13. Qualitat del paisatge - · PDF filedel territorio: relaciones de adyacencia entre...

13. Qualitat del paisatge Objectius específics. Implementació en el planejament

QUALITAT DEL PAISATGE

La integració dels requeriments paisatgístics en el planejament pot abordar-se de diverses formes. Tanmateix,probablement hi tres aspectes bàsics entorn els quals pot desenvolupar-se l’ordenació: 1. El tractament paisatgístic sistemàtic de tot el territori amb la identificació de les distintes unitats de paisatge

que l’integren o, al menys, els patrons o pautes característiques, la diagnosi en cada cas dels aspectes deter-minants de la seva formació i evolució i la definició consegüent d’uns objectius de qualitat paisatgística per a laplanificació i la gestió (Conveni Europeu del Paisatge, 2000).

2. L’anàlisi de la fragilitat i vulnerabilitat paisatgístiques del territori com a base per l’adopció de decisions concre-

tes, juntament amb els objectius de qualitat anteriorment esmentats establerts per a cada tipologia de paisat-ge, per tal que tota determinació del planejament o actuació posterior pugui prendre en consideració els seusefectes sobre el paisatge.

3. La preservació de singularitats paisatgístiques, elements i ambients d’interès, signes d’identitat, mostres ex-

cepcionals, etc. NOTA: Sobre la protecció del paisatge nocturn, vegeu el capítol 10, objectiu 2.

13.1 Objectius del planejament Objectius generals

1. Integrar el paisatge en tots els processos de planejament territorial i urbanístic,

sota una perspectiva de sostenibilitat

Objectius específics

1. Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori .

2. Gestionar el paisatge per tal per tal de garantir el seu manteniment regular i per dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econò-mics i ambientals.

3. Protegir, millorar i recuperar els elements i ambients paisatgístics d’interès.

13.2 Indicadors bàsics

Resulta difícil establir uns paràmetres o altres elements que permetin avaluar un aspecte tan qualitatiu com és la qualitat paisatgística abans i després del planejament. Per aquest motiu, no s’han seleccionat indicadors en aquest capítol. No obstant això, algunes referències poden assenyalar tendències favorables o desfavorables. Per exemple l’evolució anual de la inversió pública en millora paisatgística o de la seva relació amb la inversió total (Directrius d’Ordenació del Territori de les Balears, 1997), o bé alguns dels indicadors esmentats en els capítols 7 i 12. En qualsevol cas, poden utilitzar-se els següents:

1. Objectiu 1. Inversió municipal en millora del paisatge. Pot resultar útil la comparació de la inversió existent i amb la derivada de la implementació del pla.

2. Objectiu 2. Fixació i aplicació pel planejament d’objectius de qualitat paisatgística. Es tracta

de verificar si el pla, ha incorporat entre els seus objectius, els de qualitat paisatgística, d’acord amb el criteris que s’esmenten en aquest capítol i, en general, els derivats del Con-veni Europeu del Paisatge.

3. Objectiu 3. Superfície protegida per raons d’interès paisatgístic. Aplicable a planejament plu-

rimunicipal i POUM. Es tracta, com en la major part de casos, de comparar la superfície pro-tegida per motivacions paisatgístiques abans i desprès del planejament.

QUALITAT DEL PAISATGE

13.3 FITXES: Implementació en el planejament: criteris d’ordenació i de reglamentació. Referències i exemples pràctics

QUALITAT DEL PAISATGE Objectiu 1: Conservar i/o millorar la qualitat dels paisatges en la totalitat del territori

Objectiu 1 Conservar i/o millorar, la qualitat dels paisat-

ges en la totalitat del territori


Objectiu 1 Conservar i/o, millorar la qualitat dels paisatges en la

totalitat del territori

Criteris d’ordenació i de reglamentació:

CRITERIS D’ORDENACIÓ

1.1 Identificar i delimitar les distintes unitats tipològiques de paisatge que componen els territoris objecte

d’ordenació i avaluar-ne les pautes estructuradores, els trets característics, les dinàmiques evolutives i les pressions, per tal d’establir en cada cas uns objectius de qualitat paisatgística i uns criteris d’ordenació que orientin la redacció del planejament, el seu desenvolupament i la seva gestió (PTP, PDU, POUM, PEU)

1.2 Mantenir els elements d’estructuració i de connectivitat dels paisatges i controlar la fragmentació

d’aquests (PDU, POUM, PP, PMU, PEU) 1.3 Considerar la fragilitat paisatgística com a factor limitant per a l’admissibilitat actuacions amb impacte

significatiu en zones amb conques visuals amples (PTP, PDU, POUM, PEU) 1.4 Preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i

incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn (PDU, POUM, PP, PMU, PEU)

1.5 Integrar i desenvolupar urbanísticament la protecció dels béns declarats a través de les legislacions

sectorials (béns culturals d’interès nacional i local, arbres i arbredes monumentals, espais naturals protegits, etc.)

El planejament d’ordenació integral del territori i també, al seu nivell, el planejament derivat, han d’assumirl’objectiu de conservar i mantenir els elements estructuradors i les pautes característiques dels diversos tipus depaisatges existents en el seu àmbit d’ordenació, tot millorant-ne la qualitat quan resulti necessari. Tanmateix, enalguns casos (paisatges irreversiblement degradats, paisatges en procés de transformació, etc.), la funció del pla-nejament serà d’ordenar la transfiguració d’aquests paisatges i, si és el cas, crear nous elements estructuradors icaracteritzadors. Per aquest motiu, els enfocaments paisatgístics del planejament no poden restringir-se als aspectes clàssicsd’identificació i protecció de les singularitats i excepcionalitats, sinó que s’han de referir a la totalitat del territori ide paisatges, a partir de la premissa que tots els paisatges requereixen una planificació i una gestió, des d’unaperspectiva dinàmica i evolutiva i d’acord amb els principis de la sostenibilitat. El Conveni Europeu del Paisatge (Florència, 2000), que té com a objectius fomentar la protecció, la gestió i laplanificació del paisatge i organitzar la cooperació europea en aquesta matèria, esdevé una referència fonamentalal respecte al plantejar les bases per a unes polítiques integrals de paisatge, algunes de les quals són recollides enaquest capítol.


