ROCOC

Frana s. XVIII

1715 mor Llus XIV Rei Sol (construeix Versalles i les fronteres actuals de Frana, centralitzant el poder aVersalles, on vivien mes de 10.000 persones i junt amb les guerres aix va arrunar Frana; mor el rei i deixaal net en regncia)

1715/25 regncia de Felip d'Orleans: la cort es trasllada a Pars per estalviar. L'aristocrcia tamb estarrunada perqu viu de rendes que es van esgotant, per volen seguir portant el tren de vida de sempre iaparentar. Es donen matrimonis de convenincia entre l'aristocrcia que te ttols i la burgesia que t els dinersde forma que es comena a trencar la rigidesa entre les classes socials.

1725 Llus XIV s major d'edat i es coronat rei de Frana fent retornar la cort a Versalles i deixad'interessarse per l'administraci del pas portant una vida de luxe al marge dels problemes del poble. Aixtorna a deixar al pas arrunat i porta a la Revoluci. Per abans de la Revoluci durant Felip d'Orleans i LlusXIV es dona L'ESPLENDOR DEL ROCOC ja que el desig de portar una vida d'aparences porta a laproliferaci d'encrrecs aix que molts artistes poden treballar.

Els clients del Rococ son l'aristocrcia i la burgesia metres que la monarquia i l'esglsia segueixen amb elBarroc. Aix fa que molts artistes es plantegen treballar pel seu compte (ja que hi ha tants encrrecs) creen elsseus tallers per anarse alliberant dels nobles.

Hi ha un canvi respecte a la dona ja que es un moment de crisi i per tant es qestiona tot i es comena aconsiderar en igualtat la intelligncia de la dona. Personatges femenins sn els principals mecenes delRococ, marcant modes i estils (encara que sempre aristcrates; reunien els element destacats de la societatper fer tertlia a casa seva). Aquest s un paradigma del s. XVIII

Jeanne Antoinette Poisson, marquesa de POMPADOUR fou amant de Llus XV i mecenes d'origen plebeu(i la primera amant burgesa). Aconsella polticament al rei i en qestions artstiques s amiga de F.BOUCHERi l'introdueix a les corts i el Rococ a Versalles (fins i tot Rococ s'anomena sovint estil Pompadour).

DEFINICI del Rococ segons VIAMALA :

estil del refinament, la grcia, l'elegncia que caracteritza la forma de vida del s. XVIII.

El CONCEPTE de Rococ no el feien servir els artistes com a tal ja que parlaven d'aquest art com de l'artmodern, sin que fou ms tard un invent dels neoclssics per tal de ridiculitzarlo de forma despectiva ja queRococ ve de rocaille o rocalla, que fa referncia l'interior de coves artificials als jardins (elements orgnics,etc). S'exten el concepte negatiu i es diu que s l'ltima exageraci del Barroc: tot aix son prejudicis.

DIFERENCIA ENTRE EL BARROC I EL ROCOC

El Barroc s un art creat per impressionar a l'espectador, per poder demostrar el poder, justificarlo,glorificarlo. s un art molt religis, que situa l'home com a pecador, i tracta temes com la mort, l'infern, i pertant imposa.

Representa els personatges sobrenaturals i idealitzats.

El Rococ en canvi no vol impressionar, vol agradar, ens parla de l'amor, de les coses agradables, les festes,

1

el joc. Representa els personatges ms humans, ms propers. Busquen el disfrutar i el fer content al'espectador.

Rococ:

Inici:1715 mort de Llus XIV Final: 1770 mort de F.BOUCHER

ARQUITECTURA ROCOC

Frana s el centre del rococ, amb ell comena l'hegemonia. Pars, s el centre artstic (s. XVIII, s. XIX).Hi ha un altre centre a Europa (arquitectura) i Vencia (pintura).

Nous conceptes comoditat

intimitat

Noves tipologies Frana: Hotels aristocrtics

Pasos germnics Lustchloss palau del lleure i esglsies de peregrinaci.

