5Amb la PPT, mho vaig passar molt b

La primera vegada que vaig patir els efectes de la PPT (Poci de la Publicitat Total) de Bernat mho vaig passar molt b, i la segona, i la tercera..., qui-na xalera! Corrent pel mig del carrer, imitant una patinadora descontrolada, mentre els cotxes fre-naven en sec per no passar-me per damunt. He de reconixer que en aquell moment va ser divertit, eh? Per les hauria pogudes passar molt borroses si un daquells cotxes mhaguera atropellat. I no s que jo fra una inconscient, no. Simplement, no podia parar. Mhavia begut aquella poci del cien-tfic Bernat i sentia msica de clarinets: nanaina, nanainaaa.... Em veia a mi mateixa en un mn de

Edici

ons B

rome

ra

6color rosa on tot semblava extret duna propaganda de nines cursis, el cel era verd, els edificis estaven pintats de tots els colors de larc de Sant Mart, les voreres eren blaves com el cel, el carrer era rosa com un xiclet de maduixa, els cotxes em sembla-ven inofensius com de goma espuma de colors. I jo patinava fent la cabra pels carrers: nanaina, nanainaaa..., i aix que no duia patins!

Quina me nhauria pogut passar!A ma mare, en veure la filla, que sc jo, una

mica ms i li agafa un cinc de copes. Qu s un cinc de copes? No ho s! Per ma tia Teresa ho diu sempre que alg t un sobresalt fort o est a punt de desmaiar-se.

Per, anem a pams, comencem pel principi!

Edici

ons B

rome

ra

7Entre el ball i el futbol, ma mare est com una col

Tot va comenar una mica abans, aquella mateixa vesprada, havent eixit descola. Era dimecres, ho recorde perqu s el dia que jo no tinc angls i la mare no t assaig, aix que tornvem cap a casa, sense passar per lacadmia, ni per lauditori. Ella anava tota entusiasmada xarrant amb ma tia Teresa (la que diu sempre aix del cinc de copes) de les seues coses. Quines sn les seues coses? Doncs, les seues coses sn el futbol i el futbol. Perqu sn les dues unes fantiques, eh? B, ma mare, a banda de la passi pel futbol, tamb est boja pel ball.

s que ma mare s ballarina. Treballa a laudito-ri de la ciutat, actua en musicals, que sn com una

Edici

ons B

rome

ra

8mena dobres de teatre en qu la gent sho diu quasi tot cantant o ballant. Assaja moltes hores, perqu lapassiona la faena que fa i la vol fer molt i molt b. Aix que balla a lauditori, a casa i a tot arreu. Jo dic que est com una col perqu ella, si de sobte se li acudeix un pas, el fa, i no es talla gens, sabeu? Es posa a ballar i punt! Li t igual que estiguem al carrer, com a la porta de lescola, com al metro, com al supermercat a la cua del peix. Sempre est ballant o parlant de futbol, ma mare. Com una col, ja us ho he dit.

Qu dius ara! requestava ma mare a ma tia. Va ser un penal com una catedral!

Au vinga, Maria, per favor! feia ma tia Te-resa. Que es va veure clarament com es va tirar a posta dins de lrea! Jo, si haguera sigut lrbitre, li hauria tret una targeta roja que...

Targeta? De qu vas? defensava ma mare com si li anara la vida. Targeta per al defensa!

Jo vaig mirar de ficar-hi cullerada. En ball no era una entesa, per si volien parlar de futbol, tam-b hi tenia moltes coses a dir, eh?

Mare, mare...Qu?Que, hui, al pati, jo tamb he fet un gol de

campionat, eh? Mira, he avanat des del mig camp i, regatejant, he passat tres jugadors de lequip con-trari, saps? Per mhan fet una falta. Fora de lrea,

Edici

ons B

rome

ra

9eh?, que no ha sigut penal. I jo, eh?, lhe tirada directa, per damunt dels caps de la barrera, i el porter, que era Donat Pesat, eh?, no lha vista venir, i li he marcat un gol per lesquadra a dos dits del travesser que...

