109democat calderes de biomassa -lluçanes-
-
Upload
marc-vives -
Category
Documents
-
view
18 -
download
0
Transcript of 109democat calderes de biomassa -lluçanes-
El Servei de Desenvolupament Rural delConsorci per a la Promoció dels Municipis delLluçanès va endegar, l'any 2005, el projecteBiomassa del Lluçanès, en el marc d’un pro-jecte transversal que fomenta les energiesrenovables, el desenvolupament econòmiccomarcal i la gestió forestal sostenible.El projecte ha fomentat l'aprofitament de la bio-
massa en els sectors agrari, domèstic i municipal,
i actualment hi ha més d'una quarantena de cal-
deres en llars i edificis públics i privats.
Les vuit calderes instal·lades en equipaments
públics han produït -des que es van posar en fun-
cionament durant els anys 2007 i 2008- més de
910.000 kWh, amb un consum de 205 tones de
biomassa. Les dades mostren un estalvi econò-
mic notable si es compara amb l'ús de gasoil, que
oscil·la entre el 25% i el 67%, segons la potència.
Aquest estalvi ha comportat una reducció signifi-
cativa de les emissions de CO2, d'unes 3.400
tones anuals.
ENERGIADEMO
109Tecnologies avançades enestalvi i eficiència energètica
Calderes debiomassa alLluçanès
La xarxa de calderes
El coneixement que s'ha anat adquirint en el territori
sobre aquest tipus d'energia, juntament amb el fet
que l'Administració pública hi ha apostat i ha servit
d’exemple, fa que hagi anat creixent el nombre de
calderes en edificis i llars privades. Actualment, n’hi
ha més de quaranta que es nodreixen de biomassa
energia demo calderes de biomassa al Lluçanès
01. PresentacióEl Consorci per a la Promoció dels Municipis del
Lluçanès és una entitat local que des del 2001 aglu-
tina els tretze municipis del Lluçanès en una única
entitat. Aquest consorci neix, per tant, de la voluntat
de tots els municipis de treballar en aquest territori de
manera conjunta i coordinada en diversos àmbits.
El Servei de Desenvolupament Rural del Consorci, tot
endegant actuacions en l'àmbit del territori i el medi
ambient, va posar en marxa l'any 2005 el projecte
Biomassa del Lluçanès per a promoure l'aprofita-
ment d'aquest recurs renovable com a font d'energia
i també com a font d'ingressos per als productors
d'estella i pèl·let. Es tracta d'un projecte transversal
a cavall entre el desenvolupament econòmic, les
energies renovables i la gestió forestal sostenible,
que pretén revaloritzar els treballs del bosc, oferir
rendes complementàries als propietaris forestals i
pagesos, i crear nous llocs de treball.
El projecte ha fomentat la implantació de calderes en
diferents sectors de la comarca -primari, domèstic i
municipal- i actualment hi ha més d'una quarantena
d'instal·lacions en espais públics i privats: habitatges
de nuclis urbans i de zones forestals, edificis, granges
i cases de turisme rural. Hi ha vuit calderes, concreta-
ment, que han estat implantades en equipaments
municipals, cosa que també aporta a aquesta tecno-
logia un paper exemplificant davant la ciutadania i els
sectors que potencialment en poden ser usuaris.
Un gran nombre d’aquestes instal·lacions han rebut
el suport econòmic de l'Institut Català d'Energia en
forma de subvencions a fons perdut i, també en al-
guns casos, d'altres institucions públiques (el Pla
únic d'obres i serveis de la Generalitat, el Departa-
ment de Governació de la Generalitat i l’Àrea de Medi
Ambient de la Diputació de Barcelona).
ACTUALMENT,
HI HAMÉSDE
QUARANTA
CALDERESQUE
ESNODREIXEN
DEBIOMASSA
DE LACOMARCA
MATEIXA
Vuit calderes de biomassa han estat implantades en equipa-ments municipals del Lluçanès
La majoria de les calderes dels equipaments municipals tenencom a combustible el pèl·let, i només dues funcionen amb estella.
02. Projecteque procedeix de la comarca mateixa, ja sigui mit-
jançant l'estella d'un propietari forestal o bé el pèl·let
procedent d'una empresa situada al Lluçanès que
fabrica aquest combustible. Aquest nombre repre-
senta una de les densitats més altes de calderes de
biomassa a Catalunya.