El Rococ s ms hum per introduir els conceptes de comoditat, intimitat, mentre que al barroc no existien.

Versalles s un gran escenari de la vida pblica del rei. Tot era cerimonial, tot tenia la seva organitzaci.Els espais eren grandiosos i totes les activitats del dia eren comunes.

Sorgeixen a principis del s. XVIII, quan Orleans fa tornar la cort a Pars, i els que han de refer els seuspalaus busquen la idea de intimitat. Quan el rei ordena que tornin a Versalles reformen el palau amb les ideesdel rococ.

Galeria dels Miralls del Palau de Versalles. (Barroc)

L'arquitectura barroca:

Interior: pilastres, (columnes de secci quadrada, encaixades a la paret), formaven ritmes, sostenen unacornisa/ enteulament, el sostre era de mig punt, t una aparena molt arquitectnica, molt rgida.

L'arquitectura rococ:

Interior: desapareixen les pilastres, l'entaulament, hi ha una confusi on acaba la paret i comena el sostre,aix fa que el sostre sembli ms lleuger.

Hotels aristocrtics

Els hotels sn petits, sostres baixos, responent a la idea de comoditat.

Barroc: no hi ha portes, les habitacions estan obertes. Totes les habitacions podien servir per moltes cosesdiferents, perqu no estaven pensades per cap cosa en concret, totes eren de la mateixa mida.

Rococ: Es comena a tancar les habitacions i ja s'especialitzen, i diuen que ha d'anar a cada habitaci, aixcrea confort i comoditat. A la planta baixa hi hauran els salons, convidats, amics, i a la part de dalt els espaisms privats. Es fixen tamb en la orientaci de les habitacions, i es fixen en la orientaci del sol.

2

S'inventa el BOU DOIR: que era l'habitaci per rebre els amics ms propers, amants, gent ms intima, espaiper a la confidncia, espai discret, molt agradable.

L'ornamentaci de l'interior d'aquests palaus era un element clau per el rococ

pannells de fusta on anaven avan els pilastres, i estan pintats de colors clars, suaus difuminats i a ms siafegeixen sanefes de guix (pintades de color daurat) creen formes de rocalla.

la pintura esta integrada a l'arquitectura, esta feta sobre tela. La pintura la planteja l'arquitecte. El rococs un art interior i no tant exterior. El rococ segueix utilitzant els miralls, per la llum, per en aquesta pocaja s'ha perfeccionats les espelmes i tenen ms llum, per tant ja no estan condicionats per la llum solar.

Exterior: finestres molt llargues, que arriben casi b al terra (finestres a la francesa) sn perqu entri lamxima llum. Faana llisa, no gaire ornamentada, molt sublim. A sobre de les finestres trobem unes nasquereson trobem una mica ms de decoraci, tamb hi havien trofeus que eren temes militars.

Palaus de lleure

G.W. Von Knobelsfdorf: Palau. Sanssuuci, 174547

Eren petits palaus on hi anaven els reis i els prnceps i anaven a escaparse del cerimonial i a viure com unaristcrata, ms privat. Eren els palaus on si feien festes.

Es construeixen fora de la capital, a una ciutat prxima.

Exterior: finestres a la francesa, pilastres amb decoraci: persones (ATLANTS): sn els que aguanten el cel,per en el rococ s'els representa sense preocupacions, felios.

D.Pppelman, Z. Winger 170918

Era un palau pensat noms per celebrar festes. Sal jard. El jard estava envoltat d'arquitectura (ex. com unclaustre), per ara les parets si que estan ornamentades com a l'interior, pel fet que actuen com parets del sal.

Esglsia de Wies, D.Zimmerman, 174554

Es reconstrueixen les esglsies que els turcs havien destrut, i les reconstrueixen a l'estil rococ. Es situen almig de les muntanyes, al camp, per fora tamb son bastant senzilles, per per dins exploten la idea de rocalle,guixos, daurats (esclat de decoraci)

Eren esglsies molt lluminoses, us del blanc, rosa, ocre, blau cels, els mateixos colors que utilitzaven elspintors.

