1 · Web viewLlengua catalana i literatura. Competències Bàsiques de l’Educació Secundària...

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIATERCER CURS

PROJECTE NOU GINESTALLENGUA CATALANA I LITERATURA

CATALUNYA

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Bases legislatives

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Fonaments teòrics

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Competències bàsiques

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Orientacions metodològiques

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Descripció dels components del Projecte Curricular

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Atenció a la diversitat

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE NOU GINESTA: Objectius de Tercer Curs

LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Competències Bàsiques de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE NOU GINESTA: Llengua catalana i literatura. Desenvolupament de les Competències Bàsiques.

LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE NOU GINESTA: Llengua catalana i literatura. Objectius del Tercer Curs

LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Continguts del Tercer Curs

PROJECTE NOU GINESTA: Llengua catalana i literatura. Seqüenciació de Continguts del Tercer Curs

LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Criteris d’Avaluació del Tercer Curs

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIABASES LEGISLATIVES

ELEMENTS INTEGRANTS DEL CURRÍCULUM:– Objectius.– Competències bàsiques.– Continguts.– Mètodes pedagògics.– Criteris d’avaluació.

FINALITAT:Assegurar una formació integral dels alumnes que els permeti: – Adquirir els elements bàsics de la cultura en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i

tecnològic.– Desenvolupar i consolidar hàbits d'estudi i de treball. – Preparar-los per a la seva incorporació en estudis posteriors i per a la seva inserció laboral.– Formar-los per a l'exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.

EDUCACIÓ ORIENTADA A DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES: – L’adquisició de les competències bàsiques permet:

•La realització personal. •L’exercici de la ciutadania activa.•La incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria.•El desenvolupament d’un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

– A cada àrea es descriu la manera en que contribueix el desenvolupament de les competències bàsiques.

– Els centres garantiran la incorporació d’una estona diària de lectura, no inferior a trenta minuts, al llarg de tots els cursos de l’etapa.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT– Mecanismes que asseguren una atenció adequada a les característiques individuals de l'alumnat.

• Adaptació i diversificació curricular en funció de les capacitats de l'alumnat.• Agrupaments flexibles de l'alumnat i ajudes individualitzades.• Integració de matèries per reduir el nombre de professors d'un grup.

– Escolarització de l'alumnat d'incorporació tardana o amb mancances en la llengua del centre, en funció de les seves circumstàncies personals.

– Flexibilització de la durada de les etapes educatives en alumnes amb altes capacitats intel·lectuals.

CRITERIS D’AVALUACIÓ:– L’avaluació serà continua i diferenciada segons les matèries del currículum. Tindrà en compte:

• El progrés de l'alumne en els diferents elements del currículum.• L'assoliment dels objectius marcats per a cada una de les matèries del currículum.• L’adquisició de les competències bàsiques.• La necessitat d’establir mesures de reforç educatiu.

AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC: – Es realitzarà en finalitzar el Segon Curs de l'Educació Secundària Obligatòria.– Te caràcter formatiu i orientador.– Servirà per analitzar els processos d’aprenentatge de cada alumne/a i d’ensenyament de cada

centre.

2

– Comptarà amb programes de reforç perquè l’alumnat assoleixi les competències bàsiques.

NIVELLS DE CONFIGURACIÓ:

1. Característiques del currículum estatal

Ensenyaments mínims establerts pel Reial Decret 1631/2006.

2. Currículum Comunitats Autònomes

Determinen:– El 45% si hi ha llengua oficial pròpia.– El 35% a les restants.

3. Projecte Curricular de Centre-Programació Curricular de l’Aula– Adaptació als alumnes i a la seva diversitat.– Autonomia pedagògica i organització dels Centres.– Treball en l’equip docent.– Investigació de la seva pràctica docent.

ORGANITZACIÓ DE LES MATÈRIES:Les matèries dels tres primers cursos de l'Educació Secundària Obligatòria seran:– Ciències de la naturalesa.– Ciències Socials, geografia i història.– Educació física.– Educació per a la ciutadania i els drets humans.– Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura., i aranès, a la Vall d’Aran.– Llengua estrangera.– Matemàtiques.– Música.– Tecnologies

En cadascun d’aquests tres primers cursos tot l’alumnat haurà de fer les matèries següents:– Ciències de la naturalesa.– Ciències Socials, geografia i història.– Educació física.– Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura., i aranès, a la Vall d’Aran.– Llengua estrangera.– Matemàtiques.

Tots els alumnes hauran de cursar, al quart curs de l'Educació Secundària Obligatòria, les matèries següents:– Ciències socials, geografia i història.– Educació eticocívica.– Educació física.– Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura., i aranès, a la Vall d’Aran.– Matemàtiques.– Llengua estrangera.

Així mateix, hauran de cursar tres matèries, que triaran entre les següents:– Biologia i geologia.– Educació visual i plàstica.– Física i Química.– Informàtica.– Llatí.– Música.

3

– Segona llengua estrangera.– Tecnologia.

Rebran especial atenció les àrees que tinguin caràcter instrumental per l’adquisició d’altres coneixements. En totes les àrees es treballarà:

• La comprensió lectora.

• L’expressió oral i escrita.

• La comunicació audiovisual.

• Les tecnologies de la informació i la comunicació.

• L’educació en valors.

PROMOCIÓ D’ALUMNES:– Al final de cada un dels cursos. – Un cop superats els objectius de les matèries cursades, quan es tingui avaluació negativa en

dues matèries o, excepcionalment, amb tres matèries per decisió del claustre.– Es destinaran els suports necessaris per recuperar els aprenentatges no assolits. – Un alumne podrà repetir el mateix curs una sola vegada i dues vegades com a màxim dins la

mateixa etapa.

ENSENYAMENT DE RELIGIÓ:– Oferta obligatòria pels Centres.– Voluntària per als alumnes, que podran optar entre els ensenyaments de religió catòlica o les de

la resta de confessions religioses amb les quals l'Estat hagi subscrit acords.– No computarà per optar a beques.– El Centre establirà les formes més adequades de proporcionar l'atenció educativa adequada als

alumnes que optin per no cursar ensenyaments de religió.

4

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAFONAMENTS TEÒRICS

El Projecte Curricular Nou Ginesta -VICENS VIVES- per al Tercer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1631/2006 del Ministeri d'Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria, i en el Decret 143/2007de la Conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya, de 26 de juny, pel qual s'estableix el Currículum de l'Educació Secundària Obligatòria per aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d'ensenyament-aprenentatge comprensiu que s'emmarca dins el paradigma de l'educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l'adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l'OCDE, l'informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l'ensenyament és facilitar l'aprenentatge dels nens i les nenes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permetin integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avenços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s'entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s'indica en l'informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l'educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els nens i les nenes a) facin possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixin un projecte de vida satisfactori; c) assoleixin un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixin a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d'èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d'un individu varien d'una situació a una altra i d'un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d'habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d'assolir una acció eficaç.

Ésser competent, des d'aquest punt de vista, significa que l'alumne és capaç d'activar i utilitzar els coneixements que té davant d'un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l'aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d'aquestes premisses és possible l'aplicació d'un dels eixos fonamentals del Projecte Curricular Nou Ginesta -VICENS VIVES- per al Tercer Curs: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguin ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguin a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s'enfronta (Bruer, 1993).

L'eficàcia d'aquests principis quedaria incompleta si no fóssim capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

5

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s'assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, el Projecte Curricular Nou Ginesta -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d'un plantejament integrador i orientat a l'aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l'aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les diferents matèries de l'Educació Secundària Obligatòria, és global i s'adquirirà a partir de la seva contextualització en situacions reals i pròximes a l'alumne perquè pugui integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resultin necessaris en diferents situacions i contextos.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials del nostre Projecte Curricular Nou Ginesta -VICENS VIVES- per al Tercer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria amb les noves realitats tecnològiques tan properes i atractives per a l'alumnat.

L'aplicació o el desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria en àmbits com Internet, l'ús de suports informàtic o l'anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals, es constitueixen com un element gratificant i motivador i, al mateix temps, com un aprenentatge imprescindible per a l'adaptació de l'alumnat a futures incorporacions en diferents àmbits acadèmics o laborals.

