1 la Independencia - serveiarxiumunicipalpalamos.cat · Kls aplaudinusnt.s amb ([ué ol públic...

8
ANY I SETMANARI POPULAR INDEPENDENT Palamós 31 de Desembre ce 1927. NUM. 8 SUSCRIPCIÓ OO REDACCIÓ PREUS DE SUSCRIPCIÓ REDACCIÓ 1 ADMINISTRACIÓ Palamós, trimestre , 1 % M A U R I 1 V Í L A R . 2. SEGJN. Fora, trimestre S'25 id. 0 0 Anuncis, comunicats i recl&ms a preus segóns tarifa. Estranger, un any IS'OO id. db Pagaments a la bestreta. OO Episodis locals de Palamós durant a G , 1 idè; iierra de la Independencia. Trista necessitat^' laJeJ a terra tvovav la pau pef^ medi lIí la gi/crra Con tinuacio Apuntaba l'auba del expresat dia i allá cn ol límit del horitzó s'ovirava im pimt blanc. Vist iné? tai\l qu* era ima fragata, maná el capità de «El mísíi·'í» se tirés \ma canonada sense bala per a qne dit vaixell mostrés palesament la seva bandera. Imltil temptativa: ella no respongué a Tavís. Aleshores se tira una nova cano- nada peró aquesta vegada amb bala. A tan enérgica comminació, contestà la fragata issant desseguida una bandera que donà per resultat ésser moruna; peró vist que no se parava sinó el contrari esforçava la marxa, desviant un poc el rumbo, se li disparà una altra canonada ben directa per a que s'atansés a par- lament. Refusà encara practicar aquesta maniobra. Aleshores el capità de «El místic» cansat de tanta resistència disposa guanyar el barlovent i preparar l'abordatge, malgrat haver notat que la fragata por- tava andana corrida d'ariilleria, que carregava ois sous canons, que forçava les veles per a més córrer i (jue arriava la bandera. Se la perseguí amb tanta habilitat qu'arrivaren a posar-se una i altra a tir de canó després de dues llar- gues hores. Se li disparà un fo? tan certer que per fi es lográ que cs posés en fatxa, isses de nou la bande- ra i s'apropés amb la llanxa. Mentres el seu capità Arrais Hamed i un altre indi- vidu de la seva Iripulació restaven com a fiances en «Ei mífctio; alguns soldats d'aquest passaven a bord de la fragata capturada i prenguent son comandament ]a dirigiren, junt amb -El místic», cap a Ro33s on se comprovà que entre passatgers i tripulants, eren en nombre de 26; part moros i part montenegrins, algims jueus i també crisi ians. Se sapigué ademes, que entre els jueus n'hi Iiavia un de molt notable el qual havia figurat a Alger ccm a rei d'ells i que n'era dipositari de grans tresors. ConstiUiíen son principal carregament, nombrosos sacs de sosa o barrilla que el comerç empra en ]a fa- bricació del vidre i del savó; comestibles en gran quantitat sense consignació i dos preciosos lleons per a fer-ne present al emperador de la França, el gran Xapoleó. UÉS CAPTURES <-La Perlas vaixell corsari armat tal a Palamós, te- nia per patró al esperimentat mai iner Esteva Vilató, qui el dia ^ de juliol de 1808, conduí a la propia vila una tartana tripulada per -i homes, que els vaixells anglesos, aliats amb els espanyols, havien capturi en el lloc conegut p?s Tinyars. Josep GorgoU, distingit patró d'un falutxe de la es- quadra, el dia 27 de no'vembre del mateix any, apres- sava dues tartanes franceses carregades de queviures destinades al exèrcit invasor de Barcelona; fent amb Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Transcript of 1 la Independencia - serveiarxiumunicipalpalamos.cat · Kls aplaudinusnt.s amb ([ué ol públic...

ANY I

S E T M A N A R I P O P U L A R I N D E P E N D E N T

Palamós 31 de Desembre ce 1927. NUM. 8

S U S C R I P C I Ó O O

R E D A C C I Ó P R E U S D E S U S C R I P C I Ó R E D A C C I Ó 1 A D M I N I S T R A C I Ó

Palamós, trimestre , 1 % M A U R I 1 V Í L A R . 2 . S E G J N .

Fora, trimestre S'25 id. 0 0 Anunc i s , comunicats i recl&ms a preus segóns tarifa. Estranger, un any IS'OO id.

d b Pagaments a la bestreta. O O

E p i s o d i s l o c a l s d e P a l a m ó s d u r a n t

a G , 1 idè ; i i e r r a d e l a I n d e p e n d e n c i a .