En el Conveni Europeu del Paisatge, els estats es comprometen a establir i implementar polítiques paisatgístiquesorientades a la protecció, gestió i planificació del paisatge mitjançant l’adopció de les mesures específiques asse-nyalades en el text del Conveni. Entre aquestes es troben la identificació dels paisatges en tot el territori, la sevaavaluació i la definició en cada cas d’objectius de qualitat paisatgística (pel que es refereix a l’avaluació vegeu 2.1). Conseqüentment, els instruments d’ordenació integral del territori (PTP, PDU i els POUM en molts casos) hauriende considerar les unitats de paisatge, la seva diagnosi i l’establiment d’objectius de qualitat paisatgística, com abase de la seva l’ordenació. La definició d’aquestes unitats de paisatge hauria de plantejar-se de forma integrada amb les unitats ambientalsdescrites a la fitxa 2.1 de capítol 7, i tot plegat esdevenir la base de la zonificació del territori, efectuada en funció dela seva capacitat de càrrega i amb uns objectius de qualitat ambiental i paisatgística fixats per a les diverses zones.

1.1 Identificar i delimitar les distintes unitats tipològiques de paisatge que

componen els territoris objecte d’ordenació i avaluar-ne les pautes estructuradores, els trets característics, les dinàmiques evolutives i les pressions, per tal d’establir en cada cas uns objectius de qualitat paisat-gística i uns criteris d’ordenació que orientin la redacció del planeja-ment, el seu desenvolupament i la seva gestió (vegeu també capítol 7, 3.2)

El gràfic pertany al treball: Martínez Casasnovas, J.A. Obtención automática de relaciones espaciales en el análisisdel territorio: relaciones de adyacencia entre unidades de paisaje en el Alt Penedés – Anoia (Cataluña). Universitatde Lleida, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Com és freqüent en les escales grans, la divisió esfonamenta en les unitats geomorfològiques del territori i la adjacència entre aquestes. Tanmateix, per a la sevaaplicació operativa a l’ordenació del territori i l’urbanisme cal efectuar aproximacions successives a escales mésdetallades en les que s’hi integrin successivament els elements biòtics, socioeconòmics, formals, etc. En definitiva, és en l’anàlisi a escales més detallades quan es poden considerar més pròpiament els diversos ele-ments i xarxes (naturals, rurals i construïts i les seves interrelacions) que estructuren i caracteritzen el paisatge(vegeu 1.2 i també 1.3 pel que es refereix a les unitats visuals). Recentment, les unitats de paisatge han estat introduïdes en els treballs d’elaboració de diversos treballs de plane-jament territorial que duu a terme el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Cata-lunya.


Una vegada definides les unitats de paisatge, cal procedir a l’avaluació i diagnosi de cada una d’elles per tal deformular uns objectius de qualitat per tal d’orientar la formulació del planejament i la seva gestió futura. El Conveni Europeu del Paisatge assenyala al respecte que cal analitzar les característiques dels diversos paisatge,les forces i les pressions que els transformen, prendre nota dels canvis i avaluar-los tenint presents els valors parti-culars que els atribueixen les parts interessades i la població afectada. Com a referència, el Pla territorial insular de Menorca (avanç, 2002) sistematitza l’anàlisi en cada unitat ambientalde la forma següent:

1. Situació 2. Elements naturals i humans constitutius del paisatge

− Geoformes i hidrografia − Coberta vegetal − Usos del sòl − Xarxa viària

3. El caràcter i l’organització del paisatge 4. La visió del paisatge. Atalaies, fites, corredors i conques visuals 5. Dinàmica del paisatge

Lògicament el sistema d’anàlisi dependrà de l’escala de treball i, a més de considerar els elements estructuradors aquè fa referència la fitxa següent, pot incloure molts altres factors, com els de fragilitat i qualitat descrits a 1.3.


1.2 Mantenir els elements estructuració i de connectivitat dels paisatges i

controlar la fragmentació d’aquests (vegeu també el capítol 7, fitxes 1.8, 3.2 i 3.4)

Tots els instruments de planejament han de vetllar pel respecte i la continuïtat de les estructures de paisatge i elmanteniment (o, si és el cas per la creació) dels elements d’estructuració, vertebració i connectivitat dels paisatgesdins del seu àmbit d’ordenació, però també per la seva integració en els àmbits més grans en els que es trobinimmersos. El tractament d’aquests elements ha estat desenvolupat en diverses ocasions en el capítols anteriors. Tanmateix,cal assenyalar que la seva concreció dependrà, com molts altres aspectes referits en aquest capítol, de l’escalad’intervenció del planejament. La determinació dels elements i les pautes d’estructuració dels paisatges no pot ser fruit d’una simple anàlisi depercepció visual. Cal entendre el paisatge, des d’una perspectiva dinàmica i sota el prisma de la percepció, com elresultat viu de l’evolució dels sistemes naturals i de la seva interacció amb l’activitat humana. Aquesta aproximaciópot permetre determinar els aspectes essencials de cada tipus de paisatge, entre ells les seves pautes i elementsvertebradors i les seves dinàmiques evolutives. El coneixement d’aquests aspectes és indispensable per a la inter-venció i la gestió d’un paisatge en clau de sostenibilitat. Entre els eixos estructuradors de cada tipologia de paisatge es troben els elements fonamentals del relleu, la xarxaecològica bàsica i els seus elements connectors –vegeu capítol 12, objectiu 1-, les vies pecuàries, la vialitat rural, laxarxa hídrica, etc. Cal també tenir en compte l’estructura parcel·laria i la seva expressió física en els sistemes detancament, així com els elements de modelat, adaptació al relleu, configuració morfològica i organització internadels camps (marges, feixes, tanques vegetals, etc.), els quals sovint formen mosaics i xarxes d’estructures reticula-des que esdevenen els elements caracteritzadors d’alguns tipus de paisatges agraris.

Com a mostra de regulació d’aquests aspectes des del planejament general, s’adjunta la regulació de la “Zonad’equilibri i connexió ecològica i paisatgística territorial” efectuada per la Modificació puntual de les Normes subsidi-àries de planejament per a la regulació d’usos del sòl no urbanitzable de Cassà de la Selva:

Definició i objectius

− La zona comprèn tots aquells terrenys amb una funció ecològica i paisatgística única de cara a la ordenacióintegral del territori i la sostenibilitat del paisatge. Els terrenys que en formen part actuen de connexions fluvi-als, i de paisatge agroforestal facilitant la mobilitat dels éssers vius, i els fluxos ecològics i del paisatge entre laserra de les Gavarres i la plana cassanenca i més enllà, cap al territori de les comarques de l’entorn (conca del’Onyar, Plana de la Selva, Massís de Cadiretes, Guilleries, etc.).