L'Administració pública també ha estat pionera i
dóna exemple. En aquests moments, hi ha vuit cal-
deres situades en diferents equipaments de sis dels
municipis que integren el Consorci: Lluçà, Olost,
Prats de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu
Sasserra i Santa Creu de Jutglar.
El comportament dels equips
La majoria de les calderes instal·lades en aquests
equipaments (sis) tenen com a combustible el pèl·let,
i només dues funcionen amb estella forestal. La
potència de les calderes ha estat dimensionada en
funció de l'ús i la superfície de l'edifici, i oscil·la entre
els 40 i els 300 kW.
03. ResultatsEls resultats assolits al llarg del projecte han anat
millorant amb el pas del temps a mesura que les cal-
deres funcionaven. Els vuit equips instal·lats en equi-
paments municipals han produït -des que es van
posar en marxa- més de 910.000 kWh d'energia,
amb un consum mitjà anual de 205 tones de bio-
massa (86 d'estella i unes 119 de pèl·let). El preu
mitjà de la tona d’estella oscil·la entorn dels 104 €,
mentre que el de la del pèl·let entorn dels 208 €,
variable segons sigui en sacs o a granel.
Les dades obtingudes fins ara mostren un estalvi eco-
nòmic notable en comparació amb l'ús de gasoil
(considerant la mitjana de preus d'aquest combusti-
EL PROJECTE
HAESTAT
RECONEGUT
AMBEL PREMI
DEMEDI AMBIENT
DE LADIPUTACIÓ
DEBARCELONA
2007
Les instal·lacions funcionen actualment amb disponi-
bilitat total, tal com s’havia previst inicialment, si bé en
un primer moment es van detectar algunes incidències
degudes a un disseny o dimensionament poc ajustat,
i també puntualment perquè la qualitat del combusti-
ble no s’adequava al que requereixen les calderes.
Precisament, per tal de fer un seguiment i control de
la qualitat del combustible, l’any 2010 s’ha iniciat la
realització d’analítiques de mostres d’estella, mesu-
rant-ne el contingut d’humitat, el contingut de cen-
dres i el poder calorífic.
ble), i que oscil·la entre el 25% i el 67%, segons la
potència de la caldera i el volum de l'edifici a escalfar.
Aquest estalvi s'ha traduït també en una reducció sig-
nificativa de les emissions de CO2, propera al 95% en
tots els casos (unes 3.400 tones).
El període d’amortització de les instal·lacions ha
estat molt variable en funció de les subvencions
rebudes. Hi ha instal·lacions que ja han amortitzat la
inversió, però la majoria ho faran en un termini que
oscil·la entre un i sis anys. Les instal·lacions que no
han rebut subvencions tindran un període de retorn
superior als deu anys.
La potència de les calderes ha estat dimensionada en funció del'ús i la superfície de cada equipament.
Característiques de les calderes de biomassa en equipaments públics.
MUNICIPI
Lluçà
OIost
Prats de Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès
Sant Feliu Sasserra
Santa Creu de Jutglar
LluçàOIost
Prats de LluçanèsSant Boi de LluçanèsSant Feliu Sasserra
Santa Creu de Jutglar
2007/082007/082008/092008/092007/082007/082007/082007/08
22,06,5
64,480,4
5,98,7
11,26,0
90.56930.326
263.794377.692
27.84740.78452.59327.988
6741574225283039
Ajuntament, CEIP Gafarrói Local Social
AjuntamentCEIP Terra Nostra
CEIP Lluçanès,IES Castell del Quer
Llar d'infants
AjuntamentCEIP Les Roures
Consorci del Lluçanès
762
1922.457
3.262
123
300400
450
KWB, 100 kW
Herz, 60 kWHerz, 250 kW
Tulimax STK, 300 kW
Mesc oli Corribifire, 28 kW
Herz, 45 kWHerz, 60 kW
Herz, 40 kW
Estella
Pèl·letEstella
Pèl·let
Pèl·let
Pèl·letPèl·let
Pèl·let
SUPERFÍCIE(m2)
CALDERA IPOTÈNCIA
COMBUSTIBLEEQUIPAMENTS
MUNICIPI CONSUM MITJÀANUAL (t)
ENERGIAPRODUÏDA (kWh)
ESTALVIECONÒMIC (%)*
POSADA EN MARXA
*Comparat amb una caldera convencional de gasoil
Per a més informació, adreçeu-vos a:Institut Català d’EnergiaDepartament d’Economia i FinancesCarrer Pamplona,113 3a. planta 08018 BarcelonaTel: 93 622 05 00 Fax: 93 622 05 [email protected] · www.gencat.cat/icaen
Energia demo és una col·lecció d’articles sobreactuacions en els àmbits següents: estalvi idiversificació energètica, eficiència energètica,energies renovables, estalvi d’aigua, medi ambient.
