SOLUCIONARI DE LES ACTIVITATS

PARLEM-NE

33 situacions de CATALÀ PRÀCTIC

1. Bon dia i bona hora PÀGINES 5-6 1. Lectura Llegeix atentament aquests diàlegs en veu alta: Activitat oberta. PÀGINES 6-7 2. Comprensió Després de la lectura dels diàlegs de les pàgines 5 i 6, respon a les qüestions següents: Diàleg 1 a) Com es diu el noi xinès? b) D’on és? c) Quants anys té? d) On viu? e) Quant temps fa que va arribar a Catalunya? f) De què treballa? g) Qui és la Sun-mi Lee? h) Com s’escriu el seu nom i el seu cognom? i) És coreana o catalana, aquesta noia? Per què? a) Xiao Fan; b) De Fuzhou; c) 30 anys; d) A Santa Coloma de Gramenet; e) 5 anys; f) fa de perruquera; g) La seva amiga; h) Sun-mi és el nom; Lee és el cognom; i) És catalana. Perquè va néixer aquí, però els seus pares són coreans. Diàleg 2 a) Quin és el nom del senyor Esteve? b) A quin pis viu la família Esteve? c) D’on és la família Esteve? d) Per què aquesta família ha vingut a viure a Catalunya? e) Qui és la senyora Cinta? f) Per què està atabalada la senyora Cinta? g) Per què la senyora Cinta diu a la senyora Puig que és molt amable? h) Quina expressió fan servir per acomiadar-se? a) Pere; b) 3r 4a; c) De València; d) Per la feina; e) La dona del Pere; f) Acaba d’arribar; g) Li ha ofert ajuda; h) Passi-ho bé! PÀGINA 7 3. Expressions per comunicar-se a) Estudia i aprèn-te altres expressions que també es fan servir per a les salutacions, les presentacions i els comiats. Activitat oberta. b) Busca en els diàlegs del començament les expressions que has estudiat i classifica-les segons els quadres de la pàgina 7. Per exemple: Hola! (expressió per saludar en una situació informal). Per saludar: Hola!; Bon dia i bona hora!; Per saludar interessant-se per algú: Bon dia. Qui és vostè? Com està, senyora Marta?; Per respondre a la salutació: Soc el seu veí. Molt bé, gràcies. I vostè?; Per presentar-se: Em dic Xiao Fan; Soc el seu veí; Em dic Marta Puig; Soc una veïna; Em dic Pere; Per presentar algú: Aquesta és la Sun-mi; Li presento la meva dona; Es diu Cinta; Per respondre a la presentació: Molt de gust de conèixer-la. Per acomiadar-se: Adeu!; Fins demà; Passi-ho bé!

PÀGINA 8 4. Sons i lletres Busca el nom de les lletres de l’alfabet o abecedari i estudia’ls. Després, llegeix aquestes paraules i digues com s’escriuen. Per exemple: Núria s’escriu amb ena, u amb accent tancat, erra, i, a. Vostè – demà – Joaquim – Buchyk – cançó – xinès – tretze – anys – pròxim – plaça – següent Activitat oberta. (Per exemple: Buchyk s’escriu amb be, u, ce, hac, i grega, ca). PÀGINES 8-9 5. Gramàtica a) Identifica els verbs de les oracions següents: Com et dius? D’on ets? El meu nom s’escriu així. Quant temps fa que vas arribar a Catalunya? Jo sí que vindré, però ella no podrà venir. b) Activitat oberta. c) Completa aquests diàlegs amb la forma adequada dels verbs que s’indiquen: –Ei! Qui sou, vosaltres? –Jo soc el Gerard i ella es diu Ruth. –Ells són germans i es diuen Buchyk de cognom. –D’on són, ells? –Els germans Buchyk són ucraïnesos i fan de mecànics. –Sisplau, em pot dir on viu, vostè? –Jo visc al núm. 24 del carrer Nou. –Que teniu telèfon mòbil? –Sí, el meu número és el 690 478 521. –Nosaltres som la Fàtima i en Rashid. –Ah, sí! Vosaltres viviu a Vic, oi? Jo també hi visc. –I quina adreça teniu, vosaltres? –Nosaltres vivim a la plaça del Pes. –Doncs jo visc al carrer de Sant Antoni. –Vasyl, quants anys tens? –Tinc quaranta anys. –I quan fas els anys? –Faig els anys el 15 de desembre. –Quant temps fa que vas arribar a Catalunya? –Ara fa quatre anys. –Bon dia, com està, vostè? –Jo estic molt bé, gràcies.

PÀGINA 10 6. Lèxic a) Completa les frases següents amb els gentilicis adequats: –Jo em dic Gerard. He nascut a Catalunya. Soc català. –Tu et dius Marco. Has nascut a les Filipines. Ets filipí. –Ella es diu Natsuki. Ha nascut al Japó. És japonesa. –L’Elizabeth i jo hem nascut a Guatemala. Som guatemalencs. –En Rashid i tu heu nascut al Marroc. Sou marroquins. –L’Erik i la Sofie han nascut a Noruega. Són noruecs. PÀGINA 10 7. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) Presenta’t davant els companys i companyes de classe explicant com et dius, d’on ets, on vius, quants anys tens, quan fas els anys, quants germans tens, quants anys tenen, com es diuen i què fan. Activitat oberta. (Convé repassar primer els diàlegs de la unitat.) b ) Amb altres companys o companyes, apreneu-vos els diàlegs del començament i representeu-los a classe. Activitat oberta. c) Escriu un petit missatge presentant-te a un noi o una noia amb qui voldries fer amistat. Activitat oberta. (Exemple: Soc la Paula. Visc a Vic. Faig 1r d’ESO.) d) Amb altres companys o companyes, escriviu un diàleg en què tres persones es coneixen per primera vegada. Després, llegiu-lo o representeu-lo davant de la classe. Activitat oberta. (Oralment es poden decidir primer els noms, els orígens i a què es dediquen.)

Unitat 2. Com és casa teva? PÀGINES 11-12 1. Lectura Llegeix atentament aquests textos en veu alta. Activitat oberta. PÀGINES 12-13 2. Comprensió Després de la lectura dels textos anteriors, respon a les qüestions següents: Text 1 a) Viu lluny l’Helena? On? I en Hassan? b) Qui ha d’agafar el tren per anar a casa seva? Per què? c) Per què diu en Hassan que està ben comunicat? d) Com és l’habitatge on viu l’Helena? e) On s’està en Hassan? f) Quin és el domicili d’en Hassan? g) Com es pot posar en contacte l’Helena amb en Hassan?

a) L’Helena viu una mica lluny, en un poblet. En Hassan viu al centre. b) L’Helena, perquè viu més lluny. c) Perquè pot moure’s amb metro o bus amb poques parades. d) Una casa d’una sola planta, que té una mica de jardí al voltant. e) En un pis antic de lloguer. f) Plaça del Comerç, 8, 4t-2a. g) Per telèfon fix, mòbil o correu electrònic. Text 2 a) Com és de gran el pis? Quants m2 fa? b) On és el lavabo? I el menjador? c) Des d’on es pot anar a la galeria? d) Què hi ha a la galeria? e) On és el bany? Què hi ha? f) Per què hi ha dutxa sense banyera? g) Quantes habitacions hi ha al pis? h) Quines qualitats té el pis? a) Ni gran ni petit. Fa 90 m2. b) El lavabo és al rebedor. El menjador és al final del passadís. c) Des de la cuina. d) El safareig, la rentadora i l’estenedor. e) Al fons, a la dreta del menjador. Hi ha lavabo, vàter, bidet, armari per a les tovalloles, una dutxa però sense banyera. f) Per no malgastar aigua. g) Tres habitacions. h) Cèntric i assolellat. PÀGINES 13-14 3. Paraules per expressar-se a) Activitat per fer en parelles. Demana a la teva parella com es diu, quina és la seva adreça, quin codi postal té, quin és el seu número de telèfon i si disposa d’adreça electrònica. Amb aquestes informacions, escriu un text en forma de targeta. Activitat oberta. (Possibilitats: Com et dius?; On vius?; Quin codi postal tens?; Quin número de telèfon tens?; Tens correu electrònic?) b) Busca el significat que no sàpigues de les paraules que hi ha en el quadre anterior. Després dibuixa el plànol de casa teva o el d’una casa inventada i assenyala-hi el nom de les estances i altres elements que la configuren. Activitat oberta. PÀGINA 14 4. Sons i lletres a) Llegeix a poc a poc i en veu alta aquestes frases sense pronunciar les consonants mudes, marcades amb lletra negreta: 1. Al capdamunt de les teulades hi sol haver un parallamps per protegir els edificis dels llamps i un penell per assenyalar la direcció del vent. 2. Quan entrem en un pis modern, primer de tot hi trobem un rebedor i després un corredor o passadís. 3. És un edifici molt alt. Vols agafar l’ascensor per pujar fins al capdamunt? Des de dalt de tot podràs contemplar la ciutat i veure’n molts carrers. Activitat oberta. (Totes les consonants marcades són mudes; i hi ha també alguna sinalefa «protegilsedificis».)

PÀGINES 14-15 5. Gramàtica a) Completa aquestes frases amb els verbs i les preposicions que calgui. 1 Les golfes són a la tercera planta. A la segona planta hi ha els dormitoris. 2 El lavabo és a baix, a la planta baixa. A la primera planta hi ha el bany. 3 S’estan en una zona residencial. Viuen en aquella casa amb jardí. 4 L’antena de TV és al terrat de casa. El parallamps és a dalt, a la teulada. 5 Viuen en un pis de lloguer. En aquest pis hi ha aire condicionat. b) Completa les frases següents amb els adverbis, les expressions de lloc o les locucions prepositives adients: 1 Les urbanitzacions no són al centre de la població, sinó als afores. 2 Els mobles vells, els tenim a dalt, a les golfes. Les eines són a baix, al garatge. 3 A fora hi fa molt de fred. A dins s’hi està molt calent. 4 Davant de l’escola hi ha un jardí i al darrere hi ha un poliesportiu. 5 La farmàcia és sortint a l’esquerra i el forn de pa, a la dreta. PÀGINA 16 6. Expressió personal. Per treballar a classe a) Per parelles. Explica com és el teu pis. Amb la informació que et doni la teva parella, redacta un anunci per paraules perquè el pugui vendre o llogar. Activitat oberta. (L’activitat comença amb la descripció oral per part d’un membre de la parella, seguint els models de la unitat. L’altre membre ho convertirà en una mena de fitxa.) b) Escriu les preguntes corresponents a la informació de la primera columna.

INFORMACIÓ PREGUNTES

Casa o pis

Vius en una casa o en un pis?

Al centre / als afores On vius: al centre o als afores?

Metres quadrats Quants metres quadrats fa el teu pis?

Nombre d’habitacions Quantes habitacions té el teu pis?

Metro, autobús a prop Tens una parada de metro o autobús a prop?

Sol Hi toca el sol?

Ascensor Hi ha ascensor a l’escala?

Tranquil / sorollós És sorollós el teu pis?

c) Per parelles. Redacteu un diàleg com el del text 1 de la lectura. Després repartiu-vos els papers i llegiu-lo en veu alta o apreneu-vos-el de memòria i representeu-lo. Activitat oberta. (Es pot fer sobre el patró del text, canviant-ne només algunes paraules: invertint les situacions dels personatges.) d) Com t’imagines la casa ideal? Explica en uns cent mots quines característiques té la casa dels teus somnis. Activitat oberta. (Es pot fer prèviament una petita llista: ubicació, grandària, nombre d’habitacions, comoditats extra…)

3. Em coneixes? PÀGINES 17-18 1. Lectura Llegeix atentament aquests textos en veu alta. Activitat oberta. PÀGINA 18 2. Comprensió Després de la lectura dels textos, respon a les preguntes següents: Text 1 a) A quina hora arribarà l’Olga a l’estació de Sants? b) Per què l’Olga no envia una fotografia a l’Albert? c) És gaire alta, l’Olga? Està prima o més aviat grassoneta? d) Com diu que té els cabells? I Els ulls? e) Com anirà vestida? f) Quant al caràcter, com diuen que és, l’Olga? a) A dos quarts de dotze del matí. b) No se n’ha recordat. c) No és gaire alta i està una mica grassoneta. d) Té els cabells castanys i els ulls grossos i entre blau i gris. e) Amb uns pantalons texans, una camisa de ratlles blaves i unes vambes blanques. f) Fa cara de bona persona i és riallera. Text 2 a) Quin càrrec ha exercit l’Ester a l’empresa Infotec? b) Ha estat capaç de prendre les decisions adequades? c) Per què és una persona important per al treball en equip? d) Com a persona, quines qualitats té? e) Com es mostra amb les persones amb qui no té prou confiança? f) Per què abandona l’empresa? a) Responsable del departament comercial. b) Sí, i en situacions imprevistes. c) Perquè té molta iniciativa i alhora és molt col·laboradora. d) Simpàtica, afable. e) Distanciada i tancada. f) Per emprendre nous reptes professionals. PÀGINA 19 3. Paraules per expressar-se a) Busca en les taules anteriors les paraules que corresponen a aquestes definicions:

1. que té molt de greix 2. que pesa poc i no és grassa 3. que té el nas curt i aplanat 4. que porta els cabells despentinats 5. que porta els cabells cargolats en espiral 6. que és poc comunicatiu o comunicativa 7. que no li agrada la companyia dels altres 8. que xerra o parla molt 9. que explica a tothom les coses que li passen 10. que presumeix molt de les seves qualitats i de les coses que fa o té 1: gras, grassa; 2: prim, -a; 3: xato; 4: esbullats; 5: rinxolats; 6: introvertit, -ida; 7: esquerp, -a; 8: xerraire; 9: comunicatiu, -iva; extravertit, -ida; 10: presumit, -ida. PÀGINA 20 4. Sons i lletres a) Llegeix a poc a poc les paraules següents remarcant la vocal neutra [ə]: el gegant egoista [ə] [ə] [ə] [ə] les meves companyes [ə] [ə] [ə] és una noia molt xerraire [ə] [ə] [ə] [ə] porta els cabells esbullats [ə][ə] [ə] [ə] en Pere camina pel bosc [ə] [ə][ə] [ə][ə] la meva mare [ə] [ə] [ə] Activitat oberta. PÀGINES 20-21 5. Gramàtica a) Identifica els adjectius que apareixen en les oracions següents: És un noi molt tímid. Té la cara força pigada. La Rut és amable i simpàtica. Porta els cabells massa llargs. La teva companya no és gaire treballadora. b) Escriu les quatre formes d’aquests adjectius i classifica-les com en les taules anteriors: blanc, esvelt, gros, fred, ros, llarg, nerviós, presumit, fosc. blanc, blanca, blancs, blanques esvelt, esvelta, esvelts, esveltes

gros, grossa, grossos, grosses fred, freda, freds, fredes ros, rossa, rossos, rosses llarg, llarga, llargs, llargues nerviós, nerviosa, nerviosos, nervioses presumit, presumida, presumits, presumides fosc, fosca, foscos, fosques c) Canvia el gènere de les paraules destacades. 1. En Joan és afectuós. La Maria també és afectuosa. 2. El pare és molt tranquil, però la mare no és gaire tranquil·la. 3. El fill no és gens comunicatiu; en canvi, la filla és força comunicativa. 4. Tinc uns germans molt seriosos. Les meves germanes no són tan serioses. 5. Ells són uns presumits i elles també són unes presumides. 6. Té els cabells blancs, les dents ben blanques i la pell blanca com la llet. PÀGINA 22 6. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) Com ets? Prepara per escrit una breu descripció física i de caràcter de la teva persona o d’un company o companya. Després, exposa oralment la descripció que n’has fet. Activitat oberta. (Cal fer una selecció prèvia del vocabulari.) b) Escriu un missatge, en forma de carta o de correu electrònic, a un amic o amiga de la teva edat que no coneixes personalment perquè us heu fet amics per internet. L’aniràs a veure la setmana vinent. Li demanes si pot venir a esperar-te a l’aeroport i li fas una descripció de la teva persona perquè et sàpiga identificar. Activitat oberta. (S’hauria de redactar respectant les quatre parts.) c) Elabora un horòscop de caràcter d’un company o una companya i, després, llegeix-lo davant la classe. Activitat oberta. (Es pot mirar un model.)

4. La meva família PÀGINES 23-24 1. Lectura Llegeix atentament aquest text en veu alta: Activitat oberta. PÀGINA 24 2. Comprensió Després de la lectura del text, contesta les preguntes següents: a) Qui apareix a la fotografia de la Irina? b) Per què té aquesta fotografia a la seva habitació? c) Què recorda de l’àvia Maria?

d) Quan diu la Irina que es van fer aquesta fotografia? e) Com és que ella no va arribar a conèixer l’avi? f) A qui diu la mare que s’assembla la Irina? I en Vladimir? g) Des de llavors, qui ha canviat més d’aspecte: el pare o la mare? h) Qui és el parent de la fotografia que porta ulleres? Tenia fills? i) En aquell temps, qui eren els únics nets de l’àvia? j) A qui va agafar gelosia la Irina? Per què? k) Com és ara la relació entre la Irina i la Raïssa? a) Tota la seva família. b) Perquè li porta molts records. c) Es posava contenta quan l’anaven a veure al poble. d) Quan ella era molt petita. e) L’avi Vassili ja era mort. f) La Irina s’assembla a l’àvia i en Vladimir al besavi. g) La mare. h) L’oncle Maksim. Encara no en tenia. i) La Irina i en Vladimir. j) A la cosina Raïssa. Perquè havia estat consentida per l’àvia. k) S’avenen molt. PÀGINES 24-25 3. Paraules per expressar-se a) Digues de què treballen els teus germans o els teus cosins. Per exemple: El meu cosí treballa (o fa) de taxista i la meva germana és metgessa. Activitat oberta. b) Digues quantes persones viviu a casa teva. Per exemple: A casa som cinc persones. Visc amb la meva dona, els meus dos fills, el meu pare i la meva mare. Activitat oberta. c) Observa l’arbre genealògic següent i digues quins vincles de parentiu tenen la Maria, la Irina i el Maksim amb els altres membres de la família. La Maria era la dona del Vassili, la mare de la Marina i el Maksim, la sogra de l’Anton i l’Olga i l’àvia del Vladimir, la Irina i la Raïssa. La Irina és neta de la Maria i el Vassili, filla de l’Anton i la Marina, neboda del Maksim i l’Olga, germana del Vladimir i cosina de la Raïssa. El Maksim és fill de la Maria i el Vassili, germà de la Marina, marit de l’Olga, cunyat de l’Anton, pare de la Raïssa, i oncle del Vladimir i la Irina. d) Quins vincles de parentiu hi ha: 1) entre la Maria i l’Anton; 2) entre el Maksim i l’Anton; 3) entre l’Olga i la Maria? Utilitza els els noms cunyat, cunyada, sogre, sogra, gendre, nora per contestar les preguntes anteriors. Per exemple: La Maria és la … de l’Anton i l’Anton és el … de la Maria. 1) La Maria és la sogra de l’Anton; 2) El Maksim i l’Anton són cunyats; 3)

L’Olga és la jove (o nora) de la Maria. PÀGINA 26 4. Sons i lletres a) Llegeix fent èmfasi en el so de la lletra e i de la lletra o d’aquestes paraules i classifica-les: 1. cel, cent, nen, llet, preu, dent, verd, mes. 2. pont, fosc, cor, forn, sort, som, vol, tot. e oberta [ɛ] e tancada [e] o oberta [ɔ] o tancada [o] cel cent pont fosc nen llet cor forn preu dent sort som verd mes vol tot Ara llegeix en veu alta les paraules classificades remarcant el so de cada vocal. PÀGINES 26-27 5. Gramàtica a) Copia les frases següents i substitueix els mots destacats amb lletra cursiva per la forma del possessiu adequada. Per exemple: El cosí que tinc → el meu cosí. 1. Ahir va venir el germà que tinc (el meu germà) amb els amics d’ell (els seus amics) i les amigues d’ell (les seves amigues). 2. És a prop d’aquí el pis on viviu vosaltres (el vostre pis)? –No, el pis on vivim nosaltres (el nostre pis) és lluny d’aquí. 3. Coneixes els pares de l’Àngela (els seus pares)? Avui aniré a casa d’ella (a casa seva). 4. La intenció que tinc (La meva intenció) és aconseguir la confiança d’ells (la seva confiança). 5. Si has perdut el llapis que tu tens (el teu llapis), agafa el llapis que tinc jo (el meu llapis). 6. La germana que tenim (La nostra germana) va perdre els jocs de nosaltres (els nostres jocs) i ara vol que li deixem els jocs de vosaltres (els vostres jocs). 7. Alguns cosins que té (Alguns cosins seus) viuen a França. Una cosina que té (Una cosina seva) viu a Anglaterra. PÀGINA 27 6. Expressió personal a) Busca una fotografia de la teva família i explica com és. Escriu un text com el de la Irina i, després, comenta la fotografia oralment. Activitat oberta. (La fotografia ha de ser d’almenys tres persones. Cal identificar el parentiu i explicar alguna anècdota.) b) Què recordes de la teva família de quan eres petit o petita? Prepara’t un text escrit sobre aquest tema i, després, llegeix-lo en veu alta.

Activitat oberta. (Convé pensar, abans d’escriure, de qui parlarem i de quina anècdota.) c) Per parelles. Parleu sobre què us agrada i què us desagrada de la vostra família. Us aveniu amb els pares i amb els germans o germanes? Quin paper tenen els amics o les amigues en la vostra vida? Activitat oberta. (Convé pensar, abans d’escriure, de qui parlarem i de quina anècdota.)

5. I si et poses una faldilla? PÀGINES 28-29 1. Lectura Llegeix atentament aquests textos en veu alta. Activitat oberta. PÀGINA 30 2. Comprensió Després de la lectura dels textos, respon a les qüestions següents: Text 1 a) Què demana la filla a la seva mare? b) Per què la filla vol comprar-se un vestit? c) Per què la filla no vol posar-se la faldilla que té? d) Què li diu la mare que passarà si al final es compra un vestit? e) Quina mena de vestit li agradaria portar, a la Berta? f) Quina talla fa, la Berta? g) Li podran arreglar el vestit si cal fer-hi algun retoc? h) Quins vestits diu la Sandra a la Berta que s’emprovi? a) Diners. b) Ha d’anar a un casament. c) Li ha quedat petita i estreta, i està passada de moda. d) Es quedarà sense paga. e) Informal. f) Mitjana. g) Sí. h) Un sense mànigues i escotat; un amb volants molt divertit; un conjunt texà. Text 2 a) Què fem després de dutxar-nos? b) Quines peces de roba interior en posen normalment els homes? I les dones? c) Quines peces de vestir estan dissenyades per a la pluja? d) Quines peces de vestir ens posem per abrigar el cap, el coll i les mans? e) Com són els mitjons d’esport: de fibra o de cotó? f) Què necessitem per anar a la piscina? g) Per a què serveixen la genollera, la turmellera i les benes? a) Eixugar-nos amb una tovallola. b) Homes: calçotets, samarreta i mitjons. Dones: calces, sostenidors i mitges.

c) Gavardina o impermeable. d) Cap: barret o gorra; coll: bufanda; mans: guants. e) De cotó. f) Banyador i xancletes. g) Genollera, dolors de genoll; turmellera, dolor de turmell; benes, per a ferides i lesions. PÀGINES 30-31 3. Paraules per expressar-se a) Digues les peces de vestir del quadre anterior que corresponguin a les funcions següents: 1. roba interior 3. roba per a la pluja 2. roba de dormir 4. roba per fer esport 1. calces, calçotets, sostenidors 2. pijama, peücs, 3. gavardina, impermeable, anorac 4. xandall, samarreta, mitjons b) Digues quins complements del vestit del quadre anterior es necessiten: 1) per abrigar-se: barret, guants, mocador de coll. 2) per anar ben mudat o ben mudada: bossa de mà, braçalet, collaret, corbata de llacet, polsera. 3) per protegir-se de la pluja: botes, paraigua. c) Relaciona les parts i els accessoris del vestit de la taula anterior amb la numeració d’aquestes il·lustracions. 1, el coll; 2, la màniga; 3, el puny; 4, el trau; 5, el botó; 6, la vora; 7, el camal; 8, la butxaca; 9, la bragueta. d) Completa aquestes frases amb les accions de la taula de la pàgina anterior. 1. L’americana i els pantalons els hem de penjar en un penja-robes. 2. Si la roba es taca d’oli, l’haurem de rentar. 3. Abans de desar la roba a l’armari, cal planxar-la. 4. Si la roba s’embruta de pols, l’hem de raspallar amb un raspall. 5. Abans de comprar-nos un vestit, ens l’hem d’emprovar. PÀGINA 32 4. Sons i lletres a) Llegeix en veu alta aquestes seqüències sense pronunciar la vocal neutra destacada. cada una que em sents? mà esquerra aquí en tinc un pobre home que els veus? no en tinc cap anar a comprar quinze anys vine amb mi a mi em toca porto els diners «Caduna»; «quem sents?»; «màsquerra»; «aquín tinc un»; «pobrhome»; «quels veus?»; «non tinc cap»; «anàcomprar»; «quinzanys»; «vinemb mi»; «a mim toca»; «portols diners».

