Lespcie humana a lUnivers

Lespcie humana a lUniversLUnivers i la TerraLorigen de la vida i els primers organismesFixisme i evolucionisme: la selecci naturalEls homnids: levoluci humana

1. LUnivers i la Terra

Qu en saps?El model geocntric de Ptolemeu (90-168 dC) va ser acceptat durant ms de 1500 anys. Quines evidncies tenim que el model de Ptolemeu s fals?Quina s la situaci real de la Terra en el conjunt de lUnivers?Per qu creus que les teories cientfiques canvien amb el temps? s raonable afirmar que, com que la cincia canvia amb el temps, s poc fiable? ARGUMENTA LA RESPOSTAs immutable lUnivers? Descriu algunes evidncies que recolzen la teua opiniCom va comenar lUnivers? Quant de temps fa que es va originar? Quines evidncies en tenim?s possible que el que ara sn muntanyes, fa milions danys fos un mar? EXPLICA-HOLastrologia s una cincia? Sn fiables els horscops? FONAMENTA LA TEUA OPINI

Model geocntric de Ptolemeu

Per qu es va descartar el model de Ptolemeu?El model geocntric explicava els aspectes bsics del comportament dels astres, situant la Terra en el centre de lUnivers. Per qu es va canviar?Tenia problemes seriosos per explicar el moviment errtic dels PLANETESEl nou model heliocntric, situava el Sol al centre i els planetes giraven al seu entorn en rbites ellptiquesEl model HELIOCNTRIC era ms simple i exactePermetia fer prediccions ms acurades i fiablesEra totalment compatible amb les lleis de NEWTON

Explorem el sistema solarUna primera aproximaci: EL PLANISFERIEs tracta dun mapa que representa el moviment aparent dels astres tal com el veiem a primera vista: la Lluna, el Sol, les estrelles errants o planetes i les estrelles fixes Per aix farem servir el simulador STELLARIUM, es tracta dun programa de lliure accs que reprodueix molt b els moviments de la volta celeste des de qualsevol punt de vista, data i hora

WEBS sobre Astronomia:http://www.stellarium.org/ca/http://www.nasa.govhttp://www.atlasoftheuniverse.com/catala/http://www.iac.es/http://heavens-above.com/http://www.google.es/intl/es/earth/index.htmlhttp://redblogs.org/tamano-relativo-de-los-objetos-en-el-universo-video/

Des de lAntiguitat coneixem els astres visibles a ull nu: la Lluna, el Sol, els planetes Mercuri, Venus, Mart, Jpiter i SaturnLa invenci del telescopi permet descobrir el 1610 els quatre satllits majors de Jpiter, les taques solars i els crters de la Lluna. Les seues observacions permeteren recolzar el model heliocntric proposat per Coprnic i defensat per Galileu i KeplerEls telescopis ms potents permeteren observar moltes ms estrelles invisibles a ull nu i, fins i tot, els planetes Ur (1781) i Nept (1846)Ms enll de Nept hi ha els anomenats objectes transneptunians. Shi troben els cometes i els planetes nans o plutoides: Plut (1930) i Caront (1978) i Eris (2005)El lmit del sistema solar s a uns 15 000 milions de km del Sol. Lestrella ms propera, Prxima Centauri, es troba a 40 000 000 de milions de km (uns 4 anys llum)

Principals fites en lexploraci espacial1957 Primer satllit artificial Sputnik1961 Iuri Gagarin, primer astronauta enviat a lespai1962 La sonda Mariner 2 investiga Venus1969 Neil Armstrong xafa la Lluna1973 La sonda Pioneer 10 investiga Jpiter i Saturn1976 Les sondes Viking aterren a Mart1986 La sonda Giotto investiga el cometa Halley1990 Es posa en rbita el telescopi espacial Hubble1995 Es descobreix el primer planeta fora del sistema solar1998 Comena la construcci de lEstaci Espacial Internacional2004 La sonda Cassini-Huygens aterra a Tit (el satllit ms gran de Saturn)

Sputnik (URSS 1957)

Neil Armstrong (EUA 1969)

Estaci Espacial Internacional (1998)

El descobriment de nous planetoides1 hora = 3 600 s;13,5 hores X 3 600 s = 48 600 segons300 000 km/s X 48 600 s = 14 580 000 000 km =14 580 milions de kmEris s ms gran que Plut, per tant caldria considerar-lo un nou planeta i nhi hauria deu al sistema solar. En cas contrari ni Eris ni Plut serien planetes. Qu eren? El 24 dagost del 2006, la UAI va acordar una NOVA DEFINICI de planeta, que deixava fora tant Plut com Eris i noms incloa: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur i Nept

Eris, Plut i Ceres (el ms gran dels asteroides) sinclogueren en una nova categoria, els planetes nans, posteriorment rebatejada com a PLUTOIDESEN CONTRA: El nostre planeta t ara necessitats molt ms urgents que lexploraci espacial. Com ara leradicaci de la pobresa i de la fam o el problema mediambiental generat pel canvi climtic. Per tamb hi ha arguments A FAVOR: Lexploraci espacial pot permetre lexpansi del nostre espai habitable o la creaci de colnies en altres astres; pot donar accs a nous recursos dinters econmic; pot provocar nous descobriments cientfics dimportncia imprevisible; pot ajudar a entendre millor el nostre entorn i evitar alguna catstrofe (com limpacte dun gran meteorit) que pose en perill la nostra supervivnciahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Animation_showing_movement_of_2003_UB313.gif

Hi ha planetes ms enll del sistema solar?Un dels descobriments ms destacats de fa pocs anys respon la pregunta sobre lexistncia dobjectes planetaris en altres estrelles, els anomenats EXOPLANETESNoves tcniques han perms la detecci daquests petits objectes mentre giren al voltant de la seua estrella i eclipsen parcialment la seua llum. Fins al 2015 se nhan detectat 1956 (12-09-2015)Sestima que noms en la Via Lctia, la nostra galxia, podria haver fins a 17000 milions de planetes, no tots ells habitablesEl major inters es centra ara en trobar planetes habitables, cosa que demana condicions molt especfiques en les seues caracterstiques, la massa de la seua estrella i la distncia a ella. Els planetes habitables sanomenen planetes tipus terraTamb sha centrat la recerca en els planetes del tipus Jpiter calent, que tenen una grandria considerable, per es troben tan a prop de la seua estrella que estan molt calents

Exoplanetes

Jpiters calentsAlguns dels primers planetes detectats eren molt grans, sassemblaven a Jpiter, el nostre gegant del sistema solar, per estan tan a prop de la seua estrella que tenen una temperatura molt ms alta que el nostre veAquests planetes sn interessants per investigar-los, per difcilment podrien albergar vida com la Terra, no sn del tipus terra, sn massa grans i probablement no tinguen la composici qumica adequadaEl segent esquema permet comparar les grandries relatives:

Planetes potencialment habitables

Una nova Terra : Kepler-452bDetectada pel telescopi espacial Kepler (dac el nom)Descoberta anunciada per la NASA el 23 de juliol de 2015Planeta que orbita lestrella Kepler 452 (constellaci Cygnus) situada a 1400 anys llum del sistema solar (A la velocitat de la sonda New Horizons, que acaba dacostar-se a Plut i va a 58 536 km/h, tardarem 25,8 milions danys per arribar-hi)El nou planeta s ms gran i ms vell que la Terra, per orbita en la zona habitable de la seua estrella, que sassembla prou al nostre Sol. El planeta podria tenir entorns habitables i seria una mena de sper-TerraPer trobar-ne ms informaci podeu consultar la web:http://www.bbc.com/mundo/noticias/2015/07/150723_nasa_exoplaneta_kepler-ao

Una explosi de galxiesEn llocs allunyats de la llum artificial i en una nit clara, en Marc i la Paula haurien vist una lnia blanquinosa, de forma difusa, que creua el celEs tracta de la Via Lctia, que tots els pobles han considerat dorigen mtic. Pels antics grecs era un raig de llet de la deessa Hera. Els pelegrins medievals creien que indicava el cam de Sant Jaume. Pels rabs i xinesos era un riu que travessava el cel i pel poble afric kung era lespinada de la nitQU S REALMENT LA VIA LCTIA?

La Via Lctia s la nostra galxiaGalileu va ser el primer dobservar-la al telescopi. Va descobrir que consta de milers i milers destrelles, tantes i tan tnues que semblen una banda lletosa (galxia ve de la paraula grega: (gala) que significa llet). La major part destrelles visibles des de la Terra es concentren en una banda estretaAl llarg del segle XVIII els astrnoms proposaren que aix podia ser degut al fet que les estrelles estaven agrupades formant un disc giratori, unides per la fora de la gravetatA principis del segle XX, lestudi de les nebuloses espirals, com la dAndrmeda, gener un gran debat sobre si es trobaven o no dins de la Via Lctia

Lany 1923, Edwin Hubble va poder distingir estrelles individuals en algunes nebuloses espiralsLa brillantor duna estrella depn de la seua lluminositat (la quantitat de llum que emet) i de la distncia a qu es trobaHubble va identificar un tipus destrelles, anomenades cefeides, que tenen sempre la mateixa lluminositat. Aix li permet estimar la distncia daquelles nebuloses espirals i demostrar que no pertanyien a la Via LctiaLes NEBULOSES ESPIRALS sn, doncs, galxies independents, comparables a la nostra. Avui dia podem observar centenars de milers de milions de galxies

Actualment sestima que la Via Lctia t uns 100 000 anys llum de dimetre i cont centenars de milers de milions destrelles que giren lentament i fan una volta cada 250 milions danysEl Sol noms s una estrella vulgar, situada en un dels braos de lespiralLes galxies estan separades entre si per un espai buit de milions danys llum i poden tenir galxies satllits

LUnivers en expansi: la llei de Hubble i el Big BangUna sirena dambulncia no sona igual quan sacosta que quan sallunyaAix s degut a lefecte DOPPLER: quan un objecte en moviment emet ones, la freqncia que ens arriba dell varia dacord amb la velocitat a qu es mou A la llum li passa exactament el mateix, per calen velocitats molt ms grans per a notar-ho

Efecte Doppler: ones emeses per focus en moviment

Efecte Doppler: desplaament al roig de la llum de les galxies

z = v / c

A major z, major desplaament al roig

Llei de HubbleLefecte Doppler i el desplaament cap al roig de les ratlles espectrals de la llum procedent de les galxies van ser utilitzats per a determinar el moviment relatiu de les galxies respecte a la nostraLa primera sorpresa va ser descobrir que TOTES LES GALXIES SALLUNYENLa segona va arribar el 1929, quan es va comparar la distncia que ens separa de diferents galxies amb la seua velocitat respecte a nosaltres: quan es van representar la dades en una grfica van quedar alineadesCOM MS LLUNY ES TROBA UNA GALXIA, MS RPIDAMENT SALLUNYA DE NOSALTRES (LLEI DE HUBBLE)LUNIVERS SEST EXPANDINT

POSSIBLE EXPLICACIDE LA LLEI DE HUBBLE:LEXPANSI DE LUNIVERSGRFICA V / D :LLEI DE HUBBLE

1 Mpc = 3,26 Mal = 3,0861022 m V = H0DConstant de Hubble H0 :0,000 021 5 km/s/al

La hiptesi del Big BangCom que lUnivers sest expandint, si retrocedrem en el temps trobarem les galxies cada vegada ms juntes, fins que arribarem al moment en qu tota la matria de lUnivers estava concentrada en un sol puntAquest seria el moment en qu es va originar lUnivers, en una gran explosi coneguda amb el nom de Big Bang. Les millors estimacions del 2010 situen el Big Bang a uns 13 700 milions danys enrereEls fsics consideren que si aquesta explosi gegantina tingu realment lloc, encara ens hauria darribar radiaci residual

La radiaci de fonsLa radiaci, que seria molt ms feble que la que emet un microones, va ser efectivament detectada el 1965 de forma accidental per Arno Penzias i Robert Wilson. Per tant la teoria del Big Bang ha estat capa de fer prediccions precises i encertades, un del criteris fonamentals per valorar la validesa duna teoria cientfica

Del Big Bang al Big Crunch?La teoria de la relativitat prediu que lexpansi de lUnivers hauria de ser frenada per latracci de la fora gravitatriaDurant uns anys es va intentar determinar si lUnivers tenia prou matria per aturar lexpansi i tornar-se a collapsar, en una mena de Big Crunch o gran implosi, o b sexpandiria de manera indefinidaLobservaci de galxies molt allunyades va revelar el 1998 que lexpansi de lUnivers sestava accelerantLa interpretaci daquest fenomen s objecte de debat entre els cientfics, molts dels quals parlen duna energia fosca que fa possible que lUnivers sengradescaUn altre enigma actual de lUnivers s la naturalesa de la matria fosca que sembla que correspon a un 23 % de la massa de lUnivers

El cmul del Gall Dindi o PaNo ho s. Com que el cmul s a 180 milions danys llum de nosaltres, la llum que ens mostra ha tardat 180 milions danys a arribar fins a la Terra. Per tant ara veiem el cmul del Pa tal com era fa 180 milions danysSallunya perqu tot lUnivers sest expandint, com a conseqncia del Big Bang o gran explosi que va originar lUniversVelocitat = Distncia X H0 = 180 000 000 anys llum X 0,000 021 5 km/s/al = 3 870 km/s (Tamb es pot emprar el grfic de la pgina 17 de llibre)

Temps per arribar a Prxima Centauri:P. Centauri s a 40 milions de milions de km o 4 al40 000 000 000 000 km / 3 000 km/s = 13 333 333 333 s = 3 700 000 hores = 154 321 dies = 423 anys(O b: la nau viatja a 1/100 part de la velocitat de la llum, si la llum tarda 4 anys, la nau tardar 400 anys)

Temps per a creuar la Via Lctia:Si la nau s 100 vegades ms lenta que la llum, tardar 10 milions danys en creuar la VL que t un dimetre de 100 000 al

Temps per arribar al cmul del Pa:1a RESPOSTA: El cmul es troba a 180 milions dal, per tant la nau tardar 18 000 milions danysRESPOSTA CORRECTA: La nau NO ARRIBAR MAI, perquviatja a una velocitat menor que la velocitat a la que el cmul sallunya de nosaltres, i amb el temps encara ser major lavelocitat de separaci

Don ix lenergia de les estrelles?Les estrelles estan situades a anys llum de distncia, per podem veure-les perqu alliberen una quantitat denergia enormeEstan formades majoritriament dels elements hidrogen (H) i heli (He), els toms dels quals sn els ms petits i senzillsAl principi de lUnivers tota la matria era hidrogen i els altres elements es van formar posteriorment dins de les estrellesLorigen de lenergia estellar rau en les REACCIONS DE FUSI NUCLEAR. En fusionar-se dos nuclis o ms dH sen forma un dHe i sallibera molta energia. En una estrella, lenergia produda cada segon per aquest procs equival a lexplosi de milions de bombes dhidrogenShi generen temperatures duns 40 milions de Kelvin

21H + 31H 42He + 10n

De qu estan fetes les estrelles?Els toms dels elements escalfats a temperatures molt elevades emeten una llum caracterstica. Si analitzem la llum procedent duna estrella, podem deduir de quins elements qumics es compon. De lestudi daquests aspectes sencarrega la branca de la Fsica anomenada ESPECTROSCPIA

La vida de les estrellesLes estrelles i els planetes que les acompanyen es formen en nvols de gas interestellar. Quan sn prou grans, es comencen a contraure per lacci gravitatria i sescalfen fins assolir la temperatura suficient per a qu sinicien les reaccions de fusi nuclear dels toms dhidrogen. Aleshores sallibera una enorme quantitat denergia, lantic nvol de gas sexpandeix, comena a brillar i esdev una ESTRELLALa vida de lestrella i la manera com acaba depenen de la seua massa inicial. La major part destrelles tenen una massa semblant a la del Sol i es calcula que poden fusionar hidrogen durant uns 10 000 000 000 danysEl Sol ja ha estat brillant durant la meitat daquest temps

Nvol de gas a la nebulosa de lguilaEl telescopi espacial Hubble

Contmatriafoscael Sol?

s red el Sol?

Arriba un moment que el nucli duna estrella es queda sense hidrogen. Llavors comena a fusionar hidrogen de les capes externes i, en conseqncia, sinfla, augmenta la seua lluminositat i es converteix en una ESTRELLA GEGANT VERMELLA. Al final daquesta fase fusiona heli i forma carboni i oxigen. Aix allarga una mica la vida de lestrella, per com que lheli tamb sesgota, lestrella es va apagant i contraient fins que es converteix en una ESTRELLA NANA BLANCAQuan el Sol esdevinga una gegant vermella, dac a uns cinc mil milions danys, devorar Mercuri i Venus, i potser tamb la Terra. En qualsevol cas, milions danys abans la temperatura al nostre planeta haur augmentat tant que far impossible tota forma de vida coneguda: els oceans sevaporaran i els gasos de latmosfera sescaparan cap a lespai. Desprs el Sol sanir apagant fins a deixar demetre llum

El dest de les estrelles gransLes estrelles que tenen una massa nou vegades ms gran que la del Sol viuen molt menys temps: noms uns dos o tres milions danys, perqu la seua temperatura s molt ms elevada i fusionen hidrogen molt ms rpidamentAquestes estrelles formen per fusi elements molt ms pesants, com el ferro, lor o luraniEn el moment en qu es queden sense combustible, les estrelles gegants esclaten en una enorme explosi anomenada SUPERNOVADurant uns quant mesos brillen tant com milions destrelles normals, expulsen a lexterior bona part de la seua matria i en apagar-se sacaben convertint en una ESTRELLA DE NEUTRONS i si sn extraordinriament grans en un FORAT NEGRELa matria expulsada per les supernoves pot acabar formant part de nvols de gas interestellar i les estrelles de la segent generaci poden contenir els elements pesants formats en una supernova

La nebulosa del Cranc

Les supernovesLany 1054 dC va aparixer una nova estrella a la constellaci de Taure. Aquesta estrella era visible de dia, i durant la nit la seua llum permetia fins i tot llegir. Al cap dun any es va apagar. Lesdeveniment va ser registrat per astrnoms de diverses parts del mnLa fotografia anterior, feta amb el telescopi espacial Hubble, mostra la nebulosa del Cranc, les restes actuals de la supernova de lany 1054 dC, que es troba a 7000 al de la Terra. Els filaments de colors diferents indiquen la presncia dhidrogen, sofre i oxigen. Al centre hi ha una estrella de neutrons que gira sobre si mateixa trenta vegades per segon i emet impulsos de radiaciLa matria hi est increblement concentrada: una cullerada destrella de neutrons pesa el mateix que una muntanya terrestre Amb els telescopis moderns cada any es descobreixen desenes de supernoves, la majoria en altres galxies

NGC 4261 Virgo 100 milions alForat negre de Cigne X-1Forat negre al centre dun cmulComponent dun sistema binariesdevingut forat negre

Els forats negresLany 1971 es va descobrir una gran font de raigs X a la constellaci del Cigne. La font, anomenada Cigne X-1, deu tenir uns 300 km de dimetreLatracci gravitatria que exerceix sobre una estrella propera nha perms calcular la massa: deu vegades major que el SolUn objecte tan dens ha de ser un FORAT NEGRE: lloc on la gravetat s tan intensa que res, ni tan sols la llum, no pot escapar de la seua superfcieLa matria que el forat negre xucla de lestrella vena, quan hi cau, saccelera i sescalfa fins que emet raigs XSn llocs estranys, singularitats en lespai-temps en qu les lleis de la Fsica ja no sn vlides. Si alguna cosa cau dins dun forat negre, ja no nix mai ms

Som pols destrelles?El Sol obt la seua energia mitjanant reaccions de fusi nuclear, bsicament fusionant toms dH i produint HeDesprs de comenar a brillar com a ESTRELLA, el Sol ha estat fusionant H en He durant uns 5 000 milions danys i s previsible que continue fent-ho uns altres 5 000 milions danys. Desprs sesgotar lH i comenar a fusionar He, tot fabricant O i C, i augmentar de volum fins a convertir-se en una ESTRELLA GEGANT VERMELLA. Quan sesgote lHe, el Sol comenar a contraures i refredar-se fins convertir-se en una ESTRELLA NANA BLANCA. Per tant les fases sn: ESTRELLA NORMAL GEGANT VERMELLA NANA BLANCA

El Sol no passar per aquestes fases fins dac a 5 000 milions danys. Aix s tant de temps que, si els descendents de la nostra espcie encara sobreviuen, hauran colonitzat altres sistemes estellars i podran, en part, escapar del final violent del sistema solarEl Sol per si mateix no pot convertir-se en un forat negre ni en una estrella de neutrons perqu no t prou massa per a fer-ho. Noms hi acaben les estelles que sn unes nou vegades ms massives que el SolLH s lelement inicial de lUnivers, format poc desprs del Big Bang. El C i lO es formen en les gegants vermelles, les estrelles que estan esgotant el seu combustible. El Fe es forma en una estrella molt gran. Per tant el Fe, lH, el C i lO que forment part dels ssers vius van ser formats per estrelles anteriors al Sol, les quals van expulsar aquests elements en finalitzar el seu cicleMolts del toms que formen el nostre cos (doxigen, de carboni, de ferro, etc.) han format part anteriorment destrelles. Per tant, en aquest sentit, la frase s certa

Qu s lastrologia?Lastrologia s una disciplina que pretn conixer i predir la personalitat dels individus i els esdeveniments importants de la seua vida. Per fer-ho, es basa en la posici dels astres i en el seu moviment, a partir del moment del naixement duna personaEn lantiguitat i durant ledat mitjana, lastronomia i lastrologia es van desenvolupar conjuntament i, sovint, eren practicades pels mateixos investigadors: Ptolemeu, que va descriure el model geocntric, tamb escriv llibres dastrologia i molts astrnoms shi guanyaven la vida fent prediccions astrolgiques per a reis i prnceps diversos

Lastronomia i lastrologia comenaren a separar-se a partir de lacceptaci del model helocntric, a lpoca de KeplerDes daleshores lastronomia ha continuat desenvolupant-se, com qualsevol cincia, mentre que lastrologia segueix basant-se en els mateixos principis de sempreLastronomia ha incorporat el descobriment de nous planetes i galxies, ha postulat lexpansi de lUnivers i el seu origen en una gran explosi, sha desenvolupat coherentment amb la fsica i les matemtiques i ha arribat a calcular amb precisi distncies, velocitats i cronologiesMentrestant lastrologia segueix basant-se en els mateixos dotze signes del zodac (sense tenir en compte que han canviat la seua posici des de lpoca de Ptolemeu i que, a ms, no sn dotze sin tretze), els mateixos set planetes (entre els quals sinclouen la Lluna i el Sol) i en la idea que tot lUnivers gira al voltant de la Terra (per aix utilitza expressions com Mart est en ries). Bastants astrlegs encara parlen dels quatre elements de lantiguitat (terra, aigua, aire, foc)

El zodac: la casa dels animalsLastrologia ha quedat desconnectada de la cincia moderna. Segons els astrlegs, la posici de Mart en el moment del naixement potinfluir sobre una persona, per de quina forma pot lastre exercir aquesta influncia?

Molta gent naix en una habitaci tancada, de manera que la llum reflectida en aquest planeta no li arriba. Lnic tipus d'influncia coneguda que pot arribar de Mart s la gravetat, per Mart est tan lluny que el seu efecte gravitatori sobre nosaltres s sis vegades menor que el de la comare que assisteix el nostre partLa capacitat de predicci s molt dubtosa. Molt sovint, dos germans bessons, nascuts al mateix lloc i amb pocs minuts de diferncia, han tingut vides molt diferents: per exemple, un dells mor a la infantesa daccident mentre que laltre arriba a vell. Quan es realitzen assajos ben controlats, els astrlegs sn incapaos de predir el carcter i futur de persones de les quals noms coneixen la data i lloc de naixementEls psiclegs han descobert que les persones es comporten tal com creiem que sespera que ho fem. Si contnuament ens diuen que som impetuosos i enrgics, probablement acabarem sent-ho. Aquesta s la manera ms eficient en qu els horscops influeixen en les nostres vides

Sn fiables els horscops?Les prediccions, en alguns signes, sn incompatibles. Els casos ms clars sn ries, Lle i BalanaEs tracta de prediccions generals, car es podrien aplicar a moltes situacions diferents. Com ara: Hi ha tensions afectives al teu voltant que podrien no tenir-te a tu com a focus, per que tinvolucren dalguna manera. Prcticament tothom es troba quasi tots els dies en situacions que podrien ajustar-se a la predicci esmentadaEls fonaments sn la situaci de diferents astres (la Lluna, Mart, el Sol, etc.) en una posici determinada, vistos des de la Terra. Aquestes circumstncies no poden actuar sobre la vida de les persones de cap manera coneguda

Alguns possibles arguments A FAVOR sn:Lastrologia s una forma de coneixement molt antigaHi ha persones que diuen que les prediccions els funcionen Alguns possibles arguments EN CONTRA sn:Lastrologia no ha canviat en dos mil anys. s tan fiable com la medicina de fa dos mil anysNo s una cincia, noms s una PSEUDOCINCIAEls seus fonaments terics no tenen cap relaci amb la cincia moderna. Suposa que la Terra s el centre de lUnivers. Es basa en set planetes, quan nhi ha ms (considera la Lluna i el Sol com a planetes). No t en compte els canvis de posici de les estrelles en els darrers dos mil anys. No t en compte les galxies, forats negres, supernoves, etc.Les prediccions astrolgiques sn imprecises, generals i sovint contradictriesEls astrlegs sn incapaos de predir el carcter de les persones noms a partir del lloc i hora de naixementLastrologia s una disciplina obsoleta i sense cap fiabilitat

Els orgens de la Terra: la formaci del sistema solarSegons la teoria nebular, el sistema solar es va formar fa uns 4 600 milions danys, a partir dun nvol de gas i pols, semblant al de la nebulosa de lguila que ja hem vistEl nvol de gas i pols es va contraure per latracci gravitatria, probablement causada per lexplosi duna supernova a les proximitats. Mentre es contreia, el nvol de gas va comenar a girar sobre si mateix cada vegada ms de pressaLa major part de la matria va quedar condensada al centre del nvol on es va formar el Sol. La matria que girava a lexterior va anar xocant i es va reunir en fragments cada vegada ms grans fins a formar els planetes actuals

La teoria nebular explicalorigen del sistema solarLorigen de la Lluna es relaciona amb limpacte dun gran planetoide anomenat Theia, com la mare de Selene

La formaci de la LlunaLa teoria de la formaci de la Lluna ms acceptada avui dia explica que el nostre satllit es va formar com a conseqncia de limpacte dun planetoide, de massa semblant a la de Mart, amb la Terra primitiva. En aquesta teoria el planetoide sanomena Theia, personatge mitolgic que era la mare de Selene, deessa que simbolitzava la LlunaLa collisi hauria fet desprendre una enorme quantitat de materials, que shaurien ajuntat per atracci gravitatria fins formar el nou astre: la Lluna. Aquesta teoria justificaria el fet que la Lluna estiga formada per materials molt similars als que hi ha a la part superficial de la Terra

El procs de formaci de la TerraPoc desprs de la seua formaci, la Terra tenia una atmosfera amb pocs gasos i experimentava larribada contnua de meteorits a la seua superfcieTamb presentava una activitat volcnica molt intensa, per aix tenia una temperatura externa de centenars de graus centgradsEn aquest perode els materials del planeta es van disposar per ordre de densitat decreixent: els ms densos al centre i els ms lleugers cap enfora. Lentament la superfcie de la Terra san refredant, laigua es va condensar i van aparixer els oceans

La caiguda de meteorits i les erupcionsvolcniques han esdevingut menysfreqents, per encara en lactualitatsen produeixen

La imatge mostra com devia ser la Terraen el Precambri, fa uns 1 000 milionsdanys. Hi ha volcans en erupci i formesde vida primitiva (algues verdes)

Les capes de la TerraEls humans hem pogut observar la superfcie de la Terra, latmosfera i els oceans. Hem obert pous i mines, per el pou ms profund excavat fins ara a la pennsula de Kola (Rssia) noms arriba a 12 262 m de profunditat. Si ho comparem amb el radi de la Terra (6 378 km), ens adonem que amb prou feines hem rascat la superfcie del planeta. Com podem saber el que hi ha al seu interior?La primera pista ens la dna la constataci que, a la part ms superficial de la Terra, LA TEMPERATURA AUGMENTA 3 C CADA 100 m, PLANETA ENDINS. Aix prov de la calor que hi ha a linterior de la Terra, que arriba a fondre les roques i forma el magma

Si tenim en compte que el magma expulsat pels volcans est a uns 1 000 C, podem deduir que la temperatura de linterior de la Terra ha de ser de milers de graus centgradsUna altra pista ens la dna el CAMP MAGNTIC TERRESTRE, que fa que lagulla duna brixola apunte cap al nord. Lexplicaci ms acceptada daquest camp magntic diu que s generat pel moviment delectrons que hi ha a linterior del planeta, en una zona molt rica en FERROUna font molt important dinformaci sobre la composici de la Terra la tenim en els METEORITS

Sn fragments de roca que cauen a laTerra des de lespai. Se suposa que laTerra es va originar per la reuni de moltsfragments de roca semblants, la seuacomposici ens permetr deduir quinsmaterials formen el planeta. Molts meteoritscontenen SILICATS, mentre que els msdensos contenen FERRO i NQUEL

Finalment s molt important lestudi de les ONES SSMIQUESQuan hi ha un terratrmoles generen un seguit donesssmiques, que es propaguenper linterior del planeta i esdesvien en topar amb nousmaterials

Les ones les enregistren elssismgrafs de diferents llocsdel mn. Combinant totes lesdades es pot deduir la velocitati la trajectria de les ones

Lestudi de les dades recollides amb les ones ssmiques ha permsdeduir que la capa ms externa del planeta, lESCORA, arriba finsa uns 12-35 km de profunditatUna capa intermdia, el MANTELL, arriba fins a 2 900 kmFinalment, el NUCLI arriba al centre del planeta i estaria format per unNUCLI EXTERN, lquid, i el NUCLI INTERN, que s slid

Les capes de la TerraVegeu lesquema:

La hiptesi ms raonable s suposar que lescora i el mantell estan formats per SILICATS, mentre que el nucli (amb els materials ms densos) est format per FERRO i NQUELLes evidncies principals sn:el gradient geotrmic: la temperatura augmenta amb la profunditatla composici i la temperatura dels magmes expulsats pels volcansel camp magntic terrestreels meteoritsels terratrmolsNaturalment no podem estar completament segurs que linterior de la Terra s aix. La cincia no permet estar totalment segur de res. Per aquest model de linterior de la Terra s el que millor explica les evidncies recollides fins ara

No, la Terra no ha estat sempre aix. Al principi de la seua existncia, el planeta tenia una atmosfera molt tnue i la temperatura era tan alta que no hi havia aigua lquida. A ms, tal com veurem a lapartat segent, la disposici dels continents i dels oceans ha canviat molt durant la histria del planetaSegons la teoria ms acceptable actualment, la Lluna shauria format per la reuni de fragments arrancats de la superfcie de la Terra per limpacte dun planetoide. Per tant s lgic esperar que la composici de la Lluna siga similar a la de la superfcie de la Terra

La tectnica de plaquesSabem que moltes de les muntanyes actuals han estat un mar fa milions danys. Com pot ser que la superfcie del planeta experimente canvis tan drstics?Des de fa segles, els gelegs intenten explicar la formaci de les muntanyes i lorigen dels terratrmols i els volcans. Inicialment es pensava que aquests fenmens tenien causes diferentsQuan es van estudiar els volcans (triangles vermells al mapa segent) i els terratrmols (punts grocs), es va constatar que es concentraven en unes zones determinades, seguint unes lnies. Aquesta distribuci tan singular no podia ser casual

Volcans i terratrmols

Volcans: / Terratrmols:

Al principi del segle XX, Alfred L. Wegener va observar que els perfils dfrica i Amrica del Sud encaixaven com les peces dun trencaclosques. El ms sorprenent era que tamb nencaixaven diverses formacions geolgiques i que els fssils anteriors a 150 milions danys tamb eren els mateixosWegener va suposar que els continents es movien amb el temps, una teoria que es va anomenar DERIVA DELS CONTINENTS. Aquesta idea va ser rebuda inicialment amb escepticisme

Alfred Wegener(Berlin, 1880-Groenlndia, 1930)

Els continents actuals formaven abans un sol continent

Continents i dorsals oceniques

Durant els anys seixanta del segle XX es va descobrir que les roques del fons ocenic eren molt menys antigues que les dels continents. Tamb es va trobar una mena de serralades submarines que van rebre el nom de DORSALS OCENIQUESA les dorsals, lescora ocenica est acabada de formar i hi abunden els terratrmols i les erupcions volcniquesTamb es van descobrir fosses oceniques, zones molt ms profundes que la resta de loce, paralleles a arxiplags o a serralades volcniques, on tamb sovintegen els terratrmolsAquestes descobertes van fer que es formulara la hiptesi segons la qual el fons dels oceans sexpandeix a les dorsals, on ascendeixen magmes, i es destrueix a les fosses oceniques, on senfonsa

Mecanisme que explica la formaci de les dorsals oceniques i de les serralades

Tots els fets descrits fins ac van ser explicats per la TEORIA TECTNICA DE PLAQUESSegons aquesta teoria, la superfcie de la Terra est formada per unes plaques slides i rgides de LITOSFERA que comprenen lescora i la part superior del mantellSota la litosfera es troba lASTENOSFERA, molt ms fluda, on les elevades temperatures produeixen corrents de convecci, com les que sobserven a la imatge anteriorEls corrents de convecci arrosseguen les plaques litosfriques i fan que en alguns llocs se separen (a les dorsals oceniques) i en daltres xoquen i, aleshores, senfonse una placa sota laltra fins a fondres (a les fosses oceniques)Les PLAQUES LITOSFRIQUES estan formades per escora ocenica, ms densa, i escora continental, ms lleugera. Quan dues plaques topen, lescora ocenica senfonsa a lastenosfera i origina una fossa ocenica

Les plaques litosfriques

El fregament entre plaques ocasiona TERRATRMOLS. La placa que queda damunt es comprimeix i origina serralades muntanyoses. La placa que senfonsa es fon i origina magmes que ixen a la superfcie a travs dels VOLCANSSi el xoc es produeix entre dues plaques amb escora continental, la seua baixa densitat fa que cap de les dues es puga enfonsar. Aleshores les dues plaques es comprimeixen, produeixen terratrmols i originen una gran serralada continental (Alps, Himlaia, Andes...)Una vegada formades per aquest mecanisme, les noves muntanyes pateixen el lent desgast de lerosi. Els turons actuals, de formes arrodonides, sn, de fet, muntanyes vellesLes teories cientfiques han de poder fer prediccions, i la tectnica de plaques ho ha aconseguit diverses vegades. Per exemple, sha pogut comprovar que els dos costats duna dorsal ocenica se separen entre 2 i 10 cm cada any, tal com preveu aquesta teoria

La tectnica de plaquesLes qestions 1 i 2 es responen a la figura de les plaques litosfriques anteriorment vistaLa formaci dels Andes va ser deguda al xoc de la placa de Nazca amb la placa sud-americana, de manera que la primera es va enfonsar sota la segonaLa formaci del Jap va ser deguda al xoc de la placa pacfica amb la placa eurasitica, de manera que la primera es va enfonsar en la segonaLa formaci de lHimlaia va seu deguda al xoc entre la placa ndica i la placa eurasitica

Tal com hem vist, en les dorsals es crea escora ocenica nova, de manera que els dos costats duna dorsal se separen uns quants centmetres cada any. La dorsal del centre de loce Atlntic fa que aquest oce cresca de 5 a 10 cm per any. Per tant, en els quasi 520 anys que han passat des que Colom el va travessar, loce Atlntic ha crescut entre 26 i 52 metres, aproximadament

Per saber-ne msBURNHAM, R, DYER, A. y KANIPE, J. Gua del Cielo Nocturno. Astronoma. Barcelona: Editorial Blume, 2002GRAU, et al. Cincies per al Mn Contemporani. Cincia en context. Barcelona: Editorial Teide, 2008SAGAN, Carl. Cosmos. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2007DIVERSOS AUTORS. La Enciclopedia del Estudiante. Volmen 10 : Ciencias de la Tierra y del Universo. Madrid: Editorial Santillana-EL PAS, 2005