− L’objectiu específic d’aquesta zona és el de protegir i quan sigui possible millorar la qualitat ecològica, delmosaic agroforestal i de bosc de ribera existent, i d’assegurar l’absència de transformacions paisatgístiquesque poguessin impedir els moviments els fluxos i la sostenibilitat general del paisatge.

Normes particulars − No serà permesa cap nova edificació, incloses les agrícoles, ramaderes i forestals, ni àrea de lleure als

terrenys situats a menys de 50 m. de distància a banda i banda de qualsevol curs fluvial. − Les riberes incloses en aquest àmbit rebran un tractament adreçat a afavorir la conservació i la millora del bosc

de ribera d’espècies autòctones, enfront de les plantacions de ribera i les riberes sense arbres. − Als camps i el seu voltant, es potenciarà el manteniment, la millora i la creació de marges vegetals, amb ar-

bres, arbustos o vegetació herbàcia, així i com la creació de franges lliures de l’ús d’herbicides en una ampladade 5 m. del perímetre exterior dels cultius. Així mateix queda prohibida l’eliminació de marges existents i el límitexterior dels cultius s’haurà de situar com a mínim a 5 m. de distància del marge superior de les riberes.

− Els boscos i retalls forestals, les àrees de vegetació seminatural i d'altres semblants existents a la zonas’hauran de mantenir sense canviar d’ús

− No és permesa l’obertura de nous camins o carreteres. L’obertura de nous senders, i la instal·lació de línieselèctriques o antenes de telecomunicacions no podrà afectar la funció de connexió ecològica que compleix a-questa zona, i així s’haurà de justificar en la corresponent valoració d’Impacte ambiental.

− Les àrees de lleure existents o que es puguin crear en aquesta zona s’adreçaran principalment a un ús públiclleuger i adreçat a la població local, i no es concebran com a grans centres de serveis turístics..

Directrius − Com a criteri general s’evitarà la modificació del mosaic existent actualment, tant pel què fa als cultius com a

les zones forestals, sense perjudici de la possibilitat d’efectuar plantacions arbòries d’espècies nobles en ter-renys agrícoles.

− S’evitaran els tancaments de finques i de voltants d’habitatges que puguin representar una limitació als movi-ments de la fauna.

− S’estudiarà la possibilitat d’adequar i millorar la permeabilitat per a la fauna a la zona de contacte amb la carre-tera C-25 en direcció a Llagostera, mitjançant passos de fauna i similars.


1.3 Considerar la fragilitat paisatgística com a factor limitant per a l’admissibilitat actuacions amb impacte significatiu en zones amb con-ques visuals amples (vegeu també capítol 10, 3.6)

Per a la presa de determinades decisions, tant en l’elaboració del planejament com en el seu desplegament i apli-cació, que requereixen conèixer i prendre en consideració l’impacte paisatgístic potencial, resulta important disposarde referències el més objectives possibles. L’anàlisi del grau de visibilitat de la zona afectada des de les conques visuals principals i els punts dominants od’altra freqüentació és un d’aquests elements de referència. Tanmateix, l’impacte visual d’una intervenció dependràtambé d’altres factors inherents al territori. Un d’aquests factors es troba en les condicions específiques de la zona: morfologia, cromatisme, presencia demasses arbrades, textures, etc., que podran accentuar més o menys l’impacte de les actuacions, però també podenpermetre als projectistes trobar elements d’adequació, integració i minimització.

Les imatges corresponen a un dels treballs de base duts a terme per a la revisió del Pla especial del Parc natural dela Zona volcànica de la Garrotxa. Es tracta de El paisatge del Parc natural de la Zona volcànica de la Garrotxa(Minuartia, 2002). El mapa superior esquerre mostra el nivell de risc de percepció d’un impacte sobre un punt determinat. Es defineixcom el grau en què un impacte sobre el territori podria ser visible. S’obté del creuament del mapa de visibilitat delterritori (conques visuals des de punts panoràmics més perfils visuals i visuals dinàmiques des de les principalscarreteres) i del de capacitat de les cobertes de sòl per a la integració d’impactes. En aquest darrer sentit, es parteixde la premissa que la capacitat d’un territori d’integrar impactes visuals té una relació directa amb els usos del sòl i,per tant, amb les cobertes del sòl. El mapa de la dreta, fragilitat del paisatge, deriva de l’anterior i és la conseqüència de la seva integració amb unmapa de qualitat del paisatge. La qualitat del paisatge s’avalua a partir de la identificació del les unitats visuals delParc, i la seva caracterització i avaluació. Les unitats visuals són territoris paisatgísticament homogenis delimitatsvisualment per la topografia que envolta l’observador. A més, el treball analitza els canvis en els distints usos del sòl des de 1987, amb el que s’assoleix un perspectivadinàmica del paisatge i la seva evolució. Finalment, determina els diversos elements singulars i característics delpaisatge que es troben en l’àmbit del Parc.


1.4 Preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el patrimoni cultural

i la identitat dels municipis, i incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on es-tiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o ar-queològic existents a l’entorn

L’article 9 (Directrius per al planejament urbanístic) de la Llei 2/2002, en el seu punt 3 estableix que “El planejamenturbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, (...) el patrimoni cultural i la identitat dels muni-cipis, i ha d’incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambienton estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcterhistòric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn”. Aquestes directrius afecten, en diferent mesura a tots els tipus de plans, per bé que incideixen molt particularmenten el PDU i, especialment al POUM. A més, els PEU poden desenvolupar també un paper important en la sevamaterialització. Molts dels aspectes esmentats en les directrius han estat desenvolupats anteriorment, especialment en els capítols7 i 12. A continuació s’efectuarà una relació de determinacions del planejament que poden contribuir a l’aplicaciód’aquestes directrius legislatives.

