1

INSTITUT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ

MEMÒRIA ACADÈMICA 2009-2010

1. Introducció _____________________________________________________2

2. Programa d’Acció Tutorial. Curs 2009–2010__________________________5

2.1. Introducció_________________________________________________________ 5

2.2. Participants en el Programa ___________________________________________ 5

2.3. Pla de Treball ______________________________________________________ 8

2.4. Avaluació del Programa ______________________________________________ 13

2.5. Conclusions________________________________________________________ 17

3. Projecte Xarxes d’Investigació en Docència Universiària _______________18

3.1. Xarxes i projectes d’investigació ________________________________________ 18

3.2. VIII Jornades de Xarxes d’Investigació en Docència Universitària______________ 54

3.3. Edicions publicades per l’ICE i el Vicerectorat de Planificació Estratègica i Qualitat 71

4. Programa de Formació Docent_____________________________________73

4.1. Introducció_________________________________________________________ 73

4.2. Objectius del Programa_______________________________________________ 73

4.3. Metodologia de treball ________________________________________________ 73

4.4. Responsables del programa ___________________________________________ 75

4.5. Elaboració i desenvolupament programa _________________________________ 75

4.6. Avaluació programa _________________________________________________ 79

4.7. Altres ofertes formatives ______________________________________________ 82

4.8. Col·laboracions _____________________________________________________ 83

2

1. Introducció

Durant el curs acadèmic 2009-2010, el Vicerectorat de Planificació Estratègica i Qualitat, a través de l'ICE, ha gestionat diversos programes la finalitat comú dels quals s'ha centrat en la millora de qualitat de la docència, com ara el desenvolupament de la nova guia docent per a les noves titulacions EEES per al curs 2010-2011 i les jornades Xarxes 2010, els aprenentatges per mitjà de la creació de marcs de discussió i d'intercanvi per a promoure la reflexió compartida i el creixement professional i personal a través del Programa de Xarxes, Pla d'Acció Tutorial – PAT i Pla de Formació. Durant aquest curs, l'equip que dirigeix l'ICE ha continuat potenciant la qualitat en l'ensenyament universitari, a través dels programes que coordina i de l'atenció personalitzada que s'ofereix a partir de les demandes sol·licitades. Contextualitzar les accions i ajustar-les a les necessitats és un propòsit primordial en la línia d'intervenció de l'ICE. L'optimització dels recursos de les activitats dels programes que du a terme l'ICE s'ha completat amb la revisió i actualització de la seua pàgina web, gràcies a la inclusió de recursos i materials disposats en l'apartat d'assessorament i la creació d'un bloc (http://blogs.ua.es/redesice/) que ha esdevingut un recurs de suport funcional, a més d'informatiu que reforça les accions formatives dels programes i dóna suport a les diverses línies d'investigació. Durant el curs 2009-2010, el Programa d'Acció Tutorial ha seguit pautes de flexibilitat, a fi de propiciar l'adaptació de l'acció tutorial a les necessitats cada escola o facultat. Aquest canvi metodològic està justificat, en part, pel canvi produït en la coordinació del Programa, però fonamentalment per les conclusions obtingudes en les valoracions recollides en les memòries dels cursos anteriors. L'aplicació de les noves directrius descentralitzadores del Programa ha sigut acollida satisfactòriament per les escoles i facultats. I durant aquest curs s'ha apostat fort pel tema de la formació de tutors i de la implicació de l'alumnat, amb accions de tutorització en el Programa. El Programa d'Acció Tutorial ha comptat durant el curs 2009-2010 amb 129 tutors per al seu desenvolupament en tots els centres, amb una metodologia de treball grupal i atenció personalitzada a l'estudiant. La ràtio general resultant ha sigut d'1/15. Els resultats obtinguts són satisfactoris, segons l'opinió generalitzada dels participants, que mostren interés a continuar treballant en aquesta línia i a potenciar la continuïtat del Programa com a eina fonamental per a millorar el suport a l'estudiant i la qualitat de l’aprenentatge. El Programa de Xarxes d'Investigació en Docència Universitària obri a la comunitat universitària la participació i es planteja l'optimització de recursos. La participació d'estudiants i PAS en els projectes d'investigació amb docents universitaris ha permés un major enriquiment als participants i a les línies d'investigació que s'han proposat. Alhora ha ampliat les seues modalitats de participació i ha inclòs una nova modalitat que possibilita la investigació entre docents de diversos trams de l'ensenyament que antecedeixen a l’universitari, per a promoure espais de treball col·laboratiu i facilitar l'entrada de l'estudiant a la universitat. Per a facilitar la comunicació, coordinació i difusió d'activitats s'ha creat el bloc de xarxes que pretén ser un recurs metodològic de dinamització i coordinació de les activitats de la UA, relacionades amb la innovació educativa, tant a nivell intern com extern, de suport a les xarxes. El bloc s'ha inclòs en l'apartat d'assessorament de la pàgina web de l'ICE: http://blogs.ua.es/redesice/. Aquest bloc també incorpora enllaços a congressos, revistes i recursos (blocs, wikis, convocatòries, projectes externs, etc.) sobre innovació educativa i TIC. No obstant això, a causa de la seua recent cració, encara no s'ha convertit en un canal de comunicació contínua, segons l'estil web 2.0, dels membres de la comunitat universitària. Cal esperar que, amb la pròxima implementació efectiva dels primers cursos de les noves titulacions EEES a la UA, aquest recurs de comunicació i intercanvi d'informació siga de gran utilitat per als pròxims cursos acadèmics. Destaca l'increment en la participació de projectes presentats i la contribució dels grups de xarxes a la millora de la qualitat en l'ensenyament universitari, que es constaten a través dels

3

resultats obtinguts. Hi han participat 137 xarxes, integrades per 1.300 participants, que han dut a terme projectes d'investigació en disseny curricular, metodologies per a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), avaluació i planificació i coordinació de propostes d'ensenyament-aprenentatge en l'adaptació de l'estudiant a la universitat. Aquestes investigacions són difoses per publicacions de CD, volums amb la selecció d'articles d'investigació i manuals que es detallen en l'apartat de les edicions que publica l'ICE. Les jornades anuals de xarxes han comptat amb un alt índex de participació. S’hi han inscrit 540 participants, entre els quals n’hi ha 81 d'altres universitats. S'han presentat 187 comunicacions i pòsters, amb un total de 931 coautors. Com a aspectes destacables, que han contribuït a millorar la qualitat i l'eficiència del programa, apuntem l'actitud motivadora i col·laborativa dels diferents grups de xarxes, a més de la participació activa en les activitats formatives i accions que ha proposat l'ICE. El Programa de Formació ha continuat desenvolupant la línia de treball iniciada durant el passat curs, que bàsicament s'orienta a posar el punt de partida en la informació subministrada per l'avaluació de cursos de l'exercici anterior, atenent a les necessitats individuals i col·lectives que sorgisquen al llarg del curs. Per a això, és necessària la flexibilitat del Programa. A més, cal presentar públicament l'oferta de formació de tot el curs des del primer moment, a fi de facilitar al professorat l'organització de la seua formació permanent, que considerem una prioritat. D'altra banda, s'ha volgut una distribució de la temàtica dels cursos en categories formatives, de manera que es puguen recollir les distintes necessitats que planteja el professorat, individualment i com a membres de qualsevol dels programes de l'ICE. L'objectiu ha sigut i serà perfilar un programa formatiu que continga totes les sensibilitats i necessitats generades a la Universitat, procurant sempre la rendibilitat de la formació oferida i la seua actualització. Durant el curs 2009–2010, l'Institut de Ciències de l'Educació va programar 52 accions formatives: 30 cursos al Programa de Formació Docent oferit per l'ICE i 22 cursos del Pla de Formació Contínua dels Empleats Públics al Servei de l'Administració de la Generalitat Valenciana. Els àmbits en què es desenvolupa la formació són:

- MET: formació metodològica. - INN: formació en innovació educativa. - INV: formació en investigació. - ATP: formació tecnològica, vàlida per a l'obtenció de l’Acreditació Tecnològica del Professorat (ATP-GITE) de 2010.

Les categories a què s’adreça la formació estan establides en:

- PDI: professorat en general. - NOVELL: PDI nou prioritàriament. - Direcció: formació de personal amb càrrecs directius.

I els programes atesos dins del Programa de Formació són:

- TUTOR: PDI del Programa d'Acció Tutorial prioritàriament (PAT). - XARXES: PDI participant en el Programa de Xarxes prioritàriament.

El desenvolupament i seguiment del Programa de Formació deixa patent la gran implicació docent en tasques formatives, a més de la necessitat d’incrementar, diversificar i continuar potenciant aquesta oferta. El percentatge de participació del professorat sobre les places oferides de formació està pròxima al 90%. Finalment, cal destacar el treball de l'ICE en el desenvolupament de la nova guia docent per a les noves titulacions de grau, segons les directrius de l'EEES, que es posen en marxa durant el

4

curs 2010-2011 (http://www.ua.es/va/estudis/estudis-grau.html). En aquesta nova guia docent s'han ampliat els aspectes programàtics de desenvolupament de les noves assignatures de grau, amb aspectes més específics com ara la correlació entre les competències i els objectius d'aprenentatge, el pla d'aprenentatge, que inclou el cronograma d'activitats presencials i virtuals d'aprenentatge i una taula d'activitats d'avaluació, que permeta descriure i ponderar totes les activitats d'avaluació contínua i l'examen final escrit, d'acord amb la normativa UA respecte d'això. A continuació, hi ha les dades relatives al treball en cadascun dels programes explicitats.

5

2. Programa d’Acció Tutorial. Curs 2009-2010

2.1. Introducció

El Vicerectorat de Planificació Estratègica i Qualitat, a través de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE), ha promogut, com en cursos anteriors, el Programa d'Acció Tutorial de la Universitat d'Alacant per al curs acadèmic 2009-2010. Amb aquest projecte es pretén proporcionar a l'alumnat universitari orientació i suport en el desenvolupament personal, acadèmic i professional, a més de facilitar-li l’adaptació al context social universitari.

Per a fer efectiu el programa, es va comptar amb professorat i alumnat amb una formació adequada i una dedicació específica, que es va responsabilitzar del desenvolupament de les diverse activitats i tasques planificades.

El Programa d'Acció Tutorial s'ha plantejat els següents objectius generals:

1.- Proporcionar a l'alumnat de la Universitat d'Alacant professorat de referència que facilite orientació personal, acadèmica i professional sobre l'entorn educatiu.

2.- Proporcionar al personal amb tasques tutorials, formació adequada i mitjans per a fer efectiva aquesta tasca.

3.- Planificar i desenvolupar activitats individuals i grupals de formació i orientació.

4.- Establir un pla de treball global, flexible i obert, que servisca de referència al desenvolupament del Programa d'Acció Tutorial en cada facultat.

Les tasques generals planificades per al desenvolupament del programa, dins dels àmbits de treball, coordinació general i coordinació de facultat i tutor seran:

− Reunions de treball amb coordinadors i tutors per a subministrar-los informació i formació.

Programació d'activitats individuals o grupals amb alumnat per a treballar temes específics proposats en el programa o sol·licitats per ells.

Elaboració de materials per al desenvolupament de l'acció tutorial que recullen:

a) Informació sobre aspectes organitzatius i de funcionament de la vida universitària.

b) Orientació en les dificultats acadèmiques i d'aprenentatge de l'alumnat.

c) Assessorament en la trajectòria curricular de l'alumnat i orientació sobre eixides professionals.

− Avaluació del programa una vegada exercides les activitats planificades.

2.2. Participants en el Programa

El Programa d'Acció Tutorial compta amb una estructura institucional, que organitza i supervisa l'activitat i una estructura per centres, composta pels coordinadors i tutors de la Universitat d'Alacant que han desenvolupat el Programa d'Acció Tutorial. Aquesta ha sigut l'organització general dels participants:

Comissió del Programa d’Acció Tutorial

Vicerectorat de Planifació Estratègica i Qualitat

Vicerectora: Cecilia Gómez Lucas

Institut de Ciències de l’Educació Director: Salvador Grau Company

Coordinador: José Daniel Álvarez Teruel Gestió administrativa: Sergio Andrés Mijangos Sánchez

Facultats i escoles universitàries

6

Coordinació de centres

Facultat d’Econòmiques i Empresarials M. Carmen Tolosa Bailén

Facultat de Ciències M. Luisa Martín Carratalà

Facultat de Dret M. del Mar Carrasco Andrino

Facultat d’Educació Francesc Xavier Llorca Ibi

Facultat de Filosofia i Lletres María Isabel Corbí Sáez

Escola Politècnica Superior Maximiliano Sáiz Noeda

Escola d’Infermeria Rosa M. Pérez Cañaveras

Professorat tutor per centre

Facultat d’Econòmiques i Empresarials M. Carmen Tolosa Bailén

Facultat de Ciències M. Luisa Martín Carratalà

Abad Diaz, David Ayela Pastor, Rosa María

Balboa Ramón, Marina Bañón Calatrava, Cristina

Carretón Ballester, María del Carmen Cividanes Hernández, José Luis De Juan Vigaray, María Dolores

De Juana Espinosa, Susana Domínguez Alonso, Francisco Javier

Feliu Albaladejo, María Ángeles Fuster Garcia, Begoña Lucia

Fuster Olivares, Antonio García Escrivá, Vicente

Giner Pérez, José Miguel González Ramírez, María Reyes

Hernández Ruiz, Alejandra La Parra Casado, Daniel López García, Juan José Marco Lajara, Bartolomé

Martín Laguno, Marta Mira Grau, Francisco Javier Molina Manchón, Hipólito Palomar Villena, Manuela

Parreño Selva, Josefa Ruiz Conde, María del Enar

Sellers Rubio, Ricardo Tolosa Bailén, María del Carmen

Valdés Conca, Jorge Villegas Castrillo, Esther

Alonso Vargas, María Ángeles Beltrán Sanahuja, Ana

Bonete Pérez María José Bordera Sanjuán, Santiago Cuenca Navarro, Nicolás

Esclápez Espliego, Julia María Jornet Carrillo, Andrés

Martín Carratalá, María Luisa Martínez Espinosa, Rosa María

Molina Vila, María Dolores Navarro Climent, José Carlos

Parres Esclápez, Sonia Pastor Beviá, Isidro Manuel

Pastor López, Antonio Sepulcre Martínez, Juan Matías

Vázquez Ferri, Carmen

Facultat de Dret M. del Mar Carrasco Andrino

Facultat d’Educació Francesc Xavier Llorca Ibi

Antón Guardiola, María del Carmen Bajo García, Irene

Chofre Sirvent, José Francisco Cuadrado Salinas, Carmen

Fernández-Pacheco Estrada, Cristina Fernández-Peinado Martínez, Alicia Montesinos Sánchez, María Nieves

Moya Ballester, Jorge Oliver Moya Fuentes, María del Mar

Ochoa Monzó, Virtudes Pérez Bernabeu, Begoña

Brotons Rico, Vicent Cardona Moltó, María Cristina

Cutillas Beresaluce, Irene Díez Ros, Rocío

Ferrández Aldeguer, María José Iglesias Martínez, Marcos Jesús

Jiménez Delgado, María López López, Raquel María

Lozano Cabezas, Inés

Francesc Xavier Llorca Ibi

7

Ramón Martín, Aitana Requena Casanova, Millán

Ribes Ribes, Aurora Torregrosa Maciá, Carmen Belén

Vallés Amores, María Luisa

Martínez Canales, Celeste Merma Molina, Gladys

Peiró i Gregori, Salvador Pérez Pérez, María Nélida

Tortosa Martínez, Juan

Facultat de Filosofia i Lletres María Isabel Corbí Saez

Escola Politècnica Superior Maximiliano Sáiz Noeda

Albaladejo Martínez, Juan Antonio Alcaraz Ariza, María Ángeles

Balteiro Fernández, Maria Isabel Beltrán i Calvo, Vicent

Campos Pardillos, Miguel Ángel Corbí Sáez, María Isabel Cutillas Orgilés, Ernesto

Gallego Hernández, Daniel Irles Vicente, M. Carmen Lozano Sañudo, Belén

Martínez Egido, José Joaquín Martínez Lirola, María Dolores

Mateo Ripoll, Verónica Ortega Arráez, Juan Miguel

Ramos López, Fernando Ruiz Gurillo, Leonor

Sanderson Pastor, John Douglas Senante Berendes, Heydi Tortosa Garrigós, Virgilio

Vargas Llovera, María Dolores

Ferreiro Prieto, Juan Ignacio Ferrer Gracia, María Jesús Férriz Papi, Juan Antonio

Gallego Rico, Sergi García Alonso, Fernando Luis

García Rodríguez, José Gil Vázquez, Pablo

Gutiérrez Mozo, María Elia Juan Gutiérrez, Pablo Jeremías

Lapuente Aragó, Rocio Méndez Alcaraz, David Israel

Moltó Berenguer, Julia Mora Mora, Higinio

Moreno Marín, Juan Carlos Ortiz Zamora, Francisco Gabriel

Pérez Carrió, Antonio Pomares Puig, María Cristina

Pujol López, Francisco Antonio Ramón , Serge Joseph Georges

Reyes Perales, José Antonio Sánchez Romero, José Luis

Sentana Gadea, Irene Serrano Cardona, Manuel Gabriel

Spairani Berrio, Silvia Valera Uribe, Cristóbal

Escola d’Infermeria Rosa M. Pérez Cañaveras

Domínguez Santamaría, Juan Mario Gabaldón Bravo, Eva Maria

Gallar Pérez - Albaladejo, Manuel Martínez Riera, Jose Ramón

Moncho Vasallo, Joaquín Ortiz Moncada, Rocío

Pérez Cañaveras, Rosa María Rizo Baeza, Maria Mercedes

Sanjuán Quiles, Ángela Vizcaya Moreno, M. Flores

Al llarg dels últims cinc cursos, el Programa ha anat condicionant el funcionament fins a la situació en què ens trobem en l'actualitat, en què es pretén que cada facultat o escola, a través de la coordinació, adquirisca un nivell d'autonomia suficient per a administrar els recursos i donar resposta a les necessitats que presente el seu entorn propi.

Podem observar l'evolució del Programa, quant a recursos, presentant-ne de forma gràfica les dades numèriques generades.

a) Professorat que participa en el Programa d'Acció Tutorial.

2005/06 2006/07 2007/08 2008/09 2009/10 Centre

Prof. Prof. Prof. Prof. Prof. Ràtio

Escola d’Infermeria 11 11 10 10 1/14

Escola Politècnica Superior 57 19 18 25 1/18

8

Facultat de Ciències 35 10 14 16 1/16 Facultat d’Econòmiques i Empresarials

51 24 31 29 1/21

Facultat de Dret 23 16 16 16 1/32

Facultat d’Educació 27 16 14 15 1/20

Facultat de Filosofia i Lletres 28 24 19 20 1/20 Total 156 232 120 122 131 1/20

b) Alumnat que participa en el Programa d’Acció Tutorial.

Quantitat d’alumnes Centre

2006/07 2007/08 2008/09 2009/10 Escola d’Infermeria 158 111 129 136 Escola Politècnica Superior 519 424 403 448 Facultat de Ciències 278 200 198 252 Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials

726 467 503 586

Facultat de Dret 336 412 387 506 Facultat d’Educació 393 287 302 298 Facultat de Filosofia i Lletres 424 356 371 381

Total 2834 2257 2293 2607

2.3. Pla de treball

El marc general de treball del PAT s'ha dut a terme amb aquesta planificació, d’acord amb la qual cada facultat o escola ha fet el seu programa de treball i cada tutor el seu projecte corresponent sobre aquesta estructura, amb les adaptacions que consideren oportunes en funció de les pròpies necessitats.

Així, el pla de treball estructurat des de l’ICE per al desenvolupament del Programa d'Acció Tutorial 2009-2010 s'ha aplicat amb total normalitat.

Data Professorat Alumnat 1 – 15 de setembre: Inici del programa.

Reunió: Comisió PAT Reunió Tutors-coordinadors

Informació al llarg del mes del funcionament del PAT

1-15 d’octubre Primera reunió: grup tutorial

15 – 30 d’octubre Reunió tutors: Taller 1 Activitat formativa

1 -15 de novembre Segona reunió: grup tutorial o intergrupal.

15 – 30 de novembre Reunió de tutors amb els coordinadors.

1 – 15 de febrer

Tercera reunió: grup tutorial.

15 – 28 de febrer Reunió coordinadors: Comissió del PAT

1 – 15 de març Reunió de tutors: taller 2 Activitat formativa

15 – 30 de març

Quarta reunió: grup tutorial o intergrupal.

15 – 30 d’abril Reunió de tutors: taller 3 activitat formativa

1 -15 de maig Jornada d’acció tutorial Cinquena reunió: grup tutorial

15 – 30 de maig Reunió de tutors amb els

9

coordinadors

1- 30 de juny Memòria tutors

30 de juny Memòria final

Les activitats formatives del PAT (tallers i cursos), s'han integrat completament en el

Pla de Formació Docent de l'ICE. Són accions formatives voluntàries i estaven publicitades adequadament en el Pla de Formació perquè els tutors que hagen tingut interés a fer-les s'hi inscrigueren dins dels terminis establits. Són prioritàries per a tutors: Activitats de formació docent per a tutors. Des de l'àrea de formació docent de l'ICE, entenem que un dels indicadors de l'èxit de l'aplicació del programa de suport i orientació personal a l'alumnat és la formació específica del professorat que desenvolupa aquesta activitat.

Al llarg del curs 2009-2010, s'han desenvolupat diverses accions formatives adreçades específicament al professorat que ha exercit tasques tutorials, agrupades en tres modalitats: tallers, cursos i jornada de treball.

a) Tallers de formació.

Dins d'aquesta modalitat es troben les activitats exercides en jornades de quatre hores de treball. Durant aquest curs s'han impartit tres tallers:

d) Taller 1: “La comunicació virtual amb l'alumnat autoritzat: el grup i els missatges a mòbils”, impartit per Juan Francisco Pérez Ortiz (12/11/2009).

Taller 2: “Els recursos a la Universitat d'Alacant: l'Oficina d'Informació a l'Alumnat (OIA) i el Centre d’Ajuda a l'Estudiant”, participen Toni Forner i Antonio Muñoz. (04/03/2010)

Taller 3: “L'orientació i l'acció tutorial: l'acció tutorial en secundària”, per José Miguel Pareja Salinas (29/04/2010).

Les dades numèriques mes significatius d'aquesta oferta formativa apareixen en el quadre següent:

Taller Nombre d’hores

Places oferides

Matriculació i percentatges

Assistència i percentatges

Valoració docent

1 4 35 35 100% 30 86% 9,0

2 4 60 53 89% 46 87% 7,5

3 4 25 23 92% 15 66% 7,9

Total 12 120 111 94% 91 82% 8,2

b) Cursos de formació.

El Programa de Formació General de l’ICE inclou una modalitat especifica per a tutors, en què es programen cursos destinats prioritàriament a professorat que fa acció tutorial, encara que estan oberts a altres docents interessats.

Curs Hores Places Matriculació Assisteixen Valor

L’acció tutorial universitària: planificació i instruments. J.D. Álvarez. UA. (30/11/09-01/12/09)

10 30 22 74% 21 96% 7,9

10

La tutoria telemàtica. J. Jorge Gil Pérez. U. Saragossa (26-27/04/10)

10 30 14 47% 9 65% 8

La tutoria com a estrategia didàctica en l’ensenyament universitari Eloïna García Félix. UPV. (17-18/05/10)

10 20 17 85% 16 95% 8,4

Total 30 80 53 67% 46 87% 8,1

b) Jornada d’Acció Tutorial.

El dimarts 4 de maig de 2010, de 09.00 h a 14.00 h, a la sala d'actes de l'Escola Universitària d'Òptica es va fer la I Jornada d'Acció Tutorial. Una activitat de coordinació i de formació docent sobre el tema de l'acció tutorial en la universitat.

Els objectius que ens plantejàvem van ser fonamentalment:

− Crear un espai d'informació i intercanvi d'experiències. − Analitzar i reflexionar sobre l'acció tutorial. − Conéixer distintes opcions de desenvolupament de l'acció tutorial.

La jornada, de cinc hores de treball, es va organitzar de la manera següent:

1.- Recepció i entrega de materials.

2.- Presentació de la jornada. José D. Álvarez Terol, coordinador del PAT.

3.- Ponència “L'acció tutorial universitària: passat, present i futur”.

En primer lloc Salvador Grau Company, director de l’ICE, va fer un breu recordatori de la història de l'acció tutorial com a programa de treball en la Universitat d'Alacant. Posteriorment va presentar un estudi comparatiu de l'evolució del programa en xifres, per a acabar amb unes reflexions sobre la necessitat l'acció tutorial en la Universitat.

José D. Álvarez Terol, coordinador del PAT, va seguir el discurs presentant el programa i les estratègies que s'estan desenvolupant durant aquest curs i va apuntar algunes propostes de futur, que van en la línia d'una més autonomia de centres i una major aposta per la formació tutorial.

11

Va completar el temps d'aquesta primera sessió de treball Raquel M. López López, alumna i tutora del PAT, amb la seua experiència en els dos àmbits.

4.- Grup de treball: el PAT a la Universitat d'Alacant. Els coordinadors d'acció tutorial de facultats i escoles van presentar un resum del treball que es fa en els seus entorns de treball.

5.- Altres experiències d'acció tutorial: la Unitat de Suport Educatiu (USE) de la Universitat Jaume I.

Per a tancar l'activitat, buscant altres alternatives i altres experiències en l'àmbit de l'acció tutorial, comptem amb el testimoni d’Esther Climent Tormos, tècnica superior de la Unitat de Suport Educatiu i responsable directa del Servei d'Orientació, que fa, entre altres activitats, el Pla d'Acció Tutorial Universitari a la Universitat Jaume I de Castelló.

12

Ens va presentar la Unitat de Suport Educatiu (USE), que és un servei de la Universitat Jaume I, dependent del Vicerectorat d'Estudiants i Ocupació, amb l’objectiu d’oferir una resposta personalitzada i eficient a les necessitats tant de l'alumnat com del professorat.

De les 130 places oferides, van acudir 90 persones, que al llarg de la jornada van participar en un o altre moment.

Per a finalitzar, de forma esquemàtica, vam presentar la formació que s'ha oferit i ha rebut el professorat participant en el Programa d'Acció tutorial.

Activitat Hores Places Matrícula Asistència Valoració

Tallers 12 120 111 94% 91 82% 8,2

Cursos 30 80 53 67% 46 87% 8,1

Jornada 5 130 118 90 % 90 77% 9,0

Total 47 330 282 84 % 227 82 % 8,5

S'oferixen 47 hores de formació específica per a tutors i 330 places (quasi 3 places per tutor). S'han matriculat 282 tutors, alguns n’eren repetidors i n’hi ha que no ha participat en cap activitat formativa. Assistixen regularment 227 tutors, la qual cosa comporta un 82% de les matrícules. Vist l'índex de participació i la valoració que es fa de les activitats formatives (8,5), pensem que estem en el bon camí.

Altres activitats d'scció tutorial dutes a terme.

Amb motiu de la Jornada d'Informació per a l'Alumnat de Secundària, que l'Oficina d'Informació a l'alumnat organitza anualment i que es va fer el divendres 26 de març del 2010, el Programa d'Acció Tutorial va estar present amb un punt d'informació fruit de la coordinació que hem mantingut amb este servei.

A més, al llarg del curs s'ha participat amb l'entrega del tríptic informatiu del PAT a tot l'alumnat de secundària que va visitar a Universitat des del mes de febrer. Aquesta activitat informativa va concloure amb l'enviament de publicitat als centres de secundària del sud del País Valencià durant el mes de juny.

13

2.4. Avaluació del Programa

Amb l'avaluació, última fase del programa i inici del pròxim, pretenem sempre la millora i l'augment de la qualitat del treball. Per a això, intentem demanar informació de tots els elements personals que l’integren. Respectant el nivell d'autonomia oferit des del principi a cada centre, s'han donat pautes d'avaluació i elaboració de memòria final als coordinadors. També s'ha lliurat als tutors diverses eines perquè realitzen l'avaluació ells i l'alumnat tutoritzat. Tots els documents necessaris es troben publicats en la pàgina web de l'ICE (Programa d'Acció Tutorial – Materials)

Els coordinadors són els responsables màxims del funcionament a les seues facultats i escoles. Han comptat amb la documentació que ha de fer el professorat i l'alumnat i en reunions de treball d'equip l'han d'haver treballat amb els seus companys. Han recollit tota la informació valorativa que han generat en l'equip i han elaborat l'informe-memòria final que van fer arribar puntualment (seguint el pla de treball) al Coordinador General.

Els documents utilitzats per a aquest procés d'avaluació són:

Questionari de valoració del coordinador/a

Avaluació final del pla del coordinador/a Desenvolupament del programa: aspectes organitzatius i activitats.

Adaptacions realitzades al programa oficial: aspectes organitzatius i activitats (resultat positiu o negatiu). Resum final dels resultats del professorat i l'alumnat. Aspectes positius del desenvolupament del programa Aspectes negatius del desenvolupament del programa

14

Propostes de millora

Altres aspectes Annex: pla d'acollida, planificació, implantació. Adjuntar. Annex: funcions dels responsables del pla, suggeriments.

Questionari de valoració del professorat

Avaluació final del pla. Professor/a: 1.- Desenvolupament del treball (es pot adjuntar el quadern de camp)

1. Alumnes atesos (nombre i característiques) 2. Adequació del grup atés (nombre) 3. Comunicació amb l'alumnat (mitjans, resposta i conclusions) 4. Reunions de treball individuals i col·lectives mantingudes 5. Consultes i necessitats de l'alumnat 6. Resposta a estes necessitats 7. Actitud de l'alumnat 8. Altres

2.- Activitats i recursos d’innovació

1. Activitats organitzades 2. Materials de suport utilitzats 3. Un altre tipus de treball amb l'alumnat

3.- Aspectes positius del desenvolupament del programa

4.- Aspectes negatius del desenvolupament del programa

5.- Propostes de millota

Questionari de valoració del alumnat

Avaluació final del PAT. Alumne/a:

1.- Quines raons et van fer sol·licitar participar en el Programa d'Acció Tutorial?

2.- Has participat en totes les activitats programades? (SI / NO / PERQUÈ)

3.- Quins temes o problemes s'han tractat en el grup de tutoria?

4.- Has vist satisfetes les teues necessitats inicials d'acció tutorial?

5.- Quins aspectes positius has observat en el desenvolupament del PAT?

6.- Quins aspectes negatius has observats en el desenvolupament del PAT?

7.- Quins aspectes proposaries per a millorar el Programa d'Acció Tutorial?

8.- Altres aspectes

15

Valoració final.