PÀGINES 32-33 5. Gramàtica a) Copia i completa les frases següents amb la perífrasi d’obligació o amb el verb caldre. 1. Tinc l’obligació d’aprofitar la roba. He/haig d’aprofitar la roba / Cal que aprofiti la roba. 2. Tenim l’obligació de portar corbata. Hem de portar corbata / cal que portem corbata. 3. És necessari escurçar la vora del vestit. S’ha d’escurçar la vora del vestit/ Cal que s’escurci la vora del vestit. 4. És obligatori dur el banyador. S’ha de dur el banyador / cal dur el banyador. 5. Tenen l’obligació de llevar-se d’hora. S’han de llevar d’hora / Cal que es llevin d’hora. 6. Tens l’obligació de disfressar-te. T’has de disfressar / Cal que et disfressis. b) Canvia el temps verbal dels verbs haver i caldre pels temps que hi ha entre parèntesis: 1. S’han d’allargar…; (havien, hauran, haurien, van haver). s’havien d’allargar…; s’hauran d’allargar; s’haurien d’allargar; es van haver d’allargar… 2. Cal portar…; (calia, caldrà, caldria, va caldre). calia portar…; caldrà portar…; caldria portar…; va caldre portar… PÀGINA 33 6. Lèxic a) Relaciona les expressions i les frases fetes de la columna de l’esquerra amb el significat corresponent: 1. Tu no t’estàs de res: c) et dones tots els gustos; 2. Anar de vint-i-un botó: e) molt mudat, molt ben vestit; 3. Aquí n’hi ha per triar i remenar: b) molta abundància; 4. Acabarem a tres quarts de quinze: a) més tard del que toca; 5. Gratar-me la butxaca: d) pagar sense ganes. b) Substitueix les expressions i les frases fetes anteriors per aquestes altres: a les quaranta, empolainat, no mires prim, per donar i per vendre, afluixar la bossa. 1. no mires prim; 2. empolainat; 3. per donar i per vendre; 4. a les quaranta; 5. afluixar la bossa. PÀGINA 33 7. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) Fes una llista amb les peces de vestir i els complements de roba imprescindibles que t’hauries d’endur a la motxilla si demà anessis de viatge durant tres dies. Després, respon en veu alta com en l’exemple: M’hauria

d’emportar unes xancletes per dutxar-me. També caldria que m’emportés… Activitat oberta. (Cal pensar en roba interior, roba d’abric, roba esportiva, roba de bany.) b) Redacta un escrit de cent paraules sobre el tema següent: Vas vestit o vestida a la moda? Què portes a l’hivern? I a l’estiu? Qui decideix la roba que et compres? Activitat oberta. (Abans d’escriure es pot acordar oralment el contingut i l’ordre del text: exposar si es va molt a la moda; fer una llista de roba d’hivern i una d’estiu; establir alguna comparació entre totes dues; explicar per quins mecanismes s’obté la roba: amb els pares, en un centre comercial, al barri…) c) Per parelles. Expliqueu què cal portar per fer una activitat determinada: anar d’excursió, a esquiar, al gimnàs, etc. Activitat oberta. (Possibilitats: Anar d’excursió: botes, anorac, pantalons, mitjons, samarreta; Anar a esquiar: bufanda, guants, jersei, folre polar. Anar al gimnàs: samarreta, vambes, mitjons, pantalons curts, xandall…)

6. Què et ve de gust? PÀGINES 34-35 1. Lectura Llegeix atentament aquests textos en veu alta. Activitat oberta. PÀGINES 35-36 2. Comprensió Després de la lectura dels textos aneriors contesta les preguntes següents: Text 1 a) Quin plat recomana el cambrer al senyor Mas? b) Com vol el fi let de vedella la senyora Mas? c) Què demana la senyora Mas de primer plat? d) Qui demana els calamars farcits? e) De què estan farcits els calamars? f) Quines postres s’han acabat? g) Què demanen finalment els senyors Mas per postres? h) Escriu la nota del cambrer amb els plats que han demanat els senyors Mas. a) Escudella de bacallà. b) Amb poc pebre. c) Mongetes amb pernil. d) El senyor Mas. e) D’ou, pa ratllat, all, julivert i carn de salsitxa. f) El pastís de poma. g) Flam. h) Primers: escudella de bacallà i mongetes amb pernil. Segons: calamars farcits i filet de vedella al pebre. Postres: 2 flams.

Text 2 a) Quina quantitat de bacallà sec es necessita per fer l’escudella? b) Quanta estona cal deixar en remull el bacallà? c) Un cop remullat, què s’ha de fer amb el bacallà? Ordena les accions: fregir-lo, espolsar-ne la farina, escórrer-lo, enfarinar-lo, posar-lo a bullir. d) Què s’ha de fer amb la ceba i el porro? e) Quins ingredients s’hi afegeixen al final, després d’haver-ho bullit tot 20 o 25 minuts? a) 150 g de penca. b) Una hora o una hora i mitja. c) Escórrer-lo, tallar-lo a daus, enfarinar-lo, espolsar-ne la farina, fregir-lo, posar-lo a bullir. d) Tallar-los a quadrets i enrossir-los. e) Arròs, coliflor, mongetes, sal i julivert. PÀGINES 36-37 3. Paraules per expressar-se a) Relaciona cada àpat amb la part del dia corresponent. Per exemple: L’esmorzar es fa al… L’esmorzar es fa al matí. El dinar es fa al migdia. El berenar es fa a la tarda. El sopar es fa a la nit. b) Observa les il·lustracions i digues el nom dels aliments que hi ha. Per exemple: A l’amanida hi ha ceba, tomàquet, olives negres, pebrot, cogombre i enciam. Al plat combinat hi ha patates, pèsols, ou ferrat, cuixes de pollastre i pastanaga. A la fruitera hi ha raïm, pomes, taronges, préssecs i cireres. De postres hi ha flam, maduixots amb nata, iogurt i gelat. c) Digues quin és el teu plat preferit i quins ingredients bàsics hi ha (busca les paraules necessàries en el diccionari). Per exemple: El plat que m’agrada més és / són … Hi ha … Activitat oberta. (Almenys s’han d’esmentar quatre ingredients, entre els bàsics i els condiments.) d) Digues a quina acció de cuinar es refereixen les definicions següents: 1. Posar oli, sal i vinagre a alguns menjars. 2. Unir ingredients diversos. 3. Moure el menjar amb una cullera perquè no s’enganxi o perquè es barregi bé. 4. Remenar ben fort els ous amb la forquilla. 5. Cobrir de farina. 6. Convertir en pols o en trossets molt petits els grans de cafè o altres productes. 7. Prendre una mica d’una beguda o d’un menjar per veure quin gust té. 8. Cremar per damunt un aliment com el pa o les ametlles. 1. amanir; 2. barrejar; 3. remenar; 4. batre; 5. enfarinar; 6. moldre; 7. tastar; 8. torrar.

e) Escriu la definició d’una fruita o d’una verdura i no hi posis el nom. Després, llegeix-la en veu alta perquè els companys endevinin quina és. Activitat oberta. (La definició es pot basar en la forma, la grandària, el color extern i intern, el tipus de pinyol i l’ús que se’n fa.) PÀGINA 38 4. Sons i lletres a) Llegeix a poc a poc les seqüències següents remarcant el so de les lletres destacades: sopen al «clup»; és un plat «fret»; és un fruit «amarc»; quedaràs ben «tip»; xocolata amb «llet»; fruites del «bosc»; aquest mot és un «verp»; un meló «vert»; és cosa d’un «mac»; es mengen la «serp»; all i «julivert»; bacallà «sec»; eixuga’t amb el «drap»; arribaré «tart»; un minut «llarc»; feina feta no té «destorp»; té bon «gust»; producte «fresc». PÀGINES 38-39 5. Gramàtica a) Canvia els verbs que hi ha destacats a la recepta de la pàgina següent per la forma del mode imperatiu o per la forma impersonal (consulta el quadre anterior). Tingues en compte que, en el mode imperatiu, hauràs de col·locar els pronoms darrere el verb. Primer, (es posen/poseu) a coure les mongetes, a foc viu, en una olla amb aigua bullent i sal. Un cop cuites, (s’escorren/escorreu-les). Mentrestant, (es talla/talleu) la cansalada, el pebrot i el pernil a daus, separadament, i (es ratllen/ratlleu) els tomàquets. Després, en una paella amb una mica d’oli, (s’hi enrosseix/enrossiu-hi) la cansalada, (s’hi afegeix/afegiu-hi) el tomàquet ratllat i una mica de sal i sucre. Quan el tomàquet sigui cuit, (s’hi afegeix/afegiu-hi) l’all trinxat i el pernil. Finalment, (es remena/remeneu-ho) bé i (s’hi salten/salteu-hi) les mongetes a foc viu. (Es col·loca/col·loqueu-ho) en una plata i ja estan a punt per servir. b) Busca les paraules de la recepta anterior que marquen l’ordre i substitueix-les per unes altres d’equivalents. Primer: per començar; mentrestant: al mateix temps; després: més endavant; finalment: al final. PÀGINA 39 6. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) Escriu un text d’unes 150 paraules explicant els hàbits alimentaris del teu país. Fes referència als àpats, als horaris, al nombre de plats per àpat, a les característiques de la dieta, a les begudes, etc. Després, llegeix-lo en veu alta davant els companys i companyes. Activitat oberta. b) En grups. Feu una visita al mercat i preneu nota d’alguns aliments que hi ha en aquestes parades: xarcuteria (o cansaladeria), polleria, peixateria, pesca salada (o bacallaneria), carnisseria, fruites i verdures. Després, expliqueu com és el

mercat i què venen en cada parada (per exemple: A la xarcuteria venen formatge…). Activitat oberta. c) Saps fer algun plat? Una truita, una amanida, espaguetis…? Explica’n la recepta (primer, els ingredients necessaris i després, els passos que cal seguir). Activitat oberta. (Es recomana triar primer el plat en grup i oralment.)

7. Tens animals a casa? PÀGINES 40-41 1. Lectura Llegeix atentament aquests textos en veu alta. Activitat oberta. PÀGINES 41-42 2. Comprensió Després de la lectura dels textos, respon a les qüestions següents: Text 1 a) Té animals a casa la Paola? Quines espècies d’animals va tenir de petita? b) Per què en Gianni no va tenir un gos de petit? c) Segons la Paola, quins avantatges té un gos? d) Segons la mare d’en Gianni, quines obligacions es creen amb un gos? e) Què fa molta gent quan es cansa dels animals de companyia? f) Per què el pare de la Paola va donar la conilla a un criador de conills? a) Ara no. De petita va tenir peixos de colors, tortugues d’aigua i un conill nan. b) La seva mare no ho volia. c) És afectuós i fidel. d) Passejar-lo, banyar-lo, comprar-li el menjar, dur-lo a cal veterinari… e) Els abandona. f) Per fer-la criar. Text 2 a) Quantes iguanes importen els nord-americans cada any? Per què? b) De quin país centreamericà provenen les iguanes? c) Quins avantatges troben els nord-americans en aquest animal? e) Hi ha gent que també abandona les iguanes? Per què? d) Quin és l’inconvenient més gros que tenen aquests animals? e) La importació d’iguanes als EUA, té tendència a augmentar o a disminuir? a) Més de mig milió. S’ha convertit en l’animal preferit. b) D’El Salvador. c) L’exotisme; que és vegetarià, no mossega i no molesta els veïns; i que és molt afectuós. e) Sí, perquè es fan molt grans. d) Transmeten malalties com la salmonel·la i la meningitis.

e) Té tendència a augmentar. PÀGINES 42-43 3. Paraules per expressar-se A partir de la taula anterior respon a aquestes qüestions: a) Quins ocells es crien en corrals i en granges per aprofitar-ne la carn o els ous? b) Quins mamífers serveixen com a bèsties de càrrega? c) Quins mamífers salvatges són un perill per al bestiar d’un ramat? Quin sol causar una gran matança en l’aviram de corral o de granja? d) Quins ocells són rapinyaires (amb les urpes agafen fortament les preses)? I d’aquests, quins cacen de nit? e) Quins insectes tenen un fibló (una punxa al final del cos) que fan servir per picar? f) A l’arròs de peix, s’hi posa marisc. Què compraries a la peixateria per fer una paella de peix? g) Quins animals tenen peülles, urpes i unglots a les potes? Respon: Les potes dels gats tenen …, les potes dels cavalls tenen … i les potes dels porcs tenen … h) Relaciona els crits i els sons amb els animals següents: gos, gat, xai o corder, vaca, ocellets, granota, llop, serp, porc, cavall, insectes voladors, ase o ruc, ocell cantador, lleó, gall. Per exemple: el lladruc del … ; el miol del… el bel del … a) Gall/gallina, ànec, colom, gall dindi, oca. b) Bou/vaca, cavall/euga, ase/somera. c) Ramat: llops. Aviram de corral o de granja: guineu o guilla. d) Àguila, voltor, esparver, falcó. De nit: òliba, mussol. e) Abella, vespa. f) musclo, gamba, escamarlà, cranc, petxina, sípia… g) Peülles: bou/vaca, cavall/euga, ase/somera, boc/cabra, cérvol… Urpes: gos, gat, guineu, llop, ós. Unglots; porc/truja, porc senglar… Les potes dels gats tenen urpes, les potes dels cavalls tenen peülles i les potes dels porcs tenen unglots. h) El lladruc del gos; el miol del gat; el bel del xai o corder; el mugit de la vaca; la piuladissa dels ocellets; el rauc de la granota; l’udol del llop; el xiulet de la serp; el gruny del porc; el renill del cavall; el zumzeig dels insectes voladors; el bram de l’ase o ruc; el refilet de l’ocell cantador el rugit del lleó; el cant del gall. PÀGINA 43 4. Sons i lletres a) Llegeix a poc a poc les frases següents remarcant el so de les lletres destacades: 1. La cua de la guineu és llarga. 2. Les closques dels caragols són fosques. 3. Molts peixos estan coberts d’escates. 4. Els esquirols i els ratolins són rosegadors. 5. La gamba i l’escamarlà són crustacis. 6. Les eugues i les vaques pasturen. 7. La gossa ha tingut sis cadells. 8. Els llangardaixos s’arrosseguen per les roques.

Activitat oberta. (Es tracta de distingir les u mudes) b) Escriu les paraules de les frases anteriors que continguin els dígrafs gu o qu. Guineu, closques, fosques, esquirols, eugues, vaques, arrosseguen, roques. PÀGINA 44 5. Gramàtica a) Substitueix amb el pronom en les paraules que hi ha entre parèntesis. 1. El cavall que vols costa molts diners i jo no en tinc tants! (de diners) 2. –Posi’m carn de bou per al gos, sisplau. –Quanta en vol? (de carn de bou) 3. De llet, beu-ne molta! (de llet); però, de pastissos, menja’n pocs! (de pastissos)! 4. En Jaume sempre parla d’animals exòtics, però jo no en parlo mai. (d’animals exòtics). 5. T’he dit que donessis menjar als conills! No te’n recordes mai. (de donar menjar als conills). 6. -Quants peixos hi ha a l’aquari? –N’hi ha quinze i se n’han mort tres. (de peixos). PÀGINA 45 6. Lèxic a) Forma els verbs corresponents de bel, bram, gruny, lladruc, miol, mugit, piuladissa, rauc, refilet, renill, udol, xiulet. Per exemple: belar, bramar, grunyir… Després, amb cada verb, fes un enunciat com aquest: Els porcs grunyen. Belar (Els xais i les ovelles belen.); bramar (Els ases i els rucs bramen.); grunyir (Els porcs grunyen.); lladrar (Els gossos lladren.); miolar (Els gats miolen.); mugir (Les vaques mugeixen); piular (Els ocellets piulen.); raucar (Les granotes rauquen); refilar (Els ocells cantadors refilen); renillar (Els cavalls renillen); udolar (Els llops udolen.), xiular (Les serps xiulen.). b) Aparella els mascles (cavall, ase, toro, porc, boc, marrà, os, gos, llop, lleó, tigre, cérvol) amb les femelles (vaca, euga, ovella, somera, cabra, truja, gossa, tigressa, ossa, cérvola, lleona, lloba). cavall, euga; ase, somera; toro, vaca; porc, truja; boc, cabra; marrà, ovella; os, ossa; gos, gossa; llop, lloba; lleó, lleona; tigre, tigressa; cérvol, cérvola). PÀGINA 45 7. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) Escriu una breu descripció d’un animal sense dir-ne el nom o bé memoritza una endevinalla d’un animal. Després, llegeix la descripció o digues l’endevinalla en veu alta perquè els companys endevinin quin animal és. Activitat oberta. (Idees: grandària, nombre de potes, hàbitat, què menja…) b) Dona la teva opinió sobre els animals de companyia. Pots utilitzar les idees següents: la tria de l’animal, el fet de tenir-ne cura, la higiene, l’espai disponible i les despeses econòmiques (alimentació, veterinari). Pots preparar un escrit i

llegir-lo en veu alta o bé pots opinar oralment a partir de les anotacions fetes. Activitat oberta. c) Per parelles. Feu, davant dels companys, un debat sobre els avantatges i els inconvenients de tenir animals de companyia. Anoteu en un full els arguments que utilitzareu per defensar la vostra opinió. Activitat oberta. (Els avantatges i els inconvenients poden girar al voltant de: la higiene; les despeses; el temps i el lloc que ocupen; la felicitat dels animals; els beneficis emocionals per a les persones…)

8. Em sap molt de greu PÀGINES 46-47 1. Lectura Llegeix atentament aquests textos en veu alta. Activitat oberta. PÀGINA 47 2. Comprensió Després de la lectura dels textos anteriors, respon a les qüestions següents: Text 1 a) On va a banyar-se l’Andrés Felipe cada estiu? Amb qui? b) Quina sorpresa han tingut aquest any? c) Quina bandera onejava a la platja quan els van picar les meduses? d) Per què s’hi van banyar, doncs? e) On van ser atesos per les picades? f) Quina iniciativa van prendre els socorristes? Per què? g) Amb quina finalitat escriu aquesta carta l’Andrés Felipe? a) A Castelldefels, amb els amics. b) Han trobat un banc de meduses. c) La bandera groga. d) Perquè no la van veure. e) A la caseta de la Creu Roja. f) Inventar la bandera de perill de meduses. Perquè la situació ja durava dies. g) Donar les gràcies als socorristes. Text 2 a) Quin és el nom de l’empresa? b) Per quin departament de l’empresa demana el client? c) Amb qui vol parlar? d) Per què la secretària li demana disculpes? e) Quina excusa li dona la secretària per explicar que el senyor Dalmau no és a l’oficina? f) Com es diu el client? g) Quin encàrrec deixa el senyor Fernández a la secretària?

a) Construccions Metàl·liques La Farga. b) Departament de vendes. c) Amb el senyor Dalmau. d) Perquè el senyor Dalmau no s’hi pot posar. e) El senyor Dalmau ha hagut de sortir. f) David Fernández. g) Que li truqui al mòbil. PÀGINES 48-49 3. Expressions per comunicar-se a) Digues quina podria ser l’expressió adequada per a cada una d’aquestes situacions: 1. L’Andrés Felipe agraeix el consell que li ha donat el seu amic: «…» 2. La Carla dona les gràcies a una companya per haver-la ajudat: «…» 3. La companya de la Carla respon a l’agraïment: «…» 4. Els pares d’un alumne agraeixen a la directora l’interès que ha mostrat pel seu fill «…» Activitat oberta. Possibilitats: 1 Moltes gràcies pel teu consell. 2 Gràcies per haver-me ajudat. 3 No s’ho val; de res. 4 Li agraïm l’interès que ha mostrat pel nostre fill. b) Busca les expressions del quadre anterior que apareixen en el text 2 i classifica-les. Per exemple: … (demanar disculpes); … (acceptar disculpes). Demanar disculpes: em sap greu; perdoni; disculpi les molèsties. Acceptar les disculpes: no es preocupi. c) Busca en el text 2 l’expressió en forma d’excusa que utilitza la secretària. És que ha hagut de sortir de l’oficina. PÀGINA 49 4. Sons i lletres a) Llegeix en veu alta els mots següents remarcant-ne les síl·labes destacades i, després, classifica’ls: qüestio, aquest, digui, llengua, ambigüitat, amigues, següent, quota, dediquis, paraiguot, freqüent, guerra, quilo, conseqüència, quedar, quan, barques, guant. La lletra u es pronuncia: qüestió, llengua, ambigüitat, següent, quota, paraiguot, freqüent, conseqüència, quan, guant. La lletra u és muda: aquest, digui, amigues, dediquis, guerra, quilo, quedar, barques. PÀGINES 49-50 5. Gramàtica a) Copia i completa les frases següents amb els verbs que s’indiquen entre parèntesis: 1. Els meus amics i jo volem donar les gràcies a aquests socorristes que han tingut una idea tan bona.

2. Els socorristes van prendre una iniciativa genial i es van empescar una bandera nova. 3. El senyor Dalmau en aquest moment no el pot atendre. 4. Li vol deixar algun encàrrec? 5. I tu, saps jugar a escacs? PÀGINA 50 6. Expressió personal a) Per parelles. Elaboreu un escrit per ser publicat a la secció «Cartes dels lectors» per tal d’agrair a una entitat, a un col·lectiu, a un grup de persones, etc., els serveis, les atencions o els ajuts que us puguin haver donat en una situació difícil. Seguiu el model del text 1 «Perill de meduses»: presentació, explicació de l’anècdota i agraïment final. Activitat oberta. b) Per parelles. Escriviu un diàleg en què un dels interlocutors demani disculpes i doni excuses sobre un fet determinat. Per exemple: una alumna arriba tard a classe perquè s’ha espatllat el metro i es disculpa davant la professora; un alumne s’excusa al professor de no haver pogut fer els deures perquè el dia abans no es trobava bé, etc. Després, llegiu el diàleg en veu alta o representeu-lo davant la classe. Activitat oberta.

9. Dies molt especials PÀGINES 51-52 1. Lectura Llegeix atentament aquests textos en veu alta. Activitat oberta. PÀGINA 52-53 2. Comprensió Després de la lectura dels textos anteriors, contesta les preguntes següents: Text 1 a) Quin dia fa 40 anys el pare de la Sandy? b) Què vol demanar la Sandy als avis per celebrar l’aniversari del pare? c) Com pensa guarnir el pati? d) Què pensa encarregar al tiet Andreu? e) Què pensa encarregar a la tieta Montse? f) Quina imatge vol fer estampar en una samarreta? g) A qui pensa encarregar que compri el pastís d’aniversari? h) Com vol que siguin les espelmes del pastís? i) Per què no apunta més coses en el full recordatori, la Sandy? a) El dissabte 5 d’agost.

b) Que li deixin el pati. c) Amb llums, globus i serpentines. d) Que porti la càmera de vídeo. e) Que compri un bon regal. f) Una foto del pare quan era un nadó. g) A la mare. h) Sensacionals. i) Se li han acabat les idees. Text 2 a) Quin dia fi gura que s’ha mort el pare de la Sandy? De què s’ha mort? b) Veient que el Pete no sap què fer, què li diu la seva mare? c) Com ha reaccionat la Sandy en veure el Pete? d) Com és que la Sandy encara espera que el seu pare entri a casa en qualsevol moment? e) Ara, per al Pete, anar als enterraments, és una cosa positiva o negativa? f) Què opinen el Pete i la seva germana (autora d’aquest diari personal) del fet que la mare no els deixés anar a l’enterrament de l’avi? a) El 2 d’octubre. D’un atac de cor. b) Que l’hauria d’anar a veure. c) Se n’ha alegrat molt. d) No es creu que el seu pare s’hagi mort. e) Una cosa positiva. f) Que s’ha equivocat. PÀGINES 53-54 3. Expressions per comunicar-se a) Digues l’expressió adequada per a aquestes situacions: 1. Un bon amic s’alegra dels teus èxits i et felicita: «…» 2. La Sandy fa un petó al seu pare i el felicita el dia que fa 40 anys: «…» 3. T’acomiades d’una companya l’últim dia de classe, abans de les festes nadalenques i de Cap d’Any: «…» Activitat oberta. Possibilitats: 1. Et felicito pels teus èxits. 2. Per molts anys! 3. Bon Nadal i feliç Any Nou! b) Digues quina podria ser l’expressió adequada per a cadascuna d’aquestes situacions: 1. El Pete transmet el seu condol a la Sandy per la mort del seu pare: «…» 2. El Pete transmet el seu condol a la mare de la Sandy: «…» 3. La mare del Pete escriu una nota expressant el condol de la família a la mare de la Sandy: «…» Activitat oberta. Possibilitats: 1. Ho sento molt. 2. L’acompanyo en el sentiment.

3. Accepti el meu condol. PÀGINES 53-54 4. Sons i lletres a) Llegeix en veu alta els parells de mots següents: bellesa - vellesa; bola - vola; ball - vall; beure - veure; bena - vena; botar - votar. Després, relaciona’ls amb les definicions corresponents: 1. … (acció de ballar); … (espai de terra entre muntanyes que té forma de V) 2. … (conjunt de qualitats d’una cosa bella); … (període de la vida; qualitat de vell) 3. … (objecte rodó fet de qualsevol material); … (forma del verb volar) 4. … (empassar-se un líquid); … (percebre una cosa amb els ulls) 5. … (fer un bot, un salt); … (donar el vot en unes eleccions) 6. … (tira de drap per tapar les ferides); … (conducte que porta la sang cap al cor) 1. ball, vall; 2. bellesa, vellesa; 3. bola, vola; 4. beure, veure; 5. botar, votar; 6. bena, vena. b) Escriu una frase curta amb cadascun dels mots anteriors. Activitat oberta. Possibilitats: 1. un ball modern, la vall d’Aran; 2. té una bellesa oriental, les malalties de la vellesa; 3. una bola de paper, fa tres hores que vola; 4. no puc beure llet, vull veure aquesta pel·lícula; 5. vaig botar de l’espant, s’ha de votar el delegat; 6. una bena per a la ferida, una vena del braç. PÀGINA 55 5. Gramàtica a) Conjuga el present d’indicatiu dels verbs emportar-se i anar-se’n. Jo m’emporto, tu t’emportes, ell/ella s’emporta, nosaltres ens emportem, vosaltres us emporteu, ells/elles s’emporten. Jo me’n vaig, tu te’n vas, ell/ella se’n va, nosaltres ens n’anem, vosaltres us n’aneu, ells/elles se’n van. b) D’acord amb el quadre anterior, completa les frases següents amb l’opció correcta donada entre parèntesis. 1. Una ambulància es va emportar el pare de la Sandy a l’hospital. 2. El vent s’ha emportat els papers de la taula. 3. De casa només cal que portem l’esmorzar. 4. El Pete no sap si anar a veure la Sandy. 5. El Pete se n’ha anat i ha tornat més tard. 6. No m’acabo de creure que l’avi se n’hagi anat.