− A través de la zonificació el planejament pot incorporar la dimensió paisatgística o fins i tot, zonificar sobre labase de les tipologies d’unitats de paisatge existents en el territori, enteses com a àmbits integradors (vegeu1.1). Així mateix, el planejament pot optar per crear zones específiques de protecció paisatgística o del patri-moni cultural i el seu entorn visual. Aquestes opcions adquiriran un sentit distint en funció dels criteris metodo-lògics utilitzats pel planejament.

− Mitjançant els catàlegs de béns protegits el planejament pot identificar i desplegar un tractament individualitzat

dels elements més rellevants del paisatge i del patrimoni natural i cultural (vegeu capítol 7, 4.3 i la fitxa 3.1d’aquest capítol).

− Disposicions específiques de les normes urbanístiques del planejament han d’atendre aspectes com:

∗ La protecció i la millora del contorn dels nuclis urbans: imatge externa, vores, etc. (pel que fa ales vores, vegeu capítol 7, 1.5).

∗ La protecció dels elements caracteritzadors del paisatge: fites, perfils, carenes, mosaics, retícu-les, singularitats,...

∗ La protecció del paisatge nocturn (vegeu capítol 10, objectiu 2). ∗ Les condicions paisatgístiques de les edificacions rurals (vegeu capítol 7, 3.9) i urbanes. ∗ La implantació o modificació de les infrastructures generals de transport i comunicacions (carre-

teres, ferrocarrils, radiocomunicacions, etc.) (vegeu capítol 7, 3.7 i capítol 10, objectiu 3, entre al-tres).

∗ La regulació del pas de noves línies elèctriques. ∗ La protecció de masses arbrades. ∗ La protecció dels sòls agrícoles d’interès paisatgístic (vegeu capítol 12, 3.3) i de la morfologia i

els elements característics dels paisatges agrícoles (vegeu capítol 1, 3.2 i la fitxa 3.4 d’aquestcapítol).

∗ La regulació de les tanques en els distints tipus de paisatge. ∗ La implantació d’altres construccions atípiques en els sòls rurals (vegeu capítol 7, 3.7 i 3.8). ∗ Els moviments de terres i les activitats extractives (vegeu capítol 11, 3.1, 3.2 i 3.7).

− El planejament i els seus programes d’actuació poden contemplar també:

∗ La formulació de planejament especial de protecció, valorització i millora del paisatge (vegeu ca-pítol 12, 3.5, entre altres).

∗ La inventariació d’àrees degradades i la definició d’actuacions de recuperació (vegeu capítol 11,3.2).

∗ Les mesures de finançament i de custòdia del territori exposades al capítol 12, 3.6 i 3.7.


1.5 Integrar i desenvolupar urbanísticament la protecció dels béns declarats a

través de les legislacions sectorials (béns culturals d’interès nacional i lo-cal, arbres i arbredes monumentals, espais naturals protegits, etc.)

En el capítol 12 ha estat tractada la integració en el planejament del espais naturals protegits i, en general delselements del patrimoni natural. Resten, però alguns elements del patrimoni natural i cultural amb una incidènciaimportant en la qualitat i la identitat del paisatge que són tractats a continuació. La protecció d’aquests elements pot afectar a tots els plans urbanístics, ja que poden localitzar-se en qualsevolclasse de sòl.

Els béns culturals d’interès nacional són regulats per la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural cata-là, i pel que fa als béns immobles, poden adoptar les modalitats següents a través d’una declaració jurídica especí-fica: − Monument històric. Construcció o altra obra material produïda per l’activitat humana que configura una unitat

singular. − Conjunt històric. Agrupament de béns immobles, continu o dispers, que constitueix una unitat coherent i delimi-

table, amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants. − Jardí històric. Espai delimitat que es fruit de l’ordenació humana d’elements naturals i que pot incloure estructu-

res de fàbrica. − Lloc històric. Paratge natural on es produeix un agrupament de béns immobles que fan part d’una unitat cohe-

rent, per raons històriques i culturals, a la qual es vinculen esdeveniments o records del passat, o que conte-nen obres amb valors històrics o tècnics.

− Zona d’interès etnològic. Conjunt de vestigis (intervencions, edificis, instal·lacions,...), que contenen elements

constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya. − Zona arqueològica. Lloc on hi ha restes de la intervenció humana que solament és susceptible de ser estudiat

en profunditat amb la metodologia arqueològica. − Zona paleontològica. Lloc on hi ha vestigis fossilitzats que constitueixen una unitat coherent i amb entitat prò-

pia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants. Les disposicions de declaració d’aquestes modalitats delimiten sovint entorns de protecció que han de ser conside-rats també pel planejament. En qualsevol cas, la concreció dels règims respectius de protecció correspon en molts casos als instruments urbanístics. Pel que fa al patrimoni arqueològic, cal tenir també en compte el Reglament de protecció del patrimoni arqueològic ipaleontològic (Decret 78/2002, de 5 de març), especialment pel que es refereix a les autoritzacions en els entornsprotegits. Informació: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya http://cultura.gencat.net/invarquit/cerca.asp.

La legislació catalana regula les figures d’arbres i arbredes monumentals, d’interès comarcal i d’interès local. Les distintes declaracions efectuades poden trobar-se a la Taula dels arbres monumentals de Catalunya i en les dispo-sicions específiques de declaració. Referències: − Legislació bàsica: Decrets 214/1987, de 8 de juny; 47/1988, d’11 de febrer i 120/1989, de 17 d’abril, sobre

declaració d’arbres i arbredes monumentals, d’interès comarcal i d’interès local.

− Taula d’arbres monumentals de Catalunya: http://www.gencat.net/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm.

− Inventari dels arbres i les arbredes d’interès comarcal i local: Ordre de 8 de febrer de 1990 i Ordre de 19 d’abril de 1991.