Dels resultats obtinguts en l'exercici de reflexió final de tots els elements personals integrants del Programa d'Acció Tutorial, podem obtenir algunes valoracions generals que resulten de gran importància per a la millora del pròxim exercici del Programa. Hem seleccionat les conclusions que els coordinadors apunten i que es repeteixen en un nombre més gran de casos, la qual cosa els dóna una pertinència adequada, però sabem que en cap cas són evidències compartides per totes les facultats i escoles. D’acord amb les pautes marcades en els documents d'avaluació utilitzats en el Programa, agrupem en tres apartats aquestes aportacions:

Aspectes positius destacats.

a) En general, el professorat considera positiva l'existència del Programa, tot i que encara arriba a poc alumnat.

b) S'ha valorat positivament el fet de poder comptar des del mes de juliol amb dades de matriculació en el Programa.

c) La relació que s'estableix amb l'alumnat tutoritzat. Alguns tutors confessen seguir tutoritzant alumnes de cursos anteriors.

d) Segons manifesta part de l'alumnat, resulta molt beneficiós tenir un professor de referència a qui adreçar-se en cas de dubtes o necessitat orientació curricular de forma adequada. Valoren positivament poder ser escoltats i orientats.

e) També resulta beneficiós als tutors, ja que els permet aprendre sobre els problemes reals a l'aula.

f) L'interés que la majoria de l'alumnat mostra per les accions transversals en algunes facultats o escoles.

g) Els tutors consideren, en general, que el nombre d'alumnes assignat (màxim 1/20) per a tutoritzar ha sigut adequat.

h) Es valora també positivament la posada en comú realitzada per l'ICE de l'activitat tutorial en els diversos centres. La jornada de treball realitzada en el mes de maig del 2010 organitzada pel Vicerectorat i l'ICE va comportar, sens dubte, un dels moments més agradables del curs, en permetre compartir experiències positives amb altres coordinadors de centre i amb la institució.

i) La importància del programa per a l'alumnat del grup en línia de la Facultat de Dret.

j) La utilitat del grup virtual com a mitjà d'integració i de cohesió en el grup i dels materials penjats en el web de l'ICE, que han resultat interessants per a dur a terme el treball de tutorització de l’alumnat.

k) Hi ha una coincidència generalitzada que l'ICE n’ha millorat l’enfocament enguany. Les reunions, conferències i xarrades han sigut més productives i interessants i s'ha abandonat un poc la inèrcia que, amb el pas dels anys, eliminava la dinàmica de treball i acabava avorrint el tutor, especialment el més experimentat.

l) En general, la valoració del programa és molt positiva, per la utilitat com a mitjà de participació de l'alumnat en tasques d'orientació i com a recurs per a disposar de referents acadèmics que els guien en l’aprenentatge.

Aspectes negatius

1. L'escàs ús que fa l'alumnat en algunes facultats i escoles dels tutors, a través de les reunions grupals i les tutories individuals.

2. En general, es continua advertint entre el professorat una gran preocupació per l'absentisme de l'alumnat que s'inscriu en un programa i posteriorment no hi participa.

3. Dificultats per a utilitzar Campus Virtual com a einaa de treball del PAT. Això complica les tasques del tutor, quan no és docent del grup acadèmic en què estan matriculats els seus alumnes.

16

4. La no-incorporació del PAT com a part del currículum comporta una dificultat per a molts alumnes, que acaben identificant-ho com una càrrega més que com un element de suport i ajuda.

5. No disposar d'horari específic ni espai per a les activitats del PAT. La planificació d'horaris i activitats lectives indueix els estudiants a identificar el PAT més com una càrrega que com un benefici.

6. Malgrat els esforços que les parts implicades, des dels tutors fins al Vicerectorat, fn pel manteniment i millora del Programa d'Acció Tutorial, continua veient-se en general, i sobretot en les instàncies directives, com un programa marginal. No s'acaba de conéixer el PAT i, per tant, no se li dóna la importància que hauria de tenir. Fins i tot hi ha qui n’ignora l’existència. El PAT és invisible.

7. Els centres posen en marxa el PAT normalment sense la certesa, però amb l'esperança, que la Universitat done suport al procés o, el que és el mateix, el subvencione. Es posa en marxa tot l'engranatge del PAT amb una certa incertesa, cosa que no és desitjable.

8. Pel bé de la continuïtat del Programa, s'hauria de cuidar molt més la compensació al tutor. Tot i defensar la idea que el tutor ho és per vocació, això no és tolerable i pot perjudicar moltíssim al programa.

Propostes generals de millora plantejades.

1. El tutor ha de ser la persona de referència que acompanya a l'alumne en tota la vida universitària, per la qual cosa caldria centrar l'atenció en les tutories individuals més que comptabilitzar l'assistència o no de l'alumnat a les reunions grupals.

2. El tutor és la persona que canalitza les demandes d'informació dels alumnes que tindran el seu reflex en el disseny de les accions transversals. Les reunions grupals es podrien substituir per un ampli ventall de tallers i xarrades d'interés per a tot l'alumnat.

3. Deslligar la imatge del tutor universitari de la del tutor de secundària i associar aquesta figura a la del student coach, és a dir, la persona que no sols aclareix dubtes sinó que dóna suport, motiva i contribueix a elevar l'autoestima de l'alumnat. Potser si l'alumnat veu els tutors com els seus coachers personals, la percepció del programa canviarà i tindrà major atracció discent.

4. Hi ha una consideració generalitzada que a l'alumnat tutoritzat hauria de reconéixer-se-li la integració en el Pla. En forma de crèdits o algun altre incentiu que quedara reflectit en l’expedient, la qual cosa n’augmentaria la motivació. Assignació de crèdits també per al professorat.

5. Major difusió dels objectius del pla, sense vincular-lo exclusivament al moment de la matrícula, en què l'alumnat no capta realment la utilitat del programa o fins i tot l’oblida. Cal millorar la difusió del programa entre l'alumnat. Molts processos de difusió entre l'alumnat haurien de transferir-se a la Universitat i no a cadascun dels centres.

6. Desenvolupar accions transversals sobre recursos bibliogràfics, tècniques d'estudi i tècniques per a parlar en públic i elaborar treballs escrits.

7. Habilitar espais, horaris i infraestructura per al desenvolupament de les activitats d'acció tutorial realitzades pels centres.

8. Elaborar documentació i material informatiu específic per centres.

9. Assignació de tutors amb major antelació.

10. Accés a través de Campus Virtual.

11. Una formació tutorial més específica, no sols pel que fa a la tutorització, sinó també a les necessitats que l'alumnat planteja.

12. Complementar l'oferta d'ajuda a l'alumne amb accions del pla específiques i institucionals, per exemple cursos concrets sobre tècniques d'estudi, organització del

17

treball, enfrontament al fracàs. Molts tutors coincideixen en la dificultat d'arribar als alumnes, d'atraure'ls, de convocar-los, simplement d'explicar-los quin és el paper que el Pla pot jugar en el seu desenvolupament a la Universitat.

13. Incloure en l'activitats formatives programades per l'ICE exposicions-debats amb experts en tutorització, pedagogia de la universitat espanyola o exposició d'experiències en centres d’ensenyament secundari.

14. Procurar que el nombre d'estudiants assignats a cada tutor no siga superior a 15.

15. Fer un enfocament de la jornada de treball tutorial que implique de manera més directa els tutors. Fins i tot plantejar aquesta jornada com un acte d'obligatòria assistència per part dels tutors.

16. Elaborar uns documents mestres de valoració del programa més estables, que siguen realment útils, fàcils de manejar i d'analitzar i permeten donar una visió concreta del treball de cada tutor, sense duplicitat de la informació i amd documentació més homogènia.

17. Estendre de manera complementària als serveis d'ajuda i suport a l'alumnat de la Universitat existents, les demandes que l’alumnat fa als tutors i són incapaços d'afrontar.

2.5. Conclusions

Com a final del treball fet en el Programa d'Acció Tutorial durant el curs 2009–2010, recollim textualment l'aportació d'un coordinador, que sintetitza l'estat de la qüestió:

“…l'acció tutorial és un luxe a l'abast de tots del que es beneficien molt pocs. Continue creient que els esforços econòmics, humans i d'infraestructura que es realitzen cada any en el context de l'acció tutorial, tot i ser excel·lents, no tenen la repercussió que caldria segons els objectius aconseguits. Crec que cal transmetre a l'alumnat les bondats del PAT, però considere molt més necessari transmetre aquestes bondats al personal mateix de la Universitat, als que la gestionen i la governen. Si la Universitat en conjunt no creu en aquest projecte, qualsevol d'aquests informes podria ser l'últim.”

18

3. Projecte Xarxes d’Investigació en Docència Universiària

3.1. Xarxes i projectes d’investigació

3.1.1. Introducció

El resultat de la convocatòria ha suposat la conformació d'un espai d'investigació de la docència, a partir d'una estructura articulada en xarxes col·laboratives. En particular, s'han constituït 135 xarxes de professors de la Universitat d'Alacant, que han desenvolupat processos d'investigació en disseny curricular, elaboració de materials curriculars per a la implementació de les guies docents en la docència presencial i no presencial, implementació de metodologies docents, estratègies d'aprenentatge i models d'avaluació en concordança amb els criteris que presideixen el procés de convergència a l'EEES, cosa que permet iniciar experiències investigadores que faciliten el procés d'implantació del Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (ECTS). En aquesta novena edició han tingut cabuda en el Programa tres modalitats amb el propòsit de crear espais d'investigació i col·laboració en temàtiques que ajuden a eliminar barreres professionals, a impulsar la innovació i la posada en pràctica d'experiències per a millorar els resultats en l'ensenyament universitari. Amb l'establiment de tres modalitats, i les corresponents temàtiques, pretenem l'adaptació als diferents temps i contextos d'investigació docent en la comunitat universitària. MODALITAT I: xarxes d'investigació en docència universitària de titulació-EEES: L’objectiu primordial és el foment de la coordinació i el treball en equip del professorat per al desenvolupament d'un curs complet o d'una àrea de coneixement d'una titulació.

- Xarxes de disseny curricular (elaboració de guies docents). - Xarxes de desenvolupament de metodologies i avaluació dels aprenentatges sobre les guies elaborades. - Xarxes d'elaboració de materials curriculars per al desenvolupament de les guies docents.

MODALITAT II: xarxes d'investigació en docència universitària de lliure conformació –EEES: Xarxes de professorat el projecte del qual no puga ser previst en els requisits de la modalitat I, amb rellevància per a la docència i aprenentatge, i que tinguen com a referència l'Espai Europeu d'Educació Superior. MODALITAT III: xarxes d'investigació en docència universitària de trams de preparació d'entrada a la universitat. L’objectiu primordial és el foment de la coordinació i el treball en equip entre docents de distintes àrees o etapes educatives. El propòsit d'aquesta modalitat és promoure investigacions entre els trams d'ensenyament per a prevenir dificultats i fomentar accions conjuntes que ajuden professors i estudiants a millorar l'accés a l'ensenyament universitari.

− Estructura del projecte

Vicerectorat de Planificació Estratègica i Qualitat Cecilia Gómez Lucas

Institut de Ciències de l'Educació Director del projecte: Salvador Grau Company

Coordinadora general del projecte: M. Teresa Tortosa Ybáñez. Coordinador acadèmic: Francisco Miguel Martínez Verdú

Gestió administrativa: María José Martínez Doménech, Bienvenida Tremiño Quiles, Sergio Mijangos Sánchez i Neus Pellín Buades

19

El Vicerectorat de Planificació Estratègica i Qualitat i l'equip de professionals que coordina el programa Xarxes és un equip de suport al programa de xarxes que treballa col·laborativament per a planificar i organitzar les accions que conformen el programa. Seguint l'evolució de les dades que ens indica la taula inferior de la participació en el programa en les seues anteriors edicions, destaquem que en aquesta convocatòria s'ha incrementat la participació. El nombre total de participants ha sigut de 1.271, en aquest sentit, valorem una tendència i un consolidació en la línia del treball col·laboratiu que es confirma amb aquestes dades.

EVOLUCIÓ DEL PROGRAMA DE XARXES 2001-2010

135176 244347 367

703 740 747 774

2233 56 47 72 70 69 76

1271

2001-02 2002-03 2003-04 2004-05 2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10

Xarxes Participants

Atenent a la participació que les xarxes han optat segons la modalitat, 945 participants pertanyen a la modalitat I, 236 a la modalitat II i 90 a la modalitat III. La modalitat I és la que té major participació, fet que manifesta la motivació de les xarxes per la temàtica plantejada en aquesta modalitat i per les necessitats actuals del context universitari. Si bé les modalitats II i III tenen menor representació, la modalitat II manté la participació amb relació a altres convocatòries i la modalitat III és una modalitat de nova creació. El programa es planteja continuar impulsant les III modalitats, els resultats obtinguts en els projectes d'investigació, posen de manifest la necessitat continuar potenciant la investigació en les temàtiques que es plantegen en les tres modalitats, ja que totes estan contribuint a la innovació, al canvi i a la millora de la coordinació, després de possibilitar la participació d'estudiants, PAS i altres professionals d'altres trams de l'ensenyança, així com l'ampliació de les temàtiques plantejades en altres edicions. El gràfic inferior, representa les dades de participació per modalitat i el nombre de xarxes que tenen cada una.

96

30

9

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

MOD. 1 MOD. 2 MOD. 3

Xarxes per modalitat / Redes por Modalidad2009-2010

20

Les dades del nombre de participants per col·lectiu s'indiquen en el gràfic inferior. El programa es planteja continuar optimitzant els recursos i impulsar la participació de la comunitat universitària en benefici de l'eficàcia i eficiència en els resultats i en l'enriquiment de les investigacions que es realitzen.

12415 44 34

1054

0

200

400

600

800

1000

1200

ALU BEC EXT PAS PDI

Participants per col·lectiu / Participantes por colectivo 2009-2010

Tots els centres i facultats que conformen la Universitat d'Alacant han tingut participació en el programa. Han sigue en aquesta edició l'Escola Politècnica Superior i la Facultat de Ciències les que han tingut una participació major quant al nombre de participants i xarxes. S'adjunten en el gràfic inferior dades de la participació per centres.

Participants per centres 2009-2010

391

185

5727 2038

281

164

8721

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

ES

CO

LAD

'INF

ER

ME

RIA

ES

CO

LAP

OLI

TÈ

CN

ICA

SU

PE

RIO

R

FA

CU

LTA

TC

IÈN

CIE

S

FA

CU

LTA

TC

IÈN

CIE

SE

CO

NÒ

MIQ

UE

S I

EM

PR

ES

AR

IALS

FA

CU

LTA

TD

RE

T

FA

CU

LTA

TE

DU

CA

CIÓ

FA

CU

LTA

TF

ILO

FIL

OS

OF

IA I

LLE

TR

ES

ALT

RE

SU

NIV

ER

SIT

AT

S

ALT

RE

SC

EN

TR

ES

DE

LA

UA

(I.U

.,S

ER

VE

IS…

)

ALT

RE

SC

EN

TR

ES

NO

UA

(I.E

.S.,

CE

NT

RE

SF

OR

MA

TIU

S…

.)

3.1.2. Formació

21

El programa Xarxes amb nou convocatòries ha demostrat validesa i potencial en l'àmbit del treball d'investigació i continua refermant aspectes fonamentals que contribuïxen a millorar la qualitat en l'ensenyament universitari, la formació, la innovació i el treball col·laboratiu. La web de l'ICE, en l’apartat de recursos i assessorament, el Pla de Formació de l'ICE i el bloc de xarxes, manté una actualització permanent i han sigut recursos facilitadors en el suport a les necessitats formatives dels participants dels grups de xarxes. Aquests recursos s'han anat adaptant a les propostes i a les demandes. S'han planificat microtallers amb temàtiques i continguts que han proposat les xarxes com a suport a la seua investigació i necessitat formativa. En aquesta línia, al llarg del desenvolupament del programa s'ha atés els membres i coordinadors de les xarxes que ho han sol·licitat. L'orientació i assessorament s'ha fet de manera puntual i permanent en funció de les necessitats que han anat sorgint.

3.1.3. Coordinació i seguiment

Millorar la coordinació i l'intercanvi dels grups de xarxes, durant el procés seguit, ha sigut un objectiu fonamental per a potenciar la interacció, la comunicació, com també per a facilitar el suport i la formació interxarxes. L'equip que coordina el programa ha atés i mantingut una comunicació constant amb les xarxes, canalitzant i gestionant les demandes i necessitats les xarxes a través del contacte personal i del recurs que ha suposat la implementació de la fitxa de coordinació i seguiment per part dels coordinadors i coordinadores de les xarxes. La fitxa de coordinació i seguiment ha fet possible una comunicació mensual i permanent. Ha creat un canal de comunicació entre els grups de xarxes i l'equip de l'ICE i possibilitat un suport ràpid, fàcil i efectiu de comunicació. S'han elaborat informes Mensuals que s'han publicat en la web de l'ICE i s’ha fet un estudi, anàlisi i unes conclusions dels apartats que conté l'informe mensual que elaboren i remeten els coordinadors i coordinadores de les xarxes a l'ICE. A través d'aqueste informe, s'ha possibilitat que les xarxes es convertisquen en centres de recursos i experiències en si mateixes per a altres xarxes. Les propostes, necessitats i dificultats i el mode per a superar-les que les xarxes plantegen, s'han convertit en un referent per a altres que ha contribuït a millorar l'organització, el funcionament i necessitats formatives de les mateixes.

FITXA MENSUAL DE COORDINACIÓ I SEGUIMENT

Per al coordinador de la xarxa

Cognoms i nom*: Data*:

Correu electrònic*:

Nom de la xarxa*:

Planificació de les reunions de la XARXA*

Dificultades trobades* (Organitzatives/formatives/baixes...)

Propostes de millora*

22

Necessitats la Xarxa*

Nota: Els camps marcats amb (*) han d'omplir-se de forma obligatòria

Es destaca en general la participació activa i col·laborativa dels coordinadors dels grups de xarxes en l'apartat de les fitxes de coordinació i seguiment. Aquesta participació ha anat millorant al llarg de tot el procés i ha fet possible, d'una banda, un coneixement immediat de les necessitats, dificultats i propostes de millora que plantejaven les distintes xarxes i, d'un altre, el poder oferir una resposta ajustada i d'acord amb la demanda que se sol·licitava de la fitxa de coordinació i seguiment, un objectiu primordial en el treball en xarxa i principi bàsic del treball col·laboratiu. En referència als apartats que contenen les fitxes de coordinació i seguiment, se’n desprén que hi ha aspectes intrínsecs i extrínsecs als grups de xarxes que dificulten o afavorixen el treball de cada xarxa. NECESSITATS. En aquest apartat destaca en general:

- La necessitat de formació amb relació a aspectes metodològics, d'avaluació, de recursos informàtics i de referències bibliogràfiques per a implementar i completar la investigació dels participants en el projecte de la xarxa. - La necessitat d’aclarir aspectes normatius i criteris que s'ha de seguir en l'avaluació, a nivell institucional. - La necessitat de millorar l'organització interna de la zarza, per a aconseguir la participació de tots els components i millorar les interaccions i el consens de la xarxa.

DIFICULTATS. En aquest apartat cal destacar:

- En un gran percentatge, la major dificultat consisteix en l'organització interna de les xarxes. Poder consensuar horaris que faciliten l'assistència a les convocatòries i les sessions de treball intern de la Xarxa ha suposat una dificultat no superada en algunes xarxes. - El moment d'ajust a l'EEES que es viu en les universitats, els canvis que s'hi estan produint generen incertesa i resten impuls a la investigació i al treball al si de la xarxa. L'elaboració de les guies docents i el model que s'ha de seguir ha suposat en alguns casos una dificultat afegida al propi treball de la xarxa.

PROPOSTES: entre les propostes ressaltem aquelles que majoritàriament els distints grups de xarxes valoren que contribuiran a un millor funcionament tant d'intern com extern a la xarxa i, en definitiva, a millorar la qualitat i l'eficiència en el procés de desenvolupament d'investigació i en conseqüència a millorar la qualitat de l'ensenyament, a més de la qualitat de l'aprenentatge dels alumnes:

- Quant a l'organització interna i externa, s'indica la proposta de promoure i fomentar la participació dels alumnes per mitjà de noves pràctiques docents, fomentar la interrelació entre els distints grups Xarxes de la UA, a més d'altres universitats per a potenciar el treball d'investigació interuniversitari i poder compartir propostes, metodologies d'innovació des d'altres àmbits i contextos externs a la UA. - Quant a la formació, es proposa d'una banda, facilitar una franja major en la proposta d'horaris que planteja l'ICE per a facilitar l'assistència i, d'altra banda, en algunes xarxes la necessitat incloure experts en les temàtiques relacionades en la investigació. En definitiva, el treball en xarxa no ha estat exempt de dificultats. No obstant això, les xarxes han valorat positivament el treball realitzat i expressen la voluntat de continuar treballant en aquesta línia.

3.1.4. Equips integrants de les xarxes 2009-2010

- MODALITAT I: xarxes d'investigació en docència universitària de titulació EEES:

23

1625 Xarxa d’investigació en docència de quart curs del nou grau en dret DRET INTERNACIONAL PÚBLIC I DRET PENAL DISCIPLINES ECONÒMIQUES I FINANCIERES ESTUDIS JURIDICS DE L’ESTAT FILOSOFIA DEL DRET I DRET INTERNACIONAL

MARTINEZ GINER, L. A. CHOFRE SIRVENT, J. F. GARCIA MIRETE, C. M. GONZALEZ-VARAS IBAÑEZ, S. LOPEZ-TARRUELLA MARTINEZ, A. MARTINEZ GUTIERREZ, R. REQUENA CASANOVA, M.

L’objectiu de la xarxa serà l'elaboració de les guies docents, de les assignatures de 4t curs del nou grau en dret. 1632 xarxa d’investigació en docència del tercer curs del grau de dret DRET CIVIL DRET DEL TREBALL I DE LA SEGURETAT SOCIAL DRET INTERNACIONAL PUBLIQUE I DRET PENAL DRET MERCANTIL I DRET PROCESSAL DISCIPLINES ECONÒMIQUES I FINANCERES

CENCERRADO MILLAN, E. ANTON GUARDIOLA, M. C. BUSTOS MORENO, Y. FERNANDEZ LOPEZ, M. MONTOYA MEDINA, D. MOYA BALLESTER, J. RIBES RIBES, A. VIQUEIRA PEREZ, M. C.

L'objectiu fonamental de la xarxa consisteix en l'elaboració de les guies docents de les assignatures del tercer curs de la nova titulació de graduat en dret.

1633 XARXA DOCENT 2n D’ECONOMÍA ANÀLISI ECONÒMICA APLICADA FONAMENTS DE L'ANÀLISI ECONÒMICA ANÀLISI ECONÒMICA APLICADA ECONOMIA APLICADA I POLÍTICA ECONÒMICA

FUSTER GARCIA, B. L. AGULLO CANDELA, J. CENTENO MIRANDA, Z. FUSTER OLIVARES, A. GUILLO FUENTES, M. D. SIRVENT BOIX, R. J. VALDES CALABUIG, J. A.

L'objectiu és aplicar noves metodologies docents que estimulen la participació activa de l'estudiant en el procés d'ensenyament-aprenentatge, a més de millorar les que es van posar en pràctica el curs passat amb la mateixa finalitat.

1639 COMPOSICIÓ ARQUITECTÒNICA EXPRESSIÓ GRÀFICA I CARTOGRAFIA

MARTINEZ MEDINA, A. AMOROS RIOS, F. BANYULS PEREZ, A. CALDUCH CERVERA, J. GIMENEZ GARCIA, E. GUERRERO LOPEZ, S. GUTIERREZ MOZO, M. E. MOLINA GARCIA, A.M. MORILLAS ALVAREZ, B. P. OLIVER RAMIREZ, J. L.

L'objectiu principal és redefinir l'estructura d'assignatures i matèries que cal impartir per l'Àrea de Coneixement de Composició Arquitectònica (acCA) en el nou Pla d'Estudis d'Arquitectura a implantar el pròxim curs 2010-11.

1644 Seminari d’experiències docents. Estudis transversals d’història: guerra i pau a través del temps HISTÒRIA MEDIEVAL, HISTÒRIA MODERNA I CIÈNCIES I TÈCNIQUES HISTORIOGRÀFIQUES HUMANITATS CONTEMPORÀNIES PREHISTÒRIA, ARQUEOLOGIA, HISTÒRIA ANTIGA, FILOLÒGIA GREGA, I FILOLÒGIA LLATINA

GARCIA ATIENZAR, G. BARRIO BARRIO, J. A. BENITEZ BOLORINOS, M. ESPINOSA RUIZ, A. GUTIERREZ LLORET, S. IRLES VICENTE, M. C. JOVER MAESTRE, F. J. LLANERAS LEAL, J. LORRIO ALVARADO, A. J. MARQUEZ VILLORA, J. C. MATEO RIPOLL, V. MIRA ABAD, A. V. MOLINA VIDAL, J.

La implantació de l'EEES fa necessària la diversificació de les modalitats organitzatives i el replantejament de les metodologies docents per a adaptar-les a una educació, en què el protagonisme del procés d'ensenyament-aprenentatge es posa en mans de l'alumnat a través de les metodologies basades en la participació cooperativa o la transversalitat.

24

1645 GUIES DOCENTS PER A LES ASSIGNATURES DE BIOQUÍMICA DE PRIMER CURS EN ELS GRAUS DE BIOLOGIA I ÒPTICA AGROQUÍMICA I BIOQUÍMICA

CAMACHO CARRASCO, M. L. BAUTISTA SAIZ, VA. BONETE PEREZ, M. J. BRU MARTINEZ, R. FERRER CASANOVA, J. LLORCA ALCARAZ, F. I. VILELLA ANTON, M. T.

L'objectiu primordial és l'elaboració d'una guia docent per a cada una de les assignatures de Bioquímica de primer curs dels graus de biologia i d'òptica, que contemplen l'adequació dels plans d'estudi al sistema de crèdits ECTS.

1655 Xarxa d’nvestigació en docència i desenvolupament metodològic de les assignatures de Construcció III i Construcció IV d’Arquitectura CONSTRUCCIONS ARQUITECTÒNIQUES

CHINCHON YEPES, J. S. MATEO GARCIA, M. PEREZ CARRAMIÑANA, C. PIEDECAUSA GARCÍA, B. RUIZ CACERES, J. A. SANJUAN PALERMO, J. L. SIRVENT PEREZ, C. D.

Desenvolupament de les guies docents per a les assignatures de Construcció III i Construcció IV, per a l'estudi de competència i objectius comuns, a més de potenciar el coneixement entre el professorat de la formulació realitzada respecte als crèdits ECTS per mitjà d'una nova metodologia pedagògica.

1659 TEORIA I PRÀCTICA DE LA COMUNICACIÓ COMUNICACIÓ I PSICOLOGIA SOCIAL

IGLESIAS GARCIA, M. FELIU ALBALADEJO, M. A. GARCIA MIRASIERRAS, M. R. GONZALEZ DIAZ, C. LOPEZ DELTELL, J. V. MARTIN LLAGUNO, M. NAVARRO BELTRA, M.

Selecció dels continguts pertinents i organització de la programació espai-temps conforme ECTS, per al disseny de les activitats que es proposaran a l'alumne per a superar les assignatures i quantificació, amb els criteris d'avaluació de les assignatures, les metodologies més útils per a implementar cada objectiu i el cronograma de cada assignatura.

1660 Elaboració de les guies docents per a les assignatures de primer curs del grau en Filologia Catalana FILOLOGIA CATALANA

SEGURA I LLOPES, C. BELTRAN I CALVO, V. ESPINOS FELIPE, J. FRANCES MIRA, M. J. FUSTER ORTUÑO, MAR. À. GARCIA LOPEZ, J. A. MAESTRE BROTONS, A. MARTIN PASCUAL, LL. MONTOYA ABAT, B. MONTSERRAT BUENDIA, S. ZARAGOZA LLINARES, R.

Consensuar les guies docents de la manera més participativa per part de tot el professorat implicat en les àrees de coneixement que impartixen la titulació per a la coordinació en la distribució de continguts, que responga als objectius competencials marcats per la titulació i una coherència quant a les metodologies docents i avaluadores que s'impartiran en les assignatures.

1662 Sistema interactiu d’aprenentatge autònom i autoavaluació dins del marc de l’EEES per a l’assignatura Xarxes d’enginyeria informàtica FÍSICA, ENGINYERIA DE SISTEMES I TEORIA

POMARES BAEZA, J. CANDELAS HERIAS, F. A. CORRALES RAMON, J. A. GARCIA GOMEZ, G. J. GIL VAZQUEZ, P. JARA BRAVO, C. A. PEREA FUENTES, I. PUENTE MENDEZ, S. T. TORRES MEDINA, F.

Afegir continguts d'interacció professor-alumne als enunciats pràctics, a més de qüestions i exercicis autoavaluables per a millorar l'aprenentatge. Desenvolupar i integrar laboratoris virtuals remots per a facilitar l'aprenentatge autònom, a més d’entorns d'educació col·laborativa amb l'objectiu de millorar la comunicació professor-alumne. Fer un sistema d'autoavaluació que permeta

25

a l'alumnat comprovar si ha sigut capaç d'assimilar els coneixements i alhora realimentar el docent per a determinar si l'alumnat està adquirint les competències. 1667 Xarxa per a l’elaboració de guies docents per a l’assignatura de Bioquímica en les titulacions de Ciències de la Salut AGROQUÍMICA I BIOQUÍMICA

PIRE GALIANA, C. L. ESCLAPEZ ESPLIEGO, J. M. HERNANDEZ ALARCON, J. A. MARTINEZ ESPINOSA, R. M.

Promoure la cooperació europea en garantia de qualitat per mitjà del desenvolupament de metodologies i criteris comparables (declaració de Bolonya). 1670 Xarxa de docència en immunología en la llicenciatura en biologia, per a l’elaboració de les guies docents de les diverses assignatures de l’àrea en el marc dels nous plans d’estudi de l’EEES BIOTECNOLOGIA

SEMPERE ORTELLS, J. M. GARCIA IRLES, M. M. MARCO DE LA CALLE, F. M. SEN FERNANDEZ, M. L.

Desenvolupar la guia docent de les assignatures d'Immunologia General i Immunologia Aplicada i Inmunopatologia. Definir els elements que integren un disseny curricular d'una manera estructurada i transparent, amb especial atenció a la identificació de competències o resultats de l'aprenentatge i a la ponderació del temps i esforç que necessiten els alumnes per a dur-ho a terme.

1675 EUCE: I+Do+i. ANÀLISI ECONÒMICA APLICADA DRET CIVIL ECONOMIA FINANCERA, COMPTABILITAT I MÀRQUETING FONAMENTS DE L'ANÀLISI ECONÒMICA ORGANITZACIÓ D'EMPRESES

DE JUAN VIGARAY, M. D. BLASCO SANCHEZ, J. J. CUEVAS CASAÑA, J. LOPEZ GARCIA, J. J. LOPEZ PEÑA, M. MARGALEJO SERRANO, J. M. MARTINEZ MORA, C. MONSERRAT VAQUERO, J. L. PEÑAFIEL MERCADER, A. PERIS FERRANDO, J. E. POSADAS GARCIA, J. A. RIPOLL RIBES, M.A. SANCHEZ DIAZ DE MENDIVIL, M. VALLES AMORES, M.L. VICENTE MARTINEZ, A. YAÑEZ MUÑOZ, L.

Col·laboració entre els professors i amb els estudiants per a afrontar el repte de l'extinció de l'EUCE, per a motivar els estudiants a aconseguir el títol acadèmic en el temps que resta a l'extinció de la diplomatura i dissenyar els instruments d'avaluació que controlen adequadament el procés d'ensenyament-aprenentatge i que milloren el rendiment de l'estudiant. Anàlisi qualitativa i quantitativament dels resultats obtinguts per a obtenir conclusions que ajuden a millorar en cursos posteriors en què conviuran els graus i la diplomatura que anirà gradualment desapareixent.

1677 Assignatures d’imatge, disseny i audiovisual (AIDA). COMUNICACIÓ I PSICOLOGIA SOCIAL

ORTIZ DIAZ-GUERRA, M. J. ALVAREZ DE ARCAYA AJURIA, H. CAVALIERE GIARDINO, A. GANGA GANGA, R. M. GARCIA ESCRIVA, V. GARCIA SEGOVIA, R. LOPEZ RAMON, J. A. MARI GRIMALT, J. C. MIRA PASTOR, E. MORA SANTACRUZ, L. MOYA MONTOYA, J. A. RAUSELL KOSTER, C. RODRIGUEZ VALERO, D. VICEDO CORES, N.

