Què significa per

a tu l’amistat?

TOTS A L’UNA1

15

Com et defineixes?

Fes servir tres paraules.

Quina és la paraula més llarga que

coneixes? Fes memòria i compta totes les síl·labes

que té.

Benvinguts!Heu estat cridats a una nova missió i, abans de començar, és imprescindible formar un bon equip per a conéixer-vos millor. Aprendre a descriure com sou us ajudarà. Endavant!

UNITAT 116 17UNITAT 1

DESCRIVIM PERSONES

Observa les imatges i respon a les preguntes.

• A què es dedica la dona de la primera imatge? Com diries que és aquesta persona?

• On estan els xiquets de la segona imatge? Creus que estan passant-ho bé? Com ho has deduït?

• Quina relació diries que tenen les persones de la tercera imatge? Quina situació s’hi mostra?

Quin és el teu artista favorit? Descriu-lo oralment i veges si algun company endevina qui és.

Quantes persones viuen a ta casa? Explica a la classe com són i quin caràcter tenen.

Imagina que has d’explicar-li a una nova companya com són els xiquets i xiquetes de la teua classe. Com ho faries? Quins aspectes positius destacaries de cadascun? Pots contar també quines coses us agrada fer junts i quines són les vostres aficions.

1

2

3

4

UNITAT 116 17UNITAT 1

DESCRIVIM PERSONES

Escolta aquesta conversa entre Anna i Raquel. Pots prendre les notes que et semblen necessàries.

Respon a les preguntes.

• Per què té Raquel tantes ganes de veure el seu cosí?

• Quines paraules utilitzen per a descriure com és el seu caràcter?

• Recordes les característiques físiques del cosí? Quines són?

• Què pensa Anna dels seus cosins? Està tan contenta de veure’ls com Raquel ho està de veure el seu?

Quines pistes ajuden Anna a identificar el cosí de Raquel?

Raquel diu que és alta com el seu cosí. Imagina com és ella i descriu-la a la classe. Quines diferències hi ha hagut entre les vostres descripcions?

5

6

7

8

Explica com descriuries una persona de la teua edat. I una persona adulta? Digues quines diferències hi hauria en cada cas.

Imagina que entres en una botiga i preguntes per un nino del personatge del llibre, la sèrie o la pel·lícula que més t’agrada. Per desgràcia, no saben si el tenen a la botiga, de manera que els has d’explicar com és amb tots els detalls possibles. Fes-li a un company la descripció que faries en aquesta situació i després intercanvieu els papers.

9

10

Per a descriure una persona has d’explicar les característiques principals que té, tant físiques com pel que fa al caràcter. És important usar adjectius adequats: alt, forta, simpàtica, intel·ligent…

Explicar el caràcter

Explicar l’aspecte físic

Personalitat

Gustos i aficions

Sentiments

Les parts del cos (cara, cap, cabells, mans, cames…)

Roba (tipus, colors…)

Mida (del conjunt o d’alguna part concreta)

Descriure persones

UNITAT 118

Pastís per a enemics

Era un estiu perfecte fins que Joan Rovira es va mudar a la casa del costat del meu millor amic, Esteve. No m’agradava Joan. Va fer una festa i no hi estava ni convidat. Però el meu millor amic, Esteve, sí.

Mai no havia tingut un enemic fins que Joan es va mudar al veïnat.

El pare em va dir que quan tenia la meua edat, també tenia enemics. Però sabia la manera de desempallegar-se’n.

Va arrancar un tros de paper desgastat d’un llibre de receptes.

—El Pastís per a enemics! —va dir, satisfet—. Et diré una cosa, Tomàs —afegí—. El Pastís per a enemics és la manera més ràpida de desempallegar-se dels enemics.

Això em va fer pensar. Quina mena de coses desagradables posaria jo al Pastís per a enemics? Vaig portar cucs de terra i pedres al pare, però me’ls va tornar.

Vaig sentir una olor molt bona. I pel que em semblava, venia de la nostra cuina. Estava confós. Vaig entrar a casa per preguntar al pare què passava. El Pastís per a enemics no hauria de fer tan bona olor. Però el pare era llest.

