1 · Web viewLa inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que...

PRIMER CICLEEDUCACIÓ PRIMÀRIA

PROJECTE DIDÀCTIC PIP 1-2VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

COMUNITAT VALENCIANA

1. INTRODUCCIÓJUSTIFICACIÓ I CONTEXTUALIZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació Didàctica Pip -VICENS VIVES- per al Primer Cicle de l’Educació Primària es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1513/2006 del Ministeri d’Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’Educació primària, i en el Decret 111/2007 de la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana, del 20 de juliol, pel qual s’estableix el Currículum de l’Educació Primària per a aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d’ensenyament-aprenentatge comprensiu que s’emmarca dins el paradigma de l’educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l’adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l’OCDE, l’informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge dels xiquets i les xiquetes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s’entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s’indica en l’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els xiquets i les xiquetes a) facen possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixen un projecte de vida satisfactori; c) assoleixen un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d’èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d’un individu varien d’una situació a una altra i d’un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d’habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d’assolir una acció eficaç.

Ser competent, des d’aquest punt de vista, significa que l’alumne és capaç d’activar i utilitzar els coneixements que té davant d’un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l’aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d’aquestes premisses és possible l’aplicació d’un dels eixos fonamentals de la Programació Didàctica Pip -VICENS VIVES- per al Primer Cicle: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s’enfronta (Bruer, 1993).

L’eficàcia d’aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d’aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s’assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, la Programació

2

Didàctica Pip -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l’aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les àrees de coneixement, és global i s’adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l’alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials de la nostra Programació Didàctica Pip -VICENS VIVES- per al Primer Cicle. L’activitat lúdica és un recurs didàctic important, especialment en el Primer Cicle de l’Educació Primària. Considerem que el joc i el treball són complementaris i que els dos han de resultar motivadors i gratificants perquè l’alumnat construïsca els seus aprenentatges.

Si a tot això hi afegim la presència d’uns continguts que, a causa de l’especial importància que tenen en la nostra societat, han d’impregnar moltes de les activitats d’aprenentatge i l’interés per fomentar la capacitat de l’alumne per regular el seu propi procés d’aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l’actual Programació Didàctica Pip -VICENS VIVES- per al Primer Cicle de l’Educació Primària.

3

2. OBJECTIUS2.A.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA

a) Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d’acord amb aquestes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania respectant i defenent els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.

b) Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interés i creativitat en l’aprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacció de la tasca ben feta.

c) Desenvolupar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca un clima propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i la convivència, així com fomentar actituds que promoguen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Conéixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilització, les diferències culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat.

e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicativas del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols, i d’idioma internacional. Desenrotllar, així mateix, hàbits de lectura com a instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.

f) Adquirir almenys en una llengua estrangera, la competència comunicativa bàsica que permeta a l’alumnat expressar i comprendre missatges senzills i moure’s en situacions quotidianes.

g) Desenrotllar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requerisquen la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la seua vida quotidiana.

h) Conéixer els fets més rellevants de la història d’Espanya, amb especial referència als relatius a la Comunitat Valenciana, així com de la història universal.

i) Conéixer i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural de la Comunitat Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal, així com les possibilitats d’acció i cura d’aquest. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i universal.

j) Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació, i desenvolupar un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren.

k) Valorar la higiene i la salut, conéixer i respectar el cos humà, i utilitzar l’educació física i l’esport com a mitjans per a afavorir el desenvolupament personal i social.

l) Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical i matemàtica, desenrotllant la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per a gaudir de les obres i les manifestacions artístiques.

m) Conéixer el patrimoni cultural d’Espanya, participar en la seua conservació i millora, i respectar-ne la diversitat lingüística i cultural.

n) Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi, així com participar en la seua conservació i millora.

o) Desenvolupar tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud contrària a la violència i als prejuís de qualsevol tipus.

p) Conéixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de comportament que n’afavorisquen l’atenció.

q) Fomentar l’educació viària i el respecte a les normes per a prevenir els accidents de trànsit.

4

2. OBJECTIUS2.A.2 OBJECTIUS DEL PRIMER CICLE

1. Apreciar la importància dels valors bàsics que regeixen la vida del grup i de la comunitat i actuar d’acord amb aquests. (a, c)

2. Desenvolupar la capacitat de tenir iniciatives personals i en grup. (b)

3. Col·laborar en la planificació i realització d'activitats en grup acceptant les normes establides. (b)

4. Respectar els punts de vista i els interessos d'altres membres del grup. (c, n)

5. Conéixer i valorar positivament la nostra cultura i altres cultures diferents de la pròpia. (d)

6. Comprendre i produir missatges orals i escrits senzills en valencià i en castellà. (e)

7. Conéixer les llengües i modalitats lingüístiques que hi ha a la Comunitat Valenciana. (e, n)

8. Interpretar missatges breus en una llengua estrangera i reproduir oralment o per escrit missatges amb una estructura similar. (f)

9. Resoldre problemes matemàtics senzills relacionats amb la realitat quotidiana. (g)

10. Aproximar-se als esdeveniments històrics que han determinat l'evolució històrica de la societat occidental parant una atenció especial a Espanya i al territori valencià. (h)

11. Comprendre i establir relacions senzilles entre fets i fenòmens de l'entorn natural i social, en general, i de la Comunitat Valenciana, en particular. (i)

12. Analitzar les característiques del medi ambient pròxim, valorar-ne la importància i contribuir a defensar-les i millorar-les. (i, n)

13. Familiaritzar-se amb l'ús de les noves tecnologies com a mitjà per a rebre i transmetre informació. (j)

14. Utilitzar els coneixements i l'experiència adquirida per a generar nous interrogants sobre la realitat natural i social circumdant. (j, i)

15. Conéixer i identificar el propi cos i adquirir hàbits de salut i higiene. (k)

16. Utilitzar diferents mitjans d'expressió (verbal, corporal, plàstica, musical, matemàtica) per a comunicar i expressar senzills missatges i sentiments. (l)

17. Conéixer i valorar el patrimoni cultural i artístic d'Espanya i de la Comunitat Valenciana adoptant actituds que contribuïsquen a conservar-lo. (m, n)

18. Actuar amb autonomia en el desenvolupament de les activitats habituals de tipus familiar, escolar, grupal i ciutadà. (o)

19. Establir relacions afectives amb persones de diferents edats i sexes, superant qualsevol mena de discriminació basada en les característiques personals i socials. (o, c)

20. Relacionar-se i comportar-se de manera solidària i constructiva. (m, a, c)

21. Respectar als animals i desenvolupar actituds que afavorisquen una relació afectiva amb els animals domèstics del nostre entorn. (p)

22. Adquirir consciència de la importància de les normes de seguretat vial per a la nostra integritat física i la dels altres. (q)

Les lletres entre parèntesis (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Primària al qual es refereix cadascun dels Objectius del Primer Cicle.

5

2. OBJECTIUS2.B.1 OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA DE VALENCIÀ

1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, i analitzar-los amb sentit crític.

2. Expressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a satisfer necessitats de comunicació i per a explorar camins que desenrotllen la sensibilitat, la creativitat i l’estètica.

3. Conéixer i valorar la riquesa lingüística d’Espanya com a patrimoni cultural comú.

4. Apreciar l’existència i la importància de la llengua castellana com a llengua comuna de tots els espanyols i les extraordinàries possibilitats de comunicació universal que això suposa.

5. Apreciar l’existència i la importància de l’idioma valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del patrimoni cultural de totes les valencianes i valencians.

6. Apreciar la necessitat de l’ús dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, valencià i castellà, adoptar una actitud positiva cap al seu aprenentatge i ampliar els usos personals com a instrument de comunicació, d’experiència estètica, d’informació i d’aprenentatge.

7. Participar en diverses situacions de comunicació i utilitzar la llengua oral de manera adequada en l’activitat social i cultural, aplicar les regles bàsiques de la comunicació oral i adoptar una actitud de cooperació i de respecte amb els sentiments, les idees, les opinions i els coneixements dels altres.

8. Utilitzar les diverses classes d’escrits que servixen per a comunicar-se amb les institucions públiques o privades, en situacions relacionades amb l’escola i la seua activitat.

9. Usar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, i com a instruments de treball i d’aprenentatge.

10. Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir, escriure i conversar) eficaçment en l’activitat escolar tant per a buscar, arreplegar, processar informació, elaborar i memoritzar conceptes, com per a escriure textos propis de l’àmbit acadèmic amb iniciativa, responsabilitat i esforç.

11. Llegir amb fluïdesa i entonació adequades, comprendre distints tipus de textos adaptats a l’edat, i utilitzar la lectura com a mitjà per a ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia correcta.

12. Utilitzar la lectura com a font de plaer i d’informació, considerar-la com un mitjà d’aprenentatge i d’enriquiment personal, i acostar-se a les obres de la tradició literària per a desenrotllar hàbits de lectura.

13. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat, així com iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari.

14. Usar els coneixements sobre la llengua i sobre les normes de l’ús lingüístic per a escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta (cuidant l’estructura del text, els aspectes normatius, la cal·ligrafia, l’orde i la neteja), i per a comprendre textos orals i escrits.

15. Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llengües per a evitar els estereotips lingüístics que suposen juís de valor i prejuís de tot tipus.

16. Interpretar i traduir textos breus en situacions que ho exigisquen i amb diversos propòsits comunicatius i utilitzar simultàniament les llengües del currículum com a eines d’informació i d’aprenentatge tenint en compte la competència que es té en cada una.

17. Saber aprofitar, en l’adquisició d’una llengua, certes competències conceptuals i estratègiques ja apreses en el procés d’adquisició de les altres llengües, així com usar les semblances i diferències dels codis per a aclarir algun punt conflictiu de l’estructura, del significat o de l’ús.

6

2. OBJECTIUS2.B.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL PRIMER CICLE DE L’ÀREA DE VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

1. Comprendre el llenguatge humà com un tot, en el qual hi ha diferents elements comunicatius (verbals i no verbals), dins un procés en què intervenen diverses persones i circumstàncies. (1)

2. Comprendre relats curts, contes, cançons i poesies explicades o recitades oralment i relacionar elements no lingüístics de les produccions orals amb el seu significat. (1)

3. Interpretar ordres que comporten una estructuració de l’activitat que se’ls demana dur a terme. (1)

4. Identificar els elements que intervenen en diferents tipus d’activitats orals. (1)

5. Respectar el torn de paraula i esforçar-se a comprendre les intervencions dels altres en les converses col·lectives. (2)

6. Pronunciar correctament tant els sons vocàlics com els consonàntics. (2)

7. Produir missatges orals senzills: explicacions de fets i vivències, textos conversacionals, descripcions. Expressar-se de manera organitzada i en la varietat estàndard de la llengua. (2)

8. Conéixer i valorar la riquesa cultural d’Espanya com a patrimoni cultural comú. (3)

9. Valorar el valencià com a expressió lingüística que enriqueix el patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana. (5)

10. Ser conscient de la necessitat de dominar els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, vetlant per l’ús correcte d’ambdós i evitant situacions de discriminació davant qualsevol d’ells. (6)

11. Produir missatges orals amb una fonètica correcta i procurant que siguen intel·ligibles i clars. (7)

12. Representar escenes senzilles de contes i textos de natura diversa, utilitzant les tècniques de dramatització habituals a l’efecte. (7)

13. Reconéixer les diverses característiques de la llengua escrita en textos de diversa tipologia, i adaptar els missatges a les situacions comunicatives. (8)

14. Produir textos escrits, planificats prèviament oralment o per mitjà de plans ordenats, amb cohesió lèxica i atenent als aspectes formals del codi escrit (separació de paraules, disposició del text...). (8)

15. Utilitzar diferents mitjans audiovisuals per a la producció d’activitats d’expressió oral i comunicatives en general. (9)

16. Utilitzar autònomament i amb seguretat els mitjans d’obtenció d’informació que estiguen al nostre abast i, especialment, dominar l’accés a Internet i els procediments d’obtenció de dades per mitjà de les TIC. (9)

17. Reconéixer la importància dels textos informatius (retalls de diaris, cartelleres de cinema...) per a trobar la informació necessària en el desenvolupament de diverses activitats. (10)

18. Desenvolupar tècniques de comprensió lectora de textos senzills de natura diversa: poemes, cançons, descripcions, còmics, textos instructius, informatius i narratius. (10)

19. Elaborar i utilitzar resums, esquemes i gràfiques com a tècniques d’estudi. (10)

20. Aprofundir en el coneixement d’estratègies útils per a millorar la comprensió i la rapidesa lectora. (11)

21. Valorar la lectura com a font d’informació i de plaer, manifestant preferències en la selecció de les lectures i expressant les pròpies opinions. (12)

22. Comprendre textos literaris de diverses característiques i gèneres, valorant l’expressivitat que comporten i relacionant-los amb altres tipus d’expressió no literària, per a descobrir els elements que els caracteritzen com a tals. (13)

23. Memoritzar l’ordre alfabètic i conéixer els indicadors externs d’un text, que ens permeten identificar-ne l’estructura. (14)

24. Reconéixer característiques fonètiques bàsiques que expliquen la relació entre sons i grafies. (14)

25. Aplicar les normes ortogràfiques bàsiques a les produccions pròpies i adquirir progressivament seguretat en l’escriptura. (14)

7

26. Adquirir seguretat en l’ús de les estructures sintàctiques bàsiques, en la construcció i en l’ordenació de les frases, millorant i corregint els textos propis. (14)

27. Comprendre l’estructura de la frase, els complements de què consta i les relacions de concordança que s’estableixen entre ells. (14)

28. Emprar activament el vocabulari aprés identificant els diferents nivells de significat en contextos diversos. Utilitzar correctament els mecanismes que generen nou vocabulari, com ara la derivació i la composició. (14)

29. Aplicar els aspectes formals en les produccions escrites i d’altres tipus. (14)

30. Reconéixer en els textos orals i escrits de producció pròpia i en els textos de caràcter informatiu, periodístics, en cançons, poesies, acudits, endevinalles..., usos discriminatoris de la llengua de tipus social, racial, sexual, lingüístic, etc., amb la intenció d’autocorregir-los. (15)

31. Utilitzar les llengües del currículum per a buscar informació de tota mena i expressar-la en forma de coneixement sistematitzat. (16)

32. Mostrar interés per la riquesa que comporta el domini d’una llengua, pròpia o estrangera, i tenir una actitud receptiva davant del seu aprenentatge. (17)

33. Ser conscients dels progressos que fem en l’aprenentatge de la llengua, identificant-los com a mostra de les nostres pròpies capacitats. (17)

Els nombres entre parèntesis (1, 2, 3...) indiquen l’Objectiu de l’àrea de Valencià: Llengua i Literatura de l’Educació Primària al qual es refereix cadascun dels Objectius del Primer Cicle d’aquesta àrea.

8

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUESRELACIÓ ENTRE COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Primer Cicle: Primer Curs

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

INDICADORS DE COMPETÈNCIESPrimer Curs

OBJECTIUSPrimer Cicle

CRITERIS D'AVALUACIÓPrimer Cicle

Escoltar textos i comprendre el seu significat.

Comprendre relats curts, contes, cançons i poesies explicades o recitades oralment i relacionar elements no lingüístics de les produccions orals amb el seu significat. (2)

Comprendre el sentit global dels textos orals, identificant la informació més rellevant. (3)

Relacionar audicions amb la representació gràfica dels textos a què corresponen.

Utilitzar diferents mitjans audiovisuals per a la producció d'activitats d'expressió oral i comunicatives en general. (16)

Expressar-se de forma oral amb vocabulari adequat, pronunciació correcta i ordre en les idees. (2)

Practicar els sons apresos en la pronunciació de les paraules que vam fer servir.

Pronunciar correctament tant els sons vocàlics com els consonàntics. (6)

Llegir en silenci i veu alta, memoritzar i reproduir textos senzills. (4)

Descriure imatges detectant els seus elements més significatius.

Produir missatges orals senzills: explicacions de fets i vivències, textos conversacionals, descripcions. Expressar-se de forma organitzada i en la varietat estàndard de la llengua. (7)

Redactar i reescriure diferents textos relacionats amb l'experiència infantil atenint-se a models clars, utilitzant la planificació i revisió dels textos, respectant les normes gramaticals i ortogràfiques més senzilles i la cal·ligrafia, l'ordre i la presentació. (6)

Detectar les paraules que corresponen a determinar les imatges i escriure-les.

Desenvolupar tècniques de comprensió lectora de textos senzills de diferent naturalesa: poemes, cançons, descripcions, còmics, textos instructius, informatius i narratius. (19)

Utilitzar les estratègies de la comprensió lectora per localitzar informació concreta, realitzar inferències i comprendre el sentit global dels textos llegits. (8)

Comprendre la relació que mantenen les paraules dins d'una frase.

Comprendre l'estructura de la frase, els complements de què consta i les relacions de concordança que s'estableixen al seu interior. (29)

Redactar i reescriure diferents textos relacionats amb l'experiència infantil atenint-se a models clars, utilitzant la planificació i revisió dels textos, respectant les normes gramaticals i ortogràfiques més senzilles i la cal·ligrafia, l'ordre i la presentació. (6)

Reconèixer convencions gràfiques d'ús habitual i utilitzar-les si el context ho requereix.

Identificar els elements que intervenen en diferents tipus d'activitats orals. (4)

Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística bàsica, en les activitats relacionades amb la producció i comprensió de textos.

Utilitzar el context com a element que proporciona informació sobre les paraules.

Comprendre el llenguatge humà com un tot, en el que existeixen diferents elements comunicatius (verbals i no verbals), dins d'un procés on intervenen diverses persones i circumstàncies. (1)

Donar sentit als textos escrits propers a l'experiència infantil, utilitzant les estratègies de comprensió lectora i relacionant la informació continguda en ells amb les pròpies vivències i idees i mostrar la comprensió a través de la lectura en veu alta. (5)

9

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE




Representar el món utilitzant el llenguatge com a base del pensament i del coneixement.



Classificar objectes i paraules segons característiques comunes que presentin.

Emprar activament el vocabulari après identificant els diferents nivells de significat en contextos diversos. Utilitzar correctament els mecanismes que generen nou vocabulari, com la derivació i la composició. (30)

Identificar de forma guiada mitjançant segmentacions, canvis en l'ordre, supressions i insercions, els canvis que es produeixen en les paraules, els enunciats i els textos per millorar la comprensió i l'expressió oral i escrita. (10)

Detectar semblances i diferències entre paraules i frases i així recordar-les millor.

Aprofundir en el coneixement d'estratègies útils per millorar la comprensió i la rapidesa lectora. (22)


Relacionar imatge i paraula com a instruments que es reforcen mútuament en la lectura de continguts.



Descobrir les característiques de certs tipus de text i relacionar-les amb la informació que ens transmeten.

Reconèixer les diferents característiques de la llengua escrita en textos de diversa tipologia, i adaptar els missatges a les situacions comunicatives. (14)


Saber interpretar instruccions en l'elaboració de processos.

Interpretar ordres que comportin una estructuració de l'activitat que se'ls demana realitzar. (3)

Comprendre el sentit global dels textos orals, identificant la información més rellevant. (3)

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Comunicar-se amb un mateix, analitzar problemes, elaborar plans i emprendre processos de decisió.

Ser conscients dels progressos que vam realitzar en l'aprenentatge de la llengua, identificant-los com a mostra de les nostres pròpies capacitats. (35)


Regular emocions, comunicant afectes i sentiments.

Produir missatges orals amb una fonètica correcta i procurant que siguin intel·ligibles i clars. (12)

Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, amb les companyes i companys i la professora o el professor, respectant les normes de la comunicació: torn de paraula, escoltar, mirar a l'interlocutor, mantenir el tema. (1)

Conèixer elements que vam utilitzar Comprendre el llenguatge humà com Participar en situacions de

10

amb freqüència en la nostra relació amb el món exterior.

un tot, on existeixen diferents elements comunicatius (verbals i no verbals), dins d'un procés on intervenen diverses persones i circumstàncies. (1)

comunicació, dirigides o espontànies, amb les companyes i companys i la professora o el professor, respectant les normes de la comunicació: torn de paraula, escoltar, mirar a l'interlocutor, mantenir el tema. (1)

Utilitzar els mecanismes de predicció que es considerin adequats en la resolució de jocs lingüístics.

Adquirir seguretat en l'ús de les estructures sintàctiques bàsiques, en la construcció i en l'ordenació de les frases, millorant i corregint els textos propis. (28)


TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL


OBJECTIUSPrimir Cicle


Descobrir la multiplicitat de fonts que ens proporcionen informació, i relacionar-les entre elles.

Desenvolupar tècniques de comprensió lectora de textos senzills de diferent naturalesa: poemes, cançons, descripcions, còmics, textos instructius, informatius i narratius. (19)

Llegir amb freqüència per pròpia iniciativa com a font de plaer textos literaris de la tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle, per conèixer alguns aspectes formals simples de la narració i de la poesia i per facilitar l'escriptura d'aquests textos. (7)

Practicar destreses per a la recerca i la selecció d'informació.

Utilitzar autònomament i amb seguretat els mitjans d'obtenció d'informació que estiguin al nostre abast i, especialment, dominar l'accés a Internet i els procediments d'obtenció de dades per mitjà de les TIC. (17)

Usar la biblioteca de l'aula i del centre, conèixer alguns mecanismes d'organització i de funcionament, i accedir sense por als materials específics del seu cicle. (9)

Descobrir l'ús social i col·laboratiu de l'escriptura en la seua plasmació en els suports electrònics.


Familiaritzar-se amb programes informàtics educatius senzills. (14)

Utilitzar la informació oral que se'ns presenta per a la resolució de diferents activitats.

Utilitzar les llengües del currículum per buscar informació de tota mena i expressar-la en forma de coneixement sistematitzat. (33)


Descobrir la informació que ens proporcionen les instruccions a l'hora de seguir processos i elaborar objectes.



Detectar la importància de l'ordre en la presentació de qualsevol mena de contingut.

Memoritzar l'ordre alfabètic i conèixer els indicadors externs d'un text, que ens permeten identificar la seua estructura. (25)

Redactar i reescriure diferents textos relacionats amb l'experiència infantil atenint-se a models clars, utilitzant la planificació i revisió dels textos, utilitzant les normes gramaticals i ortogràfiques més senzilles i la cal·ligrafia, l'ordre i la presentació. (6)

Utilitzar models en l'elaboració de textos, descobrint les seues característiques fonamentals.

Produir textos escrits, prèviament planificats de oralment o a través de plans ordenats, amb cohesió lèxica i atenent als aspectes formals del codi escrit (separació de paraules, disposició

Redactar i reescriure diferents textos relacionats amb l'experiència infantil atenint-se a models clars, utilitzant la planificació i revisió dels textos, cuidant les normes gramaticals i

11

del text...). (15) ortogràfiques més senzilles i la cal·ligrafia, l'ordre i la presentació. (6)

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA




Conèixer el medi exterior i les formes que té l'ésser humà de relacionar-se amb ell.

Comprendre el llenguatge humà com un tot, on existeixen diferents elements comunicatius (verbals i no verbals), dins d'un procés on intervenen diverses persones i circumstàncies. (1)

Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, amb les companyes i els companys i la professora o el professor, respectant les normes de la comunicació: torn de paraula, escoltar, mirar l'interlocutor, mantenir el tema. (1)

Desenvolupar la convivència i l'entesa entre les persones facilitat per la comunicació lingüística.

Ser conscient de la necessitat de dominar els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, vetllant per l'ús correcte de tots dos i evitant situacions de discriminació davant qualsevol d'ells. (11)

Estimar el valencià, estar motivat cap al seu domini i usar-lo progressivament en situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre. (13)

Superar prejudicis i imatges estereotipades que es manifesten en la llengua.

Reconèixer als textos orals i escrits de producció pròpia i als textos de caràcter informatiu, periodístics, en cançons, poesies, acudits, endevinalles..., usos discriminatoris de la llengua de tipus social, racial, sexual, lingüístic, etc., amb la intenció d'autocorregir-los. (32)

Conèixer i apreciar la diversitat lingüística del seu entorn. (12)

Realitzar activitats en grup arribant a conclusions que siguin assumibles per tots.

Respectar el torn de paraula i esforçar-se a comprendre les intervencions dels altres en les converses col·lectives. (5)


Identificar la multiplicitat d'activitats i funcions que realitza l'ésser humà, valorant-les totes.

Comprendre el llenguatge humà com un tot, on existeixen diferents elements comunicatius (verbals i no verbals), dins d'un procés on intervenen diverses persones i circumstàncies.


Socialitzar amb els altres mitjançant la realització d'activitats lúdiques o no pròpiament lingüístiques.

Representar escenes senzilles de contes i textos de diversa índole, utilitzant les tècniques de dramatització habituals a l'efecte. (13)


COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




Reconèixer la llengua com a element cultural de primer ordre.

Conèixer i valorar la riquesa cultural d'Espanya com a patrimoni cultural comú. (8)

Conèixer i apreciar la diversitat lingüística del seu entorn. (12)

12

Realitzar dibuixos respectant les proporcions i aconseguint que siguin fidels a la realitat.



Cantar cançons de forma expressiva i adequant el text a la seua música.

Memoritzar i reproduir mentalment textos de tipologia diversa com ara poemes, cançons, etc. (21)


Elaborar breus textos escrits emprant criteris de creativitat i imaginació.

Produir textos escrits, prèviament planificats oralment o a través de plans ordenats, amb cohesió lèxica i atenent als aspectes formals del codi escrit (separació de paraules, disposició del text...). (15)

Redactar i reescriure diferents textos relacionats amb l'experiència infantil atenint-se a models clars, utilitzant la planificació i revisió dels textos, cuidant les normes gramaticals i ortogràfiques més senzilles i la cal·ligrafia, l'ordre i la presentació. (6)

Primer Cicle: Segon Curs

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

INDICADORS DE COMPETÈNCIESSegon Curs



Saber usar la pròpia llengua i valorar el llenguatge en general.

Aplicar les normes ortogràfiques bàsiques en les pròpies produccions i adquirir progressivament seguretat en l'escriptura. (27)


Reflexionar sobre la capacitat lingüística de l'ésser humà.

Reconèixer característiques fonètiques bàsiques que expliquen la relació entre sons i grafies. (26)


Descriure oralment una imatge individualment i en grup.



Descobrir els elements més importants de l'argument d'una lectura.

Comprendre textos literaris de diferents característiques i gèneres, valorant l'expressivitat que comporten i relacionant-los amb altres tipus d'expressió no literària, per descobrir els elements que els caracteritzen com tals. (24)

Llegir en silenci i en veu alta, memoritzar i reproduir textos senzills. (4)

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE




Representar el món per mitjà del llenguatge.

Produir missatges orals senzills: explicacions de fets i vivències, textos conversacionals, descripcions.


13

Expressar-se de forma organitzada i en la varietat estàndard de la llengua. (7)

Descobrir el llenguatge com a element que es troba a la base del pensament i del coneixement.

Aplicar els aspectes formals a les produccions escrites i d'un altre tipus. (31)


Repassar textos treballats per mitjà de la resposta a preguntes o qüestionaris.

Elaborar i utilitzar resums, esquemes i gràfiques com a tècniques d'estudi. (20)


Buscar paraules i frases que responguin a determinades característiques.

Adquirir seguretat en l'ús de les estructures sintàctiques bàsiques, en la construcció i en l'ordenació de les frases, millorant i corregint els textos propis. (28)

Identificar de forma guiada mitjançant segmentacions, canvis en l'ordre, supressions i insercions, els canvis que es produeixen en les paraules, els enunciats i els textos per millorar la comprensió i l'expressió oral i escrita. (10)

Comprovar l'ordre on es presenten els processos.



Tenir present la situació dels objectes a l'espai i expressar-la.



Interpretar missatges de tipologia diversa i detectar les característiques de cada tipus de text.

Reconèixer la importància dels textos informatius (retallades de diaris, cartelleres de cine...) per trobar la informació necessària en el desenvolupament de diferents activitats. (18)

Llegir en silenci i en veu alta, memoritzar i reproduir textos senzills. (4)

Relacionar paraules en sèries de sinònims i contraris perfilant el seu significat.

Emprar activament el vocabulari après identificant els diferents nivells de significat en contextos diversos. Utilitzar correctament els mecanismes que generen nou vocabulari, com la derivació i la composició. (30)

Identificar de forma guiada mitjançant segmentacions, canvis en l'ordre, supressions i insercions, els canvis que es produeixen en les paraules, els enunciats i els textos per tal de millorar la comprensió i l'expressió oral i escrita. (10)

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Orientar la nostra activitat amb progressiva autonomia.

Comprendre el llenguatge humà com un tot, on existeixen diferents elements comunicatius (verbals i no verbals), dins d'un procés on intervenen diverses persones i circumstàncies. (1)


14

Organitzar el pensament, comunicar afectes i sentiments.



Regular emocions afavorint el desenvolupament de l'autonomia i la competència per a l'aprenentatge.

Respectar el torn de paraula i esforçar-se per comprendre les intervencions dels altres en les converses col·lectives. (5)


Aplicar la paraula adequada segons el context.



Descriure personatges i situacions de la manera que sembli més adequada.



Manifestar el que ens agradaria fer o el que farem.



Escriure missatges de tipologia diversa de manera que resultin comprensibles i informatius.



TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL




Proporcionar destreses per a la cerca, selecció i tractament de la informació i la comunicació escrita.

Utilitzar autònomament i amb seguretat els mitjans d'obtenció d'informació que estiguin al nostre abast i, especialment, dominar l'accés a Internet i els procediments d'obtenció d’informació per mitjà de les TIC. (17)

Usar la biblioteca de l'aula i del centre, conèixer alguns mecanismes d'organització i de funcionament, i accedir sense por als materials específics del seu cicle. (9)

Utilitzar suports electrònics en la composició de textos, tenint en compte les operacions que intervenen en el procés d'escriptura.


Familiaritzar-se amb programes informàtics educatius senzills. (14)

Usar l'escriptura de forma social i col·laborativa, concebent l'aprenentatge de la llengua escrita en el marc de l'intercanvi comunicatiu.

Produir missatges orals senzills: explicacions de fets i vivències, textos conversacionals, descripcions. Expressar-se de forma organitzada i en

Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, amb les companyes i companys i la professora o el professor, respectant les

15

la varietat estàndard de la llengua. (7) normes de la comunicació: torn de paraula, escoltar, mirar a l'interlocutor, mantenir el tema. (1)

Interpretar la informació que ens transmeten textos de tipologia diversa.

Reconèixer la importància dels textos informatius (retallades de diaris, cartelleres de cine...) per trobar la información necessària en el desenvolupament de diferents activitats. (18)


Relacionar paraula i imatge en la interpretació d'un text.



COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA




Practicar destreses per a la convivència, el respecte i l'entesa entre les persones.


Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, amb les companyes i companys i la professora o el professor, respectant les normes de la comunicació: torn de paraula, escoltar, mirar l'interlocutor, mantenir el tema. (1)

Aprendre a interpretar el que ens transmeten els altres.


Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, amb les companyes i companys i la professora o el professor, respectant les normes de la comunicació: torn de paraula, escoltar, mirar l'interlocutor, mantenir el tema. (1)

Prendre contacte amb diferents realitats i assumir la pròpia expressió com a modalitat fonamental d'obertura als altres.

Valorar el valencià com expressió lingüística que enriqueix el patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana, comparant les seues estructures amb les de la llengua castellana. (10)

Estimar el valencià, estar motivat cap al seu domini i usar-lo progressivament en situacions informals i formals, per comunicar-se i per aprendre. (13)

Descobrir i eliminar usos discriminatoris del llenguatge i prejudicis.

Reconèixer els textos orals i escrits de producció pròpia i els textos de caràcter informatiu, periodístics, en cançons, poesies, acudits, endevinalles..., usos discriminatoris de la llengua de tipus social, racial, sexual, lingüístic, etc., amb la intenció d'autocorregir-los. (32)


Portar a terme activitats en grup valorant les aportacions de cada un.