Elaborar les guies docents de les assignatures que componen la matèria Coneixements i Tècniques Aplicats a la Comunicació Publicitària del títol de grau Publicitat i Relacions Públiques per a potenciar la interacció entre professors i seqüenciar les competències dels alumnes del grau de

26

publicitat en la comunicació audiovisual i el disseny gràfic, evitant tant els solapaments com les llacunes de coneixements i elaborant les metodologies comunes en les assignatures de la mateixa matèria. Amb el disseny de les accions connectades entre assignatures de la mateixa matèria i coherents amb la seqüenciació de les competències. I així establir instruments d'avaluació comuna en la matèria.

1679 INVESTIGACIÓ EN METODOLOGIES DOCENTS INNOVADORES EN L’ÀREA DE URBANÍSTICA I ORDENACIÓ DEL TERRITORI EN LA TITULACIÓ D’ARQUITECTURA: L’APORTACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES I EL TREBALL EN EQUIP GEOGRAFIA HUMANA

GARCIA GONZALEZ, M. C. BELTRA MARTINEZ, M. CERVANTES CORAZZINA, J. CHOFRE GIL, J.M. DOMINGUEZ MARTINEZ, L. FRANCES TORTOSA, V. I. GARCIA DOMENECH, S. GARCIA MAYOR, M. C. IBORRA PALLARES, V. MARTI CIRIQUIAN, P. MARTINEZ-RIDRUEJO GONZALEZ-FIERRO, I. MINGUEZ MARTINEZ, E. NAVARRO VERA, J. R. NOLASCO CIRUGEDA, A. ORTUÑO PADILLA, A. QUESADA POLO, J. J. RIOS PEREZ, M. ZARAGOZA SAURA, F.

L'objectiu principal consisteix en el plantejament de metodologies docents innovadores per a cada una de les assignatures de l'Àrea de Coneixement d'Urbanística i Ordenació del Territori que s'imparteixen en la titulació d'arquitectura, de tal manera que es fomente plenament la capacitat d'aprenentatge de l'alumne tant a nivell individual com en les diverses facetes de la dinàmica d'equip, en la qual s'inclouran les aportacions dels agents externs, que juguen un paper fonamental en el context social actual.

1683 Xarxa d’investigació en docència universitària d’HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA (HISCON) HUMANITATS CONTEMPORÀNIES

GUTIERREZ LLORET, R. A. ARENAS ALIBRANDI, R. J. FERNANDEZ SIRVENT, R. MORENO SECO, M. SANTACREU SOLER, J. M. SENANTE BERENDES, H. SEVILLANO CALERO, F.

Elaboració de les guies docents de les assignatures de l'Àrea d'Història Contemporània, d'acord amb el model curricular de l'EEES, com a base per a la implantació en breu.

1686 Xarxa d’investigació DUenDE (investigació en docència universitària en direcció d’empreses) ORGANITZACIÓ D'EMPRESES

UBEDA GARCIA, M. M. CONCA FLOR, F. J. GARCIA LILLO, F. GASCO GASCO, J. L. LLOPIS TAVERNER, J. MARCO LAJARA, B. MOLINA MANCHON, H. SABATER SEMPERE, V.

La xarxa té com a objectiu desenvolupar competències definides en les guies cocents, dissenyant les eines necessàries per a poder fer front als canvis. S’hi investiga sobre els aspectes i les estratègies que guiaran el procés de seguiment i avaluació, tant de la proposta i disseny de materials com del procés d'aprenentatge autònom.

1688 Xarxa de Literatura Catalana Contemporània FILOLÒGIA CATALANA

FRANCES DIEZ, M. A. BALAGUER PASCUAL, E. BORJA SANZ, J. CORTES ORTS , C. ESCANDELL MAESTRE, D. ESTEVE GUILLEN, A. I. MARCILLAS PIQUER, I.

L'objectiu de la creació d'esta xarxa és l'adaptació de la didàctica de les assignatures que s'engloben dins de l'àrea de Literatura Catalana Contemporània, amb la finalitat bàsica d'elaborar

27

les guies docents d'estes assignatures.

1690 Elaboración de guías docentes para las asignaturas del primer curso del grado de Estudios Franceses. FILOLOGIES INTEGRADES

DOMINGUEZ LUCENA, V. D. ARAGON COBO, M. T. ARRAEZ LLOBREGAT, J. L. BUENO ALONSO, J. FRASQUET VIDAL, M. A. IDIGORA FERNANDEZ, S. LLORCA TONDA, M. A. RUIZ QUEMOUN, F. E. SIRVENT RAMOS, A.

És fonamental que l'elaboració d'estes guies es realitze de la manera més participativa i consensuada possible per tots els professors implicats en les àrees de coneixement que impartixen la titulació, de manera que puga garantir-se una coordinació en la distribució de continguts, que responga als objectius competencials marcats per la titulació i una coherència quant a les metodologies docents i avaluadores que s'impartiran en les distintes assignatures.

1692 ESMA (ESFORÇ, SATISFACCIÓ, MOTIVACIÓ I APRENENTATGE) EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES COMUNICACIÓ I PSICOLOGIA SOCIAL

RAMOS SOLER, I. CAMPILLO ALHAMA, C. CARRETON BALLESTER, M. C. HERNANDEZ RUIZ, A. LOPEZ BERNA, S. M. MONSERRAT GAUCHI, J. M. ORTIZ DIAZ-GUERRA, M. J. PAPI GALVEZ, N. QUILES SOLER, M. C. TORRES VALDES, R. M.

La xarxa pretén que el nou disseny dels projectes metodològics millore el futur rendiment dels estudiants i en potencie l'aprenentatge autònom.

1694 Xarxa de coordinació de titulacions de l’Escola Politècnica Superior per a posar-les en marxa en l’EEES Subxarxes: 1681 Primer curs de grau en enginyeria informàtica 1682 Primer curs d’enginyeria multimèdia 1696 Primer curs del grau en enginyeria de telecomunicació: so i imatge 1700 Primer curs d’arquitectura 1712 Primer curs del grau en enginyeria civil 1750 Primer curs d’enginyeria química 1820 Primer curs d’engenyeria d’edificació ADMINISTRACIÓ E. POLITÈCNICA SUPERIOR CIÈNCIA DE LA COMPUTACIÓ I INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL CONSTRUCCIONS ARQUITECTÒNIQUES ECONOMIA FINANCERA, COMPTABILITAT I MÀRQUETING ESTUDIS JURÍDICS DE L'ESTAT EXPRESSIÓ GRÀFICA I CARTOGRAFIA FILOLÒGIA ANGLESA FÍSICA, ENGINYERIA DE SISTEMES I TEORIA. GEOGRAFIA HUMANA ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ, OBRES PUBLIQUES I INFRAESTRUCTURA URBANA ENGINYERIA QUÍMICA LABORATORIS EPS LLENGUATGES I SISTEMES INFORMÀTICS MATEMÀTICA APLICADA QUÍMICA INORGÀNICA SEC. ADM. E. POLITÈCNICA SUPERIOR TECNOLOGIA INFORMÀTICA I COMPUTACIÓ

SATORRE CUERDA, R. COMPAÑ ROSIQUE, P. GARCIA QUESADA, J. C. MARTI CIRIQUIAN, P. PEREZ SANCHEZ, V. R. PERNIAS PECO, P. A. SALA SELLES, F. VARONA MOYA, F. B. ALCAÑIZ MONGE, J. A. ALMODOVAR IÑESTA, M. ALVAREZ LOPEZ, M. L. ARACIL SAEZ, I. BAENAS TORMO, T. BAÑON BLAZQUEZ, L. BELLOSO LOPEZ, S. BERNABEU SORIA, B. BROTONS MOLINERO, F. J. CANO GONZALEZ, M. CARRASCO HORTAL, J. CASTEL DE HARO, M. J. CASTRO LOPEZ, M. A. CLIMENT LLORCA, M. A. CONESA FERRER, J. A. DELGADO MARCHAL, J. DOMENECH ROMA, J. ESCAPA GARCIA, L. A. ESPINOSA RODRIGUEZ-BOBADA, M. J. FERRANDEZ PASTOR, F. J. FERRE DE MERLO, L. FERREIRO PRIETO, J. I. FERRI CORTES, J. FONT ESCAMILLA, A.

28

FUSTER GUILLO, A. GALLEGO RICO, S. GARCES TERRADILLOS, P. GARCIA ALONSO, F. L. GARCIA CASTAÑO, F. GARCIA GONZALEZ, E. GARCIA GONZALEZ, M. C. GARCIA QUINTANA, C. GARRIDO ALENDA, A. GILART IGLESIAS, V. GOMEZ FERRI, Y. GOMIS YAGUES, V. R. GONZALEZ ALEGRE, A. GRIJUELA RODRIGUEZ, T. HANDRICH OSSET, N. HEREDIA AVALOS, S. IRLES PARREÑO, R. IRLES VICENTE, M. C. IVORRA CHORRO, SA. JIMENO MORENILLA, A. M. JOVER MAESTRE, F. J. MACIA MATEU, A. MACIA PEREZ, F. MAESTRE GARCIA, E. MAESTRE LOPEZ-SALAZAR, R. MARCO SUCH, M. MARCOS ALBA, C. L. MARQUEZ RUIZ, A. MARTINEZ BARCO, P. M. MARTINEZ FERNANDEZ-QUEVEDO, L. MARTINEZ IVARS, C. S. MARTINEZ MEDINA, A. MARTINEZ PASTOR, V. MATEO RIPOLL, V. MENDEZ ALCARAZ, D. I. MIGALLON GOMIS, M. V. MIRA ABAD, A. V. MIRAS GARCIA, J. L. MOLINA CARMONA, R. MOLINA VIDAL, J. MORENO MARIN, J. C. NAVARRO COLORADO, F. B. NAVARRO LLINARES, J. F. NIETO FERNANDEZ, E. J. OLIVA MEYER, J. OLIVER RAMIREZ, J. L. ORTS MAS, R. C. ORTUÑO SANCHEZ, M. F. PASTOR QUILES, M. PENADES MARTINEZ, J. L. PEREA PLANA, L. PEREZ BENEYTO, J. PEREZ CARRIO, A. PEREZ DEL HOYO, R. PEREZ IVORRA, G. PEREZ LOPEZ, G. PERNIAS PECO, P. A. PERTUSA IBAÑEZ, A. J. PUCHOL GARCIA, J. A.

29

PUJOL LOPEZ, M. J. REQUENA RUIZ, J. REYES MARQUEZ, M. A. REYES PERALES, J. A. SAIZ NOEDA, M. SAQUETE FERRANDIZ, M. D. SATORRE CUERDA, R. SAURA GOMEZ, P. SAVAL PEREZ, J. M. SERRANO CARDONA, M. G. SIERRA PONS, J. V. SOLER ESCRIVA, R. SOLER MILLA, J. L. SORIANO PAYA, A. SUAREZ CUETO, A. TOLOSA GONZALEZ, A. A. TORTOSA GRAU, L. VARELA BOTELLA, F. VARONA MOYA, F. B. VERA GUARINOS, J. VIANA MARTINEZ, V. VILLACAMPA ESTEVE, Y. YEBRA CALLEJA, M. S. ZAMORA GOMEZ, A. ZURITA ALDEGUER, R.

Elaboració de la documentació comuna que les xarxes necessitaran per a realitzar els seus respectius treballs, a més de la millora de la qualitat i la proposta metodologies docents. Compilació i elaboració de la documentació conjunta segons els criteris de l'escola.

1695 Generació i desenvolupament del programa de pràctiques de laboratori de les assignatures de mecànica per a enginyers, càlcul d’estructuras I i càlcul d’estructures II en la titulació de graduat en enginyeria civil ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ, OBRES PUBLIQUES I INFRAESTRUCTURA URBANA

GARCIA BARBA, J. BAEZA CARDONA, V. BAEZA DE LOS SANTOS, F. J. CRESPO ZARAGOZA, M. A. FERRER CRESPO, M. B. GARCIA SANTOS, J. I. GOZALVEZ SEMPERE, V. IRLES MAS, R. IVORRA CHORRO, S. MANZANO CERON, J. RODRIGO RAMIREZ, V. RUBIO VERDU, J. F. SANCHEZ MANCEBO, J. SEGOVIA EULOGIO, E. G. SELLES FERNANDEZ, J. M. VALERO LOPEZ, J. F. VIANA MARTINEZ, V.

Els objectius queden definits en la investigació del binomi ensenyament-aprenentatge de l'alumne, basat en un treball en equip, tant dels alumnes com del professorat implicat en la investigació.

1697 Guia docent de primer curs del grau en història HISTÒRIA MEDIEVAL, HISTÒRIA MODERNA I CIÈNCIES I TÈCNIQUES HISTORIOGRÀFIQUES. HUMANITATS CONTEMPORÀNIES, PREHISTÒRIA, ARQUEOLOGIA, HISTÒRIA ANTIGA, FILOLOGIA GREGA I FILOLOGIA LLATINA

SALA SELLES, F. GONZALEZ ALEGRE, A. IRLES VICENTE, M. C. JOVER MAESTRE, F. J. MATEO RIPOLL, V. MIRA ABAD, A. V. MOLINA VIDAL, J. PASTOR QUILES, M. SOLER MILLA, J. L. ZURITA ALDEGUER, R.

L’objectiu d’aquesta xarxa és l’elaboració de la guia docent de primer curs del grau en història per al seu ús en l’any acadèmic 2010-11. Es tracta de dissenyar i donar contingut a un projecte docent global, basat en la coordinació i el treball en equip del professorat.

30

1698 XARXA DE DOCÈNCIA DE L’ÀREA DE QUÍMICA ORGÀNICA EN EL NOU GRAU DE QUÍMICA QUÍMICA ORGÁNICA

SANSANO GIL, J. M. ALONSO VALDES, F. ALONSO VELASCO, D. A. CHINCHILLA CRUZ, R. J. FOUBELO GARCIA, F. GOMEZ LUCAS, M. C. GONZALEZ GOMEZ, J. C. GUIJARRO ESPI, D. GUIJARRO PASTOR, A. GUILLENA TOWNLEY, G. MANCHEÑO MAGAN, B. J. PASTOR BEVIA, I. M. RAMON DANGLA, D. J.

L’objectiu principal és coordinar a tot el personal docent del departament per a seguir unes pautes comuns per tal de millorar el desenvolupament de competències i capacitats discents de l’alumant.

1699 Xarxa de desenvolupament i disseny curricular en la futura titulació de màster en enginyeria de camins, canals i ports FÍSICA, ENGINYERIA DE SISTEMES I TEORIA. GEOGRAFIA HUMANA ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ, OBRES PÚBLIQUES I INFRAESTRUCTURA URBANA MATEMÁTICA APLICADA SEC. ADM. E. POLITECNICA SUPERIOR

IVORRA CHORRO, S. CERDA ANTON, M. CLIMENT LLORCA, M. A. FERRANDIZ LEAL, J. M. GARCIA ANDION, L. GARCIA BARBA, J. GIMENEZ CONTRERAS, J. GOMEZ MARTIN, M. E. MORENO MARIN, J. C. ORTUÑO PADILLA, A. REYES MARQUEZ, M. A. SAVAL PEREZ, J. M. SIRVENT G., A. TABERNER CHISVERT, N. TRAPOTE JAUME, A. VALDES ABELLAN, J.

L’adaptació a l’EEES d’aquesta titulació passa per reconvertir aquests estudis a màster tal com s’està fent a la resta d’universitats espanyoles. A través d’aquesta xarxa es pretén decidir la durada d’aquest màster així com l’organització, l’estructura en matèries i assignatures, la durada i el contingut.

1701 Planificació, organització i coordinació de les assignatures de física en els graus d’enginyeria i arquitectura FÍSICA, ENGINYERIA DE SISTEMES I TEORIA

PEREZ MOLINA, M. ALVAREZ LOPEZ, M. L. BELENDEZ VAZQUEZ, A. BELENDEZ VAZQUEZ, T. BENAVIDEZ ., P. G. DALE VALDIVIA, R. FRANCES MONLLOR, J. GALLEGO RICO, S. GARCIA MARTIN, J. M. HEREDIA AVALOS, S. HERNANDEZ PRADOS, A. MARQUEZ RUIZ, A. MARTIN GARCIA, A. MENDEZ ALCARAZ, D. I. MORENO MARIN, J. C. NEIPP LOPEZ, C. ORTUÑO SANCHEZ, M. F. ROSA HERRANZ, J. L. SEVA FOLLANA, A. TORREJON VAZQUEZ, J. M. VERA GUARINOS, J. YEBRA CALLEJA, M. S.

Com a objectiu principal, hi ha l’estudi de l’adequació tant de metodologies com de materials docents determinats per les competències de les assignatures (memòries de grau de l’Escola Politècnica Superior). A més, es coordinarà la realització de totes les activitats teòriques i

31

pràctiques, l’ús dels materials disponibles i la utilització per a les nou assignatures de física. 1710 NOVES METODOLOGIES PER A LES LLENGÜES DEL VELL CONTINENT. UN MILLOR APROFITAMENT DE LA LLATINITAT EN L'ENSENYAMENT DEL ROMANÈS CENTRE DE LLENGÜES ESTRANGERES LINGÚÍSTICA ROMÀNICA, LLENGÜES I LITERATURES IBEROROMÀNIQUES TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ

ILIESCU GHEORGHIU, C. BRANZA, M. D. BUCURENCIU, I. CORBENAU, A. PRODAN, D. I.

Elaborar materials sobre els aspectes més rellevants de la cultura i civilització romanesa; també de lexicologia contrastiva en suport audiovisual espanyol-romanès i català/valencià-romanès. Elaborar materials sobre la traducció general i la interpretació de l'espanyol o català/valencià al romanès i a l'inrevés i sobre la contaminació lingüística del romanès en els espais d'emigració i arriba a involucrar els estudiants en el desenvolupament del sistema de traducció automàtica Trautorom (romanès-espanyol) i Apertium ca-ro (romanès-català/valencià), com també en els projectes de traducció literària del romanès a l'espanyol/català o valencià subvencionats pel govern romanès o per altres institucions, per a aconseguir fer un estudi sobre la relació entre la docència i les pràctiques preprofessionals per a preparar la introducció del romanès en aquestes pràctiques.

1713 INTTRA FILOLOGIA ESPANYOLA, LINGÜÍSTICA GENERAL FILOLOGIES INTEGRADES LABORATORI IDIOMES TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ

TOLOSA IGUALADA, M. BARRAJON LOPEZ, E. GALLEGO HERNANDEZ, D. E. GARCIA RICO, F. J. LOPEZ SIMO, M. MARTINEZ ., P. S. MASSEAU. P. C. G. SIERRA SORIANO, A.

Continuar el desenvolupament d’aquesta plataforma tecnològica, concebuda per a la docència en traducció i interpretació. Continuar implementant materials curriculars (continguts, activitats pràctiques, treballs dirigits i col·laboratius) en les assignatures implicades en el projecte. Revisar les traduccions a l’anglès i al francès realitzades per les dues alumnes que van colaborar el curs passat amb nosaltres com a membres d’INTTRA. Demostrar els avantatges de la plataforma arrel de l’anàlisi de les dades recabades durant el passat curs a través d’enquestes realitzades a docents i alumnes.

1714 Elaboració de guies docents d’assignatures transversals de primer curs dels graus de filologia FILOLOGIA ESPANYOLA, LINGÜÍSTICA GENERAL FILOLOGIES INTEGRADES PREHISTÒRIA, ARQUEOLOGIA, HISTÒRIA ANTIGA, FILOLOGIA GREGA, I FILOLOGIA LATINA

LOPEZ MARTINEZ, M. P. CHICO RICO, F. GARCIA VALERO, B. E. GRUMPEL, C. G. IMENEZ RUIZ, J. L. MESA SANZ, J. F. PUCHE LOPEZ, M. C. REVIRIEGO TIBURCIO, Y. SANCHEZ CANDELA, M.

És fonamental que la realització d'aquestes guies es faça de la manera més participativa i consensuada possible per tots els professors implicats en les àrees de coneixement que imparteixen la titulació.

1721 GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES: CURSO PRIMER ANÀLISI ECONÒMICA APLICADA COMUNICACIÓ I PSICOLOGIA SOCIAL DRET MERCANTIL I DRET PROCESSAL ECONOMIA FINANCERA, COMPTABILITAT I MÀRQUETING SEC. ADM. DPTO. COMÚ. I PSICOL. SOCIAL SEC. ADM. FAC.CC.ECON.I EMPR

MIRA PASTOR, E. ALVAREZ DE ARCAYA AJURIA, H. ASENSI MERAS, A. ATIENZAR PEREZ, M. N. I. BERMUDEZ BELLIDO, M. I. BORRAS GARCIA-VISO, M. CARRETON BALLESTER, M. C. FELIU ALBALADEJO, M. A. GARCIA CARBONELL, M. P. GARCIA ESCRIVA, V. GONZALEZ DIAZ, C. IGLESIAS GARCIA, M. LOPEZ BERNA, S. M. MARTIN LLAGUNO, M.

32

MARTINEZ LOPEZ, D. MESA SANCHEZ DE CAPUCHINO, E. M. PLAZA NOGUEIRA, A. POVEDA SANCHEZ, A. R. RAMOS SOLER, I. RODRIGUEZ FERRANDIZ, R. TUR VIÑES, V.

Implantació de les assignatures del curs 1r del grau de publicitat i relacions públiques. Realitzar les adaptacions necessàries en les guies docents. Coordinació dels continguts de les assignatures amb les afins intra i intermatèria (mòduls) i amb la resta d'assignatures previstes en el grau, per a evitar solapaments. Programació coordinada de les activitats no presencials de les assignatures que comparteixen quadrimestre per a facilitar la seua implementació. Conéixer, compartir i valorar les metodologies i els sistemes d'avaluació de cada assignatura. Incorporar membres de xarxes paral·leles de matèries per a establir una coordinació de tipus horitzontal, intracurs.

1723 Guías docentes de primer curso del Grado en Estudios Árabes e Islámicos de la Universidad de Alicante FILOLOGIES INTEGRADES

RAMOS LOPEZ, F. GARCIA CECILIA, M. C. LAPIEDRA GUTIERREZ, E. PASCUAL ASENSI, J. S. SANCHEZ LOZANO, M. D.

És fonamental que l'elaboració d'aquestes guies es realitze de la manera més participativa i consensuada possible per tots els professors implicats en les àrees de coneixement que imparteixen la titulació, de manera que puga garantir-se una coordinació en la distribució de continguts que responga als objectius competencials marcats per la titulació i una coherència quant a les metodologies docents i avaluadores que s'aplicaran en les distintes assignatures impartides.

1726 FONÈTICA ANGLESA I BLENDED LEARNING FILOLOGIA ANGLESA ANGLÉS

ARCOS GARCIA, F. AMILBURU OSINAGA, A. CASERO LEAL, J. A. CONGOST MAESTRE, N. GALIPIENSO NAVARRO, C. M. GARCIA LOPEZ, S. ORTEGA GIL, F. P. RUIZ ARANDA, E.

Es dissenyarà segons l'IMS Learning Design pel que fa als nivells de creació d'activitats: Nivell A: Plantejament de l'Activitat. Nivell B: Propietats i condicions de les activitats. Nivell C: Ampliació i missatges de retroalimentació resultants de l'activitat.

1732 Las xarxes socials com a suport a la docència presencial i no presencial LLENGUATGES I SISTEMES INFORMÀTICS

GARRIGOS FERNANDEZ, I. MAZON LOPEZ, J. N. MOREDA POZO, M. P. PUCHOL BLASCO, M. SAQUETE BORO, E.

En aquesta xarxa es pretén estudiar l'impacte de les xarxes socials en l'ensenyament universitari.

1733 Elaboració de les guies docents del primer curs del grau en turisme ANÀLISI ECONÒMICA APLICADA ANÀLISI GEOGRÀFICO REGIONAL I GEOGRAFIA FÍSICA DRET CIVIL ECONOMIA FINANCERA, COMPTABILITAT I MÀRQUETING FILOLÒGIA ANGLESA FILOLÒGIES INTEGRADES GEOGRAFIA HUMANA HUMANITATS CONTEMPORÀNIES LLENGUATGES I SISTEMES INFORMÀTICS ORGANITZACIÓ D'EMPRESES

SUCH CLIMENT, M. P. ALCARAZ ARIZA, M. A. AMERIGO DEL CASTILLO, C. CALZADA PRIETO, A. EVANGELIO LLORCA, M. R. FUENTES PASCUAL, R. GONZÁLEZ DORADO, N. LLORET LLINARES, M. MORENO MARTINEZ, J. A. NICOLAU GONZALBEZ, J. L. PASTOR ALFONSO, M. J. PLANELLES IVAÑEZ, M. J. ROMERO JAEN, R. VALERO ESCANDELL, J. R.

Elaboració de la guia docent oficial del primer curs del Gade en Turisme que es començarà a impartir el pròxim curs acadèmic 2010-2011, a partir d'un model comú consensuat a partir del model proposat per l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat d'Alacant.

33

1737 Xarxa d’investigació en docència i desenvolupament metodològic de les assignatures de Construcció III i Estructures d’Edificació I d’arquitectura CONSTRUCCIONS ARQUITECTÒNIQUES ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ, OBRES PÚBLIQUES I INFRAESTRUCTURA URBANA

MATEO GARCIA, M. MACIA MATEU, A. PEREZ CARRAMIÑANA, C. PIEDECAUSA GARCÍA, B. SANJUAN PALERMO, J. L. SIRVENT PEREZ, C. D.

Desenvolupar guies docents per a les assignatures Construcció i Estructures en la titulació d'arquitectura. Dissenyar tallers conjunts de treball presencial entre assignatures de distintes àrees.

1738 Xarxa d’investigació en docència i desenvolupament metodològic de les assignatures de construccions arquitectòniques CONSTRUCCIONS ARQUITECTÒNIQUES

PEREZ CARRAMIÑANA, C. CHINCHON YEPES, J. S. FERRE DE MERLO, L. MACIA RUIZ, JOSE A. MATEO GARCIA, M. PIEDECAUSA GARCÍA, B. RUIZ CACERES, J. A. SALVADOR LANDMANN, M. SANJUAN PALERMO, J. L.

L'estudi dels objectius i competències comunes de les assignatures de construcció en la titulació d'arquitectura. Reformular les competències que ha d'adquirir l'alumnat en aquesta matèria. Potenciar el coneixement entre el professorat de la formulació realitzada respecte als crèdits ECTS per mitjà d'una nova metodologia pedagògica. Desenvolupar metodologies i avaluació dels aprenentatges basant-se en les guies docents plantejades.

1742 Elaboració de guies docents per a la xarxa d’assignatures de francés del primer curs del grau de traducció i interpretació FILOLÒGIES INTEGRADES TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ

RUIZ QUEMOUN, F. E. GIL GARCIA DE GAMARRA, E. LOPEZ SIMO, M. MASSEAU ., P. C. G. TOLOSA IGUALADA, M. VERDÚ CORRECHER, A. VERNA HAIZE, C. VIVES CRESPO, P.

L'elaboració de les guies es realitze de la manera més participativa i consensuada possible per tots els professors implicats en les àrees de coneixement que imparteixen la titulació, de manera que puga garantir-se una coordinació en la distribució de continguts, que responga als objectius competencials marcats per la titulació i una coherència quant a les metodologies docents i avaluadores que s'impartiran en les distintes assignatures.

1743 GUIA DOCENT GRAU EN GEOGRAFIA (1r) ANÀLISI GEOGRÀFICA REGIONAL I GEOGRAFIA FÍSICA GEOGRAFIA HUMANA

MATARREDONA COLL, E. CLIMENT BROTONS, J. F. GALIANA PALLARÉS, M. MARTIN-SERRANO RODRIGUEZ, G. A. PALAZON FERRANDO, S. RAMON MORTE, A. SANCHEZ PARDO, A. TORRES ALFOSEA, F. J.

L'elaboració de les guies es realitzaran de forma participativa i consensuada, per tots els professors implicats en les àrees de coneixement.

1747 ABP i informació en la xarxa INFERMERIA

ROMA FERRI, M. T. CABAÑERO MARTINEZ, M. J. HURTADO SANCHEZ, J. A. LOPEZ COIG, M. L. MUÑOZ MENDOZA, C. L. PERPIÑA GALVAÑ, J. RAMOS PICHARDO, J. D. SANJUAN QUILES, A. VELASCO ALVAREZ, M. L.

Establir un procediment d'elaboració de casos ABP amb preguntes guia. Dissenyar una guia per a la selecció de fonts d'informació, fiables i vàlides. Construir guies per a conéixer el procediment d'accés a les fonts d'informació disponibles. Elaborar casos, des d'una perspectiva transversal i amb gradient de complexitat. Definir criteris per al seguiment i avaluació.

34

1752 Elaboració de guies docents per a les assignatures del primer curs del grau en estudis anglesos FILOLOGIA ANGLESA

ALESON CARBONELL, M. A. BALTEIRO FERNANDEZ, M. I. BELL KRUSE, D. B. DE JUANA ESPINOSA, M. GOMEZ REUS, M. T. GUILLEN NIETO, V. PEREZ PEREZ, M. A. PINA MEDINA, V. M. SAMPEDRO BENEYTO, M. TORRES RIBELLES, F. J.

L'elaboració d'aquestes guies es realitza de la manera més participativa i consensuada possible per tots els professors implicats en les àrees de coneixement que imparteixen la titulació, de manera que puga garantir-se una coordinació en la distribució de continguts.

1754 Investigació per a la docència de les assignatures de l’Àrea de Dret Penal en el grau en criminologia DRET INTERNACIONAL PUBLIQUE I DRET PENAL DRET PENAL

JUANATEY DORADO, C. ALONSO RIMO, A. BLANCO CORDERO, I. CEREZO DOMÍNGUEZ, A. I. DOVAL PAIS, A. FERNANDEZ-PACHECO ESTRADA, C. SANDOVAL CORONADO, J. C. VIANA BALLESTER, C.

La planificació d'estratègies d'innovació docent i avaluació de forma coordinada entre les distintes assignatures d'una mateix àrea de coneixement. El reforç de la formació en metodologia docent dels membres de la xarxa, per a completar l'adaptació a l'EEES de les assignatures vinculades a l'Àrea de Dret Penal del futur grau en Criminologia, amb atenció a la incorporació de l'ús de les noves tecnologies en la docència i en l'avaluació.

1758 XARXA D’INVESTIGACIÓ DOCENT DE PRIMER DE LA LLICENCIATURA DE DRET CIÈNCIES HISTORICOJURÍDIQUES DRET CIVIL DRET DEL TREBALL I DE LA SEGURETAT SOCIAL DRET INTERNACIONAL PUBLIQUE I DRET PENAL DRET MERCANTIL I DRET PROCESSAL ESTUDIS JURÍDICS DE L'ESTAT

BLASCO JOVER, C. ALMODOVAR IÑESTA, M. AREVALO CABALLERO, W. BAJO GARCIA, I. BARRAT ESTEVE, J. BERMUDEZ AZNAR, A. CALZADA GONZALEZ, M. A. FERNANDEZ PEREZ, N. IÑESTA PASTOR, E. LOPEZ RICHART, J. MONLLOR PEREZ, A. MOYA FUENTES, M. M. RIZO GOMEZ, M. B. SAIZ LOPEZ, V.

L'objectiu d'aquest projecte és la posada en comú i reflexió de la metodologia a emprar en les assignatures del primer curs del futur Grau en Dret, així com dels possibles instruments per a avaluar l'adquisició pels estudiants dels coneixements i habilitats generals i específiques de cada una de les matèries.

1761 XARXA D’ESTUDI DE LA DOCÈNCIA DE QUALITAT EN TREBALL SOCIAL (REDCATS-Polítiques socials i serveis) TREBALL SOCIAL I SERVICIS SOCIALS

REDERO BELLIDO, H. DE ALFONSETI HARTMANN, N. M. DIEZ SORIANO, V. MARTINEZ ROMAN, M. A. MIRA-PERCEVAL PASTOR, M. T.