ANTECEDENTS DE LA PINTURA ROCOC

Escola Veneciana: s. XVI Carroggio, Veronese

Escola Francesa: s. XVII, agafen de RUBENS:

idea de la naturalitat

personatges ms humans

3

trenca amb els ideals de la pintura barroca.

Aquestes dues escoles tenen en com el colors de la paleta, colors molt lluminosos, desapareix el dibuix.

Durant el segles XVIII i XIX hem de parlar de la disputa entre dues maneres de entendre la pintura:

ANTICS defensen el dibuix com a model, pintura molt seriosa, elements clssics, mitolgic,histrics.

MODERNS: Rubens

Les acadmics opten pels antics

Durant el rococ s canvia la temtica. El tema principal s l'amor, l'erotisme, la sexualitat, visi positivade l'amor, tamb n'hi ha d'altres com la dona, la dona sensual, natural, real, no idealitzada, mostren la bellesa,provocativa, per tamb una visi ms intellectual. Un altre tema era la festa, inclou el teatre, msica, (els hiservia per fugir de la realitat, per convertirse en una altre cosa). Festa galant: festes on el joc amors, elllenguatge dels ventalls. Tema de la mitologia, ja existia en el Barroc, per en el rococ sn representats comgent del poble, ms propers.

La mida de les pintures eren ms petites que en el barroc, perqu la mida dels palaus era ms petit.

NUCLI DE LA PINTURA ROCOC

Frana Walteau

F. Boucher

H.Fragonard

Vencia G.B Tiepolo

A. Canal Il Caneletto

F. Guardi

ANTOINE WATTEAU 16841721

=> Neix a Valencienes.

=> 1702 es trasllada a Pars.

=> Es forma al taller de Gillot: influencies de RUBENS (naturalitat) i VERONES (color; escola veneciana).

=> 1712 ingressa a l'Acadmia com a pintor de les FESTES GALANTS: no ho fa de forma superficial sindes de la malenconia dels seus personatges de caire psicolgic.

=> Mor als 37 anys.

=> Ell mateix s un personatge trist perqu se sent desplaat com a provenal a Pars, s de salut molt feble ise sentia constantment a punt de morir, motiu pel qual feia rpid els seus quadres, com per tenirlos acabats.

=> Li agrada introduir elements realistes (que ell ha vist al carrer) aix es converteix en cronista i la seva

4

pintura no s tan artificiosa com l'anterior.

A. WATTEAU Els plaers de la dansa, 171617

El jard s bsic en aquesta poca ja que representa el lloc ideal per l'amor, l'idilli (aquesta idea del jardcom a lloc per l'amor ve del Renaixement, de la poesia buclica).

L'arquitectura amb figures femenines parla d'amor i de seducci i enfront a la natura s all creat perl'home; la sofisticaci.

Aquests dos elements es poden interpretar com un espai real o com a teatral. Els agradava aquestaambigitat ja que es tracta de l'poca de l'aparena (els agradava vestirse d'actors teatrals).

La msica i la dansa sn tamb importants. En el quadre Watteau fa especial menci als msics (s'han pogutidentificar els instruments de l'poca).

En el quadre apareix un gosset com a element realista, que es rasca i s ms vulgar que la resta trencant ambl'elegncia i aportant naturalitat. A ms apareix la figura d'un criat que xafardeja als senyors, aquest seria unaltre element realista. Aquesta aportaci de realitat en l'obra l'agafa molt de RUBENS.

RUBENS El jard de l'amor, 1690

Tracta el mateix tema que Els plaers de la dansa de WATTEAU: buclic, jard, parelles, amor. Per ell hofa en un sentit ms allegric i per tant menys real, encara que s'apropen.

WATTEU presenta una pinzellada solta i rpida. Amb colors nacrats i rosats.

A. WATTEAU Peregrinaci a l'illa de Citera, (l'embarcament a Citera), 1717

Al Louvre hi ha una versi (l'altre s a Berln)

L'ambigitat del ttol s perqu no sabem si van o venen de l'illa aix canviaria el sentit de l'obra.

CITERA s l'illa grega on s diu que va nixer Venus = l'illa de l'amor.

A finals del s. XVIII es popularitza Citera per una novella Las aventuras de Telmaco 1689. Llavors eravista de forma negativa ja que al Barroc l'amor era prohibit i considerat pecat. Se'n deia l'illa de lestemptacions. Per per Watteau t un significat positiu ja que s'hi va a ser feli.

Torna ha aparixer l'espai com a Jard propici per l'amor amb esttues.

Una de les interpretacions diu que es tracta de Citera ja que hi ha una esttua de Venus i el cel s de tarda laqual cosa fa pensar que ja marxen. A ms hi ha referncies sexuals a les barques la qual cosa era prpia del'illa.

Cal remarcar que les tres parelles principals podrien simbolitzarne una de sola en diferents etapes: laprimera parella encara festeja i cupido estira el vestit de la noia per dirli que ja ha de marxar. La segonaparella el noi esta ja aixecat i ajuda a aixecar a la noia. En la tercera ja estan drets per la noia mira enreraamb nostlgia ja que s'acaba el gaudi de l'amor.

En l'altre interpretaci la primera parella esta acompanyada de cupido que vetlla perqu s'enamorin, metreque l'esttua de Venus marcaria que estan sota l'influx de l'amor. En la segona parella la noia ja enamorada es

5

ajudada per l'home a caminar cap a l'enamorament, cap a Citera. En l'ultima parella ell camina decidit i elladubtosa i amb por mira enrera, s'embarquen en l'amor.

En tots dos casos es tractaria sempre d'una INTERPRETACO PSICOLGICA (que defineix el tomalenconia de les seves obres).

A.WATTEAU, Gilles(Pierrot), 171719

Fa referncia a la comdia de l'arte d'origen Itali, en que personatges anaven pels pobles i interpretaven unjoc teatral poc elaborat ja que sempre hi havia els mateixos personatges: Pierrot, el llest, el menys llest, lanoia, el criat, etc. Hi havia embolics entre els personatges.

Pierrot = arlequ, sempre hi era i sempre vestia igual.

Gilles seria l'actor real. En l'obra es presenta destacat sobre els altres i allat de la resta que estan com aamagats. A ms esta en una estranya posici, amb els braos davant com si no sabes com posarse i nosembla a gust amb el que est fent. El seu rostre es veu poc animat, trist i malenconic i per tant no quadra ambl'idea de Pierrot. Es pensa que potser s un autoretrat ja que no sembla un vertader actor, ja que de lo contrarisabria moures, el seu carcter es correspon amb el de l'artista.

D'aquesta forma i a travs del teatre l'autor ens mostra la seva incomoditat davant la societat del Rococ.

A.WATTEAU, L'ensenya de Geirsant, 1720

Es tracta d'una ensenya, s a dir: l'anunci d'un ofici. Aquesta fa referncia a la botiga d'art de Geirsantsituada al pont de Notre Dame de Pars on estava collocada. Separada en dos, una part a cada prtic de labotiga. Als quinze dies van comprarla i la van retallar

perqu fos recte i no tingues la corba dels prtics i van ajuntar ambdues peces.

Representa una botiga gran encara que a la realitat sigui molt ms petita.

S'interpreta l'espai com un escenari teatral seguint la dinmica d'aparena, representaci, ficci.

Els personatges son reals: WATTEAU, GEIRSAN, ESPOSA.

Les obres que apareixen penjades a la paret, moltes sn tpiques del Barroc encara que en realitat no estanen aquesta tenda.

S'ha vist com una festa galant en certa manera aquesta representaci de la botiga, per les escenes que esrepeteixen:

6

Watteau dona la m per ajudar a una noia que mira un quadre barroc que est essent empaquetat, com si esvolgus afirmar la mort d'aquest moviment (mort del rei Llus XIV) per Watteau l'emporta a mirar cap elpresent.

La posici dels personatges sembla del minu (ball per seduir).

Hi ha un mirall a traves del qual es miren un home i una dona sense que la resta se n'adoni.

A ms hi ha un quadre de banyistes admirat per un home amb lupa (voyeurisme).

Torna a aparixer la figura del gosset com a element naturalista i realista.

Aquesta s l'ultima obra de Watteau i s'ha vist per tant com el seu testament pictric (el que ell preferia).

Aquesta obra fou pintada de pressa i va presentar problemes de conservaci. Ara es troba a Berln on hi hauna important collecci de Watteau.

FRANOIS BOUCHER 170370

=> Es forma al taller de Lemoyne.

=> Tradueix obres de Watteau al gravat.

=> 1724 guanya el Grand Prix.

=> 1731 s Agregat.

=> 1734 Acadmic.

=> 1765 Primer pintor de Frana (pintor del Rei)

=> Treballa de decorador: pinta cartons per a tapissos, dissenya porcellanes de Svres i dissenya interiors. Siel Rococ es caracteritza per cercar l'integraci de les arts BOUCHER les integra(toca fins i tot la porcellanaque era molt valuosa a l'poca).

=> BOUCHER si est integrat en la societat al contrari de Watteau.

F.BOUCHER, El bany de Diana, 1742

En principi la representaci del tema hauria de ser mitolgica ja que tracta d'una deessa de l'olimp per alRococ es mostren els deus de forma natural. Al Barroc la fan molt masculina ja que caar es d'homes. PerBOUCHER la mostra de forma natural, fina, esquisida, com una jove aristcrata de la seva poca, essent aixuna excusa per mostrarla nua. En aquest cas la model s l'esposa de l'autor.

En el quadre apareixen molts elements referents a la caa per tal de fer veure que es tracta de Diana.

Destaca l'artificialitat per les perles que porta Diana, la minyona i la cortina en mig del bosc que te a veureamb l'elegncia i la sofisticaci de la noia.

Idea de voyeurisme ja que les noies no saben que l'espectador les esta observant.

Tcnica: tra molt menys espontani que Watteau, sin que s molt ms acadmic i dibuixistic.

7

F.BOUCHER, La Odalisca, 1743

Es tracta d'una odalisca de forma que no ens ha d'estranyar tant que es mostri provocativa i nua i a ms sapque la miren.

La forma de representar la noia s ms ertica, sexual, provocativa que Watteau, que va ms a la psicologia.

TEMA: l'autor li posa un turbant i joies que volen ser orientals (observem l'idea d'harem). Apareixnovament la cortina blava, tant forada com la postura de la noia, que vol insinuar.

Model: Nelly O'Murphy, una de les seves amants.

Colors perlats.

Es el tipus d'obra que rebutgen els neoclssics.

F.BOUCHER, Retrat de Madame de Pompadour, 1756

Li va fer uns 7 retrats a la Pompadour, la qual t molt a veure amb la carrera artstica de Boucher. Va serella qui va ajudar a Boucher perqu entresa treballar en una de les seves fbriques de cartons per tapissosrecomanantlo posteriorment a al rei. Aquest li encarrega la redecoraci de la remodelaci de Versalles.

Es van conixer de joves (quan encara eren annims) quant Boucher li donava a ella classes de pintura.

El quadre ens vol mostrar la importncia i la carisma de Pompadour a ms de les seves excellncies i virtutsen un moment que vol ser casual.

Ens dona detalls que ressalten la intelligncia del personatge ja que est envoltada de llibres i llegint, a propd'una taula d'escriptori, que ens demostra que a ms d'escriure tamb sap de msica (observem partituresmusicals).

Tot el seu esplendor sens mostra amb l'elegant vestit i la sumptuositat del palau.

Boucher fa un muntatge amb tot aix per alabar a Madame de Pompadour.

F.BOUCHER, Madame Pompadour asseguda al bosc, 1758

Aquest quadre s igual de pretensis que l'anterior per aquest mostra a ms un punt de sensibilitat.

Sens mostra a Madame Pompadour llegint msica en mig de la natura, vol gaudir de la natura a ms del'intellecte. Aquest cop no s'atura a reflexionar sobre la lectura sin que s'entretn en escoltar un ocell posat auna branca propera (s'atura de llegir msica humana per escoltat la senzillesa de l'ocell).

1765 BOUCHER s anomenat pintor del Rei la qual cosa suposa el mxim en la seva carrera i mor en cincanys en plena decadncia del Rococ.

DIDEROT li fa una crtica en el 1?65: diu en resum que com que pensa de forma artificiosa i que per tant laseva pintura s igual i el seu art s immoral.

JEAN HONORE FRAGONARD 17321806

=> Passa anys fent pintura galant del Rococ per al final es decanta per la temtica de carcter ms burgs.

8

=> 1732 neix a Grase.

=> 1752 s alumne de BOUCHER.

=> 1756 guanya el premi de Roma: entra en contacte amb l'abat de SAINTNON i viatgen per Itlia entranten contacte amb l'aristocrcia i visitant les seves possessions.

=> S'interessa per TIEPOLO en la seva paleta clara i lluminosa.

=> 1765 s agregat a l'Acadmia: aspira a ser pintor de Frana i comena a fer temtica histrica, per no txit.

=> 1767 abandona la temtica histrica i es dedica a la galant.

=> 177173 treballa per Madame DU BARRY (substituta de Pompadour en la seva mort) al palau deLouvecienes.

=> Fa plafons amb el tema de l'amor galant per madame du Barry els rebutja i el tracta amb menyspreu. Apartir d'aquest moment l'autor decideix que noms treballar per la burgesia (el Rococ ja va de baixa).

=> 1789 hi ha la Revoluci i els artistes que treballen per l'aristocrcia sn tamb atacats per Fragonard no jaque es va canviar a temps i se li va encarregar d'organitzar els museus durant la revoluci.

J. H. FRAGONARD, El granxador, 176667 *

Es tracta d'un encrrec del Bar de Saint Julien que vol estar en una postura estratgica per veure les camesde la noia. Situa al marit de la noia empenyent el gronxador de forma que no se'n adona. El tema s per tantl'adulteri i el voyeurisme.

Situaci: Jard = lloc propici per l'amor. A ms hi ha unes figures de cupido.

Crrega ertica: la noia tira una sabata cap al que la mira perqu sap que s all (s un gest ertic perqu volque l'amant spiga que el veu).

Color: domina el verd de la natura, per hi ha un important focus de rosa potent del vestit de la noia la qual

9

cosa li dona molt de llum i la fa el centre del quadre.

Tcnica: pinzellada fina que no es nota casi, cosa poc habitual en ell.

J. H. FRAGONARD, L'Abat de SaintNon, 1769

L'Abat de SAINTNON collecciona art i patrocina artistes

Aquest s un retrat que ens mostra la relaci estreta entre l'abat i el pintor. Apareix en una postura relaxadams personal i no en lloc distingit i elegant. Ens mostra un moment de viatge ja que t un cavall que beu adarrera i estan descansant. A ms va vestit amb roba de viatge (no com a abat ni aristcrata).

Tcnica: pinzellada gruixuda com la seva costum (per aix el qualifiquen de pintor de pastisseria).

Important la seva espontanetat en les obres per l'escena no s casual encara que estigui ben aconseguit jaque s de taller.

J. H. FRAGONARD, Les banyistes, 177275

Tema ertic. Excusa del bany per poder treballar el nu (al Neoclassicisme molt censurat i al Rococ no).Idea de voyeur, no saben que les estan observant.

