1 4 Primers resultats arqueològics a Prats de Rei · zament de la veu, la música i la imatge. 9...
Transcript of 1 4 Primers resultats arqueològics a Prats de Rei · zament de la veu, la música i la imatge. 9...
Enginyeria de Telecomunicació i professor de la TelecomBCN de la UPC. Un expert en projectes europeus en el camp de l’anàlisi d’imatge, interfí-cies multi-modals i les sales intel·ligents, que actu-alment és responsable del projecte MuViPro i del grup de recerca consolidat sobre Processament d’Imatge i Vídeo (GPI-UPC).
La petjada internacional de MirallesCarles Crespo
El nou cementiri d’Igualada, obra d’Enric Miralles i Carme Pinós, forma part del patrimoni arquitec-tònic més reconegut de la ciutat. Tot i això, per a molts igualadins continua amagant racons com la tomba del propi Miralles, que regularment rep les visites d’admiradors de la seva obra d’arreu del món. Un espai de memòria que aplega missatges en llengües i alfabets dels cinc continents adreçats a un dels arquitectes catalans més internacionals. Carles Crespo, l’arquitecte municipal d’Igualada, ex-plicarà l’obra d’Enric Miralles amb una atenta mira-da al cementiri de la ciutat.
Desenterrant el silenciSergi Bernal
A finals de juliol del 1936, just al principi de la Guerra Ci vil, va des-aparèixer el mestre ca-talà Antoni Benaiges. Dos anys abans havia arribat a la petita es-cola del poble burga-lès de Bañuelos de Bureba disposat a aplicar-hi la tècnica Freinet, una innovadora metodologia pe-dagògica basada en la participació dels alumnes i l’ús de la impremta. Una història, gairebé al límit de l’oblit, recuperada a peu de fossa. La història d’un mestre d’escola assassinat.
Centenari Salvador EspriuParanoia Accions
AUGA commemorarà el cente-nari de Salvador Espriu amb una proposta de Paranoia Accions. La poesia d’Espriu es farà present al nostre escenari amb el recol-zament de la veu, la música i la imatge.
9
10
8
11 n
ove
mb
re4
no
ve
mb
re18
no
ve
mb
re
Etíops de Ramon Giner
Ramon (Ram) Giner ens pre-senta l’exposició fotogràfica Etíops, resultat dels seus viat-ges per aquell remot i oblidat país del Quart Món, recordat només per les catàstrofes humanes. Imatges de perso-nes anònimes que, sense cap dubte, són la gran riquesa del cinquè país més po-bre del món. Ha intentat copsar mirades que par-len per si soles i mostra amb fotografies la digni-tat dels seus improvisats models. Unes fotografies sense cap altra preparació que una trobada casual en qualsevol indret, plena d’espontaneïtat i sinceri-tat, traduïda en una complicitat gestual d’aprova-ció o rebuig.
Acte inclòs al festival FineArt d’Igualada
Escolàpia i feminista Maria Pau Trayner
En el debat sobre la dona i l’església, Maria Pau Trayner ofereix una mirada pròpia, allunyada dels tòpics. És la perspectiva d’una monja es-colàpia de 77 anys que qües-tiona el patriarcat tradicional i treballa per l’apo-derament de les dones. Jubilada com a mestre de primària a l’Hospitalet, continua defensant que la lluita per la igualtat no contradiu l’evangeli.
Un patrimoni viuDaniel Vilarrúbias
La recuperació de diversos balls del seguici festiu d’Igualada (Ball de Bastons, de Cercolets, de Pastorets i de Sant Miquel i els Diables) ha revi-talitzat la cultura popular de la ciu-tat, fent-ne partícip nou jovent. Ens ho explicarà un dels seus impulsors, l’investigador igualadí de folklore
històric Daniel Vilarrúbias. Llicenciat en Història de l’Art per la UB i Graduat Superior en Arxivística i Gestió Documental, és actualment director de l’Ar-xiu Comarcal del Pla d’Urgell i acaba de publicar El Ball de Diables d’Igualada (s. XV-XX). Un entremès dels temps medievals ençà (Carrutxa, 2013).