Desenvolupament i establiment de criteris comuns a les assignatures del mòdul B del grau en treball social (objectius d'aprenentatge, continguts, metodologies i sistemes d'avaluació de l'aprenentatge).

1763 Elaboració de guies docents per a les assignatures de primer curs del grau d’espanyol: llengua i literatures FILOLÒGIA ESPANYOLA, LINGUISTICA GENERAL

AZORIN FERNANDEZ, D. AYALA ARACIL, M. A. FERRI COLL, J. M. LAVALE ORTIZ, R. M. MARIMON LLORCA, M. C. MARTINEZ EGIDO, J. J.

35

MARTINEZ LINARES, M. A. MATAIX AZUAR, R. PRIETO DE PAULA, A. L. VELA BERMEJO, J.

L'elaboració d'aquestes guies es realitza de la manera més participativa i consensuada possible per tots els professors implicats en les àrees de coneixement que impartixen la titulació, de manera que puga garantir-se una coordinació en la distribució de continguts.

1765 GUIES DOCENTS DEL GRAU EN TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ FILOLÒGIA ANGLESA TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ

CAMPOS PARDILLOS, M. A. ALEMANY BARCELO, V. BELLIS ., C. A. COLITTA , L. FRANCO AIXELA, J. LOPEZ ROPERO, M. L. MARTINEZ MOTOS, R. ORTEGA HERRAEZ, J. M.

Aconseguir la participació i el major consens possible per tots els professors implicats en les àrees de coneixement que imparteixen la titulació, de manera que puga garantir-se una coordinació en la distribució de continguts.

1768 XARXA D’INVESTIGACIÓ EN DOCÈNCIA DE PRÀCTIQUES DE FARMACOLOGIA ÒPTICA, FARMACOLOGIA I ANATOMIA

MANEU FLORES, VICTORIA EUGENIA FORMIGOS BOLEA, JUAN ANTONIO GARCIA CABANES, MARIA CRISTINA PALMERO CABEZAS, MARIA MERCEDES

L'elaboració de materials docents de les pràctiques i el disseny de pràctiques de Farmacologia en previsió dels nous plans d'estudis de la UA.

1769 XARXA PER A L’ELABORACIÓ DE GUIES DOCENTS D’ASSIGNATURES TRANSVERSALS DE PRIMER CURS DE TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ FILOLOGIA ESPANYOLA, LINGÜÍSTICA GENERAL FILOLOGIA CATALANA TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ

ALVARADO ORTEGA, M. B. BARRAJON LOPEZ, E. FRANCO AIXELA, J. LIMORTI PAYA, P. PERUJO MELGAR, J. M. RODRIGUEZ ROSIQUE, S. SANCHEZ DE LA TORRE, M. C. SANTAMARIA PEREZ, M. I. TIMOFEEVA TIMOFEEV, L.

L'elaboració d'aquestes guies es realitza de la manera més participativa i consensuada possible per tots els professors implicats en les àrees de coneixement que imparteixen la titulació, de manera que puga garantir-se una coordinació en la distribució de continguts.

1777 Coordinació i disseny de metodologies docents per a les assignatures de geologia en les titulacions de grau de la Facultat de Ciències. CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT

PINA GOSALBEZ, J. A. ALFARO GARCIA, P. ANDREU RODES, J. M. CAÑAVERAS JIMENEZ, J. C. GIANNETTI ., A. SORIA MINGORANCE, J. M. TENT MANCLUS, J. E.

L'objectiu primordial d'aquesta xarxa és posar en marxa els mecanismes necessaris per a implementar i coordinar adequadament les assignatures de geologia del 1r curs dels nous graus de geologia, biologia, química i ciències del mar i, així, fomentar la coordinació i el treball en equip del professorat per al desenvolupament de la geologia en els mòduls bàsics d'aquests graus.

1778 BONES PRÀCTIQUES EN EL MARC DE L’EEES: INNOVACIÓ EN METODOLOGIES DOCENTS I AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES DIDÀCTICA GENERAL I DIDÀCTIQUES ESPECIFIQUES PSICOLOGIA EVOLUTIVA I DIDÀCTICA

LLEDO CARRERES, A. ALVAREZ TERUEL, J. D. GRAU COMPANY, S. HERRERA TORRES, L. JIMENEZ ALEGRE, M. D. PERANDONES GONZALEZ, T. M. RIERA MOLINA, N. ROIG VILA, ROSA I.

36

SANCHEZ MARIN, F. J. SOGORB DEVESA, L. M. TORTOSA YBAÑEZ, M. T.

El grup de professors i altres persones que conformen aquesta xarxa, com en anys anteriors, apostem per la continuïtat en el procés de renovació i innovació metodològica en les pràctiques docents amb l'objectiu d'adequar els nostres projectes docents, des de la reflexió i el treball col·laboratiu al marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior.

1781 CIMTUR (Comercialització i Investigació de Mercats en Turisme) ECONOMIA FINANCERA, COMPTABILITAT I MÀRQUETING

NICOLAU GONZALBEZ, J. L. ANTON FERRANDEZ, S. BENESIU PUEYO, A. C. SANCHO ESPER, F. M. SELLERS RUBIO, R.

El projecte CIMTUR pretén aconseguir l'objectiu següent: desenvolupament de les guies docents de les assignatures de l'Àrea de Comercialització i Investigació de Mercats de la titulació en turisme. 1783 Xarxa d’investigació en docència, desenvolupament metodològic i processos d’assimilació de coneixements de les assignatures Projecte d’Estructures Singulars, Estructures de l’Edificació I i Construcció III d’arquitectura ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ, OBRES PUBLIQUES I INFRAESTRUCTURA URBANA CONSTRUCCIONS ARQUITECTÒNIQUES

MACIA MATEU, A. CARRATALA CLIMENT, D. LEUZZI , MARIA V. MATEO GARCIA, M. PEREZ CARRAMIÑANA, C. PIEDECAUSA GARCÍA, B.

Definició dels objectius, competències, capacitats comunes, metodologies i avaluació en les assignatures Projecte d'Estructures Singulars, Estructures de l'Edificació I i Construcció III en la titulació d'arquitectura. Redefinir les competències a adquirir per l'alumnat, proposant un repartiment lògic dels continguts entre els cursos del nou títol de grau d'Arquitectura. Potenciar el coneixement entre el professorat de la formulació realitzada respecte al crèdits ECTS a través d'un nou mètode pedagògic.

1785 Disseny curricular i elaboració de materials docents de les assignatures d’expressió gràfica del títol de grau d’enginyeria civil de la Universitat d’Alacant EXPRESSIÓ GRÀFICA I CARTOGRAFIA

PIGEM BOZA, R. E. ESCLAPES JOVER, F. J. FERREIRO PRIETO, J. I. GOMEZ GABALDON, J. A. GUTIERREZ DIEGO, Y. PEREZ CARRION, M. T. SENTANA CREMADES, E. SERRANO CARDONA, M. G.

Desenvolupament de les guies docents per a les assignatures d'expressió gràfica en el grau d'enginyeria civil. Investigar i elaborar els materials docents més eficients, per a maximitzar tant el temps útil com l'aprenentatge dels alumnes, en les seues activitats presencials i no presencials. Involucrant els professors de l'Àrea en les metodologies docents adaptades a l'EEES.

1787 Guies docents grau en química i grau en geologia ANÀLISI MATEMÀTICA CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT ECOLOGIA FÍSICA APLICADA QUÍMICA ANALÍTICA, NUTRICIÓ I BROMATOLGIA QUÍMICA FÍSICA QUÍMICA INORGÀNICA

GRANE TERUEL, N. O. ALFARO GARCIA, P. CAÑAVERAS JIMENEZ, J. C. CHIAPPE ACOSTA, G. CORBI SEVILA, H. A. LANA VILLARREAL, T. MARTIN MARTIN, J. MIRA GUARDIOLA, J. MORALLON NUÑEZ, E. ROMAN MARTINEZ, M. C. SAN ANTOLIN GIL, A. SEVA ROMAN, E. SORIA MINGORANCE, J. M. TENT MANCLUS, J. E. TODOLI TORRO, J. L. VILLALVILLA SORIA, J. M.

L'objectiu és posar en marxa els mecanismes per a implementar. El primer curs dels graus en química i en geologia. 1789 XARXA DE QUÍMICA INORGÀNICA

ILLAN GOMEZ, M. J. ALCAÑIZ MONGE, J. A.

37

QUÍMICA INORGÀNICA BUENO LOPEZ, A. CAZORLA AMOROS, D. GARCIA GARCIA, A. GARCIA MARTINEZ, J. LILLO RODENAS, M. A. LOZANO CASTELLO, D. MARTINEZ ESCANDELL, M. MARTINEZ MIRA, I. MOLINA SABIO, M. NARCISO ROMERO, F. J. PASTOR BLAS, M. M. ROMAN MARTINEZ, M. C. SALINAS MARTINEZ DE LECEA, C. SANCHEZ ADSUAR, M. S. SEPULVEDA ESCRIBANO, A. TORREGROSA MACIA, R.

L'objectiu de la xarxa és establir els principis bàsics sobre metodologia docent i l'avaluació que permeten l'elaboració de les guies docents de les següents assignatures del grau en química: Química II, Química Inorgànica, Sòlids Inorgànics i Química de l'Estat Sòlid, Química Inorgànica Avançada, Experimentació en Química Inorgànica, Ciència de Materials, Química Verda, Energia i Medi Ambient; i de les del grau en enginyeria química: Química Inorgànica Aplicada, Catàlisi Heteogènia i Enginyeria Electroquímica. Grau en matemàtiques: Química. 1790 REcursos Tecnològics facilitadors de l’aprenentatge. Xarxa internacional RETEFA COMUNICACIÓ I PSICOLOGIA SOCIAL

CAVALIERE GIARDINO, A. PALLONARI, M.

L'objectiu és permetre que els documents multimèdia (classes gravades, tutorials de programaris i altres documents multimèdia) siguen accessibles en tot moment pels alumnes (en format DVD i a través d'Internet o Intranet) i acompanyen la seua preparació de les pràctiques i els exàmens, sense estar sotmès el seu coneixement als moments, necessàriament limitats, de la seua exposició i comentari en l'aula.

1791 PSICOLOGÍA SOCIAL EN EL GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES COMUNICACIÓ I PSICOLOGIA SOCIAL

LOPEZ SANCHEZ, M. C. AMORES SOLANAS, F. CANCILLO SALAS, J. CUENCA TORRES, J. M. DUARTE MEDINA, F. J. FUENTES ALBERTINI, J. M. GOMEZ BERNABEU, A. M.

Catalogació dels materials disponibles actualment. Elaboració de criteris per a la selecció de materials pertinents. Adopció d'un format unificat per als materials adaptats i generats. Adaptació dels materials disponibles a les condicions de l'EEES. Recerca i generació de nous materials. Disseny de mecanismes d'avaluació dels materials. Aplicació dels mecanismes d'avaluació i correcció de les deficiències detectades. 1793 Xarxa d’investigació en la docència universitària de la lògica, de l’ús de les tecnologies informàtiques i la seua presència en Internet CIÈNCIA DE LA COMPUTACÓ I INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

VILLAGRA ARNEDO, C. J. CASTEL DE HARO, M. J. GALLEGO DURAN, F. J. LLORENS LARGO, F.

El principal objectiu de la xarxa és completar el treball que es realitza en els últims anys en les eines didàctiques de suport als estudiants de les assignatures de lògica (pàgina web il·lògica, web de pràctiques de lògica computacional), i que tenen tasques pendents amb diversos apartats susceptibles de millora. Un altre objectiu és el fet seguir realitzant activitats complementàries per a la difusió de la matèria de Lògica, com a concursos de programació lògica, conferències. 1795 Estudi i planificació de continguts, metodologies, materials i sistemes d’avaluació d’acord a l’EEES: Àrea d’Expressió Gràfica Arquitectònica en el títol de grau en enginyeria d’edificació EXPRESSIÓ GRÀFICA I CARTOGRAFIA

PEREZ DEL HOYO, R. ALDAVE ERRO, A. DOMENECH ROMA, J. FRANCES MARTI, J. IRLES PARREÑO, R. IVANEZ , L.

38

JUAN GUTIERREZ, P. J. RUIPEREZ ORTIZ, S. SELLES SELLES, M. A.

Com a principal objectiu té coordinar les assignatures de l'Àrea d'Expressió Gràfica Arquitectònica per a posar en funcionament el Títol de Grau en Enginyeria d'Edificació. Es pretenen planificar les activitats a desenvolupar en les assignatures, valorant la conveniència que coincidisquen o no, en relació al treball que suposen per a l'alumne.

1797 XARXA INTERUNIVERSITÀRIA PER A LA DIDÀCTICA UNIVERSITÀRIA DEL TREBALL SOCIAL DIDÀCTICA I ORGANITZACIÓ ESCOLAR SOCIOLOGÍA (CAMPUS ÀLABA) TREBALL SOCIAL I SERVEIS SOCIALS SOCIALS

RAMOS FEIJOO, C. ALVAREZ DIAZ, R. M. ARIÑO ALTUNA, M. GARCÍA SAN PEDRO, M. J. LORENZO GARCIA, J. MUNUERA GOMEZ, P. SURIA LORENZO, A. C.

Dissenyar estratègies metodològiques docents que permeten desenvolupar les competències i capacitats pròpies del grau de Treball Social en primer any de la titulació. Elaborar instruments d'avaluació de competències i capacitats per a l'alumnat de primer any de Treball Social. Avaluar les estratègies evaluativas elaborades en les Guies Docents utilitzades per les alumnes participants durant el seu primer curs.

1798 XARXA D’IMPLEMENTACIÓ DE L’AVALUACIÓ FORMATIVA EN EL DEPARTAMENT DE FILOLOGIES INTEGRADES FILOLOGIES INTEGRADES

CORBI SAEZ, M. I. AMAL , N. DOMINGUEZ LUCENA, V. D. LLORCA TONDA, M. A. MONTIEL ALFARO, J. RAMOS LOPEZ, F. RUIZ QUEMOUN, F. E. SERRANO BELMONTE, M. C. VERNA HAIZE, C.

Seguir la implementació de l'avaluació formativa i aprofundir en la investigació sobre aquest sistema d'avaluació, continuar l'elaboració de materials i instruments d'avaluació que puguen emmarcar-se dins dels criteris i requisits d'aquest mètode.

1799 Estudi i planificació de continguts, materials i metodologia docents segons l’EEES de l’Àrea de Coneixement Expressió Gràfica Arquitectònica en la titulació de grau en arquitectura EXPRESSIÓ GRÀFICA I CARTOGRAFIA

MARCOS ALBA, C. L. BAÑON BLAZQUEZ, C. CARRASCO HORTAL, J. DOMINGO GRESA, J. GARCIA JARA, F. LOZANO MUÑOZ, J. A. MAESTRE LOPEZ-SALAZAR, R. MARTINEZ IVARS, C. S. OLIVA MEYER, J.

L'estudi de l'adequació tant de metodologies com de materials docents determinats en les assignatures de l'Àrea d’Expressió Gràfica Arquitectònica, a més de la planificació temporal de totes i cadascuna de les activitats.

1800 Elaboració de materials docents per a les assignatures de l’Àrea de Química Analítica en el grau en química QUIMICA ANALÍTICA, NUTRICIÓ I BROMATOLOGIA

MORA PASTOR, J. CANALS HERNANDEZ, A. GARRIGOS SELVA, M. C. GRANE TERUEL, N. O. GRAS GARCIA, L. GRINDLAY LLEDO, G. HIDALGO NUÑEZ, M. M. LOPEZ CUETO, G. MARTIN CARRATALA, M. L. PEREZ HERNANDEZ, E. SANCHEZ CUEVAS, M. D. TODOLI TORRO, J. L.

L'objectiu de la xarxa, integrada per professors de l'Àrea de Química Analítica, és elaborar els materials necessaris per a abordar amb èxit els continguts i noves metodologies plantejades en les assignatures de l'Àrea de Coneixement dins del futur Grau en Química per la Universitat d'Alacant. 1801 Implementació de sistemes d’autoavaluació telemàtica d’una assignatura amb implicació de l’alumnat per a la

FORMIGOS BOLEA, J. A. GARCIA CABANES, M. C.

39

proposta d’activitats ÒPTICA, FARMACOLOGIA I ANATOMIA

MANEU FLORES, V. E. PALMERO CABEZAS, M. M.

Estimular l'alumnat a assumir l'autoavaluació com un procés necessari per a la consolidació de coneixements. Comprovar la correlació existent entre la participació en l'elaboració d'activitats d'autoavaluació, la qualificació obtinguda i la nota final una vegada acabat el quatrimestre.

1806 Elaboració de la guia de primer curs de la titulació de grau en matemàtiques ANÀLISI MATEMÀTICA ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA FÍSICA APLICADA INSTITUT MATERIALS

JORNET PLA, V. CLIMENT COLOMA, J. J. MIRALLES TORRES, J. A. MOLINA VILA, M. D. MULLOR IBAÑEZ, R. NAVARRO CLIMENT, J. C. PONS BOTELLA, J. A. RODRIGUEZ ALVAREZ, M. SANCHEZ ADSUAR , M. S. SANTONJA SERRANO, P.

L'adquisició de competències genèriques, a través d'activitats programades de forma coordinada entre les matèries que constitueixen cadascun dels mòduls i, així, aconseguir una progressió adequada en l’adquisició per part dels estudiants.

1807 Guies docents de primer curs del grau en humanitats HUMANITATS CONTEMPORÀNIES

VARGAS LLOVERA, M. D. CRICELLI , P. M. NAJERA PEREZ, E. PASTOR ALFONSO, M. J. PASTOR IBAÑEZ, M. V. PEREZ HERRANZ, F. M. VIDAL BERNABE, I. VIRGILLITO CRISCI, A. P.

És fonamental que l'elaboració d'aquestes guies es faça de la manera més participativa i consensuada possible per tots els professors implicats en les àrees de coneixement que imparteixen la titulació, de manera que puga garantir-se una coordinació en la distribució de continguts, que responga als objectius competencials marcats per la titulació i una coherència quant a les metodologies docents i avaluadores que s'impartiran en les assignatures.

1808 Elaboració de les guies de primer curs de les titulacions de grau en biologia i grau en ciències del mar AGROQUÍMICA I BIOQUÍMICA ANÀLISI MATEMÀTICA BIOTECNOLOGIA CIÈNCIES AMBIENTALS I RECURSOS NATURALS CIÈNCIAS DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT CIÈNCIAS DEL MAR I BIOLOGIA APLICADA ECOLOGIA ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA FÍSICA APLICADA FISIOLOGIA, GENÈTICA I MICROBIOLOGIA QUÍMICA ORGÀNICA

BONET JORNET, A. ABRIL SANCHEZ, I. ALBEROLA DIE, A. CAMACHO CARRASCO, M. L. CRESPO VILLALBA, M. B. DE JUAN HERRERO, J. FAJARDO GOMEZ, M. D. GIANNETTI ., A. GUILLENA TOWNLEY, G. HERNANDEZ HERNANDEZ, M. P. LOPEZ LLORCA, L. V. MALDONADO CARO, R. D. MARTIN MARTIN, J. RAMOS ESPLA, A. A. SALINAS CALVETE, J. SEGURA ABAD, L. SEVA ROMAN, E.

L'objectiu d'aquesta xarxa és engegar els mecanismes per implementar adequadament el primer curs dels graus en biologia i ciències del mar.

1810 Pràctiques de laboratori de química. Primer curs del grau en química QUÍMICA ANALÍTICA, NUTRICIÓ I BROMATOLOGIA QUÍMICA FÍSICA QUÍMICA INORGÁNICA QUÍMICA ORGÁNICA

GRANE TERUEL, N. O. BONETE FERRANDEZ, P. L. CLIMENT PAYA, V. J. GARRIGOS SELVA, M. C. GUIJARRO ESPI, D. HIDALGO NUÑEZ, M. M. ILLAN GOMEZ, M. J. INIESTA VALCARCEL, J.

40

LANA VILLARREAL, T. MORA PASTOR, J. MORALLON NUÑEZ, E. ROMAN MARTINEZ, M. C. TODOLI TORRO, J. L.

L'objectiu d'aquesta xarxa és engegar els mecanismes per implementar adequadament el currículum de pràctiques en el primer curs del grau en química.

1812 Elaboració de la guia de primer curs de la titulació de grau en òptica i optometria AGROQUÍMICA I BIOQUÍMICA ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA FISIOLOGIA, GENÈTICA I MICROBIOLOGIA ÒPTICA, FARMACOLOGIA I ANATOMIA QUÍMICA ORGÀNICA

CABALLERO CABALLERO, M. T. ANGULO JEREZ, A. BRU MARTINEZ, R. CUENCA NAVARRO, N. GANDIA TORTOSA, M. C. GONZALEZ PEREZ, M. C. HERNANDEZ POVEDA, C. IVORRA PASTOR, I. PASTOR BEVIA, I. M. PEREZ RODRIGUEZ, J. TROTTINI ., M.

L'objectiu d'aquesta xarxa és engegar els mecanismes per implementar adequadament el primer curs del grau en òptica i optometria. 1818 Elaboració de la guia docent de l’assignatura Iniciació a la Investigació, coordinadament amb els departaments que la imparteixen AGROQUÍMICA I BIOQUÍMICA BIOTECNOLOGIA CIÈNCIES AMBIENTALS I RECURSOS NATURALS CIÈNCIAS DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT CIÈNCIES DEL MAR I BIOLOGIA APLICADA ECOLOGIA ECOLOGIA FISIOLOGIA, GENÈTICA I MICROBIOLOGIA

BONET JORNET, A. ANDREU RODES, J. M. BELLOT ABAD, J. F. BONETE PEREZ, M. J. BORDERA SANJUAN, S. GIMENEZ CASALDUERO, M. F. GIRELA LOPEZ, J. L. MARTIN NIETO, J. RAMOS ESPLA, A. A. SALINAS CALVETE, J.

L'objectiu d'aquesta xarxa és engegar els mecanismes per implementar adequadament l'assignatura Iniciació a la Investigació en biologia i Iniciació a la Investigació en ciències del mar. 1824 Millora de l’aprenentatge amb la introducció d’articles científics com a complement a la bibliografia bàsica en assignatures d’últims cursos d’enginyeria informàtica TECNOLOGIA INFORMÀTICA I COMPUTACIÓ

MORA PASCUAL, J. M. AZORIN LOPEZ, J. FUSTER GUILLO, A. MORA MORA, H. SIGNES PONT, M. T.

Progressar, adaptar i evolucionar en la línia metodològica docent per a cobrir les manques observades en l'aprenentatge. Aconseguir que els estudiants utilitzen revistes i articles científics d'avantguarda tecnològica científica i suplir les manques en el maneig de la bibliografia científica i la que està escrita en anglès.

1826 BIOTECNOLOGIA BIOTECNOLOGIA INFERMERIA

DE JUAN HERRERO, J. GIRELA LOPEZ, J. L. GOMEZ TORRES, M. J. IÑIGUEZ LOBETO, C. M. MARTINEZ LORENTE, A. MARTINEZ RUIZ, N. PEREZ CAÑAVERAS, R. M. ROMERO RAMETA, A. SEGOVIA HUERTAS, Y. SOTO MARTINEZ, J. L. TEN MORRO, J. VIZCAYA MORENO, M. F.

Dissenyar i elaborar mètodes per desenvolupar competències que fomenten la participació activa i el treball en equip, mitjançant: (1) ús de la wiki (http://mbbua2010.wetpaint.com/) per realitzar el Portfoli Discent Virtual, i Campus Virtual; (2) ús de mòduls d'autoaprenentatge i (3) practiques en centres sanitaris. 1827 IDENTITAT I MODEL: Grup d’Identificació NIETO FERNANDEZ, E. J.

41

Arquitectònica [GIA] EXPRESSIÓ GRÀFICA I CARTOGRAFIA

MARCOS TORRO, M. J. MESA DEL CASTILLO CLAVEL, M. PASCUAL SOLER, A. S. TORRES NADAL, J. M.

Introduir manipulacions en els mètodes docents que permeten qüestionar i donar visibilitat a sistemes operatius diferents dels convencionals. 1828 Metodologia interactiva per a l’avaluació de les pràctiques d’edafologia AGROQUÍMICA I BIOQUÍMICA

SANCHEZ SANCHEZ, A. BERMUDEZ BELLIDO, M. D. IVORRA PONSODA, R. JORDA GUIJARRO, J. D.

Els objectius d'aquesta xarxa són desenvolupar instruments d'avaluació que ens permeten comprovar l'adquisició de les competències esmentades.

1829 Aprenentatge de materials de construcció CONSTRUCCIONS ARQUITECTÒNIQUES

FERRER GRACIA, MARIA J. ARCAS SMIT, J. CHINCHON YEPES, J. S. FERRIZ PAPI, J. A. FUREST AYCART, G. J. GARCIA ALCOCEL, E. M. GARCIA PASTRANA, C. HUESCA TORTOSA, J. A. MARTINEZ PASTOR, V. MORA GARCIA, R. T. PRADO GOVEA, R. H. SPAIRANI BERRIO, S. SPAIRANI BERRIO, Y.

Aconseguir l'aprenentatge independent i la capacitat de valoració del propi progrés en l'assoliment dels objectius d'assimilació de continguts i desenvolupament de destreses de l'alumne.

1832 Xarxa d’investigació en docència i avaluació de dret de la Seguretat Social DRET DEL TREBALL I DE LA SEGURETAT SOCIAL

SIRVENT HERNANDEZ, N. ALBORS LLINARES, A. ALEMAÑ CANO, J. BALLESTER LAGUNA, F. GOMEZ GINERES, M. M. RIVERA SANCHEZ, J. R.

L'objectiu de la xarxa d'investigació és dissenyar la matèria troncal Dret de Seguretat Social (Codi 9941), d'acord amb les exigències de l'EEES per a la futura implementació en el nou grau de dret.

1834 Elaboració de materials docents per a les assignatures de l’Àrea de Nutrició i Bromatologia en el grau en nutrició humana i dietética QUÍMICA ANALÍTICA, NUTRICIÓ I BROMATOLOGIA QUÍMICA FÍSICA

PRATS MOYA, M. S. AGUILAR GARCIA, J. CARRASCO ABAD, A. M. GARRIGOS SELVA, M. C. GRINDLAY LLEDO, G. JIMENEZ MIGALLON, A. LLOPICO ALOS, F. J. MAESTRE PEREZ, S. E. MARTIN LLAGUNO, I. MORA PASTOR, J. PEREZ JIMENEZ, A. J. SANCHEZ MELERO, J. C. SIRVENT BELANDO, J. E. TORRIJO BOIX, S.

L'objectiu de la xarxa, integrada fonamentalment per professors de nutrició i bromatologia, és elaborar els materials necessaris per abordar amb èxit els continguts i noves metodologies plantejades en les assignatures de l'àrea de coneixement, dins del futur grau en nutrició humana i dietètica per la Universitat d'Alacant. 1835 Desenvolupament de directrius i millores per a implantar un treball interdisciplinar en el nou grau de química que l’alumne fa col·laborativament ANÀLISI MATEMÀTICA QUÍMICA ANALÍTICA, NUTRICIÓ I BROMATOLOGIA

TODOLI TORRO, J. L. BELTRÁN SANAHUJA, A. CARRERA FERNANDEZ, M. GARRIGOS SELVA, M. C. GRANE TERUEL, N. O. ILLAN GOMEZ, M. J.

42

QUÍMICA INORGÀNICA LOPEZ BERNABEU, S. MOSTAZO LOPEZ, M. J. QUILES DIAZ, S. SANCHEZ RODRIGUEZ, C. SÁNCHEZ ROMERO, R. SEGURA ABAD, L. SOLER MORA, C.

Un objectiu de la xarxa és proposar millores perquè aquestes siguen aplicades al treball interdisciplinari que s'està desenvolupant en l'actual llicenciatura de química.

1836 Dissenys de pràctiques transversals en els estudis de biologia i ciències del mar Subxarxes: 1843 Estadística aplicada a biologia marina en 4t i 5è de biologia 1844 Disseny de pràctiques transversals en 4t de ciències del mar 1846 Estadística aplicada a biologia marina en 2n de biologia 1848 Aplicacions de l’estadística en 5è de ciències del mar 1850 Mètodes i tècniques d’investigació estadística en 1r del grau en cièncias del mar ANÀLISI MATEMATICA CIÈNCIES DEL MAR I BIOLOGIA APLICADA INSTITUT RAMON MARGALEF QUÍMICA ANALÍTICA, NUTRICIÓ I BROMATOLOGIA QUÍMICA INORGÀNICA

ZUBCOFF VALLEJO, J. J. VALLE PEREZ, C. HERNANDEZ HERNANDEZ, M. P. GIMENEZ CASALDUERO, M. F. GONZALEZ CORREA, J. M. ABELLAN GALLARDO, E. AGULLO PASCUAL, E. ALONSO MARTIN, M. M. BAYLE SEMPERE, J. T. DE LA OSSA CARRETERO, J. A. DEL PILAR RUSO, Y. EZQUERRA CORDERO, S. FERNANDEZ JOVER, D. J. FERNANDEZ TORQUEMADA, Y. FORCADA ALMARCHA, A. S. GARCIA SERRA, L. M. GONZALEZ FRUTOS, A. LAGO CARRATALA, L. MARTINEZ ASENSIO, A. MARTÍNEZ GARCÍA, E. MESTRE MARTIN, M. RAMOS ESPLA, A. A. RICO CASTAÑO, A. SANCHEZ JEREZ, P. J. SANCHEZ LIZASO, J. L. VÁZQUEZ LUIS, M. T.

La tasca principal d'aquesta xarxa és la coordinació de les accions conjuntes de les assignatures amb continguts complementaris dels estudis de biologia i ciències del mar, amb propostes d'exercicis pràctics i sistemes d'avaluació conjunts que milloren el desenvolupament discent amb l’aplicació dels criteris d'aprenentatge transversal dels continguts de les assignatures.

1838 REDCATS (Xarxa d’Estudi de Docència de Qualitat en Treball Social). Metodologies d’intervenció del treball social SOCIOLOGIA I TREBALL SOCIAL TREBALL SOCIAL I SERVEIS SOCIALS

MARTINEZ ROMAN, M. A. DE LA RED VEGA, N. DOMENECH LOPEZ, Y. A. DOMINGUEZ ALONSO, F. J. ESCARTIN CAPARROS, M. J. GIMENEZ BERTOMEU, V. M. LÁZARO FERNÁNDEZ, S. LILLO BENEYTO, M. A. MOHEDANO MENENDEZ, R. SUAREZ SOTO, M. E.

Estudiar i comparar les línies d'investigació i formació en Metodologies d'intervenció del TS, en l'àmbit internacional. Identificar experiències de qualitat que orienten les futures guies docents del grau de treball social a la UA. Consensuar les línies bàsiques que garantisquen una formació de qualitat de totes les assignatures de metodologies d'intervenció.

1842 Grup de la Universitat d’Alacant d’Investigació sobre la Gestió de l’Esport (GUAIGD) DIDÀCTICA GENERAL I DIDÀCTIQUES ESPECÍFIQUES ECONOMIA APLICADA I POLÍTICA ECONÒMICA

TORTOSA MARTINEZ, J. CLAVERO SERRANO, M. DIEZ GARCIA, MARIA D. MARTI SEMPERE, C. MARTINEZ CANALES, C. QUESADA RETTSCHLAG, S. P.

43

L'elaboració de les guies s’ha de fer de la manera més participativa i consensuada possible per tots els professors implicats a les àrees de coneixement que imparteixen la titulació, de manera que puga garantir-se una coordinació en la distribució de continguts, que responga als objectius competencials marcats per la titulació i una coherència quant a les metodologies docents i avaluadores que s'impartiran en les diferents assignatures.