Si a tot això hi afegim la presència d'uns continguts que, a causa de l'especial importància que tenen en la nostra societat, han d'impregnar moltes de les activitats d'aprenentatge i l'interès per fomentar la capacitat de l'alumne per regular el seu propi procés d'aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l'actual Projecte Curricular Nou Ginesta -VICENS VIVES- per al Tercer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria.

6

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIACOMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les competències bàsiques

Les competències bàsiques són els aprenentatges conceptuals i procedimentals que ha d'haver desenvolupat l'alumne en finalitzar l'ensenyament obligatori per assolir la seva realització personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ésser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea s'estableixen vuit competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüística

Aquesta competència fa referència a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d'organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.

2. Competència matemàtica

Consisteix en l'habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar diferents tipus d'informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral.

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

És l'habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els seus aspectes naturals com en els generats per l'acció humana, de tal manera que es possibilita la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l'activitat dirigida a la millora i la preservació de les condicions de vida pròpia, les de les altres persones i les de la resta d'éssers vius.

4. Tractament de la informació i competència digital

Consisteix a disposar d'habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l'accés a la informació fins a la seva transmissió en diferents suports, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

5. Competència social i ciutadana

Fa possible comprendre la realitat social en la qual vivim, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre's a contribuir-ne a la millora. Integra coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.

6. Competència cultural i artística

Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles.

7. Competència per aprendre a aprendre

Consisteix a disposar d'habilitats per iniciar-se en l'aprenentatge y ser capaços de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma, d'acord amb els objectius i necessitats propis.

8. Autonomia i iniciativa personal

Aquesta competència fa referència a l'adquisició de la consciència i aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement d'ells mateixos i l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el control emocional, la capacitat d'escollir, de calcular riscos i d'afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d'aprendre dels errors i d'assumir riscos.

7

El desenvolupament de les competències bàsiques

El treball en les àrees i les matèries del currículum per contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques s'ha de complementar amb diverses mesures organitzatives i funcionals:

L'organització i el funcionament dels centres i la participació de l'alumnat. L'ús de determinades metodologies i recursos didàctics. L'acció tutorial permanent. La planificació de les activitats complementàries i extraescolars.

L'avaluació de les competències bàsiques

L'avaluació de les competències es realitzarà a través de: – El desenvolupament de la matèria. – El reconeixement de la pròpia competència bàsica. – El nivell d'exercici assolit en cadascuna de les vuit competències:

• El domini de la llengua oral i escrita en diversos contextos Expressar pensaments, emocions, vivències i opinions; donar coherència i cohesió al discurs; gaudir escoltant, dialogant, llegint o expressant-se de manera oral i escrita.

• L'ús espontani de raonaments matemàtics Conèixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics en situacions reals o simulades de la vida quotidiana i posar en pràctica processos de raonament que portin a la solució dels problemes, a l'obtenció d'informació o a la presa de decisions.

• L'ús responsable del medi ambient i dels recursos naturalsÉsser conscient de la influència que té la presència humana en l'espai i de les modificacions que introdueix, adoptant una actitud crítica en l'observació de la realitat i en l'anàlisi dels missatges informatius i publicitaris, així com uns hàbits de consum responsables en la vida quotidiana.

• L'autonomia i l'eficàcia en el tractament crític de la informacióUtilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per organitzar i processar la informació, i per resoldre problemes reals de manera eficient, mostrant una actitud crítica i reflexiva.

• La participació social i la valoració de la democràciaExercir activament i responsable els drets i els deures de la ciutadania, valorant les diferències i reconeixent la igualtat de drets entre diferents col·lectius, en particular, entre homes i dones.

• La capacitat d'expressar-se artísticament i gaudir-neDesenvolupar la iniciativa, la imaginació i la creativitat per realitzar creacions pròpies; conèixer les diferents manifestacions culturals i artístiques i interessar-se per la conservació del patrimoni.

• El control de les pròpies capacitats d'aprenentatge Ésser conscients del que se sap i del que cal aprendre; conèixer les pròpies potencialitats i mancances, traient profit de les primeres i tenint motivació i voluntat per superar les segones.

• La capacitat d'escollir i tirar endavant projectes individuals o col·lectius Marcar-se objectius, planificar, mantenir la motivació, prendre decisions, actuar, autoavaluar-se, extreure conclusions, aprendre dels errors, valorar les possibilitats de millora, etc.

8

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

En el marc del seu Projecte Curricular, els centres han de precisar, a cada curs, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament del Projecte Curricular de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seva millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tan perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seva avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seva identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinin aprenentatges específics que resultin rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de cercar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguin aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representin reptes per als alumnes, que els convidin a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguin a ampliar la perspectiva i a contrastar les seves opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavoreixin el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguin presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

9

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIADESCRIPCIÓ DELS COMPONENTS DEL PROJECTE CURRICULAR

El Projecte Curricular Nou Ginesta -Vicens Vives- per al Tercer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria de la matèria Llengua catalana i literatura comprèn els materials següents:

1. Llibre de l'Alumne

El Llibre de l'Alumne consta de 9 unitats temàtiques a través de les quals es desenvolupen els continguts del Tercer Curs d'Educació Secundària Obligatòria de la matèria Llengua catalana i literatura.

2. Quaderns d'Activitats

El Projecte Curricular Nou Ginesta també inclou Quaderns d'Activitats amb l'objectiu de treballar i reforçar les Competències Bàsiques de la matèria. A més a més, i en combinació amb la resta de materials, constitueixen un instrument per atendre les necessitats individuals de l'alumnat, perquè permeten practicar aquells coneixements que es consideren fonamentals.

3. Guia de Recursos DidàcticsLa Guia de Recursos Didàctics conté les següents propostes de desenvolupament dels Temes:

Un apartat general en el qual s'exposen per a cada Tema:• Les Competències bàsiques.• Els Objectius didàctics.• Els Continguts.• Els Criteris d'Avaluació.

La doble pàgina inicial de cada Tema, que conté:• Les imatges reduïdes del llibre.• Les orientacions didàctiques.• Les propostes per a l'Avaluació inicial, contínua i final del tema.• L'apartat Eduquem en valors, que suggereix idees per treballar els valors a l'aula.• Les solucions de les activitats.

Les dobles pàgines restants del tema inclouen:• Les imatges reduïdes del llibre.• Les orientacions didàctiques.• Les competències bàsiques que es treballen a les activitats.• Diferents recursos didàctics relacionats amb el contingut de la doble pàgina: adreces d'Internet,

recursos audiovisuals, bibliografia, etc.• Les solucions de les activitats.

Diferents recursos didàctics:• Activitats de Reforç i d'Ampliació, amb les solucions corresponents.• Una taula per a la realització de l'Avaluació contínua.• La prova de l'alumnat, també amb les seves solucions.• La taula d'activitats per als Criteris d'Avaluació.

10

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En el Projecte Curricular Nou Ginesta -VICENS VIVES- s’ha tingut en compte el tractament de la diversitat de l’alumnat pel que fa als diferents ritmes d’aprenentatge que desenvolupa cada alumne a l’aula.

S’ha partit de la concepció global que cada docent ha d’orientar la seva intervenció en funció de la diversitat de formes d’aprenentatge que hi pugui haver entre els alumnes.

A cada llibre del Projecte Curricular Nou Ginesta -VICENS VIVES- s’inclou un conjunt d’Activitats de Reforç i d’Ampliació per tal d’oferir, precisament, els recursos bàsics perquè cada professor o professora pugui desenvolupar diferents estratègies d’ensenyament i facilitar així que tots els alumnes puguin assolir el desenvolupament màxim de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.

11

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAOBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

a) Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per una ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits d’esforç, d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge eficaç i per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.

d) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.

e) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

f) Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.

g) Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges complexos en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès, i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica. Iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.

j) Desenvolupar habilitats bàsiques en l’ús de fonts d’informació diverses, especialment en el camp de les tecnologies, per saber seleccionar, organitzar i interpretar la informació amb sentit crític.

k) Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.

l) Adquirir coneixements bàsics que capacitin per a l’exercici d’activitats professionals i alhora facilitin el pas del món educatiu al món laboral.

m) Gaudir i respectar la creació artística i comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

o) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat.

