Espipellades de cultura

gastronòmica

Tastaplats

viulallengua

BulgàriaCuina eslava i oriental

BulgàriaSofia

Ruse

Més de 6 milions i mig de persones parlen el búlgar. Tot i que la majoria es troben a Bulgària, també hi ha algunes comunitats de parlants d’aquesta llengua eslava a les zones frontereres dels estats d’Ucraïna, Moldàvia, Sèrbia, Grècia, Turquia, Romania, Hongria i Macedònia.

Mentre que la major part dels búlgars són cristians ortodoxos, existeix una minoria musulmana de prop de 800.000 persones que s’expressen en turc i la presència de les quals es remunta a l’antic Imperi Otomà. D’altra part, devers 200.000 búlgars parlen en macedònic. Hi ha lingüistes, però, que consideren aquesta llengua, que és l’idioma oficial de la veïna República de Macedònia, una variant dialectal del mateix búlgar.

Font: Linguamón – Casa de les Llengües

Europa

Un país amb tres llengües

Disseny, maquetació i fotografia: ocreativa.comCoordinació i redacció: Antoni MateuImpremta: Ingrama S.A.

© Ajuntament de Palma. Regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística (2010)© d’aquesta edició: Govern de les Illes Balears (2010)Producció i distribució d’aquesta edició: Grup SerraDL: PM-1485-2010

Moviments que despisten

El llenguatge corporal sol dir moltes de coses i alguns moviments que fan els búlgars pot fer que més d’un es despisti. Resulta que en aquest país, per dir sí, mouen el cap d’esquerra a dreta i, per dir no, ho fan de dalt a baix. Per tant, si un s’hi vol entendre, el camí més curt és que n’aprengui l’idioma.

Per aprendre búlgar, primer de tot és necessari conèixer-ne l’alfabet, el ciríl·lic. Si no, és impossible llegir-ne cap paraula. Precisament, aquestes grafies nasqueren en territori de l’actual Bulgària, quan missioners ortodoxos grecs iniciaren l’evangelització dels pobles eslaus. Per això, avui dia, la majoria de llengües eslaves vinculades a territoris històricament ortodoxos, com el rus i l’ucraïnès, s’hi escriuen. D’altra banda, les llengües eslaves de territoris històricament catòlics, com el polonès i el txec, solen utilitzar l’alfabet llatí.

Abans de venir a Mallorca, Valentina Petrova ja coneixia l’alfabet amb què s’escriu el català. Darrerament, però, hi té molta més traça. Resulta que el seu ordinador no està adaptat a les grafies de la seva llengua materna i per comunicar-se amb els familiars de Bulgària no li queda més remei que escriure en búlgar amb caràcters llatins.

Tastaplats

Una de les llengües que Valentina desconeix és el turc. I és que la ciutat d’on és originària es troba a l’altre extrem del país on viu la minoria turca. La realitat és que fins fa poc els drets lingüístics dels parlants de turc no estaven gaire garantits. Fins als anys vuitanta, a Bulgària es duien a terme campanyes per intentar assimilar la minoria turca, tot i que representa devers un 10 per cent de la població i fa cinc segles que viu en territori búlgar. Hi ha qui assenyala que la causa d’aquest rebuig s’associa al passat en què Bulgària restà sotmesa sota el poder de l’Imperi Otomà.

Entre el col·lectiu de búlgars nouvinguts que viuen a Mallorca, també n’hi ha que pertanyen a la minoria turca. Alguns viuen a la zona de Cala Major i Sant Agustí, a Palma, on han obert establiments que es dediquen a servir kebabs. A Palma, hi ha qui diu que, precisament, els millors kebabs es mengen al carrer Joan Miró d’aquesta barriada.

“Sempre que necessit algun producte búlgar, vaig a Cala Major, on els turcobulgars que hi viuen han obert una botiga on venen menjars d’importació”, explica Valentina, que sempre seguit és a comprar-hi formatge o embotits.

Valentina Petrova Miteva, a qui els amics solen anomenar Valka, és de Ruse, una ciutat a la riba del riu Danubi, just a la frontera amb Romania. Amb uns 200.000 habitants, és la cinquena ciutat amb més població de Bulgària.

“A diferència de la ciutat on vaig néixer, Palma sembla que hagi crescut tota d’un cop a causa del gran nombre de persones que hi han vengut a viure. De Ruse, en canvi, molta de gent se’n va i el que hi ha és molta de població envellida. Molts de joves de la meva ciutat, a part de Mallorca, viuen a Alemanya, Londres, Grècia o Xipre”, explica aquesta economista que, des que viu a Mallorca, ha fet feina a diferents assessories fiscals.

A part de búlgar, català i castellà, Valentina també sap parlar en rus, que anys enrere era idioma obligatori en l’ensenyament del país perquè estava sota influència soviètica. A més, però, té coneixements d’alemany.