La televisió del futur Josep Ramon Casas
Mirar la pantalla asseguts passiva-ment al sofà s’acabarà aviat. La te-levisió del futur incorporarà la par-ticipació de l’espectador, com fan avui les xarxes socials. Aquesta és la tesi que desgranarà Josep R. Casas, doctor en
7
5
6
4
14 o
ctu
bre
28
octu
bre
7 o
ctu
bre
21
octu
bre
Primers resultats arqueològics a Prats de ReiDídac Pàmies
Les obres d’urbanització del nu-cli antic dels Prats de Rei han deixat al descobert una riquesa arqueològica única que es con-tinua investigant. Un tresor ama-gat al subsòl que va des d’època ibèrica, al poblat de Sikarra, fins a l’època moderna. N’exposarà els primers resultats l’igualadí Dídac Pàmies, tèc-nic del departament d’arqueologia de l’empresa Antequem. Llicenciat en Història per la UB, la re-cerca, documentació i divulgació del patrimoni ar-queològic són la seva passió i professió.
El trio NéixerJaume March, Ramon Closa i Joan Roca
El 1957, gairebé com un joc, cinc joves igualadins van començar a interpre-tar música amb harmòni-ca, sota el nom de Conjunt Néixer. Eren Joan Roca (har mònica acords), Ra-mon Closa (harmònica so-
lista) i Jaume March (harmònica baix), acompanyats de Jordi Savall (harmònica baix), més tard recone-gut internacionalment, i Ramon Cos (cromàtica so-lista), malauradament traspassat. Durant cinc anys, fins el 1962, el quintet va fer diverses actuacions, a més d’aconseguir proclamar-se sots-campions del món dos cops. La formació actual, el Trio Néixer, explicarà els detalls d’aquesta història, a més de do-nar a conèixer un estil musical gairebé oblidat.
El Rec, moltes mirades
El Rec, l’artèria d’aigua que ha mogut molins, tints, adoberies i que ha donat nom a tot un barri, és objecte de l’atenció i de la visita de moltíssima gent. En unes setmanes, es va passar de la pràctica desaparició a ser motiu d’il·lusions i projectes. I de controvèrsia. A l’AUGA tindrem unes quantes mirades sobre el Rec que deixaran de ben segur molts interrogants oberts.
Aspectes de Montserrat a les portes del Nadal 2013
Ramon-Bernabé Dalmau
El pare Bernabé (Ramon Dal-mau i Ribalta) és prou conegut per l’alumnat d’AUGA. En aca-bar l’any i a les portes de Na-dal, ens parlarà d’aquests temps apassionants, del nou Sant Pare i de com es viu el Nadal al Monestir de Montserrat.
11
12
13
14
9 d
ese
mb
re2
5 n
ove
mb
re2
de
sem
bre
16 d
ese
mb
re
1
2
3
16 s
ete
mb
re3
0 s
ete
mb
re2
3 s
ete
mb
reParada a IgualadaLluís Foix presentat per Rafael Jorba
«Era la tardor del 1959 [...] Tenia setze anys i prova-va fortuna a la gran ciutat [...] El cotxe de línia s’atu-rà a la cafeteria Amèrica d’Igualada.» *La Marinada sempre arriba (Ed. Columna, 2013). Va trobar feina en una botiga de recanvis de cotxes i va estudiar Periodisme i Dret quan ja havia entrat a La Van-guardia. En va ser corresponsal a Londres i Was-hington, subdirector i director. Ara, 54 anys després, torna a fer parada a Igualada i fa un repàs a una vida densa i apassiona-da. Presentarà l’acte el periodista igualadí Rafael Jorba.
INAUGURACIÓ OFICIAL DEL CURS 2013-14
La importància de la lectura. De com llegir és pensar i entendre. Laura Borràs, Directora Institució de les Lletres Catalanes. Amb la presència de les autoritats locals
La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, doctora en Filologia Romànica per la UB i professora d’aquesta ma-teixa universitat serà l’encarre-gada d’inaugurar oficialment el curs 2013-2014 de l’AUGA.
Malgrat la seva joventut, la Dra. Borràs acumula una trajectò-ria notable com a professora universitària i investigadora,
divulgadora, organitzadora d’iniciatives culturals o escriptora, entre d’altres. Ens farà reflexionar sobre la importància de la lectura i de les humani-tats. De com llegir és pensar i entendre. I com és fonamental saber interpretar i estar en disposició de pensar tant la nostra tradició com el nostre present.
El Veloz IgualadinoClàudia Briongos, acompanyada pel
Dr. Pere Pascual Domènech
Aquesta jove vilanovina de 18 anys, estudiant de Traducció i Interpretació a la UAB, presentarà el seu treball de recerca sobre aquesta històrica empresa igualadina. Una companyia de transports que va fer una aportació important a la in-dústria de l’època. L’acom-panyarà el Dr. Pere Pascual Domènech, l’historiador igua-ladí que millor coneix el s. XIX que tant va marcar el nostre passat.
Au
la d
’Exte
nsi
ó
Un
ivers
itàri
a p
er
a la
Gen
t G
ran
de l’A
no
ia
Tote
s les c
on
ferè
ncie
s es d
on
ara
n a
l Te
atre
Mu
nic
ipal l’A
ten
eu
a le
s 6 d
e la
tard
a
Re
sum
de
les 14
sessio
ns
IGU
AL
AD
A
Am
b la
co
l·lab
ora
ció
de:
Ad
scri
ta a
Reste
s d’u
n m
osa
ic ta
rdo
rom
à tro
bat a
ls Pra
ts de R
ei
Pri
me
r tr
ime
stre
cu
rs 2
013
-20
14S
ET
EM
BR
E-D
ES
EM
BR
E
1P
ara
da a
Igu
ala
da.
Llu
ís Fo
ix16
se
tem
bre
2L
a im
po
rtàn
cia
de la
lectu
ra.
Lau
ra B
orrà
s23
se
tem
bre
3E
l Velo
z Ig
uala
din
o.
Clà
ud
ia B
rion
go
s 3
0
sete
mb
re
4E
tíop
s, d
e R
am
on
Gin
er
7
octu
bre
5E
sco
làp
ia i fe
min
ista,
Maria
Pau
Tra
yn
er
14
octu
bre
6U
n p
atrim
on
i viu
, D
an
iel V
ilarrú
bia
s21
octu
bre
7L
a te
levisió
del fu
tur,
Jo
sep
Ram
on
Casa
s28
o
ctu
bre
8L
a p
etja
da in
tern
acio
nal d
e
Mira
lles, C
arle
s Cre
spo
4
no
vem
bre
9D
ese
nte
rran
t el sile
nci,
Serg
i Bern
al
11 n
ovem
bre
10C
en
ten
ari S
alv
ad
or E
spriu
, P
ara
no
ia A
ccio
ns
18
no
vem
bre
111e
rs resu
ltats P
rats d
e R
ei,
Díd
ac P
àm
ies
25
n
ovem
bre
12Trio
Néix
er,
J. Ro
ca, R
. Clo
sa i J.M
arc
h2 d
ese
mb
re
13E
l Rec, m
olte
s mira
des
9 d
ese
mb
re
14A
specte
s de M
on
tserra
t, R
am
on
-Bern
ab
é D
alm
au
16
dese
mb
re
Au
la d
’Exte
nsi
ó U
niv
ers
itàri
a p
er
a la G
en
t G
ran
de l’A
no
iaTe
l. 9
38
05
0 3
58
Carr
er
San
t P
au
, 9
· 0
870
0 Ig
uala
da, B
cn
info
@au
ga.c
at
- w
ww
.au
ga.c
at