Trista necessitat^' laJeJ a terra

tvovav la pau pef^ medi lIí la gi/crra

Con tinuacio

Apuntaba l 'auba del expresat dia i allá cn ol límit del horitzó s'ovirava im pimt blanc. Vist iné? tai\l qu* era ima fragata , maná el capità de «El mísíi·'í» se tirés \ma canonada sense bala per a qne dit vaixell mostrés palesament la seva bandera. Imltil temptativa: ella no respongué a Tavís. Aleshores se tira una nova cano-nada peró aquesta vegada amb bala. A tan enérgica comminació, contestà la f ragata issant desseguida una bandera que donà per resultat ésser moruna; peró vist que no se parava sinó el contrari esforçava la marxa, desviant un poc el rumbo, se li disparà una altra canonada ben directa per a que s'atansés a par-lament. Refusà encara practicar aquesta maniobra.

Aleshores el capità de «El místic» cansat de tanta resistència disposa guanyar el barlovent i preparar l'abordatge, malgrat haver notat que la f ragata por-tava andana corrida d'ariilleria, que carregava ois sous canons, que forçava les veles per a més córrer i (jue arriava la bandera.

Se la perseguí amb tanta habilitat qu 'arr ivaren a posar-se una i altra a tir de canó després de dues llar-

gues hores. Se li disparà un fo? tan certer que per fi es lográ que cs posés en fatxa, isses de nou la bande-ra i s 'apropés amb la llanxa.

Mentres el seu capità Arrais Hamed i un altre indi-vidu de la seva Iripulació restaven com a fiances en «Ei mífctio; alguns soldats d'aquest passaven a bord de la f ragata capturada i prenguent son comandament ]a dirigiren, junt amb -El místic», cap a Ro33s on se comprovà que entre passatgers i tripulants, eren en nombre de 26; part moros i part montenegrins, algims jueus i també crisi ians. Se sapigué ademes, que entre els jueus n'hi Iiavia un de molt notable el qual havia figurat a Alger ccm a rei d'ells i que n 'era dipositari de grans tresors.

ConstiUiíen son principal carregament, nombrosos sacs de sosa o barrilla que el comerç empra en ]a fa-bricació del vidre i del savó; comestibles en gran quantitat sense consignació i dos preciosos lleons per a fer-ne present al emperador de la França, el gran Xapoleó.

UÉS CAPTURES <-La Perlas vaixell corsari armat tal a Palamós, te-

nia per patró al esperimentat mai iner Esteva Vilató, qui el dia ^ de juliol de 1808, conduí a la propia vila una tar tana tripulada per -i homes, que els vaixells anglesos, aliats amb els espanyols, havien c a p t u r i en el lloc conegut p?s Tinyars.

Josep GorgoU, distingit patró d'un falutxe de la es-quadra, el dia 27 de no'vembre del mateix any, apres-sava dues tar tanes franceses carregades de queviures destinades al exèrcit invasor de Barcelona; fent amb

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

ella 10 presoners de guerra. La una s'anomenava Vei'ge del Puig » capitanejada por Amadeu Alemany

i l'allra < Aimable Antoinelteï· comandada per eü Joan Fere Kois. Kls patrons aprensors foren gratificats se-gons lleis i cosliuns d'aquella .época.

Sota les ordres de don Joep Kajandes, quefo de la Esijuadra, el patró Sebastià Gabrlses, amb el seu xa-beo, a les quatre de la tarda del dia 28 de juliol em-paità davant de Cadaqués un falutxe el qual al veure's perseguit, tot fugint embarranca davant el cap Nosfeu

Era un correu francés sortit el dia abans de Barce-lona, portador de missatges a Portvendres. Se com-l^onia de 7 mariners francesos i dos oficials, un d'ells fill del pirata Bavastro.

Al embarrancar prengueren torra, peró perseguits pels somatens de la comarca, no pogueren escapar éssent fets presoners.

T R I S T A J O E N A D A Si gloriosa fou com havem vist, l'actuació dels fills

de Palamós lluitant damunt la mar, gloriosa peró dis-sortada fou la defensa de la vila, sobretot en la jor-nada del 5 de juliol de 1809, jornada qu'omplí de dol i aclaparà l'esperit bèl·lic de la tan valenta nissaga palamosina.

Tres dies.durà el combat i en tan llarg temps els seus habitants es defensaren com a braus realitzant proeses inaudites.

