viulallengua

Espipellades de cultura

gastronòmica

Tastaplats

IrlandaAigua de vida

Gaèlic, llengua europea

República d'Irlanda

Irlanda del Nord (Regne Unit)

Dublín

Mhí

D’un total de 6 milions de persones, més de mig milió parlen gaèlic a Irlanda, la llengua celta pròpia de l’illa. Tot i que la majoria es troben a la República d’Irlanda, també n’hi ha uns pocs milers a Irlanda del Nord, que administrativament depèn del Regne Unit. Aquesta era la llengua majoritària d’Eire (que és el nom del país en gaèlic) fins al segle XIX, quan les migracions cap a Amèrica i la dominació anglesa provocaren un dràstic descens del nombre de parlants i la substitució per l’anglès.

El reduït percentatge de parlants no va ser un impediment perquè, a petició de la República d’Irlanda, la Unió Europea declaràs oficial el gaèlic a les seves institucions el 2007. Així mateix, l’ensenyament del gaèlic és obligatori en l’educació primària i secundària al territori esmentat. Tot i que a Irlanda del Nord el gaèlic també és oficial, la seva posició social és més feble.

Font: Linguamón – Casa de les Llengües

Europa

Disseny, maquetació i fotografia: ocreativa.comCoordinació i redacció: Antoni MateuImpremta: Ingrama S.A.

© Ajuntament de Palma. Regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística (2010)© d’aquesta edició: Govern de les Illes Balears (2010)Producció i distribució d’aquesta edició: Grup SerraDL: PM-1492-2010

Verdor de vorera de mar

A Irlanda li diuen l’illa maragda pel color verd dels seus prats. Aquesta verdor és ben coneixedora als penya-segats de Moher (Mothair, en gaèlic), un accident geogràfic de la costa oest que cada any visiten milers de turistes. És precisament a la part occidental de l’illa on hi ha un major nombre de parlants de la llengua pròpia. Aquí es troben la major part dels gaeltachtaí, que són aquelles àrees en què el gaèlic és predominant i les mesures per afavorir-ne l’ús social són superiors que a la resta del territori de la República d’Irlanda.

Tanmateix, hi ha una d’aquestes regions especials a uns pocs quilòmetres de Dublín (Baile Átha Cliath és el nom de la ciutat en gaèlic), al comtat de Mhí. Si hi ha parlants nadius de gaèlic en aquesta zona és perquè als anys 30 del segle passat el Govern hi afavorí l’establiment d’una sèrie de famílies pageses procedents de la part occidental.

Enda Harty, el nostre cuiner esporàdic, és precisament un descendent d’aquells pagesos. Aquest jove, que viu a Mallorca des de fa un temps, ens mostrarà què mengen els irlandesos quan s’aixequen del llit.

Tastaplats

Si hi ha una irlandesa coneguda arreu del món, aquesta és Scarlett O’Hara, la protagonista d’Allò que el vent s’endugué. El que molts no saben, però, és que el gran nombre de llinatges començats amb una o i un apòstrof, popularitzats per les pel·lícules i sèries americanes, són en realitat una deformació anglesa de cognoms gaèlics. En la llengua pròpia d’Irlanda s’escriuen, seguint amb el mateix exemple, com Ó Hara. I aquesta Ó accentuada traduïda al català vol dir nét. Aquests llinatges formen part d’un conjunt més gran que equival a nét de Hara.

Tot i que Enda Harty no té un llinatge de tanta anomenada, és tan irlandès com la dona de Rhett Butler. La qüestió és que aquest jove de 33 anys en fa 2 que viu a Llucmajor i la consciència de pertànyer a una comunitat lingüística minoritzada és, per ventura, allò que ha provocat que s’interessàs a aprendre català.

“La situació del català i la del

gaèlic són semblants en el sentit que són dues llengües que es parlen en territoris on hi ha un altre idioma oficial amb més parlants i que socialment és més potent. En un cas és el castellà i en l’altre, l’anglès. La diferència és que el català a Mallora és àmpliament conegut i hi pots desenvolupar la major part dels aspectes de la vida. Amb gaèlic, en canvi, hi pots fer molt poques coses, perquè la majoria d’irlandesos en té un coneixement molt limitat”, explica Enda.

Tan irlandès com Scarlett

Tastaplats

“Tot i que el gaèlic és obligatori a tot l’ensenyament, hi ha centres que hi fan més assignatures que no uns altres. Això explica que hi hagi moltes de persones que no tenen habilitat per parlar-lo. Si jo som plenament competent en aquesta llengua és perquè, a part d’haver anat a una escola on totes les matèries es feien en gaèlic, llevat d’anglès, és la llengua del meu àmbit familiar”, comenta Enda.

Tanmateix, el gaèlic, l’anglès, el català i el castellà no són els únics idiomes que aquest llucmajorer d’adopció sap palar. Com que va viure un parell d’anys a la Xina, on feia de professor d’anglès, també va haver d’aprendre xinès.

“Ara les noves tecnologies em permeten fer feina des de casa. L’empresa britànica per a la qual treballava a la Xina em va oferir ser formador de professors d’anglès a través d’internet. I això és el que faig des de Mallorca. Em cuid de donar eines pedagògiques a futurs professors que després es desplaçaran a països asiàtics a fer classes d’anglès”, diu Enda.

Enda

Bricfeasta Eireannach (Berenar irlandès) 1Haurem de menester:BacóPatatesBotifarra de sangSalsitxaMongetes empotades amb salsa de tomàtigaOuMantega

Preparació:Aquest és el típic berenar que mengen els irlandesos quan s’aixequen de jeure. Consisteix en una gran quantitat de carn i embotits fregits amb mantega. Alguns d’aquests embotits són difícils de trobar a Mallorca. Tanmateix, n’hi ha d’alguns fets aquí que s’hi assemblen a bastament. Aquest és el cas de les salsitxes fetes de carn capolada o la botifarra de sang, que es poden comprar a les carnisseries. Els irlandesos anomenen bacó a una casta de llom de porc amb poc greix. Per substituir-lo, podem comprar llom de porc directament.

Quan tenguem tots aquests ingredients, els passarem per la paella amb un tros de mantega, que prèviament haurem fos. Llavors encalentirem una llauna de mongetes amb salsa de tomàtiga i farem un ou estrellat. Per acompanyar tot això, passarem un parell de patates bullides per la paella, amb mantega. Prèviament les haurem tallades a la manera com es tallen les patates del tombet. Molts d’irlandesos també utilitzen saïm en lloc de mantega. Ara, tot ja estarà a punt per menjar.

2 Caife Eireannach (Cafè irlandès)

Haurem de menester:CafèWhiskySucre morenoNata muntada

Preparació:El secret del cafè irlandès consisteix a fer sostres de diferents líquids dins el tassó sense que es mesclin. Primer de tot dissoldrem dues cullerades de sucre moreno dins dos o tres dits de whisky calent. Llavors hi afegirem el cafè, que prèviament haurem preparat amb la cafetera italiana de sempre. Per últim posarem un bon raig de nata muntada a sobre.

Ara ja estarà llest perquè ens el beguem. Remenar-lo es considera un sacrilegi. S’ha de beure a poc a poc, procurant que els tres sostres de líquid no es mesclin. Cal pràctica perquè aquesta beguda surti així com toca.

L’origen del cafè irlandès és relativament recent. Sembla que un dia d’hivern de 1940 els passatgers d’un avió procedent dels EUA arribaren enredats de fred a l’aeroport de Faing, un centre pioner en vols transatlàntics a la costa oest de l’illa. Per fer-los encalentir, el cambrer del bar del poble tengué la idea d’afegir whisky calent al cafè. Aquella nova beguda tengué tant d’èxit que el 1952 un periodista americà, Stanton Delaplane, se’n féu ressò i popularitzà el cafè irlandès a San Francisco. De llavors ençà, aquesta beguda s’ha estès per tot el món.

“Per fer cafè irlandès pots fer servir qualsevol whisky. Ara, si vols que et surti bo, jo sempre recoman que hi posin whisky irlandès. Per això, sempre que vaig a Irlanda, cada tres o quatre mesos, en vénc carregat amb tres o quatre botelles de la meva terra. Així en tenc per a una bona temporada”, comenta Enda.

Una curiositat és que el mot whisky, que ha passat a la majoria de llengües a través de l’anglès, és en realitat un nom ben gaèlic. De fet, whisky és una abreviatura de whiskybae, que és la manera com els parlants d’anglès deien l’expressió gaèlica uisce beatha, que significa aigua de vida.

Per anar calents

“Comparat amb Mallorca, la veritat és que a Irlanda no ens esforçam a fer els menjars tan elaborats. Allà som més ràpids i no dedicam tant de temps a la cuina. Una cosa diferent, no obstant això, és la beguda. A això, sí que hi dedicam temps i esforços. Per aquest motiu, al meu país es poden trobar cerveses de molts de tipus, sidra i whisky a voler”, explica aquest jove.

Tanmateix, hi ha un plat típicament irlandès, que és el bacó bullit amb col. I és que sembla que el porc, ben igual que a Mallorca, hi és la carn més consumida. El berenar irlandès té tots aquells productes que es poden treure d’aquest animal: salsitxes, bacó, botifarra, etc.

“En anar a Irlanda, a més del whisky, també duc devers cinc quilos de carn, entre el bacó i les salsitxes. La pos dins una bossa tèrmica i m’aguanta congelada les dues hores del viatge. En arribar a Llucmajor, la pos dins el congelador i en tenc per a un parell de mesos”, comenta Enda.

Tastaplats

català gaèlic alemany anglès francès castellà

bacó bagún Speck bacon bacon tocino

botifarra de sang putóg dhubh Blutwurst black pudding boudin noir morcilla

mongeta pónaire Bohne bean haricot judía

ou ubh Ei egg oeuf huevo

patata práta Kartoffel potato pomme de terra patata

salsitxa ispín Wurst sausage saucisse salsicha

sucre siúcra Zucker sugar sucre azúcar

whisky uisce beatha Whisky whiskey whisky whisky

“Cada vegada que vaig al meu poble duc devers cinc quilos de carn”

Enda

Tastar els menjars que fan els nous residents de les Illes Balears és gustós; més enriquidor és, però, conèixer-ne els cuiners amb les seves cultures i llengües arribades d’arreu del món.

“Es camí que du a ca teva és es mateix que du a ca meva. Estam igual de lluny, igual de lluny, igual de prop”**Fragment d’Aire, del disc Musicogastronomia (2008), de Tiu.

Irlanda