PÀGINES 55-56 6. Lèxic a) Completa la taula anterior amb els adverbis de temps que hi falten. Abans-d’ahir l’altre / ahir / demà / demà passat b) Contesta aquestes preguntes: 1. Si avui és dijous, quin dia era ahir? … ; quin dia era abans d’ahir? … ; quin dia era abans-d’ahir l’altre? … 2. Si avui és dijous, quin dia serà demà? … ; quin dia serà demà passat? … ; quin dia serà demà passat l’altre? … 3. Quan és el cap de setmana? … 1. Dimecres, dimarts, dilluns. 2. Divendres, dissabte, diumenge. 3. Dissabte i diumenge. PÀGINA 56 7. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) Digues en veu alta el teu nom, la data de naixement i on vas néixer. Activitat oberta. b) Fes un recordatori de l’aniversari dels companys i les companyes de classe. En una cartolina, escriu els noms, les dates de naixement i els anys que tenen ara. Activitat oberta. c) En grups. En una postal de felicitació, cadascú escriurà una dedicatòria (una frase breu amb la signatura) per a un company o companya de classe que estigui a punt de fer els anys. Un del grup s’encarregarà de llegir en veu alta totes les dedicatòries el dia del seu aniversari. Activitat oberta. d) Escriu el missatge que enviaries per correu electrònic a algú a qui se li hagués mort un familiar molt pròxim. Activitat oberta. (Exemple: Estimada Mònica / Vaig saber de la mort del teu avi ahir i em vaig quedar molt trista / M’imagino com deus estar tu… / Molts petonets i sàpigues que pots comptar amb mi.)

10. Què et fa mal? PÀGINES 57-58 1. Lectura Llegeix atentament aquests textos en veu alta: Activitat oberta. PÀGINA 59 2. Comprensió Després d’haver llegit els textos anteriors, respon a les preguntes següents:

TEXT 1 a) On ha anat la Melinda Rodríguez? Per què? b) Què té? Quan li fa mal el coll? c) Què s’ha pres per a la febre? Qui li ho ha fet prendre? d) Quan s’ha començat a trobar malament? e) On va agafar fred? Per què? f) Quina malaltia li diu el metge que té? g) Què s’haurà de prendre? Cada quan? h) Fins quan s’haurà de quedar al llit? i) Què li aconsella, al final, el metge sobre el tractament? Per què? a) Ha anat a cal metge perquè es troba malament. b) Té febre, mal de coll i tos. El coll li fa mal quan s’empassa la saliva. c) S’ha pres una aspirina que li ha fet prendre la seva mare. d) Es va començar a trobar malament ahir al vespre. e) Va agafar fred a la piscina, ja que s’hi van quedar fins tard i ja comença a ser temps de pocs banys. f) Li diu que té angines, que és una infecció. g) S’haurà de prendre antibiòtics (una càpsula cada sis hores) i un xarop (una cullerada abans de cada àpat). h) S’haurà de quedar al llit mentre tingui febre. i) Li aconsella que, encara que ja es trobi bé, acabi de prendre’s totes les càpsules i el xarop que li ha receptat, perquè no és bo tallar el tractament. TEXT 2 a) Què és essencial per a la salut? b) Per què l’activitat física ajuda a prevenir i a tractar l’excés de pes? c) Quins beneficis proporciona als joves? d) Si vols començar a fer salut, què t’has de proposar? e) Si vols guanyar en salut, a què t’has d’acostumar? Què has de buscar? f) Si vols augmentar la força i la flexibilitat, quins exercicis has de fer? g) Descriu, de baix a dalt, les activitats físiques que es representen dins la piràmide. a) Fer alguna activitat física de forma regular. b) Perquè regula la gana i augmenta el nombre de calories que es gasten cada dia. c) Els ajuda a relacionar-se amb els altres i a créixer millor, més alegres i més sans. d) Algun canvi d’hàbits, com, per exemple, pujar i baixar les escales, treure el gos a passejar més sovint, anar als llocs caminant, dedicar més temps al jardí, escombrar, etc. e) Cal acostumar-se a fer algun tipus d’exercici, buscant l’esport o l’activitat de lleure més adient per a cada persona. f) Cal fer exercicis de musculació dos o tres dies a la setmana i exercicis de relaxació entre tres i set dies setmanals. g) Activitat oberta de descripció de la piràmide.

PÀGINES 59-60 3. Paraules per expressar-se Estudia i aprèn-te algunes paraules que fem servir per referir-nos a molèsties, ferides, mals o malalties.

Activitat oberta. a) Relaciona les il·lustracions amb les paraules subratllades que indiquen ferides i completa les frases relacionades a sota. 1. M’he tallat. M’he fet un … al dit. 2. M’he donat un cop al front i m’ha sortit un … . 3. M’han tirat un roc i m’ha fet un … al cap. 4. M’he cremat i m’ha sortit una … . 5. M’he donat un … a la cama i m’ha sortit un … . 1 d; M’he tallat. M’he fet un tall al dit. 2 b; M’he donat un cop al front i m’ha sortit un bony. 3 a; M’han tirat un roc i m’ha fet un trau al cap. 4 c; M’he cremat i m’ha sortit una butllofa. 5 e; M’he donat un cop a la cama i m’ha sortit un blau. b) Completa les frases següents amb les paraules adequades de la taula de la pàgina anterior: 1. M’he cremat. Tinc una … a la mà (ferida). 2. El gat ha tret les urpes i li ha esgarrapat el braç. Té una … al braç (ferida). 3. Hem passat per entremig de plantes que tenien punxes i ens hem esgarrinxat les cames. Les tenim plenes d’… (ferida). 4. Tinc un … al pit que sembla que m’hagi d’ofegar (molèstia). 5. No paren de mocar-se amb el mocador. Tenen molts … (molèstia). 6. M’he torçat el peu i se m’ha inflat. Ara se m’ha abaixat la … del peu (molèstia). 7. L’alcohol cou molt quan te’l poses en una ferida. Fa molta … (molèstia). 8. Tinc molta set. Estic … . (estat del cos). 9. La humitat i el fred emmalalteixen les persones delicades. Les fa posar … (estat del cos). 10. Quants estossecs! El públic no para d’… (verb). 1. M’he cremat. Tinc una cremada a la mà. 2. El gat ha tret les urpes i li ha esgarrapat el braç. Té una esgarrapada al braç. 3. Hem passat per entremig de plantes que tenien punxes i ens hem esgarrinxat les cames. Les tenim plenes d’esgarrinxades. 4. Tinc un ofec al pit que sembla que m’hagi d’ofegar. 5. No paren de mocar-se amb el mocador. Tenen molts mocs. 6. M’he torçat el peu i se m’ha inflat. Ara se m’ha abaixat la inflor del peu. 7. L’alcohol cou molt quan te’l poses en una ferida. Fa molta coïssor. 8. Tinc molta set. Estic assedegat. 9. La humitat i el fred emmalalteixen les persones delicades. Les fa posar malaltes. 10. Quants estossecs! El públic no para d’estossegar.

PÀGINES 60-61 4. Sons i lletres a) Llegeix correctament aquestes sèries: Activitat oral. mots plans mots aguts mots plans mots aguts

acaba’t acabat estira’m estirem

renta’t rentat crida’m cridem

fixa’t fixat deixa’m deixem

b) Llegeix en veu alta aquestes frases: 1. Renta’t amb aigua freda la ferida. T’has rentat la ferida? Crida’m quan hagis acabat. Vols que cridem el metge? 2. Despulla’t i estira’t a la llitera. Com és que no t’has despullat ni t’has estirat a la llitera? 3. Fixa’t com es fa. T’hi has fixat? Deixa’m que t’ho expliqui. Deixem les coses clares. Activitat oral. PÀGINES 61-62 5. Gramàtica a) Conjuga oralment la sèrie de la taula a partir de l’enunciat següent: prendre’s un xarop per a la tos. Per exemple: Cal que (jo) em prengui un xarop per a la tos. (Jo) m’he pres un xarop… (Jo) em vaig prendre… Cal que (ell) es prengui un xarop… Prengui’s (vostè)… Activitat oral. b) Escriu al quadern la mateixa sèrie amb aquests enunciats: 1. Despullar-se de cintura en amunt. 2. Aixecar-se de la llitera i vestir-se. 1. cal que em despulli… – m’he despullat… em vaig despullar… cal que et despullis… – despulla’t… t’has despullat… et vas despullar… cal que es despulli… – despulli’s… s’ha despullat… es va despullar… cal que ens despullem… – despullem-nos… ens hem despullat… ens vam despullar… cal que us despulleu… – despulleu-vos… us heu despullat… us vau despullar… cal que es despullin… – despullin-se… s’han despullat… es van despullar… 2. cal que m’aixequi de la llitera i em vesteixi cal que t’aixequis de la llitera i et vesteixis – aixeca’t de la llitera i vesteix-te cal que s’aixequi de la llitera i es vesteixi – aixequi’s de la llitera i vesteixi’s cal que ens aixequem de la llitera i ens vestim –aixequem-nos de la llitera i vestim-nos

cal que us aixequeu de la llitera i us vestiu – aixequeu-vos de la llitera i vestiu-vos cal que s’aixequin de la llitera i es vesteixin – aixequin-se de la llitera i vesteixin-se M’he aixecat de la llitera i m’he vestit – em vaig aixecar de la llitera i em vaig vestir – t’has aixecat de la llitera i t’has vestit – et vas aixecar de la llitera i et vas vestir – s’ha aixecat de la llitera i s’ha vestit – es va aixecar de la llitera i es va vestir – ens hem aixecat de la llitera i ens hem vestit – ens vam aixecar de la llitera i ens vam vestir – us heu aixecat de la llitera i us heu vestit – us vau aixecar de la llitera i us vau vestir – s’han aixecat de la llitera i s’han vestit – es van aixecar de la llitera i es van vestir PÀGINA 62 6. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) Per parelles. Escriviu un diàleg a partir dels records que tingueu de l’última vegada que vau anar a cal metge. Un cop escrit, llegiu-lo en veu alta o bé representeu-lo davant la classe. Activitat oberta. b) A partir de les informacions que et proporciona el text 2 de la lectura, explica oralment els avantatges de l’exercici físic i el tipus d’exercici més adequat. Segueix el guió següent: 1. Per què cal fer exercici físic? a) Edat adequada b) Beneficis físics c) Beneficis psicològics d) Beneficis socialsc 2. Quin tipus d’exercici cal fer? a) Per començar a fer salut (durada i dies) b) Per guanyar en salut (durada i dies) c) Per augmentar la força i la flexibilitat (durada i cops per setmana) Activitat oral oberta. c) Busca informació sobre els primers auxilis i explica oralment com s’ha d’actuar en un cas concret: si algú rep un cop al cap, si a algú li surt sang del nas, si algú s’ha cremat amb el sol, etc. Elabora un text com aquest: PICADES D’INSECTES 1. Introducció Alguns insectes, com les vespes, les abelles o els escorpins, tenen picades verinoses. Si us pica un insecte verinós, la zona de la picada us farà mal, s’inflarà i es posarà vermella.

2. Què s’ha de fer Apliqueu-hi fred. Feu servir un drap moll amb aigua freda o una mica de gel embolicat amb un mocador. Renteu la zona amb aigua i sabó o amb una tovalloleta humida (sense alcohol). 3. Què no s’ha de fer No hi poseu amoníac, perquè fa baixar la inflor, però augmenta el dolor. Tampoc no hi poseu saliva o fang, perquè es podria infectar la ferida. 4. Quan cal anar al metge Si teniu picades per tot el cos i apareixen butllofes vermelles, molta coïssor, malestar general o vòmits, aneu a urgències. Les picades d’un escorpí i d’un centcames haurien de ser vistes per un metge, perquè el seu verí és molt potent. (Text adaptat del lloc web) Activitat oberta.

11. Per què no t’estimava? PÀGINES 63-64 1. Lectura Llegeix atentament aquests textos en veu alta. Activitat oberta. PÀGINA 65 2. Comprensió Després de la lectura dels textos, respon a les qüestions següents: TEXT 1 a) Amb qui estava tan enfadada l’Anna? Per què? b) Com és que ara veu les coses d’una altra manera? c) Quin canvi diu que s’ha produït en el seu cos? d) Tot i les molèsties, el considera positiu, aquest canvi? Com el defineix? e) Per què necessita un amic o una amiga? f) Amb qui va parlar ahir? En què es va fixar d’aquesta persona? g) Estima en Peter o només el necessita com a amic? h) Quina decisió pren al final? a) Estava enfadada amb la seva mare, perquè no l’entenia. b) Perquè ara és més gran i la seva mare està més tranquil·la. c) Li ha vingut la regla. d) Sí. Troba que els canvis del seu cos són bonics, i diu que tenir la regla és com tenir un dolç secret. e) El necessita per poder-hi parlar. f) Ahir va parlar amb en Peter, i es va fixar sobretot en els seus ulls blaus. g) Només el necessita com a amic. h) Que ha de veure en Peter més sovint i fer que parli amb ella.

TEXT 2 a) Què ha resultat ser la xerrada sobre els «Sentiments»? b) Digues si aquestes proposicions són certes o falses: – Estem interessats per les coses que els pares ens organitzen. – Ens trobem a gust i segurs de la nostra aparença. – De vegades ens sentim avorrits, no estimats per ningú. – Desitgem ser diferents dels altres. – Ens amoïna la nostra sensibilitat sexual. c) Quin tema ha centrat el debat posterior? d) Què ha dit el senyor Roger sobre els qui pensen molt en el sexe i els qui no hi pensen gens? a) Ha resultat ser una pel·lícula titulada Relacions personals. b) –Fals. – Fals. – Cert. – Fals. – Cert. c) El tema de la sensibilitat sexual dels adolescents. d) Que l’interès pel sexe és molt divers, igual que sentir atracció cap a persones de l’altre sexe o del mateix sexe, i que les dues classes són completament normals. PÀGINES 65-66 3. Paraules per expressar-se Estudia i aprèn-te algunes paraules i expressions que fem servir per referir-nos als diferents estats d’ànim.

a) Completa les frases següents amb els adjectius subratllats de la taula de la pàgina anterior: 1. Una persona està ensopida quan està mig adormida per l’avorriment. 2. Una persona està espantada quan agafa por per una amenaça o un perill. 3. Una persona està moixa quan no té ànims ni alegria per algun disgust. 4. Una persona està cofoia quan se sent molt satisfeta amb alguna cosa. 5. Una persona està atabalada quan no té el cap clar, no sap què ha de fer o dir. b) Substitueix els verbs subratllats pels sinònims corresponents de la taula anterior: 1. De vegades costa calmar apaivagar la ira d’algunes persones molt excitades. 2. No cal preocupar-se amoïnar-se si la primera prova ens surt malament. 3. Va haver de suportar patir les burles dels companys durant força temps. 4. Sempre vaig desconfiar dubtar de les coses que m’explicava, perquè sovint mentia. 5. No gosen s’atreveixen a caminar per aquell carreró tan fosc. PÀGINA 67 4. Sons i lletres a) Llegeix en veu alta les paraules següents i, després, destria-les en dues llistes

segons el so de la lletra destacada (cas o cel): coses, cert, puc, aparença, canvis, dolç, cinema, amic, esforç, centrat, soc, ascensor, acceptar, cabòries, piscina, pel·lícula. Com cas: coses, puc, canvis, amic, soc, acceptar cabòries pel·lícula. Com cel: cert, aparença, dolç, cinema, esforç, centrat, ascensor, piscina PÀGINES 67-68 5. Gramàtica a) Conjuga el present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu dels verbs avorrir-se, divertir-se, entristir-se i patir. Present d’indicatiu: Avorrir: m’avorreixo, t’avorreixes, s’avorreix, ens avorrim, us avorriu, s’avorreixen. Divertir-se: em diverteixo, et diverteixes, es diverteix, ens divertim, us divertiu, es diverteixen. Entristir-se: m’entristeixo, t’entristeixes, s’entristeix, ens entristim, us entristiu, s’entristeixen. Patir: pateixo, pateixes, pateix, patim, patiu, pateixen. Present de subjuntiu: Avorrir: m’avorreixi, t’avorreixis, s’avorreixi, ens avorrim, us avorriu, s’avorreixin. Divertir-se: em diverteixi, et diverteixis, es diverteixi, ens divertim, us divertiu, es diverteixin. Entristir-se: m’entristeixi, t’entristeixis, s’entristeixi, ens entristim, us entristiu, s’entristeixin. Patir: pateixi, pateixis, pateixi, patim, patiu, pateixin. Imperatiu: Avorrir: avorreix-te, avorreixi’s, avorrim-nos, avorriu-vos, avorreixin-se. Divertir-se: diverteix-te, diverteixi’s, divertim-nos, divertiu-vos, diverteixin-se. Entristir-se: entristeix-te, entristeixi’s, entristim-nos, entristiu-vos, entristeixin-se. Patir: pateix, pateixi, patim, patiu, pateixin. b) Completa aquests diàlegs amb les formes del present d’indicatiu dels verbs donats entre parèntesis: 1. –Què et passa? –Doncs que pateixo (patir, jo) perquè fem tard. 2. –Què li passa, a en Pere? –Doncs que s’avorreix (avorrir-se, ell) molt. 3. –Com estan els veïns? –Doncs espantats; no s’atreveixen (atrevir-se, ells) a sortir al carrer. 4. –Com esteu? –Doncs contents; ens divertim (divertir-se, nosaltres) molt! 5. –Com és que no estan contents? –Doncs pensen que se n’han d’anar i s’entristeixen. c) Completa les frases següents amb les formes del present de subjuntiu dels verbs donats entre parèntesis: 1. No vull que estiguis ensopit; vull que et diverteixis (divertir-se, tu)!

2. No vull que tingui por; vull que s’atreveixi (atrevir-se, ella) a anar-hi. 3. Vull que estigueu tranquils, que no patiu (patir, vosaltres) per mi. 4. Vull que siguin honrats i que es penedeixin (penedir-se, ells) del que han fet. PÀGINA 68 6. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) Com estàs d’ànims? Escriu un text breu en forma de diari personal que expliqui les coses positives o negatives que t’han passat fa poc i que expressi els teus estats d’ànim com a conseqüència d’aquestes situacions. Activitat oberta. b) Per parelles. Prepareu-vos un breu diàleg que sigui una discussió entre mare i fill o filla sobre un fet relacionat amb: – la salut (fer esport, menjar adequadament, dur ulleres…); – els hàbits (el temps dedicat a l’ordinador o la televisió, l’hora d’anar a dormir…); – els gustos (la manera de vestir, de pentinar-se, d’adornar el cos…); – o les preferències (la lectura, els estudis, els amics o amigues…) Feu que, durant el diàleg, totes dues persones expressin estats d’ànim. Finalment, llegiu-lo en veu alta o escenifiqueu-lo a classe. Activitat oberta. c) Mantenir el bon humor i els ànims positius és molt important. Digues alguna regla d’or que ajudi a no perdre’ls. Entre tots en farem un decàleg. ¿Com acabaríem frases com aquestes: «Per estar content…»; «Per estar tranquil…»; «Per tenir bon humor…»? Activitat oberta.

12. A quin preu van? PÀGINA 69 1. Lectura Llegeix atentament aquests textos en veu alta. Activitat oberta. PÀGINA 71 2. Comprensió Després de la lectura dels textos anteriors, respon a les qüestions següents: TEXT 1 a) Què compra la Farzana a la parada de fruites i verdures? b) A quina parada trobarà les mongetes cuites? c) Com és que es queda tomàquets de sucar pa? d) On diu el dependent que trobarà el julivert? e) Quants diners es gasta a la parada de fruites i verdures? f) Per què no necessita una bossa per dur el que ha comprat? a) Mig quilo de cebes, un quilo i mig de taronges i tres quarts de quilo de

tomàquets. b) A la parada de llegums cuits. c) Perquè són més barats. d) A la parada del peix. e) Tres euros i seixanta cèntims. f) Perquè duu el carretó d’anar a comprar. TEXT 2 a) Amb qui va en Lluís a comprar el xandall que necessita? On hi van? b) A quina secció troben el xandall que busquen? c) Per què en Lluís no vol el xandall rebaixat un 40 %? Quin vol? d) Per a ell, què és l’important a l’hora de portar la roba? e) Amb què paga sa mare, en efectiu o amb targeta de crèdit? f) Per què li diu la dependenta que es guardi el tiquet de compra? a)Va amb la seva mare a uns grans magatzems. b) A la secció de moda i complements de joves. c) Perquè diu que sembla de saldo i que farà el ridícul. Ell en vol un de marca. d) L’important és que s’hi trobi a gust. e) En efectiu. f) Per si de cas l’ha de canviar. PÀGINES 72-73 3. Paraules i expressions per comunicar-se a) A quins establiments es pot comprar pràcticament de tot? Als grans magatzems i als centres comercials. b) A quins establiments trobem una àmplia oferta de productes de consum, sobretot d’alimentació? Als supermercats i als mercats. c) Quins altres establiments venen aquests grups de productes? sardines lluç tonyina

pastissos tortells dolços

tornavisos claus cargols

carn de porc embotits formatge

antibiòtics alcohol benes

Sandàlies Xancles botes

Pollastres Ànecs ous

neveres televisors rentadores

A la peixateria hi venen sardines, lluç i tonyina. A la pastisseria hi venen pastissos, tortells i dolços. A la ferreteria hi venen tornavisos, claus i cargols. A la xarcuteria hi venen carn de porc, embotits i formatge. A la farmàcia hi venen antibiòtics, alcohol i benes.

A la sabateria hi venen sandàlies, xancletes i botes. A la polleria hi venen pollastres, ànecs i ous. A la botiga d’electrodomèstics hi venen neveres, televisors i rentadores. d) Amb quins embalatges solen anar aquests productes? Completa: una bossa de patates fregides; un paquet d’arròs; una ampolla de vi; un pot de mel; una capsa de bombons; una llauna d’espàrrecs; una safata de formatges. e) A quines accions corresponen aquestes definicions? Completa els exemples en cursiva amb la forma del verb correcta: 1. Vendre en una botiga. A la fleca, et despatxen quan t’arriba la tanda. 2. Escollir una cosa d’acord amb una qualitat determinada. Compra tomàquets d’amanir i tria els més verdosos. 3. Cobrir totalment una cosa amb paper, roba o una altra matèria flexible com el plàstic. Si un objecte és per regalar, demanem que ens l’emboliquin amb un paper ben bonic. f) Per parelles. Escriviu un diàleg curt sobre el tema de comprar i vendre fent servir les expressions de la taula anterior. Després, llegiu-lo en veu alta. Activitat oberta. PÀGINA 73 4. Sons i lletres a) D’acord amb les informacions anteriors, destria en dues llistes les paraules següents segons el so de la lletra destacada: cosa, pastís, posar, passar, cursa, onze, carnisseria, pesar, bossa, magatzem, sucar, zona, estret, verdosa, ozó, llegums. Després llegeix-les en veu alta remarcant el so de la essa sonora.

Essa sonora

Essa sorda

Cosa Posar Onze Pesar Magatzem Zona Verdosa Ozó

Pastís Passar Cursa Carnisseria Bossa Sucar Estret Llegums

La resta és activitat oberta.

PÀGINES 74-75 5. Gramàtica a) Completa els diàlegs següents amb cap o gens (de) i la forma adequada del pronom en: –Té formatge ratllat? –Ara no me’n queda gens. –Doncs posi’m formatge de bola; en té? –Sí que en tinc. Quant en voldria? –Posi-me’n un tros d’uns cent grams. –Voldria una mica de carn per estofar. –Em sap greu, però no ens en queda gens. –Doncs doni’m carn per arrebossar. –Quanta en vol? –Posi-me’n un quart de quilo. –Ja en té prou o li’n poso una mica més? –Veig que hi ha molts abrics, però no n’hi ha cap de rebaixat. –La setmana passada encara n’hi havia uns quants. Ara ja no en queda cap; s’han venut tots. –No tenim gens d’alcohol. Ves a la farmàcia a comprar-ne una ampolla. –M’han dit que hi havia una farmàcia per aquí a prop, però no en veig cap. Sap si n’hi ha una a prop d’aquí? PÀGINA 75 6. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) Suposem que fa temps que estalvies per comprar-te un ordinador nou. Ja has aconseguit aplegar tots els diners. Pots comprar-lo a terminis o al comptat. Què faries? Dona dues raons que expliquin la teva decisió. Activitat oberta. b) T’has de comprar roba i no vols que t’acompanyi la mare, sinó els amics o les amigues. On t’estimaries més comprar-la: en uns grans magatzems, en un centre comercial o en una botiga? Explicaels avantatges de la teva preferència. Activitat oberta. c) En grup. Elaboreu un test d’unes deu preguntes per saber el grau de «consumisme» dels companys i les companyes de la classe. Per exemple:

1. Quan els pares et donen la paga setmanal: a) al cap de pocs dies els tornes a demanar diners; b) saps distribuir els diners al llarg de la setmana.

