MHCButlletí 1

MHCButlletíBUTLLETÍ INFORMATIU DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONATERCER QUADRIMESTRE DE 2007. ANY IV. NÚM. 12

Espais, memòria i futur.George Steiner a l’MHCBEl proper 22 d’octubre, al Saló del Tinell, GeorgeSteiner pronunciarà la conferència «Remembering thefuture». Aquesta conferència, elaborada expressamentpel professor George Steiner, serà el punt de partida ide referència per al posterior desenvolupament del cicleEspais, memòria i futur que el museu organitza amb l’im-puls del seu Cercle. En aquest cicle de conferènciestambé està previst que participin altres destacades pensa-dores i destacats pensadors de projecció internacional.Amb aquesta iniciativa, el Museu i el Cercle volem pro-moure la reflexió sobre com els espais, la memòria i laidea de futur s’interrelacionen en la nostra realitat, perdefinir allò que ens uneix i allò que ens diferencia enun món cada cop més global i, per tant, allò que dónapeu als nostres senyals d’identitat.

12

EL PROGRAMA DEL MUSEU

MHCB. NOU CURS, NOVES CARES, NOUS REPTES

S’ha acabat l’estiu! Amb la tardor ensarriba un nou curs, i és el moment decanvis, de portar a terme aquellescoses que hem planificat durant lesvacances estivals. Això serveix per laimmensa majoria de nosaltres, peròtambé per les institucions culturals. Elmes d’octubre es concreten els pressu-postos de què es disposarà el properany, i el darrer trimestre s’ultimen elstocs finals del programa per a l’anysegüent.Pel qui subscriu aquestes línies, però,enguany els canvis seran molt mésintensos. Després de 14 anys de direc-ció i 17 de dedicació professional al’MHCB, he pres la decisió de dema-nar el relleu al capdavant de la institu-ció. No era una decisió fàcil, perquèmoltes coses m’uneixen a aquestmuseu i a les persones que el confor-men; però no hi ha res pitjor queenquistar-se en el lloc de treball. Lespersones, i també les institucions,necessitem de tant en tant canvisimportants que ens permetin avançaramb una mirada crítica i amb lail•lusió dels nous reptes.Durant aquests anys m’ha tocat dirigirun equip de treball brillant, il•lusionati amb una gran capacitat renovadora.De ben segur que m’he equivocat enmés d’una decisió, però la labor de l’equip ha estat presidida per una pro-funda vocació i convicció de servei

2 MHCButlletí

[a dalt i esquerra]© MHCB-Pep Herrero

públic, de modernització d’una institu-ció cabdal en la vida cultural de la ciu-tat de Barcelona, i d’impuls de larecerca, la conservació i la difusió delnostre patrimoni històric. L’MHCB ha impulsat i organitzat mol-tes iniciatives: projectes de recercanacionals i internacionals, programesde conservació preventiva i restauraciódel patrimoni custodiat, nous espaisidonis per investigar i conservar aquestric patrimoni, exposicions, activitats

molt diverses dirigides a tota mena depúblics… El Museu ha crescut en nom-bre de seus, en períodes històrics trac-tats, en presència en la recerca arqueo-lògica a tota la ciutat. Però sobretot elMuseu ha crescut en crear xarxa, enestar present en multitud de fòrums igrups d’àmbit barceloní, català, espa-nyol i internacional.El nombre de professionals, voluntaris,professors i estudiants universitaris,empreses, associacions i ciutadans en

MHCButlletí 3

EL PROGRAMA DEL MUSEU

[a esquerra i a baix]© MHCB-Pep Herrero

general que s’han implicat activamenten els programes de l’MHCB consti-tueix un dels seus patrimonis socials iculturals. La presència del Museud’Història de la Ciutat de Barcelonaen el panorama cultural de la ciutat ésun fet rellevant.Això ha estat possible gràcies a unafeina tenaç de tot un equip que ambprofessionalitat, imaginació, sentit d’equip i il•lusió ha elaborat unes programacions que han connectat

amb moltes persones; però sobretot haestat possible gràcies a l’acollida queaquestes iniciatives han tingut entre elpúblic i la crítica. Aquesta simbiosicreixent es percep en la participaciócrítica de molts ciutadans en les activi-tats del museu: els programes d’estiu,les exposicions, les activitats especials...Participació crítica vol dir una actitudactiva, que suggereix per millorar, queproposa, que rebutja quan no li agrada,que es compromet.

El nivell màxim d'aquest compromísciutadà són el Cercle de l'MHCB i elsAmics del Museu. Aquest col•lectiu deciutadans i ciutadanes que són part delmuseu, li donen vida i el representenarreu. Els puc ben assegurar que laseva existència és tot un estímul peraquells que treballen en les institucionsculturals.Per mi, doncs, ha estat un privilegi únicpoder treballar al Museu d’Història dela meva ciutat i haver pogut contribuiral seu creixement i reforç, però sobre-tot haver pogut compartir projectes,neguits i il•lusions amb els companysque hi treballen i amb tots els Amics iAmigues del Museu.Ara vénen canvis, nous aires i novesreflexions. Les renovacions sempre són bones: ajuden a revitalitzar, a im-posar-se nous reptes, a revisar allò queno funciona prou bé. El Museu en sor-tirà enfortit i els seus col•laboradorstambé. I segur que els Amics i Amiguescontinuaran sent aquest punt de suportcrític i actiu que fa que les institucionsculturals tinguin rostres darrere de lessigles.L’estiu s’ha acabat. Nou curs, nous rep-tes, nous èxits. Gràcies a tots i a totesper haver fet costat a aquest equip.

Antoni Nicolau i Martí

Per Nadal, el Museu d’Història de laCiutat de Barcelona ha preparat perals més petits un seguit de tallers perdivertir-se tot descobrint la vida delsnostres avantpassats. Enguany, elMuseu ofereix l’oportunitat d’adquirirun abonament amb un preu de 20 ¤per poder assistir a tots els Tallers deNadal que tindran lloc al ConjuntMonumental de la Plaça del Rei i alMuseu-Monestir de Pedralbes.