—Si fes mala olor, el teu enemic mai no se’l menjaria —va dir. Es notava que no era la primera vegada que feia aquest pastís. […]

Mentre el pastís es refredava, el pare em va donar una feina per fer.

• Consideres que tens algun enemic? Creus que convidar els teus enemics a menjar pastís és una bona idea per a lliurar-te d’ells?

desempallegar-se: desfer-se d’algú o d’alguna cosa que molesta.

Vocabulari

UNITAT 1 19

Va xiuxiuejar:

—Perquè funcione, has de passar un dia amb el teu enemic. I encara més, has de ser amable amb ell. No és fàcil. Però és l’única manera que el Pastís per a enemics funcione. Estàs segur que ho vols fer?

I tant que ho estava! Només havia de passar un dia amb Joan, i després desapareixeria de la meua vida. Vaig anar amb bicicleta a sa casa i vaig picar a la porta.

—Vols sortir a jugar? —vaig preguntar.

Semblava confós.

—Ho preguntaré a la mare —va dir. Va tornar amb les sabates a la mà.

Vam anar amb bicicleta una estona i després vam dinar.

Era estrany, però m’ho estava passant bé amb el meu enemic. No li ho podia dir al pare, perquè havia treballat de valent per fer el pastís.

Vam jugar fins que el meu pare ens va cridar per sopar.

El pare havia fet el meu menjar preferit. I també era el preferit de Joan! Potser, al cap i a la fi, Joan no estava tan malament.

—Pare —vaig dir—, és ben bonic tenir un nou amic.

Mirava de dir-li que Joan ja no era el meu enemic. Però ell només va fer que sí amb el cap i va somriure. Havent sopat, el pare va traure el pastís. Va servir tres plats i me’n va passar un a mi i l’altre a Joan.

—Oh! —va fer Joan mirant el pastís.

Em vaig esverar. No volia que Joan es mengés el Pastís per a enemics! Era el meu amic!

—No te’l menges —vaig cridar—. És dolent!Derek Munson

Pastís per a enemics Juventud

UNITAT 120

Després de llegir

Explica qui són aquests personatges: Esteve, Joan, Tomàs.

Respon a les preguntes següents.

• Qui conta la història?

• Quins ingredients li porta Tomàs al seu pare per a fer el pastís?

• Què ha de fer Tomàs perquè el pastís funcione?

Per a què va Tomàs a casa de Joan? Copia l’opció correcta.

• Per a convidar-lo al seu aniversari.

• Per a demanar-li un pastís.

• Per a convidar-lo a jugar.

• Per a demanar-li que fora el seu amic.

1

2

3

LOCALITZE

Al principi de la història, per què considera Tomàs que Joan era el seu enemic? Quina solució li proposa el seu pare?

Per quin motiu el pare no accepta els ingredients que Tomàs li porta per a fer el pastís?

Què pensa Tomàs quan sent l’olor del pastís? Per què?

Després que Tomàs passe el dia sencer amb el seu enemic, creus que continua pensant el mateix? Explica què t’ho indica.

Quin secret no li havia contat el pare de Tomàs al seu fill sobre el pastís? Copia l’opció correcta en el quadern.

• Que era molt saborós, però dolent.

• Que era un pastís normal, deliciós.

• Que era el sopar preferit de Tomàs i de Joan.

• Que tenia poders sobrenaturals.

4

5

6

7

8

COMPRENC

21UNITAT 1

COMPRENC

Com penses que acabarà la història? Tria una de les opcions següents i explica per què ho creus.

• Joan mor intoxicat.

• Joan no menja pastís, seguint les ordres de Tomàs.

• Joan menja pastís i no li passa res. Els dos es fan molt bons amics.

Redacta el final de la història que et semble més apropiat. Has de complir almenys les característiques que s’indiquen.

• Quatre punts i a part.

• 6 punts i seguit.

• Un diàleg.

• Un punt final.

En un text és fonamental identificar els personatges principals, que protagonitzen la història, i els personatges secundaris, que només apareixen en moments puntuals.

• Qui et sembla que és el personatge més important de la història? Quins altres personatges apareixen en el text, a banda del protagonista? Classifica’ls en ordre, de més a menys important.

9

10

LLIG

I R

ELLI

G

11

En aquest text, el pare de Tomàs assegura que coneix la recepta d’un pastís que permetrà al seu fill llevar-se de damunt el seu enemic. Però, abans, cal que passe un dia amb ell i que siga amable. Què penses que volia aconseguir en realitat el pare de Tomàs? Creus que està justificat que no li haja dit tota la veritat al seu fill?

Imagina ara que el pare, des del primer moment, li haguera dit a Tomàs que estava fent un pastís normal, perquè el compartira amb Joan. Com hauria reaccionat Tomàs? Com penses que hauria acabat la història?

T’ha passat alguna vegada que en un principi tens una idea preconcebuda sobre alguna persona i després de conéixer-la millor aquesta visió canvia? Què va passar?

Quin ensenyament creus que transmet aquest text?

12

13

SEN

T

14

15

RELACIONE

UNITAT 122

El substantiu (I)

Recorda el que has estudiat en anys anteriors i localitza els substantius que hi ha en aquesta sèrie de paraules.

caminar llibreta estoig Elisabet

jugar retolador Alacant ordinador

abans cansat il·lusió alegrement

Què indiquen els substantius? Anima’t a plantejar una hipòtesi i pensa quina és l’opció correcta.

• Són paraules que designen només coses materials, que es poden tocar amb les mans.

• Són paraules que anomenen persones, animals, coses, sentiments, emocions, idees i llocs.

• Són paraules que representen una acció.

• Són paraules que anomenen persones i animals.

Llig atentament el text següent. Després, copia en el quadern tots els substantius del text.

Això era el llop Cento, que vivia a la cova de la Galera, prop del cim de la muntanya de Favara.

Cento, que tenia de veïna la famosíssima rabosa Carmela, deia tots els dies quan s’alçava: «Badall de matí, bon dia tindrem hui». I es quedava pensatiu.

Un dilluns estava Cento busca que buscaràs menjar pel barranc de l’Infern. Després de moltes hores només va trobar un tros d’abadejo més sec que una mòmia. «Saladura, no en vull!», va amollar com si fora el llop més fart del món. I amb una pota de darrere el va apar-tar. Un altre dia en dejú. Això no era gens nou per a ell.

L’endemà matí va moure cap a Cullera, ja que li havien dit que la bacona Carmeta havia tingut porquets feia poc i ell volia men-jar-se’ls.

Els va veure prop del pont de ferro, s’hi va acostar i digué a la bacona:

—Si saberes la gana que tinc, Carmeta. Fa una setmana que no menge de calent, de manera que m’hauré de menjar un fill teu.

Manel Joan i arinyó Cento i les mones

Edelvives Comunitat Valenciana

> Fixa’t en què designen els substantius que has copiat del text. Pots confirmar la teua hipòtesi anterior?

> Tots els substantius són iguals o hi ha alguns que tenen una peculiaritat pel que fa a la manera d’escriure’ls. Quins són?

1

2

3

Els noms o substantius poden clas-sificar-se de maneres diverses, però tots comparteixen una sèrie de carac-terístiques comunes.

Recorda

bacona: femella del porc.

Vocabulari

23UNITAT 1

Fixa’t en els exemples del mapa conceptual anterior i, en acabant, completa en el quadern aquest quadre resum.

• Els substantius ..... designen tot tipus d’objectes, persones, animals, idees i sentiments de manera general.

• Els substantius ..... s’utilitzen per a anomenar persones i llocs concrets i sempre s’escriuen amb lletra inicial majúscula.

• Un substantiu ....., quan està en forma singular, fa referència tan sols a un element.

• Un substantiu ....., tot i que estiga en forma singular, designa un conjunt d’objectes, com la paraula equip, que fa referència a un conjunt de jugadors.

Classifica els substantius del text de Cento i les mones en una taula com aquesta en el quadern.

Substantius comuns Substantius propis

Escriu dos substantius propis relacionats amb cadascun d’aquests substantius comuns.

pobles personesmuntanyes o serres

rius comarquesmars i oceans

4

5

6

Classes de substantiusEls substantius designen tota mena d’éssers, objectes, conceptes… de molt diversa naturalesa. És per això que hi ha diferents tipus de substantius en funció del significat, la composició, el nombre, etc. Ací tens un esquema amb alguns dels tipus més importants.

Substantius comuns:

cadires, felicitat, barri

Substantius propis:

Pere, Raül, Empar, Castelló

Substantius individuals:

ocell, illa

Substantius col·lectius:

esbart, arxipèlag

Els substantius són paraules que anomenen persones, animals, coses, sentiments, emocions, idees i llocs.

UNITAT 124

La síl·laba. Síl·labes tòniques i àtones

Llig aquest text.

Algunes preguntes no cal contestar-les… Vaig guardar el paper higiènic, el desodorant i la pasta de dents a l’armari, i vaig començar a despullar-me amb molta parsimònia. No tenia cap pressa per tor-nar a eixir i que em donaren més faena, però aleshores vaig tornar a sentir la veu de la mare.

Teresa Broseta Els peus al cap

Edelvives Comunitat Valenciana

Relaciona en el quadern els elements de les dues columnes.

preguntes •

pre •

Algunes preguntes no cal contestar-les… •

p •

• és una lletra

• és una paraula

• és una oració

• és una síl·laba

> Ordena ara els elements de la dreta de més menut a més gran.

1

2

Busca en el text paraules que corresponguen a aquestes característiques.

• Quatre paraules de dues síl·labes.

• Tres paraules de tres síl·labes.

• Dues paraules de quatre síl·labes.

• Una paraula de cinc síl·labes.

Escriu en el quadern les paraules representades per les fotografies i separa’n les síl·labes.

> Pronuncia-les ara. Quina síl·laba de cada paraula sona més forta que la resta?

3

4

Les combinacions de paraules, quan tenen sentit o significat, formen una frase o oració.

Recorda

Les paraules es divideixen en síl·labes. La síl·laba és cadascun dels colps de veu que produïm quan pronunciem la paraula: pre-gun-tes.

25UNITAT 1

Les síl·labes poden ser de dos tipus segons la intensitat amb què les pronunciem. La síl·laba tònica és la que sona amb més intensitat quan diem una paraula (ca-di-ra). Les que pronunciem amb menys intensitat són les síl·labes àtones (ca-di-ra).

Cada paraula té només una síl·laba tònica, de manera que totes les síl·labes tret de la tònica són àtones: bi-bli-o-te-ca, per exemple, té quatre síl·labes àtones (bi, bli, o i ca).

Encercla la síl·laba tònica de les paraules de l’activitat anterior. Després, classifica-les segons tinguen dues o tres síl·labes àtones.

Identifica la síl·laba tònica d’aquestes paraules i classifica-les en una taula com aquesta, seguint l’exemple.

perfum

gimnàs

esperança

bussejador

mora

escriptor

agafar

salvatge

acadèmia

mànega

fantasma

sabates

psicòloga

cotó

melic

piscina

La síl·laba tònica és l’última

La síl·laba tònica és la penúltima

La síl·laba tònica és l’antepenúltima

Per-fum

Compta les síl·labes i localitza la tònica de cada paraula. En acabant, identifica l’intrús de cada sèrie.

• música, ràpid, física, lògiques, pólvora.

• funció, paper, embolic, llibreta, menú.

• mes, any, ullal, dit, nas.

• encís, plana, pòster, amiga, cartolina.

En quines tres posicions de la paraula podem trobar la síl·laba tònica? Fes memòria i digues com anomenem les paraules segons la posició que ocupa la síl·laba tònica.

Escolta el dictat i copia’l en el quadern.

5

6

7

8

9

Bus-se-ja-dor té

tres síl·labes àtones

i una tònica. De res.

UNITAT 126

Llenguatge literari i no literari

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL BARRI DEL CASTELLEs convoca una reunió extraordinària el pròxim dilluns, 14 de setembre, a les 20.30 hores en primera convocatòria i 20.40 hores en segona, amb l’ordre del dia següent:

• Lectura i aprovació de l’acta anterior.

• Planificació de les activitats de la setmana de festes del barri.

• Torn de precs i preguntes.

Es prega la màxima assistència.

La Junta Directiva

Llig els textos i respon a les preguntes.

Text A

Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l’orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu —del qual és, de fet, la primera porció—, que posseeixen molts éssers vius.

Text B

Porta roja on les paraules del no-res són ben nascudes, cova dolça on blancs soldats, en filera infranquejable, vigilen l’interior mullat on esperen les paraules.

• Quina característica destacaries de cada text?

• Quin penses que és més creatiu, que desperta més la imaginació?

1

Completa en el quadern una taula com aquesta amb els tipus de textos.

poema cançó instruccions d’un aparell pòster novel·la correu electrònic

Utilitza el llenguatge literari

Utilitza el llenguatge no literari

Llig la convocatòria que tens al costat i respon a les preguntes.

• Quina finalitat té el text, entretindre el lector o transmetre un missatge amb claredat?

• En quines situacions faries servir una convocatòria com aquesta?

> Completa la definició de convocatòria.

Escrit que utilitza el llenguatge ..... i que té com a finalitat .....

2

3

Un poema té un llenguatge literari, perquè intenta crear imatges mentals en la persona que llig i cada lector pot donar-li una interpretació diferent.

En canvi, les definicions i altres tipus de textos, que només transmeten un missatge, són un exemple de llenguatge no literari.

27UNITAT 1

Un grup de companys heu decidit organitzar un recital de poesia. Entre tots els membres del grup, heu d’acordar la informació següent per a la celebració de l’acte.

• Lloc, data, horari i durada de l’acte.

• Temàtica dels poemes.

• Activitats que s’hi faran (presentació de l’acte, lectura de poemes, intervencions del públic…).

> Redacteu-ne la convocatòria perquè tot el món conega la vostra iniciativa i hi puga assistir.

Llig aquest fragment del poema de Vicent Andrés Estellés «M’aclame a tu». En primer lloc, fes una lectura en silenci, per a comprendre’l bé, i després llig-lo en veu alta.

Sempre a la nit, il·luminant, enterc, un bell futur, una augusta contrada.

Seràs el rent que fa pujar el pa, seràs el sol i seràs la collita.

Seràs la fe i la medalla oculta, seràs l’amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obri tots els panys, seràs la llum, la llum il·limitada.

Seràs confí on l’aurora comença, seràs forment, escala il·luminada.

Vicent Andrés EstEllés

Respon a aquestes preguntes sobre el poema.

• De qui parla l’autor? Diries que és una persona important per a ell? Justifica la resposta.

• Para atenció al vers destacat del poema. Què creus que significa? Explica’l amb les teues paraules.

• Quines diferències trobes entre la teua manera habitual d’expressar-te i la manera com està escrit aquest text?

Busca tres paraules en el poema que tinguen un significat positiu per a tu. Després explica per què creus que són paraules positives.

4

5

6

7

Torna a llegir aquest fragment del poema i anota totes les paraules que penses que cal llegir amb més intensitat perquè són les més importants. En acabant, memoritza’l i recita’l als teus companys amb entonació i expressivitat.

8

RACÓ CREATIU

Vicent Andrés Estellés (1924-1993) és considerat un dels millors escriptors en va-lencià. Va escriure teatre, articles en prem- sa i poemes meravellosos on utilitzava elements de la cultura i la vida del poble.

enterc: tossut, indòcil.

Vocabulari

Una narració és un text en què es conta una història, la qual pot contindre tant elements reals com imaginaris. Encara que és un gènere literari, també l’emprem molt sovint en la vida quotidiana, per exemple quan contem a algú alguna anècdota que ens ha passat.

S’estructura en tres parts bàsiques: el plantejament, el nuc i el desenllaç.

Quins tipus de narracions coneixes? Saps les diferències entre cada tipus?

Llig aquest fragment amb la informació que conté.

1

2

ANALITZE

Escriu a quina part de la narració creus que correspon cadascuna de les definicions següents: plantejament, nuc o desenllaç.

• Part en què els protagonistes actuen per a resoldre una situació o un problema.

• Part en què es presenten els personatges i es diu on i quan esdevé l’acció.

• Part final de la narració en què el problema es resol.

3 Quina de les tres parts de la narració és la més llarga? Quin creus que és el motiu?

Quin temps és el més habitual en una narració, el passat, el present o el futur? Per què creus que és així?

Quins són els personatges que se’ns presenten en el plantejament d’aquesta història?

> Quina informació sabem de cadascun?

4

5

6

Conten que fa molts anys al llogaret de les Quatre Valls hi havia un convent de frares.

Corria la brama que aquests monjos tenien molt mala fama perquè no es dedicaven ni al treball ni a l’oració, sinó que consagraven la seua activitat diària a jugar a cartes. Per això els voltants del monestir estaven completament abandonats.

La remor d’aquell desgavell arribà a oïda del rei, el qual, a la primeria, no la va creure. Però eren tants i tants els comentaris, que un dia va organitzar unes jornades de cacera per aquella contrada. D’aquesta manera aprofitaria l’avinentesa per a comprovar ell mateix si eren certs o no els comentaris dels diferents consellers.

El dia assenyalat va arribar, i el rei i tot el seu seguici s’adreçaren cap a la zona de les Quatre Valls.

Llorenç Giménez i Lleonard Torres «El pare Picol»,

Pepet el Geperut i Roc el Panxut i altres rondalles

Edelvives Comunitat Valenciana

Plantejament: es presenta la història (quan?, on?, qui?)

Inici del nuc: els personatges fan front al problema.

Indicacions de lloc: les Quatre Valls, els voltants del monestir…

Indicacions de temps: fa molts anys, a la primeria…

córrer la brama: córrer la veu, la no-tícia.

Vocabulari

LES PARTS DE LA NARRACIÓUNITAT 128

A l’hora de fer el nuc de la teua narració, t’has de plantejar unes quantes qüestions sobre què passarà en la història. Pensa i respon.

• Són certs els rumors que corren sobre els frares del convent o són una invenció d’algú?

• Quina situació es troba el rei quan visita el convent? Com reacciona?

• Què fa el rei per a intentar canviar la situació?

• Intervé algun personatge nou? Quin paper té?

• Pots afegir alguna sorpresa, algun gir inesperat.

Al final de tot, en quina situació queda cada personatge? I el convent? Quins canvis hi ha respecte de l’inici de la història?

Pots guiar-te amb aquest mapa mental.

7

8

Ara és el teu torn. Planifica i escriu un nuc i un desenllaç per a aquesta rondalla seguint els passos que trobaràs tot seguit.

REVISE

Per a acabar, fes una revisió del teu text. Fixa’t sobretot en els punts que s’indiquen en aquesta taula.

10 Cal·ligrafia Creus que la lletra s’entén bé?

Ortografia Quines faltes has comés? Corregeix-les.

Estructura i redacció

Has explicat els fets seguint un ordre clar i lògic?

Has utilitzat connectors? Quins? De quins tipus són?

Has explicat bé com es resol la situació en el desenllaç?

Presentació Quants paràgrafs té el teu text?

Millora la redacció

Per a narrar fets, és important donar informació que ajude el lector a seguir el fil de la història. Recorda:

• Utilitza connectors de temps (a l’endemà, al matí, poc de temps després…) i de lloc (prop de, darrere, a la ciutat…).

• Ordena les accions amb connectors d’ordre quan calga (en primer lloc, en acabant, finalment…).

• Fixa’t que s’entén bé quin personatge fa cada acció.

REDACTE

Agafa tota la informació que has preparat per al nuc i el desenllaç de la teua història i conta els fets de manera ordenada en una narració. No oblides aplicar totes les coses que has aprés.

9

Solució

Problema

Accions dels

personatges

Canvi de la

situació

Personatges

Conseqüències

TempsLloc

La narració

Desenllaç

Plantejament

Nuc

PLANIFIQUE

29UNITAT 1

INOBLIDABLE!UNITAT 130 31UNITAT 1

Jo mai havia entrat en una sala tan plena de llibres nous i vells. Per la cara que feia Núria ella semblava que tampoc hi havia entrat mai en cap lloc semblant. Les prestatgeries eren enormes i altíssimes. Tots els llibres estaven ben classificats i a la part dreta estaven col·locats els manuscrits vells. Alguns d’aquests papers estaven protegits amb fulls de plàstic perquè les mans de la gent no els feren malbé.

Durant dues hores els bibliotecaris buscaren tota la informació que nosaltres volíem. Però no hi apareixia res que tinguera un fonament especial.

Núria ja havia perdut l’esperança quan, en aclucar un poc els ulls, quedà pensativa… Una imatge clara aparegué al seu cap: ella cami-nava cap a un armari tancat, després d’obrir-lo en treia un llibre roig mig podrit del qual queia un manuscrit mig rosegat per les arnes del paper.

Virgínia Martínez El segrest de la guardiana

Edelvives Comunitat Valenciana

En quin lloc es troben els protagonistes d’aquest fragment?

• En la redacció d’un diari.

• En una llibreria.

• En una biblioteca.

• En una escola.

Per què alguns dels manuscrits més vells estan protegits amb fulls de plàstic?

En què consisteix la imatge que veu Núria al seu cap?

• Troba un llibre roig, vell i gastat en un armari.

• Troba un armari tancat i tan vell que es cau a trossos.

• Veu que és soterrada per unes prestatgeries altíssimes.

• Els bibliotecaris trobaven un manuscrit preciós.

Copia tots els substantius que apareixen en el segon paràgraf del text.

Quin nom propi s’esmenta diverses en el text? Copia’l en el quadern.

Copia aquests substantius en el quadern. Després, encercla de blau els que siguen individuals i de roig els que siguen col·lectius.

eixam

banc

bandada

llibre

abella

cavall

peix

flota

1

2

3

4

5

6

INOBLIDABLE!UNITAT 130 31UNITAT 1

Classifica els substantius d’aquest text breu en comuns i propis.

Gemma i Diana fan esport tots els dies al poliesportiu de Dénia. Els agrada jugar a voleibol i nadar a la piscina amb els seu amics Joel i Gabriel.

Què és una síl·laba?

• Grup de lletres inicials.

• Grup de lletres finals.

• Colps de veu amb què pronunciem una paraula.

• El conjunt de lletres que formen una paraula.

Què tenen en comú les síl·labes destacades en sopar, difícil i mundial?

• Són totes tòniques.

• Són totes àtones.

• Són síl·labes amb rima.

Aquestes paraules tenen les síl·labes mal separades. Detecta els errors i separa-les correctament.

llib-re-ta e-co-no-mia pla-tja so-lu-ció

7

8

9

10

TENS EL PODER

Imagina que aquesta és la imatge del iaio d’un company de la teua classe i fes-ne la descripció. Com és físicament? Imagina quines aficions deu tindre i com deu ser el seu caràcter.

11 Pensa una història breu i escriu-ne només el desenllaç. Després, intercanvia el teu text amb un company i que cadascú complete la història de l’altre amb el plantejament i el nuc.

Digues si les afirmacions següents corresponen al llenguatge literari o al no literari.

• La manera de dir les coses és tan important com el significat del que es diu.

• La rondalla, la cançó o el teatre en són exemples representatius.

• Busca transmetre la informació de la manera més clara i efectiva possible.

• Juga amb les paraules per a transmetre sentiments i emocions.

Escolta el dictat i copia’l en el quadern.

12

13

14