Marta, per favor! va fer ma mare amb cara de no haver-me escoltat en cap moment. No veus que estem parlant?

I jo qu? Jo no estava parlant?, eh? Bah! Adults! Era clar que a ma mare i a ma tia els era ben igual que jo li haguera fet un gol espectacular mereixe-dor duna final de la Lliga de Campions a Donat Pesat.

Per si ho voleu saber, Donat Pesat s el por-ter de lequip contrari. En realitat li diuen Donat Snchez, per jo abans li deia Donat Pesat perqu era un pesat. s que sempre mestava fent regals i coses daquestes. Vull dir que se li notava duna hora lluny que estava per mi, sabeu? I jo no volia saber res dell perqu era un plom, compreneu? Per aix li deia Donat Pesat.

Com que aquelles dues no em feien ni cas, vaig passar delles. I ma mare i ma tia van continuar a la seua, i ni sen van adonar quan em vaig fer la fonedissa amb lentrep de formatge i vaig desa-parixer.

Havia tirat arrere amb la idea de trobar-me amb Marc i la colla. Marc era el davanter del meu

Edici

ons B

rome

ra

10

equip. Ell i jo fiem una bona parella. Per, de futbol, eh?, de futbol i avant, eh? Vull dir que jo, des de la banda, tinc un art especial per a centrar bones pilotes i ell..., ell remata bastant b, la veri-tat. Doncs aix, que feia idea de trobar-mel, a ell i a la resta de lequip. Perqu, si ma mare i ma tia shavien entestat a discutir de futbol, encara tindria bona cosa de temps per a jugar un partit al parc, mentre macabava lentrep i encara podria crrer per un altre carrer i arribar a casa abans que elles. I sense que se nadonaren!

Per no em vaig trobar amb Marc, no. Qui venia de cara era Donat Pesat. I com que llavors era un pesat, vaig fugir dell com un llamp i em vaig amagar a corre-cuita a lalqueria de Bernat.

Ho tenia prohibit. Per no tenia altre remei si em volia amagar de Donat Pesat. A ma mare no li feia gens de grcia que entrara a lalqueria de Ber-nat. Deia que estava completament grillat, que a una persona que feia les coses que feia ell li havia de faltar un bull necessriament. Mira qui parla! La ballarina constant! A ms, a mi si estava a mig bullir o no, mera ben igual. Ma mare tamb est com una col; ben bullida, potser, per com una col, si ms no. Aix que en teoria ja estic acostumada a tractar amb grillats (aix a ma mare no li ho he dit mai, eh?, per ho he pensat, la veritat). A ms, a mi Bernat no em sembla que estiga boig. Crec

Edici

ons B

rome

ra

Edici

ons B

rome

ra

12

que s una persona molt divertida i prou. Li agrada disfressar-se, riure, cantar, jugar... I sembla men-tida que a ma mare, amb tantes ganes de ballar com t, que no li anaren gens aquella mena de jugarotes. Sempre em deia que ni el mirara, que no em convenia relacionar-me amb ell.

Ah, no? sem va escapar una vegada. Doncs..., tu s que thi vas relacionar, eh?

Jo? Per qu ho dius, aix? Vinga, per qu ho dius? Don tho has tret, que aquest cientfic boig i jo puguem tenir res a veure? Com ho pots pensar? Qui tho ha dit? Per qu ho dius?, vinga! Tha dit alguna cosa, ell?

I va continuar fent-me preguntes daquelles dinterrogatori de policia i jo li vaig haver de dir:

Tranquilla, que ning no mha dit res, no.Ah! s que si tha dit alguna cosa alg, s tot

mentida, de manera que... ja ho saps!Que no mha dit ning res! Ho he dit per

dir-ho, i ja est!I ho vaig deixar crrer perqu no volia que

descobrira que jo li havia regirat les fotos sense demanar-li perms, ni que nhavia vist una de quan era ms jove en la qual apareixia molt somrient abraada a Bernat, que tamb era un poc ms jove i que duia els cabells engominats i pentinats cap a darrere amb una cua. Aix s que..., jo tenia ra.