CONJUNT MONUMENTAL DE LA PLAÇA DEL REI (MHCB)Lucius ludeas.Jugues amb el Lucius?Uns amics del Lucius Minicius, el pri-mer campió olímpic de Barcelona, usensenyaran com jugaven els romans aBarcino fa més de dos mil anys.Edats: de 6 a 10 anys.Calendari: 2 de gener a les 10 h.Durada: tres hores.Preu: 6 ¤.

Arqueo... què?Taller vinculat a l’exposicióL’arqueologia a Barcelona. Un passat ambfutur Edats: de 6 a 10 anys.Calendari: 27 de desembre i 3 degener a les 10 h.Durada: 3 hores. Preu: 6 ¤.

Sarraïns, cristians i jueus a la Barcelona medievalFa un munt d’anys, a Barcelona convi-vien persones de diferents cultures: la cristiana, la sarraïna i la jueva. Si

véns al Museu, tindràs l’ocasió de tras-lladar-te en el temps i viure al segleXIII, quan la ciutat es deia Barchi-nona, i apropar-te a aquestes tres cul-tures i maneres de viure diferents.Edats: de 8 a 12 anys.Calendari: 28 de desembre a les 10 h.Durada: tres hores.Preu: 6 ¤.

MUSEU-MONESTIR DE PEDRALBES(MHCB)Pessebre musicat Construeix un pessebre de suro i co-neix les diferents figures a partir del’audició de poemes musicats. Etpodràs endur el treball que hauràs fettu mateix.Organitzat per l’Associació d’Amicsdel Museu-Monestir de Pedralbes.Edats: de 6 a 10 anys.Calendari: 4 de gener a les 10 h.Durada: tres hores.Activitat gratuïta.

Un misteri al monestirUn esdeveniment misteriós ha trasbal-sat la rutina diària del monestir!Soluciona els enigmes que trobaràs alclaustre, al refetor, al dormidor o a lesprocures del soterrani per resoldreaquest misteri.Edats: de 6 a 10 anys.Calendari: 28 de desembre a les 10 h.Durada: dues hores.Preu: 6 ¤.

Tots els tallers tenen les places limi-tades. Es recomana reserva prèvia.

4 MHCButlletí

EL MUSEU PER DINS

ELS TALLERS DE NADAL A L’MHCB

© MHCB-Pep Herrero

Ubicat a la ciutat finlandesa de Turku,Aboa Vetus & Ars Nova és un museudedicat, d’una banda, a l’arqueologia i la història i, de l’altra, a l’art contem-porani. La tasca principal d’Aboa Vetus és lapreservació, l’estudi i la difusió de lesrestes arqueològiques dels edificis icarrers del barri medieval anomenatConvent Quarter, complementades ambuna exposició permanent que endinsa elvisitant en l’edat mitjana. L’objectiud’Ars Nova és col·leccionar i exposarobres d’art contemporani. D’aquestamanera, amb la combinació d’allò antici allò nou, s’aconsegueix un dinàmicdiàleg entre l’arqueologia i l’art actual.El programa expositiu integra un ampliventall de mostres temporals, sovint encol·laboració amb altres països. Enaquest sentit, del 19 de maig al 2 de setembre de 2007, va tenir lloc laTurku Biennial 2007 que, amb el títol In a Moment, estava dedicada a l’artcontemporani fet a Barcelona.Aprofitant que, com dèiem, l’Aboa Vetus& Ars Nova també disposava d’un sub-sòl arqueològic museïzat, van posar-seen contacte amb l’MHCB per tal d’ofe-rir-nos la possibilitat de presentar la nostra experiència com a museud’arqueologia i història de Barcelona.Quatre plafons en què s’explicava elmuseu, les tasques que s’hi duen aterme i la història de la ciutat van integrar l’aportació de l’MHCB.

L’MHCB

a Finlàndia

© MHCB

George Steiner és un mestrede la paraula i una de les escas-ses figures que té el saber uni-versal del nostre temps.

(Extret de la intervenció de Joscha Fischer, president del jurat del premiLudwig-Boerne 2003 de crítica i assaig literari concedit al professor Steiner.)

MHCButlletí 5

EL MUSEU PER DINS

GEORGE STEINER AL MUSEUD’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA

El número 8 del carrer de Sant Ramondel Call acollirà properament el futurCentre d’Interpretació del Call deBarcelona. Es tracta d’un projecte con-junt on Foment de Ciutat Vella ha exe-cutat les obres de rehabilitació de l’im-moble, mentre que el Museu d’Històriade la Ciutat de Barcelona s’encarregaràdel projecte museogràfic i la gestió del’equipament, que s’integrarà a la xarxade centres del museu.L’edifici té una superfície total de 169metres quadrats, distribuïts en duesplantes. La planta baixa acollirà, d’unabanda, el punt d’informació i venda deserveis (audioguies, publicacions...) i, del’altra, l’espai expositiu i d’interpretació.Allà un seguit de plafons perimetralsrecolliran, en tres idiomes, diferentsaspectes relatius a la presència, docu-mentada a partir del segle XI, d’unbarri jueu a Barcelona: història i res-tauració de l’edifici; primers testimonisi evolució del barri jueu (el call major,el call menor), i la vida al call (l’organit-zació política i administrativa, el móndel treball, les festivitats...). Així mateix,les obres de rehabilitació permetran fer visibles unes restes arqueològiquesexcavades al subsòl de la finca.La segona planta, projectada com unespai polivalent, disposarà d’uns puntsinformàtics que facilitaran la consultaen línia dels fons documentals delsdiferents arxius, tant de Catalunya comde la resta de ciutats de la Red deJuderías de Espanya. A la vegada, l’equipament audiovisual i multimèdiainstal·lat a la sala permetrà la realitza-ció de diferents activitats (projeccions,conferències, xerrades, rodes de prem-sa) amb grups de fins a 25 persones. L’actuació a l’edifici contempla la reha-bilitació integral de l’immoble (neteja irestauració de façanes, consolidaciódels murs interiors, excavació i exposi-ció de les restes arqueològiques). Aixòpermetrà incorporar a la xarxa de cen-tres del Museu d’Història de la Ciutat deBarcelona un nou espai d’interpretacióhistòrica, que servirà d’element vehicu-lar per explicar la presència de lacomunitat jueva a la ciutat de Barcelonaen època medieval.