12

PROJECTE NOU GINESTAOBJECTIUS DEL TERCER CURS

1. Aprendre a relacionar-se amb els altres i a participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants, valorant críticament les diferències i rebutjant els prejudicis socials, així com qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (a, c)

2 Conèixer i respectar els drets i els deures dels ciutadans, preparant-se per a l’exercici dels primers i per al compliment dels segons. (a)

3 Assimilar hàbits i estratègies de treball autònom i en equip que afavoreixin l’aprenentatge i el desenvolupament intel·lectual de l’alumnat. (b)

4 Valorar positivament les diferències entre individus, rebutjant els prejudicis socials i qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (c)

5 Adquirir consciència i valorar negativament qualsevol conducta que perjudiqui la igualtat d’oportunitats en el món acadèmic o laboral. (c)

6 Establir relacions afectives amb persones de diferents edats i sexe, superant qualsevol tipus de discriminació basada en les característiques personals i socials. (d)

7 Conèixer-se un mateix amb una imatge positiva i mostrar una creixent autonomia personal en l'aprenentatge, cercant un equilibri entre les diferents capacitats físiques, intel·lectuals i emocionals, i mostrant amb una actitud positiva envers l'esforç i la superació de les dificultats. (e)

8 Valorar el patrimoni cultural, històric i artístic de Catalunya, adoptant actituds que n'afavoreixin la preservació i el desenvolupament. (f)

9 Conèixer i respectar els mecanismes i valors que regeixen la societat i desenvolupar una actitud favorable a conèixer-los i comprendre’ls millor. (f)

10 Conèixer i valorar les característiques de la cultura, la geografia i la societat com a part fonamental de la identitat col·lectiva i individual. (g)

11 Interpretar i produir missatges orals i escrits per comunicar-se i organitzar el pensament en castellà, en català i, en el seu cas, en aranès. (h)

12 Iniciar-se en l’anàlisi i la interpretació de textos literaris relacionant-los amb el seu corresponent corrent i gènere literaris. (h)

13 Adquirir una destresa comunicativa funcional en la llengua o llengües estrangeres objecte d’estudi. (i)

14 Aprendre a gestionar la informació (recerca, selecció i tractament de dades), interpretar-la i valorar-la de manera crítica; saber-la transmetre als altres de manera organitzada i intel·ligible. (j)

15 Utilitzar les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a la gestió i l’anàlisi de dades i la presentació de treballs i informes. (j)

16 Utilitzar estratègies d’identificació i resolució de problemes en diferents àrees de coneixement, mitjançant l’aplicació del raonament lògic, la formulació i la contrastació d’hipòtesis. (k)

17 Conèixer i valorar críticament el desenvolupament científic i tecnològic que ha tingut lloc al llarg de la història en els diversos camps del saber. (k)

18 Adquirir coneixements bàsics sobre les lleis i els mecanismes que regeixen el funcionament de la natura. (k)

19 Desenvolupar habilitats i adquirir coneixements que facilitin la futura adaptació de l’alumnat al món laboral. (l)

20 Saber interpretar, valorar i produir missatges que utilitzin diversos codis artístics, científics i tècnics amb la finalitat d’enriquir les possibilitats de comprensió i expressió de manera precisa, creativa i comunicativa. (m)

21 Desenvolupar hàbits i actituds que afavoreixin el desenvolupament individual i la conservació del medi ambient. (n, o)

13

22 Comprendre els aspectes bàsics del funcionament del cos humà i desenvolupar actituds i hàbits positius per a la conservació i la prevenció de la salut individual i col·lectiva (dur una vida sana amb un exercici físic periòdic, una higiene acurada, una alimentació equilibrada, etc.). (o, n)

Les lletres entre parèntesi (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Secundària Obligatòria al qual fa referència cadascun dels Objectius del Tercer Curs.

14

LLENGUA CATALANA I LITERATURACOMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Competències pròpies de l’àmbit

La primera competència que cal considerar, d’acord amb la finalitat de donar les eines perquè els nois i les noies puguin afrontar el reptes de la societat, és la competència plurilingüe i intercultural que, en essència, és actuar adequadament en un món plural, multilingüe i multicultural. Això suposa que en l’ensenyament de les llengües, a més dels aprenentatges específics de cada una de les llengües, caldrà aprendre actituds i habilitats per afrontar altres llengües, fins i tot desconegudes (conèixer i valorar-les, saber gestionar el problemes de les interaccions multilingües, respectar altres maneres de veure el món...), en resum, estar obert a l’altre.

En relació directa amb aquesta competència més global, hi ha una segona, la competència comunicativa, que en totes les àrees esdevé la clau i que en la lingüística articula els aprenentatges que s’han de fer en totes les llengües. Aquesta competència ha de ser atesa des de totes les matèries curriculars i activitats educatives del centre si es vol el seu desenvolupament coherent i eficaç. Aquesta competència es concreta en:

La competència oral, la qual facilita, a través dels intercanvis amb els altres, adults o no, elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, és a dir, la construcció del propi pensament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions, la de la interacció, la de l’escolta i la producció, i la de la mediació, en gran grup o grups més petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i la possibilitat d’emprar diferents mitjans o les tecnologies de la informació i la comunicació. A més l’ús reflexiu de la parla és l’eina més eficaç per al pilotatge dels aprenentatges. L’alumnat ha d’assumir el paper d’interlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicació, fet que l’ajudarà a intervenir de forma competent en el seu entorn i a desenvolupar-se amb expressivitat i fluïdesa en una societat democràtica i participativa.

Aquesta priorització de la llengua parlada és de gran importància quan es tracta de l’ensenyament d’una llengua nova per a l’alumnat. En aquesta situació l’ús de diferents recursos didàctics, amb variats formats i suports i en diferents contextos (festes, representacions, projectes i activitats curriculars) ha de ser una de les claus per a un aprenentatge eficaç.

També té una especial rellevància en l’aprenentatge de les llengües estrangeres, ja que el model lingüístic aportat per l’escola és la font bàsica de coneixement i aprenentatge d’aquesta llengua. Els discursos orals utilitzats a l’aula són al mateix temps vehicle i objecte d’aprenentatge, per la qual cosa el currículum ha d’atendre tant el coneixement dels elements lingüístics i comunicatius com la capacitat d’utilitzar-los en l’aprenentatge de diferents continguts curriculars i en les diferents situacions comunicatives, a més el seu treball en aquesta etapa ha de ser el fonament del treball dels continguts de la competència escrita.

La competència comunicativa escrita, la qual s’ha de potenciar en totes les seves dimensions, receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicació i creació, i cal relacionar-la amb les interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç. Els processos de lectura i escriptura són uns processos complexos i diversos segons quin sigui el tipus de text i el contingut que s’hi vehicula, són processos que s’aprenen en la lectura i escriptura de textos a qualsevol matèria o activitat escolar. Cal motivar qui llegeix i escriu perquè descobreixi en la llengua escrita una eina d’entendre’s a si mateix o a si mateixa i a les altres persones, i els fenòmens del món i la ciència, i també que és una font de descoberta i de plaer personal. En això té molta importància la potenciació de la biblioteca (i mediateca) i altres institucions escolars com la ràdio o plataformes d’Internet, com a dinamitzadores de l’aprenentatge lector i escriptor. A més cal aplicar-la progressivament a textos de nivells de complexitat cada vegada més gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper, electrònic) i formats (text, gràfiques i imatge).

La competència comunicativa audiovisual, la qual cal atendre en totes les seves dimensions, receptives, productives i crítiques, de comunicació i creació, i cal relacionar-la amb les interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç. Els processos de recepció i creació són uns processos complexos i diversos segons quin sigui el tipus i format triat i el contingut que s’hi vehicula, són processos que s’aprenen en la seva utilització en qualsevol matèria o activitat escolar. Cal motivar

15

la seva utilització per aprendre i comprendre’ls com a globalitat, tot aplicant el seu aprenentatge a missatges cada cop més complexos i amb funcions més diversificades i amb formats i suports més variats.