Per vaig callar.

Edici

ons B

rome

ra

13

La veritat s que no noms era ma mare la que li tenia trria al pobre Bernat, la majoria dels pares el veien com un perill pblic. Fins i tot havien anat a la policia amb la idea de fer-lo fora del barri. Per Bernat va justificar amb papers que tenia tot el dret de viure on vivia i de fer la vida que feia. Va demostrar que era un ciutad respectable per ms coses que diguera el venat. I no el van poder fer fora. Els de la colla ens vam alegrar, perqu, tot i que semblava un cientfic ben extravagant i grillat, ens divertia molt amb els seus experiments estrafolaris. Els grans, ma mare la primera, li deien el cientfic boig, per en realitat li diuen Bernat Arrufat. Tot i que jo moltes vegades li dic BAB i a ell li agrada.

Edici

ons B

rome

ra

Edici

ons B

rome

ra

15

Jo sc Bernat, un cientfic enamorat

Jo sc Bernat Arrufat, per Marta Pujol a vegades em diu BAB (Bernat Arrufat Brown) des que li vaig dir que mabelliria assemblar-me a Emmett Brown. Qui s Emmett Brown? Doncs un cientfic del cine. Ix a les pellcules de Retorn al futur. T els cabells blancs i els du despentinats. Sempre va vestit amb una bata blanca plena de taques i est molt ocupat fent millores al DeLorean, que s el seu cotxe fantstic amb el qual pot viatjar en el temps. Jo tamb. Vull dir que jo tamb estic sempre molt ocupat fent experiments. I, encara que em pentine, els meus cabells no em fan cas..., aix que els duc igual que Emmett: esbullats i bojos.

Edici

ons B

rome

ra

16

En lloc de cotxe, tinc una alqueria vella plena de goteres, per he posat uns quants plstics a la teulada i ha quedat molt b. Tamb hi he installat un parell de panells solars i unes bateries de cotxe i tinc llum. Una de les habitacions, lhe transformada en un laboratori on tinc tot el que necessite per als meus experiments. La gent diu que he perdut loremus, que sc un cientfic boig. I una mica de ra s que tenen. Per hi ha bojos i bojos, no? I jo estic boig de cincia..., i damor tamb!

Magrada molt una xica, s, qu passa? De fet, fa molt que magrada. Abans jo tamb li agradava a ella. Al principi li semblava fantstic que jo fra tan estrambtic i daix, per..., ara ja no. El nostre amor no s fcil. A ella li agrada ballar, a mi no; a ella li agrada el futbol, a mi no; ella va sempre molt ben pentinada i arreglada, jo no; a ella li agrada viure al centre de la ciutat, i jo noms s estar a lalqueria, amb la meua gosseta, lhortet, el jardinet, els meus experiments... Jo vaig a veure-la actuar sempre que puc, que sn la majoria dels dies. Em quede en silen-ci entre el pblic i aplaudisc amb ganes cada vegada que ella ix a lescenari. La meua estimada ara s un poc famosa i fa anys que no em fa ni cas, perqu diu que la meua imatge no li conv, sabeu? Per aix estic boig damor, i faig cada vegada ms bogeries, s! En dir-vos que li he arribat a cantar ranxeres al balc vestit de mexic, ja us ho he dit tot. Per en-

Edici

ons B

rome

ra

17

cara nhe fet daltres, no? Com que s que li agrada molt el futbol, mhe vestit de futbolista per invitar-la a jugar un partit, mhe disfressat de seguidor del seu equip i mhe passejat per davant de sa casa amb un tambor per animar amb ganes els dies de partit, fins i tot mhe arribat a vestir de ballar. He tret pancartes a les grades, que han eixit per la tele, amb el seu nom i un cor dibuixat... Ja ho s, que potser em falta un reg i que estic completament grillat, com una cabra, s! He volgut fer un munt dhistries per cridar la seua atenci, per lnica cosa que he aconseguit s que safarte cada vegada ms de mi i que al final telefone a la policia. s molt difcil aix denamorar-se, sabeu?