Centred’Interpretació delCall de Barcelona

El proper dilluns 22 d’octubre tindràlloc a l’MHCB la conferència inaugu-ral del cicle Espais, memòria i futur, acàrrec del pensador George Steiner,guardonat amb el Premi Príncepd’Astúries de Comunicació iHumanitats l’any 2001 i amb el PremiInternacional Alfonso Reyes (2007).Aquest cicle de conferències estàorganitzat pel Museu d’Història de laCiutat de Barcelona i el Cercle delMuseu.George Steiner (París, 1929), fill dejueus austríacs, va ser educat alsEstats Units durant la Segona GuerraMundial per mestres de la talla deLévi-Strauss o Jacques Maritain.També va rebre formació a París,Chicago, Boston, Oxford i Cam-bridge. És un dels més reconegutsestudiosos de la cultura europea i haexercit la docència a les universitatsnord-americanes de Standford, NovaYork i Princeton, tot i que la sevacarrera acadèmica s’ha desenvolu-pat principalment a Ginebra i An-glaterra. Se’l considera un mestre dela literatura comparada perquè reu-neix, precisament, els principals tretsdel perfil del gran crític del pensa-ment occidental: poliglot, filòleg i

humanista a cavall sempre de diversescultures. Podríem parlar en aquestcas d’exemple clar de l’aliança entrel’erudició i el sòlid cosmopolitisme.Les seves aportacions com a crític,que ha estès a col•laboracions periò-diques en revistes com The NewYorker i el TLS, han situat Steiner alcapdavant dels referents mundials dela matèria.Els títols dels seus nombrosos llibresreflecteixen clarament les sevesinquietuds: La mort de la tragèdia,Llenguatge i silenci, Després de Babel,Antígones, Presències reals, Extrater-ritorial, Nostàlgia de l’Absolut, Passióintacta, Errata, Gramàtiques de la creació, Tolstoi o Dostojevski, MartinHeidegger, La barbàrie de la igno-rància, La idea d’Europa i Deu raons(possibles) de la tristesa del pensament,entre altres.El fet que ara, motivat per la seva pri-mera visita a Barcelona, GeorgeSteiner vulgui afegir noves perspecti-ves sobre la reflexió de la memòriahistòrica fa que la seva participacióen el cicle Espais, memòria i futursigui un esdeveniment de pes queacollirà el Museu d’Història de laCiutat de Barcelona.

La conferència «Remembering the future», a càrrec de George Steiner, tindrà lloc el dia 22 d’octubre a les 19’30h al Saló del Tinell del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei (MHCB). Per a més informació, truqueu al museu.

Els parallamps han d’estarconnectats a terra. Fins i tot lesidees més abstractes i especula-tives han d’estar ancorades en larealitat, en la substància de lescoses.

La idea d’Europa, George Steiner

“”

”“

6 MHCButlletí

TEMA CENTRAL

L’Arqueologia a BarcelonaUn passat amb futurAL SALÓ DEL TINELL DEL CONJUNT MONUMENTALDE LA PLAÇA DEL REI, A PARTIR DEL FINAL DEL MESDE NOVEMBRE I AL LLARG DE TOT L’ANY 2008, ESPODRÀ VISITAR L’EXPOSICIÓ L’ARQUEOLOGIA A BAR-CELONA. UN PASSAT AMB FUTUR, ORGANITZADA PELMUSEU D’HISTORIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA.

El Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona és el responsa-ble de la recerca, conservació i difusió del patrimoni arqueo-lògic de Barcelona, cosa que li confereix una alta responsabi-litat en alguns aspectes relacionats amb la gestió de l’espaiurbà. La investigació arqueològica, doncs, és una peça essen-cial en la concepció del model de museu, amb una visió inte-gral del patrimoni urbà que considera el patrimoni moble,l’immoble i l’intangible com a components bàsics que defi-neixen la història i la identitat urbana. L’arqueologia a Barcelona parteix d’una sòlida tradició cien-tífica que assoleix un alt nivell ja en les dècades del 1950,1960 i següents. Però és durant els anys 1980 que, amb l’arri-bada dels ajuntaments democràtics i arran de les grans trans-formacions urbanes propiciades pels Jocs Olímpics de 1992,es consolida definitivament l’arqueologia urbana com undels programes municipals orientats al coneixement i la sal-vaguarda del patrimoni arqueològic de la ciutat. Alhora, el

fenomen comporta una professionalització de la tascaarqueològica i de l’arqueòleg. En conseqüència, s’ha pensatque seria interessant fer una mostra centrada en aquestsdarrers vint-i-cinc anys d’investigació arqueològica. Durantaquest període s’han produït importants transformacions del’arqueologia urbana, tant des del punt de vista de la gestiócom de la disciplina. Al llarg dels anys s’ha produït una evolució en un seguit deconceptes la definició dels quals, a voltes, no ha estat consen-suada o que, dit d’una altra manera, no representen elmateix per tothom. Parlar d’arqueologia, per molts, encaraés aturada d’obres, alentiment, canvis globals dels projectesarquitectònics… Aquesta realitat ha canviat al llarg delsdarrers 25 anys i l’arqueologia urbana ha esdevingut presenten moltes ciutats, amb una metodologia pròpia. Noves eines,com poden ser els documents de diagnosi del terreny o lavaloració i planificació de les diverses intervencions (recolli-des ambdues als inventaris específics), juntament amb unarenovació tecnometodològica, són les aportacions clau de lanova arqueologia de finals del segle XX i inicis del XXI, aEuropa i especialment en el cas que ens ocupa a Catalunya, i a la seva capital.L’arqueologia urbana a Barcelona parteix de la idea de ciutatcom a jaciment únic. Es tracta d’una arqueologia de territori