Finalment, la competència literària fa que els nois i les noies puguin comprendre millor el món que els envolta, les altres persones i a si mateixos a través de la lectura d’obres de qualitat i del contacte amb les construccions de la cultura tradicional. L’accés guiat a aquestes obres facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i escriptor, i fa que els nois i les noies descobreixin el plaer per la lectura, sàpiguen identificar estètiques i recursos, i apreciïn textos literaris de gèneres diversos (poètic, narratiu i teatral), i també d’altres formes estètiques de la cultura que ens envolta (cançons, refranys, dites...). Amb tot això els nois i les noies van interioritzant els senyals de la cultura que els aniran precisant els criteris per ser més rigorosos en les seves valoracions i gustos estètics, amb la qual cosa, a més d’estimular la seva creativitat, es desenvolupa el seu sentit crític.

Aportacions de l’àmbit a les competències bàsiques

El paper que juga la llengua i la comunicació en els processos d’aprenentatge i el fet que la base del seus ensenyaments se situï en l'ús social de la llengua, fa que els aprenentatges lingüístics i comunicatius que es produeixen en qualsevol matèria, amb una bona coordinació docent, es pugui aplicar a l'aprenentatge de les altres i, alhora afavoreixin la competència plurilingüe i intercultural de l’alumnat. Les activitats de les matèries lingüístiques tenen, evidentment, una importància remarcable en el desenvolupament de la competència comunicativa, cal però recordar que en ser una competència transversal a totes les matèries, l’assoliment dels objectius bàsics dependrà del tractament que se’n faci a totes.

Alhora les activitats relacionades amb aquesta competència també afavoreixen la millora de les competències metodològiques. Els processos de la llengua escrita en concret són una de les claus en la competència del tractament de la informació i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’elaboració de coneixement. La lectura i escriptura d’informacions presentades en diferents llengües, fet facilitat amb l’ús de les TIC, aporta una nova dimensió als processos de tractament de la informació, la diversitat de punts de vista i la manera de presentar les informacions facilita la flexibilitat mental necessària per a un aprenentatge crític. A més. la verbalització i les interaccions resulten claus en el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, ja que regulen i orienten la mateixa activitat amb progressiva autonomia.

La llengua, precisament pel paper que juga en el desenvolupament de les competències metodològiques, ajuda a la comprensió dels processos de les competències centrades en conviure i habitar el món. D’una manera molt especial la competència plurilingüe i intercultural contribueix al desenvolupament de la competència social i ciutadana, entesa com habilitats i destreses per a la convivència, el respecte i l'enteniment entre les persones. Aprendre llengües és, abans que altra cosa, aprendre a comunicar-se amb les altres persones, a prendre contacte amb distintes realitats i a assumir la pròpia expressió com a modalitat fonamental d'obertura als altres.

A més de reconèixer les llengües com un component cultural de primer ordre, la lectura, comprensió i valoració de les obres literàries contribueix d’una manera clau al desenvolupament de la competència artística i cultural.

16

PROJECTE NOU GINESTA: LLENGUA CATALANA I LITERATURA

DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Competència en comunicació lingüística– Interactuar de manera competent en les diferents esferes de la vida social.– Augmentar l'ús del llenguatge en general.– Emprar mecanismes de predicció i comprensió textuals en la lectura i anàlisi de textos.– Reconèixer tipologies literàries diverses i emprar-les a l’hora de fer les nostres creacions. – Conèixer tècniques i mecanismes lingüístics que permeten l’ampliació del vocabulari i la

relació entre elles de paraules ja conegudes.– Treballar normes ortogràfiques que permeten la millora de l’escriptura de paraules.

2. Competència per aprendre a aprendre– Representar el món per mitjà del llenguatge.– Buscar determinats elements, característiques o informacions en un text.– Repassar continguts abans de tractar-ne de nous.– Comprendre i compondre textos com a mitjà per a optimitzar l'aprenentatge lingüístic.– Relacionar la llengua amb altres realitats que ens envolten.– Descobrir estructures comunes a tots els textos periodístics i detectar-les sempre que es

presentin. – Tenir present la importància i la utilitat de la concordança a l’hora d’interpretar les relacions

que estableixen les paraules entre elles.– Practicar la tècnica de l’anàlisi sintàctica com a mitjà per a descobrir les estructures de les

frases.

3. Autonomia i iniciativa personal– Analitzar i resoldre problemes, traçar plans i emprendre processos de decisió.– Reflexionar sobre experiències personals i expressar-les lingüísticament. – Buscar diaris per tal de trobar-hi la informació o les opinions que ens interessen. – Buscar l’aparellatge tècnic que ens permetrà elaborar anuncis, programes de ràdio i de televisió.

4. Tractament de la informació i competència digital– Proporcionar coneixements i destreses per a la recerca d'informació rellevant.– Adquirir habilitats per a la reutilització de la informació en la producció de textos orals i escrits

propis.– Emprar de manera social i col·laborativa els nous mitjans de comunicació digital. – Descobrir les característiques que ha de presentar un missatge perquè es pugui considerar text.– Descobrir en un text la importància dels connectors a l’hora de relacionar idees i presentar-les

de manera intel·ligible.– Relacionar llenguatge visual i verbal en la interpretació de programes de televisió.

5. Competència social i ciutadana– Relacionar-se lingüísticament amb altres persones i conviure-hi.– Comprendre els altres i aproximar-se a altres realitats lingüístiques i culturals.– Valorar totes les llengües com a igualment aptes per a exercir les funcions de comunicació i de

representació.– Eradicar els usos discriminatoris del llenguatge, detectant prejudicis i imatges estereotipades del

món.

17

– Relacionar les llengües amb les societats en què es parlen, i veure’n les interrelacions. – Veure en la llengua un mitjà en el qual s’expressa una cosmovisió particular que perdura en el

decurs dels segles.– Reconèixer la relació que manté la llengua amb la socie-tat: casos de conflicte lingüístic,

bilingüisme i multilin-güisme.

6. Competència artística i cultural– Aproximar-se al patrimoni literari i als seus temes recurrents.– Apreciar manifestacions artístiques com la música, la pintura o el cinema.– Crear textos de diversa tipologia expressant-hi els continguts que ens semblin més interessants.

18

LLENGUA CATALANA I LITERATURAOBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

1. Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d’un mateix, per a participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a l’enteniment i mediació entre persones de procedències, llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminació i estereotips lingüístics.

2. Aconseguir la competència comunicativa oral, escrita i audiovisual en totes les llengües de l’escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre (en la cerca i elaboració d’informació, i en la transformació dels coneixements), per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.

3. Aconseguir la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l’expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals.

4. Aconseguir la competència en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final de l’educació obligatòria, utilitzi normalment i correctament les dues llengües oficials.

5. Aconseguir la competència en llengües estrangeres com a eina d’aprenentatge de continguts diversos, com a font de plaer i de creixement personal, i com a porta oberta a altres persones i cultures.

6. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació i comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.

7. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment de manera coherent i adequada als contextos acadèmic, social i cultural, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.

8. Escoltar i comprendre informació general i específica, i expressar-se i interactuar en llengua estrangera en situacions habituals de comunicació adoptant una actitud adequada, participativa, oberta i respectuosa i amb un cert nivell d’autonomia.

9. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat acadèmica, social i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’un mateix i del món, i consolidar hàbits lectors.

10. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bàsics sobre les convencions dels gèneres, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics, tot valorant el coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva.

11. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes d’ús lingüístic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequació, coherència, cohesió i correcció, i transferir aquests coneixements a les altres llengües que s’aprenen a partir de la reflexió sobre els propis processos d’aprenentatge.

12. Conèixer la realitat plurilingüe de Catalunya, d’Espanya i del món actual, i valorar les varietats de la llengua i la diversitat lingüística del món com una riquesa cultural.

13. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’us de les llengües i participar activament en el control i avaluació del propi aprenentatge i el dels altres.