energia demo calderes de biomassa al Lluçanès
Entitatsparticipants
FitxatècnicaACTUACIÓ:Calderes de biomassa al Lluçanès
NOMBREDECALDERES:8 (en equipaments públics)
ENERGIA PRODUÏDA:910.000 MWh (des de la posada enfuncionament; anys 2007 i 2008)
IMPULSDEL PROJECTE:Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès(Servei de Desenvolupament Rural)
SUPORT TÈCNIC I ECONÒMIC:Institut Català d'Energia
Darrersnúmeros publicats
Dip
òsit
lega
lB-4
8422
-200
-IS
SN
2013
-213
1(e
dic
ióim
pre
sa)-
ISS
N20
13-7
583
(ed
ició
dig
ital)
ESTALVI EMISSIONS:3.400 t de CO2
CONSUMDEBIOMASSA:205 t/any, de mitjana(86 d'estella i 119 de pèl·let)
77 Central de generació d’aigua calenta a partir debiomassa. Molins de Rei (Baix Llobregat).
78 Reutilització d’aigües de rentat tèxtil. LARESA.Barberà del Vallès (Vallès Occidental).
79 Instal·lació fotovoltaica integrada a la cobertad’un aparcament. Port de Tarragona.
80 Projecte agrícola energètic delRec dels 4 Pobles. Alt Urgell.
81 Projecte Mobils. Barcelona, Lisboa, Toulouse.82 Planta eolicofotovoltaica autònoma (sistema
Cíclops). Parc Central del Vallès.Sabadell/Barberà del Vallès.
83 Instal·lació fotovoltaica en una nau industrial.Construcciones mecánicas de Manresa(COMEMASA). Sant Fruitós de Bages (Bages).
84 Pla d’estalvi d’energia i instal·lació solarfotovoltaica en un institut. IES Bisbe Sivilla,Calella (El Maresme).
85 Instal·lació d'energia solar tèrmica.Hospital General de Vic, Vic (Osona).
86 Planta de producció de biodièsel.Stocks del Vallès SA, Montmeló (Vallès Oriental).
99 Implantació d’un sistema de gestió energètica.Companyia SEAT. Martorell (Baix Llobregat),Zona Franca (Barcelonès).
100 Edificis públics més eficients.101 Aplicació d’un contracte de serveis energètics.
Pirelli Neumáticos. Manresa (Bages).102 Planta d'aprofitament energètic de biogàs
mitjançant codigestió anaeròbia de purins.Porgaporcs, SL. Vila-sana (Pla d’Urgell).
103 Planta fotovoltaica cobre cobertes d’edificis.Barcelona (Barcelonès).
104 Sistema de gestió de l’energia en un edificipúblic. Barcelona (Barcelonès).
105 Aprofitament del revaporitzat mitjançanttemocompressor. Hidrocolor, SL.Llinars del Vallès (Vallès Oriental).
106 Enllumenat públic ecodigital.Barcelona (Barcelonès).
107 Equips elèctrics de bufat d’ampollesmés eficients. Henkel Ibérica.Sant Adrià del Besòs (Barcelonès).
108 Central Forum de District Heating and CoolingSant Adrià del Besòs (Barcelonès).
87 Planta de tractament tèrmic eficient de purins.Juneda (Les Garrigues).
88 Sistema de regulació i telegestió del’enllumenat públic. Menàrguens (La Noguera).
89 Planta de cogeneració. Complex Industrial deSolvay, Martorell (Baix Llobregat).
90 Parc eòlic Serra de Rubió. Acciona Energia.Serra de Rubió (Anoia-Bages).
91 Instal·lació fotovoltaica integrada a la teulada.Poble Espanyol de Barcelona.
92 Habitatges modulars energèticament eficients.Vilafortuny (Baix Camp).
93 Nou sistema de gestió de l’energia i calefacciósolar central en un complex turistic.Platja d’Aro (Baix Empordà).
94 Cursos de conducció eficient.95 Edifici sostenible CAP Roger de Flor.
Barcelona.96 Instal·lació fotovoltaica a les cotxeres del
Trambaix. Sant Joan Despí (Baix Llobregat).97 El servei de Carsharing (Cotxe Multiusuari).98 Sistema de recuperació de calor en màquines
tèxtil de tipus ram.