3

2

1

`

MHCButlletí 7

que pretén conèixer l’evolució de l’espai urbà al llarg deltemps, amb la geomorfologia, l’estructuració urbana, els edi-ficis, el parcel•lari i la xarxa de carrers i camins. La ciutat nos’estudia només per mitjà d’intervencions al subsòl, sinótambé a les construccions existents, documentant i recupe-rant tot el patrimoni possible. En aquest sentit s’està treba-llant en la redacció del Pla Especial de Patrimoni Arqueolò-gic de la ciutat, amb el suport d’un sistema informàtic basaten les tecnologies GIS que permetrà una millor gestió delconeixement arqueològic de la ciutat, així com el desenvo-lupament de noves línies de recerca. L’exposició parteix de quatre objectius principals. El primerés posar a l’abast de la ciutadania el nou coneixement histò-ric de la ciutat de Barcelona, generat a partir dels resultats dela recerca arqueològica, dels darrers vint-i-cinc anys. Voltransmetre la idea que l’arqueologia és una disciplina cien-tífica que, a través de l’estudi de les restes de la cultura mate-rial, de les estructures i de l’espai, i mitjançant una metodo-logia rigorosa, reconstrueix el passat. Així mateix preténdonar a conèixer les diverses fases que segueix una interven-ció arqueològica i tot el procés de treball, des de la prevenciói planificació fins als criteris de museïtzació, sense oblidarl’excavació pròpiament dita i tots els estudis que se’n deri-ven, tant de camp com de tractament de materials. I final-ment, aspira a fer partícip i engrescar la ciutadania en l’ús iel gaudi del patrimoni arqueològic de Barcelona. La mostraha estat organitzada en cinc blocs temàtics i conceptuals.

Presentació. El visitant s’informa del que veurà. És la portad’entrada a la mostra, on es proposen les idees principalsque es desenvoluparan al llarg del recorregut.

Introducció: la ciutat, escenaris de vida. La principal raóde ser de l’arqueologia urbana és l’estudi de l’evolució histò-rica de la ciutat, entenent la ciutat com un tot únic, i l’evolu-ció històrica com tot allò que ha impulsat i ha provocat can-vis en la ciutat, tant en l’aspecte geomorfològic com en l’ur-banístic, l’històric, l’organitzatiu i el social, fins esdevenir elfet concret del moment actual. La ciutat no pot ser un orga-nisme anquilosat sense moviment ni evolució. És obvi que laciutat contemporània no pot quedar estancada amb motiud’un passat, però també cal reivindicar que la modernitat nopot suprimir d’arrel, sense cap tipus de respecte, l’empremtad’aquest passat i que cal cercar fórmules per acordar eldesenvolupament de la ciutat moderna amb l’atenció pel llegat històric que cal conservar per a les futures generacions.Sense oblidar, tampoc, que la ciutat la configuren els seushabitants i que han estat els barcelonins de les diferents èpo-ques històriques els que han fet la Barcelona actual.

La metodologia arqueològica. L’arqueologia és una discipli-na científica que ens permet conèixer el passat de les socie-tats humanes a través de l’estudi de la cultura material i del’espai on s’han desenvolupat. Els homes i les dones que enshan precedit han deixat testimoni de la seva existència mit-jançant restes materials com objectes, restes arquitectòniques,transformació de l’entorn… El seu estudi ens permet conèi-xer com vivien, com es relacionaven entre ells i amb el medi,quines eren les seves creences, els seus conflictes i sistemesd’organització, o com afrontaven la difícil tasca de viure.L’arqueologia és, per tant, una eina clau per al coneixementde la història de la humanitat. Per aconseguir aquest objec-tiu, els arqueòlegs necessiten una metodologia rigorosa, jaque allò que estudien desapareix i, per tant, per tal de sercontrastat per altres tècnics és essencial la utilització d’unmètode que permeti revisar i discutir els resultats i les conclu-sions dels treballs científics. Cal assenyalar que, com altres

1Cap de Diana,segle II,MHCB 20.153.© MHCB-Ramon Muro

2Restes arqueològiques delmercat del Born.© MHCB-Pere Vivas i Jordi Puig

3Espai Santa Caterina.Centre d'InterpretacióArqueològica© MHCB-Roger Rovira

4Plaqueta amb inscripció,segles III - IV,MHCB 30.913.© MHCB-Ramon Muro

disciplines científiques, al llarg del temps l’arqueologia harecorregut a tècniques analítiques desenvolupades per altresciències paral•leles per tal d’avançar en el millor coneixe-ment de la cultura material. Actualment els arqueòlegs treba-llen en equips multidisciplinaris, on hi ha diversos especialis-tes, cadascun dels quals estudia un aspecte concret de tot elprocés fins arribar a l’estudi final, on tota la informacióqueda recollida i transformada.

L’arqueologia a Barcelona. En aquest apartat de l’exposicióes podran veure alguns dels resultats dels vint-i-cinc anys d’in-tervencions arqueològiques a la nostra ciutat, com tambéconèixer el funcionament de la gestió de l’arqueologia urba-na. El marc d’actuació arqueològica del Museu d’Història dela Ciutat de Barcelona és tot el terme municipal de Barce-lona, d’aproximadament 90 km2. Malgrat això, un alt percen-tatge de la feina (74%) es desenvolupa al districte de CiutatVella, on trobem el nucli generatriu de la ciutat i, lògica-ment, la major concentra-ció de nivells històrics.La gestió de l’arqueolo-gia urbana és d’un delsprogrames més comple-xos del Museu i reque-reix un alt nivell decoordinació amb moltsagents urbans, especial-ment amb els serveisde disciplina urbanísti-ca de l’Ajuntament il’Àrea de Coneixementi Recerca delDepartament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.Entendre com, quan i per què es van anar produint els can-vis i accions humanes que han configurat la ciutat actual ésun objectiu de la recerca arqueològica urbana. Per fer-hopossible s’ha d’actuar per tal de recuperar les informacionsque amaguen la mateixa ciutat i el seu subsòl, i que solamentes poden obtenir a partir d’intervencions i actuacions ambmetodologia arqueològica.

Epíleg. Punt i final, on es podran escoltar, veure i contrastaropinions respecte als diversos valors del nostre patrimoni:social, cultural, històric, així com diferents punts de vista ambrelació al seu ús, valoració i recuperació.L’exposició tindrà informació jerarquitzada, amb diversosnivells de lectura segons el tipus de públic. Es combinaran elselements audiovisuals amb elements tridimensionals, esceno-grafies i aproximadament uns 300 objectes, fruit de les inter-vencions arqueològiques a Barcelona. La majoria d’aquestmaterial és inèdit, i serà la primera vegada que es mostrarà alpúblic.Paral•lelament, al llarg de l’any 2008 es faran diverses activi-tats amb relació a la mostra, ja que serà «L’any de l’arqueolo-gia» al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Com acloenda final està prevista la celebració d’unes jornades sobreles noves perspectives de l’arqueologia urbana, especialmentpel que fa a l’arqueologia preventiva.