19


OBJECTIUS DEL TERCER CURS

1. Valorar el llenguatge i la seva concreció en la llengua com a mitjà de comunicació, adquisició de coneixements i comprensió de la realitat. (1)

2. Analitzar críticament els diferents usos socials de les llengües per a detectar i evitar la utilització d’estereotips lingüístics que comportin judicis de valor i prejudicis de tota mena, especialment classistes, racistes o sexistes. (1)

3. Valorar la diversitat de la societat actual, a Catalunya i al món, i identificar la varietat de llengües com una de les seves manifestacions més evidents i, a la vegada, enriquidores. (1)

4. Emetre judicis personals raonats en relació amb els textos, discutint allò en què no estem d’acord i argumentant les causes de la nostra opinió. (2)

5. Aplicar els coneixements lingüístics a la interpretació i a la producció de textos orals i escrits. (2)

6. Emprar autònomament estratègies d’organització per al treball individual o de grup i tècniques d’estudi, investigació i recollida de dades com la consulta de diccionaris i enciclopèdies, el maneig i la creació de fitxes i fitxers, el subratllat de textos, la confecció d’esquemes i resums, i també iniciar-se en el coneixement de recursos per a l’aprenentatge i l’estudi que ofereixen les noves tecnologies (especialment Internet). (2)

7. Fer servir la llengua per a expressar-se de manera coherent i adequada en les diverses situacions comunicatives que planteja l’activitat social i cultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees i per a controlar la conducta de cadascú. (3)

8. Conèixer l’estructura dels mitjans de comunicació social, les seves classes, el llenguatge que fan servir i les tipologies de programes, i saber-los valorar sempre amb esperit crític i amb la voluntat de treure’n informació. (6)

9. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les diferents situacions i funcions, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació. (7)

10. Conèixer les característiques estructurals dels diversos tipus de text, detectant la finalitat a què està adscrit cadascun d’ells, i les situacions per a les quals són escaients. (9)

11. Comprendre i analitzar textos de caràcter narratiu, descriptiu, explicatiu, argumentatiu, conversacional i directiu. (9)

12. Comprendre i analitzar textos periodístics, publicitaris, jurídics i administratius. (9)

13. Identificar les idees essencials d’un text de qualsevol tipus i les relacions que s’estableixen entre elles en l’interior del text, tot establint l’estructura del text. (9)

14. Conèixer els trets principals que caracteritzen els diversos gèneres i períodes de la literatura des dels inicis fins a l’actualitat. (10)

15. Conèixer autors i obres més representatius de la literatura catalana, interpretant-los a la claror de les tècniques de lectura literària que es presenten. (10)

16. Interpretar textos literaris i relacionar-los amb l’estructura del gènere al qual pertanyen, tenint en compte diferències d’estil i de contingut que poden ser degudes a l’època en què s’han escrit. (10)

17. Produir textos d’intenció literària prenent com a model textos analitzats a classe i seguint les pautes de creació de textos que es presenten. (10)

18. Conèixer els elements que formen el sistema lingüístic, fent referència especialment als aspectes formals i funcionals. (11)

19. Produir textos orals i escrits coherents, correctes i adequats a les diverses situacions i necessitats comunicatives. (11)

20. Valorar i respectar totes les varietats dialectals de la llengua catalana, identificant a la vegada la unitat que presenta la llengua. (11)

20

21. Conèixer les varietats històriques, geogràfiques, socials i de registre que es presenten en l’ús de les llengües. (12)

22. Conèixer el domini geogràfic de la llengua catalana i les seves varietats socials i dialectals. (12)

23. Ser conscients de la necessitat de normalitzar la llengua catalana en tots els àmbits en què no ho està, valorant la riquesa que comporta conèixer la llengua pròpia en què s’expressa la nostra comunitat cultural i lingüística. (12)

24. Conèixer la realitat plurilingüe de la Catalunya actual, valorant a la vegada les aportacions de diverses llengües i cultures a la realitat catalana contemporània. (12)

25. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’us de les llengües i participar activament en el control i avaluació del propi aprenentatge i el dels altres. (13)

Els nombres entre parèntesis (1, 2,...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Llengua Catalana i Literatura al qual es refereix cadascun dels objectius del Tercer Curs.

21

LLENGUA CATALANA I LITERATURACONTINGUTS DEL TERCER CURS

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

· Participació en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen com a eix la construcció de la relació social a l’interior de l’aula i del centre.

· Participació en activitats de relació social i comunicació amb altres comunitats escolars, amb l’entorn immediat al centre i amb la societat en general (cartes al director, notícies a la premsa, ràdio local o per al web del centre).

· Participació en interaccions per mitjà del correu electrònic i entorns virtuals de comunicació.

· Ús d’estratègies comunicatives per reformular els missatges i adaptar-se als interlocutors en contextos multilingües d’interacció.

· Detecció de les dificultats de comunicació i ús d’estratègies comunicatives de resolució dels conflictes amb l’ús de recursos verbals i no verbals.

· Participació en les interaccions orals, escrites i audiovisuals (sobretot en l’ús de les TIC) que són necessàries per a l’organització i gestió de les tasques acadèmiques, per a la recerca i exposició d’informació, per als intercanvis d’opinió i l’exposició de les conclusions i dels aprenentatges de les diferents matèries curriculars.

· Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels coneixements i de les idees, per a la regulació dels processos de comprensió i expressió propis de tot procés d’aprenentatge, tant en activitats individuals com en les de treball cooperatiu.

· Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels sentiments propis i aliens i per a la regulació de la conducta.

· Reflexió sobre les diferencies entre els usos orals informals i formals de la llengua i consciència de les situacions comunicatives en què resulten adequats.

· Pràctica de procediments bàsics d’assertivitat i de manteniment de les pròpies conviccions en la interacció amb altres parlants.

· Participació en debats de temes acadèmics o escolars pautats i reglamentats.

· Ús de les diferents estratègies comunicatives que ajuden a l’inici , manteniment i finalització de les interaccions i desenvolupament de la solució de les dificultats de comunicació amb l’ús d’elements verbals i no verbals que faciliten la realització de les interaccions necessàries per aprendre.

· Actitud de cooperació i respecte crític envers les diferències d’opinió en les situacions de treball compartit.

· Assumpció de les responsabilitats i coavaluació dels processos i dels resultats en les situacions de treball compartit.

Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals

· Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció als texts predictius, persuasius i gèneres periodístics (notícia, crònica, reportatge, entrevista, opinió), reconeixent les diferències entre informació i opinió.

· Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb atenció a les característiques especifiques dels narratius, descriptius , expositius de fets, explicatius d’idees i conceptes, instructius, argumentatius i els que expressen opinió raonada en les diferents matèries curriculars.

22

· Anàlisi de seqüències audiovisuals que reflecteixen la relació entre els recursos visuals i sonors i els elements verbals, i adquisició de criteris bàsics per tal d’observar, interpretar, analitzar, valorar i prendre postura davant dels missatges audiovisuals.

· Identificació de l’estructura comunicativa dels missatges orals, escrits i audiovisuals treballats: les intencions de l’emissor mitjançant les modalitats oracionals i l’ordre jeràrquic de les idees expressades, entre d’altres.

· Cerca d’informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: 1) escrites: cerca bibliogràfica i documental en llibres, enciclopèdies, revistes, diaris; 2) l’estratègia prèvia a l’ús dels cercadors d’Internet; 3) fonts audiovisuals i electròniques de comunicació: CD-ROM, DVD i altres.

· Representació mitjançant esquemes, diagrames i mapes conceptuals de la interrelació de les idees i els seus matisos. Síntesi dels arguments i resultats d’una conversa, col·loqui, entrevista o debat.

· Ús d’estratègies i tècniques de processament de la informació, tant de captació, elaboració i síntesi com d’ampliació, i organització de la informació en fitxes, taules, quadres i gràfics,mitjançant recursos de les TIC.

· Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura.

· Valoració crítica en l’acceptació del contingut de missatges orals i escrits, tot desenvolupant l’anàlisi intratextual i intertextual dels continguts expressats, per tal de fer possible la interpretació del missatge des de diverses perspectives (única, múltiple, complementària).

· Lectura, anàlisi i crítica de la funció persuasiva de la publicitat.

Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals

· Producció de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions comunicatives diverses i de diferents contextos d’espai i temps: expositius, persuasius, predictius i dels gèneres periodístics (notícia, crònica, reportatge, entrevista, opinió).

· Composició, en suport paper o digital, de textos narratius, descriptius, expositius de fets, explicatius d’idees i conceptes, instructius i argumentatius, propis de les diferents matèries curriculars, elaborats a partir de la informació obtinguda en la biblioteca o mediateca escolar o en altres fonts d’informació i organitzada per mitjà d’esquemes, mapes conceptuals, fitxes i resums, amb l’ús adequat dels elements icònics pertinents.

· Elaboració de textos escrits que tinguin com a funció la millor presentació oral dels aspectes treballats en les diferents matèries curriculars o en altres situacions comunicatives formals.

· Presentació ordenada i clara d’informacions elaborades en les activitats acadèmiques amb l’ús dels mitjans i tecnologies de la informació i la comunicació, amb atenció especial al llenguatge audiovisual que cal utilitzar per a una comunicació eficaç.

· Lectura en veu alta amb dicció, entonació i ritme correctes (interpretant els signes de puntuació de forma apropiada), tot incidint en el posicionament del lector respecte del text llegit.

· Procediment de planificació per aconseguir coherència en les relacions internes i externes dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals: documentació, pluja d’idees i la seva selecció i ordenació.

· Utilització autònoma de la biblioteca - mediateca del centre així com de las tecnologies de la informació i la comunicació com a font d’informació i de models per a la realització dels treballs escrits propis de cada matèria curricular.

· Creació i utilització d’esquemes i mapes conceptuals en format digital, com a suport en les exposicions orals, per tal de ser projectats amb mitjans audiovisuals.

· Procediment de textualització i revisió per aconseguir coherència dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals.

· Coneixement i aplicació dels diferents registres lingüístics en relació amb els diferents àmbits d’ús. Distinció entre el registre col·loquial, estàndard, acadèmic i culte.

· Ús dels elements lingüístics i discursius essencials per a la cohesió interna de les idees dins dels textos orals, escrits o audiovisuals: connectors textuals, tractament de les formes verbals i

23

adequació del registre dels textos orals, escrits o audiovisuals a les funcions comunicatives, en especial a les de les activitats acadèmiques.

· Ús de la puntuació del text escrit en relació amb l’organització oracional i amb la forma del text (els paràgrafs i la distribució i ordenació de les idees expressades).

· Elaboració i organització del missatge audiovisual: combinació del text i les paraules amb els altres recursos visuals, icònics i sonors.

· Ús dels elements formals en els treballs: les citacions bibliogràfiques i d’altres fonts d’informació. L’índex i la paginació. Les referències intertextuals i intratextuals. Les notes al peu de pàgina. L’organització dels títols, els capítols i els apartats. La presentació escrita dels resultats: polidesa, correcció, els marges, portada.

· Ús de tècniques digitals de tractament textual: processadors de text per a l’organització dels apartats i continguts: esquemes numèric, sinòptic i claus; programes de presentació, programes de tractament de la imatge per a la utilització eficaç dels gràfics específics de cada disciplina i matèria curricular i les il·lustracions.

· Interès per la bona presentació dels textos orals, respectant les normes gramaticals, ortogràfiques, tipogràfiques i dels elements icònics utilitzats, i amb l’ús dels elements icònics que complementin i donin suport a la informació verbal.

· Interès per la bona presentació dels textos escrits i audiovisuals, tant en suport paper com digital, respectant les normes gramaticals, ortogràfiques, tipogràfiques i dels elements icònics utilitzats.

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

· Idenfificació i ús d’elements lingüístics bàsics i habituals en la comunicació oral i escrita.

· Reconeixement progressiu i producció de les peculiaritats fonètiques de cada llengua i dels patrons bàsics de ritme, entonació i accentuació de paraules i enunciats.

· Identificació d’expressions comunes, de frases fetes i de lèxic apropiat a contextos concrets i quotidians en l’àmbit educatiu i personal i a continguts d’altres matèries del currículum.

· Identificació i coneixement de les característiques dels discursos expositius de fets, explicatius d’idees i conceptes, amb especial atenció a l’expressió de causa i conseqüència, instructius i argumentatius.

· Identificació d’alguns mecanismes textuals que donen agilitat al discurs, amb especial atenció a les substitucions lèxiques i als connectors útils per ordenar, donar aclariments i detalls, indicar causa i conseqüència, indicar posicionament adversatiu.

· Reconeixement d’estratègies bàsiques per recordar, organitzar i revisar vocabulari.

· Reconeixement de l’estructura dels diferents tipus de text i la seva relació amb els paràgrafs. La puntuació com a mecanisme organitzador dels textos escrits.

· Ús de recursos per l’aprenentatge: diccionaris, llibres de consulta, mitjans audiovisuals i materials en suport digital.

· Ús de procediments per compondre enunciats amb estil cohesionat: aposició, adjectius i oracions de relatiu explicatius, construccions de participi i gerundi, oracions coordinades i subordinades.

· Coneixement de les lleis ortogràfiques que comporten més dificultat per aplicar-les en els textos propis, fent especial atenció en les que suposen diferències entre les llengües que s’aprenen.

· Reconeixement del grau d’incidència de l’estructura sintàctica d’un text en el significat.

· Ús d’estratègies per a la correcció lingüística i revisió gramatical dels textos mitjançant l’ús i la consulta de diccionaris, eines informàtiques de revisió del text, compendis gramaticals i reculls de normes ortogràfiques.

· Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació.

· Participació en l’avaluació i ús d’estratègies d’autoavaluació i autocorrecció, de les produccions orals, escrites i audiovisuals.

· Conscienciació de les aptituds i dificultats del progrés en l’aprenentatge lingüístic i comunicatiu.

24

· Interès per desenvolupar un pensament crític, obert i flexible en els processos comunicatius i en el context de l’aula i fora d’aquesta.

· Organització i valoració del treball individual per progressar en l’aprenentatge de manera autònoma i per a la millora personal i del treball en equip per a la construcció col·lectiva del coneixement.

Continguts comuns amb altres matèries

· Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts d’altres matèries curriculars.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

· Lectura autònoma o guiada, en funció del grau de complexitat, d’obres de literatura juvenil i de la literatura clàssica adequades a l’edat seguint un itinerari literari que parteixi dels coneixements previs del lector.

· Coneixement d’obres significatives de la cultura literària catalana i castellana, a partir de la lectura comentada de fragments, del visionat d’audiovisuals, representacions teatrals o recitats poètics o audició de poemes musicats.

· Reflexió sobre la situació de l’obra en el seu context, tot aprofitant els coneixements previs de l’alumnat i la relació amb els coneixements adquirits en altres matèries.

· Reflexió sobre els elements que fan que una obra sigui considerada “clàssica” i sobre l’actualitat dels temes de les obres que han mantingut la seva vigència a través del temps.

· Ús d’estratègies i tècniques que ajudin a analitzar i interpretar el text literari abans, durant i després de la lectura.

· Diferenciació dels grans gèneres literaris i reconeixement de les seves característiques principals a partir de les lectures.

· Lectura comentada i expressiva de contes i novel·les; valoració dels personatges, de la veu i de la perspectiva narrativa, i del diàleg.

· Lectura comentada i recitat de poemes, tot comparant el tractament de temes recurrents en diferents autors, i valorant la funció dels elements simbòlics i dels recursos retòrics i mètrics en el poema.

· Lectura comentada i dramatitzada d’obres de teatre o fragments, tot reconeixent algunes característiques temàtiques i formals.

· Lectura en veu alta amb dicció, entonació i ritme correctes, adequats al registre literari.

· Creació de textos literaris amb tècniques de foment de la creativitat i de simulació, versionat o elaboració a partir de models, utilitzant alguns aprenentatges adquirits a les lectures (adaptant els missatges “clàssics” a l’actualitat , a un missatge més proper i propi o modificant-ne les formes o els formats).

· Utilització progressivament de manera autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn, de les biblioteques virtuals i webs per al foment i orientació de la lectura.