Valka, de Ruse a Palma

Tastaplats

Valka

Haurem de menester:PatatesCarn picada (de vedella i porc)Salsa de tomàtigaPebre boPebre bordOrenga

Preparació:Tallarem les patates a daus i les fregirem dins una paella o calderó. Dins el mateix oli, sense necessitat d’haver d’esperar que les patates siguin ben cuites, hi tirarem la salsa de tomàtiga. Llavors, hi afegirem la carn picada. Ara serà el moment de posar-hi la sal, el pebre bord i una misèria de pebre bo. D’orenga, se n’hi pot posar al gust de cadascú. Remenarem aquesta mescla a foc fluix durant uns 15 minuts.

Després traurem el contingut de la paella o calderó i el posarem dins una llauna o rostidora. Hi afegirem un o dos tassons d’aigua i ho enfornarem. Quan l’aigua s’hagi begut, serà senyal que la mussaca és cuita.

Mусака (Mussaca) 1

Баница (Banitza) 2Haurem de menester:Pasta de fullsFormatge búlgar (tipus feta)1 ou1 tassó d’aigua amb gas

Preparació:Per fer aquest pastís es necessita una pasta de fulls específica. En comerços especialitzats se’n ven de fresca o congelada. A diferència de la pasta de fulls tradicional, en què els fulls apareixen un cop la pasta és cuita, aquesta altra pasta consisteix en un plec de làmines tan fines com un full de paper.

Posarem una d’aquestes làmines al cul d’un motle o llauna amb les voreres altes. A damunt, hi col·locarem trossos del formatge de tipus feta, esclafats amb la mà o amb una forqueta. D’aquesta manera anirem fent sostres de formatge i pasta fins que haguem acabat les làmines.

Després batrem un ou i el mesclarem amb el tassó d’aigua amb gas. Ben remenat, ho tirarem per sobre del pastís. Ara, l’enfornarem i, quan el suc s’hagi begut, ja el podrem treure.

Tot i que la mussaca és un plat típic d’arreu dels Balcans i de l’Orient Pròxim, dels territoris que ocupava l’Imperi Otomà, la variant grega és la més coneguda. Aquesta sol tenir patata, carabassó o albergínia, carn capolada i tomàtiga. Tots aquests ingredients, fregits i posats en sostres, fan que s’assembli ben molt al tombet que es fa a Mallorca.

“D’ençà que visc a Palma, sempre que dic que a Bulgària menjam mussaca de manera habitual, hi ha qui em demana ‘o no és de Grècia, aquest plat?’. La veritat és que, per ventura, la grega és més coneguda. La diferència més destacable, però, és que nosaltres no hi posam albergínia”, comenta Valentina.

Bulgària és un dels països on més iogurt es consumeix. De fet, es diu que aquest menjar va néixer a l’Àsia central i va arribar a Europa a través de Turquia, Grècia i Bulgària.

“Un dels menjars búlgars més típics de l’estiu —explica aquesta economista— és la sopa tarator, que està feta amb iogurt. Es menja fresca per combatre la calor i és molt senzilla de preparar. Basta que aclarim el iogurt amb un poc d’aigua, hi posem daus de cogombre, un poc de julivert o fonoll, nous capolades, un poc d’all picat i un raig d’oli. És una menja que passa tot d’una”.

No totes les mussaques són gregues

La gastronomia búlgara és una mescla de tradicions orientals i productes mediterranis. Allò que no és gaire habitual, tanmateix, és el consum de peix. Tot i que una part considerable de la riba del mar Negre es troba en territori búlgar, és més comú menjar carn de vedella que no peix. És precisament a les voreres d’aquest mar on es desenvolupa una creixent indústria turística que cada any atreu un gran nombre de visitants procedents de l’Europa occidental. Hi destaca l’oferta de balnearis.

A Bulgària, les menjades es fan com a les Balears es feien un temps. És a dir, com quan l’horari d’oficina no s’havia imposat i la gent dinava i sopava prest.

“Al meu país, això de sopar a les 9 o les 10 del vespre no s’usa. De tot d’una que vivia a Mallorca va ser una cosa que em va estranyar. Solem sopar molt més prest, devers les 7 o les 8 de l’horabaixa. I pel que fa al dinar, que és la menjada més important, també sol ser prest, a les 12 del migdia o a la una”, diu Valentina.

Tastaplats

català búlgar anglès alemany francès castellà

aigua води (vodi) water Wasser eau agua

albergíniaпатладжан(patladzhan)

aubergine Aubergine aubergine berenjena

carn месо (meso) meat Fleisch chair carne

formatge сирене (sirene) cheese Käse fromage queso

iogurtкисело мляко(kiselo mliako)

yoghurt Joghurt yogourt yogur

orenga риган (rigan) oregano Oregano origan orégano

ou яйце (iaitse) egg Ei oeuf huevo

tomàtiga домат (domat) tomato Tomate tomate tomate

“A la nostra mussaca, no hi posam albergínia”

Valka

Tastar els menjars que fan els nous residents de les Illes Balears és gustós; més enriquidor és, però, conèixer-ne els cuiners amb les seves cultures i llengües arribades d’arreu del món.

Bulgària

“Es camí que du a ca teva és es mateix que du a ca meva. Estam igual de lluny, igual de lluny, igual de prop”**Fragment d’Aire, del disc Musicogastronomia (2008), de Tiu.