4

8 MHCButlletí

COLLAR DE BRONZE

COLLARET DE BONZE Època Segles I-IV d.C.MaterialBronze

Dimensions 10,8 cm de diàmetre

ProcedènciaPlaça de la Verònica, 1988

Núm. d’inventariMHCB 27472

LA PEÇA DEL MUSEU

BreusNo tanquem a la nit!El programa d’activitats nocturnes d’aquestestiu ha finalitzat, un cop més, amb un granèxit de públic i superant totes les expectati-ves. Visites comentades amb degustacions,tallers familiars, concerts, rutes per la ciu-tat, cinema històric i una vetllada literàriahan fet que ciutadans i visitants hagin pogutgaudir de la història de Barcelona durant lesnits d’estiu.Plantes, remeis i apotecaris. El jardí medieval del Monestir de PedralbesEl proppassat 28 de juny es va inaugurar l’ex-posició Plantes, remeis i apotecaris. El jardímedieval del Monestir de Pedralbes, en laqual es pretén reconstruir, al claustre delMonestir, un hipotètic jardí medicinal a partirde dos dels tractats que van tenir més difusióal llarg de l’edat mitjana, el del metge àrabIbn Wàfid i el de la mística i abadessa bene-dictina Hildegarda von Bingen. Algunes de lesplantes extretes d’aquests tractats s’exposenen un cantó del claustre, al costat de la far-maciola, que s’ha remodelat amb motiu de lamostra i allotja uns plafons on s’expliquen elsprincipis de la medicina medieval i el paperque hi feien les plantes. La gran assistència al’acte inaugural i a les diverses visites i activi-tats que s’han dut a terme durant els mesosd’estiu ha demostrat que la proposta ha trobatun nombrós públic interessat en el tema.Col·lecció de retrats funeraris romansUna de les col·leccions més destacables del’MHCB és la que formen els retrats funerarisromans, provinents majoritàriament de lesexcavacions arqueològiques efectuades entreels anys 1960 i 1975 a les muralles romanesde la ciutat. Són retrats de ciutadans deBarcino que van viure i morir al llarg del segleI d.C. Aquests es col·locaven en una estàtuaque presidia el monument funerari i tenien lafinalitat de perpetuar la memòria del difunt.A partir d’aquest proper mes de novembre espodran contemplar a la nova ubicació del sub-sòl arqueològic de la plaça del Rei.L’arquitectura de l’habitatge a BarcelonaEn el marc d’un conveni de tres anys entrel’MHCB i la Universitat Politècnica deCatalunya, s’està duent a terme un estudi deles transformacions produïdes als interiorsdels habitatges de Barcelona entre finals delsegle XVIII i l’actualitat. Aquestes transforma-cions inclouen diferents aspectes: les rela-cions entre la ciutat i l’edifici, les variacions deles tipologies d’habitatge i d’equipament(requeriments higiènics, il·luminació...) o elscanvis en les bases materials de la construc-ció. Com a resultat del primer any de recerca,el gener de 2008 estan previstes unes jorna-des científiques en què es presenten les con-clusions referents al primer període cronolò-gic estudiat, que comprèn el segle XIX. Elsaltres ponents són diferents grups de recercade la península Ibèrica, amb l’objectiu deposar en comú els resultats dels diferentsestudis.

A finals de 1988, durant la realitzaciód’unes obres a la plaça de la Verònica,es trobaren diversos materials, entreells aquest collaret de bronze.Malauradament, les obres es van fersense coneixement oficial i això supo-sà la falta d’una intervenció arqueolò-gica sistemàtica amb la qual poderestudiar les restes localitzades. Aquestsobjectes es conserven actualment alCentre de Conservació de BénsMobles del Museu d’Història de laCiutat de Barcelona.Com hem dit, entre els materials esrecuperà aquest collar de bronze, benconservat, fet d’una sola peça a partird’una làmina enroscada, més gruixudaa la part del davant i acabada en duesfines puntes. Una d’elles forma una ane-lla per la qual entra l’altra, de maneraque es poden unir amb un senzilldoblec. Es tracta d’un collaret adapta-ble, similar als models de braçalets pro-cedents de la necròpolis de la plaça Vilade Madrid o del subsòl de la plaça delRei, exposats al subsòl del Museu.Els objectes d’indumentària personalpermeten conèixer els gustos i lesmodes d’una època. Durant el períoderomà, homes i dones dedicaven partdel temps al seu cos, tant a atencions ala higiene corporal com a embellir-loamb joies. Anells, braçalets, arracades,collars, fíbules i amulets formaven partde l’ornament personal. Entre els me-talls emprats en la seva fabricació hihavia el ferro, el bronze, la plata i l’or,però no tothom podia permetre’s por-tar segons quins tipus de material. L’orera un signe de noblesa i un privilegi:durant molt de temps, els anells fetsd’aquest material estaven reservatsprincipalment als càrrecs de l’ordre

senatorial o eqüestre i el seu ús estavaregulat per les lleis romanes. Més tardes va anar estenent a altres estamentssocials amb un cert poder adquisitiu.Així doncs, l’ús d’un material menysnoble com el bronze quedaria reduïtals estaments socials inferiors i a la rea-lització de peces més modestes, peròque repeteixen una gran varietat for-mal i decorativa. No hem trobat cap peça semblant queens permeti fer una aproximació mésacurada i comparativa al nostre colla-ret. Al mateix temps, establir una cro-nologia d’aquest tipus de peces resultabastant complicat perquè es podenheretar i el seu ús es pot allargar en eltemps, per la qual cosa no resulta indi-catiu del moment de fabricació.L’ample marge cronològic amb quèhem datat la peça ve definit pel con-junt ceràmic recuperat al mateixindret (gerres i contenidors d’emma-gatzematge que, amb poques varia-cions tipològiques, trobem des delsegle I fins al III o IV d.C.) i per lamoneda, que correspon a un petitbronze de mitjan segle IV d.C. Tampocno coneixem la procedència concretade la peça, però sí sabem, a partir deles dades proporcionades per altresintervencions arqueològiques a lazona, que tot aquest indret, correspo-nent a l’intervallum de la muralla, elformaven un conjunt d’estructuresdomèstiques i industrials que ja elsegle II d.C., i continuant durant el IIIi el IV, havien anant envaint a poc apoc aquest espai defensiu. Així doncs,el conjunt del material recuperat esta-ria en relació amb alguna d’aquestesdomus i el collaret ornamentà algunade les dones que hi vivien.