Mostrar un amuntegament de figures nues (s tpic de Rubens que influeix molt en el Rococ per les sevesfigures femenines son ms madures i gruixudes que les de Fragonard, ms primes i joves).

Composici inestable i figures ingravides.

Vol transmetre alegria.

Molta llum en el color i es veu clara la pinzellada. La natura s tractada de forma ms solta que els cossosde les noies on la pinzellada s ms fina i plana.

J. H. FRAGONARD, La lli de msica, s/d.

Hi ha problemes per saber la data ja que no es sap si es tracta d'un esbs o est acabat. Ho veiem en lespartitures que no estan acabades sin que sn lnies desfigurades.

Aix demostra la gran llibertat de pinzellada.

Tema: joc de la seducci. Tots dos son molt joves i el noi s'enamora de la noia i no mira les mans quetoquen sin els pits.

J.H.FRAGONARD, La lectura, 177376

Deixa l'aristocrcia i treballa amb la burgesia.

Tema adaptat a la classe, ja que canvia l'actitud dels personatges i la forma de representar. Es tracta d'unadona ben vestida per sense opulncia de l'aristocrcia (fons neutre, etc ). La noia concentrada en la lectura ino necessita res ms per mostrar la seva intelligncia

Hi ha un canvi de registre per encara no s pintura moralitzant.

10

(Finalitza el Rococ)

L'ESCOLA VENECIANA

=> S'acosta al Rococ pel color i el tractament de la figura femenina per roman molt fidel al Barroc.

=> Context histric de Vencia: s'havia enriquit pel comer amb l'orient a travs del Mediterrani. A partirdel s. XVI i XVII hi ha problemes amb l'imperi otom que ataquen als vaixells del mediterrani oriental i elcomer Vencia queda tallat. Llavors la ciutat entra en decadncia. Al s. XVIII Vencia esta prcticamentarrunada per mant l'esplendor de sempre encara (luxe, sumptuositat, esplendor).El cap d'estat: el Duxsegueix amb les seves costums i la ciutat es converteix en el primer dest turstic de l'aristocrcia atreta pel seuesplendor simulat que concorda amb la vida d'aquests aristcrates arrunats per que continuen aparentant. Esdinamitza el mercat de l'art a Vencia ja que s'hi compra molt art pel turisme aristocrtic fet que explica l'auged'un tipus de pintura: VEDUTISME (origen Itlia: vedute = vista) que fa referncia a les vistes de la ciutat deVencia. S.XVIII aqu s on neix el mite de Vencia que coneixem fins avui dia (Casanova es un mite de laseducci i es d'all i d'aquesta poca).

=> Hi ha els VEDUTISTES i TIEPOLO.

GIAMBATISTA TIEPOLO 16961770

=> Treballa a diferents corts europees.

=> T influencies de RUBENS (grandiositat, to allegric, de gran muntatge).

VERONESE (caracterstiques del color).

=> Treballa encara temes i formats Barrocs.

=> Mig cam entre Barroc i Rococ (ltim que fa aquests muntatges).

=> Treballa per als reis i prnceps ja que encara demanen temes religiosos i d'adoraci a la monarquia.Pintures de dimensions immenses que s'adapten a les parets i sostres dels palaus i esglsies.

=> S'acosta al Rococ pel color de la seva paleta i per la utilitzaci de la dona com a objecte.

G.B.TIEPOLO, La Verge del Carme, 1744

Es tracta d'un sostre decoratiu de 5,32 x 3,41m.

Tema religis: verge del Carme amb Sant Sime al costat. La idea es la de que en lloc de veure el sostreveiem el cel.

Apareixen dos tipus de personatge de carcter sobrenatural (verge i ngels)

de carcter ms hum (sants)

El personatge de la verge s orgulls i no encaixa amb la idea tradicional de la verge sin en la de la donadel Rococ.

Tema: el personatges humans estan sobre el terrat d'un edifici amb una perspectiva molt forada. Hi haallusions a la mort amb calaveres i cadvers (allegoria de la mort = Barroc). Apareix la Verge per ajudar als

11

que pateixen, la seva situaci tamb s complicada ja que no apareix flotant sin que arriba ajudada per totsels ngels que hi ha el seu voltant.

Utilitza una paleta lluminosa.

T del Barroc Figura divina

Allegoria de la mort

T del Rococ Paleta de color

Idea de la dona

G.B.TIEPOLO, Residenz de Wrzburg, 175053, escalinata.

Residncia prncep arquebisbe de Francnia.

Mescla arquitectura real amb l'arquitectura pintada.

Tema: allegoria de les quatre parts del mn. A l'estrada hi ha el tema de la glria del prncep i a sota hi haallegories d'Europa: arts de la guerra, msica (per donar idea de les qualitats del governant).

Del Barroc: allegories.

Del Rococ: colors rosats.

G.B.TIEPOLO, Sala de l'Emperador (175053)

Fa forma de cpula.

Tema: explica l'arribada de Beatriu de Borgonya per casarse amb el germnic Federic Barbaroja.Es busca glorificar a la princesa per justificar el matrimoni que no es veia amb bons ulls (graninfluencia de RUBENS que fa pintures per tal de glorificar i justificar matrimonis).

ADALT

Arquitectura vista des de sota. L'Emperador est en el tron esperant que arribi la nvia pel cel comun personatge celestial (acompanyada per Apolo).Tapa amb nvols els cavalls per no ferlos vists desde a baix.

Del Rococ t la llum i el color a ms de la rocalla. La pintura desborda el marc de quix daurat com sila pintura fos molt fluida, tamb com al Rococ, i juga amb elements de marbre vermell combinats ambpintura i guix daurat.

ALS LATERALS

Idea teatral (Rococ): els ngels obren la cortina i es veu el moment del casament. La protagonista del'escena s la princesa tractada amb colors ms clars (destaca el blau de la cua) respecte dels altrespersonatges en colors ms clids.

=> Tiepolo s l'ltim que es dedica als grans projectes allegrics del rococ.

12

VEDUTISTES (paisatges urbans)

ANTONIO CANAL 16791768

=> La pintura adquireix cert caire cientfic ja que s'utilitza la cambra obscura (invent en el segle de laillustraci que dona prestigi a l'obra). Canaleto utilitza per la perspectiva dels edificis. (A Barcelona hiha obres seves al Museu d'Art Contemporani i a Madrid al Tyssen).

=> Pinta moments de festa per mostrar el luxe i l'opulncia falsos en que es troba la societat veneciana.

A. CANAL, El Retorn del Bucentauro, 1730.

Tema: retorn del Bucentauro que era el gran vaixell insgnia de Vencia. A la primavera el dux anavaa mar obert on hi tirava un anell d'or smbol del matrimoni antre el mar i Vencia ja que la riquesa livenia d'all (mena de superstici).

Canaleto enganya en la perspectiva i la situaci dels edificis. Aix no creava un problema tenint encompte que les obres se les emportaven els turistes que no tindrien en compte aquest fet i aix mostravamajor esplendor de la ciutat.

Hi ha molt emotivament en l'obra (tpic de Canaleto), molta vida per tal que el colleccionista es puguirecrear en certa manera al veure l'obra.

Treballa el resultat final, semblant minucis per est fet de forma molt lliure.

F.GUARDI (171293)

GAUARDI, La festa de l'ascensi, 1770

=> Tema: s mateixa festa que la del Bucentauro per amb un tractament que recau ms en l'atmosferaque en l'opulncia.

=> Dona molta importncia al cel (no a la riquesa com Canaleto).

=> Tamb enganya a favor d'aquesta voluntat de sonar importncia al cel ja que el Campanile s moltllarg i prim.

=> GUARDI fou recuperat pels impressionistes per la seva tcnica desdibuixada i el tractament del'atmosfera (en la seva poca era ms valorat Canaleto).

13