QUALITAT DEL PAISATGE Objectiu 2: Gestionar el paisatge per tal per tal de garantir el seu manteniment regular i per dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambientals

Objectiu 2 Gestionar el paisatge per tal per tal de garan-

tir el seu manteniment regular i per dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels pro-cessos socials, econòmics i ambientals


Objectiu 2 Gestionar el paisatge per tal per tal de garantir el seu

manteniment regular i per dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambientals



2.1 Configuració i desplegament dels models d’ocupació del sòl d’acord amb les directrius, els objectius

de qualitat i els criteris d’ordenació derivats de l’objectiu 1 (PTP, PDU, POUM, PPU, PMU, PEU) 2.2 Establiment de programes d’actuació específics destinats a la valorització de paisatges rurals, periur-

bans i urbans i al foments dels usos compatibles, sobre la base dels objectius de qualitat anterior-ment esmentats (PAUM, PEU)

2.3 Integració efectiva dels objectius de qualitat de les diverses unitats de paisatge en els processos de

planejament i de gestió urbanístics (PDU, POUM, PP, PMU, PEU)

CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ 2.4 Elaboració de catàlegs específics per a la identificació i regulació de les masies i cases rurals sus-

ceptibles de reconstrucció o de rehabilitació 2.5 Regulació en sòl no urbanitzable dels paràmetres bàsics de les edificacions admissibles i, en particu-

lar, establiment dels llindars per als projectes de construccions pròpies d’una activitat agrícola, rama-dera, d’explotació de recursos naturals o, en general, rústica (POUM i, per extensió en el primer su-pòsit, PEU)

2.6 En sòl no urbanitzable, prèviament a la possible implantació de projectes d’activitats o equipaments

d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural, realització de plans especials urbanístics o exigència d’estudis d’impacte paisatgístic. Regulació de les condicions mínimes i dels continguts d’aquests documents (PDU, POUM)

2.7 Exigència, en general, per aquells projectes amb un impacte paisatgístic significatiu susceptibles de

ser autoritzats, d’incorporar programes de restauració o de minimització, com a condició per al possi-ble atorgament de llicència.(PDU. POUM)

La gestió del paisatge supera els àmbits d’actuació estrictament urbanístics. Tanmateix, els instruments urbanísticsde planejament i de gestió, poden contribuir de forma eficaç a la implementació dels objectius de qualitat paisatgís-tica fixats d’acord amb el que ha estat exposat en l’objectiu anterior i a conduir adequadament els processosd’evolució i de transformació dels paisatges.


2.1 Configuració i desplegament dels models d’ocupació del sòl d’acord

amb les directrius, els objectius de qualitat i els criteris d’ordenació deri-vats de l’objectiu 1 (PTP, PDU, POUM, PPU, PMU, PEU)

2.2 Integració efectiva dels objectius de qualitat de les diverses unitats de

paisatge en els processos de planejament i de gestió urbanístics (PDU, POUM, PP, PMU, PEU)

2.3 Establiment de programes d’actuació específics destinats a la valoritza-

ció de paisatges rurals, periurbans i urbans i al foment dels usos compa-tibles, sobre la base dels objectius de qualitat anteriorment esmentats (PAUM, PEU)

El caràcter recent del Conveni Europeu del Paisatge fa que no existeixin encara al nostre país metodologies i apli-cacions suficientment desenvolupades. Anteriorment (v. 1.1) ha estat esmentat un cas concret a les IIles Balears, el de l’Avanç del Pla territorial insular deMenorca, el qual ha definit i avaluat les distintes unitats de paisatge de l’illa. El Pla ha plantejat l'establimentd’objectius de qualitat paisatgística, per als que s’han considerat els valors objectivables de cada paisatge, peròtambé els que els atribueixen les poblacions, per bé que la documentació de l’Avanç no els explicita. El gràfic mos-tra el plànol d’àrees paisatgístiques que mostra els aspectes agraris i muntanyencs més rellevants En el camp del les actuacions concretes de valorització i millora paisatgístiques, el Pla territorial insular aposta pervetllar pel manteniment d'activitats i elements valuosos del paisatge rural, per potenciar, coordinar i articular territo-rialment les possibilitats de les polítiques agroambientals i forestals de la nova política agrària comunitària i lesiniciatives de desenvolupament local, com el programa LEADER+, Així mateix, preveu la redacció d’un Pla de conservació i valoració d'elements del paisatge tradicional (parets se-ques, tancaments d'ullastre, infrastructures tradicionals de drenatge, pous, etc.) en àrees que es considerin d'espe-cial interès paisatgístic (preferentment, previ acord i mitjançant conveni amb la propietat i explotació de la terra, itambé el suport a iniciatives de valoració del patrimoni arquitectònic rural i de camins rurals d'interès paisatgístic.


2.4 Elaboració de catàlegs específics per a la identificació i regulació de les

masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació (vegeu capítol 7, 3.5)

2.5 Regulació en sòl no urbanitzable dels paràmetres bàsics de les edifica-

cions admissibles i, en particular, establiment dels llindars per als pro-jectes de construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera, d’explotació de recursos naturals o, en general, rústica (vegeu capítol 7, 3.6)

2.6 En sòl no urbanitzable, prèviament a la possible implantació de projec-

tes d’activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural, realització de plans especials urbanístics o exigència d’estudis d’impacte paisatgístic. Regulació de les condicions mínimes i dels continguts d’aquests documents (Vegeu també, capítol 7, 3.7)

L’article 48 de la Llei 2/2002, estableix que els projectes o instal·lacions d’interès públic en sòl no urbanitzable, si noestat inclosos en un PEU (vegeu capítol 7, 3.7) han d’incloure un estudi d’impacte paisatgístic. No existeix, però, nien la legislació urbanística ni en l’ambiental una regulació específica dels continguts d’un estudi específicamentpaisatgístic. Per aquest motiu, pot ser necessari que la normativa del planejament (especialment PDU i POUM) n’estableixi unsmínims requisits i faci extensiva aquesta obligació a altres tipus de projectes amb una incidència significativa sobreel paisatge i que, d’acord amb la legislació específica, no s’hagin de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacteambiental.

A títol d’exemple, el Pla especial del Parc natural de la Zona volcànica de la Garrotxa (1994) preveu la necessitat depresentació d’un estudi paisatgístic en determinats casos. En l’àmbit del Parc correspon al seu òrgan de gestió, la Junta de Protecció emetre informe preceptiu sobre qualse-vol classe de treballs, obres, aprofitaments i plans que afectin l’àmbit territorial de l’espai protegit, prèviament a laseva autorització. Per a l’emissió d’aquest informe, el Pla especial disposa que la Junta de Protecció, òrgan rector del Parc, podràexigir la presentació, prèvia o simultània al projecte, d’un estudi paisatgístic quan les característiques atípiques del’edificació o la fragilitat del paisatge en la zona afectada ho requereixin. També caldrà presentar l’estudi esmentaten altres casos expressament establerts per les normes del Pla especial. Aquest estudi haurà de justificar, ambl’aportació de perspectives, muntatges fotogràfics, etc., la idoneïtat de les solucions, el seu tractament exterior il’ordenació dels espais exteriors, la vialitat, etc., per tal d’aconseguir la millor adequació paisatgística en relació ambles característiques pròpies del terreny i les del seu entorn. En el cas concret dels projectes d’infrastructures públiques i privades, els projectes tècnics corresponents (si no estroben sotmersos a avaluació d’impacte ambiental) han de contenir els aspectes següents, a més d’aquells que pera cada cas específic determinen les normes del Pla especial:

a) Descripció ambiental i paisatgística de les àrees afectades (topografia, geologia, vegetació, imatge visual,etc.), amb la documentació gràfica necessària per al desenvolupament i justificació dels aspectes que fanreferència als paràgrafs següents.

b) Avaluació dels efectes ecològics i paisatgístics previsibles com a resultat de l’execució del projecte. c) Justificació de l’elecció d’aquella opció que comporta l’impacte visual i ecològic més baix, d’entre les dis-

tintes alternatives viables constatades en el projecte. d) Adopció de les mesures adequades per minimitzar l’impacte paisatgístic i restaurar o condicionar les àre-

es alterades, sempre que com a conseqüència de les obres es trenqui l’harmonia del paisatge, se’n desfi-gurin les perspectives, puguin originar-se processos erosius o s’afectin masses forestals. Previsió de lespartides pressupostàries necessàries.


2.7 Exigència, en general, per aquells projectes amb un impacte paisatgístic significatiu susceptibles de ser autoritzats, d’incorporar programes de restauració o de minimització, com a condició per al possible atorgament de llicència.

L’avaluació de l’impacte paisatgístic de determinats projectes, exposada a la fitxa anterior, ha de permetre en primerlloc determinar la conveniència o no d’autorització del pla o projecte. En el cas que el pla o projecte sigui autoritzable,la resolució administrativa corresponent haurà de fixar les mesures per pal·liar els efectes paisatgístics negatius o béfixar la necessitat que el projecte incorpori un programa de restauració per tal de corregir el màxim possible i enl’interval de temps més curt les distorsions originades. Amb aquesta finalitat. És important que la normativa urbanística (especialment la del POUM) prevegi la possibilitatd’exigir a determinats projectes la inclusió de programes de restauració o de minimització i, al mateix temps, en reguliels continguts mínims. Anteriorment (capítol 11, 3.7) s’ha tractat sobre el contingut dels programes de restauració exigibles als projectesd’activitats extractives. A continuació

La normativa del Pla especial del Parc natural de la Zona volcànica de la Garrotxa estableix també que els projectesde vialitat interior del Parc han de contenir un estudi de restauració i condicionament. Aquest estudi ha de contenir els aspectes següents:

a) Inventari, relació i característiques de les àrees alterades per la construcció del vial (marges, talussos,voladures, murs de contenció, pedreres, etc.).

b) Mesures de restauració i condicionament dels terrenys afectats. c) Restauració morfològica que tingui en compte la formació de perfils estables: estesa i piconament de les

terres, drenatge i explanació. Mesures per a la prevenció de l'erosió. d) Restauració edàfica amb la preparació i fertilització dels terrenys: restitució físico-química dels sòls (apor-

tació d'adobs orgànics i químics) i preparació de sòls per a les sembres i plantacions vegetals. e) Restauració vegetal amb plantes herbàcies i llenyoses (arbustives i arbòries): hidrosembra o sembra ma-

nual de plantes herbàcies i plantació de plantes llenyoses a arrel nua, amb pa de terra o amb test o reixade plàstic.

f) Neteja i desbrossament dels materials abandonats. En qualsevol cas, és convenient que la normativa especifiqui també altres aspectes que han d’incloure les mesuresde restauració com, per exemple:

− Adequació paisatgística de les instal·lacions i edificacions que es mantinguin − Demolició de determinades construccions i edificacions − Adequació d’accessos i altres serveis

D’altra banda l’estudi de restauració hauria de contenir també les mesures necessàries per minimitzar els efectessobre el medi ambient durant les fases de construcció i d’explotació o funcionament de l’activitat. Per exemple:

− Tractament dels sòls edàfics − Mesures per minimitzar els efectes visuals − Mesures per minimitzar la contaminació acústica − Mesures per reduir la producció de pols i l’emissió de substàncies contaminants a l’atmosfera − Mesures de tractament de les aigües residuals (si és el cas) − Mesures per controlar altres afeccions hídriques

QUALITAT DEL PAISATGE Objectiu 3: Protegir, millorar i recuperar els elements i ambients paisatgístics d’interès

Objectiu 3 Protegir, millorar i recuperar els elements i

ambients paisatgístics d’interès


Objectiu 3 Protegir, millorar i recuperar els elements i ambients

paisatgístics d’interès



3.1 Determinació en sòl urbà dels valors arquitectònics, paisatgístics i mediambientals que hi han d’ésser

protegits (POUM i, per extensió, PMU, PEU) 3.2 Previsió o formulació de plans especials urbanístics per a la recuperació i millora del paisatge urbà

(PTP, PDU, POUM) 3.3 Previsió de plans especials per a la protecció dels espais fluvials, per a la protecció addicional del

paisatge, per a la millora d’àmbits rurals i, si és el cas, per a la identificació i regulació de les masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació (PTP, PDU, POUM)

3.4 En aquest context, ordenació específica de paisatges excepcionals, fràgils, escassos o degradats, i

protecció d’elements característics: marges, tanques, murets, closes, alineacions arbòries, mosaics, topologies constructives, etc. (PEU)

3.5 Elaboració de catàlegs per aconseguir la plena efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció

de monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals (POUM, PMU, PEU) 3.6 Establiment d’entorns de protecció per aquells elements d’interès paisatgístic que ho requereixin

(POUM, PPU, PMU, PEU)

CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ 3.7 Exigència d’un estudi d’impacte paisatgístic a aquells projectes que puguin afectar visualment els

elements i ambients catalogats i/o protegits (PDU, POUM, PPU)

Els objectius anteriors han posat l’èmfasi en la necessitat d’enfocaments globals i de planificar i gestionar adequa-dament tots els tipus de paisatges. En aquest context, el planejament ha d’adoptar també mesures especial per a la protecció, millora i recuperaciód’elements concrets d’especial valor (edificis, construccions, indrets d’interès tradicional o històric, singularitatsnaturals, etc.) i d’ambients naturals, rurals o urbans d’interès rellevant. Tot i que aquestes tasques poden ser assumides per pràcticament tots el plans, és el PEU l’instrument més ade-quat per a l’ordenació detallada d’aquests indrets.


En sòl urbà els POUM han de determinar quins valors arquitectònics, paisatgístics i mediambientals hi han de serprotegits (art. 58.2 de la Llei 2/2002). Aquesta determinació el POUM por estendre-la a qualsevol classe de sòl i potser també efectuada i desenvolupada mitjançant PEU. Lògicament, el planejament no s’ha de limitar a identificar els elements i els valors a protegir, sinó que ha d’adoptarles mesures necessàries per a fer efectives aquestes proteccions mitjançant la qualificació del sòl, la regulació delsparàmetres i els criteris d’harmonització formal i compositiva de les edificacions, la previsió d’actuacions concretesen l’espai urbà i les construccions, la utilització del catàleg de béns protegits, etc.

3.1 Determinació en sòl urbà dels valors arquitectònics, paisatgístics i medi-

ambientals que hi han d’ésser protegits

El gràfic correspon a la mapificació del paisatge urbà inclosa al Pla especial d’intervenció en el paisatge urbà deSabadell (2002). El Pla utilitza els conceptes d'elements significatius com a configuradors del paisatge, ja sigui perla seva volumetria, els seus fronts o la seva tipologia.

− S’entén per element significatiu com a configurador del paisatge urbà aquell que, per les seves caracte-rístiques pròpies, té valor de referent en el teixit i, al mateix temps, resulta imprescindible per entendreaquest paisatge.

− Es defineixen com a elements significatius en la seva volumetria aquells en què el conjunt de l’elementconfigura paisatge. Inclou el volum edificat, els espais no edificats que el poden envoltar (espais lliuressignificatius) i certes visuals sobre els anteriors (obertures visuals).

− Es defineixen com a fronts significatius, aquells que per les seves característiques paisatgístiques, arqui-tectòniques, històriques i/o tipològiques constitueixen un front destacable en el paisatge i/o teixit del qualformen part.

− Es defineix com a tipologia significativa en el paisatge urbà el tipus edificatori de l’element, que combinal’estructura parcel.laria lligada a l’ús.

Són valors de paisatge urbà a considerar per a la intervenció: la parcel.lació (proporció i disposició respecte elscarrers), els jardins interiors dels patis d’illa, la convivència d’escales volumètriques diverses (la tipologia de la casade cos, la tipologia dels casals, les tipologies d’edificacions industrials i altres edificacions singulars), les proporcionsde les seccions de carrers, les visuals i perspectives urbanes, els fronts de façana d’illa, la composició reiterativadels forats arquitectònics, els coronaments i elements constructius dels edificis, els materials i textures, etc.


3.2 Previsió o formulació de plans especials urbanístics per a la recuperació

i millora del paisatge urbà

El planejament general (especialment POUM i PAUM) pot definir àmbits específics de sòl urbà amb l’objecte dedesenvolupar PEU destinats a la seva recuperació i millora. Opcionalment, el planejament general pot delimitarl’àmbit dels PEU, determinar els objectius específics de l’ordenació, fixar estàndards i condicions d’ordenació, etc. Els PEU, sotmesos jeràrquicament al planejament general, poden però tenir una àmplia autonomia d’ordenacióque els confereix un important grau d’operativitat.

El Pla especial d’intervenció en el paisatge urbà de Sabadelldelimita uns àmbits interns (subàmbits NAE) els quals inclo-uen un conjunt d’elements amb unes característiques queels fan significatius com a configuradors de paisatge. Lesactuacions en aquests elements es concreten en tres tipusd’intervencions: − Intervencions en elements significatius en la seva volu-

metria, que regulen, a més de l’actuació en l’element prò-piament dit, l’espai lliure que permet entendre el volum il’obertura obertura visual que garanteix la lectura del con-junt.

− Intervencions en fronts significatius. − Intervencions en tipologies significatives. De la mateixa manera, el Pla delimita en aquests subàmbitsels sectors a desenvolupar per Plans de millora urbana(alguns d’ells ja previstos pel Pla general i pendents dedesenvolupar, d’altres delimitades pel propi Pla especial),amb l’objecte de recollir aquelles intervencions que, per laseva ubicació, per les pròpies dimensions de la futura actu-ació o per la presència d’elements significatius, juguen unpaper determinant en el paisatge d’aquests àmbits especí-fics. Mentre que el conjunt de l’àmbit del Pla especial es regeixper unes normes d’aplicació general, les intervencions ensubàmbits esmentats són regulats per unes normesd’aplicació específica (NAE)


3.3 Previsió de plans especials per a la protecció dels espais fluvials, per a la protecció addicional del paisatge, per a la millora d’àmbits rurals i, si és el cas, per a la identificació i regulació de les masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació

3.4 En aquest context, ordenació específica de paisatges excepcionals, frà-

gils, escassos o degradats, i protecció d’elements característics: mar-ges, tanques, murets, closes, alineacions arbòries, mosaics, topologies constructives, etc. (vegeu també capítol 7, 2.5 i capítol 12, 1.3 i 3.2)

Les potencialitats dels plans especials han estat tractades reiteradament aquest i altres capítols. Convé, però,recordar que l’article 67 de la Llei 2/2002 estableix que, si son necessaris per al desenvolupament dels PTP i delplanejament general, poden redactar-se plans especials per a un conjunt de finalitats que poden desenvolupar-sede forma combinada, algunes de les quals ja han estat exposades anteriorment. Per la seva incidència en la protec-ció, millora i recuperació d’elements i ambients paisatgístics, cal assenyalar els següents:

− Ordenació de recintes i conjunts artístics (vegeu les fitxes 1.4 i 1.5 d’aquest capítol) − Recuperació i millora del paisatge urbà (vegeu 3.1 i 3.2) − Protecció d’espais fluvials (vegeu capítol 7, 3.4; capítol 8; i capítol 12, 2.4) − Protecció addicional del paisatge − Millora d’àmbits rurals − Identificació i regulació de les masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació (ve-

geu capítol 7, 3.5) Cal també tenir en compte la possibilitat d’aplicació de plans especials de protecció del medi natural i del paisatge(vegeu capítol 12, 3.5).