© MHCB-Ramon Muro

MHCButlletí 9

PropostesCinemaEl perfume: historia de un asesino. Director: Tom Tykwer. 2006. 147 min.Coproducció europea entreAlemanya, França i Espanya. La pel•lícula, adaptació del best-seller de Patrick Süskind, estàambientada a la França prerevolu-cionària del segle XVIII, però esva rodar a Barcelona. Així, en elscarrers de París podem descobriralguns racons barcelonins com elcarrer Ferran, la plaça de SantFelip Neri, el parc del Laberintd’Horta i molts més.

Barcelona a la xarxaTaller d’Història de Gràcia www.gracianet.org/tallerWeb d’aquesta entitat culturalamb personalitat jurídica pròpiaformada per un grup obert depersones interessades en la conei-xença i divulgació del passat, elpresent i el futur de la història i elpatrimoni de la vila de Gràcia. Elsseus objectius fonamentals són larecuperació, recerca i difusió detot allò relacionat amb la històrialocal gracienca. Per a això editapublicacions i organitza activitatsdiverses com exposicions, confe-rències i xerrades, entre altres.

Racons deBarcelona perredescobrirEl temple romà. C/ Paradís, 10Si entrem dins de l’edifici denúmero 10 del carrer delParadís, seu del Centre Excur-sionista de Catalunya, ens tro-bem les restes de l’únic templeromà que s’ha documentat aBarcelona. Es trobava al fòrumde la colònia, on deuria ocuparun lloc destacat, orientant ambun eix SW-NE. La façana princi-pal, amb una gran escalinatad’entrada, estava a la banda sud-oest de l’edifici de culte. En res-ten quatre columnes de l’angleposterior de la banda est, així

com part de l’arquitrau i delpòdium. Les quatre columnes esconserven intactes: base, fustestriat i capitell d’ordre corintiamb dues corones de fulles d’a-cant i un collarí amb perles i dis-cos. El temple va ser construïtamb pedra de Montjuïc, recober-ta amb pintures d’imitació demarbre. La planta de l’edifici erarectangular: un temple hexàstil,de 6 per 11 columnes, perípter iamb dues columnes in antis. Pelque fa a l’advocació del temple,ha estat un tema discutit: esdebatia si estava dedicat al culteimperial o si era un temple capi-tolí, dedicat a Júpiter. Sembla serque la teoria més correcta és ladel culte imperial, atès que hi hainscripcions adreçades als empe-radors divinitzats, i a divinitatsaugustals. No hem d’oblidar queaquest temple va ser construït eldarrer quart del segle I a.C.,moment en què es comença aestendre el culte a l’emperador.És un bon lloc per adonar-nosde la immensitat de l’arquitectu-ra i del pas dels anys, com tambéper gaudir d’un moment detranquil•litat al bell mig del cen-tre històric de Barcelona.

LlibresPEÑARROJA, Jordi. Edificis viatgers de Barcelona.Barcelona: Llibres de l’Índex,2007. 480 p.Durant la història de Barcelona hiha hagut un nombre significatiud’edificis viatgers que formen unrepertori molt variat. Del templed’August a la Casa de la Ciutat;dels convents de Santa Maria deMontsió i de Santa Clara a lesesglésies de Sant Joan de Jeru-salem i Santa Marta; del pavellóMies a les cases del gremi delsCalderers i Gralla… Els viatgesd’aquests personatges de maó ipedra picada són molt sovint des-plaçaments rics en història i enhistòries, que van des de finals delsegle I a.C. fins al segle XXI.

BOU i ROURA, Lluís; GIMENO CASAS, Eva. El Carmel ignorat: història d’un barri impossible.Barcelona: Agència de Promociódel Carmel i entorns, 2007Obra acurada que recull el passatde la Muntanya Pelada des delsprimers vestigis d’assentamentsfins al tombant del segle XX. Sibé hi ha diverses publicacions ons’han donat pinzellades de mo-ments o fets ocorreguts en aquestbarri, com per exemple al volumIV d’Els barris de Barcelona, aratenim a les mans una monografiaespecífica sobre el Carmel. És laprimera vegada que s’aprofundeixen la seva història i el seu entorn,perquè, com remarquen elsautors, la història del Carmel noestaria ben explicada si s’obvienels territoris que l’envolten. Abanda de l’interès del text, i delque s’explica, l’obra va acompa-nyada d’un gran suport gràfic,que inclou imatges inèdites de la muntanya i el barri.

DOMÈNECH, Joan de Déu.L’espectacle de la mort.Barcelona: Edicions LaCampana, 2007Recorregut pels carrers i les pla-ces de Barcelona que en algunmoment van ser escenaris on elpoder mostrava al poble quetenia el dret sobre la vida i lamort. Evoca tots els aspectes deles execucions públiques.

MARTÍNEZ DE PISÓN, Ignacio.Enterrar a los muertos.Barcelona: Seix-Barral, 2006.272 p.Novel•la sobre el fet real de l’assas-sinat del republicà José RoblesPazos, que va ser un dels capítolsmés foscos de la Guerra Civil es-panyola. El professor José Robles,amic i traductor de John Dos Pas-sos, va desaparèixer a València el1937. L’autor investiga fins con-cloure que va ser assassinat pelsserveis secrets de Stalin, per evitaro castigar la revelació d’algunsecret.

ActivitatsCICLE DE CONFERÈNCIESAL VOLTANT DE L’EXPOSICIÓSOBRE JUAN NEGRÍNDimecres 10 d’octubre a les19.30 h, a l’MHCB: «JuanNegrín i l’Institut de Fisiologiade Barcelona», a càrrec deldoctor Jacint Corbella.Dimecres 17 d’octubre a les19,30h. a l’MHCB: «JuanNegrín. Ministro de Hacienday jefe de Gobierno de laRepública española durantela Guerra Civil, 1936-1939», acàrrec de Ricardo Miralles.

LES RUTES DE L’MHCBRUTA PER LA BARCELONAROMANA Dissabtes 6 d’octubre, 10 denovembre, 1 de desembre i12 de gener a les 10.30 h.