Bloríren amb les armes a les mans, abans que r'en-dir-se al nombre fabulós d'enemics qui atacaven amb tota mena d'armes ofensives com si es tractés d'una gran plaça, la més ben fortificada, entre els molts que tan gloriosament sucumbiren figuren els següent:

FÈLIX PARADEDA PVRE. S eguira

H a p a s s a t 1 ad al

Durant els dies de Nadal hem tingut el gust d'es-trenyer la mà a gran nombre de bons amics nostres, els quals, absents de la vila pairal, no poden oblidar-ne l'encís i aprofiten els pocs dies de vacances d'a-questa diada per gaudir-los amb la família i els amics.

Nosaltres que no podrem oblidar mai l'emoció que s'apoderava de nosaltres, quan absents i joves encara, hi retornàvem per aquesta d;ada; ens espliquem ben bé les cares de joia que es veien arreu. Les mares sa-tisfetes i orgulloses de tenir uns dies o unes hores.

que s'escolaran massa aviat, al fill estimat. l a promesa, qui s'ha estat, en el ])ié do la jove ntut,

tota una llarga tíMuporada esperant l'aiiiinl (jue li re-petirá a cau (l'orella dolces paraul(\s d'amor, <I!UÍ JXM-més que sempre iguals, escoltará amb la mateixa emo-ció que (]uan los hi sentí ]>or primera A'·egada.

Ha passat Nadalí'Diada toia ])l(Mia d'amor, deixani el nostre esperit saturat d'uiía alegria (]ue fa sentir-nos més bons. Nadal, la gaia festa, ja, ha passat. I la nostra ánima amarada pel Sant Amor que pregonà en aital diada el ^Messies, esperará amb la fé del bon creient, la llum del sagrat Adveniment.

ina sessió k Caitis plàstics Acaba de passar ¡"jer la nostra vila, com un estel fu-

gaç, la gran trágica de la dansa, Aurea de Sarrá. L'ex-quisidesa del seu art ens el feu gustar la nit del dijous darrer en el Teatre Carmen.sots cl jiatronatge de l'As-sociació de Música.

Per a la majoria de nosalti'es s('in una cosa nova els <<Cauts plàstics:» creats per Aurea. Ells obliguen a capir-no primer l'argument; del contrari, hom s'expo-sa a confondre l'art veritable amb l'art de burdell.

Donà començament al programa amb una visió fa-raónica que porta per títol < La Favorita de Ramsés-^ El decorat d'estil egipci ajudava l'inu\ginació de l'es-pectador i cl trans23ortava al peu de les tombes dels faraons, lloo on s'hi desenrrotlla aquesta visió poemá-tica d'un romanticisme doblement tràgic.

Encara ens agradà més «Ofrena», que la genial ar-tista dedica a la gran Sarah Bernhardt. La visió de la Mort en recerca de la víctima, amb aquelles gambades i aquells moviments frenètics realitzats misteriosa-ment en la foscor, perfectament ritmats amb música de Chopin ben escollida, impresiona de debò. L'ofre-na de flors que la Í^Iort fa a la seva víctima i el dolor que després l'aclapara tenen una emotivitat insupe-rable, BÍ hom ho medita bé.

Aurea desplegà les seves grans dots d'artista en «Salomé», visió judaica inspirada on una pintura de Frederic Beltran. Els moviments del seu cos parlaven materialment del desig d-un bes, de la satisfacció plena per haver-ho aconseguit i de l'horror que li provoca la profanació. Alió era la passió mateixa transformada en ritme.

Música subtil, fina i agradable acompanyada de moviments i gestes senzills, simbolitzant unes hores d'amor jovenívol: aixó és la fantasia anomenada «Pa-vana». Fou una filigrana «La fuga de Zulema», dan-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

sa marroquí do pujat sabor musulmà amb música del plorat Euric Granados. Encara que de gust oposal, les dng-u()R j>laí··uorün força.

Kls aplaudinusnt.s amb ([ué ol públic coronà cada iin dols cants plàstics, obligaron a Aurea a dansar, l'ora do [)rograma, una Rabsodia valenciana del segle X\'1I, molt bon interpretada per la gran artista i pel cí^uintet Garrota», (pie també estigué encertadíssim en l'execució de la part musical.

Hauria plagut moltíssim, peró, a la nostra condi-ció d'empordanesos el que la gloriosa dansarina ens hagués donat també un tast de la seva prodigiosa in-ventiva, inspirant-se en la música d'alguna sardana. Es que, per ventura, no tenim «L'anell de prome-tatge», «Davant la Verger», «El cavaller enamorat» i tantes d'altres dignes d'inspirar a una artista del seu talent privilegiat? Per allra part, Aurea tindria en aquest noble intent un mitja ben simpàtic d'honorar la terra dels seus avantpassats. Ens donará aquest goig un altre dia?

