00054062

Memoria de pràctiques a l’IES – SEP La Guineueta

ÍNDEXIntroducció ............................................................................................................ 3

PRIMERA PART: Organització del centre

1 Acollida i caracterització del centre 1.1 Visita de reconeixament de l’edifici: situació, espais, instal·lacions ......... 41.2 Breu història del centre ............................................................................ 81.3 Tipus d’ensenyaments impartits ...............................................................

91.4 Característiques de l’alumnat .................................................................. 12

2 Estructura organitzativa i funcional del centre 2.1 Documents:

2.1.1 Projecte educatiu de centre (PEC) .................................................. 132.1.2 Projecte curricular de centre (PCC) ................................................ 152.1.3 Reglament de règim intern (RRI) .................................................... 172.1.4 Normativa d’inici de curs ................................................................. 182.1.5 Projecte de normalització lingüística ............................................... 192.1.6 L’acció tutorial ................................................................................. 20

2.2 Respecte als òrgans de govern 2.2.1 Organigrama ................................................................................... 222.2.2 Consell escolar (Composició, funcions, comissions) ..................... 232.2.3 Equip directiu .................................................................................. 24

• Funcions ................................................................................. 24• Composició - Director ................................................................................ 24

- Caps d’estudi .......................................................................

25

- Administrador ...................................................................... 25

- Secretari .............................................................................. 26

- Coordinador pedagògic ....................................................... 26

3 Departaments i Seminaris: Composició i funcions ......................................... 28

4 Claustre de professors: Composició i funcions ............................................... 31

5 Personal d’administració i serveis ................................................................ 32

6 Associació de mares i pares d’alumnes (AMPA): Organització i funcions .... 34

1 Laia Fernández i Sol, Març 2004


7 Associció d’alumnes : Organització i funcions ............................................... 35

8 Activitats extraescolars .................................................................................. 36

9 Pla d’acollida per a l’alumnat “nouvingut”. Convivència al centre educatiu . 37

10 Formació en centres de treball .................................................................... 38

SEGONA PART: Didàctiques específiques

1 Contextualització de l’actuació a l’aula ........................................................ 391.1 Observació i anàlisi de l’actuació del tutor ............................................ 392.2 Observació i anàlisi del grup-classe .......................................................

40

2 Programació de l’àrea específica .................................................................. 412.1 Elaboració d’una unitat de programació ................................................ 412.2 Selecció i seqüenciació de continguts ................................................... 412.3 Objectius didàctics i objectius terminals .................................................

422.4 Estratègies metodològiques i organitzatives............................................ 422.5 Activitats d’ensenyament-aprenentatge................................................... 422.6 Materials curriculars................................................................................. 43

3 El procés d’avaluació ..................................................................................... 443.1 Avaluació inicial, formativa i sumativa ....................................................

443.2 Les sessions d’avaluació ....................................................................... 44

4 Actuació a l’aula ............................................................................................... 46

4.1 Preparació de la pròpia actuació ............................................................. 46

4.2 Realització de l’actuació ......................................................................... 46

4.3 Anàlisi del grup-classe com a receptor .................................................. 464.4 Reflexions sobre la pròpia actuació ....................................................... 464.5 Conclusións amb el tutor ........................................................................

46

TERCERA PART: Conclusions i valoració de les pràctiques ............................... 48

Fitxa de temporització ........................................................................................ 49ANNEXOS ............................................................................................................ 50



INTRODUCCIÓ

Aquesta memòria és el resultat de l’estada durant dos mesos a l’IES - SEP La

Guineueta, on he impartit les classes adquirint d’aquesta manera coneixements

pràctics i teòrics del que constitueix la docència en els ensenyaments d’un Cicle

Formatiu de Grau Superior. També és el resultat dels coneixements adquirits a les

classes teòriques del CAP impartides a la UPC.

Les activitats en les que he participat en l’IES han estat diverses:

He assistit a classes teòriques que el tutor ha impartit. També he sigut introduida

a l’organització del centre, els seus òrgans de govern, els seus membres, etc.

He preparat i impartit una unitat didàctica del crèdit 6: “Control i vigilància de la

contaminació d’aliments” del 1er curs del Cicle de Grau Superior de Salut

Ambiental, amb el què he posat en pràctica els coneixements adquirits a les

sessions teòriques del CAP i els que he adquirit en el propi centre.

D’aquesta manera he après el funcionament d’un institut tant a nivell organitzatiu

com de didàctica a l’aula. Així, aquesta memòria està dividida en aquests dos blocs

principals: Organitzacio del centre i Didàctiques específiques. A més he inclós un

apartat de conclusions, uns annexes i la fitxa de temporització d’aquestes

pràctiques.



PRIMERA PART

1 ACOLLIDA I CARACTERITZACIÓ DEL CENTRE

1.1. Visita de reconeixement de l’edifici:

El centre en el que he realitzat les pràctiques ha sigut l’Institut d’Ensenyament

Secundari La Guineueta que es troba al carrer L’Artesania nº 53-55 , de la ciutat de

Barcelona.

El primer dia d’estança a l’IES sens va reunir a tots els alumnes del CAP per tal

de presentar-nos el centre i el seu funcionament. Vam recórrer totes les aules,

laboratoris i demés instal·lacions per tal de situarnos i conéixer l’entorn on estudien

els alumnes de l’institut. També sens va fer una breu presentació de com

funcionava el centre i els diferents organs que el constitueixen.

Situació

L’IES - SEP La Guineueta està situat al districte de Nou Barris de Barcelona. Un

sector de la ciutat que va néixer i créixer entre els anys 1960 -1970 com a fruit de la

pressió immigratòria i que té un nivell d’ingressos moderat o baix i amb part de la

seva població en atur.

Espais i instal·lacions

Aquest centre es caracteritza per estar dividit en tres edificis diferents que es

detallen a continuació:

1er edifici: Té quatre plantes més un soterrani. En cada planta hi trobem:

Soterrani :

- Magatzem dels jardiners.

- Sala de calderes.

- Habitatge del bidell

- Sala de contadors i magatzem.

- Gimnàs:

Vestuari 1 i 2

Vestuari professors

Aula gimnàs



Planta baixa :

- Consergeria

- Secretaria

- Coordinació Cicles Formatius

- Secretaria atenció usuari

- Sala d’alumnat

- Vestuari de neteja

- Sala professorat, serveis dels professors i seveis de les

professores

- AMPA

- Sala de tutories. Equips docents 1 i 2

- Magatzem neteja

- Biblioteca

- Informàtica. Servidor de la xarxa

- Direcció

- Casa d’oficis. Direcció

- Vestíbul

Planta 1a :

- Aula d’expressió plàstica

- Departament de ciències experimentals

- Laboratori Sanitària nº 3 i nº 4

- Sala d’actes

- Associació d’alumnes

- Aula de pintura

Planta 2a :

- Aula 1, 2, 3, 4,5 i 6

- Departament de matemàtiques

- Serveis de nois i de noies

- Taller d’audiovisuals

- Laboratori d’idiomes

- Departament de ciències socials

Planta 3a :



- Aula 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14

- Departament de llengua catalana

- Vestuari casa d’oficis

- Serveis de professors

- Departament de llengua catalana

- Departament d’idioma modern

2on edifici: Té tres plantes en cada una hi trobem:

Planta baixa :

- Aula microscopia

- Aula dietètica

- Aula 18 i 19

- Aula de dibuix

- Taller de microscopia

- Aula d’informàtica1 i 2

- Serveis de professors, nois i noies

- Departament d’àmbit d’expressió

Planta 1a:

- Aula taller sanitària 1, 2 i 3

- Laboratori de sanitària 1 i 2

- Serveis de professors, nois i noies

- Departament de sanitària

-

Planta 2a:

- Aula d’informàtica 3, 4 i 7

- Aula 15 i 17

- Aula de tecnologia

- Departament de tecnologia.Magatzem

- Departament d’administració

- Serveis de nois i noies

-

3er edifici: Té tres plantes en cada una hi trobem:

Planta baixa :

- Taller 1: mecanització

- Magatzem

- Taller 2: Electricitat



- Serveis nois

- Taller 3: diagnosi

- Laboratori diesel

- Taller4: Planxa i pintura

- Laboratori de pintura

- Laboratori de diagnòsi

- Tallers de planxa

- Sala de pintura

Planta 1a:

- Aula de metrologia

- Vesturai de professors

- Departament de manteniment de vehicles

- Aula pneumàtica

- Departament de cicle superior

- Aula de tecnologia

Planta 2a:

- Aula taller d’informàtica

- Tallers 1, 2 i 3 d’electrònica

- Aula teoria 3b

- Departament d’informàtica

- Magatzem d’electrònica

- Taller de TV

- Laboratori electrònic

- Serveis de professors i de nois

- Departament d’electrònica

- Material fotosensible

- Mecanització



1.2. Breu història del centre La Guineueta

L’IES - SEP La Guineueta va ser creat a l’any 1978 com a institut de FP. Haver

estat i ser encara un centre amb ensenyaments professionals fa que la formació del

professorat sigui més variada i tècnica que un centre que tingui com a origen un

institut de batxillerat. Això fa que pugui haver-hi una oferta de crèdits amb un perfil

més tecnològic i la possibilitat de fer tot l’ensenyament mitjà tant obligatòri com

postobligatori. D’altra banda haver passat de ser un macrocentre amb 100

professors de plantilla i una mitjana de 1700 alumnes a un centre de grandaria més

moderada implica un procés de canvi que incideix en part de forma positiva, però

també en part de forma negativa. Positivament perquè la inestabilitat de les

plantilles típica dels darrers anys i que fins la fi de la reforma subsistirà haurà de

donar pas a un nucli estable de professorat que podrà consolidar-se com a equip.

També perquè objectivament una dimensió més reduida farà més abestables i

solucionables els problemes de l’institut sobretot per a un equip que té una dilatada

experiència en solucionar un munt de problemes que genera un centre

sobredimensionat. Per altra banda, incideix de forma negativa perquè el periode de

tansisió encara durarà bastant i pot afavorir disfuncions sobretot per la coexistència

de dos sistemes educatius difícils de conjuminar organitzativament i sobretot del

grau d’incertesa laboral que afecta el professorat que no sap si podrà continuar

exercint la seva tasca docent en el centre i per tant condiciona l’elaboració de

projectes de treball a mig o llarg termini.



1.3. Tipus d’ensenyaments impartits

En l’actualitat coexisteixen estudis de cicles formatius de grau mitjà i de grau

superior de les branques de Sanitària, administrativa, electrònica i automoció amb

els implantats per la reforma educativa. Està previst que de moment tingui dues

línies d’ESO i pugui impartir-ne dues de batxillerat de les modalitats d’humanitats,

tecnologia i ciències i diversos cicles formatius que encara no s’han especificat.

La matrícula pel curs 2003-2004 era d’un total de 1087 alumnes distribuits de la

següent manera:

TOTAL alumnes centre 1087TOTAL alumnes cicle 728TOTAL alumnes ESO-Batxillerat 361

ESO

1er ESO 642on ESO 823er ESO 604art ESO 90

TOTAL alumnes ESO 296

1er Batxillerat

Ciències de la natura 6Humanitats – ciències

socials17

Tecnològic 9TOTAL 1er Batxillerat 32

2on Batxillerat

Ciències de la natura 5Humanitats – ciències

socials14

Tecnològic 14TOTAL 2er Batxillerat 33TOTAL Batxillerat 65

Gestió administrativa1er CURS 562on CURS

TOTAL Gestió administrativa 56Electromecànica de

vehicles

1er CURS 45

2on CURS 25

TOTAL Electromecànica de vehicles 70Equips electrònics de

consum

1er CURS 21

2on CURS 16



TOTAL Equips electrònics de consum 37

Cures auxiliars d’infermeria1er CURS 652on CURS 24

TOTAL Cures auxiliars d’infermeria 89Farmàcia 1er CURS 63

2on CURS 22TOTAL Farmàcia 85

TOTAL Cicle grau mitjà1er CURS 2502on CURS 87

TOTAL Cicle grau mitjà 337

Administració i finances1er CURS 292on CURS 28

TOTAL Administració i finances 57

Automoció1er CURS 212on CURS 10

TOTAL Automoció 31Sistemes de

telecomunicacions

1er CURS 18

2on CURS 15

TOTAL Sistemes de telecomunicacions 33Desenvolupament de les

aplicacions informàtiques

1er CURS 23

2on CURS 20

TOTAL Desenvolupament de les aplicacions

informàtiques43

Dietètica1er CURS 292on CURS 20

TOTAL Dietètica 49Anatomia patològica i

citologia

1er CURS 34

2on CURS 33

TOTAL Anatomia patològica i citologia 67

Laboratori de diagnòsi clínic1er CURS 302on CURS 26

TOTAL Laboratori de diagnòsi clínic 56

Salut ambiental1er CURS 342on CURS 19

TOTAL Salut ambiental 53

TOTAL Cicle grau mitjà1er CURS 2182on CURS 171

TOTAL Cicle grau mitjà 389



1.4. Característiques de l’alumnat

El tipus de l’alumnat més aviat té un nivell cultural baix sobretot en algunes

especialitats del cicle de grau mitjà i a l’ESO. En alguns casos poden haver

problemes familiars greu. També hi ha un cert índex d’aversió escolar, absentisme i

abandons. Tot això, pot provocar baix rendiment, conflictes de convivència i

problemes d’integració que l’institut té en compte en els seus plantejaments

educatius i que esdevenen un motiu de reflexió i renovació.

D’altra banda , cada vegada augmenta més el nombre d’alumnes procedents

d’altres àrees culturals fet que demana un plantejament educatiu que eviti

l’etnocentrisme i fomenti actituds positives i d’obertura davant la diversitat.



2. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I FUNCIONAL DEL CENTRE

Els responsables del funcionament de l’institut són els òrgans de govern descrits en

el Títol Tercer de la Llei orgànica del Dret a l’Educació (LODE) i al decret 87/1986 del

Departament d’Ensenyament pel qual es regulen els Òrgans de Govern dels Centres

Públics d’Ensenyament no Universitari a Catalunya.

2.1. Documents:

2.1.1. Projecte educatiu de centre (PEC)

El Projecte Educatiu de Centre (PEC) defineix la identitat de cada centre educatiu i

respecta, alhora, els grans principis educatius amb què es regeix la nostra societat i

les prescripcions de l’Administració.

El PEC permet dirigir coherentment el procés d’intervenció educativa en una

institució escolar i fa referència als àmbits pedagògics, de govern institucional del

centre, administratiu, humà i de serveis.

La seva elaboració correspon al Consell Escolar, òrgan col.legiat on hi ha

representació de tots els estaments. És a dir, el PEC és competència de tota la

comunitat escolar, i no tan sols del professorat del centre.

El PEC recull:

- Els principis pedagògics del centre.

- L’estructura organitzativa i de funcionament.

- El projecte lingüístic.

- Els mecanismes d’avaluació dels projectes i de les activitats educatives que es

determini realitzar.

El PEC és un dels documents que serveix de base per a la confecció del Projecte

Curricular.

En el PEC hi trobem:

- Introducció: Reflexa la situació del centre, el seu origen, les seves instal·lacions,

les característiques socio-culturals de la població escolar, els recursos humans

- Trets d’identitat del centre: Parla de la forma d’entendre , de la transmissió de

valors, de la diversitat i la integració, de la llengua d’instrucció - aprenentatge.

- Objectius del centre:

a. Respecte als alumnes

- Generals:

· Aprenentatges principals

· Metodologia



· Principis avaluatius

· A l’ ESO

· Al batxillerat i cicles formatius

- Objectius específics

· Objectius específics de l’ESO

· Objectius específics del batxillerat

· Objectius específics dels cicles formatius

b. Objectius respecte a la participació de les famílies

c. Objectius com a institució

- Funcionament intern



2.1.2. Projecte curricular de centre (PCC)

El Projecte Curricular de Centre (PCC) és un conjunt de propostes d’intervenció

pedagògica adequades a la realitat de cada centre educatiu. En la seva elaboració

cal respectar les opcions definides en el PEC i les prescripcions educatives, sobre què,

quan i com ensenyar i avaluar, que determina la Generalitat de Catalunya.

El PCC ha de ser elaborat pels equips docents de cada centre, i ha de ser aprovat

al si del Claustre.

Aquest PCC ha d’incloure:

- D’una banda, l’adequació al centre dels objectius generals d’etapa, la

distribució temporal dels continguts i els recursos i mecanismes de seguiment i

avaluació d’alumnes (què i quan ensenyar i avaluar)

- De l’altra, el conjunt de decisions relatives a com ensenyar i avaluar: des de

principis metodològics de caire general a decisions relatives al disseny i

programació d’activitats d’aprenentatge.

És a dir, el PCC no tan sol precisa el desenvolupament i organització modular del

continguts de cada àrea (que és el que s’anomena Segon nivell de concreció), sinó

que també intenta garantir una actuació coordinada dels equips docents, una

adequada progressió en l’ensenyament-aprenentatge dels continguts educatius i la

coherència entre les intervencions pedagògiques del professorat i el PEC. La presa

de decisions metodològiques, l’adopció de criteris d’avaluació d’alumnes, el disseny

del currículum variable, la planificació de l’acció tutorial o la programació conjunta

d’altres actuacions-com l’organització interdisciplinària del crèdits de síntesi, la

coordinació de les activitats complementàries o una intervenció conjunta que vetlli per

l’ús correcte de la llengua-, fan del PCC un instrument bàsic per a la definició i correcta

estructuració dels centres educatius.

Elaborar el PCC implica determinar de quina manera es pot afavorir que

l’aprenentatge dels alumnes es faci de forma significativa i respectar, alhora, la seva

diversitat d’interessos, capacitats i motivacions. Un objectiu tan ambiciós, però que,

de fet, és el que dóna sentit a l’existència de l’escola, suposa necessàriament prendre

nombroses decisions, de vegades molt complexes, i que a més a més han de ser

coherents entre si.

Aquestes decisions giren a l’entorn de:

- Per què i què ensenyar:

- Objectius generals del centre i etapes

- Continguts d’aprenentatge

- Quan ensenyar:



- Seqüenciació dels continguts d’aprenentatge

- Com ensenyar:

- Metodologia

- Materials curriculars

- Què, quan i com avaluar:

- Criteris per l’avaluació formativa

- Criteris per a la promoció



2.1.3. Reglament del règim intern (RRI)

Cada centre disposa d’un reglament de règim interior, segons el qual estableix el

reglament orgànic.

Els reglaments de règim interior del centres s’ajusten al que disposa el Decret

266/1997, de 17 d’octubre, sobre drets i deures dels alumnes dels centres de nivell no

universitari de Catalunya i modificat pel Decret 221/2000, de 26 de juny.

Per la bona marxa del Centre el Claustre de Professors elabora unes normes de

regim interior que aplica la normativa legal i omple els buits possibles no recolits en

aquesta normativa i que són aprovades pel Consell Escolar i d’obligat compliment per

l’alumnat.

Permet que els alumnes, pares i professionals a partir de l’estructuració d’unes

normatives tècniques, funcionals, pedagògiques i administratives coneguin el seu marc

d’actuació..

Dins del RRI queden reflectits diferents aspectes:

- Condicions generals del centre

- Línia pedagògica del centre

- Normes reguladores del funcionament del centre

- Extraescolars i activitats

- Estructura organitzativa

- Drets i deures del professorat, alumnat, pares i mares i treballadors

administratius i de serveis.



2.1.4. Normativa d’inici de curs

La normativa d’inici de curs és un document on es recullen una sèrie d’instruccions

sobre currículum, avaluació, projectes del centre, organització general del curs, horaris

i calendari, organització dels centres i dels recursos humans, entre altres temes.

La normativa reflexa les activitats més rellevants que es van realitzant durant el

curs, tot i això aquestes poden ser modificades o augmentades sota el criteri dels

diferents estaments del centre.



2.1.5. Projecte de normalització lingüística

El Projecte Lingüístic es base en el Decret 362/1983, de 30 d’agost, sobre

l’aplicació de la llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística de Catalunya, a

l’àmbit d’ensenyament no universitari i en la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política

lingüística.

La llengua catalana serà el vehicle d’expressió normal en els centres

d’ensenyament, tant en les activitats internes com en les de projecció externa. En

conseqüència, els directors i directores vetllaran perquè sigui així en les reunions del

claustre i del consell escolar, i en totes les actuacions administratives: arxiu,

qualificacions, informes interns i comunicacions.

Cal recordar que el projecte lingüístic del centre té una doble finalitat: assegurar-se

que el català s’usi com a llengua vehicular i d’aprenentatge i, alhora, articular els

aspectes referents a les llengües curriculars.

Per facilitar la implementació del projecte lingüístic, els centres hauran de prioritzar

el nomenament del coordinador lingüístic, amb les funcions que estableix el Decret

199/1996, de 12 de juny, amb una especial atenció a la coordinació de tots els

aspectes relacionats amb l’ensenyament i aprenentatge de la llengua de l’alumnat

nouvingut.

L’institut, tal com es reflexa al PEC té com a llegua pròpia el català, en tots els seus

documents, comunicats i principal en les reunions col·lectives. Alhora té en compte els

drets individuals dels ciutadans regint-se pel principi de disponibilitat lingüística. Creu

que s’ha d’assegurar l’accés a les dues llengües oficials. S’ha de compensar, en el cas

del català el poc ús que se’n fa per part de l’alumnat típic del centre. I alhora s’ha de

buscar la manera de que els alumnes puguin resoldre les seves deficiències de

castellà.



2.1.6. L’acció tutorial

L’acció tutorial comprèn el conjunt d’activitats d’acollida, d’orientació personal,

acadèmica i professional que s’adrecen als alumnes i que el professorat del centre

programa, d’acord amb les línies d’actuació establertes en el projecte educatiu del

centre, mitjançant un pla d’acció tutorial que aproven el claustre i el consell escolar.

L’acció tutorial, l’exerceix de manera compartida tot el professorat, atès que

l’activitat docent implica, a més de la impartició dels ensenyaments propis de l’àrea, el

seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge dels alumnes i l’adaptació dels

ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenten.

Tanmateix, per coordinar l’acció tutorial adreçada als alumnes, el director o

directora del centre designa un tutor o tutora per a cada grup d’alumnes, segons el

procediment previst en el reglament orgànic i en el reglament de règim intern dels

centres i amb les funcions que allí s’especifiquen.

El tutor o la tutora, com a responsable del seguiment de l’alumnat en el centre, ha

de vetllar especialment pel progressiu assoliment de les competències bàsiques i de la

coordinació, a aquests efectes, de tot el professorat que incideix en un mateix alumne

o alumna.

Tot i que el procediment usual és el de designar un tutor o tutora per cada grup

d’alumnes, i essent aquesta la manera de comptabilitzar les assignacions horàries de

professorat per aquest concepte, no s’exclou que amb els mateixos recursos

disponibles s’utilitzin altres fòrmules de tutoria, com, per exemple, l’assajada per algun

centre que designa un tutor o tutora per alumne o alumna al llarg de tota l’etapa.

La persona tutora tindrà cura que l’elecció del currículum variable (ESO) i

diversificat (batxillerat) de l’alumne o alumna doni resposta als interessos i necessitats

de l’alumne/a, tant pel que fa a la seva situació actual com a les seves opcions de

futur.

La coordinació dels tutors ha de tenir com a finalitat programar l’acció tutorial,

garantir la coherència de la seva aplicació i fer el seguiment i l’avaluació de les

activitats portades a terme. Tot i que l’acció tutorial és una tasca del conjunt del

professorat d’un centre, la persona tutora té la responsabilitat de coordinar aquella que

afecta un grup d’alumnes. En l’acció tutorial cal que prevalgui, sobretot, la coordinació

horitzontal, que té lloc entre els tutors d’un mateix cicle o curs.

En el cicle de batxillerat, l’acció tutorial es farà d’acord amb el que es preveu en

l’article 7 de l’Ordre de 31 de juliol de 1998, de desplegament de l’organització i

l’avaluació dels ensenyaments de batxillerat.

En un pla d’acció tutorial del centre es concreten els objectius i les activitats que

duu a terme el professorat del centre pel que fa a:



- l’orientació acadèmica, personal i professional de l’alumnat.

- La dinamització del grup-classe.

- La coordinació de l’activitat educativa entre els membres dels equips

docents.

- La coordinació del professorat amb les famílies de l’alumnat.

L’acció tutorial ha de preveure els mecanismes necessaris per al seu seguiment i

avaluació.



2.2 Respecte als òrgans de govern:

2.2.1. Organigrama del centre

Els òrgans de govern s’estructuren en Unipersonals i Col.legiats. Pel que fa als

Unipersonals tenim: un equip directiu (o junta) format per un director/a i un cap

d’estudis, un administrador/a, un secretari/a i un coordinador pedagògic. Aquests són

els que assessoren el director/a en matèries de la seva competència, elabora la

programació general, el projecte educatiu, el reglament de règim interior i la memòria

anual de l’institut. També tenim òrgans de coordinació, departaments didàctics,

coordinació amb l’alumnat i personal d’administració i serveis (PAS).

En els col.legiats tenim el claustre de professors, el consell escolar, el consell

d’avaluació, els òrgans pedagògics i l’associació de mares i pares d’alumnes (AMPA).


CLAUSTRE PROFESSORAT

PROFESSORS I PROFESSORES

DEPARTAMENTS DIDÀCTICS

FAMILIES PROFESSIONALS

PREFECTURA D’ESTUDIS

FORMACIÓ PROFESSIONAL

ALUMNATDELS CICLES FORMATIUS

ESOBATXILLERAT

ALUMNATESO

AUMNATBATXILLERAT

COORDINACIÓ PEDAGÒGICA

SECRETARIA ADMINISTRACIÓ

PERSONAL D’ADMINISTRACIÓI SERVEIS

EQUIPDIRECTIU

DIRECCIÓ

CONSELLESCOLAR

AMPAPROFESSORATALUMNATAJUNTAMENTPAS


2.2.2. Consell escolar

Composició

Aquest és el màxim òrgan dedicat a la gestió. Està format per:

- El/la directora/a del centre que té la presidència

- Els caps d’estudis

- Un/a regidor/a o representantde l’ajuntament

- Un representant del personal no docent (PAS)

- Vuit representants del professorat

- Tres representants dels pares i mares

- Quatre representants de l’alumnat

- Ella secretari/a

Funcions

Les seves funcions són moltes:

- Establir directrius per a l’elaboració del Projecte Educatiu de Centre, aprovar-lo

i avaluar-lo.

- Aprovar el reglament de règim interior de centre i resoldre conflictes

disciplinaris.

- Aprovar el pressupost del centre, fer-ne el seguiment i aprovar-ne la liquidació.

- Elaborar directrius per a la programació de les avctivitats escolars

complementàries i extraescolars, i avaluar i aprovar la programació general.

- Analitzar el funcionament general del centre, avaluar-lo i aprovar la memòria

anual.

- Escollir el/la directora/a del centre.

- Decidir sobre l’admissió d’alumnes.

- Establir critèris sobre la participació del centre en diferents activitats i acordar

les relacions de col·laboració amb altres centres per finalitats culturals i

educatives.

- Promoure l’optimització de l’ús de les instal·lacions del centre.

Comissions

El consell escolar té una comissió econòmica que informa i fa propostes sobre el

desenvolupament de l’economia del centre. Les reunions es convoquen de dues a tres

vegades per trimestre com a mínim.



2.2.3 Equip directiu.

Funcions

L’equip directiu està format pels següents càrrecs : director/a, caps d’estudis(primer

i segon grau), administrador/a, secretari/a i coordinador/a pedagògic/a. L’elecció del/de

la directora/a i de l’equip directiu es farà seguint la normativa vigent

En funció del/de la director/a i de l’equip directiu el govern de totes les activitats

que es realitzen al centre i vetllar per la seva coordinació i seguiment.

L’equip directiu ha de produïr una acció educativa tendent a enriquir la perspectiva

global de l’institut en tots i caadascun dls membres del consell escolar i del claustre

dels professors, de manera que es prioritzin els interessos generals i els drets i deures

de les persones per sobre dels interessos particulars de cada membre o sector

representat.

L’equip directiu és un òrgan de coordinació dels càrrecs unipersonals de

l’institut.Estarà presidit pel/per la directora/a. Les funcions específiques són:

- Elaborar la programació general de l’institut.

- Elaborar la memòria anual d’activitats.

- Elaborar el calendari de reunions.

- Establir els citèris, terminis i procediments per tal d’avaluar eñ funcionament i

evolució de l’institut en funció del PEC, el PCC i la programació annual.

Funcions específiques dels òrgans unipersonals.

Director/a:

- Ostentar oficialment la representació de l’institut.

- Complir i fer complir les lleis i les altres disposicions vigents.

- Dirigir i coordinar totes les activitats de l’institut d’acord amb les disposicions

vigents, sense perjudici de les competències del consell escolar de l’institut.

- Exercir el comandament del personal adscrit a l’institut.

- Convocar i presidir els actes acadèmics i les reunions de tots els òrgans

col·legiats de l’institut

- Autoritzar les despeses d’acord amb el pressupost del centre i ordenar el seu

pagament.

- Visar les certificacions i els documents oficials del centre.

- Proposar el omanament dels càrrecs directius.



- Execuatr els acords dels `òrgans col·legiats dins l’àmbit de la seva

competència.

- Totes les altres comeptències que se li atribueixin als corresponents

reglaments orgànics.

Cap d’estudis:

- Substituir al/ a la directora/a en cas d’absència o malaltia.

- Elaborar els horaris i la distribució dels grrups.

- Coordinar conjuntament amb la coordinació pedagògica els actes acadèmics i

les activiatas extraescolars.

- Coordinar les relacions amb els serveis educatius (EAP, Centre de recursos..)

- Intervenir en la resolució dels conflictes quotidians, supervisr els

processosdisiplinaris i coordinar la comissió de convivència del consell escolar.

- Fer el control d’assistència del professorat.

- Coordinar les reunions dels tutors.

- Atendre els pares dels alumnes.

- Vetllar pel compliment del decret dels Drets i Deures dels alumnes.

- Vetllar pel compliment dels criteris fixats pel claustre dels professors dobre el

treball d’avaluació i recuperació dels alumnes.

- Assistei a les sessions del consell escolar.

- Coordinar les activitats escolars complementèries i les activitats extraescolars.

Organitzades pels departaments o a iniciativa de persones o institucions de

diferents àmbits.

- Estudiar i atendre les sol·licituds que puguin efectuar l’alumnat a títol personal.

- Autoritzar canvis de grup quan les circumstàncies així ho aconsellin o ho

requereixin.

- Autoritzar excepcionalment canvis d’especialitat, quan la Junta d’Avaluació

s’hagi manifestat positivament en aquest sentit i hi hagi les places vacants per

a fer-ho.

- Coordinar les activitats escolars reglades. Elaborar els hoarirs i la distribució de

grups, aules i espais, escoltat el claustre.

- Coordinar-se amb els altres centres públics de la zona, en especial amb

centres de procedència.

Administrador/a:



- Elaborar el pressupost anual de l’institut.

- Fer el control de les despeses dels departaments

- Fer els pagaments, prèviament autoritzats per l’òrgan pertinent

- Demanar pressupostos de les obres o compres previstes en els pressupostos.

- Elaborar la justificació econòmica anual de l’institut.

- Presidir la comissió econòmica del consell escolar.

- Gestionar el manteniment de l’institut.

Secretari:

- Exercir la secretaria de les reunions dels òrgans col·legiats i aixecar les

corresponents actes.

- Coordinar les tasqes pròpies de la secretaria

- Estendre certificacions i documents oficials.

- Vetllar per ‘adequat compliment de la gestió administrativa dl procés de

matriculació.

- Custodiar els llibres i arxius de l’institut i assegurar la unitat documental dels

registres i els expedients acadèmics dels alumnes, vetllant per tal que estiguin

complets i diligenciats

- Comunicar les resolucions oficials publicades al DOGC i al BOE als esmentats

que puguin estar afectats, i totes aquelles informacions que siguin d’interès al

centre.

- Informar sobre la realització de cursos de formació, ja sigui pel professorat, pel

personal d’administració i serveis o per l’alumnat

Coordinadora pedagògica:

- Assistir a les reunions de caps de departament i col·laborar amb el director pel

seu bon funcionament i seguiment.

- Coordinar les activitats d’intercanvis amb centres escolars estrangers.

- Coordinar la formació permanent del professorat i tenir cura del material

bibliogràfic relacionat amb el tema.

- Coordinar la discussió i elaboració de materials que siguin comuns a tot

l’institut.

- Per delegació dels caps d’estudis, fer els seguiments de les reclamacions de

notes formulades pels alumnes.

- Coordinar amb els caps d’estudis ela actes acadèmics.



- Supervisar el PCC.

- Coordinar els Equips Docents d’ESO , Batxillerat i cicles formatius.

- Adaptar el Pla d’Acció Tutorial quan les circumstàncies així ho requereixini tenir

cura de les programacions de tutoria.

- Col·laborar en la preparació d’estratègies educatives, en especial aquelles

destinades a alumnat amb necessitats educatives especials.

- Coordinació dels diferents nivells educatius que coexisteixen (o coexistiran) al

Centre: cicles d’ESO, 2on cicle d’ESO amb batxilleratso els cicles formatius de

grau mitjà...

- Coordinar les activitats d’orientació escolar professional.

- Vetllar per la correlació entre el procés d’aprenentatge del darrer cicle de

primària i el primer de secundaria.

- Vetllar perquè l’avaluació de l’aprenentatge estigui amb relació amb els

objectius generals i terminals, comjuntament amb els caps de departament.

- Coordinar les accions d’investigació, formació i innovació educativa.

- Coordinar-se, pel que fa les seves funcions, amb els serveis educatius.

- Coordinar els departaments pel que fa el desenvolupament i aplicació del PCC.



3. DEPARTAMENTS O SEMINARIS: Composició i funcions

Composició

Els departaments són les unitats organitzatives formades pel professorat que en el

centre imparteix una mateixa disciplina.

Les divisións són unitats organitzatives formades pel professorat que, en el centre,

imparteix les assignatures específiques d’una branca professional determinada.

El professorat de cada departament o divisió escolleix anualment, entre els

membres del seu departament o divisió la persona que farà de cap de departament o

divisió,

A l’IES hi ha els departaments següents:

- Departament d’Administració

- Departament d’Àmbit d’Expressió

- Departament de Ciències Experimentals.

- Departament de Ciències Socials

- Departament d’Electrònica

- Departament de Formació i Orientació laboral

- Departament d’Idioma Modern

- Departament d’Informàtica

- Departament de Manteniment de vehicles

- Departament de Matemàtiques

- Departament de Música

- Departament de Llengua Catalana i Literatura

- Departament de Llengua Castellana i Literatura

- Departament de Sanitària

- Departament de Tecnologia

Funcions

- Formular propostes a l’equip directiu i al claustre relatives a l’elaboració del

projecte educatiu de l’institut i la programació general anual.

- Formular propostes a la comissió de coordinació pedagògica relatives a

l’elaboració dels projectes educatius de l’etapa.

- Elaborar, abans del començament del curs acadèmic, la programació didàctica

dels ensenyaments corresponents a les àrees, matèries i mòduls integrats al

departament, sota la coordinació i direcció del seu cap, i d’acord amb les directrius

generals establertes per la comissió de coordinació pedagògica.



- Promoure la investigació educativa i proposar activitats de perfeccionament dels

seus membres.

- Mantenir actualitzada la metodologia didàctica.

- Col·laborar en la prevenció i detecció primerenca dels problemes d’aprenentatge,

així com en la programació i l’aplicació d’adaptacions curriculars per als alumnes

que la necessiten.

- Organitzar i realitzar activitats complementàries en col·laboració amb el

departament corresponent.

- Resoldre les reclamacions derivades del procés d’avaluació formulades pels

alumnes al departament i dictar els informes pertinents.

- Elaborar, al final de curs, una memòria en que s’avaluï el desenvolupament de la

programació didàctica i els resultats obtinguts.

- Proposar matèries optatives dependents del Departament, que impartiran els

professors.

Corresponen al Cap de Departament la coordinació general de les activitats del

Departament i la seva programació i avaluació. En particular, són funcions del Cap de

Departament:

- Convocar i presidir les reunions del departament i fer-ne la programació anual.

- Coordinar el procés de concreció del currículum de las àrees i matèries

corresponents.

- Vetllar per la coherència del currículum de les àrees i matèries al llarg dels cicles i

etapes.

- Vetllar per l’establiment de la metodologia i didàctica educatives aplicables en la

pràctica docent

- Coordinar la fixació de criteris i continguts de l’avaluació de l’aprenentatge dels

alumnes en les àrees i matèries corresponents i vetllar per la seva coherència.

- Propiciar la innovació i recerca educatives i la formació permanent al si del

Departament.

- Vetllar pel manteniment de les instal·lacions pròpies de les especialitats del

departament i assessorar sobre l’adquisició didàctica corresponent.

- Aquelles altres que li puguin ésser encomanades pel director del centre o

atribuïdes pel Departament d’Ensenyament.

El Cap de departament convoca a les reunions del departament als professors que

imparteixen les àrees o matèries corresponents.



Al capdavant de cada seminari que es pugui establir hi ha un cap de seminari. Les

seves competències són les delegades pel cap de departament.

En cadascuna de les reunions de coordinació del departament, es realitza una Acta

de la reunió. És funció del cap de Departament la seva realització. Aquestes actes

es guarden, en un llibre d’actes on, a més, s’adjunta la fulla on signen els

porfessors presents, de forma que quedin totes enregistrades. Aquestes actes es

donen finalment al gestor. S’han de guardar per si es realitza alguna inspecció de

d’Ensenyament.



4. CLAUSTRE DE PROFESSORS: Composició i funcions

Composició

Està integrat pel conjunt de professors/es assignats al centre i per l’equip directiu.

És obligatori per normativa fer un mínim de tres sessions a l’any presidides pel

Director. Es fa un Claustre ordinari cada trimestre i no hi ha límit pels Claustres

extraordinaris. Els temes que tracta són de tipus pedagògic i organitzatiu, més que

informatiu. Tracta problemàtiques concretes dels alumnes, sortides, activitats escolars,

etc. tot i que disposa de menys temps del necessari per tractar tots els temes de

l’ordre del dia. El claustre rep puntualment la informació i les directrius transmeses

per a les institucions. No és permesa l’assistència de persones de fora del centre.

Funcions

És el responsable de les activitats acadèmiques, amb les funcions principals

següents:

- Aprovar els criteris d’elaboració d’horaris, però la seva distribució és

responsabilitat del Director. En cas contrari, els criteris d’Avaluació i Recuperació

dels alumnes sí que els elabora la Junta Pedagògica del Centre.

- Participar en l’elaboració del Projecte Educatiu del Centre, que és responsabilitat

del Consell Escolar, a través dels professors, que transmeten les opinions i

decisions del Claustre al Consell Escolar a l’hora d’elaborar el Projecte Educatiu

del Centre

- Participar obligatòriament en l’elaboració del Reglament de Règim Intern del

Centre, a través de la Comissió d’Elaboració del Reglament de Règim Intern del

Consell Escolar.

- Participar en la resolució dels conflictes de convivència de l’alumnat. Aquest és un

tema que incideix sobre el Consell Escolar.

- Establir criteris per a l’elaboració del projecte curricular del centre, aprovar-lo,

avaluar-ne l’aplicació i decidir-ne possibles modificacions.

- Elegir els seus representants al Consell Escolar del centre.

- Informar dels nomenaments dels professors-tutors.

- Fixar i coordinar les funcions d’orientació i tutoria dels alumnes.

- Promoure iniciatives en l’àmbit de l’experimentació i la investigació pedagògiques,

i en el de la formació del professorat de l’institut.

- Analitzar i valorar els resultats de l’avaluació dels alumnes i del centre en general



5. PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS (PAS)

Està integrat per una administrativa que hi treballa en la secretaria del Centre i per

dues conserges. Al mateix temps també hi ha un servei de neteja format per tres

persones d’una empresa privada contractada per la Generalitat.

Està integrat pel personal de secretària i de consergeria: les funcions que realitzen són

les següents.

Funcions encomanades a secretaria:

- Pre-inscripció, barem i matriculació de l’alumnat de l’institut, i de l’alumnat que es

presenta a les proves lliures i de madures.

- Tramitació oficial dels centres adscrits al nostre institut. Tramitació que inclou:

Matriculació

Títols

Certificats

Actes finals

Convalidacions

Liquidacions trimestrals

- Confecció de les actes de les sessions d’avaluació, llistes de grups de l’alumnat

oficial i del que es presenta a les proves lliures i de maduresa.

- Tramitació de beques, títols i certificats acadèmiques de l’alumnat de l’institut i del

matriculat a proves lliures i de maduresa.

- Realització de les convalidacions de l’alumnat oficial i introducció d’aquestes a

l’ordinador.

- Col·laboració en la informatització de la facturació econòmica.

- Configuració a l’inici de curs del programa informàtic de secretaria.

- Elaboració dels expedients personals de l’alumnat.

- Liquidació de l’assegurança escolar i dels papers de pagament de l’estat.

- Actualització i control de tota la documentació oficial arxivada a secretaria.

- Tasques de correspondència i control d’entrades i sortides de documentació.

- Informació i atenció al públic.

- Tramitació i recollida de documentació a direcció general i serveis territorials.

- Realització de l’estadística i la memòria de l’institut.

- Tasques que li puguin ser encomanades pel secretari o la secretaria de l’institut, de

clar interès pel centre.



Funcions desenvolupades per consergeria:

- Col·laborar amb el professorat en tots els moviments interiors de l’alumnat, entrades i

sortides, i en els diferents actes que es celebrin al centre (festes, extraescolars, etc).

- Prestar atenció i tenir cura de l’alumnat.

- Atendre el telèfon i donar avís al professorat de les trucades telefòniques en el

moment en què es produeixin, quan siguin urgents.

- Obrir i tancar el centre segons les normes que sobre això rebi de direcció.

- Atendre el servei de reprografia dins del marc horari determinat per l’equip directiu.

- Custodiar i facilitar les claus que se’ls sol·liciti.

- Controlar l’entrada de les persones alienes a l’institut.

- Controlar el funcionament del servei de calefacció, reprografia, comunicacions

telefòniques... per tal de comunicar als serveis tècnics adients i a l’Equip Directiu

qualsevol irregularitat o anomalia.

- Col·laborar amb la supervisió de l’acompliment de les sancions quan sigui oportú.

- A part d’aquestes funcions, realitzarà els encàrrecs propis del seu càrrec que rebi de

l’equip directiu i siguin de clar interès per al centre.



6. ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES D’ALUMNES(AMPA):

ORGANITZACIÓ I FUNCIONS: Organització i funcions

Els pares i mares dels alumnes poden tenir juntes que els representi, en aquest cas

a l’IES - SEP La Guineueta sols hi ha una associació de mares i pares d’alumnes

formada per una junta de tres o quatre persones.

Organització i funcions

Aquest òrgan de gestió col.legiat té moltes funcions entre les que hi destaquem:

- Subvencionar activitats de tot tipus (sobretot excursions i viatges) i donar

beques a aquelles persones que no puguin pagar-les.

- Organitzar activitats extraescolars: per exemple en el (...)tenim el Teatre.

- Potenciar els deports, encara que en aquest institut no hi existeixi l’espai

suficient, com és l’exemple del Ping pong o el Karate.

L’associació de mares i pares d’alumnes, AMPA, és una agrupació que vetlla pel

desenvolupament de l’educació general dels alumnes del centre, a l’hora que

col·labora en les diferents activitats del mateix.

Qualsevol pare, mare o tutor d’algun alumne inscrit en el centre pot pertànyer a

aquesta associació.

A l’IES-SEP La Guineueta, l’AMPA té un horari d’atenció al públic durant el qual

qualsevol pare pot acostar-s’hi per realitzar les seves consultes.

L’AMPA també participa amb un representant en el Consell Escolar.

Entre les diferents funcions de l’associació de mares i pares d’alumnes del centre, es

podrien destacar:

- Donar suport i assistència als membres de l’associació i en general als pares i als

tutors, als professors i als alumnes dels centre, així com als seus òrgans de govern.

- Promoure la participació dels pares dels alumnes en la gestió del centre

- Col·laborar en les activitats educatives del centre i cooperar amb el Consell Escolar

en l’elaboració de directrius per a la programació d’activitats complementàries,

extraescolars o de serveis.

- Promoure les activitats de formació de pares tant en l’àmbit cultural com a l’específic

de responsabilització en l’educació familiar.



7. ASSOCIACIÓ D’ALUMNES: Organització i funcions

L’associació d’alumnes de l’IES-SEP La Guineueta està en procés de gestió.

Dintre de les funcions que realitzen les associacions d’alumnes es troben les

següents:

- Coordinar i impulsar activitats com la informació a la resta de companys, activitats

lúdiques,.

- Tractar possibles problemes entre alumnes o derivats d’alguna relació alumne-

professor

- Informar dels drets i deures dels estudiants

- Col·laborar en la preparació de xerrades, col·loquis, cursets extraescolars i

excursions.



8. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

La coordinació d’Activitats i Serveis amb la Lluïsa Serrano al capdavant és la que

s’encarrega de programar i realitzar totes aquestes activitats extraescolars, fent que

els horaris, dies, preus i tots aquestos factors estiguin controlats, així com d’informar a

tothom de cadascuna de les activitats.

Dintre de les activitats extraescolars s’organitzen diferents tallers, així com a xerrades i

conferències d’interès per a l’alumnat.

Les activitats organitzades el curs anterior a la realització d’aquestes pràctiques van

ser les següents:

Tallers extraescolars

Teatre

Aeròbic

Audiovisuals

Internet

Xerrades i conferències

Anorèxia i bulimia

Tècniques d’estudi

Utilització de la memòria

Orientació laboral

Sexualitat i mètodes anticonceptius



9. PLA D’ACOLLIDA PER L’ALUMNA “NOUVINGUT”.

Convivència al centre educatiu

La normativa a Catalunya pel que fa el pla d’acollida està recollida a la Resolució de

20 de maig de 2003, que dóna instruccions per a l'organització i el funcionament dels

centres docents públics d'educació infantil i primària (i de secundària) de Catalunya

per al curs 2003 – 2004.

La responsabilitat d'acollida i integració escolar de l'alumnat nouvingut a Catalunya és,

en primer lloc, del centre educatiu i de tots els professionals que hi treballen. Per

aconseguir-ho el centre ha d'elaborar un Pla d'acollida i d'integració que permeti una

escolarització que garanteixi el seguiment normal del currículum per part d'aquest

alumnat i la seva progressiva autonomia dins de l'àmbit escolar i social.

La normativa diu que el centre docent haurà de preveure un pla d'acollida per tal

d'accelerar l'aprenentatge del català i la consegüent participació en les activitats

educatives ordinàries.

Els objectius finals del pla d'acollida són:

- Assumir com a centre els canvis que comporta la interacció cultural amb

alumnes procedents d'altres països.

- Aconseguir que l'alumne nou comprengui el funcionament del centre i s'hi

adapti juntament amb els companys i professors, tot desenvolupant estratègies

per a la plena integració al centre i a l'aula

Pel que fa a la convivència al centre educatiu, existeixen una sèrie de normes de

convivència relatives a la puntualitat, assistència a classe i utilització d’instal·lacions,

mobiliari i material que queden recollides al reglament de règim intern.



10. FORMACIÓ EN CENTRES DE TREBALL

Dintre dels cicles formatius existeix un crèdit de formació en centres de treball (FCT)

que és obligatori i té un número de hores que oscil·la entre 300 i 400 depenent del

cicle formatiu.

Cada alumne té un tutor de pràctiques, que és la persona encarregada de buscar

l’empresa de pràctiques i fer el seguiment, així com un tutor dintre de l’empresa.

Les activitats realitzades durant les pràctiques es detallen en un quadern de seguiment

que en finalitzar le pràctiques, i per acreditar-ne la validesa, el Departament

d’Ensenyament haurà de donar el vist-i-plau al quadern. Posteriorment l’alumne el

podrà fer servir com a currículum.

L’equip educatiu responsable de la impartició del cicle formatiu, conjuntament amb el

coordinador de la formació professional, pot establir que per iniciar la formació pràctica

en centres de treball, cal l’avaluació positiva de tots els crèdits lectius cursats fins al

moment.

Tant l’equip directiu com el coordinador són els responsables de que alumnes al seu

càrrec es trobin capacitats per poder iniciar les pràctiques.

L’alumne ha d’haver complert 16 anys, i si té menys de 18 anys es necessita una

comunicació signada pel pare/mare/tutor on queda assabentat de que el seu fill està

fent pràctiques.

Existeixen una sèrie de situacions en les que estan contemplades exempcions totals o

parcials de la FCT.

2. Objectius de la FCT:

- Desenvolupament d’estratègies que portin cap a un apropament entre l’estructura

acadèmica i el mon laboral

- Integració del currículum de l’alumne de totes aquelles accions que estan dins del

camp de la transició cap al món de treball

- Facilitar a l’alumne i a l’empresa aquest apropament

- Orientar a l’alumne perquè pugui tenir un coneixement més clar de les pròpies

capacitats i interessos

- Facilitar la qualificació i inserció laboral, participant en el procés productiu

- Fer un aprenentatge significatiu dels coneixements i tecnologies actuals.