RUTA PER LA BARCELONAMEDIEVALDissabtes 20 d’octubre, 17 denovembre, 15 de desembre i19 de gener a les 10.30 h.

RUTA PEL CALL JUEU DEBARCELONADissabtes 27 d’octubre, 24 denovembre, 22 de desembre i26 de gener a les 10.30 h.

RUTA DE CONVENT A CONVENTDissabtes 20 d’octubre, 24 denovembre, a les 10.30 h.

RUTA NOCTURNA: UNA NITDE LLEGENDADivendres 19 d’octubre, 9 denovembre, a les 20 h.

Lloc de trobada d’aquestescinc rutes: ConjuntMonumental de la Plaça delRei (MHCB).

RUTA DE LA REINAELISENDA I ELS MONTCADADissabtes 27 d’octubre i 17 denovembre a les 10.30 h.Lloc de trobada: Seu del dis-tricte de Sarrià-Sant Gervasi.Plaça Consell de la Vila, 7.

Totes les rutes es fan en cata-là. Preu: 6,25 €. Entrada gra-tuïta per als menors de 7 anys.

Totes les rutes tenen placeslimitades. Es recomana lareserva prèvia.

Agenda

10 MHCButlletí

ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU

Dissabte, 10 de novembreIniciarem el dia visitant el reial monestir de Santa Maria dePoblet. La història del monestir es remunta a l’any 1151,quan Ramon Berenguer IV donà a l’abadia de Fontfredaunes terres de la Conca de Barberà per fundar-hi un cenobicistercenc. El monestir va tenir una vida molt pròspera desdels seus inicis fins al segle XVIII i, després de l’exclaustra-ció del 1835, va ser abandonat fins que en la dècada de1930 es van iniciar les obres de restauració del conjunt, laqual cosa va fer possible el retorn d’una comunitat el 1940.Del conjunt destaca l’església, amb un sumptuós retaulerenaixentista de Damià Forment i les tombes reials al pres-biteri. Ja a la tarda, visitarem la vila medieval de Montblanc,convertida el segle XIII en el centre administratiu, polític,militar i religiós del sud de les terres catalanes, protegidaper un potent recinte emmurallat. D’aquest període desta-quen l’església de Santa Maria la Major, els convents deSant Francesc, de la Serra i de la Mercè i també alguns edi-ficis civils, com la Casa de la Vila, el Palau Reial i el casaldels Josa. Per participar en aquesta activitat, podeu fer lareserva al 93 256 21 54 o bé a amics-mhcb@bcn.cat

Lloc i hora de trobada: plaça de Ramon Berenguer el Gran, a les 8 h.Preu: 15 € (dinar no inclòs). Activitat per a Amic/Amiga i acompanyant. Places limitades

A quarts de sis de la tarda del divendres 18 de maig, ens tro-bàrem a l’estació de Sants, disposats a agafar l’Euromed queens havia de portar a Alacant per passar-hi un cap de setmanade visites arqueològiques. Dissabte, primer vam visitar el jaciment arqueològic de laIlleta dels Banyets, situat al Campello, on hi ha indicis d’ocupació humana des de la fi del tercer mil•lenni a.C. ique conserva testimonis de l’edat del bronze, de la culturaibèrica, de l’època romana i de l’ocupació islàmica. A conti-nuació vam recórrer la ciutat iberoromana de Lucentum.Hi trobem restes d’una muralla de finals del segle III a.C. iun traçat urbà perfectament identificable, amb els carrers,les tabernae, dues termes, el temple, dues domus i un mosaicd’opus signinum. Cal destacar també una cisterna ovalada iuna inscripció en un banc del vestuari de les termes, queens indica que «Marcus Popilius ho va fer». El jaciment esva salvar de la depredació urbanística contemporània grà-cies a l’actuació ferma d’una arqueòloga sueca, SolveigNordström, que va aconseguir per al conjunt la declaracióde Monument Històrico-Artístic el 1961.Dissabte a la tarda vam fer un recorregut pel centre històricd’Alacant. En destaquem la basílica de Santa Maria, construï-da el segle XIII sobre les restes d’una mesquita, de façanabarroca i interior gòtic, i el barri de Santa Cruz, on semblavaque érem en un típic racó d’una ciutat andalusa. També vamsaber l’origen del nom d’Alacant: del grec Acra Leuka, quevol dir ‘penya blanca’, va passar al llatí Lucentum, que vol dir‘lluminós’, i aquest va derivar al Lacant àrab. Diumenge almatí vam visitar el MARQ (Museu Arqueològic d’Alacant), unmuseu on d’una manera molt particular es repassa tota la his-tòria de la població alacantina des de l’època prehistòricafins a l’edat contemporània i on s’exposen les peces originalsque s’han trobat als jaciments visitats el dia anterior. Hi hauna sala per a cada època, amb una ambientació recreadaamb tècniques totalment innovadores i didàctiques, i ambmolts mitjans informàtics i audiovisuals. A la tarda ja érem al’estació, a punt per agafar el tren de tornada, amb la sensa-ció d’haver viscut un cap de setmana intens i enriquidor, id’haver conegut el passat històric d’una ciutat propera tanten distància com en orígens.

Carme Torrents Causadias. Número d’Amiga de l’MHCB: 459

POBLET I MONTBLANC, LAVIDA EN TEMPS MEDIEVALS

ELS AMICS ENS EXPLIQUEN...

CAP DE SETMANA A ALACANT

Pel pont del Pilar, els Amics i Amigues delMuseu anem de viatge a Mèrida, Càceres,Plasencia i Trujillo, per conèixer els seus vestigis romans i el renaixement extremeny. El grup ja està tancat, però no patiu: us explicarem el viatge a la tornada!