Devem felicitar l'Associació de Música de la nostra vila, organitzadora de dita vetllada, desitjant que aquestes manifestacions d'art siguin més sovinteres i que l'encert segueixi acompanj'ant als seus entusias-tes propulsors

T.

m

p alamos S. C. La Escala F. C.

El dia de Sant Esteva a les tres de la tarda comen-çà aquest encontre que no fou de bon troç tan bonic com el que jugaren els dos mateixos bàndols el dia 11 del corrent.

L'equip for¿á, no obstant, desplegà un joc bastant acceptable, en canvi els locals no lograren donar-nos satisfacció conjuntament. La ratlla mitja no lográ des-vetUar-se, jugant amb molta apatia i restant, per tant, eficacia a la davantera ja que els interiors liavín d'ac-tuar retràssats quasi sempre. La porta fou ben defen-(^ada per en Mayor. La defença no molt segura; en Dimes no feu una actuació gaire brillant. La davante-ra, la ratlla més complerta, no tingué, com ja hem dit, l'ajut dels mitjos; no obstant, efectuà jugades bones. En Barti com a davanter-centre, repartí força bé el joc 1 eró li manca entrenament.

Dels escalenos, els millors el mig-centre, la defen-Qa i l'interior dret; el porter fallà molt i la resta complí

Els gols foren marcats per en Bar])er I i Aliu de penal. Els de La Kscala, tots dos ho foren per on Gros un d'ells de penal.

En Molla fallà lamenlablemeut un gol segur per precipitar-se i en Barti un altra al xutar als núvols.

KOH-I-NOOR

X a i arderie5 íutboleres Hi ha un jugador que malgrat d'ésser un pastisser,

és la pesadilla del club i l'etern oposicionista de l'e-quip i mai troba res ben fet. Quan' el volen fer jugar se n'escusa dient que el genoll li fa aigua; i quan vol

- j u g a r es refia que la junta li digui no poguent es-tar mai d'acord.

Nosahres que no podem disculpar tanta «paveria» aconsellem al jagador que per a que el genoll n o l i ragi, prengui llet de pot marca < E1 Niño» i a la Junta que es dediqui a cercar-li un substitut i ja veureu com aquest sistema de curació no falla.

En «iSltus» está que treu foc pels queixals només pensar en la debacle de Port-Bou, en que els nostres asos feren una exhibició d'estar per casa dels altres i en la qui l l'únic que se salvà fou en Mayor.

Malgrat de tot aixó i d'haver sucumbit l'equip per la mínima diferència de 11 o 0, segueix representant drames amb música de «El coleccionista de discos: en el Royal, que són de gran sensació.

Nosaltres esperem amb candeletes el pròxim partit Palamós-Palafrugell, per a admirar de bell nou les seves grans dots d'artista tràgic, còmic i dramàtic.

Havem sentit a dir que vindria el Ceida complert i que En Nitus estava tan.tranquüet com quan escolta «Valencia» amb la radio; doncs amb l'equip que te-nim ara no l'espanten ni els campions olímpics.

Alça, i\íanela! I a qui no pensi igual no n'hi deixa-rem ésser. Qué s'han pensat aquests pessimistes!

SIDRALISTA

Aques t nilmero ka estat revisat per

censura governativa.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

I S o t i c i a r i

La nit del dissabte passat es feu remarcar per la gran gernació que acudia als llocs d'esbargiment els quals es vegeren mol laniniais fins ben enliada^ la matinada.

Per Xadal, cada ovella al seu corral, diu el refrá, i efectivament, fent honor a la dita popular durant les l^assades festes nadalenques poguerem saludar a bon nombre d'amics nostres, demostrant-nos de forma fe-faent llur interés per la nostra humil publicació.

Per a el nostre particular amic en Leandre Ors, ha -estat demanana la ma de" la gentil i bella damisel·la Pepeta Burget. Enhorabones.

En el carrer de Jlunt, domicili del Sr. Pelai Pagès, el dilluns passat a causa d'haver-se tombat una estu-fa de petroli, s'inflamà aquest líquid. Alguns veins que hi acudiren en els primers moments, pogueren sufocar les llames no havent hagut de lamentar altra desgracia que l'ensurt corresponent.

El dilluns passat traspassà la mare del nostre bon amic Enric EsteA'·e, a qui des d'aquestes x^l^^es en-viem l'expresió del nostre condol.

ESPECTACLES:— «Saló Carmen>^- Avui i demà es projectarà ^Tres homes dolenls:> per George O'Brien

Econòmic Cine:— Projectarà «Mare Nostrum» per Alice Terry i Antoni Moreno.