L’ordenació específica d’aquests paisatges i elements, que ja ha estat objecte de diverses fitxes anteriors, pot serdesenvolupada per POUM i, sobretot, per PEU ja que sovint requeriran un tractament detallat. Es tractaràd’actuacions normalment emmarcades en plans que tinguin entre els seus objectius la protecció addicional delpaisatge, la millora d’àmbits rurals, etc.

Un exemple d’aquest tipus d’ordenació és la regulació establerta pel POUM de Terrassa (versió aprovació inicial,2002) en relació als elements constitutius del paisatge agrícola tradicional, la qual podria ser també pròpia d’un plaespecial: − El POUM estableix com a prioritària la conservació i recuperació del paisatge agrícola tradicional, caracteritzat

per un elevat interès paisatgístic i una important biodiversitat. El POUM de Terrassa defineix com a un dels e-lements bàsics de l’ordenació del territori del sòl no urbanitzable els camps de conreu i la geometria dels seusmarges i feixes.

− Entre les mesures de protecció del paisatge contempla la protecció de les feixes tradicionals. Així, ambl’objectiu de preservar la fesomia tradicional dels conreus de secà no es podrà modificar la geometria de lesvores i, especialment, eliminar les franges de vegetació herbàcia dels marges dels camps en cas que aquestsrebin alguna subvenció vinculada a la preservació de l’ornitofauna o per a la restauració del paisatge agrícolatradicional.

− El Pla especial procurarà que la mecanització del camp, en aquells espais més rics paisatgísticament, nocomporti una alteració substancial de la fesomia dels conreus, de manera que la dimensió dels camps l ila su-perfície ocupada per vegetació seminatural dels marges es mantingui sensiblement en el conjunt i de formamés particular en aquells espais de paisatge més fràgil.

− D’acord amb això, els conreus tradicionals en feixes que encara es mantenen, són elements d’especial protec-ció en general i de forma particular en les zones de major interès paisatgístic, de tal manera que en la zonad’entorn de Parc Natural, tant la tipologia de conreu (extensiu de secà) com la geometria de les feixes s’han demantenir, no permetent-se moviments de terres que eliminin feixes ni cap altra actuació que redueixi la superfí-cie ocupada per la vegetació dels marges.

− En la resta de zones de sòl no urbanitzable, aquesta restricció es limitarà a la prohibició d’aquelles actuacionsque modifiquin substancialment el conjunt dels seus camps de conreu i de la geometria dels seus marges i fei-xes.

− Els moviments de terra per fer terrasses no podran originar feixes, desmunts o terraplens de més de 3 m.d’alçada. En cas de ser d’escollera, la cara vista de les pedres no podrà superar la dimensió d’1m2, tanmateix la dimen-sió de les pedres podrà ser superior sempre i quan es cobreixi amb vegetació. En cas de no utilitzar escollera omur de pedra seca, sempre serà obligatori revegetar la superfície que separa les esplanades conreades.

− En cada zona es regula el percentatge de terreny en què el conreu s’haurà de desenvolupar sobre sòl natural,el qual pren com a valors el 50%, el 70% i el 100%.


3.5 Elaboració de catàlegs per aconseguir la plena efectivitat de les mesures

urbanístiques de protecció de monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals (vegeu capítol 7, 4.3)

3.6 Establiment d’entorns de protecció per aquells elements d’interès pai-

satgístic que ho requereixin

La protecció paisatgística d’elements del patrimoni natural i cultural requereix sovint una ordenació adequada delseu entorn visual per tal d’evitar actuacions que puguin desvirtuar-ne la imatge exterior. El planejament urbanístic(especialment POUM i PEU) és l’instrument més adequat, sovint de forma combinada amb l’aplicació de les legisla-cions sectorials. Precisament els PEU tenen, entre altres funcions les d’ordenació de recintes i conjunts artístics i laprotecció addicional del paisatge. En espais naturals, el planejament pot utilitzar també la qualificació de paisatge obert. En concret, l’article 7.1 de laLlei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, estableix que en els indrets de paisatge obert, qualificat així en elplanejament urbanístic, no es permet la instal·lació de cartells de propaganda i d’altres elements similars que limitinel camp visual per a la contemplació de les belleses naturals, trenquin l’harmonia del paisatge o desfigurin les pers-pectives.

La Llei 9/1993, de 30 de setembre, de protecció del patrimoni natural català (vegeu també la fitxa 1.5 d’aquestcapítol), estableix que en el cas dels conjunts històrics, les zones arqueològiques, les zones paleontològiques, elsllocs històrics i les zones d'interès etnològic i en el cas dels entorns de protecció de qualsevol bé cultural d'interèsnacional, l'ajuntament corresponent ha d'elaborar un instrument urbanístic de protecció o adequar-ne un de vigent. Així mateix, la Llei disposa que el volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en els en-torns de protecció dels béns immobles d'interès nacional no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic del'àrea ni pertorbar la visualització del bé. En els entorns dels immobles d'interès nacional és prohibit qualsevol mo-viment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori i qualsevol aboca-ment d'escombraries, runa o deixalles.

La imatge mostra unexemple d’entorn deprotecció d’un elementdel patrimoni arquitectò-nic, establert a partir dela legislació en matèriade patrimoni cultural. Es tracta de l’entorn deprotecció de l’església deSant Joan de Boí, decla-rada monument històri-co-artístic l’any 1962.Posteriorment, la Reso-lució de 15 d’octubre de1992 aprovà aquestentorn de protecció.


3.7 Exigència d’un estudi d’impacte paisatgístic a aquells projectes que pu-

guin afectar visualment els elements i ambients catalogats i/o protegits (vegeu la fitxa 2.6 d’aquest capítol)

13. Qualitat del paisatge - · PDF filedel territorio: relaciones de adyacencia entre...

Documents

Transcript of 13. Qualitat del paisatge - · PDF filedel territorio: relaciones de adyacencia entre...