MHCButlletí 11

AvantatgesPASSEJADA MODERNISTA: LA BARCELONA DE JOSEP PUIG I CADAFALCHDissabte 20 d’octubreDedicarem una llarga passejada alsedificis que Josep Puig i Cadafalch vaprojectar a Barcelona. La Casa de lesPunxes, la Casa Serra, el Palau delBaró de Quadras, la Casa Amatller, la Casa Pich i Pon i la plaça Catalunya,entre altres, ens aproparan a l’obrad’aquest polifacètic arquitecte. Lloc i hora de trobada: Casa de lesPunxes (Diagonal, 420, cantonadaRoger de Llúria), a les 10.30 h. Durada: 3 h. Activitat per aAmic/Amiga i acompanyant. Preu: 3€

VISITA AL REFUGI 307Dissabte 27 i diumenge 28 d’octubreUs proposem la visita al RefugiAntiaeri del Poble-sec, ara com araun dels indrets més significatius iemblemàtics del període de GuerraCivil i un dels vestigis més repre-sentatius del patrimoni històric de la Catalunya del segle XX.Lloc i hora de trobada: Nou de laRambla 169, a les 11 h. Durada: 1 h.Activitat gratuïta per a Amic/Amiga iacompanyant.

EL NOU MUSEU DE LA MÚSICADissabte, 17 de novembreEl Museu de la Música de Barcelonaes presenta amb una nova posada enescena, atractiva i actualitzada, de lesseves col·leccions, estructurada através de l’evolució, els estils i lescultures musicals, i amb nous plante-jaments musicològics, pedagògics icomunicatius.Lloc i hora de trobada: entrada del’Auditori (Lepant, 150) a les 10.30 h.Activitat per a Amic/Amiga i acom-panyant. Preu: 3€.

ESPAI SANTA CATERINA. CENTRED’INTERPRETACIÓ ARQUEOLÒGICADijous, 29 de novembreUs proposem una visita comentada al’Espai Santa Caterina. Centre d’Inter-pretació Arqueològica, que es troba alMercat de Santa Caterina i que preténdonar a conèixer l’evolució d’aquestsector de la ciutat des de la prehistò-ria fins als nostres dies.Lloc i hora de trobada: plaça JoanCapri (Mercat de Santa Caterina) a les 18.30 h. Durada: 1 h. Activitatper a Amic/Amiga i acompanyant.Preu: 3€.

Per participar en les activitats, podeu fer la reserva al telèfon 93 256 21 22 o bé aamics-mhcb@bcn.cat. Places limitades.

“Regalahistòria”Cada amic queen faci un de nou rebrà un regal!!!

ENCARA ELS TEUS AMICS NO SÓN AMICS DE L'MHCB?ANIMA'LS I FAREU HISTÒRIA!

Ara, més avantatges:Presentant el carnet d'Amic/Amiga,tens un 5% de descompte a les llibreries de La Central

www.lacentral.com

VISITA COMENTADA A L’EXPOSICIÓL’ARQUEOLOGIA A BARCELONA. UNPASSAT AMB FUTUR Dimarts, 4 de desembreVisita exclusiva a l’exposicióL’arqueologia a Barcelona. Un passat ambfutur que té llocal Saló del Tinelldel ConjuntMonumental dela Plaça del Rei.Lloc i hora detrobada: ConjuntMonumental dela Plaça del Rei, ales 18.30 h. Activitat gra-tuïta per a Amic/Amiga iacompanyant.

TROBADA DELS AMICS IAMIGUES DEL MUSEUDijous, 13 de desembreCada vegada en som més! I ho volemcelebrar tot convidant-vos a un concerta la capella de Santa Àgata i a un petitrefrigeri. Us hi esperem!Lloc i hora de trobada: capella deSanta Àgata (plaça del Rei s/n) a les20.00 h. Activitat gratuïta per aAmic/Amiga i acompanyant.

VISITA AL PARC ARQUEOLÒGIC MINES DE GAVÀDissabte, 15 de desembreEns aproparem al temps del neolíticamb una visita al Parc ArqueològicMines de Gavà.Lloc i hora de trobada: Jaume I, 7(Gavà) a les 10.30 h. Activitat per aAmic/Amiga i acompanyant. Preu: 3 €.

MHCButlletí 12

01Conjunt Monumental de la Plaça del ReiPlaça del Rei, s/n 08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Horari de visita: de l’1 d’abril al 30 de setembre, de dimarts a dissabte de 10 a 20 h.De l’1 d’octubre al 31 de març, de dimarts a dissabte de 10 a 14 h i de 16 a 19 h.Diumenges de 10 a 15 h. Dilluns, tancat

02Museu-Monestir de PedralbesBaixada del Monestir, 9 08034 BarcelonaTel.: 93 256 34 34Horari de visita: de l’1 d’abril al 30 de setembre, de dimartsa dissabte de 10 a 17 h.De l’1 d’octubre al 31 de març, de dimarts a dissabte de 10 a 14 h.Diumenges de 10 a 15 h. Dilluns, tancat

03Museu-Casa VerdaguerCtra. Església, 104Vil·la Joana. Vallvidrera08017 BarcelonaTel.: 93 204 78 05Horari de visita:de dimarts a divendres,per a grups amb reserva prèvia.Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14 h.Dilluns, tancat

04Centre d’Interpretació del Park GüellPavelló de Consergeria, Park GüellCarrer d’Olot, s/n 08024 BarcelonaTel.: 93 285 68 99Horari de visita:de dilluns a diumenge, d’11 a 15 h

05Centre d’InterpretacióHistòrica del Refugi 307Nou de la Rambla, 16908004 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Horari de visita:dissabtes i diumengesd’11 a 14 h

06Espai Santa Caterina.Centre d’InterpretacióArqueològicaMercat de SantaCaterinaPlaça Joan Camprubí08003 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Horari de visita:dilluns, dimarts, dimecres i dissabte de 8.30 a 14 h. Dijous i divendres de 8.30 a 20 h

Direcció: Antoni Nicolau Equip de Redacció: Teresa Blanch, Jordi Carrió, Anna Castellano, Encarna Cobo, Adolf Fernàndez, Lluïsa Mañosa, Carme Miró,Ferran Puig, Núria Rivero, Lina Ubero, Judit Vives Fotografies: Pep Herrero,Ramon Muro, Jordi Puig, Roger Rovira, Pere Vivas Disseny gràfic: PFP Edició: L’Avenç

Dipòsit Legal: B.43370-20077ISSN 1888-0975

T. 93 256 21 22 - F. 93 268 04 54 - reserves-mhcb@bcn.catHorari d’atenció: de dilluns a dijous, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h i divendres, de 10 a 14h

www.museuhistoria.bcn.cat

Informació i reserves

MHCButlletí

L’MHCB compta amb el suport del Cercle del Museu: