mediterrànies. La llarga duració del gòtic en la Península Ibèrica. Nocions d’asincronia i continuïtat.

La pintura italiana i flamenca, origen de la pintura moderna.

3. Desenrotllament i evolució de l’art europeu en el món modern

Renaixement: Origen i desenvolupament del nou llenguatge artístic: proporció i harmonia, perspectiva, referents clàssics, humanisme. Aportació dels grans artistes del Renaixement italià. El Manierisme. La recepció de l’estètica renaixentista en la Península Ibèrica.

El Barroc: unitat i diversitat; el llenguatge artístic al servei del poder civil i eclesiàstic; l’Urbanisme, esglésies i palaus. El Barroc hispànic. Urbanisme i

380


arquitectura. Imatgeria barroca. L’aportació de la pintura espanyola: les grans figures del segle d’Or.

El segle XVIII: la pervivència del Barroc, el refinament del Rococó.

El desenvolupament del mercat de l’art. L’obra com a valor d’intercanvi, la posició social de l’artista, mecenes, antiquaris i col·leccionistes.

4. El segle XIX: l’art d’un món en transformació

L’art de la Il·lustració a la revolució burgesa: La figura de Goya, Neoclassicisme, i Romanticisme.

La revolució industrial i l’impacte en l’art: l’evolució i renovació del llenguatge artístic; el realisme, l’impressionisme, Rodin, el simbolisme. Els postimpressionistes i el germen de les avantguardes del segle XX.

Els nous materials en l’arquitectura. L’historicisme. El Modernisme. L’Escola de Chicago. El naixement de l’urbanisme modern

El paper de les acadèmies i museus en la valoració de les obres d’art. El mercat de l’art: salons, galeries privades i marxants. La consideració social de l’artista i de la seua obra.

5. La ruptura de la tradició: l’art en la primera meitat del segle XX

El fenomen de les avantguardes: Fauvisme. Cubisme; Futurisme. Els moviments artístics fins la II Guerra mundial: Tendències objectives, subjectives i utòpiques.

Renovació del llenguatge arquitectònic: els nous materials, el funcionalisme.

6. La universalització de l’art des de la segona meitat del segle XX

L’estil internacional en arquitectura i altres tendències: High Tech, l’arquitectura Postmoderna.

Les arts plàstiques: de les segones avantguardes a la postmodernitat.

Nous sistemes visuals: fotografia, cine i televisió, cartells, còmic. La combinació dels llenguatges expressius.

L’impacte de les noves tecnologies en la difusió i la creació artística. Art i cultura visual de masses.

381


CONTINGUTS PROCEDIMENTALS I ACTITUDINALS

Estratègies per a definir problemes i formular preguntes i hipòtesi al voltant dels canvis en el fet artístic, el seu significat, els factors que intervenen en el procés creatiu i el significat històric de les obres d’art. Aportació de solucions originals a estes qüestions

Estratègies per a l’elaboració de guions o plans per tal d’indagar sobre fets i processos propis de la història de l’art.

Anàlisi i comentari de les obres d'art.

Interpretació i anàlisi de comentaris de text.

Identificació i estudi comparatiu de les diferents concepcions artístiques.

Realització d'itineraris artístics, visites a museus o exposicions temporals.

Analitzar les influències de les obres d'art i el seu context.

Estudiar, a través de plans i esquemes, les plantes arquitectòniques, els elements artístics ...

Responsabilitat i eficàcia en la resolució de les tasques.

Procés estructurat de presa de decisions. Estimació d’oportunitat i riscos.

Valoració de processos i resultats. Valoració de l’errada com oportunitat.

Ús de diversos procediments per obtenir i registrar informació sobre fets històric-artístics a partir de fonts variades presentats en diferents llenguatges (verbal, audiovisual) pertanyents a diversos gèneres i obtinguts per diferents mitjans com ús de biblioteques, eixides de camp, visites a museus o Internet.

Ús crític de buscadors en Internet: consideració de la qualitat, fiabilitat i sesgo de les fonts.

Classificació i ús crític de fonts d’informació. Procediments de citació de fonts.

Ús d’estratègies de comprensió lectora i oral adequades al seu nivell.

Foment de la lectura de textos divulgatius sobre temes relacionats amb la història de l’art: biografies d’artistes...

Ús de procediments per a la classificació, organització, anàlisis i representació de la informació: esquemes mapes conceptuals, taules i línies del temps.

Ús de procediments d’anàlisi de diversos documents per tal d’establir comparacions, identificar els canvis i continuïtats, les relacions de causalitat entre diversos fets artístics.

Ús de ferramentes TIC per organitzar (marcadors socials), interpretar la informació i crear continguts en diferents formats: textos, línies de temps, blog,

382


wiki, web, presentació de diapositives, murals, pòsters, vídeos, debats, exposicions orals, etc.

Ús d’entorns d’aprenentatge col·laboratiu.

Habilitats de comunicació pròpies del seu nivell.

Assumpció de diferents rols en equips de treball.

Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.

Tècniques d’escolta activa: parafrasejar, resumir.

Diàleg igualitari.

Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatge cooperatiu.

Imaginació i creativitat.

Autoconeixement. Valoració de les fortaleses i de les debilitats. Autoconcepte positiu. Proactivitat.

Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Resiliència, superar obstacles i fracassos.

Perseverança, flexibilitat.

Procés estructurat de presa de decisions.

Estratègies de pensament: pensament alternatiu, causal i conseqüencials, mitja-fi, de perspectiva i alternatiu.

Sentit crític i de la responsabilitat.

Estos continguts generals s'especifiquen i concreten en la programació de cada unitat didàctica i en el tema introductori.

383


5. UNITATS DIDÀCTUQUES

5.A. ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

La matèria està estructurada en sets blocs temàtics i tretze unitats didàctiques. 0. Introducció a la Història de l’art

Unitat 1. L’art com a expressió humana en l’espai i en el temps i l’objecte artístic: interpretació i anàlisi de l’obra d’art

1. Arrels de l’art europeu: el llegat de l’art clàssicUnitat 2. Grècia i la creació del llenguatge clàssicUnitat 3. Art romà

2. Naixement de la tradició artística occidental: l’art medievalUnitat 4. L’art del primer mil·lenniUnitat 5. El RomànicUnitat 6. El Gòtic

3. Desenrotllament i evolució de l’art europeu en el món modernUnitat 7. El RenaixementUnitat 8. El Barroc

4. El segle XIX: l’art d’un món en transformacióUnitat 9. L’art de la Il·lustració a la revolució burgesaUnitat 10. Els nous materials en l’arquitecturaUnitat 11. Les arts plàstiques al segle XIX

5. La ruptura de la tradició: l’art en la primera meitat del segle XXUnitat 12. La ruptura de la tradició

6. La universalització de l’art des de la segona meitat del segle XXUnitat 13. La universalització de l’art

384


DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

La temporalització dels continguts és la següent:

1ra AVALUACIÓ

Unitat 1. L’art com a expressió humana en l’espai i en el temps i l’objecte artístic: interpretació i anàlisi de l’obra d’art

Unitat 2. Grècia i la creació del llenguatge clàssic

Unitat 3. Art romà

Unitat 4. L’art del primer mil·lenni

Unitat 5. El Romànic

Unitat 6. El Gòtic

2na AVALUACIÓ

Unitat 7. El RenaixementUnitat 8. El Barroc

Unitat 9. L’art de la Il·lustració a la revolució burgesa

Unitat 10. Els nous materials en l’arquitectura

3ra AVALUACIÓ

Unitat 11. Les arts plàstiques al segle XIX

Unitat 12. La ruptura de la tradició

Unitat 13. La universalització de l’art

385


6.METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

Podríem definir la metodologia com el resultat d'una forma d'entendre com aprén el ser humà, els fins de l'educació, les característiques de la disciplina científica de referència (en este cas la Història de l’Art), els continguts i l'avaluació. Així, doncs la varietat de metodologies vindria donada per la forma d'entendre estos elements i d'articular-los en el Currículum.



Les aportacions dels diferents camps de la investigació educativa poden ajudar-nos a millorar el procés d'ensenyança-aprenentatge. Per això tindrem en compte tant les teories d'aprenentatge com la renovació epistemològica de la Història de l’Art.



386


En tercer lloc, la metodologia guarda una estreta relació amb l'objecte de coneixement de la Història de l’Art. No és el mateix ensenyar una Història de l’Art que se centra en les característiques de cada època que entendre la Història de l’Art com una disciplina històrica que explica les relacions entre certes formes i obres que anomenem art i la realitat sociocultural.

Finalment no es pot despreciar la concepció que posseïxen els alumnes sobre l'assignatura, que al seu torn estarà condicionada per l'opinió que ells han arreplegat d'amics, familiars, professors i mitjans de comunicació. Així, en l'alumnes predomina una concepció de la Història de l’Art com una disciplina d’escultures o edificis i, en la majoria dels casos, poc vinculada a la problemàtica històrica o social del seu entorn. També caldrà ensenyar que una pintura o una escultura no és bona o dolenta en funció del tema representat, sinó en funció de la perfecta adequació plàstica al contingut. Serà fonamental l'aclariment metodològic per a facilitar un canvi actitudinal en l'alumne.

Però la incidència de la metodologia en el terreny de la pràctica diària no pot ser reduïda a una sèrie d'accions mecàniques, que suposen un conjunt de tècniques de treball que es repeteixen segons un esquema fixat per endavant. Abans, al contrari, la metodologia ha de ser un conjunt de reflexions teòriques que faciliten el nostre treball en l'aula, de manera que sobre un plantejament metodològic siga possible realitzar modificacions per a adequar tals estratègies a la diversitat d'alumnes, disposició de recursos o interessos concrets i conjunturals dels participants en el procés d'ensenyança-aprenentatge.

En este sentit, podríem enumerar una sèrie de principis metodològics sobre els quals fonamentar l'ensenyança de la Història de l’Art com a assignatura que s’imparteix en el Batxillerat. Els dits principis enllacen amb l'etapa de l'Educació Secundària, precisament atorgant-li una coherència i continuïtat; però, també aprofundeixen o desenvolupen accions allí només apuntades.

Estos principis metodològics són coherents amb una concepció de la Història de l’Art com a disciplina històrica. Junt amb això, subjau una concepció de l'aprenentatge com a construcció de significats. Al seu torn, estos principis són coherents amb la manera d'entendre l'educació com el desenvolupament de les capacitats de l'alumne que li permeten un major grau d'autonomia intel·lectual i moral i una major comprensió del que el rodeja.

387



El CONEIXEMENT es va construint per mitjà de LA INTERACCIÓ D’ALLÒ QUE L'ALUMNE JA SAP AMB NOVES EXPERIÈNCIES. Este principi es tradueïx en la utilització didàctica de les idees espontànies i de les explicacions vulgars, de l'obertura del problema a analitzar i de la seua vigència en la realitat, etc. és a dir, en l'ús dels esquemes previs de l'alumnat.


DONAR SIGNIFICAT a certs fets i problemes de la realitat, relacionats amb altres fets, implica CONCEPTUALITZAR per part de l'alumnat i APLICAR UNES TÈCNIQUES DE TREBALL. Este principi es tradueïx, d'una banda, en la incorporació en la unitat de treball dels conceptes, tant temàtics com estructurants, necessaris i subordinats a l'explicació dels problemes plantejats i no al contrari; i, d'un altre, en el domini de codis i llenguatges diversos.




És important LA COMPROVACIÓ D'ALLÒ QUE S'HA APRÉS, de manera que l'alumnat siga conscient dels seus errors i dificultats. Este principi es tradueïx en el disseny d'activitats que tenen com a finalitat adonar-se dels errors abans d'arribar al control final i quan encara es pot rebre ajuda. Es fa imprescindible elaborar UNA SÍNTESI FINAL, relacionada amb els continguts proposats, ja que l'aprenentatge és personal. Este principi es tradueïx en la utilització de síntesis parcials i finals, a les que es puga aplicar la memorització comprensiva.


388


L'aprenentatge requereix LA PARTlCIPACIÓ CONSCIENT i REFLEXIVA de l'alumnat. Este principi es tradueïx en la necessitat fomentar el coneixement, per mitjà de les activitats i tasques idònies, com un problema que s'ha de resoldre i no al contrari.

7. AVALUACIÓ

L'avaluació constituïx un element decisiu de tota programació per quant la seua funció és subministrar informació per a prendre decisions sobre accions futures. És a dir, l'avaluació ens ofereix una orientació constant per a guiar el procés d'ensenyança-aprenentatge.

L'avaluació significa valorar, fer judicis de valor sobre alguna cosa o algú: el procés d'ensenyança-aprenentatge, els alumnes, el professor, els materials, etc. Per a obtindre la dita informació és necessari comptar amb uns instruments coherents sobre tots els elements del currículum. Així mateix, esta informació és valorada segons uns criteris que és necessari definir. Els criteris deuen ser prou explícits perquè servisquen de guia i el prou flexibles per a poder ser útils en la situació real que imposa la diversitat.


D'acord amb el RD 1105/2014, els referents per a la comprovació del grau d'adquisició de les competències i l'èxit dels objectius de l'etapa en les avaluacions contínua i final de les matèries dels blocs d'assignatures troncals i específiques, seran els criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge avaluables que figuren en els annexos I i II a este reial decret. A més a més, l'avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat serà contínua i diferenciada segons les distintes matèries, tindrà un caràcter formatiu i serà un instrument per a la millora tant dels processos d'ensenyança com dels processos d'aprenentatge.

7.1. CRITERIS D’AVALUACIÓ

389


Els criteris d’avaluació aplicats emanen d’aquells establerts en el currículum de l’assignatura de la Història de l’Art. I estan directament relacionats amb la metodologia utilitzada i els objectius i continguts programats.


1. Analitzar i comparar els canvis produïts en la concepció de l’art i les seues funcions, en distints moments històrics i en diverses cultures.

2. Reconéixer i utilitzar adequadament un mètode d’anàlisi i els seus procediments i tècniques corresponents, que permeta interpretar i valorar les diverses dimensions de l’obra d’art i utilitzar, amb precisió i rigor, la terminologia específica de les arts visuals.

3. Identificar i situar en el temps les obres d’art més representatives, en relació amb els moments més significatius de la història de l’art.

4. Reconéixer i analitzar els elements que configuren la producció artística, considerant les influències i les relacions entre l’artista i la societat, canviants en el temps.

5. Explicar les permanències i els canvis en els processos artístics en constatar i comparar concepcions estètiques i trets estilístics.

6. Identificar i valorar el protagonisme dels artistes en el procés creatiu, constatar en les seues obres més rellevants els nous plantejaments o vies obertes en unes determinades circumstàncies històriques.

7. Comprendre i explicar la presència de l’art en la vida quotidiana i en els mitjans de comunicació social, i valorar la seua utilització com a objecte de consum.

8. Analitzar monuments artístics i obres d’art en museus i exposicions. Reflexionar sobre la seua funció social.

9. Reconéixer i valorar la diversitat i riquesa del nostre patrimoni artístic per mitjà de l’anàlisi d’algunes obres d’art.

10. Realitzar un xicotet treball d'investigació sobre algunes obres arquitectòniques i figuratives significatives dels territoris de la Comunitat Valenciana.

11. Elaborar presentacions en power point sobre diversos temes o aspectes artístics.

Estos criteris generals d'avaluació s'especifiquen i concreten en la programació de cada unitat didàctica, així com els criteris d'avaluació de continguts mínims.


390


L'obtenció d'informació sobre la qual es realitza l'avaluació requereix la utilització de diversos instruments d'avaluació, semblants als empleats en les assignatures afins com la Història o en l'àrea corresponent de la ESO. En este sentit se subratlla una certa coherència en el desenvolupament en vertical del currículum i en l'horitzontal.





Avaluar els diferents tipus de continguts, des de l'explicació d'un procés històric, fins a l'elaboració d'un comentari, passant per assumir el coneixement com un procés en contínua reelaboració.



EXÀMENS ESCRITS: És l'instrument més conegut. Els exàmens han de ser elaborats a partir de criteris d’avaluació i els estàndars d’aprenentatge prèviament establits que avaluen els aprenentatges establits en els objectius. El tipus d'estratègies que requerisca la resolució d'un examen no han de ser diferents de les que s'han empleat en l'aula, perquè llavors l'examen no oferiria informació sobre els aprenentatges.

391


Un model d'examen que pot ser vàlid és aquell que s’adapte o siga semblant a l’examen de les Proves de Revàlida que possiblement s’implantarà aquest curs. L'avantatge d'este tipus d'examen és que ens permet valorar com s'enfronta l'alumne a ell. També es pot valorar si l'alumne utilitza la informació que se li oferix i com ho fa: si al·ludix a ella en les argumentacions, si la relaciona entre si, si la utilitza per a obtindre nova informació, si s'adona de la seua limitació, si la contrasta amb una altra, etc. En definitiva es considera que és un model d'examen coherent amb els plantejaments metodològics que s'han exposat. Encara que té l'inconvenient que necessita més temps que els exàmens habituals.

QUADERN DE CLASSE: en el es plasma el procés d'aprenentatge seguit: com ha treballat les activitats, la incorporació de les aportacions d'altres companys, la revisió de les seues conclusions... Pel seu caràcter és el que millor reflecteix el procés d'aprenentatge. No obstant això, l'experiència demostra que és molt difícil un seguiment individualitzat de cada alumne, per la qual cosa es recomana adoptar una sèrie d'estratègies per a fer més racional el treball d'avaluació.

Ens l'interessen especialment aquells apartats o textos que estan destinats a comunicar a altres el coneixement aprés. Els resums, els informes, les síntesis, els diaris de classe, les conclusions del treball de grup són els principals tipus de text que es proposen des de les activitats destinades a mostrar el coneixement adquirit. Això no vol dir que es desprecie la resta del treball de l'alumne. A continuació apuntem les característiques d'alguns d'ells:


EL COMENTARI D’OBRES ARTÍSTIQUES dels períodes estudiats, aplicant un mètode que incloga diferents enfocaments (tècnic, formal, semàntic, cultural, sociològic i històric).


Altres instruments podrien ser els exàmens orals, l'elaboració de dossier o col·leccions d'articles de premsa, la preparació i participació en els debats, l'elaboració de mapes conceptuals, frisos cronològics, realització de xicotetes investigacions complementàries, etc. Tots ells subministren també informació sobre el procés d'aprenentatge que ha de ser valorada.

392




El progrés de l'alumne en els diversos elements del currículum. La consecució dels objectius marcats per cadascuna de les matèries del

currículum. La maduresa acadèmica de l'alumne en relació amb els objectius del batxillerat. Les possibilitats de progrés de l'alumne en estudis posteriors.



Conclòs el període lectiu, a aquells alumnes que no hagen superat els mínims establits i reben la qualificació d'insuficient, seran convocats a una prova global extraordinària. El professor podrà proposar un conjunt d'exercicis complementaris de reforç per a preparar-la.

7.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Les qualificacions es formularan en xifres d'1 a 10, sense decimals. Es consideraran positives les qualificacions iguals o superiors a 5 i negatives les restants.


Concretant, els criteris de qualificació seran:

80% la prova escrita o control que és obligatori i cal obtenir un quatre per tal de fer la mitja.

20% les activitats d’aprenentatge i l’actitud a classe i cap a l’assignatura.


Els alumnes realitzaran activitats de reforç o d’ampliació en funció de l’assoliment dels continguts de cada unitat. Les primeres tindran com a objectiu tornar a incidir en els aspectes treballats mentre que les segones ampliaran continguts. Es tractarà d’activitats

393


de síntesi, comentaris obres d’art, realització eixos cronològics, presentacions en power point, etc.



5. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU



Esta adaptació consisteix en un conjunt de decisions sobre els objectius i continguts de l'aprenentatge, la metodologia i les estratègies d'ensenyança i aprenentatge, la utilització de recursos i l'avaluació tenint sempre com referent els Objectius Generals de l'assignatura. Els criteris per a elaborar adaptacions curriculars de l'àrea de CCSS hauran de concretar-se d'acord amb l'avaluació psicopedagògica de l'alumne amb dificultats o problemes d'aprenentatge.