Ah, tamb estic boig de cincia, ja ho sabeu.Els invents que faig, amb atifells que vaig tro-

bant, em funcionen la mar de b. De moment, ja he inventat el TRFEC (Transport Rpid per a lAigua de la Font Ecolgic i Canyer), un mix de carret i bi-cicleta que em permet circular per la ciutat i carrejar bidons daigua des de la font fins a la meua alqueria sense cap esfor, i tamb el REFRESC (Recipient Especialment Fantstic de Refrescar Econmica-ment Sense Consum), que s com una nevera, per ecolgica. Funciona, segons com, amb energia solar, elica o pedalejadora. Eu!, que quan no fa sol, ni vent, em toca pedalejar si vull les coses fresques, sa-beu? Tamb he inventat una post de planxar mbil

Edici

ons B

rome

ra

18

que es transforma en patinet, un rellotge solar que, a banda de lhora i el dia, tamb tendevina loratge, i un munt de coses ms.

Ah! I moblidava! He creat el SOF (Seient Op-timitzat per a Festejar Amorosament), una mena de sof ben especial per a enamorats, que encara no he pogut experimentar.

Tamb estic estudiant un curs de mgia per correspondncia. Magrada experimentar amb pro-ductes diferents i fabricar refrescos i llepolies amb poders especials; tot i que, de moment, encara no he aconseguit gran cosa. O potser s?

Anem al cas. Justament aquella vesprada, quan va venir Marta a visitar-me, estava capficat en un ex-periment nou. Havia provat mesclar 250 centilitres de llimonada, amb 125 centilitres de suc de ram blanc, una mica de sucre (34 grams), un polsim de pica-pica (743 milligrams) i unes paraules mgiques que he aprs al curset de mgia i que no us puc dir perqu sn un secret, per que componen un redol amb PAU. Les paraules podrien ser esclau, que rima, o cau, que tamb rima. Per no us les puc dir, eh?

Com que em va preguntar qu feia, li vaig haver dexplicar en qu estava treballant:

...per encara no s quin color donar-li a la nova poci. He provat amb verd, taronja i trans-parent, de moment.

Per a qu servir?

Edici

ons B

rome

ra

19

Ser un filtre damor. Li dir PAU (Poci de lAmor Universal).

Com, com, com? es va sorprendre Marta.S vaig aclarir. Una poci que ajudar la

gent a ser ms feli.Com funcionar la PAU? em va preguntar

Marta encuriosida.Molt fcil vaig aclarir. Si, posem un cas,

te la prengueres tu, i a tu tagradara alguna per-sona...

Ei, Bernat, que a mi no magrada ning, dacord? es va defensar.

Ja ho s, dona. Noms s un dir. Suposem que hi ha alg que tagrade de veritat.

Dacord! Suposem-ho!Doncs, en aquest cas, si tu et begueres la meua

poci, llavors, aquesta persona senamoraria de tu, tamb.

s interessant...S, per jo vull anar ms enll encara. Posem

que hi ha una persona que est molt per tu i a tu no tagrada gens.

Marta va fer cara destar pensant en alg en concret perqu va somriure de gaidonet.

Dacord! Suposem-ho!Doncs, en aquest cas, si et begueres el beurat-

ge, i de veritat aquesta persona no tagradara gens, llavors, es desenamoraria de tu immediatament.

Edici

ons B

rome

ra

20

Jo he de reconixer que, quan parle dels meus experiments i de les meues coses mgiques, men-tusiasme de tal manera que no sc conscient de res del que tinc al voltant. I aquella vesprada, fins i tot vaig traure la pissarra per explicar-li a Marta els efectes de la nova poci que volia inventar.

Posem que A ets tu, posem que B s la persona que vols que senamore, i posem que C s la persona que sha de desenamorar. Si A beu la poci, llavors B passa a laltra banda, i C...

I vaig anar omplint la pissarra de grfics, i de signes, i de lletres. Em vaig entusiasmar tant amb les meues explicacions que no vaig ser conscient que la meua gosseta, Xispa, havia fet caure un got de poci damunt la taula i estava llepant-ne el con-tingut. Va ser Marta amb un crit qui va fer que madonara de la situaci.

Per, Xispa! em va interrompre la xiqueta. Thas begut el got?

Jo vaig deixar el clari, vaig apartar el got de la gossa, per ja era massa tard. Concretament eren les 18.14 hores. Ho s perqu ho vaig mirar per calcular el temps de reacci daquella poci. Se lhavia beguda tota, i el got estava ple!

Mira, quin remei! vaig fer amb resignaci. Com a mnim veurem si funciona el beuratge.

I vaig anotar lhora i la quantitat de lquid in-gerit. 250 centilitres de poci tintada de verd kiwi.

Edici

ons B

rome

ra

Edici

ons B

rome

ra

22

Desprs vaig connectar la tele i vaig posar Xispa asseguda al seu coix perqu la mirara.

Qu fas amb la gossa? es va estranyar Marta.

Provar els efectes de la poci vaig aclarir jo.Davant de la tele?Naturalment. s el lloc on ms publicitat fan.I qu? No entenc la relaci entre filtre de

lamor i publicitat va fer Marta. Seria millor que la tragueres a passejar a veure si troba el seu gos estimat.

No, no, no! La PAU la tinc al REFRESC. El got que sha begut Xispa era de PPT, la Poci de la Publicitat Total!

Marta va fer una cara de no ho s dir. Com a cientfic que sc, us puc dir que era una cara en-tre estranyada (24%), admirada (36%), espantada (18%) i de culpabilitat (22%). Cara de no ho s dir, ja us ho he dit. Per com que dominava amb un 36% la cara dadmiraci, dir que va posar cara dadmiraci, sorpresa per la meua capacitat incre-ble dinvenci creativa.

I quins efectes produeix la PPT aquesta? va preguntar amb un 18% de la cara despant.

Doncs encara no ho s. Jo volia una poci que fera viure el mn de la publicitat des de dins a les persones humanes, per...

No ho entenc.

Edici

ons B

rome

ra

23

Doncs s molt fcil. Tu no has vist que a la publicitat tot s fantstic?

S, per diu ma mare que tot sn boles. Ella mateixa, amb la seua companyia han preparat una coreografia per a una propaganda i diu que tot s mentida, que...

Justament per aix, dona! la vaig tallar. Els qui ixen a les propagandes, si es beuen un refresc es posen a cantar i a ballar, els qui prenen un iogurt te-nen fora sobrehumana, els qui masteguen un xiclet es converteixen en superherois... I tot s mentida!

Ja, aix ja ho s, i...?Com que: i...? Que no magafes la idea, Mar-

ta? Si, posem per cas, tu thagueres begut aquesta poci...

Que no ho he fet! es va defensar amb el 22% de la cara de culpabilitat.

Ja ho s, que no ho has fet. Se lha beguda Xispa, per..., s un dir.

Dacord, suposem-ho!Doncs, si te lhagueres beguda, i la poci

funcionara, cada vegada que veieres una propa-ganda, tindries totes les sensacions que se suposa que tenen els personatges de la publicitat. No s si mexplique...

I no s si em vaig explicar, per Marta va tornar a posar la cara del 22% de culpabilitat i desprs va somriure i va eixir disparada del meu laboratori.

Edici

ons B

rome

ra