- Afavorir l’adquisició d’hàbits de relacions humanes a l’empresa



SEGONA PART

1. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ACTUALITZACIÓ A L’AULA

Al llarg de la meva estada a l’IES - SEP La Guineueta he assistit a classes del

meu tutor: l’Héctor Gómez. En aquestes classes he pogut familiaritzar-me amb la

dinàmica quotidiana de la feina del professor a l’aula i he pogut observar tant les

tècniques didàctiques del professor com la resposta i l’actitud general de l’alumnat.

L’objectiu principal d’aquestes pràctiques és conèixer què vol dir ser professor

d’educació secundària, per això és important:

- Fer un primer tanteig per conèixer el tracte amb els alumnes i la

psicologia adequada per tractar els adolescents com a alumnes.

- Conèixer el funcionament intern d’un centre, a nivell organitzatiu, la

manera de treballar d’un professor d’educació secundària, l’organigrama d’un

centre i les funcions de cada càrrec dins l’organigrama.

- Conèixer el funcionament d’un departament, el currículum de l’àrea de

Sanitària del Cicle Formatiu i l’ensenyament d’aquesta àrea. Aquest objectiu es

compleix a través de la confecció d’una unitat didàctica per cada alumne i la

realització de sessions a l’aula.

La meva estada de pràctiques en el IES – SEP La Guineueta com a alumne del

CAP de Sanitària ha consistit en:

- Assistència i participació a algunes de les classes que ha impartit el meu tutor

durant el temps que ha durat l’estada en el Centre, observant la seva forma de donar

les classes.

- Reunions al seminari de Sanitària amb el meu tutor i una altra professora del

departament per enfocar la meva unitat didàctica i aclarir altres possibles dubtes.

- Impartir la unitat didàctica i les activitats relacionades als alumnes de primer curs

de Salut Ambiental.

1.1. Observació i anàlisi de l’actuació del tutor

L’actuació de l’Héctor ve determinada per l’alumnat ja que són nois i noies que

han decidit seguir estudiant després del Batxillerat i per això l’educació que reben

és especialitzada i rigurosa i la part pràctica d’aquestes assignatures estan

encarades al laboratori científic amb un grau d’aplicació molt elevat.



Al ser un nombre molt petit d’alumnes(14) és molt fàcil mantenir l’ordre a l’aula

així com mantenir l’atenció dels estudiants.

El professor explica al començar la classe els continguts de l’assignatura,

preguntant als alumnes i fent que aquests ajudin en la construcció del cos teòric de

la matèria i relacionant-ho constanment amb altres conceptes explicats

anteriorment. D’aquesta manera, no només es capta l’atenció, sinó que també es

fa un seguiment del seu progrés i se’ls ajuda a interioritzar els conceptes nous que

es van introduint. Això també serveix com a avaluació inicial quan es comença un

tema.

El tutor també facilita molt la participació dels alumnes a l’aula i que aquests

interaccionin entre ells fent que la pregunta sorgida d’un alumne sigui contestada

per algún company posant així en comú els coneixements així com els dubtes i el

suggeriments.

En general, he vist que l’Héctor s’esforça per motivar els alumnes a aprendre,

promou molta interacció amb ells, no només a hores de classe, i parla amb ells de

forma amistosa.

1.2. Observació i anàlisi del grup-classe

Els alumnes són ja adults ( tots els majors d’edat) i independents. Molts d’ells

tenen una feina pels matins que combinen amb els estudis per la tarda i

provablement per aquest fet sembla ser un grup bastant responsble.

Al ser un grup reduit sembla ser bastant ben avingut entre sí i que s’ajuden

bastant. Un exemple d’això m’ho comenta l’Héctor, que fent referència a una

sortida programada, els companys que s’havien compromès a assistir-hi però que

per causes determinades no hi van poder anar, van col·laborar amb la resta del

grup en les despeses perquè no els hi sortís més car del que havien acordat en un

principi.

Pel què fa a l’interès cap a l’assignatura ja es veuen bastantes diferènces, doncs

hi ha alumnes amb una gran preocupació i dedicació als estudis i d’altres alumnes

sembla ser que mostren una mica menys de preocupació



2. PROGRAMACIÓ DE L’ÀREA ESPECÍFICA

A més de l’elaboració i impartició d’una unitat didàctica, també he realitzat varies

activitats d’aplicació del què han après a la unitat didàctica.

2.1. Elaboració d’una unitat de programació

La unitat didàctica que vaig realitzar tenia com a títol “Toxiinfeccions

alimentàries” pertanyent al crèdit de Control i Vigilància de la contaminació

d’aliments (Crèdit 6 del Cicle Formatiu de Grau Superior de Salut Ambiental)

Aquesta unitat didàctica va sorgir com a proposta del meu tutor juntament amb la

seva companya de curs i la vaig elaborar amb l’ajuda de tots dos.

Vaig parlar amb ells abans de preparar la classe per tal d’unificar criteris en els

continguts del tema i conèixer el nivell de la classe en el moment en què l’havia

d’impartir.

2.2. Selecció i seqüenciació de continguts

La unitat didàctica que vaig elaborar consistia en una part teòrica i una sèrie

d’activitats per aplicar tots aquells coneixaments adquirits amb la teoria.

Inicialment la idea va ser preparar una pràctica per completar els coneixements

adquirits, però per manca de temps no es va poder realitzar substituint-se per les

activitats anteriorment anomenades. Va ser amb l’ajuda dels professors que vaig

elaborar les activitats per tal que s’il·lustrés bé el tema.

Els continguts d’aquesta unitat didàctica són:

- Concepte de Toxiinfecció alimentària (TIA).

- Factors que contribueixen a l’aparició d’una TIA.

- Origen de les TIA.

- Estudis epidemiològics

- Disseny i execució d’una investigació.

La sequüenciació de continguts va ser la següent: En un primer moment es va

impartir tota la teoria, tant la que frmava pat de les toxiinfeccions alimentaries com

la dels estudis epidemiològics. Un cop realitzada les classes teòriques es va passar

a realitzar les diferents activitats. Primer les corresponents a les Toxiinfeccións

Alimentàries i després a la del Disseny d’un informe epidemiològic



2.3. Objectius didàctics

Els objectius de la unitat didàctica són:

- Relacionar els aliments com a vehiculadors d’infeccions.

- Relacionar diferents accions sobre els aliments com a mesures preventives

en la transmissió d’una toxiinfecció.

- Llegir i compendre un informe epidemiològic.

- Interpretar les dades mostrades en un informe científic.

2.4. Estratègies metodològiques i organitzatives

Com que es tractava d’una unitat didàctica amb un elevat contingut teòric vaig

elaborar uns apunts que vaig proprocionar a tots els alumnes perquè l’utilitzessin

com a guia mentre jo els hi eplicava els diferents continguts.

El fet de facilitar els apunts ho vaig fer perquè la relació entre el contingut de la

unitat didàctica i el temps per impartir-la era molt just, vaig creure que així

facilitariem més la feina a tots i podriem dedicar més temps a debatre els diferents

dubtes sorgits que no pas si haguessin hagut de pendre ells els apunts. A part, que

la gran quantitat de noms de bactèries, així com descripcions sistemàtiques que hi

havia, hagués enlentit el ritme de la classe.

Durant la sessió vaig anar explicant els apunts que ells ja tenien, reponent a les

preguntes que els alumnes anaven formaulant a mesura que els dubtes anaven

sorgint.

Un cop acabada la teoria, els hi vaig preparar una sèrie d’activitats que havien

de realitzar a classe per relacionar tots els conceptes apresos amb les explicacions

teòriques i que abans d’acabar la classe vem corregir entre tots. Els alumnes,

escollits a l’atzar sortien a la pissarra a exposar les solucions a les activitats

proposades i la resta de l’alumnat debatia sobre les respostes proposades.

2.5. Activitats d’ensenyament-aprenentatge

Les activitats d’aquesta unitat didàctica són les següents:

Per la part del professor

- Introducció teòrica

- Aclariment dels dubtes exposats perls alumnes

- Explicació de les activitats exposades

- Solució a les activitats



Per part de l’alumne

- Realització de les activitats relacionades amb la teoria.