· Desenvolupament progressiu de l’autonomia lectora i de la consideració de la lectura com a font de coneixement d’altres persones i cultures.

· Elaboració d’opinions pròpies i de treballs senzills sobre lectures literàries.

· Identificació i interpretació dels recursos literaris en altres tipus de textos i altres funcions comunicatives, com els que s’empren amb funció persuasiva en la publicitat.

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

· Conscienciació que les llengües són elements que defineixen la identitat personal i col.lectiva, una eina potenciadora de la comunicació i l’aprenentatge i una porta oberta a la comprensió del món i de les altres persones.

· Conscienciació de pertinència a una comunitat lingüística, social i cultural i actitud positiva d’interès i confiança davant la diversitat de llengües i cultures.

25

· Sensibilitat per comprendre la complexitat i diversitat de relacions que cadascú manté amb les llengües i cultures.

· Interès per conèixer les varietats de la llengua catalana en els diferents territoris on es parla. Coneixement, mitjançant els enregistraments de les varietats més rellevants de les varietats del cátala. Factors històrics i geogràfics explicatius d’aquestes varietats.

· Coneixement de les varietats més rellevants de la llengua espanyola, tant a la península com en altres territoris de parla hispana. Factors històrics i geogràfics explicatius de les varietats.

· Observació de l’evolució de les relacions entre llengües en contacte i la diversitat de situacions que es produeixen.

· Coneixement de família lingüística de les llengües romàniques: països on es parlen, varietats més importants, llengües en perill d’extinció o ja desaparegudes.

· Lectura de textos en alguna llengua romànica poc coneguda i estratègies que en facilita la seva comprensió.

· Coneixement de la diversitat de llengües que es parlen a Espanya i a Europa. Llengües que ens són més pròximes i de les quals tenim coneixement i llengües que ens són menys conegudes i que fins i tot utilitzen alfabets ben diferenciats. Localització en un mapa i recerca d’informació a Internet. Relació entre llengua i estat.

· Valoració de l’adquisició de la competència comunicativa en més d’una llengua, i interès per efectuar intercanvis comunicatius amb parlants d’altres llengües. Importància per a la formació, instrucció i relació amb l’exterior.

· Observació d’usos multilingües quotidians en els mitjans de comunicació, al carrer o en la producció artística.

· Disposició per utilitzar els coneixements de llengües, segons el domini diferent que se’n tingui, en contextos reals i funcions diverses: intercanvis amb persones o en recerques d’informació en qualsevol dels formats possibles (audiovisual, Internet, material de consulta) en qualsevol de les matèries curriculars.

· Expressió d’emocions, afeccions i sentiments amb l’ús de diferents recursos verbals i no verbals de diverses llengües i cultures, en especial en les llengües estrangeres apreses a classe.

· Comparació i identificació de les semblances i diferències dels sistemes fonètics i la prosòdia de diferents llengües conegudes a partir de temes propers als interessos de l’alumnat mitjançat eines i suports adequats.

· Conscienciació que cada persona organitza el món i expressa sentiments a partir de la seva llengua, que prendre una llengua és també assumir aquesta manera de veure el món i d’entendre les relacions que s’estableixen amb les persones i les coses.

· Coneixement i respecte per a les persones que parlen una llengua o varietat lingüística diferent a la de la comunitat lingüística pròpia, i així mateix que tenen una cultura diferenciada, especialment les de l’entorn més pròxim, començant per la classe, escola, poble o barri, amb atenció preferent a les minoritàries i a les poc valorades socialment.

· Coneixement i valoració de la cultura, història, geografia, folklore, literatura i costums dels llocs d’origen de l’alumnat nouvingut a les aules.

· Consciència de les pròpies actituds davant les diferències de llengües i cultures, i valoració de les variacions lingüístiques i culturals.

· Percepció de les dificultats de comunicació amb persones que parlen altres llengües, especialment amb les de l’entorn més pròxim, i plantejament de possibles solucions verbals i no verbals per facilitar la comunicació.

· Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències. Ús de fórmules de cortesia en els intercanvis socials.

· Actitud crítica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació i voluntat de superar els prejudicis.

26


SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS: TERCER CURS

1. NOTÍCIA, CRÒNICA I REPORTATGE

LECTURA I COMPRENSIÓ• La irresistible atracció del fred.

Comprensió lectora i vocabulari

MITJANS DE COMUNICACIÓEl periodisme. Notícia, crònica i reportatge

1. Els mitjans de comunicació.2. La premsa.3. Els gèneres periodístics.4. La notícia.5. La crònica.6. El reportatge.

TÈCNIQUES DE TREBALL / CREACIÓ DE TEXTOSCrònica: Vint anys són pocs

1. Introducció.2. Anàlisi de la crònica.

TIPOLOGIA TEXTUALL’adequació

1. Què és un text?2. L’adequació.

MORFOSINTAXIEl sintagma nominal

1. Categories gramaticals, sintagmes i funcions.2. El sintagma nominal i els seus constituents.3. L’ordre dels constituents en el sintagma nominal.

FONÈTICA I ORTOGRAFIA / LÈXIC• Sons i grafies. La síl·laba. Apostrofació i contracció

1. Els sons2. Les grafies3. Els fonemes4. La síl·laba5. Apostrofació i contracció

REPÀS• Mitjans de comunicació. Gramàtica

2. ENTREVISTA. GÈNERES D’OPINIÓ

LECTURA I COMPRENSIÓ• D’aquí a vint anys haurem trobat vida intel·ligent.• Cartes dels lectors.


MITJANS DE COMUNICACIÓEntrevista. Gèneres d’opinió

1. L’entrevista.2. Els gèneres d’opinió.

TÈCNIQUES DE TREBALL / CREACIÓ DE TEXTOSEntrevista: Escriure és enamorar-se de les paraules

1. L’actitud de l’entrevistador.2. Les preguntes.3. Altres aspectes que s’han de tenir en compte.

TIPOLOGIA TEXTUAL

27

La coherència i la cohesió.Correcció gramatical

1. La coherència2. La cohesió3. Correcció gramatical

MORFOSINTAXIEl sintagma nominal

1. Funcions sintàctiques del sintagma nominal.

FONÈTICA I ORTOGRAFIA / LÈXIC• Les vocals

1. Els sons vocàlics2. Els diftongs3. L’accent i la dièresi


3. RÀDIO I TELEVISIÓ

LECTURA I COMPRENSIÓ• Què fa la gent mentre escolta “Versió original”.• Els diaris personals.


MITJANS DE COMUNICACIÓRàdio i televisió

1. La ràdio.2. La televisió.

TÈCNIQUES DE TREBALL / CREACIÓ DE TEXTOSEl guió radiofònic

1. Tipus de guions.2. Què és una escaleta?

TIPOLOGIA TEXTUALTipus de textos

1. Text oral i text escrit2. El text expositiu3. El text argumentatiu4. El text instructiu5. El text descriptiu: científic i literari6. L’enquesta

MORFOSINTAXIEl sintagma verbal. El verb

1. El sintagma verbal. El verb.2. Classes sintàctiques de verbs.3. Perífrasis verbals.

FONÈTICA I ORTOGRAFIA / LÈXIC• Les consonants (I)

1. Els sons consonàntics2. Les grafies p/b, t/d, c/g


4. LA LITERATURA. ELS TROBADORS I RAMON LLULL

LECTURA I COMPRENSIÓ• Ez yeu am (Jo estimo) de Reina de Mallorques.


LITERATURALa literatura. El comentari de text

1. La literatura.2. El comentari d’un text literari.

28

Els orígens. Els trobadors. Ramon Llull1. Els orígens de la llengua catalana.2. Els trobadors.3. Ramon Llull.