Modificar els propis punts de vista, si és necessari, a partir de la presa en consideració de les opinions dels altres.

Respectar el torn de paraula i esforçar-se a comprendre les intervencions dels altres in les converses col·lectives. (5)

Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, amb les companyes i els companys i la

16

professora o el professor, respectant les normes de la comunicació: torn de paraula, escoltar, mirar l'interlocutor, mantenir el tema. (1)

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




Reconèixer la llengua com a element cultural de primer ordre.

Mostrar interès per la riquesa que comporta el domini d'una llengua, pròpia o estrangera, i tenir una actitud receptiva davant el seu aprenentatge. (34)

Estimar el valencià, estar motivat cap al seu domini i usar-lo progressivament en situacions informals i formals, per comunicar-se i per aprendre. (13)

Valorar les obres literàries i altres formes de manifestació cultural expressades lingüísticament.

Valorar la lectura com a font d'informació i de plaer, manifestant preferències en la selecció de les lectures i expressant les pròpies opinions. (23)


Descobrir la bellesa que contenen determinades composicions plàstiques.

Comprendre el llenguatge humà com un tot, en el que existeixen diferents elements comunicatius (verbals i no verbals), dins d'un procés on intervenen diverses persones i circumstàncies. (1)


Elaborar breus textos escrits emprant criteris de creativitat i imaginació.



17

4. CONTINGUTS4.A ESTRUCTURA

PRIMER CICLE: PRIMER CURS

BLOC 1. Les llengües i els parlants– Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.– Valoració del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i element fonamental de la nostra cultura. – Ús del valencià en els usos personals i per a tota funció comunicativa.– Interès per conèixer i per tenir competència en els dos idiomes cooficials de la Comunitat Valenciana. – Consciència de les variants lingüístiques de les diferents llengües presents en el context social i escolar.– Rebuig a qualsevol acte de discriminació utilitzant sempre les llengües com a vehicle de comunicació i no de confrontació. – Interès pel que expressen parlants d'altres llengües: sensacions, experiències i idees.

BLOC 2. Parlar, escoltar i conversar– Participació activa en interaccions espontànies pròpies de la vida quotidiana i de l'activitat d'aula (conversa, planificació d'una activitat...) i en altres més formals i dirigides (diàleg, explicacions...), en grups grans o petits, mostrant una actitud de respecte i cooperació.– Coneixement i ús de les normes per a l'intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula, fent aportacions, controlant la impulsivitat i mantenint el tema de conversa, tenint en compte les fórmules de cortesia i relació social.– Comprensió de textos orals, procedents de les audicions, captant el sentit global del text i la informació rellevant i irrellevant, permetent l'ampliació de vocabulari. – Comprensió i producció de textos orals per aprendre, tant de caràcter quotidià (explicacions de classe, converses entre iguals) com de caràcter més formal (descripcions senzilles de persones, animals i objectes). – Comprensió i descripció d'informacions procedents de diferents suports audiovisuals. – Valoració de saber escoltar com a mitjà per adquirir informació i aprenentatge. – Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.

BLOC 3. Llegir i escriureComprensió de textos escrits– Comprensió de textos diversos on es descriuen entorns propis de la vida quotidiana (escola, granja, consulta del metge...).– Introducció progressiva de tècniques per a la comprensió: elaborar i comprovar hipòtesis, fer deduccions sobre el text a partir dels seus coneixements i experiències prèvies, fer un resum dels elements o aspectes més destacats.– Comprensió de textos lúdics i de la tradició literària infantil oral o escrita com cançons, contes...– Identificació i escriptura de les vocals.– Reconeixement de les correspondències entre grafies i sons.– Introducció al coneixement funcional dels elements bàsics dels discursos narratius i poètics i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació dels textos. – Presentació dels elements bàsics dels textos il·lustrats: conjunció entre els textos i els dibuixos, seqüenciació de la història..., i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació de les produccions. – Introducció dels elements bàsics dels textos descriptius i de les exposicions senzilles de temes diversos i adequats a l'edat, i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació dels textos. – Interès pels textos escrits com a font d'informació i aprenentatge i com a mitjà de comunicació d'experiències i de regulació de la convivència.

18

– Realització de jocs amb la llengua que faciliten la lectura comprensiva de textos llegits en veu alta i en silenci, i la memorització, a partir de textos breus, populars (endevinalles, embarbussaments...).

Composició de textos escrits.– Escriptura de paraules que es corresponen amb objectes, imatges elements propis de l'entorn de l'alumnat (objectes de l'entorn escolar o domèstic, números escrits amb paraules, colors, aliments...) – Compleció de paraules i frases incompletes com estratègia d'introducció a la composició de textos.– Iniciació al coneixement dels discursos narratius, explicatius, descriptius i informatius i la seua aplicació en la comprensió i en la producció. – Identificació i ús en l'escriptura de les vocals, les grafies m, n, p, t, g, i els dígrafs ny i tx.– Tenir cura de l'ordre, la cal·ligrafia i la presentació dels textos propis i els dels altres com a mitjà per garantir una comunicació fluida, clara, i com a eina de recerca d'expressivitat i de creativitat.– Iniciació progressiva a la valoració de l'escriptura com a eina de comunicació, font d'informació i d'aprenentatge, i com a mitjà d'organitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana.

BLOC 4. Educació Literària – Coneixement i identificació de textos de la literatura tradicional oral i escrita. Lectura guiada i autònoma, silenciosa i en veu alta, d'alguns textos d'aquest tipus (endevinalles, refranys rimats, faules, etc.) adequats a l'edat dels alumnes, als seus interessos comunicatius i a les seues necessitats de formació. – Foment de l'hàbit lector tant per l'audició de textos, literaris o no, llegits pel professor, com per la lectura individualitzada de llibres i fragments de literatura infantil propis de l'edat de l'alumne, estimulant el gust personal en la selecció dels textos que propiciïn l'autonomia i la voluntarietat de la lectura. – Valoració de l'autonomia lectora, interès per l'elecció de temes i textos, per la comunicació de les preferències personals, i apreciació del text literari com a recurs de gaudi personal. – Audició, comprensió i memorització de diferents textos, recitat de poemes, dramatització de textos adequats a l'edat, amb el ritme, la pronunciació i l'entonació adequades.

BLOC 5. Coneixement de la llengua– Reconeixement i identificació de diferents tipus de situacions comunicatives, informals i formals. Observació de les diferències entre llengua oral i escrita i dels registres més adequats per cada situació. – Identificació de diferents grafies dins d'una paraula.– Observació i reconeixement de les unitats que formen una frase o enunciat. Separació de paraules en la frase. – Interès per les sensacions, les experiències i les idees expressades pels parlants d'altres llengües. – Inici en la identificació de coneixements gramaticals: estructures bàsiques de la frase, el substantiu, el verb, els articles, els adverbis i la interrogació.– Observació del significat de les paraules: vocabulari; camps semàntics; famílies de paraules; sinònims. – Reconeixement de la relació so i grafia en el sistema de la llengua.

BLOC 6. La llengua com a instrument d'aprenentatge– Iniciació a l'ús d'estratègies elementals adequades en una exposició oral formal. Per exemple: saludar, mirar l'interlocutor, etc.– Identificació, comprensió i comparació d'informacions procedents de diferents suports audiovisuals de forma que s'estableixin relacions entre els coneixements i informacions per donar sentit als aprenentatges.– Interès pels textos escrits com a font d'informació i aprenentatge i com a mitjà de comunicació d'experiències i de regulació de la convivència.– Valoració dels mitjans de comunicació social com a instrument per aprendre i accedir a informacions i experiències d'altres persones.– Iniciació progressiva a la valoració de l'escolta, la lectura i l'escriptura com a eines de comunicació, fonts d'informació i d'aprenentatge.

PRIMER CICLE: SEGON CURS

19

BLOC 1. Les llengües i els parlants – Adquisició d'una competència activa i passiva en els dos idiomes cooficials de la Comunitat Valenciana. – Identificació i valoració del valencià com element fonamental de la nostra cultura, en tant que llengua pròpia de la Comunitat. – Ús del valencià en les diferents situacions comunicatives, públiques i privades.– Actitud positiva davant els usos de les llengües, evitant qualsevol acte de discriminació.– Interès per les sensacions, les experiències i les idees expressades pels parlants d'altres llengües. – Ús d'un llenguatge no discriminatori vers cap de les diferències socials o culturals.– Consciència de les variants lingüístiques de les diferents llengües presents en el context social i escolar.

BLOC 2. Parlar, escoltar i conversar– Aplicació de les normes per a l'intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula, fent aportacions controlant la impulsivitat i mantenint el tema de conversa, tenint en compte les fórmules de cortesia i relació social.– Participació activa en activitats pròpies de la vida quotidiana i de l'aula (avisos, instruccions, conversa, planificació d'una activitat...) amb interès per expressar-se amb entonació i pronunciació adequades utilitzant un discurs cronològic o lògic i un ordre espacial, amb la finalitat de recollir i intercanviar informació, manifestar les pròpies opinions o planificar accions conjuntes; en grups grans o petits, mostrant una actitud de respecte i cooperació. – Comprensió de textos orals, procedents dels mitjans de comunicació (pel·lícules i documentals), amb seqüències narratives, descriptives i informatives, captant el sentit global del text i la informació rellevant i irrellevant, permetent l'ampliació de vocabulari.– Comprensió i producció de textos orals per aprendre, tant de caràcter quotidià (explicacions de classe, converses entre iguals) com de caràcter més formal (descripcions senzilles de persones, animals i objectes, resumeixen oral de textos populars) amb diferents propòsits: organitzar la feina de classe, enumerar, sol·licitar i donar informació, narrar situacions o experiències personals i realitzar breus exposicions de coneixements. – Ús adequat dels elements lingüístics i dels elements no lingüístics en les produccions orals. Comprensió i expressió de missatges verbals i no verbals.– Valoració de la capacitat d'escoltar com a mitjà per adquirir informació i aprenentatge. – Utilització d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.

BLOC 3. Llegir i escriureComprensió de textos escrits– Lectura i comprensió de diversos textos escrits: narratius, còmics, descriptius, informatius, poètics i teatrals.– Anàlisi i interpretació de diferents tipus de textos a partir de qüestionaris, activitats de compleció de frases i exercicis d'elecció d'opcions múltiples.– Aplicació de tècniques per a la comprensió: elaborar i comprovar hipòtesis, fer deduccions sobre el text a partir dels seus coneixements i experiències prèvies, posar les mesures correctores necessàries si falla la comprensió (relectura), i fer un resum dels elements o aspectes més destacats o visibles. – Coneixement dels elements bàsics dels discursos narratius, poètics i teatrals, i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació dels textos. – Identificació dels recursos lingüístics característics del còmic, anàlisi de la conjunció entre els textos i els dibuixos, seqüenciació de la història i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació de les produccions. – Anàlisi dels elements bàsics dels textos descriptius i de les exposicions senzilles de temes diversos i adequats a l'edat, i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació dels textos. – Iniciació a la utilització dirigida de les tecnologies de la informació i la comunicació i de les biblioteques per obtenir informació i models per a la composició escrita. – Valoració dels textos escrits com a font d'informació i aprenentatge i com a mitjà de comunicació d'experiències i de regulació de la convivència. – Participació en jocs de llengua que faciliten la lectura comprensiva de textos llegits en veu alta i en silenci, i la memorització, a partir de textos breus, populars (endevinalles, embarbussaments...) i cultes (sopes de lletres senzilles, jeroglífics i cal·ligrames apropiats a l'edat...).

20

– Familiarització amb llibres i diferents fonts d'informació que ajudaran a la localització de conceptes i temes d'interès per a la formació i l'aprenentatge.

Composició de textos escrits– Coneixement i ús dels elements bàsics dels textos (suport textual, silueta, variacions tipogràfiques, presència d'il·lustracions...) i la seua aplicació en la comprensió i en la producció. – Explicació de vivències personals senzilles com ara la visita a un museu o les festes de la pròpia localitat.– Elaboració d'obres plàstiques on s’empri la llengua com ara, principalment, cartells o còmics.– Utilització d'estratègies i normes bàsiques en la producció de textos: planificació (observació de models, funció, destinatari, tipus de text, estructura.), redacció de l'esborrany, avaluació i revisió del text per millorar-lo amb ajuda del professor i dels companys (reescriptura). – Anàlisi dels discursos narratius, explicatius, descriptius, informatius i persuasius i la seua aplicació en la comprensió i en la producció. – Compleció de frases i textos emprant les paraules adequades i amb ortografia correcta.– Presentació ordenada dels textos propis, cuidant la cal·ligrafia, com a mitjà per garantir una comunicació fluida i com a recurs expressiu i creatiu. – Valoració de l'escriptura com a eina de comunicació, font d'informació i d'aprenentatge, i com a mitjà d'organitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana. – Iniciació a l'ús de programes informàtics de processament de text i descobriment de les possibilitats de les noves tecnologies (missatge electrònic).

BLOC 4. Educació Literària – Identificació de textos de la literatura tradicional oral i escrita. Lectura guiada i autònoma, silenciosa i en veu alta, d'alguns textos d'aquest tipus (contes, endevinalles, refranys rimats, faules, reguitzells, etc.) adequats a l'edat, als interessos comunicatius i a les necessitats de formació dels alumnes. – Adquisició i foment de l'hàbit lector tant per l'audició de textos, literaris o no, llegits pel professor, com per la lectura individualitzada de llibres i fragments de literatura infantil propis de l'edat de l'alumne, estimulant el gust personal en la selecció dels textos que propiciïn l'autonomia i la voluntarietat de la lectura. – Potenciació de l'autonomia lectora, valoració de l'interès per l'elecció de temes i textos, per la comunicació de les preferències personals, i apreciació del text literari com a recurs de gaudi personal. – Realització d'audicions i memorització de diferents textos, recitat de poemes, dramatització de textos teatrals adequats a l'edat, amb el ritme, la pronunciació i l'entonació adequades, incloent textos de la literatura popular i culta.– Ús de la biblioteca d'aula, de centre i pública, incloent documents videogràfics i sonors, com a mitjà per acostar-se a la literatura. – Elaboració de textos d'intenció literària adequats a l'edat (narracions, poemes, endevinalles, refranys...), a partir de l'exploració de les possibilitats expressives de la llengua mitjançant l'observació i anàlisi de textos models (històries o contes narrats pel professor), i l'ajuda de diferents recursos i jocs que estimulen la imaginació i la creativitat.

BLOC 5. Coneixement de la llengua– Identificació de diferents tipus de situacions comunicatives, informals i formals. Observació de les diferències entre llengua oral i escrita i dels registres més adequats per cada situació.– Anàlisi de la coherència i la cohesió textual com imprescindibles per a l'organització del discurs. Reconeixement de l'estructura textual dels textos més habituals tenint en compte els elements textuals i contextuals. – Identificació de les unitats que formen una frase o enunciat. Separació de paraules en la frase. Anàlisi i exploració d’aquestes unitats per captar i conèixer les normes d'ortografia més senzilles. Ortografia natural. – Reconeixement i ús en l'escriptura de les grafies x, c, b, v, i els dígrafs tx i ny.– Escriptura de paraules que contenen els sons: ja, jo ju / ga, go, gu, gue, gui / ça, ço, çu ce, ci.– Descobriment, mitjançant jocs lingüístics, del funcionament de la llengua. Practicar l'observació, la substitució, la inserció, el canvi d'ordre i la segmentació d'enunciats, per observar el seu funcionament i adquirir nous recursos. – Ampliació dels coneixements gramaticals. Consolidació de nocions gramaticals, lèxiques, fonològiques i ortogràfiques. Aplicació d'aquests coneixements a la pròpia producció discursiva.

21

– Identificació de la paraula com a unitat bàsica amb significat i observació del seu funcionament dins de l'oració. Exploració de l'estructura morfològica de les paraules, mitjançant algunes operacions per descobrir les formes, significats i usos bàsics. Concordança de gènere i número. Utilització de preposicions i conjuncions. Observació del significat de les paraules: vocabulari; camps semàntics; famílies de paraules; sinònims i antònims. – Manipulació de frases i enunciats per observar com s'expressen les accions i la seua temporalitat. Distinció dels temps verbals: present, passat i futur.– Memorització de l'abecedari. Aplicació de l'ordre alfabètic.

BLOC 6. La llengua com a instrument d’aprenentatge– Comprensió i producció de textos orals, tant de caràcter quotidià com de caràcter més formal, per aprendre i per informar-se. Participació, com a oient i com a ponent, en intervencions orals formals.– Identificació, comprensió, classificació i comparació d'informacions procedents de diferents suports audiovisuals de manera que s'estableixin relacions entre els coneixements i informacions per donar sentit als aprenentatges.– Familiarització amb llibres i diferents fonts d'informació que ajudaran a la localització de conceptes i temes d'interès per a la formació i l'aprenentatge (diccionaris d'imatges, fitxes d'ortografia, llibres de divulgació, revistes…).– Iniciació progressiva a la valoració de l'escolta, la lectura i l'escriptura com a eines de comunicació, fonts d'informació i d'aprenentatge.

22

4. CONTINGUTS4.B CLASSIFICACIÓ

PRIMER CURS

TEMA 1 PIP, L’ERIÇÓ MÀGIC

Expressió oral La presentació.

Lectura Audició. Poema d’autor.

Escriptura Les vocals. Els noms dels colors.

TEMA 2 L’ESCOLA

Expressió oral Descripció oral de situacions. Els diàlegs. Descripció oral dels personatges.


Escriptura El verb és.

TEMA 3 L’ERUGA FARTONA

Expressió oral Descripció oral d’una papallona. Pronunciació correcta de les paraules.

Lectura Audició. Conte d’autor. Cançó d’autor.

Escriptura Els noms d’alguns aliments. Els articles: el/la.

Reflexió sobre la llengua Les formes de l’article el, la i l’.

TEMA 4 LA GRANJA

Expressió oral Conversa sobre la vida en la granja.

23

Conversa sobre les preferències.

Lectura Audició. Cançó popular.

Escriptura Els noms dels animals de granja. Completar paraules amb m, n i p.

RECORDE EL QUE HE APRÉS 1R TRIMESTRE.PRACTIQUE COMPETÈNCIES BÀSIQUES.

TEMA 5 EXCURSIÓ AL BOSC

Expressió oral La definició. Descripció oral de fotografíes. El diàleg.


Escriptura Les parts de l’arbre. Els arbres del bosc.

Reflexió sobre la llengua Paraules polisèmiques. Completar frases. Introducció al diminutiu.

TEMA 6 LA CASA

Expressió oral Ús d’estructures orals a través del joc. Donar instruccions clares.


Escriptura Completar paraules amb t i g.

Reflexió sobre la llengua Estructrua de la frase. Els adverbis de lloc. L’enumeració.

TEMA 7 LA CAPUTXETA I EL LLOP

Expressió oral La dramatització d’un diàleg. Ús d’estructures orals a través del joc.

Lectura

24

Audició. Conte popular. Cançons populars.

Escriptura Unir paraules amb el nexe i. El diàleg. La descripció. Les peces de vestir.

Reflexió sobre la llengua Text dialogat. Adverbis: dins/fora El signe d’exclamació.

TEMA 8 EL MUSEU

Expressió oral L’argumentació. La descripció. Conversa sobre les preferències.


Escriptura Les formes de l’article: els/les. Els colors i els utensilis per pintar.

Reflexió sobre la llengua Estructura de la frase. La descripció.

RECORDE EL QUE HE APRÉS 2N TRIMESTRE.PRACTIQUE COMPETÈNCIES BÀSIQUES.

TEMA 9 ANEM AL METGE

Expressió oral Conversa sobre les vivències pròpies. Dramatització de les vivencies pròpies.

Lectura Audició. Endivinalles.

Escriptura Els noms de les parts del cos.

Reflexió sobre la llengua Estructura de la frase: preguntes i respostes. Els substantius.

TEMA 10 FU, EL TIGRE DESPISTAT

Expressió oral

25

Relatar vivencies personals. L’argumentació. Descripció oral dels personatges.

Lectura Audició. Conte d’autor. Poema d’autor.

Escriptura Les formes dels articles: un, una, uns, unes.

Reflexió sobre la llengua La comparació.

TEMA 11 ANEM A JUGAR

Expressió oral Explicació oral de les instruccions dels jocs. L’entrevista.


Escriptura Els jocs. Paraules amb ny.

Reflexió sobre la llengua Estructura de la frase: hui/ahir. La narració.

TEMA 12 EL POLLET DE L’AVELLANAL

Expressió oral Formulació de preguntes. Narració oral emprant paraules noves.

Lectura Audició. Contes curts populars de mai no acabar.

Escriptura Paraules amb tx.

Reflexió sobre la llengua El gènere dels noms d’algunes professions. Estructura de la frase.


SEGON CURS

26

TEMA 1 Z-8, L’EXTRATERRESTRE

Expressió oral L’entrevista. Imaginar experiències. Audició.

Lectura Comprensió lectora. Endevinalles.

Escriptura Objectes que ens il.luminen. Text narratiu.

Reflexió sobre la llengua La preposició amb. La i com a nexe.

TEMA 2 EL CARRER

Expressió oral El diàleg. La descripció oral. Audició.

Lectura Comprensió: normes de circulació. Poema.

Escriptura El carrer. Paraules amb x i tx. Descripció del carrer.

Reflexió sobre la llengua Estructura de la frase.

TEMA 3 EL RATOLÍ DE CIUTAT I EL RATOLÍ DE CAMP

Expressió oral L’argumentació. La conversa. Audició.

Lectura Comprensió lectora. Cançó-joc.

Escriptura Els aliments. Paraules amb c. Completar un text amb vinyetes.

Reflexió sobre la llengua Els sons de la lletra c.

27

TEMA 4 ELS ANIMALS SALVATGES

Expressió oral Descripció oral dels animals. Expressió d’emocions. Audició.


Escriptura Descripció d’animals. Paraules amb ny. Text argumentatiu.



TEMA 5 Z-8 ENS PARLA DE L’UNIVERS

Expressió oral Construcció d’oracions. Expresar opinions. Audició.

Lectura Comprensió lectora. Poesia.

Escriptura Verbs d’acció. Descripció d’una imatge.

Reflexió sobre la llengua Paraules amb x i tx.

TEMA 6 DINAR FAMILIAR

Expressió oral Estructura de l’oració. El diàleg. Audició.

Lectura Comprensió lectora. Poesia.

Escriptura Els aliments. Paraules amb ny, x i tx. La recepta.

Reflexió sobre la llengua

28

Singular i plural. Contraris.

TEMA 7 LA PRINCESA QUE NO SABIA ESTERNUDAR

Expressió oral Representació teatral. Presa de decisions. Audició.

Lectura Comprensió lectora. Cançó-joc.

Escriptura El teatre. El cartell.

Reflexió sobre la llengua El passat. Paraules amb ja, jo, ju.

TEMA 8: Z-8 AL MUSEU DE LES CIÈNCIES

Expressió oral Espressió de les emocions. Planificar activitats. Audició.

Lectura Comprensió lectora. Cançó.

Escriptura Camps semàntics. El so de la z. Vivencies personals.

Reflexió sobre la llengua Expressió de la quantitat.

RECORDE EL QUE HE APRÉS 2N TRIMESTRE.PRACTIQUE COMPETÈNCIES BÀSIQUES.ANNEXOS: ELS NÚMEROS/CANÇONS

TEMA 9: L’ORATGE

Expressió oral Explicar un mapa de l’oratge. Audició.

Lectura Comprensió: fenòmens meteorològics. Endevinalles.

Escriptura Dies i estacions.

29

Paraules amb g. El correu electrònic.

Reflexió sobre la llengua Diferencia entre ficar i traure.

TEMA 10 L’ÓS GEGANT I L’ÓSSA MAJOR

Expressió oral La narració. Exposició i debat. Audició.

Lectura Comprensió lectora. Cançó-dansa.

Escriptura Mesos i estacions. Paraules amb b i v. Narració amb pictograms.

Reflexió sobre la llengua Composició de frases.

TEMA 11 FESTES DEL MÓN

Expressió oral Expressió d’opinions. Debat. Audició.


Escriptura Les festes. Paraules amb ga, go, gu, gue i gui. Text descriptiu.


TEMA 12 Z-8 ACABA EL SEU VIATGE

Expressió oral Debat. Expressió de la cortesía. Audició

Lectura Comprensió lectora. Acudits.

Escriptura Camps semàntics.

30

Paraules amb ça, ço, cç, ce i ci. Expressió dels sentiments.

Reflexió sobre la llengua Adjectius qualificatius. Adverbis molt i sempre.

RECORDE EL QUE HE APRÉS 3R TRIMESTRE.PRACTIQUE COMPETÈNCIES BÀSIQUES.ANNEX: ELS COLORS

31

5. UNITATS DIDÀCTIQUESS5. A I B ORGANIZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

PRIMER TRIMESTRE

TEMA 1. PIP, L’ERIÇÓ MÀGIC

– Concepció del llenguatge com a instrument de coneixement mutu i de comunicació.– Adequació del que s’expressa al context situacional i a la intenció prevista.– Valoració de l’amistat com a via d’enriquiment personal.– Desenvolupament de l’atenció visual i relació de textos i il·lustracions.– Discriminació dels objectes d’una imatge que compleixen una condició. – Lectura de paraules, frases i textos breus.– Escriptura dels noms dels colors.– Reconeixement de les vocals que inclouen una sèrie de paraules.– Expressió oral i escrita de gustos personals.– Interés per realitzar amb pulcritud el traç de les vocals i les consonants.– Curiositat i respecte per les preferències dels altres.– Audició atempta d’un poema per després memoritzar-lo i recitar-lo.– Valoració de l’escriptura i la lectura com a vies de comunicació i de plaer.– Responsabilitat en la cura del material i en l’ordre de la classe.

TEMA 2.L’ESCOLA

– Concepció del llenguatge com a vehicle d’informació i de plaer.– Adequació del que s’expressa al context situacional i a la intenció prevista.– Observació d’una il·lustració per tal d’identificar on són els personatges que hi apareixen i què fa cadascun.– Desenvolupament de l’atenció visual i relació de textos i il·lustracions.– Identificació i comentari de diverses activitats escolars.

– Invenció d’un diàleg a partir d’una situació donada.– Adquisició de vocabulari nou i precisió a l’hora d’usar-lo.– Reconeixement de les parts de l’escola, la seua funció i els objectes corresponents.– Compleció d’una imatge amb diversos adhesius seguint instruccions.– Identificació de les lletres que falten en diverses paraules.– Utilització de la forma verbal és.– Audició atenta, memorització i recitació d’una poesia.

TEMA 3. L’ERUGA FARTONA– Concepció del llenguatge com a instrument lúdic i informatiu.– Valoració de la necessitat d’alimentar-se adequadament.– Desenvolupament de l’atenció visual i correspondència entre textos i imatges.– Respecte per les normes bàsiques de l’intercanvi comunicatiu.– Comentari de textos descriptius i esquemes.– Preparació col·lectiva de la descripció d’una papallona.– Ordenació d’una seqüència d’imatges i escriptura de les paraules adequades.– Comprensió lectora, adquisició del vocabulari i precisió a l’hora d’utilitzar-lo.– Elaboració d’una llista amb els aliments preferits.

32

– Esforç personal en la millora progressiva de l’expressió oral i escrita.– Utilització dels determinants el, la, l’.– Audició, memorització i interpretació d’una cançó.

TEMA 4. LA GRANJA

– Anàlisi d’una història i interpretació del contingut de diàlegs i il·lustracions.– Participació activa i respectuosa en les activitats en grup.– Descripció de les accions que fan els personatges d’una il·lustració.– Adquisició del vocabulari relatiu als animals de granja i a objectes quotidians.– Expressió de gustos, desitjos i interessos personals.– Confecció d’una taula de doble entrada per recollir dades.– Ordenació de diversos adhesius a l’interior d’una seqüència temporal.– Identificació dels animals ocults en una imatge i escriptura dels seus noms.– Classificació de paraules segons que tinguen les consonants m, n o p.– Memorització i interpretació d’una cançó.– Discriminació i subratllat d’unes paraules al text de la cançó.

SEGON TRIMESTRE

TEMA 5. EXCURSIÓ AL BOSC

– Anàlisi d’una història i interpretació del contingut de diàlegs i il·lustracions.– Participació activa i respectuosa en les activitats de grup.– Descripció de les accions que fan els personatges d’una il·lustració.– Expressió de gustos, desitjos i interessos personals.– Joc: plantejament d’endevinalles utilitzant inicis de frase.– Adquisició del vocabulari relatiu al bosc i a les plantes.– Expressió de gustos, desitjos i interessos personals.– Ordenació de la seqüència d’imatges que formen un procés.– Anàlisi de la informació d’un esquema.– Aplicació de la funció copulativa de la lletra i.– Formació de diminutius d’una paraula.– Paraules que comencen o acaben igual.– Memorització d’un poema i anàlisi del seu contingut.

TEMA .6. LA CASA

– Concepció del llenguatge com a vehicle d’informació i de plaer.– Adequació d’allò que s’expressa al context situacional i a la intenció prevista.– Respecte per les normes bàsiques d’interacció verbal.

– Identificació de les habitacions principals que hi ha en una casa i de les accions quotidianes que s’hi solen fer.– Ús precís del vocabulari adquirit.– El joc Què veig...?– Els adverbis situacionals: al costat de, junt a, damunt de.– Confecció d’una llista amb els objectes d’una habitació.– Discriminació d’accions i dels llocs on es fa cadascuna.– Identificació gràfica i auditiva de la t i la g.– Memorització d’una cançó de rogle.

33

TEMA 7. LA CAPUTXETA VERMELLA

– Comprensió de l’argument d’un conte mitjançant la lectura d’oracions simples i l’observació d’il·lustracions.– Ús d’estratègies elementals que optimitzen la competència lectora advertint la interrelació entre imatges i textos.

– Elaboració de titelles per representar un diàleg.– Interpretació de l’estructura d’un text dialogat.– Preparació col·lectiva de la dramatització del conte.– Aprenentatge i posada en pràctica de les instruccions d’un joc.– Adquisició del vocabulari relacionat amb els aliments i la roba.– Resolució d’una sopa de lletres.– Identificació auditiva i visual de les paraules que contenen les grafies ll, l, g o f a una sopa de lletres.– Audició, memorització i interpretació de dues cançons.

TEMA 8.. EL MUSEU

– Concepció del llenguatge com a instrument d’informació i de plaer.– Observació i comentari de diversos olis.– Vocabulari relacionat amb la pintura.– Desenvolupament de la comprensió lectora.– Discriminació de colors i escriptura dels seus noms.– Assignació de la música més apropiada a cada quadre.– Manifestació de gustos, interessos i preferències personals.– Assignació de cada títol al quadre corresponent.– Escriptura de les paraules que falten en frases incompletes.– Identificació de la paraula que falta en cada columna.– Ús dels determinants els o les en funció del gènere dels substantius.– Audició, memorització i recitació d’un poema.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 9. ANEM AL METGE

– Concepció del llenguatge com a instrument de comunicació.– Adequació del que s’expressa al context situacional i a la intenció prevista.– Respecte per les normes bàsiques que permeten l’intercanvi comunicatiu.– Descripció d’il·lustracions i lectura dels diàlegs que entaulen els seus personatges.– Conversa sobre les pròpies experiències personals relacionades amb la consulta mèdica i dramatització d’aquestes experiències.– Identificació dels cinc sentits i de les accions corresponents.– Reconeixement de les parts del cos i les accions que poden fer.– Escriptura de les accions que falten en un poema incomplet.– Aplicació de la concordança de gènere entre noms i articles determinats.– Realització d’un diàleg seguint l’estructura pregunta-resposta.– Identificació a una il·lustració dels objectes esmentats a una llista.– Adquisició del vocabulari relatiu al cos humà, els sentits i la salut.– Resolució i escriptura de la solució de diverses endevinalles.