- Debat de les respostes a les activitats de la resta de companys.

2.6. Materials curriculars

Per la elaboració de la pràctica vaig comptar amb material facilitat pel tutor,

principalment extret d ‘internet i de llibres de text d’Alimentació del Departament de

Sanitària del propi institut.

Per elaborar les activitats vaig obtenir l’ajuda de la Neus Vendrell, professora

també de l’institut que havia impartit aquesta unitat didàctica en cursos anterior i qui

em va guiar sobre el tipus d’activitat que podia realitzar com a alternatia a les

práctiqques que al final no vaig poder impartir.



3. AVALUACIÓ

3.1. Avaluació inicial, formativa i sumativa

L’avaluació ens serveix per saber si els alumnes assoleixen els objectius de la

unitat didàctica i si han progressat. A més, també ens serveix com a autoavaluació

de les activitats didàctiques que em realitzat, ja que moltes vegades la feina docent

es guia molt pel mecanisme d’assaig-error. No hi ha una única manera d’ensenyar

ni es poden conèixer tots els factors que porten a un ensenyament satisfactori a

priori.

L’avaluació de la meva unitat didàctica va consistir en:

Avaluació inicial L’avaluació inicial la vaig fer preguntant al tutor i a la professora

que també imparteix el matix cràdit sobre el nivell dels alumnes i el coneixements

adquirits fins el moment en què jo havia d’impartir la classe.

També vaig assistir a una classe teòrica impartida amb el professor per veure

quin era el nivell general de l’alumnat

A més, a mesura en què anava impartint la teoria, anava fent preguntes als

alumnes per saber quins eren els seus coneixements sobre el tema.

Avaluació formativa Degut a la curta durada de l’activitat, l’avaluació formativa es

va donar al llarg de la sessió de classe especialment mentre feien les activitats

preparades. De fet, l’avaluació global de les activitats pot ser en sí una avaluació

formativa dins del credit, ja que amb les activitats els alumnes aprofundeixen en els

conceptes vists a classe i els interioritzen.

Avaluació sumativa El tutor realitza un examen cada dos o tres mesos amb

preguntes curtes i tipus test sobre els conceptes desenvolupats tant a les hores

teòriques com a les pràctiques L’avaluació sumativa té en compte els tres tipus de

continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) els quals cal aprovar per

separat per poder aprovar tot el crèdit.

3.2. Les sessions d’avaluació

Durant el curs acadèmic es realitzen sessions ordinàries d’avaluació, a més de

l’avaluació final.

Les sessions d’avaluació tenen com a objectiu:

- Valorar el desplegament dels cicles en general, i en particular, la coordinació entre

l’equip de professorat del cicle, la seqüenciació i adequació de la programació a les

necessitats formatives generals de l’alumnat.



- Modificar les deficiències apreciades en el procés d’aprenentatge.

- Comprovar el grau d’assoliment dels objectius generals i els objectius terminals dels

cicles formatius, individuals i col·lectivament.



4. ACTUACIÓ A L’AULA

4.1. Preparació de la pròpia actuació

La preparació de l’actuació va ser a dos nivells: la preparació dels continguts de

la unitat didàctica i la preparació de les estratègies didàctiques.

Preparació dels continguts Un cop decidit el tema que havia de tractar la unitat

didàctica, condicionat pel temari del curs en aquells moments, vaig documentar-me

sobre amb tot el material que el tuto em va facilitar ( pàgines web i llibres de text del

departament.

Amb aquesta informació vaig pensar-me i redactar en brut el que seria la meva

classe, fent correccions i analitzant en tot moment la seva adequació a la classe

que havia de rebre la sessió i al seu nivell i característiques, i amb el material i

temps amb què comptava.

Un cop elaborats tots els apunts els vaig ensenyar al tutor per tal que supervisés

el contingut, especialment pel què fa el nivell i especificar-me si eren adequats als

alumnes o no.

Finalment, i aquest cop amb l’ajuda de la neus Vendrell vaig elaborar el que

serien les activitats que haurien de realitzar ela alumnes. La professora em suggeria

com hauria d’anar enfocada l’activitat i jo la pensava.

Preparació de les estratègies didàctiques Es va basar sobretot en la confecció

d’una apunts. Aquests apunts els vaig repartir entre tots els alumnes perquè

tinguéssin una referència per anar seguint la teoria. També hi havia les activitats

que més endavant haurien de realitzar .

4.2. Realització de l’actuació

En tot moment vaig estar acompanyada tant pel tutor com la professora que

també imparteix aquest crèdit.

La classe constava d’uns 28 alumnes tot i que un número d’alumnes van arribar

tard a classe i no se’ls va deixar entrar fins a la següent hora.

La majoria d’alumnes presentaven una atenció constant, fent preguntes i

mostrant un gran interès per allò que s’estava explicant.

Després de les explicacions teòriques els vaig proporcionar les activitats que

havien de realitzar ells. Mentre anaven treballant, els hi anava resolent les

preguntes que els hi sorgien i ajudant en aquells moments que ho necessitaven.



Al final de l’activitat els vaig fer sortir a uns quants alumnes a la pissarra per tal

que exposessin als seus companys les solucions obtades per cada activitat. Vaig

permetre que cada alumne expressés la seva opinió en cas que estiguessin en

desacord a les solucions donades pel compny que l’exposava a la pissarra.

4.3. Anàlisi del grup-classe com a receptor

El grup en el que vaig impartir la classe és un grup força callat i atent i no va fer

falta que en cap moment hagés de cridar l’atenció a cap alumne. Tot i que en un

principi vaig suposar que sería degut a la novetat de la meva presència a l’hora

d’impartir la classe, el tutor em va confirmar que era un grup molt agradable per

treballar ja que escolten i presten atenció constantment.

Als alumnes se’ls veia interessats i em van fer algunes preguntes tot i que la

unitat didàctica s’havia fet en la major part en forma de teoria i amb poques activitat.

4.4. Reflexions sobre la pròpia actuació

Tot i que el temari era complex i llarg, crec que la meva actuació va anar prou

bé. La part teòrica es va fer una mica pesada, ja que vaig estar molta estona

exposant la teoria i tot i que vaig repartir els apunts per facilitar la feina i agilitar el

ritme de la classe, després els professors em van confirmar que m’havia tocat

impartir una classe díficil pel fet de tenir una part teòrica molt extensa.

Per altra banda, les activitats van ser més amenes per tots. No eren molt

complexes però sí que permetien fer un resum de tot el què havien après a classe i

com que els hi vaig deixar que parlessin entre ells per comentar les respostes, la

situació de la classe va ser més ditesa tant per a ells com per a mi. Va ser

aleshores quan es van mostrar més confiats cap a mi i hi va haver més interacció

entre tots.



TERCERA PART

CONCLUSIONS I VALORACIÓ DE LES PRÀCTIQUES

L’estada a l’institut m’ha permès aprendre moltes coses del funcionament d’un

centre escolar que no es podien aprendre d’una altra manera, ja que són coses

emminentment pràctiques, que s’han de viure directament i t’has de trobar en la

situació quotidiana de cada dia.

He aprés el funcionament intern d’un I.E.S. a nivell organitzatiu gràcies a les

explicacions que he rebut de diferents treballadors del centre, a les observacions

que vaig anar fent i de l’assistència a reunions Així he pogut fer una primera

aproximació de la complexitat que regeix un institut a nivell organitzatiu, dels seus

càrrecs, òrgans de govern, reunions, etc...

Però potser la part més interesant ha estat la referent a la didàctica pròpiament

dita. Mitjançant vàries activitats (assistència a classes, preparació d’una unitat

didàctica, impartició de classes...) he pogut familiaritzar-me amb la feina del

professorat davant dels alumnes i he vist i experimentat les diverses metodologies i

estratègies didàctiques que s’utilitzen, així com la preparació d’aquestes actuacions

i l’avaluació de l’alumnat.

Finalment vull agrair al tutor per l’acollida que em va donar i especialment a

l’ajuda constant ja que ha estat sempre disponible i disposat amablement a

resoldre’m dubtes i dificultats i que m’ha guiat al llarg d’aquests dies tant en el

coneixement d’un lloc nou, l’institut, com en la pràctica de l’ensenyament davant

dels alumnes i el la realització d’aquesta memòria.



ANNEXO


00054062

Documents

Transcript of 00054062