1845 Comunitat interactiva i col·laborativa d’ensenyament+aprenentatge en telecomunicacions FÍSICA, ENGINYERIA DE SISTEMES I TEORIA

PASCUAL VILLALOBOS, C. ALBALADEJO BLAZQUEZ, A. BERNAL ABELLAN, J. M. BLEDA PEREZ, S. GALIANA MERINO, J. J. GIMENO NIEVES, E. MARINI ., S.

Creació d'una comunitat d'aprenentatge i intercanvi de coneixement sobre telecomunicacions formada pels professors de l'àrea de coneixement de la titulació, professionals convidats del sector i alumnes, que anirà creixent cada curs acadèmic i gaudir així d'una dinàmica d'aprenentatge continu (long-life learning) no només a través de la plataforma tecnològica de la Universitat d'Alacant, sinó també mitjançant el wiki col·laboratiu específic per a telecomunicacions.

1847 REDCATS primer curs TREBALL SOCIAL I SERVEIS SOCIALS SOCIOLOGIA II

PEREZ BELDA, M. C. BAÑULS SOTO, J. F. BEAMUD RENDUELES, M. C. CATURLA MARTINEZ, P. MARTINEZ GRAS, R. MATEO PEREZ, M. A. PELLUCH AULADELL, M. J.. VILLEGAS CASTRILLO, E.

Avaluar l'aprenentatge sobre les guies docents elaborades en les diferents assignatures participants, l'elaboració de propostes de millora per a l'aprenentatge a partir dels resultats de l'avaluació, a més d’implementar i millorar les guies de cara al nou pla d'estudis. 1849 Instrument per a l’autoaprenentatge, l’autoavaluació de l’aprenentatge de material de salut mental i infermeria psiquiàtrica i per al foment del treball en equip i desenvolupament de competències de l’alumnat INFERMERIA

LOPEZ SAMANIEGO, L. M. CIBANAL JUAN, M. L. FERNANDEZ BERTOLINI, D. LAGO GOMIS, I. PARDO PARDO, C.

Es pretén readaptar la metodologia a través de l'autoavaluació instantània, creant un instrument d'autoaprenentatge i autoavaluació de l'aprenentatge a través de l'eina WIMBA CREATE de Campus Virtual.

1853 Elaboración de guías docentes de 1er curso para el nuevo Grado en Traducción e Interpretación (Lengua B: Alemán) TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ

ALBALADEJO MARTINEZ, J. A. AMOROS MARTINEZ, E. GARCIA ALBERO, J. MARTIN MUGICA, L. PETER, C. VALERO CUADRA, M. P.

L'elaboració de les guies es fa de la manera més participativa i consensuada possible per tots els professors implicats a les àrees de coneixement que imparteixen la titulació, de manera que puga garantir-se una coordinació en la distribució de continguts que responga als objectius competencials marcats per la titulació i una coherència quant a les metodologies docents i avaluadores que s'impartiran en les assignatures.

1855 Xarxa per al desenvolupament de metodologies que potencien l’aprenentatge autònom i en grup de conceptes fonamentals en ecologia i de les seues aplicacions pràctiques professionals ECOLOGIA

PASTOR LOPEZ, A. ALDEGUER SANCHEZ, M. ARQUES PINA, J. BAEZA BERNA, MANUEL J. BAUTISTA AGUILAR, S. BELLOT ABAD, J. F. BONET JORNET, A. BORDEHORE FONTANET, C. BORONAT TORMO, J. CANDELA QUESADA, J. CORTINA I SEGARRA, J. DE TOMAS SANCHEZ, J. E.

44

ESCLAPES PERALTA, A. J. LLEDO SOLBES, M. J. LOPEZ IBORRA, G. M. MARTIN MARTIN, J. MORO CUADRILLERO, M. J. PEIRO CLAVELL, V. RAVENTOS BONVEHI, J. SANCHEZ MONTAHUD, J. R. SEVA ROMAN, E.

La Xarxa es crea per tenir un marc comú que evite duplicacions no planificades entre les diferents assignatures de l'àrea. La xarxa suposarà l'ordenació conceptual i la definició dels conceptes bàsics que han d'haver-se consolidat després de cada assignatura cursada, a més del nivell de coneixements i habilitats que s'han de construir en les assignatures posteriors.

1856 Experimentació i elaboració de materials curriculars en docència universitària d’administració i direcció d’empreses, DAEA. ANÀLISI ECONOMICA APLICADA

NORMAN MORA, E. CASADO DIAZ, J. M. MIRANDA ENCARNACION, J. A. SAEZ GARCIA, M. SIMON PEREZ, H. J. TALTAVULL DE LA PAZ, P.

Desenvolupar propostes pràctiques a fi de crear les millors vies de connexió i coherència disciplinar entre les àrees d'Economia Aplicada i Història Econòmica en la impartició de les assignatures del grau en direcció i administració d'empreses.

− MODALITAT II: Xarxes d'investigació en docència universitària de lliure conformació – EEES

1627 Comparació entre les competèncias que s’adquireixen en l’aprenentatge autònom i en el presencial FILOLOGIA ANGLESA

MARTINEZ LIROLA, M. D. CAPORALE BIZZINI, S. J. CRESPO FERNANDEZ, E. LLEDO RAMON, A. MARTIN HUETO, M. I. TERRES FERNANDEZ, T.

Analitzar les competències de les assignatures que formen part de la xarxa: Gramàtica Anglesa III, Llengua Anglesa IV i Literatura Anglesa II (segle XIX) i Anglès I per a Informàtica. Comparar les competències que l'alumnat adquireix amb una metodologia innovadora enfront de les que adquireix amb una metodologia tradicional.

1631 Disseny i implementació de materials docents amb informació hipertextual i format multimèdia ECONOMIA FINANCERA, COMPTABILITAT I MARQUÈTING FILOLOGIA ESPANYOLA, LINGÜÍSTICA GENERAL HISTÒRIA MODERNA, CONTEMPORÀNIA I AMÈRICA ENGINYERIA QUÍMICA SOCIOLOGIA I

RODRIGUEZ JAUME, M. J. ALFONSO , O. R. Y. BENITO CHICOTE, F. JAREÑO RUIZ, D. MORA CATALA, R. MUÑOZ GONZALEZ, A. PROVENCIO GARRIGOS, H. PROVENCIO GARRIGOS, L. REYES LABARTA, JUAN A. SEPULCRE GONZALEZ, S.

Desenvolupar i avaluar materials que continguen informació hipertextual i format multimèdia que afavorisquen l'aprenentatge autònom i significatiu de l'alumne en titulacions de naturalesa diversa. Implementar els nous materials docents a través del Campus Virtual

1634 Senyals, sistemes i telecomunicació FÍSICA, ENGINYERIA DE SISTEMES I TEORIA.

ROMA ROMERO, M. BALLESTER BERMAN, J. D. LOPEZ SANCHEZ, J. M. MARQUEZ MORENO, Y. MARTIN GULLON, E. MARTINEZ MARIN, T. PUEO ORTEGA, B. SELVA VERA, J.

Avançar en el procés d'adaptació metodològica de les assignatures Enginyeria de Vídeo i Laboratori de Vídeo, com a continuació dels projectes realitzats en cursos anteriors.

45

Dissenyar estratègies que asseguren un elevat nivell de motivació entre els estudiants durant el curs. Comprovar l'existència de correlació entre la motivació, el nombre d'abandons i les estratègies dissenyades.

1646 Direcció Estratègica de l’Empresa ORGANITZACIÓ D’EMPRESES

PERTUSA ORTEGA, E. M. CLAVER CORTES, E. LOPEZ GAMERO, M. D. MARCO LAJARA, B. MOLINA AZORIN, J. F. PEREIRA MOLINER, J. ZARAGOZA SAEZ, P. C.

L'objectiu és analitzar i contrastar les qualificacions dels alumnes, l'avaluació dels quals es duga a terme a través de l'examen final i aquells altres avaluats de forma contínua a partir de la realització d'una sèrie de treballs autònoms tutoritzats pel professor.

1649 Tecnologia de la Informació i Comunicació aplicades a l’Educació Matemàtica. TICEM INNOVACIÓ I FORMACIÓ DIDÀCTICA

LLINARES CISCAR, S. CALLEJO DE LA VEGA, M. L. CERDAN SALA, A. A. FERNANDEZ VERDU, C. PENALVA MARTINEZ, M. C. REY MAS, C. TORREGROSA GIRONES, G. VALLS GONZALEZ, J.

Analitzar noves metodologies docents convergents amb l'EEES identificant limitacions i potencialitats en el context institucional de la seua implementació. Desenvolupar i caracteritzar espais d'interacció i reflexió docent.

1656 Claus per a la innovació educativa. TIC i investigació en docència universitària DIDÀCTICA GENERAL I DIDÀCTIQUES ESPECÍFIQUES CIÈNCIES HISTORICOJURÍDIQUES PSICOLOGIA EVOLUTIVA I DIDÀCTICA

ROIG VILA, R. I. ALVAREZ TERUEL, J. D. GONZALEZ GOMEZ, M. C. GRAU COMPANY, S. LLEDO CARRERES, A. LORENZO LLEDÓ, G. MARTINEZ ALMIRA, M. M. NAVARRO SORIA, I. J. PERANDONES GONZALEZ, T. M. SANCHEZ MARIN, F. J. TORTOSA YBAÑEZ, M. T.

Estudi centrat en l'ús de la plataforma tecnològica que s'utilitza en la UA, campus virtual, per a analitzar i avaluar aquest ús amb tal de plantejar-nos millores en la nostra acció docent.

1658 Salud laboral INFERMERIA COMUNITÀRIA, MEDICINA PREVENTIVA I SALUT PÚBLICA I HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA

RONDA PEREZ, E. M. GIL GONZALEZ, D. M. RAMIREZ CASTAÑER, M. E. TENDERO POVEDA, D. VIVES CASES, M. C.

L'objectiu és desenvolupar un model docent per a facilitar la participació de l'estudiant en el seu procés formatiu i desenvolupar la seua autonomia, estimular els processos cognitius i facilitar l'adquisició de competències per a incorporar la protecció de la salut com un element essencial en la gestió de les relacions laborals.

1665 Organització d’Empreses ORGANITZACIÓ D’EMPRESES

TARI GUILLO, J. J. ANDREU GUERRERO, M. R. DE JUANA ESPINOSA, S. A. FERNANDEZ SANCHEZ, J. A. GONZALEZ RAMIREZ, M. R. MANRESA MARHUENDA, E. RIENDA GARCIA, L. SABATER SEMPERE, V. VALDES CONCA, J.

L'objectiu és continuar amb el treball realitzat en aquesta assignatura per a ajustar-la al que serà realment l'assignatura a partir de setembre del 2010, revisió del disseny de l'assignatura (guia docent, materials, etc.) per a adaptar-los a la planificació de l'assignatura per a setembre de 2010, per a tots els graus en la qual aquesta matèria s'impartisca.

46

1669 Disseny en Enginyeria. Enginyeria Gràfica EXPRESSIÓ GRÀFICA I CARTOGRAFIA

SENTANA GADEA, I. ALCARAZ MARTINEZ, E. GARCIA GARCIA, S. M. GIMENEZ CANO, J. M. GRAS MORENO, E. GUTIERREZ DIEGO, Y. LLORCA SCHENK, J. M. POVEDA PEREZ, J. L. SAMPER VIDAL, E. SENTANA CREMADES, E. SERRANO PUCHE, R. D. SESSE GADEA, N.

Fomentar l'aprenentatge comprensiu i motivar en la realització de les pràctiques tot l'alumnat i aplicar una nova metodologia per a l'assignatura d'Expressió Grafica que millore els resultats i la participació dels alumnes en les mateixes. 1673 IDEA: xarxa d’Innovación en Docència i Avaluació d’Alacant CONSTRUCCIONS ARQUITECTÒNIQUES ECONOMIA FINANCERA, COMPTABILITAT I MARQUÈTING GEOGRAFIA HUMANA LLENGUATGES I SISTEMES INFORMÀTICS

CACHERO CASTRO, C. ALONSO ALONSO, P. DE JUAN VIGARAY, M. D. DIEZ ROS, R. ESPINOSA SEGUI, A. I. LOPEZ RIVADULLA, F. J.

Analitzar els perfils d'aprenentatge dels estudiants de diferents disciplines. Revisar els principals mètodes d'avaluació i l’impacte sobre els diferents perfils d'aprenentatge.

1678 Grup de treball per a la investigació en sistemes d’aprenentatge dels computadors: elaboració de materials curriculars en PDS-ITTSI TECNOLOGIA INFORMÀTICA I COMPUTACIÓ

PUJOL LOPEZ, F. A. FERRANDEZ PASTOR, F. J. GARCIA RODRIGUEZ, J. JIMENO MORENILLA, A. M. MORA GIMENO, F. J. MORA MORA, H. SANCHEZ ROMERO, J. L.

El principal objectiu de la xarxa és millorar la qualitat de l'aprenentatge de l'estudiant a través de l'ús de nous materials docents i continuar amb la investigació iniciada durant el curs 2007-2008, dins del Programa de Xarxes organitzat per l'ICE de la Universitat d'Alacant.

1684 CREATIVITAT EN EL GRAU DE PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES (mòdul 6) COMUNICACIÓ I PSICOLOGIA SOCIAL

TUR VIÑES, V. MARTINEZ MARTINEZ, L. E. MUÑOZ MAGRO, C. R. ORBEA MIRA, J. PALLARES MAIQUES, M. J. PINILLOS LAFFON, A. PIÑOL JUAN, Y. POVEDA SALVA, M. RODRIGUEZ IBAÑEZ, M. T. RODRIGUEZ VALERO, D.

Desenvolupar les guies de les assignatures i transferir l'experiència dels professors que ja han fet les guies docents en entorn ECTS als professors que s'hi inicien. Adaptar les competències, coneixements, destreses i habilitats finalment reflectides en el grau de publicitat i relacionades amb les assignatures del mòdul. Coordinació dels continguts de les assignatures dins del mòdul per a evitar solapaments. Conèixer, compartir i valorar les sinergies que pogueren detectar-se entre les metodologies i els sistemes d'avaluació de cada assignatura. 1693 Avaluació de valors i desenvolupament de competències personals COMUNICACIÓ I PSICOLOGIA SOCIAL PSICOLOGIA SOCIAL I DE LES ORGANITZACIONS

BELENDEZ VAZQUEZ, M. HERNANDEZ RUIZ, A. MARTIN LLAGUNO, M. TOPA CANTISANO, G.

L'objectiu principal de la investigació és avaluar els valors i emocions morals de l’alumnat com a pas previ a la planificació de l'aprenentatge de competències referides al compromís ètic. 1702 MÚSICA I EDUCACIÓ

ESTEVE FAUBEL, J. M. BOTELLA QUIRANT, M. T.

47

HUMANITATS CONTEMPORÀNIES ESPINOSA ZARAGOZA, J. A. ESTEVE FAUBEL, R. P. GONZALEZ ALAJARIN, D. MOLINA VALERO, M. A.

Conèixer el pensament dels alumnes i dels mestres tutors de pràctiques, a més de la manera com el docent percep el seu treball labor i la forma d'establir-hi variacions per a millorar-la i atendre a les expectatives dels estudiants i dels plans d'estudi

1711 Antropologia educativa aplicada a les pràctiques clíniques d’infermeria I INFERMERIA

SILES GONZALEZ, J. BROTONS CANTO, E. CASABONA MARTINEZ, M. I. CASTELLS MOLINA, M. FERNANDEZ MOLINA, M. A. FERRER HERNANDEZ, M. EL. NOREÑA PEÑA, A. S. L. NUÑEZ DEL CASTILLO, M. M. RIZO BAEZA, M. M. SOLANO RUIZ, M. C.

Valorar el potencial de pensament reflexiu en l'acció com a eina de superació dels problemes d'aprenentatge d'alumnes d'infermeria durant les seues pràctiques clíniques. Identificar i valorar la incidència de la reflexió acció i la resiliencia d'alumnes en pràctiques clíniques.

1716 Manteniment, ampliació i millora del bloc educatiu Araboislàmica, per a aplicar-lo en quatre assignatures de la llicenciatura de filologia àrab FILOLOGIES INTEGRADES

LAPIEDRA GUTIERREZ, E. BERNABE PONS, L. F. EL ERIAN EL BASSAL, H. FRANCO SANCHEZ, F. IZPIZUA CLEMENTE, M. L. JESUS GARCIA, R. KCHITIL EL HARAJ, S. MORENO MARTINEZ, M. S. OLCINA PONSELL, P.

Els objectius del projecte són fomentar la participació directa dels alumnes de la llicenciatura i animar els altres alumnes de les quatre assignatures a participar-hi.

1720 Enfortiment dels conceptes matemàtics bàsics ANÀLISI MATEMÀTICA LICEU FRANCÉS D’ALACANT

SEPULCRE MARTINEZ, J. M. ALONSO NANCLARES, L. CONDE CALERO, J. M. DUBON, E. GARCIA MOLINA, J. MATEU TORRES, V. MORA MARTINEZ, G. NAVARRO CLIMENT, J. C. PAKHROU ., T. SEGURA ABAD, L.

El principal objectiu és assentar els conceptes bàsics de cadascun dels capítols de les assignatures en qüestió, mitjançant la preparació a càrrec dels components de la xarxa i posterior realització per part dels alumnes d'uns qüestionaris tipus test que facilitaran l'adequat domini dels principals continguts de la matèria.

1728 El treball en grup com a estratègia metodològica i d’adquisició de coneixement DIDÀCTICA GENERAL I DIDÀCTIQUES ESPECÍFIQUES

BLASCO MIRA, J. E. CAUS PERTEGAZ, N. MENGUAL ANDRES, S. RODRIGUEZ CANO, C. VEGA RAMIREZ, L. M. ZARCO PLEGUEZUELOS, P.

Els objectius de la xarxa són elaborar materials curriculars a través de l'articulació de les TIC i conèixer les opinions dels alumnes després de la utilització de dites materials com a forma d'adquisició de coneixement. 1749 Desenvolupament de pràctiques de caràcter multidisciplinar a través de la metodologia Investigació-Acció per a les titulacions d’informàtica i psicopedagogia PSICOLOGIA EVOLUTIVA I DIDÀCTICA

NAVARRO SORIA, I. J. ANDREU BERTOMEU, M. T. CANTOS CANTO, M. J. FILLOL HORS, J. J. GARIJO SAIZ, E. GIL MENDEZ, D.

48

PSIQUIATRA INFANTIL FACULTAT D’EDUCACIÓ TECNOLOGIA INFORMÀTICA I COMPUTACIÓ

JIMENO MORENILLA, A. M. JOHNSSON, M. PALAZÓN AZORÍN, I. PERTEGAL FELICES, M. L.

Aprenentatge de nocions bàsiques per al disseny d'instruments de mesura i diagnòstic. Realització de pràctiques reals en entorns multidisciplinaris mitjançant una participació col·laborativa. Practicar el desenvolupament i aplicació d'eines d'innovació tecnològica R+D+I amb: 1.-Desenvolupament, aplicació i avaluació d'eines de prediagnòstic 2.- Elaboració de sistemes experts 1751 Docència en l’assignatura Práctiques en Empresa de les titulacions de la Facultat de Ciències AGROQUÍMICA I BIOQUÍMICA ENGINYERIA QUÍMICA ÒPTICA, FARMACOLOGIA I ANATOMIA QUÍMICA ANALÍTICA, NUTRICIÓ I BROMATOLOGIA QUÍMICA ORGÀNICA

MARTINEZ ESPINOSA, R. M. GOMEZ LUCAS, M. C. GRANE TERUEL, N. O. GRAS GARCIA, L. JORDA GUIJARRO, J. D. MANCHEÑO MAGAN, B. J. MARTINEZ VERDU, F. M. REYES LABARTA, J. A.

Continuar la investigació en aquesta línia, centrant-nos en l'anàlisi dels beneficis/anomalies detectats després del primer any d'implantació del programa esmentat. Es pretén potenciar el desenvolupament d'habilitats i aptituds com preparació de Campus Virtual, actituds i aptituds en entrevistes de treball i tècniques de recerca d'ocupació.

1760 Aprenentatge en Educació Secundària PSICOLOGIA EVOLUTIVA I DIDÀCTICA

GILAR CORBI, R. CASTEJON COSTA, J. L. INIESTA MARTINEZ, A. MAÑAS VIEJO, C. R. MARTINEZ VICENTE, A. B. MIÑANO PEREZ, P. MIRALLES ROMERO, M. J. PEREZ PEREZ, M. N. POVEDA SERRA, P. SANCHEZ SANCHEZ, B.

Elaboració de materials amb els continguts teòrics de l'assignatura. Elaboració d'un CD/DVD amb els materials sobre els continguts pràctics de l'assignatura. Elaboració i posada en pràctica de l'eina portfolio digital per a aquells alumnes als quals els resulte impossible assistir a l'aula. Posada en pràctica i avaluació dels materials i eines elaborats. Propostes de millora.

1776 Xarxa d’investigació sobre implantació ECTS en FIA- GAA-MFAC. Valoración de l’ús de l’aprenenetatge basat en projectes com a metodologia docent CIÈNCIA DE LA COMPUTACIÓ I INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

PUJOL LOPEZ, M. M. ARQUES CORRALES, M. P. AZNAR GREGORI, F. COMPAÑ ROSIQUE, P. MOLINA CARMONA, R. MORA LIZAN, F. J. PUCHOL GARCIA, J. A. RIZO ALDEGUER, R. SEMPERE TORTOSA, M. L. VILLAGRA ARNEDO, C. J.

El principal objectiu de la xarxa per al curs 2009-2010 és analitzar la valoració que fan els estudiants de l'ABP, com a metodologia en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Amb aquest treball es pretén oferir elements d'aprenentatge (l'ABP) que facen que aquest siga més productiu i que l'estudiant aconseguisca superar l'assignatura. 1784 XARXA COEDUCA CIÈNCIES HISTORICOJURÍDIQUES ESTUDIS JURÍDICS DE L’ESTAT FILOLOGIA ESPANYOLA, LINGÜÍSTICA GENERAL HUMANITATS CONTEMPORÀNIES PSICOLOGIA EVOLUTIVA I DIDÀCTICA

MAÑAS VIEJO, C. R. ESQUEMBRE VALDES, M. M. ESTABLIER PEREZ, H. GILAR CORBI, R. INIESTA MARTINEZ, A. MONTESINOS SANCHEZ, M. N. MORENO SECO, M.

La importància de la representació i formació de les primeres estructures mentals i la seua implicació en el desenvolupament moral posterior justifica l'interès d'aquest estudi. L’objectiu principal és estudiar i analitzar la formació que perceben els estudiants de magisteri en educació

49

infantil que reben quant a tècniques i recursos en coeducació.

1794 Avaluació de la metodologia semipresencial en el títol propi de mediació COMUNICACIÓ I PSICOLOGIA SOCIAL TREBALL SOCIAL I SERVEIS SOCIALS

MONDRAGON LASAGABASTER, J. BUENO BUENO, A. DOMINGUEZ ALONSO, F. J. MOYA MIRA, J. C. ROSSER LIMIÑANA, A. M. SEGURA PALOMARES, M. A.

Conèixer i valorar el que suposa d'esforç i temps la implementació d'aquest tipus de metodologia tant per a l'alumnat com per als docents. Els resultats d'aquesta investigació permetran introduir millores i potenciar al màxim les possibilitats de la metodologia semipresencial en el propi curs i en futures edició. 1796 Terminis òptims ECONOMIA FINANCERA, COMPATIBILITAT I MARQUÈTING MÀSTER EN DIRECCIÓ I GESTIÓ TURÍSTICA

NICOLAU GONZALBEZ, J. L. MERINO GARCIA, F. ORGILES GALLARDO, A. SELLERS RUBIO, R.

Aquest projecte pretén analitzar les característiques que expliquen la distribució òptima del lliurament de tasques, entenent per òptima com aquella que permet a l'estudiant optimitzar el seu rendiment.

1803 INVESTIGACIÓ EN DOCENCIA EN EL AREA DE NUTRICIÓN Y BROMATOLOGÍA (INDONUTyB) QUÍMICA ANALÍTICA, NUTRICIÓ I BROMATOLO

MAESTRE PEREZ, S. E. AGUILAR GARCIA, J. PAREDES PAREDES, E. PRATS MOYA, M. S. TEROL PARDO, A.

Establir un fòrum de discussió i debat entre les persones involucrades en la docència de les pràctiques d'assignatures. Avaluar les necessitats formatives dels alumnes en les assignatures de Bromatología i Tecnologia Culinària en el context de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES). Analitzar la disponibilitat de mitjans humans, físics i temporal per a dur a terme les propostes de pràctiques sorgides de l'anàlisi de les necessitats i adaptar les pràctiques de les assignatures citades a les mateixes, necessitats tenint en compte els nous projectes de títols de grau. Elaborar una guia de les pràctiques per al professorat i un quadern de laboratori per als alumnes que siguen un reflex de les conclusions aconseguides arran de la informació arreplegada dels punts anteriors.

1805 Xarxa social d’innovació educativa de la Facultat de Ciències AGROQUÍMICA I BIOQUÍMICA CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA ENGINYERIA QUÍMICA ÒPTICA, FARMACOLOGIA I ANATOMIA QUÍMICA ANALÍTICA, NUTRICIÓ I BROMATOLOGIA QUÍMICA INORGÁNICA QUÍMICA ORGÁNICA

MARTINEZ VERDU, F. M. FONT ESCAMILLA, A. GOMEZ LUCAS, M. C. GRANE TERUEL, N. O. GRAS GARCIA, L. JORDA GUIJARRO, J. D. MANCHEÑO MAGAN, B. J. MARTINEZ ESPINOSA, R. M. MOLINA PALACIOS, S. MOLINA VILA, M. D. MUÑOZ CERVERA, M. C. REYES LABARTA, J. A. ROMAN MARTINEZ, M. C.

Promoure mitjançant l'intercanvi d'experiències i recursos docents la implementació eficaç de diverses innovacions educatives (ús de TIC, metodologies, avaluació, etc.) en les actuals i futures assignatures de les titulacions d'aquest centre universitari perquè siga un estendard de pràctica i qualitat diferencial en docència universitària.

1822 DIGH: DOCÈNCIA INNOVADORA EN GEOGRAFIA HUMANA GEOGRAFIA HUMANA

ESPINOSA SEGUI, A. I. ARACIL PAYA, A. CORTES SAMPER, C. CUTILLAS ORGILES, E. ORTUÑO CASTILLO, J. SEMPERE SOUVANNAVONG, J. D.

Fomentar el treball autònom de l'alumnat per mitjà d'un mètode docent que valore el treball cooperatiu entre els estudiants i la seua autonomia per a participar en el seu propi procés d'aprenentatge.

50

1823 Didàctica de l’anglès INNOVACIÓ I FORMACIÓ DIDÀCTICA

TABUENCA CUEVAS, M. F. CHERRO SAMPER, M. CIRAUQUI RIBES, I. GOSALBEZ LARIOS, P. SANCHEZ QUERO, M.

Millorar la qualitat del procés d'ensenyament-aprenentatge de l'anglès i el disseny de bones pràctiques docents en la formació de mestres. Dissenyar materials curriculars i analitzar-los a través de processos de reflexió del grup de professors que configuren la xarxa considerant les referències de marc de l'EEES, creant un corpus de materials i de bibliografia per a l'assignatura de la didàctica de l'anglès per a la formació de mestre.

1851 Adaptació o elaboració d’un qüestionari d’avaluació de la metodologia de ensenyament-aprenentatge b-learning i e-learning aplicada a la formació universitària PSICOLOGIA DE LA SALUT

FERRER CASCALES, R. I. ALBALADEJO BLAZQUEZ, N. CEREZO MARTINEZ, A. M. DIEZ JORRO, M. FERNANDEZ PASCUAL, M. D. HERRANZ BELLIDO, J. REIG FERRER, A. VALLEJO MUÑOZ, E.

Adaptació o elaboració d'un instrument d'avaluació de l'aplicació de la metodologia docent b-learning i e-learning en docència universitària. Avaluació dels resultats del procés d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes matriculats en les assignatures implicades en la xarxa i realització d'una anàlisi comparativa dels resultats de l'avaluació obtinguts de l'aplicació de la metodologia educativa utilitzada en entorns semipresenciales i virtuals (b-learning i e-learning), per a conèixer el nivell de satisfacció dels estudiants amb la metodologia educativa utilitzada en l'assignatura, a partir de l'anàlisi de l'assoliment dels objectius instruccionales, el compliment de les expectatives d'aprenentatge i el reconeixement de les fortaleses i debilitats d'aquest curs i poder plantejar propostes de millora de les metodologies b-learning i e-learning utilitzades en les nostres assignatures després de l'anàlisi dels resultats de l'estudi.

− MODALITAT III: Xarxes d'Investigació en docència universitària de trams de preparació d'entrada a la Universitat

1704 Xarxa per al disseny d’estratègies educatives conjuntes entre la Universitat i centres d’ensenyament secundari per al foment de l’interés i coneixement de disciplines cientificotècniques ESCOLA UNIVERSITÀRIA ENGINYERIA DELS PROCESSOS QUÍMICS

GOMEZ SIURANA , A. BENAVENT CALVO, J. M. BOLUDA BOTELLA , N. CARRATALA GIMENEZ , A. FONT ESCAMILLA , A. GARCIA QUESADA , J. C. GÓMEZ RICO, P. GOMIS YAGUES , V. R. MENARGUES IRLES , S. M. PRIETO TARRAGA, J. M. SAQUETE FERRANDIZ , M. D.

Avaluar el grau de compliment dels objectius del II Certamen de Projectes Educatius d'Enginyeria Química. Avaluar el grau de satisfacció de tots els participants. Estudiar l'efectivitat de l'activitat sobre els estudiants. 1706 Promoció i divulgació de la docència universitària impartida en l’Escola Politècnica Superior d’Alacant adreçada a futurs alumnes CIÈNCIA DE LA COMPUTACIÓ I INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL EXPRESSIÓ GRÀFICA I CARTOGRAFIA FÍSICA, ENGINYERIA DE SISTEMES I TEORIA. LLENGUATGES I SISTEMES INFORMÀTICS SEC. ADM. E. POLITÈCNICA SUPERI TECNOLOGIA INFORMÀTICA I COMPUTACIÓ

SAQUETE BORO, E. AGUILAR ANTON, A. BERNABEU SORIA, B. FERNANDEZ PACHECO, R. FUSTER GUILLO, A. GREDIAGA OLIVO, A. LLOPIS PASCUAL, F. MARQUEZ RUIZ, A. MONTOYO GUIJARRO, J. A. OLIVER RAMIREZ, J. L. PASTOR PINA, H.

El disseny i planificació de propostes d'actuació per a la promoció i divulgació de totes les titulacions que s’ofereixen en l'Escola Politècnica Superior. 1725 La formació en llengua anglesa: l’accés a la BALTEIRO FERNANDEZ, M. I.

51

universitat FILOLOGIA ANGLESA

ALESON CARBONELL, M. A. CAMPOS PARDILLOS, M. A. GUERRERO GALAN, M. C. LILLO BUADES, A. MORELL MOLL, T. PALAZON SPECKENS, M. PASTOR PINA, J.

Identificar les necessitats formatives dels alumnes que accedixen a la Universitat amb relació a la matèria de llengua anglesa. Identificar les carències i els punts forts en les cinc destreses establides pel Portfolio Europeu de Llengües. Comparar els criteris d'entrada establits en les distintes proves d'accés: PAU i majors de 25.

1745 Activa-t CONSTRUCCIONS ARQUITECTÒNIQUES DPTO. EXPRESSIÓ GRÀFICA I CARTOGRAFIA EXPRESSIÓ GRÀFICA I CARTOGRAFIA PSICOLOGIA EVOLUTIVA I DIDÀCTICA

APARICIO ARIAS, E. J. BARBA CASANOVAS, E. CASTEJON COSTA, J. L. GONZALEZ CABEZAS, A. M. GRAS GONZÁLEZ, J. D. GRAS MORENO, E. GUTIERREZ DIEGO, Y. SENTANA GADEA, I. TORREGROSA SOLER, R. R. VALERA URIBE, C. VILELLA BAS, S.

Realització d'un estudi sobre les diverses metodologies aplicades en l'Escola Politècnica (ensenyances d'aprenentatge). Creació d'una pàgina web oberta que servisca com a plataforma per a qualsevol professor de l'Escola Politècnica o fora sobre les modalitats organitzatives. Donar a conéixer i aplicar La metodologia Estarinca a través de la pàgina web activa-t amb l'apartat de correcció de recordatoris inques (no presencial per als alumnes).

1788 ACCÉS DE L’ALUMNAT DE SECUNDÀRIA A LA UNIVERSITAT. COORDINACIÓ DE TASQUES D’ADAPTACIÓ DEPARTAMENT D'ORIENTACIÓ. DIDÀCTICA GENERAL I DIDÀCTIQUES ESPECÍFIQUES GEOGRAFIA I HISTÒRIA LLENGUA CASTELLANA PSICOLOGIA EVOLUTIVA I DIDÀCTICA

ALVAREZ TERUEL, J. D. ALONSO CADENAS, N. FRANCÉS HERRERA, J. GRAU COMPANY, S. LOPEZ LOPEZ, R. M. LOPEZ PADRON, A. MOLINER TIMONEDA, M. MONCHO PELLICER, A. PAREJA SALINAS, J. M. TORTOSA YBAÑEZ, M. T. VEGA MORALES, A. M.

Coordinar accions d'acció tutorial encaminades a facilitar l'accés de l'alumnat de secundària a la universitat. Conéixer aspectes relacionats amb l'orientació en els centres d'educació secundària. Investigar aspectes relacionats amb la situació de l'alumnat en el procés de transició secundària-universitat. Proposar estratègies de treball que proporcionen recursos d'orientació per al professorat universitari, individual i col·lectivament. Impulsar la implicació de l'alumnat en la seua pròpia orientació. Desenvolupar el treball col·laboratiu docent i discent. Aplicar les noves tecnologies. Participar en accions de difusió dels resultats obtinguts de la investigació.

1811 La competència lectoliterària dels preuniversitaris i alumnat inicial de la Universitat d’Alacant i la Universitat del Bio Bio (Xile) INNOVACIÓ I FORMACIÓ DIDÀCTICA DEPARTAMENT D'ARTS I LLETRES

MULA FRANCO, A. DIAZ CHAVARRIA, R. M. LLORENS GARCIA, R. F. LOPEZ MORALES, B. C. PASTENE LABRIN, C. F. POMARES PUIG, M. P. ROVIRA COLLADO, J. VILLAVERDE PEREZ, A.

Dissenyar una proposta d'innovació didàctica per a millorar la competència de comprensió lectora i apreciació estètica de textos literaris en estudiants de magisteri en una universitat espanyola i una xilena. Elaborar un diagnòstic d'ingrés d'estudiant a carreres del magisteri pertanyents a dues cultures i sistemes educatius distints. Analitzar les metodologies de treball i les formes avaluatives de les assignatures que formen el currículum. Proposar estratègies metodològiques per a millorar la comprensió lectora i a l'apreciació estètica a partir d'una renovació del cànon de la literatura juvenil, validant la seua eficàcia. Dissenyar mòduls d'autoaprenentatge per a afavorir el desenvolupament

52

de la competència lectora, promovent l'autonomia de l'estudiant.

1830 XARXA PER A LA COL·LABORACIÓ AMB CENTRES DE SECUNDÈRIA PER A LA FORMACIÓ EXPERIMENTAL D’ALUMNES DE BATXILLERAT. INTRODUCCIÓ AL TREBALL DE LABORATORI ÒPTICA, FARMACOLOGIA I ANATOMIA

VAZQUEZ FERRI, C. ESPINOSA TOMAS, J. GARCIA SOLER, M. A. HERNANDEZ POVEDA, C. ILLUECA CONTRI, J. C. MAS CANDELA, D. MIRET MARI, J. J. PEREZ RODRIGUEZ, J.

Fomentar la relació entre la Universitat d'Alacant i els centres de secundària. Augmentar el coneixement que l'alumnat, fonamentalment el pertanyent a 2n curs de Batxillerat, té de la Universitat d'Alacant, més concretament dels estudis d'Òptica i Optometria. Ajudar, en la mesura que siga possible, a fomentar l'interés per les assignatures de tipus científic. Col·laborar de forma efectiva en la formació científica i pràctica de futurs alumnes de la Universitat d'Alacant.

1831 Disseny d’un programa d’incorporació a la universitat per a l’alumnat de secundària CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT CIÈNCIES DEL MAR I BIOLOGIA APLICADA ECOLOGIA ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA FÍSICA I QUÍMICA ÒPTICA, FARMACOLOGIA I ANATOMIA QUÍMICA ANALÍTICA, NUTRICIÓ I BROMATOLOGIA

GRANE TERUEL, N. O. ANTÓN FELANICH, F. BERTOA DIAZ, A. BONET JORNET, A. CABALLERO CABALLERO, M. T. CAÑAVERAS JIMENEZ, J. C. ESPINOSA MIRALLES, J. FORNER GUMBAU, O. JARQUE CUADRAS, P. LILLO CERDA, M. S. MARTIN CARRATALA, M. L. PUJALTE PRIETO, E. RAMOS ESPLA, A. A. RODRIGUEZ ALVAREZ, M.

Posar en marxa activitats que permeten facilitar la transició entre els estudis de secundària i els estudis universitaris. Entre aquestes activitats podrien cabre visites, xarrades, certàmens, reunions amb el professorat, etc.

1839 CONNEXIÓ ENTRE ELS ESTUDIS UNIVERSITARIS D’ENGINYERIA I ELS CONEIXEMENTS TECNOLÒGICS DELS ESTUDIS PREUNIVERSITARIS FÍSICA, ENGINYERIA DE SISTEMES I TEORIA.

GALIANA MERINO, J. J. ALBALADEJO BLAZQUEZ, A. BLEDA PEREZ, S. GIMENO NIEVES, E. GONZALEZ RUIZ, J. D. MARINI ., S. ORTIZ ZAMORA, F. G. PASCUAL VILLALOBOS, C.

L'objectiu d'aquesta xarxa consistirà a analitzar el currículum de les possibles assignatures de batxillerat que podrien servir de base per als posteriors estudis universitaris d'enginyeria i analitzar la connexió amb les assignatures de les corresponents titulacions.

3.1.5. Conclusions

El repte de l'equip d'aquest programa ha sigut, d'una banda, intentar acollir les aportacions de les xarxes per a donar resposta a les necessitats emergents detectades després de l'anàlisi i valoració de les memòries de xarxes de l'anterior edició i, d'altra banda, oferir un marc permanent obert a la institució, a la comunitat universitària i als grups que han participat en el Programa en esta edició per a dissenyar, programar i planificar les accions necessàries que donaren resposta a les demandes organitzatives, de formació, per a la implementació de les investigacions, l'intercanvi, el poder compartir la problemàtica amb els grups xarxes i oferir possibles solucions. Els resultats que s'han obtingut en tots els àmbits del programa ens indiquen un alt nivell de satisfacció tant en l'execució com en el desenvolupament del Programa, aspecte que ens està indicant que s'ha donat un pas més en el nostre primer i gran objectiu que no és un altre que contribuir a “la millora per la qualitat i l'eficiència” a través de les accions dutes a terme en el Programa de Xarxes. No per això les distintes comunitats de xarxes de treball col·laboratiu i el

53

propi desenvolupament del Programa ha estat exempt de dificultats, no obstant això estes no han sigut un obstacle sinó la motivació tant dels grups de xarxes i del propi Programa per a continuar creixent i trobar la resposta que es requeria per a seguir avant des dels diversos àmbits d'actuació. Les valoracions i aportacions que han anat indicant cada una de les xarxes al llarg del procés i desenvolupament del Programa ens indiquen com a aspectes positius:

- Enfortiment de la cultura d'investigació en docència universitària a través de la col·laboració i el treball en equip. - Enfortiment de la coordinació tant interna com externa de les xarxes, fet que ha facilitat una major interacció en tots els nivells i àmbits d'actuació del Programa. - Resposta ajustada a les necessitats reals de les xarxes. - Sensibilització i atenció a les característiques dels professors, així com el seu interés a presentar un disseny racional i científic que pot millorar pràctiques d'ensenyament i els resultats de l'aprenentatge. - Funcionalitat en les investigacions dute a terme ja que poden implementar-se realment. - Incidència en la millora professional del professorat. - Constatació d'una repercussió positiva pel fet d'una major participació dels alumnes dins dels grups de xarxes. - Plantejament d'aspectes nous relacionats amb la investigació en la docència. - Aportació d’eines de suport al procés de disseny de les noves titulacions a través de les guies docents.

La proposta de futur per a la següent edició es planteja, a la vista dels resultats, potenciar els aspectes que han redundat en un nou impuls del desenvolupament del Programa i aprofundir en noves línies i propostes d'investigació, així com, incidir en el suport a les xarxes per a contribuir a la millora d'aquells aspectes que orienten cap a un major èxit en els resultats, en l'impacte aconseguit en l'aplicació de les seues propostes, en el suport a la formació i en les necessitats organitzatives. Destaca l'increment en la participació en aquesta nova edició, fet que posa de manifest que el programa és un recurs pel qual molts docents orienten la seua acció investigadora amb una metodologia de treball col·laboratiu que està repercutint en la qualitat i en la millora de la docència universitària en general.

− Agraïments Des de l'Equip que coordina i gestiona el programa volem agrair la col·laboració i participació a tota la comunitat universitària que ha contribuït i ha participat en el desenvolupament del programa.

54

3.2. VIII Jornades de Xarxes d’Investigació en Docència Universitària

3.2.1. Introducció

Objectius i nuclis temàtics

La posada en marxa dels nous títols de grau, adaptats a l'Espai Europeu d'Educació Superior, impliquen necessàriament canvis organitzatius en les estructures dels equips docents, així com en la planificació i desenvolupament del procés d'ensenyament aprenentatge. Aquestes VIII Jornades d'Investigació en Docència Universitària es conceben per a acollir experiències en relació amb la implantació de les noves titulacions, així com analitzar les seues expectatives generades.

La Universitat d'Alacant s’ha compromès des de fa ja prou anys amb decisió en el desenvolupament d'iniciatives afavoridores de la investigació docent col·laborativa, contribuint a la transformació de la cultura docent universitària, que es concreta en el disseny i implementació de programes i iniciatives per a impulsar la investigació, el desenvolupament professional dels docents i en definitiva millorar la qualitat de la docència.

Aquestes Jornades, com en edicions anteriors, pretenen oferir un espai on poder reflexionar, compartir experiències i resultats, a fi de contribuir a crear coneixement que done suport a tota la comunitat universitària i a millorar la perspectiva de futur en l'àmbit de la investigació de l'ensenyament universitari.

Amb aquest fi, els nuclis temàtics d'aquesta edició són:

1. Metodologia en disseny curricular. 2. Disseny de tècniques d'avaluació. 3. Accions de coordinació. 4. Interacció de l'alumnat en el procés didàctic. 5. Innovacions en l'aplicació de les noves titulacions.

El nombre d’inscripcions: 441 UA i 81 no UA Nombre de comunicacions: 129 Nombre pòsters: 58 Total: 187 Nombre de coautors: 931 aprox. Nombre de comunicacions per tema i format:

TEMA FORMAT DE

PRESENTACIÓ

NOMBRE PER

FORMAT NOMBRE PER TEMA

COMUNICACIÓ 14 1. METODOLOGIA EN DISSENY CURRICULAR PÒSTER 18

32

COMUNICACIÓ 16 2. DISSENY DE TÈCNIQUES D’AVALUACIÓ. PÒSTER 15

31

55

COMUNICACIÓ 11 3. ACCIONS DE COORDINACIÓ. PÒSTER 17

28

COMUNICACIÓ 29 4. INTERACCIÓ DE L’ALUMNAT EN EL PROCÉS DIDÀCTIC. PÒSTER 19

48

COMUNICACIÓ 21 5. INNOVACIONS EN L’APLICACIÓ DE LAS NOVES TITULACIONS. PÒSTER 27

48

TOTALS 187 187 Comité Organizador Direcció: Cecilia Gómez Lucas Vicerectora de Planificació Estratègica i Qualitat Salvador Grau Company Director de l’Institut de Ciències de l’Educació Maite Tortosa Ybáñez Coordinadora del Programa Xarxes José Daniel Álvarez Teruel Coordinador de Formació Programa PDI Francisco Miguel Martínez Verdú Coordinador Innovació Educativa i Centres Comité Científic: Ignasi Jiménez Raneda Rector de la Universitat d’Alacant Jesús Pradells Nadal Vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat Universitat d’Alacant José Vicente Cabezuelo Pliego Vicerector d’Alumnat Universitat d’Alacant María Begoña San Miguel del Hoyo Vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació Universidad de Alicante María Begoña Subiza Martínez Vicerectora de Planificació Econòmica Universitat d’Alacant Nuria Fernández Pérez Secretària General Universitat d’Alacant Coordinadors de les taules de comunicacions: María Isabel Balteiro Facultat de Filosofia i Lletres Begoña Lucía Fuster García Facultat d’Econòmiques i Empresarials

56

Pablo Martí Ciriquian Escola Politècnica Superior. Cristina Cachero Castro Escola Politècnica Superior. Josefa Eugenia Blasco Mira Facultat d’Educació José Luis Todolí Torró Facultat de Ciències Rosario Ferrer Cascales Infermeria Carolina Blasco Jover Facultat de Dret José Miguel Sansano Gil Facultat de Ciències José Miguel Sempere Ortells Facultat de Ciències Equip col·laborador: Bienve Tremiño Quiles – ICE M. José Martínez Doménech- ICE Neus Pellín Buades – ICE Sergio Mijangos Sánchez – ICE Ramiro Jose Brea Capon - VrPEQ

3.2.2. Programa

- Ponències Durant las VIII Jornades van intervenir: Juan Manuel Badenas Carpio Director General Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva Enrique Silvestre Catalán Subdirector General de Professorat i Innovació Docent Ministeri d’Educació Juan Manuel Álvarez Méndez Professor Facultat d’Educació de la Universitat Complutense de Madrid

- Panell d’experts Es van desenvolupar dos panels d’experts al voltant de les experiències sobre la implantació de noves titulacions

57

Panel d’experts I: Implantació de Noves Titulacions

Panel d’experts II: Implantació de Noves Titulacions

Coordinador Joaquín Juan Marhuenda Fructuoso

Vicerector de Planificació d’Estudis Universitat d’Alacant

Participants Josefina García León

Vicerectora d’Ordenació Acadèmica Universitat Politècnica de Cartagena

Mercè Gisbert Cervera

Professora Titular de Pedagogia Universitat Rovira i Virgili

José María Rodríguez-Izquierdo Gil

Vicerector de Planificació i Qualitat Universitat de Cádis

Coordinadora Cecilia Gómez Lucas

Vicerectora de Planificació Estratègica i Qualitat Universitat d’Alacant

Participants Miguel A. Fernández Prada

Vicerector d’Estudis i Convergència Europea Universitat Politècnica de València

Félix Labrador Arroyo

Coordinador del Programa d’Innovació Educativa Universitat Rey Juan Carlos

Máximo Pló Casasús

Exvicerector d’Oferta Docent i Espai Europeu Educació Superior Universitat de Santiago de Compostela

58

- Taules de comunicacions:

Les taules de comunicacions van tractar tots els temes plantejats en les Jornades i es van realitzar en l'aulari II en les aules assignades a cada taula, amb una durada de tres hores aproximades. Del dia 8 de juny. Les comunicacions orals van tenir un temps aproximat de 10 min per a l'exposició i de 5 min per a un torn de preguntes i debat obert al públic. Els coordinadors/es de les taules van realitzar una anàlisi de les investigacions i valoracions que es van aportar en les taules i que s'han arreplegat en el CD de les Jornades. En l'apartat següent es detallen les comunicacions que van participar per temàtica.

3.2.3. Comunicacions

Tema 1: Metodologia en disseny curricular -Análisis comparativo de los estudios universitarios de Grado en Gestión Deportiva en España, Estados Unidos y Francia Tortosa-Martínez, J.; Díez García, Mª D.; Clavero Serrano, M.; Quesada Rettschlag, S.; Martí Sempere, C.; Martínez Canales, C. - Buenas prácticas en el marco del EEES: innovación en metodologías docentes y evaluación de los aprendizajes Lledó Carreres, A.; Herrera Torres, L.; Roig Vila, R.; Perandones González, T.Mª; Sánchez Marín, F.J.; Jiménez Alegre, MªD.; Grau Compnay, S.; Tortosa Ybáñez, MªT.; Álvarez Teruel, J.D.; Sogorg Devesa, M.; Riera Molina, N. -Concepto y experiencia de evaluación entre el alumnado. Hacia la aplicación de la evaluación formativa en algunas asignaturas del departamento de filologías integradas Corbí Sáez, M. I., Domínguez Lucena, V., LLorca Tonda, M. A., Ramos López, F., Ruiz Quemoun, F., Verna Haize, C. -Diseño de un modelo de indicadores de competencias tic en la docencia universitaria Lorenzo Lledó, G.; Pomares Baeza, J.; Roig Vila, R. -El portafolio discente en línea como herramienta de aprendizaje transversal Zubcoff Vallejo, J.J; Valle Pérez, C.; Fernández Fernández, Y.; Giménez Casalduero F.; Hernández Hernández M.P.; González Correa, J.M.

-El treball per tasques o projectes en l’ensenyament de la llengua i la literatura Francés Díez, Mª.A.; Francés Díez, A. -Elaboración de clases prácticas virtuales mediante el software adobe captívate Cavaliere Giardino, A. -Estructura de la docencia en el área de composición arquitectónica Martínez Medina, A.; Gutiérrez Mozo, M. E.; Calduch Cervera, J.; Oliver Ramírez, J. L.; Banyuls i Pérez, A.; Guerrero López, S. -I study with my iphone! Pallonari, M. -Innovaciones docentes para prevenir o reducir el fracaso escolar en la educación universitaria de Trabajadores Sociales Martínez Román, Mª.A.; Giménez Bertomeu, V.; Redero Bellido, H.; Vives Cases, C.; Gil González, D.; Pérez Belda, Mª C.; Díez Soriano, V.; Juste Ballesta, G.; Martín Torres, P. -Evaluación por competencias en trabajo social: puntos de partida y desafíos Ramos-Feijoo, C.; Lorenzo-García, J.; Garcia-San Pedro, Mª.J.; Ariño-Antuna, M.; Munuera-Gomez, P. -La guía docente: ¿documento de trabajo práctico o lustroso folleto? Albaladejo Martínez, J.A.

59

-La opinión del alumnado sobre la metodología y la evaluación docente en asignaturas de organización de empresas Tarí Guilló, J.J.; Andreu Guerrero, R.; de Juana Espinosa, S.; Fernández Sánchez, J.A.; González Ramírez, Mª R.; Manresa Marhuenda, E.; Rienda García, L.; Sabater Sempere, V.; Valdés Conca, J. -Materiales curriculares en docencia universitaria de Administración y Dirección de empersas, ADE Norman Mora, E.; Casado Díaz, J.M.; Sáez García, M.A.; Miranda Encarnación, J.A.; Taltavull de la Paz, P. Tema 2: Disseny de tècniques d’avaluació

-Adaptación y elaboración de un cuestionario de medida de la metodología de enseñanza-aprendizaje b-learning y e-learning aplicada a la formación universitaria Ferrer Cascales, R.I.; Reig Ferrer, A.; Fernández Pascual, Mª.D.; Albaladejo Blázquez, N.; Herranz Bellido, J.; Vallejo Muñoz, E.; Díez Jorro, M.; Cerezo Martínez, A.Mª. -Auto e-valuación en farmacología a partir de actividades propuestas por los estudiantes. Resultados definitivos tras tres experiencias consecutivas en dos asignaturas diferentes Formigós Bolea, J.; Palmero Cabezas, M; García-Cabanes, C.; Maneu Flores, V. -Cambios y tendencias en la evaluación y los resultados de aprendizaje en la Diplomatura en Trabajo Social de la Universidad de Alicante en el Espacio Europeo de Educación Superior Giménez Bertomeu, V.M. ; de Alfonseti Hartmann N.; Lillo Beneyto, A.; Lorenzo García, J.; Mira-Perceval Pastor, M.T.; Rico-Juan, J.R. -Consideraciones sobre la evaluación de la formación inicial del profesorado universitario en el ámbito de las ciencias jurídicas García Costa, F.M. -Cuando el evaluado evalúa: resultados de la evaluación de la implementación de la metodología semipresencial en un título propio por parte del alumnado Mondragón Lasagabaster, J.; Domínguez Alonso, F.J.; Rosser Limiñana, A.; Bueno Bueno, A.; Segura Palomares, M.A.; Moya Mira, C

-Diseño de enseñanza basada en proyectos, trabajo colaborativo y técnicas de evaluación específicas en el ámbito de la expresión gráfica arquitectónica y el E.E.E.S Marcos Alba, C.L -Evaluación formativa y sumativa: Comparación de los rendimientos de los estudiantes de Dirección estratégica de la Empresa Molina Azorín, J.F.; Pereira Moliner, J.; Pertusa Ortega,E.; Zaragoza Sáez, P.C.; Claver Cortés, E.; López Gamero, Mª.D.; Marco Lajara,B. -Evolución y evaluación de los resultados académicos de los estudiantes de empresariales tras la implantación de guías docentes. Un estudio longitudinal De juan Vigaray, Mª.D.; Posadas García, J.A.; López García, J.J.; Vallés Amores, Mª.L.; Martínez Mora, C.; Cuevas Casaña, J.; Peris Ferrando, J.E. -Explorando las competencias en el aprendizaje autónomo y presencial Martínez Lirola, M.; Crespo Fernández, E.

-La evaluación de las competencias en el Grado de Derecho Fernández Pérez, N. -La motivación del alumno: clave en las técnicas de evaluación. Caso Práctico: Motivando a alumnos de la Titulación de Ingeniero de Telecomunicación de la Universidad de Valladolid De la Torre Díez, I.; Díaz Pernas, F.J.; Díez Higuera, J.F.; Antón Rodríguez, M.; Martínez Zarzuela, M.; González Ortega, D.; Boto Giralda, D.; López González, F. -La reflexión en la acción como instrumento de autoevaluación y resiliencia en las prácticas clínicas de alumnos de enfermería Siles González, J.; Solano Ruiz, C.; Ferrer Hernández, E.; Rizo Baeza, M.; Fernández Molina, M. A.; Castell Molina, M.; Núñez Del Castillo, M.; Noreña Peña A.L.; Casabona Martínez Mª .I.; Cantó Brotons, E. -Les fitxes d’avaluació: una eina interactiva Esteve Guillen, A.

60

-Relación entre la evaluación y la motivación del alumnado con el uso del portafolio Martínez Lirola, M.; Martín Hueto, M.I.; Terrés Fernández, T. -Una revisión de las metodologías de enseñanza aprendizaje y los métodos de evaluación en comunicación: el caso Abat Oliba CEU Sierra Sánchez, J.; Cabezuelo Lorenzo, F. -Ventajas e inconvenientes de un sistema de evaluación continua Delgado García, A.Mª.; Oliver Cuello, R. Tema 3: Accions de coordinació

-Aplicación de las TIC en la planificación y docencia en ingeniería de Telecomunicación: una experiencia de coordinación en el marco del Espacio Europeo de Educación Superior García Gadañón, Mª; Abásolo Baz, D.; Poza Crespo, J.; Gómez Peña, C.; Hornero Sánchez, R. -Del dicho al hecho hay mucho trecho: implantación de los grados adaptados al EEES en la Facultad de Derecho de la Universidad de Murcia Gómez Manresa, M. F.; Pardo López, Mª.M. -Desarrollo profesional del docente universitario y las dificultades de su práctica docente Verginica Duta, N. -El apoyo mutuo entre profesores asesores y principiantes para mejorar la calidad docente universitaria Herrera Torres, L.; Mohamed Mohand, L.; Cremades Andreu, R. -La ardua tarea del coordinador de Red: un intermediario en el diseño de guías docentes Alvarado Ortega, M. B. -Coordinación docente en el Máster de Secundaria Casado Muñoz, R.; Lezcano Barbero, F. -Los equipos docentes multidisciplinares como ensayo metodológico de trabajo en grupo Pastor del Pino, Mª.C.; de la Peña Amorós, Mª.M. -Metodología Estarinca Aparicio Arias, E.; Sentana Gadea I.; Castejón Costa, J.L.; Gutiérrez Diego,Y.; González Cabezas, A.; Barba Casanova, E.; Gras Moreno, E.; Torregrosa Soler, R.R. -MIAU: Una experiencia conjunta de Aprendizaje Basado en Proyectos y Carpeta de Aprendizaje en dos asignaturas de Publicidad Rodríguez Valero, D.; Ortiz Díaz-Guerra, Mª.J.; Cavaliere Giardino, S.; García Escrivá, V. -Orientación y tutorías universitarias. Su utilidad en el proceso de integración del alumnado de nuevo ingreso Herrera Torres, L.; Cremades Andreu, R.; Mohamed Mohand, L. -Trabajo interdisciplinar para la coordinación del primer curso de Grado en Óptica y Optometría Caballero Caballero, M.T.; Angulo Jerez, A.; Bru Marínez, R.; Cuenca Navarro, N.; Gandía Tortosa, C.; González Pérez, C. Hernández Poveda, C.; Ivorra Pastor, I.; Pastor Beviá, I.; Pérez Rodríguez, J.; Trottini, M. Tema 4: Interacció de l’alumnat en el procés didàctic -Análisis y comparación de dos tipos de portfolio discente del programa oficial de postgrado (máster y doctorado) en Biotecnología y Biomedicina de la Universidad de Alicante De Juan Herrero, J.; Pérez Cañaveras, R.Mª; Vizcaya Moreno, Mª F.; Gómez Torres, Mª J.; Girela López, J.L.; Romero Rameta, A.; Martínez Ruiz, N.; Segovia Huertas, Y.; Iñiguez Lobeto, C.M. -Aplicación de las TIC a la explotación de la "oralidad" como eslabón perdido entre la traducción y la interpretación Tolosa Igualada, M.

61

-Aplicaciones del autoaprendizaje en la Historia del Arte en el marco de la Universidad de Salamanca Paliza Monduate, M.T.; Luengo Ugidos, J.V.; Panera Cuevas, F.J.; Muñoz Pérez, L.; García-Luengo Manchado, J. -Claves para una integración de las TIC en la docencia universitaria: el uso de las plataformas tecnológicas Roig Vila, R. I.; Alvarez Teruel, J.D.; Gonzalez Gomez, Mª.C.; Grau Company, S.; Lledo Carreres, A.; Lorenzo Lledó, G.; Martínez Almira, M.; Navarro Soria, I.J.; Perandones Gonzalez, T.Mª; Sanchez Marin, F.J.; Tortosa Ybáñez, Mª.T. -El aprendizaje basado en problemas en el marco de un proyecto de cooperación interdisciplinar entre dos universidades europeas Cuadrado García, M.; Ruiz Molina, M. E.; Hernández Martín, L. -El comportamiento estructural en la naturaleza como fuente de conocimiento aplicado a la Arquitectura Maciá Mateu, A.; Pérez Carramiñana, C.; Mateo García, M.; Piedecausa García, B. -El empleo del cine en la docencia del Derecho Constitucional Cobacho lópez, A. -El Pre-test y la acción tutorial. Una aplicación práctica para alumnos de 4º curso de Publicidad y Relaciones Públicas Campillo Alhama, C. -El protagonismo de la comunicación interpersonal en la relación alumno-profesor en el nuevo escenario del EEES Viñarás Abad, M.; Cabezuelo Lorenzo, F. -El trabajo colaborativo multidisciplinar en el grado de Química Sánchez Rodríguez, C.; Todolí Torró, J.L.; Sánchez Romero, R.; Grané Teruel, N.O.; Beltran Sanahuja, A.; Garrigós Selva, MªC.; Illán Gómez, Mª J.; Segura Abad, L.; Carrera Fernández, M.; López Bernabéu, S.; Mostazo López, Mª J.; Ferrer Cabrera, S.; Quiles Díaz, S.; Soler Mora, C. -Evaluación cuantitativa de los modelos de guía docente propuestos por REDCATS – Primero de Trabajo Social. Factores que condicionan la satisfacción de las/ os estudiantes con las guías docentes Mateo Pérez, M.A.; Pérez Belda, Mª.C.; Villegas Castrillo, E.; Caturla Martínez, P.; Pelluch Auladell, Mª.J.; Beamud Rendueles, MªC.; Martínez Gras, R.; Bañuls Soto, F. -Experiencia de Uso de un Wiki dedicado a los Errores de Alumnos Principiantes de Programación González-Ortega, D.; Díaz-Pernas, F.J.; Antón-Rodríguez, M.; Díez-Higuera, J.F.; Martínez-Zarzuela, M.; Boto-Giralda, D.; de la Torre-Díez, I.; López-González, F. -Experiencia práctica de integración de conocimientos entre las asignaturas de biología marina e inferencia estadística de segundo curso de Biología González Correa, J.M.; Giménez Casalduero, F.; Zubcoff Vallejo, J.J.; Hernández Hernández, Mª.P.; Fernández Torquemada, Y. -Implicación del alumnado universitario en su proceso de aprendizaje. Consideraciones a tener en cuenta dentro del EEES Herrera Torres, L.; Mohamed Mohand, L. -Incorporación del alumno a unas nuevas formas de impartición de la docencia: “Juegos de estrategia” como método de Enseñanza –Aprendizaje Iñiguez Ortega, P. -Interacción del alumnado en los aspectos metodológicos de las nuevas titulaciones Femenía Millet, O. -La autoevaluación y la evaluación por pares en el taller de moodle como parte del blended learning o aprendizaje mixto Arcos García, F.; Ortega Gil, P.; Amilburu Osinaga, A.; Cogost Maestre, N.; Galipienso Navarro, C. Mª; García López, S.; Casero Leal, J.A.; Ruíz Aranda, E.