2. Si t’acompanyen a comprar la roba: a) et conformes amb la roba que et compren; b) protestes si no és d’una determinada marca.

Des

prés determineu la solució dels resultats de cada test. Finalment, exposeu els resultats globals a la classe. Activitat oberta.

13. Qui fa les feines de casa? PÀGINES 76-78 1. Lectura Llegeix atentament aquests textos en veu alta. Activitat oberta. PÀGINES 78-79 2. Comprensió Després de la lectura dels textos, contesta les preguntes següents: TEXT 1 a) Quantes persones viuen a casa de la Rosa? Quants germans són? Quina edat té cadascun d’ells? b) De què treballa el pare? Quan és a casa, quines feines fa? c) Per què la mare no té gaire temps per dedicar-se a la casa? De què s’encarrega? d) Què han de fer els fills per tirar endavant la casa? Perquè no hi hagi discussions, com s’han organitzat? e) Per què la Rosa diu que tot cau sobre d’ella? Sa mare, renya els seus germans o més aviat els disculpa? f) Quina és l’opinió de la Rosa sobre aquesta situació? a) Hi viuen cinc persones. Són tres germans: l’Arcadio, la Rosa i el Mauricio, que tenen 17, 13 i 8 anys respectivament. b) El pare fa d’agent comercial. Quan és a casa ajuda la mare a anar a comprar i de tant en tant frega els plats. c) No té gaire temps perquè també treballa fora de casa. Però a casa s’encarrega de fer les feines més difícils: cuinar, posar roba a rentar, anar a comprar el menjar de tota la setmana… d) Han de compartir les feines de la casa. Per no discutir, han penjat a la porta de la nevera tres llistes amb la feina que toca a fer a cada un. e) Perquè de vegades el germà gran, l’Arcadio, fuig de la feina dient que l’endemà té un examen importantíssim i el germà petit, el Mauricio, com que és un nen consentit, sovint no fa el que li toca. I a més a més, la mare més aviat els disculpa. f) Ella pensa que això li passa perquè és una noia i creu que no és just.

9-10 respostes a) gens consumista 9-10 respostes b) massa consumista

TEXT 2 a) On passa les vacances la Rosa? Amb qui? Què estrenen? b) Per què diu la Rosa que aquest habitatge és molt còmode? c) Qui dorm a les lliteres? Qui dorm al sofà llit? Qui dorm al llit gran? d) Digues quatre equipaments de la cuina. Què incorporen els armaris de sota la cuina? e) Què es pot posar damunt de l’aigüera? Per a què serveix? f) Quin aparell subministra aigua calenta a l’instant? Per què disposa d’aigua sense límit? g) Quin equipament extra incorpora la caravana? Què s’hi pot desar? a) Passa les vacances amb els seus pares i els seus germans en un càmping. I estrenen una caravana. b) Perquè hi ha tres ambients separats: el dormitori dels fills, el menjador amb la cuina i el dormitori de matrimoni. c) A les dues lliteres hi dormen els seus germans. La Rosa dorm al sofà llit. I els pares dormen al llit gran. d) La cuina té placa de dos fogons, campana extractora de fums, aigüera amb aixeta de palanca, nevera, microones… Als armaris de sota hi ha un verdurer, la galleda d’escombraries, portacoberts… e) S’hi pot posar una tapa, per poder tenir més espai per cuinar. f) L’escalfador ens subministra aigua calenta a l’instant i disposa d’aigua sense límit perquè hi ha un dipòsit d’aigua de 40 litres que es pot combinar amb la presa d’aigua directa del càmping. g) Incorpora un garatge, on es poden desar les bicicletes. PÀGINES 79-81 3. Paraules per expressar-se Estudia i aprèn-te algunes paraules i expressions que fem servir per referir-nos a les coses i a les feines de casa. Activitat oberta. a) Relaciona les il·lustracions següents amb els objectes subratllats del quadre anterior. Recipients: 1, plata: 2, setrilleres; 3, llauna; 4, gibrell; 5, setrill; 6, ampolla; 7, got; 8. Safata. Accessoris i estris de cuina: 1, obrellaunes; 2, graelles; 3, escorredora; 4, llevataps; 5, trencanous; 6, espàtula; 7, culler; 8, escumadora. Aparells electrodomèstics: 1, rentadora; 2, batedora; 3, rentaplats; 4, escalfador; 5, torradora. Estris de neteja: 1, escombra; 2, recollidor; 3, fregall; 4, plomall; 5, raspall; 6, pal i galleda de fregar. b) Fes un dibuix del saló menjador de casa teva i un altre de la teva habitació. En acabat, posa nom als mobles, als accessoris, a la roba, etc., que hauràs dibuixat a partir del vocabulari de la taula anterior. Activitat oberta.

c) Digues per a què serveixen les peces de roba que apareixen a la taula de la pàgina 79. Fes servir, entre altres, aquestes expressions: eixugar-se, estar més abrigat, cobrir, netejar(-se), parar taula, agafar la safata del forn. Per exemple: la coixinera serveix per cobrir el coixí perquè no s’embruti. Llençol: serveix com a abrigall immediat al cos que es posa al llit per dormir. Manta: serveix per estar més abrigat al llit. Flassada: serveix per estar més abrigat al llit o en algun altre lloc. Cobrellit: serveix per cobrir el llit. Cortina: serveix per cobrir les finestres, perquè no entri tant la llum. Cortineta: serveix per cobrir les finestres més petites. Tovallola: serveix per eixugar-nos la cara o el cos després d’haver-nos mullat o rentat. Tovalló: serveix per netejar-nos la boca quan mengem. (es)tovalles: serveixen per cobrir la taula on mengem a l’hora de parar taula, és a dir, posar-hi els plats i els coberts al damunt. Drap: tros de roba que serveix per fer la neteja domèstica: treure la pols, la brutícia… Eixugamans: serveix per eixugar-nos les mans. Manyopla: serveix, per exemple, per agafar la safata del forn. d) Digues quines feines de casa fas habitualment. Després, digues qui sol fer les altres feines. Activitat oberta. PÀGINES 81-82 4. Sons i lletres a) Escolta atentament la lectura de les paraules que tens a continuació i classifica-les segons correspongui. Després, llegeix-les a poc a poc remarcant els sons de la lletra x: xarop, exacte, oxigen, fluix, flux, examen, compleix, complex, xerrar, coixinera, exòtic, xinès, fixar, xic, èxit, xut, ganxo, fix, punxa, panxa, galàxia, marxar, auxili, eixugamans, extractor, calaix, taxi Sonen com xampú [ʃ]: xarop, fluix, compleix, xerrar, coixinera, xinès, xic, xut, ganxo, punxa, panxa, marxar, eixugamans, calaix. Sonen com màxim [ks]: oxigen, flux, complex, fixar, fix, galàxia, auxili, extractor, taxi. Sonen com exemple [gz]: exacte, examen, exòtic, èxit. PÀGINA 82 5. Gramàtica a) Completa les frases següents amb haver, haver de o haver-h: 1. Avui jo m’he fet el llit. Cada dia m’he de fer el llit. A la nostra habitació hi ha dos llits. 2. Ahir (nosaltres) vam haver d’estendre la bugada al terrat: vam haver de posar roba a

rentar perquè hi havia molta roba bruta. 3. Ara que la mare treballa, els fills han de compartir les feines de casa. A partir d’ara hi ha més obligacions. Quan ells han acabat una feina, n’han de començar una altra. PÀGINA 83 6. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) Explica, primer per escrit i després oralment, quins estris, coberts, accessoris, etc., de cuina es necessiten per fer les accions que tens a continuació. Per exemple: – Fer una truita a la francesa. – Preparar-se una torrada amb melmelada i la llet amb cacau de l’esmorzar. – Fer una amanida d’enciam i tomàquet. – Fer un puré de verdures. – Rentar els plats a l’aigüera en un gibrell, esbandir-los i deixar-los escórrer. – Escombrar el terra de la teva habitació i treure la pols dels mobles i dels objectes delicats. Activitat oberta. b) En grup. Cada membre del grup triarà una estança de casa seva que sigui diferent de la dels altres (el rebedor, el saló menjador, la cuina, el safareig, etc.) i haurà d’explicar oralment què hi ha, mostrant-ne el dibuix que haurà fet prèviament. Activitat oberta. c) Escriu un text breu explicant com comparteixes les feines de casa i què n’opines. Activitat oberta.

14. El dia que vaig néixer PÀGINES 83-86 1. Lectura Llegeix atentament aquests textos en veu alta. Activitat de lectura. PÀGINES 86-87 2. Comprensió Després d’haver llegit els textos, respon a les qüestions següents: TEXT 1 a) El juliol de 1994, a quina mena de llum s’apropava el cometa Shoemaker- Levy? I la Clara? b) A quin indret de les illes Canàries s’estava preparant un astrònom per veure la col·lisió del cometa? c) Mentre era dins la panxa de la seva mare, quina notícia va escoltar la Clara el dia 20 de juliol? d) Per què, en aquell moment, la Clara es va posar a clavar puntades de peu?

e) Quan el cometa va entrar dins l’atmosfera de Júpiter, on van entrar la seva mare, el seu pare i ella? f) Què van veure llavors l’astrònom i ella? Què va passar tot seguit? a) El cometa Shoemaker-Levy s’apropava a la llum que produiria la seva gran explosió contra Júpiter; la Clara s’apropava a la llum de la vida. b) A l’observatori del Roque de los Muchachos. c) La notícia deia: «… aquesta nit, a partir de tres quarts de deu, Júpiter serà el planeta més brillant de la història!…». d) Perquè tenia moltes ganes de veure per on sortia la veu d’aquella senyora que deia la notícia. e) A la sala de parts. f) Molta claror. El cometa va desaparèixer. Va néixer la Clara. TEXT 2 a) Quan tarda exactament la Terra a fer el seu recorregut al voltant del Sol? b) Cada quan s’afegeix un dia més a l’any comú o civil? Per què? Com s’anomena aquest any? c) Quan es produeixen els equinoccis de primavera i tardor (dia i mes)? I els solsticis d’estiu i d’hivern? d) Què és el que fa que hi hagi dia i nit a la Terra? e) Relaciona el moviment aparent del Sol sobre la Terra amb les quatre parts en què dividim el dia. Per exemple: A la matinada el Sol surt per l’est o llevant. Al matí el Sol… a) Tarda 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons. b) Com que l’any comú o civil és de 365 dies i, per tant, dura 5h, 48’ i 46’’ menys que l’any solar, cada quatre anys s’afegeix un dia a l’any comú i aleshores és quan s’anomena any de traspàs, que té 366 dies. c) L’equinocci de primavera es produeix el 21 de març, i el de tardor el 23 de setembre. El solstici d’estiu és el 21 de juny i el d’hivern el 21 de desembre. d) El moviment de rotació de la Terra al voltant del seu eix. e) A la matinada el Sol surt per l’est o llevant. Al matí el Sol continua el seu ascens fins al migdia, que arriba al zenit; a la tarda inicia el seu descens; al vespre desapareix per l’oest oponent i a la nit resta totalment amagat. PÀGINES 87-89 3. Paraules per expressar-se Estudia i aprèn-te les diferents paraules i expressions que fem servir per mesurar el temps. Activitat oberta. a) Respon a aquestes qüestions: 1. Quin any va començar el segon mil·lenni de l’era cristiana? 2. Si el 1992 es va celebrar el cinquè centenari del descobriment d’Amèrica, quants segles feia que s’havia descobert? 3. Enumera els mesos del primer semestre de l’any. 4. Quin més fas els anys? Quin dia és el teu aniversari?

5. Quan acostuma a ploure més: a la tardor o a l’estiu? 6. Quin és el sinònim de la paraula subratllada d’aquest titular?: L’estiu més fred del darrer l u str e empitjora amb un temporal en ple agost (22/08/2007). 7. Si suposem que avui és divendres, quin dia era abans-d’ahir?; quin dia serà demà passat? 8. Quan s’acostuma a fer la migdiada: havent dinat o havent sopat? 1. L’any 1000. 2. Cinc. 3. Gener, febrer, març, abril, maig i juny. 4. Activitat oberta. 5. A la tardor. 6. Període de cinc anys. 7. Abans d’ahir era dimecres. Demà passat serà diumenge. 8. Havent dinat. b) Llegeix en veu alta aquestes dates dient el nom del mes. Per exemple: 20/07/1994 → 20 de juliol de 1994. 16/03/2001 → 16 de març de 2001. 28/05/1964 → 28 de maig de 1964. 12/09/2009 → 12 de setembre de 2009. 8/01/1982 → 8 de gener de 1982. 21/06/1975 → 21 de juny de 1975. c) Observa les imatges següents i descriu-les utilitzant les expressions referides als moments del dia i als verbs relacionats de la taula anterior. Per exemple: 1 A punta de dia (o a l’alba) ja clareja (o es fa clar), però encara es veuen lluir la lluna i les estrelles al cel. 2. De bon matí comença a sortir el sol. 3. A mitja tarda hi ha molta llum, sobretot a l’estiu. 4. Al capvespre es comença a fer fosc. 5. A mitjanit veiem la llum de la lluna i les estrelles. d) Completa les frases amb del o de la i la part del dia corresponent: 1. Treballa de nit i se’n va a dormir a les 5 de la matinada. 2. Els meus amics es lleven a les 8 del matí i van a dormir a les 12 de la nit. 3. L’horari escolar és de 9 del matí a la 1 del migdia i de 3 a 6 de la tarda. 4. L’Andreu té entrenament el dimarts i el dijous de 7 a 9 del vespre. e) Escriu quina hora marca cada rellotge segons el sistema del quadre anterior: 7.15 8.45 21.00 21.30 22.00 5.00 5.08 6.23 15.38 19.53 Un quart de vuit; tres quarts de nou; les nou; dos quarts de deu; les deu. Les cinc; mig quart de sis; un quart i mig de set; dos quarts i mig de quatre; tres quarts i mig de vuit. PÀGINES 89-90 4. Sons i lletres

a) Escolta atentament la lectura de les paraules que tens a continuació i classifica-les segons correspongui. Després, llegeix-les a poc a poc remarcant el so de la lletra g: distingir, amagat, diumenge, alguna, regular, rígid, gent, agost, ganes, afegir, segons, urgent. Sonen com gat [g]: amagat, alguna, regular, agost, ganes, segons. Sonen com gener [ʒ]: distingir, diumenge, rígid, gent, afegir, urgent. b) Quines vocals van sistemàticament darrere g quan sona [ʒ]? La e i la i. c) Per què la lletra ge de guerra i seguit es pronuncia com gat? Perquè hi ha una u entre la g i la vocal que ve a continuació. PÀGINES 89-90 5. Gramàtica a) Digues si s’ha de col·locar l’article davant els dies de la setmana. Després, llegeix les frases completes. 1. Fa festa tots els dilluns. No arribarà fins dilluns. El dilluns és el primer dia de la setmana. 2. Són fora des de dimecres. El carnaval s’acaba el Dimecres de Cendra. 3. Vindran dijous. Actuen el dijous 16 d’agost. Ho vam saber dimarts. 4. La pastisseria obre el diumenge al matí. Diumenge hi haurà sardanes. PÀGINA 90 6. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) La Nerea treballarà de dependenta durant el mes de juliol en un quiosc de diaris i revistes. Explica oralment com serà la seva jornada laboral i el seu horari. Per exemple: La Nerea cada dia, de dilluns a divendres, entrarà a treballar a dos quarts de deu del matí. Fins a les onze es dedicarà a reposar el gènere. Després, tindrà un quart d’hora… 09.30 … 11.00 reposició del gènere 11.00 … 11.15 esmorzar 11.15 … 14.00 atenció als clients 14.00 … 15.45 dinar 15.45 … 19.30 atenció als clients 19.30 … 20.00 recollir i tancar Activitat oral oberta. b) Escriu una redacció sobre una notícia que es va publicar el dia que vas néixer, semblant a la redacció del text 1 («Júpiter, l’astrònom i jo»). Demana informació als teus pares d’aquell dia i, per trobar la notícia, busca-la a l’hemeroteca d’algun diari a través d’internet. Activitat oberta.

15. Què t’agradaria fer? PÀGINES 91-93 1. Lectura Llegeix atentament aquests textos en veu alta. Activitat de lectura. PÀGINES 93-94 2. Comprensió Després d’haver llegit els textos anteriors, respon a les qüestions següents: TEXT 1 a) On haurà d’anar aquest estiu la Cristina si suspèn les matemàtiques? b) Per què la Joselyn no es podrà quedar a casa de la Cristina? c) Què li encantaria, a la Míriam, estar-se al càmping o fer un viatge? d) On anirà de viatge la tieta de la Míriam? Quan hi anirà? e) Quan anirà en Hamza al Marroc? Per què creus que hi anirà? f) Com reparteix les vacances d’estiu en Robert? g) Quina mena de colònies li vindria de gust fer, a en Robert? h) Per què la Cristina no té gens de ganes d’anar a Galícia? a) Haurà d’anar a una acadèmia. b) Perquè se’n va a l’Equador a visitar la seva família i les seves amigues. c) Li encantaria fer un viatge. d) Anirà al Marroc. Aquest any. e) Hi anirà a finals de juliol. Hi anirà perquè ell és d’allà i anirà a visitar la seva família. f) Anirà de colònies al juliol i amb els avis a l’agost. g) Li agradaria anar a unes colònies d’informàtica. h) Perquè el poble on va és molt petit i s’hi avorreix. TEXT 2 a) Per què és difícil d’explicar a algú allò que ens agrada als catalans? b) Amb què acompanyem les paraules quan xerrem? c) Quan actuem amb seny, és a dir, quan som assenyats? Això passa sovint? d) Quan diem que som arrauxats? e) Per què ens diuen que som uns garrepes? f) Com és la geografia de Catalunya? I el menjar? g) ¿Ens agrada menjar i beure bé o això no ho tenim gaire en compte? h) Per què creus que ens agrada acollir les persones nouvingudes? a) Perquè som molts, set milions; i ja se sap: tants caps, tants barrets. b) Amb molta gesticulació. c) Som assenyats quan pensem les coses abans d’actuar. I això passa sovint. d) Quan actuem sense mesurar les conseqüències dels nostres actes. e) Perquè aquí acostumem a pagar cadascú el que ha consumit. f) La geografia de Catalunya és molt variada i per això també ho són els menjars

catalans. g) Sí. Ens agrada. h) Perquè la població de Catalunya ha anat evolucionant al llarg dels segles i modernament ha rebut grans onades immigratòries tant de dins com de fora de la Península. PÀGINES 94-95 3. Expressions per comunicar-se Estudia i aprèn-te algunes estructures que fem servir per expressar els gustos i les preferències, i incitar a actuar. Activitat oberta a) Contesta positivament o negativament aquestes preguntes: 1. Que potser voldries anar de colònies? 2. T’agradaria ser monitor o monitora d’un casal? 3. Què t’agraden més: les matemàtiques o les socials? 4. Teniu ganes de llegir el diari, ara? 5. Què et ve més de gust: anar al museu de cera o al museu marítim? 6. Us vindria de gust fer una caminada per la muntanya? Activitat oberta. b) Per parelles. Practiqueu les estructures anteriors alternant les formes de preferència amb el vocabulari que us proposem a continuació: • Cinema: d’aventures, de por, romàntic, etc. • Lectura: novel·la, poemes, ciència-ficció, etc. • Música: rock, heavy, country, clàssica, etc. • Excursió: mar, muntanya, parc d’atraccions, etc. • Esport: futbol, tenis, vòlei, bàsquet, etc. • Begudes: aigua, vi, llet, taronjada, etc. Activitat oberta. c) Expressa un suggeriment, un consell i una recomanació amb cadascuna de les propostes següents. Per exemple: Fer un intercanvi. → Fem un intercanvi?; Jo, si fos de vosaltres, el faria; Us aniria bé practicar l’anglès. 1. Anar d’acampada. → Podríem … 2. Apuntar-se a un centre excursionista. → I per què … 3. Aprendre francès durant l’estiu. → I si … 4. Fer una sortida de convivències. → Què us sembla … Activitat oberta. PÀGINA 96 4. Sons i lletres a) Escolta atentament la lectura de les paraules següents i classifica-les segons correspongui. Després, llegeix-les a poc a poc remarcant els sons destacats. jaqueta, mitja, viatge, gimnàs, gelat, mitjó, jove, just, imatge, estranger, desitjar, envejós, formatge, ajuntar, salvatgí, afegir, esponja, viatjar, prestigi, avantatjós, conserge, massatgista Tenen el so [ʒ] de gent: jaqueta, gimnàs, gelat, jove, just, estranger, envejós, ajuntar, afegir, esponja, prestigi, conserge.

Tenen el so [dʒ] de platja: mitja, viatge, mitjó, imatge, desitjar, formatge, salvatgí, viatjar, avantatjós, massatgista. b) Observa en les llistes de l’activitat anterior quines vocals van després de la g i quines van després de la j. Així, doncs, la g va davant de e, i i la j va davant de a, o, u. c) Ara practica amb aquest embarbussament: Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Activitat oral oberta. PÀGINA 96-97 5. Gramàtica a) Fixant-te en els models del quadre anterior, conjuga en veu alta el condicional dels verbs anar, poder, convenir i valer. Després, conjuga l’imperfet de subjuntiu dels verbs apuntar, estalviar, venir (vingués…) i veure (veiés…). Condicional Aniria, aniries, aniria, aniríem, aniríeu, anirien. Podria, podries, podria, podríem, podríeu, podrien. Convindria, convindries, convindria, convindríem, convindríeu, convindrien. Valdria, valdries, valdria, valdríem, valdríeu, valdrien. Imperfet de subjuntiu Apuntés, apuntessis, apuntés, apuntéssim, apuntéssiu, apuntessin. Estalviés, estalviessis, estalviés, estalviéssim, estalviéssiu, estalviessin. Vingués, vinguessis, vingués, vinguéssim, vinguéssiu, vinguessin. Veiés, veiessis, veiés, veiéssim, veiéssiu, veiessin. b) Canvia les formes verbals subratllades per les del condicional: 1. Vols anar a la platja? 2. Què t’agrada fer? 3. Què els ve de gust? 4. Què us estimeu més? 5. Val la pena fer aquest viatge? 6. Li convé repassar les matemàtiques. 1. Voldries anar a la platja? 2. Què t’agradaria fer? 3. Què els vindria de gust? 4. Què us estimaríeu més? 5. Valdria la pena fer aquest viatge? 6. Li convindria repassar les matemàtiques. c) Canvia la primera forma verbal subratllada per la del condicional i la segona per la de l’imperfet de subjuntiu: 1. M’agrada que vingui. 2. S’estimen més que hi aneu. 3. Què us sembla si fem un viatge? 4. Més val que repassin les matemàtiques. 1. M’agradaria que vinguessis. 2. S’estimarien més que hi anéssiu. 3. Què us semblaria si féssim un viatge?

4. Més valdria que repassessin les matemàtiques. PÀGINA 97 6. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) Quins plans tens per a aquest estiu? Faràs vacances? On les passaràs? Què t’agradaria fer durant l’estiu? b) Has nascut lluny de Catalunya? Explica’ns breument els gustos i les preferències de la gent del teu país d’origen. Pots seguir el model del text 2 de la lectura. c) Segurament alguna vegada t’has preguntat pel teu futur i has pensat com voldries que fos el món o en les coses positives que podries fer: què m’agradaria ser quan sigui més gran?; com m’agradaria que fos el món llavors?; què podria fer perquè el món fos un món millor? Un periodista busca unes quantes respostes de persones de la teva edat per publicar-les en un diari adreçat als estudiants com tu. Explica breument els teus pensaments sobre aquestes tres qüestions en un escrit. Activitat oberta. Activitat oberta. Activitat oberta.

16. La força mental és molt important PÀGINES 98-100 1. Lectura Llegeix atentament aquests textos en veu alta. Activitat oberta. PÀGINA 101 2. Comprensió Després d’haver llegit els textos anteriors, respon a les qüestions següents: TEXT 1 a) Quin esport practica Gemma Mengual? b) Per què creus que l’anomenen «la sirena metàl·lica»? c) Qui li va fer agafar afició a aquest esport? Què la va fascinar? d) A més de resistència i potència físiques, quines altres qualitats es necessiten per dominar aquest esport? e) Quantes hores es passa cada dia al CAR de Sant Cugat? f) Durant els entrenaments, què és el més cansat: el ballet o la coreografia? g) I amb quina disciplina s’ho passa més bé: amb l’acrobàcia o el ballet? h) Què vol dir quan afirma que la força mental és molt important? a) La natació sincronitzada. b) Perquè ha guanyat sis medalles en els darrers mundials de Melbourne. c) La seva cosina Judith. La va fascinar la combinació natació, música i ball.

d) Molt d’esforç, molta disciplina i afany de superació. e) Entre vuit i onze hores, depèn del dia. f) El més cansat és la coreografia. g) Amb el que s’ho passa més bé és amb l’acrobàcia. h) Que t’has de convèncer que es pot fer i has de confiar en les teves possibilitats. TEXT 2 a) Quines molèsties evita el costum de deixar sortir la gent d’un vehicle abans d’entrar-hi? b) Quina norma de cortesia s’ha mantingut durant segles a l’hora de cedir el pas? c) Què hauries d’evitar quan obres una porta i ve una persona darrere teu? d) Què pots fer per deixar passar la gent quan agafes les escales mecàniques i no vols pujar-les caminant? e) A qui cal que cedeixis el seient? f) Quina peça de roba et salva d’algunes situacions enutjoses? g) En el cas que et vingui un esternut o un estossec, què hauries de fer? I si no tens temps? h) Quina és la manera més educada de mocar-se? a) Evita les topades i les empentes. b) Que els homes cedeixin el pas a les senyores i els joves als més grans. c) Que la porta li caigui als morros. d) Pots mantenir-te a la dreta perquè els que vulguin caminar puguin passar per l’esquerra. e) A les persones grans i a les dones embarassades. f) Un mocador de butxaca. g) Tapar-te el nas i la boca amb un mocador. O almenys amb la mà. h) Amb moderació i girant la cara cap a un costat per ser discrets. PÀGINES 101-103 3. Paraules i expressions per comunicar-se Estudia i aprèn-te algunes paraules i expressions que fem servir per referir-nos als hàbits de conducta i als costums. a) Respon a aquestes preguntes: 1. Et rentes les dents després de dinar? (sempre / sovint / de tant en tant / mai). 2. Quan acostumes a anar-te’n a dormir? (d’hora / tard). 3. Quan esmorzes? (abans de sortir de casa / a l’hora del pati). 4. Fas migdiada després de dinar? (sovint / alguna vegada / mai). 5. A la tarda, abans de sortir de casa, et pentines? (sempre / de vegades / mai). 6. Quan agafes el metro? I l’autobús? I el tren? (cada dia / sovint / de tant en tant) 7. A quina hora sol plegar de la feina el teu pare o la teva mare? 8. Acostumes a arribar aviat, just o tard a l’hora d’entrar a la feina? 9. T’eixugues els cabells amb l’assecador? (sempre / sovint / de vegades / mai).