394









Els criteris d'avaluació: Els criteris s'han elaborat tenint en compte que l'aprenentatge és un procés continu. La gradació interna de cada criteri i la de tots en relació uns amb altres permet concretar l'avaluació contínua que es propugna des de les directrius oficials. D'esta manera, considerem i, eixe sentit té la gradació

395


dels criteris, que les activitats de recuperació i reforç deuen plantejar-se en el marc d'una avaluació contínua basada en una seqüència d'aprenentatges.




Concretar les dificultats d'aprenentatge dels alumnes segons l'avaluació Assenyalar les necessitats educatives que es deriven Precisar els continguts i criteris d'avaluació essencials o ampliables Prioritzar els continguts i renunciar a objectius i continguts especificant si és de

forma temporal o permanent. Introduir activitats individuals, alternatives o complementàries, per a aconseguir

els objectius programats. Introduir activitats individuals per a abordar els continguts i objectius específics Modificar els instruments d'avaluació i adequar els criteris corresponents. Agrupar els alumnes en l'aula d'acord amb les necessitats.

6. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

Com ja s'ha indicat en l'apartat corresponent a les orientacions metodològiques, la utilització dels recursos no pot ser entesa com una finalitat en si mateixa. No obstant això, hem de considerar la necessitat disposar d'una sèrie de vídeos, presentacions en power point, imatges d’obres d’art, icònics i col·leccions bibliogràfiques que milloren la programació d'activitats i la seua aplicació en l'aula.

Llibre de text suggerits per ampliar continguts

Història de l’Art Batxillerat Ed. Bromera

Història de l’Art 2 Batxillerat Ed. Vicens Vives.


396


Els recursos també poden ser produïts a partir d'altres recursos. Això té l'avantatge que es realitza una selecció més ajustada a les necessitats. A més té una virtualitat educativa molt important ja que la seua elaboració requereix l'aplicació de certs coneixements apresos en esta o altres assignatures, relacionats amb aquells procediments d'obtenció, anàlisi i reelaboració de la informació.



Per exemple, els alumnes, amb l'ajuda del professor poden elaborar una presentació en power point de qualsevol tema d'interés.



A través d'Internet també es pot accedir a distintes webs que poden ser d'utilitat per a recopilar informació, visionar obres d’art, museus virtuals…


http://man.mcu.es del Museo Arqueológic Nacional de Madrid. http://www.museoreinasofia.es del Museu Reina Sofia


Es proposarà als alumnes la lectura voluntària de la novel·la L’amant de Picasso d’Isabel-Clara Simó publicada en l’editorial Bromera.

En aquesta obra:

...Isabel-Clara Simó ens acosta la figura de la gran amant del primer Picasso amb una prosa elaborada i brillant. Així, a més d’il·luminar la biografia del pintor, ens permet conéixer qui fou de veritat aquella dona extraordinària coneguda com Fernande Olivier...

397

http://www.museoreinasofia.es/

http://man.mcu.es/



La utilització de les TIC serà habiltual, ja que per a impartir les classes s’utilitzarà el projector, l’i-pad amb accés a internet, que permetran visualitzar les presentacions en power point, be preparades per la professora o per l’alumnat o be descarregades d’internet, també es podran realitzar visites virtuals a diversos museus o navegar per pàgines relaciones directament amb la Història de l’Art.

A més, l’alumnat podrà posar-se en contacte amb la professora a través del correu electrònic.


Finalment s’intentarà fer ús de la plataforma moodle com una eina més de treball.

9. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Primer trimestre: museu de Belles Arts V i itinerari didàctic per la València Gòtica.

Segon trimestre: Itinerari didàcti per la València modernista de principis del s.XX.

398

· Web view2.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ESO I LA SEUA RELACIÓ AMB L’ÀREA DE SOCIALS Totes les...

Documents

Transcript of · Web view2.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ESO I LA SEUA RELACIÓ AMB L’ÀREA DE SOCIALS Totes les...