R .P. -

E l s v o s t r e s e n c à r r e c s s e r a n s e r v i t s

a m l i p r o m p t i u i t i e c o n o m i a s i e l s

r e c o m a n e u a l e s a g è n c i e s d e l c a m i ó

e f a e l s e r v e i B a r c e l o n a i v i c e -q u

v e r s a .

TANTARANTANA, aS MAJOR, 6 A l t e r t B í a ñ e r a s

Ai imu Aparejador i constructor d'obres

P L A N O U S , P R O J E C T E S I P R E S S U P O S T O S

Munt, 54- P A L A M Ó S

M o d e r n a E s c o l a d e P I A N O

Professor R. C A S A S PIflii J'estiidis de l'Acadèmia GranndoJ ile Barceloiin. NOTO tècnica del pedal segons el malaguanyat mestre.

Conf fències de teoria i kistòria de la nulsica.

LL IÇONS PARTICULARS I A DOMICIL 1

S . P l a a V i l l e n a

^©oooooooop oooooooooooooooooooeoooooooooooeooooooooooooo® oeo**ooooooooooooooooocoooooeeoooodoooooooooooooooo Oeoeeo^

R iSiDort B o y a l O p o r t a r

Centre 6enerai de Suscripcions

Ven Ja I siiscripció a tota mena periòdics i

r(>nist^£U nacionalíL·' i estran^ercíu.

ijorresponsaí de I p r i n c i p a l s editoria Is de

Barcelona i Madrit-^.

OQ OD 0 COOOOO E 0 O 0

Cervantes, 38 I 4o

B e g t i í í e s a e m a r c a - S e r v e i

a c u r a t - L l o c d e r e u n i ó

d e l s a i m a n t s d e l s s p o r t s

Tip. Emp orium-P*lani()«

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

5 CèoliQis

ANY I

S E T M A N A R I P O P U L A R I N D E P E N D E N T

Palamós 31 de Desembre ce 1927. NUM. 8

P R E U S D E S U S C R I P C I O « Palamós, t r imestre 2*00 ptes.

Fora, t r imestre 2 '25 id.

Estranger , un anu 15'00 id.

OO oo

O O oo

R E D A C C I Ó I A D M i N I S T R A C I O M A U R I I V Í L A R . 2 . SEGON.

A n u n c i s , c o m u n i c a t s i rec lams a preus segóns tar i fa .

P a g a m e n t s a la bestreta.

E p i s o d i s l o c a l s d e P a l a m ó s d u r a n t

a G u e r r a a I n d e p e n d c n c i a

Trista necessitats la de la ferra

trovar la pau pet^ meJi de la guerra

Cojitinitació

Apuntaba Paiiba del expresat dia i allá en ol límit del horitzó s'ovirava-nu punt blanc. Vist nié> tiird qu' era una fragata, maná el capità de i-FA mísli":> se tirés una canonada sense bala per a que dit vaixell mostrés palesament la seva bandera. Inútil temptativa: ella no respongué a l'avís. Aleshores se tirà una nova cano-nada peró aquesta vegada amb bala. A tan enérgica comminació, contestà la fragata issant desseguida una l)andera que donà per resultat ésser moruna; peró vist que no se parava sinó oi-contrari esforçava la marxa, desviant un poc el rumbo, se li disparà una altra canonada ben directa per a que s'atansés a par-lament. Refusà encara practicar aquesta maniobra.

Aleshores el capità de <.E1 místic^» cansat de tanta resistència disposa guanyar el barlovent i preparar l'abordatge, malgrat haver notat que la fragata por-tava andana corrida d'ariilloria, que carregava els seus canons, quo forçava les veles per a més córrer i ([ue arriava la bandera.

Se la perseguí amb tanta habilitat qu'arrivaren a nosar-se xma i altra a tir de canó després de dues llar-

gues hores. Se li disparà un fo3 tan cerier que per fi es lográ quo cs posés en fatxa, isses de nou la bande-ra i s'apropés amb la llanxa.

Hentres el seu capità Arrais Hamed i un altre indi-vidu de la seva tripulació restaven com a ñances en

místicï alguns soldats d'aquest passaven a bord de la ft'agata capturada i prenguent son comandament la dirigíi'en, junt amb <vEl místic», cap a Roses on se comprovà que entre passatgers i tripulants, eren en nombre de 26; part moros i part montenegrins, alguns jueus i també cristians. Se sapigué ademés, que entre els jueus n'hi ]iavia un de molt notable el qual havia figurat a Alger com a rei d'ells i que n'era dipcsitf.ri de grans tresors.