62

-La caza del tesoro en el aula de traducción económica, comercial y financiera: metodología para el análisis de textos y fuentes de documentación Gallego Hernández, D. -La evaluación discente como herramienta de formación del profesorado. Una aproximación a partir del análisis del discurso de los alumnos adscritos a un proyecto piloto de enseñanza semipresencial Rodríguez Jaume, Mª.J.; Provencio Garrigós, H. -La experiencia de los estudiantes sobre la evaluación de sus competencias Garcia-San Pedro, MªJ.; Ramos Feijóo, C.; Lorenzo-García, J.; Ariño-Altuna, M.; Munuera-Gomez, P.; Alvarez Díaz, R.; Suria-Lorenzo, A. -La función tutorial y el empleo de plataformas para la formación en competencias Medina Rivilla A.; Domínguez Garrido, Mª.C.; Sánchez Romero, C. -Las bibliotecas universitarias como recurso y herramienta de aprendizaje en el Espacio Europeo de Educación Superior Navarro Cano, N.; Suárez Ojeda, M.; Guío Moreno, C. -Las nuevas tecnologías en la docencia universitaria como fórmula de interacción del alumnado en el proceso didáctico: el campus virtual y la tutoría electrónica Fernández Collados, Mª.B.; Sánchez Trigueros, C.; González Díaz, F. -Métodología docente en el EEES: una aplicación a asignaturas de 2º de Economía de la Universidad de Alicante Fuster García, B.; Agulló Candela, J.; Guilló Fuentes, Mª D.; Fuster Olivares, A.; Valdés Calabuig, J.; Centeno Miranda, Z. -Metodología en Econometría I: una experiencia Carnero Fernández, Mª.A. -Pruebas objetivas en Moodle, Campus Virtual y sistema tradicional. Análisis comparativo de su gestión Ferrer Gracia, MªJ.; Mora García, R.T.; Férriz Papí, J.A.; Furest Aycart, G.J.; -Red para la colaboración con Centros de Secundaria para la formación experimental de alumnos de Bachillerato. Introducción al trabajo de laboratorio Vázquez Ferri, C.; Espinosa Tomas, J.; Hernández Poveda, C.; Mas Candela, D.; Miret Mari, J.J.; Illueca Contri, C.; Pérez Rodriguez, J. -Taller vertical entre las asignaturas Construcción III y Construcción IV de la Titulación de Arquitectura Mateo García, M.; Pérez Carramiñana, C.; Piedecausa García, B.; Sirvent Pérez, C.D.; Ruiz Cáceres,J.A. -Tareas colaborativas fuera del aula, a través de las TICS. Interacción nativo/no-nativo en el aprendizaje de lenguas para la traducción Chiapello, S.; González Royo, C.; Pascual Escagedo, C. Tema 5: Innovacions en l’aplicació de les noves titulacions -Competencia Lectoescritora en la Universidad. Espacios de desarrollo e investigación Mula Franco, A.; Llorens García, R.F.; Pomares Puig, P.; Villaverde Pérez, A.; Rovira Collado, J.; Díaz Chavarria, R.; López Morales, B.; Pastene Labrín, F. -Competencias para la sostenibilidad en el máster de educación secundaria. Análisis y propuestas Martínez Agut, Mª.P.; Ull Solís, Mª.A.; Aznar Minguet, P.; Piñero Guillamany, A. -Contribución de las tecnologías de información y comunicación en la adaptación al Espacio de Enseñanza Europeo Superior de la docencia en Ingeniería de la Edificación García Vera, V.E.; Barba Casanovas, E.; Roig Vila, R. -Desarrollo de la asignatura virtual “Derechos fundamentales y libertades públicas” García Costa, F.M.

63

-Diseño de una herramienta de visualización y supervisión para centros sobre el control del volumen total semanal de dedicación del alumno y profesor Martínez Verdú, F.M.; Grau Company, S.; Tortosa Ybáñez, Mª.T.; Álvarez Teruel, J.D.; Gómez Lucas, Mª.C. -Diseño del Título De Grado en Ingeniería Eléctrica Quesada Montoro, L.C.; Márquez García, A.A.; Giménez Martín, E.; Pascual Reguera, Mª.I.; Gómez Ortega, J. -Diseño y realización de una Base de datos de materiales didácticos de psicología social para el Grado de Publicidad y Relaciones Públicas de la Universidad de Alicante López-Sánchez, C.; Cancillo Salas, J.; Gómez Bernabeu, A.; Duarte Medina, J.; Cuenca Torres, J.M.; Fuentes Albertini, J.M.; Amores Solanas, F. -Innovación docente en Matemática Financiera Hernández Solís, M.; de la Fuente Sánchez, D.; Pra Martos, I. -Innovación en la enseñanza universitaria: colaboración e interacción en un contexto b-learning Fernández Verdú, C.; Valls González, J.; Llinares Ciscar, S. -La aplicación del Espacio Europeo y su plasmación en las guías docentes Vidal Vidal, J.; Vicedo Cañada, L. -La Guía Docente: un instrumento para el aprendizaje del Trabajo Social Garcia-San Pedro, Mª.J.; Ramos Feijoo, C.; Lorenzo García, J.; Ariño Altuna, M.; Munuera Gomez, P.; Suria-Lorenzo, A.; Álvarez Díaz, R. -Las nuevas tecnologías de la información en la enseñanza-aprendizaje del Derecho Mercantil Asensi Merás, A. -Metodologías docentes innovadoras en el área de urbanística y ordenación del territorio en la Titulación de Arquitectura: la aportación de las nuevas tecnologías al trabajo de equipo García Mayor, C.; García González, M.C.; Martí Ciriquián, P.; Nolasco Cirugeda, A.; Domínguez Martínez, L. -Nuevas estrategias en la enseñanza de las Matemáticas en los nuevos títulos de grado Sánchez-Guirao, A.J.; Bartoll Arnau, S.; Gomez-Collado, Mª.C.; Trujillo Guillen, M. -Nuevas miradas educativas. Aportaciones de la Educación Social a las escuelas libres de Cataluña. Una alternativa profesional y pedagógica Salmerón Lucas, L. -Nuevos Métodos Tecnológico-educativos en la Economía del Turismo Lillo Bañuls, A.; Fuentes Pascual, R

-Posibilidades de mejora del proceso enseñanza-aprendizaje a través del análisis de los estilos de aprendizaje: un estudio en estudiantes de CCSS y de Ingeniería Informática Alonso Alonso, P.; de Juan Vigaray, M.D.; Diez Ros, R.; Espinosa Seguí, A.; Cachero Castro, C.; López Rivadulla, J. -Proyecto re-Sahara: taller cooperativo entre las asignaturas de proyectos I, estructuras II y construcción III de la titulación de arquitectura Pérez Carramiñana, C.; Mateo García, M.; Maciá Mateu, A.; Sirvent Pérez, C.D.; Ruiz Cáceres, J.A.; Piedecausa García, B. -Retos del siglo XXI: un proyecto para impulsar la Educación para el Desarrollo humano y sostenible en la universidad Cifuentes García, Mª.A.; Fernández Sancha, A.; González Delgado, Mª.N.; Orozco Barrenetxea, C. -Specialized press and journalism subjects under the EHEA umbrella: study cases on Madrid, Catalonia, Valencian Region and Andalusia Cabezuelo Lorenzo, F.; Sierra Sánchez, J.; Sotelo González, J. -Una investigación cualitativa sobre el impacto del e-Portafolio en la docencia universitaria Sánchez Santamaría, J.

64

3.2.4. Pòsters

Tema 1: Metodologia en disseny curricular -Adaptación de la materia de Análisis Numérico a la docencia de Ingeniería Informática en el Espacio Europeo de Educación Superior Barrios Rolanía, D.; Dopazo González, E.; Martín Ayuso, V.; Pérez Camaño, J.L.; Robles Santamarta, J.; Setién Villarán, J.; Tabernero Galan, A. -Algunos intentos de innovación docente en la asignatura “Fundamentos de Química” Guijarro Espí, D.; Pastor Beviá, I.M.; Yus Astiz, M. -Comparación de la metodología docente aplicada en la asignatura Bromatología Descriptiva del Grado con el de la Diplomatura en Nutrición Humana y Dietética que se imparte en la Universidad de Alicante Maestre Pérez, S.E.; Carrasco Abad, A.; Llopico Alós, J.; Sirvent Belando, J.; Sánchez Melero, J.C.; Aguilar García, J.; Garrigós Selva, Mª.C.; Grindlay Lledó, G.; Prats Moya, Mª.S. -Creencias del alumnado sobre cómo “hacer carrera” en su futura profesión Beléndez Vázquez, M.; Martín Llaguno, M.; Hernández Ruiz, A.; Topa Cantisano, G. -Curricular dessign on b-learning: methodology and evaluation of competences in the Course Criminal Policy Doval Pais, A.; Fernández-Pacheco Estrada, C. -Desarrollo y coordinación del currículo de prácticas del primer curso del grado en Química Román-Martínez, M.C.; Grané-Teruel, N.O.; Bonete-Ferrández, P.L.; Climent-Payá, V.J.; Garrigós-Selva, M.C.; Guijarro-Espí, D.; Hidalgo-Núñez, M.M.; Illán-Gómez, M.J.; Iniesta-Valcárcel, J., Lana-Villareal, T.; Mora-Pastor, J.; Todolí-Torró, J.L. -Diseño curricular de las asignaturas de Física en los nuevos grados de Ingeniería y Arquitectura Pérez Molina, M.; Fernández Varó, E.; Álvarez López, M.; Vera Guarinós, J.; Gallego Rico, S.; Beléndez Vázquez, T.; Dale Valdivia, R.; Heredia Ávalos, S.; Yebra Calleja, M.; Beléndez Vázquez, A.; Torrejón Vázquez, J.M.; Martín García, A.; Hernández Prados, A.; Rosa Herranz, J.L.; Moreno Marín, J.C.; Seva Follana, A.; Ortuño Sánchez, M.F.; Márquez Ruiz, A.; Francés Monllor, J.; García Martín, J.M.; Neipp López, C.; Méndez Alcaraz, D.I.; Benavídez, P.G. -Diseño de una Guía Docente para la asignatura de Bioquímica en el Grado de Biología Camacho Carrasco, M.L.; Bonete Pérez, Mª.J.; Bru Martínez, R.; Ferrer Casanova, J.; LLorca Alcaraz, F.I.; Bautista Saiz, V.; Vilella Antón, Mª.T. -Docencia semipresencial de estudios propios en audiología general Angulo Jerez, A.; García Bernabeu, J.R. -English Methodolgy 2.0 Tabuenca Cuevas, M.; Gosalbez Larios, P.; Cherro Samper, M.; Sánchez Quero, M.; Cirauqui Ribes, I. -Enseñanza de la traducción literaria II español-francés (8273) mediante la Plataforma Multimedia para la Docencia Virtual, Presencial y Semipresencial Masseau, P. -Evaluación de la licenciatura de Ciencias del Mar en la Universidad de Alicante: una aproximación DAFO Giménez Casalduero, F.; Bayle Sempere, J.; Hernández Hernández, Mª.P.; Zubcoff Vallejo, J.J.; González Correa, J.M.; Mestre Martín, M.; Agulló Pascual, E.; Rico Castaño, A.; Martínez Asensio, A.; Forcada Almarcha, A.; Del Pilar Ruso, Y.; Martínez García, E.; Fernández Jover, D.; Abellán Gallardo, E.; García Serra, L.M. -Evaluación de las prácticas de asignaturas de la titulación Nutrición Humana y dietética a través del campus virtual Maestre Pérez, S.E.; Terol Pardo, A.; Paredes Paredes, E.; Aguilar García, J.; Prats Moya, MªS. -Evaluación del programa de prácticas de la asignatura aprendizaje y desarrollo en la adolescencia Miñano Pérez, P.; Gilar Corbí, R.; Castejón Costa J.L.; Sánchez Sánchez, B.

65

-Evidencia de una cierta desconexión en el diseño curricular de los estudios de la Licenciatura de Químicas con el de los estudios de Bachillerato Alcañiz Monge, J. -Investigación en Tecnologías para el Aprendizaje de los Computadores y sus Aplicaciones Pujol López, F.A.; Ferrandez Pastor, F.J.; García Rodríguez, J.; Jimeno Morenilla, A.; Mora Gimeno, F.J.; Mora Mora, H.; Sánchez Romero, J.L. -Nueva propuesta en la docencia de asignaturas de Matemáticas en Ingeniería Rodríguez González, M.L.; Pasadas Fernandez, M.; González Rodelas, P. -Valoración del trabajo grupal de los estudiantes como medio de adquisición del conociemiento I Blasco Mira, J.E.; Zarco Pleguezuelos, P.; Caus i Pertegaz, N.; Vega Ramirez, L.; Mengual Andrés, S.; Rodríguez Cano, C. Tema 2: Disseny de tècniques d’avaluació -Cambiando la metodología docente al aprendizaje basado en proyectos: la evaluación global Aznar Gregori, F.; Arques Corrales, P.; Molina Carmona, R.; Puchol García, J.A.; Pujol López, M.; Compañ Rosique, P.; Sempere Tortosa, M.; Rizo Aldeguer, R.; Mora Lizán, F.; Villagrá Arnedo, C. -Desarrollo de la evaluación apoyada en agentes inteligentes: el cado del proyecto Teaching Tutoring Intelligent Agents to customise lifelong learning pathways in microfinance sector Feliz Murias, T. -Diseño de un protocolo de evaluación para la asignatura prácticas externas de la Facultad de Ciencias Martínez-Espinosa, R. Mª.; Mancheño Magán, B.; Grané Teruel, N.O.; Gras García, L.; Jordá Guijarro, J.D.; Reyes-Labarta, J.A.; Gómez Lucas, Mª.C.; Martínez Verdú, F.M. -Docencia semipresencial y evaluación llevada a cabo por el Grupo de Innovación Tecnológico Educativa en Percepción y Óptica Visual (GITEPOV) De Fez Saiz, D.; Viqueira Pérez, V.; Martínez Verdú, F.M.; Coloma Torregrosa, P.; Camps Sanchís, V.; Perales Romero, E.; Chorro Calderón, E.; Marchante Rodríguez, V.; Marchante Rodríguez, E.; Díaz-Alejo Búa, J. -Estudio cuantitativo y cualitativo de un curso de Redes de Computadores usando la plataforma LCMS-Moodle y Wimba Create Gil Vázquez, P.; Pomares Baeza, J.; Candelas Herías,F.; Puente Méndez, S.T.; Jara Bravo, C.; García Gómez, G.; Corrales Ramón, J.; Torres Medina, F. -Evaluación con-curso no pica Villagrá Arnedo, C.J.; Castel de Haro, Mª.J.; Gallego Durán, F.; Cortés Vaíllo, S. -Evaluación de la expresión oral Martos Montes, R.; Callejas Aguilera, J.E.; Ramíerez Fernández, E.; Estrella Cañada, R. -Implantación de una nueva metodología de evaluación en la asignatura de Estructura Económica de España Delgado Márquez, B. L. -La evaluación de la docencia en lenguaje musical desde una perspectiva integradora Esteve Faubel, J.M.; Molina Valero, M.A.; Botella Quirant, Mª.T.; Espinosa Zaragoza, J.A.; Esteve Faubel, R.P. -La motivación del profesorado de la Universidad de Alicante. Hacia la evaluación continua Nicolau Gonzálbez, J.L.; Ruiz Callado, R. -Las guías de autoevaluación y la percepción del estudiante sobre su utilidad y contribución al aprendizaje Úbeda García, M.; Marco Lajara, B.; Sabater Sempere, V.; García Lillo, F. Molina Manchón, H. -Metodología interactiva para la evaluación de las prácticas de Edafología Sánchez Sánchez, A.; Jordá Guijarro. J.D.; Bermúdez Bellido, M.D.; Ivorra Ponsoda, R. -Patrones de evaluación continua en el aprendizaje online

66

Nicolau Gonzálbez, J.L.; Sellers Rubio, R.; Merino García, F.; Orgilés Gallardo, A -Prácticas de laboratorio magistrales interactivas: Experiencia en la asignatura de Química de la licenciatura de Biología Gómez Mingot, M.; Pérez Jiménez, A.J.; Sanchís Bremúdez, C.; Solla Gullón, J.; Vidal Iglesias, F.J.; García Bezares, D.; Iniesta Valcárcel, J. -Propuesta de evaluación para asignaturas de Matemáticas en titulaciones técnicas Berenguer Maldonado, M.I.; Gámez Domingo, D.; Garralda Guillem, A.I.; López Linares, A.J.; Ruiz Galán, M.; Serrano Pérez, M.C. Tema 3: Accions de coordinació -Análisis de los instrumentos pre-EEES de evaluación en la Facultad de Ciencias Martínez Verdú, F.M.; Font Escamilla, A.; Molina Palacios, S.; Reyes Labarta, J.A.; Román Martínez, Mª.C.; Muñoz Cervera, M.C.; Molina Vila, M.D.; Martínez Espinosa, R.M.; Jordá Guijarro, J.D.; Gras García, L.; Mancheño Magán, B.J.; Grané Teruel, N.O.; Gómes Lucas, Mª.C. -Avaluació horitzontal. Fins on estem disposats a arribar? Cantó Doménech, J. -El aula de las neuris Aparicio Arias, E.; Gutiérrez Diego, Y; Vilella Bas, S.; Sentana Gadea, I; Gras Moreno, E.; Valera Uribe, C.; Torregrosa Soler, R.R. -Estrategia de mejora en la entrada a la universidad: propuestas para la elaboración de un cuestionario dirigido al alumnado de bachillerato Moncho Pellicer, A.; Francés Herrera, J.; Alonso Cadenas, N.; Vega Morales, A.Mª -La acción tutorial en secundaria como punto de partida de la orientación universitaria. Indicadores de evaluación Grau Company, S.; Pareja Salinas, J.M.; Vega Morales, A. Mª; Francés Herrera, J. -La coordinación entre la enseñanza secundaria y la Universidad. Un aspecto clave en los títulos de grado de Ciencias Grané Teruel, N.O.; Martín Carratalá, M.L.; Bonet Jornet, A.; Cañaveras Jimenez, J.C.; Caballero Caballero, M.T.; Ramos Espla, A.; Rodríguez Álvarez, M.; Espinosa Miralles, J.; Forner Gumbau, O.; Lillo Cerda, S. Jarque Cuadras, P.; Pujal Prieto, E.; Bertoa Diaz, A.; Antón Felanich, F. -La orientación y el asesoramiento al alumnado que accede a la universidad: análisis de la accesibilidad al Plan de Acción Tutorial Tortosa Ybáñez, Mª.T.; Moliner Timoneda, M.; López Padrón, A.; López López, R.Mª. -Las redes de investigación educativa. Una oportunidad para el cambio Álvarez Teruel, J.D.; Moncho Pellicer, A.; Alonso Cadenas, N.; López Padrón, A. -Los Grados de la Facultad de Ciencias de Burgos. La Experiencia de una Realidad Busto Núñez, M.D.; García Pérez, J.M.; Ibeas Cortés, S.; Jaime Moreno, I.; Palmero Díaz, S. -Metodología y evaluación de las asignaturas del área de Química Inorgánica en el primer curso de los nuevos grados Illán Gómez, Mª.J.; Román Martínez, Mª.C.; Sánchez Adsuar, Mª.S.; García García, A.; Alcañiz Monge, J. -Nueva titulación de grado en Ingeniería del Medio Natural (Universidad Politécnica de Madrid): coordinación académica de las asignaturas de los dos primeros semestres San José Fernández, A.; Montoro Ordóñez, T.; Vivar Sanz, A.; Gómez Sanz, V.; Pérez García, C.; Rodríguez Villa, J.M.; Molleda Clara, C.; Martín Muñoz, G.; Génova Fuster, M.; Castellanos Peñuela, A.; Monsó Senabre, A.; Sadornil Arenas, E.; Martínez Blanco, A.; Manrique Menéndez, E.; Soldevilla Puga, C.; Martínez García, J.; Pérez Gómez, S.; Galán Cela, P.; Saa Requejo, J.E.; Dorado Martín, G.; López Leiva,C.; Gastón González, A. -Prácticas universitarias multidisciplinares para favorecer el desarrollo de habilidades competenciales de trabajo en equipo Navarro Soria, I.J.; Pertegal Felices, Mª.L.; Jiménez Morenilla, A.M.; Gil Méndez, D.

67

-Red para el diseño de estrategias educativas conjuntas entre la Universidad y centros de enseñanza secundaria para el fomento del interés y conocimiento de disciplinas científico-técnicas Gómez Siurana, A.; Saquete Ferrándiz, M.D.; Boluda Botella, N.; García Quesada, J.C.; Carratalá Giménez, A.; Font Escamilla, A.; Gomis Yagües, V.; Prieto Tárraga, J.M.; Benavent Calvo, J.; Gómez Rico, P.; Menargues Irles S. -Trabajo cooperativo y estudios transversales en 1º de Historia García Atiénzar, G.; Benítez Bolorinos, M.; Irles Vicente, Mª.C.; Jover Maestre, F.J.; Lorrio Alvarado, A.; Márquez Villora, J.C.; Mateo Ripoll, V.; Mira Abad, A.; Molina Vidal, J. -Transición a la UA: ya eres de los nuestros Álvarez Teruel, J.D.; Pareja Salinas, J.M.; López López, R.Mª; Moliner Timoneda, M. -Una experiencia de coordinacion a traves de trabajos en grupo Arroyo Fernández, Mª.J. -Una experiencia de coordinación entre las asignaturas de Análisis Matemático y Programación de la ETSINF Sanabria Codesal, E.; Martínez Hinarejos, C.D. Tema 4: Interacció de l’alumnat en el procés didàctic -Aplicación de herramientas web colaborativas en la realización de Proyectos Fin de Carrera en Ingeniería Francés Monllor, J.; Álvarez López, M.L.; Vera Guarinos, J.; Bleda Pérez, S.; Neipp López, C.; Beléndez Vázquez, A. -Características del trabajo en grupo y su autoevaluación. Ventajas, desventajas y resultados Cortés Samper, C.; Cutillas Orgilés, E.; Espinosa Seguí, A.; Sempere Souvannavong, J.D.; Ortuño Castillo, J. -El desarrollo de herramientas docentes a partir de metodologías de evaluación de la sostenibilidad ambiental en la titulación de Arquitectura Superior Mínguez Martínez, E.; Iborra Pallarés, V. -El papel de los cuestionarios tipo test como complemento en los primeros cursos de enseñanza Navarro Climent, J.C.; Segura Abad, L.; Sepulcre Martínez, J.M. -El proyecto AVATAR: promoción del uso educativo de los mundos virtuales Santoveña Casal, S.Mª; Feliz Murias, T. -Experiencia de innovación docente: satisfacción del alumnado con la tutoría virtual en el prácticum Ferré-Grau, C.; Montesó-Curto, P.; Albacar-Riobóo, N.; Lleixà-Fortuño, M.; Dalmau-Llorca, P.; Adell-Argentó, B.; Berenguer-Poblet, M.; Marqués-Molías, L.; Sogues Pera, M. -Experiencia de metodología online en curso CECLEC de la Universidad de Alicante Ortiz Zamora, F. -Idoneidad de dos espacios virtuales para la interacción y el trabajo cooperativo de los estudiantes en el EEES Yuste Tosina, R.; Borrero López, R. -Interacción del alumnado en el aprendizaje interdisciplinar de la expresión gráfica, las matemáticas y el arte Olmo García, J.C.; Delgado Olmos, A.; Henares Cuéllar, I.; Márquez García, Mª.L.; Martínez de Carvajal, A.I.; Pesadas Fernández, M.; Segarra Lagunes, S.; Burgos Núñez, A. -La utilización de metodologías activas: una experiencia docente García Irles, M.; Sempere Ortells, J.M.; Marco de la Calle, F.; De la Sen Fernández, Mª.L. -La WIKI como escenario para desarrollar la competencia de “trabajo en equipo” en educación superior Borrero López, R.; Yuste Tosina, R.

68

-Las Herramientas interactivas en la Docencia Virtual Hernández Ortega, B.; Buil Carrasco, I.; Sesé Olivan, F.J.; Urquizu Samper, P. -Las nuevas metodologías docentes como camino hacia el EEES: la utilización de una WebQuest y de Sistemas de Respuesta Interactiva en Investigación de Mercados Hernández Ortega, B.; Delso Aranaz, Mª.D.; Garrido Rubio, A.; Montaner Gutierrez, T. -Participación activa del alumnado en la generación de contenidos didácticos y aprendizaje entre iguales en una asignatura optativa Espinosa Seguí, A.; Domene Gómez, L. -Percepción de la Coeducación en la especialidad de Educación Infantil de la Universidad de Alicante Mañas Viejo, C.; Montesinos Sánchez, N.; Esquembre Valdés, M.; Iniesta Martínez, A.; Establier, H.; Moreno, M.; Gilar, R. -Simulador SimElv como Herramienta Didáctica Izquierdo Misiego, C.; Sánchez Curto, J. M.; Martín Sánchez, N.; Montero García, J.; Sánchez Montero, M. J.; Salvador Palacios F. -Trabajo conjunto de profesores y estudiantes en la obtención de una estrategia de mejora en la orientación del estudiante universitario Grau Company, S.; Tortosa Ybáñez, Mª.T.; Moliner Timoneda, M.; López López, R.Mª -Valoración de los alumnos de la asignatura Ciencia de Materiales de cara a la programación de la asignatura en el Grado en Química Lillo Ródenas, Mª.A. Martínez Escandell, M. -Valoración de un sistema de coordinación y orientación de las prácticas presenciales incluidas en los nuevos planes de estudio para la mejora del rendimiento académico en el marco universitario Sentana Gadea, I.; Gutiérrez Diego, Y.; Llorca Schenk, J.; Sentana Cremades, E. Tema 5: Innovacions en l’aplicació de les noves titulacions -Adaptación al EEES de la Guía Docente de la asignatura Química Aplicada del nuevo Grado en Nutrición Humana y Dietética de la Universidad de Alicante Jiménez Migallón, A.; Garrigós Selva, Mª C.; Grindlay Lledó, G.; Mora Pastor, J.; Pérez Jiménez, A.J. -Aplicación de las nuevas tecnologías a la resolución de problemas de Instrumentos Ópticos García Llopis, C.; Fernández Varo, E.; Fuentes Rosillo, R.; González Pérez, Mª C.; Pascual Villalobos, I. -Curso cero: Una nueva bienvenida a los alumnos de Arquitectura de la Universidad de Granada Fortes Escalona, M.A.; Kouibia Krichi; A.; Márquez García, Mª.L.; Palomares Bautista ,A.; Pasadas Fernández, M.; Rodríguez González, M.L -De "Introducción” a “Fundamentos” de la comunicación. El proceso de transformación modular de una materia fundamental en Publicidad y Relaciones Públicas para la convergencia Martin Llaguno, M.; Feliu Albaladejo, A.; González Díaz, C. -Desarrollo de materiales docentes para la implantación de la asignatura Química Analítica en el nuevo Grado de Química Grindlay Lledó, G.; Garrigós Selva, MªC.; Mora Pastor, J.; Gras García, L.; Martín Carratalá, MªL.; Grané Teruel, N. -Diseño de nuevos guiones de prácticas de química con actividades no presenciales en el Grado de Nutrición Humana y Dietética Sánchez Sánchez, C.M.; Pérez Jiménez, A.J. -El software libre como apoyo a la docencia virtual Chorro Calderón, E.; Perales Romero, E.; Viqueira Pérez, V.; de Fez Saiz, D.

69

-Elaboración de guías docentes de asignaturas de Historia Contemporánea en el Grado de Historia de la Universidad de Alicante Fernández Sirvent, R.; Gutiérrez Lloret, R.A.; Moreno Seco, M; Santacreu Soler, J.M.; Senante Berendes H.; Sevillano Calero, F. -Empleo de Plataformas de Gestión Docente Gómez García, E.; Rodríguez Marciel, C.; Berzal Rubio, M.; Caja García, J.; Maresca Fazioli, P.; Barajas Fernández, C. -Expresión Gráfica Arquitectónica: adecuación de las metodologías docentes a las nuevas tecnologías gráficas Pérez del Hoyo, R.; Ivanez, L.; Irles Parreño, R. -Formación de maestros: evaluación de entornos multimedia para el aprendizaje de la geometría Penalva Martínez, M.C.; Rodriguez Serna,F.J.; Callejo De La Vega, M.L.; Torregrosa Gironés,G.; Fernández Verdú, C. -Implicación del alumnado en la investigación de Redes Tur Viñes,V.; Rodríguez Valero,D.; Pinillos Laffon, A.; Pallarés Maiques, MªJ.; Piñol Juan, Y.; Orbea Mira, J.; Poveda Salva, M.; Martínez Martínez, E.; Muñoz Magro, C.; Rodriguez Ibáñez, MªT. -Innovació docent al Grau en Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra López Ferrero, C.; Gelpí Arroyo, C.; Pegenaute Rodriguez, L. -Innovación docente en los Estudios Ingleses: estudio y reflexión sobre los procesos de aprendizaje y estándares de calidad Mateos Pequerul, E. -Innovaciones destinadas a la autoevaluación y evaluación del alumno en competencias relacionadas con materias del área de Química Orgánica Sansano Gil, J.M.; Alonso Velasco, D.A.; Alonso Valdés, F.; Baeza Carratalá, A.; Chinchilla Cruz, R.; Foubelo García, F.; Gómez Lucas, Mª.C.; González Gómez, J.C.; Guijarro Pastor, A.; Guijarro Espí, D.; Guillena Townley, G.; Maciá Ruiz, B.; Mancheño Magán, B.; Pastor Beviá, I.M.; Ramón Dangla, D.J. -La metodologia semi-presencial en el título propio de experto/especialista en mediacion de la UA Rosser Limiñana, A.; Mondragón Lasagabaster, J.; Bueno Bueno, A.; Domínguez Alonso, F.J.; Segura Palomares, M.A.; Moya Mira, C. -Laboratorio virtual de uso libre para experimentos visuales Perales Romero, E.; Chorro Calderón, E.; de Fez Saiz, D.; Luque Cobija, Mª.J. -Las asignaturas OCW en el nuevo contexto educativo Jordán Lluch, C.; Torregrosa Sánchez, J.R. -Las redes sociales como apoyo a la docencia presencial y no presencial Garrigós Fernández, I.; Mazón López, J.N.; Moreda Pozo, P.; Puchol Blasco, M.; Saquete Boró, E. -Nuevas metodologías de trabajo en la titulación de Arquitectura Superior Iborra Pallarés, V.; Francés Tortosa, V.; Cervantes Corazzina, J. -Nuevos métodos de aprendizaje para la asignatura de Acústica del Título de Grado de Ingeniería de Sonido e Imagen Calzado Estepa, E.Mª; Heredia Avalos, S.; Yebra Calleja, Mª.S.; Vera Guarinos, J. -Operacionalización de la metodología ABP para el desarrollo de materiales de aprendizaje en el contexto de la formación en enfermería Ramos-Pichardo, JD; Cabañero-Martínez, MJ; Muñoz-Mendoza, CL; Perpiñá-Galvañ, J; Romá-Ferri, MT; López-Coig, ML; Velasco-Álvarez, ML; Sanjuan-Quiles, A; Hurtado-Sánchez, JA -Reflexiones sobre las herramientas de innovación educativa Camps Sanchis, V.J.; Caballero Caballero, MªT.; Illueca Contri, C.; De Fez Saiz, Mª.D.; Trottini, M.; Mas Candela, D.; Piñero LLorens, D.; Cabezos Juan, I.; García Muñoz, Á.; Morales Calderón, A.; Bellot Berbabé, J.; Miret Mari, J.

70

-Trabajo coordinado entre los títulos de Química y Geología para la elaboración de la guía docente de primer curso del grado Todolí Torró, J.L.; Cañaveras Jiménez, J.C.; Grané Teruel, N.; Alfaro García, P.; Chiappe Acosta, G.; Corbi Sevila, H.; Lana Villarreal, T.; Martín Martín, J.; Mira Guardiola, J.; Morallón Núñez, E.; Román Martínez, M.C.; San Antolín Gil, M.A.; Seva Roman, E.; Soria Mignorance, J.M.; Tent Manclus, J.E.; Villalvilla Soria, J.M.

-Un cambio en la metodología docente implementando el b-learning a estudiantes de marketing De Juan Vigaray, Mª. D.; González-Gascón, E. -Utilización de la videoconferencia en la docencia de postgrado Caballero Caballero, Mª.T.; Illueca Contri, C.; de Fez Sáiz, Mª.D.; Camps Sanchís, V.; Mas Candela, D.; Trottini, M.; García Muñoz, A.; Morales Calderón, A.; Piñero Llorens, D.; Cabezos Juan, I.; Bellot Bernabé, J.; Miret Mari, J. -Valoración del uso del Campus Virtual en la Titulación de Ciéncias de la Actividad Física y el Deporte de la Universidad de Alicante, perspectiva de integración de competencias digitales en las nuevas metodologías docentes del espacio europeo de educación superior Mengual Andrés, S.; Roig Vila, R.; Blasco Mira, J.E.