10. Quants cops et dutxes a la setmana? Activitat oberta. b) Digues quatre hàbits de conducta positius que tinguis costum de fer. Per exemple: Tinc costum d’agrair els favors. Activitat oberta. c) Digues dos hàbits de conducta negatius que algú o algunes persones tenen per costum de fer. Per exemple: Alguns companys tenen per costum dir mentides. Activitat oberta. d) Digues tres coses que acostumen a fer els teus pares el cap de setmana. Activitat oberta. e) Digues alguns hàbits o costums positius que encara no hagis adquirit. Per exemple: Encara no m’he acostumat a guardar silenci. Activitat oberta. PÀGINA 103 4. Sons i lletres a) Escolta atentament la lectura de les paraules que tens a continuació i classifica-les segons correspongui. Després, llegeix-les a poc a poc remarcant els sons de la lletra l i el dígraf ll: molt, pell, algú, treballar, lunar, lluna, insultar, molèstia, despullar-se, lent, llegir, ull, vol, ball, val, llum, alhora, barallar-se. Sonen com fil: molt, algú, lunar, insultar, molèstia, lent, vol, val, alhora. Sonen com fill: pell, treballar, lluna, despullar-se, llegir, ull, ball, llum, barallar-se. b) Ara practica aquests sons amb l’embarbussament següent: Una ovella llanada, llanuda, des del cap fins als peus peluda, va fer un bel llanat llanut, des del cap fins als peus pelut. Activitat oberta. PÀGINA 103 5. Gramàtica a) Completa aquests textos amb les formes correctes del present de subjuntiu: 1. Les portes no estan pensades perquè hi passin (passar) deu o dotze persones alhora. Per això, és costum esperar que la gent surti (sortir) d’un vehicle o d’una sala abans d’entrar-hi. Encara que vulguis (tu, voler) ser el primer a agafar un seient buit, espera’t. 2. Quan no puguis (tu, poder) evitar d’esternudar, tapa’t el nas i la boca amb el mocador. I si tens mocs, no facis (fer) que es passegin (passejar) pel nas. Treu el mocador i moca’t. Però no siguis (tu, ser) exagerat i fes-ho amb moderació. 3. És un acte de cortesia que, quan empenyis (tu, empènyer) una porta per sortir i darrere vingui (venir) una altra persona, tinguis (tu, tenir) l’amabilitat d’aguantar-la perquè pugui (poder) passar tranquil·lament; no la hi deixis (tu, deixar) caure als morros.

PÀGINA 104 6. Expressió personal a) Explica oralment les coses que acostumes a fer el cap de setmana. Activitat oberta. b) Has vingut d’un altre país? Explica’ns-ho: 1. Quines coses són habituals allà. Per exemple: Hi acostuma a ploure molt. A l’hivern no hi sol fer tant de fred. 2. Quins hàbits o costums té la gent que hi viu. Per exemple: Hi ha el costum de posar dos noms a les persones. Tenen costum de … 3. A quines coses encara no t’has avesat (o acostumat) del nostre país? Per exemple: Encara no m’he avesat al menjar. Activitat oberta. c) Prepara’t un text breu en què expliquis dues maneres de ser amable i educat (segueix el model del text 2 de la lectura). Després, llegeix-lo en veu alta. Activitat oberta.

17. Arribar-hi és molt fàcil PÀGINES 104-107 1. Lectura Llegeix atentament aquests textos en veu alta: Lectura de les pàgines 105-107. Activitat oberta. PÀGINA 107 2. Comprensió Després d’haver llegit els textos anteriors, respon a les qüestions següents: TEXT 1 a) Quins elements fan de Montserrat un espai únic al món? b) Quines edificacions acull la muntanya de Montserrat? c) Què hi podreu escoltar a la basílica? d) Cada quan teniu un tren a l’estació Barcelona - Pl. d’Espanya? A quina hora surt el primer tren? e) Quina línia heu d’agafar per arribar-hi? f) Si heu escollit l’opció de l’aeri, a quina estació heu de baixar? g) Si voleu agafar el cremallera, on heu de fer transbord? a) El seu entorn natural singular, el seu caràcter religiós i les manifestacions artístiques que s’hi troben. b) El santuari de la Mare de Déu i un monestir amb 1.000 anys d’història. c) El cor de nois cantaires més antic d’Europa, l’Escolania de Montserrat. d) Surt un tren cada hora. El primer surt a les 8.36 h.

e) La línia R5 Barcelona-Montserrat-Manresa. f) A l’estació Montserrat-Aeri. g) A l’estació de Monistrol de Montserrat. TEXT 2 a) Què volen fer l’Edgar i la Judith avui? On volen anar? b) Per què busquen una estació de metro? c) A qui demanen informació primer? Per què no els en pot donar? d) On obtenen la informació que necessiten? Qui els la dona? e) Quantes estacions de metro hi ha a prop? Quines línies són? f) Quina línia de metro els va més bé? Per què? g) A quina estació han d’anar? Com hi van: a peu o amb autobús? h) Com es va fins a aquesta estació? a) Volen fer una excursió. Volen anar a Montserrat. b) Per arribar a la Plaça d’Espanya i agafar un tren que els hi porti. c) A un vianant. No els en pot donar perquè no és de Barcelona i no coneix prou bé la ciutat. d) En una botiga de diaris. Els la dona la dependenta. e) A prop hi ha dues estacions de metro. Les línies 1 i 4. f) Els va més bé la línia 1, perquè no cal fer transbordament. g) Han d’anar a l’estació de Marina. Hi van a peu. h) Primer han de tirar tot recte. Després, quan arribin a la segona cantonada, han de girar a la dreta i seguir el carrer Marina amunt. Després han de travessar uns quants carrers. Al final hi ha una gran cruïlla. L’estació és a la vora. PÀGINES 108-109 3. Paraules i expressions per comunicar-se a) Completa les frases següents amb les paraules subratllades de la taula anterior: 1. Acabo de sentir a la ràdio que hi ha un embús molt gran a l’entrada de Barcelona: un camió ha tingut un accident i ha bolcat (incidències). 2. He decidit agafar el tren per anar a la feina (accions). Espero que el tren no s’aturi a mig camí (accions). De tant en tant, el tren té una avaria i llavors porta retard (incidències). 3. Deixaré el cotxe a l’aparcament de l’estació del tren (llocs). A la finestreta de la taquilla (llocs) compraré un bitllet d’anada i tornada (termes relacionats), perquè és més barat. 4. Miraré l’horari dels trens amb destinació a Barcelona (termes relacionats). La durada del trajecte és de mitja hora, si el tren no porta retard, és clar (termes relacionats). 5. Quan arribi a l’estació de Barcelona-Sants, hauré d’agafar el metro (accions) i fer transbord (termes relacionats) a la parada de Sagrera (llocs). Després, encara hauré de caminar una estona (accions): des del metro fins a la feina hi ha uns deu minuts a peu (mitjà de transport). 6. Ara estic dret a l’andana (llocs) de l’estació esperant que el tren arribi (accions). el tren. 7. El tren és ple de passatgers (persones). Quan hi ha tanta gent, gairebé mai no passa

el revisor (persones) a demanar el bitllet (objectes). b) Busca al diccionari les paraules del quadre anterior que desconeguis i, després, fes una pregunta per saber si els altres l’endevinen. Per exemple: Com se’n diu de la persona que va a peu pel carrer? Activitat oberta. PÀGINES 109-111 4. Sons i lletres a) Escolta atentament les paraules que tens a continuació i classifica-les d’acord amb el so de la consonant nasal: vinc, venim, venen, lluny, llum, fan, fang, fam, torn, bony, terreny, cantem, entenc, plàtan, blanc, estrany, pam, carn, puny, càmping. [ŋ] [m] [n] [ɲ] vinc venim venen lluny fang llum fan bony entenc fam torn terreny blanc cantem plàtan estrany càmping pam carn puny

b) Llegeix les paraules que has classificat tot remarcant-ne els sons nasals. Activitat oberta. c) Ara practica amb aquests embarbussaments: Tinc tanta set i tanta fam que a les cinc tinc son. De genollons codonys collia, de genollons collia codonys. Activitat oberta. PÀGINES 110-111 5. Gramàtica a) Inventeu-vos una frase per a cadascuna de les il·lustracions dels quadres anteriors. Si pot ser, utilitzeu les accions i altres paraules de vocabulari que hi ha a la pàgina 108. Per exemple: El xofer continua endavant. De cop i volta s’atura i tira endarrere per deixar passar unes vaques. Activitat oberta. PÀGINES 111-112 6. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) Per parelles. A partir del plànol que teniu a continuació, un de vosaltres pensa un indret on voldria anar i demana al company o companya que li doni les instruccions necessàries per arribar-hi. Per exemple: Soc a l’estació del tren. Voldria anar a la parada de metro més propera. Com s’hi va des d’aquí? On hi ha una parada de metro prop d’aquí?

Per anar a la parada de metro més propera, sisplau? Activitat oberta. b) En grups. Trieu un indret emblemàtic de Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears per donar-lo a conèixer i animar els turistes a visitar-lo. Busqueu informació i, després, elaboreu un fullet informatiu seguint el model del text 1 de la lectura. Activitat oberta.

18. Què fem? PÀGINES 113-115 1. Lectura Llegeix atentament aquests textos en veu alta: Lectura de les pàgines 113 -115 del llibre. Activitat oberta. PÀGINA 116 2. Comprensió Després d’haver llegit els textos, respon a les qüestions següents: TEXT 1 a) Quina pregunta no ens pot respondre el cercador Google? b) On actua el Mag Lari? Quin dia i a quina hora? c) Què poden fer els passatgers que viatgen en el tren turístic? d) Durant quins mesos el tren turístic fa tres viatges al matí i tres a la tarda? Quins dies de la setmana? e) Què ens permet descobrir el Museu de la Conca Dellà? f) En aquest museu, quin horari és encara vigent el mes de juny? g) Què fa el grup Macedònia durant el mes de juny? h) Per on actua aquest grup musical? Què presenta? i) Com han estat escollides les noves fruites del grup? a) Aquesta: Com s’ho fan els mags per tallar una persona per la meitat o com poden fer desaparèixer les coses? b) Al teatre de Blanes el dia 9 a les 17.30. c) Poden fer el circuit sencer o bé aturar-se en qualsevol de les parades per visitar els atractius turístics que s’ofereixen al llarg del viatge i després reprendre’l amb el pas del tren següent. d) Durant els mesos de juny, juliol i agost, el tren turístic farà tres viatges al matí i tres a la tarda de dimarts a diumenge. e) Una zona que havia estat habitada per alguns dels últims dinosaures que van trepitjar la terra. f) L’horari d’hivern, de dimarts a dissabte, d’11 a 14 h, i de 17 a 19 h el diumenge. g) Fa una gira. h) Actua per diverses poblacions presentant les noves fruites: l’Aida, la Berta, l’Èlia, la Clàudia i la Laia. i) Han estat escollides entre 250 noies d’entre 11 i 15 anys.

TEXT 2 a) Relaciona les paraules destacades del text amb la numeració de les il·lustracions. b) Què passa pels carrers anunciant el començament de la festa? c) On s’apleguen les colles de castellers? Què fan? d) Amb quin espectacle de carrer queden bocabadats els més menuts? e) Amb quines atraccions de la fira la canalla s’ho passa d’allò més bé? I els més grans? f) Què fa el jovent que participa en el correfoc? g) A la nit, on es fa el ball de festa major? Amb quin ball romàntic se sol acabar? h) Per carnestoltes, quines desfilades recorren els carrers? a) 1, bandes de músics; 2, diables i dracs; 3, envelat i ball del fanalet; 4, carrosses i disfresses; 5, gegants i capgrossos; 6, titelles; 7, castells, grallers i enxaneta; 8, trabucaires; 9, cobla i sardanes. b) La cercavila. c) A la plaça. Aixequen castells humans al toc dels grallers amb l’enxaneta al capdamunt. d) Amb els titelles. e) Als menuts els agraden els cavallets i les cadires voladores; als més grans, els autos de xoc o les barraques de tir al blanc. f) Corre i balla sota els focs d’artifici de diables i dracs. g) El ball es fa a l’envelat; el ball romàntic final és el ball del fanalet. h) Les rues amb carrosses i disfresses. PÀGINES 116-118 3. Paraules i expressions per comunicar-se a) Completa les frases següents amb les paraules referides a festes i celebracions de la taula anterior: desfilada de carrosses aplec de colles castelleres carnaval de Venècia fira de mostres festa d’aniversari ball de disfresses revetlla de Sant Joan homenatge als voluntaris estrena d’una pel·lícula inauguració d’una exposició concert de música ball de carnestoltes b) Completa les frases següents amb els mots subratllats de les accions relacionades que hi ha a la taula anterior. 1. Per carnestoltes tothom es disfressa de coses diferents: de pallasso, de goril·la, de fada, etc. 2. Els actors i les actrius que actuen en una obra de teatre han d’interpretar el seu paper d’acord amb les indicacions del director, que és el qui dirigeix l’obra; no poden improvisar. Abans de sortir a l’escenari es maquillen per caracteritzar el personatge que han d’interpretar. 3. El dia que es va estrenar l’obra, el públic que atapeïa el teatre va aplaudir de valent. Els qui no havien reservat l’entrada no hi van poder entrar. c) Substitueix les expressions en cursiva per algun dels adjectius de l’apartat

qualitats i valoracions que hi ha a la taula anterior: 1. Un acte que ens causa emoció. Un acte emotiu. 2. Un tema que ens crida l’atenció i desperta el nostre interès. Un tema atractiu i interessant. 3. Una obra que ridiculitza els defectes d’algú, els costums d’una època, unes situacions determinades, etc. Una obra satírica. 4. Un espectacle que impressiona i causa sorpresa i admiració. Un espectacle impressionant i sensacional. 5. Un homenatge que se celebra amb gran pompa i amb unes cerimònies que hi donen importància. Un homenatge solemne i extraordinari. 6. Una activitat que sempre és igual, que no fa cap canvi ni variació i, per tant, ens avorreix i ens cansa. Una activitat monòtona i avorrida. 7. Un ball que és propi i característic d’un lloc o d’un país. Un ball típic. d) Contesta lliurement aquestes preguntes d’acord amb les formes del quadre anterior: 1. Què t’estimes més, xatejar o mirar la televisió?; anar d’excursió o fer esport?; llegir o dibuixar? 2. Què és el que t’agrada més? 3. Què prefereixes: el futbol o el bàsquet?; les excursions o els viatges?; col·leccionar segells o col·leccionar papallones? Activitat oberta. PÀGINA 118 4. Sons i lletres a) Escolta atentament les paraules que tens a continuació i classifica-les d’acord amb els sons de la lletra r: revetlla, mèrit, haver, encara, ridícul, assajar, fer, artifici, tren, reserva, actuar, durada, persona, reunió, parada, brillant, escollir, passatgers, maquillar-se, diners, capgròs erra forta erra fluixa erra muda revetlla mèrit haver ridícul encara assajar reserva artifici fer reunió tren actuar maquillar-se durada escollir persona parada passatgers brillant diners capgròs

b) Llegeix les paraules de les llistes anteriors. Activitat oberta. c) Ara practica amb aquest embarbussament: En Pere Paret pintor, premiat per Portugal per pintar platets petits per posar pebre picant. Activitat oberta. PÀGINA 118-119 5. Gramàtica a) Completa amb diferents fragments interrogatius per confirmar aquests enunciats: –És una revetlla de Sant Joan molt animada, no trobes? –Oh, i tant que sí! –És clar que sí! 2. –Ja no juga al futbol tan bé com abans, no et sembla? –Em sembla que no. 3. –Oi que s’estima més xatejar que no pas mirar la TV? –És clar que sí! 4. –No trobes que els agrada més llegir novel·les d’intriga i acció? –Trobo que sí. –Oh, i tant com sí. PÀGINES 119-120 6. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) En grup. Demaneu als vostres companys o companyes quins són els seus entreteniments preferits a través d’una breu enquesta. Després, exposeu els resultats davant la classe. – A què dediques el temps lliure? – Quina activitat de lleure t’agrada més? – Què t’estimes més: jugar amb la Play o mirar la TV? – Què prefereixes, xatejar o quedar amb els amics? Activitat oberta. b) Prepara un escrit explicant una de les festes més populars del teu país. Un cop corregit, llegeix-lo a classe. Si pot ser, ensenya’n algunes imatges. Activitat oberta.

19. M’agrada molt, aquesta noia PÀGINES 121-122 1. Lectura Llegeix atentament aquests textos en veu alta: Activitat oberta.

PÀGINA 123 2. Comprensió Després de la lectura de textos, respon a les qüestions següents: Text 1 a) Digues el dia, el mes i l’hora en què s’ha connectat el visitant. b) Com se sent el visitant? c) Quin sentiment confessa el protagonista de la novel·la? d) Per què creu, aquest personatge, que estima la Salut? e) Aquest visitant, quan i on ha conegut la noia que li agrada tant? En diu el nom? f) Quan diu que es posa més content i que tot li va més bé? g) Per què demana a la noia que li enviï fotografies d’ella? h) Per què el visitant té dubtes que li n’enviï, de fotos? a) 12 d’agost a les 22.53 h. b) Xocat, és a dir, sorprès vivament per una cosa inesperada. c) Està enamorat d’una noia. d) Perquè la persona estimada li sembla la millor i li sembla diferent, una noia de veritat, i hi pensa constantment. e) A l’estiu, a la festa major del poble on passa les vacances. No en diu el nom. f) Quan ella es connecta al xat i ell s’hi pot comunicar. g) Perquè pensa que, quan se les miri, serà com tenir-la ben a prop. h) Perquè li costa aconseguir que ella mostri els seus sentiments. Text 2 a) Per què pensa que no és un miratge l’enamorament de l’altre visitant? b) En aquesta nova etapa, aquest visitant diu que les persones experimentem un seguit de canvis. Com veiem les coses? Ens interessem per coses a les quals no donàvem importància? De què ens adonem? c) Quan una persona s’enamora, què fa de diferent? Quines sensacions físiques experimenta? d) Quines advertències fa a l’altre visitant? Quin consell li dona? e) Per què diu que té ganes de llegir-se la novel·la Com un miratge? a) Perquè ja sap el que és enamorar-se. b) Veiem les coses diferents; ens interessem per coses que abans no ens importaven gens; ens adonem que ja no som nens i ens sentim atrets per un món nou. c) Dedica més temps a arreglar-se i té més cura a l’hora de triar la roba que es posarà. Experimenta un pessigolleig a l’estómac i nervis. d) Li diu que l’amor és cosa de dos i que, si es torna un amor impossible, llavors li tocarà patir. El seu consell és que no desaprofiti aquest moment tan especial i que ho intenti. e) Perquè el fragment que n’ha llegit, reproduït per l’altre visitant, li ha agradat molt.

PÀGINES 123-124 3. Expressions per comunicar-se a) Quins sentiments mostra el primer visitant en el seu escrit? Tria tres expressions de les taules anteriors que els expressin i transforma-les com si les digués ell. Activitat oberta. b) Quins sentiments de les taules anteriors descriu o expressa el segon visitant? Tria tres expressions que siguin equivalents a aquestes. Activitat oberta. PÀGINES 124-125 4. Els signes de puntuació a) Prepara’t en silenci la lectura d’aquest fragment i, després, llegeix-lo amb cura en veu alta. Activitat oberta. b) Copia el text anterior i substitueix les barres pels signes de puntuació adequats. Recorda que després de punt s’escriu una majúscula. He sentit a dir que, quan un està enamorat, la persona que estima li sembla la millor i li sembla diferent. A mi em va passar una cosa semblant. Sé que farà riure: quan la vaig veure, vaig pensar que era la primera vegada que veia una noia. Una noia de veritat, vull dir. Les que coneixia fins llavors eren una altra cosa. Ella era diferent. Fins i tot el nom, el tenia diferent: es deia Salut, i jo no coneixia ningú que se’n digués. PÀGINA 125 5. Gramàtica a) Tria l’opció correcta entre les que hi ha dins els parèntesis: – Aquest estiu he conegut (he conegut / vaig conèixer) una noia que m’agrada molt. –Ahir al vespre, et vas connectar (et vas connectar / t’has connectat) per xat amb aquella noia? – Acabo de llegir aquesta novel·la i m’ha agradat (em va agradar / m’ha agradat) molt. – El mes passat li vam demanar (vam demanar / hem demanat) que ens enviés una fotografia. –Us heu adonat (Us vau adonar / Us heu adonat) que la Sara i en Marc s’agraden? – Abans-d’ahir van sentir (van sentir / han sentit) a dir que la Laura i en Miquel s’estimen. PÀGINA 126 6. Lèxic a) Llegeix i completa les frases següents amb aquestes paraules: afecte, compassió, consol, felicitat, goig, joia, tendresa. – Li tinc una gran estimació; sento un gran afecte per ella.

– De la calma que sentim quan algú fa que tinguem menys pena i dolor, se’n diu consol. – Sento pena i dolor pel sofriment dels altres. D’aquest estat d’ànim, se’n diu compassió. – Quan contemplem una cosa que ens agrada molt, diem que sentim un gran goig. – La felicitat és un sentiment de molta satisfacció, de gran benestar. – Si una persona sent tendresa per algú, el tracta amb afecte i li diu paraules dolces. – Si alguna cosa ens produeix una gran alegria, diem que sentim joia. PÀGINA 126 7. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) Després de llegir els missatges dels visitants, decideixes afegir-te al fòrum per parlar del mateix tema. Escriu un text d’unes cent paraules donant els teus consells o la teva opinió i expressant els teus sentiments o els d’una altra persona. El text pot ser inventat. Recorda de triar una emoticona i una frase que t’identifiqui com a visitant per participar en el fòrum. Activitat oberta. b) ¿Aquest estiu has fet alguna cosa que t’ha agradat molt (un viatge, una excursió, unes colònies, una nova amistat…)? Explica-ho expressant tots els sentiments positius que hagis experimentat. Activitat oberta. c) Per parelles, prepareu les preguntes d’una entrevista per conèixer quins són els sentiments positius d’uns quants nois i noies de la vostra classe sobre coses concretes (per exemple: Què t’agrada més: una pel·lícula d’amor o una de por?). Després, decidiu quins són els companys i companyes que comparteixen sentiments semblants. Activitat oberta.

20. Ajuda’m PÀGINES 127-128 1. Lectura Activitat oberta. PÀGINA 129 2. Comprensió Text 1 a) Què s’inventa el visitant per no anar a l’escola? b) En realitat, per què fa campana? c) Qui li fa la vida impossible a l’escola? d) Ell també se sent culpable de la situació en què es troba?

e) Què li fa ràbia d’ell mateix? f) A quin lloc de l’escola s’ho passa més malament? Per què? g) Què li va passar abans-d’ahir? h) Per què no ha dit res a ningú? i) Per què ho ha confessat tot a un visitant anònim? j) Al final, de què té por: de fer un disbarat o de no obtenir ajuda? a) Diu als pares que té mal de coll i sensació de febre. b) Cada vegada li costa més anar a l’escola perquè no s’hi troba gens bé, amb els companys de classe. c) Una colla d’alumnes. d) De vegades, sí. e) La manera de ser (és tímid i no té facilitat per a l’esport) i el físic (es troba lleig: és més aviat gras, porta ulleres i li surten grans). f) Al pati, perquè es burlen d’ell i l’insulten. g) Li van fer la traveta mentre corria, va caure i se li van trencar les ulleres. h) Perquè li fa vergonya i creu que s’enfonsaria més pensant que és un covard. i) Perquè és anònim. j) De fer un disbarat. Text 2 a) ¿Per què creu que no n’hi ha prou que l’altre visitant li expliqui com se sent? b) Quin és el pas més difícil que hauria de fer? c) Amb quin animal compara l’actitud de l’altre visitant? Per què? d) En realitat, qui són els qui tenen un problema? e) Què pot passar si no ho conta a ningú més? f) A qui hauria d’explicar tot el que li passa? g) ¿Per què li aconsella que revisi les coses que fa o diu a l’escola? h) Quin és l’últim consell que li dona? a) Perquè això que ha fet és només un petit pas; si no es vol enfonsar del tot, ha d’avançar i fer el pas més difícil. b) Plantar cara i actuar. c) Amb un estruç, que, quan se sent amenaçat, amaga el cap sota l’ala. d) Els qui es burlen d’ell i l’insulten, ja que, per sentir-se superiors, necessiten humiliar algú. e) Que, com una bola de neu, el problema es vagi fent més gros i algun dia pugui passar una cosa greu. f) Als seus pares. g) Perquè potser irriten els seus companys. h) Que es fiqui al cap que ell val tant com qualsevol altra persona. PÀGINES 129-130 3. Expressions per comunicar-se a) Quins sentiments negatius mostra el primer visitant en el seu escrit? Tria cinc expressions de les dues taules anteriors que els expressin i transforma-les com si les digués ell. Per exemple: Els caic molt malament (hostilitat).

Activitat oberta. PÀGINES 130-131 4. Sons i lletres a) Llegeix les frases següents tenint en compte que els mots en negreta es pronuncien igual: – Sent un gran afecte pel seu germà. La notícia ha causat un gran efecte. – Que no sap que a mi no m’agrada passar per aquell camí? – Ha patit molta gana i molta set. Encara és petit: té pocs anys. – Em sembla que has de fer-ho; és un cas de consciència. – Aquesta nau espacial té una missió molt especial. – Digues-li que estigui callat si no vol que el castigui. Activitat oberta. (Totes les paraules destacades contenen les lletres a i e fluixes o àtones, que es pronuncien com a vocals neutres.) PÀGINA 131 5. Gramàtica a) Converteix aquestes frases en mandats. –Has d’explicar-ho als pares. –Explica-ho als pares. –Has de deixar-te ajudar. –Deixa’t ajudar. –Has de demanar-los consell. –Demana’ls consell. –Has de dir sempre la veritat. –Digues sempre la veritat. –Has d’estar segur que te’n sortiràs. –Estigues segur que te’n sortiràs. –Heu de respectar els altres. –Respecteu els altres. –Heu d’aprendre-us la lliçó. –Apreneu-vos la lliçó. –Heu de preguntar-los per què ho fan. –Pregunteu-los per què ho fan. b) Converteix aquestes frases en prohibicions. –No t’has de sentir culpable. –No et sentis culpable. –No l’has de deixar sol a casa. –No el deixis sol a casa. –No has de fer-los cas. –No els facis cas. –No has d’anar-hi amb por. –No hi vagis amb por. –No us heu de burlar dels altres. –No us burleu dels altres. –No us heu de sentir superiors. –No us sentiu superiors. –No heu de ser egoistes. –No sigueu egoistes. PÀGINA 132 6. Lèxic a) Relaciona les paraules angoixa, ensopiment, fàstic, neguit, sofriment amb les sinònimes corresponents: repugnància, ansietat, patiment, inquietud, avorriment. angoixa, inquietud; ensopiment, avorriment; fàstic, repugnància; neguit, ansietat; sofriment, patiment. b) Substitueix els mots destacats pel sinònim corresponent (sofrir, inquiet, avorrit, angoixa):

Estic neguitós. // Estic inquiet. Això em fa passar ànsia. // Això m’angoixa. Em fa patir. // Em fa sofrir. Està ensopit. // Està avorrit. PÀGINA 132 7. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) En grups de tres. Un grup surt a la pissarra i escriu sis sentiments negatius. Tot seguit, cada membre del grup explica una situació que defineixi un dels sis sentiments sense dir-ne el nom. Per exemple: Sento una gran inquietud i perdo la tranquil·litat i l’ànim davant d’un perill o d’una amenaça. L’altre grup ha d’endevinar de quin sentiment negatiu es tracta (Sents por). Activitat oberta. b) Seguint el model de la lectura, escriu un text d’unes 150 paraules sobre un fet que et faci sentir malament o que faci sentir malament algú (pots inventar-te’l). En acabat, demana a uns quants companys o companyes de la classe que cadascun es pensi un consell i que te’l digui després d’haver escoltat la lectura del text. Activitat oberta.

21. Què dius, ara? PÀGINES 133-135 1. Lectura Activitat oberta. PÀGINES 135-136 2. Comprensió Text 1 a) En què es basa el sentiment d’indiferència de la Paula envers els extraterrestres: en la falta de proves o en les seves creences? b) La Paula relaciona l’existència dels extraterrestres amb el fenomen dels ovnis? Què són segurament els ovnis? c) Què va descobrir un investigador de la NASA quan va deixar anar gas incandescent al laboratori en condicions d’ingravidesa? d) És probable que en les capes altes de la nostra atmosfera es formin bosses de gas? De què està format el 75 % de l’Univers? e) Què pot encendre les bosses de gas a l’espai? f) Digues dos arguments en què es basa en Gerardo per demostrar que poden existir els alienígenes. a) En la falta de proves. b) Petites boles de gas incandescent que es formen a l’espai. c) Que es formaven unes boles que es movien de manera idèntica als ovnis dels relats de ciència-ficció. d) Sí, perquè el 75 % de l’Univers està format d’hidrogen. e) L’escalfor del Sol. f) El fet que encara no s’hagin posat en contacte amb els éssers humans i el

descobriment que al Cosmos hi ha més planetes que no es pensava, cosa que fa que les possibilitats que hi hagi vida extraterrestre augmentin. Text 2 a) Amb quina finalitat es busquen voluntaris? Quin és l’únic requisit? b) Què va fer servir la NASA per tal de captar senyals de ràdio de l’espai? c) Com va acabar el projecte SETI: va ser cancel·lat o va ser ajornat? d) Què ha passat amb les dades que es van recollir: han estat eliminades o esperen ser analitzades? e) Quin és el problema amb què es van trobar els investigadors per dur a terme aquesta tasca? f) Quina alternativa van trobar els científics per poder analitzar els senyals recollits pel potent radiotelescopi? g) Per què van pensar en els ordinadors de milions de llars? h) En què consisteix el programa organitzat i dissenyat de S E TI@home ? a) Amb la d’analitzar senyals de radiotelescopis i trobar alienígenes. L’únic requisit és tenir ordinador. b) Un enorme radiotelescopi. c) Va ser cancel·lat. d) Esperen ser analitzades. e) Que no hi ha prou superordinadors perquè es decideixin a dedicar-ne un a aquesta tasca. f) Fer servir la potència que no utilitzen els ordinadors de milions de llars. g) Perquè es troben increïblement infrautilitzats. h) En l’ús de la capacitat sobrant del processador de l’ordinador de persones voluntàries, quan ells no l’estan utilitzant tota, per trobar alienígenes. PÀGINA 136 3. Expressions per comunicar-se a) Al llarg del diàleg del text 1, la Paula i en Gerardo utilitzen diverses expressions per mostrar els seus sentiments neutres: – La Paula expressa la indiferència (dos cops), la impaciència (un cop) i la sorpresa (dos cops). – En Gerardo expressa la curiositat (un cop), la sorpresa o la perplexitat (un cop) i la resignació (un cop). Amb l’ajut de la taula anterior, identifica les expressions de la Paula i en Gerardo que mostrin cada un d’aquests sentiments. PAULA indiferència: A mi, això dels extraterrestres, tant se me’n dona. / M’estranyaria molt que existissin. impaciència: Au, vinga, deixem-ho córrer d’una vegada! sorpresa: De debò? / No m’ho hauria imaginat mai. GERARDO curiositat: Com ho saps? sorpresa: Què dius, ara? resignació: Ves, què hi farem!

PÀGINA 137 4. Sons i lletres a) Llegeix aquestes frases posant èmfasi en les paraules destacades. Després, copia les paraules que tenen el so [u] i substitueix-lo amb la lletra o o bé amb la lletra u: 1. Es van sentir trons. Ahir va haver-hi tempesta i va tr[u]nar molt. → tronar 2. Els senyals venen de molt lluny, d’una civilització molt ll[u]nyana. → llunyana 3. La nau va anar cap al fons; es va enf[u]nsar a poc a poc. → enfonsar 4. L’ebenista és un f[u]ster que treballa la fusta artísticament. → fuster 5. Diuen que p[u]tser hi ha extraterrestres, però jo crec que no pot ser. → potser 6. Reparteixen un full molt petit. És un f[u]llet de propaganda. → fullet 7. La nau farà voltes al v[u]ltant de Mart; v[u]ltarà el planeta durant anys. → voltant, voltarà 8. Tenen els jocs en un racó. Han arrac[u]nat les j[u]guines. → arraconat, joguines PÀGINES 137-138 5. Gramàtica a) Expressa la possibilitat o la probabilitat d’aquestes frases per mitjà de perífrasis. Per exemple: Abans no era possible viatjar a l’espai. Abans no es podia viatjar a l’espai. És probable que els ovnis no existeixin. Els ovnis no deuen existir. 1. En altre temps no era possible enviar senyals de ràdio a l’espai. En altre temps es podien enviar senyals de ràdio a l’espai. 2. És probable que tot això sigui producte de la imaginació. Tot això deu ser producte de la imaginació. 3. Era probable que la nau espacial s ’estavellés contra Mart. La nau espacial es devia estavellar contra Mart. 4. Possiblement els ordinadors personals analitzaran moltes dades. Els ordinadors personals poden analitzar moltes dades. 5. Probablement alguns senyals rebuts eren d’extraterrestres. Alguns senyals rebuts devien ser d’extraterrestres. PÀGINA 138 6. Lèxic a) A partir dels prefixos infra- (‘en grau inferior’), super- (‘molt superior’), extra- (‘fora’), inter- (‘entre’), macro- (‘molt gros’), micro- (‘molt petit’), etc., i les definicions donades, forma les paraules corresponents: 1. Ordinador molt superior: superordinador 2. Utilitzar en grau inferior: infrautilitzar 3. Ésser que viu fora de la Terra: extraterrestre 4. Que es troba entre planetes: interplanetari 5. Organisme molt petit: microorganisme 6. Molècula de grans dimensions: macromolècula

PÀGINA 138 7. Expressió personal a) Per parelles. Escriviu cinc textos molt breus que donin peu a expressar diferents sentiments neutres com a resposta. Després, llegiu-los en veu alta. Activitat oberta. b) Per parelles. Apreneu-vos el diàleg del text 1 i representeu-lo a classe (podeu fer-hi canvis i, fins i tot, improvisar una mica). Activitat oberta. c) En grups de quatre. Activitat oberta.

22. I tu, què en penses? PÀGINES 140-141 1. Lectura Activitat oberta. PÀGINA 142 2. Comprensió Text 1 a) Què opinen la majoria de joves? Tria la resposta adequada: 1. Pensen que l’aspecte exterior reflecteix realment com són les persones. 2. Pensen que la imatge exterior de les persones compta més que no pas la seva manera de ser. b) Quina d’aquestes raons aporta l’Òscar quan diu que això no és just? 1. Les aparences enganyen. 2. La gent vesteix com vol. c) Quin noi no comparteix l’opinió dels altres? Què en pensa, de tot això? d) Quina d’aquestes causes aporta l’Estefania per explicar que ara no es té en compte si ets una bona persona? 1. La gent és molt superficial. 2. La gent és poc amable. a) 2. Pensen que la imatge exterior de les persones compta més que no pas la seva manera de ser. b) 1. Les aparences enganyen. c) El Toni, que opina que cadascú s’ha de vestir com més li agradi independentment del que pensin els altres. d) 1. La gent és molt superficial. Text 2 a) A la Isabelle, què li diuen les amigues? b) Què ha observat la Isabelle a la seva classe? c) Què li agradaria? Quin problema té? d) Què li recomana la Marie que faci primer de tot?

e) La Marie li aconsella que faci un canvi radical d’imatge? Per què? f) Valdrà la pena que la Isabelle dediqui una mica més de temps a decidir com pentinar-se i vestir-se? Com se sentirà? g) Què ha de fer la Isabelle si no té gaire clar com ha de dur els cabells? h) Per què un tall de cabells no és com canviar de roba? i) Quin és l’últim consell que la Marie dona a la Isabelle? a) Que hauria de començar a arreglar-se. b) Que hi ha nois i noies que han canviat molt de manera de vestir. c) Trobar un estil propi i saber-se arreglar, però no sap per on començar. d) Petits canvis amb les samarretes, els pantalons, els collarets, les polseres, les sabates, etc., i, si la convencen, que continuï. e) No, perquè aleshores semblaria que anés disfressada. f) Sí, perquè després se sentirà més a gust que mai. g) Demanar consell a la perruqueria sobre el tipus de pentinat que li escau més a la cara. h) Perquè la roba te la treus i ja està. i) Que observi el que li queda més bé i miri de ser ella mateixa, més que no pas imitar cantants, models o joves famosos. PÀGINES 142-143 3. Expressions per comunicar-se a) Substitueix algunes expressions que es fan servir en el text 1 (La imatge és el que compta) per unes altres d’equivalents que hi ha en les taules anteriors. Per exemple: –I tu, Òscar, què hi dius? → –Com ho veus, Òscar? –Jo penso que … → –A mi em sembla que … Activitat oberta. PÀGINA 143 4. Sons i lletres a) Escolta atentament la lectura d’aquests enunciats i subratlla la síl·laba tònica de les paraules destacades en lletra cursiva. Després, llegeix-les correctament en veu alta. 1. el mes de febrer / tinc febre 2. el cap de la colla / gos amb collar 3. va patir molt / surt al pati 4. on s’ha ficat? / fica’t això al cap 5. n’he agafat un / agafa’t fort 6. ajuda’m / ajudem la mare 7. portem notícies / porta’m amb moto 8. demana’n un / tu sempre demanant PÀGINA 144 5. Gramàtica a) Quins verbs del quadre de la pàgina 144 del llibre de l’alumne són irregulars? Per què? Anar, estar, creure, veure, tenir i venir són verbs irregulars perquè no segueixen el

model de la seva conjugació. b) Conjuga totes les formes del present d’indicatiu d’aquests verbs regulars: opinar, jutjar; debatre, interrompre; sentir. jo opino, jo jutjo, jo debato, jo interrompo, jo sento tu opines, tu jutges, tu debats, tu interromps, tu sents ell opina, ell jutja, ell debat, ell interromp, ell sent nosaltres opinem, nosaltres jutgem, nosaltres debatem, nosaltres interrompem, nosaltres sentim vosaltres opineu, vosaltres jutgeu, vosaltres debateu, vosaltres interrompeu, vosaltres sentiu ells opinen, ells jutgen, ells debaten, ells interrompen, ells senten c) Conjuga totes les formes del present d’indicatiu d’aquests verbs irregulars: anar-se’n, estar-se; seure, preveure; mantenir, intervenir. jo me’n vaig, jo m’estic, jo sec, jo preveig, jo mantinc, jo intervinc tu te’n vas, tu t’estàs, tu seus, tu preveus, tu mantens, tu intervens ell se’n va, ell s’està, ell seu, ell preveu, ell manté, ell intervé nosaltres ens n’anem, nosaltres ens estem, nosaltres seiem, nosaltres preveiem, nosaltres mantenim, nosaltres intervenim vosaltres us n’aneu, vosaltres us esteu, vosaltres seieu, vosaltres preveieu, vosaltres manteniu, vosaltres interveniu ells se’n van, ells s’estan, ells seuen, ells preveuen, ells mantenen, ells intervenen d) Completa la sèrie següent amb els verbs irregulars indicats: conviure comprendre entendre fer dir-se jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

convisc convius conviu

convivim conviviu conviuen

comprenc comprens comprèn

comprenem compreneu comprenen

entenc entens entén

entenem enteneu entenen

faig fas fa

fem feu fan

em dic et dius es diu

ens diem us dieu

es diuen

PÀGINA 145 6. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) Per parelles. Escolliu un tema (per exemple, la roba de marca) i feu-ne el motiu d’un breu debat (deu minuts). 1. Un company o companya haurà de defensar que està a favor de la roba de marca i l’altre company o companya que hi està en contra. 2. Per rebatre l’opinió del teu company o companya, hauràs de defensar amb

arguments l’opció que has triat. 3. Prepara’t individualment la teva intervenció i fes les anotacions que et calgui en un full sobre diversos aspectes relacionats. Activitat oberta. b) Escriu un text d’unes cinquanta paraules donant la teva opinió sobre la notícia que hi ha a la pàgina 145 del llibre de l’alumne. Recorda que les opinions cal que vagin acompanyades amb arguments. Activitat oberta.

23. Tinta a la pell PÀGINES 146-148 1. Lectura Activitat oberta. PÀGINA 149 2. Comprensió Text 1 a) Què es vol fer la Carme? Per què els seus pares no volen que se’l faci? b) Per què la Glòria aconsella la Carme que s’ho pensi bé abans de fer-se’l? c) Qui adora els tatuatges: en David o l’Ivan? Quina figura porta tatuada? On pensa fer-se més tatuatges? d) Per què diu en David que per a ell el tatuatge que porta és molt especial? e) Què opina l’Ivan sobre els tatuatges? Com diu que es comporta molta gent? f) En què es basa la Nicole per afirmar que alguns pírcings porten problemes? g) Segons la Carme, quina és la causa d’aquests problemes? a) Un pírcing al llavi. Perquè és massa jove i d’aquí a dos o tres anys veurà les coses de manera molt diferent. b) Perquè fer-se un forat al llavi no és com tenyir-se els cabells, que, si no t’agrada com queden, te’ls pots canviar. A més, el cos canvia, la pell es dona i els gustos canvien amb els anys. El que amb 15 anys queda graciós amb 25 pot quedar patètic. c) En David. Un escorpí. Al clatell, als braços, al pit, a l’espatlla, al coll, a la part baixa de l’esquena, al turmell… d) Pel moment en què se’l va fer i pel que significa: és escorpí. e) Pensa que fer-se tatuatges és una idea absurda. Molta gent se’ls fa sense tenir-ho gens clar i al cap de poc se’n cansen. f) En el fet que ha llegit que els especialistes adverteixen que entre un 10 i un 30 % dels pírcings que es fan a l’orella s’acostumen a infectar. I els que es fan al melic també poden portar problemes. g) Que la gent no se’ls cura bé: no segueix les normes de desinfecció i neteja. Text 2 a) Què recomana l’especialista Daniel Biosca a qui es vulgui decorar el cos?

b) D’on venen les paraules tatuatge i pírcing? Com es pot traduir pírcing? c) Digues un exemple de la utilització del tatuatge i un altre de l’ús del pírcing en el passat. d) Com s’anomenaven els grups de joves que per primer cop es tatuaven i es clavaven agulles al cos? Amb quina altra indumentària mostraven la seva protesta i la seva rebel·lia? e) Dona alguna explicació al fet que avui dia encara es facin aquestes pràctiques. f) Quin és el motiu més important de l’aparició d’aquesta moda entre els joves d’avui? a) Recomana tenir com a mínim 18 anys i estar molt segur de voler-se tatuar, perquè fer-se un tatuatge o segons quins forats és una decisió per a tota la vida. b) Totes dues venen de dos mots anglesos: tattoo i piercing. Piercing es pot traduir per perforació o forat. c) A l’Amèrica Central, els maies es tatuaven el cos per destacar el seu nivell social. A Alaska, els homes esquimals es penjaven ossos a les orelles i al nas com a símbol de maduresa i per mostrar que eren caçadors. d) Punks. Vestien amb roba estripada, es feien tatuatges, es tenyien els cabells i se’ls pentinaven en forma de cresta, com un gall. També lluïen cadenes i duien agulles clavades en parts del cos, com al nas i a les galtes. e) Hi ha diferents teories: per a alguns té a veure amb la decoració corporal, la bellesa física o artística. Per a d’altres és com una prova de la seva resistència física al dolor i n’hi ha d’altres que els fan aquestes pràctiques com a senyal de pertinença a algun tipus de comunitat o grup. f) D’una banda, hi ha el desig de ser diferent, però també hi ha una gran influència d’alguns personatges sobre el jovent, sobretot de la música moderna, del món dels esportistes d’elit i dels actors o les actrius de cinema. És el que s’anomena efecte mediàtic. PÀGINES 149-150 3. Paraules per expressar-se a) Relaciona les parts del cos subratllades en les taules de la pàgina 149 i 150 del llibre de l’alumne amb la numeració de les il·lustracions que tens aquí sota. 1. cabells; 2. parpella; 3. galta; 4. nas; 5. front; 6. cella; 7. ull; 8. orella; 9. llavi; 10. aixella; 11. braç; 12. panxa; 13. maluc; 14: cama; 15. coll; 16. pit; 17. canell, puny; 18. genoll; 19. peu; 20. dit; 21. natja; 22. clatell; 23. espatlla; 24. colze; 25. esquena: 26. cuixa; 27. turmell. b) Ara indica, en les il·lustracions, a quin indret són les altres parts del cos de la mateixa taula. Activitat oberta. c) Relaciona les definicions següents amb algunes accions físiques de la taula de la pàgina 150: 1. Obrir la boca a causa de la son. Badallar. 2. Fer sortir aire de la boca. Bufar. 3. Passar la llengua per alguna cosa. Llepar.

4. Fer un so musical fent sortir aire entre els llavis. Xiular. 5. Clavar les dents amb força. Mossegar. 6. Absorbir amb força un líquid amb la boca. Xuclar. 7. Agafar amb força una mica de pell amb el dit gros i l’índex. Pessigar. 8. Fer una ferida a la pell amb les ungles. Esgarrapar. 9. Tocar parts del cos que fan riure. Fer pessigolles. 10. Fregar alguna cosa amb les ungles. Rascar. 11. Examinar una cosa tocant-la amb les mans. Palpar. PÀGINA 151 4. Sons i lletres a) Llegeix correctament les frases següents posant èmfasi en les paraules destacades: 1. L’animà a fer-se voluntari. L’anima a participar-hi. És l’ànima de l’equip. 2. La revista publicà la notícia. La revista es publica cada mes. Una escola pública. 3. No calia que ho copiés. Tu ho copies malament. No en facis més còpies. 4. Volia que celebrés l’aniversari. Quan el celebres? Hi ha inventors molt cèlebres. Activitat oberta. PÀGINES 151-152 5. Gramàtica a) Transforma cada una d’aquestes frases en totes les formes de comparació possibles. 1. Ara les modes duren més poc; en canvi, abans duraven molt més. 2. Els joves d’ara necessiten més diners; en canvi, els joves d’abans no en necessitaven tants. 3. Avui dia els joves duen els cabells curts; en canvi, abans els duien llargs. 4. Un pírcing a l’orella necessita molta higiene, igual que un pírcing al melic. 1. Ara les modes duren menys que abans. 2. Els joves d’ara necessiten més diners que els joves d’abans. 3. Avui dia els joves duen els cabells més curts que els joves d’abans. 4. Un pírcing a l’orella necessita tanta higiene com un pírcing al melic. PÀGINA 152 6. Lèxic Fes una frase amb cadascuna de les paraules següents seguint aquest model: badall → Cada vegada que badallem, fem un badall. Estossec, esgarrapada, xiscle, (tirar) escopinada, buf o bufada, xiulet, pessic o pessigada, llepada, mossegada, aplaudiment. Cada vegada que tossim, fem un estossec. Cada vegada que esgarrapem, fem una esgarrapada.

Cada vegada que xisclem, fem un xiscle. Cada vegada que escopim, tirem una escopinada. Cada vegada que bufem, fem un buf. Cada vegada que xiulem, fem un xiulet. Cada vegada que pessiguem, fem una pessigada. Cada vegada que llepem, fem una llepada. Cada vegada que mosseguem, fem una mossegada. Cada vegada que aplaudim, fem un aplaudiment. PÀGINA 152 7. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) Fes una descripció oral del jove de la il·lustració. Activitat oberta. b) Per parelles. Pregunteu als companys de la vostra classe si els agradaria ferse un pírcing i si els agradaria fer-se un tatuatge. Doneu-los a triar quatre respostes possibles per a cada una de les dues preguntes. A partir de les respostes, elaboreu un gràfic com el de l’exemple. Finalment, escriviu un text informatiu sobre els resultats, en què es comparin els percentatges de les dues enquestes. Activitat oberta.

24. En terres del comte Arnau PÀGINES 153-155 1. Lectura Activitat oberta. PÀGINA 156 2. Comprensió Text 1 a) Quin nom rep la llegenda de l’ànima en pena més coneguda a Catalunya? I a Mallorca? b) Per què la seva ànima va ser condemnada a vagar cada nit? c) Explica breument les dues formes com s’apareix. d) En quines nits creuen veure el cavaller galopant pels aires a la comarca del Ripollès? e) Quina és la població del Ripollès on tenen origen les llegendes del comte Arnau? f) Digues tres indrets del plànol que estiguin relacionats amb la llegenda. a) Llegenda del comte Arnau. Llegenda del comte Mal. b) Perquè havia comès moltes malifetes i molt greus. c) Una llegenda diu que surt de l’infern al punt de la mitjanit cavalcant un cavall de foc, rabent com un llamp. A la gropa del seu cavall porta la monja que va ser

la seva estimada, castigada també com ell a penes eternes. L’altra llegenda diu que l’ànima d’Arnau va ser condemnada a caçar sense poder aturar-se mai. Diu que, a la claror de la lluna, s’aixeca de la tomba, pren el corn de caça i, en sentir el so del corn, surt de les entranyes de la terra una canilla de gossos negres que corren al seu darrere, udolant com llops. Apareix a altes hores de la nit, envoltat de flames i traient foc pels ulls, per la boca i per les orelles, igual que el seu cavall negre, que no se sap si corre o si vola. Cavall i cavaller deixen un rastre de foc per allà on passen. d) En nits de tempesta. e) Gombrèn. f) Serra de Mogrony, gorg de Banyuts, castell de Mataplana. Text 2 a) Quina construcció hi ha a la carena del puig de Sant Pere? I sota la cinglera, situat en un replà? b) De quin estil diries que és el temple de Sant Pere de Mogrony? c) Explica el recorregut que fan les escales del comte Arnau: d’on parteixen?; per on passen?; on condueixen? d) Què explica la llegenda sobre l’origen de les escales que condueixen al pla de Sant Pere? e) El comte Arnau, on s’apareixia a la seva vídua després de mort? a) L’església de Sant Pere. El santuari de la Mare de Déu de Mogrony. b) Romànic. c) Parteixen de l’hostatgeria, passen a tocar d’una petita ermita, adossada a la paret de la roca i condueixen dalt d’un pla, on hi ha el temple romànic de Sant Pere. d) Diu que les va fer esculpir el comte als seus mossos i després es va negar a pagar el preu convingut. e) Al castell de Mataplana. PÀGINES 156-157 3. Paraules per expressar-se a) Relaciona els accidents geogràfics subratllats de la taula de la pàgina 156 del llibre de l’alumne amb la numeració de les il·lustracions que tens tot seguit. 1. cap; 2. badia; 3. platja; 4. cala; 5. península; 6. istme; 7. golf; 8. penya-segat; 9. arxipèlag; 10. illot. 1. cim; 2. serralada; 3. vall; 4. cinglera; 5. coll; 6. glacera; 7. congost; 8. turó; 9. rierol; 10. cascada; 11. llac; 12. plana. b) A partir de les paraules i les definicions donades entre parèntesis, completa les frases de més avall; fondalada (tros de terreny més enfonsat que els que l’envolten); esvoranc (un forat que es fa en una cosa quan en cau un tros o s’enfosa); clot (petita depressió en la superfície d’un terreny, excavació, forat); sot (clot, especialment en un camí). 1. Les pluges s’han endut un tros de la carretera i hi han fet un esvoranc ben gros.

2. És una masia que està situada en un lloc molt obac, en una fondalada molt humida i plena de vegetació. 3. El degotall de l’aigua ha acabat fent un clot a la roca. 4. Aquesta pista forestal està plena de sots i només hi poden passar els cotxes tot terreny. c) Fes com en l’activitat anterior: pedregar (indret ple de pedres), corriol (camí molt estret), obac o obaga (vessant d’una muntanya més ombrívol, més fresc i més humit perquè no hi toca gaire el sol); solell o solana (vessant d’una muntanya més calorós i més sec perquè hi toca molt el sol). 1. Aquí encara hi ha clapes de neu perquè és el cantó obac o la part obaga de la muntanya. En canvi, a la part del solell o a la solana de la muntanya la neu s’ha fos completament. 2. Les persones grans, com que no volem trobar pedres, pujarem pel sender; els joves, si ho preferiu, podeu pujar pel pedregar. 3. Ara haurem d’anar l’un darrere l’altre perquè caminarem per un corriol. PÀGINA 158 4. Sons i lletres a) Totes les paraules següents han de dur accent. Accentua-les amb accent obert (`) o tancat (´)segons correspongui i, després, llegeix-les en veu alta:

agudes planes esdrúixoles allà

perquè [ɛ] gairebé[e] però [ɔ] milió[o]

aquí ningú

ingràvid mèrit[ɛ]

créixer[e] mòbil[ɔ]

recórrer[o] líquid útil

pàgina idèntica[ɛ] església[e] còmode[ɔ] pólvora[o]

pacífica pública

PÀGINA 159 5. Gramàtica a) Copia el text següent amb l’opció correcta. Després, llegeix-lo en veu alta. L’excursió d’avui transcorre (pel/al) pel vessant sud de la serra de Mogrony, concretament (dels/pels) pels voltants del puig de Sant Pere. Començarem a caminar (en/a) a l’indret anomenat pla de la Molina (per/en) per un corriol costerut que ens portarà (fins al/cap al) fins al coll de Jou; poc després, haurem arribat (en el/al) al santuari de Mogrony. (Des del/Fins al) Des del santuari pujarem (per/en) per unes escales tallades (en/a) a la roca viva (des del/fins al) fins al pla i l’església de Sant Pere. En acabat, avançarem (cap a/des de) cap a llevant (en/per) per un camí planer molt bonic i arribarem (per/fins a) fins a un corriol que s’enfila (des del/cap al) cap al coll de Mansillo, que dona pas (al/en el) al vessant nord del puig de Sant Pere. (Des

d’/Per) Des d’aquí farem una petita marrada per veure l’avenc o el forat de Sant Ou. (En/A) En aquest indret, farem un petit descans. PÀGINA 160 7. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) En grups. Elaboreu un full informatiu d’una excursió o un viatge que vulgueu fer. Busqueu informació per tal de compondre un full informatiu semblant al de la pàgina 160 del llibre de l’alumne. Activitat oberta. b) Un dels membres del grup reparteix el fullet informatiu als altres grups, els explica les característiques del viatge i contesta totes les preguntes que li facin. Activitat oberta. c) Cada grup decideix quin viatge és més atractiu i nomena un representant que exposarà la decisió del grup a la resta de la classe i n’explicarà els motius. Activitat oberta.

25. Quin temps farà? PÀGINA 161 1. Lectura Activitat oberta. PÀGINA 164 2. Comprensió Text 1 a) A hores d’ara, a totes les comarques fa la mateixa mena de temps? Quin temps fa al pla de Lleida, a ponent? b) Ara mateix, a quines zones de Catalunya es desenvolupen nuvolades? S’hi produeixen precipitacions? Com són: en forma de ruixats o de plugims? c) Fora de Catalunya, a quines altres zones creixen núvols? On hi ha núvols d’una tempesta molt potent? d) A la tarda, també hi haurà ruixats? On? De quina forma es produiran aquests ruixats? e) Demà, quan podria tornar la inestabilitat: al matí o a la tarda? f) Quin serà l’estat de la mar? Com seran els vents: forts o febles? g) Aquesta pertorbació, s’acosta o s’allunya? Quan s’espera l’arribada d’una altra pertorbació? És del tot segur? Per què? a) No. Al pla de Lleida el dia és molt bonic, radiant, amb sol, però es veuen grans nuvolades a l’horitzó. b) A la costa, al prelitoral, al Pirineu i a punts de Catalunya central. Sí. En forma de ruixats. c) Al País Valencià. Cap a les Balears. d) Sí. A la Catalunya central i al Pirineu. Seran ruixats irregulars, localment amb tempesta i calamarsa. e) A la tarda. f) Hi haurà mar de fons o maregassa, i els vents seran, en conjunt, febles.

g) S’allunya. Diumenge. No és segur perquè no tots els mapes coincideixen. Text 2 a) Per què, de tant en tant, l’especialista del temps diu que farà sol si després plou? b) Al nostre país, els tipus de temps són molt semblants o bé n’hi ha molts de diferents? c) Com és que de vegades, quan sortim de casa amb cel serè, es posa a ploure a uns quants quilòmetres de distància? d) Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears, es troben més a prop de l’Equador, més a prop del pol nord o a meitat de camí? e) Per què en qualsevol època de l’any podem tenir una invasió d’aire polar o un atac del desert del Sàhara? f) La diversitat del temps atmosfèric al nostre país, és un al·licient o bé un inconvenient per als meteoròlegs? g) Per què no és tan emocionant per a un meteoròleg fer les previsions del temps a les Illes Canàries? a) Perquè a Catalunya hi ha serralades i valls que fan que les previsions es compliquin molt més perquè hi ha molts diferents tipus de temps. b) Hi ha diferents tipus de temps. c) Perquè en una mateixa comarca hi poden haver diferents tipus de temps. Fins i tot, en una mateixa muntanya, en un vessant pot fer un temps i en l’altre un temps diferent. d) Es troben a meitat de camí entre l’Equador i el pol nord. e) Perquè el nostre país és a meitat de camí entre l’Equador i el pol nord. f) És un al·licient. g) Perquè durant mesos i mesos el temps és pràcticament el mateix. PÀGINES 165-166 3. Paraules per expressar-se a) Relaciona les il·lustracions següents amb aquestes paraules: boira, pedra, gebre i rosada. Fotografia 1: boira. Fotografia 2: pedra. Fotografia 3: gebre. Fotografia 4: rosada. b) A partir de les definicions donades entre parèntesis, completa les frases següents amb aquestes paraules: plugim, aiguats, xafogor, ruixats. 1. Cal estar molt alerta, perquè, a la costa, hi podria haver alguns aiguats (pluges molt fortes que causen grans torrentades i inundacions). 2. El cel s’ennuvolarà i cauran precipitacions en forma de plugim (pluja fina). 3. Al Pirineu i al Prepirineu hi haurà ruixats (precipitacions fortes de curta durada) aïllats, que poden caure en qualsevol indret. 4. La humitat serà elevada a la costa i augmentarà la sensació de xafogor (calor sufocant a causa de la humitat). c) Classifica les paraules següents: brisa, ventada, ratxa, marinada, ventijol, huracà.

Corrents d’aire Cops de vent forts

brisa marinada ventijol

ventada ratxa

huracà

d) Ordena de menys a més el grau d’agitació de l’estat de la mar amb aquestes paraules: marejol, mar plana, mar molt alta, mar arrissada, mar grossa o maregassa. mar plana mar arrissada marejol mar grossa o maregassa mar molt alta. e) Busca en la taula de la pàgina 165 els verbs adequats per completar les frases següents. Per exemple: Demà caurà aigua dels núvols en forma de gotes molt seguides. → Demà plourà. 1. Aquesta nit es dipositarà gebre. → Aquesta nit gebrarà. 2. L’aigua del llac es transformarà en glaç. → L’aigua del llac es glaçarà. 3. El cel es cobrirà de núvols. → El cel s’ennuvolarà. 4. Abans de ploure, farà llampecs i farà trons. → Abans de ploure, llampegarà i tronarà. 5. Després de la tempesta, el cel es farà menys fosc. → El cel s’aclarirà. 6. Correrà el vent de tramuntana. → Bufarà la tramuntana. PÀGINES 166-167 4. Sons i lletres a) Escolta atentament la pronúncia de les paraules dels quadres de la pàgina 166 del llibre de l’alumne i després llegeix-les correctament. Activitat oberta. b) Llegeix correctament les frases següents i després copia-les (substitueix els claudàtors amb els signes fonètics per lletres i, si cal, posa-hi l’accent diacrític): 1. Els homes tenen més pèls que les dones. 2. L’huracà apareixerà pel sud. 3. Què vols que li digui? 4. Vol dir-te que té molta calor. 5. És meteoròleg i es diu Alfred. 6. La imatge ens ho mostra molt bé. 7. La carn de be no li agrada. 8. Déu-n’hi-do! Ja n’hem comptat deu. 9. Són les dotze de la nit. Tinc son. 10. Dona els diners a la dona de la caixa.

PÀGINA 167 5. Gramàtica a) Canvia les formes verbals d’aquest text predictiu, de manera que expressi una predicció segura: De cara a dijous, la pertorbació s’hauria allunyat, però una altra pertorbació voldria entrar per la zona de l’estret de Gibraltar. Així doncs, es retiraria la primera pertorbació de cara a dijous, divendres i potser dissabte, però la que arribaria per l’estret de Gibraltar podria començar a afectar-nos diumenge. Ara bé, a partir de dilluns la pertorbació s’aniria allunyant. De cara a dijous, la pertorbació s’haurà allunyat, però una altra pertorbació entrarà per la zona de l’estret de Gibraltar. Així doncs, es retirarà la primera pertorbació de cara a dijous, divendres i potser dissabte, però la que arribarà per l’estret de Gibraltar començarà a afectar-nos diumenge. Ara bé, a partir de dilluns la pertorbació s’anirà allunyant. b) Canvia les formes verbals d’aquest text predictiu, de manera que expressi una predicció insegura. Demà passat augmentaran els núvols a la costa i es produirà algun ruixat: s’hauran aturat gran part de les precipitacions. Però a la tarda podrà tornar la inestabilitat, sobretot a la costa i al prelitoral, i potser hi haurà nevades febles cap al Pirineu. Però de cara als pròxims dies la pertorbació s’anirà allunyant. Demà passat podran augmentar els núvols a la costa i podria produir-se algun ruixat: s’haurien aturat gran part de les precipitacions. Però a la tarda podria tornar la inestabilitat, sobretot a la costa i al prelitoral, i potser podrien produir-se nevades febles cap al Pirineu. Però de cara als pròxims dies la pertorbació s’aniria allunyant. PÀGINA 168 6. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) Dibuixa el mapa del temps de les terres de parla catalana que correspongui a les prediccions que fa el text següent. Utilitza les icones que apareixen a la pàgina 168 del llibre de l’alumne. Per a demà es preveu un dia força variable, ja que estem afectats per l’acció d’una pertorbació amb vents forts de llevant que portaran molta humitat. Al Pirineu més oriental hi haurà ruixats de neu en cotes altes i al Prepirineu es formaran nuvolades que podrien descarregar ruixats en forma de calamarsa o pedra. A la Catalunya central es produiran tempestes, amb llamps i trons. A la zona del litoral creixeran nuvolades que podran produir pluges intenses i fins i tot alguns aiguats. En canvi, a ponent, al pla de Lleida, el cel estarà serè i lluirà el sol, tot i que a la tarda podria haver-hi núvols i clarianes. A les Illes i també a la zona costanera del País Valencià hi haurà ruixats i tempestes. La mar estarà molt alterada amb maregassa i mar de fons o maror. En resum, tindrem un temporal de llevant que provocarà precipitacions i tempestes, sobretot a la part oriental del país. Activitat oberta. b) Aprèn-te el text de la pàgina 168 i explica davant la classe el mapa del temps que has fet.

Activitat oberta. c) Enregistra la secció del temps del Telenotícies, treu-ne les informacions més importants i explica’n les previsions davant la classe amb l’ajut d’un mapa. Pots fer-ho a través del servei de vídeo a la carta de Televisió de Catalunya: www.tv3.cat/3alacarta. Activitat oberta.

26. Són autèntiques joies de la natura PÀGINES 169-172 1. Lectura Activitat oberta. PÀGINES 172-173 2. Comprensió Text 1 a) Què passa ara amb les oliveres molt velles? b) Qui compra aquestes oliveres? c) Quantes oliveres es calcula que han sortit de Catalunya en els darrers deu anys? d) Si el tronc d’una olivera fa vuit o nou metres de circumferència, quina edat es calcula que té? e) Per què les arrels d’una olivera poden ser més velles que no pas el tronc? f) Quins són els motius que fan que hi hagi gent que compri aquestes oliveres monumentals? g) Per què els pobles de la Mediterrània han venerat aquest arbre? h) Com és que ara també se n’envien exemplars únics a la Xina? a) Els pagesos les arrenquen i les venen per trasplantar-les en altres països. b) La gent rica de països europeus que volen presumir de tenir exemplars únics al jardí de casa seva. c) Un miler d’oliveres. d) Més d’un miler d’anys. e) Perquè tenen molta capacitat de regeneració i perquè sobreviuen més que les de cap altre arbre als incendis, a les glaçades i a les tales. f) Són autèntiques joies de la natura: tenen una bellesa molt especial, amb els seus troncs tan recargolats i la seva capçada tan imposant. g) Els grecs el consideraven un arbre sagrat i mític i, per exemple, premiaven els vencedors de les olimpíades amb una corona feta amb fulles d’olivera. Aquesta veneració va ser continuada pels romans i pels pobles successors, que van convertir aquesta planta no solament en un símbol de pau i fertilitat, sinó també en un cultiu fonamental dels pobles mediterranis. h) D’una banda, per demostrar que ells també s’han fet rics i poderosos i perquè organitzen els Jocs Olímpics l’any 2008 i volen tenir l’arbre sagrat de la Grècia clàssica.

Text 2 a) Quina és la part de les plantes que es desplaça? b) Per què els animals no digereixen les llavors dels fruits que mengen? Què s’aconsegueix d’aquesta manera? c) Com es desplacen els fruits que estan coberts de punxes? d) Per què hi ha fruits que són transportats pel vent? e) Quin element arrossega el fruit del cocoter per instal·lar-se en un nou indret? f) Què es menja del coco: la polpa que el cobreix o la part blanca que hi ha dins la llavor? Per a què serveix la polpa? g) Quina planta té un mètode ben curiós d’escampar les llavors? Com les escampa? a) Les llavors. b) Perquè les llavors estan protegides per una mena de closca i els animals les expulsen amb els excrements. S’aconsegueix, en primer lloc, que, com que l’animal es mou, la llavor caigui lluny de la planta; en segon lloc, la llavor queda coberta pels excrements de l’animal, que són un adob excel·lent. c) Es desplacen perquè s’enganxen al pèl dels animals. d) Perquè estan coberts de pèls sedosos, com si fossin borrissol. e) L’aigua. f) La part blanca que hi ha dins la llavor. La polpa serveix perquè aquest fruit suri enmig del mar i aguanti molt de temps sense podrir-se. g) El cogombre salvatge. Quan madura s’omple de líquid a pressió i es torna com una càpsula explosiva. Quan els pèls que té senten el contacte d’alguna cosa, el cogombre surt disparat cap a un cantó i les llavors, barrejades amb el líquid, cap a l’altre. PÀGINES 173-174 3. Paraules per expressar-se a) Dibuixa un arbre de manera que es diferenciïn prou bé aquestes parts: arrels, soca (o soc), tronc, escorça, nusos (o gropes), branques, fulles, brots, capçada. Després escriu-les i indica-les amb fletxes. Activitat oberta. b) Relaciona les il·lustracions amb els fruits corresponents (taronges, pomes, figues, préssecs, ametlles, prunes, llimones, cireres). Després, digues el nom de l’arbre fruiter. Fes-ho així: Això són ametlles. Són el fruit de l’ametller. (Mirant les imatges d’esquerra a dreta i de dalt a baix) Això són cireres. Són el fruit del cirerer. Això són figues. Són el fruit de la figuera. Això són pomes. Són el fruit de la pomera. Això són préssecs. Són el fruit del presseguer. Això són prunes. Són el fruit de la prunera. Això són taronges. Són el fruit del taronger. Això són llimones. Són el fruit del llimoner. c) Tria l’opció correcta i respon: La llavor dels fruits secs (secs/carnosos), com les nous o les avellanes (avellanes/figues), va protegida per una part dura que es

diu clofolla (clofolla/pinyol). La llavor dels fruits carnosos (secs/carnosos), com les cireres o les prunes (prunes/ametlles), va protegida per una part dura que es diu pinyol (closca/pinyol). d) Digues el nom de l’arbre que fa pinyons. Digues, també, el nom dels arbres que fan castanyes, glans, nous i dàtils. Per exemple: L’arbre que fa pinyons és el pi. L’arbre que fa castanyes és el castanyer. L’arbre que fa glans és l’alzina. L’arbre que fa nous és la noguera. L’arbre que fa dàtils és el datiler. e) Llegeix les informacions següents i tria la resposta adequada d’entre les que tens dins els parèntesis: 1. Forma vegetal molt senzilla que viu en llocs humits i en organismes que es podreixen (fong, bolet o falguera). Fong. 2. Òrgan reproductor d’un fong. Molts tenen una forma com de paraigua i es poden menjar, però n’hi ha que són verinosos (alga, liquen o bolet). Bolet. 3. Dels grans d’aquest cereal se’n treu la farina per cuinar i per fer el pa (blat, civada o ordi). Blat. 4. Cereal que fa unes panotxes amb uns grans grossos de color groc. Quan s’escalfen els grans, surten crispetes (arròs, sègol o blat de moro). Blat de moro. 5. Cereal que es cultiva per a l’alimentació del bestiar i per a la fabricació de cervesa (civada, ordi o arròs). Ordi. 6. Les infusions que es fan amb les flors d’aquesta planta aromàtica ajuden a fer la digestió (menta, camamilla o llorer). Camamilla. PÀGINA 175 4. Sons i lletres a) Llegeix les frases següents remarcant la pronúncia de les formes verbals que tenen la vocal tònica destacada en negreta: 1. Ara ens caiem molt bé, però abans no ens quèiem gaire bé. 2. La llavor acabarà caient lluny de la planta. Semblava que quèieu a terra. 3. Creiem que aquest bolet és comestible, però abans no ho crèiem pas. 4. –Heu agraït els favors que ella us fa? –Sí, sempre que la veiem els hi agraïm. 5. Ells li agraïen que els hagués ajudat. Nosaltres també li ho agraíem sempre que el vèiem. 6. Traguem les entrades ara! Si les trèiem després potser ens quedaríem sense. 7. –Duies el cinturó posat quan conduïes? –Sí, conduïa amb el cinturó ben cordat. 8. Quan conduíem el camió pel desert, dúiem un navegador GPS. Activitat oberta.

PÀGINES 175-176 5. Gramàtica a) D’acord amb les taules de la pàgina 175, transforma aquestes frases escrivint primer el fet i després la causa: 1. Com que l’animal es mou, la llavor acabarà lluny de la planta. → La llavor acabarà lluny de la planta perquè l’animal es mou. 2. Com que els fruits d’aquestes plantes estan coberts de punxes, aleshores s’enganxen al pèl dels animals. → Els fruits d’aquestes plantes s’enganxen al pèl dels animals perquè estan coberts de punxes. b) Transforma aquestes frases escrivint primer la causa i després el fet consegüent: 1. Hi ha fruits que són arrossegats pel vent perquè estan coberts de pèls sedosos. → Com que hi ha fruits que estan coberts de pèls sedosos, són arrossegats pel vent. 2. Les plantes poden reproduir-se en altres indrets perquè les llavors es desplacen amb una gran facilitat. → Com que les llavors es desplacen amb una gran facilitat, les plantes poden reproduir-se en altres indrets. PÀGINA 176 6. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) Si haguessis de posar-te un cognom d’arbre o de planta, quin triaries? Busca informació de l’arbre o de la planta que has triat per saber-ne més coses i fes una fitxa com la de la pàgina 176 del llibre de l’alumne. Activitat oberta. b) Escriu a la pissarra una pregunta sobre alguna curiositat relacionada amb els arbres o les plantes. Al cap d’uns dies, demana als companys de la classe si han trobat la resposta. Si no l’han trobada, llavors dona’ls-la tu. Per exemple: –Per què algunes plantes són carnívores? –Per què hi ha algunes flors que s’obren durant la nit? –Per què a dins de l’ambre hi ha insectes ben conservats? –Com podem saber quants anys ha viscut un arbre? Activitat oberta.

27. Havia de ser una ciutat jardí PÀGINES 177-179 1. Lectura Activitat oberta. PÀGINA 179 2. Comprensió lectora Text 1 a) Per què està tan contenta la Maîté Vanneste? b) Com ha arribat a convèncer els seus pares?

c) Quins indrets de Barcelona recorda especialment la Maîté? d) Quan preveu que tornarà a Barcelona? Amb qui vindrà? e) A qui voldrien conèixer, els pares de la Maîté? Per què? f) On s’allotjarà la família Vanneste quan siguin a Barcelona? g) Al final, quina informació sobre la ciutat demana a la Mireia? Per què? a) Perquè tornarà a visitar Barcelona. b) No ha parat d’explicar-los meravelles de la ciutat. c) El Parc Güell i les Rambles; concretament la font de Canaletes. d) Tornarà aviat. Vindrà amb els seus pares. e) Als pares de la Mireia, per agrair-los les atencions que van tenir amb la seva filla quan va ser a Barcelona vivint amb ells. f) En un hotel que hi ha a la plaça de la Catedral. g) Si hi ha alguna pàgina web en què es puguin consultar els plànols del metro i dels autobusos de Barcelona, perquè el seu pare és un home previsor i li agrada preparar bé els viatges. Text 2 a) Per què ha estat una sorpresa per a la Mireia el missatge de la Maîté? b) Quina ciutat belga li va agradar més a la Mireia? Per què? c) En què s’assemblen Bèlgica i Catalunya? d) De què s’havia fet moltes il·lusions la Mireia? e) Quines raons li donaven els seus pares per no deixar-la viatjar sola a l’estranger? f) Per què ara està tan contenta que torni la Maîté a Barcelona? g) Al final, quina informació envia a la Maîté sobre la ciutat? a) Perquè, tot i que sabia que li havia agradat Barcelona, no s’esperava que volgués tornar-hi tan aviat. b) La ciutat de Bruges, perquè van fer una passejada en barca pels canals i, amb els pontets, que semblaven de miniatura, i els edificis antics, semblava que estaven fent un viatge al passat, era com entrar en un conte de fades. c) Bèlgica és un país no gaire gran i també s’hi parlen dues llengües. d) S’havia fet la il·lusió de fer un intercanvi pel seu compte, ara que ja es coneixien. e) Els seus pares deien que era massa jove per viatjar sola i a més deien que no coneixien els pares de la Maîté. f) Perquè així els seus pares es podran conèixer i potser així, al final, la deixaran anar a Bruges o s’animaran ells també a fer el viatge. g) El web dels Transports Metropolitans de Barcelona. PÀGINES 180-181 3. Paraules per expressar-se a) Relaciona les paraules subratllades de la taula de la pàgina 180 amb la numeració de les il·lustracions que hi ha a continuació. 1. rètol; 2. aparador; 3. botiga; 4. gual; 5. bústia; 6. boca de claveguera; 7. senyal de trànsit; 8. boca de metro; 9. paperera; 10. semàfor; 11. gronxador; 12. pas de vianants; 13. fanal; 14. estàtua; 15. font; 16. vorera; 17. parc; 18. cruïlla; 19.

cantonada. b) Amb l’ajut d’un diccionari, fes una definició de les paraules voral, sot o clot, rambla, raval, rodalia, illa de cases, passatge de la taula de la pàgina 180 i de les altres que desconeguis. Per exemple: el voral és el marge que hi ha a banda i banda de la calçada d’una carretera perquè hi puguin circular els vianants o altres vehicles que no siguin automòbils. Sot: clot, especialment a terra. Clot: concavitat en la superfície d’un cos sòlid. Rambla: passeig en una població. Raval: part d’una població que està o havia estat extramurs; part extrema d’una població. Rodalia: terreny i conjunt de localitats que formen els voltants, el districte, d’una població, d’una parròquia, etc. Illa de cases: en una població, edifici o conjunt de cases contigües separat dels altres pels carrers, les places, etc. Passatge: carrer curt, galeria entre dos carrers, reservat per a qui va a peu. PÀGINES 181-182 4. Sons i lletres a) Llegeix les frases següents, tenint en compte que s’ha de pronunciar tònica la síl·laba subratllada. 1. L’entrenador intercanvia impressions amb els jugadors: Estudia com es pot millorar el joc de l’equip i anuncia que es produiran canvis en l’equip. 2. Jo estalvio una part de la paga. I tu també n’estalvies una part? 3. Denuncien el mal tracte als animals i anuncien que presentaran una denúncia. 4. La professora ha recomanat a l’Àngel que estudiï més i que no copiï els deures dels companys. 5. Convé que els alumnes diferenciïn paraules distintes que s’escriuen igual i que les pronunciïn correctament. Activitat oberta. PÀGINES 182-183 5. Gramàtica a) Substitueix els circumstancials de lloc destacats en lletra cursiva pel pronom hi. 1. Recordo que hi ha una parada de metro a prop de casa teva, però m’has de dir com es pot arribar a aquesta parada de metro. 2. Ens allotjarem en un hotel que hi ha a la plaça de la Catedral i ens estarem quatre dies en aquest hotel. 3. A mi també em va agradar molt Brussel·les i sobretot la ciutat de Bruges. Jo també m’he quedat amb moltes ganes de tornar a Brussel·les i a Bruges. 4. Bèlgica s’assembla a Catalunya, ja que també es parlen dues llengües a Bèlgica. 1. Recordo que hi ha una parada de metro a prop de casa teva, però m’has de dir com s’hi pot arribar.

2. Ens allotjarem en un hotel que hi ha a la plaça de la Catedral i ens hi estarem quatre dies. 3. A mi també em va agradar molt Brussel·les i sobretot la ciutat de Bruges. Jo també m’he quedat amb moltes ganes de tornar-hi. 4. Bèlgica s’assembla a Catalunya, ja que també s’hi parlen dues llengües. b) Completa les frases següents amb la forma correcta del present d’indicatiu o de l’infinitiu dels verbs anar i venir segons correspongui: 1. –Carles, on vas aquest vespre? –Aquest vespre vaig al cine. Vols venir? –I tant que vinc! 2. –I vosaltres, voleu venir a fer una partida de billar? –No podem venir. Hem d’anar al poliesportiu a jugar un partit de bàsquet. c) Completa aquest text triant l’opció adequada donada entre parèntesis: Mireia, he convençut els meus pares perquè vinguem (anem/vinguem) a veure’t. El meu pare primer deia que aniríem (vindríem/aniríem) a Londres, però no he parat fins que no l’he convençut que havíem de venir (venir/anar) a la teva ciutat, Barcelona. PÀGINA 184 6. Expressió personal. Per treballar a l’aula a) Per parelles. Una parella decideix a quin punt de la ciutat de Barcelona vol anar i facilita les dades d’un qüestionari. A partir de les dades del qüestionari, cercarà el millor recorregut que proporciona aquest web, imprimirà la solució i descriurà oralment com s’hi va. Activitat oberta. b) Descriu com és la població, el barri i el carrer on vius. Incorpora a la teva descripció el vocabulari que has estudiat en aquesta unitat. Activitat oberta.

28. De què fas? PÀGINES 185-186 1. Lectura Activitat oberta. PÀGINA 186 2. Comprensió lectora a) De què fa en Jordi Fèlix? A què es dedica? b) Amb quines màquines eina el mecànic fa les peces dissenyades? Què fan aquestes màquines? c) Com és la feina d’un fresador? I la d’un torner? Físicament, quins avantatges i quins inconvenients té cada una? d) Quines feines pot fer un jove que ha estudiat fabricació mecànica? e) Per què és una professió amb futur?

a) És fresador. Es dedica a l’elaboració de peces industrials. És a dir, a partir de materials com el ferro, l’alumini, el bronze, el llautó i derivats del plàstic, treballa fins a obtenir la peça que li hagin demanat. Una peça de ferro o d’alumini que es necessita per a la confecció d’una màquina. b) Amb la fresadora i el torn. Aquestes màquines serren el material, el tornegen, n’arrenquen la ferritja fins a aconseguir que tingui una silueta determinada. Permeten treballar els materials, rebaixant, foradant, arrencant la llimalla… c) És una feina artesana i molt necessària per a la indústria. És una feina creativa perquè requereix enginy, que normalment proporciona la mateixa experiència. Físicament, és una feina una mica cansada, perquè el treball es fa amb les mans i s’ha d’estar dret, però l’atenció que requereix fa perdre la noció del temps, distreu i no cansa. d) Pot treballar en un taller mecànic, pot fer feines de manteniment en una indústria (quan una màquina s’espatlla, ell s’encarregarà de la part mecànica, i arreglarà aquella peça o la tornarà a confeccionar). També pot fer de verificador, comprovant les mides de les peces realitzades. Sempre fem referència a un mecànic industrial metal·lúrgic, no pas a un mecànic de cotxes o un mecànic elèctric. e) Perquè les reparacions i el món industrial necessiten joves preparats per tirar endavant la indústria. PÀGINA 186 3. Paraules per expressar-se a) Cerca en un diccionari o en una enciclopèdia els noms dels oficis que desconeguis del quadre de la pàgina 186. Després, amb paraules teves, fes-ne una breu descripció com en l’exemple següent: El manyà o la manyana és la persona que fabrica i ajusta panys, claus i tota mena d’objectes de ferro. Treballa en un taller i utilitza estris, com l’enclusa, i màquines, com el torn. També se’n diu serraller o serrallera. Quan no podem obrir un pany, hem d’avisar el manyà o el serraller. Activitat oberta. PÀGINA 187 4. Expressió personal a) Explica, per escrit i després oralment, l’ofici o la professió del teu pare, de la teva mare o d’un familiar. L’explicació haurà de respondre a les preguntes d’un qüestionari (en tens un model a continuació) que hauràs pensat abans i que faràs servir per obtenir la informació. Qüestionari – Quina és la teva professió? – Quina és la teva feina actual? – Com és la feina d’infermera? – Quines coses t’agraden més de la teva feina? – Quins aspectes no t’agraden tant? – Per què és una professió bàsicament femenina? – Quina titulació tens?

– Com són els estudis? – Quines sortides laborals tenen els diplomats en infermeria? – Creus que és una professió amb bones possibilitats de trobar feina? Activitat oberta. b) Explica, amb l’ajut d’un mural il·lustrat, un ofici o una professió del qual tinguis curiositat de saber-ne més coses. L’explicció haurà d’informar dels aspectes següents: a) característiques; b) màquines, eines i estris propis; c) descripció d’una tasca; d) importància social o econòmica. Activitat oberta.

29. Jo voldria ser veterinària PÀGINA 188 1. Lectura Activitat oberta. PÀGINA 189 2. Comprensió lectora a) Per què vol ser veterinària, la Montse? b) Per què no havia pogut tenir un gos? c) Com és que ara està tan contenta? d) Com és la Layka? On la van anar a buscar? e) Segons la Montse, quins avantatges té la professió de veterinària? f) Quin programa de televisió mirava? Què li agradava de veure? g) Quins desavantatges o inconvenients té aquesta professió h) Què s’ha de fer per arribar a ser veterinària? a) Perquè sempre li han agradat molt els animals, especialment els gossos. b) Perquè els pares li deien que no podia ser fins que fos més gran. c) Ara està molt contenta perquè té una gosseta des de fa un mes. d) No és de raça i es diu Layka com la gossa russa que va anar a l’espai. Té el pèl marró amb clapes negres i la van anar a buscar a la canera municipal. e) El fet de treballar amb animals et permet curar-los i donar consells als seus amos perquè sàpiguen tenir-ne cura i no es tornin a posar malalts. f) Veterinaris, de TV3. Li agradava veure com feien radiografies als animals, com els posaven injeccions, com els operaven. g) Un inconvenient és que, si estàs operant un animal i es mor, ho has de comunicar a l’amo o a la propietària, i això fa molta pena. És el mateix que passa en un hospital quan es mor una persona; encara que és molt pitjor que es mori una persona; però, quan és un animal domèstic…, també fa molta pena. h) S’ha d’estudiar moltíssim. PÀGINA 189 3. Expressions per comunicar-se a) Completa les expressions següents: Desitjos

1. M’agradaria ser mecànic de motocicletes. 2. Voldria estudiar educació infantil. Intencions 1. Tinc la intenció de ser lampista i electricista. 2. Provaré de fer Auxiliar d’Infermeria. Fets possibles 1. Si puc, tindré un taller propi. 2. Si pogués, treballaria en una escola bressol. Requisits 1. Cal aprendre a treballar amb les mans. 2. S’haurien de saber les tècniques curatives. b) Contesta lliurement aquestes preguntes repetint l’enunciat: 1. Què voldries ser? Jo voldria… 2. Quina intenció tens? Tinc… 3. On t’agradaria treballar? Si pogués… 4. Quins requisits s’han de tenir? S’ha… Activitat oberta. PÀGINA 190 4. Expressió personal a) Escriu una redacció similar a la del text de la lectura («Què m’agradaria ser?»). Cal que donis informació sobre els punts següents: 1. Els propòsits i les intencions. 2. Els motius. 3. Les experiències. 4. Els avantatges i els inconvenients. 5. Els requisits i les condicions. Activitat oberta. b) En grup. Voleu saber què voldrien ser els vostres companys i companyes de classe? Elaboreu una graella com la següent i feu-los les preguntes adients per tal d’emplenar-la. Després, valoreu els resultats i presenteu-los a la resta de la classe.

EL NOSTRE FUTUR PROFESSIONAL

Nom i cognom Preferències, intencions Fets possibles Com et dius? Què t’agradaria ser? Si poguessis triar, on

treballaries? Com es lletreja el cognom? Quina intenció tens? Avantatges Inconvenients Requisits i condicions Quins avantatges hi veus? Quins inconvenients hi trobes? Què s’ha de fer? Què cal aprendre? Com s’hauria de ser? Activitat oberta

30. Vols treballar aquest estiu? PÀGINES 191-192 1. Lectura Activitat oberta. PÀGINA 192 2. Comprensió lectora a) Per què les botigues i els supermercats necessiten reforçar la plantilla durant l’estiu? b) En què consisteix la feina de reposador? c) Què es demana als llocs en què s’atén el públic? I als magatzems? d) Si vols estar a la caixa, què has de tenir en compte? e) En què consisteix la feina d’ajudant de cambrer? I de cuina? f) Què és imprescindible per fer la feina d’ajudant de cuina? g) En un parc temàtic, quines feines requereixen formació específica? Quines no en requereixen? h) Què es valora en les feines que pots fer en un parc temàtic? a) Per les vacances dels treballadors. b) Consisteix a tornar a omplir de productes les prestatgeries d’un supermercat a mesura que van quedant buides, i de vetllar perquè tinguin una presentació adequada. c) Cal tenir el graduat escolar i també dinamisme i facilitat de tracte. Als magatzems es demana força física, perquè s’ha de carregar i descarregar. d) És aconsellable ser ràpid amb el càlcul i tenir present que es treballa sota pressió i que, en acabar la jornada, cal quadrar els comptes. e) Consisteix a atendre els clients. La feina de cuina consisteix a ajudar a preparar el menjar i servir-lo. f) La netedat i la higiene. g) Les activitats d’animació i espectacles. No en requereixen la feina a les taquilles, a les botigues i als restaurants. h) El coneixement d’idiomes, la bona presència i l’amabilitat. PÀGINA 193 3. Expressions per comunicar-se a) Completa les expressions del text següent amb les paraules que hi falten, d’acord amb les taules de la pàgina 193 del llibre de l’alumne. Aquest estiu he decidit de treballar. Els joves estudiants d’altres països no tenen tantes vacances com nosaltres. Crec que és millor fer alguna activitat

que no pas quedar-me a casa sense fer res. Voldria treballar de reposador o al magatzem d’un supermercat. Em veig capaç de fer les dues feines. Tant l’una com l’altra requereixen força física, però la feina al magatzem és més pesada que la de reposador. Aquella és pitjor que aquesta. La feina de caixer no és tan fàcil com sembla. La meva germana ho veu de la mateixa manera que jo. Així és que estic decidit a fer de reposador. A veure si m’agafen. Ho faré tan bé com pugui. PÀGINA 194 4. Expressió personal a) Suposem que l’any vinent vols treballar durant les vacances de Nadal i has de triar una de les dues feines que et proposen els anuncis següents. Compara’ls fent servir les expressions treballades i digues, finalment, per quina feina et decideixes. DISTRIBUÏDORA D’ELECTRODOMÈSTICS BUSCA NOIS I NOIES QUE FACIN D’EMPAQUETADORS PER A LA CAMPANYA DE NADAL Descripció: empaquetar articles amb capses de cartró i embolicar-les amb paper de regal. Requisits: persones responsables, dinàmiques i ràpides, amb habilitats manuals i amb capacitat de treball en equip. Estudis mínims: ESO Experiència: no se’n requereix. Horari: d’11 a 14 i de 18 a 22 h. Duració: del 27 de desembre al 5 de gener. Sou: 8 �bruts l’hora IMPORTANT CADENA DE MODA JUVENIL NECESSITA DEPENDENTS I DEPENDENTES PER A LA CAMPANYA NADALENCA (12 DIES LABORABLES) Descripció: atendre els clients i assessorar-los, preparar les peces de roba per fer-les atractives i accessibles (col·locació i reposició). Requisits: gent amable i motivada pel món de la moda, amb ganes d’aprendre i capaç de treballar en equip. Estudis mínims: ESO Experiència: no se’n requereix. Horari: tarda-vespre (15-21 h) Sou: 350 � més comissions per vendes. Tant en una feina com en l’altra, els estudis mínims que es necessiten són els d’ESO. Tant en una feina com en l’altra cal tenir capacitat de treballar en equip. Tant en una feina com en l’altra no es requereix experiència. L’horari de la feina d’empaquetadors és pitjor que el de dependent o dependenta per a la campanya nadalenca. La resta de l’activitat és oberta.

b) A l’hora de buscar feina, cal tenir en compte les nostres preferències i les qualitats personals. Tria les quatre preferències i les quatre qualitats que et defineixin millor. Després, presenta’t oralment.

Gustos i preferències

– Gust pels treballs manuals – Tendència a la tranquil·litat – Interès per l’acció – Afició per l’esforç físic – Amor a la natura i els animals

– Interès per la inventiva – Gust per la soledat – Interès per aprendre coses – Tendència a competir – Cerca de la companyia dels altres

Qualitats

ràpid actiu reflexiu

prudent expressiu imaginatiu

sociable callat impetuós

endreçat constant acurat

xerraire entusiasta hàbil

Activitat oberta. c) Cerca en l’enllaç www.barcelonesjove.net una feina de temporada que correspongui a les teves capacitats i preferències i, després, presenta-la oralment davant la classe. Activitat oberta

31. Com han pogut fer una cosa així? PÀGINA 195 1. Lectura Activitat oberta. PÀGINA 196 2. Comprensió lectora a) Què pregunta en Llorenç quan entra a la botiga d’electrònica? b) Què li respon el dependent? c) Quin preu marca al catàleg l’ordinador que busca en Llorenç? d) Quant costa, en realitat, el portàtil del catàleg a la botiga? e) Quina excusa li dona el cap de secció? f) En Llorenç accepta l’excusa? Per què no se la creu? g) Quina obligació diu en Llorenç que té l’establiment amb relació als preus dels catàlegs publicats? h) El catàleg que té en Llorenç, està caducat? Què li suggereix el cap de secció que faci? i) Creus que en Llorenç està decidit a presentar una reclamació? On?

j) Quin és el motiu de la reclamació? Quina falta ha comès l’establiment? a) Pregunta si encara queden ordinadors portàtils com el que hi ha en el catàleg d’ofertes de la botiga. b) Que no ho sap, que ho hauria de demanar a la Secció d’Informàtica, que hi ha al segon passadís de l’esquerra, i que demani pel cap de secció. c) 699 � d) 1.699 � e) Que no és el preu que marca l’ordinador, i això que està rebaixat!, i que en l’etiqueta marca el preu que li ha dit. f) No. No creu que sigui un error d’impressió del catàleg, perquè els catàlegs se solen revisar abans de publicar-los i els preus que hi ha són prou grossos i ben clars. g) Vendre el producte al preu anunciat. h) No. Diu que les ofertes són vàlides fins al 15 de febrer i que fa un parell de dies que el va trobar a la bústia de casa. i) Sí. Al Departament d’Atenció al Client. Li suggereix que vagi al Departament d’Atenció al Client. j) Que el preu de l’ordinador que hi ha en el catàleg no coincideix amb el preu de l’etiqueta que hi ha en l’ordinador. L’establiment no ha revisat el catàleg abans de publicar-lo, ha fet publicitat enganyosa i ha jugat amb la bona fe del client. PÀGINA 197 3. Expressió personal a) A partir del text de la lectura, assumeix el paper de Llorenç i emplena el Model de reclamació / denúncia que devia presentar al Departament d’Atenció al Client. Inventa’t les dades que calgui: Activitat oberta. b) Per parelles. Prepareu-vos un diàleg imaginari, com el del text de la lectura, a partir d’una de les situacions descrites a continuació. Feu servir algunes expressions per comunicar-se de les taules de la pàgina 196. Després llegiu-lo en veu alta o bé representeu-lo. – Un client vol bescanviar una peça de roba que ha comprat durant el període de rebaixes perquè és defectuosa. L’establiment anuncia aquesta possibilitat de canvi o de retorn dels diners, però sense haver informat que no inclou les rebaixes. A la botiga no li volen bescanviar ni retornar-li els diners perquè és un producte rebaixat. El client mostra la seva disconformitat. – Una persona ha de deixar el seu cotxe dins un aparcament. En tornar per recollir-lo, s’adona que li han robat les rodes del vehicle. L’encarregat li diu que no es fan responsables del robatori perquè hi ha un cartell que així ho indica. El propietari del vehicle mostra la seva disconformitat perquè creu que l’aparcament ha incomplert les seves obligacions de vigilància i custòdia del vehicle. Activitat oberta.

32. L’has vista? PÀGINA 198 1. Lectura Activitat oberta. PÀGINA 200 2. Comprensió lectora a) Quines són les tres pel·lícules considerades obres mestres? Quines no t’has de perdre? I quina t’agradarà? b) Si vols veure Grease i Els ocells, quins canals has de sintonitzar? Quins dies ho has de fer i a quines hores? c) Quina és la pel·lícula de més durada? I quina és la més curta? d) A quin gènere cinematogràfic pertanyen El padrí i E.T., l’extraterrestre? e) Quina pel·lícula tracta el tema de la lleialtat entre els membres d’una família? f) Quina missió té el protagonista Indiana Jones a Raiders of the lost Ark? g) En quina pel·lícula es fa una crítica al sistema productiu del capitalisme industrial? a) Obres mestres: Els ocells. E.T., l’extraterrestre. Temps moderns. Obres que no t’has de perdre: Titànic, El padrí, Grease. T’agradarà: Indiana Jones en cerca de l’arca perduda. b) Grease: Canal Barcelona TV, dimecres 16 a les 17.30. Els ocells: Canal 33, dilluns 14 a les 19.20 . c) Titànic (189’). Temps moderns (87’). d) El padrí: policíaca. E.T., l’extraterrestre: ciència-ficció. e) El padrí. f) Trobar l’arca perduda. g) En Temps moderns. PÀGINA 201 3. Paraules per expressar-se Un fet abans d’un altre anteriorment / temps enrere poc abans / abans de / abans que no feia gaire (que) / feia poc (que) Dos fets simultanis en el mateix moment / al mateix temps quan / just quan / tot just… mentre… / mentrestant… Un fet després d’un altre llavors / aleshores després / després de / en acabat de cop i volta / de sobte al cap d’un temps / dies després al cap de poc / més tard

a) Completa les frases següents amb les paraules de les taules de la pàgina 201 que hi vagin bé: 1. Quan va arribar la policia, no feia gaire que havien fugit els lladregots. 2. Ara és una ciutat deserta; però, anteriorment, havia estat plena de vida. 3. Just quan els atracadors surten del banc, arriba la policia. 4. Es va adormir al sofà mentre llegia el diari. 5. Els uns treballen la terra; al mateix temps, els altres vigilen el bestiar. 6. Primer, s’assegura que ningú no el vegi; en acabat entra al banc. 7. Els indis veuen que arriben els soldats. Aleshores comencen a fer senyals de fum. 8. Avançaven per un carreró molt fosc. De sobte, van sentir un crit de terror. (Nota: No són les úniques repostes correctes. N’hi pot haver d’altres.) PÀGINA 201 4. Expressió personal a) En grups. Repartiu-vos les pel·lícules de la cartellera. Després cadascun de vosaltres explicarà oralment les informacions de la pel·lícula que li hagi tocat. Activitat oberta. b) Prepara’t per escrit un resum de l’argument de la pel·lícula que hagis vist i, després, explica’l oralment davant la classe. Activitat oberta.

33. En trauríem gran profit PÀGINA 201 1. Lectura Activitat oberta. PÀGINA 202 2. Comprensió lectora a) Per què és recomanable de fer un intercanvi? b) Quins són els dos avantatges principals que tu en trauries? c) Per què t’apuntaries a un casal de joves? d) Què aprendries a organitzar? e) El fet d’aconseguir crear vida al laboratori, què provaria? f) Podrien aconseguir-ho els científics? Quan? g) Quan es van poder expandir els mamífers a la Terra? h) Què devia causar l’extinció dels dinosaures? a) Perquè en trauríem gran profit personal. b) Activitat oberta. c) Activitat oberta. Respostes possibles: faria noves amistats, participaria en activitats que m’interessen, aniria a festes i espectacles… d) El lleure.

e) Que l’origen de la vida és un fenomen natural de les lleis físiques de l’Univers. Així, l’existència de vida en altres planetes quedaria àmpliament justificada. f) Sí. No estarien gaire lluny d’aconseguir-ho. g) Quan es van extingir els dinosaures, ja que se’ls haurien cruspit i aquests potser mai no haurien passat de ser bestioles, no gaire més grossos que els esquirols. h) Diuen que hi devia haver un gran canvi climàtic a la Terra i els grans rèptils no s’hi devien haver pogut adaptar. En canvi, els mamífers sí. PÀGINA 203 3. Expressions per comunicar-se a) Completa lliurement les frases de més avall. En acabat, escriu la mateixa frase conjugant en totes les persones els verbs que hi apareixen. Per exemple: Si (jo) m’hi apuntés, en trauria gran profit. Si (tu) t’hi apuntessis, en trauries… Si (ell/ella) s’hi apuntés… 1. Si (jo) fes un intercanvi per aprendre… (anglès / francès / italià /…), voldria anar a… 2. Si (jo) aconseguís estalviar prou, em compraria… 3. En cas que (jo) hagués nascut a l’Edat Mitjana, jo hauria estat… Activitat oberta. 1. Si tu fessis un intercanvi… voldries anar a… Si ell fes un intercanvi… voldria anar a… Si nosaltres féssim un intercanvi… voldríem anar a… Si vosaltres féssiu un intercanvi… voldríeu anar a… Si ells fessin un intercanvi… voldrien anar a… 2. Si tu aconseguissis estalviar prou… et compraries… Si ell aconseguís estalviar prou… es compraria… Si nosaltres aconseguíssim estalviar prou… ens compraríem… Si vosaltres aconseguíssiu estalviar prou… us compraríeu… Si ells aconseguissin estalviar prou… es comprarien… 3. En cas que tu haguessis nascut a l’Edat Mitjana, hauries estat… En cas que ell hagués nascut a l’Edat Mitjana, hauria estat… En cas que nosaltres haguéssim nascut a l’Edat Mitjana, hauríem estat… En cas que vosaltres haguéssiu nascut a l’Edat Mitjana, hauríeu estat… En cas que ells haguessin nascut a l’Edat Mitjana, haurien estat… PÀGINA 204 4. Expressió personal a) Escriu un text d’unes 100 paraules que doni resposta a una hipòtesi, com per exemple: – Què passaria si un gran meteorit xoqués contra la Terra? Com es podria evitar? – Posat que / Suposant que no s’haguessin pogut domesticar les vaques i els bous, què hauria passat? Activitat oberta.

b) Explica oralment una llegenda urbana i, després, demana als altres companys i companyes del grup que donin una explicació a l’enigma plantejat expressant un fet com a probable. El submarinista que va fer cap al bosc A no sé quin municipi es va calar foc i van acudir a apagar-lo diversos hidroavions. Quan la normalitat ja s’havia restablert, es van adonar que entre la cendra hi havia el cadàver d’un submarinista que encara portava la bombona d’aire a l’esquena. Què devia haver passat? La planta que canvia de lloc Un dia l’àvia decideix anar a visitar els fills i els nets i, com que no els troba, canvia una planta de lloc perquè s’adonin que ha estat a casa. L’àvia es mor i arriben les festes de Nadal. La família fa l’arbre i, passat el dia de Reis, el treuen a l’escala per llençar-lo. Misteriosament, l’arbre canvia de lloc. Què devia passar? Activitat oberta.