03 Eros I Psíque
-
Upload
guest015446 -
Category
Documents
-
view
7.439 -
download
1
Transcript of 03 Eros I Psíque
![Page 1: 03 Eros I Psíque](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062405/55640567d8b42a130c8b4573/html5/thumbnails/1.jpg)
"Eros i Psique" Psyché ranimée par le baiser de l'Amour"
Museu del Louvre. París
Antonio Canova1787 – 1793
Neoclassicisme
Antonio Canova(1757 - 1822)
![Page 2: 03 Eros I Psíque](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062405/55640567d8b42a130c8b4573/html5/thumbnails/2.jpg)
L'ase d'or de l’escriptor llatí Apuleu
És la única novel·la llatina que s'ha conservat sencera.
És la història d'un home interessat per la màgia i la bruixeria, que tot d'una es troba accidentalment convertit en ase. Sota aquesta aspecte, cau en mans d'una colla de lladres amb els quals viu tota mena de penalitats i aventures, fins que recupera el seu aspecte humà per obra i gràcia de la deessa Isis. Entre els diversos episodis d'aquesta trama. L'ase d'or conté alguns dels millors relats de por, còmics o eròtics de tota la literatura antiga, a més del celebèrrim conte meravellós de Eros i Psique.
TÍTOL: L'ase d'orAUTOR: Apuleu (Traduït per Joan Bellés)EDITORIAL: Editorial Empúries
![Page 3: 03 Eros I Psíque](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062405/55640567d8b42a130c8b4573/html5/thumbnails/3.jpg)
• És una evolució del Barroc que es desenvolupa a França des del començament del XVIII.
• El Rococó fou un estil cortesà, galant, de l’aristocràcia, propi de gent refinada, culta, ociosa.
• El Rococó és una art al servei de la comoditat, del luxe i de la festa.
• Per el Neoclassicisme l’ art rococó és banal, frívol i decadent.
Madame Pompadour Fragonard “El gronxador”
El Rococó
![Page 4: 03 Eros I Psíque](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062405/55640567d8b42a130c8b4573/html5/thumbnails/4.jpg)
El Neoclassicisme
• Segona meitat del segle XVIII fins els primers anys del segle XIX.
• S’identifica amb la Il·lustració. Moviment cultural que amb l’objectiu de recuperar el “bon gust” critica el gust decadent de la noblesa.
• Pels Il·lustrats, la raó triomfa sobre els sentiments. Es proposaven d'il·luminar la humanitat amb les llums de la raó.
• Hi ha un retorn a l’antiguitat clàssica i al Renaixement. Es recerca l’harmonia, la bellesa ideal, la simetria i les proporcions, l’equilibri i la mesura.
• Les Acadèmies vetllaran que les obres siguin ajustades als cànons de bellesa i a través dels Salons l’obra d’art es difondrà.
• L’art ha de ser un mitjà per canviar el món. Ha de transmetre pautes de conducte, ha d’exaltar virtuts com l’abnegació, el sacrifici i la noblesa de sentiments.
L’art de la Revolució i de Napoleó
![Page 5: 03 Eros I Psíque](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062405/55640567d8b42a130c8b4573/html5/thumbnails/5.jpg)
L’art clàssic es va veure revitalitzat per les descobertes de les ciutats petrificades pel Vesubi (Herculà (1738) i Pompeia (1748)
Winckelmann Arqueòleg i teòric alemany que es convertí en el teòric del Neoclassicisme
El 1764 publica ”Historia de l'Art a l’Antiguitat”.
Circumstàncies que afavoreixen l’estil neoclàssic
Important bibliografia arqueològica
Els artistes van retorna a les fons clàssiques i a l’Antiguitat grecoromana
![Page 6: 03 Eros I Psíque](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062405/55640567d8b42a130c8b4573/html5/thumbnails/6.jpg)
Encarregada l’any 1787per el col·leccionista anglès John Campbell i adquirida en l’any 1801 per Joachim Murat.
Joachim Murat
Aquí un noi una noia que es van a fer un petó; ella és la ment (psique, en grec), ell és l’amor físic (cupido, desig, en llatí).
![Page 7: 03 Eros I Psíque](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062405/55640567d8b42a130c8b4573/html5/thumbnails/7.jpg)
Les dues figures s’entrellacen i formen una X
centre de la composició
Moment molt passional: el bes.Eros li agafa el pit – Psique li passa les mans darrera el cap.
himne à l'amor
COMPOSICIÓ
![Page 8: 03 Eros I Psíque](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062405/55640567d8b42a130c8b4573/html5/thumbnails/8.jpg)
La llum llisca per tota l’obra, provocant un difuminat suau.
Marbre blanc Molt polit= l’afinava amb pedra tosca i una lletada de calç i àcid.
les pells tenen la llum de les perles o la finor del cutis d’un nen petit
Esbós de terracota, 1787
LLUM
![Page 9: 03 Eros I Psíque](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062405/55640567d8b42a130c8b4573/html5/thumbnails/9.jpg)
Posicions molt forçades en un perfecte equilibri de moviment.
Aconseguint centrar l’atenció de l’espectador en el gest d’apropament dels dos rostres.
RITME
![Page 10: 03 Eros I Psíque](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062405/55640567d8b42a130c8b4573/html5/thumbnails/10.jpg)
Voluntat d’eternitzar l’AMOR en tota la seva dimensió de tendresa i de desig.
TEMPS
![Page 11: 03 Eros I Psíque](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062405/55640567d8b42a130c8b4573/html5/thumbnails/11.jpg)
![Page 12: 03 Eros I Psíque](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062405/55640567d8b42a130c8b4573/html5/thumbnails/12.jpg)
![Page 13: 03 Eros I Psíque](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062405/55640567d8b42a130c8b4573/html5/thumbnails/13.jpg)
![Page 14: 03 Eros I Psíque](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062405/55640567d8b42a130c8b4573/html5/thumbnails/14.jpg)
• Ideal de Bellesa.• Interès per la figura humana.• puresa de línia.• Claredat compositiva• Marbre, material noble
Característiques que vinculen l’obra amb l’escultura grega:
![Page 15: 03 Eros I Psíque](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062405/55640567d8b42a130c8b4573/html5/thumbnails/15.jpg)
![Page 16: 03 Eros I Psíque](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062405/55640567d8b42a130c8b4573/html5/thumbnails/16.jpg)
Perseo con la testa di Medusa1804-1806, marmo, Metropolitan Museum of Art, New York
Perseus amb el cap de Medusa1804-1806Metropolitan Museum of Art. New York
Paolina Borghese1801Galleria Borghese. Roma
Tres Gràcies,1814-17. Victoria and Albert Museum. Londres