TEMA 10. FU, EL TIGRE DESPISTAT

– Concepció del llenguatge com a instrument de comunicació.

34

– Adequació del que s’expressa al context situacional i a la intenció prevista.– Respecte per les normes bàsiques que permeten l’intercanvi comunicatiu.– Descripció d’il·lustracions i lectura dels diàlegs entre els seus personatges.– Recerca d’informació i conversa sobre les pròpies vivències personals.– Respecte per les normes bàsiques per conversar i fer faenes en grup.– Classificació d’animals aplicant un criteri.– Resposta per escrit diverses preguntes sobre el contingut del text.– Construcció d’oracions formant comparacions.– Invenció de comparacions aplicant la paraula com.– Identificació dels objectes els noms dels quals continguen la lletra j.– Audició i memorització d’un poema.

TEMA 11. ANEM A JUGAR

– Concepció del llenguatge com a instrument lúdic i de comunicació.– Adequació del que s’expressa al context situacional i a la intenció prevista.– Respecte per les normes bàsiques que permeten l’intercanvi comunicatiu.– Audició, memorització i interpretació de cançons de jocs.– Elecció d’un joc i explicació de les seues instruccions.– Preparació i realització d’una entrevista.– Ordenació numèrica de les instruccions d’un joc.– Correspondència entre cada joc i el material necessari.– Respecte per les normes bàsiques per conversar i fer faenes en grup.– Adquisició i ús del vocabulari específic sobre els jocs.– Construcció d’oracions unint les paraules de diverses columnes.– Identificació d’algunes paraules que s’escriuen amb la lletra ny.– Utilització de les paraules ahir i hui en la formació de frases.– Confecció d’un mural sobre els gustos personals en els jocs.

TEMA 12. EL POLLET DE L’AVELLANAL

– Concepció del llenguatge com a instrument lúdic i de comunicació.– Adequació del que s’expressa al context situacional i a la intenció prevista.– Respecte per les normes bàsiques que permeten l’intercanvi comunicatiu.– Audició i aprenentatge d’un conte.– Realització d’un joc formulant preguntes i responent només sí o no.– Realització d’un joc repetint estructures i utilitzant el vocabulari.– Estructura i contingut d’una taula de veritable/fals.– Ordenació dels personatges segons la seua aparició en un conte.– Respecte per les normes bàsiques per conversar i fer faenes en grup.– Elecció i escriptura de les paraules que falten en un text.– Realització de transformacions de gènere en noms d’oficis.– Identificació d’algunes paraules que contenen el so de la tx.– Invenció del títol i el final d’un conte.– Confecció d’un conte ordenant la seqüència d’imatges.

35

SEGON CURS

PRIMER TRIMESTRE

TEMA1. – Concepció del llenguatge com a instrument de comunicació.– Adequació del que s'expressa en el context situacional i en la intenció prevista.– Respecte per les normes bàsiques que permeten l'intercanvi comunicatiu.– Lectura i comprensió de l'argument d'una història.– Selecció d'unes preguntes per confeccionar una entrevista.– Imaginació i explicació d'experiències.– Realització d'un qüestionari responent Sí o No.– Adquisició del vocabulari sobre objectes que serveixen per veure-hi i que il·luminen.– Construcció d'una frase aplicant una estructura determinada.– Aplicació de la lletra i com a nexe d'unió entre paraules.– Memorització, recitació i resolució d'endevinalles.– Invenció d'un viatge i explicació per escrit.

TEMA 2. – Concepció del llenguatge com a vehicle d'informació.– Adequació del que s'expressa al context situacional i a la intenció prevista.– Observació i descripció d'imatges.– Respecte per les normes bàsiques d'interacció verbal.– Anàlisi del contingut d'una audició.– Descripció oral del propi carrer.

– Escriptura de les normes sobre l'ús de la bicicleta.– Precisió en l'ús del vocabulari relacionat amb el camp semàntic del carrer.– Reconeixement, anàlisi i interpretació de diverses senyals de circulació.– Escriptura de paraules que contenen x o tx en frases incompletes.– Escriptura de les dades i de la descripció del propi carrer.– Audició, memorització i recitació d'un poema.

TEMA 3. – Concepció del llenguatge com a instrument lúdic i informatiu.– Lectura comprensiva d'un conte popular.– Retallada i ordenació de les escenes que componen un conte.– Preparació d'un debat manifestant gustos i preferències personals.– Respecte per les normes bàsiques de l'intercanvi lingüístic.– Estimulació de la conversa utilitzant estructures lingüístiques.– Elecció de les respostes correctes per completar les frases.– Escriptura de paraules que contenen la lletra c.– Aplicació de les paraules estic i està.– Adquisició i ús el vocabulari sobre el camp semàntic dels aliments.– Audició, memorització i interpretació d'una cançó tradicional de participació col·lectiva.– Escriptura del text que falta en els globus d'un còmic.

TEMA 4. – Concepció del llenguatge com a instrument de comunicació.

36

– Adequació del que s'expressa al context situacional i a la intenció prevista.– Respecte per les normes bàsiques que permeten l'intercanvi comunicatiu.– La capacitat d'observació i de descripció.– Elaboració d'endevinalles a partir de la informació de diversos animals.– Conversa sobre les pròpies emocions i experiències personals.– Els qüestionaris de preguntes obertes i tancades.– Vocabulari relatiu al camp semàntic dels animals salvatges.– Resolució d'una sopa de lletres.– Identificació i escriptura de paraules que porten el dígraf ny.– Correspondència entre animals i els seus adjectius.– Audició i resolució d'endevinalles.

Explicació per escrit de l'animal que més els agrada i per què.

SEGON TRIMESTRE

TEMA 5. – Concepció del llenguatge com a instrument lúdic i de comunicació.– Adequació del que s'expressa al context situacional i a la intenció prevista.– Lectura i comprensió del contingut d'un text.– Construcció d'una frase afegint cada vegada una paraula més.– Explicació de forma oral d'un viatge imaginari.– Identificació de la resposta correcta en un qüestionari sobre la lectura.– Descripció de diversos quadres i correspondència de cada un amb el seu títol.– Respecte per les normes bàsiques per conversar i fer treballs en grup.– Ampliació del vocabulari d'accions per descriure diverses imatges.– Escriptura de frases amb paraules que contenen la lletra x o el dígraf tx.– Resolució d'uns mots encreuats amb paraules que contenen la lletra x o el dígraf tx.– Anàlisi d'una poesia i construcció d'una altra de paral·lela.

TEMA 6. – Concepció del llenguatge com a instrument de comunicació.– Adequació del que s'expressa al context situacional i a la intenció prevista.– Respecte per les normes bàsiques que permeten l'intercanvi comunicatiu.– Interpretar els diàlegs d'un text.– Dramatitzar situacions utilitzant estructures lingüístiques.– Completar les dades que falten en un text realitzant càlculs.– Expressar els gustos i les preferències personals.– Realitzar transformacions del singular al plural.– Aplicar correctament els contraris.– Adquirir vocabulari relatiu a les botigues i els aliments.– Ordenar i escriure les síl·labes d'una paraula.– Identificar i escriure paraules que porten la lletra x o el dígraf tx.– Discriminar i escriure els ingredients i els passos d'una recepta.– Analitzar el contingut d'una poesia.

TEMA 7. – Concepció del llenguatge com a instrument de comunicació i de gaudi.

37

– Adequació del que s'expressa al context situacional i a la intenció prevista.– Respecte per les normes bàsiques que permeten l'intercanvi comunicatiu.– Lectura i comprensió del contingut d'un text teatral.– Preparació de la representació de l'obra de teatre.– Realització d'un debat per concretar com serà el decorat.– Identificació del personatge al qual li correspon cada text.– Definició del problema i la solució plantejats a l'obra.– Transformació de frases i temps verbals de present a passat.– Adquisició del vocabulari relacionat amb el teatre.– Identificació de les paraules intruses en un llistat.– Classificació de les paraules segons s'escriguen amb ja, jo, ju.– Preparació del cartell per anunciar la representació teatral.– Memorització i interpretació d'una cançó per jugar a la corda.

TEMA 8. – Concepció del llenguatge com a instrument de comunicació.– Adequació del que s'expressa al context situacional i a la intenció prevista.– Respecte per les normes bàsiques que permeten l'intercanvi comunicatiu.– Comprensió dels diàlegs d'un text.– Expressió de sentiments, emocions i experiències personals.– Participació en un debat per planificar una activitat.– Resposta de diverses preguntes sobre el contingut del text.– Classificació d'un llistat de paraules per camps semàntics.– Aplicació dels adverbis de quantitat molt, molta, molts, moltes.– Resolució d'una sopa de lletres amb paraules que porten la lletra z.– Explicació de vivències personals de manera pautada i per escrit.– Elecció de les paraules per completar una cançó i memorització del text.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 9. – Concepció del llenguatge com a instrument de comunicació.– Adequació del que s'expressa al context situacional i a la intenció prevista.– Respecte per les normes bàsiques que permeten l'intercanvi comunicatiu.– Descripció d'il·lustracions i lectura dels textos que les acompanyen.– Interpretació de la informació continguda en un mapa de l’oratge.– Preparació i realització de la imitació d'un presentador de l’oratge.– Coneixement de les regles i participació en el joc del Veig, veig...– Identificació del personatge que diu cada text.– Adquisició del vocabulari relacionat amb els dies de la setmana i les estacions.– Diferenciació i aplicació de les paraules ficar i traure.– Identificació i classificació d'objectes segons s'escriguen amb ga, go, gu, gue, gui.– Escriptura d'un missatge de correu electrònic a un amic.– Audició i resolució de diverses endevinalles.

TEMA 10. – Concepció del llenguatge com a instrument de comunicació.

38

– Adequació del que s'expressa al context situacional i a la intenció prevista.– Lectura i comprensió d'un conte explicat amb l'ajuda de pictogrames.– Ordenació d'una seqüència temporal i narració de la història.– Respecte per les normes bàsiques per conversar i fer treballs en grup.– Exposició dels gustos, desitjos, opinions i preferències personals en un debat.– Elecció de la resposta a diverses preguntes sobre el contingut del text.– Establiment de correspondències entre els mesos i les estacions.– Construcció de frases aplicant les preguntes qui?, què fan? i quan?– Identificació de les paraules amb b o v que falten en un text.– Correspondència entre cada pictograma i el seu significat.– Invenció i escriptura d'una història partint de pictogrames.– Memorització d'una cançó i interpretació de la dansa corresponent.

TEMA 11. – Concepció del llenguatge com a instrument lúdic i de comunicació.– Adequació del que s'expressa al context situacional i a la intenció prevista.– Respecte per les normes bàsiques que permeten l'intercanvi comunicatiu.– Participació en un debat expressant opinions argumentades.– Preparació d'una exposició oral sobre les característiques d'una festa.– Utilització d'una taula per estructurar la informació de diverses festes.– Adquisició i aplicació del vocabulari relacionat amb el camp semàntic de les festes.– Respecte per les normes bàsiques per conversar i fer treballs en grup.– Elecció de l'adverbi adequat per completar cada frase.– Identificació i escriptura de paraules que porten ga, go, gu, gue, gui.– Escriptura d'una norma ortogràfica sobre l'ús dels dígrafs ga, go, gu, gue, gui.– Explicació per escrit de les característiques d'una festa.– Audició i memorització d'endevinalles.

TEMA 12. – Concepció del llenguatge com a instrument lúdic i de comunicació.– Adequació del que s'expressa al context situacional i a la intenció prevista.– Respecte per les normes bàsiques per conversar i realitzar treballs en grup.– Participació en un debat sobre les coses que ens fan feliços o ens disgusten.– Ús i escenificació de diverses fórmules de cortesia per a les comiats.– Subratllat de la resposta adequada en un qüestionari de comprensió lectora.– Utilització de forma conjunta dels adjectius qualificatius, els adverbis de quantitat i de temps.– Correspondència entre diverses paraules i els sentiments d'alegria o de tristesa.– Classificació de paraules per camps semàntics.– Resolució d'uns mots encreuats amb paraules que porten ça, ço, çu, ce, ci.– Expressió per escrit dels sentiments.– Memorització, assaig i explicació oral d'acudits.

39

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.A. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÉRIA

En el marc de la seua Programació Docent, els centres han de precisar, en cada Cicle, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

40

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.B. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE


TEMA 1. PIP, L'ERIÇÓ MÀGIC

– En aquest primer tema d'un nou període formatiu, l'Educació Primària, pretenem que l'alumnat reconegui gràfica i auditivament les vocals i escrigui el nom dels colors.

– Per a això, proposem activitats que combinen la identificació de les grafies vocàliques, la discriminació auditiva dels sons de dites lletres i la compleció de paraules incompletes emprant les vocals. També aprofitem algunes d'aquestes activitats per treballar la identificació i escriptura del nom dels colors.

– Tot plegat es basa en una concepció lúdica que fa especial èmfasi en les imatges i es recolza en un Quadern d'Activitats, així com gravacions de textos en un CD. A través d'aquestes els alumnes podran familiaritzar-se de forma més senzilla amb la lectura inicial del text i amb un senzill poema infantil sobre el protagonista d’aquesta lectura.

– També es recorre a converses col·lectives i dramatitzacions que fomenten la participació, la improvisació i la creativitat en l'aprenentatge; i col·laboren en el desenvolupament i enfortiment de la sociabilitat i l'autoestima. A través d'aquestes converses col·lectives es treballarà la presentació i la descripció de la pròpia família i de si mateixos.

TEMA 2. L'ESCOLA

– En aquest tema pretenem que l'alumnat es familiaritzi amb el context escolar i reconegui les diferents activitats que conforma l'espai escolar i les activitats que en ell es desenvolupen.

– Iniciarem aquesta tasca amb una presentació que combina fotografies d'espais escolars amb il·lustracions i textos de còmics amb què podran realitzar un breu comentari o descripció de cada espai escolar o d'alguna activitat que es desenvolupa en ell. Aquests textos i imatges es complementaran, a més a més amb les gravacions del CD.

– Es prosseguirà la feina d'anàlisi del context escolar amb activitats orals en grup tant de descripció d'il·lustracions com d'escenificacions de situacions pròpies de l'entorn educatiu dels alumnes.

– Seguidament es realitzaran activitats de vocabulari i d'ortografia partint novament de la realitat escolar. Primer es treballaran el camp semàntic d'objectes de la classe. Després es realitzaran activitats de compleció de frases amb la forma verbal és.

– Finalment, conclourem aquest tema amb l'audició, lectura i posterior memorització d'un breu poema sobre l'escola.

TEMA 3. L'ERUGA FARTONA

– Un dels principals objectius d'aquest tema és que l'alumnat aprengui a establir relacions entre paraules i imatges i a descriure imatges.

– S'inicia aquesta tasca amb la lectura i audició d'un text narratiu sobre una eruga golafre on es combinen paraules i imatges. L'alumnat haurà de substituir mentalment la imatge per la paraula correcta per llegir frases amb un significat complet. Prosseguirem després amb la descripció oral de la imatge d'una papallona.

– Així mateix, es treballarà la seqüenciació d'una sèrie d'imatges que formen part del procés de transformació de l'ou d'una papallona en eruga i, finalment, en papallona.

– Per un altre costat, a través d'un joc explicat en el CD del llibre es treballarà la comprensió oral d'instruccions, en aquest cas de les normes d'un joc, i la correcta pronunciació de diferents paraules.

– Es dóna igualment importància a l'expressió de preferències, m'agrada..., i a la utilització dels determinants el, la i l‘. Per assolir aquest darrer objectiu es propossa escriure al costat d’un seguit de paraules el determinant que correspongui en funció del seu gènere.

41

TEMA 4. LA GRANJA

– Partirem de la descripció de la vida a la granja com a fil temàtic o argumental d'aquest tema per treballar la lectura de textos on, a la manera del còmic, es combinen textos i imatges.

– Després, i sempre a partir d'aquest fil temàtic, treballarem la descripció oral de l'entorn físic de la granja i de les activitats que es desenvolupen en aquest espai. També desenvoluparem en aquest punt una conversa centrada en l'expressió de gustos o preferències personals.

– Prosseguirem amb l'ordenació de seqüències temporals a través d'una activitat on l'alumnat haurà d’ordenar una sèrie d'imatges relatives al procés d'elaboració de la llet.

– Completarem la feina desenvolupada sobre el fil temàtic de la granja amb la realització d'una activitat sobre el camp semàntic animals de la granja.

– Finalment, practicarem l'ús de les grafies m, n i p. A continuació memoritzarem una cançó després d'una audició i una lectura del text de la mateixa.

TEMA 5. EXCURSIÓ AL BOSC

– En aquest tema pretenem, principalment, que l'alumnat desenvolupi la seua capacitat d'expressió oral i, molt particularment, la seua capacitat per dur a terme descripcions orals.

– Per a això, proposem una sèrie d'activitats on, tenint com a fil conductor el bosc, l'alumnat haurà de descriure oralment una sèrie de fotografies.

– Es complementaran aquests exercicis de descripció amb una activitat d'introducció a la polisèmia a partir del terme “fulla”, de paper i de l’arbre”, i una activitat on estudiarem el camp semàntic “parts d'un arbre”.

– També treballarem l’ús de la conjucció la i la utilització del diminutiu. – Tot plegat es basa en una concepció lúdica que fa especial èmfasi en les imatges i es recolza en materials

complementaris entre els que destaca el Quadern d'Activitats.

TEMA 6. LA CASA

– L'eix central d'aquest tema és la descripció de la casa que s'inicia en les quatre primeres pàgines del tema treballant el reconeixement dels elements que de manera quotidiana formen part del saló-menjador, de la cuina, de la cambra de bany i del dormitori.

– Des d'aquest punt d'inici continuarem treballant estructures bàsiques d'identificació d'objectes i de situació en un espai a través de dos senzills jocs: el Veig-veig i a col·locar en una imatge diferents adhesius seguint les indicacions: a sobre de, sota de, al costat d' i al costat de.

– Igualment, es demana als nens que situïn diferents objectes en una imatge i que reconeguin objectes orientats en una mateixa direcció.

– Prosseguirem amb algunes activitats de vocabulari, relacionades amb el parament domèstic, i amb la identificació de les grafies t i g.

– Es dóna importància, finalment, a l'assimilació de l'estructura bàsica de l'oració-verb-complement a través d'una sèrie d'activitats de compleció de frases.

TEMA 7. LA CAPUTXETA I EL LLOP

– En aquest tema pretenem que l'alumnat treballi el diàleg i el conte. Per a això, proposem activitats en les que partint del conte tradicional Caputxeta i el llop l'alumnat construeixi o reconstrueixi diferents diàlegs que després escenifiqui, tot plegat ajudant-se amb imatges, audicions, materials complementaris i, sempre, amb un marcat caràcter lúdic.

– També recorrerem a converses col·lectives i petites dramatitzacions que fomenten la participació, la improvisació i la creativitat en l'aprenentatge; i col·laboren en el desenvolupament i enfortiment de la sociabilitat i l'autoestima.

– A més a més ens assegurarem que els alumnes són capaços d'assimilar el contingut d'un conte a través de senzills qüestionaris i activitats de completar textos en els globus d'un còmic.

– Després treballarem la descripció guiada d'un objecte a través de quatre senzilles preguntes. Conclourem amb la memorització d'una cançó popular.

42

TEMA 8. EL MUSEU

– L'objectiu central d'aquest tema és que l'alumnat experimenti el plaer de la contemplació estètica d'obres d'art i, també, la satisfacció que produeix la creació artística.

– Per a això els vam suggerir que imaginin que van a visitar un museu i els proposem que observin i disfrutin d'una sèrie d'imatges de quadros representatius de la història de la pintura.

– Seguint aquest punt de partida, vam plantejar diferents activitats de descripció guiada de quadres i de conversa sobre les preferències personals en les activitats que els alumnes realitzen a l'aula de plàstica. També treballarem el camp semàntic estris per pintar.

– Per un altre costat, exercitarem la utilització dels articles els i les en funció del génere de les paraules que acompanyen. Finalment escoltarem un divertit poema sobre el pintor Picasso.

TEMA 9. ANEM AL METGE

– En aquest tema pretenem que l'alumnat treballi la conversa i la dramatització de les pròpies vivències. Per a això proposarem, a partir de la lectura inicial, un tema en què els alumnes estaran familiaritzats: la visita al metge.

– Després de llegir un text i veure els dibuixos de la visita d'uns nens al metge, plantejarem una sèrie de preguntes que a manera de guió serviran perquè els nens parlin sobre les seues experiències relacionades amb aquest fet. Després, suggerirem també unes pautes per escenificar la visita a un consultori mèdic.

– Prosseguirem amb la realització de diferents activitats de reconeixement dels sentits, de les parts del cos i de la cura del cos. Per complementar aquestes activitats plantejarem al final del tema una sèrie d'endevinalles sobre les parts del cos.

– Per un altre costat, treballarem les estructures bàsiques del diàleg i , fonamentalment, de l'esquema bàsic pregunta-resposta.

– A més a més treballarem, també, el reconeixement i l’escriptura de subtantius mitjançant activitats de compleció de paraules i d’identificació dels objectes d’un dibuix.

TEMA 10. FU, EL TIGRE DESPISTAT

– Prosseguirem amb la feina de la narració de vivències personals, iniciat ja en el tema anterior, parlant i compartint el moment del nostre propi naixement.

– Llegirem un relat infantil sobre el naixement d'un nen i després, prenent com model aquesta història, demanarem als nens que plantegin una sèrie de preguntes sobre el dia del seu naixement als seus pares. Després compartirem entre tots aquestes vivències a classe.

– També donarem una especial importància al treball de comprensió lectora a través de l'anàlisi del relat inicial del tema que farem amb l'ajuda d'un qüestionari sobre el mateix.

– Continuarem amb l'assimilació de les estructures que hem d’emprar per dur a terme comparacions i familiaritzant l'alumnat amb la tècnica de la classificació, a través d'una senzilla activitat on hauran d’agrupar una sèrie d'animals segons siguin salvatges o domèstics.

– Finalment realitzarem una activitat per familiaritzar l’alumnat amb la utilització dels determinants un, una, uns, unes.

TEMA 11. ANEM A JUGAR

– En aquest tema pretenem que l'alumnat aprengui a comprendre i a impartir explicacions orals d'instruccions de joc i que, al seu torn, es familiaritzi i gaudeixi d'alguns dels jocs, cançons i altres divertiments infantils tradicionals. Serà, per tant, un tema amb un marcat caràcter lúdic.

– Aquests jocs ens serviran, a més a més, de fil conductor per dur a terme altres activitats de gramàtica, lèxic i ortografia. En aquest sentit ampliarem el nostre vocabulari aprenent noves paraules del camp semàntic dels jocs.

– Per un altre costat, tindrà una especial rellevància la feina de l'expressió escrita. L'alumnat haurà d’assimilar les estructures bàsiques per expressar accions en present i passat. Completarem aquests exercicis d'expressió escrita amb la redacció d'un breu text sobre els jocs que els alumnes redactaran amb l'ajuda d'un guió.

– Dins de l'ortografia, es completaran una sèrie de paraules que contenen el dígraf ny. Conclourem el tema amb la memorització d'un poema.

43

TEMA 12. EL POLLET DE L'AVELLANAL

– Aquest tema se centra en el reforç de capacitats que hem anat treballant al llarg dels temes anteriors. Per a això, aprofitant el relat inicial de la lectura, treballarem de nou l'esquema pregunta-resposta fonamental per al desenvolupament de qualsevol diàleg. Igualment, realitzarem una activitat de comprensió de les normes d'un joc.

– Prosseguirem amb una anàlisi més detallada de l'argument del relat inicial del tema a partir d'una activitat d'opcions múltiples, Verdader-Fals, i una altra de seqüència temporal dels esdeveniments que es narren en el relat.

– Pel que fa al vocabulari, es treballa el camp semàntic de les professions, a la vegada que, també, el gènere masculí i femení en els substantius. A més a més es realitza una activitat de reconeixement del dígraf tx.

– Finalment, l'alumnat haurà de redactar el final d'un conte tradicional i llegir una sèrie de contes curts d'entre els quals haurà d’escollir el que més li agradi.


TEMA 1. Z-8, L'EXTRATERRESTRE

– En aquest primer tema del nou curs prestarem una especial atenció a la lectura comprensiva i al treball de l'esquema preguntes-respostes en l'expressió oral. Són continguts que treballarem sempre partint del fil argumental del relat inicial proposat en el tema.

– Per tal de treballar la comprensió lectora plantejarem una sèrie de qüestionaris i d'activitats d'opcions múltiples, Verdader o Fals.

– El diàleg oral a través de preguntes-respostes es reforçarà a través de la preparació i escenificació d'una entrevista i el plantejament d'una sèrie de preguntes on es proposa a l'alumnat que s'imagini que és un astronauta i les vivències que tindria com a tal.

– També proposarem una sèrie d'activitats relacionades amb l'ús de la preposició amb, el camp semàntic objectes que ens il·luminen i l'ús de la conjunció i.

– Completarem aquestes activitats amb la redacció d'un text on imaginem i expliquem un viatge i amb la resolució d'algunes endevinalles.

TEMA 2. EL CARRER

– En aquest tema pretenem treballar i ampliar tant el vocabulari de l'alumnat com la seua capacitat per descriure el seu entorn més immediat: el carrer. Són continguts que tenen dos eixos vertebradors: el lèxic dels elements que formen part del nostre entorn i les estratègies de descripció tant oral com escrita.

– Pel que fa a aquestes últimes estratègies insistirem, com a element per potenciar l'autonomia de l'alumnat, en la compleció d'una fitxa amb les dades de la residència de cada alumne i la redacció d'un text on haurà de descriure com és el carrer on viu.

– A més, insistirem també en la descripció i comprensió de les normes i senyals bàsiques de circulació que hem de tenir en compte com a vianants. Aprofitarem, a més, aquestes activitats per treballar estructures bàsiques de la frase. Per últim, treballarem qüestions com la identificació i utilització de la grafia x i el dígraf tx, així com la memorització d'un poema.

– Tot aquest programa es basa en la relació entre imatges i textos, en el foment de la participació activa de l'alumnat en converses, jocs, exercicis conjunts, etc., la finalitat del qual és el desenvolupament d'habilitats comunicatives imprescindibles per a la sociabilitat, la comprensió de l'entorn i la capacitat de treballar en grup.

TEMA 3. EL RATOLÍ DE CIUTAT I EL RATOLÍ DE CAMP

– En aquest tema pretenem que els alumnes identifiquin i reflexionin sobre les característiques, avantatges, desavantatges... de l'entorn urbà i rural.

– Aquest treball d'identificació i reflexió que iniciarem a partir de la lectura d'un conte, servirà com a punt de partida per a treballar la conversa i, sobretot, l'argumentació. Farem especial èmfasi en aquest últim aspecte a través d'una activitat on l'alumnat haurà d’argumentar les seues preferències sobre la vida al camp o a la ciutat.

– Prosseguirem amb una activitat de reforç de la comprensió lectora consistent en un exercici d'opcions múltiples sobre la lectura inicial del tema i un exercici sobre el camp semàntic dels aliments.

44

– Després durem a terme una activitat de compleció de frases amb les formes verbals estic i està. Completarem la feina d'aquest tema amb algunes activitats de caràcter lúdic: compleció dels textos d'un còmic i una cançó-joc.


TEMA 4. ELS ANIMALS SALVATGES

– En aquest tema pretenem que els alumnes prenguin consciència dels animals i la relació que establim amb ells. Són continguts que tenen un eix vertebrador: el lèxic relatiu als animals i l'establiment d'una sèrie de pautes per dur a terme descripcions d'animals.

– També juguen en aquest tema un paper destacat les activitats d'expressió d'emocions i de reforç de la comprensió lectora.

– És important dins del tema aprendre a distingir les qualitats de cada animal i, després, expressar-les de forma oral i escrita. A més, després, partint de les característiques de cada animal descrit plantejarem comparacions entre ells.

– Es treballa igualment la identificació de la lletra ny i es proposa una activitat on l'alumnat haurà d’expressar i raonar les seues preferències per un animal. Conclourem el tema amb la resolució d'una sèrie d'endevinalles.

TEMA 5. Z-8 ENS PARLA DE L’UNIVERS

– En aquest tema pretenem que els alumnes ampliïn el seu vocabulari amb paraules noves procedents d'astres del Sistema Solar, diferents elements que integra l’Univers o paraules pròpies de l'activitat astronàutica.

– Aprofitarem aquest punt de partida per treballar, també, les pautes de descripció d'imatges i la construcció d'oracions. Prestarem especial atenció a aquest últim aspecte a través d'una activitat on a partir d'una sèrie de paraules desordenades l'alumnat haurà de construir frases completes i amb significat.

– Prosseguirem, així mateix, amb el reforç de la comprensió lectora a través d'una senzilla activitat d'opcions múltiples.– Des del punt de vista de l'ortografia, es treballen la grafia x i el dígraf tx. Igualment, ja al camp del lèxic, es dóna

importància a l'estudi dels verbs d'acció.– Tot aquest programa es basa en la relació entre imatges i textos, en el foment de la participació activa de l'alumnat en

converses, jocs, exercicis conjunts, etc., la finalitat del qual és el desenvolupament d'habilitats comunicatives imprescindibles per a la sociabilitat, la comprensió de l'entorn i la capacitat de treballar en grup.

TEMA 6. DINAR FAMILIAR

– En aquest tema pretenem que els alumnes ampliïn el vocabulari amb paraules relacionades amb alimentació i, reflexionin sobre activitats quotidianes relacionades amb l'alimentació: anar a comprar, cuinar, fer un menú... D'aquesta manera es pretén potenciar l'autonomia de l'alumnat i que aquest pugui realitzar senzilles activitats relacionades amb la seua pròpia alimentació.

– Per a això partirem d'una senzilla proposta d'elecció d'aliments en un menú i d'escenificació d'un diàleg on haurem de demanar en un restaurant els aliments d'aquest menú que desitgem consumir.

– Després tornarem a llegir el text inicial de la lectura per contestar unes senzilles preguntes de comprensió lectora. A més, realitzarem una activitat on haurem de calcular el cost que suposa la compra d'una berenar.

– Per tal de continuar potenciant l'autonomia de l'alumnat treballarem el lèxic dels aliments, la seua identificació i quins aliments podem trobar a cada tipus de botiga d'alimentació.

– A l'àmbit de les estructures formals de la llengua ens detindrem en l'explicació de la formació dels plurals i l'ús d'alguns antònims.

– Completarem el tema amb la realització d'una sèrie d'activitats amb un marcat caràcter lúdic: compleció i encreuats, preparació d'una recepta, lectura d'una poesia infantil.

TEMA 7. LA PRINCESA QUE NO SABIA ESTERNUDAR

– L'objectiu principal d'aquest tema és familiaritzar l'alumnat amb el món del teatre, tant des de la perspectiva de la tipologia textual com de la representació teatral i els elements escènics.

– La part central del tema es centrarà, prenent com model el text teatral inicial del tema, en la preparació i escenificació d'una representació teatral; sense deixar per això de costat la feina de la lectura i comprensió de textos teatrals.

45

– La feina del tema es basarà, per tant, en el foment de la participació activa de l'alumnat en converses, jocs, exercicis conjunts, etc., la finalitat del qual és el desenvolupament d'habilitats comunicatives imprescindibles per a la sociabilitat, la comprensió de l'entorn i la capacitat de treballar en grup.

– Pel que fa a l'estudi de la gramàtica i l'ortografia, en aquest tema s'abordarà l'expressió del present i del passat i la identificació i l’escriptura dels sons ja, jo, ju.

– L'elaboració d'un cartell de presentació d'una obra teatral i una cançó-joc completaran les activitats d'aquest tema.

TEMA 8. Z-8 AL MUSEU DE LES CIÈNCIES

– Aquest tema té dos eixos centrals de treball establerts a la lectura inicial: la cooperació i ajuda mútua entre els companys de classe i el plaer del coneixement i la ciència que suposen activitats com ara la visita a un museu o a un planetari.

– Treballarem el primer punt a través d'una activitat d'expressió oral on cada alumne explicarà a la seua classe experiències personals en què va ajudar a algú o va ser ajudat per una altra persona.

– Per desenvolupar el segon eix central realitzarem diferents activitats d'expressió oral i escrita on simularem una visita a un Museu de les Ciències o explicarem alguna visita real que hàgim fet a algun museu.

– Des del punt de vista gramatical treballarem l'ús dels adverbis de quantitat molt. També, ja en l'àmbit de l'ortografia, reforçarem el reconeixement de la letra z mitjançant el reconeixment de paraules que contenen aquesta grafia a un sopa de lletres.


TEMA 9. L’ORATGE

– El punt de partida d'aquest tema, desenvolupat tant al llarg de la lectura inicial del mateix com en diferents activitats, és la descripció del temps atmosfèric, les estacions de l'any i com el temps de cada estació condiciona la nostra forma de vestir, les nostres activitats quotidianes i el nostre oci.

– Seguidament ens centrarem en l'anàlisi i interpretació d'un mapa del temps a partir del qual realitzarem una activitat d'expressió oral en què, organitzats en grups, els alumnes hauran d’assenyalar les prediccions meteorològiques exposades en una sèrie de mapes del temps.

– D'altra banda, es treballarà la utilització dels verbs ficar i treure, així com la identificació dels grups de lletres ga, go, gu, gue, gui. A més, familiaritzarem l'alumnat amb la utilizació i redacció de correus electrònics.


TEMA 10. L'ÓS GEGANT I L'ÓSSA MAJOR

– Un dels principals objectius d'aquest tema és que l'alumnat aprengui a establir relacions entre paraules i imatges, a llegir textos que contenen pictogrames i a establir seqüències cronològiques a través de l'ordenació de diferents imatges que es corresponen amb diferents moments narratius d'una lectura.

– Prosseguirem la feina d'aquest tema amb una activitat d'exposició i debat on els alumnes hauran d’explicar en quin tipus d'entorn preferirien viure i per què.

– També analitzarem una anàlisi més detallada del text de la lectura inicial ajudant-nos d'alguns qüestionaris i proposarem a l'alumnat que identifiqui la tipologia textual del relat.

– A l'àmbit del vocabulari els alumnes hauran d’identificar les estacions de l'any i els mesos que comprèn cada una d'elles. Pel que fa a l'ortografia es treballa l’escriptura de paraules que contenen les lletres b o v.

– Es proposa també la redacció d'un relat que contingui pictogrames i es conclou el tema amb la representació d'una cançó-dansa.

TEMA 11. FESTES DEL MÓN

46

– En aquest tema pretenem que els alumnes prenguin consciència de la importància de les festes com a element aglutinador de la societat. Remarcarem especialment la rellevància dels Reis Mags en el nostre entorn i la gran diversitat de festes existents en el món com a mostra de la riquesa cultural del món.

– Són continguts que tenen un eix vertebrador: el lèxic relatiu a les festes, i parteixen d'una reflexió conjunta que es recolza en la lectura inicial. A partir d'aquesta reflexió inicial es descriuen tant les festes del nostre entorn com les vivències que tenim d'elles.

– A més, vam aprofundir en el coneixement de les festes d'altres cultures mitjançant preguntes sobre els textos de la lectura inicial que les descriuen.

– També aprendrem l'expressió del temps, lloc i quantitat amb l'ús dels adverbis: lluny-a prop, moltes-poques, ahir-hui. Des del punt de vista de l'ortografia, s'aprenen a escriure paraules amb ga, go, gu, gue, gui.


TEMA 12. Z-8 ACABA EL SEU VIATGE

– En aquest tema pretenem que reflexionin sobre el comiat, com hem d’acomiadar-nos i quines paraules hem d’emprar aprofitant que es tracta de l'últim tema del curs i aviat ens haurem d'acomiadar dels nostres companys de classe. Per a això parteixen d'una reflexió conjunta que es recolza en la lectura inicial.

– Tenint en compte el que hem exposat anteriorment, prestarem una especial atenció a l'ús de les expressions de cortesia i comiat. També ens detindrem en la interpretació de la lectura inicial a partir d'un qüestionari.

– Prosseguirem amb diferents activitats de familiarització dels adjectius qualificatius i dels adverbis molt i sempre.– També treballarem diferents camps semàntics, centrant-nos principalment en el camp semàntic dels sentiments.– Tot aquest programa es basa en la relació entre imatges i textos, en el foment de la participació activa de l'alumnat en

converses, jocs, exercicis conjunts, etc., la finalitat del qual és el desenvolupament d'habilitats comunicatives imprescindibles per a la sociabilitat, la comprensió de l'entorn i la capacitat de treballar en grup.

47

7. AVALUACIÓ7.A. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PRIMER CICLE

1. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, amb les companyes i els companys i la professora o el professor, respectant les normes de la comunicació: torn de paraula, escoltar, mirar l’interlocutor, mantenir el tema.

2. Expressar-se de forma oral amb vocabulari adequat, pronunciació correcta i orde en les idees.

3. Comprendre el sentit global dels textos orals, identificant la informació més rellevant.

4. Llegir en silenci i en veu alta, memoritzar i reproduir textos senzills.

5. Donar sentit als textos escrits pròxims a l’experiència infantil, utilitzant les estratègies de comprensió lectora i relacionant la informació que contenen amb les pròpies vivències i idees i mostrar la comprensió a través de la lectura en veu alta.

6. Redactar i reescriure diferents textos relacionats amb l’experiència infantil atenint-se a models clars, utilitzant la planificació i revisió dels textos, tenint cura amb les normes gramaticals i ortogràfiques més senzilles i la cal·ligrafia, l’orde i la presentació.

7. Llegir ben sovint per pròpia iniciativa com a font de plaer textos literaris de la tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle, per a conéixer alguns aspectes formals simples de la narració i de la poesia i per a facilitar l’escriptura de tals textos.

8. Utilitzar les estratègies de la comprensió lectora per a localitzar informació concreta, realitzar inferències i comprendre el sentit global dels textos llegits.

9. Usar la biblioteca de l’aula i del centre, conéixer alguns mecanismes d’organització i de funcionament, i accedir amb soltesa als materials específics del seu cicle.

10. Identificar de forma guiada per mitjà de segmentacions, canvis en l’orde, supressions i insercions, els canvis que es produeixen en les paraules, els enunciats i els textos per a millorar la comprensió i l’expressió oral i escrita.

11. Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística bàsica en les activitats relacionades amb la producció i comprensió de textos.

12. Conéixer i apreciar la diversitat lingüística del seu entorn.

13. Estimar el valencià, estar motivat cap al seu domini i usar-lo progressivament en situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre.

14. Familiaritzar-se amb programes informàtics educatius senzills.

48

7. AVALUACIÓ7.B I C. INSTRUMENTS I TIPUS D’AVALUACIÓ


UNITAT 1

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:

Com et dius?

■ Un xiquet dirà en veu alta com es diu i preguntarà al company que tinga al costat: Com et dius?

El company respondrà: Em dic…

I continuarà la cadena plantejant la mateixa pregunta al següent. Així, fins que hi hagen participat tots els xiquets de la classe.

Els colors

■ Formarem un grup de quatre xiquets i donarem a cadascun una targeta amb un d’aquests colors: roig, groc, verd o blau.

Demanarem a cada xiquet que busque a l’aula algun objecte que siga d’aquell color.

Podem repetir l’exercici utilitzant altres targetes amb els colors blanc, negre, marró, gris i rosa.

Les vocals

■ Escriurem en la pissarra les vocals en majúscula perquè tots diguen alhora i en veu alta el nom de cada lletra.

Després, les dictarem i les hauran d’escriure en minúscula.

AVALUACIÓ CONTÍNUA

Taula amb els continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne.

– Les presentacions: el nom .

– Els gustos i les preferències personals.

– Les vocals.

– Els colors

AVALUACIÓ FINAL

Prova per a avaluar els continguts de cada tema i taula per a registrar els resultats de la prova de l’alumnat.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: TEMA 1 PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Mostrar interés per la lectura i l’escriptura de lletres i paraules. Observació a l’aula

Demanar el torn de paraula i respectar el torn en les activitats col·lectives. Observació a l’aula

Dibuixar un amic fent una activitat que li agrade i escriure el nom de l’amic i de l’activitat. Activitat 1

Reconéixer entre diverses opcions el nom de dos personatges d’un relat i copiar-lo a una pauta. Activitat 2

Presentar-se davant dels altres de forma oral. Llibre: pàgina 5

49

Escriure el nom dels colors. Llibre: pàgina 7, activitat 3

Completar paraules amb les vocals que falten. Llibre: pàgina 8, activitat 4

Recitar un poema utilitzant l’entonació adequada.

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL


Les parts de l’escola

■ Els xiquets diran el nom de la part de l’escola on es duen a terme les activitats següents:

– Preparar el menjar, rentar-nos les mans, menjar, jugar, fer gimnàstica, etc.

Objectes que hi ha a la nostra escola

■ Els xiquets diran tres objectes que podem trobar en cada una de les següents dependències de l’escola:

MENJADOR GIMNÀS CLASSE PATI

Conversem

■ Els alumnes s’agruparan per parelles per representar diverses situacions mitjançant diàlegs. Per exemple:

– Entrem a comprar a una botiga.

– Arribem a l’escola al matí.



– Les dependències de l’escola

– El treball en grup

– Objectes de l’aula

– La forma verbal és

AVALUACIÓ FINAL



Respectar les normes d’interacció verbal en les converses en grup i considerar les aportacions dels altres Observació a l’aula

Expressar-se oralment amb ordre, fluïdesa i coherència. Observació a l’aula

Identificar algunes de les dependències principals d’una escola. Activitat 1

Reconéixer els colors d’alguns objectes. Activitat 2

Utilitzar correctament la forma verbal és. Activitat 2

Descriure com es planifica i es duu a terme un treball en grup. Llibre: pàgina 12

50

Memoritzar un poema. Llibre: pàgina 17, activitat 5

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL


Classifiquem els aliments

■ Entre tots farem un llarg llistat d’aliments que classificarem a la pissarra segons siguen dolços o salats.

Coneixem els animals

■ Els xiquets pensaran i diran tres exemples d’animals que complisquen uns criteris determinats. Per exemple:

– Són animals domèstics.

– Són animals salvatges.

Com són els animals?

■ Demanarem als xiquets que responguen aquestes preguntes sobre els animals domèstics de la llista anterior:

– Quin animal és el més gran? I el més menut?

– Quins animals tenen dos potes? I quatre potes?



– La descripció d’animals

– La metamorfosi de l’eruga a papallona

– L’expressió de les preferències

– Els determinants el, la i l’

AVALUACIÓ FINAL



Participar en un joc col·lectiu de forma activa i respectant els torns de participació dels altres. Observació a l’aula

Identificar en un dibuix els elements que composen una papallona. Activitat 1

Reconéixer el nom d’una sèrie de fruites i escriure’l davall la imatge que corresponga. Activitat 2

Practicar la pronunciació correcta de les paraules. Llibre: pàgina 21

Ordenar una seqüència d’imatges que descriga el procés de transformació de l’eruga en papallona. Llibre: pàgina 22, activitat 1

Escriure els determinants el, la, l’ al davant de noms. Llibre: pàgina 24, activitat 3

Escoltar i memoritzar una cançó.

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL

51


Els animals domèstics

■ Els xiquets identificaran i subratllaran tots els animals domèstics que apareguen en aquesta llista:

– Fardatxo, gos, rabosa, gall, granota, ànec, ovella, ós, vaca, zebra, oca, falcó, cavall, lleó, titot, mussol.

Les lletres m, n i p

■ Els alumnes pensaran diversos exemples de paraules que complisquen aquestes condicions:

– Paraules que comencen amb m.

– Paraules que comencen amb n.

– Paraules que comencin amb p.

Les preferències personals

■ Demanarem als xiquets que cada un explique als altres què prefereix en relació amb diversos interessos. Per exemple:

Aliments, jocs, begudes, gelats, pel·lícu-les, contes, etc.



– La vida a la granja

– El procés d’elaboració de la llet

– Els animals de la granja.

– Les lletres m, n i p

AVALUACIÓ FINAL



Comprendre el contingut, els diàlegs i les il·lustracions d’una història. Llibre: pàgines 26 i 27

Conversar sobre la vida a una granja a partir d’un breu qüestionari. Llibre: pàgina 28

Ordenar les frases del procés d’elaboració de la llet. Activitat 1

Completar una sèrie de paraules amb les grafies m, n o p segons corresponga. Activitat 2

Conéixer i escriure el nom de l’animal del qual procedeixen una sèrie d’aliments. Activitat 3

Confeccionar una taula de doble entrada per recollir dades. Llibre: pàgina 29

Identificar els animals ocluts a una imatge i escriure els seus noms. Llibre: pàgina 31, activitat 2

Escoltar de forma comprensiva una cançó i memoritzar-la Llibre: pàgina 33, activitat 5

Discriminar i subratllar paraules en un text. Llibre: pàgina 33, activitat 6

TEMA 5

52

AVALUACIÓ INICIAL


Noms d’animals

■ Els xiquets elaboraran dos llistes seguint aquests criteris:

– Animals domèstics.

– Animals salvatges.

Les endevinalles

■ Demanarem a cada xiquet que diga en veu alta alguna endevinalla que conega.

La resta de la classe haurà d’endevinar la solució.

Comentarem entre tots quines pistes són les que ens han portat a la solució.

Expliquem unes instruccions

■ Els xiquets pensaran alguna tècnica que hagen aprés i que exigisca la realització de diversos passos per portar-la a terme.

A manera d’exemple: una recepta de cuina, un treball manual, una construcció, etc. Cadascú l’explicarà responent:

– Quins materials necessitarem?

Quants passos haurem de seguir?



– La definició i la descripció

– Les paraules polisèmiques

– La lletra i com a nexe entre paraules

– Les parts d’un arbre

AVALUACIÓ FINAL



Comprendre una història i relacionar diàlegs i il·lustracions. Llibre: pàgines 46 i 47

Completar oracions sobre el bosc amb la paraula adecuada a partir de l’observació d’il·lustracions. Activitat 1

Escriure el nom d’alguns animals i completar frases amb els determinants un/una i el nexe i. Activitat 2

Identificar i distingir una fulla de paper i una fulla d’arbre. Activitat 3

Reconéixer i escriure el nom d’una sèrie d’arbres. Activitat 4

Completar una sèrie de paraules amb la lletra s, la n o la vocal o. Activitat 5

Reconéixer en un dibuix les parts d’un arbre. Llibre: pàgina 52, activitat 5

Escoltar i memoritzar un poema. Llibre: pàgina 55, activitat 9

Reconéixer i comprendre el significat d’un diminutiu. Llibre: pàgina 55, activitat 10

53

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL


Les parts de la casa

■ Els xiquets diran el nom de la part de la casa on es realitzen les següents activitats:

– Preparar el menjar, raspallar-nos les dents, dormir, menjar, veure la televisió, etc.

Objecte que hi ha a casa nostra

■ Demanarem als xiquets que diguen tres objectes que puguem trobar en cadascuna de les següents dependències de la casa:

MENJADOR BANY CUINA DORMITORI

Paraules amb t i g

■ El professor llegirà en veu alta les següents paraules: tambor, taula, gat, got, saltar, agafar, tretze, trencaclosques, gos.

Els xiquets escriuran aquestes paraules al seu quadern i després subratllaran en blau les que porten la lletra t i en roig les que continguen la grafia g.



– L’ús d’estructures orals

– L’orientació espacial

– El verb i el complement a la frase

– Les lletres t i g

AVALUACIÓ FINAL



Expressar-se oralment amb ordre, fluïdesa i coherència. Observació a l’aula

Relacionar elements del mobiliari d’una casa amb l’habitació que els corresponga. Activitat 1

Completar oracions sobre la situació d’un objecte dins d’un dibuix utilitzant locucions adverbials. Activitat 2

Escriure el nom d’un seguit d’objectes en els que apareixen les lletres t o g. Activitat 3

Relacionar noms amb la imatge que corresponga i escriu els articles el o la al costat de cada paraula. Activitat 4

Identificar objectes amb una mateixa orientació espacial. Llibre: pàgina 62, activitat 2

Reconéixer les activitats que es poden desenvolupar en dierents dependències d’una casa. Llibre: pàgina 63, activitat 5

Familiaritzar-se amb l’estructura verb-complement de l’oració. Llibre: pàgina 63, activitat 5

Memoritzar el text d’una cançó i discriminar les paraules que continguen les lletres t o g. Llibre: pàgina 67, activitat 9

54

TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL


Representem diàlegs

■ Els alumnes s'organitzaran per parelles per representar un diàleg adaptat a una situació determinada. Per exemple:

– Un senyor entra en una sabateria a comprar-se unes sabates.

– Una senyora es troba a una amiga a la qual no veu des de fa molt temps.

Les peces de vestir

■ Dibuixarem una figura humana a la pissarra i senyalarem amb una línia els peus.

Els xiquets hauran de dir diferents tipus de calçat que utilitzem per cobrir-los. Per exemple: sabates, sandàlies, botes, esclops, sabatilles esportives, xancletes, etc.

Repetirem el mateix exercici amb diferents peces de roba que utilitzem per cobrir el tors.

Objectes que hi ha en una cuina

■ Jugarem a pensar, entre tots, objectes que podem trobar en una cuina.

Escriurem el seu nom a la pissarra i després els xiquets explicaran quina utilitat té cada objecte..



– El text dialogat

– Les peces de vestir

– Paraules amb ll, l, g o f

– La descripció d’un objecte

AVALUACIÓ FINAL



Escenificar diàlegs entre els personatges d’un conte infantil. Llibre: pàgina 74

Relacionar textos i imatges que pertanyen a la lectura inicial del tema. Activitat 1

Escriure els textos del diàleg d’un còmic al globos de la vinyeta que correspongui. Activitat 2 Llibre: pàgina 77, activitat 2

Reconéixer les peces de roba que apareixen a una fotografia. Activitat 3

Identificar i anomenar una sèrie d’objectes el nom dels quals conté ll, f o g. Activitat 4

Descriure un objecte a partir d’un qüestionari. Activitat 5

Resoldre una sopa de lletres. Llibre: pàgina 79, activitat 4

Memoritzar i interpretar cançons populars. Llibre: pàgina 81, activitat 6

TEMA 8

55

AVALUACIÓ INICIAL


Què has dibuixat?

■ Demanarem a cada xiquet que realitze un dibuix de la seua habitació.

Després, cada alumne mostrarà el seu dibuix a la resta de la classe i haurà d'explicar quins objectes ha representat.

Els altres podran plantejar-li preguntes sobre el que veuen en el dibuix.

Els colors

■ Formarem un grup de set xiquets i li donarem a cadascun una targeta amb un d'aquests colors: roig, blau, verd, negre, taronja, blanc i marró.

Demanarem a cada xiquet que busque a l'aula algun objecte que siga d'aquest color.

Els articles els i les

■ Escriurem a la pissarra, col·locades en columna, les següents paraules:

....................... Gots ....................... Llums

....................... Peus ....................... Cotxes

....................... Cases ....................... Carlotes

Després els alumnes hauran d'escriure els articles els o els davant de cada paraula segons corresponga.



– El text dialogat

– Les peces de vestir

– Els determinants els o les

– La descripció d’un objecte

AVALUACIÓ FINAL



Apreciar l’art i desenvolupar la capacitat d’observacó d’una pintura. Observació a l’aula

Relacionar una sèrie de frases descriptives de diferents quadres amb les pintures que corresponguen. Activitat 1

Completar els títutols d’una sèrie de quadres amb la paraula adequada entre diverses opcions possibles. Activitat 2

Escriure el nom d’una serie d’objectes i posar-hi al davant els determinants els o les Activitat 3

Identificar i escriure el nom d’una serie d’objectes del camp semàntic de la pintura. Activitat 4

Escriure els noms de set colors. Activitat 5

Descriure breument un quadre. Activitat 6

Conversar sobre gustos i preferències. Llibre: pàgina 87

Completar frases en les quals s’expresse una preferència. Llibre: pàgina 89, activitat 2

56

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL


Les endevinalles

■ Demanarem a cada nen que digui en veu alta alguna endevinalla que conegui.

La resta de la classe haurà d’endevinar la solució de cadascuna.

Comentarem entre tots quines són les pistes que ens han permès trobar la solució.

Coneixem el nostre cos

■ Els nens classificaran les parts del cos següents segons es trobin al cap, al tronc o a les extremitats:

– Oïda, melic, turmell, pestanyes, genoll, cor, nas, colze, costelles.

Els bons hàbits

■ Cada nen explicarà algunes de les normes bàsiques per prevenir malalties.

Per exemple: rentar-nos les mans abans de menjar, rentar-nos les dents després de cada àpat, seguir una dieta variada i equilibrada, vestir-nos adequadament, etc.



– La salut i la malaltia

– Els sentits i les parts del cos humà

– Raspatllar-se les dents

– Les endevinalles

AVALUACIÓ FINAL



Entendre la importància d’assistir regularment al metge i de cuidar de la pròpia salut. Observació a l’aula.

Escenificar una visita a la consulta d’un doctor o doctora.. Llibre: pàgina 104

Reconéixer en un dibuix les parts del cos humà. Activitat 1

Identificar i anomenar una sèrie d’objectes el nom dels quals conté la grafia z. Activitat 2

Assenyalar els sentits que empren els xiquets i xiquetes representats en una sèrie d’il·lustracions. Activitat 3

Reconéixer a una sèrie d’i·lustracions els dolors que pateixen una sèrie de personatges. Activitat 4

Descriure a partir de l’observació d’un dibuix com cal raspatllar-se les dents. Activitat 5

Resoldre una sèrie d’endevinalles sobre el cos humà. Llibre: pàgina 111, activitat 6

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL

57


Coneixem els animals

■ Els nens pensaran i diran tres exemples d’animals que compleixin cadascun dels criteris següents:

– Són animals domèstics:

– Són animals salvatges.

– Tenen el cos cobert de pèl:

– Tenen el cos cobert de plomes:

Els animals domèstics

■ Els nens identificaran i subratllaran tots els animals domèstics que apareixen al llistat següent:

– Llangardaix, gos, guineu, gall, granota, ànec, ovella, ós, vaca, zebra, oca, falcó, cavall, lleó, gall dindi, mussol.

Un, una, uns, unes

■ Els nens escriuran l’article corresponent al davant de cadascuna de les paraules següents:

…. bata …. jersei …. pera

…. sabates …. taula …. llapis…. cullera …. llibre …. ulleres



– La lectura d’un còmic: text i imatge

– La comparació

– Classificació: animals salvatges i domèstics

– Els determinants un, una, uns, unes

AVALUACIÓ FINAL



Participar a les converses en grup considerant les opinions i les aportacions dels altres. Llibre: pàgines 118 i 119

Fer una investigació senzilla preguntant a la familia sobre el propi naixement i els primers mesos de vida. Llibre: pàgines 118 i 119

Respondre una sèrie de preguntes sobre el contingut de la lectura inicial del tema Activitat 1

Assenyalar diferències existents entre un cavall i una zebra. Activitat 2

Completar dues oracions sobre les característiques que definiexen els animals salvatges i els domèsctics. Activitat 3

Redactar comparacions entre diferents imatges ajudant-se de frases incompletes. Activitat 4

Escriure el nom d’un seguit d’objectes i posar-hi al davant un, una, uns unes segons el gènere i el nombre Activitat 5

Llegir i memoritzar un poema. Llibre: pàgina 125, activitat 7

TEMA 11

58

AVALUACIÓ INICIAL


Seguim les instruccions

■ Un xiquet farà d’un robot que s’encarregarà de seguir al peu de la lletra les ordres que reba.

Per torns, els seus companys li donaran les instruccions precises perquè es desplace d’un lloc a un altre de la classe. Per exemple: Fes dos passos cap endavant. Fes tres passos a l’esquerra, etc.

La resta de la classe haurà de revisar si les ordres i els moviments del robot són els correctes en cada cas.

Fem una entrevista

■ Organitzarem als xiquets en parelles de manera que un d’ells faça d’entrevistador i l’altre d’entrevistat.

També poden fer com si l’entrevistat fos un personatge famós.

Completem les paraules

■ Dictarem aquestes paraules i els xiquet només escriuran les que porten ny:

Pluja, castanya, nina, muntanya, bany, platja, company, classe, cotxe.



– Els jocs i les instruccions d’un joc

– El present i el passat

– Paraules amb ny

– La narració de vivències

AVALUACIÓ FINAL


CRITERIS D’AVALUACIÓ PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Gaudir del llenguatge com a instrument lúdic i de comunicació. Observació a l’aula

Conéixer i practicar alguns jocs infantils tradicionals. Llibre: pàgines 126 i 127

Identificar i ordenar les instruccions per jugar a La lluna, la pruna i a Ratolí, que t’agafe el gat. Activitat 1

Escriure paraules que contenen el dígraf ny. Activitat 2

Explicar per escrit els jocs que es realitzen de forma quotidiana. Activitat 3

Reconéixer i escriure el nom d’una sèrie de jocs. Activitat 4

Respondre un qüestionari sobre els jocs i les activitats lúdiques quotidianes emprant verbs en passat. Activitat 5

Planificar, realitzar i enregistrar una entrevista a algun familiar adult sobre la seua infantesa. Llibre: pàgina 129

Utilitzar formes verbals en present i en passat. Llibre: pàgina 131, activitat 2

Identificar alguns jocs de taula i alguns joguets que s’usen a l’aire lliure. Llibre: pàgina 132, activitat 3

59

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL


Expliquem una història

■ Cada xiquet triarà una història, li posarà títol i l’explicarà als seus companys.

Pot ser un conte, una pel·lícula, una experiència personal, etc.

Els companys podran formular preguntes per aclarir alguns detalls de la història.

Ordenem la seqüència

■ Farem que quatre xiquets representen una activitat, com raspallar-se les dents.

Un d’ells farà veure que col·loca la pasta sobre el raspallet; l’altre es raspallarà les dents; el tercer, s’eixugarà la boca i l’últim netejarà el raspall i el guardarà.

Després, els desordenarem i la resta del grup haurà de dir en quin ordre han de tornar a col·locar-se.


■ Dictarem les paraules següents per observar si els xiquets saben escriure el dígraf tx: cotxe, dutxa, peix, petxina, canya, platja. Després hauran de completar:

CO__E, DU__A, PEI__, PE__INA, CA__A, PLA__A



– El gènere dels noms de professions

– Els substantius

– El so de la tx

– La redacció d’un conte

AVALUACIÓ FINAL



Respectar les normes bàsiques per conversar i realitzar treballs en grup. Observació a l’aula.

Completar una sèrie d’oracions sobre l’argument de la lectura inicial del tema. Activitat 1

Identificar i citar els personatges que apareixen en un conte per ordre d’aparició. Activitat 2

Reconéixer el so del dígraf tx Activitat 3

Canviar el gènere de masuclí a femení o de femení a masculíd d’una sèrie de professions. Activitat 4

Identificar el títol del conte inicial de la lectura entre diverses opcions posibles. Activitat 5

Explicar el final del relat infantil El pollet de l’Avellanal. Activitat 6

60


TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL


Ens presentem

■ Farem que un xiquet o una xiqueta diga en veu alta com es diu.

Després, preguntarà al company que tinga al costat: Com et dius?

El company respondrà: Em dic...

Li demanarem que continue la cadena plantejant la mateixa pregunta al següent.

Així, fins que hagen participat tots els xiquets de la classe.

Les bafarades

■ Representarem a la pissarra els diversos tipus de bafarades que podem trobar en una historieta i els preguntarem:

– Totes les bafarades tenen la mateixa forma? Què representa cada una?

– Com sabem qui és el personatge que parla en cada cas?



– L’entrevista

– La lectura comprensiva d’un text

– Vocabulari: objectes que il·luminen

– La preposició amb i la conjunción i

AVALUACIÓ FINAL


Criteris d’avaluació: tema 1 PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Respectar les normes bàsiques que permeten l’intercanvi comunicatiu. Observació a l’aula

Planificar i dur a terme una entrevista. Llibre: pàgina 4

Realitzar una lectura comprensiva d’una narració i respondre a un qüestionari sobre el text. Activitat 1

Distingir els personatges de la historieta que obri la unitat discriminant-hi informacions al·lusives. Activitat 2

Identificar animals en una sèrie de fotografies i escriure’n el nom. Activitat 3

Redactar un breu text narratiu partint d’un conjunt de preguntes a tall de guió. Activitat 4 Llibre: pàgina 10, activitat 7

Reconéixer objectes que serveixen per il·luminar. Activitat 5

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL

61


Dialoguem

■ Els alumnes s'organitzaran per parelles per representar un diàleg en una sabateria.

Un dels xiquets farà de venedor i l'altre de comprador.

Què hi ha al carrer?

■ Demanarem als xiquets que diguen, entre tots, els diferents elements que podem trobar al carrer.

Quan anomenes els senyals de trànsit, semàfors, passos zebra, etc., comentarem la informació que ens aporten.

Paraules amb x

■ Dictarem als alumnes les paraules se-güents: perxa, jaqueta, taxi, porxo, joc, panxa, jardí, caixa, girafa, maduixa, xilòfon, etc.

L'exercici consistirà a escriure només les paraules que porten x.



– El diàleg.

– La descripció d’un paisatge.

– Normes de circulació i nocions d’educació viària.

– Paraules amb x o tx.

AVALUACIÓ FINAL



Respectar les normes d’interacció verbal a les converses i considerar les aportacions dels altres. Observació a l’aula

Interpretar correctament el contingut del diàleg en una audició. Llibre: pàgina 14

Assenyalar les característiques d’un carrer entre diverses opcions posibles a partir de l’observació d’una foto. Activitat 1

Explicar el significat d’una sèrie de senyals de trànsit. Activitat 2

Reconéixer a una imatge elements propis del paisatge urbà. Activitat 3

Completar frases amb paraules que contenen la lletra x o el dígraf tx. Activitat 4

Escriure les dades del carrer on es viu i realitzar-ne una descripció bàsica per escrit. Llibre: pàgina 20, activitat 6

Escoltar, memoritzar i recitar un poema. Llibre: pàgina 21, activitat 7

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL



■ Els nens diran tres aliments que pertanyin a cadascun d’aquests grups

62

– Són fruites: ..............................................

– Són verdures: ..........................................

– Són productes lactis: ...............................

Paraules amb c

■ Els alumnes faran un llistat de paraules que comencin amb la lletra c.

Després les escriurem a la pissarra y subratllarem la lletra c en cada cas.

Els còmics

■ Deixarem que cada nen triï un còmic de la biblioteca.

Després d’una breu lectura, ens faran un resum explicant quins personatges hi apareixen i què diu cadascun.



– L’argumentació i la conversació

– La comprensió lectora a partir d’un qüestionari

– Vocabulari: aliments d’un rebost

– Paraules amb la lletra c

AVALUACIÓ FINAL



Preparar i dur a terme un debat manifestant gustos i desitjos personals. Llibre: pàgina 26

Reconéixer la veracitat o falsedad d’una sèrie d’afirmacions relatives a la lectura inicial del tema. Activitat 1

Identificar activitats que podem realitzar a una localitat urbana i a una de rural. Activitat 2

Completar frases utilitzant adequadament les formes verbals estic i està. Activitat 3

Escriure paraules que continguen la lletra c i completar amb elles una sèrie d’enunciats. Activitat 4

Adquirir i emprar correctament el vocabulari corresponent al camp semàntic dels aliments. Activitat 5

Completar el text que falta als globus d’un còmic. Llibre: pàgina 32, activitat 5

Memoritzar i interpretar en grup una cançó tradicional. Llibre: pàgina 33, activitat 6

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL


Com és cada cosa?

■ Escriurem a la pissarra aquestes llistes de paraules:

– arbre, llibre, sopa, cangur, objecte, caragol, saló.

– metàl·lic, lent, calenta, lluminós, veloç, frondós, interessant.

63

Els xiquets hauran d’unir les paraules de tots dos llistats formant parelles.

Les emocions

■ Escriurem a la pissarra el nom de diverses emocions, com ara: alegria, tristesa, por, sorpresa, etc.

Demanarem als alumnes que expressen mitjançant gestos facials les emocions que anem assenyalant a la pissarra.

Paraules que porten ny

■ Llegirem al dictat les paraules següents: campana, aranya, platja, pinyons, llana, banyera, ungla, tovallola, pinya, any, etc.

Els alumnes hauran d’escriure només les paraules que porten ny.



– La descripció d’ animals

– Les emocions

– La comprensió lectora a partir d’un qüestionari

– Paraules amb ny

AVALUACIÓ FINAL



Participar de forma activa en una conversació sobre les pròpies emocions i experiències personals. Llibre: pàgina 39

Completar una fitxa de dades d’un animal seleccionant les paraules correctes entre diverses opcions. Activitat 1

Identificar la veracitat o la falsedat d’una sèrie d’afir-macions relatives a la lectura inicial del tema. Activitat 2

Redactar una descripció d’un animal a partir de la observació d’una fotografia. Activitat 3

Escriure el nombre d’una sèrie d’objectes que contenen el dígraf ny. Activitat 4

Establir les semblances entre diferents animals a partir de l’anàlisi d’una sèrie de fotos. Activitat 5

Resoldre una sopa de lletres. Llibre: pàgina 43, activitat 7

Escoltar, llegir i solucionar una sèrie d’endevinalles. Llibre: pàgina 45, activitat 10

Participar de forma activa en una conversació sobre les pròpies emocions i experiències personals. Llibre: pàgina 39

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL


Vocabulari

■ Iniciarem una conversa per descobrir si saben el significat d’aquestes paraules relacionades amb l’Univers:

– Astre, planeta, satèl·lit, asteroides, cometes, meteorits, etc.

64

Escrivim x o tx

■ Els xiquets completaran aquestes paraules escrivint la lletra o lletres que hi falten:

FLE_A AN_OVES _ANDALL

_ILÒFON MO_ILLA _IQUETA

DU_A AI_ETA CAPU_ETA

Les accions

■ Demanarem als xiquets que pensen en diferents accions relacionades amb un determinat criteri. Per exemple:

– La pràctica d’un esport: nadar, xutar, encistellar, córrer, botar, etc.

– La realització de viatges: volar, conduir, navegar, caminar, visitar, etc.



– La construcció d’oracions

– Paraules amb x o tx

– Verbs d’acció

– Lectura d’un poema

AVALUACIÓ FINAL



Jugar a construir una frase afegint cada vegada una paraula més que descriga com és l’Univers. Llibre: pàgina 56

Escriure el nom d’una sèrie d’objectes que continga la lletra x o el dígraf xt. Activitat 1

Redactar una frase explicativa sobre Saturn, les estrelles i els astronautes. Activitat 2

Descriure una il·lustració a partir d’un breu qüestionari. Activitat 3

Identificar entre diverses opcions l’enunciat que descriu correctament la lectura inicial del tema. Activitat 4

Completar una sèrie de frases amb el verb d’acció més adequat. Activitat 5

Resoldre uns mots encreuats amb l’ajuda de textos i imatges. Llibre: pàgina 61

Analitzar un poema i construir-ne un altre de paral·lel. Llibre: pàgina 63

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL



■ Els xiquets diran tres aliments que pertanyen a cadascun d’aquests grups:

– Són fruites: …………………………..

– Són verdures: ……………………….

– Són productes làctics: ……………..

65

Els plats d’un menú

■ Demanarem als alumnes que assenyalen els primers plats, els segons plats i les postres d’aquest llistat:

– Flam, verdura, pollastre amb creïlles, macarrons, iogur, sopa, llom, lluç, plàtan.

Paraules amb ny, x o amb tx

■ Els alumnes completaran les següents paraules escrivint la lletra que falta.

CO_ _E PI__A _IQUETA

PEI_ PE__INA MO_ _ILLA



– El diàleg: preguntes i respostes

– La construcció del plural

– Els antònims

– La redacció d’una recepta

AVALUACIÓ FINAL



Interpretar els diàlegs d'un text i familiaritzar-se amb l'ús del diàleg en situacions de la vida quotidiana. Llibre: pàgines 66 a 68

Reconéixer i explicar el menú del dia d'una família representat en una il·lustració. Activitat 1

Escriure grups de paraules en gènere singular i plural. Activitat 2

Enumerar tres aliments que se solen consumir freds i tres que se solen prendre calents. Activitat 3

Completar paraules amb la lletra x o amb el dígraf tx segons convinga. Activitat 4

Distingir paraules que contenen ny i escriure-les correctament. Activitat 5

Identificar els aliments representats en una sèrie de fotografies. Activitat 6

Aplicar correctament l'ús dels contraris. Llibre: pàgina 71, activitat 4

TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL


Vocabulari

■ Iniciarem una conversa per descobrir si saben el significat d’aquestes paraules relacionades amb el teatre:

– Taquilla,. vestíbul, cartellera, butaques, llotja, acomodador, escenari, decorat, teló, etc.

Representem un acudit

■ Demanarem als xiquets que s’organitzen per parelles per preparar i dur a terme una senzilla representació.

Cada parella escollirà un acudit i l’explicarà representant-lo davant dels seus companys.

66


■ Els alumnes escoltaran aquestes paraules i les completaran anotant la lletra que falta en cada cas:

ESPON_A _ULIVERT _OGUET

_UTGE PI_AMA _OVE

TARON_A _OIA PLU_A



– La representació teatral

– Verbs d’acció: present i passat

– Paraules amb ja, jo o ju

– La realització d’un cartell

AVALUACIÓ FINAL



Planificar i escenificar el text teatral de la lectura inicial del tema. Llibre: pàgines 80 i 81

Llegir i interpretar un text teatral amb ajuda d'un qüestionari. Activitat 1

Enumerar sis termes relacionats amb el món del teatre. Activitat 2

Resoldre uns mots encreuats amb paraules que contenen la lletra j. Activitat 3

Escriure en passat frases que descriuen una acció present. Activitat 4

Redactar una invitació a un amic per assistir a una festa del teatre. Activitat 5

Dissenyar i elaborar un cartell de presentació d'una obra de teatre. Llibre: pàgina 86, activitat 8

Memoritzar i cantar una cançó per jugar a la corda. Llibre: pàgina 87, activitat 9

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL


Mostrem les emocions

■ Direm en veu alta un sentiment o una emoció i els xiquets hauran de representar-los mitjançant l'expressió facial.

En una segona fase de l'exercici els permetrem que s'ajuden també de l'expressió de la resta del cos.

Busquem la paraula que sobra

■ Els xiquets identificaran la paraula que sobra a cada llistat i explicaran per què:

– Sabó, esponja, pinta, pilota, tovallola.

– Pera, llapis, poma, meló, maduixa.

– Taxi, parxís, tren, avió, autocar.

67

Paraules amb z

■ Dictarem als alumnes les següents paraules que els alumnes hauran de copiar en columna, una davall l’altra: pinzell, alzina, colze, dotze, onze, zoològic.

L’exercici consistirà en escriure correctament les paraules que contenen z.



– L’expressió d’emocions

– La planificació d’activitats

– L’adverbi molt

– Expressió escrita: la visita a un museu

AVALUACIÓ FINAL



Expressar oralment sentiments, emocions i experiències. Llibre: pàgina 92

Relacionar la fotografia d'un aquari i d'un planetari amb la seua corresponent definició i nom. Activitat 1

Identificar i corregir les afirmacions incorrectes relatives al text de la lectura inicial del tema. Activitat 2

Escriure el nom de coses que contenen una z i fer escriure una frase amb cada nom Activitat 3

Caracteritzar diferents espais culturals amb l'ajuda d'un text i d’un qüestionari. Activitat 4

Valorar la importància i la dimensió lúdica dels museus i altres equipaments culturals Observació a l’aula

Escollir i aplicar correctament els adverbis de quantitat molt, molta, molts, moltes. Llibre: pàgina 95

Descriure i comentar alguna visita realitzada a un museu Llibre: pàgina 98

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL


Quin dia fa avui?

■ Demanarem als xiquets que miren per la finestra i observen les característiques meteorològiques del temps.

Cadascun haurà de descriure-ho per escrit detallant la presència de sol i/o de núvols, la temperatura i qualsevol altre fenomen meteorològic que hagen observat.

Després, llegiran en veu alta la informació meteorològica i escollirem entre tots la que considerem més exacta.

El calendari

■ Valorarem el coneixement que tenen del calendari plantejant aquestes qüestions:

– Per a què serveix un calendari? En quin ordre se succeeixen els mesos de l'any?

– Com s'organitzen els mesos, les setmanes i els dies en un calendari?

– Quins dies apareixen senyalats amb un color diferent? Per què?

68



– L’oratge i les estacions de l’any

– El mapa de l’oratge

– Paraules amb ga, go, gu, gue, gui

– L’escriptura d’un correu electrònic

AVALUACIÓ FINAL



Respectar les normes bàsiques que permeten l’intercanvi comunicatiu. Observació a l’aula

Explicar què apreciem més de cada una de les quatre estacions de l’any. Activitat 1

Relacionar diferents fotografies de fenòmens meteorològics amb el seu nom corresponent. Activitat 2

Escriure frases utilitzant els verbs traure i ficar. Activitat 3

Completar paraules amb g o gu i explicar quan s’ha usat cadascuna d’aquestes lletres. Activitat 4

Escriure de forma ordenada els dies de la setmana assenyalant quins són festius i quins són lectius. Activitat 5

Explicar quina roba portarem en diferents situacions i estacions de l’any. Activitat 6

Interpretar i descriure la informació presentada a un mapa de l’oratge. Llibre: pàgina 112

Redactar un correu electrònic. Llibre: pàgina 120

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL


Debatem a classe

■ Dividirem la classe en dos grups i li encarregarem a un d'ells que defensen una idea i, a l'altre, la contrària.

Per exemple, poden debatre a l’entorn de la idea de si és preferible anar de vacances a la platja o a la muntanya.

Els mesos i les estacions

■ Els xiquets relacionaran cadascun dels mesos del primer llistat amb les estacions corresponents del segon.

– Agost, gener, maig, octubre.

– Primavera, estiu, tardor, hivern.

Construïm frases

■ Direm un parell de paraules i demanarem als xiquets que s'inventen una frase que les continga.

Per exemple: astronauta-coet, gos-pilota, muntanya-pluja, motxilla-entrepà…


69


– La narració oral i l’expressió d’opinions

– A comprensió lectora a partir de qüestionaris

– Estacions i mesos de l’any

– Paraules amb b o v

AVALUACIÓ FINAL



Familiaritzar-se amb i utilitzar construccions per expressar opinions personals. Llibre: pàgina 127

Identificar i ordenar una sèrie de frases que pertanyen a un text narratiu. Activitat 1

Redactar frases emprant les expressions de temps mai, de vegades i cada estiu. Activitat 2

Escriure els noms de les quatre estacions de l’any i dels mesos de cada estació. Activitat 3

Formar frases amb els noms de les estacions de l’any. Activitat 4

Escriure noms amb b o v segons corresponga. Activitat 5

Utilitza pictogrames en l’elaboració d’una narració. Llibre: pàgina 132

Aprendre una cançó i escenificar amb ella una dansa. Llibre: pàgina 133

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL


Donem la nostra opinió

■ Plantejarem als xiquets diverses situacions perquè les descriguen argumentant les seues opinions personals.

Per exemple: l’última pel·lícula que hagen vist al cinema, el lloc on van passar les últimes vacances d’estiu, etc.

Formem frases

■ Farem que els xiquets formen parelles de frases utilitzant les paraules del llistat que siguen contràries: alt, ample, baix, ràpid, prim, lent, etc.

A cada frase utilitzaran la paraula molt. Per exemple:

– Lluís és molt alt.. / Lluís és molt baix.

Paraules amb g o amb gu

■ Els alumnes completaran les paraules següents escrivint la lletra que falta:

TORTU__A CARA__OL __ITARRA

__ALLETES A__ILA RE__ADORA

__OTA FO__ERA FORMI__A



70

– Festes del Món

– Els adverbis a prop i lluny

– Paraules amb ga, go, gu, gue, gui.

– El text explicatiu

AVALUACIÓ FINAL



Apreciar el llenguatge com a instrument lúdic i de comunicació. Observació a l’aula

Identificar les afirmacions correctes i incorrectes referides a diferents festes del món. Activitat 1

Relacionar quatre festes del món amb la seua data corresponent de celebració. Activitat 2

Utilitzar expressions de lloc, quantitat i temps: a prop-lluny, moltes-poques, ahir-hui. Activitat 3 Llibre: pàgina 141, activitat 2

Completar paraules amb els dígrafs ga, go, gu, gue, gui i respondre preguntes sobre les seues normes d’ús. Activitat 4

Classificar una sèrie de paraules en diferents camps semàntics: decoració, menjar, música. Llibre: pàgina 142, activitat 3

Redactar un text explicant alguna de les festes de la pròpia localitat. Llibre: pàgina 144, activitat 7

Escoltar, llegir i resoldre endevinalles.

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL


Representem els sentiments

■ Un xiquet representarà amb gestos facials un sentiment i els seus companys hauran d’endevinar-lo.

Qui ho aconsegueixi continuarà l’exercici representant un altre sentiment nou.

Subratllem la paraula que sobra

■ Presentarem als xiquets aquests tres llistats de paraules:

– Arròs, pa, tisores, xoriço, fruita.

– Pi, abet, llapis, roble, alzina.

– Blau, roig, groc, peu, negre.

Els demanarem que subratlen a cada llistat la paraula que sobra i que expliquen el perquè en cada cas.

Saludem i ens acomiadem

■ Cada alumne pensarà diverses fórmules de salutació i de comiat.

Les escriurem a la pissarra i les comentarem entre tots.



– El debat i el comiat

71

– Les qualitats de les persones

– L’expressió de sentiments

– Els camps semàntics

AVALUACIÓ FINAL



Compartir amb els companys de classe les coses que ens fan feliços. Llibre: pàgina 150

Identificar entre diverses opcions els records que fan feliç el personatge principal del relat inicial del tema. Activitat 1

Explicar algun succés que ens haja fet feliços durant les vacances d’estiu anteriors. Activitat 2

Escriure la qualitat personal que descriuen una sèrie de frases. Activitat 3

Identificar i explicar situacions que causen sentiments de por, alegria, tristesa i felicitat. Activitat 4

Completar paraules amb ça, ço, çu, ce, ci segons convinga. Activitat 5

Redactar un correu electrònic descrivint-li a un amic què volem fer en tornar de les vacances. Activitat 6

Utilitzar oralment fórmules de comiat. Llibre: pàgina 151

Completar uns mots encreuats amb paraules extretes de la lectura inicial del tema. Llibre: pàgina 155, activitat 7

Memoritzar i escenificar un acudit. Llibre: pàgina 157, activitat 9

72

7. AVALUACIÓ7.D CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Avaluació Inicial: Valorarem els coneixements previs que es tenen sobre cada un dels aspectes avaluats establint si:

Són suficients.

Es deuen millorar.

Es desconeixen.

Avaluació Contínua: Descobrirem el grau de consolidació de cada un dels continguts mínims exigibles i indicarem en la taula individual si:

Està consolidat.

Es mostren dificultats en el seu consolidació.

No està consolidat.

Avaluació Final: Determinarem el grau de consecució dels aprenentatges de cada alumne a partir de les activitats de la prova d'avaluació i dels altres instruments avaluatius proposats i establirem si cada un d'aquests aprenentatges:

Està consolidat.

Necessita encara ser reforçat.

L'aprenentatge no s'ha aconseguit.

73

7. AVALUACIÓ7.E ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ


TEMA 1

■ http://www.tiching.com/8960

http://www.tiching.com/14364

Ens fixarem en les fotografies d’aquestes webs i els xiquets les descriuran responent aquestes preguntes:

– Com es diuen els animals d’estes fotografies?

– Quin d’estos animals té pèl? I plomes?

– On podem veure esquirols? Hi ha molts teuladins al carrer on vius?

– Què mengen els esquirols? I els teuladins? D’on obtenen el menjar?

■ Demanarem als xiquets que s’agrupen per parelles per intercanviar-se els àlbums de fotos que han confeccionat a l’aula.Cada alumne haurà de comentar i descriure les fotos del seu company.

■ Demanarem als xiquets que comenten amb els companys els seus gustos i preferències en diversos camps.Per exemple: els àpats, els jocs, els esports, els contes, la música, les pel·lícules, etc.


Entrarem en aquesta web, farem clic a “Colores” i passarem el cursor per sobre de cada color. Després, farem les activitats dels altres apartats.

■ Donarem a cada xiquet una tira de paper i els demanarem que s’organitzen en grups de set alumnes.

Cada xiquet haurà de pintar la seua tira de paper amb un dels colors de l’arc de Sant Martí, de manera que els alumnes de cada grup formen l’arc de Sant Martí complet.

A continuació, tots els alumnes caminaran lliurement per l’aula mentre sone una música, mostrant amb les dues mans la seua tira de paper.

Quan s’ature la música s’agruparan per formar de nou l’arc de Sant Martí, sense que es repetisquen els colors.Els demanarem que es col·loquen en el mateix ordre en que hem escrit els noms dels colors en la pissarra.


http://www.tiching.com/14395

Mostrarem als xiquets els dos vídeos anteriors perquè puguen observar unes granotes cantant i un fardatxo movent-se entre l’herba.

■ Demanarem als xiquets que tornen a mirar les imatges de l’activitat 4 i llegiran els noms dels colors.Intentaran recordar quins d’aquests colors no apareixen en l’arc de Sant Martí.

■ Per acabar, cada xiquet dirà en veu alta els seus cognoms. Després, explicaran quantes vocals conté cada paraula i quines són.Els escriurem en la pissarra i repassarem amb un clarió de color les vocals.

TEMA 274

■ Demanarem als xiquets que porten fotos d’una festa popular on hagen estat i que pregunten a casa:– Com es diu el poble o la ciutat on es va celebrar la festa? Quan va ser?

– Quants dies va durar la festa?

– S’assemblava el ball que van fer els cabuts que tu vas veure al que has vist en el vídeo?

Cada xiquet ensenyarà les fotos que haja portat i comentarà amb els seus companys el que li hagen contat a casa.

■ http://www.manualidadesinfantiles.org/cabut-amb-caixa-de-carton/

■ Per acabar mostrarem als xiquets aquesta web i els demanarem que es fixen en la fotografia. Preguntarem:– Quants cabuts han fet estos xiquets? Són iguals que els cabuts del dibuix?

– Quins cabuts t’agraden més? Quins creus que són més senzills de fer?

– T’agrada fer manualitats? Quin és el teu material preferit per fer-les?

– Quin és la manualitat més bonica que has fet fins ara? T’agradaria fer un cabut?

■ http://www.youtube.com/watch?v=pWDrS3QxYk0

■ Ensenyarem als xiquets aquest vídeo perquè vegen com es toca un xilòfon, i preguntarem:– Havies vist mai algú tocant un xilòfon? Com es toca?

– De quin material creus que estan fetes les tecles? Amb què el toquen?

– S’assembla un xilòfon a un piano? I a algun altre instrument que tu conegues?

– T’agrada com sona el xilòfon? Et recorda algun so de la naturalesa?

■ Finalment, organitzarem els xiquets en grups de 5 i els demanarem que pensen en paraules de coses que hi haja en la classe i que continguen diferents vocals. De cada grup pot anar eixint un xiquet que escriga a la pissarra les vocals de la paraula que hagen triat. Es poden anar alternant fins que hagen eixit tots.

■ http://www.educa.madrid.org/web/cpee.joanmiro.madrid/aula1.jpg

Mostrarem aquesta fotografia als xiquets perquè vegen una classe diferent i els demanarem que es fixen en els diferents elements que hi apareixen.

A continuació, portarem a terme aquesta activitat seguint els passos que proposem:

– Agruparem els xiquets per parelles, i els ajudarem a dibuixar algun dels elements d’una classe:Pupitre, cadira, pissarra, ordinador, llibre, quadern, clarió, esborrador, llapis i goma.

– Demanarem a cada xiquet que alce un dibuix i que en diga el nom que corresponga.

■ Seguidament, posarem tots els dibuixos boca avall damunt de la taula del mestre. Després demanarem als xiquets que facen el següent:– Cada alumne escollirà un dibuix a l’atzar.

– Li donarà la volta i es fixarà en l’objecte dibuixat.

– Dirà el nom d’aquest objecte en veu alta.

■ Tornarem a llegir les paraules de l’exercici 6, pegarem els dibuixos en un mural i, finalment, escriurem davall: És una estrela, és un triangle, és un cercle, és un quadrat.

TEMA 3

■ http://en.wikipedia.org/wiki/File:Viceroy_Butterfly.jpg

Ens fixarem en aquesta fotografia i proposarem l’activitat següent:– Farem grups de quatre alumnes i els donarem paper i llapis de colors.

– Cada xiquet del grup dibuixarà una part de la papallona: el cos, les antenes, les ales i les potes.

– A continuació, jugarem a fer combinacions amb els dibuixos dels diferents grups.

– Per acabar, demanarem als xiquets que, d’un en un, trien una combinació i que facen una descripció de la papallona.

■ A continuació, proposarem als xiquets un joc perquè coneguen fruites diferents:

75

– Cada xiquet pensarà en una fruita.

– A continuació, els xiquets eixiran d’un en un i faran una descripció de la fruita que han pensat.

– Els altres xiquets intentaran endevinar de quina fruita es tracta per la descripció que en faça el seu company.

– Aleshores eixirà l’alumne que haja endevinat la fruita i continuarà el joc.

– Per acabar, farem que cada xiquet dibuixe la seua fruita.

■ http://www.minifauna.com/fons/fons/vaca.php

Mostrarem aquesta fotografia als alumnes per introduir l’activitat següent.

A continuació, escriurem en una columna, en la pissarra, vaca, arbre i porc, i les llegirem en veu alta:

■ Seguidament, preguntarem als xiquets:– Amb quin producte procedent de la vaca i d’altres animals se sol elaborar el formatge?

– La fruita creix en els arbres o procedeix d’algun animal?

– Saps amb la carn de quin animal es fa la llonganissa? I altres embotits com el xoriç?

Després, anirem mostrant a la classe els dibuixos que abans hauran fet els xiquets i els demanarem que els relacionen amb les paraules de la pissarra.

El xiquet que conteste correctament eixirà a la pissarra a escriure la paraula i una fletxa de relació.

■ http://www.recetasyvinos.com/recepta/1131122/macedònia-de-fruites/Mostrarem als xiquets la fotografia de la macedònia o ensalada de fruites i els explicarem breument què és.A continuació, proposarem el següent joc:– Cada xiquet triarà una fruita, la dibuixarà i hi escriurà el nom davall.– Els xiquet es posaran tots a un costat de la classe amb el seu dibuix a la vista.– Per torns, un dels xiquets farà de “cuiner” i dirà les fruites que tria per la seua macedònia.– Els xiquets que hagen dibuixat aquesta fruita eixiran ràpidament del grup.

■ Finalment, escriurem en la pissarra els noms de totes les fruites que hagen triat els xiquets.

TEMA 4

■ http://4.bp.blogspot.com/_gtIvjW7aifk/TCcqUD2WcPI/AAAAAAAAApw/K_SfZIxriBE/s1600/Gallo_gallina-800.jpg

Ens fixarem en aquesta fotografia i proposarem l’activitat següent:– Escriurem a la pissarra els noms dels animals que apareixen a la imatge en una columna.

– Farem una altra columna amb els noms de les femelles d’aquests animals.

– Llegirem els noms de les dues columnes.– A continuació, farem grups de quatre xiquets i els deixarem un temps per pensar la resposta.

– Després, un xiquet de cada grup eixirà a la pissarra per establir la relació entre les dues columnes.

– Finalment, cada vegada que un xiquet done una resposta correcta, la repetirem tots junts.

■ http://www.youtube.com/watch?v=vkkDAHmAd5w

Mostrarem aquest vídeo als xiquets i els proposarem aquesta activitat per parelles:

■ Un dels xiquets de la parella dibuixarà un porc, al qual li falte alguna d’aquestes coses:– Ulls, orelles, cua o una pota. Aquestes paraules les escriurem a la pissarra.

– El company haurà d’identificar l’element que falta i dir-ne el nom.

– El xiquet que haja fet el dibuix afegirà la part que faltava al dibuix del porc.

– S’aniran alternant, i finalment completaran el dibuix d’un porc.

■ Per acabar, demanarem als xiquets que ens diguen tots els aliments que coneguen procedents del porc.

■ http://www.fondospantallagratis.és/wp-content/uploads/2010/08/gos-corrent-sobre-el-cesped.jpg

76

Mostrarem als xiquets la fotografia d’aquest gos per intro-duir-los en el tema de la caça. Els explicarem que alguns gossos estan entrenats per caçar.A continuació, proposarem aquest joc:– Eixiran dos xiquets, un representarà el paper del conill i un altre el del caçador.– Mentre la resta de la classe canta la cançó, els xiquets l’escenificaran.

TEMA 5

■ Apuntarem a la pissarra tots els objectes provinents dels arbres que hagen anomenat els xiquets.Seguidament, formarem grups de cinc alumnes, i els demanarem que busquen aquests objectes per la classe.Finalment, els xiquets de cada grup aniran eixint a escriure les paraules dels objectes que hagen trobat.

■ Podem dividir la classe en dos grups.– Un dels grups dibuixarà animals que caminen per terra i l’altre grup dibuixarà animals que vagen per l’aigua o que

puguen volar.– Una vegada fet això, els xiquets aniran eixint d’un en un, i la resta de la classe dirà el nom de l’animal que ha dibuixat

el seu company.– Després, n’escriurem els noms a la pissarra.– A continuació, els xiquets d’un grup i de l’altre s’aniran aparellant.– La resta dels alumnes utilitzarà el nexe i per nomenar els dos animals que hagen dibuixat els dos xiquets que formen

la parella.

■ Finalment, demanarem a un dels xiquets de la parella que escriga la seua frase a la pissarra.

■ Organitzarem a la classe en dos grups, un serà el de la n i l’altre, el de la s.

– Cada grup pensarà en paraules que comencen o acaben amb la seua lletra, i aniran dibuixant els objectes.

– Una vegada acabats els dibuixos, els intercanviarem entre els dos grups.

– Els xiquets hauran d’identificar els dibuixos i anar dient en veu alta el que representen.– Escriurem una n a un costat de la pissarra i una s al costat contrari.– Finalment, anirem escrivint les paraules que hagen pensat els xiquets al costat corresponent de la pissarra, segons

la lletra que continguen.

■ També podem dur a terme aquesta activitat en grups petits o per parelles.

TEMA 6

■ Dividirem la classe en dos grups i proposarem l'activitat següent:– Un dels grups pensarà noms dels diferents espais de la casa.

– L'altre grup pensarà en coses que es poden fer en una casa.

– Tots dos grups escriuran les paraules en un paper i després les retallaran.

– Posarem els papers retallats en dos recipients: un per a cada grup.

– Finalment, anirem traient un paper de cada costat, i entre tots construirem frases amb les paraules que vagen eixint.

■ Demanarem als xiquets que pensen en altres paraules que continguen les lletres t o g.

De totes les paraules que sorgeixen, demanarem als xiquets que dibuixen les que ens semblen més adequades.

Finalment, cada xiquet escriurà davall el seu dibuix la paraula corresponent.

■ Proposarem als alumnes la següent activitat:

– Formarem grups de quatre alumnes.

– Farem que els grups vagen eixint a la pissarra.

– Mentre la classe canta la cançó, els membres del grup aniran escenificant-la.

Finalment, quan hagen eixit tots els grups, preguntarem si algun xiquet vol eixir a representar o a cantar la cançó.

77

TEMA 7

■ http://4.bp.blogspot.com/_pKSVx-rwY2o/TShcEi_uhVI/AAAAAAAAASk/Bi4MwR5Jxko/s1600/La+caperucita+y+el+lobo+por+Gustavo++++Dore%25CC%2581.jpg

Relacionat amb aquest fragment del conte de La Caputxeta, realitzarem la següent activitat:– Entre tots, escriurem dues columnes a la pissarra.

– Una, amb les parts del cos que apareixen en aquest diàleg entre Caputxeta i el llop.

– I l'altra columna amb els verbs relacionats amb aquestes parts del cos.

– Els alumnes copiaran aquestes columnes de paraules als fulls de paper.

– Individualment, hauran de relacionar cada part del cos amb el verb corresponent.

– Per exemple: una columna amb orelles, ulls, nas i boca la relacionarem amb una altra columna

amb els verbs: sentir, veure, fer olor i menjar.

– També podem afegir altres parts del cos i també altres verbs.

■ Finalment, els alumnes eixiran d'un en un a la pissarra i establiran la relació entre ambdues columnes.

■ Tornarem a fixar-nos en els adhesius que hem utilitzat a l'activitat de la pàgina 76:– Organitzarem els xiquets per parelles i els demanarem que dividisquen els aliments en diferents grups.

– Cada parella agruparà els aliments seguint el seu propi criteri.

– Per exemple, poden fer grups de fruites o de productes làctics.

– Una vegada hagen triat un criteri, agruparan els aliments.

– Després, demanarem als xiquets que dibuixen els aliments del seu grup i que escriguen el nom davall.

■ Finalment, els xiquets eixiran a la pissarra per parelles, explicaran el criteri que han escollit i llegiran en veu alta els aliments del seu grup.

■ Organitzarem els xiquets per parelles.Pensaran en algun passatemps que siga fàcil de realitzar i de dibuixar.Cada alumne idearà i dibuixarà el passatemps.Una vegada fet, ho canviarà amb la seua parella perquè ho resolga.

■ Organitzarem la següent activitat:– Demanarem als xiquets que pensen en coses que tradicionalment fan les iaies, com per exemple, fer pastissos.

– Escriurem a la pissarra les opcions que proposen els alumnes.

– Cada xiquet farà un dibuix que represente una iaia realitzant una de les accions proposades.

Per finalitzar, escriurem davall de cada dibuix una frase explicativa del que estiga fent la iaia.

TEMA 8

■ http://elblogdepablogallo.blogspot.com/2010/03/pinceles-nuevos.html

Mostrarem aquesta fotografia als xiquets i els proposarem el següent:– Observa atentament els pinzells i els llapis que hi haja a la classe.

– Pensa en totes les activitats de plàstica i en les eines que necessites per fer-les.

– Escriu en una columna el nom de l'activitat, i en una altra, el nom de cada eina.

– Relaciona el nom de l'activitat amb el de l'eina per mitjà d'una fletxa.

– Escriurem a la pissarra totes les paraules que suggerisquen els xiquets igualment en dues columnes.

Finalment, els xiquets eixiran per torns a la pissarra i relacionaran una paraula de la columna de les activitats amb l'eina que li corresponga.

■ http://www.youtube.com/watch?v=BxGG1DtVbW0&feature=fvwrel

Veurem aquest vídeo amb imatges de quadres de Kandinsky i preguntarem als xiquets:

78

– Diries que a l'autor d'estos quadres li agradaven els colors?

– Pots reconéixer tot el que representen estos quadres?

– T'agraden? Hi ha algun quadre que t'haja agradat especialment?

Finalment, proposarem als alumnes que facen un dibuix utilitzant el màxim nombre possible de colors. Si tenim espai a la classe, podem exposar-los durant uns dies.

■ Demanarem als alumnes que responguen a les següents preguntes sobre els objectes de l'exercici 4:– Hi ha alguna fotografia on apareguen animals? Quins animals són?

– Qui creus que ha de ser l'home que està al costat de les ovelles?

– Quins aliments apareixen a les fotografies? Quins t'agrada menjar? Quins no?

– Saps que hi ha aliments que, encara que t'agraden molt, no pots menjar sempre que vulgues?

– Quins dels aliments de les imatges no podem menjar sempre que vulguem?

■ http://theasflicks.files.wordpress.com/2011/09/woman_with_book.jpg

Mostrarem als xiquets aquest quadre de Picasso i els proposarem el següent:– Cada xiquet escollirà un tema per dibuixar.

– A continuació, intentarà fer un dibuix que recorde a l'estil de Picasso.

– Finalment, mostrarem els dibuixos d'un en un, i els alumnes intentaran endevinar de quin objecte es tracta.

TEMA 9

■ Escriurem el nom dels cinc sentits en unes cartolines i formarem grups d’alumnes.

Després, repartirem les cartolines entre els grups. Els alumnes de cada grup llegiran la cartolina i diran tantes activitats com puguin recordar en les quals s’utilitzi aquest sentit.

A continuació, repartirem de nou les cartolines i els proposarem que pensin què passaria si no existís aquest sentit. Els donarem alguns exemples:– Sense la vista no veuríem com és casa nostra.

– Sense oïda no sabríem com sona la música.

Els nens discutiran diverses possibilitats i després cada grup ho explicarà a la resta de la classe.

■ Iniciarem una conversa en què comprovarem que en una mateixa activitat podem utilitzar diversos sentits al mateix temps. Preguntarem:– Quins sentits utilitzem per veure la televisió o quan anem al cinema a veure una pel·lícula?

– Us agrada l’olor de les maduixes? De quin color són? Quina textura tenen quan ens les mengem? Quin n’és el gust?

Amb cada exemple, els nens escriuran al seu quadern el nom dels sentits que s’utilitzen.

■ Iniciarem una conversa perquè els nens ens expliquin les seves experiències sobre incidents i lesions. Podem preguntar:– Algun de vosaltres s’ha trencat un os alguna vegada? Com va passar? On us van portar?

– Us feia molt de mal? Què va fer el metge? Vau trigar molt de temps en curar-vos?

– Heu tingut alguna vegada mal de coll? I mal de panxa? Què va fer el doctor per comprovar-ho?

– Us va receptar algun medicament? Quin gust tenia? Alguna vegada us heu quedat al llit amb febre?

– Va venir el doctor a visitar-vos a casa vostra? Heu estat algun cop a l’hospital? Què va passar?

■ Repartirem diverses cartolines on haurem escrit els noms de les parts del cos que hem treballat en aquest apartat.

Cada nen haurà de llegir la paraula que li ha tocat en veu alta i assenyalarà al seu cos la part corresponent.

Repetirem l’activitat diverses vegades perquè cada nen pugui llegir tantes paraules com sigui possible.

■ A continuació, formarem parelles de nens. Cada parella es col·locarà cara a cara: un nen assenyalarà una part del seu cos i el company haurà de dir-ne el nom.

79

Per ampliar vocabulari, indicarem als alumnes que assenyalin parts del cos que no hàgim anomenat. Direm el seu nom entre tots i l’escriurem a la pissarra.

■ http://capesidedental.org/images/dentist_w_pt-stock_ptsn.jpg

Mostrarem als alumnes aquesta imatge on podem veure una dentista revisant les dents a un nen. Podem preguntar:– Què fa la doctora de la fotografia? Què mira? Com es diuen els doctors que tenen cura de les dents?

– Heu anat algun cop al dentista? Qui us va acompanyar? Per què creieu que és important visitar-lo?

■ Proposarem als alumnes confeccionar una llista d’activitats que són saludables per al cos: fer esport, jugar, rentar-nos les dents, menjar sa, etc.A mesura que les anem dient, les escriurem a la pissarra i els nens les copiaran al seu quadern.Finalment, preguntarem als nens quines d’aquestes activitats practiquen habitualment i quines els agraden més.

TEMA 10

■ Els nens, per parelles, jugaran a identificar els animals del conte mitjançant la descripció de la roba i els complements que porten. Seguiran aquesta pauta:– Un nen de la parella descriurà les peces de vestir que porta l’animal i el seu color.

– També explicarà si porta algun objecte o complement.

– El seu company escoltarà amb atenció la descripció per identificar l’animal amb l’ajut dels dibuixos.

Un cop identificat, s’intercanviaran els papers perquè tots els nens practiquin la descripció.

■ Demanarem als nens que pensin i ens diguin contes en què els protagonistes siguin els animals, com és el cas de Els tres porquets o Els bons amics.

Ens explicaran el seu argument i destacarem si l’amistat és un factor important en ells, com és el cas de En Fu, el tigre despistat.

■ Els nens ens explicaran si algun cop han vist algun dels animals del conte al natural iens explicaran on els van veure i quina impressió els van causar.

També ens diran quin animal els va agradar més i quin els va semblar més impressionant.

■ Recordarem el nom dels animals del conte demanant als nens que completin a la pissarra per torns les paraules següents amb les vocals que falten:

c – r v – l, – s q – – r – I, t – g r –, g r – n – t –, – s s –, – l – f – n t, l l – –, c – g – n y –.

■ Recordarem junts els sentiments d’en Fu al llarg del conte i els escriurem a la pissarra: preocupació, cansament, alegria, etc.

A continuació, els nens ens diran a quina escena en Fu experimentava cada sentiment.

Finalment, demanarem voluntaris perquè representin cadascun dels estats d’ànim i la resta de la classe els haurem d’endevinar.

■ Per acabar, realitzarem una explicació col·lectiva de En Fu, el tigre despistat seguint aquesta dinàmica:– Demanarem a un nen que comenci a narrar el conte.

– En un moment donat, demanarem a un altre nen que el continuï, i així successivament.

Ens assegurarem que tots els nens participen en l’explicació.

■ Repartirem un full de paper a cada nen perquè hi escrigui les vivències personals que ha investigat i ha exposat a classe al davant dels seus companys.

El paper estarà estructurat amb aquests apartats:– Hores que dormia:

– Nombre i tipus d’àpats al llarg del dia:

– Persona que em banyava:

– La meva joguina preferida:

Cada nen enganxarà una foto de quan era un bebè a la seva fitxa i realitzarem un mural amb totes elles.

80

■ Els nens ens parlaran dels seus hàbits alimentaris i lúdics actuals. Així, cada nen ens explicarà:– Quants àpats realitza cada dia i que acostuma a menjar.

– Quin és el seu menjar preferit.

– A quina hora se’n va adormir i a quina hora s’aixeca.

– Quin és el seu joc o la seva joguina preferit.

■ Escriurem a la pissarra aquestes paraules de paraules perquè els nens formin frases comparatives seguint l’esquema que han treballat a l’activitat 2:– blau – cel

– groc – sol

– ràpid – llamp

– fred – gel

– dolç – mel

– alegre – castanyoles

■ Traçarem dues columnes a la pissarra: a la primera hi escriurem els adjectius lent, ràpid, astut, valent, intel·ligent.

A la segona, hi escriurem aquests noms d’animals: guineu, òliba, cargol, lleó, gasela.

Els nens relacionaran cada característica amb l’animal corresponent, seguint la seva intuïció o els seus coneixements previs.

Després, elaborarem junts un mural on escriurem totes les comparacions treballades i les il·lustrarem amb dibuixos.

■ http://3.bp.blogspot.com/_brAcv8rroxA/TLiFq5wBxxI/AAAAAAAAAhQ/XQK85jIQV7s/s1600/animales.jpg

Mostrarem aquesta imatge als nens i els demanarem que identifiquin cadascun dels animals. Després ens diran si es tracta d’animals domèstics o salvatges.

■ Demanarem als nens que busquin a revistes o a Internet fotografies d’animals. A classe, les ajuntarem, les mostrarem una per una i procedirem d’aquesta manera:– Els nens identificaran de quin animal es tracta.

– Decidirem si és un animal salvatge o domèstic.

■ Donarem a cada nen un paper dividit en quatre columnes amb els articles un, una, uns, unes.

Després, escriurem les paraules següents a la pissarra i els demanarem que les copiïn a sota de la columna que correspongui en cada cas.

Per exemple: arbre, serps, vaca, ocell, casa, elefants, fulles, ànecs, finestra, telèfon, ous, herbes.

■ http://www.slideshare.net/nfont/poemes-danimals-presentation-783287

Visitarem aquesta web per tenir accés a més poemes sobre animals. Els llegirem el veu alta i memoritzarem els que més ens agradin.

■ Treballarem un altre tipus de descripcions d’animals: les endevinalles. Llegirem les següents als nens perquè descobreixin de quin animal es tracta:– Delicada, prima i esvelta, de la sabana la més atenta. Coll llarg que el cap aixeca per buscar als arbres la millor teca

[la girafa]

– Un cavall amb molta son que es fica sempre el pijama i no dorm.. [la zebra]

– Un enorme animal, amb orelles i ullals. Per al seu nas, tan gran, no hi ha mocadors al mercat. [l’elefant]

– Endevina, endevineta, un gat gran va per la selva, terrible i feroç, de taronja i negre el seu cos.. [el tigre]

TEMA 11

■ Cada xiquet triarà un dels jocs als quals juga habitualment i explicarà a la resta dels seus companys en què consisteix.

81

Recordarem que per explicar-ho correctament hauran de tenir en compte el següent:– Quantes persones poden jugar i on s’ha de jugar.

– En què consisteix i quines són les normes.

– Qui és el guanyador.

Finalment, triarem entre tots un d’aquests jocs, formarem grups de xiquets i el posarem en pràctica a l’aula.

■ Demanarem als alumnes que porten de sa casa un joc de taula. Procurarem entre tots reunir jocs com ara el parxís, l’oca, el dòmino, unes cartes, etc.

Cada joc haurà d’anar acompanyat imprescindiblement de les instruccions.

Els xiquets llegiran en veu alta i amb l’ajuda del professor les instruccions del joc i valorarem la seua comprensió amb preguntes relacionades com:– Quants participants hi poden jugar? On s’hi juga? Com comença el joc? Qui és el guanyador?

Una vegada analitzades les instruccions i resolts els dubtes, formarem grups, i repartirem els jocs.

Els xiquets de cada grup posaran en pràctica el joc que els haja correspost i el professor controlarà si ho fan correctament.

■ http://www.youtube.com/watch?v=FEP-bgVbS6Y

Mostrarem aquest vídeo en què podrem veure uns xiquets jugant amb diversos jocs de taula que ens servirà per practicar el vocabulari relacionat amb el tema.

Iniciarem una conversa amb preguntes com:– Coneixeu algun d’estos jocs? Com s’anomena? En què consisteix? Quin us agrada més?

A continuació, podem analitzar cada un dels jocs per separat de la manera següent: – Els alumnes diran els noms dels elements que utilitza: daus, tauler, fitxes, etc.

– Explicaran en què creuen que consisteix i en deduirem algunes de les normes.

Finalment, iniciarem una conversa per permetre que els xiquets expressen els seus gustos i preferències.

■ Repartirem uns fulls de paper i cada xiquet es dibuixarà ell mateix jugant al joc que més li agrade. Després, escriurà davall el nom del joc, quants jugadors poden jugar i qui és el guanyador.A continuació, cada xiquet ensenyarà el dibuix a la resta dels seus companys, dirà el nom del joc i explicarà per què és el seu joc preferit.Finalment, podem fer un mural que intitularem El meu joc preferit i cada xiquet hi penjarà el seu dibuix.

■ Demanarem als alumnes que recorden cançons que canten durant els jocs. També podem recordar cançons que cantaven els iaios als seus jocs.

Escriurem les lletres a la pissarra, direm a quin joc pertanyen i discutirem quin és el seu significat. A continuació les cantarem tots junts.

TEMA 12

■ Dividirem la classe en sis grups i demanarem a cada un d’ells que dibuixe i una d’aquestes seqüències del conte:– El pollet picotejant a l‘avellanar.

– La gallineta demanant ajuda a la mestressa.

– La gallineta demanant les sabates al sabater.

– La gallineta demanant cuir a la cabra per al sabater.

– La gallineta demanant herba al prat per a la cabra.

– La gallineta demanant pluja als núvols per al prat.

Després cada grup explicarà la seva part del conte.

■ Demanarem als xiquets que ens comenten altres contes en què l’amistat siga l’aspecte més destacat.

Apuntarem els noms a la pissarra i cada xiquet explicarà el conte que haja proposat.

82

■ Organitzarem amb els xiquets la representació dramatitzada del conte i demanarem voluntaris que representen la gallineta, el pollet, la mestressa, el sabater, la cabra, el prat i tres voluntaris per als núvols.

Ajudarem a cada personatge a estudiar el seu paper, especialment la gallineta. Els alumnes que no intervenguen en la representació ajudaran a apuntar el text. Finalment, representarem el conte a classe

■ Podem jugar de nou al joc "De l’Havana ha arribat un vaixell carregat de…"

Recordarem les normes: un xiquet dirà "De l’Havana ha arribat un vaixell carregat de…" i hi afegirà una paraula qualsevol, per exemple, "bicicletes".

El xiquet següent que jugue repetirà la frase inicial i hi afegirà una paraula que comence amb la mateixa síl·laba que la paraula del company, per exemple, "biberons".

El joc s’acabarà quan ningú siga capaç de trobar una paraula que comence amb aquesta síl·laba.

També escriurem les paraules proposades a la pissarra, d’aquesta manera en visualitzarem l’ortografia.

■ També podem potenciar la capacitat d’escolta amb el joc del telèfon: ens asseurem tots formant un cercle i farem el següent:– Un xiquet xiuxiuejarà una paraula al xiquet de la seua dreta.

– Al seu torn, aquest xiquet xiuxiuejarà la paraula que ha entés al company de la seua dreta, i així succesivament.

Al final, cada xiquet dirà la paraula que ha entès i comprovarem així si l’han escoltat bé.

■ Escriurem a la pissarra el nom de professions amb les síl·labes desordenades, com per exemple:– ber – bom

– tre – mes

– ti – guer – bo

– ra – te – pas–le

– vo – ad –ca –da

Cada xiquet ordenarà les síl·labes d’una professió i l’escriurà a la pissarra. A continuació, dirà la forma masculina o femenina complementària (per exemple, mestre – mestra).

■ Jugarem a representar i endevinar professions. Per això, cada xiquet pensarà una activitat i la representarà mitjançant mímica.

La resta de la clase haurà d’endevinar de quina professió es tracta. Si la mímica no és suficient, la classe podrà plantejar preguntes la resposta de les quals siga "sí" o "no".

■ Practicarem més la discriminació del so del dígraf tx.

Per això, pronunciarem les paraules següents i els xiquets hauran de picar de mans cada vegada que escolten una paraula que continga el dígraf tx:

butxaca / caputxa / divertit / boig / llenya / fitxa / lluny / Sol

■ http://rec.mestreacasa.gva.es/webzip/14979053-cfc5-4ed2-89ee-09ed566263e0/activitats_jclic_de_reps.html

Podem proposar als xiquets realitzar algunes de les activitats de valencià que es proposen en aquest web.

Visitarem l’apartat dígrafs i farem entre tots les activitats. Aprofitarem l’ocasió per comentar sons que s’assemblen molt però que s’escriuen amb lletres o dígrafs diferents.

■ Repassarem l’estructura del conte mitjançant la col·laboració de tota la classe.

Per això, portarem a terme una explicació col·lectiva del conte "El pollet de l’avellanar". Procederim així:– Demanarem a un xiquet que comence a explicar el conte.

– En un moment donat, demanarem a un altre xiquet que el continue.

Quan tota la classe hi haja participat haurem potenciat en els xiquets l’escolta atenta de la narració dels companys, la seua expressió oral i la seua estructuració de la narració.

■ http://pacomova.eresmas.net/imagcontes/contes_en_imagenes.htm

Consultarem aquest enllaç per tenir accés a imatges dels contes populars La Ventafocs, Caputxeta Roja, Peter Pan o la Sireneta.Triarem un conte, mostrarem les imatges als xiquets perquè identifiquen de quin conte es tracta i junts l’explicarem seguint el guió pautat de les imatges.

83


TEMA 1

■ Gravarem les entrevistes que els alumnes facen quan representen el paper de periodistes o xiquets que es van trobar Z-8 a l'activitat de la primera pàgina.

Ara tornarem a escoltar la gravació tots junts per reflexionar sobre els encerts i els errors de l'expressió oral i millorar els nostres recursos expressius.

■ Formarem grups de quatre xiquets i els demanarem que pensen un tema original per fer una altra entrevista. Dos d'ells seran periodistes i, els altres, entrevistats.

Com a suggeriment per a aquesta entrevista els podem plantejar el titular: “S'ha escapat una girafa del zoo”. Els periodistes poden plantejar preguntes com aquestes:– On vau veure la girafa que s'ha escapat del zoo? Què estava fent?

– Quan van arribar els responsables del zoo per recuperar-la? Com la van portar de nou al zoo?

■ Portarem a classe una lupa i uns prismàtics i entre tots imaginarem situacions en què siguen útils. Podem fer preguntes com aquestes:– Quin utilitzaríeu per observar els ocells des de dalt d'una muntanya?

– Us seria útil una lupa per desxifrar un missatge escrit en un anell? Per què?

■ Escriurem a la pissarra els noms d'aquestes profes-sions: astrònom, rellotger, biòleg marí i guarda forestal. Comentarem entre tots què és el que fan:– Qui observa el moviment dels planetes i de les estrelles? Qui fabrica o arregla rellotges?

– Qui estudia els animals i les plantes del mar? Qui té cura dels arbres que hi ha als boscos?

Ara que coneixem les tasques d'aquestes quatre professions podem assignar a cada una l'instrument més adequat: telescopi, lupa, ulleres de busseig o prismàtics.

– Quin instrument li aniria millor a l'astrònom? I al rellot-ger? I al biòleg marí? I al guarda forestal?

■ http://www.mytripolog.com/2011/06/best-of-new york-where-to-visit/

Presentarem als alumnes aquesta imatge nocturna de la Cinquena Avinguda de Nova York i la descriurem entre tots fixant-nos en la seua il·luminació:– Què veieu en esta fotografia? És de dia o de nit? Per què ho sabeu?

– De quin color són els llums que il·luminen este carrer? Els grocs són fanals, què són els verds?

■ Entregarem als alumnes un full de paper dividit en tres parts, unes amb divisions verticals i altres amb divisions horitzontals.

Els demanarem que les pinten amb dos o tres colors, com si foren banderes, i al final explicaran a la resta de la classe de quins colors és la seua bandera. Per exemple:– La meua bandera és verda i groga.

■ http://www.youtube.com/watch?v=jb4yqhMrPdY

Mostrarem als xiquets aquest vídeo perquè puguen observar el que podem veure durant un passeig en helicòpter sobre el Canyó del Colorado.– Coneixeu el Canyó del Colorado? Sabeu que estos clivells els ha fet l'aigua del riu Colorado?

– Què és el que més us ha cridat l'atenció del vídeo? Havíeu vist un paisatge semblant alguna vegada?

– Us agradaria fer un passeig en helicòpter com el que hem vist? Per on?

■ Organitzarem els alumnes per parelles perquè, per torns, pensen en un objecte i, sense anomenar-lo, donen pistes al company perquè l'endevine. Per exemple:– Este animal és de color gris, té unes orelles enormes i menja cacauets amb la trompa. (Elefant)

– Ens alleuja de la calor a l'estiu i té aspes que donen voltes com les dels molins. (Ventilador)

– Pot tenir formes i mides diferents, alguns tenen agulles i altres només nombres. (Rellotge)

84

TEMA 2

■ http://maps.google.es/maps?hl=en&tab=ll

Entrarem a Google Maps i col·locarem en el buscador l'adreça de l'escola. Farem zoom sobre les imatges de satèl·lit que obtinguem i preguntarem:– Reconeixeu el que veiem en esta fotografia? Sabeu que s'ha fet des d'un satèl·lit?

– Podeu assenyalar on és l'escola? Quins més elements del carrer reconeixeu?

■ En parelles i seguint com a exemple la descripció que cada alumne va fer del seu carrer, ens imaginarem un carrer completament diferent i el descriurem.

Cada un explicarà al seu company com és el carrer que s'ha imaginat i el company assenyalarà quines són les diferències principals entre el carrer real i l'imaginat.

■ http://internauta.vicensvives.es/ctl_servlet?_p=internauta&_c=LlibresUC&_m=obrirLlibre&_s=frameLlibre.jsp&idIcona=0000000076&idLlibre=0000000778

Entrarem en aquest web, farem clic a “Las señales” i podrem repassar els que ja hem aprés i conéixer el significat de molts d'altres.

Així mateix, consultarem el diccionari de termes relacionats amb la seguretat viària i una col·lecció de normes relacionades amb la urbanitat.Per acabar, farem algun dels jocs i exercicis que trobarem en aquesta pàgina web.

■ Demanarem als xiquets que dibuixen en un full de paper una taula amb dues columnes i que col·loquen en la columna de l'esquerra els senyals que hem estudiat.

En eixir de l'escola, de camí a casa, buscaran els senyals apresos i marcaran amb una creu en la columna de la dreta quants d'aquests senyals han vist.

Poden dibuixar i apuntar també altres senyals que hagen trobat i que coneguen, així com aquells que vegen i que n'ignoren el significat.

■ Entre tots elaborarem una llista de paraules habituals que continguen la lletra x o el dígraf tx i l'anirem escrivint a la pissarra.■ Per exemple: xalet, fletxa, xampinyó, butxaca, xandall, caputxa, xiclet, despatx, xemeneia, panotxa, xurro…En parelles, els xiquets escriuran en un full una paraula de la llista i en un altre en faran el dibuix. Barrejarem tots els noms i els dibuixos i els hauran d'ordenar.

■ Memoritzarem i recitarem aquest embarbussament:El Pinxo li va dir a en Panxo, vols que et punxi amb un punxó? i en Panxo li va dir a en Pinxo, punxa'm però a la panxa no.

■ Plantejarem als xiquets aquestes endevinalles sobre elements del carrer:– “Tots em trepitgen a mi,/ jo no trepitge a ningú; / tots pregunten per mi, / jo no pregunte a ningú”: Carrer

– “Un senyor molt fi / que amb colors i sense mans / ajuda a travessar el carrer / a menuts i grans”: Semàfor.

– “Alt i prim, / de cap brillant, / il·lumina de nit /a tots els vianants”: Fanal

– “M'arriben les cartes / i llegir no sé / i encara que me les trague/ no taque el paper”: Bústia.

■ Omplirem 24 targetes amb adreces postals imaginà-ries. En blocs de quatre targetes: dos contindran la mateixa adreça i dos variaran en només un element.

Després, organitzarem els xiquets en grups de quatre i entregarem a cada grup un bloc de quatre targetes.

Cada membre del grup preguntarà quina és l'adreça imaginària dels altres fins a trobar les dues que són iguals.

TEMA 3

■ Posarem els nens en parelles i els demanarem que pensin una activitat que puguin fer al camp i una altra que puguin fer a la ciutat.Després cadascú dirà les dos activitats que ha pensat i el seu company haurà de dir quina es pot fer al camp i quina a la ciutat.

85

Apuntarem a la pissarra totes les activitats que els nens proposin per organitzar un debat i decidir quines són les seves preferides.

■ El dia abans demanarem als alumnes que portin de casa revistes i diaris en què apareguin imatges de camp i imatges de ciutat.

Cada nen triarà una imatge de camp i una de ciutat i explicarà als seus companys quina pertany a l’espai rural i quina a l’espai urbà i com les ha reconegudes.

Al final reunirem totes les fotos seleccionades pels nens i elaborarem dos murals: un dedicat a la vida en un poble i l’altre dedicat a la vida en una ciutat.

■ Organitzarem els nens per parelles i els demanarem que cadascun simuli una acció diferent i informi al seu company del que està fent.Quan cadascú digui el que està fent, utilitzarà la forma verbal “estic”. Per exemple:– Jo estic escrivint a la pissarra.

– Jo estic tirant un paper a la paperera.

Per fer servir la forma verbal “està” cada membre de la parella dirà, a més a més del que està fent ell, el que està fent el seu company. Per exemple:

– Ell està llegint i jo estic afilant un llapis.

– Ella està mirant per la finestra i jo estic col·locant la meva motxilla.■ Demanarem als alumnes que s’organitzin per parelles i que cadascú escrigui dos oracions que continguin la forma verbal “estic” i dos que continguin “està”.Deixaran en blanc l’espai corresponent al verb perquè cadascú ompli les oracions que ha escrit el seu company.

■ Amb els retalls i les targetes que hem fet servir per a l’exercici de vocabulari relacionat amb els aliments, proposarem als nens un joc senzill.Separarem les targetes amb els noms dels aliments dels retalls i les etiquetes que els representen i les anirem mostrant als nens alternativament.Si ensenyem una targeta amb el nom d’un aliment, l’alumne haurà de localitzar el retall o l’etiqueta que hi correspon.En canvi, si mostrem un retall o una etiqueta de les usades per representar els aliments que hem manejat, l’alumne haurà de localitzar la targeta amb el seu nom.

■ Demanarem als nens que facin servir les paraules que hem treballat en aquesta doble pàgina i altres que coneguin amb “c” construeixin embarbussament.Podem ajudar-los posant-los com a exemple aquestes senzilles frases que ells poden imitar:

– En cap cap cap el que cap en aquest cap.

– Ca la Clara és a la cala d’Alacant.

– Duc pa sec al sac, m’assec on sóc i el suco amb suc.

■ Demanarem als alumnes que facin un còmic amb un argument que tingui com a protagonista un animal.Hauran de dibuixar quatre escenes amb vinyetes, preferiblement no més de quatre, i escriure.hi els textos.

TEMA 4

■ Demanarem als xiquets que pensen quins animals domèstics són semblants als salvatges que hem vist a les fotografies.Per exemple: el porc senglar i el porc; el linx i el gat; la cabra montesa i l’ovella; el llop i el gos, etc.

■ Proposarem als alumnes una sèrie d’activitats especials per dur a terme de nit i que poden resultar divertides, perquè facen un debat i trien la que els agrade més:– Dormir en un aquari per conéixer el comportament nocturn dels peixos.

– Fer un taller d’astronomia i eixir a veure estrelles.

– Mirar una sessió de focs artificials.■ Farem unes fotocòpies ampliades de la pàgina 41. Organitzarem els alumnes en grups de quatre i demanarem que cada grup retalle les fotografies.En un paper de la mateixa mida que les fotografies escriurem el nom de cada animal i ho barrejarem tot.

86

Col·locarem tots els papers de cap per avall i jugarem a buscar parelles: cada fotografia amb el nom que li corresponga.

■ Demanarem als xiquets que pensen a quins altres animals podem aplicar els adjectius de l’exercici 5.

■ Escriurem aquest embarbussament a la pissarra i el llegirem tots junts:– Senyora, vinc de part de la senyora, a veure si la senyora s'enyora o no s'enyora.

– Senyora, diga a la senyora que la senyora no s'enyora.

Després, organitzarem els xiquets per parelles perquè cadascú el recite al seu company.

■ http://www.slideshare.net/nfont/poemes-danimals-presentation-783287

Proposarem als xiquets la lectura d’aquests poemes sobre diversos animals per comentar-los tots junts i aprendre més qualitats dels seus protagonistes.

■ Donarem a cada alumne tres fitxes en blanc. Els demanarem que en una de les fitxes escriga el nom d’un animal.

En una altra, faran una breu descripció del cos de l’animal i, a la tercera, enumeraran les qualitats més representatives de l’animal escollit.

Barrejarem les fitxes de tots i després hauran de tornar a reunir les tres fitxes que corresponguen a un mateix animal.

TEMA 5

Activitats de reforç i ampliació

■ http://4.bp.blogspot.com/_gzfAZLeFuoA/Sw-e-swIdgI/AAAAAAAABIQ/dlOVQOMqdyw/s1600/0+(12).jpg

Mostrarem als alumnes aquesta fotografia de la tripulació de l’Apol·lo XI i els demanarem que imaginen que són periodistes i que els entrevisten.

En grups de sis, tres xiquets faran el paper d’astronautes i els altres tres el de periodistes que els pregunten sobre la seua experiència a la Lluna.

■ Plantejarem als xiquets aquesta endevinalla per reflexionar sobre les diferents fases de la lluna:Sense ser rica tinc molts quarts i, sense morir, naisc nova, i tot i que no menge, hi ha nits que estic plena.”

■ Encarregarem als xiquets que facen un dibuix d’un astronauta on puguem veure tots els elements del vestit espacial.

Hauran d’incloure al dibuix i pintar com més els agrade: el casc, la motxilla, els tubs que uneixen el vestit a la motxilla, les botes, els guants, etc.

Al final farem un mural amb els diferents dissenys i explicarem les diferents opcions que cada alumne ha imaginat per equipar el seu astronauta.

■ Demanarem als xiquets que, per parelles, imaginen que treballen per a una agència de viatges espacials i que han d’organitzar un viatge.

Cada parella exposarà a la resta de la classe els detalls del viatge que ha planejat: quin planeta visitaran, quants dies durarà el viatge, quantes persones hi aniran, quant costarà…

La resta dels alumnes expressarà la seua opinió sobre el viatge, dirà si els agrada o no els agrada i per què, si els sembla car o no, etc.

■ Organitzarem els xiquets per parelles i els demanarem que, alternativament, simulen ser la Lluna i Z-8. S’hauran d’imaginar com es comuniquen la Lluna i Z-8 fent-se l’ullet i reproduir una conversa breu entre totes dos durant una excursió espacial.

■ Per a practicar la pronunciació de la x memoritzarem i recitarem aquest embarbussament entre tots:

“En Pinxo va dir a en Panxo:-Vols que et punxi amb un punxó?I en Panxo va dir a en Pinxo:-Punxa’m, però a la panxa no!”

87

■ Explicarem als xiquets que hauran completar les següents paraules col·locant “x” o “tx” segons siga necessari en cada cas: __IULET FLE__ADIBUI__ BU__ACACUCURU__O AI__ETADU__A CALAI__CAI__A MO__ILLA

■ Entregarem als alumnes aquesta recepta de pa de pessic en la qual falten els verbs:- (Separar) les clares de les gemmes.- (Batre) les clares a punt de neu.- (Barrejar) les gemmes amb el sucre, la farina i el llevat.- (Afegir) les clares i (ficar) en el forn.I escriurem a la pissarra els verbs que falten perquè ells els col·loquen al lloc adequat: SEPARAR, BATRE, BARREJAR, AFEGIR, FICAR.

■ Demanarem als xiquets que facen un altre dibuix de Z-8 bussejant i parlant amb animals diferents (meduses, cavallets de mar, calamars, estrelles de mar…).

Després el descriuran oralment a la resta de la classe.

TEMA 6

■ Resoldrem amb els xiquets les següents endevinalles sobre diferents aliments i els preguntarem si en coneixen d’altres que puguen plantejar als seus companys:

– “Una senyora s’està al terrat, amb la cua verda i el vestit morat” (Albergínia).– “Una capseta blanca que s’obri i no es tanca” (Ou)

– “Cap fuster ha fet tan ben feta un arca tan menudeta” (Nou)

– “És groc com el safrà i per tot es pot posar” (Oli)

■ Escriurem a la pissarra una llista de dotze plats de menjar en la que es barregen desordenadament tres primers plats, tres segons, tres postres i tres begudes.

A tall d’exemple: pèsols amb pernil, meló, café, llom amb salsa, gelat, gaspatxo, paella, aigua, arròs amb llet, escalops de pollastre, corder al forn, suc de fruita.

Demanarem als xiquets que elaboren un menú amb aquests plats, els quals hauràn d’organitzar en quatre blocs: primer plat, segon plat, postre i begudes.

■ Emprant la mateixa llista de l’activitat anterior preguntarem als nostres alumnes a quines botigues comprarien els aliments necessaris per cuinar aquests plats.

■ Emprarem l’il·lustració de l’exercici 2 per formular als alumnes més preguntes al voltant de quant pagarà Maria pel seu berenar depenent del que escollisca:– Quant gastarà Maria si berena un entrepà i una botella xicoteta d’aigua?– Quant pagarà si escolleix una ensaïmada i un suc de fruita? I per una xocolatina i un croissant?■ Practicarem les diferències singular/plural i reconeixerem parelles de contraris demanant als xiquets que ordenen la llista desordenada:Suau, tous, alt, salat, gras, àspres, llarg, prims, insípid, curts, dur, baixos.

■ Demanarem als xiquets que elaboren un menu amb els seus plats preferits per esmorzar, dinar, berenar i sopar.

■ Farem un dictat amb els xiquets. Llegirem aquesta llista de paraules amb “x” i “tx” i les hauran d’escriure correctament:Butxaca, xemeneia, xilòfon, fitxa, xeringa, xarop, despatx, xarxa, brotxa, capritx, ximpancé.Després del dictat, escriurem les paraules a la pissara i cada alumne comprovarà si les ha escrit bé.

■ Demanarem als xiquets que ens expliquen una recepta senzilla que coneguen i que els agrade menjar (truita francesa, batut de maduixa, sandvitx de pernil i formatge, etc.)

■ Organitzarem als xiquets en grups de tres i els demanarem que representen l’elaboració del plat del poema com si es tractara d’una obra de teatre.

88

Un d’ells serà el narrador, un altre representarà el paper de cuiner i el tercer el d’ajudant de cuina. Hauran d’adaptar els seus moviments per preparar, tallar i posar a l’arròs cada un dels aliments a mesura que el narrador els anomene.

TEMA 7

■ Encarregarem als nostres alumnes que redacten un anunci per fer publicitat de l’obra de teatre a la ràdio.Adjunt amb l’argument de l’obra hauran d’incloure el lloc, el dia i l’hora en la que es realitzarà la representació de la mateixa.■ Demanarem als xiquets que improvisen un final diferent per l’obra de teatre en el que la princesa no aprenga a estornudar amb els ratolins.Els ratolins li faran por i haurà de passar quelcom diferent que ajude a la princesa a estornudar.

■ Farem una fotocòpia ampliada de les il·lustracions de la pàgina 83 per poder obtenir una còpia de cada una d’elles de la mida d’una quartilla.Les ensenyarem als xiquets i entre tots les anirem col·locant al damunt d’un suro seguint l’ordre que dicta l’argument de l’obra:En primer lloc la princesa juga a pilota i els xiquets salten a corda; després el rei crida al bufó; tot seguit la fada tira aigua a la princesa...Acabarem amb l’arribada dels ratolints, la reina tremolant i, finalment, la princesa estornudant.

■ Distribuïrem els papers de l’obra de teatre entre nou xiquets de la classe i els demanarem que la representen de nou, però aquesta vegada amb mímica.

La resta de la classe haurà d’endevinar qui representa als diferents personatges d’acord amb la gesticulació que faça, doncs no podran utilitzar paraules.

■ Demanarem als xiquets que recorden la última obra de teatre que hagen vist o una que els haja agradat especialment i que vulguen explicar.Com que ja fa temps que la van veure, hauran d’explicar l’argument als seus companys emprant només temps verbals del passat.

■ Presentarem als xiquets aquestes tres definicions de termes relacionats amb el teatre i els demanarem que ens diguen quin pot ser el terme que defineixen.

Part del teatre disposada per poder col·locar el decorat i representar l’espectacle teatral. (escenari)

Espai del teatre amb forma de balcó on s’hi disposen diverses butaques. (Llotja)

Tela gran que es posa a l’escenari d’un teatre de manera que es puga pujar i abaixar. (teló)

■ Llegirem aquestes paraules i demanarem als nostres alumnes que les completen amb “ja”, “jo” o “ju” segons convinga:_ _QUETA (Jaqueta) _ _TJAR (Jutjar)PLU_ _ (Pluja) _ _VENTUT (Joventut)_ _GAR (Jugar) ESPON_ _ (Esponja)_ _IERIA (Joieria) PI_ _MA (Pijama)

■ El dia abans de fer aquesta activitat encarregarem als xiquets que porten de casa retalls de revistes i diaris on aparesquen anuncis de teatre o cine.

Farem un collage amb tots i els comentarem per veure en què s’assemblen i en què es diferencien, quins són els que més ens agraden i els que menys...

■ Cantarem a classe “Sóc la reina dels mars”. Huit xiquets cantaran un vers cada u i després tota la classe la cançó sencera.

TEMA 8

■ http://www.cac.es/oceanografic/animales/

89

Observarem les fotografies d'aquesta web de l'Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València i els preguntarem::– Com es diuen els animals d'estes fotografies? Què saps d'ells?

– Algun d'estos animals t'agrada més que uns altres? Quin? Per què?

– Quins altres animals podem trobar en un aquari com l'Oceanogràfic de València?

■ Demanarem als xiquets que expliquen als seus companys alguna visita que hagen fet a un aquari, planetari o museu de la ciència. Cada alumne comentarà:– Què va visitar i quan.

– Quines persones el van acompanyar durant la visita.

– Quines van ser les coses que li van semblar més interessants de la visita.

■ Després els suggerirem que proposen algun museu o lloc d'interés cultural que els agradaria visitar.

Hauran d'explicar per què creuen que seria interessant o divertit visitar el lloc que proposen.

■ Comentarem als alumnes quines són les actituds i conductes bàsiques d'ajuda o cooperació que afavoreixen i estrenyen les relacions d'amistat:– T'agrada compartir les teues coses i realitzar activitats en comú amb els altres?

– Ajudes a qui t'ho demana i acceptes que t'ajuden quan ho necessites?

– Utilitzes el diàleg per solucionar les disputes i conflictes?

Després els explicarem que si han respost que sí a totes les preguntes, aconseguiran tenir molts amics.

■ Els proposarem que reflexionen sobre les seues relacions amb els altres a classe amb algunes preguntes més:– Qui és el vostre millor amic? Què és el que més us agrada d'ell? Quines activitats realitzeu junts?

– Sempre esteu d'acord en tot o de vegades teniu opinions diferents?

– Parleu molt amb els vostres amics? Us ho expliqueu tot de forma oberta i sincera?

– Què feu per ajudar-vos mútuament? Com solucioneu els vostres conflictes?

■ http://mestreacasa.gva.es/web/guest/119

Entrarem a la següent adreça del portal web Mestre a casa de la Generalitat Valenciana. Després anirem a la part inferior de la pàgina i seleccionarem la pàgina 12.

A la part inferior de la nova pàgina farem clic sobre VAIG VENIR/ VINE - Unitat 5 - MOLTS / POCS i realitzarem les senzilles activitats proposades.

■ Demanarem als xiquets que utilitzen la paraula molt per destacar la principal característica cadascun dels seus companys: molt alt, molt graciós, molt treballador...

Després proposarem als xiquets que expliquen coses que els agraden molt i unes altres que els agraden poc o gens.

■ Proposarem als alumnes que vagen dient el nom dels diferents elements que podem trobar en un aquari, en un bosc o en un planetari.

Anirem anotant aquests elements a la pissarra de manera desordenada i sense dir a quin lloc correspon cada objecte anotat

Cada xiquet haurà de pintar la seua tira de paper amb un dels colors de l'arc de Sant Martí, de manera que els alumnes de cada grup formen l'arc de Sant Martí complet.

Després els xiquets anotaran els noms al seu quadern i subratllaran:– En blau les coses que podem veure en un aquari.

– En verd les coses pròpies d'un aquari.

– En groc els elements propis d'un planetari.

■ http://www.arteguias.com/museo/museoscomunidadvalenciana.htm

Visitarem aquesta web on apareixen alguns dels museus de la Comunitat Valenciana.

Farem “clic” sobre els enllaços de cada museu i veurem les imatges.

90

Després demanarem als xiquets que ens expliquen a quin tipus de museu creuen que corresponen les diverses imatges.■ El dia abans, els xiquets buscaran a revistes o a Internet amb l'ajuda dels pares, imatges d'un museu que coneguen o que hagen visitat per portar-les a classe.L'endemà, cada xiquet ens ensenyarà les imatges que ha portat, dirà a quin lloc corresponen i ens explicarà quines coses interessants es poden veure en aquest museu. Finalment, farem una posada en comú per veure quin és el museu que ens ha cridat més l'atenció i per quina raó i quin és el que hem trobat més interessant.

TEMA 9

■ Recordarem als xiquets la importància d'escollir la roba adequada per vestir-nos en funció del temps que faça: – A quina època l'any portem menys roba? Quan anem més abrigats?

– Ens vestim igual un dia assolellat que un dia plujós? Per què?

■ Proposarem als xiquets que el dia abans vegen a la televisió, a casa i amb els seus pares, la predicció del temps i anoten el dia que farà l'endemà.L'endemà, en arribar a classe els preguntarem:

– Quin temps van dir a la televisió que faria hui a la nostra província?

– Amb quins signes van indicar el temps que anava a fer: sol, núvols, etc?

– Van encertar a la televisió amb la predicció del temps? Explica per què.

Després de la xarrada podem proposar a l'alumnat la realització a gran escala d'un mapa de previsió de l’oratge.

Ajudant-se d'aquest mapa podem escenificar a classe un previsió de l’oratge com les que fan a la televisió.

■ http://www.rtvv.es/va/oratge.html

Entrarem en aquesta web i visionarem el vídeo col·locat a la part superior dreta d'aquesta pàgina web.

Per facilitar la comprensió de la predicció que estem veient després podem també observar el mapa meteorològic que apareix a la web. Després els preguntarem:– Demà farà bo o farà mal temps? Explica per què?

■ http://www.laginesta.com/treballs04/6JI-jocs%20infantils.html

En aquesta pàgina web s'expliquen alguns senzills jocs infantils com el Veig-veig; Pedra, paper, tisora; La corda... Podem llegir com es juga a cadascun d'ells i després triar el que més ens agrade.

■ http://www.edutic.ua.es/visualiza_wq/descripcion.asp?opt=introduccion&id=2470

Aquesta web del Departament de Didàctica de la Universitat d'Alacant ens proposa una senzilla i divertida Webquest infantil sobre les estacions de l'any que podem realitzar a classe en grups de 4 o 5 alumnes.

■ Demanarem als xiquets que, seguint el model de l'activitat del llibre, pensen més activitats on s'empren els verbs ficar o traure.

Després hauran de construir frases amb el nom d'una persona que realitze aquestes accions.

Per iniciar aquest exercici podem proposar-los aquests exemples:– Joan, trau els llibres de la motxilla.

– Maria, fica la carta en un sobre.

■ Entre tots farem un llistat d'activitats representatives de cada estació. Per exemple: esquiar, banyar-se a la platja, menjar castanyes, recollir flors, etc.

■ Els alumnes llegiran els següents llistats d'aliments i diran a quina estació de l'any fan referència i per què:– Gelats, meló d’Alger, meló.

– Castanyes, moniatos, caquis.

– Maduixes, cireres, nespres.

– Torrons, taronges i polvorons.

■ Cada xiquet pensarà dues paraules, que no hagen aparegut en el tema i que continguen els següents grups de lletres: ga, go, gu, gue, gui.

91

■ Demanarem als xiquets que s'imaginen que viuen en una casa al costat de la platja i que conviden a un amic a passar les vacances d'estiu amb ell.Hauran d'escriure una carta o un correu electrònic on li explicaran:

– Quin temps farà.

– Quina roba ha de portar.

– Quin calçat necessita i per què.

– Quines altres coses ha de portar com ara broncejador per al sol, ulleres de bussejar, etc.

■ Proposarem als xiquets que demanen a casa que els ensenyen algunes endevinalles.Després, amb l’ajuda dels seus pares, les anotaran al seu quadern o les memoritzaran.Finalment les diran a classe i els seus companys de classe les hauran d'endevinar.

TEMA 10

■ http://www.mallorcaweb.net/masm/UMa.htm

http://lunamgica.blogspot.com/2010/10/mitologia-griega-sobre-la-osa-mayor-y.html

Observarem les imatges d'aquestes pàgines web en les quals s'observa l'Óssa Major sobre el dibuix d'un ós.

Aprofitarem aquesta imatge per explicar als alumnes com la forma d'aquesta constel·lació recorda a la imatge d'un ós.

■ Cada xiquet dibuixarà ordenades quatre escenes d'un conte. Després, les mostrarà als seus companys i les utilitzarà per explicar el contingut de la història.

■ Demanarem a cadascun dels xiquets que trie un poble que conega.

Després hauran de dir el seu nom i explicar als seus companys i companyes si és gran o menut, com són els seus carrers i edificis, si té algun monument o edifici important, etc.

Els demanarem que facen el mateix aquesta vegada amb una ciutat que també coneguen.

Finalment explicaran quines coses els agrada més del poble i de la ciutat.

Després compararan i explicaran, de forma raonada, si prefereixen el poble o la ciutat i per què.

■ http://www.artana.org/JoseMaria/cuentos.htm

Aquesta pàgina web ens proposa una amplia selecció de contes populars valencians breus que podrem imprimir i llegir a classe.

■ El dia abans, els xiquets demanaran als seus pares que els expliquen algun conte o relat infantil.

Després ho explicaran a classe i els seus companys respondran les preguntes Qui? Què fa? Quan?.

■ Plantejarem als alumnes les següents preguntes sobre les estacions de l'any:– Què passaria si durant l'hivern eixírem al carrer amb un vestit de bany?

– I si durant l'estiu portàrem abric, capell, bufanda i guants?

– Quines peces de roba utilitzaríeu per eixir al carrer un dia de pluja?

■ http://rec.mestreacasa.gva.es/webzip/14979053-cfc5-4ed2-89ee-09ed566263e0/b____v___1_.html

Visitarem la següent pàgina web d'exercicis de la b i la v. Llegirem els textos de les activitats i els realitzarem entre tots a classe.

■ Demanarem als xiquets que recorden què van fer el dia anterior: a quina hora es van alçar, què van esmorzar, què van fer al col·legi...Després els suggerirem que escriguen algunes senzilles frases explicant les coses que van fer. Per exemple:– Ahir vaig esmorzar llet amb galletes.Seguidament substituiran algunes paraules d'aquestes frases per altres paraules.A manera d'exemple, i seguint amb el model anterior, podrien dibuixar unes galletes i un got de llet a la frase anterior d'exemple.

92

TEMA 11

■ A més de les festes de Carnaval i dels Reis Mags que apareixen al tema, demanarem als xiquets que diguen altres festes que coneguen.

Les escriurem ala pissarra i després penjarem un calendari gros. Tot seguit, entre tots anirem assenyalant a quines dates se celebren les festes que hem anotat abans.

■ Els alumnes poden conéixer com se celebra una altra festa molt important per a tots nosaltres, la nit de cap d’any, a altres llocs del món consultant aquestes webs:

http://www.elalmanaque.com/navidad/nochevieja.htm

http://www.20minutos.es/galeria/1903/0/0

http://actualidad.terra.es/sociedad/articulo/asi_dio_bienvenida_mundo_1304543.htm

■ Després podem comentar a classe les tradicions següents, que marcen l’inici i el final del Carnaval:– El dijous llarder, a moltes escoles, els xiquets ixen a menjar un entrepà de truita a l’aire lliure.

– El dimecres de cendra es realitza l’enterrament tradicional de la sardina.

■ Els alumnes intentaran associar les diferents festes amb l’estació de l’any corresponent:– La castanyada, Nadal, Setmana Santa, Sant Joan, el dia del llibre, etc.

Per fer-ho, intentaran recordar com van vestits en cada cas i algunes característiques ambientals, com la temperatura, l’aspecte dels arbres, la duració del dia i de la nit, etc.

■ Els xiquets buscaran informació sobre el patró o la patrona de la seua localitat.

Poden introduir el seu nom en un buscador d’Internet i copiar les dades que consideren més interessants.

■ Intentarem aconseguir el programa de les últimes festes patronals celebrades a la localitat.

Entre tots l’analitzaran, identificaran les diverses activitats programades, a quines van assistir, on es realitzava cadascuna d’elles, quines els van agradar més, etc.

■ http://www.youtube.com/watch?v=yPTlfa5LYYE

http://www.youtube.com/watch?v=SNdCYmfDTls

Veurem aquestes webs sobre les festes Holi i Kodomo no hi.

Després els farem algunes preguntes:– Semblen contentes les persones que apareixen al primer vídeo?

– Com van vetides? Saps a quins lloc del món la gent es vesteix així?

– Per què estan tacades de colors estes persones? T’agradaria participar a la festa Holi? Per què?

– Saps què és el que apareix estirat sobre unes cordes al segon vídeo?

– Què representen les cometes a la festa del Kodomo no hi?

■ http://www.genmagic.org/dictados/Dictat_ga_go_gu_ge_gi/gendicta_ca.html

Visitarem aquesta web i portarem a terme les activitats de dictat que ens proposen sobre les lletres ga, go, gu, gue, gui.

■ Escriurem a la pissarra les paraules següents: gallina, guepard, guitarra, goril·la, cangur, guerra, botiga.

Després, analitzarem les paraules identificant-hi les lletres ga, go, gu, gue, gui.

Finalment, esborrarem les paraules i les dictarem perquè els alumnes les copien al seu quadern.

■ Llegirem les endevinalles següents a la classe i demanarem als xiquets que diguen quines són les solucions:

Una capseta blanca, que quan s’obri ja no es tanca, què és? (L’ou)

De dotze germans que en som sóc el segon i, en canvi, sóc el més menut de tots. (febrer)

Jo sóc un patí molt net, aparell de tres rodes, rellisque sobre les lloses, tan ràpid com un coet. (patinet)

■ http://usuarios.multimania.es/cento/endevina/frame.htm

93

A la pàgina web següent els xiquets trobaran divertides endevinalles que podrán resoldre triant la resposta als dibuixos.

TEMA 12

■ Cada xiquet es dibuixarà a ell mateix al costat del personatge del llibre que més li haja agradat.

Poden representar una escena estiuenca amb aquest personatge en què hi aparega representada alguna activitat que els agradaria fer pròximament.

■ Per decorar la classe aquests últims dies del curs podem fer un gran mural en el qual cada xiquet hi pinte una cosa que el faça molt feliç.

■ Cada alumne pensarà diverses fórmules de salutació i de comiat diferents a les que ja apareixen al llibre.

Les escriurem a la pissarra i les comentarem entre tots.

■ Podem proposar a l’alumnat realitzar la “Setmana del bon dia i gràcies”.

Primer insistirem als alumnes en què estiguen atents a saludar a tothom i a agrair sempre l’ajut rebut.

Després proposarem algunes activitats per realitzar-les durant la setmana:– Exposició a passadissos de cartells amb lemes com: un Somriure no costa, però val tant!, Alegra esta cara: és el

primer que veus cada matí!.

– Un mural grafitty que reculla totes les salutacions i tots els comiats que coneguem en qualsevol idioma.

– Jocs: durant la setmana no es realitzarà cap activitat que no es demane “per favor”, ni es qualificarà cap treball que no es gratifique amb un “moltes gràcies”.

■ Cada alumne triarà els seu personatge de ficció favorit i farà una descripció el més acurada possible de les seues caracteristiques físiques i també del seu caràcter.

La resta de la classe donarà la seua opinió sobre si està o no està d’acord amb la descripció.

■ Demanarem als xiquets que empren la paraula molt per destacar la principal caracteristica de cada un dels seus pares: molt treballador, molt afectuós, molt divertit...

■ Copiarem a la pissarra el llistat de paraules següent:– Ballar, il·lusió, patiment, alegria, mal, malestar, enuig, festa, diversió, afecte, enfadar-se, somriure, disgust...

Després els alumnes copiaran al seu quadern aquestes paraules en dues columnes diferents segons els susciten alegria o tristesa.

■ http://www.sortirambnens.com/per-fer-a-casa/entreteniment/318-mots-encreuats.html

Demanarem als xiquets que resolguen els encreuats infantils que ens ofereix aquesta web.

■ Demanarem als xiquets que s’organitzen per parelles per preparar i dur a terme una representació senzilla.Cada parella triarà un acudit i l’explicarà representant-lo davant dels seus companys.

■ Recordarem entre tots com s’escriu una postal o un correu electrònic.Confeccionarem un llistat únic amb els noms, els cognoms, la direcció o l’e-mail de tots els xiquets.Podran utilitzar-lo per intercanviar-se postals explicant com s’ho passen durant les vacances.

94

7. AVALUACIÓ7.F AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE

Adequació del planificat: Farem un seguiment de la pràctica docent per avaluar en quina mesura es duen a terme les activitats d'ensenyament i aprenentatge en els terminis establerts i els resultats que s'aconsegueixen. L'objectiu hauria de ser corregir les previsions que no s'ajusten a la realitat i modificar el procés d'implementació de les tasques programades quan no s'aconsegueixen els resultats volguts.

Resultats acadèmics: Haurem de tenir en compte que els resultats acadèmics de cada alumne no poden valorar-se exclusivament amb criteris estandaritzats sinó tenint en compte les característiques individuals de cada alumne i el context social i cultural en el que es desenvolupa el procés d'aprenentatge.

Suports: Tant a nivell de cada classe com a nivell de cicle i d'escola, els recursos educatius hauran d’estructurar-se en funció dels problemes que es vagen detectant en el desenvolupament dels processos d'ensenyament-aprenentatge, redistribuint l'ús de mitjans disponibles per recolzar els alumnes i/o els grups que ho requereixen.

95

8. MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu en funció de les seues particularitats, que poden agrupar-se en aquests tres àmbits:

– En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials.

– En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació tardana al Sistema Educatiu.

– En tercer lloc, haurà de posar-se un atenció especial a aquells alumnes que disposen d'unes altes capacitats intel·lectuals.

Convé assenyalar que l'atenció a aquests tres grups d'alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu no ha de desvirtuar el que ha de ser la intenció fonamental del centre educatiu en general i de cada cicle en particular, que persegueix l'educació integral de tots els alumnes i que es materialitza en la necessària integració de tot l'alumnat.

L'orientació és una activitat educativa amb diferents àmbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processos d'ensenyament i, en particular a l'adaptació de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de l'alumnat; per un altre, es dirigeix a garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels xiquets i les xiquetes, i que els permeten adquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i social al llarg de l'Educació Primària.

En els instruments de planificació institucional hauran d’establir-se els mecanismes necessaris per facilitar una resposta adequada a les necessitats educatives de l'alumnat. Aquestes respostes poden ser de dos tipus:

– Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l'elaboració, desenvolupament i avaluació de les adaptacions curriculars amb diferents graus de significació.

– Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l'organització dels recursos humans i materials del centre per atendre a aquest alumnat i amb la planificació de les mesures educatives més adequades.

L'Orientació Educativa s'organitza en tres nivells que van des de l'acció tutorial, desenvolupada a l'aula, i les tasques orientadores que realitzen els Departaments d'Orientació, fins a les actuacions complementàries dels equips de suport extern. Encara que cada un d'aquests nivells té funcions específiques, es complementen entre si, donat que comparteixen la mateixa finalitat i objectius generals comuns: la personalització de l'educació i la contribució al desenvolupament dels objectius establerts en aquesta etapa educativa.

La intervenció educativa ha de contemplar com principi la diversitat de l'alumnat, entenent que d'aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells a la vegada que una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.

Perquè l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu al que es refereix l'article 71 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, puga assolir el màxim desenvolupament de les seues capacitats personals i els objectius de l'etapa, s'establiran les mesures curriculars i organitzatives oportunes que asseguren el seu adequat progrés.

Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions del currículum. Aquestes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques.

Sense perjudici de la permanència durant un curs més en el mateix cicle, prevista a l'article 20.4 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, l'escolarització d'aquest alumnat en l'etapa d'Educació primària en centres ordinaris podrà prolongar-se un any més, sempre que això afavorïsca la seua integració socioeducativa.

L'escolarització de l'alumnat que s'incorpora tardanament al sistema educatiu als que es refereix l'article 78 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, es realitzarà atenent a les seues circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.

96

Quan els alumnes presenten greus carències en la llengua d'escolarització del centre, rebran una atenció específica que serà, en tot cas, simultània a la seua escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l'horari setmanal.

Els qui presenten un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més d'un cicle, podran ser escolaritzats en el curs inferior al que els correspondria per edat. Per a aquest alumnat s'adoptaran les mesures de reforç necessàries que faciliten la seua integració escolar i la recuperació del seu desfasament i li permeten continuar amb aprofitament els seus estudis. En el cas de superar aquest desfasament, s'incorporaran al grup corresponent a la seua edat.

L'escolarització de l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat com a tal pel personal amb la deguda qualificació i en els termes que determinen les administracions educatives, es flexibilitzarà de forma que puga anticipar-se un curs l'inici de l'escolarització en l'etapa o reduir-se la durada de la mateixa, quan es prevega que són aquestes les mesures més adequades per al desenvolupament del seu equilibri personal i el seu socialització.

L'acció tutorial està lligada a una visió integral de l'educació, la finalitat de la qual és la formació de persones que, a més a més de disposar de coneixements, desenvolupen el conjunt de les seues potencialitats i sàpiguen desenvolupar-se en el món actual.

El Pla d'Acció Tutorial tendirà a afavorir el seguiment personalitzat del procés d'aprenentatge de l'alumnat i establirà mesures que permeten mantenir una comunicació fluida amb les famílies, tant amb la finalitat d'intercanviar informacions sobre aquells aspectes que puguen resultar rellevants per millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes, com per orientar-los i promoure la seua cooperació.

Així mateix, assegurarà la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions mitjançant procediments de coordinació de l'equip educatiu que permeten adoptar acords sobre l'avaluació i sobre les mesures que han de posar-se en marxa per donar resposta a les necessitats detectades.

Els principis que regeixen l'orientació i l'acció tutorial es concreten en els següents objectius:

a) Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del col·legi.

b) Potenciar l'esforç individual i la faena en equip.

c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i sistema de valors; i la progressiva presa de decisions.

d) Proporcionar als alumnes una orientació educativa adequada, conforme a les aptituds, necessitats i interessos dels mateixos, a través d'una actuació tutorial individualitzada i planificada.

i) Efectuar un seguiment global de l'aprenentatge dels alumnes per detectar dificultats i necessitats especials i recórrer als suports o activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d'habilitats socials bàsiques, fomentant activitats de cooperació i solidaritat amb els altres i aprenent a resoldre pacíficament els conflictes entre iguals.

g) Afavorir processos de millora educativa a través de la programació d'activitats formatives per part dels equips docents, i la coordinació amb l'equip de suport, realitzant les adaptacions curriculars necessàries.

h) Contribuir a l'adequada interacció entre els integrants de la comunitat educativa i establir els vincles de col·laboració, suport i assessorament amb les famílies per a l'assoliment d'un desenvolupament integral dels seus fills i filles.

97

9. FOMENT DE LA LECTURA

Els objectius del nostre projecte per a l'Educació Primària:

– Crear l'entorn adequat perquè els alumnes senten el desig o la motivació de llegir i perceben la lectura com un acte de plaer i una necessitat.

– Fer participar a les famílies en aquest procés amb l'objectiu de relacionar la lectura i la vida quotidiana, evitant així circumscriure-la a l'àmbit escolar.

– Entendre la lectura com una font de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal imprescindible a la nostra societat de la informació.

– Aprofundir en el domini de la llengua, en les seues estructures i destreses bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) perquè els alumnes no tinguen dificultats de comprensió lectora, i siguen capaços de planificar activitats i de transmetre missatges –opinions, desitjos i pensaments– clars i coherents.

– Impulsar progressivament el gust per la lectura a través d'una selecció de textos que considere el nivell formatiu dels diferents cursos o cicles, és a dir, que adeqüe el seu llenguatge, els seus personatges i arguments als interessos i als coneixements dels alumnes.

– Desenvolupar a cada cicle, de manera gradual, competències que asseguren una lectura comprensiva, eficaç i fluida: la memòria, el bagatge lèxic, la capacitat de concentració en la lectura personal, d'atenció en la realitzada en grup...

– Exercitar la lectura expressiva de diferents tipologies textuals utilitzant el registre adequat a cada una: ritme, entonació, pronunciació...

– Incidir en recursos que permeten integrar sistemes d'expressió verbal i no verbal a fi d'optimitzar les habilitats comunicatives.

– Assimilar estratègies de comprensió lectora (rellegir, avançar, consultar el diccionari, buscar referents pròxims, formular i validar hipòtesis, comentar impressions, dialogar sobre el que hem llegit, preguntar dubtes, redactar resums i esquemes...)

– Concebre la lectura com un procés actiu i creatiu que convida a posar en joc coneixements i experiències prèvies, a formular inferències o anticipacions i a compartir interpretacions que matisen o enriqueixen el sentit global dels textos.

– Despertar la sensibilitat, la imaginació i la creativitat mitjançant la lectura, així com la facultat de raonar crítica i ponderadament sobre els missatges, les formes i la qualitat dels escrits.

– Establir les bases per un acostament personal a la lectura, ajudant a definir afinitats i gustos.

– Animar la producció pròpia de textos senzills a partir de l'observació de models i estimular el gust por compartir aquestes creacions individuals.

– Fomentar la valoració i la fruïció estètica de les manifestacions literàries.

– Suscitar, a través de valors explícits o subjacents a les lectures, una mirada crítica, tolerant i reflexiva, una percepció més complexa i oberta de l'entorn, que defuja prejudicis per raons de sexe, condició social o origen geogràfic.

– Afavorir l'ús continu i autònom de la biblioteca perquè l'alumnat es familiaritze amb les seues normes d'ús i els seus fons, i la considere un espai privilegiat d'aprenentatge i gaudi.

– Incentivar un acostament productiu a les noves tecnologies que permeta obtenir i seleccionar información pertinent, i utilitzar-les com una via complementària d'accés a la lectura.

– Promoure l'aplicació de les competències adquirides a través de les propostes o activitats concretes de lectoescritura en totes les àrees curriculars de l'Educació Primària.

Metodologia per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la lectura

1. L'estímul d'hàbits lectors

Abans de perfilar el pla lector és recomanable establir unes bases que consoliden el seu disseny i aplicació: què entenem per foment de la lectura, quins requisits i actituds han de reunir els mediadors, quins tipus de lectures requereix cada cicle, quin

98

esquema general seguirem perquè el projecte no s'estanque i, finalment, quines circumstàncies o accions poden contrariar la motivació de llegir.

1.1. Definició d'una idea de foment de la lectura

El nostre projecte aposta per una transmissió gradual del gust per llegir que contemple aspectes afectius i intel·lectuals. No s'ha d'oblidar que el descobriment del plaer lector ha de basar-se en procediments lúdics i creatius que eviten qualsevol temptació imperativa. En primer lloc, presentarem la lectura com un divertiment per, després, associar-la a les necessitats d'informació i aprenentatge dels alumnes.

Òbviament, la nostra meta és desenvolupar competències lectores entre els menuts per aconseguir que les interioritzen, és a dir, que adquirisquen el costum de llegir i es convertisquen en lectors estables. Però no convé “començar la casa per la teulada”. Ens valdrem de propostes i estratègies variades que s'ajusten als diferents nivells formatius i a la diversitat de l'alumnat. Es tracta de dissenyar un itinerari que partisca de la identificació d'elements lingüístics –sons, lletres, síl·labes, paraules, frases, paràgrafs–, passe per la construcció de significats –a través, per exemple, de la selecció d'idees, personatges o accions–, i culmine amb la interpretació i la valoració de les lectures des de criteris raonats que, sense negar mirades pròpies, respecten una base textual.

Volem que els alumnes s'acosten als llibres deixant-los “parlar”, aprenent a “escoltar” el que diuen, i dialoguen amb ells, ja que tota lectura és un acte interactiu que apel·la a la sensibilitat, a la imaginació i a l'obertura de mires. Per a això comptem amb la necessitat de comunicar-se que sent el xiquet, de compartir experiències, amb la seua curiositat. En suma, vam desitjar transmetre la motivació de llegir, no l'obligació de fer-ho, perquè “el verb llegir no suporta l’imperatiu” (Daniel Pennac).

1.2. Com ha d'actuar el mediador

En un bon pla d'invitació a la lectura tot l'equip docent ha d'assumir, en menor o major grau, un paper de mediador i reunir els següents atributs:

Entendre la psicologia infantil i la seua diversitat.

Llegir habitualment i tenir coneixements sobre literatura infantil i juvenil, i disposar d'informació al voltant de novetats editorials d'interés.

Voler transmetre el plaer de la lectura, així com el valor personal i social de ser un lector autònom, confiant en una tasca mediadora que apel·le a recursos didàctics tant personals com materials.

Ser sensible als valors que irradien els textos per incentivar la reflexió i l'esperit crític entre els alumnes.

Entendre l'acte lector com un estímul que ajuda a configurar la pròpia personalitat i a superar conflictes o problemes.

Saber promoure la participació mitjançant estratègies lúdiques que activen la imaginació, i generar ambients que faciliten aquesta tasca.

Estar obert a les recreacions individuals sense imposar lectures concloents que inhibisquen la creativitat dels xiquets.

Sentir curiositat pels gustos i els interessos dels seus alumnes.

Tenir aptituds per convertir-se en un model de lectura silenciosa i col·lectiva.

A més, és probable que el mestre o la mestra tope amb obstacles a l'exercir de mediador. Una forma de preveure'ls és explicitar els més freqüents. Per exemple:

Els contextos familiars i socials que viuen d'esquena a la lectura.

La possible heterogeneïtat dels grups, tant les competències lingüístiques com en la seua relació amb els llibres.

El “tòpic popular” que considera la lectura com una alternativa d'oci excessivament seriosa, i fins i tot avorrida, que obliga a pensar però no distrau.

La propensió, comú entre els escolars de Primària, d'associar qualsevol obra amb llibres de text i, per tant, amb els “deures” o l'estudi de continguts.

99

La tendència a automatitzar les habilitats de lectoescriptura que se'n van assimilant i a desatendre la vessant comprensiva.

En aquest sentit, el coordinador del projecte pot organitzar reunions periòdiques on valorar la situació dels diferents cursos i traçar estratègies d'intervenció. Recordem que el coordinador ha de facilitar la faena mediadora assumint, entre altres, les següents funcions:

Efectuar l'anàlisi de les necessitats de formació del professorat, dels materials didàctics per al foment de la lectura i de l'estat de les biblioteques d'aula i del centre.

Impulsar el pla anual per alumnes i mestre, en col·laboració amb el professorat, i seleccionar textos per cada cicle que permeten avaluar les habilitats de comprensió lectora.

Promoure en el centre totes les iniciatives i projectes que el professorat o els alumnes proposen en relació amb el foment de la lectura.

Proposar, si s’estima necessari, a les autoritats competents de la comunitat l'organizació de cursos de formació al voltant de la promoció de la lectura i el desenvolupament de la comprensió lectora.

Informar als docents de quantes convocatòries sorgeixen relatives a la formació en tècniques i estratègies de foment de la lectura, especialment d'aquelles que es dirigisquen a les comunitats educatives (pares, professors i alumnes).

1.3. Disseny de línies generals d’actuació

En les primeres reunions sobre el projecte, el coordinador i els professors dels diferents cursos i cicles poden esbossar un pla estructurat en tres moments perquè progresse en funció de les competències lectores que va adquirint l'alumnat. Vegem un possible resultat:

a) El codi oral, gairebé exclusiu a l'Educació Infantil, perd la seua preeminència a favor de l'escrit. Conscients d'això, començarem prioritzant la lectura mecànica, la descodificació de les lletres i les paraules, la seua correcta expressió oral i traç. Durant el primer cicle de Primària és molt important l'acostament visual. Les lectures seran molt senzilles, amb lletres grans i frases curtes, que repetisquen paraules o rimes lleugeres que ajuden a comprendre allò llegit; i es recolzen sempre en il·lustracions atractives per la seua varietat de colors i, fins i tot, en suports musicals. Com és lògic, per qui aprén a llegir les imatges són tan importants com les paraules i tendeix a fixar la seua atenció a les escenes, a veure-les com compartiments independents. La trama, per hàbil que siga, és per ell secundària.

Per mitjà d'aquests textos, començarem a treballar l'elaboració d'inferències a partir d'imatges i títols; i la lectura expressiva per identificar i pronunciar correctament els sons, respectar les pauses marcades per punts i comes, distingir les frases enunciatives de les exclamatives i interrogatives i els diàlegs de la narració. És a dir, les habilitats que permeten aprendre el sentit global d’allò llegit, recórrer a la pròpia experiència per comprendre-ho, reconéixer als seus protagonistes, seqüenciar les seues accions (en una introducció, un nus i un desenllaç), compartir opinions o impressions sobre les lectures, enriquir el vocabulari i escriure oracions simples.

b) Quan els xiquets dominen la lectura mecànica, ens plantejarem consolidar els recursos assimilats i incidir en la comprensiva. Un pas que podem situar en el primer cicle, sempre que no descuidem als alumnes que encara tinguen dificultats amb les competències bàsiques abans citades. Per pal·liar aquestes situacions, establirem diversos nivells de lectura que contemplen diferents ritmes d'aprenentatge i permeten una òptima progressió de tots (veure els exemples de l'Annex).

És el moment en què la “curiositat del xiquet li fa interessar-se per moltes coses que l'envolten; però això, no obstant, no li impedeix que també li atraguen els contes meravellosos” (Pedro C. Cerrillo et. al). Per aquest motiu, seleccionarem tant lectures aferrades a la realitat com llegendes i narracions fantàstiques, on les il·lustracions, sense deixar de ser fonamentals, perden centralitat a favor d'un text on la tipografia s'acoste als patrons estandarditzats. La seua acció ha de ser dinàmica, la seua sintaxi àgil i han de combinar parts narratives amb descripcions i diàlegs breus perquè seran els primers models de producció escrita. A semblants criteris de senzillesa respondran les cançons de bressol, nadales, embarbussaments i endevinalles que ens serviran per plantejar jocs lingüístics que estimulen la imaginació i la creativitat.

En aquesta fase, la consulta del diccionari i la pràctica de tècniques elementals que faciliten la comprensió (rellegir, avançar, deduir el significat de fragments “difícils” a través de la interrelació amb altres...) són recursos imprescindibles. També ho són les lectures dramatitzades i les representacions teatrals amb les que exercitar la dicció, el ritme i la pronunciació clares, així com l'harmonia entre textos i sistemes de comunicació no verbal en virtut del personatge, el missatge i la situació concreta.

c) En el tercer cicle, aprofundirem en les habilitats de lectoescriptura perquè el xiquet inicie l'ESO en condicions i reforce la seua afició pels llibres. Entre els que elegim (de 100 a 150 pàgines aproximadament), inclourem les faules, els relats

100

d'aventures i de viatges, les intrigues detectivesques i de terror, les llegendes, alguns clàssics adaptats que puguen atraure pel perfil dels seus protagonistes i la seua trama; així com les antologies líriques i de proses poètiques que versen sobre temes que preocupen o interessen als menuts (l'amor, la llibertat, la solidaritat, l'amistat, la naturalesa, el misteri...). Paral·lelament, els contes meravellosos ens portaran a les narracions fantàstiques i els humorístics als girs irònics. Així descobriran nous estils i gèneres que els ajuden a definir els seus gustos o preferències. Aleshores, cal observar si visiten la biblioteca amb assiduïtat i utilitzen el servei de préstec autònoma i voluntàriament. És una manera directa de valorar si el pla lector ha tingut els fruits esperats, si la motivació per llegir forma part del dia a dia dels alumnes.

Així mateix, en aquesta etapa reforçarem tècniques com el resum, l'esquema o l'escriptura de textos propis basats en models més complexos, malgrat ser també dinàmics i de sintaxi senzilla, i ens assegurarem que l'eficàcia, la velocitat i la comprensió lectores són les esperables al nivell formatiu.

En un altre ordre de coses, és oportú evitar actituds o estratègies que frustren la intenció última del projecte explicitant les més corrents a fi de preveure-les i no incórrer en elles. Per exemple, procurarem evitar aquests errors:

Presentar el pla lector com una obligació o com una assignatura més.

Que les pràctiques de foment de la lectura impliquen premis o sancions.

Que els jocs de lectoescriptura siguen una excusa per a l'enrenou improductiu.

Imposar la participació en activitats relacionades amb el projecte de lectura.

Seleccionar obres atenent només a les inclinacions literàries dels mediadors.

Que els llibres escollits no interessen als alumnes, als seus destinataris reals.

Usar fragments on el seu significat propi resulte equívoc, indefinit o confús.

Limitar les propostes de motivació a actes que giren entorn del llibre com a objecte, arraconant així la faena directa sobre les competències lectores.

2. Altres aspectes de rellevància

2.1. Els ambients lectors

La creació d'ambients propicis a la lectura entre els alumnes no és matèria intranscendent, sinó essencial i de complexes ramificacions. En un sentit lax, el terme ambient engloba els espais, els temps, les accions i les vivències dels participants en els processos educatius. Malgrat ser un tema que sobrepassa els límits d'aquestes pàgines subratllem diverses qüestions:

a) Volem que les activitats de foment de la lectura realitzades a l'aula possibiliten la participació de tots, l'acostament i el diàleg entre els uns i els altres, per formar grups cohesionats que compartisquen objectius, metes i il·lusions i, al temps, secunden l'autonomia personal en el marc d'unes relacions cooperatives. Per aquest motiu, i sempre que siga possible, prescindirem de la tradicional disposició espacial pròpia de les classes magistrals basades en una comunicació unidireccional: el professor és l'emissor i els alumnes, en files d'una persona, actuen de simples receptors. Davant aquest patró de tall “acadèmic”, optarem per una organizació més activa ajuntant els pupitres en grups d'entre tres i sis persones perquè cada xiquet siga, al mateix temps, receptor i emissor; i es potencie la faena en grup, el diàleg i l'opció d'abordar simultàniament activitats complementàries o diferents en funció de les necessitats. D'aquesta manera, crearem ambients dinàmics, susceptibles de transformar-se segons la naturalesa del treball que es plantege. Per exemple, en una xarrada o debat els xiquets i el professor poden seure al voltant de l'aula perquè flueixen les opinions i es cree una impressió de complicitat que, aliena a qualsevol ordre marcadament jeràrquic, afavorisca una comunicació circular entre el docent, els alumnes i el grup.

b) També desitgem que els entorns de lectura reflectisquen les peculiaritats, els interessos i la personalitat dels menuts. Per a això cal fer-los partíceps de la configuració dels espais a través, per exemple, de cartells amb missatges sobre la lectura en general o llibres en particular que siguen una nota de color en el centre i susciten el compromís personal amb el projecte. Similar efecte tindrà l'elaboració d'eslògans publicitaris (com aquest aforisme de Ciceró ideal per a la biblioteca: “Els meus llibres sempre estan a la meua disposició, mai estan ocupats”), d'octavilles sobre la lectura o els llibres; o les firmes voluntàries i les reflexions de suport al pla de lectura que reculla un panell situat en un lloc transitat de l'escola.

A la mateixa línia, podem impulsar biblioteques d'aula que faciliten l'accés dels xiquets a un variat repertori d'obres infantils i els permeten compartir i intercanviar lectures. Han de situar-se en espais accessibles i compondre's de llibres d'atractiu disseny, acompanyats de motius ornamentals realitzats pels alumnes.

101

c) En el terreny de les estratègies i les vivències, ens vam decantar per un acostament lúdic a la lectura que evite la seua excessiva sacralització. No al·ludim a tècniques que simplement “entretinguen” al xiquet, sinó que transmeten una concepció de la lectura com a acte de comunicació i plaer que estiga d'acord amb la idea que “la cultura humana ha sorgit de la capacitat de l'home per jugar, per adoptar una actitud lúdica” (Johanes Huizinga). Vam buscar activar els vasos comunicants entre joc, pensament i llenguatge, entenent que el primer és un instint vital de l'ésser humà del que es val per conéixer el seu entorn i desenvolupar habilitats socials i intel·lectuals imprescindibles en un món on la interacció comunicativa és crucial. A més, el joc indueix a la participació seguint unes regles, un ordre, i tendeix a enfortir l'autoconfiança i la motivació. És més, les seues normes, en no haver de cenyir-se a una lògica de l'ús, són un instrument que potencia la creativitat i la imaginació. Superarem així l'“obligació de llegir”apostant pel “joc de llegir”.

Per exemple, les tècniques que exposa Gianni Rodari a la Gramàtica de la fantasia, com ara la creació d'històries a partir d'un binomi fantàstic o de l'error creatiu, transformant les funcions que assumeixen els personatges assignant-los fins i tot papers antagònics, pensant què els ocorrerà després del final, què haguera passat si... són un bon viver de propostes validades per l'experiència docent de l'enginyós pedagog italià.

d) Per últim, els espais lectors han d'estendre's fora de les quatre parets de l'aula i efectuar-se també en el mateix pati, a la biblioteca del centre, a l'aula d'informàtica... Aquests dos últims llocs estaran ben senyalitzats i el seu condicionament ha de ser agradable –bona il·luminació i organizació, espai balder, decoració amable, etc.– per no retraure als xiquets i convidar-los a entrar.

Per aconseguir-ho, cap realitzar visites periòdiques perquè els alumnes, sobretot en els dos primers cicles, es familiaritzen amb el seu contingut –prestatges, cartellera, revisters, panells informatius, etc– i practiquen les seues normes d'ús i gaudi. Per exemple, programant alguna activitat de sol·licitud de préstec; jugant a col·locar llibres en el seu lloc, a localitzar obres, temes o autors; a representar situacions i personatges que descobrim, i fins i tot amb sessions d’explicar contes o lectures dramatitzades que continguen fragments i personatges de diferents històries. No ens serveix una biblioteca que siga només un magatzem de llibres perquè, sense deixar de transmetre els principis de respecte i ordre que regeixen la seua utilizació, aspirarem a integrar-la en l'ambient lúdic, participatiu i motivador que encoratge el projecte de lectura.

A més de les biblioteques, gairebé tots els centres de Primària i Secundària solen tenir una aula d'informàtica amb ordinadors Pentium connectats a la xarxa que, en ocasions, disposen d'accessoris: impressores, escàners... i utilitzen programes educatius virtuals o en suport digital. L'ús actiu de tals recursos en el nostre projecte lector és un element clau, ja que els xiquets senten especial curiositat per tot el que s'associe a les TIC.

Per potenciar aquesta volença, els mediadors han de considerar tres vessants:

L'aprenentatge de recursos amb els que dominar les funcions bàsiques de l'ordinador: escriure, buscar informació, emmagatzemar-la...

La utilizació de la informàtica com una eina: per dissenyar la portada de la revista escolar, realitzar dibuixos o cartells el motiu del qual siga la lectura o els llibres, passar a net contes propis o inventats entre tots, usar el corrector per descobrir quines faltes d'ortografia s'han comés, visitar pàgines de literatura infantil i seleccionar un o diversos textos que atraguen per llegir en veu alta, intercanviar correus i textos amb alumnes d'altres centres, etc.

L'ordinador com a recurs pedagògic per matisar o ampliar coneixements de lectoescriptura, aprofitant webs especialitzades que incloguen exercicis interactius o amenes pràctiquess d'escriptura i comprensió lectora (veure les pàgines recomanades a l'apartat 7)

2.2. Implicació de les famílies en el projecte

És indispensable buscar la col·laboració de les famílies perquè el pla lector no es limite a l'àmbit escolar. La manera més directa d'implicar-les és donar a conéixer el nostre projecte mitjançant fullets i organitzar reunions informatives que tinguen, per exemple, una periodicitat mensual. Naturalment, en elles convé esbossar unes pautes d'actuació. A sota llistem una sèrie d'idees a comentar o debatre entre tots:

Pares i mares han de tenir present que són uns models de conducta pels seus fills i filles. Si els petits els veuen llegir és més fàcil que valoren la lectura i la perceben com una activitat quotidiana.

Hem de recordar, encara que siga evident, que cada persona té els seus gustos i que no tots els llibres han d’interessar-li. Ni tan sols si és un bon lector.

Tampoc s’ha de plantejar la lectura com una obligació i, encara menys, convertir-la en un càstig. Al contrari, pot ser una excusa per compartir aficions, per disfrutar junts explicant històries i llegir o fullejar llibres que els resulten interessants als xiquets.

102

És bo afavorir qualsevol mena de lectures adequades a la seua edat i capacitats, des de còmics a revistes infantils, i no transmetre mai la impressió que llegir és una pèrdua de temps o una activitat tediosa.

La motivació lectora es reforçarà si a casa hi ha llibres de temàtica variada i comprometem al xiquet a l'ampliació de la biblioteca domèstica i en la constitució d'una pròpia. De fet, un dels objectius centrals de les sessions informatives serà orientar en l'elecció de lectures infantils, tenint en compte les característiques de cada alumne, el seu nivell formatiu i inclinacions. La disponibilitat dels tutors i del coordinador per aconsellar als pares –fixant horaris de visita i presentant-se com a figures de referència– són un requisit imprescindible.

En aquest sentit, també és interessant comprovar si alguna biblioteca pública pròxima inclou un “racó” per pares, una secció amb obres i documents que serveixen d'ajuda en l'educació dels fills, especialment en relació amb la lectura: manuals sobre la manera d'explicar contes, llibres per intentar que els xiquets es convertisquen en lectors... Si no trobàrem aquest servei, sempre és possible crear-lo a la biblioteca del centre.

Igualment, durant la primera sessió informativa o en les posteriors, podem traçar altres estratègies que col·laboren en la motivació lectora suggerint a les famílies diverses activitats. Per exemple:

Acompanyar al xiquet a la biblioteca pública més propera, “tafanejar-hi”, tramitar el carnet de soci i prendre un llibre en préstec per, finalment, retornar-lo a la data indicada.

Visitar una llibreria amb una bona oferta de literatura infantil i juvenil, assignar-li un pressupost (20 o 30 €, per exemple) i deixar que elegisca el llibre que més li atraga. Després, podem comentar les raons de la seua elecció i ressaltar aspectes positius: un títol o tema que indueix a la lectura, les il·lustracions divertides, etc.

Amb el mateix objectiu cal visitar fires de llibres que solen organitzar-se anualment a moltes localitats en determinades dates, com el dia del llibre.

Aconsellar, particularment als pares i mares del primer cicle, que lligen contes als seus fills abans de dormir. Un quart d'hora o deu minuts de lectura en veu alta estimulen l'afició per les històries que contenen els llibres. Encara que demanen de gaudir reiteradament d'aquelles que més els agraden fins a aprendre-se-les de memòria, és fàcil despertar la seua curiositat per noves obres fullejant-les, observant les il·lustracions, el títol, etc. Una alternativa és recórrer a contes en CD durant els trajectes en cotxe per, una vegada acabada l'audició, comentar-los entre tots. També és possible narrar alguna llegenda ambientada en els llocs que es recorren o inventar-ne una conjuntament i gravar-la després.

Proposar a les mares, als pares o als iaios/es més implicats que assisteixen a les reunions que, en horaris prèviament convinguts, narren contes, reciten poemes o expliquen històries que recorden de la seua infantesa. És més, poden exposar i compartir les seues experiències lectores.

Associar l'acte de llegir a moltes tasques quotidianes. Per exemple, el xiquet pot participar en les següents faenes:

Ajudar a escriure la llista de la compra i a revisar-la a la botiga o al supermercat, o descobrir els ingredients i passos d'una recepta de cuina mentre s'elabora.

Consultar la programació televisiva per escollir què vol veure, a decidir quina pel·lícula escollim per a una vesprada de dissabte o de diumenge, llegint en veu alta les sinopsis que ofereixen alguns cines o la cartellera de molts diaris.

Revisar un mapa de carreteres o el plànol d'una població quan vulguem saber el lloc on ens trobem, quin serà el proper poble o carrer que ens trobarem, o a quants quilòmetres estem del nostre destí.

Llegir en veu alta i comentar notícies curioses o les instruccions d'un electrodomèstic en posar-lo en marxa...

En fi, es tracta de coordinar-se i sumar esforços perquè els petits associen la lectura a diverses activitats que realitzen al costat dels seus éssers més pròxims.

3. Objectius generals per a l'educació primària

Passem a llistar uns objectius generals com a punt de partida per a altres més concrets que s'explicitaran per cicles en els següents apartats. Prèviament, s'ha de recordar que la formació en hàbits lectors és un procés que s'inicia en etapes anteriors. En efecte, a l'Educació Infantil es reforça especialment la parla, i el contacte amb el llibre es planteja des de procediments orals i visuals, centrats en il·lustracions o imatges. Durant aquests anys es recorre a contes i textos de la tradició popular per activar la imaginació, l'interés i la curiositat dels xiquets. És obvi que el paper mediador de la mestra o el mestre és essencial en convertir-se en la persona que explica històries, estimula la participació i guia la comprensió i l'expressió orals. Però, amb el temps, l'alumne deixa de ser un mer receptor que intervé en la comunicació directa, conversacional, i s'acosta al codi

103

escrit utilitzant les seues competències orals per adquirir habilitats de lectoescriptura. Estem davant d’un salt qualitatiu de primera magnitud que comença en els cursos inicials de l'Educació Primària. En general, convindria que durant aquesta etapa els alumnes pogueren consolidar les aptituds que segueixen:

Desenvolupar competències per llegir amb fluïdesa, velocitat i entonació adequades, comprendre diferents tipus de textos adaptats a la seua edat o pensats per aquesta, utilitzar la lectura com a mitjà per ampliar vocabulari i conéixer les regles bàsiques d'ortografia.

Dominar estratègies elementals de comprensió lectora.

Estimar el valor dels textos literaris i servir-se de la lectura com a font de plaer, informació i enriquiment personal.

Usar la biblioteca per a la cerca d'informació en els processos d'aprenentatge, així com veure en ella un recurs privilegiat de gaudi o fruïció.

Llegir i resumir (de manera oral o per escrit), en acabar cada cicle, deu obres aproximadament, a més de gaudir de tipus de textos d'extensió variable, tant per suggeriment del mestre o de la mestra com per iniciativa personal.

Adequant-nos al marc d'actuació descrit, començarem sintetitzant les intencions que ens mouen en tres grans blocs:– Saber llegir → Ensenyar i reforçar competències de lectoescriptura.– Voler llegir → Estimular la motivació o el gust per la lectura.– Poder llegir → Generar ambients propicis a la pràctica lectora.

A partir d'aquest esquema general desglossarem els objectius del nostre projecte per a l'Educació Primària:

Crear l'entorn adequat perquè els alumnes senten el desig o la motivació de llegir i perceben la lectura com un acte de plaer i una necessitat.

Fer partíceps a les famílies en aquest procés amb l'objectiu de relacionar la lectura i la vida quotidiana, evitant així circumscriure-la a l'àmbit escolar.

Entendre la lectura com una font de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal imprescindible a la nostra societat de la informació.

Aprofundir en el domini de la llengua, en les seues estructures i destreses bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) perquè els alumnes no tinguen dificultats de comprensió lectora, i siguen capaços de planificar activitats i de transmetre missatges –opinions, desitjos i pensaments– clars i coherents.

Impulsar progressivament el gust per la lectura a través d'una selecció de textos que considere el nivell formatiu dels diferents cursos o cicles, és dir, que adeqüen el seu llenguatge, els seus personatges i arguments als interessos i als coneixements dels alumnes.

Desenvolupar a cada cicle, de manera gradual, competències que asseguren una lectura comprensiva, eficaç i fluida: la memòria, el bagatge lèxic, la capacitat de concentració en la lectura personal, d'atenció en la realitzada en grup...

Exercitar la lectura expressiva de diferents tipologies textuals utilitzant el registre adequat a cada una: ritme, entonació, pronunciació...

Incidir en recursos que permeten integrar sistemes d'expressió verbal i no verbal a fi d'optimitzar les habilitats comunicatives.

Assimilar estratègies de comprensió lectora (rellegir, avançar, consultar el diccionari, buscar referents pròxims, formular i validar hipòtesis, comentar impressions, dialogar sobre el que anem llegint, preguntar dubtes, redactar resums i esquemes...)

Concebre la lectura com un procés actiu i creatiu que invita a posar en joc coneixements i experiències prèvies, a formular inferències o anticipacions i a compartir interpretacions que matisen o enriquisquen el sentit global dels textos.

Despertar la sensibilitat, la imaginació i la creativitat mitjançant la lectura, així com la facultat de raonar crítica i ponderadament sobre els missatges, les formes i la qualitat dels escrits.

Establir les bases per un acostament personal a la lectura, ajudant a definir afinitats i gustos.

Animar la producció pròpia de textos senzills a partir de l'observació de models i estimular el gust per compartir aquestes creacions individuals.

104

Fomentar la valoració i la fruïció estètica de les manifestacions literàries.

Suscitar, a través de valors explícits o subjacents en les lectures, una mirada crítica, tolerant i reflexiva, una percepció més complexa i oberta de l'entorn, que defugi prejudicis per raons de sexe, condició social o origen geogràfic.

Afavorir l'ús continu i autònom de la biblioteca perquè l'alumnat es familiaritze amb les seues normes d'ús i els seus fons, i la considere un espai privilegiat d'aprenentatge i gaudi.

Incentivar un acostament productiu a les noves tecnologies que permeta obtenir i seleccionar informació pertinent, i utilitzar-les com una via complementària d'accés a la lectura.

Promoure l'aplicació de les competències adquirides a través de les propostes o activitats concretes de lectoescriptura a totes les àrees curriculars de l'Educació Primària.

105

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

A l'actualitat la introducció i generalizació de l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació tant a l'entorn social de l'alumnat com, específicament, a l'àmbit escolar fan necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitat des d'edats el més primerenques possibles.

El terme TIC engloba, a més, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haurà de fer front des de l'aula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC en el Primer Cicle de Primària afrontarem aquest nou repte educatiu a partir d'aquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximació a l'adquisició de les habilitats i destreses directament relacionades amb els eines informàtiques.

b) Iniciar la familiarizació de l'alumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua més àmplia accepció.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l'ús dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer d'aquests tres objectius seria de caràcter instrumental i psicomotriu. L'alumnat començaria a familiaritzar-se amb els entorns informàtics i, molt especialment, amb l'ús del ratolí i les habilitats psicomotrius que requereix el seu ús.

En el segon objectiu, la familiarizació amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es desenvoluparà la capacitat de l'alumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnològiques i de comunicació que estan presents en el seu entorn immediat. Per a això, seria convenient integrar de forma transversal en les diferents àrees de coneixement l'anàlisi de missatges o continguts oferts a través dels anomenats mass media, principalment la televisió.

Així mateix, al llarg d'aquest segon objectiu, seria interessant l'alumnat tinguera una noció de les noves realitats sorgides a l'entorn de la Informàtica i Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, es centraria en la transformació dels processos d'aprenentatge a partir de l'ús de les noves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria per tant, únicament, d'introduir canvis menors o puntuals a les activitats formatives, sinó d'iniciar la capacitació de l'alumnat en l'aplicació dels coneixements i competències bàsiques que vaja adquirint a l'entorn de les TIC:

Per començar aquesta tasca, en el Primer Cicle de l'Educació Primària haurà introduir-se a l'alumnat en el coneixement i ús de l'ordinador mitjançant la seua utilizació com a recurs didàctic complementari per reforçar o ampliar els aprenentatges que es duen a terme a l'aula. Els diferents continguts i competències bàsiques es treballaran tant des de l'ús de les eines tradicionals com en la realizació d'activitats interactives, comentari d'imatges o vídeos extrets d'Internet o amb el suport d'altres continguts i aplicacions procedents de la web o dels mass media.

Per últim, per l'atractiu que els formats digitals tenen sobre l'alumnat caldria incidir en l'ús de les TIC en els processos d'adquisició de les competències bàsiques relacionades amb la lectoescriptura.

106

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

L'organizació dels recursos materials i personals són un element bàsic per fer possible el desenvolupament del procés d'aprenentatge-ensenyament. Algunes de les decisions més rellevants en l'ús dels recursos didàctics i organitzatius seran:

Establir els mecanismes de coordinació de responsabilitats educatives (els instruments, els espais i temps d’aquesta coordinació). S'establiran les responsabilitats de la comissió de coordinació pedagògica, dels departaments didàctics i dels equips docents a totes les mesures d'atenció a la diversitat.

Definició dels principis generals sobre metodologia i didàctica per atenció a la diversitat (tal com hem vist a la secció anterior).

Definició dels criteris per a l'assignació dels espais i per a la distribució dels temps en l'organizació de les mesures d'atenció a la diversitat.

En relación amb l'organizació dels espais: s'atendrà tant els processos educatius que afavoreixen la individualizació de l'aprenentatge com aquells que són més socialitzadors. Primer, en relació amb els espais comuns (passadissos, patis, lavabos, biblioteca, aules d'usos múltiples, laboratoris...) es procurarà que siguen accessibles per a tots els alumnes que presenten deficiències de qualsevol tipus... Segon, l'interior de l'aula habitual haurà de facilitar la realització d'una diversitat d'activitats. El mobiliari serà adaptat, lleuger i funcional..

En relació amb la distribució dels temps: pel que fa a l'horari dels alumnes: tot i respectant les normes imposades des de l'administració educativa, l'atenció a la diversitat exigeix certa flexibilitat per agrupar hores de classe diferents de les ordinàries. D'aquesta manera es facilita la realització d'activitats interdisciplinars, d'agrupaments flexibles de reforç, aprofundiments...etc. En relació amb l'horari dels professors, s’han d’establir uns temps per a la coordinació entre professors d'àrees diferents, i entre professors de cursos i cicles diferents. La coordinació del professorat és un dels factors clau en l'organizació i l'eficàcia de l'atenció a la diversitat.

Establir els criteris per a l'organizació i la selecció dels materials curriculars i altres recursos didàctics necessaris per a l'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organizació dels materials curriculars per a l'alumnat (llibres cartografies, material de laboratori, instruments musicals, material per educació física...) han de tenir-se en compte alguns criteris com: ús compartit per tots els alumnes, que no siguen discriminatoris, que siguen segurs i adaptats a l'edat dels alumnes, que no siguen perjudicials per al medi ambient...

En relació amb els materials curriculars per al professorat: han de ser recursos útils i pràctics per a l'elaboració i el desenvolupament del projecte curricular, i per a l'elaboració de les programacions d'aula. S'ha de tenir en compte que aquests materials respecten la pluralitat d'opcions didàctiques que pot seguir el professorat...

107

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important al desenvolupament integral de la personalitat de l'alumne i constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitat d'organizació del Centre.

Les activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se com accions complementàries que tenen com a finalitat primordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne, en la finalitat del qual és imprescindible que transcendeixen l'àmbit purament acadèmic estenent l'acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu es trobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, pel que no han d’enfocar-se com activitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com un complement de l'acció instructiva i formativa d'aquestes.

Els objectius a conseguir amb la realizació d'activitats complementàries i extraescolars són:

Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accés al patrimoni cultural, sense discriminació alguna per raons de sexe, raça, capacitat o origen social.

Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes.

Respondre a les exigències d'una societat democràtica, complexa i tecnificada.

Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe, sense incórrer en el favoritisme, però tenint en compte les diverses capacitats dels alumnes.

Preparar la inserció a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals pròpies de l'existència adulta.

Es consideren activitats extraescolars en els centres públics d'ensenyament, senyalant alguns aspectes que les caracteritzen:

Completen la formació mínima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.

Són activitats que no poden formar part de l'horari lectiu, és a dir, de l'horari que comprén la jornada escolar, inclosos els períodes de descans que s'estableixen entre dos classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.

No formen part del procés d'avaluació individual per on passa l'alumnat per a la superació dels diferents ensenyaments que integren els plans d'estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d'actuació del centre educatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de discriminació alguna per cap membre de la comunitat educativa.

No poden tenir caràcter lucratiu.

Han d’incloure's a la programació general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar del centre.

108

1 · Web viewLa inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que...

Documents

Transcript of 1 · Web viewLa inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que...