Constituïen son principal carregament, nombrosos sacs de sosa ol^anilla que el comerç empra en la fa-bricació del vidre i del savó; comestibles en gran quantitat sense consignació i dos preciosos lleons per a fer-ne present al emperador de la França, el gran Nap oleó.

MÉS CAPTURES - La Perla» vaixell corsari armat tal a Palamós, te-

nia per patró al esperimentat niariner Esteva Vilató, qui el dia 4 de juliol do 1803, conduí a la propia vila una tartana tripulada por 4 homes, que els vaixells anglesos, aliats amb els espanyols, havien càptural en el lloc conegut p3S Tinyars.

Josep Gorgoll, distingit patró d'un falutxe de la es-quadra, el dia 27 de novembre del mateix any, ajïres-sava dues tartanes franceses carregades de queviures destinades al exèrcit invasor de Barcelona; fent amb

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

ella 10 presoners de guerra. La una s'anomenava Verge del Paig-> capitanejada per Amadeu Alemanj'

i l'altra <-Aimab]e Antoinetíe^> comandada per eü Joan Pere Bois. Els patrons aprensors foren gratiflcats se-gons lleis i costums d'aquella .época.

Sota les ordres de don Joep Bajandes, qxiefe de la Esquadra, el patró Sebastià Cabrises, amb el seu xa-be'% a les quatre do la tarda del dia 28 de juliol em-paità davant de Cadaqués un falutxe el qual al veure's perseguit, tot fugint embarrancà davant el cap Nosfeu

Era un correu francés sortit el dia abans de Barce-lona, portador de missatges a Portvendres. Se com-ponia de 7 mariners francesos i dos oficials, un d'ells fill del pií'ata Bavnstro.

Al embarrancar prengueren terra, però perseguits pels somatens de la comarca, no pogueren escapar essent fets presoners.

T R I S T A J O R N A D A Si gloriosa fou com havem vist, l'actuació dels fills

de Palamós lluitant damunt la mar, gloriosa peró dis-sortada fou la defensa de la vila, sobretot en la jor-nada del 5 de juliol de 1809, jornada qu'omplí de dol i aclaparà l'esperit bèl·lic de la tan valenta nissaga palamosina.

Tres dies durà el combat i en lan llarg temps els seus habitants es defensaren com a braus realitzant proeses inaudites.

Moriren amb les armes a les mans, abans que ren-dir-se al nombre fabulós d'enemics qui atacaven amb tota mena d'armes ofensives com si es tractés d'una gran placa, la més ben fortificada, enire els molts que tan gloriosament sucumbiren figuren els segtient:

FÈLIX PARADEDA PVRE. S egmra

H a p a s s a t 1 ï s l a d a i Durant els dies de Nadal hem tingut el gust d'es-

trenyer la ma a gran nombre de bons amics nostres, els quals, absents de la vila pairal, no poden oblidar-ne l'encís i aprofiten els pocs dies de vacances d'a-questa diada per gaudir-los amb la família i els amics.

Nosaltres que no podrem oblidar mai l'emoció que s'apoderava de nosaltres, quan absents i joves encara, hi retornàvem per aquesta diada; ens espliquem ben bé les cares de joia que es veien arreu. Les mares sa-tisfetes i orgulloses de tenir uns djes o unes hores,

que s'escolaran massa aviat, al fill estimat. La promesa, qui s'ha estat, en el plé do la joventut,

tota una llarga temporada esperant l'aimat (jue li re-petirá a cau d'orella dolces paraules-d'amor, ciue I)(H' més que sempre iguals, escoltará amb la mateixa emo-ció que quan les hi senií por ])rimera v(íg{ula.

Ha passat Nadal! Diada tota plena d'amor, doix:\nt el nostre esperit saturat d'una alegria que f i seni ir-nos més bons. N:\dal, la gaia festa, ja ha passat. I la nostra ánima amarada pel San1 Amor ([ue pregonà en aital diada el Messies, esperará amb la fé del bon creient, la llum del sagrat Adveniment.

1 sessió Pa )i

Acaba de passar per la nostra vila, ctmi un estel fu-gaç, la gran trágica de la dansa, Aurea de Sarrá. L'ex-quisidesa del seu art ens cl feu gustar la nit del dijous darrer en el Teatre Carmen sots el patronalge de l'As-sociació de jMúsica.

Per a la majoria de nosaltres són una cosa nova els «Cants plàstics^ creats per Aurea. Ells obliguen a capir-ne primer l'argument: del contrari, hom s'expo-sa a confondre l'art veritable amb l'art de burdell.

Donà començament al programa amb una visió fa-raónica que porta per títol < La Favorita de Ramsés^ El decorat d'estil egipci ajudava l'imaginació de l'es-pectador i el transportava al peu de les tombes dels faraons, Eoc on s'hi desenrrotlla aquesta visió poemá-tica d'un romanticisme doblement tràgic.

Encara ens agradà més ^Ofrenay, que la genial ar-tista dedica a la gran Sarah Bernhardt. La visió de la Mort en recerca de la víctima, amb aquelles gambades i aquells moviments frenètics realitzats misteriosa-ment en la foscor, perfectament ritmats amb música de Chopin ben escollida, impresiona de debò. L'ofre-na de flors que la Mort fa a la seva víctima i el dolor que després l'aclapara tenen una emotivitat insupe-rable, si hom ho medita bé.

Aurea desplegà les seves grans dots d'artista en «Salomé», visió judaica inspirada en una pintura de Frederic Beltran. Els moviments del seu cos parlaven materialment del desig d'un bes, de la satisfacció plena per haver-ho aconseguit i de l'horror que li provoca la profanació. Alió era la passió mateixa transformada en ritme.

Música subtil, fina i agradable acompanyada de moviments i gestes senzills, simbolitzant unes hores d'amor jovenívol: aixó és la fantasia anomenada «Pa-vana». Fou una filigrana «La fuga deZulema», dan-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

sa marroquí de pujat sabor musulmà amb mi'isica del

plorat ICni'io Granados, Encara que do gust oposat, les

dugués lílaguoron força.

lOls aplaudimonls aínl) quó el púl>lic coronà cada

nu düls cants i)láHtics, obligaron a Aurea a dansar,

fora de ])rogi'ama, una Kabsodia valenciana del segle

XVII, molt ben interpretadgi per la gran ai'tista i pel

<-Quiniet Garreta», que també estigué encertadíssim

en l'execució de la part musical.

Hauria plagut moltíssim, peró, a la nostra condi-

ció d'empordanesos el que la gloriosa dansarina ens

hagués donat també un tast de la seva prodigiosa in-

ventiva, inspirant-se en la música d'alguna sardana.

Es que, per ventura, no tenim «L'anell de prome-

tatge», «Davant la Verge», «El cavaller enamorat» i

tantes d'altres dignee d'inspirar a una artista del seu

talent privilegiat? Per altra part, Aurea tindria en

aquest noble intent un mitjà ben simpàtic d'honorar

la terra dels seus avantpassats. Ens donará aquest

goig un altre dia?

Devem felicitar l'Associa;nó dej^lúsica de la nostra

vila, organitzadora de dita vetllada, desitjant que

a<iuestes manifestacions d'art siguin més sovinteres

i que l'encert segueixi acompanyant als seus. entusias-

tes propulsors

Palc Sr C. La Escala F. C.

El dia de Sant Esteva a les tres de la tarda comen-

çà aquest encontre que no fou de bon troç tan bonic

com el que jugaren els dos mateixos bàndols el dia

11 del corrent.

L'equip fora, no obstant, desplegà un joc bastant

acceptable, en canvi els locals no lograren donar-noò

satisfacció conjuntainent. La ratlla mitja no lográ des-

vetllar-se, jugant amb molta apatia i restant, per tant,

eficacia a la davantera ja que els interiors havín d'ac-

tuar r,)trassats (piasi sempre. La porta fou ben defen-

(;ada per en í^layor. La defença no molt segura; en

Dimes no feu una actuació gaire brillant. La davante-

rn, la ratlla més complerta, no tingué, com ja hem dit,

l'ajut dels mitjos; no obstant, efectuà jugades bones.

En Barti com a davanter-centre, repartí forca bé el

joc 1 er.) li n anea entrenament.

Dels escalenos, els millors el mig-centre, la defen-

ga i l'interior dret; el porter fallà molt i la resta complí

Els gols foren marcats per en Barber I i Aliu de

penal. Els de La Escala, tots dos ho foren per en Gros

un d'ells de penal.

En Molla fallà lamentablement un gol segur per

precipitar-se i en Barti un altra al xutar als núvols.

KOH-I-NOOR

X alarcleries lutboieres l í i ha im jugador que malgrat d'ésser un pastisser,

és la pesadilla del club i l'etern oposicionista de l'e-

qiiip i mai troba res ben fet. Quan el volen fer jugar

se n'escusa dient qiie el genoll li fa aigua; i quan vol

jugar es refia que la junta li digui no poguent es-

tar mai d'acord.