3.2.5. Conclusions

L'organització es va plantejar que en aquestes VIII Jornades per a l'exposició de comunicacions i pòsters es va facilitar la interdisciplinarietat, el poder compartir el coneixement des de diversos àmbits d'investigació i propiciar una major interacció entre els participants i les diferents temàtiques per a les quals es van organitzar aquestes Jornades. Aquesta organització ha estat destacada i altament valorada per la gran majoria de participants que a través de l'enquesta de valoració que es va facilitar en les Jornades, han indicat la seua satisfacció i proposen seguir en aquesta línia per a successives Jornades. Volem destacar, per altra banda, la labor realitzada pels coordinadors de Taules de Comunicacions durant aquestes Jornades. Les seues observacions i conclusions denoten la riquesa que s'ha viscut durant l'exposició de les mateixes.

71

3.3. Edicions publicades per l’ ICE i el Vicerectorat de Planificació

Estratègica i Qualitat

Evaluación de los aprendizajes en el Espacio Europeo de Educación Superior Serie Redes Gómez Lucas, M.C. y Grau Company, S. (Coords.) 743 pp. Editorial Marfil S.A. Vicerectorat de Planificació Estratègica i Qualitat Instituto de Ciencias de la Educación Universitat d’Alacant. 2010 ISBN: 978-84-268-1523-1 Descripció Monografia que conté les aportacions sobre l'avaluació dels aprenentatges en l'EEES, fruit del treball col·laboratiu de docents universitaris, docents no universitaris i de l'alumnat que van participar en el Programa Xarxes 2009-2010.

Comunidad investigadora del programa Redes: Proyectos y resultados Tortosa Ybáñez, M.T.; Álvarez Teruel, J. D y Pellín Buades, N. (Coords.) 1954 pp. Vicerectorat de Planificació Estratègica i Qualitat Institut de Cièncias de l’Educació Universitat d’Alacant. 2010 ISBN: 978-84-692-9579-3 Descripció CD-ROM que conté les memòries de investigació de los professors participants en el Programa de Xarxes d’Investigació en Docència Universitària 2008-2009.

Antropología educativa de los cuidados: una etnografía del aula y las prácticas clínicas Siles González, J. y Solano Ruiz, M. C. 205 pp., Editorial Marfil, S. A. 2009 Vicerectorat de Planificació Estratègica i Qualitat Institut de Ciències de l’Educació Universtat d’Alacant. 2009 ISBN: 978-84-268-1492-0 Descripció Monografía que recull el resultat de diversos anys d’activitat investigadora en la xarxa d’investigació “Antropologia Educativa de les cures” (Dept. d’Infermeria) integrada en el conjunt de xarxes de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat d’Alacant.

72

Propuestas de diseño, desarrollo e innovaciones curriculares y metodología en el EEES Serie Redes Gómez Lucas, C.; Grau Company, S. (Coords.) 731 pp. Ed. Marfil: Alcoi 2009 Vicerectorat de Planificació Estratègica i Qualitat Institut de Ciències de l’Educació Universitat d’Alacant. 2009 ISBN: 978-84-268-1483-8 Descripció Articles elaborats pels equips particpants en el VII Projecte Xarxes d’Investigació en Docència Universitària del curs 2007-2008.

VII Jornades de Xarxes d’Investigació en Docència Universitària. La qualitat del procés d’ensenyament/aprenantge universitari des de la perspectiva del canvi Tortosa Ybáñez, M.T.; Álvarez Teruel, J.D.; Pellín Buades, N. (Coords.) 1095 pp. Vicerectorat de Planificació Estratègica i Qualitat Institut de Cièncias de l’Educació Universitat d’Alacant. 2009 ISBN: 978-84-692-5510-0

Descripció CD-ROM que conté les comunicaciones i pòsters presentats en les VII Jornades de Xarxes d’Investigació en Docència Universitària, celebrades en la Universitat d’Alacant, els dies de 4 i 5 de juny de 2009.

73

4. Programa de Formació Docent

4.1. Introducció

La formació docent és una de les àrees fonamentals de treball de l'Institut de Ciències de l'Educació, òrgan dependent del Vicerectorat de Planificació Estratègica i Qualitat. Anualment promou el Programa de Formació Docent de la Universitat d'Alacant, que té com a objectiu bàsic, proporcionar al professorat de la Universitat d'Alacant la possibilitat d'una formació que de resposta a les seues inquietuds i necessitats. El nostre referent de planificació han sigut els temes relacionats amb les demandes educatives universitàries actuals d'innovació, noves tecnologies, i adaptació metodològica, atenent de forma prioritària les demandes específiques, però també s'ha oferit una oferta formativa que des del nostre punt de vista podia resultar útil en el desenvolupament de capacitats i competències docents.

Per a fer efectiu aquest programa s'ha comptat amb professionals de la formació docent que estan treballant temes d'actualitat en els distints entorns universitaris. Però fent especial incidència en l'oferta de formació generada per professionals de la pròpia Universitat d'Alacant.

La posada en pràctica d'este projecte s'ha desenrotllat entorn de dos unitats formatives complementàries integrades per cursos i tallers de formació:

- Programa de formació docent oferit per l'ICE.

- Programa de formació docent integrat en el Pla de Formació Contínua dels empleats al servici de l'Administració de la Generalitat Valenciana.

Estes unitats formatives han estat integrades, entre altres activitats per:

a) Cursos sobre avaluació, metodologies d'aprenentatge, i planificació, tant en àmbits generals com en estudis i àrees específiques.

b) Cursos sobre competències de disseny i instrumentació informàtica que permeten la integració curricular de les tics en la docència universitària.

c) Cursos sobre busca i treball d'informació actualitzada.

d) Cursos sobre expressió i comunicació científica.

e) Cursos sobre competències bàsiques per al desenvolupament professional.

f) Altres temes demandats pel professorat.

4.2. Objectius del programa

Bàsicament, el Programa de Formació Docent s'ha plantejat els següents objectius:

1.- Proporcionar al professorat de la Universitat d'Alacant un projecte de formació contínua adequat als seus interessos i necessitats.

2.- Facilitar l'accés a la formació contínua al nombre més gran de professorat possible.

3.- Programar accions formatives en funció de les demandes col·lectives i individuals, i de les necessitats que la coordinació considere oportunes.

4.- Establir un Programa de Formació global, flexible i obert, que proporcione la formació adequada al professorat.

5.- Coordinar amb distints agents formatius docents les accions formatives.

4.3. Metodologia de treball

El Programa de Formació Docent va ser elaborat per l'ICE, i posteriorment estudiat i aprovat en la Comissió de Formació del Vicerectorat de Planificació Estratègica i Qualitat. El punt de partida va ser la informació subministrada per l'avaluació de cursos de l'exercici anterior i les demandes rebudes.

74

La programació dels cursos s'ha realitzat amb una periodicitat anual, dins de l'interval gener-desembre. Açò es deu a estar supeditat a la convocatòria dels cursos oferits per la Generalitat Valenciana, publicada a final de l'exercici i resolta principis de l'any següent. En enguany 2010 la Conselleria d'Educació ha retardat excessivament la publicació dels cursos aprovats, la qual cosa ha trastornat un poc el Programa dissenyat inicialment.

Una vegada aprovat el Programa es va publicar en la pàgina web de l'ICE l'oferta de formació de tot el curs acadèmic des del principi de l'exercici, a fi de facilitar al professorat l'organització anual de la seua formació permanent.

Els cursos apareixeran agrupats seguint la distribució següent:

1.- Per temes de treball:

- Formació metodològica (MET).

- Formació en tecnologia educativa (TEC).

- Formació en innovació (INN)

- Formació en investigació (INV).

- Formació en acció tutorial (PAT).

2.- Per categories administratives a què van dirigits:

- A tot el PDI (PDI).

- Al PDI novell (NOV).

- Becaris (BEC).

3.- A més, s'arreplegaran específicament les accions formatives dirigides al desenvolupament dels distints Programes desenrotllats per l'ICE (Programa d'Acció Tutorial i Xarxes).

- Professorat del Programa d'Acció Tutorial (TUT).

- Professorat del Programa Xarxes (XARXA).

Així s'ha pretés contemplar les distintes necessitats del professorat, individualment i com a membres de programes de l'ICE, i coordinar totes les actuacions internes de l'ICE.

I a fi de rendibilitzar al màxim la formació docent, el professorat inscrit per a rebre alguna activitat formativa que no ha pogut desenrotllar, ha comunicat a l'ICE la incidència, per a poder assignar la seua plaça a una altra persona que es trobara en llista d'espera. Açò ha possibilitat que un nombre més gran de professorat haja pogut assistir a cursos de formació.

Qualsevol altra incidència metodològica sobre el desenvolupament del Programa de Formació s'ha arreplegat en el protocol d'actuació elaborat per a mantindre els paràmetres de qualitat que un projecte d'esta envergadura precisa.

75

4.4. Responsables del programa

4.5. Elaboració i desenvolupament programa

Les tasques bàsiques realitzades per a planificar i desenrotllar el programa, han sigut:

- Reunions de treball amb responsables d'altres instàncies formatives per a demanar informació i recursos de formació i evitar solapaments.

- Reunions institucionals per a aprovar i fer el seguiment del Programa. - Contactes amb els professionals encarregats de la formació i planificació adequada de

les seues actuacions. - Supervisió de les gestions administratives per a la posada en pràctica del programa

aprovat. - Avaluació del Programa una vegada exercides les activitats planificades.

VICERECTORAT DE PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA I QUALITAT: Promoció i control del programa Vicerrectora: Cecilia Gómez Lucas

INSTITUT DE CC. DE L’EDUCACIÓ: Direcció, supervisió i coordinació Director: Salvador Grau Company

Coordinador: José Daniel Álvarez Teruel Gestió administrativa: M. José Martínez Doménech

INSTITUCIONS DE FINANÇAMENT Proporcionen els recursos materials i econòmics

ICE: Programa propi de formació docent. CONSELLERIA D’EDUCACIÓ: Programa de Formació Continua dels empleats al servei de l’Administració de la Generalitat Valenciana.

COORDINADORS D’INSTITUCIONS I PROGRAMES Demandants de formació

FACULTATS I ESCOLES UNIVERSITÀRIES PROGRAMA D’ACCIÓ TUTORIAL

PROGRAMA XARXES

COMISIÓ DE FORMACIÓ

COMISIÓ DE FORMACIÓ

76

4.5.1. Pla de treball

El marc general de treball del PROGRAMA DE FORMACIÓ DOCENT que s'ha fet ha sigut:

Dades Activitat Observacions

01 – 30/09/2009 Elaboració del Programa Programa general del curs.

01 – 15/10/2009 Recollida de demandes Propostes de Facultats.

16 – 31/10/2009 Elaboració definitiva Llistats de cursos ofertats

01 – 15/11/2009 Sol·licitud de cursos - Comisió Convocatòria de la Generalitat

16 – 30/11/2009 Lliurament de documentació

01 – 15/12/2009 Matriculació cursos ICE Sense resolució de Generalitat

15 – 31/01/2010 Resolució (26/01/2010) Desenvolupament del programa ICE

01 – 15/02/2010 Matriculació Pla Generalitat Desenvolupament del programa ICE

16 – 28/02/2010 Matriculació Pla Generalitat Desenvolupament del programa ICE

01 – 14/03/2010 Matriculació Pla Generalitat Desenvolupament del programa ICE

15 – 31/03/2010 Desenvolupament programa general Cursos i tallers

15 – 30/04/2010 Desenvolupament programa general Cursos i tallers

01 – 15/05/2010 Comissió de seguiment Primer quatrimestre

16 – 31/05/2010 Desenvolupament del programa Cursos i tallers

01 – 15/06/2010 Reunió comissió formació Valoració cursos impartits

16 – 30/06/2010 Elaboració de la memòria Valoració cursos impartits

4.5.2. Cursos de formació realitzats

OFERTA DE FORMACIÓ ICE

Tercer quadrimestre 2009 Curs Dades Àmbit Profesorat

Disseny d'una assignatura en modalitat semipresencial B-learning (2a ed). Herminia

Provencio; Mª José Rodríguez

7, 8, 9 i 10 de setembre INN PDI

Creació de continguts i interacció docent amb Moodle. Miguel Cazorla Quevedo; Francisco

Arcos García

16, 17, 18, 25 i 28 de

setembre. INN PDI

Coeducació i igualtat en la comunicación. Elena Simón Rodríguez

15 i 16 de octubre. MET NOV

Taller de publicació dels resultats de la investigació (1a part). Joaquín De Juan

23 a 25 de octubre INN PDI

El portfolio com instrument d'avaluació. Una aproximació als seus avantatges i

inconvenients. María Martínez

26 i 27 de octubre i 17 de

desembre. MET NOV

Seminari sobre processos verbals i no verbals 23 a 25 de MET NOV

77

per a una comunicació eficaz Jaume Llacuna Morera

novembre

TALLER 1: La comunicació virtual: Grups de treball i missatges.José D. Álvarez; Juan

Francisco Pérez.

Día 12 de novembre. PAT TUT

Creació i manipulació de gràfics vectorials. Basilio Pueo Ortega; Miguel Roma Romero.

23, 24, 25, 30 novembre i 1 de desembre.

MET PDI

L'acció tutorial universitària: planificació i instruments. José Daniel Álvarez Teruel.

30 de novembre i 1 de desembre

PAT TUT

Primer quatrimestre 2010

Curs Dades Àmbit Profesorat Photoshop. Disseny creatiu per a

l'ensenyament i la investigació. Francisco Ortiz Zamora

18, 20 i 22 de gener; 26 i 28

de gener.

TEC ATP PDI

Presentacions científiques con Power Point 2007. Víctor Grassa; Jaime Lloret.

9, 12 i 16 de febrer

TEC ATP PDI

Competències transversals soci-emocionals. Docència en el EEES. Juan Luis Castejón

Costa.

15, 16, 17, 18, 22 i 23 de

febrer. MET PDI

Edició de textos científics i tècnics amb Latex. Joan Josep Climent ; Verónica Requena .

25, 27, 29 de gener; 1, 2, 3, 4, 5 febrer.

TEC ATP PDI

Tallers de formació del PAT: 2. José D. Álvarez; Toni Forner; Antonio Muñoz. 4 de març. PAT TUT

Taller de Publicació dels resultats de la investigació (2a part). Joaquín de Juan.

26, 27 i 28 de març. INV PDI

Tallers de formació del PAT: 3. José Daniel Álvarez; José Miguel Pareja. 29 d’abril PAT TUT

Les eines de Campus Virtual. Ponente: F. Fernández Carrasco

21 abril. Microcurs INN XARXA

Creació de continguts Wimba Create; Pablo Gil Vázquez.

23 d’abril. Microcurs INN XARXA

Moodle UA. Francisco A. Candelas Herías i Santiago Puente Méndez.

26 d’abril. Microcurso. INN XARXA

Metodologia i avaluació formativa. José Daniel Álvarez Teruel.

27 d’abril. Microcurso. MET XARXA

Segon quatrimestre 2010

Curs Dades Àmbit Profesorat Taller de tutoria telemàtica. José Jorge Gil

Pérez. 26 i 27 d’abril PAT ATP TUT

Eines estadístiques per a la investigació en docència universitària. Juan L. Castejón.

10, 11 i 12 de maig MET PDI

Creació de webs i blogs docents. Disseny i manteniment. Juan Francisco Fuster.

24, 25, 26 i 27 de maig

TEC ATP PDI

L'aprenentatge basat en problemes com a mètode docent. Antoni Font Ribas.

Del 19 al 21 de maig TEC NOV

Estratègies d'aprenentatge autònom per a alumnat universitari. Juan I. Pozo. 17 i 18 de juny MET PDI

Taller de coaching: eines de treball en equip. Juan Fernando Bou Pérez. 14 de juliol MET PDI

OFERTA DE FORMACIÓ GENERALITAT VALENCIANA

Tercer quadrimestre del 2009 Curs Dades Àmbit Profesorat

78

Conèixer, usar i divulgar continguts baix llicencia Creative Commons. I. Labastida.

14 i 15 de setembre INV PDI

Planificació del treball en equips docents. Rosa Sayós Santigosa.

21, 22 i 23 de setembre MET PDI

Tècniques vocals per a previndre problemes de veu. Irene Bodelón Alonso

2 octubre / 6 de novembre MET PDI

Taller dinàmica de grups en l'educació universitària. Jaume Laguna Morera.

19, 20 i 21 de octubre MET NOV

Eines estadístiques per a la investigació en docència universitària. Juan L. Castejón.

29,30 octubre/ 2 d novembre INV PDI

La carpeta de l'estudiant: dossier d'aprenentatge. José Daniel Álvarez Teruel.

16 i 17 de novembre MET NOV

Disseny de docència on-line (2a edició). Juliol Cabero Almenara.

10 i 11 de decembre MET PDI

Avaluació de l'aprenentatge de competències. Amparo Fernández March.

7 i 8 de desembre MET NOV

Disseny d'una assignatura en modalitat semipresencial B-learning. H. Provencio; M. J.

Rodríguez.

15, 16, 17 i 18 desembre MET PDI

Primer quatrimestre 2010

Curs Dades Àmbit Profesorat Academic English for teaching and presenting.

Teresa Morell Moll. 15, 16, 17, 22 i

23 d març. MET NOV

Disseny de docència on-line. Juliol Cabero Almenara.

25 i 26 de març.

TEC ATP NOV

Programari auxiliar per a l'anàlisi qualitativa: Atlas. Ti. M. Ángel Sahún

19, 20 i 21 d’abril de 2010

TEC ATP NOV

Aprenentatge basat en projectes. Javier Bará Temes i Miguel Valero García. 29 i 30 d’abril. MET NOV

Segon quatrimestre 2010

Curs Dades Àmbit Profesorat Taller pràctic per a l'ús de recursos i eines de

consulta per a avaluar la qualitat dels publicacions. María D. Marset i Ana Rosa

Candela.

10, 11, 12 i 13 de maig.

TEC ATP NOV

Taller la tutoria com estratègia didàctica en l'ensenyament universitari. Eloïna García.

17 i 18 de maig PAT TUT

Com podem gestionar la nostra bibliografia?: gestors de referències bibliogràfiques

disponibles en la UA: Refworks i Reference Manager. Ana R. Candela i Javier Puig.

24, 26, 28, 31 de maig, i 2, 4 i

8 de juny.

TEC ATP NOV

Fonaments de fotografia digital com eina en el procés d'ensenyament.

Miguel Roma Romero i Basilio Pueo

31 de maig, 1, 2, 7, 8 i 9 de

juny.

TEC ATP NOV

Habilitats directives en l'entorn universitari: Taller de lideratge. Ernesto de los Reyes. 14 i 15 de juny. MET NOV

Disseny d'una assignatura en modalitat semi-presencial b-learning. H. Provencio i M. J.

Rodríguez.

15, 16, 17 i 18 de juny.

TEC ATP NOV

Fonaments de vídeo digital com eina en el procés d'ensenyament. Miguel Roma Romero

i Basilio Pueo.

28, 29 de juny, 5, 6 i 7 de juliol.

TEC ATP NOV

Les TIC com a aliades per a encarar l'EEES: noves metodologies. Albert Sangrà Morer. 15 i 16 de juliol. TEC

ATP NOV

Tècniques bàsiques en l'aula. José Miró Julià. 19 i 20 de juliol. MET NOV

79

Cursos sol·licitats per distints col·lectius Curs Dades Àmbit Profesorat

La carpeta de l'estudiant: dossier d'aprenentatge. José D. Álvarez Teruel.

28 i 29 de gener MET Depde Comunicació i

Psicología Social Aprenentatge basat en projectes. Javier

Bará i Miguel Valero. 1 i 2 de juliol MET Dep. de Comunicació i Psicología Social

Pràctiques de química a microescala: un plantejament per a la sostenibilitat

ambiental. M. Teresa Climent.

17 de juny MET Práctiques de laboratori

o gestió ambiental.

Ús de LimeSurvey para la investigació educativa. Santiago Mengual i Rosabel

Roig.

26 i 27 de gener, 1 i 2 de febrer

INV Grup d’investigació EDUTIC-ADEI

Introducció a l'anàlisi de dades amb SPSS en investigació educativa. Santiago

Mengual i Rosabel Roig.

Del 3 al 6 de maig INV Grupo d’investigación

EDUTIC-ADEI

El EEES i els canvis en l'ensenyament universitari.José D. Álvarez Teruel.

7 i 11 de gener MET E. U. de Relaciones

Laborales de Elda. Pla de Prevenció de la UA. (II) M. Ángel

Sarabia, Pedro Juan, F. Brocal 26/02/2010 26/03/2010 DIR Servici de Prevenció.

On-line Pla de Prevenció de la UA. (III) M. Ángel

Sarabia, Pedro Juan, F. Brocal 28/06/2010 26/07/2010 DIR Servici de Prevenció.

On-line La nomenclatura usada ha estat la següent

Àmbit Professorat

MET: formació metodològica INN: formació en innovació educativa

INV: formació en investigació ATP: Curs vàlid per a càlculs relatius a obtenir

la AcreditaciónTecnológica del Professorat (ATP-GITE) de 2010.

DIR: Cursos per a directius.

PDI: tot el PDI NOV: PDI novell prioritariament

TUT: PDI del Programa d’Acció Tutorial prioritariament

XARXA: PDI de Xarxes prioritariament

4.6. Avaluació programa

L'avaluació del programa es realitza, valorant la quantitat i qualitat d'activitats realitzades, a través de:

a) Avaluació de l'ICE

b) Avaluació del Professorat participant.

80

De forma sintètica podem representar gràficament la formació impartida:

DISTRIBUCIÓ DE L'OFERTA FORMATIVA 2009 - 2010

Programa de l’ICE Programa de la Generalitat

Per

íod

e

Cursos Àmbit Categoria Programas

Cursos Àmbit Categoria Programas

3 r

qu

at. 2

009 9 MET: 4

INN: 3

PAT : 2

NOV: 3

PDI : 4

TUT: 2

PAT: 2

9 MET: 7

INV: 2

NOV: 3

PDI : 6

1r q

uat

. 201

0

11 MET: 1

XARXA: 4

INV: 1

ATP: 3

PAT: 2

PDI: 5

TUT: 2

XARXA: 4

PAT: 2 XARXA:

5

4 MET: 2

ATP 2

NOV: 4

2n q

uat

. 20

10

6 MET: 3

ATP: 2

PAT: 1

NOV: 1

PDI: 4

TUT: 1

PAT: 1

9 MET: 2

ATP: 6

PAT: 1

NOV: 8

TUT: 1

PAT: 1

Cu

rso

s so

l·lic

itat

s 8 INV : 2

MET : 4

DIR: 2

PDI: 8

To

tal

34 MET:13

INN: 6

INV: 3

ATP: 5

DIR: 2

PAT: 5

NOV: 4

PDI: 21

TUT: 5

XARXA: 4

PAT: 5 XARXA:

4

22 MET:11

INV: 2

ATP: 8

PAT: 1

NOV:15

PDI: 6

TUT: 1

PAT: 1

Com a conclusions generals del desenvolupament del Programa de Formació Docent de la Universitat d'Alacant durant el curs 2009-2010, podem apuntar:

1.- S'han oferit un total de 56 activitats (cursos – tallers), corresponent-se a 769 hores de formació. L'oferta del subprograma formatiu de l'ICE ha sigut de 34 activitats (61%), corresponent-li 491 hores (64%) del total. La resta (22 cursos i 338 hores) es correspon amb el Pla de Formació de Funcionaris Públics subvencionat per la Generalitat Valenciana.

2.- A través d'estes activitats s'han convocat 1414 places de formació de què 914 (65%) corresponen al subprograma de l'ICE. El 32% de les places s'han reservat exclusivament per al professorat nou, mentres que la resta s'oferia al professorat en general. La major part d'estes places formaven part del Pla de Formació de la Generalitat, que té com a requisit prioritzar l'accés del professorat de recent incorporació a la institució universitària.

81

3.- Del total de 1.280 docents matriculats en el Programa de Formació al llarg del curs (el 91% de les places convocades), 536 (42%) ha sigut professorat novell, considerant dins d'esta categoria als que han exercit la docència fins a cinc anys. Si especifiquem per subprogrames, el de l'ICE ha matriculat 822 docents (65%), majoritariament professorat senior (mes de cinc anys d'antiguitat), i la resta es correspon amb el Pla de Formació de la Generalitat, on predomina el professorat novell.

4.- S'ha generat una llista d'espera en les distintes accions formatives de 440 docents, que es correspon amb un 30% aproximadament de les places oferides. Aquesta borsa de demanda formativa serà un dels criteris bàsics per a la planificació del Programa del pròxim curs.

5.- Totes les demandes formatives d'instàncies administratives, Departaments, grups d'investigació, o qualsevol altre col·lectiu de la Universitat d'Alacant, que han presentat la programació de l'activitat i l'avaluació de la mateixa en forma i temps adequat, han sigut ateses. Durant este curs s'han realitzat vuit accions dins d'aquest capítol, a què s'ha dedicat al voltant del 20% del pressupost total de formació.

6.- La certificació acadèmica d'aptitud i aprofitament en les activitats formatives desenrotllades ha sigut d'un 84% del professorat matriculat, sent molt semblant en cada un dels subprogrames.

7.- La valoració que este professorat ha emés sobre la qualitat i utilitat de la formació rebuda és de 8,2 punts de mitja sobre una escala del 0 al 10.

8.- El professorat que va realitzar les ponències procedix de 10 universitats espanyoles, encara que el major nombre es correspon amb professionals de la nostra Universitat. D'un total de 83 ponents, 60 pertanyen als distints Departaments de la Universitat d'Alacant (73%). D'ells, 44 han impartit els cursos en el subprograma de l'ICE (74%), i els 16 restants en la proposta de la Generalitat, on de forma majoritaria s'integren els professionals d'altres universitats:

- La Universitat Politècnica de València i la Universitat de Barcelona aporten 6 ponents cada una d'elles (un 15%).

- De la Universitat de Sevilla i de la Politècnica de Catalunya procedixen 2 ponents de cada una d'elles (5%).

- I la resta procedix de la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de Saragossa, la Universitat Oberta de Catalunya, i la Universitat dels Illes Balears, amb un ponent cada una d'elles.

- I tenim també un ponent que desenrotlla la seua labor professional en un IES.

Qualsevol altra dada descriptiva significativa del funcionament del Programa de Formació de l'ICE 2009 – 2010 es pot extraure del quadro gràfic presentat prèviament, per la qual cosa realitzem una valoració global de la informació aportada anotant algunes consideracions generals que considerem oportú reflectir.

a) En primer lloc, destacar que a l'hora de planificar la formació docent s'intenta realitzar una distribució dels activitats proporcional en tots els espais temporals utilitzats (quadrimestres), de manera que cap d'ells se sobrecarregue. Açò pot col·laborar que hi haja mes participació docent a l'hora de la matriculació, que com hem observat és prou alta (91%). Lamentablement, en algunes ocasions agents externs al Programa provoquen alguns desajustos en la planificació i canvis de dates.

b) També la demanda d'accions formatives, de manera individual o col·lectiva, és creixent, i des del Programa s'atenen totes aquestes inquietuds, en uns casos programant cursos i/o tallers, i en altres considerant-les de forma prioritària en la planificació del pròxim exercici.

c) Les dades obtingudes del desenvolupament del Programa ens permeten considerar que l'aprofitament de la formació oferida (84% de titulats) i la valoració de la qualitat i oportunitat de la mateixa (8,2) és important. Encara que sempre millorable.

d) L'aposta realitzada per l'oferta formativa generada amb els propis recursos de la Universitat d'Alacant és cada vegada major (73% de les ponències), la qual cosa suposa, a més de reduir costos, aproximar al màxim la formació a l'entorn de treball en què l'ha de desenrotllar el professorat que es forma.

82

I quant als desajustos més importants que hem observat al llarg del desenvolupament del Programa de Formació Docent, i que ens obliga a modificar alguns criteris i accions de cara al pròxim programa podem apuntar:

- El retard que es va produir en la resolució d'aprovació dels cursos oferits dins del Programa de Formació de la Generalitat Valenciana, la qual cosa ens va obligar a retardar dos mesos l'inici d'este subprograma, condicionant els altres quadrimestres planificats, que es van haver de sobrecarregar per a donar cabuda a tota l'oferta.

- El canvi de dates d'algunes activitats programades per problemes de ponents, la qual cosa ha afectat en l'assistència a les mateixes.

- Els problemes generats en alguns cursos, fonamentalment de component tecnològic i ús de TIC, a l'hora d'utilitzar els mitjans en els espais disponibles.

- La major duració d'algunes activitats formatives per a poder ampliar els coneixements pràctics dels temes tractats.

- Tanquem el capítol de valoracions amb algunes anotacions que considerem oportú reflectir:

1. Hi ha un protocol d'actuació de la Formació docent en l'ICE on es contempla tot el procés administratiu i pedagògic.

2. Es recorda al professorat usuari de la formació que una de les seues responsabilitats és, si una vegada admés a un curs no pot assistir per alguna raó, comunicar amb la maigr diligència la incidència, a fi de donar l'oportunitat a altres companys/es de la llista d'espera. S'observa un compliment eficient de la norma.

3. El criteri bàsic seguit per a l'adscripció de cursos al programa és el de la productivitat (assistència/llesta d'espera/aprofitament).

4. Sempre s'incorporen al programa noves proposta de cursos rebudes al llarg del curs, a fi d'anar actualitzant l'oferta formativa.

5. L'oferta de formació del subprograma de l'ICE es racionalitza per a donar cabuda a les demandes de formació (cursos tancats) dels distints col·lectius de la universitat.

6. Ha quedat oberta la possibilitat de generar microformació (cursos i tallers de menys de 5 hores). Esta modalitat és molt útil per a donar suport als Programes Xarxes i PAT, i en estos moments estudiem un projecte per al professorat de nova incorporació a la Universitat.

7. El suport formatiu als Programes de Xarxes i d'Acció Tutorial desenrotllats per l'ICE està sempre garantit.

8. Es genera la figura del Coordinador Tecnològic per a coordinar les accions formatives entre l'ICE i el Vicerectorat de Tecnologia.

9. Tots els cursos catalogats en el Programa com TEC seran remesos al Servici corresponent del Vicerectorat de Tecnologia perquè capaciten l'ATP (acreditació tecnològica del professorat).

10. A través de la pàgina web de l'ICE es mantindrà actualitzada la informació, i s'anirà proporcionant al professorat els distints materials de suport i documents per al desenvolupament del programa formatiu.

4.7. Més oferta formativa

L'ICE, en coordinació amb el Vicerectorat de Tecnologia i Innovació Educativa, ha establit durant este curs la publicitat de la Programació formativa del GITE en la pàgina web de Formació, a fi de facilitar al professorat la busca d'accions formatives de qualsevol de les dos institucions

83

4.8. Col·laboracions

L'ICE ha col·laborat en la realització d'accions formatives amb els següents organismes, reconeixent i certificant les hores de formació impartides.

COL·LABORACIONS

Organismes Nombre de cursos Hores

Seus Universitàries 105 2.591,5

Càtedra Arquebisbe Lloaces 4 120

Centre d’Estudis Orientals 34 1.360

Centre d’Estudis de la Dona 55 1.476

Consell d’Alumnes 4 90

Departaments UA 80 1.668

Altres (GITE, vicerectorats, etc.) 66 597

Secretariat de Cultura 31 848

Universitat d’Estudis Rafael Altamira 56 1.610

Total: 435 10.360,5

Accions formatives Nombre de cursos Hores

Cursos 372 9.362

Jornades 16 274,5

Congressos 2 35

Col·loquis 2 38

Seminaris 19 328

Simposi 0 0

Tallers 23 313

Cicle de conferències 1 10

Total: 435 10.360,5