TÈCNIQUES DE TREBALL / CREACIÓ DE TEXTOSFragment d’un text de Ramon Llull: Llibre de les bèsties

1. Introducció i anàlisi del text2. Estructura3. Els personatges4. L’apòleg de Na Renard

TIPOLOGIA TEXTUALEl text literari

1. Canvi del significat dels mots: denotació i connotació2. La forma dels mots.

MORFOSINTAXIL’oració simple

1. Subjecte i predicat.2. El predicat nominal.3. Ús dels verbs ser i estar.

FONÈTICA I ORTOGRAFIA / LÈXIC• Les consonants (II)

1. Les grafies j/g i els dígrafs tj/tg2. La grafia x i el dígraf ix3. Els dígrafs tx/ig4. Les grafies b/v5. Les grafies z/s/c/ç i el dígraf ss

REPÀS• Literatura. Gramàtica

5. LES CRÒNIQUES. L’HUMANISME

LECTURA I COMPRENSIÓ• Pere III castiga els caps de la Unió.


LITERATURALes quatre grans cròniques

1. La història i les cançons de gesta2. Les quatre grans cròniques3. El segle XIV: Eiximenis i l’aparició de l’Humanisme4. La poesia en català del segle XIV

TÈCNIQUES DE TREBALL / CREACIÓ DE TEXTOSPoema de Jordi de Sant Jordi: Presoner

1. Introducció2. Anàlisi del text3. Mètrica

TIPOLOGIA TEXTUALClasses de textos literaris

1. Text líric2. Text narratiu: conte, novel·la3. Text dialogat: teatre

MORFOSINTAXIEl predicat verbal. Els complements del verb. L’adverbi

1. El predicat verbal. Els complements del verb.2. L’adverbi

FONÈTICA I ORTOGRAFIA / LÈXICLes consonants (III)

1. La grafia r.2. El dígraf rr.

29

3. Les grafies m/n.


6. EL SEGLE D’OR

LECTURA I COMPRENSIÓ• Veles e vents, d’Ausiàs Marc.• La gran batalla campal contra els turcs, de Joanot Martorell.


LITERATURAEl segle d’or

1. L’esplendor de la poesia al segle XV.2. Els poetes cultes del segle XV.3. La poesia satírica.4. La prosa del segle XV.5. Llibres de cavalleria i novel·la cavalleresques.

TÈCNIQUES DE TREBALL / CREACIÓ DE TEXTOSFragment d’una novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa

1. Introducció i anàlisi del text2. L’amor cortès3. El tòpic de l’amor a primera vista4. Conclusió

LLENGUA I SOCIETATSociologia de la llengua

1. Funció social de la llengua2. Comunitat lingüística

MORFOSINTAXIPronoms febles i pronominalització

1. Els pronoms febles.2. La pronominalització.

FONÈTICA I ORTOGRAFIA / LÈXIC• Les consonants (IV)

1. La grafia l·l2. La grafia h


7. ELS SEGLES XVI, XVII I XVIII

LECTURA I COMPRENSIÓ• El barber i el dimoni, de Fra Joan Àngel Serra


LITERATURALa literatura dels segles XVI, XVII i XVIII

1. La Decadència.2. El Renaixement (S. XVI).3. El Barroc (S. XVII).4. La Il·lustració (S. XVIII).5. Literatura popular.

TÈCNIQUES DE TREBALL / CREACIÓ DE TEXTOSPoema de F. Vicent Garcia: A una hermosa dama...

1. Introducció.2. Anàlisi del text.3. Conclusió

TIPOLOGIA TEXTUAL / LLENGUA I SOCIETATRelacions entre comunitats lingüístiques

1. Conflicte lingüístic2. Bilingüisme i multilingüisme.

30

3. Normativització i normalització

MORFOSINTAXIL’oració composta (I)

1. L’oració composta: classes2. Les oracions juxtaposades.3. Les oracions coordinades.

FONÈTICA I ORTOGRAFIA / LÈXIC• Formació de mots

1. Derivació2. Composició


8. EL SEGLE XIX. LA RENAIXENÇA. POESIA I TEATRE

LECTURA I COMPRENSIÓ• Los dos Campanars, de Jacint Verdaguer.


MITJANS DE COMUNICACIÓLa Renaixença. Poesia i teatre

1. La Renaixença.2. La poesia.3. El teatre.

TÈCNIQUES DE TREBALL / CREACIÓ DE TEXTOSFragment dramàtic d’Àngel Guimerà: Maria Rosa


TIPOLOGIA TEXTUAL / LLENGUA I SOCIETATLlengües en contacte

1. Estats plurilingües2. Substitució lingüística

MORFOSINTAXIL’oració composta (II)

1. Les oracions subordinades.

FONÈTICA I ORTOGRAFIA / LÈXIC• Significat dels mots (I)

1. Polisèmia i homonímia2. Neologismes, locucions, frases fetes i refranys


9. LA NARRATIVA DEL SEGLE XX

LECTURA I COMPRENSIÓ• La papallona, de Narcís Oller.


MITJANS DE COMUNICACIÓLa narrativa del segle XIX

1. El segle XIX

TÈCNIQUES DE TREBALL / CREACIÓ DE TEXTOSFragment narratiu de Narcís Oller: L’escanyapobres


TIPOLOGIA TEXTUAL / LLENGUA I SOCIETATLímits i varietats del català

31

1. El territori lingüístic del català: origen i evolució2. Varietats lingüístiques

MORFOSINTAXIL’ordre dels elements de l’oració

1. L’ordre dels mots.2. La concordança.

FONÈTICA I ORTOGRAFIA / LÈXIC• Significat dels mots (II)

1. Sinonímia i antonímia2. Camps semàntics3. Família lèxica


32

LLENGUA CATALANA I LITERATURACRITERIS D’AVALUACIÓ DEL TERCER CURS

● Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a l’ aprenentatge i per a les relacions socials, dintre i fora de l’aula i amb l’ús dels recursos de les TIC, identificant els problemes de comunicació i sabent resoldre-les convenientment.

● Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de la vida acadèmica d’altres situacions comunicatives o procedents dels mitjans de comunicació: predictius, persuasius i dels gèneres periodístics informatius i d’opinió.

● Comprendre textos literaris, propers als interessos de l’alumnat o curosament seleccionats per la seva adequació en temàtica i grau de dificultat.

● Comprendre i sintetitzar seqüències audiovisuals, procedents dels mitjans de comunicació, relacionades amb les tipologies expositives i persuasives.

● Realitzar explicacions orals senzilles sobre fets d’actualitat d’interès amb ajuda de mitjans audiovisuals i dels recursos de les TIC.

● Utilitzar tècniques d’anàlisi del contingut de textos orals i escrits mitjançant l’ús d’eines informàtiques per elaborar xarxes i diagrames conceptuals.

● Cercar informació per comprendre i ampliar el contingut dels missatges orals, escrits o audiovisuals, utilitzant diverses estratègies i suports.

● Produir textos, orals i escrits, de diferents tipus i amb diferents formats: predictius, persuasius i gèneres periodístics informatius i d’opinió, usant procediments de planificació i elements lingüístics per a la cohesió interna de les idees (precisió lèxica, connectors, signes de puntuació). Aplicar les estratègies per a la correcció lingüística i revisió gramatical dels textos.

● Aplicar diferents procediments per enriquir els textos orals, escrits o audiovisuals.

● Mostrar interès per la millora de l’expressió oral, escrita i audiovisual pròpia i aliena i respectar les opinions d’altri.

● Exposar l’opinió sobre la lectura d’una obra completa adequada a l’edat; avaluar l’estructura i l’ús dels elements del gènere, l’ús del llenguatge i el punt de vista de l’autor; situar el sentit de l’obra en relació amb el seu context i amb la pròpia experiència.

● Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, tot tenint en compte alguns temes i motius recurrents, les característiques del gènere, el valor simbòlic del llenguatge poètic i la funcionalitat dels recursos retòrics del text.

● Crear textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari treballat a l’aula o realitzar-ne alguna transformació senzilla.

● Reconèixer i valorar la diversitat lingüística d’Europa i del món, amb especial atenció a la realitat de la família lingüística romànica i de la realitat de les llengües a Europa.

● Participar activament i ref lexivament en l’avaluació (autorregulació, coavaluació) del propi aprenentatge i el dels altres amb una actitud activa i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i ús de les llengües.

33

1 · Web viewLlengua catalana i literatura. Competències Bàsiques de l’Educació Secundària...

Documents

Transcript of 1 · Web viewLlengua catalana i literatura. Competències Bàsiques de l’Educació Secundària...