Kosahres que no podem disculpar tanta «paveria»

aconsellem al jagador que per a que el genoll no li

ragi, prengui llet de pot marca <>E1 Niño» i a la Junta

que es dediqui a cercar-li un substitut i ja veureu

com aquest sistema de curació no falla.

En «Nitus» está que treu foc pels queixals només

pensar en la debacle de Port-Bou, en que els nostres

asos feren una exhibició d'estar per casa dels

altres i eu la quil l'únic que se salvà fou en Mayor.

Malgrat de tot aixó i d'haver sucumbit l'equip per

la mínima diferència de 11 o 0, segueix representant

drames amb música de «El coleccionista de discos»

en el Royal, que són de gran sensació.

Nosaltres esperem amb candeletes el pròxim partit

Palamós-Palafrugell, per a admirar de bell nou les

seves grans dots d'artista tràgic, còmic i dramàtic.

Havem sentit a dir que vindria el Ceida complert i

que En Nitus estava tan tranquilet com quan escolta

Valencia» amb la radio: doncs amb l'equip que te--

nim ara no l'espanten ni els campions olímpics.

Alça, ]\Umela! I a qui no pensí igual no n'hi deixa-

rem ésser. Qué s'han pensat aquests pessimistes!

SIDRAUSTA

A q u e s t aiumero lia estat revisat per

censura governat iva .

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

IM o t i c i a r i La nit del dissabte passat es feu remarcar per ia

gran gernació que acudia als llocs d'esbargiment els quals es vegeren mol tanimals fins ben entiada la matinada.

Per Nadal, cada ovella al seu corral, diu el refrá, i efectivament, fent honor a la dita popular durant les passades festes nadalenques poguerem saludar a bon nombre d'amics nostres, demostrant-nos de forma fe-faent llur interés per la nostra humil publicació.

Per a el nostre particular amic en Leandre Ors, ha estat demanana la mà de la gentil i bella damisel·la Pepeta Burget. Enhorabones.

En el carrer de Munt, domicili del Sr. Pelai Pagès, el dilluns passat a causa d'haver-se tombat una estu-fa de petroli, s'inflamà aquest líquid. Alguns veins que lli acudiren en" els primers moments, i)ogueren sufocar les llames no havent hagut de lamentar altra desgracia que l'ensurt corresponent.

El dilluns passat traspassà la mare del nostre bon amic Enric Esteve, a qui des d'aquestes planes en-viem l'expresió del nostre condol.

ESPECTACLES:— ^Soló Carmen=>- Avui i demà es projectarà tTres" homes dolents» per George O'Brien

Econòmic Cine:—Projectarà - Mare Nostrum» per Alice Terry i Antoni Moreno.

R -P. -

E I . v o i t r e s e n c à r r e c s s e r a n s e r v i t s

ami» p r o m p t i t i i t i e c o n o m i a si els

r e c o m a n e u a les a g è n c i e s <íel c a m i ó

q u e f a e l s e r v e i B a r c e l o n a i v i c e -

TANTARANTANA, aS A 11 T) M A J O R . 6 A l b e t t 1 > Í a ñ e r a s

« 9 e 0 e o

li ü mn Aparejador i constructor d'obres

P L À N O L S , P R O J E C T E S I P R E S S U P O S T O S

Munt, 54 P A L A M Ó S

M . Oder n a Escola de P I A N O Professor R. C A S A S

Plan d'estudià Je l'Acadènua Gr«nndos <Je Barcelona. Nova tbcnica del pedal segons el m agiianyat mestre.

Conf rències de teoria i Kistòrin de la múijcn.

LL!ÇOi\!S PARTICULARS i A DCMICIL

S. Pla a Villena

(jOOg^Qoe«®°oooo5 0oooooooooooociooooooooooooooeaoo®oooooooooooooo50»»®°°®®®o OQgO'OooooooeO"" 0000000 0«10000000000000000000000^00000DOOOOOOOO°®«»oooOO®°

R o y al iSport B a r oooOOOoosooo

C e r v a n t e s , 3 8 i ^ o

Beçfudes d e m a r c a -Servei • e g u d e s

a c u r a t - L o c d e r e u n i ó

del s a i m a n t s d e l s s p o r t s

Centre General de Suscripcions

Venila i suscripció a tota mena periótlics i

nacioftalíLy I estraiigereíL^.

(Jorresponsal cle leíIj principals eclitonals de

Barcelona i

e 9

e a

• • • o o e

o o

o OOQ .oo® oooooooe«oooeQo?oooo»oeeooooooeoeeoooeoeQooe ^ ®oooooooo®

Tip. £mp or]um-P«I>m<if

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós